L'Estatut que volem els socialistes - Atipus

files.atipusmailmarketing.info

L'Estatut que volem els socialistes - Atipus

Portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya(psç-psoE)

1 Octubre de 1978 N° 6 35 pts.

: A punt de començar la discussió oberta al públic •

L'Estatut que volem els socialistes

'4 j ^

L'Estatut que volem e)s socialistes serà l'Estatut

que surti de l'acord entre les diverses forces

polítiques que el poble de Catalunya votà el

quinze de juny del 7.7. Evidentment, hi ha dispa-

: ¥ /•• •'-•

/ ; i

ritat de criteris en determinats punts. Els sòcia- repassem en l'interior d'aquest número. Els solistes

aportem els elements que, al nostre en- ciaíistes volem l'Estatut que Catalunya es vulgui

, tendre, són necessaris per a respectar els princi- donar. Aquest és l'Estatut que volem,

pis democràtics i nacionals de Catalunya i que (Pàg. 8 i 9)


Sobren mestres, falten

places

Els canvis profunds en la política

educativa; la reforma democràtica

de la Seguretat Social constituïen,

en el marc dels Acords de la Moncloa,

dos aspectes fonamentals per

tal d'elevar per via indirecta la renda

real percebuda per les clases socials

amb menor capacitat adquisitiva. La

reforma fiscal era l'element indispensable

per a fer possible la base de finançament

necessària per a poder

realitzar els progames d'actuació

acordats. Aquestes necessàries reformes

en profunditat,, juntament

amb la resta de canvis institucionals

dirigits a aconseguir la reforma democràtica

de l'Estat, formaven el paquet

de contrapartides polítiques que

els socialistes posàrem damunt la

taula en el moment de la negociació

dels Acords signats entre les distintes

forces polítiques * a finals de

1977.

En relació ar tema de l'ensenyament

cal fer una reflexió en torn

als esdeveniments que la manca de

places escolars ha provocat en molts

municipis de Catalunya. En efecte el

començament del curs escolar ha

presentat a Catalunya un panorama

insòlit: unes dues mil places de mestres

per a cobrir i uns vuitanta mil infants

afectats. La situació ha comportat

una lògica reacció per part de

la població afectada que es traduí en

àmplies manifestacions en les quals

els socialistes hem estat en tot moment

presents. Aquest fet s'ha presentat

amb especial gravetat en alguns

municipis amb un fort dèficit

escolar que corresponen, dissortadament,

amb aquells on la presència de

treballadors industrials és majorità-

Hom es pregunta què pretenen

aquests grups que

autóanomenant-se PCE (Interna-.,

cional) converteixen les Rambles

i les seves rodalies en un camp

de batalla en els seus enfrontaments

amb les Forces de Policia.

L'Onze de Setembre va ser la culminació

d'un procés estratègic,

que tràgicament provocà la mort

d'un jove de 16 anys, ferides de

bala a sis persones més i crema-"

des a varis membres de la Policia

Armada i del Cos General de Policia.

Per entendre aquests fets i la

seva incidència en la vida política

ria (Santa Coloma, El Prat...).

En aquest sentit, convé recordar

que els Acords de la Moncloa assenyalaven

la fita de la gratuïtat progressiva

de l'ensenyament i s'exposaven

uns objectius quantificats en

relació al Pla Extraordinari d'Escolarització

xifrats en uns 40.000 milions

de pessetes i a la creació d'unes

700.000 places, escolars en els diferents

nivells educatius. Els principis

de democratització del sistema educatiu

i les actuacions dirigides a la incorporació

de les distintes llengües i

continguts culturals en els respectius

àmbits territorial, juntament amb la

col·laboració Govern-lnstitucions

Autonòmiques per a la^reaiització

dels plans acordats.

' Podrà semblar reiteratiu assenyalar

que la responsabilitat exclussiva

de l'incompliment dels Acords

recau sobre el poder executiu, és a

dir, el govern UCD. Però és del tot

-cert que en el cas de la reforma de

l'ensenyament, a part dels compromissos

i objectius no assolits, cal posar

de relleu la greu responsabilitat

del govern per no planificar i gestionar

amb temps un problema tan punyent

com era el de l'ensenyament.

El redreçament d'aquesta situació

és per a nosaltres un objectiu irrenunciable

i pressionarem per tots

els mitjans possibles per tal de forçar,

als que es comprometeren a

executar-ho, a la recerca de solucions

a curt termini ais problemes

derivats d'una irresponsable gestió

alhora que s'estableixin les bases definitives

de la reforma de l'ensenyament.

EDITORIAL

Sobran maestros; faltan

plazas

Los-cambios profundos en la política

educativa y la reforma democràtica

de la Seguridad Social constituyeron

en. el marco de los Acuerdos

de La Moncloa, dos aspectos fundamentales

para elevar, de forma indirecta,

la renta real percibida por las

clases sociales con menor capacidad

. adquisitiva. La reforma fiscal era el

elemento indispensable para hacer

posible la base de financiación necesaria

para poder realizar los programas

de actuación acordados. Estàs

necesarias reformas en profundidad,

junto con el resto de cambios institucionales

dirigides a conseguir la reforma

democràtica del Estado, formaban

el paquete de contrapartidas

políticas que los socialistas pusieron

sobre la mesa, en el momento de la

negociación de los Acuerdos firmados

entre las diferentes fuerzas políticas

a finales de 1977.

En rejación al tema de la ensenanza

es preciso hacer unajeflexión en

torno a los acontecimientes que la

falta de plazas escolares han provocado

en rríuchos municipios de

Catalunya. En efécto, el comienzo

del curso escolar ha presentado eh

Catalunya un panorama insólitò:

unas dos mil plazas de maestros por

cubrir y unos ochenta mil ninos afectados.

La situación ha comportado la

lògica reacción de la población afectada

que se ha traducido en amplias

manifestaciones ert las cuales los socialistas

hemos estado en todo momento

presentes. Este hecho se ha

presentado con especial gravedad en

algunos municipios con un fuerte dèficit

escolar que se corresponden,

desgraciadamente, con aquellos en

los que Sa presencia de trabajadores

L'estratègia de la inseguretat

de l'Estat, així com la seva incidència

en l'aprofundiment democràtic,

cal analitzar encara que sigui;

breument (per l'espai d'a-

- quest article) els elements que

integren el que anomenarem

l'estratègia de la inseguretat.

En tot procés de canvi vers la

democràcia i en especial, en

aquells Estats en els quals, com

el nostre, la incidència dels Partits

d'esquerres és important, i per

tant, l'accés al poder dè les clases

populars, viable, es prepara

un pla de reacció que permeti als

anomenats poders fàctics (no

tant sòls l'exèrcit i el gran capital

SOCIALISTA

Directora: Rosario Ros

Equip de Redacció: Francesc Baiges, Ernest Paulí, Francesc

Navarro, Carmel Rosa, Xavier Sabaté, J.M. Serra i Conxita Socias.

Fotògraf: Tomi Sòcies, Carles Esteban, Carles X. Prieto

Redacció i administració: Canuda 26,1°

Tel. 30175 99 . \ •

Composició: Fotocomposición / Çerviciòs

Impressió: Ingemesa

DL: B- 33903

'Opinió Socialista/2

sinó que hi juguen interessos lligats

a l'estratègia de les dues*

grans potències mundials: USA i

URSS) controla la democrà

eia. Un pla d'actuacions que és

diferent a cada ^ Estat i que comporta

unes estratègies ben diferents.

Així per exemple trobem

els països de latinoamèrica, orí

el cop d'estat militar ha estat la

base de la reacció per a controlar

la situació política (l'exemple xilè).

A Europa, els estrategues de

la inseguretat utilitzen altres

tècniques i formes, car els costos

socials,, econòmics i polítics d'un

cop d'estat són massa alts i podrien

provocar una forta reacció,

social entre els ciutadans europeus.

Així doncs, els cal plantejar

e| control de la democràcia des

d'una perspectiva en la qual la

utilització de la violència i de la

mitologia de la mort pretén crear

en els ciutadans una situació

personal d'inseguretat. És a dir,

s'utilitzen els mecanismes psicològics

que conformen les relacions

socials i les relacions de

classe. -

Tot canvi polític i social provoca

en el món intern de cada ciutadà

una sèrie de reaccions psicològiques

d'inseguretat. Els models

que fins aquell moment eren

vàlids, a partir del canvi resulten

inestables, primerament, i després

la pròpia dinàmica del canvi

els torna inservibles i cal cercar

uns nous models de referència.

Si el procés de canvi aconsegueix

donar seguretat i els models de

recanvi que ofereix són.estables,

els ciutadans tendiran a l'accep-

tació del canvi polític. Si, pel contrari,

els models que s'ofereixen

són inestables o creen la sensació

d'inseguretat, els ciutadans

poden replegar-se i optar per

aquelles postures polítiques 7 queofereixen,

l'ordre i la seguretat

com a base del seu programa (i

normalment les postures polítiques

que basen els seus programes

en l'ordre.i la seguretat són

. les dels partits de dreta).

L'estratègia de la inseguretat

té com a finalitat bàsica dos

efectes: él primer, el control de la

' democràcia mitjançant la incidència

en els mecanismes psicològics

que.condicionen el vot', i

eh segon lloc, la seva incidència

en sectors de les FF.AA. que

veuen en perill la seva predominància

política . en l'aprofundiment

democràtic i que poden

condicionar, amb la presència del

.fantasma del cop d'estat,

aquest aprofundiment. (Recordem

que la premsa ha pariat sovint

de "pressions dels militars

sobre la UCD, per tal de retallar

" la Constitució" i-que certa premsa

ha intentat involucrar els militars

en la situació en l'ordre pú- -

blic). ;

Una democràcia controlada

serveix als interessos d'unes .determinades

classes socials i a fes

estratègies d'un països concrets

_(USA i URSS). Una estratègia de

la inseguretat no es refereix a un

determinat país, sinó*que s'inscriu

eh una estratègia, en el nostre

cas, europea (veieu els casos

d'Italia, França i Alemanya). És .

per això que les actuacions que '

poden fer-se per a contrarestar-

industriales es mayoritaria (Santa

Coloma, El Prat...).

- En este sentido, conviene recordar

que los Acuerdos de La Moncloa

marcaban el hi to de la gratuidad progresiva

de la ensenanza y exponían

unos objeti vos cuantificados en relación

al Plan Extraordinario de Escolarización

cifrados en unos 40.000

millones y.a la creación de unas

700.000 plazas escolares en los diferentes

niveles educativos. Los principios

de democratización del sistema

educativo y las actuacioríes dirigidas

a la incorporación de las distintas

lenguas y contenidos culturales en

los repectivos ómbitos territoriales,

junto con la colabora.ción Gobiemo-

Instituciones Autonómicas para la

rèalización de los planes acordados.

Podria pa recer reiterativo senalarque

la responsabilidad exclusiva del

incumplimiento de los Acuerdos, recae

sobre el poder ejecutivo, es decir,

el gobierno UCD. Però es completamente

cierto que en el caso de

la reforma de la ensenanza, a parte

de los compormisos y objeti vos no

cumplidos, es preciso poner de relieve

la grave responsabilidad dekgobierno-por

no planificar'y gestionar

con tiempo un problema tan punzante

como era el de là ensenanza:

~ Cambiar esta situación es para

nosotros un objetivo irrenunciable y

presionaremos por todos los medios

posibles, para forzar a los que se

comprotieron a ejecutarlo, a la búsqüeda

de soluciones a corto plazo a

los problemas derivados de una

irresponsable gestión al tiempo que;

establecen las bases definitives de la

ensenanza.

ies inclouen unes accions a nivell

nacional i unes altres coordina- -

des amb els altres Partits Socialistes

i d'esquerra d'Europa. (Re-,

comanem la lectura de l'article

de F. Gonzàlez a TRIUNFO sobre

"com estabilitzar a un País

Amic", sense pensar que una estratègia

semblant sigui exclusiva

dels USA).

La violència a les Rambles,

que a cops ha esta quelcom quotidià,

s'inscriu en aquesta estratègia

de la inseguretat i sols és

explicable com un fet contrarevolucionari.

A tots ens toca debatre

al si de les organitzacions

populars aquests fets i acostar la

nostra praxi política a la seva interpretació,

ja que la seva neutralització

pasa per aquest debat

polític, que massa vegades ha

restat oblidat. La mort de Gustavo

Muhoz, les ferides de bala a

vàries .persones (algunes d'elles

sense participar en els actes,

com és el cas de la militant

d'UGT, Laura Massip) i les cremades

a varis membres de là Policia,

per mitjà dels còctels molotv,

no són més que l'expressió

d'aquesta estratègia antidemocràtica

que amb el culte à la violència

i a la mort s'ha convertit

per obra dels estrategues de la

inseguretat ^n un camp de la

nostra lluita política quotidiana. '

La responsabilitat per l'aprofundiment

de la democràcia ós de

tots i tots hem de neutralitzar a '•

aquells que "en nom de la veritat

revolucionària" volen que tornem

als dies de foscor.

E.G.G.


CATALUNYA POLÍTICA.

Barcelona en festes i l'autonomia en suspens

Barcelona no és Catalunya, ja ho sé; però crec que

no m'equivoco en dir que el més important d'aquesta

darrera quinzena ha estat la Festa Major de la capital.

Durant tres dies l'ambient que hom respirava pels carrers

de Barcelona canvià. Allò que alguns, no afectats

pel perill de cessament del càrrec, qualificaven com

una situació de desencís, esdevingué durant unes poques

hores un desbordament important d'alegria popular.

• - -:••.-'•• --X- •;!.,,

I consti que' congratular-me

d'aquesta alegria popular engegada

amb motiu d'unes festes

populars, no equival a minimitzar

la importància del paper que el

poble ha de jugar en la política.

Ert constatar aquell fet, TIO vull

caure en actituds coincidents des.

de possicions extremes de dreta i

esquerra de menysprear el treballdels

polítics, simbolitzades pel

raonament dretà de considerar-lo

mesquí front a l'enlairament d'una

fictícia unitat del caire del "to

er mundo e güeno " i, d'altra

banda, les actituds suposadament

i discutiblement anarquistes

con la reflexada per una pintada

al Mercat del Born: "Menys

política i mes rock and roll". No,

no vull menystenir la política, no-_

més vull recordar uns dies d'il·lusió

quan el devenir del nostre

país es produeix amb una lentitud,

potser, excessiva.

Quan Macià

diputacions

integrà les

Allò de les odioses comparacions

tots ho sabem, i no trec el

tema aquí per cercar els bons i

els dolents, sinó per recordar una

conjuntura força contradictòria

caracteritzada per dos fets: fa un

any que es creà la Comissió de

traspàs de competències de les

Diputacions a la Generalitat i els

consellers d'aquesta encara n'han

de veure una. D'altra part, el

primer d'octubre han de començar

a produir-se els primers trs-,

passos reals (no acords, com fins

ara de competències estatals.

Per això, recordo ara l'any 32,

quan el president Macià, fent ús

d'un presidencialisme força comú

en la història de la nostra Generalitat,

es convertia en el protagonista

d'una decisió cabdal: la

integració, simple i planera, de

les Diputacions a la Generalitat i

a treballar.

Val a dir què els acords dQtla

Comissió Mixta de traspàs de

competències de les Diputacions

ha clos ja els seus treballs, com a

mínim pel que fa referència a la

tasca de proposar què és el que

ha de passar a dependre de la

Generalitat. Per això, ha sobtat, a

qui encara es sobta, la suspensió

"sine die" de la que havia de ser

darrera reunió d'aquesta comissió;

especialment quan el president

de-la Generalitat es reuní el

cap de setmana anterior amb els

tres presidents de les Diputacions,

trobada en què hom pensava

que s'havia de donar per resolt

aquest problema.,

Però el procés en què som immersos

és aquest i no un altre i,

entenent-lo, s'ha d'intentar forçar

el màxim. El quinze de juny del

77 —què lluny queda!— ja dèiem

que les Diputacions provincials

havien de desaparèixer; el decret .

de restabliment de la Generalitat

els allargà la vida exigint la persistència

de la seva personalitat

jurídica però, no cal pensar-hi

massa, les «Diputacions desapareixeran.

El mateix president ho

afirmava a Lleida: "Els governadors

civils i les Diputacions provincials

hauran de desaparèixer".

I és molt lògic, en una Catalunya

que aviat haurà d'estructurar-se

en unes divisions —comarcals i

vegueries— totalment incompatibles

amb les actuals províncies.

Saber-ho permet suportar millor

la llarga espera a què ens veiem

sotmesos.

Posats a esperar, els qui també

es fan pregar una estona llarga

són els diners de Madrid per à

posar en marxa les competències

acordades prèviament i publicades

ja en sengles decrets-llei. El

primer d'octubre, algunes conselleries

de la Generalitat havien de

començar a manar en unes parcel·les,

no gaire grans però parcel·les,

de poder determinades.

Però, clar, calia una prèvia valoració

dels serveis traspassats i

fer-los efectius a la Generalitat.

Fins i tot es fixà un termini donat.

« L'alegria ha d'arribar també al món de la política (Fotos Carles Esteban)

Es fa saber ai senyor Suàrez...

El termini fa setmanes que s'ha

acomplert, el dia u d'octubre alguns

consellers hauran de manar:

estaran el dia o els diners

necessaris? Quan escric això, encara

falten cinc dies.,Ai, UCD

dels nostres dolors I Parlant

dels dolors de la UCD, no està

mai de més recordar-ne un de

força greu. Com que la majoria

de conselleries de Treball dels diferents

òrgans preautonòmics

estan en mans de militants socialistes,

sembla que el criteri governamental

és no traspassar-los

cap competència. La forma com

el partit del govern entén les autonomies

no s'ha modificat gaire

des d'un bon començment: donar

només allò que es vegi obligat a

donar.

L'Estatut, peça clau

del nostre futur

• En aquesta dinàmica de lluita

continuada amb el govern de la

UCD; aniran sortint poc a poc les

consecucions positives. Amb tots

els entrebancs, que no he exhau-

rit i afegint-hi la manca de resolució

del problema de l'ensenyament

que, havent començat

el curs, segueix sense dependre,

ni mica, de la Generalitat, s'anirà

notant en els àmbits d'incidència

dels nostres consellers un canvi

important. Una Administració

honesta i la impossibilitat de

nous actes de corrupció, als què

ja estarem acostumats, en seran

les primeres conseqüències.

En aquest marc l'aprovació de

l'Estatut ha de ser un desencadenant

fort de la velocitat del procés

de descentralització. Cal

també, però, relativitzar la importància

de l'Estatut. Els nostres

parlamentaris estan elaborant un

Estatut que, partint de la Constitució,

sembla

que donarà un marge força

gran a la consecució d'una autonomia

política real. Però, tanmateix

1 s'ha de comptar amb la situació

real del marc en què ens

movem i en què ens mourem

quan s'aprovi l'Estatut i després.

Si la UCD segueix manant a nivell

de tot l'Estat, el procés serà

molt més lent i complex del què

ja és de per sí. Si, apart d'haver,

de resoldre òn van a parar els

funcionaris que treballaven

abans en un Ministeri que no

equival a cap Con' ;"^ria, o on

van les competènc es t,. 3 estan

repartides entre dh -ents Ministeris

i que, a més a ir* >, no es

traspassen íntegres; si, apart

d'això, no hi ha una volutat política

d'accelerar-ho i resoldre-ho

tot —voluntat que no veig en els

homes de la UCD—, els problemes

restaran centuplicats.

La recomposició de la dreta

catalana i les seves fluctuacions

polítiques així com les cabòries

respecte el possible resultat d'unes

eleccions legislatives a nivell

de l'Estat prenen, conseqüentment,

molt d'interès. L'entesa

"permanent" entre la UDCi CDC

i l'apropament de l'Anton Canellas

al grup d'UCD-UCC dóna què

pensar als comentaristes polítics,

especialment quan éè fàcil preveure

que la UCD aturaria el procés

autonòmic català de fer-se

un pacte governamental al Parlament

de Catalunya entre els so-

cialistes, els comunistes i els de

Convergència. I tinguem en

compte que desbancar la UCD

del govern és una feina difícil ja

que, tot i guanyant les eleccions,

els socialistes necessitem una

majoria molt gran per poder evitar

pactar amb la UCD.

lla gent ha de comprendre

que per traslladar l'alegria de les

festes de la Mercè al món de la

política^ com menys pactes calguin

amb la UCD, millor.

FRANCESC BAIGES

Quan? Qui?

Quan, a part d'aprovar

traspassos de competències,

es decidirà el govern a donar

peles per a poder fer-ne alguna

cosa d'útil?

Com es pot aconseguir que

en De la Cierva no faci més

esmenes a la Constitució, ara

que semblava que Don Camilo

se n'havia cansat.

A Quina causa creuen que

serveixen les persones que es

dediquen a matar policies o

guàrdies civils en el nostre

país?

Perquè no es prenen, d'una

vegada per totes, les mesures

pertinents perquè no es

repeteixin accidents mortals

per imprudències o corrupcions

empresarials con el

de la plaça de les Glòries Catalanes.

.

Quina efectivitat pot tenir

replicar a les tonteries del

búnker-barraqueta amb unes

altres .de semblants del

búnker-masia?

Qui s'encarregarà de netejar

el port de Barcelona, perquè

no només puguin fer-se

festes a la nit, quan no es veu

la brutícia?

I parlant de festes, perquè

no serà sempre Festa Major?

L'Opinió Socialista/3


Senat

Zero a la

Constitucional

El tema del pas de la Constitució pel

Senat el reprenc, amb amargor, després

d'haver-lo tractat reiteradament

en les meves col·laboracions setmanals

a EBRE-INFORMES, de Tortosa, a L'O-

PINIO SOCIALISTA (núm. 3 del 18-8) i

a TELE-EXPRÉS (el 26-8). En tots els

meus'escrits hi havia un recel que es

traslluïa tant pel títol d'un dels articles:

"El Senat, un calvari per a la Constitució",

com per les meves afirmacions

sobre que es necessitava molta innocència

política per a esperar—des de

l'oposició— res de positiu del Senat.

Més que una Cambra, el Senat, és una

trinxera per a impedir l'aprovació de

qualsevol llei progressista que hagi obtingut

el vot favorable dels diputats. Això

es veurà claríssim el dia que tinguem

una majoria de diputats els partits

ara a l'oposició i sigui possible la

formació d'un govern de base socialista;

no ens enganyem: l'oposició no té

res a fer —en els propers anys— en les

eleccions per a senadors, donat el sistema

per a la seva elecció (territorial,

per majories i, per tant, no proporcional):

A Sau, pendents dels

retrocessos constitucionals

Els retrocessos més significatius a la

Comissió Constitucional, els referents a

les autonomies, es van produir mentre

érem a Sau els parlamentaris de la

"Comissió dels 20". Vam necessitar

molt d'ànim per a seguir en la redacció

de l'esborrany d'Estatut que tenim encomanat.

Després d'escarrassar-nos en

recollir les competències exclussives

assumibles en matèria d'ensenyament

(gairebé tots, segons el text constitucional

aprovat pel Congrés), i d'obrir

escletxes en el marge més prim de la

matèria de Justícia (un dels temes més

conflictius... i restrictius amb que topem);

després de tanta feina, amb un

muntatge d'artesania, tot ens trontollava.

Com. que som animosos vam seguir,

per bé que basant-nos en el text

del Congrés. Després ja ho haurem d'ajustar,

quan la Constitució hagi sortit

del Ple del Senat, de la Comissió Mixta

i, en el seu cas, de la sessió conjunta

Congrés-Senat.

Composició de la Comissió

Constitucional del Senat

Com totes les comissions legislatives

del Senat, la de Constitució la integren

25 senadors: 12 d'UCD, 5 socialistes,

2 PSI (progressista i socialistes

independents), 2 de l'Entesa, 1 basc, 1

de l'Agrupació Mixta, 1 del Grup Mixte

i 1 del Grup Independent (els tres darrers

reials).

Es fàcil de comprendre que tota es- j

mena abonada per UCD només amb el

suport d'un senador reial passa —ha

passat—sense entrebancs. Vol dir això

qwe solament el "consens" podia evitar

que la UCD se'n sortís amb la seva: aigualir

tot el contingut progressista i

permissiu de les autonomies recollit en

el text constitucional aprovat pel Con-_

gres* un text —el del Congrés— que ja

es necessitava prou resignació per a

acceptar-lo. > . .'• •

- La Comissió Constitucional del Senat,

frenada i tot —per allò del

"consens"— ha fet estralls a l'aprovar

tantes esmenes regressives, de les -

quals tot seguit en donarem una mostra.

J ara què? Més innocència política

p»f «uconfiar —l'oposició— en el Ple? Sigtrem

realistes: si al Ple es recupera alguna

part del terreny perdut, serà perquè

la UCD ho voldrà; així de senzill,

per molt que maldem i esvalotem els

senadors socialistes i els de l'Entesa,

perquè som "quatre gats" al Senat.

L'Opinió Socialista/4

Només mitjançant una negociació política

a fons dels socialistes a nivell estatal,

pressionant —amb èxit— al partit

del Govern, pot aconseguir-se que els

senadors d'UCD votin els articles conflictius

tal com s'acordà de fer-ho al

Congrés. I així pot restablir-se un text

constitucional que tenia un sostre per a

les autonomies prou flexible per a emmarcar

—amb algun desbordament—

els treballs de redacció de l'Estatut ja

fets en el si de la "Comissió dels 20",

constituïda en Ponència.

Reguitzell de retrocessos

OPINIONS

Sense literatura i anant al gra, quant

a les esmenes regressives aprovades

en la Comissió del Senat destaquem:

—A l'art. 1 er., la substitució de "pluralisme

polític", entre els principis bàsics,

per "la pau".

—A l'art. 3er., enlloc d'"el castellà és

la llengua oficial", ara diu "el castellà o

espanyol".

—A l'art. 9è., (un dels més progressistes)

hi ha unes modificacions restrictives,

de fes quals caldrà vigilar-ne

el sentit.

-A l'art. 10è., la UCD s'ha sortit

amb la seva relacionant aquest article

amb el 25, sobre llibertat d'ensenyament...

privat, és clar.

. —A l'art. 116-3 s'ha establert que al

Tribunal Suprem enlloc de 8 membres

elegits pel Congrés ara ho seran 4 pel

Congrés i els altres 4 pel Senat (una

elecció més consevadora).

—L'art. 135 reforça la província ac-

- tual amb l'afegitó "qualsevol alteració

dels límits provincials haurà d'ésser

aprovada per les Corts Generals, mitjançant

Llei Orgànica (majoria absoluta).

Art. '.-, 141-1 -j.-Enlloc de correspondre

en excíussíva a /es Comunitats

Autònomes els aprofitaments hidràulics",

ara es redueix "als projectes

de construcció i explotació dels aprofitaments

hidràulics".

—Art. 143. El núm. 8 reserva a l'Estat'ara,

en exclussiva, la regulació dels

registres o instruments públics.

I un núm. afegit (li correspondria el

31), estableix que l'Estat podrà crear

en tot el territori (a Catalunya, en el cas

nostre) institucions educatives i culturals

(l'esmena de La Cierva). "

—Art. 145, referent a la iniciativa del

procés autonòmic: ara s'exigeix l'acord

' de lés diputacions provincials, a més de

jes 3/4 parts dels Municipis (el Congrés

no mencionava les diputacions), i també

l'aprovació per la majoria de vots "a

cada província" (abans de la majoria

dels vots de tota la nacionalitat o regió).

Art. 146. És el que, segons el text

aprovat ara, fa inoperants els treballs

fets a Sau en matèria de Justícia. Fan

negativa la nova redacció d'aquest article.

Esperem el desenllaç

Hi ha alguna esmena aprovada de

signe positiu, en particular per a Euskadi.

També l'abolició de la pena de mort

per als militars en temps de pau (per

als civils ja l'havia abolit el projecte del

Congrés). <

Tan de bo que aquest sigui el meu

darrer article sobre el Senat i la Constitució,

perquè voldrà dir que s'han corregit

els articles més aigualits. Si, pèl

contrari, la UCD manté les seves posicions

al Ple del Senat s'hauran de reconsiderar

moltes posicions. I haurem

d'informar el nostre poble —els que vulguin

llegir-nos—, sobre aquest agre assumpte,

com és el deure de tots els

parlamentaris implicats.

JOSEP SUBIRATS

Tras la Constitución

Termino el consenso

La atención que la prensa y los propios

partidos han otorgado a la Constitución

y al famoso "consenso", ha podido

crear la equívoca sensación de

que se tenia una total despreocupación

por los problemas económicos.

Los acuerdos ~de la Moncloa, tan cri-

-ticados en su dia por algunos sectores,

fijaron el marco en el que tenia que desenvolverse

la economia del país, así

como el de los mínimos acuerdos políticos

para reformar la~1egislación que

era incompatible con el proceso democràtico.

Fueron medidas de urgència a

la espera de la Constitución, y tòdas

ellas formaban un bloque de acuerdos

completamente interrelacionados.

La oposición al Gobierno por parte

de los socialistas, no ha dejado de manifestarse,

però su àmbito de actuación

.quedo reducido en virtud precisamente,

de los Acuerdos de la Moncloa..

Ahora, la Constitución està terminàndose

y la democràcia exige que cada

partido juegue su papel. El "consenso"

ha terminado.

Prioridades políticas

Los comentaristas políticos —

también nuestros propios militantes—

_ se dedican a especular sobre el tratamiento

que se darà a las prioridades

políticas del momento, o sea, sobre

nuestro futuro inmediato. Si B.xaminamos

esas prioridades las podemos dividir

en tres niveles completamente relacionados

entre sí:

a) Superación de fa crisis econòmica.

b) Conttnuidad del proceso democratizador.


c) Consolídación de la democràcia.

La superación de la crisis econòmica

plantea el tener que buscar solución a

dos aspectos importantes de la misma,

como son: el paro y la inflación. No son

• los únicos factores a tener en cuenta,

però son, sin lugara dudas, los màs importantes,

y sobre los cuales conviene

primordialmente actuar. Los economistas

dicen que con inflación y pocas

perspectivas económicas o políticas,

no hay inversiones, y sin inversiones no

se crean nuevos puestos de trabajo.

Fue esta la filosofia màs elemental del

conjunto de acuerdos de la Moncloa.

La torpeza del Gobierno en la aplicación

de los acuerdos de la Moncloa, ha

dado lugar a restricciones importantes

en los créditos a las empresas, hasta el

punto de que se ha terminado hundiendo

a alguna de ellas. Se ha conseguido

frenar la inflación, alcanzando niveles

més bajos de lo previsto, y dando lugar

a que se eleve, globalmente, la renta de

los trabajadores en activo.

Selección de inversiones

Mas esa política no puede mantenerse.

No podemos apoyar una política

econòmica que suponga aumentos salariales

para unos trabajadores a costa

de la pérdida del puesto de trabajo para

.otros. Se impone una política de selección

de las inversiones —creadoras de

puestos de trabajo—, una reestructuración

industrial, una modificación de.la

estructura de costes de fabricación—

incidència seguridad social, etc— y un

largo etc. que corresponda a una verdadera

política econòmica para salir de

una crisis que todavía va para largo.

Però una política econòmica no es

una receta políticamente neutra aunque

sea pactada. Tampoco lo fueron,

los acuerdos de la Moncloa y, aún así,

hubiera sido todo muy distintb si en vez

de aplicarlos la UCD los hubiera aplica*

do el PSOE.

Protagonismo de los

sindicatos

Precisamente por eso, porque una

política econòmica corresponde a los

intereses que la impulsan, el PSOE no

acepta negociaria con la UCD, si luego

. es ese mismo partido quien tiene que

llevaria a cabo. Se hizo en la Moncloa

porque no se sabia todavía la representación

que tenían las sindicales y las

patronales. Però hoy ya no hace falta

que los partidos sustituyamos a los sindicatos.

Estos tienen que asumir su

protagonismo y decidir su política al

respecto, lo cual no quiere decir, ni mu-

. cho menos, que los socialistas nos desinteresemos

de tan impòrtante tema.

El Gobierno quiere que las sindicales,

las patronales, el gobierno y, a ser

posible, los partidos, negocien un nuevo

programa económico. El Gobierno

quiere recibir el apoyo de todos para

luego hacer su política. Los socialistas,

por el contrario, queremos que queden

bien claras las diferencias entre la UCD

y el PSOE.

Y vemos como, mientras el Gobierno

està dispuesto a negociar un techo

salarial del 12% (defendido por los comunistas),

nosotros creemos que con

un programa económico que no beneficiaria

al gran capital, seria posible mantener

un techo salarial del 14 o del

16%, manteniendo también un crecimiento

económico del orden del 4% en

ambos casos.

Si la UGT negocia bajo esas perspectivas,

està claro que deberà imponer

condiciones adicionales. Quedan,

todavía, pendientes, bastantes acuer-

' dos de la Moncloa: una ley sindical por

pactar, sin resolver la cuestión del patrimonio

.sindical, etc, etc, con múltiples

e importantes matices. '

Y ahora, en esta situación, se està

perfilando la posibilidad de un pacto

entre los sindicatos, y las organizaciones

patronales con la intervención del

Gobierno. Y vemos, asimismo, la voluntad

de ese Gobierno de mantenerse en

el poder si consigue después de la

Constitución, la abstención en el voto

de comunistas y nacionalistas en el

Congreso de Diputados en un momento

en que le son adversos los posibles

resultados electorales según las últimas

encuestas de opinión.

Nosotros, seguiremos pidiendo elecciones

legislativas después de la Constitución.

Son la mayor garantia para

terminar el proceso democratizador del

país. La mayor garantia para aplicar

una política econòmica favorable a la

clase trabajadora, pese al boicot con el

que nos encontraríamos si tuviéramos

que gobernar. Quisiéramos que se celebraran

las elecciones municipales y

que las legislativas no fueran excusa

para retrasarlas todavía més; Hay formas

de poder evitarlo.

En el fondo, la consolidación de la

.democràcia supone reformar la administra

ción del Estado,-supone los Estatutos

de Autonomia, ademàs de un

montón de leyes que: la Constitución

dice que tendremos que elaborar. Es

una tarea difícil, incluso sin adoptar posiçiones

maximalistas que luego no

puedes hacerlas nunca realidad. Sí, hay

mucho trabajo por hacer y va a ser difícil,

mas en nuestro empeno por seguir

adélante nos conforta la progresiva

confianza que el pueblo tiene en el socialismo.

JOSEP MARIA TRIGINER


Nico Redondo en Girona

Que el Gobierno

dé cuenta de los

Pactos

El pasado día 22 fue inaugurada la Casa del Puebio

de Girona con asistencia del secretario general de la

UGT Nicolàs Redondo. El local tiene capacidad para

unas trescientas personas y a la inauguración acudieron

el conseller de Treball, Joan Codina y los diputados

socialistas Ernest Lluch y Joan Paredes.

Antes de proceder al acto

inaugural propiamente dicho, Nicolàs

Redondo ofreció una rueda

de prensa en la que se refirió a

los Pactos de La Moncloa senalando

entre sus aspectos positivos

el au mento de un punto en la

capacidad adquisitiva de los trabajadores,

y el descenso tan sensible

de la tasa de inflación, però

indició que esto había I teva do

consigo aspectos negativos como

el aumento en 300 mil del

número de parados. Indico igualmente

que en varios puntos, no

se hàbían cumplido los Pactos,

destacando las inversiones públicas

en construcciones escolares

y los sesenta mil millones destinados

a paliar el paro. Igualmente

senaló que las cuentas de la

Seguridad Social siguen sin aclararse

aunque ascienden a la vertiginosa

cifra de més de un billón

de pesetas anuales.

Patrimonio Sindical

Se refirió también, a preguntas

de los informadores, al patrimonio

de la UGT. Dijo que la

central no recibe subvenciones

de ninguna otra extranjera. En

cuanto al grado de afiliación sindical

de los trabajadores espanoles,

està alrededor del cincüenta

por ciento.

Respecto al tema del patrimonio

sindical histórico de la central

se valora en unos seis míl millones

de pesetas y el procedente

de la CIMS està en los 330 mil

millones. En las negociaciones

entre empresarios, Gobierno y

sindicatos, volverà a tratarse el

tema del patrimonio.

Jornadas sin sentido

Durante su èstancia en Girona,

Nicolàs Redondo concedió

una entrevista al diario "Los Sitios"

en la que, a preguntas del

informador sobre los nuevos pactos,

respondía: *

"Yo diria que el tema es confuso.

Ni el Gobierno ni la UCD

han dicho nada claro sobre ello.

Se està dejando que partidos políticos

y .centrales vayan dando

pasos... però debe ser el Gobierno

el que los dé de una manera

clara. Se han anunciado unas jornadas

de reflexión... Para UGT

estàs jornadas no tienen sentido,

porque se han planteado para dar

Comitè Nacional de UGT

Unidad de acción en

temas específicos

Con la aprobación de la

gestión del Secretariado, comenzàba

el pasado día 18 la

primera sesión del Comitè Nacional

de la UGT que debía

prorrogarse el sàbado 23. En

la primera de las reuniones se

trató el tema de la negociación

colectiva, dirigiéndose un

mandato al Secretario para la

elaboración de una

plataforma-marco de acuerdo '

con las resoluciones políticas

de reivindicación adoptadas

en antel·lores congresos. ;

Cabé destacar la potenciación

de la reducción del nú-*

«mero de convenios por ramos

de producción, así como la

determinación de seftalar como

competencias de las fede- ^

raciones de indústria las negociaciones

colectivas que, en

última instància, pasarían a

las secciones sindicales de

empresa. '

De nuevo se adopto el propósito

de seguir manteniendo

una política de unidad de acción

con los sindicatos de clase

en temas específicos y con

objetivos* movilizadores. Fueron

denunciados los intentos

de UCD para crear un sindicato

propio con tintes naturalmente

amarillos.

Vacantes, Unió .

En esta primera reunión se

cubrió también la vacante del

Secretario de Formación dejada

por Xavier Guitart que corresponde

desde ahora a Agüstín

Martínez de la Unión Local

de Barcelona. Para cubrir una,

vacante ep el Comitè Nacional

fue elegido el companero Barajas.

Igualmente fue designado

director de "Unió", órgano de

la UGT catalana, el periodista

Jaume Valls.

Pactos tripartitos

El tema fundàmental de la

reunión del sàbado 23, fue el

de la posible renovación* de

los Pactos de la Moncloa, junto

con el anàlisis de la situación

econòmica de la organización

y el estudio de los expedientes

de crisis planteados

últimamente.

Respecto a los Pactos de la

Moncloa, la postura fingí senala

que deberían hacerSe de

forma tripartita, es decir entre

la Administración, la patronal

y las centrales sindicales y

con dos bloques claros de negociación:

respecto a temés

sindicales y sociales y respecto

a económicos. \

El Gobierno debe dar cuenta de los Pactos en el Parlamento.

cuenta de los resultados de los

Paòtos de la Moncloa. Y està claro,

y todo el mundo lo sabé, que

nosotros no los hicimos, Lo que

creemos és que el Gobierno debe

dar cuenta de los pactos al Parlamento".

Gasolineres

Màs adelànte aftade: "Lo que

no estamos dispuestos a hacer

es pactar estos temas con los

partidos políticos.Està claro, o al

menos asT lo vemos nosotros,

que los partidos políticos deben

plantear su política en el Parla-

La UGT se pronuncia

El pasado jueves, día 21, en

una reunión convocada entre las

centrales sindicales UGT, CC.OO.

y CNT con la patronal de Gasolineras

para encontrar una salida a

la situación planteada en el sector,

los representantes de la CNT

se negaron a sentarse a la mesa

de negociación, ya que exigían

para ello la exclusión de las otras

dos centrales sindicales de clase.

Esta actitud antidialogante de los

cenetistas impidió que pudieran

estudiarse las altemativas que,

como expondremos màs tarde,

aportaba nuestra central sindical.

Con posterioridad, y a la salida

de la anterior reunión, un grupo

de unas veinticinco a treinta per^

sonas que acompanaban a los

portavoces de la CNT arremetió

contra los representantes de

\UGT y. CCOO insultàndoles y

agrediéndoles físicamente.

\ Ante estos hechos —àl igual

que otros de similares producidos

a lo largo del conflicto de

Gasolineras— la UGT de Catalunya

^quiere ACLARAR y DENUN-

CIAR ante los trabajadores y la

opinión pública en general lo siguientè:

• Nuestra central suscribió el

Convenío estatal por considerar

que el mjsmo conllevaba evidentes

mejoras para el conjuhto de

trabajadores del ramo. Dicho

convenio representaba también

el* poner firí a las desigualdades

existentes ^en el sector —

resultado del fraccionamiento

que-en este sentido impulso el

franquismo— y, a su vez, unificaba

bajo critenps de solidaridad

todos los gasolineros del Estado

Espaftol. \

9 La UGT de Catalunya, respetando

plenamente las distintas

concepciones sindicales existentes

en el seno del Movimiento

Obrero, denuncia tanto la irresponsabilidad

como los métodos

de intimidación utilizados por

la CNT ante la convocatòria unilateral

de la pretendida huelga

como a lo largo del conflicto. Así,

y a partir de ahora nuestra central

sindical, con la misma energia

con que defiende el derecho

de cada organización sindical a

expresar sus propias posiciones,

denunciarà también todas las intimidaciones

y provocaciones de

las que sean objeto los gasolineros

que han optado por no seguir

los criterios de la CNT. No entendemos

cómo. una asamblèa de

cien trabajadores —según fuentes

de la misma central anarcosjndicalista—

puede decidir unilateralmente

continuar la pretendida

huelga en nombre de los

2.000 que trabajan.

• Denunciamos también la

manipulación política de este

conflicto por parte de la CNT, la

cual ha utilizado sectariamente

los trabajadores del ramo, centrando

sus esfuerzos més en atacar

a las otras centrales sindicales

de clase que en buscar una

autèntica y satisfactòria salida

para todos los trabajadores de

Gasolineras.

\# Asimismo consideramos

que la presencia de las Fuerzas

del Orden Publico en las gasolineras

se debe, en buena parte, a

la convocatòria, desarrollo ymétodos

empleados a lo largo de

este conflicto. Nuestra central no

comparte, no obstante, la inter-

s,"

# •

mento. Hay otro punto quetenemos

claro. Y es que los acuerdos

que se puedan tomar en esta posible

reunión, no deben abarcar

màs de un ano. Porque eso seria

apuntalar a la UCD para fos dos

anos y medio que le quedan".

venci'ón de la Fuerza Pública en

la püesta en funcionamiento de

aquellos centros donde los trabajadores

hayan decidido libremente

no trabajar.

Altemativas

, La UGT de Catalunya no se ha

limitado a criticar la convocatòria

de un conflicto cuyos criterios no

comparte, sinó que ha intentado

también encontrar, en todo momento,

altemativas a la situación

planteada. Las misrnas se centran

—en estos momentos— en

torno a los siguientes puntos:

9 Realizar cuantas gestiones

sean precisas para obtener la

readmisión de todos los trabajadores

despedidos. ' .

•. Realizar las gestiones oportunas

ante la àutoridad guberna-tiva

para conseguir la puesta en

libertad de los trabajadores que

eventualmente pudieran estar

detenidos.

• Reconocimiento por parte

de las centrales sindicales y la

Patronal del Convenio Interprovincial

de Estaciones de Servicio,

el cual ha supuesto para los trabajadores

del sector importantes

mejores y en cuyo articulo 15 se

reconoce el mantenimiento de

las mejoras que pudferan haber

obtenido con anterioridad los trabajadores

de la provincià de Barcelona.

Barcelona, 22 de septiembre

de 1978

UGT DE CATALUNYA

L'Opinió Socialista/5


Àp u .nts :

Santa Coloma de Gramenet y la Comisión de

Educación

La semana del 18 al 23 de

septiembre empezaba el ano

escolar. Los periódicos nos

han dado muchas noticias de

este conflictivo comienzo; como

diputada socialista soy

parte de una de estàs noticias,

pues participà en la manifestación

proescuela en Sta. Coloma

de Gramenet el lunes 18

de septiembre. El jueves veintiuno

del mismo mes y semana

tuve que intervenir también

como diputada socialista

en la Comisión de Educación

del Congreso; tal reunión, emperò,

tuvo poca repercusión

en la prensa, lo cual, como se

vera, es perfectamente explicable.

Voy a descubrir los dos

actos tal como los viví y en la

misma lengua en que los viví.

Sata Coloma? El viernes

15, me llama por telefono

un companero de PSC

(PSC-PSOE) de Santa Coloma:

"El lunes a las siete o a

las ocho hacemos una manifestación

por todo lo que

nos han prometido de» escuelas

y no nos han hecho.

Tenéis que venir muchos socialistas

porque los del Pezú

dicen que vendran muchos

diputados de los suyos". "A

la orden".

Comisión de Educación. El

viernes 15 recibo el orden del

dia de la reunión del jueves

21. Primera noticia. El lunes

18 recibo un telegrama convocàndome.

Santa Coloma. El lunes

18 por la mariana nos reunimos

los parlamentarios de

Catalunya en el Salón de

Ciento del Ayuntamiento de

Barcelona. Carlos Güell de

Sentmenat defiende la participación

del PTC y del FNC

en la elaboración del Estatut

de Catalunya. La urea no López

Rodó defiende la participación

de la Generalitat.

Mientras se lo discuten y

consensan, hablo con mis

companeros socialistas y les

pido presencia en Santa Coloma

de Gramenet. Vendran

Francisco Ramos, diputado,

y Jaume Sobrequós, Senador

de la Entesa.

Comisión de Educación. No

podré preparar la Comisión

con mis compafieros socialistas

de Madrid porque el telegrama

de aviso de la reunión

prèvia llega con retraso.

Sta. CA las siete de la

tarda del 18, Jaume Sobrequés

viene a buscarme a la

escuela donde trabajo para

ir a la "mani". Tardamos

Las esçue/as siguen sin llegar

L'Opinió Socialista/6

una hora desde el centro de

Barcelona al centro de Sta.

Coloma; hày atascos antes

del puente sobre el Besòs y

ello nos permite contemplar

el panorama de la ciudad suburbio

bajo la marana de cables

de alta tensión y entre

poste y poste. Ramos empezó

yendo en transporta publico,

como büen socialista,

y termino a pie cuando empezaron

los atascos. Llego

antes que nosotros.

Gom. Ed. Cojo el avión del

puente aéreo y vuelo sobre

media Espana mientras ieo las

últimas noticias. Luego, Cirici,

que va al Senado, y yo compartimos

el taxi y los comentarios.

Sta. C. Cuando Sobrequés

y yo llegamos a la plaza

de Santa Coloma hace

calor y hay allí cantidad de

gente habitual: ancianos eh

los bancos, ninos jugando,

jóvenesy mayores hablando

en corro. Nos dicen que la

manifestación se forma

unas calles mas abajo y vamos

hacia allí corriendo y leyendo

las papeletas que recogemos

del suelo. Llegamos

a la cola però nos dicen

que tenemos que ir delante

y corremos otro poco hasta

alcanzar la Senyera y ponernos

al lado de Francisco Ramos.

No hay ningún diputado

màs.

Com Ed. Llego unos minutos

tarde; dos po/ícías

montan guardià y saludan al

entrar y dos ujieres me indïcan

dónde Vstà la comisión:

sillones tapizados. Està hablando

Solé Tura en favor de

una comisión de control del

cumplimiento de los Pactos

de la Moncloa en matèria

educativa.

Sta. Ç. Empieza a oscurecer

mientras la manifestación

avanza por las calles de

la ciudad-suburbio; pequenos

y mayores salen de todos

los huecos. Un coche

con altavoz va delante nuestro

y rompiendo el fuego delante

del coche se han puesto

madres con cochecitos de

ninos que no tienen parvulari

o ni guarderia. Hace calor.

Los altavoces lanzan consignas:

quieren los paYvularios,

los transportes y las escuelas

prometidas, "queremos

escuela gratuïta". La

gente repite: "Queremos escuela

gratuita". Vamos a paso

lento y mirando una realidad

que sale por puertas y

• £

*...

•1* -'J

La gratuidad que el pueblo exige

ventanas: la escuela de Sta.

Coloma es un conflicto. De

pronto avisan: "Estén con

nosotros la Marta Mata y el

Paco Ramos, diputados socialistas,

y el Sobrequés de

la Entesa". Avanzamos cortando

el trafico sin protestas.

De pronto, el altavoz

nos avisa a nosotros:

"Cuando lleguemos a la plaza

del Ayuntamiento, los

parlamentarios nos diran

quó tenemos quehacer". La

policia no se presenta.

Mientras avanzamos, una

maestra de la Comisión dè

Ensehanza de Sta. Coloma

nos da los datos.

Com. Ed. Juli Busquets me

explica ràpidamente por qué

hemos de votar contra la petición

comunista; se trata de no

argumentar comisiones fijas

para problemas pasajeros, sinó

de obligar al Ministerio a

rendir cuentas en la Comisión

de Educación. Votamos, y la

petición es rechazada. Luego

se levanta el Excelentísimo

Senor Ministro de Educación

y Ciència, Don Inigo Cavero

Catallada y nos ensena un volante

con la firma de un funcionario

y el sello de no sé qué

oficina que demuestra que va

se nos han mandado los informes

a los diputados; el ministerio

es que nadie los a los

diputados; el misterio es que

nadie los ha recibido.

Sigue luego el turno de

preguntas de los diputados y

respuestas del Sr. Ministro.

Facultad de Económicas de

Múrcia» Ensenanza de Adultos,

futura Ley de Universidades.

Vamos a una velocidad

de doce a quince minutos por

problema; todos quedan igual.

Sta. C. Llegamos a la plaza.

Ya es de noche; las puertas

del Ayuntamiento estén

cerradas. Hacemos corro alrededor

del coche con altavoces.

Un mienbro de la Comisión

de Ensenanza empieza

a leer para todos las reivindicaciones

que se presentan;

al otro lado del corro

alguien con un megàfono in- -

tenta interrumpir para exponer

las reivindicaciones a

partir de otro grüpo. "Los libertarios";

dice alguien desde

otro rincón. Hay tensión,

gritos de "Unidad!" Y un par

que se pelean y muchos que

los separan. Veo un chico

con sangre en la cabeza; es

oscura la sangre de pueblo

que hace manar el mismo

pueblo. Francisco Ramos

tiene la palabra y dice lo que

podemos hacer nosotros los

parlamentarios. Luego Jaume

Sobrequés toma el micro:

"Voy a hablar en castellano"

però empieza "Companyes

i companys"... "en

castellano", le gritan, mienj

tras ya lo estó hablando. Va- .

mos a pedir una, entrevista

con el Gobernador Civil y

prometemos acompanar a la

comisión. Los ànimos parecen

màs calmados y los

companeros nos acompanan

al coche de Jaume Sobrequés.

"Pasad por aquí .

que es màs ràpido. Qué

suerte, no os ha pasado nada!".

Però ha pasado mucho.

Conocíamos maestros y pa-

( dres y militantes de Sta. Coloma

donde por lo menos recuerdo

haber hablado en

tres ocasiones, però hoy he

visto gente exasperada sobre

el polvo de las calles y

bajo los postes de alta tensión.

Com. Ed. Antes de terminar

la sesión llega el Presidenta

. del Congreso, D. Fernando Alvarez

de Miranda; trae en las

manos un ejemplar del infonme

que no nos llego. Dice que

lo encontraremos en la secretaria

de la Comisión. Todo

arreglado. Saliendo, hablo con

el Ministro, de Sta. Coloma y

de tantas otras Santas Colomas

màs (Juli Busquets ya lo '

ha hecho en la comisión antes

de queyo llegase),de! retraso

del Decreto del Catalàn y de

amenaza de la Ley de Universidades.

Tenemos que comentarlo

todo: "^Cómo puede él

Ministerio asegurar que las

obras de las escrelas estan

terminadas? (,ipues quién?)

Algun día se sabrà el porque

de tantos retrasos (


ESPANA E INTERNACIONAL

Las autonomias y la Constitución ,/

Y los vascos volvieron

por sus fueros...

•;•;; "Son puntos muy graves que^l'teran profundamente èl

equilibrio que se había alcanzado en el Congreso para las

autonomias. Esto nos hace reconsiderar nuestra actitud

ante la Constitución y si se mantienen estos puntos en el

pléno del Senado, nosotros nos veríamos obligados a recomendar

el no eh el Referèndum". Estàs palabras de Josep

Benet resumen claramente el ambiente que se creo

en la comisión del Senado al termino de la discusión

del titulo de las autonomias. Ei titulo VIII, a su paso

por ei Senado, ha sufrido un largo via crucis, cuyas

consecuencias son/ hoy por hoy, imprevisibles.

La composiclón de la comisión

constitucional del Senado puede

explicar muchas cosas. El Senado,

ya de por sí, es u/i parlamento

atípico. La presencia de grupos

parlamentarios como el de

los senadores reales, el de los,

progesistas y socialistas inde-

' pendientes, ambos sin equivalente

en el Congreso, ya indican la

composición atípica de la segunda

càmara. En la comisión estaban

presentes estos grupos màs

los vascos, los catalanes y los

grupos de UCD y el PSOE. Sobre

un número de 25 senadores el

grupo parlamentario de UCD tenia

12, es decir para hacer pros-

perar una enmienda tenian que

unirse todos los grupos de oposición

o bien contar con el acuerdo

de UCD.

La UCD en el Senado

, La UCD en el senado desarrolló

uria muy cambiante estrategias

política. Los senadores de

UCD se dividían en tres grupos a

la hora de votar: aquéllos que

querían conservar el consenso,

los que votaban a favor de toda

emmienda que fuera reaccionaria

y aquéllos que lo hacían de una

forma progresista.

Asimismo, la UCD, cambiaba

Després dels acords de Camp David

periódicamente los miembros dé

la comisión constitucional, lo

cual desconcertaba a los demàs

grupos parlamentarios. Entrado

el debaté parlamentario, la UCD

cambió su tàctica y procedió a

aslimir las enmiendas de los demàs

grupos parlamentarios que

entraban dentro de cuestiones no

principales, para aparecer así ante

la opinión pública como ganadora

del debaté constitucional. \

'Por su parte el PSOE se esfor-,

zó pòr mantener el consenso logrado

con los demàs grupos parlamentarios

intentando mejorarlo

en aquellas cuestiones que no lo

. superaban dentro de la tàctica

que se ha venidoen llamar el,

consensodinàmico.

Algo.que puede explicar el

porqué de que las enmiendas

presentadas por la UCD en el senado

fueran de un caràcter tan

regresivo es la situación personal

de muchos de los senadores de

UCD. La mayoría de estos senadores

habían decidido presentarse

en las elecciones del 15-j como

diputados por Alianza Popular

y al no estar conformes con

los lugares en que el partido los

Unzueta, el representante del PNV en el senado y responsable de la

aprohaclón de la disposición transitòria 2'

colocaba en las listas se retiraran

y fueron repescados por la UCD

dada la falta de elemento de la

coalición electoral gubernamental.

Las autonomias como

objetivo

La ofensiva regresiva de UCD

se centro en el titulo VIII, el titulo

de las autonomias. Las enmiendas

de Ballarín y Ricardo de la

Cierva fueron el cénit de esta.

Para la aprobación de ambas en-

La Pau, els palestins i la lluita

d'influències internacionals

Els acords per la pau en el.

, Mitjà Orient firmats a Camp David

entre Egipte i Israel constitueixen

principalment una gran

operació política alhora que una *

acció de prestigi per al president .

Carter, segons opinió d'una bona

part de la premsa internacional..

La sort del poble palestí, motiu

primordial, al menys aparent, de

la guerra entre àrabs i israelites,

ha pesat menys à l'hora dels

acords* que la lluita d'influència

que és lliura entre Estats Units i

la URSS per països interposats

en aquestes regions del món. .

El diumenge, 17 de setembre,

el cap del Govern israelita i nacionalista

de dretes Begin i el

president d'Egipte Sadat signaven

documents que obrien perspectives

de pau entre els dos països

i en el Mitjà Orient després

de 30 anys de guerra o d'estat de

guerra. Les discussions foren llargues

i difícils. Quan tot semblava

perdut, les pressions nordamericanes

i l'actitud de diversos

països àrabs que sostenien Sadat

Prímero las sonrisas, luego ya vendran, las làgrimas

per sota mà determinaren l'èxit

final de les discussions, un èxit

fràgil i aleatori encara.

Carter ha pogut així recuperar

en poques hores hores un prestigi

personal dins del seu país que

havia perdut aquests darrers mesos.

Però l'operació política interna

és un dels elements del problema.

Es evident que tant Egipte

com Israel, principalment aquest

darrer, hi guanyen en els acords

que han signat. Un dels guanys,

gens despreciable, és l'ajuda

econòmica nord-americanà promesa

a Sadat per al seu país..

Egipte recuperarà, si tot va bé,

els terrenys del Sinaí avui ocupats

per Israel i esdeslliurarà de

l'eventualitat d'una nova guerra..

Es beneficiarà, a més, d'una ajuda

econòmica i tècnica considerable

d'Estats Units per refer la

seva economia i seguirà gaudint

de l'ajut de dos mil milions de

dòlars anuals. Perla seva part, Israel

es desfarà del cercle que

l'envolta alhora que dividirà —que

ha dividit ja— el camp àrab, minat

per notòries contradiccions que

l'acord Sadat-Begin han fet esclatar

a la llum del dia.

Però, què passarà amb els palestins

en nom dels quals s'ha fet

i es fa la guerra en el Mitjà

Orient? Els experts, polítics i periodistes

examinen a la lupa els

acords de Camps David a veure

si les reformes polítiques i administratives

promeses per Begin

en els territoris palestins ocupats

—principalment Cisjordània i

Gaza— podran desembocar o no

en la creació, a la llarga, d'un veritable

estat palestí. Algunes de

les interpretacions, francament

optimistes, topen amb l'oposició

reiterada de Begin i dels seus seguidors

al respecte mentre que

les reaccions unànimes i fulgurants

dels palestins en contra

dels citats acords demostren que

no creuen en la "dinàmica de la

pau". El poble palestí sembla, ara

per ara, la víctima propiciatòria

dels acords Begin-Sadat mentre

els fets no demostrin el contrari.

Les. pressions

internacionals

Sigui com sigui, el fet concret

és què després de molts anys de

fluïdesa política i de modificacions

espectaculars, les zones

d'influència soviètica i nordamericana

van cristal·litzant més

netament el Mitjà OrientY Els

acords de Camp David han jugat.

en aquest sentit un paper catalitzador.

Al voltant dels palestins s'vha

constituït un front del refús en

el qual participen principalment

Síria, Líbia, Algèria i Iemen del

Sud, així com l'OLP, l'organització

política més important dels

palestins. El front del refús agafa

com a bandera els drets nacionals

del poble palestí, traït —diu—

per Sadat.

Però el-fet més significatiu des

del punt de vista internacional és

que el front sol·licita obertament

el suport de la Unió Soviètica.

Assistim, doncs, a una refosa de

les aliances que pot culminar en

la formació d'un bloc pro-soviètic

preconitzat, segons sembla, pel

cap algerí Boumedien, enfront

del bloc pro-nord-americà. Les

coses no han-arribat, però, encara,

a aquest extrem. Per la seva

banda, els Estats Units aixequen

la bandera de la pau encara que

busquen aliats per contrarrestàr

la influència soviètica, a més dels

fidels Egipte i Israel.

Segons la premsa internacional,

l'Arabia Saudita ha jugat a

l'ombra un paper preponderant

en els acords de Camp David.

L'entrevista Sàdat-Begin•, hauria

estat preparada des\de feia tres

mesos per Aràbia Saudita, Estats

Units i Egipte, afirma el setmanari

francès d'esquerra "Le.Nouvel

Òbservateur'V Per què? Carter

volia recuperar el prestigi perdut,

Sadat es trobava en un carreró

sense sortida després^ de la seva

espctacular visita a Israel mentre

que Aràbia Saudita estava inquieta

pel cercle pro-soviètic que

l'anava estrenyent, des d'Afganistan

a Etiòpia, passant pel Iemen

del Sud. Per Is prínceps saudites

l'enemic principal ja ho és

ara Israel, sinó Moscú. Això explica

la idea saudita d'organitzar un

acte de defensa que uneixi Washington,

El Caire, Riad, Teheran i

Tel-Aviv. Tot sigui per defensar

les rendes del petroli I.

C. ROSA

miendas se empleó una sucia estratagema

parlamentaria; en las

reuniones de la ponència la UCD,

como grupo parlamentario, manifesto

que votaria en contra de

las enmiendas presentadas por

sus dos senadores a titulo individual.

Así pues, ningún grupo parlamentario,

ante la imposibilidad

de que furan aprobadas porque el

grupo gubernamental votaria en

contra de sus propios senadores,

pidió la palabra para recusar las

enmiendas. A la hora de la verdad,

a la hora de la votación, el.

grupo de UCD se levantó monolíticamente

para hacer aprobar las

enmiendas. Éstas son un atentado

grave a las autonomias. La de

Ballarín establece que para que

. un territorio se constituya en comunidad.

autònoma • el estatuto

serà aprobado provincià por província

y la de Ricardo de la Cierva

prevee la grave ingerència del

Estado en matèria cultural de las

comunidades autónomas. j

El gol de los vascos

Y los vascos volvieron por sus

fueros y ante la sorpresa general

' cpnsiguieron que la disposición

transitòria n° 2 recogiera el reconocimiento

constitucional de los

derechos históricos de los territorios

forales. Algo muy ambigüo

que puede tener muchas interpretaciones.

En pleno siglo XX

no se pueden reconocer privilegios

de este tipo a ningún territorio

però el caràcter que le dieron

los senadores no vascos al

aprobarla con su voto es el mandato

imperativo al partido gubernamental

para que de una \tez

negocie con los representantes

vascos las condiciones para que

estos d en su sí a la Constitución.

Ès evidente que los vascos tienen

derecho a sus fueros, però no

con privilegios sinó en régimen

de igualdad. Es evidente que de

la negociación saldrà el acuerdo,

que no puede ser otro que un

nuevo redactado de la disposición

segunda que convenza a todos

y que de una vez por todas

paçifique al País Vasco. Esta enmienda

de consenso puede seria

que el grupo de socialistas del

Senado presente en el pleno, una

enmienda que, evidentemente,

sea fruto del pacto.

Cuando escribimos estàs líneas

se està iniciando la discusión

constitucional en el pleno

del Senado, que como todo hito

importante en esta etapa constitucional

ha ido jalonado de sangre:

el asesinato en menos de

cuarenta y ocho horas, de un po-

- licía armado y dos guardias civiles.

Los místicos de la violència

nunca se toman vacaciones.

F. ALBIAC

L'Opinió Socialista/7


El projecte d'Estatut d'Autonomia per a Catalunya

està prenent cos en els treballs de la que es coneix com

a Comissió dels Vint. Aquests treballs s'han anat desenvolupant

fins ara en la perspectiva d'assolir un mínim

consens que permeti elaborar un Estatut qué sigui

vàlid'per a les diferents forces polítiques representants

del poble de Catalunya. Evidentment, en aquestes reunions

hi ha diferents parers i sembla; per tant, interessant

assenyalar els criteris socialistes en .els temes

conflictius. • .

Segons aprecien els cronistes

que en els darrers dies han tractat

de l'Estatut, aquests temes

conflictius són tres: l'articulació

de les institucions i, concretament,

la regulació de la figura del

president de la Generalitat; la

fórmula d'elecció al primer Parlament

de Catalunya i la determinació-de

les competències pertanyents

a la Generalitat.

Competències que sí,

competències que no

La Constitució què aprovà el

Ple del Congrés era l'eina de treball

cabdal en l'elaboració de la

llista de competències que pot

assumir la Generalitat. Com és

sabut, la Constitució determinava

en sengles llistes les competències

que eren responsabilitat única

de l'Estat, les que podien pertànyer

a les Comunitats Autònomes

i com a residuals i sense

expUcitar-les, les que haurien de

ser compartides. Aquest esquema

és amb el qual han treballat

els comissionats, essent ei seu

objectiu primordial la interpretació

del text constitucional de la

forma més favorable a aconseguir

el major nombre de competències

possibles per la Generalitat.

S'ha de tenir en compte que

el text constitucional no podia

parlar, per massa extenses, de

totes les competències en els diferents

àmbits d'acció de l'Estat i

que, d'altra banda, la llista de les

competències que les autonomies

podran assumir no és, per la

mateixa raó, completa. Resta,

doncs, clar que eL paper dels comissionats

és, partint de la llista

de competències assignades per

la Constitució a l'Estat, reclamar-

Edifici del Parlament: Aquí es legislarà.

L'Opinió Socialista/u

ne aquelles que, no explicitades a

la Constitució com a de l'Estat,

creguin que una nació com Catalunya

ha de gestionar. En aquest

debat, sembla ser, l'acord entre

els vint parlamentaris ha estat

gairebé total, ja que tots, més o

menys, coincidien a aconseguir

sible. Però aquesta actitud no

s'hauria de confondre amb irraciohauria

de confondre amb irracionalisme

d'una banda o l'altra. No

es pot parlar d'aquest tema com

la guerra entre uns que ho demanen

tot i uns altres que no volen

donar res. Si Catalunya és una

nació ha de ser respectada coma

tal i de menyspreuants han de

ser qualificades algunes actituds

que s'han produït darrerament.

L'esmena del "castellano o espanol",

les tres esmenes d'en De la

Cierva i el tarannà dels rriembres

governamentals de la Comissió

de traspàs de serveis que ens volen

donar uns quants llibres de

les Biblioteques, com aquell que

fa la gran cosa, paral·lelament a

una passivitat inadmissible, són

comportaments que res tenen a

veure amb la comprensió ,del fet

autonòmic català. ' ~

Vistos aquests antecedents,

hom ha d'esperar que el govern,

central, i el partit que el forma, la

UCD, adoptin Una actitud més

constructiva, reflex de la qual

han sabut adoptar els parlamentaris

catalans.

Estatut, Parlament,

Consell i President

La segona de les qüestions

conflictives —en Tordre que he

assenyalat, no en importància—,

és l'articulació entre les institucions

autonòmiques i les compe-

tències de cadascuna. En principi,

en bona lògica, les institucions

de la Generalitat hauran de

ser el Parlament, el Consell Executiu

i el President, President que

haurà de ser-ho alhora de la Generalitat

i del govern català.

Aquesta darrera afirmació és una

de les que no ós assumida per

tothom. Hi ha gent partidària de

la institucionalització de dues figures

distintes —President i conseller

en cap—, situació que portaria

el primer a gaudir només de

funcions representatives i el segon

a ser el cap de govern i responsable

davant el Parlament.

Curiosament, els socialistes que

el 15-J demanaven la institucionalització

d'aquésta divisió de .

funcions, ara en són contraris. No

hi ha, però, cap contradicció:

la reivindicació, socialista es feia

en funció d'una situació concreta:

calia relligar la legitimitat històrica

del president Tarradellas

amb la democràtica que representava

el resultat de les eleccions

del quinze de juny; el primer

havia de delegar les funcions

executives en el diputat cap de la

coalició que hagués obtingut

més vots, que es convertiria en

un primer conseller del govern

d'unitat catalana que havia de

constituir-se. Aquesta proposta,

llançada abans de la celebració

de les eleccions, no arribà a

portar-se .a la pràctica: Tarradellas

va voler ésser alhora president

de la Generalitat i president

de govern però amb l'afegitó de

la inexistència d'un Parlament

que fiscalitzés la seva acció.

Aquesta responsabilitat del

president de la Generalitat davant

el Parlament és un element

imprescindible de la política parf

lamentaria. El govern i el president

han de ser una emanació

del Parlament que és l'òrgan d'elecció

popular directa. D'altra

Es votava l'Estatut del 32. Ara faria un segle.

banda, sense que això serveixi

d'argument justificatiu, innecessari

per la mateixa claretat dels

arguments polítics, val a dir que

la Constitució en el seu redactat

. cutives són els partidaris "d'un tipus

de política unitària continuada,

els partidaris d'un president

de Catalunya allunyat de les discussions

entre els partits. Els par-

tat. La possibilitat real de delegar

funcions en un conseller en cap

nò hauria, eri cap moment, d'evitar

la responsabilització del president,

davant el Parlament. I

ple. En aquest mateix tema, hi ha

també una csrta pol·lèmica a

J'entorn de la forma com s'han de

distribuir les tasques dels. diferents

òrgans de la Generalitat.

. Mentre uns creuen que l'Estatut

hauria de ser força explícit en

aquesta qüestió i, en tot cas, acabar

de delimitar, les funcions mitjançant

lleis del Parlament català,

d'altres creuen que caldria,

com l'any 33, elaborar un Estatut

de Règim Interior que les determini.

Sense donar-hi més importància

de la que té, val a dir que la

situació actual serà distinta que a

l'any 33, quan es va fer un Estatut

de' Règirr^ Interior per a con-

• trarrestar el defsencís produït pels

retalls fets a l'Estatut de Núria.

La demagògia

comarcalista

. El tercer dels temes de discòrdia

és la representació de les comarques

en el primer Parlament

de Catalunya.. És evident que

l'Estatut d'Autonomia haurà de

contenir la forma d'elecció del

primer Parlament i, en aquest

punt, s'ha produït un fort debat

nombre de competències No al bicamoralisme

Un president que encapçali el Govern

actual indica que el president de

cada comunitat autònoma ha de

presidir el govern. ,

Com sempre, darrera les diferents

propostes hi ha concepcions

polítiques distintes. Els qui

defensen un president amb.~fu.ncions

representatives i un conseller

en cap amb les funcions exe-

tidaris d'un president de la Generalitat,

responsable davant el

Parlament, són els partidaris d'ur 1

na responsabilització de tots.els

polítics davant el poble de Catalunya.

'-.","

Per això el criteri socialista és

defensar un president que encapçali

el govern de la Generali-

El Palau de la Generalitat: Aquí s'executarà (Foto: XavierSabaté)

aduesta responsabilització tira

pejr terra les possibles acusacions

>^./t)residencialista, en la interpretació

pejorativa que el terme

presidencialista hà agafat en els

darrers temps per les actituds delpresident

Tarradellas, a una opció,

de govern representant del

sistema parlamentari pur i sim-

respecte a quina ha de ser la incidència

de les comarques en

aquest Parlament. ! ^- •

Gairebé no cal entrar en ('argumentació

contrària a la proposta

bicameral ja que no té la

més mínima lògioa, ni històrica,

ni democràtica. El paper del Senat

a les Corts espanyoles sem-

bla un argument prou clar per demostrar,

la ineficàcia d'aquesta

. cambra." • .

En principi, l'únic criteri que

hauria ,de prevaler és la proporcionalitat

elector-elegit, és a dir

que tots els vots valguin igual,

que ser elegit per Barcelona no

sigui molt més. car en vots que

ser-ho per Lleida, Tarragona o

Girona, partint de la base que la

nova reordenació dels districtes

electorals ha de ser tasca del nou

. President a elegir, per la complexitat

del tema.

El que és evident és què cal

potenciar el poder comarcal, descentralitzant

el poder de la Generalitat

en les diverses organitzacions

comarcals que han de tenir

canals d'incidència propis per a

intervenir en la preparació de les

diverses lleis del nostre país.

És un fet constatat que a les

comarques catalanes hi ha una

certa sensació d'oblit,, sensació

justificada pels.molts anys d'a- '

bandó, que fa necessària- una

certa presència mínima d'aquestes

al Parlament. Cal, doncs, jugar

amb aquests elements sense

que la rectificació per a incloure

representants comarcals no comporti

el que he esmentat abans:

que ser diputat per Barcelona representi

haver d'obtenir molts

més vots que a les altres tres

"provi ncias". - /

Els criteris rectificadors, tenint

en compte que el creixement de

Catalunya ha dé fer augmentar el

nombre de membres del Parlament,

es basarien a .assenyalar

, un mínim de diputats per Lleida,

Tarragona i Girona, que podria

ser de cinc o sis i després escollir

un nou diputat cada x vots. La

fórmula concreta sortirà de les

negociacions entre una dreta que

voldrà primar la presència de les

comarques i una esquerra que

voldrà primar la seva força als

cinturons industrials. La fòVmula

no primarà massa, a bon segur,

ni uns ni altres.

S'està fent un Estatut en el

qual estiguem d'acord la majoria

dels catalans, a partir de les postures,

de tots. No es feina fàcil,

però és l'objectiu a assolir.

FRANCESC BAIGES

Per damunt dels partits,

Per damunt deís egoismes,

Per damunt de totes tes lluites:

L'ESTflTOT DE CflTRLüHY

Franc@Bü

Josep Verde informava del què es podia informar de la Comissió

dels Vint (Foto Carles X. Prieto). ' . Molts anys dé manifestacions per aconseguir el nostre Estatut.

L'Opinió Socialista/9


MUNICIPAL

Las fiestas de la Merced recobran su sabor popular

Barcelona hirvió

de alegria

La Festa Major de Barcelona ya ha acabado. La

ciudad ha celebrado du ran te los dias 22, 23 y 24

de setiembre las Fiestas de la Merced, patrona de

la misma. Aunque este suceso ha venido celebràndose

desde hace muchos anos, nunca hasta

ahora las fiestas habían revestido un caràcter tan

marcadamente popular. No se puede negar que

este ano Barcelona ha vivido por primera vez unas

fiestas con una autèntica partiçipación. No han sido

todo lo brillantes que podrían ser, però es evidente

que con el paso de los anos y con la renovaciórí

de los ayuntamientos, Barcelona recobrarà

"sus" fiestas.

Los actos de este ano empezaron

con la entrega por

parte del alcalde de la medalla

de oro de la ciudad a Joan Miró,

«I cual se le reconocía con

esté acto la gran tarea que en

pro de la cultura y el arte ha

realizado. Concretamente en

Barcelona, su aportación ha

sido generosa con el mosaico

situado en "el pla de l'os" de

las Ramblas, o con la fundación

Joan Miró. El pregon de

las fiestas corrió a cargo del

Un momento de la representación del grupo Ziasos. (fotos Carles

Esteban).

•'arquitecte Josep*Lluís Sert. -

Un pregon cargado de buenas

intenciones y no pocas. críticas

hacia la labor que losxonsistorios

de estos cuàrenta

anos han realizado én Barcelona,

dando paso a una corrupción

sin limites y al embrutecimiento

deia ciudad. Veamos

algun pàrrafo: "la falta de un

control ha resultado absolutamente

beneficiosa para un número

limitado de ciudadanos",

aunque no todo fue crítica,

pues tambíen aviso "que

Barcelona todavía tiene mucho

para salvar de la destrucción.

Para ello es necesario

abandonar el urbanismo hecho

a base de estadística y

hacer un urbanismo de tipo

humano. Hay que tener en

. cuenta que mucha gente nd

ve en el urbanismo màs que

los números". Declaro que tenia

la esperanza de que Barcelona

iniciarà "un camino urbanístico

de nuevo cuno dando

así un ejemplo a las demés

, ciudades del país. Para ello,

hay que estudiar lo que en esta

matèria se ha hecho en

otros países, no para copiarlo,

sinó para no repetir los verdaderos

desastres que se han .

hecho".

Las calles se llenaron

de alegria

Al pregon, que fué pronunciado

en el Saló de Cent, le

Poder político

para los Ayuntamientos

Los sucesivos retrasos que ha experimentado

la convocatòria de elecciones municipales han

agravado de forma extraordinària la situación de

los Consistorios, hasta el punto que hoy podria

definirse este caos, sencillamente colgando en ellos

el carteh liquidación por derribo.

Los ayuntamientos actuales corresponden a

una estructura política que se dérrumbó: la dictadura.

Por lo tanto, en este período de construcción

de la democràcia es preciso proyectar y edificar

otros en su lugar. Este cambio nos plantea a

los socialistas con urgència la necesidad de adoptar

un modelo que responda claramente a la importància

que en todo momento hemos reconocido

a la acción municipal. Los socialistas hemos

afirmado, en infinidad de ocasiones, que la transformación

de la sociedad se desarrolla en tres

campos de acción que son coincidentes, però que

poseen características propias: el Parlamento, el

Sindicato y jos Ayuntamientos.

Pues bien, nos encontramos en una circunstancia

política en que un tipo de Ayuntamiento està a

punto de desaparecer y nos corresponde saber

con certeza què queremos que sean en el conjunto

de la vida local.

En este dilema podemos optar por dos modelos:

el que considera al Ayuntamiento como una

pieza secundaria de la Administración del país,

que solo tiene competencias complementarias o

bien el que opina que la Administración bàsica

son precisamente los Ayuntamientos y que ellos

son los que deben atacar y resolver los problemas

de la colectividad local, naturalmente, coordiriando

su acción a nivel comarcal y contando con la

ayuda de los organismos especializados.

La diferencia entre uno y otro modelo es evidente;

el primero responde a un caràcter centralista

según el cual el poder político reside exclusivamente

en el Gobierno, quien asume todas las

funciones y adjudica a los Ayuntamientos la simple

delegación de algunos servicios. Ése es histó-

L'Opinió Socialista/10

ricamente el modelo que invento la administración

napoleònica y que lógicamente fué copiado

por el centralismo espanol, mientras que el segundo

modelo, es el que reconoce a la vida local

todo el poder político que necesita para resolver

todos los problemas.y solo cuando éste es impotente

interviene la Administración General. En este

caso el Ayuntamiento es realmente un organismo

dota do de medios económicos suficientes y es

ahí donde se desarrolla plenamente la partiçipación

del ciudadano. Quizàs es oportuno senalar

que ése es el tipo de Ayuntamiento que responde

a nuestra tradición municipalista, por esa razón no

puede extranar que la Ley Municipal aprobada por

el Parlamento de Catalunya en 1934 tuviera una

clara tendència a reconocer la màxima importància

a estos organismos. \

Con frecuencia afirmamos la preocupación por

estimular là partiçipación del ciudadano; pues

bien, hay que reconocer que el nivel en donde esta

puede desarrollarse o frustrarse de forma decisiva,

es precisamente en los Ayuntamientos, según

respondan a ese criterio riapoleónico, que naturalmente,

fué el que utilizó el franquisme o bien

reconozcan en este campo las màs amplias funciones

y posibilidades económicas a los Ayuntamientos.

: •, . v ,-"•;.;.;•/;-•••

- Es importante que en esta Circunstancia, nuestros

objetivos sean concretòs y contundentes: hay

que barrer la cprrupción, però ademàs hay que.

construir un nuevo tipo de Ayuntamiento con poder

y disponibilidades económicas capaces de servir

realmente a los ciudadanos. ; .;

Construir sólidamente la democràcia y profundizarla

es labor de los Ayuntamientos, però para

que puedanjjesarrollar este esfuerzo es necesario

que el modelo que impulsemos los socialistas

sea realmente distinto del modelo anticuado

e injusto que el centralismo nos impuso.

JOAQUIM FERRER

\WMMII||H I flUJIlIlill * , **HmPt

El alcalde hace entrega a Miró de la medalla de oro de la ciudad.

siguió una explosión de alegria.

En todas partes se.hacían'

actos y latgente se las veia y

deseaba para poder acudir a

todas las citas que había convocado

el Ayuntamiento. A

l'Auca del Senyor Esteve le

seguia el grupo Roba Estesa

con su cabaret el Garfi d'OR

situado en "La Maquinista", o

e[ grupo Ziasos con su obra

"Blanca i l'Atzar, amors xle

port i de mar", autèntica

aventura de piratas.

Hay que destacar el esfuer- ,

zo realizado para arreglar el

"moll de la fusta" y permitir

así la realización de un gran

baile popular amenizado por

diversas'y variadas orquestas.

La lista de actos se haríà interminable.

En todo caso,' me

gustaria resenar la cantada de

habaneras que se hizo junto al

muriumento a Colón y que revistió

una gran cajidàd y tín'/

gran éxito. La partiçipación de

la comunidad turística, de la

Costa Brava permitió al publico

disfrutar del estupendo

"cremat" de ron, típico de

aquella parte de la costa y que

es el complemento indispensable

en una buena cantada

de habaneras.

Tenemos pues unas Fiestas

Mayqres de Barcelona que

han recuperado gran parte de

lo que deben ser unas fiestas.

Lo que es difícil de conseguir

es que.sean como las fiestas

de pueblo, que tienen ése encanto

especial, pues Barcelona

tiene demasiados habitantes

que llenan todos los actos.

Lo que sí se podrà conseguir

entre todos es que cada ano

sean màs "fiestas".

Mollet

IMecesaria dimisión

del consistorio

Ante el escrito, que al gobernador

civil de esta provincià, presentaran

los partidos políticos:

PSUC y CDC, jas AA.W. así como

la Central Sindical CC.OO., en

el què se plantea la posible dimisión

del. senor Fermin Jaufrieta

Gallego, como alcalde de Mollet,

los' Socialistas hemos de manifestar

publicamente nuestra disconformidad

con el referido escrito,

en base a:

—Estimamos que la dimisión

del senor Jaurrieta debía haberse

producido hace mucho tiempo y

no solo la de él, ya que si es cierto

que ha sido un personalista

con cuya actuación la población

de Mollet se ha visto sumergida

eh un caos, tanto en el tema urbanístico,

como en escolaridad

etc. etc, no es menos cierto que

la pasividad de los concejales le

ha dejado el camino libre para

hacer cuanto le venia en gana. Y

como consideramos que los concejales

son los que deben llevar

al Consistorio las necesidades de

la población, de la que se han olvidado

por completo, tambien"

debería exigir la dimisión de los

mismos. : .

, —En el documento se ve claramente

que algunos de los puntos

senalados como el Plan de Urgencias,

fueron presentados por

el PSUC en su dia a los distintos

partidos; los cuales dieron su negativa

por entender que era un

lavado de cara a la población sin

dar soluciones a los problemas

mas acuciantes, al igual que sucedió

en otras poblaciones. Como

tampoco es lógico, según el

plan de Urgenclas, mantener comisiones

mixtas con el Ayuntamiento

y seguir manteniendo

consistorios nombrados dedocrà-

ticamente, como reflejamos los

socialistas al mismo Ayuntamiento.

—En definitiva, los problemas.

de Mollet son muchos en todos

los campos. En Urbanismo senalaremos

como zonas conflictivas

CAN PANTIQUET; POLIGONO

INDUSTRIAL, GALLECS etceter

en sanidad, falta de dispensarios

y clínicas que no tengan el titulo

de privadas, màximé cuando los

mayores accionistas estan dentro

del actual consistorio; en Ensenanza,

la falta de un Instituto de

Bachillerato, escuelas para

E.G.B. así como puestos para lo»

preescolares que, un ano màs,

tendràn que quedarse en casa

por falta de puestos, con el agravante

de que estos puestos estén

autorizàdos por el Ministerio en

la creación de una escuela que

no se harà por mala gestión del x

Ayuntamiento que gasta este dinero

en conceder Medallas y

fiestas superfluas.

Por favor a ver si de una vez,

algunos partidos dejan dé andar

buscando un hueco de poder y

cómo lavarse la cara, sacrificando

a una población hoy agobiada

por infinidad de problemas , y

dan una imagen real, si es que

son de izquierdas dando solución

a cuantos problemas se suscitan.

Que se olviden de cèsar a un

alcalde personalista y poner otro

de igual signo, que ya està dentrd

del Ayuntamiento.

Por todo IÓ expuesto los socialistas

pedimos una vez més las

Elecciones Municipales que traeràn

a los Ayuntamientos representantes

emanados del Pueblo..

I.CARPIO


MUNICIPAL

Nous aires a l'Ajuntament de Barcelona

Grazi ela CostaB funcionària i socialista

Graziela Costa, delegada de servicios de Promoción

Ciudadana segons diu un rètol encara no traduït, ha estat

escollida per l'alcalde de Barcelona, senyor Socias,

per a aquest càrrec. Una elecció de gran importància

per a la ciutat que ha sorprès a uns i altres, però que fonamentalment

ha sorprès a la pròpia interessada, fins

ara funcionaria per oposició a l'Ajuntament que, de cop

i volta, s'ha trobat amb un sofà i una taula, i fonamentalment

amb unes responsabilitats que mai no hagués

cregut tenir uns dies abans.

De la personalitat de Graziela

Costa n'han parlat tots els diaris,

que, de seguida que fou conegut

el nomenament d'una militant

socialista per al càrrec, vessaren

dolls de tinta per explicar qui era i

per a ferrli entrevistes. De totes

maneres Graziela Costa no .és

gaire coneguda, ni tan sols al

partit on mai ha ocupat cap càrrec

polític. "Jo al partit sempre

he estat militant d'enganxar

cartells", puntualitzà.

. — Graziela, digues-nos qui ets.

— Mira, jo sóc una persona.

Així. Ni un home ni una dona.

Soc una persona.

- — A més de persona, ets una

funcionària de l'Administració,

que hi fas a l'Ajuntament?

— Actualment era, tècnic del

gabinet de programació; Però

des de que soc funcionària he

fet una mica de tot. Hi vaig entrar

d'auxiliar administrativa

per, a continuació, fer oposicions

a intèrpret i l'any 67, les.

oposicions per entrar al Gabinet.

— Vas fer alguna cosa més

abans d'ésser funcionària?

— Home, doncs havia estat

professora de Dret, ja que soc

Llicenciada en Dret i també en

Filosofia i Lletres en Ta branca.

d'Història.

— El fet de fer tants d'anys que

treballes a l'Administració et permet

conèixer molt bé la història

del moviment de funcionaris. Ens

pots parlar?

— Mira, molts funcionaris érem

conscients de l'absoluta

necessitat d'un canvi a l'Administració,

i que, per tant, havíem

d'iniciar una tasca unitària,

lluitant tots els funcionaris.

Calia- que fóssim molt conscients

de la nostra condició de

treballadors al servei de la ciutat

i no com un élite entre el

poder i la classe treballadora.

D'altra banda, ens adonàvem

que havíem de lluitar pels

nostres drets mínims, ja que la

trista realitat era que molts

funcionaris no tenien ni els mínims

drets laborals de qualsevol

empresa. Era degut a l'especial

forma d'accés a la funció

pública, que els funcionaris no

podíem negociar les condicions

de treball que ens eren imposades

des de dalt sense possibilitat

de dir-ne res. Evidentment,

aquella administració antidemocràtica

ens havia regatejat

els nostres drets. Un altre dels

aspectes del moviment de funcionaris

que teníem molt assumit

era el fet que l'administració

s'havia de fer democràtica i

Els transports públics i els

augments de tarifes

Davant la puja de preu dels

transports públics proposada

per l'Ajuntament de Barcelona",

la Federació de Barcelona

del Partit dels Socialistes de

Catalunya (PSC-PSQE) ha de "

manifestar que els dèficits de

les companyies de transports

són produïts per diverses circumstàncies

derivades d'una

època de corrupció i mala administració

que ha comportat,

entre altres coses, deixar en

segon terme el transport públic

i no tenir força suficient

per exigir de l'Administració

central la deguda compensació

pels preus polítics marcats

i, per damunt de tot, per una

manca de plantejament coherente

del servei i del seu equilibri.

:

Ara es proposa una puja de

les tarifes, que l'Ajument es

veu precisat a fer per exigència

del Govern de Madrid, que

ho posa com a condició per la

seva participació i ajut econòmic

que, per altra part, és in> •

prescindible. Puja, que tot iessent

considerable, només

soluciona amb números aproximats

un 10% del dèficit

d'explotació i un 7% les necessitats

financeres.

No creiem que aquesta sigui

la solució als problemes

que el transport ciutadà pateix,

i una puja tan important

com aquesta, encara que hagi

estat paliada amb les targetes

no caducables no s'hauria

d'haver fet sense millorar primerament

el servei. Entre

d'altres coses hauria d'haver

estat solucionat el bitllet combinat

Metro-Autòbús.

La solució definitiva passa

per un estudi molt rigorós que

ha de contemplar la possibilitat

d'obtenir recursos que no

facin dependre de Madrid les

solucions, la necessària protecció

al transport públic, la

solució als poblemes que la

corrupció dels 40 anys ha

acumulat sobre les companyies,

i, principalment la prestació

d'un eficaç servei al ciutadà.

Com a fonamenta I cal un

replanteig total de la problemàtica

del Transport, un dels

més greus problemes existents

a Barcelona que un

Ajuntament provisional difícilment

pot dur a terme i, per

tant, un altre dels motius que

fan necessàries les Eleccions

Municipals.

al servei del poble i que nosaltres

érem les peces fonamentals.

És així que iniciàrem un

diàleg amb els diferents batlles,

Massó, Viola, fins a l'actual

que finalment aconseguírem

que ens escoltés.

El primer que vàrem fer fou

en el Col·legi de funcionaris on

conseguírem unes eleccions

democràtiques a la junta del

Col·legi i que va ser el punt de

partida del moviment sindical

que portà al naixement del

STAC. Mentrestant, a l'Ajuntament

iniciàrem les converses

que ens portaren a crear la primera

Comissió negociadora

del personal, la qual tingué al

seu càrrec l'organització de les

primeres eleccions sindicals a

l'Ajuntament de Barcelona (desembre

1977). Aleshores escollírem

el "comitè d'empres" si

és que .se'l pot anomenar així,

que tenia coma tasca negociar

el primer conveni col·lectiu de

l'Ajuntament dintre les restriccions

amb què ens trobem a

l'Administració, degut entre

d'altres coses a què la partida

destinada a personal es una

partida pressupostària i per

tant, es troba amb un marc legal

molt restrictiu.

— En tots aquests fets, quina

fou la teva participació?

— Vaig ésser membre del comitè

dels 15 (comitès de vaga)

que va negociar unes mínimes

condicions laborals quan la famosa

vaga del 76. Aquella vaga

significà el punt de partida

per a una sensibilització important

de cara als nostres drets, a

la nostra representació de cara

al poble i a la dignitat professional.

També vaig participar

en la comissió que va muntar

les eleccions sindicals i fins la

meva presa de posessió de

l'actual càrrec, he estat membre

del Consell Nacional i del

Secretariat del STAC.

— Quan va començar la teva

militància al PSC?

— Jo no vaig arribar a entrar

a Convergència Socialista, però

des de mesos abans de la

constitució formal del PSC-C ja

anava a .reunions del partit.

Ara, evidentment, continuo militant

al Partit dels Socialistes

[

fc..

- Hem de ser molt conscients de la nostra condició de treballadors al

servei de la ciutat.

de Catalunya (PSC-PSOE).

— A veure si ens expliques que

és això tan ambigu de la Delegació

de Serveis de Promoció Ciutadana.

, "

— Home...la veritat és que

no sé ni definir-ho. Mira, aquí

organitzem des de les festes de

barri fins a tot el que sigui relacions

públiques. Ara que, concretant

més, podríem dir que

Promoció Ciutadana és, fonamentalment,

estar en contacte

amb la gent, amb els Veins, recollir

totes les necessitats de tipus

social i, com diu la pròpia

paraula, la promoció de la vida

a la ciutat amb tot el que implica

de cercar una major qualitat

de vida, una conscienciació cívica,

etc.

— Digaues-nos per què has

estat escollida per a substituir a

Antonio Figueruelo en el càrrec.

— No ho só.

— Home, algun motiu haurà

tingut l'alcalde per a fer-ho.

— Crec que si l'alcalde m'ha

donat aquesta confiança és

perquè coneix l'esperit amb

què hem treballat i estem treballant

tots els companys i que,

realment, som conscients que

l'Administració ha d'estar al

servei del poble i que l'Ajuntament

és la Casa de la Ciutat.

M'ha escollit a mi com podria

haver escollit a qualsevol altre

company!

— En un futur Ajuntament democràticament

escollit pel poble,

quin paper creus que jugaran les

Associacions de Veins?

— Es fa difícil dè dir en

aquest moment. Crec que les

associacions jugaran un paper

molt important. Ara bé, en

quant al seu contingut, possiblement

se'ls haurà de donar

un altre caire que encaixi amb

tot l'aparell institucional i amb

l'aparell dels barris. Ara bé,

com s'haurà de fer tot això, de

moment no ho sé.

— Explica'ns què sents després

d'haver passat d'un costat

de la taula a Valtre.

— Jo no sento en absofut haver

passat d'un costat a l'altre.

Sento que continuo essent una

treballadora de l'administració

però amb més responsabilitats

que abans.

Quan la Graziela ens parla de

la responsabilitat que ha adquirit

ens porta gairebé automàticament

a fixar-nos en els tres telèfons

que, situats en un costat de

la taula, no deixen de sonar. Un

d'aquests telèfons, de color verd,

és probablement el que marca el

grau de responsabilitat que ha

adquirit. És el telèfon que porta

fins al despatx de la Graziela la

veu directa de l'alcalde.

%l

ERNEST PAULÍ

-• • • ," ' •

'" ' • '/•

- He estat escollida jo com podria haver estat escollit qualsevol altre, (fotos Xavier Sabaté),

v •

L'Opinió Socialista/11


Raimon Obiols: la propaganda està en sus manos

Raimon Obiols Germà es el responsable de propaganda

de la Comisión Ejecutiva del Partit dels Socialistes

de Catalunya y antiguo militante socialista. A pesar

de su juventud, milito en el MSC, Convergència Socialista

de Catalunya y el PSC (C).

En la entrevista nos explica el importante papel que

tiene una secretaria de propaganda en un partido socialista

en el que las aportaciones de los militantes desempenan

un papel funda mental.

Cuàles seran las tareas funda

menta fes que ffeve a cabo fa secretaria

de Propaganda?

Esencialmente, la difusión

més amplia posible, mediante

una utilización eficaz de las

técnicas de comunicación —

visual, escrita, oral— del programa,

tos anàlisis, las posi-

ciones y los equipos humanos

def partido. Todo e/fo dentro de

un plan general que proyecte

sobre la clase obrera y los sec-,

tores populares de Catalunya la

imagen del PSC (PSC-PSOE),

en su doble faceta; por un lado,

su especificidad soberana, en

tanto que partido nacional y de

L'Hospitalet ya tiene

Federación

El sabado T6 de septiembre se constituyó en los locales de la

UGT de LJHospitalet la asamblea de unificación del Partit dels

Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Presidieron la reunión los

viejos militantes de'las antiguas organizaciones: Moreno Rojo y

Fernàndez Jurado. Como representante de la Comisión Ejecutiva

nacional, estuvo presente el Secretario de Prensa Salvador

Clotas. , >.•,•;.•••.

Durante el transcurso de la Asamblea se aprobaron los estatutos

internos de la Federación y un texto sobre la línea política

de los socialistas. El acto finalizó con una intervención del nuevo

primer secretario, Garcilaso Aguado, en nombre de la Federación

y otra del secretario de prensa del partido Salvador Clotas

quien afirmo que los socialistas no debían entrar en coaliciones

contra-natura en las próximas elecciones municipales.

Esta recién creada federación y la de Barcelona son las dos

nicas Federaciones de la organización territorial del Partit dels

Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) que se hallan integradas

por una sola población debido al elevado número de habitantes

y, por tanto, de militantes que poseen.

La comisión Ejecutiva de la Federación quedo constituïda

así:

Primer Secretario: Garcilaso Aguado. Secretario de Organización:

Julio Morera. Secretario de Administración y Finanzas:

Federico Moreno. Secretario de política sindical: Manuel Mena

Nunez. Secretario de política municipal: Germà Pedra. Secretario

de Cultura: Carles Capella. Secretario de Ensenanza:

Juan José López Campoy. Secretario de Formación: Miguel

Àngel Hueso. Secretario de relaciones con la juventud: Fernando

Panella. Secretario de Prensa y Propaganda: Luis Xavier

San Juan. Secretario de relaciones políticas:

. José Tejedor. Vocal de Movimientos culturales: José Manuel

Salgado. Vocal de política sindical: Fernando.

VIDA DEL PARTIT

Raimon Obiols secretario de propaganda

££

clasé; por otro, su lucha común

con los socialistas de todo el

Estado. Es decir que nos corresponde

también proyectar, sobre

la opinión popular catalana,

esta lucha y las posiciones del

PSOE.

En esta ta rea, la primera batalla

a


Ha mort Quico Vila-Abadal

"Trobarem a faltar el teu somriure"

El dissabte 16 pe setembre moria de sobte Francesc

Vila-Abadal, vell lluitador socialista i nacionalista, que

va tenir una destacada presència durant les últimes dècades

a la política catalana amb la creació de l'Assemblea

de Catalunya i el retorn del President Tarradellas.

Tots els qui vam'conèixer el

Quico l'apreciàvem pel seu caràcter

obert -i comprensiu amb

tothom. Era un home senzill que

havia nascut, a Barcelona l'any

1928 en el si d'una família catòlica

de tradició catalanista. El seu

pare, Lluís Vila-Abadal, va ser

fundador de la Unió Democràtica

de Catalunya i educà els seus

nou fills en l'amor a JGatalunya,

amb una gran influència religiosa.

.

"Fer país"

En els anys d'estudi ]B. la facultat

de Medicina comença a participar

activament en les esporàdiques

accions contra el règim. A

la vaga de tramvies què l'any 55

paralitzà el transport a, Barceló-,,

na, fou detingut per la policia.

Després d'això comença les seves

activitats polítiques en

campanyes puntuals en]favor de

la llengua i cultura catalanes.com

en la seva època de "fer país"

amb Jordi Pujol. També va participar

activament en la .campanya

per a la dimissió del director

de La Vanguardia José Lüis Gallnsoga,

conjuntament amb García

Grau, Marta Mata, Ferren Arifio,

Josep Verde Aldea, Joaquim Ferrer

i Salvador Casanovas. Però

potser la seva participació-política

més important va ser,, sense

cap mena de dubte, la creació de

l'Assemblea de Catalunya,; els

quatre punts programatics.de la

qual —Llibertat, Amnistia, Estatut

i Coordinació— foren redactats

per ell i el "Guti" en uh


INTERNACIONAL,

Guerra civil en Nicaragua

Sangre, Somoza y làgrimas

Cuatro ciudades casi totalmente destruidas, León,

Esteli, Chinandenga y Masaya, miles de muertos en los

combatés y muchos més en la posterior represión, la

condena y el estupor de todos los gobiernos democràticos

del mundo y la permanència en el poder de uno

de los gobernantes més senguinarios y crueles de los

que forman la cadena de dictadores latinoamericanos,

es el balance de dos semanas de guerra civil en Nicara-

gua.

"Solo hay garantfas para las

mujeres y ninos, ningúnhombre

està seguro": Estàs palabras,

pronunciadas por un oficial de la

Guardia Nacional nicaragüense a

la entrada de Masaya explican en

lo que 'serià convertido Nicaragua:

un inmenso campo de concentración

donde la vida de un

hombre vale mucho menos que

la de un perro.

Nicaragua, un pueblo en armas

La ofensiva sandinista

Tras la toma por un comando

sandista del palacio Nacional de

Managua (ver L'Opinió Socialista

n°4), se desàrrolló una gran

ofensiva de todos los sectores de

la población nicaragüense 'para

derrocar al dictador Somoza. La

toma de ciudades por el FSLN, la

huelga general decretada por el

Frente Amplio Opositor, la-ofen-

.At H ^t . v

>JI '''^

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE)

DIA 2 DE OCTUBRE - A tAS 19'30 HORAS

SECRETARIA DE FORMACION

CONFERENCIAS

"Los Pactos de la Moncloa-Anàlisis-Ejecución-Cumplimiento'

PARTICIPARAN: DIPUTADO ERNEST LLUCH

ECONOMISTA FERNANDO BALCELLS -UGT-

DIA 3 DE OCTUBRE - A LAS 19'30 HORAS ,

"El Compromiso Histórico y la Alternativa de la Izquierda"

EXPONDRÀ: DIPUTADO RAMON OBIOLS

DIA 8 DE OCTUBRE - A LAS 19'30 HORAS

"Anàlisis del Marco Polftico en el que se plantea el Pacto Social"

EXPONDRÀN: JOAN RAVENTÓS Y JOSÉ M« TRIGINER

Estàs Conferencies se daran en:

L'Opinió Socialista/14

Rambla Catalunya, 92 pral. V

siva diplomàtica de los países democràticos

del cono sur, todo tenia

un mismo objetivo; la caída

de Somoza. ;

"Es la lucha de todo un pueblo

contra un dictador" Hasta la

iglesia, a pesar de la dudosa actuación

del nuncio aposto I i co nicaragüense,

se ha sumado a la

lucha. El arzobispo de Managua,

monsenor Obandal declaraba hace

tan solo unos días: "Hày violència

por dondequiera que se

mire. Madres, esposas e hijos

angustiados por la muerte de

seres queridos, y esto nos debe

llevar a una reflexión. El que rige

los destinos del Estado podria

tomar una opción de renuncia

para conservar la paz,

tratando de encontrarla por cauces

civilizados". Somoza se

queda, solo, tan solo con la Guardia

Nacional. .

La represión y el crimen

"A las madres que preguntaban

a los soldados dónde estan

sus hijos les contestaban: mira,

aní està, los perros se le eftàn

comiento los sesos", las declaraciones

de los refugiadòs y supervivientes

de làs ciudades màrtires

de Nicaragua son explícitas.

Somoza se ha propuesto gobernar

sobre un inmenso cemente-

' río. Son millares los testimonios

enviados a Anmistía Internacional.

La Guardia Nacional ametrallando

a los heridos en sus camas

dentro de.los hospitales, dentro

de las ambulancias, soldados entrando

en ciudades y matando a

todos los varones, tanques destruyendo

edificios ante la sospecha

de que hubiera guerrilleros

en su interior...

Nada detiene a Somoza en este

loco bano de sangre.

El hijo de los EUA

"Por supuesto que es un hijo

de perra, però es nuestro hijo de

s. **3BU...

7OÍ/OS confra Somoza

perra". Así hablaba el presidente

norteamericano Roosevelt del

padre de Somoza. Y la situación,

por mucho que diga Carter, no ha

cambiado. Es Estados Unidos

quien tiene en sus manos la clave

de la situación nicaragüense.

Norteamérica ha comprendido

que son mucho màs pràcticas

para sus interéses las democracias

controladas que ías dictaduras

sangrientes. Esta es su política

hoy y esto, si el pueblo nicara-

' güense no lo impide, serà lo que

pase en su país. EE.UU dejarà

que Somoza acabe con los sandinistas,

que.haga la limpieza en

sangre, para luego, acusàndole

de asesino y de falta de respeto a

los derechos humanos, destituirlo

y colocar en su Jugar a un gobernante

que, bajo una fachada

democràtica, siga a las ordenes

de los norteamericanos tan fieli^iente

como el anterior. Y bajo

esta fachada democràtica la represión

continuarà, como tambien

continuaran el h'ambre y el

analfabetisme però esto, no lo

olvidemos; a los olígarcas les trae

sin cuidado.

Espana y Nicaragua

"El gobierno espanol no ha

enviado, ni vendido clase alguna

de armas o municiones a la

República de Nicaragua". Así

se manifestaba el Ministro de

Asuntos Exteriores, Marcelino

Oreja, el pasado noviembre, ante

las Cortes, Y lo hacía con el cinismo

propip de los ministros de

UGD, con el mismo cinismo que

empleó Martín Villa al negar la

existència de escuchas telefònica

s y llàmar mentiroso al senador

Bandrés. Cuando Marcelino Oreja

decía esto, un nuevo cargamento

de aviones y jeeps, de fa-^

bricación espanola, llegava a las

manos de Somoza, los aviones

que han servidp para bombardear

y destruir las ciudades màs

importantes de Nicaragua, los

jeeps que han servido para perseguir

y matar a los campesinos

y combatientes; El gobierno de

UCD también tiehe su parte de

responsabilidad en los asesinatos

de Somoza.-

Una salida posible

La creación de un gobierno

provisional, formado por los sectores

moderados de la oposición,

abre'una puerta para la solución

de la crisis nicaragüense. La dimisión

de Somoza, el acceso al

poder de un gobierno provisional

que represente a todas las tendencias

políticas de la oposición

nicaragüense, incluido el Frente

Sandinista, y la celebración de

unas elecciones democràticas

bajo la supervisión de la OEA o

de la ONU, es la única fórmula

para que las armas callen. Però

esto no parece entenderlo Somoza.

El dictador continua encerrado

*en su búnquer, sin ventanas, situado

encima de una colina que

domina toda Managua. Ser el gobernante

de un cementerio no le

importa demasiado. Él tiene

siempre su helicóptero preparado

para la huida. Las ganancias de

cincúenta anos de pillajes, robos

y saqueos de su família, estan

bien situadas en cuentas corrientes

del exterior, la sofocación de

la ofensiva guerrillera puede ser

su canto de*cisne, però ün canto

de cisne demasiado sangriento.

La determinación de los sandinista

s pasa por lo que dijo Sandinq

hace ya màs de cincúenta anos

"pàtria libre o morir". Y un pueblo

està esperando hoy que el

dictador marche para conseguir

la ansiada paz. El grito de "Muera

Somoza" se ha convertido en

el lema de todo un pueblo en lucha

contra là opresión.

F. ALTES


CULTURA I SOCIETAT.

Jornadas de la Condición Femenina

Una farsa més de la UCD

Acaban de celebrarse pòr primera vez en Esparïa,

unas jornadas sobre feminismo a nivel estatal. Jornadas

que en principio, no debían haber sido protagonizadas

por ninguna ideologia concreta. Sin embargo, desde

el primer momento pudo verse muy claro que de lo

que se trataba era de una prolongación de las recientes

sesipnes de feminismo celebradas por la UCD.

Los problemas comenzaron Jornadas sobre la Mujer, el tema

muy pronto. Concretamente en el

momento de constituirse e iniciar

sus trabajos la Mesa dedicada a

teoria del Feminismo. El enfren-

tamiento entre "oficialistas" y

"feministas" termino con la supresión

de la Mesa.

Centralismo feminista

Ya en la convocatòria comenzaron

los desaguisados. Los grupos

que no tienèn su sede en la

capital de Espana, no recibieron

ninguna invitación para asistir a

las sesiones. Sin embargo, en varios

casos, se h^an cuidado de pedirles

su participación en los debatés

que, a*partir de Ió decidido

en Madrid, se" celebraran en el

restode Espana.

•La Condición Femenina repite

los viejos esquemas de siempre.

Sé olvida de autonomías y continua

centralizando cuantocae en

sus manos, répitiendo el viejo esquema

que llevo al desastre los

actos convocados con motivo del

Ano Internacional de la Mujer.

Si las Jornadas se repiten y serealizan

en otros puntos del país,

lo,que es seguro es que no van a

ser las líderes feministas, ni las

firmas conocidas quienes participaran;

sinó por el contrario las incansables

mujeres de la supuestamehte

extinta Sección Femenina

del Movimiento, junto a bien-.

pensantes paternalistas y un número

excesivamente elevado de

caballeros de conocida ideologia

y con escaso conocimiento del

tema o errónea concèpción del

mismo. Todos ellos tan eficientes

que pueden olvidartrataren unas

de la sexualidad que preocupa a

la mayor parte del mbvimiento

feminista actual.

^Yde la base qué?

Los senores de UCD' parecen

haber creído que un tema como

el dél feminismo puede" tratarse -

únicamente a base de un; gran

montaje sin ninguna- limitación

econòmica, porque para eso es- .

tàn en el poder. Se han olvidado'

de cosas tan sencillas, como la

participación real de las mujeres,

de la base. Si las Jornades Catalanes

de la Dona fueron en su dia

un éxito, fue debido a que durante

màs-de un afio miles de mujeres

discutieron,.prepararan y elaboraron

las ponencias que allí se

presentaron. No se púede impror

visar en un par de meses.

Correcciones de

presidència

El feminismo es un tema lo

bastante serio como para que no

se convierta en el hazmerreír del

ano, por culpa de unos senores

con afanes electoralistas. Triste

ha sido también la participación

de algunos partidos políticos que,

posiblemente sin que sus mujeres

militantes lo desearan, decidieron

participar en la farsa.

Porque ^de qué otra cosa puede

calificarse unas Jornadas en

las que se tiene que interrumpir a

la Mesa, pues al leer las conclu- .

siones sobre el divorcio introduce

la opinión de una persona en

contra de la de la mayoría?

iQué sinó una farsa pueden

PARA CAMBI AR LA FORMA DE PRODUCIR,

DEVIVIR.DE CONSUMIR...

PARACAMBIAR LA VIDA

SEPTIEMBRE

desde las 5 de la tarde

Kl ROCONU \IS\IO,

KSIADO.SOCIAI.ISMÓ

1 ei n.mJo Claudin

- \lain KriMiinc PiTar Brabo (l'CF.)

y H.iro lccclcn

h Bi'_i-(ïlui-ksniann

i uponiodc, Kio (MC>^

, M \RÜ;iNACIOM ^

>Piit >IO\ I)K l.A Ml'JliR?

M.iyd.! Or.iíndi Dolors Ohcl

. 1 mpjt l'inedci Carlotj Kuslclo

Cnstin.i Mberdi

LA Cl I SI IOS NACIONAL

K\ KI KSIADO LSPXNOL

irciiiL. ^o I ci.imondi.i (E F. )

lose AcoMd (PS-X) Ramon Za-

'lp(LCR) Rjlaei Ribo (HSUC)

'. icente Ah.tre/(OIC)

,:INK

l'nr qui perdimos là (ïucrra

uc Dicjio \KiddcSamillan

Las Dos Mcmorias

de JotgeScmp'iïn

ACUACIONKS

Con)p,in\i J 1 Saen/ de Heredia

;Arriba Espana!

• de .lose M ' Ber/osa

ACIONES

Sisa

lequila - '

Y las mujeres sin enterarse...

• ' ,o-i

ser esas ruedas de prensa con

prohibíciones de tomar la palabra

a algunos de los grupos? Ruedas

de prensa en las que los periodistas

se convértían en espectadores

de la pelea Administración-

Feministas Radicales. Es léstima

que se haya perdido la posibilidad

de tomar conciencia de los

probfemas que en nuestra her-

mosa civilización se crean continuamente

a /as mujeres y que no

son en definitiva més que formas

màs o menos encubiertas de preservar

un status adquirido mediante

el sometimiento gradual y

/violento de la mujer por el hombre

en estos últimos siglos. -•

Las mujeres socialistas podemos

dar el sí a unas Jornadas Fe-

Primer encuentro Viejp Topo

Para cambiar la vida

La revista mensual teòrica

"El Viejo Topo" organiza èste

fin de semana una sèrie de

conferencias-debate, películas

y actuaciones musicales bajo

el titulo "I Encuentro Viejo Topo"

y con el lema "Para cambiar

la forma de producir, de

vivir, de consumir.;. PARA

CAMBIAR LA VIDA".

La idea de estàs jornadas

es la celebración del ségundo

aniversario de la fundación de

la revista, que durante este

tiempo ha intentado con su

presencia en el mercado presentar

todas las aportaciones

teóricas sobre pensamiento

pòlítico (marxismo, anarquismo,

etc),temas científicos y de

vida cotidiana en un intento

de dar elementos de juicid para

que la trartsforrnación de la

sociedad en todos sus_terrenos

sea un éxito. Y así, estàs

jornadas servjràn para plasmar

en tres días una parte de,

lo que durante estos dos anos

han intentado hacer.

Se ha invitado a intelectuales

y políticos de la izquierda

espanola e internacional para v

que, en un animado debaté,

expresen sus posiciones en

los nueve temas en los que se

han dividido las jornadas. El

comitè organizador nos contaba

que la idea era muçho màs

ambiciosa, pues. se pensaban

. tratar màs de catorce temas

que se han visto reducidos a

nueve por falta de ijresupuesto

y de espacio y tiempo material

para realizarlas. En la lista

primitiva había nombres

como los de Castoriadis o López

Cardoso que, a pesar de

haber aceptado la. invitación,

no vendran por imposibilidad

de ofrecer un mayor número

de coloquios. *

Al mismo tiempo, al finalizar

los debatés políticoculturales

se proyectarà un cicló

sobre la guerra civil espanola

con películas como "Por

qué perdimos la guerra" de

Abad de Santillàn, "informe

General" de Pere Portabella y

"Raza" del general Franco y

J.L Sainz de Heredia. Como

fin de fiesta, y para recuperar

el sentido festivo que deberían

tener los actos políticos y

culturales, habrà actuaciones

musicales muy variadas y que

abarcan todos los estilos, desde

la Companyia Elèctrica

' • •'

• -• 'i

- J

> "i

ministas, però no a éstas, sinó a

fas que sean protagonizadas por

personas que realmente estén,

dispuestas a trabajar para obténer

la liberación de la mujer en

ün rriarco'de igualdad, tal y como

prescribe nuestra doctrina socialista.

ROSACUSÓ

Dharma a los Sirex y desde

Manolo Sanlúcar a Sisa.

Todo este programa que

publicam?s a continuación

comprenue tres coloquios,

dos películas y dos actuaciones

musicales, cuesta tan solo •

'diariamente doscientas pesetas

y empieza a las cinco de la

tarde en el Pueblo Espanol,

donde, ademàs de lo ya anunciado,

habrà Servicio de guarderia,

bar, libros y grupos de

animación.

Iriiciativas como esta son

dignas de elogio ya que la

gente està un poco harta de

grandes aefos- únicamente

musicales de los que se sale

con la sensación, la mayoría

de las veces, de haber perdido

el tiempo. Reunir un plantel

de personajes grandes conocedores

de sus materias y con

puntos de vista diversos puede

ayudar mucho a conseguir

ío que se proponen los de Viejo

Topo en su lema de este I

encuentro: que de una vez

empecemos a movernos para

CAMBIAR LA VIDA.

XAVIER SABATÉ

L'Opinió Socialista^!5


oren

Luis Fuertes, contrario al pacto social E

a la movilización

No vamos a ser copartícipes de la política de UCD

"La UGT de Catalunya, no està dispuesta a ser

copartícipe de la política de UCD, ni mucho menos

llegar a un compromiso que suponga extenderle

un cheque en blanco para los próximos

arïos". Así se expresa Luis Fuertes secretario general

de la UGT de Catalunya y diputado por los

Socialistes de Catalunya en el Congreso, en el

transcurso de la siguiente entrevista en que analiza

la situación socioeconómica catalana y las

perspectivas ugetistas de una salida favorable a

los trabajadores. •

El paro, principal

problema

^Cómo se ve desde la

perspectiva de Secretario

General de la UGT de Catalunya

el actual momento socSoeconórnico?

Es una situación preocu-.

pante principalmente por el

grave problema del paro que

padecemos la clase trabajadora.

En* Catalunya hay més de

docientos mil parados, de los

que àproximadamente un

_20% èonbarceloneses. Estamos

también asistiendoen

estos últimos meses a un alarmante

aumento de cierres patronales

de pequenas y medianas

empresas, polarízado

en sectores como el tèxtil y en

comarcas como el Vallès,

donde el número de empresas

que han cerrado sus puertas

es considerable, dejando a miles

de trabajadores sin empleo.

El paro obrero, condiciona

la política reivindicativa de

nuestra central sindical. Desde

nuestra perspectiva de sindicato

de clase y solidario,

consideramos que en el contexto

de la sociedad capitalista

en que vivimos, el paro debe

solucionarse generando

puestos de trabajo desde la

iniciativa privada y pública. La

primera, ha paralizado desde

hace meses la inversión, sin

que, por otra parte, el sector

publico haya puesto~'los recur-

sos para crear unos puestos

de trabajos mínimos, dàndose

la paradoja de que mientras el,

capital espanol no invierte,los

grandes "trusts" multinacionales

sí lo hacen, colocàndohos

en una situación de dependència

cada dia màsacentuada

del capital multinacional.

—Ante un panorama tan

poco alentador ,>qué medi-,

das crees que deberían llevarse

a la pràctica?

Creemos importante el trabajar

ya las centrales sindicales

y las agrupaciones empresariales

para configurar un

nuevo marco de relaciones laborales

de acuerdo con la situación

democràtica en que

vivimos, y que posibilite la discusión

aTfondo de la política

de empleo. Hay que carïalizar

las inversiones hacia sectores

productivos y no especulàtivos

que creen puestos de trabajo

estables.

Como una cuestión inmediata

es necesaria la puesta

en pràctica de una Ley contra '

el paro. En este sentido, los

socialistas presentamos una

proposición de Ley que auri no

ha sido discutida. Otra medidà

importante seria la aceleración

de los traspasos de serviciosa.la

Generalitat para que

esta, con plenos poderes, pudiera

fortalecer el sector \3Úblico,

creando una infraestructura

de servicios en sanidad,

ensenanza, obras públicas, vi-

No queremos hipotecar nuestra libertad de acción

viendas, etc. Urge también

que la Conselleria *de Treball

de la Generalitat tenga atribuciones

para intervenir en los

expedientes de crisis y los

conflictos. colectivos, y quiero

denunciar la política antiobrera

de UCD, que està dejando a

Catalunya sin inspectores de

trabajo y que ha reducido de

un ano a tres meses el cobro

del fondo de garantías salariales.'

—Como diputado de Socialistes

de Catalunya adscritoa

la ponència de Trabajo

iqué actividad estéis desarrollando

actualmente en

el. Parlamento?

Hoy el tema fundamental

es saber cómo va a quedar la

Constitución què va a suponer

la ruptura con el régimen anterior

sentando las bases de la

nueva etapa democràtica. Esto

supone que muchos

decretos-leyes elaborados en

el período de transición van a

quedar en entredicho e incluso

pueden resultar anticonstitucionales.

Entre ellos se encuentra

el proyecto de Ley de

Accíón Sindical que puede

quedar derogado. Nuestra actividad,

por tanto, està paralízada

en espera de la Constitución.

—Però mientras esta no

se apruebe, hay que hacer

frente a centenares de convenios

colectivos...

Efectivamente, y entendemos

que la negociación colectiva

se debe abordar desde

una actitud responsable pasando

de un sindicalismo defensivo

y meramente reivindicativo,

a un sindicalismo activo.

Los nuevos convenios no

deben suponer una hipoteca a

la présión sindical, creemos

que la tarea de consolidar

la democràcia no. elude la

movilización, sinó al contrario.

Por esto, y tal como acordamos

en el ultimo Comitè Nacional,

la UGT potenciarà la

reducción del número de con-

^^^P^^^

La negociación co/ectiva desde una actitud responsable

venios en la perspectiva de

convenios-marco por ramos

de producción de àmbito estatal,

con las correcciones pertinentes

para el àmbito de Ca-

- talunya.

Consolidar la -

democràcia mediante la

participación

—Se habla insistentemente

de unos posibles acuerdos

económicos y sociales,

o màs concretamente de

Pacto Social que substituya

a los caducados Pactos de

La Moncloa. '^.Qué puedes

decirnos de el lo?

Hay que Ifamar las cosas

por su nombre y no podemos

. rehuir la >esponsabilidad ante

la clase trabajadora catalana,

lo que supone aclarar conceptos.

Las circünstancias hacen

pràcticamente inviable un.

pacto'social, ehtendiendo por

ello que la clase trabajadora a través

de sus organizaciones sindicales,

renunce a la lucha y a

la movilización para conseguir

las reivindicaciones posibles

en el actual contexto. No estamos

de acuerdo con el pacto

social que propugna una central

sindical, y concreta el

PCE-PSUC, entre la patronal,

las centrales sindicales, los

partides\políticos y el ^Gobierno,

con un contenido de compromisos

políticos, económicos

y sociales y de reforma de

la estructura dej Estado. Estamos

en contra de ello por consíderarlo

inviable en la pràctica

—como fué el caso del Pacto

de La Moncloa— y por la

paralización de la presióh sindical,

que generaria una actitud

pasiva en el seno de la

clase trabajadora, lo que nos

parece negativo en una situación

en que fundamentalmente

se dèbe consolidar la democràcia

a base de la actividad,

la participación y la movilización

de todo el pueblo y

principalmente, de la clase

trabajadora. \

—^Cuàl va a ser pues la

actitud de la UGT de Catalunya

ante este tema?

Actualmente està en período

de discusión en la organización.

Desde la perspectiva

de los intereses de la clase traba-

jadora, buscaremos la mejor

salida posible a la actual situación

de crisis. Ello significa

que deberemos sentarnòs eh

una mesa con la patronal para

abordar dos grandes temas.

Los derechos sindicales, como

son la libertad de Acción Sindical,

la negociación colectiva,

y la restitución del patrimonio

sindical; y en un segundo bloque,

los aspectos salariales y

el desempleo.' En consecuerïcia,

descarta mos la viabilidad

de compromisos con la patronal

que puedan hipotecar

nuestra libertad de acción sindical

o que sean únicamente

económicos, a la vez que des-*

cartamos también un compromiso

con el actual Gobierno

de UCD y con las otras fuér-.

zas políticas parlamentarias,

por entender que es a éstas y al.

Parlamento a quíenes corresponde

solucionar los problemas

políticos y de organización

del Estado. La UGT de

Catalunya, no està dispuesta^a

ser copartícipe de la p'oiftftfa

de UCD, ni mucho menos llegar

a un compromiso que suponga

extenderle un cheque

en blanco para los próximos

anos.

-Y del Consell de Trebaty

de la Generalitat ^qué opi.-'

nas? , -

-• Creemos los ugetistas que

este organismo en el que estaran

representadas las Centrales

Sindicales y là~Patronal,

puéde desarrollar una gran labor

en el. tratamierito de la

problemàtica del. mundo del

trabajo catalàn. Por" tanto, el

interès de UGT es que éste

Consell* se ponga en marchd

lo antes posible, así como que

se realice el traspaso de servicios

desde la Administración

Central a la Generalitat en

matèria de trabajo, traspaso

paralizado por la UCD que temé

que desde la Conselleria

se'pueda demostrar que existen

formas mucho màs eficaces

de resolver los problemas

de los trabajadores que las

empleadas por el Ministerio.

...Y la lücha sindical continua

.

JAUME VALLS i VILA

More magazines by this user
Similar magazines