Revista #11 :: Setembre 2010 - Fecasarm

número 11
setembre 2010

3
Quants més siguem, més lluny arribarem!
L’Associació d’Activitats Recreatives i Establiments
Públics de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, la qual tinc
l’honor de presidir, compleix enguany 10 anys de
vida. Encara sembla que va ser ahir quan una tarda del
mes d’Octubre de l’any 2000 cinc empresaris del sector
de l’oci del nostre municipi van decidir unir-se i constituir
la nostra Associació, amb l’objectiu de defensar amb
més garanties els seus legítims drets. Avui podem
dir que, gràcies a aquella reunió i després de molts anys
de lluita, s’ha aconseguit bona part d’aquell objectiu i els
empresaris del sector de l’oci nocturn del nostre municipi
poden treballar gairebé amb la mateixa tranquilitat que
qualsevol empresari de qualsevol altre sector econòmic.
Sí, sí, molt han canviat les coses en 10 anys, malauradament
però la major part en perjudici nostre. En aquest
sentit –tal i com segurament estareu d’acord amb mi
molts de vosaltres–, cada cop tenim normatives més
restrictives i més complexes: la nova llei antitabac
(que, per cert, ara es plantegen endurir), la llei de prevenció
i control de les activitats, la llei de protecció
contra la contaminació acústica, la nova llei d’espectacles,
el recentment aprovat reglament d’espectacles,
múltiples ordenances municipals etc etc etc… I
si a tot aquest escenari li afegim la greu situació de crisi
econòmica generalitzada que ha fet baixar la nostra
facturació en picat, la poca ajuda que rebem per part de
la Generalitat en matèria d’ampliació d’horaris, la cada
vegada més incessant pressió veïnal i tot un territori
minat de controls d’alcoholèmia, el panorama es poc
menys que desolador.
La nostra gran sort ha estat que en aquest difícil recorregut
hem estat ben assessorats i protegits sota el paraigües
de la FECASARM, que ha realitzat i està realitzant
una magnífica tasca en defensa dels nostres drets.
Esperem doncs que per molts anys poguem seguir amb
aquesta protecció i que cada nit siguem més, pel que us
convido a formar part d’aquesta gran família, doncs el
camí que ens queda per recórrer és molt llarg i dur i per
això us dic que quants més siguem més lluny arribarem!.
Salutacions cordials E DITO RIAL Marcelo Amoroso Bauhoffer
w w w . f e c a s a r m . c a t
President de l’Associació d’Activitats Recreatives i
Establiments Públics de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró

número
11
sumari
Edició, producció i comunicació:
Departament de comunicació
FECASARM
Coordinació:
Joaquim Boadas de Quintana
Maquetació i Fotografia:
Departament de Comunicació
FECASARM
En aquest número han col·laborat:
Marcelo Amoroso, Xavier Crespo, Elías Feria,
Robert Barti, Núria Angulo, Josep Lluís Pérez i
Joaquim Boadas.
© Prohibida la reproducció total o parcial dels
textos, dibuixos i fotografies d’aquesta publicació,
qualsevol que sigui el mitjà de reproducció a
utilitzar sense l’autorització prèvia i expressa de
FECASARM
FECASARM no assumeix com a pròpies les opinions
que puguin oferir els autors de la revista.
Seu FECASARM
C. Balmes nº 9, 1r 1a
08007 Barcelona
Tel: 902 099 500
Fax: 902 099 400
info@fecasarm.cat
www.fecasarm.cat
Disseny i Maquetació:
Batallé i Compte
www.batalleicompte.com
3
5
6
8
10
12
14
16
18
20
22
27
Editorial
Salutació
Article d’Acústica
Article d’ECA
Campanyes FECASARM
Convenis FECASARM
El nou Reglament
d’Espectacles a exàmen
Cartelleria obligatòria
L’Article Jurídic
Recull de Premsa
Actualitat FECASARM
Serveis i Avantatges

5
Benvolguts amics/amigues de la FECASARM:
Lloret és una de les principals destinacions turístiques de Ca-
talunya amb més del 40% del turisme de la Costa Brava. A
aquest fet hi hem d’afegir que Lloret ha crescut en els darrers
anys fins arribar als 40.000 habitants convertint-se junt amb
Blanes i Tossa en la segona àrea poblacional de la província
de Girona amb més de 90.000 habitants. Lloret està conso-
lidant el seu lideratge com una destinació urbana de platja
que aposta per un model equilibrat i sostenible on el turisme
continuarà sent el motor econòmic fruit de l’especialització el
diferents productes i segments turístics.
L’oci nocturn, és un dels principals productes turístics de Llo-
ret, que junt amb el turisme de platja, l’esportiu, els esdeveni-
ments i el de negocis formen els pilars del turisme de la desti-
nació, tal com ho recull el Pla Estratègic del Turisme de Lloret
pels propers 4 anys. El sector de l’oci nocturn és conscient
dels canvis que està fent Lloret i s’està actualitzant i ordenant
per tal que aquest sector d’activitat econòmica continuï sent
viable en el futur fent possible una millor convivència entre
residents, visitants i locals d’oci.
L’Ajuntament de Lloret de Mar continuarà treballant per millorar
la qualitat de l’oferta i el desenvolupament de l’activitat del sec-
tor de la nit vetllant pels interessos de tots, dels ciutadans, dels
visitants i dels empresaris. És per aquest motiu que celebro que
FECASARM treballi de manera conjunta amb l’administració
per la millorar continua del sector de l’oci nocturn.
Salutacions cordials
w w w . f e c a s a r m . c a t
SALUTACIÓ Xavier Crespo i Llobet
Alcalde de Lloret de Mar
Diputat al Parlament de Catalunya

Novetats en matèria acústica en el
nou Reglament d’Espectacles
El nou Reglament d’Espectacles
(Decret 112/2010)
incorpora tota una sèrie de
millores a nivell de gestió,
regulació i control. Una de
les novetats, és una nova
classificació de la tipologia
de les activitats recreatives
musicals. Apareixen, entre d’altres, el Karaoke, el restaurant
musical, els establiments de regim especial
(afters), les discoteques per a joves, o les sales de
festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut.
L’article 33 del Reglament sobre compatibilitat acústica
no afegeix res de nou limitant-se a dir que s’ha de
complir amb el que diu la Legislació vigent. L’article
34, per la seva part, afegeix que els establiments han
de tenir instal·lat “un limitador de so amb enregistrador”
que tampoc concreta suficientment, i si
el nivell sonor supera els 90 dB(A) cal posar un rètol
advertint als clients del risc de pèrdua auditiva. Certament
es necessari que l’activitat musical no contamini,
però el Decret no especifica els nivells sonors màxims
a l’interior dels establiments, que en el cas de la nova
tipologia queden sense classificació acústica. Encara
que es parla de riscos per a la salut, el Decret passa
per alt la dels treballadors exposats a nivells sonors
elevats.
Tot això aporta una gran inseguretat jurídica a l’hora
de diferenciar les activitats, pel que creiem que s’ha
perdut una gran oportunitat per, d’una vegada per totes,
classificar aquestes basant-nos únicament en paràmetres
objectius. D’altra manera, la classificació de
les activitats sempre quedarà en mans del agents de
l’autoritat que inspeccionin el local atès que seran ells
i només ells als qui correspondrà determinar, segons
els seus criteris subjectius, quina activitat fa un local
6
en cada moment, el que no es pot acceptar de cap
manera atès l’altíssim grau d’inseguretat jurídica que
això produeix.
L’any 2008, des del departament d’acústica de
FECASARM, es va fer una proposta de classificació
d’activitats recreatives al Departament d’Interior
que distingia i classificava les diferentes activitats
en base al seu nivell màxim d’ambientació musical
interior, tenint en compte al mateix temps la qualitat
sonora d’aquests establiments. Es proposaven
valors màxims concrets de “sonoritat” com un
paràmetre de valoració qualitativa (en dB(A)
i sons), i estava englobat dins d’uns criteris de
qualitat acústica de l’establiment. L’objectiu d’aquesta
limitació era, a part d’aportar més seguretat jurídica
a l’hora de diferenciar les diferents activitats basantse
en paràmetres objectius, minorar l’impacte acústic
i al mateix temps protegir els usuaris i treballadors.
Aquesta proposta no tractava, ni molt menys, de
retallar nivells sonors “per se”, sino millorar-ne la
qualitat amb igual pressió acústica, pel que d’aquesta
manera els clients que volguéssin seguir exposantse
podien seguir-ho fent, però al mateix temps es
recomanava delimitar les zones on es troben els
treballadors (barres, serveis,...) per tal de que en
aquestes zones hi hagués uns nivells sonors més
baixos. Aquesta proposta però no s’ha tingut
finalment en compte i d’aquesta manera s’ha perdut
doncs una nova oportunitat d’aprofundir una mica
més i dotar al sector d’uns paràmetres qualitatius
i a la vegada diferenciadors referents al so, que
paradoxalment és el punt que totes les activitats
musicals tenen en comú.
Dr. Robert Barti
Departament acústica FECASARM
LABORATORIO DE ENSAYOS METROLÓGICOS. LEM
INSTAL·LADOR I DISTRIBUÏDOR OFICIAL DE LIMITADORS CESVA
Pol. Ind. Cova Solera – Avda. Can Sucarrats, 110. Nau 11. 08191 RUBÍ (Barcelona)
Tl: 93 586 26 80 Fax: 93 586 26 81
www.lem-sl.com e-mail: cial@lem-sl.com
Acreditacions ENAC en acústica arquitectònica, soroll ambiental i inspecció: 377/LE818 i 101/EI178

article ECA
Novetats en matèria de control i
intervenció administrativa en el
nou Reglament d’Espectacles
Recentment, ha estat aprovat el Decret 112/2010,
de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles
públics i activitats recreatives. Aquest Reglament
té per objecte el desplegament reglamentari
i l’aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de
regulació administrativa dels espectacles públics i les
activitats recreatives.
En el cas de les activitats associades a la FECASARM,
a l’Annex I es defineixen les activitats musicals com les
que es realitzen en locals que disposen d’ambientació
musical, amb la possibilitat d’oferir música en directe,
de realitzar espectacles públics musicals, de ballar o
no, i de disposar d’un servei complementari de menjar
i beguda.
Els establiments estan subjectes als règims d’intervenció
administrativa següents:
- Autorització administrativa de la Generalitat:
per a establiments d’activitats musicals que estan
subjectes a un horari especial en municipis de
menys de 50.000 habitants.
- Llicència municipal: per a locals: per a establiments
d’activitats recreatives musicals amb un
aforament autoritzat superior a 150 persones per
a establiments d’activitats musicals que estan subjectes
a un horari especial (After hours) en municipis
de més de 50.000 habitants.
- Règim de comunicació prèvia: per a establiments
d’activitats recreatives musicals amb un
aforament autoritzat fins a 150 persones i la modificació
no substancial dels establiments oberts
al públic que comptin amb la llicència municipal
corresponent.
Els establiments oberts al públic estan subjectes al
sistema de controls següent:
a) Control inicial, que es duu a terme en el període
de posada en marxa de les instal·lacions a
l’inici de l’activitat dels establiments subjectes a
8
autorització o llicència.
b) Controls periòdics dels establiments subjectes
a autorització, llicència o comunicació prèvia,
cada quatre anys.
c) Control de verificació tècnica en el període
de posada en marxa de les instal·lacions a l’inici de
l’activitat dels establiments sotmesos al tràmit de
la comunicació prèvia
D’altra banda, la llicència municipal s’ha de revisar
cada 6 anys.
Aquesta intervenció administrativa inclou tots els aspectes
considerats a Llei 20/2009, de prevenció i
control ambiental de les activitats, Respecte a la
Llei 3/2010, de prevenció i seguretat en matèria
d’incendis en establiments, activitats, infraestructures
i edificis, no inclou el control de l’activitat
i, per tant és necessari un control específic de prevenció
d’incendis. Malgrat tot, el Reglament indica que el
titular de l’activitat pot demanar sol·licitar una única
actuació de control d’una entitat col·laboradora de
l’Administració per tal d’acreditar el compliment dels
requisits exigibles en matèria d’espectacles públics
i activitats recreatives, com també dels requerits en
matèria ambiental i d’incendis.
Els controls es poden realitzar pels serveis d’inspecció
de l’Administració o per les entitat col·laboradores
de l’Administració.
El reglament regula aquestes entitats collaboradores
de l’Administració en matèria d’espectacles
públics i activitats recreatives. Entre
d’altres requisits, aquestes entitats de control d’establiments
i espectacles han de poder actuar també
com a entitats ambientals de control. A més a més,
fins que no s’acreditin les noves entitats, Les entitats
col·laboradores de l’Administració en matèria de medi
ambient, d’activitats recreatives i les acreditades per
actuar en l’àmbit de prevenció d’incendis poden desenvolupar
provisionalment les seves funcions.
Per tant, el control administratiu dels espectacles
públics i les activitats recreatives passen a dependre
dels ajuntaments i del Departament d’Interior, Relacions
Institucionals i Participació, restant la vinculació
amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge a un
paper més secundari.
Elias Feria
Tècnic del Departament de Medi Ambient
ECA grupo Bureau Veritas
núm 11

campanyes FECASARM
S’executa a Barcelona el Pla
d’Acció Global contra
l’Incivisme Estiu 2010
“El Civisme surt més barat,
l’incivisme surt més car”
El passat dia 9 de juliol es va posar en marxa al barri del
Raval, Rambles i Plaça Reial la primera de les accions
del PLA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA L’INCIVISME ESTIU
2010 que conjuntament porten a terme l’Ajuntament de
Barcelona i la FECASARM, amb el suport de l’empresa
cervesera HEINEKEN, sota el lema “EL CIVISME SURT MÉS
BARAT, L’INCIVISME SURT MÉS CAR”. Els agents cívics
varen visitar prop de 60 locals d’hostaleria i d’oci nocturn
als accessos dels quals varen penjar els pòsters amb les
imatges de la campanya. Durant l’execució de la campanya
es va detectar un any més una davallada en el nombre de
llauners si la comparem amb els dos anys anteriors. En aquest
aspecte doncs, des de la FECASARM i des de la nostra
associació membre a Barcelona, l’Associació de Bars,
Restaurants i Oci de Barcelona, celebrem que aquesta
mostra de competència deslleial tant perjudicial per al
“Gràcia/es pel teu Civismel’incivisme
no fa Gràcia”
El passat mes d’Agost es va executar la segona acció del
Pla d’Acció Global contra l’Incivisme Estiu 2010, sota
el lema “Gràcia/es pel teu Civisme – L’Incivisme
no fa Gràcia”, impulsada per la FECASARM en
col·laboració amb l’Ajuntament
de Barcelona i
l’Associació de Bars, Restaurants
i Oci de Gràcia,
amb el suport de l’empresa
cervesera HEINEKEN. El
grup d’agents cívics encarregats
de difondre el missatge
de la campanya sobre
els milers de potencials compradors
de llaunes als venedors
ambulants, degudament
vestits amb la indumentària i
les imatges de la campanya,
varen aconseguir fer arri- bar el seu missatge de manera
directa i indirecta a prop de 150.000 persones que varen
visitar Gràcia de nit durant les festes, tot explicant-los
el missatge de la campanya i penjant pòsters als accessos
de prop de 100 bars i locals d’oci nocturn del Barri de
Gràcia. Tal i com es va poder constatar fent un balanç global
de tota la campanya, enguany s’ha produït una importantíssima
disminució de la venda ambulant il·legal de
llaunes de cervesa durant les Festes de Gràcia, essent
aquest el tercer any consecutiu que aquest fet ve repetint-se,
coincidint amb la tercera edició d’aquesta campanya de
conscienciació. Des de la FECASARM i des de la nostra
10
nostre sector s’hagi reduït d’una manera tant important
i de manera consecutiva els darrers tres anys, en
molta part gràcies als efectes de les múltiples campanyes
executades per la FECASARM amb l’Ajuntament –que
sobre els potencials adquirents d’aquests productes ha tingut
molt efecte- així com també l’important tasca de la Guàrdia
Urbana sobre els mateixos venedors ambulants, als qui se’ls
ha requisat un nombre importantíssim de llaunes i se’ls han
imposat múltiples sancions. Posteriorment, el dia 14 de juliol
l’acció es va traslladar al Passeig Marítim de Barcelona
i al barri del Born, al llarg de quin recorregut es va visitar
prop de 80 locals d’hostaleria i d’oci nocturn, amb el
que l’impacte d’aquesta primera acció portada a terme a
les principals zones d’oci de Ciutat Vella varen arribar
directa i indirectament a prop de 500.000 persones en una
sola setmana.
Instantània de l’acte d’inici de la campanya on podeu veure el Sr. Guillem Espriu,
regidor del Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona (el segon començant
per l’esquerra) i el Sr. Carmelo Pellín, President de l’Associació de Bars, Restaurants
i Oci de Gràcia (el tercer començant per l’esquerra), acompanyats de dos
promotors cívics de la campanya.
associació membre (l’Associació de Bars, Restaurants i
Oci de Gràcia) valorem molt positivament aquest fet, doncs
des del primer any que es va començar a executar la
campanya “Gràcia/es pel teu Civisme”(any 2008), la
venda ambulant il·legal de llaunes s’ha reduït prop d’un
80%, passant d’unes pèrdues per al sector de l’hostaleria
del barri de 200.000 Euros a uns 40.000 euros
enguany (l’any 2009 varen ser d’uns 100.000.- Euros),
fet que ha comportat que molts locals del barri hagin pogut
facturar enguany fins i tot més que els darrers dos anys,
i això malgrat la crisi econòmica. En aquest aspecte, no
volem deixar d’agrair, una vegada més, la importantíssima
tasca de la Guàrdia Urbana exercida sobre els
venedors il·legals de llaunes, gràcies a la qual, complementada
amb la tasca informativa de la campanya sobre els
potencials compradors s’ha aconseguit, un any més, reduir
l’impacte causat per aquest fenomen de competència
deslleial que tant mal provoca al nostre sector arreu
de Barcelona.
núm 11

11
La Campanya “MAXIMUM FUN,
MINIMUM DISTURBANCE!” es
trasllada a Empuriabrava
El passat mes de juliol de 2010 es va posar en marxa a
la “Zona Nit” (Zona dels Arcs) d’Empuriabrava la
campanya de civisme que porta per lema “MAXIMUM
FUN, MINIMUM DISTURBANCE!” (Màxima diversió,
Mínima Molèstia!), i que ja havia sigut executada
anteriorment a Salou. L’acció va ser impulsada
conjuntament per a l’ Associació de Locals d’Oci Nocturn
de Castelló d’Empúries i Empuriabrava (ALONCE),
la FECASARM i l’AJUNTAMENT DE CASTELLÓ
D’EMPÚRIES amb el suport de l’empresa cervesera
HEINEKEN amb el seu lema “ENJOY RESPONSIBLY”
(Diverteix-te amb Responsabilitat) que mostra una total
afinitat d’objectius amb els empresaris del sector de
l’oci nocturn en la seva tasca per dignificar el sector
tot apostant, d’una forma decidida, a ajudar a millorar
la qualitat de l’oci nocturn català.
La campanya va utilitzar l’anglès com a idioma
principal de comunicació a través dels pòsters amb
4 imatges diferents que els promotors cívics,
degudament equipats amb la indumentària de la
campanya, varen penjar als accessos i interior dels
locals de restauració i d’oci nocturn de la zona nit amb
l’objectiu de promoure una diversió responsable
i d’incidir entre els usuaris del sector de l’oci nocturn de
la localitat sobre la necessitat d’adoptar conductes
respectuoses amb els drets dels demés.
Durant la roda de premsa de presentació de la
campanya, es van presentar les noves mesures de
seguretat i de millora de la convivència posades
en marxa per aquest estiu 2010 a la “Zona Nit”
d’Empuriabrava, entre les quals es va destacar la
instal·lació de càmeres de seguretat a l’interior dels
locals d’oci nocturn de la zona dels Arcs , i que vindrien
w w w . f e c a s a r m . c a t
a desenvolupar –en part- les funcions que havien de
realitzar les càmeres exteriors quina instal·lació la
Comissió de Videovigilància de Catalunya havia
denegat temps enrere. L’objectiu perseguit a través de
la instal·lació d’aquestes càmeres, que ja han instal·lat
un 70% dels locals de la zona, és dissuadir de portar
a terme accions que puguin suposar una molèstia
per a la resta d’usuaris doncs a l’entrada del local ja
s’informa de que la zona està video-vigilada, i al mateix
temps millorar la qualitat i la imatge de la Zona. Durant
la roda de premsa, tant el Sr. Pere Iglesias com el
Sr. Joaquim Boadas varen destacar la millora que ha
experimentat la Zona Nit els darrers tres anys després
que per part de l’Ajuntament i els empresaris, de mutu
acord, decidissin millorar l’aspecte de les terrasses
i s’enderroquessin les separacions existents al túnel
que uneix els locals. Ara, segons varen exposar, el
que cal es seguir treballant per consolidar la situació,
varen destacar tant el Sr. Boadas com el Sr. Iglesias.
D’esquerra a dreta: el Sr.Juan Carlos López, President de l’Associació de
Locals d’Oci Nocturn de Castelló i Empuriabrava (ALONCE), el Sr. Joaquim
Boadas, Secretari General de la FECASARM i el Sr. Pere Iglesias, Tinent Alcalde
de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, amb el material de la campanya.
campanyes FECASARM

convenis FECASARM
La FECASARM signa un conveni amb l’empresa
DISSENY I SOSTENIBILITAT SL.
El passat dia 7 de Juliol d’enguany, la FECASARM
va signar un conveni de col·laboració amb l’empresa
DISSENY I SOSTENIBILITAT SL, empresa especialitzada
en serveis d’enginyeria i arquitectura que
disposa d’un equip multidisciplinari de professionals
amb àmplia experiència. El seu objectiu és oferir
l’assessorament tècnic necessari per facilitar las tramitacions
de llicències i adequacions d’establiments
a normatives vigents (Llei 20/2009 de prevenció
i control ambiental de les activitats i el Reglament
d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives que
desplega la Llei 11/2009). Amb la signatura d’aquest
conveni, els locals adherits a la FECASARM gaudiran
de descomptes especials. Per a més informació
us podeu adreçar al telèfon 93 875 30 36 o podeu
enviar un e-mail a sortiz@emgrup.com.
La FECASARM signa un conveni amb l’empresa ATGRUP
A la imatge podeu veure (d’esquerra a dreta) el Sr. Javier Salla, Director de Projectes
d’Atgrup i el Sr. Josep Lluís Pérez, President de la FECASARM.
La FECASARM signa un conveni amb l’empresa
JOIA EVENTS, SL
El passat dia 14 de Setembre d’enguany la FECASARM
va signar un conveni amb l’empresa JOIA EVENTS,
quin lema és “portem més enllà les teves il·lusions”
empresa organitzadora de tot tipus d’esdeveniments
(festes temàtiques, inauguracions de locals, festes
d’aniversari, etc) i especialitzada en la transformació
d’espais, cobrint tots els aspectes, des de la contractació
d’espectacles i artistes, fins a la decoració ambiental.
La llarga experiència de Joia events en la gestió en
molts àmbits de la nit com la direcció de discoteques,
organització de festivals i concerts els fa especialment
interessants per al nostre sector. Joia events també
us podrà assessorar en els aspectes d’àudio i so dels
vostres locals, i us podreu beneficiar d’interessants
descomptes. Per a més informació us podeu adreçar
al telèfon 620.897.007 o consultar la seva web: www.
joiaevents.com
12
A la imatge podeu veure (d’esquerra a dreta) el Sr. Sergi Ortiz, Tècnic Comercial de
l’empresa Disseny i Sostenibilitat, el Sr. Josep Lluís Pérez, President de la FECASARM
i el Sr. Marc Borau, Gerent enginyeria de l’empresa Disseny i Sostenibilitat.
El passat dia 19 d’Agost d’enguany, la FECA-
SARM va signar un conveni de col·laboració
amb l’empresa ATGRUP (Aula Tecnomedia),
empresa especialitzada a la consultaria i formació
en matèria de drets de noves tecnologies,
elements multimèdia i comunicació. Amb
la signatura d’aquest conveni, els locals adherits
a la FECASARM gaudiran de descomptes
especials. Per a més informació us podeu
adreçar al telèfon 93 345 96 82 o podeu enviar
un e-mail a: xsalla@atgrup.com.
A la imatge podeu veure (d’esquerra a dreta) el Sr. Pere Boadas, Creatiu de
l’empresa Joia Events i el Sr. Josep Lluís Pérez, President de la FECASARM,
durant la signatura del conveni.
núm 11

Nou Reglament
d’Espectacles a exàmen
El nou Reglament d’Espectacles
a exàmen
ASPECTES NEGATIUS:
- Segueix contemplant la possibilitat de que es RE-
VOQUI UNA LLICÈNCIA sense dret a indemnització
en cas d’entrar en vigor una normativa que
el local no pugui complir. Tot i que el reglament ha
introduït una clàusula per minorar els efectes devastadors
de la previsió de revocació de qualsevol
llicència en qualsevol moment pel fet de no poder
complir amb la normativa que s’aprovi en un futur,
des de la FECASARM no la considerem suficient
atès que sempre prevaldrà el temps que atorgui
la nova normativa al local per adeqüar-se. (Article
154.2 del Reglament en relació amb l’article 37.2
c) de la Llei).
- Ratifica la possibilitat de que una administració
pública pugui ser titular d’una activitat recreativa
sense necessitat de disposar de llicència -la ja
coneguda com a “discoteca municipal sense
llicència”-. (Article 95 del Reglament en relació
amb l’article 29. 7 de la Llei).
- Ratifica la desproporció de les sancions previstes
en cas d’incompliment de la normativa i inclou
una amplíssima extensió de les conductes
constitutives d’infracció. (articles 146 a 150
del Reglament en relació amb els articles 46 a 52
de la Llei).
- No contempla l’existència d’un sostre màxim
en l’acumulació de sancions. (articles 146 i següents
del Reglament en relació amb els articles
46 i següents de la Llei).
- S’amplia d’una forma extraordinària el dret dels
ciutadans a obtenir informació sobre les activitats.
(Article 21 del Reglament).
- S’amplia el plaç per resoldre la concessió
d’una llicència fins als 6 mesos i s’estableix
com a criteri general el del silenci negatiu (Article
104 del Reglament).
- Conté valoracions subjectives quan a la graduació
de les sancions i l’adopció de mesures
14
El passat dia 31 d’Agost de 2010, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Reglament
d’Espectacles i Activitats Recreatives (Decret 112/2010) que desenvolupa la Llei de
regulació Administrativa dels Espectacles i les Activitats Recreatives. A continuació us
indiquem quins son, a criteri de la FECASARM, els aspectes més positius i més negatius
d’aquesta nova norma.
provisionals prèvies i inmediates. (articles 146
i següents del Reglament en relació amb els articles
46 i següents de la Llei).
- S’estableix l’obligació de comptar tant amb vigilants
de seguretat com amb controladors
d’accés a partir de 500 persones d’aforament
(Articles 43 i 58 del Reglament).
- Els locals amb més de 150 persones d’aforament
han de comptar amb càmeres d’enregistrament
d’imatges i a partir de 500 persones
d’aforament i amb sensors comptapersones.
És evident que no es pot anar en contra dels
avenços tecnològics pero aquesta mesura hauria
d’anar acompanyada d’una revisió dels aforaments
de tots els locals, de la possibilitat de fer obres
d’ampliació així com de les corresponents ajudes
i subvencions dels diferents governs. (Article 69
del Reglament).
- El catàleg d’activitats que es ambigu i poc modern
amb una catalogació i definicions poc dignes
del segle XXI. (Annex I del Reglament).
- Contempla l’impossibilitat d’obrir sales de
festes, karaokes, sales de ball i sales de concerts
en contigüitat amb habitatges. (Article
40.1 del Reglament).
- Estableix l’obligació d’incloure en els projectes
un apartat sobre mobilitat (en gran part
atès que el transport públic funciona penosament
arreu de Catalunya -excepte a Barcelona capital i
zones de l’àrea metropolitana- (Article 35 del Reglament).
- Preveu un enduriment –respecte de la normativa
anterior- de les condicions per accedir a una
llicència provisional. (Article 122 del Reglament
en relació amb l’article 31.3 de la Llei)
- Estableix un règim de comunicació prèvia
(obrir sense necessitat de tramitar la llicència)
únicament reservat a aquells establiments
amb un aforament màxim de fins a 150 persones.
núm 11

15
ASPECTES POSITIUS:
- Les diferents normatives en matèria de dret
d’admissió, vigilancia privada, controladors
d’accés, assegurances, retolació obligatòria,
etc... queden refoses en un únic text normatiu
(Articles 43, 44, 50 a 65, 72 i 77 a 83, tots
ells del nou Reglament).
- Es preveu la possibilitat de que un mateix local
pugui acumular diferents activitats sota una
única llicència i obrir 24 hores al dia, amb
l’obligació de tancar 2 hores per netejar i ventilar
(Article 92.2 del Reglament en relació amb l’article
29.4 de la Llei).
- Es legalitza la figura dels “afters”, ara ja coneguts
com establiments de règim especial. Articles
118 i ss del Reglament, en relació amb l’article 39
de la Llei).
- Es creen les figures del “restaurant musical”
i “saló de banquets”, amb possibilitat de realitzar-hi
actuacions en directe. (Annex I. III a.3 del
Reglament).
- Es contempla expressament la possibilitat de que
els “bars” i “restaurants” puguin disposar d’ambientació
musical i oferir actuacions en directe,
sempre i quan estiguin insonoritzats i autoritzats
per l’Ajuntament (Annex I. IV del Reglament).
- Els establiments oberts al públic i amb llicència
de bar musical i discoteca anterior al nou reglament
podran realitzar actuacions en directe
només comunicant-ho a l’Ajuntament. (Disposició
Transitòria 1ª del Reglament).
- Els nous establiments amb llicència de discoteca
i de bar musical podran oferir actuacions
en directe sense necessitat de sol·licitar cap
altre autorització (Annex I i Article 3 del Reglament)
- Es contempla la possibilitat de que una sanció
pugui ser substituida per un advertiment (Article
151 del Reglament).
- Es contempla la pràctica d’algunes inspeccions
de forma concertada amb els empresaris
(Article 142.3 del Reglament).
- S’amplia el temps d’evaqüació per als locals
amb un aforament superior a les 500 persones
(Article 71 del Reglament).
- Es prohibeix l’entrada als bars musicals a menors
de 16 anys a qualsevol hora (article 53 del
Reglament)
w w w . f e c a s a r m . c a t
Segons una enquesta realitzada entre membres de
les diferents associacions adherides a la FECASARM
el nou reglament obtindria una nota d’un 3 sobre 10
el que posa de manifest un ampli rebuig d’aquesta
norma. La major part dels empresaris enquestats,
membres de les 55 associacions d’oci d’arreu de
Catalunya adherides a la FECASARM, han posat de
manifest la necessitat de que els diferents partits
polítics amb representació a la Cambra Catalana
escoltin les demandes de la FECASARM i que
sigui possible una revisió de la Llei d’Espectacles
el més aviat possible, atesa la gravíssima situació
d’inseguretat jurídica que viu el sector des de la seva
aprovació, fet que ha quedat constatat ara amb l’aprovació
del Reglament que la desenvolupa.
Joaquim Boadas de Quintana
Secretari Gral. i Cap dels Serveis jurídics de la FECASARM
Professor de la Universitat de Girona

c a r t e l l e r i a o b l i g a t ò r i a
cartells interiors
PROHIBIT FUMAR
ESPAI LLIURE DE FUM
Llei 28/2005 (BOE núm. 309, 27-XII-2005)
PROHIBIT FUMAR
EXCEPTE EN ZONES HABILITADES
Llei 28/2005 (BOE núm. 309, 27-XII-2005)
ZONA HABILITADA PER FUMAR
Prohibida la presència de menors de 16 anys
Llei 28/2005 (BOE núm. 309, 27-XII-2005)
PROHIBIT FUMAR
EXCEPTE EN ZONES HABILITADES
La prohibició s’aplicarà a totes les zones del local
quan s’hi permeti la presència de menors d’edat.
agència catalana
del consum
Llei 28/2005 (BOE núm. 309, 27-XII-2005)
Locals on no es permet fumar en cap espai Només activitats recreatives musicals
La zona habilitada haurà d’estar separada
físicament i compartimentada
NO ES PERMET LA VENDA
NI EL SUBMINISTRAMENT
DE BEGUDES ALCOHOLIQUES
DE CAP MENA A MENORS
DE 18 ANYS
Llei 20/1985
A tots els establiments
NO ÉS PERMÈS DE VENDRE
PRODUCTES DE TABAC
A MENORS D’EDAT
Llei 28/2005
AQUEST ESTABLIMENT DISPOSA
DE FULLS OFICIALS DE RECLAMACIÓ/DENÚNCIA
A DISPOSICIÓ DEL CLIENT
Decret 70/2003 (DOGC núm. 3853, 4-III-2003)
A tots els establiments
EN AQUEST ESPAI
ES PERMET FUMAR
Llei 28/2005 (BOE núm. 309, 27-XII-2005)
Només bars i restaurants Bars i restaurants de menys de 100 m 2
Cost de la trucada:
establiment 0’33€,
cost/minut 0’87€. IVA
inclòs
PROHIBIT FER ÚS
D'AQUESTA MÀQUINA ALS
MENORS DE 18 ANYS
Llei 28/2005
Un d’aquests 2 rètols ha d’anar enganxat a la màquina de tabac
16
n ú m 1 1

cartells exteriors
RESERVAT
DRET DÕ ADMISSIî
Decret 200/1999 Decret (DOGC 112/2010 nœ m. 2942, 27-VII-1999)
Accessos del local A tots els establiments
LÕ AFORAMENT PERMéS
EN AQUEST ESTABLIMENT ƒ S DE
PROHIBIDA L’ENTRADA
ALS MENORS DE 18 ANYS
832
PERSONES
A partir de 750 persones dÕ aforament, com a m’nim un vigilant
de seguretat mŽ s dues persones de control dÕ accŽ s legalment habilitades
Establiments de règim especial i locals on s’exerceixen serveis de
naturalesa sexual i establiments de jocs i apostes
HORARI DE
FUNCIONAMENT
DEL LOCAL
DE 22:00H A 3:00H
A tots els establiments Locals que comptin amb un sistema
de control d’aforament
LÕ AFORAMENT PERMéS
EN AQUEST ESTABLIMENT ƒ S DE
DENOMINACIÓ
DE L’ESTABLIMENT
832
PERSONES
A partir de 750 persones dÕ aforament, com a m’nim un vigilant
de seguretat mŽ s dues persones de control dÕ accŽ s legalment habilitades
AQUEST HORARI LOCAL DE DISPOSA
D’UN MECANISME DE
FUNCIONAMENT
COMPTATGE DE LES
PERSONES DEL LOCAL A EFECTES DE
CONTROL D’AFORAMENT
DE 22:00H A 3:00H
LÕ AFORAMENT PERMéS
EN AQUEST ESTABLIMENT ƒ S DE
ESPECTACLES I ACTIVITATS
RECOLLITS A L’AUTORITZACIÓ,
LLICÈNCIA 832 O COMUNICACIÓ
PERSONES PRÈVIA
A partir de 750 persones dÕ aforament, com a m’nim un vigilant
de seguretat mŽ s dues persones de control dÕ accŽ s legalment habilitades
LÕ AFORAMENT PERMéS
EN AQUEST ESTABLIMENT ƒ S DE
832
PERSONES
A partir de 750 persones dÕ aforament, com a m’nim un vigilant
de seguretat mŽ s dues persones de control dÕ accŽ s legalment habilitades
LÕ AFORAMENT PERMéS
EN AQUEST ESTABLIMENT ƒ S DE
PROHIBIDA L’ENTRADA
ALS MENORS DE 16 ANYS
832
PERSONES
A partir de 750 persones dÕ aforament, com a m’nim un vigilant
de seguretat mŽ s dues persones de control dÕ accŽ s legalment habilitades
Discoteques, sales de festa, sales de ball
i bars musicals
HORARI DE
ZONA FUNCIONAMENT
VIDEOVIGILADA
DEL LOCAL
EL RESPONSABLE DEL FITXER ÉS: ............................
(LL.O. 15/1999)
DE 22:00H A 3:00H
Locals que comptin amb càmeres
d’enregistrament d’imatges
LÕ AFORAMENT PERMéS
EN ELS AQUEST NIVELLS ESTABLIMENT SONORS ƒ S DE EN
L’INTERIOR D’AQUEST LOCAL
PODEN LESIONAR
SERIOSAMENT 832 L’OÏDA
PERSONES
A partir de 750 persones dÕ aforament, com a m’nim un vigilant
de seguretat mŽ s dues persones de control dÕ accŽ s legalment habilitades
A tots els establiments A tots els establiments Locals on es puguin superar
els 90 dB(A)

Article Jurídic
18
Promocions d’alcohol:
Com haurien de regular-se?
La darrera modificació de la Llei
20/1985, del 25 de juliol, de
prevenció i assistència en
matèria de substàncies que
poden generar dependència
(a través de la Llei de Salut Pública
de Catalunya) introdueix canvis
en el redactat de l’article 15
prohibint les rebaixes de preus,
les ofertes promocionals de les
begudes alcohòliques tipus “barra
lliure” , “2 x 1” o altres, i la
seva publicitat. Malauradament,
el nou redactat és encara
ambigu a l´hora de definir els
trets que diferencien les promocions lícites de les
il·lícites i comporta per tant una greu inseguretat
jurídica per als establiments subministradors
d´alcohol.
A diferència del què han fet altres països, en la redacció
del nou article 15 de la llei catalana no s’han inclòs
paràmetres objectius, pel que queda en mans de les
autoritats inspectores la valoració de quines conductes
es poden considerar promocions il·lícites i quines
Alcohol promotions: How should
they be regulated?
The recent modification of the 25th July 20/1985
Law on the Prevention and assistance in relation
to potentially addictive substances (through the
Catalan Law on Public Health) introduces changes to
the wording of Article 15 and bans price reductions,
promotional offers such as “open bar”, “2 x1” and
similar such offers, as well as advertising said
offers. Unfortunately, the new regulation wording
continues to be ambiguous in regards to the
definition of lawful vs. unlawful promotions and
therefore entails serious legal uncertainties.
Unlike the situation in other countries, the phrasing
of Article 15 of the Catalan law does not set forth
objective parameters and therefore leaves in the
hands of inspector authorities the assessment as to
which promotions should be considered illicit or not.
In the Netherlands, for instance, alcoholic beverage
prices are regulated and discounts above 40% are
forbidden. In the Canadian province of Alberta
no. Als Països Baixos, per exemple, el preu de la
beguda alcohòlica està regulat i els descomptes superiors
al 40% estan prohibits. A la província canadenca
d´Alberta s´ha limitat l´horari per portar a terme
les anomenades “happy hours” fins a les 20.00hrs i
els preus han de seguir els preus mínims regulats per
la Comissió de begudes alcohòliques.
La nostra recomanació passaria doncs, per reformar
l’article 15 de la Llei 20/85, tot incloenthi
uns paràmetres objectius que permetessin
als empresaris saber fins on poden arribar per
promocionar els seus productes i a partir de quin
moment es podria considerar que la promoció
deixa de ser lícita. Aquesta seguretat jurídica
aportaria, sens dubte, avantatges tant per als empresaris
com per als agents de l´autoritat, que són els
encarregats de denunciar aquelles promocions que es
consideren il·lícites, fet que a hores d’ara no és possible
determinar de manera objectiva.
Núria Angulo Roig
Advocada, MBA i sòcia
d’AB LEGAL & BUSINESS CONSULTANCY, S.L.
“happy hours” must end at 8 PM and drink prices
must conform to the Liquor Commission’s minimum
price regulations.
We advise that Article 15 of the 20/1985
Catalan Law be reformed to set forth objective
parameters that would permit establishment
owners to understand to what extent they may
promote their products and beyond which point a
certain promotion would no longer be legal. This
legal certainty would bring, undoubtedly, advantages
to both business owners as well as to government
agents in charge of denouncing promotions they
consider to be illicit, a finding currently impossible to
determine in an objective way.
Núria Angulo Roig
Lawyer, MBA and managing partner
of AB LEGAL & BUSINESS CONSULTANCY, S.L.
núm 11

19
w w w . f e c a s a r m . c a t

ecull de premsa
La facturación de los bares y
discotecas turísticas catalanas
baja un 21% en julio
La federación de Asociaciones Recreativas Musicales critica la
denegación de ampliaciones horarias y advierte de que “muchos
locales se verán abocados a cerrar en septiembre”
Barcelona (EUROPA PRESS) La facturación de los bares y discotecas
catalanas situadas en zonas turísticas y costeras ha
descendido un 21,6 por ciento de media el mes de julio, agravándose
entre semana hasta un 35 por ciento, según ha lamentado
la Federación Catalana de Asociaciones Recreativas Musicales
(Fecasarm).
El descenso ha sido de un 30 por ciento las noches de los viernes
y de un 10 por ciento los sábados y vigilias de festivos, respecto
a las mismas fechas del año pasado, pasando a soportar
el 80 por ciento de la facturación la noche del sábado.
Por este motivo, la federación ha lamentado que se está tratando
de unas fechas “nefastas y más que preocupantes”, más teniendo
en cuenta que muchos de estos locales situados en las zonas
costeras deben subsistir el resto del año con la facturación de
los meses de verano.
En esta línea, la federación ha criticado la denegación de ampliaciones
horarias para los locales de estas zonas, y ha advertido
de que “muchos locales se verán abocados a cerrar en
septiembre”.
El Govern obliga a que los ‘afters’ estén a
500 metros de cualquier núcleo urbano
El Govern de la Generalitat aprobará este martes, en el primer Consell Executiu tras las vacaciones de
verano, el reglamento que desarrolla la Ley de espectáculos y actividades recreativas, que, entre otras
cosas, otorga un marco legal a los ‘afters’, según han confirmado fuentes de Interior. El reglamento
detalla las normas que estos locales, denominados ‘establecimientos de régimen especial’, deben
cumplir varias condiciones para que se les conceda la licencia, entre las que destaca que deben
estar a más de 500 metros de cualquier núcleo urbano, lo que impedirá la presencia de ‘afters’ en
Barcelona, según ha informado el diario ‘El Periódico’ este lunes .
El secretario general de la Federació catalana d’activitats recreatives musicals (Fecasarm), Joaquim
Boadas, ha declarado que la distancia de 500 metros tendrá como excepción una reducción a 200
metros en caso de que se acrediten ciertas medidas, entre las que se cuentan las de aislamiento
acústico.
Las licencias para este tipo de locales serán licencias municipales --las otorgarán los ayuntamientos-para
los municipios que superen los 50.000 habitantes, aunque necesitarán de un informe vinculante
previo de la Generalitat. En los municipios de menos habitantes que no tengan estas competencias
delegadas, se necesitará una autorización de la Generalitat y la aprobación del consistorio en cuestión.
El reglamento también establece el horario que será de 7.00 a 14.00 horas aunque Boadas ha explicado
que este horario será provisional en tanto que esta prevista la aprobación de la orden de horarios
en un plazo de dos meses. “Supongo que lo cambiarán su apertura a las 6 que tiene más sentido”.
Los locales necesitarán un parking privado y de un personal de seguridad. El aforo determinará cuántos
metros debe tener el aparcamiento y cuántos vigilantes y controladores necesita --los que superen
el aforo de 150 personas, un vigilante y dos controladores; de 501 a 1.000 personas, dos vigilantes y
tres controladores, y de 1.001 a 2.000 personas, tres vigilantes y cuatro controladores--.
‘Discotecas light’
Este texto también regulará las discotecas para menores, llamadas ahora ‘salas de juventud’, que
mantendrán el horario que seguían hasta ahora --de 19 a 22.00 horas-- y la prohibición de la venta y
exhibición de alcohol y tabaco.
La principal novedad en este tipo de establecimientos es la prohibición del acceso a personas mayores
de 18 años.
20
L’eradicació dels
llauners en les
festes de Gràcia
redueix en un
60% les pèrdues
del sector
La Federació Catalana d’Associacions
d’Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm)
augura que aquest any les pèrdues
per al sector de l’oci nocturn en
les Festes del barri barceloní de Gràcia
s’hauran reduït prop d’un 60%.
En un comunicat, la federació estima
que es passarà de pèrdues de 100.000
euros a, aproximadament, uns 40.000
aquest any a causa de la “importantíssima”
disminució de la venda ambulant
il·legal de llaunes de cervesa.
Dilluns que ve la federació oferirà les
dades concretes sobre els beneficis del
sector, però a falta d’aquests, ha valorat
“molt positivament” aquesta previsió
i ha agraït especialment els esforços de
la Guàrdia Urbana sobre els venedors.
De fet, aquesta nit la Fecasarm i
l’Ajuntament de Barcelona faran l’última
acció de la campanya de sensibilització
‘Gràcia/s pel teu civisme. L’incivisme
no fa Gràcia’ contra el fenomen dels
llauners i una festa responsable.
núm 11

Actualitat FECASARM
22
El sector de l’oci nocturn català de les
zones turístiques ha viscut el pitjor estiu
dels darrers anys. La crisi econòmica
i la poca ajuda del Govern n’han estat
les principals causes.
Tal i com ja haviem previst des de la FECASARM, les
dades del passat mes d’agost varen confirmar el mal
estiu que ha patit el sector de l’oci nocturn a les diferents
localitats turístiques catalanes, confirmant-se
una davallada tant en facturació com en afluència
de públic d’un 35% de mitjana durant els dies
entre setmana, d’un 15% els divendres per la nit i
d’un 10% la nit dels dissabtes i vigílies de festiu,
respecte de les mateixes dates de l’any passat.
Les dades només varen experimentar una lleugera
recuperació respecte de les del mes de juliol quan
als divendres a la nit, confirmant-se quan a la resta
doncs una davallada generalitzada importantíssima
quant a ingressos respecte de l’any anterior, el
que confirma que els locals d’oci catalans d’aquestes
zones han passat a dependre aquest estiu en aproximadament
un 80% dels ingressos obtinguts durant les
nits del cap de setmana, fet que no s’havia produït mai
abans en zones turístiques i en època estival. Aquesta
és doncs una molt mala notícia atès que, com ja havíem
fet públic, la majoria d’aquests locals d’oci situats a les
zones turístiques de Catalunya han de subsistir tot
l’any del què facturen durant els mesos de Juliol
i Agost. Tenint en compte doncs aquestes dades, preveiem
que molts locals es veuran abocats a tancar les
seves portes aquest proper hivern, amb la conseqüent
pèrdua de llocs de treball que aquest fet comportarà.
Com a causes principals d’aquesta davallada hem de
contemplar la denegació de l’ampliació d’horaris
un any més per part del Govern de la Generalitat
–la qual hagués ajudat a compensar la davallada–,
així com també la crisi econòmica, factor que ha
comportat un canvi d’hàbits i que la gent hagi decidit
sortir menys dies a la setmana concentrant les seves
sortides en 1 o 2 dies per setmana, en només 1 o 2
locals i consumint menys de mitjana que d’altres anys.
La FECASARM i l’Associació de Discoteques
de Cornellà ja porten recollides
prop de 9.000 signatures de suport a
les Discoteques de Famades.
La FECASARM i la seva associació membre, l’Associació
de Discoteques de Cornellà, van decidir el passat
mes de maig d’enguany, arrel de la sentència que
declarava nul·les les llicències de les discoteques
de Famades, iniciar una campanya de recollida de signatures
a favor de que les discoteques no es tanquessin
ni es traslladessin. Moltes han estat les pressions veïnals
i de l’Ajuntament de L’Hospitalet a fi i efecte de que es
procedís a l’execució d’una sentència que no és ferma
atès que tant l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat com
les discoteques i la FECASARM l’han recorregut davant
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i per aquest
motiu la FECASARM i l’Associació de Discoteques de
Cornellà varen demanar suport als seus clients havent
ja aconseguit reunir fins a data d’avui 8.542 adhesions
de suport, el que denota que no tots els veïns i habitants
de la zona de les discoteques estan a favor de que les
mateixes es tanquin o siguin traslladades.
núm 11

23
La FECASARM va presentar davant el
Congrés dels Diputats més de 300.000
signatures en contra de la reforma de
la Llei Antitabac.
El passat dia 22 de Juny de 2010, el president de la
FECASARM, Sr. Josep Lluis Pérez i el secretari General
de la Federació, Sr. Joaquim Boadas, varen personar-se
davant el Registre del Congrés dels Diputats
de Madrid i varen presentar –emparant-se en la Llei
Orgància 4/2001 reguladora del Dret de Petició–,
un escrit de petició recolzat per 300.687 signatures
de suport, adreçat al President de la Cambra baixa, a
través del qual demanaven als diferents Grups Parlamentaris
amb representació a la Cambra que votessin
en contra de la reforma de la Llei Antitabac, quina
presa en consideració (inici de la tramitació d’una
proposició de Llei dels GP PSOE, ERC i IU-ICV) estava
prevista que es votés precisament l’endemà mateix a
darrera hora de la tarda.
Subsidiàriament i en el mateix escrit, la Federació
demanava que s’incloguessin excepcions a la
prohibició total de fumar en establiments públics
tancats, pel que, en cas de que no prosperés la votació
en contra de la reforma, es demanava en l’escrit
als diferents Grups que acceptessin introduir excepcions
a la prohibició total a través de les corresponents
esmenes, en el sentit de que, aquells locals tancats
que instal·lessin un aparell purificador d’aire provat científicament
i degudament homologat capaç d’eliminar
w w w . f e c a s a r m . c a t
–com a mínim– un 95% de la nicotina ambiental en un
espai tancat així com els seus efectes perjudicials per
a la salut de la resta d’usuaris d’aquell espai (aparell que
ja existeix al mercat), poguessin seguir disposant d’un
espai per a fumadors o ser espais per a fumadors si
tenen menys de 100 m 2 .
Els arguments principals que fonamenten la petició
de la FECASARM són que la reforma no reduirà el
consum de tabac, l’important moment de crisi que
viu el sector, l’importantíssim nombre d’empreses
que hauran de tancar si entra en vigor la prohibició
total (directa i indirectament es va estimar en més de
30.000 a nivell de tot l’Estat), el nombre de persones
que perdran el seu lloc de treball (directa i indirectament
s’estimen en més de 100.000 arreu de l’Estat),
els importantíssims problemes de soroll que es produiran
durant la franja horària nocturna quan la gent surti
massivament al carrer a fumar, i que no és necessari
instaurar una prohibició total de fumar en espais
tancats quan actualment existeixen avenços tecnològics
i científics que permeten aconseguir el
mateix objectiu que persegueix la reforma (protegir
la salut dels treballadors i dels fumadors passius)
sense perjudicar de manera tant important al sector
de l’hostaleria.
L’Article Jurídic

Actualitat FECASARM
24
La Festa de Cap d’any de Les Borges
Blanques, en la qual va morir una
menor, no disposava de la preceptiva
llicència ni reunia les mesures de
seguretat obligatòries.
El passat dia 17 de Juny de 2010 va declarar
davant el Jutjat d’Instrucció número 4 de Lleida
l’alcalde de Les Borges Blanques, Sr. Miquel Àngel
Estradé, a través de la qual es va poder constatar
que la festa de cap d’any en la que va morir la
menor no disposava de la preceptiva llicència
(segons l’alcalde aquesta es va donar de paraula a la
Comissió de Festes) ni disposava de la vigilància
de Seguretat Privada obligatòria (segons l’alcalde
la Guàrdia Urbana es va fer càrrec de la seguretat de la
festa però segons va constatar una testimoni que
havia assistit a la festa no hi havia cap policia ni
vigilant a la mateixa i un certificat emès per la policia
constatava que un únic agent es va fer càrrec aquella
nit de la seguretat a tot el municipi).
L’alcalde, durant la seva declaració, en el marc de la
qual també va declarar desconèixer que a la festa
hi havia menors de 16 anys (la noia morta tenia
15 anys), va voler traspassar la responsabilitat de
l’organització i de la gestió de la festa a la regidora de
Festes i a la Comissió de Festes de l’Ajuntament, però
va quedar clar que l’organitzador de la Festa va ser
l’Ajuntament doncs tant la Comissió de Festes com la
regidoria depenen de l’Ajuntament i l’alcalde n’és el
màxim responsable.
També va sorprendre conèixer, a través de la
documentació aportada per l’Ajuntament a les
actuacions que el personal que treballava a la
festa (cambrers, etc…) no disposaven de cap
tipus de contracte i que s’ha intentat salvar la
mancança de disposar de vigilants de seguretat
adduint que la festa no era una activitat
recreativa musical extraordinària sinó que
era una activitat recreativa cultural, fet que en
qualsevol cas ni eximia a l’Ajuntament de disposar dels
corresponents vigilants de seguretat o en el seu cas
policies -prèvia comunicació això sí a la Generalitat-
d’acord amb l’aforament màxim permès (no en
base al nombre esperat de persones com va adduir
l’alcalde erròniament a la seva declaració on també
va manifestar desconèixer el nombre d’efectius de
policia que hi havia vigilant la Festa), així com també
de l’obligació de disposar de l’oportuna llicència, tot
això d’acord amb el que preveien la Llei 10/1990,
el Decret 205/2001 sobre seguretat privada -que
exigia un mínim de 6 vigilants de seguretat privada-
i el Decret 239/1999 sobre catàleg d’espectacles i
activitats recreatives. En aquest aspecte, des de la
FECASARM volem recalcar que si bé amb l’actual
llei d’espectacles (llei 11/2009) un ajuntament
no necessita disposar de llicència per organitzar
una activitat recreativa, amb la llei d’espectacles
vigent en el moment dels fets (Llei 10/1990) sí
que era obligatori que en disposés.
El més sorprenent de la declaració va ser però que
l’alcalde, malgrat haver estat en el lloc dels fets
la matinada del tràgic succés, no recordava
que darrera la barana on va asseure’s la víctima
mortal hi havia una tela de color negre de grans
dimensions que impedia veure l’alçada que hi
havia des de dalt i que tapava per complet la visió
de la barana des de baix. L’existència d’aquesta tela,
a criteri de les acusacions va provocar la confiança de
l’adolescent que al asseure’s a la barana i creure’s amb
possibilitat de recolzar-se d’esquenes amb la mateixa,
amb tota probabilitat, es va precipitar de caps donant
una tombarella a l’aire. És evident que la instal·lació
d’aquesta tela (que estranyament l’alcalde no va
veure però que consta a les fotos de les diligències
i que la testimoni que va declarar el mateix dia que
l’alcalde recordava perfectament que estava instal·lada
la nit dels fets) en cap cas podia reunir els requisits
de seguretat ni d’idoneïtat en la seva col·locació.
Properament declararà com a testimoni, la regidora de
festes de l’Ajuntament, i una vegada hagi tingut lloc
aquesta declaració, la FECASARM decidirà si demana
la imputació tant de l’alcalde com de la regidora com
a presumptes autors d’un delicte d’homicidi imprudent.
núm 11

27
Quines són les finalitats de FECASARM?
L’objectiu principal de FECASARM i les seves associacions
adscrites és la defensa col·lectiva i la dignificació
de la figura de l’empresari/a de la nit de Catalunya.
En aquest sentit, la federació desenvolupa les
següents línies d’acció:
· Esdevenir un enllaç amb l’Administració per
fomentar una relació de treball conjunt i promoure
i defensar els interessos del sector.
· Interactuar amb els mitjans de comunicació amb la
finalitat de transmetre la veu del sector.
· Negociar amb proveïdors per obtenir acords favorables
pels associats.
· Promoure col·laboracions i interacció entre els
associats.
Cerquem solucions constructives en benefici de tots.
Qui som?
La FECASARM neix de la voluntat d’un conjunt de professionals
del sector que persegueixen unes finalitats
comuns:
• Josep Lluís Pérez Figueras, President
• Enric Gomà Muñoz, Sots-President primer
• José Otero Otero, Sots-president segon
• Joaquim Boadas de Quintana, Secretari General
• Michael Mueller, Director Comercial
Com em puc associar?
Enviant un correu electrònic a info@fecasarm.cat o
trucant al 902 099 500 o al 670 703 370. Les quotes
de socis van des de 20 a 50 € al mes, depenent de
les característiques del local. Per a més informació us
podeu adreçar a la nostra web: www.fecasarm.cat
w w w . f e c a s a r m . c a t
Què és
la la FECASARM?
La Federació Catalana d’Associacions d’Activitats Recreatives
Musicals (FECASARM) és una organització
empresarial catalana sense ànim de lucre fundada
l’any 2006 i inscrita a la Direcció General del Departament
de Treball de la Generalitat de Catalunya. FE-
CASARM agrupa 55 associacions sense ànim de lucre
d’àmbit català de les quatre províncies de Catalunya.
Quins són alguns dels darrers projectes en
els que ha participat la FECASARM?
· Pla d’Acció Global contra l’Incivisme 2010 que s’ha
executat conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona.
· Impuls de la modificació de la Llei 20/85 en matèria
de Prevenció sobre substàncies que poden generar
dependència
· Recollida de signatures en contra de que es prohibeixi
fumar a tots els locals de pública concurrència.
· Impartició de cursos a tècnics municipals en matèria
de normativa d’espectacles i activitats recreatives.
· Organització de la 3ª Nit de l’Empresari de la Nit de
Catalunya i del 5è Congrés d’Empresaris d’Oci Nocturn
de Catalunya amb entrega dels Guardons Lluna
Daurada als qui més han recolzat el nostre sector.
Per què hauria d’associar-me a FECASARM?
· Perquè junts som més forts. La implicació de cada
associat fa possible assolir les nostres fites, que
repercuteixen al benefici de tot el sector.
· Per a rebre assessorament i recursos de tot tipus:
legal, financer, màrqueting, recursos humans, etc.
· Per gaudir d’avantatges fruit d’acords amb els diversos
proveïdors amb qui establim relacions: Sgae,
ECA, Pimexa, Cesva, Cobega, Banc Sabadell, Conversia,
Batallé i Compte Comunicació, BJ Crearum-
Cajón, VisualConor, Music Marketeers, SmartKiosk,
Grup Bacardi, Grup Heineken, Cafés Toscaf, Agus
Evens, ATGrup, Disseny i Sostenibilitat, Joia Events,
entre d’altres.
Què és la FECASARM