OBJECTIUS DE 3r CICLE / CONEIXEMENT DEL MEDI - C.P. Costa i ...

CPC COSTA I LLOBERA 

MARRATXÍ 

MAIG 2010 

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA 

3R CICLE 

CEIP Miquel Costa i Llobera Pórtol, Marratxí.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA I CURRICULAR 3R CICLE 

ÍNDEX 

OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA 3 

OBJECTIUS CONEIXEMENT DEL MEDI 5 

“ EDUCACIÓ ARTÍSTICA 6 

“ EDUCACIÓ FÍSICA 8 

“ EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA 12 

“ LENGUA CAST/CAT 13 

“ LLENGUA ESTRANGERA 15 

“ MATEMÀTIQUES 17 

“ RELIGIÓ 18 

CONTINGUTS: 

CONEIXEMENT DEL MEDI 20 




“ LENGUA CASTELLANA 30 

“ LLENGUA CATALANA 34 




COMPETÈNCIES BÀSIQUES: 





“ LENGUA CAST/CAT 54 




L’AVALUACIÓ 62 





“ LENGUA CASTELLANA 73 

“ LLENGUA CATALANA 76 




METODOLOGIA 85 

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 90 

ORIENTACIÓ EDUCATIVA I FUNCIÓ TUTORIAL 94 

ANNEXE PROGRAMACIONS DIDÀCTIQUES PER NIVELLS I 

UNITATS TEMÀTIQUES 


OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA 


L’Educació Primària contribuirà a desenvolupar en els nins i nines les capacitats que els permeten: 

• Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, 

preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi 

d’una societat democràtica. 

• Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i responsabilitat en l’estudi, així com actituds de 

confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge. 

• Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavoresqui un clima propici per a la 

llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguin la convivència 

en els àmbits escolar, familiar i social. 

• Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de 

drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat. 

• Conèixer i utilitzar de manera apropiada el català i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats 

comunicatives del català com a llengua pròpia de les Illes Balears i com a part fonamental del seu 

patrimoni cultural, així com les possibilitats educatives del castellà com a llengua comuna a totes les 

espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenvolupar, així mateix, hàbits de lectura com a 

instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees. 

• Adquirir, en una llengua estrangera almenys, la competència comunicativa bàsica que permeti a l’alumnat 

expressar i comprendre missatges senzills i mostrar-se desimbolt en situacions quotidianes. 

• Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que 

requeresquin la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així 

com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seva vida quotidiana. 

• Conèixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a les Illes 

Balears, així com de la història universal. 

• Conèixer i valorar el seu entorn natural, social, econòmic i cultural de les Illes Balears, situant-lo sempre en 

el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i de cura d’aquest. Iniciar-se, 

així mateix, en el coneixement de la geografia de les Illes Balears, d’Espanya i universal. 

• Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació i desenvolupar un esperit crític davant dels 

missatges que reben i elaboren. 

• Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar 

l’educació física i l’esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social. 

• Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica; 

desenvolupar la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les obres i les manifestacions 

artístiques. 

• Conèixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seva conservació i millora, i respectar la seva 

diversitat lingüística i cultural. 

• Conèixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de les Illes Balears, dins del context històric, social i 

lingüístic propi, així com participar en la seva conservació i millora. 



• Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejudicis 

de qualsevol tipus. 

• Conèixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que afavorisquen la seva 

atenció. 

• Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per prevenir els accidents de circulació. 

OBJECTIUS 

CONEIXEMENT DEL MEDI 


Identificar, descriure i classificar animals i plantes. 

Reconèixer els diferents nivells d’organització dels éssers vius. 


Identificar i conèixer el funcionament dels principals aparells i òrgans del cos humà. 

Identificar els principals grups de plantes i conèixer-ne la fisiologia. 

Valorar i adaptar estils de vida saludables. 

Identificar els components d’un ecosistema i analitzar les relacions entre els éssers vius que en formen part. 

Conèixer els factors que contribueixen al deteriorament dels ecosistemes i valorar les iniciatives que 

afavoreixen el seu manteniment. 

Distingir els astres del Sistema Solar i els elements que componen l’Univers. 

Conèixer l’estructura i la composició del nostre planeta. 

Diferenciar les propietats, els estats i els canvis de la matèria. 

Conèixer els efectes de les forces sobre el moviment dels cossos. 

Identificar les manifestacions de l’energia, els seus orígens i transformacions, amb una especial atenció a 

l’energia elèctrica. 

Diferènciar els tipus de màquines i els operadors que les formen. Relacionar les forces, les màquines i les 

seves aplicacions. 

Conèixer les principals activitats econòmiques (sector primari, secundari i terciari) i les característiques 

demogràfiques d’Espanya i Europa. 

Conèixer les principals característiques de les Illes Balears i d’Espanya: població, relleu, clima, les aigües, 

economia, cultura, institucions ... 

Interpretar mapes diversos (relleu, rius, clima, agricultura, indústria, etc.) i gràfics de diferent tipus (barres, 

lineals, sectors, etc.) 

Construir esquemes, mapes de conceptes, fitxes i altres instruments que permeten organitzar la informació. 

Conèixer l’organització territorial i alguns òrgans de govern de les Illes Balears, d’Espanya i de la Unió 

Europea. 

Analitzar l’evolució històrica d’Espanya des de la Prehistòria fins als nostres dies. 

Desenvolupar actituds d’interès per l’estudi, la protecció i la conservació del patrimoni natural, cultural i artístic, 

valorant els costums i tradicions d’altres col·lectius. 

Participar en activitats de grup adoptant un comportament constructiu i de respecte pels altres companys i 

companyes i interioritzar les normes de funcionament democràtic en el grup escolar. 

Identificar diferents representacions del territori a diferents escales. 

EDUCACIÓ ARTÍSTICA 


Desenvolupar la lectura visual seguint processos sistemàtics d’observació. 


Analitzar els elements del llenguatge plàstic i visual (línies, textures, formes, colors…), i utilitzar aquests 

aprenentatges per realitzar produccions cada vegada més riques i personals. 

Analitzar els elements que formen part del concepte d’organització de la composició plàstica (ordre, mesura, 

agrupament…). 

Comprendre missatges visuals emesos a través de diversos suports gràfics. 

Establir relacions entre els elements plàstics bàsics i utilitzar aquestes relacions amb finalitats expressives. 

Explorar possibilitats de creació a partir del coneixement de tècniques i materials bidimensionals i 

tridimensionals. 

Desenvolupar l’actitud crítica amb respecte als elements visuals, dramàtics i sonors que es reben de l’entorn. 

Explorar i posar en pràctica tècniques plàstiques cada vegada més complexes aplicant de forma creativa els 

materials i processos que intervenen en cada una. 

Apreciar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies en l’àmbit de l’educació artística i iniciar-se en el 

maneig dels aparells relacionats. 

Identificar i analitzar elements dramàtics existents en la realitat quotidiana i aplicar-los a experiències 

dramàtiques noves; explorar diferents produccions escèniques amb la finalitat d’incorporar elements nous al 

joc dramàtic. 

Realitzar representacions de situacions i personatges quotidians i imaginaris integrant progressivament 

aprenentatges propis dels tres àmbits de l’educació artística. 

Desenvolupar l’expressió vocal i corporal a través del control progressiu del propi cos. 

Valorar el propi cos i el dels altres com a mitjà vàlid de percepció i expressió personal de les relacions amb 

l’entorn. 

Investigar les relacions que existeixen entre els diferents elements que formen part de la dramatització 

(personatges, conflicte, trama, espai i temps). 

Expressar-se a través del propi cos utilitzant com a vehicle el moviment en l’espai, i recrear danses existents i 

noves coreografies. 

Aplicar a l’expressió personal els coneixements sobre les realitats culturals pròpies i d’altres pobles i cultures. 

Realitzar diferents arranjaments i improvisacions i representar a través del cos aspectes musicals com forma, 

velocitat o ritme. 

Representar el so i les seves qualitats amb codis gràfics establits o a través d’altres suports i mitjans elegits 

lliurement. 

Utilitzar els coneixements musicals per acompanyar i representar vivències i situacions. 

Sonoritzar texts, poesies i cançons atenent criteris rítmics, mètrics i melòdics. 

Realitzar interpretacions que integren melodies i ritmes prèviament establits amb altres creats per a ocasions 

puntuals. 

Interpretar cançons que integren certes dificultats en relació amb intervals, àmbits, rítmica, duració, a l’uníson 

o en forma de cànon. 



Aprofundir en el desenvolupament de les capacitats d’anàlisi i percepció de l’element artístic, per 

desenvolupar l’observació sistemàtica i autònoma. 

Utilitzar les diferents formes d’expressió de manera cada vegada més autònoma i creativa i aplicar els 

coneixements de les diferents tècniques i materials artístics per enriquir les pròpies produccions. 

Analitzar les manifestacions artístiques i els seus elements més significatius en l’entorn per aconseguir 

progressivament una percepció sensible de la realitat. 

Crear una imatge positiva d’un mateix i acceptar les pròpies possibilitats i limitacions i desenvolupar les 

actituds de respecte cap a les produccions dels seus companys i cap al patrimoni cultural de l’entorn. 

Adquirir confiança en les elaboracions artístiques pròpies, gaudir amb les manifestacions culturals de l’entorn i 

apreciar la seva contribució al gaudi i al benestar personal. 

Acceptar i respectar els diferents punts de vista dels integrants del grup i desenvolupar actituds de nodiscriminació 

cap als altres. 

Cercar informació i documents en diferents suports, integrar-les en les pròpies produccions i aplicar-les en el 

millor coneixement de les produccions dels altres. 

Gaudir amb l’execució de l’obra i plantejar estratègies personals de millora. 

Analitzar la presència i importància de les manifestacions artístiques en les tecnologies de la informació i la 

comunicació. 

Valorar les manifestacions culturals pròpies i d’altres llocs, i manifestar-hi actituds de respecte i interès. 

EDUCACIÓ FÍSICA 



1. Entendre (conèixer, valorar) el propi cos i l’activitat física (mitjà d’exploració i possibilitats motrius) com una 

forma de relacionar-se (conèixer-se, divertir-se, sentir-se bé) amb els altres (i amb ell mateix). 

2. Apreciar l’activitat física per al benestar (actitud responsable cap un mateix i cap a les altres persones) i 

relacionar els hàbits d’higiene (alimentació, postura, exercici físic) amb els efectes sobre la salut. (Bloc 4) 

3. Utilitzar les seves capacitats físiques, les habilitats i destreses motrius (desplaçaments i maneig d’objectes) 

i el seu coneixement de l’estructura i del funcionament del cos per adaptar el moviment a les circumstàncies i 

condicions de cada situació. (Bloc 1 i 2) 

4. Adquirir, elegir i aplicar principis i regles per resoldre problemes motors i actuar de manera eficaç i 

autònoma, desenvolupant la iniciativa individual i l’hàbit de treball en equip en la pràctica d’activitats físiques, 

esportives i artísticoexpressives. 

5. Realitzar de forma autònoma activitats físicoesportives que exigeixin esforç, habilitat o destresa, posant 

l’èmfasi en l’esforç per a l’autosuperació. 

6. Regular i dosificar l’esforç (d’acord amb les seves possibilitats i la naturalesa de la tasca) i valorar més 

l’esforç (constància, actitud). 

7. Desenvolupar actituds de tolerància i respecte i acceptar les possibilitats i les limitacions dels altres i d’un 

mateix. 

8. Utilitzar els recursos expressius del cos i del moviment, de forma estètica, creativa i autònoma per 

comunicar sensacions, emocions i idees i comprendre missatges. (Bloc 3) 

9. Participar en activitats físiques (compartir projectes, establir relacions de cooperació, resoldre conflictes 

amb el diàleg) per relacionar-se amb els altres (de forma equilibrada, constructiva, significativa) i evitar 

discriminacions (per característiques personals, de gènere, socials), conductes agressives i actituds de 

rivalitat. (Bloc 5) 

10. Relacionar-se amb els companys (de forma solidària i responsable) a partir del respecte i de l’acceptació 

de les normes en situacions concretes de joc. (Bloc 3 i 5) 

11. Recuperar (valorar, conèixer i practicar) jocs tradicionals de les Illes Balears, com a elements de la història 

i dels costums. (Bloc 5) 

12. Realitzar activitats en el medi natural de forma creativa i responsable, reconeixent el valor del medi natural 

i la importància de contribuir-ne a la protecció i millora. (Bloc 3) 

13. Conèixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, lúdiques i esportives com a elements culturals, mostrant 

una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com d’espectador. 

14. Utilitzar recursos de recerca i d’intercanvi d’informació relacionada amb l’àrea (lectura, tecnologies de la 

informació i la comunicació, mitjans audiovisuals, etc.). 

OBJECTIUS DIDÀCTICS 

Imatge i 

percepció 

Moviments 

dels segments 

corporals. 

Simetría 

corporal. 

Estats físics 

lligats a 

l’activitat 

física. 

L’esforç i 

l’activitat 

física. 

L’espai 

anterior i 

posterior 


TERCER CICLE 

Utilitzar moviments corporals segmentaris. 

Conèixer l’estructura de les articulacions més importants del cos. 

Conèixer la funció de la musculatura. 

Conèixer els grups musculars més importants i els seus moviments generats. 

Utilitzar la simetria corporal per elaborar una resposta motriu adequada. 

Utilitzar el segment no dominant en tasques senzilles. 

Reconèixer el canvi de temperatura que es produeix en el cos amb l’activitat física. 

Reconèixer les molèsties generades per l’activitat física: musculars u òseas, articulacions o 

vasculars. 

Conèixer senzilles lesions generades per l’activitat física. 

Conèixer els canvis corporals produïts per l’activitat física: augment del ritme cardíac, 

sudoració… 

Conèixer els recursos per mantenir un esforç de llarga duració. 

Utilitzar la noció antero-posterior en situacions diverses. 

Traslladar-se a un i altre costat al voltant de l’eix anteroposterior amb l’ajuda de segments 

corporals. 


Equilibri 

corporal 

Respiració. 

Contracció i 

relaxació. 

Flexibilitat. 


Controlar el moviment simultani dels braços en els espais corporals anterior i posterior. 

Dominar figures senzilles i complexes . 

Dominar pirámides de més de 5 components. 

Interioritzar la postura d’equilibri estàtic al reduir la informació visual. 

Utilitzar la postura corporal adequada per mantenir-se o desplaçar-se en equilibri sobre 

superfícies elevades. 

Utilitzar la postura corporal adequada per desplaçar-se en equilibri sobre plànols inclinats. 

Interioritzar la imatge corporal per mantenir un objecte en equilibri. 

Desenvolupar la capacitat de realitzar moviments molt precisos. 

Mantenir postures d’equilibri en posició invertida. 

Controlar la vertical de cap. 

Controlar el tipus de respiració: toràcica i abdominal. 

Reconèixer l’existència de diferents ritmes respiratoris. 

Adaptar els ritmes respiratoris a les necessitats específiques de cada tasca. 

Reconèixer el to muscular. 

Identificar les contraccions necessàries per a l’execució del moviment. 

Conèixer el to postural (mínima tensió necessària). 

Conèixer mètodes senzills de relaxació global i segmentari. 

Conèixer els elements bàsics que determinen l’amplitud dels moviments. 

Mantenir un grau de flexibilitat que permeti realitzar amb fluïdesa els moviments habituals. 

Imatge i percepció OBJECTIUS 


Trajectòries Interceptar les trajectòries de companys i objectes. 

Apreciar i reproduir trajectòries i velocitats. 

Representar amb un dibuix trajectòries. 

Representar espais no coneguts. 

Distància Desplaçar-se a diferents velocitats, ajustant-se el desplaçament al d’uns 

Aconseguir una distància determinada en relació amb els companys que es desplacen. 

Direcció 

Conservar les distàncies en els desplaçaments amb canvis de direcció. 

Desplaçar-se dins l’espai i seguir direccions determinades. 

Orientació 

Orientar-se i desplaçar-se dins l’espai amb relació a companys u objectes en moviment. 

Distància, 

orientació i direcció 

Respondre de forma adequada davant els canvis de distància i de direcció a l’espai. 



Velocitat Experimentar diferents velocitats amb el propi cos i amb els objectes. 

Identificar l’ordre creixent de velocitat. 

Reaccionar amb rapidesa a un estímul auditiu. 

Identificar la coordinació de velocitats per respondre amb moviments. 

Elaborar respostes motrius que requereixin la prèvia diferenciació de velocitats. 

Prendre consciència de diferents velocitats per reproduir-les mitjançant una conducta 

motriu. 

Duració Elaborar conductes motrius que requereixin una prèvia diferenciació de duracions. 

Freqüència i ritme Reconèixer la diferència de freqüències d’estímuls visuals o auditius. 

Reproduir una successió de freqüències. 

Adaptar el moviment del cos a freqüències regulars que augmenten o disminueixen. 

Interioritzar seqüències i cadències de moviments. 

Crear i reproduir ritmes diversos. 

Respondre amb moviments corporals diferents ritmes. 



Habilitats motrius OBJECTIUS 


Llançaments Controlar l’impuls motor per realitzar llançaments. 

de precisió. Llançar un mòbil amb precisió a llocs concrets. 

Distància-punteria. Llançar amb precisió sobre blancs mòbils. 

Dominar els llançaments de precisió a distàncies curtes. 

Coordinar les accions per realitzar llançaments de precisió de formes diferents. 

Llançaments 

distància. 

a Llançar un mòbil amb una/dues mans en longitud i en altura 

Recepcions Desenvolupar la capacitat de preveure accions. 

Adequar la resposta motora a un estímul visual. 

Llançaments i Organitzar les relacions espacials amb referència a un mateix i als altres. 

recepcions Col·laborar amb els companys per passar i rebre mòbils de forma continuada. 

Maneig i bot de Controlar els diversos segments en una acció global. 

pilota 

Coordinar diverses accions simultànies. 

Desenvolupar conductes complexes. 

Copejos Coordinar el llançament i la recepció successiva, d’un objecte, de forma continuada. 

Trajectòries dels 

mòbils 

Reconèixer totes les possibles trajectòries d’un mòbil. 

Llançar mòbils amb diferents trajectòries. 

Rebre mòbils que segueixen diferents trajectòries. 

Cotejar de forma sucesiva una pilota que segueix una trajectòria determinada. 

Habilitats motrius OBJECTIUS 


Curses Aconseguir fluïdesa en la cursa. 

Córrer amb canvis de sentit. 

Salts Desplaçar-se per salts en diferents direccions en relació a l’eix corporal. 

Coordinar la cursa amb el salt de llargada. 

Coordinar la cursa amb el salt d’alçada. 

Quadrupèdies i Desplaçar-se en quadrupèdia de forma continuada. 

reptacions 

Girs Dominar l’eix longitudinal amb recolzament a terra i en suspensió. 

Dominar el gir sobre l’eix transversal cap endavant i cap enrera. 

Coordinar les accions de saltar i rodolar sobre superficies elevades. 

Suspensions Utilitzar els diferents segments corporals per desplaçar-se en suspensió. 

Act. físiques i OBJECTIUS 

artístiques… TERCER CICLE 

Imitació i gest. Improvisar amb gestos les característiques d’accions, objectes… 

Imitar les actituds de les persones davant situacions determinades. 

Gest Utilitzar de forma parcial o global el cos per expressar-se. 

Improvització i 

gest 

Interpretar i escenificar situacions diverses. 

Representar amb gestos els personatges i la situació ambiental d’un conte. 

Elaborar despostes motrius per simbolitzar espais imaginaris. 

Improvització Utilitzar els diferents segments corporals per adaptar el seu moviment a un ritme, música… 

Activitat física i 

salut 



Reconèixer els beneficis de l’activitat física sobre l’organisme. 

Refermar hàbits d’higiene corporal. 

Adquirir hàbits posturals i alimentaris saludables relacionats amb l’activitat física i el treball 

intel·lectual. 


Jocs i activitats 

esportives 

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA 


Habituar-se a començar la pràctica física de manera suau i progressiva. 

Habituar-se a realitzar l’escalfament abans d’iniciar la pràctica de l’activitat física. 

Habituar-se a realitzar estiraments i exercicis de mobilitat articular. 

Habituar-se a realitzar activitats de relaxació global al final de cada sessió. 

Incrementar les capacitats físiques bàsiques d’acord amb el moment de desenvolupament 

motriu. 

Prendre consciència de les situacions de risc en les activitats físiques i en els jocs. 

Mostrar interès per conservar els espais i materials utilitzats per a la pràctica de l’activitat 

física. 

Saber compartir i treballar sense la presència directa o molt propera del mestre/a. 

Valorar l’esforç propi i la capacitat de superació. 

Respectar i conservar el medi natural. 



Desenvolupar les habilitats i les destreses dedins d’un contexte de joc. 

Els jocs Conèixer diferents jocs cooperatius i tradicionals que afavoreixin el desenvolupament d’hàbits 

no competititus. 

Utilitzar accions motrius amb el cos per fugir, esquivar, enganar. 

Aplicar la motricitat gestual bàsica utilitzada en el joc (córrer, seure-se, esquivar, fugir). 

Conèixer diferents tipus de jocs (jocs de blanc o diana, jocs de canxa dividida, jocs d’invasió, 

jocs de bat i camp) que augmentin el bagatge motriu. 

Conèixer els conceptes de joc d’atac, joc de defensa i d’estragègia. 

Analitzar l’estructura interna dels jocs. 

Aconseguir la capacitat per elaborar estratègies individuals i d’equip. 

Augmentar l’amplitud visual en situacions de joc. 

Prendre decisions en situació de joc i aceptar la responsabilitat. 

Entendre l’oposició com una formar de participar i progressar en l’execució de les habilitats 

motrius bàsiques. 

Respectar les normes i les regles de joc i acceptar la flexibilitat d’algunes d’elles en funció de 

cada situació. 

Condició física Saber dosificar l’esforç per superar situacions i mantenir un nivell acceptable de participació 

motriu. 



Desenvolupar l’autoestima, l’afectivitat i l’autonomia personal en les seves relacions amb les altres persones, 

així com una actitud contrària a la violència, els estereotipus o els prejudicis. 

Desenvolupar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia en la vida quotidiana i 

participar activament en les relacions de grup, mostrant actituds generoses i constructives. 

Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, i aprendre a obrar d’acord amb aquestes. 

Reconèixer que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a la convivència, mostrar respecte 

pels costums i per les maneres de viure de persones i poblacions diferents de la pròpia. 

Conèixer, assumir i valorar els principals drets i obligacions que deriven de la Declaració universal dels drets 

humans, de la Convenció sobre els drets dels nins i de la Constitució espanyola. 

Conèixer els mecanismes fonamentals de funcionament de les societats democràtiques i valorar el paper de 

les administracions en la garantia dels serveis públics i l’obligació dels ciutadans de contribuir al seu 

manteniment i complir les seves obligacions cíviques. 

Conèixer l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en una aproximació general. 

Conèixer les institucions autonòmiques, insulars i municipals de les Illes Balears. 

Identificar i refusar situacions d’injustícia i de discriminació, mostrar sensibilitat per les necessitats de les 

persones i grups més desfavorits i desenvolupar comportaments solidaris i contraris a la violència. 

Prendre consciència de la situació del medi ambient i desenvolupar actituds de responsabilitat en la protecció 

de l’entorn immediat. 

Adquirir hàbits de consum racional i responsable. 

Conèixer i respectar les normes bàsiques que regulen la circulació, especialment aquelles relacionades amb 

la seguretat. 


LENGUA CASTELLANA /CATALANA 

Reflexión sobre la lengua 

Ampliar el caudal léxico de los alumnos. 

Conocer los principales fenómenos léxicos y semánticos. 

Reconocer las unidades básicas de la lengua y las principales clases de palabras. 

Conocer la conjugación de los verbos regulares e irregulares. 

Iniciarse en el análisis sintáctico. 

Conocer y aplicar las principales normas ortográficas y de acentuación. 

Conocer y respetar la diversidad lingüística y cultural de España. 

Hablar 


Producir mensajes orales de forma organizada, adaptándolos a las diferentes situaciones comunicativas y 

evitando los usos lingüísticos discriminatorios. 

Aceptar las normas básicas de la comunicación oral y respetar las opiniones ajenas. 

Expresar de forma razonada las propias ideas y opiniones. 

Adaptar la expresión oral a la situación comunicativa. 

Escuchar 

Comprender textos orales, especialmente los que provienen de los medios de comunicación. 

Identificar elementos expresivos en distintas producciones orales. 

Reconocer la intención comunicativa en las producciones orales. 

Leer 

Profundizar en la habilidad lectora, evitando titubeos, repeticiones o saltos que dificultan la comprensión de 

las ideas del texto. 

Aplicar estrategias de lectura adecuadas a los diferentes tipos de textos. 

Reconocer los elementos estructurales básicos de textos de distintos tipos. 

Leer e interpretar textos literarios adecuados a su edad. 

Conocer y utilizar diferentes recursos y fuentes de información. 

Valorar críticamente el contenido de diferentes tipos de textos. 

Apreciar la lectura como fuente de información, de entretenimiento y de placer. 


Escribir 

Producir textos escritos con diferentes finalidades, atendiendo a su estructura. 

Producir textos de intención literaria, adoptando un modo personal de expresión. 


Aprender técnicas de redacción útiles para la elaboración de textos informativos y de uso cotidiano. 

Utilizar el lenguaje escrito en la organización de la propia actividad. 

Organizar gráficamente la información relevante de textos informativos. 

Preocuparse por escribir con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza. 


LLENGUA ESTRANGERA 

Extreure informació global de missatges orals i escrits. 

Comprendre texts orals i escrits senzills. 


Utilitzar les informacions extretes de texts orals i escrits per a finalitats concretes i amb adequació a diferents 

situacions de comunicació. 

Ser capaç de comprendre i fer-se comprendre globalment mitjançant missatges orals emesos cara a cara, en 

el context de classe i en situacions habituals de comunicació. 

Comprendre la informació global de missatges orals i escrits referits a les diverses situacions habituals de 

comunicació, que giren al voltant de temes familiars per als alumnes i emesos directament per parlants o per 

mitjans de comunicació. 

Expressar oralment i per escrit, idees, sentiments i experiències amb pronunciació, entonació i ritme adequats. 

Utilitzar de forma oral la llengua anglesa per comunicar-se amb el professor i amb els altres companys i 

companyes en les activitats habituals de classe i en les situacions de comunicació creades per a aquesta 

finalitat, atendre les normes bàsiques de la comunicació interpersonal i adoptar una actitud respectuosa cap a 

les aportacions dels altres. 

Produir missatges orals utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics, en situacions habituals de la vida 

quotidiana, per aconseguir que la comunicació sigui fluida i satisfactòria, mostrant respecte i interès per 

comprendre i fer-se comprendre. 

Utilitzar estratègies bàsiques de comunicació, lingüístiques i no lingüístiques, perquè la comunicació sigui 

fluida i eficaç. 

Escriure missatges senzills, breus i d’utilitat per a la vida quotidiana. 

Expressar-se per escrit de forma coherent i tenint en compte els aspectes normatius de la llengua anglesa. 

Reconèixer i utilitzar l’error com a part integrant del procés d’aprenentatge. 

Millorar la competència comunicativa, tant expressiva com comprensiva. 

Llegir comprensivament frases i texts senzills, identificant el sentit global i els elements més significatius. 

Utilitzar la lectura de texts amb finalitats diverses, valorar-ne la importància com a font d’informació, gaudi i 

plaer i com a mitjà d’accés a altres cultures i formes de vida diferents. 

Llegir de forma comprensiva per obtenir informacions globals i específiques de texts adequats a les capacitats 

i interessos dels alumnes, i relacionats amb situacions de comunicació escolars i extraescolars. 

Comparar els aspectes de la cultura i de la societat dels països on s’utilitza l’anglès com a llengua oficial 

(escola, horaris, alimentació, mitjans de transport, festes tradicionals, etc.) amb els propis. 

Participar en intercanvis lingüístics senzills amb finalitats lúdiques (representacions, jocs, utilització de la 

mímica, etc.). 

Utilitzar missatges bàsics apresos (fórmules de cortesia, felicitacions, salutacions i altres expressions 

habituals), adequats a cada situació específica de comunicació. 

Comprendre i utilitzar les convencions lingüístiques i no lingüístiques emprades pels parlants de la llengua 

anglesa en situacions habituals (salutacions, comiats, presentacions, felicitacions, etc.) amb la finalitat de fer 

més fàcil i fluida la comunicació. 



Produir missatges orals utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics, en situacions habituals de la vida 

quotidiana, per aconseguir que la comunicació sigui fluida i satisfactòria, mostrant respecte i interès per 

comprendre i fer-se comprendre. 

Utilitzar, en l’aprenentatge de la llengua anglesa, els coneixements i les experiències prèvies amb altres 

llengües i desenvolupar progressivament les estratègies d’aprenentatge autònom. 

Reconèixer i reproduir els sons, ritme i entonació característics de l’anglès i les pautes de ritme i entonació de 

frases i paraules dins d’un context. 

Reflexionar sobre les diferències i l’especificitat del codi oral i de l’escrit. 

Reflexionar sobre el funcionament del sistema lingüístic en la comunicació com a element facilitador de 

l’aprenentatge de la llengua anglesa i com instrument per millorar la comunicació. 

Utilitzar els recursos expressius no lingüístics (gests, postura corporal, sons diversos, dibuixos, etc.) amb la 

finalitat d’intentar comprendre i fer-se comprendre mitjançant l’ús de la llengua anglesa. 


MATEMÀTIQUES 

Llegir, escriure, descompondre i comparar nombres de fins a 9 xifres. 

Llegir i escriure nombres romans. 


Reconèixer els múltiples i els divisors d’un nombre natural i calcular el m.c.m. i m.c.d. de diversos nombres. 

Llegir, escriure i calcular el valor d’una potència; i reconèixer i calcular l’arrel quadrada. 

Utilitzar els nombres enters en situacions de la vida quotidiana. 

Resoldre situacions de suma, resta, multiplicació i divisió, fer estimacions i comprovar resultats amb la 

calculadora. 

Llegir i escriure fraccions i nombres decimales, i realitzar càlculs de suma, resta, multiplicació i divisió. 

Realitzar operacions combinades respectant la jerarquia de les operacions. 

Resoldre problemes calculant la mitjana, la mediana, la moda i el rang d’un conjunt de dades numèriques. 

Reconèixer i utilitzar les unitats de longitud, capacitat, massa i superfície. 

Efectuar càlculs i resoldre problemes amb unitats de temps i unitats monetàries (euro). 

Identificar, descriure i traçar línies, angles, formes i cossos geomètrics. 

Classificar formes i cossos geomètrics, i calcular àrees de figures planes. 

Interpretar i representar dades en gràfics de barres, lineals, de sectors, histogrames i pictogrames. 

Interpretar i representar itineraris, plànols, mapes, etc., utilitzant escales o coordenades. 

Presentar de forma clara, neta i ordenada els càlculs, la traçada de figures geomètriques, els gràfics... 

Sentir curiositat i interès per conèixer les relacions numèriques i geomètriques. 

Valorar la utilitat de les matemàtiques en la vida diària. 

Mostrar interès per les situacions lúdiques de les matemàtiques i per col·laborar amb els altres en les activitats 

col·lectives. 


RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA 

OBJECTIUS PER AL TERCER CICLE 


- Investigar expressions bàsiques i generals del fet religiós en l’Antiguitat. 

- Comparar les principals semblances i diferències de les grans religions actuals. 

- Conèixer i valorar les respostes a les grans respostes de l’ésser humà que donen les religions monoteistes. 

- Conèixer i prendre consciència de la solidaritat de l’Església catòlica i les religions amb el món actual. 

- Reconèixer els principals components que formen el fet de la religió en general. 

- Conèixer i aplicar les claus d’interpretació catòlica de la Bíblia. 

- Conèixer i comprendre la providència de Déu en relació amb la fe cristiana i la vida diària. 

- Descobrir els principals mitjans i experiències per trobar-se amb Déu. 

- Investigar en el Nou Testament els principals relats i testimonis que manifesten la vertadera humanitat i 

vertadera divinitat de Jesucrist. 

- Conèixer la presència i la importància de la Mare de Déu en el Nou Testament i en l’Església catòlica. 

- Identificar les principals característiques i originalitat del Déu cristià. 

- Conèixer i valorar l’Esperit Sant en relació amb Déu Pare i Déu Fill, i com a ajuda per al desenvolupament 

de valors cristians i socials. 

- Analitzar l’Església catòlica en relació amb el món actual i les seves principals notes. 

- Conèixer les principals característiques dels sagraments de l’Orde i el Matrimoni. 

- Analitzar i comprendre les principals característiques del sagrament de la Unció de malalts. 

- Descobrir l’originalitat de les festes religioses en relació amb l’any litúrgic de l’Església catòlica. 

- Comprendre i valorar la correcta relació que ha d’existir entre l’Església catòlica i la societat. 

- Investigar l’aportació de l’Església catòlica i el cristianisme en el desenvolupament i pràctica dels drets 

humans en el món. 

- Conèixer les característiques i l’originalitat de la pau per als cristians i els seus compromisos per a 

desenvolupar en les persones i les societats. 

- Comprendre i respectar les expressions artístiques de les religions. 

- Reconèixer i interpretar correctament les manifestacions de la presència de Déu amb la cultura general i 

cristiana. 

- Conèixer i interpretar correctament la fe de l’Església sobre la vida eterna. 


CONTINGUTS 


Bloc 1. L’entorn i la seva conservació 


- Percepció i representació a escala d’espais coneguts. Planificació d’itineraris utilitzant i interpretant diferents 

representacions sobre un mateix espai (plànols, croquis, fotografies aèries i altres mitjans tecnològics). 

- L’Univers. Identificació d’algunes característiques del sol i dels planetes. El sistema solar i la Terra com a 

part d’aquest. 

- Combinació d’elements climatològics i diferenciació entre temps i clima. 

- Lectura i interpretació del temps atmosfèric en diferents representacions. 

- Reconeixement de les característiques del clima del lloc on es viu, dels principals climes i de la seva 

influència en el paisatge i en l’activitat humana. 

- Identificació i classificació de roques i minerales. 

- Reconeixement de les formes de distribució de l’aigua en la naturalesa, de les causes que en provoquen la 

contaminació i malgastament i de les actuacions que poden dur-se a terme per aprofitar-la. 

- Diferenciació de rius, torrents, etc. i dels principals cursos d’aigua de les Illes Balears i rius d’Espanya. 

- Identificació i localització en diferents representacions cartogràfiques d’elements rellevants de geografia 

física i política del món. 

- Els éssers humans i el medi ambient: identificació dels éssers humans com a components del medi ambient 

amb capacitat d’actuar sobre la naturalesa, reconeixent algunes de les seves intervencions i conseqüències. 

- Identificació i localització d’unitats de relleu d’Espanya i del món. 

- Identificació d’espais naturals protegits de l’Estat espanyol, amb especial atenció als de la Comunitat 

Autònoma de les Illes Balears. 

- Valoració de la diversitat i riquesa dels paisatges de les Illes Balears, del territori espanyol i interès per 

conèixer paisatges d’altres llocs. 

Bloc 2. La diversitat dels éssers vius 

- Observació i reconeixement de l’estructura i fisiologia de les plantes, del procés de fotosíntesi i la seva 

importància per a la vida en el planeta. 

- Ús de claus i guies d’identificació d’animals i plantes, des dels animals de l’entorn fins als d’entorns llunyans. 

- Observació i registre d’algun procés associat a la vida dels éssers vius, i comunicació els resultats oralment i 

per escrit. 

- Reconeixement de les relacions entre els éssers vius (cadenes alimentàries, comunitats i ecosistemes). 

- Reconeixement de l’estructura bàsica de la cèl·lula, utilitzant la lupa binocular i altres mitjans tecnològics. 

- Aproximació a altres formes de vida: bacteris, virus, algues i fongs. 



- Recerca d’informació sobre els éssers vius i les seves condicions de vida, i utilització de fonts documentals, 

mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i comunicació. 

- Sensibilitat per la precisió i el rigor en l’observació i l’estudi d’animals i plantes i en l’elaboració de treballs per 

comunicar els resultats, desenvolupant hàbits de respecte i cura cap als éssers vius. 

- Respecte per les normes d’ús, de seguretat i de manteniment dels instruments d’observació i dels materials 

de treball. 

Bloc 3. La salut i el desenvolupament personal 

- Identificació del funcionament i de les característiques anatòmiques i fisiològiques del cos humà: òrgans, 

aparells i sistemes. 

Descripció de les funcions vitals del cos humà: 

- La funció de nutrició (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor) 

- La funció de reproducció (aparell reproductor) 

- La funció de relació (òrgans dels sentits, sistema nirviós) 

- Coneixement d’actuacions bàsiques de primers auxilis per saber ajudar-se i ajudar als altres. 

- Desenvolupament d’estils de vida saludables i hàbits d’higiene i de prevenció de malalties, i reflexió sobre 

l’atenció i el manteniment dels diferents òrgans i aparells. 

- Actitud crítica davant els factors i pràctiques socials que afavoreixen o dificulten un desenvolupament 

saludable i un comportament responsable, reconeixent els riscs del consum de tabac i d’alcohol. 

- La identitat personal. Coneixement de les característiques personals pròpies i desenvolupament de 

l’autoestima. 

- Desenvolupament de la iniciativa i adquisició de criteris personals en la presa de decisions, grupals i 

individuals, valorant les conseqüències i adquirint autonomia en la planificació i execució d’accions i de feines. 

Bloc 4. Persones, cultures i organització social 

- Comprensió del funcionament de la societat a partir de l’anàlisi de situacions concretes en organitzacions 

pròximes, i aproximació al coneixement de les institucions democràtiques. 

- Identificació de les característiques principals de la població a les Illes Balears, a l’Estat espanyol i a la Unió 

Europea, reconeixent els moviments naturals i migratoris i la importància demogràfica, cultural i econòmica de 

les migracions en el món actual. 

- Reconeixement i valoració de la diversitat cultural i lingüística de l’Estat espanyol. 

- Refús d’estereotipus i de qualsevol tipus de discriminació, i desenvolupament de l’empatia amb respecte als 

altres. 

- Identificació de les característiques de la producció de béns i serveis per satisfer les necessitats humanes, 

amb exemple de la pròpia comunitat. 

- Reconeixement de la importància del sector de serveis en la nostra societat. 

- Reconeixement de les desigualtats en el consum i dels drets dels consumidors i dels usuaris. 



- Valoració del paper de les comunicacions i dels mitjans de transport en les activitats personals, econòmiques 

i socials. 

- Aproximació al coneixement de les institucions de govern (municipals, autonòmiques i de l’Estat) i de les 

seves responsabilitats per a la resolució de problemes socials, mediambientals, econòmics, etc. 

- Identificació dels trets principals de l’organització territorial i política de les Illes Balears, de l’Estat espanyol i 

de la Unió Europea. 

- Recollida d’informació de diverses fonts per analitzar situacions i problemes. 

- Reconeixement de la influència de la publicitat sobre el consum i actitud crítica cap a aquesta. 

Bloc 5. El canvi en el temps 

- Ús de les convencions de datació i de periodització (abans de Crist, després de Crist), i de les 

representacions gràfiques per situar fets i etapes de l’evolució històrica. 

- Ús de tècniques per localitzar en el temps i en l’espai fets del passat, per percebre la durada, la simultaneïtat 

i la relació entre esdeveniments. 

- Identificació de factors explicatius de les accions humanes, dels esdeveniments històrics i dels canvis 

socials. 

- Reconeixement de les característiques d’algunes societats de diferents èpoques històriques: prehistòrica, 

clàssica, medieval, dels descobriments, del desenvolupament industrial i del món en el segle XX, a través de 

l’estudi dels modes de vida. 

- Identificació d’alguns esdeveniments i personatges rellevants de la història d’Espanya i de la Comunitat 

Autònoma de les Illes Balears. 

- Coneixement, valoració i respecte per manifestacions rellevants del patrimoni històric i cultural. 

- Utilització de diferents fonts històriques, geogràfiques, artístiques, etc. per elaborar informes i altres treballs 

de contingut històric. 

- Valoració del paper dels homes i les dones com a subjectes de la història. 

Bloc 6. Matèria i energia 

- Estudi i classificació d’alguns materials per les seves propietats (duresa, solubilitat, estat d’agregació, 

conductivitat tèrmica). 

- Utilització de diferents procediments per a la mesura de la massa i del volum d’un cos. 

- Realització d’experiències senzilles per arribar a l’explicació de fenòmens físics observables, en termes de 

diferències de densitat, i per comprovar la flotabilitat dels cossos en un medi líquid. 

- Predicció de canvis en el moviment, en la forma o en l’estat dels cossos per efecte de les forces o de les 

aportacions d’energia. 

- Reconeixement de diferents formes d’energia i de transformacions simples d’energia. 

- Identificació de fonts d’energies renovables i no renovables i del seu paper en el desenvolupament energètic 

sonstenible i equitatiu, i adquirir responsabilitat individual en el seu consum i en l’estalvi energètic. 



- Realització d’experiències senzilles per separar components d’una mescla mitjançant destil·lació, filtració, 

evaporació o dissolució. 

- Reconeixement d’algunes reaccions químiques: la combustió, l’oxidació i la fermentació. 

- Percepció i observació sistemàtica dels efectes de la calor (augment de temperatura i dilatació) i dels canvis 

d’estat i la seva reversibilitat. 

- Planificació i realització d’experiències diverses per estudiar les propietats de materials d’ús comú i el seu 

comportament davant la llum, el so, la calor, la humitat i l’electricitat, i comunicar el procés i el resultat 

oralment i per escrit. 

- Respecte per les normes d’ús, seguretat i conservació dels instruments i dels materials de treball. 

Bloc 7. Objectes, màquines i noves tecnologies 

- Establiment de relacions entre les propietats dels materials i el seu ús en aplicacions concretes. 

- Identificació de tipus de màquines i dels principals operadors que les formen, reconeixent les aplicacions 

dels objectes, de les màquines i la seva utilitat per facilitar les activitats humanes. 

- Construcció d’estructures senzilles que compleixin una funció o condició per resoldre un problema a partir de 

peces modulades: pont, tobogan, escala, etc.. 

- Disseny de circuits elèctrics senzills per observar els efectes de l’electricitat i per diferenciar entre materials 

conductors i aïllants. 

- Identificació de la relació entre electricitat i magnetisme. 

- Valoració de la importància d’adoptar comportaments que minimitzin el consum elèctric. 

- Elaboració d’informes com a tècnica de registre d’un pla de treball, comunicant les conclusions de manera 

oral i escrita. 

- Valoració de la influència del desenvolupament tecnològic en diferents àmbits de la vida, així com de la 

rellevància d’alguns grans invents en la millora de les condicions de vida i en el treball. 

- Utilització de recursos senzills proporcionats per les tecnologies de la informació per comunicar-se i 

col·laborar. 

- Recerca guiada d’informació en la xarxa. 

- Ús progressivament autònom de programes de tractament de texts (ajustament de pàgina, inserció 

d’il·lustracions o notes, etc.). 

- Presa de consciència de la necessitat de controlar el temps d’oci amb les tecnologies de la informació i la 

comunicació i del poder d’addicció que tenen, fent un ús responsable d’aquestes. 



Bloc 1. Observació plàstica 


- Indagació sobre les possibilitats plàstiques i expressives d’elements naturals i de les estructures 

geomètriques. 

- Elaboració i seguiment de protocols de manera oral i escrita per a l’observació d’aspectes, qualitats i 

característiques notòries i sutils d’elements naturals i artificials. 

- Coneixement dels elements del llenguatge plàstic per interpretar i comprendre millor les diferents obres 

artístiques. 

- Exploració de les característiques, elements, tècniques i materials que les obres artístiques ofereixen i 

suggereixen per recrear-les i crear-ne altres de noves. 

- Coneixement i respecte per les diferents manifestacions artístiques (pintura, escultura, arquitectura, arts 

decoratives i industrials) de l’entorn. 

- Documentació, registre i valoració de formes artístiques i artesanes representatives de l’expressió cultural de 

les societats. 

- Valoració i apreciació de l’obra artística com a instrument de comunicació personal i de transmissió de valors 

culturals. 

- Anàlisi i valoració de la intenció comunicativa de les imatges en els mitjans i tecnologies de la informació i la 

comunicació. 

- Anàlisi de les formes de representació de volums en el plànol segons el punt de vista o la situació en l’espai. 

- Comparació entre les formes que la representació de l’espai adopta en diferents àrees o àmbits. 

- Coneixement dels artistes més rellevants de les Illes Balears (pintors, escultors, etc.) a través d’algunes de 

les seves obres més representatives. 

- Valoració de les expressions artístiques pròpies de les Illes Balears com a part del patrimoni cultural. 

Bloc 2. Expressió i creació plàstica 

- Experimentació de formes obertes i tancades i de línies segons la seva forma, direcció i situació espacial. 

- Representació de repertoris formals complexos. 

- Aplicació de colors complementaris, oposats i tonalitats de forma intencionada. 

- Exploració i investigació dels canvis que experimenten els volums i els espais per la incidència de la llum: 

ombres xineses, teatre negre. 

- Manipulació de materials per concretar-ne l’adequació al contingut per al qual es proposen i interès per 

aplicar a les representacions plàstiques les troballes obtengudes. 

- Ús de textures per caracteritzar objectes i imatges. 

- Elaboració d’obres utilitzant tècniques mixtes. 



- Construcció d’estructures i transformació d’espais utilitzant nocions mètriques i de perspectiva visual. 

- Creació d’ambients per a la representació teatral. 

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per al tractament d’imatges, disseny i animació, i per 

a la difusió dels treballs elaborats. 

- Composició de peces que recreen aspectes d’obres artístiques analitzades. 

- Preparació de documents propis de la comunicació artística com cartells, guies o programes de mà. 

- Disposició cap a l’originalitat, l’espontaneïtat, la plasmació d’idees, sentiments i vivències de manera 

personal i autònoma en la creació d’una obra artística. 

- Constància i exigència progressiva en el procés de realització aplicant estratègies creatives a la composició, 

amb l’assoliment de responsabilitats en el treball cooperatiu, l’establiment de moments de revisió, el respecte 

de les aportacions dels altres i la resolució de les discrepàncies amb arguments. 

Bloc 3. Escolta 

- Audició activa i comentari de músiques de diferents estils i cultures, del passat i del present, utilitzades en 

diferents contexts (concerts, publicitat, programes televisius, etc.). 

- Reconeixement i classificació d’instruments segons la seva família, acústics i electrònics; de diferents 

registres de la veu adulta (soprano, contralt, tenor i baix) i d’algunes de les agrupacions vocals i instrumentals 

més comunes en l’audició de peces musicals. 

- Reconeixement d’instruments originaris i populars de les Illes Balears i d’altres cultures. 

- Identificació de les qualitats del so, de formes musicals amb repeticions iguals i temes amb variacions i 

d’instruments i agrupacions instrumentals i vocals. 

- Gravació i comentari de la música interpretada a l’aula. 

- Recerca individual i col·lectiva d’informació, en suport paper i digital, sobre instruments, compositors , 

intèrprets i esdeveniments musicals. 

- Valoració i interès per la música de diferents èpoques i cultures. 

- Identificació d’agressions acústiques i contribució activa a la disminució i al benestar personal i col·lectiu. 

- Comentari i valoració de concerts i de representacions musicals. 

Bloc 4. Interpretació i creació musical 

- Elaboració de produccions musicals i escenogràfiques senzilles a partir de la percepció sensorial, la 

imaginació, les experiències, la realitat, les idees i les emocions, preveient els recursos necessaris i avançant 

amb confiança i satisfacció en el procés de producció. 

- Pràctica d’exercicis per al desenvolupament de la tècnica vocal i instrumental. 

- Exploració de les possibilitats sonores i expressives de diferents instruments i dispositius electrònics al servei 

de la interpretació musical. 

- Interpretació de peces vocals i instrumentals de diferents èpoques i cultures per a diferents agrupaments 

(solista, duo, petit i gran grup), en diferents escenaris i amb i sense acompanyament. 



- Realització de moviments donats i/o inventats utilitzant diferents tipus d’estímuls: visuals, verbals, sonors i 

musicals. 

- Lectura i interpretació de cançons i peces instrumentals en grau creixent de dificultat. 

- Assumpció de responsabilitats en la interpretació en grup i respecte cap a les aportacions dels altres i cap a 

la persona que assumeixi la direcció. 

- Interpretació de danses de diferents estils (tradicionals, didàctiques, històriques i folclòriques de les Illes 

Balears, d’altres comunitats, països i cultures) i de coreografies en grup, i utilització de la terminologia bàsica 

de la dansa. 

- Construcció d’instruments amb objectes utilitzats en la vida quotidiana seguint instruccions donades. 

- Improvisació vocal, instrumental i corporal en reposta a estímuls musicals i extramusicals. 

- Creació d’introduccions, interludis i codes i d’acompanyaments per a cançons i peces instrumentals, utilitzant 

la grafia convencional en les partitures. 

- Utilització de mitjans audiovisuals i recursos informàtics per a la creació de peces musicals sobre situacions i 

paisatges sonors i per a la sonorització d’imatges i de representacions dramàtiques, a partir de la combinació 

de patrons rítmics i melòdics. 

- Utilització de diferents grafies (convencionals i no convencionals) per registrar i conservar la música 

inventada. 

- Actitud de constància i de progressiva exigència en la realització de produccions musicals. 

- Exploració de les característiques, elements, tècniques i materials que les obres artístiques ofereixen i 

suggereixen per recrear-les i per crear-ne altres de noves. 

- Valoració de l’artista com a instrument de comunicació personal i de transmissió de valors culturals. 

- Invenció i muntatge de coreografies per a cançons i peces musicals de diferents estils relacionades amb 

l’entorn més proper als nins, com a interiorització de la forma de la música. 



Bloc 1. El cos: imatge i percepció 


1.Utilització, representació, interiorització i organització del propi cos: estructuració de l’esquema corporal. 

2. Percepció i estructuració espai-temps en accions i situacions motrius complexes. 

3. Elements orgànicofuncionals relacionats amb el moviment. 

4. Consciència i control del cos en repòs i en moviment. 

5. Aplicació del control tònic i de la respiració al control motor. 

6.Assoliment de l’equilibri estàtic i dinàmic en situacions complexes. 

7. Adequació de la postura a les necessitats expressives i motrius de forma econòmica i equilibrada. 

8. Realització de tasques que suposen una correcta coordinació dinàmica general i segmentària. 

9. Utilització adequada de la discriminació selectiva d’estímuls i de 

l’anticipació perceptiva. 

10. Execució de moviments de certa dificultat amb els segments corporals no dominants. 

11. Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal i la dels altres, mostrant una actitud crítica vers el 

model d’estètica corporal socialment vigent. 

Bloc 2. Habilitats motrius 

1. Condició física orientada a la millora de l’execució amb autonomia i confiança en les habilitats motrius. 

2. Adaptació de l’execució de les habilitats motrius a contextos de pràctica de complexitat creixent, amb 

eficiència i creativitat. 

3. Domini motor i corporal des d’un plantejament previ a l’acció mitjançant els mecanismes de decisió i control. 

4. Manipulació correcta i destresa en el maneig d’objectes propis de l’entorn escolar i extraescolar. 

5. Valoració del treball ben executat des del punt de vista motor. 

6. Adquisició d’una major confiança i independència motriu. 

7. Autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions noves o entorns desconeguts. 

8. Disposició favorable a participar en activitats individuals i en grups diversos, tot acceptant l’existència de 

diferències en el nivell d’habilitat. 

Bloc 3. Activitats físiques artístiques i expressives 

1. Exploració i conscienciació de les possibilitats i els recursos del llenguatge corporal. 

2. Millora de l’espontaneïtat i de la creativitat en el moviment expressiu. 

3. Expressió i comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides a través del cos, el gest i el 

moviment. 

4. Exploració i experimentació de les possibilitats i els recursos expressius del propi cos mitjançant la dansa, 

la mímica i la dramatització. 

5. Representacions i improvisacions artístiques amb el llenguatge corporal i amb l’ajuda d’objectes i materials. 

6. Composició de moviments a partir d’estímuls rítmics i musicals. Elaboració de balls i coreografies simples. 

7. Valoració dels usos expressius i comunicatius del cos, propis i dels companys. 

8. Valoració de la iniciativa individual. 

9. Participació i respecte davant de situacions que suposin comunicació corporal. 

10. Desenvolupament de la capacitat de cooperació i treball en grup. 

Bloc 4. Activitat física i salut 

1. Millora de la condició física orientada a la salut incrementant globalment les capacitats físiques bàsiques 

d’acord amb el moment de desenvolupament motriu. 

2. Aplicació de mesures de prevenció de lesions en l’activitat física com l’escalfament, la dosificació de l’esforç 

i la presa de consciència de la necessitat de la recuperació i la relaxació. 

3. Adquisició d’hàbits de postura i alimentaris saludables i autonomia en la higiene corporal. 



4. Reconeixement dels efectes beneficiosos de l’activitat física en la salut i identificació de les pràctiques poc 

saludables. 

5. Autonomia en els hàbits d’higiene corporal i de postura. 

Reconeixement i valoració de les mesures de seguretat i de prevenció d’accidents en la pràctica de l’activitat 

física en relació amb l’entorn. 

6. Ús correcte i respectuós de materials i espais. 

7. Valoració de l’esforç per aconseguir una major autoestima i autonomia. 

8. Valoració de l’activitat física per al manteniment i la millora de la salut i com a alternativa als hàbits nocius 

per a la salut. 

9. Respecte pel medi ambient mitjançant la realització d’activitats en el medi natural. 

Bloc 5. Jocs i activitats esportives 

1. Tipus de jocs i activitats esportives. Realització de diverses modalitats de jocs i d’activitats esportives de 

dificultat creixent. 

2. Ús adequat de les habilitats i les estratègies bàsiques de joc relacionades amb la cooperació, l’oposició i la 

cooperació/oposició. 

3. Iniciació a l’esport adaptat a l’espai, al temps i als recursos. 

4. Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per recollir informació, elaborar 

documents i fomentar un esperit crític en relació amb l’àrea. 

5. Recerca, comprensió i selecció d’informació sobre esports, regles de jocs i altres temes relacionats amb 

l’àrea en textos escrits o en suport audiovisual. 

6. Elaboració i compliment d’un codi de joc net. 

7. Identificació dels valors fonamentals del joc: l’esforç personal, la relació amb els altres i l’acceptació del 

resultat. 

8. Valoració de l’esforç personal i col·lectiu en els diferents tipus de jocs i activitats esportives al marge de 

preferències i prejudicis. 

9. Acceptació i respecte cap a les normes, regles, estratègies i persones que participen en el joc. 

10. Acceptació del paper que correspongui exercir com a jugador dins de l’equip, independentment de la seva 

capacitat motriu. 

11. Organització, participació i apreciació del joc i les activitats recreatives o esportives com mitjà de gaudi, de 

relació i de l’ús satisfactori del temps de lleure. 

12. Reconeixement del joc i l’esport com a fenòmens socials i culturals. 



Bloc 1. Individus i relacions interpersonals i socials 


- Autonomia i responsabilitat. Valoració de la identitat personal, de les emocions, del benestar i dels interessos 

propis i dels altres. Desenvolupament de l’empatia. 

- La dignitat humana. Coneixement i valoració dels drets humans i dels drets de la infantesa. Establiment de 

relacions entre drets i deures. 

- Reconeixement de les diferències de sexe. Identificació de desigualtats entre dones i homes i valoració de la 

igualtat de drets de dones i homes en la família i en el món laboral i social. 

Bloc 2. La vida en comunitat 

- Identificació dels valors cívics de la societat democràtica: respecte, tolerància, solidaritat, justícia, cooperació 

i cultura de la pau. 

- Aplicació dels valors cívics a situacions de convivència i conflicte en l’entorn immediat (família, centre 

escolar, amistats, localitat). Desenvolupament d’actituds de comprensió i solidaritat, i valoració del diàleg per 

solucionar els problemes de convivència i els conflictes d’interessos en la relació amb les altres persones. 

- Valoració de la convivència intercultural a les escoles de les Illes Balears com a font d’enriquiment. 

- El dret i el deure de participar. Valoració de les diferents vies de participació. 

- Responsabilitat en l’exercici dels drets i els deures individuals que corresponen a cada nin i nina com a 

membres dels grups en què s’integren i participació en les tasques i decisions dels grups. 

- La diversitat social, cultural i religiosa. Respecte crític pels costums i per les formes de vida diferents de la 

pròpia. Identificació de situacions de marginació, desigualtat, discriminació i injustícia social. 

Bloc 3. Viure en societat 

- La convivència social. Necessitat de dotar-nos de normes per conviure. Coneixement i valoració dels 

principis de convivència que estableix la Constitució espanyola. 

- Identificació, valoració, respecte i cura dels béns comuns i dels serveis públics que els ciutadans reben de 

l’estat (Ajuntament, Comunitat Autònoma o Administració central de l’estat), i valoració de la importància que 

tot el món contribueixi al seu manteniment a través dels imposts. 

- Hàbits cívics. Reconeixement del paper de la protecció civil i la col·laboració ciutadana per fer front als 

desastres. La seguretat integral dels ciutadans. Valoració de la defensa com un compromís cívic i solidari al 

servei de la pau. 

- Consum racional i responsable. Reconeixement de la influència del missatge publicitari en els models i 

hàbits socials. 

- Respecte per les normes de mobilitat vial. Identificació de causes i grups de risc en els accidents de trànsit 

(vianants, viatgers, ciclistes, etc.). 


LENGUA CASTELLANA 

Bloque 1. Hablar, escuchar y conversar 


- Participación activa y cooperadora en interacciones propias de la vida cotidiana y de la actividad de aula, 

especialmente aquellas que se dirigen a favorecer la convivencia, resolver conflictos o llegar a acuerdos 

(asambleas, debates, dilemas morales, encuestas, entrevistas, etc.), valorando y respetando las normas que 

rigen el intercambio comunicativo (turno de palabra, escucha atenta, papeles diversos en el intercambio, 

exposición clara, tono de voz, posturas y gestos adecuados) y las fórmulas de cortesía. 

- Comprensión de textos orales procedentes de los medios de comunicación o de Internet (noticias, 

entrevistas, reportajes infantiles, debates o comentarios de actualidad), para obtener información global sobre 

hechos y acontecimientos que resulten significativos, diferenciando información de opinión. 

- Comprensión del sentido global de textos orales, diferenciando sus informaciones principales y secundarias, 

reconociendo ideas no explícitas y valorando los contenidos que transmiten. 

- Producción de textos orales propios de los medios de comunicación social mediante simulación o 

participación, para ofrecer y compartir información y opinión. 

- Comprensión y producción de textos orales, tanto los de finalidad didáctica como de carácter cotidiano de 

tipo informal (conversaciones entre iguales y en el equipo de trabajo) y de carácter más formal (exposiciones 

de conocimientos y opiniones, entrevistas o debates), para aprender e informarse. 

- Valoración de los medios de comunicación social como instrumento para aprender y para acceder a 

informaciones y experiencias de otras personas. 

- Uso de documentos audiovisuales como medio para obtener, seleccionar y relacionar, con autonomía 

progresiva, informaciones relevantes para ampliar los aprendizajes (identificación, clasificación, comparación). 

- Interés por expresarse oralmente con corrección, pronunciación y entonación adecuadas, utilizando 

adecuadamente los elementos no lingüísticos y con un discurso ordenado y coherente. 

- Actitud de cooperación y respeto en las situaciones de aprendizaje compartido participando, haciendo 

aportaciones, manifestando la propia opinión con respeto por las ideas, las opiniones y los conocimientos de 

los demás. 

- Utilización de la lengua para adquirir conciencia de las ideas y de los sentimientos y opiniones propios y de 

los demás, planificar acciones conjuntas, así como para regular la propia conducta, utilizando un lenguaje no 

discriminatorio y respetuoso con las diferencias. 

Bloque 2. Leer y escribir 

Comprensión de textos escritos 

- Comprensión de la información relevante en textos propios de situaciones cotidianas de relación social 

(correspondencia, normas, convocatorias, planes de trabajo, reglamentos, etc.). 

- Comprensión de textos procedentes de los medios de comunicación social (páginas web infantiles y 

juveniles, reportajes, etc.), con especial incidencia en la noticia, las cartas al director y las entrevistas, para 

buscar información general, identificando informaciones destacadas, situaciones e intenciones comunicativas. 

- Comprensión de textos del ámbito escolar, con independencia que se presenten en soporte digital o en 

papel, producidos con finalidad didáctica o de uso social (folletos informativos o publicitarios, prensa, 

programas, fragmentos literarios), para aprender y para informarse. 



- Integración de conocimientos y de informaciones procedentes de diferentes soportes para aprender: 

comparar, clasificar, identificar e interpretar los conocimientos y las informaciones, atendiendo especialmente 

a los datos que se transmiten mediante gráficos, esquemas, tablas y otras ilustraciones. 

- Uso de estrategias para la comprensión lectora: elaboración y comprobación de hipótesis, realización de 

inferencias, descubrimiento del significado de las palabras a partir del contexto y consultando los diccionarios, 

medidas correctoras si falla la comprensión (relectura) y resumen final de la información. 

- Utilización dirigida de las tecnologías de la información y la comunicación como instrumento de trabajo para 

localizar, seleccionar y organizar la información. 

- Uso de diferentes tipos de bibliotecas (de aula, de centro, de barrio o de localidad, virtuales), de manera 

cada vez más autónoma, para obtener información y modelos para la producción escrita, conociendo y 

respetando sus normas de funcionamiento. 

- Interés por los textos escritos como fuente de información y de aprendizaje y como medio de comunicación 

de experiencias y de regulación de la convivencia. 

- Identificación de los elementos gráficos característicos de algunos tipos de textos (cómics, etc.): viñetas, 

bocadillos, onomatopeyas, signos convencionales, etc., para aplicarlos a la comprensión de los textos. 

- Interpretación de sentidos figurados y de significados no explícitos en los textos, especialmente en los de los 

medios de comunicación, mostrando una actitud crítica ante los mensajes que supongan cualquier tipo de 

discriminación. 

- Participación en juegos lingüísticos motivadores que faciliten la comprensión lectora (adivinanzas, chistes, 

dichos, refranes, sopas de letras, crucigramas, etc.). 

Composición de textos escritos 

- Producción de textos escritos propios de la vida social del aula (normas, notas, cartas, convocatorias, planes 

de trabajo, etc.), de acuerdo con las características propias de estos géneros. 

- Composición de textos de información y opinión característicos de los medios de comunicación social –en 

particular, de la prensa local– sobre hechos y acontecimientos que resulten significativos, incidiendo 

especialmente en la noticia, la entrevista, la reseña de libros o de música, la carta al director, etc., en 

situaciones reales o simuladas. 

- Composición de textos propios del ámbito académico para obtener, organizar y comunicar información 

(cuestionarios, encuestas, resúmenes, esquemas, informes, descripciones, explicaciones, etc.), reconociendo 

su estructura y aplicándola a la comprensión y producción de textos. 

- Reconocimiento y uso de elementos gráficos y paratextuales en los textos (carteles, cómics, anuncios, etc.) 

para facilitar la comprensión y para aplicarlos a las propias producciones: ilustraciones, gráficos, tablas, 

tipografía, etc. 

- Valoración de la escritura como herramienta de relación social, de comunicación de conocimientos, 

experiencias y necesidades, fuente de información y de aprendizaje, y como medio de organización y 

resolución de problemas de la vida cotidiana. 

- Uso cada vez más autónomo de programas informáticos de procesamiento de textos para la comprensión, 

interpretación y producción. 

- Cuidado de la calidad y presentación de los textos (orden, trazo, etc.) para garantizar una comunicación 

fluida y clara y buscando vías personales de expresividad y de creatividad. 

- Respeto por la norma ortográfica, aplicándola a las propias producciones escritas. 



- Uso de estrategias en la producción de textos: planificación (concreción de la intención comunicativa, del 

destinatario, del tipo de texto, selección y organización del contenido, etc.), redacción del borrador y revisión o 

reescritu- ra del texto para mejorarlo. 

- Transposición de textos (dramatización de un relato, conversión de un relato en cómic, práctica del paso de 

estilo directo a indirecto en la narración, etc.) para mejorar la composición de textos escritos. 

Bloque 3. Educación literaria 

- Conocimiento, identificación y lectura guiada de diferentes textos literarios: muestras de literatura tradicional 

oral (fábulas, leyendas, canciones populares, etc.); adaptaciones de obras clásicas y literatura infantil y actual 

(cuentos, biografías, autobiografías, novela, etc.) y otros géneros (teatro o poesía), tanto en soporte escrito 

como audiovisual. 

- Lectura personal, silenciosa y en voz alta, de obras adecuadas a la edad y a los intereses. 

- Lectura comentada de poemas, relatos y obras teatrales, teniendo en cuenta las convenciones literarias 

(géneros, figuras, etc.) y la presencia de determinados temas y motivos recurrentes. 

- Conocimiento y valoración del texto literario como fuente de comunicación, de aprendizaje, de placer, de 

conocimiento de otros mundos, tiempos y culturas, y como hecho cultural. 

- Participación en actividades de animación que consoliden el hábito lector, como el contacto con autores, 

presentaciones de libros, sesiones de foros literarios, etc., mostrando preferencias personales, con sentido 

crítico, en la selección de libros y gusto por compartir los sentimientos y las emociones que producen. 

- Uso activo de la biblioteca del centro y participación en actividades literarias (premios, murales, coloquios 

con autores, etc.) en el aula, el centro, la comunidad, etc. 

- Audición, comprensión, memorización y recitado de diferentes textos poéticos adecuados a la edad, con el 

ritmo, pronunciación y entonación adecuados. 

- Recreación y composición de poemas y relatos para comunicar sentimientos, emociones, estados de ánimo 

o recuerdos, reconociendo las características de algunos textos modelos y recursos que permiten la expresión 

creativa para aplicarlos a las propias producciones. 

- Práctica de diferentes tipos de lectura de obras y textos literarios adecuados a la edad y a los intereses del 

alumnado: lectura silenciosa, en voz alta, expresiva y dramatizada, representación y dramatización de textos 

literarios. 

Bloque 4. Conocimiento de la lengua 

- Identificación de diferentes tipos de situaciones comunicativas, informales y formales y de las relaciones 

entre los elementos del contexto de situación y las formas lingüísticas con que se manifiestan los discursos 

orales y escritos, reconociendo los registros más adecuados para cada situación y adecuando la propia 

expresión. 

- Análisis de la importancia del contexto en el discurso e identificación de los componentes de la situación 

comunicativa. 

- Reconocimiento de estructuras narrativas, instructivas, informativas, descriptivas y explicativas, para 

aplicarlas tanto a la comprensión como a la composición. 

- Aplicación de las normas ortográficas, apreciando su valor social y la necesidad de utilizarlas en los propios 

escritos. 

- Utilización de procedimientos de derivación, comparación y contraste, para juzgar la corrección de las 

palabras para la generalización de normas ortográficas. 



- Observación de formas léxicas, ortográficas y sintácticas a partir de la comparación y la transformación de 

enunciados (inserción, supresión, cambio de orden, segmentación y recomposición) para valorar la 

gramaticalidad de los resultados y facilitar el desarrollo de los conceptos lingüísticos y del metalenguaje. 

- Conciencia positiva de la variedad lingüística existente en el contexto social y escolar, respetando las 

expresiones de los hablantes de otras lenguas. 

- Reconocimiento de las lenguas del Estado español y su localización, valorando positivamente la riqueza 

lingüística que suponen y evitando los prejuicios sobre las lenguas y sobre sus hablantes. 

- Reflexión, uso y definición intuïtiva, aplicándola en la producción discursiva propia, de la terminología 

siguiente: denominación de los textos trabajados; sílaba tónica y átona; enunciado: frase y oración; tipo de 

enunciados: declarativo, interrogativo, exclamativo, imperativo y exhortativo; nombres (individuales, colectivos, 

concretos y abstractos), enlaces, preposiciones, conjunciones; grupo de palabras: núcleo y complementos, 

adjetivo, tiempo verbal (pretérito indefinido, pretérito imperfecto y pretérito perfecto; persona gramatical; modo 

imperativo e infinitivo; sujeto y predicado; complementos del nombre y complementos del verbo. 

- Identificación de los constituyentes fundamentales de la oración (sujeto y predicado, complementos del 

nombre y del verbo) y del papel semántico del sujeto (agente, paciente) a través de la manipulación de 

oraciones sencillas. 

- Comparación de estructuras sintácticas para observar significados, su equivalencia semántica o posibles 

alteraciones del significado y para adecuar el mensaje a la situación comunicativa. 

- Exploración y reflexión sobre las posibilidades de uso de diversos enlaces entre oraciones (causa, 

consecuencia, finalidad, contradicción, condición, etc.) para la organización del discurso en la composición de 

textos. 

- Inserción, coordinación y enlace de oraciones como procedimientos propios de la explicación, para mejorar 

la coherencia y cohesión textuales. 

- Transformación de oraciones de activa a pasiva y viceversa, con la finalidad de construir los conceptos de 

agente y de objeto para la comprensión de determinados textos. 

- Utilización del paso de estilo directo a estilo indirecto en la narración. 

- Observación de relaciones entre palabras y exploración de formas léxicas para descubrir algunas 

particularidades del vocabulario: arcaísmos, neologismos, extranjerismos; palabras homónimas, polisémicas, 

sinónimas y antónimas, locuciones y frases hechas, familias y campos léxicos. 


LLENGUA CATALANA 

Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar 


- Participació activa i cooperadora en situacions comunicatives de relació social, especialment les dirigides a 

afavorir la convivència, resoldre conflictes i arribar a acords (assemblees, debats, dilemes morals, etc.), 

valorant i respectant les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, escolta atenta, papers 

diversos en l’intercanvi, exposició clara, to de veu, postures i gests adequats) i les fórmules de cortesia. 

- Comprensió de texts orals procedents dels mitjans de comunicació o d’internet, amb especial incidència en 

la notícia, l’entrevista, el reportatge infantil i els debats i comentaris d’actualitat, per obtenir informació general 

sobre fets i esdeveniments que resulten significatius, i diferenciant informació d’opinió. 

- Comprensió del sentit global de texts orals, diferenciant les idees principals i secundàries, reconeixent idees 

no explícites i valorant els continguts transmesos. 

- Comprensió i producció de texts orals, tant els produïts amb finalitat didàctica com de caràcter quotidià 

(narració d’experiències personals, conversacions) o de caràcter més formal (exposicions de coneixements i 

opinions, entrevistes o debats) per aprendre i informar-se. 

- Producció de missatges orals propis dels mitjans de comunicació social, per oferir i compartir informació i 

opinió. 

- Interès per expressar-se oralment de manera correcta, amb exposició clara i fent ús d’estratègies que 

faciliten la comprensió dels missatges orals i potencien l’expressivitat. 

- Valoració i anàlisi dels mitjans de comunicació i de les seves finalitats socials com instruments per aprendre i 

accedir a informacions i experiències d’altres persones. 

- Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà per obtenir, seleccionar i relacionar, amb progressiva 

autonomia, informacions rellevants per ampliar els aprenentatges (identificació, classificació, comparació). 

- Utilització de la llengua per adquirir consciència de les idees, opinions, experiències i sentiments propis i dels 

altres i per regular la pròpia conducta, utilitzant un llenguatge cada vegada més precís, no discriminatori i 

respectuós amb les diferències. 

- Actitud de cooperació i respecte en les situacions d’aprenentatge compartit mitjançant la participació, les 

aportacions i la manifestació de la pròpia opinió amb respecte per les idees, opinions i coneixements dels 

altres. 

Bloc 2. Llegir i escriure 

Comprensió de texts escrits 

- Comprensió i identificació de la informació rellevant en texts propis de les situacions quotidianes de relació 

social: correspondència, normes, programes d’activitats, convocatòries, plans de feina o reglaments. 

- Comprensió de texts procedents dels mitjans de comunicació social (incloses web infantils i juvenils) amb 

especial incidència en la notícia, l’entrevista i les cartes al director, per obtenir informació general, localitzant 

informacions destacades. 

- Ús de les biblioteques, incloent les virtuals, de manera cada vegada més autònoma, per obtenir informació i 

models per a la producció escrita respectant les normes d’ús i tenint cura dels llibres i altre material. 

- Comprensió de texts de l’àmbit escolar, en suport paper o digital, per aprendre i informar-se, per accedir a la 

cultura, planificar i realitzar tasques concretes, i per descobrir el seu aspecte creatiu i lúdic, tant els produïts 

amb finalitat didàctica com els d’ús social (fulls informatius o publicitaris, premsa, programes, fragments 

literaris), mostrant gust i valoració per la lectura. 



- Integració de coneixements i informacions procedents de diversos suports, per aprendre (comparació, 

classificació, identificació, interpretació) amb especial atenció a les dades que es transmeten mitjançant 

gràfics, esquemes i altres il·lustracions. 

- Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la localització, selecció i 

organització d’informació. 

- Interpretació de sentits figurats i de significats no explícits en els texts, especialment en els dels mitjans de 

comunicació amb actitud crítica i refús pels missatges que suposen qualsevol tipus de discriminació. 

- Interès pels texts escrits com a font d’aprenentatge i com a mitjà de comunicació d’experiències i de 

regulació de la convivència. 

- Aplicació d’estratègies per a la comprensió de texts: formulació i comprovació d’hipòtesis, inferència 

d’informació, síntesi, relectura, identificació de les idees principals i secundàries, ús del diccionari, etc. 

- Participació en jocs lingüístics motivadors que contribueixen al desenvolupament de la comprensió lectora 

(endevinalles, acudits, dites, refranys, sopes de lletres, mots encreuats, etc.). 

- Identificació d’elements gràfics propis d’alguns tipus de texts: bafarades, onomatopeies, etc., aplicant-los a la 

comprensió. Composició de texts escrits. 

- Composició de texts propis de situacions quotidianes properes a l’experiència infantil, com ara invitacions, 

felicitacions, notes, avisos, sol·licituds, normes de convivència, etc. 

- Producció de texts escrits propis de l’àmbit acadèmic per comunicar coneixements, experiències i opinions i 

per obtenir, organitzar i comunicar informació (qüestionaris, resums, esquemes, informes, descripcions, 

explicacions, etc.) d’acord amb les característiques pròpies d’aquests gèneres. 

- Composició de texts d’informació i opinió propis dels mitjans de comunicació social, en particular de la 

premsa local (titulars, peus de fotografies, notícies breus, etc.) sobre fets i esdeveniments que resulten 

significatius, amb especial incidència en la notícia, l’entrevista, la ressenya de llibres o de música o la carta al 

director, en situacions reals o simulades a l’aula i en suports habituals de l’àmbit escolar. 

- Elaboració de texts amb finalitats diverses utilitzant elements gràfics i paratextuals per facilitar la comprensió 

(il·lustracions, taules, gràfics, tipografia, etc.). 

- Ús d’estratègies de producció de texts: planificació (concreció de la intenció comunicativa i del destinatari, 

del tipus de text, selecció de la informació, de l’organització i estructura del contingut, etc.), redacció 

d’esborranys, i revisió del text per millorar-lo. 

- Interès per la cura, qualitat i creativitat dels texts escrits (ordre, traçada, presentació), aplicant les normes 

ortogràfiques. 

- Valoració de l’escriptura com a eina de comunicació i de relació social, d’aprenentatge, d’obtenció i 

reelaboració de la informació i dels coneixements, i com a mitjà d’organització i resolució de problemes de la 

vida quotidiana. 

- Iniciació a l’ús de programes informàtics de processament de texts. 

- Transposició de texts: dramatització de relats, conversió d’un relat a còmic, pas d’estil directe a indirecte, 

etc., per millorar les produccions escrites. 

Bloc 3. Educació literària 

- Lectura guiada de diferents texts literaris: mostres de literatura tradicional oral (faules, llegendes, cançons 

populars, etc.), adaptacions d’obres clàssiques i altres texts narratius de literatura actual (contes, biografies, 

autobiografies, novel·la, etc.) o d’altres gèneres (teatre o poesia), tant en suport escrit com audiovisual i 

informàtic. 



- Coneixement i valoració del text literari com a font de comunicació, de plaer, de joc, d’aprenentatge i de 

coneixement d’altres mons, temps i cultures. 

- Lectura autònoma, amb adquisició de criteris d’elecció de temes i texts i expressió de les preferències 

personals. 

- Audició, comprensió, memorització i recitat de diferents texts poètics adequats a l’edat, amb el ritme, 

pronunciació i entonació adequades. 

- Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals, tenint en compte la convenció literària (gèneres, 

figures, etc.) i la presència de certs temes i motius recurrents. 

- Ús de la biblioteca del centre i participació en activitats literàries que consoliden l’hàbit lector (premis, murals, 

col·loquis amb autors, etc.). 

- Recreació i composició de poemes i relats per comunicar sentiments, emocions, estats d’ànim o records a 

partir de l’anàlisi de les característiques d’alguns models i amb l’ajuda de recursos que permeten l’expressió 

creativa. 

- Pràctica de diferents tipus de lectura amb obres i texts literaris adequats a l’edat i als interessos de l’alumnat: 

lectura personal, silenciosa, en veu alta, expressiva, etc. 

- Dramatització i lectura dramatitzada de texts literaris. 

- Gust per escoltar, memoritzar i recitar texts de tradició literària de la nostra comunitat i d’altres llocs, com a 

primera aproximació al coneixement d’altres èpoques i llocs. 

Bloc 4. Coneixement de la llengua 

- Identificació de diferents tipus de situacions comunicatives i de les relacions entre els elements del context 

de situació i les formes lingüístiques que es manifesten en els discursos orals i escrits. 

- Reconeixement dels registres i de la seva relació amb la situació comunicativa, adequant a aquests la pròpia 

expressió. 

- Reconeixement de les estructures narratives, instructives, informatives, descriptives i explicatives per a la 

comprensió i la composició. 

- Comparació d’estructures sintàctiques diverses reconeixent els diferents significats, equivalències i 

alteracions del significat, per aplicar-les a les pròpies produccions. 

- Utilització dels mecanismes i recursos lingüístics bàsics per a l’organització del text explicatiu, per a la seva 

coherència i cohesió i per explorar les seves possibilitats d’ús: inserció, coordinació i enllaç d’oracions. 

- Ús adequat de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la necessitat d’ajustar-s’hi en els 

propis escrits. 

- Identificació de formes lèxiques, ortogràfiques i sintàctiques a partir de l’anàlisi, comparació i transformació 

d’enunciats (inserció, supressió, canvi d’ordre, segmentació i recomposició), per jutjar la gramaticalitat dels 

resultats, explicitant i aplicant els conceptes lingüístics i del metallenguatge. 

- Utilització de procediments de derivació, comparació, composició, contrast, etc., per jutjar sobre la correcció 

de les paraules, analitzar-ne l’estructura, aplicar-los a la pròpia pràctica discursiva i generalitzar normes 

ortogràfiques. 

- Exploració de l’estructura morfològica de les paraules per descobrir les formes, significats i usos bàsics en la 

flexió, derivació i comparació, per aplicar-los a la pròpia producció discursiva. 



- Identificació d’algunes particularitats del lèxic general de la llengua: els arcaismes, els neologismes i els 

barbarismes; les paraules homònimes i les paraules polisèmiques, les locucions i frases fetes, famílies i 

camps lèxics, analitzant formes i significats. 

- Reflexió, ús i definició intuïtiva en les activitats de producció i d’interpretació de la terminologia següent: 

denominació dels texts treballats; síl·laba (tònica, àtona, diftong, hiat); enunciat: frase i oració; tipus 

d’enunciats (declaratiu, interrogatiu, exhortatiu); enllaços (preposició i conjunció); grup de paraules (nucli i 

complements); adjetiu; mode imperatiu i infinitiu; noms (individuals, col·lectius, concrets i abstractes); temps 

verbal (pretèrit indefinit, imperfecte i pretèrit perfecte); persona gramatical. 

- Identificació dels constituents fonamentals de l’oració (subjecte i predicat), dels papers semàntics del 

subjecte (agent, pacient, causa) i de les funcions bàsiques dels grups (complements del nom i del verb), 

utilitzant la terminologia adequada i definint-la intuïtivament. 

- Utilització del pas de l’estil directe a l’indirecte en les pròpies produccions de caràcter narratiu. 

- Valoració positiva de la varietat lingüística del context social i escolar i de la riquesa que suposa, evitant els 

prejudicis sobre les llengües i els seus parlants. 

- Transformació d’oracions d’activa a passiva i al revés, amb la finalitat de construir els conceptes d’agent i 

d’objecte per a la comprensió de determinats texts. 

- Reconeixement dels diferents elements que intervenen en la comunicació: emissor, receptor, context, funció 

i missatge. 



Bloc 1. Comprendre, parlar i conversar 


- Escolta i comprensió d’instruccions, explicacions, interaccions orals dirigides i altres missatges orals de 

progressiva complexitat per obtenir informació global i específica. 

- Audició, comprensió i extracció d’informació concreta procedent de gravacions en suport audiovisual i 

informàtic per realitzar diverses feines. 

- Participació en intercanvis orals per expressar necessitats o realitzar activitats a l’aula relatives a l’entorn de 

l’alumnat, a la seva experiència i als seus coneixements d’altres àrees. 

- Producció de missatges orals correctes basats en estructures i models lingüístics coneguts i adequats a la 

seva edat en interaccions comunicatives reals o simulades, amb progressiva autonomia, eficàcia i complexitat 

de les expressions utilitzades, mostrant interès per expressar-se oralment en activitats individuals o de grup. 

- Desenvolupament d’estratègies bàsiques per reforçar la comprensió i l’expressió oral: coneixements previs 

sobre el tema o situació, ús de context visual i no verbal, repetició d’estructures, escolta atenta. 

- Transferència d’estratègies comunicatives des de les llengües que coneix com a ajuda per superar les 

dificultats pròpies de la comunicació oral. 

- Valoració de la llengua estrangera com a instrument per comunicar-se. 

- Ús de les normes socials que regeixen l’intercanvi comunicatiu. 

Bloc 2. Llegir i escriure 

- Lectura i comprensió de diversos texts escrits, en suport paper i digital, adaptats a la competència lingüística 

de l’alumnat i relacionats amb les seves experiències i interessos, per utilitzar informació global o específica 

en el desenvolupament d’una feina o projecte o per gaudir amb la lectura. 

- Lectura de contes, còmics i altres tipus de llibres o texts adequats (en suport paper o informàtic) amb la 

finalitat de fomentar l’hàbit de llegir. 

- Ús progressivament autònom d’estratègies de lectura: context visual, coneixements previs, identificació 

d’informació determinada, obtenció de la idea global d’un text, deducció del significat del vocabulari i de les 

expressions noves i maneig d’elements de consulta tradicionals o 

digitals. 

- Lectura i escriptura de texts propis de situacions quotidianes de relació social, de mitjans de comunicació i 

de texts per aprendre i per informar-se. 

- Valoració de la lectura d’un idioma estranger com a instrument d’aprenentatge. 

- Composició de texts escrits propis de diferents situacions de comunicació, cada vegada més extensos i rics 

en lèxic i estructures i amb l’ajuda de models, per transmetre informació amb diverses intencions 

comunicatives. 

- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per elaborar texts escrits i presentacions i per 

transmetre informació. 

- Interès per l’elaboració, presentació i organització detallada dels texts escrits, valorant el seu paper en la 

satisfacció de les necessitats de comunicació. 

- Valoració de la llengua estrangera com a instrument de comunicació i d’aprenentatge. 


Bloc 3. Coneixement de la llengua 

Coneixements lingüístics 


- Reconeixement i ús de les formes i estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera prèviament 

utilitzades, valorant la seva funcionalitat: nombres cardinals bàsics i alguns nombres ordinals, descripcions 

físiques i psicològiques de persones, descripcions d’animals, llocs i objectes, comparacions senzilles, lèxic 

relacionat amb les rutines de l’aula, amb el calendari, temps atmosfèric, hores, etc.. 

- Expressió d’informació sobre si mateix i sobre els altres: persones i esdeveniments rellevants, accions 

realitzades en el passat, preferències i habilitats, situacions, adreces, recorreguts.... 

- Formulació de preguntes i respostes sobre quantitats, rutines i activitats quotidianes, plans, suggeriments, 

etc. 

- Coneixement i ampliació del vocabulari relacionat amb l’entorn immediat i amb interessos i experiències dels 

alumnes: aficions, esports, activitats de temps lliure, programes de televisió, professions, etc. 

- Pronunciació amb cura, ritme, entonació i accentuació adequades, tant en la interacció i l’expressió oral, com 

en la recitació, la dramatització i la lectura en veu alta. 

- Pronunciació i discriminació dels fonemes més característics de la llengua estrangera. 

- Associació de pronunciació, representació gràfica i significat a partir de models escrits coneguts i 

d’expressions de la llengua, establint relacions analítiques grafia/so i identificant algunes irregularitats 

rellevants. 

- Utilització de les estratègies bàsiques per produir texts (elecció del destinatari, propòsit, planificació, redacció 

de l’esborrany, revisió del text i versió final) a partir de models molt estructurats. 

- Interès per utilitzar la llengua estrangera de manera correcta en situacions diverses. 

- Comparació i reflexió sobre el funcionament de la llengua estrangera a partir de les llengües que coneix. 

Reflexió sobre l’aprenentatge 

- Ús d’habilitats i procediments que faciliten la comunicació i l’aprenentatge autònom: associació, relació, 

classificació, memorització, organització, lectura i consulta de texts, observació de models i ús de suports 

multimèdia. 

- Maneig de les tecnologies de la informació i la comunicació per reforçar i ampliar els aprenentatges de la 

llengua estrangera. 

- Implicació en el procés educatiu a través de l’autocorrecció i autoavaluació, acceptant l’error com a part del 

procés d’aprenentatge. 

- Confiança en la pròpia capacitat per aprendre un idioma estranger. 

- Valoració del treball cooperatiu, necessari per dur a terme determinades activitats, feines, dramatitzacions i 

projectes en la classe d’idioma. 

Bloc 4. Aspectes sociculturals i consciència intercultural 

- Interès per establir comunicació amb altres parlants amb l’ajuda de les noves tecnologies de la comunicació i 

la informació. 



- Coneixement de costums i ús de formes de relació social d’altres països on es parla oficialment la llengua 

estrangera. 

- Valoració de la llengua estrangera com a instrument per conèixer altres cultures, per tenir accés a 

informacions noves i com a mitjà per comunicar-se i relacionar-se amb companys d’altres països. 

- Realització d’activitats de caràcter socicultural relatives a la llengua estrangera. 

- Actitud receptiva, positiva i tolerant cap a les persones que parlen un idioma estranger i tenen una cultura 

diferent de la pròpia. 


MATEMÀTIQUES 

Bloc 1. Nombres i operacions 

Nombres enters, decimals i fraccions 

- Ús en situacions reals del nombre i la grafia dels nombres de més de sis xifres. 


- Recerca de característiques dels nombres. Iniciació a la divisibilitat: múltiples, divisors, nombres prims i 

nombres composts. Obtenció de criteris de divisibilitat per 2, 3, 5, 9 i 10. 

- Utilització dels nombres positius i negatius en contexts reals, interpretant-los i situant-los en la recta 

numèrica. 

- Ús i comprensió de les fraccions: obtenció de fraccions equivalents. 

- Els nombres decimals: ús dels nombres decimals en la vida quotidiana, reconeixent el seu valor de posició i 

equivalències. 

- Ordenació de nombres enters, decimals i fraccions per comparació, i representació gràfica. 

- Expressió de parts utilitzant percentatges. Correspondència entre fraccions senzilles, decimals i 

percentatges. 

- Estimació i comprovació de resultats, assegurant-se, mitjançant algun tipus d’estratègia, que el resultat 

obtengut és raonable. 

- Reconeixement de la relació entre fracció i nombre decimal. 

- Reconeixement de sistemes de numeració en cultures anteriors i d’influències en l’actualitat: ús de la 

numeració romana i la seva equivalència amb el sistema de numeració decimal. 

- Valoració de la necessitat de diferents classes de nombres per representar adequadament diferents 

situacions de l’entorn. 

Operacions 

- Anàlisi de les propietats de les operacions i les seves relacions utilitzant nombres naturals. 

- Ús de les potències com a producte de factors iguals: quadrats i cubs. Representació geomètrica de les 

potències. 

- Comprensió i ús de les operacions amb nombres decimals relacionades amb situacions de la vida real. 

- Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi: interpretació i escriptura d’expressions numèriques en què 

sigui necessari l’ús del parèntesi i el coneixement de la jerarquia de les operacions. 

- Explicació oral, amb el llenguatge adequat, del procés seguit en la resolució de problemes numèrics. 

Estratègies de càlcul 

- Automatització dels algoritmes de les operacions i de la comprovació dels resultats. 

- Utilització d’operacions de suma, resta, multiplicació i divisió amb diferents tipus de nombres, en situacions 

quotidianes i en contexts de resolució de problemes. 

- Recerca d’estratègies de càlcul mental com la descomposició de nombres naturals atenent el valor 

posicional de les seves xifres o les propietats de les operacions. Explicació oral del procés seguit. 


- Utilització de la taula de multiplicar per identificar múltiples i divisors. 

- Càlcul de percentatges bàsics en situacions reals. 

- Estimació del resultat d’un càlcul i valoració de respostes numèriques raonables. 


- Resolució de problemes de la vida quotidiana utilitzant estratègies de càlcul mental i relacions entre els 

nombres, explicant oralment i per escrit el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les 

solucions obtengudes. 

- Coneixement de les regles d’ús de la calculadora, utilitzant-la en la resolució de problemes i decidint sobre la 

conveniència de l’ús en funció de la complexitat dels càlculs. 

- Elaboració d’esquemes, tant mentals com gràfics, per a la resolució de problemes. 

Bloc 2. La mesura: estimació i càlcul de magnituds 

Longitud, capacitat, pes/massa i superfície. 

- Unitats del sistema mètric decimal: comprensió i ús de les unitats de longitud, capacitat, massa, superfície. 

- Reconeixement d’equivalències entre unitats d’una mateixa magnitud. 

- Ordreació de mesures d’una mateixa magnitud. 

- Desenvolupament d’estratègies personals per amidar figures de manera exacta i aproximada. 

- Realització d’amidaments utilitzant instruments i unitats de mesura convencionals. 

- Estimació de longituds, capacitats, pesos i superfícies d’objectes i espais coneguts; elecció de la unitat i dels 

instruments més adequats per amidar i expressar una mesura. 

- Equivalència d’algunes unitats de mesura tradicionals de les Illes Balears amb les unitats del sistema mètric 

decimal. 

- Curiositat per conèixer les unitats i alguns instruments de mesura tradicionals de les Illes Balears. 

- Explicació oral i escrita del procés seguit i de l’estratègia utilitzada en amidaments i estimacions. 

- Comparació de superfícies de figures planes per superposició, descomposició i mesura per obtenir fórmules 

senzilles que permeten el càlcul de superfícies. Mesura d’àrees amb patrons no convencionals (quadrícules). 

- Utilització d’unitats de superfície. 

- Interès per la precisió en la descripció i representació de formes geomètriques. 

Mesura del temps 

- Ús de les unitats de mesura del temps i de les seves relacions, amb precisió en els minuts i segons. 

- Establiment d’equivalències i transformacions entre hores, minuts i segons, en situacions reals. 

- Càlculs senzills amb mesures temporals. 

Sistemes monetaris 



- Reconeixement del valor i establiment d’equivalències entre les diferents monedes i billets, manejant preus 

d’articles quotidians. 

- Equivalència entre l’euro i altres monedes del context de l’alumne. Mesura d’angles. 

- Reconeixement de l’angle com a mesura d’un gir o obertura. 

- Mesura d’angles. Ús d’instruments convencionals per mesurar angles. 

- Utilització d’amidaments i mesures per resoldre problemes i comprendre i transmetre informacions. 

- Interès per utilitzar amb cura i precisió diferents instruments de mesura i eines tecnològiques i per utilitzar 

unitats adequades. 

Bloc 3. Geometria 

La situació en el pla i en l’espai, distàncies, angles i girs 

- Reconeixement i representació d’angles en diferents posicions. 

- Sistema de coordenades cartesianes. Descripció de posicions i moviments mitjançant coordenades, 

distàncies, angles, girs, etc. 

- Representació elemental de l’espai, utilitzant escales i gràfics senzills. 

- Utilització d’instruments de dibuix i programes informàtics per a la construcció i exploració de formes 

geomètriques. 

- Resolució de problemes geomètrics explicant, oralment i per escrit, la situació plantejada, el procés seguit i 

les solucions obtengudes. 

Formes planes i espacials 

- Anàlisi de les característiques i propietats de les figures planes: elements, relacions i classificació. 

- Relacions entre costats i entre angles d’un triangle. 

- Identificació i denominació de polígons atenent el nombre de costats. 

- Exploració de les característiques de la circumferència i el cercle. 

- Anàlisi de les característiques i propietats dels cossos geomètrics: elements, relacions i classificació. 

- Formació i construcció de figures planes i cossos geomètrics a partir d’altres per composició i 

descomposició. 

Regularitats i simetries 

- Reconeixement de regularitats i, en particular, de simetries, en figures i objectes. 

- Traçada d’una figura plana simètrica a una altra respecte a un element donat. 

- Introducció a la semblança: ampliacions i reduccions. 

- Interès i perseverança en la recerca de solucions davant de situacions d’incertesa relacionades amb 

l’organització i utilització de l’espai. 

- Confiança en les pròpies possibilitats per utilitzar les construccions geomètriques i els objectes i les relacions 

espacials per resoldre problemes en situacions reals. 


- Interès per la presentació clara i ordenada dels treballs geomètrics. 

Bloc 4. Tractament de la informació, atzar i probabilitat 

Gràfics i paràmetres estadístics 


- Recollida i registre de dades qualitatives i quantitatives utilitzant tècniques elementals d’enquesta, 

observació i mesura. 

- Construcció de taules de freqüències absolutes i relatives. 

- Aplicació de les mesures de centralització (mitjana aritmètica i moda) i de dispersió (el rang) a situacions 

familiars. 

- Elaboració i interpretació de gràfics estadístics com a diferents formes de representar la informació. 

- Valoració de la importància d’analitzar críticament les informacions que es presenten mitjançant gràfics 

estadístics. 

- Disposició per l’elaboració i presentació de gràfics i taules de forma ordenada i clara. 

- Obtenció i utilització d’informació per a la realització de gràfics. Caràcter aleatori d’algunes experiències. 

- Presència de l’atzar en la vida quotidiana. Estimació del grau de probabilitat d’un succés. 

- Realització d’experiments els resultats dels quals depenen de l’atzar. 

- Iniciació intuïtiva al càlcul de la probabilitat d’un succés en experiments realitzats pels alumnes. 

- Comparació dels resultats obtenguts en situacions quotidianes o jocs relacionats amb l’atzar amb les 

estimacions prèvies sobre aquests. 

Continguts comuns a tots els blocs 

- Capacitat per formular raonaments i per argumentar sobre la validesa d’una solució identificant, si s’escau, 

els errors. 

- Interès per la presentació neta, ordenada i clara dels treballs. 

- Valoració de la necessitat de reflexió, raonament i perseverància per superar les dificultats implícites en la 

resolució de problemes. 

- Confiança en les pròpies possibilitats i interès per utilitzar les eines tecnològiques en la comprensió dels 

continguts funcionals. 

- Col·laboració activa i responsable en el treball en equip, manifestant iniciativa per resoldre problemes que 

impliquin l’aplicació dels continguts estudiats. 




L’estructura de la religió. El concepte de Déu i d’home. Origen i destí de l’home. Les mediacions. 

Manifestacions de l’estructura del fenomen religiós en l’antiguitat (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma). 

Les respostes a les grans preguntes de l’ésser humà en el Judaisme, el Cristianisme i l’islam. El sentit i abast 

de la fe i les bones obres. 

L’ésser humà, el sentit de la seva vida i la salvació en l’Hinduisme i el Budisme. 

La dignitat de l’ésser humà creat per Déu Pare. Els drets humans. 

Relats del Nou Testament en què els testimonis acrediten que Jesucrist és Fill de Déu i vertader home. 

Jesucrist, Salvador i Redemptor del pecat i de la mort. 

Jesucrist, plenitud de l’home. 

La presència de la Verge Maria en l’evangeli i en els Fets dels Apòstols. 

L’home nou i la llei de l’esperit. L’amor de Déu i l’amor al proïsme. 

L’ésser humà és responsable dels seus actes. El valor de la consciència, la veritat, la llibertat i la voluntat. 

Els sacraments per al creixement i propagació del Poble de Déu: Ordre sacerdotal i Matrimoni. 

Jesús crida i envia els seus deixebles per tot el món per continuar la seva obra de salvació. La venguda i 

presència de l’esperit Sant. L’expansió de l’Església. 

L’Església, nou Poble de Déu. Manifestacions de l’estructura jeràrquica de l’Església. El Papa, els Bisbes, els 

Sacerdots, la Vida Consagrada. L’Església Universal i l’Església diocesana. 

L’Església en el món actual. Significat i sentit de les notes de l’Església. Mapa de les grans religions en el món 

d’avui. 

Respecte a les conviccions religioses com a condició mínima per a la convivència. 

Compromís i solidaritat amb el món d’avui: manifestacions en l’Església i en altres religions. 

Les festes del poble de Déu. El seu valor comunitari i rememoratiu. L’encontre amb Déu a través de les festes. 

Manifestacions de la presència de Déu en la cultura cristiana. Valoració de les expressions artístiques de les 

religions presents a l’entorn. 

Déu proper a una terra nova on habitarà la justícia. La Unció dels malalts. La part final de l’ésser humà. 


COMPETÈNCIES BÀSIQUES 



DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT i LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN 

FÍSIC 

Per aconseguir l’adquisició d’aquesta competència, l’alumne ha de… 

Ser capaç d’explicar com funciona el cos humà, amb la finalitat d’actuar per prevenir malalties i conservar la 

salut pròpia i la dels altres. 

En tercer cicle, els alumnes aprendran com són i com funcionen els principals aparells i sistemes del cos 

humà per realitzar les funcions vitals. A més, coneixeran algunes malalties i reflexionaran sobre la manera de 

preservar la seva salut. 

Ser capaç de reflexionar críticament i de manifestar actituds responsables sobre el medi ambient. 

En aquest cicle, l’alumne aprendrà què és el medi ambient, quines accions el danyen i quines mesures el 

protegeixen. També serà conscient de la seva responsabilitat personal en la cura del medi ambient. A més, 

coneixerà i valorarà els Parcs Nacionals espanyols. 

Ser capaç d’aplicar coneixements científics per explicar el món físic i resoldre problemes de la vida quotidiana. 

En tercer cicle, l’alumne aprendrà a explicar com està constituït el nostre planeta, el Sistema Solar i l’Univers. 

També estudiarà nocions bàsiques sobre la matèria, l’energia, les forces i el moviment, que li permetran 

comprendre fenòmens quotidians. D’altra part, aprofundirà el seu coneixement sobre com funcionen algunes 

màquines simples i complexes. 

Ser capaç d’explicar amb criteris científics el funcionament dels éssers vius i la seva interacció amb el medi 

natural i amb els éssers humans. 

Durant el tercer cicle, l’alumne aprendrà a identificar i a classificar les plantes segons criteris científics. A més, 

l’alumne comprendrà l’organització cel·lular dels éssers vius, reconeixerà éssers dels cinc regnes i podrà 

explicar les relacions bàsiques que existeixen entre els components d’un ecosistema. 

Ser capaç de comprendre les característiques dels paisatges i de diferents entorns per valorar-ne la diversitat i 

per orientar-se a l’espai. 

En aquest cicle, els alumnes aprendran a reconèixer com són els elements del paisatge: relleu, torrents, 

vegetació i climes de les Illes Balears d’Espanya i d’Europa. També aprendran a interpretar els elements 

bàsics d’un mapa de relleu i a localitzar punts en el planisferi. 

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA 

Per aconseguir l’adquisició d’aquesta competència, l’alumne ha de: 

Ser capaç d’entendre l’organització social i econòmica en els entorns més propers, per participar com a 

ciutadà actiu en la vida social. 

En tercer cicle, els alumnes estudiaran l’organització política de les Illes Balears, d’Espanya i de la Unió 

Europea. També aprendran les dades bàsiques sobre les activitats econòmiques, la població i les institucions 

de les Illes Balears, d’Espanya i d’Europa. A més, participaran activament en debats, diàlegs i posades en 

comú sobre diferents temes. 

Ser capaç de reconèixer fets i personatges del passat per comprendre el present en l’entorn més proper. 

En aquest cicle, els nins aprendran a reconèixer els trets de cada etapa històrica i a explicar-ne l’evolució. 

També aprendran a situar fets rellevants de la Història en una seqüència temporal. 

Ser capaç de comprendre i valorar la realitat social per conviure de forma tolerant i solidària. 

En tercer cicle, els alumnes reflexionaran sobre la importància de les lleis i de les institucions autonòmiques, 

estatals i europees. A més, aprendran a posar-se en el lloc d’altres persones que viuen situacions conflictives i 

suggeriran formes de resoldre conflictes. 



CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES 


Competència en comunicació lingüística. 

A l’àrea de Coneixement del medi es presenten diferents tipus d’informació: texts expositius, cartells, notícies, 

fulls informatius, etc., que permeten treballar la competència lectora. A més, es desenvolupen les habilitats de 

comunicació oral mitjançant activitats d’intercanvi d’opinions sobre diversos temes. 

Competència matemàtica. 

Des de Coneixement del medi, de manera especial en els temes relacionats amb les ciències i amb la 

geografia, es contribueix al desenvolupament de la competència matemàtica proposant la interpretació i 

l’expressió matemàtica dels fets i els fenòmens. En tercer cicle es treballen de manera especial nocions 

relacionades amb la interpretació numèrica del món físic (la mesura del temps, la distància i la velocitat; la 

introducció a l’amidament de la matèria; i la mesura de diferents elements meteorològics) i de la societat 

(demografia i activitats econòmiques). 

Tractament de la informació i competència digital. 

Aquesta àrea contribueix al tractament de la informació a través de múltiples activitats d’observació i 

descripció de la realitat, igual que de registre i classificació d’informació en diferents formats: taules, fitxes, 

escrits, etc. 

Competència cultural i artística. 

Des de l’àrea de Coneixement del medi s’afavoreix el coneixement i la valoració d’expressions culturals 

d’altres societats i d’altres moments històrics. A més, es contribueix al desenvolupament d’aquesta 

competència, en la mesura que l’observació sistemàtica de fotografies i il·lustracions forma part de les 

habilitats pròpies de l’educació artística. En l’àrea de Coneixement del medi també es realitzen diverses 

activitats de creació plàstica i es promou el desenvolupament d’aquesta competència a través d’una acurada 

selecció, des de la perspectiva estètica, de les il·lustracions i les fotografies. 

Competència per aprendre a aprendre 

En aquesta àrea es treballen diferents tècniques per seleccionar, organitzar, interpretar i memoritzar 

informació. A més, es proposa una seqüènciació acurada de les activitats d’aprenentatge i s’ofereixen 

abundants resums i diferents tipus de gràfics i d’organitzadors gràfics. 

Autonomia i iniciativa personal. 

En Coneixement del medi, les múltiples activitats d’aplicació de coneixements i de solució de problemes de la 

vida diària promouen el desenvolupament d’aquesta competència. Igualment, la forma com estan redactats 

els texts i les activitats permet que els alumnes realitzin el seu treball de forma autònoma. 



DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA 


L’àrea d’educació artística contribueix a l’adquisició de la competència cultural i artística directament en tots 

els aspectes que la configuren. Es posa l’èmfasi en el coneixement de diferents codis artístics i en la utilització 

de les tècniques i els recursos que els són propis, ajudant l’alumnat a iniciar-se en la percepció i la 

comprensió del món que l’envolta i a ampliar les seves possibilitats d’expressió i comunicació amb els altres. 

La possibilitat de representar una idea de forma personal, fent-se valer dels recursos que els llenguatges 

artístics proporcionen, promou la iniciativa, la imaginació i la creativitat, al temps que ensenya a respectar 

altres formes de pensament i expressió. 

L’àrea, en propiciar l’acostament a diverses manifestacions culturals i artístiques, tant de l’entorn més pròxim 

com d’altres pobles, dota l’alumnat d’instruments per valorar-los i per formular opinions cada vegada més 

fonamentades en el coneixement. D’aquest mode, poden anar configurant criteris vàlids en relació amb els 

productes culturals i ampliar les seves possibilitats d’oci. 

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES 



En fer de l’exploració i la indagació els mecanismes apropiats per definir possibilitats, cercar solucions i 

adquirir coneixements, es promou de forma rellevant l’autonomia i iniciativa personal. El procés que du el nin o 

nina des de l’exploració inicial fins al producte final requereix d’una planificació prèvia i demana un esforç per 

assolir resultats originals, no estereotipats. D’altra part, exigeix l’elecció de recursos tenint present la 

intencionalitat expressiva del producte que es vulgui aconseguir i la revisió constant d’allò que s’ha fet en cada 

fase del procés amb la idea de millorar-lo si fos necessari. 

La creativitat exigeix actuar amb autonomia, posar en marxa iniciatives, manejar possibilitats i solucions 

diverses. El procés no només contribueix a l’originalitat, a la recerca de formes innovadores, sinó que també 

genera flexibilitat ja que davant un mateix supòsit poden donar-se diferents respostes. 

Competència social i ciutadana. 

En l’àmbit de l’educació artística, la interpretació i la creació suposen, en moltes ocasions, un treball en equip. 

Aquesta circumstància exigeix cooperació, assumpció de responsabilitats, seguiment de normes i 

instruccions, cura i conservació de materials i instruments, aplicació de tècniques concretes i utilització 

d’espais de manera apropiada. El seguiment d’aquests requisits forma en el compromís amb els altres, en 

l’exigència que té la realització en grup i en la satisfacció que proporciona un producte que és fruit de l’esforç 

comú. En definitiva, expressar-se cercant l’acord, posa en marxa actituds de respecte, acceptació i 

enteniment, la qual cosa situa l’àrea com un bon vehicle per al desenvolupament d’aquesta competència. 

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 

Es contribueix a l’apreciació de l’entorn a través del treball perceptiu amb sons, formes, colors, línies, textures, 

llum o moviment presents en els espais naturals i en les obres i realitzacions humanes. L’àrea se serveix del 

medi com a pretext per a la creació artística, l’explora, el manipula i l’incorpora recreant-lo per donar-li una 

dimensió que proporcioni gaudi i contribueixi a l’enriquiment de la vida de les persones. De la mateixa manera, 

té en compte una altra dimensió igualment important, la que es refereix a les agressions que deterioren la 

qualitat de vida, com la contaminació sonora o les solucions estètiques poc afortunades d’espais, objectes o 

edificis, ajudant els nins i les nines a prendre consciència de la importància de contribuir a preservar un entorn 

físic agradable i saludable. 

Competència per aprendre a aprendre. 

S’afavoreix la reflexió sobre els processos en la manipulació d’objectes, l’experimentació amb tècniques i 

materials i l’exploració sensorial de sons, textures, formes o espais, amb la finalitat que els coneixements 

adquirits dotin els nins i nines d’un bagatge suficient per utilitzar-los en situacions diferents. El 

desenvolupament de la capacitat d’observació planteja la conveniència d’establir pautes que la guiïn, amb 

l’objecte que l’exercici d’observar proporcioni informació rellevant i suficient. En aquest sentit, l’àrea fa 



competent a aprendre en proporcionar protocols d’indagació i planificació de processos susceptibles de ser 

utilitzats en altres aprenentatges. 


Es pot contribuir, com des de totes les àrees, a través de la riquesa dels intercanvis comunicatius que es 

generen, de l’ús de les normes que els regeixen, de l’explicació dels processos que es desenvolupen i del 

vocabulari específic que l’àrea aporta. De forma específica, cançons o senzilles dramatitzacions són un 

vehicle propici per a l’adquisició de nou vocabulari i per desenvolupar capacitats relacionades amb la parla, 

com la respiració, la dicció o l’articulació. Es desenvolupa, així mateix, aquesta competència en la descripció 

de processos de treball, en l’argumentació sobre les solucions donades o en la valoració de l’obra artística. 


Es contribueix a través de l’ús de la tecnologia com eina per mostrar processos relacionats amb la música i les 

arts visuals i per acostar l’alumnat a la creació de produccions artístiques i a l’anàlisi de la imatge i el so i dels 

missatges que aquests transmeten. També es desenvolupa la competència en la recerca d’informació sobre 

manifestacions artístiques per al seu coneixement i gaudi, per seleccionar i intercanviar informacions referides 

a àmbits culturals del passat i del present, pròxims o d’altres pobles. 


Encara que en menor mesura, l’àrea contribueix al desenvolupament de la competència matemàtica en 

abordar conceptes i representacions geomètriques presents en l’arquitectura, en el disseny, en el mobiliari, en 

els objectes quotidians, en l’espai natural, i en aquelles ocasions en les quals es necessiten referents per 

organitzar l’obra artística en l’espai. Així mateix, quan en música es treballen el ritme o les escales, s’està fent 

una aportació al desenvolupament de la competència matemàtica. 




L’àrea d’educació física contribueix al desenvolupament de (1) la competència en el coneixement i la 

interacció amb el món físic, mitjançant la percepció i la interacció apropiada del propi cos, en moviment o en 

repòs, en un espai determinat, millorant les seves possibilitats motrius. També s’hi contribueix mitjançant el 

coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física i el propi cos com a element indispensable per 

preservar la salut. Aquesta àrea és clau perquè els alumnes adquireixin hàbits saludables i de millora i 

manteniment de la condició física que els acompanyin durant l’escolaritat i, el que és més important, al llarg de 

tota la vida. 

En la societat actual que progressa cap a l’optimització de l’esforç intel·lectual i físic, es fa imprescindible la 

pràctica de l’activitat física, però sobretot el seu aprenentatge i valoració com a mitjà d’equilibri psicofísic, com 

a factor de prevenció de riscs derivats del sedentarisme i, també, com a alternativa d’ocupació del temps de 

lleure. 

Així mateix l’àrea contribueix de forma essencial al desenvolupament de (2) la competència social i ciutadana. 

Les característiques de l’educació física, sobretot les relatives a l’entorn en el qual es desenvolupa i a la 

dinàmica de les classes, propicien l’educació d’habilitats socials quan la intervenció educativa incideix en 

aquest aspecte. Les activitats físiques i, en especial, les que es realitzen col·lectivament són un mitjà eficaç 

per facilitar la relació, la integració i el respecte, alhora que contribueixen al desenvolupament de la 

cooperació i la solidaritat. 

L’educació física ajuda a aprendre a conviure, fonamentalment pel que fa a l’elaboració i l’acceptació de 

regles per al funcionament col·lectiu, des del respecte a l’autonomia personal, la participació i la valoració de 

la diversitat. Les activitats dirigides a l’adquisició de les habilitats motrius requereixen la capacitat d’assumir 

les diferències així com les possibilitats i limitacions pròpies i alienes. El compliment de les normes que 

regeixen els jocs col·labora en l’acceptació de codis de conducta per a la convivència. Les activitats físiques 

competitives poden generar conflictes en què es fa necessària la negociació basada en el diàleg com a mitjà 

per resoldre’ls. Finalment, cal destacar que es contribueix a conèixer la riquesa cultural, mitjançant la pràctica 

de diferents danses i jocs populars i tradicionals propis de les Illes Balears. 

Aquesta àrea ajuda d’alguna manera a l’adquisició de la (3) competència cultural i artística. L’exploració i la 

utilització de les possibilitats i els recursos del cos i del moviment contribueixen a l’expressió d’idees o 

sentiments de forma creativa. El reconeixement i l’apreciació de les manifestacions culturals específiques de 

la motricitat humana, com ara els esports, els jocs tradicionals, les activitats expressives o la dansa, i la seva 

consideració com a patrimoni dels pobles, ajuden a l’apreciació i comprensió del fet cultural i a la valoració de 

la seva diversitat. 

En un altre sentit, l’àrea afavoreix un acostament al fenomen esportiu com a espectacle mitjançant l’anàlisi i la 

reflexió crítica davant la violència a l’esport o altres situacions contràries a la dignitat humana que s’hi 

produeixen. 

L’educació física ajuda a la (4) consecució de l’autonomia i iniciativa personal en la mesura que disposa 

l’alumnat a prendre decisions amb progressiva autonomia en situacions en les quals ha de manifestar 

autosuperació, perseverança i actitud positiva; també si es dóna protagonisme a l’alumnat en aspectes 

d’organització individual i col·lectiva de les activitats físiques, esportives i expressives. 

L’àrea contribueix, en menor mesura, a la (5) competència per aprendre a aprendre mitjançant el coneixement 

d’un mateix i de les pròpies possibilitats i mancances com a punt de partida de l’aprenentatge motor, 

desenvolupant un repertori variat que en faciliti la transferència a tasques motrius més complexes. Això 

permet l’establiment de metes assequibles, la consecució de les quals genera autoconfiança. Alhora, els 

projectes comuns en activitats físiques col·lectives faciliten l’adquisició de recursos de cooperació i tolerància. 

D’altra banda, aquesta àrea col·labora, des d’edats primerenques, a la valoració crítica dels missatges referits 

al cos, procedents dels mitjans d’informació i comunicació, que poden fer malbé la pròpia imatge corporal. Des 

d’aquesta perspectiva es contribueix en certa mesura a la (6) competència sobre el tractament de la 

informació i la competència digital. 



L’àrea també ajuda, com la resta dels aprenentatges, a l’adquisició de la (7) competència en comunicació 

lingüística, oferint una gran varietat d’intercanvis comunicatius, l’ús de les normes que els regeixen i pel 

vocabulari específic que l’àrea aporta. 

CO 

MP 

ET 

ÈN 

CIE 

S 

BÀ 

SIQ 

UE 

S 

Coneixement 

i interacció 

amb el món físic 

Social i ciutadana 

Tractament de la 

informació i 

competència digital 

Comunicació 

lingüística 

Valorar el coneixement del cos i de les seves capacitats motrius i expressives. 

Entendre i valorar l’activitat física com a element indispensable per a preservar 

la salut. 

Adquirir l’hàbit de practicar activitat física de forma regular. 

Adquirir hàbits saludables d’alimentació, d’higiene i d’atenció del cos. 

Comprendre la relació entre alimentació i activitat física. 

Desenvolupar actituds crítiques davant del fenomen del sedentarisme. 

Explorar sensorialment l’espai, aplicant la informació obtinguda a les seves 

activitats motrius. 

Desenvolupar el sentit de l’orientació i saber utilitzar diferents recursos per 

orientar-se. 

Tenir habilitat per a interactuar amb l’espai circumdant. 

Manipular aparells per realitzar activitats físiques. 

Apreciar la naturalesa i percebre el seu valor com a font d’informació. 

Mostrar actituds de respecte cap als altres i cap a un mateix. 

Utilitzar l’activitat física per a facilitar la relació, la integració i el respecte. 

Acceptar i respectar les regles del joc acordades entre tots. 

Assumir les diferències en l’activitat física, així com les possibilitats pròpies i 

alienes. 

Participar, prendre decisions i comportar-se amb responsabilitat. 

Treballar en equip, cooperant i assumint responsabilitats. 

Valorar el treball i les aportacions dels altres, sense discriminar per raons de 

sexe, classe, origen o cultura. 

Valorar l’esforç i els èxits obtinguts per les persones afectades de discapacitat 

física o mental en les seves activitats físiques, laborals i quotidianes. 

Habituar-se a cuidar i a mantenir l’orde en les seves pertinences i en el seu 

entorn. 

Cuidar i conservar els materials. 

Comprendre i valorar la importància de respectar les normes de circulació. 

Transformar la informació en coneixement. 

Transmetre informació a través del llenguatge corporal. 

Analitzar l’expressivitat corporal i entendre els missatges que a través d’aquesta 

es transmeten. 

Utilitzar la informació rebuda a través dels gestos i les postures per a 

l’elaboració d’estratègies de joc en les activitats físiques ludicorecreatives. 

Utilitzar el llenguatge com a mitjà de comunicació oral i escrita. 

Comprendre, compondre i utilitzar els textos. 

Expressar-se de forma adequada. 

Conèixer el vocabulari específic de l’àrea. 

Obtenir gran varietat d’intercanvis comunicatius en les activitats físiques 

lúdiques. 


Aprendre a aprendre 

Cultural i artística 

Autonomia i iniciativa 

personal 


Conèixer-se a si mateix, les pròpies possibilitats i carències a través de les 

activitats físiques i expressives. 

Desenvolupar el sentiment de competència o eficàcia personal. 

Afavorir la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre. 

Ser conscient del que pot fer per si mateix i del que pot fer amb l’ajuda dels 

altres. 

Adquirir recursos de cooperació en activitats físiques comunes. 

Facilitar l’adquisició de recursos de cooperació en activitats expressives (dansa, 

mim o drama). 

Manejar de forma eficaç els recursos i les tècniques adquirides en el 

desenvolupament de les seves habilitats motrius. 

Utilitzar els coneixements adquirits en situacions diferents. 

Afrontar la presa de decisions de manera racional. 

Expressar idees, sensacions i sentiments utilitzant com a recursos el cos i el 

moviment. 

Apreciar les manifestacions culturals de la motricitat humana (jocs tradicionals, 

dansa). 

Experimentar amb el llenguatge del cos. 

Experimentar formes de comunicació a través de la dansa expressiva. 

Interessar-se per les formes de comunicació no verbal. 

Desenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat. 

Apreciar les iniciatives i les aportacions dels altres. 

Utilitzar les manifestacions artístiques com a fonts d’enriquiment i gaudi. 

Conèixer la riquesa cultural per mitjà de la pràctica de diferents jocs i danses. 

Organitzar de forma individual i col·lectiva activitats físiques lúdiques i activitats 

expressives. 

Desenvolupar els valors personals de la responsabilitat i la perseverança. 

Desenvolupar les habilitats socials del respecte als altres, la cooperació i el 

treball en equip. 

Ser capaç de cercar solucions als problemes plantejats i de portar-les a la 

pràctica. 

Desenvolupar la iniciativa i la creativitat. 

Esforçar-se per aconseguir resultats creatius, originals i sincers en la seva 

expressivitat. 

Tenir una visió estratègica dels reptes per complir els objectius dels jocs i altres 

activitats físiques, i motivar-se per a aconseguir-ne l’èxit. 

Utilitzar les activitats físiques i el llenguatge corporal per a ampliar i millorar les 

seves relacions socials. 

Matemàtica Realitzar mesuraments. 



DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA 


L’educació per a la ciutadania contribueix a desenvolupar alguns aspectes destacats de diverses 

competències, però es relaciona directament amb la competència social i ciutadana. En relació amb aquesta 

competència, l’àrea afronta l’àmbit personal i públic implícit: propicia l’adquisició d’habilitats per viure en 

societat i per exercir la ciutadania democràtica. Així, l’àrea pretén el desenvolupament de nins i nines com a 

persones dignes i íntegres, la qual cosa exigeix reforçar l’autonomia, l’autoestima i la identitat personal, i 

afavorir l’esperit crític per ajudar a la construcció de projectes personals de vida. També es contribueix a la 

competència i a millorar les relacions interpersonals en la mesura que l’àrea afavoreix la universalització de 

les pròpies aspiracions i drets per a tots els homes i dones, impulsa els vincles personals basats en 

sentiments i ajuda a afrontar les situacions de conflicte, en proposar la utilització sistemàtica del diàleg. Per a 

això, l’àrea inclou continguts específics relatius a la convivència, la participació, al coneixement de la diversitat 

i de les situacions de discriminació i injustícia, que han de permetre consolidar les habilitats socials, ajudar a 

generar un sentiment d’identitat compartida, a reconèixer, acceptar i usar convencions i normes socials i 

interioritzar els valors de cooperació, solidaritat, compromís i participació tant en l’àmbit privat, com en la vida 

social i política, afavorint l’assimilació de destreses per conviure. 

Així mateix, l’àrea contribueix a l’adquisició del coneixement dels fonaments i els modes d’organització de les 

societats democràtiques, a la valoració de la conquista dels drets humans i al refús dels conflictes entre els 

grups humans i davant les situacions d’injustícia. Són continguts específics de l’àrea els principis continguts 

en la Declaració Universal dels Drets Humans, la Convenció dels Drets del Nin i la Constitució espanyola, així 

com la seva aplicació per part de diverses institucions. 

La identificació dels deures ciutadans i l’assumpció i exercici d’hàbits cívics adequats a la seva edat a l’entorn 

escolar i social, permetrà que els futurs ciutadans s’iniciïn en la construcció de societats més cohesionades, 

lliures, pròsperes, equitatives i justes. 

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES 


Competència d’aprendre a aprendre. 

Es col·labora en la mesura que l’àrea proposa l’estímul de les habilitats socials, l’impuls del treball en equip, la 

participació i l’ús sistemàtic de l’argumentació, que requereix el desenvolupament d’un pensament propi. La 

síntesi de les idees pròpies i alienes, la presentació raonada del propi criteri i la confrontació ordenada i crítica 

de coneixement, informació i opinió faciliten també els aprenentatges posteriors. 


Des de l’àrea s’afavoreix aquesta competència en la mesura que es desenvolupen iniciatives de planificació, 

presa de decisions, participació, organització i assumpció de responsabilitats. L’àrea entrena en el diàleg i el 

debat, en la participació, en l’aproximació respectuosa a les diferències socials, culturals i econòmiques i en la 

valoració crítica d’aquestes diferències així com de les idees. El currículum atén des de l’argumentació, a la 

construcció d’un pensament propi, i a la presa de postura sobre problemes i possibles solucions. Amb això, 

s’enforteix l’autonomia de l’alumnat per analitzar, valorar i decidir, des de la confiança en ells mateixos i el 

respecte a les altres persones, així com la disposició a assumir riscs en les relacions interpersonals. 


Es contribueix a partir del coneixement i de l’ús de termes i conceptes propis de l’àrea. A més, l’ús sistemàtic 

del debat, procediment imprescindible en aquesta àrea, ajuda específicament al desenvolupament d’aquesta 

competència, perquè exigeix exercitar-se en l’escolta, l’exposició i l’argumentació. 


LLENGUA CATALANA I CASTELLANA 


DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA 


Ser capaç de comprendre i produir missatges orals que contenen fets, coneixements i opinions. 

En el tercer cicle, gràcies al programa de Comunicació oral, els nins aprendran a expressar-se oralment amb 

correcció i a comprendre sense dificultat missatges orals procedents tant de l’entorn quotidià com dels mitjans 

de comunicació social. 

L’escolta i comprensió de reportatges, tertúlies, anuncis, notícies…, juntament amb l’expressió d’opinions o la 

realització de descripcions i entrevistes formen part d’aquesta competència. 

Ser capaç de participar activament en intercanvis comunicatius orals respectant les normes que els regeixen. 

Al llarg del cicle, els alumnes s’acostumaran a comentar, a debatre i a negociar diferents qüestions expressant 

les seves opinions i incorporant en els seus raonaments les intervencions dels altres. 

Ser capaç de comprendre diferents classes de texts escrits, incloent els de contingut didàctic, els habituals en 

situacions quotidianes de relació social i els procedents dels mitjans de comunicació. 

Durant el tercer cicle, els alumnes desenvoluparan la seva capacitat de comprensió lectora enfrontant-se a 

texts narratius, informatius, teatrals, poètics... Cobren especial importància en el cicle els texts que provenen 

de pàgines web i de la premsa, així com els texts literaris. Identificar la informació principal i secundària, 

realitzar inferències i definir el propòsit de l’autor són estratègies a les quals els nins han d’enfrontar-se a partir 

d’aquests texts. 

Ser capaç de posar en pràctica els coneixements i les estratègies necessàries per escriure correctament. 

L’estudi de totes les classes de paraules i de les normes de puntuació i accentuació, juntament amb les 

normes ortogràfiques bàsiques, contribuiran significativament a la correcció dels texts elaborats pels alumnes. 

Ser capaç d’escriure texts relacionats amb l’àmbit escolar o amb situacions quotidianes de relació social, així 

com texts d’informació i opinió. 

Durant aquest cicle, els alumnes adquiriran una sèrie de tècniques de redacció que poden ser aplicables a 

qualsevol escrit (escriure diàlegs, suprimir allò irrellevant, utilitzar connectors…). A més, aprendran a redactar 

diferents tipus de texts i a utilitzar elements gràfics i paratextuals. 

Ser capaç de llegir i comprendre de forma autònoma texts literaris en prosa i en vers. 

En aquest cicle els nins s’acostumaran a llegir i comprendre nombrosos texts literaris. En aquests cursos, 

s’ofereixen mostres de la millor literatura, pertanyents a autors de totes les èpoques. Es tracta, a més, 

d’aconseguir que els alumnes valorin els texts literaris com a vehicle de comunicació, font de coneixement i 

recurs de gaudi personal. 

Ser capaç de comprendre i utilitzar la terminologia lingüística pròpia del cicle. 

Durant aquest cicle, els alumnes hauran de conèixer i utilitzar els noms dels tipus de texts (narració, 

descripció, poema…), de totes les classes de paraules (determinants, substantius, verbs…) i dels 

mecanismes bàsics de formació del lèxic (derivació, composició...). Aquesta terminologia servirà per 

reflexionar sobre el que s’ha après en relació amb el funcionament de la llengua. 

Ser capaç de manifestar interès per la lectura i l’escriptura com a instruments per relacionar-nos amb els 

altres i per aprendre. 

Al llarg del cicle els alumnes comprendran que les seves produccions orals i escrites són instruments de 

relació social que els permeten interactuar amb els altres. D’altra banda, comprovaran que la lectura i 

l’escriptura són les eines bàsiques que qualsevol persona ha de dominar per millorar el seu aprenentatge. 

CONTRIBUCIÓ DE LES ÀREES DE LLENGUA CATALANA I CASTELLANA AL DESENVOLUPAMENT 

D’ALTRES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 




Establir la seqüència temporal d’una història o utilitzar connectors lògics en l’escriptura són un tipus d’activitats 

que contribueixen al desenvolupament de la competència matemàtica. Així mateix, el coneixement de 

determinades classes de paraules, com els quantificadors (numerals i indefinits), constitueix una altra de les 

aportacions d’aquesta àrea al desenvolupament de les habilitats relacionades amb aquesta competència. 

Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic. 

En l’àrea de Llengua catalana i castellana s’ofereixen una sèrie de texts informatius relacionats amb el món 

físic que permeten conèixer millor els elements de la naturalesa i la influència i les relacions que mantenen els 

éssers humans amb l’espai en el qual viuen. 

A més, a través del treball amb missatges de caràcter publicitari, es contribueix a la creació d’hàbits de 

consum responsable. 


L’àrea proporciona destreses per a la selecció, comprensió i transmissió de la informació. Les activitats de 

comprensió dels diferents tipus de texts, les relacionades amb les imatges o l’anàlisi de senzilles qüestions 

tipogràfiques contribueixen favorablement al desenvolupament d’aquesta competència. 

D’altra banda, en moltes de les activitats que es plantegen als alumnes es proposa la possibilitat de realitzar 

tasques utilitzant eines informàtiques adequades a l’edat. 


La llengua és un element bàsic en la comunicació humana, d’aquí que des de l’àrea de Llengua catalana i 

castellana resulti fàcil contribuir al desenvolupament d’aquesta competència, entesa com a conjunt d’habilitats 

necessàries per a la convivència. En aquest sentit, que els nins aprenguin a comunicar-se amb els altres i a 

comprendre el que altres els transmeten és fonamental per formar la seva dimensió social. A més, la llengua 

també permet als nins prendre contacte amb altres realitats diferents a la seva i facilita l’eradicació de 

prejudicis i imatges estereotipades. 


Des de l’àrea de Llengua catalana i castellana es contribueix al desenvolupament d’aquesta competència 

mitjançant la lectura i la valoració d’obres literàries de diferents èpoques i cultures. A més, el treball a partir 

dels dibuixos i de les fotografies que acompanyen els texts permet desenvolupar habilitats pròpies de 

l’educació artística. Finalment, s’inclouen propostes per realitzar activitats de creació plàstica a partir d’alguns 

continguts lingüístics. 


L’ús correcte de la llengua és una de les eines bàsiques de l’aprenentatge. La lectura possibilita l’accés al 

coneixement, i l’escriptura permet la seva reelaboració i assimilació. Qüestions com la millora de la velocitat 

lectora o la comprensió, així com la correcta expressió dels coneixements, contribueixen al desenvolupament 

d’aquesta competència. 

D’altra part, la presència d’activitats que desenvolupen un programa específic d’estudi eficaç (subratllat, 

identificació d’idees principals, elaboració de resums i esquemes, etc.) apunten directament al 

desenvolupament d’aquesta competència bàsica. 


El treball a l’àrea de Llengua catalana i castellana es planteja de mode que pugui ser realitzat autònomament, 

demanant als nins que demostrin allò que poden realitzar amb els coneixements lingüístics que tenen fins a 

aquell moment. 

Així mateix, la proposta d’activitats que obliguen els nins a posar-se en el lloc d’altres o a decidir entre 

diverses qüestions promouen el desenvolupament d’aquesta competència. 




DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA 

L’estudi d’una llengua estrangera contribueix al desenvolupament de la competència en comunicació 

lingüística d’una manera directa, completant, enriquint i emplenant de nous matisos comprensius i expressius 

aquesta capacitat comunicativa general. Un aprenentatge de la llengua estragera basat en el 

desenvolupament d’habilitats comunicatives, contribuirà al desenvolupament d’aquesta competència bàsica 

en el mateix sentit que ho fa la primera llengua. 

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES 



El llenguatge és el principal vehicle del pensament humà, l’eina més potent per a la interpretació i 

representació de la realitat i l’instrument d’aprenentatge per excel·lència, d’aquí que l’àrea, en la mesura que 

contribueix a la millora de la capacitat comunicativa general, ho fa també a la competència per aprendre a 

aprendre. No obstant això, la seva major contribució radica en què l’aprenentatge d’una llengua estrangera es 

rentabilitza enormement si s’inclouen continguts directament relacionats amb la reflexió sobre el propi 

aprenentatge, per tal que cada nin i cada nina identifiqui com aprenen millor i quines estratègies els fan més 

eficaços. Aquesta és la raó de la introducció en el currículum d’un apartat específic de reflexió sobre el propi 

aprenentatge. 


Alhora, les decisions que provoca la reflexió esmentada abans afavoreixen l’autonomia i, en aquest sentit, es 

pot afirmar que la llengua estrangera contribueix també al desenvolupament d’aquesta competència. 


Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen la possibilitat de comunicar-se en temps real amb 

qualsevol part del món i també l’accés senzill i immediat a un flux incessant d’informació que augmenta cada 

dia. El coneixement d’una llengua estrangera ofereix la possibilitat de comunicar-se utilitzant-la i, el que és 

més important, crea contexts reals i funcionals de comunicació. 


Les llengües serveixen als parlants per comunicar-se socialment, però també són vehicle de comunicació i 

transmissió cultural. Aprendre una llengua estrangera implica el coneixement de trets i fets culturals vinculats 

a les diferents comunitats de parlants d’aquesta. Aquest aprenentatge, ben orientat des de l’escola, ha de 

traduir-se tant en la capacitat com en l’interès per conèixer altres cultures i per relacionar-se amb altres 

persones, parlants o aprenents d’aquesta llengua. Al mateix temps, el coneixement d’una altra llengua i de 

trets culturals diferents als propis contribueixen a la millor comprensió i valoració de la pròpia llengua i cultura i 

afavoreix el respecte, el reconeixement i l’acceptació de diferències culturals i de comportament, promou la 

tolerància i la integració i ajuda a comprendre i apreciar tant els trets d’identitat com les diferències. 

Competència artística i cultural. 

Per acabar, i encara que en menor mesura, aquesta àrea col·labora en el desenvolupament de la 

competència artística i cultural si els models lingüístics que s’hi utilitzen contenen produccions lingüístiques 

amb component cultural. 


MATEMÀTIQUES 

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA MATEMÀTICA 



Ser capaç de conèixer i valorar la presència de les informacions numèriques en la vida quotidiana, manejar els 

nombres en els seus diferents contexts i emprar-los amb diferents finalitats. 

En el tercer cicle l’alumne aprendrà els nombres fins a dotze xifres, les fraccions, els nombres decimals i els 

nombres enters, així com els múltiples usos de tot això. Treballarà amb les diferents situacions quotidianes on 

apareixen, i manejarà diferents formes en les quals es poden presentar. També realitzarà la seva 

representació de diferents maneres i treballarà la seva lectura, escriptura i descomposició a partir dels 

diferents ordres d’unitats, i aprendrà a comparar nombres. 

Ser capaç de realitzar càlculs i estimacions amb nombres, identificant situacions on siguin necessaris i 

expressant el procés seguit. 

Les operacions de suma, resta, multiplicació i divisió constitueixen una part substancial dels continguts del 

tercer cicle. A més, es treballaran els percentatges i la proporcionalitat, així com les aproximacions i 

estimacions. Durant tot el cicle, l’alumne associarà aquestes operacions amb situacions reals en les quals les 

aplicarà. El càlcul mental el treballarà també de forma sistemàtica. 

Ser capaç d’utilitzar diferents unitats de mesura, estimar mesures de magnituds i expressar els resultats en la 

unitat adequada. 

L’alumne, al llarg d’aquest cicle, treballarà amb les unitats de mesura de les magnituds més importants 

(longitud, capacitat, massa i superfície) i les utilitzarà en contexts reals variats, expressant els resultats en la 

unitat adequada. També es dedicarà especial atenció a l’estimació de magnituds i al treball amb temps i 

doblers. 

Ser capaç de reconèixer la presència de línies, formes i cossos geomètrics en la realitat, aplicar les seves 

característiques per descriure situacions i utilitzar-les amb diferents fins. 

En el que es refereix al plànol, l’alumne treballarà els diferents tipus de figures planes (polígons i cercles), els 

seus elements, classificació i traçada; i els angles, els seus elements, classificació, mesura i traçada. També 

aprendrà a calcular el perímetre i l’àrea d’un polígon i un cercle. 

El treball amb l’espai es concretarà en l’estudi dels cossos geomètrics (prismes, piràmides, cilindres, cons i 

esferes) i els seus elements. A més, es treballarà el càlcul del volum d’ortoedres i cubs. 

Ser capaç d’utilitzar i elaborar estratègies de resolució de problemes, elegir la més adequada en cada cas i 

aplicar-la seguint un procés de resolució ordenat. 

Durant tot el cicle, l’alumne reconèixerà i resoldrà diferents tipus de problemes, tots amb dues o més 

operacions i enfocats a situacions quotidianes. Els alumnes aprendran a seguir un procés ordenat de 

resolució i coneixeran i utilitzaran diferents estratègies per resoldre els problemes, tenint també l’oportunitat 

d’inventar problemes propis. 

Ser capaç de recollir dades i informacions de l’entorn que l’envolta, representar la informació en diferents 

formes, interpretar-la i produir-hi missatges. 

En el tercer cicle els alumnes aprendran a interpretar gràfics de barres, gràfics lineals, pictogrames, 

histogrames i gràfics de sectors. A partir d’aquests, extrauran la informació que els permetrà contestar 

preguntes i resoldre problemes. També treballaran la probabilitat i el càlcul de mesures estadístiques (mitjana, 

mediana, moda i rang). 

Ser capaç de reconèixer la presència i el paper de les Matemàtiques en el nostre món, valorar la importància 

de la creativitat i el rigor en utilitzar-les i confiar en les seves pròpies habilitats. 

Els alumnes arribaran a reconèixer i apreciar la utilitat de les Matemàtiques en la seva vida quotidiana, en 

realitzar activitats de diferents tipus centrades sempre en contexts reals. El treball sistemàtic i organitzat els 

permetrà prendre consciència de la importància de ser ordenats. 



CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES COMPETÈNCIES 

BÀSIQUES 


Per desenvolupar aquesta competència, en treballar les Matemàtiques els alumnes han de posar especial 

atenció en la incorporació dels termes matemàtics al llenguatge usual i l’ús correcte en la descripció verbal 

dels processos i en la comprensió dels texts que se’ls ofereixen (en especial, els problemes). És necessari 

que els alumnes parlin, escriguin, escoltin i expliquin el procés seguit en el seu treball matemàtic. 

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 

L’àrea de Matemàtiques permet als alumnes comprendre, descriure i interactuar amb l’entorn físic que els 

envolta. El treball amb les posicions en l’espai, les figures i cossos geomètrics, la simetria… els capacitarà per 

ser competents en l’ús de plànols, mapes, rutes… De la mateixa manera, els continguts de nombres, 

operacions i mesura els ajuden a comprendre la realitat, i a interactuar amb ella. Amb l’estudi dels gràfics 

entenen i produeixen informacions sobre l’entorn. 


Aquesta àrea contribueix a l’adquisició d’aquesta competència de diverses formes. Per un costat, aporta 

destreses com la comparació de nombres, l’aproximació, les diferents formes d’expressar i d’usar els 

nombres…; i per altre, treballa la recollida i tabulació de dades, i la interpretació i representació de taules de 

doble entrada i dels tipus de gràfics més comuns. 


Valors com el rigor, la cura, la perseverança estan associats al treball matemàtic. De la mateixa manera, el 

treball en equip i la consideració i reflexió sobre les opinions i punts de vista dels altres (per exemple, en 

resoldre problemes) contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència. 


El saber matemàtic és part fonamental del coneixement de la humanitat, i continguts com els tractats en 

Geometria permeten a l’alumne comprendre, de manera més efectiva, les manifestacions artístiques, i ser 

capaç d’utilitzar-los per crear obres pròpies. 


El desenvolupament de nocions matemàtiques fermes i el maneig precís de la informació són instruments que 

faciliten aprenentatges posteriors. D’igual manera, actituds com l’autonomia i l’esforç es potencien en abordar 

situacions complexes de manera sistemàtica. La verbalització dels processos seguits ajuda també a la reflexió 

sobre el que s’ha après i la consecució d’un aprenentatge efectiu. 


Les Matemàtiques contribueixen a la consecució d’aquesta competència des dels continguts associats a la 

resolució de problemes, que és un dels eixos fonamentals de l’àrea. La contribució a aquesta competència es 

realitza des de tres vessants principals: la planificació, la gestió dels recursos i la valoració dels resultats. La 

resolució de situacions obertes fomenta la confiança en les pròpies capacitats. 




Competència en comunicació lingüística 

- Escoltar, comprendre, exposar i dialogar. 

- Utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita. 

- Expressar emocions, vivències i opinions. 

- Utilitzar el llenguatge amb versatilitat en funció del context. 

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 

- Cuidar el medi ambient. 

- Consumir de manera racional i responsable. 

- Percebre l’espai físic en què es desenvolupa la vida. 


Competència social i ciutadana 

- Participar, prendre decisions i comportar-se amb responsabilitat. 

- Dialogar per millorar la comprensió de la realitat. 

- Comunicar-se en distints contextos. 

- Crear un sistema de valors propi basat en el respecte, especialment als creients d’altres religions. 

- Comprendre la realitat religiosa i social a partir de la seva anàlisi. 

Competència cultural i artística 

- Cultivar la pròpia capacitat estètica per mitjà de l’expressió artística i l’expressió plàstica. 

- Expressar-se per mitjà d’elements plàstics a través de la iniciativa, la imaginació i la creativitat. 

- Desenvolupar habilitats i actituds que permetin accedir a les distintes manifestacions. 

- Conèixer les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural cristià. 

- Utilitzar les manifestacions culturals i artístiques com a font d’enriquiment i gaudi. 

- Mantenir una actitud respectuosa envers les expressions artístiques del patrimoni cristià. 


- Disposar d’habilitats per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar-lo. 

- Perseverar i esforçar-se, acceptant els errors i aprenent d’aquests. 

- Afavorir la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre. 

- Gestionar i controlar de forma eficaç els processos d’aprenentatge. 

- Aconseguir experiències d’aprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com col·lectives. 

Autonomia i iniciativa personal 

- Desenvolupar valors personals com la responsabilitat, la col·laboració, l’ajuda als altres, la perseverança, 

etc. 

- Afrontar els problemes i trobar solucions per a aquests. 

- Triar amb criteri propi i portar avant iniciatives en l’àmbit personal. 

- Desenvolupar habilitats socials com respecte als altres, diàleg, agraïment, cooperació i treball en equip. 


L’AVALUACIÓ 


Entenem l’avaluació com un procés integral, en què es consideren diverses dimensions o vessants: anàlisi del 

procés d’aprenentatge dels alumnes, anàlisi del procés d’ensenyament i de la pràctica docent, i anàlisi del 

Projecte curricular. 

AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’APRENENTATGE DELS ALUMNES 

L’avaluació es concep i practica de la manera següent: 

• Contínua i global, ja que atén l’aprenentatge com a procés, contrastant els diversos moments o fases, i a 

més, tenint en compte el progrés de l’alumne en el conjunt de les àrees del currículum. Tres són les 

modalitats: 

− Avaluació inicial. Proporciona dades sobre el punt de partida de cada alumne, proporcionant una primera 

font d’informació sobre els coneixements previs i característiques personals, que permeten una atenció a 

les diferències i una metodologia adequada. 

− Avaluació formativa. Concedeix importància a l’evolució al llarg del procés, conferint una visió de les 

dificultats i progressos de cada cas. 

− Avaluació sumativa. Estableix els resultats a l’acabament del procés total d’aprenentatge en cada període 

formatiu i la consecució dels objectius. 

• Individualitzada, centrant-se en l’evolució de cada alumne i en la seva situació inicial i particularitats. 

• Integradora, per a la qual cosa pren en consideració l’existència de diferents grups i situacions i la 

flexibilitat en l’aplicació dels criteris d’avaluació que se seleccionen. 

• Qualitativa, en la mesura que s’aprecien tots els aspectes que incideixen en cada situació particular i 

s’avaluen de forma equilibrada els diversos nivells de desenvolupament de l’alumne, no sols els de 

caràcter cognitiu. 

• Orientadora, atés que aporta a l’alumne o alumna la informació precisa per millorar el seu aprenentatge i 

adquirir estratègies apropiades. 

Revisem alguns dels procediments i instruments existents per avaluar el procés d’aprenentatge: 

• Observació sistemàtica 

− Escala d’observació 

− Registre anecdòtic personal 

• Anàlisi de les produccions dels alumnes 

− Monografies 

− Resums 

− Treballs d’aplicació i síntesi 

− Quadern de classe 

− Texts escrits 

− Produccions orals 

• Intercanvis orals amb els alumnes 


− Diàleg 

− Entrevista 

− Posades en comú 

− Assemblees 

• Proves específiques 

− Objectives 

− Obertes 

− Exposició d’un tema 

− Resolució d’exercicis 

• Autoavaluació 

• Coavaluació 

AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT I DE LA PRÀCTICA DOCENT 

Alguns dels aspectes que atendrà són els següents: 


a) Organització i coordinació de l’equip. Grau de definició. Distinció de responsabilitats. 

b) Planificació de les tasques. Dotació de mitjans i temps. Distribució de mitjans i temps. Selecció de la 

forma d’elaboració. 

c) Participació. Ambient de treball i participació. Clima de consens i aprovació d’acords. Implicació dels 

membres. Procés d’integració en el treball. Relació i implicació dels pares. Relació entre els alumnes, i 

entre els alumnes i els professors. 

Revisem alguns dels procediments i instruments existents per avaluar el procés d’ensenyament: 

• Qüestionaris 

- Als alumnes 

- Als pares 

• Intercanvis orals 

- Entrevista amb alumnes 

- Debats 

- Entrevistes amb pares 

- Reunions amb pares 

• Observador extern 

• Resultats del procés d’aprenentatge dels alumnes 

AVALUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ 

A fi d’establir una avaluació plena de tot el procés s’avaluaran els indicadors següents: 

• Desenvolupament en classe de la programació 

• Relació entre objectius i continguts 

• Adequació d’objectius i continguts amb les necessitats reals 

Adequació de mitjans i metodologia amb les necessitats reals 




1. Concretar exemples en els quals el comportament humà influeixi de manera positiva o negativa sobre el 

medi ambient; descriure alguns efectes de contaminació sobre les persones, animals, plantes i entorns, 

assenyalant alternatives per prevenir o reduir-la, així com exemples de malgastament de recursos com l’aigua, 

mostrant actituds de conservació. 

Aquest criteri pretén avaluar si al final de l’etapa s’han adquirit coneixements relacionats amb les ciències 

mediambientals, per la qual cosa han de mostrar un coneixement pràctic de la utilització humana dels 

recursos naturals de la Terra i poder identificar alguns recursos físics utilitzats en la vida quotidiana, així com 

la necessitat de conservar aquests recursos, especialment l’aigua. S’han de poder explicar, oralment i per 

escrit, com els canvis en el medi ambient, tant els produïts per processos naturals com per l’activitat humana, 

poden afectar els components vius i inerts i canviar l’equilibri. Així mateix es valorarà si coneixen els efectes 

d’alguns tipus habituals de contaminació i com les persones podem prevenir-los o reduir-los. S’apreciarà si 

són conscients que l’activitat humana pot afectar el medi ambient positivament o negativa, donant exemples, 

atenent especialment l’ús de l’aigua. 

2. Caracteritzar els principals paisatges espanyols establint comparacions entre aquests; analitzar alguns 

agents físics i humans que els conformen i posar exemples de l’impacte de les activitats humanes en el 

territori i de la importància de conservar-lo. 

Aquest criteri pretén mesurar el coneixement sobre els principals paisatges característics dels diferents 

territoris espanyols, la capacitat per establir comparacions (semblances i diferències) entre paisatges, de 

distingir els seus elements fonamentals, de conèixer els principals tipus d’assentament humà a les regions 

espanyoles i de comprendre la importància de la intervenció humana en la modificació o en la conservació 

dels paisatges naturals. 

3. Identificar i localitzar els principals òrgans implicats en la realització de les funcions vitals del cos humà, 

establint algunes relacions fonamentals entre aquests i determinats hàbits de salut (alimentació, higiene, 

exercici físic i descans). 

Amb aquest criteri es vol valorar si posseeixen una visió completa del funcionament del cos humà quant a 

cèl·lules, teixits, òrgans, aparells, sistemes: la seva localització, forma, estructura, funcions, cura, etc. Del 

mateix mode es valorarà si relacionen determinades pràctiques de vida amb el funcionament adequat del cos. 

Així doncs, no es tracta només d’avaluar si adopten estils de vida saludables, sinó de si coneixen les 

repercussions per a la salut del seu mode de vida, tant a l’escola com fora. 

4. Analitzar alguns canvis que les comunicacions, els mitjans de transport i la introducció de noves activitats 

econòmiques relacionades amb la producció de béns i serveis han suposat per a la vida humana i per a 

l’entorn, valorant la necessitat de superar les desigualtats provocades per les diferències en l’accés a béns i 

serveis. 

El criteri pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per analitzar els canvis de tot tipus que les comunicacions i 

els transports han provocat en les activitats personals, econòmiques i socials. Hauran de reconèixer els canvis 

que sobre l’entorn i la vida de les persones han introduït les noves activitats econòmiques, les diferències que 

encara persisteixen en les formes de vida entre un medi rural i un medi urbà i entre uns països i altres, i la 

necessitat de superar les desigualtats que l’accés a béns i serveis provoquen. 

5. Conèixer els principals òrgans de govern i les funcions del municipi, de la Comunitat Autònoma de les Illes 

Balears, de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, valorant l’interès de la gestió dels serveis públics per a la 

ciutadania i la importància de la participació democràtica. 



Aquest criteri permet avaluar els coneixements que tenen sobre els òrgans de govern de les diferents 

instàncies administratives públiques, així com si comprenen la importància de la qualitat de la gestió dels 

serveis públics per a la vida de les persones, posant exemples concrets. 

6. Realitzar, interpretar i utilitzar plànols i mapes (representacions gràfiques de l’espai) tenint en compte els 

signes convencionals i l’escala gràfica. 

Aquest criteri avalua la competència per realitzar i per interpretar representacions gràfiques de l’espai. Haurà 

d’avaluar-se la capacitat per obtenir informació proporcionada per la representació espacial (fotografia aèria, 

plànol, mapa, etc.) a partir de la interpretació de detalls; i la capacitat per donar una explicació global de la 

finalitat i possibilitats d’ús de les representacions de l’espai amb les quals es treballa. Es tendrà en compte la 

capacitat per explicar als altres, oralment i per escrit, les observacions i interpretacions del treball amb plànols 

i mapes. 

7. Identificar trets significatius dels modes de vida de la societat espanyola en algunes èpoques passades: 

prehistòria, clàssica, medieval, dels descobriments, del desenvolupament industrial i segle XX, i situar els fets 

rellevants utilitzant línies de temps. 

Amb aquest criteri d’avaluació es pretén comprovar si l’alumnat reconeix determinades restes, usos, costums, 

activitats i eines, com a indicadors de formes de vida característiques d’èpoques històriques concretes. Es 

tendran en compte les relacions existents entre alguns fets i la seva aparició en el temps, és a dir, l’ús que es 

fa dels conceptes temporals de simultaneïtat i successió, situant-los abans o després d’una època històrica 

concreta. Aquesta avaluació s’haurà de realitzar-se sobre els períodes històrics mencionats tenint en compte 

que la delimitació de les etapes històriques de la humanitat és el resultat d’una convenció historiogràfica i que, 

si bé algunes poden començar a ser conceptualitzades a partir d’edats primerenques, els criteris que delimiten 

unes altres, necessàriament les més pròximes en el temps, resulten de difícil accés per a l’alumnat de 

primària. 

Tenint en compte que no es pretén la simple associació, no és adequat centrar l’avaluació en l’adscripció de 

determinats trets a una etapa històrica concreta sinó en l’explicació senzilla d’alguns aspectes de la seva 

evolució i, en tot cas, en el raonament que pot dur a aquesta adscripció. 

8. Planificar i realitzar investigacions senzilles per estudiar el comportament dels cossos davant la llum, 

l’electricitat, el magnetisme, la calor o el so i saber comunicar els resultats. 

Aquest criteri avalua l’aptitud per realitzar experiències senzilles i petites investigacions sobre diversos 

fenòmens físics i químics de la matèria: plantejament de problemes, enunciació d’hipòtesis, selecció del 

material necessari, muntatge, realització, extracció de conclusions, comunicació de resultats, mostrant 

competència en cada una i en la vertebració de les parts, així com en el coneixement de les lleis bàsiques que 

regeixen aquests fenòmens. 

9. Planificar la construcció d’objectes i aparells amb una finalitat prèvia, utilitzant fonts energètiques, 

operadors i materials apropiats, i realitzar-la, amb l’habilitat manual necessària, combinant el treball individual i 

en equip. 

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat per planificar i per realitzar projectes de construcció d’algun objecte o 

aparell. S’avaluarà el coneixement sobre les diferents fonts energètiques, així com la capacitat per 

seleccionar-ne una per la seva idoneïtat per al funcionament d’un aparell. Es valorarà també el coneixement 

dels diferents operadors (roda, fre, interruptor, biela, engranatge, politja, etc.) així com si mostra una actitud 

cooperativa i igualitària en el treball en equip, cuidant la pròpia seguretat i la dels altres. 

10. Presentar informes, utilitzant suport paper i digital, sobre problemes o situacions senzilles, recollint 

informació de fonts diverses (directes, lliures, Internet), amb un pla de treball i expressant conclusions. 



A partir d’aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per recollir, seleccionar i organitzar 

informació concreta i rellevant, analitzar-la, treure conclusions, comunicar la seva experiència, reflexionar 

sobre el procés seguit i comunicar-lo oralment i per escrit. Serà també objecte d’avaluació la consulta i l’ús de 

documents escrits, d’imatges, gràfics i taules estadístiques. S’atendrà especialment la presentació ordenada, 

clara i neta, suport paper i digital. 




1. Cercar, seleccionar i organitzar informacions sobre manifestacions artístiques del patrimoni cultural propi i 

d’altres cultures, d’esdeveniments, creadors i professionals relacionats amb les arts plàstiques i amb la 

música. 

Es pretén que l’alumnat se servesqui de recursos bibliogràfics, dels mitjans de comunicació i de les 

tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir informació per planificar i organitzar visites 

culturals, formular opinions, etc., així com també per conèixer i intercanviar informacions que contribueixen a 

la formació personal i al gaudi. Es valorarà especialment l’adequada selecció de la informació obtenguda. 

2. Formular opinions i argumentacions sobre les manifestacions artístiques a les quals s’accedeeix demostrant 

el coneixement que es té d’aquestes i una inclinació personal per gaudir i ocupar el temps d’oci. 

Amb aquest criteri es comprova el coneixement que tenen els nins sobre les manifestacions i fets artístics, 

tant de l’entorn més proper com d’altres pobles, així com també la seva implicació sensible en l’observació de 

la realitat i la seva capacitat de formar criteris i opinions. 

3. Reconèixer músiques del medi social i cultural actual i d’altres èpoques i cultures, en especial de les Illes 

Balears. 

Amb aquest criteri es pretén avaluar si coneixen, anomenen i descriuen alguns dels trets més característics 

d’exemples d’obres musicals de diferents èpoques i cultures, especialment de la nostra comunitat. 

4. Ajustar la pròpia acció a la dels altres membres del grup en la interpretació de peces musicals (a dues o 

més parts) i de danses. 

Aquest criteri avalua la capacitat de l’alumnat d’atendre i concertar la pròpia acció amb la resta de parts del 

conjunt. No es tracta de valorar el nivell tècnic, sinó més aviat l’actitud amb què es participa en les activitats 

d’interpretació, observant la voluntat d’adaptar-se a la resta del grup. 

5. Registrar la música creada utilitzant la terminologia corresponent i diferents tipus de grafies. 

Amb aquest criteri volen comprovar-se les relacions que l’alumnat estableix entre so i símbol, així com la seva 

capacitat per representar gràficament els sons d’una peça musical inventada a l’aula. No s’intenta que els 

signes siguin exactes (especialment en el cas de la notació tradicional), sinó que constitueixin una guia eficaç i 

funcional per poder recordar i reconstruir la música creada. 

6. Realitzar representacions plàstiques, de manera cooperativa, que impliquin organització espacial, ús de 

materials diversos i aplicació de diferents tècniques. 

Es tracta d’avaluar la flexibilitat davant els diversos arguments i la disposició per assumir opcions diferents en 

la realització d’una obra en grup, amb la qual es comprovarà si l’alumnat aplica els coneixements adquirits 

sobre la distribució dels elements plàstics de la composició i si allò que ha après sobre el comportament dels 

materials li permet utilitzar-los amb la tècnica adequada. 

7. Comprovar les possibilitats de materials, textures, formes i colors aplicats damunt suports diversos. 

Amb aquest criteri s’avalua la disposició per experimentar i indagar sobre els elements del llenguatge plàstic, 

les transformacions que experimenten segons la manipulació feta i els resultats als quals s’arriba quan són 



tractats en un suport o un altre. Igualment podrà servir per comprovar si s’han interioritzat aprenentatges 

sobre el tractament dels materials i l’ús que es pot donar a la forma, la textura i el color. 

8. Representar de manera personal idees, accions i situacions, utilitzant els recursos que el llenguatge plàstic i 

visual proporciona. 

Aquest criteri avalua la capacitat d’autonomia i d’expressió amb la qual s’enfronten en la realització plàstica, el 

grau de desenvolupament de la capacitat creadora i imaginativa en el moment de combinar, suprimir o 

transformar els elements artístics d’una producció i la seva capacitat de representar situacions vinculades a la 

pròpia experiència personal. Es valora també la iniciativa 

en l’ús dels recursos plàstics i visuals i la recerca de vies personals d’expressió a través d’aquests. 

9. Utilitzar de manera adequada diferents tecnologies de la informació i la comunicació per a la planificació i 

creació de produccions plàstiques i musicals senzilles que promouen la valoració crítica del nostre entorn. 

Amb aquest criteri es pretén comprovar el grau d’autonomia aconseguit per l’alumnat a l’hora d’utilitzar 

algunes aplicacions bàsiques de tractament del so i la imatge i per a la creació de produccions plàstiques i 

musicals pròpies. 

10. Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu i argumentar i resoldre les 

discrepàncies a través del diàleg a l’hora de participar en projectes artístics col·lectius. 

Amb aquest criteri pot comprovar-se si l’alumnat assumeix les normes del treball cooperatiu, si respecta les 

aportacions dels altres i n’incorpora algunes i si identifica les dificultats i mostra una actitud positiva per 

superar-les. Es valora també l’interès per les activitats col·lectives i la seva capacitat de combinar els 

interessos i opinions amb les dels companys. 




1. Adaptar els desplaçaments i salts en diferents tipus d’entorns que poden ser desconeguts i presenten cert 

grau d’incertesa. 

Aquest criteri avalua la capacitat de l’alumnat de resoldre problemes motors en adaptar les habilitats a noves 

condicions de l’entorn cada vegada més complexes. Igualment, s’avaluarà la capacitat d’orientar-se a l’espai 

prenent punts de referència, interpretant mapes senzills per desplaçar-se d’un lloc a un altre, escollint un camí 

adequat. 

2. Llançar, passar i rebre pilotes o altres mòbils, sense perdre el control d’aquests en els jocs i activitats 

motrius que ho requereixin, amb una correcta adaptació a la situació, al terreny de joc, a les distàncies i a les 

trajectòries. 

És necessari comprovar que els alumnes adquireixen domini en el maneig d’objectes, però sobretot l’ús en 

situacions de joc, és a dir, tenint en compte els companys d’equip i els oponents. Per això, és important 

observar l’orientació del cos en funció de la direcció del mòbil. S’haurà de tenir en compte també la capacitat 

d’anticipació a trajectòries i velocitats. 

3. Actuar de forma coordinada i cooperativa per resoldre reptes o per oposar-se a un o diversos adversaris en 

un joc col·lectiu, ja sigui com a atacant o defensor. 

Aquest criteri avaluarà les interaccions en situacions de joc. Es tracta d’observar les accions d’ajuda i de 

col·laboració entre els membres d’un mateix equip. S’observaran també accions d’oposició com la intercepció 

del mòbil o dificultar l’avanç de l’oponent. També s’ha d’observar si els jugadors ocupen posicions en el 

terreny de joc que faciliten les accions de cooperació i d’oposició. 

4. Identificar, com a valors fonamentals dels jocs i de la pràctica d’activitats esportives, l’esforç personal i les 

relacions que s’estableixen en el grup i actuar d’acord amb aquests valors. 

Amb aquest criteri es pretén comprovar si l’alumnat situa el treball en equip, la satisfacció pel propi esforç, el 

joc net i les relacions personals que s’estableixen mitjançant la pràctica de jocs i d’activitats esportives al 

marge dels resultats de la pròpia activitat (guanyar o perdre), i si juga tant amb nins com amb nines de 

manera integradora. 

5. Opinar coherentment i crítica en relació amb les situacions conflictives sorgides en la pràctica de l’activitat 

física i l’esport. 

L’objecte d’avaluació d’aquest criteri és la reflexió sobre el treball realitzat, les situacions sorgides i qüestions 

d’actualitat relacionades amb el cos, l’esport i les seves manifestacions culturals. Es tendran en compte 

capacitats relacionades amb la construcció i l’expressió de les opinions, els hàbits per a un bon funcionament 

del debat i les que permeten tenir un criteri propi però, a la vegada, entendre el punt de vista de les altres 

persones. 

6. Mostrar conductes actives per incrementar globalment la condició física, adaptant la seva actuació al 

coneixement de les pròpies possibilitats i limitacions corporals i de moviment. 

S’observarà l’interès per mantenir conductes actives que conduesquin l’alumnat a la millora de la seva 

condició física. Simultàniament, s’observarà si l’alumnat ha desenvolupat les capacitats físiques segons el 

moment de desenvolupament motor. Per a això serà necessari realitzar observacions successives comparant 



els resultats i observant els progressos. Igualment es tendrà en compte la capacitat de dosificar l’esforç i 

adaptar l’exercici a les pròpies possibilitats i limitacions. 

7. Construir composicions en grups en interacció amb els companys, utilitzant els recursos expressius del cos 

i partint d’estímuls musicals, plàstics o verbals. 

Aquest criteri pretén valorar la capacitat de treballar en grup, compartint objectius, en l’elaboració d’un petit 

espectacle. D’altra banda, s’observarà la capacitat individual i col·lectiva per comunicar de forma 

comprensible sensacions, missatges, etc., a partir del gest i el moviment, i la capacitat de transmetre els 

elements expressius amb suficient serenitat, desinhibició i estil propi. 

8. Identificar algunes de les relacions que s’estableixen entre la pràctica correcta i habitual de l’exercici físic i 

la millora de la salut i actuar-hi d’acord. 

És necessari comprovar si l’alumnat estableix relacions coherents entre els aspectes conceptuals i les actituds 

relacionades amb l’adquisició d’hàbits saludables. Es tendrà en compte la predisposició a realitzar exercici 

físic, evitant el sedentarisme; a mantenir actituds correctes, a alimentar-se de manera equilibrada, a hidratarse 

correctamente, a mostrar la responsabilitat i la precaució necessàries en la realització d’activitats físiques, 

evitant riscs. 

9. Participar activament en les activitats de l’àrea, acceptant i complint les normes establertes. 

El nivell de participació ha de ser un dels elements fonamentals per valorar el grau d’implicació dels alumnes 

en les tasques pròpies de l’àrea. L’acceptació i el compliment de les normes, tant les donades pels mestres 

com les acordades pel grup seran la referència per avaluar el component social de jocs i activitats esportives, 

així com els valors que duen implícits aquestes activitats. 




1. Mostrar respecte per les diferències i les característiques personals pròpies i dels companys, valorar les 

conseqüències de les pròpies accions i responsabilitzar-s’hi. 

Amb aquest criteri d’avaluació es pretén valorar si els alumnes manifesten, a través dels seus comportaments 

quotidians, un coneixement de les pròpies característiques i si exerceixen una autoregulació de les emocions i 

dels sentiments. També es vol comprovar si reconeixen els sentiments i les emocions en les persones que els 

envolten, si accepten les diferències interpersonals i, en definitiva, si es responsabilitzen de les pròpies 

actuacions i adopten actituds constructives i respectuoses davant les conductes dels altres. 

2. Argumentar i defensar les pròpies opinions, escoltar i valorar críticament les opinions dels altres, mostrant 

una actitud de respecte per les persones. 

Amb aquest criteri es vol avaluar la capacitat de l’alumnat per utilitzar el diàleg a l’hora de superar 

divergències i d’establir acords en les situacions habituals de classe, així com de mostrar, mitjançant la seva 

conducta habitual i el llenguatge, respecte i valoració crítica cap a tot el món, independentment de l’edat, 

sexe, raça, opinions, formació cultural i creences. 

3. Acceptar i practicar les normes de convivència. Participar en la presa de decisió del grup utilitzant el diàleg 

per afavorir els acords i assumint cada un les seves obligacions. 

Aquest criteri valorarà el grau de participació individual en les tasques de grup i el grau de compliment de les 

tasques que li corresponen. Igualment, es valorarà si en les relacions personals, amb els seus iguals i amb els 

adults, els alumnes assumeixen i practiquen les normes de convivència, el diàleg i el respecte pels altres. 

4. Conèixer alguns dels drets humans recollits en la Declaració universal dels drets humans i en la Convenció 

sobre els drets del nin i els principis de convivència que recull la Constitució espanyola, i identificar els deures 

més rellevants associats amb aquests. 

Aquest criteri pretén avaluar si es comprèn la necessitat de dotar-se de normes per poder conviure 

harmònicament, i si coneixen i valoren, encara que sigui de manera molt general, els drets del nin, els drets 

humans i els drets fonamentals recollits en la Constitució espanyola, de manera que es reconegui el caràcter 

universal i la importància com a pilar bàsic de la convivència. Naturalment, no es tracta de memoritzar cap 

text, sinó que expliquin alguns dels drets i deures més significatius i la contribució a una convivència millor. 

5. Reconèixer i refusar situacions de discriminació, marginació i injustícia, i identificar els factors socials, 

econòmics, d’origen, de gènere o de qualsevol altre tipus que provoquen aquestes situacions. 

Amb aquest criteri es pretén valorar si els nins han desenvolupat la capacitat d’identificar, reconèixer i 

verbalitzar situacions injustes, tant en el seu entorn com a través de la informació que proporcionen els 

mitjans de comunicació. També es valorarà si identifiquen, amb exemples raonats, els factors que provoquen 

les marginacions o discriminacions que se’n deriven i si en refusen les conseqüències. 

6. Posar exemples de serveis públics prestats per diferents institucions i reconèixer l’obligació dels ciutadans 

de contribuir al manteniment a través dels imposts. 

En primer lloc, el criteri permet avaluar els coneixements que tenguin sobre els serveis públics que tots rebem 

de les administracions. Haurà d’il·lustrar aquest coneixement amb exemples referits a serveis que ofereixen 

l’ajuntament, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’administració central de l’estat i amb arguments 

sobre la importància de la qualitat de gestió d’aquests serveis per a la vida de les persones. Igualment, es 



pretén valorar si reconeix, com a contrapartida, que els ciutadans han de col·laborar, mitjançant els imposts, 

en el manteniment de les institucions i dels serveis que aquestes ofereixen. 

7. Explicar el paper que compleixen els serveis públics en la vida dels ciutadans i mostrar actituds cíviques en 

aspectes relatius a la seguretat vial, a la protecció civil, al consum responsable, a la defensa al servei de la 

pau i a la seguretat integral dels ciutadans. 

A partir d’aquest criteri d’avaluació es pretén comprovar si reconeixen i si saben explicar, oralment i per escrit, 

la importància que tenen determinats serveis públics (educació, sanitat, subministrament d’aigua, transports, 

etc.) per al benestar dels ciutadans. També es valorarà si assumeixen la responsabilitat que els correspon 

com a membres d’un col·lectiu en situacions quotidianes o de risc hipotètic, i si mostren actituds cíviques en 

aspectes com la conservació del medi ambient, de l’entorn i dels béns comuns. 


LENGUA CASTELLANA 


1. Participar en situaciones de comunicación, dirigidas o espontáneas, respetando las normas de la 

comunicación: turno de palabra, organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de otros. 

Con este criterio se evalúa tanto la capacidad y la iniciativa para intervenir en las diversas situaciones de 

intercambio oral que se producen en el aula y en el ámbito escolar, como la actitud con que se participa en 

ellas: el respeto y el uso de las normas que rigen el intercambio lingüístico y la organización y la adecuación 

del propio discurso. Estas competencias requieren capacidad para observar y analizar las situaciones 

comunicativas (finalidad, número y características de los participantes, lugar donde se produce el intercambio, 

etc.) y de determinar sus características, de forma consciente, para proceder adecuadamente en cada 

contexto. 

En el mismo sentido, se valorará también si es capaz de establecer relaciones armónicas con los demás, 

incluyendo la habilidad para iniciar, mantener y finalizar una conversación y la disposición a tener en cuenta e 

incorporar las aportaciones que los demás realizan. 

2. Expresarse oralmente para transmitir hechos, conocimientos y opiniones o para llevar a cabo las diferentes 

funciones comunicativas, utilizando un vocabulario preciso y una estructura coherente. 

Este criterio evalúa si los alumnos se expresan de manera clara, organizada y coherente, de acuerdo con el 

género y con la situación de comunicación. Deben ser capaces de seleccionar los contenidos relevantes y de 

expresarlos utilizando el léxico y las fórmulas adecuadas, con los recursos propios de estas situaciones, como 

el tono de voz, la postura y los gestos apropiados. Tiene que valorarse la capacidad de producir oralmente 

relatos y exposiciones de clase y de manifestar adecuadamente las opiniones propias, así como la de explicar 

en voz alta las reflexiones sobre los aspectos que se aprenden. 

3. Comprender el sentido global de los textos orales, reconociendo las ideas principales y secundarias e 

identificando ideas o valores no explícitos, así como cualquier tipo de iscriminación. 

Con este criterio quiere evaluarse la competencia para obtener, seleccionar y relacionar informaciones 

procedentes de los medios de comunicación y del contexto escolar, especialmente las de tipo espacial, 

temporal y de secuencia lógica. Entre esta información relevante se encuentra también la identificación de 

mensajes que comporten algún tipo de discriminación hacia los demás, con el fin de evitarlos en las propias 

producciones. 

Igualmente pretende evaluar si son capaces de aprender más allá del sentido literal del texto y de hacer 

deducciones e inferencias sobre su contenido, de distinguir información y opinión y de interpretar algunos 

elementos implícitos como la ironía o el doble sentido. También quiere evaluarse si han desarrollado cierta 

competencia para reflexionar sobre los mecanismos de comprensión de los textos y la utilidad para aprender 

a aprender que comporta la reflexión sobre los procedimientos utilizados. 

4. Interpretar e integrar las propias ideas con las contenidas en los textos, comparando y contrastando 

informaciones diversas, y mostrar la comprensión por medio de la lectura en voz alta con la entonación y la 

fluidez adecuadas. 

Este criterio pretende constatar que los alumnos son capaces de manejar con autonomía progresiva 

informaciones contenidas en textos diversos, relacionándolas entre sí y con las ideas y conocimientos propios, 

así como de incorporar a la actividad lectora estrategias de comprensión como identificar el propósito del 

escrito, utilizar indicadores textuales, avanzar y retroceder, consultar diccionarios o buscar información 

complementaria. 



Pretende también evaluar la comprensión a través de la lectura en voz alta, que debe realizarse con la fluidez 

y entonación adecuadas, y la lectura silenciosa, valorando el propio progreso en la velocidad y en la 

comprensión. 

5. Narrar, explicar, describir, resumir y exponer opiniones e informaciones en textos relacionados con 

situaciones cotidianas y escolares, de manera ordenada y adecuada, relacionando los enunciados entre sí; 

utilizando de forma habitual los procedimientos de planificación y revisión de los textos así como las normas 

gramaticales y ortográficas y teniendo cuidado del trazo, el orden y la presentación. 

Este criterio pretende verificar que son capaces de expresarse produciendo por escrito textos coherentes, con 

diferentes intenciones comunicativas, con respeto por las normas gramaticales y ortográficas, y siguiendo los 

pasos propios del proceso de producción de un escrito (planificación y redacción de borradores, escritura del 

texto y revisión). Deben ser capaces de producir textos propios de las relaciones interpersonales en el aula 

(cartas, normas, programas de actividades, convocatorias, planes de trabajo colectivos, etc.), de los medios 

de comunicación social referidos a hechos próximos a su experiencia (noticias, entrevistas, reseñas de libros 

o de música, cartas al director, etc.), así como los de uso habitual en otras áreas de aprendizaje. De manera 

especial, hay que evaluar la capacidad para elaborar los textos que permiten progresar en la autonomía para 

aprender (resúmenes, esquemas, informes, descripciones, explicaciones). 

Hay que evaluar, también, la capacidad para expresarse por escrito teniendo en cuenta también el aspecto 

formal de las producciones, así como la consecución de un estilo creativo. En el ámbito literario, se evaluará 

la capacidad de recrear poemas o relatos utilizando determinados recursos como la rima o el ritmo en los 

poemas. 

6. Leer por iniciativa propia y como fuente de placer textos literarios de la tradición oral y de la literatura infantil 

adecuados al ciclo, reconociendo sus características para mejorar la escritura y expresando las propias 

opiniones y gustos personales sobre los textos leídos. 

Con este criterio se evalúa la disposición del alumnado hacia la lectura; si lee con frecuencia y si ha 

incorporado la lectura como un hábito de su vida cotidiana, tanto para aprender o informarse como por placer. 

Se valora si utiliza, por propia iniciativa y de manera espontánea, fuentes escritas para la búsqueda de 

información o para el entretenimiento personal; si muestra interés por hacerlo; si tiene criterios personales de 

selección de lecturas, temas y textos y si expresa las propias opiniones y gustos personales sobre los textos 

leídos. Se valora también si reconoce las características básicas de los textos y si aplica este conocimiento a 

las propias composiciones escritas. 

7. Utilizar estrategias para localizar, recuperar, resumir información y realizar inferencias en la lectura de 

textos, identificando las ideas principales y secundarias. 

Este criterio pretende evaluar si son capaces de buscar, localizar y seleccionar información o ideas relevantes 

que aparecen explícitas en los textos (convocatorias, programas de actividades, planes de trabajo, etc.) 

actuando según lo que se indica en ellos; de informarse sobre hechos próximos a su experiencia en los 

medios de comunicación, a través de las tecnologías de la información y la comunicación y en textos de 

diferentes fuentes, utilizando la lectura rápida de titulares y entradas de noticias para anticipar el contenido 

global; de utilizar el subrayado y otras técnicas para determinar las ideas principales y las secundarias 

explícitas en los textos escolares, para obtener, ampliar, interpretar y valorar datos. 

También debe evaluarse la capacidad para trascender el significado superficial y para extraer inferencias 

directas: inducir acontecimientos predictibles, deducir el propósito de los textos o identificar algunas 

generalizaciones; captar, incluso, las ironías o el doble sentido. 

En los textos literarios debe evaluarse la identificación de las ideas principales de algunos poemas o la 

capacidad para seguir relatos no lineales, así como la habilidad para comprender las relaciones entre los 

personajes de las historias, cuando no aparecen explícitas, o de anticipar determinados contenidos. 



8. Utilizar con facilidad y de manera autónoma las bibliotecas, videotecas, etc. y comprender los mecanismos 

y procedimientos de organización y selección de obras y otros materiales. Colaborar en el cuidado y mejora 

de los materiales bibliográficos y de otros documentos disponibles en el aula y en el centro. 

En este criterio se evalúa si son capaces de utilizar las bibliotecas que tienen a su alcance de manera activa y 

autónoma, si han desarrollado el gusto por la lectura y las actitudes y los procedimientos necesarios para ser 

sus usuarios habituales, y si muestran iniciativa por hacerlo y por participar en las actividades que se 

relacionan con ellas. Debe valorarse también el conocimiento del funcionamiento y de la organización de las 

bibliotecas, así como la capacidad y la disposición por colaborar en su mantenimiento y cuidado. 

9. Identificar cambios que se producen en las palabras, enunciados y textos al realizar segmentaciones, 

cambios en el orden, supresiones e inserciones que hacen mejorar la comprensión y la expresión oral y 

escrita. 

Con este criterio quiere evaluarse la habilidad para observar, analizar y reconocer los efectos que la inserción, 

la supresión, el cambio de orden, la segmentación y la recomposición producen en los enunciados y en los 

textos, de manera que se identifiquen tanto los problemas en la escritura y en la expresión oral como el origen 

de determinadas dificultades en la comprensión y se utilice esta reflexión para mejorar. 

Estos procedimientos de análisis deben permitir considerar el texto críticamente; reflexionar sobre el 

contenido del texto y evaluarlo; considerar y evaluar su estructura, el uso del lenguaje, los recursos literarios o 

el punto de vista y el oficio del autor. 

10. Comprender y utilizar la terminología gramatical y lingüística propia del ciclo en las actividades de 

producción y comprensión de textos. 

Este criterio pretende comprobar si se han adquirido los conocimientos gramaticales básicos sobre la lengua. 

Quiere constatar que utilizan estos aprendizajes en la realización y revisión de sus textos para conseguir una 

comunicación mejor. Igualmente se valorará el uso de la terminología que permita discutir algunos problemas 

lingüísticos, ordenar las observaciones realizadas y explicar aquello que se ha aprendido. Al final de la etapa 

estos contenidos incluyen las denominaciones de los textos, los elementos que constituyen los enunciados, el 

conocimiento de los diversos tipos de palabras (nombre, adjetivo, verbo, etc.) y nociones básicas sobre cómo 

están formadas (variaciones de género y de número, número y persona, prefijos y sufijos, etc.). 

11. Participar en situaciones comunicativas evitando los estereotipos lingüísticos y mostrando una actitud 

positiva ante las diferencias y ante la diversidad lingüística del entorno. 

Con este criterio se evalúa la capacidad de los alumnos para expresarse en situaciones comunicativas 

diversas mostrando respeto por las diferencias, así como por mantener una actitud de escucha y de respeto 

hacia las manifestaciones de los demás. Se valora también el reconocimiento de la diversidad lingüística 

existente en el ámbito escolar y social, el respeto y la valoración de esta pluralidad como riqueza cultural 

individual y colectiva y como fuente de aprendizaje. 

12. Uso de programas informáticos de procesamiento de textos. 

Con este criterio se evalúa si los niños utilizan programas informáticos de procesamiento de textos para 

elaborar composiciones y trabajos escritos y para obtener información y organizarla según las fases del 

proceso de producción escrita. Se valora también si utilizan los recursos que ofrecen los programas de 

procesamiento de textos para mejorar la presentación formal y creativa de los escritos. 


LLENGUA CATALANA 


1. Participar en situacions de comunicació de l’aula (conversacions, debats, col·loquis, etc.), respectant les 

normes de l’intercanvi comunicatiu: guardar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les 

intervencions dels altres. 

Amb aquest criteri es pretén avaluar tant la capacitat i iniciativa per intervenir en les diverses situacions 

d’intercanvi oral que es produeixen a l’aula, com l’actitud amb què s’hi participa, tant en el que es refereix al 

respecte i ús de les normes que regeixen l’intercanvi lingüístic com a l’organització i adequació del propi 

discurs. Aquestes competències requereixen capacitat per observar i analitzar les situacions comunicatives 

(finalitat, nombre i característiques dels participants, lloc on es produeix l’intercanvi, etc.), per determinar les 

característiques de manera conscient i procedir de manera adequada en cada context. En el mateix sentit es 

valorarà si és capaç d’establir relacions harmòniques amb els altres, incloent l’habilitat per iniciar, mantenir i 

finalitzar una conversació i la disposició a tenir en compte i incorporar les aportacions que els altres realitzin. 

2. Expressar-se oralment utilitzant texts que presentin de manera coherent i amb vocabulari precís 

coneixements, fets i opinions. 

Aquest criteri ha d’avaluar si els alumnes s’expressen de manera organitzada i coherent, d’acord amb el 

gènere i amb la situació de comunicació. Han de ser capaços de seleccionar els continguts rellevants i 

d’expressar-los utilitzant el lèxic i les fórmules adequades, amb els recursos propis d’aquestes situacions, com 

el to de veu, la postura i els gests apropiats. Ha de valorar-se la capacitat de produir oralment relats i 

exposicions de classe i de manifestar adequadament les pròpies opinions, així com la d’explicar en veu alta 

les reflexions sobre els aspectes que s’apre-nen. 

3. Comprendre el sentit global de texts orals, reconeixent les idees principals i secundàries, identificant idees, 

opinions i valors no explícits i també qualsevol tipus de discriminació. 

Amb aquest criteri es vol avaluar la competència per obtenir, seleccionar i relacionar informacions procedents 

dels mitjans de comunicació i del context escolar, especialment les de tipus espacial, temporal i de seqüència 

lògica. Entre aquesta informació rellevant es troba també el reconeixement de missatges que suposen algun 

tipus de discriminació cap als altres, amb la finalitat d’evitar-los en les pròpies produccions. 

Igualment pretén avaluar si són capaços d’aprendre més enllà del sentit literal del text i de fer deduccions i 

inferències sobre el seu contingut, de distingir informació i opinió i d’interpretar alguns elements implícits com 

la ironia o el doble sentit. També vol avaluar-se si han desenvolupat certa competència per reflexionar sobre 

els mecanismes de comprensió dels texts i la utilitat per aprendre a aprendre que comporta la reflexió sobre 

els procediments utilitzats. 

4. Localitzar i recuperar informació explícita i fer inferències en la lectura de texts, utilitzant estratègies de 

comprensió lectora, determinant els seus propòsits principals i interpretant el doble sentit d’alguns. 

Aquest criteri pretén avaluar si són capaços de cercar, localitzar i seleccionar informació o idees rellevants 

que apareixen explícites en els texts (convocatòries, programes d’activitats, plans de feina, etc.) actuant 

d’acord amb el que s’indica; d’informar-se sobre fets propers a la seva experiència en els mitjans de 

comunicació, a través de les tecnologies de la informació i la comunicació i en texts de fonts diferents, 

utilitzant la lectura ràpida de titulars i entrades de notícies per anticipar el contingut global; utilitzar el subratllat 

i altres tècniques per determinar les idees principals i secundàries explícites en els texts escolars, per obtenir, 

ampliar, interpretar i valorar dades. 



També ha d’avaluar-se la capacitat per transcendir el significat superficial i extreure inferències directes: induir 

esdeveniments predictibles, deduir el propòsit dels texts o identificar algunes generalitzacions; captar, fins i 

tot, les ironies o el doble sentit. 

En els texts literaris ha d’avaluar-se la identificació de les idees principals d’alguns poemes o la capacitat per 

seguir relats no lineals, així com l’habilitat per comprendre les relacions entre els personatges de les històries, 

quan no apareixen explícites, o d’anticipar determinats continguts. 

5. Llegir i comprendre texts literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, així com les 

característiques de la narració i de la poesia, per donar suport a la lectura i l’escriptura d’aquests texts. 

Memoritzar, reproduir i representar alguns d’aquests. 

Aquest criteri avalua la capacitat de gaudir de manera autònoma amb els texts literaris adequats a l’edat i al 

cicle, i de comprendre el seu sentit gràcies a la interpretació d’algunes convencions específiques, com els 

temes recurrents, els elements del relat literari, la rima, la mesura, les comparacions i la metàfora. Ha 

d’avaluar-se també la iniciativa i l’adquisició d’una actitud positiva cap a la lectura. Es valorarà la capacitat 

d’utilitzar recursos expressius i creatius en tasques de dramatització, recreació o memorització de poemes i 

d’altres texts. 

6. Participar en situacions comunicatives oralment i per escrit, en situacions formals i no formals, evitant els 

estereotipus lingüístics i mostrant una actitud positiva davant les diferències i davant la diversitat lingüística de 

l’entorn. 

Amb aquest criteri s’avalua la capacitat dels nins d’expressar-se amb respecte cap a les diferències –tant de 

manera oral com escrita– i de mantenir una actitud positiva cap a les manifestacions i comunicacions dels 

altres. Es valora també el respecte per la diversitat de llengües que es dóna en l’àmbit escolar i social, la 

valoració d’aquesta pluralitat com a riquesa cultural i com a font d’aprenentatge personal, a més de l’interès 

per la forma com els parlants d’altres llengües s’expressen. 

7. Utilitzar de manera autònoma les biblioteques, videoteques, etc., i comprendre els mecanismes i 

procediments d’organització i selecció d’obres i d’altres materials. Col·laborar en el manteniment i millora dels 

materials bibliogràfics i altres documents disponibles a l’aula i en el centre. 

Amb aquest criteri s’avalua si són capaços d’utilitzar les biblioteques que tenen a l’abast de manera activa i 

autònoma, si han desenvolupat el gust per la lectura i les actituds i els procediments necessaris per ser els 

seus usuaris habituals i si mostren iniciativa per fer-lo i per participar en les activitats que s’hi relacionen. Ha 

de valorar-se també el coneixement del funcionament i de l’organització de les biblioteques, així com la 

capacitat de col·laborar en el manteniment i cura d’aquestes. 

8. Identificar canvis que es produeixen en les paraules, enunciats i texts quan es fan segmentacions, canvis 

d’ordre, supressions i insercions que milloren la comprensió i l’expressió oral i escrita. 

Amb aquest criteri vol avaluar-se l’habilitat per observar, analitzar i reconèixer els efectes que la inserció, 

supressió, canvi d’ordre, segmentació i recomposició produeixen en els enunciats i en els texts, de manera 

que s’identifiquen tant els problemes en l’escriptura i en l’expressió oral com l’origen de determinades 

dificultats en la comprensió i s’utilitzi aquesta reflexió per millorar. Aquests procediments d’anàlisi han de 

permetre considerar el text críticament; reflexionar sobre el contingut del text i avaluar-lo; considerar i avaluar 

l’estructura, l’ús del llenguatge, els recursos literaris o el punt de vista i l’ofici de l’autor. 

9. Llegir per iniciativa pròpia diferents tipus de texts i manifestar les preferències en la selecció de lectures, 

expressant les pròpies opinions i gusts personals sobre els texts llegits. 

Amb aquest criteri s’avalua la disposició dels alumnes cap a la lectura; si llegeixen amb freqüència i si han 

incorporat la lectura com un hàbit de la vida quotidiana, tant per aprendre o informar-se com per plaer. Es 

valora si utilitzen, per iniciativa pròpia i de forma espontània, fonts escrites diverses per a la recerca 



d’informació o per a l’entreteniment personal; si mostren interès per fer-lo; si tenen criteris personals de 

selecció de lectures, temes i de texts i si expressen les opinions i gusts personals sobre els texts llegits. 

10. Interpretar i integrar les idees pròpies amb les dels texts, comparant i contrastant informacions diverses, i 

mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i fluïdesa adequades. 

Aquest criteri pretén constatar que els alumnes són capaços de manejar amb progressiva autonomia 

informacions contengudes en texts diversos, així com d’incorporar a l’activitat lectora estratègies de 

comprensió com identificar el propòsit de l’escrit, utilitzar indicadors textuals, avançar i retrocedir, consultar 

diccionaris o cercar informació complementària. Aquest criteri pretén també avaluar tant la comprensió a 

través de la lectura en veu alta, que ha de realitzar-se amb la fluïdesa i entonació adequades, com la lectura 

silenciosa, valorant el progrés en la velocitat i en la comprensió. 

11. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en texts relacionats amb situacions 

quotidianes i escolars, de manera ordenada i adequada, relacionant els enunciats entre sí; utilitzant 

habitualment els procediments de planificació i revisió dels texts i les normes gramaticals i ortogràfiques i 

atenent els aspectes formals (traçada, ordre, presentació, etc.), tant en suport paper com digital. 

Aquest criteri pretén verificar que són capaços d’expressar-se produint per escrit texts coherents, amb 

diferents intencions comunicatives, amb respecte per les normes gramaticals i ortogràfiques, i seguint els 

passos propis del procés de producció d’un escrit (planificació i redacció d’esborranys, escriptura del text i 

revisió). Han de ser capaços de produir texts propis de les relacions interpersonals a l’aula (cartes, normes, 

programes d’activitats, convocatòries, plans de feina col·lectius, etc.), dels mitjans de comunicació social 

referits a fets pròxims a l’experiència (notícies, entrevistes, ressenyes de llibres o de música, cartes al director, 

etc.), així com els d’ús habitual en altres àrees d’aprenentatge. De manera especial, s’ha d’avaluar la capacitat 

d’elaborar els texts que permeten progressar en l’autonomia per aprendre (resums, esquemes, informes, 

descripcions, explicacions). 

S’ha d’avaluar també la capacitat per expressar-se per escrit atenent també l’aspecte formal de les 

produccions, així com la consecució d’un estil creatiu. En l’àmbit literari, s’avaluarà la capacitat per recrear 

poemes o relats utilitzant determinats recursos com la rima o el ritme en els poemes. 

12. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística, pròpia del cicle, en les activitats de 

comprensió i producció de texts. 

Aquest criteri pretén comprovar si s’han adquirit els coneixements gramaticals bàsics sobre la llengua. Vol 

constatar que utilitzen aquests aprenentatges en la realització i revisió dels texts per aconseguir una 

comunicació millor. Igualment, es valorarà l’ús de la terminologia que permeti discutir alguns problemes 

lingüístics, ordenar les observacions realitzades i explicar allò que s’ha après. Al final de l’etapa aquests 

continguts inclouen les denominacions dels texts, els elements que constitueixen els enunciats, el 

coneixement dels diversos tipus de paraules (nom, adjetiu, verb, etc.) i nocions bàsiques sobre com estan 

formades (variacions de gènere i de nombre, nombre i persona, prefixos i sufixos, etc.). 

13. Ús de programes informàtics de processament de texts. 

Amb aquest criteri s’avalua si els nins utilitzen programes informàtics de procesament de texts per a 

l’elaboració de composicions i treballs escrits i per obtenir informació, organitzant la informació segons les 

fases del procés de producció escrita. Es valora també si utilitza els recursos que ofereixen els programes de 

processament de texts per millorar la presentació formal i creativa dels escrits. 




1. Captar el sentit global i identificar informacions específiques en texts orals diversos emesos en diferents 

situacions comunicatives. 

Aquest criteri avalua si són capaços de comprendre les expressions i el vocabulari més freqüent sobre 

l’entorn, informació personal i familiar bàsica, jocs, esports, continguts d’altres àrees i altres temes d’interès, 

així com si poden comprendre missatges, informacions i conversacions clares i senzilles. 

2. Llegir de forma silenciosa i en veu alta, localitzar informació explícita amb l’ajuda d’estratègies bàsiques, i 

realitzar inferències directes en texts diversos sobre temes d’interès. 

Aquest criteri avalua la capacitat de llegir, també en veu alta, diferents texts amb vocabulari cada vegada més 

extens i expressions més complexes: contes i poemes adaptats o originals, receptes, menús, fulls informatius, 

anuncis, normes, cartes, etc., amb ajuda d’estratègies bàsiques de comprensió escrita. Es valorarà si els 

alumnes són capaços de detectar i d’entendre informació o idees rellevants explícites en els texts, així com 

també el significat superficial. També s’avaluarà l’ús amb certa autonomia d’estratègies fonamentals de 

comprensió escrita com la utilització d’elements del context lingüístic i no lingüístic i la transferència de 

coneixements de les llengües que ja coneix. 

3. Mantenir converses quotidianes o familiars sobre temes coneguts en situacions comunicatives previsibles, 

respectant les normes bàsiques de l’intercanvi, com escoltar i mirar qui parla. 

Amb aquest criteri vol comprovar-se si són capaços de comunicar-se en situacions habituals sobre temes 

coneguts o treballats prèviament per expressar necessitats immediates com fer peticions, organitzar l’activitat, 

treballar en equip i demanar aclariments. S’avalua la capacitat d’utilitzar expressions i frases per parlar en 

termes senzills sobre la seva família i altres persones, sobre el temps atmosfèric, la roba, els llibres, els jocs i 

sobre continguts d’altres àrees. També es valorarà l’actitud amb què participa en els intercanvis i si manifesta 

interès per les intervencions dels altres. 

4. Elaborar texts escrits tenint en compte el destinatari, el tipus de text i la finalitat, tant en suport digital com 

en paper i fent especial atenció a les fases de producció: planificació, elaboració i revisió. 

Aquest criteri avalua la capacitat per produir, a partir de models, texts curts en funció dels integrants de la 

situació comunicativa. Es tracta d’avaluar si són capaços d’elaborar amb ajuda diferents texts com peticions, 

instruccions, cartes, diaris, descripcions i narracions breus sobre temes relacionats amb el seu interès i 

coneixements previs, especialment de les transferències de les llengües que coneixen. Es valorarà 

especialment l’atenció dedicada a les fases de producció d’un text: planificació, textualització i revisió. 

5. Utilitzar formes i estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera, incloent aspectes de ritme, 

accentuació i entonació en diferents contexts comunicatius de forma significativa. 

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar la capacitat dels alumnes de reconèixer i reproduir, amb major correcció, 

aspectes sonors, de ritme, d’accentuació i d’entonació quan participen activament en diverses activitats, com 

breus exposicions en públic, conversacions entre iguals o lectura en veu alta, i sempre a partir de models. 

6. Utilitzar estratègies per aprendre a aprendre, com l’ús de recursos gestuals, fer preguntes pertinents per 

obtenir informació, demanar aclariments, utilitzar diccionaris, cercar, recopilar i organitzar informació en 



diferents suports, utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per contrastar i comprovar 

informació, i identificar alguns aspectes que els ajudin a aprendre millor. 

Aquest criteri pretén avaluar l’ús d’estratègies bàsiques que afavoreixin el procés d’aprenentatge, com 

demanar ajuda i aclariments, utilitzar diccionaris bilingües i monolingües, acompanyar la comunicació amb 

gests, cercar, recopilar i organitzar informació en diferents suports, utilitzant les tecnologies de la informació i 

la comunicació per contrastar i per comprovar informació. També s’avaluarà la capacitat de valorar els propis 

progressos, la identificació de recursos i d’estratègies que l’ajudin a aprendre millor i l’ús espontani de formes i 

estructures senzilles i quotidianes. 

7. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres persones i com a eina 

d’aprenentatge i mostrar curiositat cap a les persones que parlen la llengua estrangera. 

Amb aquest criteri s’observarà si els alumnes valoren la diversitat lingüística com un element enriquidor de la 

societat i la seva capacitat per valorar la llengua estrangera com a eina per aprendre i comunicar-nos. També 

es valorarà l’esforç per utilitzar la llengua i per establir relacions personals a través de correspondència 

escolar… utilitzant les noves tecnologies, tant en la interacció oral com en l’elaboració de comunicacions 

escrites. 

8. Identificar alguns trets, costums i tradicions dels països on es parla la llengua estrangera. 

Aquest criteri pretén avaluar si els alumnes són capaços d’identificar les peculiaritats, els costums i tradicions 

més conegudes de països on es parla la llengua estrangera i relacionar aquests elements socioculturals amb 

els propis per avançar en el desenvolupament d’una consciència intercultural. 


MATEMÀTIQUES 


1. Llegir, escriure i ordenar, utilitzant raonaments apropiats, nombres naturals i enters. 

Amb aquest criteri es pretén comprovar que els alumnes saben: 

- Anomenar i representar quantitats amb nombres naturals i enters. 

- Llegir i escriure nombres naturals i enters utilitzant el sistema decimal. 

- Utilitzar els nombres naturals i enters en diferents situacions de la vida real. 

- Interpretar el seu valor. 

- Indicar el valor posicional de les seves xifres. 

-Comparar, ordenar i intercalar nombres naturals i enters, representar-los en la recta numèrica, i comprovar 

les relacions que hi ha entre aquests. 

2. Realització d’operacions i càlculs numèrics senzills amb diferents procediments, inclòs el càlcul mental, que 

tenguin referència implícita a les propietats de les operacions en situacions de resolució de problemes. 

Amb aquest criteri es pretén comprovar la capacitat dels alumnes per: 

- Fer operacions de suma, resta, multiplicació i divisió. 

- Utilitzar la jerarquia de les operacions per resoldre operacions bàsiques combinades utilitzant el parèntesi. 

- Utilitzar les propietats de les operacions. 

- Completar, segons correspongui, expressions numèriques donades, de la forma: a+?=b; a–?=b; ?–a=b; 

ax=b; a:?=b; ?:a=b; on a i b són nombres naturals menors o iguals que mil. 

- Utilitzar estratègies de càlcul personals. 

- Saber utilitzar diferents procediments segons el càlcul que hagi de realitzar (algoritmes escrits, càlcul mental, 

tempteig, estimació, calculadora), i decidir sobre l’ús més adequat. 

- Utilitzar la calculadora per a l’estimació, aproximació i comprovació de resultats numèrics en les operacions 

matemàtiques amb nombres naturals i nombres decimals. 

3. Llegir i escriure nombres naturals, de fins a quatre xifres, amb nombres romans. 

Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes són capaços d’utilitzar els nombres romans en 

diferents contexts, tant en el que es refereix a lectura com a l’escriptura de quantitats. 

4. En un context de resolució de problemes senzills, anticipar una solució raonable i cercar els procediments 

matemàtics més adequats per abordar el procés de resolució. Valorar les diferents estratègies a seguir i 

perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d’un 

problema. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procés seguit en la resolució de 

problemes. 

Aquest criteri pretén comprovar la capacitat dels alumnes per resoldre problemes posant especial atenció en: 

- Utilitzar estratègies personals per a la resolució de problemes, valorant el procés seguit. 

- Resoldre problemes de la vida quotidiana, mitjançant l’ús de les operacions aritmètiques, comprovant els 

resultats de manera raonada. 

- Formular, de manera congruent i connexa, i amb llenguatge clar, enunciats de la vida real i qüestions que es 

corresponen amb una expressió matemàtica donada. 

- Resoldre i formular diferents situacions problemàtiques en què s’utilitzin unitats i equivalències del sistema 

mètric decimal (longitud, superfície, capacitat i massa), del sistema monetari i de la magnitud de temps. 


- Intentar resoldre’ls de forma lògica i reflexiva. 

- Donar importància a l’ordre i claredat en la presentació de les dades. 

- Perseverar en la recerca de la solució correcta, per detectar possibles errors. 

- Explicar el raonament seguit i argumentar sobre la validesa de la solució. 


5. Llegir, escriure, ordenar fraccions i nombres decimals fins a les centèsimes. Operar amb fraccions i 

nombres decimals, interpretar i intercanviar informació i resoldre problemes senzills en què s’utilitzin la fracció, 

el nombre decimal, la seva relació i el tant per cent. 

Amb aquest criteri es pretén comprovar la utilització dels diferents tipus de nombres en contexts reals i es 

valorarà si els nins saben: 

- Llegir i escriure fraccions i nombres decimals fins a les centèsimes. 

- Expressar amb fraccions parts de la unitat. 

- Utilitzar nombres fraccionaris, decimals i percentatges per interpretar i expressar situacions de l’entorn 

(mesures, dades estadístiques, etc.) i resoldre problemes. 

- Comparar i ordenar nombres decimals i fraccionaris. 

- Intercalar nombres decimals i fraccions entre dos nombres qualssevol donats. 

- Realitzar sumes i restes amb nombres fraccionaris. 

- Establir equivalències entre nombres fraccionaris, decimals i percentatges. 

- Calcular percentatges senzills. 

6. Seleccionar, en contexts reals, els instruments i unitats de mesura usuals més adequats, realitzant 

prèviament estimacions, i utilitzar-los com a operadors en la interpretació i resolució de problemes, expressant 

amb precisió mesures de longitud, superfície, massa, capacitat i temps. 

Amb aquest criteri es pretén detectar la capacitat dels alumnes per: 

- Escollir els instruments i unitats de mesura més pertinents en cada cas. 

- Estimar la mesura de magnituds de longitud, superfície, capacitat, massa i temps fent previsions raonables i 

contrastant els resultats amb les mesures reals. 

- Utilitzar correctament les unitats de mesura més usuals. 

- Expressar en una mesura les unitats més adequades i convertir-les en altres d’equivalents. 

- Explicar oralment i per escrit els raonaments seguits. 

7. Utilitzar les nocions geomètriques de paral·lelisme, perpendicularitat, simetria, perímetre i superfície per 

descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per valorar les aportacions de la geometria a l’art. 

Amb aquest criteri haurem de comprovar que els alumnes saben: 

- Descriure situacions de la vida quotidiana utilitzant nocions de paral·lelisme, perpendicularitat, simetria, 

perímetre i superfície. 

- Utilitzar aquestes nocions per donar i demanar informacions utilitzant amb propietat aquests termes. 

- Classificar, nomenar i mesurar angles i transportar-los per a l’addició i subtracció geomètrica. 

- Reconèixer i traçar les bases i les altures de triangles, trapezis i paral·lelògrams. 

- Dibuixar i construir figures geomètriques en diferents suports i amb instruments diversos. 

- Descompondre un polígon qualsevol en el menor nombre de triangles, quadrats o rectangles. 

- Calcular el perímetre i l’àrea de figures planes utilitzant diferents estratègies: a partir de dades, mesurant 

damunt el paper, damunt el terreny. 

- Utilitzar els continguts treballats per resoldre problemes geomètrics de l’entorn. 

8. Interpretar una representació espacial d’objectes o situacions familiars (croquis d’un itinerari, plànols de 

cases i maquetes) realitzada a partir d’un sistema de referència. 

Aquest criteri pretén avaluar el desenvolupament de capacitats espacials en relació amb punts de referència, 

distàncies, desplaçaments i, en certs casos, eixos de coordenades. En concret, es valorarà si els alumnes 



saben descriure la situació i orientació de punts i recorreguts representats a un mapa, utilitzant el vocabulari 

adequat, reconèixer objectes coneguts i planificar desplaçaments a un plànol o mapa i localitzar punts a un 

plànol utilitzant el sistema de coordenades. 

9. Construir taules senzilles de recollida de dades no agrupades, proporcionades per diferents mitjans 

(premsa, llibres, programes informàtics), per facilitar la representació mitjançant gràfics, i calcular la mitjana 

aritmètica i la moda, interpretant correctament els resultats. 

Aquest criteri pretén avaluar si els alumnes són capaços de: 

- Recollir i registrar una informació que es pugui quantificar amb taules. 

- Comprendre i comunicar la informació recollida. 

- Calcular la mitjana aritmètica i la moda a partir de les taules de dades i explicar-ne el significat oralment o 

per escrit. 

- Realitzar valoracions sobre dades recollides de diferents mitjans. 

10. Realitzar, llegir i interpretar representacions gràfiques d’un conjunt de dades relatives a l’entorn immediat. 

Aquest criteri pretén comprovar si els alumnes són capaços d’utilitzar diferents tipus de gràfics senzills per 

representar dades: blocs de barres, diagrames lineals, etc., i d’interpretar i comunicar oralment o per escrit la 

informació d’una taula de dades i de gràfics. 

11. Fer estimacions basades en l’experiència sobre el resultat (possible, impossible, segur, més o menys 

probable) de situacions senzilles en què intervé l’atzar, i comprovar aquest resultat. 

Aquest criteri pretén comprovar la capacitat de constatar que hi ha successos impossibles, altres que es 

produeixen amb quasi tota seguretat, o que es repeteixen, sent més o menys probable aquesta repetició. 

Valora també si els alumnes saben ordenar un grup de successos en funció de la probabilitat que succeeixin. 

Aquestes nocions estaran basades en l’experiència. 




Saber identificar alguns signes i símbols representatius del fenomen religiós en l’antiguitat. 

Relacionar les grans religions vigents, descobrint les principals semblances i diferències. 

Distingir el sentit últim de la vida segons les religions monoteistes. 

Saber diferènciar les concepcions sobre la salvació de l’home en l’Hinduisme i el Budisme. 

Comentar alguns texts del Nou Testament on es manifesta la humanitat i la divinitat de Jesucrist. 

Descriure quines conseqüències té en l’ésser humà el fet de ser creat i estimat per Déu com a Fill. 

Sintetitzar els punts essencials sobre la salvació de l’home realitzada per Jesucrist, i raonar com Déu se’ns 

dóna a través dels sacraments. 

Assenyalar en texts evangèlics l’origen de l’Església i la seva finalitat de salvació. 

Descriure la missió dels membres de l’Església com a continuïtat de la missió de Jesucrist. 

Especificar el servei eclesial que els apòstols i els seus successors presten al poble de Déu, i distingir el 

significat de les paraules apòstol, jerarquia i Col·legi Episcopal. 

Situar i valorar la presència de la Verge Maria en els moments culminants de la vida de Crist, reconeixent que 

ocupa un lloc especial en la salvació. 

Raonar el valor de la llibertat i la responsabilitat dels propis actes a la llum de l’evangeli, i saber aplicar el 

manament de l’amor a les situacions quotidianes. 

Identificar algunes institucions de l’Església dedicades a l’ajuda als necessitats. 

Assenyalar i respectar els valors de les diferents religions i la seva contribució a la cultura. 

Interpretar el significat transcendent de l’art religiós, i distingir les festes civils de les festes cristianes. 

Resumir la fe de l’Església sobre la vida eterna. 


METODOLOGIA. 

PRINCIPIS PEDAGÒGICS GENERALS 

El procés d’ensenyament i aprenentatge ha de complir els següents requisits: 


• Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels aprenentatges previs. 

• Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius a través de la mobilització dels seus coneixements 

previs i de la memorització comprensiva. 

• Possibilitar que els alumnes realitzin aprenentatges significatius per ells mateixos. 

• Afavorir situacions en les quals els alumnes han d’actualitzar els seus coneixements. 

• Proporcionar situacions d’aprenentatge que tenen sentit per als alumnes, amb la finalitat que resultin 

motivadors. 

En coherència amb el que s’ha exposat, els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els 

següents: 

• Metodologia activa. 

Suposa atendre dos aspectes íntimament relacionats: 

- Integració activa dels alumnes en la dinàmica general de l’aula i en l’adquisició i configuració dels 

aprenentatges. 

- Participació en el disseny i desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge. 

• Motivació. 

Consideram fonamental partir dels interessos, demandes, necessitats i expectatives dels alumnes. També 

serà important arbitrar dinàmiques que fomentin el treball en grup. 

• Autonomia en l’aprenentatge. 

Com a conseqüència dels dos punts anteriors, la metodologia afavoreix la major participació dels alumnes. 

Es concreta en els següents aspectes: 

- La utilització d’un llenguatge senzill, clar i estructurat en la presentació dels nous continguts. 

- La gradació de les activitats, amb una jerarquització que varia segons la naturalesa de cada 

programa, i apareixen en darrer lloc les que requereixen un major grau d’habilitat i autonomia. 

- L’èmfasi en els procediments i tècniques d’aprenentatge, que inclouen una reflexió sobre els 

continguts objecte d’estudi i una revisió final. 

• Programació cíclica, perfectament integrada en els objectius generals de l’etapa, i una rigorosa selecció 

dels continguts, que reforcin allò après en els cursos precedents i obrin el coneixement cap a nous 

temes. 

• Atenció a la diversitat de l’alumnat. 

La nostra intervenció educativa amb els alumnes assumeix com un dels principis bàsics tenir en compte 

els diferents ritmes d’aprenentatge, així com els diferents interessos i motivacions. 

• Sensibilitat per l’educació en valors. 

El progressiu accés a formes de conducta més autònomes i la creixent socialització dels alumnes fa 

obligada l’educació en valors. Aquesta es contempla en la presentació explícita d’activitats que condueixen 

a l’adopció d’actituds positives sobre la cura del propi cos, la conservació de la naturalesa, la 

convivència… 

• Avaluació del procés educatiu. 


AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT 


Els diversos models d’agrupament que adopta el centre són una dimensió essencial. Creim que utilitzar un 

únic model d’agrupament, amb independència de la diversitat de característiques del conjunt d’alumnes i de 

les activitats d’ensenyament i aprenentatge, limita el potencial enriquidor del procés educatiu. 

La diversitat d’agrupaments al llarg d’aquest procés compleix dos objectius: 

• Proporciona una millor explotació de les activitats escolars. 

• Constitueix un instrument d’adequació metodològica a les necessitats del nostres alumnes. 

La selecció dels diversos tipus d’agrupament que es ve a articular atén els principis següents: 

• Part del model educatiu del centre. 

• Respon a les possibilitats i recursos materials i humans del centre. 

• És suficientment flexible per realitzar adequacions puntuals en certes activitats. 

• Es basa en l’observació real del nostres alumnes i en la predicció de les seves necessitats. 

• Manté una estreta relació amb la naturalesa disciplinar de l’activitat o àrea. 

Els criteris de distribució de l’alumnat per aules obeeixen a una anàlisi sistemàtica, que recull aspectes de 

debat tan importants com el punt de partida dels alumnes en arribar a l’inici del cicle i de cada curs, les 

peculiaritats educatives del centre i la naturalesa de l’àrea o activitat. 

CRITERIS D’AGRUPAMENT: 

• Edat cronològica. 

• Nivell d’instrucció. 

• Ritme d’aprenentatge. 

• Motivació. 

TIPUS D’AGRUPAMENT: 

• Aula. 

• Gran grup. 

• Petit grup. 

• Tallers. 

• Comissions de treball. 

• Grups d’activitat. 


ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS 

La distribució d’espais es formula a partir d’aquests objectius: 

• Incrementar les possibilitats d’interacció grupal. 

• Potenciar en l’activitat escolar un grau d’autonomia suficient. 

• Permetre l’aprofitament d’espais aliens a la pròpia aula. 

L’ESPAI DE L’AULA 


El primer bloc de decisions preveu l’adscripció de l’espai d’aula bé al grup, bé a l’àrea impartida. Aquesta 

decisió també implica l’elecció dels materials integrants de l’espai fonamental de feina i la seva relació amb els 

agrupaments flexibles, i l’aplicació de dinàmiques de grup adequades a cada context i situació d’aprenentatge 

(racons d’aprenentatge, comissions de treball, grups d’activitat, torns de roda...). 

En síntesi, alguns dels aspectes a tenir en compte en el model d’aula són els següents: 

• Aula-grup / aula-àrea. 

• Materials integrants de l’aula. 

• Relació amb agrupaments. 

• Disposició de l’aula. 

• Recursos per a la mobilització. 

• Relació espacial professor-alumnat. 

• Condicions generals (il·luminació, estat, etc.) 

ELS ESPAIS D’ÚS ESPECÍFIC 

El segon àmbit de decisions referents a la distribució d’espais es refereix a aquells que tenen un ús específic 

en el centre, i que en definitiva són d’ús comú per part de tots els alumnes. 

Alguns d’aquests espais són els següents: 

• Biblioteca. 

• Sala d’informàtica. 

• Sala d’usos múltiples. 


ORGANITZACIÓ DEL TEMPS 


L’organització del temps es preveu des de dues perspectives clarament diferenciades: la confecció d’un horari 

general, amb el corresponent desenvolupament de les àrees, d’acord amb la seva òptima temporització, i 

l’elaboració d’un horari d’activitat docent, en el qual es plantegen les restants activitats organitzatives del 

centre. En conseqüència, tendrem en compte les següents variables: 

ÀREES: 

• Coneixement del medi. 

• Educació artística. 

• Educació física. 

• Educació per a la ciutadania. 

• Llengua catalana i literatura. 

• Lengua castellana i literatura. 

• Llengua estrangera. 

• Matemàtiques. 

• Religió i moral catòlica. 

ACTIVITAT DOCENT: 

• Coordinació d’equips. 

• Coordinació de nivells. 

• Coordinació de grups. 

• Atenció a pares. 

• Acció tutorial. 


SELECCIÓ DE MATERIALS I RECURSOS 


Els criteris de selecció dels materials curriculars que siguin adoptats pels equips docents segueixen un conjunt 

de criteris homogenis que proporcionen reposta efectiva als plantejaments generals d’intervenció educativa i 

al model didàctic anteriorment proposats. De tal mode, s’estableixen vuit criteris o directrius generals que en 

perfilen l’anàlisi: 

• Adequació al context educatiu del centre. 

• Correspondència dels objectius promoguts amb els enunciats en el Projecte educatiu del centre. 

• Coherència dels continguts proposats amb els objectius. 

• L’encertada progressió dels continguts i objectius, la correspondència amb el nivell i la fidelitat a la lògica 

interna de cada àrea. 

• L’adequació als criteris d’avaluació del centre. 

• La varietat de les activitats, diferent tipologia i la potencialitat per a l’atenció a les diferències individuals. 

• La claredat i amenitat gràfica i expositiva. 

• L’existència d’altres recursos que facilitin l’activitat educativa. 

Atenent tot això, hem establert una sèrie de pautes concretes que dirigiran la nostra selecció i que estan 

plasmades en la següent guia de valoració de materials curriculars. 

INDICADORS: 

1. S’enquadra amb coherència en el Projecte educatiu del centre. 

2. Cobreix els objectius del currículum. 

3. El nombre d’unitats organitza adequadament el curs. 

4. Els objectius estan clarament explicitats. 

5. Els continguts s’han seleccionat en funció dels objectius. 

6. La selecció de continguts està adequada al nivell de desenvolupament psicoevolutiu dels alumnes. 

7. La progressió és adequada. 

8. Contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques. 

9. Parteix dels coneixements previs dels alumnes. 

10. Assegura la realització d’aprenentatges significatius. 

11. Desperta la motivació cap a l’estudi i l’aprenentatge. 

12. Potencia l’ús de les tècniques de treball intel·lectual. 

13. Presenta activitats de reforç i d’ampliació. 

14. La quantitat d’activitats és suficient. 

15. Permeten l’atenció a la diversitat. 

16. Les activitats estan ben diferenciades dels continguts. 

17. Les informacions són exactes, actuals i científicament rigoroses. 

18. La informació i les explicacions dels conceptes s’expressen amb claredat. 

19. Facilita la memorització comprensiva mitjançant una adequada organització de les idees, destacant les 

principals sobre les secundàries. 

20. El llenguatge està adaptat al nivell. 

21. Les imatges aporten aclariments o ampliacions al text. 

22. Es recorr suficientment a la informació gràfica mitjançant esquemes, taules, gràfics, mapes, etc. 

23. La disposició dels elements a les pàgines apareix clara i ben diferenciada. 

24. L’aspecte general del llibre resulta agradable i atractiu per a l’alumnat. 

25. Presenta materials complementaris que faciliten el desenvolupament del procés docent. 


L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 

VALORACIÓ INICIAL I VIES D’ACTUACIÓ 


Amb objecte d’ajustar-nos el màxim possible a la realitat del nostres alumnes, acordam realitzar una valoració 

de les seves característiques segons els següents paràmetres: 

• Què valorar: 

- Rendiment de l’alumne en el curs anterior. 

- Personalitat. 

- Aficions i interessos. 

- Situació econòmica i cultural de la família. 

- Etcètera. 

• Com obtenir la informació: 

- Informes de tutors anteriors. 

- Qüestionari previ als alumnes. 

- Entrevista individual. 

- Qüestionari als pares. 

- Entrevista amb pares. 

- Etcètera. 

D’aquest mode, el centre preveu diferents vies de reposta davant l’ampli ventall de capacitats, estils 

d’aprenentatge, motivacions i interessos dels alumnes. 

Consideram adaptacions curriculars els canvis que es produeixen en el currículum amb la finalitat d’atendre 

les diferències individuals del nostres alumnes. L’equip o el professor, en establir cada adaptació, haurà de 

determinar amb antelació tant l’estratègia a seguir com les característiques de l’alumne o alumna que poden 

ajudar o entorpir: en quins agrupaments treballa millor, quin temps roman concentrat, a quins reforços és 

receptiu, quin autoconcepte té, etc. 

Dins de les adaptacions curriculars diferenciarem dos models de reposta en funció de les situacions de 

diferent naturalesa que trobarem: 

• Adaptacions curriculars no significatives. 

• Adaptacions curriculars significatives. 


ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES 


S’aconsella l’ús quan les dificultats d’aprenentatge no són molt importants. Les característiques fonamentals 

d’aquest tipus de mesures són les següents: 

- No necessiten una organització molt diferent de l’habitual. 

- No afecten els components prescriptius del currículum. 

Encara que a cada una de les àrees s’aplicaran de forma específica una sèrie de mesures concretes que 

permeten l’adequació a les diferències individuals dels alumnes, hem volgut establir una sèrie de pautes o 

directrius generals que actuen com a marc de referència per al conjunt del professorat i que serveixen per 

unificar les actuacions de cada professor. 

• Programació de continguts i activitats. 

Una mesura aplicable pot ser la diferènciació de nivells en els continguts i en les activitats. Aquesta 

diferenciació de nivells respondrà tant a les diferents capacitats i estils d’aprenentatge com els divergents 

interessos i motivacions dels alumnes. 

- Continguts. 

Dins del conjunt de continguts que hagem assignat per al seu aprenentatge per part dels alumnes a 

cada àrea i curs, establirem una diferenciació entre informació bàsica i informació complementària. És a 

dir, en primer lloc fixarem un cos de continguts essencials que han de ser apresos per tots per assolir 

els objectius prevists. A partir d’aquí, considerarem una altra sèrie de continguts que podran ser 

treballats o no en funció de les peculiaritats i necessitats de cada alumne. 

- Activitats. 

Les activitats s’organitzaran per categories en funció de la seva distinta finalitat. Per un costat, 

contemplarem activitats de reforç, de consolidació d’aquells aprenentatges que consideram bàsics; per 

a això, el nivell de dificultat de les tasques proposades estarà en consonància amb l’assequibilitat 

mitjana que caracteritza la informació essencial. D’altra banda, dissenyarem un altre tipus d’activitats 

més diversificades que impliquen bé una complexitat major, bé una ampliació de la perspectiva del 

tema treballat. 

• Metodologies diverses. 

El millor mètode d’ensenyament per a alumnes amb unes determinades característiques pot no ser-ho per 

a alumnes amb característiques diferents i a la inversa. És a dir, els mètodes no són millors o pitjors en 

termes absoluts, sinó en funció que el tipus d’ajuda que ofereixen respongui a les necessitats que en cada 

moment demanen els alumnes. 

Les adaptacions en la metodologia didàctica són un recurs que es pot introduir en la forma d’enfocar o 

presentar determinats continguts o activitats, com a conseqüència de diverses circumstàncies: 

- Els diferents graus de coneixements previs detectats en els alumnes. 

- L’existència de diferents graus d’autonomia i responsabilitat entre els alumnes. 

- La identificació de dificultats en processos anteriors amb determinats alumnes. 

- Etcètera. 

Aquestes modificacions no s’haurien de produir només com a reposta a la identificació de dificultats, sinó 

com a prevenció d’aquestes. 

• Material didàctic complementari. 

La utilització de materials didàctics complementaris permet ajustar el procés d’ensenyament i aprenentatge 

a les diferències individuals dels alumnes. De forma general, aquest tipus de material persegueix quatre 

objectius: 



- Consolidar continguts l’adquisició dels quals per part dels alumnes suposa una major dificultat. 

- Ampliar i aprofundir en temes d’especial rellevància per al desenvolupament de l’àrea. 

- Practicar habilitats instrumentals lligades als continguts de cada àrea. 

- Enriquir el coneixement d’aquells temes o aspectes sobre els quals els alumnes mostrin curiositat i 

interès. 

• Agrupaments flexibles i ritmes diferents. 

L’organització de grups de treball flexibles en el si del grup bàsic permet el següent: 

- Que els alumnes poden situar-se en diferents feines. 

- Proposar activitats de reforç o aprofundiment segons les necessitats de cada grup. 

- Adaptar el ritme d’introducció de nous continguts. 

Aquest tipus d’adaptacions requereix una reflexió sobre dos aspectes: 

- Els aprenentatges bàsics i imprescindibles per seguir progressant. 

- La incorporació d’una avaluació que detecti les necessitats de cada grup. 


ADAPTACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES 


Consisteixen bàsicament en l’adequació dels objectius educatius, l’eliminació o inclusió de determinats 

continguts essencials i la consegüent modificació dels criteris d’avaluació. 

• Destinataris. 

Aquestes adaptacions es duen a terme per oferir un currículum equilibrat i rellevant als alumnes amb 

necessitats educatives especials. 

Dins d’aquest col·lectiu d’alumnes, es preveu tant aquells que presenten limitacions de naturalesa física, 

psíquica o sensorial, com els que tenguin un historial escolar i social que ha produït “llacunes” que 

impedeixen l’adquisició de nous continguts i, a la vegada, desmotivació, desinterès i refús. 

• Finalitat. 

Tendiran al fet que els alumnes assolesquin les capacitats generals de l’etapa d’acord amb les seves 

possibilitats. L’objectiu últim ha de ser proporcionar a cada alumne la resposta que necessita en funció de 

les seves necessitats i també dels seus límits, tractant que aquesta reposta s’allunyi el menys possible de 

les que són comunes per a tots els alumnes. 

• Avaluació i diagnòstic previ. 

El major o menor allunyament del currículum bàsic dependrà de l’avaluació i diagnòstic previ de cada 

alumne, que ha de realitzar el Departament d’Orientació. 

CONDICIONS PER A UNA ATENCIÓ EFECTIVA 

La integració dels alumnes amb necessitats educatives especials i la concreció de les adaptacions curriculars 

seran possibles gràcies a les següents mesures articulades en el centre: 

a) La qualificació del professorat i la importància de l’acció tutorial. 

El professorat del centre posseeix la predisposició, la sensibilitat i la formació necessàries per assumir la 

feina de col·laborar amb el Departament d’Orientació i seguir-ne les directrius. 

b) La metodologia. 

El centre parteix de la constatació que els alumnes amb dificultats d’aprenentatge aprenen, bàsicament, de 

la mateixa forma que la resta. És a dir, els ajustaments metodològics vénen a respondre a uns principis i 

unes consideracions sobre l’aprenentatge que són comuns a tots els alumnes. 

No obstant això, convé posar l’èmfasi en la planificació més rigorosa i minuciosa, en la flexibilitat, la 

metodologia activa i la globalització. Dins d’aquest context metodològic es fixen una sèrie de mesures 

especialment beneficioses: 

- El treball en petit grup. 

- Les visites i sortides a l’entorn. 

- L’ús de l’ordinador i de diversitat de materials i recursos. 

c) Espais. 

Amb l’objectiu d’afavorir el procés d’integració i crear les condicions òptimes per al foment d’interaccions 

riques i fluides, es preveuen les següents mesures: 

- Sales per a les activitats de suport específic. 

- Possibilitat de modificar l’aula i de crear més d’un espai. 

- Disposició adequada del mobiliari i cura de les condicions ambientals (acústica, visibilitat…). 

- Supressió de barreres arquitectòniques. 

d) Temps. 

La gestió del temps es guiarà per dos criteris: l’adaptació a les peculiaritats especials de cada alumne i la 

flexibilitat horària. Així, algunes activitats requeriran temps més prolongat (tallers, sortides, etc.) i altres 

més reduïts, a causa de la fatiga, falta de concentració o altres motius. 


L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA I LA FUNCIÓ TUTORIAL 

PLANTEJAMENT GENERAL 

De forma general, l’orientació educativa té aquesta sèrie de característiques: 


• Orientació com a procés dinàmic integrat en l’activitat educativa, present a totes les activitats del centre. El 

professor/a no pot prescindir de les característiques psicològiques, familiars i socials de l’alumne, dels seus 

interessos, necessitats, de la relació que estableix amb els seus alumnes... 

• Organitzada en forma sistemàtica al llarg del sistema educatiu. S’inicia al principi del procés escolar i no 

s’interromp fins que el nin acabi la seva formació. 

• Com a objectiu últim hi ha l’orientació de l’alumne. Els orientadors són els professionals més adequats per 

conèixer la visió personalitzadora de l’alumne quant a gusts i inquietuds. 

• Per al bon funcionament de l’orientació hi ha d’haver una fluida relació entre els professors/es del curs, el 

tutor/a i el Departament d’Orientació del centre. 

El conjunt d’activitats, intervencions i programes que comprèn l’orientació s’agrupa en tres eixos o funcions 

bàsiques: 

L’acció orientadora. 

Comprèn l’activitat inclosa en el procés educatiu i en la qual intervenen, per tant, tots els educadors del centre. 

Els tres moments d’intervenció són: a l’inici de l’etapa educativa, al final de l’etapa i al llarg del procés 

educatiu. Té un caràcter fonamentalment preventiu. 

L’acció de suport. 

Comprèn l’activitat realitzada pels professors especialistes en problemes d’aprenentatge, i pels logopedes, 

dirigida a alguns alumnes de forma directa i a través del tutor/a o professor/a. Es pot concretar en activitats de 

recuperació o de reeducació dels aprenentatges d’alguns alumnes; en la preparació de materials o 

instruments per a les activitats d’ensenyament; i en la col·laboració en el procés d’avaluació a través de 

tècniques especialitzades, així com en les adaptacions curriculars dels alumnes. Té un caràcter compensador. 

L’acció d’assessorament. 

Comprèn l’activitat realitzada per l’orientador/a i, a vegades, per altres especialistes amb els òrgans col·legiats 

del centre, el professorat i les famílies. Aquesta activitat pot estar fixada en el seu treball habitual o bé quan se 

la sol·licita. 

A més, en aquesta àrea s’integra el programa de tutories per a Primària, dirigit a l’alumnat, al professorat i als 

pares i mares, basat en els següents objectius: 

• Orientació personal: 

Potenciar l’autoconcepte i la capacitat de crítica, conèixer i atendre problemes en estreta col·laboració amb 

les famílies... 

• Orientació interpersonal: 

Fomentar les relacions, les dinàmiques de grup i el treball en equip tant d’alumnes com de famílies, 

promoure contactes entre l’equip educatiu i el grup de pares i mares... 

• Orientació acadèmica: 

Informar pares i mares de la programació del curs, objectius generals..., oferir tècniques d’aprenentatge, 

integrar al grup en el procés d’avaluació... 


FUNCIONS DEL TUTOR/A 


Algunes de les funcions del tutor/a d’un grup d’alumnes d’Educació Primària són les següents: 

• Facilitar la integració dels alumnes i alumnes en el seu grup-classe i en el conjunt de la dinàmica escolar. 

• Contribuir a la personalització dels processos d’ensenyament i aprenentatge. 

• Efectuar un seguiment global dels processos d’aprenentatge de l’alumnat per detectar les dificultats i les 

necessitats especials, amb l’objectiu d’articular les respostes educatives adequades i cercar, si es dóna el 

cas, els oportuns assessoraments i suports. 

• Coordinar la informació sobre els alumnes que tenen els diferents professors, coordinar el procés 

avaluador dels alumnes i assessorar-ne sobre la promoció. 

• Fomentar en el grup d’alumnes el desenvolupament d’actituds participatives en l’entorn sociocultural i 

natural. 

• Afavorir en l’alumne el coneixement i acceptació d’un mateix, així com l’autoestima, quan aquesta es vegi 

disminuïda per fracassos escolars o d’un altre gènere. 

• Coordinar amb els altres professors l’ajustament de les programacions al grup d’alumnes, especialment en 

el que es refereix a les respostes educatives davant necessitats especials i/o de suport. 

• Contribuir a desenvolupar línies comunes d’acció amb els altres tutors en el marc del Projecte educatiu del 

centre. 

• Contribuir a l’establiment de relacions fluides amb els pares i mares, que facilitin la connexió entre el centre 

i les famílies. 

• Implicar a les famílies en activitats de suport a l’aprenentatge i orientació dels seus fills. 

• Informar a les famílies de tots aquells assumptes que afecten l’educació dels seus fills. 

• Intercedir amb coneixement de causa en possibles situacions de conflicte entre alumnes i professors i 

informar degudament a les famílies. 

• Canalitzar la participació d’aquelles entitats públiques o privades que col·laboren en els processos 

d’escolarització i d’atenció educativa a aquells alumnes que procedeixen de contexts socials o culturals 

marginats. 


ACTIVITATS DEL TUTOR/A 

Algunes de les activitats prioritàries del tutor/a són les següents: 

• Tenir entrevistes individuals amb alumnes quan aquests ho necessitin. 


• Organitzar activitats “d’acollida” a principi de curs per als alumnes que arribin al centre per primera vegada. 

• Parlar a principi de curs amb l’alumnat sobre els seus drets i deures, sobre les normes de règim interior i 

disciplina del centre, i informar-los també sobre el funcionament d’aquest. 

• Explicar-los les funcions i tasques que ell mateix té com a professor tutor del grup. 

• Analitzar amb la resta del professorat les dificultats escolars dels alumnes degudes a deficiències 

instrumentals, problemes d’integració i altres, i cercar, si s’escau, els assessoraments i suports necessaris. 

• Promoure i coordinar activitats que fomentin la convivència, la integració i la participació dels alumnes en la 

vida del centre i a l’entorn: elecció de representants, festes i excursions, activitats culturals i extraescolars, 

etc. 

• Realitzar activitats que mostrin a la comunitat la diversitat existent des d’un punt de vista social, cultural i 

ètnic, i que ressaltin la importància d’integrar a tots sense excepció en la dinàmica escolar. 

• Concertar amb l’equip educatiu un pla d’acció tutorial per a tot el curs, tractant de precisar el grau i mode 

d’implicació del professorat i també els aspectes que de forma específica i prioritària atendrà el tutor/a. 

• Transmetre als professors totes aquelles informacions sobre l’alumnat que poden ser útils per al 

desenvolupament de les seves tasques docents, avaluadores i orientadores. 

• Preparar, coordinar i moderar les sessions d’avaluació procurant que el seu desenvolupament s’ajusti als 

principis de l’avaluació contínua, formativa i orientadora que es propugnen per a totes les fases del procés 

avaluador. 

• Establir vies de col·laboració amb els altres tutors, especialment amb els del mateix curs o cicle, a l’hora de 

marcar i revisar objectius, preparar activitats, elaborar materials de suport i coordinar l’ús dels mitjans i 

recursos disponibles. 

• Procurar la col·laboració dels pares i mares en relació amb el treball personal dels seus fills: organització 

del temps d’estudi a casa, lloc apropiat, necessitat de temps lliure i descans, etc. 

• Coordinar grups de discussió sobre temes formatius d’interès per als pares i les mares tenint en compte 

l’educació dels seus fills. 

• Tenir entrevistes individuals amb els pares i les mares, quan ells les sol·licitin o el tutor/a les consideri 

necessàries, i ajudar-los a descarregar l’ansietat davant els problemes escolars dels seus fills cercant una 

valoració més global i una actitud més activa i responsable davant la situació. 

• Tenir reunions amb les famílies al llarg del curs. Els moments més oportuns poden ser a a l’inici i final de 

curs, però també cap a la mitat. Aquestes reunions serviran per intercanviar informació i analitzar amb ells 

el procés educatiu dels seus fills. 


FUNCIONS DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ 

Algunes de les funcions de l’orientador/a en Educació Primària són les següents: 

AMB ELS ALUMNES 


• Potenciar l’orientació a tots els alumnes, d’acord amb les seves característiques i necessitats pròpies. 

• Contribuir al desenvolupament de capacitats generals: aprendre a pensar, aprendre a aprendre, millora de 

la intel·ligència, etc. 

• Contribuir a la dimensió moral i cívica de l’educació, desenvolupant en els alumnes actituds i 

comportaments personals i socials positius. 

• Col·laborar amb la resta del professorat i amb les famílies per afrontar els problemes de conducta que 

poden presentar-se. 

• Col·laborar amb la resta del professorat per anticipar-se a l’aparició de problemes generalitzats 

d’aprenentatge. 

• Realitzar l’avaluació psicopedagògica prèvia. 

AMB EL CENTRE I EL PROFESSORAT 

• Assessorar tècnicament els òrgans directius en matèria d’intervenció psicopedagògica especialitzada, 

programes de desenvolupament individual, reforços o suports necessitats per determinats alumnes i 

criteris d’avaluació d’alumnes. 

• Assessorar i donar suport al professorat en la pràctica de la funció tutorial, així com en matèria 

d’organització, agrupament i dinàmica de grups. 

• Facilitar als professors la utilització de tècniques específiques instruccionals relatives a hàbits de treball, 

tècniques d’estudi i programes d’ensenyar a pensar. 

• Assistir-los igualment en la posada en pràctica de tècniques de relacions humanes, dinàmica i gestió de 

grups, entrevista d’assessorament, lideratge, etc. 

• Col·laborar amb el professorat en la prevenció i detecció de problemes o dificultats educatives, de 

desenvolupament i/o d’aprenentatge. 

• Assessorar als professors per a la realització d’una avaluació contínua i integradora. 



PROGRAMACIÓ DIDÀTICA PER NIVELLS I UNITATS TEMÀTIQUES. 


OBJETIVOS 


LENGUA 5. º CURSO 

UNIDAD 1: 

• Leer fluidamente un texto narrativo. 

• Comprender un texto narrativo. 

• Ampliar el vocabulario básico a partir de palabras y expresiones de la lectura. 

• Comprender el concepto de comunicación y conocer los elementos que intervienen en ella. 

• Escribir correctamente palabras que contienen los sonidos K, Z y G suave. 

• Planificar y realizar una carta personal. 

• Conocer los conceptos de sinonimia y antonimia. 

• Conocer los elementos básicos de la literatura juvenil. 

• Conocer el lenguaje y los principales temas literarios 

• Inventar un código de comunicación escrita. 

CONTENIDOS 

• La comunicación. Formas y elementos. 

• Los sonidos K, Z y G suave. 

• Sinonimia y antonimia. 

• La literatura. El lenguaje y los temas literarios. 

• Lectura en voz alta y en cadena del texto El juez hábil. 

• Utilización del léxico aprendido en la lectura. 

• Redacción de una carta personal. 

• Comprensión de un texto literario. 

• Aprecio de la lectura como fuente de información y placer. 

• Interés por las diversas formas de comunicación. 

• Interés por la correcta presentación de los trabajos. 

COMPETENCIAS BÁSICAS 

Además de desarrollar la Competencia lingüística, en esta unidad se contribuye al desarrollo de las siguientes 

competencias: 

- Competencia social y ciudadana. 

- Autonomía e iniciativa personal. 

- Aprender a aprender. 

- Tratamiento de la información. 

- Competencia cultural y artística. 


OBJETIVOS 



UNIDAD 2: 




• Diferenciar los conceptos de lenguaje y lengua. 

• Escribir correctamente palabras que contienen los sonidos J y R fuerte. 

• Escribir diálogos. 

• Expresar sentimientos oralmente. 

• Comprender una descripción oral. 

• Comprender y analizar una noticia. 

• Identificar lenguas diferentes. 

CONTENIDOS 

• Lenguaje y lengua. 

• Los sonidos J y R fuerte. 

• Lectura en voz alta y en cadena del texto. 


• Redacción de diálogos. 

• Expresión oral de sentimientos. 

• Lectura y comprensión de una noticia. 

• Respeto por la norma ortográfica. 

• Valoración de textos orales como fuente de información. 

• Interés por los textos escritos como fuente de aprendizaje. 



competencias: 

- Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico. 







OBJETIVOS 





UNIDAD 3: 


• Conocer y analizar los distintos tipos de sustantivos 

• Reconocer la sílaba tónica. 

• Planificar y realizar una entrevista 

• Reconocer y utilizar palabras polisémicas. Escribir oraciones con los distintos significados de una palabra 

polisémica. 

• Conocer los elementos básicos de la literatura juvenil. 

• Buscar información utilizando distintas fuentes de información. 

CONTENIDOS 

• El sustantivo y sus clases. Género y número. 

• La sílaba tónica. 

• Monosemia y polisemia. 

• La literatura juvenil. Obras y autores. 

• Lectura en voz alta y en cadena del texto. 

• Búsqueda de información sobre personajes históricos. 

• Análisis morfológico de sustantivos. 

• Reconocimiento de la sílaba tónica de una palabra. 

• Construcción de oraciones con los diferentes significados de una palabra polisémica. 

• Realización de una entrevista. 


• Aprecio de la lectura como fuente de información. 

• Interés por ampliar el vocabulario. 

• Interés por la correcta presentación de los escritos. 



competencias: 






OBJETIVOS 



UNIDAD 4: 

• Leer fluidamente un texto biográfico. 


• Ampliar el vocabulario básico a partir de palabras de la lectura. 

• Conocer el concepto de adjetivo y recordar la concordancia en género y número con el sustantivo. 

• Aprender y aplicar los principios de acentuación. 

• Expresar opiniones. 

• Comprender un texto oral. 

• Ordenar las palabras de una oración según la intención comunicativa. 

• Conocer los elementos básicos de una página web. 

• Completar una página web. 

CONTENIDOS 

• El adjetivo. Concordancia con el sustantivo. 

• Principios de acentuación. 

• Palabras agudas, llanas y esdrújulas. 

• Lectura del texto narrativo. 

• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto. 

• Expresión de opiniones. 

• Identificación de preguntas en un programa de participación oral. 

• Alteración del orden de las palabras en una oración. 

• Localización de información en una página web. 

• Selección del contenido y escritura de un texto para una página web. 


• Interés por el cuidado y la presentación de los textos escritos. 



competencias: 








OBJETIVOS 



UNIDAD 5: 

• Leer fluidamente un texto de ciencia ficción. 

• Comprender un texto. 


• Aprender y utilizar los grados del adjetivo. 

• Reconocer palabras con diptongos e hiatos. 

• Comprender y aplicar el concepto de familia de palabras. 

• Escribir un cuento. 

• Conocer las características de los textos orales y escritos y reconocer textos en prosa y en verso. 

• Deducir el significado de palabras. 

CONTENIDOS 

Los grados del adjetivo. 

La tilde en diptongos e hiatos. 

Familia de palabras. 

Textos orales y textos escritos. Textos en prosa y en verso. 

Lectura del texto narrativo. 

Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto Planificación y elaboración de un cuento. 

Identificación del significado de las palabras. 

Interés por los textos escritos como fuente de aprendizaje. 

Interés por expresarse oralmente con la pronunciación y la entonación adecuadas. 



competencias: 






OBJETIVOS 



UNIDAD 6: 

• Leer fluidamente un texto de ficción. 



• Conocer los conceptos de determinante y artículo. 

• Aprender la regla relativa al uso del guión. 

• Contar ordenadamente el argumento de una película. 


• Ordenar oraciones para formar párrafos. 

• Comprender y analizar un texto informativo. 

• Transformar personajes. 

CONTENIDOS 

Los determinantes: el artículo. 

El guión. 

Lectura del texto narrativo El vampiro negro. 

Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto Narración ordenada del argumento de una 

película. 

Identificación de detalles en una crítica oral. 

Escritura y ordenación de oraciones en un texto escrito. 

Localización de detalles en un texto informativo. 

Creación de un personaje fantástico. 

Interés por el cuidado y la presentación de los textos escritos. 

Participación y colaboración en situaciones comunicativas habituales. 



competencias: 






OBJETIVOS 



UNIDAD 7: 

• Leer fluidamente un texto mitológico. 



• Aprender y analizar los pronombres personales y sus clases. 

• Aplicar las reglas ortográficas relativas al uso de los signos que cierran oraciones. 

• Reconocer palabras compuestas y simples. 

• Planificar y escribir la página de un diario. 

• Aprender los conceptos de rima asonante y rima consonante. 

• Inventar nuevas palabras. 

CONTENIDOS 

• Los pronombres personales. 

• Los signos que cierran oraciones. 

• Palabras compuestas y simples. 

• El poema y la rima. 



• Planificación y elaboración de una página de un diario. 

• Creación de nuevas palabras por composición. 

• Valoración de los textos escritos como recurso de disfrute personal. 




competencias: 






OBJETIVOS 



UNIDAD 8: 

• Leer fluidamente una leyenda. 

• Comprender una leyenda. 


• Repasar el concepto de verbo y conjugación. 

• Aprender las reglas ortográficas relativas al uso de la h intercalada. 

• Dar instrucciones oralmente y por escrito. 


• Reconocer y suprimir la información irrelevante en un texto. 


• Seleccionar leyendas. 

CONTENIDOS 

• El verbo. Conjugaciones. 

• Raíz y desinencia. 

• La h intercalada. 


• Reconocimiento de los elementos fundamentales en el texto Expresión ordenada de instrucciones. 

• Localización e identificación de datos en una receta oral de cocina. 

• Eliminación de información irrelevante en un texto escrito. 

• Localización de datos en un texto. 

• Selección de un texto narrativo en un trabajo grupal. 

• Valoración de los textos orales como fuente de información. 

• Interés por expresarse oralmente con la pronunciación y la entonación adecuadas. 



competencias: 






- Competencia matemática. 


OBJETIVOS 



UNIDAD 9: 

• Leer un relato histórico con la entonación adecuada. 

• Comprender un relato histórico. 


• Analizar el número y la persona de los verbos y reconocer sus formas no personales. 

• Aplicar las reglas ortográficas relativas a las palabras con z o d final. 

• Reconocer prefijos y sufijos. 

• Redactar un anuncio publicitario. 

• Aplicar las reglas para medir versos. 

• Escribir un anuncio por palabras. 

CONTENIDOS 

• El número y la persona de los verbos. Las formas no personales de los verbos. 

• Palabras con z o d final. 

• Prefijos y sufijos. 

• La medida de los versos. 

• Lectura del relato. 

• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto 

• Planificación y elaboración de un anuncio por palabras. 

• Identificación de las características de un anuncio por palabras. 





competencias: 







OBJETIVOS 



UNIDAD 10: 

• Leer fluidamente una fábula. 

• Comprender una fábula. 

• Ampliar el vocabulario básico a partir de palabras de la lectura. 

• Repasar el concepto de tiempo y modo verbal. 

• Aplicar las reglas ortográficas relacionadas con las palabras con cc. 

• Realizar una descripción oral de un animal. 


• Utilizar expresiones para mantener el orden temporal de los hechos de un texto. 

• Extraer información de un reportaje. 

• Analizar un periódico. 

CONTENIDOS 

El verbo. Tiempo y modo. 

Palabras con cc. 

Lectura del texto narrativo . 

Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto 

Descripción oral de las características de un animal. 

Identificación de información en una noticia oral. 

Ordenación temporal de la información en un texto. 

Identificación de datos en un reportaje. 

Análisis de un periódico. 

Valoración de la escritura como medio para obtener y reelaborar la información. 

Valoración de textos orales como fuente de información. 



competencias: 






OBJETIVOS 



UNIDAD 11: 




• Aprender los tiempos verbales y su clasificación. 

• Aplicar las reglas ortográficas que regulan el uso de la coma. 

• Formar y utilizar aumentativos y diminutivos. 

• Redactar una noticia. 

• Clasificar versos según su número de sílabas. 

• Elaborar un trabajo escrito. 

CONTENIDOS 

• Los tiempos verbales. 

• La coma. 

• Los aumentativos y diminutivos. 

• Las clases de versos según su medida. 


• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto . 

• Planificación y elaboración de una noticia. 

• Búsqueda de información y organización de los datos para realizar un trabajo escrito. 

• Interés por los textos escritos como medio de comunicación de experiencias. 




competencias: 







OBJETIVOS 



UNIDAD 12: 

• Leer con la entonación adecuada un texto narrativo. 



• Aprender la primera conjugación. 

• Aplicar las reglas ortográficas que regulan la escritura del punto y coma. 

• Presentar un acto. 


• Evitar la repetición de palabras en un texto. 

• Comprender la información de un texto. 

• Realizar un folleto turístico. 

CONTENIDOS 

• La primera conjugación. 

• El punto y coma. 

• Lectura del texto. 


• Planificación de una presentación oral. 

• Reconocimiento de información en un programa musical de radio. 

• Utilización de sinónimos para evitar repeticiones en un texto. 

• Localización de datos en un texto informativo. 

• Selección de datos para un folleto turístico. 

• Valoración y aprecio de los textos escritos como recurso de disfrute personal. 




competencias: 







OBJETIVOS 



UNIDAD 13: 




• Aprender la segunda conjugación. 

• Aplicar las reglas ortográficas de uso de la ll. 

• Formar y utilizar gentilicios. 

• Describir a una persona. 

• Reconocer algunos recursos literarios como la comparación y la metáfora. 

• Realizar una descripción literaria. 

CONTENIDOS 

• La segunda conjugación. 

• Palabras con ll. 

• Los gentilicios. 

• Los recursos literarios: la comparación y la metáfora. 



• Planificación y elaboración de un retrato. 

• Reconocimiento de comparaciones y metáforas. 

• Elaboración de una descripción literaria. 

• Valoración de la escritura como medio para obtener y reelaborar información. 




competencias: 






OBJETIVOS 



UNIDAD 14: 




• Aprender la tercera conjugación. 

• Aplicar las reglas ortográficas relativas a las palabras terminadas en y. 

• Relatar una experiencia personal. 

• Comprender un anuncio radiofónico. 

• Utilizar conectores para enlazar oraciones. 

• Identificar la información relevante de un texto. 

• Hacer un glosario. 

CONTENIDOS 

• La tercera conjugación. 

• Palabras terminadas en y. 



• Narración de experiencias personales. 

• Comprensión de anuncios publicitarios radiofónicos. 

• Utilización de conectores. 

• Localización de información en un texto. 

• Selección y organización de datos para un glosario. 


• Valoración y respeto de las normas que rigen la interacción oral. 



competencias: 




-Autonomía e iniciativa personal. 


OBJETIVOS 



UNIDAD 15: 

• Leer con la entonación adecuada un texto teatral. 

• Comprender un texto teatral. 


• Reconocer verbos regulares e irregulares. 

• Aplicar las reglas ortográficas relativas al uso de los dos puntos. 

• Conocer los conceptos de campo léxico y campo semántico. 

• Escribir una reclamación. 

• Reconocer algunos recursos literarios, como la personificación, la repetición y la hipérbole. 

• Seleccionar preguntas para un examen. 

CONTENIDOS 

• Las clases de verbos. 

• Los dos puntos. 

• El campo léxico y el campo semántico. 

• Los recursos literarios: la personificación, la hipérbole y la repetición. 

• Lectura del texto teatral. 


• Planificación y elaboración de una reclamación. 

• Selección de preguntas para realizar un examen. 


• Valoración y aprecio de los textos literarios como recurso de disfrute personal. 



competencias: 









LLENGUA 5è CURS 

UNITAT 1: 

• Llegir un text narratiu parant esment en l’entonació. 

• Detectar diferents registres lingüístics en un text narratiu. 

• Identificar estats d’ànim pel to de veu. 

• Usar un to de veu diferent segons el que es vol transmetre. 

• Reconèixer els elements que intervenen en la comunicació. 

• Escriure correctament paraules amb c/qu, g/gu i j/g. 

• Aprendre a manejar el diccionari. 

• Conèixer les fases del procés d’escriptura. 

• Identificar les característiques dels texts literaris. 

• Desxifrar codis de comunicació. 

CONTINGUTS 

• Els elements de la comunicació. 

• Les grafies c/qu, g/gu i j/g. 

• L’ús del diccionari. 

• Les característiques del llenguatge literari. 

• Lectura dramatitzada del text He trobat un ca. 

• Identificació dels registres que usen els personatges. 

• Interpretació dels aspectes no verbals d’un text oral. 

• Dramatització de diferents situacions comunicatives. 

• Ordenació alfabètica i cerca de paraules en el diccionari. 

• Planificació, redacció i correcció de texts. 

• Lectura i anàlisi del poema Els xops del barranc. 

• Treball amb codis. 

• Actitud atenta quan els altres parlen. 

• Valoració de la importància de la comunicació. 

• Valoració del diccionari com a eina de suport a l’escriptura. 


A més de desenvolupar la Competència lingüística, en aquesta unitat es contribueix al desenvolupament de 

les competències següents: 

- Autonomia i iniciativa personal. 

- Competència social i ciutadana. 

- Competència matemàtica. 

- Aprendre a aprendre. 



• Llegir de manera comprensiva un text narratiu. 

• Reconèixer la intertextualitat en un text narratiu. 


UNITAT 2: 

• Identificar i corregir errors fonètics i lèxics en un text oral. 

• Distingir entre llenguatge i llengua. 

• Repassar l’ús de r i rr. 

• Identificar paraules sinònimes. 

• Utilitzar la pluja d’idees per a planificar un text. 

• Comprendre un text expositiu. 

• Identificar i utilitzar diferents tipus de fonts d’informació. 

• Evitar repeticions en un text. 

CONTINGUTS 

• El llenguatge i les llengües. 

• Les grafies r i rr. 

• La sinonímia. 

• Lectura comprensiva del text El coiot i l’arbre dels doblers. 

• Identificació de paraules i pronúncies incorrectes en un text oral. 

• Pronúncia acurada de texts. 

• Identificació de sinònims. 

• Pràctica de la pluja d’idees. 

• Comprensió d’un text expositiu. 

• Identificació de les fonts d’informació més adequades per a cada situació. 

• Ús de sinònims, pronoms i altres paraules per millorar un text. 

• Interès per ser acurats en la pronúncia. 

• Respecte per la diversitat lingüística. 

• Curiositat per consultar diverses fonts d’informació. 




- Competència social i ciutadana 

- Autonomia i iniciativa personal 

- Competència matemàtica 

- Tractament de la informació 

- Aprendre a aprendre 




UNITAT 3 

• Llegir amb fluïdesa un text narratiu. 

• Identificar els motius que provoquen les accions d’una història. 

• Reconèixer diferents gèneres orals. 

• Intenvenir ordenadament en una conversa. 

• Identificar els substantius d’una oració. 

• Transformar el gènere i el nombre d’un substantiu. 

• Identificar la síl·laba tònica i l’accent gràfic. 

• Reconèixer paraules antònimes. 

• Emplenar correctament un qüestionari. 

• Distingir texts literaris en prosa i en vers. 

• Interpretar els resultats d’un qüestionari. 

CONTINGUTS 

• El substantiu. 

• L’accent. 

• L’antonímia. 

• Els texts literaris en prosa i en vers. 

• Lectura comprensiva del text narratiu Fems. 

• Identificació de diversos gèneres orals. 

• Participació ordenada en una conversa. 

• Identificació de substantius. 

• Emplenament d’un qüestionari. 

• Identificació de les característiques dels texts en prosa i en vers. 

• Anàlisi de les respostes donades a un qüestionari. 

• Interès per respectar el medi ambient. 

• Actitud respectuosa amb els interlocutors que participen en una conversa. 

• Interès per escriure amb bona ortografia. 





- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 








UNITAT 4: 

• Llegir un text narratiu amb l’entonació adequada. 

• Comprendre els elements paròdics d’un text narratiu. 

• Aprendre tècniques d’improvisació del discurs oral. 

• Identificar adjectius i els substantius a què fan referència. 

• Repassar la concordança entre substantiu i adjectiu. 

• Conèixer les normes de l’accent gràfic. 

• Comprendre el concepte de família de paraules. 

• Descriure el protagonista d’una narració. 

• Localitzar dates i quantitats en un text expositiu. 

• Identificar un personatge. 

CONTINGUTS 

• L’adjectiu. 

• Normes d’accentuació. 

• Família de paraules. 

• Lectura de la narració. 

• Identificació dels elements paròdics del text. 

• Reconeixement i aplicació d’estratègies d’improvisació en els discursos orals. 

• Determinació de l’adjectiu adequat per a un substantiu segons la concordança. 

• Formació de famílies de paraules. 

• Descripció del protagonista d’una narració. 

• Identificació i comprensió de dades numèriques en un text expositiu. 

• Reconeixement d’un personatge a partir d’unes pistes. 

• Interès per escriure correctament. 

• Valoració dels mitjans de comunicació com a font d’informació. 








- Competència cultural i artística 

Competència matemàtica 




UNITAT 5: 

• Familiaritzar-se amb el gènere teatral. 

• Identificar les característiques pròpies dels texts teatrals. 

• Utilitzar la veu com a tret definitori i característic de les persones. 

• Imitar veus de diferents personatges. 

• Aprendre els graus en què es poden utilitzar els adjectius. 

• Conèixer paraules amb accent diacrític. 

• Comprendre el concepte de camp lèxic. 

• Elaborar cartells per anunciar un esdeveniment. 

• Aprendre a mesurar versos. 

• Aprendre extreure informació de tots els elements d’un text. 

CONTINGUTS 

• Els graus de l’adjectiu. 

• L’accent diacrític. 

• El camp lèxic. 

• La mesura dels versos. 

• Representació del text. 

• Identificació dels elements típics dels texts teatrals. 

• Reconeixement de la veu com a element distintiu de les persones. 

• Formació de camps lèxics. 

• Observació i elaboració d’anuncis d’esdeveniments. 

• Mesura de versos. 

• Anàlisi de la informació que aporten el títol, l’entradeta, la foto i el peu de foto en una notícia. 

• Valoració i respecte de la veu com a tret identificatiu. 

• Actitud crítica davant els continguts que transmeten els mitjans de comunicació. 

• Participació activa a les activitats socials de l’escola o del barri. 





- Tractament de la informació. 





UNITAT 6: 

• Llegir un text narratiu en cadena. 

• Interpretar el sentit figurat d’un text narratiu. 

• Aprendre a seleccionar la informació en un text oral. 

• Presentar persones fent servir les tècniques adequades. 

• Conèixer les formes de l’article i la funció dins el grup nominal. 

• Aprendre les normes de partició de paraules a final de línia. 

• Identificar els diferents significats de les paraules polisèmiques. 

• Escriure un conte amb personatges de trets oposats. 

• Comprendre un text instructiu i extreure’n conclusions. 

• Crear fórmules per a contes. 

CONTINGUTS 

• Els determinants. L’article. 

• La partició de paraules. 

• Paraules polisèmiques. 

• Lectura del text. 

• Interpretació del sentit figurat del text. 

• Pràctica de tècniques de selecció d’informació. 

• Ús d’estratègies per fer presentacions socials. 

• Identificació dels diferents significats de les paraules polisèmiques. 

• Elaboració d’un text narratiu amb dos personatges. 

• Lectura comprensiva d’un text instructiu. 

• Deducció dels resultats que es deriven d’un experiment. 

• Anàlisi de fórmules de començament i acabament en contes tradicionals. 

• Valoració de les normes socials de cortesia. 

• Apreciació dels texts instructius com a guia o model. 












UNITAT 7 

• Llegir de manera dramatitzada un text narratiu. 

• Distingir els personatges i caracteritzar el narrador-protagonista. 

• Comprendre i donar instruccions orals. 

• Identificar els pronoms personals i emprar-los correctament. 

• Utilitzar els signes de puntuació adequats al final de les oracions. 

• Diferenciar entre paraules simples i paraules compostes. 

• Escriure texts sobre experiències personals. 

• Conèixer diferents esquemes de rima. 

• Corregir un text d’acord amb unes condicions. 

CONTINGUTS 

• Els pronoms personals. 

• Signes que tanquen oracions. 

• Paraules simples i compostes. 

• La rima d’un poema. 


• Caracterització dels personatges. 

• Ús de tècniques per donar i comprendre instruccions. 

• Reconeixement i anàlisi de les paraules compostes. 

• Redacció d’una història en primera persona. 

• Distinció entre rima assonant i rima consonant. 

• Adaptació d’un text a unes indicacions de mida, forma i contingut. 

• Reconeixement de la importància d’escoltar atentament, especialment en texts instructius orals. 

• Respecte per les experiències personals dels companys. 




- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 



• Aprendre a aprendre 


• Llegir amb bona entonació un text narratiu. 

UNITAT 8: LA GUERRA D’EN TIP-TAP 


• Exposar idees crítiques sobre les actuacions dels personatges. 

• Aprendre a interpretar i a donar indicacions sobre la situació d’un lloc. 

• Identificar els elements que formen un verb. 

• Usar correctament la s i la z per representar el so s sonora. 

• Comprendre els conceptes de prefix i sufix. 

• Aprendre estratègies per descriure un lloc. 

• Localitzar de manera ràpida la informació en un text. 

• Deduir el significat d’una paraula pels elements que la componen. 

CONTINGUTS 

• El verb: arrel i desinències. 

• Les grafies corresponents al so s sonora. 

• Prefixos i sufixos. 

• Lectura del conte La guerra d’en Tip-Tap. 

• Valoració de les actituds dels personatges. 

• Ús d’estratègies per identificar i assenyalar localitzacions. 

• Reconeixement de prefixos i sufixos i determinació del significat que aporten. 

• Descripció d’un lloc seguint un criteri espacial. 

• Localització de la informació en un text expositiu. 


• Anàlisi dels prefixos i sufixos que formen part d’un nom per deduir-ne el significat. 

• Interès per pronunciar correctament tots els sons de la nostra llengua. 

• Valoració de l’escriptura com a arxiu de la memòria. 









UNITAT 9 

• OBJECTIUS 

• Llegir i comprendre un text narratiu. 

• Familiaritzar-se amb les característiques dels texts populars. 

• Entendre i elaborar texts expositius orals. 

• Determinar el nombre i la persona d’una forma verbal. 

• Reconèixer les formes no personals. 


• Usar les grafies s, ss, c i ç per representar el so s sorda. 

• Comprendre el significat de refranys i frases fetes. 

• Produir texts expositius escrits. 

• Conèixer diferents tipus d’estrofes. 

• Deduir el significat de les expressions d’un text. 

CONTINGUTS 


• El verb: nombre i persona. 

• Les grafies del so s sorda. 

• Les expressions. 

• Tipus d’estrofes. 

• Lectura de la narració. 

• Identificació dels trets típics de la literatura popular. 

• Desenvolupament d’estratègies bàsiques per a les exposicions orals. 

• Interpretació de frases fetes i refranys. 

• Identificació de l’estructura dels texts expositius (introducció, desenvolupament i conclusions). 

• Anàlisi d’estrofes. 

• Reflexió sobre les expressions d’un text per deduir-ne el significat. 

• Valoració de la cultura popular. 

• Interès per aprendre a redactar texts expositius, molt utilitzats en l’àmbit acadèmic. 




• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 

• Competència social i ciutadana. 

• Tractament de la informació. 

• Competència matemàtica. 

• 


UNITAT 10: 


• Familiaritzar-se amb les característiques dels texts populars. 

• Identificar errors de concordança. 

• Evitar les repeticions en un text oral. 

• Comprendre els conceptes de temps i mode. 

• Aprendre les regles d’ús de l’apòstrof. 

• Entendre la utilitat dels sufixos augmentatius. 


• Aprendre tècniques de correcció de texts. 

• Conèixer l’estructura típica de les pàgines web. 

• Detectar informacions errònies. 

CONTINGUTS 

• El verb: temps i mode. 

• L’apòstrof. 

• Els sufixos augmentatius. 


• Identificació de les característiques de la literatura popular. 

• Ús d’estratègies per a la correcció de texts escrits i orals. 

• Repàs de les regles de concordança. 

• Identificació dels sufixos augmentatius. 

• Cerca d’informació en Internet. 

• Lectura atenta d’un text per detectar-hi incoherències. 

• Interès per expressar-se correctament tant en l’oral com en l’escrit. 

• Actitud crítica cap a Internet com a font d’informació. 








Tractament de la informació 


UNITAT 11: 

• Llegir un text narratiu amb l’entonació adequada. 

• Identificar les referències iròniques d’un text. 

• Reconèixer objectes a partir de pistes. 

• Seleccionar els trets distintius d’un objecte per descriure’l. 

• Conèixer els temps verbals. 

• Aprendre els usos de la coma. 

• Conèixer els sufixos diminutius i la utilitat que tenen. 

• Escriure el text d’un còmic. 

• Conèixer els diferents tipus de poemes. 

• Ser capaç d’elegir un llibre de lectura. 


CONTINGUTS 

• Els temps verbals. 

• La coma. 

• Els sufixos diminutius. 

• Classes de poemes. 


• Interpretació dels elements irònics d’un text narratiu. 

• Descripció oral d’objectes. 

• Identificació dels sufixos diminutius. 

• Elaboració d’un còmic tenint en compte els diferents tipus de bafarades. 

• Classificació dels poemes segons que siguin estròfics o no estròfics. 

• Anàlisi de la coberta d’alguns llibres per extreure’n informació. 

• Interès per l’ús correcte dels signes de puntuació. 

• Valoració del còmic com a text literari. 









Tractament de la informació 


UNITAT 12: 


• Extreure l’ensenyament moral dels contes. 

• Escoltar amb atenció. 

• Aprendre fórmules de cortesia per a les relacions interpersonals. 

• Conèixer les formes verbals de la primera conjugació. 

• Aprendre els usos del punt i coma. 

• Conèixer els sufixos amb què es formen els gentilicis. 

• Escriure un text argumentatiu. 

• Acostar-se als texts de tema jurídic. 

• Elaborar un cartell publicitari. 

CONTINGUTS 

• La primera conjugació. 


• El punt i coma. 

• Els gentilicis. 


• Interpretació de l’ensenyament moral que es dedueix de la lectura. 

• Ús de fórmules de cortesia en diferents contexts. 

• Formació de gentilicis. 

• Elaboració d’un text argumentatiu. 

• Aproximació al llenguatge i als organismes jurídics. 

• Creació de missatges publicitaris amb eslògan, consells i imatges. 

• Interès per usar correctament els signes de puntuació. 

• Respecte cap a l’interlocutor. 


• Valoració dels texts argumentatius com a mitjans eficaços per expressar acord i desacord. 

Actitud crítica davant els missatges publicitaris. 




• Competència social i ciutadana 

• Tractament de la informació 

• Competència cultural i artística 

• 


UNITAT 13: 

• Representar un text teatral. 

• Comprendre l’estructura d’aquest text teatral amb una història inserida. 

• Aprendre tècniques per reconstruir un text a partir del context. 

• Conèixer les formes verbals de la segona conjugació. 

• Aprendre com es formen les contraccions i les normes d’ús. 

• Conèixer diversos sufixos i el significat que aporten. 

• Escriure un informe. 

• Conèixer diferents recursos literaris. 

• Crear oracions amb efectes sonors. 

CONTINGUTS 

• La segona conjugació. 

• La contracció. 

• Altres tipus de sufixos. 


• Figures retòriques. 

• Lectura del text teatral. 

• Identificació de l’estructura del text. 

• Escolta atenta i producció de texts orals. 

• Ús de sufixos per crear paraules noves. 

• Elaboració d’un informe. 


• Identificació de figures retòriques en un poema (personificació, hipèrbaton, paral·lelisme, onomatopeia i 

hipèrbole). 

• Exploració de les possibilitats del llenguatge per reproduir renous (al·literació). 

• Interès pel teatre coma acte social i cultural. 

• Valoració de la capacitat creativa del llenguatge. 




- Competència cultural i artística. 





UNITAT 14: 


• Familiaritzar-se amb les llegendes. 

• Situar personatges en un eix cronològic. 

• Construir texts narratius orals fent servir el temps passat. 

• Conèixer les formes verbals de la tercera conjugació. 

• Aprendre les regles d’ús del guionet. 

• Conèixer diversos prefixos que indiquen situació. 

• Aprendre tècniques de resum. 

• Comprendre un text expositiu. 

• Familiaritzar-se amb el concepte d’antologia. 

CONTINGUTS 

• La tercera conjugació. 

• Paraules amb guionet. 

• Prefixos de situació. 



• Interpretació de les llegendes com a texts de ficció. 

• Ordenació cronològica dels fets. 

• Ús i interpretació de prefixos que indiquen situació. 

• Resum d’un conte. 

• Lectura i comprensió d’un text expositiu. 

• Anàlisi de les característiques d’una antologia. 

• Valoració del resum com a text que permet recordar informació. 

• Interès per la història com a part del nostre llegat. 

• Valoració dels museus com a llocs que conserven la història. 







- Aprendre a apendre 




UNITAT 15: 


• Aplicar el bagatge literari per fer hipòtesis de lectura. 

• Reconèixer dites i expressions populars en un discurs oral. 

• Aprendre tècniques per a participar en un debat. 

• Conèixer diferents tipus de verbs: regulars i irregulars. 

• Aprendre les regles d’ús dels dos punts. 

• Conèixer diferents sigles. 

• Escriure diàlegs a partir de texts narratius. 

• Conèixer la comparació i la metàfora. 

• Crear acròstics. 

CONTINGUTS 

• Classes de verbs. 

• Els dos punts. 

• Les sigles. 

• La comparació i la metàfora. 



• Formulació d’hipòtesis abans de llegir un text. 

• Identificació i interpretació de dites i frases fetes. 

• Preparació i participació en un debat. 

• Reconeixement de sigles. 

• Transformació d’un discurs reportat en un discurs directe. 

• Identificació i anàlisi de comparacions i metàfores. 

• Elaboració d’un acròstic a partir d’un model. 

• Cura en l’ús dels signes de puntuació. 

• Actitud respectuosa amb el torn de paraula i les opinions dels companys. 

• Valoració del vessant lúdic del llenguatge. 










ANGLÈS 

STARTER UNIT 

1.- OBJECTIUS DIDACTICS 

Els alumnes han de ser capaços de: 

Reconèixer els personatges del Surprise e-pal/Club: Hannah, Rob, Kelly i Niko. 

Cantar una cançó. 

Repassar vocabulari d’altres nivells. 

Presentar i practicar els nombres ordinals. 

Repassar i practicar preguntes i respostes personals. 

Presentar i practicar el llenguatge d’ordinador 

Descriure’s un mateix per escrit. 

Repassar l’alfabet. 

Repassar i reflexionar sobre la feina feta. Autoavaluar el progrés. 

2.- CONTINGUTS 

CONCEPTES 

Vocabulari 

Bàsic: Ordinal numbers 1st-10th 

Spain, France, Thailand, Germany, China, Italy. 

Repàs: vocabulari dels nivells 3 i 4. 

Estructures comunicatives 

Repàs de les fórmules interrogatives: What’s your name?, Where are you from?, What’s your favourite 

hobby?, Have you got any brothers and sisters?, Who are your friends?, etc. 

Funcions del llenguatge 

Presentar-se 

Fer i respondre preguntes sobre la identitat de les persones 

Utilitzar el llenguatge de l’ordinador 



3.- CONTRIBUCIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN AQUESTA 

UNITAT 

ii. competència d’aprendre a aprendre 

.iii. competència en tractament de la informació i competència digital 

iv. competència social i ciutadana, 

UNIT 1: FAMILY AND FRIENDS 

1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS 


Identificar i practicar frases (adjectius) per descriure l’aspecte físic. 

Confeccionar una llista de normes per a un lloc o una ocasió determinats. 

Aprendre llenguatge de l’aula i quotidià (I think so!). 

Fer petits intercanvis comunicatius (diàlegs) per practicar les estructures de la unitat, les expressions i el 

vocabulari. 

Escoltar, cantar i personalitzar un rap (My family) i inventar-se’n estrofes. 

Escoltar i entendre la història de la unitat, un conte amb moralina (Ferdinand’s hair), i practicar-ne les 

estructures clau: I’ve got…, I haven’t got…, He’s got…, He hasn’t got… 

Llegir i representar la història. Practicar la pronunciació i l’entonació a nivell de frase. 

Llegir i entendre un correu electrònic i identificar-hi informació (Computer room rules). 

Fer activitats escrites per practicar la comprensió i l’expressió i per consolidar d’aquesta manera el 

vocabulari i les estructures de la unitat. 

Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: I’m wearing…, She’s wearing…, He isn’t wearing… 

Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels sons /s/ i /b/. 

Aprendre sobre els uniformes escolars traslladant el llenguatge de l’aula a un context de vida real (school 

uniforms around the world). 



CONCEPTES 

Vocabulari 

Bàsic: Long, short, small, big, curly, straight, glasses. 

Polite, rude, tidy, untidy, on time, late. 

Lovely, hairdressers, uniform, cardigan, cap, he UK, Ecuador, Japan, Italy. 


Adjectiu+adjectiu+substantiu 

I’ve got (short curly hair), I haven’t got… 

He’s/She’s wearing…, He/She isn’t wearing… 


Descriure’s un mateix i descriure altres persones. 

Expressar el que un té. 

Expressar normes. 

Fonètica (ritme, accentuació i entonació) 

PROCEDIMENTS 

Aprendre i dir un embarbussament (CB pàg. 14 - Tongue twister). 

Actuar i representar el rap, la història i la cançó de la unitat. 




UNITAT 


iii. competència en tractament de la informació i competència digital 


v. competència artística i cultural 


UNIT 2: HEALTHY EATING 




Identificar i anomenar vuit fruites i vegetals. 

Preparar una recepta de cuina i aprendre’n el vocabulari i les expressions apropiades. 

Aprendre llenguatge de l’aula i quotidià; parlar de menjar i demanar-ne (How about…?). 


vocabulari. 

Escoltar, cantar i personalitzar un rap (5 a day!) inventant-se’n estrofes. 

Escoltar i entendre la història de la unitat, un còmic (Chicken soup), practicant-ne les estructures clau: I 

like…, I don’t like.., He likes…, He/She doesn’t like. 


Llegir i entendre un correu electrònic i identificar-hi informació (Fruit Smoothie!). 

Fer activitats escrites, practicant-ne la comprensió i l’expressió i consolidant d’aquesta manera el 

vocabulari i les estructures de la unitat. 

Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: I love/I hate…, She loves/She hates... 

Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels sons /b/ i /p/. 

Aprendre com s’aconsegueix una dieta variada i equilibrada traslladant el llenguatge de l’aula a un 

context de vida real (Food groups). 



CONCEPTES 

Vocabulari 

Bàsic: Carrots, pineapple, broccoli, beans, potatoes, peas, onions, plums. Run! 

Fruit, smoothie, wash, peel, cut, put, pour, mix, drink, recipe, vegetables, meat, fish, oil, fats, 

cereals, healthy. 


Do you like…?, Yes, I don. No, I don’t. 

I love/hate/like/don’t like… 

How about…? 


Saludar i acomiadar-se. 

Fer i respondre preguntes sobre els gustos alimentaris. 

Expressar gustos i preferències. 


PROCEDIMENTS 

Aprendre i dir un embarbussament (CB pàg. 6- Tongue twister). 



UNITAT 



iv. competència social i ciutadana 



UNIT 3: MY CITY 




Identificar i anomenar vuit instal·lacions de la ciutat. 

Indicar el recorregut (mode imperatiu) amb l’ajut de preposicions de lloc. 

Identificar i aprendre vocabulari relacionat amb la seguretat viària. 

Aprendre llenguatge de l’aula i quotidià relacionat amb les salutacions (Hi, It’s…). 


vocabulari. 

Escoltar, cantar i personalitzar un rap (Our week) i inventar-se’n estrofes. 

Escoltar i entendre la història de la unitat, una història policíaca (The robbery), practicant-ne les 

estructures clau: There is a…, There are…, There isn’t a…, There aren’t any. 


Llegir i entendre un correu electrònic i identificar-hi informació (Road safety-Arrive Alive!). 

Fer activitats escrites, practicant la comprensió i l’expressió i consolidant d’aquesta manera el vocabulari i 

les estructures de la unitat. 

Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: Go straight on/past/through…, Turn left/right/, Cross 

the road. 

Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels sons /k/ i /s/. 

Aprendre sobre diversos edificis únics al món traslladant el llenguatge de l’aula a un context de vida real 

(Unigue buildings). 



CONCEPTES 

Vocabulari 

Bàsic: Art gallery, bowling alley, ice rink, sports centre, shopping centre, restaurant, football stadium, 

Internet café. 

Traffic lights, zebra crossing, text message, cycle helmet, reflective vest, lights. 

Robbery, security guard, robber, map. 

Metal, glass, brick, ice, fantastic, unique, stone, building. 


There is a (painting). There isn’t a…, There are…, There aren’t any… 

Go… straight on/past/through, Turn left/right, Cross the road. 


Parlar del que fan el cap de setmana. 

Expressar el que hi ha i el que no hi ha quan es descriu una ciutat. 

Indicar direcció per anar a un lloc. 


PROCEDIMENTS 




UNITAT 






UNIT 4: SPORTS AND HOBBIES 




Identificar i anomenar vuit esports i activitats d’oci. 

Identificar i aprendre sis objectes relacionats amb les aficions. 

Aprendre llenguatge de l’aula i quotidià (Great!, Brilliant!, Fantastic!). 


vocabulari. 

Escoltar, cantar i personalitzar un rap (I like sports) inventant-se’n estrofes. 

Escoltar i entendre la història de la unitat, un còmic (The film star), i practicar-ne les estructures clau: I’m 

playing football, He’s kitesurfing, They’re making… 


Llegir i entendre un correu electrònic i identificar-ne informació (hobbies). 

Fer activitats escrites, practicant la comprensió i l’expressió, consolidant d’aquesta manera el vocabulari i 


Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: Is she swimming?, Yes, she is/No, she isn’t, She’s 

swimming, She isn’t swimming. 

Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels sons /b/ i /v/. 

Aprendre consells i trucs per mantenir-se en forma traslladant el llenguatge de l’aula a un context de vida 

real (Fitness facts and tips). 



BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar 

CONCEPTES 

Vocabulari 

Bàsic: Playing handball, doing aerobics, doing gymnastics, kitesurfing, bowling, snowboarding, doing 

judo, playing volleyball. 

Mountain bike, kite and kiteboard, MP3 player, digital camera, pets, DVDs. 

Eat, drink, sleep, brush your teeth, go to bed, walk, take. 


I’m (playing football), He’s/She’s (kitesurfing), They’re (playing volleyball). 

Is he/she (swimming)?, Yes, he/she is. No, he/she isn’t, he/She isn’t (swimming). 


Expressar gustos amb relació als esports. 

Parlar sobre hàbits saludables. 


PROCEDIMENTS 




UNITAT 






UNIT 5: MY COUNTRY 




Identificar i anomenar vuit accidents geogràfics i els mesos de l’any. 

Aprendre i utilitzar el verb to be. 

Aprendre llenguatge de l’aula i quotidià; parlar de menjar i demanar-ne (Do you fancy…?). 


vocabulari. 

Escoltar, cantar i personalitzar un rap (My holiday) inventant-se’n estrofes. 

Escoltar i entendre la història de la unitat, un drama real (Tilly and the tsunami), practicant-ne les 

estructures clau: I’m…,You’re…, He’s…, It’s…, We’re…, They’re… 


Llegir i entendre un correu electrònic i identificar-hi informació (Shool holidays in Britain). 

Fer activitats escrites, practicant la comprensió i l’expressió, i consolidar d’aquesta manera el vocabulari i 


Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: was…/were… 

Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació del so /w/. 

Aprendre sobre el tsunami i els països que va afectar traslladant el llenguatge de l’aula a un context de 

vida real (the world). 



CONCEPTES 

Vocabulari 

Bàsic: Beach, island, jungle, lake, mountains, ocean, river, waterfall. 

Months of the year. 

Go on holiday, tidal wave, tsunami, safe, bravery, clever, proud. 

The Pacific/Atlantic/Arctic/Southern/Indian Ocean, continents, North America, South America, 

Africa, Asia, Australia, Antarctica, Europe. 


Verb to be: I’m.., You’re…, It’s…, He’s/She’s…, We’re…, They’re… 

My favourite food was pizza, My favourite toys were a scooter and bike. 


Indicar on van i què fan per les vacances. 

Expressar preferències en present i en passat. 



UNITAT 


.iii. competència en tractament de la informació i competència digital 




UNIT 6: ANIMALS 




Identificar i anomenar vuit animals. 

Identificar i aprendre sis adjectius comparatius. 

Aprendre llenguatge de l’aula i quotidià; parlar de menjar i demanar-ne (It was great!). 


vocabulari. 

Escoltar, cantar i personalitzar un rap (Animal rock) inventant-se’n estrofes. 

Escoltar i entendre la història de la unitat, una llegenda (The four dragons) practicant-ne les estructures 

clau: They visited… (passat simple dels verbs regulars). 


Llegir i entendre un correu electrònic i identificar-hi informació (Animal quiz!). 

Fer activitats escrites, practicant la comprensió i l’expressió i consolidant així el vocabulari i les 

estructures de la unitat. 

Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: I watched… He watched… 

Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels sons /i/ i /I/. 

Aprendre sobre animals espectaculars, tant si estan extingits com si no ho estan, en un context de vida 

real (Amazing animals). 



CONCEPTES 

Vocabulari 

Bàsic: Cheetah, koala, rhino, hippo, gorilla, spider, kangaroo, panda. 

Bigger, smaller, slower, faster, heavier, lighter. 

Extinct, tall, long, woolly, mammoth, Indian elephant, great white shark, megalodon, emperor, 

fairies, dragon. 


I watched (television), He played (a computer game). 

Visited, walked, watched, played, liked (passat simple delsDictio 


UNITAT 




CULTURE – HALLOWEEN 



Saber com se celebra la festa de Halloween als països de parla anglesa. 

Aprendre una cançó de Halloween (Monster Mash). 

Confeccionar un menú de Halloween. 


CONCEPTES 

Vocabulari 

Monster, vampire, ghost, witch, wizard, cat, pumpkin, apple. 

Estructures 

I make (cakes), dress up, play, make, use. 

3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE LES 


Vegeu en la introducció els aspectes generals de la contribució de l’aprenentatge de la llengua estrangera a 

les competències bàsiques. 


CULTURE – CHRISTMAS 



Aprendre coses sobre el Nadal en països de parla anglesa. 

Aprendre una cançó de Nadal: Christmas Stocking. 

Jugar al Bingo! de Nadal. 



BLOC 1 i 2 - Escoltar, parlar i conversar/Llegir i escriure 

CONCEPTES 

Vocabulari 

Christmas tree, present, Santa Claus, star, stocking, decorations, snowflake, candle, roast turkey. 

Estructures 

We have (Christmas lunch), open, cook, have, make, cut up, eat, play. 

BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural 

Conèixer dades sobre el Nadal en països de parla anglesa. Parlar sobre els stockings (mitjons grans) i com 

els nens britànics els deixen penjats per tal que Father Christmas o Santa Claus els ompli de regals el 25 de 

desembre. 


COMPETÈNCES BÀSIQUES 



CULTURE – PEACE DAY 



Aprendre sobre el Dia mundial de la pau. 

Aprendre una cançó: What a wonderful world. 

Confeccionar un colom de paper, símbol de la pau. 


CONCEPTES 

Vocabulari 

Peace, respect, friendship, diversity, dove, make, draw, write, stick, use, cut, fold, test. 

Aspectes socioculturals i consciència intercultural 

Conèixer dades sobre el Dia internacional de la pau, que se celebra el 21 de setembre i el 30 de gener a 

l’Estat espanyol (Dia nacional de la pau). 





CULTURE – MY SCHOOL DAY 



Aprendre sobre les rutines escolars en països de parla anglesa. 


CONCEPTES 

Vocabulari 

Packed lunch, break time, hall, canteen, playground, after school, club, school subjects 


Assembly, lesson, classes. 

Estructures 

I (go home) at (5 o’clock). 


- Aspectes socioculturals i consciència intercultural 

Conèixer dades sobre els horaris i les rutines escolars en països de parla anglesa. 





CULTURE – LONDON 



Aprendre sobre la capital del Regne Unit: London. 

Aprendre la cançó London Town. 

Escriure una postal 


CONCEPTES 

Vocabulari 

Capital, heavy, heavier, taller, large numbers. 

Estructures 

I visited (Big Ben), played, watched, walked, visited, liked. 

Aspectes socioculturals i consciència intercultural 

Conèixer dades sobre la capital del Regne Unit: London. 








CONEIXEMENT DEL MEDI 5è CURS 

UNITAT 1: ELS ÉSSERS VIUS 

Aprendre que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. 

Conèixer les parts de la cèl·lula i distingir entre cèl·lules animals i cèl·lules vegetals. 

Saber que els éssers vius poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars i que els pluricel·lulars estan formats per 

cèl·lules de molts tipus diferents. 

Aprendre que les cèl·lules s’uneixen per formar teixits, els teixits s’uneixen per formar òrgans, els òrgans 

s’agrupen per formar sistemes i aparells i, al seu torn, els aparells i sistemes formen un organisme. 

Conèixer els cinc regnes d’éssers vius: animals, plantes, fongs, bacteris i protozous, així com les 

característiques principals. 

Elaborar la descripció d’un ésser viu. 

Extreure informació de texts i imatges. 

CONTINGUTS 

La cèl·lula. 

Els éssers pluricel·lulars: animals i plantes. 

Els altres regnes. 

Lectura comprensiva i interpretació d’imatges i esquemes. 

Descripció d’un ésser viu. 

Elaboració d’esquemes conceptuals. 

Interès per aprendre que tots els éssers vius estem formats per cèl·lules. 

Curiositat per entendre com es forma un organisme. 

Respecte pel valor de la biodiversitat. 

• 


− Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 

− Tractament de la informació 

− Aprendre a aprendre. 

− Autonomia i iniciativa personal. 

− Competència lingüística. 

− Competència social i ciutadana. 




• UNITAT 2: EL REGNE DE LES PLANTES 

• Aprendre que hi ha diferents grups de plantes i distingir entre plantes amb flors i plantes sense flors. 

• Conèixer els dos grups principals de plantes sense flors: les molses i les falgueres. 

• Saber que les plantes amb flors es divideixen en gimnospermes i angiospermes. 

• Aprendre com fabriquen les plantes el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi. 

• Saber que la flor és l’òrgan sexual de la planta i que té una part femenina i una altra de masculina. 

• Comprendre en què consisteix la pol·linització i aprendre com la duen a terme diferents tipus de plantes. 

• Saber com es formen el fruit i la llavor, i conèixer alguns tipus de fruits. 

• Saber en què consisteix la reproducció asexual de les plantes i com es du a terme. 

• Comprendre com realitzen les plantes la funció de relació. 

CONTINGUTS 

• Els grups de les plantes. 

• La nutrició de les plantes. 

• La reproducció sexual de les plantes. 

• La reproducció asexual i la relació en les plantes. 

• Lectura comprensiva i interpretació d’imatges i esquemes. 

• Retolació d’esquemes muts. 

• Identificació i observació científica de les parts d’una flor. 

• Curiositat per conèixer com acompleixen les tres funcions vitals els diferents tipus de plantes. 

• Reconeixement de la importància de protegir les plantes. 

• Diferenciació de la informació errònia en la lectura d’un text. 

• 


• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 

• Competència cultural i artística. 


• Aprendre a aprendre. 

• Competència lingüística. 


• 

UNITAT 3: LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT 




• Aprendre que un ecosistema és el conjunt format per éssers vius i el seu medi físic. 

• Comprendre que els éssers vius modifiquen el medi físic de la mateixa manera que el medi físic determina 

els éssers vius que hi poden viure. 

• Saber que dins l’ecosistema els organismes productors són aquells que produeixen el seu propi aliment. 

• Saber que són els consumidors primaris, secundaris o terciaris. 

• Saber que el medi ambient d’un ésser humà està format per tot allò que afecta la seva vida. 

• Aprendre que les activitats de les persones modifiquen i poden causar grans perjudicis a l’ésser humà. 

• Comprendre la importància de protegir el medi ambient i conèixer les responsabilitats dels ciutadans i de 

les autoritats. 

CONTINGUTS 

• Els ecosistemes. 

• La nutrició en els ecosistemes. 

• El medi ambient. 

• La protecció del medi ambient. 

• Lectura comprensiva i interpretació d’imatges i xarxes alimentàries. 

• Identificació d’éssers vius amb una clau. 

• Elaboració d’esquemes conceptuals. 

• Interès per aprendre a identificar els éssers vius del seu entorn. 

• Curiositat per entendre com s’alimenten els éssers vius dins d’un ecosistema. 

• Reconeixement de la importància de conservar el medi ambient. 

• 








• UNITAT 4: LA TERRA 



• Conèixer que la Terra està formada per tres capes: la geosfera, la hidrosfera i l’atmosfera. 

• Aprendre que la geosfera és la part rocosa del planeta i que té tres capes: l’escorça, el mantell i el nucli. 

• Saber que la hidrosfera és el conjunt de l’aigua del planeta. 

• Saber que l’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra i que algunes de les seves capes són la 

troposfera i l’estratosfera. 

• Comprendre com les roques es desgasten i es mesclen amb restes d’éssers vius per formar el sòl. 

• Aprendre que les restes dels materials erosionats són transportats i s’acumulen i sedimenten sobre la 

superfície. 

• Aprendre que l’energia de l’interior de la Terra és la causant dels volcans i dels terratrèmols entre altres 

fenòmens. 

• Classificar els tipus de roques segons l’origen en roques magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques. 

• Construir un model de geosfera. 

CONTINGUTS 

• Les capes de la Terra. 

• L’escorça terrestre. 

• L’energia interna de la Terra: volcans i terratrèmols. 

• Les roques de l’escorça terrestre. 

• Lectura comprensiva, interpretació i elaboració d’esquemes. 

• Identificació dels efectes de l’erosió en els elements d’un paisatge. 

• Classificació de roques segons l’origen. 

• Construcció d’un model de geosfera. 

• Curiositat per conèixer les diferents capes que formen l’interior del nostre planeta. 

• Interès per comprendre els mecanismes que modelen el relleu terrestre. 

• Reconeixement de la importància de protegir el sòl dels efectes de l’erosió. 

• Estima pel paisatge i el sòl com a recursos de gran valor que és necessari conservar. 






• Autonomia i iniciativa personal. 


• UNITAT 5: L’UNIVERS 

• Saber que el sistema solar està format pel Sol i tots els astres que hi giren al voltant. 

• Distingir entre planetes interiors, planetes exteriors i planetes nans. 



• Conèixer les característiques principals de les estrelles. 

• Comprendre que les estrelles s’agrupen formant galàxies. 

• Localitzar la Terra es dins la Via Làctia, una galàxia espiral, i distingir els tipus de galàxies. 

• Conèixer algunes de les fites més importants en la història de l’exploració de l’espai. 

• Construir un model de sistema solar. 

CONTINGUTS 

• El sistema solar. 

• L’univers. 

• L’exploració de l’espai. 

• Lectura comprensiva i interpretació d’esquemes. 

• Identificació d’astres i planetes del sistema solar a través d’imatges. 

• Elaboració d’un model del sistema solar. 

• Reconeixement de la importància de l’exploració espacial. 

• Valoració de la cooperació internacional com a eina de progrés científic. 

• 



− Competència matemàtica. 


− Competència cultural i artística. 




UNITAT 6: LA MATÈRIA I LES SEVES TRANSFORMACIONS 

• Aprendre que tots els cossos estan formats per matèria i que cada tipus de matèria és una substància 

diferent. 

• Conèixer les propietats de la matèria, distingint les propietats generals de les propietats característiques. 

• Comprendre que la matèria es pot presentar com a substància pura o com a mescla. 

• Diferenciar entre mescles homogènies i mescles heterogènies. 

• Conèixer alguns mètodes de separació de mescles. 

• Saber quins són els canvis d’estat i com es produeixen. 

• Aprendre què són la temperatura de fusió i d’ebullició i saber que en les substàncies pures són una 

propietat característica. 

• Saber què són els canvis químics i comprendre com succeeixen alguns. 

• Aprendre a mesurar la massa i el volum d’un cos. 

CONTINGUTS 

• La matèria i les seves propietats. 

• Les mescles i les substàncies pures. 

• Canvis d’estat. 

• Canvis químics. 

• Mesurament de la massa i el volum d’un cos a partir d’experiències pròpies. 

• Curiositat per comprendre com succeeixen els canvis de la matèria. 

• Interès per aprendre a realitzar mesuraments precisos de la matèria. 

• Reconeixement de la importància de l’estalvi de combustibles fòssils en la lluita contra l’encalentiment 

global. 











UNITAT 7: LES FORCES I EL MOVIMENT 

• Aprendre que les forces fan que els cossos comencin a moure’s o es detenguin. 

• Comprendre com actua la força de fregament sobre els cossos en moviment. 

• Saber que la velocitat ens indica com es mou de ràpid un cos. 

• Comprendre com actua la força de la gravetat sobre els cossos. 

• Conèixer les màquines simples. 

• Realitzar experiments i resoldre alguns problemes amb algunes màquines simples, com la palanca. 

• Comprendre la importància de l’ús del cinturó de seguretat quan ens desplaçam amb cotxe. 

CONTINGUTS 

• Continguts 

• El moviment i la velocitat. 

• La força de la gravetat i el moviment. 

• Les màquines simples. 

• Comparació de la velocitat de dos vehicles. 

• Despertar la curiositat per comprendre de quina manera actuen les diferents forces sobre els cossos. 

• Interès per observar les màquines del seu entorn comprenent-ne el funcionament. 

• Responsabilitat i interès per la nostra seguretat quan viatjam amb un automòbil. 


• 






• UNITAT 8: LES ILLES BALEARS: RELLEU I HIDROSFERA 



• Situar i localitzar les Illes Balears dins la mediterrània. 

• Conèixer el relleu de les Illes Balears. 

• Saber que en el relleu de les Mallorca, Eivissa, Formentera i Cabrera és la continuació de les serralades 

Bètiques de la Península. El relleu de Menorca és diferent. 

• Reconèixer el relleu en un mapa físic. 

• Conèixer les característiques dels torrents a les Illes Balears. 

• Descobrir els principals torrents de les Illes Balears. 

• Conèixer els elements principals d’un torrent. 

• Saber les vessants dels nostres torrents. 

• Conèixer les aigües de les Illes Balears: torrents, embassaments, llacunes i aigües subterrànies. 

• Aprendre a prevenir els riscs que pot suposar una inundació. 

• Interpretar el perfil del curs d’un torrent. 

CONTINGUTS 

• Les muntanyes i les depressions. 

• Les costes de les Illes Balears. 

• El relleu de les Illes Balears. 

• Lectura comprensiva i interpretació de mapes de relleu. 

• Reconeixement del terreny a un mapa físic. 

• Curiositat per conèixer el relleu de les Illes Balears. 

• Respecte per la naturalesa. 

• Els torrents. 

• Els vessants fluvials a les Illes Balears. 

• Les aigües de les Illes Balears. 

• Lectura comprensiva i interpretació de mapes. 

• Interpretació de gràfics. 

• Lectura comprensiva i interpretació del perfil d’un torrent. 

• Curiositat per conèixer les aigües i els torrents de les Illes Balears. 

• Desig d’aprendre algunes normes senzilles d’autoprotecció en cas d’inundacions. 

• 









• UNITAT 9: EL CLIMA I EL DE LES ILLES BALEARS 



• Definir què és el clima i conèixer els factors que hi influeixen. 


• Conèixer les característiques principals del clima mediterrani típic i mediterrani d’interior i de la seva 

vegetació. 

• Conèixer els diferents climes de les Illes Balears i descobrir la relació entre el clima i la vegetació. 

• Comprendre les conseqüències del canvi climàtic. 

CONTINGUTS 

• El clima. 

• El clima mediterrani. 

• Els climes i la vegetació de les Illes Balears. 

• Lectura comprensiva i interpretació de mapes climàtics. 

• Lectura comprensiva i interpretació d’un climograma. 

• Interès per conèixer els climes i la vegetació de les Illes Balears. 

• Interès per conèixer què és el canvi climàtic i conèixer-ne les possibles conseqüències. 

• 


• 

• 

d) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 

e) Competència social i ciutadana. 

f) Aprendre a aprendre. 

g) Competència cultural i artística. 



− Comprendre el concepte de població. 


UNITAT 10: LA POBLACIÓ I LA FEINA DE LES ILLES BALEARS 

− Aprendre el concepte de densitat de població. 

− Identificar les causes de les migracions i els seus tipus. 

− Relacionar els canvis en la població amb les dades de naixements i defuncions. 

− Relacionar els canvis de la població amb les dades de la immigració i l’emigració. 

− Conèixer com es distribueix la població de les Illes Balears. 

− Distingit entre població activa i inactiva. 

− Identificar els sectors econòmics: sector primari, secundari i terciari. 

− Identificar les activitats que conformen cada un dels sectors econòmics. 

− Interpretar una piràmide de població senzilla. 

CONTINGUTS 

− La població d’Espanya. 

− La població i les activitats econòmiques. 

− Els serveis. 

− La població i la feina a les Illes Balears. 

− Lectura de gràfics lineals i de sectors. 

− Obtenció d’informació a partir de mapes temàtics. 

− Interpretació d’una piràmide de població. 

− Respecte i consideració per les causes que duen els immigrants a abandonar el seu país. 

− Valorar la necessitat aconseguir un desenvolupament econòmic protegint el medi ambient. 

• 


• 











UNITAT 11: LES INSTITUCIONS DE LES ILLES BALEARS 

• Saber quins són els límits dels territoris d’Espanya pels quatre punts cardinals. 

• Diferenciar els límits naturals i els límits polítics. 

• Comprendre com s’organitza el territori d’Espanya en municipis, províncies i comunitats autònomes, a 

més de les dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla. 

• Conèixer on es localitza la Comunitat de les Illes Balears en relació a Espanya. 

• Comprendre que la Constitució és la llei principal d’Espanya i en què es defineixen les institucions de 

l’estat, a més dels drets i les llibertats dels ciutadans. 

• Conèixer les institucions principals de les Illes Balears. 

• Conèixer algunes característiques de l’Estatut de les Illes Balears. 

• Reconèixer les funcions de les institucions principals de les Illes Balears. 

• Reconèixer la necessitat d’arribar a acords per millorar la convivència. 

CONTINGUTS 

• L’organització territorial de les Illes Balears. 

• Les institucions de les Illes Balears. 

• Lectura d’un gràfic de sectors. 

• Curiositat per entendre com poden participar els ciutadans en la vida pública. 

• Respecte per les normes de convivència i per les persones amb qui convivim. 

• 









• 




• UNITAT 12: LA PREHISTÒRIA 

− Saber que la prehistòria és el primer període de la història i que es desenvolupa des de l’aparició dels 

éssers humans fins a la invenció de l’escriptura. 

− Distingir les etapes de la prehistòria (paleolític, neolític i edat dels metalls) i identificar les característiques 

de cada una. 

− Reconèixer les primeres manifestacions artístiques i valorar-ne la importància. 

− Comprendre les repercussions de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia en les formes de vida dels grups 

humans. 

− Conèixer els principals trets de la prehistòria en el territori de les Illes Balears i reconèixer i valorar alguns 

dels seus jaciments arqueològics més importants. 

− Comprendre el mesurament del temps abans i després de Crist. 

− Valorar el patrimoni històric. 

CONTINGUTS 

− El paleolític. 

− El neolític. 

− L’edat dels metalls. 

− El territori de les Illes Balears en la prehistòria. 

− Lectura, anàlisi, comparació i interpretació d’imatges. 

− Anàlisi i interpretació de mapes històrics. 

− Elaboració d’esquemes, taules i línies del temps. 

− Interès per conèixer el passat com a mitjà per entendre el present. 

− Presa de consciència de la necessitat de conservar les restes del passat. 

− Respecte pel patrimoni històric i artístic. 

− Curiositat per la història d’Espanya i la de les Illes Balears. 


• 










UNITAT 13: L’EDAT ANTIGA 

• Saber que l’edat antiga va transcórrer des de la invenció de l’escriptura fins al final de la Hispània romana. 

• Identificar i reconèixer les característiques principals dels pobles que varen habitar la península Ibèrica en 

l’antiguitat. 

• Explicar la conquista romana d’Hispània. 

• Comprendre l’organització territorial i social de la Hispània romana. 

• Saber què és la romanització i explicar el procés de romanització d’Hispània. 

• Conèixer els trets més característics de la història antiga en el territori de les Illes Balears. 

• Comprendre i interpretar mapes històrics. 

• Fomentar l’interès per la història de la Península i de les Illes Balears. 

CONTINGUTS 

• Ibers, celtes i colonitzadors. 

• Hispània romana. 

• El territori de les Illes Balears a l’edat antiga. 

• Lectura i interpretació de mapes històrics i línies del temps. 

• Elaboració d’esquemes i taules. 

• Anàlisi i comparació d’imatges. 

• Lectura i comentari de texts històrics. 

• Respecte envers les cultures diferents de la pròpia. 

• Valoració del patrimoni històric i artístic d’Espanya. 

• Valoració de la influència de la cultura romana en la nostra societat. 

• Curiositat per la història d’Espanya i la de les Illes Balears. 

• 








TEMA 1 : NOMBRES NATURALS. SUMA I RESTA 


OBJECTIUS.- 


– Llegir, escriure, comparar i ordenar nombres naturals. 

– Escriure amb lletres els milions i llegir-los correctament. 

– Diferenciar el valor relatiu de les xifres segons la seva posició en un nombre. 

– Comparar nombres xifra a xifra. 

– Fer servir els signes de comparació . Ordenar sèries de nombres naturals. 

– Arrodonir nombres al miler, a la unitat, a la desena i a la centena de miler. 

– Fer servir les propietats de la suma per desenvolupar estratègies de càlcul mental. 

– Fer la prova de la resta. 

– Resoldre situacions problemàtiques utilitzant sumes i restes. 

CONTINGUTS.- 

– Lectura i escriptura de nombres naturals. Els milions. 

– Comparació i ordenació de nombres naturals. 

– Arrodoniment de nombres naturals. 

– Les propietats de la suma: commutativa i associativa. 

– La prova de la resta. 

– Els nombres romans i els nombres egipcis. 

– Determinació del valor d’una xifra en funció de la seva posició relativa dins un nombre enter. 

– Utilització d’estratègies per fer estimacions de sumes i restes. 


– Competència matemàtica 

– 

– Coneixement i interacció amb el món físic 

– 

– Tractament de la informació i competència digital 

– 

– Autonomia i iniciativa personal 

– 

– Competència per aprendre a aprendre 

– 

– Competència en comunicació lingüística 

– 

– Competència cultural i artística 

– 

– Competència social i ciutadana 

TEMA 2 : MULTIPLICACIÓ DE NOMBRES NATURALS 


OBJECTIUS: 


– Multiplicar factors acabats en zero. 

– Fer multiplicacions de conjunts d’elements ordenats per files i columnes. 

– Aproximar mentalment el resultat de multiplicacions. 

– Fer servir les propietats commutativa, associativa i distributiva de la multiplicació. 

– Resoldre expressions aritmètiques amb parèntesis. 

– Descompondre un nombre en factors. 

– Calcular expressions amb operacions combinades de sumes, restes i multiplicacions. 

– Fer servir estratègies de càlcul mental per multiplicar amb rapidesa. 

- Resoldre problemes amb dades innecessàries a l’enunciat. 

CONTINGUTS: 

– Les multiplicacions de conjunts d’elements: files per columnes. 

– L’estimació de productes. 

– Propietats commutativa, associativa i distributiva de la multiplicació. 

– Expressions amb diverses operacions. 

– La descomposició d’un nombre en factors. 

– Problemes amb dades innecessàries. 

– Multiplicació de factors acabats en zero. 

– Resolució de situacions problemàtiques fent servir la multiplicació. 



Coneixement i interacció amb el món físic 

Tractament de la informació i competència digital 






TEMA 3 : DIVISIÓ DE NOMBRES NATURALS 




– Reconèixer els elements de la divisió: dividend, divisor, residu i quocient. 

– Fer la prova de la divisió en situacions de càlcul i a l’hora de resoldre problemes. 

– Dividir amb divisors de tres xifres. 

– Dividir nombres enters per potències de deu. 

– Comprovar i aplicar la propietat fonamental de la divisió exacta. 

– Dividir amb dividends i divisors que són nombres acabats en zero. 

– Aplicar la divisió a la resolució de situacions problemàtiques de la vida quotidiana. 

– Valorar la repetició d’exercicis de divisió per millorar les capacitats de càlcul pròpies. 

Resoldre problemes amb l’ajuda de l’operació adequada i interpretar-ne els resultats. 

CONTINGUTS: 

– Les prova de la divisió. 

– El divisor de tres xifres. 

– La divisió entre potències de 10. 

– Propietat fonamental de la divisió exacta. 

– La divisió de nombres acabats en zero. 

– Les operacions combinades. 

– Resolució de situacions problemàtiques de la vida quotidiana fent servir la divisió. 

– Interès per conèixer estratègies de càlcul de diversos tipus de divisions. 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES : 









TEMA 4 : LES FRACCIONS 




– Fer servir les fraccions per interpretar aspectes quantificables de l’entorn. 

– Diferenciar entre numerador i denominador. 

– Representar gràficament una fracció i interpretar un gràfic deduint la fracció que representa. Fer servir 

la recta numèrica per representar fraccions. 

– Comparar fraccions amb la seva representació gràfica i la seva expressió aritmètica. 

– Identificar les fraccions com una part de la unitat. Diferenciar fraccions més petites i més grans que la 

unitat tenint en compte els numeradors i els denominadors. 

– Identificar situacions problemàtiques que s’expressen mitjançant fraccions més petites, iguals o més 

grans que la unitat. 

– Usar els nombres mixts en les situacions de la vida quotidiana que ho requeresquin. 

Resoldre problemes amb l’ajuda de preguntes intermèdies. 

CONTINGUTS: 

– Lectura i escriptura de fraccions. 

– Els termes de la fracció. La representació de fraccions en segments. 

– La comparació de fraccions. 

– Fraccions més petites que la unitat. Fraccions més grans que la unitat. 

– La fracció com a divisió exacta: nombres naturals. La fracció com a divisió no exacta: nombres mixts. 

– Resolució de situacions problemàtiques de la vida quotidiana fent servir els nombres mixts. 










TEMA 5 : OPERACIONS AMB FRACCIONS 




– Identificar la meitat i el quart com a fraccions d’ús quotidià. 

– Elaborar diferents estratègies de càlcul per obtenir la fracció d’un nombre. 

– Fer servir dibuixos esquemàtics i la recta numèrica per representar fraccions. 

– Obtenir la suma i la resta de fraccions amb denominador igual. 

– Reconèixer i obtenir fraccions equivalents a una fracció donada. 

– Fer servir els símbols per ordenar fraccions i expressar les que siguin equivalents. 

– Relacionar fraccions decimals amb dècimes. 

– Resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana fent servir operacions amb fraccions. 

Resoldre problemes triant les dades que hi falten. 

CONTINGUTS: 

– La fracció d’un nombre. 

– Suma de fraccions amb denominador igual. Resta de fraccions amb denominador igual. 

– Les fraccions equivalents. Obtenció de fraccions equivalents. 

– Fracció decimal: les dècimes. 

– Tria de dades per resoldre problemes. 










TEMA 6 : ELS NOMBRES DECIMALS 




– Representar i identificar nombres decimals en la recta numèrica. 

– Llegir i escriure nombres decimals fins a les mil·lèsimes. 

– Utilitzar gràfics i esquemes per representar nombres decimals. 

– Fer servir diferents formes de llegir un nombre decimal. 

– Comparar nombres decimals amb diferent nombre de decimals. 

– Arrodonir nombres decimals. 

– Elaborar estratègies de càlcul amb decimals: dividir enters entre 10, 100 i 1.000. 

– Utilitzar els nombres decimals per descriure situacions de l’entorn. 

Resoldre problemes amb euros arrodonint els preus. 

CONTINGUTS: 

– Les dècimes i la unitat. 

– Les centèsimes. 

– Les mil·lèsimes. 

– Arrodonir decimals a la unitat més pròxima. 

– La divisió d’un nombre natural entre potències de deu. 

– Lectura i escriptura de nombres decimals fins a les mil·lèsimes. 

– Ús de la recta numèrica i d’esquemes gràfics per representar nombres decimals. 

– Comparació i ordenació de nombres decimals. 

– Obtenció de l’equivalència entre nombre decimal i fracció decimal. 










TEMA 7 : OPERACIONS AMB NOMBRES DECIMALS 




– Comprendre el funcionament de la suma i la resta de nombres decimals. 

– Elaborar estratègies de càlcul per multiplicar un nombre decimal per un nombre natural. 

– Aplicar la mecànica de la multiplicació i de la divisió de decimals per 10, 100 o 1.000. 

– Elaborar estratègies de càlcul per dividir un decimal entre un natural. 

– Obtenir quocients decimals en una divisió d’enters. 

– Efectuar arrodoniments i estimacions en sumes, restes, multiplicacions i divisions de nombres decimals. 

Triar i aplicar les operacions adequades per resoldre un problema. Inventar preguntes per resoldre 

problemes. 

CONTINGUTS : 

– Suma i resta de nombres decimals. 

– Multiplicació i divisió d’un nombre decimal per un de natural. 

– La multiplicació i la divisió d’un decimal per 10, 100 o 1.000. 

– Quocient decimal en divisions de nombres naturals. 

– Arrodoniment i estimació en sumes i en restes. 

– Arrodoniment i estimació en multiplicacions i en divisions. 

– Creació de preguntes per resoldre problemes posteriorment. 

– Identificació dels zeros innecessaris en un nombre decimal. 










TEMA 8 : LES RECTES I ELS ANGLES 




– Reconèixer la posició relativa de dues rectes distingint entre rectes paral·leles i rectes perpendiculars. 

– Mesurar angles fent servir el transportador i expressant el resultat en graus sexagesimals. 

– Construir angles utilitzant amb destresa els instruments de mesura i de dibuix. 

– Reconèixer i representar els principals tipus bàsics d’angles, inclòs l’angle pla (180°). 

– Fer girs de 90º a partir d’angles donats. 

– Reconèixer i representar la bisectriu d’un angle i la mediatriu d’un segment. 

– Identificar els angles consecutius, adjacents i oposats pel vèrtex d’una figura. 

Resoldre problemes fent servir la geometria de rectes i d’angles. 

CONTINGUTS : 

– Mesura d’angles: el transportador. La construcció d’angles. Expressió de la mesura d’un angle en graus 

sexagesimals. 

– Classes d’angles. Angles i girs de 90º. 

– La bisectriu d’un angle. La mediatriu d’un segment. 

– Angles consecutius, adjacents i oposats pel vèrtex. 

– Compleció d’enunciats per resoldre problemes. 

– Construcció de rectes paral·leles i rectes perpendiculars utilitzant els instruments de dibuix adequats. 










TEMA 9 : LES FIGURES PLANES 

OBJECTIUS : 

– Reconèixer els diferents elements geomètrics d’un polígon: costats, vèrtexs i angles i saber-ne calcular 

el perímetre. 



– Diferenciar figures geomètriques poligonals de figures geomètriques no poligonals. 

– Classificar un polígon en funció del nombre de costats. 

– Classificar triangles segons els costats: equilàters, isòsceles i escalens, i segons els angles: acutangle, 

rectangle i obtusangle. 

– Construir diferents tipus de triangles fent servir els instruments de mesura. 

– Reconèixer i construir els diferents tipus de quadrilàters. 

– Identificar els polígons regulars principals. 

– Conèixer les característiques i les parts que formen la circumferència i el cercle. 

Fer servir el regle, l’esquadra i el compàs per dur a terme construccions geomètriques compostes. 

CONTINGUTS : 

– Els elements d’un polígon. Classes de polígons. 

– Classes de triangles. Construcció de triangles. 

– Classificació dels quadrilàters. Els polígons regulars. 

– La circumferència. El cercle. 

– Obtenció del perímetre d’un polígon a partir de la mesura dels costats. 

– Utilització del regle, l’esquadra i el compàs per a les construccions geomètriques. 










TEMA 10 : ELS COSSOS GEOMÈTRICS 


– Diferenciar entre poliedres i cossos rodons. Identificar els poliedres principals. 



– Descriure els elements geomètrics principals del prisma. Reconèixer el desenvolupament d’un prisma 

hexagonal i fer-lo servir per construir el poliedre corresponent. 

– Identificar les piràmides i analitzar els seus elements geomètrics. Reconèixer la representació plana 

corresponent a una piràmide i construir una piràmide a partir del seu desenvolupament. 

– Analitzar els elements geomètrics dels poliedres regulars. 

– Reconèixer els cossos geomètrics principals que presenten superfícies corbes. 

– Identificar els elements del cilindre, el con i l’esfera. 

– Determinar el volum d’un cos geomètric. 

Resoldre situacions problemàtiques relacionades amb els poliedres. 

CONTINGUTS : 

– Els prismes: elements i desenvolupament. 

– Les piràmides: elements i desenvolupament. 

– Classificació dels poliedres segons el nombre i la forma de les seves cares. 

– Poliedres regulars. 

– Els cossos amb superfícies corbes. El cilindre, el con i l’esfera. 

– El volum. 

– Resolució de situacions problemàtiques relacionades amb els poliedres. 










TEMA 11 : LA LONGITUD 



– Identificar les diferents unitats de longitud en situacions concretes. 


– Fer servir les taules de valor posicional per interpretar el significat de les xifres en expressions de 

longitud. 

– Elaborar i obtenir estratègies per passar de forma complexa a incomplexa les unitats de longitud i 

viceversa. 

– Valorar les equivalències entre les unitats de longitud, fent servir decimals. 

– Utilitzar les estratègies de càlcul amb nombres acabats en zero per fer operacions amb longituds. 

– Aplicar la conversió d’unitats de longitud al càlcul de distàncies en mapes amb escala. 

– Fer operacions amb unitats de longitud. 

– Utilitzar el càlcul mental per fer operacions amb longituds. 

Mesurar amb el regle graduat en centímetres i mil·límetres. 

CONTINGUTS : 

– Unitats de longitud: expressió complexa i incomplexa. 

– El metre: múltiples i submúltiples. 

– Longitud i decimals. 

– Canvi d’unitats. Els zeros en els canvis d’unitat. 

– Aplicació: les escales dels mapes. 

– Utilització del regle graduat per mesurar longituds. 

– Tria de les unitats de longitud més adequades per expressar una mesura. 

– Resolució de situacions problemàtiques relacionades amb mesures de longitud. 










TEMA 12 : PES I CAPACITAT 


– Reconèixer les mesures principals de pes i capacitat, tant múltiples com submúltiples del gram i del litre. 

– Valorar les diferents unitats de pes per conèixer millor el món real, com la tona. 



– Desenvolupar estratègies per a la transformació d’expressions complexes i incomplexes de pes i de 

capacitat. 

– Fer servir taules d’equivalències i esquemes de transformació d’unitats de pes i de capacitat. 

– Saber fer servir les fraccions de quilo i de litre mitjançant expressions decimals en situacions 

quotidianes. 

– Resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana relatives a pesos aplicant les operacions 

adequades. 

Completar enunciats triant les dades que falten per resoldre problemes de la vida quotidiana. 

CONTINGUTS: 

– Els submúltiples del gram. Els múltiples del gram. 

– Expressió complexa i incomplexa. 

– Les fraccions de quilo i els decimals. La tona. 

– Els submúltiples del litre. Les fraccions del litre i els decimals. Els múltiples del litre. 

– Utilització de taules per a la conversió d’unitats de pes i de capacitat. 

– Comparació de nombres que expressen pesos i capacitats. 

– Tria de la unitat més adequada per expressar el resultat de les operacions amb pesos i capacitats. 

– Identificació de problemes de la vida quotidiana relatius a mesures de pes i capacitats que es resolen 

amb les quatre operacions. 










TEMA 13 : MOVIMENTS EN EL PLA I SUPER FÍCIE 


– Trobar els eixos de simetria d’una figura. Saber explicar el concepte de simetria respecte d’un eix. 

– Obtenir figures simètriques a partir del procés de la translació. 

– Reconèixer diferents figures geomètriques i la seva superfície. 


– Expressar les superfícies fent servir el centímetre quadrat i el metre quadrat. 


– Utilitzar les fórmules de càlcul de les superfícies del rectangle, del quadrat, del romboide i del triangle. 

– Obtenir estratègies de càlcul per determinar superfícies. 

– Obtenir figures equivalents en superfície i per descomposició. 

– Identificar les mesures de superfície que es fan servir de manera habitual a la vida quotidiana. 

Resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana en les quals intervenguin superfícies de 

polígons. 

CONTINGUTS : 

– Els eixos de simetria d’una figura. La simetria respecte d’un eix. 

– La translació. 

– Mesura de la superfície: el centímetre quadrat. El metre quadrat. 

– Superfície del rectangle i del quadrat. Superfície equivalent: el romboide. Superfície de triangles. 

– Elaboració d’estratègies per obtenir la superfície de figures compostes mitjançant triangulacions o 

descomposició. 










TEMA 14 : TEMPS I DOBLERS 


– Conèixer les principals unitats de temps d’ús habitual a la vida quotidiana i la seva equivalència. 

– Resoldre sumes i restes de dades de temps expressant el resultat amb les unitats adequades. 

– Transformar expressions de temps complexes en incomplexes i viceversa. 

– Reconèixer les monedes i els bitllets del sistema monetari euro i diferenciar els que són més grans i més 

petits que un euro. 

– Determinar l’equivalència entre cèntims i euros. 



– Fer operacions amb quantitats expressades en euros fent sumes, restes, multiplica-cions i divisions. 

– Comparar preus expressats en euros i arrodonir-los a la unitat més pròxima. 

Arrodonir el resultat d’una operació incloent l’arrodoniment de mil·lèsimes a la centèsima més pròxima en 

divisions. 

CONTINGUTS : 

– Unitats de temps. 

– Sumes amb unitats de temps. Restes amb unitats de temps. 

– Expressions complexes i incomplexes. 

– L’euro: pagaments i devolucions. Operacions amb euros. 

– Arrodonir preus. Divisions: arrodoneix al cèntim més pròxim. 

– Elaboració d’estratègies personals per llegir horaris i obtenir la durada d’un esdeveniment i la 

interpretació de taules d’horaris. 

– Aplicació del càlcul mental a la determinació del canvi de monedes en els pagaments i en les devolucions, 

incloent l’arrodoniment a la centèsima més pròxima. 










TEMA 15 : ESTADÍSTICA I PROBABILITAT 


– Resoldre situacions problemàtiques utilitzant la informació contenguda en diferents tipus de gràfics. 

– Interpretar enquestes fent servir de paràmetre la moda. 

– Analitzar gràfics circulars. 

– Calcular la mitjana aritmètica de diversos nombres. 

– Valorar la utilitat de les mitjanes com a informació simplificada d’un conjunt de dades. 

– Fer servir una terminologia adequada per descriure el grau de probabilitat d’un resultat d’una 

experiència aleatòria. 



– Identificar un resultat impossible i un resultat segur obtengut en un experiment. 

– Expressar la probabilitat d’un resultat utilitzant fraccions. 

Fer servir la probabilitat per resoldre situacions de la vida quotidiana. 

CONTINGUTS : 

– Taula de freqüències i moda. Gràfics circulars. 

– Mitjana o mitjana aritmètica. Càlcul de la mitjana aritmètica. 

– Probabilitat: segur i impossible. Probabilitat i fraccions. 

– Anàlisi d’enquestes fent servir de paràmetre la moda. 

– Resolució de situacions problemàtiques a partir de la informació contenguda en diferents tipus de 

gràfics. 

– Resolució de situacions problemàtiques de la vida quotidiana mitjançant el 

càlcul de mitjanes i la probabilitat. 

– Diferenciació entre jocs d’atzar i jocs que no ho són. 

– Expressió del grau de probabilitat d’un resultat d’una experiència aleatòria fent servir la terminologia 

adequada. 

– Diferenciació entre resultat impossible i resultat segur en un experiment. 










UNITAT DIDÀCTICA: COMENÇAM EL CURS 

Assignatura: EDUCACIÓ FÍSICA 

Curs: 5è i 6è CURS DE PRIMÀRIA 


1. Prendre contacte amb els alumnes. 

2. Recordar les normes bàsiques sobre la roba, l’ús i la conservació del material. 

3. Afavorir a classe un clima positiu, alegre, de companyonia i d’estima mutual. 

4. Participar a jocs de presentació, identificació i coneixement mutu. 

5. Col.laborar de forma activa en la realització de les activitats. 

6. Promoure la participació, la desinhibició personal i la compenetració del grup classe. 

7. Afavorir la convivència amb els jocs d’equip. 

8. Respectar les normes dels jocs. 


9. Millorar i refermar el treball d’equip. 

10. Afavorir un clima de participació, de col.laboració i de respecte mutu. 

11. Ésser capaços de gaudir i treballar en equip, 

12. Restar importància al fet de guanyar o perdre. 

13. Cercar estratègies dins els jocs d’equip. 

14. Afavorir el treball d’equip. 

15. Acceptar i valorar les aportacions de tots els companys/es. 

CONTINGUTS: 


• Presentació del mestre i els alumnes. 

• Normes de funcionament i planificació del curs. 

• Cooperació, comunicació, relació,... 

• Coneixement mutu, confiança i sentit d’equip. 

• Mesures antropomètriques. 

• Instal·lacions esportives, material, normes,... 

• Realització i desenvolupament de jocs de presentació, de coneixement i d’afirmació. 

• Participació en jocs cooperatius. 

• Realització i gaudiment de jocs col·lectius. 

• Resolució de projectes, conflictes,... de la dinàmica de grup. 

• Realització d’una “oca” lúdico-esportiva, cooperativa. 

• Participació en jocs per afirmar la personalitat. 

• Organització de les activitats i jocs que ens ajuden a coneixer-nos millor les nostres qualitats i valors. 

• Ordenació i recollida del material abans i després de les activitats, com a norma de la classe d’E.F. 

• Col·laboració en la feina en equip. 

• Respecte i cura del material. 

• Acceptació de les diferencies entre grups. 

• Acceptació del paper a realitzar en el equip. 

• Interès per l’activitat. 

• Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal, així com la dels altres, les seves possibilitats i 

limitacions. 

• Assumpció del joc com a element de gaudiment. 


1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 

2. Tractament de la informació i competència digital 

3. Competència d'aprendre a aprendre 

4. Competència d'autonomia i iniciativa personal 

5. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 

6. Competència social i ciutadana 

UNITAT DIDÀCTICA: JOCS D’ARREU EL MÓN 




1. Coordinar amb precisió els moviments corporals segmentaris. 

2. Identificar les distàncies dels objectes i companys respecte de si mateix. 

3. Executar desplaçaments amb diverses trajectòries per l’espai. 

4. Millorar la coordinació del tren inferior i la coordinació dinàmica general. 

5. Adaptar els llançaments a les situacions de joc. 

6. Refermar els tipus de desplaçaments. 



7. Refermar hàbits bàsics d’higiene corporal. 

8. Usar la roba esportiva adequada en cada cas. 

9. Desenvolupar les habilitats i les destreses dins un context de joc. 

10. Conèixer diferents tipus de jocs cooperatius i tradicionals que afavoreixin el desenvolupament d’hàbits 

no competitius. 

11. Utilitzar accions amb el cos per fugir, esquivar, enganar. 

12. Aplicar la motricitat gestual bàsica utilitzada en el joc (córrer, seurer-se, esquivar, fugir) 

13. Usar la cooperació com a estratègia més valida per divertir-se. 

14. Conèixer i valorar jocs d’altres llocs d’arreu del món. 

15. Respectar les normes i regles dels jocs. 

16. Mostrar actituds de rebuig cap a les conductes violentes o discriminatòries. 

17. Experimentar el joc popular i tradicional com a objecte cultural, de plaer i recreació. 

18. Construir i valorar material útil pels jocs. 

19. Organitzar el joc a partir de les normes pactades i crear possibles variants del joc. 

20. Conèixer les regles bàsiques dels jocs treballats d’arreu el món i del propi territori. 

21. Acceptar i respectar les normes establertes. 

CONTINGUTS: 

• Els segments corporals (C). 

• Noció bàsica de distància (C). 

• Interpretació de distàncies i velocitats (P). 

• Comparació de distàncies en un espai motriu (P). 

• Interceptació de trajectòries (P). 

• Adquisició progressiva de confiança en un mateix i en els altres (A). 

• Esquema motor de les habilitats motrius bàsiques i desplaçaments (C). 

• Ús d’habilitats motrius bàsiques en diferents situacions i formes d’execució: llançaments, recepcions, 

bots, conduccions...(P). 

• Executar amb fluïdesa d’habilitats motrius bàsiques: cursa (P). 

• Desplaçaments: cursa, canvis de sentit, salts (P). 

• Participació en totes les activitats de grup acceptant les diferències individuals (A). 

• Normes d’higiene personal i cura del propi cos (C). 

• Necessitat de neteja després de l’exercici (C). 

• Manteniment dels hàbits relacionats amb el cos i la higiene personal (P). 

• Ús de la roba adequada per a l’activitat física (P). 

• Constància davant els hàbits higiènics (A). 

• Els jocs cooperatius com a recurs per augmentar el repertori lúdic (C). 

• Els jocs com a fenomen social (C). 

• Transmissió cultural a través del joc (C). 

• Millora de les habilitats motrius bàsiques en diferents situacions de joc (P). 

• Experimentació de jocs d’arreu del món com a objecte de plaer i recreació (P). 

• Interpretació de la posició, trajectòria i velocitat del propi cos i el dels altres, així com dels objectes a 

l’espai (P). 

• Utilització d’estratègies cooperatives (P). 

• Adaptació a regles cada vegada més complexes (P). 

• Acceptació del joc com a element fonamental per a la integració social, l’equilibri personal i la relació 

interpersonal (A). 

• Respecte a les normes en els jocs col·lectius (A). 

• Valoració i acceptació vers les persones que participen en el joc (A). 

• Confiança en les pròpies possibilitats i esforç personal en els jocs (A). 

• Valoració de la participació per damunt la competició (A). 

• Joc tradicional i popular i les seves regles. 



• Coneixement de la cultura popular a través del joc. 

• Experimentació del joc com a font de recreació. 

• Execució de jocs populars i tradicionals. 

• Construcció de material de jocs. 

• Organització del joc a partir de les normes pactades i crear possibles variants del joc. 

• Cura amb els materials i cura per l’entorn en les activitats a la natura. 

• Reconeixement i acceptació dels diferents nivells d’habilitat i destresa. 

• Reconeixement i valoració positiva del nostre patrimoni cultural. 

• Participació amb independència del grau de destresa adquirit, en les activitats proposades mostrant 

actituds de respecte i cooperació. 

• Acceptació de normes. 



2. Competències artística i cultural 






UNITAT DIDÀCTICA: UNA BONA CONDICIÓ FÍSICA 


Curs: 5è CURS DE PRIMÀRIA 

Professors/a: BONI MOLADA/MIQUEL ÁNGEL HERNÁNDEZ 


1. Conèixer el nom de les qualitats físiques bàsiques. 

2. Millorar la condició física a través de les qualitats físiques bàsiques. 

3. Millorar de la resistència aeròbica a través de la cursa contínua. 

4. Adaptar les diferents velocitats de cursa a situacions senzilles. 

5. Coordinar el moviment de braços i cames en el desplaçament en cursa. 

6. Prendre-se les pulsacions de forma autònoma. 

7. Realitzar un escalfament abans de qualsevol esforç físic. 

8. Entendre que respirar correctament ajuda a fatigar-se manco. 

9. Saber dosificar l’esforç per superar les situacions de fatiga. 

10. Millorar la força muscular a través de jocs. 

11. Practicar i interioritzar el ritme aeròbic. 

12. Iniciar-se en l’aprenentatge per realitzar els seus propis controls de pulsacions. 

13. Esforçar-se per vèncer les dificultats superables. 

14. Habituar-se a treballar la flexibilitat de forma periòdica. 

15. Reconèixer el cos tens i el cos relaxat. 

16. Millorar la resistència aeròbica a través de jocs. 

17. Esforçar-se per vèncer les dificultats superables. 

18. Millorar la força muscular en parelles. 

19. Adaptar el ritme aeròbic en funció de situacions o distàncies diferents. 

20. Millorar l’elasticitat muscular a través del treball d’estiraments. 

21. Augmentar l’amplitud màxima del joc articular. 

22. Desenvolupar la força a través de jocs. 

23. Afavorir el treball en equip. 

CONTINGUTS: 

• Qualitats físiques bàsiques. 

• La condició física a través de les qualitats físiques bàsiques. 

• Millora de la resistència aeròbica a través de la cursa contínua. 



• Adaptació de les diferents velocitats de cursa a situacions senzilles. 

• Coordinació del moviment de braços i cames en el desplaçament en cursa. 

• Prendre-se les pulsacions de forma autònoma. 

• Realització d’un escalfament abans de qualsevol esforç físic. 

• La respiració i la fatiga. 

• Dosificació de l’esforç per superar les situacions de fatiga. 

• Millora de la força muscular a través de jocs. 

• Practica i interiorització del ritme aeròbic. 

• Iniciació en l’aprenentatge per realitzar els seus propis controls de pulsacions. 

• Esforç per vèncer les dificultats superables. 

• Habituar-se a treballar la flexibilitat de forma periòdica. 

• Reconeixement del cos tens i el cos relaxat. 

• Millora de la resistència aeròbica a través de jocs. 

• Esforç per vèncer les dificultats superables. 

• Millora de la força muscular en parelles. 

• Adaptació del ritme aeròbic en funció de situacions o distàncies diferents. 

• Millora de l’elasticitat muscular a través del treball d’estiraments. 

• Augment de l’amplitud màxima del joc articular. 

• Desenvolupament de la força a través de jocs. 

• Afavoriment del treball en equip. 








UNITAT DIDÀCTICA: PASSAM, REBEM I INTERCEPTAM 




• Executar de manera coordinada moviments corporals segmentaris. 

• Utilitzar la consciència de la simetria corporal per elaborar una resposta motriu adequada. 

• Utilitzar la representació de la imatge corporal com a centre direccional. 

• Organitzar les relacions espacials amb referència a un mateix per elaborar respostes motrius. 



• Reconèixer els elements perceptius (distàncies, velocitats, trajectòries) amb relació als companys/es o 

a l’objecte per utilitzar-lo en respostes motrius. 

• Conservar les mateixes distàncies en els desplaçaments, sense o amb canvis de direcció. 

• Adequar la passada a I'objecte. 

• Passar un objecte amb una o dues mans a una certa distància 

• Desplaçar-se amb rapidesa per rebre un objecte o copejar-lo en un lloc precís. 

• Rebre i passar objectes a un/a company/a que es desplaça. 

• Prendre consciència de les trajectòries d’un/dos objectes coordinant la passada i la recepció 

successivament. 

• Tallar la trajectòria d’un mòbil amb les mans, els peus i el cap. 

• Conèixer i utilitzar les normes i les regles bàsiques de joc. 

• Descobrir i comprendre les estratègies bàsiques del jocs practicats. 

• Desenvolupar les habilitats i destreses bàsiques dedins d’un context de joc. 

CONTINGUTS: 

• Mobilitat articular: 

• Les articulacions com a possibilitadores de moviment. (C) 

• Us de les articulacions. (P) 

• Realització de manera coordinada el moviment de braços, cames i cap.(P) 

• Lateralitat: presa de consciència de la independència segmentària. 

• Preferència lateral: mà/peu (C) 

• Utilització dels dos costats del cos prenent consciència de la pro"pia preferència lateral: llançar, 

passar, copejar i botar. (P) 

• Projecció de la lateralitat dins l’espai 

• Noció de distància (C): 

• Estirnació de distàncies. (P) 

• Nocions de trajectòria, direcció i velocitat, en un mateix, en els altres i en els objectes. (C) 

• Us divers de trajectòries i velocitats de segments corporals. (P) 

• Tipus de trajectòria dels objectes: horitzontals/parabòliques/picades. (C) 

• Millora dels tipus de trajectòries a través de llançaments, copejos i recepcions amb mòbils. (P) 

• Intencionalitat controlada de la trajectòria segmentària i de la projectada als objectes. (P) 

• Anticipació a la trajectòria dels objectes. (P) 

• Velocitat en un mateix, en els altres i en els objectes. (P) 

• Acceleració i desacceleració. (P) 

• Ajut entre companys/es en la realització de tasques motrius. (A) 

• Confiança en les possibilitats d’èxit en les tasques. (A) 

• Coneixement de les HMB. (C) 

• Maneig d’objectes: llançaments, passades, recepcions, interceptacions, copejos, conduccions, bots, 

aturades. (C) 

• Adequació dels moviments a la distància, velocitat i trajectòria dels desplaçaments dels altres i dels 

objectes. (P) 

• Us de les VIMB en diferents situacions i formes d’execució: (P) 

• Maneig de la pilota: bot. (Consolidació tècnica) 

• Passades i recepcions. (Millora tècnica) 

• Punteries. 

• Conduccions-parades.(Millora-perfecció) 

• Adaptació de les conductes motrius a diferents situacions, materials i medis; per resoldre problemes 

senzills (llançar-copejar/botar-rodolar). (P) 

• Acceptació del propi nivell. (A) 

• Confiança en sí mateix en l’aplicació dels HMB (A). 

• Respecte davant els diferents nivells de destresa. (A) 

• Capacitat d'autoavaluar-se per ser conscient del nivell d’execució. (A) 

• Regles bàsiques dels jocs proposats. (C) 

• Comprensió del joc com a participatiu. (P) 

• Us de les HMB en situació de joc. (P) 



• Motricitat gestual bàsica. Estratègies bàsiques del joc. 

• Paper del s jugadors/es dins el j oc. (C) 

• Utilització adequada de l’espai bàsic de joc: espais diferenciats/espais com a meta. (P) 

• Utilització de les estratègies bàsiques de col·laboració-oposició. (P) (Coordinació de les accions 

amb el/la company/a per aconseguir un fi en comú). 

• Apreciació de les normes i regles del joc respectant-les. (A) 

• Valoració del joc com a mitjà per millorar les seves possibilitats motrius, les seves relacions amb els 

altres i com element de diversió. (A) 

• Adonar-se de les diferents funcions existents en el joc i acceptació d’aquestes. (A) 








UNITAT DIDÀCTICA: MOU-TE AMB RITME 




1. Diferenciar els diferents elements del ritme tant forma conceptual com de forma pràctica. 

2. Elaborar coreografies grupals a partir dels seus elements bàsics. 

3. Participar activament en les activitats rítmiques i respectar les accions dels altres. 

4. Mostrar interès per comunicar amb el propi cos. 

5. Actuar sense inhibició en moviments espontanis i suggerits. 

CONTINGUTS: 

• Classificació dels elements del ritme: pulsació, tempo, compàs, accent i frase. 

• Realització d'activitats rítmiques grupals i individuals. 

• Realització de coreografies grupals. 

• Interès per les activitats rítmiques. 

• Respecte cap als companys. 

• Implicació en el treball en grup. 









UNITAT DIDÀCTICA: EQUILIBRI AMB FIGURES 






• Descobrir noves posicions i possibilitats corporals tot sol, per parelles o en grup. 

• Mantenir-se en equilibri en qualsevol situació, superfície o posició en repòs o en moviment. 

• Refermar l’equilibri estàtic amb diferents punts de recolzament i altures del centre de gravetat. 

• Interioritzar la posició dels segments corporals quan es desplacen en totes les direccions possibles de 

l’espai. 

• Esser capaç d’inventar equilibris amb un/a company/a. 

• Prendre consciència dels graus de mobilitat articular en l’adopció de postures. 

• Viure situacions de contracció i relaxació segmentària sense i amb material. 

• Dominar postures estàtiques individuals de tècnica senzilla. 

• Dominar composicions, individuals com a grupals, en la reproducció o creació de figures, piràmides i 

castells. 

• Refermar la posició invertida de cap i controlar la posició invertida de mans. 

• Experimentar l’aplicació de la vertical a diferents figures. 

• Mantenir el grau natural de flexibilitat. 

• Habituar-se a treballar la flexibilitat amb certa periodicitat. 

• Acceptar les pròpies limitacions i les dels companys/es. 

• Adonar-se de la influència dels músculs posturals sobre el to muscular. 

• Donar importància a les ajudes entre companys/es. 

• Mantenir una atenció en tots els exercicis pel seu nivell de risc. 

• Utilitzar jocs d’oposició i lluita amb l’objectiu de desequilibrar el company/a. 

CONTINGUTS: 

• Identificació de la intervenció de la postura en les situacions d’equilibri. 

• Presa de consciència de la implicació dels graus de mobilitat en l’execució de les tasques motrius. 

• Ampliació del repertori d’equilibracions estàtiques i dinàmiques: figures i castells. 

• Control de la posició invertida de cap. 

• Interiorització de la posició invertida de mans. 

• Acceptació del propi nivell i el dels companys/es. 

• Nomenclatura de les postures bàsiques. 

• Vivenciació de moviments senzills amb material divers. 

• Control de postures senzilles amb recolzament a terra. 

• Control de la vertical de cap. 

• Interiorització de la vertical de mans. 

• Experimentació i aplicació de la vertical a diferents figures. 

• Manteniment del grau natural de flexibilitat. 

• Col·laboració entre els companys/es per aconseguir un fi en comú. 

• Exploració de les possibilitats comunicatives de les postures corporals. 

• Disposició favorable al contacte entre companys/es per realitzar figures. 

• Coneixement de les ajudes adequades a cada postura corporal. 

• Adquisició de l’hàbit de l’escalfament. 

• Interès per mantenir una atenció en tots els exercicis pel seu nivell de risc. 











UNITAT DIDÀCTICA: PRACTICAM ELS JOCS 





• Controlar els segments corporals per crear trajectòries als objectes. 

• Interceptar les trajectòries de companys i objectes. 

• Controlar l’impuls motor per realitzar llançaments. 

• Llançar un mòbil amb precisió a llocs concrets. 

• Coordinar les accions per realitzar llançaments de precisió de formes diferents. 

• Desenvolupar la capacitat de preveure accions. 

• Col·laborar amb els companys per passar i rebre mòbils de forma continuada. 

• Coordinar el llançament i la recepció successiva, d’un objecte, de forma continuada. 

• Copejar de forma successiva una pilota que segueix una trajectòria determinada. 

• Córrer amb canvis de sentit. 

• Refermar hàbits bàsics d’higiene corporal. 

• Usar la roba esportiva adequada en cada cas. 

• Conèixer els conceptes de joc d’atac, joc de defensa i d’estratègia. 

• Utilitzar accions motrius amb el cos per fugir, esquivar, enganar. 

• Respectar les normes i regles del joc i acceptar la flexibilitat d’algunes d’elles en funció de cada situació. 

• Conèixer diferents tipus de jocs (jocs de canxa dividida, jocs d’invasió). 

• Usar la cooperació com a estratègia més vàlida per divertir-se. 

• Desenvolupar les habilitats i les destreses dins d’un context de joc. 

CONTINGUTS: 

• Conceptes d’intercepció de trajectòries. (C) 

• Interceptació de trajectòries. (P) 

• Esquema motor de les HMB i llançaments. (C) 

• Mobilitat articular, coneixement de les possibilitats corporals. (C) 

• Trajectòries de mòbils. (C) 

• Execució d’habilitats motrius bàsiques: llançaments (amb una mà, amb les dues, impulsió...). (P) 

• Ús de HMB en diferents situacions i formes d’execució: punteries, llançaments i recepcions. (P) 

• Control de l’orientació del cos en llançaments i recepcions. (P) 

• Valoració de la pròpia habilitat motriu com a punt de partida per assolir una superació personal. (A) 

• Capacitat d’autoavaluar-se per ser conscient del nivell d’execució. (A) 

• Participació en totes les activitats de grup acceptant les diferències individuals. (A) 






• Noció de cooperació. (C) 

• Estratègies bàsiques del joc. (C) 

• Normes bàsiques dels jocs. (C) 

• Millora de les habilitats motrius bàsiques en diferents situacions de joc. (P) 



• Aprenentatge de l’estructura interna dels jocs mitjançant la introducció progressiva de situacions de 

jocs. (P) 

• Asimilar les funcions de d’adversaris o d’espais i d’atac. (P) 

• Ús de les tasques de cooperació i oposició dintre d’un mateix joc. (P) 

• Resolució de conflictes durant el joc a través del diàleg i la reestructuració de les normes. (P) 

• Acceptació amb responsabilitat del paper a exercir dins del grup. (A) 

• Rebuig de les actituds que no permetin gaudir del joc amb independència del resultat. (A) 









UNITAT DIDÀCTICA: L’ORIENTACIÓ. UN ESPORT D’AVENTURA 




1. Conèixer i valorar l’esport de l’orientació. 

2. Realitzar itineraris interpretant els mapes topogràfics de la zona. 

3. Elaborar estratègies per afrontar una cursa d’orientació. 

4. Interpretar correctament els mitjans tècnics i físics per poder orientar-nos al medi natural (punt de 

referències). 

5. Acceptar i respectar les normes de manteniment i millora del medi natural. 

6. Practicar l’activitat física, respectant la natura. 

CONTINGUTS: 

• Nocions relacionades amb la pròpia orientació, sentit, direcció, dimensions, nocions topològiques 

bàsiques. 

• Capacitats físiques bàsiques. 

• Prevenció d’accidents durant la pràctica de l’activitat física. 

• Utilització correcta dels espais i materials. 

• Coneixements bàsics i regles de l’esport de l’orientació. 

• Percepció i estructuració espacial (punts de referència). 

• Adaptació d’habilitats motrius per desenvolupar-se amb seguretat i autonomia al medi natural. 

• Adequació de les possibilitats a l’activitat al medi natural: dosificació de l’esforç. 

• Preparació i planificació de l’activitats d’orientació. 


• Acceptació de la pròpia realitat corporal, les seves possibilitats i limitacions. 


• Participar amb independència del grau de destresa adquirit, en les activitats proposades mostrant actituds 

de respecte i cooperació. 







4. Competència matemàtica 





UNITAT DIDÀCTICA: MALABARS 






1. Utilitzar un o més segments corporals en accions de llançar i rebre. 

2. Refermar el costat dominant (mans i/o peus) en les tasques amb mòbils. 

3. Millorar la disociació segmentària en membres superiors i inferiors. 

4. Identificar els principals moviments que realitzen les articulacions en relació amb l’espai. 

5. Establir un ritme en els llançaments i/o copejos. 

6. Fomentar la col.laboració en les tasques per equips. 

7. Copejar el mòbil amb diverses zones corporals (mans, peus, cap…). 

8. Descobrir noves formes de llançar i rebre amb mans i/o peus. 

9. Coordinar moviments simultanis o successius de braços en accions de llançar i rebre. 

10. Llançar i rebre un mateix objecte de forma continuada. 

11. Llançar i rebre dos objectes de forma continuada. 

12. Llançar el mòbil amb diferents trajectòries verticals, horitzontals i circulars. 

13. Afavorir el maneig i la utilització de materials amb possibilitats diferents. 

14. Promoure l’agrupació per parelles com a mitjà facilitador de la comunicació i de l’ampliació del 

repertori motriu. 

15. Interès per adquirir una major destresa en les manipulacions amb mòbils. 

16. Respectar i acceptar les nostres pròpies possibilitats i la dels altres. 

17. Iniciar-se a les activitats pròpies del joc malabar. 

18. Realitzar senzills jocs malabars amb un i/o dos objectes. 

19. Passar-se malabars en equip, en diferents formes i ritmes. 

CONTINGUTS: 

• Els segments corporals i les seves articulacions. (C) 

• Apreciació de trajectòries i distàncies dels segments corporals. (P) 


• Lateralitat: presa de consciència de la independència segmentària. (C) 

• Esquerra i dreta respecte així mateix. (C) 

• Afirmació de la lateralitat: projecció dins l'espai. (P) 

• Ús diferenciat de les parts simètriques del cos. (P) 

• Noció bàsica de trajectòria, distància i velocitat en els objectes. (C) 

• Apreciació de les diferents trajectòries dels objectes. (P) 

• Trajectòria vertical 

• Trajectòria parabòlica 

• Trajectòria rectilínia 

• Conscienciació de les trajectòries de dos objectes. 

• Ajustaments perceptius, espai-temps i adaptacions motores. (C) 

• Nocions d'organització espacial: entre el propi cos, els objectes i l'espai exterior. (C) 

• Ús de les nocions d'organització espacial i temporal. (P) 

• Estructuració de l'espai d'acció (estimació de distàncies). (P) 

• Col·laboració en les activitats de grup i per parelles. (A) 

• Esquema motor de les HMB llançaments. C) 



• Ús de les HMB en diferents situacions i formes d'execució: 

• Manipulació i utilització d’objectes convencionals i no convencionals: (copejos, llançaments i recepcions). 

(P) 

• Iniciació a les tècniques bàsiques del joc malabar. (P) 

• Llançaments unilaterals, bilaterals. (P) 

• Confiança en si mateix i autonomia personal. (A) 

• Ús de les habilitats bàsiques en situació de joc. (P) 

• Actitud de respecte cap al propi cos i cap als altres. (A) 









CINQUÈ 


1 TEMA 



Cançó i veu: 

• Interpretar amb la veu cançons a partir de l’audició de la mestra. 

• Cantar cançons amb acompanyament de piano , guitarra, acompanyament instrumental enregistrat. 

• Cantar amb gran grup, petit grup i individualment. 

• Memoritzar el text de les cançons . 

• Afinar per imitació del piano 

• Adoptar una actitud d’escolta i silenci. 

• Repetir sons més aguts o més greus imitant la mestra o un instrument. 

• Adoptar una bona postura corporal. 

Educació de l’oïda- Audició : 

• Saber classificar les veus femenines: soprano i contralt, més aguda , més greu. 

• Saber classificar les veus masculines : tenor i baix, més aguda, més greu. 

• Identificar auditivament les quatre veus humanes. 

• Escoltar amb atenció les audicions enregistrades o visionades. 

• Respectar i reconèixer la feina dels i les cantants professionals. 

• Reconèixer en les audicions els instruments musicals apresos en cursos anteriors. 

• Explicar les sensacions i emocions que genera l’escolta de les diferents audicions 

Lectura i escriptura: 

• Llegir ritmico- melòdica cançons i fragments curts amb les notes apreses. 

• Escriure amb una bona grafia les notes i ritmes al pentagrama. 

• Escriure al dictat ritmes de vuit pulsacions . 

• Escriure el ritme de cançons conegudes. 

• Llegir amb agilitat les notes de l’escala de Do major. 

• Llegir les notes partint de qualssevol nota. 

• Picar ritmes a dues mans, amb les mans o altres instruments corporals. 

Flauta 

• Conèixer les parts de la flauta. 

• Adquirir una correcta postura corporal per tocar la flauta. 

• Col·locar les mans correctament ma dreta baix esquerra dalt. 

• Respirar per la boca per agafar aire. 

• Fer l’articulació de “du” a cada nota. 

• Llegir mentre es toca sense mirar la flauta. 

• Tocar les notes la, do i sol. 

• Tocar individualment, en petit i gran grup tot seguint la pulsació de la mestra. 

• Tenir una actitud de silenci, escolta mentre es toca. 

• Tenir una actitud de respecte cap a les interpretacions dels companys i companyes. 

• Estudiar a casa les cançons ensenyades a classe. 

• Tenir cura de la flauta: netejar-la, que no caigui a terra. No pegar-li cops... 

CONTINGUTS 


Escolta de les cançons enregistrades i/o interpretades pel mestre o la mestra. 

Escolta de les cançons cantades pels companys. 

Comprensió i memorització del text de les cançons 

Dicció correcta del text de les cançons. 

Interpretació de cançons conegudes per a un treball rítmic. 


Les veus humanes:soprano, contralt, tenor i baix. 

Identificació del seu timbre. 



Comprensió dels conceptes coneguts referents a alguns instruments treballats el curs anterior. 

Reconeixement de les quatre veus líriques en l’audició 

Expressió dels sentiments provocats per les audicions. 


Producció de ritmes i obstinats rítmics amb els instruments de petita percussió. 

Imitació de ritmes. 

Creació de petites cèl·lules rítmiques. 

Dictat rítmic. 

Dictat melòdic. 

Conceptes treballats el curs anterior. 

Percepció del ritme de les cançons conegudes. 

Lectura de notes. 

Lectura de ritmes. 

Lectura de fragments amb notes, amb els elements treballats, sense perdre la pulsació i, després, 

amb diferents vocals. 

Creació d’altres exercicis amb altres vocals o síl·labes. 

Ritmes a dues mans amb pregunta-resposta. 

Grafismes treballats el curs anterior. 

Flauta 

• Iniciació flauta: 

• Parts 

• digitació amb “du” 

• postura corporal 

• respiració per la boca. 

• Muntatge faristol 

• Procés d’aprenentatge: ritme, notes, digitació, bufar. 

• Tocar sols i amb petits grups. 

• Seguir la pulsació 

• Bufar correctament 

• El La i el Do i el Sol. 

COMPETENCIES BÀSIQUES 

• Competència artística i cultural 

• Autonomia i iniciativa personal 

• Competència social i cultural 

• Coneixement i interacció amb el món físic 

• Competència per aprendre a aprendre 

• Competència en comunicació lingüística 


2 TEMA 














• Reconèixer visual i auditivament els instruments de vent amb broquet. 

• Saber dir el nom dels instruments de vent amb broquet: trompeta, tuba, trombó de vares, trompa. 

• Dir el nom de les parts més importants dels instruments de vent broquet. 

• Escoltar amb atenció i silenci les audicions registrades o visionades. 

• Discriminar dins les audicions els altres instruments treballats en cursos anteriors, tent visualment 

com auditivament. 


• Identificar la grafia de la rodona i el seu silenci saber el nom i la seva durada: quatre pulsacions. 

• Identificar la grafia del compàs de quatre temps i saber-la situar en el pentagrama. 

• Separar compassos de quatre temps en ritmes utilitzant les figures musicals conegudes. 

• Fer cadenes rítmiques. 

• Escriure al dictat ritmes de vuit pulsacions. 

• Llegir amb agilitat les notes conegudes . 

• Llegir solfejant cançons conegudes. 

• Llegir cartells rítmics tot duent la pulsació. 

Conjunt instrumental 

• Conèixer els instruments de percussió de plaques escolars: xilòfon, metal·lòfon i carilló. 

• Tocar i experimentar amb els instruments per adquirir habilitat i destresa amb les baquetes. 

• Interpretar la partitura en l’instrument de plaques corresponen. 

• Tocar en conjunt fent cas de la pulsació, el tempo, la intensitat. 

• Tocar mentre un altra grup canta per acompanyar. 

• Memoritzar la cançó i tocar-la de memòria. 

• Fer un bon un dels instruments. 

• Tenir una actitud d’atenció , silenci i respecte envers la feina dels companys. 

CONTINGUTS 


• Escolta de les cançons que ha enregistrat i/o cantat el mestre o la mestra. 

• Comprensió i memorització del text de les cançons. 

• Interpretació de cançons (noves): 

• Dicció correcta del text de les cançons. 

• Interpretació de cançons conegudes per a un treball rítmic. 


• Instruments de vent amb broquet. 

• Associació i memorització dels noms dels diferents instruments de broquet amb la seva forma. 

• Memorització de les parts comunes dels instruments de vent amb broquet. 

• Discriminació auditiva dels instruments treballats 

• Escolta atenta de les audicions .Identificar els instruments coneguts. 


• Producció de ritmes i obstinats rítmics amb els instruments de petita percussió. 

• Imitació de ritmes. 

• Creació de petites cèl·lules rítmiques. 

• Interpretació de petites melodies. 

• Concepte nou: la rodona i la pausa de rodona., equivalències 

• El compàs de 4 temps. 

• Conceptes ja treballats. 

• Percepció del ritme de les cançons conegudes. 

• Lectura de notes. 

• Creació del final d’una melodia. 

• Grafismes ja treballats. 

• Dictat rítmic 


Conjunt instrumental 

• Pràctica instruments de plaques, conjunt. 

• Tocar per acompanyar grup que canta. 

• Respecte per les normes i hàbits d’assaig. 

• Estudi i memorització. 

• Reflexió i opinió sobre l’actitud vers els instruments. 









3 TEMA : 







• Cantar canons a dues veus. 







• Reconèixer visual i auditivament els instruments de vent bisell: Flauta de bec, flauta travessera, flautí. 

• Saber les parts més importants dels instruments de vent bisell. 

• Identificar en les audicions el pianíssim i fortíssim. 

• Reflexionar sobre l’actitud correcte en un concert: silenci, puntualitat... 


• Discriminar dins les audicions els altres instruments treballats en cursos anteriors, tent visualment 



• Identificar la grafia de les quatre semicorxeres com una agrupació rítmica que val una pulsació. 

• Relacionar les quatre semicorxeres amb les síl·labes tiritiri. 

• Identificar la grafia del pianíssim, fortíssim, crescendo i decrescendo. Saber el seu significat. 

• Escriure les quatre semicorxeres correctament en el pentagrama. 

• Identificar ritmes amb semicorxeres. 

• Escriure al dictat ritmes amb les figures musicals apreses. 

• Separar compassos en una cançó o fragment rítmic amb semicorxeres i figures conegudes. 

• Escoltar, imitar i reproduir ritmes amb semicorxeres. 

• Llegir correctament les notes de les cançons treballades. 

Flauta 

• Tocar cançons i exercicis amb negres, blanques i dues corxeres. 

• Tocar cançons amb la –do, sol –do, la- sol. 



• Tocar cançons amb compàs de dos i compàs de tres tenint en compte la pulsació forta del compàs. 






CONTINGUTS 





• Concepte nou: el cànon. 




Instruments de vent amb bisell. 

Associació i memorització dels noms dels diferents instruments de bisell amb la seva forma. 

Memorització de les parts comunes dels instruments de vent amb bisell. 

Reconeixement auditiu dels instruments treballats. 

Reconeixement de pianíssim i fortíssim. 

• Reconeixement de la flauta travessera, els instruments de corda fregada i el carilló d’orquestra. 

• Reflexió i opinió sobre actituds necessàries per assistir a un concert. 


• Producció de ritmes i ostinatos rítmics amb els instruments de petita percussió. 

• Imitació de ritmes. 


Interpretació de petites melodies. 

Experimentació en grup: creixent i decreixent, pianissím i fortíssim. 



Concepte nou: les quatre semicorxeres, equivalències. 

Concepte nou: creixent i decreixent sonor. 

Concepte nou: pp = pianíssim 

ff = fortíssim 

Conceptes ja treballats. 

Percepció del ritme de les cançons conegudes 

Grafisme de les quatre semicorxeres. 

Experimentació del valor de les quatre semicorxeres. 

Grafisme de creixent i decreixent, pp i ff. 


Ritmes a dues mans. 

Grafismes ja treballats. 

Flauta 

• Bona postura, control respiratori 

• lectura ritmico -melòdica 

• compàs de 2 i de 3. 

• Interval La - Do 

• Sol - Do., Sol - la. 










4 TEMA 







• Cantar canons a dues veus 







• Identificar i discriminar visual i auditivament els instruments de vent amb una canya: saxofon, clarinet. 

• Identificar i discriminar visual i auditivament els instruments de vent amb dues canyes: fagot, oboè. 

• Saber anomenar i assenyalar les parts més importants de l’oboè. 

• Identificar l’oboè com l’instrument que dona la dona La l’orquestra per afinar. 


• Discriminar dins les audicions els altres instruments treballats en cursos anteriors, tant visualment 


• Explicar les sensacions i emocions que generen les diferents audicions. 


• Identificar el re agut en el pentagrama. 

• Escriure la grafia del re agut en el seu lloc. 

• Llegir les notes del do al re agut amb agilitat. 

• Escriure ritmes al dictat, copia, inventant amb les figures musicals conegudes. 

• Escriure amb una bona grafia els conceptes estudiats. 

• Picar ritmes per imitació o llegint. 

• Identificar el ritme de les paraules, dites, endevinalles, cançons. 


Moviment-dansa: 

• Ballar danses conegudes amb precisió rítmica. 

• Reconèixer els diferents blocs de les danses i les seves evolucions. 

• Ballar danses de filera , doble filera, de rodona, coordinant els moviments . 

• Tenir una actitud participativa i d’exigència per fer els moviments correctes. 

• Reconèixer la dansa com una manifestació musical i de vida d’un poble o una comunitat. 

• Respectar els companys amb les seves diferències a l’hora de ballar. 

• Ballar amb nins i nines indistintament. 

• Gaudir del ball en grup. 

Flauta 

• Tocar cançons amb agilitat amb les notes do, sol la. Llegint i de memòria. 








CONTINGUTS 






• Interpretació de cançons conegudes per a un treball rítmic 


Instruments de vent amb canya. 

Associació i memorització dels noms dels instruments de la família de vent amb canya. 

Instruments que utilitzen una canya: saxòfon i clarinet; instruments que utilitzen dues canyes: oboè i 

fagot 

Memorització de les parts de l’oboè. 

Afinació de l’orquestra: l’oboè toca la nota la. 

Escolta atenta de les audicions. Discriminació auditiva dels instruments 





Interpretació de petites melodies. 

Concepte nou: la nota re’ aguda. 



Grafisme de la nota re’ aguda 


Cadena rítmica. 

Creació del ritme de l’endevinalla. 




• Comprensió dels diferents blocs de les danses. 

• Terminologia bàsica dels moviments apresos. 

• Dansa de parelles 

Flauta 

• Sol - Do., 

• Sol - la. 

• La – do - sol 










TEMA 5 













• Conèixer l’orgue com un instrument de vent amb teclat. 

• Discriminar auditiva i visualment un orgue. 

• Saber dir les parts més importants de l’orgue i el seu funcionament. 

• Conèixer l’acordió i l’harmònica com dos instruments de vent. 

• Reconèixer auditiva i visualment l’acordió i l’harmònica. 




• Reconèixer dins les audicions els tempos lents, ràpits. 


• Identificar la pausa de corxera i la seva durada. ( mig) 

• Identificar la pausa de corxera i una corxera com a mig ti. 

• Llegir en un ritme o cançó duent la pulsacions el mig ti. 

• Interpretar amb un instrument el ritme mig ti. 

• Llegir les notes conegudes amb agilitat i confiança. 

• Escriure correctament al pentagrama els conceptes treballats. 

• Fer cadenes rítmiques amb mig ti. 

• Separar compassos de quatre pulsacions amb les combinacions rítmiques estudiades. 

• Picar ritmes a dues mans amb silenci de corxera corxera. 

Flauta 

• Conèixer la digitació de les notes Si i Re a la flauta 

• Tocar cançons amb les notes si i re. Llegint les partitures. 

• Exercitar-se en fer la digitació del sol al re’. 






CONTINGUTS 




• Escolta de les cançons enregistrades i/o interpretades pel mestre o la mestra. 

• Escolta de les cançons cantades pels companys. 


• Interpretació de cançó (nova 

• Dicció del text de les cançons. 



Instrument de vent amb teclat:orgue 

L’acordió 

L’harmònica 

Memorització de les parts de l’orgue. 

Escolta atenta de les audicions: 

reconeixement dels diferents registres d’aguts i greus, ràpid i lent, acords (tocar notes juntes), etc. 

Escolta atenta de l’audició interpretada per l’orgue. 





Interpretació amb instruments melòdics. 

Poema amb música. 



Concepte nou: la pausa de corxera i la corxera. 



Grafisme de la pausa de corxera i la corxera. 


Ritmes a dues mans. 

Correspondència entre dites i ritmes. 


Flauta 

• El Re’ 

• El Si. 









TEMA 6 














• Conèixer el nom dels instruments tradicionals de Mallorca. 

• Reconèixer visual i auditivament els instruments tradicionals de Mallorca. Diferenciar els popular que 

nom requereixen coneixements musicals dels qui els necessiten.: xorrac, simbomba, tamborino, 

flabiol,culleres de fusta, botella de vidre, guitarró, guitarra, violí. 




• Repassar els instruments de vent estudiats durant el curs. 

• Classificar els diferents instruments de vent del curs segons la seva embocadura. 


• Lectura amb agilitat de les notes musicals del do al re agut. 

• Escriure correctament al pentagrama les notes del do al re’. 

• Utilitzar els compassos de dos, tres i quatre temps correctament, separant els compassos . 

• Saber interpretar els signes de repetició amb caselles en una partitura. 

• Picar el ritme de dites i endevinalles. 

• Escriure al dictat ritmes de vuit pulsacions amb les figures i combinacions rítmiques estudiades. 

• Escoltar, imitar i reproduir ritmes de quatre pulsacions amb les figures conegudes. 




• Ballar danses de filera , doble filera, de rodona,de parelles, coordinant els moviments . 






Flauta 

• Tocar cançons llegint i de memòria amb les notes de la ma esquerra, del sol al re . 

• Tocar cançons amb acompanyament instrumental enregistrat, tot duent la pulsació correcte. 

• Guanyar en velocitat. 






CONTINGUTS 


• Escolta de les cançons enregistrades i/o interpretades pel mestre o la mestra. 

• Escolta de les cançons cantades pels companys. 


• Interpretació de cançó (nova 

• Dicció del text de les cançons. 





Repàs dels instruments del curs. 

Reconeixement auditiu i visual 

Els instruments tradicionals de Mallorca. Memorització dels noms 





Concepte nou: els signes de repetició 


Endevinalla musical. 


Interpretació de melodies amb el nom de les notes. 

Dites amb ritme. 



• Comprensió dels diferents blocs de la dansa respecte a la seva música. 


• Interpretació de danses conegudes i noves 

• Expressió de les vivències aportades per les danses 

• Interpretació de les danses apreses al llarg del curs. 

Flauta 

• Practica amb acompanyament instrumental enregistrat. 

• Treball de velocitat, pulsació, coordinació, conjunt. 

• Digitació dels dits de la mà esquerra. 









• Competència en noves tecnologies. 



- Competència en comunicació lingüística. 

- Competència social i cívica. 


- Competència per aprendre a aprendre. 



UNITAT 1 

1. Prendre consciència de la importància d'interpretar el món segons els sentiments de les persones. 

2. Aprendre a interpretar correctament els textos de la Bíblia. 

3. Comprendre el relat bíblic «La paràbola dels talents». 

4. Descobrir la diversitat de llibres i temes que conté la Bíblia. 

CONTINGUTS 

- La importància d'aprendre a interpretar correctament les ensenyances dels llibres. 

- La interpretació de la Bíblia. 

- El relat bíblic «La paràbola dels talents». 

- Els llibres i el llenguatge de la Bíblia. 







UNITAT 2 

1. Conèixer els motius per què les persones cerquen relacionar-se amb Déu. 

2. Aprendre què és la religió i els mitjans que ofereix per relacionar-se amb Déu. 

3. Comprendre el relat bíblic «La tenda del trobament amb Déu». 

4. Valorar que la religió ajuda els creients a ser feliços i a trobar el sentit darrer a les seves vides. 

CONTINGUTS 

- El desig de trobar Déu per ser feliç. 

- La religió i els principals mitjans religiosos. 

- El relat bíblic «La tenda del trobament amb Déu». 

- Les ajudes que ofereixen les religions. 




UNITAT 3 


- Autonomia i iniciativa personal i competència emocional. 




1. Descobrir el caràcter religiós d'esdeveniments de l'antiguitat que han transcendit al món actual. 

2. Conèixer algunes religions de gran importància que van existir a l'antiguitat: creences, déus, cultes... 

3. Comprendre el relat bíblic «La fe d'Abraham en l'únic Déu». 

4. Reconèixer les característiques principals de les religions de Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. 

CONTINGUTS 

- Els jocs d'Olímpia. 

- Les religions de l'antiguitat. 

- El relat bíblic «La fe d'Abraham en l'únic Déu». 

- El fenomen religiós a Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. 


UNITAT 4 






1. Trobar en la vida dels sants bons exemples per descobrir el sentit de la vida. 

2. Conèixer el sentit de la vida per a les religions monoteistes. 

3. Comprendre el relat bíblic «Job i el sentit de la vida». 

4. Valorar les respostes a les preguntes sobre l'origen de l’ésser humà i el sentit de la seva vida que donen 

la religió jueva, cristiana i musulmana. 

CONTINGUTS 

- La vida dels sants. 

- El sentit de la vida per a les religions monoteistes. 

- El relat bíblic «Job i el sentit de la vida». 

- La fe en Déu, la vida eterna i les bones obres en les religions jueva, cristiana i musulmana. 









UNITAT 5 

1. Descobrir que Déu està present en les persones més pròximes i en la natura. 

2. Conèixer els camins principals per trobar-se amb Déu. 

3. Comprendre el relat bíblic «Samuel troba Déu». 

4. Identificar els camins cristians que porten a conèixer Déu i viure eternament amb ell en completa felicitat. 

CONTINGUTS 

- El desig de trobar-se amb Déu. 

- Els camins cristians per arribar a Déu. 

- El relat bíblic «Samuel troba Déu». 

- Els mitjans principals per trobar-se amb Déu. 


UNITAT 6 






1. Descobrir que Déu ens estima i s'alegra quan li donam les gràcies. 

2. Identificar les característiques principals del Déu cristià. 

3. Escoltar amb atenció el relat bíblic «El leprós agraït». 

4. Saber que Déu es revela en la història del poble d'Israel i completament en Jesucrist. 

CONTINGUTS 

- L'amor de Déu. 

- El Déu cristià. 

- El relat bíblic «El leprós agraït». 

- La revelació de Déu al poble d'Israel. 




UNITAT 7 






1. Prendre consciència que els testimonis de Jesús ens ajuden a conèixer-lo. 

2. Reconèixer els cristians com a testimonis de Jesucrist. 

3. Comprendre el relat bíblic «Jesús i la filla de Jairo». 

4. Descobrir que Jesucrist és el Fill de Déu, home verdader i Déu verdader. 

CONTINGUTS 

- Les persones del Nou Testament que van conèixer Jesús. 

- Els cristians, testimonis de Jesucrist. 

- El relat bíblic «Jesús i la filla de Jairo». 

- La humanitat i divinitat de Jesucrist. 


UNITAT 8 




- Tractament de la informació i competència digital. 


1. Descobrir la importància de l'Església catòlica en el món actual. 

2. Conèixer les característiques i la triple missió de l'Església. 

3. Escoltar amb atenció el relat bíblic «L'evangelista sant Lluc». 

4. Valorar la missió dels membres de l'Església. 

CONTINGUTS 

- La importància de conèixer la vida de cristians exemplars que ensenyen a col·laborar amb la missió que 

l'Església du a terme en el món. 

- Les característiques de l'Església catòlica. 

- El relat bíblic «L'evangelista sant Lluc». 

- Les tasques dels membres de l'Església. 




UNITAT 9 






1. Conèixer l'origen de la festa de l'apòstol Jaume. 

2. Descobrir que les festes de l'Església catòlica recorden esdeveniments i personatges importants de la fe 

cristiana. 

3. Conèixer el relat bíblic «L'origen de la festa de Pasqua» i comprendre la seva ensenyança. 

4. Prendre consciència que les festes cristianes ajuden a trobar-se amb Déu i a viure-hi més units. 

CONTINGUTS 

- La festa de l'apòstol Jaume. 

- Les festes de l'Església catòlica. 

- El relat bíblic «L'origen de la festa de Pasqua». 

- Els cristians i les festes cristianes. 


UNITAT 10 






1. Descobrir exemples de persones que serveixen els altres per ajudar els més necessitats i millorar la 

societat. 

2. Conèixer els sagraments de l'ordre i del matrimoni. 

3. Relacionar el relat bíblic «El miracle de les noces de Canà» amb el sagrament del matrimoni. 

4. Valorar la importància que té per als cristians la celebració dels sagraments de servei. 

CONTINGUTS 

- Els gestos que realitzen les persones per ajudar els més necessitats. 

- Els sagraments de servei: ordre i matrimoni. 

- El relat bíblic «El miracle de les noces de Canà». 

- El compromís que adquireix el batejat en celebrar els sagraments de servei. 




UNITAT 11 







1. Prendre consciència de la importància d'ajudar a millorar la societat. 

2. Descobrir l'aportació dels catòlics al món actual. 

3. Conèixer el relat bíblic «La persecució dels apòstols». 

4. Aprendre que la relació entre l'Església i la societat ha de ser de mutu respecte i col·laboració. 

CONTINGUTS 

- Les organitzacions ciutadanes i les organitzacions catòliques que es dediquen a millorar la societat. 

- La col·laboració dels catòlics en la construcció d'una societat millor. 

- El relat bíblic «La persecució dels apòstols». 

- L'Església i la societat. 


UNITAT 12 




- Tractament de la informació i competència digital. 



1. Descobrir comportaments solidaris que fan feliç les persones. 

2. Conèixer algunes organitzacions solidàries de l'Església catòlica. 

3. Comprendre el relat bíblic «Jesús cura un paralític». 

4. Prendre consciència del compromís i de la solidaritat de l'Església i de les religions amb el món actual. 

CONTINGUTS 

- La importància de ser solidari per col·laborar en la construcció d'un món més just. 

- Organitzacions de l'Església catòlica dedicades a ajudar els necessitats. 

- El relat bíblic «Jesús cura un paralític». 

- La solidaritat de les religions i l'Església. 




UNITAT 13 







1. Prendre consciència de les activitats que realitzen les persones per promoure la pau i evitar les guerres. 

2. Valorar el compromís dels cristians per construir un món en pau, seguint l'exemple i les ensenyances de 

Jesús. 

3. Conèixer el relat bíblic «Jesús i el centurió romà». 

4. Descobrir les aportacions de l'Església al desenvolupament de la pau en el món. 

CONTINGUTS 

- La col·laboració de les persones per construir la pau i evitar la violència en el món actual. 

- Els cristians i el seu compromís per la pau. 

- El relat bíblic «Jesús i el centurió romà». 

- Activitats que realitza l'Església per contribuir al desenvolupament de la pau. 


UNITAT 14 






1. Prendre consciència que és important defensar els drets humans en tot el món. 

2. Descobrir la relació entre els drets humans i l'Església. 

3. Conèixer el relat bíblic «El profeta Amós, defensor dels drets». 

4. Investigar l'aportació de l'Església catòlica i del cristianisme al desenvolupament dels drets humans en el 

món. 

CONTINGUTS 

- L'ajuda als més necessitats. 

- L'Església i els drets humans. 

- El relat bíblic «El profeta Amós, defensor dels drets». 

- El compromís del cristià amb els drets humans. 




UNITAT 15 






1. Descobrir en les obres d'art religiós un mitjà per trobar-se amb Déu. 

2. Conèixer i respectar les expressions artístiques de les religions. 

3. Comprendre el relat bíblic «L'Arca de l'Aliança». 

4. Interpretar el significat transcendent de l'art religiós cristià. 

CONTINGUTS 

- Les obres d'art religiós com a mitjans per descobrir Déu i acostar-s’hi. 

- Les religions i l'art religiós. 

- El relat bíblic «L'Arca de l'Aliança». 

- El significat de les obres d'art cristià acosta les persones al misteri de Déu. 




LLENGUA CATALANA 6È. 

UNITAT 1: 

• Llegir de manera comprensiva un text narratiu. 

• Identificar el motiu que desencadena les accions d’una història. 

• Recitar poemes parant esment en la pronunciació, l’entonació i la transmissió de sentiments. 

• Reconèixer i analitzar grups nominals. 

• Aprendre les normes d’ús de les majúscules. 

• Ampliar el vocabulari sobre el restaurant. 

• Identificar i escriure paraules primitives i derivades. 

• Escriure texts adaptant-los al destinatari. 

• Conèixer les característiques dels principals gèneres literaris. 

• Manejar un llibre. 

CONTINGUTS 

• El grup nominal. 

• L’ús de les majúscules. 

• Paraules primitives i paraules derivades. 

• Els gèneres literaris: narrativa, lírica i teatre. 

• Lectura comprensiva del text. 

• Identificació del motiu que provoca les accions d’una història. 

• Recitat de poemes. 

• Identificació i utilització de paraules primitives i paraules derivades. 

• Composició de texts a partir de dades i seguint un procediment. 

• Classificació dels texts en gèneres literaris. 

• Revisió de llibres per identificar-hi parts i cercar-hi informació. 

• Preocupació per establir la comunicació amb el destinatari. 

• Curiositat per consultar fonts d’informació. 

• Interès per escriure amb bona ortografia. 













UNITAT 2: LES ARNES 

• Llegir de manera dramatitzada un text narratiu. 

• Identificar i classificar els personatges d’una història. 

• Reconèixer varietats lingüístiques. 

• Dialogar per arribar a acords. 

• Identificar i analitzar demostratius. 

• Recordar les regles d’accentuació. 

• Ampliar el vocabulari sobre l’alimentació. 

• Identificar prefixos. 

• Descriure per escrit un lloc des de diferents posicions. 

• Analitzar un text informatiu. 

• Cercar dades ràpidament. 

CONTINGUTS 

• Els demostratius. 

• Repàs d’accentuació. 

• Els prefixos. 

• Lectura comprensiva del text Les arnes. 

• Identificació i classificació dels personatges d’una història. 

• Discriminació de varietats lingüístiques en texts orals. 

• Intervenció en un diàleg per arribar a acords. 

• Utilització de paraules derivades. 

• Descripció per escrit d’un lloc des de diferents posicions. 

• Lectura comprensiva d’un text informatiu. 

• Cerca ràpida de dades en un text informatiu. 

• Valoració de la diversitat lingüística. 

• Preocupació i respecte pel medi ambient. 

• Actitud de tolerància amb les idees de l’interlocutor. 











• Llegir de manera fluida un text narratiu. 

• Identificar els episodis que formen una història. 

• Reconèixer recursos de la narració oral. 


UNITAT 3 

• Narrar oralment utilitzant recursos per a captar l’atenció dels oients. 

• Identificar i analitzar possessius. 

• Aprendre les normes d’ús de l’apòstrof i la contracció. 

• Ampliar el vocabulari sobre els sentits. 

• Identificar sufixos. 

• Redactar texts a partir d’unes notes i seguint un procediment. 

• Conèixer les característiques dels texts lírics. 

• Consultar fitxers per a localitzar informació. 

CONTINGUTS 

• Els possessius. 

• L’apòstrof i la contracció. 

• Els texts lírics. 

• Lectura comprensiva del text n’N’Oriol ja no vol jugar. 

• Identificació dels episodis que formen la història. 

• Reconeixement de recursos utilitzats en una narració oral. 

• Narració oral de notícies, contes, anècdotes, etc. 

• Formació de paraules derivades. 

• Composició de texts a partir de notes i seguint un procediment. 

• Identificació de les característiques dels texts lírics. 

• Identificació dels fitxers més adequats per cercar informació. 

• Valoració de la lectura com a font d’entreteniment i també de reflexió. 

• Esforç per presentar els treballs escrits amb ordre i claredat. 

• Interès per ampliar el vocabulari propi. 












• Llegir un text narratiu de manera fluida. 

• Ordenar les accions de la història. 


UNITAT 4: 

• Deduir la identitat d’un personatge a partir d’un text oral. 

• Explicar de forma oral la pròpia biografia. 

• Identificar i analitzar numerals i indefinits. 

• Aprendre les regles d’ús de la dièresi. 

• Identificar les paraules onomatopeiques. 

• Escriure una notícia amb l’estructura adequada. 

• Llegir una entrevista i analitzar-la. 

• Aprendre a organitzar les notícies d’un diari. 

CONTINGUTS 

• Els numerals i els indefinits. 

• La dièresi. 

• Les paraules onomatopeiques. 

• Lectura comprensiva del text 

• Ordenació de les accions d’una història. 

• Identificació de dades en un text oral. 

• Exposició oral de la pròpia biografia. 

• Identificació i utilització de paraules onomatopeiques. 

• Redacció de notícies. 

• Organització de les notícies en un diari. 

• Valoració de la lectura com a font de plaer i d’informació. 

• Interès per millorar tant l’expressió oral com l’escrita. 

• Preocupació per utilitzar correctament el vocabulari adquirit. 

• Curiositat per conèixer l’estructura dels mitjans de comunicació escrita. 


A més de la Competència en comunicació lingüística, en aquesta unitat es desenvolupen les competències 

següents: 







• Llegir de manera expressiva un text narratiu. 


UNITAT 5: 

• Identificar causes i conseqüències d’un fet narrat oralment. 

• Formular preguntes oralment per obtenir informació. 

• Identificar els verbs, les parts de què consten i els tipus de formes verbals. 

• Comprendre el concepte de conjugació verbal. 

• Aprendre i aplicar les normes que regulen l’escriptura de les grafies x i ix. 

• Comprendre els conceptes d’eufemisme i paraula tabú i utilitzar-ne. 

• Emplenar un imprés seguint les indicacions donades. 

• Conèixer els elements de què consta una narració. 

• Saber completar entrevistes. 

CONTINGUTS 

• El verb: formes, arrel i desinències. 

• Les conjugacions verbals. 

• L’ús de x i de ix. 

• Els eufemismes i les paraules tabú. 

• Els elements de la narració. 


• Audició de notícies per reconèixer-hi causes i conseqüències. 

• Formulació de preguntes orals. 

• Emplenament d’impresos. 

• Anàlisi d’un conte per identificar els elements essencials de la narració. 

• Curiositat per comprendre el funcionament del llenguatge. 

• Esforç per fer servir un vocabulari precís. 


• Interès per millorar tant l’expressió oral com l’escrita. 

• Preocupació per utilitzar correctament el vocabulari adquirit. 



següents: 








UNITAT 6: 


• Conèixer les característiques bàsiques i l’estructura del text narratiu. 

• Transcriure amb exactitud un text oral. 

• Conèixer els recursos per explicar de forma oral una gràfica. 

• Identificar, en les formes verbals, el nombre, la persona, el temps i el mode. 

• Aprendre i aplicar les normes que regulen l’escriptura de les grafies b i v. 

• Identificar paraules homònimes. 

• Redactar normes de seguretat. 

• Analitzar un text expositiu. 

• Aprendre a utilitzar el vocabulari precís. 

CONTINGUTS 

• El nombre i la persona dels verbs. 

• Les formes no personals. 

• El temps i el mode dels verbs. 

• L’ús de b i v. 

• Les paraules homònimes. 


• Elaboració d’un esquema del contingut de la història. 

• Anotacions a partir de l’audició d’un text oral. 

• Explicació oral d’una gràfica. 

• Identificació i utilització de paraules homònimes. 

• Redacció de normes de seguretat. 

• Lectura comprensiva d’un text expositu. 

• Interès per atendre les explicacions dels companys i de les companyes. 

• Esforç per autocorregir els texts propis. 

• Valoració de les normes de seguretat. 



següents: 







UNITAT 7 

• Llegir de manera expressiva un text teatral. 

• Identificar els personatges i les seves característiques. 

• Interpretar opinions orals. 

• Expressar preferències de forma oral. 

• Identificar i classificar els temps verbals. 

• Aprendre i aplicar les normes que regulen l’escriptura de l i l·l. 

• Discriminar paraules parònimes. 

• Expressar per escrit l’opinió sobre un tema. 

• Conèixer les parts de la narració. 

• Recomanar llibres amb arguments adequats. 

CONTINGUTS 

• El verb: temps verbals i classificació dels temps verbals. 

• L’ús de l i de l·l. 

• Les paraules parònimes. 

• Les parts de la narració. 

• Lectura comprensiva del text Un capvespre avorrit. 

• Identificació dels personatges i de les seves característiques. 

• Audició de comentaris per interpretar opinions. 

• Expressió de preferències de forma oral. 

• Ús de paraules parònimes. 

• Redacció d’un article d’opinió. 

• Anàlisi d’un conte per identificar les parts de la narració. 

• Redacció de la recomanació d’un llibre. 

• Cura en la redacció dels texts propis. 

• Respecte per les preferències i les opinions dels altres. 

• Apreciació per igual dels diversos gèneres literaris. 



següents: 


- Aprendres a aprendre. 







UNITAT 8: 


• Recordar detalls d’una història. 

• Entendre instruccions orals. 

• Explicar de forma oral el funcionament d’un aparell. 

• Identificar els verbs regulars, irregulars i defectius. 

• Aprendre i aplicar les normes que regulen l’escriptura de la h. 

• Comprendre el que és un camp semàntic i identificar-ne. 

• Escriure instruccions. 

• Analitzar un text informatiu. 

• Corregir errors en unes instruccions. 

CONTINGUTS 

• Verbs regulars i verbs irregulars. 

• Verbs defectius. 

• L’ús de la h. 

• El camp semàntic. 

• Lectura comprensiva del text . 

• Elaboració d’un esquema del contingut de la història. 

• Ordenació dels passos per fer un treball a partir de l’audició d’un text oral. 

• Explicació oral del funcionament d’un aparell. 

• Identificació i formació de camps semàntics. 

• Redacció d’instruccions per fer un manual. 


• Interès per escriure amb correcció els texts propis. 

• Apreciació de la literatura amb temes futuristes. 

• Optimisme en els projectes que s’enceten. 



següents: 








UNITAT 9: 


• Identificar els marcs espacial i temporal d’un text narratiu. 

• Obtenir informació d’un text oral a partir de detalls. 

• Saber com es fa una visita guiada. 

• Identificar i classificar adverbis. 

• Aprendre i aplicar les normes que regulen l’escriptura de les grafies j/g i tj/tg. 

• Discriminar paraules individuals i paraules col·lectives. 

• Explicar una ruta per escrit. 

• Conèixer els tipus de narrador. 

• Crear un dictat. 

CONTINGUTS 

• L’adverbi: classes i funcions. 

• L’ús de j/g i tj/tg. 

• Les paraules individuals i col·lectives. 

• Tipus de narradors. 


• Audició de converses per a obtenir-ne informació. 

• Dramatització de la presentació d’una visita guiada. 

• Ús de paraules individuals i col·lectives. 

• Composició d’un text per explicar una ruta. 

• Anàlisi de fragments de contes per identificar el tipus de narrador. 

• Creació d’un dictat. 

• Col·laboració amb els companys i les companyes a les activitats orals i escrites. 

• Cura en la presentació dels treballs escrits. 

• Apreciació dels recursos literaris. 



següents: 







UNITAT 10: 


• Reconèixer les parts en què es divideix un text narratiu. 

• Saber diferenciar dues versions diferents d’un mateix fet. 

• Saber crear una història col·lectiva de forma oral. 

• Comprendre el concepte d’enllaç i identificar-ne els tipus principals. 

• Aprendre i aplicar les normes que regulen l’escriptura de les grafies x, tx i ig. 

• Diferenciar el sentit literal del sentit figurat. 

• Aprendre a escriure reclamacions. 

• Analitzar un text personal. 

• Saber eliminar ambigüitats en els texts. 

CONTINGUTS 

• Els enllaços: preposicions i conjuncions. 

• Tipus de conjuncions: copulatives, disjuntives i adversatives. 

• L’ús de x, tx i ig. 

• El sentit literal i el sentit figurat. 


• Reconeixement de les parts en què es divideix una història. 

• Audició de dos texts orals per identificar-hi diferències. 

• Creació oral i col·lectiva d’una història. 

• Identificació i invenció d’oracions en sentit literal i en sentit figurat. 

• Redacció d’una reclamació. 

• Lectura comprensiva d’un text personal. 

• Interès per conèixer cultures diferents. 

• Preocupació per escriure les oracions ben enllaçades. 

• Apreciació per les possibilitats que ofereixen els blogs. 



següents: 







UNITAT 11: 


• Ordenar cronològicament els fets de la història. 

• Memoritzar informació d’un text oral. 

• Donar arguments de forma oral. 

• Comprendre el concepte d’enunciat i saber diferenciar les frases de les oracions. 

• Identificar el subjecte i el predicat. 

• Saber tancar els enunciats amb els signes de puntuació adequats. 

• Identificar neologismes i utilitzar-ne. 

• Elaborar un anunci publicitari. 

• Reconèixer els tipus de diàleg en la narració. 

CONTINGUTS 

• Els enunciats: frases i oracions. 

• Subjecte i predicat. Classes i estructura del subjecte. 

• Signes que tanquen enunciats. 

• Els neologismes. 

• El diàleg en la narració. 


• Ordenació cronològica dels fets de la història. 

• Audició de texts orals per memoritzar informació. 

• Exposició oral de preferències mitjançant arguments. 

• Utilització de neologismes. 

• Elaboració d’un anunci publicitari. 

• Anàlisi de fragments de contes per identificar-hi el tipus de diàleg. 

• Sensibilitat per no posar malnoms als companys i a les companyes. 

• Interès per ampliar el vocabulari referit a avanços científics o tecnològics. 

• Valoració del treball de creació literària. 



següents: 









• Retenir informació de texts orals. 

• Participar en una tertúlia sobre un tema determinat. 


UNITAT 12: EL MISTERI DEL REVOLT 

• Comprendre el concepte de predicat i saber diferenciar el predicat verbal 

i el predicat nominal. 

• Analitzar predicats nominals. 

• Aprendre i aplicar les normes que regulen l’escriptura dels punts suspensius. 

• Saber com s’ha d’escriure correctament paraules que provenen d’altres llengües. 

• Escriure una crònica. 

• Analitzar un text argumentatiu. 

CONTINGUTS 

• Tipus de predicat. El predicat nominal. 

• L’atribut i la seva composició. 

• L’ús dels punts suspensius. 

• Paraules d’altres llengües. 

• Lectura comprensiva del text El misteri del revolt. 

• Memorització d’informació a partir de l’audició de texts orals. 

• Participació en una tertúlia seguint normes. 

• Identificació de paraules d’altres llengües. 

• Redacció d’una crònica. 

• Lectura comprensiva d’un text argumentatiu. 

• Reconeixement dels elements d’un xat. 

• Interès per comunicar-se amb persones que parlen altres llengües. 

• Preocupació per utilitzar correctament els signes de puntuació. 

• Apreciació dels nous mitjans de comunicació. 



següents: 






UNITAT 13: 



• Detectar errors d’expressió en un text oral. 

• Improvisar diàlegs. 

• Reconèixer l’estructura del predicat verbal. 

• Identificar i distingir els complements directe, indirecte i circumstancial. 

• Utilitzar els parèntesis, les cometes i el guió. 

• Comprendre el significat de les abreviatures i saber usar-ne. 

• Escriure el comentari d’un espectacle. 

• Identificar el diàleg i les acotacions en un text teatral. 

• Saber completar una entrada de diccionari. 

CONTINGUTS 


• El nucli i els complements del predicat verbal (directe, indirecte i circumstancial). 

• Els parèntesis, les cometes i el guió. 

• Les abreviatures. 

• El diàleg i les acotacions teatrals. 


• Audició de texts orals per detectar-hi errors d’expressió. 

• Improvisació de diàlegs. 

• Utilització d’abreviatures. 

• Redacció del comentari d’un espectacle. 

• Anàlisi de fragments d’obres teatrals per identificar-hi el diàleg i les acotacions. 

• Gust per presentar els treballs amb ordre i claredat. 

• Interès per fer servir el diccionari per esbrinar el significat d’abreviatures que s’hi utilitzen. 

• Apreciació per igual dels diversos gèneres literaris. 



següents: 







UNITAT 14: 


• Llegir de forma expressiva un text teatral. 

• Expressar opinions sobre aspectes de l’obra. 

• Detectar errors en la informació de texts orals. 

• Demanar disculpes de forma oral. 


• Identificar les classes d’oracions segons la intenció del parlant, segons el nombre 

de verbs i segons el subjecte. 

• Aprendre i aplicar les regles d’escriptura dels pronoms febles davant el verb. 

• Discriminar l’ús culte i l’ús col·loquial del llenguatge. 

• Elaborar un fullet turístic. 

• Analitzar un text expositiu. 

• Saber deduir el tema d’un text pel vocabulari emprat. 

CONTINGUTS 

• Classes d’oracions. 

• Pronoms febles davant el verb. 

• Ús culte i ús col·loquial del llenguatge. 

• Lectura comprensiva del text teatral. 

• Audició d’un text oral i substitució de dades errònies. 

• Dramatització de situacions en què es demanen disculpes. 

• Substitució de paraules i d’expressions col·loquials per d’altres d’ús culte, i a l’inrevés. 

• Elaboració d’un fullet turístic seguint indicacions. 


• Preocupació per ser respectuós amb les altres persones. 

• Interès per utilitzar correctament el nivell del llenguatge segons la situació comunicativa. 

• Apreciació dels fets històrics passats. 



següents: 







• Completar una línia del temps. 

UNITAT 15: 


• Fer l’esquema d’una explicació oral. 

• Aprendre a exposar a partir d’un guió. 

• Conèixer les característiques que defineixen un text. 


• Aprendre i aplicar la norma que regula l’escriptura dels pronoms febles darrere el verb. 

• Corregir vulgarismes. 

• Saber contar fets des de punts de vista diferents. 

• Identificar les divisions de les obres teatrals: actes i escenes. 

• Saber elaborar un fitxer. 

CONTINGUTS 

• El text i les seves característiques. 

• Pronoms febles darrere el verb. 

• Els vulgarismes. 

• L’obra teatral: acte i escena. 

• Lectura i audició comprensives del text. 

• Elaboració d’una línia del temps. 

• Audició de texts orals per fer esquemes d’una explicació. 

• Exposició a partir d’un guió elaborat prèviament. 

• Substitució de vulgarismes en texts. 

• Narració escrita des de diversos punts de vista. 

• Planificació d’un text teatral. 

• Elaboració d’un fitxer. 


• Interès per fer servir tècniques com l’elaboració d’esquemes i de guions. 

• Apreciació dels avanços científics i tecnològics. 



següents: 






UNIDAD 1 

OBJETIVOS 




• Comprender el concepto de grupo nominal y conocer las funciones de los elementos que lo forman. 


• Conocer las reglas ortográficas de las mayúsculas. 

• Planificar y escribir una biografía. 

• Conocer el concepto de sufijo. 


• Comprender el concepto de género literario y conocer los elementos y las formas básicas de las obras 

narrativas. 

• Detectar y corregir los errores de un texto. 

CONTENIDOS 

• El grupo nominal. Palabras y funciones. 

• El uso de las mayúsculas. 

• Los sufijos. 

• Los géneros literarios. La narrativa. 

• Lectura de un texto 


• Redacción de una biografía. 







competencias: 

- Interacción con el mundo físico. 







OBJETIVOS 


UNIDAD 2 





• Reconocer y analizar demostrativos en grupos nominales. 

• Conocer los principios generales de acentuación. 

• Escribir el comienzo de un texto teniendo en cuenta su naturaleza. 

• Expresar una presentación oralmente. 


• Identificar tipos de textos por su comienzo. 

CONTENIDOS 

• Los demostrativos. 

• Los principios de acentuación. 



• Redacción del comienzo de un texto. 

• Expresión oral de una presentación. 

• Lectura y comprensión de un texto informativo. 



• Interés por los textos escritos como fuente de aprendizaje 



competencias: 







OBJETIVOS 


UNIDAD 3: 




• Reconocer y analizar posesivos en grupos nominales. 

• Acentuar correctamente las palabras con diptongo o triptongo. 

• Escribir un cuento que narre un enfrentamiento. 

• Conocer el concepto de prefijo. 

• Conocer los elementos y las formas básicas de las obras teatrales. 

• Crear un diálogo teatral. 

CONTENIDOS 

• Los posesivos. 

• La acentuación de los diptongos y triptongos. 

• Los prefijos. 

• El teatro. 

• Lectura de un texto. 


• Redacción de una cuento. 

• Comprensión de un texto teatral. 


• Respeto por la forma ortográfica. 




competencias: 








OBJETIVOS 


UNIDAD 4: 




• Reconocer y analizar morfológicamente numerales e indefinidos en grupos nominales. 

• Acentuar correctamente palabras con hiato. 

• Realizar una exposición oral. 

• Comprender un programa divulgativo radiofónico. 

• Conocer y usar conectores para relacionar ideas. 


• Hacer un folleto. 

CONTENIDOS 


• Los numerales y los indefinidos. 

• La acentuación de palabras con hiato. 


• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto Agnódice. 

• Preparación de un guión para una exposición oral. 

• Identificación de la información de un programa divulgativo radiofónico. 

• Relación de ideas por medio de conectores. 

• Comprensión de un texto informativo. 

• Confección de un folleto. 

• Valoración y aprecio por los textos literarios como fuente de conocimiento de otras culturas. 

• Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias. 



competencias: 



- Competencia matemática 




OBJETIVOS 


UNIDAD 5: 

• Leer fluidamente un texto. 



• Repasar el concepto de verbo y conjugación verbal. 

• Conocer los casos de acentuación de los monosílabos. 

• Aprender los conceptos de homonimia y paronimia. 

• Escribir un artículo de opinión. 

• Aprender las características de la lírica. 

• Elaborar un cancionero. 

• Repasa el concepto de verbo y conjugación verbal. 

• Aprende los conceptos de homonimia y paronimia. 

CONTENIDOS 


• El verbo. Raíz y desinencia. 

• La tilde en los monosílabos. 

• Homonimia y paronimia. 

• La lírica. 

• Lectura de un texto narrativo. 

• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto Nostalgia. 

• Aplicación de las reglas ortográficas relativas a la acentuación de los monosílabos. 

• Planificación y elaboración de un artículo de opinión. 

• Selección y organización del material en la realización de un cancionero. 


• Valoración y aprecio de los textos literarios como recurso de disfrute personal. 



competencias: 








OBJETIVOS 




UNIDAD 6: 


• Reconocer el número, la persona, el tiempo y el modo de las formas verbales. 

• Conocer las normas de acentuación de los interrogativos y exclamativos. 

• Contar una noticia. 

• Comprender un reportaje radiofónico. 

• Reconocer y usar el estilo directo y el estilo indirecto en los textos. 

• Comprender y analizar la información y los elementos de una página web. 

• Escribir un relato de ciencia ficción. 

CONTENIDOS 


• El número, la persona, el tiempo y el modo de las formas verbales. 

• La acentuación de los interrogativos y exclamativos. 


• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto Un nuevo astro. 

• Relato de una noticia. 

• Identificación de la información de un reportaje radiofónico. 

• Reconocimiento y uso del estilo directo y el estilo indirecto. 

• Localización de la información en una página web. 

• Planificación del contenido y redacción de un relato de ciencia ficción. 





competencias: 








OBJETIVOS 




UNIDAD 7: 


• Conocer los tiempos verbales y su clasificación. 

• Conocer y aplicar las normas ortográficas sobre el uso de la y. 

• Aprender los conceptos de sigla y de abreviatura. 

• Planificar y escribir una reseña. 

• Identificar algunos recursos literarios. 

• Saber interpretar las abreviaturas del diccionario. 

CONTENIDOS 


• Los tiempos verbales. 

• Principales normas de uso de la y. 

• Las siglas y las abreviaturas. 

• Principales recursos literarios. 


• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto El joven y el caballero. 

• Planificación y elaboración de una reseña. 

• Reconocimiento de las abreviaturas del diccionario. 

• Valoración de la escritura como medio para obtener y reelaborar la información. 

• Valoración y aprecio de los textos escritos como recurso de disfrute personal. 



competencias: 







OBJETIVOS 


UNIDAD 8: 




• Reconocer los verbos irregulares y defectivos. 

• Conocer y aplicar las normas ortográficas sobre el uso de la b. 

• Describir oralmente un lugar. 

• Comprender una retransmisión deportiva de radio. 

• Organizar la información de un escrito. 

• Comprender la información de un reportaje periodístico. 

• Inventar un dictado. 

CONTENIDOS 


• Los verbos regulares e irregulares. Los verbos defectivos. 

• Principales normas de uso de la b. 


• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto El héroe. 

• Descripción oral de un lugar. 

• Comprensión de la información de una retransmisión deportiva. 

• Organización de la información en un escrito. 

• Identificación de la información principal en un reportaje periodístico. 

• Escritura de un texto para un dictado. 





competencias: 







OBJETIVOS 


UNIDAD 9: 




• Reconocer adverbios, sus clases y sus funciones. 

• Conocer y aplicar las normas ortográficas sobre el uso de la v. 

• Reconocer préstamos y extranjerismos. 

• Planificar y escribir el programa de una celebración. 

• Aprender e identificar algunos recursos literarios. 

• Realizar un recital poético. 

CONTENIDOS 


• Los adverbios, sus clases y sus funciones. 

• Principales normas de uso de la v. 

• Los préstamos y los extranjerismos. 

• Principales recursos literarios. 


• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto Voces nocturnas. 

• Planificación y elaboración de una programa. 

• Organización de un recital poético. 

• Interés por los textos escritos como medio de regulación de la convivencia. 




competencias: 







OBJETIVOS 


UNIDAD 10: 




• Aprender las preposiciones y las principales conjunciones. 

• Conocer y aplicar las normas ortográficas sobre el uso de la h. 

• Explicar oralmente un proceso. 

• Comprender un parte meteorológico radiofónico. 

• Usar las palabras más precisas al expresarse. 

• Comprender un texto informativo. 

• Mejorar un texto usando palabras más precisas. 

CONTENIDOS 

• Los enlaces. 

• Las preposiciones y las conjunciones. 

• Principales normas de uso de la h. 


• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto El cactus enamorado. 

• Explicación oral de un proceso. 

• Identificación de la información transmitida en un parte meteorológico radiofónico. 

• Uso de palabras precisas en los textos. 

• Identificación de datos en un texto informativo. 

• Sustitución de palabras de significado general por otras más precisas. 

• Valoración y respeto de las normas que rigen la interacción social. 




competencias: 






OBJETIVOS 


UNIDAD 11: 




• Reconocer las clases de enunciados, el sujeto y el predicado y la estructura del sujeto. 

• Conocer y aplicar las normas ortográficas sobre el uso de la j. 

• Comprender los conceptos de palabra tabú y eufemismo. 

• Planificar y escribir un trabajo sobre un tema. 

• Reconocer la medida y la rima de los versos. 

• Transformar un cuento modificando el marco y otros elementos. 

CONTENIDOS 


• Los enunciados. El sujeto y el predicado. Estructura del sujeto. 

• Principales normas de uso de la j. 

• Las palabras tabú y los eufemismos. 

• El análisis métrico. 


• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto La alegría de vivir. 

• Planificación y elaboración de un trabajo sobre un tema. 

• Modificación del marco y otros elementos de un cuento. 

• Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias. 




competencias: 









OBJETIVOS 


UNIDAD 12: 

• Leer fluidamente un texto biográfico. 

• Comprender un texto biográfico. 


• Reconocer el predicado nominal y su estructura. 

• Conocer y aplicar las normas ortográficas sobre el uso de la x. 

• Participar en la organización y el desarrollo de un debate. 

• Comprender un testimonio personal. 

• Relacionar ideas contrapuestas usando conectores. 

• Comprender y analizar el contenido de una página web. 

• Realizar un fichero biográfico. 

CONTENIDOS 

• Las clases de predicados. 

• La estructura del predicado nominal. 

• Principales normas de uso de la x. 

• Lectura de un texto biográfico. 

• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto Irena Sendler. 

• Participación en un debate. 

• Comprensión del testimonio de una persona. 

• Uso de conectores para relacionar ideas contrapuestas. 

• Análisis de la información de una página web. 

• Escritura de fichas biográficas. 


• Valoración y respeto de las normas que rigen la interacción oral. 



competencias: 






Interacción con el mundo físico. 


OBJETIVOS 


UNIDAD 13: 




• Identificar los complementos directo, indirecto y circunstancial. 

• Conocer y aplicar las normas ortográficas sobre el uso de la coma y el punto y coma. 

• Reconocer el sentido figurado de algunas palabras y el significado de expresiones. 

• Planificar y escribir las instrucciones para realizar un trabajo. 

• Reconocer las principales clases de estrofas. 

• Comprobar datos. 

CONTENIDOS 

• El predicado verbal. 

• Los complementos del verbo. 

• Principales normas de uso de la coma y el punto y coma. 

• El sentido figurado y el significado de las expresiones. 

• Las principales clases de estrofas. 


• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto La escalera de Alejandro. 

• Planificación y elaboración de las instrucciones para realizar un trabajo. 

• Comprobación de datos en fuentes fiables de conocimiento. 





competencias: 







OBJETIVOS 


UNIDAD 14: 

• Leer fluidamente un texto autobiográfico. 

• Comprender un texto autobiográfico. 


• Reconocer distintas clases de oraciones. 

• Conocer y aplicar las normas ortográficas sobre el uso de los puntos suspensivos. 

• Exponer razones para convencer a alguien. 

• Comprender la información de un reportaje radiofónico. 

• Identificar la posición del narrador de una historia. 

• Comprender un texto informativo. 

• Planificar y realizar un programa de radio. 

CONTENIDOS 

• Clases de oraciones. 

• Principales normas de uso de los puntos suspensivos. 

• Lectura de un texto autobiográfico. 

• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto Mis primeros años. 

• Exposición de argumentos para convencer a alguien. 

• Reconocimiento de información en un reportaje radiofónico. 

• Identificación de la posición del narrador. 

• Reconocimiento de información en un texto. 

• Realización de un programa de radio. 

• Valoración y respeto por las normas que rigen la interacción oral. 




competencias: 






OBJETIVOS 


UNIDAD 15: 

• Leer fluidamente un texto teatral. 

• Comprender un texto teatral. 


• Reconocer las características de los textos como unidades comunicativas. 

• Conocer y aplicar las normas ortográficas sobre el uso de la raya, las comillas y los paréntesis. 

• Reconocer coloquialismos y vulgarismos. 

• Planificar y escribir un cómic. 

• Reconocer las principales clases de poemas. 

• Planificar y elaborar en grupo un libro sobre el curso. 

CONTENIDOS 

• El texto y sus características. Tipos de textos. 

• La raya, las comillas y los paréntesis. 

• Los coloquialismos y los vulgarismos. 

• Las principales clases de poemas. 

• Lectura de un texto teatral . 

• Reconocimiento de los elementos fundamentales del texto El gran Dante. 

• Planificación y elaboración de un cómic. 

• Planificación y elaboración en grupo de un libro sobre el curso. 

• Valoración y aprecio por los textos escritos como recurso de disfrute personal. 




competencias: 





- Tratamiento de la información.. 


STARTER UNIT 


Els alumnes seran capaços de: 


ANGLÈS 6È CURS 

Aprendre el concepte de e-pals i reconèixer els personatges del Surprise e-pal/Club; Sam, Jo i els seus 

amics (Rob i Hannah). 

Presentar i practicar el vocabulari clau: els nombres ordinals, els països i el llenguatge informàtic. 

Repassar vocabulari i estructures de nivells anteriors. 

Repassar i practicar preguntes i respostes personals, practicant la comprensió oral. 

Cantar una cançó. 

Lle gir i escriure un correu electrònic (An email) per practicar la comprensió escrita. 

Llegir instruccions informàtiques per desenvolupar la comprensió escrita. 

Repassar i reflexionar sobre el treball realitzat. Autoavaluar el seu propi progrés. 

2.- Continguts 


PROCEDIMENTS 

Escoltar i llegir el contingut d'unes bafarades i identificar uns personatges (CB pàg. 2 i 3) 

Escoltar les descripcions dels personatges i unes preguntes. En parelles, fer i respondre aquestes 

preguntes per practicar les estructures i personalitzar (CB pàg. 3). 

Escoltar, localitzar i repetir uns números ordinals. Escoltar de nou i indicar els números que falten a la llista 

(CB pàg. 3). 

Escoltar i llegir una conversa (CB pàg. 3). 

Fer i respondre les preguntes proposades segons el model (CB pàg. 3) 

Escoltar i cantar una cançó (CB pàg. 3). 

Escoltar un personatge omplint un formulari i discriminar entre tres opcions proposades (AB pàg. 3). 

Escoltar un correu electrònic (CB pàg. 4). 

Escoltar i llegir la cançó de presentació de la pàgina web (CB pàg. 4) 

Escoltar i repetir el nom d'uns països. Deduir i relacionar unes banderes amb l’e-pal adequat (CB pàg. 4 i 

5). 


Bloc 2- Llegir i escriure 

PROCEDIMENTS 


Lle gir la de s cri pció d'un personatge i contestar les seves preguntes adequadament (AB pàg. 2). 

Llegir i ordenar unes dates (AB pàg. 2) 

Llegir Preguntes pròpies i de tres companys. Omplir una taula amb la informació (AB pàg. 2). 

Llegir unes paraules de vocabulari de repàs i localitzar-les en la il·lustració (CB pàg. 2 i 3). 

Classificar les paraules d'un requadre en les categories indicades. Afegir paraules noves (AB pàg. 3). 

Localitzar en un dibuix les paraules indicades en un requadre. Escriure frases segons el model proposat 

(AB pàg. 3). 

Llegir un correu electrònic (CB pàg. 4). 

Relacionar unes banderes amb el seu país en un mapa. Escriure el nom dels països al lloc adequat (AB 

pàg. 4). 

Escriure el nom dels països de procedència d'uns personatges (e-pals). Escriure també sobre el propi país 

(AB pàg 4). 

Relacionar unes frases amb els temes de cada e-pals (CB pàg. 4 i 5) 

Relacionar unes instruccions per enviar un email amb els seus símbols adequats (CB pàg.4). 

Ordenar i escriure les instruccions per enviar un email (AB pàg. 5). 

Llegir unes preguntes/esquema i respondre-les escrivint un missatge (AB pàg. 5) 

Bloc 4 - Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús 

Conceptes 

Vocabulari 

Bàsic: Ordinal numbers 1st-31st 

Repàs: vocabulari del nivell 5 

Japan, Morocco, Russia, Kenya, Peru, Britain. 

Mail icon, message, email address, spell check, past times, heroes, villains, fame, fortune, life 

at home, planet. 



Dates: Dates; (the) 23 rd (of) March 


Repàs de les fórmules interrogatives: (Review of question forms): How do you spell Brown?, When’s your 

birthday?, What do you look like?, What do you do at home at the weekend?, What’s your favourite place for a 

holiday?, 

Where are you/ from?, I’m/She’s//He’s from… 


Presentar-se 

Fer i respondre preguntes sobre la identitat de la gent. 

Parlar sobre els gustos i aficions personals. 

Preguntar i respondre el país d'origen. 


UNITAT 

ii. competència d’aprendre a aprendre; 

iii. competència en tractament de la informació i competència digital, 


UNIT 1: HEROES AND VILLAINS 

1.- objectius didàctics 


Identificar i practicar adjectius per descriure persones en grau positiu, comparatiu i superlatiu. 

Practicar to be + adjectiu. 

Aprendre llenguatge de l'aula i de cada dia; (Say it!: I know. I don’t know). 

Realitzar petits intercanvis comunicatius (diàlegs) per practicar les estructures de la unitat, les expressions 

i el vocabulari. 

Escoltar, cantar i personalitzar una cançó (I want to be a hero) inventant noves estrofes. 



Escoltar i entendre la història de la unitat; una faula (A mith; The three brothers) practicant les seves 

estructures claus: I’m stronger than you/He’s weaker than me. 

Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: I’m the shortest, youngest, tallest… 

Llegir i representar la història. Practicar la pronunciació i l'entonació en la frase. 

Lle gi r i entendre un mail sobre un test de personalitat (Number quiz). 

R e a litza r a ctivita ts e s crite s , pra ctica nt la com pre ns ió i l'e xpre s s ió i cons olida nt a ixí e l voca bula ri i le s 


Escriure una descripció sobre un heroi o brivall (write a description) 

Aprendre i dir un embarbussament, per practicar l'entonació de les preguntes i la pronunciació dels sons 

/Λ/ i /æ/. 

Aprendre sobre els personatges de còmic Manga, traslladant el llenguatge de l'aula a un context de vida 

real (Manga cartoon characters) i enllaçant la llengua anglesa amb altres temes interdisciplinaris com l'Art 

(Art; drawing faces). 



BLOC 2- Llegir i escriure 

PROCEDIMENTS 

Escoltar el correu electrònic de Keiko (Japó) sobre els personatges de còmic estil manga (CB pàg. 6) 

Escoltar un CD, repetir les paraules que s'esmenten (adjectius per descriure persones), identificar-les i 

assenyalar-les en la il·lustració del CB, indicant el seu número (CB pàg. 6). 

Es colta r un dià le g i pra ctica r-lo en parelles (CB pàg. 6). 

Escoltar, cantar i personalitzar un cançó, inventant noves estrofes amb el vocabulari de replay (CB pàg. 

7). 

Escoltar i repetir les paraules claus que després apareixeran en una història (The three brothers). Escoltar 

la història i explicar-la amb l'ajuda de les story cards, (CB pàg. 7). 

Escoltar i llegir la història de la unitat. Respondre unes preguntes de comprensió 

(CB pàg. 8 i 9). 

Es colta r i identificar quin personatge parla en cada moment (CB pàg. 10). 

Fer i respondre preguntes per practicar les estructures i el vocabulari de la unitat, segons el model 

proposat (CB pàg. 10). 

Escoltar unes preguntes sobre les característiques superlatives dels personatges i respondre de qui es 

tracta amb l'ajuda d'una taula informativa (CB pàg. 10). 



En parelles, fer i respondre preguntes similars a les anteriors sobre els alumnes de la classe (CB pàg. 10). 

Escoltar i llegir un correu electrònic sobre adjectius de personalitat (Number quiz). Repetir els adjectius 

(CB pàg. 11). 

Observar un sketch (un concurs de preguntes al col·legi). Escoltar, repetir i representar els diàlegs que 

l'acompanyen per practicar la comprensió oral (CB pàg. 13) 

Es colta r un CD amb les descripcions de dos personatges. Observar uns dibuixos i indicar l'adjectiu 

correcte (AB pàg. 13). 

Bloc 2- Comunicació escrita: Llegir i escriure 

PROCEDIMENTS 

Llegir el correu electrònic de Keiko (Japó) sobre els personatges de còmic estilmanga 

(CB pàg. 6) 

Llegir unes frases descriptives i indicar si són verdaderes o falses (AB pàg. 6). 

Completar unes frases descriptives amb els adjectius d'un requadre (AB pàg.6). 

Completar unes preguntes elegint els adjectius adequats i escriure les respostes (AB pàg 6) 

Localitzar en una sopa de lletres uns adjectius amb els seus antònims i escriure'ls adequadament al lloc 

indicat (AB pàg. 7). 

Relacionar les dues parts d'unes frases de la cançó. Escoltar i comprovar (AB pàg.7) 

Escriure una estrofa més de la cançó indicant una de les dues opcions proposades (want/don’t want; AB 

pàg. 7). 

Llegir i escoltar la història de la unitat. Respondre unes preguntes de comprensió (CB pàg. 8 i 9). 

Realitzar uns exercicis d'escriptura i comprensió de la hi stòria de la unitat; llegir i indicar l'adjectiu adequat 

en unes frases, llegir i completar unes frases, indicar 12 comparatius i completar amb ells unes bafarades 

(AB pàg. 8). 

Relacionar els adjectius d'un quadre (replay) amb les lletres de la imatge corresponent. Escoltar i 

comprovar (CB pàg. 10). 

Llegir i escoltar unes frases en les quals uns personatges es descriuen. Repetir les frases (CB pàg. 10). 

Llegir en una taula les característiques físiques dels personatges anteriors. Deduir i identificar el nom dels 

personatges a qui es refereixen en unes frases (CB pàg.10). 

Llegir un text on es descriu una família (Sam's family). Ordenar unes preguntes sobre aquesta família i 

respondre les preguntes (AB pàg. 9). 

Escriure un text similar a l'anterior sobre la família de cadascú. Seguir el model (AB pàg. 9). 

En grups, fer un treball de mesurament amb els alumnes. Respondre unes preguntes sobre les seves 

característiques (AB pàg. 9). 



Lle gir i e s colta r un mail sobre un test de personalitat (Number quiz). Respondre unes preguntes de 

comprensió (CB pàg. 11). 

Calcular el número que correspon a cada alumne i buscar els seus grup de personalitat en la clau (CB pàg. 

11) 

Calcular el número d'uns personatges amb les claus del test de personalitat del CB i completar una taula 

amb les seves característiques (AB pàg. 10). 

Completar una clau de test pròpia amb els adjectius superlatius que es vulgui (AB pàg. 10). 

Completar una taula amb la clau de test que van inventar en l'exercici anterior i tres alumnes de la classe 

(AB pàg. 10). 

Escoltar/llegir un text sobre els caràcters de còmic japonesos tipus manga. Relacionar cada pas escrit 

sobre la creació d'aquests personatges amb el seu dibuix (CB pàg. 12). 

Lle gir la inform a ció de la s e cció Do you know? i contrastar-ho amb el text (CB pàg. 12) 

Escriure els noms de les parts de la cara en un personatge tipus manga AB pàg. 11). 

Indicar si unes característiques corresponen a un tipus o un altre de personatge manga (AB pàg.11) 

Fer el dibuix d'un personatge manga dolent (AB pàg. 11). 

Completar diàlegs expressant I know/I don't know, i practicar-los amb un amic (AB pàg. 12). 

Ordenar les paraules d'unes preguntes. Escoltar i comprovar (AB pàg. 12). 

Completar el diàleg d'un concurs sobre companys de classe (AB pàg. 12). 

Lle gir i e s colta r un te xt (Portafolio; My hero and willain). Respondre una pregunta de comprensió (CB pàg. 

13) 

Completar una descripció (AB pàg. 13). 

BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús 

Conceptes 

Vocabulari 

Bàsic: old, young, strong, weak, pretty, ugly, brave, scared. older, younger, stronger, weaker, nicer, nastier, 

shortest, tallest, lightest, heaviest, biggest, smallest, longest, youngest, oldest. 

Gramàtica 

Sporty, friendly, wise, trendy, lucky, funny. 

Manga, eyebrow, pupil, iris, jaw, lip, mouth, head. I know, I don’t know. 

Comparative and superlative adjectives 



Who is she/he? I’m/He’s/She’s… -er than 

I’m/She/He’s the …-est in the (class) - Who’s the… -est person in the world? 


Descriure persones. 

Comparar edats, pesos i alçades. 


PROCEDIMENTS 


Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels sons /Λ/ i /æ/. 

(CB pàg. 6- Tongue twister). 

Representar la història i la cançó de la unitat. 

Conèixer dades sobre el calendari (de setembre a setembre), les normes i els uniformes dels col·legis 

britànics i comparar-los amb els propis. 

Referir-se a personatges famosos de la vida actual (Penélope Cruz). 

Aprendre característiques sobre els còmic japonesos Manga. 


UNITAT 




UNIT 2 – FAME AND FORTUNE 



Identificar i practicar vocabulari sobre accessoris i activitats de temps lliure. 



Aprendre i practicar aspectes gramaticals com; el present continu (Present continuous) i el present simple 

+ adverbi de freqüència (Present simple + frecuency adverb). 

Aprendre llenguatge de l'aula i de cada dia; (Say it!: Lucky thing!, Poor thing!) 



Escoltar, cantar i personalitzar una cançó (Followers of fashion) inventant noves estrofes. 

Escoltar i entendre la història de la unitat; un conte de fades amb final diferent (A fairy tale with a twist: 

Happily ever after) practicant-ne les estructures claus: (He always/often sometimes/never wears a 

crown). 

Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: I’always/often/sometimes/never play…, Does she 

play…?, Yes, always/often/sometimes. No, never). 

Llegir i representar la història. Practicar la pronunciació i l’entonació a la frase. 

Llegir i entendre un correu electrònic sobre les princeses britàniques (Two modern princesses). Realitzar 

activitats escrites, practicant la comprensió i l'expressió i consolidant així el vocabulari i les estructures de 

la unitat. 

Escriure un perfil d’un personatge famós (A profile of a famous person). 

Aprendre i dir un embarbussament, per practicar l'entonació de les preguntes i la pronunciació dels sons /w/ i 

/r/. 

Aprendre sobre l'origen de certs materials “preciosos”, traslladant el llenguatge de l'aula a un context de vida 

real (Silk, pearls, gold and diamonds) i enllaçant la llengua anglesa amb altres temes interdisciplinaris 

(Ciència). 




PROCEDIMENTS 

Escoltar el correu electrònic d’Ivan (Rússia) sobre els famosos i les coses que porten posades (CB pàg.14) 

Escoltar un CD, repetir les paraules que s'esmenten (accessoris), identificar-les i assenyalar-les en la 

il·lustració del CB, indicant el seu número (CB pàg. 14). 

Es colta r un dià le g i pra ctica r-lo en parelles (CB pàg.14). 

Es coltar, ca ntar i personalitzar un cançó, inventant noves estrofes amb el vocabulari de replay (CB pàg. 

15). 

Escoltar i repetir les paraules claus que després apareixeran en una història (Happily ever after). Escoltar 

la història i explicar-la amb l'ajuda de les story cards, (CB pàg. 15). 



(CB pàg. 16 i 17). 


Escoltar unes preguntes sobre les activitats que practiquen els personatges i respondre-les (CB pàg. 18). 

Fer i respondre preguntes amb els companys per practicar les estructures i el vocabulari de la unitat, 

segons el model proposat (CB pàg. 18). 

Escoltar i repetir unes activitats de temps lliure (CB pàg. 19). 

Escoltar i llegir un correu electrònic sobre les princeses britàniques (Two modern princesses). Respondre 

unes preguntes de comprensió (CB pàg. 19). 

Escoltar/llegir un text sobre l'origen de certs materials “preciosos”. Relacionar cada descripció d'aquests 

materials amb el seu dibuix (CB pàg. 20). 

Observar un sketch. Escoltar, repetir i actuar els diàlegs que l'acompanyen per practicar la comprensió oral 

(CB pàg. 21) 

Escoltar un CD amb la descripció d'un personatge famós (Sam’s famous person) i indicar en una taula les 

opcions correctes (AB pàg. 23). 


PROCEDIMENTS 

Lle gir e l mail d'Ivan (Rússia) sobre famosos i les coses que porten posades (CB pàg.14). 

Completar unes bafarades en els quals uns personatges indiquen els accessoris que porten posats (AB 

pàg. 14). 

Observar uns dibuixos i completar les preguntes d'unes bafarades sobre els accessoris que porten posats 

(AB pàg. 16). 

Respondre unes preguntes sobre els accessoris que porta el propi alumne. Escriure frases indicant això 

segons el model (AB pàg. 16) 

Completar uns mots encreuats amb ajuda d'un dibuix. Descobrir la persona famosa (AB pàg. 17). 

Completar la lletra de la cançó amb els pronoms adequats. Escoltar i comprovar (AB pàg. 17) 

Escriure una estrofa més de la cançó indicant en cada frase una de les dues opcions proposades (AB pàg. 

17). 

Llegir/escoltar la història de la unitat. Respondre preguntes de comprensió (CB pàg.16/17). 

Realitzar uns exercicis d'escriptura i comprensió de la història de la unitat; llegir i indicar si unes frases són 

verdaderes o falses, llegir i completar unes frases, escriure unes frases observant una taula i utilitzant els 

adverbis de freqüència adequats (AB pàg. 18). 

Relacionar les activitats d'un quadre (replay) amb les lletres de la imatge corresponent. Escoltar i 


Llegir i escoltar unes frases en les quals uns personatges expressen les activitats que practiquen. Repetir 

les frases (CB pàg. 18). 

Llegir unes frases i deduir i identificar el personatge a què es refereixen (CB pàg.18). 


Completar unes bafarades amb les activitats d'un requadre (AB pàg. 19). 


Escriure preguntes relacionades amb les activitats que practiquen els personatges de l'exercici anterior. 

Practicar a preguntar i respondre amb els companys (AB pàg. 19). 

Escriure un text similar a l'anterior sobre un mateix, descrivint la freqüència amb què l'alumne practica 

esports (AB pàg. 19). 

Escoltar i llegir un correu electrònic sobre les princeses britàniques (Two modern princesses). Respondre 


Localitzar en una sopa de lletres vocabulari relacionat amb activitats de temps lliure. Observar uns dibuixos 

i completar unes expressions (AB pàg. 20). 

Escriure preguntes, segons el model, amb les activitats de l'exercici anterior. Respondre les preguntes 

personalment i fer-les a algun company (AB pàg. 20). 

Escriure un article per a una revista sobre un dels companys preguntats en l'exercici anterior. Dibuixar la 

seva cara o enganxar una fotografia (AB pàg. 20). 

Llegir i escoltar un text sobre l'origen de materi als “preciosos”. Relacionar cada descripció amb el seu 

dibuix. Respondre preguntes de comprensió (CB pàg. 20). 

Lle gir la inform a ció de la s e cció Do you know? i contrastar-ho amb el text (CB pàg. 20) 

Ordenar els dibuixos que representen etapes de formació de certs materials (AB pàg.21). 

Classificar les paraules d'un requadre en les categories indicades (AB pàg.21) 

Completar unes frases amb les paraules de l'exercici anterior (AB pàg. 21). 

Completar diàlegs expressant Lucky thing!, Poor thing! , i practicar amb un company (AB pàg. 22). 

Ordenar uns diàlegs. Escoltar i comprovar (AB pàg. 22). 

Completar un diàleg personalitzat similar al model proposat anterior (AB pàg. 22). 

Llegir i escoltar un text sobre Rafael Nadal (Portafolio; A profile of a famous person). Respondre unes 

preguntes de comprensió (CB pàg. 21) 

Completar una descripció sobre un personatge famós (AB pàg. 23). 


Conceptes 

Vocabulari 

Bàsic: watch, belt, ring, wristband, rucksack, scarf, boots, earrings. 

famous, crown, princess, eagle, prince. 

never, sometimes, often, always. 


Gramàtica 


watch films, go out alone, go horse riding, go to pop concerts, go on skiing holidays, play video 

games, send, magazine article, princesses, schoolboy/girl 

gold, diamonds, pearls, silk, rock, mine, oyster, rare, ordinary, cocoon, worm, gold 

long, short, new, old, fragile, hardest, come from, get from. 

Lucky thing!, Poor thing! 

Present simple: she/he + adverbs of frequency 

Present simple: all forms + questions 


She’s/He’s/They’re wearing, Are you wearing…?, Yes, I am/No, I’m not. 

He/She wears… I always/often/sometimes/never… Does he/she play…? Yes, always/sometimes/often, No, 

never. 


Expressar el que es porta posat i el que es té en general. 

Parlar d'activitats de temps lliure i freqüència d'acció. 


PROCEDIMENTS 

Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels sons /w/ i /r/. 

(CB pàg. 15 Tongue twister). 

Actua r i re pre s e nta r la his tòria i la ca nçó de la unita t. 


CONCEPTES 



Relacionar l'anglès amb la seva pròpia realitat a través de les vestimentes; del luxe i la riquesa de la gent en 

diferents llocs del món, contribuint així al coneixement de costums, formes de relació social, trets i 

particularitats dels països en què es parla la llengua estrangera. 

Conèixer informació sobre la monarquia britànica i les princeses Beatriu i Eugènia. 

Aprendre sobre l'origen de certs elements preciosos. 

Parlar sobre el famós tennista Rafael Nadal.. 


UNITAT 





UNIT 3: WORK AND PLAY 



Identificar i practicar vocabulari relacionat amb treball i professions. 

Practicar to be + treballa i professions. 

Aprendre vocabulari per dir l'hora en anglès. 

Aprendre i practicar aspectes gramaticals com: Past simple. 

Aprendre llenguatge de l’aula i de cada dia; (Say it!: Cool!, boring!). 



Escoltar, cantar i personalitzar una cançó (We can change things) inventant noves estrofes. 

Escoltar i entendre la història de la unitat; una biografia (A biography: the oldest pupil), practicant -ne les 

estructures claus: He was…/He wasn’t, They were/They weren’t. 

Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: I was at…/I wasn’t at…, Where you at…?, Yes, I 

was, No, I wasn’t. 

Llegir i representar la història. Practicar la pronunciació i l'entonació a la frase. 

Lle giri 

entendre un mail sobre un diari de vídeo (Video diary) 



Realitzar activitats escrites, practicant la comprensió i l'expressió i consolidant així el vocabulari i les 


Escriure una redacció a partir d’una entrevista (A report) 

Aprendre i dir un embarbussament, per practicar l'entonació de les preguntes i la pronunciació del so /ə/. 

Aprendre sobre la música africana, traslladant el llenguatge de l'aula a un context de vida real (Rhythm and 

drums) enllaçant la llengua anglesa amb altres temes interdisciplinaris (Música). 

Repassar i reflexionar sobre el treball reali tzat. Autoavaluar el seu propi progrés. 



PROCEDIMENTS 

Escoltar el correu electrònic de Kioni (Nairobi; Kenya) sobre les professions (CB pàg. 22) 

Escoltar un CD, repetir les paraules que s'esmenten (professions) , identificar-les i assenyalar-les en la 

il·lustració del CB, indicant el seu número (CB pàg. 22). 



23). 

Escoltar i repetir les paraules claus que després apareixeran en una història (The oldest pupil). Escoltar la 

història i explicar-la amb l'ajuda de les story cards (CB pàg. 23). 

Es colta r i lle gir la his tòria de la unita t. Re s pondre unes preguntes de comprensió 

(CB pàg. 24 i 25). 

Escoltar i identificar quin personatge parla a cada moment (CB pàg. 26). 

En parelles, fer i respondre preguntes per practicar les estructures i el vocabulari de la unitat (preguntar el 

que han fet el cap de setmana), segons el model (CB pàg. 26). 

Escoltar un correu electrònic sobre un diari de vídeo (Video diary). Repetir les hores que s'esmenten. 

Respondre unes preguntes de comprensió (CB pàg. 27). 

Observar un sketch (un diàleg sobre el que va ocórrer el cap de setmana). Escoltar, repetir i actuar els 

diàlegs que l'acompanyen per practicar la comprensió oral (CB pàg. 29) 

Escoltar un CD amb les preguntes per realitzar a un professor. Completar unes frases amb la informació 

obtinguda d'aquesta informació (AB pàg. 33). 

Bloc 2- Comunicació escrita: Llegir i escriure 


PROCEDIMENTS 


Llegir el correu electrònic de Kioni (Nairobi; Kenya) sobre les professions (CB pàg.22) 

Observar uns dibuixos i escriure el nom del treball que representen (AB pàg.26). 

Respondre unes preguntes, escrivint les respostes (AB pàg.26). 

Escriure preguntes i respostes en relació amb les professions dels familiars propis i d'un amic (AB pàg 

26). 

Relacionar uns objectes amb el nom de la seva professió corresponent (AB pàg. 27). 

Ordenar les paraules d'unes frases i escriure-les. Escoltar i comprovar (AB pàg.27) 

Escriure una estrofa més de la cançó amb tres professions noves (AB pàg.27). 


Realitzar uns exercicis d'escriptura i comprensió de la història de la unitat; relacionar unes dates amb uns 

esdeveniments, completar unes frases discriminant la paraula correcta entre dues opcions, corregir unes 

frases i escriure-les correctament (AB pàg.28). 

Relacionar els llocs que apareixen en un requadre (replay) amb les lletres de la imatge corresponent. 

Escoltar i comprovar (CB pàg. 26). 

Llegir i escoltar unes frases en les quals uns personatges indiquen el que han fet el cap de setmana. 

Repetir les frases. Deduir i identificar el nom dels personatges als quals es refereixen en unes frases (CB 

pàg.26). 

Completar unes bafarades amb el dia de la setmana adequat i el lloc que representen uns dibuixos (AB 

pàg. 29). 

Escriure les preguntes d'una taula, segons el model. Respondre-les utilitzant el verb adequadament I was/I 

wasn't. Fer les preguntes a un company i indicar les respostes (AB pàg.29). 

Completar unes frases amb la informació de l'exercici anterior, sobre el cap de setmana propi i el del 

company (AB pàg. 29). 

Llegir i escoltar un correu electrònic sobre un diari de vídeo (Video diary). Repetir les hores que 

s'esmenten. Respondre unes preguntes de comprensió (CB pàg. 27). 

Indicar les hores en què la protagonista del vídeo feia les activitats indicades en unes frases (CB pàg. 27) 

Observar el dibuix d'uns rellotges i indicar per escrit l'hora que marquen (AB pàg. 30). 

Llegir unes frases i indicar quina de les tres respostes és la correcta (AB pàg. 30). 

Completar una taula amb informació personal sobre el que va fer l'alumne dissabte anterior (AB pàg. 30). 

Escoltar/llegir un text sobre la música africana i el ritme dels tambors. Relacionar cada text amb la seva 

fotografia del tambor adequat (CB pàg. 28). 

Lle gir la informació de la secció Do you know? i contrastar-la amb el text (CB pàg. 28) 

Relacionar els dibuixos d'uns tambors amb la seva descripció (AB pàg. 31). 



Llegir i completar unes frases sobre música i tambors. Escoltar i comprovar (AB pàg.31) 

Lle gir i completar un text (AB pàg. 31). 

Completar diàlegs expressant cool!/boring! segons escaigui. Practicar amb un amic (AB pàg. 32). 

Completar un diàleg. Escoltar i comprovar (AB pàg. 32). 

Completar un diàleg propi sobre el cap de setmana (AB pàg. 32). 

Llegir i escoltar un text (Portafolio; A report). Respondre unes preguntes de comprensió (CB pàg. 29). 

Completar una entrevista amb el professor i fer-ne una redacció (AB pàg. 33). 


Conceptes 

Vocabulari 

Bàsic: lawyer, doctor, vet, office worker, builder, cleaner, housewife, reporter. 

In a hospital, postman, waiter, policeman, pupil, actor, teacher, workers, cowherd 

Gramàtica 

Trousers, school uniform, short, go to school, surprised, free education. 

Five past, ten past, twenty past, twenty five past, twenty five to, twenty to, ten to , five to, 

o’clock, half past, quarter past, quarter to . 

African, Calypso, Flamenco, Samba, rock and roll, blues, jazz, reggae, rap, hip hop, West 

Africa, the Caribbean Islands, Peru, Brazil, North Africa Cool!, Boring! 

Past simple: to be; she/he/they + was/were 

Past simple: to be, all forms + questions 


What’s your uncle’s job?, He’s a… 

He/She was/wasn’t, They were/weren’t, I’m/I’m not a… 

I was/wasn’t at + lloc, Where you at + lloc?, Yes, I was, No, I wasn’t. 

I was… We were…, …was originally from…, it often accompanies…, on + data. 



Parlar sobre el que ha fet la gent el cap de setmana 

Dir les hores 


PROCEDIMENTS 

Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels ə/. sons / 

(CB pàg.22- Tongue twister). 


Bloc 5- Dimensió social de les llengües 

CONCEPTES 


Relacionar l'anglès amb la seva pròpia realitat a través dels treballs de la gent en diferents llocs del món, 

contribuint així al coneixement de costums, formes de relació social, trets i particularitats dels països en què 

es parla la llengua estrangera. 

Aprendre a dir les hores en anglès. 

Conèixer informació sobre la música africana en particular i els tipus de música en general. 


UNITAT 





UNIT 4: PAST TIMES 



Identificar i practicar adjectius descriptius i activitats extraescolars. 


Practicar was + adjectiu. 

Aprendre i practicar aspectes gramaticals com: Past simple regular. 

Aprendre llenguatge de l'aula i de cada dia; (Good idea!, Let’s … instead!). 




Escoltar, cantar i personalitzar una cançó (Robin Hood) inventant noves estrofes. 

Escoltar i entendre la història de la unitat; una llegenda (A legend: Robin Hood and the archery contest) 

practicant-ne les estructures claus: He/She/They lived in…) 

Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: I played the guitar yesterday. Did you play the guitar 

yesterday?, Yes, I did, No, I didn’t. 

Llegir i representar la història. Practicar la pronunciació i l'entonació a la frase. 

Llegir i entendre un correu electrònic; una enquesta/sondeig sobre les activitats dels alumnes després de 

classe (Survey results) 



Escriure una crítica/ressenya literària (write; A book review) 

Aprendre i dir un embarbussament, per practicar l'entonació de les preguntes i la pronunciació dels sons /i/ 

i /e/. 

Aprendre sobre la història de l'esport, traslladant el llenguatge de l'aula a un context de vida real (History of 

sports quiz) i enllaçant la llengua anglesa amb altres temes interdisciplinaris (Història). 

Repassar ireflexionar 

sobre el treball realitzat. Autoavaluar el seu propi progrés. 



PROCEDIMENTS 

Escoltar el correu electrònic de Dam (Nottingham, Gran Bretanya) sobre el seu llibre i personatge de 

llegenda favorit; Robin Hood (CB pàg. 30) 

Escoltar un CD, repetir les paraules que s'esmenten (adjectius per descriure persones), identificar-les i 

assenyalar-les en la il·lustració del CB, indicant el seu número (CB pàg. 30). 

Es colta r un dià le g i pra ctica r-lo en parelles (CB pàg.30). 


31). 

Escoltar i repetir les paraules claus que després apareixeran en una història (Robin Hood and the archery 

contest). Escoltar la història i explicar-la amb l'ajuda de les story cards (CB pàg. 31). 




(CB pàg. 32 i 33). 

Escoltar i respondre unes preguntes pels personatges del CB. Identificar quin personatge parla en cada 

moment (CB pàg. 34). 

Fer i respondre preguntes per practicar les estructures i el vocabulari de la unitat, segons el model 

proposat; did you… after school yesterday? (CB pàg. 34). 

Es colta r i lle gir un corre u e le ctrònic una enquesta/sondeig sobre les activitats dels alumnes després de 

classe (Survey results) (CB pàg. 35). 

Observar un sketch (parlar sobre el que es va a fer diumenge). Escoltar, repetir i actuar els diàlegs que 

l'acompanyen per practicar la comprensió oral (CB pàg. 37) 

Escoltar un CD en què un personatge parla sobre la seva pel·lícula favorita de l'any passat Superman 

Returns. Discriminar en una ressenya les opcions correctes. Completar la ressenya/crítica 

cinematogràfica (AB pàg. 43). 


PROCEDIMENTS 

Llegir el correu electrònic de Dan (Nottingham, Gran Bretanya) sobre el seu llibre i personatge de llegenda 

favorit; Robin Hood (CB pàg. 30) 

Observar el dibuix dels personatges de Robin Hood i descriure els personatges amb l'ajuda dels adjectius 

d'un requadre (AB pàg. 36). 

Ordenar les paraules d'unes frases i escriure-les correctament (AB pàg. 36). 

Completar una taula amb les descripcions de diversos caràcters de Robin Hood i deduir el personatge de 

què es tracta (AB pàg 36). 

Completar les lletres omeses en uns adjectius. Escriure aquests adjectius en ordre alfabètic (AB pàg. 37). 

Completar unes frases sobre Robin Hood. Escoltar i comprovar (AB pàg. 37) 

Escriure una estrofa més de la cançó discriminant un dels dos verbs proposats en cada frase (AB pàg. 37). 


Realitzar uns exercicis d'escriptura i comprensió de la història de la unitat; ordenar unes frases lògicament, 

completar unes frases amb els verbs d'un requadre, ordenar les paraules d'unes frases i relacionar-les 

amb la seva il·lustració corresponent (AB pàg.38). 

Relacionar les activitats d'un quadre (replay) amb les lletres de la imatge corresponents. Escoltar i 


Llegir i escoltar unes frases en les quals uns personatges expressen el que van fer ahir després de 

l'escola. Repetir les frases (CB pàg. 34). 



Completar unes bafarades amb les activitats que van realitzar ahir els personatges dels dibuixos. Utilitzar 

les expressions d'un requadre (AB pàg. 39). 

Completar una taula escrivint preguntes sobre el que va fer l'alumne el dia anterior. Respondre les 

preguntes. Preguntar a un amic i anotar les respostes (AB pàg. 39). 

Respondre al correu electrònic de Dan en la pàg. 35 del CB personalitzant el text (AB pàg. 39). 

Llegir i escoltar un correu electrònic; una enquesta/sondeig sobre les activitats dels alumnes després de 

classe (Survey results). Respondre unes preguntes de comprensió (CB pàg. 35). 

Localitzar uns verbs en una sopa de lletres i completar amb ells unes frases (AB pàg. 40). 

Lle gir una llis ta d'a ctivita ts i orde na r-les segons preferències. Completar unes frases expressant gustos 

(AB pàg. 40). 

Lle gir i interpretar els gràfi cs circulars d'una enquesta i completar l'informe de resultats (AB pàg. 40). 

Llegir un text; un test sobre la història de l'esport i respondre les seves preguntes discriminant entre tres 

opcions. Escoltar i comprovar les respostes (CB pàg. 36). 

Lle gir i completar unes frases sobre la història de l'esport amb els verbs adequats. Comprovar les 

respostes en el CB pàg. 36 (AB pàg. 41). 

Classificar en una taula els esports i els esportistes, utilitzant les paraules d'un requadre (AB pàg. 41) 

Lle gir una petita descripció sobre l'esport favorit d'un personatge. Escriure’n una de similar expressant els 

gustos propis (AB pàg. 41). 

Completar uns diàlegs expressant good idea!/Let’s… instead i practicar amb un amic (AB pàg. 42). 

Relacionar les dues parts d’ unes frases. Escoltar i comprovar (AB pàg. 42). 

Completar el seu propi diàleg basat en el del CB pàg. 37 (AB pàg. 42). 

Lle gir i e s colta r un te xt (Portafolio; A book review). Respondre unes preguntes de comprensió (CB pàg. 37) 

Completar una crítica/ressenya sobre una pel·lícula de cinema (AB pàg. 43). 


Conceptes 

Vocabulari 

Bàsic: clever, silly, cruel, kind, fat, thin, poor, rich, 

Playing team sports, acting in plays, playing in an orchestra, going on school trips, doing 

archery, using a video camera, survey, go running. 

Football player, archer, tennis player, kitesurfer, racing driver, cyclist, snowboarder, shoot, 

arrow, drive cars, cycle, snowboard, archery, cycling, car racing, running, bat, bow and arrow, 

snowboard. 


Gramàtica 

Let’s…,instead. Good idea!, 

Past simple regular: she/he/it/they + verb + ed 

Past simple regular: all forms + questions 


What was this character like?, I’m thinking of a character, 

He/she/they + passat simple dels verbs regulars. 

Did you…?, Yes I did/No I didn’t, I … yesterday. 


Descriure la gent 

Parlar del que van fer els alumnes ahir, després del col·legi. 

Expressar gustos i preferències pel que fa a activitats d’oci. 


PROCEDIMENTS 


Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels sons /i i /e/. 

(CB pàg. 30 Tongue twister). 

Actua r i re pre s e nta r la his tòria i la ca nçó de la unita. t 


CONCEPTES 

Relacionar l'anglès amb la seva pròpia realitat a través de l'aparença externa i els trets físics de la gent en 

diferents llocs del món, contribuint així al coneixement de costums, formes de relació social, trets i 

particularitats dels països en què es parla la llengua estrangera. 

Aprendre a realitzar i interpretar els resultats d'una enquesta/sondeig, parlant de percentatges, estadístiques, 

etc. 

Parlar sobre un famós llibre juvenil Harry Potter de JK Rowling. 

Conèixer informació sobre la història de l'esport. 




UNITAT 





UNIT 5: LIFE AT HOME 

1.- Objectius didàctics 


Identificar i practicar el passat simple d'alguns verbs irregulars, així com el vocabulari sobre les tasques 

domestiques. 

Aprendre i practicar aspectes gramaticals com: Past simple irregular. 

Aprendre llenguatge de l’aula i de cada dia; (Say it!; I’ve got a(n) …ache). 



Escoltar, cantar i personalitzar una cançó (The birthday song) inventant noves estrofes. 

Es coltar i entendre la història de la unitat; un conte popular (A folk tale: Nasreddin and the pot.) practicant 

les estructures claus de la mateixa: She went/had/said…. He/ didn’t go/have/give say…). 

Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: What time did you get up/have…/go…? I got 

up/had/went… 

Llegir i representar la història. Practicar la pronunciació i l'entonació en la frase. 

Lle gir i e nte ndre un mail sobre com els nens ajuden a les tasques de la llar (At home in different countries). 

R e a litza r a ctivita ts e s crite s , pra ctica nt la com pre ns ió i l'e xpre s s ió i cons olida nt a ixí e l voca bula ri i le s 


Escriure un full de diari sobre un dia especial (write a diary) 

Aprendre i dir un embarbussament, per practicar l'entonació de les preguntes i la pronunciació dels sons /f/ 

i /δ/. 

Aprendre sobre l'aigua que usem diàriament, traslladant el llenguatge de l'aula a un context de vida real 

(water and our homes) i enllaçant la llengua anglesa amb altres temes interdisciplinaris (Ciències). 





PROCEDIMENTS 


Escoltar el correu electrònic de Fadia (El Marroc) sobre la festa de la seva cosina i el que hi van fer (CB 

pàg.38) 

Escoltar un CD, repetir les frases que s'hi esmenten (activitats en una festa), identificar-les i assenyalar-les 

en la il·lustració del CB, indicant el seu número (CB pàg. 38). 



39). 

Escoltar i repetir les paraules claus que després apareixeran en una història (Nasreddin and the pot). 

Escoltar la història i explicar-la amb l'ajuda de les story cards (CB pàg. 39). 


(CB pàg. 40 i 41). 

Escoltar i identificar quin personatge parla a cada moment i respondre les seves preguntes (CB pàg. 42). 

Fer i respondre a preguntes similars a les de l'exercici anterior per practicar les estructures i el vocabulari 

de la unitat, segons el model proposat (CB pàg. 42). 

Escoltar unes tasques de la casa i repetir-les. Escoltar un mail sobre com els nens ajuden a les tasques de 

la llar en diferents llocs del món. Respondre unes preguntes de comprensió (CB pàg. 43). 

Observar un sketch (un nen es troba bé). Escoltar, repetir i actuar els diàlegs que els acompanyen per 

practicar la comprensió oral (CB pàg. 45) 

Escoltar un CD on s’explica la visita dels avis a casa d'un personatge. Llegir unes preguntes i discriminar 

en les respostes la paraula correcta (AB pàg. 53). 


PROCEDIMENTS 

Llegir el correu electrònic de Fadi a (El Marroc) sobre la festa de la seva cosina i el que hi van fer (CB 

pàg.38) 

Completar unes frases amb els verbs en passat d'un requadre (AB pàg. 46). 

Completar unes frases amb el verb adequat (AB pàg 46). 

Completar un petit text escrivint sobre una festa on l'alumne ha assistit (AB pàg. 46). 

Ordenar les lletres d'unes paraules (mesos de l'any) i escriure-les cronològicament (AB pàg. 47). 

Lle gir une s fra s e s i dis crim ina r-hi la paraula adequada entre dues opcions (AB pàg.47) 



Escriure una estrofa més de la cançó amb les paraules d'un requadre (AB pàg. 47). 


Realitzar uns exercicis d'escriptura i comprensió de la història de la unitat; llegir idiscriminar 

en unes 

frases la paraula adequada, llegir i completar unes frases, llegir i completar unes frases amb el passat 

dels verbs proposats (AB pàg. 48). 

Relacionar les accions d'un quadre (replay) amb les lletres corresponents d'una imatge (un pòster per a 

una competició). Escoltar i comprovar (CB pàg. 42). 

Llegir i escoltar unes frases en les quals els personatges descriuen les accions que han realitzant i a quina 

hora (CB pàg. 42). 

Llegir unes frases. Deduir i identificar el nom dels personatges als quals es refereixen en elles (CB 

pàg.42). 

Completar unes bafarades indicant les accions que realitzen uns personatges i les hores en què les 

realitzen. Utilitzar uns dibuixos com ajuda (AB pàg. 49). 

Completar les preguntes d'una taula i respondre-les amb informació personal. Fer les preguntes a un 

company i anotar les respostes (AB pàg. 49). 

Escriure dos textos expressant el que l'alumne i un amic van fer ahir (AB pàg. 49). 

Lle gir i e s colta r un mail sobre com els nens ajuden a les tasques de la llar en diferents llocs del món. 

Respondre unes preguntes de comprensió (CB pàg. 43). 

Relacionar uns infinitius amb la seva forma verbal en passat. Completar un text sobre les tasques 

domèstiques que va realitzar ahir un personatge (AB pàg. 50) 

Escriure frases expressant les tasques realitzades i les que no de l'exercici anterior (AB pàg. 50) 

Completar un test (quiz: How helpful are you?) sobre les tasques que va realitzar ahir l'alumne. Observar 

els resultats (AB pàg. 50). 

Escoltar/llegir un text sobre l'aigua que usem diàriament a casa nostra. Seguir en els dibuixos els passos 

que segueix el cicle de l'aigua. Respondre una pregunta de comprensió (CB pàg. 44). 

Lle gir la inform a ció de la s e cció Do you know? i contrastar-la amb el text (CB pàg. 44). 

Ordenar els passos del cicle de l'aigua i escriure'ls en la taula indicada. Utilitzar els connectors proposats 

en un requadre (AB pàg. 51). 

Completar una taula calculant l'aigua que es consumeix diàriament en la família de l'alumne (AB pàg. 51). 

Completar diàlegs expressant I have got a(n)… Practicar amb un amic (AB pàg. 52). 

Localitzar en un diàleg onze diferències amb l'original i escriure-les. Utilitzar les expressions d'un requadre. 

Escoltar i comprovar (AB pàg. 52). 

Escriure un diàleg similar però personalitzant-lo (AB pàg. 52). 

Lle gir i e s colta r un te xt; un dia ri (Portafolio; Rob’s diary). Respondre unes preguntes de comprensió (CB 

pàg. 453) 



Completar una diari sobre la visita dels avis a casa d'un personatge (AB pàg. 53). 


Conceptes 

Vocabulari 

Bàsic: make my bed, tidy my room, do the washing up, empty the rubbish bin, lay the table, look after 

my brothers and sisters, housework. 

Went, said, gave, had, got, made, tidied, did, 

Gramàtica 

First, then, next, finally. 

I’ve got a(n) stomach ache, headache, earache, backache, toothache. 

Collected, cleaned, pumped, turned, used, started, reservoir, water treatment plant, safe, 

underground, tap, drain, sewage, sewer, cycle, use it for… ing. 

Past simple irregular: affirmative and negative 

Past simple irregular: all forms + questions 


We went (to a birthday party), He/She went/gave/said…. He/She didn’t go/give/have/say… 

What time did you get up/have…/go…? 

What’s the matter?, I’ve got a(n) (stomach ache), Well, I’m not surprised 


Parlar del que va fer ahir la gent i a quina hora. 

Parlar de festes i aniversaris. 


PROCEDIMENTS 

Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels sons /f/ i /δ/. 

(CB pàg. 38- Tongue twister). 




CONCEPTES 


Relacionar l'anglès amb la seva pròpia realitat a través de les celebracions i les festes de la gent en diferents 

llocs del món, contribuint així al coneixement de costums, formes de relació social, trets i particularitats dels 

països en què es parla la llengua estrangera. 

Conèixer informació sobre l'aigua que usem en les nostres llars, el seu cicle i el seu consum. 


UNITAT 





UNIT 6: OUR PLANET 



Identificar i practicar vocabulari relacionat amb la platja i les activitats que hi podem realitzar, així com les 

estacions i el temps meteorològic. 

Aprendre i practicar a expressar intencions de futur (going to). 

Aprendre llenguatge de l’aula i de cada dia; (Say it!:sounds alright!, no way!) 



Escoltar, cantar i personalitzar una cançó (Summer holiday) inventant noves estrofes. 

Escoltar i entendre la història de la unitat; una història d'aventures (Adventure Island) practicant-ne les 

estructures claus: I’m going to, I’m not going to). 

Aprendre i practicar la segona estructura de la unitat: 

Where are you going to go?, What are you going to 

do?. 



Lle gir i representar a l història. Practicar la pronunciació i l'entonació en la frase. 

Llegir i entendre un mail sobre les estacions i el temps a Gran Bretanya (Come to Britain: a reason for each 

season). 



Escriure una postal explicant les vacances (write: My postcard). 

Aprendre i dir un embarbussament, per practicar l'entonació de les preguntes i la pronunciació dels 

sons /S/ /s/ i /z/. 

Aprendre sobre l'escalfament de la terra i el canvi climàtic, traslladant el llenguatge de l'aula a un context 

de vida real (Global warming: The Artic) i enllaçant la llengua anglesa amb altres temes interdisciplinaris 

(Ciències). 

Repassar i reflexionarsobre 

el treball realitzat. Autoavaluar el seu propi progrés. 



PROCEDIMENTS 

Escoltar el correu electrònic d’en Mario (Perú) sobre les activitats que es realitzen en la platja (CB pàg. 46). 

Es colta run 

CD, repetir les frases que s'esmenten (activitats de la platja), identificar-les i assenyalar-les en 

la il·lustració del CB, indicant el seu número (CB pàg. 46). 



47). 

Escoltar i repetir les paraules claus que després apareixeran en una història (Adventure Island). Escoltar la 

història i explicar-la amb l'ajuda de les story cards (CB pàg. 47). 


(CB pàg. 48 i 49). 

Escoltar i identificar quin personatge parla a cada moment descrivint les seves vacances. Llegir unes 

frases i relacionar-les amb el seu personatge (CB pàg. 50). 

Escoltar i respondre unes preguntes pels personatges. Fer i respondre preguntes similars a les de 

l'exercici anterior per practicar les estructures i el vocabulari de la unitat, segons el model proposat (CB 

pàg. 50). 

Escoltar i repetir unes frases descrivint temps meteorològic. Escoltar un mail sobre les estacions i el clima 

a Gran Bretanya. Respondre preguntes de comprensió (CB pàg.51) 

Escoltar i llegir un text sobre l'escalfament global del planeta. Relacionar cada paràgraf amb el seu dibuix 

corresponent. Respon una pregunta de comprensió (CB pàg. 52). 



Observar un sketch (uns nens parlant per telèfon). Escoltar, repetir i actuar els diàlegs que els 

acompanyen per practicar la comprensió oral (CB pàg. 53) 

Escoltar un CD on es llegeix el contingut d'una postal. Discriminar en unes frases la paraula correcta que 

s'ha escoltat. Completar una postal (AB pàg. 63). 


PROCEDIMENTS 

Llegir el correu electrònic de Mario (Perú) sobre les activitats que es real itzen en la platja (CB pàg. 46). 

Completar uns mots encreuats amb l'ajuda d'uns dibuixos. Descobrir la paraula secreta. Completar les 

frases d’en Mario sobre la platja (AB pàg. 56). 

Completar unes frases sobre les activitats que realitzen a la platja dos personatges. Utilitzar uns dibuixos 

com a ajuda i el model proposat (AB pàg 56). 

Completar una taula preguntant als alumnes si fan algunes de les activitats reflectides. Escriure els seus 

noms. Escriure frases amb aquesta informació (AB pàg.56) 

Completar una quadre sobre les estacions de l'any i les activitats (d'un requadre) més aconsellables per 

realitzar en aquesta època (AB pàg. 57). 

Localitzar nou errades en la lletra de la cançó i escriure la paraula correcta. Escoltar i comprovar (AB pàg. 

57). 

Escriure una estrofa més de la cançó amb l'estació adequada (AB pàg. 57). 


Realitzar uns exercicis d'escriptura i comprensió de la història de la unitat; llegir i discriminar en unes 

frases la paraula adequada, ordenar les paraules d'unes frases i escriure-les, escriure frases expressant 

intencions personals de futur amb l'ajuda d'unes frases proposades (AB pàg. 58). 

Relacionar les activitats de vacances d'un quadre (replay) amb les lletres corresponents d'una imatge (un 

tauler d'anuncis amb fotos de vacances). Escoltar i comprovar (CB pàg. 50). 

Llegir unes frases en les quals els personatges descriuen les activitats realitzaran a les vacances. Deduir i 

identificar el nom dels personatges referits (CB pàg. 50). 

Completar sobre les vacances d'un personatge amb l'ajuda d'uns dibuixos (AB pàg. 59). 

Llegir una taula on es marquen les activitats que realitzaran uns personatges en les seves vacances. 

Escriure frases descrivint les vacances (AB pàg. 59). 

Respondre unes preguntes sobre les pròximes vacances de l'alumne (AB pàg. 59). 

Lle gir un mail sobre les estacions i el clima a Gran Bretanya. Respondre unes preguntes de comprensió 

(CB pàg. 51). 

Ordenar les paraules d'unes frases i escriure-les correctament (AB pàg. 60) 

Completar un quadre sobre les estacions a Gran Bretanya amb les paraules d'un requadre (AB pàg. 60) 



Escriure un petit text sobre temps que fa en les diferents estacions de l'any en el lloc on viu l'alumne (AB 

pàg. 60) 

Llegir i escoltar un text sobre l'escalfament global del planeta. Relacionar cada paràgraf amb el seu dibuix 

corresponent. Respon una pregunta de comprensió (CB pàg. 52). 

Lle gir la inform a ció de la s e cció Do you know? i contrastar-la amb el text (CB pàg. 52). 

Llegir unes frases i discriminar la paraula adequada entre dues opcions. Escriure les frases correctament 

(AB pàg. 61) 

Observar uns dibuixos i indicar mitjançant un símbol si l'acció que representa és beneficiosa o no per a 

estalviar energia (AB pàg. 61). 

Escriure frases segons el model indicant les accions que uns personatges realitzen per estalviar energia 

(AB pàg. 61). 

Completar uns diàlegs expressant: sounds alright!, no way! Practicar amb un amic (AB pàg.62). 

Ordenar un diàleg. Escoltar i comprovar (AB pàg. 62). 

Escriure un dialogo similar però personalitzant -lo (AB pàg. 62). 

Llegir i escoltar un text; una postal (Portafolio; A postcard). Respondre unes preguntes de comprensió (CB 

pàg. 53). 

Completar una postal sobre les vacances d'un personatge (AB pàg. 63). 


Conceptes 

Vocabulari 

Bàsic: take a picnic, go fishing, find shells, hide in caves, look for treasure, jump in the sea, go on boats, take 

photos, sea shells, 

Gramàtica 

vet, oil, oil drum, island, contaminate, move, police, reporter, dump. 

Hot, sunny, cloudy, cold, warm, snows, windy 

Penguin, seal, polar bear, fish, global warming, Arctic, Antarctica, North Pole, South Pole, 

swim, hide, planet, ice, conserve energy, use energy. 

Sounds alright!, No way! 

Going to (future): I + affirmative/negative 

Going to (future): all forms + questions 



I’m (not) going to…, He’s/She’s going to… He/She isn’t going to… 

Where are you going to go? 

What are you going to do? 

It’s hot, it rains. 

Do you…? 


Parlar sobre el que farà la gent 

Expressar intenció de futur. 


PROCEDIMENTS 


Aprendre i dir un embarbussament per practicar la pronunciació dels sons /S/ /s/ i /z/ (CB pàg. 46- Tongue 

twister). 

Actuar i representar la història i la cançó de la unitat. 


CONCEPTES 

Relacionar l'anglès amb la seva pròpia realitat a través del coneixement d'altres llocs diferents del nostre 

planeta, contribuint així al coneixement de costums, formes de relació social, trets i particularitats dels països 

en què es parla la llengua estrangera. Conèixer informació sobre la climatologia de Gran Bretanya en diferents 

estacions i en diferents llocs del seu territori. Aprendre sobre el canvi climàtic i l'escalfament del planeta; com 

afecta al ser humà i a les espècies i que podem fer per a no contribuir-hi. 


UNITAT 






CULTURE – BONFIRE NIGHT 



Aprendre sobre la festivitat de Bonfire Night en els països de parla anglesa. 


Identificar i practicar el llenguatge clau d'aquesta festivitat en un context de vida real. 

Desenvolupar la comprensió oral i escrita. 

Aprendre una cançó(Reach). 

Dibuixar un guy. 


Blocs 1 i 2 - Escoltar, parlar i conversar i Llegir i escriure 

PROCEDIMENTS 

Escoltar i llegir un text sobre la festivitat de Bonfire Night. Contestar unes preguntes de comprensió (CB 

pàg. 54). 

Es colta r i re la ciona r le s pats r indicades d'una cançó amb el seu dibuix corresponent (CB Pàg. 55) 

Escoltar i cantar la cançó anterior(CB pàg. 55). 

Relacionar els passos d'una recepta de cuina amb el seu dibuix corresponent (CB pàg. 55). 


Conceptes 

Vocabulari 

Guy, bonfire, fireworks, rocket, hot dogs, toffee apples, sparklers. 

Dreams, recipe, sugar, oil, butter, vinegar, put, heat, stir, boil, push, dip. 

Reach for the stars, climb every mountain, rainbow, shining over you. 

Gramàtica 


El present simple 

Els imperatius 

Estructures 

We put on our (coats) 

Put a little oil…, Mix the sugar… 



Comprendre les diferències culturals entre els països de parla anglesa respecte a la celebració de certes 

festivitats. 

Conèixer dades sobre la nit de Bonfire Night (5th November) una nit que un personatge (Guy Fawkes) va voler 

posar foc a les Cases de Parlament (The Houses of Parliament) i assassinar el rei. 

3.- CONTRIBUCION DEL AREA DE LENGUA EXTRANJERA AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS 

BASICAS 





CULTURE – CHRISTMAS 



Aprendre sobre el Nadal en països de parla anglesa. 

Identificar i practicar el llenguatge clau d’aquesta festivitat en un context de vida real. 


Aprendre una nadala: We wish you a merry Christmas. 

Fer un Christmas cracker. 




PROCEDIMENTS 


Escoltar i llegir el diari d'uns nens britànics sobre el Nadal. Contestar unes preguntes de comprensió (CB 

pàg. 56). 

Escoltar i relacionar les parts indicades d’una cançó amb el seu dibuix corresponent (CB Pàg. 57). 

Escoltar i cantar la cançó anterior (CB pàg. 57). 

Fer un Christmas cracker (CB pàg. 57, i TG pàg. 159). 


Conceptes 

Vocabulari 

Advent calendar, Christmas Eve, roast potatoes, mince pies, Christmas cake, crackers, sprouts, 

Father Christmas, baby Jesus, carol singing, sleigh, angel, bells, snowman, pudding, snowflake, 

Turkey, candle, carrots. 

Send cards, buy presents, decorate a tree, put up Christmas decorations, hang up stockings, 

give/open presents, have turkey, pull the crackers, sing carols. 

Estructures 

We send a Christmas card, Write a Christmas message… 



festivitats. Conèixer dades sobre la celebració de Nadal a Gran Bretanya (25th December). 

3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANJERA AL DESENVOLUPAMENT DE LES 







CULTURE – VALENTINE’S DAY 



Aprendre sobre la celebració de Sant Valentí. 




Aprendre una cançó: Sugar. 

Inventar un poema per Sant Valentí. 



PROCEDIMENTS 

Escoltar i llegir un text sobre Sant Valentí. Respondre unes preguntes de comprensió (CB pàg. 58). 


Escoltar i cantar la cançó anterior (CB pàg. 59). 

Completar un poema amb paraules de la cançó anterior. Escoltar i comprovar. Aprendre i recitar el poema 

(CB pàg. 59). 


Conceptes 

Vocabulari 

Played, loved, celebrate, write, make, give, love, poems, cards, roses, sugar, honey, candy 

(sweets), festival of love, martyr. 

Brave, great, trendy, clever, funny, strong. 

Gramàtica 

Rhyming adjectives 





festivitats. Conèixer dades sobre la festa de Sant Valentí (Valentine’s Day, 14th February). 



i. competència d’aprendre a aprendre; 




CULTURE – EASTER 



Aprendre sobre la Setmana Santa a Gran Bretaña. 



Aprendre una cançó: Celebration. 

Jugar a un joc: The Easter celebration game. 



PROCEDIMENTS 

Escoltar i llegir un text en què una nena parla sobre les seves vacances de Setmana Santa. Respondre 



Escoltar i cantar la cançó anterior (Celebration, CB pàg. 61). 



Conceptes 

Vocabulari 


Good Friday, Easter Sunday, hot cross buns, bonnets, parade, Assembly, lesson, classes.. 

Estructures 

I go to the shop and buy Easter eggs, Mum hides eggs… 



festivitats. Conèixer dades sobre la Setmana a Anglaterra i com se celebra (Easter). 







CULTURE – ANIMAL AND PETS 



Aprendre sobre els animals i les mascotes dels nens britànics. 



Aprendre una cançó: Going to the zoo. 



PROCEDIMENTS 



Escoltar i llegir uns textos sobre els llocs on es poden trobar animals. Respondre unes preguntes de 

comprensió (CB pàg. 62). 

Escoltar i cantar una cançó. Respondre unes preguntes de comprensió (CB pàg.63). 


Conceptes 

Vocabulari 

make a noise, feed, take home, clean, walk the dog, cat, dog, budgie, goat, goldfish, farm. 

Hamster, horses, ponies, pigs, sheep, donkey, penguins, fish, elephants, lions, monkeys, zoo, 

park, wildlife park, pet. 

Estructures 

We take turns…, I feed the animals… 



festivitats. Conèixer dades sobre les mascotes i els animals a Gran Bretanya i els llocs on es poden trobar 

(Animals and pets). 










CONEIXEMENT DEL MEDI 6è CURS 

UNITAT 1: L'ALIMENTACIÓ I L'APARELL DIGESTIU 

• Aprendre que la nutrició serveix per a obtenir l’energia i els materials que necessitam. 

• Comprendre que la nutrició és un procés que inclou l’obtenció dels nutrients dels aliments i de l’oxigen de 

l’aire, així com el transport d’aquestes substàncies arreu del cos i l’eliminació de les substàncies de 

rebuig. 

• Saber què són els nutrients i conèixer-ne els diferents grups: hidrats de carboni, greixos, proteïnes, aigua, 

vitamines i minerals. 

• Comprendre la importància de la fibra en el funcionament correcte de l’aparell digestiu. 

• Saber que una dieta sana ha de ser completa i equilibrada. 

• Reconèixer els òrgans de l'aparell digestiu. 

• Conèixer com es duen a terme les tres fases del procés digestiu: digestió, absorció i eliminació dels 

rebuigs. 

CONTINGUTS 

• La funció de nutrició. 

• L’alimentació. 

• El procés digestiu. 

• Lectura comprensiva i interpretació d’imatges i esquemes anatòmics. 

• Recollida de dades en una taula. 

• Elaboració d’esquemes conceptuals. 

• Interès per conèixer els diferents processos que formen part de la nutrició. 

• Comprensió de la importància de tenir una alimentació equilibrada per a la salut del nostre organisme. 

• Solidaritat amb aquelles persones que pateixen situacions de fam. 



• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, 






UNITAT 2: EL SISTEMA NIRVIÓS I L'APARELL LOCOMOTOR 

• Aprendre que mitjançant la funció de relació responem als canvis del medi extern i del medi intern. 

• Saber que el sistema nirviós dirigeix la funció de relació, que el seu òrgan principal és el cervell i les 

neurones les cèl·lules que el formen. 

• Comprendre que els òrgans dels sentits arrepleguen la informació i la fan arribar al cervell, que ordena 

una resposta a l’aparell locomotor. 

• Saber que el sistema nirviós té dues parts, el sistema nirviós central i el sistema nirviós perifèric, i conèixer 

les parts i òrgans que el formen. 

• Diferenciar moviments reflexos i moviments voluntaris i comprendre com el sistema nirviós i l’aparell 

locomotor es coordinen per a realitzar-los. 

• Saber que el sistema endocrí està format per les glàndules endocrines, que segreguen hormones que 

regulen diferents funcions del nostre cos. 

CONTINGUTS 

• La funció de relació. 

• El sistema nirviós. 

• El sistema nirviós i els moviments. 

• La coordinació interna. 


• Curiositat per comprendre com es produeix el moviment i com es coordinen les diferents funcions del 

nostre cos. 

• Valoració del risc que suposen les lesions medul·lars. 












UNITAT 3: L'APARELL CISCULATORI I EXCRETOR 

• Aprendre que mitjançant la respiració obtenim l’oxigen de l’aire i eliminam diòxid de carboni. 

• Reconèixer els òrgans de l’aparell respiratori i comprendre el seu funcionament. 

• Saber que l’excreció consisteix en la retirada de les substàncies de rebuig de la sang per expulsar-les a 

l’exterior. 

• Reconèixer els òrgans de l’aparell excretor i comprendre’m el funcionament. 

• Aprendre que la circulació s’encarrega de transportar diferents substàncies arreu del cos. 

• Conèixer els components principals de la sang i els diferents tipus de vasos sanguinis. 

• Conèixer els moviments del cor i aprendre com impulsa el recorregut de la sang. 

• Distingir la circulació general i la circulació pulmonar. 

CONTINGUTS 

• La respiració. 

• L’excreció. 

• L’aparell circulatori. 

• La circulació de la sang. 

• Diferenciació sobre un esquema anatòmic de la circulació general i la pulmonar. 

• Curiositat per conèixer com es reparteixen els nutrients i es retiren les substàncies de rebuig del cos. 

• Interès per protegir la seva pròpia salut i per conèixer els perills que suposa el tabac. 

• Curiositat per aprendre a realitzar la respiració artificial. 








− Tractament de la informació. 



UNITAT 4: LA REPRODUCCIÓ 

• Aprendre què són els caràcters sexuals i distingir entre caràcters sexuals primaris i secundaris. 

• Conèixer els òrgans que formen l’aparell reproductor femení i l’aparell reproductor masculí. 

• Saber que els òvuls són les cèl·lules sexuals femenines i els espermatozoides les cèl·lules sexuals 

masculines. 

• Explicar en què consisteix la fecundació i valorar-ne la importància. 

• Comprendre la relació que hi ha entre l’embaràs i les seves diferents etapes, i el desenvolupament d’un 

nou ésser. 

• Aprendre com es produeix el part. 

• Aprendre que la lactància és el període durant el qual el bebè s’alimenta de la llet de la mare. 

CONTINGUTS 

• Els caràcters sexuals. 

• Les cèl·lules sexuals i la fecundació. 

• L’embaràs i el part. 


• Lectura i interpretació d’esquemes de processos. 

• Curiositat per comprendre com duen a terme els éssers humans la funció de reproducció, així com el 

procés de la fecundació, l’embaràs i el part. 

• Valoració de la importància de respectar les persones grans i d’aprendre de la seva experiència. 











UNITAT 5: LA SALUT 

• Aprendre que la salut és un estat de benestar físic, mental i social, i que quan aquest estat s’altera es 

produeix una malaltia. 

• Distingir els tipus de malalties segons la forma en què apareixen i l’origen: agudes, cròniques, infeccioses 

i no infeccioses. 

• Conèixer alguns dels factors que suposen un risc per a la salut: l’alcohol, el tabac, les drogues i els 

accidents de trànsit. 

• Evitar conductes i situacions que posen en risc la salut. 

• Conèixer els tipus principals de malalties infeccioses depenent de l’agent que les causa, així com alguns 

dels mitjans de transmissió d’aquestes malalties. 

• Aprendre algunes normes per a la prevenció de malalties. 

• Conèixer alguns tractaments contra les malalties, com els medicaments, les vacunes, els antibiòtics, la 

cirurgia i els trasplantaments d’òrgans. 

• Llegir correctament constants vitals com el pols i la temperatura. 

CONTINGUTS 

• La salut i la malaltia. 

• Riscs per a la salut. 

• Les malalties infeccioses. 

• El tractament de les malalties. 

• Observació i interpretació d’imatges. 

• Presa d’algunes constants vitals, com el pols i la temperatura. 

• Realització d’algunes tècniques de primers auxilis. 



• Curiositat per conèixer les malalties infeccioses i com es transmeten. 

• Responsabilitat sobre la pròpia i salut i desig d’aprendre a preservar-la. 

• Conscienciació dels riscs per a la salut que comporta el consum d’alcohol, tabac i altres drogues i 

aprendre a evitar aquestes conductes. 






− 

UNITAT 6: L’ELECTRICITAT I EL MAGNETISME 


• Aprendre que tota la matèria conté càrregues elèctriques i que aquestes poden ser càrregues positives o 

negatives. 

• Saber què són els cossos elèctricament neutres i comprendre com poden passar a estar carregats 

positivament o negativament. 

• Aprendre què és el magnetisme i com els pols positius dels imants es repel·leixen, mentre que els pols 

oposats s’atreuen. 

• Conèixer alguns usos de del magnetisme. 

• Saber en què consisteix el corrent elèctric i comprendre la diferència entre materials conductors i materials 

aïllants. 

• Conèixer alguns efectes del corrent elèctric. 

• Saber què és un circuit elèctric, comprendre com funciona i conèixer-ne els components principals. 

• Conèixer els diferents tipus de generadors elèctrics. 

• Comprendre la importància de reciclar les piles usades. 

• Muntar un circuit elèctric a partir d’un esquema. 

CONTINGUTS 

• Les càrregues elèctriques. 

• Els imants i el magnetisme. 

• El corrent elèctric. 

• Els circuits elèctrics. 

• Observació i interpretació d’imatges i esquemes de processos. 

• Lectura i interpretació d’esquemes de circuits elèctrics. 

• Realització de circuits elèctrics a partir d’un esquema. 

• Curiositat per comprendre com afecta la càrrega elèctrica els cossos. 

• Reconeixement d’algunes normes bàsiques per a un ús segur de l’electricitat i responsabilitat davant la 

seva aplicació. 










UNITAT 7: L’ENERGIA 

• Saber què és l’energia i conèixer-ne els tipus principals: mecànica, sonora, lluminosa, calorífica o tèrmica, 

elèctrica, química i nuclear. 

• Saber que la calor és un tipus d’energia que fa que augmenti la temperatura dels cossos. 

• Comprendre com es transmet la calor d’uns cossos a altres i distingir entre materials conductors i aïllants 

de la calor. 

• Aprendre com es produeix l’electricitat en les centrals elèctriques i conèixer els diferents tipus de centrals. 

• Saber d’on procedeix l’energia que emprem en la nostra vida quotidiana. 

• Conèixer alguns problemes relacionats amb l’ús i l’obtenció de l’energia, com l’esgotament dels recursos, 

l’encalentiment global, la pluja àcida o els residus radioactius. 

CONTINGUTS 

• L’energia i les seves propietats. 

• La calor i la temperatura. 

• La producció d’electricitat. 

• L’energia en la nostra societat. 

• Observació i lectura comprensiva d’imatges. 

• Lectura de l’esquema d’una central elèctrica. 

• Comprovació d’una hipòtesi amb un experiment. 

• Debat sobre l’ús de les diferents fonts d’energia. 

• Interès per comprendre els efectes de l’energia sobre els cossos. 

• Curiositat per conèixer els tipus d’energia que actuen al nostre voltant i sobre nosaltres mateixos. 

• Reconeixement de la importància i de la necessitat estalviar energia. 










UNITAT 8: LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA 

• Conèixer les diferents formes de representació de la Terra i les seves característiques: el globus terraqüi i 

el planisferi. 

• Saber què és l’escala i distingir entre l’escala gràfica i l’escala numèrica. 

• Definir el concepte de paral·lels i meridians i localitzar punts a la Terra a partir d'ells. 

• Localitzar en un planisferi els continents i oceans. 

• Diferenciar entre un planisferi polític i un de físic. 

• Saber què és un planisferi polític i localitzar-hi els diferents països del món. 

• Localitzar punts a un mapa. 

• Fer una lectura dels símbols (llegenda) que trobam a un planisferi. 

• Comprendre la importància de l’existència d’organitzacions internacionals amb l’objectiu de mantenir la 

pau mundial. 

CONTINGUTS 

• La Terra i els mapes. 

• El planisferi físic. 

• El planisferi polític. 

• Lectura i interpretació de l’escala en un mapa. 

• Lectura d’un planisferi físic. 

• Lectura d’un planisferi polític. 

• Identificació dels elements d’un mapa. 

• Interès per aprendre a interpretar diferents tipus de representacions de la Terra. 

• Curiositat per localitzar punts de la Terra en el planisferi. 

• Comprensió de la necessitat que els països es reunesquin per arribar a acords i evitar conflictes. 











UNITAT 9: ESPANYA DINS EUROPA: EL RELLEU I LA HIDROGRAFIA 

• Conèixer la localització d’Europa al món. 

• Identificar en el mapa els accidents principals de les costes d’Europa: penínsules, golfs, caps, ries, fiords i 

illes. 

• Conèixer les característiques principals del relleu europeu. 

• Saber que Europa es troba entre dues zones climàtiques de la Terra i distingir entre climes temperats i 

climes freds, identificant els tipus principals de climes de cada un. 

• Conèixer les característiques principals de la vegetació d’Europa. 

• Conèixer els vessants europeus així com les característiques dels seus rius. 

• Localitzar a un mapa els rius i llacs europeus principals. 

• Conèixer les característiques principals del relleu de la península Ibèrica i de les illes espanyoles. 

• Recordar els climes que es donen a Espanya. 

• Recordar les característiques dels rius espanyols. 

CONTINGUTS 

• El relleu d’Europa. 

• Els climes i la vegetació d’Europa. 

• Els rius i els llacs d’Europa. 

• Els paisatges d’Espanya. 

• Lectura i interpretació de mapes de relleu. 

• Lectura i interpretació de mapes temàtics de rius i de climes. 

• Interpretació de gràfics de barres. 

• Interès per conèixer les característiques del relleu d’Europa. 

• Curiositat per conèixer els diferents climes d’Europa i d’Espanya. 

• Comprensió de la necessitat protegir paisatges mitjançant la declaració de parcs nacionals. 


− Competència social i ciutadana 



− Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 

− Tractament de la informació. 






UNITAT 10: ESPANYA DINS EUROPA: LA POLÍTICA I L'ECONOMIA 

• Comprendre que la població està formada per persones que viuen en un territori. 

• Aprendre les característiques de la població europea. 

• Conèixer quin efecte té la immigració en la població europea. 

• Identificar alguns dels moviments migratoris que s’han produït a Europa l’últim segle. 

• Saber que a Europa vivim un poc més de 700 milions de persones i com ha evolucionat els darrers anys. 

• Conèixer com es distribueix la població pel territori d’Europa i pel d’Espanya. 

• Identificar les activitats que conformen cada un dels sectors econòmics a Europa 

• 

i a Espanya. 

Estudiar com es distribueix la població activa d’Europa i a Espanya en els tres sectors econòmics. 

• Comparar les característiques de la població espanyola amb l’europea. 

CONTINGUTS 

• La població d’Europa. 

• Les activitats econòmiques d’Europa. 

• La població i les activitats econòmiques d’Espanya. 

• Lectura de barres i de sectors. 

• Obtenció d’informació a partir de mapes temàtics. 

• Interès per conèixer com influeix l’aportació dels immigrants en la població d’Europa i d’Espanya. 

• Reconeixement de la necessitat ser consumidors responsables. 

• Respecte i consideració per les causes que duen els immigrants a abandonar el seu país. 

• Respecte per totes les feines. 













UNITAT 11: LA UNIÓ EUROPEA 

• Aprendre que la Unió Europea és una organització econòmica i política formada per 27 països 

democràtics europeus. 

• Conèixer les fases de formació de la Unió Europea. 

• Identificar quins són els símbols de la Unió Europea. 

• Conèixer alguns dels drets i deures dels ciutadans de la Unió Europea. 

• Saber en què consisteixen el mercat únic i la zona euro. 

• Conèixer alguns països que formen part de la Unió Europea. 

CONTINGUTS 

• La Unió Europea en l’actualitat. 

• Les institucions europees. 

• Lectura i interpretació d’un mapa polític. 

• Interès per conèixer els objectius i principis de la Unió Europea. 

• Curiositat per conèixer els països que formen part de la Unió Europea. 


h) Competència social i ciutadana 

i) Competència lingüística. 

j) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 

k) Autonomia i iniciativa personal. 




UNITAT 12: L’EDAT MITJANA 

• Recordar la cronologia de la prehistòria, l’edat antiga i l’edat mitjana en la península Ibèrica. 

• Repassar les característiques principals de cada una de les etapes de la prehistòria a la Península. 

• Repassar les característiques principals de l’edat antiga a la Península. 

• Recordar la formació i evolució política d’al-Àndalus i dels regnes cristians peninsulars, així com la seva 

organització social. 

• Identificar i comparar els estils artístics sorgits des de la prehistòria fins a l’edat mitjana. 

• Diferenciar el canvi i la continuïtat en la història. 

• Classificar i contextualitzar fonts històriques. 

CONTINGUTS 

• L’edat mitjana. 

• Anàlisi i interpretació de mapes històrics i línies del temps. 

• Anàlisi i comparació d’il·lustracions i fotografies. 

• Anàlisi i comparació d’obres d’art. 

• Comentari de fonts històriques. 

• Tolerància per les cultures diferents de la pròpia. 

• Valoració de la influència de les cultures romana i islàmica en la nostra societat. 

• Interès pel coneixement de la història d’Espanya i de lles Illes Balears. 

• Valoració del patrimoni històric i artístic d’Espanya. 











UNITAT 13: L’EDAT MODERNA 

− Reconèixer el marc espacial i temporal de l’imperi hispànic. 

− Comprendre les repercussions del descobriment d’Amèrica. 

− Conèixer les cultures precolombines principals. 

− Analitzar els regnats dels Reis Catòlics, Carles I i Felip II. 

− Explicar la crisi de l’imperi i l’arribada al tron espanyol dels Borbó. 

− Enumerar les reformes empreses en el segle XVIII. 

− Explicar l’organització social en l’edat moderna. 

− Identificar les manifestacions artístiques i literàries més destacades del Segle d’Or. 

− Valorar el desenvolupament científic del segle XVIII. 

− Analitzar des del punt de vist històric obres d’art. 

CONTINGUTS 

− El descobriment d’Amèrica. 

− L’imperi hispànic. 

− La crisi de l’imperi. 

− La societat i la cultura. 

− Anàlisi i interpretació de mapes històrics. 

− Realització d’esquemes. 

− Elaboració i lectura de línies del temps. 

− Descripció, comparació i interpretació d’imatges. 

− Anàlisi d’obres d’art. 

− Respecte per les cultures diferents de la pròpia. 

− Interès per conèixer la història d’Espanya. 

− Valoració del patrimoni cultural i artístic d’Espanya. 










MATEMÀTIQUES 6È 

PROGRAMACIONS DIDÀCTIQUES 

TEMA 1 : OPERACIONS AMB NOMBRES NATURALS 


– Llegir, escriure, representar i ordenar nombres naturals. 

– Reconèixer el valor posicional de les xifres per descompondre un nombre. 

– Recordar la relació entre la suma i la resta. Fer multiplicacions i divisions mentalment i per escrit. 

– Interpretar i relacionar els termes d’una divisió entera i d’una divisió exacta. 

– Aprendre el significat de la divisió entera a partir de problemes de partició. 

– Saber arrodonir nombres per facilitar les operacions. 

– Determinar quin és l’ordre de prioritat en una sèrie d’operacions combinades i aplicar els parèntesis per 

modificar-ne l’ordre. 

CONTINGUTS: 

– La relació entre la suma i la resta. La multiplicació. La divisió. 

– Divisió entera i divisió exacta. Repartiments en parts iguals. 

– Càlcul exacte i càlcul aproximat. 

– Operacions combinades. Prioritats. 

– Reconeixement, lectura i escriptura de nombres naturals. 

– Expressió dels nombres naturals en base deu. Descomposició de nombres naturals. 

– Resolució de problemes en què intervenen les quatre operacions bàsiques, soles i combinades. 


A més de desenvolupar la Competència matemàtica, en aquesta unitat es contribueix al desenvolupament de 


- Competència lingüística 


- Interacció amb el món físic 








TEMA 2 : MÚLTIPLES I DIVISORS 

– Determinar el conjunt de múltiples d’un nombre natural. 

– Reconèixer correctament el procediment per calcular el mínim comú múltiple de dos nombres. 

– Determinar el conjunt de divisors d’un nombre natural. 

– Reconèixer les relacions entre múltiples i divisors. 

– Diferenciar entre nombres primers i composts. 

– Reconèixer correctament el procediment per calcular el màxim comú divisor de dos nombres. 

– Saber relacionar els termes d’una divisió entera per identificar múltiples i divisors. 

- Aplicar els criteris de divisibilitat de nombres naturals. 

CONTINGUTS: 

– Múltiples d’un nombre. Mínim comú múltiple de dos nombres (m. c. m.). 

– Divisors d’un nombre. La relació entre múltiples i divisors. 

– Tots els divisors d’un nombre. Nombres primers i nombres composts. 

– Màxim comú divisor de dos nombres (m. c. d.). Criteris de divisibilitat. 

– Reconeixement de la no-finitud del conjunt de múltiples d’un nombre. 

– Descomposició d’un nombre en producte de factors o factors primers. 


A més de desenvolupar la Competència matemàtica, aquesta unitat contribueix al desenvolupament de les 

competències següents: 








TEMA 3 : POTÈNCIES I ARRELS 




– Completar taules de potències. 

– Calcular el quadrat i el cub d’un nombre natural. 

– Completar sèries numèriques amb quadrats, cubs i potències de deu. 

– Convertir nombres en potències de deu i viceversa. 

– Assimilar la notació científica com a instrument del càlcul. 

– Calcular l’arrel quadrada de nombres que siguin quadrats perfectes. 

– Determinar el valor aproximat d’una arrel quadrada. 

- Resoldre problemes en què intervenen nombres naturals aplicant correctament el 

càlcul de quadrats i d’arrels. 

CONTINGUTS: 

– El concepte de potència. 

– El quadrat d’un nombre. El cub d’un nombre. 

– Potències de base deu. Escriptura de nombres grans. 

– L’arrel quadrada. Arrel quadrada aproximada. 

– Resolució de problemes mitjançant el dibuix d’esquemes. 

– Reconeixement, lectura i escriptura de potències de deu, quadrats perfectes, arrels quadrades i els 

seus termes. 

– Agilització del càlcul del producte d’un nombre natural per una potència de deu. 

– Comparació i ordenació de potències de deu, quadrats perfectes i nombres naturals expressats en 

notació científica. 

– Apreciació de la utilitat de les potències de deu per abreujar l’escriptura de distàncies, i també 

d’astronòmiques i cardinals de poblacions grans. 










-Competència social i ciutadana 

TEMA 4 : NOMBRES DECIMALS 




– Reconèixer aspectes quantitatius que es puguin expressar amb nombres decimals. 

– Valorar la matemàtica que utilitza els nombres decimals com a eina per expressar i conèixer la realitat 

quotidiana. 

– Graduar la recta i representar-hi nombres decimals. 

– Reconèixer la presència de zeros innecessaris en un nombre decimal. 

– Llegir, escriure i ordenar nombres decimals fins a les mil·lèsimes i fer servir les fraccions decimals 

corresponents. 

– Reconèixer el valor posicional de les xifres dels nombres decimals per arrodonir-los i comparar-los. 

– Aprendre a aproximar nombres decimals per expressar un resultat de manera simplificada. 

CONTINGUTS: 

– Els nombres decimals a la recta numèrica. 

– La comparació i l’ordenació de nombres decimals. 

– L’aproximació de nombres decimals. 

– Escriptura de nombres grans amb decimals. 

– Reconeixement, lectura i escriptura de nombres decimals. 

– Transformació d’una fracció en un nombre decimal. 

– Resolució de situacions problemàtiques aplicant nombres decimals. 

– Curiositat i interès per les informacions expressades amb nombres decimals que es troben a l’entorn 












TEMA 5 : OPERACIONS AMB NOMBRES DECIMALS 



– Reconèixer el valor posicional de les xifres per comprendre els algoritmes de les operacions amb 

nombres decimals. 

– Calcular mentalment, per escrit i amb calculadora sumes, restes i multiplicacions amb nombres 

decimals. 

– Aplicar l’algoritme de multiplicació de dos nombres decimals. 

– Dividir un nombre decimal per un nombre natural en situacions de la vida quotidiana. 

– Obtenir el quocient decimal en una divisió de dos nombres naturals. 

– Calcular el quocient de dos nombres decimals mitjançant l’obtenció d’una divisió equivalent que no 

tengui decimals al divisor. 

– Decidir, davant un problema amb nombres decimals, si s’han de fer càlculs exactes o aproximacions. 

CONTINGUTS: 

– Suma i resta de nombres decimals. La multiplicació de dos decimals. 

– Divisió d’un nombre decimal entre un de natural. 

– Multiplicació i divisió per la unitat seguida de zeros. 

– La divisió d’un nombre natural entre un de decimal. Divisió de dos nombres decimals. 

– Càlcul mental, per escrit i amb calculadora de sumes, restes i multiplicacions amb nombres decimals. 

– Conscienciació de la necessitat d’exercitar-se per adquirir un bon nivell en la resolució d’operacions 

amb nombres decimals.. 












TEMA 6 : FRACCIONS 



– Reconèixer els aspectes quantitatius d’una situació real o simulada que es pugui expressar en 

fraccions, i valorar-ne l’ús. 

– Identificar i obtenir fraccions equivalents. 

– Reconèixer el mètode de simplificació de fraccions. 

– Obtenir la fracció irreductible per simplificació. 

– Representar a la comparació de fraccions. 

– Expressar fraccions en forma de nombres mixts. 

CONTINGUTS: 

– Fraccions equivalents. L’obtenció de fraccions equivalents. 

– La simplificació de fraccions. La simplificació fins a la fracció irreductible. 

– La comparació de fraccions. 

– Fraccions i nombres mixts. 

– Planificació de problemes amb fraccions per trobar les solucions. 

– Partició d’un tot en parts equivalents per arribar al concepte de fracció. 

– Reconeixement, lectura i escriptura de fraccions. 

– Càlcul per obtenir el quocient d’una divisió. 

– Representació de fraccions en segments, rectes i figures. 









-Competència lingüística 


TEMA 7 : OPERACIONS AMB FRACCIONS 


– Trobar la fracció d'un nombre en problemes de la vida diària. 

– Sumar i restar fraccions amb el mateix i amb diferent denominador. 

– Calcular el producte d'un nombre per una fracció. 


– Aplicar l'algoritme que permet reduir a comú denominador dues o més fraccions. 

– Multiplicar i dividir fraccions. 

– Determinar el valor de la fracció d'una fracció. 

– Resoldre diferents situacions problemàtiques de la vida quotidiana utilitzant la divisió de fraccions. 

– Elegir dades per resoldre problemes. 

CONTINGUTS: 

– La fracció d'un nombre. 

– Suma i resta de fraccions amb igual denominador. 

– Suma i resta de fraccions amb diferent denominador. 

– La reducció de fraccions a comú denominador. 

– Multiplicació de fraccions. 

– La divisió de fraccions. 

– La fracció com a divisió: nombres decimals. 

– Interpretació de gràfiques que representin fraccions. 

– Representació de fraccions en segments, rectes i figures. 

– Resolució de problemes amb fraccions. 

– Gust per la presentació ordenada i clara de fraccions. 










-Tractament de la informació 


TEMA 8 : NOMBRES NEGATIUS I COORDENADES 

– Llegir i escriure nombres sencers positius i negatius. 



– Representar i ordenar en la recta numèrica nombres sencers positius i negatius. 

– Reconèixer els aspectes quantitatius d'una situació real o simulada que es pugui expressar utilitzant 

nombres sencers positius i negatius. 

– Realitzar sumes i restes de nombres sencers. 

– Resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana aplicant les propietats dels nombres sencers. 

– Deduir les coordenades d'un punt en una quadrícula, sigui sencer o natural, i representar parells 

ordenats utilitzant coordenades cartesianes. 

– Resoldre problemes utilitzant la calculadora. 

CONTINGUTS: 

– Els nombres negatius. Nombres sencers en la recta numèrica. 

– La comparació i l'ordre de nombres sencers. 

– Suma de nombres sencers. Resta de nombres sencers. 

– L'orientació en el pla. 

– Les coordenades. Coordenades i nombres sencers. 

– Utilització de la calculadora per a la resolució de problemes. 

– Reconeixement, lectura i escriptura de nombres negatius. 

– Interès per utilitzar amb precisió el regle. 












TEMA 9 : PROPORCIONALITAT I PERCENTATGES 

– Descobrir la relació de proporcionalitat directa entre parells de valors corresponents a dos magnituds. 

– Interpretar, construir i utilitzar taules de doble entrada en les quals es reflecteixin relacions de 

proporcionalitat directa. 


– Resoldre problemes de magnituds proporcionals reduint a la unitat. 


– Aplicar la regla de tres per resoldre problemes relatius a magnituds proporcionals. 

– Reconèixer la presència del percentatge o tant per cent en la informació quotidiana i en els mitjans de 

comunicació. 

– Determinar el valor que representa un determinat percentatge i calcular el percentatge que correspon a 

una determinada quantitat. 

– Determinar el descompte que representa un percentatge de rebaixes i obtenir l'augment d'una quantitat 

indicada. 

CONTINGUTS: 

– Magnituds proporcionals i no proporcionals. Les taules de proporcionalitat. 

– La reducció a la unitat. Regla de tres. 

– El significat dels percentatges. Càlcul del tant per cent o percentatge. Descomptes. Increments. 

– Ús de diagrames i taules per descriure situacions de proporcionalitat. 

– Resolució de problemes de proporcionalitat directa les dades dels quals vénen donades en taules de 

doble entrada i a les que s'ha d'aplicar la regla de tres. 

– Obtenció del valor que representa un determinat percentatge i càlcul del percentatge que correspon a 

una determinada quantitat. 

– Obtenció de l'augment d'una quantitat indicada per un tant per cent. 

– Determinació del descompte i l'increment que representa un percentatge del preu d'un objecte rebaixat. 












TEMA 10 : SISTEMA SEXAGESIMAL 

– Interpretar els termes d'una divisió sencera per traduir mesures de temps de forma incomplexa a 

complexa. 

– Interessar-se per les regles que permeten traduir mesures de temps expressades en forma complexa a 

incomplexa i viceversa. 

– Reconèixer i comparar mesures de temps. 

– Efectuar sumes i restes de mesures de temps expressades en forma complexa. 



– Esquematitzar les dades i resultats d'un problema utilitzant taules de doble entrada. 

– Resoldre problemes amb dades de temps utilitzant el sistema sexagesimal. 

- Saber eliminar la informació excessiva d'un enunciat per resoldre 

problemes. 

CONTINGUTS: 

– Expressió complexa i incomplexa. 

– La suma en el sistema sexagesimal. La resta en el sistema sexagesimal. 

– La utilització de la unitat apropiada. Fusos horaris. 

– Realització de mesures de temps aplicant el sistema sexagesimal. 

– Estimacions i comparacions de mesures de temps. 

– Conversión de mesures de temps expressades en forma complexa a incomplexa i viceversa. 

– Resolució de problemes les dades dels quals vénen representades en taules de doble entrada. 












TEMA 11 : PES, LONGITUD I SUPERFÍCIE 

– Conèixer les unitats de longitud i de pes del sistema mètric. 

– Utilitzar les unitats de longitud i pes en forma complexa i incomplexa. 

– Convertir unitats de longitud i de pes per facilitar el càlcul i expressar un resultat. 

– Efectuar sumes, restes, multiplicacions i divisions amb diferents dades. 

– Conèixer les unitats de superfície. 

– Canviar unitats de superfície per facilitar el càlcul i per expressar resultats. 

– Resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana utilitzant unitats de longitud i de pes del 

sistema mètric. 


– Conèixer algunes unitats de superfície agràries i d'ús local. 

- Aplicar les propietats de les operacions per agilitzar els càlculs. 

CONTINGUTS: 


– Les unitats de longitud. Canvi d'unitats de longitud. 

– Les unitats de pes. Canvi d'unitats de pes. 

– Les unitats de superfície. Canvi d'unitats de superfície. 

– Les unitats agràries. Unitats de superfície d'ús local. 

– Expressió de valors de longitud i pes en forma complexa i incomplexa. 

– Conversión de dades de longitud i pes d'una unitat a una altra per facilitar el càlcul o per expressar un 

resultat de forma més convenient. 

– Obtenció de sumes, restes, multiplicacions i divisions amb diferents dades. 

– Canvi de les unitats de superfície per facilitar el càlcul o per expressar un resultat de forma més 

convenient. 

– Descripció de l'equivalència d'algunes unitats de longitud no habituals. 












TEMA 12 : CAPACITAT I VOLUM 

– Conèixer els múltiples i submúltiples del litre i l'equivalència entre aquestes unitats. 

– Utilitzar la unitat del sistema mètric que sigui més apropiada per mesurar una capacitat. 

– Expressar una dada de volum o de capacitat en diferents unitats. 

– Reconèixer les equivalències entre unitats de capacitat i de volum. 

– Valorar la utilitat que tenen els nombres decimals per expressar mesures de volum o de capacitat. 

– Habituar-se a utilitzar les abreviatures estàndard de les unitats de volum i de capacitat. 

- Conèixer l'equivalència en litres d'algunes unitats de capacitat d'ús local. 


CONTINGUTS: 

– Els submúltiples del litre. Els múltiples del litre. 

– Volum: cm 3 dm 3 , m 3 . Volum i capacitat. 

– Taula d'equivalències: canvi d'unitats. 

– Les unitats de capacitat d'ús local. 

– L'elecció de la unitat més adequada per resoldre problemes d'unitats. 

– Obtenció de l'equivalència entre unitats de capacitat i de volum. 

– Utilització de les abreviatures de les unitats de volum i de capacitat. 

- Interès per calcular volums de materials i d'objectes de la vida quotidiana. 













TEMA 13 : ANGLES 

– Utilitzar el transportador per mesurar els angles. 

– Reconèixer angles suplementaris i complementaris en diversos aspectes de la vida quotidiana: 

arquitectura, pintura, màquines, etc. 

– Deduir el valor de la suma dels tres angles d'un triangle. 

– Demostrar el valor de la suma dels quatre angles d'un quadrilàter utilitzant la descomposició en 

triangles. 

– Resoldre situacions problemàtiques mitjançant la suma dels angles d'un triangle i d'un quadrilàter. 

– Aplicar l'algoritme que permet traçar la bisectriu d'un angle. 


– Apreciar la pulcritud i exactitud en la construcció de bisectrius. 

- Completar enunciats de problemes amb ajuda de les operacions resoltes. 

CONTINGUTS: 


– Mesura d'angles. El transportador. 

– Els angles suplementaris. Els angles complementaris. 

– La suma dels angles d'un triangle. La suma dels angles d'un quadrilàter. Bisectriu d'un angle. 

– Determinació de la mesura dels angles de forma indirecta coneixent altres angles relacionats. 

– Resolució de situacions problemàtiques mitjançant la suma dels angles d'un triangle i d'un quadrilàter. 

- Interès per comprovar la veracitat de les regles de la geometria dels triangles i els quadrilàters 












TEMA 14 : FIGURES PLANES 

– Aplicar les fórmules que permeten calcular el perímetre i l'àrea del quadrat, del rectangle, del romboide, 

el triangle, el trapezi, el rombe i els polígons regulars. 

– Reconèixer figures planes equivalents en perímetre i àrees. 

– Mesurar superfícies de polígons utilitzant el mètode de descomposició. 

– Cercar relacions geomètriques entre polígons que permetin classificar-los. 

– Habituar-se a relacionar i argumentar els descobriments i les solucions a problemes de càlcul d'àrees. 

– Identificar els elements d'una circumferència. 

– Determinar la posició relativa de dos o més circumferències. 

– Escriure la relació entre el perímetre i el diàmetre d'una circumferència. 

- Calcular la longitud i l'àrea d'una circumferència i un cercle utilitzant el número pi. 

CONTINGUTS: 



– L'àrea i el perímetre del romboide. Àrea del triangle. Àrea del trapezi. Àrea del rombe. L'àrea d'un 

polígon regular. 

– Els elements de la circumferència. El número pi. Longitud de la circumferència. L'àrea d'un cercle. 

– Utilització d'instruments de dibuix per a la resolució de problemes de circumferències. Deducció gràfica 

de l'àrea de polígons. 

– Aplicació del mètode de descomposició per mesurar superfícies de polígons. 

– Classificació de polígons a partir de relacions geomètriques i construcció de polígons amb una àrea 

determinada. 

– Utilització del compàs i d'altres elements per dibuixar circumferències. 

- Conscienciació de la importància de la determinació de superfícies geomètriques en altres àrees del 

coneixement. 










-Aprendre a aprendre 

TEMA 15 : ESTADÍSTICA I PROBABILITAT 


– Interpretar, relacionar i classificar dades descrites mitjançant taules i diagrames. 

– Valorar la utilitat de l'organització de taules per facilitar l'estudi de dades discretes. 

– Valorar l'estadística com eina per a la descripció i anàlisi de conjunts de dades. 

– Reconèixer i representar els conjunts de dades estadístics. 

– Interpretar les taules i els diagrames estadístics. 

– Calcular i interpretar les freqüències absolutes i relatives, la moda i la mitjana aritmètica. 

– Apreciar la pulcritud en la presentació dels càlculs i els resultats de les freqüències absolutes i relatives, 

la moda i la mitjana. 

– Reconèixer jocs d'atzar i distingir entre esdeveniments segurs i impossibles. 

- Determinar el grau de probabilitat de fenòmens aleatoris i escriure probabilitats en forma de fracció. 

CONTINGUTS: 

– Freqüència absoluta i freqüència relativa. Mitjana aritmètica o mitjana. La moda. 


– El gràfic de línies. El gràfic de sectors. 

– Els jocs d'atzar. La probabilitat. 


– Representació gràfica de dades mitjançant taules i diagrames de diversos tipus. 

– Interpretació de diferents gràfiques estadístiques senzilles, tretes de situacions reals. 

– Classificació de dades a partir de situacions reals. 

– Càlcul de les freqüències absolutes i relatives del fenomen estudiat. 

– Resolució de problemes les dades dels quals es presenten en gràfics. 

– Elecció d'una mostra aleatòria en poblacions petites. 

– Estimació i càlcul de la probabilitat d'esdeveniments simples. 

- Disposició favorable per interpretar les informacions que utilitza un llenguatge gràfic. 











UNITAT DIDÀCTICA: COMENÇAM EL CURS 




16. Prendre contacte amb els alumnes. 

17. Recordar les normes bàsiques sobre la roba, l’ús i la conservació del material. 

18. Afavorir a classe un clima positiu, alegre, de companyonia i d’estima mutual. 

19. Participar a jocs de presentació, identificació i coneixement mutu. 

20. Col.laborar de forma activa en la realització de les activitats. 

21. Promoure la participació, la desinhibició personal i la compenetració del grup classe. 

22. Afavorir la convivència amb els jocs d’equip. 

23. Respectar les normes dels jocs. 

24. Millorar i refermar el treball d’equip. 

25. Afavorir un clima de participació, de col.laboració i de respecte mutu. 

26. Ésser capaços de gaudir i treballar en equip, 

27. Restar importància al fet de guanyar o perdre. 

28. Cercar estratègies dins els jocs d’equip. 

29. Afavorir el treball d’equip. 

30. Acceptar i valorar les aportacions de tots els companys/es. 

CONTINGUTS: 



• Presentació del mestre i els alumnes. 

• Normes de funcionament i planificació del curs. 

• Cooperació, comunicació, relació,... 

• Coneixement mutu, confiança i sentit d’equip. 

• Mesures antropomètriques. 

• Instal·lacions esportives, material, normes,... 

• Realització i desenvolupament de jocs de presentació, de coneixement i d’afirmació. 

• Participació en jocs cooperatius. 

• Realització i gaudiment de jocs col·lectius. 

• Resolució de projectes, conflictes,... de la dinàmica de grup. 

• Realització d’una “oca” lúdico-esportiva, cooperativa. 

• Participació en jocs per afirmar la personalitat. 

• Organització de les activitats i jocs que ens ajuden a coneixer-nos millor les nostres qualitats i valors. 

• Ordenació i recollida del material abans i després de les activitats, com a norma de la classe d’E.F. 

• Col·laboració en la feina en equip. 

• Respecte i cura del material. 

• Acceptació de les diferencies entre grups. 

• Acceptació del paper a realitzar en el equip. 

• Interès per l’activitat. 

• Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal, així com la dels altres, les seves possibilitats i 

limitacions. 

• Assumpció del joc com a element de gaudiment. 








UNITAT DIDÀCTICA: JOCS D’ARREU EL MÓN 




22. Coordinar amb precisió els moviments corporals segmentaris. 

23. Identificar les distàncies dels objectes i companys respecte de si mateix. 

24. Executar desplaçaments amb diverses trajectòries per l’espai. 

25. Millorar la coordinació del tren inferior i la coordinació dinàmica general. 

26. Adaptar els llançaments a les situacions de joc. 

27. Refermar els tipus de desplaçaments. 

28. Refermar hàbits bàsics d’higiene corporal. 

29. Usar la roba esportiva adequada en cada cas. 

30. Desenvolupar les habilitats i les destreses dins un context de joc. 

31. Conèixer diferents tipus de jocs cooperatius i tradicionals que afavoreixin el desenvolupament d’hàbits 

no competitius. 

32. Utilitzar accions amb el cos per fugir, esquivar, enganar. 

33. Aplicar la motricitat gestual bàsica utilitzada en el joc (córrer, seurer-se, esquivar, fugir) 

34. Usar la cooperació com a estratègia més valida per divertir-se. 

35. Conèixer i valorar jocs d’altres llocs d’arreu del món. 

36. Respectar les normes i regles dels jocs. 



37. Mostrar actituds de rebuig cap a les conductes violentes o discriminatòries. 

38. Experimentar el joc popular i tradicional com a objecte cultural, de plaer i recreació. 

39. Construir i valorar material útil pels jocs. 

40. Organitzar el joc a partir de les normes pactades i crear possibles variants del joc. 

41. Conèixer les regles bàsiques dels jocs treballats d’arreu el món i del propi territori. 

42. Acceptar i respectar les normes establertes. 

CONTINGUTS: 

• Els segments corporals (C). 

• Noció bàsica de distància (C). 

• Interpretació de distàncies i velocitats (P). 

• Comparació de distàncies en un espai motriu (P). 

• Interceptació de trajectòries (P). 

• Adquisició progressiva de confiança en un mateix i en els altres (A). 

• Esquema motor de les habilitats motrius bàsiques i desplaçaments (C). 

• Ús d’habilitats motrius bàsiques en diferents situacions i formes d’execució: llançaments, recepcions, 

bots, conduccions...(P). 

• Executar amb fluïdesa d’habilitats motrius bàsiques: cursa (P). 

• Desplaçaments: cursa, canvis de sentit, salts (P). 

• Participació en totes les activitats de grup acceptant les diferències individuals (A). 






• Els jocs cooperatius com a recurs per augmentar el repertori lúdic (C). 

• Els jocs com a fenomen social (C). 

• Transmissió cultural a través del joc (C). 

• Millora de les habilitats motrius bàsiques en diferents situacions de joc (P). 

• Experimentació de jocs d’arreu del món com a objecte de plaer i recreació (P). 

• Interpretació de la posició, trajectòria i velocitat del propi cos i el dels altres, així com dels objectes a 

l’espai (P). 

• Utilització d’estratègies cooperatives (P). 

• Adaptació a regles cada vegada més complexes (P). 

• Acceptació del joc com a element fonamental per a la integració social, l’equilibri personal i la relació 

interpersonal (A). 

• Respecte a les normes en els jocs col·lectius (A). 

• Valoració i acceptació vers les persones que participen en el joc (A). 

• Confiança en les pròpies possibilitats i esforç personal en els jocs (A). 

• Valoració de la participació per damunt la competició (A). 

• Joc tradicional i popular i les seves regles. 

• Coneixement de la cultura popular a través del joc. 

• Experimentació del joc com a font de recreació. 

• Execució de jocs populars i tradicionals. 

• Construcció de material de jocs. 

• Organització del joc a partir de les normes pactades i crear possibles variants del joc. 



• Reconeixement i valoració positiva del nostre patrimoni cultural. 



• Participació amb independència del grau de destresa adquirit, en les activitats proposades mostrant 

actituds de respecte i cooperació. 










UNITAT DIDÀCTICA: MILLORAM LA CONDICIÓ FÍSICA 





1. Apreciar distàncies, velocitats, trajectòries, etc. tant d’objectes com a corporals en qualsevol espai d’acció. 

2. Coordinar el moviment de braços i cames en el desplaçament en cursa. 

3. Millorar el control de la respiració, adequant-la al ritme de cursa. 

4. Millorar les capacitats físiques a través d’activitats lúdiques que incidesquin de forma global en 

l’organisme. 

5. Mantenir un esforç continu en jocs motrius que intercalin moments d’activitat intensa amb altres d’activitat 

més suau. 

6. Aconseguir córrer amb un ritme suau, més o manco constant, i durant un espai de temps. 

7. Descobrir i interioritzar el seu propi ritme que li permeti durar més temps en cursa. 

8. Conèixer els efectes del treball físic sobre l’organisme. 

9. Mantenir la flexibilitat. 

10. Habituar-se a realitzar exercicis de mobilitat segmentària. 

11. Participar en els jocs i acceptar les seves regles. 

CONTINGUTS: 

• Nocions de respiració, inspiració, expiració i apnea. (C) 

• Millora del ritme respiratori. (P) 

• Adequació de les vies i fases respiratòries i augment de la capacitat respiratòria. (P) 

• Articulacions del cos. (C) 

• Vivenciació dels diferents recorreguts articulars. (P) 

• Aprecició de velocitats, trajectòries, acceleracions i desacceleracions de companys/es i objectes en 

variades situacions. (P) 

• Acceptació de les possibilitats corporals sense sobrevalorar-les o infravalorar-les. (A) 

• Apreciació de les dificultats i els rics a l’activitat física. (A) 

• Mecànica d’execució de cursa. (C) 

• Els grans grups musculars i el moviment que generen. (C) 

• Esquema Basic de l’aportació energètica. (C) 

• Respiració abdominal i toràcica. (P) 

• Coordinació de la respiració i el moviment, ritmes respiratoris. (P) 

• Ús de les HMB en diferents situacions i formes d’execució. (P) 

• Cursa: amplitud i freqüència de gambada. Cursa durant molt de temps. 

• Flexibilitat: manteniment del grau natural. Inici del treball específic. 

• Resistència: inici de la base de la resistencia aeròbica. 

• Ús de les capacitats físiques per incidir, de forma general, en la condició física. (P) 

• Aplicació del treball de resistència, juntament amb l’aprenentatge d’una bona respiració. (P) 



• Manteniment del grau natural de flexibilitat. (P) 

• Ús dels estiraments actius. (P) 

• Asimilació de la pròpia freqüència cardíaca en repòs i en moviment comparant-les per millorar el nivell 

de resistencia davant l’esforç. (A) 

• Esforç i autosuperació davant les dificultats que puguin aparèixer durant l’aplicació de les HMB. (A) 

• Reconeixement i acceptació de les pròpies limitacions i les dels companys. (A) 

• Els efectes bàsics de l’activitat física. (C) 

• Efectes negatius del cansament. El descans com a relaxant i element de recuperació energètica. (C) 

• L’aigua com a beguda fonamental. (C) 

• Adquisició de l’hàbit de començar el treball físic de manera suau i progressiva. (P) 

• Adquisició de l’habit de la disminució progressiva de l’exercici. (P) 

• La flexibilitat com a hàbit quotidià. (A) 

• Sensacions agradables que produeix l’estirament. (A) 








UNITAT DIDÀCTICA: JOCS COOPERATIUS I JOCS DE SEMPRE 




1. Apreciar distàncies, velocitats, trajectòries, acceleracions, desacceleracions d’objectes i persones dins 

l’espai d’acció. 

2. Mantenir un ritme d’execució en el salts. 

3. Utilitzar de manera eficaç l’equilibri dinàmic en girs i salts. 

4. Respondre de forma adequada davant un estímul visual o acústic. 

5. Realitzar amb fluïdesa, precisió i eficàcia les HMB en diferents situacions de joc. 

6. Coordinar les accions per realitzar amb precisió tot tipus de llançaments horitzontals de curta i llarga 

distància amb diferents materials. 

7. Conèixer jocs de tot tipus que augmentin el bagatge lúdic per afavorir hàbits no competitius. 

8. Practicar jocs cooperatius i populars en els quals s’hagin de resoldre reptes i dificultats comunes, 

mostrant una actitud d’afecte i respecte cal als altres. 

9. Mostrar una actitud oberta i flexible davant la creació d’un joc o modificació d’alguna de les regles de 

jocs ja coneguts. 


CONTINGUTS: 


• Percepció i estructuració de l’espai en relació al temps (P). 

• Execució de moviments individuals o col·lectius (P). 

• Posició equilibrada del cos en girs i salts (P). 

• Confiança en un mateix i en els altres (A). 

• Acceptació de forma positiva de les pròpies limitacions i les dels altres, demostrant interès per 

millorar-les (A). 

• Reacció motriu davant un estímul (P). 

• Realització de jocs amb independència del grau d’habilitat motriu (P). 

• Millora de les HMB en diferents situacions de joc (P). 

• Llançaments horitzontals de curta i llarga distància (P). 

• Tipologia de jocs cooperatius: perceptiu motrius i sensorials; d’organització i estratègia; d’afirmació i 

coneixement grupal (C). 

• Coneixement de diversos jocs cooperatius com a recurs per augmentar el repertori lúdic (C). 

• Jocs d’habilitat amb bolles, cordes, gomes elàstiques, monedes... (C). 

• Estratègies bàsiques del joc: cooperació i oposició (C). 

• Flexibilitat en la regulació del joc cooperatiu (C). 

• Els jocs cooperatius i tradicionals com a recursos lúdics (C). 

• Adopció de nous jocs cooperatius i tradicionals com a recurs lúdic (P). 

• Adquisició d’hàbits de conducta no competitiva (A). 

• Participació activa en les manifestacions lúdiques mostrant respecte i tolerància cap a les propostes i 

realitzacions dels altres (A). 

• Valoració del joc cooperatiu i tradicional com element afavoridor de les relacions interpersonals, i com 

a recurs per a la pràctica del temps lliure (A). 









UNITAT DIDÀCTICA: EQUILIBRI AMB FIGURES 



• Descobrir noves posicions i possibilitats corporals tot sol, per parelles o en grup. 

• Mantenir-se en equilibri en qualsevol situació, superfície o posició en repòs o en moviment. 

• Refermar l’equilibri estàtic amb diferents punts de recolzament i altures del centre de gravetat. 

• Interioritzar la posició dels segments corporals quan es desplacen en totes les direccions possibles de 

l’espai. 

• Esser capaç d’inventar equilibris amb un/a company/a. 

• Prendre consciència dels graus de mobilitat articular en l’adopció de postures. 

• Viure situacions de contracció i relaxació segmentària sense i amb material. 

• Dominar postures estàtiques individuals de tècnica senzilla. 

• Dominar composicions, individuals com a grupals, en la reproducció o creació de figures, piràmides i 

castells. 

• Refermar la posició invertida de cap i controlar la posició invertida de mans. 

• Experimentar l’aplicació de la vertical a diferents figures. 



• Mantenir el grau natural de flexibilitat. 

• Habituar-se a treballar la flexibilitat amb certa periodicitat. 

• Acceptar les pròpies limitacions i les dels companys/es. 

• Adonar-se de la influència dels músculs posturals sobre el to muscular. 

• Donar importància a les ajudes entre companys/es. 

• Mantenir una atenció en tots els exercicis pel seu nivell de risc. 

• Utilitzar jocs d’oposició i lluita amb l’objectiu de desequilibrar el company/a. 

CONTINGUTS: 

• Identificació de la intervenció de la postura en les situacions d’equilibri. 

• Presa de consciència de la implicació dels graus de mobilitat en l’execució de les tasques motrius. 

• Ampliació del repertori d’equilibracions estàtiques i dinàmiques: figures i castells. 

• Control de la posició invertida de cap. 

• Interiorització de la posició invertida de mans. 

• Acceptació del propi nivell i el dels companys/es. 

• Nomenclatura de les postures bàsiques. 

• Vivenciació de moviments senzills amb material divers. 

• Control de postures senzilles amb recolzament a terra. 

• Control de la vertical de cap. 

• Interiorització de la vertical de mans. 

• Experimentació i aplicació de la vertical a diferents figures. 

• Manteniment del grau natural de flexibilitat. 

• Col·laboració entre els companys/es per aconseguir un fi en comú. 

• Exploració de les possibilitats comunicatives de les postures corporals. 

• Disposició favorable al contacte entre companys/es per realitzar figures. 

• Coneixement de les ajudes adequades a cada postura corporal. 


• Interès per mantenir una atenció en tots els exercicis pel seu nivell de risc. 










UNITAT DIDÀCTICA: PRACTICAM ELS JOCS 



• Controlar els segments corporals per crear trajectòries als objectes. 

• Interceptar les trajectòries de companys i objectes. 

• Controlar l’impuls motor per realitzar llançaments. 

• Llançar un mòbil amb precisió a llocs concrets. 

• Coordinar les accions per realitzar llançaments de precisió de formes diferents. 

• Desenvolupar la capacitat de preveure accions. 

• Col·laborar amb els companys per passar i rebre mòbils de forma continuada. 

• Coordinar el llançament i la recepció successiva, d’un objecte, de forma continuada. 

• Copejar de forma successiva una pilota que segueix una trajectòria determinada. 

• Córrer amb canvis de sentit. 



• Refermar hàbits bàsics d’higiene corporal. 

• Usar la roba esportiva adequada en cada cas. 

• Conèixer els conceptes de joc d’atac, joc de defensa i d’estratègia. 

• Utilitzar accions motrius amb el cos per fugir, esquivar, enganar. 

• Respectar les normes i regles del joc i acceptar la flexibilitat d’algunes d’elles en funció de cada situació. 

• Conèixer diferents tipus de jocs (jocs de canxa dividida, jocs d’invasió). 

• Usar la cooperació com a estratègia més vàlida per divertir-se. 

• Desenvolupar les habilitats i les destreses dins d’un context de joc. 

CONTINGUTS: 

• Conceptes d’intercepció de trajectòries. (C) 

• Interceptació de trajectòries. (P) 

• Esquema motor de les HMB i llançaments. (C) 

• Mobilitat articular, coneixement de les possibilitats corporals. (C) 

• Trajectòries de mòbils. (C) 

• Execució d’habilitats motrius bàsiques: llançaments (amb una mà, amb les dues, impulsió...). (P) 

• Ús de HMB en diferents situacions i formes d’execució: punteries, llançaments i recepcions. (P) 

• Control de l’orientació del cos en llançaments i recepcions. (P) 

• Valoració de la pròpia habilitat motriu com a punt de partida per assolir una superació personal. (A) 

• Capacitat d’autoavaluar-se per ser conscient del nivell d’execució. (A) 

• Participació en totes les activitats de grup acceptant les diferències individuals. (A) 






• Noció de cooperació. (C) 

• Estratègies bàsiques del joc. (C) 

• Normes bàsiques dels jocs. (C) 

• Millora de les habilitats motrius bàsiques en diferents situacions de joc. (P) 

• Aprenentatge de l’estructura interna dels jocs mitjançant la introducció progressiva de situacions de 

jocs. (P) 

• Asimilar les funcions de d’adversaris o d’espais i d’atac. (P) 

• Ús de les tasques de cooperació i oposició dintre d’un mateix joc. (P) 

• Resolució de conflictes durant el joc a través del diàleg i la reestructuració de les normes. (P) 

• Acceptació amb responsabilitat del paper a exercir dins del grup. (A) 

• Rebuig de les actituds que no permetin gaudir del joc amb independència del resultat. (A) 










UNITAT DIDÀCTICA: MALABARS 






20. Utilitzar un o més segments corporals en accions de llançar i rebre. 

21. Refermar el costat dominant (mans i/o peus) en les tasques amb mòbils. 

22. Millorar la disociació segmentària en membres superiors i inferiors. 

23. Identificar els principals moviments que realitzen les articulacions en relació amb l’espai. 

24. Establir un ritme en els llançaments i/o copejos. 

25. Fomentar la col.laboració en les tasques per equips. 

26. Copejar el mòbil amb diverses zones corporals (mans, peus, cap…). 

27. Descobrir noves formes de llançar i rebre amb mans i/o peus. 

28. Coordinar moviments simultanis o successius de braços en accions de llançar i rebre. 

29. Llançar i rebre un mateix objecte de forma continuada. 

30. Llançar i rebre dos objectes de forma continuada. 

31. Llançar el mòbil amb diferents trajectòries verticals, horitzontals i circulars. 

32. Afavorir el maneig i la utilització de materials amb possibilitats diferents. 

33. Promoure l’agrupació per parelles com a mitjà facilitador de la comunicació i de l’ampliació del 

repertori motriu. 

34. Interès per adquirir una major destresa en les manipulacions amb mòbils. 

35. Respectar i acceptar les nostres pròpies possibilitats i la dels altres. 

36. Iniciar-se a les activitats pròpies del joc malabar. 

37. Realitzar senzills jocs malabars amb un i/o dos objectes. 

38. Passar-se malabars en equip, en diferents formes i ritmes. 

CONTINGUTS: 

• Els segments corporals i les seves articulacions. (C) 

• Apreciació de trajectòries i distàncies dels segments corporals. (P) 


• Lateralitat: presa de consciència de la independència segmentària. (C) 

• Esquerra i dreta respecte així mateix. (C) 

• Afirmació de la lateralitat: projecció dins l'espai. (P) 

• Ús diferenciat de les parts simètriques del cos. (P) 

• Noció bàsica de trajectòria, distància i velocitat en els objectes. (C) 

• Apreciació de les diferents trajectòries dels objectes. (P) 

• Trajectòria vertical 

• Trajectòria parabòlica 

• Trajectòria rectilínia 

• Conscienciació de les trajectòries de dos objectes. 

• Ajustaments perceptius, espai-temps i adaptacions motores. (C) 

• Nocions d'organització espacial: entre el propi cos, els objectes i l'espai exterior. (C) 

• Ús de les nocions d'organització espacial i temporal. (P) 

• Estructuració de l'espai d'acció (estimació de distàncies). (P) 

• Col·laboració en les activitats de grup i per parelles. (A) 

• Esquema motor de les HMB llançaments. C) 

• Ús de les HMB en diferents situacions i formes d'execució: 

• Manipulació i utilització d’objectes convencionals i no convencionals: (copejos, llançaments i recepcions). 

(P) 

• Iniciació a les tècniques bàsiques del joc malabar. (P) 

• Llançaments unilaterals, bilaterals. (P) 

• Confiança en si mateix i autonomia personal. (A) 

• Ús de les habilitats bàsiques en situació de joc. (P) 

• Actitud de respecte cap al propi cos i cap als altres. (A) 










UNITAT DIDÀCTICA: EL COS ENS PARLA 





1. Fer mímica de les actituds de les persones davant situacions determinades. 

2. Realitzar els moviments a la vegada que un company. 

3. Reproduir gestos i moviments ja apressos. 

4. Improvisar danses amb moviments no determinats prèviament ajustant-se al ritme de 

seqüències musicals senzilles. 

5. Expressar amb gestos de diferents parts del cos, estats d'ànim i situacions diverses. 

CONTINGUTS: 

• Elements "orgànico-funcionales" relaccionats amb el moviment: 

• respiració (toràcica i diafragmàtica), 

• acompassar la respiració amb el moviment, 

• aprofundització de la respiració i la relaxació muscular. (C) 

• Les possibilitats corporals: expressives (imitacions i mims) i motrius. (C) 

• Interiorització de l'actitud tònico-postural en repòs i en moviment. (P) 

• Control de l'equilibri en qualsevol situació, superfície o posició en repòs o en moviment. (P) 

• Control de la respiració en distintes situacions. (P) 

• El cos com instrument d'expressió i comunicació. La mímica, la dansa i la dramatització. (C) 

• Relació entre el llenguatge expressiu i altres llenguatges. (C) 

• Exploració i experimentació de les possibilitats i recursos expressius del propi cos a través de la 

dansa, la mímica i la dramatització. (P) 

• Observació dels gestos i moviments dels altres per començar a conèixer els missatges que volen 

transmetre. (P) 

• Utilització del gest i el moviment per expressar sensacions, vivències, sentiments i idees... (P) 

• Realització de danses i balls adequant-se al ritme. (P) 

• Exploració i integració de les qualitats de moviment en la pròpia execució motriu, relacionant-les 

amb sensacions i estats d'ànim (fatiga/pesat, alegria/lleuger, enfadat/fort, dolç/suau, etc.). (P) 

• Valoració del moviment dels altres... (A) 

• Interès per millorar la qualitat del propi moviment. (A) 

• Participació en situacions que suposin comunicació amb els altres utilitzant recursos motrius i 

corporals amb espontaneïtat. (A) 









7. Competència social i ciudadana 

SISÈ 

1 TEMA 















• Classificar els Instruments de Percussió escolars i d’orquestra. 

• Memoritzar el nom dels instruments de percussió escolars i d’orquestra. 

• Reconèixer visual i auditivament els instruments de percussió escolars i d’orquestra. 

• Tocar els instruments de plaques escolars amb precisió rítmica. 

• Practicar conjunt instrumental Orff. 

• Tenir una actitud d’escolta , respecte i silenci en la pràctica instrumental. 

• Percebre la diferència entre fer melodia amb un sol instrument i Harmonia quan tocam en conjunt. 


• Repassar els conceptes del llenguatge musical apresos en cuiros anteriors. 

• Introduir la nota mi’. Llegir-la al pentagrama i escriure-la. 

• Introduir la combinació rítmica negra amb punt corxera ( tam ti). 

• Llegir ritmes amb la combinació rítmica negra amb punt corxera. 

• Escriure cançons al pentagrama correctament amb els elements coneguts. 


• Picar ritmes a dues mans. 

• Practicar la pulsació conjunta amb els instruments de plaques. 

• Vivenciar el Tempo de la musica amb els diferents instruments corporals i de percussió. 

• Escoltar, imitar i reproduir l’escala partint de diferents notes. 










Flauta 

• Introduir el Mi i Re 

• Tocar cançons exercitant el mi i el re. 

• Tocar cançons amb acompanyament instrumental enregistrat. 

• Tocar cançons a dues veus. 






• 

CONTINGUTS 


• Escolta les cançons enregistrades i/o que ha cantat el mestre o la mestra. 






• Els instruments ORFF. 

• Classificació dels instruments Orff. 


• Reconèixer-los visualment i auditivament. 

• Pràctica instrumental. 

• Melodia, harmonia 




• Dictat rítmic. 

• Dictat melòdic. 

• Repàs de conceptes treballats el curs anterior. 

• Concepte rítmic nou: negra amb punt i corxera, pausa de corxera. 

• Cadena rítmica i polirítmia. 

• Còpia de fragments rítmics i melòdics 

• Pulsació conjunta. Tempo de la música: pràctica amb els instruments dels ritmes i notes conegudes. 

• Experiència sonora de les diferents escales. 

• El mi’. lectura i escriptura al pentagrama. 

• Pràctica i copia de cançons al pentagrama. 


• Repàs de les danses dels cursos anteriors. 



Flauta 

• Repàs de les notes del curs passat. 

• Lectura de cançó a dues veus 

• El Mi el Re 

• Posició de la ma dreta. 

• El Mi i el Re en relació a les notes conegudes. 

• Tocar amb acompanyament enregistrat. 









• Competència digital i tractament de la informació. 

2 TEMA : 












• Classificar els instruments de l’orquestra Simfònica per famílies de vent, corda i percussió. 



• Reconèixer visual i auditivament els instruments que formen part d’una orquestra Simfònica. 

• Reconèixer els instruments melòdics i harmònics. 

• Explicar les tasques del Concertino. 

• Col·locar els instruments de l’orquestra en la seva forma habitual. 

• Observar diferents enregistraments en vídeo per tal d’observar els gestes del director i el seu 

significat. 

• Observar concerts en vídeo per observar els gestes dels músics, la seva col·locació, postura etc. 

• Escoltar amb atenció les audicions enregistrades per tal de destriar el timbre dels instruments. 

• Adonar-se’n dels instruments que destaquen, solistes i els qui acompanyen. 

• Explicar les sensacions i sentiments que ens generen les diferents audicions . 

• Experimentar les diferencies de sensacions depenen del timbre de l’instrument. 

• Explicar el significat de: compositor, intèrpret, músic, director, concertino... 

• Gaudir de l’escolta de la musica ben feta. 

• Cercar per Internet informació de diferents compositors. 

• Cercar informació de la història d’un instrument que es tengui interès. 


• Llegir fragments musicals dient el nom de les notes rítmicament amb les notes del do al re’. 

• Escriure al pentagrama cançons amb els conceptes treballats, amb cura de la grafia i presentació. 

• Llegir ritmes de quatre i vuit pulsacions amb les figures i combinacions rítmiques conegudes. 

• Escriure al dictat ritmes de vuit pulsacions. 

• Picar la pulsació de les cançons amb la ma o un instrument mentre es canta la cançó. 


• Picar ritmes a dues mans. 

• Interpretar les partitures per tocar amb els instruments de plaques. 

• Conèixer en el pentagrama les notes addicionals inferiors: la i si .Escriurer-les al pentagrama i llegirles. 

• Escriure al dictat o reconèixer petits fragments melòdics. 










Flauta 

• Introduir el do i el Fa 

• Tocar cançons exercitant el Do i fa. 

• Tocar cançons amb les notes del Do al Re’ 








CONTINGUTS 










• Escolta de fragments d’audicions enregistrades: 

• L’orquestra simfònica. Formació, concertino, director. Famílies, col·locació. 

• Reconeixement tímbric de les diferents famílies instrumentals de l’orquestra. 

• Escolta de fragments d’audicions enregistrades. 

• Classificació dels instruments per famílies. 

• Reconeixement i memorització dels noms de tots els instruments de l’orquestra simfònica 

• 



• Dictat rítmic. 


• Reconeixement de fragments melòdics. 

• Discriminació auditiva de frase suspensiva i frase conclusiva. 

• Repàs de conceptes ja treballats. 

• Còpia de fragments rítmics i melòdics. 

• Notes addicionals inferiors: el si, - el la, . 




• Dansa de parelles 

Flauta 

• El Do i el Fa 

• Músiques amb acompanyament enregistrat 

• Cançons a dues veus 










3 TEMA 














• Repassar el nom i reconeixement de les veus humanes. Solistes, agrupacions vocals (cors) 

• Reconèixer visualment i auditivament els instruments elèctrics: guitarra, baix. Dir les parts més 

importants. 

• Reconèixer auditivament i visualment diferents agrupacions instrumentals: banda, orquestra de 

cambra, big band, grups de rock. 

• Saber dir quins instruments conformen les diferents agrupacions. 

• Respectar les diferents manifestacions musicals. 

• Tenir una actitud oberta per escoltar diferents tipus de música i tenir elements de valoració de les 

pròpies preferències. 

• Adquirir informació per internet sobre els diferents tipus de musica escoltada. 

• Animar a l’alumnat a fer aportacions de música de diferents estils per mostrar a la resta del grup. 

• Explicar les sensacions i emocions que ens produeixen les diferents audicions. 


• Llegir amb agilitat i seguretat les notes estudiades 

• llegir ritmes amb les figures i combinacions rítmiques estudiades amb suport de la pulsació. 

• Escoltar, imitar i reproduir la combinació rítmica corxera amb punt i semicorxera ( tim ti) 

• Reconèixer i explicar el significat de tots els signes gràfics utilitzats en el llenguatge musical apresos 

fins a les hores. 

• Escriure cançons amb bona grafia. 

• Escriure al dictat ritmes de vuit pulsacions amb compàs de dos, tres i quatre pulsacions amb els 

ritmes i combinacions rítmiques estudiats. 










Flauta 

• Introduir el fa# i el Si b. 

• Tocar cançons exercitant el fa# i el sib. 


• Tocar amb agilitat i rapidesa. 

• Fer canons de dues i tres veus. 

• Dur la pulsació interna de la música. 







CONTINGUTS 










• Els instruments elèctrics. 

• Reconeixement visual i auditiu dels instruments elèctrics. 

• Història dels instruments elèctrics , procedència. 

• Repàs de les veus humanes i agrupacions vocals. 

• Diferents agrupacions instrumentals : la banda, orquestra de cambra, big band, grup de rock. 

Instrumentació. 

• Audicions enregistrades dels instruments treballats. 

• Actitud de recerca, escolta, participació le musiques enregistrades. 


• Lectura de les notes treballades. 

• Concepte corxera amb punt i semicorxera ( tim ti) 

• Dictat rítmic 


• Reconeixement de tots els elements apres per a l’escriptura de la musica: el seu significat, el seu 

nom. 

• Copia i escriptura de cançons. 


• Repàs del els danses de Primària. 

Flauta 

• cançons del do al re’ 

• El Fa# 

• El Si b 

• Guanyar amb expressivitat, agilitat. 

• Escolta i tocar conjuntament. 

• Cànon. 

• Músiques amb acompanyament enregistrat 













UNITAT 1 




- Competència per a aprendre a aprendre. 



1. Valorar les ensenyances de les religions que ajuden les persones a aconseguir la felicitat. 

2. Conéixer les principals religions de l'actualitat. 

3. Comprendre el relat bíblic «La història de Rut». 

4. Descobrir les principals creences de les diferents religions actuals. 

CONTINGUTS 

- Les ensenyances de les religions. 

- Les grans religions actuals. 

- El relat bíblic «La història de Rut». 

- Les pràctiques dels creients de les principals religions actuals. 


UNITAT 2 







1. Prendre consciència de la importància de practicar bons comportaments i sentiments per a trobar la 

felicitat. 

2. Conéixer en què consistix la salvació per a l'hinduisme, el budisme i el cristianisme. 

3. Conéixer el relat bíblic «Els amics de Jesús de Natzaret». 

4. Valorar els camins que oferixen l'hinduisme, el budisme i el cristianisme per a aconseguir la salvació 

eterna. 

CONTINGUTS 

- La importància de practicar bons comportaments per a trobar la felicitat. 

- La salvació eterna en l'hinduisme, el budisme i el cristianisme. 

- El relat bíblic «Els amics de Jesús de Natzaret». 

- Els camins per a trobar la salvació eterna que proposen l'hinduisme, el budisme i el cristianisme. 




UNITAT 3 






1. Prendre consciència de la importància de conéixer i respectar les diverses religions per a aconseguir una 

bona convivència. 

2. Conéixer en què consistix el dret de llibertat religiosa. 

3. Comprendre el relat bíblic «La vida de Sant Pau». 

4. Descobrir la importància que té per a l'Església catòlica el dret de llibertat religiosa. 

CONTINGUTS 

- La importància de conéixer i respectar les diverses religions per a aconseguir una bona convivència. 

- El dret de llibertat religiosa. 

- El relat bíblic «La vida de Sant Pau». 

- L'Església catòlica i el dret de llibertat religiosa. 


UNITAT 4 







1. Reconéixer que l'Església catòlica forma part important de la història i de la cultura del món. 

2. Descobrir a l'Església com el nou Poble de Déu. 

3. Conéixer el relat bíblic «Sant Pere, el primer papa». 

4. Valorar la importància de l'Església catòlica en la societat actual. 

CONTINGUTS 

- L'Església catòlica forma part de la història i de la cultura. 

- L'Església, el nou Poble de Déu. 

- El relat bíblic«Sant Pere, el primer papa». 

- La importància de l'Església catòlica en la societat actual. 




UNITAT 5 







1. Reconéixer en la vida dels sants la missió que realitza l'Església en el món. 

2. Descobrir la missió de l'Església. 

3. Comprendre el relat bíblic «Les primeres missions de l'Església». 

4. Valorar com l'Església continua la missió salvadora que Jesucrist va encarregar als apòstols. 

CONTINGUTS 

- La vida de Sant Francesc Xavier. 

- L'origen i la missió de l'Església. 

- El relat bíblic «Les primeres missions de l'Església». 

- L'Església continua la missió salvadora que Jesucrist li va encarregar. 


UNITAT 6 






1. Valorar els comportaments exemplars de les persones. 

2. Conéixer la fe de l'Església en Jesucrist. 

3. Descobrir el relat bíblic «Els noms de Jesucrist». 

4. Reconéixer Jesucrist com a Salvador, Redemptor i plenitud de la persona. 

CONTINGUTS 

- Els comportaments exemplars de les persones. 

- La fe de l'Església en Jesucrist. 

- El relat bíblic «Els noms de Jesucrist». 

- Jesucrist, Salvador, Redemptor i plenitud de la persona. 




UNITAT 7 






1. Prendre consciència de la importància de la Mare de Déu en la fe cristiana. 

2. Conéixer la relació tan profunda que existix entre la Mare de Déu i l'Església catòlica. 

3. Comprendre el relat bíblic «L'Anunciació a Maria». 

4. Reconéixer la Mare de Déu com a Mare de Déu i de tots els cristians. 

CONTINGUTS 

- La presència de la Mare de Déu en la fe cristiana. 

- La relació entre la Mare de Déu i l'Església catòlica. 

- El relat bíblic «L'Anunciació a Maria». 

- La Mare de Déu, Mare de Déu i de tots els cristians. 


UNITAT 8 






1. Descobrir biografies de religioses que es dediquen a cuidar els malalts. 

2. Conéixer el sagrament de la Unció de malalts. 

3. Conéixer el relat bíblic «Les curacions de Jesús». 

4. Descobrir el sagrament de la Unció de malalts com una preparació per al pas a la vida eterna. 

CONTINGUTS 

- La vida de sor Maria del Pilar de l'Eucaristia. 

- El sagrament de la Unció de malalts. 

- El relat bíblic «Les curacions de Jesús». 

- El sagrament de la Unció de malalts com a preparació per al pas a la vida eterna. 




UNITAT 9 







1. Descobrir com el cicle de la natura ensenya que la vida continua després de la mort. 

2. Conéixer la fe de l'Església en la vida eterna. 

3. Descobrir el relat bíblic «Les trobades amb Crist ressuscitat». 

4. Identificar les veritats més importants de l'Església sobre la vida eterna. 

CONTINGUTS 

- El cicle de la vida en la natura. 

- La fe de l'Església en la vida eterna. 

- El relat bíblic «Les trobades amb Crist ressuscitat». 

- Les veritats més importants de l'Església sobre la vida eterna. 


UNITAT 10 






1. Prendre consciència que Déu té un pla de felicitat per a cada persona. 

2. Descobrir què és la Providència de Déu. 

3. Comprendre el relat bíblic «La història de Josep, el fill de Jacob». 

4. Valorar els plans de Déu per a les persones i la Creació. 

CONTINGUTS 

- Els plans de Déu per a cada persona. 

- La Providència de Déu. 

- El relat bíblic «La història de Josep, el fill de Jacob». 

- Els plans de Déu per a les persones i la Creació. 




UNITAT 11 






1. Prendre consciència de la importància de diferenciar els bons dels mals comportaments. 

2. Conéixer les normes de la moral civil i de la moral cristiana per a aconseguir una bona convivència. 

3. Conéixer el relat bíblic «Esaú i Jacob». 

4. Valorar el canvi que es produïx en el batejat quan practica la moral cristiana. 

CONTINGUTS 

- La importància de diferenciar els bons i els mals comportaments. 

- La moral civil i la moral cristiana. 

- El relat bíblic «Esaú i Jacob». 

- La persona nova per a l'Església. 


UNITAT 12 






1. Valorar la importància de realitzar activitats solidàries per a construir una societat més justa. 

2. Saber què és el compromís social i ciutadà dels cristians. 

3. Comprendre el relat bíblic «El jove ric». 

4. Conéixer i seguir la doctrina social de l'Església. 

CONTINGUTS 

- La importància de realitzar activitats solidàries per a construir una societat més justa. 

- El compromís social i ciutadà dels cristians. 

- El relat bíblic «El jove ric». 

- La doctrina social de l'Església. 




UNITAT 13 






1. Prendre consciència de la importància de practicar la verdadera llibertat per a ser feliços i fer el bé. 

2. Conéixer que Déu desitja que les persones desenrotllen la verdadera llibertat. 

3. Comprendre el relat bíblic «La paràbola del blat i la zitzània». 

4. Descobrir la relació que existix entre la llibertat i els cristians. 

CONTINGUTS 

- La importància de practicar la verdadera llibertat. 

- La verdadera llibertat. 

- El relat bíblic «La paràbola del blat i la zitzània». 

- La relació entre la llibertat i el cristià. 


UNITAT 14 






1. Valorar la importància de triar democràticament els representants del grup perquè treballen pel bé comú. 

2. Descobrir la relació que existix entre els cristians i la democràcia. 

3. Conéixer el relat bíblic «El verdader servici a la societat». 

4. Apreciar el compromís de l'Església per a construir una societat democràtica. 

CONTINGUTS 

- L'elecció democràtica dels representants d'un grup. 

- Els cristians i la democràcia. 

- El relat bíblic «El verdader servici a la societat». 

- L'Església i la societat democràtica. 




UNITAT 15 







1. Valorar l'aportació de la religió cristiana al desenrotllament de la cultura. 

2. Descobrir la importància de la cultura cristiana en la cultura actual. 

3. Conéixer el relat bíblic «Déu en la cultura d'Israel». 

4. Prendre consciència de la multitud de manifestacions culturals en les quals està present Déu. 

CONTINGUTS 

- Les aportacions de la religió cristiana al desenrotllament de la cultura. 

- La cultura cristiana en la cultura actual. 

- El relat bíblic «Déu en la cultura d'Israel». 

- Les expressions de Déu en la cultura cristiana.

OBJECTIUS DE 3r CICLE / CONEIXEMENT DEL MEDI - C.P. Costa i ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?