FONT 12 - Programació Cultural

32
Èpoques de la Comissió de Penyes
Va crear i impulsar molts
dels actes que avui dia són
tradicionals i que són la base de
les nostres festes actuals. Sols
en citarem alguns:
Com hem dit, el maig de
1979, després de 24 anys sense
bou pel carrer, l’Ajuntament
(primeres festes com a alcalde)
tornà a autoritzar el bou per la
vila i es va fer un sol bou. Hi
hagueren pressions perquè no
es fera, però l’Ajuntament va
ser valent i escoltà la petició
popular.
La xulla, acte genuïnament vila-realenc, originari de les festes de carrer,
l’alcalde la incorporà al programa fester el maig de 1979 com a exponent
de festa cent per cent popular. És l’acte amb més ressò popular de tot el
poble, més estés i amb més participació.
L’ofrena de fl ors: fi ns a maig de 1979, a les ofrenes als patrons de
Vila-real anaven la reina, dames, alcalde i regidors, acompanyats per la
Banda de Música i els ordenances. Dins de l’església sols estava el capellà.
L’alcalde decidí modifi car aquest ambient tan gelat, i amb el suport de les
penyes i altres entitats, el canvi fou espectacular i la participació desbordà
totes les previsions.
També la foguera es modifi cà i, per a donar-li més vistositat, es va fer
un pal llarg amb una metxa encesa del ciri pasqual, amb la qual la reina i
alcalde prenen foc a la foguera. Abans era l’agutzil qui li pegava foc, sense
més.
Els programes de festes, quan era alcalde, contenien articles d’interés.
Costum que s’ha perdut i que convendria recuperar donat que possiblement
siga la publicació que més es llig de tot el poble.
En paraules del mateix Batiste: “L’arribada del primer Ajuntament
democràtic a la gestió municipal portà l’obertura a les festes patronals,
fer que el poble fóra l’autèntic i vertader protagonista de les festes. Al
caliu d’aquesta llibertat festera i d’aquest ambient nasqueren les penyes,
cadascuna com va voler. Espontàniament, de baix a dalt, democràticament,
amb vocació vila-realenca.
I tot açò, cal recordar-lo, nasqué com un positiu efecte col·lateral