L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa
L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa
L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
76<br />
Plànol <strong>de</strong> la vila aixecat per Joan Ballester lʼany 1738. Font: Arxiu Històric Municipal dʼ<strong>Eivissa</strong> (AHME)<br />
L’EDAT MITJANA<br />
EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
L’àrea <strong>de</strong> conreu <strong>de</strong> <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong> neix fruit d’un<br />
enginy oriental antic, i la seua essència ens<br />
transporta a llocs on l’aigua és un bé escàs i<br />
preuat. Aquest enginy no va saber només treure el<br />
màxim rendiment <strong>de</strong> l’aigua quan aquesta era<br />
escassa, sinó que com <strong>de</strong>mostren <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>,<br />
també es va ocupar <strong>de</strong> zones on aquesta era<br />
sobreabundant.<br />
Quan a principis <strong>de</strong>l segle X <strong>Eivissa</strong> va ser<br />
annexionada a al-Andalus, governat aleshores pel<br />
califat cordovès, gran part <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila era un<br />
aiguamoll. L’existència d’aquesta zona humida, als<br />
peus <strong>de</strong> la ciutat, va suposar per a la civilització<br />
islàmica una magnífica oportunitat per posar en<br />
pràctica els seus coneixements i experiència.<br />
Drenar els aiguamolls per aconseguir terres amb<br />
unes condicions idònies per al conreu va ser una<br />
passa natural per a aquesta cultura i el germen <strong>de</strong><br />
l’espectacular infraestructura <strong>de</strong> reg <strong>de</strong> <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>.<br />
No va ser aquest el primer paisatge que varen<br />
transformar, i aquí, com a altres llocs, la seua<br />
empremta reflecteix un profund coneixement <strong>de</strong>l<br />
JOSEP M. LÓPEZ GARÍ ·RICARD MARLASCA<br />
medi, <strong>de</strong>ixant constància que la millor i més<br />
profitosa interacció entre l’home i la natura és la<br />
que es fonamenta en un <strong>de</strong>licat i necessari equilibri.<br />
<strong>El</strong> retrat d’un paisatge<br />
Per reconstruir el paisatge medieval d’aquest racó<br />
<strong>de</strong> l’illa comptam amb diversos recursos: la<br />
informació que ens aporta l’arqueologia, els<br />
recents son<strong>de</strong>igs realitzats per obtenir da<strong>de</strong>s<br />
sedimentològiques o pol·líniques, els documents<br />
històrics existents, principalment els posteriors a<br />
la conquesta catalana <strong>de</strong>l 1235, i les fotografies<br />
aèries més antigues que es conserven <strong>de</strong> la zona.<br />
Pel que fa als documents històrics, el principal és<br />
el Memoriale Divisionis, que recull el repartiment<br />
<strong>de</strong> l’illa per part <strong>de</strong>ls conqueridors i on<br />
s’anomenen, pels seus noms, les alqueries que<br />
varen trobar els catalans <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la conquesta<br />
(aquest document té un estudi <strong>de</strong> referència fet<br />
per Joan Marí Cardona i publicat el 1976).<br />
La ciutat i el seu espai<br />
<strong>de</strong> producció lʼany 1950.<br />
Foto: George M. Foster<br />
Font: Arxiu dʼimatge<br />
i so, Consell dʼ<strong>Eivissa</strong><br />
77
78<br />
Documents <strong>de</strong>ls segles<br />
XII i XIII mostren<br />
lʼexistència dʼun triple<br />
recinte emmurallat.<br />
Hi vivien entre 2.000<br />
i 2.500 habitants.<br />
Plànol: “Il ritratto<br />
gran<strong>de</strong> <strong>de</strong>lla fortezza<br />
<strong>de</strong> Eviza”.<br />
Juan B. Calvi (1555).<br />
Arxiu General<br />
<strong>de</strong> Simancas.<br />
Font: Arxiu dʼImatge<br />
i So Municipal<br />
dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />
Sa Portella, entre els<br />
actuals carrers Major<br />
i <strong>de</strong> Santa Maria,<br />
és lʼúnica porta que es<br />
conserva <strong>de</strong> la ciutat<br />
medieval. Comunicava<br />
el recinte superior,<br />
Dalt Vila, amb<br />
lʼexterior.<br />
Foto: Marià Marí<br />
D’altra banda hi ha diferents capbreus<br />
(documents on es registren les parcel·les i els seus<br />
propietaris, així com les càrregues que han <strong>de</strong><br />
pagar) entre els que <strong>de</strong>staca el <strong>de</strong> Nunó Sanç.<br />
Recentment, s’ha iniciat la publicació <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />
extretes <strong>de</strong> l’Escrivania <strong>de</strong> cartes reials <strong>de</strong><br />
Mallorca, que recull els canvis i registres <strong>de</strong>ls béns<br />
patrimonials reials, i <strong>de</strong> la qual es po<strong>de</strong>n extreure<br />
aportacions molt valuo<strong>ses</strong>, també per a les<br />
Pitiü<strong>ses</strong> (Tur, 2007).<br />
És amb la combinació <strong>de</strong> les diferents fonts que<br />
podrem reconstruir, tot i les moltíssimes llacunes<br />
existents, una imatge molt aproximada <strong>de</strong> com<br />
podien ser <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong> fa uns 1.000 anys.<br />
L’ocupació <strong>de</strong>l territori<br />
Les estratègies d’ocupació <strong>de</strong> les terres properes<br />
a la ciutat <strong>de</strong> Yabisa ens han d’ajudar a entendre<br />
com es va dur a terme la seua explotació agrícola<br />
i rama<strong>de</strong>ra. <strong>El</strong>s terrenys conreats entorn a una<br />
ciutat islàmica en època medieval es coneixien<br />
amb el nom <strong>de</strong> hawz, terme que els catalans a<br />
<strong>Eivissa</strong> transformarien posteriorment en Alhauet.<br />
<strong>El</strong> hawz era treballat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> diferents<br />
assentaments i segurament també per habitants<br />
d’alguns barris <strong>de</strong> la ciutat, per això és important<br />
conèixer la situació <strong>de</strong>ls principals nuclis rurals,<br />
encara poc <strong>de</strong>finits tot i les excavacions i les<br />
prospeccions realitza<strong>de</strong>s. Aquests establiments,<br />
com d’altres arreu <strong>de</strong> l’illa, acollirien diferents<br />
clans islàmics que, en alguns casos, són l’origen<br />
<strong>de</strong> topònims encara en ús.<br />
En els darrers anys, el mapa <strong>de</strong>ls assentaments<br />
d’època medieval a la zona extramurs <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong><br />
Vila ha millorat amb aportacions que aju<strong>de</strong>n a<br />
reinterpretar jaciments ja coneguts i a ampliar la<br />
informació sobre la seua situació. A prop <strong>de</strong> la<br />
ciutat emmurallada, pel costal <strong>de</strong> ponent, s’ha<br />
<strong>de</strong>scobert una <strong>de</strong> les principals troballes d’època<br />
islàmica més recents. Efectivament, a l’actual<br />
barri <strong>de</strong> sa Capelleta s’han trobat les restes <strong>de</strong><br />
diferents edificis separats per un carrer. <strong>El</strong>s<br />
edificis, estan compartimentats en nombro<strong>ses</strong><br />
estances entre les que cal <strong>de</strong>stacar un gran pati<br />
en un d’ells, o diver<strong>ses</strong> latrines que, mitjançant<br />
conductes a la base <strong>de</strong>ls murs, confluïen a pous<br />
negres situats a un costat <strong>de</strong>l carrer. <strong>El</strong> carrer,<br />
orientat en sentit NW-SE, aprofita el pen<strong>de</strong>nt<br />
natural per tal d’evacuar les aigües i<br />
escorrenties. L’excavació <strong>de</strong>ls pous negres ha<br />
estat fonamental per recuperar gran nombre <strong>de</strong><br />
residus <strong>de</strong> tota mena que aporten, com veurem<br />
més endavant, valuosa informació referent als<br />
costums alimentaris i a les espècies conrea<strong>de</strong>s o<br />
consumi<strong>de</strong>s en època islàmica. S’han excavat,<br />
també, dos <strong>de</strong>ls portals d’aquests edificis, <strong>de</strong>ls<br />
que es conserven els llindars <strong>de</strong> les portes amb<br />
els forats <strong>de</strong> polleguera i els brancals que eren<br />
<strong>de</strong> marès i es trobaven caiguts enmig <strong>de</strong>l<br />
carrer, tal i com varen quedar <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
l’en<strong>de</strong>rrocament <strong>de</strong> les ca<strong>ses</strong>.<br />
Les restes d’aquests edificis s’han <strong>de</strong> relacionar<br />
amb les troballes d’època islàmica excava<strong>de</strong>s dins<br />
<strong>de</strong>l recinte <strong>de</strong>l puig <strong>de</strong>s Molins i situa<strong>de</strong>s a només<br />
uns 50-100 metres <strong>de</strong> distància. Que no es tracta<br />
d’una simple “alqueria” sembla provar-ho que al<br />
llistat d’alqueries recollit en el Memoriale<br />
Divisionis, tot i l’acurada <strong>de</strong>scripció que se’n fa,<br />
no en figura cap en aquesta zona.<br />
Si en un primer moment es varen i<strong>de</strong>ntificar les<br />
restes islàmiques <strong>de</strong>l puig <strong>de</strong>s Molins amb<br />
l’alqueria <strong>de</strong> Benipater <strong>de</strong>l Memoriale Divisionis<br />
(González, Kirchner 1997), una revisió per part<br />
<strong>de</strong> Kirchner (Kirchner 2002: 149) <strong>de</strong> les línies<br />
divisòries que va fer Joan Marí Cardona (1976),<br />
va ser motiu per replantejar aquesta possibilitat i<br />
situar <strong>de</strong>finitivament aquesta alqueria al pla <strong>de</strong> <strong>ses</strong><br />
Salines. Aquesta autora <strong>de</strong>ixà en evidència que<br />
aquestes restes no pertanyen a cap <strong>de</strong> les<br />
alqueries anomena<strong>de</strong>s al Memoriale Divisionis,<br />
però es continua proposant que es tracta d’una<br />
alqueria sense i<strong>de</strong>ntificar situada a una vessant<br />
d’un puig (el puig <strong>de</strong>s Molins) que es relaciona<br />
amb el puig erm que es menciona a l’esmentat<br />
document, a la divisòria <strong>de</strong>l hawz <strong>de</strong> la madina<br />
entre els quartons d’Algarb i <strong>de</strong> Portmany<br />
(Kirchner 2002: 16).<br />
Després <strong>de</strong> tot el que s’ha esmentat (dimensions,<br />
presència <strong>de</strong>l carrer, pous negres...) cal<br />
consi<strong>de</strong>rar el jaciment <strong>de</strong> sa Capelleta, no ja com<br />
una “alqueria” o edifici on residiria un grup<br />
<strong>de</strong>dicat a l’explotació <strong>de</strong> les terres properes, sinó<br />
com a un autèntic raval extramurs <strong>de</strong> la ciutat<br />
islàmica, amb habitants que <strong>de</strong>vien tenir diferents<br />
activitats a més <strong>de</strong> l’agrícola.<br />
La ciutat i el seu pla<br />
(1975).<br />
Foto: Augusto<br />
Vall<strong>mitjana</strong>.<br />
Font: Martin Davies<br />
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
79
80<br />
Panoràmica<br />
<strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l puig dʼen Valls.<br />
Ses <strong>Feixes</strong> i la ciutat<br />
envolten la badia.<br />
Entre les mura<strong>de</strong>s<br />
i el puig <strong>de</strong>s Molins<br />
es troba el barri<br />
<strong>de</strong> sa Capelleta.<br />
Principi <strong>de</strong>l segle XX.<br />
Foto: Narcís Puget.<br />
Font: Arxiu dʼImatge<br />
i So Municipal<br />
dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />
Dos fragments extrets <strong>de</strong>l Llibre III <strong>de</strong>l De Bello<br />
Maioricano <strong>de</strong> Lorenzo Veronés, on es <strong>de</strong>scriu la<br />
croada pisanocatalana <strong>de</strong> 1114, <strong>de</strong>ixen clara<br />
constància <strong>de</strong> l’existència d’aquest barri:<br />
Després, quan ja els sarraïns varen aconseguir<br />
escalar els murs d’altes torres i es <strong>de</strong>fensen llençant<br />
grans pedres, les tropes es dirigiren cap a les<br />
tranquil·les ca<strong>ses</strong> que es situen a la part baixa <strong>de</strong><br />
la ciutat pel costat <strong>de</strong> l’ocàs, on habitava la plebs<br />
inerme, treuen d’elles homes i nens, mares i nores,<br />
teles i vestits robats <strong>de</strong>l saqueig <strong>de</strong> les seues ca<strong>ses</strong>.<br />
I als camperols, que romanien tranquil·lament a<br />
les seues ca<strong>ses</strong> i no pensaven ni molt ni poc en el<br />
seu eventual apressament, se’ls emportaren<br />
captius a la riba com si fossin un ramat d’ovelles<br />
(Veronés: 1996, Llibre III, 198-206), i més<br />
endavant, just abans <strong>de</strong> relatar la conquesta <strong>de</strong> la<br />
ciutat, es <strong>de</strong>scriu aquesta zona: L’altra part <strong>de</strong>l<br />
puig, que pel costat <strong>de</strong> ponent es presenta<br />
certament escarpada, <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>ix fins als fossats<br />
<strong>de</strong> la part baixa, i <strong>de</strong>s d’aquest pen<strong>de</strong>nt es<br />
contemplen les ca<strong>ses</strong> <strong>de</strong>l suburbi (Veronés:1996,<br />
Llibre IV, 418-420). En aquests fragments<br />
s’està <strong>de</strong>scrivint, presumiblement, un raval<br />
situat extramurs, el raval que es troba al barri <strong>de</strong><br />
sa Capelleta. Aquest raval hauria crescut, com<br />
era habitual, al voltant <strong>de</strong>l camí que <strong>de</strong>s d’un<br />
<strong>de</strong>ls principals portals <strong>de</strong> les muralles sortia <strong>de</strong><br />
la ciutat en direcció a l’interior <strong>de</strong> l’illa, en<br />
aquest cas cap a les salines (Marlasca, Garí,<br />
Escan<strong>de</strong>ll, 2007).<br />
Si la croada pisanocatalana va causar greus<br />
<strong>de</strong>stros<strong>ses</strong> en aquest raval, la conquesta catalana<br />
el va <strong>de</strong>struir totalment, i ja al segle XVI no en<br />
quedava rastre en superfície com així ho<br />
<strong>de</strong>mostren les excavacions i el plànol <strong>de</strong> Giovan<br />
Battista Calvi (1555) on no apareixen habitatges<br />
en aquesta zona. Potser per la seua <strong>de</strong>strucció total<br />
i el seu abandó no apareix mencionat al Memoriale<br />
Divisionis ni als capbreus. No es va reconstruir un<br />
barri que ràpidament <strong>de</strong>gué passar a l’oblit.<br />
A les rodalies d’aquest raval existien diferents<br />
espais d’ús funerari. <strong>El</strong> primer, a la necròpolis<br />
púnica <strong>de</strong>l puig <strong>de</strong>s Molins, on algun sector va<br />
ser també utilitzat en època islàmica per dur a<br />
terme inhumacions. Altres se situen a l’actual<br />
avinguda d’Espanya i un altre, al fossar <strong>de</strong>s<br />
sarraïns as Soto. A prop d’aquests jaciments s’ha<br />
<strong>de</strong> citar, igualment, la presència <strong>de</strong> diferents<br />
pous <strong>de</strong> sínia d’època islàmica (els excavats als<br />
números 3 i 20 <strong>de</strong> l’avinguda d’Espanya i al<br />
número 10 <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> Lleó), que <strong>de</strong>mostren la<br />
necessitat d’aigua ja sigui per al reg <strong>de</strong>ls horts<br />
existents o per a altres serveis.<br />
Dena islàmica<br />
<strong>de</strong> pasta vítria<br />
trobada a una<br />
<strong>de</strong> les estances<br />
<strong>de</strong>l jaciment<br />
<strong>de</strong> sa Capelleta.<br />
Carrer islàmic<br />
al jaciment<br />
<strong>de</strong> sa Capelleta.<br />
En primer terme,<br />
blocs caiguts<br />
<strong>de</strong> lʼentrada<br />
a una <strong>de</strong> les ca<strong>ses</strong>.<br />
Fotos: Ricard Marlasca<br />
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
81
82<br />
<strong>El</strong> molí dʼen Fèlix,<br />
al puig <strong>de</strong>s Molins.<br />
Va ser <strong>de</strong>clarat<br />
Bé Catalogat<br />
lʼany 2002.<br />
Foto: Domingo Viñets.<br />
Font: Arxiu dʼImatge<br />
i So Municipal<br />
dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />
<strong>El</strong>s assentaments <strong>de</strong>dicats fonamentalment a<br />
l’explotació agrícola i rama<strong>de</strong>ra que ro<strong>de</strong>gen el<br />
pla <strong>de</strong> Vila estan distribuïts <strong>de</strong> la forma següent:<br />
A les proximitats <strong>de</strong> la ciutat, en direcció W-E, hi<br />
ha l’assentament <strong>de</strong> Benialgaci, <strong>de</strong>l que se suposa<br />
la ubicació aproximada, l’actual zona <strong>de</strong> sa Blanca<br />
Dona, per la presència <strong>de</strong> ceràmica en superfície.<br />
Està documentat al 1238, al capbreu <strong>de</strong>l capítol<br />
<strong>de</strong> Tarragona a la part <strong>de</strong> Portmany, tot i que per<br />
error es va situar al quartó d’Algarb al Memoriale<br />
Divisionis (Kirchner 2002: 150).<br />
Al Memoriale Divisionis apareix mencionada una<br />
alqueria, Caria Alcu<strong>de</strong>ya, i Marí Cardona (1976:<br />
123) va i<strong>de</strong>ntificar el puig Alcu<strong>de</strong>ya (el nom ve <strong>de</strong><br />
al-qudya, que significa muntanya o puig) amb<br />
l’actual puig d’en Valls. Allí, s’ha documentat la<br />
presència <strong>de</strong> diferents estructures com sitges i<br />
altres retalls d’època islàmica situats a la vessant E<br />
així com, també, <strong>de</strong> molta ceràmica en superfície.<br />
Tot plegat indica l’existència d’un important<br />
assentament agrícola <strong>de</strong>dicat a l’explotació <strong>de</strong>ls<br />
horts que se situarien entre aquest puig i la badia<br />
<strong>de</strong>l port <strong>de</strong> Yabisa.<br />
Safa islàmica vidriada<br />
en blanc i <strong>de</strong>corada<br />
amb motius geomètrics<br />
realitzats amb òxid<br />
<strong>de</strong> manganès.<br />
Foto: J. M. Garí<br />
Panoràmica <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
puig <strong>de</strong>s Molins<br />
captada cap a 1920.<br />
Foto: Domingo Viñets.<br />
Font: Arxiu dʼImatge<br />
i So Municipal<br />
dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
83
84<br />
Excavacions dʼurgència<br />
a un <strong>de</strong>ls jaciments<br />
<strong>de</strong>struits per les obres<br />
<strong>de</strong>l segon cinturó al<br />
puig dʼen Valls (2005).<br />
Foto: J. M. Garí<br />
Raval islàmic<br />
extramurs <strong>de</strong>scobert<br />
al barri <strong>de</strong> sa Capelleta.<br />
Foto: Ricard Marlasca<br />
Arran <strong>de</strong> les obres viàries <strong>de</strong>l segon cinturó <strong>de</strong> Vila<br />
es va <strong>de</strong>scobrir un nou jaciment. En aquest cas,<br />
malauradament, quan es varen iniciar les tasques<br />
<strong>de</strong> seguiment aparegueren moltes estructures<br />
<strong>de</strong>struï<strong>de</strong>s totalment o parcial, ja que fins en aquell<br />
moment s’havien rebaixat quilòmetres <strong>de</strong> terrenys<br />
sense seguiment arqueològic. Una d’aquestes<br />
estructures va ser un retall reomplert amb<br />
materials d’època islàmica (ceràmiques, restes <strong>de</strong><br />
fauna...) que es trobava molt afectat per les obres.<br />
Es tracta d’una estructura subterrània <strong>de</strong> la qual es<br />
conservava un petit rebaix al terra natural, molt a<br />
prop <strong>de</strong>l puig d’en Valls, i que podria estar en<br />
relació amb l’alqueria Beniatzara i el rahal<br />
Scemasquerpa documentats en el Capbreu <strong>de</strong><br />
l’Arquebisbe Iñigo <strong>de</strong> Volterre, <strong>de</strong>l segle XIV, que<br />
el situa al pla <strong>de</strong> Vila, al quartó <strong>de</strong> Balansat<br />
(Kirchner 2002: 150). Entre els materials<br />
ceràmics apareguts, s’ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar l’existència<br />
<strong>de</strong> molts fragments <strong>de</strong> cadúfols (recipients per<br />
extreure l’aigua <strong>de</strong> les sínies), ja que en aquests<br />
terrenys plans, tan propers a la zona drenada, era<br />
necessari l’ús <strong>de</strong> sínies per al reg <strong>de</strong>ls horts.<br />
Dues altres alqueries <strong>de</strong> què tenim referències<br />
documentals, especialment pel Memoriale<br />
Divisionis, però que encara no estan contrasta<strong>de</strong>s<br />
per cap tipus <strong>de</strong> troballa arqueològica són, per un<br />
costat, la <strong>de</strong> Benissomada <strong>de</strong>ls berebers Banu<br />
Sumata (Barceló 1997: 23), pertanyent segons el<br />
llistat <strong>de</strong> Joan Marí Cardona al quartó <strong>de</strong> Xarc<br />
(1976: 77), i que va donar nom a una cavalleria a<br />
llevant <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong> Santa Eulària. D’altra banda, hi<br />
ha l’alqueria <strong>de</strong> Maçana, <strong>de</strong> difícil atribució<br />
geogràfica i que mentre Joan Marí Cardona la<br />
situa en una zona allunyada <strong>de</strong> l’àrea d’influència<br />
que tractam, Kirchner proposa la seua ubicació<br />
en una horta <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila (1997: 78-79).<br />
Per últim cal mencionar la presència a sa Punta<br />
(Talamanca) d’un petit edifici, situat en una petita<br />
elevació a la vorera <strong>de</strong> la mar, que podria haver<br />
tengut una funcionalitat especial, possiblement<br />
religiosa o pesquera, tot i que segurament es tracta<br />
d’una construcció d’època antiga reutilitzada en<br />
època islàmica amb una funció diferent.<br />
Les primeres feixes<br />
<strong>El</strong>s repobladors islàmics varen aprofitar el<br />
potencial agrícola que suposava la presència<br />
d’alguns torrents. <strong>El</strong> pla <strong>de</strong> Vila, on els<br />
aiguamolls dominaven tota la zona costanera <strong>de</strong><br />
la seua àmplia badia, no va ser una excepció. Així,<br />
si fins a època islàmica la fesomia d’aquesta badia<br />
va patir canvis per cau<strong>ses</strong> naturals, durant el<br />
perío<strong>de</strong> que ens ocupa va iniciar la seua<br />
transformació per l’acció <strong>de</strong> l’home que, en un<br />
moment imprecís d’època islàmica, crearia les<br />
primeres “feixes” com a resultat <strong>de</strong>l drenatge i<br />
assecament d’una extensa àrea d’aiguamolls.<br />
<strong>El</strong> principal treball recent realitzat sobre l’origen<br />
<strong>de</strong> <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>, i base per a qualsevol treball<br />
posterior, és el <strong>de</strong> González Villaescusa i<br />
Kirchner (1997), en el qual, gràcies a un<br />
minuciós estudi <strong>de</strong>l terreny i <strong>de</strong> diversos plànols<br />
i fotografies aèries es varen i<strong>de</strong>ntificar diferents<br />
fa<strong>ses</strong> en la construcció d’aquest espai agrari.<br />
<strong>El</strong> procés <strong>de</strong> drenatge <strong>de</strong>ls aiguamolls es va<br />
fonamentar en un gran coneixement <strong>de</strong> les<br />
diferents característiques geomorfològiques que<br />
presentava cada una <strong>de</strong> les àrees <strong>de</strong> treball. S’ha<br />
<strong>de</strong> tenir en compte que es tracta d’una zona molt<br />
extensa on conflueixen torrents que van a morir a<br />
la badia d’<strong>Eivissa</strong> i que cadascun travessa terrenys<br />
amb particularitats diferents.<br />
És important ressaltar que els principals canals<br />
<strong>de</strong> drenatge estan en intima relació amb els<br />
principals torrents que convergeixen al pla <strong>de</strong> Vila<br />
(González 1997: 69). És a dir, per drenar els<br />
aiguamolls el que es va fer és allargar les conques<br />
<strong>de</strong>ls diferents torrents amb canals artificials fins a<br />
una nova línia d’evacuació <strong>de</strong> les aigües a la mar.<br />
En aquest primer procés, es construeixen doncs<br />
diferents prolongacions d’alguns torrents: sa<br />
Llavanera, <strong>de</strong>s Fornàs, d’en Capità... així com<br />
George M. Foster<br />
(antropòleg<br />
nord-americà), va<br />
donar una autoria<br />
andalusina<br />
a <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong><br />
<strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila.<br />
A les imatges, portal<br />
fotografiat per Foster<br />
durant el seu estudi<br />
(1950) i el propi autor<br />
lʼany 1945.<br />
Font: Arxiu dʼimatge<br />
i so, Consell dʼ<strong>Eivissa</strong><br />
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
85
86<br />
Vista <strong>de</strong>l port i la ciutat<br />
(1898-1904).<br />
Foto: Narcís Puget<br />
Font: Col·lecció<br />
Patrimoni Reial.<br />
Arxiu dʼImatge<br />
i So Municipal<br />
dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />
d’altres menors proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls puigs que<br />
ro<strong>de</strong>gen la conca, com el puig d’en Celleràs, el <strong>de</strong><br />
sa Talaia i el <strong>de</strong>s Cònsol. Aquests canals <strong>de</strong><br />
drenatge formen les línies bàsiques, als quals es<br />
van afegint altres canals secundaris. <strong>El</strong>s drenatges<br />
principals es trobarien a cotes més baixes i els<br />
drenatges que hi confluïen sempre se situarien a<br />
cotes més eleva<strong>de</strong>s.<br />
Mitjançant l’anàlisi d’aquestes estructures<br />
(González 1997: 70-71), s’ha <strong>de</strong>finit el disseny,<br />
d’origen islàmic, on es varen situar els primers<br />
horts i explotacions agrícoles, les primeres àrees<br />
conqueri<strong>de</strong>s als aiguamolls. L’anomenat prat <strong>de</strong><br />
Vila II és la zona <strong>de</strong> feixes original i el pas previ<br />
per a la consecució <strong>de</strong> les feixes mo<strong>de</strong>rnes o prat<br />
<strong>de</strong> Vila I. Al prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges succeeix el<br />
mateix, allí s’ha i<strong>de</strong>ntificat una zona anomenada<br />
prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges II, que seria coetània al prat<br />
<strong>de</strong> Vila II. Totes dues presentaven a mitjans <strong>de</strong><br />
segle passat parcel·les grans, però al seu interior<br />
es po<strong>de</strong>n i<strong>de</strong>ntificar els límits <strong>de</strong> feixes fòssils, les<br />
més antigues, d’època medieval. La zona <strong>de</strong><br />
les actuals feixes <strong>de</strong>l prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges,<br />
l’anomenat prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges I, presenta unes<br />
característiques formals molt similars a l’original<br />
andalusí <strong>de</strong>l prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges II, el que fa<br />
pensar que en realitat la forma, la concepció i el<br />
traçat <strong>de</strong>ls elements estructurals <strong>de</strong>ls espais<br />
agraris dissenyats ja era una realitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’època andalusina (González 1997: 71). <strong>El</strong>s<br />
treballs realitzats al prat <strong>de</strong> <strong>ses</strong> Monges I, on s’han<br />
<strong>de</strong>tectat canvis radicals pel que fa a les espècies<br />
vegetals en dates pròximes a la conquesta<br />
catalana, <strong>de</strong>mostren que fins i tot aquesta zona ja<br />
estava organitzada a època islàmica (vegeu el<br />
capítol Descobrint els paisatges <strong>de</strong>l passat).<br />
L’explotació agrícola d’aquestes terres està ben<br />
documentada a nombrosos documents posteriors<br />
a la conquesta, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Memoriale Divisionis fins<br />
als diferents capbreus i confessions <strong>de</strong>ls segles<br />
XII-XV. Al repartiment i a les diferents actes es<br />
parla sovint d’horts –14 al capbreu <strong>de</strong> Nunó Sanç–<br />
que són les parcel·les o terrenys <strong>de</strong>dicats al conreu<br />
<strong>de</strong> diferents espècies en aquesta zona <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong><br />
Vila. Allí, també, es fa menció <strong>de</strong>l sistema <strong>de</strong><br />
drenatge i <strong>de</strong>ls canals que hereten <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong><br />
anterior. Per a un millor aprofundiment en la<br />
matèria es recomana la lectura <strong>de</strong> l’article <strong>de</strong><br />
Kirchner (1997: 79-86).<br />
<strong>El</strong>s prats i els aiguamolls<br />
Entre les terres i parcel·les <strong>de</strong> conreu que s’anaven<br />
guanyant i la mar, continuava existint una gran<br />
extensió <strong>de</strong> terrenys <strong>de</strong> diferents característiques,<br />
però <strong>de</strong>finida, principalment, per estar sotmesa a<br />
una contínua arribada d’aigües interiors i pel seu<br />
contacte amb la mar. És a dir, per una confluència<br />
d’aigües dolces i salobres que els donaven unes<br />
condicions molt particulars. En aquestes zones es<br />
donaven diferents graus d’acumulacions <strong>de</strong> terres<br />
al·luvials que tenien, a la pràctica, un reflex en la<br />
fesomia <strong>de</strong>ls terrenys que es podien <strong>de</strong>finir com a<br />
prats i aiguamolls. Aquest fet els donaria<br />
possibilitats diver<strong>ses</strong> <strong>de</strong> cara a la seua explotació<br />
com així consta a la documentació existent. Pel<br />
que fa al perío<strong>de</strong> islàmic, l’únic testimoni que<br />
tenim és, <strong>de</strong> nou, el De Bello Maioricano on, a la<br />
<strong>de</strong>scripció que es fa <strong>de</strong> la badia <strong>de</strong> la ciutat s’hi pot<br />
llegir: [...] <strong>El</strong> mar li va atorgar una gran badia que<br />
mira cap a la gèlida Arctos, i una doble illa que<br />
s’aixeca al seu damunt li proporciona el port. Pels<br />
seus voltants, hi corren abundants cabals d’aigua<br />
dolça, l’herba creix, i també les canyes i joncs <strong>de</strong><br />
maresma (398-401). I una mica més endavant<br />
diu: <strong>El</strong> fossat (<strong>de</strong> les mura<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la ciutat) està<br />
<strong>de</strong>sbordat per les aigües que proporcionen els<br />
aiguamolls (414-415).<br />
Evolució <strong>de</strong>l sistema<br />
<strong>de</strong> drenatge i creació<br />
<strong>de</strong>ls horts islàmics.<br />
Mapes: Ricard Marlasca<br />
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
87
Durant l’època islàmica, com també <strong>de</strong>gué ser<br />
important en època antiga, els recursos marins<br />
que ofereixen aquestes àrees litorals no <strong>de</strong>gueren<br />
passar <strong>de</strong>sapercebuts per a l’home. Són moltes<br />
les espècies <strong>de</strong> peixos que busquen refugi i<br />
aliment en aquestes zones, especialment els<br />
exemplars més joves. Entre d’altres, cal<br />
mencionar la presència d’anguiles, que fins no fa<br />
gaires anys es trobaven a alguns punts <strong>de</strong> la costa<br />
eivissenca, com per exemple a <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>. És ben<br />
coneguda la preferència d’aquesta espècie pels<br />
aiguamolls i les conques baixes <strong>de</strong>ls rius. A les<br />
excavacions <strong>de</strong> sa Capelleta s’han pogut<br />
documentar restes d’anguila, que provenen, ben<br />
probablement, <strong>de</strong> la badia <strong>de</strong> la ciutat, a poca<br />
distància d’aquest barri situat extramurs.<br />
Fotografia virtual<br />
<strong>de</strong> la ciutat i el seu pla<br />
en època islàmica.<br />
Sʼha realitzat a partir<br />
<strong>de</strong> la imatge captada<br />
durant el vol americà<br />
<strong>de</strong> 1956.<br />
Foto: USAF.<br />
Recreació: J. M. Garí<br />
Vèrtebres dʼanguila<br />
troba<strong>de</strong>s a lʼexcavació<br />
<strong>de</strong> sa Capelleta.<br />
Foto: Ricard Marlasca<br />
A baix, la ciutat<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Barra.<br />
Font: Arxiu dʼImatge<br />
i So Municipal<br />
dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
89
90<br />
D’altra banda, si a la documentació posterior a<br />
la conquesta catalana estan ben <strong>de</strong>tallats els<br />
horts <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila, també ho estan les zones<br />
anomena<strong>de</strong>s <strong>de</strong> prat, és a dir, els terrenys encara<br />
no drenats, limítrofes amb els horts per un<br />
costat i amb els aiguamolls per l’altre que, com<br />
el seu nom indica, es <strong>de</strong>dicaven en ocasions<br />
al pasturatge <strong>de</strong> diferents ramats. Moltes<br />
d’aquestes parcel·les tenen dimensions molt<br />
més reduï<strong>de</strong>s que les <strong>de</strong>ls horts, i no és fins al<br />
segle XVII que aquestes terres adquireixen la<br />
fesomia que es va mantenir fins fa poc i que<br />
encara es conserva en algunes zones, quan es<br />
drenen per al seu cultiu les feixes que avui<br />
coneixem.<br />
<strong>El</strong>s fruits <strong>de</strong> <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong><br />
Alguns textos d’autors recents (Rosselló Bordoy<br />
1985 o Costa i Fernán<strong>de</strong>z 1985), es varen<br />
preocupar <strong>de</strong> <strong>de</strong>scriure, superficialment, alguns<br />
<strong>de</strong>ls trets més característics <strong>de</strong>ls conreus i <strong>de</strong>l<br />
paisatge <strong>de</strong> l’illa. Tot i que no ens presenten un<br />
quadre <strong>de</strong>ls diferents mitjans d’explotació agrari<br />
<strong>de</strong>l territori insular, ni les diferències entre unes<br />
zones i altres, ens faciliten una visió o bo<strong>de</strong>gó<br />
sobre quines varen ser les principals espècies<br />
conrea<strong>de</strong>s. Cal tenir present que els fragments<br />
que s’utilitzen més endavant formen part <strong>de</strong><br />
documents més extensos, en els quals es fan<br />
<strong>de</strong>scripcions geogràfiques <strong>de</strong> zones molt grans,<br />
on les illes Pitiü<strong>ses</strong> reben un tractament molt<br />
succint. La contrastació amb da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
les diferents excavacions arqueològiques ajudaran,<br />
en un futur, a completar aquesta imprecisa imatge.<br />
L’autor més antic <strong>de</strong>l que tenim referències és al-<br />
Zuhrî, <strong>de</strong>l segle XII. Al text que ens interessa hi<br />
diu: [...] En aquesta illa abun<strong>de</strong>n els fruits i els<br />
productes agrícoles, però les ovelles s’hi donen<br />
malament, en canvi les cabres constitueixen la base<br />
<strong>de</strong> la seua rama<strong>de</strong>ria. Cap a Mallorca s’exporten<br />
pan<strong>ses</strong>, ametlles i figues. No hi ha olives, i sols es<br />
coneixen les que s’importen d’al-Andalus. La<br />
menció <strong>de</strong> la manca d’oliveres a l’illa sembla<br />
realment un fet poc probable o, com a mínim,<br />
exagerat si tenim en compte la importància que<br />
varen tenir en època antiga i les bones condicions<br />
naturals per al seu conreu. S’ha <strong>de</strong> recordar que<br />
l’ús d’oli d’oliva era molt comú i una necessitat <strong>de</strong><br />
primer ordre, no només per a l’alimentació sinó<br />
també pel que fa a la il·luminació mitjançant<br />
llànties. Si bé és probable que no n’hi haguessin al<br />
pla <strong>de</strong> Vila, almenys per a un consum intern <strong>de</strong>vien<br />
quedar alguns olivars distribuïts per altres camps<br />
<strong>de</strong> l’illa, tot i que caldrà contrastar en el futur<br />
aquesta informació amb noves aportacions.<br />
Ja <strong>de</strong>l segle XIII es conserven altres textos <strong>de</strong><br />
diferents autors, algun <strong>de</strong>ls quals es <strong>de</strong>dica a<br />
copiar, pràcticament, el <strong>de</strong>scrit per l’autor anterior.<br />
A lʼesquerra, la Cúria,<br />
construïda aprofitant<br />
les estructures<br />
<strong>de</strong> lʼantiga murada<br />
andalusina.<br />
Des <strong>de</strong> lʼEdat Mitjana<br />
va contenir els òrgans<br />
<strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r judicial.<br />
A la dreta, la capella<br />
<strong>de</strong> Sant Salvador<br />
i la Universitat (òrgan<br />
<strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r local instaurat<br />
pel rei Jaume II el 1299<br />
i abolit per Felip V<br />
el 1717, es<strong>de</strong>vingué<br />
seu <strong>de</strong> lʼAjuntament<br />
fins a 1838).<br />
Foto: Marià Marí<br />
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
91
92<br />
Llavors <strong>de</strong> raïm (dreta)<br />
i <strong>de</strong> figues i xíndria<br />
(<strong>de</strong> dalt a baix),<br />
recupera<strong>de</strong>s durant<br />
les excavacions<br />
<strong>de</strong> sa Capelleta<br />
(anys 2002-2008).<br />
Fotos: Ricard Marlasca<br />
La imatge que va fer al-Zuhrî es veu reforçada pels<br />
textos <strong>de</strong> Yaqût: a l’illa són abundants les pan<strong>ses</strong><br />
[...], d’al-Himyârî: és bona illa, amb abundants<br />
ceps i raïms [...]. Hi ha <strong>de</strong>u punts d’ancoratge,<br />
corrents d’aigua, moltes alqueries i està poblada<br />
en tota la seua extensió. Hi creixen pins, <strong>de</strong> fusta<br />
excel·lent per a la construcció i els aparells <strong>de</strong> les<br />
naus [...] i d’al-Idrisi: L’illa és bella, sembrada <strong>de</strong><br />
vinyes i produeix moltes pan<strong>ses</strong> [...].<br />
D’aquests textos es <strong>de</strong>sprèn que alguns <strong>de</strong>ls<br />
conreus més importants <strong>de</strong> l’illa eren la vinya,<br />
<strong>de</strong> la que es produïen pan<strong>ses</strong> <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s també<br />
a l’exportació, les figueres i els ametllers. La<br />
vinya <strong>de</strong>gué ser un <strong>de</strong>ls principals, sinó el<br />
principal <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila, i aquestes les hereten<br />
<strong>de</strong>sprés els catalans, com així ho indiquen<br />
l’abundància <strong>de</strong> cites <strong>de</strong> terres ocupa<strong>de</strong>s per les<br />
vinyes als capbreus, i les recents anàlisis<br />
pol·líniques (vegeu el capítol Descobrint els<br />
paisatges <strong>de</strong>l passat ).<br />
A tot això, les excavacions <strong>de</strong>l barri <strong>de</strong> sa Capelleta<br />
han aportat da<strong>de</strong>s molt significatives en aquest<br />
sentit, ja que a un <strong>de</strong>ls pous negres situats al carrer<br />
es varen recuperar gran quantitat <strong>de</strong> llavors <strong>de</strong>ls<br />
fruits consumits pels seus habitants. Les<br />
condicions que a vega<strong>de</strong>s es creen en aquests tipus<br />
d’estructures, amb manca d’oxigen, fan que restes<br />
<strong>de</strong> tipus orgànic es conservin molt bé. En aquest<br />
cas s’han pogut i<strong>de</strong>ntificar moltes llavors d’algunes<br />
<strong>de</strong> les espècies menciona<strong>de</strong>s als textos, i d’altres<br />
que no ho estan però que són <strong>de</strong> gran interès. Pel<br />
que fa a les primeres, s’han recuperat centenars <strong>de</strong><br />
llavors <strong>de</strong> raïm, que possiblement pertanyien a les<br />
famo<strong>ses</strong> pan<strong>ses</strong> que es produïen a l’illa i que, com<br />
a mínim, donen testimoni <strong>de</strong> la presència i<br />
importància d’aquest conreu. És molt possible que<br />
aquestes restes pertanyessin a fruits conreats al pla<br />
<strong>de</strong> Vila, fins i tot als terrenys drenats <strong>de</strong> les feixes<br />
islàmiques. També s’han recuperat centenars <strong>de</strong><br />
llavors <strong>de</strong> figues, minúscules i vermelles, <strong>de</strong> les<br />
que no es fa pràcticament cap esment als<br />
documents posteriors a la conquesta. D’altra<br />
banda, i a part d’algunes espècies <strong>de</strong> llegumino<strong>ses</strong><br />
o <strong>de</strong> cereal, cal <strong>de</strong>stacar la presència d’abundants<br />
llavors <strong>de</strong> xíndria i <strong>de</strong> meló, documentació aquesta<br />
molt rellevant ja que es tracta <strong>de</strong> dues espècies<br />
introduï<strong>de</strong>s a l’illa, com a tot l’occi<strong>de</strong>nt<br />
mediterrani, en època islàmica. En aquest cas són<br />
conreus que no es mencionen ni als textos <strong>de</strong><br />
l’època ni als documents catalans, però que ens<br />
aju<strong>de</strong>n a ampliar l’espectre o varietat <strong>de</strong>ls fruits<br />
que tendrien un paper <strong>de</strong>stacat als horts islàmics,<br />
als quals s’haurien d’afegir molts d’altres, com per<br />
exemple els cítrics.<br />
Una herència malaguanyada<br />
Hem passejat breument per un paisatge històric<br />
avui fantasmagòric i llunyà. Fa aproximadament<br />
un mil·leni es va iniciar, a la badia d’<strong>Eivissa</strong>,<br />
davant <strong>de</strong> l’única ciutat i <strong>de</strong>l principal port <strong>de</strong><br />
l’illa, un procés <strong>de</strong> drenatge per tal <strong>de</strong> conquerir<br />
noves terres per al conreu. Les feines, porta<strong>de</strong>s a<br />
terme <strong>de</strong>s <strong>de</strong> diferents assentaments situats als<br />
marges d’aquests terrenys, es <strong>de</strong>gueren veure<br />
ràpidament recompensa<strong>de</strong>s amb la recollida<br />
d’abundants fruits madurats a unes terres<br />
privilegiadament fèrtils. Fruit d’un increïble<br />
esforç, <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong> varen ser explota<strong>de</strong>s com mai<br />
no ho havien set abans i amb unes possibilitats<br />
fins aleshores inimaginables. La planificació<br />
d’aquest enorme monument d’enginyeria agrícola<br />
va permetre implantar, en una gran extensió <strong>de</strong><br />
terra a prop <strong>de</strong> la ciutat, l’horta islàmica, i aquesta,<br />
al seu temps, va obrir el camí a nous cultius.<br />
Aquest sistema va funcionar sense canvis durant<br />
segles, produint-se, només, un augment <strong>de</strong> la<br />
seua parcel·lació i el pas <strong>de</strong> propietats d’unes<br />
mans a unes altres. <strong>El</strong>s canals, però, <strong>de</strong>vien ser<br />
curosament mantinguts, ja que en tractar-se d’una<br />
zona humida el seu <strong>de</strong>teriorament malbaratava el<br />
funcionament <strong>de</strong> la zona d’horts. No va ser fins<br />
molt <strong>de</strong>sprés, ja durant el segle XVII, que, veient<br />
les possibilitats d’augmentar la zona i les<br />
parcel·les pel conreu, es varen crear noves feixes,<br />
són les que coneixem actualment.<br />
En primer terme,<br />
lʼavinguda dʼEspanya<br />
i el barri <strong>de</strong><br />
sa Capelleta on<br />
se situava el barri<br />
islàmic extramurs.<br />
Al fons, Dalt Vila,<br />
que conserva trams<br />
<strong>de</strong> les antigues<br />
muralles medievals<br />
(mitjan segle XX).<br />
Foto: Domingo Viñets.<br />
Font: Arxiu dʼImatge<br />
i So Municipal<br />
dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
93