Cultura 20050601 - aaeet.com

PUBLICACIONS
(gmMM.
ressenyes culturals
Josep Manel Albiol i Júlia Recasens
"Aquí comptem per festes de la Candela". Records de vida a Valls
Lídia Martínez Flores i Yolanda
Bodoque Puerta.
"Aquí comptem per festes
de la Candela". Records
de vida a Valls. Institut
d'Estudis Vallencs. Valls,
2005
"Aquí comptem per festes
de la Candela". Records de
vida a Valls no pretén ser un
llibre d'història strictu sensu
sinó més aviat un recull objectiu
de les vivències dels
protagonistes del llibre, vallencs
i vallenques que protagonitzaren
d'una manera
més 0 menys activa l'esdevenir
del nostre poble. El resultat
és una etnografia
amable, de lectura fàcil i
agradable.
Les autores, investigadores
del Grup de Recerca Biogràfica
de la Universitat Rovira
i Virgili, s'han dedicat
rigorosament a enregistrar
la memòria quotidiana de la
vida vallenca del segle xx a
partir dels retalls d'història
que les explicacions generoses
i espontànies dels trenta
personatges entrevistats
els han anat fornint.
En un primer estadi d'aproximació,
s'han recollit textualment
les veus d'aquests
informants que relaten en
primera persona les seves
biografies. Amb això se'ls
dóna el protagonisme que
mereixen com a pedra angular
d'aquest volum que
sense les seves memòries
no hauria existit. I, a partir
d'aquí, diversos capítols ens
endinsen en unitats temàtiques
que estructuren la informació
a partir d'eixos diversos
com ara les relacions
personals, la guerra, la po­
lítica, l'escola, el treball o el
lleure.
És un encert, per part de les
autores, haver separat el
relat de les vivències dels
homes de les de les dones:
ens permet copsar com les
contingències del gènere
van determinar les seves
vides. Certament, llegint el
llibre hom arriba a la certesa
que la guerra és una per
als homes i una altra per a
les dones: no és el mateix
viure-la al front o en camps
de concentració que a través
del patiment de proveir
la família i de vetllar pels
infants i els vells. Són sempre
històries de desfeta i de
misèria, però la perspectiva
canvia.
La visió que es desprèn de
la memòria política no deixa
indiferent des del moment
que es percep la polarització
de les opcions vitals
dels protagonistes: ben sovint
diferencien la seva postura
amb la categoria de "ser
0 no ser de missa, o ser o
no ser revolucionari".
L'escola és com l'inici, el record
entranyable que tots
descabdellen amb tendresa,
una parcel·la de les seves
vides que destaquen sia per
demostrar que fou una
formació cabdal per al seu
creixement, sia perquè en
alguns casos fou forçadament
breu per les vicissituds
de l'època, que els obligaren
a incorporar-se prematurament
al món laboral.
Aquesta vida laboral vallenca
remet, en alguns moments,
a la poesia de l'enyorat
Miquel Martí i Pol i a les
seves innocents protagonistes
i les infanteses perdudes
entre els telers de les màquines.
Aquestes històries,
com tantes altres que fan
emocionar, les evocacions
de la vida familiar, s'emmarquen
en el teló de fons inevitable
de la Guerra Civil.
I per acabar, l'últim episodi
ens parla de la vida lúdica,
dels moments de festa i de
festeig que a Valls s'esdevenien
en moltes ocasions
carrer de la Cort amunt i
avall. Es parla de les calçotades
als masos, de les excursions
al Mas Miquel i de
les sales de cinema, de teatre,
de ball, que permetien
que els vallencs escollissin i
gaudissin d'un lleure feliç i
despreocupat. I arribats a
aquest punt, els lectors no
podran sinó sentir una urpada
de malenconia per les
pèrdues que en aquest sentit
ha patit la nostra ciutat.
Volem fer nostres les paraules
de les autores que afirmen
tot just començar que
"la memòria biogràfica té
una gran importància en la
creació de les imatges socials
que ens mostren el que
hem estat, el que som i el
que ens agradaria ésser".
Pensem que és amb aquesta
premissa que ens cal llegir el
llibre, una aportació valuosa,
important i indispensable per
refer el camí d'aquesta petita
pàtria sabedors d'on venim
i on volem anar S
22-