Cultura 20050601 - aaeet.com

Tots els gravats anteriors estan
fets amb la tècnica del
co//g'rap/>serigrafia. Dos més
s'han realitzat amb la tècnica
del fotogravat-serigrafia.
I en els tres gravats més simplificats,
valent-se de l'espiral,
s'hi ha utilitzat la tècnica
de l'aiguafort-additius.
"Cèl·lula"
Inclou dues obres que representen
una cèl·lula. Són molt
semblants: el fons és blau,
amb uns arabescos. En un
gravat, al centre, hi ha un òvul
gran i verd; en l'altre, una orla
vermella al costat. Tots dos
estan fets amb la tècnica de
la serigrafia-aiguafort.
El Calidoscopi
És una obra realitzada amb
formes negres circulars; n'hi
destaquen, però, algunes
de colors vius I variats. Ha
estat executada amb la tècnica
mixta.
L'Empremta
«La porta»
«La porta», exposició de
Carles Pujol. Capella de
Sant Roc. Del 18 de març
al maig del 2005.
A l'espai de la capella de
Sant Roc, l'artista Carles
Pujol hi ha presentat la segona
versió d'una obra seva
titulada La porta. La primera
versió la va presentar al Centre
Santa Mònica, de Barcelona,
al febrer del 2000. La
porta formava part d'un
conjunt d'obres d'aquest artista
agrupades sota el títol
de "Metàfora".
A diferència de la primera
versió, ara ens la mostra independent
del conjunt.
D'altra banda, cal dir que és
un encert haver escollit l'espai
de la capella perquè és
el lloc més idoni per ressaltar
un muntatge tens, transcendent
i espiritual.
Es tracta d'una estampació
remarcada amb una línia
blava. El format és petit. Inclou
un tríptic, les imatges
del qual destaquen gràcies
a unes ratlles vermelles.
"Estampes"
Es tracta de dos collages
fets amb material plastificat,
que l'artista tracta amb la
tècnica mixta. Juga amb sanefes
de dibuix clàssic, que
fan una composició d'espais
rectangulars de colors
de la gamma dels verds,
dels roses i dels grisos. Ho
destaca tot amb colors negres.
Nova York
L'autora participà en una
marató pictòrica a Nova
York. Fruit d'aquell viatge
són les obres següents:
Mrs. Liberty, una composició
on es veu l'estàtua de la
Llibertat; Miranda-N.Y., un
quadre fet amb la tècnica
mixta i repartit en tres fran-
En entrar a l'exposició ho
trobem tot fosc. El projector
de vídeo il·lumina el recinte
indirectament. Les imatges
es projecten a la part central
de dos mòduls grans pintats
de blanc —semblen peces
escultòriques enfrontades.
L'espai que les separa suggereix
la idea de pas, per on
avançarem en el recorregut
que l'autor ens planteja.
En un lloc oportú hi trobem
seients que conviden a contemplar
i a sentir amb més
atenció el procés. Veiem les
imatges que el vídeo expelleix:
formes, línies, punts,
taques, colors bellugadisses.
Són imatges aclaparadores
i potents, i abasten
tota l'amplada de la sala.
Tot això i la música, amb la
intenció de crear un ambient
propici, estan dedicats al ca­
JtMM.
ressenyes culturals
ÉmanipSs m/05
ges horitzontals —en la del
centre, que ocupa tota
l'amplada, hi veiem les siluetes
dels gratacels, amb
colors blaus i negres.
Seguint el mateix tema, una
pellà alemany Dietrick Bonhoeffer,
ajusticiat a la forca
en un camp de concentració
nazi, just una setmana abans
de la fi de la Segona Guerra
Mundial. Diguem, d'altra
banda, que aquest capellà
residí i predicà a Barcelona
abans de la Guerra Civil.
Ens acompanya una transmissió
radiofònica de l'oratori
Bonhoeffer Oratoríum, del
compositor americà Tom Johnson,
radicat a París. El so és
potent, dur, més aviat tràgic.
Hi predominen les veus masculines,
en alemany L'oratori
explica les circumstàncies de
la mort del capellà.
L'autor utilitza de forma simultània
dues realitats contràries:
la real i l'aparent.
L'espectador, si n'assumeix
el missatge, podrà comprendre
la història tràgica
col·lecció de collages de
formats petits fets amb fotografies
i plànols de la ciutat
—^amb aquest material
real, l'artista forma composicions
que s'apropen a
l'abstracció.
d'aquest capellà màrtir Al
mateix temps podrà reflexionar
sobre el fet que no
es pot escapar ni de la mort
ni de la pròpia història II
2.9-