Setembre - Foment Martinenc

Anem pujant passant pel bosc de Leja i per pastures molt verdes. Quan parem a
esmorzar ja comença a baixar la boira. Pugem fins al coll de La Pierre-Saint-Martin
(1.760 m), que per culpa de la boira estem a punt de no veure i desviar-nos (de fet,
més que veure’l, l’hem intuït). Els cartells ja no estan en basc i francès, sinó que
estan en occità i francès. Passem pel refugi de Jeandel i arribem a l’estació d’esquí
de Arrette La Pierre Saint-Martin (1.640 m). Ja fa molta estona que la boira ens acompanya
i cada vegada és més densa; hem d’anar en compte de no despistarnos.
El paisatge s’intueix molt maco, però hi ha estones que no el veiem. Hem d’arribar
fins al pas de l’Osque, però abans, un company pateix una caiguda perquè li ha fallat
el genoll, igual que a la primera etapa. Continuem, però com que el genoll ha
quedat tocat, pateix 2 caigudes més i decidim parar una estoneta per recuperar forces.
Es podria dir que tenim sort amb la boira, ja que, de tant en tant es va obrint i,
malgrat que ens costa veure les marques i ens equivoquem una vegada, les anem
trobant; seria pitjor si fes sol o pluja, ja que les condicions de la neu serien ben diferents
i ara es pot caminar força bé.
Finalment arribem al pas de l’Osque (1.922 m), amb una mini grimpada, just en el
moment en què comencen a caure 4 gotes (llei de Murphi). Un quart d’hora més de
neu, amb un flanqueig una mica massa inclinat pel gust de tots, i arribem al pas d’Azuns;
aquí hem acabat la pujada d’avui i ens queda una llarga baixada fins al poble
de Lescun.
Com que hem deixat enrere el pitjor i ja portem 8
o 9 hores caminant, fem una parada de 10 minuts
per agafar forces i veiem el pic de l’Anie (o
Auñamendi) quan els núvols ens deixen.
Una petita llengua de neu està a punt de causarnos
problemes, però la podem esquivar i ja
“només” ens queden quasi 4 hores més de baixada,
amb alguna clapa de neu, cada cop més
escassa.
A mitja baixada comença a ploure i ja no pararà fins a la nit. Passem pel refugi de
Labérouat a 1.442 metres (on havíem d’haver dormir i això significaria final d’etapa,
però és tancat) i per fi arribem a Lescun (900 m) quan les campanades toquen les 7
de la tarda. Només 3 de nosaltres tenim temps de dutxar-nos abans de sopar, la
resta ho haurà de fer després.
Avui hem pujat gairebé 1.600 metres i n’hem baixat uns 1.200.
30/04/2007: L’Evaristo es queda a la gîte perquè té el genoll molt inflat i agafarà
l’autobús. La resta marxem a les 7.00 h de la gîte, amb un temps ideal i gaudint de
les vistes.
Es nota que anem avançant: el poble de Lescun ja no té res a veure amb l’arquitec-
Pàg. 7