Els residus una competència municipal gens residual

www1.diba.cat
  • No tags were found...

Descarregar lliure - Diputació de Barcelona

Revista de la Diputació de Barcelona | 127 | Març-Abril 2004XARXA DE MUNICIPISEls residus, una competènciamunicipal gens residualNoves estratègies per a la igualtatentre home i donaJoan Carretero, la Generalitatmés a prop dels ajuntamentswww.diba.es


SUMARI03 | Editorial:Equilibri territorial i qualitat de vida0404 | A fonsEls residus, una competència municipal gens residual10 | En xarxaUn Pla de mandat per millorar el servei públic local14 | MunicipisVic: ensenyant a conviure1018 | A debatCompetències locals en educació20 | CiutadaniaNoves estratègies per a la igualtat entre home i dona1424 | L’entrevistaJoan Carretero, la Generalitat més a prop delsajuntaments28 | Instantànies34 | L’opinióLa llei de «grans ciutats»2036 | Novetats2428Fotografia de portada: Ago2/Òscar Ferrer2 | Diputació de Barcelona


EDITORIALEquilibri territorial i qualitat de vidaLa realitat actual de Catalunya, complexa, rica en matisosi farcida de reptes, entra en un nou període engrescador,però no fàcil. En qualsevol cas, la nova configuració políticadel país fa que des de diferents instàncies es planteginuns objectius que cal afrontar per millorar la vida dels ciutadans.Des de diferents estaments administratius, des de diferentscultures polítiques i, fins i tot, des de diferents referents geogràfics,es coincideix en la diagnosi i en la terapèutica delsgrans temes que afecten el món local a Catalunya. El Plade mandat de la Diputació de Barcelona per als pròximsquatre anys aprofundeix en el treball per aconseguir unequilibri territorial que garanteixi la qualitat de vida dels ciutadans,visquin a la gran ciutat o en un entorn rural, un objectiuamb què coincideix la línia de treball que el nou consellerde Governació de la Generalitat hi exposa, amb laidea que promoure una nova ordenació territorial serà uninstrument no menor per avançar en aquesta direcció.La descentralització del poder polític en el territori i el reforçamentdels poders locals també són coincidències bàsiques,de la mateixa manera que tant des de la Generalitatcom des de la Diputació es jutgen com a imprescindiblesnoves eines de finançament, a fi que tant l’estament localcom l’autonòmic puguin gestionar amb suficiència pressupostàriales seves competències.El Pla de mandat de la Diputació fixa com a grans objectiusla cohesió social i territorial, l’assoliment d’un entornsocial i econòmic segur, la gestió sostenible del territori, oaconseguir un sistema local eficient i estructurat. Elements,tots ells, que han de fer possible l’increment de la qualitatde vida dels ciutadans dels 311 municipis de la província.Aquests conceptes estructurals no se situen en el campde la filosofia o la teòrica, sinó que són vitals per a la gestióde qüestions molt concretes que afecten el dia a dia dela societat i el nostre futur, com ara la gestió dels residus urbans,un bon exemple de les dificultats quotidianes dels municipis,condicionats per legislacions, recursos econòmics inoves dinàmiques socials que requereixen l’esforç conjuntde totes les administracions i també, no s’oblidi, la col·laboraciódels mateixos ciutadans. ■Foto: Xavier RenauDiputació de Barcelona | 3


A FONSEls residus, una competènciamunicipal gens residualFotografies: Ago2/Òscar Ferrer4 | Diputació de Barcelona


La taxa de recollida selectivaa Catalunya només representaun 20% dels residus generatsEl fort augment dels índexs de consum i del volum d’envasosd’un sol ús han convertit el tema dels residus enun problema de primera magnitud. Per les seves dimensions,ja no és possible que la natura assimili els residussense problemes sanitaris o ambientals. La sevagestió és un dels principals reptes dels ajuntaments, quetenen la competència en la matèria, però que pateixenel problema d’haver d’adaptar-se a unes lleis estatalsque en condicionen el procés.Ja fa anys que s’ha superat la producció d’1 kg per habitanti dia, que va ser durant molt de temps un referent llunyà. Actualment,a Catalunya ens situem en un valor estabilitzatd’1,6 kg per habitant i dia (1,4 kg a Barcelona), cosa que implicala generació de més de 3,7 milions de tones de residusmunicipals l’any.La recollida, el tractament o l’eliminació de les deixalles, iles seves conseqüències, suposen un impacte ambientalenorme. Les úniques vies per disminuir aquest efecte són laminimització, el reciclatge, la recuperació i la reutilització, unsobjectius que fan bàsica l’extensió al màxim de la recollidaselectiva. A hores d’ara, malgrat els anys transcorreguts desde la seva implantació, la taxa de recollida selectiva a Catalunyanomés representa un 20% dels residus generats (un18% a Barcelona), malgrat que s’ha incrementat més d’un50% els darrers anys, xifra relativament baixa (a tot l’Estat ésde poc més del 10 %).Aquesta visió poc optimista és ratificada per Joan Gaia, coordinadortècnic de medi ambient de la Federació de Municipisde Catalunya, que assegura que «estan lluny de complir-seels objectius marcats pel Programa de residusmunicipals de Catalunya», tres anys després de la seva implantació,que proposava uns objectius de valoració, recuperaciói reciclatge que no s’han assolit. «S’ha fracassat perquèes produeixen molts més residus del previst, fins alpunt que el 2002 ja se superava l’índex previst per a l’any2006».A principi de 2004, han entrat en vigor dues noves normatives.Una primera, que estableix el cànon que s’ha de pagarper abocament (10 euros per tona), que ha d’abonar quiDiputació de Barcelona | 5


Els municipis són responsablesde la recollida i el transport, mentreque la Generalitat té la competència sobreles infraestructures relatives al s residus“Si estimes la natura, recicla”Aquest és el lemade la campanya depromoció de la recollidaselectiva dematèria orgànica alsmunicipis de la provínciaque promoula Diputació de Barcelonaa partir d’aquestaprimavera.L’Àrea de Medi Ambientdesplega desde fa anys diferentslínies de suport als ajuntaments en relació amb el tema dela recollida selectiva dels residus municipals, especialmentla fracció orgànica, amb actuacions com ara la dotacióde contenidors específics als ajuntaments i l’elaboracióde projectes i estudis de viabilitat. El contacte diariamb els ajuntaments i l’èxit de campanyes de difusió anteriors,com ara la campanya «Cada cosa al seu lloc», hanfet palesa la importància de la comunicació i de la sensibilitzacióde la ciutadania en aquests temes. Així doncs,la campanya «Si estimes la natura, recicla» vol oferir alsajuntaments recursos, eines i materials per promoure larecollida selectiva de matèria orgànica.La campanya s’ha dissenyat a l’entorn d’una imatge i uneslògan unitaris, perquè puguin ser efectius arreu delterritori. Posa a disposició dels ajuntaments una carpetade materials on s’especifiquen totes les eines necessàriesper a una campanya de publicitat, amb un catàlegd’imatges de tots els elements o peces que componen lacampanya. Per als municipis de més de 5.000 habitants,es va declarar obligatòria, a partir de l’1 de gener de 2001,la implantació de sistemes de recollida selectiva de lafracció orgànica dels residus municipals que en facilitin elreciclatge i la valoració. ■ C.S.aboca, generalment els ajuntaments, unes institucions querebran en canvi ajuts, encara per definir i concretar, del’Agència Catalana de Residus, per invertir en la millora de lesrecollides selectives. I una segona, que considera que comerciantsi fabricants han d’assumir els costos de recollidadels seus residus. O sigui, ells han de gestionar aquest serveio delegar-lo als ajuntaments i pagar-ne el cost real. Aquestesdues lleis poden ajudar a l’hora d’afrontar els creixentscostos de la gestió municipal de residus, però no resolels problemes de fons. Joan Gaia preveu dues grans dificultatsa curt termini. «La primera es derivarà de la falta d’infraestructures,ja que amb el tancament de l’abocadordel Garraf tindrem un problema molt greu i una crisi a lavista, a falta de llocs d’abocament alternatiu. I una segonave donada pel fet que els costos augmenten senseparar, mentre que la imputació dels costos no avancencom convindria, ja que s’ha d’aconseguir que els generadorsde residus paguin en origen el reciclatge o tractamentposterior».Des de la Federació de Municipis de Catalunya es confirmaque, a falta de dades definitives de l’any 2003, la recollidaselectiva de vidre i paper -els clàssics- funcionen bé, mentreque la d’envasos i la de matèria orgànica ofereixen uns resultats«molt per sota del previst i el desitjable». No és fàcilestendre aquestes recollides selectives. Una de les clausde la seva costosa implantació la dóna Jordi Calaf, responsablede producció de l’empresa Burés SA, de Sant Boi, dedicadaa la fabricació de compost a partir del tractament deresidus: «tot i que s’ha millorat molt des de 1996 ençà,queda molt per fer. La clau és donar més facilitats alsusuaris, posar-los les coses més fàcils per afavorir l’actede voluntat que suposa fer aquesta feina» de triar i llençarels residus de manera destriada. Per aconseguir-ho, tambécaldria «augmentar els punts de recollida existents en poblesi ciutats per facilitar-ho», apunta.Segons la Llei estatal 10/1998, de 21 d’abril, i la Llei catalana6/1993, modificada per la Llei 15/2003 de 13 de juny, els residusurbans o municipals es defineixen com els que es generenals domicilis, comerços, oficines i serveis, així com totsaquells que no tinguin la qualificació de perillosos i que perla seva naturalesa o composició s’hi poden assimilar. Els mu-6 | Diputació de Barcelona


nicipis són responsables de la recollida i el transport, mentreque la Generalitat té la competència sobre les infraestructuresrelatives als residus. Però sovint els ajuntaments es veuendesbordats per uns volums de residus que creixen sense parari que engoleixen cada cop més una porció important devia pública. Segons Montse Selga, regidora de Medi Ambientde Manresa, «la gestió que fem als municipis en el temadels residus s’està veient molt distorsionada per la creixentquantitat d’envasos que es llencen, i que suposa unainvasió de l’espai públic cada vegada més preocupant».El fet és que els ajuntaments han d’afrontar un problema, eldels residus municipals, que ve condicionat per una legislacióque no depèn del món local. «La responsabilitat en eltema dels envasos es deriva d’una llei estatal que no s’hadesenvolupat d’una manera adient pel que fa al tema dela seva reutilització i retorn», afegeix Selga. Al seu parer,aquesta normativa hauria de determinar la generalització delretorn i la reutilització dels envasos. «La utilització de recipientsd’un sol ús hauria de ser l’excepció, i el que arasucceeix és justament el contrari». La gran quantitat de residusals contenidors indicats i al seu voltant provoca cadavegada més queixes «tant dels ajuntaments com dels mateixosciutadans, i això fa imprescindible un canvi de model,ja que sense una llei que obligui a usar envasos reutilitzablesnosaltres no podem assumir aquest problema».El secretari general de l’Asociación Española de Fabricantesde Envases (Aspack), Pablo Serrano, ha manifestat a larevista DB que en el tema dels residus i de la recuperaciód’envasos hi ha diferències importants segons el material.Així, assenyala que, efectivament, hi ha un problema amb elsenvasos de plàstic. «Encara hi ha molts dubtes tècnics ieconòmics sobre el reciclatge i la reutilització d’aquestsenvasos de plàstic, ja que la seva recuperació suposa,per exemple, una gran despesa ecològica d’aigua perrentar-los, en un país amb manca de recursos hídrics. Iafegeix que els lobbys empresarials dediquen més elsseus esforços a lluitar a escala europea per minvar lestaxes que han de pagar en concepte de reciclatge pelvolum d’envasos que posen al mercat». Serrano afirma, encanvi, que funciona molt bé la recollida i el reciclatge del paperi el cartró, «ja que aquests materials són fàcilmentLes xifres del reciclatgePercentatge de recuperacióCATALUNYA19981999200020012002Paper 31,92Envasos 6,4440.06534.70564.34952.157Mat. orgànica 7,69110.03089.417Vidre 39,80Evolució de les tones de residus recollidesa les deixalles102.430104.773*Aquestes dades són referides a la província de Barcelona131.711CatalunyaBarcelona*141.324Evolució de la producció de residusmunicipals per càpita i del tant per centde recollida selectiva a CatalunyaDiputació de Barcelona | 7


L’excés de residus afecta els espais públics. Només la minimització i elreciclatge podran frenar aquest problema creixent.reutilitzables, tenen un mercat molt clar, i la gent estàmés conscienciada i té més mitjans a l’abast per fer-ho».Per a la diputada de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona,Núria Buenaventura, «dins d’una política municipalsostenible, la gestió dels residus ha de ser una prioritatcabdal. Sense una gestió correcta d’aquest sector lafeina dels municipis quedaria coixa. La política municipalno es pot quedar, però, dins del marc estricte del quefins fa poc ha estat l’espai de l’Administració, sinó ques’ha d’acostar a la població, transcendint l’esfera privadadel ciutadà. Per exemple, sense una acurada tria enorigen de la brossa, qualsevol estratègia de recollida selectivapot fracassar. Això dóna un valor afegit a tots elsprocessos participatius i de debat engegats al voltant dela dinàmica de les agendes 21 locals».Ha estat el dinamisme de molts municipis el que ha permèsobrir noves perspectives i noves situacions. Alguns d’aquestsmodels s’han obert pas, malgrat les reticències inicials, ambun èxit espectacular, com és el dels municipis que realitzenla recollida porta a porta, que han pogut elevar la taxa de reciclatgeper sobre del 50% (per exemple, el 71% en el casde Tona), o també el del model residu mínim que arriba finsa un 40% de reciclatge.Buenaventura creu que «han estat les iniciatives municipals,més agosarades i innovadores, les que han obtingutuns resultats millors (fòrums de participació, debatsa través d’Internet, sistemes de recollida amb forta implicaciói corresponsabilització personal...) i no han deser aliens a l’augment progressiu de la taxa de recollidaselectiva, que ha passat del 4,9% l’any 1998 al 17,1% el2002, o sigui, que els índexs de recollida selectiva s’hanmés que triplicat».La Diputació ha realitzat en aquests últims anys tot un seguitd’actuacions en resposta a les necessitats concretesdels municipis en matèria de residus municipals, col·laboranten la construcció de plantes de tractament, amb l’adquisicióde vehicles adequats per a la recollida i el transport,amb l’adquisició de contenidors, amb la participació en lapromoció de plans de gestió de residus comarcals, o en lacreació de consorcis.8 | Diputació de Barcelona


Altres aspectes importants han estat l’assessorament a lesdeixalleries a través de l’OSDE (Oficina de Suport a les DeixalleriesMunicipals), que ha rebut un miler de consultes, i lesactivitats de suport a la difusió i a la conscienciació. Aquestsuport engloba l’assessorament en el seu funcionament, lagestió dels materials, la dinamització i el contacte entre deixalleries,la cessió de maquinària, i l’elaboració d’un butlletíde preus de subproductes. El subministrament de contenidorsals ajuntaments ha suposat, durant la darrera legislatura,14.775 contenidors de 22 tipus, amb una despesa de2.845.549 euros.Però cal anar més enllà. Segons la diputada de Medi Ambient,«cal donar suport i impuls a les iniciatives de renovaciódels mètodes de gestió i les infraestructures i, alhora,de desenvolupament dels processos de participacióciutadana, impulsant també estratègies de minimitzaciódels residus municipals i de consum responsable. Peraixò, ens proposem els objectius següents: assessorar,informar i dinamitzar els municipis per a la introduccióde noves estratègies i mètodes en la gestió dels residus,cooperar en la implantació de noves infraestructures iequipament adequats a aquestes estratègies i mètodes,i donar suport a tot el que afavoreixi la informació, la sensibilitzaciói la participació dels ciutadans en el procés».El VI Programa d’acció de la Comunitat Europea en matèriade medi ambient assenyala els objectius següents: dissociarla producció de residus del creixement econòmic, reduir-nela generació i perillositat, reintroduir-los al màxim alcicle econòmic, i tractar-los al més a prop possible del generador.En aquest sentit, la conscienciació social és bàsica,especialment en la recollida selectiva de residus orgànics enorigen. O sigui, al mateix domicili. S’ha detectat que en algunssectors socials costa de fer arribar els missatges sobrela selecció de residus en origen, perquè en pocs anyss’ha passat de llençar-ho tot en un sol cubell a separar paper,vidre, envasos, matèria orgànica i rebuig. Els expertstambé reconeixen que les campanyes de participació impliquenla població. Per això mateix, la Diputació de Barcelonaposa en marxa aquest mateix mes de març una campanyaper donar suport als ajuntaments a l’hora d’afavorir i aplicarla recollida de residus orgànics. ■ Carles SabaterEn favor del govern localJosé Montilla. PresidentEl nou govern català ha fet palesa una nova sensibilitat municipalistaa la Generalitat. L’experiència prèvia a l’Administraciólocal de bona part dels membres del Consell Executiui dels seus equips pot tenir molt a veure; però, sobretot, hi hauna autèntica voluntat política del nou govern català per treballaren comú amb els ens locals i reforçar el seu paper coma administracions més properes al ciutadà. Aquest propòsitrespon també, en bona part, a la voluntat de promoure unanova organització territorial. La descentralització i el reforçamentdel govern local contribuiran a millorar la qualitat devida de tothom, independentment del lloc de residència.L’equilibri territorial i la cohesió social són també els grans objectiusfinals que marquen l’actuació de la Diputació i que determinenles prioritats del nostre Pla de mandat per als pròximsquatre anys. Treballem per garantir instruments degestió i suport econòmic per a uns ajuntaments que tendirana guanyar competències i responsabilitats, però que moltesvegades necessiten assistència tècnica i financera, especialmenten el cas de municipis petits i mitjans. La nostra funcióreequilibradora és equiparable a la que porten a termeinstitucions locals intermèdies com la nostra a la majoria depaïsos d’Europa.La Diputació de Barcelona -i m’atreviria a dir que els ajuntamentsen general- podem ser optimistes. Confiem que labona sintonia amb el nou govern de la Generalitat ens permetràresituar aquells serveis que fins ara ha hagut de prestarla Diputació, amb caràcter de suplència, i que ara podràassumir la Generalitat. D’aquesta manera es possibilitarà quetots els recursos d’aquesta Administració local puguin revertiren un millor servei als nostres ajuntaments. ■Diputació de Barcelona | 9


EN XARXAUn pla de mandat permillorar el servei públic localFoto: Xavier Renau10 | Diputació de Barcelona


Els eixos del Pla de mandat es poden portara la pràctica per la feina de modernitzaciói transformació interna que s’ha fet a la DiputacióFa temps que la Diputació de Barcelonatreballa per la innovació i la qualitat enla gestió pública. Fruit d’aquesta voluntatés la millora constant dels serveismunicipals i, en conseqüència, dels serveisque reben el conjunt dels ciutadansi ciutadanes dels 311 municipis de laprovíncia. És dins d’aquesta vocació detransformació de l’Administració públicalocal, i responent als objectius estratègicsdel pacte de govern signat a laDiputació entre el PSC, ICV i ERC, quecal inscriure el nou Pla d’actuació delmandat, així com la reedició del protocolde cooperació amb els ajuntamentsXarxa Barcelona Municipis de Qualitati els plans d’optimització de recursos ide gestió per competències.Amb el Pla de mandat, els partits queintegren el govern de la Diputació volenaportar als ajuntaments les capacitats,les estructures i els sistemes més adequatsper tal que facin front a les demandesdels seus ciutadans i ciutadanes.Així, els vicepresidents Ramón Álvarez(ICV), Jaume Oliveras (ERC) i Joan Rangel(PSC) coincideixen a fer una valoraciómolt positiva del nou Pla de mandat.Per a Joan Rangel «suposa una novapassa en l’objectiu d’adaptar no solamentla mateixa Diputació, sinótambé el conjunt de l’Administraciópública local, als reptes i a la realitatde la societat catalana del segle XXI».Així mateix, per a Ramón Álvarez «és uninstrument útil que suposa la continuïtatd’una línia de treball encetadal’any 1992 amb l’elaboració del Plad’objectius i que s’ha anat renovantamb els successius acords d’esquerresque han garantit la governabilitatd’aquesta institució», mentre que pera Jaume Oliveras «serà un instrumentfonamental per al desenvolupamentdels nostres ajuntaments en els propersquatre anys».En concret, el nou Pla de mandat aplegasis grans eixos estratègics: la construccióde pobles i ciutats cohesionats; l’incrementde la qualitat de vida; la gestióterritorial sostenible; el desenvolupamentsocial i econòmic; l’enfortimentde la dimensió cívica, ciutadana i democràtica,i la consecució d’un sistemalocal eficient i estructurat. Tots comptenamb un seguit de línies de treball, entreles quals hi ha la promoció de polítiquesd’urbanisme i promoció de l’habitatge,de suport a les famílies, d’integració depersones immigrants, d’educació, de fomenta la lectura, de consum responsable,de protecció del medi ambient i elsespais naturals, d’impuls de les xarxes iles infraestructures de telecomunicaciói de promoció turística, entre moltes d’altres.Dels aspectes concrets del Pla, Álvarezen destaca «les polítiques de caràctersocial i d’impuls de la sostenibilitat ipreservació del medi ambient», querespon, segons el vicepresident d’ICV,«a la nova realitat política que va sorgirde les darreres eleccions municipals».Per la seva banda, Oliveras creuque el Pla servirà «per reforçar políticamenti fer més eficient el governlocal, millorar el seu entorn econòmici social, i apostar per una accióterritorial sostenible».Per a Joan Rangel «tots aquests eixosi línies d’actuació no es podrien portara la pràctica si la mateixa Diputacióno hagués realitzat en els darrersanys una feina prèvia de modernitzaciói transformació interna, que nosolament ha millorat les estructuresorganitzatives i la formació dels seustreballadors i treballadores, sinó quetambé ha consolidat un nou modelde gestió, conegut com a xarxa demunicipis que suma esforços, intercanviaexperiències i optimitza recursos».És, de fet, amb aquest objectiu de modernitzarl’Administració local, i amb lavoluntat de ser un model per a la restad’administracions catalanes, que la Diputacióposa en marxa dos nous ins-Diputació de Barcelona | 11


La Diputació vetllarà durant el mandat per la qualitatde vida de les personesEl pressupost del 2004, una mostra del Pla de mandatEl pressupost del 2004, que puja a512 milions d’euros, un 3,43% superioral de l’any passat, mentre que elconsolidat se situa en 545 milionsd’euros, demostra els objectius quela Diputació s’ha plantejat en aquestmandat.La gran aposta del mandat és l’augmenti la millora dels serveis municipalsdestinats a les persones i elsterritoris. El primer pressupost delmandat reflecteix aquest objectiu, jaque dedica un 26,4% dels recursoseconòmics a l’àmbit de l’acció ciutadana(135 milions d’euros) i un17,3% a acció territorial sostenible(88,6 milions d’euros). Pel que fa aacció ciutadana, les principals accionsque cal assenyalar són la construccióde nous equipaments a laXarxa de Biblioteques, la potenciacióde la Xarxa de Serveis d’AtencióDomiciliària i la recuperació del CentreFrancesca Bonnemaison, destinata promoure els drets de les dones i elfoment de les polítiques d’igualtat.Quant a l’acció territorial sostenible,es preveu un increment pel que fa ala prevenció d’incendis forestals, tanten l’apartat de la vigilància directacom per a la redacció de projectesde protecció de les urbanitzacions,així com pel que fa a la millora de laviabilitat local. Segueixen en esforçinversor la garantia de l’autonomialocal, un 8,7% (44,7 milions d’euros),i el desenvolupament econòmic i social,amb un 5,4% (27,9 milions d’euros).■ J. N.truments de gestió pioners i innovadorsen l’àmbit de l’Administració pública: elPla d’optimització de recursos i la gestióper competències. En els aspectesconcrets, el Pla d’optimització es fonamentaa partir de tres grans orientacions:fer una corporació sostenible,innovadora i de qualitat, a través de 26actuacions i 102 accions puntuals, entreles quals hi ha la racionalització del’ús de l’energia, del consum de l’aigua,de les comunicacions telefòniques, delpaper, del transport, la implantació dela signatura electrònica i l’aplicaciód’un sistema de gestió de la qualitatbasat en la norma ISO.De la mateixa manera, i amb la idea queel principal actiu d’una organitzacióés el seu personal, la Diputació de Barcelonatambé implantarà un nou modelde gestió de recursos humans percompetències, que situa com a centred’atenció la persona i el seu desenvolupamentprofessional.12 | Diputació de Barcelona


Foto: Servei de BibliotequesNova convocatòriaA totes aquestes novetats organitzativescal sumar-hi el fet que la Diputaciócontinua impulsant el model de gestióiniciat a l’anterior quadrienni, conegutcom a xarxa de municipis, i renova elseu compromís de donar suport econòmici tècnic als ajuntaments, recollintexplícitament els objectius estratègicsdel Pla de mandat, a través del programaXarxa Barcelona Municipis deQualitat (XBMQ).XBMQ, que va posar-se en marxa durantel mandat anterior, és un model derelació entre la Diputació i els ens localsde la província. La iniciativa esbasa en un protocol general i en la signaturade convenis particulars amb cadascundels ajuntaments, a través delsquals es despleguen, de manera concertada,un conjunt d’accions de cooperaciódestinades a oferir infraestructures,equipaments, activitats i serveisa tots els municipis de la província. Pelque fa a la dotació global del Pla per alconjunt del mandat es preveu que espugui acostar als 200 milions d’euros,i la seva tramitació estigui resolta abansde les vacances d’estiu.El canvi a CatalunyaLa Diputació ha anat treballant al llargdels darrers anys en el disseny d’unaadministració pública moderna i dequalitat al servei del món local. Un treballque ara pot tenir un impuls importantgràcies al nou Govern de la Generalitat.En aquest sentit, el Pla de mandat reflexionasobre la necessitat i l’oportunitatde tirar endavant diverses reformesdel marc legislatiu i financer decasa nostra, entre les quals hi ha la revisióde les lleis d’ordenació territorial ila reforma de la legislació que regula lacooperació local, sobretot en l’àmbitdel Pla únic d’obres i serveis de Catalunya.També, i pel que fa als traspassos d’algunsserveis pendents des de fa anys, laDiputació veu amb esperança el canvide govern produït a Catalunya i manté laseva disposició i la seva voluntat a trobarfórmules d’entesa institucional ambel Govern de la Generalitat, que no penalitzinels ajuntaments, per tal de traspassarels serveis impropis que desenvolupa,i que suposen aquest any 2004prop del 16% de les despeses totals dela corporació. ■ Jordi NavarroDiputació de Barcelona | 13


MUNICIPISVic: ensenyant a conviureUna de les ciutats catalanes que menys va patir laimmigració els anys seixanta ha crescut, en canvi,espectacularment en els últims anys gràcies a lanova immigració, la que arriba de fora de l’Estat espanyol.Actualment, Vic té prop de 38.000 habitants.Un 18% de la població actual és immigrant i el gruixde gent ha arribat durant els darrers dos anys. Lesprevisions diuen que el 2015 la ciutat augmentarà de6.000 habitants.El Mercat de Vic és un delsespais més emblemàtics d’unaciutat que té ara una poblacióde gairebé 40.000 habitants.Foto: Ago2/Òscar Ferrer14 | Diputació de Barcelona


El model Vic d’integració a l’escolaencara ara es posa com a exempled’una bona política d’integracióAmb el semisoterrament de l’estació de tren, el centre de Vic s’ha connectat ambPonentAra per ara, Vic és una ciutat on conviuen persones de vuitantanacionalitats diferents, que la fan, si més no, peculiar.Aquesta onada, però, també ha portat a pensar la immigraciócom una prioritat. L’adaptació comporta xocs culturalsque costen d’assimilar i la conseqüència gens positivaha estat, sens dubte, la presència d’un regidor del partitPlataforma per Catalunya -un partit xenòfob i racista- a l’Ajuntamentde la ciutat.Foto: Ago2/Òscar FerrerJa l’any 1992, l’aleshores alcalde, Pere Girbau, va posar sobrela taula la necessitat d’una reflexió sobre la immigracióque arribava -llavors només magribina- durant un cicle deconferències que portava per títol «Vic en la perspectivade l’any 2000». Deia que calia una legislació clara sobre lamatèria que facilités una unitat de criteris i una aplicació correctade la llei per part dels ens locals. I que això s’haviad’aconseguir fins al 2000 per tal de trobar el tractament adequata cada moment. La realitat ha anat sempre avançant lalegislació tot i que des del consistori, presidit des de l’any1993 per Jacint Codina, s’han aplicat mesures, a vegades,valentes. Com ara la de fusionar en dues quatre escoles públiquesde Vic, perquè dues d’elles s’estaven convertint enles escoles «dels immigrants», l’any 1997. I no només es vafer aquesta fusió, sinó que també es va aplicar el criteri d’obligarla concertada a encabir fills d’immigrants i no cedirloscap més línia mentre durés el procés. Aquesta proposta,coneguda com model Vic, es va aplicar a la resta de la comarcai encara ara es posa com a exemple, fora d’Osona,d’una bona política d’integració. Amb el temps, del modelVic se’n va fer un llibre que definia la proposta com a vàlida,però amb nous problemes derivats en part per la manca derecursos.Sigui com sigui, Vic va tornar a ser pionera. La ciutat, i Osonaper extensió, han estat sempre conillets d’índies per anoves propostes aplicades després a la resta de Catalunya.Diputació de Barcelona | 15


«El primer que s’ha de pensar sobre laimmigració és que s’hi ha de treballar»Entrevista amb Jacint Codina, alcalde de VicQuina valoració fa, ara que ja han passat uns anys, dela fusió de les escoles que s’ha aplicat a Vic per evitarguetos amb l’arribada de la immigració?El procés de fusió ja s’ha acabat. I també el repartiment delsimmigrants a totes les escoles de la ciutat, les públiques iles concertades. La valoració que en fem és molt positiva.També s’ha vist, però, que s’havien de solucionar coses. S’hatreballat perquè les ràtios de professors a l’escola concertadafossin les mateixes que a l’escola pública i igualment les deles escoles fusionades amb la resta d’escoles públiques.Està clar que això és possible si hi ha els recursos necessaris,i aquí s’han d’incloure no només més mestres, sinó tambérecursos per a beques de menjadors, per al transport i el materialescolar, i per a les sortides extraescolars.La immigració representa un 18% del total dels ciutadansde Vic. Calen mesures noves en aquest camp al’estil de la fusió de les escoles?Sí. Per al curs vinent preveiem que a P3 ja estarem en un20% d’immigració. S’hi ha de treballar. S’ha de tenir al capés que és un tema que no se soluciona sol. Cal aconseguirla transversalitat entre els departaments del consistori, ferplans específics. Hi ajuda molt experiències com ara la deles parelles i grups lingüístics que fa Normalització Lingüística,o programes específics, com ara el que s’ha fet conjuntamentamb la Diputació de classes de cultura general amares nouvingudes a tres escoles de Vic.Amb el semisoterrament de l’estació de tren, el centrede Vic s’ha connectat amb Ponent. Què ha representataquesta obra per a la ciutat?Nosaltres no parlem de semisoterrament, sinó d’integraciódel tren a la ciutat. Aquest projecte es va tirar endavant persuperar dues barreres: la del tren i la de l’antiga N-152 convertidaen una rambla.Ara el repte és el desenvolupament del PAUM. Què endestacaria, del pla que preveu tenir l’any 2015 43.000 habitants(ara n’hi ha 37.000)?Amb el PAUM podem planificar la ciutat en els propers sisanys. D’una banda, es té en compte el creixement segons lesnecessitats de cada barri, i de l’altra, millorem les comunicacionsde la ciutat. Després de l’aprovació definitiva delPAUM, farem la revisió del Pla, que ja es podrà anar fentsense aturar llicències. Pel que fa al creixement demogràfic,preveiem un creixement lligat a llocs de treball i per això pensemen un nou polígon d’indústries netes, tecnològiques.Vic és punt de referència per celebracions com ara elMercat de Música Viva o el Fòrum Gastronòmic. Crearmarca en aquests camps és la línia a seguir per la ciutat?Evidentment. I altres coses. El Museu Episcopal té tres estrellesa la guia, hi ha molta obra de Josep M. Sert i el Museude la Pell. La gastronomia i el fòrum tenen una gran importànciai la cultura també, perquè a més és una ciutat universitària.Penso que no només és crear marca de ciutat, sinótambé de ser el centre d’una comarca natural, que és Osona,i amb vocació supracomarcal. Espero que siguem capaçosentre tots -i no em refereixo només a Vic i Osona- de trobarel lloc en el repte que serà la Catalunya Central. ■ D. A.Diputació de Barcelona | 17


A DEBATCompetències locals en educacióMiquel Franch i FerrésAlcalde de TorellóÉs cert que, tot i que va més enllà de les competènciesobligatòries, els ajuntaments gestionen, des de fatemps, alguns aspectes de la política educativa local.Però, segons les opinions recollides, això no és suficient.Des de la Diputació, i com a repte de mandat, s’apostaper la «territorialització de l’educació». És a dir,que els temes educatius de cada territori puguin sergestionats per l’Administració més pròxima als ciutadans,aprofitant, per tant, la posició estratègicade l’Administració local en l’espai social on es produeixl’acció educativa. Perquè això sigui una realitat, elsajuntaments han de poder tenir «un paper actiu», i unnou rol en matèria d’educació. I també és evident queper assumir-ne les competències, els calen més recursos.L’educació és un dret de tots els ciutadans al llarg de la vidaper garantir la igualtat d’oportunitats. L’educació ha de permetrea tothom successives oportunitats de formació orientadestant a la seva qualificació professional com al seuperfeccionament personal, en el marc d’una societat obertaon les persones puguin construir projectes de vida, lliuresi autònoms.De la qualitat educativa que es respira en un municipi endepèn, en gran manera, com és i com serà la qualitat devida dels seus ciutadans, l’índex de cohesió social i el graude civisme i de convivència. Crec que és del tot imprescindibleque, cada vegada més, els ajuntaments tinguem unpaper actiu en el fet educatiu. Tot el que es fa des de la proximitattendeix a ser més efectiu i més econòmic, perquèes basa en el coneixement de les necessitats reals.Els ensenyaments obligatoris, els postobligatoris, la formacióprofessional, la formació d’adults, les noves tecnologies,les polítiques educatives en matèria d’immigració, les artsplàstiques i visuals, els ensenyaments musicals, tot allò queconverteix la ciutat en una ciutat educadora requereix unmarc competencial i financer estable, capaç de dotar elsajuntaments de les estratègies necessàries per garantir laqualitat educativa dels municipis, comptant amb una administracióautonòmica que treballi braç a braç amb els ajuntamentsi que entengui el principi de proximitat com la claud’una administració pública eficient desplegada en el territori.■18 | Diputació de Barcelona


Antonio PadillaAlcalde de CastelldefelsEls ajuntaments han d’anar assumint més competències enaquelles matèries que contribueixen al benestar de la gent.I l’educació és una d’elles. Castelldefels és una ciutat educadoraque ha remarcat la importància de l’educació en totsels àmbits. L’assumpció d’aquestes competències ha d’anaracompanyada de la dotació pressupostària corresponent.Al contrari del que passa ara, que les administracionslocals van assumint serveis, moltes vegades sense ni tenirneles competències i, molt menys, els diners suficients perafrontar-los. L’àmbit de l’educació té davant seu dèficits importants,de quantitat i de qualitat, que no podran carregarsesobre els ajuntaments. Cal assumir l’etapa 0-3 anys coma etapa educativa i generalitzar-la. A l’etapa infantil i primàriaes necessiten més centres, més professors i més dotacionsper millorar l’atenció a les aules. I si es vol el suportdels ajuntaments perquè les escoles obrin més enllà del’horari lectiu, caldrà que, juntament amb la disposicióde recursos econòmics, tinguem més recursos humans. ■Josep Basart i Pinatel·liAlcalde de CalellaTot el que es troba en relació amb l’ensenyament d’educacióinfantil i primària té incidència directa en la vida social iformativa de la ciutat. Es tracta de construir una comunitateducativa equilibrada, amb ofertes no només reglades, sinótambé dels àmbits del lleure, de la formació no reglada ide la possibilitat de coordinar activitats d’oci i de servei ales persones. Caldria que els ajuntaments tinguessin méscompetències. La possibilitat de poder dissenyar modelsde creixement educatiu (aules, professorat, espais educatiusalternatius, programes, etc.) conformaria una educaciómés propera a les necessitats de les persones i del territori.Si entenem que educar és un procés de socialització, semblaadequat defensar que les competències les tingui l’Administraciómés propera al ciutadà: l’ajuntament. ■Antònia Serra i BaucellsAlcaldessa de TonaAmb bon criteri, el nou govern de la Generalitat ha situat l’educaciócom a eix central de les noves polítiques públiques.No hi ha dubte que, en els propers vuit anys, ens juguemel futur del nostre país, que s’ha de vertebrar sobreciutadans lliures i responsables. Per tant, cal definir i articularun model sòlid des de paràmetres progressistes, quehan de coordinar els diferents nivells de I’Administració perafrontar reptes decisius, com ara la immigració, i el debat,sempre ajornat o mal sargit, entre escola pública, concertadai privada.Dins d’aquest esquema bàsic, els ajuntaments hem de poderaportar la proximitat i el coneixement directe de la nostracomunitat com a element decisiu a l’hora d’articular elmapa escolar. Cada poble, barri o ciutat és una realitat quenecessita atencions i polítiques amb matisos diferents. Enaquest sentit, l’ajuntament ha de tenir instruments sòlidsper fer de mediador entre les escoles, conscient que, tantles públiques com les concertades, ofereixen un servei públic.És aquí on el govern ha de delimitar aquells concertsque són inviables i aportar més recursos per enfortir l’educació.Com ja han denunciat analistes de l’esquerra, nomésaugmentant el volum pressupostari destinat aquestsector aconseguirem polítiques progressistes reals, quepermetin integrar la nova immigració, i superar aquelles vellesdiferències entre centres escolars. ■Diputació de Barcelona | 19


CIUTADANIANoves estratègies per a la igualtatentre home i donaEl Centre Francesca Bonnemaison, un nou espai de trobada i de formació en lapromoció de les donesFoto: Cristina Bagué20 | Diputació de Barcelona


El centre Francesca Bonnemaison,un espai de recerca i de creació d’einesque permetin als ajuntaments implantarles polítiques d’igualtat al territoriLes dones han aconseguit el reconeixement de la sevaigualtat a les lleis, s’han incorporat al món laboral, polític,acadèmic... Però la desigualtat continua existinttant en l’àmbit privat com en el públic. Les polítiquespúbliques d’igualtat d’oportunitats pretenen intervenirintroduint elements de correcció i noves estratègiescom ara la transversalitat o el treball en xarxa per ferpossible l’equiparació real entre home i dona. La Diputacióde Barcelona, compromesa en aquest objectiu,posa en marxa el Centre Francesca Bonnemaison comun referent en polítiques d’igualtat home-dona, capaçd’impulsar aquestes noves estratègies i la seva concrecióen serveis i eines per als municipis.El Centre de la Dona de Sabadell s’ha convertit, en dos anys, en el punt dereferència d’atenció a les dones de la ciutatFoto: Eva GuillametEntre la concepció d’igualtat entre homes i dones, que consagrala Constitució espanyola i les diferents lleis, i la realitatde la vida quotidiana hi ha una situació de desigualtattant en l’àmbit privat -a la vida familiar- com en l’àmbit públic-el de la participació a la vida social. Posarem algunsexemples. Les dones s’han incorporat al món laboral coma forma d’autonomia econòmica, però la vella reivindicacióde «a igual treball, igual salari» encara no és una realitat enalguns sectors productius: cobren el 70,4% del que cobrenels seus companys i són elles les que tenen el 99,6% de lesjornades a temps parcial per obligacions familiars: atendreels fills i els seus pares.Elles ocupen el 31% dels llocs directius, però d’aquestes,el 28% ho són a la seva pròpia empresa. A la universitat, 6de cada 10 alumnes són dones, però només el 13,2% de lescàtedres són ocupades per dones. Les dones sofreixen infartsde conseqüències més greus que en el cas dels homes,però en un estudi per reduir el nivell de colesterol realitzata 3.800 persones, cap d’elles era dona. En l’àmbitfamiliar, i segons una enquesta europea, el 76,6% dels homescasats reconeixien no fer cap mena de treball domèstic.De fet, la dona durant els anys setanta es va incorporaral món laboral, però ni s’han modificat d’una manera adequadaels rols tradicionals home i dona, ni les polítiques públiquesni les laborals del sector empresarial s’han anticipatsuficientment a les conseqüències socials i demogràfiquesque comporta aquest fet.Ara, la Unió Europea vol fer, visibles les problemàtiquesocultes a través de programes que permetin un nou enfocamentdel tema i que donin resposta a dues preguntes:quines desigualtats no s’estan abordant adequadament iquins són els obstacles més habituals que troben les polítiquesd’igualtat. Des de la Diputació de Barcelona, aquestha estat un dels eixos prioritaris d’actuació en els darrersmandats, materialitzat de manera interna a través del Plainterdepartamental, i de manera externa, oferint recursosals ajuntaments que els permeti abordar, al més a prop possiblede la ciutadania, aquests obstacles.El Centre Francesca Bonnemaison neix per donar un nouimpuls a aquesta política. Convençuda que ara el que calDiputació de Barcelona | 21


• Punt de vistaCoordinació i unitat d’accióper a una veritable equitatImma MoraledaDiputada delegada en Polítiquesd’Igualtat Dona-HomeLa igualtat de gènere és avui a les agendes polítiques demolts municipis de la província. Les pràctiques i les iniciativeses multipliquen amb voluntat de sensibilitzar i transformarels nostres pobles i ciutats. Però ens queda un llargcamí per recórrer. Les dones continuen infrarrepresentadesen la presa de decisions i suprarrepresentades en lesfeines menys remunerades i valorades; la violència de gènereés una lacra a totes les societats i la participació i lesaportacions de les dones en el desenvolupament del benestarcomú no es troben justament enfortides.Des del món local, hem fet un primer impuls a base de voluntatpolítica i molt esforç, però amb una manca importantde recursos i d’implicació per part del Govern de laGeneralitat. La nova etapa ens ha de permetre consolidarels avanços fets i donar un nou pas en el reforçament dela perspectiva de gènere en totes les polítiques locals. Desde la Diputació ens hem preparat per aquesta nova etapaen tres direccions. En primer lloc, posant en marxa el CentreFrancesca Bonnemaison, referent a la promoció de lespolítiques i les temàtiques de gènere. En segon lloc, ambel desenvolupament d’una xarxa de municipis per la igualtat,per l’intercanvi fluid i constant entre les persones responsablesde la implantació, el coneixement sobre bonespràctiques i dels avenços i carències. I en tercer lloc, potenciantla secció tècnica de suport als ajuntaments peraportar un suport més directe i de qualitat als responsablesmunicipals. Ens cal ara una coordinació i una unitat d’accióentre administracions que permeti dotar de recursos elmón local per portar endavant tots els projectes que dibuixenuna veritable equitat. ■són eines, programes i recursos que ajudin a impulsar laimplantació de les polítiques d’igualtat dels municipis, la Diputacióde Barcelona posa en marxa un espai per a la recerca,per fer front al repte de la formació dels professionalsmunicipals i per la creació de serveis que els ajudin aatendre les dones i sensibilitzar la població general sobreaquesta nova cultura.Aquest centre, ubicat al centre històric de Barcelona, ofereixespais que tenen projecte propi i que s’interrelacionenentre si per multiplicar els beneficis: l’Escola de la Donaaporta la formació de dones i homes amb una clara vocacióocupacional, però també en la formació personal i socialo en el camp de la formació professional en la vessantde gènere; la Biblioteca, fundada per Francesca Bonnemaisonl’any 1910, i dipositària d’un fons específic de mésde 50.000 documents sobre dones, ha ampliat els seus espaisi serveis amb la incorporació de nous recursos comsón les tecnologies digitals; el Centre de Cultura de Donesse situa en la creació de productes culturals, i el Servei dePromoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home (abans OficinaTècnica) actua com a motor generador de les líniesd’actuació i de les activitats i agrupa totes les sinergies dela resta d’espais.Donar visibilitat als àmbits públic i privatEl Centre de Recerca Francesca Bonnemaison té l’objectiud’oferir un espai especialitzat en la investigació sobre diferentstemàtiques especialitzades. La primera de les sevesactivitats és l’estudi sobre els usos que les dones fande la ciutat i quines són les limitacions urbanístiques, culturalso de mobilitat que troben. En definitiva, un materialfonamental per a aquells responsables d’actuacions encaminadesa la creació de ciutats i pobles accessibles tantdes del punt de vista social com cultural i de participació.Tres estratègies han estat identificades en la consecuciódels objectius. La igualtat d’oportunitats, assumida a tot elmón, implica el reconeixement de l’equitat, però també lacorrecció de les desigualtats existents. En aquest sentit, elrepte actual està a donar visibilitat a la doble presència dela dona en els àmbits públic i privat i en la creació de les einesnecessàries.22 | Diputació de Barcelona


La transversalitat integra la perspectiva de ladona en les actuacions, posant de relleu lesdesigualtats manifestes i latentsFoto: Cristina BaguéLa formació en noves estratègies i programes d’igualtat és un dels reptes en laimplantació de les polítiques d’igualtatLa transversalitat o mainstreaming de gènere, estratègia assumidaper Nacions Unides i la Comissió Europea, integrala perspectiva de gènere a totes les polítiques i programes,de manera que cada actuació i cada avaluació posi en relleules desigualtats manifestes i les latents. Actuacions enàmbits com ara la promoció econòmica, la cultura o l’urbanisme,per citar-ne alguns, han d’incorporar la perspectivade gènere si no volen contribuir a crear més desigualtat.Les polítiques de conciliació entre la vida laboral i lafamiliar destinades només a les dones poden reproduir iconsolidar un nou biaix de gènere.Adoptades aquestes estratègies, la Diputació de Barcelonaes planteja per aquest nou mandat un nou canvi organitzatiuque permeti actuar decididament en el territori. En primerlloc, oferint a cada ajuntament una persona referent pera l’aplicació de les polítiques, eines i estratègies en el territori.En segon lloc, a través de l’atenció especial en la sensibilització,la formació o la informació. Igualment, a travésde la participació dels ajuntaments en la Xarxa de Municipisper la Igualtat o en els espais de reflexió i d’intercanvid’experiències que ofereix el Centre Francesca Bonnemaison.■ Ethel ParicioFinalment, cal la participació social de tots, homes i dones,en el procés. En aquest sentit, el treball en xarxa permetràa les organitzacions de dones fer arribar les seves demandesa les institucions responsables i fer el seguiment i l’avaluacióde les polítiques que s’impulsen.Diputació de Barcelona | 23


L’ENTREVISTAJoan Carretero, la Generalitatmés a prop dels ajuntamentsFotografies: Eva GuillametLa seva experiència com a alcalde d’un municipi allunyatde l’àrea metropolitana de Barcelona -ha estat batlle dePuigcerdà des de 1995 fins que va ser nomenat conseller-l’ha portat a tenir una sensibilitat especial amb elmón local i amb les demandes dels alcaldes. Per això, laseva primera visita oficial com a conseller de Governacióva ser al poble més petit de Catalunya, Sant Jaume deFrontanyà, l’alcalde del qual li va ensenyar el municipi i liva demanar ajuda per instal·lar calefacció a l’ajuntament.24 | Diputació de Barcelona


Com han anat les primeres setmanes com a conseller?Una mica atabalats perquè és un canvi radical de vida i defuncions i perquè treballes en un govern de canvi absolut.Tot és nou per a nosaltres.Ser alcalde de Puigcerdà li dóna una sensibilitat especial?M’imagino que estic més proper als alcaldes de pobles mitjansi petits. Crec que aporto la visió d’una persona que emconsidero polític des de fa només unes setmanes, perifèric irural, però no «xirucaire», sinó d’un rural que vol viure tan bécom els que viuen a la capital.Hi ha molts prejudicis.Som de poble, però volem tenir les mateixes oportunitats quea les grans ciutats. A més a més, pel que fa als municipisconsells comarcals. Penso que fins ara, en general, i salvanthonroses excepcions, es veia els ajuntaments propis sensecap problema i com a amics, i els ajuntaments no controlatsper ells com a potencials enemics. Això és una mecànicaabsurda, i en un país tan petitet com el nostre generarecels entre administracions. No tenim per què compartirobjectius ni tan sols mitjans o, evidentment, ideologia, peròles administracions han de ser neutrals i, a partir d’aquí,col·laborar-hi.Notaran un canvi els alcaldes?Espero que els alcaldes notin que, siguin del color polític quesiguin, se’ls atén. Una altra cosa és que se’ls pugui resoldreel seu problema, però almenys que se’ls atengui amb atenció.Abans, si eres del règim tenies unes certes oportunitats.Si no eres del règim, però, corries el risc de no ser tractat«L’ajuntament és la primera administració, la méspropera, i per tant, tot el que pugui assumir l’Administraciómunicipal, per què no ho pot fer?»dels Pirineus, hi ha una tendència a les grans ciutats: voldrienque anéssim amb boina i esclops, i ens agrada anar ambunes bones sabates, i tenir un bon ordinador i un bon cotxe.Som ciutadans normals i corrents. No estic d’acord ambaquesta idea que s’ha de deixar segons quins territoris, comper exemple els Pirineus, com una mena de pessebre bucòlicper a ús de la resta de Catalunya. És evident que cal preservarel territori. Abans de res, però, cal tenir molt presentsles necessitats socials, de serveis i de qualitat de vida de lagent que hi viu. I he de constatar que, de vegades, segonsquins plantejaments pretesament ecologistes deixen debanda aquesta qüestió.Des del seu Departament es vehiculen les relacions ambadministracions com ara diputacions, consells comarcalsi ajuntaments.Aquesta és una conselleria que interrelaciona amb la mateixaGeneralitat i que coordina ajuntaments, diputacions icom correspon. Alguns territoris, i sé de què parlo, han estatparticularment maltractats.Es replantejaran les atribucions de cada administració?És un debat pendent a Catalunya el com s’estructura elterritori des del punt de vista geogràfic, funcional i de relacions.D’una banda, hem d’encetar el debat territorial de regionso vegueries i definir quin és el seu paper. També si lesdiputacions han de canviar de nom perquè sembla que algúes posa nerviós. I també s’ha de parlar dels consells comarcalsi debatre si han de tenir la mateixa missió que fins ara;jo entenc que no. Crec que han de perdre el component políticque tenien fins ara i passar a ser una administració demancomunitat de serveis, o de coordinació i suplència d’aquellsserveis que no poden prestar alguns ajuntaments.Les relacions amb la Diputació de Barcelona canviaran?Sí, és el gran debat pendent. No pot ser que Diputació i Ge-Diputació de Barcelona | 25


«Políticament sóc republicà i, com a tal, aquest objectiuorientarà sempre la meva actuació política»és una visió vinguda molt de grans municipis, la d’assolircompetències, perquè, per exemple, en ensenyament hi hamunicipis que no poden assumir més competències perquèno tenen ni escola. No podem fer normes iguals per a tots,perquè tots no són iguals; ara bé, sempre he pensat que totel que pugui fer un municipi, que és qui coneix millor la realitatdel territori, millor. S’ha de fer un vestit a mida per a cadascú.Des del despatx del conseller, a la Via Laietana,es veu la catedralneralitat estiguin enfrontats en mil contenciosos. Si ara hi hauna entesa, s’ha de notar. No pot ser que amb el clima políticque s’ha obert amb l’acord de govern a la Generalitat nosiguem capaços de superar conflictes institucionals que vénendel passat. Jo entenc que la Diputació de Barcelona hade fer el que han fet les altres diputacions: traspassar els recursosi els serveis que toquen a la Generalitat. Amb lleialtati bona voluntat per les dues bandes estic convençut que lesrelacions entre ambdues institucions milloraran substancialment.Com seran a partir d’ara les relacions amb els ajuntaments?L’ajuntament és la primera administració, la més propera,i per tant, tot el que pugui assumir l’Administració municipal,per què no ho pot fer? Penso que ho ha de fer amb elsrecursos adequats, però també s’ha de pensar que a Catalunyahi ha més municipis que no poden assumir segonsquines competències que no pas dels altres. Aquesta visióI respecte a competències com ara sanitat, habitatge, benestarsocial i immigració, què tindran els ajuntaments?Com ja he dit, hi ha molts pobles, per exemple, que no tenenCAP o alguns que tenen un metge compartit entre quatre pobles;per tant, s’han de fer normatives que tinguin en comptela realitat del territori. El que passa al 10% del territori, i queafecta a molta gent, al 90% restant, no passa. Les grans reivindicacionssempre han sorgit de grans ajuntaments i s’hancreat axiomes que sembla que serveixin per a tots, i no ésaixí. No dic que els pobles petits hagin de tenir menys competències,sinó que s’ha d’estudiar cada cas.I per on començarà aquesta feina?Tota la tasca reformadora que emprendrem des de la Conselleriade Governació ha de tenir una fita molt marcada: quea partir de les mesures que s’adoptin la ciutadania noti les milloresd’una manera molt clara. Mai no hem de perdre de vistaque treballem per fer les coses més senzilles als ciutadansi les ciutadanes d’aquest país. Políticament sóc republicà i,com a tal, aquest objectiu orientarà sempre la meva actuaciópolítica.I quin calendari s’ha fixat per començar aquestes reformes?Una obra de govern no es pot mesurar en dies, setmanes omesos, però suposo que d’aquí a sis mesos l’empremta delnou govern es començarà a notar. Jo m’he marcat «aterrar»26 | Diputació de Barcelona


«Si traspasses competències sense traspassar recursosel que estàs fent és una mala passada»suaument al Departament, fer una anàlisi de la situació i, apartir d’aquí, decidir quines són les passes que cal seguir.Primer, saber quins són els recursos (econòmics, humans…)i, després, fixar els objectius que, en política, acaben depenentsempre molt dels recursos.I amb les competències, també vindran els recursos?És evident, perquè si traspasses competències sense traspassarrecursos el que estàs fent és una mala passada.També hem d’estudiar competències que ja fan els ajuntamentsi si cal que siguin finançades per la Generalitat, perquèno tot el que fan haurà de ser finançat per la Generalitat.Aquests recursos vindran del Fons de Cooperació Local?És la millor possibilitat, tenint en compte el nombre d’habitantsi altres variables, com ara les necessitats dels municipis,i les seves funcions. Amb el Padró municipal no n’hi haprou per saber on està la gent, perquè hi ha gent que dormen un lloc, treballa en un altre, té la segona residència en unaltre…Parlant de recursos municipals, les arques han baixataquest any a causa de la retirada de l’IAE.Això és una mala jugada i hauria de ser el senyor Aznar quicompensés aquesta pèrdua per als municipis, perquè es «carrega»un impost que no és seu i que, per a molts municipis,significa el segon ingrés. És una barbaritat que hagi fet això.A la Generalitat tampoc no podem fer que, si a Madrid es«carreguen» un impost, nosaltres ho compensem, perquètampoc no anem sobrats econòmicament. El que necessitemés un pacte de finançament adequat per a Catalunya: emsembla que el més important d’aquesta legislatura és el finançament,perquè sense recursos, no podem fer res. Hemde pensar que som un país que paguem i que ens estan espoliantdes de fa anys i, a més a més, no ens paguen ni elque ens toca. És difícil tirar endavant.Pel que fa a la llei electoral, veurà la llum en aquesta legislatura?Em sembla que és una de les coses que s’ha de fer. No hiha cap país del món que funcioni sense una llei electoralpròpia i que estigui sotmesa a la llei electoral d’un altre país.Quines variables es tindran en compte per fer aquestallei?Personalment, reivindico que set vegueries s’haurien decorrespondre a set províncies; és a dir, que els límits geogràficsde vegueries i províncies sigui el mateix. Per untema de no molestar els ciutadans perquè el mapa de duesadministracions superposades serà millor a l’hora de fer tràmits.El ciutadà hauria d’anar només a un sol municipi tantpels tràmits de la vegueria com pels de la província. I si estema l’Estat espanyol, una província única significaria unaúnica circumscripció electoral, que seria Barcelona i aixòdistorsionaria molt la representativitat electoral del territori.La llei electoral entenc que l’hem de fer segons la idea d’unapersona, un vot, i una proporcionalitat dels vots, però tambéés evident que hi ha una hipertrofia de Barcelona i els seusvoltants respecte a la resta del territori i s’ha d’ajustar perquèel territori, encara que amb menys habitants, també siguirepresentat. La representativitat ha de ser proporcionalrespecte a la població i respecte al territori.El procés serà llarg.És evident. I serà un tema a debat i llarg.Hi haurà una nova Corporació Metropolitana?Sí, però entenc que amb un component de coordinació deserveis, d’assistència mútua entre els municipis. El que noem semblaria adequat és que continués tenint un poder políticque entrés en competència directa amb la Generalitatde Catalunya. Seria un poder polític massa fort. ■ Eva ViñalsDiputació de Barcelona | 27


INSTANTÀNIESNeteja de cotxes abandonats a la serralada deMarinaDesprés dels incendis d’aquest estiu passat es van localitzartres vehicles abandonats que es van cremar en zonesde difícil accés de la serralada de Marina, al terme municipalde Badalona.Es van retirar tres vehicles amb helicòpterFoto: Quim Puig/El PuntPer tal de netejar aquests indrets i poder-los deixar a puntper a una futura repoblació, es van retirar els vehicles ambhelicòpter per la dificultat de poder accedir-hi amb altresmitjans, com habitualment es fa aquesta neteja.Cada any, es retiren una quinzena de cotxes que s’abandonenen diferents punts de la serralada de Marina, peròaquest cop la neteja es va accelerar per no acumular ferrallaen aquesta zona cremada i malmetre-la encara més.José Montilla s’entrevista amb Michel BarnierEl president de l’Arc Llatí i de la Diputació, José Montilla,es va entrevistar amb el comissari europeu de Política Regional,Michel Barnier, a Brussel·les. Barnier es va mostrarmolt interessat per les activitats de l’Arc Llatí i va manifestarla seva confiança en la iniciativa per la seva originalitat.Barnier es va comprometre que la proposta que presentidavant de la Comissió Europea inclogui la petició que elsfons de cohesió arribin al conjunt de territoris de la UE. Concretament,aquests fons arribaran en la seva major part, un75%, a les zones més pobres de la UE (que formen part del’objectiu 1) però també hi haurà un 15% dels fons que esdestinaran a altres zones (les que s’engloben en l’objectiu2) i un 5% que anirà cap a la cooperació interregional.Montilla, que ha encapçalat la delegació de l’Arc Llatí, s’ha entrevistat ambBarnierFoto: Gabinet de Relacions Internacionals28 | Diputació de Barcelona


La Diputació va lliurar a Badalona la 23a ediciódels Premis de Comunicació LocalMés de 650 persones del món de la comunicació de tot Catalunyavan assistir, el divendres 30 de gener, a la nit, i alPavelló Olímpic de Badalona, a la 13a Festa de la Comunicacióde la Diputació de Barcelona. En el decurs de la festasopares van lliurar els 23è Premis de Comunicació Local,i el Premi d’Honor de la Comunicació, que en aquesta edicióva recaure en l’escriptora Teresa Pàmies.L’obra de Teresa Pàmies i Bertran, nascuda a Balaguer l’any1919, és en bona mesura el testimoni viu de la Guerra Civili de l’exili que va viure des de l’any 1939 a l’Amèrica Llatina,Txecoslovàquia i França. Des que va tornar a Catalunya,l’any 1971, ha col·laborat habitualment en mitjans de comunicació,premsa i ràdio fonamentalment, amb reportatgesi articles sobre la realitat política, social i cultural del país. Entrealtres guardons, l’any 2001 va rebre el premi d’Honor deles Lletres Catalanes. Per qüestions personals, Teresa Pàmiesno va poder recollir el premi. La degana del Col·legi dePeriodistes, Montserrat Minobis, va recollir el guardó en elseu nom.Foto: Jaume SolerCent seixanta-set candidatures de premsa local, ràdio municipal,televisió local, butlletins municipals i noves tecnologiesconcorrien enguany als premis, dotats amb 55.000euros. A part del premi d’Honor, van resultar també guanyadorsdels premis Tasis Torrent de premsa local: l’anuarid’El Far del Llobregat i Presència, del Rosalia Rovira d’emissoresmunicipals: les ràdios d’Arenys de Mar i Santpedor,del Miramar de televisions locals: les televisions del’Hospitalet de Llobregat i Viladecans, de l’Arrel de butlletinsmunicipals: el butlletí de Sant Just Desvern, i de La Mallade noves tecnologies: la web de Sabadell.Diputació de Barcelona | 29


Turisme rural de qualitatEls establiments residència casa de pagès de la provínciade Barcelona cal Jaume Coll de Borredà i cinc masoveriesde masia Ferreres d’Olvan (associats al Programa d’Agroturismede la Diputació) han estat certificats amb la Q deCalidad Turística. Són els primers establiments d’aquestamodalitat certificats a la província de Barcelona, pràcticamentla meitat de tots els que han assolit aquesta acreditacióa tot Catalunya, que en són tretze en total. La Q deCalidad és un certificat de qualitat en turisme que acreditael Instituto para la Calidad Turística Española (entitat quedepèn de la Secretaría General de Turismo). Des de l’Oficinade Promoció Turística de la Diputació de Barcelonasempre s’ha incentivat i recomanat als establiments ques’adhereixin al sistema, ja que, encara que no s’arribi a certificar,el procés d’implantació és una veritable formació queincideix directament en un millor servei. A la província deBarcelona hi ha prop d’una vintena d’establiments adheritsal certificat Q de Calidad per poder obtenir-lo en breu.Foto: Oficina de Promoció TurísticaLa masia cal Jaume CollUn centenar de municipis a la Xarxa de Poblesi Ciutats dels Drets HumansFoto: Centre per a la Participació CiutadanaLa Xarxa de Pobles i Ciutats dels Drets Humans crea els grups de civismei síndics de greuges localsUn centenar de municipis participen ja a la Xarxa de Poblesi Ciutats dels Drets Humans amb la voluntat d’ampliarla cultura dels drets humans com a forma de convivènciai organització política. La Xarxa, que ja ha realitzat trestrobades, té previst per a un futur pròxim la presentacióde resultats de les auditories sobre drets humans realitzadesa Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi i Granollers.Aquesta Xarxa, que assumeix els principis establerts a laCarta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat,té previst treballar sobre dos aspectes que recull laCarta: civisme i síndics de greuges.30 | Diputació de Barcelona


La tercera edat troba en Internet noves oportunitatsd’oci i comunicacióFoto: Àrea de Benestar SocialLes noves tecnologies també arriben als avis interessatsCent cinquanta persones grans intercanvien experiènciessobre la xarxa Internet i la seva utilització a la jornada depresentació del programa formatiu dels encarregats de dinamitzaraquesta activitat als casals municipals dins delprograma «I tu, per què no?», que impulsa la Diputació deBarcelona. Gràcies a aquest programa s’han instal·lat 215equips informàtics a 81 casals d’avis municipals.Alguns dels objectius de «I tu, per què no?» són garantir ala gent gran la igualtat d’oportunitats en l’accés a la xarxaInternet, evitar la seva exclusió de la societat de la informaciói ajudar-los a descobrir nous instruments de comunicaciói d’oci.Montcada AquaMontcada Aqua és el nou centre municipal esportiu i delleure de Montcada i Reixac, situat a la zona del Pla d’enColl. El complex és un dels més innovadors en oferta debany de tot Catalunya i està equipat amb aparells i màquinesde tecnogym d’última generació. L’oferta esportivacobreix tant les necessitats individuals com les col·lectives,ja que es fan activitats dirigides i programes de relaxamenti salut. El complex esportiu té un pressupost de3.527.392 euros, aportats per l’Ajuntament de Montcadai Reixac, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.En fases posteriors, Montcada Aqua acolliràtambé una biblioteca, un aparcament i una sala polivalentper a esdeveniments culturals i festius.Foto: Ajuntament de MontcadaLa piscina és un dels principals atractius del complexDiputació de Barcelona | 31


Es lliuren els premis Tiramilles 2003Un dels treballs premiats, «Menorca, reserva de somnis»Foto: Albert SerranoEl Premi Tiramilles -que organitza l’Oficina del Pla Jove dela Diputació de Barcelona- és un concurs de relats i fotografiesde viatges i aventures dirigit a joves d’entre 16 i 29anys. Enguany s’hi han presentat 83 joves de 27 municipisde la província de Barcelona, amb treballs d’indrets molt diferentsi temàtica variada. L’objectiu és fomentar la culturaviatgera entre aquest col·lectiu i nodrir els fons documentalsdels serveis d’informació juvenil municipals. Els guanyadorsde la guia de viatge en suport paper han estat EnricDoñate, en la categoria A, pel seu treball «Tast Mogol»,i Olga Inglés, en la categoria B, per «Descobrint el sud del’Índia, la costa de Karnataka». En suport digital, el guanyadorha estat Santiago Tejedor per «Perú: viatge al món inca».En la modalitat de fotografia de viatge, el premi s’ha distingiten dues submodalitats: itinerari fotogràfic i sortides perla província de Barcelona. En itinerari fotogràfic s’ha premiatAlbert Serrano, en la categoria A, per «Menorca, reservade somnis», i Berta Tiana, en la categoria B, per«Cuba». Les sortides per la província de Barcelona ques’han emportat el premi han estat Cèlia Prats, en la categoriaA, per «Per Barcelona com a turista o Ruta Nord», iJordi Busqué,en la categoria B, per «Un dia qualsevol».Itinerari per a invidents per conèixer el GarrafHa estat presentat a l’Escola de Natura de Can Grau delParc Natural del Garraf l’itinerari sensorial per a invidents.Aquesta innovadora iniciativa ofereix a les persones cegueso amb dificultats de visió la possibilitat de poder fer un itinerariadaptat per descobrir el paisatge d’aquest espai protegita partir del tacte, les olors i els sons. En la posada enmarxa d’aquesta nova proposta pedagògica i divulgadorahi han pres part l’Àrea d’Espais Naturals i la de Benestar Socialde la Diputació de Barcelona i el Centre de Recursosper a la Integració de la Diversitat (CRID).L’itinerari recorre el parc naturalFoto: Servei de Parcs32 | Diputació de Barcelona


L’ampliació del CCCB ja té proposta guanyadoraL’equip d’arquitectes integrat per José Antonio Martínez Lapeñai Elías Torre ha guanyat el concurs de propostes per al’ampliació del CCCB, convocat per la Diputació de Barcelona.El jurat estava format per representants designats per lesinstitucions consorciades i pel mateix CCCB. Els seus membreshan analitzat els projectes i les memòries presentadespels sis estudis d’arquitectura als quals es va encarregaravantprojectes per a la reforma de l’edifici amb façanes a laplaça Joan Coromines i el carrer de Valldonzella.Foto: CCCBEl centre millorarà les seves instal·lacionsEl jurat ha valorat que es tracta d’una proposta que responals requeriments del projecte des d’una posició austera i respectuosaamb l’edifici. L’Antic Teatre de la Casa de Caritat,segona fase del projecte del CCCB, pretén donar resposta ales principals mancances que els deu anys de funcionamentdel centre han posat de manifest.Drets i deures dels immigrants i l’aplicacióen l’àmbit localMés de 170 tècnics municipals han pogut debatre sobreels drets i deures dels immigrats que regula l’actualllei d’estrangeria, a les dues jornades que organitzael Consorci de Recursos per a la Integració dela Diversitat (CRID). L’objectiu és facilitar informació iaportar experiències als responsables municipals queels ajudin a visualitzar positivament la intervenció municipalen aquest àmbit. Els catedràtics Josep Mir iEliseo Aja van fer aportacions sobre el marc actual dela llei d’estrangeria, i els ajuntaments de Sant Celonii Mataró van presentar les seves experiències sobrela formació i l’aprenentatge de la llengua com a formad’integració, i el Pla per a la nova ciutadania de Mataróen l’atenció als drets dels immigrants des d’unametodologia transversal.A les jornades es van presentar les experiències de Mataró i Sant CeloniFoto: Noemí EliesDiputació de Barcelona | 33


L’OPINIÓLa llei de «grans ciutats»Rafael Jiménez AsensioProfessor catedràticde dret constitucionald’ESADEL’última quinzena de 2003 es va publicar al BOE la Llei57/2003, de mesures per a la modernització del govern local.Es tracta d’un text normatiu que reforma la Llei de basesde règim local en diversos aspectes i que incorpora untítol X a l’esmentada llei: Règim d’organització dels municipisde gran població. Per això, des que es va gestar el projecte,se l’ha denominat amb l’enunciat de llei de grans ciutats.No obstant això, el que va començar sent efectivament unallei de grans ciutats es va anar transformant en una llei degrans ciutats (que, no obstant això, no s’aplica a Barcelona),de ciutats mitjanes i, en algun cas, de pobles grans.L’àmbit d’aplicació de la llei s’ha anat eixamplant gradualmenta mesura que molts altres municipis pretenien acollirseal règim especial (ja se sap, cafè per a tothom).Així, al costat d’un àmbit d’aplicació necessari de la llei (elsmunicipis de més de 250.000 habitants i les capitals de provínciaamb una població superior a 175.000), s’ha incorporatun àmbit d’aplicació potestatiu (capitals de província,capitals autonòmiques o seus de les institucions autonòmiques,sigui quina sigui la seva població, i municipis demés de 75.000 habitants que presentin circumstàncieseconòmiques, socials, històriques o culturals especials). Enaquests últims opera una mena de principi dispositiu (qui norecorda aquí els orígens de l’Estat autonòmic): cal que elmunicipi exerceixi la iniciativa de convertir-se en «gran població»(i que se sumi per tant a aquest règim jurídic especial),i que així ho aprovi el Parlament autonòmic. Per tant,saber quins seran definitivament els municipis de gran poblacióés una cosa que entra de ple en el terreny de la incertesa.El sistema de govern dels municipis de gran població difereixforça del previst per als municipis de règim comú. Enels municipis de gran població, el legislador s’ha inclinatper implantar definitivament, encara que amb modulacions,la forma de govern parlamentària. Així, el ple es configuracom un òrgan de debat de les decisions estratègiques iexerceix el control de l’executiu local; és a dir, una mena deparlament, encara que amb algunes incongruències en elseu disseny. També es preveuen una sèrie d’àmbits materialsreservats a la figura dels reglaments orgànics, que esconverteixen en una modalitat de normes institucionals delsmunicipis de gran població.L’executiu local es desdobla entre la figura de l’alcalde, queté menys competències que el de règim comú i que es configuracom un president del govern (a imatge i semblançadel model estatal), i la junta de govern local, que es dissenyacom un autèntic govern, amb responsabilitat solidària,amb competències pròpies i de la qual poden formarpart persones que no siguin regidors amb un límit d’un terçdel total dels seus membres. A banda d’això, s’obliga queaquests «municipis de gran població» estableixin districtes,amb la dificultat que això implica.En el camp de l’alta administració o de la funció directivalocal, el legislador ha seguit, amb retocs lleus i confusos, el34 | Diputació de Barcelona


«La llei aposta per establir definitivament una formade govern parlamentària en l’àmbit local»model LOFAGE (o sigui, el que s’aplica a l’Administració generalde l’Estat) i ho ha traslladat a l’àmbit local. El resultatés un disseny institucional pèssim que, presumiblement,generarà molts problemes. L’única dada positiva és la possibilitatque l’alcalde o la junta de govern deleguin en elsòrgans directius determinades atribucions, però la sevaefectivitat dependrà de com s’apliqui aquesta regla.Pel que fa a la resta, s’opta per traslladar a l’espai local elrègim dels alts càrrecs, i s’estableix la distinció entre òrganssuperiors i òrgans directius, i dins d’aquests últimss’enquadren, entre d’altres, els coordinadors generals i elsdirectors generals. Però la provisió d’aquests llocs es reservaa funcionaris públics del grup de titulació A, llevat queel ple en atenció a les característiques específiques del llocdirectiu estableixi la possibilitat de reclutar externs. Un model,per tant, de corporativització de l’alta Administració localque dificulta en gran manera qualsevol assaig d’implantaruna funció directiva de caire gerencial en l’àmbitlocal. L’única possibilitat de millorar aquest disseny està enel fet que els mateixos governs locals estableixin, a travésd’un reglament orgànic específic, mesures racionals d’institucionalitzaciód’una funció directiva en clau de professionalitati sàpiguen aprofitar intel·ligentment els espais queel legislador estatal ha deixat sense regular.En conclusió, la llei de grans ciutats aposta per establir definitivamentuna forma de govern parlamentària en l’àmbitlocal, la qual cosa, en un futur, presumiblement dificultaràqualsevol modificació que pretengui, per exemple, incorporarl’elecció directa de l’alcalde. Però l’aspecte més censurablede la regulació esmentada és el disseny de la funciódirectiva local on s’ha perdut una ocasió d’or per establir unsistema gerencial. Dir que això és una «modernització» delgovern local no deixa de ser un eufemisme. ■Els municipis de gran població hauran d’adaptar la seva organitzaciómitjançant l’aprovació de les normes orgàniquespertinents en un termini de sis mesos com a màxim des del’entrada en vigor de la Llei. En fi, molts reptes per al 2004.Diputació de Barcelona | 35


NOVETATSBIBLIOGRÀFIQUESDe la terra al rebostÀrea de Presidència24 x 30,5 cm, 368 pàg.PVP: 40 eurosHi ha pocs trets que defineixin amb tanta nitidesa la personalitat d’unasocietat com ho fa la gastronomia. La promoció de la tradició gastronòmicas’ha converit en un factor de dinamització i d’atracció enel context del turisme de proximitat i de cap de setmana. Per això, laDiputació de Barcelona, dóna suport als ajuntaments amb diverseslínies de servei que afavoreixen el desenvolupament d’aquesta novaforma de riquesa econòmica, i amb productes com ara aquest llibre.Aquesta obra és un repàs, ple d’imatges i colors, de veus i de records,d’alguns dels productes estel·lars de la gastronomia barcelonina.Els municipisi el patrimoniarquitectònicCompendi legislatiucomentatÀrea d’Infraestructures,Urbanisme i HabitatgePlecs 521 x 29,7 cm; 52 pàg.PVP: 5 eurosL’Administració pública té l’obligació i el dret de protegir, conservar irestaurar els béns culturals. L’instrument amb què més transparènciaes pot preservar les característiques essencials dels municipis és elplanejament urbanístic general.Aquest document tècnic, el número 5 de la col·lecció «Plecs», és unrecull d’aquells aspectes legals més rellevants que impliquen els municipisen la seva responsabilitat de protegir el patrimoni cultural, enallò que respecta a béns immobles, bén ambientals urbans i rurals, zonesarqueològiques, etc.Jirí KyliánSomniador dedansesInstitut del Teatre23 x 27,5 cm; 144 pàg.PVP: 30 euros^Els Premis d’Honor de l’Institut del Teate tenen la finalitat de reconèixerla trajectòria professional d’una personalitat del teatre o de la dansa.El Premi d’Honor de l’any 1998 fou atorgat, en la categoria de dansa icoreografia, a Jiri Kylián, cofundador i director del Nederlands DansTheater.^En aquest llibre Ramon Àvila fa un recorregut cronològic per l’obra d’aquestpersonatge, i el tanca amb un entrevista on revisa amb Kyliánles seves coreografies més significatives.36 | Diputació de Barcelona


CONVOCATÒRIESmarç-abril 2004JornadesEsportsEl Fòrum 2004, a puntEl compte enrere ha començat i el proper 9 demaig s’iniciaran 141 dies per experimentar i reflexionar.Barcelona acollirà un gran esdevenimentfestiu dissenyat per viure les més diversesformes de cultura i entreteniment a través d’exposicions,tallers, espectacles, jocs, mercats,etc. Tres grans eixos defineixen el Fòrum 2004:la diversitat cultural, el desenvolupament sosteniblei les condicions de la pau, que convertiranla ciutat comtal en un eix per reflexionar sobreels conflictes socials i culturals del segle.Torna «A cent cap als cent»L’Àrea d’Esports de la Diputació torna a apostarper facilitar l’esport a diferents col·lectiuscom ara el de la gent gran. En el Pla d’actuaciódel mandat 2000-2003 es va dissenyar el programa«A cent cap als cent», amb l’objectiu depromoure la formació d’una xarxa municipald’activitat física per a la gent gran, i ara ja són17 els municipis adherits a la iniciativa. Aquestsmunicipis realitzaran durant els mesos de maigi juny dues passejades, una al Parc del Castellde Montesquiu i l’altra a la serra de l’Obac.ExposicionsFotografies al Museu MarítimEl Museu Marítim organitza, a partir de l’1 d’abril,dues exposicions fotogràfiques. «Ahí está»és una mostra del fotògraf Antonio Villa. Espodrà visitar a la Sala de les Grans Naus de laplatja de la Marquesa, al delta de l’Ebre, fins al9 de maig. Al mateix espai, «Imatges de voramar»fa un recorregut fotogràfic per la costa catalanaa la primera meitat del segle XX. A més,fins al 28 de març es pot visitar l’exposició sobrela Guerra Civil i l’exili republicà «L’exili delsnens» a les Drassanes Reials de Barcelona.Música ètnica i electrònica al CCCBAl cap de deu anys del Festival Sónar, el CCCBconvidarà durant el mes d’abril a artistes, periodistes,intel·lectuals i professionals del mónde la música electrònica i de la creació digitala debatre sobre aquest fenomen musical. Amés, entre l’1 i el 3, se celebrarà el DegenerateMedia Festival, que explora la tecnologia de lacomunicació com a eina social i artística. Finalment,del 14 al 18 d’abril, una mirada a l’Irana través de «Fragmented Mirrors»: un diàleg entretradició i modernitat.NaturaGuia d’activitats turístiques estiu 2004A final de març apareix la nova publicació querecull unes dues-centes ofertes a la província deBarcelona. L’objectiu és donar opcions i alternativesper fer turisme durant l’estiu com ara activitatsesportives i d’aventura, de mar i de muntanya,la descoberta de pobles i ciutats o deparatges naturals i rutes per les terres del vi i lagastronomia. La guia és gratuïta i es pot trobara les oficines d’informació turística i a l’Oficinade Promoció Turística de la Diputació.Pla de prevenció d’incendisEl Pla de prevenció d’incendis es posarà enmarxa per Setmana Santa, finalitzarà a finalsde setembre i afrontarà la vigilància dels espaisnaturals protegits de la Diputació. Constad’un dispositiu de detecció, format per guaitesque vigilaran les zones forestals; un dispositiude dissuasió, format per vigilants amb l’objectiud’evitar pràctiques inadequades al bosc, i finalmentun de prevenció amb personal dotatde bombes d’aigua per actuar de forma ràpida.Diputació de Barcelona | 37


WEBSwww.diba.es/premiscomunicaciowww.diba.es/preuspublicswww.diba.es/xbmqwww.odena.esPremis de Comunicació 2003Des del pioner Premi Tasis Torrent de premsa local i comarcal,que arriba enguany a la XXIII edició, fins al més recentPremi La Malla de noves tecnologies, que es convoca ara pervuitena vegada, passant pel Rosalia Rovira d’emissores municipals(XIX edició), el Miramar de televisions locals (XV edició)i l’Arrel de butlletins municipals (XV edició), els Premis deComunicació de la Diputació de Barcelona, que també reconeixencada any amb un premi d’honor una persona o entitatque ha treballat a favor de la comunicació a Catalunya, són uninstrument de suport a la feina de molts periodistes de carrerque treballen amb els mitjans d’avui i que comparteixen lesinquietuds dels ciutadans.Ordenances fiscals. Tarifes dels preus públicsLa publicació del text íntegre de les ordenances fiscals reguladoresdels tributs és una obligació imposada, entre altresens locals, a les diputacions, d’acord amb l’article 17.5 de laLlei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendeslocals. Ara podeu trobar aquesta informació, ja a l’abast detothom, al nostre web.Xarxa Barcelona Municipis de QualitatXBMQ 2004-2007. La Diputació renova el seu compromísamb el món local. Millorar la qualitat de vida dels ciutadans iles ciutadanes és l’objectiu principal dels nostres municipis.Per això, la Diputació de Barcelona, que té com a finalitat últimadonar suport als ajuntaments, torna a posar en marxaper al mandat 2004-2007 el programa Xarxa Barcelona Municipisde Qualitat (XBMQ), amb l’objectiu de seguir contribuinta consolidar unes viles i ciutats líders en benestar.ÒdenaEl passat mes de desembre, l’ajuntament d’Òdena (Anoia),amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va estrenarel seu espai a Internet, i va passar a ampliar el conjunt demunicipis que ja tenen presència a la Xarxa. La realització d’aquestweb s’ha portat a terme seguint les pautes d’accessibilitat.Aquesta pàgina conté informació sobre el poble, directorisd’empreses i entitats, serveis i gestions, així com unacompleta secció d’actualitat. ■38 | Diputació de Barcelona


Foto: Fèlix MiróActuació dels castellers de Vilafranca del Penedès a la plaça de la VilaDireccióCarme RoldánRedaccióAlberto García, Jordi Navarro, Ethel Paricio, Beth Prat,Carles Sabater, Glòria Santamaria, Eva ViñalsCol·laboracionsDolors Altarriba, Carles Negredo, Josep Lluís Rodríguez,Rafael JiménezFotografiaCristina Bagué, Noemí Elies, Martí Escudé, Òscar Ferrer,Eva Guillamet, Fèlix Miró, Quim Puig, Xavier Renau,Jaume SolerMaquetacióAlberto GarcíaAssessorament lingüístic i producció editorialInstitut d’EdicionsProjecte gràficEumogràficFotocomposicióAnglofortImpressióSystem BCNISSN: 1133-2328DP: B-1069-1992Departament de PremsaDiputació de BarcelonaRambla de Catalunya, 126, planta 2a08008 Barcelonad.premsa@diba.eswww.diba.esPublicació bimestral / Distribució gratuïtaEls articles de col·laboració que publica el DB expressenl’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriamentcompartida pels responsables de la revista.Diputació de Barcelona | 39

More magazines by this user
Similar magazines