TOTS I TOTES SOM CIUTAT - Ajuntament de Reus

REUS
TOTS I TOTES
SOM CIUTAT
EL MERCADAL
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Juliol/agost de 2006 6a època núm. 24
El triangle
del
Velòdrom

SERVEIS
AJUNTAMENT DE REUS
Consell editorial:
Junta de Portaveus
de l’Ajuntament de Reus
Director:
Claudi Arnavat
Redactora en cap:
Imma Bolet
Redacció:
Rosa Pagès, Susana Bahíllo
Fotografia:
Carles Fargas, Arxiu DCC
Portada:
El tram del passeig Prim reformat un
capvespre d'agost.
Foto: Carles Fargas
Edita:
Ajuntament de Reus
Direcció de Comunicació Corporativa
Mitjans corporatius
i comunicació interna
Pl. del Mercadal 1 4 01 REUS
Tel. 977 010 023 Fax 977 010 213
info.comunicacio@reus.net
www.reus.net
Tirada: 37.000 exemplars
Dipòsit legal: T-928-2003
ISSN: 1696-5507
Projecte gràfic i producció:
Tona Bayona
Impressió
Gràfiques Terrassa SA
Distribució:
Unimail
Sumari
Serveis
Sumari
Crèdits
El Velòdrom s'integra a la ciutat com un barri de grans
zones verdes i espais públics
4 Mapa de les obres en curs
6 Mas Carandell estrena curs amb més de 00 accions
formatives i força novetats
7 El 0,7% del pressupost municipal de 006, més de 55.000
euros, es destina a cooperació
8 Més vigilància i una campanya de conscienciació per
acabar amb els abocaments incontrolats
El programa EcoXips promou el reciclatge informàtic i
recupera de cada 10 elements rebutjats
9 L'acord entre l'Ajuntament, la Generalitat i la URV
permetrà formar policies a Mas Miarnau
Més serveis al cementiri de Reus perquè les incineracions
suposen ja el 5% dels sepelis
10 Un any més, l'Ajuntament homenatja els professors
jubilats el curs 005- 006
11 El Col·legi d'Arquitectes estrena seu a l'antiga fàbrica de
vapor del barri del Carme
Reus, convidada a la recepció de la Generalitat a les
ciutats bressol de l'esport base català
1 La campanya de civisme implica estudiants amb el concurs
«Guions Cívics» de Punt 6 Camp
14 Opinió
Articles dels portaveus dels grups municipals
& 010 www.reus.net
Altres telèfons d’interès Des de fora de Reus 977 010 010
Guàrdia Urbana info.guardiaurbana@reus.net
Urgències 092
Comissaria 977 010 092
Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092
Dipòsit de vehicles 977 010 056
Relacions Cíviques relacions.civiques@reus.net
Centre Cívic Ponent 977 010 044
Centre Cívic Mestral 977 010 039
Centre Cívic Llevant 977 010 026
Centre Cívic Carrilet 977 010 051
Centre Cívic Migjorn 977 010 032
Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030
Promoció i Estratègia redessa@redessa.com
REDESSA 977 300 003
Palau de Fires i Congressos 977 326 363
Reus Turisme infoturisme@reus.net
Oficina d’informació turística 902 360 200
Medi Ambient info.mediambient@reus.net
Aigües de Reus (AREMSA) 977 127 019
Aigües de Reus (Avaries) 900 777 666
Deixalleria 977 010 212
Arquitectura i Urbanisme arquitectura@reus.net
Agència Municipal de l’Habitatge 977 759 682
GUPSA 977 300 475
Serveis tècnics 977 759 635/674
Via Pública mobilitat@reus.net
Aparcaments i Mercats (AMERSAM) 977 300 006
Reus Transport 977 310 671
Agència del Paisatge Urbà 977 341 550
Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068
Educació i Família info.educacio@reus.net
IMFE Mas Carandell 977 331 837
Pavelló Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091
Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257
Hisenda ajhisenda@reus.net
Servei d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 759 620
Benestar benestar@reus.net
Hospital Universitari de Sant Joan 977 310 300
Hosp. Universitari de S. Joan (Urgències) 977 320 424
Serveis Socials 977 010 034
Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092
Casal de les Dones 977 315 873
Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias 977 010 040
OMIC 977 010 050
Tanatori (GESFURSA) 977 753 107
Cementiri general de Reus 977 341 272
Cultura cultura@reus.net
Biblioteca Central Xavier Amorós 977 010 025
Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 345 418
Museu d’Art i Història 977 344 833
Teatre Bartrina 977 341 100
Teatre Fortuny 977 315 059
Sindicatura Mun. de Greuges sindic.de.greuges@reus.net
Sindicatura Municipal de Greuges 977 759 664
Grups Municipals
PSC g.m.psc@reus.net 977 759 625
CiU g.m.ciu@reus.net 977 759 630
PPC g.m.ppc@reus.net 977 759 606
ERC g.m.erc@res.net 977 759 609
ICV-EA g.m.icv-ea@reus.net 977 759 660
Acords del Ple
07-07-06
u Arran de les noves responsabilitats assumides
per la regidora Teresa Pallarès, com a
directora dels Serveis Territorials de Comerç i
Turisme de la Generalitat, el tinent d’alcalde de
Promoció i Estratègia, Josep Morató, assumirà
les competències de la regidoria de Promoció
de Ciutat. Morató també assumeix la presidència
del Patronat Municipal de Turisme i Comerç.
Teresa Pallarès continuarà com a regidora de
l’Ajuntament de Reus, membre del plenari i de
la comissió de Serveis Generals.
u L'Ajuntament de Reus desestima l’al·legació
presentada per Josep M. Pujol, en representació
de la plataforma política PRIM, per declarar la
nul·litat de l’acord de creació d'INNOVA.
u S'acorda la dissolució del Patronat Local de
l’Habitatge Reus, un organisme creat el 1957,
i que havia quedat obsolet. La finalitat que
va motivar-ne la constitució era la construcció
d’habitatges de renda limitada.
u Es reformulen els acords entre el
Departament de Cultura de la Generalitat i
l’Ajuntament de Reus per a la construcció del
nou Arxiu Comarcal i Municipal. S’estableix un
marc de col·laboració entre ambdues administracions
en relació al finançament del nou arxiu
integral, Comarcal i Municipal. L’Ajuntament
s’encarregarà de l’execució de les obres i percebrà
del Departament de Cultura una subvenció
de 3,4 milions d’euros. El futur arxiu s'integrarà
en el nou edifici d’equipaments que es construirà
al carrer de M. Antònia París. Les dues peces
més destacades d’aquest edifici són el Centre
d’Assistència Primària i el nou Arxiu.
u Es desestimen les tres al·legacions presentades
al plec de clàusules administratives del
concurs públic per a l’atorgament de la concessió
administrativa per a l’ús privatiu de la parcel·la
de domini públic, en la qual hi ha l’actual palau
de fires i congressos, per tal de destinar-la a la
construcció i explotació d’un centre comercial i
d’oci integrat. Dues de les al·legacions (de les
societats Yuca Star SL i Intatore SL) estan relacionades
amb els requisits de xifra de negoci i
recursos de les entitats licitadores i una (d’Antoni
Vives) amb la qualificació dels terrenys.
u S'amplia el capital social d’INNOVA amb
270.000 euros, per incrementar el capital social
de REDESSA.
u Es concedeix la Menció Honorífica Municipal
al Centro Cultural Castellano Manchego, a la
Penya Barcelonista Baix Camp de Reus i a l’Escola
Rosa Sensat.
u S'aprova la modificació puntual del Pla parcial
del sector G.13 “Mas Bertran” que reordena
l’edificació volumètrica establint uns accessos
comunitaris als aparcaments, de forma que es
possibilita edificar en planta soterrània.
8-07-06
u Es fixen els termes de la col·laboració entre
l'Ajuntament de Reus i la Generalitat per a la
construcció de dues noves escoles, el CEIP La
Vitxeta i el CEIP El Burgar, amb una inversió de
9,5 milions d'euros.
u Es concedeix la menció honorífica municipal
al Ball de Diables de Reus.
u Es nomenen els representants municipals
en els 30 centres escolars públics.
u S'aprova la constitució del Consell Municipal
de la Discapacitat per estimular i canalitzar la
participació ciutadana i de les entitats en l'àmbit
de la discapacitat.
u S'aprova inicialment la modificació del pla
general pel que afecta a l'àrea 6.1 Mas Mainer,
18.682 m 2 situats entre l'avinguda de l'Onze de
Setembre i el carrer de General Moragues.
u Se sol·licita l'ampliació de la zona de seguretat
–en la qual està prohibida la caça– en 64,6
hectàrees del vedat T-10.237 Aigüesverds.
u S'aprova un expedient de modificació de
crèdit en el pressupost de l'Ajuntament per un
valor global d'1.840.779 euros.
u Es desestimen les al·legacions formulades a
la imposició i ordenació de contribucions especials
amb motiu de les obres d'urbanització del
passeig Prim (sector de les voreres).
Els extractes dels acords del Ple es poden
consultar al web www.reus.net i al tauler
d’anuncis de l’OAC.
El Velòdrom s'integra a la
ciutat com un barri de grans
zones verdes i espais públics
L'entramat urbà entre el passeig
Prim, el passeig de Misericòrdia
i l'avinguda dels Països Catalans
es relliga amb la urbanització del
Velòdrom, amb un sistema viari
marcat per la prolongació dels
carrers d'Antoni de Bofarull, Sor
Lluïsa Estivill, Pare Manyanet i
Xavier de Gambús, i el traçat de
nova creació sobre el camí vell de
Riudoms. La urbanització destaca
per l'adequació d'un parc urbà al
costat de la plaça de Gandhi, una
rotonda de nova creació.
Prop de 40.000 m
L'actuació ha transformat un sector
de prop de 40.000 m 2 , repartits
gairebé a parts iguals entre
nous vials, zones verdes públi-
ques i espais de nova edificació.
L'Ajuntament ha invertit més de
dos milions d'euros en la urbanització
d'aquest espai.
La vegetació del barranc
Tot i que ja s'han començat a
plantar pins i alzines, la majoria de
El triangle
del Velòdrom
E
l Velòdrom ha passat de ser un
solar foradat per un barranc
amb efecte de barrera al mig
de la ciutat a ser una zona urbanitzada,
amb grans espais verds i zones
públiques. Ara el Velòdrom relliga
la ciutat en comptes de separar-la i
converteix el triangle que forma amb
els passejos Prim i Sunyer, el passeig
de Misericòrdia i l'avinguda dels
Països Catalans, en un nou espai de
centralitat. Una acurada planificació
El 2002 la zona del Velòdrom era un gran
solar en mal estat i travessat pel barranc
de l'Escorial entre els passejos Prim i de
Misericòrdia. El cobriment del barranc ha
permès la urbanització de prop de 40.000
m 2 i reconvertir-los en un nou barri on
destaquen els espais públics i compartits.
vegetació es plantarà a la tardor,
quan les condicions climàtiques
siguin més favorables. De tota
manera, ara ja destaquen alguns
exemplars d'arbres centenaris
que estaven a la llera del barranc
i que la planificació urbanística
ha preservat. Un bon exemple
urbanística ha transformat aquesta
àrea amb la distribució proporcional
de zones verdes i públiques, de vials
i d'espais de nova edificació. Sens
dubte, unes bones condicions perquè
el Velòdrom esdevingui un nou
barri residencial i de serveis amb les
prestacions públiques que requereix
la ciutadania.
La recollida pneumàtica
El triangle del Velòdrom serà a més
VIA PúBLICA / URBANISME
n'és la plaça del Velòdrom (a la
fotografia de sobre).
El passeig Prim,
com nou
Les obres de reforma del tram
final del passeig Prim es fan
en dues fases. Ja s'han enllestit
les obres de millora del passeig
central i en els propers mesos
s'ampliaran les voreres laterals,
just després de la instal·lació de la
recollida pneumàtica de la brossa.
La coca central manté les lluminàries
de l'arquitecte Miralles, que
s'han restaurat i reubicat. El paviment,
de granit rosat, és el mateix
que s'ha utilitzat en els altres
trams i atorga una continuïtat
visual a tots els passejos. u
la primera zona de la ciutat a disposar
de recollida pneumàtica, un
sistema de recollida d'escombraries
que permet que la brossa viatgi per
canonades subterrànies i que treu
els contenidors del carrer. Un sistema
modern, més net i més ecològic, que
s'anirà estenent a altres punts de la
ciutat com ara el barri del Carme.
Una aposta del govern municipal
per millorar el servei de recollida, per
millorar la qualitat de vida. u
EDITORIAL
Lluís Miquel Pérez
Alcalde de Reus
EL MERCADAL
EL MERCADAL

4
VIA PúBLICA / OBRES EN CURS
Aquest 2006 Reus es transforma: ja
s'han enllestit actuacions importants com
l'avinguda del Comerç, el Velòdrom o el
tram central del passeig Prim, però diverses
obres afecten el trànsit i obliguen a circular
per itineraris alternatius. El mapa situa les
actuacions en curs i els terminis d'execució.
EL MERCADAL
Avinguda dels Països Catalans
La 2a quinzena de setembre, s'obrirà a la
circulació el tram afectat per la construcció
de la rotonda i de la mitjana.
Plaça d'Almoster
Tot i que les obres no estaran llestes, es
treballa perquè a l'inici de curs ja sigui
possible circular per la plaça d'Almoster.
Carrer Llovera
L'adequació a un sol nivell per prioritzar el
vianant al carrer Llovera ja és una realitat,
només resten els darrers detalls de l'obra.
Carrer de Rigoberta Menchú
Aquest nou carrer comunica el Velòdrom
amb el passeig de Misericòrdia i la
previsió és acabar-lo a final d'octubre.
Pàrquings Llibertat
A final de setembre estaran connectats els
dos aparcaments. El tram del carrer del
General Moragues, a punt al novembre.
Mercadal
La reforma de la plaça, la Capsa Gaudí i
la façana del Palau Municipal, a punt per
Nadal.
Plaça del Canal
Un cop llesta la rotonda per distribuir
el trànsit d'aquesta cruïlla, les obres a
l'interior de la plaça acabaran al gener.
Avinguda de Marià Fortuny
La gran reforma de l'avinguda es fa per
fases. L'objectiu és obrir la cruïlla de la
carretera de Montblanc a final d'octubre.
VIA PúBLICA / / OBRES OBRE EN CURS
EL MERCADAL
mapa: www.pragmapublicitat.cat
5

6
FORMACIó
EL MERCADAL
Mas Carandell estrena curs
amb més de 00 accions
formatives i força novetats
El balanç de 2005 de Mas Carandell
Més de 2.55o alumnes i 205 cursos
Mas Carandell estrena nou
curs amb el balanç de
2005 i una xifra rècord pel
que fa al nombre d'alumnes,
que va superar les
2.550 persones. En l'àmbit
dels cursos s'han realitzat
56 accions més en relació
a l'any anterior i el número
es manté a l'alça des de
2002. El que més puja és
l'oferta de formació professional
continuada per
la diversificació de propostes
amb programes de
perfeccionament, cursos
«Mas Carandell, formació XXL» és el lema
del curs 2006-2007, per al qual s'han
programat més de 200 accions formatives
en una vintena d'àmbits. Una oferta a
mida de la demanda, per millorar el grau
d'ocupació i afavorir el desenvolupament
de competències de les persones i el teixit
Més de 15 anys d'experiència
avalen l'equip tècnic i docent que
ha preparat l'oferta acadèmica
per al proper curs, amb programes
d'àmbits diversos i per a
totes les persones, estiguin en
actiu o en situació d'atur.
En col·laboració amb el Servei
d'Ocupació de Catalunya i el Fons
Social Europeu, s'amplien a qua-
per Internet i una oferta a
mida de les empreses. La
gran majoria dels alumnes,
més d'un 65%, és de Reus,
però també té molt de pes
l'alumnat procedent de la
resta del Baix Camp i del
Tarragonès. Les dones són
gairebé el 70% de l'alumnat.
Gràcies al sistema de
qualitat que té implantat
Mas Carandell amb l'objectiu
de millora contínua, un
seguiment global permet
puntuar amb un 8 –en
una escala d'1 a 10– el
tre els programes de garantia
social per a joves que no tenen
la secundària obligatòria i, a la
vegada, s'incrementen les especialitats
dels cursos ocupacionals
per a persones aturades. També
creix l'oferta de cursos cofinançats
per a persones en actiu.
Formació contínua
Pel que fa als programes de
grau de satisfacció de les
persones usuàries.
El 60% d'inserció laboral
A més de la formació continuada
i dels serveis que
Mas Carandell posa a
l'abast de les empreses,
el balanç destaca pel grau
d'inserció laboral, un 60%,
aconseguit en els programes
d'orientació. El percentatge
és del 70% en el
programa adreçat únicament
a dones i estrenat el
2005, l'A-portes.
perfeccionament professional, es
reforcen els àmbits amb més
demanda com educació i formació
de personal sociosanitari,
administració d'empreses, alimentació,
qualitat, recursos humans o
prevenció de riscos.
Informàtica i idiomes,
dos clàssics
Els cursos d'informàtica i d'idiomes
continuen amb un pes
important dins de l'oferta acadèmica.
La informàtica es planteja
des de tres òptiques: ofimàtica,
programació i un vessant més
artístic. En l'àmbit de les llengües,
destaca l'àmplia oferta d'anglès
i de llengües orientals, ja que
aquest curs comptarà amb quatre
nivells de japonès i dos de xinès.
I tot això sense deixar de banda
les classes de català, alemany
i francès. El centre de formació
de persones adultes Marta
Mata presenta una altra de les
novetats d'enguany: el Graduat
en Educació Secundària amb
metodologia semipresencial, una
oferta de més flexibilitat horària i
d'acord amb la demanda. També
és nou el curs preparatori per a
les proves oficials de tècnic en
transport sanitari, en col·laboració
amb STS Grup, i el de programació
neurolingüística, amb l'Institut
Gestalt.
50.000 catàlegs
A través de la publicació Informa't,
amb una tirada de 50.000 exemplars,
Mas Carandell presenta el
catàleg de les propostes per al
nou curs. Tota l'oferta també es
pot consultar a:
www.mascarandell.org u
L’Ajuntament de Reus destina 255.884
euros –el 0,7% del seu pressupost de
2006– a 36 projectes de cooperació al
desenvolupament. El Consell Municipal de
Solidaritat i Cooperació és l'ens encarregat
de distribuir aquesta ajuda entre les entitats
que presenten les propostes.
Reus destina 255.884 euros del
pressupost municipal de 2006
a més de trenta projectes de
cooperació que es reparteixen
enguany en els àmbits següents:
educació, 71.900 euros; infraestructures,
66.660 euros; salut,
73.000 euros; sensibilització,
10.725 euros; gènere, 6.000
euros; pau, 7.500 euros; desenvolupament
sostenible, 15.500
euros i una reserva d'aproximadament
4.500 euros per a
emergències.
El primer 0,7% reusenc,
l'any 000
L'Ajuntament de Reus va acordar
l’any 2000 destinar el 0,7%
del pressupost a projectes de
cooperació. Des d'aleshores,
l’Ajuntament fa cada any una
convocatòria de subvencions o
cofinançament per a projectes
de cooperació a través d’entitats.
Aquesta convocatòria es coordina
des de la Regidoria de Solidaritat i
Cooperació i el Consell Municipal
de Solidaritat i Cooperació, integrat
per diverses entitats i ONG amb
presència a la ciutat. Justament,
una de les funcions del Consell
és elaborar anualment una pro-
posta de bases reguladores per
a la concessió d'aquests ajuts.
També participa en el seguiment,
supervisió i avaluació de l’eficàcia
amb què han estat utilitzats els
recursos assignats.
L’objectiu del 0,7%
L’objectiu al qual es destinen
part dels recursos del pressupost
municipal anual per a la
solidaritat i la cooperació internacional
és el de contribuir a la lluita
contra la pobresa i les seves
causes estructurals per mitjà
d’un desenvolupament humà,
amb la finalitat de satisfer les
necessitats bàsiques d’alimentació,
habitatge, feina, educació
i salut i de gaudir de la pròpia
cultura.
A l’hora d’atorgar subvencions
es tenen en compte els projectes
destinats a ciutats del
tercer món o en greus dificultats
estructurals amb les quals Reus
té establerts agermanaments o
relacions fraternals. Per a la resta,
les prioritats són: projectes que
tinguin com a finalitat l’atenció
primària de la salut, l’educació
bàsica i la formació de recursos
humans; projectes de desenvolupament
rural integral i de
desenvolupament d’un sector
productiu i sobre el medi ambient
o l'adequació dels objectius
del projecte a la realitat cultural
i a la forma d’organització social
dels beneficiaris.
Per als col·lectius
més vulnerables
Si classifiquem els projectes pel
que fa als col·lectius beneficiaris,
SOLIDARITAT I COOPERACIó
El 0,7% del pressupost municipal
de 006, més de 55.000 euros,
es destina a cooperació
ONG
EDUCACIÓ
Projecte Subvenció
Ass. Huehueteca Ixmucané Educació integral de la dona maia (Guatemala) 12.000 €
Ass. Huehueteca Ixmucané Centre de formació integral a Huehuetenango (Guatemala) 6.000 €
Cooperacció Equitat de gènere i participació ciutadana per millorar l'acció solidària (Reus) 1.000 €
Fons Cat. Cooperació al Desenvolupament Equipament d'escoles comunitàries autònomes (Chiapas) 5.000 €
Fundació Pau i Solidaritat Formació de federacions sindicals del metall (Bòsnia, Sèrbia, Kosovo, Macedònia
i Croàcia)
10.000 €
Mans Unides Millora de l'educació en 30 escoles de comunitats rurals a Quispicanchi (Perú) 12.000 €
Milpa Foment apicultura per millorar les condicions de les comunitats quetxues (Perú) 4.000 €
Soarpal (Reanima) Alfabetització integral de Palacagüina (Nicaragua) 6.000 €
Soc. Civil, Cultural i Solidària per la Pau Formació joves indígenes i consolidació centre educació no formal (Chiapas) 10.000 €
Tabana Campus formatiu-productiu Sabana Verde a Matagalpa (Nicaragua) 5.000 €
URV Solidària
INFRAESTRUCTURES
Beques per al postgrau: Especialista Universitari en Cooperació Internacional 900 €
Acció Solidària Igman Construcció d'habitatges per a famílies de Hadzici (Bòsnia i Hercegovina) 10.000 €
Centre Llatinoamericà Emissora comunitària Rádio Futura, La Plata (Argentina) 15.160 €
Ekolo Ya Bondeko Millores al pou d'utilització manual a Kinshasa (República dem. del Congo) 10.000 €
Pont de Solidaritat Conjunt de material per a l'Ass. Agrícola de Grama de Nova Mamoré (Brasil) 12.000 €
Pont de Solidaritat Construcció d'un cobert per al planter d'arbres de fruits tropicals (Brasil) 6.000 €
VOLS (Voluntariat Solidari) Esport per a la pau: una pista de bàsquet a Duékoué (Costa d'Ivori) 6.000 €
MST (Mov. Treballadors Sense Terra) Emissora de radiodifusió comunitària a Madalena, Ceará (Brasil) 4.500 €
Musol
SALUT
Sistema d'aigua potable per a les famílies pageses d'Ivirizu (Bolívia) 3.000 €
Adra Prevenció i atenció bucodental per a la població de Bioko (Guinea Equatorial) 6.000 €
Comitè Òscar Romero Clínica comunitària «El Despertar» (El Salvador) 12.000 €
Congr. Relig. Esclaves Sagrat Cor de Jesús Alimentació del Centre Infantil Chilibulo a Quito (Equador) 3.000 €
Gadis Activació de la salut primària al poble de Walata (Mauritània) 18.000 €
Gadis Cens de població infantil i assistència mèdica (Senegal) 10.000 €
Milpa Atenció en salut comunitària a Huehuetenango (Guatemala) 6.000 €
Sodepau Integració discapacitats. Formació per al cooperativisme a Chefchauen (Marroc) 6.000 €
Ulls del món «Ulls del Sàhara 2006»: consultes i tallers d'òptica (Tindouf, Algèria) 6.000 €
URV Solidària Sistema de Salut Autònom Zapatista (Chiapas) 6.000 €
SENSIBILITZACIÓ-AGERMANAMENTS-PAU-GÈNERE-EMERGÈNCIES-DES. SOSTENIBLE-DRETS HUMANS
Ass. Josep Vidal i Llecha Memorial per la pau (Reus) 5.000 €
Centre Llatinoamericà Agència de Notícies SERPAL, Servei de premsa alternativa (Reus) 2.500 €
Entrepobles Recuperació dels recursos naturals Cooperativa de Guanabacoa (Cuba) 15.500 €
Fons Cat. Cooperació al Desenvolupament Campanya 2006 de l’Agenda llatinoamericana mundial 3.500 €
Hammada, Ass. d'Amics del Poble Sahrauí Colònies 2006 per a infants sahrauís (Reus) 4.725 €
Movimiento Mujeres por la vida Programes adreçats a les dones (Equador) 3.000 €
Nova, Centre per a la innovació social Pacificació 2003-2006 (Sri Lanka) 2.500 €
Organització Femenina Popular Iniciatives creatives i productives per a infants a Barrancabermeja (Colòmbia) 3.000 €
els ajuts a què es destina el
0,7% municipal tenen com a prioritat
aquells projectes centrats
en els sectors més vulnerables
de la població, en particular els
infants, les dones, la gent gran,
les comunitats indígenes i les
persones refugiades o desplaçades.
Al quadre trobareu tota la
llista de projectes subvencionats
enguany. u
Una imatge de la comunitat
rural de Sadio, al Senegal,
on desenvolupa projectes
l'ONG Gadis, que compta
amb un dels ajuts de
l'Ajuntament de Reus.
EL MERCADAL
7

8
MEDI AMBIENT
Més vigilància i una campanya de
conscienciació per acabar amb
els abocaments incontrolats
L'Àrea de Medi Ambient ha posat en marxa
aquest estiu la campanya «De runa… cap
ni una!» contra els abocaments incontrolats.
Paral·lelament, la Guàrdia Urbana ha
incrementat les tasques de vigilància a les
zones on s'aboca runa tot i no estar permès.
El resultat: 15 actes de denúncia en un mes.
Aquest estiu s'ha posat en marxa
la campanya «De runa… cap ni
una!» amb l'objectiu d'acabar
amb els abocaments incontrolats.
Per aquest motiu, es treballa
en tres fronts: la conscienciació
i la complicitat dels punts de
venda de materials de construcció,
la neteja dels abocaments
il·legals i la seva nova senyalitza-
El programa EcoXips promou el
reciclatge informàtic i recupera
de cada 10 elements rebutjats
El programa municipal Ecoxips,
que promou el reciclatge i la
reutilització d'equips informàtics,
va aconseguir recuperar el 2005
dos de cada deu elements informàtics
rebutjats. Concretament,
es van reutilitzar 110 monitors,
135 unitats centrals (CPU) i 51
impressores, és a dir, el 26% de
tot el material dipositat. El programa
va tractar fins a 10,4 tones
ció i, per últim, l'augment de la
vigilància en aquests espais i la
corresponent sanció si s'enganxa
una persona abocant runa en
una zona no permesa.
A l'àrea de Bellissens,
1. 00 tones
Una de les primeres zones
que s'ha netejat és l'àrea de
de material. Els components que
tenen un índex de reutilització
més alt són els monitors, a causa
del canvi de tecnologia que ha fet
que moltes persones substituïssin
les pantalles per les noves de
plasma i LCD.
El programa també pretén aprofitar
aquesta activitat emergent
perquè persones que tenen difi-
Bellissens, propera a la universitat,
d'on s'han retirat més de 1.330
tones de residus, amb un cost
que supera els 32.000 euros. La
despesa en maquinària i personal
ha suposat 19.720 euros, mentre
que la resta és el cost de portar la
runa a l'abocador. Als abocadors
incontrolats s'hi troba runa, però
també petits electrodomèstics,
fustes, pots de pintura i altres
deixalles de la construcció.
Fins a 60.000 e de multa
La primera acta per abocar runa
de forma il·legal des de l'inici
de la campanya es va aixecar
a mitjan juliol. En aquest cas,
el presumpte autor d'un abocament
il·legal de runa al barri
Gaudí, que va enxampar in fraganti
la Guàrdia Urbana, podria
cultats per accedir al món laboral
participin en un procés d'aprenentatge
que els faciliti l'accés al
mercat. A Reus, tres persones ja
han passat pel programa.
Dos anys recuperant
material informàtic
Ecoxips funciona a Reus des del
2004 i té la seu a la Deixalleria
municipal –situada al polígon
arribar a pagar una multa de fins
a 60.101 euros. També s'han
aixecat actes a la mateixa zona
de Bellissens que s'ha netejat, a
la partida del Burgaret o al carrer
de Vicenç Garcia. En total, 15
denúncies en només un mes.
La gestió correcta
de la runa
Les formes autoritzades i adequades
per desfer-se de la runa són:
recórrer al servei de Deixalleria
Municipal, si es tracta de petites
quantitats; llogar un contenidor
per dipositar el material o portar
la runa a un abocador controlat.
El fet de separar els materials a
la mateixa obra –formigó, ceràmica,
fustes, metalls, etc.– en
facilita la gestió i, si és possible,
el reciclatge. u
AgroReus, al carrer d'Adrià Gual.
Ecoxips presta els serveis de
recollida d'equips informàtics fora
d'ús; la reparació, venda i lloguer
d'equips informàtics de segona
mà; l'actualització d'equips, manteniment
i reparació de sistemes
informàtics; i la formació i divulgació
de bones pràctiques mediambientals
en l'ús de les noves
tecnologies. u
L'acord entre l'Ajuntament,
la Generalitat i la URV permetrà
formar policies a Mas Miarnau
Els professionals dels cossos de seguretat
de Reus i la resta de la demarcació podran
formar-se al Centre de Formació Permanent
Mas Miarnau de la URV. D'aquesta manera,
el conjunt d'agents podrà fer cursos de
perfeccionament a Reus, sense haver-se de
desplaçar a l'Escola de Policia de Mollet.
La tasca de policia requereix una
actualització constant de coneixements,
per fer front a les noves
tipologies de delictes o per perfeccionar
algunes tècniques d'ús
habitual. En paraules de la consellera
d'Interior, Montserrat Tura,
«seguretat és proximitat, tracte
humà, relació amb les víctimes
i amb la comunitat; però també
ciència, tecnologia, reciclatge i
formació permanent».
Fins ara, tant els agents de la
Guàrdia Urbana de Reus com
el conjunt d'integrants de les
altres forces de seguretat que
operen a la demarcació havien
de desplaçar-se fins a l'Escola
de Policia de Catalunya, situada
a Mollet del Vallès, per realitzar
aquests cursos de formació continuada.
Més serveis al cementiri de
Reus perquè les incineracions
suposen ja el 5% dels sepelis
Una tomba de cendres i urnes
biodegradables són els serveis
que l'empresa municipal
Gesfursa ha posat en marxa
aquest estiu per adaptar-se a
la creixent demanda d'incineracions.
A hores d'ara, el front crematori
del cementiri du a terme
gairebé una incineració per dia i
ja representen el 25% del total
d'enterraments de la ciutat.
La tomba de cendres i
urnes biodegradables
Un dels nous serveis és una
tomba de cendres, habilitada
en una sepultura de titularitat
municipal al passeig central del
cementiri. En aquest espai, totes
les persones que vulguin podran
dipositar les urnes amb cendres
de manera gratuïta. Una altra
novetat a disposició dels usuaris
Mas Miarnau
en comptes de Mollet
L'acord entre l'Ajuntament de
Reus, el Departament d'Interior
de la Generalitat i la Universitat
Rovira i Virgili –el segon de
Catalunya d'aquest àmbit després
del que s'ha arribat amb la
Universitat de Lleida– permetrà
acostar la formació permanent
al conjunt de professionals de
Reus i les comarques més pròximes.
El conveni preveu que els cursos
es facin al Centre de Formació
Permanent Mas Miarnau, l'edifici
que l'Ajuntament de Reus va
restaurar i cedir a la Universitat
Rovira i Virgili, que hi ha ubicat
la seu de la seva Fundació.
D'aquesta manera, Mas Miarnau
actuarà a efectes pràctics com
és un nou model d'urna de cendres
biodegradable, feta amb
un material que fa que l'urna,
submergida en aigua, es degradi
en 24 hores, i enterrada, en tres
mesos.
Més de 480.000 euros
d'inversió
Aquestes i altres actuacions de
millora de les instal·lacions del
cementiri han suposat una inversió
de 285.000 euros des de principis
del 2006. Al mateix temps,
hi ha inversions endegades amb
un pressupost de 483.00 euros
per executar el pla director del
cementiri. Cal destacar la inversió
per recollir l'aigua de pluja i
usar-la per al reg, la millora de la
jardineria i la construcció d'una
nova illa de nínxols, amb prop de
250 sepultures més. u
una delegació de l'Escola de
Policia de Catalunya, que a més
de cedir les instal·lacions per
a activitats formatives, permetrà
fomentar la recerca i l'intercanvi
d'experiències.
Els primers Mossos,
a Reus
D'altra banda, aquest estiu han
començat les obres de construc-
GUàRDIA URBANA / CEMENTIRI
ció de la Comissaria dels Mossos
d'Esquadra a Reus, en un solar
a tocar de la carretera d'Alcolea
cedit per l'Ajuntament. La consellera
Tura va confirmar l'arribada
d'efectius l'1 de novembre, dos
anys abans que es faci efectiu
el desplegament dels Mossos
a la demarcació. S'esperen més
d'un centenar d'agents per cobrir
Reus i el Baix Camp. u
L'alcalde de Reus, Lluís M.
Pérez, amb la consellera
d'Interior, Montserrat Tura,
i el rector de la Universitat
Rovira i Virgili, Xavier Grau,
a Mas Miarnau.
La nova fossa per a cendres,
situada al passeig central
del cementiri.
EL MERCADAL EL MERCADAL
9

Foto: Sònia Rimbau
10
PER A LA HISTòRIA
EL MERCADAL
Foto: Niepce
Un any més, l'Ajuntament
homenatja els professors
jubilats el curs 005- 006
Com ja és tradicional quan acaba
el curs escolar, l'Ajuntament de
Reus homenatja els professors
que s'han jubilat amb una recepció
al Palau Municipal. L'alcalde
de Reus, Lluís M. Pérez, i la tinenta
d'alcalde d'Educació i Família,
Empar Pont, van presidir l'homenatge
–que va tenir lloc el 20
de juny– i van lliurar als docents
unes plaques commemorati-
ves. La relació dels professors
jubilats enguany és la següent:
Rosa Torrell Llauradó (CEIP
Eduard Toda), M. Rosa Ciurana
Montserrat, M. Carme Farré
Marimon i Roser Roselló Martí
(CEIP General Prim), Pilar Pitarch
Faci, Núria Palacín Artiga i M. Anna
Vernet Ferré (CEIP Joan Rebull),
Francisca Alcoverro Benaiges,
Vicenç Torrent Xuriguera, M. Àngels
Festa del rodatge de «Yo
Soy la Juani» de Bigas Luna
El Parc de Sant Jordi va ser l'escenari
de la festa per celebrar
el final del rodatge de la darrera
pel·lícula del director Bigas Luna,
«Yo soy la Juani», que ha tingut la
ciutat de Reus com un dels seus
escenaris de rodatge. La festa
del 7 de juliol va comptar amb
la participació de les dues actrius
protagonistes i es va animar amb
una mostra de cotxes tuning a la
plaça de la Llibertat. u
Vidal Pons i M. Carmen García
Suárez (CEIP Marià Fortuny),
Consuelo Gutiérrez Estévez (CEIP
Misericòrdia), Isabel Cochs Tapias
(CEIP Escola Montsant), Neus
Aragonès Rius (CEIP Escola
Mowgli), Misericòrdia Vallès Freixa
(Escola Maria Cortina), M. Teresa
Guinjoan Llebaria i Carme Casas
Ollé (Escola Sant Pau). Pel que
fa als docents de secundària,
la llista és la següent: Rosa M.
Mayayo Barrena (IES Salvador
Vilaseca), Josep Gavaldà Ferré,
Jesús Hernández Jiménez, Carles
Pallarès Galiana i M. Teresa
Vilella Badet (IES Domènech i
Montaner), Jordi Noguès Aixalà,
M. José Latorre Enríquez i
Francisca Sorio Vela (IES Gaudí)
i Serafín Ruiz Delgado (IES Baix
Camp). u
Recepció del nou comitè
de la Cambra de Comerç
L'alcalde i els portaveus del
govern municipal van rebre
el nou comitè executiu de la
Cambra de Comerç de Reus,
presidit per Isaac Sanromà. La
trobada es va fer a petició de la
Cambra, que volia conèixer de
primera mà els projectes d'inversió
en obra pública. D'altra banda,
la Cambra també va mostrar el
seu interès per instal·lar part dels
seus serveis al Tecnoparc. u
El Col·legi d'Arquitectes
estrena seu a l'antiga fàbrica
de vapor del barri del Carme
L'antiga fàbrica de vapor del
carrer de Sant Serapi, al barri del
Carme, és un bon exemple de
l'arquitectura industrial modernista
de la primera dècada del
segle XX. Ara, una acurada rehabilitació
ha reconvertit la nau en
un espai singular que des del
mes de juny és la nova seu a
Reus del Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya.
L'opció
del barri del Carme
D'aquesta manera, el col·lectiu
d'arquitectes de la demarcació
de Tarragona esdevé un element
dinamitzador més per a
la reforma integral del barri del
Carme. En aquest sentit, l'alcalde
de Reus, Lluís M. Pérez, va destacar
el dia de la inauguració la
satisfacció del govern municipal
per la complicitat demostrada
pel Col·legi d'Arquitectes amb la
tria del barri per a la ubicació de
la nova seu.
La restauració ha respectat l'estructura
original de la nau modernista
i ha configurat el pati com a
entrada natural a l'edifici, amb un
interior diàfan i polivalent que en
permet un ús ciutadà. u
Reus, convidada a la recepció
de la Generalitat a les ciutats
bressol de l'esport base català
El president de la Generalitat,
Pasqual Maragall, es va trobar
amb els alcaldes i representants
de clubs esportius de quatre
ciutats catalanes considerades
com a referents per a l'esport
base. Reus hi va ser convidada
per l'hoquei patins i va estar
representada per l'alcalde de
Reus, Lluís M. Pérez, i el president
del club Reus Deportiu,
Joan Sabater.
A la recepció hi van assistir també
representants de Granollers –i el
club d'handbol de la ciutat– i de
Manresa i Badalona, on l'esport
de referència és el bàsquet. La
trobada va tenir lloc al Palau de
la Generalitat el 26 de juliol i
també va comptar amb la presència
del secretari general de
l'Esport, Manuel Ibern. u
PER A LA HISTòRIA
foto: Jordi Bedmar / Generalitat de Catalunya
En primer terme i d'esquerra
a dreta, el president del
Col·legi d'Arquitectes
a la demarcació de
Tarragona i tinent d'alcalde
d'Arquitectura i Urbanisme,
Jordi Bergadà, el president
del Parlament, Ernest
Benach i l'alcalde de Reus,
Lluís M. Pérez, durant la
inauguració de la seu.
EL MERCADAL
11

1
CIVISME
REUS
TOTS I TOTES
SOM CIUTAT
Els alumnes finalistes del
concurs als estudis de
l'emissora Punt 6 Camp. La
segona classificada va ser
Laia Gil i la tercera, Laia
Pellisa.
EL MERCADAL
La campanya de civisme implica
estudiants amb el concurs
«Guions Cívics» de Punt 6 Camp
A continuació, la reproducció del treball
presentat per Jaume Grabulosa, estudiant
d'ESO a La Salle, que va ser l'escollit pel
jurat d'entre els 35 guions presentats. El
concurs «Guions Cívics» de Punt 6 Camp
s'ha emmarcat en la campanya municipal
de civisme «Tots i totes som ciutat».
Història d'una història
Caminava tot sol per un llarg i
lúgubre passadís, de murs alts i
esvelts a banda i banda, que de
tant en tant deixaven a la vista
alguns maons ennegrits o alguna
fina capa de calç. Tampoc oferien
millor aspecte les rajoles del terra,
desgastades i amb les vores arrodonides
causades pel constant
trepig de centenars de sabates
per sobre seu durant gairebé mig
segle. El vernís saltava deIs marcs
de fusta fosca deIs finestrals que
anava deixant a la seva esquerra,
i els únics punts de claror de
l'espai, a part deIs mateixos finestrals,
eren tres llums amb una
carregada ornamentació cristallina
que penjaven perillosament
del sostre.
Però ell no s'entretenia fixantse
en aquells detalls sense
importància; estava molt nerviós
i tens, i feia un bot cada vegada
que algun crit o alguna rialla
s'escapava per la ranura d'alguna
de les portes de roure fosc que
tenia a la dreta. Precisament per
una d'elles hauria d'entrar ell. A
més, la seva figura encaixava a
la perfecció en aquell lloc, si més
no, deixant de banda les seves
cabòries. Era un borni alt i prim,
encorbat pel pas inevitable –a
vegades li feia por pensar-hi– deIs
anys, enganxat a un espectacular
mostatxo blanc de morsa, amb
les mans lleugerament clivellades
i arrugades, una mirada cansada
però imponent i un vell frac blau
marí amb un corbatí que hi feia
joc.
Caminava de pressa, recolzant-se
a cada passa en el
seu bastó de mànec platejat, amb
la mirada fixa en una d'aquelles
portes de roure. Quan hi va haver
arribat, s'hi va aturar un moment
al davant, meditant sobre el que
l'esperava, però al final es va
armar de coratge i va entrar en el
que va resultar ser una gran aula
amb tot de pupitres i cadires ben
alineats i una tarima i una pissarra
al fons. Es notava observat per tot
d'ulls inquiets i maliciosos que
el miraven mentre s'encaminava
cap a la taula de sobre la tarima.
–Bon dia tinguin! –digué amb
veu indecisa. Com a resposta va
rebre un lleu murmuri d'aprovació,
algun comentari sobre la seva
persona (una mica despectiu, pel
que li va semblar) i algun «Bon
dia!» poc atrevit enmig d'aquell
mar de murmuris–. Sóc el professor
Corneli Erlenmeyer, encantat
de conèixer-los. Aquest any
seré el seu mestre de Química.
Així doncs…
—I a en Precípit? Què li passa?
–el tallà un noi corpulent assegut
a primera fila.
–El professor Hèracles Precípit
–contestà el professor Erlenmeyer,
fent un incís en la segona
paraula– es va jubilar en acabar
el curs anterior, i tinc l'honor de
substituir-lo.
–Vaja, marxa un vell i ara en ve
un altre encara més vell! –exclamà
el noi corpulent, en veu baixa
però audible.
–Vostè és el senyor Gustau
Malócrit, m'equivoco?– en
Gustau assentí–. Doncs li agrairia
que fos més educat, i no només
a les meves classes –el renyà el
professor, consultant el seu nom
a la llista. En Gustau Malócrit se'l
mirà amb mala cara. Acte seguit,
el professor els explicà el seu
mètode de treball, els exposà la
matèria que estudiarien al llarg
del curs i els detallà el material
addicional que necessitarien.
–I els adverteixo que, al laboratori,
no toleraré cap bestiesa ni insolència,
o jo mateix m'encarregaré
que no n'oblidin les conseqüències
–va dir a mitja explicació, en
un to molt diferent d'aquell matís
esporuguit que havia usat per
saludar als seus alumnes. Però,
a desgrat seu, de seguida va
comprovar que no seria tan fàcil
mantenir en ordre les classes.
Advertit que no havien baixat mai
al laboratori, el professor els hi va
dur aquell mateix dia perquè s'hi
comencessin a acostumar. Però
va comprovar que alguns alumnes
(per sort no molts!) no feien
altra cosa que interrompre les
seves explicacions, molestar els
altres companys i llançar papers i
gomes per terra.
Però allò no el va desil·lusionar
des del punt de vista de
les seves expectatives, ja que
havia sigut mestre de química
durant trenta-cinc anys i sabia
que ho feien per cridar l'atenció;
eren persones que s'havien de
fer seure perquè el seu caràcter
era esvalotat i extravertit. No es
pensava, però, que s'equivocava
a mitges.
Després de les classes del
matí, el professor Erlenmeyer
se'n va anar a dinar. La tarda, que
la tenia lliure, la va dedicar a
anar a veure el seu nou despatx.
Tot just abans d'obrir-ne la porta
s'imaginava un espai rònec i gens
espaiós, però la imaginació el
tornà a trair. El despatx era una
gran sala molt elegant, espaiosa
i il·luminada, amb un finestral al
fons que li oferia el magnífic paisatge
deIs jardins de l'escola. Tot
i que una mica antiquat, estava
decorat amb un gust exquisit. Per
terra s'estenia una suau i luxosa
catifa i una càlida llar de foc acabava
d'omplir aquell ambient senyorial
que contrastava enormement
amb els llargs passadissos que
hi conduïen. Però aquests pensaments
no van ocupar massa
temps al professor, que havia de
preparar les classes de l'endemà.
S'havia adonat que aquella escola
(de molt bon nom, per cert) no
s'havia preocupat gaire per l'ètica
deIs seus alumnes, segons el
professor, perquè s'havia donat
per descomptat que allà no hi
aniria ningú que no fos estudiós
i ben educat. Però el problema
era que algunes famílies adinerades
hi havien enviat els seus fills
malcriats i trapelles, i amb això
la senyora directora no hi havia
comptat. El professor Erlenmeyer,
però, va decidir fer mutis i anar
fent pel seu compte, perquè no
volia que el primer dia a la seva
nova escola ja el veiessin donant
ordres («una errada de vell», es
digué a si mateix mesos més tard,
«hauria sigut un bon consell per a
la directora»).
L'endemà al matí posaria en
pràctica el seu pla d'ètica i
civisme. Havia decidit que primer
s'estrenyeria a la part pràctica de
la química, ensenyant als seus
alumnes reaccions espectaculars
i increïbles per captivar la totalitat
de la seva atenció (sobretot la
d'aquells quatre mal educats que
li impossibilitaven la feina) i, en
acabat, un cop tranquil·litzada la
situació, tornaria a la part teòrica.
El primer dia al laboratori va
representar una millora considerable,
segons el professor,
en l'actitud d'aquells brivalls. Els
havia mostrat i explicat una reacció
de neutralització amb fenolftaleïna.
En resum, podríem dir que
la solució passava d'un color rosa
llampant a incolora, literalment
en un obrir i tancar d'ulls, de cop,
sense anar minvant progressivament
de tonalitat, com amb un
cop de vareta, com per art de
màgia. Molts deIs alumnes més
educats aplaudiren i elogiaren el
professor i –podia ser veritat?– li
va semblar que durant tota l'hora
de classe no havia sentit ni una
sola vegada a en Gustau Malócrit.
I encara era més perquè, a cada
classe que succeïa, li semblava
que aquells ulls maliciosos
s'anaven convertint lentament en
llumetes brillants i que a totes
les cares s'hi dibuixava un tendre
somriure. Hi havia alguns dies
que donaven més fruit que altres,
però el resultat era ben visible.
Cada dia hi havia menys papers a
terra i menys crides d'atenció.
Aquella nit, estirat sobre el
flonjo matalàs del seu llit
del despatx (a vegades, quan li
cremaven els ulls de tant corregir
exàmens i treballs, es quedava
a dormir a l'escola) va dedicar
uns minuts preciosos a fer una
reflexió. Ell anava instruint aquells
alumnes malcriats en l'ètica i la
bona convivència, a partir del gust
per aprendre i descobrir coses
noves que generaven les seves
interessants classes. Aquells nois
entremaliats, segurament ara ja
no tant, descobrien que no valia
la pena perdre el temps molestant
i fent entremaliadures, sinó
que hi havia més coses noves
de les que ells s'imaginaven per
aprendre i comprendre. I el professor
no pensava tan soIs en
la part acadèmica, sinó en un
poderós sentiment que possiblement
provenia de la curiositat que
creaven les seves classes, que
engloba tots els altres sentiments
i que és el més impactant de tots:
l'amor.
I
el temps continuava passant,
i aviat arribà Nadal. I, per desgràcia,
el nostre estimat professor
Erlenmeyer caigué malalt per
culpa de la grip i es van haver de
suspendre les seves classes fins
que es recuperés. Però tothom
temia que, a la seva edat, li costés
recuperar-se del tot. Un fred matí
de les festes de Nadal, mentre
llegia La química invisible estirat
al seu llit de la infermeria, va rebre
una visita. Una colla d'alumnes el
venia a veure.
–Oh!– exclamà sobtat– Gustau,
quina alegria! I vosaltres també
heu vingut! –afegí, somrient a tot
el grup. El professor no se'n sabia
avenir. Era en Gustau Malócrit
amb la seva colla de petits delinqüents!
–Bon dia tingui, senyor professor
–el saludaren tots a cor, amb
gran respecte.
–Com es troba, professor? –preguntà
en Gustau.
–Jo, eh… Bé, gràcies! Com a
mínim he millorat bastant últimament!
–contestà el professor,
i afegí encuriosit: però a què es
deu aquesta visita tan matinera?
És diumenge!
–Sí, ho sabem… Però volíem
felicitar-lo per Nadal! I, a més, ens
agradaria que vingués a passejar
una mica amb nosaltres– va dir,
posant-se vermell, en Gustau. La
resta del seguici es va remoure,
inquieta.
–Amb molt de gust vindria, però
no sé si la senyora infermera
em deixarà fer cap escapadeta.
Prefereixo no arriscar-me…
–digué el professor molt fluixet
amb una rialleta.
–Oh, descuidi, professor –s'excusà
tota enrojolada la senyora
infermera, que ho havia sentit–.
Una petita passejada de bon matí
li farà més bé que mal i, a més,
m'alegra poder dir-li que segurament
demà al matí el podré
donar d'alta!
–Doncs, si és així, a passejar hi
falta gent! –exclamà content el
professor, en saber que demà ja
estaria en plena forma.
Tota la colla es va mobilitzar
ràpidament per ajudar el professor
a aixecar-se del seu llit i en
Gustau li allargà el bastó i l'ajudà
a posar-se el barnús. Van fer
una càIida i tranquil·la passejada
pels passadissos de l'escola, ja
que a fora hi feia un fred glacial
i no era qüestió que el professor
tomés a posar-se malalt. Tot i
que un deIs membres d'aquella
patrulla va dir «Tu què mires?»,
amb una mica d'agressivitat, a un
nen petit, el professor veia que
l'actitud i sobretot el cor d'aquells
nois i noies havien sofert un gran
canvi.
Després de les festes de
Nadal, el professor tornà a
veure tot de cares alegres i rialleres
que omplien aules i passadissos
i li somreien des deIs
pupitres. La grip havia deixat en el
professor una lleu feblesa visible
per la seva manera de fer, lleugerament
diferent del que era l'habitual.
Anava tot el dia amb el seu
mocador blanc brodat aferrat a la
mà, i s'havia encorbat un parell de
dits més sobre el seu bastó.
La majoria deIs alumnes tractaven
d'ajudar-lo sempre que
podien. I és que valoraven molt
el professor, que era per a ells
un amic que sempre els aconsellava
i els ajudava, sobretot en la
part moral. Doncs el cas és que
cada dia després de classe es
quedaven a netejar el laboratori
i a ajudar el professor a retirar les
restes de reaccions, experiments
i solucions que els havia mostrat
aquell dia. I per agilitzar la feina,
ells mateixos comprovaren avergonyits
que era més fàcil fer cinc
passes fins a la paperera del racó
que no caure en la temptació
d'embrutar amb papers i gomes
el terra enrajolat del laboratori.
El cas és que el temps passà
volant altra vegada, i arribà
la Pasqua, en un abril majestuós
i pIe de flors que omplien
els parterres deIs jardins, i se'ns
escapà un altre cop de les puntes
deIs dits fins a frenar poc
abans que finalitzés el curs. Ens
trobem, doncs, en plenes dates
d'exàmens i avaluacions. A tota
l'escola es respirava tensió, nervis
i també esgotament per part deIs
alumnes, que compartien amb
els professors unes grans ulleres
de totes les nits que havien passat
en blanc, els uns fent colzes i
els altres amb un bolígraf vermell
a la mà.
Alguns estudiants una mica
mandrosos (no podia ser,
per casualitat, que en Gustau fos
un d'ells?) havien estat a punt de
caure en la irresistible temptació
d'elaborar un resum molt petitet
i misteriosament invisible per als
professors (com ho anomena,
això, l'argot estudiantil?; «xuleta»,
potser?) per regatejar llibres
i apunts. Però a ningú, sense
excepcions, el va fer feliç imaginar-se
que perdria l'amistat amb
el professor Erlenmeyer, sembrada
escrupolosament al llarg de
tot un curs, i tots van esborrar
de la ment aquella idea indigna
i «tramposa». Els exàmens es
van acabar sense cap entrebanc
ni sorpresa desagradable per als
professors ni per als alumnes.
La majoria havien superat els
exàmens sense molts maldecaps,
uns millor que d'altres, i a la fi
arribà l'última tarda abans de les
vacances d'estiu, una llarga i calorosa
però alegre tarda de juny. A
les dues tots els alumnes i alguns
pares es trobaven asseguts a les
còmodes butaques del teatre de
l'escola. Seguidament arribaren
els professors, que s'instal·laren a
les primeres files, i la directora de
l'escola sorgí de darrere el teló.
–Estimats alumnes –proferí a tall
d'inici– i professores, professors,
mares i pares –afegí ràpidament–.
Un altre curs ens ha passat ràpidament
i, gairebé sense adonarnos,
està molt a punt d'acabar.
Ens ha passat tan ràpid com
cinc pàgines d'un llibre, però tots
hem après coses noves, aquest
curs de manera molt especial. Els
desitjaria unes bones vacances
a tots i passaria al lliurament de
les matrícules, diplomes i beques
deIs més grans –dibuixà un gran
somriure girant-se als alumnes
que acabaven d'acabar el batxillerat–
però primer m'agradaria
enllestir amb un parell de qüestions
importants –va fer una pausa,
es va escurar la gola i prosseguí–.
En primer lloc, m'agradaria comunicar-los
que aquest estiu s'emprendran
obres de restauració a
l'edifici, sobretot als passadissos,
per la gran quantitat de queixes
que hem rebut per part d'alumnes,
pares i professors i per a
donar una mica més de dignitat a
l’escola –el professor Erlenmeyer
es regirà a la seva butaca. Allò
deIs passadissos li recordà una
vivència llunyana–. En segon lloc,
una notícia formidable: nomeno
el professor Corneli Erlenmeyer
cap del Departament de Ciències
Exactes i Aplicades, pels espectaculars
mèrits que ha demostrat
aquest curs tant en l'àmbit acadèmic
com, de manera excepcional,
en matèria ètica i cívica, ja que,
gràcies a ell, aquest any he notat
un canvi molt positiu en l'ambient
escolar per part deIs alumnes!
Quasi es va escanyar en acabar
aquesta frase tan llarga, però el
públic va irrompre en entusiàstics
aplaudiments i crits d'ovació.
El professor Erlenmeyer, sense
paraules i blanc de l'emoció,
comparegué al costat de la directora.
Una petita llàgrima li queia
galta avall. No se'n sabia avenir.
–Gràcies!, gràcies! –va ser l'únic
que fou capaç d'articular–. Us
estic molt agraït a tots, i a vostè
sobretot, estimada senyora directora–
i els clams del públic eixordaren
la resta del seu discurs. Tot
seguit, quan l'ambient es va haver
calmat, va arribar el torn dels premis
i les beques. Després va ser
el tom d'un exquisit berenar de
final de curs per als alumnes, els
pares i els professors. Finalment
va arribar l'hora d'acomiadar-se
de tothom (els comiats van ser
especialment càlids i emotius
amb el professor Erlenmeyer)
i poc a poc l'escola es va anar
buidant per omplir-se de nou
el quinze de setembre del curs
vinent.
I
ara és el moment en què, si
això fos una obra teatral, cauria
el teló i el públic explotaria en
forts aplaudiments o, qui sap,
xiulades i llançament d' objectes
contundents «no voladors per
naturalesa» contra els actors, les
actrius, el director i l'immaculat
teló de color granat després de
la fugida cames ajudeu-me deIs
primers.
Peró jo em permeto endarrerir
un instant aquests fets i donar
pas a una breu (com a mínim
aquest és el propòsit) reflexió,
que vaig sentir d'esquitllada com
el professor Erlenmeyer exposava
a una fascinada senyora directora
aquell mateix vespre. Una reflexió
que vol ser pràctica i alhora sintetitzada
i puntual, més que no
pas una tirallonga de sis pàgines
sense cap ni peus (ni cervell). A
més, una reflexió que és un símil.
Peró deixem la poesia i les figures
retòriques i anem al gra.
Fixem-nos en una ceba: esta
formada per diverses capes.
Les primeres estan brutes de
terra, fang i poIs, però cada vegada
que en traiem capes ens
anem fixant en la seva brillantor
i el seu color pur. Ara caiem en
la saludable temptació de fer-ne
una exquisida sopeta o afegir-la a
una suculent amanida.
Doncs el cas és que això
mateix passa amb les persones:
per fora podem apreciar
una persona dolenta, pesada i
maliciosa, unes capes sembrades
sobretot per les males influències
i que són un veritable embús
per a la bona convivencia. Peró a
mesura que ens hi apropem i la
convidem a seguir el bon camí,
descobrim el seu cor net i pur, pIe
d'afecte i amor. A més, l'hem de
purificar regularment perquè no
es desviï del rumb marcat.
Aquest és, estimats lectors, el
propòsit del nostre professor,
el més important per crear la
veritable definició de «societat»
i «bona convivencia", és a dir el
civisme. Ell vol que creixem interiorment
i fem bon ús de tot el que
tenim, tant material com sentimental.
Desitja que ens estimem
mútuament i que ajudem els que
ho necessiten perquè aixó sigui
una realitat, ja que la recompensa
i la felicitat seran per a tots. Ens
dóna ànims perquè busquem alló
bo i positiu que tenim arraconat
dins el cor i ho sapiguem utilitzar i
compartir de forma correcta.
Així complirem amb aquell fenomen
que té una aplicació i un
significat tan extensos, que ens
ajuda a viure i a conviure i que
és universal i vàlid per a tots: el
CIVISME. u
CIVISME
REUS
TOTS I TOTES
SOM CIUTAT
EL MERCADAL
1

14
OPINIó
PSC
EL MERCADAL
Eduard Ortiz
Portaveu del GM del PSC
La gran tasca
de Promoció
i Estratègia
La gent de l’Àrea de Promoció
i Estratègia de l’Ajuntament de
Reus, amb el seu responsable
polític al capdavant, Josep
Morató, estan fent una bona
feina. Per una part, Redessa,
amb el Viver d’empreses,
el Centre de negocis, els
nous polígons per a petites
i mitjanes indústries i les
naus per a negocis de
serveis, la gestió de Fira de
Reus, l’assessorament a
emprenedors… I ara amb el
disseny i la creació del parc
tecnològic, el Tecnoparc, on
les gestions personals del
regidor, comporten, dia a dia,
nous acords i la signatura de
convenis de col·laboració, que
atorgaran a Reus la capitalitat
en la investigació tecnològica
alimentària, amb tots els
factors econòmics que això
representa.
Un nou pol d'atracció
Tampoc podem oblidar la
important tasca negociadora
per aconseguir portar
grups inversors que puguin
desenvolupar un nou pol
d’atracció a l’edifici de la fira
i, d’una vegada per totes,
puguem traslladar-la a la zona
de Bellissens, on gaudirem,
com totes les grans ciutats,
dels espais adients per a
aquests equipaments.D'altra
banda, cal remarcar la tasca
de desenvolupament de
r
les promocions públiques
d’habitatges i zones
industrials que es porta a
terme mitjançant l’empresa
municipal Gestió Urbanística
Pública SA que –sens
dubte– ha d’influir d’una
manera important i decisiva
en la contenció del preu dels
habitatges que, com tots
podem comprovar, es troben
en una espiral d’increment de
preus desorbitada.
La tasca del Patronat
de Turisme
I en tercer lloc, cal destacar
la feina –bona feina– que
fan des de ja fa uns quants
anys el personal del Patronat
Municipal de Comerç i Turisme
de Reus. Amb menys recursos
econòmics que molts altres
organismes de promoció,
però amb una empenta i una
il·lusió difícilment comparable,
estan aconseguint posicionar
la nostra ciutat en el mapa
dels destins turístics de
qualitat, cosa que es veurà
compensada per la important
inversió de la Capsa Gaudí i
les grans possibilitats d’atraure
visitants i inversors.
Fa unes setmanes, l’oposició
criticava de forma ferotge la
molt bona tasca de Josep
Morató. Crec que és enveja:
massa vegades «l’esport
nacional» d’aquest país. u
eus es posiciona en el mapa
dels destins turístics de qualitat
Eduard Ortiz
CiU
CiU:
Carles Pellicer
Portaveu del GM de CiU
L'alternativa
a la ciutat
Al llarg d’aquest primer
semestre d’any, queda
clar que manca un model
de ciutat i falten polítiques
perquè Reus sigui ciutat de
referència. Davant d’aquest
panorama, cal que l’alcalde
i l’equip de govern deixin
de pensar en eleccions i
comencin a pensar en la
gent i actuar amb una altra
manera de fer i amb una
altra actitud.
No creiem que tot això que
denunciem canviï abans
de les properes eleccions
municipals. Arribem a la
conclusió que, després de
vint-i-set anys governant els
mateixos, les coses seguiran
igual mentre els socialistes
continuen al capdavant de
l’Ajuntament, perquè, després
de tant temps, queda clar
que o bé no hi ha voluntat
per fer-ho de forma diferent,
o bé no hi ha capacitat per
fer-ho millor (i a vegades no
hi ha ni una cosa ni l’altra).
Participació
i planificació
Des de Convergència i
Unió apostem pel diàleg
i la sensibilitat –la nostra
prioritat són les persones–,
i és en aquesta línia que cal
creure de debò i practicar la
participació. Aquesta és una
de les nostres idees força. Es
necessari també molta més,
i molt millor, planificació
(sobretot en el camp de les
obres de la via pública i la
mobilitat). I per a una gestió
estratègica de la ciutat: cal
tenir una línia clara i no
anar-la modificant basant-se
a les negatives que en van
rebent.
En definitiva, cal un canvi a
la ciutat –canvi de prioritats,
d’estratègies, d’actituds i de
persones. I a Convergència
i Unió ens comprometem
a continuar treballant en el
dia a dia de la ciutat, però
també oferint una alternativa
engrescadora per als propers
quatre anys als reusencs i
reusenques el proper maig.
En el passat mes d’abril, en la
conferència «Passió per Reus»
vam presentar el nostre
model alternatiu de ciutat.
Ara l’anirem desenvolupant,
concretant i explicant a la
ciutat. I tot això sense deixar
de fer la feina que ens
caracteritza per fer de Reus
una ciutat millor. u
c
al un canvi a la ciutat, un canvi
de prioritats i de persones
Carles Pellicer
PPC
Millorar
la gestió,
canviar d'actitud
Des del nostre Grup Municipal
hem constatat que l’actual
mandat s’ha caracteritzat
per una pèssima gestió dels
recursos municipals i una
clara actitud descoordinada,
mal planificada, fins i tot,
precipitada, i en certs
moments ratllant la
prepotència en les decisions
preses per alguns membres
del govern tripartit municipal,
que malauradament actua
en molts casos mentint sense
escoltar ni la ciutadania, ni
els empresaris, ni els agents
implicats directament en les
grans decisions municipals,
ni els grups a l’oposició. I
el que més ens sorprèn:
sense reconèixer ni una sola
equivocació i, per tant, sense
assumir ni una sola rectificació.
Què és governar?
Governar vol dir decidir i, en
prendre i executar decisions,
hom corre el risc d’equivocarse.
El problema no és
l’equivocació, el problema
greu és no voler reconèixer els
errors i, per tant, no corregirlos.
No cal recordar ara els
despropòsits de la cocapitalitat
tan venuda, de la Fundació
Rego, les falses expectatives
creades amb la presència
d'El Corte Inglés a Reus, la
polèmica arran de la decisió
de finançar una llar d’infants
amb els diners de la funerària,
la ubicació i problemàtica
del projecte de la Ciutat de
e
Miquel Àngel López Mallol
Portaveu del GM del PPC
l’Automòbil, per posar alguns
exemples. Se’ns està venent
fum amb alguns dels grans
projectes del mandat i resten
sense solucionar aquells
problemes del dia a dia dels
que realment preocupen:
la circulació, els problemes
de trànsit ocasionats per la
multitud d’obres que s'estan
executant a tot just un any
de les eleccions municipals,
la seguretat ciutadana, la
neteja pública, la gestió de
la immigració, l’atenció i
prestació de serveis socials, la
seguretat ciutadana, l’accés a
l’habitatge, l’atenció a la gent
gran, i un llarg etcètera de
temes importants que Reus,
avui, encara té pendents.
Sobretot aquests darrers
quatre anys, Reus ha perdut
el camí traçat per aconseguir
un lideratge amb pes específic
al Camp de Tarragona,
abanderat amb una política
empresarial no escaient a les
necessitats dels empresaris
que s’han vist abocats a
marxar de la nostra ciutat
per implantar-se a pocs
quilòmetres de Reus, on
han trobat facilitats i portes
obertes per fer realitat els seus
projectes. Per, nosaltres, no és
qüestió d’ideologies. La ciutat
necessita ja un nou govern
amb capacitat de gestió i
amb projectes ambiciosos
qualificats per ser assumits
amb garantia d’èxit. u
l problema greu és no voler reconèixer els
errors i, per tant, corregir-los
Miquel Àngel López Mallol
ERC
Per la
Diada,
al Baluard
Aquest Onze de Setembre
la ciutadania de Reus té
un nou punt de trobada:
la plaça del Baluard. A
instàncies del Grup Municipal
d’Esquerra, l’any passat es va
aprovar una moció en què
se significava aquest espai
amb un contingut especial,
diferent, rellevant: la plaça del
Baluard serà l’espai ciutadà
en què tots i totes podrem
commemorar el nostre Onze.
La Diada a Reus
Més enllà dels components
polítics que té aquest fet i
la placa que s’ha posat al
Baluard, la darrera intenció
és fer que Reus visqui des de
la més autèntica ciutadania
la Diada Nacional amb un
referent clar. El Rafael de
Casanovas de Barcelona
ha de tenir el seu trasllat a
la nostra ciutat, i això és el
que es pretén amb la plaça
del Baluard. Els referents, els
punts de trobada, si no surten
de manera espontània,
s’han de provocar des de les
instàncies públiques, però és
a la ciutadania, als homes i a
les dones, que els correspon
fer-se seva –lentament, si
cal– aquesta proposta.
Empar Pont
Portaveu del GM d’ERC
Interpretar
la catalanitat
La plaça del Baluard: una
plaça moderna en un entorn
històric, antic. Aquesta
és la manera d’Esquerra
d’interpretar la catalanitat
i nosaltres mateixos: un
rerefons històric amb un
discurs contemporani, de
segle XXI, sense prejudicis;
que parla d’immigració,
d’infraestructures, de noves
tecnologies, d’Europa i
del món. L’educació, el
benestar de les persones,
la salut, el medi ambient…
Totes aquestes qüestions,
tractades amb encert, amb
polítiques adequades, amb
perspectiva nacional, són les
que ens faran acostar una
mica més al nostre horitzó:
l’autoderteminació. La plaça
del Baluard, també, si tu hi ets.
Només amb un ressò
ciutadà important
–progressiu alhora– farem
que el nostre Onze de
Setembre, a casa nostra,
sigui titular. T’animo, doncs,
com a ciutadà/ciutadana
de Reus, que per la Diada
pengis la bandera al balcó i
vinguis al Baluard. u
e
ls referents, si no surten, s'han de
provocar des de les institucions
Empar Pont
ICV-EA
Diferents
sí,
desiguals no
«Oh, benvinguts, passeu
passeu, ara ja no falta ningú.
O potser sí, ja me n’adono que
tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols,
t’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta, ni l'espai,
qualsevol nit pot sortir el sol.»
Per a moltes famílies de
la ciutat, aquesta tonada
del Jaume Sisa és part
de la banda sonora de la
seva vida. Amb l’evocació
d’aquestes paraules, recorden
la participació de la seva
canalla als Special Olympics
a Reus, una trobada esportiva
amb un plus de solidaritat
celebrada ara fa 10 anys.
I sobretot recorden un
exemple de la ruptura de
barreres que impossibiliten el
desenvolupament personal
d’aquells que són diferents.
Però no desiguals en drets.
Consell de la
Discapacitat
L’organització i acollida d’actes
com els Special són sempre
una oportunitat per tirar
endavant polítiques més
concretes i eficaces a favor
de la igualtat de tots els
col·lectius. Oportunitats que
malauradament no sempre
s’aprofiten del tot. Com ho
demostra que una dècada
després s’hagi donat llum
verda ara a la constitució
f
OPINIó
M. Teresa Vallverdú
Portaveu adjunta del GM
d’ICV-EA
d’un Consell Municipal de
la Discapacitat, un òrgan
participatiu que vetllarà per
aquests objectius. Des del
grup municipal d’ICV-EA, ens
felicitem per la proposta però
sol·licitem que les mesures
impulsades siguin concretes,
serioses i amb un pressupost
econòmic darrera. No podem
deixar passar l’oportunitat
que problemàtiques com les
barreres arquitectòniques,
la integració laboral o la
participació d’aquest col·lectiu
es quedin al pap deu anys
més.
De la utopia
a la realitat
I tenim el convenciment que
plantejar aquestes polítiques
no es tracta d’una utopia. En
aquest mateix número es pot
llegir una mostra dels projectes
que la ciutadania de Reus
dóna suport al Tercer Món a
través del 0,7% municipal. Són
36 iniciatives repartides en
21 espais geogràfics del món
que des de la sensibilització
passant per la salut o
l’educació fan possible que
les desigualtats es redueixin
una mica més. Desigualtats
que encara es reduiran
més a mida que s’arribi a
l’1%. Perquè «fer sortir el sol
qualsevol nit» depèn en bona
part de la nostra actitud. u
er sortir el sol qualsevol nit depèn
en bona part de la nostra actitud
M. Teresa Vallverdú
EL MERCADAL
15