20.04.2013 Views

L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

76<br />

Plànol <strong>de</strong> la vila aixecat per Joan Ballester lʼany 1738. Font: Arxiu Històric Municipal dʼ<strong>Eivissa</strong> (AHME)<br />

L’EDAT MITJANA<br />

EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />

L’àrea <strong>de</strong> conreu <strong>de</strong> <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong> neix fruit d’un<br />

enginy oriental antic, i la seua essència ens<br />

transporta a llocs on l’aigua és un bé escàs i<br />

preuat. Aquest enginy no va saber només treure el<br />

màxim rendiment <strong>de</strong> l’aigua quan aquesta era<br />

escassa, sinó que com <strong>de</strong>mostren <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>,<br />

també es va ocupar <strong>de</strong> zones on aquesta era<br />

sobreabundant.<br />

Quan a principis <strong>de</strong>l segle X <strong>Eivissa</strong> va ser<br />

annexionada a al-Andalus, governat aleshores pel<br />

califat cordovès, gran part <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila era un<br />

aiguamoll. L’existència d’aquesta zona humida, als<br />

peus <strong>de</strong> la ciutat, va suposar per a la civilització<br />

islàmica una magnífica oportunitat per posar en<br />

pràctica els seus coneixements i experiència.<br />

Drenar els aiguamolls per aconseguir terres amb<br />

unes condicions idònies per al conreu va ser una<br />

passa natural per a aquesta cultura i el germen <strong>de</strong><br />

l’espectacular infraestructura <strong>de</strong> reg <strong>de</strong> <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>.<br />

No va ser aquest el primer paisatge que varen<br />

transformar, i aquí, com a altres llocs, la seua<br />

empremta reflecteix un profund coneixement <strong>de</strong>l<br />

JOSEP M. LÓPEZ GARÍ ·RICARD MARLASCA<br />

medi, <strong>de</strong>ixant constància que la millor i més<br />

profitosa interacció entre l’home i la natura és la<br />

que es fonamenta en un <strong>de</strong>licat i necessari equilibri.<br />

<strong>El</strong> retrat d’un paisatge<br />

Per reconstruir el paisatge medieval d’aquest racó<br />

<strong>de</strong> l’illa comptam amb diversos recursos: la<br />

informació que ens aporta l’arqueologia, els<br />

recents son<strong>de</strong>igs realitzats per obtenir da<strong>de</strong>s<br />

sedimentològiques o pol·líniques, els documents<br />

històrics existents, principalment els posteriors a<br />

la conquesta catalana <strong>de</strong>l 1235, i les fotografies<br />

aèries més antigues que es conserven <strong>de</strong> la zona.<br />

Pel que fa als documents històrics, el principal és<br />

el Memoriale Divisionis, que recull el repartiment<br />

<strong>de</strong> l’illa per part <strong>de</strong>ls conqueridors i on<br />

s’anomenen, pels seus noms, les alqueries que<br />

varen trobar els catalans <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la conquesta<br />

(aquest document té un estudi <strong>de</strong> referència fet<br />

per Joan Marí Cardona i publicat el 1976).<br />

La ciutat i el seu espai<br />

<strong>de</strong> producció lʼany 1950.<br />

Foto: George M. Foster<br />

Font: Arxiu dʼimatge<br />

i so, Consell dʼ<strong>Eivissa</strong><br />

77


78<br />

Documents <strong>de</strong>ls segles<br />

XII i XIII mostren<br />

lʼexistència dʼun triple<br />

recinte emmurallat.<br />

Hi vivien entre 2.000<br />

i 2.500 habitants.<br />

Plànol: “Il ritratto<br />

gran<strong>de</strong> <strong>de</strong>lla fortezza<br />

<strong>de</strong> Eviza”.<br />

Juan B. Calvi (1555).<br />

Arxiu General<br />

<strong>de</strong> Simancas.<br />

Font: Arxiu dʼImatge<br />

i So Municipal<br />

dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />

Sa Portella, entre els<br />

actuals carrers Major<br />

i <strong>de</strong> Santa Maria,<br />

és lʼúnica porta que es<br />

conserva <strong>de</strong> la ciutat<br />

medieval. Comunicava<br />

el recinte superior,<br />

Dalt Vila, amb<br />

lʼexterior.<br />

Foto: Marià Marí<br />

D’altra banda hi ha diferents capbreus<br />

(documents on es registren les parcel·les i els seus<br />

propietaris, així com les càrregues que han <strong>de</strong><br />

pagar) entre els que <strong>de</strong>staca el <strong>de</strong> Nunó Sanç.<br />

Recentment, s’ha iniciat la publicació <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />

extretes <strong>de</strong> l’Escrivania <strong>de</strong> cartes reials <strong>de</strong><br />

Mallorca, que recull els canvis i registres <strong>de</strong>ls béns<br />

patrimonials reials, i <strong>de</strong> la qual es po<strong>de</strong>n extreure<br />

aportacions molt valuo<strong>ses</strong>, també per a les<br />

Pitiü<strong>ses</strong> (Tur, 2007).<br />

És amb la combinació <strong>de</strong> les diferents fonts que<br />

podrem reconstruir, tot i les moltíssimes llacunes<br />

existents, una imatge molt aproximada <strong>de</strong> com<br />

podien ser <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong> fa uns 1.000 anys.<br />

L’ocupació <strong>de</strong>l territori<br />

Les estratègies d’ocupació <strong>de</strong> les terres properes<br />

a la ciutat <strong>de</strong> Yabisa ens han d’ajudar a entendre<br />

com es va dur a terme la seua explotació agrícola<br />

i rama<strong>de</strong>ra. <strong>El</strong>s terrenys conreats entorn a una<br />

ciutat islàmica en època medieval es coneixien<br />

amb el nom <strong>de</strong> hawz, terme que els catalans a<br />

<strong>Eivissa</strong> transformarien posteriorment en Alhauet.<br />

<strong>El</strong> hawz era treballat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> diferents<br />

assentaments i segurament també per habitants<br />

d’alguns barris <strong>de</strong> la ciutat, per això és important<br />

conèixer la situació <strong>de</strong>ls principals nuclis rurals,<br />

encara poc <strong>de</strong>finits tot i les excavacions i les<br />

prospeccions realitza<strong>de</strong>s. Aquests establiments,<br />

com d’altres arreu <strong>de</strong> l’illa, acollirien diferents<br />

clans islàmics que, en alguns casos, són l’origen<br />

<strong>de</strong> topònims encara en ús.<br />

En els darrers anys, el mapa <strong>de</strong>ls assentaments<br />

d’època medieval a la zona extramurs <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong><br />

Vila ha millorat amb aportacions que aju<strong>de</strong>n a<br />

reinterpretar jaciments ja coneguts i a ampliar la<br />

informació sobre la seua situació. A prop <strong>de</strong> la<br />

ciutat emmurallada, pel costal <strong>de</strong> ponent, s’ha<br />

<strong>de</strong>scobert una <strong>de</strong> les principals troballes d’època<br />

islàmica més recents. Efectivament, a l’actual<br />

barri <strong>de</strong> sa Capelleta s’han trobat les restes <strong>de</strong><br />

diferents edificis separats per un carrer. <strong>El</strong>s<br />

edificis, estan compartimentats en nombro<strong>ses</strong><br />

estances entre les que cal <strong>de</strong>stacar un gran pati<br />

en un d’ells, o diver<strong>ses</strong> latrines que, mitjançant<br />

conductes a la base <strong>de</strong>ls murs, confluïen a pous<br />

negres situats a un costat <strong>de</strong>l carrer. <strong>El</strong> carrer,<br />

orientat en sentit NW-SE, aprofita el pen<strong>de</strong>nt<br />

natural per tal d’evacuar les aigües i<br />

escorrenties. L’excavació <strong>de</strong>ls pous negres ha<br />

estat fonamental per recuperar gran nombre <strong>de</strong><br />

residus <strong>de</strong> tota mena que aporten, com veurem<br />

més endavant, valuosa informació referent als<br />

costums alimentaris i a les espècies conrea<strong>de</strong>s o<br />

consumi<strong>de</strong>s en època islàmica. S’han excavat,<br />

també, dos <strong>de</strong>ls portals d’aquests edificis, <strong>de</strong>ls<br />

que es conserven els llindars <strong>de</strong> les portes amb<br />

els forats <strong>de</strong> polleguera i els brancals que eren<br />

<strong>de</strong> marès i es trobaven caiguts enmig <strong>de</strong>l<br />

carrer, tal i com varen quedar <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />

l’en<strong>de</strong>rrocament <strong>de</strong> les ca<strong>ses</strong>.<br />

Les restes d’aquests edificis s’han <strong>de</strong> relacionar<br />

amb les troballes d’època islàmica excava<strong>de</strong>s dins<br />

<strong>de</strong>l recinte <strong>de</strong>l puig <strong>de</strong>s Molins i situa<strong>de</strong>s a només<br />

uns 50-100 metres <strong>de</strong> distància. Que no es tracta<br />

d’una simple “alqueria” sembla provar-ho que al<br />

llistat d’alqueries recollit en el Memoriale<br />

Divisionis, tot i l’acurada <strong>de</strong>scripció que se’n fa,<br />

no en figura cap en aquesta zona.<br />

Si en un primer moment es varen i<strong>de</strong>ntificar les<br />

restes islàmiques <strong>de</strong>l puig <strong>de</strong>s Molins amb<br />

l’alqueria <strong>de</strong> Benipater <strong>de</strong>l Memoriale Divisionis<br />

(González, Kirchner 1997), una revisió per part<br />

<strong>de</strong> Kirchner (Kirchner 2002: 149) <strong>de</strong> les línies<br />

divisòries que va fer Joan Marí Cardona (1976),<br />

va ser motiu per replantejar aquesta possibilitat i<br />

situar <strong>de</strong>finitivament aquesta alqueria al pla <strong>de</strong> <strong>ses</strong><br />

Salines. Aquesta autora <strong>de</strong>ixà en evidència que<br />

aquestes restes no pertanyen a cap <strong>de</strong> les<br />

alqueries anomena<strong>de</strong>s al Memoriale Divisionis,<br />

però es continua proposant que es tracta d’una<br />

alqueria sense i<strong>de</strong>ntificar situada a una vessant<br />

d’un puig (el puig <strong>de</strong>s Molins) que es relaciona<br />

amb el puig erm que es menciona a l’esmentat<br />

document, a la divisòria <strong>de</strong>l hawz <strong>de</strong> la madina<br />

entre els quartons d’Algarb i <strong>de</strong> Portmany<br />

(Kirchner 2002: 16).<br />

Després <strong>de</strong> tot el que s’ha esmentat (dimensions,<br />

presència <strong>de</strong>l carrer, pous negres...) cal<br />

consi<strong>de</strong>rar el jaciment <strong>de</strong> sa Capelleta, no ja com<br />

una “alqueria” o edifici on residiria un grup<br />

<strong>de</strong>dicat a l’explotació <strong>de</strong> les terres properes, sinó<br />

com a un autèntic raval extramurs <strong>de</strong> la ciutat<br />

islàmica, amb habitants que <strong>de</strong>vien tenir diferents<br />

activitats a més <strong>de</strong> l’agrícola.<br />

La ciutat i el seu pla<br />

(1975).<br />

Foto: Augusto<br />

Vall<strong>mitjana</strong>.<br />

Font: Martin Davies<br />

L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />

79


80<br />

Panoràmica<br />

<strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l puig dʼen Valls.<br />

Ses <strong>Feixes</strong> i la ciutat<br />

envolten la badia.<br />

Entre les mura<strong>de</strong>s<br />

i el puig <strong>de</strong>s Molins<br />

es troba el barri<br />

<strong>de</strong> sa Capelleta.<br />

Principi <strong>de</strong>l segle XX.<br />

Foto: Narcís Puget.<br />

Font: Arxiu dʼImatge<br />

i So Municipal<br />

dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />

Dos fragments extrets <strong>de</strong>l Llibre III <strong>de</strong>l De Bello<br />

Maioricano <strong>de</strong> Lorenzo Veronés, on es <strong>de</strong>scriu la<br />

croada pisanocatalana <strong>de</strong> 1114, <strong>de</strong>ixen clara<br />

constància <strong>de</strong> l’existència d’aquest barri:<br />

Després, quan ja els sarraïns varen aconseguir<br />

escalar els murs d’altes torres i es <strong>de</strong>fensen llençant<br />

grans pedres, les tropes es dirigiren cap a les<br />

tranquil·les ca<strong>ses</strong> que es situen a la part baixa <strong>de</strong><br />

la ciutat pel costat <strong>de</strong> l’ocàs, on habitava la plebs<br />

inerme, treuen d’elles homes i nens, mares i nores,<br />

teles i vestits robats <strong>de</strong>l saqueig <strong>de</strong> les seues ca<strong>ses</strong>.<br />

I als camperols, que romanien tranquil·lament a<br />

les seues ca<strong>ses</strong> i no pensaven ni molt ni poc en el<br />

seu eventual apressament, se’ls emportaren<br />

captius a la riba com si fossin un ramat d’ovelles<br />

(Veronés: 1996, Llibre III, 198-206), i més<br />

endavant, just abans <strong>de</strong> relatar la conquesta <strong>de</strong> la<br />

ciutat, es <strong>de</strong>scriu aquesta zona: L’altra part <strong>de</strong>l<br />

puig, que pel costat <strong>de</strong> ponent es presenta<br />

certament escarpada, <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>ix fins als fossats<br />

<strong>de</strong> la part baixa, i <strong>de</strong>s d’aquest pen<strong>de</strong>nt es<br />

contemplen les ca<strong>ses</strong> <strong>de</strong>l suburbi (Veronés:1996,<br />

Llibre IV, 418-420). En aquests fragments<br />

s’està <strong>de</strong>scrivint, presumiblement, un raval<br />

situat extramurs, el raval que es troba al barri <strong>de</strong><br />

sa Capelleta. Aquest raval hauria crescut, com<br />

era habitual, al voltant <strong>de</strong>l camí que <strong>de</strong>s d’un<br />

<strong>de</strong>ls principals portals <strong>de</strong> les muralles sortia <strong>de</strong><br />

la ciutat en direcció a l’interior <strong>de</strong> l’illa, en<br />

aquest cas cap a les salines (Marlasca, Garí,<br />

Escan<strong>de</strong>ll, 2007).<br />

Si la croada pisanocatalana va causar greus<br />

<strong>de</strong>stros<strong>ses</strong> en aquest raval, la conquesta catalana<br />

el va <strong>de</strong>struir totalment, i ja al segle XVI no en<br />

quedava rastre en superfície com així ho<br />

<strong>de</strong>mostren les excavacions i el plànol <strong>de</strong> Giovan<br />

Battista Calvi (1555) on no apareixen habitatges<br />

en aquesta zona. Potser per la seua <strong>de</strong>strucció total<br />

i el seu abandó no apareix mencionat al Memoriale<br />

Divisionis ni als capbreus. No es va reconstruir un<br />

barri que ràpidament <strong>de</strong>gué passar a l’oblit.<br />

A les rodalies d’aquest raval existien diferents<br />

espais d’ús funerari. <strong>El</strong> primer, a la necròpolis<br />

púnica <strong>de</strong>l puig <strong>de</strong>s Molins, on algun sector va<br />

ser també utilitzat en època islàmica per dur a<br />

terme inhumacions. Altres se situen a l’actual<br />

avinguda d’Espanya i un altre, al fossar <strong>de</strong>s<br />

sarraïns as Soto. A prop d’aquests jaciments s’ha<br />

<strong>de</strong> citar, igualment, la presència <strong>de</strong> diferents<br />

pous <strong>de</strong> sínia d’època islàmica (els excavats als<br />

números 3 i 20 <strong>de</strong> l’avinguda d’Espanya i al<br />

número 10 <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> Lleó), que <strong>de</strong>mostren la<br />

necessitat d’aigua ja sigui per al reg <strong>de</strong>ls horts<br />

existents o per a altres serveis.<br />

Dena islàmica<br />

<strong>de</strong> pasta vítria<br />

trobada a una<br />

<strong>de</strong> les estances<br />

<strong>de</strong>l jaciment<br />

<strong>de</strong> sa Capelleta.<br />

Carrer islàmic<br />

al jaciment<br />

<strong>de</strong> sa Capelleta.<br />

En primer terme,<br />

blocs caiguts<br />

<strong>de</strong> lʼentrada<br />

a una <strong>de</strong> les ca<strong>ses</strong>.<br />

Fotos: Ricard Marlasca<br />

L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />

81


82<br />

<strong>El</strong> molí dʼen Fèlix,<br />

al puig <strong>de</strong>s Molins.<br />

Va ser <strong>de</strong>clarat<br />

Bé Catalogat<br />

lʼany 2002.<br />

Foto: Domingo Viñets.<br />

Font: Arxiu dʼImatge<br />

i So Municipal<br />

dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />

<strong>El</strong>s assentaments <strong>de</strong>dicats fonamentalment a<br />

l’explotació agrícola i rama<strong>de</strong>ra que ro<strong>de</strong>gen el<br />

pla <strong>de</strong> Vila estan distribuïts <strong>de</strong> la forma següent:<br />

A les proximitats <strong>de</strong> la ciutat, en direcció W-E, hi<br />

ha l’assentament <strong>de</strong> Benialgaci, <strong>de</strong>l que se suposa<br />

la ubicació aproximada, l’actual zona <strong>de</strong> sa Blanca<br />

Dona, per la presència <strong>de</strong> ceràmica en superfície.<br />

Està documentat al 1238, al capbreu <strong>de</strong>l capítol<br />

<strong>de</strong> Tarragona a la part <strong>de</strong> Portmany, tot i que per<br />

error es va situar al quartó d’Algarb al Memoriale<br />

Divisionis (Kirchner 2002: 150).<br />

Al Memoriale Divisionis apareix mencionada una<br />

alqueria, Caria Alcu<strong>de</strong>ya, i Marí Cardona (1976:<br />

123) va i<strong>de</strong>ntificar el puig Alcu<strong>de</strong>ya (el nom ve <strong>de</strong><br />

al-qudya, que significa muntanya o puig) amb<br />

l’actual puig d’en Valls. Allí, s’ha documentat la<br />

presència <strong>de</strong> diferents estructures com sitges i<br />

altres retalls d’època islàmica situats a la vessant E<br />

així com, també, <strong>de</strong> molta ceràmica en superfície.<br />

Tot plegat indica l’existència d’un important<br />

assentament agrícola <strong>de</strong>dicat a l’explotació <strong>de</strong>ls<br />

horts que se situarien entre aquest puig i la badia<br />

<strong>de</strong>l port <strong>de</strong> Yabisa.<br />

Safa islàmica vidriada<br />

en blanc i <strong>de</strong>corada<br />

amb motius geomètrics<br />

realitzats amb òxid<br />

<strong>de</strong> manganès.<br />

Foto: J. M. Garí<br />

Panoràmica <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

puig <strong>de</strong>s Molins<br />

captada cap a 1920.<br />

Foto: Domingo Viñets.<br />

Font: Arxiu dʼImatge<br />

i So Municipal<br />

dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />

L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />

83


84<br />

Excavacions dʼurgència<br />

a un <strong>de</strong>ls jaciments<br />

<strong>de</strong>struits per les obres<br />

<strong>de</strong>l segon cinturó al<br />

puig dʼen Valls (2005).<br />

Foto: J. M. Garí<br />

Raval islàmic<br />

extramurs <strong>de</strong>scobert<br />

al barri <strong>de</strong> sa Capelleta.<br />

Foto: Ricard Marlasca<br />

Arran <strong>de</strong> les obres viàries <strong>de</strong>l segon cinturó <strong>de</strong> Vila<br />

es va <strong>de</strong>scobrir un nou jaciment. En aquest cas,<br />

malauradament, quan es varen iniciar les tasques<br />

<strong>de</strong> seguiment aparegueren moltes estructures<br />

<strong>de</strong>struï<strong>de</strong>s totalment o parcial, ja que fins en aquell<br />

moment s’havien rebaixat quilòmetres <strong>de</strong> terrenys<br />

sense seguiment arqueològic. Una d’aquestes<br />

estructures va ser un retall reomplert amb<br />

materials d’època islàmica (ceràmiques, restes <strong>de</strong><br />

fauna...) que es trobava molt afectat per les obres.<br />

Es tracta d’una estructura subterrània <strong>de</strong> la qual es<br />

conservava un petit rebaix al terra natural, molt a<br />

prop <strong>de</strong>l puig d’en Valls, i que podria estar en<br />

relació amb l’alqueria Beniatzara i el rahal<br />

Scemasquerpa documentats en el Capbreu <strong>de</strong><br />

l’Arquebisbe Iñigo <strong>de</strong> Volterre, <strong>de</strong>l segle XIV, que<br />

el situa al pla <strong>de</strong> Vila, al quartó <strong>de</strong> Balansat<br />

(Kirchner 2002: 150). Entre els materials<br />

ceràmics apareguts, s’ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar l’existència<br />

<strong>de</strong> molts fragments <strong>de</strong> cadúfols (recipients per<br />

extreure l’aigua <strong>de</strong> les sínies), ja que en aquests<br />

terrenys plans, tan propers a la zona drenada, era<br />

necessari l’ús <strong>de</strong> sínies per al reg <strong>de</strong>ls horts.<br />

Dues altres alqueries <strong>de</strong> què tenim referències<br />

documentals, especialment pel Memoriale<br />

Divisionis, però que encara no estan contrasta<strong>de</strong>s<br />

per cap tipus <strong>de</strong> troballa arqueològica són, per un<br />

costat, la <strong>de</strong> Benissomada <strong>de</strong>ls berebers Banu<br />

Sumata (Barceló 1997: 23), pertanyent segons el<br />

llistat <strong>de</strong> Joan Marí Cardona al quartó <strong>de</strong> Xarc<br />

(1976: 77), i que va donar nom a una cavalleria a<br />

llevant <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong> Santa Eulària. D’altra banda, hi<br />

ha l’alqueria <strong>de</strong> Maçana, <strong>de</strong> difícil atribució<br />

geogràfica i que mentre Joan Marí Cardona la<br />

situa en una zona allunyada <strong>de</strong> l’àrea d’influència<br />

que tractam, Kirchner proposa la seua ubicació<br />

en una horta <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila (1997: 78-79).<br />

Per últim cal mencionar la presència a sa Punta<br />

(Talamanca) d’un petit edifici, situat en una petita<br />

elevació a la vorera <strong>de</strong> la mar, que podria haver<br />

tengut una funcionalitat especial, possiblement<br />

religiosa o pesquera, tot i que segurament es tracta<br />

d’una construcció d’època antiga reutilitzada en<br />

època islàmica amb una funció diferent.<br />

Les primeres feixes<br />

<strong>El</strong>s repobladors islàmics varen aprofitar el<br />

potencial agrícola que suposava la presència<br />

d’alguns torrents. <strong>El</strong> pla <strong>de</strong> Vila, on els<br />

aiguamolls dominaven tota la zona costanera <strong>de</strong><br />

la seua àmplia badia, no va ser una excepció. Així,<br />

si fins a època islàmica la fesomia d’aquesta badia<br />

va patir canvis per cau<strong>ses</strong> naturals, durant el<br />

perío<strong>de</strong> que ens ocupa va iniciar la seua<br />

transformació per l’acció <strong>de</strong> l’home que, en un<br />

moment imprecís d’època islàmica, crearia les<br />

primeres “feixes” com a resultat <strong>de</strong>l drenatge i<br />

assecament d’una extensa àrea d’aiguamolls.<br />

<strong>El</strong> principal treball recent realitzat sobre l’origen<br />

<strong>de</strong> <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>, i base per a qualsevol treball<br />

posterior, és el <strong>de</strong> González Villaescusa i<br />

Kirchner (1997), en el qual, gràcies a un<br />

minuciós estudi <strong>de</strong>l terreny i <strong>de</strong> diversos plànols<br />

i fotografies aèries es varen i<strong>de</strong>ntificar diferents<br />

fa<strong>ses</strong> en la construcció d’aquest espai agrari.<br />

<strong>El</strong> procés <strong>de</strong> drenatge <strong>de</strong>ls aiguamolls es va<br />

fonamentar en un gran coneixement <strong>de</strong> les<br />

diferents característiques geomorfològiques que<br />

presentava cada una <strong>de</strong> les àrees <strong>de</strong> treball. S’ha<br />

<strong>de</strong> tenir en compte que es tracta d’una zona molt<br />

extensa on conflueixen torrents que van a morir a<br />

la badia d’<strong>Eivissa</strong> i que cadascun travessa terrenys<br />

amb particularitats diferents.<br />

És important ressaltar que els principals canals<br />

<strong>de</strong> drenatge estan en intima relació amb els<br />

principals torrents que convergeixen al pla <strong>de</strong> Vila<br />

(González 1997: 69). És a dir, per drenar els<br />

aiguamolls el que es va fer és allargar les conques<br />

<strong>de</strong>ls diferents torrents amb canals artificials fins a<br />

una nova línia d’evacuació <strong>de</strong> les aigües a la mar.<br />

En aquest primer procés, es construeixen doncs<br />

diferents prolongacions d’alguns torrents: sa<br />

Llavanera, <strong>de</strong>s Fornàs, d’en Capità... així com<br />

George M. Foster<br />

(antropòleg<br />

nord-americà), va<br />

donar una autoria<br />

andalusina<br />

a <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong><br />

<strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila.<br />

A les imatges, portal<br />

fotografiat per Foster<br />

durant el seu estudi<br />

(1950) i el propi autor<br />

lʼany 1945.<br />

Font: Arxiu dʼimatge<br />

i so, Consell dʼ<strong>Eivissa</strong><br />

L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />

85


86<br />

Vista <strong>de</strong>l port i la ciutat<br />

(1898-1904).<br />

Foto: Narcís Puget<br />

Font: Col·lecció<br />

Patrimoni Reial.<br />

Arxiu dʼImatge<br />

i So Municipal<br />

dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />

d’altres menors proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls puigs que<br />

ro<strong>de</strong>gen la conca, com el puig d’en Celleràs, el <strong>de</strong><br />

sa Talaia i el <strong>de</strong>s Cònsol. Aquests canals <strong>de</strong><br />

drenatge formen les línies bàsiques, als quals es<br />

van afegint altres canals secundaris. <strong>El</strong>s drenatges<br />

principals es trobarien a cotes més baixes i els<br />

drenatges que hi confluïen sempre se situarien a<br />

cotes més eleva<strong>de</strong>s.<br />

Mitjançant l’anàlisi d’aquestes estructures<br />

(González 1997: 70-71), s’ha <strong>de</strong>finit el disseny,<br />

d’origen islàmic, on es varen situar els primers<br />

horts i explotacions agrícoles, les primeres àrees<br />

conqueri<strong>de</strong>s als aiguamolls. L’anomenat prat <strong>de</strong><br />

Vila II és la zona <strong>de</strong> feixes original i el pas previ<br />

per a la consecució <strong>de</strong> les feixes mo<strong>de</strong>rnes o prat<br />

<strong>de</strong> Vila I. Al prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges succeeix el<br />

mateix, allí s’ha i<strong>de</strong>ntificat una zona anomenada<br />

prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges II, que seria coetània al prat<br />

<strong>de</strong> Vila II. Totes dues presentaven a mitjans <strong>de</strong><br />

segle passat parcel·les grans, però al seu interior<br />

es po<strong>de</strong>n i<strong>de</strong>ntificar els límits <strong>de</strong> feixes fòssils, les<br />

més antigues, d’època medieval. La zona <strong>de</strong><br />

les actuals feixes <strong>de</strong>l prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges,<br />

l’anomenat prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges I, presenta unes<br />

característiques formals molt similars a l’original<br />

andalusí <strong>de</strong>l prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges II, el que fa<br />

pensar que en realitat la forma, la concepció i el<br />

traçat <strong>de</strong>ls elements estructurals <strong>de</strong>ls espais<br />

agraris dissenyats ja era una realitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l’època andalusina (González 1997: 71). <strong>El</strong>s<br />

treballs realitzats al prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges I, on s’han<br />

<strong>de</strong>tectat canvis radicals pel que fa a les espècies<br />

vegetals en dates pròximes a la conquesta<br />

catalana, <strong>de</strong>mostren que fins i tot aquesta zona ja<br />

estava organitzada a època islàmica (vegeu el<br />

capítol Descobrint els paisatges <strong>de</strong>l passat).<br />

L’explotació agrícola d’aquestes terres està ben<br />

documentada a nombrosos documents posteriors<br />

a la conquesta, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Memoriale Divisionis fins<br />

als diferents capbreus i confessions <strong>de</strong>ls segles<br />

XII-XV. Al repartiment i a les diferents actes es<br />

parla sovint d’horts –14 al capbreu <strong>de</strong> Nunó Sanç–<br />

que són les parcel·les o terrenys <strong>de</strong>dicats al conreu<br />

<strong>de</strong> diferents espècies en aquesta zona <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong><br />

Vila. Allí, també, es fa menció <strong>de</strong>l sistema <strong>de</strong><br />

drenatge i <strong>de</strong>ls canals que hereten <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong><br />

anterior. Per a un millor aprofundiment en la<br />

matèria es recomana la lectura <strong>de</strong> l’article <strong>de</strong><br />

Kirchner (1997: 79-86).<br />

<strong>El</strong>s prats i els aiguamolls<br />

Entre les terres i parcel·les <strong>de</strong> conreu que s’anaven<br />

guanyant i la mar, continuava existint una gran<br />

extensió <strong>de</strong> terrenys <strong>de</strong> diferents característiques,<br />

però <strong>de</strong>finida, principalment, per estar sotmesa a<br />

una contínua arribada d’aigües interiors i pel seu<br />

contacte amb la mar. És a dir, per una confluència<br />

d’aigües dolces i salobres que els donaven unes<br />

condicions molt particulars. En aquestes zones es<br />

donaven diferents graus d’acumulacions <strong>de</strong> terres<br />

al·luvials que tenien, a la pràctica, un reflex en la<br />

fesomia <strong>de</strong>ls terrenys que es podien <strong>de</strong>finir com a<br />

prats i aiguamolls. Aquest fet els donaria<br />

possibilitats diver<strong>ses</strong> <strong>de</strong> cara a la seua explotació<br />

com així consta a la documentació existent. Pel<br />

que fa al perío<strong>de</strong> islàmic, l’únic testimoni que<br />

tenim és, <strong>de</strong> nou, el De Bello Maioricano on, a la<br />

<strong>de</strong>scripció que es fa <strong>de</strong> la badia <strong>de</strong> la ciutat s’hi pot<br />

llegir: [...] <strong>El</strong> mar li va atorgar una gran badia que<br />

mira cap a la gèlida Arctos, i una doble illa que<br />

s’aixeca al seu damunt li proporciona el port. Pels<br />

seus voltants, hi corren abundants cabals d’aigua<br />

dolça, l’herba creix, i també les canyes i joncs <strong>de</strong><br />

maresma (398-401). I una mica més endavant<br />

diu: <strong>El</strong> fossat (<strong>de</strong> les mura<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la ciutat) està<br />

<strong>de</strong>sbordat per les aigües que proporcionen els<br />

aiguamolls (414-415).<br />

Evolució <strong>de</strong>l sistema<br />

<strong>de</strong> drenatge i creació<br />

<strong>de</strong>ls horts islàmics.<br />

Mapes: Ricard Marlasca<br />

L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />

87


Durant l’època islàmica, com també <strong>de</strong>gué ser<br />

important en època antiga, els recursos marins<br />

que ofereixen aquestes àrees litorals no <strong>de</strong>gueren<br />

passar <strong>de</strong>sapercebuts per a l’home. Són moltes<br />

les espècies <strong>de</strong> peixos que busquen refugi i<br />

aliment en aquestes zones, especialment els<br />

exemplars més joves. Entre d’altres, cal<br />

mencionar la presència d’anguiles, que fins no fa<br />

gaires anys es trobaven a alguns punts <strong>de</strong> la costa<br />

eivissenca, com per exemple a <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>. És ben<br />

coneguda la preferència d’aquesta espècie pels<br />

aiguamolls i les conques baixes <strong>de</strong>ls rius. A les<br />

excavacions <strong>de</strong> sa Capelleta s’han pogut<br />

documentar restes d’anguila, que provenen, ben<br />

probablement, <strong>de</strong> la badia <strong>de</strong> la ciutat, a poca<br />

distància d’aquest barri situat extramurs.<br />

Fotografia virtual<br />

<strong>de</strong> la ciutat i el seu pla<br />

en època islàmica.<br />

Sʼha realitzat a partir<br />

<strong>de</strong> la imatge captada<br />

durant el vol americà<br />

<strong>de</strong> 1956.<br />

Foto: USAF.<br />

Recreació: J. M. Garí<br />

Vèrtebres dʼanguila<br />

troba<strong>de</strong>s a lʼexcavació<br />

<strong>de</strong> sa Capelleta.<br />

Foto: Ricard Marlasca<br />

A baix, la ciutat<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Barra.<br />

Font: Arxiu dʼImatge<br />

i So Municipal<br />

dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />

L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />

89


90<br />

D’altra banda, si a la documentació posterior a<br />

la conquesta catalana estan ben <strong>de</strong>tallats els<br />

horts <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila, també ho estan les zones<br />

anomena<strong>de</strong>s <strong>de</strong> prat, és a dir, els terrenys encara<br />

no drenats, limítrofes amb els horts per un<br />

costat i amb els aiguamolls per l’altre que, com<br />

el seu nom indica, es <strong>de</strong>dicaven en ocasions<br />

al pasturatge <strong>de</strong> diferents ramats. Moltes<br />

d’aquestes parcel·les tenen dimensions molt<br />

més reduï<strong>de</strong>s que les <strong>de</strong>ls horts, i no és fins al<br />

segle XVII que aquestes terres adquireixen la<br />

fesomia que es va mantenir fins fa poc i que<br />

encara es conserva en algunes zones, quan es<br />

drenen per al seu cultiu les feixes que avui<br />

coneixem.<br />

<strong>El</strong>s fruits <strong>de</strong> <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong><br />

Alguns textos d’autors recents (Rosselló Bordoy<br />

1985 o Costa i Fernán<strong>de</strong>z 1985), es varen<br />

preocupar <strong>de</strong> <strong>de</strong>scriure, superficialment, alguns<br />

<strong>de</strong>ls trets més característics <strong>de</strong>ls conreus i <strong>de</strong>l<br />

paisatge <strong>de</strong> l’illa. Tot i que no ens presenten un<br />

quadre <strong>de</strong>ls diferents mitjans d’explotació agrari<br />

<strong>de</strong>l territori insular, ni les diferències entre unes<br />

zones i altres, ens faciliten una visió o bo<strong>de</strong>gó<br />

sobre quines varen ser les principals espècies<br />

conrea<strong>de</strong>s. Cal tenir present que els fragments<br />

que s’utilitzen més endavant formen part <strong>de</strong><br />

documents més extensos, en els quals es fan<br />

<strong>de</strong>scripcions geogràfiques <strong>de</strong> zones molt grans,<br />

on les illes Pitiü<strong>ses</strong> reben un tractament molt<br />

succint. La contrastació amb da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

les diferents excavacions arqueològiques ajudaran,<br />

en un futur, a completar aquesta imprecisa imatge.<br />

L’autor més antic <strong>de</strong>l que tenim referències és al-<br />

Zuhrî, <strong>de</strong>l segle XII. Al text que ens interessa hi<br />

diu: [...] En aquesta illa abun<strong>de</strong>n els fruits i els<br />

productes agrícoles, però les ovelles s’hi donen<br />

malament, en canvi les cabres constitueixen la base<br />

<strong>de</strong> la seua rama<strong>de</strong>ria. Cap a Mallorca s’exporten<br />

pan<strong>ses</strong>, ametlles i figues. No hi ha olives, i sols es<br />

coneixen les que s’importen d’al-Andalus. La<br />

menció <strong>de</strong> la manca d’oliveres a l’illa sembla<br />

realment un fet poc probable o, com a mínim,<br />

exagerat si tenim en compte la importància que<br />

varen tenir en època antiga i les bones condicions<br />

naturals per al seu conreu. S’ha <strong>de</strong> recordar que<br />

l’ús d’oli d’oliva era molt comú i una necessitat <strong>de</strong><br />

primer ordre, no només per a l’alimentació sinó<br />

també pel que fa a la il·luminació mitjançant<br />

llànties. Si bé és probable que no n’hi haguessin al<br />

pla <strong>de</strong> Vila, almenys per a un consum intern <strong>de</strong>vien<br />

quedar alguns olivars distribuïts per altres camps<br />

<strong>de</strong> l’illa, tot i que caldrà contrastar en el futur<br />

aquesta informació amb noves aportacions.<br />

Ja <strong>de</strong>l segle XIII es conserven altres textos <strong>de</strong><br />

diferents autors, algun <strong>de</strong>ls quals es <strong>de</strong>dica a<br />

copiar, pràcticament, el <strong>de</strong>scrit per l’autor anterior.<br />

A lʼesquerra, la Cúria,<br />

construïda aprofitant<br />

les estructures<br />

<strong>de</strong> lʼantiga murada<br />

andalusina.<br />

Des <strong>de</strong> lʼEdat Mitjana<br />

va contenir els òrgans<br />

<strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r judicial.<br />

A la dreta, la capella<br />

<strong>de</strong> Sant Salvador<br />

i la Universitat (òrgan<br />

<strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r local instaurat<br />

pel rei Jaume II el 1299<br />

i abolit per Felip V<br />

el 1717, es<strong>de</strong>vingué<br />

seu <strong>de</strong> lʼAjuntament<br />

fins a 1838).<br />

Foto: Marià Marí<br />

L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />

91


92<br />

Llavors <strong>de</strong> raïm (dreta)<br />

i <strong>de</strong> figues i xíndria<br />

(<strong>de</strong> dalt a baix),<br />

recupera<strong>de</strong>s durant<br />

les excavacions<br />

<strong>de</strong> sa Capelleta<br />

(anys 2002-2008).<br />

Fotos: Ricard Marlasca<br />

La imatge que va fer al-Zuhrî es veu reforçada pels<br />

textos <strong>de</strong> Yaqût: a l’illa són abundants les pan<strong>ses</strong><br />

[...], d’al-Himyârî: és bona illa, amb abundants<br />

ceps i raïms [...]. Hi ha <strong>de</strong>u punts d’ancoratge,<br />

corrents d’aigua, moltes alqueries i està poblada<br />

en tota la seua extensió. Hi creixen pins, <strong>de</strong> fusta<br />

excel·lent per a la construcció i els aparells <strong>de</strong> les<br />

naus [...] i d’al-Idrisi: L’illa és bella, sembrada <strong>de</strong><br />

vinyes i produeix moltes pan<strong>ses</strong> [...].<br />

D’aquests textos es <strong>de</strong>sprèn que alguns <strong>de</strong>ls<br />

conreus més importants <strong>de</strong> l’illa eren la vinya,<br />

<strong>de</strong> la que es produïen pan<strong>ses</strong> <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s també<br />

a l’exportació, les figueres i els ametllers. La<br />

vinya <strong>de</strong>gué ser un <strong>de</strong>ls principals, sinó el<br />

principal <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila, i aquestes les hereten<br />

<strong>de</strong>sprés els catalans, com així ho indiquen<br />

l’abundància <strong>de</strong> cites <strong>de</strong> terres ocupa<strong>de</strong>s per les<br />

vinyes als capbreus, i les recents anàlisis<br />

pol·líniques (vegeu el capítol Descobrint els<br />

paisatges <strong>de</strong>l passat ).<br />

A tot això, les excavacions <strong>de</strong>l barri <strong>de</strong> sa Capelleta<br />

han aportat da<strong>de</strong>s molt significatives en aquest<br />

sentit, ja que a un <strong>de</strong>ls pous negres situats al carrer<br />

es varen recuperar gran quantitat <strong>de</strong> llavors <strong>de</strong>ls<br />

fruits consumits pels seus habitants. Les<br />

condicions que a vega<strong>de</strong>s es creen en aquests tipus<br />

d’estructures, amb manca d’oxigen, fan que restes<br />

<strong>de</strong> tipus orgànic es conservin molt bé. En aquest<br />

cas s’han pogut i<strong>de</strong>ntificar moltes llavors d’algunes<br />

<strong>de</strong> les espècies menciona<strong>de</strong>s als textos, i d’altres<br />

que no ho estan però que són <strong>de</strong> gran interès. Pel<br />

que fa a les primeres, s’han recuperat centenars <strong>de</strong><br />

llavors <strong>de</strong> raïm, que possiblement pertanyien a les<br />

famo<strong>ses</strong> pan<strong>ses</strong> que es produïen a l’illa i que, com<br />

a mínim, donen testimoni <strong>de</strong> la presència i<br />

importància d’aquest conreu. És molt possible que<br />

aquestes restes pertanyessin a fruits conreats al pla<br />

<strong>de</strong> Vila, fins i tot als terrenys drenats <strong>de</strong> les feixes<br />

islàmiques. També s’han recuperat centenars <strong>de</strong><br />

llavors <strong>de</strong> figues, minúscules i vermelles, <strong>de</strong> les<br />

que no es fa pràcticament cap esment als<br />

documents posteriors a la conquesta. D’altra<br />

banda, i a part d’algunes espècies <strong>de</strong> llegumino<strong>ses</strong><br />

o <strong>de</strong> cereal, cal <strong>de</strong>stacar la presència d’abundants<br />

llavors <strong>de</strong> xíndria i <strong>de</strong> meló, documentació aquesta<br />

molt rellevant ja que es tracta <strong>de</strong> dues espècies<br />

introduï<strong>de</strong>s a l’illa, com a tot l’occi<strong>de</strong>nt<br />

mediterrani, en època islàmica. En aquest cas són<br />

conreus que no es mencionen ni als textos <strong>de</strong><br />

l’època ni als documents catalans, però que ens<br />

aju<strong>de</strong>n a ampliar l’espectre o varietat <strong>de</strong>ls fruits<br />

que tendrien un paper <strong>de</strong>stacat als horts islàmics,<br />

als quals s’haurien d’afegir molts d’altres, com per<br />

exemple els cítrics.<br />

Una herència malaguanyada<br />

Hem passejat breument per un paisatge històric<br />

avui fantasmagòric i llunyà. Fa aproximadament<br />

un mil·leni es va iniciar, a la badia d’<strong>Eivissa</strong>,<br />

davant <strong>de</strong> l’única ciutat i <strong>de</strong>l principal port <strong>de</strong><br />

l’illa, un procés <strong>de</strong> drenatge per tal <strong>de</strong> conquerir<br />

noves terres per al conreu. Les feines, porta<strong>de</strong>s a<br />

terme <strong>de</strong>s <strong>de</strong> diferents assentaments situats als<br />

marges d’aquests terrenys, es <strong>de</strong>gueren veure<br />

ràpidament recompensa<strong>de</strong>s amb la recollida<br />

d’abundants fruits madurats a unes terres<br />

privilegiadament fèrtils. Fruit d’un increïble<br />

esforç, <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong> varen ser explota<strong>de</strong>s com mai<br />

no ho havien set abans i amb unes possibilitats<br />

fins aleshores inimaginables. La planificació<br />

d’aquest enorme monument d’enginyeria agrícola<br />

va permetre implantar, en una gran extensió <strong>de</strong><br />

terra a prop <strong>de</strong> la ciutat, l’horta islàmica, i aquesta,<br />

al seu temps, va obrir el camí a nous cultius.<br />

Aquest sistema va funcionar sense canvis durant<br />

segles, produint-se, només, un augment <strong>de</strong> la<br />

seua parcel·lació i el pas <strong>de</strong> propietats d’unes<br />

mans a unes altres. <strong>El</strong>s canals, però, <strong>de</strong>vien ser<br />

curosament mantinguts, ja que en tractar-se d’una<br />

zona humida el seu <strong>de</strong>teriorament malbaratava el<br />

funcionament <strong>de</strong> la zona d’horts. No va ser fins<br />

molt <strong>de</strong>sprés, ja durant el segle XVII, que, veient<br />

les possibilitats d’augmentar la zona i les<br />

parcel·les pel conreu, es varen crear noves feixes,<br />

són les que coneixem actualment.<br />

En primer terme,<br />

lʼavinguda dʼEspanya<br />

i el barri <strong>de</strong><br />

sa Capelleta on<br />

se situava el barri<br />

islàmic extramurs.<br />

Al fons, Dalt Vila,<br />

que conserva trams<br />

<strong>de</strong> les antigues<br />

muralles medievals<br />

(mitjan segle XX).<br />

Foto: Domingo Viñets.<br />

Font: Arxiu dʼImatge<br />

i So Municipal<br />

dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />

L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />

93

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!