FONT 12 - Programació Cultural

38
Èpoques de la Comissió de Penyes
de les penyes pioneres i veteranes, que tenien el comandament i control.
A poc a poc, i per llei de vida, les penyes del 79 començaren a fer-se majors, a
perdre motivació i membres, però encara seguien sent les més fortes i nombroses. Allò de
què volen estos monyicots? es podria aplicar ací.
A fi nals dels 90 (president José Pascual Cantavella Ibáñez) si repassem els noms
de les persones i de les penyes que formen la Junta de la Comissió de Penyes es veu una
barreja generacional: uns (els veterans) encara no acaben de deixar el comandament, i els
altres (els joves) encara no acaben de tenir la sufi cient força i espenta. Encara no estan
preparats del tot.
El 2001 (president Héctor Folgado Miravet) la generació de gent que, per edat,
havia viscut des de ben xicotets les festes als casals de les penyes dels seus pares,
aleshores ja independitzats i que havien format noves penyes, ja eren majoria i agafaren
el relleu, aplicaren noves iniciatives i rellançaren unes festes que no passaven pel seu
millor moment.
Persones com ara José Pascual Cantavella Ibáñez, Héctor Folgado Miravet i Rafa
Marcos Serrano; penyes com ara El Cordonet (creada el 1997), Sursum Corda (creada
l’any 2000) foren els caps visibles d’aquest canvi.
Des de fa anys, la mitjana d’edat dels membres de la Junta de la Comissió de
Penyes és de poc més de 25 anys.
Quasi tots són membres de penyes joves: Galifardeu (amb l’expresident Francisco
González Font), El Tifó (José Antonio Vera), Marisa Traver (El Desori), Empenyats
(Teresa Bensach), Mustafà (Vicent Serrano), L’Empedrat (Manolo Herrera), Casal i
Punto (Ana Pedra), Bocoi (José Miguel Cabezuelo), Kalauela (Pablo Sorribes), Samfaina
(Paco Corma), El Sifó (Pablo Basiero), Juanjo Carmona (Xivarri), Pascual Safont (Non
Stop), Juan Vera (Notaskaparies), José Luis Ocaña (Bé i Avant), i José Carlos Sánchez
(Borratxo l’últim), de la xifra rècord actual de 150 penyes que ara –març de 2010– formen
la Comissió de Penyes de Vila-real.
Però destaca que l’aportació de gent veterana és molt signifi cativa els últims anys,