La reforma de la PAC - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics ...

No. 8 • Setembre 2004
Entrevista
Antoni Siurana - Conseller d’Agricultura
La reforma de la PAC
Entrevista
Salvador Milà - Conseller Medi Ambient
L’Enginyer Tècnic Agrícola
en la nostra societat
del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya
II Congrés Nacional de Prevenció de Riscos
Laborals en el sector agroalimentari
El cost de la mecanització
Activitats
del Col·legi i Demarcacions
Entrevista
David Coll
Revista_ing_agricoles_8.indd 1 11/8/04 11:23:43

Revista_ing_agricoles_8.indd 2 11/8/04 11:23:49

Revista_ing_agricoles_8.indd 3 11/8/04 11:23:54

Revista_ing_agricoles_8.indd 4 11/8/04 11:23:59

5
6
10
14
16
20
24
28
30
38
46
48
SUMARI
Editorial
La reforma de la PAC
Entrevista conseller
Antoni Siurana
L’Enginyer Tècnic Agrícola
a la nostra societat
Entrevista al conseller
Salvador Milà
Dimiteix la Comissió
Executiva de Munitec
Entrevista amb David Coll
El cost de la
mecanització
II Congrés Nacional
de Prevenció de Riscos
Laborals en el sector
agroalimentari
Activitats de les
demarcacions
El treball amb grups
Estrés tèrmic
en bestiar de llet
Redacció i fotografia
Joan Gamundi i col·laboradors
Tractaments texts
i procés informàtic
Mª Carmen Vallvé Torres
Publicitat
Rosa Josa
David Coll i Batllori
President
U
Participar en les
activitats col·legials
na nova revista del Col·legi , unes Juntes de Govern noves a nivell de demarcacions,
amb una Junta de Govern de Catalunya renovada per afrontar el que son els propers
4 anys plens de reptes, il·lusions, complicitats i objectius a assolir.
Des d’aquesta editorial m’agradaria demanar a tots els companys implicació en les
qüestions col·legials i sobretot incitar-los a expressar amb orgull el fet de ser Enginyer
Agrícola, donat que avui podem dir amb la veu ben alta i clara que som un col·lectiu
important, dinàmic, plenament integrat en la societat actual i que lluita per integrar
de forma plena les sensibilitats de la societat urbana amb les necessitats i comprensió
de la societat rural.
Es necessari creure en la gent del territori, es necessari creure en les ganes de
construir país i de fer sostenible les activitats econòmiques que es desenvolupen a
sobre d’aquest territori. Però també es necessari ésser coherent amb els ideals que
es defenen i la vida que cadascun desenvolupa de forma individual. Només així es
possible no trencar res i treballar per a un futur digne.
En moments on tothom parla de diàleg, on tothom parla de harmonització
europea i on tothom parla de globalització , s’ha de parla i entendre més que mai que
les paraules se les emporta el vent si no es corresponen amb els fets .
Nosaltres des de la Junta de Govern de Catalunya treballarem per a un futur
digne dels nostres companys i per buscar nous nínxols de treball en qüestions com
el paisatge, la jardineria, la prevenció de riscos laborals, la qualitat i el medi ambient
sense descuidar pel que ja tradicionalment se’ns coneix de projectes, regadius,
legalitzacions, plans de dejeccions, indústries agroalimentaries, etc, etc.
Us prego que ens ajudeu a la nova junta a treballar el millor possible per a tots
vosaltres i que participeu en les diferents comissions, cursos, seminaris i congressos
que s’organitzin, doncs no son més que activitats destinades a ser millors professionals
i més ben preparats i formats.
Revista del Col·legi d’Enginyers Tècnics
Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya
Travessera de Dalt, 11-13, entresol 3a. i 4a. - 08024 Barcelona
Telèfon: 93 217 97 53 - Fax: 93 237 81 33
Director de la Revista: David Coll. Sots-director: Joan Gamundi
Fotomecànica i impressió: CEVAGRAF, SCCL
Dipòsit Legal: B-3111-97
Foto portada: Reunió de la Junta del Col·legi amb el conseller d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca, Sr. Antoni Siurana. FOTO: Carmen Perellon
Revista_ing_agricoles_8.indd 5 11/8/04 11:24:03
5

6
Aquesta reforma no és la que
haguéssim volgut.
Catalunya és una agricultura orientada
al mercat, i per tant la renda agrària ve
generada per unes produccions que
s’adapten constantment a les exigències
de la demanda. A partir de la Reforma
de l’Agenda 2.000, només determinats
sectors tenien accés a les primes de la PAC
( herbacis, oli d’oliva, boví de carn, oví, i
lleguminoses), que només representen
el 20% de la Producció Final Agrària
de Catalunya. Amb la Reforma, dos
nous sectors de Catalunya, rebran ajuts
directes, el de la llet i, el dels fruits secs i el
del arròs veurà notablement augmentat
l’ajut. Desprès d’unes negociacions,
que han durat pràcticament un any, el
juny de 2003, el Consell de Ministres
d’Agricultura, en el qual hi només hi
estaven representats els 15 Estats de la
Unió Europea, va arribar a un acord per
a reformar la PAC, que tenia poc a veure
amb la proposta inicial, especialment en
la llet i els cereals.
El Comissari Fischler va presentar
una proposta radical anomenada Revisió
a Mig termini de la PAC ( això vol dir
que hi haurà revisió a llarg termini),
que va ser rebutjada perquè implicava
un elevat augment de l’incertesa per les
explotacions agràries que rebien ajuts
directes de la PAC. Aquesta Revisió a Mig
termini es realitza en compliment dels
acords del Consell Europeu de Berlín
el 1999, el que va aprovar l’Agenda
2.000. Cal recordar que l’any 1992 ja es
va introduir una primera reforma de la
PAC, promoguda pel llavors Comissari
d’Agricultura, l’irlandès Ray Mac Sharry.
Les modificacions introduïdes es referien
a la reducció dels preus d’intervenció,
La reforma de la PAC
Jordi Peix Masip
Enginyer Tècnic Agrícola
l’establiment dels ajuts directes i un
inici de potenciació d’ajuts estructurals.
L’Agenda 2.000, va aprofundir el mateix
camí preveient per primera vegada un
volum ja més important de recursos
destinats al Desenvolupament Rural, i
es van posposar una sèrie de reformes
a l’espera de conèixer l’evolució de les
perspectives internacionals.
canviant internacional. Cal tenir en
compte que les negociacions amb la
Organització Mundial de Comerç no
estan tancades i segurament obligaran
una altra vegada a remodelar la Política
Agrícola Comuna. Un objectiu afegit
era el de consolidar un model d’ajuts,
que permetessin fer també front a
l’ampliació de la Unió Europea, tot
L’objectiu bàsic de la reforma, és disposar d’uns instruments fins el 2024 que no obliguin a establir negociacions permanents.
El Juliol del 2002, la Comissió Europea
va aprovar una primera proposta de
revisió realitzada a partir d’una anàlisi
de l’evolució de la PAC a partir de
1992, que va sorprendre, perquè en
realitat representava una reforma en
profunditat dels mecanismes existents.
Un dels missatges addicionals que la
Comissió Europea va incloure en la
proposta de reforma, era la necessària
constant transformació de la PAC,
per tal d’anar-se adaptant al context
obligant-se a mantenir l’estabilitat
pressupostària. En tot cas, la Reforma
de la PAC, des d’un punt de vista
pressupostari és neutra, no s’hi perd,
ni s’hi guanya, i l’ampliació no afecta
als cabals destinats als ajuts de la Unió
europea dels 15. L’objectiu bàsic de
la reforma, és doncs el de disposar
d’uns instruments a llarg termini, fins
el 2.014, que no obliguin a establir
negociacions permanents i evitin una
més incertesa afegida als agricultors.
Revista_ing_agricoles_8.indd 6 11/8/04 11:24:04

A Catalunya, haguéssim preferit
una reforma que tingués especialment
en compte la millora de les estructures
agràries, per adaptar-se al mercat, i a
més, un definitiu reconeixement de la
multifuncionalitat de l’agricultura com
generadora de valors econòmics a la
resta de la societat. Un dels aspectes
interessants que preveu la reforma de la
PAC és el de regionalització de la gestió
dels ajuts. Així cada autonomia pot
pendre decisions diferenciades,
segons les característiques i
conveniències de cada territori.
Aquesta modalitat ha estat
inicialment rebutjada per l’Estat.
Principals aspectes de la
Reforma de la PAC.
A.- Mesures sectorials.
El seu objectiu és el de
seguir apropant els preus
del mercat interior, als preus
internacionals, tot millorant o
establint nous ajuts directes. Les
mesures proposades pretenen
augmentar la competitivitat de
l’agricultura comuna, per tal
d’apropar l’oferta a la demanda i
potenciar la seva presència en els
mercats exteriors, tot mantenint
la intervenció com una xarxa
de seguretat. Finalment s’ha
abandonat la reducció dels
preus d’intervenció dels cereals
i la seva substitutució per una
major prima. Els dos únics
sectors nous en que s’ha aplicat
aquest sistema és en l’arròs i en
la llet, els dos sectors productius
excedentaris de la Unió Europea,
en el que es mantenen, encara que de
forma limitada, les intervencions de
producte. Cal destacar que finalment
s’han conservat les quotes lleteres, com
element de regulació de la producció.
Una bona noticia per Catalunya
ha estat l’atorgament pels fruits secs
d’un ajut definitiu de 241,5€/ha que
es finançarà, la meitat per la UE, i la
resta per l’Estat membre. La superfície
màxima assignada per tot Estat és de
568.200 ha. En cas que la superfície
amb dret d’ajut, sigui inferior al màxim
previst, l’ajut de la UE s’assignarà d’acord
amb els interessos del Estat membre.
B.- Ajuda única d’explotació, amb
desconnexió parcial dels ajuts.
La desconnexió té com objectiu
complir amb les directrius de
l’Organització Mundial de Comerç,
tot facilitant l’adaptació dels cultius a
la demanda. Les ajudes es desvinculen
A partir del 2005 entrarà en vigor la nova PAC
de la producció i es destinen a
complementar, mitjançant un pagament
únic anual, la renda de les explotacions.
El seu antecedent més proper és el de
les Indemnitzacions Compensatòries
de Muntanya. Els ajuts passen així del
producte, al productor, mitjançant
un sistema de càlcul basat en unes
referències històriques (ajuts percebuts
els anys 2.000, 2001 i 2002) i estan
supeditats al compliment d’un seguit de
condicions sobre el medi, la protecció
dels animals i la qualitat dels aliments.
El dret a percebre l’ajut correspon al
titular de l’explotació, ja sigui propietari
o arrendatari. Aquests drets d’ajuts es
poden transmetre a d’altres agricultors.
Cada Estat té diverses opcions de
desconnexió, i d’inici de la mateixa, a
partir del 2005 i fins la campanya 2007.
L’Estat espanyol va decidir iniciar el nou
model de pagament únic el 2.006
i encara resta pendent la decisió
d’aplicació de la desconnexió
parcial en els sectors previstols en
el reglament. El darrer reglament
aprovat, el del oli d’oliva, preveu un
mínim de desconnexió d’un 60%
i la possibilitat de distribuir la part
connectada amb uns criteris lligats a
la marginalitat i al territori. També es
preveuen mesures de promoció de
mesures de qualitat.
C.- Modulació:
Amb la modulació comunitària
obligatòria es pretén aconseguir
un major equilibri dels ajuts i
potenciar el desenvolupament
rural, l’anomenat segon pilar de
la PAC, mitjançant un sistema
de reducció progressiva dels
ajuts directes aplicable a tot el
territori de la Unió Europea. Els
imports obtinguts es destinaran
a potenciar nous instruments
de desenvolupament rural,
relacionats amb el medi ambient i
amb la qualitat dels aliments.
S’aplica una franquícia sobre
els primers 5.000 € percebuts.
Això vol dir que els beneficiaris d’ajuts
que percebin menys de 5.000 € se’ls hi
retornarà la modulació realitzada. Els que
en cobrin ajuts per damunt d’aquesta
xifra no rebran cap reducció pels primers
5.000 €. La modulació s’establirà en tres
etapes el 3% el 2005, el 4% el 2006, i el
5% el 2007 i anys següents. A Catalunya
dels prop de 60.000 de perceptors d’ajuts
directes, n’hi ha només uns 10.000 que
reben més de 5.000 €. La modulació
representa un import de gairebé 5 milions
Euros/any que seran destinats a finançar
ajuts pel desenvolupament rural.
Revista_ing_agricoles_8.indd 7 11/8/04 11:24:06
7

8
Un dels temes que poden portar a
distorsions dels ajuts és l’anomenada
degressivitat, de la que se’n parla massa
poc. El 2007, i per tal de finançar les noves
reformes d’Organitzacions Comunes de
Mercat que suposen noves primes (tabac,
sucre, cotó, llet, arròs…), es podran posar
en marxa nous mecanismes per a reduir els
ajuts directes, tot respectant la franquícia
dels primers 5.000 €. En els càlculs previs
es determina que la retallada podria ser
important d’un 5 a 10% addicional.
D.- Mesures de Desenvolupament Rural.
L’objectiu de les noves mesures de
Desenvolupament Rural és la d’afavorir
una agricultura sostenible i orientada
vers el mercat, tal i com estan demanant
els consumidors i ciutadans europeus,
preocupats especialment pel medi
ambient, el benestar animal i la qualitat
alimentària. Els recursos procedents de la
modulació aniran a engruixir els pressupost
del Programa de Desenvolupament Rural
(PDR) i s’hauran de complementar per
l’Estat Membre, (Estat i autonomies) en els
percentatges ja establerts, que tot plegat
representarà duplicar els recursos aportats
per la modulació. D’aquesta forma s’obra
un nou model d’inici de renacionalització
de la política d’ajuts, obligant als Estats
a participar-hi si volen rebre els diners
procedents de la modulació.
Es contemplen noves figures d’ajut,
sense tenir prou en compte que l’increment
de finançament és prou limitat. Es destaca
la possibilitat de millorar els ajuts als
espais naturals protegits (600.000 has a
Catalunya) i dels ajuts agroambientals,
d’ajudar al compliment de les normatives
comunitàries en matèria de salubritat dels
aliments, sanitat vegetal i benestar dels
animals, també es reforça en un 5% el nivell
d’ajut a les inversions per a la incorporació
de joves agricultors i s’introdueixen
ajuts pel foment dels productes de
qualitat alimentària, la seva certificació
i la promoció i es proposa finalment
un sistema voluntari (abans obligatori)
d’auditoria de qualitat. Cal recordar que
el Programa de Desenvolupament Rural
ja és avui dia deficitari. Potser es proposen
masses projectes nous, per una minsa
millora del finançament.
Conclusions:
En primer lloc cal destacar que la
Reforma de la PAC ha representat un rotund
fracàs personal del Comissari Fischler. La seva
proposta inicial ha rebut successius informes
desfavorables, amb un fort correctiu del per
part del Parlament Europeu, i finalment
ha quedat profundament modificada pel
Consell de Ministres d’agricultura dels Estats
membres.
Com elements innovadors cal
destacar en primer lloc la introducció de
la desconnexió, amb l’objectiu de complir
amb els acords de la OMC i afavorir la
lliure decisió de conrear. La possibilitat de
la desconnexió parcial permet evitar en
part efectes no desitjats i mantenir una
certa vinculació entre ajuts i producció, tot
conjurant el perill de l’abandonament de
conreus i activitats agràries. La modulació
finalment es limita a un màxim del 5%
del import dels ajuts, sense cap límit per
les grans explotacions. S’obren així noves
possibilitats d’ajuts pel desenvolupament
rural, encara que de forma molt migrada
degut al fet que s’han de finançar amb els
fons procedents de la modulació. Els nous
ajuts estructurals tendeixen a millorar de
les condicions de producció i, sobretot,
orientar-les vers un augment de la qualitat
i un ajustament a la demanda. Es dona
un tractament especial als ajuts per la
incorporació de joves i per la modernització
de les explotacions agràries.
En l’àmbit sectorial, els cultius
herbacis, que són que els que perceben
la part més important dels ajuts directes,
no sofreixen pràcticament cap canvi
(llevat del blat dur i el sègol). El sector
lleter, tal i com ja s’havia previst en
l’Agenda 2.000 s’integra al procediment
de reducció dels preus d’intervenció i
augment d’ajuts directes, però allò més
important es que es respecten les quotes
lleteres. Per les regions mediterrànies
considerem positiu que finalment
s’hagin reconegut uns ajuts permanents
pels fruits secs, encara que és l’únic cas
d’ajuts sectorials en que es demana el
cofinançament del Estat membre. També
és important que s’hagi salvat el sector
dels farratges deshidratats que estava
destinat a la desaparició.
Tot i que s’ha evitat que tiri endavant
una reforma, tant allunyada de les necessitats
de la nostra l’agricultura, presentada
inicialment pel Comissari Fischler, s’ha
perdut una oportunitat d’apropar els
ajuts a la defensa de les explotacions
professionals agràries i a la millora de
les seves estructures. I segurament allò
pitjor, és que es consoliden uns sectors
privilegiats pels ajuts i s’obre una nova
era en el que la burocràcia i la manca
de legitimitat aprofundiran la distància,
que ja existia entre la Política Agrícola
Comuna i la realitat de la producció
agrària de Catalunya. Quan un model
no és ètic, difícilment potser sostenible a
llarg termini.
Revista_ing_agricoles_8.indd 8 11/8/04 11:24:17

Revista_ing_agricoles_8.indd 9 11/8/04 11:24:22

10
ENTREVISTA AMB EL CONSELLER
D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA,
ANTONI SIURANA
Antoni Siurana, conseller d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca
“La investigació és fonamental
per aconseguir un nou model de
polìtica agrorural catalana propi
del segle XXI “
P/ Com valora l’actuació dels enginyers
tècnics agrícoles i perits
agrícoles al món rural del nostre
país?
R/ Els enginyers tècnics agrícoles i
perits agrícoles ocupen un lloc
destacat en la planificació i el
desenvolupament rural del nostre
país, en especial en tot allò que
fa referència a la indústria agroalimentària,
el primer sector industrial
de Catalunya. En aquest sentit,
el treball dels enginyers tècnics
agrícoles i perits agrícoles (molt
presents a l’Administració agrària
catalana però també en l’àmbit
de l’empresa privada) té un paper
destacat en el creixement del sector
agrari i en l’equilibri territorial
de Catalunya.
REDACCIÓ
En el marc de la nova política
agrària que hem posat en marxa,
és voluntat del Govern català fer
participar dels projectes de futur
a tot el col·lectiu de professionals,
científics i investigadors, perquè
les seves aportacions poden ser
molt valuoses per dissenyar un
nou model de política agrorural
catalana per al segle XXI.
P/ En quines línies prioritàries es
basarà la vostra actuació al front
del DARP?
R/ El passat dia 5 de febrer vaig fer
una compareixença al Parlament
de Catalunya sobre la Política
Agrària que portarà a terme el
nou Govern de Catalunya. La
meva intervenció duia el títol de
“Per un model de política agrorural
catalana en el segle XXI”, un
enunciat prou clar per explicar les
grans línies en les quals es mou
el Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca (DARP) des de
la meva presa de possessió com
a nou conseller.
En aquest sentit, el primer objectiu
del meu Departament és
definir un nou model de política
agrorural catalana a l’alçada dels
reptes del segle XXI. Aquest nou
model de política agrorural es
basa en quatre objectius estratègics:
dissenyar una nova Administració
agrària, millorar la competitivitat
del sector, potenciar la
sostenibilitat del sector agrari i,
finalment, assolir un creixement
modern i sostenible del sector
pesquer. D’altra banda, també
vaig anunciar al Parlament que
l’any 2006 celebrarem el Primer
Congrés del Medi Rural, per tal
de definir les grans línies de desenvolupament
rural i agrari dels
propers anys, i posar l’agricultura,
la ramaderia i la pesca al centre
de la política. Aquest congrés
estarà presidit pel president de
la Generalitat, Pasqual Maragall,
i comptarà amb la participació
activa de tots els sectors socials
dels quals depèn la continuïtat
d’un món rural viu – sindicats,
cooperatives, municipis, grups de
defensa del territori, etc.-, i ha de
definir les actuacions necessàries
per fer front al futur, un cop
ja es conegui el marc financer
entre 2007 i 2011 de la Unió
Europea.
P/ Com veieu la situació de les famílies
pageses, ramaderes i silvícoles
del nostre país?
R/ Hem de partir de la situació real
del sector. Catalunya ha perdut
un 32% de joves agricultors
en els últims 17 anys, que han
emigrat vers altres sectors productius
i molts cap a la ciutat.
El sector agrari català cada cop
pesa menys dins la Producció
Final Agrària de l’Estat però, en
canvi, l’agroindústria catalana
segueix creixent i millorant constantment.
Tot i això, a Catalunya no ens podem
permetre abandonar el medi
rural si volem ser un país modern.
Entre d’altres accions per
tal de millorar la competitivitat
Revista_ing_agricoles_8.indd 10 11/8/04 11:24:25

del sector agrari, el DARP constituirà
el Consell Assessor Agrari
de Catalunya, que aplegarà tots
els sectors per tal d’analitzar les
polítiques agràries que cal desenvolupar,
i es portarà a terme el
Contracte Territorial d’Explotació,
a fi de definir els objectius i les
pràctiques agràries i les ajudes
tècniques i econòmiques de cada
zona de Catalunya.
P/ Prioritzareu la incorporació de
joves a l’agricultura?
R/ Sí. Cal impulsar les actuacions
necessàries perquè el sector
agrari es modernitzi i guanyi
competitivitat. I això passa,
molt especialment, pel rejoveniment
del camp per garantir la
continuïtat de les explotacions
agràries. La incorporació de joves
al camp català suposa assegurar
aquesta continuïtat i l’increment
de l’activitat agrària a les comarques
de Catalunya.
P/ Es diu que voleu redefinir tot el
tema de la divulgació agrària,
transferència tecnològica i investigació
agrària. En quin sentit?
R/ Des del DARP estem potenciant
la recerca i la investigació i volem
reforçar, encara més, l’Institut de
Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
(IRTA) com l’instrument
que articuli la recerca agroalimentària
de Catalunya i la transferència
tecnològica al conjunt
del sector. També volem crear
un ens públic consorciat amb el
sector per al foment de la innovació
agrària i rural a Catalunya.
Aquest ens tindrà com a objectiu
promoure la difusió i l’explotació
del coneixement tecnològic i la
formació en el conjunt del sector
agrari per garantir-ne el creixement
econòmic, la sostenibilitat
i contribuir a la millora de la
qualitat de vida en l’àmbit rural
de Catalunya.
Les empreses agràries necessiten
que els seus titulars i les persones
que hi treballen tinguin un nivell
formatiu adequat. Per això, es fomentarà
la formació reglada dels
joves que s’hi hagin d’incorporar
i també el reciclatge que permeti
una posada al dia continuada de
les noves tecnologies a incorporar
al sector.
P/ Què representa per al nostre país
els nous regadius, i especialment
el Segarra-Garrigues?
R/ Conscient de la gran importància
dels regadius per al futur
agrari de Catalunya, el nou
equip directiu del Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
portarà a terme diverses actuacions
que permetran de comptar
amb un sector més competitiu
i modernitzat com ara impulsar
una nova cultura de l’aigua,
promoure l’execució de nous regadius,
i establir línies d’ajut per
a la modernització i renovació de
les tecnologies del reg,
El canal Segarra-Garrigues és la
infrastructura de reg més important
que el Govern català té
previst construir en els propers
anys. Una vegada acabada l’obra,
el canal permetrà la posada en
reg de 70.000 hectàrees d’una
vuitantena de termes municipals
de les comarques de la Noguera,
l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià,
la Segarra i les Garrigues.
En relació amb el canal Segarra-
Garrigues, convé que el futur regant
percebi que l’Administració
està al seu costat. La plana central
de Catalunya ha de ser viable no
només pels seus cultius, sinó també
pel fet de tenir assentaments
de població, creixement industrial
i ser una zona on l’aigua
no sigui un condicionant per al
creixement.
P/ El món cooperatiu és un dels pilars
del món rural. Com ajudarà la
conselleria a aquest sector cooperatiu?
R/ Per millorar la competitivitat del
sector, un dels nostres objectius
és posar en marxa un nou Pla
de modernització del cooperativisme
agrari. Les cooperatives
agràries constitueixen l’entitat
associativa bàsica de la pagesia
de Catalunya. El cooperativisme
agrari aplega uns 70.000 socis i
controla el 80% de l’arròs i l’oli
verge d’oliva, el 50% de la fruita
i el vi, i el 42% de la llet. Però
aquest cooperativisme afronta actualment
una situació d’excessiva
fragmentació i dispersió; una
escassa formació empresarial
en molts equips directius i gerencials,
i una presència insuficient
del sector cooperatiu en la
transformació i comercialització
agroalimentària.
El nostre cooperativisme necessita
El nou model de política agrorural es basarà en quatre objectius vers la millora de
l’Administració, la competitivitat, la sostenibilitat, i el creixement del sector pesquer
Revista_ing_agricoles_8.indd 11 11/8/04 11:24:27
11

12
amb urgència que s’enceti, amb
un decidit suport públic, un procés
de fusió sectorial. L’existència
de puntuals projectes cooperatius
d’importància no pot amagar la
manca d’un marc públic més potent
que actuï com a catalitzador
de la forta dispersió cooperativa
encara existent.
P/ Diuen que el segon repte del món
rural és el desenvolupament rural.
Què n’opineu?
R/ Nosaltres apostem per un desenvolupament
rural integral, entès
com el resultat d’un conjunt
d’estratègies adreçades a millorar
les condicions de vida en el medi
rural i les oportunitats de treball
de les persones que hi viuen. Les
accions que cal dur a terme en
aquest sentit impliquen el conjunt
de l’acció del Govern.
Aquest Govern s’ha compromès
en l’establiment fins a finals de
l’any 2005 de programes especí-
fics en infrastructures rurals, com
camins, electrificació, telèfons i
accés a les noves tecnologies.
Per la nostra part, des del DARP
donem suport a diverses accions
adreçades a consolidar un sector
agrari i agroindustrial fort i
competitiu, sense oblidar mai el
medi rural en el qual s’exerceixen
aquestes activitats econòmiques.
D’això se’n deriva una clara política
d’impuls del desenvolupament
rural, basada principalment en
l’aplicació de les mesures del Programa
de Desenvolupament Rural
(PDR), per tal de modernitzar les
estructures agràries, rejovenir la
població activa agrària i afavorir
el relleu generacional, millorar el
nivell de formació, fomentar les
activitats econòmiques complementàries
i aconseguir l’equilibri
territorial de Catalunya, que es bàsic
per a la vertebració del país.
En aquest sentit, cada cop sembla
més evident la importància de
Gran Via de les Corts Catalanes, 635, 4t. 08010 Barcelona Tel.: 934 871 616 Fax: 934 873 423
icca.eif@gencat.net www.icca.es
les activitats econòmiques alternatives,
generadores de noves
fonts de rendes en el món rural,
mitjançant l’aprofitament dels
recursos disponibles de tot tipus
a nivell local i amb actuacions derivades
d’una estratègia territorial
de desenvolupament.
Amb aquesta finalitat de desenvolupament
rural, Catalunya disposa
de més eines impulsades pel
DARP: els programes Leader Plus
i Proder. El primer pretén posar
en marxa una dinàmica territorial
destinada a trobar noves solucions
de desenvolupament en el món
rural, mentre que el segon fa referència
a la promoció i la gestió
de programes innovadors orientats
a aquest desenvolupament.
L’execució d’aquests programes
tindrà sens dubte uns efectes molt
positius a gran part del territori
català i contribuirà notablement
al desenvolupament rural de Catalunya.
Revista_ing_agricoles_8.indd 12 11/8/04 11:24:31

REUNIÓ AMB EL CONSELLER ANTONI SIURANA
Amb el canvi de govern, la Junta del
Col·legi ha incrementat les reunions amb
els consellers i direccions generals, a la fi de
presentar el nostre Col·legi, la Fundació, i el
treball dels col·legiats, en benefici del país i
del progrés tecnològic dels nostres pagesos
i ramaders.
Amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca, Antoni Siurana, s’ha mantingut
una reunió a Lleida, en la que es va parlar
d’investigació agrària, dels companys funcionaris
i la seva situació, de les evolucions
dels preus agraris i ramaders, dels tècnics
de les ADV, de les dejeccions ramaderes, i
dels contactes que es tenen amb el conseller
de Medi Ambient. Molt important va
ser el temps dedicat a la presentació del
Congrés de Prevenció de Riscos Laborals
en Agricultura i en la Indústria Agroalimen-
tària, que els dies 11 i 12 de novembre es
farà a Lleida. A la vegada, se li va donar
l’enhorabona per haver nomenat director
general al company Salvador Puig.
El conseller va manifestar el seu desig de
col·laboració amb el Col·legi, i el seu suport
al Congrés que es farà a Lleida i que ja hem
esmentat.
Antoni Siurana, Joan S. Minguet, Xavier Serra, Santi Llurba i David Coll.
LA JUNTA AMB EL CONSELLER JOAQUÍM NADAL
Amb el conseller de Política Territorial
i Obres Públiques, Joaquim Nadal, es va
celebrar una reunió a la seu del Departament,
en la que es van tractar diversos
temes. Primerament, la Junta del Col·legi
li va presentar el treball de la nostra entitat
i els seus col·legiats. Després es va parlar
del conveni que té el Col·legi amb el seu
Departament. Es van tractar temes de paisatgisme
i de les normes de tècniques de
jardineria, les úniques que s’han elaborat
a tot l’Estat, i que progressivament s’estan
aplicant a nivell de projectes de jardineria
per a la infrastructura de tot el país, i
d’alguns ajuntaments, tema en el que el
conseller es va demostrar molt interessat.
Igualment, es va tocar
el tema dels purins i les
seves possibles solucions.
També es va informar dels
treballs de valoracions que
fan els nostres col·legiats en
el tema de les expropiacions.
El conseller Nadal va dir
que estudiarà la possibilitat
d’impulsar l’aplicació de les
NTJ, a la vegada que comentava
que ja s’aplicava
en l’ajardinament que es
porta a terme a les rotondes
construïdes per la Generalitat.
Josep Mª Poch, Josep Cots, Joaquím Nadal i David Coll
Oferim tots els productes i serveis per a
l’agricultor, fruticultor, jardiner i espais-verds
c/ Girona, 7 • Tels. 972 47 32 32 - 972 47 41 02 - Fax 972 47 40 42 • 17185 VILOBÍ D’ONYAR (Girona)
c/ Sanat Baselisa, s/n - Tel./Fax 972 64 20 49 • 17111 VULPELLAC (Girona)
www.agrosalvi.com • e-mail: agrosalvi@grn.es
Revista_ing_agricoles_8.indd 13 11/8/04 11:24:37
13

14
L'enginyer
tècnic agrícola és
l’enginyer que tracta amb
éssers vius. També és l’enginyer
que ens proveeix d’aliments, des
de la producció animal i vegetal
fins al processament i l’elaboració
finals, i és la nostra professió que
històricament ha vetllat, i l’enginyer
el que avui vetlla pel paisatge de les
nostres contrades. L’abast de l’acció
de l’enginyer tècnic agrícola és molt
ampli, però sobretot és important.
La nostra societat exigeix a les
administracions competents que els
casos de crisi alimentària que s’han
donat en els darrers anys a Europa
i arreu del món no es repeteixin, en
el benentès que la seguretat total no
existeix, i que per tant, es demana la
minimització, dins d’uns paràmetres
lògics i racionals, del risc de crisi alimentària.
L’administració per la seva
banda legisla, exigeix, confia i per
tant delega en totes aquelles branques
tècniques responsables perquè
facin, de la totalitat del procés de
producció alimentària, quelcom segur
i fiable. És en aquest sentit i per
aquesta exigència social de regulació,
de control, de garantia i certificació
de qualitat que han aparegut conceptes
nous com la traçabilitat, i s’ha
creat l’Agència Europea per a la Seguretat
Alimentària. No només això, en
aquesta mateixa direcció progressen
les entitats de certificació agroalimentària
(ITACA, Applus, etc.)
Reptes de futur
La seguretat alimentària en general,
la traçabilitat particularment com
a mesura obligatòria que entra en
vigor el 2005, el benestar animal,
L'enginyer tècnic agrícola
en la nostra societat
Eduard Maluquer i Nogués
Enginyer Tècnic Agrícola
Director de la Fundació d’Enginyeria Agrícola Catalana
els transgènics amb el seu impacte
socio-econòmic a nivell global, la
seguretat i els riscos laborals, les
dejeccions ramaderes, l’ús adequat i
sostenible dels recursos hídrics endògens
de cada regió, el malbaratament
d’aigües residuals regenerades o la
producció agropecuària de qualitat
com a valor de futur són reptes, fites
que hem d’assolir i per a les que hem
de preparar-nos.
L’estudiant perpetu
Tots aquests reptes de futur ens
obliguen a aprendre nous conceptes,
a estudiar sistemàticament. Avui dia la
preparació és una de les claus, un dels
requisits, per a obrir-se camí a nivell
personal, i per a fer de la nostra, una
empresa i una societat més competitives.
La preparació ens permet estar al
capdavant de la ciència, de la tecnologia,
de la defensa i el respecte vers
el medi ambient, aportant a la nostra
societat i al nostre país el benefici del
nostre treball, del nostre esforç, del
nostre enginy i de la nostra capacitat
d’innovació.
L’aprenentatge és
el camí, l’eina, la
formació.
Aprendre a
desenvolupar
Si l’enginyeria
tècnica comporta
estar al capdavant
de la ciència, de
l a t e c n o l o g i a ,
d’adquirir nous
coneixements i
noves tècniques
aplicades, no és gens menys cert que
estudiar i adquirir permanentment
nous coneixements no és suficient per
dur a terme la nostra professió. Cal,
sobretot, aprendre a fer. Cal aprendre
a dur a terme tot allò que hem après i
aplicar els coneixements adquirits amb
un mètode i una sistemàtica, aconseguint
així un benefici per a la nostra
societat i per a nosaltres. L’experiència
també és aprenentatge.
Treballar per a la integració
La preocupació per la integració
dels col·lectius d’immigrants culturalment
i econòmicament més
desfavorits, han dut a plantejar-se a
la demarcació territorial de Tortosa,
l’organització de cursos de formació
bàsica destinada als diferents
col·lectius d’immigrants, homes i dones,
per formar-los en el coneixement
de la nostra llengua, cultura i tradicions
i, al mateix temps, capacitar-los
professionalment i tècnicament, a les
pràctiques i tècniques de conreus,
maneig de bestiar i d’altres deman-
L’enginyer agrícola assessora en el procés productiu, el processament
i l’elaboració final dels aliments.
Revista_ing_agricoles_8.indd 14 11/8/04 11:24:39

dants de mà d’obra més qualificada
i més ben valorada a les comarques
de les Terres de l’Ebre.
La Fundació de l’Enginyeria
Agrícola Catalana
Per tot això, ja fa un parell d’anys
que des del Col·legi d’Enginyers
Tècnics Agrícoles de Catalunya, i
des de la consciència de la demanda
social de professionals sòlidament
preparats per a les qüestions
més candents, per als nous reptes,
es va impulsar la creació de la
Fundació de l’Enginyeria Agrícola
Catalana, l’objectiu fundacional
de la qual és el perfeccionament
dels col·legiats així com el seu reciclatge,
de forma no exclusiva ni
limitativa.
E
l TERMCAT, Centre de Terminologia
(www.termcat.net) és l’organisme
de coordinació de les activitats terminològiques
en llengua catalana i té per
finalitat la promoció, l’elaboració i la difusió
de recursos terminològics, la normalització
dels neologismes catalans i la prestació de
serveis d’assessorament per facilitar l’ús de la
llengua en els àmbits científics, tècnics i socioeconòmics.
Creat el 1985, és un consorci
integrat per la Generalitat de Catalunya,
l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per
a la Normalització Lingüística, i actualment
es regeix pel Decret 217/1997, de 30 de
juliol.
Fa uns anys el TERMCAT creà el
CERCATERM, un servei multilingüe de
consultes terminològiques en línia (www.
termcat.net/cercaterm). Amb el mòdul de
resposta automàtica es poden resoldre els
dubtes sobre terminologia dels diversos
àmbits d’especialitat. A la resposta del cercador
es presenta una llista amb un màxim
de 200 registres que compleixen la con-
Des de la Fundació estem treballant
per a l’homologació de
cursos de Producció Integrada i
per a la inclusió en el Registre
d’Entitats Formadores de Manipuladors
d’Aliments, tornant a endegar
l’equip formatiu i ampliant-lo arreu
de Catalunya. També treballem per
a organitzar cursos per a l’obtenció
del Carnet DDD, d’Aplicadors de
Fitosanitaris, sobre el que hi haurà
una reforma de la normativa ben
aviat, i per a que les Normes Tecnològiques
de Jardineria i Paisatgisme
i la seva Comissió, que enguany ja
fa dotze anys que treballen, esdevinguin
un referent. Recolzant a
les Comissions que posen en marxa
jornades i cursos, com la Comissió
d’Indústries de la demarcació de
Barcelona, per exemple. Treballarem
a consciència per a aconseguir
que el II Congrés de Prevenció de
Riscos Laborals en el Sector Agroalimentari
a nivell estatal que es
realitzarà a Lleida el proper mes de
novembre sigui tot un èxit.
A més, des de la Fundació es pretén
dedicar esforços per a millorar la
percepció social dels sectors agropecuari
i alimentari com un tot, com un
sector productiu necessari i, sobretot,
competitiu. Promoure el sector com
allò que, al capdavall, ja és: un dels
sectors productius més importants i
de major volum de Catalunya.
És des del desig, de la voluntat i
de la necessitat que impulsem aquest
projecte amb uns objectius clars,
concrets i amplis.
El Cercaterm, una valuosa eina
telemàtica de consulta terminològica
Xavier Argimon
Enginyer Tècnic Agrícola - Comissió de les Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme - NTJ
dició de la consulta a qualsevol camp del
registre, ordenats alfabèticament pel terme
català, seguits de l’àrea temàtica. Per a
cada entrada hi sol haver la corresponent
definició en català, sovint amb sinònims
complementaris i equivalències en altres
idiomes. Hi ha força entrades de jardineria
degudes al conveni de col·laboració signat
el 2001 entre el TERMCAT i el Col·legi Oficial
Amb el cercador tindrem un llistat de 200
registres, ordenats alfabèticament, pel terme
català (curs d’Informàtica al Centre de Formació
i Estudis Agrorurals)
d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya i
ara amb la Fundació de l’Enginyeria Agrícola
Catalana. Aquest diccionari virtual incorpora
o modifica els continguts a partir del con-
sens obtingut en els glossaris de cada una
de les Normes Tecnològiques de Jardineria
i Paisatgisme (NTJ) que es van publicant.
Altres àrees temàtiques que ens pertoquen
són “Agricultura, Ramaderia i Pesca”,
“Alimentació i Gastronomia”, “Botànica”,
“Ciències de la Terra”, “Construcció”, “Medi
Ambient” i “Veterinària”.
Una altra eina creada pel TERMCAT és
la Neoloteca (www.termcat.net/neoloteca),
un diccionari en línia de termes normalitzats
on consten tots els neologismes tècnics i
científics normalitzats en català pel Consell
Supervisor del TERMCAT, publicats periòdicament
al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya. El servei en línia conté més de
5.300 neologismes normalitzats, consultables
alfabèticament a partir del català, el
castellà, l’anglès, el francès, l’italià, l’alemany
o del nom científic, i també temàticament,
cada un d’ells amb la corresponent definició
i les equivalències en altres llengües.
S’actualitza periòdicament i té un apartat
específic per a les últimes incorporacions.
Revista_ing_agricoles_8.indd 15 11/8/04 11:24:41
15

16
Entrevista amb l'hble. Conseller de
Medi Ambient, Salvador Milà
El conseller de Medi Ambient, Salvador Milà
P/ Vostè coneix molt bé el sector
agrari, què n’opina de l’actuació
dels enginyers tècnics agrícoles
i dels perits agrícoles en el món
rural català?
R/ El món rural català seria probablement
ben diferent de com el
coneixem avui si no s’hagués
creat, aviat farà cent anys,
l’Escola Superior d’Agricultura
de la Diputació, una de les
més encertades i transcendents
iniciatives del qui havia d’ésser
el primer President de la Mancomunitat,
Prat de la Riba. Des
d’aleshores el camp català s’ha
beneficiat del treball de les generacions
de professionals formats
en aquella institució, a la qual
s’ha sumat darrerament l’Escola
de Lleida, la de Girona i la de
Tarragona, en tot allò que fa
referència a investigació, disseny
i gestió, tant de les explotacions
agrícoles i ramaderes com de les
indústries agràries i agroalimentàries.
El resultat és a la vista:
el sector primari, secularment
ancorat en la cultura de la subsistència,
s’ha transformat en un
REDACCIÓ
sector competitiu capaç de posar
al mercat productes exportables
de reconeguda qualitat; penso
en els sectors vinícola i oleícola,
en la vedella de Girona o en la
floricultura del Maresme, per
exemple. Aquest canvi no hauria
estat possible, en bona part,
sense la col·laboració de professionals
altament qualificats, al
costat d’una pagesia responsable
i que estima la seva feina.
La tasca diària realitzada pels
col·lectius d’enginyers agrícoles
en el món rural català resulta
clau pel desenvolupament
sostenible de l’agricultura i la
ramaderia a Catalunya, ja que
l’assessorament tècnic que presten
aquests col·lectius és un
suport molt important pel món
rural, i en especial en les eines
utilitzades fins aquest moment
com és la possibilitat
d’aplicació de bones pràctiques
per part del sector, així com
en la realització de tots aquells
plans i projectes per regular una
adequada aplicació i gestió dels
residus ramaders.
En el futur penso que haurà de
continuar aquest treball, sobretot
per a poder desenvolupar
els reptes que entre tots tenim
plantejats per solventar el nous
problemes, com –entre d’altres-
el de les dejeccions ramaderes,
quan la seva gestió no és del
tot correcte.
P/ La concentració de la producció
porcina en determinades comarques
ocasiona certs problemes en
el tema dels purins, com pensa
actuar el Departament per solu-
cionar aquesta problemàtica?
R/ Tot i les actuacions iniciades en
els darrers anys, cal dissenyar una
estratègia planificada d’ordenació
del sector des del punt de vista
de la sostenibilitat, que tingui
en compte tots els aspectes
del problema i que integri tots
els agents implicats en aquest
tema.
Actualment ja hem encetat unes
línies de treball conjuntes amb el
Departament d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca que considerem
aspectes estratègics per a resoldre
el tema, com ara afavorir
les tecnologies de minimització
d’impactes aplicables als residus
ramaders, prioritzar la fertilització
orgànica davant la fertilització
química, caldrà acompanyar
un Pla d’ordenació del sector
porcí. La imminent publicació
del Decret que revisarà i ampliarà
el mapa de zones vulnerables,
establirà mecanismes de recerca
per la recuperació d’aqüífers
contaminats i marcarà la càrrega
màxima d’activitat ramadera en
zones sensibles.
Del resultes d’aquest treball, en
algunes zones hi haurà la necessitat
de considerar la distribució
de la cabana ramadera d’una
forma més sostenible, i per tant,
segurament ens trobarem amb
implicacions que comportin una
certa desconcentració de les explotacions.
Aquesta qüestió així com el plantejament
general cal veure’l conjuntament
amb tots els sectors i
acordar-lo entre tots, comptant
amb l’inestimable assessorament
dels enginyers tècnics.
Revista_ing_agricoles_8.indd 16 24/8/04 08:09:14

P/ Es culpabilitza molt al ramader
de ser contaminador de les aigües
subterrànies del nostre país. Quan
es diu “granja” la gent ja pensa en
contaminació. Com explicar que
això no és solament un problema
dels ramaders, ja que en temes de
purins i altres hi ha més sectors
implicats?
R/ És cert que, darrerament, l’opinió
pública culpabilitza les granges
del problema de la contaminació
de les aigües subterrànies i
és també veritat que el sector
ramader, especialment el porcí,
té una gran responsabilitat en la
correcta gestió dels excedents de
purins. Aquest judici de valor, no
obstant, és desproporcionat si no
es té present que la contaminació
per nitrats de les aigües subterrànies
està associada als processos
de fertilització del terreny
en les explotacions agràries. Les
granges fan una mala gestió dels
seus purins quan els apliquen en
excès a superfícies de terreny,
però també es contaminen les aigües
subterrànies quan es fa una
agricultura intensiva que ultrafertilitza
els terrenys amb adobs
químics En tots dos casos el
nitrogen, el nitrat contaminant,
arriba a l’aigua subterrània.
En el nostre país existeix una
hiperproducció de nitrats no
solament orgànics sinó també
químics. Per donar solució a
aquest problema, tal i com he
comentat abans, el Departament
de Medi Ambient i Habitatge i el
Departament d’Agricultura Ramaderia
i Pesca estem treballant
conjuntament en la realització
d’un programa de fertilització
del sòl que estableixi les pautes
per fer un ús dels nitrats que
no afecti negativament el medi.
Així mateix, i pel que fa a la
gestió dels purins, actualment
ja existeix un Codi de Bones
Pràctiques Agràries tot i que cal
més conscienciació per part del
agricultors i ramaders per la seva
aplicació
P/ La construcció de depuradores
d’alta tecnologia és la solució
adequada?
R/ Si i no. La construcció de depuradores
específiques pel tractament
dels purins és una manera
de reduir l’excedent de residu
que es genera a les granges.
L’obligació de construir aquestes
depuradores no existeix per a
totes les granges sinó solament
per les grans, o bé per les zones
de gran concentració d’activitats
petites o mitjanes, així com les
que fan una producció gairebé
industrialitzada, que alhora son
les que produeixen més nitrats.
Amb el tractament d’aquests nitrats
en depuradores ja tindríem
la quantitat de nitrats orgànics
estrictament necessari per la
fertilització dels camps, enlloc
de tenir-ne un excés.
P/ Esteu treballant en un pla estratègic
del sector forestal, quines
seran les línies d’actuació més
prioritàries?
R/ El pla preveurà actuacions emmarcades
en 5 grans programes.
El primer destinat a la preservació
de l’espai forestal, la prevenció
de riscos, la regeneració
d’àrees afectades per incendis i a
potenciar la capacitat de fixació
de carboni, per contribuir a la
lluita contra el canvi climàtic i
ajudar al compliment dels objectius
del protocol de Kyoto, amb
el que també es podran obtenir
ajuts complementaris
per la bona
gestió forestal.
En un segon programa
proposarem
mesures per millorar
les funcions
productives dels
nostres terrenys
forestals incloenthi
no només els
productes fustaners
sinó també a
d’altres productes
com el suro, les pastures i l’ús
energètic, aprofitant la biomasa
–no aprofitable en producció de
mobiliari- per a les plantes tèrmiques
i elèctriques
En un tercer programa proposarem
la conservació de la diversitat
biològica i les funcions
protectores dels espais forestals.
També dedicarem dos programes
a la millora de les condicions
socio-laborals dels treballadors
forestals i l’ús social
del bosc i finalment actuacions
d’acompanyament com poden
ser la recerca, la formació i la
contribució dels boscos al desenvolupament
rural i la planificació
territorial.
P/ Hi ha una gran sensibilitat pels
temes de medi ambient, pels programes
de sostenibilitat. Buscant
models dels països nòrdics, és possible
una acció integrada de diversos
departaments per aconseguir
un món rural amb un alt grau de
modernitat, sostenibilitat, i amb
un mínim de contaminació?
R/ És cert que augmenta de manera
significativa el grau de
sensibilització de tots els sectors
econòmics i socials en els temes
ambientals i especialment en els
criteris d’aplicació de polítiques
de desenvolupament sostenible.
Una acció integrada entre departaments
per tal d’aconseguir
que el món rural assoleixi un
índex de modernitat i sosteni-
La pervivència del nostre camp es pot aconseguir en termes de
qualitat ambiental i dels seus productes.
Revista_ing_agricoles_8.indd 17 11/8/04 11:24:47
17

18
bilitat, mitjançant la minimització dels impactes
és del tot indispensable, i així ho té en compte el
nou programa mediambiental de l’actual Govern,
que reforça els mecanismes de transversalitat i
cooperació entre departaments i administracions,
i impulsa les activitats i usos amb valor ecològic,
sense oblidar que –per tal que això sigui possible-
cal un model territorial ordenat, en que es preservin
de l’especulació els espais lliures i en especial els
d’alt valor agrícola o forestal.
P/ Com es pot assegurar la pervivència del sector agroforestal
i ramader?
R/ Aprofito la vostra publicació per fer una crida a tots
els professionals del món agrari, forestal i ramader,
tant els pagesos com els tècnics i perits agrícoles
, per tal que s’avinguin a col.laborar en portar endavant
els aspectes d’ambientalització, conservació
i recuperació dels espais lliures del país, els seus
conreus, els boscos, les pastures, els espais fluvials
i els espais d’interès natural (PEIN’s i PN). Que no
hi vegin en aquestes polítiques una limitació, una
càrrega pel seu desenvolupament, sinó al contrari,
que s’hi apliquin seriosament, com una forma de
contribuir a la pervivència del sector econòmic
agro-forestal i ramader, el que sols es pot aconseguir
en termes de qualitat ambiental i qualitat dels
productes. Per això poden comptar amb el meu
Departament i amb la meva persona, en tant que
Conseller, com un col.laborador, que alhora accepta
suggeriments i crítiques, i que –en tot cas- sempre
està disposat a donar explicacions.
Revista_ing_agricoles_8.indd 18 11/8/04 11:25:03

Revista_ing_agricoles_8.indd 19 11/8/04 11:25:11

20
Dimiteix la comissió executiva de Munitec
L a informació que es vol donar
als mutualistes està basada en
documents i cartes que la Comissió Executiva
ha tramés a la Junta Directiva i als
membres de l’Assemblea de 2on. Grau
constituïda pels Delegats de la Mútua
en els 25 Col·legis d’Espanya i per tant
s’han redactat en castellà i així es transcriuran.
La Comissió Executiva de MUNITEC
formada pel Secretari Executiu Maurici
de Sivatte i Algueró i els mutualistes
catalans, Joan Olivé Miquel, Joan Guilera
Soler, Lluís Costa Ran, Miquel Ángel
Ros i Baraldés i Josep Mª Fé Clavell han
presentat la seva dimissió irrevocable i
inaplazable a la Junta Directiva en la reunió
del dia 9 de juliol de 2004. Aquesta
Comissió Executiva és la que ha realitzat
la gestió de MUNITEC des de la fundació
en 1974, durant 30 anys, sense contraprestació
econòmica.
La Junta Directiva actualment està
formada: com a President de MUNITEC
el President del Col·legi del “Centro” i
Delegat de la Mútua en aquest Col·legi,
elegit en l’Assemblea del mes de juny del
passat any. Com a Secretari, elegit en
l’Assemblea d’aquest any, el Delegat en el
Col·legi de “Sta. Cruz de Tenerife”. Com
a Vicesecretari el Delegat en el Col·legi
d’Astúries”, que ocupa el càrrec des de
l’Assemblea de l’any 2003. Com a vocal
representant del “Consejo General” està
complint el segon mandat el President
del “Consejo General”. El Vice-president
era Joan Olivé Miquel que també ha presentat
la seva dimissió.
Després de recordar-vos els components
dels òrgans socials de la nostra Mútua,
a continuació es transcriu literalment
la mencionada documentació.
Maurici de Sivatte Algueró
Ex-Secretari Executiu de la Comissió Executiva de MUNITEC
Enginyer Tècnic Agrícola
INFORME DE LA COMISSIÓ EXECUTI-
VA ALS DELEGATS DE MUNITEC – Abril
2004
Para tratar la adaptación de los Estatutos
de la mutualidad a las últimas normativas
legales, se ha considerado conveniente
enviar a los Delegados la misma
documentación que ha tenido la Junta
Directiva para poder tomar la mejor decisión
para la mutualidad y los mutualistas.
Reunió Junta Directiva 2 abril 2004 a
Madrid
El Secretario Ejecutivo llevó a la reunión
de Junta Directiva celebrada el día 2 de
Abril de 2004, al tratar de la preparación
de la Asamblea y confección de su Orden
del Día, el tema de la mencionada adaptación
de los Estatutos a la “Llei 10/2003
de la Generalitat de Catalunya” de la que
dependemos administrativamente desde
el año 1983. Por Real Decreto de la
Presidencia del Gobierno fue traspasada
a la Autonomía Catalana y a la que durante
20 años se ha estado entregando
anualmente la documentación estadístico-contable
que la Ley nos obliga y con
la que la Generalitat de Catalunya controla
su funcionamiento. Además de eso, en
su Registro se inscriben las variaciones de
los miembros de la Junta Directiva, de la
Comisión de Control, Auditores Externos,
etc.
Al iniciar dicho tema, un miembro de
la Junta Directiva conocedor del asunto,
el cual no había comentado con ningún
miembro de la Comisión Ejecutiva,
puso en duda la bondad de la actuación
de ésta, argumentando que dicha adaptación
se hubiese tenido que hacer respecto
a la normativa Estatal, cuyo plazo
para hacerlo había finalizado el día 17 de
Febrero de 2004, cuya opción no se ha-
bía puesto en conocimiento de la Junta
Directiva.
El Secretario Ejecutivo explicó que
hace más de 20 años que dependemos
orgánica y pacíficamente de la
Generalitat, sin que la Dirección General
de Seguros del Ministerio de Economía
haya reclamado el control de nuestra
Mutua y que en consecuencia debemos
permanecer con la misma política de relación
con las autoridades administrativas.
Habiendo asistido a dos jornadas sobre la
adaptación, una organizada en Madrid,
por el Ministerio de Economía y Hacienda
y otra en Barcelona, por la “Conselleria de
Economia i Finances” no se había podido
llegar a conclusiones definitivas sobre el
tema, ya que, a los artículos de las dos
normativas que hacían referencia al sometimiento,
se habían presentado recursos
ante el Tribunal Constitucional por las
dos Administraciones.
A mayor abundamiento, el 6 de
Noviembre de 1992, se realizó una modificación
de Estatutos de MUNITEC para
su inscripción en el Registro Mercantil,
la cual se basaba en la Ley 19/1989 de
25 de Junio, de reforma parcial y adaptación
de la legislación mercantil a la
Directiva de la Comunidad Económica
Europea en materia de Sociedades que,
en su disposición transitoria séptima, establece
la obligación de las Mutualidades
de Previsión Social de inscribirse en el
Registro Mercantil de la capital de provincia
en donde radique su domicilio social.
Para lo cual entre otros documentos
fue preciso acompañar certificación de la
Direcció General de la Seguretat Social,
del “Departament de Treball” del que, en
aquel momento, dependían administrativamente
las Mutuas de previsión social de
Catalunya, acreditativo de la inscripción
Revista_ing_agricoles_8.indd 20 11/8/04 11:25:12

de MUNITEC en el Registro Oficial de
Entidades de Previsión Social Voluntaria
de Catalunya con el número 0034, de la
vigencia de los cargos y de la dotación
del Fondo Mutual.
Ante estos hechos y tras realizar las
consultas a la Generalitat, la Comisión
Ejecutiva no tuvo ninguna duda en que la
adaptación de los Estatutos debía realizarse
a la Ley 10/2003 de la Generalitat de
Catalunya, antes de 1º de Julio de 2004.
A pesar de ello la Junta Directiva en
sesión del 2 de Abril de 2004, acordó que
la Comisión Ejecutiva encargase la elaboración
de un informe jurídico sobre a qué
Ley debíamos adaptar nuestros estatutos.
Dicho informe se encargó al Director de
la Asesoría Jurídica de la Federació de
Mutualitats de Catalunya quien, sin coste
alguno ya que MUNITEC es socio, redactó
el informe, que se adjunta como nº: 1, en
el que claramente dictamina que en este
momento debemos adaptarnos, tanto a
la Ley Catalana como al R.D. 1430/2002
del Estado. Por lo que respecta a este último
en todo aquello que sea aplicable, so
pena de ser sancionados.
En la misma reunión de Junta
Directiva, el Vicesecretario se ofreció para
solicitar al decano de los catedráticos de
Asturias que realizara un informe jurídico
en el que se comparase la bondad de las
dos leyes para los mutualistas y la Mutua.
Al cabo de unos días el Presidente de
MUNITEC telefónicamente comunicó al
Secretario Ejecutivo, que el mencionado
catedrático de Asturias no había accedido
a la solicitud y en consecuencia encargó
al Secretario Ejecutivo que buscase un
especialista que lo realizase. Así lo hizo,
escogiendo, por su singular conocimiento
técnico, al asesor mutual de MUNITEC,
el cual sin coste adicional a los honorarios
que como asesor le corresponden, presentó
un estudio comparativo de las dos
leyes. Dicho informe es el nº: 2.
Reunió Junta Directiva 30 abril 2004 a
Madrid
Enviados dichos documentos a
los miembros de la Junta Directiva, el
Presidente convoca una reunión de Junta
Directiva en Madrid para el viernes día 30
de Abril por la mañana. A dicha reunión,
por razón de su trabajo profesional, no puede
asistir el Vicepresidente de MUNITEC y
Delegado de Catalunya. De los miembros
de la Comisión Ejecutiva, lógicamente, solo
pudo asistir el Secretario Ejecutivo.
En esta reunión del día 30 de Abril, a
pesar de que se reconoce que los informes
presentados cumplían lo solicitado
en la anterior reunión de Junta Directiva
de forma clara y concisa, a propuesta de
un miembro de la Junta Directiva, se votó
encargar un tercer informe a un gabinete
de abogados independiente que hiciese
un estudio comparativo de las dos normas
que dictaminase la que más favorecía
a los mutualistas. El Presidente, en
este momento, ofrece los servicios del
gabinete Uria & Menéndez de Madrid
con el cual ya había hablado y que había
aceptado realizar el informe con un coste
de 3.000 a 4.000 €.
Dicho último informe que se os adjunta
como nº: 3, aunque no se ha ajustado
únicamente a la propuesta de la
Junta Directiva, si afirma que, así como el
Reglamento Estatal (pág. 13) no contiene
una sanción específica en relación con la
falta de adaptación de Estatutos, la Ley
Catalana sanciona con nulidad de los artículos
que se opongan a lo dispuesto por
esta Ley y no puede descartarse que, en el
ámbito competencial catalán, la falta de
adaptación sea sancionada con la pérdida
del carácter de mutualidad.
Además de los tres informes, se adjunta
fotocopia del escrito en el que el
Ministerio de Trabajo, el 2 de Septiembre
de 1975, aprueba los Estatutos y Reglamentos
de MUNITEC.
También se adjunta fotocopia del R.D.
2432/1983 de la Presidencia del gobierno
en el que se efectúa el traspaso a la
Generalitat de Catalunya de 421 mutualidades
no integradas en el sistema de la
Seguridad Social.
Finalmente se adjunta el borrador de
propuesta de adaptación de Estatutos a la
Ley 10/2003.
CONCLUSIONES:
A la vista de lo expuesto, la Comisión
Ejecutiva opina que:
1º) No es el momento de entrar en
discusión sobre si debemos depender
de la Generalitat o del Gobierno Central,
entre otros motivos porque “la opción
entre someterse a la catalana o a
la estatal no es un derecho potestativo
de las mutualidades”(informe de Uría &
Menéndez, página 21,párrafo 2). Dicho
tema puede estudiarse, si la Asamblea lo
desea, al día siguiente de la celebración de
la misma, si bien debe tenerse en cuenta
que sería inadecuado, inoportuno y subjetivo
tomar cualquier decisión con anterioridad
a que el Tribunal Constitucional
resuelva los recursos presentados por los
Gobiernos Central y Autonómico a los artículos
que tratan del sometimiento.
2º) El tema a tratar en la Asamblea
Extraordinaria en este momento, es la
adaptación a la Ley Catalana, antes de final
de Junio de 2004, según se desprende
de todos los informes requeridos. De no
hacerse así, podríamos ser sancionados,
incluso, con la pérdida del carácter de
mutualidad.
3º) De no aprobarse el día 18 de Junio
la adaptación a la Ley Catalana, el día 19
de Junio MUNITEC iniciaría una situación
de ilegalidad en la que entraríamos, plenamente,
el día 30 de dicho mes. Esta
circunstancia, que no se ha producido en
los treinta años de existencia de nuestra
mutua, obligaría a esta Comisión Ejecutiva
a pensar que no tiene el respaldo y la
confianza de la Asamblea, al tiempo que
se censura su actuación negativamente,
ya que de la observación y lectura de los
informes aportados se desprende nuestro
criterio, que se refleja en la opción arriba
expresada.
El dilatado trabajo desempañado a
favor de los mutualistas y de la consolidación
y engrandecimiento de MUNITEC
que siempre se ha desarrollado dentro
del marco legal, colisionaría con esta
nueva situación, lo que nos impediría seguir
prestando nuestra colaboración en
un marco de incertidumbres e ilegalidad,
Revista_ing_agricoles_8.indd 21 11/8/04 11:25:13
21

22
por lo que tomaríamos la decisión irrevocable
de cesar en nuestras funciones.
Junio de 2004
La Comisión Ejecutiva, compuesta
por: Lluís Costa Ran, Josep Mª Fé Clavell,
Joan Guilera Soler, Joan Olivé Miquel,
Miquel Ángel Ros i Baraldés, Maurici de
Sivatte Algueró
Assemblea, 18 juny 2004, a Barcelona
En l’Assemblea realitzada el 18 de
juny de 2004 a Barcelona, es va aprovar
l’adaptació dels Estatuts a la Llei Catalana.
Malgrat això l’Assemblea va aprovar també
la formació d’una Comissió d’Estudi,
que abans de cap d’any dictamini sobre
la conveniència de sotmetre a MUNITEC
a la jurisdicció Catalana o Estatal.
Donades les desagradables circumstàncies
i els plantejaments inadmissi-
Carta de Lluis Costa a Maurici de Sivatte. 21-6-2004
bles vessats en les Assembles contra la
Comissió Executiva aquesta va presentar
la seva dimissió en els documents que
cronològicament es transcriuen a continuació:
“COMUNICADO DE LA COMISIÓN EJE-
CUTIVA DE MUNITEC DIRIGIDO A LA
JUNTA DIRECTIVA Y A LOS MIEMBROS
DE LA ASAMBLEA GENERAL DE 2º GRA-
DO DE MUNITEC.
El motivo del presente escrito es poner
en vuestro conocimiento la dimisión
de la Comisión Ejecutiva y las causas que
le han llevado a tomarla.
La actuación por activa o por pasiva
de la mayoría de los Delegados asistentes
a las Asambleas Generales celebradas el
18 de Junio de 2004, han demostrado claramente,
contra lo que indicaban algunos
miembros de la Junta Directiva, que no
desean que la actual Comisión Ejecutiva
continúe llevando
la gestión de
MUNITEC.
Consecuen-
temente la Comisión
Ejecutiva
ante la pérdida
de la necesaria
confi anza de la
Junta Directiva
y de la Asamblea
de 2º Grado
presenta su dimisión
de forma
irrevocable, con
la conciencia plenamentetranquila
por entender
que ha cumplido
sobradamente
las tareas encomendadas.
Por otra parte
Joan Olivé i Miquel
miembro de
la Junta Directiva
con el cargo de
Vicepresidente
de MUNITEC, ha
solicitado que se comunique que dimitirá
irrevocablemente de la Vicepresidencia,
en el momento que la Comisión Ejecutiva
cese en sus funciones.
En este momento la Comisión Ejecutiva
estaba realizando las acciones pertinentes
para inscribir en el Registro Mercantil y en
la Direcció General de Política Financera i
Assegurances los acuerdos tomados por
dichas Asambleas Generales, referentes a
la adecuación de los Estatutos, presentación
de balances, memoria, presupuesto
y gestión realizada durante el ejercicio del
2003. Asimismo se estaba llevando con
toda normalidad la gestión día a día de
los siniestros, altas, negociación de pólizas,
etc.
Finalmente unas concreciones:
1º) Para conseguir que la Comisión
Ejecutiva tomase la decisión de cesar en
sus funciones, no era necesario que en las
Asambleas se hiciera una pública exhibición
de menosprecio hacia su labor, sólo
era necesario que se le comunicara la decisión
de prescindir de ella.
Los miembros de la Comisión Ejecutiva
tras 30 años de servicio a MUNITEC no
teníamos otra fi nalidad que la de seguir
trabajando mientras nuestros métodos
fuesen útiles aceptados y reconocidos.
2º) Contra los distintos pareceres que
en todo colectivo afl oran, nada tenemos
que decir ni objetar puesto que es lícito,
sano y conveniente la diversidad de criterios.
3º) En relación a la dependencia administrativa
de nuestra entidad tampoco
tenemos nada que objetar; por el contrario
estamos como siempre por el absoluto
respeto a la Ley, una vez resueltos por el
Tribunal Constitucional los recursos actualmente
en trámite. En este sentido hay
que resaltar que en el momento de su
fundación el año 1975, MUNITEC quedó
adscrita al Ministerio de Trabajo durante
8 años, hasta que el año 1983, de ofi cio,
fue transferida por Real Decreto, junto con
otras 421 mutuas de previsión social, a la
Generalitat de Catalunya, de quien ha dependido
durante estos 21 años, habiendo
recibido incluso subvenciones, y de quien
Revista_ing_agricoles_8.indd 22 11/8/04 11:25:19

Carta de Joan Olivé al president de Munitec
José Luís Aguado.
7-7-2004
continua dependiendo,
según la
opinión de juristas
especialistas,
hasta la sentencia
del Tribunal
Constitucional.
4º) La Comisión
Ejecutiva de
MUNITEC ha sido
el instrumento
de gestión y apoyo
al Secretario
Ejecutivo a lo largo
de los 30 años de
su historia. Todos
sus cargos son
gratuitos y disponen
de voz pero
no de voto.
5º) MUNITEC
fundada en 1975
ha pasado por diversas
vicisitudes
pero hoy podemos
afi rmar que
es una entidad
sólida y solvente
que ejerce como
un instrumento
válido de protección social de nuestros
colegiados y sirve, además, como instrumento
fi nanciero y de ayuda a nuestras
organizaciones colegiales.
6º) MUNITEC inició su andadura con
un préstamo de un millón de pesetas
concedido por el Consejo General, que
fue devuelto en su integridad al cabo de
un año.
Esta Comisión Ejecutiva se enorgullece
de que durante su gestión todos
los indicadores de la salud y vitalidad
de MUNITEC hayan crecido ininterrumpidamente
hasta alcanzar la protección
de casi 13.000 mutualistas, habiéndose
pagado más de 6.000 siniestros con un
montante total de más de 3.800.000 €,
disponiendo de unas provisiones técnicas
acumuladas de 1.228.581 €.
LA COMISIÓN EJECUTIVA:
Josep Mª Fé Clavell, Joan Guilera Soler,
Joan Olivé Miquel, Miquel Àngel Ros i
Baraldés, Mauricio de Sivatte
Barcelona, 9 de Julio de 2004
NOTA: Malgrat la dimissió de la Comissió
Executiva de MUNITEC, vull aclarir-vos dues
coses. La primera és que Joan Olivé continua
essent el delegat de la Mútua a Catalunya.
Una segona qüestió és que la Comissió
Executiva que ha dimitit s’ofereix i es posa a
disposició de qualsevol mutualista que vulgui
sol·licitar una major informació.
Revista_ing_agricoles_8.indd 23 11/8/04 11:25:22
23

24
Entrevista amb David Coll i Batllori,
president del Col·legi Oficial d'Enginyers
Técnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya
David Coll, president del Col·legi i de la Fundació
Enginyeria Agrícola Catalana
D
avid Coll va ser reelegit president
del Col·legi el proppassat 18 de
març. Durant els darrers 9 anys
ha exercit la presidència, i des d’en
fa quatre és vice-president primer,
del Consejo General de Colegios de
Ingenieros Técnicos Agrícolas y Péritos
Agrícolas del Estat. És viticultor
i conseller delegat de l’empresa de
genètica porcina UPB.
P/ Quin va ser el programa que vas
presentar a l’hora de les eleccions
com a president del Col·legi?
R/ Un programa de continuïtat en el
que reafirmava les pròpies línies en
què hem treballat, i consolidava
algunes de les que hem emprès
més recentment. A grans trets, els
objectius prioritaris del meu programa
són: la continuació de les
tasques d’informatització i coordinació
de les demarcacions i serveis
centrals, dinamitzar la Fundació de
l’Enginyeria Catalana i la pàgina
web, fomentar la col·laboració del
Col·legi amb les administracions
locals i autonòmiques. També aprofundir
en les tasques de formació
en temes de riscos laborals i en
Joan Gamundi Vilà
Enginyer Tècnic Agrícola
Periodista
certificacions de qualitat, ajudant
al Consejo en la seva aposta de
creació d’una empresa de certificació,
així com en el seu treball
en el tema de l’harmonització de
l’ensenyament superior agrari a
Europa. Igualment, reformar o
modificar els estatuts i el reglament
interior en coses concretes, i per
últim, fomentar la participació dels
col·legiats en les activitats tècniques
i socials que realitzen les demarcacions
i el propi Col·legi.
P/ Com veus aquesta nova reelecció?
R/ El Col·legi es fa gran. Fins ara he
tingut l’honor i l’orgull de ser president,
però quan finalitzin aquests
propers quatre anys de mandat,
a mi m’agradaria no tornar-me a
presentar a la reelecció. Necessitem
molts companys i companyes
per incorporar-se a les juntes de
les demarcacions, aportant noves
idees i joventut. Entre tots hem de
treballar pel bé del Col·legi i, a la
vegada, algun, o alguna, col·legiat
o col·legiada podria presentar, a les
properes eleccions, la seva candidatura
a la presidència.
P/ Aquesta incorporació de col·legiats
a les Juntes potenciaria les demarcacions
i al propi Col·legi…
R/ Sí. És evident que tots els membres
de les diverses juntes, estem
treballant per potenciar al màxim
el treball de l’enginyer tècnic agrícola
i del perit agrícola. Les tasques
tradicionals en que treballen
s’han incrementat amb unes més
novedoses, com són les de medi
ambient, jardineria, paissatgistme
i qualitat alimentària. Actuem així
en àmbits molt més amplis. Avui
en dia, Ajuntaments, consells comarcals,
diputacions, administració
i entitats privades, a l’hora de treballar
en accions sobre el territori
han de comptar amb nosaltres i
incorporar-nos als equips multidisciplinaris
que porten a terme
aquestes actuacions.
Quan a un company, o companya,
un ramader li demana un projecte,
com pugui ser la construcció d’una
granja, també li demana la resolució
dels problemes ambientals que
pot comportar, i el seu ajardinament.
L’actuació sobre un territori no és
tema d’un sol col·lectiu, si més no,
ho és de tot l’equip multidisciplinari
que he esmentat, i en el que
s’integren també tècnics d’altres titulacions,
com poden ser arquitectes,
biòlegs, enginyers industrials,
veterinaris o agrònoms.
P/ L’elaboració de les Normes Tècniques
de Jardineria requereix la collaboració
d’altres titulats…
R/ L’equip d’enginyers tècnics agrícoles
de les NTJ, a l’hora de planificar-ne
una nova gaudeix de la
col·laboració de geòlegs, ecòlegs,
jardiners i gardens professionals,
forestals, entre d’altres. Les
NTJ són úniques en tot l’estat, i
s’estan aplicant en molts projectes
d’infrastructures territorials del país.
Al nou conseller de Política Territorial
i Obres Públiques, Joaquim Nadal,
li vàrem explicar aquest tema,
Revista_ing_agricoles_8.indd 24 11/8/04 11:25:24

així com el conveni que tenim amb
el seu Departament per l’aplicació
de les NTJ en les diferents obres
públiques que faci l’administració
autonòmica. El propi conseller ens
va dir que estudiaria i impulsaria
l’aplicació d’aquestes Normes
Tècniques de Jardineria, en el que
pertoca a les infrastructures que
porta a terme la Generalitat.
P/ Una altra possibilitat de treball dels
E.T.A. és la de prevenció dels riscos
laborals al camp i a les indústries
agroalimentàries
R/ La Fundació, les demarcacions, i el
Consejo General, han promogut
cursos i màsters sobre la prevenció
dels riscos laborals. Actualment, a
Catalunya, 150 col·legiats han fet
aquest màster i treballen en aquest
tema. A nivell de tot el sector ramader,
agrari i d’agroindústries,
hi ha molts treballadors, i massa
accidents, sobretot les volcades de
tractors, que són ben conegudes.
N’hi ha molts que desconeixem,
però la conscienciació social és
cada vegada més alta, i la demanda
de formació i d’adaptació a la llei,
és un nou nínxol de feina per als
col·legiats.
P/ Aquest fet ha influït per l’organització,
a Lleida, del 2 on Congrés Estatal
de Prevenció de Riscos Laborals en
el Sector Agroalimentari
R/ Són diversos els factors que han
influït, un d’ells és aquesta sinistralitat.
El Congrés de Lleida, que es
fa els dies 11 i 12 de novembre,
ha estat promogut pel Consejo
General, el Col·legi de Catalunya,
i la Fundació Enginyeria Agrícola
Catalana, hi treballa molt especialment
la Demarcació del Col·legi
a Lleida. Con és lògic, hi hauran
debats, presentació de ponències i
comunicacions, i una gran afluència
d’enginyers tècnics agrícoles i perits
agrícoles de tot l’Estat, així com
de pagesos, ramaders i empresaris
agroalimentaris, que els interessi
aquesta qüestió.
Jo faig una crida a la participació.
Als baixos del Palau del Vidre, de
la Fira de Lleida hi haurà diversos
stands, amb sistemes interactius
David Coll en una reunió de la Junta del Col·legi junt a Joan S. Minguet,
Joan Targa, Maurici de Sivatte entre altres
que possibilitaran que el visitant
pugui veure in situ els equips i les
mesures de prevenció, per tal de
preveure accidents. Per exemple,
dels tractors, de les tasques al
camp, com la poda i la recol·lecció,
de com evitar possibles problemes
de columna, del tractament sense
riscos dels productes fitosanitaris,
del maneig de la maquinària, entre
molts altres.
El Congrés és obert a tothom, i pretenem
que la Fira de Lleida pugui
incorporar aquesta nova temàtica
dins els seus salons anuals.
P/ Amb quines finalitats el Col·legi va
crear la Fundació Enginyeria Agrícola?
R/ Per promoure tasques de formació
i coordinar les que es fan en cada
Demarcació Territorial, que també
actua com a Fundació. Dins la Fundació
s’inclou el treball de les NTJ,
i aspectes divulgatius, com pot ser
aquesta revista, o la pròpia pàgina
web. Cada curs que es promou té
una base documental, on hi consten
temaris, professors, horaris, etc.
Aquesta informació generada la
pot utilitzar qualsevol demarcació
que no ha estat promotora del
curs, però que està interessada en
realitzar-lo.
Pel que fa a la pàgina web recent-
ment renovada, té una personalitat
pròpia i uns objectius importants.
La inversió més important que ha
fet el Col·legi, després dels pisos
on hi ha les seus, ha estat la informatització.
És un procés llarg i costós
en despeses econòmiques. La
gestió econòmica, la prestació de
serveis, la web, la interactivitat del
col·legiat amb la pàgina, són reptes
que les juntes de les demarcacions
i la seu del Col·legi de Catalunya
havíem d’afrontar. La pròpia web
té un link que dóna entrada a altres
serveis, com poden ser el Consejo
General, l’agroprevenció, el DARP,
RuralCat, entre d’altres.
P/ Parlant del Consejo General, acaba
de crear una empresa de certificació
agroalimentària, anomenada ITA-
CA…
R/ Sí, l’empresa està acreditada a
nivell d’ENAC, i permetrà que els
col·legiats de tot l’Estat que tracten
aquest tema, o bé que s’estiguin
formant, puguin realitzar les tasques
de certificació agroalimentària
que li sol·liciti el sector privat, o
la pròpia administració. Aquesta
empresa pot ampliar els llocs de
treball que tenen els enginyers
tècnics agrícoles. Els consumidors
exigeixen tenir la màxima confiança
en els aliments que es troben
Revista_ing_agricoles_8.indd 25 11/8/04 11:25:26
25

26
al mercat, això exigeix garanties de
qualitat i de traçabilitat.
El Consejo ha promogut, pels dies
30 de setembre i 1 d’octubre, a
Santander, el 1 er Congrés Estatal
de Qualitat Alimentària i Producció
Agroalimentària, que serà força
interessant i formatiu per a tots els
qui vulguem assistir-hi.
P/ Com a vice-president primer del
Consejo General, quines altres actuacions
d’aquest organisme ens
podries destacar?
R/ També ha finalitzat la seva informatització,
ha promogut màsters
de prevenció de riscos laborals en
l’agricultura. Gairebé 700 companys
de l’Estat ja han fet aquest
màster. Igualment, s’han promogut
cursos de geotècnia, dels quals
aquí, a Catalunya, se n’han fet
a Lleida, Barcelona i Girona. La
nostra Fundació i el Consejo estan
preparant un màster de Jardineria
i Paissatgisme.
P/ I pel que respecta la unificació de
carreres d’enginyeria tècnica i superior…
R/ El Consejo ha actualitzat una base
de dades que representa l’estudi
més important sobre els ensenyaments
agraris d’arreu del món, i
molt especialment d’Europa.
Amb dades a la mà, es demostren
totes les ensenyances agràries, i
les seves tendències, que hi ha a
Europa, de forma argumentada, no
partidista, ni corporativa. En base a
aquestes dades, el Consejo ha dissenyat
models de les 3 enginyeries
agrícoles, que es podrien adaptar
al model europeu. Una, la primera,
és la de producció agrària, una
segona, la de desenvolupament
rural, jardineria i paissatgisme, i
una tercera referida a la indústria
agroalimentària i la tecnologia dels
aliments. Serien les tres branques
dels estudis de l’enginyeria agrària.
Carrera que hauria de ser de 4
anys, i després es podrien fer els
estudis de post grau i els màsters.
L’espai europeu d’educació superior
vol harmonitzar les dues carreres,
superior i enginyeria tècnica, en
una sola, i cada Estat està debatent
aquesta qüestió. El president del
Consejo, Angel García Fogeda, que
té una gran preparació en aquest
tema, fa les gestions pertinents
davant el Ministeri per que les nostres
propostes i raonaments siguin
adoptats a l’hora de dissenyar els
futurs plans d’estudi, d’acord amb
els models presentats.
P/ La part positiva és que, a nivell
d’administració comunitària, als
enginyers tècnics ens han classificat
dins el Grup A
R/ A partir de finals de març, els ETA
tenen accés als graus més elevats
de la Funció Pública Europea, que
equivalen al Grup A. En el nostre
cas, els requisits que es demanen
són els d’un nivell d’educació corresponent
a estudis universitaris
complerts, acreditats per un títol i
una experiència professional adequada
d’un any, com a mínim. La
duració normal de l’ensenyança
universitària ha de tenir un mínim
de 3 anys.
Jo desitjo que a nivell del nostre
país i de l’Estat, el Grau A per als
nostres col·legiats sigui reconegut
per totes les administracions.
P/ Quin és el futur del nostre collectiu?
R/ Molt bo. Per una part, cal pensar
que les classificacions de les carreres
superior i tècnica s’unificaran.
D’altra banda, estem molt preparats
per actuar a nivell de territori. Tenim
prestigi, que ens dóna aquesta
part humanística i sensible, amb la
qual ens comuniquem amb el sector
professional agrari i agroindustrial.
Ens sabem fer entendre d’una
forma amistosa amb el sector, que
fa actuacions per convenciment,
ja que la transferència de coneixements
és l’adequada. La societat
en general ha de tenir confiança i
donar suport a la gent del camp i
als seus tècnics professionals. Avui,
aquesta societat gaudeix d’unes
produccions, d’un assentament
territorial de la població rural, d’uns
paisatges i d’una conservació dels
espais rurals, que cal preservar.
La gent que treballa al món rural,
incloent als tècnics, han de tenir
uns ingressos econòmics dignes per
continuar aquestes tasques. Si al
món rural no el tenen en compte,
no se li dóna suport, o se’l recrimina
que cobrin subvencions, o millor
dit, compensacions, es despoblarà
el territori i només hi quedaran
uns funcionaris que treballarien de
dilluns a divendres. Vull recordar
que hi ha forces sectors del nostre
camp que no cobren subvencions.
Ara, als pagesos i ramaders encara
se’ls exigirà més treball i mitjans
per tal de mantenir el medi natural,
la qual cosa està molt bé, sempre
que la societat sigui responsable i
es mentalitzi de que el nostre país
sense un món rural fort, no mantindrà
les seves estructures productives,
mediambientals i, per tant, de tot un
equilibri territorial amb assentament
de la població agrària, com el que es
té fins ara. És tot un repte aconseguir
que la gent del món rural no se’n
vagi a les ciutats, desertitzant les
zones agrícoles, ramaderes i silvícoles
del nostre país.
Revista_ing_agricoles_8.indd 26 11/8/04 11:25:28

ENESA INFORMA
El 28 de noviembre de 2003, el Consejo
de Ministros aprobó el Plan de
Seguros Agrarios para el ejercicio
2004, que ha sido publicado por
Resolución de la Subsecretaría del
Ministerio de Agricultura, Pesca y
Alimentación de 4 de diciembre de
2003 (B.O.E. de 26 de diciembre)
En el Plan se establecen las directrices
de la política de seguros agrarios,
para el presente año. En el mismo sé
incluyen 83 líneas de seguros
que se desglosan en seguros agrícolas
(de daños, rendimientos e integrales),
pecuarios, forestales (incendios
forestales en suelos agrícolas) y
se mantiene un seguro experimental
de ingresos en patata, línea incluida
en el plan anterior.
Entre las novedades del Plan, además
de incorporar por primera vez
al Sistema de Seguros Agrarios una
línea específi ca para el sector forestal,
se incluyen seguros de explotación
para el Ganado Aviar de carne
y de Cereza en Cáceres y Seguros
Específi cos de daños para la planta
ornamental y la apicultura.
Por otra parte, el Plan contempla
la revisión y perfeccionamiento de
líneas de seguros ya incluidas en
Planes anteriores haciendo una especial
referencia a los seguros de
uva de vinifi cación y almendro.
PUBLIREPORTATGE
PLAN DE SEGUROS AGRARIOS DEL 2004
Otras actuaciones a desarrollar en el
ejercicio 2004 se refi eren a la elaboración
de la Norma General de Seguros
Pecuarios y la revisión de la de Frutales
y principales Hortalizas y el inicio
de estudios relacionados con nuevas
garantías en los seguros pecuarios, las
producciones ecológicas y enfermedades
no controlables por el agricultor
en los cultivos hortícolas.
“ENESA TIENE UN PRESUPUESTO DE 210,35
MILLONES DE EUROS PARA HACER FRENTE A LAS
SUBVENCIONES DEL COSTE DE LAS POLIZAS”
Para hacer frente a la subvención el
coste de las pólizas de estos seguros,
el Ministerio de Agricultura, Pesca y
Alimentación dispone, a través de
Enesa, de un presupuesto de 210,35
millones de euros, lo que supone
un incremento con respecto al ejercicio
anterior de un 9,3 por ciento.
“EL PLAN INCLUYE 83
LÍNEAS DE SEGUROS“
El Plan establece los criterios para la
aplicación de subvenciones al pago
de las primas, subvenciones que
pueden alcanzar hasta el 48% del
coste neto del seguro.
Otros aspectos contemplados en
el Plan mentienen las líneas básicas
de ejercicios anteriores debiendo
destacarse, en todo caso,
que la Administración General
del Estado no concederá ayudas
o benefi cios de carácter extraordinario
para paliar las consecuencias
de los daños ocasionados por
los riesgos contemplados en el
Plan sobre las porducciones asegurables
El agricultor o ganadero
interesado en los seguros agrarios
puede solicitar más información
a la ENTIDAD ESTATAL DE SEGU-
ROS AGRARIOS C/ Miguel Angel
23-5ª planta 28010 MADRID
con teléfono: 913081030, fax:
913085446 y correo electrónico:
seguro.agrario@mapya.es y a través
de la página página web www.mapya.es.
Y sobretodo a su Tomador del Seguro
o a su Mediador, ya que éstos
se encuentran más próximos
y le pueden aclarar cuantas dudas
se le planteen antes de realizar
la póliza y posteriormente
asesorarle en caso de siniestro.
Revista_ing_agricoles_8.indd 27 11/8/04 11:25:30
27

28
He parlat ja en aquestes pàgines
de la importància de conèixer
els costs de utilització de la maquinària
agrícola y de la utilitat que pel pagès
té el poder comparar el seu nivell de
despeses amb el dels seus veïns o el
d’altres explotacions similars, o per
jutjar de l’encert en l’elecció d’aquestes
màquines per les quals ha pagat molts
diners. I abans de tornar a pagar molts
diners, per una màquina nova, quan
convingui, cal poder estudiar si hi
hauria alternatives més econòmiques,
particularment si no sortiria més a
compte encarregar la feina a una
empresa especialitzada.
Fins ara, d’ ”empreses especialitzades”
no n’hi havia gaires. Ara se’n
comencen a trobar i, a mesura que
existeixi més demanda, n’hi haurà més.
Amb les recol·lectores de cereals això ja
és un fet irreversible. Estem convençuts
que amb moltes altres màquines anirà
venint.
Fa poques setmanes en un curset
sobre màquines adobadores pels
concessionaris d’una de les grans
marques del sector, VICON, discutíem
del preu de les màquines, considerable,
i sobretot de la part de “sobrepreu” que
corresponia al complex equipament
electrònic que porta la majoria
d’aquestes màquines. És evident que
per una finca “normal” no sembla
massa lògic adquirir una màquina
adobadora de 20 000 euros amb un
equipament electrònic opcional que
en pot arribar a costar 10 000 més.
Independentment del preu, en un dia
de treball podem adobar més de 100
ha, i quantes finques les tenen?
El cost de la mecanització
Carles Bernat Juanós
Enginyer Tècnic Agrícola
Membre d’Agropres
ANÀLISIS DE XIFRES
Inicialment, un primer raonament
ràpid, i potser una mica barroer, ens
feia dir que per aquest milió i mig de
pessetes (aproximadament els 10 000
euros) només calia comptar amb un
milió i mig de quilos d’adob escampat i
això representaria, només!, una pesseta
per quilo. Que pot semblar no rés, però
un milió i mig, ja és quelcom. Analitzem
les xifres amb una mica més de calma,
i comparem, sobre tot, el preu de la
maquinària necessària per l’aplicació
amb el preu de l’adob aplicat. Un quilo
d’adob podem considerar que val al
voltant de les 30 pessetes. Per tant, i
sempre aproximadament, la pesseta
per quilo dels sistemes de control, més
les dues pessetes corresponents a la
màquina, representarien, només, un
10%, del cost de l’adob.
Habitualment llegeixes en articles
“no vull entrar en polèmiques... “...
Jo sí, que voldria entrar en polèmica,
que algun company que treballi en
el sector, o algun que porti una finca,
em portés la contrària i manifestés el
desacord amb els meus arguments.
Això voldria dir, d’entrada, que algú
hauria llegit l’article i estaria disposat a
aportar alguns arguments dels que jo no
disposo, i potser a ajudar-me a plantejar
el problema d’una manera diferent. A
veure si és veritat.
Vist l’estat de manteniment de
moltes màquines adobadores en ús,
moltes prou velles, i vist també la manera
habitual en que una gran majoria dels
nostres agricultors empren l’operació,
podríem afirmar que l’estalvi en adob
que podria representar fer les coses
simplement bé, amb una d’aquestes
màquines noves, i a punt, pagaria al
cost de la màquina.
Això pot semblar exagerat però
si pensem que molt poques de les
màquines emprades actualment
porten dispositius per l’adobat de les
vores, que pràcticament ningú fa les
proves prèvies de cabal, ni tant sols
en començar la campanya, que molt
rarament es marquen les passades a la
distancia preestablerta, no és exagerat
pensar en un possible 10% d’estalvi.
No hem parlat del cost del tractor.
D’acord. Però amb el sistema, diguemne
“actual”, també s’utilitza el tractor.
I si bé aquestes màquines noves
exigeixen un tractor una mica més
potent, sobretot amb més pes a l’eix
de davant, i certament més car, també
és cert que la capacitat de treball de les
màquines noves és més alta (tenint en
Cal fer nous plantejaments en el camp de la
mecanització agrària Recol·lectora d’olives
Revista_ing_agricoles_8.indd 28 11/8/04 11:25:33

compte només la possible amplada de
treball), i per tant el cost per hectàrea
ha d’ésser gairebé igual.
L’únic inconvenient sembla ser,
doncs, aquell milió i mig de quilos
d’adob escampat. Quantes finques
gasten aquesta quantitat en cinc anys.
La resposta és obvia: certament molt
poques. Però podem plantejar una nova
pregunta. Per què cal pensar en “una”
finca? Cal fer una feina, i fer-la ben feta.
Si podem disposar d’una màquina,
preparada, precisa, eficaç, que ens
Les cooperatives i les empreses especialitzades
hauran de tenir una important missió en el futur
de la mecanització al nostre camp. Cooperativa
de Gandesa
Carrer del Moli, 1
17462 BORDILS (Girona)
adobi la nostra finca, i la del veí, i les
d’uns quants veïns més, i ens fa la feina
més ben feta i possiblement a un cost
inferior, quin problema hi ha?
LA MAQUINÀRIA EN COMÚ
Particularment en el cas d’una
operació, com l’adobat, en la que “no ve
de dos dies”. Tornem a trobar arguments
clars per cercar noves formes d’utilització
de la maquinària, en comú. Aquesta
és una feina que creiem que moltes
cooperatives podrien oferir als seus socis:
l’adob posat al camp, en condicions,
amb la màxima garantia. Al mateix preu
a que ens surt avui, ja crec que valdria la
pena, però gairebé amb tota seguretat
ens podria sortir més barat.
En el cas concret de l’adobat, a més,
amb la precisió de treball tenim un valor
afegit considerable. Quan apliquem
les quantitats correctes, uniformement
distribuïdes per tota la parcel·la, disminuïm
molt el risc de contaminació. Aquest factor,
aquí i avui, en parlem força però encara no
el comptem. En diversos països de la UE,
i fatalment arribarà a casa nostra, ja estan
fent controls prou rígids de les aplicacions
d’adob, i sancionant amb severitat
aquells que no ho fan prou acuradament.
Especialment amb el nitrogen però de
manera general amb tot l’adobat.
Per tant, repetim, comença a ser hora
de que els nostres pagesos coneguin
els seus costs reals d’utilització de les
màquines , i els costs globals de les
E-mail: vivers@paraire.com http://www.paraire.com
operacions, per poder comparar amb
alternatives diferents, com podrien ser
les de les cooperatives esmentades o
les d’empreses de serveis.
És evident també que som
conscients que, d’alguna manera,
estem plantejant una contradicció: per
una banda diem que els tractors de les
explotacions fan poques hores a l’any,
que per això triguem molt a amortitzarlos,
i que per tant tenim un parc envellit,
i, en canvi, per l’altra banda prediquem
la utilització de maquinària en comú
que en molts casos ens disminuirà les
hores d’utilització del nostre tractor. És
cert que hi ha una clara contradicció.
Però també ens sembla prou
evident que l’enfocament general del
tema cal tornar a considerar-lo. El
procés de mecanització va tenir lloc,
en unes determinades condicions i
circumstàncies, i hem d’admetre que va
ser prou eficaç per què ens ha dut a la
situació actual de la producció agrícola,
en general, que no podem pas titllar
de dolenta. Aquestes condicions, però,
i aquestes circumstàncies, en els darrers
anys han variat considerablement. Ara, a
més, tenim molta més informació de com
s’han fet i com han evolucionat les coses
en altres llocs. Estic convençut de que cal
fer nous plantejaments en un camp, el de
la mecanització agrària, que per una part
és ja absolutament imprescindible, i que,
per altra part, representa una part molt
important, la més important en molts
casos, de les despeses de producció.
Tel.. 34 972 49 00 26
Fax: 34 972 49 05 76
Revista_ing_agricoles_8.indd 29 11/8/04 11:25:35
29

30
La Junta del Col·legi visita al conseller Antoni Siurana,
que donarà el màxim suport al Congrés
Els dies 11 i 12 de novembre portaran
a Lleida el més important fòrum de
trobada i debat sobre la seguretat i salut
dels treballadors dels sectors agraris i de
les indústries agroalimentàries. Tot això
en el II Congrés Nacional de Prevenció de
Riscos Laborals, que organitza el Consejo
General de Colegios Oficiales de Ingenie-
Els membres de la Junta de Catalunya
visitant al president de la Diputació de Lleida,
Isidre Gavin, que també col·laborarà en el
Congrés.
II Congrés Nacional de P
El Congrés
ros Técnicos Agrícolas de España,
la Fundación Ingenieria y Desarrollo
Agrario, IDEE, en col·laboració amb
el Col·legi Oficial d’ETA de Catalunya
i, molt especialment, de la Demarcació
de Lleida. En aquest Congrés
hi assistiran professionals relacionats
amb la seguretat i salut dels treballadors
dels sector agroalimentaris,
agents socials i institucions. Cal remarcar
que s’espera la presència de
molts companys enginyers agrícoles
que treballen, o volen treballar, en
aquests temes.
OBJECTIUS GENERALS
La implantació i desenvolupament
d’una cultura preventiva. També trobar
els sistemes de col·laboració, assessorament,
suport tècnic al sector en matèria
preventiva. Igualment, potenciar i difondre
les activitats de formació per al desenvolupament
professional de l’enginyeria
tècnica agrícola. Així mateix, són objectius
Ponències i els debats al palau de vidre
El dia 11 de novembre, a 2/4 de
10 del matí, s’inaugura el Congrés a
càrrec del conseller d’Agricultura i els
presidents del Consejo, Àngel Garcia-
Fogeda, i del Col·legi, David Coll, entre
d’altres. A les 10 s’obrirà la primera
ponència sobre la prevenció de riscos
laborals en l’agricultura de la Unió
Europea. A les 11 es parlarà del nou
marc normatiu de la Llei de Prevenció
de Riscos Laborals i altres modificacions.
A ¼ d’1 es debatran les polítiques
preventives d’execució de les administracions
públiques a Catalunya. A
¼ de 2 es donarà un avanç de l’estudi
enquesta nacional vers les condicions
de treball en l’agricultura i la ramade-
el desenvolupar la cultura preventiva mitjançant
propostes completes, col·laborar
amb les administracions públiques i agents
socials en el disseny i gestió de campanyes
divulgatives, potenciar la pàgina web
http://www.agroprevencio.com www.
agroprevencio.com, com un punt de trobada
de tots els interessats en el tema. I,
per últim, constituir un fons documental
disponible per a tots els col·legiats.
SESSIONS TEMÀTIQUES
El Congrés s’estructura en ponències,
taules rodones, comunicacions tècniques
lliure orals, presentació de cartells i stands.
Hi haurà la participació de tècnics, mútues,
fabricants d’equips professionals de protecció,
administració, sindicats i empresaris. Les
comunicacions tècniques lliures seran seleccionades
pel Comitè Tècnic-Científic. En el
sector agroalimentari, per més informació a
la Fira de Lleida, també es pot visitar la web
del II Congrés:
http://www.agroprevencio.com.
ria a l’Estat. Per la tarda, a partir de 2/4 de
5, taula rodona sobre “Solucions als tractors
sense estructures de protecció”.
Al segon dia, a partir de les 9, es parla
de la investigació en prevenció per a
l’agricultura i la ramaderia. A les 10, “Els
serveis de prevenció mancumenats”. A les
¼ de 12, “Vigilància de la salut en el medi
rural. A ¼ d’1, “L’emigració en el sector
agroalimentari: especial tractament”. A ¼
de 2, “La cultura de la prevenció en el sector
agroalimentari: plans de divulgació”. I
per la tarda, a 2/4 de 5, una taula rodona
sobre la seguretat i la salut de la dona del
camp i en la indústria agroalimentària. A les
19 hores hi haurà l’acte de cloenda.
Revista_ing_agricoles_8.indd 30 11/8/04 11:25:40

Prevenció de Riscos Laborals
Portes obertes a agricultors, ramaders i a professionals del sector
El Congrés es fa a Lleida els dies 11, 12 de
Novembre
Presentació del Congrés a Lleida, David Coll,
Angel Garcia-Fogeda, i Joan S. Minguet
EXPOSICIONS
Complementat aquest Congrés, als
baixos del Palau de Vidre hi haurà una fira
amb 40 stands d’administracions públiques,
mútues i empreses, serveis de prevenció, entitats
públiques i privades, i associacions.
EXHIBICIONS D’EQUIPS
Principalment de protecció i maquinària
sectorial, molt especialment fruitera,
forestal, ramadera, cultius generals,
indústries càrnies, espais confinats, plaguicides
i jardineria. Aquestes demostracions
es faran els dies 11 i 12, a partir de
les 18 hores.
ALTRES DEMOSTRACIONS
Hi haurà uns escenaris muntats a
l’efecte i de forma simultània, els dies 11
i 12, a les 11, a les 14 hores, i a 2/4 de
6 de la tarda. Principalment, es faran demostracions
de treballs en espatllera amb
tractors: Poda en altura, amb plataforma,
Utilització de motoserres, Exhibició
d’equips de protecció individual, i Equips
i maquinària en indústries càrnies.
Presentació del Congrés
El president del Consejo General,
Angel Garcia-Fogeda, el del Col·legi
de Catalunya, David Coll, i el de
la Demarcació de Lleida, Joan S.
Minguet, a l’hora de presentar el
Congrés a Lleida, van destacar que,
per les seves característiques, els actes
tindran una forta repercussió en el futur
del treball del sector agroalimentari
en matèria de prevenció. S’espera
una alta participació de tècnics de tot
l’Estat, especialment de Catalunya, i
encara molt més a les demostracions i
exhibicions d’equips, que són obertes
La Junta del Col·legi es reuneix amb l’alcalde de
Lleida, Sr. Àngel Ros.
El Congrés té un Comitè organitzador,
presidit per Angel García-Fogeda,
i pel president executiu David Coll i
Batllori. Una Comissió Executiva on hi
ha en Joan Salvador Minguet, i Carme
Parellón. Una Comissió Institucional on
s’integren els presidents dels diversos
col·legis d’Espanya. I un Comitè Tècnic
Científic. Rep la col·laboració de la majoria
d’instituts de seguretat i salut de les
diverses comunitats autònomes, així com
de la Generalitat de Catalunya.
a tothom. Es calcula que a Lleida s’hi aplegaran
més de 10.000 persones, entre congressistes
i visitants.
La sol·licitud per assistir-hi la podeu fer
a Fundación IDEA, c/ Núñez Morgado, 3
– 2on B, 28036 Madrid, tel: 91 3232828,
o bé a la Demarcació de Lleida, tel: 973
243239. El preu d’inscripció pels col·legiats,
estudiants i alumnes, és de 116 €. Dóna dret
a l’assistència, documentació, presentació
de comunicacions, certificat d’assistència,
esmorzar, vi de cloenda, assistència al concert,
i visita a esglésies romàniques.
Revista_ing_agricoles_8.indd 31 11/8/04 11:25:46
31

32
L’encoixinament: estratègies per a la
optimització de l’ús de l’aigua i per al
control de males herbes
INTRODUCCIÓ
E ls arbres i les plantes en general
creen el seu propi encoixinat
orgànic natural tots els anys mitjançant la
caiguda de fulles, branques, flors i fruits.
Encoixinat amb restes de poda triturades
L’encoixinament aporta beneficis
relacionats amb la optimització de l’ús
de l’aigua, el control de males herbes, la
protecció de la capa superficial d’arrels
i sòl, la millora de les característiques
del sòl, la millora d’aspectes estètics, el
control de l’erosió i la millora d’aspectes
relacionats amb el medi ambient.
Els beneficis pràctics de l’aplicació
correcta dels encoixinats orgànics els
fan una de les pràctiques culturals més
econòmiques i beneficioses conegudes
per a augmentar la salut i el vigor de les
plantes als nostres espais verds; tot i que,
els encoixinats orgànics necessiten una
aportació i un manteniment periòdic per
a conservar les seves funcionalitats.
La cada vegada més utilitzada operació
de l’encoixinament és un bon exemple de
l’evident relació i comunió entre la natura
i la jardineria i el paisatgisme, i també
de la creixent implicació del sector i,
també de la població envers les qüestions
mediambientals.
Xavier Argimon de Vilardaga – Joaquim Bosch Bosch
Enginyers Tècnics Agrícoles
Fundació de l’Enginyeria Agrícola Catalana - Comissió de Jardineria i Paisatgisme
A Catalunya el 2002 es van produir
3.713 milions de tones de residus
municipals dels quals un 40% en pes són
residus orgànics. Queda encara una tasca
molt important per reutilitzar i retornar
aquestes restes orgàniques degudament
processades al sòl com un recurs molt
valuós.
L’enginyer tècnic agrícola es veu
molt implicat en aquesta tasca positiva,
bé sigui perquè la natura, el paisatge i
els ésser vius sempre han estat en el seu
àmbit d’actuació professional, bé sigui
induït per la seva creixent conscienciació
de la incidència de les seves actuacions,
bé sigui a través de l’obligatorietat de
compliment d’una normativa.
Un cop més i seguint amb la
inquietud habitual de la Comissió de les
NTJ de donar resposta a les demandes
i expectatives del sector, hem publicat
l’NTJ 05A: ENCOIXINATS.
NTJ 05A: ENCOIXINATS
La Norma Tecnològica NTJ
05A: ENCOIXINATS de la família de
SUBMINISTRAMENT DE SÒLS I PRODUC-
TES NUTRIENTS és vàlida per a la producció,
comercialització, subministrament,
aplicació i manteniment d’encoixinats per
a ús en jardineria i paisatgisme i s’aplica als
productes i a les barreges dels productes
orgànics i inorgànics utilitzats com a
encoixinat en sòls
naturals o artificials.
Especifica
els requisits físics,
químics i biològics
i l’envasat,
l’eti-quetatge, la documentació i el
subministrament de productes utilitzats
com a encoixinats als espais verds, molts
dels quals han hagut d’haver estat tractats
per procediments de higienització o de
compostatge.
Aquesta nova NTJ també incorpora uns
annexos on es presenta una relació dels
avantatges i inconvenients més destacats
per a cada un dels materials utilitzats en els
encoixinaments dels espais verds i també
un altre on es detallen les característiques
i els aspectes pràctics d’alguns materials
utilitzats en els encoixinaments dels espais
verds.
Els encoixinats poden ser orgànics
d’origen natural, orgànics amb fibres
sintètiques o inorgànics, i poden procedir
de diferents orígens: espais verds, nuclis
urbans, explotacions agrícoles, explotacions
ramaderes, indústries agroalimentàries,
jaciments naturals, explotacions mineres,
construccions, etc.
GLOSSARI
A l’efecte d’aquest article es detalla el
glossari següent:
COMPOSTATGE: Procés d’estabilització
d’un material orgànic mitjançant la
seva transformació microbiològica, principalment
aeròbica, i termòfila, sota condicions
controlades.
HIGIENITZACIÓ: Procés pel qual
els materials orgànics són tractats en
una fase termòfila a temperatures
d’entre 55 i 70 ºC per tal d’eliminar-ne
perceptiblement el nombre de gèrmens
patògens i de propàguls o d’inactivar-los
sense modificar-ne de forma substancial
Revista_ing_agricoles_8.indd 32 11/8/04 11:25:48

la composició i les propietats.
ENCOIXINAT (angl. mulch): Material
orgànic o inorgànic que, estès sobre la
superfície del sòl al voltant d’un arbre, un
arbust o un conjunt de plantes, millora
les condicions del sòl i en facilita un bon
desenvolupament.
ENCOIXINAMENT (angl. mulching):
Operació que consisteix a aplicar
encoixinat.
JAÇ PROTECTOR (angl. mulch):
Producte, generalment orgànic i
compostat, que, estès sobre la superfície
del sòl, protegeix les llavors i gemmes
perdurants i n’afavoreix la germinació.
El jaç protector generalment incorpora
elements nutrients i també ajuda a reduir
les pèrdues d’aigua del sòl per evaporació,
a mantenir uniforme la temperatura del
sòl i a disminuir l’erosió provocada per
l’impacte directe de la pluja.
OBJECTIUS I CARACTERÍSTIQUES
DESITJABLES
Tots els materials emprats com a
encoixinats han d’assolir els tres objectius
principals i preferentment el màxim dels
objectius secundaris o característiques
desitjables descrits en el quadre següent.
Objectius principals
• Optimització de l’ús de l’aigua
• Control de males herbes
• Protecció de la capa superficial
d’arrels i sòl
Objectius secundaris o característiques
desitjables
• Millora de les característiques del
sòl
• Millora d’aspectes estètics
• Control de l’erosió
• Millora d’aspectes relacionats
amb el medi ambient
• Altres característiques pràctiques
desitjables
El grau de compliment d’aquests
objectius i característiques desitjables
no són comuns per a tots els materials
i productes. Cada producte o grup de
productes assoleixen aquests objectius
i característiques desitjades en major o
menor grau.
CLASSIFICACIÓ DELS ENCOIXINATS
Els encoixinats formen part dels
productes afi ns a les terres i substrats que
s’estenen sobre la superfície del sòl.
En alguns casos, un mateix material
original pot comportar un producte
fi nal diferent en funció del procés de
producció utilitzat o, simplement, de la
seva aplicació.
El jaç protector, a diferència de
l’encoixinat, afavoreix la germinació de les
llavors i gemmes perdurants de rizomes,
tubercles i afi ns.
Segons el tipus de material, els
encoixinats es poden classifi car en:
• Encoixinats orgànics d’origen
natural, formats per materials orgànics
d’origen natural, generalment higienitzats
o compostats, com ara fulles, escorces o
palles.
• Encoixinats orgànics amb fi bres
sintètiques, formats per fi bres sintètiques
com ara geoproductes d’enginyeria
d’aquesta naturalesa.
• Encoixinats inorgànics, formats
per àrids solts com ara còdols, graves o
argiles
Segons el procés de producció, els
encoixinats orgànics es poden classifi car
en:
a) Producte higienitzat
b) Producte compostat
A més, l’origen dels components
dels encoixinats és un aspecte
important que cal tenir en compte per
a una correcte traçabilitat del producte
fi nal obtingut.
MATERIALS O INGREDIENTS DELS
ENCOIXINATS
El nombre de materials o ingredients
disponibles per ser utilitzats com a
encoixinats a espais verds és molt divers.
En molts casos, l’opció tècnica més
pràctica passa per utilitzar una barreja
de diferents ingredients, materials i
productes, per aconseguir un producte
fi nal d’encoixinat.
La constant evolució del mercat junt
amb la diversitat de materials d’origen
recomana deixar oberta la llista a altres
possibles materials i productes aptes per
a ser utilitzats amb aquest ús.
Vegeu en el quadre següent una llista
dels materials que s’utilitzen per a produir
encoixinats i jaços protectors.
INGREDIENTS DELS PRODUCTES
ORGÀNICS NATURALS
• Acícules de pi
• Closques de fruits secs i fruits
tropicals
• Composts
• Encenalls de fusta
• Escorça de pi
• Fems compostats
• Fullaraca o virosta
• Geomalla amb fi bres naturals
• Humus vegetal o terra de bosc
• Malla orgànica
• Manta orgànica amb fi bres naturals
• Palla de cereals
• Restes de poda triturades
• Restes de sega o desbrossament
• Serradures
• Torbes rosses fi broses
P R O D U C T E S O R G À N I C S D E
SÍNTESI
• Geoestora de fi bres sintètiques
• Geomalla de fi bres sintètiques
• Geotèxtil
• Manta orgànica amb fi bres sintètiques
INGREDIENTS DELS productes
INORGÀNICS
• Arena
• Argila expandida
• Ceràmica triturada
• Còdols de riu
• Grava
• Grava de marbre
Revista_ing_agricoles_8.indd 33 11/8/04 11:25:50
33

34
• Graveta
• Sauló
• Terra i putzolana volcànica
Els productes orgànics de síntesi
acostumen a ser utilitzats com a jaç
protector en obres de revegetació
de talussos i també en jardineria
conjuntament amb altres ingredients.
TREBALLS D’ENCOIXINAMENT
Els encoixinats es poden aplicar
individualment al peu dels vegetals, a
escocells, jardineres, o en la totalitat
de la superfície, com a alternativa a
les àrees ocupades per gespes i prats,
plantes entapissants o superfícies
pavimentades.
Els treballs d’aplicació d’encoixinats
s’han agrupat segons els aspectes
següents: consideracions prèvies referents
a les plantes, el sòl o substrat i el producte
d’encoixinament; i aspectes d’aplicació
referents a la preparació del sòl, altura
i superfície de la capa d’encoixinat,
protecció del coll de l’arrel i reg.
A continuació es detallen algunes de
les especificacions referides en aquesta
norma per a una correcta aplicació i
manteniment dels encoixinats.
ASPECTES D’APLICACIÓ
És recomanable realitzar una escarda
o un tractament previ amb un herbicida
d’acció no residual o col·locar un geotèxtil
en la preparació del sòl a les àrees que
presentin problemes de males herbes. A
àrees que presentin rebrots d’espècies
no desitjades, rizomes i similars (com per
exemple canyes) caldrà eliminar-los abans
d’incorporar l’encoixinat, o col·locar un
sistema de barrera antiarrels.
La altura d’aplicació dels encoixinats
orgànics naturals sobre sòls drenants és
d’una una capa d’encoixinat de 5-10
cm d’altura (de 5 cm per als encoixinats
de textura fina i de 7,5-10 cm per a
encoixinats de textura gruixuda). Sobre
sòls poc drenants és de 5 cm d’altura
suficient per a donar un control adequat
de les males herbes.
L’àrea d’encoixinat idealment hauria
de cobrir una superfície com més àmplia
millor, superior a l’àrea que delimita la
línia de degoteig de l’arbre o fins i tot més
enllà, cobrint tot el sistema radical. Per
a la plantació d’arbres i arbustos joves,
l’àrea d’encoixinat orgànic es perllongarà
fins a 30 cm més enllà del radi del pa de
terra, tot engrandint-la progressivament
al llarg dels anys.
No posar l’encoixinat en contacte amb
el coll de l’arrel dels troncs i tiges dels arbres
i arbustos. Mantenir l’encoixinat un mínim
de 7,5-15 cm separat dels troncs i tiges dels
arbres i arbustos joves, i un mínim de 20-30
cm separat dels troncs dels més vells.
En l’aplicació d’encoixinats inorgànics
és recomanable l’ús d’un geotèxtil com
a capa filtrant1 o de separació entre el
producte d’encoixinament inorgànic
i el sòl. Aplicar una capa d’encoixinat
inorgànic de 5-12 cm d’altura (de 5-8
cm per als encoixinats de textura fina i
de 8-12 cm per a encoixinats de textura
gruixuda).
ASPECTES DE MANTENIMENT
El manteniment dels encoixinats
respon a la necessitat de conservar o
millorar els objectius per als quals s’ha
aplicat. Els treballs de manteniment
d’encoixinats s’han agrupat segons els
aspectes següents: reposició, rasclada,
neteja del coll de l’arrel, reg i tractaments
fitosanitaris.
La intensitat dels treballs de
manteniment ve determinada pel tipus
d’encoixinat, el pendent, la situació i la
meteorologia.
DESÈ MANUAL PRÀCTIC
Manual Pràctic 10
EL TRASPLANTE DE ÁRBOLES Y
PALMERAS
Data d’edició: 2003
ISBN: 84-95372-87-8
Basat en les normes:
• NTJ 08E: 1994 Trasplantació de
grans exemplars.
• NTJ 08S: 1999 Sustentació artificial
i protecció de l’arbrat.
• NTJ 07Z: 2000 Transport, recepció
i aplegada en viver d’obra.
Aquest any hem editat el desè número
de la col·lecció dels Manuals Pràctics del
sector dels espais verds.
Amb aquesta col·lecció de Manuals
pràctics, basats en les NTJ prèviament
editades, posem a l’abast de tothom una
documentació tècnica i pràctica, amb
il·lustracions, fotografies i un llenguatge
molt clar i entenedor, amb la intenció
de facilitar el treball a encarregats o
capatassos a peu d’obra i de servir com a
material didàctic en centres de formació
i dins de les empreses del sector.
Fundació de l’Enginyeria Agrícola Catalana
Comissió de Jardineria i Paisatgisme
www.ntj-feac.org
Revista_ing_agricoles_8.indd 34 11/8/04 11:25:54

Revista_ing_agricoles_8.indd 35 11/8/04 11:25:58
35

36
L’ordenació del territori i
els enginyers tècnics agrícoles
Dintre de la nostra formació pluridisciplinar,
íntimament lligada
a l’entorn rural, hom troba
a faltar una atenció de les Administracions,
envers als nostres coneixements
tècnics i presència en el territori.
Cal incidir en demanar col·laboració
per tal de crear eines i metodologia per
interpretar la legislació que pensen i
postulen els polítics i administradors,
per tal de poder portar a bon termini
una ordenació que ha de refl ectir el
pensament basat en la protecció del
medi rural com a espai productiu i,
per que no, de lleure. .
Hi ha legislació que parla de vegetals
(pe. art 591 Còdigo Civil: separació
de vegetació entre veïns), de
servituds (llei 22/2001, llei de carreteres,
línies elèctriques, telefòniques,
xarxes d’hidrocarburs, domini públic
hidràulic...), de servituds “indirectes”
Santi Llurba i Fortuny
Enginyer Tècnic Agrícola
(no abocament de fems, purins...
a l’entorn de nuclis urbans, cursos
d’aigua, instal·lacions ramaderes...),
de la construcció en sòl no urbanitzable
(”rústec” Llei d’Urbanisme de Catalunya)),
de l’afectació de l’activitat cinegètica
(separacions a nuclis habitats,
granges, camins, zones d’exclusió, ...),
la llei de Sanitat Vegetal, Codi de Bones
Pràctiques Agràries (eliminació de
restes de poda, fi nques abandonades,
condicions de tractaments fi tosanitaris,
derives de productes fi tosanitaris
en fi nques alienes,...). Les superfícies
de les Unitats Mínimes de Conreu
(haurien de ser econòmicament més
reals, per municipis i conreus), l’accés
motoritzat al medi natural, les mesures
agronòmiques per reduir la contaminació
per nitrats, dels criteris a seguir
per fer valoracions en les expropiacions
(llei de la edifi cació), legislació
d’0rdenació d’explotacions ramaderes
i d’altre legislació urbanística municipal
(amplades de camins, tanques,
separació d’edifi cacions als veïns i a la
vialitat municipal, servituds de mines,
increment de la superfície mínima de
la unitat mínima de conreu..).
Tota aquesta legislació i d’altra que
es pot aplicar al sòl agrícola (pe. contaminació
acústica i lumínica, antenes
de telefonia,...), fora important de revisar
amb criteris tècnics, i , de supervisió
/ informació per tècnics en casos
fl agrants de poca adequació,
Aquests clars exemples , i la voluntat
de posar-hi solucions és un
indicador de la voluntat i l’activitat
dels membres del Col·legi Ofi cial
d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya,
per tal de col·laborar en una
ordenació efi cient i profi tosa del sòl
no urbanitzable.
Revista_ing_agricoles_8.indd 36 11/8/04 11:44:18

CUVÉE REINA MªCRISTINA
Un toc de Chardonnay
en un gran clàsic.
Si és una frivolitat...
sens dubte és la frivolitat
més exquisida.
Revista_ing_agricoles_8.indd 37 11/8/04 11:26:10

38
ACTIVITATS COL·LEGIALS DE LES DEMARCACIONS
FORMACIÓ
FÒRUM 2OO4
La Demarcació ha tramitat la
venda de nombroses entrades per als
col·legiats, que han visitat el Fòrum
amb un important descompte.
PREMIS FINAL DE CARRERA
La Demarcació va atorgar els
premis final de carrera a Mari Carmen
Días López i Montserrat Anet Bové,
pel seu treball “Evaluación de la
influencia de un envase polimérico
(PET) en la calidad de un vino blanco
i tinto”, alumnes de l’Escola Superior
d’Agricultura de Barcelona.
FIRES
Com cada any, la Demarcació va
participar amb un stand a la tradicional
Fira del Ram, a Vic.
DEMARCACIÓ DE BARCELONA
S’han desenvolupat un seguit de cursos i jornades, entre les que destaquen les següents: Màster en gestió
de prevenció de riscos laborals, Curs de tractament i aplicació agrícola de residus orgànics i aigües residuals,
Curs d’introducció al tast de vins, Jornada sobre tast de cerveses, Jornada sobre prevenció de la contaminació
en la indústria làctica, Jornada sobre la PAC, Jornada tècnica vers l’energia en agricultura, Jornada expositiva en
l’adequació de les indústries agràries i alimentàries a la Llei d’Intervenció Integral a l’Administració Ambiental,
Jornada sobre prevenció de la contaminació en l’elaboració de l’oli d’oliva, Curs de geotècnica, i Conferència sobre
el blanc i el negre dels transgènics, a càrrec del company Oriol Comas.
DINAR DE SANT ISIDRE A CARDONA
De dreta a esquerre: Sr. Josep Cots i Reguant
(President de la Demarcació de Barcelona) Im.
Sr. Josep M. Sala i Esteban (Alcalde de Cardona)
Sra. Genoveva Català i Bosch (Secretària General
del Departament de Medi Ambienti Habitatge)
Esposa de l’Alcalde de Cardona
De dreta a esquerre: Sr. Carles Torres i Feixes
(Director de l’Escola Politècnica Superior
Universitat de Vic) Sra. Anna Busquets i Monsó
(guanyadora d’un accèssit del X Premi al Treball
Final de Carrera)
El Sr. Eduard Subirà i Rocamora i el Sr. Josep
Cots i Reguant reben la placa de mans del
president de la demarcació.
Taula de Presidència composada per: Sr. Josep
Cots i Reguant, Sr. Josep M. Sala i Esteban i
esposa, Sra. Genoveva Català i Bosch, Sr. Carles
Torres i Feixes, Sra. Esther Sánchez i Bell i espòs.
Revista_ing_agricoles_8.indd 38 11/8/04 11:26:16

FORMACIÓ
ACTIVITATS COL·LEGIALS DE LES DEMARCACIONS
PARTICIPACIÓ EN FIRES
La Demarcació ha col·laborat en
el desenvolupament de jornades
tècniques a la Fira de Sant Narcís, a
Girona, Firagri a Figueres, i Arboretum,
també a Girona.
VISITA AL FÒRUM
La Demarcació va promoure una
visita a les obres del Fòrum, així com
la venda d’entrades amb descomptes
per als col·legiats.
9vè PREMI FI DE CARRERA
La Demarcació de Girona va
atorgar els 9vès Premis de Fi de
Carrera per als alumnes que cursen
Enginyeria Tècnica Agrícola, a la
Universitat Politècnica de Girona.
Per l’especialitat d’Explotacions
Agropequàries, va guanyar Eusebi
Gispert-Saüh i Puigdevall, i per la
d’Indústries Agràries i Alimentàries,
Xevi Serra i Plana.
PREPARACIÓ DE SANT GALDERICH
A la Demarcació de Girona li
correspon organitzar el dinar pel
dia de Sant Galderich, per a tots els
col·legiats de totes les demarcacions
de Catalunya. Es podrà visitar el Castell
de Sant Ferran, a Figueres, el Museu
Dalí, o bé el Museu dels Juguets. Es
dinarà a l’Hotel Figueres Park l’Hostalet
de Llers. Mitjançant les demarcacions,
es faran els autocars pertinents per
assistir-hi.
DEMARCACIÓ DE GIRONA
Jornada tècnica sobre la traçabilitat, Horitzó 2005, en el marc de Firagri de Figueres, XXVII jornades tècniques
agràries a la Fira Industrial i Comercial de Girona, sobre els efectes del canvi climàtic, Curs bàsic de realització
d’estudis geotècnics, Xerrada al Museu del Juguet, de Figueres, vers el pa amb tomàquet i escalivada: Plats Nacionals
Catalans?, Jornades sobre l’energia en l’agricultura, i Jornada sobre la reforma de la PAC, Xerrada sobre l’ordre
APA/1610/2003, que regula la retirada de productes fitosanitaris que continguin substàncies actives excloses del
llistat comunitari, i Jornada tècnica a la Fira Arboretum, vers la poda en arbres joves.
Josep Mª Poch adreçant
unes paraules als
assistents al sopar de Sant
Isidre
Josep Mª Poch lliura la
placa commemorativa
dels 25 anys de col·legiat,
al company Just Navarro
Una de les taules del sopar
Revista_ing_agricoles_8.indd 39 11/8/04 11:26:20
39

40
ACTIVITATS COL·LEGIALS DE LES DEMARCACIONS
FORMACIÓ
DEMARCACIÓ DE LLEIDA
Són molt nombrosos els cursos i jornades que s’han portat a terme aquest darrer any. En destaquen: Màster
en gestió i prevenció de riscos laborals, en la seva quarta edició, Curs de preparació de les oposicions al DARP,
Jornada de prevenció de riscos laborals a l’agricultura i a la indústria agroalimentària, PowePoint, Autocad Nivell
I, Curs d’utilització d’aparells topogràfics, Curs de disseny de jardins, Jornada de l’energia a l’agricultura, Jornada
sobre reforma de la PAC, Curs sobre certificació en el segment agroalimentari, Curs bàsic d’estudis geotècnics, Curs
d’introducció al disseny d’estructures en construccions agrícoles, i Disseny d’explotació de sales netes.
HOMENATGE A ELOI ORÓ
Un gran nombre de companyes i companys es van
reunir a la Demarcació a l’acte d’inauguració de la Sala Eloi
Oró. Aquesta Sala fou creada durant les obres d’ampliació
de la Seu de la Demarcació, i va ser el propi Eloi Oró qui
la va impulsar. Hi van assistir també la família de l’Eloi i
l’ex-conseller d’agricultura Josep Grau. Els 10 anys en que
va ser president de la Demarcació, l’Eloi Oró, ha estat una
època de dinamització, de noves iniciatives i de deixar una
forta empremta de la seva forma de fer i de relació amb els
companys i companyes, i amb la gent del camp.
NOU PRESIDENT
Joan Salvador Minguet va ser elegit president en les
eleccions per la renovació de càrrecs de la Junta, on s’hi van
presentar dues candidatures. Joan Salvador és professor de
l’Escola de Capacitació Agrària de Tàrrega, ha treballat en
diverses agències comarcals d’Extensió Agrària. A la vegada,
dirigeix un programa radiofònic sobre temes del camp, i és
col·laborador de diverses revistes.
FIRES
La Demarcació va estar present a les fires de Sant
Miquel, Mollerussa i Municipalia, amb un stand, així com
la participació en jornades tècniques i com a membre dels
jurats del Premi al Millor Llibre Agrari, a la Fira de Sant
Miquel, i al d’Innovació Tecnològica a la de Mollerussa.
PREMI FINAL DE CARRERA
Amb un valor de 900 euros, el Jurat, encapçalat per
Joan Salvador com a president, va atorgar el Premi Final de
Carrera al ETA Andreu Gutierrez Sierra, pel treball “Disseny
d’un jardí públic d’1,5 Hes, a la ciutat de Vic.
II CONGRÉS NACIONAL SOBRE PREVENCIÓ DE RISCOS
La Demarcació ha concentrat tots els seus esforços en
l’organització del II Congrés Nacional de Prevenció de
Riscos Laborals a l’Agricultura i al Sector Agroalimentari,
del que informem en aquestes pàgines.
Nova Junta del
Col·legi
Inauguració de
la Sala dedicada
a Eloi Oró
Stand a la Fira
de Mollerussa
Revista_ing_agricoles_8.indd 40 11/8/04 11:26:26

FORMACIÓ
DEMARCACIÓ DE TARRAGONA
La Demarcació va coordinar les 6 enes Jornades Tècniques de la 23 ena Fira de l’Avellana, i la 40 ena Fira de Sant
Llorenç, a Riudoms. Hi va participar Joaquim Bosch, coordinador de les NTJ, presentant les normes tècniques de
jardineria i paisatgisme. També es va participar a la Fira amb un stand.
A Firagost 2003 la Demarcació va promoure, juntament amb la Cambra de Comerç i Indústria de Valls, una
Jornada tècnica sobre disseny de jardineria i exteriors: Xerojardineria, o jardineria a baix cost. A la Fira, la Demarcació
va instal·lar un stand.
Amb bona assistència de col·legiats, es van portar a terme les Jornades de l’Energia a l’Agricultura i la Política
Agrària Comunitària.
NOU PRESIDENT
El company Santi Llurba Fortuny ha estat nomenat
president interí del Col·legi a la Demarcació, per acord de la
Junta, després de la dimissió de l’anterior, Carles Miranda.
També ha entrat nou a la Junta, com a interí, en Josep Lluís
Lavilla. En Joan Gamundi serà el vicepresident interí.
SOPAR DE SANT ISIDRE
El 21 de maig, es va celebrar multitudinàriament el
tradicional sopar de Sant Isidre, a Tarragona. Es van lliurar
els PIN’s als col·legiats que tenen 25 anys d’antiguitat. Van
ser convidats el director del Centre de Formació i Estudis
Agrorurals del DARP, Eduard Bes, i el nou delegat del
Departament a Tarragona, Antoni Sans.
CONVENI
La Demarcació està gestionant, amb la Universitat Rovira
i Virgili, la possibilitat de signar un conveni de col·laboració
mútua.
Joan Guillem amb el seu PIN, lliurat per Eduard Bes
Santi Llurba pronunciant
unes paraules durant
el sopar de S. Isidre
Josep Valls rebent el
PIN del delegat del
DARP, Antoni Sans
Carles Miranda,
Antoni Hernández,
Josep Mª Tarragó i
Josep Nogués, també
van rebre el PIN
Revista_ing_agricoles_8.indd 41 11/8/04 11:26:31
41

42
ACTIVITATS COL·LEGIALS DE LES DEMARCACIONS
FORMACIÓ
DEMARCACIÓ DE TORTOSA
S’ha promogut una Jornada sobre l’energia a l’agricultura, i una altra vers la política agrària comunitària.
També s’ha participat activament en diversos cursos sobre producció integrada a les Terres de l’Ebre.
Dins aquest aspecte formatiu, la Demarcació fa gestions amb el Departament de Treball per organitzar cursos per
aturats, dones i immigrants del món agrari de les comarques de l’Ebre.
MOVIMENT SOCIAL
Després de les eleccions del 26 de novembre, la nova
Junta va quedar constituïda per 15 membres. Presidida
per Joan Targa, és integrada per companys de diversos
poblacions de la Demarcació, com Tortosa, Amposta,
Roquetes, Ulldecona, Santa Bàrbara i Prat del Compte,
fent-se reunions mensuals.
Hi ha hagut un increment de visats d’un 11 %, amb un
23,5 % d’ingressos superior a l’any anterior.
Igualment, és de notar la informatització de la
Demarcació, amb una millora a la xarxa en general.
MORT D’EN RICARD MIRALLES
Als 55 anys d’edat, el membre de la Junta Ricard Miralles,
va morir a causa d’un càncer. La seva mort va representar
la pèrdua d’un company molt estimat a les Terres de l’Ebre,
pel seu treball, per la seva bondat i per la seva senzillesa.
Al seu funeral hi van assistir molts enginyers agrícoles de la
Demarcació, i d’altres de tot el país. Des d’aquestes pàgines
volem donar testimoni de condol a la seva família.
CONVENI
La Demarcació està fent gestions amb la Universitat
Oberta de Catalunya per a signar un conveni de
col·laboració.
Joan Targa imposa
a Josep Blanquet
la insígnia dels 25
anys de col·legiat
Assistents al sopar de Sant Isidre
Aspecte del sopar
Revista_ing_agricoles_8.indd 42 11/8/04 11:26:37

Revista_ing_agricoles_8.indd 43 11/8/04 11:26:40

44
El desenvolupament rural, eix d’equilibri
territorial de les comarques catalanes
ELS ENGINYERS AGRÍCOLES PODEN ACCEDIR A NOUS JACIMENTS DE
LLOCS DE TREBALL
Eduard Bes, director del CFEA
Amb l’actual reforma de la PAC,
que s’aplicarà a partir de 2005,
i la prevista per a l’any 2007,
el desenvolupament rural anirà complementant
progressivament la importància
del sector productiu del nostre
camp. Serà un canvi equilibrat, ja que
al món rural han de conviure explotacions
agràries amb una alta tecnologia,
i una població amb més recursos que
els agrícoles i amb bones condicions
de benestar familiar. I la població ha
de gaudir de tota mena de serveis, un
medi natural sostenible i productiu,
una diversificació dels llocs de treball,
amb un hàbitat lliure de contaminacions,
ens diu Eduard Bes, director del
Centre de Formació i Estudis Agrorurals
del DARP, des de la seva creació l’any
1987. Tot el personal administratiu
i tècnic del DARP, i també tots els
col·legiats, assisteixen, o poden participar,
en jornades i cursos de formació
REDACCIÓ
que s’imparteixen al Centre, en temes
de producció, economia, desenvolupament
rural i informàtica.
P/ La propera reforma de la PAC potencia
el Desenvolupament Rural (DR)?
R/ Sí, encara que de moment no
hi hagi un major pressupost per
aquesta qüestió. Es preveu que es
compensi econòmicament als agricultors
per que puguin realitzar
activitats per a la millora del medi
natural, de la qualitat dels productes
obtinguts, per evitar l’erosió,
que beneficiïn el manteniment
de la població a les zones rurals.
Els empresaris agraris donaran un
servei a la població urbana, com
és la millora del medi ambient i
la producció d’aliments, però la
societat haurà d’estar sensibilitzada
pels esforços que el sector
fa, i farà, per aconseguir els seus
objectius.
P/ En quins objectius es basa la propera
reforma de la PAC?
R/ Fonamentalment, en dos. Un primer,
per mantenir una estructura
agrària que permeti aprofitar al
màxim els recursos que li dóna la
tecnologia i el medi ambient, sense
contaminar-lo. Amb unes explotacions
modernes, amb tècniques de
sostenibilitat i ecodicionabilitat. Es
dóna també una prioritat a la incorporació
de joves a l’agricultura.
En segon lloc, s’intensifiquen les
actuacions en línies del DR, com
poden ser petits regadius, gestió i
aprofitament de l’aigua, petites in-
dústries agroalimentàries, artesania
tradicional i alimentària, turisme
rural, manteniment dels espais
verds, i una millora dels serveis a la
població rural. Com he esmentat,
s’intentarà que hi hagi un major
nombre d’incorporacions de joves,
una modernització de les explotacions,
un impuls a la qualitat dels
aliments, reforçada per les Denominacions
d’Origen i les Indicacions
Geogràfiques Protegides, entre
d’altres. Igualment, les promocions
d’aquests productes han de ser línies
prioritàries de les cooperatives i associacions
de productors. En el cas
de la ramaderia, s’apliquen noves
mesures de benestar animal, la qual
cosa obligarà a noves inversions als
nostres ramaders per condicionar
llurs explotacions.
P/ També es preveu l’actuació dels ajuntaments
rurals en aquests temes de
DR
R/ Sí. Això es reflecteix en el programa
Xarxa Natura 2000. Els ajuntaments
poden estructurar programes pel
desenvolupament que potenciïn
l’aprofitament econòmic i social
dels recursos naturals dins d’uns
criteris de sostenibilitat i respecte al
medi ambient. És un programa a
nivell mundial que es va crear a la
conferència de Rio de Janeiro, i que
ara la Comissió Europea vol rellançar
Aquests programes són plenament
compatibles amb les actuacions ja
previstes en les mesures agroambientals
i amb projectes que es deriven de
les iniciatives Leader+ i Proder.
Revista_ing_agricoles_8.indd 44 24/8/04 08:07:56

P/ I que els pagesos, ramaders i silvicultors
hauran d’aplicar l’ecocondicionalitat
si volen rebre ajuts…
R/ Actualment ja es fa alguna actuació,
si bé d’una forma secundària.
Cal pensar que l’ecocondició afecta
a 18 directrius comunitàries relacionades
amb la qualitat mediambiental,
amb la sanitat de les produccions,
les mesures agroambientals,
el tractament de dejeccions, les
bones pràctiques agràries i amb
la fl ora i la fauna. Com ja hem
comentat, l’empresari agrícola s’ha
de formar en aquestes qüestions.
P/ Hauran de tenir serveis d’assessorament
R/ Està previst implantar serveis
d’assessorament per tal que coneguin
i apliquin aquestes noves obligacions.
La reforma de la PAC invita als Estats,
mitjançant les seves administracions,
entitats professionals, o d’altres
col·laboradors, a crear els serveis assessors.
També es preveu donar ajuts
a titulars d’explotacions per que puguin
rebre l’assessorament específic a
la fi de que l’empresa agrària puguin
adequar-se a l’ecocondicionabilitat
que s’exigirà. Si l’agricultor no compleix
les normes ambientals, tindrà
una penalització dels ajuts que rebi.
Hi haurà acurats controls en aquest
tema.
P/ Quin paper tindran els enginyers
agrícoles?
R/ Hi trobaran nous llocs de treball i
un augment dels que ara existeixen.
Hem parlat de què els ajuntaments
rurals que pertanyen al programa
Xarxa Natura 2000 hauran d’establir
uns programes mediambientals. Qui
està capacitat per projectar-los i
dirigir-los?. Al camp hi ha projectes
d’eliminació de residus, programes
de sanitat alimentària, produccions
integrades i ecològiques, controls
fi tosanitaris i d’adobat, i podríem
citar d’altres referents a tota la diversitat
que ofereix el DR. Els enginyers
agrícoles actualment són els tècnics
més qualifi cats, pels seus estudis i la
seva experiència, per portar a terme
moltes d’aquestes tasques, siguin
d’assessorament, de formació, o de
treball comunitari.
P/ El Centre de Formació i Estudis
Agrorurals promocionarà formació
als tècnics en aquests temes?
R/ Des de fa uns anys, el Centre
desenvolupa accions formatives
sobre organització administrativa,
produccions, indústria i qualitat
agroalimentària, DR, PAC, formació
i transferència tecnològica, i aplicacions
informàtiques. Les activitats
formatives van adreçades a tot el
personal del DARP, però en alguns
temes també hi poden participar
col·legiats d’ETA, d’agrònoms o veterinaris.
Els temes de la PAC i el DR,
any rera any s’incrementen. És molt
important la formació dels tècnics
en el que és el segon pilar del nostre
camp, com és el desenvolupament
Els col·legiats poden participar en les activitats
formatives del Centre
rural, i els nostres esforços treballen
en aquest sentit.
P/ Com es podria augmentar la collaboració
del Col·legi d’Enginyers
Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles
de Catalunya, amb el Centre de Formació
i Estudis Agrorurals?
R/ El DARP té signat un conveni específic
amb el Col·legi. És un conveni
de col·laboració mútua. Crec que
s’ha de dinamitzar. Cada any hi
enviem, a les demarcacions i a la seu
central, els programes dels cursos i
jornades a les que poden accedir el
col·legiats. Precisament les demarcacions
regularment es posen en
contacte amb nosaltres per que els
facilitem les dades exactes de cada
activitat formativa. El Pla Anual és
indicatiu, i de vegades es varien
les dates i el lloc on es fa el curs.
D’altra banda, el Centre està obert
a les propostes que ens pugui fer el
Col·legi d’Enginyers Tècnics i Perits
Agrícoles de Catalunya.
Revista_ing_agricoles_8.indd 45 11/8/04 11:26:49
45

46
EL TREBALL EN GRUP EN EL MÓN RURAL
UN EFICAÇ SISTEMA PER DINAMITZAR LA TRANSFERÈNCIA
TECNOLÒGICA I EMPRESARIAL AL MÓN RURAL
Un dels objectius de la nova
política agrària comunitària
és impulsar l’assessorament
tècnic als agricultors, ramaders i silvicultors
del camp europeu. I, en alguns
casos, s’estableix un ajut econòmic
per aquells productors, majoritàriament
pagesos a plena dedicació, que
es comprometin a rebre aquest assessorament.
Com és lògic, l’enginyer agrícola
és el tècnic idoni per portar a terme
aquesta necessària tasca, ja que
la seva experiència en temes de formació
des d’antuvi, és evident. En
aquesta qüestió tindran uns papers
destacats l’administració, les organitzacions
professionals agràries, el món
cooperatiu, els col·legis d’enginyers
tècnics agrícoles i els agrònoms, sense
excloure la de qualsevol col·legiat que
pugui promoure grups d’agricultors
de caràcter formatiu.
*DESRATIZACIÓN/DESINSECTACIÓN/DESINFECCIÓN
*TRATAMIENTOS CONTRA XILÓFAGOS
(CARCOMAS Y TERMITAS)
*PROTECCIÓN DE EDIFICIOS CONTRA PALOMAS
*TRATAMIENTOS FITOSANITARIOS
*GARANTIZADOS/SERVICIO 24 HORAS
email: desintec@sefes.es
T. 93 421 98 10 - F. 93 296 52 36
T-24 h.: 649 940 601
Joan Gamundi Vilà
Enginyer Tècnic Agrícola
FEM HISTÒRIA
A fi nals dels anys 1960, durant la
dècada dels 70 i part dels 80, el Servei
d’Extensió Agrària, organisme desaparegut,
però recordat,
havia promogut la
creació de prop d’un
centenar de grups
d’agricultors arreu del
camp català. Uns grups
que adaptaven ràpidament
les noves tecnologies
i els nous conceptes
empresarials a
les seves explotacions.
Estaven integrats uns
dos mil agricultors,
majoritàriament caps
d’explotació i a plena
dedicació a la terra.
Paral·lelament, Extensió Agrària fomentava
la creació de grups de mestresses
de cases rurals i de pagesos
joves.
En aquest article solament em
vull referir als grups formats pels
caps d’explotació, que
s’anomenaven SEGE (Seminari
d’Extensió i de Gestió
d’Explotacions Agrícoles).
Se li va donar aquest
nom per que en aquelles
èpoques el treball en
grups al camp es podien
enfrontar a les estructures
tan rígides que hi havia.
LA TASCA DELS GRUPS
Els SEGE es reunien
una o dues vegades al mes
amb els perits agrícoles i
enginyers tècnics agrícoles d’Extensió
Agrària, i en aquestes reunions es debatien
temes tècnics, socials i econòmics
que els propis components del
El fet de treballar en grup augmenta l’efi càcia de la
transferència tecnològica
grup consideraven com a prioritaris.
En base a aquesta demanda es dissenyaven
camps d’experimentació aplicada,
cursos, jornades, demostracions,
viatges agraris formatius, convivències
amb altres grups SEGE. Aquestes activitats
es refl ectien en uns programes
de treball i uns objectius que tenien
una duració d’uns quants anys.
Què s’aconseguia amb aquell treball
comunitari?. Una ràpida adaptació
a les explotacions de les més
modernes innovacions tecnològiques,
un estudi econòmic del seu cost, un
estudi comparatiu dels índex econòmics
de les explotacions, entre altres
objectius. Les millores portades a terme
a les explotacions no eren cap secret.
La terra és una fi nestra oberta a
tothom, i és per això que hi havia una
transferència d’informació i de fets
Revista_ing_agricoles_8.indd 46 11/8/04 11:26:52

tecnològics als agricultors que no pertanyien
a cap grup, però que tenien
les mateixes orientacions productives
que els seus components.
DIFUSIÓ
Els referents que tenien els agricultors,
entre d’altres, eren els camps
d’experimentació aplicada que portaven
a terme els grups i les pròpies explotacions
agràries dels seus membres.
Com és lògic, els índex econòmics i
comparatius entre les explotacions,
no es feia públic, però si tota la informació
tècnica i estructural. Aquesta
difusió de resultats majoritàriament
era oral, si bé es redactaven articles
per revistes dels sectors, memòries de
treballs i viatges, i fulls divulgadors.
COMUNICACIÓ ORAL TÈCNICS
– PAGESOS
Diuen els psicòlegs que el comunicar-se
verbalment és el millor
instrument per que els interlocutors
augmentin el seu poder de captació
de nous coneixements, i afavoreix la
presa de decisions de cada component
d’un grup amb una major seguretat i
rapidesa. En aquest aspecte també cal
assenyalar que es fomenta l’intercanvi
d’opinions, l’amistat amb els tècnics i
entre ells, i una major confiança en el
diàleg. El paper de l’enginyer agrícola
en un grup és el d’assessor i de vehicle
per transmetre tots els coneixements i
referències que ell pot aportar al grup.
UNA VISIÓ DE FUTUR
El camp català al llarg d’aquests
trenta últims anys ha sofert una
forta davallada d’agricultors i ramaders.
Malgrat això, s’ha incrementat
la superfície agrícola de
les explotacions i la formació professional
dels pagès és força sòlida
en relació al temps anteriors. Tenim
un nombrós col·lectiu d’agricultors,
silvicultors i ramaders que treballen
a plena dedicació a les seves terres.
Són agricultors idonis pel treball en
grups, tot aplicant una metodologia
per estructurar-los, com pot ser
les orientacions productives, la superfície,
i la seva edat. Actualment
s’haurien de formar grups a nivell
comarcal i intercomarcal. És més
difícil la possibilitat de creació d’un
grup a nivell d’una població.
INVESTIGACIÓ I
TELEMÀTICA
Tenim un IRTA que
està desenvolupant
una bona tasca en la
investigació agrària i
en l’experimentació
aplicada. Els resultats
d’aquesta investigació
serien un gran
fons tecnològic que
l’enginyer tècnic agrícola
podria transferir
al grup, en una acció
interactiva.
La moderna telemàtica pot constituir
un bon suport en aquesta acció de
transferència tecnològica. De moment
no es pot pensar que els ordinadors
poden substituir a la calidesa de la paraula
humana d’uns tècnics a l’hora de
facilitar informació. Sí pot ser un gran
complement del procés educatiu del
grup i una veritable font de coneixements,
però per prendre decisions, els
agricultors necessiten l’assessorament
de tècnics qualificats que li donen una
major seguretat a l’hora d’efectuar
canvis i millores a les explotacions.
El treball en grup al camp català
pot crear una xarxa molt sòlida dins
l’entramat del món rural, i es podria
complementar amb la creació d’altres
grups dedicats a l’impuls dels desenvolupament
rural i de la dona pagesa.
Els titulars de les explotacions agràries
prioritàries d’orientacions productives similars,
són els membres idonis per formar un grup.
Revista_ing_agricoles_8.indd 47 11/8/04 11:26:54
47

48
ESTRÉS TÈRMIC EN BESTIAR DE LLET
M Millorar la producció i
rendibilitat de les explotacions
lletres requereix, entre altres elements,
disposar de vaques molt ben adaptades
al clima en el que viuen a l’objecte de
que les seves produccions i rendiments
siguin màxims.
Si al interrelació genotipus x
medi ambient favorable és totalment
necessària per que els animals
manifestin totalment el seu potencial
lleter, sembla clar que un dels principals
objectius del ramader sigui el que les
seves vaques estiguin ben adaptades
climàticament. Un clima disgenèsic
pot ser la causa condicionant de
que apareguin molts dels trastorns
subclínics que, a més d’afectar la salut,
contribueixen de manera sensible a
que disminueixi la producció. Com a
conseqüència els rendiments.
Els animals més sensibles són
lògicament: els lactants; en creixement
o gestació; els de major producció
o edat; individus amb parasitisme o
malalties cròniques, als que el ramader
ha de prestar una major atenció i cura.
Entre les pèrdues ocasionades per
fallides d’adaptació de les vaques de
llet es troben els següents:
- Una menor producció de carn,
llet, etc.
- Problemes de fertilitat: mala gestació,
avortaments, parts prematurs,
escassa viabilitat dels vedells, etc.
- No reposició de les cries de vaques
mal adaptades.
- Pitjor comercialització i venda dels
productes.
- Majors costos sanitaris i de maneig.
Jesús Domingo Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola – Membre d’AGROPRESS
FALLIDES D’ADAPTACIÓ
Moltes de les pèrdues esmentades
poden, en certa manera, intentar
evitar-se amb un maneig més adequat
que afavoreixi una bona adaptació i
fisiologisme, evitant en tot el possible
qualsevol tipus d’estrès, etc., amb
la qual cosa de manera indirecta es
millora el nivell sanitari i la productivitat
dels animals.
Un adequat maneig dels animals
resulta fonamental. S’ha de mantenirlos
en les millors condicions possibles,
màxim per tractar-se de vaques de
llet, en nombroses ocasions, d’animals
selectes d’alta producció, més
propensos als desequilibris orgànics
i funcionals que els d’altres races y
animals més rústegues.
Una de les conseqüències
negatives de l’estrès no superat és
la baixa de defenses orgàniques i
immunològiques: allò que els tècnics
anomenen immunodepressió, etc. Tot
l’anterior repercuteix en la resposta
humoral i cel·lular de l’organisme
davant possibles infeccions.
AGENTS ESTRESSANTS
De manera esquemàtica es poden
agrupar els diversos agents estresants
en els següents tipus:
Mediambiental:
- Temperatura disgenèsica.
- Humitat relativa inadequada.
- Lluminositat i altres factors físics.
- Alimentació no idònia, horari irregular,
etc.
- Canvis diversos: transport, canvi
d’instal·lacions o explotació, etc.
Socials:
- Amuntegament.
- Reagrupació en lots homogenis.
- Deslletament i altres pràctiques de
maneig.
- Lluites i enfrontament diversos.
- Maneig inadequat, etc.
- Mosques i altres ecteroparàsits.
- Parasitisme intern.
- Microorganismes infecciosos: bacteris,
virus, fongs, etc.
Els agents estresants biògens poden
originar un estrès moderat en l’animal
i bé resultar patògens, depenent de
nombroses variables: espècie i tipus de
microorganismes, nombre i capacitat
patogènica, resistència de l’animal
hoste, circumstàncies ambientals i
higiènic sanitàries.
Les variacions climàtiques estan
molt relacionades amb certs funcions
de l’organisme animal: temperatura,
freqüència respiratòria, sudoració,
comportament, alimentació, etc.
Per tot, quan volem aconseguir
una producció màxima i rendible,
procurarem mantenir els animals en les
millors condicions possibles, evitantles
qualsevol tipus d’estrès. Tots els
ramaders saben per pròpia experiència
que les temperatures extremes de
l’estiu perjudiquen clarament la
producció de llet.
Un maneig adequat dels animals afavoreix
una bona adaptació i evita l’estrès
Revista_ing_agricoles_8.indd 48 11/8/04 11:26:58

Entre els principals elements climàtics
que poden influir en les vaques de
llet destaquen:
- la temperatura de l’aire,
- la seva humitat relativa,
- la velocitat del vent (sobre el tema
fa anys hem demostrat que les
vaques mitjanes produeixen dos
litres menys de llet en dies de
Tramuntana a l’Alt Empordà).
- la radiació solar.
Si la temperatura ambiental està
propera a la corporal, s’atura l’intercanvi
de calor; en no existir pèrdua de
calor corporal, l’animal augmenta la
seva temperatura interna; produeix
hipotèrmia o febre.
La vaca lletera com a animal
“homeoterm”, intenta mantenir més
o menys constant la seva temperatura
dintre de certs límits, segons l’espècie,
raça o individu de que es tracti. La
pèrdua de calor corporal es pot realitzar
per diverses vies: radiació, convenció,
conducció i evaporació. De manera
general, el cos de l’animal cedeix
calor a la atmosfera disminuint la seva
temperatura. No obstant, pot passar el
contrari quan la temperatura de l’aire
és superior a la de l’animal. En el cas
anterior apareixen canvis endocrins,
metabòlics, etc., que poden alterar
la reproducció, la producció làctia, la
aparició de trastorns metabòlics, etc.
Segons les experiències portades
a terme per diversos investigadors en
adaptació climàtica, s’estima que quan
la temperatura de l’aire és superior
a 26,7º C comença l’estrès tèrmic,
essent la pèrdua de calor corporal dels
animals insuficient per a mantenir el
seu equilibri calòric en races com la
Frisona, per la qual cosa apareixen
símptomes de hipotèrmia, sudoracions,
augment del ritme cardíac i respiratori,
major necessitat de beure, inapetència
voluntària, etc.
Existeix una zona de neutralitat
o de confort tèrmic en la que la
temperatura corporal es manté
constant, sense que es doni la sensació
de fred ni de calor. Quan els animals
es troben en aquesta zona tèrmica
es ideal a l’objecte d’aconseguir una
òptima producció de llet, carn, etc.
Fora de la zona de confort tèrmic pot
ser fred i arribar a originar hipotèrmia
en l’animal, o per contra, si es dóna
excessiu calor a l’aire, transmetre-ho a
l’animal originant hipertèrmia deguda
a l’estrès calòric.
L’estrès calòric de l’estiu pot ser
una de les causes de menor producció
de llet i d’alteracions fisiològiques de
les vaques. Els bovins són animals
homeoterms i intenten regular la seva
temperatura corporal. No obstant,
quan augmenta de manera notable el
calor ambiental pareixen els símptomes
propis de l’estrés calòric: hipotèrmia,
polipnea, sudoració cutània, etc.
Sobre les mesures de maneig per
intentar amortir els efectes de l’estrès
tèrmic per excés de calor durant alguns
estius dedicarem altre article. El que sí
vull dir aquí és que els professionals
que fem projectes per a aquest tipus
d’explotacions, avui és un dels temes
que més s’han d’estudiar quan es tracta
d’animals d’alta producció necessiten
instal·lacions molt acurat.
Revista_ing_agricoles_8.indd 49 11/8/04 11:27:00
49

50
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES
EN RAMADERIA INTENSIVA
L es Millors Tècniques Disponibles
(MTD) es poden definir
com la manera ambientalment més
respectuosa que es coneix de dur a
terme una activitat, tenint en compte
que el cost per les empreses que les
han d’utilitzar estigui dins d’uns límits
raonables. D’acord amb la Llei 3/1998,
de 27 de febrer, de la llei d’intervenció
integral de l’administració ambiental
(IIAA), les MTD han de servir, entre
altres consideracions, com a referència
a l’hora de fixar els límits d’emissió
permesos a les activitats.
L’Institut d’Estudis per a la Porspectiva
Tecnològica (IPTS), ubicat a
Sevilla, acull l’European IPPC Bureau
(EIPPCB) que coordina l’intercanvi
d’informació i elaboració de documents
de referència, anomenats BAT
Reference (BREF) document sobre les
millors tècniques disponibles, amb
l’objectiu d’assistir a les autoritats
AMBIO Des de 1977
www.ambio.es
Josep Dalfó i Puñet
Enginyer Tècnic Agrícola
competents dels Estats membres en la
implantació de la Directiva 96/61/CE
relativa a la prevenció i el control integrat
de la contaminació (IPPC).
L’EIPPC coordina 32 grups de treball.
Aquests grups de treball estan
formats per experts dels Estats membres.
En l’actualitat es disposa de 15
BREFF acabades de diferents sectors
productius entre ells, el de ramaderia
intensiva. Es poden consultar els documents
integres en la següent direcció:
http://eippcb.jrc.es/pages/FActivities.
htm
De forma esquemàtica els aspectes
més significatius del BREFF de Ramaderia
Intensiva són:
• Nivell legislatiu
La normativa aplicada al conjunts
dels diferents estats membres
no es diferència en gran mesura amb
l’aplicada a Catalunya.
NO fem projectes
NO fem informes d´Avaluacions Ambientals
NO tramitem legalitzacions
NO redactem plans de gestió...
El que NO FEM, constitueix la garantia de la nostra
independència i imparcialitat.
El que SÍ FEM figura a la Llei 3/98 sobre la IIAA...
. . . p e r q u è A M B I O é s l ’ E n t i t a t A m b i e n t a l
d e C o n t r o l n ú m . 3 , acreditada en totes les
tipologies de la Llei d´Inter venció Integral de
l’Administració Ambiental.
Barcelona Lleida Figueres
C/ Montnegre, 18-24 C/ Dr. Combelles, 34 bx. C/ Vilafant, 40 3º
08029 Barcelona 25003 Lleida 17600 Figueres
Tel. 93 4940001 Tel. 973282428 Tel./Fax. 972 513110
Fax. 93 3228202 Fax. 973282128 figueres@ambio.es
barcelona@ambio.es lleida@ambio.es
PRINCIPALS FACTORS AMBIENTALS
Emissió atmosfèrica.
El principal factor contaminant és
l’amoníac.
Emissió al sòl, aigües subterrànies i
aigües superficials.
• Les dejeccions poden ésser un bon
fertilitzant, però amb aplicacions amb
excés als requeriments dels cultius pot
ésser la major font de contaminació
agrícola.
• Millors tècniques disponibles
o Aplicació de les Bones Pràctiques
Agrícoles.
o Tècniques nutricionals
o Disseny de les naus porcines
• Es proposen sistemes per realitzar
el buidat una o dues vegades per setmana
amb una sortida cada 10 m 2 per
tal de fer el buidat complert i ràpid.
o Disseny de naus per gallines ponedores.
o Disseny de naus per pollastres
d’engreix.
o Sistema d’emmagatzematge de les
dejeccions.
• La capacitat d’emmagatzematge
va en funció dels cultius i la climatologia.
• Emmagatzematge de purí: Els
tancs de purí han d’ésser impermeable
i amb sistema d’homogenització.
S’ha de buidar de forma regular per
realitzar inspeccions i manteniment,
preferiblement cada any. El sistema
d’emmagatzematge ha d’estar cobert
(forma rígida o amb elements flotants).
• Emmagatzematge de fems: El femer
ha de presentar la solera impermeable
i amb ventilació suficient.
o Tècniques d’aplicació de les dejeccions.
• L’aplicació del purí s’ha de realitzar
per injecció o bé aplicació en bandes i
incorporació en menys de 4 hores.
• Els fems s’han d’incorporar el més
aviat possible, però com a màxim en
12 hores.
Revista_ing_agricoles_8.indd 50 11/8/04 11:27:06

Revista_ing_agricoles_8.indd 51 11/8/04 11:27:09

52
NECESSITATS NUTRICIONALS DE L'AMETLLER
Amadeu Arbonés
Eng. Tècnic Agrícola
Centre Udl-IRTA
L es necessitats de nutrients de
l’ametller en edat adulta, com
a d’altres espècies llenyoses, està molt
relacionada amb les exportacions
degudes a la producció (gra, closca,
pela) i la llenya de poda (en els casos
que no es trituri i es deixi en la pròpia
parcel·la).
Les produccions en secà - el 95,6%
de la superfície a Catalunya (DARP
1999)-. solen ser d’uns 500 kg/ha
d’ametlla en closca, encara que alguns
anys es poden obtenir 2000 kg/ha
(Arbonés i col. 2000) i en algunes
plantacions les produccions poden
ser superiors, quan estan en bones
condicions de conreu i sols adequats.
Amb aquestes dades és lògic
que l’ametller s’hagi considerat,
tradicionalment com una espècie
amb poques exigències nutricionals
i més amb les limitacions que es
troba en les principals àrees de cultiu
(manca d’aigua, gelades, quallat,
etc.). En aquelles situacions com en
condicions de reg i amb dotacions
suficients, on es poden assolir
produccions superiors a 2000 kg
de gra/ha mitjana any 1992-1994
(Girona et al.1996), les necessitats
poden ser fins i tot superiors a d’altres
espècies fruiteres.
En plantacions d’ametller amb
regs de suport, també es poden
obtenir produccions força importants
en funció de la disponibilitat d’aigua
de reg. En un assaig a Constantí els
anys 1991 a 1993 es va obtenir
produccions mitjanes de 1531 Kg.
gra/ha amb un consum mitja d’aigua
de 236 mm /any (Girona 1996).
En les situacions on s’assoleixin
produccions més elevades i degut a que
els fruits de l’ametller, pel elevat contingut
en proteïna en les seves llavors, realitzen
exportacions de nitrogen per unitat de
pes fresc de l´ ordre de 3 a 3.5 vegades
superiors al presseguer i cirerer (Espada i
Espiau. 2001).
ORIGEN DE LES DADES
PRESENTADES
Les mostres procedeixen d’una
parcel·la que està ubicada al terme
municipal d’Almatret (Segrià), és
un cultiu convencional d’ametller en
secà. La pluviometria durant l’any
1999 va ser de 380 mm. la pluja de
l’hivern anterior (novembre- febrer)
va ser de 102 mm. i les precipitacions
durant el període vegetatiu de març a
octubre van ser de 305 mm. Es tracta
d’una plantació d’ametller (Prunus
Amigdalus Batsh) de la varietat
“llargueta”, està empeltada sobre peu
franc i tenia 24 anys d’edat en l’any
1999. El marc de la plantació de (7
m x 6m) és a dir 238 arbres/ha. El sòl
és poc profund 50-60 cm, de textura
franc-argilosa i baixa capacitat de
retenció d’aigua disponible.
Gra
Closca
Pela
L’adob aplicat era de purí de porc
i les quantitats aplicades van ésser les
següents: nitrogen amoniacal 186
kg/ha, 121 kg/ha de P 2 O 5 i 214 kg/
ha de K 2 O. Les anàlisi realitzades en
fruits i fulles, estan fetes amb tres
repeticions de quatre arbres en cada
parcel·la elemental. Una mostra per
la llenya d’esporga. El nitrogen es va
determinar pel mètode Kjeldahl i el P,
K i Mg amb el HPLC.
CONTINGUTS EN NUTRIENTS
Llenya d’esporga
Els continguts en % de nutrients
sobre matèria seca analitzats en la
llenya d’esporga van ser : N=0,86
, P=0,10 , K= 0,42 i Mg= 0,10.
Els tindrem en compte per les
exportacions de nutrients, perquè
habitualment es treuen de la parcel·la
i es cremen.
FULLES
En les anàlisis foliars realitzades
en el mes de juliol ens donen uns
resultats: N= 2,2%, P=0,1%, K=1,4%
i Mg=0,43% sobre matèria seca.
Observem que tots els valors estan
dintre dels considerats adequats. El
AUTORS N P K Mg
Saura 1982
Schirra et al. 1994
Arbonés i Sió 1999
Saura 1988
Schirra et al. 1994
Arbonés i Sió 1999
Saura i col. (1983-1988)
Schirra et al. 1994
Alibés i col. 1984
Gómez i col. 1987
Arbonés i Sió 1999
Jaume Sió
Eng. Tècnic Agrícola - Eng. Agrònom
Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca
--
--
4,66
(0,34-0,35)
--
0,18
(0,66-0,95)
--
--
--
1,1
(0,49-0,67)
0,30
0,53
--
0,001
0,008
0,13
0,058
(0,1-0,9)
(0,07-0,17)
0,006
(0,69-1,02)
1,03
0,87
--
0,005
0,14
2,15
2,29
--
(3,7-5,4)
2,3
(0,26-0,30)
0,36
0,26
--
0,001
0,019
0,18
0,10
0,2
(0,18-0,27)
0,1
Les quantitats del nitrogen són semblants a les obtingudes per Espada i Espiau en l´ any 2001 amb la varietat
“llargueta”: en el gra un 4,72%, a l’endocarp el 0,16% i un resultat inferior, el 0,78 %en el mesocarp
Revista_ing_agricoles_8.indd 52 11/8/04 11:27:10

nitrogen entre 2,2% i 2,5%, el fòsfor
entre 0,1% i 0,3%, el potassi 1,4% i pel
magnesi per sobre de 0,25% ( Brown
i Uriu 1996). Pel que fa al potassi es
consideren adequades concentracions
en fulla entre 1,4 - 1,7 % (Reidel el al.
2001).
Encara que hi ha una part de fulles
que es perden, altres s’incorporen al
sistema i no es tenen en compte com
a exportacions de nutrients.
FRUITS
Resultats de les anàlisis dels
diferents components del fruit (%
sobre matèria seca) de les ametlles
en la collita 1999 en comparació amb
altres autors.
EXPORTACIONS.
Les exportacions necessàries per
produir 1000 kg d’ametlla en closca
per ha, segons els resultats obtinguts
en aquestes condicions de secà , són
24 uf de N/ha, 5.5 uf de P 2 O 5 /ha, 26
uf K 2 O/ha i 3.5 uf/ha MgO.
L’olivera i l’ametller són els cultius
tradicionals de la zona. Al fons, l’Ebre al seu pas
per Almatret (Segrià)
Els resultats en el contingut de
nitrogen son similars als proposats per
Molnè en 1993 i una mica superiors als
proposats per Vivancos en 1980. En el
cas del fòsfor són una mica inferiors
als dos autors. En K 2 0 són similars per
la banda alta al obtinguts per Rita en
1973.
Si considerem les exportacions
del fruit i de la llenya de esporga, en
una plantació amb reg suficient es
poden produir 9400 kg /ha ametlla
en closca , es a dir 2000 kg /gra ha,
les exportacions de nutrients poden
assolir nivells de l’ordre de 180 ufN/
ha/any , 41 uf de P 2 O 5 /ha/any, 186
uf/K 2 O/ha/any i 26 ufMg/ha/any. Son
quantitats similars a les obtingudes
en un assaig de reg amb diferents
varietats d’ametlla a la comarca del “
Bajo Aragón”, on per produccions de
1500 kg de gra/ha s’han estimat unes
exportacions superiors a 120 Uf de N/
ha i any (Espada i col 2001).
Aquests exemples il·lustren la
necessitat d’adaptar els plans adobat,
als nivells productius de la plantació,
també al nivell de fertilitat del sòl, el
nitrogen de l’aigua de reg ( si s’escau),
les aportacions d’adobs orgànics
(historial) i en general tots aquells
factors que poden determinar el bon
funcionament de l’arbre, sense que es
produeixin situacions de mancances
de nutrients o sobrefertilització.
Les dades aquí presentades, tant
les dades pròpies com les d’altres
autors, s’han de considerar com a
referències a tenir en compte, encara
que cal tenir present que es poden
produir diferències notables en funció
de la varietat, orientació productiva i
pràctiques d’adobat.
Bibliografia:
Arbonés, A., Sió, J., i Boixadera, J. (2000). “Assaig d’aplicació de purins en ametller al
secà”.
“Fertilització de l’ametller i l’olivera respectuosa amb el Medi Ambient” - Almatret Juny
2000 (34-40).
DARP 1999 – “Estadístiques Agràries i Pesqueres de Catalunya” (283pp).
Danès, R., Molina, V., Prats, I.L., Alamos, M., Boixadera, J., i Torres, E. (1996). “Manual
de gestió dels purins i la seva reutilització agrícola” - DMAS-DARP. Barcelona 128
pp.
Espada J.L. y Espiau M.T (2001). “Producción de semilla y esportación de nitrogeno por
los frutos de algunos cultivares españoles de almendro” - ITEA 97V no3 (251-259).
Girona J. (1996) - “Reg deficitari controlat a l’ametller” - Catalunya Rural i Agrària 23
(27-34).
Girona, J., Marsal, J., Mata, M., Arbonés, A., i Miravete C. (1996) - “Evaluation of almond
(Prunus amuygdalus L) seasonal sensitivity to water stress Physiological and yield
responses” - Acta Horticulturae 449 (Vol 2): 489-496.
Joy, M., Muñoz F., i Alibés X. (1991) - “Valeur nutritive des sous-produits du fruit de
l’amendier. Options Méditerrannées” - núm. 16 (109-112).
Molné R. (1993) - “La fertirrigación de los frutales” - Hortofruticultura 6 (45-53).
Romero M.A.(1988) - “Tècniques de conreu de l’ametller” - ICEA-Quaderns Agraris
(89-111).
Reidel, E. J., Brown, P., Duncan, R.A., i Weimbaum, S.A. (2001) - “Better Crops with Plant
Food” vol.85 (3) :21-23.
Saura Calixto F., Cañellas Mut, J., y Soler L. (1988) – “La Almendra. Composición
variedades, desarrollo y maduración” - MAPA-INIA (173pp).
Schirra, M., Mulas M., Nieddu,G., Mand Virdis F. (1994) – “Mineral contend in “Texas”
almonds during fruit growth and ripenig” - Acta Horticulturae 373 (207-214).
Universitat de Califòrnia (1996) – “Almond Production Manual“ - Publicació núm. 3364
(289 pp.).
Revista_ing_agricoles_8.indd 53 11/8/04 11:27:11
53

54
MAURICI DE SIVATTE ALGUERÓ,
MEDALLA FRANCESC MACIÀ
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
E
l mes d’octubre de 2003, a petició del Col·legi de
Catalunya, la Generalitat va concedir al nostre
company Maurici Sivatte Algueró, la medalla Francesc
Macià pel seu treball des de l’any 1956 com a membre de la
Junta del Col·legi de Catalunya, i a partir de 1974 fundador i
secretari executiu de la Mútua Nacional d’Enginyers Técnics
Col·legiats, MUNITEC. Maurici té diverses condecoracions,
com la “Encomienda al Mérito Agrícola”, que atorga el
MAPA, la Medalla d’Or de MUNITEC, i la Placa d’Agraïment
pel seu esperit de treball, del Col·legi de Catalunya. Maurici,
per la seva abnegació i modèlic comportament, és una
autèntica institució en el si del Col·legi i de MUNITEC, puig
sempre ha sobreposat els seus esforços pel bé de la tasca
normal i positiva de les dues entitats. Enhorabona, Maurici,
et diem tots els companys.
Revista_ing_agricoles_8.indd 54 11/8/04 11:27:14

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA I
EXTRAORDINÀRIA DEL COL·LEGI DE
CATALUNYA
El proppassat 30 d’octubre va tenir lloc, a Barcelona,
l’Assemblea General Ordinària i l’Extraordinària del Col·legi,
en la que es va parlar d’un informe de la presidència, i de les
diverses demarcacions, dels pressupostos i exercici 2003, i
del pressupost de 2004. Després d’un extens col·loqui sobre
temes de la informatització del Col·legi i les demarcacions, de
l’actuació de la Fundació Agrícola Catalana, i de la d’Enginyeria
Agrícola Catalana, i de la preparació de la celebració de Sant
Galderic, es va procedir a celebrar la Junta Extraordinària, sobre
modificacions dels visats.
El president de la Demarcació de Barcelona, Josep Cots, a la
vegada president de la Comissió sobre Visats, va informar
llargament de la gènesis de les noves tarifes i la normativa
a complir en totes les demarcacions, a partir de què foren
Canvi de nom de
la pàgina web
del col·legi
Durant els darrers mesos s’ha estat treballant en
l’actualització de la pàgina web, tot fent-la més útil pels
col·legiats, amb més agilitat, interactivitat, millora de
continguts, imatges, borsa de treball, i entrada per tal
que les empreses hi puguin penjar les seves necessitats de
nous llocs de treball. El nom de la pàgina canvia, i ara serà
www.agricoles.org.
Nous cursos
Us informem que a partir del mes d’octubre començarem
a realitzar cursos per obtenir el Carnet de Manipulador
d’Aliments. Els cursos seran presencials (4 h.) o a distància (2
h.). Informació: Fundació de l’Enginyeria Agrícola Catalana
- 39 415 99 84 i Demarcació de Barcelona - 93 415 99
84. Igualment s’inicien cursos de formació de formadors en
Producció Integrada.
aprovades. Va insistir molt en el seguit de reunions que ha anat
fent la Comissió, i l’incís que es fa en l’apartat d’una correcta
presentació dels projectes, així com el compliment de la
normativa que s’exposava. La Junta del Col·legi va aprovar els
nous drets de visat, que s’aplicaran a partir de l’1 d’agost, així
com el sistema de càlcul dels visats i tota la seva normativa.
Presidència de l’Assemblea General
Revista_ing_agricoles_8.indd 55 25/8/04 07:58:01
55

56
Reunions de gestió i informació
Demarcacions, Col·legi de Catalunya i Fundació Enginyeria
Agrícola, han format un grup de treball que es reuneix
mensualment a la fi d’unificar i millorar els sistemes de gestió i
unificar el programa informàtic que s’utilitza a les demarcacions
i a la seu central. En aquest grup intervenen les administratives
Sandra Comellas, Carme Perellón, Isabel Planes, Rosa Josa, Ainhoa
Marquinez Montserrat Tost i Cinta Aragonès. Les reunions són
presidides per algun membre de la Junta o, en Carles Palet, nou
secretari de les Juntes del Col·legi a Catalunya, i de la Demarcació
de Barcelona. També s’ha incorporat al grup el nou director de
la Fundació Enginyeria Agrícola Catalana, Eduard Maluquer, i
continua assessorant en David Civit, que és l’assessor comptable
i fiscal del Col·legi. Aquest procés d’informatització, millora i
unificació dels treballs administratius del Col·legi ha representat
un gran esforç de despeses i mitjans econòmics per part de les
El dia 29 de maig va tenir lloc, a Oviedo, el 70è Ple
Ordinari del Consejo General de los Colegios de ITA i PA de
Espanya, amb assistència dels 25 col·legis associats, entre
els quals hi havia el de Catalunya. Es va debatre àmpliament
demarcacions i del propi Col·legi. Són rotatives, sigui a la seu de
les demarcacions, o a la dels Serveis Centrals.
Ha causat baixa d’aquest grup Joan Castelló, que ja no
és el director de la Fundació.
Una de les primeres reunions del grup a la seu de la Demarcació de Barcelona
70è Ple del Consejo General de Colegios de
Ingenieros Técnicos y Péritos Agrícolas de España
✔ Aparatos Topográficos
✔ Mapas
✔ Niveles Láser y Automáticos
✔ Ruedas de Medir
✔ Metro Láser, Telémetros
✔ Teodolitos y Taquímetros electrónicos
✔ Servicio Técnico
BALMES, 6 • 08007 BARCELONA • Tel.: 93 302 57 89
E-mail: berdala@ctv.es
el II Congrés Nacional de Prevenció de Riscos Laborals en
el Sector Agroalimentari, que el Consejo organitza a Lleida
els dies 11 i 12 de novembre. Igualment, el 1er Congrés
Nacional de la Qualitat Agroalimentària que, també el
Consejo, promou a Santander els dies 30 de setembre i 1
d’octubre. Es va parlat llargament de l’elaboració del Codi
Deontològic dels nostres professionals, als que s’invita
a col·laborar en la seva redacció. David Coll, com a vicepresident
primer del Consejo, va explicar el treball del
Col·legi de Catalunya i de la Demarcació de Lleida, de com
s’està treballant per tal que sigui un éxit participatiu, tant
de professionals, com d’agricultors, ramaders i silvicultors.
Els membres del Consejo i esposes al sopar d’honor que es va fer a Oviedo,
en ocasió del 70è Ple Ordinari.
Revista_ing_agricoles_8.indd 56 11/8/04 11:27:30

Revista_ing_agricoles_8.indd 57 11/8/04 11:27:37

RESIDUS A LES EXPLOTACIONS RAMADERES
A tota explotació ramadera s’utilitzen productes zoosanitaris i productes
químics per a la medicació i vacunació dels animals. La utilització de tots
aquest productes genera una gran quantitat d’envasos buits, agulles i bisturís
embrutats de sang, botelles de medicaments que s’han caducat i no
podem utilitzar, etc.
Fins fa uns anys, per falta d’altres medis, el ramader havia de solucionar
l’acumulació de tots aquests productes, aplicant tècniques poc ortodoxes
com cremar-los, enterrar-los, tirar-los en contenidors urbans o fi ns i tot
abandonar-los en abocadors incontrolats. Aquestes pràctiques perjudicaven
el medi ambient i fi ns i tot podien suposar un gran perill per les persones
que hi poguessin estar en contacte.
El 20 de Juliol de 1988 entra en vigor el Real Decret 833/1988, sobre la llei
de residus Tòxics i Perillosos,
que es modifi ca el 21 d’abril del
1998 per la Llei 10/1998 en la
que queda implantada una llei
reguladora de residus Tòxics
i Perillosos per tot l’estat, on
fi guren totes les obligacions,
procediments i sancions en
matèria de residus.
Aquesta llei mitjançant una
sèrie d’articles, enumera que:
Queda prohibit
l’abandonament i eliminació
incontrolada de residus en tot
el territori.
Tota persona física o jurídica
que la seva activitat, exclosa la
derivada del consum domèstic,
produeixi residus o faci operacions
de tractament previ, es
considerada Productor de residus.
El productor dels residus o la persona física o jurídica que els tingui en el
seu poder i que no disposi d’autorització com a gestor, és considerat Posseïdor
de residus.
El període d’emmagatzematge dels residus qualifi cats com a perillosos no
podrà superar els sis mesos.
Tot posseïdor de residus estarà obligat a lliurar-los a un Gestor autoritzat.
Tota persona física o jurídica que faci operacions de recollida, emmagatzematge,
transport, valorització i eliminació de residus, és considerada
gestor de residus.
Tot gestor ha d’estar autoritzat per l’organisme ambiental de la Comunitat
Autònoma en la qual està portant a terme la seva activitat.
El transportista de residus ha de tenir els vehicles i els seus conductors autoritzats
com a transport de matèries perilloses i fer front a importants avals
i assegurances de responsabilitat civil davant de les diferents administracio-
ns (ramaderia, sanitat i medi ambient) ademes de donar trazabilitat a tot el
proçés amb diferents documents de seguiment, memories anuals,etc.
Això es tradueix en:
Tot ramader ha de tenir un contracte amb un gestor autoritzat, que
s’encarregui en un període de temps, no superior a sis mesos, de retirar
aquests tipus de residus de l’explotació ramadera i els traslladi fi ns les diferents
plantes de tractament, per procedir a la seva eliminació.
El ramader ha de tenir contenidors per a poder dipositar els diferents residus
de la seva granja.
Aquest pot optar entre dos metodes diferents, a l’hora de gestionar els
residus:
Segregar els residus. ( separarlos
per categories, en diferents
contenidors ) i que el gestor
autoritzat apliqui els procediments
de destrucció que correspongui
per cada categoria, amb
la complicació d’identifi cació
que això suposa i el riscos de
sancions en cas de no fer-ho
correctament.
Un sol contenidor homologat
per posar tots els residus, de
manera que els residus passaran
a ser anomenats RESIDUS
ESPECIALS RAMADERS i que el
gestor autoritzat procedirà a la
seva eliminació, mitjançant la
incineració en una planta de
tractament autoritzada.
Tots aquests residus han d’anar
identifi cats i etiquetats en tot
moment, amb la documentació que estipula Junta de Residus de la Generalitat
de Catalunya, i que tant el ramader com el gestor haurà de tenir
sempre disponible per qualsevol inspecció o reclamació que es porti a
terme.
La correcta gestió dels residus de les nostres granges, es a l’hora que, una
manera de preservar el medi ambient, un segell de qualitat per als nostres
productes davant d’un mercat cada cop més competitiu i una millora
d’una imatge molt danyada i criticada en els últims anys.
Jordi Miró Pago
Tècnic en gestió Medi Ambiental
Revista_ing_agricoles_8.indd 58 11/8/04 11:27:44

Revista_ing_agricoles_8.indd 59 11/8/04 11:27:47

Revista_ing_agricoles_8.indd 60 11/8/04 11:27:49