Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
22<br />
La conca del Millars<br />
Per tant, el riu Millars<br />
arriba al seu darrer<br />
tram, ja en terres de la Plana.<br />
Ací tot el cabal el lliura,<br />
generós, al verd entapissat<br />
de tarongers, encara que,<br />
malgrat tot, ha hagut de<br />
superar, inicialment, uns<br />
terrenys durs que el fan serpentejar,<br />
capriciosament, al Séquia Major de Vila-real, J. Calduch, 1920<br />
llarg de tot el trajecte, deixant<br />
a un costat terres d’al·luvió i a l’altre l’escarpada cantera, molt típica d’aquest tram<br />
fi nal del riu. Després de passar pel terme d’Onda, farà de frontera natural entre els termes<br />
de Vila-real i Almassora, en primer lloc, i entre aquest darrer municipi i Borriana fi ns a<br />
les Goles, al delta de la desembocadura.<br />
En aquesta inexorable marxa cap al fi nal, el riu es troba amb la primera presa<br />
d’aigua de les tres que fan possible els regs de la zona coneguda com l’horta de Vilareal:<br />
és l’assut de Vila-real, conegut popularment com Els Matxos, on pren l’aigua la<br />
séquia Major que, discorre amagada per tota la cantera del marge dret del riu, i buscarà<br />
el desnivell per regar tots els tarongers que encara es mantenen, malgrat tot, a l’horta<br />
vila-realenca. Tot seguit i riu avall, per la dreta d’un gran meandre arribem a l’indret més<br />
pintoresc i estimat pels vila-realencs, és a dir, el Termet on es troba l’ermita de la Mare<br />
de Déu de Gràcia de Vila-real.<br />
Assut de Vila-real<br />
El riu Millars ha baixat del tot a<br />
la zona de la Plana i, després de superar<br />
el pantanet de Santa Quitèria, i l’ermita<br />
dedicada a la patrona d’Almassora al<br />
marge esquerre, rebrà les aportacions,<br />
també per l’esquerra, de la rambla<br />
de la Viuda amb un règim totalment<br />
modifi cat que li dóna un cabal molt<br />
variable en funció de les demandes de<br />
les séquies i els retorns d’aquestes.<br />
Al voltant dels regadius<br />
tradicionals, regats amb el cabal del<br />
riu, s’ha desenvolupat una àmplia zona<br />
de regs amb aigües subterrànies, amb<br />
extraccions que han provocat, a llarg<br />
termini, que el riu s’haja despenjat<br />
de l’aqüífer, de manera que perden<br />
gran part del seu cabal per alimentarlo.<br />
La rambla de la Viuda rep aquesta