Butllet™ Arxiu num.5 - Ajuntament de Barcelona

A R X I U
MUNICIPAL
DE
BARCELONA
La notícia
Projectes
Activitats
Ingressos de fons
Instruments
de descripció
Publicacions
Agenda
ArxiBar: Butlletí de l'Arxiu Municipal
de Barcelona
Ciutat, 9. pral. 1a
08002 Barcelona
Tel 93 402 76 02. Fax 93 402 76 38
correu electrònic: arxcap@intercom. es
Aquest butlletí, i també els números anteriors
de la sèrie, els podeu consultar a la
web de l’Arxiu Municipal de Barcelona:
http://www.bcn.es/arxiu
Disseny: Palli: Disseny i Comunicació
Impressió: Impremta Municipal
Consell de redacció: Núria Burguillos,
Núria Durany, Eloïsa Sendra, Jordi Serchs,
Laura Ureña i Francesc Valls.
Col·laboradors en l´edició d´aquest
número: els responsables dels arxius
municipals de districte, Ferran Agelet,
Emília Capell, Pilar Carbonell,
Sílvia Domènech, Manuel Rovira
i Daniel Venteo.
Correcció lingüística: Centre de
Normalització Lingüística de Barcelona,
delegació de Sants-Montjuïc-les Corts
D.L.B. 3692-1999
ISSN 1575-1465
arxi
butlletí de l’arxiu municipal de Barcelona
La notícia
Nova versió de l’aplicatiu AIDA i manual pràctic
Des del mes d’octubre de 1999 s’estan fent a
l’Arxiu Municipal Administratiu i als arxius de districte
de Sants-Montjuïc, les Corts i Nou Barris, proves
de validació de la nova versió de l’aplicatiu AIDA
que des de l’any 1995 s’utilitza a l’Arxiu Municipal
Administratiu per a la gestió dels documents i l’arxiu.
Les principals novetats d’aquesta nova versió es
poden concretar en tres:
-Creació d’un mòdul de gestió del quadre d’organització
de fons de l’Arxiu Municipal, el qual ha de permetre
crear i gestionar l’estructura dels fons documentals
dipositats en els diferents centres que conformen
l’Arxiu Municipal de Barcelona, i també gestionar
els quadres de classificació vinculats a cadascun
d’ells.
-Vinculació a l’aplicatiu del nou mètode de descripció
de documents que permet normalitzar, sistematitzar
i unificar la descripció dels diferents tipus de
documents que formen part dels diversos fons custodiats
o gestionats.
-Extensió de l’aplicatiu als deu arxius de districte, a
l’Arxiu Central de l’IMEB i a l’Arxiu del Gabinet de
l’Alcaldia.
La nova versió de l’aplicatiu compta, hores d’ara,
amb un manual pràctic elaborat pel Departament
de Selecció i Formació de Personal de l’Ajuntament
juntament amb diferents tècnics de l’Arxiu Municipal
per tal de facilitar la seva utilització i el coneixement
de les eines i recursos vinculats. Encara que aquesta
versió del manual no és la definitiva, properament
esdevindrà una eina força important per al personal
de l’Arxiu Municipal en la tasca diària quant a l’ús de
l’aplicatiu AIDA, fet que anirà prenent importància a
mesura que l’aplicatiu s’implanti en la totalitat de la
xarxa d’arxius municipals.
Projectes
Les dones en els moviments urbans
de Barcelona
Aquest projecte impulsat per la historiadora Isabel
Segura compta amb la col·laboració dels Consells
de les Dones dels districtes i els Serveis Personals
de l'Ajuntament, i situa els arxius municipals de
Districte com a receptors de la documentació històrica
que es recupera.
Num. 5 juny del 2000
Iniciat l’any 1996 a l’Arxiu Municipal del Districte de
Sant Martí sota el títol Itineraris de les dones de Sant
Martí, té com a objectiu posar de manifest la múltiple
i excepcional activitat quotidiana de les dones al
llarg de la història. Una participació que ha estat
sempre molt activa però que poques vegades ha
quedat reflectida en la seva magnitud real. A través
de fotografies familiars i de testimonis orals que les
mateixes dones participants en el treball s’han encarregat
de recopilar, s´analitza el paper de la dona
des de principi de segle fins a la democràcia.
Actualment, s’ha iniciat una segona fase del treball
amb l’estudi del paper que ha tingut la dona en les
reivindicacions veïnals.
Al Districte de Sant Andreu, amb la col·laboració
del CIRD (Centre d’Informació i Recursos per a les
Dones), s'ha endegat un projecte similar des del
gener del 2000, amb un grup de treball del qual
també formen part l’arxivera del Districte i tècnics
de Serveis Personals. El grup es reuneix mensualment
per tal de buidar sistemàticament les fonts gràfiques,
escrites i sonores, des dels anys seixanta fins
ara, tant en els dels arxius particulars com dels arxius
públics, i de manera molt particular les de l’Arxiu
Municipal del Districte. En finalitzar el projecte s’elaborarà
un informe dels resultats obtinguts durant el
període de treball.
Al Districte de Sants-Montjuïc aquest projecte
també es desenvolupa des del mes d’octubre de
1999, amb l´elaboració d’un treball de recerca basat
principalment en la recuperació d’imatges fotogràfiques
sobre dones del Districte, des de mitjan del
segle XIX fins ara, i en la recopilació de textos
escrits i la història oral de les dones, en el qual participen
els diferents grups de dones del territori.
L’Arxiu ha donat suport al projecte en estreta
col·laboració amb la divisió de Serveis Personals i el
Grup de Dones de Font de la Guatlla. Hores d’ara,
s’està estudiant la possibilitat de publicar aquest treball
dins de la col·lecció Quaderns de l’Arxiu, amb la
col·laboració de l’Oficina de l’Arxiver en Cap i la
Divisió de Serveis Personals.
D´altra banda, el mes de març del 2000 a les Corts,
es va iniciar l'activitat sota el títol Dones de les Corts:
divisió del treball i maternitat. Aquest espai de transmissió
d'història oral té com a principal objectiu la
recuperació de la memòria d'aquest col·lectiu

2
a través de les experiències personals i familiars de
les tres darreres generacions de dones. La recollida,
la selecció i la documentació dels materials gràfics i
fotogràfics possibilitarà, en un futur, bastir una exposició
que difongui l'evolució social del paper de la
dona dins la nostra societat a partir de les experiències
de les veritables protagonistes.
El conjunt d'aquestes iniciatives serà presentat al VI
Congrés Internacional de Ciutats Educadores que
tindrà lloc a Lisboa del 21 al 24 de novembre
d’enguany.
El programa PERGAM als
Arxius Municipals de Districte
El programa informàtic PERGAM, desenvolupat pel
Servei d’Informàtica Educativa de la Generalitat de
Catalunya, ha estat adoptat pels Arxius Municipals
de Districte per a la catalogació i gestió dels fons
bibliogràfics i hemerogràfics, els únics que per la seva
naturalesa no són recollits dins el projecte AIDA.
L'aplicatiu PERGAM està construït a partir de la base
de dades relacional Access, utilitza els elements propis
de l’entorn Windows, i substitueix l’antic programa
Fons bibliogràfic desenvolupat al mateix efecte
per l’IMI, l’any 1991, del qual s’han importat més de
20.000 registres. Es tracta d’una eina àgil i senzilla
per al control i descripció de les monografies i
col·leccions de publicacions periòdiques que formen
la biblioteca i hemeroteca auxiliar, instal·lat en cadascun
dels Arxius Municipals de Districte.
Un grup de seguiment format pels tècnics que més
de prop hi treballen s’ha encarregat de fer-ne una
adaptació a les necessitats descriptives derivades de
la mateixa especificitat temàtica d’aquestes petites
biblioteques, centrada en la història local i en alguns
aspectes lligats al coneixement del territori i a la
societat dels barris. D’aquesta manera s’han definit
uns estàndards de descripció i una llista comuna de
descriptors de matèria, que faciliten l’intercanvi de
dades i la seva unificació futura en un fitxer únic.
Activitats
Des de principi d’any, la Casa de l’Ardiaca, seu de
l’Arxiu Històric de la Ciutat, acull el Seminari
d’Història de Barcelona, un nou programa municipal
d’investigacions i publicacions històriques dirigit per
Joan Fuster i Sobrepere. Les principals línies d’actuació
del Seminari són l’organització d’activitats acadèmiques
docents, la publicació de llibres i el foment
de programes de recerca. Destaca l’organització,
anualment, dels cursos d’història i, bianualment, del
Congrés d’Història de Barcelona. Es reprèn la publicació
de la revista Barcelona. Quaderns d’Història, de
periodicitat semestral, i la publicació de monografies
històriques, a més de l’edició d’una nova col·lecció
de publicacions de petit format anomenada
Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, de la
qual ja ha aparegut el primer volum. El Consell
Editor d’aquestes publicacions està format per
Ramon Alberch, Ramon Grau, Sebastià Riera i
Manuel Rovira. El tercer àmbit d’actuació preferent
és l’impuls, conjuntament amb departaments universitaris
i centres d’investigació, de programes de
recerca sobre història de Barcelona. En els propers
mesos està previst impartir un curs sobre Barcelona
i la cultura a mitjan segle XIX, la publicació de les
actes del VI Congrés d’Història i de la traducció
catalana del llibre Barcelona i els seus dirigents,
1096-1291, de l’historiador nord-americà Stephen
P. Bensch, i l’edició d’una desena de títols dels
Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona.
Grup de treball de manteniment informàtic
El Grup de Treball de Manteniment Informàtic es va
constituir el 25 de febrer de 1998 amb l’objectiu de
coordinar i fer coherent el desplegament de sistemes
tecnològics en tots els àmbits de l’Arxiu
Municipal, tal com queda recollit en la instrucció
publicada en la Gaseta Municipal de 30 de gener de
1998. Durant aquest temps, el grup ha fet 13 reunions,
en les quals s’han tractat principalment els
temes següents: el seguiment de les tasques relacionades
amb la implantació del sistema informàtic
AIDA i les correccions del manual del mètode de
descripció, el seguiment dels passos necessaris per
fer efectives les connexions entre els diferents centres
d’arxiu que permetin la comunicació per correu
electrònic i l’accés als serveis Intranet/Internet, recollir
les dades bàsiques que permetin establir les prioritats
de l’arxiu per a la digitalització dels fons documentals
segons les necessitats de conservació i
accés. Totes aquestes tasques han quedat recollides
en el document Projectes Informàtics de l’Arxiu
Municipal de Barcelona per al quatrienni 2000-2004
que defineix els objectius que vol assolir l’Arxiu
Municipal en aquesta matèria.
Formen part del Grup de Treball de Manteniment
Informàtic les persones següents: Teresa Llorens,
Xavier Doltra, Emília Capell, Núria Burguillos, Núria
Postico i Ferran Agelet.
Aula d’Història del Periodisme
"Diari de Barcelona"
Amb el propòsit d’aprofundir i institucionalitzar la
col·laboració iniciada temps enrera entre l’Arxiu
Històric de la Ciutat i els Estudis de Periodisme de
la Universitat Pompeu Fabra, s’establí un conveni de
col·laboració entre ambdues institucions, signat el 8
de setembre de 1997 pel rector de la Universitat
Pompeu Fabra i per l’alcalde de Barcelona.
En virtut del conveni es creava l’anomenada Aula
d’Història del Periodisme "Diari de Barcelona", -en
homenatge al periòdic de més llarga vida i representativitat
en la vida catalana- destinada a promoure
l’estudi, la recerca, la reflexió i altres activitats sobre
la història i el present de la premsa, del periodisme i
de les publicacions seriades en general. La col·laboració
es concreta en diversos aspectes: l’Arxiu
Històric cedeix en dipòsit una col·lecció del Diari de
Barcelona i altres fons hemerogràfics a la Biblioteca
de la Universitat Pompeu Fabra com a dotació
documental per a la realització dels estudis proposats.
Els Estudis de Periodisme de la Universitat
Pompeu Fabra, que es fan càrrec del suport administratiu
bàsic, proposen a l’Arxiu Històric la participació
dels seus alumnes en la realització de treballs
pràctics i de recerca relacionats amb les matèries
dels seus estudis, de manera que ambdues institucions
en resulten beneficiades. Per a l’aplicació del
conveni es va crear un Consell de Direcció de
l’Aula, format per dos representants dels Estudis de
Periodisme i dos de l’Institut de Cultura de
Barcelona. El Consell aprova el pla d’actuació de
cada curs i vetlla per la seva correcta execució.
D’entre les activitats més rellevants dutes a terme
fins ara, cal destacar el col·loqui organitzat cada any
com a jornada de debat entorn d’algun tema
d’interès que convoqui tots els professionals implicats
en el món de la premsa: arxivers, bibliotecaris,

documentalistes, historiadors, investigadors, gestors
d’informació i periodistes. Aquest any el tema tractat
ha estat el de la Digitalització d’hemeroteques.
L’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la
Ciutat en la biennal Primavera Fotogràfica 2000
Durant la desena edició de la biennal Primavera
Fotogràfica, certamen internacional de promoció i
difusió de la fotografia, que ha tingut lloc arreu de
Catalunya, del 3 d’abril al 31 de maig del 2000,
l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat hi
ha participat amb l’organització de dues exposicions
sobre el fons fotogràfic Frederic Ballell Maymí, que es
conserva a l’Arxiu, Frederic Ballell, fotoperiodista a
l’inici del segle XX i Desastre, i ha editat un catàleg.
Frederic Ballell, fotoperiodista a l’inici del segle XX
(1903-1920) (Espai Xavier Miserachs-Palau de la
Virreina del 6 d’abril al 4 juny del 2000) és una exhibició
antològica que tracta de la relació de l’autor
com a fotoperiodista amb les revistes per a les quals
treballà i de la seva gran i diversa producció fotoperiodística.
S’han exposat tiratges d’època i tiratges
actuals fets a partir del negatius originals de l’autor
conservats a l’Arxiu Fotogràfic. El comissari d´aquesta
exposició, organitzada conjuntament amb la
Virreina exposicions, ha estat Rafel Torrella.
Desastre (Arxiu Històric de la Ciutat, Casa de l’Ardiaca
del 12 d’abril al 31 d’agost del 2000), consisteix en
una selecció de 16 fotografies fetes per Frederic Ballell
durant uns temporals al litoral barceloní entre 1910 i
1916. La mostra no dissimula una intencionalitat antidocumental,
ja que hi preval el concepte de fotografia
com a objecte bell per sobre de la idea de document
històric. S’exhibeixen tiratges actuals a partir dels negatius
originals de l’autor que es conserven a l’Arxiu
Fotogràfic. El comissari és Jordi Calafell.
Amb la presentació d’aquest fons a través d’ambdues
exposicions i de la publicació del catàleg, es
posa a disposició del públic aquest voluminós i
valuós conjunt d’imatges de Barcelona.
L’Arxiu Fotogràfic ha organitzat també, dins de la
Primavera Fotogràfica 2000, una tercera exposició,
d’àmbit molt més reduït, Esteve Puig Pascual, una
visió del Port cap a 1920 (Sala d’exposicions del
Districte de Gràcia del 7 al 30 d’abril del 2000).
Aquesta mostra realitzada en col·laboració amb el
Districte de Gràcia i l’Arxiu Municipal de Gràcia,
s’inscriu en una línia de difusió de l’Arxiu Fotogràfic
que té per objectiu apropar les imatges dels seus
fons als barris de Barcelona d´una manera senzilla
però acurada. La mostra, la comissària de la qual ha
estat Montserrat Rectoret, constava d’una vintena
de còpies actuals a partir dels negatius originals de
l’autor sobre el Port de Barcelona.
Ingressos de fons
Arxius Municipals de Districte
Al llarg de l’any 1999 els deu Arxius Municipals de
Districte de la ciutat de Barcelona han rebut diferents
donacions de particulars que han enriquit els
fons ja existents.
Cal destacar que els Arxius de Ciutat Vella i
l’Eixample han ingressat tres col·leccions fotogràfiques
amb un total de 106 unitats documentals
donades per les senyores Àngels Dodero i Vintró i
Mercè Navarro i Moreno, amb imatges de mitjan
del segle XIX a mitjan del segle XX. D´altra banda,
el senyor Jordi Costa i Simon ha donat documentació
corresponent a escriptures i inventaris de béns,
tots referents a l’Eixample (1868-1979) i sis exemplars
de reglaments i estatuts de l´"Asociación de
Aguas del Eixample".
L’Arxiu del Districte de Sants-Montjuïc ha rebut la
donació feta per la família de Josep Guinovart, sindicalista
del barri de Sants desaparegut recentment, de
20 caixes del seu arxiu personal i 100 llibres procedents
de la seva biblioteca i, a més, cal destacar
l’ingrés de 35 pel·lícules i 2 projectors de la factoria
de joguines Nic.
Pel que fa a l’Arxiu de les Corts, cal esmentar l’alta
d’un total de 912 unitats documentals (negatius, diapositives
i còpies en paper) i, especialment, l’ingrés
de la cinta produïda per la TV de les Corts i
l’AMDC, sobre la vida i les experiències de la senyora
Conxa Pérez, miliciana i anarquista de les Corts i
actual membre de l’associació Dones del 36.
L’Arxiu de Sarrià-Sant Gervasi ha ingressat, entre
d’altres, 35 reportatges fotogràfics i la documentació
de les Colles de St. Medir, del districte (Agrupació
Bonanova, Antiga de Sant Medir, Nova de Sarrià, la
Perla de Sant Gervasi i Federació de Colles), donatiu
de Francesc Blanch.
A més, a l’Arxiu Municipal d’Horta-Guinardó el senyor
Desideri Díez ha donat documentació diversa
que conservava del Fons Felip Capdevila i Rovira i el
senyor Joan González i Torres 4 llibres relacionats
amb la família Martí-Codolar. I a Sant Martí cal destacar
la donació feta pel senyor Casas Garcés, de
documentació referent a la vida de la soprano Maria
Espinalt i la donació de documentació personal de la
senyora Conxita Julià.
Els fons d’empreses de l’Arxiu Municipal
del Districte de Sant Martí
L’Arxiu de Sant Martí ha ingressat recentment la
documentació d’una de les fàbriques tèxtils més
emblemàtiques del Poblenou: Can Saladrigas Freixa.
Les primeres referències documentades de l’empresa
són anteriors a 1873, data en la qual es produeix la
primera ampliació de la fàbrica.
La documentació ingressada (1911-1980) està formada
bàsicament per documents comptables i
ocupa uns tres metres lineals. En aquest moment
s’està procedint a la seva classificació i inventari.
Aquesta documentació complementarà els fons
d’empreses que custodia l’Arxiu, dels quals en destaquen
els següents: Alcoholes y Derivados, SA
(AYSA) (1943-1984),Fábricas Folch, SA, (1925-
1952), Fundición de Antimonio, SA (FASA) (1920-
1974), Hijos de Gerardo Bertrán (1898-1980),
Industrias Metálicas, SA (IMSA) (1917-1972), Joaquín
Juncosa y Cia. (Bodegas Catalanas) (1943-1977),
Juan Ribé (1932-1986), Farinera Sant Jaume, SA
(1892-1991).
També cal fer esment dins d’aquesta secció de la
documentació de les cooperatives de consum: La
Formiga Martinenca (1911-1976), Pau i Justícia
(1900-1987) i l’Artesana (1876-1995).
Instruments de descripció
Els fons privats de l'Arxiu Municipal
de Barcelona
S'ha presentat dins del IV Màster d'Arxivística el
treball final: Els fons privats de l'Arxiu Municipal de
Barcelona obra de l´arxivera de Nou Barris Sra.
Gemma Bayó. Aquest treball és una aproximació
a la situació dels fons de procedència privada que es
custodien a l'Arxiu Històric de la Ciutat, a l'Arxiu
3

Fotogràfic, a l'Arxiu Municipal Administratiu i als
Arxius Municipals de Districte. S'ha elaborat un instrument
que permet tenir una visió conjunta d'aquests
fons i consultar les dades bàsiques de tots
ells, que s'han agrupat en cinc categories: familiars,
personals, d'associacions, d'empreses i eclesiàstics.
Cadascun ha estat descrit en una fitxa basada en el
mètode de descripció documental AIDA. Els diferents
camps informatius s'agrupen en cinc àrees: l'àrea
d'identificació, l'àrea de context amb una breu
història de la institució o biografia, l'àrea de descripció
amb les dates extremes del fons, volum i resum
del contingut, l'àrea d'administració amb informació
sobre l'ingrés del fons i condicions d'accés, i l'àrea
de notes que esmenta els instruments de descripció
del fons i d'altres observacions. S'ha utilitzat la BDD
Access per al disseny de la fitxa i l'entrada de dades,
la qual cosa permet la recerca i extracció d'informació
per als diferents camps. Aquest fitxer s'acompanya
d'un índex onomàstic.També es fa una anàlisi
del conjunt d'aquesta documentació privada i s'aporten
alguns trets històrics de la Barcelona en què
s'emmarca el cos principal dels fons. Només a títol
d'exemple podem citar algun d'aquests fons. Dins
dels fons familiars tenim el marquès d'Aguilar, el
Carlet-Castellar; entre els fons personals -que suposen
més del 60% dels fons privats- destaquen
importants personatges vinculats a la ciutat de
Barcelona i a moviments culturals com per exemple
Prudenci Bertrana, Apel·les Mestres, Carles Buïgas,
Perich, Esteve Puig així com les nombroses donacions
de ciutadans i ciutadanes. Pel que fa als fons
d'empreses destaquem el Fons Comercial (s.XVIII-
XIX), i també un creixent fons de fàbriques i cooperatives
obreres (Farinera Sant Jaume, Cristalleries
Planell, La Formiga Martinenca), i per últim el fons
d'associacions representatiu del teixit social de la
ciutat, on trobem des de fons d'entitats culturals,
esportives i veïnals com el fons Unió Excursionista
Catalunya-Sants o el fons La Previsió Obrera fins d'altres
tan reconeguts com el Fons gremial i el de la
Junta de Regants de la Sèquia Comtal.
Arxiu Històric de la Ciutat
Documentació personal de Roser Matheu
i Sadó. Inventari
La documentació personal de Roser Matheu que es
conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat està integrada
per 140 documents dels quals el grup més nombrós
-127- està relacionat amb la família Matheu.
Sota l'epígraf Antecedents familiars s'han inventariat
aquells documents, principalment, notarials però
també eclesiàstics, de crèdit, de compra/venda...
relacionats amb els avantpassats de Roser Matheu.
El marc cronològic d'aquestes escriptures, partides,
protocols, llicències... abasta el període comprès
entre 1818-1911.
Un total de 13 títols inèdits, corresponents al
mateix nombre d'obres poètiques, mecanografiades,
conformen el segon bloc del fons personal
d'aquesta poetessa, filla de l'editor i escriptor
Francesc Matheu i Fornells i muller del compositor
i arqueòleg Antoni Gallardo.
Aquest llegat va ingressar a l'Arxiu Històric de la
Ciutat el 22 de desembre de 1981. El novembre de
1999, Joan M. Gallardo, fill de Roser Matheu, va lliurar
a l'Arxiu un text mecanografiat amb el títol
Notes biogràfiques complementaries sobre Roser
Matheu, (Barcelona, 4 novembre de 1999), que pel
seu interès s'ha incorporat al fons.
Arxius Municipals de Districte
Gràcia: Catàleg del fons patrimonial
Ca l´Arquer
Part integrant del Fons Josep Buch i Parera del Club
Excursionista de Gràcia, el fons patrimonial Ca
l´Arquer ingressà a l´Arxiu Municipal del Districte de
Gràcia a finals de 1994. Es tracta de quatre capses
de documentació pertanyent a una família d´argenters
que ocupava la masia del mateix nom, situada a
la Travessera de Gràcia, i que el Club recuperà després
del seu enderrocament, vers l´any 1935. La
documentació es refereix bàsicament a la casa i
comprèn els anys 1523-1943, si bé predomina la del
període 1748-1895. Parlem d´un fons que ens ha
arribat fragmentat a més de desordenat. La seva
classificació i descripció ha estat objecte del treball
del Màster d´Arxivística de la Sra. Pilar Carbonell,
membre del Taller d´Història de Gràcia.
Publicacions
Frederic Ballell, fotoperiodista. Arxiu Fotogràfic de
l'Arxiu Històric de la Ciutat. Barcelona: Institut
de Cultura de Barcelona. Renart Edicions, 2000,
Vol. 2 "Memòria fotogràfica",188 pàg.
Aquest catàleg, segon número de la col·lecció
"Memòria fotogràfica" de l’Arxiu Fotogràfic de
l’AHCB i Renart Edicions, és el resultat de l’exhaustiu
treball de recerca que ha fet l’AHCB-AF amb l’objectiu
de descobrir aquest fotoperiodista capdavanter i
recuperar la trajectòria d’un home, Frederic Ballell,
per a la història de la fotografia de la nostra ciutat.
Recull les fotografies d’ambdues exposicions i textos
sobre el seu contingut: el fotògraf (F. Ballell), el fotoperiodisme
del moment i la difusió a l’AHCB-AF.
Els carrers de Barcelona: les Corts. Jesús Portavella i
Isidoro. Barcelona: Ajuntament. Districte de les
Corts Arxiu Municipal de Barcelona, 1999
(Quaderns de l'Arxiu; 4), 339 pàg.
Aquest llibre és el resultat d'una rigorosa tasca de
recerca duta a terme per l'arquitecte Jesús
Portavella sobre l'evolució dels carrers de les Corts,
sobre els orígens dels seus topònims i els personatges
que han donat nom a cadascun dels espais
públics del districte. L'any 1996, l'Ajuntament de
Barcelona va publicar el Diccionari nomenclàtor de
les vies públiques de Barcelona a càrrec del mateix
autor. Enguany, Els carrers de Barcelona: les Corts,
serveix de complement d'aquella magnífica eina de
coneixement i treball ja que amb aquest estudi,
l'Arxiu Municipal del Districte de les Corts hem volgut
contribuir, d´una manera significativa, a conèixer
una mica més la història de la nostra ciutat i el llegat
cultural que representen totes i cadascuna de les
denominacions dels noms de lloc. El llibre, que
forma part de la col·lecció Quaderns de l'Arxiu del
Districte de les Corts, es va presentar el 4 d'abril a
l'Auditori de les Corts, en un acte públic multitudinari
on van intervenir el regidor del Districte,
Sr.Jordi Hereu, el geògraf Joan Vilà i Valentí, l´autor,
Sr.Jesús Portavella, el president del Consell Municipal
del Districte,Sr.Albert Batlle,i el tercer Tinent d'alcalde,
Sr. Jordi Portabella.
Agenda
Presentació de la col·lecció
Quaderns d’Estudi:
Coneguem les Corts.
Materials per al coneixement
del districte. Segon volum:
El nucli antic: les Corts Velles.
Presentació a càrrec dels
autors: Mercè Tatjer i Antoni
Vilanova. 1 de juny del 2000,
a les 19 hores.
Lloc Saló de Plens de la Seu
del Districte de les Corts
(plaça de Comas, 18)
Itinerari: Sant Martí industrial:
les antigues fàbriques.
3 de juny del 2000.
Hora inici: 10 hores (durada
aproximada 3 hores). Punt de
sortida: Escultors Claperós/Pl.
Glòries (davant l’edifici de la
Farinera del Clot) Informació i
inscripcions: Arxiu Municipal
del Districte de Sant Martí.
(Av. Bogatell, 17 tel. 93 221
94 44)
Presentació de la publicació
Gràcia, de la col·lecció
Itineraris de l’Arxiu Municipal
de Barcelona. 8 de juny del
2000, a les 19 hores.
Lloc Sala d’Actes del Districte
de Gràcia (plaça de Rius i
Taulet, 2)
Presentació de la publicació:
La Catalana Història de la línia
Clot-Poblenou.
Autor: Ricard Fernàndez i
Valentí. Tercer volum de la
col·lecció Quaderns de l’Arxiu
Municipal de Sant Martí.
15 de juny a les 19.30 hores.
Lloc Seu del Districte de Sant
Martí (plaça de Valentí
Almirall, 1)
Presentació del volum 11
de la col·lecció Conèixer el
Districte de Sants-Montjuïc:
Els Mercats. Conferència a
càrrec del periodista Llorenç
Torrado. 22 de juny del 2000,
a les 19 hores.
Lloc Sala de Plens del Districte
de Sants-Montjuïc (Creu
Coberta, 104)
Deesses: imatges femenines
de la Mediterrània. De la
prehistòria al món romà.
Saló del Tinell del Museu
d'Història de la Ciutat, del 21
de juny al 5 de novembre.
Exposició "1900". 17 març-26
juny 2000. París, Galeries
Nationales du Grand Palais.
S’hi troba exposat el plànol de
façana i secció de la casa Lleó
Morera, pg. de Gràcia, 35, de
l’arquitecte Lluís Domènech i
Montaner, procedent de
l’Arxiu Administratiu Municipal.