20.02.2013 Views

Accents#654 - Diari de Girona

Accents#654 - Diari de Girona

Accents#654 - Diari de Girona

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>Accents#654</strong><br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> Suplement d’Oci i Cultura<br />

DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />

ESTRENA<br />

Julia Roberts i Willem Dafoe<br />

protagonitzen «Luciérnagas en<br />

el jardín», un intens drama al<br />

voltant d’una família <strong>de</strong>vastada<br />

per la tragèdia >PÀG 3<br />

LA FITXA<br />

�País:<br />

Estats Units.<br />

Any: 2010.<br />

Durada: 128 min.<br />

Direcció: Louis Leterrier.<br />

Intèrprets: Sam<br />

Worthington, Liam<br />

Neeson, Ralph Fiennes,<br />

Gemma Arterton, Alexa<br />

Davalos, Danny Huston,<br />

Mads Mikkelsen, Pete<br />

Postlethwaite.<br />

� Albèniz Centre,<br />

Ocine (Gi.), Cinebox<br />

(Salt), Lauren (Blanes),<br />

Figueres, Olot, Arinco<br />

(Palamós), Ocine<br />

(Platja d’Aro), Roses.<br />

LLIBRE<br />

L’amor segons Albert Espinosa<br />

L’actor, director, guionista i escriptor <strong>de</strong>buta<br />

en el camp <strong>de</strong> la literatura <strong>de</strong> ficció amb la<br />

novel·la «Todo lo que podríamos haber sido tú<br />

y yo si no fuéramos tú y yo» >PÀG 7<br />

MÚSICA<br />

La inèrcia <strong>de</strong> Manuel Carrasco<br />

El cantant andalús porta a Millenium els temes <strong>de</strong> la reedició d’«Inercia»; la<br />

mateixa nit Roger Mas interpretarà les cançons tel·lúriques a Roses i els<br />

100 elephants <strong>de</strong>mostraran per què són el grup <strong>de</strong>l mes a La Mirona >PÀG 8<br />

«FURIA DE TITANES» � EL CINEASTA FRANCÈS LOUIS LETERRIER FIRMA EL LUXÓS «REMAKE» DEL FILM<br />

D’AVENTURES MITOLÒGIQUES QUE VA POSAR FI A TOTA UNA ERA D’EFECTES VISUALS FIRMATS PER RAY HARRYHAUSEN<br />

El 1981, un director avui oblidat, Desmond<br />

Davis, dirigia Furia <strong>de</strong> Titanes, una molt notable<br />

traducció visual <strong>de</strong>l mite <strong>de</strong> Perseu i la<br />

seva èpica croada per rescatar la princesa Andròmeda<br />

<strong>de</strong> les urpes <strong>de</strong> la Medusa.<br />

PEP PRIETO<br />

Si el film és recordat no és tant per la seva direcció,<br />

funcional i prou, o pel seu extens repartiment,<br />

encapçalat per un actor tan poc idoni<br />

com Harry Hamlin. El veritable motiu resi-<br />

MOBLES PER ENCÀRREC<br />

CUINES, PORTES,<br />

FUSTERIA EN GENERAL<br />

Pol. Ind. Pont-xetmar, c/P<br />

Apt. correus 130 (Banyoles)<br />

18844 - Cornellà <strong>de</strong>l Terri<br />

Tel. 972 57 01 95<br />

Fax 972 58 08 53<br />

E-mail: mail@mo<strong>de</strong>rfont.com<br />

www.mo<strong>de</strong>rfont.com<br />

El moment <strong>de</strong> la veritat<br />

<strong>de</strong>ix en els magnífics efectes visuals <strong>de</strong> Ray Harryhausen,<br />

un prodigi d’inventiva que encara<br />

avui no han pogut ser substituïts per cap efecte<br />

digital. Estava cantat que algun gran estudi<br />

s’aventuraria a fer-ne un remake i aquest arriba<br />

amb un pressupost <strong>de</strong> 70 milions <strong>de</strong> dòlars<br />

(prou mo<strong>de</strong>st, atesa la complexitat tècnica) i sota<br />

la direcció <strong>de</strong>l francès Louis Leterrier, que<br />

s’ha guanyat les simpaties <strong>de</strong> Hollywood gràcies<br />

a les recaptacions <strong>de</strong> Transporter 2 i El Increíble<br />

Hulk.<br />

L’argument és idèntic, però el projecte presenta<br />

unes quantes i notòries diferències respecte<br />

a l’original. Les primeres imatges apunten<br />

a una versió molt més naturalista, més física<br />

i menys colorista, <strong>de</strong> la història; i Leterrier<br />

és un cineasta <strong>de</strong> solvència contrastada a l’hora<br />

d’integrar efectes visuals en una narrativa més<br />

o menys clàssica. En el que sí s’assemblen les<br />

dues adaptacions és en un repartiment que alterna<br />

rostres prometedors amb d’altres <strong>de</strong> plenament<br />

consolidats. Així, el protagonista està<br />

CORNELLÀ DEL TERRI - Festa Major 2010<br />

DIJOUS 1 D’ABRIL<br />

➣ A les 22h <strong>de</strong> la nit, al Pavelló, CAMPIONAT DE TRUC.<br />

DIVENDRES 2 D’ABRIL<br />

➣ A les 12h <strong>de</strong>l migdia, a la Plaça, TALLADA DE L’ARBRE DEL MAIG.<br />

➣ A les 2h <strong>de</strong>l migdia, al Pavelló, DINAR POPULAR «MAGRE».<br />

DISSABTE 3 D’ABRIL<br />

➣ A les 9h <strong>de</strong>l matí i durant tot el matí, 1er Torneig «FESTES DEL MAIG» Escoletes<br />

<strong>de</strong> bàsquet i Futbol. 3r Torneig FESTES DEL MAIG <strong>de</strong> Futbol base femení.<br />

➣ A les 4h <strong>de</strong> la tarda i durant tota la tarda, al camp <strong>de</strong> futbol, PARTITS DE<br />

FUTBOL BASE MASCULÍ.<br />

➣ A les 11h <strong>de</strong> la nit, al Pavelló, CONCERT JOVE, amb l’actuació <strong>de</strong>ls grups<br />

SOMOS NOSOTROS, EMPALMAOS, BIG BANG i en acabar DJ PROTEK.<br />

DIUMENGE 4 D’ABRIL<br />

➣ Durant tot el matí, CONCENTRACIÓ DE COTXES CLÀSSICS I ANTICS.<br />

➣ A les 12h <strong>de</strong>l migdia, CERCAVILA DE COLLES GEGANTERES.<br />

➣ A la 1h <strong>de</strong>l migdia, PREGÓ DE LA FESTA MAJOR al balcó <strong>de</strong>l centre cultural<br />

<strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong>l Maig, a càrrec <strong>de</strong> Xavier Juscafresa Mir «Xito».<br />

➣ A les 7h <strong>de</strong>l vespre, al Pavelló, TEATRE, amb la representació <strong>de</strong> l’obra<br />

MARIT I MULLER, QUIN MERDER!!, a càrrec <strong>de</strong> la companyia MACARRA.<br />

DILLUNS 5 D’ABRIL<br />

➣ A les 12h <strong>de</strong>l migdia, PLANTADA DE L’ARBRE DEL MAIG I BALL DEL COR-<br />

NUT.<br />

➣ A les 5h <strong>de</strong> la tarda, a la pl. <strong>de</strong>l Maig, a càrrec <strong>de</strong> la Cobla-Orquestra SEL-<br />

VATANA.<br />

➣ A les 7h <strong>de</strong>l vespre, al Pavelló, CONCERT I BALL DE FI DE FESTA, a càrrec <strong>de</strong><br />

l’orquestra SELVATANA.<br />

interpretat per l’australià Sam Worthington, sens<br />

dubte la principal troballa <strong>de</strong> Terminator Salvation<br />

i Avatar; Zeus és Liam Neeson, l’actor<br />

i<strong>de</strong>al per prendre el relleu a l’inoblidable Laurence<br />

Olivier; i Ralph Fiennes es posarà en les<br />

temibles carns d’Ha<strong>de</strong>s. El planter es completa<br />

amb secundaris com Gemma Arterton<br />

(<strong>de</strong>scoberta a Quantum of Solace), Alexa Davalos,<br />

Danny Huston, Jason Flemyng, Mads<br />

Mikkelsen, Pete Postlethwaite, Izabella Miko i<br />

Liam Cunningham.<br />

BUGADERIA<br />

• Restaurants,<br />

hotels, turisme rural…<br />

• Buga<strong>de</strong>ria particular:<br />

Mantes, edredons,<br />

catifes, cortines, sacs <strong>de</strong> dormir…<br />

Donem qualitat!<br />

M. <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Montserrat, 26<br />

Tel. 972 57 54 40 - PORQUERES


02 PUBLICITAT Accents<br />

DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

<strong>Girona</strong> 4.00 6.00 8.00 3D<br />

Platja d’Aro 4.30 6.30<br />

<strong>Girona</strong> 4.00 6.15 20.30 10.45<br />

Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30<br />

<strong>Girona</strong> 4.00 6.15 8.30 10.45<br />

Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30<br />

<strong>Girona</strong> 6.10 8.20 10.30 0.40*<br />

Platja d’Aro 8.30 10.40<br />

<strong>Girona</strong> 5.00<br />

<strong>Girona</strong> 7.30 10.15<br />

www.ocine.es<br />

GIRONA • PLATJA D’ARO<br />

<strong>Girona</strong> 5.00 7.30 10.15 0.40*<br />

Platja d’Aro 5.00 7.30 10.30<br />

* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes<br />

<strong>Girona</strong> 4.30 6.30 8.30 10.40 0.40*<br />

Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.40<br />

<strong>Girona</strong> 6.15 8.30 10.45<br />

Platja d’Aro 7.00 10.00<br />

<strong>Girona</strong> 5.00 7.30 10.15 0.40* <strong>Girona</strong> 8.30 10.30 0.30*<br />

<strong>Girona</strong> 3D 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30<br />

Platja d’Aro 4.10 6.10 8.20 10.30 3D<br />

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entra<strong>de</strong>s per Internet: www.cinesocar.com


LA FITXA<br />

�Estats<br />

Units,<br />

2008.<br />

Gènere: Drama.<br />

Durada: 120 min.<br />

Direcciói guió:<br />

Dennis Lee.<br />

Intèrprets: Julia Roberts,<br />

Willem Dafoe,<br />

Ryan Reynolds, Emily<br />

Watson.<br />

� Albèniz Centre,<br />

Ocine (Gi), Lauren<br />

(Blanes), Roses.<br />

EL PROTAGONISTA<br />

Un actor versàtil.<br />

Willem Dafoe exemplifica<br />

a la perfecció<br />

l’intèrpret<br />

nord-americà que<br />

sap combinar la<br />

gran indústria amb<br />

els projectes més<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts, <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> Spi<strong>de</strong>rman a<br />

l’esmentada Luciérnagas<br />

en el jardín.<br />

Encara més, l’actor<br />

no ha dubtat a l’hora<br />

d’acceptar projectes<br />

<strong>de</strong> prestigiosos<br />

directors europeus<br />

com Lars von Trier o<br />

Theo Angelopoulos.<br />

Ell més que ningú<br />

sap que un bon paper<br />

és difícil <strong>de</strong><br />

trobar.<br />

LA FITXA<br />

�França-Àustria.<br />

2009<br />

Gènere: Drama<br />

Direcció:<br />

Jessica Hausner<br />

Intèrprets: Sylvie<br />

Testud, Léa Seidoux,<br />

Bruno To<strong>de</strong>schini, Gilette<br />

Barbier.<br />

� Albèniz Centre<br />

(<strong>Girona</strong>)<br />

Llums i ombres<br />

d’una família<br />

«LUCIÉRNAGAS EN EL JARDÍN» �JULIA ROBERTS I WILLEM<br />

DAFOE PROTAGONITZEN UN INTENS DRAMA AL VOLTANT D’UNA<br />

FAMÍLIA DEVASTADA PER LA TRAGÈDIA<br />

Molt habitualment, el cinema es serveix<br />

<strong>de</strong> la literatura per realitzar-ne<br />

adaptacions que proporcionin una<br />

bona història per explicar a l’espectador.<br />

El que ja no resulta tan habitual és<br />

que un director s’inspiri en un poema<br />

per a relaitzar la seva obra. Aquest és el<br />

cas <strong>de</strong> Dennis Lee i <strong>de</strong> Luciérnagas en<br />

el jardín, un guió inspirat en els escrits<br />

<strong>de</strong>l poeta nord-americà Robert Frost.<br />

Esperant el miracle<br />

«LOURDES» �L’AUSTRÍACA JESSICA HAUSNER ENS OFEREIX UNA<br />

DEMOLIDORA CRÍTICA ENVERS L’ÚS I L’ABÚS QUE L’ESGLÉSIA EXERCITA<br />

ENVERS ELS POBRES MORTALS NECESSITATS DE MIRACLES<br />

Enmig d’uns dies en els quals hem <strong>de</strong><br />

practicar la penitència i comprovem<br />

com alguns sacerdots no tenen gaire<br />

clar com exercir el seu vot <strong>de</strong> castedat<br />

ens arriba oportunament l’estrena <strong>de</strong><br />

Lour<strong>de</strong>s, un film que posa el dit a la nafra<br />

<strong>de</strong> l’explotació econòmica que realitza<br />

l’Església en aquest lloc <strong>de</strong> pelegrinatge<br />

on els fi<strong>de</strong>ls estan disposats al<br />

que faci falta per tal <strong>de</strong> guarir les seves<br />

feri<strong>de</strong>s.<br />

CARLES RIBAS<br />

La Christine, que s’ha passat gairebé tota<br />

la vida en cadira <strong>de</strong> ro<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix emprendre<br />

un viatge i una estada a Lour<strong>de</strong>s<br />

confiant en els po<strong>de</strong>rs curatius <strong>de</strong>l santuari.<br />

Al llarg <strong>de</strong> la seva estada, coneixerà<br />

un munt <strong>de</strong> personatges formats per malalts<br />

com ella, infermeres o monges, que<br />

es<strong>de</strong>vindran el pebre i la sal <strong>de</strong>ls feixucs<br />

dies d’estada al santuari. Entre aquestes<br />

coneixences, apareixerà un noi, militar<br />

CARLES RIBAS<br />

En el fons, el poema serveix <strong>de</strong> base al<br />

director per, <strong>de</strong> fet, mostrar-nos una<br />

mena d’encoberta obra autobiogràfica.<br />

Aquesta inspiració il·lumina un<br />

guió en el qual la vida familiar <strong>de</strong>l propi<br />

director queda reflexada. Lee, <strong>de</strong>l<br />

qual no hem pogut veure la seva obra<br />

anterior, Jesus Henry Christ, pel fet <strong>de</strong><br />

no haver-se estrenat al nostre país, ens<br />

voluntari <strong>de</strong> la Creu <strong>de</strong> Malta, que tractarà<br />

amb cura i amor les mancances <strong>de</strong> la<br />

protagonista. El recel d’aquesta relació,<br />

sobretot entre unes infermeres que practiquen<br />

el voluntariat simplement per trobar<br />

parella, es farà encara més evi<strong>de</strong>nt<br />

quan la Christine, miraculosament, es<br />

<strong>de</strong>sperti un dia aixecant-se <strong>de</strong> la cadira <strong>de</strong><br />

ro<strong>de</strong>s. El miracle, sembla, s’ha consumat,<br />

però els es<strong>de</strong>veniments, la realitat, torna<br />

amb més duresa que mai.<br />

Jessica Hausner signa un film que no<br />

s’està <strong>de</strong> res a l’hora <strong>de</strong> remarcar l’insult<br />

que suposa jugar amb els sentiments d’unes<br />

persones que troben en el santuari <strong>de</strong><br />

Lour<strong>de</strong>s l’últim refugi <strong>de</strong> la seva fe. Pel·lícula<br />

que sap jugar amb la ironia i el drama<br />

a parts iguals, Lour<strong>de</strong>s s’es<strong>de</strong>vé com<br />

una magnífica troballa dins <strong>de</strong>l panorama<br />

<strong>de</strong>l nou cinema europeu i, sense voler<br />

anunciar es<strong>de</strong>veniments, conté un<br />

<strong>de</strong>ls finals més dramàtics que un espectador<br />

hagi pogut contemplar recentment.<br />

Accents<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />

mostra com a través d’una tragèdia inesperada<br />

les aparents bones relacions<br />

familiars es <strong>de</strong>vasten per donar a llum<br />

tots aquells sentiments que restaven<br />

amagats i totes aquelles frases que no<br />

s’havien mai pronunciat. En Charles,<br />

el patriarca, és un reconegut professor<br />

universitari que està a punt <strong>de</strong> coronar<br />

la seva carrera professional gràcies a<br />

l’imminent ascens a rector <strong>de</strong> la Universitat;<br />

la Lisa, la mare, reprèn els estudis<br />

<strong>de</strong>sprés d’haver-se passat anys i<br />

panys criant els seus fills; en Michael,<br />

el fill gran, s’ha guanyat molt bé la vida<br />

escrivint novel·les romàntiques, mentre<br />

els altres dos germans apunten cap<br />

a a un futur acadèmic brillant. Arrel <strong>de</strong>l<br />

terrible fet que sacsejarà a la família,<br />

tots plegats prescindiran <strong>de</strong> les màscares<br />

per encarar la realitat tot mostrant<br />

les imatges d’un pare <strong>de</strong>spòtic, una<br />

mare frustrada i un fill gran (que funciona<br />

com una mena d’alter ego<strong>de</strong>l director)<br />

el qual es <strong>de</strong>dicarà a novel·lar<br />

CINEMA 03<br />

una vida familiar que, en el fons, sempre<br />

ha estat marcada per la ràbia i la<br />

tristesa.<br />

Tot i que Luciérnagas en el jardínarriba<br />

amb gairebé dos anys <strong>de</strong> retard a<br />

les nostres pantalles i malgrat pugui<br />

aparentar la fesomia d’un drama lacrimògen<br />

<strong>de</strong> diumenge a la tarda, convé<br />

valorar la bona acceptació per part <strong>de</strong>l<br />

públic i la crítica nord-americana en el<br />

moment <strong>de</strong> la seva estrena i, sobretot,<br />

un repertori interpretatiu <strong>de</strong> primera<br />

línia. A banda <strong>de</strong>ls ja esmentats Willem<br />

Dafoe i Julia Roberts (ambdós clars sinònims<br />

<strong>de</strong> garantia), <strong>de</strong>stacar les aparicions<br />

<strong>de</strong> Ryan Reynolds, actor que<br />

sempre s’ha mogut més en el terreny<br />

<strong>de</strong> l’acció però que aposta pel drama a<br />

l’hora d’apuntalar la seva carrera, i d’Emily<br />

Watson, una actriu que <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

moment en què Lars Von Trier la va<br />

triar per interpretar Rompiendo las<br />

Olas no ha parat <strong>de</strong> mostrar pel·lícula<br />

rera pel·lícula les seves virtuts.


04 CINEMA Accents<br />

DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

�����<br />

OBRA MESTRA<br />

����<br />

MOLT BONA<br />

���<br />

BONA<br />

��<br />

INTERESSANT<br />

�<br />

REGULAR<br />

�<br />

DOLENTA<br />

CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA<br />

Cartellera<br />

LA PROGRAMACIÓ<br />

DELS CINEMES DE<br />

GIRONA A LA<br />

PÀGINA 48<br />

DdG<br />

EL ESCRITOR<br />

�����<br />

�França,<br />

Alemanya, Gran Bretanya. 2009. Color. 128 min. Títol original:<br />

«The ghost writer». Direcció: Roman Polanski. Guió: Roman Polanski i Robert Harris,<br />

basat en una novel·la <strong>de</strong> Harris. Intèrprets: Ewan McGregor, Pierce Brosnan,<br />

Kim Cattrall, Olivia Williams, James Belushi, Timothy Hutton, Eli Wallach, Tom Wilkinson.<br />

Albéniz Centre, OCine (<strong>Girona</strong>), Lauren (Blanes). Cines Figueres, Cines<br />

Olot, Arinco (Palamós), OCine (Platja d’Aro. Una <strong>de</strong> les grans virtuts <strong>de</strong> Polanski<br />

és que, a diferència d’altres col·legues <strong>de</strong> professió, sempre ha consi<strong>de</strong>rat el<br />

thriller com un gènere vàlid per prestigiar la seva carrera o, dit d’una altra manera,<br />

igualment eficaç per radiografiar les profun<strong>de</strong>s contradiccions d’un món ancorat en<br />

les aparences. El escritor recull, com Frenético, l’herència <strong>de</strong> Hitchcock, però també<br />

entronca amb un <strong>de</strong>terminat thriller <strong>de</strong>ls 70 que directors <strong>de</strong> la seva mateixa ge-<br />

CÓMO ENTRENAR A TU DRAGÓN<br />

�����<br />

�Estats<br />

Units, 2010. Color. 98 min. Títol original: «How to train your dragon». Direcció: Chris San<strong>de</strong>rs i Dean DeBlois.<br />

Guió: Will Davies, Dean DeBlois i Chris San<strong>de</strong>rs; a partir <strong>de</strong> llibre <strong>de</strong> Cressida Cowell. Música: John Powell. Albéniz Plaça,<br />

OCine (<strong>Girona</strong>, Cinebox (Salt), Lauren (Blanes, Cines Figueres, Cines Olot, Arinco (Palamós), OCine (Platja d’Aro),<br />

Cines Roses. Des <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista artístic, les produccions anima<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Dreamworks semblaven con<strong>de</strong>mna<strong>de</strong>s a ser la versió<br />

vulgaritzada <strong>de</strong> les meravelles <strong>de</strong> Pixar. Amb Cómo entrenar a tu dragón, finalment, la companyia <strong>de</strong> Spielberg aconsegueix<br />

concretar la seva pròpia meravella. La cinta s’articula a partir <strong>de</strong>ls llocs comuns inherents al gènere, amb un protagonista que no<br />

encaixa a la seva comunitat, una agitada relació entre pare i fill i, per <strong>de</strong>scomptat, un discurs sobre el respecte a la diferència.<br />

Però, i aquí resi<strong>de</strong>ix la seva singularitat, no cau mai en la temptació <strong>de</strong> l’adoctrinament: l’aposta <strong>de</strong> Chris San<strong>de</strong>rs i Dean DeBlois<br />

és la <strong>de</strong> posar la faula al servei <strong>de</strong>ls personatges i no a l’inrevés, esforçant-se a evitar dramatitzacions innecessàries (serveixi<br />

com a exemple l’escena on el drac és capturat pels víkings, tot un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> contenció expositiva) i controlant, amb una precisió<br />

gairebé cirurgiana, tots els gags que es <strong>de</strong>riven <strong>de</strong> la contemporaneïtat <strong>de</strong>l jove protagonista. Aquí no hi ha conyes referencials<br />

ni anacronismes gratuïts, sinó una reflexió sobre el que ens fa iguals en un món que s’entossu<strong>de</strong>ix a separar-nos, materialitzada<br />

en un final tan atípic com emotiu. Pel camí queda una autèntica <strong>de</strong>mostració <strong>de</strong> força visual que es reflecteix tant en l’impagable<br />

disseny <strong>de</strong>l drac com en imatges tan eloqüents com la <strong>de</strong> la batalla final, en què la intensitat <strong>de</strong> la lluita es visibilitza a través<br />

<strong>de</strong>ls núvols per l’impacte <strong>de</strong> boles <strong>de</strong> foc. PEP PRIETO<br />

neració, com l’enyorat Sidney Pollack, van contribuir a solidificar. A partir d’aquí, el<br />

darrer film <strong>de</strong> Polanski funciona a dos nivells. Per una banda, fa una paràbola política<br />

que, tot i ben engranada, acaba erigint-se en el menys interessant <strong>de</strong> la funció,<br />

una mica com passa a Paul Greengrass a Green Zone. Per l’altra, estem davant<br />

d’un brillant exercici d’estil que l’encerta en la seva subversió, precisament, <strong>de</strong>ls<br />

cànons genèrics: Polanski se serveix <strong>de</strong>ls mecanismes <strong>de</strong>l thriller per plantejar un<br />

drama gens convencional sobre l’escassa correspondència entre la imatge pública i<br />

l’esfera privada, i ho fa convertint el personatge principal en el perfecte reflex <strong>de</strong><br />

la <strong>de</strong>sconcertada mirada <strong>de</strong> l’espectador. La mala bava implícita a El escritor no<br />

emana, doncs, <strong>de</strong>l seu discurs, sinó <strong>de</strong> l’aposta formal d’un cineasta que ha <strong>de</strong>purat<br />

les seves formes amb una precisió astoradora. La pel·lícula acaba sent, al capdavall,<br />

com el polític que encarna Pierce Brosnan, un magnífic i carismàtic embolcall<br />

per a un caramel enverinat. PEP PRIETO<br />

LOURDES<br />

�����<br />

�França,<br />

Alemanya, Àustria. 2009. 99<br />

min. Drama. Direcció i Guió: Jessica Hausner.<br />

Fotografia: Martin Gschlacht. Muntatge:<br />

Karina Ressler. Intèrprets: Gilette Barbier,<br />

Gerhard Liebmann, Léa Seydoux, Sylvie Testud,<br />

Bruno To<strong>de</strong>schini, Irma Wagner, Jackie<br />

Wulf. Albèniz Centre (<strong>Girona</strong>). Hereva <strong>de</strong><br />

la incòmoda mirada <strong>de</strong>ls seus compatriotes<br />

Ulrich Seidl i Michael Haneke, l'austríaca Jessica<br />

Hausner aconsegueix accedir per fi a<br />

les pantalles espanyoles (busquin Lovely<br />

Rita i Hotel, els seus anteriors llargmetratges)<br />

amb Lour<strong>de</strong>s, que també suposa la<br />

seva més gran fita fins avui. En contra <strong>de</strong>l<br />

que es podria esperar, la directora no afronta<br />

el relat <strong>de</strong>l pelegrinatge d'un grup <strong>de</strong> malalts<br />

i creients a la famosa localitat francesa<br />

a la recerca <strong>de</strong> la salvació miraculosa <strong>de</strong>s<br />

d'un punt <strong>de</strong> vista irònic, opció tan fàcil com<br />

agraïda, sinó que ho fa <strong>de</strong>s d'una perspectiva<br />

distanciada, observant els fets <strong>de</strong> manera<br />

freda i rigorosa, sense posar-se mai per<br />

damunt d'ells amb irritant suficiència intel·lectual<br />

o aires d'agnòstica superioritat. I<br />

per això, precisament, la pel·lícula resulta<br />

tan <strong>de</strong>molidora.<br />

Prova <strong>de</strong> la complexitat <strong>de</strong> la proposta<br />

són els quatre premis obtinguts pel film en<br />

el Festival <strong>de</strong> Venècia, entre ells, el <strong>de</strong>l jurat<br />

catòlic i el d'un grup <strong>de</strong>claradament ateu.<br />

Tots dos van saber reconèixer, més enllà <strong>de</strong><br />

dogmatismes, la subtilesa d'una cinta sobre<br />

la fe i l'esperança que advoca pel realisme<br />

en tota la seva cruesa, que evita la temptació<br />

<strong>de</strong> la sàtira i el melodrama, que proposa<br />

diverses lectures i elu<strong>de</strong>ix amb intel·ligència<br />

el sentimentalisme barat. Imprescindible.<br />

EDUARDO GUILLOT


1<br />

4<br />

8<br />

11<br />

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45<br />

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45<br />

4.30 - 6.30<br />

4.15 - 6.15 - 8.15<br />

Versió Digital 3D<br />

16 anys<br />

12 anys<br />

Apta<br />

Apta<br />

2<br />

5<br />

8<br />

12<br />

4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.35<br />

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45<br />

8.15 - 10.35<br />

4.15 - 6.25 - 8.35<br />

12 anys<br />

12 anys<br />

12 anys<br />

7 anys<br />

3<br />

6<br />

9<br />

13<br />

Accents<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />

4.15 - 6.15 - 8.15<br />

4.00 - 8.30<br />

Guanyadora Oscar millor pel·lícula estrangera<br />

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45<br />

Versió Digital 3D<br />

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45<br />

12 anys<br />

13 anys<br />

12 anys<br />

12 anys<br />

3<br />

7<br />

10<br />

PUBLICITAT 05<br />

10.35<br />

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45<br />

4.30 - 10.45 (dis. 3)<br />

4.00 - 6.00 - 8.00 - 10.00<br />

Sala 6 EN TIERRAHOSTIL<br />

6.15 - 10.45<br />

13 anys<br />

Sala 11 AVATAR 3D<br />

10.15 (excepte dijous dia 1)<br />

7 anys<br />

Sala 11 CRÓNICAS DRAKONIANAS<br />

10.35 (dijous dia 1)<br />

13 anys<br />

Sala 12 BROTHERS - HERMANOS<br />

10.35<br />

13 anys<br />

Tel. 972 41 01 10<br />

ALBÈNIZ CENTRE<br />

Tel. 972 41 06 60<br />

ALBÈNIZ PLAÇA<br />

13 anys<br />

12 anys<br />

12 anys


06 LLIBRES Accents<br />

DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

Els més<br />

venuts<br />

SÍLVIA SOLER<br />

Una família <strong>de</strong> sèrie<br />

COLUMNA, 175 PÀGINES<br />

Com crear una família XXL<br />

� L’Oriol i la Maria ja no són joves i tenen<br />

un passat, i uns fills, i unes exparelles i<br />

unes famílies que tenen les seves pecu -<br />

liaritats. I malgrat tot, estan disposats a<br />

crear una família. I per aconseguir-ho<br />

comptaran amb la inesperada intromissió<br />

<strong>de</strong> la tia Antigua, que <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix intervenir<br />

en el futur <strong>de</strong> la seva neboda més<br />

mo<strong>de</strong>rna i <strong>de</strong>screguda.| DdG<br />

LIZ WILLIAMS<br />

Almas en guerra<br />

LA FACTORÍA DE IDEAS, 315 PÀGINES<br />

Un festival gòtic per a la imaginació<br />

� En un futur molt llunyà, la <strong>de</strong> ferro <strong>de</strong>l<br />

Matriarcat Marcià governa una Terra <strong>de</strong>s -<br />

truïda i inundada. Una guerrera marciana<br />

ha <strong>de</strong> viatjar a la Terra per protegir una<br />

nena especial d’una amenaça<br />

<strong>de</strong>sconeguda. Aquesta nena és Lunae,<br />

una clon amb un extraordinari llegat, que<br />

envelleix a una velocitat antinatural i té el<br />

do <strong>de</strong> manipular el temps.| DdG<br />

FICCIÓ EN CATALÀ<br />

1�<br />

Se sabrà tot<br />

XAVIER BOSCH<br />

PROA<br />

2�<br />

Els convidats<br />

EMILI TEIXIDOR<br />

COLUMNA<br />

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA<br />

ENRIQUE<br />

VILA-MATAS<br />

Dublinesca<br />

SEIX BARRAL<br />

TED HUGHES<br />

Gau<strong>de</strong>te<br />

LUMEN, 482 PÀGINES<br />

Un <strong>de</strong>ls llibres més experimentals <strong>de</strong>l s.XX<br />

� Ted Hughes, un <strong>de</strong>ls grans poetes an -<br />

glesos <strong>de</strong>l nostre temps, va escriure Gau -<br />

<strong>de</strong>te en la cúspi<strong>de</strong> <strong>de</strong> la seva maduresa<br />

poètica i va bolcar en l’obra tota la seva<br />

experiència i capacitat <strong>de</strong> risc. Gau<strong>de</strong>te<br />

aconsegueix passar les fronteres <strong>de</strong> la<br />

poesia per convertir-se en un llibre in<strong>de</strong> -<br />

finible, polièdric. Una obra mes tra,<br />

traduïda per primer cop al castellà.| DdG<br />

JOAQUIM CARBÓ<br />

Sant Jordi mata l’aranya<br />

BAULA, 83 PÀGINES<br />

Un nou títol d’un autor clàssic per a joves<br />

� La Lídia i en Miquel són dos amics que<br />

busquen l’esperit <strong>de</strong> les llegen<strong>de</strong>s en la<br />

vida <strong>de</strong> cada dia. Tots dos saben versions<br />

ben diferents <strong>de</strong> la <strong>de</strong> Sant Jordi, que<br />

representa el triomf <strong>de</strong>l Bé sobre el Mal.<br />

Un bon dia, els dos amics creuen que<br />

l’ardit cavaller, vencedor <strong>de</strong>l drac, s’ha<br />

posat al seu costat per ajudar-los a sortir<br />

<strong>de</strong>l pas.| DdG<br />

3�<br />

Bulevard<br />

<strong>de</strong>ls francesos<br />

FERRAN TORRENT<br />

COLUMNA<br />

4�<br />

Diga’m qui sóc<br />

JULIA NAVARRO<br />

ROSADELSVENTS<br />

5�<br />

Tenim un nom<br />

VICENÇ VILLATORO<br />

PLANETA<br />

NO-FICCIÓ CATALÀ<br />

1�<br />

Esplendor i<br />

glòria <strong>de</strong> la<br />

Internacional<br />

Papanates<br />

QUIM MONZÓ<br />

QUADERNS CREMA<br />

GIANI STUPARICH<br />

L’illa<br />

MINÚSCULA, 108 PÀGINES<br />

Publicada per primera vegada el 1942<br />

� Un home malalt <strong>de</strong>mana al seu fill que<br />

abandoni uns dies les muntanyes on<br />

passa l’estiu i que l’acompanyi, potser per<br />

última vegada, a l’illa adriàtica on va<br />

néixer. El retrobament en aquell paisatge<br />

lluminós, tenyit <strong>de</strong> records, resulta <strong>de</strong>cisiu<br />

per als dos. Un d’ells <strong>de</strong>scobrirà què<br />

significa <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong>scendència; l’altre<br />

afrontarà el sentit <strong>de</strong> la pèrdua.| DdG<br />

ÁNGEL GABILONDO<br />

Palabras a mano<br />

EDITORIAL QUADRIVIUM, 82 PÀGINES<br />

Una invitació a escoltar, a actuar<br />

� Des d’un enfocament positiu i<br />

constructiu, Palabras a mano aborda<br />

preocupacions comunes, personals i<br />

socials, com l’educació, la voluntat o el<br />

coneixement d’un mateix. Sense caure en<br />

la formació <strong>de</strong> receptes màgiques per<br />

escapar <strong>de</strong> les situacions complica<strong>de</strong>s, el<br />

text assenyala camins per emprendre el<br />

camí <strong>de</strong> viure amb alegria.| DdG<br />

2�<br />

Córrer per<br />

ser feliç<br />

ARCADI ALIBÉS<br />

ARA LLIBRES<br />

3�<br />

Els plats<br />

trencats<br />

FRANCESC SANUY<br />

LA MAGRANA<br />

«DUBLINESCA», EL PRIMER LLIBRE QUE ENRIQUE VILA-MATAS PUBLICA DESPRÉS DEL SEU<br />

«DIVORCI» DE L’EDITORIAL ANAGRAMA, HA DESPERTAT SUSPICÀCIES. L’ESCRIPTOR NEGA<br />

HAVER-SE INSPIRAT EN JORGE HERRALDE I ASSENYALA QUE LES DUES FIGURES, AUTOR I<br />

EDITOR, SÓN UNA «PARELLA TRÀGICA»<br />

«La literatura seguirà»<br />

L’últim llibre d’Enrique Vila-Matas,<br />

Dublinesca, s’endinsa en l’univers<br />

cultural i humà <strong>de</strong> la capital<br />

d’Irlanda a travé <strong>de</strong> la història d’un<br />

editor fracassat, personal i<br />

professionalment, que, segons<br />

l’autor, no està inspirat en el seu<br />

antic editor d’Anagrama, Jorge<br />

Herral<strong>de</strong>. Enrique Vila-Matas<br />

remarca que quan escrivia aquest<br />

llibre no sabia que canviaria<br />

d’editorial i passaria d’Anagrama,<br />

amb la qual ha publicat tota la seva<br />

vida, a Seix Barral, <strong>de</strong>l Grup Planeta,<br />

com va succeir el passat estiu.<br />

P.H.<br />

El protagonista <strong>de</strong> Dublinesca, <strong>de</strong> nom<br />

Samuel Riba, és ficció. «Però té molt <strong>de</strong><br />

mi –afegeix– i d’altres editors, bastants»,<br />

que ha conegut al llarg <strong>de</strong> la seva carrera<br />

literària. «Hauria fet una novel·la diferent»,<br />

diu Vila-Matas, si l’editor <strong>de</strong> la<br />

seva nova obra estigués basat en el seu<br />

antic editor, amb el qual no s’ha vist «<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> fa mesos», coincidint amb el seu divorci<br />

professional. No obstant això, l’autor<br />

ha <strong>de</strong>finit la seva relació amb Anagrama<br />

com «estimulant i lliure i, en tot<br />

cas, bona», tot i que ha reconegut que,<br />

com en totes les vivències <strong>de</strong> molts anys,<br />

s’han produït discrepàncies, en les quals<br />

no ha volgut aprofundir.<br />

Enrique Vila-Matas «no entendria»<br />

que no existissin els editors juntament<br />

amb els escriptors en el món literari. «Són<br />

parelles tràgiques», assenyala l’escriptor<br />

per parlar <strong>de</strong> la relació entre les dues professions,<br />

en què els editors necessiten <strong>de</strong>ls<br />

escriptors <strong>de</strong> tal manera que «a vega<strong>de</strong>s<br />

es <strong>de</strong>sperten suats a la nit recordant<br />

que els que escriuen són els autors».<br />

Convertit <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa temps en escriptor<br />

<strong>de</strong> culte, Enrique Vila-Matas (Barcelona,<br />

1948) ha <strong>de</strong>clarat que la seva nova<br />

obra li ha permès saltar al món anglosaxó<br />

a través d’Irlanda i, especialment, a Dublín<br />

i als seus escriptors més venerats –Ja-<br />

DIARI DE GIRONA<br />

L’escriptor barceloní Enrique Vila-Matas, en el seu <strong>de</strong>but amb Seix Barral.<br />

mes Joyce i Oscar Wil<strong>de</strong>– i a d’altres que<br />

no ho són tant, com Samuel Beckett, poc<br />

reconegut en el seu país, segons la seva<br />

opinió. Dublinesca acull diferents temàtiques<br />

com la beguda, el somni que<br />

es compleix, el paper <strong>de</strong> l’editor en el món<br />

actual, la persona gran amb pares ancians<br />

i les relacions amb fantasmes, entre d’altres.<br />

Vila-Matas, si hagués d’explicar la<br />

seva obra a un amic, la <strong>de</strong>finiria com un<br />

passeig privat al llarg <strong>de</strong>l pont que enllaça<br />

el món quasi excessiu <strong>de</strong> Joyce, amb el<br />

més lacònic <strong>de</strong> Beckett, i, en <strong>de</strong>finitiva,<br />

<strong>de</strong>l trajecte que va <strong>de</strong> la riquesa d’un irlandès<br />

a la <strong>de</strong>liberada penúria <strong>de</strong> l’altre;<br />

<strong>de</strong> l’era Gutenberg –<strong>de</strong> la qual l’editor celebra<br />

un funeral a l’obra– a Internet. En<br />

aquest sentit, va confessar que aquest<br />

canvi l’ha viscut <strong>de</strong> forma personal, ja que<br />

<strong>de</strong>s que va <strong>de</strong>cidir tenir ordinador fins al<br />

seu entusiasme pel treball a la xarxa han<br />

passat <strong>de</strong>u anys «<strong>de</strong> transició. Els qui presenten<br />

aquest canvi com el final d’una<br />

era, exageren, ja que la verda<strong>de</strong>ra preocupació<br />

vindria <strong>de</strong> la <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong> l’escriptura,<br />

el pensament o el llenguatge»,<br />

assenyala. «La literatura seguirà, adoptant<br />

formes diferents», va dir.<br />

Gràcies a Dublinesca, que va sorgir<br />

d’un somni molt intens <strong>de</strong> l’autor, aquest<br />

es va interessar per la ciutat <strong>de</strong> Dublín,<br />

que posteriorment ha conegut en diversos<br />

viatges, una ciutat que és melancòlica,<br />

«com el temps». També a la capital<br />

irlan<strong>de</strong>sa ha participat en la celebració<br />

<strong>de</strong>l Bloomsday, que cada 16 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> 1954 ret homenatge al personatge<br />

principal <strong>de</strong> l’obra Ulisses, <strong>de</strong> James Joyce,<br />

a través <strong>de</strong> l’honorable Ordre <strong>de</strong>l Finnegans,<br />

a la qual pertany, juntament amb<br />

altres escriptors espanyols.<br />

Dublinesca sortirà a la venda a Espanya<br />

i a França, on l’autor serà el convidat<br />

espanyol en la celebració <strong>de</strong>l 30 aniversari<br />

<strong>de</strong>l Saló <strong>de</strong>l Llibre <strong>de</strong> París, juntament<br />

amb escriptors tan reconeguts d’altres països<br />

com Doris Lessing, Salman Rushdie<br />

i Paul Auster.<br />

4 �<br />

En l’escena<br />

<strong>de</strong>l crim<br />

CLÀUDIA PUJOL<br />

COLUMNA


5�<br />

El secret<br />

RHONDA BYRNE<br />

ENTRAMAT<br />

FICCIÓ CASTELLÀ<br />

1�<br />

El asedio<br />

ARTURO PÉREZ<br />

REVERTE<br />

ALFAGUARA<br />

RAVEN HART<br />

La seducción <strong>de</strong>l vampiro<br />

PANDORA, 278 PÀGINES<br />

Un conte obscur i <strong>de</strong>liciós que atrapa<br />

� William és un vampir amb una bonica i<br />

llarga vida <strong>de</strong> «no mort», amb una tapadora<br />

com a un <strong>de</strong>ls pilars més eminents <strong>de</strong> la<br />

societat <strong>de</strong> Savannah. Ara, un antic ene mic<br />

ha vingut a buscar-lo. És el vampir que el va<br />

crear, que no s’aturarà fins que<br />

aconsegueixi el més preuat per a William (la<br />

seva esti mada, les seves propietats i el seu<br />

antic exalumne i company vampir Jack).| DdG<br />

ROGER TARTERA<br />

El Rus. La mort<br />

<strong>de</strong>l pronom feble<br />

ALREVÉS, 192 PÀGINES<br />

Un escriptor que cava la seva pròpia tomba<br />

� El Rus, amb 35 anys, gaudia <strong>de</strong> ser la<br />

nova veu <strong>de</strong> la literatura catalana, mimat<br />

pels mitjans <strong>de</strong> comunicació, un <strong>de</strong>ls més<br />

venuts. Però un dia comet l’error <strong>de</strong> ser po -<br />

líticament incorrecte al programa <strong>de</strong> la Mò -<br />

nica Terribas. Expulsat <strong>de</strong>l cercle li te rari ca -<br />

talà, es veurà obligat a treballar com a pro -<br />

fessor <strong>de</strong> català, feina que <strong>de</strong>testa.| DdG<br />

2�<br />

Venganza<br />

en Sevilla<br />

MATILDE ASENSI<br />

PLANETA<br />

3�<br />

Dime quién soy<br />

JULIA NAVARRO<br />

PLAZA&JANÉS<br />

4�<br />

Fin<br />

DAVID MONTEAGUDO<br />

EL ACANTILADO<br />

5�<br />

Dublinesca<br />

ENRIQUE VILA-<br />

MATAS<br />

SEIX BARRAL<br />

MIKE DASH<br />

La primera familia<br />

DEBATE, 509 PÀGINES<br />

El naixement <strong>de</strong> la màfia americana<br />

� Per primera vegada, un llibre es<br />

nodreix d’arxius nordamericans i italians<br />

gairebé <strong>de</strong>sconeguts, <strong>de</strong> documents<br />

<strong>de</strong>sclassificats <strong>de</strong>ls serveis secrets, <strong>de</strong>ls<br />

arxius policials i judicials novaiorquesos,<br />

així com d’entrevistes amb els últims<br />

supervivents <strong>de</strong> la família Morello-<br />

Terranova, per explicar el naixement <strong>de</strong><br />

Little Italy i els seus clans mafiosos.| DdG<br />

RAMÓN FERNÁNDEZ DURÁN<br />

Tercera piel<br />

VIRUS EDITORIAL, 78 PÀGINES<br />

Societat <strong>de</strong> la imatge i conquesta <strong>de</strong> l’ànima<br />

� El segle XXI serà testimoni d’un canvi<br />

espectacular: la conquesta <strong>de</strong> les so cie -<br />

tats humanes per la imatge, i la creixent<br />

supeditació a aquesta <strong>de</strong>l text escrit i el<br />

so, creant una verta<strong>de</strong>ra realitat virtual.<br />

Aquesta transformació es produeix en el<br />

marc <strong>de</strong> l’expansió <strong>de</strong>l capitalisme a<br />

escala global, possiblitada per la creació<br />

<strong>de</strong> la Tercera Pell (o infoesfera).| DdG<br />

NO-FICCIÓ CASTELLÀ<br />

1�<br />

El viaje al po<strong>de</strong>r<br />

<strong>de</strong> la mente<br />

EDUARDO PUNSET<br />

DESTINO<br />

Albert Espinosa es <strong>de</strong>svetlla per<br />

escriure la seva primera novel·la<br />

ACABA DE PUBLICAR «TODO LO QUE PODRÍAMOS SIDO TÚ Y YO SI NO FUÉRAMOS TÚ Y YO»<br />

El guionista, director <strong>de</strong> cine, actor,<br />

dramaturg i autor <strong>de</strong> l’exitós llibre El<br />

món groc, Albert Espinosa <strong>de</strong>buta en<br />

la novel·la <strong>de</strong> ficció amb Todo lo que<br />

podríamos haber sido tú y yo si no<br />

fuéramos tú y yo, una història<br />

d’amor «diferent» ambientada en<br />

un món imaginari en què les<br />

persones ja no per<strong>de</strong>n el temps en<br />

dormir.<br />

EUROPA PRESS/DdG<br />

Tot i que Albert Espinosa aclareix que<br />

la seva no és una novel·la <strong>de</strong> ciència ficció,<br />

el cert és que apareixen molts <strong>de</strong>ls<br />

elements fantàstics que caracteritzen<br />

la seva obra, com el do que posseeix Marcos,<br />

el protagonista: «Quan troba una persona<br />

veu quin és el seu record més feliç<br />

i més trist i els dotze que hi ha entremig»,<br />

diu el seu autor, que també ha imaginat<br />

un món futur on, gràcias a una pastilla<br />

que podia haver inventat el seu avi, que<br />

era farmacèutic, la gent no dorm.<br />

Inspirat, segons afirma, per l’escriptura<br />

<strong>de</strong>l Stephen King <strong>de</strong> no terror i l’estil d’Haruki<br />

Murakami, el llibre té un punt<br />

d’«emoció i tendresa» que es fa evi<strong>de</strong>nt<br />

en Marcos, «un personatge que no sap<br />

enamorar-se» i que Espinosa compara<br />

amb el peó <strong>de</strong>ls escacs, que, lluny <strong>de</strong>ls<br />

moviments grandiloqüents <strong>de</strong> cavalls i<br />

alfils, «aconsegueix menjar-se la reina<br />

passet a passet».<br />

Marcos està marcat a més per la mort<br />

<strong>de</strong> la seva mare, una famosa ballarina<br />

que ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong> petit li va parlar <strong>de</strong> sexe, i<br />

que serveix a l’escriptor per abordar la<br />

i<strong>de</strong>a d’una «autòpsia sexual» feta en<br />

vida, amb un diagnòstic sobre les carí-<br />

L’autor, Albert Espinosa (Barcelona, 1973).<br />

cies, petons i murmuris que una persona<br />

rep al llarg <strong>de</strong> l’any.<br />

Si quan va dirigir No me pidas que te<br />

besé porque te besaré segurament hi va<br />

haver «rotllos» entre espectadors i taquillers,<br />

Espinosa confia que també<br />

sorgeixi l’amor quan els lectors parlin als<br />

llibreters <strong>de</strong> Todo lo que podríamos haber<br />

sido tú y yo si no fuéramos tú y yo, un<br />

títol que va robar d’una conversa en un<br />

bar, quan una noia <strong>de</strong>ixava al seu xicot.<br />

Autor prolífic <strong>de</strong> guions, pel·lícules i llibres,<br />

Albert Espinosa presentarà en el<br />

pròxim Festival <strong>de</strong> Cine Espanyol <strong>de</strong> Màlaga<br />

Herois, un film <strong>de</strong> Pol Freixas <strong>de</strong>l<br />

Accents<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />

DIARI DE GIRONA<br />

qual ha escrit el guió. Mentrestant, ja prepara<br />

Planta 5ª, que comptarà amb els<br />

mateixos actors que la primera entrega<br />

i es rodarà, previsiblement, a Fuerteventura.<br />

Abans que s’estreni arribarà el<br />

remake suís <strong>de</strong> Planta 4ª i la sèrie <strong>de</strong> televisió<br />

Pulseres vermelles que ha escrit per<br />

a TV3.<br />

Després <strong>de</strong> passar «mitja vida en hospitals»<br />

per un càncer que va patir <strong>de</strong> nen,<br />

<strong>de</strong> naturalesa optimista i amb temps per<br />

a tot, Albert Espinosa (Barcelona, 1973)<br />

no necessita cap pastilla que el mantingui<br />

<strong>de</strong>spert: «Si una cosa t’ensenya el càncer<br />

és a aprofitar al màxim el minut».<br />

2�<br />

La hora <strong>de</strong><br />

los sensatos<br />

LEOPOLDO ABADÍA<br />

ESPASA CALPE<br />

ALBERT<br />

ESPINOSA<br />

3�<br />

El secreto<br />

RHONDA BYRNE<br />

URANO<br />

Todo lo que<br />

podríamos<br />

sido tú y yo si<br />

no fuéramos<br />

tú y yo<br />

GRIJALBO<br />

LLIBRES 07<br />

JOAN PONS<br />

La casa <strong>de</strong> gel<br />

BROMERA, 204 PÀGINES<br />

La història d’amor <strong>de</strong> l’home més lleig<br />

� Després d’estudiar a Barcelona, Simó<br />

torna a Menorca amb el triple objectiu <strong>de</strong><br />

trobar feina, escriure una novel·la i casarse.<br />

Enamorat d’una bella peixatera,<br />

treballa <strong>de</strong> periodista i reescriu la novel·la<br />

que ha <strong>de</strong> fer que aquesta l’estimi tot i els<br />

seus trets simiescos. Un esforç que el<br />

guia també en la resolució <strong>de</strong>l secret més<br />

ben guardat <strong>de</strong>l seu pare.| DdG<br />

RUSSELL WHITFIELD<br />

Gladiadora<br />

LA FACTORÍA DE IDEAS, 348 PÀGINES<br />

Acció intensa, sang i sexe<br />

� Sota el mandat <strong>de</strong>ls emperadors flavis,<br />

la passió per la novetat i el combat han do -<br />

nat lloc a una nova classe <strong>de</strong> guerrer: la gla -<br />

diadora. Després <strong>de</strong>l naufragi <strong>de</strong>l seu barco,<br />

la sacerdotessa espartana Lisandra passa a<br />

ser propietat <strong>de</strong> l’amo <strong>de</strong>l ludus per a<br />

gladiadores més important. Obli ga da a<br />

lluitar per sobreviure, les aptituds letals <strong>de</strong><br />

Lisandra es guanyen l’adulació <strong>de</strong> tots.| DdG<br />

4�<br />

Superar la<br />

adversidad<br />

LUIS ROJAS MARCOS<br />

ESPASA CALPE<br />

5�<br />

El po<strong>de</strong>r<br />

<strong>de</strong>l ahora<br />

ECKHART TOLLE<br />

GAIA<br />

Literatura<br />

<strong>de</strong>l <strong>de</strong>liri<br />

� El viatge i el <strong>de</strong>liri com a<br />

univers creatiu és el que<br />

ofereix W.G. Sebald en el<br />

volum <strong>de</strong> narracions «Vértigo»<br />

PERE CALONGE<br />

Un <strong>de</strong>ls atractius indiscutibles <strong>de</strong> les<br />

obres <strong>de</strong> Sebald és la incitació constant:<br />

la <strong>de</strong> la literatura que mai no acaba en<br />

ella mateixa, sinó que s’expan<strong>de</strong>ix teixint<br />

connexions amb referents diversos.<br />

El saber literari <strong>de</strong> l’autor, doncs, no es<br />

tradueix en exhibicionisme o en indigestió<br />

per excés <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s erudites,<br />

sinó en la capacitat <strong>de</strong> portar el lector<br />

a indagar en altres mons fora <strong>de</strong>l llibre<br />

que està llegint.<br />

En un segon pla hi ha, també, la<br />

qüestió formal: l’híbrid textual que<br />

conforma sempre les seves obres, inclassificables<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l<br />

gènere. A Vértigo, per exemple, l’aparença<br />

externa pot remetre a un recull <strong>de</strong><br />

quatre narracions; però, la realitat és que<br />

en la prosa hipnòtica <strong>de</strong> l’autor alemany<br />

es combinen –<strong>de</strong> manera natural i<br />

sense límits precisos– el relat <strong>de</strong> viatge,<br />

l’assaig, la investigació literària, el dietari,<br />

la història novel·lada o la biografia.<br />

Això, i la dissolució constant <strong>de</strong> la frontera<br />

entre realitat i ficció, la tendència<br />

essencial a la digressió, i la bellesa <strong>de</strong> la<br />

prosa, en són els trets més distintius i recurrents.<br />

El viatge torna a ser el fil conductor<br />

a Vértigo; i ens hi trobem novament amb<br />

aquella col·lecció d’imatges –fotografies,<br />

dibuixos, retalls <strong>de</strong> premsa, factures <strong>de</strong><br />

restaurant, etc.– dissemina<strong>de</strong>s al llarg<br />

<strong>de</strong>l text, a manera <strong>de</strong> relíquies recolli<strong>de</strong>s<br />

en la ruta per evi<strong>de</strong>nciar la veracitat<br />

d’allò que se’ns està contant.


08 MÚSICA Accents<br />

DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

Apunts<br />

VIDEOCLIP<br />

L’«Animal salvatge»<br />

<strong>de</strong> Sanjosex<br />

Animal salvatge és el primer vi<strong>de</strong>oclip<br />

extret <strong>de</strong>l nou disc <strong>de</strong> Sanjosex,<br />

Al marge d’un camí. El realitzador<br />

Pol Ponsarnau ha posat imatges<br />

a la cançó, un cant a la sensualitat i<br />

a les contradiccions <strong>de</strong> la vida en<br />

parella. El tercer disc <strong>de</strong>l músic empordanès<br />

és un d’aquells que fan<br />

olor <strong>de</strong> clàssic, con<strong>de</strong>mnat a fer-nos<br />

companyia durant un bon grapat<br />

d’anys. Produït per Ricky Falkner,<br />

representa la consolidació <strong>de</strong> Sanjosex<br />

entre els grans noms <strong>de</strong> la Cançó,<br />

tal com ha <strong>de</strong>stacat ja la crítica<br />

especialitzada. Es tracta d’un disc<br />

on Carles Sanjosé es mira al mirall<br />

per veure qui és i d’on ve. O millor<br />

dit: qui som i d’on venim. I ens convida<br />

a submergir-nos molt més enllà<br />

<strong>de</strong> la quotidianitat que suggereixen<br />

les lletres.<br />

«REMIX IT AGAIN!»<br />

L’àlbum <strong>de</strong> remescles<br />

<strong>de</strong> The Cherry Boppers<br />

Són molts els avantatges que<br />

ofereixen al músic un bon àlbum <strong>de</strong><br />

remescles. A més <strong>de</strong> reactivar l’interès<br />

per un treball que ja s’ha pogut<br />

traspaperar en la bogeria <strong>de</strong> les novetats,<br />

s’adapten les peces per al<br />

seu consum a les pistes <strong>de</strong> ball,<br />

cosa que significa una difusió alternativa<br />

(fa dèca<strong>de</strong>s era la majoritària)<br />

ahora que un enriquidor i honest<br />

exercici <strong>de</strong> reciclatge d’allò ja<br />

creat. Un bon remesclador pot portar<br />

la cançó per camins estilístics<br />

que ni els propis autors haguessin<br />

mai imaginat, i és el cas d’aquest<br />

Remix it again!, <strong>de</strong> The Cherry Boppers,<br />

que ens acosten al hip hop,<br />

afrobeat, reggae dub, o electro<br />

funk.<br />

El cantant d’Isla Cristina Manuel Carrasco actua a Millenium per presentar la reedició <strong>de</strong>l seu últim disc, «Inercia».<br />

Concerts per<br />

a tots els gustos<br />

�UNA<br />

NIT I TRES PROPOSTES MOLT DIFERENTS: MANUEL CARRASCO,<br />

ROGER MAS I 100 ELEPHANTS SERAN DIVENDRES ALS ESCENARIS GIRONINS<br />

SDF<br />

Manuel Carrasco<br />

MILLENIUM (SILS)<br />

� Divendres 9, 22.30 h (obertura<br />

<strong>de</strong> portes, 21 h). � 20 € / 23 €.<br />

ANA RODRÍGUEZ<br />

Ja ha quedat enrere la seva etapa<br />

televisiva i Manuel Carrasco ha<br />

aconseguit <strong>de</strong>ixar enrere l’etiqueta<br />

<strong>de</strong> «triunfito». Quatre discos publicats<br />

<strong>de</strong>s que va sortir <strong>de</strong> l’Acadèmia<br />

d’Operación Triunfo (l’andalús va<br />

participar en la segona edició, la mateixa<br />

que la catalana Beth) avalen<br />

aquest jove cantant.<br />

Divendres serà a l’escenari <strong>de</strong><br />

Millenium per interpretar temes<br />

EN LAFOTO, LLUÏSA FERRER I RAMIÓ, PRESIDENTA FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONA<br />

I PAU JORDÀ I CUADRADO, GERENT ESPAI GIRONÈS.<br />

<strong>de</strong>l seu darrer treball discogràfic,<br />

Inercia, publicat el 2008 però <strong>de</strong>l qual<br />

va sortir l’any passat una edició especial.<br />

LES CANÇONS TEL·LÚRIQUES<br />

Roger Mas<br />

TEATRE DE ROSES<br />

� Divendres 9, 22 h. � 10 €.<br />

Fa poc el <strong>de</strong>finien com el millor<br />

cantant i la veu més bonica que ha<br />

donat la cantautoria catalana, així<br />

com l’ambaixador <strong>de</strong> la cançó europea<br />

a Catalunya. Els seus directes<br />

són sorprenents, amb una càrrega<br />

estranya <strong>de</strong> dinamisme i seducció<br />

que els fan únics.<br />

Les cançons tel·lúriques <strong>de</strong> Roger<br />

Mas són un treball obert amb l'objectiu<br />

<strong>de</strong> trobar una línia musical <strong>de</strong><br />

caire espiritual en sintonia amb la<br />

tradició pròpia, i amb l'ajuda <strong>de</strong> les<br />

diverses tradicions <strong>de</strong>l món. Aquest<br />

treball ha estat consi<strong>de</strong>rat entre els<br />

50 millors discos <strong>de</strong> la dècada en<br />

l’àmbit internacional. La seva posada<br />

en escena, <strong>de</strong> la mà d’una banda<br />

<strong>de</strong> gran qualitat, no fa més que refermar<br />

la seva gran qualitat i assegurar<br />

un espectacle imprescindible.<br />

EL GRUP DEL MES<br />

100 elephants<br />

LA MIRONA (SALT)<br />

� Divendres 9, 23 h. � 5 €.<br />

Roger Mas.<br />

DIARI DE GIRONA<br />

DIARI DE GIRONA<br />

Els gironins 100 elephants són el<br />

grup d’aquest mes <strong>de</strong> les Cases <strong>de</strong> la<br />

Música. Es tracta d’una formació que<br />

va començar el 2001 amb la gravació<br />

<strong>de</strong> la primer treball autoeditat i<br />

autoproduït, Tales about sex & faith.<br />

Des d’aleshores i fins al 2007 van preparar<br />

i publicar el seu segon disc, que<br />

estan fent girar arreu <strong>de</strong> Catalunya.<br />

El Grup <strong>de</strong>l Mes sorgeix per donar<br />

oportunitats a nous talents. La<br />

iniciativa permet que un grup actuï<br />

durant un mes a Mataró, l’Hospitalet,<br />

Salt, Manresa i Terrassa.<br />

ESPAI GIRONÈS CONTINUA LA SEVA COL·LABO-<br />

RACIÓ AMB LA FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONA<br />

Per tercer any consecutiu, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l maig <strong>de</strong> 2008, i amb el lema: «Espai Gironès, amb<br />

Tu. Col·laborem per trobar la solució. Amb tu en la lluita contra el<br />

càncer», el centre comercial Espai Gironès col·labora amb la Fundació Oncolliga <strong>de</strong><br />

<strong>Girona</strong>, la Lliga catalana d’ajuda al malalt <strong>de</strong> càncer. La Fundació Oncolliga-Lliga catalana<br />

és una associació sense ànim <strong>de</strong> lucre que té com a finalitat millorar la vida <strong>de</strong> les persones<br />

afecta<strong>de</strong>s <strong>de</strong> càncer a les comarques <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Des <strong>de</strong>l 2004 la Lliga està sota<br />

l’empresa Fundació Oncolliga <strong>Girona</strong>, constituïda a fi <strong>de</strong> canalitzar els esforços econòmics<br />

i energies <strong>de</strong>ls seus col·laboradors. Amb dotze anys d’existència, l’associació ha<br />

anat incorporant nous serveis i nous professionals per intentar arribar a tots els pobles<br />

<strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació i cobrir les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s que els arriben <strong>de</strong>ls malalts i <strong>de</strong>ls seus familiars.<br />

Amb aquest acord <strong>de</strong> col·laboració, Espai Gironès es reafirma aquest any com a Patrocinador<br />

<strong>de</strong> l’Oncolliga.


DISCOS<br />

Gorillaz<br />

PLASTIC BEACH<br />

PARLOPHONE / EMI<br />

�����<br />

Hola a todo<br />

el mundo<br />

HATEM<br />

HATEM PRAYER TEAM /<br />

¡POP STOCK!<br />

�����<br />

� Semblen un hype, però valen la<br />

pena. Hola A Todo El Mundo és un<br />

sextet madrileny que porta en actiu<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 2006 i que és capaç <strong>de</strong> posarse<br />

a l’alçada d’Arca<strong>de</strong> Fire, Devendra<br />

Banhart i Animal Collective. Tot i que<br />

<strong>de</strong>stil·len un cert (i inevitable) aire<br />

mesiànic, i que guanyarien personalitat<br />

cantant en castellà, es noten els<br />

quatre anys <strong>de</strong> treball previs al seu<br />

<strong>de</strong>but discogràfic, un àlbum que posa<br />

<strong>de</strong> relleu tant la seva capacitat compositiva<br />

com la seva habilitat per als<br />

arranjaments (cor<strong>de</strong>s, percussions <strong>de</strong><br />

tot tipus, ukelele, acordió, banjo). A<br />

seguir <strong>de</strong> molt a prop. (FOLK) | E.G.<br />

The Apples<br />

in Stereo<br />

#1 HITS<br />

EXPLOSION<br />

YEP ROC<br />

�����<br />

�����INDISPENSABLE<br />

����NOTABLE<br />

���RECOMANABLE<br />

��FLUIX<br />

�PRESCINDIBLE<br />

Una broma molt seriosa<br />

LOU REED, SNOOP DOGG, MOS DEF I MARK E. SMITH (THE FALL), ENTRE ELS<br />

COL·LABORADORS DEL NOU TREBALL DEL GRUP FANSTASMA DE DAMON ALBARN<br />

� Van sorgir el 1998, com un grup virtual li<strong>de</strong>rat per Damon Albarn (Blur) i representat pels<br />

dissenys <strong>de</strong> Jamie Hewlett (Tank girl). Més <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys <strong>de</strong>sprés, arriba el seu tercer Lp, i aquell<br />

suggestiu laboratori d’i<strong>de</strong>es ha arribat a la majoria d’edat. Gorillaz firmen amb Plastic beach el seu<br />

millor disc fins ara, i no només aconsegueixen que en les seves cançons convisquin amb total<br />

coherència pop, hip-hop, funk, soul, dubstep, krautrock i sons orientals (participa la National<br />

Orchestra of Arabic Music), sinó que es permeten el luxe d’invitar a la festa Lou Reed (imponent a<br />

Some kind of nature), Mark E. Smith (The Fall), Mos Def, Snoop Dogg, Gruff Rhys (Super Furry<br />

Animals), Mick Jones i Paul Simonon (The Clash) i De La Soul. Un autèntic all star multiestilístic en el<br />

qual els arbres <strong>de</strong>ixen veure un bosc sonor perfecte, que es nega a posar-se límits i que igual evoca<br />

The Resi<strong>de</strong>nts (Rhinestone eyes) que es capbussa en suggestius paisatges electrònics amb aire<br />

disco (Stylo). Una sensacional col·lecció <strong>de</strong> cançons que marca el triomf <strong>de</strong>finitiu d’un músic al qual<br />

el brit-pop li va quedar petit fa molt <strong>de</strong> temps. (ELECTRÒNICA) | E. G.<br />

� El títol <strong>de</strong>l disc és irònic, perquè<br />

The Apples In Stereo mai han tingut<br />

hits en el sentit estricte <strong>de</strong> la paraula,<br />

és a dir, cançons que hagin aconseguit<br />

una resposta popular massiva,<br />

però no perquè no ho mereixessin,<br />

sinó per culpa <strong>de</strong>l funcionament pervers<br />

<strong>de</strong>l mercat. El present recopilatori<br />

<strong>de</strong>mostra que, en un món més just, la<br />

banda <strong>de</strong> Robert Schnei<strong>de</strong>r hauria<br />

d’haver arribat al número 1 en diverses<br />

ocasions (gloriosa Tidal wave)<br />

amb el seu pop <strong>de</strong> melodies perfectes<br />

i ribets psicodèlics. Però estem lluny<br />

<strong>de</strong> viure en un món just. (NEO PSICO-<br />

DÈLIA) | E.G.<br />

VIA CRUCIS VIVENT Sant Hilari Sacalm<br />

Declarat Festa<br />

Tradicional d’Interès<br />

Nacional<br />

www.santhilari.cat<br />

Accents<br />

DIARI DE GIRONA | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />

Dijous Sant<br />

TEATRE I MÚSICA 09<br />

Escenaris<br />

COOPERACIÓ A LA MIRONA<br />

JORNADA CULTURAL AMB OUDIODIAL<br />

� La Mirona (Salt). � Dissabte 3, 10 h. � Preu per<br />

confirmar.<br />

Oudiodial és una associació <strong>de</strong> Mataró que forma part<br />

<strong>de</strong> la Coordinadora d'Entitats Solidàries i té com a<br />

principals objectius treballar per l'ajuda social mútua <strong>de</strong>ls<br />

senegalesos <strong>de</strong> Catalunya i el diàleg entre cultures, així<br />

com portar a terme projectes <strong>de</strong> cooperació a Senegal.<br />

L’actuació que duran a terme a La Mirona començarà amb<br />

una actuació ambiental, on hi haurà un espectacle <strong>de</strong><br />

música i ball en presència <strong>de</strong> les diferents <strong>de</strong>legacions <strong>de</strong><br />

l’associació. Després tindrà lloc una xerrada per part <strong>de</strong>ls<br />

membres <strong>de</strong> l’associació i les autoritats <strong>de</strong> Salt i al migdia<br />

continuarà el ritme africà amb un sessió <strong>de</strong> percussió i ball<br />

entre el públic assistent, acompanyat d’un pica-pica. A la<br />

tarda tornarà novament la percussió més intensa amb els<br />

ritmes més profunds <strong>de</strong>l Senegal. | DdG<br />

CIA. PEPA PLANA<br />

PENÉLOPE<br />

� La Planeta (<strong>Girona</strong>). � Divendres 9 i dissabte 10,<br />

22 h; diumenge 11, 19h. � 12 €.<br />

Què fa una pallassa quan espera? I si aquesta pallassa<br />

és la Pepa Plana? I si mentre espera cus? I si a qui espera és<br />

el seu marit? I si el seu marit acaba <strong>de</strong> marxar per la porta? I<br />

si ha marxat per la porta per anar a la guerra? I si aquesta<br />

guerra és la <strong>de</strong> Troia? Si aquesta guerra és la <strong>de</strong> Troia, el<br />

seu marit <strong>de</strong>u ser Ulisses i si el seu marit és Ulisses ella és<br />

Penèlope... | DdG<br />

OSCAR WILDE<br />

UN MARIT IDEAL<br />

� Teatre El Jardí (Figueres). � Divendres 9, 21h. �<br />

15€.<br />

Joel Joan, Abel Folk i Sílvia Bel formen part <strong>de</strong>l repertori<br />

d’Un marit i<strong>de</strong>al, un compendi <strong>de</strong> les millors virtuts dramatúrgiques<br />

d’Oscar Wil<strong>de</strong>, una obra enormement divertida,<br />

incomparablement enginyosa en l’art <strong>de</strong>l diàleg i paròdica<br />

fins a la crueltat en la representació <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminats vicis<br />

socials. Robert Chiltern és un marit i<strong>de</strong>al per a la seva dona,<br />

Victoria Chiltern, un polític brillant i un perfecte cavaller.<br />

Davant <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la societat, ambdós es mostren com<br />

un matrimoni feliç. Aquesta harmonia es veu amenaçada<br />

quan irromp la malèvola i seductora Mrs. Cheveley, que vol<br />

fer xantatge a Robert Chiltern i l’amenaça <strong>de</strong> revelar un<br />

obscur secret <strong>de</strong>l seu passat que li va permetre forjar una<br />

admirable carrera política i el seu matrimoni. Assetjat, <strong>de</strong>mana<br />

consell al seu gran amic, Arthur Goring, conegut en<br />

l’alta societat per la seva intel·ligència i els seus abillaments:<br />

tot un dandi. | DdG<br />

Sant Sopar, a partir <strong>de</strong> les 22:30<br />

a la plaça Verdaguer<br />

Divendres Sant<br />

Missa a les 17:30 a l’Església<br />

Parroquial<br />

Presentació <strong>de</strong>ls Misteris, a les<br />

19:00 a la plaça <strong>de</strong> l’Església<br />

Via Crucis Vivent, a les 21 hores<br />

Organitza:<br />

Associació <strong>de</strong>l Via Crucis Vivent<br />

Pl. Doctor Robert, s/n<br />

Edif. Can Rovira<br />

17403 Sant Hilari Sacalm (<strong>Girona</strong>)<br />

Tel. 972 86 83 93 / 972 86 96 86<br />

viacrucisvivent@santhilari.net<br />

http://www.santhilari.net/viacrucis


10 ART Accents<br />

DIJOUS, 1 D’ABRIL 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

CHILLIDA<br />

� Centre Cultural Caixa <strong>Girona</strong><br />

- Fontana d’Or. Carrer<br />

Ciutadans, 19. � Del 20 <strong>de</strong><br />

febrer al 25 d’abril. De dilluns<br />

a divendres d’11 a 14h i<br />

<strong>de</strong> 17 a 21h. Dissabtes d’11 a<br />

21h. Festius d’11 a 14h.<br />

Algú ha escrit que Chillida<br />

era lliure perquè el guiava només<br />

un aroma. De fet, el seu<br />

mateix origen ja preludiava<br />

aquesta direcció: «Eduardo<br />

Chillida va néixer el 1951 en<br />

una forja d’Hernani, a partir<br />

d’una trobada amb el buit»,<br />

va escriure Jacques Dupin. La<br />

resta va ser un itinerari vital<br />

marcat per una doble direcció:<br />

l’atracció per la matèria i la reflexió<br />

sobre la matèria. L’observació<br />

la va fer Octavio Paz<br />

el 1980, un fet gens casual si<br />

tenim en compte que ell és<br />

l’autor <strong>de</strong> La llama doble, un<br />

assaig poètic que certifica el<br />

caràcter bicèfal <strong>de</strong> tota producció<br />

humana: «No hay<br />

amor sin erotismo como no<br />

hay erotismo sin sexualidad.<br />

Pero la ca<strong>de</strong>na se rompe en<br />

sentido inverso: amor sin erotismo<br />

no es amor y erotismo<br />

sin sexo es impensable e imposible».<br />

Chillida, en aquest<br />

sentit, va ser un escultor que<br />

va mantenir amb la matèria i<br />

amb l’espai una relació que va<br />

ser amorosa, eròtica i sexual<br />

sense que això impliqués (i<br />

aquest és el seu gran mèrit)<br />

la dissolució o l’alteració irreversible<br />

<strong>de</strong>l seu objecte <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sig.<br />

L’exposició que es pot veure<br />

a La Fontana d’Or <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

exemplifica perfectament<br />

aquest respecte: el ferro, l’alabastre,<br />

el paper i la terra<br />

troben en la forma imposada<br />

per l’artista un insospitat mitjà<br />

per revelar la seva realitat<br />

més íntima. | E. CAMPS<br />

GIRONA ACULL EL PROJECTE ARTÍSTIC QUE VA REPRESENTAR<br />

CATALUNYA A LA DARRERA BIENNAL DE VENÈCIA. ES TRACTA<br />

D’UNA SÒLIDA REFLEXIÓ ENTORN DEL FENOMEN COMUNITARI<br />

La comunitat no<br />

és inconfessable<br />

DANIEL G. ANDÚJAR, PEDRO G.<br />

ROMERO, JOAN VILA-PUIG<br />

I ELVIRA PUJOL<br />

� Bòlit, Centre d’Art Contemporani<br />

<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Capella <strong>de</strong> Sant Nicolau, Museu<br />

d’Història, Museu <strong>de</strong>ls Jueus i Sala <strong>de</strong><br />

la Rambla � Fins l’11 d’abril. Horaris:<br />

www.bolit.cat<br />

EUDALD CAMPS<br />

Al personal li sembla la cosa més natural<br />

<strong>de</strong>l món passar-se tres hores<br />

quietet al cinema mirant les peripècies<br />

en 3D d’una mena <strong>de</strong> barrufets gegants<br />

extraterrestres i amb cara <strong>de</strong> gat i, en<br />

canvi, arrufar el nas —molt menys<br />

felí que el <strong>de</strong>ls habitants <strong>de</strong> Pandora<br />

(?!)— quan se li proposa que <strong>de</strong>diqui<br />

el seu temps preciós a una exposició<br />

d’art contemporani que parla <strong>de</strong> coses<br />

que li són bastant més properes que les<br />

llunes <strong>de</strong>l planeta Polifem. El problema<br />

no és nou i, a més, la seva formulació<br />

és dramàticament simple: el ciutadà<br />

s’ha convertit en consumidor<br />

passiu; l’espectacle ha <strong>de</strong>splaçat, d’una<br />

manera potser <strong>de</strong>finitiva, la cultura<br />

(«espectacle» que prové «d’espectre»,<br />

SIMEÓN SAIZ RUIZ<br />

� Museu Memorial <strong>de</strong> l’Exili,<br />

La Jonquera. Carrer Major, 4-<br />

47. � Del 27 <strong>de</strong> març al 23<br />

<strong>de</strong> maig. museuexili.cat<br />

Fins a finals <strong>de</strong> maig, es podrà<br />

veure al Museu Memorial <strong>de</strong><br />

l’Exili l’exposició J’est un je <strong>de</strong><br />

Simeón Saiz Ruiz. En aquesta<br />

mostra es presenta una part <strong>de</strong>l<br />

projecte en curs <strong>de</strong>l mateix<br />

nom: en concret, es tracta d’ un<br />

treball artístic iniciat per Simeón<br />

Saiz l’any 1996 i que té continuïtat<br />

fins a l’actualitat. El pretext<br />

d’aquesta creació és la realització<br />

<strong>de</strong> pintures <strong>de</strong> víctimes<br />

<strong>de</strong> les guerres balcàniques <strong>de</strong>ls<br />

anys noranta a partir d’imatges<br />

aparegu<strong>de</strong>s als mitjans <strong>de</strong> comunicació.<br />

Aparentment, l’obra<br />

recorda la clàssica pintura <strong>de</strong><br />

guerra <strong>de</strong>cimonònica <strong>de</strong> grans<br />

dimensions, incorporant, però,<br />

els trencaments estilístics <strong>de</strong>l<br />

segle XX. | E. CAMPS<br />

l’etimologia no pot ser més reveladora...).<br />

Avatars a banda —el joc <strong>de</strong> paraules,<br />

malgrat ser <strong>de</strong> calaix, resulta irreprimible—,<br />

el que resta és la minorització<br />

progressiva d’un tipus <strong>de</strong> discurs<br />

crític, d’una estètica <strong>de</strong>l compromís<br />

i <strong>de</strong> la responsabilitat, que sol<br />

ser consumida, paradoxalment, per<br />

aquells que ja fa temps que tenen el<br />

missatge assimilat, i ignorada, en canvi,<br />

pels protagonistes involuntaris <strong>de</strong><br />

molts <strong>de</strong>ls seus relats (és allò <strong>de</strong> la poesia:<br />

pot parlar <strong>de</strong>l que vulgui, però només<br />

la llegeixen els poetes).<br />

El cas que ens ocupa no pot ser més<br />

paradigmàtic: La comunitat inconfessable<br />

—segons Rosa Pera, directora <strong>de</strong>l<br />

Bòlit— «és, més que un mer projecte<br />

expositiu, un corpus reflexiu entorn <strong>de</strong><br />

la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> comunitat, un exercici valent<br />

i rigorós que pren allò comunitari<br />

com a base per tal d’esbrinar algunes<br />

claus <strong>de</strong> l’es<strong>de</strong>venir contemporani». I<br />

no només això: «Presentada en la passada<br />

Biennal <strong>de</strong> Venècia, al pavelló català,<br />

és una proposta que vol situar la<br />

investigació en el nucli <strong>de</strong> les pràctiques<br />

artístiques contemporànies i que,<br />

LLUÍS VILÀ<br />

� Galeria Cort, Banyoles. Plaça<br />

Major, 33. � Fins al 14 <strong>de</strong><br />

juny. De dimarts a dissabte <strong>de</strong><br />

2/4 <strong>de</strong> 5 a 2/4 <strong>de</strong> 9 <strong>de</strong>l vespre.<br />

Lluís Vilà, fi<strong>de</strong>l al seu <strong>de</strong>ix<br />

irònic, utilitza la imatge <strong>de</strong> Pollock<br />

però invertint-la: «si ell<br />

feia dripping —explica l’artista<br />

<strong>de</strong> Banyoles— jo faig undripping,<br />

<strong>de</strong>spinto les meves pròpies<br />

obres amb aire a pressió o<br />

amb aigua fins que pràcticament<br />

han <strong>de</strong>saparegut. Si no<br />

m’aturo, torno al blanc inicial...».<br />

Aquesta és la seva síntesi:<br />

<strong>de</strong>strucció <strong>de</strong> l’obra com<br />

en els mandales budistes i, al<br />

mateix temps, diàleg actiu<br />

amb la nostra memòria visual.<br />

La mostra que actualemnt presenta<br />

a Banyoles s’ha prorogat<br />

i, a més, s’ha ampliat amb noves<br />

peces, entre elles l’escultura<br />

que encapçala aquesta columna.<br />

| E. CAMPS<br />

alhora, aborda la noció d’i<strong>de</strong>ntitat<br />

més enllà <strong>de</strong> límits territorials i nacionals».<br />

I el cert és que fa exactament<br />

això: Valentín Roma, comissari <strong>de</strong> l’invent,<br />

ha aconseguit aglutinar sota un<br />

mateix sostre una quantitat ingent<br />

d’informació que, convenientment<br />

garbellada, es<strong>de</strong>vé un material preciós<br />

que, a la manera d’un collage conceptual,<br />

il·lustra qüestions que po<strong>de</strong>m<br />

aplaçar però que són i seran <strong>de</strong>terminants<br />

a l’hora <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir el futur<br />

d’un context social amenaçat permanentment<br />

<strong>de</strong> ruïna. Valentín Roma<br />

ho té clar: «Per això, s’han seleccionat<br />

tres projectes artístics (Technologies To<br />

The People, Sitesize i Archivo F.X.) que,<br />

malgrat operar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> perspectives<br />

diferents, participen d’unes mateixes<br />

estratègies <strong>de</strong> transversalitat, antagonisme,<br />

suplantació i interferència, les<br />

pràctiques <strong>de</strong> les quals s’inscriuen en<br />

GERARD SALA<br />

� Espai Art l’Abadia. Monestir<br />

<strong>de</strong> Sant Joan <strong>de</strong> les Aba<strong>de</strong>sses.<br />

� Del 14 <strong>de</strong> març al 30 d’abril.<br />

De dilluns a dissabte d’10<br />

a 14 h i <strong>de</strong> 16 a 19 h. Festius <strong>de</strong><br />

10 a 14 h.<br />

Durant els mesos <strong>de</strong> març i<br />

abril, Gerard Sala, Catedràtic<br />

<strong>de</strong> pintura a la Facultat <strong>de</strong> Belles<br />

Arts <strong>de</strong> Barcelona, presentarà<br />

una àmplia selecció <strong>de</strong> les<br />

seves pintures i escultures a<br />

l’Espai Art l’Abadia <strong>de</strong> Sant<br />

Joan <strong>de</strong> les Aba<strong>de</strong>sses: en<br />

aquesta ocasiò, el tòpic <strong>de</strong> dir<br />

que les obres troben en el lloc<br />

on s’exposen un marc que en<br />

reforça el significat, té sentit.<br />

N’hi ha prou en saber fer les<br />

preguntes que calen a una<br />

pintura i a una arquitectura<br />

que arrelen amb força en la<br />

memòria <strong>de</strong>l lloc que les ha<br />

vist néixer. | E. CAMPS<br />

Imatges<br />

� L’exposició<br />

posa contra les<br />

cor<strong>de</strong>s la suposada<br />

neutralitat <strong>de</strong> les<br />

imatges i el nostre<br />

paper en la seva<br />

articulació en tant<br />

que col·lectiu que<br />

comparteix interessos.<br />

AUGUST PUIG<br />

� Casa <strong>de</strong> Cultura, <strong>Girona</strong>. Pl.<br />

<strong>de</strong> l’Hospital, 6. � Del 6 d<strong>de</strong><br />

març al 24 d’abril. De dilluns a<br />

dissabte <strong>de</strong> 10 a 14h. i <strong>de</strong> 16 a<br />

20h.<br />

La trajectòria artística d'August<br />

Puig es pot dividir fàcilment<br />

en èpoques: l’època <strong>de</strong><br />

París —obviant els primers i lògics<br />

balbuceigs— compresa entre<br />

els anys 47 i 53 i caracteritzada<br />

per la supervivència d'una<br />

certa figuració; la dissolució <strong>de</strong>finitiva<br />

d'aquesta figuració i la<br />

irrupció, l'any 54, <strong>de</strong>l que, molt<br />

hàbilment, Juan-Eduardo Cirlot<br />

va anomenar «perío<strong>de</strong> heroic»;<br />

i, a partir <strong>de</strong> mitjans seixanta,<br />

petites variacions formals en la<br />

seva pintura sense canvis notables<br />

a nivell conceptual. El leit<br />

motiv és clar: August Puig va<br />

ser, per sobre <strong>de</strong> tot, un artista<br />

fi<strong>de</strong>l a una concepció molt personal<br />

<strong>de</strong> la pintura. | E. CAMPS<br />

ADELA CAAMAÑO<br />

un mateix territori d’activitat ambivalent<br />

i, per tant, difícilment cartografiable,<br />

situat en els intersticis tant <strong>de</strong> la<br />

institució <strong>de</strong> l’art com <strong>de</strong>ls mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong><br />

productivitat cultural. El mateix caràcter<br />

difús d’aquestes tres “comunitats”,<br />

la seva naturalesa no exemplaritzant,<br />

fa que se situïn més enllà <strong>de</strong><br />

certs monopolis <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisió, reutilitzant<br />

dispositius d’acció preexistents, aprofitant<br />

nexes <strong>de</strong> comunicació o reorientant-los,<br />

parasitant estructures<br />

consolida<strong>de</strong>s, configurant nous arxius<br />

i ubicant-se, en <strong>de</strong>finitiva, al mig <strong>de</strong> les<br />

tensions d’aquell General Intellect analitzat<br />

per Marx i que és, al mateix<br />

temps, una força productiva i un principi<br />

d’organització ciutadana».<br />

Com dèiem: l’exposició La comunitat<br />

inconfessable és exigent amb l’espectador.<br />

Amb tot, la informació no només<br />

no està encriptada —com sol passar


FONS D’ART DE CAIXA<br />

GIRONA<br />

� Centre Cultural Caixa <strong>Girona</strong><br />

- Fontana d’Or. Carrer<br />

Ciutadans, 19. � Del 19 <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sembre al 25 d’abril. De<br />

dilluns a divendres d’11 a 14h<br />

i <strong>de</strong> 17 a 21h. Dissabtes d’11<br />

a 21h. Festius d’11 a 14h.<br />

Els responsables <strong>de</strong> la mostra<br />

formada per una part <strong>de</strong>l<br />

fons pictòric <strong>de</strong> Caixa <strong>Girona</strong><br />

han esbossat els seus arguments:<br />

«Exposem més per<br />

autors que per obres, aquells<br />

que en certa manera consi<strong>de</strong>rem<br />

referents històrics sense<br />

fer altres valoracions i disposant<br />

<strong>de</strong>l que tenim. Les obres<br />

tenen diferents procedències<br />

[…] Amb tot això, configurem<br />

aquesta mostra que, malgrat<br />

no ser exhaustiva ni en autors<br />

ni en obres, sí que ens<br />

ensenya un apartat important<br />

<strong>de</strong> l’art <strong>de</strong> la segona meitat<br />

massa sovint, quan la falsa<br />

complexitat serveix per dissimular<br />

l’evidència— sinó que<br />

es<strong>de</strong>vé la mateixa essència <strong>de</strong>l<br />

projecte. El millor exemple<br />

d’això és el llibre-catàleg que,<br />

<strong>de</strong> manera paral·lela (i, si es vol,<br />

perfectament autònoma)<br />

acompanya el projecte <strong>de</strong> Valentín<br />

Roma. La selecció <strong>de</strong><br />

textos d’autors nuclears com<br />

Maurice Blanchot, Giorgio<br />

Agamben, Philippe Lacoue-<br />

Labarthe amb Jean-Luc Nancy,<br />

Lars Iyer, Peter Pál Pelbart<br />

i Marina Garcés suposa un itinerari<br />

polifònic que ajuda a entendre<br />

quin és el fil conductor<br />

que dóna sentit i garanteix la<br />

coherència <strong>de</strong> tot plegat. No cal<br />

dir que l’esforç <strong>de</strong> lectura, i la visita<br />

a l’exposició, val molt més<br />

la pena que qualsevol viatge<br />

galàctic a la recerca d’alienígenes<br />

<strong>de</strong> color blau.<br />

<strong>de</strong>l segle XX a <strong>Girona</strong>». Ni<br />

més ni menys: a la Fontana<br />

d’Or l’espectador trobarà alguns<br />

apunts mínims que són<br />

claus per entendre les avantguar<strong>de</strong>s<br />

(d’on se suposa que<br />

neix tot plegat, malgrat no és<br />

tan senzill) com Picasso, Miró,<br />

Dalí o Massanés; trobarà treballs<br />

dispersos <strong>de</strong> la dècada<br />

<strong>de</strong>ls setanta, vuitanta i noranta<br />

d’autors amb qualitats i trajectòries<br />

<strong>de</strong>siguals com ara<br />

Niebla, Guinovart, Fita, Josep<br />

Perpinyà, Roca D. Costa o l’inclassificable<br />

Lluís Vilà; o, en<br />

darrera instància, podrà submergir-se<br />

(ja en el segle XXI)<br />

en les excel·lents pintures,<br />

més o menys abstractes però<br />

sempre garants d’una poètica<br />

feta <strong>de</strong> gest i color, d’autors<br />

com Hernán<strong>de</strong>z Pijuan, Assumpció<br />

Mateu, Santi Moix,<br />

Riera i Aragó, Gerard Sala o el<br />

recentment <strong>de</strong>saparegut Ràfols-Casamada.<br />

| E. CAMPS<br />

COL·LECTIVA: LA COMU-<br />

NITAT INCONFESSABLE<br />

� Bòlit, Centre d’Art Contemporani<br />

<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Capella<br />

<strong>de</strong> Sant Nicolau, Museu d’Història,<br />

Museu <strong>de</strong>ls Jueus i Sala <strong>de</strong> la<br />

Rambla � Fins l’11 d’abril.<br />

Horaris: www.bolit.cat<br />

La comunitat inconfessable<br />

és, més que un mer projecte expositiu,<br />

un corpus reflexiu entorn<br />

<strong>de</strong> la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> comunitat, un<br />

exercici rigorós que pren allò<br />

«comunitari» com a base per tal<br />

d’esbrinar algunes claus <strong>de</strong> l’es<strong>de</strong>venir<br />

contemporani. Presentada<br />

al pavelló català durant la<br />

passada Biennal <strong>de</strong> Venècia, és<br />

una proposta que vol situar la<br />

investigació en el nucli <strong>de</strong> les<br />

pràctiques artístiques contemporànies.<br />

Hi ha treballs <strong>de</strong> Daniel<br />

G. Andújar, Pedro G. Romero,<br />

Joan Vila-Puig i Elvira Pujol.<br />

És un projecte <strong>de</strong> Valentín<br />

Roma. | E. CAMPS<br />

PEP ADMETLLA I<br />

JORDI AMAGAT<br />

� Fundació Valvi, <strong>Girona</strong>. Av.<br />

Jaume I, 42 baixos � Del 25<br />

<strong>de</strong> març al 19 <strong>de</strong> juny. De dilluns<br />

a divendres <strong>de</strong> 18 a<br />

20,30h. Dissabtes d’11.30 a<br />

14h. i <strong>de</strong> 18 a 20.30h. Festius<br />

tancat.<br />

El títol <strong>de</strong> l’exposició, una<br />

mica críptic, és enganyós: es<br />

tracta <strong>de</strong> quelcom tan quotidià<br />

com la mà dreta i la mà esquerra,<br />

és a dir, objectes simètrics<br />

que són idèntics pel què fa a<br />

les seves <strong>de</strong>terminacions conceptuals,<br />

però que la intuïció<br />

sensible obliga a reconèixer<br />

com a incongruents (no superposables<br />

ni substituïbles). Parlem<br />

<strong>de</strong> l’escultura <strong>de</strong> Pep Admetlla<br />

i la pintura d’Amagat:<br />

tots dos són artistes preocupats<br />

per lespai malgrat els<br />

seus resultats son indiscernibles...<br />

| E. CAMPS<br />

Accents<br />

DIARI DE GIRONA | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />

PEP CAMPS I<br />

CARLUS CAMPS<br />

� Fundació Espais, <strong>Girona</strong>.<br />

Plaça <strong>de</strong>l Pou Rodó, 7-9. � De<br />

l’1 <strong>de</strong> febrer al 30 d’abril. De<br />

dilluns a divendres <strong>de</strong> 10 a 13h<br />

i <strong>de</strong> 16 a 19 h. Festius tancat.<br />

La primera teoria seriosa sobre<br />

la naturalesa <strong>de</strong> la representació<br />

la trobem, fa 2400<br />

anys, al mite <strong>de</strong> la caverna platònic:<br />

en aquella ocasió, els<br />

protagonistes eren uns homes<br />

ingenus que veien objectes reals<br />

allà on només hi havia ombres<br />

projecta<strong>de</strong>s per un foc<br />

malintencionat. Des d’aleshores,<br />

la única cosa que ha canviat<br />

és l’orígen <strong>de</strong>l foc i la ingenuitat<br />

<strong>de</strong> la mirada. L’exposició<br />

<strong>de</strong> Pep Camps i Carlus<br />

Camps ens recorda un fet: el<br />

pas <strong>de</strong> l’analògic al digital exemplifica<br />

perfectament la caducitat<br />

<strong>de</strong> segons quins plantejaments.<br />

| E. CAMPS<br />

ART 11<br />

EVRU<br />

� Galeia, Presenta.., <strong>Girona</strong>.<br />

Carrer <strong>de</strong>l Nord, 13. � Del 12<br />

<strong>de</strong> març al 8 <strong>de</strong> maig. De dimarts<br />

a diumenge d’11 a 14h i<br />

<strong>de</strong> 17 a 20 h.<br />

Després <strong>de</strong> la <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong><br />

Zush, Evru ha aprofitat la seva<br />

herència i ha aconseguit convertir-se<br />

en el seu millor successor:<br />

<strong>de</strong> Zush en conserva intacta<br />

una concepció <strong>de</strong> l’home que<br />

basa bona part <strong>de</strong> les seves estratègies<br />

<strong>de</strong> comunicació intersubjectiva<br />

en la pulsionalitat sexual.<br />

Molt proper a allò que s’ha<br />

volgut anomenar cultura fetish,<br />

els personatges d’Evru adopten<br />

totes les variacions possibles,<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’estètica new flesh <strong>de</strong>l<br />

làtex, passant per qualsevol forma<br />

<strong>de</strong> disfressa fetitxe, fins a la<br />

metamorfosi irreversible en un<br />

ésser nou que, d’alguna manera,<br />

seria un ciutadà amb papers<br />

d’Evrugo. | E. CAMPS<br />

ha obert nova botiga a la pujada <strong>de</strong> Sant Domènec, 1<br />

dins <strong>de</strong> l’espai <strong>de</strong>l Palau <strong>de</strong> Caramany.<br />

Magnífic lloc on po<strong>de</strong>r gaudir encara millor <strong>de</strong>ls magnífics mobles<br />

i objectes <strong>de</strong> regal que ofereixen.<br />

ADELA CAAMAÑO


12 ÚLTIMA Accents<br />

DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

DdG<br />

DISSABTE 3<br />

Música<br />

GIRONA<br />

Setmana Santa � A 2/4 <strong>de</strong> 12<br />

<strong>de</strong>l migdia, cercavila amb la<br />

banda La Lira <strong>de</strong> Vilafamés<br />

(Castelló), pels carrers següents:<br />

Plaça Constitució, Hortes,<br />

Santa Clara, Pont <strong>de</strong> Pedra i<br />

Rambla <strong>de</strong> la Llibertat.<br />

� A 2/4 d’1 <strong>de</strong> la tarda, concert<br />

a la Rambla, al punt <strong>de</strong> finalització<br />

<strong>de</strong> la cercavila, amb la<br />

banda La Lira.<br />

Jazz � A les 11 <strong>de</strong> la nit, al<br />

Sunset Jazz Club, concert amb<br />

Gustav Lundgren Quartet, integrat<br />

pel mateix Lundgren (guitarra),<br />

Gabriel Amargant (saxo),<br />

Jordi Rossy (piano), Martin Höper<br />

(contrabaix) i Anton Jarl (bateria).<br />

Lundgren passarà per <strong>Girona</strong><br />

per presentar el seu darrer<br />

disc, Second Opinion. Preu <strong>de</strong><br />

l’entrada, 8 euros.<br />

Teatre<br />

GIRONA<br />

Dia Interncional <strong>de</strong>l Teatre �<br />

A les 7 <strong>de</strong> la tarda, al Cafè Context<br />

Llibreria (Pou Rodó, 21),<br />

recital <strong>de</strong> Jofre Huguet, com a<br />

cloenda <strong>de</strong>ls actes que amb<br />

motiu <strong>de</strong>l Dia Internacional <strong>de</strong>l<br />

Teatre organitza El Galliner.<br />

� Prèviament, lectura <strong>de</strong>l manifest<br />

a la plaça <strong>de</strong>l Pou Rodó.<br />

Contes � A les 10 <strong>de</strong>l vespre,<br />

La Planeta, «Les mil i una nits a<br />

Lirrab», <strong>de</strong> la companyia Anna<br />

Roca.<br />

BESCANÓ<br />

Musical � A les 10 <strong>de</strong> la nit, al<br />

Teatre <strong>de</strong> Bescanó, «El Concert»<br />

<strong>de</strong> la companyia Cor <strong>de</strong><br />

Teatre <strong>de</strong> Banyoles, dins el cicle<br />

<strong>de</strong> Teatre al Gironès.<br />

BLANES<br />

Representació � A les 10 <strong>de</strong><br />

la nit, en el Teatre <strong>de</strong> Blanes,<br />

«Instantes & secuencia <strong>de</strong><br />

cuerdas».<br />

CELRÀ<br />

Escenaris 2010 � A les 10 <strong>de</strong><br />

la nit, al Teatre Casino Llagos-<br />

terenc, «Alopexidin» <strong>de</strong> la companyia<br />

4Produccions, dins el cicle<br />

<strong>de</strong> Teatre al Gironès.<br />

FIGUERES<br />

Aniversari � A les 9 <strong>de</strong>l vespre,<br />

en el Teatre Municipal El<br />

Jardí, «Recepció, digui’m», a càrrec<br />

<strong>de</strong> La Funcional Teatre.<br />

RIPOLL<br />

Oscar Wil<strong>de</strong> � A les 10 <strong>de</strong> la<br />

nit, en el Teatre Comtal, «Un<br />

marit i<strong>de</strong>al», d’Oscar Wil<strong>de</strong>.<br />

Jorna<strong>de</strong>s<br />

SALT<br />

Cooperació � A partir <strong>de</strong> les<br />

10 <strong>de</strong>l matí, a La Mirona, Jornada<br />

Cultural amb l’Associació Oudiodial.<br />

Oudiodial és una associació<br />

<strong>de</strong> Mataró que forma part<br />

<strong>de</strong> la Coordinadora d'Entitats<br />

Solidàries i té com a principals<br />

objectius treballar per l'ajuda<br />

social mútua <strong>de</strong>ls senegalesos<br />

<strong>de</strong> Catalunya i el diàleg entre<br />

cultures.<br />

� A les 10 <strong>de</strong>l matí, actuació<br />

ambiental, on hi haurà un espectacle<br />

<strong>de</strong> música i ball en<br />

presència <strong>de</strong> les diferents <strong>de</strong>legacions<br />

<strong>de</strong> l’associació.<br />

� A les 12 <strong>de</strong>l migdia, xerrada<br />

per part <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> l’associació<br />

i les autoritats <strong>de</strong> Salt i<br />

al migdia continuarà el ritme<br />

africà amb un sessió <strong>de</strong> percussió<br />

i ball entre el públic assistent,<br />

acompanyat d’un picapica.<br />

� A les 7 <strong>de</strong> la tarda, tornarà<br />

novament la percussió més intensa<br />

amb els ritmes més profunds<br />

<strong>de</strong>l Senegal.<br />

Fires<br />

FIGUERES<br />

Art � De les 9 <strong>de</strong>l matí a les 9<br />

<strong>de</strong>l vespre, a la Rambla <strong>de</strong> Figueres,<br />

Fira d’ART-bril. Enguany<br />

la convidada és la Fundació<br />

Oncolliga <strong>Girona</strong>. Organitza:<br />

Associació Cultural Projecte<br />

Desat'Art.<br />

L’ESTARTIT<br />

Productes artesans � De les<br />

10 <strong>de</strong>l matí a les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />

DIARI DE GIRONA<br />

a la plaça <strong>de</strong> l’Església / Passeig<br />

Marítim, «Colors i sabors <strong>de</strong> la<br />

Merditerrània», fira <strong>de</strong> productes<br />

artesans. Els dies 4, 5, 11,<br />

18 i 25 d’abril.<br />

Música<br />

L’ESCALA<br />

Església <strong>de</strong> Sant Martí d’Empúries<br />

� A les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />

concert El violoncel a través<br />

<strong>de</strong>ls temps, amb Franco M. Ormezowski<br />

(violoncel) i Barbara<br />

Lunetta (pinano). Organitza<br />

l’Associació Pau Casals.<br />

GIRONA<br />

Jazz � A les 8 <strong>de</strong> la tarda, al<br />

Sunset Jazz Club, jam session<br />

amb la Sunset Band, integrada<br />

per Nito Figueras (piano), Pere<br />

Martínez (baix) i Enric Canada<br />

(bateria), amb Joni Tramuntana<br />

(claqué i animació). Preu <strong>de</strong><br />

l’entrada, 3 euros; entrada lliure<br />

per als músics participants a la<br />

jam.<br />

SANT FELIU DE PALLEROLS<br />

Diumenge <strong>de</strong> Pasqua � A les<br />

9 <strong>de</strong>l matí, Missa <strong>de</strong> Resurrecció.<br />

� A les 6 <strong>de</strong> la tarda, a la Sala<br />

<strong>de</strong> Ca les Hermanes, Concert a<br />

càrrec <strong>de</strong> la Coral La Gent Gran<br />

d’Olot. Hi haurà berenar per a<br />

tots els assistents.<br />

Balls<br />

03/04/10 PALAMÓS<br />

Jove Orquestra <strong>de</strong> Cambra <strong>de</strong> Colònia<br />

«Les quatre estacions» � A les 7 <strong>de</strong> la tarda, concert <strong>de</strong><br />

la jove Orquestra <strong>de</strong> Cambra <strong>de</strong> Colònia amb Les quatre estacions,<br />

<strong>de</strong> Vivaldi; Concert per a Clarinet en La Major KV<br />

622 «Pachelbel», <strong>de</strong> Mozart, i Moses Variacions per a violoncello<br />

i instruments <strong>de</strong> corda, <strong>de</strong> Paganini. Una bona ocasió<br />

per escoltar una jove orquestra alemanya.<br />

Agenda <strong>de</strong> la setmana<br />

DIUMENGE 4<br />

Setmana Santa<br />

PALAFRUGELL<br />

Ball � A les 11 <strong>de</strong> la nit, en el<br />

Centre Fraternal, ball amb el<br />

grup Vell Temps.<br />

SILS<br />

Ball � A les 6 <strong>de</strong> la tarda, a la<br />

Sala Cultural La Laguna, ball<br />

amb el grup Maracaibo.<br />

Visites guia<strong>de</strong>s<br />

ULLASTRET<br />

Arqueologia � A les 12 <strong>de</strong>l<br />

migdia, al jaciment d’Ullastret,<br />

visita teatralitzada sota el títol<br />

Indiketa, Ultibeles i Bintar. Una<br />

visita singular a Ullastret. Indiketa,<br />

antiga habitant d’Ullastret,<br />

en companyia <strong>de</strong>ls seus<br />

veïns Ultibeles i Bintar, convida<br />

als visitants a passejar pel jaciment<br />

i a recordar plegats un<br />

moment clau <strong>de</strong> la història: l’arribada<br />

<strong>de</strong>ls romans. L’activitat<br />

va a càrrec <strong>de</strong> Zenit Cultura i<br />

Debòlit teatre, i està recomanada<br />

per a totes les edats. Visita<br />

gratuïta, d’una hora i mitja <strong>de</strong><br />

durada.<br />

Fires<br />

L’ESTARTIT<br />

Productes artesans � De les<br />

10 <strong>de</strong>l matí a les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />

a la plaça <strong>de</strong> l’Església / Passeig<br />

Marítim, «Colors i sabors <strong>de</strong> la<br />

Merditerrània», fira <strong>de</strong> productes<br />

artesans. Els dies 5, 11, 18 i<br />

25 d’abril.<br />

DILLUNS 5<br />

Setmana Santa<br />

SANT FELIU DE PALLEROLS<br />

Missa � A 2/4 d’1 <strong>de</strong>l migdia,<br />

al Santuari <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu<br />

<strong>de</strong> la Salut, Ofici Solemne per la<br />

pagesia <strong>de</strong>l poble.<br />

Infantils<br />

GIRONA<br />

Taller � A les 11 <strong>de</strong>l matí, a<br />

l’Auditori Narcís <strong>de</strong> Carreras <strong>de</strong><br />

la Caixa, Taller familiar sobre el<br />

comerç just. Preu: 3 euros (si<br />

s’adquireixen les entra<strong>de</strong>s a<br />

través <strong>de</strong> ServiCaixa). Edat recomanada:<br />

a partir <strong>de</strong> 5 anys.<br />

ULLASTRET<br />

Taller familiar � A 2/4 <strong>de</strong> 12<br />

<strong>de</strong>l migdia, al jaciment d’Ullastret,<br />

taller sota el títol Del metall<br />

a la moneda. Els assistents<br />

podran participar en la fosa <strong>de</strong>l<br />

metall i reproduir una <strong>de</strong>stral,<br />

escriure un text iber sobre plom<br />

o encunyar una moneda d’Ullastret.<br />

El jaciment convida tots<br />

els interessats a participar en<br />

aquest taller, dirigit tant a petits<br />

com a grans. Activitat gratuïta<br />

a càrrec d’Arqueolític i recomanada<br />

per a totes les edats.<br />

Exposicions<br />

GIRONA<br />

Comerç Just � De les 9 <strong>de</strong>l<br />

matí a les 2 <strong>de</strong>l migdia, microexposició<br />

«Comerç just : un producte,<br />

una història», en el Vestíbul<br />

<strong>de</strong> l’Auditori Narcís <strong>de</strong> Carreras<br />

<strong>de</strong> La Caixa.<br />

Concursos<br />

BLANES<br />

Pintura ràpida � De les 9 <strong>de</strong>l<br />

matí a les 3 <strong>de</strong>l migdia, I Concurs<br />

<strong>de</strong> pintura ràpida «Estimem<br />

les ermites» <strong>de</strong> Blanes.<br />

Enguany s'ha escollit el Santuari<br />

<strong>de</strong>l Vilar, que serà el motiu<br />

principal d'inspiració per als pintors<br />

que vulguin participar en<br />

aquesta activitat.<br />

DIMARTS 6<br />

Ball<br />

CALONGE<br />

Casal L’Amistat � A les 6 i a<br />

les 8 <strong>de</strong> la tarda, sevillanes.<br />

Aplecs<br />

BLANES<br />

Santuari <strong>de</strong>l Vilar � Tot el dia,<br />

aplec <strong>de</strong>l Vilar.<br />

DIMECRES 7<br />

Tallers<br />

SANT GREGORI<br />

Cuina � Quarta sessió <strong>de</strong>ls tallers<br />

<strong>de</strong> cuina «Per llepar-se’n<br />

els dits» a l’Espai Jove Cal Bolet.<br />

De 20 a 22 h es proposaran alguns<br />

plats tradicionals. Per a<br />

GESTORIA • ADVOCATS<br />

MARC MARTÍ<br />

més informació: cultura@santgregori.cat.<br />

Literatura<br />

BANYOLES<br />

Club <strong>de</strong> lectura juvenil � A<br />

2/4 <strong>de</strong> 6 <strong>de</strong> la tarda, a la Biblioteca<br />

Pública <strong>de</strong> Banyoles, comentai<br />

<strong>de</strong> l'obra «Dos Cavalls<br />

<strong>de</strong> la Gemma Lienas». Activitat<br />

adreçada a tots els joves a partir<br />

<strong>de</strong> 13 anys.<br />

DIJOUS 8<br />

Infantils<br />

BANYOLES<br />

L’Hora <strong>de</strong>l Conte � A les 6h<br />

<strong>de</strong> la tarda, a la Biblioteca Pública<br />

<strong>de</strong> Banyoles, «Va <strong>de</strong> llegen<strong>de</strong>s<br />

llegendàries <strong>de</strong>l nostre<br />

país», a càrrec <strong>de</strong> Va <strong>de</strong> Contes.<br />

A partir <strong>de</strong> 3 anys. Amb el suport:<br />

Diputació <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

Cinema<br />

GIRONA<br />

Museu <strong>de</strong>l Cinema � A 2/4 <strong>de</strong><br />

9 <strong>de</strong> la nit, projecció <strong>de</strong>l ví<strong>de</strong>odocumental<br />

Burma VJ - Reporting<br />

from a closed country, on<br />

es mostra reporters birmans<br />

jugant-se la vida per <strong>de</strong>mostrar<br />

la dura repressió contra la Revolucio<br />

<strong>de</strong>l Safrà. Entrada gratuïta.<br />

BANYOLES<br />

Ateneu Bar � A les 10 <strong>de</strong> la<br />

nit, projecció <strong>de</strong>l ví<strong>de</strong>odocumental<br />

Burma VJ - Reporting<br />

from a closed country, on es<br />

mostra reporters birmans jugant-se<br />

la vida per <strong>de</strong>mostrar la<br />

dura repressió contra la Revolucio<br />

<strong>de</strong>l Safrà. Entrada gratuïta.<br />

Lletres<br />

04/04/10 GIRONA<br />

Jazz amb la Sunset Band<br />

Bar Sunset � A les 8 <strong>de</strong> la tarda, al Sunset Jazz Club, jam<br />

session amb la Sunset Band, integrada per Nito Figueras<br />

(piano), Pere Martínez (baix) i Enric Canada (bateria), amb<br />

Joni Tramuntana (claqué i animació). Preu <strong>de</strong> l’entrada, 3<br />

euros; entrada lliure per als músics participants a la jam.<br />

Ocasió per compartir amb una simpàtica banda <strong>de</strong> jazz.<br />

BLANES<br />

Biblioteca Comarcal � A les 8<br />

<strong>de</strong>l vespre, tertúlia literària Lletres<br />

i Mots. La lladre <strong>de</strong> llibres,<br />

<strong>de</strong> Markus Kusak.<br />

TOT TIPUS DE TRAMITACIONS NÀUTIQUES<br />

<strong>Accents#654</strong><br />

COORDINA Ana Rodríguez<br />

A/E tv.diari<strong>de</strong>girona@epi.es<br />

Conferències<br />

BLANES<br />

EEE Ventijol � A les 9 <strong>de</strong> la<br />

nit, dins el cicle Espai <strong>de</strong> Debat:<br />

Circuïts per a l’accés a la valoració<br />

<strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong> <strong>de</strong>pendència i<br />

prestacions a les quals pot donar<br />

accés.<br />

DIVENDRES 9<br />

Teatre<br />

BLANES<br />

Teatre <strong>de</strong> Blanes � A les 10<br />

<strong>de</strong> la nit, La forma <strong>de</strong> les coses.<br />

Teatre Lliure i La Troca.<br />

GIRONA<br />

Teatre � A les 10 <strong>de</strong>l vespre, a<br />

la sala La Planeta, representació<br />

<strong>de</strong> Penèlope, <strong>de</strong> la companyia<br />

Pepa Plana. Aquest és un<br />

espectacle basat en el mite <strong>de</strong><br />

homèric <strong>de</strong> Penèlope. Tornarà<br />

Ulisses o no tornarà? Preu <strong>de</strong><br />

ll’entrada: 12 euros.<br />

Fotografia<br />

TORROELLA DE MONTGRÍ<br />

Taller � De 5 <strong>de</strong> la tarda a 9<br />

<strong>de</strong>l vespre, a la Casa Pastors, el<br />

prestigiós fotògraf mallorquí<br />

Pep Bonet ofereix un taller<br />

sota el títol Saber mirar. Organitzat<br />

pels Amics <strong>de</strong> la Fotografia<br />

<strong>de</strong> Torroella.<br />

Llibres<br />

BESCANÓ<br />

Biblioteca infantil � A 2/4 <strong>de</strong><br />

6 <strong>de</strong> la tarda, contes per menjar<br />

amb el xef Joan Ferran amb en<br />

Joan <strong>de</strong> Boher. Organitza: Regidoria<br />

d’Ensenyament.<br />

SANTA COLOMA DE FARNERS<br />

Biblioteca Joan Vinyoli � A<br />

les 8 <strong>de</strong>l vespre, presentació<br />

<strong>de</strong>l llibre Removent consciències<br />

(Editorial Afers), a cura <strong>de</strong><br />

Quim Gibert. Presentarà l’acte<br />

Dolça Iglesias. Organitza: Centre<br />

Excursionista Farners.<br />

C/ Pi i Margall, 6 17600 FIGUERES (<strong>Girona</strong>) Tels. 972 673 111 972 673 112 Fax 972 672 004 E-mail: gestoria@mension.net Web: www.mension.es

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!