Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Accents#654</strong><br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> Suplement d’Oci i Cultura<br />
DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />
ESTRENA<br />
Julia Roberts i Willem Dafoe<br />
protagonitzen «Luciérnagas en<br />
el jardín», un intens drama al<br />
voltant d’una família <strong>de</strong>vastada<br />
per la tragèdia >PÀG 3<br />
LA FITXA<br />
�País:<br />
Estats Units.<br />
Any: 2010.<br />
Durada: 128 min.<br />
Direcció: Louis Leterrier.<br />
Intèrprets: Sam<br />
Worthington, Liam<br />
Neeson, Ralph Fiennes,<br />
Gemma Arterton, Alexa<br />
Davalos, Danny Huston,<br />
Mads Mikkelsen, Pete<br />
Postlethwaite.<br />
� Albèniz Centre,<br />
Ocine (Gi.), Cinebox<br />
(Salt), Lauren (Blanes),<br />
Figueres, Olot, Arinco<br />
(Palamós), Ocine<br />
(Platja d’Aro), Roses.<br />
LLIBRE<br />
L’amor segons Albert Espinosa<br />
L’actor, director, guionista i escriptor <strong>de</strong>buta<br />
en el camp <strong>de</strong> la literatura <strong>de</strong> ficció amb la<br />
novel·la «Todo lo que podríamos haber sido tú<br />
y yo si no fuéramos tú y yo» >PÀG 7<br />
MÚSICA<br />
La inèrcia <strong>de</strong> Manuel Carrasco<br />
El cantant andalús porta a Millenium els temes <strong>de</strong> la reedició d’«Inercia»; la<br />
mateixa nit Roger Mas interpretarà les cançons tel·lúriques a Roses i els<br />
100 elephants <strong>de</strong>mostraran per què són el grup <strong>de</strong>l mes a La Mirona >PÀG 8<br />
«FURIA DE TITANES» � EL CINEASTA FRANCÈS LOUIS LETERRIER FIRMA EL LUXÓS «REMAKE» DEL FILM<br />
D’AVENTURES MITOLÒGIQUES QUE VA POSAR FI A TOTA UNA ERA D’EFECTES VISUALS FIRMATS PER RAY HARRYHAUSEN<br />
El 1981, un director avui oblidat, Desmond<br />
Davis, dirigia Furia <strong>de</strong> Titanes, una molt notable<br />
traducció visual <strong>de</strong>l mite <strong>de</strong> Perseu i la<br />
seva èpica croada per rescatar la princesa Andròmeda<br />
<strong>de</strong> les urpes <strong>de</strong> la Medusa.<br />
PEP PRIETO<br />
Si el film és recordat no és tant per la seva direcció,<br />
funcional i prou, o pel seu extens repartiment,<br />
encapçalat per un actor tan poc idoni<br />
com Harry Hamlin. El veritable motiu resi-<br />
MOBLES PER ENCÀRREC<br />
CUINES, PORTES,<br />
FUSTERIA EN GENERAL<br />
Pol. Ind. Pont-xetmar, c/P<br />
Apt. correus 130 (Banyoles)<br />
18844 - Cornellà <strong>de</strong>l Terri<br />
Tel. 972 57 01 95<br />
Fax 972 58 08 53<br />
E-mail: mail@mo<strong>de</strong>rfont.com<br />
www.mo<strong>de</strong>rfont.com<br />
El moment <strong>de</strong> la veritat<br />
<strong>de</strong>ix en els magnífics efectes visuals <strong>de</strong> Ray Harryhausen,<br />
un prodigi d’inventiva que encara<br />
avui no han pogut ser substituïts per cap efecte<br />
digital. Estava cantat que algun gran estudi<br />
s’aventuraria a fer-ne un remake i aquest arriba<br />
amb un pressupost <strong>de</strong> 70 milions <strong>de</strong> dòlars<br />
(prou mo<strong>de</strong>st, atesa la complexitat tècnica) i sota<br />
la direcció <strong>de</strong>l francès Louis Leterrier, que<br />
s’ha guanyat les simpaties <strong>de</strong> Hollywood gràcies<br />
a les recaptacions <strong>de</strong> Transporter 2 i El Increíble<br />
Hulk.<br />
L’argument és idèntic, però el projecte presenta<br />
unes quantes i notòries diferències respecte<br />
a l’original. Les primeres imatges apunten<br />
a una versió molt més naturalista, més física<br />
i menys colorista, <strong>de</strong> la història; i Leterrier<br />
és un cineasta <strong>de</strong> solvència contrastada a l’hora<br />
d’integrar efectes visuals en una narrativa més<br />
o menys clàssica. En el que sí s’assemblen les<br />
dues adaptacions és en un repartiment que alterna<br />
rostres prometedors amb d’altres <strong>de</strong> plenament<br />
consolidats. Així, el protagonista està<br />
CORNELLÀ DEL TERRI - Festa Major 2010<br />
DIJOUS 1 D’ABRIL<br />
➣ A les 22h <strong>de</strong> la nit, al Pavelló, CAMPIONAT DE TRUC.<br />
DIVENDRES 2 D’ABRIL<br />
➣ A les 12h <strong>de</strong>l migdia, a la Plaça, TALLADA DE L’ARBRE DEL MAIG.<br />
➣ A les 2h <strong>de</strong>l migdia, al Pavelló, DINAR POPULAR «MAGRE».<br />
DISSABTE 3 D’ABRIL<br />
➣ A les 9h <strong>de</strong>l matí i durant tot el matí, 1er Torneig «FESTES DEL MAIG» Escoletes<br />
<strong>de</strong> bàsquet i Futbol. 3r Torneig FESTES DEL MAIG <strong>de</strong> Futbol base femení.<br />
➣ A les 4h <strong>de</strong> la tarda i durant tota la tarda, al camp <strong>de</strong> futbol, PARTITS DE<br />
FUTBOL BASE MASCULÍ.<br />
➣ A les 11h <strong>de</strong> la nit, al Pavelló, CONCERT JOVE, amb l’actuació <strong>de</strong>ls grups<br />
SOMOS NOSOTROS, EMPALMAOS, BIG BANG i en acabar DJ PROTEK.<br />
DIUMENGE 4 D’ABRIL<br />
➣ Durant tot el matí, CONCENTRACIÓ DE COTXES CLÀSSICS I ANTICS.<br />
➣ A les 12h <strong>de</strong>l migdia, CERCAVILA DE COLLES GEGANTERES.<br />
➣ A la 1h <strong>de</strong>l migdia, PREGÓ DE LA FESTA MAJOR al balcó <strong>de</strong>l centre cultural<br />
<strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong>l Maig, a càrrec <strong>de</strong> Xavier Juscafresa Mir «Xito».<br />
➣ A les 7h <strong>de</strong>l vespre, al Pavelló, TEATRE, amb la representació <strong>de</strong> l’obra<br />
MARIT I MULLER, QUIN MERDER!!, a càrrec <strong>de</strong> la companyia MACARRA.<br />
DILLUNS 5 D’ABRIL<br />
➣ A les 12h <strong>de</strong>l migdia, PLANTADA DE L’ARBRE DEL MAIG I BALL DEL COR-<br />
NUT.<br />
➣ A les 5h <strong>de</strong> la tarda, a la pl. <strong>de</strong>l Maig, a càrrec <strong>de</strong> la Cobla-Orquestra SEL-<br />
VATANA.<br />
➣ A les 7h <strong>de</strong>l vespre, al Pavelló, CONCERT I BALL DE FI DE FESTA, a càrrec <strong>de</strong><br />
l’orquestra SELVATANA.<br />
interpretat per l’australià Sam Worthington, sens<br />
dubte la principal troballa <strong>de</strong> Terminator Salvation<br />
i Avatar; Zeus és Liam Neeson, l’actor<br />
i<strong>de</strong>al per prendre el relleu a l’inoblidable Laurence<br />
Olivier; i Ralph Fiennes es posarà en les<br />
temibles carns d’Ha<strong>de</strong>s. El planter es completa<br />
amb secundaris com Gemma Arterton<br />
(<strong>de</strong>scoberta a Quantum of Solace), Alexa Davalos,<br />
Danny Huston, Jason Flemyng, Mads<br />
Mikkelsen, Pete Postlethwaite, Izabella Miko i<br />
Liam Cunningham.<br />
BUGADERIA<br />
• Restaurants,<br />
hotels, turisme rural…<br />
• Buga<strong>de</strong>ria particular:<br />
Mantes, edredons,<br />
catifes, cortines, sacs <strong>de</strong> dormir…<br />
Donem qualitat!<br />
M. <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Montserrat, 26<br />
Tel. 972 57 54 40 - PORQUERES
02 PUBLICITAT Accents<br />
DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
<strong>Girona</strong> 4.00 6.00 8.00 3D<br />
Platja d’Aro 4.30 6.30<br />
<strong>Girona</strong> 4.00 6.15 20.30 10.45<br />
Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30<br />
<strong>Girona</strong> 4.00 6.15 8.30 10.45<br />
Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30<br />
<strong>Girona</strong> 6.10 8.20 10.30 0.40*<br />
Platja d’Aro 8.30 10.40<br />
<strong>Girona</strong> 5.00<br />
<strong>Girona</strong> 7.30 10.15<br />
www.ocine.es<br />
GIRONA • PLATJA D’ARO<br />
<strong>Girona</strong> 5.00 7.30 10.15 0.40*<br />
Platja d’Aro 5.00 7.30 10.30<br />
* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes<br />
<strong>Girona</strong> 4.30 6.30 8.30 10.40 0.40*<br />
Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.40<br />
<strong>Girona</strong> 6.15 8.30 10.45<br />
Platja d’Aro 7.00 10.00<br />
<strong>Girona</strong> 5.00 7.30 10.15 0.40* <strong>Girona</strong> 8.30 10.30 0.30*<br />
<strong>Girona</strong> 3D 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30<br />
Platja d’Aro 4.10 6.10 8.20 10.30 3D<br />
Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entra<strong>de</strong>s per Internet: www.cinesocar.com
LA FITXA<br />
�Estats<br />
Units,<br />
2008.<br />
Gènere: Drama.<br />
Durada: 120 min.<br />
Direcciói guió:<br />
Dennis Lee.<br />
Intèrprets: Julia Roberts,<br />
Willem Dafoe,<br />
Ryan Reynolds, Emily<br />
Watson.<br />
� Albèniz Centre,<br />
Ocine (Gi), Lauren<br />
(Blanes), Roses.<br />
EL PROTAGONISTA<br />
Un actor versàtil.<br />
Willem Dafoe exemplifica<br />
a la perfecció<br />
l’intèrpret<br />
nord-americà que<br />
sap combinar la<br />
gran indústria amb<br />
els projectes més<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts, <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> Spi<strong>de</strong>rman a<br />
l’esmentada Luciérnagas<br />
en el jardín.<br />
Encara més, l’actor<br />
no ha dubtat a l’hora<br />
d’acceptar projectes<br />
<strong>de</strong> prestigiosos<br />
directors europeus<br />
com Lars von Trier o<br />
Theo Angelopoulos.<br />
Ell més que ningú<br />
sap que un bon paper<br />
és difícil <strong>de</strong><br />
trobar.<br />
LA FITXA<br />
�França-Àustria.<br />
2009<br />
Gènere: Drama<br />
Direcció:<br />
Jessica Hausner<br />
Intèrprets: Sylvie<br />
Testud, Léa Seidoux,<br />
Bruno To<strong>de</strong>schini, Gilette<br />
Barbier.<br />
� Albèniz Centre<br />
(<strong>Girona</strong>)<br />
Llums i ombres<br />
d’una família<br />
«LUCIÉRNAGAS EN EL JARDÍN» �JULIA ROBERTS I WILLEM<br />
DAFOE PROTAGONITZEN UN INTENS DRAMA AL VOLTANT D’UNA<br />
FAMÍLIA DEVASTADA PER LA TRAGÈDIA<br />
Molt habitualment, el cinema es serveix<br />
<strong>de</strong> la literatura per realitzar-ne<br />
adaptacions que proporcionin una<br />
bona història per explicar a l’espectador.<br />
El que ja no resulta tan habitual és<br />
que un director s’inspiri en un poema<br />
per a relaitzar la seva obra. Aquest és el<br />
cas <strong>de</strong> Dennis Lee i <strong>de</strong> Luciérnagas en<br />
el jardín, un guió inspirat en els escrits<br />
<strong>de</strong>l poeta nord-americà Robert Frost.<br />
Esperant el miracle<br />
«LOURDES» �L’AUSTRÍACA JESSICA HAUSNER ENS OFEREIX UNA<br />
DEMOLIDORA CRÍTICA ENVERS L’ÚS I L’ABÚS QUE L’ESGLÉSIA EXERCITA<br />
ENVERS ELS POBRES MORTALS NECESSITATS DE MIRACLES<br />
Enmig d’uns dies en els quals hem <strong>de</strong><br />
practicar la penitència i comprovem<br />
com alguns sacerdots no tenen gaire<br />
clar com exercir el seu vot <strong>de</strong> castedat<br />
ens arriba oportunament l’estrena <strong>de</strong><br />
Lour<strong>de</strong>s, un film que posa el dit a la nafra<br />
<strong>de</strong> l’explotació econòmica que realitza<br />
l’Església en aquest lloc <strong>de</strong> pelegrinatge<br />
on els fi<strong>de</strong>ls estan disposats al<br />
que faci falta per tal <strong>de</strong> guarir les seves<br />
feri<strong>de</strong>s.<br />
CARLES RIBAS<br />
La Christine, que s’ha passat gairebé tota<br />
la vida en cadira <strong>de</strong> ro<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix emprendre<br />
un viatge i una estada a Lour<strong>de</strong>s<br />
confiant en els po<strong>de</strong>rs curatius <strong>de</strong>l santuari.<br />
Al llarg <strong>de</strong> la seva estada, coneixerà<br />
un munt <strong>de</strong> personatges formats per malalts<br />
com ella, infermeres o monges, que<br />
es<strong>de</strong>vindran el pebre i la sal <strong>de</strong>ls feixucs<br />
dies d’estada al santuari. Entre aquestes<br />
coneixences, apareixerà un noi, militar<br />
CARLES RIBAS<br />
En el fons, el poema serveix <strong>de</strong> base al<br />
director per, <strong>de</strong> fet, mostrar-nos una<br />
mena d’encoberta obra autobiogràfica.<br />
Aquesta inspiració il·lumina un<br />
guió en el qual la vida familiar <strong>de</strong>l propi<br />
director queda reflexada. Lee, <strong>de</strong>l<br />
qual no hem pogut veure la seva obra<br />
anterior, Jesus Henry Christ, pel fet <strong>de</strong><br />
no haver-se estrenat al nostre país, ens<br />
voluntari <strong>de</strong> la Creu <strong>de</strong> Malta, que tractarà<br />
amb cura i amor les mancances <strong>de</strong> la<br />
protagonista. El recel d’aquesta relació,<br />
sobretot entre unes infermeres que practiquen<br />
el voluntariat simplement per trobar<br />
parella, es farà encara més evi<strong>de</strong>nt<br />
quan la Christine, miraculosament, es<br />
<strong>de</strong>sperti un dia aixecant-se <strong>de</strong> la cadira <strong>de</strong><br />
ro<strong>de</strong>s. El miracle, sembla, s’ha consumat,<br />
però els es<strong>de</strong>veniments, la realitat, torna<br />
amb més duresa que mai.<br />
Jessica Hausner signa un film que no<br />
s’està <strong>de</strong> res a l’hora <strong>de</strong> remarcar l’insult<br />
que suposa jugar amb els sentiments d’unes<br />
persones que troben en el santuari <strong>de</strong><br />
Lour<strong>de</strong>s l’últim refugi <strong>de</strong> la seva fe. Pel·lícula<br />
que sap jugar amb la ironia i el drama<br />
a parts iguals, Lour<strong>de</strong>s s’es<strong>de</strong>vé com<br />
una magnífica troballa dins <strong>de</strong>l panorama<br />
<strong>de</strong>l nou cinema europeu i, sense voler<br />
anunciar es<strong>de</strong>veniments, conté un<br />
<strong>de</strong>ls finals més dramàtics que un espectador<br />
hagi pogut contemplar recentment.<br />
Accents<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />
mostra com a través d’una tragèdia inesperada<br />
les aparents bones relacions<br />
familiars es <strong>de</strong>vasten per donar a llum<br />
tots aquells sentiments que restaven<br />
amagats i totes aquelles frases que no<br />
s’havien mai pronunciat. En Charles,<br />
el patriarca, és un reconegut professor<br />
universitari que està a punt <strong>de</strong> coronar<br />
la seva carrera professional gràcies a<br />
l’imminent ascens a rector <strong>de</strong> la Universitat;<br />
la Lisa, la mare, reprèn els estudis<br />
<strong>de</strong>sprés d’haver-se passat anys i<br />
panys criant els seus fills; en Michael,<br />
el fill gran, s’ha guanyat molt bé la vida<br />
escrivint novel·les romàntiques, mentre<br />
els altres dos germans apunten cap<br />
a a un futur acadèmic brillant. Arrel <strong>de</strong>l<br />
terrible fet que sacsejarà a la família,<br />
tots plegats prescindiran <strong>de</strong> les màscares<br />
per encarar la realitat tot mostrant<br />
les imatges d’un pare <strong>de</strong>spòtic, una<br />
mare frustrada i un fill gran (que funciona<br />
com una mena d’alter ego<strong>de</strong>l director)<br />
el qual es <strong>de</strong>dicarà a novel·lar<br />
CINEMA 03<br />
una vida familiar que, en el fons, sempre<br />
ha estat marcada per la ràbia i la<br />
tristesa.<br />
Tot i que Luciérnagas en el jardínarriba<br />
amb gairebé dos anys <strong>de</strong> retard a<br />
les nostres pantalles i malgrat pugui<br />
aparentar la fesomia d’un drama lacrimògen<br />
<strong>de</strong> diumenge a la tarda, convé<br />
valorar la bona acceptació per part <strong>de</strong>l<br />
públic i la crítica nord-americana en el<br />
moment <strong>de</strong> la seva estrena i, sobretot,<br />
un repertori interpretatiu <strong>de</strong> primera<br />
línia. A banda <strong>de</strong>ls ja esmentats Willem<br />
Dafoe i Julia Roberts (ambdós clars sinònims<br />
<strong>de</strong> garantia), <strong>de</strong>stacar les aparicions<br />
<strong>de</strong> Ryan Reynolds, actor que<br />
sempre s’ha mogut més en el terreny<br />
<strong>de</strong> l’acció però que aposta pel drama a<br />
l’hora d’apuntalar la seva carrera, i d’Emily<br />
Watson, una actriu que <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
moment en què Lars Von Trier la va<br />
triar per interpretar Rompiendo las<br />
Olas no ha parat <strong>de</strong> mostrar pel·lícula<br />
rera pel·lícula les seves virtuts.
04 CINEMA Accents<br />
DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
�����<br />
OBRA MESTRA<br />
����<br />
MOLT BONA<br />
���<br />
BONA<br />
��<br />
INTERESSANT<br />
�<br />
REGULAR<br />
�<br />
DOLENTA<br />
CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA<br />
Cartellera<br />
LA PROGRAMACIÓ<br />
DELS CINEMES DE<br />
GIRONA A LA<br />
PÀGINA 48<br />
DdG<br />
EL ESCRITOR<br />
�����<br />
�França,<br />
Alemanya, Gran Bretanya. 2009. Color. 128 min. Títol original:<br />
«The ghost writer». Direcció: Roman Polanski. Guió: Roman Polanski i Robert Harris,<br />
basat en una novel·la <strong>de</strong> Harris. Intèrprets: Ewan McGregor, Pierce Brosnan,<br />
Kim Cattrall, Olivia Williams, James Belushi, Timothy Hutton, Eli Wallach, Tom Wilkinson.<br />
Albéniz Centre, OCine (<strong>Girona</strong>), Lauren (Blanes). Cines Figueres, Cines<br />
Olot, Arinco (Palamós), OCine (Platja d’Aro. Una <strong>de</strong> les grans virtuts <strong>de</strong> Polanski<br />
és que, a diferència d’altres col·legues <strong>de</strong> professió, sempre ha consi<strong>de</strong>rat el<br />
thriller com un gènere vàlid per prestigiar la seva carrera o, dit d’una altra manera,<br />
igualment eficaç per radiografiar les profun<strong>de</strong>s contradiccions d’un món ancorat en<br />
les aparences. El escritor recull, com Frenético, l’herència <strong>de</strong> Hitchcock, però també<br />
entronca amb un <strong>de</strong>terminat thriller <strong>de</strong>ls 70 que directors <strong>de</strong> la seva mateixa ge-<br />
CÓMO ENTRENAR A TU DRAGÓN<br />
�����<br />
�Estats<br />
Units, 2010. Color. 98 min. Títol original: «How to train your dragon». Direcció: Chris San<strong>de</strong>rs i Dean DeBlois.<br />
Guió: Will Davies, Dean DeBlois i Chris San<strong>de</strong>rs; a partir <strong>de</strong> llibre <strong>de</strong> Cressida Cowell. Música: John Powell. Albéniz Plaça,<br />
OCine (<strong>Girona</strong>, Cinebox (Salt), Lauren (Blanes, Cines Figueres, Cines Olot, Arinco (Palamós), OCine (Platja d’Aro),<br />
Cines Roses. Des <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista artístic, les produccions anima<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Dreamworks semblaven con<strong>de</strong>mna<strong>de</strong>s a ser la versió<br />
vulgaritzada <strong>de</strong> les meravelles <strong>de</strong> Pixar. Amb Cómo entrenar a tu dragón, finalment, la companyia <strong>de</strong> Spielberg aconsegueix<br />
concretar la seva pròpia meravella. La cinta s’articula a partir <strong>de</strong>ls llocs comuns inherents al gènere, amb un protagonista que no<br />
encaixa a la seva comunitat, una agitada relació entre pare i fill i, per <strong>de</strong>scomptat, un discurs sobre el respecte a la diferència.<br />
Però, i aquí resi<strong>de</strong>ix la seva singularitat, no cau mai en la temptació <strong>de</strong> l’adoctrinament: l’aposta <strong>de</strong> Chris San<strong>de</strong>rs i Dean DeBlois<br />
és la <strong>de</strong> posar la faula al servei <strong>de</strong>ls personatges i no a l’inrevés, esforçant-se a evitar dramatitzacions innecessàries (serveixi<br />
com a exemple l’escena on el drac és capturat pels víkings, tot un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> contenció expositiva) i controlant, amb una precisió<br />
gairebé cirurgiana, tots els gags que es <strong>de</strong>riven <strong>de</strong> la contemporaneïtat <strong>de</strong>l jove protagonista. Aquí no hi ha conyes referencials<br />
ni anacronismes gratuïts, sinó una reflexió sobre el que ens fa iguals en un món que s’entossu<strong>de</strong>ix a separar-nos, materialitzada<br />
en un final tan atípic com emotiu. Pel camí queda una autèntica <strong>de</strong>mostració <strong>de</strong> força visual que es reflecteix tant en l’impagable<br />
disseny <strong>de</strong>l drac com en imatges tan eloqüents com la <strong>de</strong> la batalla final, en què la intensitat <strong>de</strong> la lluita es visibilitza a través<br />
<strong>de</strong>ls núvols per l’impacte <strong>de</strong> boles <strong>de</strong> foc. PEP PRIETO<br />
neració, com l’enyorat Sidney Pollack, van contribuir a solidificar. A partir d’aquí, el<br />
darrer film <strong>de</strong> Polanski funciona a dos nivells. Per una banda, fa una paràbola política<br />
que, tot i ben engranada, acaba erigint-se en el menys interessant <strong>de</strong> la funció,<br />
una mica com passa a Paul Greengrass a Green Zone. Per l’altra, estem davant<br />
d’un brillant exercici d’estil que l’encerta en la seva subversió, precisament, <strong>de</strong>ls<br />
cànons genèrics: Polanski se serveix <strong>de</strong>ls mecanismes <strong>de</strong>l thriller per plantejar un<br />
drama gens convencional sobre l’escassa correspondència entre la imatge pública i<br />
l’esfera privada, i ho fa convertint el personatge principal en el perfecte reflex <strong>de</strong><br />
la <strong>de</strong>sconcertada mirada <strong>de</strong> l’espectador. La mala bava implícita a El escritor no<br />
emana, doncs, <strong>de</strong>l seu discurs, sinó <strong>de</strong> l’aposta formal d’un cineasta que ha <strong>de</strong>purat<br />
les seves formes amb una precisió astoradora. La pel·lícula acaba sent, al capdavall,<br />
com el polític que encarna Pierce Brosnan, un magnífic i carismàtic embolcall<br />
per a un caramel enverinat. PEP PRIETO<br />
LOURDES<br />
�����<br />
�França,<br />
Alemanya, Àustria. 2009. 99<br />
min. Drama. Direcció i Guió: Jessica Hausner.<br />
Fotografia: Martin Gschlacht. Muntatge:<br />
Karina Ressler. Intèrprets: Gilette Barbier,<br />
Gerhard Liebmann, Léa Seydoux, Sylvie Testud,<br />
Bruno To<strong>de</strong>schini, Irma Wagner, Jackie<br />
Wulf. Albèniz Centre (<strong>Girona</strong>). Hereva <strong>de</strong><br />
la incòmoda mirada <strong>de</strong>ls seus compatriotes<br />
Ulrich Seidl i Michael Haneke, l'austríaca Jessica<br />
Hausner aconsegueix accedir per fi a<br />
les pantalles espanyoles (busquin Lovely<br />
Rita i Hotel, els seus anteriors llargmetratges)<br />
amb Lour<strong>de</strong>s, que també suposa la<br />
seva més gran fita fins avui. En contra <strong>de</strong>l<br />
que es podria esperar, la directora no afronta<br />
el relat <strong>de</strong>l pelegrinatge d'un grup <strong>de</strong> malalts<br />
i creients a la famosa localitat francesa<br />
a la recerca <strong>de</strong> la salvació miraculosa <strong>de</strong>s<br />
d'un punt <strong>de</strong> vista irònic, opció tan fàcil com<br />
agraïda, sinó que ho fa <strong>de</strong>s d'una perspectiva<br />
distanciada, observant els fets <strong>de</strong> manera<br />
freda i rigorosa, sense posar-se mai per<br />
damunt d'ells amb irritant suficiència intel·lectual<br />
o aires d'agnòstica superioritat. I<br />
per això, precisament, la pel·lícula resulta<br />
tan <strong>de</strong>molidora.<br />
Prova <strong>de</strong> la complexitat <strong>de</strong> la proposta<br />
són els quatre premis obtinguts pel film en<br />
el Festival <strong>de</strong> Venècia, entre ells, el <strong>de</strong>l jurat<br />
catòlic i el d'un grup <strong>de</strong>claradament ateu.<br />
Tots dos van saber reconèixer, més enllà <strong>de</strong><br />
dogmatismes, la subtilesa d'una cinta sobre<br />
la fe i l'esperança que advoca pel realisme<br />
en tota la seva cruesa, que evita la temptació<br />
<strong>de</strong> la sàtira i el melodrama, que proposa<br />
diverses lectures i elu<strong>de</strong>ix amb intel·ligència<br />
el sentimentalisme barat. Imprescindible.<br />
EDUARDO GUILLOT
1<br />
4<br />
8<br />
11<br />
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45<br />
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45<br />
4.30 - 6.30<br />
4.15 - 6.15 - 8.15<br />
Versió Digital 3D<br />
16 anys<br />
12 anys<br />
Apta<br />
Apta<br />
2<br />
5<br />
8<br />
12<br />
4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.35<br />
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45<br />
8.15 - 10.35<br />
4.15 - 6.25 - 8.35<br />
12 anys<br />
12 anys<br />
12 anys<br />
7 anys<br />
3<br />
6<br />
9<br />
13<br />
Accents<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />
4.15 - 6.15 - 8.15<br />
4.00 - 8.30<br />
Guanyadora Oscar millor pel·lícula estrangera<br />
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45<br />
Versió Digital 3D<br />
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45<br />
12 anys<br />
13 anys<br />
12 anys<br />
12 anys<br />
3<br />
7<br />
10<br />
PUBLICITAT 05<br />
10.35<br />
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45<br />
4.30 - 10.45 (dis. 3)<br />
4.00 - 6.00 - 8.00 - 10.00<br />
Sala 6 EN TIERRAHOSTIL<br />
6.15 - 10.45<br />
13 anys<br />
Sala 11 AVATAR 3D<br />
10.15 (excepte dijous dia 1)<br />
7 anys<br />
Sala 11 CRÓNICAS DRAKONIANAS<br />
10.35 (dijous dia 1)<br />
13 anys<br />
Sala 12 BROTHERS - HERMANOS<br />
10.35<br />
13 anys<br />
Tel. 972 41 01 10<br />
ALBÈNIZ CENTRE<br />
Tel. 972 41 06 60<br />
ALBÈNIZ PLAÇA<br />
13 anys<br />
12 anys<br />
12 anys
06 LLIBRES Accents<br />
DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Els més<br />
venuts<br />
SÍLVIA SOLER<br />
Una família <strong>de</strong> sèrie<br />
COLUMNA, 175 PÀGINES<br />
Com crear una família XXL<br />
� L’Oriol i la Maria ja no són joves i tenen<br />
un passat, i uns fills, i unes exparelles i<br />
unes famílies que tenen les seves pecu -<br />
liaritats. I malgrat tot, estan disposats a<br />
crear una família. I per aconseguir-ho<br />
comptaran amb la inesperada intromissió<br />
<strong>de</strong> la tia Antigua, que <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix intervenir<br />
en el futur <strong>de</strong> la seva neboda més<br />
mo<strong>de</strong>rna i <strong>de</strong>screguda.| DdG<br />
LIZ WILLIAMS<br />
Almas en guerra<br />
LA FACTORÍA DE IDEAS, 315 PÀGINES<br />
Un festival gòtic per a la imaginació<br />
� En un futur molt llunyà, la <strong>de</strong> ferro <strong>de</strong>l<br />
Matriarcat Marcià governa una Terra <strong>de</strong>s -<br />
truïda i inundada. Una guerrera marciana<br />
ha <strong>de</strong> viatjar a la Terra per protegir una<br />
nena especial d’una amenaça<br />
<strong>de</strong>sconeguda. Aquesta nena és Lunae,<br />
una clon amb un extraordinari llegat, que<br />
envelleix a una velocitat antinatural i té el<br />
do <strong>de</strong> manipular el temps.| DdG<br />
FICCIÓ EN CATALÀ<br />
1�<br />
Se sabrà tot<br />
XAVIER BOSCH<br />
PROA<br />
2�<br />
Els convidats<br />
EMILI TEIXIDOR<br />
COLUMNA<br />
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA<br />
ENRIQUE<br />
VILA-MATAS<br />
Dublinesca<br />
SEIX BARRAL<br />
TED HUGHES<br />
Gau<strong>de</strong>te<br />
LUMEN, 482 PÀGINES<br />
Un <strong>de</strong>ls llibres més experimentals <strong>de</strong>l s.XX<br />
� Ted Hughes, un <strong>de</strong>ls grans poetes an -<br />
glesos <strong>de</strong>l nostre temps, va escriure Gau -<br />
<strong>de</strong>te en la cúspi<strong>de</strong> <strong>de</strong> la seva maduresa<br />
poètica i va bolcar en l’obra tota la seva<br />
experiència i capacitat <strong>de</strong> risc. Gau<strong>de</strong>te<br />
aconsegueix passar les fronteres <strong>de</strong> la<br />
poesia per convertir-se en un llibre in<strong>de</strong> -<br />
finible, polièdric. Una obra mes tra,<br />
traduïda per primer cop al castellà.| DdG<br />
JOAQUIM CARBÓ<br />
Sant Jordi mata l’aranya<br />
BAULA, 83 PÀGINES<br />
Un nou títol d’un autor clàssic per a joves<br />
� La Lídia i en Miquel són dos amics que<br />
busquen l’esperit <strong>de</strong> les llegen<strong>de</strong>s en la<br />
vida <strong>de</strong> cada dia. Tots dos saben versions<br />
ben diferents <strong>de</strong> la <strong>de</strong> Sant Jordi, que<br />
representa el triomf <strong>de</strong>l Bé sobre el Mal.<br />
Un bon dia, els dos amics creuen que<br />
l’ardit cavaller, vencedor <strong>de</strong>l drac, s’ha<br />
posat al seu costat per ajudar-los a sortir<br />
<strong>de</strong>l pas.| DdG<br />
3�<br />
Bulevard<br />
<strong>de</strong>ls francesos<br />
FERRAN TORRENT<br />
COLUMNA<br />
4�<br />
Diga’m qui sóc<br />
JULIA NAVARRO<br />
ROSADELSVENTS<br />
5�<br />
Tenim un nom<br />
VICENÇ VILLATORO<br />
PLANETA<br />
NO-FICCIÓ CATALÀ<br />
1�<br />
Esplendor i<br />
glòria <strong>de</strong> la<br />
Internacional<br />
Papanates<br />
QUIM MONZÓ<br />
QUADERNS CREMA<br />
GIANI STUPARICH<br />
L’illa<br />
MINÚSCULA, 108 PÀGINES<br />
Publicada per primera vegada el 1942<br />
� Un home malalt <strong>de</strong>mana al seu fill que<br />
abandoni uns dies les muntanyes on<br />
passa l’estiu i que l’acompanyi, potser per<br />
última vegada, a l’illa adriàtica on va<br />
néixer. El retrobament en aquell paisatge<br />
lluminós, tenyit <strong>de</strong> records, resulta <strong>de</strong>cisiu<br />
per als dos. Un d’ells <strong>de</strong>scobrirà què<br />
significa <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong>scendència; l’altre<br />
afrontarà el sentit <strong>de</strong> la pèrdua.| DdG<br />
ÁNGEL GABILONDO<br />
Palabras a mano<br />
EDITORIAL QUADRIVIUM, 82 PÀGINES<br />
Una invitació a escoltar, a actuar<br />
� Des d’un enfocament positiu i<br />
constructiu, Palabras a mano aborda<br />
preocupacions comunes, personals i<br />
socials, com l’educació, la voluntat o el<br />
coneixement d’un mateix. Sense caure en<br />
la formació <strong>de</strong> receptes màgiques per<br />
escapar <strong>de</strong> les situacions complica<strong>de</strong>s, el<br />
text assenyala camins per emprendre el<br />
camí <strong>de</strong> viure amb alegria.| DdG<br />
2�<br />
Córrer per<br />
ser feliç<br />
ARCADI ALIBÉS<br />
ARA LLIBRES<br />
3�<br />
Els plats<br />
trencats<br />
FRANCESC SANUY<br />
LA MAGRANA<br />
«DUBLINESCA», EL PRIMER LLIBRE QUE ENRIQUE VILA-MATAS PUBLICA DESPRÉS DEL SEU<br />
«DIVORCI» DE L’EDITORIAL ANAGRAMA, HA DESPERTAT SUSPICÀCIES. L’ESCRIPTOR NEGA<br />
HAVER-SE INSPIRAT EN JORGE HERRALDE I ASSENYALA QUE LES DUES FIGURES, AUTOR I<br />
EDITOR, SÓN UNA «PARELLA TRÀGICA»<br />
«La literatura seguirà»<br />
L’últim llibre d’Enrique Vila-Matas,<br />
Dublinesca, s’endinsa en l’univers<br />
cultural i humà <strong>de</strong> la capital<br />
d’Irlanda a travé <strong>de</strong> la història d’un<br />
editor fracassat, personal i<br />
professionalment, que, segons<br />
l’autor, no està inspirat en el seu<br />
antic editor d’Anagrama, Jorge<br />
Herral<strong>de</strong>. Enrique Vila-Matas<br />
remarca que quan escrivia aquest<br />
llibre no sabia que canviaria<br />
d’editorial i passaria d’Anagrama,<br />
amb la qual ha publicat tota la seva<br />
vida, a Seix Barral, <strong>de</strong>l Grup Planeta,<br />
com va succeir el passat estiu.<br />
P.H.<br />
El protagonista <strong>de</strong> Dublinesca, <strong>de</strong> nom<br />
Samuel Riba, és ficció. «Però té molt <strong>de</strong><br />
mi –afegeix– i d’altres editors, bastants»,<br />
que ha conegut al llarg <strong>de</strong> la seva carrera<br />
literària. «Hauria fet una novel·la diferent»,<br />
diu Vila-Matas, si l’editor <strong>de</strong> la<br />
seva nova obra estigués basat en el seu<br />
antic editor, amb el qual no s’ha vist «<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> fa mesos», coincidint amb el seu divorci<br />
professional. No obstant això, l’autor<br />
ha <strong>de</strong>finit la seva relació amb Anagrama<br />
com «estimulant i lliure i, en tot<br />
cas, bona», tot i que ha reconegut que,<br />
com en totes les vivències <strong>de</strong> molts anys,<br />
s’han produït discrepàncies, en les quals<br />
no ha volgut aprofundir.<br />
Enrique Vila-Matas «no entendria»<br />
que no existissin els editors juntament<br />
amb els escriptors en el món literari. «Són<br />
parelles tràgiques», assenyala l’escriptor<br />
per parlar <strong>de</strong> la relació entre les dues professions,<br />
en què els editors necessiten <strong>de</strong>ls<br />
escriptors <strong>de</strong> tal manera que «a vega<strong>de</strong>s<br />
es <strong>de</strong>sperten suats a la nit recordant<br />
que els que escriuen són els autors».<br />
Convertit <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa temps en escriptor<br />
<strong>de</strong> culte, Enrique Vila-Matas (Barcelona,<br />
1948) ha <strong>de</strong>clarat que la seva nova<br />
obra li ha permès saltar al món anglosaxó<br />
a través d’Irlanda i, especialment, a Dublín<br />
i als seus escriptors més venerats –Ja-<br />
DIARI DE GIRONA<br />
L’escriptor barceloní Enrique Vila-Matas, en el seu <strong>de</strong>but amb Seix Barral.<br />
mes Joyce i Oscar Wil<strong>de</strong>– i a d’altres que<br />
no ho són tant, com Samuel Beckett, poc<br />
reconegut en el seu país, segons la seva<br />
opinió. Dublinesca acull diferents temàtiques<br />
com la beguda, el somni que<br />
es compleix, el paper <strong>de</strong> l’editor en el món<br />
actual, la persona gran amb pares ancians<br />
i les relacions amb fantasmes, entre d’altres.<br />
Vila-Matas, si hagués d’explicar la<br />
seva obra a un amic, la <strong>de</strong>finiria com un<br />
passeig privat al llarg <strong>de</strong>l pont que enllaça<br />
el món quasi excessiu <strong>de</strong> Joyce, amb el<br />
més lacònic <strong>de</strong> Beckett, i, en <strong>de</strong>finitiva,<br />
<strong>de</strong>l trajecte que va <strong>de</strong> la riquesa d’un irlandès<br />
a la <strong>de</strong>liberada penúria <strong>de</strong> l’altre;<br />
<strong>de</strong> l’era Gutenberg –<strong>de</strong> la qual l’editor celebra<br />
un funeral a l’obra– a Internet. En<br />
aquest sentit, va confessar que aquest<br />
canvi l’ha viscut <strong>de</strong> forma personal, ja que<br />
<strong>de</strong>s que va <strong>de</strong>cidir tenir ordinador fins al<br />
seu entusiasme pel treball a la xarxa han<br />
passat <strong>de</strong>u anys «<strong>de</strong> transició. Els qui presenten<br />
aquest canvi com el final d’una<br />
era, exageren, ja que la verda<strong>de</strong>ra preocupació<br />
vindria <strong>de</strong> la <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong> l’escriptura,<br />
el pensament o el llenguatge»,<br />
assenyala. «La literatura seguirà, adoptant<br />
formes diferents», va dir.<br />
Gràcies a Dublinesca, que va sorgir<br />
d’un somni molt intens <strong>de</strong> l’autor, aquest<br />
es va interessar per la ciutat <strong>de</strong> Dublín,<br />
que posteriorment ha conegut en diversos<br />
viatges, una ciutat que és melancòlica,<br />
«com el temps». També a la capital<br />
irlan<strong>de</strong>sa ha participat en la celebració<br />
<strong>de</strong>l Bloomsday, que cada 16 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> 1954 ret homenatge al personatge<br />
principal <strong>de</strong> l’obra Ulisses, <strong>de</strong> James Joyce,<br />
a través <strong>de</strong> l’honorable Ordre <strong>de</strong>l Finnegans,<br />
a la qual pertany, juntament amb<br />
altres escriptors espanyols.<br />
Dublinesca sortirà a la venda a Espanya<br />
i a França, on l’autor serà el convidat<br />
espanyol en la celebració <strong>de</strong>l 30 aniversari<br />
<strong>de</strong>l Saló <strong>de</strong>l Llibre <strong>de</strong> París, juntament<br />
amb escriptors tan reconeguts d’altres països<br />
com Doris Lessing, Salman Rushdie<br />
i Paul Auster.<br />
4 �<br />
En l’escena<br />
<strong>de</strong>l crim<br />
CLÀUDIA PUJOL<br />
COLUMNA
5�<br />
El secret<br />
RHONDA BYRNE<br />
ENTRAMAT<br />
FICCIÓ CASTELLÀ<br />
1�<br />
El asedio<br />
ARTURO PÉREZ<br />
REVERTE<br />
ALFAGUARA<br />
RAVEN HART<br />
La seducción <strong>de</strong>l vampiro<br />
PANDORA, 278 PÀGINES<br />
Un conte obscur i <strong>de</strong>liciós que atrapa<br />
� William és un vampir amb una bonica i<br />
llarga vida <strong>de</strong> «no mort», amb una tapadora<br />
com a un <strong>de</strong>ls pilars més eminents <strong>de</strong> la<br />
societat <strong>de</strong> Savannah. Ara, un antic ene mic<br />
ha vingut a buscar-lo. És el vampir que el va<br />
crear, que no s’aturarà fins que<br />
aconsegueixi el més preuat per a William (la<br />
seva esti mada, les seves propietats i el seu<br />
antic exalumne i company vampir Jack).| DdG<br />
ROGER TARTERA<br />
El Rus. La mort<br />
<strong>de</strong>l pronom feble<br />
ALREVÉS, 192 PÀGINES<br />
Un escriptor que cava la seva pròpia tomba<br />
� El Rus, amb 35 anys, gaudia <strong>de</strong> ser la<br />
nova veu <strong>de</strong> la literatura catalana, mimat<br />
pels mitjans <strong>de</strong> comunicació, un <strong>de</strong>ls més<br />
venuts. Però un dia comet l’error <strong>de</strong> ser po -<br />
líticament incorrecte al programa <strong>de</strong> la Mò -<br />
nica Terribas. Expulsat <strong>de</strong>l cercle li te rari ca -<br />
talà, es veurà obligat a treballar com a pro -<br />
fessor <strong>de</strong> català, feina que <strong>de</strong>testa.| DdG<br />
2�<br />
Venganza<br />
en Sevilla<br />
MATILDE ASENSI<br />
PLANETA<br />
3�<br />
Dime quién soy<br />
JULIA NAVARRO<br />
PLAZA&JANÉS<br />
4�<br />
Fin<br />
DAVID MONTEAGUDO<br />
EL ACANTILADO<br />
5�<br />
Dublinesca<br />
ENRIQUE VILA-<br />
MATAS<br />
SEIX BARRAL<br />
MIKE DASH<br />
La primera familia<br />
DEBATE, 509 PÀGINES<br />
El naixement <strong>de</strong> la màfia americana<br />
� Per primera vegada, un llibre es<br />
nodreix d’arxius nordamericans i italians<br />
gairebé <strong>de</strong>sconeguts, <strong>de</strong> documents<br />
<strong>de</strong>sclassificats <strong>de</strong>ls serveis secrets, <strong>de</strong>ls<br />
arxius policials i judicials novaiorquesos,<br />
així com d’entrevistes amb els últims<br />
supervivents <strong>de</strong> la família Morello-<br />
Terranova, per explicar el naixement <strong>de</strong><br />
Little Italy i els seus clans mafiosos.| DdG<br />
RAMÓN FERNÁNDEZ DURÁN<br />
Tercera piel<br />
VIRUS EDITORIAL, 78 PÀGINES<br />
Societat <strong>de</strong> la imatge i conquesta <strong>de</strong> l’ànima<br />
� El segle XXI serà testimoni d’un canvi<br />
espectacular: la conquesta <strong>de</strong> les so cie -<br />
tats humanes per la imatge, i la creixent<br />
supeditació a aquesta <strong>de</strong>l text escrit i el<br />
so, creant una verta<strong>de</strong>ra realitat virtual.<br />
Aquesta transformació es produeix en el<br />
marc <strong>de</strong> l’expansió <strong>de</strong>l capitalisme a<br />
escala global, possiblitada per la creació<br />
<strong>de</strong> la Tercera Pell (o infoesfera).| DdG<br />
NO-FICCIÓ CASTELLÀ<br />
1�<br />
El viaje al po<strong>de</strong>r<br />
<strong>de</strong> la mente<br />
EDUARDO PUNSET<br />
DESTINO<br />
Albert Espinosa es <strong>de</strong>svetlla per<br />
escriure la seva primera novel·la<br />
ACABA DE PUBLICAR «TODO LO QUE PODRÍAMOS SIDO TÚ Y YO SI NO FUÉRAMOS TÚ Y YO»<br />
El guionista, director <strong>de</strong> cine, actor,<br />
dramaturg i autor <strong>de</strong> l’exitós llibre El<br />
món groc, Albert Espinosa <strong>de</strong>buta en<br />
la novel·la <strong>de</strong> ficció amb Todo lo que<br />
podríamos haber sido tú y yo si no<br />
fuéramos tú y yo, una història<br />
d’amor «diferent» ambientada en<br />
un món imaginari en què les<br />
persones ja no per<strong>de</strong>n el temps en<br />
dormir.<br />
EUROPA PRESS/DdG<br />
Tot i que Albert Espinosa aclareix que<br />
la seva no és una novel·la <strong>de</strong> ciència ficció,<br />
el cert és que apareixen molts <strong>de</strong>ls<br />
elements fantàstics que caracteritzen<br />
la seva obra, com el do que posseeix Marcos,<br />
el protagonista: «Quan troba una persona<br />
veu quin és el seu record més feliç<br />
i més trist i els dotze que hi ha entremig»,<br />
diu el seu autor, que també ha imaginat<br />
un món futur on, gràcias a una pastilla<br />
que podia haver inventat el seu avi, que<br />
era farmacèutic, la gent no dorm.<br />
Inspirat, segons afirma, per l’escriptura<br />
<strong>de</strong>l Stephen King <strong>de</strong> no terror i l’estil d’Haruki<br />
Murakami, el llibre té un punt<br />
d’«emoció i tendresa» que es fa evi<strong>de</strong>nt<br />
en Marcos, «un personatge que no sap<br />
enamorar-se» i que Espinosa compara<br />
amb el peó <strong>de</strong>ls escacs, que, lluny <strong>de</strong>ls<br />
moviments grandiloqüents <strong>de</strong> cavalls i<br />
alfils, «aconsegueix menjar-se la reina<br />
passet a passet».<br />
Marcos està marcat a més per la mort<br />
<strong>de</strong> la seva mare, una famosa ballarina<br />
que ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong> petit li va parlar <strong>de</strong> sexe, i<br />
que serveix a l’escriptor per abordar la<br />
i<strong>de</strong>a d’una «autòpsia sexual» feta en<br />
vida, amb un diagnòstic sobre les carí-<br />
L’autor, Albert Espinosa (Barcelona, 1973).<br />
cies, petons i murmuris que una persona<br />
rep al llarg <strong>de</strong> l’any.<br />
Si quan va dirigir No me pidas que te<br />
besé porque te besaré segurament hi va<br />
haver «rotllos» entre espectadors i taquillers,<br />
Espinosa confia que també<br />
sorgeixi l’amor quan els lectors parlin als<br />
llibreters <strong>de</strong> Todo lo que podríamos haber<br />
sido tú y yo si no fuéramos tú y yo, un<br />
títol que va robar d’una conversa en un<br />
bar, quan una noia <strong>de</strong>ixava al seu xicot.<br />
Autor prolífic <strong>de</strong> guions, pel·lícules i llibres,<br />
Albert Espinosa presentarà en el<br />
pròxim Festival <strong>de</strong> Cine Espanyol <strong>de</strong> Màlaga<br />
Herois, un film <strong>de</strong> Pol Freixas <strong>de</strong>l<br />
Accents<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />
DIARI DE GIRONA<br />
qual ha escrit el guió. Mentrestant, ja prepara<br />
Planta 5ª, que comptarà amb els<br />
mateixos actors que la primera entrega<br />
i es rodarà, previsiblement, a Fuerteventura.<br />
Abans que s’estreni arribarà el<br />
remake suís <strong>de</strong> Planta 4ª i la sèrie <strong>de</strong> televisió<br />
Pulseres vermelles que ha escrit per<br />
a TV3.<br />
Després <strong>de</strong> passar «mitja vida en hospitals»<br />
per un càncer que va patir <strong>de</strong> nen,<br />
<strong>de</strong> naturalesa optimista i amb temps per<br />
a tot, Albert Espinosa (Barcelona, 1973)<br />
no necessita cap pastilla que el mantingui<br />
<strong>de</strong>spert: «Si una cosa t’ensenya el càncer<br />
és a aprofitar al màxim el minut».<br />
2�<br />
La hora <strong>de</strong><br />
los sensatos<br />
LEOPOLDO ABADÍA<br />
ESPASA CALPE<br />
ALBERT<br />
ESPINOSA<br />
3�<br />
El secreto<br />
RHONDA BYRNE<br />
URANO<br />
Todo lo que<br />
podríamos<br />
sido tú y yo si<br />
no fuéramos<br />
tú y yo<br />
GRIJALBO<br />
LLIBRES 07<br />
JOAN PONS<br />
La casa <strong>de</strong> gel<br />
BROMERA, 204 PÀGINES<br />
La història d’amor <strong>de</strong> l’home més lleig<br />
� Després d’estudiar a Barcelona, Simó<br />
torna a Menorca amb el triple objectiu <strong>de</strong><br />
trobar feina, escriure una novel·la i casarse.<br />
Enamorat d’una bella peixatera,<br />
treballa <strong>de</strong> periodista i reescriu la novel·la<br />
que ha <strong>de</strong> fer que aquesta l’estimi tot i els<br />
seus trets simiescos. Un esforç que el<br />
guia també en la resolució <strong>de</strong>l secret més<br />
ben guardat <strong>de</strong>l seu pare.| DdG<br />
RUSSELL WHITFIELD<br />
Gladiadora<br />
LA FACTORÍA DE IDEAS, 348 PÀGINES<br />
Acció intensa, sang i sexe<br />
� Sota el mandat <strong>de</strong>ls emperadors flavis,<br />
la passió per la novetat i el combat han do -<br />
nat lloc a una nova classe <strong>de</strong> guerrer: la gla -<br />
diadora. Després <strong>de</strong>l naufragi <strong>de</strong>l seu barco,<br />
la sacerdotessa espartana Lisandra passa a<br />
ser propietat <strong>de</strong> l’amo <strong>de</strong>l ludus per a<br />
gladiadores més important. Obli ga da a<br />
lluitar per sobreviure, les aptituds letals <strong>de</strong><br />
Lisandra es guanyen l’adulació <strong>de</strong> tots.| DdG<br />
4�<br />
Superar la<br />
adversidad<br />
LUIS ROJAS MARCOS<br />
ESPASA CALPE<br />
5�<br />
El po<strong>de</strong>r<br />
<strong>de</strong>l ahora<br />
ECKHART TOLLE<br />
GAIA<br />
Literatura<br />
<strong>de</strong>l <strong>de</strong>liri<br />
� El viatge i el <strong>de</strong>liri com a<br />
univers creatiu és el que<br />
ofereix W.G. Sebald en el<br />
volum <strong>de</strong> narracions «Vértigo»<br />
PERE CALONGE<br />
Un <strong>de</strong>ls atractius indiscutibles <strong>de</strong> les<br />
obres <strong>de</strong> Sebald és la incitació constant:<br />
la <strong>de</strong> la literatura que mai no acaba en<br />
ella mateixa, sinó que s’expan<strong>de</strong>ix teixint<br />
connexions amb referents diversos.<br />
El saber literari <strong>de</strong> l’autor, doncs, no es<br />
tradueix en exhibicionisme o en indigestió<br />
per excés <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s erudites,<br />
sinó en la capacitat <strong>de</strong> portar el lector<br />
a indagar en altres mons fora <strong>de</strong>l llibre<br />
que està llegint.<br />
En un segon pla hi ha, també, la<br />
qüestió formal: l’híbrid textual que<br />
conforma sempre les seves obres, inclassificables<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l<br />
gènere. A Vértigo, per exemple, l’aparença<br />
externa pot remetre a un recull <strong>de</strong><br />
quatre narracions; però, la realitat és que<br />
en la prosa hipnòtica <strong>de</strong> l’autor alemany<br />
es combinen –<strong>de</strong> manera natural i<br />
sense límits precisos– el relat <strong>de</strong> viatge,<br />
l’assaig, la investigació literària, el dietari,<br />
la història novel·lada o la biografia.<br />
Això, i la dissolució constant <strong>de</strong> la frontera<br />
entre realitat i ficció, la tendència<br />
essencial a la digressió, i la bellesa <strong>de</strong> la<br />
prosa, en són els trets més distintius i recurrents.<br />
El viatge torna a ser el fil conductor<br />
a Vértigo; i ens hi trobem novament amb<br />
aquella col·lecció d’imatges –fotografies,<br />
dibuixos, retalls <strong>de</strong> premsa, factures <strong>de</strong><br />
restaurant, etc.– dissemina<strong>de</strong>s al llarg<br />
<strong>de</strong>l text, a manera <strong>de</strong> relíquies recolli<strong>de</strong>s<br />
en la ruta per evi<strong>de</strong>nciar la veracitat<br />
d’allò que se’ns està contant.
08 MÚSICA Accents<br />
DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Apunts<br />
VIDEOCLIP<br />
L’«Animal salvatge»<br />
<strong>de</strong> Sanjosex<br />
Animal salvatge és el primer vi<strong>de</strong>oclip<br />
extret <strong>de</strong>l nou disc <strong>de</strong> Sanjosex,<br />
Al marge d’un camí. El realitzador<br />
Pol Ponsarnau ha posat imatges<br />
a la cançó, un cant a la sensualitat i<br />
a les contradiccions <strong>de</strong> la vida en<br />
parella. El tercer disc <strong>de</strong>l músic empordanès<br />
és un d’aquells que fan<br />
olor <strong>de</strong> clàssic, con<strong>de</strong>mnat a fer-nos<br />
companyia durant un bon grapat<br />
d’anys. Produït per Ricky Falkner,<br />
representa la consolidació <strong>de</strong> Sanjosex<br />
entre els grans noms <strong>de</strong> la Cançó,<br />
tal com ha <strong>de</strong>stacat ja la crítica<br />
especialitzada. Es tracta d’un disc<br />
on Carles Sanjosé es mira al mirall<br />
per veure qui és i d’on ve. O millor<br />
dit: qui som i d’on venim. I ens convida<br />
a submergir-nos molt més enllà<br />
<strong>de</strong> la quotidianitat que suggereixen<br />
les lletres.<br />
«REMIX IT AGAIN!»<br />
L’àlbum <strong>de</strong> remescles<br />
<strong>de</strong> The Cherry Boppers<br />
Són molts els avantatges que<br />
ofereixen al músic un bon àlbum <strong>de</strong><br />
remescles. A més <strong>de</strong> reactivar l’interès<br />
per un treball que ja s’ha pogut<br />
traspaperar en la bogeria <strong>de</strong> les novetats,<br />
s’adapten les peces per al<br />
seu consum a les pistes <strong>de</strong> ball,<br />
cosa que significa una difusió alternativa<br />
(fa dèca<strong>de</strong>s era la majoritària)<br />
ahora que un enriquidor i honest<br />
exercici <strong>de</strong> reciclatge d’allò ja<br />
creat. Un bon remesclador pot portar<br />
la cançó per camins estilístics<br />
que ni els propis autors haguessin<br />
mai imaginat, i és el cas d’aquest<br />
Remix it again!, <strong>de</strong> The Cherry Boppers,<br />
que ens acosten al hip hop,<br />
afrobeat, reggae dub, o electro<br />
funk.<br />
El cantant d’Isla Cristina Manuel Carrasco actua a Millenium per presentar la reedició <strong>de</strong>l seu últim disc, «Inercia».<br />
Concerts per<br />
a tots els gustos<br />
�UNA<br />
NIT I TRES PROPOSTES MOLT DIFERENTS: MANUEL CARRASCO,<br />
ROGER MAS I 100 ELEPHANTS SERAN DIVENDRES ALS ESCENARIS GIRONINS<br />
SDF<br />
Manuel Carrasco<br />
MILLENIUM (SILS)<br />
� Divendres 9, 22.30 h (obertura<br />
<strong>de</strong> portes, 21 h). � 20 € / 23 €.<br />
ANA RODRÍGUEZ<br />
Ja ha quedat enrere la seva etapa<br />
televisiva i Manuel Carrasco ha<br />
aconseguit <strong>de</strong>ixar enrere l’etiqueta<br />
<strong>de</strong> «triunfito». Quatre discos publicats<br />
<strong>de</strong>s que va sortir <strong>de</strong> l’Acadèmia<br />
d’Operación Triunfo (l’andalús va<br />
participar en la segona edició, la mateixa<br />
que la catalana Beth) avalen<br />
aquest jove cantant.<br />
Divendres serà a l’escenari <strong>de</strong><br />
Millenium per interpretar temes<br />
EN LAFOTO, LLUÏSA FERRER I RAMIÓ, PRESIDENTA FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONA<br />
I PAU JORDÀ I CUADRADO, GERENT ESPAI GIRONÈS.<br />
<strong>de</strong>l seu darrer treball discogràfic,<br />
Inercia, publicat el 2008 però <strong>de</strong>l qual<br />
va sortir l’any passat una edició especial.<br />
LES CANÇONS TEL·LÚRIQUES<br />
Roger Mas<br />
TEATRE DE ROSES<br />
� Divendres 9, 22 h. � 10 €.<br />
Fa poc el <strong>de</strong>finien com el millor<br />
cantant i la veu més bonica que ha<br />
donat la cantautoria catalana, així<br />
com l’ambaixador <strong>de</strong> la cançó europea<br />
a Catalunya. Els seus directes<br />
són sorprenents, amb una càrrega<br />
estranya <strong>de</strong> dinamisme i seducció<br />
que els fan únics.<br />
Les cançons tel·lúriques <strong>de</strong> Roger<br />
Mas són un treball obert amb l'objectiu<br />
<strong>de</strong> trobar una línia musical <strong>de</strong><br />
caire espiritual en sintonia amb la<br />
tradició pròpia, i amb l'ajuda <strong>de</strong> les<br />
diverses tradicions <strong>de</strong>l món. Aquest<br />
treball ha estat consi<strong>de</strong>rat entre els<br />
50 millors discos <strong>de</strong> la dècada en<br />
l’àmbit internacional. La seva posada<br />
en escena, <strong>de</strong> la mà d’una banda<br />
<strong>de</strong> gran qualitat, no fa més que refermar<br />
la seva gran qualitat i assegurar<br />
un espectacle imprescindible.<br />
EL GRUP DEL MES<br />
100 elephants<br />
LA MIRONA (SALT)<br />
� Divendres 9, 23 h. � 5 €.<br />
Roger Mas.<br />
DIARI DE GIRONA<br />
DIARI DE GIRONA<br />
Els gironins 100 elephants són el<br />
grup d’aquest mes <strong>de</strong> les Cases <strong>de</strong> la<br />
Música. Es tracta d’una formació que<br />
va començar el 2001 amb la gravació<br />
<strong>de</strong> la primer treball autoeditat i<br />
autoproduït, Tales about sex & faith.<br />
Des d’aleshores i fins al 2007 van preparar<br />
i publicar el seu segon disc, que<br />
estan fent girar arreu <strong>de</strong> Catalunya.<br />
El Grup <strong>de</strong>l Mes sorgeix per donar<br />
oportunitats a nous talents. La<br />
iniciativa permet que un grup actuï<br />
durant un mes a Mataró, l’Hospitalet,<br />
Salt, Manresa i Terrassa.<br />
ESPAI GIRONÈS CONTINUA LA SEVA COL·LABO-<br />
RACIÓ AMB LA FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONA<br />
Per tercer any consecutiu, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l maig <strong>de</strong> 2008, i amb el lema: «Espai Gironès, amb<br />
Tu. Col·laborem per trobar la solució. Amb tu en la lluita contra el<br />
càncer», el centre comercial Espai Gironès col·labora amb la Fundació Oncolliga <strong>de</strong><br />
<strong>Girona</strong>, la Lliga catalana d’ajuda al malalt <strong>de</strong> càncer. La Fundació Oncolliga-Lliga catalana<br />
és una associació sense ànim <strong>de</strong> lucre que té com a finalitat millorar la vida <strong>de</strong> les persones<br />
afecta<strong>de</strong>s <strong>de</strong> càncer a les comarques <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Des <strong>de</strong>l 2004 la Lliga està sota<br />
l’empresa Fundació Oncolliga <strong>Girona</strong>, constituïda a fi <strong>de</strong> canalitzar els esforços econòmics<br />
i energies <strong>de</strong>ls seus col·laboradors. Amb dotze anys d’existència, l’associació ha<br />
anat incorporant nous serveis i nous professionals per intentar arribar a tots els pobles<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació i cobrir les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s que els arriben <strong>de</strong>ls malalts i <strong>de</strong>ls seus familiars.<br />
Amb aquest acord <strong>de</strong> col·laboració, Espai Gironès es reafirma aquest any com a Patrocinador<br />
<strong>de</strong> l’Oncolliga.
DISCOS<br />
Gorillaz<br />
PLASTIC BEACH<br />
PARLOPHONE / EMI<br />
�����<br />
Hola a todo<br />
el mundo<br />
HATEM<br />
HATEM PRAYER TEAM /<br />
¡POP STOCK!<br />
�����<br />
� Semblen un hype, però valen la<br />
pena. Hola A Todo El Mundo és un<br />
sextet madrileny que porta en actiu<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 2006 i que és capaç <strong>de</strong> posarse<br />
a l’alçada d’Arca<strong>de</strong> Fire, Devendra<br />
Banhart i Animal Collective. Tot i que<br />
<strong>de</strong>stil·len un cert (i inevitable) aire<br />
mesiànic, i que guanyarien personalitat<br />
cantant en castellà, es noten els<br />
quatre anys <strong>de</strong> treball previs al seu<br />
<strong>de</strong>but discogràfic, un àlbum que posa<br />
<strong>de</strong> relleu tant la seva capacitat compositiva<br />
com la seva habilitat per als<br />
arranjaments (cor<strong>de</strong>s, percussions <strong>de</strong><br />
tot tipus, ukelele, acordió, banjo). A<br />
seguir <strong>de</strong> molt a prop. (FOLK) | E.G.<br />
The Apples<br />
in Stereo<br />
#1 HITS<br />
EXPLOSION<br />
YEP ROC<br />
�����<br />
�����INDISPENSABLE<br />
����NOTABLE<br />
���RECOMANABLE<br />
��FLUIX<br />
�PRESCINDIBLE<br />
Una broma molt seriosa<br />
LOU REED, SNOOP DOGG, MOS DEF I MARK E. SMITH (THE FALL), ENTRE ELS<br />
COL·LABORADORS DEL NOU TREBALL DEL GRUP FANSTASMA DE DAMON ALBARN<br />
� Van sorgir el 1998, com un grup virtual li<strong>de</strong>rat per Damon Albarn (Blur) i representat pels<br />
dissenys <strong>de</strong> Jamie Hewlett (Tank girl). Més <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys <strong>de</strong>sprés, arriba el seu tercer Lp, i aquell<br />
suggestiu laboratori d’i<strong>de</strong>es ha arribat a la majoria d’edat. Gorillaz firmen amb Plastic beach el seu<br />
millor disc fins ara, i no només aconsegueixen que en les seves cançons convisquin amb total<br />
coherència pop, hip-hop, funk, soul, dubstep, krautrock i sons orientals (participa la National<br />
Orchestra of Arabic Music), sinó que es permeten el luxe d’invitar a la festa Lou Reed (imponent a<br />
Some kind of nature), Mark E. Smith (The Fall), Mos Def, Snoop Dogg, Gruff Rhys (Super Furry<br />
Animals), Mick Jones i Paul Simonon (The Clash) i De La Soul. Un autèntic all star multiestilístic en el<br />
qual els arbres <strong>de</strong>ixen veure un bosc sonor perfecte, que es nega a posar-se límits i que igual evoca<br />
The Resi<strong>de</strong>nts (Rhinestone eyes) que es capbussa en suggestius paisatges electrònics amb aire<br />
disco (Stylo). Una sensacional col·lecció <strong>de</strong> cançons que marca el triomf <strong>de</strong>finitiu d’un músic al qual<br />
el brit-pop li va quedar petit fa molt <strong>de</strong> temps. (ELECTRÒNICA) | E. G.<br />
� El títol <strong>de</strong>l disc és irònic, perquè<br />
The Apples In Stereo mai han tingut<br />
hits en el sentit estricte <strong>de</strong> la paraula,<br />
és a dir, cançons que hagin aconseguit<br />
una resposta popular massiva,<br />
però no perquè no ho mereixessin,<br />
sinó per culpa <strong>de</strong>l funcionament pervers<br />
<strong>de</strong>l mercat. El present recopilatori<br />
<strong>de</strong>mostra que, en un món més just, la<br />
banda <strong>de</strong> Robert Schnei<strong>de</strong>r hauria<br />
d’haver arribat al número 1 en diverses<br />
ocasions (gloriosa Tidal wave)<br />
amb el seu pop <strong>de</strong> melodies perfectes<br />
i ribets psicodèlics. Però estem lluny<br />
<strong>de</strong> viure en un món just. (NEO PSICO-<br />
DÈLIA) | E.G.<br />
VIA CRUCIS VIVENT Sant Hilari Sacalm<br />
Declarat Festa<br />
Tradicional d’Interès<br />
Nacional<br />
www.santhilari.cat<br />
Accents<br />
DIARI DE GIRONA | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />
Dijous Sant<br />
TEATRE I MÚSICA 09<br />
Escenaris<br />
COOPERACIÓ A LA MIRONA<br />
JORNADA CULTURAL AMB OUDIODIAL<br />
� La Mirona (Salt). � Dissabte 3, 10 h. � Preu per<br />
confirmar.<br />
Oudiodial és una associació <strong>de</strong> Mataró que forma part<br />
<strong>de</strong> la Coordinadora d'Entitats Solidàries i té com a<br />
principals objectius treballar per l'ajuda social mútua <strong>de</strong>ls<br />
senegalesos <strong>de</strong> Catalunya i el diàleg entre cultures, així<br />
com portar a terme projectes <strong>de</strong> cooperació a Senegal.<br />
L’actuació que duran a terme a La Mirona començarà amb<br />
una actuació ambiental, on hi haurà un espectacle <strong>de</strong><br />
música i ball en presència <strong>de</strong> les diferents <strong>de</strong>legacions <strong>de</strong><br />
l’associació. Després tindrà lloc una xerrada per part <strong>de</strong>ls<br />
membres <strong>de</strong> l’associació i les autoritats <strong>de</strong> Salt i al migdia<br />
continuarà el ritme africà amb un sessió <strong>de</strong> percussió i ball<br />
entre el públic assistent, acompanyat d’un pica-pica. A la<br />
tarda tornarà novament la percussió més intensa amb els<br />
ritmes més profunds <strong>de</strong>l Senegal. | DdG<br />
CIA. PEPA PLANA<br />
PENÉLOPE<br />
� La Planeta (<strong>Girona</strong>). � Divendres 9 i dissabte 10,<br />
22 h; diumenge 11, 19h. � 12 €.<br />
Què fa una pallassa quan espera? I si aquesta pallassa<br />
és la Pepa Plana? I si mentre espera cus? I si a qui espera és<br />
el seu marit? I si el seu marit acaba <strong>de</strong> marxar per la porta? I<br />
si ha marxat per la porta per anar a la guerra? I si aquesta<br />
guerra és la <strong>de</strong> Troia? Si aquesta guerra és la <strong>de</strong> Troia, el<br />
seu marit <strong>de</strong>u ser Ulisses i si el seu marit és Ulisses ella és<br />
Penèlope... | DdG<br />
OSCAR WILDE<br />
UN MARIT IDEAL<br />
� Teatre El Jardí (Figueres). � Divendres 9, 21h. �<br />
15€.<br />
Joel Joan, Abel Folk i Sílvia Bel formen part <strong>de</strong>l repertori<br />
d’Un marit i<strong>de</strong>al, un compendi <strong>de</strong> les millors virtuts dramatúrgiques<br />
d’Oscar Wil<strong>de</strong>, una obra enormement divertida,<br />
incomparablement enginyosa en l’art <strong>de</strong>l diàleg i paròdica<br />
fins a la crueltat en la representació <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminats vicis<br />
socials. Robert Chiltern és un marit i<strong>de</strong>al per a la seva dona,<br />
Victoria Chiltern, un polític brillant i un perfecte cavaller.<br />
Davant <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la societat, ambdós es mostren com<br />
un matrimoni feliç. Aquesta harmonia es veu amenaçada<br />
quan irromp la malèvola i seductora Mrs. Cheveley, que vol<br />
fer xantatge a Robert Chiltern i l’amenaça <strong>de</strong> revelar un<br />
obscur secret <strong>de</strong>l seu passat que li va permetre forjar una<br />
admirable carrera política i el seu matrimoni. Assetjat, <strong>de</strong>mana<br />
consell al seu gran amic, Arthur Goring, conegut en<br />
l’alta societat per la seva intel·ligència i els seus abillaments:<br />
tot un dandi. | DdG<br />
Sant Sopar, a partir <strong>de</strong> les 22:30<br />
a la plaça Verdaguer<br />
Divendres Sant<br />
Missa a les 17:30 a l’Església<br />
Parroquial<br />
Presentació <strong>de</strong>ls Misteris, a les<br />
19:00 a la plaça <strong>de</strong> l’Església<br />
Via Crucis Vivent, a les 21 hores<br />
Organitza:<br />
Associació <strong>de</strong>l Via Crucis Vivent<br />
Pl. Doctor Robert, s/n<br />
Edif. Can Rovira<br />
17403 Sant Hilari Sacalm (<strong>Girona</strong>)<br />
Tel. 972 86 83 93 / 972 86 96 86<br />
viacrucisvivent@santhilari.net<br />
http://www.santhilari.net/viacrucis
10 ART Accents<br />
DIJOUS, 1 D’ABRIL 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
CHILLIDA<br />
� Centre Cultural Caixa <strong>Girona</strong><br />
- Fontana d’Or. Carrer<br />
Ciutadans, 19. � Del 20 <strong>de</strong><br />
febrer al 25 d’abril. De dilluns<br />
a divendres d’11 a 14h i<br />
<strong>de</strong> 17 a 21h. Dissabtes d’11 a<br />
21h. Festius d’11 a 14h.<br />
Algú ha escrit que Chillida<br />
era lliure perquè el guiava només<br />
un aroma. De fet, el seu<br />
mateix origen ja preludiava<br />
aquesta direcció: «Eduardo<br />
Chillida va néixer el 1951 en<br />
una forja d’Hernani, a partir<br />
d’una trobada amb el buit»,<br />
va escriure Jacques Dupin. La<br />
resta va ser un itinerari vital<br />
marcat per una doble direcció:<br />
l’atracció per la matèria i la reflexió<br />
sobre la matèria. L’observació<br />
la va fer Octavio Paz<br />
el 1980, un fet gens casual si<br />
tenim en compte que ell és<br />
l’autor <strong>de</strong> La llama doble, un<br />
assaig poètic que certifica el<br />
caràcter bicèfal <strong>de</strong> tota producció<br />
humana: «No hay<br />
amor sin erotismo como no<br />
hay erotismo sin sexualidad.<br />
Pero la ca<strong>de</strong>na se rompe en<br />
sentido inverso: amor sin erotismo<br />
no es amor y erotismo<br />
sin sexo es impensable e imposible».<br />
Chillida, en aquest<br />
sentit, va ser un escultor que<br />
va mantenir amb la matèria i<br />
amb l’espai una relació que va<br />
ser amorosa, eròtica i sexual<br />
sense que això impliqués (i<br />
aquest és el seu gran mèrit)<br />
la dissolució o l’alteració irreversible<br />
<strong>de</strong>l seu objecte <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sig.<br />
L’exposició que es pot veure<br />
a La Fontana d’Or <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
exemplifica perfectament<br />
aquest respecte: el ferro, l’alabastre,<br />
el paper i la terra<br />
troben en la forma imposada<br />
per l’artista un insospitat mitjà<br />
per revelar la seva realitat<br />
més íntima. | E. CAMPS<br />
GIRONA ACULL EL PROJECTE ARTÍSTIC QUE VA REPRESENTAR<br />
CATALUNYA A LA DARRERA BIENNAL DE VENÈCIA. ES TRACTA<br />
D’UNA SÒLIDA REFLEXIÓ ENTORN DEL FENOMEN COMUNITARI<br />
La comunitat no<br />
és inconfessable<br />
DANIEL G. ANDÚJAR, PEDRO G.<br />
ROMERO, JOAN VILA-PUIG<br />
I ELVIRA PUJOL<br />
� Bòlit, Centre d’Art Contemporani<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Capella <strong>de</strong> Sant Nicolau, Museu<br />
d’Història, Museu <strong>de</strong>ls Jueus i Sala <strong>de</strong><br />
la Rambla � Fins l’11 d’abril. Horaris:<br />
www.bolit.cat<br />
EUDALD CAMPS<br />
Al personal li sembla la cosa més natural<br />
<strong>de</strong>l món passar-se tres hores<br />
quietet al cinema mirant les peripècies<br />
en 3D d’una mena <strong>de</strong> barrufets gegants<br />
extraterrestres i amb cara <strong>de</strong> gat i, en<br />
canvi, arrufar el nas —molt menys<br />
felí que el <strong>de</strong>ls habitants <strong>de</strong> Pandora<br />
(?!)— quan se li proposa que <strong>de</strong>diqui<br />
el seu temps preciós a una exposició<br />
d’art contemporani que parla <strong>de</strong> coses<br />
que li són bastant més properes que les<br />
llunes <strong>de</strong>l planeta Polifem. El problema<br />
no és nou i, a més, la seva formulació<br />
és dramàticament simple: el ciutadà<br />
s’ha convertit en consumidor<br />
passiu; l’espectacle ha <strong>de</strong>splaçat, d’una<br />
manera potser <strong>de</strong>finitiva, la cultura<br />
(«espectacle» que prové «d’espectre»,<br />
SIMEÓN SAIZ RUIZ<br />
� Museu Memorial <strong>de</strong> l’Exili,<br />
La Jonquera. Carrer Major, 4-<br />
47. � Del 27 <strong>de</strong> març al 23<br />
<strong>de</strong> maig. museuexili.cat<br />
Fins a finals <strong>de</strong> maig, es podrà<br />
veure al Museu Memorial <strong>de</strong><br />
l’Exili l’exposició J’est un je <strong>de</strong><br />
Simeón Saiz Ruiz. En aquesta<br />
mostra es presenta una part <strong>de</strong>l<br />
projecte en curs <strong>de</strong>l mateix<br />
nom: en concret, es tracta d’ un<br />
treball artístic iniciat per Simeón<br />
Saiz l’any 1996 i que té continuïtat<br />
fins a l’actualitat. El pretext<br />
d’aquesta creació és la realització<br />
<strong>de</strong> pintures <strong>de</strong> víctimes<br />
<strong>de</strong> les guerres balcàniques <strong>de</strong>ls<br />
anys noranta a partir d’imatges<br />
aparegu<strong>de</strong>s als mitjans <strong>de</strong> comunicació.<br />
Aparentment, l’obra<br />
recorda la clàssica pintura <strong>de</strong><br />
guerra <strong>de</strong>cimonònica <strong>de</strong> grans<br />
dimensions, incorporant, però,<br />
els trencaments estilístics <strong>de</strong>l<br />
segle XX. | E. CAMPS<br />
l’etimologia no pot ser més reveladora...).<br />
Avatars a banda —el joc <strong>de</strong> paraules,<br />
malgrat ser <strong>de</strong> calaix, resulta irreprimible—,<br />
el que resta és la minorització<br />
progressiva d’un tipus <strong>de</strong> discurs<br />
crític, d’una estètica <strong>de</strong>l compromís<br />
i <strong>de</strong> la responsabilitat, que sol<br />
ser consumida, paradoxalment, per<br />
aquells que ja fa temps que tenen el<br />
missatge assimilat, i ignorada, en canvi,<br />
pels protagonistes involuntaris <strong>de</strong><br />
molts <strong>de</strong>ls seus relats (és allò <strong>de</strong> la poesia:<br />
pot parlar <strong>de</strong>l que vulgui, però només<br />
la llegeixen els poetes).<br />
El cas que ens ocupa no pot ser més<br />
paradigmàtic: La comunitat inconfessable<br />
—segons Rosa Pera, directora <strong>de</strong>l<br />
Bòlit— «és, més que un mer projecte<br />
expositiu, un corpus reflexiu entorn <strong>de</strong><br />
la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> comunitat, un exercici valent<br />
i rigorós que pren allò comunitari<br />
com a base per tal d’esbrinar algunes<br />
claus <strong>de</strong> l’es<strong>de</strong>venir contemporani». I<br />
no només això: «Presentada en la passada<br />
Biennal <strong>de</strong> Venècia, al pavelló català,<br />
és una proposta que vol situar la<br />
investigació en el nucli <strong>de</strong> les pràctiques<br />
artístiques contemporànies i que,<br />
LLUÍS VILÀ<br />
� Galeria Cort, Banyoles. Plaça<br />
Major, 33. � Fins al 14 <strong>de</strong><br />
juny. De dimarts a dissabte <strong>de</strong><br />
2/4 <strong>de</strong> 5 a 2/4 <strong>de</strong> 9 <strong>de</strong>l vespre.<br />
Lluís Vilà, fi<strong>de</strong>l al seu <strong>de</strong>ix<br />
irònic, utilitza la imatge <strong>de</strong> Pollock<br />
però invertint-la: «si ell<br />
feia dripping —explica l’artista<br />
<strong>de</strong> Banyoles— jo faig undripping,<br />
<strong>de</strong>spinto les meves pròpies<br />
obres amb aire a pressió o<br />
amb aigua fins que pràcticament<br />
han <strong>de</strong>saparegut. Si no<br />
m’aturo, torno al blanc inicial...».<br />
Aquesta és la seva síntesi:<br />
<strong>de</strong>strucció <strong>de</strong> l’obra com<br />
en els mandales budistes i, al<br />
mateix temps, diàleg actiu<br />
amb la nostra memòria visual.<br />
La mostra que actualemnt presenta<br />
a Banyoles s’ha prorogat<br />
i, a més, s’ha ampliat amb noves<br />
peces, entre elles l’escultura<br />
que encapçala aquesta columna.<br />
| E. CAMPS<br />
alhora, aborda la noció d’i<strong>de</strong>ntitat<br />
més enllà <strong>de</strong> límits territorials i nacionals».<br />
I el cert és que fa exactament<br />
això: Valentín Roma, comissari <strong>de</strong> l’invent,<br />
ha aconseguit aglutinar sota un<br />
mateix sostre una quantitat ingent<br />
d’informació que, convenientment<br />
garbellada, es<strong>de</strong>vé un material preciós<br />
que, a la manera d’un collage conceptual,<br />
il·lustra qüestions que po<strong>de</strong>m<br />
aplaçar però que són i seran <strong>de</strong>terminants<br />
a l’hora <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir el futur<br />
d’un context social amenaçat permanentment<br />
<strong>de</strong> ruïna. Valentín Roma<br />
ho té clar: «Per això, s’han seleccionat<br />
tres projectes artístics (Technologies To<br />
The People, Sitesize i Archivo F.X.) que,<br />
malgrat operar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> perspectives<br />
diferents, participen d’unes mateixes<br />
estratègies <strong>de</strong> transversalitat, antagonisme,<br />
suplantació i interferència, les<br />
pràctiques <strong>de</strong> les quals s’inscriuen en<br />
GERARD SALA<br />
� Espai Art l’Abadia. Monestir<br />
<strong>de</strong> Sant Joan <strong>de</strong> les Aba<strong>de</strong>sses.<br />
� Del 14 <strong>de</strong> març al 30 d’abril.<br />
De dilluns a dissabte d’10<br />
a 14 h i <strong>de</strong> 16 a 19 h. Festius <strong>de</strong><br />
10 a 14 h.<br />
Durant els mesos <strong>de</strong> març i<br />
abril, Gerard Sala, Catedràtic<br />
<strong>de</strong> pintura a la Facultat <strong>de</strong> Belles<br />
Arts <strong>de</strong> Barcelona, presentarà<br />
una àmplia selecció <strong>de</strong> les<br />
seves pintures i escultures a<br />
l’Espai Art l’Abadia <strong>de</strong> Sant<br />
Joan <strong>de</strong> les Aba<strong>de</strong>sses: en<br />
aquesta ocasiò, el tòpic <strong>de</strong> dir<br />
que les obres troben en el lloc<br />
on s’exposen un marc que en<br />
reforça el significat, té sentit.<br />
N’hi ha prou en saber fer les<br />
preguntes que calen a una<br />
pintura i a una arquitectura<br />
que arrelen amb força en la<br />
memòria <strong>de</strong>l lloc que les ha<br />
vist néixer. | E. CAMPS<br />
Imatges<br />
� L’exposició<br />
posa contra les<br />
cor<strong>de</strong>s la suposada<br />
neutralitat <strong>de</strong> les<br />
imatges i el nostre<br />
paper en la seva<br />
articulació en tant<br />
que col·lectiu que<br />
comparteix interessos.<br />
AUGUST PUIG<br />
� Casa <strong>de</strong> Cultura, <strong>Girona</strong>. Pl.<br />
<strong>de</strong> l’Hospital, 6. � Del 6 d<strong>de</strong><br />
març al 24 d’abril. De dilluns a<br />
dissabte <strong>de</strong> 10 a 14h. i <strong>de</strong> 16 a<br />
20h.<br />
La trajectòria artística d'August<br />
Puig es pot dividir fàcilment<br />
en èpoques: l’època <strong>de</strong><br />
París —obviant els primers i lògics<br />
balbuceigs— compresa entre<br />
els anys 47 i 53 i caracteritzada<br />
per la supervivència d'una<br />
certa figuració; la dissolució <strong>de</strong>finitiva<br />
d'aquesta figuració i la<br />
irrupció, l'any 54, <strong>de</strong>l que, molt<br />
hàbilment, Juan-Eduardo Cirlot<br />
va anomenar «perío<strong>de</strong> heroic»;<br />
i, a partir <strong>de</strong> mitjans seixanta,<br />
petites variacions formals en la<br />
seva pintura sense canvis notables<br />
a nivell conceptual. El leit<br />
motiv és clar: August Puig va<br />
ser, per sobre <strong>de</strong> tot, un artista<br />
fi<strong>de</strong>l a una concepció molt personal<br />
<strong>de</strong> la pintura. | E. CAMPS<br />
ADELA CAAMAÑO<br />
un mateix territori d’activitat ambivalent<br />
i, per tant, difícilment cartografiable,<br />
situat en els intersticis tant <strong>de</strong> la<br />
institució <strong>de</strong> l’art com <strong>de</strong>ls mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong><br />
productivitat cultural. El mateix caràcter<br />
difús d’aquestes tres “comunitats”,<br />
la seva naturalesa no exemplaritzant,<br />
fa que se situïn més enllà <strong>de</strong><br />
certs monopolis <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisió, reutilitzant<br />
dispositius d’acció preexistents, aprofitant<br />
nexes <strong>de</strong> comunicació o reorientant-los,<br />
parasitant estructures<br />
consolida<strong>de</strong>s, configurant nous arxius<br />
i ubicant-se, en <strong>de</strong>finitiva, al mig <strong>de</strong> les<br />
tensions d’aquell General Intellect analitzat<br />
per Marx i que és, al mateix<br />
temps, una força productiva i un principi<br />
d’organització ciutadana».<br />
Com dèiem: l’exposició La comunitat<br />
inconfessable és exigent amb l’espectador.<br />
Amb tot, la informació no només<br />
no està encriptada —com sol passar
FONS D’ART DE CAIXA<br />
GIRONA<br />
� Centre Cultural Caixa <strong>Girona</strong><br />
- Fontana d’Or. Carrer<br />
Ciutadans, 19. � Del 19 <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sembre al 25 d’abril. De<br />
dilluns a divendres d’11 a 14h<br />
i <strong>de</strong> 17 a 21h. Dissabtes d’11<br />
a 21h. Festius d’11 a 14h.<br />
Els responsables <strong>de</strong> la mostra<br />
formada per una part <strong>de</strong>l<br />
fons pictòric <strong>de</strong> Caixa <strong>Girona</strong><br />
han esbossat els seus arguments:<br />
«Exposem més per<br />
autors que per obres, aquells<br />
que en certa manera consi<strong>de</strong>rem<br />
referents històrics sense<br />
fer altres valoracions i disposant<br />
<strong>de</strong>l que tenim. Les obres<br />
tenen diferents procedències<br />
[…] Amb tot això, configurem<br />
aquesta mostra que, malgrat<br />
no ser exhaustiva ni en autors<br />
ni en obres, sí que ens<br />
ensenya un apartat important<br />
<strong>de</strong> l’art <strong>de</strong> la segona meitat<br />
massa sovint, quan la falsa<br />
complexitat serveix per dissimular<br />
l’evidència— sinó que<br />
es<strong>de</strong>vé la mateixa essència <strong>de</strong>l<br />
projecte. El millor exemple<br />
d’això és el llibre-catàleg que,<br />
<strong>de</strong> manera paral·lela (i, si es vol,<br />
perfectament autònoma)<br />
acompanya el projecte <strong>de</strong> Valentín<br />
Roma. La selecció <strong>de</strong><br />
textos d’autors nuclears com<br />
Maurice Blanchot, Giorgio<br />
Agamben, Philippe Lacoue-<br />
Labarthe amb Jean-Luc Nancy,<br />
Lars Iyer, Peter Pál Pelbart<br />
i Marina Garcés suposa un itinerari<br />
polifònic que ajuda a entendre<br />
quin és el fil conductor<br />
que dóna sentit i garanteix la<br />
coherència <strong>de</strong> tot plegat. No cal<br />
dir que l’esforç <strong>de</strong> lectura, i la visita<br />
a l’exposició, val molt més<br />
la pena que qualsevol viatge<br />
galàctic a la recerca d’alienígenes<br />
<strong>de</strong> color blau.<br />
<strong>de</strong>l segle XX a <strong>Girona</strong>». Ni<br />
més ni menys: a la Fontana<br />
d’Or l’espectador trobarà alguns<br />
apunts mínims que són<br />
claus per entendre les avantguar<strong>de</strong>s<br />
(d’on se suposa que<br />
neix tot plegat, malgrat no és<br />
tan senzill) com Picasso, Miró,<br />
Dalí o Massanés; trobarà treballs<br />
dispersos <strong>de</strong> la dècada<br />
<strong>de</strong>ls setanta, vuitanta i noranta<br />
d’autors amb qualitats i trajectòries<br />
<strong>de</strong>siguals com ara<br />
Niebla, Guinovart, Fita, Josep<br />
Perpinyà, Roca D. Costa o l’inclassificable<br />
Lluís Vilà; o, en<br />
darrera instància, podrà submergir-se<br />
(ja en el segle XXI)<br />
en les excel·lents pintures,<br />
més o menys abstractes però<br />
sempre garants d’una poètica<br />
feta <strong>de</strong> gest i color, d’autors<br />
com Hernán<strong>de</strong>z Pijuan, Assumpció<br />
Mateu, Santi Moix,<br />
Riera i Aragó, Gerard Sala o el<br />
recentment <strong>de</strong>saparegut Ràfols-Casamada.<br />
| E. CAMPS<br />
COL·LECTIVA: LA COMU-<br />
NITAT INCONFESSABLE<br />
� Bòlit, Centre d’Art Contemporani<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Capella<br />
<strong>de</strong> Sant Nicolau, Museu d’Història,<br />
Museu <strong>de</strong>ls Jueus i Sala <strong>de</strong> la<br />
Rambla � Fins l’11 d’abril.<br />
Horaris: www.bolit.cat<br />
La comunitat inconfessable<br />
és, més que un mer projecte expositiu,<br />
un corpus reflexiu entorn<br />
<strong>de</strong> la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> comunitat, un<br />
exercici rigorós que pren allò<br />
«comunitari» com a base per tal<br />
d’esbrinar algunes claus <strong>de</strong> l’es<strong>de</strong>venir<br />
contemporani. Presentada<br />
al pavelló català durant la<br />
passada Biennal <strong>de</strong> Venècia, és<br />
una proposta que vol situar la<br />
investigació en el nucli <strong>de</strong> les<br />
pràctiques artístiques contemporànies.<br />
Hi ha treballs <strong>de</strong> Daniel<br />
G. Andújar, Pedro G. Romero,<br />
Joan Vila-Puig i Elvira Pujol.<br />
És un projecte <strong>de</strong> Valentín<br />
Roma. | E. CAMPS<br />
PEP ADMETLLA I<br />
JORDI AMAGAT<br />
� Fundació Valvi, <strong>Girona</strong>. Av.<br />
Jaume I, 42 baixos � Del 25<br />
<strong>de</strong> març al 19 <strong>de</strong> juny. De dilluns<br />
a divendres <strong>de</strong> 18 a<br />
20,30h. Dissabtes d’11.30 a<br />
14h. i <strong>de</strong> 18 a 20.30h. Festius<br />
tancat.<br />
El títol <strong>de</strong> l’exposició, una<br />
mica críptic, és enganyós: es<br />
tracta <strong>de</strong> quelcom tan quotidià<br />
com la mà dreta i la mà esquerra,<br />
és a dir, objectes simètrics<br />
que són idèntics pel què fa a<br />
les seves <strong>de</strong>terminacions conceptuals,<br />
però que la intuïció<br />
sensible obliga a reconèixer<br />
com a incongruents (no superposables<br />
ni substituïbles). Parlem<br />
<strong>de</strong> l’escultura <strong>de</strong> Pep Admetlla<br />
i la pintura d’Amagat:<br />
tots dos són artistes preocupats<br />
per lespai malgrat els<br />
seus resultats son indiscernibles...<br />
| E. CAMPS<br />
Accents<br />
DIARI DE GIRONA | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />
PEP CAMPS I<br />
CARLUS CAMPS<br />
� Fundació Espais, <strong>Girona</strong>.<br />
Plaça <strong>de</strong>l Pou Rodó, 7-9. � De<br />
l’1 <strong>de</strong> febrer al 30 d’abril. De<br />
dilluns a divendres <strong>de</strong> 10 a 13h<br />
i <strong>de</strong> 16 a 19 h. Festius tancat.<br />
La primera teoria seriosa sobre<br />
la naturalesa <strong>de</strong> la representació<br />
la trobem, fa 2400<br />
anys, al mite <strong>de</strong> la caverna platònic:<br />
en aquella ocasió, els<br />
protagonistes eren uns homes<br />
ingenus que veien objectes reals<br />
allà on només hi havia ombres<br />
projecta<strong>de</strong>s per un foc<br />
malintencionat. Des d’aleshores,<br />
la única cosa que ha canviat<br />
és l’orígen <strong>de</strong>l foc i la ingenuitat<br />
<strong>de</strong> la mirada. L’exposició<br />
<strong>de</strong> Pep Camps i Carlus<br />
Camps ens recorda un fet: el<br />
pas <strong>de</strong> l’analògic al digital exemplifica<br />
perfectament la caducitat<br />
<strong>de</strong> segons quins plantejaments.<br />
| E. CAMPS<br />
ART 11<br />
EVRU<br />
� Galeia, Presenta.., <strong>Girona</strong>.<br />
Carrer <strong>de</strong>l Nord, 13. � Del 12<br />
<strong>de</strong> març al 8 <strong>de</strong> maig. De dimarts<br />
a diumenge d’11 a 14h i<br />
<strong>de</strong> 17 a 20 h.<br />
Després <strong>de</strong> la <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong><br />
Zush, Evru ha aprofitat la seva<br />
herència i ha aconseguit convertir-se<br />
en el seu millor successor:<br />
<strong>de</strong> Zush en conserva intacta<br />
una concepció <strong>de</strong> l’home que<br />
basa bona part <strong>de</strong> les seves estratègies<br />
<strong>de</strong> comunicació intersubjectiva<br />
en la pulsionalitat sexual.<br />
Molt proper a allò que s’ha<br />
volgut anomenar cultura fetish,<br />
els personatges d’Evru adopten<br />
totes les variacions possibles,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’estètica new flesh <strong>de</strong>l<br />
làtex, passant per qualsevol forma<br />
<strong>de</strong> disfressa fetitxe, fins a la<br />
metamorfosi irreversible en un<br />
ésser nou que, d’alguna manera,<br />
seria un ciutadà amb papers<br />
d’Evrugo. | E. CAMPS<br />
ha obert nova botiga a la pujada <strong>de</strong> Sant Domènec, 1<br />
dins <strong>de</strong> l’espai <strong>de</strong>l Palau <strong>de</strong> Caramany.<br />
Magnífic lloc on po<strong>de</strong>r gaudir encara millor <strong>de</strong>ls magnífics mobles<br />
i objectes <strong>de</strong> regal que ofereixen.<br />
ADELA CAAMAÑO
12 ÚLTIMA Accents<br />
DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
DdG<br />
DISSABTE 3<br />
Música<br />
GIRONA<br />
Setmana Santa � A 2/4 <strong>de</strong> 12<br />
<strong>de</strong>l migdia, cercavila amb la<br />
banda La Lira <strong>de</strong> Vilafamés<br />
(Castelló), pels carrers següents:<br />
Plaça Constitució, Hortes,<br />
Santa Clara, Pont <strong>de</strong> Pedra i<br />
Rambla <strong>de</strong> la Llibertat.<br />
� A 2/4 d’1 <strong>de</strong> la tarda, concert<br />
a la Rambla, al punt <strong>de</strong> finalització<br />
<strong>de</strong> la cercavila, amb la<br />
banda La Lira.<br />
Jazz � A les 11 <strong>de</strong> la nit, al<br />
Sunset Jazz Club, concert amb<br />
Gustav Lundgren Quartet, integrat<br />
pel mateix Lundgren (guitarra),<br />
Gabriel Amargant (saxo),<br />
Jordi Rossy (piano), Martin Höper<br />
(contrabaix) i Anton Jarl (bateria).<br />
Lundgren passarà per <strong>Girona</strong><br />
per presentar el seu darrer<br />
disc, Second Opinion. Preu <strong>de</strong><br />
l’entrada, 8 euros.<br />
Teatre<br />
GIRONA<br />
Dia Interncional <strong>de</strong>l Teatre �<br />
A les 7 <strong>de</strong> la tarda, al Cafè Context<br />
Llibreria (Pou Rodó, 21),<br />
recital <strong>de</strong> Jofre Huguet, com a<br />
cloenda <strong>de</strong>ls actes que amb<br />
motiu <strong>de</strong>l Dia Internacional <strong>de</strong>l<br />
Teatre organitza El Galliner.<br />
� Prèviament, lectura <strong>de</strong>l manifest<br />
a la plaça <strong>de</strong>l Pou Rodó.<br />
Contes � A les 10 <strong>de</strong>l vespre,<br />
La Planeta, «Les mil i una nits a<br />
Lirrab», <strong>de</strong> la companyia Anna<br />
Roca.<br />
BESCANÓ<br />
Musical � A les 10 <strong>de</strong> la nit, al<br />
Teatre <strong>de</strong> Bescanó, «El Concert»<br />
<strong>de</strong> la companyia Cor <strong>de</strong><br />
Teatre <strong>de</strong> Banyoles, dins el cicle<br />
<strong>de</strong> Teatre al Gironès.<br />
BLANES<br />
Representació � A les 10 <strong>de</strong><br />
la nit, en el Teatre <strong>de</strong> Blanes,<br />
«Instantes & secuencia <strong>de</strong><br />
cuerdas».<br />
CELRÀ<br />
Escenaris 2010 � A les 10 <strong>de</strong><br />
la nit, al Teatre Casino Llagos-<br />
terenc, «Alopexidin» <strong>de</strong> la companyia<br />
4Produccions, dins el cicle<br />
<strong>de</strong> Teatre al Gironès.<br />
FIGUERES<br />
Aniversari � A les 9 <strong>de</strong>l vespre,<br />
en el Teatre Municipal El<br />
Jardí, «Recepció, digui’m», a càrrec<br />
<strong>de</strong> La Funcional Teatre.<br />
RIPOLL<br />
Oscar Wil<strong>de</strong> � A les 10 <strong>de</strong> la<br />
nit, en el Teatre Comtal, «Un<br />
marit i<strong>de</strong>al», d’Oscar Wil<strong>de</strong>.<br />
Jorna<strong>de</strong>s<br />
SALT<br />
Cooperació � A partir <strong>de</strong> les<br />
10 <strong>de</strong>l matí, a La Mirona, Jornada<br />
Cultural amb l’Associació Oudiodial.<br />
Oudiodial és una associació<br />
<strong>de</strong> Mataró que forma part<br />
<strong>de</strong> la Coordinadora d'Entitats<br />
Solidàries i té com a principals<br />
objectius treballar per l'ajuda<br />
social mútua <strong>de</strong>ls senegalesos<br />
<strong>de</strong> Catalunya i el diàleg entre<br />
cultures.<br />
� A les 10 <strong>de</strong>l matí, actuació<br />
ambiental, on hi haurà un espectacle<br />
<strong>de</strong> música i ball en<br />
presència <strong>de</strong> les diferents <strong>de</strong>legacions<br />
<strong>de</strong> l’associació.<br />
� A les 12 <strong>de</strong>l migdia, xerrada<br />
per part <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> l’associació<br />
i les autoritats <strong>de</strong> Salt i<br />
al migdia continuarà el ritme<br />
africà amb un sessió <strong>de</strong> percussió<br />
i ball entre el públic assistent,<br />
acompanyat d’un picapica.<br />
� A les 7 <strong>de</strong> la tarda, tornarà<br />
novament la percussió més intensa<br />
amb els ritmes més profunds<br />
<strong>de</strong>l Senegal.<br />
Fires<br />
FIGUERES<br />
Art � De les 9 <strong>de</strong>l matí a les 9<br />
<strong>de</strong>l vespre, a la Rambla <strong>de</strong> Figueres,<br />
Fira d’ART-bril. Enguany<br />
la convidada és la Fundació<br />
Oncolliga <strong>Girona</strong>. Organitza:<br />
Associació Cultural Projecte<br />
Desat'Art.<br />
L’ESTARTIT<br />
Productes artesans � De les<br />
10 <strong>de</strong>l matí a les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />
DIARI DE GIRONA<br />
a la plaça <strong>de</strong> l’Església / Passeig<br />
Marítim, «Colors i sabors <strong>de</strong> la<br />
Merditerrània», fira <strong>de</strong> productes<br />
artesans. Els dies 4, 5, 11,<br />
18 i 25 d’abril.<br />
Música<br />
L’ESCALA<br />
Església <strong>de</strong> Sant Martí d’Empúries<br />
� A les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />
concert El violoncel a través<br />
<strong>de</strong>ls temps, amb Franco M. Ormezowski<br />
(violoncel) i Barbara<br />
Lunetta (pinano). Organitza<br />
l’Associació Pau Casals.<br />
GIRONA<br />
Jazz � A les 8 <strong>de</strong> la tarda, al<br />
Sunset Jazz Club, jam session<br />
amb la Sunset Band, integrada<br />
per Nito Figueras (piano), Pere<br />
Martínez (baix) i Enric Canada<br />
(bateria), amb Joni Tramuntana<br />
(claqué i animació). Preu <strong>de</strong><br />
l’entrada, 3 euros; entrada lliure<br />
per als músics participants a la<br />
jam.<br />
SANT FELIU DE PALLEROLS<br />
Diumenge <strong>de</strong> Pasqua � A les<br />
9 <strong>de</strong>l matí, Missa <strong>de</strong> Resurrecció.<br />
� A les 6 <strong>de</strong> la tarda, a la Sala<br />
<strong>de</strong> Ca les Hermanes, Concert a<br />
càrrec <strong>de</strong> la Coral La Gent Gran<br />
d’Olot. Hi haurà berenar per a<br />
tots els assistents.<br />
Balls<br />
03/04/10 PALAMÓS<br />
Jove Orquestra <strong>de</strong> Cambra <strong>de</strong> Colònia<br />
«Les quatre estacions» � A les 7 <strong>de</strong> la tarda, concert <strong>de</strong><br />
la jove Orquestra <strong>de</strong> Cambra <strong>de</strong> Colònia amb Les quatre estacions,<br />
<strong>de</strong> Vivaldi; Concert per a Clarinet en La Major KV<br />
622 «Pachelbel», <strong>de</strong> Mozart, i Moses Variacions per a violoncello<br />
i instruments <strong>de</strong> corda, <strong>de</strong> Paganini. Una bona ocasió<br />
per escoltar una jove orquestra alemanya.<br />
Agenda <strong>de</strong> la setmana<br />
DIUMENGE 4<br />
Setmana Santa<br />
PALAFRUGELL<br />
Ball � A les 11 <strong>de</strong> la nit, en el<br />
Centre Fraternal, ball amb el<br />
grup Vell Temps.<br />
SILS<br />
Ball � A les 6 <strong>de</strong> la tarda, a la<br />
Sala Cultural La Laguna, ball<br />
amb el grup Maracaibo.<br />
Visites guia<strong>de</strong>s<br />
ULLASTRET<br />
Arqueologia � A les 12 <strong>de</strong>l<br />
migdia, al jaciment d’Ullastret,<br />
visita teatralitzada sota el títol<br />
Indiketa, Ultibeles i Bintar. Una<br />
visita singular a Ullastret. Indiketa,<br />
antiga habitant d’Ullastret,<br />
en companyia <strong>de</strong>ls seus<br />
veïns Ultibeles i Bintar, convida<br />
als visitants a passejar pel jaciment<br />
i a recordar plegats un<br />
moment clau <strong>de</strong> la història: l’arribada<br />
<strong>de</strong>ls romans. L’activitat<br />
va a càrrec <strong>de</strong> Zenit Cultura i<br />
Debòlit teatre, i està recomanada<br />
per a totes les edats. Visita<br />
gratuïta, d’una hora i mitja <strong>de</strong><br />
durada.<br />
Fires<br />
L’ESTARTIT<br />
Productes artesans � De les<br />
10 <strong>de</strong>l matí a les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />
a la plaça <strong>de</strong> l’Església / Passeig<br />
Marítim, «Colors i sabors <strong>de</strong> la<br />
Merditerrània», fira <strong>de</strong> productes<br />
artesans. Els dies 5, 11, 18 i<br />
25 d’abril.<br />
DILLUNS 5<br />
Setmana Santa<br />
SANT FELIU DE PALLEROLS<br />
Missa � A 2/4 d’1 <strong>de</strong>l migdia,<br />
al Santuari <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu<br />
<strong>de</strong> la Salut, Ofici Solemne per la<br />
pagesia <strong>de</strong>l poble.<br />
Infantils<br />
GIRONA<br />
Taller � A les 11 <strong>de</strong>l matí, a<br />
l’Auditori Narcís <strong>de</strong> Carreras <strong>de</strong><br />
la Caixa, Taller familiar sobre el<br />
comerç just. Preu: 3 euros (si<br />
s’adquireixen les entra<strong>de</strong>s a<br />
través <strong>de</strong> ServiCaixa). Edat recomanada:<br />
a partir <strong>de</strong> 5 anys.<br />
ULLASTRET<br />
Taller familiar � A 2/4 <strong>de</strong> 12<br />
<strong>de</strong>l migdia, al jaciment d’Ullastret,<br />
taller sota el títol Del metall<br />
a la moneda. Els assistents<br />
podran participar en la fosa <strong>de</strong>l<br />
metall i reproduir una <strong>de</strong>stral,<br />
escriure un text iber sobre plom<br />
o encunyar una moneda d’Ullastret.<br />
El jaciment convida tots<br />
els interessats a participar en<br />
aquest taller, dirigit tant a petits<br />
com a grans. Activitat gratuïta<br />
a càrrec d’Arqueolític i recomanada<br />
per a totes les edats.<br />
Exposicions<br />
GIRONA<br />
Comerç Just � De les 9 <strong>de</strong>l<br />
matí a les 2 <strong>de</strong>l migdia, microexposició<br />
«Comerç just : un producte,<br />
una història», en el Vestíbul<br />
<strong>de</strong> l’Auditori Narcís <strong>de</strong> Carreras<br />
<strong>de</strong> La Caixa.<br />
Concursos<br />
BLANES<br />
Pintura ràpida � De les 9 <strong>de</strong>l<br />
matí a les 3 <strong>de</strong>l migdia, I Concurs<br />
<strong>de</strong> pintura ràpida «Estimem<br />
les ermites» <strong>de</strong> Blanes.<br />
Enguany s'ha escollit el Santuari<br />
<strong>de</strong>l Vilar, que serà el motiu<br />
principal d'inspiració per als pintors<br />
que vulguin participar en<br />
aquesta activitat.<br />
DIMARTS 6<br />
Ball<br />
CALONGE<br />
Casal L’Amistat � A les 6 i a<br />
les 8 <strong>de</strong> la tarda, sevillanes.<br />
Aplecs<br />
BLANES<br />
Santuari <strong>de</strong>l Vilar � Tot el dia,<br />
aplec <strong>de</strong>l Vilar.<br />
DIMECRES 7<br />
Tallers<br />
SANT GREGORI<br />
Cuina � Quarta sessió <strong>de</strong>ls tallers<br />
<strong>de</strong> cuina «Per llepar-se’n<br />
els dits» a l’Espai Jove Cal Bolet.<br />
De 20 a 22 h es proposaran alguns<br />
plats tradicionals. Per a<br />
GESTORIA • ADVOCATS<br />
MARC MARTÍ<br />
més informació: cultura@santgregori.cat.<br />
Literatura<br />
BANYOLES<br />
Club <strong>de</strong> lectura juvenil � A<br />
2/4 <strong>de</strong> 6 <strong>de</strong> la tarda, a la Biblioteca<br />
Pública <strong>de</strong> Banyoles, comentai<br />
<strong>de</strong> l'obra «Dos Cavalls<br />
<strong>de</strong> la Gemma Lienas». Activitat<br />
adreçada a tots els joves a partir<br />
<strong>de</strong> 13 anys.<br />
DIJOUS 8<br />
Infantils<br />
BANYOLES<br />
L’Hora <strong>de</strong>l Conte � A les 6h<br />
<strong>de</strong> la tarda, a la Biblioteca Pública<br />
<strong>de</strong> Banyoles, «Va <strong>de</strong> llegen<strong>de</strong>s<br />
llegendàries <strong>de</strong>l nostre<br />
país», a càrrec <strong>de</strong> Va <strong>de</strong> Contes.<br />
A partir <strong>de</strong> 3 anys. Amb el suport:<br />
Diputació <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
Cinema<br />
GIRONA<br />
Museu <strong>de</strong>l Cinema � A 2/4 <strong>de</strong><br />
9 <strong>de</strong> la nit, projecció <strong>de</strong>l ví<strong>de</strong>odocumental<br />
Burma VJ - Reporting<br />
from a closed country, on<br />
es mostra reporters birmans<br />
jugant-se la vida per <strong>de</strong>mostrar<br />
la dura repressió contra la Revolucio<br />
<strong>de</strong>l Safrà. Entrada gratuïta.<br />
BANYOLES<br />
Ateneu Bar � A les 10 <strong>de</strong> la<br />
nit, projecció <strong>de</strong>l ví<strong>de</strong>odocumental<br />
Burma VJ - Reporting<br />
from a closed country, on es<br />
mostra reporters birmans jugant-se<br />
la vida per <strong>de</strong>mostrar la<br />
dura repressió contra la Revolucio<br />
<strong>de</strong>l Safrà. Entrada gratuïta.<br />
Lletres<br />
04/04/10 GIRONA<br />
Jazz amb la Sunset Band<br />
Bar Sunset � A les 8 <strong>de</strong> la tarda, al Sunset Jazz Club, jam<br />
session amb la Sunset Band, integrada per Nito Figueras<br />
(piano), Pere Martínez (baix) i Enric Canada (bateria), amb<br />
Joni Tramuntana (claqué i animació). Preu <strong>de</strong> l’entrada, 3<br />
euros; entrada lliure per als músics participants a la jam.<br />
Ocasió per compartir amb una simpàtica banda <strong>de</strong> jazz.<br />
BLANES<br />
Biblioteca Comarcal � A les 8<br />
<strong>de</strong>l vespre, tertúlia literària Lletres<br />
i Mots. La lladre <strong>de</strong> llibres,<br />
<strong>de</strong> Markus Kusak.<br />
TOT TIPUS DE TRAMITACIONS NÀUTIQUES<br />
<strong>Accents#654</strong><br />
COORDINA Ana Rodríguez<br />
A/E tv.diari<strong>de</strong>girona@epi.es<br />
Conferències<br />
BLANES<br />
EEE Ventijol � A les 9 <strong>de</strong> la<br />
nit, dins el cicle Espai <strong>de</strong> Debat:<br />
Circuïts per a l’accés a la valoració<br />
<strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong> <strong>de</strong>pendència i<br />
prestacions a les quals pot donar<br />
accés.<br />
DIVENDRES 9<br />
Teatre<br />
BLANES<br />
Teatre <strong>de</strong> Blanes � A les 10<br />
<strong>de</strong> la nit, La forma <strong>de</strong> les coses.<br />
Teatre Lliure i La Troca.<br />
GIRONA<br />
Teatre � A les 10 <strong>de</strong>l vespre, a<br />
la sala La Planeta, representació<br />
<strong>de</strong> Penèlope, <strong>de</strong> la companyia<br />
Pepa Plana. Aquest és un<br />
espectacle basat en el mite <strong>de</strong><br />
homèric <strong>de</strong> Penèlope. Tornarà<br />
Ulisses o no tornarà? Preu <strong>de</strong><br />
ll’entrada: 12 euros.<br />
Fotografia<br />
TORROELLA DE MONTGRÍ<br />
Taller � De 5 <strong>de</strong> la tarda a 9<br />
<strong>de</strong>l vespre, a la Casa Pastors, el<br />
prestigiós fotògraf mallorquí<br />
Pep Bonet ofereix un taller<br />
sota el títol Saber mirar. Organitzat<br />
pels Amics <strong>de</strong> la Fotografia<br />
<strong>de</strong> Torroella.<br />
Llibres<br />
BESCANÓ<br />
Biblioteca infantil � A 2/4 <strong>de</strong><br />
6 <strong>de</strong> la tarda, contes per menjar<br />
amb el xef Joan Ferran amb en<br />
Joan <strong>de</strong> Boher. Organitza: Regidoria<br />
d’Ensenyament.<br />
SANTA COLOMA DE FARNERS<br />
Biblioteca Joan Vinyoli � A<br />
les 8 <strong>de</strong>l vespre, presentació<br />
<strong>de</strong>l llibre Removent consciències<br />
(Editorial Afers), a cura <strong>de</strong><br />
Quim Gibert. Presentarà l’acte<br />
Dolça Iglesias. Organitza: Centre<br />
Excursionista Farners.<br />
C/ Pi i Margall, 6 17600 FIGUERES (<strong>Girona</strong>) Tels. 972 673 111 972 673 112 Fax 972 672 004 E-mail: gestoria@mension.net Web: www.mension.es