1 - laGalera.Text

T R 

A M 

Llengua 6 

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 

VIA 2 Reforç 

VIA 3 Ampliació 

CICLE SUPERIOR 

Aquest projecte ha estat elaborat 

per l’equip pedagògic i editorial de

REDACCIÓ 

Susanna Esquerdo 

Judit Farré 

IL·LUSTRACIONS 

Danide 

EDICIÓ DEL PROJECTE 

Interlínia, SL 

DISSENY DE LA COL·LECCIÓ 

Cass 

MAQUETACIÓ 

Oriol Cabrero 

EQUIP DE TEXT-LA GALERA 

IL·LUSTRACIÓ DE LA COBERTA 

ED 

CORRECCIÓ 

M. Mercè Estévez 

FOTOGRAFIES 

AbleStock, ACI, DreamsTime, 

Fotolia, Stock.XCHNG, Viquipèdia 

Primera edició: juliol del 2009 

© 2009, Daniel Deamo “Danide”, 

per les il·lustracions 

© 2009, Enciclopèdia Catalana, SAU 

Josep Pla, 95. 08019 Barcelona 

www.enciclopedia-catalana.com 

www.text-lagalera.cat 

text-lagalera@grec.cat 

DIRECCIÓ D’ART Cass 

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ Montserrat Estévez 

PREIMPRESSIÓ Marta Dòria 

COORDINACIÓ DE L’ÀREA Clara Ametller 

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA Anna Canals 

DIRECCIÓ Xavier Carrasco 

DIRECCIÓ EDITORIAL Jesús Giralt 

Impressió: Reinbook Imprès, SL 

Múrcia, 36 

08830 Sant Boi de Llobregat 

ISBN: 978-84-412-1829-1 

Dipòsit legal: B-10782-2009 

Qualsevol mena de reproducció, distribució, 

comunicació pública o transformació d’aquesta 

obra resta rigorosament prohibida i estarà 

sotmesa a les sancions establertes per la llei. 

L’editor faculta el CEDRO (Centre Espanyol de 

Drets Reprogràfics, www.cedro.org) perquè 

pugui autoritzar-ne la fotocòpia o l’escaneig 

d’algun fragment a les persones que hi estiguin 

interessades.

VIA 2 Reforç

NOM: 

1 Marca amb una x el significat correcte de cada paraula destacada. Fixa’t 

en el context: 

Vam menjar gambes a la planxa i navalles a la marinera. 

Mol·lusc que té la closca allargada. 

Ganivet que es pot plegar. 

Per a possibles reclamacions, dirigiu-vos al cap d’estació. 

Part de dalt del cos. 

Persona que és responsable d’una cosa o que la dirigeix. 

Vaig a buscar el gat. S’ha punxat la roda. 

Aparell per a aixecar objectes molt pesants a poca altura. 

Animal mamífer domèstic de la família dels felins. 

2 Fixa’t en l’exemple i fes dos dibuixos que representin dos significats diferents 

de cada paraula. Consulta el diccionari si et cal: 

dents 

cangur 

sirena 

copa 

TRAM 6 Llengua VIA 2 Reforç 

1

3 

Escriu el nom que es representa en cada imatge: 

Ara, encercla de color verd els noms individuals i de vermell els noms 

col·lectius. 

4 

Completa aquest text amb els noms següents: 

Quan acabi aquest curs, hauré de deixar l’ per a anar a l’institut. Em fa 

una mica de separar-me de tota la de companys de tants 

anys, sobretot d’en , que és el meu millor . 

Ara, classifica els noms que has escrit en la taula següent: 

NOM PROPI 

por colla amic escola Marc 

NOM COMÚ 

nom concret nom abstracte nom individual nom col·lectiu 


NOM:

NOM: 

1 Escriu l’adjectiu més adient de cada parella per a completar aquesta 

descripció. Consulta el diccionari, si et cal: 

Com la meva tieta, no n’hi ha dues. Físicament, és alta i (rabassuda/ 

esprimatxada) com un ciri. Té la cara (fina/ampla) i dolça. 

Els seus ulls (ensopits/vius) són un reflex de la seva forma de ser 

tan activa. Molts cops, és impulsiva i (eixelebrada/entenimentada), 

però a mi em diverteix molt. Però té un defecte: la tossuderia. Ja ho diu la mare: 

“Ma germana és del (cap/morro) fort!” 

2 Subratlla el sufix de les paraules següents. Després, escriu de quina paraula 

provenen. Fitxa’t en l’exemple: 

3 

cotxarro x Prové de 

carona x Prové de 

joguinota x Prové de 

peixet x Prové de 

esculturassa x Prové de 

gosset x Prové de 

manassa x Prové de 

cotxe 

Marca amb una x el significat que atorga el sufix a cada paraula: 

veuota 

anellet 

cirerassa 

entremaliadot 

carreró 

platanarro 

peuet 

GROS PETIT PEJORATIU AFECTUÓS 


2

4 

Ratlla la paraula intrusa de cada grup, segons el so de la essa: 

carbassa 

cementiri 

camisa 

compàs 

braç 

missatge 

caçar 

notícia 

tresor 

enfonsar 

5 Escriu el nom de cada imatge dins de la taula, segons el so i la grafia 

de la essa: 

zoo 

quinze 

gasolina 

Ara, pensa una paraula més per a cada columna i escriu-la. 

sal 

il·lusió 

trapezi 


pinzell 

arrissar 

cèntim 

pallasso 

sopa 

cigonya 

simfonia 

esperança 

ESSA SORDA ESSA SONORA 

S SS C Ç S Z 

NOM:

NOM: 

1 

Subratlla les onomatopeies d’aquestes oracions: 

No he pogut dormir per culpa del ning-nang de les campanes de l’església. 

Em relaxa sentir el xim-xim de la pluja des del llit. 

Tan bon punt vaig caure, vaig sentir un crec al genoll. 

Vine, petitó, que faràs nyam-nyam! 

2 Escriu una onomatopeia per a cada so o soroll representat en aquestes 

imatges: 

3 

Escriu el significat d’aquestes onomatopeies. Consulta el diccionari, si et cal: 

patapam: 

ring: 

nyec: 

zum-zum: 


3

4 

Subratlla els determinants que trobis en aquestes oracions: 

Espero que algun dia em convidis a casa teva. 

Ara fa menys calor que aquest matí. 

En aquella botiga vaig comprar dues samarretes. 

Estic força satisfet d’haver quedat en tercer lloc. 

Qualsevol company pot deixar-te el seu llibre. 

Ara, classifica dins d’aquesta taula els determinants que has subratllat: 

DEMOSTRATIUS POSSESSIUS NUMERALS QUANTITATIUS INDEFINITS 

5 Completa els buits d’aquest text amb un determinant del tipus que s’indica 

entre parèntesi: 

Estic una mica nerviosa perquè diumenge 

celebrarem el (possessiu) 

aniversari. He convidat (numeral) 

companys de classe i (indefinit) 

amics del barri. Els (possessiu) 

pares m’estan ajudant a organitzar la festa. 

(demostratiu) tarda comprarem 

el menjar i la beguda. Volem preparar 

uns (quantitatiu) entrepans 

i (numeral) truites de patates. 

Un (indefinit) dia farem 

garlandes per a decorar la terrassa. Ara 

només cal esperar que arribi el dia i que 

no faci (quantitatiu) fred! 


NOM:

NOM: 

1 Relaciona cada paraula de la primera columna amb el seu antònim. 

Consulta un diccionari adient, si et cal: 

robust inoperant 

impàvid enrevessat 

elàstic maliciós 

simple poruc 

càndid rígid 

eficient nyicris 

2 Torna a escriure aquestes oracions substituint la paraula destacada 

per un sinònim. Consulta el diccionari, si et cal: 

S’ha empassat tot l’engany! És tan innocent! 

Diuen que tindrem una primavera amb temperatures suaus i poca pluja. 

Disculpi, on són els serveis? 

Quina mala fila que fas! Que no has dormit bé? 

3 Classifica les paraules que representen aquestes imatges, segons tinguin 

el so de la ix o el so de la j: 

TENEN EL SO DE CAIXA TENEN EL SO DE TARONJA 


4

4 

Completa els buits d’aquests refranys amb g o j: 

A pa ès endarrerit, cap anyada no li és bona. 

Qui men a figues pel uliol, si es mor és perquè vol. 

Quan les filles feste en, les mares xiuxiue en. 

Sant oan en diumen e, qui no compra pa no en men a. 

Cel ro enc a sol ixent, si no és plu a serà vent. 

Quan Nadal cau en di ous, men en més els ocells que els bous. 

5 Llegeix les definicións següents i escriu la paraula a què fan referència. 

Fixa’t que totes tenen el so de la ix de caixa: 

A 

B 

C 

D 

E 

Sac de roba cosit per tots els costats 

i ple de llana o ploma que serveix 

per a recolzar-hi el cap, l’esquena, 

els braços... 

Beguda blanca feta amb aigua, sucre 

i el suc de xufles que solem prendre 

ben freda a l’estiu. 

Peça de roba que es col·loca al voltant 

de la cintura per a cenyir el cos. 

Sense gaire força, suau o de poca 

intensitat. 

Llaminadura tova com una goma 

que es pot mastegar molta estona. 

6 Completa aquestes paraules amb ig o tx, tenint en compte l’escriptura 

de la paraula derivada que hi ha entre parèntesis: 

bate (batejar) capri (capritxet) ro (roja) 

esqui (esquitxar) lle (lletja) bo (boja) 


NOM:

NOM: 

1 Escriu cada una de les paraules destacades d’aquestes parelles de frases 

al costat de la seva definició: 

Dissabte anirem a veure aquella pel·lícula d’alienígenes. 

Quan es fa exercici convé beure aigua. 

1 : Percebre una cosa amb els ulls. 

2 : Posar-se un líquid a la boca i empassar-se’l. 

Vaig participar en un concurs de fotografies fetes a la vall del riu Cardós , però no 

vaig poder guanyar. 

M’agrada la música però no tinc gaire traça per al ball. 

1 : Espai de terra que queda entre dues cadenes de muntanyes 

i que té forma de V. 

2 : Seguit de moviments i de passos que una o més persones 

fan seguint una música. 

2 Subratlla les paraules o grups de paraules d’aquestes frases que es 

pronuncien igual: 

Si no vol venir, no t’has d’enfadar. No t’he dit que l’obliguessis, sinó que el 

convidessis. 

A la reunió tothom parlava alhora i no ens vam acabar d’entendre. Després, 

a l’hora de fer la feina ningú no sabia per on començar. 

A l’estany del parc hi torna a haver una colla d’ànecs i algun cigne. És un signe 

que deixa ben clar que l’aigua està en bones condicions. 

Ara, escriu una frase amb cada una de les paraules o expressions que has 

subratllat: 


5

3 Escriu el nom del que representa cada imatge i afegeix-hi dos adjectius que 

hi vagin bé. Fixa’t bé en quin gènere i quin nombre has de fer servir: 

4 

Completa aquesta taula amb les formes que falten de cada adjectiu i respon: 

MASCULÍ SINGULAR MASCULÍ PLURAL FEMENÍ SINGULAR FEMENÍ PLURAL 

sorprenent sorprenents 

sorollós 

buits buida 

xerraires 

x Quins d’aquests adjectius tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení? 


tranquil·les 

NOM:

NOM: 

1 Completa cada definició amb les paraules següents relacionades 

amb el còmic: 

2 

A 

B 

bafarada línia cinètica onomatopeia 

Una és cadascun dels dibuixos que, l’un al costat de l’altre, 

formen un còmic o expliquen una historieta 

Una és l’espai encerclat per una línia que surt de la boca 

dels personatges i on s’escriu el que els personatges diuen o pensen. 

Una és una paraula o un signe que imita un so natural. 

Ara, escriu una definició per a la paraula que sobra: 

Una és 

Fixa’t en aquestes vinyetes i escriu de quin tipus de pla es tracta en cada cas: 

primer pla 

DONCS AIXÍ MATEIX! 

ALCI UNA MA 

` 

I AMB 

L'ALTRA DONI'M 

ELS DINERS. 

pla panoràmic pla general 

D'ON VENIU 

TAN MALPARAT, 

NOBLE I LLEIAL 

SERVIDOR MEU? 

VINC DE LLIURAR 

DURES BATALLES 

CONTRA ELS ENEMICS 

DE PONENT, MAJESTAT. 

PERDONI, 

SENYORA, 

EM PODRIA DIR 

ON SOM ARA? 

C 


vinyeta 

SOM AL 

CARRER 

DE SANTA 

CLARA. 

6

3 Escriu dues oracions de manera que en cada una apareguin com a mínim 

tres paraules d’aquestes: 

4 

5 

Ara, fes el mateix amb aquestes paraules: 

Completa aquestes paraules amb el grup de lletres que hi falti: 

bo ó i itació co ersa usa e ús 

so e ca e ta oret e às po ació 

Defineix les paraules següents. Fixa’t que totes s’escriuen amb h: 

hèlice: 

hivernar: 

huracà: 

avall avet cavall comprovar 

savi advocat tramvia avorrit 

abans acabar trobar corb 

automòbil riba sabó treballar 

mb br bl nv 


NOM:

NOM: 

1 Classifica aquests gentilicis en el lloc corresponent i, després, afegeix-hi 

la forma femenina o masculina que falta: 

andorrà francès marroquí colombiana 

vilanoví guatemalenc nicaragüenca mexicà 

GENTILICIS AMB EL SUFIX -À, -ANA 

i 

i 

i 

GENTILICIS AMB EL SUFIX -ÈS, -ESA 

i 

i 

i 

canadenc moçambiquès 

senegalesa tortosina 

2 Escriu el nom dels llocs a què corresponen aquests gentilicis. Comprova les 

teves respostes en el diccionari DIDAC (www.dicdidac.cat): 

trempolí x britànic x 

eslovè x turc x 

eslovac x belga x 

napolità x austríac x 

somali x alemany x 

angolès x suec x 


GENTILICIS AMB EL SUFIX -Í, -INA 

i 

i 

i 

GENTILICIS AMB EL SUFIX -ENC, -ENCA 

i 

i 

i 

7

3 

4 

5 

Analitza l’estructura d’aquestes seqüències. Fixa’t en l’exemple: 

Anem a casa x 

verb + preposició + nom 

Un pessic de sal x 

Refrescos sense sucre x 

Vine amb mi x 

Pugem per les escales x 

+ + + 

+ + 

+ + 

+ + + 

Omple cada buit amb la preposició que convingui: 

Ens repartirem la feina del treball tots. 

Ja et trucaré telèfon. 

El termini d’inscripció dura demà. 

M’estimo més el pastís formatge que el préssec almívar. 

Escriu una frase en què aparegui cada una d’aquestes conjuncions: 

perquè 

però 

encara que 

per de en entre fins 


NOM:

NOM: 

1 Marca amb una x les situacions en les quals et seria útil consultar 

un diccionari bilingüe o multilingüe: 

No recordes si square en anglès vol dir “plaça”. 

Et cal saber quantes accepcions té la paraula serra en català. 

Dubtes com s’escriu la paraula que en anglès vol dir “bonic”. 

Vols saber quina és la capital de Sri Lanka. 

Aquest estiu aniràs de vacances a Itàlia i vols començar a saber com es diuen 

algunes paraules en italià. 

Estaves llegint i has trobat la paraula posologia, que no saps què vol dir 

exactament. 

2 Consulta un diccionari multilingüe i escriu el nom del que representen 

aquestes imatges en anglès, francès i castellà: 

anglès: anglès: anglès: 

francès: francès: francès: 

castellà: castellà: castellà: 

anglès: anglès: anglès: 

francès: francès: francès: 

castellà: castellà: castellà: 


8

3 Torna a escriure aquestes oracions amb les comes que hi falten i indica 

quina funció fa la coma en cada una: 

4 

Joan vine de seguida. 

Separa els elements d’una enumeració. 

Indica que hi ha una explicació o aclariment. 

Demana l’atenció d’algú. 

Separa oracions. 

Si piquen a la porta obre de seguida. 

En el mapa he fet servir el color marró el lila el verd el taronja i el groc. 

La Sara que té sis anys és la més petita de la família. 

Tria i escriu el signe de puntuació adient per a omplir cada buit: 

punt i coma / dos punts 

Ho han dit ben clar cal arribar molt puntuals. 

coma / punt i coma 

De primer menjarem macarrons de segon hi ha lluç i de postres he dut gelats. 

punt / punt i coma 

L’entrada al museu és gratuïta no cal que porteu diners. 

dos punts / punt 

Ho tinc tot a punt els ous, el sucre, la farina i el llevat. 

punt i coma / dos punts 

A 

B 

C 

D 

La iaia sempre diu “Tot va bé si acaba bé.” 


x 

x 

x 

x 

NOM:

NOM: 

1 

2 

Busca en aquesta sopa de lletres sis paraules manllevades: 

P A R X E A C O 

X U R O C K L B 

A L P U N T O A 

T E X A S A C G 

E S I M U N O U 

J A A O S A V E 

A C L Ç H T E T 

R A F T I N G S 

Ara, escriu-les al costat de la definició corresponent: 

x Aparell que fa una llum molt intensa durant molt poc temps 

i que permet fer fotografies quan hi ha poca llum. 

x Tipus de música moderna amb molt de ritme que es toca 

amb guitarres i altres instruments elèctrics. 

x Plat de la cuina japonesa elaborat a base d’arròs bullit 

envinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment crus, 

o de verdures. 

x Pràctica esportiva que consisteix a baixar per rius d’aigües 

braves amb bots pneumàtics. 

x Fer una tertúlia a través d’internet. 

x Pa en forma de barra llarga i estreta. 

Subratlla la paraula manllevada de cada oració i explica’n breument el significat: 

Avui em ve més de gust un plat de tortel·linis que l’amanida de cigrons. 

La dèria del meu cosí és arribar a fer de discjòquei en una superfesta plena de gent. 

A l’estiu en aquesta cala lloguen caiacs i també fan cursets de submarinisme. 


9

3 

4 

Relaciona el nom de cada mode amb l’explicació i l’exemple corresponent: 

indicatiu 

subjuntiu 

imperatiu 

Escriu una oració amb el verb en indicatiu a partir de cada imatge: 

Ara, escriu dues oracions en mode imperatiu i subjuntiu fent servir 

els mateixos verbs que en les oracions anteriors: 

imperatiu 

subjuntiu 

presenta un fet real 

expressa una ordre 

expressa una acció 

imaginada, volguda... 


Tant de bo vingués la Sara. 

Ha vingut la Sara. 

Sara, vine! 

NOM:

NOM: 

1 

Subratlla la paraula composta de cada frase: 

L’Arnau és aquell noi pèl-roig i amb la cara tan pigada. 

No siguis bocamoll si no vols ficar-te en un embolic. 

De vegades sóc una mica somiatruites, però d’altres toco de peus a terra. 

El meu avi és un artista fent trencaclosques; en té un munt de peces! 

Per la ràdio han dit que hi ha molta cua a l’autovia, com cada cap de setmana. 

He d’anar a la ferreteria a comprar filferro, claus i dissolvent. 

Diu el metge que té un virus que li provoca trastorns gastrointestinals. 

La salsa agredolça té un gust força especial. 

Ara, classifica-les en la columna corresponent: 

VERB + SUBSTANTIU 

SUBSTANTIU + ADJECTIU 

ADJECTIU + SUBSTANTIU 

2 Escriu la paraula composta que representen aquestes imatges i la seva 

combinació de categories gramaticals: 


SUBSTANTIU 

+ SUBSTANTIU 

ADJECTIU + ADJECTIU 

PARAULA COMBINACIÓ DE CATEGORIES GRAMATICALS 

+ 

+ 

+ 

+ 

10

3 

Col·loca el signe de puntuació adient en cada cas: 

dos punts / punts suspensius 

Ja ho diu la dita Tal faràs 

cometes / dos punts 

Als envasos dels medicaments hi diu Mantingueu-los fora de l’abast 

dels infants. 

punts suspensius / dos punts 

La veritat és que jo doncs Vaja, que us volia fer una pregunta puc venir 

amb vosaltres al cinema? 

punts suspensius / parèntesis 

Cada matí, mentre esmorzo, si no és que m’he llevat massa tard m’agrada 

llegir el diari, sentir les notícies, xerrar amb la família 

4 Inventa a partir d’aquesta escena una frase que contingui cada un 

dels signes de puntuació que s’indiquen: 

dos punts 

punts suspensius 

cometes 


NOM:

NOM: 

1 

Consulta el diccionari i copia la definició de cada paraula: 

destí: 

destinació: 

esgarrapar: 

esgarrinxar: 

Ara, escriu una frase amb cada paraula de manera que en quedi ben clara 

la diferència de significat: 

2 

destí 

destinació 

esgarrapar 

esgarrinxar 

Tria la paraula que va bé per a completar cada frase: 

relliscar / patinar 

Si vols fer hoquei sobre patins, has de saber molt bé. 

Vigila, que el terra està mullat i podries . 

esbandir / aclarir 

Ningú no ha vist l’accident i ara no podem què ha passat. 

T’has d’ molt bé el cap o t’hi quedarà xampú. 


11

3 

Completa cada paraula amb la síl·laba que hi falta: 

gue / güe gui / güi 

fo ra pin se nt 

llen ta formi jar se ment 

en xar ai ra anti tat 

clave ram ambi tat polse ra 

rra aconse r adro r 

4 Troba en aquesta sopa de lletres sis paraules que s’escriuen amb dièresi 

i, després, escriu-les en el lloc corresponent: 

D F R E Q U E N T 

I R C U L A C U I 

C L O I S S A N O 

R A T S E T L G E 

U T O I T S E U Q 

I O I A R A T E P 

L T D E I R L N A 

L E L S T V E T N 

A D I O P S Ç A S 

T R U M Ç V E N G 

Ara, escriu una oració amb cada una: 

Porten dièresi per a indicar que la u dels 

grups que, qui, gue, gui s’ha de pronunciar: 

Porten dièresi per a indicar que la i o la u 

no formen diftong amb una altra vocal: 


NOM:

NOM: 

1 Escriu el nom de cada tipus de diccionari al costat de l’explicació que indica 

quina informació conté: 

El diccionari conté símbols, abreviatures i sigles. 

El diccionari recull l’origen i la història de les paraules. 

El diccionari conté l’ortografia de les paraules, 

la partició sil·làbica i la pronúncia correcta (amb signes fonètics). 

El diccionari conté les paraules agrupades per camps temàtics 

i les representa gràficament, amb il·lustracions. 

2 Llegeix aquesta entrada d’un diccionari ortogràfic i de pronúncia i copia’n 

cada part en el lloc corresponent: 

3 

A 

B 

C 

visual etimològic d’abreviacions ortogràfic i de pronúncia 

Categoria gramatical de la paraula: 

Partició sil·làbica de la paraula: 

Pronunciació de la paraula: 

fu | tur, tu | ra; -turs, tu | res 

[futúr, -tuɾə; -túrs; -tuɾəs] 

adj i m i f. 

Marca amb una x el diccionari que et seria més útil en cada cas: 

No saps del cert si primavera es pronuncia amb e oberta o amb e tancada: 

diccionari ortogràfic i de pronúncia diccionari etimològic 

Vols saber si albergínia és una paraula d’origen àrab. 

diccionari d’imatges diccionari etimològic 

Tot i que n’has llegit la definició, no tens prou clara quina forma té un filaberquí. 

diccionari ortogràfic i de pronúncia diccionari d’imatges 


12

4 

A 

B 

C 

D 

A 

B 

C 

D 

Tria el complement directe que va bé per a completar cada oració: 

els plats les normes del joc el gos les ulleres 

La Joana porta a passejar cada matí. 

Avui et toca fregar a tu! 

Ella em va explicar i el vaig entendre de seguida. 

La Raquel no troba enlloc. 

Ara, substitueix cada complement directe pel pronom corresponent: 

les el -los 

5 Substitueix el pronom que fa la funció de complement indirecte pel grup 

de paraules que hi va bé: 

als companys del grup als clients del restaurant 

al veterinari a la meva cosina 

Encara no li he demanat que em deixi la bici. 

Aquest vespre els has de trucar per a quedar demà a la biblioteca. 

Fa uns dies li vaig preguntar si el meu gat podia tenir puces. 

Els cambrers els van dur unes postres delicioses. 


NOM:

NOM: 

VIA 3 Ampliació

NOM: 

1 

Busca en cada oració una paraula polisèmica i subratlla-la: 

Per a anar fins a Nova Orleans, farem escala a l’aeroport de Nova York. 

Quina pila de gots per rentar! 

Quan vaig passar la varicel·la, tenia grans per a tot arreu. 

Ara, busca aquestes paraules en el diccionari i copia el significat 

que correspon a cada paraula en aquest context: 

: 

: 

: 

2 Busca en aquesta sopa de lletres sis noms i encercla de color verd 

els individuals i de color vermell els col·lectius: 

F S E T A L V G E S J 

L E N A R B R E T R U 

O C E O I X U R T E G 

T L I G E M A L N B A 

A R X I P E L A G A D 

O L A L F I N E S N O 

T R M O F L O R M I R 

G S T I N V R A F M R 

Ara, escriu els tres noms individuals que corresponen als noms col·lectius 

que has encerclat, i a la inversa: 

Noms individuals: , , . 

Noms col·lectius: , , . 

TRAM 6 Llengua VIA 3 Ampliació 

1

3 Marca amb una x totes les caselles que calgui d’aquesta taula, segons les 

característiques dels noms de la primera columna. Fixa’t en l’exemple: 

4 

tulipa X X X X X 

exèrcits 

Ebre 

tristor 

mosques 

propi 

comú 

individual 

Tria una d’aquestes situacions: 

Aquest cap de setmana has anat a la platja i no t’hi has pogut banyar 

de tan plena de deixalles que era l’aigua. 

T’has assabentat que la biblioteca municipal del teu barri obrirà 

tots els festius, i estàs molt satisfet amb aquesta iniciativa. 

col·lectiu 

Els fanals del teu carrer fa setmanes que no funcionen, tot i que els veïns 

ho heu comunicat a l’ajuntament diverses vegades. 

Ara, redacta una carta breu al director en què argumentis el teu punt de vista 

sobre l’opció que has triat: 

abstracte 

concret 


masculí 

femení 

singular 

plural 

NOM:

NOM: 

1 Classifica aquests adjectius o expressions, segons serveixin per a descriure 

l’aspecte físic d’algú o el seu caràcter. Consulta el diccionari, si et cal: 

2 Escriu en la taula l’augmentatiu, el diminutiu i el pejoratiu d’aquests 

substantius: 

mà 

Ara, escriu tres paraules més de cada grup: 

Augmentatius: 

Diminutius: 

Pejoratius: 

garrepa 

rabassut indisciplinat cepat esprimatxat 

eixelebrat esvelt vanitós ser del morro fort 

esquifit ser un tap de bassa dòcil 

PER A DESCRIURE L’ASPECTE FÍSIC PER A DESCRIURE EL CARÀCTER 

animal 

paper 

dona 

peu 

finestra 

taula 

AUGMENTATIU DIMINUTIU PEJORATIU 


2

3 

4 

5 

Completa aquestes paraules amb s o ss. Consulta el diccionari, si et cal: 

regalè ia metge a mi atge 

emi or pre ió japone a 

mi ió re ina pai atge 

Escriu el plural d’aquestes paraules: 

força: francès: 

veloç: embaràs: 

amistós: adreça: 

anís: llaç: 

plaça: autobús: 

Resol aquests encreuats sil·làbics: 

x 

x 

Ara, inventa’n de nous a partir d’aquestes quadrícules. Totes les paraules han 

de tenir el so de la essa: 


x 

x 

NOM:

NOM: 

1 Relaciona cada verb amb la imatge i l’onomatopeia corresponents. Consulta 

el diccionari, si et cal: 

belar aúúú 

renillar rac-rac 

udolar beee 

escatainar coc-coc 

raucar iii 

2 Completa les oracions amb la forma corresponent dels determinants 

quantitatius destacats. Fixa’t en l’exemple: 

Voldria molts caramels i moltes piruletes. 

Tinc massa calor i picades de mosquit! 

Intueixo poc entusiasme i ganes de tirar endavant el projecte. 

Ja hi ha prou vi i cerveses. 

No esperem gaire bon temps ni convidats. 

Quantes llonganisses i fuets hauríem de comprar? 

Manté força activitat i capacitats per a l’edat que té! 


3

3 Ratlla la paraula intrusa de cada grup, tenint en compte els diferents tipus de 

determinants: 

Ara, escriu un títol per a cada grup de determinants. Fixa’t en l’exemple. 

4 Subratlla els conceptes erronis d’aquestes oracions que fan referència 

als textos expositius. Després, torna-les a escriure de manera correcta: 

La finalitat dels textos expositius és entretenir el lector. 

La informació ha d’estar ben organitzada, en un sol paràgraf format per frases 

extenses. 

nostra 

meu 

qualsevol 

teva 

vostres 

seu 

meva 

seves 

Possessius 

La imatge que hi apareix és precisa i acurada. 

Cal ressaltar els conceptes més importants amb diferents tipus de lletra per a fer 

el text més estètic. 

algunes 

altre 

certa 

mateix 

cadascuns 

tal 

ambdues 

aquelles 


força 

massa 

gens 

meitat 

quantes 

poc 

gaire 

bastant 

NOM:

NOM: 

1 Relaciona cada paraula de la primera columna amb els seus sinònims. 

Consulta un diccionari adient, si et cal: 

espantós capficat esvalotat 

tímid viu menyspreable 

arrauxat vergonyós tremebund 

astut vil sagaç 

indigne esbojarrat encaboriat 

encaparrat aterridor introvertit 

2 Torna a escriure aquestes oracions, substituint les paraules destacades 

per un antònim i fent els canvis necessaris perquè siguin coherents. Fixa’t 

en l’exemple: 

Estic desganat des que tinc la grip. 

Estic famolenc des que m’he recuperat de la grip. 

Has estat molt mesquí no volent col·laborar en la col·lecta. 

El vestit era d’una roba amb un estampat molt alegre. 

Vaig renunciar a fer les obres, perquè els pressupostos eren desorbitats. 

Estava eufòric per haver aconseguit la feina. 

3 Ratlla la paraula de cada sèrie en què el so destacat sona diferent 

dels altres: 

rauxa – monja – gronxa – xarop 

salsitxa – mareig – despatx – passeja 

esquitx – roig – arxiu – dutxa 


4

4 

5 

6 

7 

Completa aquesta taula. Fixa’t en l’exemple: 

envejar fugir jutjar passejar 

jo envejo 

tu enveges 

ell enveja 

Escriu el plural d’aquests noms: 

passeig: sandvitx: assaig: 

lleig: despatx: bateig: 

Escriu un nom per a cada verb. Fixa’t en l’exemple: 

empatxar: empatx enrogir: encapritxar-se: 

desitjar: embogir: estiuejar: 

Completa aquest text amb les grafies adients: 

Aquell matí, de sobte, em va mirar el ersei i em va semblar trist i lle , 

sense dibu os, ni sanefes, ni estampats. A més, era massa gru ut per a un dia 

tan calorós. En un rampell, vaig anar tot passe ant a la botiga del senyor esús 

a comprar-me’n un de nou. Digue’m capri osa... 

—Bon dia, em podria despa ar? 

—I tant! Què desi a? 

—Em pot ensenyar el ersei d’aquell prestat e? 

En tocar-lo, el seu te it em va captivar. Va 

emprovar-me’l i em va adonar que m’afavoria força. 

I no era ens car... Decidit, cap a la ca a! 

—Em pot cobrar? Me l’enduc posat. 


NOM:

NOM: 

1 

2 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

Escriu la paraula a què fa referència cada pista: 

És el que fem quan entre tots a classe 

triem qui serà el delegat, per exemple. 

Femella del bou. 

Abans de llançar a cistella, els jugadors, 

acostumen a fer això amb la pilota. 

Plataforma que es posa damunt del sostre 

d’un cotxe per a poder transportar maletes. 

Una manera més refinada de dir “bonic”. 

No és nou, sinó tot el contrari. 

Ara, escriu-les de nou formant parelles de paraules homòfones: 

Tria la paraula de cada parella que va bé per a omplir el buit: 

gaire bé / gairebé 

Fa uns dies que no es troba : té mal de cap, de panxa... 

avanç / abans 

Renta’t les mans de dinar! 

també / tan bé 

A la Mireia li agrada menjar fruita per a esmorzar, i a mi . 

cova / cove 

Demanar la lluna en un vol dir demanar coses impossibles. 

entra / entre 

Cada matí, quan a la classe, la Rut diu: “Ja tornem a ser aquí!” 


i 

i 

i 

A 

E 

T 

A R 

A 

L 

5

3 

4 

Subratlla els adjectius d’aquest text: 

Fer un pa de pessic deliciós no és una feina complicada. Hi ha uns quants trucs 

senzills que poden ajudar-hi molt. Abans que res, has de mesurar bé els ingredients. 

Pesar-ne la quantitat exacta no és una operació difícil, oi? També cal remenar 

bé la massa. Si no, hi trobaràs grumolls antipàtics quan te’l mengis. I no et 

descuidis de tenir el forn calent quan hi fiquis el pastís. Posa-hi els cinc sentits i 

tindràs uns resultats al·lucinants! 

Ara, classifica’ls en el lloc corresponent i escriu les formes que falten: 

ADJECTIUS INVARIABLES 

masculí i femení singular masculí i femení plural 

ADJECTIUS VARIABLES 

masculí singular masculí plural femení singular femení plural 

Marca amb una x les afirmacions que són certes: 

Un bon esquema ha de ser una representació tan senzilla com sigui possible. 

Els esquemes no serveixen per a comprendre la informació, només per 

a memoritzar-la. 

Per a fer un esquema, abans cal fer una bona lectura del text per tal de 

comprendre’l bé. 

D’esquemes només n’hi ha d’un tipus i s’anomenen mapes conceptuals. 


NOM:

NOM: 

1 

Dibuixa una vinyeta de còmic en la qual apareguin els elements següents: 

dues bafarades una metàfora visual 

una onomatopeia algunes línies cinètiques 

2 Fes els canvis indicats en aquestes oracions. Fixa’t bé en les formes verbals 

acabades en -ava: 

3 

Jo em pensava que era dissabte. x tu 

Tu et que era dissabte. 

Ella de petita anava a jugar en aquell parc. x nosaltres 

Nosaltres 

Aquest matí la torradora no funcionava. x la torradora i la cafetera 

Completa les paraules següents amb v o amb b: 

blau x la es llop x llo a 

tou x to íssim nou x no etat 

rep x re edor arxiu x arxi ar 

saber x sa erut nau x na egar 

neu x ne ada caliu x escali ar 


6

4 

Busca en aquesta sopa de lletres vuit paraules que s’escriuen amb h: 

5 Prepara el guió d’una tira còmica de tres vinyetes que tingui com a 

protagonista un dels personatges següents i descriu que passarà en cada una: 

VINYETA 1 

Dibuix 

Text 

VINYETA 2 

Dibuix 


VINYETA 3 

Dibuix 


A G L N O H T I T M 

L U H E R E N C I A 

P N U H H H E U Q I 

R E R O W U S E S O 

O P A R J M I T C Ç 

H U M A N I T A T P 

I E H R S T R E R I 

B S E I E A U P O O 

I T N A T I B A H R 

R H I O R E H N I S 

un cuc molt tímid una mestra amb superpoders 


NOM:

NOM: 

1 Fixa’t en l’exemple i escriu el nom del gentilici que correspon a aquests 

pobles i ciutats. Fes servir el diccionari DIDAC (www.dicdidac.cat) si cal: 

2 

Els habitants de Mataró són mataronins i mataronines . 

Els habitants de Lleida són i . 

Els habitants de Berga són i . 

Els habitants de Reus són i . 

Els habitants de Figueres són i . 

Els habitants de Valls són i . 

Els habitants d’Eivissa són i . 

Els habitants de València són i . 

Els habitants de Girona són i . 

Escriu quatre exemples dels gentilicis que se’t demanen: 

gentilicis de quatre països d’Europa 

gentilicis de quatre països de l’Àfrica 

gentilicis de quatre poblacions de la teva comarca 

gentilicis de quatre grans ciutats d’Europa 

gentilicis de quatre grans ciutats de tot el món 


7

3 

Completa aquestes frases de manera que tinguin sentit: 

Sempre pren la llet sense . 

Som aquí des de . 

A la ràdio han parlat de . 

Hem preparat entrepans i . 

El cotxe s’ha espatllat quan . 

Nosaltres no hi vindrem perquè . 

De postres no hi ha iogurt, sinó . 

Demà em llevaré molt d’hora encara que . 

Et quedes o ? 

4 Escriu un poema curt de dues estrofes que segueixi una estructura fixa sobre 

algun d’aquests temes: 

els jocs a l’hora del pati el temps a l’hivern 

Ara, respon aquestes preguntes: 

x Quants versos té cada estrofa? 

x Quantes síl·labes té cada vers? 

x Quin és l’esquema de rima que has fet servir? 


NOM:

NOM: 

1 Col·loca en la casella corresponent del quadre aquestes paraules i completa’l 

amb ajuda d’un diccionari multilingüe: 

2 Completa aquesta entrada de diccionari amb les definicions equivalents 

a cada una de les accepcions: 

F 1 MOBL 

Anglès: table; (d’oficina) desk 

Francès: table 

Alemany: Tisch M 

2 taula rodona FIG MOBL 

Anglès: round table 

Francès: table ronde 

Alemany: runder Tisch 

3 taula rasa FIG 

Anglès: fer taula rasa to make a clean sweep of 

Francès: faire table rase 

Alemany: reiner Tisch M 

destornillador jaquet Schraubenzieher chaqueta 

veste Tablett tournevis robinet 

tap livre tray 

CATALÀ CASTELLÀ ANGLÈS FRANCÈS ALEMANY 

tornavís 

safata 

jaqueta 

aixeta 

llibre 


8

3 Escriu a partir d’aquesta imatge una oració en què la coma faci la funció 

que s’indica en cada cas: 

Separa els elements d’una enumeració: 

Indica que es fa una explicació 

o un aclariment: 

Indica que es demana l’atenció d’algú: 

4 Imagina que pots fer un viatge en el temps i pots entrevistar alguna persona 

que va viure fa molts anys. Escriu qui triaries i per què i redacta quatre 

preguntes que t’agradaria fer-li: 

PERSONATGE ENTREVISTAT: 

MOTIU: 

PREGUNTA 1: 

PREGUNTA 2: 

PREGUNTA 3: 

PREGUNTA 4: 


NOM:

NOM: 

1 Classifica aquestes paraules manllevades segons la llengua de la qual 

provenen. Si tens dubtes, consulta el diccionari: 

2 

piano bonsai mousse pírcing 

soprano quimono dossier 

Marca amb una x les afirmacions que són certes: 

La paraula amateur és un manlleu del francès en forma d’adopció. 

La paraula suflé s’ha manllevat del francès i s’ha adaptat al català. 

Les paraules handbol i waterpolo són formes alternatives que la llengua 

catalana utilitza com a equivalents de les paraules angleses que designen 

aquests esports. 

La paraula maquinari és l’alternativa de la llengua catalana per a la forma 

anglesa hardware. 

3 Tria quines d’aquestes paraules són manllevades d’altres llengües i escriu 

una frase amb cada una: 

maleta 

plumier gruyère 

aspiradora pantalla esprai 

futbol 

ANGLÈS FRANCÈS ITALIÀ JAPONÈS 

necesser 


tortel·lini 

9

4 Classifica aquestes oracions segons si el verb expressa una acció acabada 

o inacabada: 

5 

A 

B 

C 

D 

E 

Va ploure tota la tarda. x Acció 

L’Alba s’està dutxant. x Acció 

La coral ja prepara el concert d’estiu. x Acció 

Ella sap fer unes galetes boníssimes. x Acció 

Has tornat a fer tard! x Acció 

Completa aquest text amb el verb llevar-se en el mode que s’indica: 

Cada dia jo (indicatiu) a dos quarts de vuit. Si (subjuntiu) 

més tard, faria tard a l’escola. Per si de cas, tot just quan sona 

el despertador ja sento que el pare em diu: “Arnau, (imperatiu) .” 

6 Completa aquesta fitxa amb les dades de l’últim llibre que has llegit 

i, després, escriu-ne una ressenya: 

Títol 

Autor 

Il·lustrador 

Editorial 

Lloc i any d’edició 

Col·lecció 


NOM:

NOM: 

1 

A 

B 

C 

D 

E 

Escriu la paraula composta que correspon a cada definició: 

Gènere literari que explica històries 

que passen en un món molt diferent 

del nostre, gairebé sempre en el futur. È A- I Ó 

Sèrie de moviments bruscos 

o de tremolors de la superfície 

de la Terra causats per un sisme. E A È 

Número que té les mateixes xifres 

al davant i al darrere. A I A 

Vaixell encarregat de vigilar les costes 

i d’impedir que hi hagi contraban. A A O E 

Flotador que, posat al voltant del cos 

per sota els braços, serveix perquè 

un nàufrag o una persona que ha caigut 

a l’aigua no s’ofegui i pugui ser salvada. A A E 

Ara, marca amb una x les combinacions de categories gramaticals 

que compleixin les paraules anteriors: 

adjectiu + adjectiu verb + substantiu substantiu + substantiu 

2 Ratlla la paraula de cada sèrie que no és formada per la mateixa combinació 

gramatical que les altres i completa l'explicació: 

cara-rodó – garratibat – esmaperdut – figaflor 

La paraula no pertany a la sèrie perquè 

aiguaneu – voravia – comptagotes – coliflor 


primmirat – gira-sol – espiadimonis – caçapapallones 



10

3 

Torna a escriure aquestes afirmacions corregint els errors: 

Els dos punts es fan servir quan una oració es deixa incompleta perquè qui parla 

dubta o s’interromp. 

Abans i després dels dos punts es deixa un espai en blanc. 

Els parèntesis indiquen que unes dades són imprescindibles per a entendre el text. 

Les cometes marquen només l’inici d’una citació. 

4 Escriu un resum d’alguna pel·lícula o novel·la ambientades en una època 

històrica anterior. Després, explica alguns detalls que contribueixin a situar 

la història en l’època concreta en què passa: 

TÍTOL: 

RESUM: 

AMBIENTACIÓ: 


NOM:

NOM: 

1 Defineix breument les paraules destacades de manera que quedi ben clara 

la diferència de significat entre cada parella. Si et cal, consulta el diccionari: 

Si compres un abonament per a tots els concerts, et surten més bé de preu. 

A la primavera convé posar una mica d’adob a les plantes. 

Fa un any que ha començat a estudiar la carrera de Biologia. 

De moment ja hi ha cent persones inscrites en la cursa popular. 

Entre tota la classe nomenarem un delegat. 

Ara passaré llista i vosaltres m’avisareu si no he anomenat algú. 

2 Classifica el nom d’aquests animals al lloc corresponent i escriu-ne quatre 

més per a cada grup: 

MAMÍFERS INSECTES OCELLS 


11

3 Afegeix dièresi a les paraules de cada sèrie. Fixa’t en el nombre, que indica 

quantes paraules de cada grup han de dur dièresi: 

4 

3 egoista frequència diurn raim 

2 peuc paraigues agrair feina 

1 aigua aiguera aigualit aiguat 

Posa accent o dièresi en les paraules destacades: 

Aquests nois són suissos. 

Ara em menjaria un suis amb una ensaimada. 

A la reunió del veinat han vingut sis veines i només un vei. 

En Josep Lluis i la Maria Lluisa arribaran d’aquí a una estona. 

5 Escriu un relat d’un dia de la teva vida de cada dia en el qual et comencen 

a passar coses extraordinàries (a casa, a l’escola, amb els amics...): 


NOM:

NOM: 

1 Posa un exemple d’un cas en què resulti adient consultar cada un d’aquests 

diccionaris: 

2 

diccionari d’abreviacions 

diccionari etimològic 

diccionari ortogràfic i de pronúncia 

diccionari visual 

Copia les frases en la taula següent: 

L’Anna ha fet un pastís per a l’Ester. 

El mestre reparteix fulls blancs a tots els alumnes. 

La dependenta de la botiga ha venut quatre paraigües a aquella senyora. 

Jo donaré l’encàrrec al pare. 

SUBJECTE 

L’Anna ha fet 

Ara, inventa dues frases que tinguin la mateixa estructura: 

subjecte + predicat (verb + CD + CI) 

PREDICAT 

verb complement directe complement indirecte 


12

3 Fixa’t en els complements que conté el predicat d’aquestes oracions, que no 

són ni directes ni indirectes, i indica a quina pregunta responen: 

Nosaltres anem a l’escola caminant. 

La meva àvia es lleva molt d’hora. 

Saben jugar a tenis molt bé. 

Ha anat a casa dels avis. 

4 Resol l’endevinalla que planteja aquest poema i, després, fes-ne 

un cal·ligrama: 

x Què és? 

on? quan? com? 

Endevinalla 

Tinc blava la sang, 

sense ser de noble llinatge. 

Puc reproduir una imatge 

o un escrit interessant. 

EDUARD SOLER FIÉRREZ / LLUÍS CASSANY I RIERA. 

Poesies amb suc. Editorial La Galera 


NOM:

SOLUCIONS VIA 2 

1 

2 

3 

4 

1 

2 

3 

4 

5 

UNITAT 1 

– navalla: Mol·lusc que té la closca allargada. 

– cap: Persona que és responsable d’una 

cosa o que la dirigeix. 

– gat: Aparell per a aixecar objectes molt 

pesants a poca altura. 

Resposta model: 

– cangur: Animal mamífer australià; persona 

que té cura dels fills d’algú altre. 

– sirena: Ésser fantàstic que té la part de dalt 

del cos de dona i la de baix de peix; aparell 

que fa un soroll molt fort per tal d’avisar 

d’alguna cosa. 

– copa: Vas per a beure que té peu; trofeu; 

capçada; part del barret on es fica el cap. 

bosc; illa; vaixell; equip; abella; orquestra. 

Noms individuals: illa; vaixell; abella. 

Noms col·lectius: bosc; equip; orquestra. 

escola; por; colla; Marc; amic. 

Nom propi: Marc. 

Nom concret: escola. 

Nom abstracte: por. 

Nom individual: amic. 

Nom col·lectiu: colla. 

UNITAT 2 

esprimatxada; final; vius; eixelebrada; morro. 

cara; joguina; peix; escultura; gos; mà. 

veuota: pejoratiu; anellet: petit; cirerassa: 

gros; entremaliadot: afectuós; carreró: petit; 

platanarro: gros; peuet: petit. 

Cal ratllar: camisa; sal; pinzell. 

Essa sorda: arròs; tassa; cireres; eriçó. 

Essa sonora: espasa; zebra. 

Resposta oberta. 

UNITAT 3 

– ning-nang 

– xim-xim 

–crec 

–nyam-nyam 


1 

2 

3 

4 

5 

1 


xap; rrr; xuc-xuc; mu. 

– patapam: Soroll d’una persona o d’una cosa 

que cau. 

– ring: Soroll d’un timbre o d’un telèfon. 

– nyec: Soroll d’una cosa que grinyola, com 

ara una porta en obrir-se. 

– zum-zum: Soroll apagat i continu, com 

el d’un grup d’abelles. 

– algun; teva. 

– menys; aquest. 

– aquella; dues. 

– força; tercer. 

– qualsevol; seu. 

Demostratius: aquella, aquest. 

Possessius: teva, seu. 

Numerals: dues, tercer. 

Quantitatius: menys, força. 

Indefinits: algun, qualsevol. 


meu; cinc; altres; meus; aquesta; quants; 

tres; altre; gaire. 

UNITAT 4 

robust – nyicris 

impàvid – poruc 

elàstic – rígid 

simple – enrevessat 

càndid – maliciós 

eficient – inoperant 

1S


2 

3 

4 

5 

6 

1 

2 


– S’ha empassat tot l’engany! És tan ingenu! 

– Diuen que tindrem una primavera amb 

temperatures agradables i poca pluja. 

– Disculpi, on són els lavabos? 

– Quina mala pinta que fas! Que no has 

dormit bé? 

–pagès 

–menja; juliol. 

– festegen; xiuxiuegen. 

– Joan; diumenge; menja. 

–rogenc; pluja. 

–dijous; mengen. 

A COIXÍ 

B ORXATA 

C FAIXA 

D FLUIX 

E XICLET 

bateig; esquitx; capritx; lleig; roig; boig. 

UNITAT 5 

1 veure 

2 beure 

1 vall 

2 ball 

SO DE CAIXA SO DE TARONJA 

gronxador gira-sol 

xancletes esponja 

– si no; sinó. 

– alhora; a l’hora. 

– cigne; signe. 



3 

4 

1 

2 

3 

4 

5 


Bolet deliciós i verinós. 

Papallona alegre i juganera. 

Pinzells vells i llargs. 

sorprenent; sorprenents; sorprenent; 

sorprenents. 

buit; buits; buida; buides. 

xerraire; xerraires; xerraire; xerraires. 

tranquil; tranquils; tranquil·la; tranquil·les. 

sorollós; sorollosos; sorollosa; sorolloses. 

x sorprenent i xerraire. 

UNITAT 6 

–vinyeta 

– bafarada 

– onomatopeia 


– Una línia cinètica és un signe que simbolitza 

la mobilitat dels personatges i dels objectes 

en un còmic. 

A pla panoràmic 

B primer pla 

C pla general 



bombó; sobre; invitació; cable; conversa; 

tamboret; brusa; envàs; embús; població. 


– hèlice: grup de pales o aletes unides que 

giren per l’acció d’un motor i fan moure 

algunes embarcacions i alguns avions. 

– hivernar: passar l’hivern. 

– huracà: cicló de les zones del mar Carib que 

sol causar destrosses molt fortes.

1 

2 

3 

4 

5 

1 

UNITAT 7 

Gentilicis amb el sufix -à, -ana: andorrà 

i andorrana; colombià i colombiana; 

mexicà i mexicana. 

Gentilicis amb el sufix -í, -ina: marroquí 

i marroquina; vilanoví i vilanovina; 

tortosí i tortosina. 

Gentilicis amb el sufix -ès, -esa: francès 

i francesa; moçambiquès i moçambiquesa; 

senegalès i senegalesa. 

Gentilicis amb el sufix -enc, -enca: 

guatemalenc i guatemalenca; nicaragüenc 

i nicaragüenca; canadenc i canadenca. 

Tremp; Eslovènia; Eslovàquia; Nàpols; 

Somàlia; Angola; Gran Bretanya; Turquia; 

Bèlgica; Àustria; Alemanya; Suècia. 

– Un pessic de sal: 

determinant + nom + preposició + nom 

– Refrescos sense sucre: 

nom + preposició + nom 

– Vine amb mi: 

verb + preposició + pronom 

– Pugem per les escales: 

verb + preposició + article + nom 

– entre 

– per 

– fins 

– de; en. 


UNITAT 8 

Cal marcar: 

– No recordes si square en anglès vol dir 

“plaça”. 

– Dubtes com s’escriu la paraula que en 

anglès vol dir “bonic”. 

– Aquest estiu aniràs de vacances a Itàlia 

i vols començar a saber com es diuen 

algunes paraules en italià. 


2 

3 

4 

1 

girafa: giraffe; girafe; jirafa. 

ploma: feather; plume; pluma. 

préssec: peach; pêche; melocotón. 

avió: plane; avion; avión. 

bombeta: bulb; ampoule; bombilla. 

peix: fish; poisson; pez. 

– Joan, vine de seguida: C 

– Si piquen a la porta, obre de seguida: D. 

– En el mapa he fet servir el color marró, 

el lila, el verd, el taronja i el groc: A 

– La Sara, que té sis anys, és la més petita 

de la família: B 

– Ho han dit ben clar: cal arribar molt 

puntuals. 

– De primer menjarem macarrons, de segon 

hi ha lluç i de postres he dut gelats. 

– L’entrada al museu és gratuïta; no cal que 

porteu diners. 

– Ho tinc tot a punt: els ous, el sucre, 

la farina i el llevat. 

– La iaia sempre diu: “Tot va bé si acaba bé.” 

UNITAT 9 

P A R X E A C O 

X U R O C K L B 

A L P U N T O A 

T E X A S A C G 

E S I M U N O U 

J A A O S A V E 

A C L Ç H T E T 

R A F T I N G S 

– flaix 

– rock 

– sushi 

– ràfting 

– xatejar 

– baguet 

S


2 

3 

4 

1 


– tortel·lini: Anella de pasta de farina farcida 

de carn o de verdura. 

– discjòquei: Persona encarregada de 

presentar i programar discs a la ràdio, 

a la televisió o en una discoteca. 

– caiac: Barca de rems estreta i acabada 

en punxa a la proa i a la popa. 

indicatiu: presenta un fet real. Ha vingut la 

Sara. 

subjuntiu: expressa una acció imaginada, 

volguda... Tant de bo vingués la Sara. 

imperatiu: expressa una ordre. Sara, vine! 



UNITAT 10 

– pèl-roig 

– bocamoll 

– somiatruites 

– trenclaclosques 

– autovia 

– filferro 

– gastrointestinals 

– agredolç 

Verb + substantiu: somiatruites; 

trencaclosques. 

Substantiu + adjectiu / adjectiu + substantiu: 

pèl-roig; bocamoll. 

Substantiu + substantiu: autovia; filferro. 

Adjectiu + adjectiu: gastrointestinals; 

agredolça. 


2 

3 

4 

1 

2 

3 

PARAULA 

COMBINACIÓ 

DE CATEGORIES GRAMATICALS 

trencanous verb + substantiu 

altaveu adjectiu + substantiu 

llevataps verb + substantiu 

gratacel verb + substantiu 

– Ja ho diu la dita: Tal faràs... 

– Als envasos dels medicaments hi diu: 

“Mantingueu-los fora de l’abast dels infants.” 

– La veritat és que... jo doncs... Vaja, que us 

volia fer una pregunta: puc venir amb 

vosaltres al cinema? 

– Cada matí, mentre esmorzo, (si no és que 

m’he llevat massa tard) m’agrada llegir el 

diari, sentir les notícies, xerrar amb la 

família... 


UNITAT 11 


– destí: Conjunt de coses que t’han de passar 

en el futur. 

– destinació: Lloc on va algú o alguna cosa. 

– esgarrapar: Fer una esgarrapada. Els gats 

esgarrapen. 

– esgarrinxar: Fer esgarrinxades. Les plantes 

amb punxes esgarrinxen. Si passes la mà 

per una fusta amb claus, t’esgarrinxaràs. 


– patinar 

– relliscar 

– aclarir 

– esbandir 

foguera; llengüeta; enguixar; clavegueram; 

guerra; pingüins; formiguejar; aigüera; 

ambigüitat; aconseguir; següent; seguiment; 

antiguitat; polseguera; adroguer.

4 D F R E Q U E N T 

5 – Encara no he demanat a la meva cosina que 

I R C U L A C U I 

em deixi la bici. 

C 

R 

U 

L 

A 

T 

O 

T 

O 

I 

S 

I 

S 

E 

T 

S 

T 

S 

A 

L 

E 

N O 

G E 

U Q 

– Aquest vespre has de trucar als companys 

del grup per a quedar demà a la biblioteca. 

I O I A R A T E P 

– Fa uns dies vaig preguntar al veterinari 

L T D E I R L N A 

si el meu gat podia tenir puces. 

L E L S T V E T N 

– Els cambrers van dur unes postres 

A D I O P S Ç A S 

delicioses als clients del restaurant. 

T R U M Ç V E N G 

1 

2 

3 

4 

– ungüent; freqüent; qüestió. 

– oïda; cruïlla; cloïssa. 


UNITAT 12 

– abreviacions 

– etimològic 

– ortogràfic i de pronúncia 

– visual 

– Categoria gramatical de la paraula: adj i m 

i f. 

– Partició sil·làbica de la paraula: fu | tur, tu | 

ra; -turs, tu | res. 

– Pronunciació de la paraula: [futúr, -tuɾə; 

-túrs; -tuɾəs]. 

A diccionari ortogràfic i de pronúncia 

B diccionari etimològic 

C diccionari d’imatges 

A el gos 

B els plats 

C les normes del joc 

D les ulleres 

A La Joana el porta a passejar cada matí. 

B Avui et toca fregar-los a tu! 

C Ella me les va explicar i el vaig entendre 

de seguida. 

D La Raquel no les troba enlloc. 


S


1 

2 

3 

4 

1 

UNITAT 1 

– escala 

– pila 

– grans 

– escala: Port o aeroport on arriba un vaixell 

o aterra un avió. 

– pila: Quantitat de coses posades les unes 

sobre les altres. 

– grans: Petits bonys que surten a la pell 

d’alguna part del cos. 

F S E T A L V G E S J 

L E N A R B R E T R U 

O C E O I X U R T E G 

T L I G E M A L N B A 

A R X I P E L A G A D 

O L A L F I N E S N O 

T R M O F L O R M I R 

G S T I N V R A F M R 

Vermell: flota; eixam; arxipèlag. 

Verd: arbre; jugador; flor. 

– Noms individuals: vaixell; abella; illa. 

– Noms col·lectius: bosc; equip; ram. 

exèrcits: comú; col·lectiu; concret; masculí; 

plural. 

Ebre: propi; individual; concret; masculí; 

singular. 

tristor: comú; individual; abstracte; femení; 

singular. 

mosques: comú; individual; concret; femení; 

plural. 


UNITAT 2 

ASPECTE FÍSIC CARÀCTER 

rabassut indisciplinat 

cepat garrepa 

esprimatxat eixelebrat 

esvelt vanitós 

esquifit ser del morro fort 

ser un tap de bassa dòcil 

TRAM 6 Llengua VIA 2 3 Reforç Ampliació 

2 

3 

4 

5 

1 

2 

3 

mà: manassa; maneta; manota. 

animal: animalàs; animalet; animalot. 

paper: paperàs; paperet; paperot. 

dona: donassa; doneta; donota. 

peu: peuàs; peuet; peuot. 

finestra: finestrassa; finestreta; finestrota. 

taula: taulassa; tauleta; taulota. 


regalèssia; emissor; missió; metgessa; pressió; 

resina; missatge; japonesa; paisatge. 

forces; veloços; amistosos; anissos; places; 

francesos; embarassos; adreces; llaços; 

autobusos. 

cigonya, cigrons; pallasso, sobre. 


UNITAT 3 

belar – ovella – beee 

renillar – cavall – iii 

udolar – llop – aúúú 

escatainar – gallina – coc-coc 

raucar – granota – rac-rac 

– massa 

– poques 

–prou 

– gaires 

– quants 

– força 

Primer grup: qualsevol. Segon grup: aquelles. 

Tercer grup: meitat. 

Possessius, indefinits, quantitatius.

4 

1 

2 

3 

4 

5 

6 

7 

– La finalitat dels textos expositius és 

entretenir el lector: informar el lector. 

– La informació ha d’estar ben organitzada, 

en un sol paràgraf format per frases 

extenses: diversos paràgrafs formats per 

frases curtes. 

– La imatge que hi apareix és precisa 

i acurada: el lèxic (o el vocabulari). 

– Cal ressaltar els conceptes més importants 

amb diferents tipus de lletra per a fer el text 

més estètic: entenedor. 

UNITAT 4 

espantós – aterridor – tremebund 

tímid – vergonyós – introvertit 

arrauxat – esbojarrat – esvalotat 

astut – viu – sagaç 

indigne – vil – menyspreable 

encaparrat – capficat – encaboriat 

– Has estat molt esplèndid col·laborant en la 

col·lecta. 

– El vestit era d’una roba amb un estampat 

molt apagat. 

– Vaig poder fer les obres perquè els 

pressupostos eren assequibles. 

– Estava abatut per haver perdut la feina. 

Cal ratllar: monja; passeja; arxiu. 

fugir: jo fujo, tu fuges, ell fuig. 

jutjar: jo jutjo, tu jutges, ell jutja. 

passejar: jo passejo, tu passeges, ell passeja. 

passeigs o passejos; lleigs o lletjos; 

sandvitxos; despatxos; assaigs o assajos; 

bateigs o batejos. 

desig; roig; boig; capritx; estiueig. 

vaig; jersei; lleig; dibuixos; gruixut; passejant; 

Jesús; capritxosa; despatxar; desitja; jersei; 

prestatge; teixit; vaig; gens; caixa. 

UNITAT 5 

A VOTAR 

B VACA 

C BOTAR 

D BACA 

E VELL 

F BELL 

votar i botar 

vaca i baca 

vell i bell 

– gaire bé 

– abans 

– també 

–cove 

– entra 


1 

2 

3 

4 

deliciós; complicada; senzills; exacta; difícil; 

antipàtics; calent; al·lucinants. 

Adjectius invariables: 

difícil; difícils. 

al·lucinant; al·lucinants. 

Adjectius variables: 

deliciós; deliciosos; deliciosa; delicioses. 

complicat; complicats; complicada; 

complicades. 

senzill; senzills; senzilla; senzilles. 

exacte; exactes; exacta; exactes. 

antipàtic; antipàtics; antipàtica; antipàtiques. 

calent; calenta; calents; calentes. 

Són certes: 

– Un bon esquema ha de ser una 

representació tan senzilla com sigui 

possible. 

– Per a fer un esquema, abans cal fer una 

bona lectura del text per tal de comprendre’l 

bé. 

S


1 

2 

3 

4 

5 

1 

2 

3 

UNITAT 6 


– Tu et pensaves que era dissabte. 

– Nosaltres de petits anàvem a jugar 

en aquell parc. 

– Aquest matí la torradora i la cafetera 

no funcionaven. 

blaves; tovíssim; rebedor; saberut; nevada; 

lloba; novetat; arxivar; navegar; escalivar. 

A G L N O H T I T M 

L U H E R E N C I A 

P N U H H H E U Q I 

R E R O W U S E S O 

O P A R J M I T C Ç 

H U M A N I T A T P 

I E H R S T R E R I 

B S E I E A U P O O 

I T N A T I B A H R 

R H I O R E H N I S 


UNITAT 7 

– lleidatans i lleidatanes. 

– berguedans i berguedanes. 

– reusencs i reusenques. 

– figuerens i figuerenques. 

– vallencs i vallenques. 

– eivissencs i eivissenques. 

– valencians i valencianes. 

– gironins i gironines. 



– sucre 

– dissabte 

– política 

– un pastís 

– hem arribat a l’escola 


4 

1 

2 

3 

4 

– marxem de viatge 

– fruita 

– sigui diumenge 

– véns 



UNITAT 8 

tornavís; destornillador; screwdriver; 

tourneviss; Schraubenzieher. 

safata; bandeja; tray; plateau; Tablett. 

jaqueta; chaqueta; jacket; veste; Jacko. 

aixeta; grifo; tap; robinet; Wasserhahn. 

llibre; libro; book; livre; Buch. 

F 1 MOBL Moble que consisteix en una peça 

llisa i plana sostinguda horitzontalment per 

potes o petges, que serveix per a menjar, 

escriure, treballar, jugar, etc. 

Anglès: table; (d’oficina) desk 

Francès: table 

Alemany: Tisch M 

2 taula rodona FIG MOBL En una assemblea, 

col·loqui, etc., diàleg en què diversos ponents 

o conferenciants exposen llurs idees en 

condicions d’igualtat, sota el guiatge d’un 

moderador. 

Anglès: round table 

Francès: table ronde 

Alemany: runder Tisch 

3 taula rasa FIG Expressió que hom utilitza 

per a indicar l’anul·lació de tot el que ha estat 

fet anteriorment. Fes taula rasa de tot el que 

havíem acordat. 

Anglès: fer taula rasa to make a clean sweep of 

Francès: faire table rase 

Alemany: reiner Tisch M 


Resposta oberta.

1 

2 

3 

4 

5 

6 

1 

2 

UNITAT 9 

anglès: pírcing; futbol. 

francès: mousse; dossier. 

italià: piano; soprano. 

japonès: bonsai; quimono. 

Són certes: 

– La paraula amateur és un manlleu 

del francès en forma d’adopció. 

– La paraula suflé s’ha manllevat del francès 

i s’ha adaptat al català. 

– La paraula maquinari és l’alternativa 

de la llengua catalana per a la forma 

anglesa hardware. 

necesser; plumier; gruyère; tortel·lini; esprai. 


A acabada 

B inacabada 

C inacabada 

D inacabada 

E acabada 

em llevo; em llevés; lleva’t. 


UNITAT 10 

A CIÈNCIA-FICCIÓ 

B TERRATRÈMOL 

C CAPICUA 

D GUARDACOSTES 

E SALVAVIDES 

verb + substantiu 

substantiu + substantiu 

– figaflor: no combina adjectiu + adjectiu. 

– comptagotes: no combina dos substantius. 

– primmirat: no combina verb + substantiu. 


3 

4 

1 

2 

3 

4 

– Els punts suspensius es fan servir quan una 

oració es deixa incompleta perquè qui parla 

dubta o s’interromp. 

– Només després dels dos punts es deixa un 

espai en blanc. 

– Els parèntesis indiquen que unes dades no 

són imprescindibles per a entendre el text. 

– Les cometes marquen l’inici i el final d’una 

citació. 


UNITAT 11 

– abonament: quantitat de diners que es paga 

per a poder fer ús d’una cosa o d’un servei 

durant un temps determinat. 

– adob: substància que es tira a la terra 

per a fer-la més fèrtil. 

– carrera: conjunt dels estudis que una 

persona ha de fer per a poder ser metge, 

enginyer, professor, advocat, etc. 

– cursa: fet de córrer persones, animals 

o vehicles per a veure qui és més ràpid 

i arriba primer a la meta. 

– nomenar: escollir algú per a fer una feina 

o una funció determinades. 

– anomenar: dir el nom d’algú o d’alguna cosa. 


Mamífers: cavall; lleó; tigre; elefant; dofí. 

Insectes: abella; mosca; grill; escarabat; 

mosquit. 

Ocells: gallina; ànec; gavina; corb; canari. 

freqüència; diürn; raïm. 

peüc; paraigües. 

aigüera 

–suïssos 

–suís; ensaïmada. 

–veïnat; veïnes; veí. 

– Lluís; Lluïsa. 

S


5 

1 

2 

3 

4 


UNITAT 12 


L’Anna (subjecte) ha fet (verb) un pastís 

(complement directe) per a l’Ester 

(complement indirecte). 

El mestre (subjecte) reparteix (verb) fulls 

blancs (complement directe) a tots els 

alumnes (complement indirecte). 

La dependenta de la botiga (subjecte) ha 

venut (verb) quatre paraigües (complement 

directe) a aquella senyora (complement 

indirecte). 

Jo (subjecte) donaré (verb) l’encàrrec 

(complement directe) al pare (complement 

indirecte). 


– Nosaltres anem a l’escola (on?) caminant. 

(com?) 

– La meva àvia es lleva molt d’hora. (quan?) 

– Saben jugar a tenis molt bé. (com?) 

– Ha anat a casa dels avis. (on?) 

x La ploma estilogràfica o el bolígraf. 


TRAM 6 Llengua VIA 2 3 Reforç Ampliació

1 - laGalera.Text

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?