Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de ...

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 22

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
L’anàlisi de situació és una part important en qualsevol exercici de planificació. Els
informes descriptius a partir de la informació disponible sobre els recursos existents, la
activitat i la utilització han estat tradicionalment freqüents. A més, se’n fa
periòdicament difusió, tant en les memòries d’activitat com en els treballs de
planificació d’àmbits específics. Per tant, en el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut
pública més que tornar a proporcionar aquesta informació s’ha enfocat el treball
d’anàlisi de la situació amb els propòsits següents:
1. Conèixer les característiques de la població actual i disposar d’escenaris de
projeccions demogràfiques en l’horitzó de l’any 2015, com a punt de partida per
a valorar les necessitats de la població.
2. Descriure la situació dels serveis amb l’objectiu de poder contrastar la realitat
actual amb els escenaris de futur que es dibuixen per territoris i a partir dels
criteris de planificació definits en el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut
pública.
3. Identificar problemes o fenòmens que serveixin de base per a la discussió dels
criteris de planificació amb l’objectiu d’adaptar els serveis, amb una perspectiva
global, a les necessitats de la població.
Per fer aquesta anàlisi de situació s’han revisat les dades de diferents fonts
d’informació sobre els serveis (Conjunt Mínim de Bases de Dades [CMBD], bases de
dades de centres, memòries d’activitat, llistes d’espera, enquestes de satisfacció,
registre de tecnologies, etc.), s’han integrat els resultats d’una sèrie d’estudis
específics elaborats recentment (projeccions demogràfiques, fluxos assistencials entre
territoris, demografia de les professions sanitàries) i s’ha inclòs un apartat específic
sobre la visió dels ciutadans, els professionals i els gestors sobre l’atenció sanitària, a
partir d’un estudi metodologies qualitatives encarregats a investigadors experts de
l’àmbit universitari.
Com a valor afegit més important d’aquesta anàlisi podem destacar:
Les dades de recursos i utilització s’han tractat a nivell dels àmbits territorials
dels futurs Governs Territorials de Salut (GTS) 1 .
Presenta les projeccions demogràfiques amb detall de l’estructura d’edat i sexe
per territoris (GTS) d’aquí a l’any 2015.
Inclou un apartat sobre professionals sanitaris.
Inclou apartats nous (novedosos), com un de dedicat específicament a la
telemedicina o un altre als fluxos assistencials entre territoris des d’un a
perspectiva integral dels serveis.
Abasta als serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública.
Incorpora, en l’anàlisi d’aspectes rellevants a tenir en compte, les visions dels
ciutadans, els professionals i els gestors.
1 A les pàgines següents s’inclouen els mapes dels GTS i de les regions sanitàries . La
descripció i composició dels seus àmbits territorials es pot consultar en el capítol 7.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 23

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 1. Àmbits territorials dels governs territorials de salut previstos 2
Altebrat
Baix Ebre
Montsià
Val d'Aran
Alta
Ribagorça
Lleida
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Baix
Camp
Alt Urgell
Alt Camp
Conca de Barberà
Tarragonès
Anoia
Penedès
Cerdanya
Berguedà
Bages - Solsonès
Alt
Penedès
2 Inclou els àmbits amb règim propi (Val d’Aran i Barcelona).
Baix
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 24
Garraf
Ripollès
Osona
Baix Llobregat Centre - Fontsanta
Baix Llobregat Litoral
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Selva Interior
Baix
Montseny
Vallès
Vallès
Oriental
Central
Alt Maresme
Selva Marítima
Occidental
Oest
Baix
Est
Baix
Vallès
Maresme
Llobregat
Nord
Barcelonès Nord - Baix Maresme
Barcelona
Alt Empordà
Baix Llobregat l'Hospitalet -El Prat de Llobregat
Baix
Empordà

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 2. Àmbits territorials de les regions sanitàries del Servei Català de la Salut 3
Terres de l'Ebre
3 Segons el Decret 105/2005.
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Camp de Tarragona
Catalunya Central
Barcelona
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 25
Girona

4.1. La població 4
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.1.1. Panoràmica demogràfica recent a Catalunya
La consideració del factor demogràfic per a una correcta planificació de la provisió dels
recursos sanitaris i sociosanitaris, així com per a la formulació de les activitats a
desenvolupar per a la protecció de la salut és clau. La composició per edat i sexe de la
població és un element fonamental de la configuració de la demanda actual de serveis
assistencials, hospitalaris i de professionals sanitaris, però, a més, l’estructura
poblacional per sexe i edat concedeix una forta inèrcia a la dinàmica demogràfica
futura. Les generacions que avui dia tenen entre 55 i 64 anys determinaran el
creixement de la població anciana dels pròxims 10 anys, però, també, els naixements
actuals condicionaran el nombre de dones en edat fecunda del futur i per tant, la
natalitat del demà.
Tanmateix, no cal oblidar que, la dinàmica demogràfica ve determinada, així mateix,
pel canvi social i per tant, es manifesta amb molts elements de sorpresa. Però l’anàlisi
de l’evolució dels fenòmens demogràfics emmarca la imprevisió d’aquesta dinàmica en
la confecció de tendències d’evolució que ens ajuden a entendre i a conduir la
complexitat de la nostra realitat social. És per això, que es presenten aquí, alguns dels
elements claus de l’evolució demogràfica recent a Catalunya.
Aquesta evolució ha estat caracteritzada en l’últim quart del segle XX per la instauració
d’un règim de molt baixa fecunditat, que ha estat acompanyat per millores substancials
de la supervivència del de més edat i, en conseqüència, per una nova redistribució de
la importància de les diferents edats en el conjunt de la població, fet que acostuma a
ser destacat com d’envelliment poblacional. Tanmateix la intensificació i diversificació
dels fluxos migratoris internacionals han acompanyat el canvi de segle amb una
transcendència important a la demografia de Catalunya, amb l’aportació de
contingents de població jove en edat fecunda i en procés de construcció familiar, que
procedeix de països amb unes condicions de salut molt diferenciades i que, a més,
conviu amb pràctiques matrimonials, sexuals i de maternitat diverses. La protecció de
la salut d’aquesta població diferenciada planteja, sens dubte, nous reptes als serveis
sanitaris.
Principals trets de la demografia recent
El volum i la piràmide d’edats de la població de Catalunya
La població de Catalunya ha passat, en no gaire més d’un segle, de 2 a 7 milions
d’habitants (6.995.206 habitants l’any 2005). L’any 1960 la població ronda els 4 milions
d’habitants i al llarg de la dècada comença un període de creixement molt accelerat
amb saldos migratoris molt alts i amb un augment de la natalitat que no es va aturar
fins l’any 1975 (entre 1960 i 1975 la població creix en un volum del voltant de 2
4 Capítol elaborat en base als treballs encarregats al Centre d’Estudis Demogràfics sobre
l’anàlisi de les característiques de la població i les projeccions de població per al Mapa sanitari,
sociosanitari i de salut pública, segons unitats territorials sanitàries.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 26

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
milions). Entre 1975 i 1980, el creixement migratori és molt baix i la natalitat comença
una tendència de forta davallada però la població augmenta a causa dels efectes
d’una piràmide de població jove. Fins a mitjans dels anys 90, la població catalana
s’estabilitza entorn als 6 milions d’habitants com a conseqüència d’un creixement
natural molt baix i un saldos migratoris també baixos o fins i tot negatius. En els
darrers anys, el factor migratori, ara de població estrangera, torna a ser el component
principal de la represa del creixement de Catalunya i al costat de la recent tendència
de recuperació de la natalitat dibuixa un nou horitzó de creixement poblacional al
llindar del segle XXI.
La comparació de les piràmides poblacionals del Padró Continu i del Registre Central
d’Assegurats està afectada per les diferències d’un any entre les dates de referència
d’ambdues poblacions (Figura 1). Normalment en el Padró s’esperaria trobar menys
nens i més població gran a causa dels retards de comunicació dels circuits estadístics
(la comunicació de les altes de naixements i de les baixes per defuncions), però
s’observa el contrari. Per a millorar la comparació s’hauria de desplaçar la piràmide del
padró una edat, tenint-ne en compte les migracions i la mortalitat però aquesta
operació no es pot fer perquè les dades encara no estan disponibles.
La base estreta del perfil piramidal de la població de Catalunya de l’any 2005 dibuixa
una estructura de la població per edat envellida. La població gran té més pes que la
dels infants (els majors de 65 anys són el 16% del total; mentre que, els menors de 15
anys, només representaven 14%). La forta davallada dels naixements a partir de l’any
1975 ha anat reduint any darrera any la base de la piràmide (l’any 1975, els menors de
15 anys representaven el 26% del total de població i el majors de 65 anys el 10%), tot i
que, a la piràmide de l’any 2005, s’observen els efectes de la petita recuperació de la
natalitat dels anys recents (Figura 1).
Les generacions que ara tenen 20-24 anys són les primeres generacions buides fruit
d’aquesta forta caiguda de la natalitat. Per contra, en el grup d’edat 35-40 anys es
localitzen les primeres generacions protagonistes del baby boom.
A través del perfil piramidal es pot avançar que quan acabin d’arribar les generacions
de volum minvat pels efectes de la Guerra Civil al 65é aniversari, la població gran
entrarà en una fase de molt fort creixement, d’un creixement sense precedents. Els
efectes d’entrada a la Tercera Edat de les generacions nascudes als anys seixanta i
primers setanta, de gran volum inicial, s’afegirà al de la millora de la supervivència a
edat avançades. D’aquesta millora de la mortalitat s’han beneficiat ja gran part de les
generacions minvades pels efectes de la Guerra Civil, d’escàs volum inicial, però poc
erosionades per les defuncions a la seva primera vellesa.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 27

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 1. Piràmide de població del Padró Continu i de la població del Registre Central
Assegurats (RCA). Catalunya 2005
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20-24
10-14
0-4
Homes
4
3
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
1.Sobremortalitat masculina imputable a la Guerra Civil
2.Dèficit de naixements a causa de la Guerra
3.Dèficit de naixements a causa de la postguerra
4.Inici del baby boom
5.Inici de la caiguda de la natalitat
6.Recuperació de la natalitat
1
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 28
2
6
Padró
RCA
Dones
Font: Elaboració a partir de les dades del Padró Continu (Institut d’Estadistica de Catalunya-IDESCAT) i
del Registre Central Assegurats (RCA)
*Nota: la comparació d’ambdues poblacions està afectada pel fet que les dades padronals fan referència a
l’1 de gener de 2005 mentre que per a les dades RCA, la data de referència és el 31 de desembre de
2005). Hi ha per tant, un any de diferència.
Natalitat i Fecunditat: símptomes de recuperació
Des de meitat dels anys setanta s’instaura a Catalunya un règim de molt baixa
fecunditat, però amb el canvi de segle, tant la natalitat (el nombre de naixements) com
la fecunditat (el nombre mitjà de fills per dona en edat fecunda) presenta símptomes
de recuperació.
Si la segona dècada dels 70 comença amb uns 100.000 naixements, aquesta xifra
pateix un accelerat descens i situa el nombre de naixements al voltant de 60.000 al
llarg de la segona meitat del vuitanta i primers noranta. L’any 2004 es registren 76.687
naixements que suposen el sisè any consecutiu en què els naixements creixen des
que es va iniciar l’actual tendència de recuperació de la natalitat a l’any 1996. (Taula
1).
L’augment dels naixements respon a diferents factors: a l’augment de la immigració
que ha implicat l’augment de dones en edat fèrtil i amb una maternitat jove, l’arribada a
les edats de màxima fecunditat de generacions molts nombroses nascudes als anys
60 i l’augment de la fecunditat de dones d’edats madures (http://www.idescat.net).
La transcendència de les migracions recents en la natalitat de Catalunya és clara
(Taula 2). Si entre 2003 i 2004, l’increment relatiu del naixements amb ambdós pares
5

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
de nacionalitat espanyola és de l’1%; l’increment relatiu dels que tenen ambdós pares
de nacionalitat estrangera és del 25%. De fet, del total de naixements de l’any 2004,
un 21% té com a mínim un progenitor estranger i aquest percentatge no ha deixat de
pujar en el total de naixements en els darrers anys.
La fecunditat mesurada amb el nombre mitjà per dones en edat fecunda també
presenta indicis de recuperació (Figura 2). Si l’any 1975, l’indicador conjuntural de
fecunditat (ISF) es situava molt per sobre dels 2,1 fills per dona (nivell de
reemplaçament), en els següents anys comença una accelerada tendència de descens
fins arribar al mínim a l’any 1995 (1,1 fills per dona) i mantenint-se a nivells molt baixos
durant els noranta. La recuperació de la fecunditat comença amb el canvi de segle, i a
l’any 2004, el nombre de fills per dona es situa ja en 1.4 fills per dona, lleugerament
més baix que la mitjana de la Unió Europea.
El calendari de la maternitat també presenta canvis molt recents (Figura 2). S’observa
un petit rejoveniment de l’edat mitjana a l’últim any, desprès de l’estabilització d’aquest
indicador al primer quinquenni de la dècada del 2000 i el fort endarreriment
experimentat durant els anys vuitanta i noranta. Cal tenir en compte que mentre les
mares estrangeres tenen el fills a edats joves, al voltant del 25 anys, les de nacionalitat
espanyola tenen una maternitat molt més endarrerida, amb unes edats mitjanes a la
maternitat per damunt dels 30 anys (http://www.idescat.net).
L’evolució de les taxes de fecunditat per edats il·lustra els canvis de calendari que
l’edat mitjana a la maternitat amaga: un augment de la fecunditat de les dones a les
edats madures (mares de nacionalitat espanyola) i la recuperació de la fecunditat de
les dones més joves (com a conseqüència del calendari més jove de les mares de
nacionalitat estrangera). De 1975 a 1981, la fecunditat baixa a totes les edats i de
1981 a 1986 baixa als grups d’edat de 20 a 24 anys i 25 a 26 anys però es manté als
grups d’edat següents. A partir de 1991, s’incrementa molt la fecunditat de les dones
d’edat madura (de 30-34 anys i 35 a 39 anys). Des de 1996, amb l’impacte de les
migracions, puja la fecunditat de les dones menors de 25 anys (Taula 3).
Cal destacar també que segons l’IDESCAT durant període 1990-2000 s’inicia una
tendència de creixement dels parts prematurs passant del 4,1% al 5,7%
respectivament. Als primers anys de la nova dècada, es redueix lleugerament i es
registra a l’any 2004 un percentatge de nou del 5,7% del total de naixements. Un fet
que destaquen també és que a partir de 1990 s’ha duplicat la proporció de parts
múltiples, que passen d’un 1% a 1,9% a l’any 2004. Aquesta maturitat i multiplicitat
dels parts l’associen a l’envelliment de la maternitat i a l’augment de la reproducció
assistida.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 29

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 1. Naixements. Catalunya, 1975-2004
Any Naixements
1975 112.000
1980 82.545
1985 64.433
1990 56.464
1995 53.809
1996 54.602
1997 56.701
1998 56.572
1999 59.359
2000 63.489
2001 64.722
2002 68.315
2003 72.980
2004 76.687
Font: IDESCAT
Taula 2. Naixements segons nacionalitat dels pares. Catalunya, 1998-2004
Anys 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Variació
2004-
2003 %
Ambdós espanyols 51.177 53.022 55.679 55.384 56.368 58.401 59.029 1,1
Pare espanyol i mare
estrangera
1.018 1.196 1.443 1.662 2.054 2.431 2.717 11,8
Mare espanyola pare estranger 1.101 1.280 1.455 1.504 1.809 1.880 2.318 23,3
Ambdós estrangers 2.566 3.079 4.092 5.261 6.998 9.101 11.336 24,6
No hi consta nacionalitat 710 782 820 911 1.084 1.165 1.287 10,5
Total naixements 56.572 59.359 63.489 64.722 68.313 72.978 76.687 5,1
Ambdós espanyols 90,46 89,32 87,70 85,57 82,51 80,03 76,97
Pare espanyol i mare
estrangera
1,80 2,01 2,27 2,57 3,01 3,33 3,54
Mare espanyola i pare
estranger
1,95 2,16 2,29 2,32 2,65 2,58 3,02
Ambdós estrangers 4,54 5,19 6,45 8,13 10,24 12,47 14,78
No hi consta nacionalitat 1,26 1,32 1,29 1,41 1,59 1,60 1,68
Total naixements 100 100 100 100 100 100 100
Font: IDESCAT
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 30

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 2. Evolució del nombre mitjà de fills per dona (ISF) i de l'edat mitjana a la
maternitat (EMM). Catalunya, 1975-2004
ISF
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
0,50
0,00
75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04
Font: Capellades i Farré (1998) pels anys 1975-1995 i CED amb dades IDESCAT pels anys 1996-2004
Taula 3. Evolució de la fecunditat per edats. Catalunya, 1998-2004
Naixements per 1000 dones de cada grup d’edat
Anys / edat 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49
1975 22,14 151,07 185,85 111,81 54,28 17,23 1,65
1981 17,29 88,69 113,92 64,3 29,33 8,38 0,72
1986 11,63 57,53 108,02 66,28 25,69 6,3 0,3
1991 6,87 36,46 97,89 74,07 24,4 4,63 0,28
1996 4,85 20,84 79,09 89,79 31,20 4,47 0,16
2001 8,20 25,54 68,63 101,09 46,73 7,56 0,43
2004 10,39 34,74 69,20 105,33 53,56 9,52 0,51
Font: Capellades i Farré (1998) pels anys 1975-1991 i CED amb dades IDESCAT pels anys 1996-2004
L’increment de la longevitat
L’esperança de vida de la població de Catalunya s’ha establert l’any 2004 en 77,41
anys els homes i 80,75 anys les dones (Taula 4). L’augment de l’esperança de vida de
la població de Catalunya des de 1900 s’estima al voltant de 40 anys en els homes i en
45 anys les dones, situant-se actualment entre les més elevades del món.
Als anys 80 i primer quinquenni dels 90, augmenta la diferència d’esperança de vida
d’homes i dones degut, principalment, a l’increment de la mortalitat dels joves i adults
joves com a conseqüència dels accidents de tràfic i sida; i a partir de 1997, les
diferències per sexe s’estabilitzen al voltant de 7 anys.
Els anys noranta i els primers anys de la nova dècada han conegut una represa del
creixement de l’esperança de vida: de les dones principalment als anys 90 i d’ambdós
sexes a la dècada següent.
Els guanys recents de l’esperança de vida s’han basat principalment en l’augment de
la supervivència de la població d’edats madures i avançades d’ambdós sexes (Blanes i
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 31
31,5
31,0
30,5
30,0
29,5
29,0
28,5
28,0
27,5
27,0
26,5
26,0
EMM
ISF
EMM

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Spijker, en premsa), i això té una implicació crucial en el creixement de la població de
més edat, particularment de les dones.
De 1000 dones nascudes, segons els patrons de la mortalitat de l’any 1985 arribarien
a sobreviure a l’edat de 65 anys 90.214 dones; i a l’edat de 85 anys, 39.696. La
supervivència als 65 anys i als 85 anys segons les pautes de mortalitat per edats de
l’any 2004 seria de 93.242 dones en el primer cas i de 57.964 en el segon. Entre els
homes, per 1.000 nascuts es registren 79.796 sobrevivents a l’edat de 65 anys a les
taules de mortalitat de 1985 i 84.234 a les de 2004; i per l’edat de 85 anys, 39.696 a
l’any 1985 i 57.964 a l’últim any.
Cal destacar que aquests augments de l’esperança de vida concentrats en les edats
més avançades, en gran part com a conseqüència de la reducció de les malalties de
l’aparell circulatori, són propis de la quarta fase de la transició epidemiològica, en la
qual els comportaments i els estils de vida tenen gran influència sobre la salut de les
poblacions. Aquestes millores de la mortalitat dels de més edats portaran, per altra
banda, un increment de les malalties pluripatològiques, mentals i del sistema nerviós
(Blanes i Spijker, en premsa).
Taula 4. Esperança de vida a diferents edats. Catalunya, 1985-2004
Any En
néixer
Homes Dones Total
40
anys
65
anys
85
anys
En
néixer
40
anys
65
anys
85
anys
En
néixer
40
anys
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 32
65
anys
85
anys
1985 74,30 36,28 15,36 5,33 80,15 41,38 18,53 5,80 77,30 38,93 17,13 5,64
1986 74,18 36,51 15,59 5,67 80,42 71,78 18,90 6,18 73,36 39,25 17,44 6,02
1987 74,23 36,60 15,69 4,86 80,50 42,04 19,16 6,13 77,43 39,42 17,63 5,43
1988 74,07 36,59 15,68 4,95 80,67 42,10 19,16 5,80 77,42 39,44 17,62 5,51
1989 73,71 36,49 15,68 5,10 80,78 42,19 19,30 5,92 77,27 39,42 17,68 5,64
1990 73,77 36,60 15,63 5,09 80,80 42,17 19,26 5,81 77,29 39,51 17,62 5,56
1991 73,87 36,64 15,71 4,84 80,89 42,33 19,37 5,66 77,41 39,57 17,73 5,39
1992 73,95 36,88 16,01 5,18 81,42 42,81 19,76 5,95 77,69 39,92 18,07 5,70
1993 74,31 36,94 16,04 5,14 81,61 43,00 19,97 6,06 77,98 40,02 18,20 5,75
1994 74,80 37,35 16,31 5,38 82,00 43,32 20,25 6,20 78,42 40,42 18,47 5,93
1995 74,77 37,33 16,33 5,40 82,17 43,44 20,33 6,27 78,48 40,76 18,51 5,97
1996 75,18 37,58 16,49 5,32 82,40 43,66 20,48 6,07 78,78 40,66 18,65 5,81
1997 75,81 37,74 16,49 5,35 82,36 43,48 20,33 8,09 79,11 40,66 18,57 5,83
1998 75,96 37,86 16,57 5,39 82,62 43,65 20,47 6,15 79,30 70,80 18,67 5,88
1999 75,74 37,70 16,48 5,13 82,57 43,67 20,45 6,05 79,16 40,72 18,61 5,74
2000 76,48 38,28 17,00 5,42 83,23 44,23 20,91 6,25 79,87 41,37 19,11 5,97
2001 76,75 38,43 17,16 5,57 83,40 44,35 21,07 6,37 80,09 41,44 19,27 6,09
2002 76,87 38,42 17,00 5,26 83,44 44,30 21,03 6,28 80,17 41,42 19,17 5,94
2003 76,86 38,38 16,91 5,07 83,31 44,17 20,86 6,07 80,10 41,33 19,04 5,74
2004 77,41 38,84 17,39 5,40 84,04 44,84 21,54 6,50 80,75 41,90 19,62 6,14
Font: Anàlisi de la mortalitat a Catalunya -diversos anys- (Departament de Salut)

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
La naturalesa de la població: l’augment dels residents estrangers
Des de principis dels anys noranta l’arribada de població estrangera a Catalunya és un
fet remarcable, com s’ha pogut anar constatant pel creixement progressiu dels seus
efectius, però no és fins a l’any 2000 que per primer cop els fluxos d’estrangers
depassen els d’espanyols (Domingo, en premsa)
L’any 2004 la població arribada a Catalunya de la resta d’Espanya és de 52.617
persones, mentre que la immigració externa de nacionalitat estrangera és de 149.705
persones i la immigració exterior de nacionalitat espanyola de 4.426 persones.
Si a l’any 2005 es registren 603.636 estrangers residents a Catalunya que representen
el 9% de total de residents, a l’any 1989, les xifres eren de només 60.800 estrangers,
l’1% del total. Al darrer quinquenni, la població de nacionalitat estrangera gaire bé s’ha
triplicat.
El pes de la població estrangera resident a Catalunya en relació al total de la població
estrangera resident a Espanya també s’ha incrementat progressivament encara que
als darrers anys està estabilitzada (Taula 5).
La intensificació de la immigració internacional recent s’ha caracteritzat per l’increment
dels fluxos procedents d’Amèrica Llatina i un augment significatiu també dels fluxos
d’europeus, principalment procedents dels països de l’Est. La primera nacionalitat en
nombre de residents és la marroquina (un 27% del total d’estrangers) però el seu pes
ha disminuït força al darrer quinquenni (en 6 punt percentuals), mentre que els
equatorians han incrementat la seva presència molt significativament (8 punt
percentuals), i l’augment de pes dels estrangers de països europeus de fora de la Unió
Europea així com dels colombians ha estat també notable (Figura 3).
Els immigrants estrangers són principalment joves que rejoveneixen la piràmide de
població dels residents de Catalunya. Si entre els residents a Catalunya de nacionalitat
espanyola, la població de 20 a 44 anys representa el 38% del total; entre els de
nacionalitat no espanyola, aquest percentatge se situa en un 68% del total. La
piràmide dels estrangers és molt més jove que la dels altres (Figura 4).
La piràmide d’edats dels estrangers està menys feminitzada que la dels residents de
nacionalitat espanyola als grups d’edats joves. Entre els primers, les dones són el 42%
del grup d’edat de 20-24 anys i entre els segons, aquestes són el 49% del total
d’aquest grup d’edat. Tanmateix el grau de feminització o d’equilibri per sexes de la
població resident estrangera és molt heterogeni segons la nacionalitat i aquesta
heterogeneïtat tradueix estratègies i etapes del procés migratori força contrastades
(Domingo, en premsa).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 33

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 5. Residents estrangers. Catalunya, 1989-2004
Any Residents Sobre total població Sobre total població estrangera
Estrangers de Catalunya
resident a Espanya
1989 60.800 1,10 16,50
1990 65.533 1,10 16,20
1991 65.990 1,00 16,90
1992 72.291 1,20 18,40
1993 76.244 1,20 17,70
1994 83.296 1,40 18,10
1995 106.809 1,70 21,40
1996 114.264 1,90 21,20
1997 124.550 2,00 20,40
1998 148.803 2,40 20,70
1999 183.736 3,00 22,90
2000 214.996 3,50 24,00
2001 280.167 4,60 25,30
2002 328.461 5,40 24,80
2003 383.938 6,30 23,30
2004 462.046 6,80 23,40
2005 603.636 8,90 22,30
Font:IDESCAT
Figura 3. Residents estrangers per país de nacionalitat sobre el total d’estrangers.
Catalunya, 2000 i 2005
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Alemanya
Bèlgica
França
Font:IDESCAT
Itàlia
Països Baixos
Portugal
Regne Unit
Resta Unió Europea
Europa (sense UE)
Algèria
Gàmbia
Marroc
Senegal
Resta Àfrica
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 34
Argentina
Colòmbia
2000 2005
Cuba
Equador
Estats Units
Perú
Republica Dominicana
Resta Amèrica
Filipines
Paquistan
Xina
Resta Àsia
Total Oceania
Apàtrida
País desconegut

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 4. Piràmides d’edat dels residents de nacionalitat espanyola i estrangers (mateixa
escala). Catalunya, 2005
95+
90 a 94
85 a 89
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69
60 a 64
55 a 59
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5 a 9
0 a 4
HOMES DONES
Estrangera
Espanyola
10,0% 8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0%
Font: elaboració a partir de les dades del Padró Continu (IDESCAT)
Indicadors territorials. Regions sanitàries (RS) i governs territorials de salut
(GTS)
Les piràmides dels GTS
L’anàlisi clúster per conglomerats ens agrupa els perfils piramidals dels GTS de Baix
Camp, Tarragonès, Gironès - Pla de l’Estany - Selva Interior, Vallès Occidental Oest,
Vallès Oriental Central, Alt Maresme - Selva Marítima, Garraf, Maresme i Vallès
Occidental Oest. Aquest perfil mostra poca població gran, nivells entremitjos de
població adulta i un pes important de població infantil. La piràmide del Baix Montseny
s’apropa a aquest grup però amb major pes de la població gran.
Un segon grup inclou els perfils de les piràmides del Baix Empordà, de Figueres i l’Alt
Empordà, de l’Anoia, de l’Alt Penedès i de l’Osona. Són poblacions madures on el pes
de cadascun dels grans grups d’edat de població (0-14, 15-64 i 65 i més) a les
estructures poblacionals respectives tenen uns valors entremitjos en els rangs de totes
les distribucions poblacionals per grans grup d’edat de les poblacions dels GTS. Els
perfils de les estructures per edat del GTS del Baix Penedès i la Cerdanya
s’assemblen a aquest grup, però amb més importància de la població infantil.
El tercer grup es caracteritza per un pes important de la població adulta jove però, dins
del grup, el Baix Llobregat Litoral i el Baix Llobregat Nord destaquen també per un pes
important de la població infantil. Mentre que el Baix Llobregat - L’Hospitalet - El Prat de
Llobregat té una base piramidal molt més reduïda i amb un pes dels grans més
important. I per últim, al Baix Vallès, Baix Llobregat Centre - Fontsanta, Barcelonès
Nord - Baix Maresme l’amplada de la base piramidal se situa entre els dos subgrups.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 35

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
L’estructura per edat de la piràmide de la Val d’Aran també s’alinea entre les de major
pes de la població adulta (la segona amb major pes dels que tenen entre 15 i 64 anys,
desprès de la del GTS del Baix Vallès) però molt menys concentrada en els adults
joves i amb uns percentatges de població infantil (menor de 15 anys) de nivell mitjà.
Un quart grup el formen les piràmides de les poblacions del GTS de l’Alt Camp i Conca
de Barberà, del Bages - Solsonès, del Pla de Lleida, del Baix Ebre i del GTS de
Montsià. Són piràmides que destaquen en relació de la resta per un pes important de
la població gran, relativament poca població jove i un pes de la població infantil
relativament alt. La forma piramidal del GTS de Barcelona destaca per la importància
de la població gran i adulta i el baix pes relatiu de la població infantil.
Les piràmides del GTS del Ripollès, el Berguedà, l’Altebrat, i el Pallars Jussà - Pallars
Sobirà són les més envellides i dibuixen el cinquè grup d’anàlisi clúster, amb
percentatges de població més gran de 65 anys sobre el total superiors al 24%, i amb
unes bases piramidals molt estretes. La piràmide del GTS de la Garrotxa té unes
estructures semblants però amb major pes de la població infantil i també la de l’Alt
Urgell. La piràmide de l’Alta Ribagorça s’assembla, però amb major importància
relativa de la població adulta en detriment de la població gran.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 36

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 5. Piràmides de Població RCA. Catalunya per regions sanitàries, 2006
Piràmides de Població RCA per RS. 2006
Regió Sanitària Lleida Regió Sanitària Camp de Tarragona
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Regió Sanitària Terres de l'Ebre Regió Sanitària Girona
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
Regió Sanitària Catalunya Central Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Regió Sanitària Barcelona Catalunya
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Font: RCA 2006 (31 de desembre 2005)
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 37

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 6. Piràmides de Població RCA. Catalunya per GTS, 2006
Piràmides de Població RCA per GTS. 2006
Pla de Lleida Alt Camp i Conca de Barberà
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Baix camp Baix Penedés
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
Tarragonès Altebrat
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Baix Ebre Montsià
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Font: RCA 2006 (31 de desembre 2005)
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 38
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 6. Piràmides de Població RCA. Catalunya per GTS, 2006 (Continuació 2)
Piràmides de Població RCA.per GTS 2006 (Continuació 2)
Alt Maresme-Selva Marítima Baix Empordà
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Alt Empordà Garrotxa
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior Ripollès
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Anoia Bages-Solsonès
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Font: RCA 2006 (31 de desembre 2005)
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 39
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 6. Piràmides de Població RCA. Catalunya per GTS, 2006 (Continuació 3)
Piràmides de Població RCA per GTS. 2006 (Continuació 3)
Berguedà Osona
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Alt Urgell Alta Ribagorça
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
Cerdanya Pallars Jussà-Pallars Sobirà
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Val d'Aran Alt Penedès
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Font: RCA 2006 (31 de desembre 2005)
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 40
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 6. Piràmides de Població RCA. Catalunya per GTS, 2006 (Continuació 4)
Piràmides de Població RCA per GTS. 2006 (Continuació 4)
Baix Llobregat Centre-Fonsanta Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Baix Llobregat Litoral Baix Llobregat Nord
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
Baix Montseny Baix Vallès
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Barcelona Barcelonès Nord-Baix Maresme
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Font: RCA 2006 (31 de desembre 2005)
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 41
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 6. Piràmides de Població RCA. Catalunya per GTS, 2006 (Continuació 5)
Piràmides de Població RCA per GTS. 2006 (Continuació 5)
Garraf Maresme
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Vallès Occidental Est Vallès Occidental Oest
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
Vallès Oriental Central Catalunya
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Font: RCA 2006 (31 de desembre 2005)
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 42
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
90-94
80-84
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20*-24
10-14
0-4
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%
6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 6. Població RCA per grans grups d’edat. Catalunya, 2006
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut 0-4 5-14 15-44 45-64 65-74 75+ Total
LLEIDA 16961 31590 147913 76834 29708 35116 338122
CAMP DE TARRAGONA 31980 54269 239710 120820 41221 39954 527954
TERRES DE L’EBRE 7959 16341 74952 40664 17326 19295 176537
GIRONA 37872 69002 294228 149508 52789 54549 657948
CATALUNYA CENTRAL 26702 46977 205220 111974 42216 45959 479048
ALT PIRINEU I ARAN 3014 6339 27115 15253 5906 7576 65203
BARCELONA 262426 468333 2202541 1190733 426341 400889 4951263
Pla de Lleida 16961 31590 147913 76834 29708 35116 338122
Alt Camp i Conca de Barberà 3180 5624 24602 13099 5009 5908 57422
Baix Camp 10816 18397 80597 40502 13264 13294 176870
Baix Penedès 4277 7115 29325 14550 5649 4401 65317
Tarragonès 13187 22151 101240 50286 16225 14822 217911
Altebrat 1575 3692 15618 10245 4546 6038 41714
Baix Ebre 3476 7131 33247 17659 7562 7913 76988
Montsià 3206 6125 28583 14332 5976 6389 64611
Alt Maresme – Selva Marítima 11918 20406 86292 43678 15380 13779 191453
Baix Empordà 6298 12301 52928 26652 9773 9596 117548
Alt Empordà 7023 13380 54682 27517 9981 10228 122811
Garrotxa 2677 5038 21218 12626 4936 6193 52688
Gironès – P. Estany – Selva Int. 16491 28670 123054 60303 20180 21190 269888
Ripollès 974 2036 9806 6531 2906 3240 25493
Anoia 6356 10856 46420 23925 8554 8882 104993
Bages – Solsonès 10319 18013 80979 45510 17843 19358 192022
Berguedà 1540 3187 14800 9659 4209 5134 38529
Osona 8709 15296 64471 33691 11926 13069 147162
Alt Urgell 871 2060 8634 5132 2098 2575 21370
Alta Ribagorça 153 300 1583 838 333 402 3609
Cerdanya 849 1490 6310 3093 1006 1237 13985
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 747 1554 6699 4237 1964 2801 18002
Val d’Aran 394 935 3889 1953 505 561 8237
Alt Penedès 5265 8659 38797 19500 6714 7493 86428
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 16277 27980 131113 71932 24304 18971 290577
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 15439 28491 154150 83690 33023 25573 340366
Baix Llobregat Litoral 18061 31972 137461 68444 21944 16310 294192
Baix Llobregat Nord 10169 15508 66819 30112 9502 7936 140046
Baix Montseny 2726 5054 20363 10339 3509 3195 45186
Baix Vallès 5577 10070 46035 22172 6726 5194 95774
Barcelona 70847 136697 706462 418440 168236 181828 1682510
Barcelonès Nord – Baix Maresme 23252 41067 200082 108184 36497 29394 438476
Garraf 8185 13843 59797 30957 10741 9145 132668
Maresme 13942 23831 102011 53676 16827 15884 226171
Vallès Occidental Est 25352 44666 202425 105065 34606 30094 442208
Vallès Occidental Oest 26024 43217 177872 88434 26965 25437 387949
Vallès Oriental Central 13801 24449 105402 51989 16380 14758 226779
CATALUNYA 386914 692851 3191679 1705786 615507 603338 7196075
Font: Registre Central Assegurats (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 43

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 6.a. Població RCA per grans grups d’edat. Catalunya, 2006. Homes
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut 0-4 5-14 15-44 45-64 65-74 75+ Total
LLEIDA 8742 16197 78611 38990 13726 14377 170643
CAMP DE TARRAGONA 16506 27791 123073 60819 19324 15761 263274
TERRES DE L’EBRE 4160 8401 39983 20640 8304 8074 89562
GIRONA 19530 35525 153146 75759 24926 21424 330310
CATALUNYA CENTRAL 13869 24264 107242 56354 19209 17702 238640
ALT PIRINEU I ARAN 1588 3239 13936 8037 2739 3290 32829
BARCELONA 135350 240883 1127539 578628 195023 143726 2421149
Pla de Lleida 8742 16197 78611 38990 13726 14377 170643
Alt Camp i Conca de Barberà 1679 2918 12974 6788 2386 2405 29150
Baix Camp 5524 9359 41265 20410 6176 5180 87914
Baix Penedès 2204 3668 15064 7268 2825 1742 32771
Tarragonès 6835 11360 51687 25094 7422 5806 108204
Altebrat 786 1903 8341 5356 2204 2599 21189
Baix Ebre 1825 3715 17937 8823 3596 3227 39123
Montsià 1702 3089 15025 7297 2876 2688 32677
Alt Maresme – Selva Marítima 6215 10545 44327 21919 7371 5126 95503
Baix Empordà 3230 6336 27752 13469 4625 3769 59181
Alt Empordà 3560 6901 28266 13919 4823 4068 61537
Garrotxa 1407 2517 11121 6540 2280 2460 26325
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 8464 14840 64026 30508 9457 8244 135539
Ripollès 534 1049 5195 3303 1310 1324 12715
Anoia 3298 5536 24321 12078 3967 3468 52668
Bages – Solsonès 5396 9352 42132 22766 8098 7380 95124
Berguedà 804 1650 7668 4891 1859 2045 18917
Osona 4482 7906 33884 17042 5428 4997 73739
Alt Urgell 487 1049 4321 2673 990 1093 10613
Alta Ribagorça 80 155 848 451 150 190 1874
Cerdanya 432 776 3350 1626 463 501 7148
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 375 787 3471 2245 895 1260 9033
Val d’Aran 214 472 1946 1042 241 246 4161
Alt Penedès 2716 4416 20433 9953 3123 2973 43614
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 8452 14323 66757 34967 11568 6967 143034
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 7949 14811 79370 40286 15508 9429 167353
Baix Llobregat Litoral 9272 16327 69640 33903 10445 6098 145685
Baix Llobregat Nord 5364 8080 34767 15302 4632 2969 71114
Baix Montseny 1399 2562 10458 5289 1655 1305 22668
Baix Vallès 2824 5210 23971 11084 3213 1942 48244
Barcelona 36405 70182 359361 197138 73915 62481 799482
Barcelonès Nord – Baix Maresme 12030 21153 104721 52903 17072 10627 218506
Garraf 4165 7052 30311 15623 5090 3493 65734
Maresme 7221 12277 52461 26602 7837 5750 112148
Vallès Occidental Est 13063 22958 103280 51808 15955 11221 218285
Vallès Occidental Oest 13422 22350 89914 43840 12375 9324 191225
Vallès Oriental Central 7188 12519 54554 26031 7695 5580 113567
CATALUNYA 199745 356300 1643530 839227 283251 224354 3546407
Font: Registre Central Assegurats (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 44

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 6.b. Població RCA per grans grups d’edat. Catalunya, 2006. Dones
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut 0-4 5-14 15-44 45-64 65-74 75+ Total
LLEIDA 8219 15393 69302 37844 15982 20739 167479
CAMP DE TARRAGONA 15474 26478 116637 60001 21897 24193 264680
TERRES DE L’EBRE 3799 7940 34969 20024 9022 11221 86975
GIRONA 18342 33477 141082 73749 27863 33125 327638
CATALUNYA CENTRAL 12833 22713 97978 55620 23007 28257 240408
ALT PIRINEU I ARAN 1426 3100 13179 7216 3167 4286 32374
BARCELONA 127076 227450 1075002 612105 231318 257163 2530114
Pla de Lleida 8219 15393 69302 37844 15982 20739 167479
Alt Camp i Conca de Barberà 1501 2706 11628 6311 2623 3503 28272
Baix Camp 5292 9038 39332 20092 7088 8114 88956
Baix Penedès 2073 3447 14261 7282 2824 2659 32546
Tarragonès 6352 10791 49553 25192 8803 9016 109707
Altebrat 789 1789 7277 4889 2342 3439 20525
Baix Ebre 1651 3416 15310 8836 3966 4686 37865
Montsià 1504 3036 13558 7035 3100 3701 31934
Alt Maresme – Selva Marítima 5703 9861 41965 21759 8009 8653 95950
Baix Empordà 3068 5965 25176 13183 5148 5827 58367
Alt Empordà 3463 6479 26416 13598 5158 6160 61274
Garrotxa 1270 2521 10097 6086 2656 3733 26363
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 8027 13830 59028 29795 10723 12946 134349
Ripollès 440 987 4611 3228 1596 1916 12778
Anoia 3058 5320 22099 11847 4587 5414 52325
Bages – Solsonès 4923 8661 38847 22744 9745 11978 96898
Berguedà 736 1537 7132 4768 2350 3089 19612
Osona 4227 7390 30587 16649 6498 8072 73423
Alt Urgell 384 1011 4313 2459 1108 1482 10757
Alta Ribagorça 73 145 735 387 183 212 1735
Cerdanya 417 714 2960 1467 543 736 6837
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 372 767 3228 1992 1069 1541 8969
Val d’Aran 180 463 1943 911 264 315 4076
Alt Penedès 2549 4243 18364 9547 3591 4520 42814
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 7825 13657 64356 36965 12736 12004 147543
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 7490 13680 74780 43404 17515 16144 173013
Baix Llobregat Litoral 8789 15645 67821 34541 11499 10212 148507
Baix Llobregat Nord 4805 7428 32052 14810 4870 4967 68932
Baix Montseny 1327 2492 9905 5050 1854 1890 22518
Baix Vallès 2753 4860 22064 11088 3513 3252 47530
Barcelona 34442 66515 347101 221302 94321 119347 883028
Barcelonès Nord – Baix Maresme 11222 19914 95361 55281 19425 18767 219970
Garraf 4020 6791 29486 15334 5651 5652 66934
Maresme 6721 11554 49550 27074 8990 10134 114023
Vallès Occidental Est 12289 21708 99145 53257 18651 18873 223923
Vallès Occidental Oest 12602 20867 87958 44594 14590 16113 196724
Vallès Oriental Central 6613 11930 50848 25958 8685 9178 113212
CATALUNYA 187169 336551 1548149 866559 332256 378984 3649668
Font: Registre Central Assegurats (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 45

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 7. Distribució de població RCA per grans grups d’edat (percentatges). Catalunya,
2006
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut 0-4 5-14 15-44 45-64 65-74 75+ Total
LLEIDA 5,0 9,3 43,7 22,7 8,8 10,4 100
CAMP DE TARRAGONA 6,1 10,3 45,4 22,9 7,8 7,6 100
TERRES DE L’EBRE 4,5 9,3 42,5 23,0 9,8 10,9 100
GIRONA 5,8 10,5 44,7 22,7 8,0 8,3 100
CATALUNYA CENTRAL 5,6 9,8 42,8 23,4 8,8 9,6 100
ALT PIRINEU I ARAN 4,6 9,7 41,6 23,4 9,1 11,6 100
BARCELONA 5,3 9,5 44,5 24,0 8,6 8,1 100
Pla de Lleida 5,0 9,3 43,7 22,7 8,8 10,4 100
Alt Camp i Conca de Barberà 5,5 9,8 42,8 22,8 8,7 10,3 100
Baix Camp 6,1 10,4 45,6 22,9 7,5 7,5 100
Baix Penedès 6,5 10,9 44,9 22,3 8,6 6,7 100
Tarragonès 6,1 10,2 46,5 23,1 7,4 6,8 100
Altebrat 3,8 8,9 37,4 24,6 10,9 14,5 100
Baix Ebre 4,5 9,3 43,2 22,9 9,8 10,3 100
Montsià 5,0 9,5 44,2 22,2 9,2 9,9 100
Alt Maresme – Selva Marítima 6,2 10,7 45,1 22,8 8,0 7,2 100
Baix Empordà 5,4 10,5 45,0 22,7 8,3 8,2 100
Alt Empordà 5,7 10,9 44,5 22,4 8,1 8,3 100
Garrotxa 5,1 9,6 40,3 24,0 9,4 11,8 100
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 6,1 10,6 45,6 22,3 7,5 7,9 100
Ripollès 3,8 8,0 38,5 25,6 11,4 12,7 100
Anoia 6,1 10,3 44,2 22,8 8,1 8,5 100
Bages – Solsonès 5,4 9,4 42,2 23,7 9,3 10,1 100
Berguedà 4,0 8,3 38,4 25,1 10,9 13,3 100
Osona 5,9 10,4 43,8 22,9 8,1 8,9 100
Alt Urgell 4,1 9,6 40,4 24,0 9,8 12,0 100
Alta Ribagorça 4,2 8,3 43,9 23,2 9,2 11,1 100
Cerdanya 6,1 10,7 45,1 22,1 7,2 8,8 100
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 4,1 8,6 37,2 23,5 10,9 15,6 100
Val d’Aran 4,8 11,4 47,2 23,7 6,1 6,8 100
Alt Penedès 6,1 10,0 44,9 22,6 7,8 8,7 100
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 5,6 9,6 45,1 24,8 8,4 6,5 100
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 4,5 8,4 45,3 24,6 9,7 7,5 100
Baix Llobregat Litoral 6,1 10,9 46,7 23,3 7,5 5,5 100
Baix Llobregat Nord 7,3 11,1 47,7 21,5 6,8 5,7 100
Baix Montseny 6,0 11,2 45,1 22,9 7,8 7,1 100
Baix Vallès 5,8 10,5 48,1 23,2 7,0 5,4 100
Barcelona 4,2 8,1 42,0 24,9 10,0 10,8 100
Barcelonès Nord – Baix Maresme 5,3 9,4 45,6 24,7 8,3 6,7 100
Garraf 6,2 10,4 45,1 23,3 8,1 6,9 100
Maresme 6,2 10,5 45,1 23,7 7,4 7,0 100
Vallès Occidental Est 5,7 10,1 45,8 23,8 7,8 6,8 100
Vallès Occidental Oest 6,7 11,1 45,8 22,8 7,0 6,6 100
Vallès Oriental Central 6,1 10,8 46,5 22,9 7,2 6,5 100
CATALUNYA 5,4 9,6 44,4 23,7 8,6 8,4 100
Font: Registre Central Assegurats (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 46

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 7.a. Distribució de població RCA per grans grups d’edat (percentatges). Catalunya,
2006. Homes
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut 0-4 5-14 15-44 45-64 65-74 75+ Total
LLEIDA 5,1 9,5 46,1 22,8 8,0 8,4 100
CAMP DE TARRAGONA 6,3 10,6 46,7 23,1 7,3 6,0 100
TERRES DE L’EBRE 4,6 9,4 44,6 23,0 9,3 9,0 100
GIRONA 5,9 10,8 46,4 22,9 7,5 6,5 100
CATALUNYA CENTRAL 5,8 10,2 44,9 23,6 8,0 7,4 100
ALT PIRINEU I ARAN 4,8 9,9 42,5 24,5 8,3 10,0 100
BARCELONA 5,6 9,9 46,6 23,9 8,1 5,9 100
Pla de Lleida 5,1 9,5 46,1 22,8 8,0 8,4 100
Alt Camp i Conca de Barberà 5,8 10,0 44,5 23,3 8,3 8,4 100
Baix Camp 6,3 10,6 46,9 23,2 7,0 5,9 100
Baix Penedès 6,7 11,2 46,0 22,2 8,6 5,3 100
Tarragonès 6,3 10,5 47,8 23,2 6,9 5,4 100
Altebrat 3,7 9,0 39,4 25,3 10,4 12,3 100
Baix Ebre 4,7 9,5 45,8 22,6 9,2 8,2 100
Montsià 5,2 9,5 46,0 22,3 8,8 8,2 100
Alt Maresme – Selva Marítima 6,5 11,0 46,4 23,0 7,7 5,4 100
Baix Empordà 5,5 10,7 46,9 22,8 7,8 6,4 100
Alt Empordà 5,8 11,2 45,9 22,6 7,8 6,6 100
Garrotxa 5,3 9,6 42,2 24,8 8,7 9,3 100
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 6,2 10,9 47,2 22,5 7,0 6,1 100
Ripollès 4,2 8,3 40,9 26,0 10,3 10,4 100
Anoia 6,3 10,5 46,2 22,9 7,5 6,6 100
Bages – Solsonès 5,7 9,8 44,3 23,9 8,5 7,8 100
Berguedà 4,3 8,7 40,5 25,9 9,8 10,8 100
Osona 6,1 10,7 46,0 23,1 7,4 6,8 100
Alt Urgell 4,6 9,9 40,7 25,2 9,3 10,3 100
Alta Ribagorça 4,3 8,3 45,3 24,1 8,0 10,1 100
Cerdanya 6,0 10,9 46,9 22,7 6,5 7,0 100
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 4,2 8,7 38,4 24,9 9,9 13,9 100
Val d’Aran 5,1 11,3 46,8 25,0 5,8 5,9 100
Alt Penedès 6,2 10,1 46,8 22,8 7,2 6,8 100
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 5,9 10,0 46,7 24,4 8,1 4,9 100
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 4,7 8,9 47,4 24,1 9,3 5,6 100
Baix Llobregat Litoral 6,4 11,2 47,8 23,3 7,2 4,2 100
Baix Llobregat Nord 7,5 11,4 48,9 21,5 6,5 4,2 100
Baix Montseny 6,2 11,3 46,1 23,3 7,3 5,8 100
Baix Vallès 5,9 10,8 49,7 23,0 6,7 4,0 100
Barcelona 4,6 8,8 44,9 24,7 9,2 7,8 100
Barcelonès Nord – Baix Maresme 5,5 9,7 47,9 24,2 7,8 4,9 100
Garraf 6,3 10,7 46,1 23,8 7,7 5,3 100
Maresme 6,4 10,9 46,8 23,7 7,0 5,1 100
Vallès Occidental Est 6,0 10,5 47,3 23,7 7,3 5,1 100
Vallès Occidental Oest 7,0 11,7 47,0 22,9 6,5 4,9 100
Vallès Oriental Central 6,3 11,0 48,0 22,9 6,8 5,0 100
CATALUNYA 5,6 10,0 46,3 23,7 8,0 6,3 100
Font: Registre Central Assegurats (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 47

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 7.b. Distribució de població RCA per grans grups d’edat (percentatges). Catalunya,
2006. Dones
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut 0-4 5-14 15-44 45-64 65-74 75+ Total
LLEIDA 4,9 9,2 41,4 22,6 9,5 12,4 100
CAMP DE TARRAGONA 5,8 10,0 44,1 22,7 8,3 9,1 100
TERRES DE L’EBRE 4,4 9,1 40,2 23,0 10,4 12,9 100
GIRONA 5,6 10,2 43,1 22,5 8,5 10,1 100
CATALUNYA CENTRAL 5,3 9,4 40,8 23,1 9,6 11,8 100
ALT PIRINEU I ARAN 4,4 9,6 40,7 22,3 9,8 13,2 100
BARCELONA 5,0 9,0 42,5 24,2 9,1 10,2 100
Pla de Lleida 4,9 9,2 41,4 22,6 9,5 12,4 100
Alt Camp i Conca de Barberà 5,3 9,6 41,1 22,3 9,3 12,4 100
Baix Camp 5,9 10,2 44,2 22,6 8,0 9,1 100
Baix Penedès 6,4 10,6 43,8 22,4 8,7 8,2 100
Tarragonès 5,8 9,8 45,2 23,0 8,0 8,2 100
Altebrat 3,8 8,7 35,5 23,8 11,4 16,8 100
Baix Ebre 4,4 9,0 40,4 23,3 10,5 12,4 100
Montsià 4,7 9,5 42,5 22,0 9,7 11,6 100
Alt Maresme – Selva Marítima 5,9 10,3 43,7 22,7 8,3 9,0 100
Baix Empordà 5,3 10,2 43,1 22,6 8,8 10,0 100
Alt Empordà 5,7 10,6 43,1 22,2 8,4 10,1 100
Garrotxa 4,8 9,6 38,3 23,1 10,1 14,2 100
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 6,0 10,3 43,9 22,2 8,0 9,6 100
Ripollès 3,4 7,7 36,1 25,3 12,5 15,0 100
Anoia 5,8 10,2 42,2 22,6 8,8 10,4 100
Bages – Solsonès 5,1 8,9 40,1 23,5 10,1 12,4 100
Berguedà 3,8 7,8 36,4 24,3 12,0 15,8 100
Osona 5,8 10,1 41,7 22,7 8,9 11,0 100
Alt Urgell 3,6 9,4 40,1 22,9 10,3 13,8 100
Alta Ribagorça 4,2 8,4 42,4 22,3 10,5 12,2 100
Cerdanya 6,1 10,4 43,3 21,5 7,9 10,8 100
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 4,1 8,6 36,0 22,2 11,9 17,2 100
Val d’Aran 4,4 11,4 47,7 22,4 6,5 7,7 100
Alt Penedès 6,0 9,9 42,9 22,3 8,4 10,6 100
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 5,3 9,3 43,6 25,1 8,6 8,1 100
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 4,3 7,9 43,2 25,1 10,1 9,3 100
Baix Llobregat Litoral 5,9 10,5 45,7 23,3 7,7 6,9 100
Baix Llobregat Nord 7,0 10,8 46,5 21,5 7,1 7,2 100
Baix Montseny 5,9 11,1 44,0 22,4 8,2 8,4 100
Baix Vallès 5,8 10,2 46,4 23,3 7,4 6,8 100
Barcelona 3,9 7,5 39,3 25,1 10,7 13,5 100
Barcelonès Nord – Baix Maresme 5,1 9,1 43,4 25,1 8,8 8,5 100
Garraf 6,0 10,1 44,1 22,9 8,4 8,4 100
Maresme 5,9 10,1 43,5 23,7 7,9 8,9 100
Vallès Occidental Est 5,5 9,7 44,3 23,8 8,3 8,4 100
Vallès Occidental Oest 6,4 10,6 44,7 22,7 7,4 8,2 100
Vallès Oriental Central 5,8 10,5 44,9 22,9 7,7 8,1 100
CATALUNYA 5,1 9,2 42,4 23,7 9,1 10,4 100
Font: Registre Central Assegurats (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 48

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 8. Població RCA. Indicadors d’envelliment. Catalunya, 2006
REGIÓ SANITÀRIA /
Percentatge
Governs Territorials de Salut 0-14 15-64 65+ Total
Índex
Envelliment
Dependència
Senil
Dependència
Juvenil
LLEIDA 14,4 66,5 19,2 100 133,5 28,8 21,6
CAMP DE TARRAGONA 16,3 68,3 15,4 100 94,1 22,5 23,9
TERRES DE L’EBRE 13,8 65,5 20,7 100 150,7 31,7 21,0
GIRONA 16,2 67,4 16,3 100 100,4 24,2 24,1
CATALUNYA CENTRAL 15,4 66,2 18,4 100 119,7 27,8 23,2
ALT PIRINEU I ARAN 14,3 65,0 20,7 100 144,1 31,8 22,1
BARCELONA 14,8 68,5 16,7 100 113,2 24,4 21,5
Pla de Lleida 14,4 66,5 19,2 100 133,5 28,8 21,6
Alt Camp i Conca de Barberà 15,3 65,7 19,0 100 124,2 28,9 23,3
Baix Camp 16,5 68,5 15,0 100 90,9 21,9 24,1
Baix Penedès 17,4 67,2 15,4 100 88,2 22,9 26,0
Tarragonès 16,2 69,5 14,2 100 87,9 20,5 23,3
Altebrat 12,7 62,0 25,3 100 199,2 40,8 20,5
Baix Ebre 13,8 66,1 20,1 100 145,9 30,4 20,8
Montsià 14,4 66,4 19,1 100 132,5 28,8 21,7
Alt Maresme – Selva Marítima 16,9 67,9 15,2 100 90,2 22,4 24,9
Baix Empordà 15,8 67,7 16,5 100 104,1 24,3 23,4
Alt Empordà 16,6 66,9 16,5 100 99,0 24,6 24,8
Garrotxa 14,6 64,2 21,1 100 144,3 32,9 22,8
Gironès – Pla de l’Estany –
Selva Interior
16,7 67,9 15,3 100 91,6 22,6 24,6
Ripollès 11,8 64,1 24,1 100 204,2 37,6 18,4
Anoia 16,4 67,0 16,6 100 101,2 24,8 24,5
Bages – Solsonès 14,8 65,9 19,4 100 131,3 29,4 22,4
Berguedà 12,3 63,5 24,2 100 197,7 38,2 19,3
Osona 16,3 66,7 17,0 100 104,1 25,5 24,5
Alt Urgell 13,7 64,4 21,9 100 159,4 33,9 21,3
Alta Ribagorça 12,6 67,1 20,4 100 162,3 30,4 18,7
Cerdanya 16,7 67,2 16,0 100 95,9 23,9 24,9
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 12,8 60,7 26,5 100 207,1 43,6 21,0
Val d’Aran 16,1 70,9 12,9 100 80,2 18,2 22,7
Alt Penedès 16,1 67,5 16,4 100 102,0 24,4 23,9
Baix Llobregat Centre –
Fontsanta
15,2 69,9 14,9 100 97,8 21,3 21,8
Baix Llobregat l’Hospitalet –
El Prat
12,9 69,9 17,2 100 133,4 24,6 18,5
Baix Llobregat Litoral 17,0 70,0 13,0 100 76,5 18,6 24,3
Baix Llobregat Nord 18,3 69,2 12,5 100 67,9 18,0 26,5
Baix Montseny 17,2 67,9 14,9 100 86,6 21,9 25,3
Baix Vallès 16,3 71,2 12,4 100 76,2 17,5 22,9
Barcelona 12,3 66,9 20,8 100 168,7 31,1 18,4
Barcelonès Nord – Baix
Maresme
14,7 70,3 15,0 100 102,4 21,4 20,9
Garraf 16,6 68,4 15,0 100 90,3 21,9 24,3
Maresme 16,7 68,8 14,5 100 86,6 21,0 24,3
Vallès Occidental Est 15,8 69,6 14,6 100 92,4 21,0 22,7
Vallès Occidental Oest 17,8 68,6 13,6 100 76,4 19,8 26,0
Vallès Oriental Central 16,9 69,4 13,7 100 81,1 19,7 24,4
CATALUNYA 15,0 68,1 16,9 100 112,9 24,9 22,0
Font: (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 49

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 7. Índex d’envelliment. Catalunya per GTS, 2006
Indicador d'envelliment* per GTS. 2006
GTS Pallars Jussà-Pallars Sobirà
GTS Altebrat
GTS Ripollès
GTS Berguedà
GTS Barcelona
GTS Alta Ribagorça
GTS Alt Urgell
GTS Baix Ebre
GTS Garrotxa
GTS Pla de Lleida
GTS Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
GTS Montsià
GTS Bages-Solsonès
GTS Alt Camp i Conca de Barberà
CATALUNYA
GTS Baix Empordà
GTS Osona
GTS Barcelonès Nord-Baix Maresme
GTS Alt Penedès
GTS Anoia
GTS Alt Empordà
GTS Baix Llobregat Centre-Fonsanta
GTS Cerdanya
GTS Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
GTS Vallès Occidental Est
GTS Garraf
GTS Alt Maresme-Selva Marítima
GTS Baix Montseny
GTS Baix Camp
GTS Baix Penedès
GTS Tarragonès
GTS Maresme
* Relació entre la població de 65 i més any i la població de 0 a 15 anys
GTS Vallès Oriental Central
GTS Val d'Aran
GTS Vallès Occidental Oest
GTS Baix Llobregat Litoral
GTS Baix Vallès
GTS Baix Llobregat Nord
*Relació entre la població de 65 anys i més i la població de 0 a 14 anys.
0 25 50 75 100 125 150 175 200 225
Font: Registre Central Assegurats (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 50

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 8. Índex de sobreenvelliment. Catalunya per GTS, 2006
Indicador sobre-envelliment* per GTS. 2006
GTS Pallars Jussà-Pallars Sobirà
GTS Alt Urgell
GTS Cerdanya
GTS Altebrat
GTS Alta Ribagorça
GTS Val d'Aran
GTS Alt Camp i Conca de Barberà
GTS Pla de Lleida
GTS Berguedà
GTS Barcelona
GTS Anoia
GTS Alt Empordà
GTS Bages-Solsonès
GTS Garrotxa
GTS Alt Penedès
GTS Baix Ebre
GTS Baix Camp
GTS Ripollès
GTS Alt Maresme-Selva Marítima
GTS Maresme
GTS Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
GTS Montsià
CATALUNYA
GTS Osona
GTS Baix Empordà
GTS Vallès Occidental Oest
GTS Vallès Oriental Central
GTS Tarragonès
GTS Baix Llobregat Nord
GTS Baix Llobregat Centre-Fonsanta
GTS Vallès Occidental Est
GTS Garraf
GTS Barcelonès Nord-Baix Maresme
GTS Baix Penedès
GTS Baix Llobregat Litoral
GTS Baix Montseny
GTS Baix Vall ès
GTS Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
*Relació entre la població de 85 anys i més i la població de 65 anys i més.
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
Font: Registre Central Assegurats (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 51

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 9. Índex de dependència senil. Catalunya per GTS, 2006
Indicador de dependència senil* per GTS. 2006
GTS Pallars Jussà-Pallars Sobirà
GTS Altebrat
GTS Berguedà
GTS Ripollès
GTS Alt Urgell
GTS Garrotxa
GTS Barcelona
GTS Baix Ebre
GTS Alta Ribagorça
GTS Bages-Solsonès
GTS Alt Camp i Conca de Barberà
GTS Pla de Lleida
GTS Montsià
GTS Osona
CATALUNYA
GTS Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
GTS Alt Empordà
GTS Anoia
GTS Alt Penedès
GTS Baix Empordà
GTS Cerdanya
GTS Baix Penedès
GTS Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
GTS Alt Maresme-Selva Marítima
GTS Baix Montseny
GTS Garraf
GTS Baix Camp
GTS Barcelonès Nord-Baix Maresme
GTS Baix Llobregat Centre-Fonsanta
GTS Maresme
GTS Vallès Occidental Est
GTS Tarragonès
GTS Vallès Occidental Oest
GTS Vallès Oriental Central
GTS Baix Llobregat Litoral
GTS Val d'Aran
GTS Baix Llobregat Nord
GTS Baix Vallès
*Relació entre la població de 65 anys i més i la població de 15 a 64 anys.
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Font: Registre Central Assegurats (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 52

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 10. Índex de dependència juvenil. Catalunya per GTS, 2006
Indicador de dependència juvenil* per GTS. 2006
GTS Baix Llobregat Nord
GTS Baix Penedès
GTS Vallès Occidental Oest
GTS Baix Montseny
GTS Cerdanya
GTS Alt Maresme-Selva Marítima
GTS Alt Empordà
GTS Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
GTS Osona
GTS Vallès Oriental Central
GTS Anoia
GTS Baix Llobregat Litoral
GTS Garraf
GTS Maresme
GTS Baix Camp
GTS Alt Penedès
GTS Alt Camp i Conca de Barberà
GTS Baix Empordà
GTS Tarragonès
GTS Vallès Occidental Est
GTS Baix Vallès
GTS Garrotxa
GTS Val d'Aran
GTS Bages-Solsonès
CATALUNYA
GTS Baix Llobregat Centre-Fonsanta
GTS Montsià
GTS Pla de Lleida
GTS Alt Urgell
GTS Pallars Jussà-Pallars Sobirà
GTS Barcelonès Nord-Baix Maresme
GTS Baix Ebre
GTS Altebrat
GTS Berguedà
GTS Alta Ribagorça
GTS Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
GTS Barcelona
GTS Ripollès
*Relació entre la població de 0 a 14 anys i la població de 15 a 64 anys .
0 5 10 15 20 25 30
Font: Registre Central Assegurats (RCA), 31 de desembre 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 53

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 9. Percentatge de població estrangera. Catalunya, 2006
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
%
LLEIDA 13,3%
CAMP DE TARRAGONA 13,3%
TERRES DE L’EBRE 14,3%
GIRONA 17,0%
CATALUNYA CENTRAL 9,7%
ALT PIRINEU I ARAN 12,1%
BARCELONA 12,4%
Pla de Lleida 13,3%
Alt Camp i Conca de Barberà 9,0%
Baix Camp 14,0%
Baix Penedès 13,0%
Tarragonès 14,2%
Altebrat 10,0%
Baix Ebre 14,9%
Montsià 15,8%
Alt Maresme – Selva Marítima 16,8%
Baix Empordà 18,6%
Alt Empordà 21,1%
Garrotxa 12,2%
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 14,2%
Ripollès 5,9%
Anoia 8,3%
Bages – Solsonès 8,4%
Berguedà 7,4%
Osona 12,7%
Alt Urgell 11,4%
Alta Ribagorça 12,5%
Cerdanya 14,7%
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 8,4%
Val d’Aran 16,5%
Alt Penedès 11,6%
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 9,7%
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 15,0%
Baix Llobregat Litoral 9,8%
Baix Llobregat Nord 8,9%
Baix Montseny 8,3%
Baix Vallès 10,3%
Barcelona 15,3%
Barcelonès Nord – Baix Maresme 12,9%
Garraf 13,6%
Maresme 11,5%
Vallès Occidental Est 8,2%
Vallès Occidental Oest 10,7%
Vallès Oriental Central 10,4%
CATALUNYA 12,8%
Font: Padró Continu (Institut Nacional d’Estadística-INE)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 54

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 11. Percentatge de població estrangera. Catalunya, 2006
Percentatges de població estrangera per GTS. 2006
Alt Maresme – Selva Marítima
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior
Barcelonès Nord – Baix Maresme
Osona
Alta Ribagorça
Garrotxa
Alt Penedès
Maresme
Alt Urgell
Vallès Occidental Oest
Vallès Oriental Central
Baix Vallès
Altebrat
Baix Llobregat Litoral
Baix Llobregat Centre – Fontsanta
Alt Camp i Conca de Barberà
Baix Llobregat Nord
Pallars Jussà – Pallars Sobirà
Bages – Solsonès
Baix Montseny
Anoia
Vallès Occidental Est
Font: Padró Continu (INE)
Alt Empordà
Baix Empordà
Val d’Aran
Montsià
Barcelona
Baix Ebre
Cerdanya
Tarragonès
Baix Camp
Garraf
Pla de Lleida
Baix Penedès
Berguedà
Ripollès
0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 55

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 10. Densitat de població i nombre de municipis segons densitat. Catalunya, 2006
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut Densitat
(hab/Km2)
Nombre de municipis segons densitat
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 56
5000 Total
LLEIDA 60,5 99 29 12 6 1 147
CAMP DETARRAGONA 177,3 70 22 17 16 4 129
TERRES DE L’EBRE 52,2 36 8 8 2 54
GIRONA 116,9 109 39 33 16 10 207
CATALUNYA CENTRAL 79,3 107 17 12 23 9 168
ALT PIRINEU I ARAN 12,2 70 5 2 77
BARCELONA 1461,1 14 17 16 62 41 14 164
Pla de Lleida 60,5 99 29 12 6 1 147
Alt Camp i Conca de Barberà 51,7 30 14 1 45
Baix Camp 263,2 12 2 7 3 1 25
Baix Penedès 237,9 2 2 3 5 12
Tarragonès 628,8 3 3 7 7 3 23
Altebrat 21,7 47 3 1 1 52
Baix Ebre 70,1 8 3 4 15
Montsià 96,4 4 3 3 1 11
Alt Maresme – Selva Marítima 555,4 1 1 3 5 6 16
Baix Empordà 185,4 13 5 6 4 2 30
Alt Empordà 82,5 44 17 6 5 1 73
Garrotxa 72,7 13 2 2 1 2 20
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 155,3 24 13 16 5 4 62
Ripollès 31,0 14 2 2 18
Anoia 102,6 19 5 2 4 3 33
Bages – Solsonès 73,7 34 7 5 9 2 57
Berguedà 39,3 23 3 2 28
Osona 101,1 32 2 5 9 4 52
Alt Urgell 13,5 18 2 1 21
Alta Ribagorça 9,4 3 3
Cerdanya 41,4 13 1 1 15
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 7,2 27 2 29
Val d’Aran 14,6 9 9
Alt Penedès 147,5 5 8 5 6 1 25
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 2110,8 5 3 3 11
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 7000,5 1 1 2
Baix Llobregat Litoral 1636,5 1 3 5 9
Baix Llobregat Nord 548,7 1 1 2 5 4 13
Baix Montseny 135,2 4 1 1 2 8
Baix Vallès 2121,8 1 1 4 6
Barcelona 16221,1 1 1
Barcelonès Nord – Baix Maresme 6782,1 3 1 4 8
Garraf 705,0 1 5 1 7
Maresme 1469,4 1 1 6 3 2 13
Vallès Occidental Est 1640,2 1 4 5 3 13
Vallès Occidental Oest 1537,8 1 3 3 7
Vallès Oriental Central 453,5 3 3 2 14 5 27
CATALUNYA 218,0 505 137 98 127 65 14 946
Font: elaboració a partir de les dades del Nomenclàtor (INE)

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 11. Nombre de municipis segons indicador de concentració. Catalunya, 2006
REGIÓ SANITÀRIA /
Nombre de municipis segons indicador de concentració
Governs Territorials de Salut 0 a 0,24 0,25 a 0,49 0,50 a 0,74 0,74 a 1 Total
LLEIDA 9 18 21 99 147
CAMP DE TARRAGONA 10 20 23 76 129
TERRES DE L’EBRE 1 10 43 54
GIRONA 42 45 60 60 207
CATALUNYA CENTRAL 46 37 26 59 168
ALT PIRINEU I ARAN 23 24 15 15 77
BARCELONA 26 31 27 80 164
Pla de Lleida 9 18 21 99 147
Alt Camp i Conca de Barberà 4 6 4 31 45
Baix Camp 1 4 12 8 25
Baix Penedès 4 4 1 3 12
Tarragonès 1 6 5 11 23
Altebrat 4 48 52
Baix Ebre 1 4 10 15
Montsià 3 8 11
Alt Maresme – Selva Marítima 3 1 3 9 16
Baix Empordà 5 11 8 6 30
Alt Empordà 4 17 29 23 73
Garrotxa 10 2 4 4 20
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 20 11 13 18 62
Ripollès 2 4 6 6 18
Anoia 9 9 4 11 33
Bages – Solsonès 20 9 4 24 57
Berguedà 5 7 9 7 28
Osona 13 13 9 17 52
Alt Urgell 9 5 4 3 21
Alta Ribagorça 1 1 1 3
Cerdanya 1 7 4 3 15
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 11 8 5 5 29
Val d’Aran 1 4 1 3 9
Alt Penedès 8 4 5 8 25
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 1 3 7 11
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 2 2
Baix Llobregat Litoral 1 8 9
Baix Llobregat Nord 1 5 5 2 13
Baix Montseny 3 2 2 1 8
Baix Vallès 1 1 4 6
Barcelona 1 1
Barcelonès Nord – Baix Maresme 1 7 8
Garraf 1 6 7
Maresme 1 3 9 13
Vallès Occidental Est 2 1 3 7 13
Vallès Occidental Oest 1 1 2 3 7
Vallès Oriental Central 6 7 5 9 27
CATALUNYA 156 176 182 432 946
Font: elaboració a partir de les dades del Nomenclàtor (INE).
2
X
i
ICi
2
X
On, Xi representa la població de cada entitat de població i X la població total del municipi. IC se obté del
sumatori del quadrats de les poblacions de cada entitat poblacional dividit per la població total del municipi al quadrat.
Els valors se situen entre 0 i 1. El valor 1 correspon a la màxima concentració (tota la població resideix en una sola
entitat) i el valor 0 a la mínima concentració (el cas hipotètic que cada entitat estigui formada per un individu) (Esteve,
2005)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 57

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 12 Distribució de la població segons índex de concentració del municipi on viu.
Catalunya, 2006
REGIÓ SANITÀRIA /
Població que viu en municipis amb un IC* entre
Governs Territorials de Salut 0 a 0,24 0,25 a 0,49 0,50 a 0,74 0,74 a 1 Total
LLEIDA 0,92 3,05 6,70 89,34 100
CAMP DE TARRAGONA 2,88 34,76 18,14 44,22 100
TERRES DE L’EBRE 0,00 1,87 40,57 57,56 100
GIRONA 6,26 15,10 17,79 60,85 100
CATALUNYA CENTRAL 4,09 9,19 8,26 78,46 100
ALT PIRINEU I ARAN 15,56 18,92 22,20 43,32 100
BARCELONA 2,53 4,62 5,99 86,85 100
Pla de Lleida 0,92 3,05 6,70 89,34 100
Alt Camp i Conca de Barberà 1,78 6,08 8,40 83,74 100
Baix Camp 1,40 7,32 23,72 67,56 100
Baix Penedès 11,69 34,79 42,10 11,42 100
Tarragonès 1,51 65,93 9,22 23,34 100
Altebrat 0,00 0,00 14,72 85,28 100
Baix Ebre 0,00 4,33 60,10 35,56 100
Montsià 0,00 0,00 29,91 70,09 100
Alt Maresme – Selva Marítima 3,38 0,56 9,75 86,31 100
Baix Empordà 4,23 31,90 20,01 43,85 100
Alt Empordà 1,59 23,91 22,78 51,72 100
Garrotxa 17,59 5,94 66,39 10,08 100
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 9,13 10,49 9,88 70,51 100
Ripollès 2,47 3,73 16,70 77,10 100
Anoia 1,53 24,63 2,67 71,17 100
Bages – Solsonès 5,47 8,98 3,85 81,70 100
Berguedà 2,66 10,00 32,71 54,63 100
Osona 4,21 6,37 10,65 78,78 100
Alt Urgell 18,59 4,78 6,59 70,04 100
Alta Ribagorça 26,30 0,00 16,08 57,62 100
Cerdanya 2,71 27,97 59,67 9,66 100
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 19,17 12,16 19,52 49,15 100
Val d’Aran 18,58 58,89 1,90 20,63 100
Alt Penedès 16,16 8,85 9,82 65,16 100
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 4,39 7,94 0,00 87,66 100
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 0,00 0,00 0,00 100,00 100
Baix Llobregat Litoral 0,00 0,00 1,88 98,12 100
Baix Llobregat Nord 2,39 13,10 50,98 33,53 100
Baix Montseny 9,06 30,43 8,05 52,46 100
Baix Vallès 0,00 17,27 7,74 74,98 100
Barcelona 0,00 0,00 0,00 100,00 100
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,00 1,38 0,00 98,62 100
Garraf 0,00 19,06 0,00 80,94 100
Maresme 4,38 8,84 0,00 86,78 100
Vallès Occidental Est 6,54 7,06 10,86 75,53 100
Vallès Occidental Oest 1,91 3,01 19,95 75,13 100
Vallès Oriental Central 15,59 17,21 22,31 44,89 100
CATALUNYA 3,00 8,14 9,21 79,65 100
Font: elaboració a partir de les dades del Nomenclàtor (INE).
2
X
i
i On, Xi representa la població de cada entitat de població i X la població total del municipi. IC se obté del
IC
2
X
sumatori del quadrats de les poblacions de cada entitat poblacional dividit per la població total del mu nicipi al quadrat.
Els valors se situen entre 0 i 1. El valor 1 correspon a la màxima concentració (tota la població resideix en una sola
entitat) i el valor 0 a la mínima concentració (el cas hipotètic que cada entitat estigui formada per un individu) (Esteve,
2005)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 58

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 12. Distribució de la població segons índex de concentració del municipi on viu. Catalunya,
2006
Distribució de la població per rang de concentració (IC) del municipi on viu . GTS
GTS Alta Ribagorça
GTS Pallars Jussà -Pallars Sobirà
GTS Alt Urgell
GTS Val d'Aran
GTS Garrotxa
GTS Alt Penedès
GTS Vallès Oriental Centèal
GTS Baix Penedès
GTS Gironès -Pla de l'Estany-Selva Interior
GTS Baix Montseny
GTS Vallès Occidental Est
GTS Bages-Solsonès
GTS Baix Llobregat Centre-Fonsanta
GTS Maresme
GTS Baix Empordà
GTS Osona
GTS Alt Maresme -Selva Marítima
CATALUNYA
GTS Cerdanya
GTS Berguedà
GTS Ripollès
GTS Baix Llobregat Nord
GTS Vallès Occidental Oest
GTS Alt Camp i Conca de Barberà
GTS Alt Empordà
GTS Anoia
GTS Tarragonès
GTS Baix Camp
GTS Pla de Lleida
GTS Garraf
GTS Baix Vallès
GTS Baix Ebre
GTS Barcelonès Nord-Baix Maresme
GTS Montsià
GTS Altebrat
GTS Baix Llobregat Litoral
GTS Barcelona
GTS Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
0 20 40 60 80 100 120
0 a 0,24 0,25 a 0,49 0,50 a 0,74 0,74 a 1
Font: elaboració a partir de les dades del Nomenclàtor (INE).
2
X
i
i On, Xi representa la població de cada entitat de població i X la població total del municipi. IC se obté del
IC
2
X
sumatori del quadrats de les poblacions de cada entitat poblacional dividit per la població total del municipi al quadrat.
Els valors se situen entre 0 i 1. El valor 1 correspon a la màxima concentració (tota la població resideix en una sola
entitat) i el valor 0 a la mínima concentració (el cas hipotètic que cada entitat estigui formada per un individu) (Esteve,
2005)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 59

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.1.2. Projeccions de població del Mapa sanitari,
sociosanitari i de salut pública.
Aspectes metodològics
La població esdevé una variable clau per a la planificació dels recursos sanitaris, ja
que la demanda de serveis assistencials, mèdics i hospitalaris depèn en gran mesura
de la grandària i l’estructura per edats de la població. Els darrers anys són un clar
exemple, la combinació d’un progressiu envelliment de la població i d’una represa del
creixement demogràfic, sustentat bàsicament en l’aportació de població de l’estranger,
han exercit una creixent pressió sobre el sistema sanitari. Per aquest motiu, preveure
quina pot ser la seva evolució a mig termini del component poblacional esdevé un
element bàsic per l’elaboració del Mapa sanitari de Catalunya.
L'aparició d’una nova dinàmica demogràfica als darrers anys queda clarament palesa
si retrocedim menys d’una dècada en el temps. Les previsions de població realitzades
a mitjans dels anys noranta, just abans de l’eclosió del fenomen de la immigració
estrangera, preveien una població de Catalunya per l’any 2015 que oscil·lava entre els
6,2 i els 6,7 milions d’habitants. Segons les dades provisionals del Padró Continu de
Població a 1 de gener de 2005, la població catalana se situa ja molt a prop dels 7
milions , xifra que només s’assolia a l’any 2025 en l’escenari més favorable d’aquelles
projeccions. Davant d’aquesta nova realitat, s’ha produït una important reformulació de
les hipòtesis de futur, bàsicament les relacionades amb els fluxos de migració amb
l’estranger, considerant les projeccions més recents que la població de Catalunya pot
oscil·lar entre els 6,83 i els 8,10 milions d’habitants al 2015, situant-se l’escenari de
referència en 7,67 milions. Aquestes xifres reflecteixen el canvi operat en la visió sobre
el futur poblacional de Catalunya, en passar d’una previsió de lleuger creixement, quan
no d’estancament en els escenaris menys favorables, a una altra d’increment. Però, a
més, mostren també un fort augment de la incertesa sobre el futur demogràfic, en
passar d’una diferència de població entre els escenaris extrems de les projeccions de
mig milió d’habitants al 2015 a una d’1,27 milions.
Les projeccions de població pel Mapa sanitari de Catalunya presenten uns trets i uns
requeriments que han condicionat els supòsits de partida i les metodologies emprades
per a la seva realització. Els més importants són:
La població inicial o de partida no és la censal o padronal, sinó la població
objecte d’assistència sanitària entesa com aquella que disposa de targeta
sanitària segons el Registre Central d’Assegurats (RCA) del CatSalut.
L'existència d’unes projeccions de població per a Catalunya, les comarques i la
ciutat de Barcelona realitzades per l’Institut d’Estadística de Catalunya que, si
bé parteixen d’una base poblacional diferent, el Cens de 2001, emmarquen
l’evolució futura dels components del creixement demogràfic als propers anys.
Per tant, les hipòtesis de mortalitat, fecunditat i migracions amb l’estranger i la
resta de l’Estat han de ser coherents amb les formulades per l’IDESCAT a les
seves projeccions.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 60

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
El Mapa sanitari de Catalunya s’articula a partir d’una divisió territorial basada
en governs territorials de salut (GTS). Alguns GTS són equivalents a les
comarques, mentre que d’altres són de nivell infracomarcal, supracomarcal, o
bé engloben municipis de més d’una comarca. Per tant, cal implementar un
sistema de projecció que a partir dels resultats comarcals permeti derivar
estimacions a escala infracomarcal, a partir de les quals obtenir bé directament
bé per agregació els resultats dels GTS.
La població de partida utilitzada ha estat la del RCA-2005 però considerant que
l’evolució dels fenòmens demogràfics serà la prevista a les projeccions de l’IDESCAT
pel que fa referència a la mortalitat, la fecunditat i la migració. Les projeccions de
l’IDESCAT plantegen quatre escenaris de futur com a resultat de combinar diferents
hipòtesis sobre l’evolució dels diferents components del creixement d’una població.
Dels quatre escenaris s’ha optat per prendre com a marc de referència les hipòtesis de
l’escenari mitjà-alt, que és el considerat com a escenari de referència per l’IDESCAT, i
les de l’escenari alt, que són:
Escenari mitjà-alt o escenari de referència. En aquest escenari es considera
que en els propers anys es mantindran els guanys en l’esperança de vida de la
població, fins a assolir el 2015 una vida mitjana de 80,7 anys en els homes i de
86,2 anys en les dones, la qual cosa representa 3,9 anys i 2,8 anys més
respecte als valors de partida. En la fecunditat es preveu un manteniment de la
tendència de recuperació dels darrers anys, situant-se l’indicador conjuntural en
1,75 fills per dona en 2015. En relació als intercanvis migratoris amb la resta de
l’Estat es preveu que el saldo serà lleugerament positiu. Finalment, les
migracions amb l’estranger presenten una trajectòria descendent, passant de
120 mil entrades netes en 2002 a 31 mil en 2015, amb un acumulat pel conjunt
del període 2005-2014 de 487 mil persones.
Escenari alt. Les millores en la supervivència de la població seran minses a
causa dels nivells ja assolits, situant-se al 2015 l’esperança de vida en néixer
en 77,3 anys en els homes i en 83,7 anys en les dones, és a dir un increment
de només 0,5 i 0,3 anys respectivament. La recuperació de la fecunditat en
aquest escenari és més accentuada, assolint-se 1,93 fills per dona al 2015. Les
migracions amb la resta de l’Estat són idèntiques a les de l’escenari anterior, és
a dir minses però de signe positiu. Per contra, l’aportació del saldo migratori
amb l’estranger, si bé presenta també una tendència de reducció, es
caracteritza per uns valors significativament superiors, passant de 185 mil en
2002 a 51 mil en 2014, la qual cosa representa un acumulat de 809 mil
persones entre 2005 i 2014.
En l’escenari mitjà-alt la població de Catalunya augmenta en 1,31 milions entre 2002 i
2015, mentre que a l’escenari alt el creixement és més important, d’1,74 milions, a
causa d’una major aportació del saldo migratori amb l’estranger i una fecunditat més
elevada. Un aspecte que cal remarcar és que les millores més importants en la
supervivència de la població no es donen en l’escenari alt, sinó que corresponen a
l’escenari mitjà-alt. Aquest fet explica que els contingents de població anciana siguin
més grans en l’escenari mitjà-alt, amb una estructura per edats de la població més
envellida. Per contra, la piràmide de població de l’escenari alt és més rejovenida a
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 61

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
causa d’una major natalitat, fruit d’una fecunditat més elevada i d’una major aportació
d’immigrants, i a una menor supervivència de la població a edats avançades.
L’anàlisi prèvia dels resultats d’aplicar les diferents hipòtesis de mortalitat, fecunditat i
migració a la població RCA-2005 ha permès delimitar dos escenaris de projecció dels
GTS, que hem anomenat com a escenari mitjà i escenari alt. Les hipòtesis subjacents
en cadascun d’aquests escenaris són les següents (Taula 1):
Taula 13. Escenaris de la projecció de població per al Mapa sanitari, sociosanitari i de
salut pública
Població de partida RCA-2005
Escenari mitjà Escenari alt
Esperança de vida homes 2015 80,7 anys 77,3 anys
Esperança de vida dones 2015 86,2 anys 83,7 anys
Fecunditat 2015 1,75 fills per dona
Saldo migratori amb la resta de l’Estat Lleugerament positiu
Saldo migratori amb l’estranger (acumulat
2005-2014)
Principals resultats de la projecció
487 mil persones 809 mil persones
Els dos escenaris de futur que s’han construït es diferencien exclusivament en les
hipòtesis de mortalitat, amb un major increment de la longevitat en l’escenari mitjà, i en
el saldo migratori amb l’estranger, que en l’escenari alt representa una aportació
suplementària de 322 mil persones més en relació al mitjà, a més del seu major
impacte sobre la natalitat. En termes d’estructura de la població, s’ha seguit la mateixa
lògica emprada per l’IDESCAT en les projeccions de Catalunya, ja que la piràmide de
l’escenari mitjà és més envellida, mentre que a l’escenari alt el major efectiu total de
població es combina amb una estructura per edats lleugerament més jove.
En els dos escenaris es produeix un important increment dels usuaris potencials del
sistema sanitari, de 857 mil nous usuaris en l’escenari mitjà i de 1,11 milions en l’alt.
Els efectius de població a principis de 2015 se situen lleugerament per sota del llindar
dels 8 milions de persones a l’escenari mitjà, amb 7,96 milions, i el superen a l’alt, amb
8,21 milions, la qual cosa representa un 12,1 i un 15,6 per cent més en relació a
l’RCA-2005, respectivament. Si bé l’evolució de la població és positiva durant tots els
anys, s’aprecia una clara desacceleració del ritme de creixement durant la segona
meitat del període projectat (Figura 13). Així, entre 2005 i 2010 la taxa de creixement
anual de la població és del 14,1 per mil en l’escenari mitjà i del 18,4 per mil en l’alt,
mentre que entre 2010 i 2015 se situa en el 8,6 i el 10,5 per mil respectivament. La raó
cal cercar-la fonamentalment en l’evolució que preveu l’IDESCAT de la immigració de
l’estranger, caracteritzada per una important arribada de població als primers anys i
d’una desacceleració a mig termini, encara que mantenint-se en valors força
significatius.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 62

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 13. Evolució de la població RCA segons dos escenaris de projecció. Catalunya
en milers
8.400
8.200
8.000
7.800
7.600
7.400
7.200
7.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
L’evolució serà positiva en tots els governs territorials de salut (GTS), fins i tot en
aquells localitzats a l’interior i al Pirineu, així com el de la ciutat de Barcelona (Mapa 3).
Els majors increments relatius es localitzen al voltant del nucli metropolità central,
estenent-se pel litoral sud fins al Baix Camp i pel nord fins a l’Alt Maresme -Selva, a
més dels GTS Val d’Aran i Cerdanya. A l’altre extrem, es troben els ubicats al nucli
central metropolità, al Pirineu, amb les excepcions mencionades, a les terres de Lleida
i a les de l’interior de la demarcació tarragonina. En general, el GTS amb unes
piràmides més envellides són els que tindran menors creixements de població, ja que
el saldo net entre naixements i defuncions és negatiu, i, a més, tendeixen a ser els
menys receptors dels fluxos d’immigració, exceptuant els del nucli central metropolità.
Mapa 3: Increment relatiu de la població 2005 -2015. Catalunya per GTS
Escenari mitjà Escenari alt
menys del 5,0%
5,0% a 10,0%
10,0% a 15,0%
15,0% a 20,0%
20,0% a 25,0%
25,0% a 30,0%
més del 30,0%
Alt Mitjà
menys del 5,0%
5,0% a 10,0%
10,0% a 15,0%
15,0% a 20,0%
20,0% a 25,0%
25,0% a 30,0%
més del 30,0%
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 63

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
A l’escenari mitja el ventall de creixements oscil·la entre uns mínims per sota del 5 per
cent als GTS Pallars Jussà/Pallars Sobirà, Altebrat, L'Hospitalet – El Prat, Ripollès,
Berguedà, Alta Ribagorça i Barcelona, i uns màxims per sobre del 25 per cent als GTS
Alt Maresme-Selva Marítima, Baix Llobregat-Nord i Baix Penedès. En termes absoluts,
a vuit GTS la població augmenta en més de 40 mil habitants, destacant els de
Barcelona i Vallès Occidental Oest al voltant de 75 mil persones, a nou GTS entre 20 i
40 mil, a onze entre 5 i 20 mil, i a nou per sota de les 5 mil persones.
A l’escenari alt els creixements són en tots els GTS superiors als de l’escenari mitjà, ja
que l’efecte de la major immigració de l’estranger és superior al de l’evolució menys
positiva de l’esperança de vida. En aquest escenari, el nombre d’unitats amb
increments significatius és major, ja que en dotze la població s’incrementa en més de
40 mil persones, destacant el de Barcelona amb un augment de 120 mil persones, el
del Vallès Occidental Oest amb 90 mil i el del Vallès Occidental Est amb 72 mil.
El creixement de la població es veurà acompanyat d’una important modificació de la
seva estructura per edats, com a conseqüència de l’efecte combinat del desplaçament
per la piràmide de generacions amb dispars contingents de població (“efecte inèrcia”) i
de l’evolució dels fenòmens demogràfics (Taula 14 i Figura 14). Malgrat la incertesa de
preveure la grandària futura de la població catalana, a causa de la dificultat d’estimar
els fluxos migratoris amb l’estranger, l’actual piràmide de població exerceix una gran
influència sobre l’evolució futura dels diferents grups d’edat i, per tant, algunes de les
tendències són més previsibles i inevitables. A escala de governs territorials de salut
s’observa una elevada pluralitat de situacions per l'heterogeneïtat de comportaments
demogràfics, per les diferències en la intensitat i en el signe de les migracions, i per
l’efecte de les estructures per edat sobre el creixement natural.
Taula 14. Població per grans grups d’edat RCA-2005 i 2015. Catalunya
Edat
Població en milers
2005 2015 2015
RCA Mitja Alt
Distribució relativa
2005 2015 2015
RCA Mitja Alt
Diferència 2005-2015
Absoluta Relativa
Mitja Alt Mitja Alt
0-4 391,4 459,0 488,1 5,5% 5,8% 5,9% 67,6 96,7 17,3% 24,7%
5-14 682,6 923,5 978,7 9,6% 11,6% 11,9% 241,0 296,1 35,3% 43,4%
15-44 3.158,5 3.079,0 3.263,4 44,5% 38,7% 39,7% -79,6 104,8 -2,5% 3,3%
45-64 1.679,3 2.058,4 2.094,5 23,6% 25,9% 25,5% 379,1 415,2 22,6% 24,7%
65-74 607,8 717,4 714,3 8,6% 9,0% 8,7% 109,7 106,5 18,0% 17,5%
75+ 585,8 724,6 674,4 8,2% 9,1% 8,2% 138,8 88,7 23,7% 15,1%
Total 7.105,3 7.961,9 8.213,3 100,0% 100,0% 100,0% 856,6 1.108,0 12,1% 15,6%
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 64

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 14: Evolució de la població per grans grups d’edat. Catalunya .
en mi lers
en mil ers
en milers
550
500
450
400
350
3400
3300
3200
3100
3000
2900
2800
740
720
700
680
660
640
620
600
580
560
Població de 0 a 4 anys
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Població de 15 Alta 44 anys Mitjà
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Alt Mitjà
Població de 65 a 74 anys
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Alt Mitjà
Població de 5 a 14 anys
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 65
en milers
e n mi lers
en mil ers
1000
950
900
850
800
750
700
650
600
2200
2100
2000
1900
1800
1700
1600
1500
750
700
650
600
550
500
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
PoblacióAlt de 45 aMitjà 64 anys
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Població de 75 Altanys iMitjà més
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Alt Mitjà
La població menor de cinc anys augmenta un 17,3 per cent en l’escenari mitjà i un
24,7 per cent en l’alt entre 2005 i 2015. La trajectòria ascendent dels seus efectius
s’inverteix a la segona dècada del segle per la progressiva arribada a edats fecundes
de generacions femenines cada cop menys nombroses, les nascudes en l’últim quart
del segle passat. És a dir, malgrat l’augment de la fecunditat i la immigració, la forta
caiguda de la natalitat d’ençà 1975 redueix els efectius de dones en edat fèrtil a mig
termini, limitant la recuperació de la natalitat i dels contingents de nens. El sistema
sanitari haurà de fer front a un increment substancial de la demanda específica
d’aquestes edats a curt termini, encara que posteriorment aquesta es moderarà.
Els efectius de 5 a 14 anys creixen de forma sostinguda, sent el segment de població
amb un major increment relatiu. La raó és que actualment es troben en aquesta franja

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
d’edat generacions poc nombroses que van sent substituïdes per cohorts amb més
efectius, a més de l’efecte de l’aportació de població via immigració.
La població infantil augmenta en gairebé tots els governs territorials de salut (mapes 4
i 5). Els increments relatius són més importants en la població de 5 a 14 anys, que en
la de menors de cinc anys. A l’escenari mitjà, o de referència, els efectius de 0 a 4
anys augmenten per sobre del 30 per cent als GTS Baix Ebre, Baix Penedès i
Tarragonès, mentre que minven als de l’Alt Urgell i Pallars Jussà-Pallars Sobirà. En la
població de 5 a 14 anys es produeixen increments superiors el 50 per cent a l’Alt
Penedès, Baix Llobregat-Nord i Baix Penedès.
Mapa 4: Increment relatiu de la població de 0 a 4 anys. 2005-2015. Catalunya per GTS.
Escenari mitjà Escenari alt
negatiu
0,0% a 7,5%
7,5% a 15,0%
15,0% a 22,5%
22,5% a 30,0%
30,0% a 37,5%
més de 37,5%
negatiu
0,0% a 7,5%
7,5% a 15,0%
15,0% a 22,5%
22,5% a 30,0%
30,0% a 37,5%
més de 37,5%
Mapa 5. Increment relatiu de la població de 5 a 14 anys. 2005-2015. Catalunya per GTS
Escenari mitjà Escenari alt
negatiu
0,0% a 10,0%
10,0% a 20,0%
20,0% a 30,0%
30,0% a 40,0%
40,0% a 50,0%
més de 50,0%
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 66
negatiu
0,0% a 10,0%
10,0% a 20,0%
20,0% a 30,0%
30,0% a 40,0%
40,0% a 50,0%
més de 50,0%

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
La població adulta-jove, de 15 a 44 anys, creix lleugerament als primers anys, per
reduir-se posteriorment a l’escenari mitjà, amb una pèrdua de 80 mil efectius al 2015,
mentre que a l’escenari alt la inversió de la tendència és posterior i de menor intensitat,
mantenint un saldo positiu de 105 mil persones. Aquesta trajectòria, que està molt
relacionada amb l’evolució de la natalitat a les darreres dècades del segle XX, reflexa
la substitució de les generacions plenes dels anys seixanta i setanta per les cohorts
cada cop més minses dels vuitanta i començaments dels noranta. La immigració
només pot frenar en part aquest efecte estructural, ja que fins i tot en els supòsits de
major arribada de població estrangera hi ha una davallada d’efectius als últims anys.
El comportament menys positiu es tradueix també en un fort contrast territorial (Mapa
6). A l’escenari mitjà els seus efectius es redueixin en 14 GTS, destacant la pèrdua de
65 mil persones al GTS Barcelona i al voltant de 20 mil als del Barcelonès Nord -Baix
Maresme i al de l’Hospitalet-El Prat de Llobregat. Entre els GTS que tenen una
evolució positiva, l’increment no supera mai el 20 per cent. Si la immigració de
l’estranger fos més intensa, d’acord a la prevista a l’escenari alt, les unitats que perden
població es redueixen a cinc i en dos GTS (Alt Maresme-Selva Marítima i Baix
Penedès) l’augment se situa entre el 20 i el 25 por cent
Mapa 6: Increment relatiu de la població de 15 a 44 anys. 2005-2015. Catalunya per GTS
Escenari mitjà Escenari alt
menys del -10,0%
-10,0% a 0,0%
0,0% a 10,0%
10,0% a 20,0%
més del 20,0%
menys del -10,0%
-10,0% a 0,0%
0,0% a 10,0%
10,0% a 20,0%
més del 20,0%
La població de 45 a 64 anys té una trajectòria ascendent al llarg de tot el període, amb
un increment de 379 mil persones a l’escenari mitjà i de 415 mil a l’alt. Aquest augment
és conseqüència, per un costat, de l’arribada a aquestes edats de les generacions
nombroses nascudes als seixanta i primera meitat dels setanta i, per un altre, de
l’efecte de la immigració.
Els seus efectius d’adults-madurs augmenten en tot el territori, però a ritmes molt
diferenciats (Mapa 7). A l’escenari mitjà, els GTS del Baix Llobregat-Nord, Baix
Montseny, Cerdanya i Val d’Aran tenen increments superiors al 40 per cent, afegint-se
a aquest grup els de l’Alt Maresme-Selva Marítima i Baix Penedès en l’escenari alt. El
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 67

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
fort augment d’adults madurs previst pel conjunt de Catalunya es concentra
territorialment, ja que la meitat es localitza en set GTS, que per ordre decreixent són:
Barcelona, Vallès Occidental Oest, Vallès Occidental Est, Vallès Oriental Central, Pla
de Lleida, Baix Llobregat-Litoral, Gironès/Pla de l'Estany-Selva Interior.
Mapa 7: Increment relatiu de la població de 45 a 64 anys. 2005-2015. Catalunya per GTS
Escenari mitjà Escenari alt
menys del 10,0%
10,0% a 20,0%
20,0% a 30,0%
30,0% a 40,0%
més del 40,0%
menys del 10,0%
10,0% a 20,0%
20,0% a 30,0%
30,0% a 40,0%
més del 40,0%
Els efectius de 65 a 74 anys presenten una evolució similar als dos escenaris,
caracteritzada per una estabilitat a curt termini i un fort increment posterior. L’estabilitat
inicial és conjuntural per la presència de les generacions “buides” nascudes als anys
de la Guerra Civil i la postguerra. En envellir aquestes cohorts, i desplaçar-se al grup
d’edat superior, augmenta ràpidament aquesta població en combinar-se menys
mortalitat i generacions més nombroses.
Per la seva banda, la població de 75 anys i més s’incrementa en 139 mil persones en
l’escenari mitjà i en 89 mil en l’alt, la qual cosa equival respectivament a un 23,7 i a un
15,1 per cent més en relació a l’RCA-2005. El major augment de l’escenari mitjà és
fruit d’una millora significativa de l’esperança de vida, que en concentrar-se al final de
la vida incrementa la longevitat i la supervivència a edats cada cop més avançades. La
comparació entre els dos escenaris mostra el fort impacte que tindran les millores de
mortalitat sobre l'efectiu futur de població anciana.
La població anciana augmenta en quasi tots els GTS, amb major intensitat en el cas
d’avenços més significatius en la mortalitat, tal com es preveu a l’escenari mitjà
(mapes 8 i 9). El tret més remarcable és la generalització del procés d’envelliment a tot
el territori, ja que els creixements relatius més importants es localitzen en els GTS que
actualment tenen menys percentatge d’ancians, mentre que en els més envellits els
increments són menors i en algun cas negatius. Aquest procés es constata en el fet
que el nombre d'unitats amb un percentatge de població de 65 anys i més inferior al 15
per cent es redueix de dotze GTS al 2005 a dos al 2015. Les repercussions sobre el
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 68

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
sistema sanitari i sobre la distribució territorial dels recursos seran transcendentals.
Per un costat, un increment al conjunt de Catalunya proper al quart de milió d’ancians
a l’escenari mitjà o de referència, que fins i tot en un context més restrictiu de millora
de la mortalitat, com el previst a l’escenari alt, es tradueix en un augment de 200 mil
persones. Per un altre, uns increments absoluts molt importants en GTS que ara tenen
piràmides poblacionals relativament joves, com ara el Baix Llobregat-Fontsanta i
Centre, Baix Llobregat Nord, Barcelonès Nord-Baix Maresme, Vallès Occidental Est i
Oest, i Vallès Oriental Central.
Mapa 8: Increment relatiu de la població de 65 a 74 anys. 2005-2015. Catalunya per GTS
Escenari mitjà Escenari alt
menys del -10,0%
-10,0% a 0,0%
0,0% a 10,0%
10,0% a 20,0%
20,0% a 30,0%
més del 30,0%
menys del -10,0%
-10,0% a 0,0%
0,0% a 10,0%
10,0% a 20,0%
20,0% a 30,0%
més del 30,0%
Mapa 9: Increment relatiu de la població de 75 i més anys. 2005 -2015. Catalunya per GTS
Escenari mitjà Escenari alt
negatiu
0,0% a 10,0%
10,0% a 20,0%
20,0% a 30,0%
30,0% a 40,0%
40,0% a 50,0%
més del 50,0%
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 69
negatiu
0,0% a 10,0%
10,0% a 20,0%
20,0% a 30,0%
30,0% a 40,0%
40,0% a 50,0%
més del 50,0%

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 15. Població total RCA-2005 i 2015. Catalunya
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
RCA Projecció 2015 Increment Increment
2005 Mitja Alt Mitja Alt Mitja Alt
LLEIDA 278.513 305.042 313.815 26.529 35.302 9,5% 12,7%
CAMP DE TARRAGONA 506.152 605.576 625.348 99.424 119.196 19,6% 23,5%
TERRES DE L’EBRE 173.180 190.308 195.955 17.128 22.775 9,9% 13,2%
GIRONA 638.852 739.425 762.449 100.573 123.597 15,7% 19,3%
CATALUNYA CENTRAL 471.135 533.640 550.737 62.505 79.602 13,3% 16,9%
ALT PIRINEU I ARAN 118.776 131.996 135.596 13.220 16.820 11,1% 14,2%
BARCELONA 4.918.716 5.455.949 5.629.374 537.233 710.658 10,9% 14,4%
Pla de Lleida 332.786 366.012 376.412 33.226 43.626 10,0% 13,1%
Alt Camp i Conca de Barberà 55.594 63.896 65.688 8.302 10.094 14,9% 18,2%
Baix Camp 170.339 200.434 206.735 30.095 36.396 17,7% 21,4%
Baix Penedès 60.992 78.845 81.942 17.853 20.950 29,3% 34,3%
Tarragonès 208.942 251.091 259.370 42.149 50.428 20,2% 24,1%
Altebrat 41.384 42.689 43.749 1.305 2.365 3,2% 5,7%
Baix Ebre 75.292 83.723 86.238 8.431 10.946 11,2% 14,5%
Montsià 63.162 71.038 73.295 7.876 10.133 12,5% 16,0%
Alt Maresme – Selva Marítima 184.491 231.641 241.589 47.150 57.098 25,6% 30,9%
Baix Empordà 114.658 132.457 136.763 17.799 22.105 15,5% 19,3%
Alt Empordà 119.303 136.357 140.579 17.054 21.276 14,3% 17,8%
Garrotxa 51.629 56.562 58.172 4.933 6.543 9,6% 12,7%
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 261.343 302.594 310.948 41.251 49.605 15,8% 19,0%
Ripollès 25.181 26.119 26.814 938 1.633 3,7% 6,5%
Anoia 102.912 118.622 122.620 15.710 19.708 15,3% 19,2%
Bages – Solsonès 189.011 211.796 218.534 22.785 29.523 12,1% 15,6%
Berguedà 38.243 39.760 40.851 1.517 2.608 4,0% 6,8%
Osona 144.596 167.631 173.018 23.035 28.422 15,9% 19,7%
Alt Urgell 21.309 22.405 22.962 1.096 1.653 5,1% 7,8%
Alta Ribagorça 3.592 3.772 3.846 180 254 5,0% 7,1%
Cerdanya 13.603 16.934 17.507 3.331 3.904 24,5% 28,7%
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 17.871 18.323 18.824 452 953 2,5% 5,3%
Val d’Aran 8.128 9.593 9.862 1.465 1.734 18,0% 21,3%
Alt Penedès 84.606 99.664 103.192 15.058 18.586 17,8% 22,0%
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 288.557 326.162 343.515 37.605 54.958 13,0% 19,0%
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 339.981 351.693 361.576 11.712 21.595 3,4% 6,4%
Baix Llobregat Litoral 293.710 338.907 347.492 45.197 53.782 15,4% 18,3%
Baix Llobregat Nord 137.919 174.518 180.531 36.599 42.612 26,5% 30,9%
Baix Montseny 44.257 54.252 56.075 9.995 11.818 22,6% 26,7%
Baix Vallès 95.734 107.815 112.326 12.081 16.592 12,6% 17,3%
Barcelona 1.689.988 1.766.628 1.814.515 76.640 124.527 4,5% 7,4%
Barcelonès Nord – Baix Maresme 435.675 462.542 473.041 26.867 37.366 6,2% 8,6%
Garraf 127.506 156.061 161.175 28.555 33.669 22,4% 26,4%
Maresme 221.916 256.886 266.672 34.970 44.756 15,8% 20,2%
Vallès Occidental Est 438.570 492.250 509.084 53.680 70.514 12,2% 16,1%
Vallès Occidental Oest 378.240 454.325 470.842 76.085 92.602 20,1% 24,5%
Vallès Oriental Central 224.304 267.943 276.921 43.639 52.617 19,5% 23,5%
CATALUNYA 7.105.324 7.961.937 8.213.274 856.613 1.107.950 12,1% 15,6%
Font: elaboració a partir del RCA-2005 i dels resultats de la projecció
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 70

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 16. Població de 0 a 4 anys RCA-2005 i 2015. Catalunya
REGIÓ SANITÀRIA /
RCA Projecció 2015 Increment Increment
Governs Territorials de Salut 2005 Mitja Alt Mitja Alt Mitja Alt
LLEIDA 14.397 17.505 18.634 3.108 4.237 21,6% 29,4%
CAMP DE TARRAGONA 30.085 38.887 41.282 8.802 11.197 29,3% 37,2%
TERRES DE L’EBRE 8.129 10.381 11.072 2.252 2.943 27,7% 36,2%
GIRONA 37.629 45.024 47.775 7.395 10.146 19,7% 27,0%
CATALUNYA CENTRAL 26.475 31.496 33.586 5.021 7.111 19,0% 26,9%
ALT PIRINEU I ARAN 6.149 6.753 7.246 604 1.097 9,8% 17,8%
BARCELONA 268.518 308.917 328.480 40.399 59.962 15,0% 22,3%
Pla de Lleida 17.445 20.946 22.306 3.501 4.861 20,1% 27,9%
Alt Camp i Conca de Barberà 3.088 3.868 4.128 780 1.040 25,3% 33,7%
Baix Camp 10.276 13.294 14.071 3.018 3.795 29,4% 36,9%
Baix Penedès 3.942 5.150 5.501 1.208 1.559 30,6% 39,5%
Tarragonès 12.275 15.982 16.944 3.707 4.669 30,2% 38,0%
Altebrat 1.604 1.843 2.000 239 396 14,9% 24,7%
Baix Ebre 3.551 4.718 5.021 1.167 1.470 32,9% 41,4%
Montsià 3.259 4.136 4.396 877 1.137 26,9% 34,9%
Alt Maresme – Selva Marítima 11.685 14.423 15.501 2.738 3.816 23,4% 32,7%
Baix Empordà 6.360 7.997 8.490 1.637 2.130 25,7% 33,5%
Alt Empordà 7.019 7.877 8.348 858 1.329 12,2% 18,9%
Garrotxa 2.616 3.047 3.272 431 656 16,5% 25,1%
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 16.254 19.614 20.679 3.360 4.425 20,7% 27,2%
Ripollès 998 1.039 1.129 41 131 4,1% 13,1%
Anoia 6.261 7.484 7.975 1.223 1.714 19,5% 27,4%
Bages – Solsonès 10.239 12.044 12.871 1.805 2.632 17,6% 25,7%
Berguedà 1.574 1.828 1.976 254 402 16,1% 25,5%
Osona 8.620 10.415 11.057 1.795 2.437 20,8% 28,3%
Alt Urgell 902 850 919 -52 17 -5,8% 1,9%
Alta Ribagorça 147 156 169 9 22 6,1% 15,0%
Cerdanya 832 1.011 1.083 179 251 21,5% 30,2%
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 798 789 865 -9 67 -1,1% 8,4%
Val d’Aran 422 506 540 84 118 19,9% 28,0%
Alt Penedès 5.321 6.260 6.676 939 1.355 17,6% 25,5%
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 16.371 19.195 20.937 2.824 4.566 17,3% 27,9%
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 15.829 18.229 19.305 2.400 3.476 15,2% 22,0%
Baix Llobregat Litoral 18.933 20.388 21.430 1.455 2.497 7,7% 13,2%
Baix Llobregat Nord 10.334 11.426 12.122 1.092 1.788 10,6% 17,3%
Baix Montseny 2.811 3.476 3.693 665 882 23,7% 31,4%
Baix Vallès 6.060 6.642 7.120 582 1.060 9,6% 17,5%
Barcelona 74.149 87.465 92.868 13.316 18.719 18,0% 25,2%
Barcelonès Nord – Baix Maresme 23.376 24.797 26.029 1.421 2.653 6,1% 11,3%
Garraf 8.170 9.717 10.320 1.547 2.150 18,9% 26,3%
Maresme 13.822 15.613 16.697 1.791 2.875 13,0% 20,8%
Vallès Occidental Est 26.126 30.579 32.534 4.453 6.408 17,0% 24,5%
Vallès Occidental Oest 25.689 29.319 31.232 3.630 5.543 14,1% 21,6%
Vallès Oriental Central 14.224 16.838 17.871 2.614 3.647 18,4% 25,6%
CATALUNYA 391.382 458.962 488.075 67.580 96.693 17,3% 24,7%
Font: elaboració a partir del RCA-2005 i dels resultats de la projecció.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 71

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 17. Població de 5 a 14 anys RCA-2005 i 2015. Catalunya
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
RCA
2005
Projecció 2015 Increment Increment
Mitjà Alt Mitja Alt Mitja Alt
LLEIDA 25.957 34.236 36.360 8.279 10.403 31,9% 40,1%
CAMP DE TARRAGONA 51.909 74.603 78.935 22.694 27.026 43,7% 52,1%
TERRES DE L’EBRE 16.084 20.006 21.359 3.922 5.275 24,4% 32,8%
GIRONA 66.890 89.079 94.161 22.189 27.271 33,2% 40,8%
CATALUNYA CENTRAL 45.982 62.096 65.945 16.114 19.963 35,0% 43,4%
ALT PIRINEU I ARAN 11.445 14.231 15.223 2.786 3.778 24,3% 33,0%
BARCELONA 464.317 629.294 666.699 164.977 202.382 35,5% 43,6%
Pla de Lleida 31.171 41.242 43.801 10.071 12.630 32,3% 40,5%
Alt Camp i Conca de Barberà 5.362 7.500 7.971 2.138 2.609 39,9% 48,7%
Baix Camp 17.741 25.114 26.498 7.373 8.757 41,6% 49,4%
Baix Penedès 6.590 10.037 10.662 3.447 4.072 52,3% 61,8%
Tarragonès 21.268 30.774 32.535 9.506 11.267 44,7% 53,0%
Altebrat 3.686 3.757 4.091 71 405 1,9% 11,0%
Baix Ebre 6.987 8.929 9.509 1.942 2.522 27,8% 36,1%
Montsià 5.997 7.992 8.490 1.995 2.493 33,3% 41,6%
Alt Maresme – Selva Marítima 19.492 29.086 31.071 9.594 11.579 49,2% 59,4%
Baix Empordà 12.022 15.518 16.433 3.496 4.411 29,1% 36,7%
Alt Empordà 13.043 16.016 16.920 2.973 3.877 22,8% 29,7%
Garrotxa 4.925 6.089 6.513 1.164 1.588 23,6% 32,2%
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 27.566 38.226 40.099 10.660 12.533 38,7% 45,5%
Ripollès 2.009 2.306 2.515 297 506 14,8% 25,2%
Anoia 10.638 14.589 15.461 3.951 4.823 37,1% 45,3%
Bages – Solsonès 17.599 24.062 25.598 6.463 7.999 36,7% 45,5%
Berguedà 3.129 3.702 4.010 573 881 18,3% 28,2%
Osona 14.979 20.251 21.414 5.272 6.435 35,2% 43,0%
Alt Urgell 2.041 2.013 2.180 -28 139 -1,4% 6,8%
Alta Ribagorça 304 348 377 44 73 14,5% 24,0%
Cerdanya 1.432 2.042 2.177 610 745 42,6% 52,0%
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 1.539 1.765 1.921 226 382 14,7% 24,8%
Val d’Aran 915 1.056 1.127 141 212 15,4% 23,2%
Alt Penedès 8.369 12.558 13.301 4.189 4.932 50,1% 58,9%
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 27.688 38.689 41.987 11.001 14.299 39,7% 51,6%
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 28.425 36.618 38.861 8.193 10.436 28,8% 36,7%
Baix Llobregat Litoral 31.746 42.083 44.001 10.337 12.255 32,6% 38,6%
Baix Llobregat Nord 15.149 24.248 25.473 9.099 10.324 60,1% 68,1%
Baix Montseny 4.908 6.915 7.300 2.007 2.392 40,9% 48,7%
Baix Vallès 9.921 13.448 14.338 3.527 4.417 35,6% 44,5%
Barcelona 138.362 179.875 191.013 41.513 52.651 30,0% 38,1%
Barcelonès Nord – Baix Maresme 40.868 51.506 53.987 10.638 13.119 26,0% 32,1%
Garraf 13.252 19.695 20.793 6.443 7.541 48,6% 56,9%
Maresme 23.260 31.860 33.848 8.600 10.588 37,0% 45,5%
Vallès Occidental Est 44.007 59.903 63.404 15.896 19.397 36,1% 44,1%
Vallès Occidental Oest 41.973 59.950 63.369 17.977 21.396 42,8% 51,0%
Vallès Oriental Central 24.222 33.785 35.633 9.563 11.411 39,5% 47,1%
CATALUNYA 682.583 923.545 978.682 240.962 296.099 35,3% 43,4%
Font: elaboració a partir del RCA-2005 i dels resultats de la projecció.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 72

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 18. Població de 15 a 44 anys RCA-2005 i 2015. Catalunya
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
RCA
2005
Projecció 2015 Increment Increment
Mitjà Alt Mitja Alt Mitja Alt
LLEIDA 121.304 116.225 123.325 -5.079 2.021 -4,2% 1,7%
CAMP DE TARRAGONA 229.101 240.924 255.154 11.823 26.053 5,2% 11,4%
TERRES DE L’EBRE 73.100 73.253 77.815 153 4.715 0,2% 6,5%
GIRONA 284.430 291.037 307.882 6.607 23.452 2,3% 8,2%
CATALUNYA CENTRAL 202.563 204.952 217.827 2.389 15.264 1,2% 7,5%
ALT PIRINEU I ARAN 50.327 50.483 53.835 156 3.508 0,3% 7,0%
BARCELONA 2.197.708 2.102.086 2.227.527 -95.622 29.819 -4,4% 1,4%
Pla de Lleida 144.798 139.640 148.174 -5.158 3.376 -3,6% 2,3%
Alt Camp i Conca de Barberà 23.794 24.761 26.330 967 2.536 4,1% 10,7%
Baix Camp 77.326 79.799 84.322 2.473 6.996 3,2% 9,0%
Baix Penedès 27.212 31.759 33.836 4.547 6.624 16,7% 24,3%
Tarragonès 96.921 100.531 106.293 3.610 9.372 3,7% 9,7%
Altebrat 15.497 15.479 16.633 -18 1.136 -0,1% 7,3%
Baix Ebre 32.203 32.459 34.397 256 2.194 0,8% 6,8%
Montsià 27.837 27.920 29.596 83 1.759 0,3% 6,3%
Alt Maresme – Selva Marítima 83.097 93.301 99.886 10.204 16.789 12,3% 20,2%
Baix Empordà 51.420 52.258 55.303 838 3.883 1,6% 7,6%
Alt Empordà 52.904 54.187 57.201 1.283 4.297 2,4% 8,1%
Garrotxa 20.768 20.804 22.229 36 1.461 0,2% 7,0%
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 118.468 119.176 125.350 708 6.882 0,6% 5,8%
Ripollès 9.650 9.511 10.237 -139 587 -1,4% 6,1%
Anoia 45.485 46.670 49.564 1.185 4.079 2,6% 9,0%
Bages – Solsonès 80.019 80.006 85.181 -13 5.162 0,0% 6,5%
Berguedà 14.849 14.261 15.332 -588 483 -4,0% 3,3%
Osona 63.621 65.483 69.311 1.862 5.690 2,9% 8,9%
Alt Urgell 8.650 8.522 9.109 -128 459 -1,5% 5,3%
Alta Ribagorça 1.570 1.421 1.521 -149 -49 -9,5% -3,1%
Cerdanya 6.141 6.870 7.324 729 1.183 11,9% 19,3%
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 6.630 6.342 6.883 -288 253 -4,3% 3,8%
Val d’Aran 3.842 3.913 4.148 71 306 1,8% 8,0%
Alt Penedès 38.084 39.223 41.702 1.139 3.618 3,0% 9,5%
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 131.300 127.798 138.942 -3.502 7.642 -2,7% 5,8%
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 154.388 134.068 141.619 -20.320 -12.769 -13,2% -8,3%
Baix Llobregat Litoral 138.121 135.010 141.386 -3.111 3.265 -2,3% 2,4%
Baix Llobregat Nord 65.905 71.433 75.507 5.528 9.602 8,4% 14,6%
Baix Montseny 20.015 21.431 22.686 1.416 2.671 7,1% 13,3%
Baix Vallès 46.464 43.100 46.024 -3.364 -440 -7,2% -0,9%
Barcelona 713.245 649.458 687.321 -63.787 -25.924 -8,9% -3,6%
Barcelonès Nord – Baix Maresme 199.046 179.612 187.933 -19.434 -11.113 -9,8% -5,6%
Garraf 57.609 61.730 65.353 4.121 7.744 7,2% 13,4%
Maresme 100.637 100.648 107.258 11 6.621 0,0% 6,6%
Vallès Occidental Est 202.382 191.969 203.654 -10.413 1.272 -5,1% 0,6%
Vallès Occidental Oest 173.679 180.956 192.158 7.277 18.479 4,2% 10,6%
Vallès Oriental Central 104.955 107.451 113.658 2.496 8.703 2,4% 8,3%
CATALUNYA 3.158.533 3.078.961 3.263.363 -79.572 104.830 -2,5% 3,3%
Font: elaboració a partir del RCA-2005 i dels resultats de la projecció.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 73

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 19. Població de 45 a 64 anys RCA-2005 i 2015. Catalunya
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
RCA
2005
Projecció 2015 Increment Increment
Mitjà Alt Mitja Alt Mitja Alt
LLEIDA 63.446 79.697 80.978 16.251 17.532 25,6% 27,6%
CAMP DE TARRAGONA 116.303 152.251 154.889 35.948 38.586 30,9% 33,2%
TERRES DE L’EBRE 39.950 47.822 48.703 7.872 8.753 19,7% 21,9%
GIRONA 144.610 190.221 193.495 45.611 48.885 31,5% 33,8%
CATALUNYA CENTRAL 109.250 137.317 139.706 28.067 30.456 25,7% 27,9%
ALT PIRINEU I ARAN 26.347 35.341 35.887 8.994 9.540 34,1% 36,2%
BARCELONA 1.179.353 1.415.759 1.440.795 236.406 261.442 20,0% 22,2%
Pla de Lleida 75.004 95.560 97.098 20.556 22.094 27,4% 29,5%
Alt Camp i Conca de Barberà 12.689 16.089 16.342 3.400 3.653 26,8% 28,8%
Baix Camp 39.021 50.524 51.357 11.503 12.336 29,5% 31,6%
Baix Penedès 13.780 19.029 19.451 5.249 5.671 38,1% 41,2%
Tarragonès 48.462 63.829 64.911 15.367 16.449 31,7% 33,9%
Altebrat 10.139 11.078 11.262 939 1.123 9,3% 11,1%
Baix Ebre 17.378 20.814 21.198 3.436 3.820 19,8% 22,0%
Montsià 13.991 17.703 18.049 3.712 4.058 26,5% 29,0%
Alt Maresme – Selva Marítima 42.109 57.866 59.213 15.757 17.104 37,4% 40,6%
Baix Empordà 25.797 34.013 34.639 8.216 8.842 31,8% 34,3%
Alt Empordà 26.572 34.764 35.387 8.192 8.815 30,8% 33,2%
Garrotxa 12.277 15.089 15.324 2.812 3.047 22,9% 24,8%
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 58.392 77.660 78.831 19.268 20.439 33,0% 35,0%
Ripollès 6.472 7.122 7.230 650 758 10,0% 11,7%
Anoia 23.487 29.548 30.068 6.061 6.581 25,8% 28,0%
Bages – Solsonès 44.300 54.749 55.691 10.449 11.391 23,6% 25,7%
Berguedà 9.356 10.856 11.027 1.500 1.671 16,0% 17,9%
Osona 32.901 43.169 43.941 10.268 11.040 31,2% 33,6%
Alt Urgell 5.016 6.271 6.355 1.255 1.339 25,0% 26,7%
Alta Ribagorça 821 1.127 1.136 306 315 37,3% 38,4%
Cerdanya 2.968 4.275 4.354 1.307 1.386 44,0% 46,7%
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 4.109 5.056 5.143 947 1.034 23,0% 25,2%
Val d’Aran 1.875 2.749 2.779 874 904 46,6% 48,2%
Alt Penedès 18.947 25.228 25.715 6.281 6.768 33,2% 35,7%
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 71.421 83.225 85.613 11.804 14.192 16,5% 19,9%
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 84.235 90.086 91.618 5.851 7.383 6,9% 8,8%
Baix Llobregat Litoral 67.980 88.007 89.071 20.027 21.091 29,5% 31,0%
Baix Llobregat Nord 29.644 42.724 43.482 13.080 13.838 44,1% 46,7%
Baix Montseny 9.985 14.024 14.265 4.039 4.280 40,5% 42,9%
Baix Vallès 21.855 28.273 28.877 6.418 7.022 29,4% 32,1%
Barcelona 418.123 467.559 475.699 49.436 57.576 11,8% 13,8%
Barcelonès Nord – Baix Maresme 108.291 120.015 121.541 11.724 13.250 10,8% 12,2%
Garraf 29.479 40.368 41.046 10.889 11.567 36,9% 39,2%
Maresme 52.637 67.114 68.427 14.477 15.790 27,5% 30,0%
Vallès Occidental Est 103.080 127.385 129.578 24.305 26.498 23,6% 25,7%
Vallès Occidental Oest 85.936 115.794 117.906 29.858 31.970 34,7% 37,2%
Vallès Oriental Central 50.730 69.663 70.828 18.933 20.098 37,3% 39,6%
CATALUNYA 1.679.259 2.058.407 2.094.453 379.148 415.194 22,6% 24,7%
Font: elaboració a partir del RCA-2005 i dels resultats de la projecció.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 74

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 20. Població de 65 a 74 anys RCA-2005 i 2015. Catalunya
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
RCA
2005
Projecció 2015 Increment Increment
Mitjà Alt Mitja Alt Mitja Alt
LLEIDA 25.198 26.464 26.285 1.266 1.087 5,0% 4,3%
CAMP DE TARRAGONA 40.105 49.883 49.634 9.778 9.529 24,4% 23,8%
TERRES DE L’EBRE 17.110 17.623 17.527 513 417 3,0% 2,4%
GIRONA 52.220 59.735 59.527 7.515 7.307 14,4% 14,0%
CATALUNYA CENTRAL 42.383 45.427 45.229 3.044 2.846 7,2% 6,7%
ALT PIRINEU I ARAN 10.981 10.848 10.734 -133 -247 -1,2% -2,2%
BARCELONA 419.783 507.464 505.322 87.681 85.539 20,9% 20,4%
Pla de Lleida 30.087 31.264 31.049 1.177 962 3,9% 3,2%
Alt Camp i Conca de Barberà 4.906 5.512 5.445 606 539 12,4% 11,0%
Baix Camp 12.991 16.209 16.122 3.218 3.131 24,8% 24,1%
Baix Penedès 5.329 6.473 6.466 1.144 1.137 21,5% 21,3%
Tarragonès 15.771 20.566 20.493 4.795 4.722 30,4% 29,9%
Altebrat 4.574 4.465 4.406 -109 -168 -2,4% -3,7%
Baix Ebre 7.428 7.829 7.794 401 366 5,4% 4,9%
Montsià 5.878 6.072 6.059 194 181 3,3% 3,1%
Alt Maresme – Selva Marítima 14.790 18.823 18.830 4.033 4.040 27,3% 27,3%
Baix Empordà 9.648 10.902 10.885 1.254 1.237 13,0% 12,8%
Alt Empordà 9.771 11.240 11.224 1.469 1.453 15,0% 14,9%
Garrotxa 5.049 4.980 4.937 -69 -112 -1,4% -2,2%
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 20.068 23.401 23.298 3.333 3.230 16,6% 16,1%
Ripollès 2.879 2.739 2.697 -140 -182 -4,9% -6,3%
Anoia 8.478 9.999 9.944 1.521 1.466 17,9% 17,3%
Bages – Solsonès 17.986 18.785 18.692 799 706 4,4% 3,9%
Berguedà 4.356 3.802 3.759 -554 -597 -12,7% -13,7%
Osona 11.902 13.221 13.209 1.319 1.307 11,1% 11,0%
Alt Urgell 2.147 2.112 2.081 -35 -66 -1,6% -3,1%
Alta Ribagorça 353 297 289 -56 -64 -15,9% -18,1%
Cerdanya 1.043 1.290 1.280 247 237 23,7% 22,7%
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 2.034 1.678 1.659 -356 -375 -17,5% -18,4%
Val d’Aran 515 672 662 157 147 30,5% 28,5%
Alt Penedès 6.641 8.084 8.065 1.443 1.424 21,7% 21,4%
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 23.381 31.295 31.332 7.914 7.951 33,8% 34,0%
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 32.294 37.880 37.620 5.586 5.326 17,3% 16,5%
Baix Llobregat Litoral 21.274 29.140 28.900 7.866 7.626 37,0% 35,8%
Baix Llobregat Nord 9.228 13.286 13.237 4.058 4.009 44,0% 43,4%
Baix Montseny 3.438 4.276 4.263 838 825 24,4% 24,0%
Baix Vallès 6.444 8.950 8.946 2.506 2.502 38,9% 38,8%
Barcelona 168.604 181.954 181.178 13.350 12.574 7,9% 7,5%
Barcelonès Nord – Baix Maresme 35.663 46.892 46.489 11.229 10.826 31,5% 30,4%
Garraf 10.339 12.551 12.488 2.212 2.149 21,4% 20,8%
Maresme 16.271 21.856 21.821 5.585 5.550 34,3% 34,1%
Vallès Occidental Est 33.939 42.866 42.702 8.927 8.763 26,3% 25,8%
Vallès Occidental Oest 26.316 35.208 35.127 8.892 8.811 33,8% 33,5%
Vallès Oriental Central 15.966 20.877 20.812 4.911 4.846 30,8% 30,4%
CATALUNYA 607.779 717.444 714.258 109.665 106.479 18,0% 17,5%
Font: elaboració a partir del RCA-2005 i dels resultats de la projecció.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 75

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 21. Població de 75 i més anys RCA-2005 i 2015. Catalunya
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
RCA
2005
Projecció 2015 Increment Increment
Mitjà Alt Mitja Alt Mitja Alt
LLEIDA 28.211 30.917 28.232 2.706 21 9,6% 0,1%
CAMP DE TARRAGONA 38.649 49.029 45.455 10.380 6.806 26,9% 17,6%
TERRES DE L’EBRE 18.807 21.224 19.480 2.417 673 12,9% 3,6%
GIRONA 53.073 64.330 59.609 11.257 6.536 21,2% 12,3%
CATALUNYA CENTRAL 44.482 52.351 48.445 7.869 3.963 17,7% 8,9%
ALT PIRINEU I ARAN 13.528 14.338 12.671 810 -857 6,0% -6,3%
BARCELONA 389.038 492.429 460.551 103.391 71.513 26,6% 18,4%
Pla de Lleida 34.281 37.360 33.985 3.079 -296 9,0% -0,9%
Alt Camp i Conca de Barberà 5.755 6.160 5.488 405 -267 7,0% -4,6%
Baix Camp 12.984 15.494 14.366 2.510 1.382 19,3% 10,6%
Baix Penedès 4.140 6.396 6.026 2.256 1.886 54,5% 45,6%
Tarragonès 14.245 19.409 18.195 5.164 3.950 36,3% 27,7%
Altebrat 5.884 6.067 5.356 183 -528 3,1% -9,0%
Baix Ebre 7.745 8.973 8.319 1.228 574 15,9% 7,4%
Montsià 6.200 7.215 6.706 1.015 506 16,4% 8,2%
Alt Maresme – Selva Marítima 13.318 18.143 17.089 4.825 3.771 36,2% 28,3%
Baix Empordà 9.411 11.769 11.013 2.358 1.602 25,1% 17,0%
Alt Empordà 9.994 12.274 11.499 2.280 1.505 22,8% 15,1%
Garrotxa 5.994 6.553 5.896 559 -98 9,3% -1,6%
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 20.595 24.517 22.691 3.922 2.096 19,0% 10,2%
Ripollès 3.173 3.403 3.008 230 -165 7,2% -5,2%
Anoia 8.564 10.337 9.591 1.773 1.027 20,7% 12,0%
Bages – Solsonès 18.868 22.150 20.501 3.282 1.633 17,4% 8,7%
Berguedà 4.980 5.311 4.747 331 -233 6,6% -4,7%
Osona 12.573 15.092 14.086 2.519 1.513 20,0% 12,0%
Alt Urgell 2.554 2.638 2.319 84 -235 3,3% -9,2%
Alta Ribagorça 397 423 352 26 -45 6,5% -11,3%
Cerdanya 1.187 1.446 1.289 259 102 21,8% 8,6%
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 2.761 2.692 2.352 -69 -409 -2,5% -14,8%
Val d’Aran 559 695 606 136 47 24,3% 8,4%
Alt Penedès 7.244 8.310 7.731 1.066 487 14,7% 6,7%
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 18.396 25.961 24.704 7.565 6.308 41,1% 34,3%
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 24.810 34.812 32.552 10.002 7.742 40,3% 31,2%
Baix Llobregat Litoral 15.656 24.280 22.703 8.624 7.047 55,1% 45,0%
Baix Llobregat Nord 7.658 11.400 10.710 3.742 3.052 48,9% 39,9%
Baix Montseny 3.100 4.217 3.944 1.117 844 36,0% 27,2%
Baix Vallès 4.990 7.402 7.020 2.412 2.030 48,3% 40,7%
Barcelona 177.505 200.317 186.435 22.812 8.930 12,9% 5,0%
Barcelonès Nord – Baix Maresme 28.431 39.720 37.063 11.289 8.632 39,7% 30,4%
Garraf 8.658 12.000 11.175 3.342 2.517 38,6% 29,1%
Maresme 15.289 19.794 18.622 4.505 3.333 29,5% 21,8%
Vallès Occidental Est 29.035 39.538 37.134 10.503 8.099 36,2% 27,9%
Vallès Occidental Oest 24.647 33.107 31.127 8.460 6.480 34,3% 26,3%
Vallès Oriental Central 14.206 19.243 18.043 5.037 3.837 35,5% 27,0%
CATALUNYA 585.788 724.618 674.443 138.830 88.655 23,7% 15,1%
Font: elaboració a partir del RCA-2005 i dels resultats de la projecció.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 76

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.2. El territori i l’organització dels serveis
L’exercici de planificació de serveis ha de partir del coneixement de la població per tal
d’orientar el desenvolupament i l’adequació dels serveis a les seves necessitats. En
aquest procés, cal treballar amb unes unitats territorials que permetin estudiar els
fenòmens en relació amb unes poblacions determinades. Així mateix, les propostes del
Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública han de plasmar-se sobre uns territoris
concrets.
Un dels criteris generals de planificació del Mapa sanitari, sociosanitari i de salut
pública és considerar els serveis des d’una visió global, que afavoreixi la continuïtat
assistencial i que cada part del procés assistencial es doni en el tipus de serveis que
aporti més valor afegit en termes de l’eficiència del conjunt del sistema de salut.
D’acord amb aquest enfocament, no es tracta només de dir quins serveis hi ha d’haver
en el futur, sinó com s’han de relacionar entre ells sobre cada realitat territorial i
poblacional concreta, de manera que cal treballar amb unes unitats territorials que
apleguin una gran part de les funcions assistencials adreçades a la població.
En aquest sentit, per tal d’elaborar els treballs del Mapa sanitari, sociosanitari i de salut
pública, calia definir les unitats territorials que havien de servir per aproximar-se a la
realitat. Aquestes unitats han de respondre el màxim possible al concepte d’àrees
funcionals, conformades per aquells territoris on es produeixen la majoria de relacions
de la població amb els serveis. En general, aquestes unitats han de tenir un volum de
població suficient perquè es prestin internament la majoria de serveis i han de recollir
les relacions interdependents i els fluxos entre diversos territoris.
Les àrees bàsiques de salut són les unitats territorials sanitàries més elementals i més
consolidades funcionalment. Tanmateix, són unitats pertinents de cara a l’organització
de l’atenció primària però massa petites com per ser àrees funcionals per a la majoria
de serveis sanitaris. Per contra, les regions sanitàries en general són unitats massa
grans. Malgrat que els sectors sanitaris són unitats intermitges que podrien ser idònies
per a la planificació i organització dels serveis, en la seva configuració –determinada
en el seu dia per a l’adequació a l’ordenació territorial de Catalunya en base a les
comarques del 1936, amb algunes petites variacions- presenten alguns casos que
tampoc no s’adapten a la realitat de les àrees funcionals dels serveis sanitaris, ja sigui
perquè tenen un volum poblacional insuficient o perquè han aparegut canvis en les
dinàmiques d’articulació del territori, especialment a l’àmbit metropolità de Barcelona.
De fet, per a cadascuna de les línies de serveis s’havien anat establint diferents àrees
de referència, les quals no sempre eren del tot coincidents entre si.
Com a primer pas per a la definició d’aquestes unitats territorials es va dur a terme un
treball d’anàlisi de les actuals àrees de referència de les diferents línies de serveis
(atenció primària, atenció hospitalària, d’atenció en salut mental i atenció
sociosanitària). En una primera fase d’anàlisi es van detectar 19 zones que
presentaven un alt nivell de coherència interna entre les àrees de referència per als
diferents tipus de serveis esmentats. D’altra banda, es van poder identificar 24 zones
que presentaven algun conflicte, pel que fa a la coherència interna entre les diferents
àrees de referència, i que es podien categoritzar en els tipus següents:
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 77

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Zones amb proves pilot de compra de serveis de base poblacional (sistema
capitatiu), amb desajustaments territorials d’abast supraregional.
Àrees grans, que conformen unitats funcionals per a determinats serveis, però
que també tenen dinàmiques comarcals internes.
Zones que funcionen amb dinàmiques de relació de tipus metropolità.
Zones aïllades.
Com a resultat d’aquest treball inicial es va elaborar el 2005 una proposta d’unitats
territorials de referència (UTR) de dos tipus 5 , de manera que permetés diferents
perspectives d’anàlisi, per utilitzar segons el nivell d’enfocament ajustat a les
necessitats detectades sobre el territori, i fes possible la seva agregació per a
conformar els futurs àmbits territorials dels governs territorials de salut.
Posteriorment, amb l’establiment del nou model descentralitzat de governança del
sistema de salut de Catalunya 6 , es va treballar en l’adaptació de les unitats territorials
a la nova configuració organitzativa, de base territorial, del sistema de salut.
Finalment, i considerant que una de les funcions principals del Mapa sanitari,
sociosanitari i de salut pública és ser una referència de planificació de serveis en les
dinàmiques de planificació dels propis GTS, s’ha optat per utilitzar com a unitats
d’anàlisi els àmbits territorials previstos per al futur model de descentralització. Un gran
nombre dels GTS tindran un àmbit territorial similar a les UTR definides prèviament i
en els altres casos seran agregacions de diverses UTR.
Així doncs, tant l’anàlisi de situació com els escenaris de desenvolupament i
adequació dels serveis en el territori es presenta estructurat en 37 unitats territorials
que a hores d’ara són les que es preveuen com a àmbits territorials per a la constitució
dels GTS, d’acord amb la proposta del Departament de Salut i en base al consens
amb les institucions locals. En el capítol 7 s’exposa amb més detall la composició de
cadascuna d’aquestes unitats territorials. La informació també es presenta per les 7
regions sanitàries actuals.
4.3. L’anàlisi territorial de l’estat de salut
L’aproximació a l’anàlisi territorial de l’estat de salut presenta una sèrie de dificultats
lligades a la informació, com per exemple la manca de dades a nivell territorial o les
limitacions de l’anàlisi estadística en àrees petites. També hi afegeix complexitat la
necessitat de seleccionar els tipus de fenòmens mesurables que tinguin capacitat
explicativa de l’estat de salut i dels quals es disposi de dades. La mortalitat
clàssicament ha estat el fenomen més analitzat. Més darrerament, les enquestes de
salut també aporten informació valuosa sobre l’estat de salut percebuda i alguns
5 Departament de Salut. Direcció General de Planificació i Avaluació. Definició de les unitats
territorials de referència per a la planificació sanitària. Informe Tècnic del Mapa Sanitari (IT
01/2005).
6 Decret 38/2006.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 78

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
determinants. La morbiditat atesa pot estar molt influïda per variables d’oferta de
serveis, estil de pràctica clínica i nivell de desenvolupament dels registres d’activitat,
per la qual cosa la seva anàlisi territorial aporta més coneixement sobre la variabilitat
en la utilització dels serveis que respecte a l’estat de salut de la població.
En aquest capítol es presenta l’anàlisi duta a terme en base a l’estudi de la mortalitat,
des de la perspectiva de l’anàlisi territorial. En el futur Pla de salut, en fase
d’elaboració, s’incorporaran més aspectes de l’anàlisi territorial de la salut,
fonamentalment a partir de l’explotació de l’Enquesta de salut de Catalunya 2006.
La mortalitat
El Registre de mortalitat de Catalunya (RMC) del Departament de Salut recull totes les
defuncions ocorregudes a Catalunya des de l’any 1983. Des del 1999 la causa bàsica
de defunció és codificada amb la desena revisió de la Classificació Internacional de
Malalties (CIM-10), seguint les recomanacions de l’OMS. Les darreres dades
disponibles de mortalitat corresponen al 2004, per la qual cosa l’anàlisi de situació s’ha
dut a terme per aquest sexenni amb l’objectiu de tenir coherència i robustesa en els
indicadors.
Els indicadors de mortalitat s’han fet en dues fases. Els del conjunt de Catalunya i les
antigues regions sanitàries han estat elaborades directament pel RMC, mentre que els
indicadors per a les regions sanitàries vigents actualment i per als governs territorials
de salut (GTS) han estat calculats pel Servei del Pla de Salut, utilitzant les defuncions
proporcionades pel RMC. L’estimació fragmentada, tot i utilitzar la mateixa
metodologia de càlcul, ha comportat certs biaixos derivats de l’obligació d’utilitzar dues
poblacions de referència diferents. El RMC ha fet servir com a denominadors les
estimacions de població postcensals elaborades ad hoc per l’Institut d’Estadística de
Catalunya (IDESCAT). El Servei del Pla de Salut ha emprat les dades padronals, entre
els anys 1999 i 2004, de l’IDESCAT atès que són disponibles a nivell municipal i
permeten qualsevol agregació territorial. Entre ambdues fonts 7 , totes dues oficials, hi
ha certes discrepàncies que s’han transmès a les taxes brutes i a les taxes
específiques, essent lleugerament més elevades les taxes calculades amb les
estimacions postcensals, tot i que les diferències no són significatives amb un nivell de
confiança del 95%.
La mortalitat a Catalunya durant el període 1999-2004
A Catalunya, durant el sexenni 1999-2004, hi va haver 343.018 defuncions de
residents, la qual cosa representa una mitjana anual de 57.170, de les quals 29.645
(52%) eren homes i 27.525 (48%) eren dones. La taxa bruta de mortalitat és de 8,96
defuncions per cada mil habitants, superior en els homes (9,48 per mil) que en les
dones (8,47 per mil). En estandarditzar les taxes de mortalitat, per a eliminar l’efecte
confusor de l’estructura per edats més envellida de les dones, la sobremortalitat
masculina s’accentua, tant a la mortalitat global com per les diferents edats. La
7 Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya. Població de Catalunya segons
les diferents fonts existents. Barcelona: Àrea de Producció d’Estadístiques Demogràfiques.
Subdirecció de Producció Estadística, octubre 2005 (document multicopiat).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 79

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
distribució de la mortalitat per grups d’edat i sexe mostra, a excepció del primer any de
vida, un increment amb l’edat i una major mortalitat masculina, que en nombres
absoluts s’observa únicament fins als 75-79 anys, edat a partir de la qual la més baixa
supervivència dels homes comporta l’existència d’un nombre menor de defuncions
masculines.
L’esperança de vida és un bon indicador de salut positiva que expressa el nombre
d’anys que pot esperar viure un nascut. Durant les darreres dècades l’esperança de
vida ha anat augmentat i malgrat que se situa ja entre les més altes del món continua
incrementant-se. Així, entre el 1991 i el 2004, l’esperança de vida ha augmentat en
1,66 anys en els homes i en 1,47 en les dones. Al llarg d’aquest sexenni, més
concretament el 2001, per primera vegada a Catalunya l’esperança de vida del conjunt
de la població supera els 80 anys (Taula 22).
El Ministerio de Sanidad y Consumo presenta la taula de les esperances de vida en
néixer per sexe de l’any 2002 per comunitats autònomes. Catalunya se situa per
damunt de la mitjana espanyola. Tanmateix són moltes les comunitats autònomes que
tenen esperances de vida similars o superiors a les catalanes, especialment per a les
dones, en què fins i tot quatre comunitats autònomes (Cantabria, Castilla y León,
Navarra i La Rioja) tenen una esperança de vida femenina que supera els 84 anys.
En relació amb la mortalitat infantil, el nombre de defuncions de nens menors d’un any
ha oscil·lat amb un lleu creixement, però tenint en compte l’elevat increment del
nombre de nascuts vius, que de 59.359 el 1999 han passat a 76.687 el 2004, la
mortalitat infantil ha disminuït fins a situar-se en una probabilitat de morir al llarg del
primer any de vida del 3,33 defuncions per cada mil nascuts vius. Més de dues
terceres parts d’aquestes defuncions es produeixen al llarg dels primers 28 dies de
vida, fet que representa una taxa de mortalitat neonatal del 2,3 per mil.
Les principals causes de mort en els homes són els tumors i les malalties del sistema
circulatori; en les dones la importància relativa de les causes s’inverteix, essent les
malalties del sistema circulatori la primera causa de mort i els tumors, la segona. La
tercera causa de defunció, les malalties del sistema respiratori, és coincident en
ambdós sexes. La resta de causes de mort en ordre decreixent d’importància per als
homes són les causes externes, les malalties del sistema digestiu, les mentals i les del
sistema nerviós. Per a les dones la quarta causa de defunció són les malalties mentals
seguides de les del sistema nerviós, les del digestiu i les causes externes.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 80

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 22. Evolució de l’esperança de vida en néixer . Catalunya, 1975-2004
Anys Homes Dones Total Diferència
entre sexes
1975 72,80 77,70 74,20 4,90
1980 74,00 79,70 76,90 5,70
1985 74,80 81,20 77,30 6,40
1990 73,80 80,80 77,30 7,00
1995 74,80 82,20 78,40 7,40
1999 75,75 82,57 79,16 6,82
2000 76,49 83,24 79,87 6,75
2001 76,75 83,40 80,09 6,65
2002 76,87 83,44 80,18 6,57
2003 76,86 83,31 80,10 6,45
2004 77,41 84,04 80,75 6,63
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Anàlisi de la mortalitat a Catalunya,
diversos anys.
A la mortalitat prematura, la que es produeix entre la població d’1 a 70 anys, és on
s’observa més accentuadament la diferència de mortalitat entre sexes, tant per la
incidència diferencial com per les causes de mort que hi contribueixen. Dels prop d’1,2
milions d’anys potencials de vida perduts (APVP) al llarg del sexenni, el 71%
corresponen a homes. La importància dels APVP està estretament relacionada, per
una banda, amb el número de morts per una determinada causa de defunció i, per una
altra, amb l’edat en què es va produir la mort. Les principals causes de mort
prematures en els homes són els accidents de trànsit, el tumor maligne de pulmó, les
malalties isquèmiques del cor i la cirrosi; i en les dones són el tumor maligne de mama,
els accidents de trànsit, la malaltia cerebrovascular i els suïcidis. La pèrdua mitjana
d’APVP per cada difunt més important està ocasionada pels accidents de trànsit, més
de 30 anys de pèrdua mitjana per cada individu mort; per la sida, al voltant de 30 anys,
i pels suïcidis, entorn els 25 anys.
Moltes d’aquestes causes de mort prematures són també sanitàriament evitables, ja
sigui mitjançant prevenció o tractament adequat. Entre 1999 i 2004, seguint la
classificació de Holland 8 , es van produir 18.963 morts prematures sanitàriament
evitables (MIPSE), de les quals 14.228, el 75%, eren d’homes. Entre els homes
representen el 8,0% de totes les defuncions i entre les dones el percentatge
disminueix fins al 2,9%. Tot i que l’ordre no és el mateix per a ambdós sexes, les
principals causes de mort evitables són el tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó,
les cirrosis i altres malalties cròniques de fetge, els accidents de trànsit i les malalties
hipertensives i cerebrovasculars.
8 Holland WW (eds.) European Community Atlas of Avoidable Death, second edition. Volume
one. Commission of the European Communities Health Services Research Series No. 6. Oxford
Medical Publications, 1991.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 81

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
La mortalitat per territori durant el període 1999-2004
L’anàlisi territorial de la mortalitat s’ha dut a terme tenint en compte l’organització
territorial sanitària vigent en l’actualitat, és a dir, les regions sanitàries 9 , i també la
proposta d’àmbits territorials per als GTS 10 .
Malgrat algunes dissortades excepcions, la mortalitat és un fenomen poc freqüent a
Catalunya, concentrada en les edats més avançades, per la qual cosa la seva anàlisi
desagregada per sexe, grups d’edat, causes de mort i territori comporta l’estimació
d’indicadors amb pocs efectius que poden ser no significatius. Tots els indicadors
calculats van acompanyats per l’interval de confiança, amb una significació del 95%.
De la inexistència de diferències significatives no es pot concloure que no hi hagi
diferències de mortalitat reals entre els territoris comparats, sinó que amb la
metodologia emprada aquesta diferència no és aprehensible.
El nombre de defuncions de cada regió sanitària i cada GTS està estretament
relacionat amb el volum de la població i en la seva estructura per edats i sexe. La
taxes brutes de mortalitat més elevades es corresponen amb regions sanitàries i GTS
localitzats a comarques o zones de muntanya i la ciutat de Barcelona, perquè tenen
una població relativament més envellida; contràriament, la resta de la Regió Sanitària
Barcelona que es correspon amb els GTS del Vallès, del Baix Llobregat i la Val d’Aran,
amb una estructura de població per edats més jove, tenen les taxes de mortalitat més
baixes (Taula 23).
L’índex de mortalitat estàndard (IME) global mostra un comportament diferencial per
sexe en el territori. En l’anàlisi per regions sanitàries, la importància relativa de la
Regió Sanitària Barcelona i de la ciutat de Barcelona queda encara més palesa. Entre
els homes, la RS Barcelona mostra uns nivells de mortalitat superiors a la mitjana
catalana, que, per l’altra banda, queden contrarestats amb la baixa mortalitat de les
regions sanitàries de l’Alt Pirineu i Aran, Terres de l’Ebre, Girona i Lleida. Per a les
dones, destaquen els nivells comparativament baixos de l’Alt Pirineu i Aran i el conjunt
de la RS Barcelona i els elevats de Terres de l’Ebre, Tarragona i Lleida (Taula 23).
Pel que fa als GTS, la mortalitat masculina mostra una menor variabilitat territorial,
alhora que hi ha sobrerepresentats numèricament els GTS amb una mortalitat
relativament baixa (11 GTS) en contraposició als 6 GTS que tenen una mortalitat
superior a la mitjana catalana. La mortalitat femenina presenta una major
heterogeneïtat geogràfica i, en oposició al patró masculí, 5 són els GTS amb una
mortalitat inferior a la mortalitat femenina de Catalunya i 16 tenen una de superior.
Aquests resultats no són totalment coincidents amb altres anàlisis de la mortalitat per
9 Decret 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i els sectors sanitaris
del Servei Català de la Salut. DOGC 4397, de 2.6.2005.
10 En el moment en què es va dur a terme aquesta anàlisi l’assignació territorial de les ABS als
GTS era provisional, cosa que fa que les dades de les ABS de nova creació Alt Mogent i Sant
Quirze del Vallè estiguin incloses en els GTS Vallès Oriental Central i Vallès Occidental Est,
respectivament, i que les de les ABS que s’han reasignat darrerament estiguin en els GTS
inicials (ABS Cornudella del Montsant a GTS Altebrat i ABS Santa Coloma de Queralt a GTS
Alt Camp i Conca de Barberà).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 82

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
àrees petites precedents 11, 12 . Per una banda, són similars en relació amb el biaix que
provoca el nivell de mortalitat dels territoris més poblats ja que ponderen força en la
mortalitat global, essent baix el nivell de mortalitat de la ciutat de Barcelona hi ha un
nombre superior de GTS amb la mortalitat relativament elevada entre les dones; en
canvi en ser alta la mortalitat de bona part del territori de la Regió Sanitària Barcelona
en els homes, són més nombrosos el GTS amb una mortalitat relativament inferior. Per
una altra banda, hi ha discrepàncies quant a la variabilitat per sexe, atès que s’havia
observat que la mortalitat masculina era més heterogènia territorialment que la
femenina (Taula 23).
L’estimació de l’IME no permet la comparació directa entre homes i dones d’un mateix
GTS, ja que el valor de referència és diferent. Cal destacar l’elevada mortalitat per a
ambdós sexes al Baix Camp, Alt Maresme-Selva Marítima, Baix Llobregat Litoral,
Barcelonès Nord-Baix Maresme i Garraf; i la baixa mortalitat al Pallars Jussà -Pallars
Sobirà i a Figueres i Alt Empordà (Taula 23 i Mapa 10).
11 Departament de Salut. Direcció General de Recursos Sanitaris. Servei d’Informació i Estudis:
La mortalitat a les àrees bàsiques de salut de Catalunya. Butlletí Epidemiològic de Catalunya,
1996; XVII (3): 23-33.
12 Mompart A. La salut en mapes a Catalunya. Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat
Social, 1999.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 83

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 23a. Defuncions, taxes (per 1.000 habitants) i índex de mortalitat comparativa (IME)
per sexe i territori. Catalunya, 1999-2004
Homes Dones
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Defuncions
Taxa
(1000 h)
IME Defuncions
Taxa
(1000 h)
IME
LLEIDA 10.318 11,38 97,0* 8.960 9,84 102,3*
CAMP DE TARRAGONA 12.635 9,19 101,0 10.986 7,97 104,8*
TERRES DE L’EBRE 5.576 11,46 91,3* 5.195 10,78 106,4*
GIRONA 16.292 9,43 96,1* 14.440 8,34 99,9
CATALUNYA CENTRAL 13.427 10,39 99,3 12.356 9,41 100,7
ALT PIRINEU I ARAN 2.281 11,50 90,6 1.897 9,97 94,9*
BARCELONA 117.338 8,97 101,5* 111.317 8,10 99,1*
Pla de Lleida 10.318 11,38 97,0 8.960 9.84 102,3*
Alt Camp i Conca de Barberà 1.934 11,58 95,5* 1.833 11,11 106,3*
Baix Camp 4.265 9,61 108,4* 3.836 8,51 114,9*
Baix Penedès 1.406 8,08 98,6 1.139 6,75 99,9
Tarragonès 4.620 8,24 99,4 3.799 6,70 98,5
Altebrat 1.723 12,72 83,8* 1.664 12,67 97,5
Baix Ebre 2.413 11,69 96,8 2.166 10,48 107,6*
Montsià 1.850 10,61 90,8* 1.744 10,13 110,1*
Alt Maresme – Selva Marítima 4.286 8,58 104,1* 4.148 8,34 111,8*
Baix Empordà 2.958 9,33 97,7 2.483 7,90 95,3*
Alt Empordà 3.142 9,78 91,7* 2.578 8,04 93,3*
Garrotxa 1.573 11,01 88,6* 1.575 10,77 98,6
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 6.202 9,00 97,0* 5.662 8,14 102,0
Ripollès 993 12,94 100,2 955 12,20 109,2*
Anoia 2.669 9,97 105,5* 2.290 8,54 101,6
Bages – Solsonès 5.697 10,89 99,2 5.146 9,60 99,0
Berguedà 1.533 13,79 100,7 1.430 12,46 103,4
Osona 3.538 9,04 94,7* 3.497 8,85 101,5
Alt Urgell 792 12,79 96,5 690 11,39 109,0*
Alta Ribagorça 146 12,94 102,7 93 8,79 87,2
Cerdanya 371 5,52 88,0* 289 7,17 86,5*
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 795 14,02 84,5* 683 12,34 89,7
Val d’Aran 177 7,11 91,9 142 6,05 86,5
Alt Penedès 2.171 9,66 99,6 1.966 8,84 104,9*
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 5.960 7,61 98,8 5.553 6,92 101,7
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 7.876 8,67 101,5 6.603 7,04 97,7
Baix Llobregat Litoral 5.689 7,05 107,9* 4.926 6,11 112,4*
Baix Llobregat Nord 2.579 7,00 101,6 2.369 6,69 110,7*
Baix Montseny 655 8,70 99,2 602 8,16 114,8*
Baix Vallès 1.777 6,71 102,8 1.568 6,01 109,4*
Barcelona 48.296 11,18 100,0 50.149 10,29 94,6*
Barcelonès Nord – Baix Maresme 10.116 8,30 108,8* 8.544 6,90 102,2*
Garraf 3.183 9,19 113,8* 2.725 7,64 112,5*
Maresme 4.565 7,45 96,6* 4.384 7,04 99,0
Vallès Occidental Est 9.560 7,67 100,8 8.217 6,45 98,6
Vallès Occidental Oest 7.317 7,65 100,2 6.502 6,67 100,1
Vallès Oriental Central 4.722 7,44 99,6 4.241 6,71 104,8*
CATALUNYA 177.867 9,32 100,0 165.151 8,36 100,0
Font: Elaboració del Servei del Pla de Salut a partir de les dades del Registre de Mortalitat de Catalunya, Servei
d’Informació i Estudis, Direcció General de Recursos Sanitaris, Departament de Salut i dels Padrons municipals
d’habitants de l’IDESCAT.
* diferències estadísticament significatives, interval de confiança (95%)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 84

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 23b. Defuncions, taxes (per 1.000 habitants) i índex de mortalitat comparativa (IME)
per sexe i territori. Catalunya, 1999-2004
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Defuncions
Total
Taxa
(1000 h)
IME
LLEIDA 19.278 10,61 100,9
CAMP DE TARRAGONA 23.621 8,59 103,8*
TERRES DE L’EBRE 10.771 11,12 100,0
GIRONA 30.732 8,88 98,9
CATALUNYA CENTRAL 25.783 9,89 100,5
ALT PIRINEU I ARAN 4.178 10,75 94,9*
BARCELONA 228.655 8,52 99,7
Pla de Lleida 19.278 10,61 100,9
Alt Camp i Conca de Barberà 3.767 11,35 102,1
Baix Camp 8.101 9,06 112,3*
Baix Penedès 2.545 7,42 100,8
Tarragonès 8.419 7,47 99,7
Altebrat 3.387 12,70 92,2*
Baix Ebre 4.579 11,08 103,3*
Montsià 3.594 10,37 101,4
Alt Maresme – Selva Marítima 8.434 8,46 108,3*
Baix Empordà 5.441 8,62 97,7
Alt Empordà 5.720 8,91 94,0*
Garrotxa 3.148 10,89 94,2*
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 11.864 8,57 100,1
Ripollès 1.948 12,56 105,5*
Anoia 4.959 9,25 104,4*
Bages – Solsonès 10.843 10,24 99,6
Berguedà 2.963 13,11 103,0
Osona 7.035 8.94 98,2
Alt Urgell 1.482 12,10 104,7
Alta Ribagorça 239 10,93 99,1
Cerdanya 660 7,87 89,1*
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 1.478 13,19 89,3*
Val d’Aran 319 6,60 91,3
Alt Penedès 4.137 9,25 103,3*
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 11.513 7,26 100,1
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 14.479 7,84 99,5
Baix Llobregat Litoral 10.615 6,58 110,4*
Baix Llobregat Nord 4.948 6,85 106,5*
Baix Montseny 1.257 8,43 107,8*
Baix Vallès 3.345 6,36 106,3*
Barcelona 98.445 10,71 95,8*
Barcelonès Nord – Baix Maresme 18.660 7,59 105,4*
Garraf 5.908 8,40 113,6*
Maresme 8.949 7,25 97,6*
Vallès Occidental Est 17.777 7,05 99,8
Vallès Occidental Oest 13.819 7,16 100,2
Vallès Oriental Central 8.963 7,08 102,6*
CATALUNYA 343.018 8,83 100,0
Font: Elaboració del Servei del Pla de Salut a partir de les dades del Registre de Mortalitat de Catalunya, Servei
d’Informació i Estudis, Direcció General de Recursos Sanitaris, Departament de Salut i dels Padrons municipals
d’habitants de l’IDESCAT.
* diferències estadísticament significatives, interval de confiança (95%)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 85

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 10. Diferències de mortalitat general entre GTS. Catalunya, 1999-2004
Mortalitat General Dones
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Salut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15-setembre -2006
Mortalitat General Total
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Salut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mortalitat General Homes
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Salut
Direcció General de Planificaciói Avaluació
Mapa Sanitari,Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15-setembre- 2006
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15-setembre -2006
Atesa la variabilitat de la mortalitat per territori i sexe, s’ha analitzat la mortalitat per
causes de mort (agrupades per la classificació en 20 grans grups segons la CIM-10)
amb l’objectiu de conèixer el patró de mortalitat diferent en cada territori i observar el
comportament diferencial d’una causa de mort en el territori. D’aquesta agrupació de
causes de mort, no s’ha trobat cap diferència territorial significativa, perquè la
incidència de la causa de mort és molt petita, en malalties de l’ull i dels seus annexes
(VII), malalties de l’oïda i de l’apòfisi mastoides (VIII) i embaràs, part i puerperi (XV), i
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 86

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
tampoc no s’han analitzat els traumatismes, enverinaments i algunes altres
conseqüències de causes externes (IXI) perquè aquestes defuncions són incloses en
l’epígraf de causes externes de morbiditat i mortalitat (XX).
La distribució relativa de les defuncions per causes de mort en les regions sanitàries
és força similar al patró de Catalunya. Els tumors i les malalties del sistema circulatori
són les dues primeres causes de mort, tant en homes com en dones. Entre les dones,
en totes les regions sanitàries predominen les malalties del sistema circulatori
seguides dels tumors, i entre els homes els tumors són la primera causa a les regions
sanitàries de Camp de Tarragona, Girona, Catalunya Central i Barcelona i ho són les
malalties del sistema circulatori a les de Lleida, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran, on
l’estructura de població és envellida. Tanmateix, només a la Regió Sanitària Terres de
l’Ebre la incidència de la mortalitat per malalties circulatòries és superior a la de
tumors. La resta de causes de defunció segueixen un model idèntic en els homes:
tercera, malalties del sistema respiratori; quarta, causes externes (a excepció de la
Regió Sanitària Lleida en què la incidència de les causes de defunció inverteixen
l’ordre) i cinquena, malalties del sistema digestiu (Figura 15). A les dones hi ha més
heterogeneïtat, tenint en compte la incidència, la tercera causa de mort són les
malalties del sistema respiratori, la quarta ho són les malalties mentals per a les
regions sanitàries de Camp de Tarragona, Girona, Catalunya Central i Barcelona i les
malalties del sistema digestiu per a la resta. (Figura 15.)
La variabilitat territorial de les causes de mort per regions sanitàries no mostra
diferències entre sexe, però sí en el detall per causes de defunció. Així, per regions
sanitàries, les causes externes i els tumors en els homes i les malalties del sistema
genitourinari i del sistema digestiu en les dones presenten un comportament
relativament heterogeni. El posicionament de la Regió Sanitària Barcelona, per
contrapès, situa a la resta de regions sanitàries en la situació oposada (Taula 24).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 87

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 15. Primeres causes de mort per sexe i regions sanitàries. Catalunya, 1999 -2004
100%
80%
60%
40%
20%
0%
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Lleida Tarragona Terres de
l'Ebre
Lleida Tarragona Terres de
l'Ebre
Homes
Girona Cataluny a
Dones
Central
Girona Cataluny a
Central
Alt Pirineu
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 88
i Aran
Alt Pirineu
i Aran
Barcelona
Barcelona
Resta
VI. Nerv iós
XX. Ex ternes
XI. Digestiu
V. Mentals
X. Respiratori
II. Tumors
IX. Circulatori
Resta
VI. Nerv iós
XX. Ex ternes
XI. Digestiu
V. Mentals
X. Respiratori
II. Tumors
IX. Circulatori
Font: Elaboració del Servei del Pla de Salut a partir de les dades del Registre de Mortalitat de Catalunya, Servei
d’Informació i Estudis, Direcció General de Recursos Sanitaris, Departament de Salut i dels Padrons municipals
d’habitants de l’IDESCAT.

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 24. Diferències de mortalitat per 20 causes de mort per sexe i regions sanitàries.
Catalunya, 1999-2004
Mortalitat masculina Mortalitat femenina
Superior Inferior Superior Inferior
I. Certes afeccions infeccioses i parasitàries
Barcelona
Barcelona Est
Barcelona Ciutat
Barcelona
Barcelona Est
Barcelona Oest
Barcelona Nord
Barcelona Ciutat
Alt Pirineu i Aran
Catalunya Central
Barcelona
Barcelona Est
Barcelona Oest
Barcelona Nord
Camp de Tarragona
Barcelona Nord
Barcelona Oest
Barcelona
Barcelona Est
Barcelona Nord
Lleida
Girona
Catalunya Central
Alt Pirineu i Aran
Barcelona Nord
Lleida
Camp de Tarragona
Terres de l'Ebre
Girona
Alt Pirineu i Aran
Barcelona
Barcelona Ciutat
Barcelona Nord
Lleida
Camp de Tarragona
Terres de l'Ebre
Girona
Alt Pirineu i Aran
Barcelona Ciutat
Lleida
Terres de l'Ebre
Alt Pirineu i Aran
Catalunya Central
Alt Pirineu i Aran
Barcelona Nord
Terres de l'Ebre
Girona
Barcelona Est Girona
Girona
Catalunya Central
Barcelona Oest
Camp de Tarragona
Barcelona Nord
Camp de Tarragona
Camp de Tarragona
Terres de l'Ebre
Lleida
Camp de Tarragona
Terres de l'Ebre
Girona
Catalunya Central
Alt Pirineu i Aran
Barcelona Ciutat
Girona
Alt Pirineu i Aran
Barcelona Nord
Barcelona Ciutat Barcelona Nord
Camp de Tarragona
Terres de l'Ebre
Barcelona Oest
Catalunya Central
Barcelona
Barcelona Est
Barcelona Oest
Barcelona Nord
Camp de Tarragona
Girona
Barcelona Est
Lleida
Terres de l'Ebre
Barcelona Oest
Lleida
Camp de Tarragona
Barcelona Est
Terres de l'Ebre
Barcelona Nord
Alt Pirineu i Aran
Barcelona Ciutat
Barcelona Ciutat
Lleida
Camp de Tarragona
Terres de l'Ebre
Girona
Alt Pirineu i Aran
Barcelona Ciutat
Lleida
Terres de l'Ebre
Alt Pirineu i Aran
Barcelona Ciutat
Barcelona
Barcelona Ciutat
Girona
Catalunya Central
Barcelona Oest
Girona
Alt Pirineu i Aran
Barcelona Ciutat
XII. Malalties de la pell i del teixit subcutani
Catalunya Central Terres de l'Ebre Barcelona Ciutat
XIII. Malalties del sistema osteomuscular i del teixit connectiu
Barcelona
Barcelona Ciutat
Barcelona Ciutat
Barcelona
Barcelona Oest
Barcelona Nord
Barcelona Ciutat
Barcelona
Barcelona Est
Barcelona Nord
Barcelona Ciutat
II. Tumors
III. Malalties de la sang i dels òrgans hematopètics, i certs trastorns que afecten el mecanisme de la iimunitat
IV. Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques
V. Trastorns mentals i del comportament
VI. Malalties del sistema nerviós
IX. Malalties del sistema circulatori
X. Malalties del sistema respiratori
XI. Malalties del sistema digestiu
XIV. Malalties del sistema genitourinari
Camp de Tarragona
Girona
Catalunya Central
Alt Pirineu i Aran
Barcelona Nord
Lleida
Camp de Tarragona
Terres de l'Ebre
Barcelona Nord
XVI. Certes afeccions originades en el període perinatal
XVIII. Símptomes, signes i troballes anormals clíniques i de laboratori, no classificades enlloc més
Camp de Tarragona
Terres de l'Ebre
Girona
Catalunya Central
Alt Pirineu i Aran
XX. Causes externes de morbiditat i mortalitat
Barcelona
Barcelona Ciutat
Barcelona
Barcelona Ciutat
Lleida
Barcelona
Barcelona Nord
Barcelona Ciutat
Barcelona Ciutat Barcelona Est
Font: Elaboració del Servei del Pla de Salut a partir de les dades del Registre de Mortalitat de Catalunya, Servei
d’Informació i Estudis, Direcció General de Recursos Sanitaris, Departament de Salut i dels Padrons municipals
d’habitants de l’IDESCAT.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 89

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
De la comparació de la mortalitat segons causes de defunció per GTS destaca que els
trastorns mentals i del comportament (Mapa 11) és la causa de mort amb una major
variabilitat territorial, amb un nombre similar de GTS, tant en homes com en dones,
que tenen la mortalitat per damunt o per sota dels valor mitjans de Catalunya. Altres
causes de mort amb diferències significatives del nivell de mortalitat per GTS són,
seguint un ordre decreixent de variabilitat, les malalties del sistema nerviós, les
malalties del sistema respiratori (Mapa 12), les malalties del sistema circulatori (Mapa
13), els tumors (Mapa 14), certes afeccions infeccioses i parasitàries i les malalties
endocrines, nutricionals i metabòliques (Taula 25).
Tant important com la variabilitat territorial és el biaix entre sexes d’aquesta. Si la
variabilitat de la mortalitat global era superior en les dones respecte als homes, quan
s’estratifica per causes de defunció aquesta és similar entre sexes, no així per causes
concretes. La variabilitat de la mortalitat masculina és superior a la femenina en tumors
(quasi 3 vegades més), certes afeccions originades en el període perinatal, certes
afeccions infeccioses i parasitàries i les causes externes de morbiditat i mortalitat. En
oposició, la variabilitat femenina és superior a la masculina en malalties del sistema
genitourinari, malalties del sistema osteo-muscular i del teixit connectiu, malformacions
congènites i malalties del sistema digestiu (Taula 25).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 90

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 11. Diferències de mortalitat per trastorns mentals entre GTS. Catalunya, 1999-2004
Mortalitat Per Transtorns Mentals Dones
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Salut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15-setembre-2006
Mortalitat Per Transtorns Mentals Homes
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Sa lut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15- setembre-2006
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 91

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 12. Diferències de mortalitat per malalties de l’aparell respiratori entre GTS.
Catalunya, 1999-2004
Mortalitat Aparell Respiratori Dones
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Salut
Direcció General de Planificaciói Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15-setembre -2006
Mortalitat Aparell Respiratori Homes
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Sa lut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15- setembre-2006
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 92

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 13. Diferències de mortalitat per malalties de l’aparell circulatori entre GTS.
Catalunya, 1999-2004
Mortalitat Aparell Circulatori Dones
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Salut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15- setembre-2006
Mortalitat Aparell Circulatori Homes
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Sa lut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15- setembre-2006
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 93

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 14. Diferències de mortalitat per tumors entre GTS. Catalunya, 1999-2004
Mortalitat Per Tumors Dones
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Salut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15- setembre-2006
Mortalitat Per Tumors Homes
Significativament Superior
Significativament Inferior
Diferència No Significativa
Departament de Salut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitarii Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15-setembre-2006
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 94

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 25. Diferències de mortalitat per 20 causes de mort per sexe i GTS. Catalunya 1999-
2004
Mortalitat masculina Mortalitat femenina
Superior Inferior Superior Inferior
I. Certes afeccions infeccioses i parasitàries
Barcelona
Barcelonès Nord-Baix Maresme
Anoia
Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
Baix Llobregat Litoral
Barcelona
Barcelonès Nord-Baix Maresme
Garraf
Sabadell
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Baix Llobregat Nord
Garraf
Alt Maresme-Selva Marítima
Bages-Solsonès
Berguedà
Baix Llobregat Centre-Fontsanta
Baix Llobregat Litoral
Baix Llobregat Nord
Barcelonès Nord-Baix Maresme
Baix Vallès
Terrassa
Baix Camp
Baix Empordà
Terrassa
Alt Maresme-Selva Marítima
Baix Llobregat Litoral
Baix Llobregat Nord
Garraf
Cerdanya
Pla de Lleida
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
Ripollès
Osona
Alt Penedès
Baix Montseny
Granollers
Sabadell
Terrassa
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Pla de Lleida
Alt Camp i Conca de Barberà
Altebrat
Baix Ebre
Montsià
Figueres i Alt Empordà
Garrotxa
Osona
Alt Penedès
Alt Maresme-Selva Marítima
Barcelona
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
Barcelona
Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
Barcelona
Alt Maresme-Selva Marítima
Maresme
IV. Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Baix Camp
Figueres i Alt Empordà
Ripollès
Osona
Sabadell
Alt Urgell
Cerdanya
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Pla de Lleida
Alt Camp i Conca de Barberà
Tarragonès
Altebrat
Montsià
Figueres i Alt Empordà
Garrotxa
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
Barcelona
Alt Urgell
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Pla de Lleida
Altebrat
Montsià
Figueres i Alt Empordà
Anoia
BaixLlobregat Nord
Baix Montseny
Alt Urgell
Baix Penedès
Altebrat
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
Osona
Terrassa
II. Tumors
III. Malalties de la sang i dels òrgans hematopoètics, i certs trastorns que afecten el mecanisme de la immunitat
V. Trastorns mentals i del comportament
VI. Malalties del sistema nerviós
IX. Malalties del sistema circulatori
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat Centre-Fontsanta
Baix Llobregat Nord
Garraf
Granollers
Baix Vallès
Alt Maresme-Selva Marítima
Bages-Solsonès
Berguedà
Osona
Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
Baix Llobregat Litoral
Baix Llobregat Nord
Baix Montseny
Granollers
Baix Vallès
Sabadell
Terrassa
Baix Camp
Alt Maresme-Selva Marítima
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
Baix Llobregat Litoral
Baix Llobregat Nord
Terrassa
Pla de Lleida
Baix Camp
Baix Ebre
Montsià
Alt Maresme-Selva Marítima
Ripollès
Alt Penedès
Baix Llobregat Centre-Fontsanta
Baix Llobregat Litoral
Baix Llobregat Nord
Baix Montseny
Garraf
Baix Vallès
Baix Empordà
Garrotxa
Osona
Alt Penedès
Baix Vallès
Terrassa
Altebrat
Bages-Solsonès
Baix Llobregat Centre-Fontsanta
Sabadell
Baix Empordà
Baix Llobregat Nord
Barcelona
Figueres i Alt Empordà
Ripollès
Osona
Barcelona
Sabadell
Alt Urgell
Cerdanya
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Val d'Aran
Alta Ribagorça
Pla de Lleida
Baix Camp
Tarragonès
Altebrat
Montsià
Figueres i Alt Empordà
Gironès-Pla de l'Estant-Selva Interior
Ripollès
Barcelona
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Val d'Aran
Alta Ribagorça
Pla de Lleida
Tarragonès
Altebrat
Figueres i Alt Empordà
Bages-Solsonès
Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
Baix Montseny
Barcelona
Barcelona
Terrassa
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 95

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 25. Diferències de mortalitat per 20 causes de mort per sexe i GTS. Catalunya,
1999-2004 (continuació)
Mortalitat masculina Mortalitat femenina
Superior Inferior Superior Inferior
X. Malalties del sistema respiratori
Baix Camp
Berguedà
Baix Llobregat Litoral
Barcelonès Nord-Baix Maresme
Baix Vallès
Sabadell
Baix Camp
Barcelonès Nord-Baix Maresme
Garraf
Alt Camp i Conca de Barberà
Ripollès
Osona
Alt Penedès
Baix Llobregat Centre-Fonsanta
Baix Camp
Tarragonès
Baix Camp
Baix Penedès
Tarragonès
Altebrat
Montsià
Pla de Lleida
Alt Camp i Conca de Barberà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Empordà
Figueres i Alt Empordà
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
Anoia
Berguedà
Alt Penedès
Alt Camp i Conca de Barberà
Montsià
Baix Empordà
Figueres i Alt Empordà
Garrotxa
Gironès-Pla de ll'Estany-Selva Interior
Bages-Solsonès
Baix Llobregat Centre-Fonsanta
Tarragonès
Baix Empordà
Pla de Lleida
Baix Camp
Alt Maresme-Selva Marítima
Baix Llobregat Litoral
Barcelonès Nord-Baix Maresme
Baix Vallès
Baix Camp
Barcelonès Nord-Baix Maresme
Garraf
Granollers
Sabadell
Bages-Solsonès
Osona
Montsià
Terrassa
XIII. Malalties del sistema osteomuscular i del teixit connectiu
Barcelona
Berguedà
Barcelona
Alt Penedès
Baix Llobregat Nord
Garraf
Baix Vallès
Figueres i Alt Empordà
Ripollès
Baix Llobregat Nord
Barcelona
Maresme
Sabadell
Baix Llobregat Centre-Fonsanta
Barcelona
Barcelonès Nord-Baix Maresme
Maresme
Baix Vallès
XI. Malalties del sistema digestiu
XII. Malalties de la pell i del teixit subcutani
XIV. Malalties del sistema genitourinari
Alt Urgell
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Alt Camp i Conca de Barberà
Tarragonès
Garrotxa
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
Bages-Solsonès
Osona
Alt Penedès
Granollers
Baix Vallès
Pla de Lleida
Baix Camp
Altebrat
Garrotxa
Alt Penedès
Baix Montseny
Granollers
Baix Vallès
XVI. Certes afeccions originades en el període perinatal
XVII. Malformacions congènites, deformitats i anomalies cromosòmiques
Cerdanya
Figueres i Alt Empordà
Garrotxa
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
Bages-Solsonès
Baix Llobregat Centre-Fonsanta
Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat
Granollers
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Baix Empordà
Garrotxa
Barcelona
Baix Empordà
Barcelona
Barcelona
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Barcelona
Figueres i Alt Empordà Granollers
XVIII. Símptomes, signes i troballes anormals clíniques i de laboratori, no classificades enlloc més
XX. Causes externes de morbiditat i mortalitat
Cerdanya
Alt Camp i Conca de Barberà
Baix Camp
Baix Penedès
Tarragonès
Altebrat
Baix Ebre
Montsià
Alt Maresme-Selva Marítima
Baix Empordà
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior
Berguedà
Baix Llobregat Centre-Fonsanta
Garraf
Baix Camp
Ripollès
Barcelona
Alt Camp i Conca de Barberà
Garraf
Pla de Lleida
Alt Penedès
Barcelona
Sabadell
Terrassa
Val d'Aran
Alta Ribagorça
Tarragonès
Barcelonès Nord-Baix Maresme
Granollers
Maresme
Baix Vallès
Font: Elaboració del Servei del Pla de Salut a partir de les dades del Registre de Mortalitat de Catalunya, Servei
d’Informació i Estudis, Direcció General de Recursos Sanitaris, Departament de Salut i dels Padrons municipals
d’habitants de l’IDESCAT.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 96

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Si la perspectiva comparativa és el territori i no les causes de defunció, per regions
sanitàries es desprèn que les regions sanitàries que tenen una situació més
avantatjosa, les diferències de mortalitat respecte a Catalunya són principalment per
situar-se per sota de la mitjana, són les de Lleida, Girona, Alt Pirineu i Aran i
Barcelona, pel pes de Barcelona Ciutat; i amb una mortalitat desfavorable es troba la
Regió Sanitària Tarragona i les subregions de Barcelona Est i Barcelona Oest.
Quan el volum de població del GTS és baix i la causa de mort analitzada té poca
incidència és més difícil obtenir resultats significatius, tot i això no hi ha cap GTS que
no tingui, almenys, tres causes de defunció amb un nivell de mortalitat
significativament diferents a la mitjana de Catalunya per al seu sexe (Taula 5). En
relació amb el sexe, els GTS de la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça segueixen un model de
mortalitat per causes per als homes similar al de Catalunya, mentre que l’Anoia el
reprodueix en les dones.
Uns quants GTS (l’Alt Maresme-Selva Marítima, el Baix Llobregat Litoral i el Baix
Camp) semblen tenir una situació desfavorable, atès que les causes de mort amb una
mortalitat significativament superior a la catalana són molt nombroses i no queden
contrarestades per altres causes de defunció amb nivell inferiors al del conjunt de
Catalunya. Altres GTS que tenen uns nivells comparativament favorables de mortalitat
són tots els que conformen la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, Figueres i Alt
Empordà, Garrotxa i Barcelona (Taula 26).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 97

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 26. Diferències de mortalitat per GTS per sexe i 20 grans grups de causes de mort*.
Catalunya, 1999-2004
GTS
Superior
Mortalitat masculina
Inferior Superior
Mortalitat femenina
Inferior
Alt Urgell 5, 6, 9 13 5
Cerdanya 1, 5 18 5, 10
Pallars Jussà-Pallars Sobirà 3 2, 4, 5, 6 3 5, 6, 11, 14
Val d'Aran 5, 6, 20
Alta Ribagorça 5, 6, 20
Pla de Lleida 20 1, 2, 5, 6 9, 10, 14 5, 6, 18
Alt Camp i Conca de Barberà 13, 20 2, 5, 10 13, 18 17
Baix Camp 6, 10, 11, 14, 18, 20 4 4, 6, 9, 10, 11, 14, 18, 20 5
Baix Penedès 18 9 18
Tarragonès 16, 18 5, 11 13, 18 5, 6, 20
Altebrat 18 2, 5, 6, 9 14, 18 2, 5, 6
Baix Ebre 20 2 4, 9, 18
Montsià 18 2, 5, 6, 10 9, 12, 18 5
Alt Maresme-Selva Marítima 5, 9 1, 3, 5, 6, 9, 10, 18
Baix Empordà 6, 20 1, 10, 11 18 1, 3, 11, 12
Figueres i Alt Empordà 20 2, 4, 5, 6, 10, 17 16 4, 5, 6, 10
Garrotxa 1, 2, 5, 10 13, 14 1, 10, 11
Gironès-Pla de l'Estany-Selva Interior 20 1, 5, 9, 10 2, 6, 13, 18 5, 10
Ripollès 13 1, 4, 18 9, 20 4, 5
Anoia 2, 20 6
Bages-Solsonès 5 10, 12 5, 13 2, 6, 10
Berguedà 5, 10, 20 14 5, 18
Osona 13 1, 2, 4, 9, 12 5, 13 1, 4
Alt Penedès 13, 20 1, 2, 16 9, 13, 14 1, 18
Baix Llobregat Centre-Fonsanta 5, 13 10, 20 4, 9, 18 2, 10
Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat de Llobregat 2 3 5 6, 10
Baix Llobregat Litoral 2, 5, 9, 10 5, 6, 9, 10
Baix Llobregat Nord 4, 5, 9 6, 16, 18 4, 5, 6, 9 3
Baix Montseny 1, 6 5, 9, 14 6
Barcelona 1, 2 3, 5, 13, 14, 18, 20 1, 2, 20 3, 4, 5, 6, 9, 11, 12, 13, 14, 18
Barcelonès Nord-Baix Maresme 1, 2, 5, 10, 11 20 10, 11 20
Garraf 2, 4, 9, 11 16 4, 9, 11, 18 17
Granollers 1 4, 5, 11, 13, 14 10, 16, 20
Maresme 3, 18, 20 4, 5, 9, 10, 13, 14 20
Baix Vallès 5, 10 16, 20 5, 11 1, 20
Sabadell 2, 10 1, 4, 18 5, 6 2, 4, 18
Terrassa 5, 6 1, 9, 12 1, 9, 18
* 1. Certes afeccions infeccioses i parasitàries; 2. Tumors; 3. Malalties de la sang i dels òrgans hematopoètics, i certs
trastorns que afecten el mecanisme de la immunitat; 4. Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques; 5. Trastorns
mentals i del comportament; 6. Malalties del sistema nerviós; 9. Malalties del sistema circulatori; 10. Malalties del
sistema respiratori;11. Malalties del sistema digestiu; 12. Malalties de la pell i del teixit subcutani; 13. Malalties del
sistema osteomuscular i del teixit connectiu; 14. Malalties del sistema genitourinari; 16. Certes afeccions originades en
el període perinatal; 17. Malformacions congènites, deformitats i anomalies cromosòmiques; 18; Símptomes, signes i
troballes anormals clíniques i de laboratori, no classificades enlloc més i 20. Causes externes de morbiditat i mortalitat.
Font: Elaboració del Servei del Pla de Salut a partir de les dades del Registre de Mortalitat de Catalunya, Servei
d’Informació i Estudis, Direcció General de Recursos Sanitaris, Departament de Salut i dels Padrons municipals
d’habitants de l’IDESCAT.
Pel que fa a la distribució territorial de la mortalitat prematura, tant la incidència sobre
els anys de vida perduts com les principals causes de mort que els ocasionen, es
manté el mateix patró que a Catalunya. De l’anàlisi geogràfica de la mortalitat
prematura el més destacat és la més elevada heterogeneïtat territorial dels APVP de
les dones en relació amb els homes; i dels GTS en comparació a les regions
sanitàries. Les regions sanitàries, i concretament els GTS, amb la taxa d’APVP més
elevada són Lleida per a homes i dones (GTS Pla de Lleida), Tarragona (GTS Baix
Camp) per als homes i Terres de l’Ebre (GTS Baix Ebre i Montsià) per a les dones;
mentre que les que tenen la taxa d’APVP més baixa són Alt Pirineu i Aran (GTS Val
d’Aran i Cerdanya) i Catalunya Central (GTS Osona) per als homes i Barcelona, en
especial la subregió de Barcelona Nord (GTS Sabadell i Granollers), per a les dones.
Tenint en compte la variabilitat territorial de les taxes segons les causes de defunció, la
variabilitat més elevada per als homes s’observa en la pneumònia, la sida, els
accidents de trànsit i el tumor maligne de pròstata, i en les dones en la mortalitat
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 98

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
prematura per pneumònia, bronquitis i asma, tumor maligne d’estómac, accidents de
trànsit, leucèmia, diabetis, tumor maligne de fetge i sida; ordenades, en ambdós sexes,
per ordre decreixent de variabilitat (Taula 27).
Taula 27. Anys potencials de vida perduts (APVP) d’1 a 70 per sexe i regions sanitàries.
Catalunya, 1999-2004
Homes Dones Total
APVP Taxa* Mitjana APVP Taxa* Mitjana APVP Taxa* Mitjana
d’anys
d’anys
d’anys
Lleida
43.296 544,68 15,54 17.092 228,96 14,82 60.388 395,45 15,33
Tarragona
65.820 534,71 15,62 25.264 213,38 15,10 91.085 377,17 15,47
Terres de l’Ebre 20.250 488,28 14,97 9.100 232,83 14,07 29.350 364,34 14,68
Girona
75.056 490,98 15,27 31.582 215,93 15,50 106.638 356,49 15,34
Catalunya Central 54.460 481,65 14,60 22.806 210,19 14,57 77.265 348,72 14,59
Alt Pirineu i Aran 8.002 474,89 14,74 3.256 210,33 14,73 11.258 348,21 14,74
Barcelona
581.328 494,51 14,47 237.560 203,15 14,14 818.888 349,22 14,37
*Taxa per 10.000 habitants
Font: Elaboració del Servei del Pla de Salut a partir de les dades del Registre de Mortalitat de Catalunya, Servei
d’Informació i Estudis, Direcció General de Recursos Sanitaris, Departament de Salut i dels Padrons municipals
d’habitants de l’IDESCAT.
De la mateixa manera que la mortalitat prematura, la mortalitat evitable analitzada
territorialment segueix el mateix model que la del conjunt de Catalunya. Els territoris on
el pes relatiu de les MIPSE en relació amb la mortalitat total és superior són les
regions sanitàries de Tarragona i Barcelona en ambdós sexes, i en especial els GTS
de Baix Vallès, Baix Llobregat Nord i Barcelonès Nord-Baix Maresme entre els homes i
els GTS de Baix Penedès, Figueres i Alt Empordà, Terrassa i Baix Llobregat
L’Hospitalet-El Prat per a les dones. La proporció de les defuncions evitable sobre les
totals és inferior a les regions sanitàries de Terres de l’Ebre (homes i dones), Alt
Pirineu i Aran (homes) i Catalunya Central (dones), i més concretament als GTS
Altebrat, Garrotxa i Berguedà, per a ambdós sexes; Alt Urgell i Pallars Jussà-Pallars
Sobirà, per als homes i Alta Ribagorça, per a les dones (Taula 28).
Taula 28. Mortalitat evitable per sexe i regions sanitàries. Catalunya, 1999-2004
Lleida
Tarragona
Terres de l’Ebre
Girona
Catalunya Central
Alt Pirineu i Aran
Barcelona
Homes Dones Total
Defuncions Proporció* Defuncions Proporció* Defuncions Proporció*
804
1.088
379
1.212
949
138
9.653
* Defuncions Mipse sobre el total de defuncions
7,79
8,61
6,80
7,44
7,07
6,05
8,23
257
334
126
429
309
51
3.229
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 99
2,87
3,04
2,43
2,97
2,50
2,69
2,90
1.061
1.422
506
1.642
1.258
189
12.885
Font: Elaboració del Servei del Pla de Salut a partir de les dades del Registre de Mortalitat de Catalunya, Servei
d’Informació i Estudis, Direcció General de Recursos Sanitaris, Departament de Salut i dels Padrons municipals
d’habitants de l’IDESCAT.
5,50
6,02
4,70
5,34
4,88
4,52
5,64

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.4. La disponibilitat, l’accessibilitat i l’activitat
dels serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut
pública
4.4.1. Serveis sanitaris i sociosanitaris
Atenció Primària
Durant l’any 2005, l’activitat d’atenció primària ha tendit a l’estabilitat en els indicadors
assistencials de visites per habitant respecte a les dades de l’any anterior. Tot i
aquesta estabilitat en termes relatius de visites per habitant, hi ha hagut una tendència
clara a l’increment d’activitat registrada en termes absoluts i en resposta al creixement
demogràfic i l’intens flux migratori.
Durant el 2005 es va produir un augment notable en termes absoluts del nombre de
visites en atenció primària. Atès que el nombre de visites per habitant no ha
experimentat variacions importants, és molt probable que l’augment de l’activitat
estigui lligat al creixement de la població i el flux migratori.
Un dels objectius principals de la política sanitària és la promoció de l’accessibilitat de
la població a l’atenció primària. A Catalunya, l’accessibilitat a aquests serveis es veu
condicionada per la dispersió de la població en el territori. La dispersió és deguda a
l’aïllament geogràfic i la baixa densitat poblacional de determinades zones del territori
com els Pirineus i a la creació de nous nuclis poblacionals seguint el model d’edificació
dispersa. En aquest sentit, l’esforç per a garantir l’accessibilitat als serveis s’ha
canalitzat mitjançant el desplegament territorial de nous equipaments: especialment la
construcció de CAP i consultoris locals. A finals de 2005 hi havia 397 CAPS i 821
consultoris locals. (Taula 29)
En general els indicadors de sol·licituds d’anàlisis clíniques, de diagnòstic per la imatge
i d’interconsultes d’atenció especialitzada procedents de l’atenció primària són més
baixos en aquells territoris amb major dispersió de població.
Atenció Hospitalària
A finals de 2005, hi havia 59 hospitals d’aguts de la Xarxa Hospitalària d’Utilització
Pública (XHUP), amb un total de 13.635 llits d'aguts sense comptar serveis especials i
psiquiatria (Taula 31). Del total de contactes d’hospitalització finançats pel CatSalut, el
81,5% correspon a hospitalització convencional i el 18,5% a cirurgia major
ambulatòria. Hi ha una variació territorial important, amb zones amb una baixa
implantació, per sota del 8%, i algunes amb percentatges superiors al 20%.
En els últims anys s’ha registrat un augment significatiu del percentatge de contactes
de cirurgia major ambulatòria sobre el total de contactes d’hospitalització.
Concretament, s’ha passat d’un percentatge del 11,4% a l’any 2000 fins al 18,5%
actual.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 100

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 16. Percentatge de contactes de CMA sobre el total de contactes d’hospitalització.
Catalunya, 2000-2005
21,0%
19,0%
17,0%
15,0%
13,0%
11,0%
9,0%
7,0%
Percentatge de contactes de CMA sobre el total de contactes
d’hospitalització
11,4%
13,0%
14,7%
Font: CatSalut. Memòria d’activitat (diversos anys).
15,8%
17,1%
18,5%
2000 2001 2002 2003 2004 2005
El gràfic anterior reflexa la incorporació de la cirurgia ambulatòria com una realitat que
guanya pes progressivament en el mix d’activitat quirúrgica dels hospitals, millorant la
qualitat i la comoditat en l’atenció. Tot i que el percentatge de CMA mostra variacions
territorials importants, l’evolució dels últims anys mostra que el potencial
d’ambulatorització existeix i que és una solució per fer front a la importància creixent
que tenen els processos quirúrgics en la cartera de serveis dels hospitals.
L’estada mitjana dels contactes d’hospitalització convencional i CMA per Catalunya el
2005 va ser de 5,5 dies. La variació territorial presenta zones amb una estada mitjana
baixa de 4,3 dies i altres amb estades mitjanes de 6 dies.
L’impuls a l’ambulatorització i la diversificació dels models d’hospitalització, entre altres
factors, han permès que en els últims anys l’estada mitjana del total de contactes
d’hospitalització hagi disminuït des dels 6,2 dies de mitjana l’any 2000.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 101

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 17. Estada mitjana del total de contactes d’hospitalització. Catalunya, 2000-2005
7,0
6,5
6,0
5,5
5,0
4,5
4,0
6,2
Estada mitjana del total de contactes d'hospitalització
6,0
5,8
2000 2001 2002 2003 2004 2005
Font: CatSalut. Memòria d’activitat (diversos anys)
Com a resultat de l’evolució de les pràctiques quirúrgiques cap al desenvolupament de
la CMA, es podria considerar un augment de la complexitat dels pacients hospitalitzats
i per tant un augment de l’estada mitjana. Aquesta hipòtesi es basaria en la percepció
que són sempre els pacients menys complexos en cada tipus de processos els que
s’intervenen ambulatòriament, deixant que s’ingressessin els més complexos,
provocant un augment de l’estada mitjana dels processos assistencials en el seu
conjunt. Certament, l’evolució i difusió de noves tècniques i procediments fa que els
hospitals puguin atendre cada cop patologies més complexes, tot i això, les dades dels
últims anys mostren que no hi ha evidència clara que el desenvolupament de la CMA
faci augmentar l’estada mitjana dels pacients ingressats. Concretament, l’estada
mitjana en dies dels contactes d’hospitalització convencional ha passat de 6,81 dies al
2002 a 6,71 dies al 2005.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 102
5,7
5,6
5,5

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 18. Estada mitjana dels contactes d’hospitalització convencional
7,00
6,95
6,90
6,85
6,80
6,75
6,70
6,65
6,60
6,55
6,50
Estada mitjana dels contactes d'hospitalització convencional
6,81 6,80
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 103
6,75
6,71
2002 2003 2004 2005
Font: CatSalut. Memòria d’activitat (diversos anys)
Atenció sociosanitària
Fins l’any 2004 el registre d’activitat de l’atenció sociosanitària tenia un format
declaratiu tramés pels propis centres mitjançant les regions sanitàries. L’activitat
corresponent a l’any 2005 prové del CMBD-RSS i per tant és més completa i fiable, tot
i no permetre la comparació de l’activitat d’aquest any amb la sèrie històrica anterior.
Donada la manca de comparació, l’anàlisi de l’atenció sociosanitària es fa en funció
dels recursos disponibles i de l’activitat corresponent a l’any 2005.
El nombre de llits de llarga estada s’ha incrementat fins arribar a 5.721 llits a finals de
2005. Tot i això, els GTS de Montsià, Alta Ribagorça, Val d'Aran i Baix Vallès són els
únics que no disposen de cap llit de llarga estada. (Taula 32)
L’atenció de mitja estada sociosanitària és un concepte ampli que inclou les unitats de
convalescència, de cures pal·liatives, de mitja estada psicogeriàtrica i de mitja estada
polivalent. La implantació d’aquests diferents tipus de recursos de mitja estada no és
homogènia i presenta diferències territorials. Cal tenir en compte que segons el volum
de població del territori de referència no sempre està justificat el desplegament
d’aquestes línies de forma diferenciada i l’atenció pot ser assumida per unitats
polivalents (mitja estada polivalent). En aquest sentit, és recomanable abordar la mitja
estada de manera global.
En el conjunt de Catalunya, la dotació actual de recursos de mitja estada acompleix els
objectius de planificació vigent fins a l’actualitat. Tot i això, alguns territoris, tenen
necessitats de recursos de mitja estada, especialment en unitats de convalescència i
cures pal·liatives, i al mateix temps presenten una freqüentació d’episodis de mitja
estada més baixa que la mitjana. Cal tenir ben en compte que, pel que fa a l’atenció

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
pal·liativa, una de les línies d’actuació del Pla director és l’extensió més àmplia dels
serveis pal·liatius als malalts geriàtrics sense patologia neoplàsica.
A finals de 2005, hi havia disponibles 370 llits de mitja estada polivalent, 1.741 llits de
convalescència i 375 llits de cures pal·liatives. Només tres GTS (Montsià, Alta
Ribagorça i Val d'Aran) no disposen de cap tipus de recurs de mitja estada. En 11 GTS
no hi ha llits de convalescència i cures pal·liatives però disposen de recursos de mitja
estada polivalent. (Taula 33). Les places d’hospitals de dia sociosanitari s’han
incrementat fins a arribar a un total de 1.733 places el 2005. (Taula 34)
El nombre total de programes d’atenció domiciliària - equips de suport (PADES) al final
de l’any 2005 era de 77, a més cal tenir en compte la dotació de 6 equips de teràpia
d’observació directa ambulatòria.
Salut mental
Originàriament, la xarxa d’hospitalització psiquiàtrica estava formada per hospitals
monogràfics psiquiàtrics, per bé que en els últims anys ha augmentat l’accessibilitat de
les prestacions d’atenció hospitalària de salut mental mitjançant la ubicació de
recursos psiquiàtrics a hospitals generals d’aguts.
A finals de 2005, hi havia disponibles 825 llits de salut mental d’aguts, 109 llits
d’hospitalització psiquiàtrica infantil, 490 llits de subaguts de salut mental i 2.924 llits
de mitja i llarga estada. (Taula 35).
Les altes generades en les unitats d'aguts dels hospitals psiquiàtrics tenien una estada
mitjana de 18,7 dies de promig, i les generades a les unitats de subaguts, de 70,9 dies.
Si es comparen aquestes dades amb les de l'any 2004 es pot observar que, tant
I'estada mitjana de les unitats d'aguts dels hospitals psiquiàtrics, com la dels hospitals
generals amb servei de psiquiatria es mantenen estables, mentre que disminueix la de
les unitats de subaguts.
Tot i que en conjunt el 92,8% de les altes han estat ateses en centres hospitalaris de la
regió sanitària de residència del malalt, s'observen importants diferències territorials en
el percentatge d’altes ateses en centres hospitalaris de la regió sanitària de residència
del malalt, que oscil·la entre el 17,7% de la Regió Sanitària Terres de l'Ebre, a causa
que els malalts residents a aquesta regió s'atenen majoritàriament en hospitals de
Tarragona, i més del 90% a les Regions Sanitàries de Lleida, Girona i Barcelona.
Pel que fa a la consulta ambulatòria psiquiàtrica, existeixen dos dispositius
assistencials diferenciats: els centres de salut mental d'adults (CSMA), per atendre la
població més gran de 18 anys i els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ),
per a la població menor de 18 anys. (Taula 36)
Per tal de garantir I'accessibilitat de la població a aquests recursos, sobretot en zones
amb una alta dispersió geogràfica, existeix una tendència creixent que alguns
d'aquests equips despleguin consultes perifèriques en el seu territori de referència.
Els hospitals de dia per a la rehabilitació del malalt mental sense internament, són
dispositius assistencials psiquiàtrics on es fan intervencions terapèutiques de caràcter
multidimensional, que combinen els tractaments psicofarmacològics, psicoterapèutics i
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 104

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
de rehabilitació en regim d'hospitalització exclusivament diürna. Aquests tractaments
tenen com a objectiu aconseguir la reinserció familiar, social i laboral de les persones
amb trastorns mentals, en la mesura de les possibilitats evolutives de cada situació. En
els darrers anys s'han incrementat el nombre de places contractades tant per a
I'atenció a la població infantil i juvenil com per a l'atenció a la població adulta, tot i que
encara hi ha importants mancances d’accessibilitat a aquest servei. (Taula 37)
Els serveis de rehabilitació comunitària, més coneguts com a centres de dia (Taula
38), són espais relacionals i terapèutics que permeten a l’usuari rebre un tractament
rehabilitador al mateix temps que continua integrat en el seu medi sociofamiliar.
Aquests serveis estan adreçats a la rehabilitació psicosocial d’aquelles persones amb
trastorns mentals severs que no presenten situacions de descompensació aguda, i que
conserven un cert grau d’autonomia i estabilitat.
Atenció a les drogodependències
La xarxa d’atenció a les drogodependències compta amb 60 centres d’atenció i
seguiment que ofereixen tractament ambulatori especialitzat als drogodependents i 57
centres dispensadors de metadona (Taula 39). En alguns casos també hi ha recursos
específics per a l’atenció de problemes relacionats amb les drogodependències en
CAP, consultes externes hospitalàries i centres de salut mental.
L'activitat desenvolupada als centres d'atenció i seguiment de drogodependències ha
augmentat el 2005 respecte l’any anterior, especialment en desintoxicacions
ambulatòries i determinacions de drogues en I'orina. Així mateix, l’últim any, ha
augmentat el nombre de pacients que han iniciat tractament de desintoxicació en un
centre d’atenció i seguiment de drogodependències. Per altra banda, s’ha mantingut
estable el nombre d’altes per desintoxicació hospitalària.
Atenció a la salut sexual i reproductiva
Actualment, a Catalunya hi ha 42 unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva –
ASSIR- en funcionament, i 46 hospitals de referència en obstetrícia i ginecologia. A
Catalunya hi ha 376 centres on es presta serveis d’ASSIR. Aquests, en general, són
centres d’atenció primària amb especialitats i centres d’atenció primària (CAP), també
hi ha consultoris locals i consultes externes d’hospitals que ofereixen alguns dels
serveis d’ASSIR. Cada ASSIR pot tenir entre 1 i 27 punts d’atenció dins del seu territori
d’influència. Aquesta variabilitat respon a les característiques territorials en quant a
volum de població i condicions geogràfiques, com també als diferents tipus
organitzatius dels ASSIR que ofereixen una atenció més o menys descentralitzada.
Durant I'any 2005 el nombre de centres d'aguts als que s'ha contractat el programa
d'atenció a la salut sexual i reproductiva ha incrementat respecte l'any anterior. En
molts centres, l'augment de la contractació ha estat superior a l'augment mitjà de
l'increment de l'atenció especialitzada d'aguts I'any 2005.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 105

Rehabilitació
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Els serveis de rehabilitació ambulatòria, domiciliaria i de logopèdia els presten les
entitats proveïdores adjudicatàries per concurs públic i els serveis es realitzen en
dispositius de logopèdia de la xarxa hospitalària d'utilització pública (XHUP) i per
proveïdors adjudicataris de concursos. Un total de 41 hospitals de la XHUP ofereixen
serveis de rehabilitació ambulatòria, mentre que 80 serveis de rehabilitació
extrahospitalària donen cobertura en diferents territoris de Catalunya.
Durant I'any de 2005 es van realitzar un total de 3.511.929 sessions de rehabilitació en
atenció ambulatòria, 20.941 processos en atenció domiciliaria i 483.777 sessions de
logopèdia.
Transport sanitari
La prestació de transport sanitari compren el transport especial de malalts quan hi
concorri alguna de les circumstancies especificades al reial Decret 63/1995,
d'ordenació de les prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut. La gestió esta
encomanada a la regió sanitària.
Durant I'any 2005 s'han fet un total de 2.407.776 serveis de trasllats sanitaris, dels
quals 622.337 corresponent a transport urgent, i 1.785.439, a transport programat o no
urgent.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 106

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 29. Nombre de centres d’atenció primària i consultoris locals. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Nombre d’ABS Nombre de CAP
Nombre de
Consultoris Locals
LLEIDA 22 24 185
CAMP DE TARRAGONA 34 32 125
TERRES DE L’EBRE 11 23 47
GIRONA 36 44 181
CATALUNYA CENTRAL 35 43 113
ALT PIRINEU I ARAN 8 9 84
BARCELONA 205 222 86
Pla de Lleida 22 24 185
Alt Camp i Conca de Barberà 4 4 37
Baix Camp 12 10 31
Baix Penedès 3 3 12
Tarragonès 13 13 25
Altebrat 4 6 40
Baix Ebre 5 10 12
Montsià 3 8 11
Alt Maresme – Selva Marítima 8 8 10
Baix Empordà 5 5 31
Alt Empordà 8 9 70
Garrotxa 4 4 17
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 14 20 46
Ripollès 3 4 15
Anoia 8 7 33
Bages – Solsonès 15 21 33
Berguedà 3 4 18
Osona 10 12 33
Alt Urgell 2 2 22
Alta Ribagorça 1 1 9
Cerdanya 1 2 9
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 3 3 35
Val d’Aran 1 1 9
Alt Penedès 3 3 30
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 14 14 5
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 15 14 0
Baix Llobregat Litoral 11 11 6
Baix Llobregat Nord 6 8 9
Baix Montseny* 1 5 5
Baix Vallès 5 6 0
Barcelona 66 54 0
Barcelonès Nord – Baix Maresme 23 18 3
Garraf 5 8 1
Maresme 12 12 14
Vallès Occidental Est 18 27 0
Vallès Occidental Oest** 10 14 3
Vallès Oriental Central 10 25 3
CATALUNYA 351 397 821
* Inclou els recursos ubicats a l’ABS Alt Mogent la delimitació territorial de la qual ha entrar en
vigor posteriorment (2007).
** Inclou els recursos ubicats a l’ABS Sant Quirze del Vallès la delimitació territorial de la qual
ha entrar en vigor posteriorment (2007).
Font: elaboració pròpia.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 107

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 30. Nombre de metges de família, pediatres i infermeres. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Metges de Família Pediatres Infermeres
LLEIDA 214 48 240
CAMP DE TARRAGONA 306 64 331
TERRES DE L’EBRE 121 16 124
GIRONA 391 99 450
CATALUNYA CENTRAL 278 74 323
ALT PIRINEU I ARAN 57 9 59
BARCELONA 2433 663 2804
Pla de Lleida 214 48 240
Alt Camp i Conca de Barberà 37 6 44
Baix Camp 101 21 110
Baix Penedès 31 8 34
Tarragonès 123 27 130
Altebrat 46 4 39
Baix Ebre 46 7 51
Montsià 39 6 42
Alt Maresme – Selva Marítima 90 21 100
Baix Empordà 75 17 64
Alt Empordà 76 17 89
Garrotxa 32 7 45
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 151 47 191
Ripollès 22 5 24
Anoia 59 17 79
Bages – Solsonès 107 31 127
Berguedà 29 6 31
Osona 87 21 91
Alt Urgell 16 3 17
Alta Ribagorça 5 1 5
Cerdanya 6 1 7
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 21 3 22
Val d’Aran 9 1 8
Alt Penedès 41 11 49
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 137 40 158
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 176 49 211
Baix Llobregat Litoral 128 42 145
Baix Llobregat Nord 64 25 71
Baix Montseny* 14 4 18
Baix Vallès 46 16 58
Barcelona 868 186 936
Barcelonès Nord – Baix Maresme 233 66 278
Garraf 59 16 67
Maresme 103 30 138
Vallès Occidental Est** 231 71 281
Vallès Occidental Oest** 158 54 188
Vallès Oriental Central* 120 38 143
CATALUNYA 3800 973 4331
Font: elaboració pròpia.
* La delimitació de l’ABS Alt Mogent va entrar en vigor amb posterior itat al 2005, per la qual
cosa els professionals estan inclosos al GTS Vallès Oriental Central.
** La delimitació de l’ABS Sant Quirze del Vallès va entrar en vigor amb posterioritat al 2005,
per la qual cosa els professionals estan inclosos al GTS Vallès Occidental Est.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut
pública
108

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 31. Nombre d’hospitals d’aguts i llits d’aguts de la XHUP (excepte serveis
especials i psiquiatria). Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Nombre d’hospitals
d’aguts
Llits
d’aguts
LLEIDA 3 687
CAMP DE TARRAGONA 4 956
TERRES DE L’EBRE 2 306
GIRONA 8 1138
CATALUNYA CENTRAL 5 (*) 922
ALT PIRINEU I ARAN 4 158
BARCELONA 33 (**) (***) 9468
Pla de Lleida 3 687
Alt Camp i Conca de Barberà 1 89
Baix Camp 1 339
Baix Penedès 0 0
Tarragonès 2 528
Altebrat 1 77
Baix Ebre 1 229
Montsià 0 0
Alt Maresme – Selva Marítima 2 243
Baix Empordà 1 107
Alt Empordà 1 168
Garrotxa 1 81
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 3 637
Ripollès 1 52
Anoia 1 187
Bages – Solsonès 2 (*) 424
Berguedà 1 72
Osona 1 239
Alt Urgell 1 52
Alta Ribagorça 0 0
Cerdanya 1 32
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 1 44
Val d’Aran 1 30
Alt Penedès 1 119
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 1 311
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 3 1178
Baix Llobregat Litoral 2 246
Baix Llobregat Nord 1 139
Baix Montseny 1 54
Baix Vallès 1 78
Barcelona 13 4026
Barcelonès Nord – Baix Maresme 3 (**) 1081
Garraf 1 (***) 185
Maresme 1 311
Vallès Occidental Est 1 550
Vallès Occidental Oest 2 777
Vallès Oriental Central 1 263
CATALUNYA 59 13.635
* A Manresa hi ha dos hospitals de la XHUP, ambdós gestionats per la mateixa entitat.
** Al Barcelonès Nord i Maresme hi ha un altre centre de la XHUP però no compta amb serveis
d’hospitalització d’aguts.
Al Garraf hi ha un altre centre de la XHUP però no compta amb serveis d’hospitalització
d’aguts.
Font: elaboració pròpia.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 109

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 32. Llits de llarga estada sociosanitària. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut Llits de llarga estada
LLEIDA 286
CAMP DE TARRAGONA 405
TERRES DE L’EBRE 177
GIRONA 554
CATALUNYA CENTRAL 529
ALT PIRINEU I ARAN 72
BARCELONA 3698
Pla de Lleida 286
Alt Camp i Conca de Barberà 55
Baix Camp 122
Baix Penedès 62
Tarragonès 166
Altebrat 13
Baix Ebre 164
Montsià 0
Alt Maresme – Selva Marítima 100
Baix Empordà 60
Alt Empordà 81
Garrotxa 50
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 274
Ripollès 22
Anoia 154
Bages – Solsonès 180
Berguedà 71
Osona 124
Alt Urgell 25
Alta Ribagorça 0
Cerdanya 32
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 15
Val d’Aran 0
Alt Penedès 205
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 335
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 183
Baix Llobregat Litoral 276
Baix Llobregat Nord 72
Baix Montseny 70
Baix Vallès 0
Barcelona 1324
Barcelonès Nord – Baix Maresme 310
Garraf 174
Maresme 284
Vallès Occidental Est 190
Vallès Occidental Oest 117
Vallès Oriental Central 125
CATALUNYA 5.721
Font: elaboració pròpia.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 110

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 33. Llits de convalescència, cures pal·liatives i mitja estada polivalent . Catalunya,
2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Llits de Llits de cures Llits de mitja estada
Governs Territorials de Salut
convalescència pal·liatives polivalent
LLEIDA 58 26 0
CAMP DE TARRAGONA 133 25 27
TERRES DE L’EBRE 76 10 25
GIRONA 52 30 100
CATALUNYA CENTRAL 163 44 33
ALT PIRINEU I ARAN 0 0 38
BARCELONA 1259 240 147
Pla de Lleida 58 26 0
Alt Camp i Conca de Barberà 26 5 0
Baix Camp 62 10 0
Baix Penedès 0 0 13
Tarragonès 45 10 14
Altebrat 0 0 25
Baix Ebre 76 10 0
Montsià 0 0 0
Alt Maresme – Selva Marítima 0 0 29
Baix Empordà 0 0 25
Alt Empordà 30 10 0
Garrotxa 0 0 20
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 10 20 55
Ripollès 12 0 0
Anoia 30 10 6
Bages – Solsonès 70 14 12
Berguedà 0 0 15
Osona 63 20 0
Alt Urgell 0 0 5
Alta Ribagorça 0 0 0
Cerdanya 0 0 28
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0 0 5
Val d’Aran 0 0 0
Alt Penedès 0 0 18
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 83 16 12
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 50 15 15
Baix Llobregat Litoral 17 0 10
Baix Llobregat Nord 28 8 0
Baix Montseny 0 0 10
Baix Vallès 20 0 0
Barcelona 663 107 30
Barcelonès Nord – Baix Maresme 105 15 10
Garraf 45 10 0
Maresme 42 12 9
Vallès Occidental Est 75 20 0
Vallès Occidental Oest 95 15 0
Vallès Oriental Central 36 22 4
CATALUNYA
Font: elaboració pròpia.
1.741 375 370
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 111

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 34. Places d’hospital de dia sociosanitari. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut Places Hospital de Dia
LLEIDA 64
CAMP DE TARRAGONA 168
TERRES DE L’EBRE 44
GIRONA 214
CATALUNYA CENTRAL 163
ALT PIRINEU I ARAN 30
BARCELONA 1050
Pla de Lleida 64
Alt Camp i Conca de Barberà 25
Baix Camp 58
Baix Penedès 20
Tarragonès 65
Altebrat 24
Baix Ebre 20
Montsià 0
Alt Maresme – Selva Marítima 30
Baix Empordà 20
Alt Empordà 40
Garrotxa 17
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 102
Ripollès 25
Anoia 30
Bages – Solsonès 48
Berguedà 15
Osona 70
Alt Urgell 10
Alta Ribagorça 0
Cerdanya 20
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0
Val d’Aran 0
Alt Penedès 25
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 124
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 60
Baix Llobregat Litoral 50
Baix Llobregat Nord 30
Baix Montseny 20
Baix Vallès 0
Barcelona 337
Barcelonès Nord – Baix Maresme 100
Garraf 25
Maresme 60
Vallès Occidental Est 39
Vallès Occidental Oest 80
Vallès Oriental Central 80
CATALUNYA 1.733
Font: elaboració pròpia.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 112

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 35. Llits de salut mental d’aguts, subaguts, hospitalització psiquiàtrica infantil i llits
de mitja i llarga estada. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Llits de salut
mental d’aguts
Llits
d’hospitalització
infantil
Llits de
subaguts
Llits de mitja i
llarga estada
LLEIDA 32 4 35 55
CAMP DE TARRAGONA 60 0 35 915
TERRES DE L’EBRE 0 0 0 0
GIRONA 40 3 16 230
CATALUNYA CENTRAL 38 8 14 0
ALT PIRINEU I ARAN 0 0 0 18
BARCELONA 655 94 390 1706
Pla de Lleida 32 4 35 55
Alt Camp i Conca de Barberà 0 0 0 0
Baix Camp 60 0 35 915
Baix Penedès 0 0 0 0
Tarragonès 0 0 0 0
Altebrat 0 0 0 0
Baix Ebre 0 0 0 0
Montsià 0 0 0 0
Alt Maresme – Selva Marítima 0 0 40 0
Baix Empordà 0 0 0 0
Alt Empordà 0 0 0 0
Garrotxa 0 0 0 0
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 40 3 16 230
Ripollès 0 0 0 0
Anoia 2 0 0 0
Bages – Solsonès 24 4 10 0
Berguedà 0 0 0 0
Osona 12 4 4 0
Alt Urgell 0 0 0 18
Alta Ribagorça
Cerdanya 0 0 0 0
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0 0 0 0
Val d’Aran 0 0 0 0
Alt Penedès 0 0 0 0
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 0 19 0 80
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 35 0 0 0
Baix Llobregat Litoral 120 45 145 1039
Baix Llobregat Nord 40 0 60 229
Baix Montseny
Baix Vallès 0 0 0 0
Barcelona 267 22 103 48
Barcelonès Nord – Baix Maresme 68 0 30 310
Garraf 0 0 0 0
Maresme 22 4 12 0
Vallès Occidental Est 30 4 0 0
Vallès Occidental Oest 43 0 0 0
Vallès Oriental Central 30 0 0 0
CATALUNYA 825 109 490 2.924
Font: elaboració pròpia.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 113

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 36. Nombre de centres salut mental. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Nombre de centres
de salut mental
d’adults
Nombre de centres de
salut mental infantil i
juvenil
LLEIDA 5 3
CAMP DE TARRAGONA 5 4
TERRES DE L’EBRE 3 3
GIRONA 7 7
CATALUNYA CENTRAL 5 4
ALT PIRINEU I ARAN 4 4
BARCELONA 49 37
Pla de Lleida 5 3
Alt Camp i Conca de Barberà 1 1
Baix Camp 1 1
Baix Penedès 1 1
Tarragonès 2 1
Altebrat 1 1
Baix Ebre 1 1
Montsià 1 1
Alt Maresme – Selva Marítima 2 2
Baix Empordà 1 1
Alt Empordà 1 1
Garrotxa 1 1
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 2 2
Ripollès 1 1
Anoia 1 1
Bages – Solsonès 2 1
Berguedà 1 1
Osona 1 1
Alt Urgell 1 1
Alta Ribagorça 0 0
Cerdanya 1 1
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 1 1
Val d’Aran 1 1
Alt Penedès 1 1
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 3 2
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 3 2
Baix Llobregat Litoral 3 2
Baix Llobregat Nord 1 1
Baix Montseny 0 0
Baix Vallès 1 1
Barcelona 17 12
Barcelonès Nord – Baix Maresme 5 4
Garraf 1 1
Maresme 1 1
Vallès Occidental Est 7 5
Vallès Occidental Oest 4 3
Vallès Oriental Central 1 1
CATALUNYA 78 62
Font: elaboració pròpia.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 114

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 37. Places d’hospital de dia de salut mental. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Places Hospital de dia
adults
Places Hospital de dia
infantil i juvenil
LLEIDA 14 15
CAMP DE TARRAGONA 30 15
TERRES DE L’EBRE 10 0
GIRONA 25 15
CATALUNYA CENTRAL 30 20
ALT PIRINEU I ARAN 0 0
BARCELONA 298 155
Pla de Lleida 14 15
Alt Camp i Conca de Barberà 0 0
Baix Camp 0 15
Baix Penedès 0 0
Tarragonès 30 0
Altebrat 0 0
Baix Ebre 0 0
Montsià 10 0
Alt Maresme – Selva Marítima 21 0
Baix Empordà 0 0
Alt Empordà 0 0
Garrotxa 0 0
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 25 15
Ripollès 0 0
Anoia 0 0
Bages – Solsonès 10 10
Berguedà 10 0
Osona 10 10
Alt Urgell 0 0
Alta Ribagorça
Cerdanya 0 0
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0 0
Val d’Aran 0 0
Alt Penedès 10 0
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 40 10
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 25 0
Baix Llobregat Litoral 0 0
Baix Llobregat Nord 0 0
Baix Montseny
Baix Vallès 20 15
Barcelona 121 50
Barcelonès Nord – Baix Maresme 20 20
Garraf 15 10
Maresme 6 20
Vallès Occidental Est 10 20
Vallès Occidental Oest 0 10
Vallès Oriental Central 10 0
CATALUNYA 407 220
Font: elaboració pròpia.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 115

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 38. Places centre de dia de salut mental. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Places centre dia
adults
Places centre dia infantil
i juvenil
LLEIDA 54 18
CAMP DE TARRAGONA 85 0
TERRES DE L’EBRE 44 0
GIRONA 170 0
CATALUNYA CENTRAL 85 0
ALT PIRINEU I ARAN 15 0
BARCELONA 1197 214
Pla de Lleida 54 18
Alt Camp i Conca de Barberà 0 0
Baix Camp 30 0
Baix Penedès 20 0
Tarragonès 35 0
Altebrat 0 0
Baix Ebre 24 0
Montsià 20 0
Alt Maresme – Selva Marítima 45 0
Baix Empordà 25 0
Alt Empordà 25 0
Garrotxa 25 0
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 50 0
Ripollès 20 0
Anoia 15 0
Bages – Solsonès 25 0
Berguedà 20 0
Osona 25 0
Alt Urgell 15 0
Alta Ribagorça 0 0
Cerdanya 0 0
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0 0
Val d’Aran 0 0
Alt Penedès 20 0
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 75 0
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 65 0
Baix Llobregat Litoral 60 68
Baix Llobregat Nord 25 0
Baix Montseny 0 0
Baix Vallès 25 0
Barcelona 607 123
Barcelonès Nord – Baix Maresme 65 0
Garraf 20 0
Maresme 55 0
Vallès Occidental Est 65 23
Vallès Occidental Oest 60 0
Vallès Oriental Central 35 0
CATALUNYA 1.650 232
Font: elaboració pròpia.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 116

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 39. Centres d’atenció de drogodependè ncies. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Centre d’atenció de
drogodependències
Centres dispensadors
de Metadona
LLEIDA 5 3
CAMP DE TARRAGONA 2 1
TERRES DE L’EBRE 1 2
GIRONA 6 8
CATALUNYA CENTRAL 4 3
ALT PIRINEU I ARAN 4 3
BARCELONA 38 37
Pla de Lleida 5 3
Alt Camp i Conca de Barberà
Baix Camp 1 1
Baix Penedès
Tarragonès 1 0
Altebrat 0 1
Baix Ebre 1 1
Montsià
Alt Maresme – Selva Marítima 3 2
Baix Empordà 1 1
Alt Empordà 1 2
Garrotxa 1 0
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 1 4
Ripollès 1 1
Anoia 1 1
Bages – Solsonès 2 1
Berguedà 0 0
Osona 1 1
Alt Urgell 1 1
Alta Ribagorça
Cerdanya 1 1
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 1 0
Val d’Aran 1 1
Alt Penedès 1 1
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 3 2
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 2 3
Baix Llobregat Litoral 0 1
Baix Llobregat Nord 1 2
Baix Montseny
Baix Vallès 1 1
Barcelona 14 13
Barcelonès Nord – Baix Maresme 3 2
Garraf 2 2
Maresme 2 2
Vallès Occidental Est 4 3
Vallès Occidental Oest 2 2
Vallès Oriental Central 1 1
CATALUNYA 60 57
Font: elaboració pròpia.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 117

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.4.2. Serveis de protecció de la salut
En l’àmbit de la protecció de la salut, la paraula “risc” s’entén com l’estimació de la
probabilitat i la gravetat dels efectes adversos que poden tenir els perills presents en
els aliments, l’aigua i el medi, per a la salut de la població exposada. Els perills poden
ser d’origen biològic, químic o físic.
L’anàlisi d’aquests perills i la valoració del risc que poden comportar per al ciutadà són
els aspectes claus que determinen les actuacions dels serveis de protecció de la salut,
les quals tenen una finalitat clarament preventiva.
Els serveis de protecció de la salut actuen sobre els subministradors d’aliments i
d’aigua al ciutadà i sobre elements que es lliuren en el medi i que el poden afectar, per
tant és necessari conèixer quins són aquests proveïdors, en quina població s’ubiquen i
quines activitats fan, per a conèixer quins perills poden generar i definir com s’han de
controlar.
La informació es recull bàsicament mitjançant dos processos: l’autorització sanitària de
funcionament i inscripció en registres administratius i la generació de bases de dades
dels centres on els inspectors actuen.
En conjunt, els censos disponibles són els que permeten classificar els centres
proveïdors i quantificar-los.
Centres, instal·lacions i serveis que es controlen
Els centres es poden classificar en tres grans àrees: ambiental, alimentària i altres
entitats. El nombre de centres, instal·lacions i serveis s’indica a la Taula 40, ordenats
per regions sanitàries i per governs territorials de salut.
Àrea ambiental
Les dades d’aquests centres són els censos de què disposa el Servei de Sanitat
Ambiental de la Direcció General de Salut Pública (maig de 2006). Inclouen les
empreses i instal·lacions de subministrament d’aigua de consum humà (xarxes fixes i
cisternes mòbils) , els assentaments humans no permanents (establiments de càmping
i caravàning i allotjaments infantils i juvenils), els establiments i serveis plaguicides, i
les instal·lacions susceptibles de dispersar Legionel·la (torres de refrigeració,
condensadors evaporatius i balnearis).
Àrea alimentària
Les dades d’aquesta àrea s’obtenen, d’una banda, a partir del nombre d’establiments
inscrits en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentosos de Catalunya
(RSIPAC) del Servei d’Higiene Alimentària de la Direcció General de Salut Pública.
Atès que el registre s’actualitza diàriament s’ha fet servir el cens a la data de
referència de 11 de gener de 2006.
La resta d’establiments alimentaris corresponen als centres en els quals el control
sanitari s’orienta a l’elaboració de menjars en la restauració social i comercial i en la
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 118

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
venda en els establiments de comerç minorista d’aliments. Generalment aquests
centres no són objecte d’inscripció en algun registre de l’àmbit sanitari per la qual cosa
els censos disponibles són els d’altres departaments i entitats de la Generalitat de
Catalunya.
Els centres on es fa el control de la restauració s’han informat d’acord amb les dades
facilitades pel Departament de Comerç, Turisme i Consum quant a hotels, turisme
rural, bars i restaurants a desembre de 2005.
Respecte els establiments de comerç minorista d’aliments, les dades disponibles són
les que han estat facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya en base a l’Impost
d’Activitats Classificades (IAE) de l’any 2002. La informació només indica el nombre
d’aquest establiments per municipi per la qual cosa no és possible detallar les activitats
sectorials.
Altres entitats
Aquesta àrea es divideix en tres tipologies de centres anomenats: Gestió residus,
Laboratoris i Formadors.
Gestió de residus
Aquestes dades són les del cens de centres sanitaris que generen residus sanitaris i
que gestiona el Programa de Gestió Intracentre de Residus Sanitaris de la Direcció
General de Salut Pública. Atès que el cens s’actualitza diàriament, la data de
referència és maig de 2006.
El cens inclou diversos tipus de centres sanitaris que s’agrupen i ordenen segons
siguin centres amb llits (hospitals, psiquiàtrics, residències assistides, etc) o sense llits
(CAP, centres mèdics , odontòlegs, clíniques veterinàries, laboratoris, centres de
tatuatges, etc...).
Laboratoris
Aquests centres són els que figuren inscrits en el Registre de Laboratoris de Salut
Ambiental i Alimentària del Servei de Laboratoris de Salut Pública de la Direcció
General de Salut Pública. Atès que el registre s’actualitza periòdicament, la data de
referència és febrer de 2006.
Els laboratoris inscrits realitzen de forma exclusiva o polivalent activitats d’anàlisi i
control amb significat sanitari d’aliments, de begudes, d’aigües de consum, de
productes que hi són relacionats, així com d’altres elements mediambientals.
Formadors
Aquests centres són els que figuren inscrits en el Registre d'Entitats de Formació de
Manipuladors d'Aliments del Servei d’Higiene Alimentària de la Direcció General de
Salut Pública. Atès que el registre s’actualitza periòdicament, la data de referència és
gener de 2006. Les entitats inscrites es dediquen a dissenyar i impartir programes de
formació en matèria d’higiene alimentària.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 119

Regió sanitària
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 40. Centres, instal·lacions i serveis sotmesos a control sanitari en l’àmbit de la
protecció de la salut. Catalunya, 2006
Àrea Àrea Altres
ambiental alimentària entitats
Gestió
Total
Ambiental RSIPAC Minorista Restauració Formadors residus Laboratori
Lleida 781 1344 1.906 1.274 27 230 18 5.580
Alt Pirineu i Aran 642 284 531 1.245 1 69 3 2.775
Barcelona 2.266 10363 23.244 13.838 182 4.609 82 54.584
Camp de Tarragona 915 1513 2.660 2.544 28 419 17 8.096
Catalunya Central 826 1599 2.612 1.852 18 363 19 7.289
Girona 1.247 2354 3.956 4.639 21 627 27 12.871
Terres de l'Ebre 336 818 1.172 668 8 129 5 3.136
Govern Territorial Salut
Alt Camp i Conca de Barberà 236 253 329 274 3 47 3 1.145
Alt Maresme-Selva Marítima 267 433 1.065 1.488 3 179 5 3.440
Alt Penedès 145 682 444 301 2 63 3 1.640
Alt Urgell 164 86 139 271 19 2 681
Alta Ribagorça 43 10 43 157 7 260
Altebrat 148 486 382 233 1 22 1.272
Anoia 173 275 484 267 1 53 4 1.257
Bages-Solsonès 293 589 1.022 713 9 157 4 2.787
Baix Camp 253 481 834 739 9 128 5 2.449
Baix Ebre 116 298 505 290 3 58 2 1.272
Baix Empordà 183 366 759 990 97 3 2.398
Baix Llobregat Centre-Fonsanta 110 520 1.301 505 9 253 7 2.705
Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat
de Llobregat 43 451 1.627 477 8 232 7 2.845
Baix Llobregat Litoral 81 490 1.247 518 5 215 1 2.557
Baix Llobregat Nord 115 444 607 307 4 116 4 1.597
Baix Montseny 68 57 176 143 1 23 1 469
Baix Penedès 97 183 342 323 4 42 2 993
Baix Vallès 43 148 443 143 1 90 1 869
Barcelona 521 3494 8.285 6.891 116 1.989 21 21.317
Barcelonès Nord-Baix Maresme 105 500 2.340 567 5 295 2 3.814
Berguedà 121 135 261 282 34 1 834
Cerdanya 95 54 133 215 13 510
Alt Empordà 296 440 890 1.196 2 104 3 2.931
Garraf 109 225 658 564 3 124 1 1.684
Garrotxa 119 320 349 309 2 38 6 1.143
Gironès-Pla de l'Estany-Selva
Interior 464 964 1.309 1.051 15 297 12 4.112
Vallès Oriental Central 283 684 1.031 604 6 216 6 2.830
Maresme 89 546 1.062 557 2 204 4 2.464
Montsià 136 207 376 239 4 52 3 1.017
Osona 244 603 846 601 8 119 10 2.431
Pallars Jussà-Pallars Sobirà 286 112 145 357 22 1 923
Pla de Lleida 781 1344 1.906 1.274 27 230 18 5.580
Ripollès 100 116 254 261 20 1 752
Vallès Occidental Est 232 1067 2.235 925 10 396 13 4.878
Tarragonès 256 423 1.063 1.111 12 199 7 3.071
Vallès Occidental Oest 144 767 1.118 672 9 285 8 3.003
Val d'Aran 54 22 71 245 1 8 401
Catalunya 7.013 18.275 36.081 26.060 285 6.446 171 94.331
Font: Departament de Salut. Direcció General de Salut Pública.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 120

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
La programació de les actuacions de protecció de la salut
Les actuacions de vigilància i control sanitari en els centres, instal·lacions i serveis
quantificats es fan d’acord amb una freqüència establerta.
La freqüència assignada actualment a cada establiment es va determinar en iniciar-se
els programes de vigilància d’acord a una valoració qualitativa del risc de les activitats
que feien. Els criteris es basaren en la combinació de dues variables: el tipus
d’aliment/aigua/element que es lliurava al medi i les operacions que feien en els
processos industrials i semiindustrials. Les freqüències que s’apliquen són anuals,
bimestrals, mensuals, setmanals o fins i tot, diàries.
Pel que fa a l’àrea alimentària, durant l’any 2006 s’ha iniciat la valoració del risc de les
activitats dels establiments d’acord amb un model nou que vol determinar el risc
associat a cada centre, instal·lació o servei tenint en compte no només el tipus
d’aliment i les operacions que fan, sinó també els perills que poden vehicular, la
població que consumirà l’aliment, la fiabilitat dels autocontrols que s’hi realitzen i les
característiques de disseny i manteniment dels establiments o serveis.
En finalitzar l’any es podrà disposar, per a tots els establiments, de les dades suficients
per valorar-los i, conseqüentment, classificar-los en funció del risc de les activitats que
fan. Això permetrà dibuixar un mapa de Catalunya que mostri la distribució dels
establiments d’acord amb el risc.
També ha de permetre establir noves freqüències de les actuacions de vigilància i
control sanitari en els centres, instal·lacions i serveis basades en la valoració
quantitativa del risc de les activitats que fan.
A curt termini, aquesta metodologia de valoració dels risc d’establiments s’estendrà a
l’àrea ambiental a fi de disposar de la valoració de tots els centres, instal·lacions i
serveis a final del 2007.
Els professionals sanitaris en l’àmbit de la protecció de la salut
L’any 2005 el nombre de professionals que realitzen tasques de protecció de la salut
era de 1.487, distribuïts de la següent manera:
en les oficines dels serveis centrals (DGSP/APSCAT): 29
en les oficines dels serveis territorials del DS/serveis regionals de
l’APSCAT: 149
en el territori: 1.309
A les oficines i laboratoris dels serveis territorials/regionals, els professionals sanitaris
són analistes tècnics, diplomats i llicenciats de diferent tipus (infermeria, biòlegs,
farmacèutics, químics, metges i veterinaris); en els serveis centrals els professionals
sanitaris són preferentment llicenciats (biòlegs, farmacèutics, metges i veterinaris).
En el territori, són diplomats en infermeria, llicenciats en farmàcia, llicenciats en
medicina i llicenciats en veterinària. Les seves àrees de treball són, actualment,
agrupacions de municipis (partits farmacèutics, comarques, etc.). No obstant això, amb
el desplegament de l’APSCAT durant el 2006 aquesta agrupació de municipis variarà i
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 121

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
es farà en funció dels sectors i orientada als GTS. Tot i que l’agrupació actual no
coincideix estrictament amb els sectors sanitaris, es pot estimar la distribució d’aquests
professionals per regions sanitàries (Taula 41).
La distribució del treball actualment es fa per temes específics, de manera que, en el
territori, els veterinaris tenen funcions assignades per la vigilància i el control dels
aliments d’origen animal i establiments relacionats, mentre que les funcions dels
farmacèutics són la vigilància i el control dels aliments d’origen no animal, les xarxes
de subministrament d’aigua, els aplicadors de plaguicides, els assentaments humans
no sedentaris i les torres de refrigeració i similars.
Als serveis regionals i centrals, els perfils dels professionals segueixen pautes similars
i estan assignats als òrgans actius de les diferents àrees (laboratoris, àrea ambiental i
àrea alimentària).
Figura 19. Professionals que desenvolupen tasques de protecció de la salut . Catalunya,
2005
Taula 41. Distribució de professionals en el territori segons regions sanitàries .
420
280
210
140
7
0
0
465
Catalunya, 2005
Territori (1.309)
310
217
317
Metges Diplomats Farmacèutics Veterinaris
Serveis territorials (149)
Regió sanitària Metges Diplomats Farmacèutics Veterinaris
Alt Pirineu i Aran 17 19 10 8
Barcelona 120 68 53 91
Camp de Tarragona 63 33 27 27
Catalunya Central 60 43 27 58
Girona 82 61 44 73
Lleida 85 59 37 45
Terres de l'Ebre 38 27 19 15
TERRITORI 465 310 217 317
Font: Departament de Salut. Direcció General de Salut Pública.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 122
19
Analistes
tècnics
33
Diplomats
97 centrals (29)
Titulats
superior
Serveis
29
Titulats
superiors

L’activitat dels serveis
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Actualment, l’organització els serveis de protecció de la salut és un híbrid de la situació
de transició del model antic vers al model de l’Agència de Protecció de la Salut.
Els centres de gestió són els 5 serveis territorials del Departament de Salut i l’Agència
de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Gestionen els territoris següents:
ST Barcelona – província Barcelona menys el municipi de Barcelona
ST Girona – província Girona
ST Lleida – província Lleida
ST Tarragona – província Tarragona menys territori sectors sanitaris de
Terres de l’Ebre
ST Terres de l’Ebre – Regió sanitària de Terres de l’Ebre
ASPB: municipi de Barcelona
Els municipis són la unitat bàsica territorial de referència per executar les activitats de
vigilància i control oficial en l’àmbit de la protecció de la salut.
En els serveis territorials del Departament de Salut, els serveis de protecció
s’organitzen territorialment en agrupacions de municipis (comarca o partit farmacèutic)
on els inspectors tenen assignades les tasques en funció de la titulació del cos
superior de l’administració a qual pertanyen.
Les accions de protecció de la salut s’adrecen a la prevenció dels efectes negatius que
diversos elements del medi poden tenir sobre la salut i el benestar de les persones.
Tradicionalment, aquestes accions s’han dividit en dues grans àrees: la salut ambiental
i la salut alimentària. Pel que fa a la salut ambiental, les actuacions van destinades a la
vigilància i el control dels agents físics, químics i biològics presents en els diferents
elements del medi i en els indrets de convivència humana. Altrament, pel que fa a la
salut alimentària, les intervencions es destinen al control i la vigilància dels agents
esmentats que són presents en els aliments o que aquests poden vehicular.
La protecció de la salut és executada al territori per diverses administracions que en
són competents; bàsicament aquestes competències i responsabilitats estan regulades
per la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya i la Llei 8/1987,
de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, però a aquestes s’ha d’afegir la
Llei 7/2003, de protecció de la salut, la qual respecta les actuals competències de les
administracions locals i de la Generalitat, pel que fa a la salut alimentària i ambiental.
Els serveis que presten les administracions sanitàries en l’àmbit de la protecció de la
salut poden agrupar-se en cinc grups funcionals principals, en cadascun d’aquests
grups estan incloses diferents tipologies de serveis i activitats orientats a assolir
objectius similars.
El resultat de la determinació dels serveis principals en protecció de la salut que
l’Agència ha de prestar s’han anomenat i estructurat de la següent manera seguint
criteris de funcionalitat:
Gestió i avaluació de riscos sanitaris
vigilància sanitària i el control sanitari oficial,
vigilància i control analític
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 123

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
supervisió i vigilància dels sistemes d’autocontrol
elaboració de normativa sanitària,
autorització dels establiments i les instal·lacions
resposta a emergències, alertes i situacions de crisi
adopció de mesures cautelars
exercici de la potestat sancionadora
Serveis analítics de suport a:
Informació
programes de vigilància alimentària
programes de control oficial d’aliments
programes de control d’aigües de consum
programes de control ambiental
investigació de brots epidèmics.
sobre condicions sanitàries d’establiments, instal·lacions, serveis, activitats i
el medi.
sobre condicions sanitàries dels productes i de la salubritat.
sobre registres i censos d’interès en protecció de la salut.
Comunicació, foment i suport d’activitats de protecció de la salut
comunicació
assessorament.
elaboració de material documental en protecció de la salut.
educació sanitària de la població.
Coordinació, cooperació, col·laboració sanitària i enllaç
entre administracions sanitàries (Ministeri de Sanitat i Consum, Agència
Salut Pública de Barcelona, Ajuntaments)
amb altres sectors de l’administració
amb organitzacions i associacions representatives de la societat civil,
professionals o sectors econòmics
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 124

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.4.3 Serveis d’atenció social
En aquest apartat es presenta de forma sintètica la configuració del Sistema català de
serveis socials i l’oferta de serveis que tenen una major interrelació amb els serveis de
salut. Per a una descripció més detallada i per als àmbits territorials propis dels serveis
socials es pot consultar el Mapa serveis socials 13
El Sistema català de serveis socials, sota la direcció del Departament d’Acció Social i
Ciutadania (DASC), està estructurat en dos nivells: serveis socials d’atenció primària i
serveis socials d’atenció especialitzada. 14
El sistema s’estructura territorialment en àrees bàsiques, sectors comarcals, sectors
regionals de serveis socials i àmbit territorial de Catalunya, a cadascun dels quals
s’adscriu un nivell d’atenció.
Àrea bàsica de serveis socials: és la unitat territorial elemental de prestació de
serveis socials. Cada àrea bàsica de serveis socials és formada per un
municipi de més de 20.000 habitants o pel conjunt de municipis fins a 20.000
habitants que s’integren en una comarca. Els ajuntaments fins a 20.000
habitants que tinguin capacitat per a prestar serveis socials d’atenció primària
poden constituir una àrea bàsica o prestar els serveis singulars d’aquest nivell
que l’ajuntament vulgui promoure.
Sector comarcal de serveis socials: és el conjunt d’àrees bàsiques compreses
en una comarca.
Sector regional de serveis socials: és format pel conjunt de sectors comarcals
de serveis socials integrats en les respectives demarcacions territorials, d’acord
amb el que estableix el Decret 283/1995, de 14 de setembre, pel qual es
determinen i s’organitzen els sectors regionals de serveis socials: metropolità,
comarques de Girona, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Ponent i
comarques centrals. El municipi de Barcelona gaudeix del règim jurídic
especial establert en la llei de la Carta Municipal de Barcelona.
Els serveis socials d’atenció primària
Els serveis socials d’atenció primària constitueixen el punt d’accés més immediat al
Sistema català de serveis socials i el més proper a les persones i als seus àmbits
familiar i social.
Aquest primer nivell d’atenció comprèn els serveis següents:
Serveis bàsics d’atenció social primària
Serveis d’atenció domiciliària
13 Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Mapa de serveis social s.
Actualització de dades bàsiques 2005. Barcelona: Departament d’Acció Social i Ciutadania,
2007.
14 La nova Llei de serveis socials, en fase d’aprovació, aportarà canvis importants en els
serveis socials. El sistema públic de serveis socials s’organitzarà en forma de xarxa i
s’estructurarà en serveis socials bàsics i serveis socials especialitzats
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 125

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Serveis de telealarma i teleassistència
Serveis residencials d’estada limitada
Serveis de menjador
Serveis d’assessorament tècnic d’atenció social primària
Serveis de centres oberts per a infants i adolescents
Els serveis socials d’atenció primària s’organitzen en àrees bàsiques de serveis
socials, d’àmbit comarcal o municipal. Els recursos d’aquests serveis depenen de les
institucions locals. El 2005 hi havia 40 àrees bàsiques comarcals i 49 àrees bàsiques
municipals. En conjunt, aquests serveis comptaven amb 834 treballadors socials i 490
educadors socials.
Els equips bàsics d’atenció social primària van atendre un total de 691.744 usuaris,
dels quals un 69% correspon a àrees bàsiques municipals. A la taula 42 es mostren
les dades sobre els tipus de problemàtiques ateses pels serveis bàsics d’atenció
primària.
Taula 42. Problemàtiques ateses pels serveis bàsics d’atenció social. Catalunya, 2005
Tipus de problemàtiques
Àrees
bàsiques
municipals
Àrees
bàsiques
comarcals
Total
Habitatge 26.190 11.295 37.485
Econòmiques 102.923 50.899 153.822
Laborals 46.154 32.149 78.305
Salut i drogues 68.460 43.339 111.799
Discapacitat 14.675 17.859 32.534
Aprenentatge 20.826 16.651 37.477
Maltractaments familiars 12.718 10.171 22.889
Mancances socials 80.044 45.285 125.329
Altres 55.723 16.672 72.395
Total 427.713 244.320 672.033
Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Mapa de serveis socials 2005.
Els serveis d’atenció domiciliària van atendre 30.343 persones en les àrees bàsiques
municipals i 9.391 en les comarcals. El 72% dels destinataris dels serveis d’atenció
domiciliària són del col·lectiu de gent gran.
Els serveis socials d’atenció especialitzada
Els serveis socials d’atenció especialitzada constitueixen el nivell d’actuació específica
dirigida al diagnòstic, la valoració, el tractament, el suport i la rehabiltació dels dèficits
socials de persones i grups. Aquests serveis actuen mitjançant professionals
especialitzats i, segons els casos, amb recursos comunitaris, diürns o residencials.
Aquests serveis es classifiquen segons les àrees següents:
Àrea d’atenció a la família, a la infància i a l’adolescència.
Àrea d’atenció a persones amb discapacitat.
Àrea d’atenció a la gent gran.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 126

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Àrea d’atenció a toxicomans.
Taula 43. Recursos i usuaris dels serveis d’atenció a les persones amb discapac itat
finançats pel Departament d’Acció Social i Ciutadania. Catalunya, 2005
Total Usuaris
Serveis
centre
s
Llars residències per a discapacitats 190 2.336
Llars residències per a persones amb malaltia mental 21 628 (places)
Llars amb servei de suport per a persones amb discapacitat 8 32
Llars amb servei de suport per a persones amb mal. mental 54 224
Residències per a discapacitats 76 2.900
Centres amb serveis de teràpia ocupacional 142 6.081
Centres amb serveis ocupacionals d’inserció 102 1.393
Serveis d’atenció precoç 68 16.463
Serveis de centre de dia d’atenció especialitzada 36 509
Serveis de valoració i orientació 13
Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Mapa de serveis socials 2005.
En l’Àrea d’atenció a la gent gran es poden distingir els serveis de centre de dia, els
serveis de centres residencials i els habitatges tutelats. A la taula 44 es presenta un
resum dels recursos principals destinats a aquesta àrea d’atenció.
Taula 44. Recursos d’atenció a la gent gran. Catalunya, 2005
Serveis
Oferta
pública
Oferta
privada
(*)
Total
Oferta
Centres de dia (places) 4.362 6.771 11.133
Residència (places) 21.677 30.926 52.603
Habitatges tutelats 1.238 583 1.821
(*) Sense finançament DASC.
Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Mapa de serveis socials 2005.
En l’Àrea d’atenció a toxicomans el 2005 hi havia 172 places de serveis de centres de
dia i 786 places de residència.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 127

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.5. Els professionals sanitaris
En aquest capítol es presenten els trets principals que caracteritzen l’estat de situació
de les professions sanitàries des del punt de vista quantitatiu, d’acord amb els resultats
de l’Estudi de Demografia de les Professions Sanitàries a Catalunya. 15
L’estudi de demografia de les professions sanitàries a Catalunya s’inscriu en el marc
de desenvolupament del Llibre Blanc de les Professions Sanitàries que des del
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya es va elaborar l’any 2003 i
constitueix la primera fase d’un projecte més ampli d’anàlisi de tendències de
necessitats de professionals sanitaris.
L’objectiu que es pretén amb aquest projecte, que es considera cabdal per a
l’adequada planificació dels recursos humans i que s’ha de basar en estudis, dades i
indicadors fiables, transparents, adequats a l’entorn sanitari català i en el context
europeu, és analitzar les disponibilitats actuals de professionals, tant des d’una
perspectiva quantitativa com qualitativa i la seva evolució futura condicionada pels
canvis en les necessitats i expectatives de la salut, en les noves tecnologies, en
l'evolució sociodemogràfica i en el marc organitzatiu i de finançament del sistema de
salut i benestar, per a poder disposar dels elements necessaris per l’ajustament de les
necessitats de professionals, a mig, llarg termini.
El projecte de l’anàlisi de tendències en les necessitats de professional consta de tres
fases:
1. Estudi de demografia de les professions sanitàries.
2. Projeccions demogràfiques i anàlisi de tendències quantitatives i qualitatives de
professionals sanitaris.
3. Observatori de les professions sanitàries.
L’Estudi de Demografia de les Professions Sanitàries de Catalunya 16 va ser presentat
públicament el 30 de novembre de 2005 i en ell s’analitzen els estocs de professionals
en base a les fonts de dades de professionals disponibles, fonamentalment les
col·legials. Les professions que analitza l’Estudi són les incloses en l’àmbit d’aplicació
de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries
(LOPS), és a dir, les de nivell de llicenciatura –Medicina, Farmàcia, Odontologia,
Veterinària i els títols oficials d’especialistes en ciències de la salut- les de nivell de
diplomatura –Infermeria, Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Podologia, Òptica i
optometria, Logopèdia, Nutrició Humana i Dietètica i títols oficials d’especialistes en
ciències de la salut- i protètics dentals i higienistes dentals.
Cal tenir en compte l’abast de l’estudi que incorpora exclusivament les professions
sanitàries que la LOPS entén com a tals segons queda establert en l’article 2 del títol
preliminar de la llei de referència i que s’esmenten en l’anterior paràgraf. No estan
contemplats doncs, en aquest estudi, els professionals de formació professional de
l’àrea sanitària, com són els tècnics de grau superior i els de grau mig contemplats en
15 Per a dur a terme l’Estudi de Demografia de les Professions Sanitàries, el Departament de
Salut va signar un conveni de col·laboració amb el Consorci Centre d’Estudis Demogràfics de la
Universitat Autònoma de Barcelona.
16 http://www.gencat.net/salut/ies/Du11/html/ca/dir1604/dn1604/estudi_demografic.pdf
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 128

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
l’article 3 del títol preliminar de la mateixa llei, ni la resta de professionals que
desenvolupen tasques en el sector salut, que hauran de ser, en el seu cas, objecte
d’anàlisi i estudi en el futur, als efectes d’una adequada planificació del conjunt de
recursos humans de l’àmbit sanitari.
L’estudi demogràfic de les professions sanitàries és – juntament amb altres estudis
relacionats amb els canvis demogràfics de la població, els canvis epidemiològics i
tecnològics que afecten la pràctica professional, o els canvis en les expectatives de
salut - un instrument més de guia per la presa de decisions en matèria de planificació.
Com a resultat del treball del Consell de la Professió Mèdica i el Consell de la
Professió Infermera de Catalunya, juntament amb la posada en marxa del Registre de
les Professions Sanitàries, aquestes dades s’aniran enriquint, fent-se més
específiques i útils per a la planificació.
La planificació dels recursos humans sanitaris és molt complexa i l’activitat reguladora
es caracteritza pel llarg termini dels seus efectes (González López-Valcárcel, 2000; 17
Amaya i García, 2005) 18 . Així, per exemple, la regulació dels fluxos d’entrada dels
metges a les facultats mitjançant la quota númerus clausus triga almenys 10 anys en
concretar-se en els metges en exercici, i en aquest temps, els canvis epidemiològics o
de morbiditat, tecnològics, demogràfics, d’expectatives de salut són de difícil previsió i
transformen l’escenari de la demanda de professionals exigint una ràpida
reestructuració del sistema.
D’altra banda, els mecanismes de regulació de la demografia de les professions
sanitàries estan molt lligats a la història del sistema de salut on treballen aquests
professionals, a l’arquitectura inicial d’aquest sistema i a l’organització políticoadministrativa
de la regulació de competències en relació a la salut i als sistemes de
formació d’aquests professionals (Bourgueil et altri., 2002) 19 . Dos trets fonamentals
d’aquest sistema de salut afegeixen complexitat a la planificació de recursos humans a
Catalunya.
En primer lloc, el fet que el sistema sanitari separi les funcions de planificació,
finançament, compra i avaluació dels serveis sanitaris (funció atorgada al Departament
de Salut o Servei Català de la Salut), de les funcions de provisió de serveis i de gestió
en la prestació de serveis (que resta en mans dels proveïdors públics o concertats de
serveis). Això implica una diversitat de gestors de personal sanitari i una diversitat de
registres de dades de recursos humans que exigeixen una sinèrgia informativa i de
col·laboració entre tots per emprendre les tasques de planificació.
En segon lloc, el fet que fins fa molt la formació d’especialistes en ciències de la salut
era un àmbit que presentava un tractament diferencial respecte a l’assistencial, des del
punt de vista de les competències sanitàries, ja que el seu grau de centralisme deixava
molt poc marge de decisió a les autoritats de les Comunitats Autònomes per delimitar
17 González López-Valcárcel B. (2000) "Formación y empleo de profesionales sanitarios en
España, Un análisis de desequilibrios" , Gaceta Sanitaria, 14 (3), 237-246.
18 Amaya C, García MA (2005) Demografía Médica en España. Mirando al futuro. Madrid:
Fundación CESM (Confederación Estatal de Sindicatos Médicos).
19 Bourgueil Y, Dúrr U, Pouvourville G et al. (2002) La régulation des professions desanté -
études monographiques . Allemagne, Royame-Uni, Québec, Bélgique, États-Uni. Rapport final,
Série Etudes, nº 22 mars. Paris: Ministére de l’emploi et de la solidarité, Direction de la
recherche, des études, de l’évaulation et des statisques (DRESS) .
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 129

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
les seves polítiques de recursos humans (Oriol Bosch i De Oleza, 2003) 20 . Aquesta
circumstància entranyava la dificultat i la necessitat d’utilitzar un compromís entre una
lògica estatal i una altra autonòmica en els mecanismes de regulació dels recursos
humans. A partir però de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del
sistema nacional de salut, i la llei 44/2003, de 22 de novembre, d’ ordenació de les
professions sanitàries (LOPS), el paper de les Comunitats Autònomes en l’àmbit de la
formació sanitària especialitzada comença a tenir incidència i és de preveure que
continuï aquesta tendència en el futur. A més, a Catalunya, a partir de l’entrada en
vigor de la Llei 6/2006, de 19 de juliol de reforma de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya, es reconeix la competència compartida en l’àmbit de la formació sanitària
especialitzada, que inclou entre altres, la planificació de l’oferta de places i la
participació en l’elaboració de les convocatòries.
La reorganització recent i no finalitzada de la sanitat a Catalunya, l’emergència de
noves professions, la feminització de les professions sanitàries, l’envelliment de la
població amb l’allargament esperança de vida, que ha derivat en un increment de les
malalties cròniques i pluripatològiques, i les noves onades immigratòries, factors que
han afavorit una pressió sobre la demanda de recursos; la constant innovació
tecnològica, amb importants avenços en biotecnologia i millora de les tècniques
diagnostiques; i finalment, la contenció dels pressupostos públics, són les constants
recents que deuen enquadrar la redefinició del rol dels professionals sanitaris i el
qüestionament del seu futur.
La majoria dels treballs realitzats fins ara a Espanya han fet una valoració
excedentària de metges i assenyalen l’existència d’una plètora històrica originada per
l’afluència massiva d’estudiants a les facultats de medicina a la dècada dels 70 que té
dificultats per ser absorbida al mercat de treball.
Tanmateix, l’estudi més recent realitzat sobre el tema (Amaya i García, 2005) 21 canvia
sobtadament de percepció i presenta conclusions contradictòries respecte a les
valoracions anteriors, recomanant fins i tot l’increment gradual de places de formació
mèdica tant de pregrau com de postgrau.
Amb tot, conèixer l’estoc de professionals sanitaris així com el seu perfil
sociodemogràfic n’és el punt de partida imprescindible per a la complexa tasca de
planificació dels recursos humans. El perfil sociodemogràfic dels estocs actuals i el
sexe i l’edat en el moment d’entrada i sortida de la professió, permeten projectar, amb
les tècniques demogràfiques desenvolupades per les projeccions de població,
diferents escenaris sobre el nombre possible de professionals sanitaris en dates
futures. Aquests escenaris no són escenaris reals, sinó escenaris fonamentats en
hipòtesis de treball recolzades per l’anàlisi de la realitat passada i de l’ actual i de les
tendències més previsibles sorgides d’aquest examen.
Però, com hem dit, donada la incertesa i la velocitat de certs canvis incidents en la
relació d’oferta i demanda, cal també facilitar la metodologia per a la construcció d’un
observatori de les professions sanitàries, per tal de disposar d’un sistema d’informació
dinàmic i actualitzat sobre el perfil sociodemogràfic dels professionals sanitaris i
20 Oriol Bosch A, De Oleza R. (2003) Llibre Blanc de les Professions Sanitàries a Catalunya.
Barcelona: Secretaria General del Departament de Sanitat i Seguretat Social, Generalitat de
Catalunya (també document PDF, www.fdps.org)
21 Amaya C, García MA. (2005) Demografía Médica en España. Mirando al futuro. Madrid:
Fundación CESM (Confederación Estatal de Sindicatos Médicos)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 130

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
d’indicadors d’avaluació sociològica d’aquests professionals i de l’entorn on treballen,
amb la voluntat de modificar amb fluïdesa les hipòtesis de treball que recolzen les
projeccions de professionals a llarg termini i de facilitar els processos de gestió dels
recursos humans a curt termini.
Objectius
Entre els objectius de l’esmentat estudi és d’especial interès en relació amb el propòsit
d’aquest capítol, el següent:
Analitzar les professions sanitàries, partint de la informació disponible, des de
la perspectiva demogràfica, tot incidint en tres eixos:
a) el nombre de professionals sanitaris i les seves condicions laborals.
b) l’equitat en la distribució territorial.
c) les tendències d’evolució de les professions sanitàries a mig i llarg termini.
Fonts de dades i valoració general
Per tal d’analitzar el perfil sociodemogràfic dels professionals sanitaris s’ha intentat
respectar el màxim possible les categories de les professions sanitàries reconegudes a
la LOPS, acudint en primer lloc a les dades proporcionades pels col·legis
professionals. A través d’ells s’ha obtingut informació demogràfica bàsica pels
col·lectius mèdic, dentista, farmacèutic, veterinari, biòlegs, químics, infermeria,
podologia, fisioteràpia, protètics i higienistes dentals, i informació incompleta pels
col·lectius de psicologia, òptica, logopèdia i dietètica. No s’ha contactat amb físics ni
amb terapeutes ocupacionals.
Atès que les dades col·legials no tenen una correspondència amb els llocs de treball
disponibles en el centres i serveis sanitaris, i que tampoc no aporten la informació
necessària per a fer l’anàlisi del perfil sociodemogràfic dels seus col·legiats, s’ha fet
imprescindible acudir a dades de l’administració de la salut i del cens de població de
l’any 2001, tot i que no sempre distingeixen en els seus registres les categories
professionals sanitàries tal i com estan definides a la LOPS.
De totes les fonts de dades utilitzades, les dades col·legials són, en principi, les més
sòlides disponibles per a fer projeccions de població dels professionals sanitaris, tot i
que l’exhaustivitat dels professionals recollits és molt desigual en funció del grup
professional considerat. Les fonts de dades administratives consultades han estat: el
fitxer de dades proporcionat pel CatSalut, per l’any 2003, el fitxer de microdades
proporcionat per l’Institut Català de la Salut, a data 31 de gener de 2005 i el fitxer de
microdades de l’Enquesta d’Establiments Sanitaris en Règim d’Internament (ESSRI)
de 2003.
A la majoria dels països desenvolupats el coneixement dels estocs o de l’oferta de
professionals sanitaris té menys dificultats d’anàlisi que la demanda (Öberg, 2005) 22 . A
Catalunya però, l’estimació de l’estoc de professionals presenta característiques i
22 Öberg K. (2005) “How to Define and Analyze Shortage” International Symposium on Past and
Future Trends of Health Workforce, Barcelona, 21-23 Abril 2005
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 131

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
elements diferenciadors, pels reptes als quals ha de fer front, especialment per la
manca d’un registre únic dels professionals sanitaris, i d’aquí es deriven una sèrie de
limitacions:
la cobertura parcial dels registres
la fragmentació dels registres
la duplicitat en diferents registres de professionals
l’heterogeneïtat de categories professionals contemplades
la diversitat d’institucions i organismes titulars dels registres.
Els estocs col·legials: estimació de professionals per sexe i edat i distribució
territorial
El nombre
L’estimació del nombre de professionals sanitaris a partir dels col·legiats a Catalunya
el 2005, i referides a professionals no jubilats, s’aproxima a 100.000 i gairebé 7 de
cada 10 professionals pertanyen al col·lectiu d’infermeres o de metges. En volum
d’efectius, els farmacèutics se situen en tercer lloc, li segueixen els psicòlegs amb
orientació clínica i fisioterapeutes. Dentistes i veterinaris tenen un pes similar en el
total. La resta de grups professionals (òptics, logopedes, protètics, podòlegs, dietistes,
higienistes dentals, biòlegs clínics i químics clínics, per ordre d’efectius) representen
en conjunt el 7% que resta del total (Taula 45).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 132

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 45. Estimació del nombre de professionals no jubilats segons categoria
professional i sexe. Catalunya, 2005
Total professionals Homes Dones
N % N % N %
Metges 29.539 30,0 16.283 55,1 13.254 44,9
Dentistes 3.364 3,4 1.876 55,8 1.488 44,2
Farmacèutics 8.929 9,1 2.448 27,4 6.477 72,5
Veterinaris 3.247 3,3 ** ** ** **
Biòlegs clínics 422 0,4 95 22,5 327 77,5
Psicòlegs clínics 5.148 5,2 ** ** ** **
Químics clínics 32 0,0 14 43,8 18 56,3
Físics clínics ** ** ** ** ** **
Infermeres 36.124 36,7 4.107 11,4 32.017 88,6
Podòlegs 895 0,9 391 43,7 504 56,3
Fisioterapeutes 4.853 4,9 1.514 31,2 3.339 68,8
Dietistes 649 0,7 82 12,6 566 87,2
Logopedes 1.428 1,5 ** ** ** **
Òptics 2.160 2,2 ** ** ** **
Teràpia ocupacional ** ** ** ** ** **
Protètics dentals 911 0,9 794 87,2 117 12,8
Higienistes dentals 638 0,6 10 1,6 627 98,3
Total professionals sanitaris 98.339 100,0 27.614 32,0 58.734 68,0
Font: Estudi de demografia de les professions sanitàries.
** dades pendents de recepció.
Feminització
La composició per sexes assenyala la feminització de les professions sanitàries, amb
professions tradicionalment i clara com les diplomatures d’infermeria o dietètica (on
representen prop del 90%) o les llicenciatures de farmàcia o biologia (on més de tres
de cada quatre professionals són dones). Per contra, trobem dins d’un mateix nivell
formatiu, com és el cas dels tècnics en salut dental , una clara divisió per sexes entre
els protètics (on el 87% són homes) i els higienistes dentals (on la pràctica totalitat de
professionals són dones). Professions tradicionalment masculines, cas de la medicina
o l’odontologia, veuen canviar la raó de masculinitat amb l’entrada de les promocions
joves, on la presència femenina és majoritària.
L’increment relatiu de les dones sobre el total del col·lectiu significa un augment relatiu
del 13% entre 1997 i 2003 en el cas dels metges i del 8% en els dentistes. El col·lectiu
on el procés de feminització és més clar, però, és el veterinari, on les dones han
passat de representar del 29% al 42% del total, suposant un increment relatiu del 34%
respecte al total del col·lectiu.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 133

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Les dades col·legials només proporcionen informació sobre les implicacions d’aquesta
feminització en relació a les estructures per edats, però les dades administratives i
censals ens indiquen unes condicions laborals i una forma d’exercir la professió molt
diferenciada entre els homes i les dones, que hauran de tenir-se en compte en
qualsevol tasca de planificació dels recursos humans. Tanmateix, les dades
proporcionades pel col·legi de protètics dentals sí que ens donen un exemple
paradigmàtic d’aquest exercici professional diferencial per sexes: si tres de cada
quatre homes protètics realitzen la seva activitat professional de forma autònoma, com
a empresaris, més de la meitat de les dones protètiques exerceixen com a
col·laboradores.
Respecte al nombre d’especialistes reconeguts hem de tenir en compte cert
subregistre en les dades col·legials. Entre les promocions més joves la declaració
d’especialitat és molt baixa (sent les generacions que més fàcilment han accedit a la
formació actual de metges interns residents (MIR), explicat en part perquè estan en ple
procés formatiu, però també per manca d’actualització de les dades per part dels
propis col·legiats.
Respecte a les especialitats considerades com a deficitàries a l’LBPS (2001), durant el
període 2001-2005, totes han augmentat el nombre de professionals excepte pels
radiòlegs, que hauria reduït els seus efectius en més de 100 metges.
Estructures per edat
Les piràmides d’edat construïdes a partir de les dades col·legials permeten preveure
quina serà la possible evolució d’efectius de les diferents professions sanitàries, fent
abstracció dels moviments migratoris, la mortalitat i els canvis en el procés de formació
i d’entrada a la professió, factors que caldrà prendre en consideració per fer
projeccions poblacionals dels grups professionals a mig termini.
En general, els col·lectius professionals amb grau de llicenciatura tenen unes
estructures per edat més envellides que els altres grups professionals sanitaris, i, en
general, també, la major masculinització de la professió correspon a unes estructures
per edat més envellides.
Aquest primer tret té a veure, no sols amb el fet de que la incorporació al mercat de
treball dels professionals diplomats es fa a edats més joves que la dels llicenciats, sinó
que també explica perquè moltes de les professions sanitàries de nivell de diplomatura
són de reconeixement recent i altres, deriven de l’escissió i posterior institucionalització
com a formació independent, d’una altra professió sanitària. Això fa que els
professionals de major edat de la nova professió puguin estar col·legiats al col·legi
professional del grup professional reconegut amb anterioritat.
El segon tret es relaciona amb el fet que, a tots els grups professionals, les edats
mitjanes dels homes són més grans que les de les seves homòlogues femenines dins
del mateix grup professional, a excepció dels biòlegs clínics, que presenten unes edats
mitjanes molt semblants entre homes i dones. Les majors diferències en les edats
mitjanes per sexe es troben, per una banda, entre els grups professionals amb el grau
màxim i mínim de feminització: els higienistes dentals, amb pocs homes i vells, i els
protètics dentals, amb
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 134

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
poques dones i joves. De fet representen el positiu i el negatiu d’un mateix perfil
piramidal. Un altre tret dibuixat a la piràmide, principalment dels protètics, és que es
concentren les promocions més nombroses de professionals en el grup d’edat de 40 a
44 anys, de manera que podria donar-se una disminució d’efectius a partir de l’any
2025 si les pautes d’entrada a la professió continuen iguals. Altres grups professionals
amb un fort percentatge de població femenina, com el cas de les infermeres o
farmacèutics, es componen també de pocs homes però amb un nombre similar a totes
les edats.
Per altra banda, les piràmides d’edat dels dentistes i podòlegs, amb diferències d’edats
mitjanes entre homes i dones molt importants, presenten trets en comú. Són grups
professionals que deriven de l’escissió d’un altre grup professional (medicina i
infermeria respectivament) i en ambdós casos, la piràmide d’edats reflecteix l’entrada
d’importants efectius, majoritàriament femenins, a partir del reconeixement de la nova
formació independent. Els efectius de major edat presenten major equilibri de sexes, si
bé amb major pes dels efectius masculins. Un altre tret comú il·lustrat per la piràmide
d’edats és que el reemplaçament de les promocions més velles per les més recents,
que són més nombroses, no tindrà com a resultat una disminució dels efectius totals
en el llindar de l’any 2015 i sí un augment que haurà de ser absorbit pel mercat de
treball. Per altra banda, la piràmide d’edats dels odontòlegs dibuixa, a més, l’efecte de
l’entrada de númerus clausus a les facultats de medicina a finals dels 70 o principis
dels 90, amb una reducció d’efectius a les promocions nascudes entre 1961 i 1965.
La piràmide d’edats dels fisioterapeutes, professió sanitària també de recent
reconeixement i escindida de la professió d’infermera, mostra, en canvi, el perfil més
jove de totes les professions sanitàries (tres de cada quatre col·legiats tenen menys de
35 anys) i poques diferències en les edats mitjanes entre homes i dones. En aquest
cas, no trobem gaires efectius de professionals col·legiats formats en l’antiga formació
d’infermeria . Aquests professionals de major edat podrien estar col·legiats al col·legi
d’infermeria i per això hem de prendre amb cautela els indicis d’evolució de futur
dibuixats per la piràmide d’edat: la joventut de la piràmide implicaria en principi que no
ni haurà a mig termini reducció del volum de professionals. Els químics clínics, per
contra, són el grup professional més envellit de tots (amb una mitjana d’edat de 51
anys), si bé el fet que el col·lectiu col·legiat només arribi a 32 professionals no ens
permet esbrinar cap escenari futur. És un col·lectiu feminitzat (56% de dones) però
molt menys que els altres col·lectius amb grau de llicenciatura també feminitzats
(biòlegs clínics i farmacèutics).
El percentatge de dones entre els biòlegs clínics (79% de dones) encara és més gran
que entre l’altre col·lectiu tradicionalment feminitzat, el dels farmacèutics (72% de
dones). De fet, és el grup professional amb grau de llicenciatura més feminitzat; un
altre tret característic del seu perfil piramidal és la forta concentració d’efectius entre
les edats de 35 a 45 anys (el 48% del total), que corresponen a les generacions
nascudes entre 1961 i 1965, i 1966 i 1970, i que es jubilaran entre el 2025 i 2035.
Tanmateix el reduït nombre d’efectius no permet fer massa previsions de futur.
La piràmide d’edat dels metges pronostica i mostra, a part de l’esmentada feminització
del col·lectiu (l’edat mitjana de les dones és de 41 anys enfront als 47,5 anys de
mitjana dels homes), una concentració d’efectius entre els 45 i 55 anys, de les
generacions nascudes entre 1951 i 1960. Aquesta concentració d’efectius fou
originada per l’afluència massiva d’estudiants a les facultats de medicina a la dècada
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 135

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
dels 70 (que la bibliografia especialitzada és anomenada com la borsa històrica de
metges). Al mateix temps, el perfil piramidal, pateix l’efecte de la introducció de la
política de númerus clausus en la dècada dels vuitanta amb una clara reducció dels
efectius en les promocions de menors de 45 anys. L’efecte dels dos factors implica
que si no canvien les condicions d’entrada a la professió, el nombre d’efectius totals
experimentarà una reducció important a partir de l’any 2015.
En el cas de les infermeres, primer grup en volum d’efectius de tots els grups
professionals, els professionals es concentren entre els 40-45 anys i 25-30 anys, de
forma que la substitució de les promocions més velles per les més joves, en principi,
no hauria de suposar cap canvi important en el nombre d’efectius total a curt i mig
termini si no canvien les condicions d’entrada a la professió.
Allò que mostren les dades administratives del sistema públic de salut: atenció
primària i hospitalària
Metges i infermeres a primària i hospitalària
Si a l’atenció primària de provisió pública treballen un total de 8.821 professionals
sanitaris, a l’atenció hospitalària pública (centres concertats o de l’ICS) treballen un
total de 29.304 professionals sanitaris (metges, ATS i diplomats, llevadores,
fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, farmacèutics i altres titulars), fet que dóna
una relació de 3,32 professionals sanitaris d’atenció hospitalària per cada professional
sanitari d’atenció primària de provisió pública. I respecte als col·lectius majoritaris, la
relació és de 2,65 metges a l’atenció hospitalària (12.017 metges treballant als centres
ICS o concertats) per 1 en primària; i 3,6 infermeres a l’atenció hospitalària (en total
16.113 ATS o llevadores dels centres ICS o concertats) per 1 a primària, també de
provisió pública. Així la relació de metges per infermeres en un i en altre àmbit és de
1,15 metges per infermeres a la provisió primària pública i 0,75 metges per infermeres
a la hospitalària de provisió pública (inclouen les llevadores a l'hospitalària)
La piràmide d’edats dels metges (metges de família i pediatres) de l’atenció primària
de l’ ICS el 2005 (que suposen aproximadament el 78% del total de metges d’atenció
primària de provisió pública, de total dels metges dels EAP) mostra una gran
feminització del col·lectiu a les edats joves (les dones constitueixen el 72% dels
menors de 45 anys) i una gran concentració del volum de metges en el grups d’edat de
45 i 54 anys (representen el 38% del total), que d’aquí a 10 i 15 anys arribaran a l’edat
de jubilació però que en part seran reemplaçats per les noves promocions de
metgesses. L’edat mitjana dels metges d’atenció primària dels EAP de l’ ICS és de 48
anys pels homes i 41 per les dones. De fet si es compara aquesta piràmide amb la del
total de col·legiats no jubilats de Catalunya del mateix any, el perfil piramidal dels
metges és similar, amb un mica més de pes les dones a l’atenció primària, però el tret
més distintiu és que les dones joves a la piràmide de primària estan
sobrerepresentades.
Les dades del mateix any de l’ICS de les infermeres d’atenció primària (suposen al
voltant del 82% de les infermeres de l’atenció primària de provisió pública o de les
infermeres dels EAP) mostra una piràmide d’edats amb molta concentració d’efectius a
les edats madures (el 54% dels efectius té entre 45 i 55 anys), totalment feminitzada i
sense cap indici de masculinització. El perfil pronostica una mancança d’efectius a
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 136

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
partir del 2015 per un ràpid procés d’envelliment si es mantenen les pautes d’entrada
actuals de les promocions.
L’edat mitjana dels metges d’atenció hospitalària de l’ ICS a l’any 2005 - de 45 anys els
homes i 37anys les dones- és més jove que l’edat mitjana dels metges de primària (si
s’inclouen els residents) de l’ ICS. Ara bé si sumem a aquests especialistes d’atenció
hospitalària, els metges especialistes (no de medicina de família i comunitària) que
treballen en línies de suport especialitzat no hospitalari (en procés d’ integració als
hospitals), les edats mitjanes dels homes s’igualen als metges de primària (48 anys) i
les metgesses, en canvi, són tres anys de mitjana majors que les de primària (44
anys). Si només considerem els facultatius especialistes dels hospitals de l’ ICS (no els
residents), la mitjana d’edats arriba a 49 anys en els homes i a 46 anys en les dones.
Les successives piràmides mostren una concentració de metges hospitalaris o
d’especialistes extrahospitalaris (que són els més vells i masculinitzants i que estan en
procés d’integrar-se als hospitals), principalment masculins, en edats pròximes a la
jubilació, entre 55 i 66 anys, i una forta entrada d’efectius femenins a les promocions
joves. Però les piràmides d’edats més desequilibrades en sexes i edats es donen entre
les diferents especialitats mèdiques.
El perfil piramidal del col·lectiu d’infermeres dels hospitals de la plantilla estructural de
l’ICS és molt semblant al que mostraven les infermeres d’atenció primària molt
feminitzat i concentrat però amb menor grau: el 40% del col·lectiu té entre 45 i 54 anys.
Així doncs, les infermeres de l’atenció hospitalària presenten una edat mitjana més
jove, de 43 anys per tot el col·lectiu enfront als 47 anys de mitjana a l’atenció primària.
El pronòstic d’evolució del volum de professionals és per tant el mateix: mancança
d’efectius a partir del 2015 per un ràpid procés d’envelliment si es mantenen les pautes
d’entrada actuals de les promocions.
Diferències territorials
Les diferents relacions de recursos humans utilitzades en la comparació de les
disponibilitats de professionals per regions sanitàries ens indiquen que la Regió
Sanitària Barcelona, que és la regió, amb diferència, que abasta la major concentració
en termes absoluts de recursos humans, i la regió de Girona, presenten en termes
relatius (relacions per població, pes dels professionals no integrats sobre el total,
professionals de provisió hospitalària pública per professionals de provisió primària
pública), una dotació menor relativa de metges d’atenció primària. Per contra, les
relacions relatives assenyalen a l’Alt Pirineu i Vall d’Aran, Lleida i Central com a les
regions més afavorides. Per contra, en relació a l’atenció hospitalària, els indicadors
relatius destaquen una major dotació de metges a les regions sanitàries Metropolitana
i de Girona, i una menor dotació a les regions de Lleida i de l’ Alt Pirineu. Per altra
banda, la distribució de metges per branca d’especialització dels hospitals de les
diferents regions sanitàries de Catalunya no és tan dispar com la que caldria esperar
en funció de les diferències d’estructures hospitalàries regionals per tipus de centres
(aguts, sociosanitari, psiquiàtric, mixtes)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 137

Diferències de gènere
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
La segregació per sexes del mercat laboral sanitari és important. La primera
segregació és l’àmbit d’exercici: primària o hospitalària. Segons dades de l’ ICS, al
2005 les dones constituïen el 55% del col·lectiu mèdic de l’atenció primària dels EAP i
només el 44% del de l’hospitalària (inclosos els residents).
També la segregació per sexes del mercat laboral es reflecteix en un altre àmbit
d’exercici professional: la sanitat pública o privada. Segons dades de l’ ESSRI del
2003, les dones representaven el 34% dels metges hospitalaris totals de Catalunya
(inclosos residents), el 39% dels de provisió pública (ICS o concertats) i només el 20%
dels privats.
La conformació de gènere del mercat laboral també es manifesta en la composició per
grups professionals de les poblacions sanitàries d’un i altra sexe: els metges
representen el 79% del total del personal sanitari masculí; mentre que, les metgesses
només representen el 24% i les infermeres el 69% de la població total sanitària
femenina a Catalunya al 2003.
El tipus de contracte de vinculació a l’hospital i la jornada laboral (contracte de 36
hores o més, contracte de menys de 36 hores, o contracte de col·laborador) també
mostra una altre cara de la segregació per sexes del mercat laboral. En gairebé tots
els grups professionals les dones treballen menys com a col·laboradores que els
homes del mateix grup professional, o treballen amb jornades laboral més curtes. Dins
del col·lectiu de metges hospitalaris, un 31% dels homes treballa com a col·laborador i
només ho fan el 13% de les seves homòlogues femenines; o entre els farmacèutics
homes hospitalaris, només un 10% disposa d’un contracte de menys de 36 hores,
mentre que entre les farmacèutiques aquest percentatge arriba al 24%; o entre els
altres titulars de nivell superior dels hospitals, un 73% dels homes treballa igual o més
de 36 hores setmanals i només ho fa el 67% de les dones; o entre els terapeutes
ocupacionals homes, el 93% treballa amb un contracte de 36 o més hores, i entre les
terapeutes ocupacionals , aquest percentatge és d’un 57% i un 24% treballa menys de
36 hores setmanals.
Un altre element de segregació del mercat laboral sanitari es manifesta en les
diferències de responsabilitat dels facultatius per sexes. Les dones tenen menys
càrrecs de responsabilitat que els homes. Així, segons dades de l’ ICS de l’any 2005,
les dones representen els 37% dels facultatius totals hospitalaris de la plantilla
estructural de l’ ICS però només un 19% dels càrrecs de responsabilitat.
Tanmateix, el fet de no disposar en moltes ocasions de les edats dels professionals en
els fitxers administratius ens pot induir a falses conclusions ja que, per exemple,
moltes d’aquestes diferències segur que es matisarien si es controlessin les
diferències per edats dels professionals d’un i altre sexe. Així, en el cas anterior, que si
es disposa de les edats, entre els facultatius especialistes dels hospitals de l’ ICS que
tenen entre 45 i 55 anys, el percentatge que tenen càrrecs de responsabilitat (cap de
departament, secció, coordinador, etc..) és entre els homes d’un 27% i entre les dones
d’un 14%. Les diferències es mantenen però, suavitzades.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 138

Allò que mostren les dades censals
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Si els col·legis professionals registraven uns 100.000 professionals sanitaris a l‘any
2005, el cens de població registra 59.452 professionals sanitaris ocupats al 2001
(metges i odontòlegs, infermeres, veterinaris, farmacèutics i altres professionals de
nivell superior de la sanitat). La relació d’ocupats del cens sobre el nombre de
col·legiats del mateix any és entre el metges i odontòlegs d’un 78%, entre les
infermeres d’un 73%, entre els veterinaris del 100% i entre els farmacèutics d’un 77%.
Aquesta comparació evidencia un subregistre de veterinaris col·legiats, sobretot entre
les dones.
En canvi, el perfil piramidal dels metges i odontòlegs del cens de població de 2001 és
molt semblant i totalment coherent al dibuixat per la piràmide d’edats dels col·legiats
de 2005, si bé amb les edats desplaçades un grup quinquennal.
El mateix podem dir de les piràmides d’edat dels farmacèutics d’una i altra font
d’informació, que revalida la qualitat de les dades. Igualment els perfils piramidals de
les infermeres col·legiades i ocupades, dibuixats amb el cens de 2001 i amb les dades
del col·legi de 2005, són pràcticament iguals però desplaçats en un grup quinquennal.
Sorprèn, en canvi, que el perfil piramidal de les infermeres ocupades i col·legiades
sigui tan diferent del dibuixat per les infermeres de l’ ICS, tant a l’atenció primària com
a la hospitalària. Aquest últim és un perfil molt més envellit que el de les ocupades i
col·legiades i en el qual les professionals més joves tenen un pes molt més petit.
Per altra banda, amb les dades del cens podem conèixer el perfil piramidal del
veterinaris ocupats, dels quals no es disposa d’informació col·legial per edat. És un
perfil molt jove (el 16% es concentra entre el 25-35 anys), de 35 anys d’edat de
mitjana, que s’està feminitzant molt amb l’entrada de les últimes promocions. Un 41%
dels professionals són dones, però l’edat mitjana dels homes és de 37 anys i la de les
dones de 32 anys (el 12% dels homes i el 21% de les dones té entre 25 i 35 anys).
El cens de població ens dóna més informació sobre les condicions laborals que les
altres fonts d’informació, i confirma la segregació per sexes en les condicions laborals.
Així, la mitjana d’hores de treball setmanals és sempre inferior entre les dones que
entre els homes en tots els grups professionals sanitaris ocupats. Els metges i
odontòlegs treballen 43 hores setmanals versus les 39 hores de les seves homòlogues
femenines; els farmacèutics 41 hores enfront a les 39 hores setmanals de les
farmacèutiques; en el cas del col·lectiu veterinari, 42 hores per setmana pels homes i
40 per les dones; les infermeres treballen respectivament 37 i 39 hores setmanals. La
situació professional de les dones és més precària que la dels homes.
La precarietat laboral de les dones sempre és superior a la dels homes a qualsevol
grup professional. Un 11% de les ocupades metgesses i odontòlogues de 41 a 50 anys
són treballadores per compte aliè amb un contracte temporal o eventual enfront només
a un 6% dels homes del mateix col·lectiu i del mateix grup d’edat; entre el grup
d’infermeres, els percentatges d’aquesta situació laboral són pels homes d’aquestes
edats d’un 7% i per les dones d’un 5%; entre les farmacèutiques de 41 anys a 50 anys,
les empresàries abasten al 48% de les ocupades enfront al 53% dels farmacèutics
masculins; entre els veterinaris i veterinàries de 41 a 50 anys, les diferències del pes
de la situació d’empresari també són molt acusades, un 50% i 33% respectivament, el
mateix passa amb els altres professionals de nivell superior.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 139

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.6. Les noves tecnologies
L’avenç tecnològic és un del factors de canvi més important en la nostra societat. En el
camp de la salut té un impacte transcendental tant en l’evolució de la capacitat
diagnòstica i terapèutica com en la intensitat de consum de recursos i el cost que porta
aparellat.
L’anàlisi de la disponibilitat i les tendències en les tecnologies hauria de ser, per tant,
un component essencial de l’anàlisi de situació del serveis de salut. Tanmateix, la
velocitat de la innovació tecnològica, l’ampli ventall d’equipaments i procediments que
comprèn el concepte de tecnologia mèdica i la complexitat de l’obtenció i tractament
de la informació en aquest context dificulten l’anàlisi actualitzada de la disponibilitat de
tecnologies.
A Catalunya l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques compta amb el
Registre d’equipaments de tecnologia mèdica, el qual obté la informació en talls
transversals de temps. Com a primera part d’aquest capítol es presenten les dades
principals d’aquest registre. Malgrat que amb gairebé dos anys el nombre
d’equipaments de ben segur haurà variat de forma significativa, les dades del registre
permeten fer una anàlisi de l’evolució en la disponibilitat dels equipaments en els
darrers anys, així com una descripció segons àmbit assistencial (hospitalari i
extrahospitalari), la utilització pública, privada o mixta i la distribució territorial.
Una de les àrees de més evolució i que pot tenir un impacte més ampli en pràctica
clínica, el nivell de resolució, l’accessibilitat als serveis, la interrelació entre els centres
i el treball de col·laboració entre els professionals és la telemedicina. Per aquest motiu,
s’ha inclòs un apartat específic sobre telemedicina, en el qual es fa una primera
aproximació a les experiències que s’han iniciat a Catalunya i s’apunten unes primeres
orientacions per al seu desplegament en base al coneixement de l’evidència sobre la
seva efectivitat i els plantejaments que estan fent altres països del nostre entorn. El
contingut d’aquest apartat haurà de ser una referència fonamental per a la priorització i
programació del desplegament de la telemedicina a Catalunya, en el marc del Pla
Estratègic de Telemedicina que ha endegat recentment el Departament de Salut.
Pel que fa a les tendències en l’evolució, l’aplicació i l’impacte de les tecnologies, més
enllà del món de recerca es fa difícil pronosticar el futur més immediat i encara més a
mig termini. Els exercicis de prospectiva en aquesta àrea estan subjectes a la
paradoxa que són els més necessaris però a la vegada presenten grans incerteses.
Algunes institucions estan fent l’esforç d’imaginar aquestes tendències i l’impacte en
els sistemes de salut. Concretament, Health Technology Center (HealthTech) -
institució sense ànim de lucre ubicada a Califòrnia i que dóna suport a diverses
asseguradores americanes així com a institucions públiques lligades a governs
europeus- emet informes sobre tendències i impacte de noves tecnologies,
actualitzant-los periòdicament 23 . Entre les darreres tendències apuntades, als efectes
de l’àmbit de treball del Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública, podem destacar:
23 www.healthtechcenter.org
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 140

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
El desenvolupament de les tecnologies de la imatge, genètiques i de
transmissió de dades permetran el desenvolupament de la prevenció,
screening, ambulatorització i tractament domiciliari.
L’assistència sanitària dependrà cada cop més del format digital en la
transmissió de la informació clínica. El disseny d’arquitectures informàtiques
obertes permetrà l’accés en temps real a les dades clíniques dels pacients.
La difusió de la tecnologia en els centres sanitaris permetrà optimitzar la
dotació del personal assistencial per fer front a l'escassetat de recursos
humans.
La consolidació i millora de noves tècniques quirúrgiques permetrà un
increment de la cirurgia mínimament invasiva que podria arribar a substituir fins
a un 75% de les intervencions “obertes” actuals.
Pel que fa al càncer i a les malalties cardíaques, els avenços tecnològics
permetran millorar el diagnòstic precoç, l’increment de tractaments mèdics
personalitzats, i l’augment de pacients crònics que demanaran dispositius
alternatius a l’hospitalització d’aguts.
4.6.1. Els equipaments de tecnologia sanitària a
Catalunya
El darrer informe de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques sobre el
parc d’equipaments de tecnologia mèdica a Catalunya 24 fa referència a les dades del
Registre d’equipaments de tecnologia mèdica a 31 d’octubre de 2004. L’any 1992
l’Agència va crear el registre, des de llavors s’han produït tres actualitzacions, el 1997,
el 2000 i el 2004. Els objectius del registre són mantenir una informació objectiva i
actualitzada sobre el parc actual de TM a Catalunya per a poder assessorar els òrgans
competents en polítiques de serveis pel que fa a TM i proporcionar una informació
validada en aquesta matèria a tots els professionals sanitaris que així ho sol∙licitin. Les
tecnologies incloses en el registre fan referència a 22 tipus d’equips (Taula 46).
24 Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Registre d’equipaments de
tecnologia mèdica a Catalunya (31 d’octubre de 2004). Breus (BR01/2006). [www.aatrm.net]
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 141

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 46. Nombre d’equips de tecnologia mèdica segons els registres de 1997, 2000 i
2004. Catalunya
Equipament 1997 2000 2004
Accelerador lineal 9 18 24
Sala d’angiografia digital 21 26 48
Arc quirúrgic digital portàtil - 27 40
Bomba de cobalt 15 13 9
Cambra hiperbàrica - - 2
Càpsula endoscòpica - - 6
Cirurgia robòtica - - 2
Densitòmetre ossi 35 44 62
ECMO (oxigenació per membrana extracorpòria) - - 11
Ecògraf 404 581 799
Esterilitzador - 522 1.052
Gammacàmera 40 44 61
Làser 284 303 389
Litotriptor 13 12 9
Magnetoencefalògraf - - -
Mamògraf 103 134 167
Neuronavegador cerebral - - 5
PACS (sistema de comunicació i arxiu d’imatges) - - 18
Ressonància magnètica 35 53 83
Sistema de telemedicina - 12 32
Tomògraf computat 64 91 104
Tomògraf per emissió de positrons (PET) - - 5
CATALUNYA 1.203 1.880 2.928
Del total dels 2.928 equips de tecnologia mèdica en funcionament el 2004, podríem
diferenciar les tecnologies que compten amb més equips (esterilitzadors, ecògrafs,
làser i mamògraf) que representen el 82% del total d’equips. Per a la resta de
tecnologies, el nombre d’equips és molt més reduït, en general per sota del centenar.
Totes les tecnologies mèdiques incloses en el registre augmenten el nombre d’equips,
excepte les bombes de cobalt i els litotriptors (Figures 20a i 20b). Entre les tecnologies
amb un increment més accentuat en el nombre d’equips entre el 1997 i el 2004, cal
destacar la ressonància magnètica, les sales d’angiografia digital i els sistemes de
telemedicina.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 142

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 20a. Evolució del nombre d’equips de tecnologia mèdica. Catalunya, 1997-2004
120
100
80
60
40
20
0
Accele rador lineal
Figura 20b. Evolució del nombre d’equips de tecnologia mèdica. Catalunya, 1997-2004
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
Sa la d’ang iografia dig ital
Arc quirúrgic digital portàtil
Bomba de cobalt
Densitòmetre ossi
Gammacàmera
Segons l’àmbit assistencial el nombre total d’equips es reparteix gairebé a mitges entre
l’àmbit hospitalari i l’extrahospitalari (Taula 47), variant, però, en funció de la
tecnologia. Així tenim tecnologies on els equips s’ubiquen preferentment en l’àmbit
hospitalari com són els acceleradors lineals, els angiògrafs digitals o el tomògrafs
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 143
Litotriptor
Ressonància magnètica
Sistema de telemedicina
Ecògraf Mamògraf Làser
Tomògraf compu tat
1997
2000
2004
1997
2000
2004

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
computats. En canvi hi ha tecnologies on els equips en l’àmbit extrahospitalari són els
predominants, com és el cas dels densitòmetres ossis i la ressonància magnètica.
En relació amb el tipus d’activitat segons el finançament (Taula 48), el 39% dels equips
s’utilitzen exclusivament per activitat amb finançament públic, el 21% per activitat tant
pública com privada i el 40% restant a activitat exclusivament privada. Només en les
tecnologies amb un nombre molt reduït d’equips no n’hi ha d’ús exclusivament privat i,
d’altra banda, en els cas dels densitòmetres ossis, les càpsules endoscòpiques i el
làser el nombre d’equips per activitat exclusivament privada supera el nombre d’equips
públics i mixtos.
A les taules 49 i 50 es presenten les dades del nombre d’equips segons tipus
d’activitat en l’àmbit hospitalari i extrahospitalari, respectivament.
Cal destacar que mentre que els equips que fan activitat pública o mixta es troben
predominantment en l’àmbit hospitalari, els que fan activitat exclusivament privada
s’ubiquen majoritàriament (68%) en l’àmbit extrahospitalari.
Taula 47. Nombre d’equips de tecnologia mèdica segons àmbit assistencial del centre .
Catalunya, 2004
Equipament Hospitalaris
Extrahospitalaris
Total
Accelerador lineal 20 4 24
Sala d’angiografia digital 34 14 48
Arc quirúrgic digital portàtil 29 11 40
Bomba de cobalt 9 - 9
Cambra hiperbàrica 1 1 2
Càpsula endoscòpica 4 2 6
Cirurgia robòtica 2 - 2
Densitòmetre ossi 21 41 62
ECMO 11 - 11
Ecògraf 489 310 799
Esterilitzador 450 602 1.052
Gammacàmera 26 35 61
Làser 176 213 389
Litotriptor 7 2 9
Mamògraf 90 77 167
Neuronavegador cerebral 5 - 5
PACS 9 9 18
Ressonància magnètica 25 58 83
Sistema de telemedicina 13 19 32
Tomògraf computat 65 39 104
Tomògraf per emissió de positrons (PET) 1 4 5
CATALUNYA 1.487 1.441 2.928
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 144

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 48. Nombre d’equips de tecnologia mèdica segons activitat de l’equip . Catalunya,
2004
Equipament Pública Privada Mixta
Accelerador lineal 13 5 6
Sala d’angiografia digital 15 17 16
Arc quirúrgic digital portàtil 13 13 14
Bomba de cobalt 5 3 1
Cambra hiperbàrica 1 - 1
Càpsula endoscòpica 2 4 -
Cirurgia robòtica - - 2
Densitòmetre ossi 7 36 19
ECMO 5 3 3
Ecògraf 330 272 197
Esterilitzador 520 402 130
Gammacàmera 24 8 29
Làser 72 261 56
Litotriptor 1 5 3
Mamògraf 67 59 41
Neuronavegador cerebral 3 - 2
PACS 7 4 7
Ressonància magnètica 13 35 35
Sistema de telemedicina 10 10 12
Tomògraf computat 33 28 43
Tomògraf per emissió de positrons (PET) 2 1 2
CATALUNYA 1.143 1.166 619
Taula 49. Nombre d’equips de tecnologia mèdica de l’àmbit hospitalari segons activitat
de l’equip. Catalunya, 2004
Equipament Pública Privada Mixta
Accelerador lineal 13 4 3
Sala d’angiografia digital 12 11 11
Arc quirúrgic digital portàtil 8 8 13
Bomba de cobalt 5 1 3
Cambra hiperbàrica 1 - -
Càpsula endoscòpica 3 1 -
Cirurgia robòtica - - 2
Densitòmetre ossi 7 7 7
ECMO 5 3 3
Ecògraf 245 88 156
Esterilitzador 193 132 125
Gammacàmera 16 2 8
Làser 69 63 44
Litotriptor 1 3 3
Mamògraf 42 19 29
Neuronavegador cerebral 3 - 2
PACS 6 1 2
Ressonància magnètica 3 11 11
Sistema de telemedicina 7 3 3
Tomògraf computat 25 13 27
Tomògraf per emissió de positrons (PET) - - 1
CATALUNYA 664 370 453
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 145

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 50. Nombre d’equips de tecnologia mèdica de l’àmbit extrahospitalari segons
activitat de l’equip, Catalunya, 2004
Equipament Pública Privada Mixta
Accelerador lineal 1 3
Sala d’angiografia digital 3 6 5
Arc quirúrgic digital portàtil 5 5 1
Bomba de cobalt - - -
Cambra hiperbàrica - - 1
Càpsula endoscòpica - 2 -
Cirurgia robòtica - - -
Densitòmetre ossi - 29 12
ECMO - - -
Ecògraf 90 179 41
Esterilitzador 325 272 5
Gammacàmera 5 9 21
Làser - 201 12
Litotriptor - 2 -
Mamògraf 26 39 12
Neuronavegador cerebral - - -
PACS 1 3 5
Ressonància magnètica 10 24 24
Sistema de telemedicina 2 8 9
Tomògraf computat 9 14 16
Tomògraf per emissió de positrons (PET) 1 2 1
CATALUNYA 477 796 168
Anàlisi territorial de la disponibilitat d’equips
Pel que fa a la disponibilitat d’equips de tecnologia mèdica per àmbits territorials,
l’agregació de les dades per les noves regions sanitàries mostra que en totes les
regions hi ha ecògrafs, mamògrafs, esterilització de material mèdic, tomògraf computat
i densitòmetre ossi. Les regions Alt Pirineu-Aran i Terres de l’Ebre no disposaven el
2004 d’angiògraf digital, ni gammacàmera, ni tampoc de ressonància magnètica ni
làser.
Com pot observar-se, el nombre d’habitants per cada unitat d’equipament (Figures 21a
i 21b) és força variable, amb patrons lligats al volum de població i a l’impacte marginal
que representa la dotació d’un equip quan el nombre és molt reduït.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 146

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Figura 21a. Nombre d’habitants per unitat d’equip de tecnologia. Catalunya, 2004
600.000
500.000
400.000
300.000
200.000
100.000
0
Figura 21b. Nombre d’habitants per unitat d’equip de tecnologia. Catalunya, 2004
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
AD DO GMM RM TC
ECOG MAM LASER EMM
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 147
LLEIDA
CAMP DE TARRAGONA
TERRES DE L’EBRE
GIRONA
CATALUNYA CENTRAL
ALT PIRINEU I ARAN
BARCELONA
LLEIDA
CAMP DE TARRAGONA
TERRES DE L’EBRE
GIRONA
CATALUNYA CENTRAL
ALT PIRINEU I ARAN
BARCELONA

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.6.2. Telemedicina: experiències i orientacions per a la
planificació i l’avaluació
Des el punt de vista conceptual podem definir la telemedicina com a la utilització de les
tecnologies de la informació i la comunicació a la pràctica mèdica amb transferència
d’informació a distància, amb suport informàtic. La telemedicina és una eina per a
l’atenció sanitària. Per a cada especialitat ja es parla de la seva aplicació a distància:
telepsiquiatria, teleradiologia, teledermatologia, telepatologia, teleoftalmologia,
teleneuroradiologia, etc. ja que qualsevol informació prèviament digitalitzada pot ser
transmesa a distància. L’aplicació de les TIC està transformant la pràctica mèdica i
encara ho ha de fer més. Des de l’emmagatzematge a la transmissió, des de la
interconsulta al monitoratge a distància, la telemedicina i la teleassistència estan
cridades a convertir-se en un potent instrument que, sense enterrar la pràctica més
convencional del cara a cara, pot facilitar una atenció més centrada en el malalt, amb
una major accessibilitat per part seva, un diagnòstic més precís i una terapèutica més
segura. Al mateix temps és un canal de formació, capacitació i comunicació pels
professionals de la salut.
Avantatges i inconvenients de la telemedicina
La Telemedicina és una nova alternativa de la qual disposa la medicina per a la seva
comesa diària. Com a nova eina permet optimitzar alguns recursos actuals, oferir
prestacions sanitàries que anteriorment no es disposaven o donar resposta a
problemes d’atenció sanitària que tenien difícil solució. Cal dir, nogensmenys, que no
sempre és la millor opció i que en ocasions hi pot haver altres solucions més
aconsellables.
El potencial de la telemedicina es troba en la seva capacitat de reduir substancialment
l’efecte distància. Així doncs podem dir que facilita:
La reducció dels desplaçaments tant pacients com dels professionals.
Una major rapidesa en el diagnòstic i tractament (reducció de temps
d’espera).
La disponibilitat de resultats clínics i seguiment de pacients en àrees
aïllades o amb manca de recursos sanitaris
La formació i comunicació entre professionals reduint la sensació
d’aïllament.
El suport al criteri clínic dels professionals (consulta amb un especialista,
accés a equips més experts, segona opinió).
L’optimització dels recursos sanitaris, especialment en les zones on hi ha
manca de recursos humans o dificultats en l’estabilització dels llocs de
treball.
Pel que fa als inconvenients, els punts febles principals de la telemedicina són:
La dificultat de la seva implantació per manca d’estàndards comuns entre
els sistemes i tecnologies entre les diferents institucions.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 148

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
El ràpid recanvi tecnològic, de forma que les versions i innovacions
tecnològiques se succeeixen amb una freqüència tal que les aplicacions
són difícilment avaluables
La manca de legislació vigent. No hi ha una normativa que reguli
l’homologació de les instal·lacions de telemedicina ni unes lleis que
defineixin les responsabilitats en la seva utilització.
L’acceptació de la nova tecnologia per part dels professionals i equips de
gestió. Les corbes d’aprenentatge dels professionals amb la nova provisió
de servei
La telemedicina a Catalunya
El Departament de Salut durant l’any 2005 va dur a terme una enquesta als hospitals
d’alta tecnologia i de referència de Catalunya per tal de conèixer experiències que
s’havien iniciat en el camp de la telemedicina. Així, s’han pogut identificar a Catalunya
més de 80 experiències d’utilització de la telemedicina, en les quals estaven implicats
56 centres sanitaris.
Dels resultats de l’enquesta es destaca:
Els objectius principals de les experiències de telemedicina a Catalunya són: 1)
la millora en la transmissió de la informació ( reducció de temps en l’obtenció
d’informació), 2) la millora de la qualitat de la comunicació entre professionals
(afavorint l’accés ràpid a informes i documents), 3) la potenciació de la
formació, docència i recerca. A més, les experiències de telemedicina estan
dirigides a augmentar la qualitat dels serveis als pacients, millorant l’eficàcia
dels procediments en termes d’agilitat i augmentant l’accessibilitat i la
comoditat dels serveis sanitaris.
Les especialitats que més s’han beneficiat de les experiències han estat:
dermatologia, cardiologia, radiologia, urgències, neurocirurgia, medicina
nuclear i oftalmologia, pneumologia i, en menor mesura, neurotraumatologia.
També hi ha experiències en relació amb la citologia hematològica.
Les experiències realitzades a Catalunya en aquest camp s’han basat
principalment en la teleradiologia, utilitzant sistemes d’arxiu i enviament
d’imatges (PACS) i aplicacions mòbils per a la comunicació entre professionals
sanitaris i amb llurs pacients.
Pel que fa als àmbits d’aplicació més habituals cal destacar: el diagnòstic per la
imatge (imatges radiològiques, ecogràfiques), el control i seguiments de malalts
crònics a domicili, de malalts amb diabetis, SIDA, asma, malaltia pulmonar
obstructiva crònica (MPOC) i obesitat; i l’enviament de resultats de proves de
laboratori.
A Catalunya, la telemedicina està en les primeres etapes de difusió i per tant és
lògic que només el 25% de les experiències tenen aplicacions en
funcionament, mentre que la resta són proves pilot. D’aquestes només el 30%
està actualment en funcionament.
La major parts de les proves pilot estan focalitzades en l’estudi de la viabilitat
d’utilitzar recursos tecnològics en aplicacions concretes, mentre que les
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 149

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
aplicacions referides a la transmissió d’imatges en radiologia, es poden
considerar plenament establertes, utilitzant-se en l’activitat del dia a dia.
El coneixement sobre l’eficàcia/efectivitat i impacte socioeconòmic de les
aplicacions de telemedicina
En aquest apartat es resumeixen els principals resultats de la revisió d’estudis
d’avaluació sobre l’eficàcia/efectivitat i impacte socioeconòmic de les aplicacions de
telemedicina 25 , la qual ha estat elaborada per l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i
Recerca Mèdiques de Catalunya.
Eficàcia/ efectivitat
La telemedicina s’ha aplicat pràcticament en totes les especialitats clíniques per tal de
desenvolupar diferents activitats ja siguin de diagnòstic, de maneig terapèutic del
malalt o per proveir serveis de rehabilitació. També s’ha utilitzat per dur a terme
activitats d’educació sanitària, formació dels professionals sanitaris i tasques
administratives (gestió de llistes d’espera, per concertar visites, etc). Però, no obstant,
el coneixement sobre l’eficàcia/efectivitat i el cost-efectivitat de la telemedicina és
escàs i poc concloent, com es posa de relleu en les revisions sistemàtiques que han
examinat l’evidència científica disponible sobre aquests aspectes.
Les revisions sistemàtiques identificades, tot i que plantejades des de diverses
perspectives, diferents criteris de selecció de la informació i períodes de cerca,
coincideixen en destacar que hi ha un gran volum de literatura científica sobre les
aplicacions de telemedicina, però el nombre d’estudis amb dissenys robustos que
proporcionin informació sobre els beneficis i els costs de la telemedicina comparada
amb la provisió habitual de serveis sanitaris, són limitats. En aquest sentit, es constata
la necessitat de fer estudis on es comparin les diferents alternatives, ja sigui mitjançant
dissenys experimentals o dissenys d’estudis observacionals.
25 Principals estudis revisats:
(1) Hersh WR, Hickman DH, Severance SM, Dana TL, Krages KP. Helfand M. Telemedicine for the
medicare population: update. Evidence Report/Technology Assesment núm. 31(Prepared by the Oregon
Evidence-based Practice Center under Contract. Núm. 290-02-0024) AHRQ Publication Núm. 06-E007.
Agency for Healthcare Research and Quality; 2006.
(2) Heinzelmann PJ, Williams CM, Lugn NE, Kvedar JC. Clinical outcomes associated with
telemedicine/telehealth. Telemed J E Health. 2005;11(3):329-47.
(3) Roine R, Ohinmaa A, Hailey D. Assessing telemedicine: a systematic review of the literature. CMAJ.
2001;165(6):765-71.
(4) Hailey D, Ohinmaa A, Roine R. Study quality and evidence of benefit in recent assessments of
telemedicine. J Telemed Telecare. 2004;10(6):318-24.
(5) Hersh WR, Helfand M, Wallace J, Kraemer D, Patterson P, Shapiro S et al. Clinical outcomes resulting
from telemedicine interventions: a systematic review. BMC Med Inform Decis Making. [citat 21 jun
2006];1(5):[aprox. 8 p.]. Disponible a:
http://www.pubmedcentral.gov/picrender.fcgi?artid=60664&blobtype=pdf.
(6) Jennett PA, Affleck HL, Hailey D, Ohinmaa A, Anderson C, Thomas R et al. The socio-economic
impact of telehealth: a systematic review. J Telemed Telecare. 2003;9(6):311-20.
(7) Bashshur R, Shannon G, Sapci H. Telemedicine evaluation. Telemed J E Health. 2005;11(3):296-316.
(8) Hersh W, Helfand M, Wallace J, Kraemer D, Patterson P, Shapiro S et al. A systematic review of the
efficacy of telemedicine for making diagnostic and management decisions. J Telemed Telecare.
2002;8(4):197-209.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 150

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Pel que fa a l’eficàcia/efectivitat de les aplicacions, la major part dels estudis sobre els
resultats clínics de la telemedicina s’han centrat en el diagnòstic i satisfacció dels
pacients, i pocs han investigat els efectes en el maneig clínic o en la mesura de
resultats en el pacients.
En termes de diagnòstic les aplicacions que han assolit la validesa diagnòstica
comparable a la provisió de serveis convencionals són la teleradiologia, la
telepatologia, la teledermatologia i la telepsiquiatria. En el cas de la telepatologia i de
la teledermatologia, són més efectives les aplicacions amb d’emmagatzematge i
transmissió de dades que les aplicacions interactives. També cal destacar la validesa
diagnòstica de la telemedicina interactiva per a l’anamnesi i l’exploració física en
medicina general i cardiologia. En aquest darrer cas l’ecocardiografia també ha
mostrat la seva utilitat. Altres àrees de telemedicina amb resultats prometedors són les
aplicacions diagnòstiques en els serveis d’urgències i cures intensives, mentre que la
validesa diagnòstica de tècniques oftalmològiques requereix més recerca.
Pel que fa al maneig clínic i mesura de resultats de salut en el pacient, les aplicacions
de telemedicina que han mostrat ser més efectives són les que s’utilitzen en l’atenció
domiciliària, en concret pel control i seguiment de pacients amb insuficiència cardíaca
congestiva, diabetis mellitus, asma i pel control de la pressió arterial. Entre les
especialitats hospitalàries com la dermatologia, cardiologia, cures intensives,
urgències mèdiques i traumatològiques, hi ha evidència de bona qualitat sobre el
benefici de la telemedicina. Per a la resta d’especialitats, tot i que les aplicacions de
telemedicina estan incrementant no es disposa de suficient evidència per emetre
conclusions definitives sobre els seus beneficis.
D’altra banda, la satisfacció dels pacients amb la provisió de serveis mitjançant
telemedicina, és una de les mesures freqüentment valorada en els estudis. En general,
els pacients es troben satisfets amb la telemedicina, particularment amb la
teledermatologia i la telepsiquiatria.
Impacte socioeconòmic
Les principals àrees d’estudi de l’impacte socioeconòmic de les aplicacions de la
telemedicina han estat l’accessibilitat, el cost, el cost-efectivitat o la disminució de la
utilització de serveis, l’educació, el suport emocional , l’aïllament social, l’acceptabilitat,
la satisfacció i qualitat de l’atenció. Actualment, s’han identifica t estudis que
proporcionen evidència de bona qualitat sobre determinats aspectes socioeconòmics
en aplicacions de telemedicina a determinades especialitat com són la pediatria,
atenció domiciliaria, geriatria, radiologia, salut mental. Els millors estudis d’avaluació
econòmica s’han fet en radiologia i salut mental.
Tot i que per a determinades aplicacions hi ha bona evidència sobre l’impacte
socioeconòmic de la telelemedicina, els indicadors mesurats no són consistents. Així,
les anàlisis de costos i de cost-efectivitat són relativament freqüents, però les mesures
que s’utilitzen en els estudis són imprecises. Sovint es fan servir llistes de preus en lloc
d’anàlisis econòmiques formals. A més, els beneficis i els costos estan analitzats des
de diferents perspectives, amb dissenys, metodologies diverses. Tot això dificulta la
comparació de resultats entre els estudis i la generalització dels mateixos.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 151

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Els problemes en l’avaluació d’aquestes tecnologies no són, en principi, diferents dels
que altres tecnologies diagnòstiques o terapèutiques puguin tenir. Com passa en molt
del material implantable (pròtesis cardíaques o articulars), sovint els assajos a llarg
termini (tot i que aporten l’evidència de major qualitat sobre l’eficàcia) semblen
irrellevants ja que la tècnica estudiada, quan es completa l’estudi, acostuma a estar
obsoleta. També els problemes de la grandària de mostra per obtenir resultats
estadísticament significatius i temps de seguiment suficient es veuen dificultats en
moltes de les aplicacions pioneres realitzades en àmbits geogràfics força limitats
(estudis pilot de factibilitat). A semblança d’altres tecnologies en què l’habilitat i perícia
tècnica del professional influeixen molt sobre el resultat, també en la telemedicina
poden intervenir factors d’aprenentatge i habilitats, però alhora diferents institucions
amb diferents sistemes i tecnologies fan més dificultosa l’estandardització del procés
per fer els grups homogenis i comparables a excepció, lògicament, de la intervenció
experimental que s’avalua.
Així mateix, els estudis d’avaluació del benefici i de l’impacte de la telemedicina
desenvolupats fins ara, sovint han valorat aspectes parcials. La mesura de
l’eficàcia/efectivitat diagnòstica d’una aplicació no és el mateix que demostrar
l’efectivitat de la telemedicina pel conjunt d’una determinada especialitat. Per tant,
l’estudi d’aspectes parcials de les aplicacions, el nombre reduït d’estudis d’avaluació i
la baixa qualitat metodològica, no permet, ara per ara, afirmar amb un raonable grau
de certesa sobre els efectes específics de la telemedicina en la qualitat de l’atenció, el
cost i l’accés, o la interacció entre aquests efectes.
La implantació d’una aplicació o programa de telemedicina requereix ser planificat,
dissenyat, organitzat, gestionat i finançat. S’han d’implantar les infraestructures,
provar-les i redefinir-les. Els proveïdors han de formar-se i el pacient ha d’acceptar
participar. Finalment s’ha de desenvolupar, operacionalitzar i definir protocols
d’actuació per incorporar la telemedicina en la pràctica clínica habitual. Tot això
requereix temps i un gran esforç però no proporciona informació sobre els beneficis i
els costos de la telemedicina ni com s’ha d’implantar i d’utilitzar de la forma més costefectiva.
Consideracions generals en relació amb el desplegament de la telemedicina
Malgrat que la telemedicina fa més de 30 anys que s’utilitza encara no està considera
com una alternativa a la provisió de serveis sanitaris . Fins i tot, en els països on per
les llargues distàncies entre poblacions aïllades, que han estat pioners en la seva
26 27
utilització, com Canadà, USA, els països nòrdics, es constata aquesta situació
.Diversos informes han analitzat i debatut els factors que poden explicar aquest fet
(manca d’informació sobre l’eficàcia, cost-efectvitat, nombroses proves pilot,
limitacions en el finançament, manca d’acceptació de la tecnologia pels diferents
actors dels sistema sanitari, manca de cobertura legal, manca d’harmonització entre
els estàndards tecnològics, entre altres) i han elaborat recomanacions per tal d’afavorir
la implantació d’aquestes aplicacions.
26 Jennett PA, Scott RE, Affleck HL, Hailey D, Ohinmaa A, Anderson C et al. Policy implications
associated with the socioeconomic and health system impact of telehealth: a case study from
Canada. Telemed J E Health. 2004;10(1):77-83.
27 http://odin.dep.no/hod/norsk/publ/rapporter/030071-220006/index-dok000-b-n-a.html
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 152

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
A Catalunya, dins de l’ampli ventall d’aplicacions de tecnologies TIC per a la gestió i
pràctica mèdica, la major part de les aplicacions de telemedicina són proves pilot,
centrades en l’estudi de la viabilitat d’utilitzar recursos tecnològics per aplicacions
concretes (llevant de la teleradiologia). En aquest context i amb l’experiència d’altres
països capdavanters en l’aplicació d’aquestes tecnologies, des de la perspectiva de
planificació sanitària caldria considerar, alhora d’implantar la telemedicina, les
recomanacions següents:
Integració. L’adopció de la telelemedicina es veurà afavorida, tant en terme
de costos com de la seva sostenibilitat, si es considera en el marc d’una
estratègia més amplia d’e-salut. És important que tots els actors implicats en
el serveis sanitaris, particularment els gestors i decisors, considerin la
telemedicina com un part integrada en el conjunt del servei sanitari.
Reconeixement i resolució de barreres administratives i reptes en
telemedicina. Hi ha una sèrie de factors que limiten l’adopció de les
aplicacions de telemedicina com són la privacitat, la confidencialit at, la
seguretat, l’acreditació, o la propietat intel·lectual. Tot i que actualment se està
treballant en aquests aspectes encara no s’han trobat solucions, però és
important que grups de professionals legisladors i reguladors s’integrin en el
procés de presa de decisions d’e-policy. L’homologació és important, tant per
als professionals de la medicina que l’han d’utilitzar, com per a l’organització
sanitària que impulsa la seva aplicació. És l’emparament legal que dóna
tranquil·litat i garantia de qualitat al pacient i al metge.
Col·laboració i cooperació. Els programes de telemedicina poden millorar la
qualitat de l’atenció compartint experiències, habilitats, informació i serveis.
Per tant, els decisors haurien d’endegar i afavorir les vies de comunicació
existents i combinar els recursos, els sistemes i les organitzacions implicades
actualment en el desenvolupament de la telemedicina, entre les diverses
regions.
Identificació de les àrees d’impacte alt de la telemedicina. L’anàlisi de
necessitats pot ajudar a identificar les àrees on la telemedicina pot tenir un
major impacte. L’avaluació del risc, les necessitat i preferències de tots els
usuaris en un context social ampli, s’hauria de considerar alhora d’implantar
un programa de telemedicina. Les limitacions i l’impacte socioeconòmic de la
telemedicina en una comunitat és inevitable. Algunes de les conseqüències
poden ser previstes i altres poden se inesperades. Per tant és important
valorar el risc abans de la implantació del programa i incloure els resultats de
l’avaluació. Així mateix, serà important considerar i tractar els efectes
indirectes i a llarg termini juntament amb el efectes directes i a mig termini
llarg terminis
Avaluació i recerca. Sovint els condicionats de l’adopció de la telemedicina
han estat el finançament, l’interès dels metges o la demostració de la
factibilitat de la tecnologia. Altres consideracions com són l’efectivitat, les
preferències i interessos dels pacients, l’impacte social, la qualitat de l’atenció
i l’impacte en l’organització entre altres, no s’han tingut en compte de forma
sistemàtica. Aquests aspectes són importants alhora d’implantar una
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 153

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
tecnologia i la rellevància de cadascuna d’ells dependrà dels tipus d’aplicació
de telemedicina que es faci servir i en el context on es desenvolupi.
Àmbits d’interès principal per la seva implantació
Si la telemedicina és per definició “la utilització de tecnologies d’informàtica i
comunicació per a la praxis de la medicina a distància“ sembla clar que la seva
aplicació està orientada principalment a solucionar aquells problemes en què el factor
distància té un pes important.
Conseqüentment, els serveis sanitaris ubicats en zones rurals, poblacions de difícil
accés o distants de nuclis urbans seran els que més es poden beneficiar de la
telemedicina. Així dons cal pensar, en principi, en aquelles aplicacions que poden
aportar un valor afegit als entorns anteriorment referits.
Cal considerar, també, les possibles millores que pot aportar la telemedicina en facilitar
un ràpid accés a l’opinió dels especialistes, resolent, en part, la mancança que hi ha en
les poblacions de pocs habitants.
De l’anàlisi de la situació actual i en funció de les aplicacions de telemedicina que ja
han estat contrastades per altres comunitats i països es pot definir una llista de
prioritats a cobrir. Lògicament, com més experimentada sigui l’aplicació de
telemedicina que es vulgui implementar més possibilitats d’èxit hi haurà.
En línies generals es pot dir que es tenen bones experiències reals de la viabilitat de la
utilització de la telemedicina en aplicacions com: Cardiologia, Radiologia,
Dermatologia, Oftalmologia i Psiquiatria. Aquestes i, possiblement moltes altres, es
podrien anar generalitzant en funció de les necessitats locals que es poden trobar en
cada àrea assistencial.
La coherència de la seva aplicació vindrà donada en funció de la necessitat de
resoldre un problema concret i de la valoració dels resultats que es poden obtenir, a
curt i llarg termini, en aplicar l’opció escollida de telemedicina per aquell cas.
La telemedicina pot aportar una gran ajuda i funció social en aquelles aplicacions
orientades al seguiment i cura del les persones dependents, ja sigui per edat o
malaltia. En aquest cas no és per un concepte de distància sinó per la dificultat de
desplaçament i, en molts casos, de solitud.
Orientacions per a l’aplicació de la telemedicina en un àmbit territorial o equip
professional per iniciativa pròpia
A més a més de les consideracions generals exposades anteriorment, les quals
orienten el desplegament estratègic d’un sistema de telemedicina, a l’hora de planificar
la incorporació d’una aplicació de telemedicina a petita escala, en un àmbit territorial o
equip professional concret caldria tenir en compte una sèrie de consideracions per
afavorir l’èxit de la seva implantació i adopció. Així a diferents nivells de l’organització
s’haurien de considerar els aspectes següents:
1. Àmbit regional. Integració de les aplicacions de la telemedicina en els plans
estratègics de provisió de serveis.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 154

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Probablement les aplicacions de telemedicina tindran més possibilitat d’èxit, en
termes de cost i sostenibilitat si es consideren com una alternativa factible per a
la provisió de serveis sanitaris. L’experiència mostra que els programes
implementats i avaluats com a iniciatives independents sovint tenen major risc
de fracàs. Per tant, els governs territorials de salut i les organitzacions
sanitàries d’àmbit regional haurien d’incorporar els serveis de telemedicina en
els seus plans estratègics. 28
2. Àmbit del centre/s on es proveirà el servei de telemedicina.
Per tal d’afavorir l’adopció de la telemedicina a nivell de centre, prèviament a la
seva implantació caldrà planificar i gestionar el canvi que pot representar en
l’organització l’adopció d’aquest nova forma de proveir serveis. La telemedicina
hauria de ser considerada com una oportunitat per millorar la qualitat del
serveis sanitaris i incorporar-la en la pràctica clínica habitual. En cap cas hauria
de ser considerada com a una amenaça, ja que dificultaria la seva acceptació.
Així per planificar i gestionar el canvi caldria que les organitzacions disposessin
d’un pla estratègic de telemedicina. Aquest pla hauria de contemplar els
aspectes següents: 29
Anàlisi i avaluació de les necessitats. Aquesta anàlisi es considera un
aspecte clau del pla estratègic. Ajuda a les organitzacions a definir,
tenint en compte la seva població de referència i els seus problemes de
salut, com aquestes necessitats poden ser satisfetes i perquè la
telemedicina és la manera de satisfer aquestes necessitats. D’altra
banda, les aplicacions que responen a les necessitats identificades
tenen més possibilitat de ser acceptades que si són introduïdes pel fet
de disposar de la tecnologia. 30
Pla d’empresa. Hauria d’incloure elements sobre els detalls, l’abast i la
complexitat de l’aplicació de la telemedicina, consideracions sobre el
cost-benefici i el cost-efectivitat, els requeriments de suport tècnic, el
finançament i la sostenibilitat de l’aplicació.
Identificació de líders en l’organització. Es recomana definir dos tipus de
lideratges, un en l’àmbit clínic i un altre en l’àmbit de la gestió. Aquest
tipus de lideratge és important per implantar el servei, identificar els
problemes, informar dels mateixos i cercar les solucions. Així mateix es
recomana afavorir la coordinació i fomentar xarxes de cooperació i
intercanvi d’experiències entre els professionals de diferents
organitzacions implicats en el desenvolupament d’aplicacions de la
telemedicina, per tal de donar a conèixer els beneficis i les limitacions
d’aquest tipus de serveis.
3. Àmbit del servei on els proveirà l’aplicació de telemedicina
28 Jennett PA, Scott RE, Affleck HL, Hailey D, Ohinmaa A, Anderson C et al. Policy implications
associated with the socioeconomic and health system impact of telehealth: a case study from
Canada. Telemed J E Health. 2004;10(1):77-83.
29 Jennett P, Yeo M, Pauls M, Graham J. Organizational readiness for telemedicine: implications
for success and failure. J Telemed Telecare. 2003;9(Suppl 2):S27-30.
30 Brebner JA, Brebner EM, Ruddick-Bracken H. Experience-based guidelines for the
implementation of telemedicine services. J Telemed Telecare. 2005;11(Suppl 1):3-5.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 155

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
A aquest nivell s’han de definir els recursos humans i els requeriments
tecnològics necessaris pel funcionament del servei de telemedicina. Cal que els
professionals implicats en la provisió d’aquests serveis rebin la formació
adequada. És important que els serveis de telemedicina s’integrin en la pràctica
clínica habitual. Un programa de sessions, instruccions escrites, manuals de
procediments i un pla de formació professional continuat pot afavorir la ràpida
adopció d’aquests serveis. També és important identificar un professional
(coordinador de telemedicina) que entengui el funcionament de l’equipament i
pugui transferir el coneixement als usuaris. Un nivell alt d’interacció i
comunicació entre l’experiència i la inexperiència contribueix a un aprenentatge
més efectiu.
Altres elements que també s’han de tenir en compte, per la preocupació que
ocasionen als professionals i que poden condicionar l’ús d’aquests serveis, són
els aspectes relacionats amb la privacitat i la intimitat en la relació
metge/pacient, la responsabilitat de les decisions clíniques i les implicacions
legals de les mateixes, així com l’acreditació de la formació per proveir aquest
servei de forma segura per al pacient i confidencial. 31
Pel que fa a la tecnologia, cal que els equipaments siguin apropiats a les
tasques a desenvolupar, estiguin ubicats en els llocs adients i siguin segurs.
Dos aspectes rellevants per afavorir la utilització de la tecnologia són la
importància d’utilitzar la tecnologia adequada en la provisió del servei, i
permetre un ús creatiu de l’equipament, en el sentit d’encoratjar els usuaris a
utilitzar els nous serveis i resoldre els problemes de forma dinàmica, amb el
degut suport tecnològic. Si els equipaments són massa sofisticats pels usuaris,
el servei es pot utilitzar incorrectament o no utilitzar-lo.
4. Desenvolupament d’un protocol d’avaluació i recerca.
L’ús de la telemedicina pot acompanyar-se de canvis en els patrons de pràctica
mèdica que poden influir en el resultats de salut, en la qualitat de l’atenció,
satisfacció del pacient, en l’organització i en els costos. La mesura sistemàtica
d’aquests canvis pot general el coneixement i informació necessaris per a la
presa de decisions de futures aplicacions de telemedicina.
31
Silverman RD. Current legal and ethical concerns in telemedicine and e-medicine. J Telemed
Telecare. 2003;9(Suppl 1):S67-S69.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 156

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.7. La demanda i la utilització dels serveis
4.7.1. La utilització pública de la xarxa sanitària de
Catalunya
Aquest apartat fa referència a l’anàlisi de la utilització amb finançament públic dels
serveis sanitaris i per tant no es té en compte l’activitat amb finançament privat.
Les dades d’hospitalització d’aguts provenen del CMBD-AH que inclou la informació
del 100% dels hospitals de la XHUP, de manera que els indicadors recollits tenen una
fiabilitat molt alta en la mesura de la utilització pública d’aquesta línia de servei.
Les dades corresponents a atenció primària provenen de la base de dades de
l’avaluació dels contractes d’atenció primària i tenen un caràcter eminentment
declaratiu per part dels propis centres proveïdors. El grau de cobertura de la
informació és elevat, tot i que les dades corresponents a 2005 no inclouen la totalitat
dels centres a causa de problemes tècnics en la notificació.
Les dades d’hospitalització psiquiàtrica provenen del CMBD-AH en els hospitals
d’aguts i del CMBD dels hospitals monogràfics psiquiàtrics. Per altra banda, les dades
d’activitat ambulatòria de salut mental provenen del CMBD dels centres de salut
mental ambulatòria. El grau de cobertura de la informació d’ambdues fonts
d’informació és elevat, tot i que no inclouen el 100% dels centres proveïdors.
L’activitat d’atenció sociosanitari prové del CMBD dels recursos sociosanitaris. La
qualitat de les dades és bona i el percentatge d’informació registrada és elevat, per bé
que alguns centres han tingut dificultats tècniques en la notificació de les dades.
Tant en atenció primària, com en salut mental i atenció sociosanitària, cal analitzar
amb cautela els indicadors d’utilització a causa que la manca de dades en determinats
centres pot tenir un impacte en el càlcul de les taxes poblacionals per territoris.
Les taxes d’hospitalització general i pediàtrica han estat estandarditzades per edat i
sexe, gràcies al fet que es disposa de dades més robustes, tal com s’ha comentat
anteriorment.
Per tant, l’objectiu d’aquest apartat és l’anàlisi de la utilització pública en les diferents
línies de servei i la identificació de possibles diferències entre territoris 32 , més que no
pas la formulació d’hipòtesi sobre de les causes factors explicatius de la variabilitat en
la utilització.
32 En el moment en què es va dur a terme aquesta anàlisi l’assignació territorial de les ABS als
GTS era provisional, cosa que fa que les dades de les ABS de nova creació Alt Mogent i Sant
Quirze del Vallè estiguin incloses en els GTS Vallès Oriental Central i Vallès Occidental Est,
respectivament, i que les de les ABS que s’han reasignat darrerament estiguin en els GTS
inicials (ABS Cornudella del Montsant a GTS Altebrat i ABS Santa Coloma de Queralt a GTS
Alt Camp i Conca de Barberà).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 157

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Utilització dels serveis d’hospitalització d’aguts
Taxes d’hospitalització estandarditzades
Pel global de Catalunya, la taxa d’hospitalització d’aguts és de 99,67 altes per 1.000
habitants al 2005. Com a mesura per comparar la dispersió entre les taxes d’utilització
dels diferents serveis utilitzem el coeficient de variació de Pearson que es calcula com
el quocient entre la desviació típica i la mitjana. La distribució per GTS de les dades
mostra diferències territorials, amb una amplitud de 50 entre el valor màxim i el valor
mínim, un coeficient de variació de 0,1. El valor més baix correspon al GTS de
Barcelona ciutat i el més alt al GTS de la Cerdanya. Per regions sanitàries, el valor
màxim correspon a la regió de l’Alt Pirineu i Aran el valor mínim a la regió de Lleida.
(Taula 51)
Mapa 15. Taxes d’hospitalització d’aguts per 1.000 habitants estandarditzades segons
edat i sexe per GTS. Catalunya, 2005
Taxa d’hospitalització estandarditzada pel
mètode directe
Departament de Salut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15-setembre- 2006
Per altra banda, la taxa d’hospitalització pediàtrica de 0 a 14 anys és de 64,95 al 2005.
La distribució per GTS de les dades de la taxa d’hospitalització pediàtrica de 0 a 14
anys estandarditzada pel mètode directe mostra diferències territorials, amb una
amplitud de 64 entre el valor màxim i el valor mínim, un coeficient de variació de 0,21.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 158
< 95
95-101
101-107
107-114
>114

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
El valor més baix correspon al GTS de Barcelona ciutat i al GTS dels Pallars, per
contra el valor més alt es troba en el GTS de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Per
regions sanitàries, el valor màxim correspon a la regió del Camp de Tarragona i el
valor mínim a la regió de Barcelona. (Taula 52)
Mapa 16. Taxes d’hospitalització d’aguts per 1.000 habitants de la població de 0 a 14
anys estandarditzades segons edat i sexe per GTS. Catalunya, 2005
Percentatge de CMA sobre el total d’altes
Pel global de Catalunya, el percentatge de cirurgia major ambulatòria sobre el total de
contactes d’hospitalització és de 18,5% al 2005. La distribució per GTS de les dades
mostra diferències territorials significatives, amb una amplitud del 20% entre el valor
màxim i el valor mínim, un coeficient de variació de 0,29. El valor més baix correspon
al GTS de l’Alta Ribagorça i el més alt al GTS del Baix Vallès. Per regions sanitàries, el
valor mínim correspon a la regió de l’Alt Pirineu i Aran i el valor màxim a la regió de
Lleida. (Taula 53)
Estada Mitjana dels contactes d’hospitalització convencional
Taxa d’hospitalització pediàtrica de 0 a 14 anys
estandarditzada pel mètode directe
Departament de Salut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15-setembre- 2006
L’estada mitjana en dies és de 6,7 al 2005 per al conjunt de Catalunya. La distribució
per GTS de les dades de l’estada mitjana en dies dels contactes d’hospitalització
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 159
< 55
55-63
63-67
67-78
>78

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
convencional mostra diferències territorials significatives, amb una amplitud de 2,7 dies
entre el valor màxim i el valor mínim, un coeficient de variació de 0,09. El valor més
baix correspon al GTS de la Cerdanya i el més alt al GTS de Barcelona ciutat. Per
regions sanitàries, el valor mínim correspon a la regió de Girona i el valor màxim a la
regió de Lleida. (Taula 54)
Taxa de parts finançats pel sistema públic
Pel global de Catalunya, la taxa de parts finançats pel sistema públic per 1.000 dones
de 15 a 49 anys és de 30 al 2005. La distribució per GTS de les dades mostra
diferències territorials, amb una amplitud de 27 entre el valor màxim i el valor mínim,
un coeficient de variació de 0,16. El valor més baix correspon al GTS de Barcelona
ciutat i el més alt al GTS de la Cerdanya. Per regions sanitàries, el valor mínim
correspon a la regió de Barcelona i el valor màxim a la regió de les Terres de l’Ebre.
(Taula 55)
Mapa 17. Taxes de parts per 1.000 dones de 15 a 49 anys per GTS. Catalunya,
2005
Taxa de parts per 1000 dones de 15 a 49 anys
Departament de Salut
Direcció General de Planificació i Avaluació
Mapa Sanitari, Sociosanitari i Salut Pública - Sèrie Cartogràfica - 15-setembre-2006
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 160
< 30
30-33
33-35
35-38
>38

160,0
140,0
120,0
100,0
80,0
60,0
40,0
20,0
0,0
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taxa de freqüentació gineco-obstètrica
Per calcular aquesta taxa, hem considerat el nombre de contactes d’hospitalització
convencional i CMA amb diagnòstic principal ginecològic o obstètric en dones de més
de 15 anys. Pel global de Catalunya, la freqüentació gineco-obstètrica per 1.000 dones
de més de 15 anys és de 26 al 2005. La distribució per GTS de les dades mostra
diferències territorials significatives, amb una amplitud de 26 entre el valor màxim i el
valor mínim, un coeficient de variació de 0,26. El valor més baix correspon al GTS de
Barcelona ciutat i el més alt al GTS de la Cerdanya. Per regions sanitàries, el valor
mínim correspon a la regió de la Catalunya Central i el valor màxim a la regió de les
Terres de l’Ebre. (Taula 56)
Figura 22.Taxes d’hospitalització d’aguts per 1.000 habitants per grans grups de
diagnòstic CIM.9.MC per GTS. Catalunya, 2005
Freqüentacions per 1.000 habitants per grans grups de diagnòstic CIM.9.MC per GTS
Alt Urgell
Ce rdanya
Pallars Jussà-Pallars Sobirà
Val d'Aran
Pla de Lleida
Alt Camp i Conca de Barberà
Baix Camp
Baix Penedés
Tarragonès
Altebrat
Baix Ebre
Montsià
Alt Maresme-S elva Marítima
Baix Empordà
Figueres i A lt Empordà
Garrotxa
Gironès-Pla de l'Estany-Se lva Interior
Ripollès
Anoia
Bages-Solsonès
Berg uedà
Oson a
Alt Penedès
Baix Llobregat Centre-Fonsanta
Baix Llobregat L 'Hospitalet-El Prat de Llobregat
B aixLlobregat Litoral
Baix Llobregat Nord
Baix Montseny
Barcelona
Barcelonès Nord-Baix Maresme
Garra f
Granollers
Maresme
Baix Vallès
Sabadell
Terrassa
Alta Ribagorça
CA TALUNYA
Malaties infeccioses i parasitàries Neoplasies Malalties endocrines, nutricionals, metabòliques i immunitàr
Malalties de sang i òrgans dels sentits Trastorns mentals Malalties de sistema nervisi òrgans dels sentits
Malalties aparell circulatori Malalties aparell respiratori Malalties aparell digestiu
Malalties aparell genito-urinari Complicacions embaràs, part i puerperi Malalties de pell, i teixit subcutani
Malalties aparell locomotor i teixit connectiu Anomalies congnitès Afeccions originades en període perinatal
Simptomes, signes i afeccions mal definits Lesionsi emmetzinaments Classificació Codi V
Diagnòstic principal desconegut
A la Figura 22 es presenten les taxes de freqüentació per 1.000 habitants per grans
grups de diagnòstic (CIM.9.MC).L’anàlisi exploratòria de les dades disponibles mostra
que, llevat del diagnòstic desconegut, el grup de diagnòstic amb un coeficient de
variació entre GTS més alt és el dels trastorns mentals i el que presenta un coeficient
de variació entre GTS més baix és el de les malalties de l’aparell genito-urinari.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 161

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Utilització dels serveis d’atenció primària
Percentatge de població assignada atesa
Pel global de Catalunya, el percentatge d’infants (de 0 a 14 anys) assignats atesos és
de 74,5% al 2005. La distribució per GTS de les dades mostra diferències territorials
importants, amb una amplitud del 30% entre el valor màxim i el valor mínim, un
coeficient de variació de 0,08. El valor més baix correspon al GTS Barcelona Ciutat,
per contra el valor més alt es troba en el GTS dels Pallars. Per regions sanitàries, el
valor màxim correspon a la regió de Lleida i el valor mínim a la regió de Barcelona.
(Taula 57)
Així mateix, el percentatge de població adulta assignada atesa és de 76,2% al 2005.
La distribució per GTS de les dades mostra diferències territorials, amb una amplitud
del 29% entre el valor màxim i el valor mínim, un coeficient de variació de 0,07. El
valor més baix correspon al GTS de Barcelona ciutat, per contra el valor més alt es
troba en el GTS dels Pallars. Per regions sanitàries, el valor màxim correspon a la
regió de l’Alt Pirineu i Aran i el valor mínim a la regió de Terres de l’Ebre. (Taula 57)
Freqüentació de visites d’atenció primària
La freqüentació mitjana de visites de metges de família és de 4,3 per habitant (majors
de 14 anys) al 2005. La distribució per GTS de les dades mostra diferències territorials
significatives, amb una amplitud de 3,4 entre el valor màxim i el valor mínim, un
coeficient de variació de 0,19. El valor més baix correspon als GTS Baix Empordà i
Baix Montseny, per contra el valor més alt es troba en el GTS de l’Alta Ribagorça. Per
regions sanitàries, el valor màxim correspon a la regió de Terres de l’Ebre i el valor
mínim a la regió de Girona. (Taula 58)
Així mateix, pel global de Catalunya, la freqüentació de visites de pediatra és de 4,9
per habitant (de 0 a 14 anys) al 2005. La distribució per GTS de les dades mostra una
amplitud de 8,1 entre el valor màxim i el valor mínim, un coeficient de variació de 0,27.
El valor més baix correspon al GTS Alt Empordà per contra el valor més alt es troba en
el GTS Alta Ribagorça. Per regions sanitàries, el valor màxim correspon a la regió de
l’Alt Pirineu i Aran i el valor mínim a la regió de Girona. (Taula 58)
La freqüentació de visites d’infermeria és de 2,2 visites per habitant (població general)
al 2005. La distribució per GTS de les dades mostra diferències força acusades, amb
una amplitud de 4,3 entre el valor màxim i el valor mínim, un coeficient de variació de
0,4. El valor més baix correspon al GTS de la Cerdanya per contra el valor més alt es
troba en el GTS dels Pallars. Per regions sanitàries, el valor màxim correspon a la
regió de l’Alt Pirineu i Aran i el valor mínim a la regió de Barcelona. (Taula 58)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 162

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Utilització dels serveis de salut mental
Freqüentació de visites de centres de salut mental ambulatoris
La freqüentació de visites al CSMIJ per 100 habitants és de 16,96 al 2005 per al
conjunt de Catalunya. La distribució per GTS de les dades mostra diferències
territorials significatives, amb una amplitud de 45 entre el valor màxim i el valor mínim,
un coeficient de variació de 0,66. (Taula 59)
La freqüentació de visites al CSMA per 100 habitants és de 13,67 al 2005. La
distribució per GTS de les dades mostra diferències territorials significatives, amb una
amplitud de 39 entre el valor màxim i el valor mínim, un coeficient de variació de 0,5 .
(Taula 60)
Taxes de freqüentació d’altes d’aguts i subaguts en hospitalització psiquiàtrica
Pel global de Catalunya, la taxa d’altes d’aguts i subaguts d’hospitalització psiquiàtrica
per 1.000 habitants és de 2,98 al 2005 (2,70 per aguts i 0,28 per subaguts). La
distribució per GTS de les dades mostra diferències territorials, amb una amplitud que
va des de 1,39 al GTS Alta Ribagorça fins a 3,69 al GTS Berguedà. Per regions
sanitàries, el valor màxim correspon a la regió de Catalunya Central i el valor mínim a
la regió de Terres de l’Ebre. (Taula 61)
Utilització dels serveis sociosanitaris
Taxes de freqüentació d’episodis de serveis sociosanitaris
La taxa d’episodis de mitja estada global per 1.000 habitants més grans de 64 anys és
de 14,0 al 2005. Dins d’aquest grup d’edat, destaca el subgrup de més grans de 74
anys amb una freqüentació de 22 episodis per 1.000 habitants. Per contra, el subgrup
de 65 a 74 anys té una freqüentació menor de 6,4 episodis per 1.000 habitants. La
distribució de les dades per regions sanitàries mostra diferències territorials, amb el
valor màxim a la regió de Catalunya Central i el valor mínim a la regió de Lleida. (Taula
62)
En relació amb la mitja estada polivalent la taxa d’episodis per 1.000 habitants més
grans de 64 anys és de 1,8 al 2005. Dintre d’aquest grup d’edat, el subgrup de més
grans de 74 anys presenta una freqüentació de 2,9 episodis per 1.000 habitants. Per
contra, el subgrup de 65 a 74 anys té una freqüentació menor de 0,8 episodis per
1.000 habitants. La distribució de les dades per regions sanitàries mostra diferències
territorials, amb el valor màxim a la regió de Girona i el valor mínim a la regió de
Lleida. (Taula 63)
La taxa per serveis de convalescència és de 9,2 al 2005. Dintre d’aquest grup d’edat,
el subgrup de més grans de 74 anys presenta una freqüentació de 15 episodis per
1.000 habitants. Per contra, el subgrup de 65 a 74 anys té una freqüentació menor de
3,7 episodis per 1.000 habitants. La distribució de les dades per regions sanitàries
mostra diferències territorials, amb el valor màxim a la regió de Catalunya Central i el
valor mínim a la regió de Lleida. (Taula 64)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 163

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Finalment, la taxa d’episodis de cures pal·liatives per 1.000 habitants més grans de 64
anys és de 2,7 al 2005. Dintre d’aquest grup d’edat, el subgrup de més grans de 74
anys presenta una freqüentació de 3,6 episodis per 1.000 habitants. Per contra, el
subgrup de 65 a 74 anys té una freqüentació menor de 1,8 episodis per 1.000
habitants. La distribució de les dades per regions sanitàries mostra diferències
territorials, amb el valor màxim a la regió de Girona i el valor mínim a la regió de Terres
de l’Ebre. (Taula 65)
Quant a l’atenció sociosanitària de llarga estada, la taxa d’episodis per 1.000 habitants
més grans de 64 anys és de 8,3 al 2005. El subgrup de més grans de 74 anys amb
una freqüentació de 14,3 episodis per 1.000 habitants. Per contra, el subgrup de 65 a
74 anys té una freqüentació menor de 2,7 episodis per 1.000 habitants. La distribució
de les dades per regions sanitàries mostra diferències territorials, amb el valor màxim
a la regió de Catalunya Central i el valor mínim a la regió de Tarragona. (Taula 66)
Pel global de Catalunya, la taxa d’episodis d’UFISS per 1.000 habitants més grans de
64 anys és de 11,9 al 2005. El subgrup de més grans de 74 anys presenta una
freqüentació de 19 episodis per 1.000 habitants i el subgrup de 65 a 74 anys té una
freqüentació menor de 5,1 episodis per 1.000 habitants. La distribució de les dades per
regions sanitàries mostra diferències territorials, amb el valor màxim a la regió de
Girona i el valor mínim a la regió de l’Alt Pirineu i Aran. (Taula 67)
La taxa de freqüentació d’episodis de PADES per 1.000 habitants més grans de 64
anys és de 8,5 al 2005. Dins d’aquest grup d’edat, destaca el subgrup de més grans
de 74 anys amb una freqüentació de 13,4 episodis per 1.000 habitants. Per contra, el
subgrup de 65 a 74 anys té una freqüentació menor de 3,9 episodis per 1.000
habitants. La distribució de les dades per regions sanitàries mostra diferències
territorials, amb el valor màxim a la regió de Lleida i el valor mínim a la regió de l’Alt
Pirineu i Aran. (Taula 68)
En relació amb l’atenció en hospital de dia sociosanitari, la freqüentació al 2005 és de
3,5 d’episodis per 1.000 habitants més grans de 64 anys. El subgrup de més grans de
74 anys presenta una freqüentació de 5,4 episodis per 1.000 habitants, mentre que el
subgrup de 65 a 74 anys té una freqüentació menor, de 1,8 episodis per 1.000
habitants. La distribució de les dades per regions sanitàries mostra diferències
territorials, amb el valor màxim a la regió de Catalunya Central i el valor mínim a la
regió de Tarragona. (Taula 69)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 164

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 51. Taxa d’hospitalització d’aguts per 1.000 habitants. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Taxa d’hospitalització
estandarditzada pel mètode
directe
LLEIDA 93,85
CAMP DE TARRAGONA 101,49
TERRES DE L’EBRE 98,73
GIRONA 99,26
CATALUNYA CENTRAL 101,44
ALT PIRINEU I ARAN 114,15
BARCELONA 97,36
Pla de Lleida 93,85
Alt Camp i Conca de Barberà 115,63
Baix Camp 96,70
Baix Penedès 97,64
Tarragonès 100,43
Altebrat 107,43
Baix Ebre 92,59
Montsià 98,57
Alt Maresme – Selva Marítima 108,59
Baix Empordà 101,75
Alt Empordà 102,62
Garrotxa 99,14
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 92,96
Ripollès 125,23
Anoia 105,86
Bages – Solsonès 106,55
Berguedà 106,12
Osona 88,91
Alt Urgell 112,84
Alta Ribagorça 97,10
Cerdanya 128,66
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 107,78
Val d’Aran 113,38
Alt Penedès 105,62
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 92,79
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 107,80
Baix Llobregat Litoral 98,69
Baix Llobregat Nord 86,27
Baix Montseny 116,18
Baix Vallès 117,66
Barcelona 78,28
Barcelonès Nord – Baix Maresme 117,27
Garraf 108,89
Maresme 101,45
Vallès Occidental Est 104,78
Vallès Occidental Oest 117,41
Vallès Oriental Central 100,93
CATALUNYA 99,67
Font: CMBD.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 165

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 52. Taxa d’hospitalització pediàtrica per 1.000 habitants de 0 a 14 anys. Catalunya,
2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Taxa d’hospitalització pediàtrica
de 0 a 14 anys estandarditzada
pel mètode directe
LLEIDA 79,29
CAMP DE TARRAGONA 86,50
TERRES DE L’EBRE 73,38
GIRONA 58,41
CATALUNYA CENTRAL 64,80
ALT PIRINEU I ARAN 73,55
BARCELONA 59,26
Pla de Lleida 79,29
Alt Camp i Conca de Barberà 112,31
Baix Camp 87,23
Baix Penedès 69,70
Tarragonès 79,17
Altebrat 74,57
Baix Ebre 72,31
Montsià 66,62
Alt Maresme – Selva Marítima 64,47
Baix Empordà 65,53
Alt Empordà 56,79
Garrotxa 52,93
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 56,76
Ripollès 79,48
Anoia 82,67
Bages – Solsonès 65,01
Berguedà 65,26
Osona 50,40
Alt Urgell 77,69
Alta Ribagorça 98,61
Cerdanya 90,82
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 48,37
Val d’Aran 71,70
Alt Penedès 61,05
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 62,73
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 67,26
Baix Llobregat Litoral 56,12
Baix Llobregat Nord 57,42
Baix Montseny 62,98
Baix Vallès 51,77
Barcelona 48,22
Barcelonès Nord – Baix Maresme 49,25
Garraf 64,38
Maresme 62,67
Vallès Occidental Est 58,87
Vallès Occidental Oest 69,51
Vallès Oriental Central 53,54
CATALUNYA 64,95
Font: CMBD.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 166

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 53. Percentatge d’altes de CMA sobre el total d’altes. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
% CMA
LLEIDA 17,9%
CAMP DE TARRAGONA 15,1%
TERRES DE L’EBRE 11,1%
GIRONA 15,8%
CATALUNYA CENTRAL 15,7%
ALT PIRINEU I ARAN 10,3%
BARCELONA 20,3%
Pla de Lleida 17,9%
Alt Camp i Conca de Barberà 18,4%
Baix Camp 12,2%
Baix Penedès 17,1%
Tarragonès 16,1%
Altebrat 7,2%
Baix Ebre 11,7%
Montsià 13,9%
Alt Maresme – Selva Marítima 15,1%
Baix Empordà 21,1%
Alt Empordà 19,6%
Garrotxa 19,0%
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 10,5%
Ripollès 17,0%
Anoia 14,6%
Bages – Solsonès 14,9%
Berguedà 17,7%
Osona 17,4%
Alt Urgell 9,9%
Alta Ribagorça 6,5%
Cerdanya 9,1%
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 13,1%
Val d’Aran 8,1%
Alt Penedès 16,0%
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 20,2%
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 23,6%
Baix Llobregat Litoral 18,1%
Baix Llobregat Nord 16,0%
Baix Montseny 23,2%
Baix Vallès 26,3%
Barcelona 20,3%
Barcelonès Nord – Baix Maresme 22,2%
Garraf 20,8%
Maresme 21,7%
Vallès Occidental Est 22,0%
Vallès Occidental Oest 19,5%
Vallès Oriental Central 21,7%
CATALUNYA 18,5%
Font: CMBD.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 167

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 54. Estada Mitjana en dies dels contactes d’hospitalització convencional.
Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Estada Mitjana en dies
LLEIDA 7,4
CAMP DE TARRAGONA 6,1
TERRES DE L’EBRE 6,2
GIRONA 5,8
CATALUNYA CENTRAL 6,7
ALT PIRINEU I ARAN 5,9
BARCELONA 6,9
Pla de Lleida 7,4
Alt Camp i Conca de Barberà 5,3
Baix Camp 6,1
Baix Penedès 6,5
Tarragonès 6,3
Altebrat 5,7
Baix Ebre 6,4
Montsià 6,2
Alt Maresme – Selva Marítima 6,4
Baix Empordà 5,7
Alt Empordà 6,0
Garrotxa 5,5
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 5,6
Ripollès 6,8
Anoia 6,9
Bages – Solsonès 6,8
Berguedà 5,6
Osona 6,9
Alt Urgell 5,7
Alta Ribagorça 7,1
Cerdanya 4,9
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 6,7
Val d’Aran 5,6
Alt Penedès 6,7
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 6,5
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 6,6
Baix Llobregat Litoral 6,4
Baix Llobregat Nord 6,1
Baix Montseny 5,9
Baix Vallès 6,0
Barcelona 7,6
Barcelonès Nord – Baix Maresme 6,8
Garraf 7,2
Maresme 6,6
Vallès Occidental Est 6,4
Vallès Occidental Oest 6,7
Vallès Oriental Central 6,3
CATALUNYA 6,7
Font: CMBD.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 168

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 55. Taxa de parts per 1.000 dones de 15 a 49 anys. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Taxa de parts per 1.000 dones de
15 a 49 anys
LLEIDA 34
CAMP DE TARRAGONA 37
TERRES DE L’EBRE 38
GIRONA 35
CATALUNYA CENTRAL 35
ALT PIRINEU I ARAN 35
BARCELONA 27
Pla de Lleida 34
Alt Camp i Conca de Barberà 40
Baix Camp 38
Baix Penedès 36
Tarragonès 35
Altebrat 36
Baix Ebre 35
Montsià 41
Alt Maresme – Selva Marítima 35
Baix Empordà 35
Alt Empordà 37
Garrotxa 35
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 34
Ripollès 32
Anoia 38
Bages – Solsonès 30
Berguedà 26
Osona 40
Alt Urgell 30
Alta Ribagorça 40
Cerdanya 44
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 31
Val d’Aran 35
Alt Penedès 38
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 25
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 29
Baix Llobregat Litoral 24
Baix Llobregat Nord 32
Baix Montseny 35
Baix Vallès 30
Barcelona 17
Barcelonès Nord – Baix Maresme 30
Garraf 31
Maresme 28
Vallès Occidental Est 31
Vallès Occidental Oest 33
Vallès Oriental Central 32
CATALUNYA 30
Font: CMBD.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 169

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 56. Taxa de freqüentació gineco-obstètrica per 1.000 dones de més de 15 anys .
Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Taxa de freqüentació
gineobstètrica per 1.000 dones
de més de 15 anys
LLEIDA 31
CAMP DE TARRAGONA 31
TERRES DE L’EBRE 35
GIRONA 32
CATALUNYA CENTRAL 27
ALT PIRINEU I ARAN 30
BARCELONA 30
Pla de Lleida 31
Alt Camp i Conca de Barberà 32
Baix Camp 31
Baix Penedès 31
Tarragonès 30
Altebrat 33
Baix Ebre 32
Montsià 39
Alt Maresme – Selva Marítima 31
Baix Empordà 33
Alt Empordà 33
Garrotxa 29
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 30
Ripollès 29
Anoia 32
Bages – Solsonès 22
Berguedà 21
Osona 31
Alt Urgell 23
Alta Ribagorça 33
Cerdanya 41
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 29
Val d’Aran 31
Alt Penedès 30
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 23
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 26
Baix Llobregat Litoral 23
Baix Llobregat Nord 29
Baix Montseny 34
Baix Vallès 32
Barcelona 15
Barcelonès Nord – Baix Maresme 27
Garraf 27
Maresme 24
Vallès Occidental Est 29
Vallès Occidental Oest 30
Vallès Oriental Central 28
CATALUNYA 26
Font: CMBD.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 170

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 57. Percentatge de població atesa a l’atenció primària. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Percentatge d’infants
assignats atesos
Percentatge de població
adulta assignada atesa
LLEIDA 86,2% 83,1%
CAMP DE TARRAGONA 74,5% 76,1%
TERRES DE L’EBRE 74,2% 69,4%
GIRONA 79,7% 79,1%
CATALUNYA CENTRAL 81,6% 79,1%
ALT PIRINEU I ARAN 81,0% 85,7%
BARCELONA 72,2% 75,3%
Pla de Lleida 86,2% 83,1%
Alt Camp i Conca de Barberà 78,5% 75,0%
Baix Camp 67,1% 77,9%
Baix Penedès 0,0% 0,0%
Tarragonès 72,9% 75,7%
Altebrat 81,3% 61,7%
Baix Ebre 79,4% 69,6%
Montsià 65,9% 73,0%
Alt Maresme – Selva Marítima 82,0% 78,0%
Baix Empordà 82,8% 81,0%
Alt Empordà 77,1% 75,8%
Garrotxa 78,3% 79,6%
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 78,8% 78,8%
Ripollès 84,5% 84,1%
Anoia 77,7% 74,7%
Bages – Solsonès 82,6% 81,5%
Berguedà 83,4% 83,9%
Osona 82,7% 78,2%
Alt Urgell 74,4% 80,9%
Alta Ribagorça 0,0% 87,4%
Cerdanya 0,0% 0,0%
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 89,4% 91,1%
Val d’Aran 0,0% 0,0%
Alt Penedès 80,4% 79,7%
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 78,5% 77,9%
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 82,4% 77,4%
Baix Llobregat Litoral 80,2% 84,3%
Baix Llobregat Nord 82,2% 80,8%
Baix Montseny 69,7% 70,5%
Baix Vallès 71,3% 74,6%
Barcelona 59,4% 72,6%
Barcelonès Nord – Baix Maresme 78,8% 77,0%
Garraf 66,8% 71,2%
Maresme 74,3% 75,2%
Vallès Occidental Est 79,1% 74,4%
Vallès Occidental Oest 70,5% 72,8%
Vallès Oriental Central 75,4% 75,9%
CATALUNYA 74,5% 76,2%
Font: CatSalut. Base de dades d’atenció primària.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 171

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 58. Freqüentació de visites per habitant a l’atenció primària. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Freqüentació de visites per hab.
Metge de Família Pediatre
0 a 14 anys
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 172
Infermera
LLEIDA 4,2 4,9 3,4
CAMP DE TARRAGONA 4,9 5,0 2,9
TERRES DE L’EBRE 6,2 4,8 3,4
GIRONA 3,8 4,2 3,0
CATALUNYA CENTRAL 4,2 4,6 2,0
ALT PIRINEU I ARAN 5,5 5,2 3,9
BARCELONA 4,3 5,0 1,8
Pla de Lleida 4,2 4,9 3,4
Alt Camp i Conca de Barberà 4,2 4,8 3,6
Baix Camp 4,2 4,6 1,6
Baix Penedès 0,0 0,0 0,0
Tarragonès 4,8 5,4 2,3
Altebrat 6,7 4,5 2,7
Baix Ebre 6,4 4,3 3,6
Montsià 6,0 5,6 3,8
Alt Maresme – Selva Marítima 4,2 4,4 2,1
Baix Empordà 3,6 4,5 2,5
Alt Empordà 3,9 3,7 3,3
Garrotxa 3,6 4,0 3,4
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 3,9 4,3 3,1
Ripollès 4,4 5,2 5,2
Anoia 3,9 4,5 2,1
Bages – Solsonès 4,2 4,6 1,6
Berguedà 5,0 4,1 1,9
Osona 4,3 4,7 2,5
Alt Urgell 4,9 4,2 4,7
Alta Ribagorça 7,0 11,8 4,2
Cerdanya 4,7 0,0 0,9
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 6,5 5,1 5,1
Val d’Aran 0,0 0,0 0,0
Alt Penedès 4,4 4,9 2,9
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 4,1 5,4 2,1
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 4,3 5,5 1,8
Baix Llobregat Litoral 4,6 6,7 2,0
Baix Llobregat Nord 4,6 5,4 1,7
Baix Montseny 3,6 4,6 2,8
Baix Vallès 4,4 4,5 2,0
Barcelona 4,2 4,3 1,5
Barcelonès Nord – Baix Maresme 4,7 5,0 2,0
Garraf 4,1 4,8 2,2
Maresme 4,0 4,2 2,6
Vallès Occidental Est 4,3 5,7 1,3
Vallès Occidental Oest 4,3 5,1 1,5
Vallès Oriental Central 4,1 4,9 2,1
CATALUNYA 4,3 4,9 2,2
Font: CatSalut. Base de dades d’atenció primària.

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 59. Utilització de centres de salut mental infantojuvenils. Taxes per 100 habitants
menors de 18 anys. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Nous casos
atesos
Població
atesa
Visites pe 100
habitants
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 173
Visites x
pacient
LLEIDA 1,21 3,21 21,91 6,82
CAMP DE TARRAGONA 1,53 3,69 14,33 3,88
TERRES DE L’EBRE 1,60 3,82 14,30 3,75
GIRONA 0,53 1,43 7,57 5,31
CATALUNYA CENTRAL 1,00 3,42 17,74 5,18
ALT PIRINEU I ARAN 1,83 3,20 24,31 7,60
BARCELONA 1,08 2,51 18,20 7,26
Pla de Lleida 1,21 3,21 21,89 6,82
Alt Camp i Conca de Barberà 1,37 3,45 11,60 3,36
Baix Camp 1,19 2,95 12,15 4,12
Baix Penedès 2,13 6,28 17,26 2,75
Tarragonès 1,64 3,54 15,98 4,51
Altebrat 1,46 3,45 11,14 3,23
Baix Ebre 1,63 3,72 16,13 4,34
Montsià 1,75 4,23 13,90 3,29
Alt Maresme – Selva Marítima 0,62 1,59 9,76 6,12
Baix Empordà 0,90 1,37 7,73 5,63
Alt Empordà 0,25 1,05 3,66 3,48
Garrotxa 0,76 2,80 11,73 4,18
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 0,58 1,66 10,24 6,18
Ripollès 0,88 2,76 11,01 3,99
Anoia 0,17 3,13 14,03 4,49
Bages – Solsonès 1,64 3,32 19,76 5,95
Berguedà 1,83 2,94 15,71 5,34
Osona 0,65 3,82 18,21 4,76
Alt Urgell 3,22 5,37 37,12 6,91
Alta Ribagorça 1,83 3,66 46,07 12,60
Cerdanya 0,23 0,38 1,25 3,30
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 2,60 4,76 39,30 8,25
Val d’Aran 0,06 0,13 0,26 2,00
Alt Penedès 1,92 3,17 37,72 11,91
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 1,05 3,20 27,10 8,48
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 2,30 5,48 29,96 5,46
Baix Llobregat Litoral 1,53 3,49 22,84 6,55
Baix Llobregat Nord 0,11 2,74 13,96 5,10
Baix Montseny 0,89 1,72 11,45 6,66
Baix Vallès 1,94 3,53 36,81 10,43
Barcelona 1,03 2,32 19,88 8,56
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,64 1,54 10,42 6,78
Garraf 2,38 4,05 44,74 11,06
Maresme 1,45 2,68 9,31 3,47
Vallès Occidental Est 0,64 1,66 9,53 5,73
Vallès Occidental Oest 0,29 0,73 3,46 4,76
Vallès Oriental Central 1,28 2,43 17,09 7,04
CATALUNYA 1,08 2,62 16,96 6,47
Font: CMBD.

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 60. Utilització de centres de salut mental d’adults. Taxes per 100 habitants de 18
anys i més. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Nous casos
atesos
Població
atesa
Visites pe 100
habitants
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 174
Visites x
pacient
LLEIDA 0,78 2,44 11,20 4,60
CAMP DE TARRAGONA 1,45 4,14 17,05 4,12
TERRES DE L’EBRE 1,31 3,89 15,41 3,96
GIRONA 0,64 2,32 7,72 3,32
CATALUNYA CENTRAL 0,74 2,58 17,76 6,88
ALT PIRINEU I ARAN 1,15 2,71 14,23 5,25
BARCELONA 0,80 2,51 13,80 5,51
Pla de Lleida 0,78 2,43 11,20 4,60
Alt Camp i Conca de Barberà 1,57 4,32 17,94 4,15
Baix Camp 1,41 4,28 17,61 4,12
Baix Penedès 1,71 5,63 20,58 3,66
Tarragonès 1,37 3,50 15,10 4,32
Altebrat 1,51 4,44 15,25 3,44
Baix Ebre 1,31 4,09 16,61 4,06
Montsià 1,21 3,43 14,87 4,34
Alt Maresme – Selva Marítima 0,68 2,12 10,90 5,15
Baix Empordà 0,57 1,59 7,26 4,56
Alt Empordà 0,61 3,19 6,77 2,12
Garrotxa 0,85 6,10 14,80 2,43
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 0,56 1,71 7,48 4,37
Ripollès 0,90 2,86 11,77 4,11
Anoia 0,35 2,18 11,79 5,40
Bages – Solsonès 0,83 2,24 19,10 8,52
Berguedà 1,48 4,59 40,22 8,76
Osona 0,67 2,73 13,67 5,01
Alt Urgell 0,78 2,43 18,70 7,69
Alta Ribagorça 0,13 0,56 2,73 4,88
Cerdanya 3,01 4,78 21,54 4,50
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0,91 3,09 11,90 3,86
Val d’Aran 0,08 0,15 0,59 3,90
Alt Penedès 1,09 3,15 21,81 6,93
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 1,25 3,51 19,18 5,46
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 0,78 2,52 13,49 5,35
Baix Llobregat Litoral 1,04 2,98 16,70 5,61
Baix Llobregat Nord 1,52 4,48 19,59 4,38
Baix Montseny 0,56 2,08 10,43 5,01
Baix Vallès 0,30 3,47 23,45 6,75
Barcelona 0,89 2,73 16,05 5,88
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,38 0,95 6,05 6,37
Garraf 1,16 2,79 17,23 6,18
Maresme 0,83 2,33 9,71 4,17
Vallès Occidental Est 0,70 2,59 13,12 5,07
Vallès Occidental Oest 0,24 1,10 2,57 2,32
Vallès Oriental Central 0,64 2,07 11,59 5,59
CATALUNYA 0,84 2,64 13,67 5,18
Font: CMBD.

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 61. Hospitalització psiquiàtrica d’aguts i subaguts . Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
Taxa altes aguts x
1000 hab.
Taxa altes
subaguts x 1000
hab.
Taxa altes totals
x 1000 hab.
LLEIDA 2,25 0,52 2,77
CAMP DE TARRAGONA 2,15 0,22 2,37
TERRES DE L’EBRE 1,70 0,13 1,83
GIRONA 2,44 0,56 3,00
CATALUNYA CENTRAL 2,84 0,14 2,99
ALT PIRINEU I ARAN 1,74 0,29 2,03
BARCELONA 2,86 0,26 3,11
Pla de Lleida 2,25 0,52 2,77
Alt Camp i Conca de Barberà 1,94 0,24 2,18
Baix Camp 2,02 0,21 2,22
Baix Penedès 1,98 0,16 2,15
Tarragonès 2,27 0,22 2,50
Altebrat 2,59 0,29 2,88
Baix Ebre 1,57 0,15 1,71
Montsià 1,58 0,08 1,66
Alt Maresme – Selva Marítima 2,49 0,40 2,89
Baix Empordà 2,34 0,62 2,96
Alt Empordà 2,07 0,46 2,53
Garrotxa 1,63 0,43 2,05
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 2,84 0,67 3,52
Ripollès 2,86 0,28 3,14
Anoia 2,92 0,38 3,30
Bages – Solsonès 2,97 0,03 3,00
Berguedà 3,66 0,03 3,69
Osona 2,39 0,15 2,54
Alt Urgell 1,78 0,47 2,25
Alta Ribagorça 1,39 - 1,39
Cerdanya 1,98 - 1,98
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 1,62 0,39 2,01
Val d’Aran 1,60 0,25 1,85
Alt Penedès 2,59 0,43 3,01
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 2,29 0,35 2,64
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 2,74 0,23 2,97
Baix Llobregat Litoral 2,93 0,26 3,19
Baix Llobregat Nord 3,10 0,49 3,58
Baix Montseny 3,12 0,18 3,30
Baix Vallès 2,67 0,19 2,86
Barcelona 3,04 0,30 3,34
Barcelonès Nord – Baix Maresme 3,19 0,14 3,33
Garraf 2,23 0,29 2,52
Maresme 2,47 0,33 2,80
Vallès Occidental Est 2,53 0,14 2,68
Vallès Occidental Oest 3,19 0,16 3,35
Vallès Oriental Central 2,58 0,14 2,72
CATALUNYA 2,70 0,28 2,98
Font: CMBD.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 175

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 62. Utilització de serveis sociosanitaris. Mitja estada (global). Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
< de 65 anys
Taxa de freqüentació per 1.000 hab.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 176
N
65-74 anys
N
> 74 anys
N
Més de 65
anys N
LLEIDA 0,4 4,2 11,4 8,1 1,9
CAMP DE TARRAGONA 0,4 6,1 20,1 13,0 2,3
TERRES DE L’EBRE 0,3 4,9 20,9 13,2 3,0
GIRONA 0,6 7,8 26,7 17,3 3,4
CATALUNYA CENTRAL 0,8 11,9 37,8 25,2 5,3
ALT PIRINEU I ARAN 0,6 5,3 24,5 15,9 3,8
BARCELONA 0,4 5,9 20,7 13,0 2,4
Pla de Lleida 0,4 4,2 11,4 8,1 1,9
Alt Camp i Conca de Barberà 1,0 8,9 31,3 21,1 4,9
Baix Camp 0,1 3,0 17,3 17,9 3,1
Baix Penedès 0,4 6,4 17,3 12,0 2,2
Tarragonès 0,1 3,4 8,3 5,7 0,9
Altebrat 2,1 24,3 52,3 11,3 3,2
Baix Ebre 0,6 6,1 17,8 16,9 3,7
Montsià 0,2 4,6 17,1 11,0 2,2
Alt Maresme – Selva Marítima 0,3 4,5 17,2 10,5 1,9
Baix Empordà 0,6 10,4 29,8 9,6 1,9
Alt Empordà 0,9 11,8 47,8 30,0 5,7
Garrotxa 0,9 10,5 27,9 19,9 5,0
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 0,6 7,4 23,3 15,5 2,9
Ripollès 1,0 13,5 40,2 27,5 7,4
Anoia 1,5 26,8 89,2 27,7 5,2
Bages – Solsonès 0,4 5,9 18,5 25,4 5,6
Berguedà 0,4 3,7 23,1 26,5 7,7
Osona 0,5 8,5 36,1 22,7 4,2
Alt Urgell 0,7 4,7 13,3 9,4 2,6
Alta Ribagorça 4,2 65,2 259,4 6,7 1,4
Cerdanya 1,0 15,3 96,9 58,7 10,4
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0,7 2,5 10,9 7,3 2,5
Val d’Aran 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Alt Penedès 0,5 8,3 19,4 14,1 2,7
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 0,2 5,2 21,8 9,1 1,5
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 0,1 1,9 4,4 9,2 1,7
Baix Llobregat Litoral 0,1 3,9 9,3 4,6 0,7
Baix Llobregat Nord 0,1 2,3 7,9 13,5 1,9
Baix Montseny 0,8 15,0 39,4 18,9 3,3
Baix Vallès 5,4 127,6 566,9 9,3 1,3
Barcelona 0,1 1,3 3,1 10,5 2,4
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,1 1,9 6,3 12,2 2,1
Garraf 0,8 10,8 34,2 21,4 3,8
Maresme 0,4 6,6 26,0 16,0 2,7
Vallès Occidental Est 0,5 9,4 44,8 25,8 4,1
Vallès Occidental Oest 0,4 7,1 26,6 16,5 2,6
Vallès Oriental Central 0,5 9,0 38,6 23,0 3,6
CATALUNYA 0,4 6,4 22,0 14,0 2,7
Font: CMBD.
Total
N

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 63. Utilització de serveis sociosanitaris. Mitja estada polivalent. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
< de 65 anys
Taxa de freqüentació per 1.000 hab.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 177
N
65-74 anys
N
> 74 anys
N
Més de 65
anys N
LLEIDA 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
CAMP DE TARRAGONA 0,0 0,8 1,8 1,3 0,2
TERRES DE L’EBRE 0,0 0,0 0,1 0,1 0,0
GIRONA 0,2 2,5 8,5 5,5 1,1
CATALUNYA CENTRAL 0,1 1,6 5,9 3.8 0,8
ALT PIRINEU I ARAN 0,1 0.,5 3,6 2,2 0,6
BARCELONA 0,0 0,6 2,2 1,4 0,3
Pla de Lleida 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Alt Camp i Conca de Barberà 0,0 0,0 0,2 0,1 0,0
Baix Camp 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0
Baix Penedès 0,0 0,4 1,2 10,0 1,8
Tarragonès 0,0 0,1 0,3 0,2 0,0
Altebrat 0,0 0,2 3,0 0,1 0,0
Baix Ebre 0,3 4,2 13,1 0,1 0,0
Montsià 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Alt Maresme – Selva Marítima 0,0 0,1 0,4 0,2 0,1
Baix Empordà 0,1 0,4 2,1 6,9 1,3
Alt Empordà 0,0 0,1 0,2 0,2 0,0
Garrotxa 0,9 10,5 27,5 19,7 4,9
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 0,2 2,1 8,8 5,5 1,0
Ripollès 0,0 0,3 0,6 0,5 0,1
Anoia 0,2 1,5 10,0 1,2 0,2
Bages – Solsonès 0,0 0,0 0,1 2,5 0,6
Berguedà 0,0 0,0 0,0 23,3 6,7
Osona 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Alt Urgell 0,1 0,0 0,4 0,2 0,1
Alta Ribagorça 0,0 0,0 2,5 0,0 0,0
Cerdanya 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0,5 1,5 9,4 6,0 2,0
Val d’Aran 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Alt Penedès 0,4 8,1 18,0 13,3 2,5
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 0,0 0,4 2,8 0,6 0,1
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 0,0 0,0 0,2 1,1 0,2
Baix Llobregat Litoral 0,0 0,6 3,2 0,1 0,0
Baix Llobregat Nord 0,1 1,7 7,2 3,8 0,5
Baix Montseny 0,6 13,3 32,1 16,6 2,8
Baix Vallès 0,2 6,7 33,7 0,6 0,1
Barcelona 0,0 0,5 1,3 0,6 0,1
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,1 1,6 5,7 5,1 0,8
Garraf 0,0 0,1 0,1 0,1 0,0
Maresme 0,0 0,7 2,9 1,8 0,3
Vallès Occidental Est 0,0 0,0 0,2 0,1 0,0
Vallès Occidental Oest 0,0 0,1 0,2 0,1 0,0
Vallès Oriental Central 0,0 0,9 5,9 3,2 0,5
CATALUNYA 0,0 0,8 2,9 1,8 0,3
Font: CMBD.
Total
N

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 64. Utilització de serveis sociosanitaris. Convalescència. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
< de 65 anys
Taxa de freqüentació per 1.000 hab.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 178
N
65-74 anys
N
> 74 anys
N
Més de 65
anys N
LLEIDA 0,2 2,9 8,6 5,9 1,3
CAMP DE TARRAGONA 0,2 3,7 13,9 8,7 1,5
TERRES DE L’EBRE 0,2 4,3 18,8 11,9 2,6
GIRONA 0,2 2,6 12,0 7,3 1,3
CATALUNYA CENTRAL 0,3 7,6 25,0 16,5 3,3
ALT PIRINEU I ARAN 0,4 4,6 20,0 13,1 3,0
BARCELONA 0,2 3,4 14,6 8,8 1,6
Pla de Lleida 0,2 2,9 8,6 5,9 1,3
Alt Camp i Conca de Barberà 0,8 7,0 25,7 17,2 4,0
Baix Camp 0,3 6,2 20,6 13,3 2,2
Baix Penedès 0,1 0,2 2,4 1,2 0,2
Tarragonès 0,0 1,7 5,8 3,6 0,6
Altebrat 0,3 4,5 14,2 9,9 2,8
Baix Ebre 0,2 4,3 25,2 15,0 3,2
Montsià 0,2 4,1 15,5 9,9 2,0
Alt Maresme – Selva Marítima 0,3 4,2 16,6 10,1 1,8
Baix Empordà 0,1 0,2 2,3 1,3 0,3
Alt Empordà 0,4 5,4 34,1 19,9 3,6
Garrotxa 0,0 0,0 0,3 0,2 0,1
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 0,0 1,7 6,1 3,9 0,7
Ripollès 1,0 13,1 39,2 26,8 7,2
Anoia 0,3 7,8 21,6 14,6 2,7
Bages – Solsonès 0,4 8,8 26,7 17,9 3,8
Berguedà 0,3 2,3 3,4 2,9 0,9
Osona 0,3 7,7 33,4 20,9 3,8
Alt Urgell 0,3 4,7 10,6 7,9 2,0
Alta Ribagorça 0,0 2,8 7,6 5,3 1,1
Cerdanya 1,0 15,3 96,9 58,7 10,4
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0,1 0,5 1,4 1,0 0,3
Val d’Aran 0,1 0,0 0,0 0,0 0,1
Alt Penedès 0,0 0,2 1,0 0,6 0,1
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 0,1 2,8 11,1 6,5 1,1
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 0,1 2,8 11,9 6,8 1,2
Baix Llobregat Litoral 0,1 2,5 5,7 3,9 0,6
Baix Llobregat Nord 0,2 7,0 11,4 9,0 1,3
Baix Montseny 0,0 1,3 2,0 1,6 0,3
Baix Vallès 0,1 4,2 9,2 6,4 0,9
Barcelona 0,2 3,1 12,1 7,7 1,7
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,1 2,2 8,1 4,8 0,8
Garraf 0,1 4,4 23,2 13,0 2,0
Maresme 0,2 3,9 18,5 11,0 1,8
Vallès Occidental Est 0,2 4,8 35,9 19,2 2,9
Vallès Occidental Oest 0,2 5,3 23,3 14,0 2,1
Vallès Oriental Central 0,1 4,1 16,0 9,7 1,4
CATALUNYA 0,2 3,7 15,0 9,2 1,7
Font: CMBD.
Total
N

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 65. Utilització de serveis sociosanitaris. Cures pal·liatives. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
< de 65 anys
Taxa de freqüentació per 1.000 hab.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 179
N
65-74 anys
N
> 74 anys
N
Més de 65
anys N
LLEIDA 0,2 1,3 2,7 2,1 0,5
CAMP DE TARRAGONA 0,1 1,2 3,0 2,1 0,4
TERRES DE L’EBRE 0,0 0,1 0,3 0,2 0,1
GIRONA 0,3 2,8 6,1 4,4 1,0
CATALUNYA CENTRAL 0,3 2,3 5,3 3,8 0,9
ALT PIRINEU I ARAN 0,1 0,2 0,9 0,6 0,2
BARCELONA 0,2 1,8 3,6 2,6 0,6
Pla de Lleida 0,2 1,3 2,7 2,1 0,5
Alt Camp i Conca de Barberà 0,2 1,5 4,6 3,2 0,8
Baix Camp 0,2 1,6 4,4 3,0 0,6
Baix Penedès 0,0 0,4 0,7 0,5 0,1
Tarragonès 0,1 1,2 1,6 1,4 0,3
Altebrat 0,1 0,2 0,8 0,5 0,2
Baix Ebre 0,0 0,3 0,1 0,2 0,1
Montsià 0,0 0,0 0,5 0,2 0,0
Alt Maresme – Selva Marítima 0,0 0,2 0,2 0,2 0,0
Baix Empordà 0,1 1,2 1,4 1,3 0,3
Alt Empordà 0,5 6,2 13,5 9,9 2,1
Garrotxa 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 0,4 3,6 8,4 6,0 1,3
Ripollès 0,0 0,0 0,3 0,2 0,0
Anoia 0,5 5,9 14,0 9,9 2,0
Bages – Solsonès 0,3 2,2 4,6 3,4 0,9
Berguedà 0,0 0,2 0,2 0,2 0,1
Osona 0,2 0,8 2,7 1,8 0,4
Alt Urgell 0,3 0,0 2,3 1,3 0,5
Alta Ribagorça 0,0 0,0 2,5 1,3 0,3
Cerdanya 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0,2 0,5 0,0 0,2 0,2
Val d’Aran 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Alt Penedès 0,0 0,0 0,3 0,1 0,1
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 0,1 1,2 2,6 1,8 0,3
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 0,1 0,6 1,0 0,8 0,2
Baix Llobregat Litoral 0,0 0,3 1,0 0,6 0,1
Baix Llobregat Nord 0,1 0,5 1,1 0,8 0,1
Baix Montseny 0,1 0,4 0,0 0,2 0,1
Baix Vallès 0,1 0,8 3,6 2,0 0,4
Barcelona 0,1 1,5 2,8 2,2 0,6
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,1 1,5 3,3 2,3 0,5
Garraf 0,6 6,2 10,9 8,4 1,8
Maresme 0,2 2,0 4,6 3,3 0,6
Vallès Occidental Est 0,3 4,6 8,7 6,5 1,2
Vallès Occidental Oest 0,2 1,7 3,2 2,4 0,5
Vallès Oriental Central 0,3 3,8 11,3 7,3 1,3
CATALUNYA 0,2 1,8 3,6 2,7 0,6
Font: CMBD.
Total
N

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 66. Utilització de serveis sociosanitaris. Llarga estada. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
< de 65 anys
Taxa de freqüentació per 1.000 hab.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 180
N
65-74 anys
N
> 74 anys
N
Més de 65
anys N
LLEIDA 0,3 3,6 10,1 7,1 1,6
CAMP DE TARRAGONA 0,2 2,4 11,1 6,7 1,2
TERRES DE L’EBRE 0,3 3,5 20,3 12,3 2,8
GIRONA 0,3 3,5 15,4 9,5 1,8
CATALUNYA CENTRAL 0,2 3,9 26,5 15,5 3,0
ALT PIRINEU I ARAN 0,5 4,1 24,1 15,1 3,6
BARCELONA 0,2 2,3 12,9 7,4 1,4
Pla de Lleida 0,3 3,6 10,1 7,1 1,6
Alt Camp i Conca de Barberà 0,3 3,0 14,5 9,3 2,1
Baix Camp 0,0 1,4 7,3 4,4 0,7
Baix Penedès 0,3 5,2 25,7 14,2 2,5
Tarragonès 0,2 2,1 8,8 5,3 0,9
Altebrat 0,2 1,8 11,3 7,2 2,0
Baix Ebre 0,4 4,6 30,1 17,6 3,8
Montsià 0,2 3,1 14,5 8,9 1,8
Alt Maresme – Selva Marítima 0,3 3,2 15,0 8,8 1,6
Baix Empordà 0,2 2,2 11,1 6,6 1,3
Alt Empordà 0,4 4,2 16,4 10,4 2,1
Garrotxa 0,4 3,6 13,0 8,7 2,1
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 0,1 3,4 14,3 8,9 1,5
Ripollès 0,3 5,5 23,9 15,1 3,9
Anoia 0,0 0,5 8,7 4,6 0,8
Bages – Solsonès 0,2 3,6 22,1 13,1 2,7
Berguedà 0,4 6,2 31,9 19,9 5,2
Osona 0,2 5,7 42,4 24,6 4,3
Alt Urgell 0,5 2,3 24,3 14,2 3,5
Alta Ribagorça 0,0 0,0 5,0 2,7 0,6
Cerdanya 0,4 12,5 48,9 31,8 5,6
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0,8 3,4 21,0 13,6 4,3
Val d’Aran 0,1 0,0 0,0 0,0 0,1
Alt Penedès 0,2 8,3 54,6 32,5 5,5
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 0,2 2,1 12,3 6,6 1,1
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 0,2 1,5 10,0 5,2 1,0
Baix Llobregat Litoral 0,3 4,3 26,5 13,7 1,9
Baix Llobregat Nord 0,1 2,0 7,5 4,5 0,7
Baix Montseny 0,5 4,9 25,1 14,5 2,6
Baix Vallès 0,1 2,8 10,8 6,3 0,8
Barcelona 0,2 1,6 9,2 5,5 1,3
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,2 2,2 9,9 5,6 1,0
Garraf 0,3 4,5 27,0 14,7 2,5
Maresme 0,4 4,6 29,4 16,6 2,7
Vallès Occidental Est 0,2 2,6 13,7 7,7 1,3
Vallès Occidental Oest 0,1 2,2 13,7 7,7 1,1
Vallès Oriental Central 0,2 2,0 9,4 5,5 0,9
CATALUNYA 0,2 2,7 14,3 8,3 1,6
Font: CMBD.
Total
N

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 67. Utilització de serveis sociosanitaris. UFISS. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
< de 65 anys
Taxa de freqüentació per 1.000 hab.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 181
N
65-74 anys
N
> 74 anys
N
Més de 65
anys N
LLEIDA 0,0 0,1 0,6 0,4 0,1
CAMP DE TARRAGONA 0,5 7,7 23,6 15,5 2,8
TERRES DE L’EBRE 0,5 5,8 23,0 14,8 3,5
GIRONA 0,3 5,7 25,9 15,9 2,9
CATALUNYA CENTRAL 0,0 0,5 1,3 0,9 0,2
ALT PIRINEU I ARAN 0,0 0,2 0,7 0,4 0,1
BARCELONA 0,4 5,6 21,3 13,2 2,5
Pla de Lleida 0,0 0,1 0,6 0,4 0,1
Alt Camp i Conca de Barberà 0,6 9,5 38,8 25,4 5,5
Baix Camp 0,4 10,7 33,2 21,9 3,7
Baix Penedès 0,4 5,8 16,8 10,6 2,0
Tarragonès 0,5 5,4 11,9 8,5 1,7
Altebrat 0,3 4,1 5,4 4,8 1,5
Baix Ebre 0,6 6,6 34,6 20,9 4,7
Montsià 0,6 6,6 22,9 15,0 3,4
Alt Maresme – Selva Marítima 0,5 8,7 44,3 25,6 4,3
Baix Empordà 0,5 10,3 42,7 26,3 4,8
Alt Empordà 0,7 9,6 48,3 29,2 5,4
Garrotxa 0,5 5,0 39,0 23,5 5,4
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 0,2 2,2 3,6 2,9 0,6
Ripollès 0,0 0,3 0,6 0,5 0,1
Anoia 0,1 1,5 4,4 2,9 0,6
Bages – Solsonès 0,0 0,1 0,8 0,5 0,1
Berguedà 0,0 0,7 0,6 0,6 0,2
Osona 0,0 0,3 0,3 0,3 0,1
Alt Urgell 0,0 0,5 0,4 0,4 0,1
Alta Ribagorça 0,0 0,0 5,0 2,7 0,6
Cerdanya 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0,0 0,0 0,7 0,4 0,1
Val d’Aran 0,0
Alt Penedès 0,7 10,2 37,6 24,5 4,6
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 0,2 2,8 13,2 7,4 1,2
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 0,2 2,6 12,5 6,9 1,3
Baix Llobregat Litoral 0,2 3,7 13,7 7,9 1,1
Baix Llobregat Nord 0,2 4,3 13,3 8,4 1,2
Baix Montseny 0,2 0,4 3,0 1,6 0,4
Baix Vallès 0,1 0,8 3,8 2,1 0,3
Barcelona 0,3 3,9 17,4 10,8 2,4
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,5 8,6 28,7 17,5 3,0
Garraf 1,2 15,9 49,7 31,3 5,7
Maresme 0,7 11,9 32,2 21,7 3,7
Vallès Occidental Est 0,5 7,3 19,0 12,7 2,2
Vallès Occidental Oest 0,5 9,7 39,1 23,9 3,7
Vallès Oriental Central 0,3 5,9 25,0 14,9 2,3
CATALUNYA 0,3 5,1 19,0 11,9 2,3
Font: CMBD.
Total
N

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 68. Utilització de serveis sociosanitaris. PADES. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
< de 65 anys
Taxa de freqüentació per 1.000 hab.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 182
N
65-74 anys
N
> 74 anys
N
Més de 65
anys N
LLEIDA 0,9 8,7 34,7 22,6 5,1
CAMP DE TARRAGONA 0,4 5,0 15,4 10,1 1,9
TERRES DE L’EBRE 0,4 5,6 24,6 15,6 3,6
GIRONA 0,3 3,2 9,7 6,5 1,3
CATALUNYA CENTRAL 0,4 6,1 16,9 11,6 2,4
ALT PIRINEU I ARAN 0,3 1,5 9,7 6,0 1,5
BARCELONA 0,3 3,3 10,9 7,0 1,4
Pla de Lleida 0,9 8,7 34,7 22,6 5,1
Alt Camp i Conca de Barberà 0,7 9,3 27,0 18,9 4,2
Baix Camp 0,4 4,3 16,5 10,4 1,9
Baix Penedès 0,5 4,1 10,8 7,0 1,5
Tarragonès 0,4 4,5 11,4 7,8 1,4
Altebrat 0,4 4,9 21,7 14,3 4,0
Baix Ebre 0,5 5,4 27,0 16,4 3,7
Montsià 0,4 5,8 20,5 13,3 2,8
Alt Maresme – Selva Marítima 0,5 4,9 12,1 8,3 1,6
Baix Empordà 0,3 2,9 11,2 7,0 1,4
Alt Empordà 0,5 6,3 21,2 13,9 2,7
Garrotxa 0,3 1,8 3,8 2,9 0,9
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 0,1 0,4 1,9 1,2 0,3
Ripollès 0,6 10,7 24,2 17,8 4,7
Anoia 0,2 2,8 12,3 7,6 1,4
Bages – Solsonès 0,4 8,4 15,6 12,1 2,7
Berguedà 0,5 7,8 15,8 12,1 3,3
Osona 0,4 4,3 22,3 13,5 2,6
Alt Urgell 0,0 0,0 2,3 1,3 0,3
Alta Ribagorça 0,4 0,0 5,0 2,7 0,8
Cerdanya 1,0 5,8 34,5 21,1 4,3
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0,4 1,5 8,3 5,4 1,7
Val d’Aran 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Alt Penedès 0,4 4,4 8,4 6,5 1,4
Baix Llobregat Centre – Fonsanta 0,2 3,1 12,8 7,4 1,3
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 0,4 3,9 14,2 8,4 1,8
Baix Llobregat Litoral 0,2 2,4 5,0 3,5 0,6
Baix Llobregat Nord 0,4 7,1 24,1 14,8 2,1
Baix Montseny 0,3 2,7 15,8 8,9 1,6
Baix Vallès 0,5 9,8 43,7 24,6 3,4
Barcelona 0,3 2,3 7,5 5,0 1,2
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,4 4,4 11,6 7,6 1,5
Garraf 0,2 4,6 26,6 14,6 2,4
Maresme 0,4 3,9 13,2 8,4 1,5
Vallès Occidental Est 0,1 2,1 7,7 4,7 0,8
Vallès Occidental Oest 0,5 5,1 13,8 9,3 1,7
Vallès Oriental Central 0,4 4,3 20,2 11,8 1,9
CATALUNYA 0,4 3,9 13,4 8,5 1,7
Font: CMBD.
Total
N

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 69. Utilització de serveis sociosanitaris. Hospital de dia. Catalunya, 2005
REGIÓ SANITÀRIA /
Governs Territorials de Salut
< de 65 anys
Taxa de freqüentació per 1.000 hab.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 183
N
65-74 anys
N
> 74 anys
N
Més de 65
anys N
LLEIDA 0,5 3,1 4,5 3,8 1,1
CAMP DE TARRAGONA 0,1 1,0 4,4 2,7 0,5
TERRES DE L’EBRE 0,0 1,6 5,5 3,7 0,8
GIRONA 0,3 2,4 8,6 5,5 1,2
CATALUNYA CENTRAL 0,3 3,4 7,7 5,6 1,3
ALT PIRINEU I ARAN 0,2 1,0 6,2 3,8 0,9
BARCELONA 0,1 1,5 4,8 3,1 0,6
Pla de Lleida 0,5 3,1 4,5 3,8 1,1
Alt Camp i Conca de Barberà 0,1 1,9 8,0 5,2 1,1
Baix Camp 0,2 0,8 2,0 1,4 0,3
Baix Penedès 0,0 1,3 4,8 2,8 0,5
Tarragonès 0,1 1,0 5,3 3,0 0,5
Altebrat 0,0 1,2 3,0 2,2 0,6
Baix Ebre 0,1 2,4 9,5 6,0 1,3
Montsià 0,0 0,7 2,1 1,4 0,3
Alt Maresme – Selva Marítima 0,2 1,1 2,9 1,9 0,4
Baix Empordà 0,1 0,8 3,0 1,9 0,4
Alt Empordà 0,4 7,4 28,5 18,1 3,4
Garrotxa 0,4 2,0 3,5 2,8 0,9
Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior 0,4 1,5 5,3 3,4 0,8
Ripollès 0,2 0,0 0,0 0,0 0,1
Anoia 0,0 0,1 1,0 0,6 0,1
Bages – Solsonès 0,3 4,6 8,6 6,6 1,6
Berguedà 0,0 0,2 0,4 0,3 0,1
Osona 0,5 5,0 13,5 9,3 2,0
Alt Urgell 0,2 1,9 9,4 6,0 1,5
Alta Ribagorça 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Cerdanya 0,4 1,9 17,7 10,3 2,1
Pallars Jussà – Pallars Sobirà 0,0 0,0 0,4 0,2 0,1
Val d’Aran 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Alt Penedès 0,1 3,8 11,6 7,8 1,4
Baix Llobregat Centre – Fontsanta 0,1 1,2 6,5 3,5 0,6
Baix Llobregat l’Hospitalet – El Prat 0,1 1,2 5,0 2,9 0,6
Baix Llobregat Litoral 0,1 1,4 3,5 2,3 0,4
Baix Llobregat Nord 0,1 2,4 6,0 4,1 0,6
Baix Montseny 0,3 1,8 19,2 10,0 1,8
Baix Vallès 0,0 1,7 3,0 2,3 0,3
Barcelona 0,1 0,3 1,2 0,8 0,3
Barcelonès Nord – Baix Maresme 0,2 1,4 4,3 2,7 0,5
Garraf 0,4 10,9 62,0 34,2 5,4
Maresme 0,1 1,6 5,6 3,6 0,6
Vallès Occidental Est 0,1 1,5 2,1 1,7 0,4
Vallès Occidental Oest 0,2 2,8 4,5 3,7 0,6
Vallès Oriental Central 0,2 5,3 13,6 9,2 1,4
CATALUNYA 0,2 1,8 5,4 3,5 0,7
Font: CMBD.
Total
N

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.7.2. Demanda en espera d’atenció
Un dels projectes estratègics del Departament de Salut ha estat des de l’any 2001 el
control i la reducció de les llistes d’espera.
Tot i que els darrers anys els hospitals de la xarxa han fet un esforç important per
incrementar l’activitat en els procediments monitorats reduint-ne com a conseqüència
el temps de resolució, no sempre és possible dur a terme les intervencions en un
termini que satisfaci tothom, és per això que a partir de l’any 2000 es va establir un
programa d’actuacions per anar garantint paulatinament un temps màxim pels
procediments monitorats.
Fins el 2006, hi havia garantits 16 procediments aquest procediments seleccionats
utilitzant criteris de prevalença i de demora, i amb el consens amb les societats
científiques.
Aquest apartat recull l’anàlisi de l’evolució de la llista d’espera quirúrgica (des del tall
desembre 2003 fins el tall de juny de 2006) dels 16 procediments garantits pel
CatSalut, regulat pel Decret 354/2002, pel qual s’estableixen els terminis màxims
d’accés a determinats procediments quirúrgics; i la posterior Ordre SLT/203/2004, per
la qual s’actualitza la relació d’intervencions quirúrgiques que tenen garantit un termini
màxim d’accés.
- 01 Intervencions de cataractes
- 02 Intervencions de varices
- 03 Reparació d’hèrnies inguinals i crurals
- 04 Colecistectomies
- 05 Septoplàsties, rinoplàsties i altre intervencions plàstiques de nas*
- 06 Artroscòpies
- 07 Vasectomies*
- 08 Prostatectomies
- 09 Alliberaments del canal carpiana
- 10 Amigdalectomies i/o adenoidectomies
- 11 Circumcisions
- 13 Pròtesis de maluc
- 14 Pròtesis de genoll
- 15 Histerectomies
- 22 Excisions i reparacions de galindons i altres deformitats dels dits del peu
- 28 Excisió de quists o si pilonidals.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 184

Anàlisi global de Catalunya
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Durant aquest període d’anàlisi (de desembre de 2003 fins a juny de 2006) el volum de
pacients en llista d’espera ha baixat de 7.169 pacients, això representa un 10% de
disminució (Taula 70). La davallada més important es produeix en el decurs de l’any
2005 (5.391 pacients) gràcies a les accions portades a terme com els canvis en les
estratègies de compra, la depuració de les llistes d’espera, la priorització de pacients
en aquells processos que afecten pel seu volum l’espera com són les cataractes i les
pròtesis de genoll, i per últim les accions especifiques com són la creació d’unitats
monogràfiques, com és el cas de les pròtesis de genoll.
Taula 70. Evolució de la llista d’espera. Catalunya, 2003-2006
Procediments
Llista espera
Temps de resolució
Activitat
Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006*
Cataractes 20.316 18.207 16.966 15.628 4,84 4,40 3,82 3,35 50.385 49.699 53.281 27.950
Varices 4.504 4.346 3.642 3.570 4,92 4,61 3,70 3,70 10.985 11.317 11.824 5.786
Hèrnies 5.214 5.467 5.958 5.019 4,19 4,56 4,70 3,85 14.939 14.376 15.206 7.813
Colecistectomies 2.305 3.104 3.209 3.146 3,32 4,34 4,29 3,96 8.341 8.574 8.967 4.766
Septoplàsties 1.369 1.617 1.674 1.674 3,88 4,92 5,23 5,37 4.235 3.942 3.844 1.870
Artroscòpies 3.549 3.901 3.855 4.170 5,05 5,42 5,15 5,38 8.433 8.635 8.980 4.649
Vasectomia 850 1.464 1.847 1.916 2,35 4,06 4,54 4,12 4.346 4.328 4.885 2.787
Prostatectomies 1.019 1.234 999 1.280 2,86 3,29 2,66 3,41 4.271 4.507 4.499 2.253
Canals Carpianes 1.976 2.352 2.346 2.728 3,68 4,09 3,79 4,48 6.446 6.905 7.436 3.653
Amigdalectomies 1.596 2.205 1.772 2.204 3,76 5,04 3,76 4,76 5.093 5.255 5.653 2.781
Circumsicions 1.560 1.869 1.969 2.647 3,18 3,81 3,67 4,65 5.887 5.881 6.445 3.418
Pròtesis de maluc 2.813 2.739 2.774 2.656 5,25 5,04 4,86 4,49 6.426 6.517 6.848 3.546
Pròtesis de genoll 9.966 9.891 6.768 6.138 16,33 13,83 8,19 7,01 7.625 8.580 9.915 5.251
Histerectomies 1.066 1.174 1.247 1.329 2,51 2,89 3,30 3,27 5.089 4.870 4.852 2.438
Galindons 8.695 6.824 6.195 6.428 19,72 13,07 9,38 9,10 5.291 6.264 7.926 4.239
Quist o sí pilonidals 1.989 1.218 1.000 1.085 7,00 3,85 3,11 3,51 3.409 3.795 3.854 1.853
TOTAL 68.787 67.612 62.221 61.618 5,46 5,29 4,54 4,35 151.201 153.445 164.415 85.053
(*) Activitat acumulada 6 mesos.
Els procediments en què ha disminuït la llista d’espera són: cataractes, varices,
hèrnies, pròtesis de maluc, pròtesis de genoll, galindons i quists. Per altra banda, a
pesar de les accions abans senyalades existeixen procediments en els que ha
augmentat la llista d’espera, com són: colecistectomies, septoplàsties, artroscòpies,
vasectomies, alliberament del canal carpiana, amigdalectomies i/o adenoïdectomia,
circumcisions i histerectomies.
Quan s’analitza el temps de resolució, en el tall de juny 2006 és de 4,35 mesos. Ha
baixat respecte el període avaluat 1,11 mesos, gràcies a la millora en el temps de
resolució de les intervencions de cataractes (disminució de 1,49 mesos), intervencions
de varices (disminució de 1,22 mesos), intervencions de pròtesis de maluc (disminució
de 0,76 mesos), intervencions de pròtesis de genoll (disminució de 9,32 mesos),
intervencions de galindons (disminució de 10,62 mesos) i les intervencions de quist o
sí pilonidals (disminució de 3,49 mesos).
En l’actualitat (tall juny 2006) hi ha 2 procediments que superen el temps mig de
resolució de 6 mesos:
- Intervencions de pròtesis de genoll (7,01 mesos). Aquest és l’únic procediment
que actualment té un temps de garantia de 12 mesos, a partir de l’1 de gener
del 2007 aquest procediment també tindrà com temps de garantia 6 mesos.
- Intervencions de galindons (9,10 mesos)
Quan s’avalua l’activitat s’evidencia un augment progressiu del pacients intervinguts,
l’increment més important va ser en l’any 2005 on es comptabilitza un augment del
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 185

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
7,15% amb respecte a l’activitat realitzada l’any 2004. Es pot estimar que aquest
augment es mantindrà al tancament de l’any 2006 o fins i tot augmentarà en un discret
percentatge (+/- 2%). Les especialitats que més han incrementat la seva activitat per
ordre decreixent són traumatologia, oftalmologia, cirurgia general i cirurgia vascular.
Anàlisi per regions sanitàries
La Regió Sanitària d’Alt Pirineu i Aran ha augmentat la llista d’espera en 37 pacients,
això significa en percentatge un increment del 18% (Taula 71). Els procediments
quirúrgics que han augmentat la llista d’espera són les cataractes, els galindons, les
vasectomies i quists. El temps de resolució ha baixat en 0,36 mesos respecte a l’inici
del període avaluat, gràcies als procediments: cataractes, varices, hèrnies,
colecistectomies, canals carpians, pròtesis de maluc i histerectomies, en els quals s’ha
disminuït el temps de resolució. Respecte a l’activitat quirúrgica realitzada s’ha
incrementat anualment un 9% i un 14%. Les especialitats que han incrementat
l’activitat quirúrgica són oftalmologia, cirurgia general i cirurgia vascular. Ara bé,
traumatologia ha destacat el seu augment de l’activitat en pròtesis de genoll i pròtesis
de maluc.
Taula 71. Evolució de la llista d’espera. Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, 2003-2006
Procediments
Llista espera Temps de resolució Activitat
Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006*
Cataractes 91 174 122 111 4,92 6,40 3,10 2,18 222 326 472 305
Varices 24 17 15 19 3,35 2,06 1,86 2,38 86 99 97 48
Hèrnies 19 12 11 12 1,30 0,81 0,68 0,75 175 178 195 96
Colecistectomies 8 14 6 5 1,23 1,98 0,77 0,65 78 85 94 46
Septoplàsties 1 1 0 1 0,86 1,09 0,00 1,00 14 11 12 6
Artroscòpies 23 24 5 26 1,53 1,57 0,33 1,59 180 183 180 98
Vasectomia 1 6 12 7 0,27 2,25 4,65 1,56 44 32 31 27
Prostatectomies 4 2 0 2 1,09 0,96 0,00 1,33 44 25 16 9
Canals Carpianes 14 13 14 16 1,68 1,39 1,45 1,50 100 112 116 64
Amigdalectomies 1 3 1 3 0,46 1,50 0,52 1,80 26 24 23 10
Circumsicions 4 9 4 4 1,00 2,35 0,96 1,20 48 46 50 20
Pròtesis de maluc 4 28 5 4 0,77 5,09 0,79 0,56 62 66 76 43
Pròtesis de genoll 5 25 13 11 2,50 12,00 3,12 1,74 24 25 50 38
Histerectomies 4 1 4 5 1,23 0,26 1,02 1,00 39 47 47 30
Galindons 3 5 5 12 0,78 1,36 1,36 3,79 46 44 44 19
Quist o sí pilonidals 1 2 3 6 0,41 1,00 2,12 2,40 29 24 17 15
TOTAL 207 336 220 244 2,04 3,04 1,74 1,68 1.217 1.327 1.520 874
(*) Activitat acumulada 6 mesos.
La Regió Sanitària de Lleida ha disminuït la llista d’espera en 627 pacients que
representa un 27% menys respecte a l’inici del període avaluat (Taula 72). Els
procediments quirúrgics que han disminuït la llista d’espera en major nombre són les
cataractes, pròtesis genoll, hèrnies i galindons. El temps de resolució ha baixat en 1,59
mesos respecte a les dades de desembre de 2003, gràcies als procediments: pròtesis
de genoll, galindons, quist i sí pilonidals, hèrnies i cataractes. Respecte a l’activitat
quirúrgica realitzada s’ha incrementat anualment un 5 i un 9,5%. Les especialitats que
han incrementat més l’activitat quirúrgica són oftalmologia, cirurgia general i cirurgia
vascular. Ara bé, traumatologia ha incrementat l’activitat en dos procediments concrets
les pròtesis de genoll i les pròtesis de maluc.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 186

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 72. Evolució de la llista d’espera. Regió Sanitària Lleida, 2003 -2006
Procediments
Llista espera Temps de resolució Activitat
Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006*
Cataractes 663 621 458 381 3,06 2,98 1,95 1,42 2.600 2.497 2.825 1.612
Varices 17 197 175 77 0,87 7,91 4,76 1,77 234 299 441 261
Hèrnies 273 256 133 136 3,92 4,21 1,82 1,92 836 730 876 425
Colecistectomies 95 86 58 75 3,21 3,05 2,17 3,13 355 338 321 144
Septoplàsties 15 45 51 54 0,65 2,16 2,67 3,24 279 250 229 100
Artroscòpies 176 209 104 190 5,82 6,63 2,48 5,73 363 378 503 199
Vasectomia 4 19 6 4 0,56 1,18 0,42 0,21 86 193 173 112
Prostatectomies 66 82 61 61 2,49 3,43 2,10 2,35 318 287 348 156
Canals Carpianes 120 137 81 91 4,42 4,30 2,15 2,76 326 382 453 198
Amigdalectomies 49 47 70 74 2,40 1,81 2,97 3,19 245 312 283 139
Circumsicions 19 42 36 21 0,95 1,55 1,53 0,74 241 326 282 171
Pròtesis de maluc 87 125 103 88 3,19 4,92 3,51 2,92 327 305 352 181
Pròtesis de genoll 468 528 457 262 17,66 18,21 15,67 5,76 318 528 350 273
Histerectomies 71 114 83 62 2,80 4,73 2,95 2,07 304 289 338 180
Galindons 162 144 127 113 8,38 5,96 4,25 3,44 232 290 359 197
Quist o sí pilonidals 76 30 12 45 9,50 3,03 1,36 5,40 96 119 106 50
TOTAL 2.361 2.682 2.015 1.734 3,96 4,28 2,93 2,37 7.160 7.523 8.239 4.398
(*) Activitat acumulada 6 mesos.
La Regió Sanitària de Camp de Tarragona ha disminuït la llista d’espera en 180
pacients, la qual cosa representa un 4% menys respecte a l’inici del període avaluat
(Taula 73). Els procediments quirúrgics que han disminuït la llista d’espera, en major
nombre són les cataractes, pròtesis genoll i galindons. El temps de resolució ha baixat
en 1 mes respecte a les dades de desembre de 2003, gràcies als procediments:
pròtesis de genoll, galindons, quist o sí pilonidals i cataractes. Respecte a l’activitat
quirúrgica realitzada s’evidencia un increment progressiu anualment, destacant
l’increment més important en l’any 2005 d’un 5%. Aquest augment d’activitat s’ha fet
pales en totes les especialitats.
Taula 73. Evolució de la llista d’espera. Regió Sanitària Camp de Tarragona, 2004-2006
Procediments
Llista espera Temps de resolució Activitat
Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006*
Cataractes 1.289 1.407 1.404 1.156 5,83 6,18 5,79 4,15 2.654 2.732 2.912 1.673
Varices 248 310 236 182 3,31 4,01 3,46 2,36 899 928 818 463
Hèrnies 272 390 358 235 3,21 4,60 4,02 2,46 1.017 1.017 1.069 574
Colecistectomies 234 256 207 228 4,80 5,04 4,22 3,95 585 610 588 346
Septoplàsties 78 69 81 97 2,99 2,41 3,22 3,80 313 343 302 153
Artroscòpies 150 220 159 164 4,62 6,89 4,47 4,37 390 383 427 225
Vasectomia 19 47 138 123 0,57 1,53 3,45 2,61 397 368 480 283
Prostatectomies 48 73 62 58 2,33 3,67 3,15 3,70 247 239 236 94
Canals Carpianes 140 200 250 267 2,95 4,34 5,21 4,63 570 553 576 346
Amigdalectomies 87 84 114 166 1,87 1,76 2,35 3,25 559 572 581 306
Circumsicions 121 104 93 171 2,47 2,63 1,72 3,80 589 475 648 270
Pròtesis de maluc 167 188 160 110 5,30 5,80 4,74 2,89 378 389 405 228
Pròtesis de genoll 689 686 624 528 18,25 16,73 15,28 10,35 453 492 490 306
Histerectomies 67 84 101 138 2,29 2,72 3,85 4,52 351 371 315 183
Galindons 375 379 383 246 13,24 13,78 10,30 3,79 340 330 446 389
Quist o sí pilonidals 110 88 65 45 4,82 3,67 2,53 1,54 274 288 308 175
TOTAL 4.094 4.585 4.435 3.914 4,90 5,45 5,02 3,90 10.016 10.090 10.601 6.014
(*) Activitat acumulada 6 mesos.
La Regió Sanitària de Terres de l’Ebre ha augmentat la llista d’espera en 188
pacients, la qual cosa representa un 15% més respecte a l’inici del període avaluat
(Taula 74). Els procediments quirúrgics que han augmentat la llista d’espera en major
nombre són les artroscòpies, els galindons i les colecistectomies. El temps de
resolució ha disminuït discretament en 0,45 mesos respecte a les dades de desembre
de 2003, gràcies a la disminució considerable del temps de resolució dels
procediments: pròtesis de genoll i quists i sí pilonidals. Respecte a l’activitat quirúrgica
realitzada s’evidencia un increment en l’any 2004 del 8%, en l’any 2005 del 18% i es
preveu consolidar aquest nivell d’activitat en l’any 2006. Les especialitats que han
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 187

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
incrementat més l’activitat quirúrgica són oftalmologia i traumatologia. Ara bé, cal
destacar el increment d’activitat en les intervencions d’hèrnies que realitzen els
cirurgians generals.
Taula 74. Evolució de la llista d’espera. Regió Sanitària Terres de l’Ebre, 2003-2006
Procediments
Llista espera Temps de resolució Activitat
Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006*
Cataractes 271 287 185 287 3,86 3,81 2,03 3,22 843 903 1.096 534
Varices 24 15 24 21 3,10 2,00 3,35 2,57 93 90 86 49
Hèrnies 66 91 104 100 2,63 3,38 3,23 3,30 301 323 386 182
Colecistectomies 63 69 101 115 4,40 5,79 6,70 9,08 172 143 181 76
Septoplàsties 27 37 35 38 3,31 4,35 3,13 4,22 98 102 134 54
Artroscòpies 90 79 119 185 4,80 3,79 4,38 6,85 225 250 326 162
Vasectomia 0 0 0 0 0,00 0,00 0,00 0,00 89 89 76 30
Prostatectomies 41 51 55 43 4,87 6,12 4,78 3,31 101 100 138 78
Canals Carpianes 33 35 26 60 2,59 1,61 0,90 3,16 153 261 346 114
Amigdalectomies 17 27 20 13 3,29 3,77 2,47 1,63 62 86 97 48
Circumsicions 0 0 4 9 0,00 0,00 0,77 0,95 59 53 62 57
Pròtesis de maluc 88 69 74 74 4,93 3,89 4,80 4,58 214 213 185 97
Pròtesis de genoll 420 451 344 301 18,67 18,35 11,76 8,77 270 295 351 206
Histerectomies 32 72 51 42 2,72 5,08 3,83 2,93 141 170 160 86
Galindons 32 81 51 118 2,72 10,13 4,00 6,87 141 96 153 103
Quist o sí pilonidals 26 10 10 12 12,48 2,26 2,93 3,60 25 53 41 20
TOTAL 1.230 1.374 1.203 1.418 4,94 5,11 3,78 4,49 2.987 3.227 3.818 1.896
(*) Activitat acumulada 6 mesos.
La Regió Sanitària Girona (Taula 75) ha tingut una davallada a la llista d’espera en
864 pacients i per tant, ha estat una baixada considerable (20% menys de pacients en
llista d’espera). Els procediments quirúrgics on s’evidencia més la disminució de
pacients en llista d’espera són: intervencions de varices, intervencions de galindons i
intervencions de pròtesis de genoll. El temps de resolució ha baixat en 0,79 mesos
respecte a l’inici del període avaluat, gràcies a la disminució del temps de resolució
dels procediments de: varices, circumcisions , pròtesis de genoll i galindons. Respecte
a l’activitat quirúrgica realitzada s’evidencia un discret augment des de l’inici del
període avaluat, que es fa més evident en l’any 2004 (2,5% d’increment respecte a
l’activitat realitzada a l’any 2003). Les especialitats que han incrementat l’activitat
quirúrgica són cirurgia vascular, traumatologia i urologia.
Taula 75. Evolució de la llista d’espera. Regió Sanitària Girona, 2003-2006
Procediments
Llista espera Temps de resolució Activitat
Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006*
Cataractes 942 664 791 844 2,80 2,28 2,71 2,62 4.039 3.501 3.508 1.936
Varices 575 446 230 203 6,62 4,14 2,00 1,89 1.042 1.292 1.382 645
Hèrnies 333 398 365 306 2,59 3,35 2,80 2,25 1.545 1.427 1.565 816
Colecistectomies 119 144 168 137 1,97 2,07 2,50 1,85 725 835 805 444
Septoplàsties 68 48 84 68 2,38 2,49 4,29 3,09 343 231 235 132
Artroscòpies 175 237 136 198 2,35 2,86 1,83 2,84 895 994 893 419
Vasectomia 51 43 46 82 1,93 1,22 1,51 2,26 317 423 366 218
Prostatectomies 68 52 28 71 2,24 1,25 1,06 2,84 365 500 318 150
Canals Carpianes 126 138 136 168 2,28 2,09 2,39 2,82 664 792 682 357
Amigdalectomies 56 94 44 101 1,66 2,37 1,21 2,87 406 475 435 211
Circumsicions 123 137 61 77 3,30 3,51 1,51 1,98 447 468 486 233
Pròtesis de maluc 180 174 145 136 3,27 2,82 2,53 2,35 660 741 689 347
Pròtesis de genoll 453 504 414 336 7,31 6,73 5,91 4,34 744 898 840 464
Histerectomies 57 94 88 72 1,35 2,27 2,12 1,77 505 497 499 244
Galindons 372 185 143 139 8,44 4,37 3,60 2,82 529 508 477 296
Quist o sí pilonidals 94 89 101 88 3,24 3,23 2,89 3,02 348 331 420 175
TOTAL 3.792 3.447 2.980 3.026 3,35 2,97 2,63 2,56 13.574 13.913 13.600 7.087
(*) Activitat acumulada 6 mesos.
La Regió Sanitària de Catalunya Central ha augmentat la llista d’espera en 864
pacients que representa un increment del 23% respecte a l’inici del període avaluat
(Taula 76). Els procediments quirúrgics que han augmentat la llista d’espera en major
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 188

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
nombre són les cataractes, hèrnies, artroscòpies, vasectomies, circumcisions i pròtesis
genoll. Per altra banda, cal destacar la disminució dels pacients en llista d’espera pels
procediments de galindons i varices. El temps de resolució ha augmentat en 0,70
mesos respecte a les dades de desembre de 2003, conseqüència de l’increment en els
temps de resolució dels procediments: vasectomies, circumcisions i septoplàsties. Cal
destacar la disminució del temps del resolució dels pacients en llista d’espera per
galindons, que era de 17,01 mesos a desembre del 2003 i ha passat a ser de 5,81 en
el tall de juny del 2006. Respecte a l’activitat quirúrgica realitzada s’evidencia un
increment progressiu anualment, destacant l’increment més important en l’any 2005
d’un 4,93%. Les especialitats que han incrementat més l’activitat quirúrgica són
oftalmologia i cirurgia vascular. Ara bé, cal destacar el increment d’activitat en les
intervencions de galindons i pròtesis de genoll que realitzen els traumatòlegs i
colecistectomies que realitzen els cirurgians generals.
Taula 76. Evolució de la llista d’espera. Regió Sanitària Catalunya Central, 2003-2006
Procediments
Llista espera Temps de resolució Activitat
Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006*
Cataractes 778 1.118 1.108 1.027 3,72 5,06 4,56 3,98 2.510 2.654 2.914 1.548
Varices 280 306 148 189 5,12 5,16 2,30 3,29 656 711 771 345
Hèrnies 339 414 521 494 3,03 4,54 6,09 4,81 1.341 1.095 1.027 616
Colecistectomies 196 332 257 261 3,67 5,54 4,00 4,22 641 719 771 371
Septoplàsties 17 42 42 52 1,67 4,46 5,66 8,91 122 113 89 35
Artroscòpies 295 360 349 431 4,04 4,70 4,72 5,93 876 920 888 436
Vasectomia 32 138 124 246 1,63 12,84 5,77 16,04 235 129 258 92
Prostatectomies 127 206 126 132 4,01 6,44 3,79 4,08 380 384 399 194
Canals Carpianes 132 137 133 111 2,66 2,82 2,65 1,96 596 582 602 339
Amigdalectomies 57 48 89 102 2,15 2,13 3,88 4,03 318 270 275 152
Circumsicions 53 85 109 197 2,00 2,94 4,14 9,77 318 347 316 121
Pròtesis de maluc 218 290 261 276 4,82 6,16 5,65 5,54 543 565 554 299
Pròtesis de genoll 554 822 719 701 11,29 15,41 12,82 11,65 589 640 673 361
Histerectomies 72 55 59 70 2,09 1,80 1,98 2,46 414 366 358 171
Galindons 496 430 170 217 17,01 10,64 3,25 5,81 350 485 628 224
Quist o sí pilonidals 105 32 66 109 5,23 1,49 3,60 7,52 241 258 220 87
TOTAL 3.751 4.815 4.281 4.615 4,44 5,64 4,78 5,14 10.130 10.238 10.743 5.391
(*) Activitat acumulada 6 mesos.
Els centres que integren la Regió Sanitària de Barcelona realitzen aproximadament el
70% de l’activitat, així com agrupen aproximadament el 70% de pacients en llista
d’espera (Taula 77). En aquesta Regió s’ha produït en aquest període una disminució
de 6.554 pacients en llista d’espera que esperen ser intervinguts, la qual cosa
representa una disminució del 12%. Els procediments quirúrgics on s’evidencia més la
disminució de pacients en llista d’espera són els agrupats en els grups de: cataractes,
pròtesis de genoll, galindons, varices i hèrnies. El temps de resolució ha baixat en 1,36
mesos respecte a l’inici del període avaluat, gràcies a la disminució del temps de
resolució dels procediments de: galindons, pròtesis genoll i quists o sí pilonidals.
Respecte a l’activitat quirúrgica realitzada s’evidencia un augment progressiu des de
l’inici del període avaluat, que es fa més evident en l’any 2005 (8,09% d’increment
respecte a l’activitat realitzada l’any anterior). Les especialitats que han incrementat
l’activitat quirúrgica en major grau són oftalmologia i traumatologia.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 189

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 77. Evolució de la llista d’espera. Regió Sanitària Barcelona, 200 3-2006
Procediments
Llista espera Temps de resolució Activitat
Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006 Des-2003 Des-2004 Des-2005 Juny-2006*
Cataractes 16.282 13.936 12.898 11.822 5,29 4,51 3,91 3,49 36.971 37.086 39.554 20.342
Varices 3.336 3.055 2.814 2.879 5,15 4,64 4,10 4,35 7.775 7.898 8.229 3.975
Hèrnies 3.911 3.906 4.466 3.736 4,83 4,88 5,31 4,39 9.724 9.606 10.088 5.104
Colecistectomies 1.590 2.203 2.412 2.325 3,30 4,52 4,66 4,18 5.785 5.884 6.207 3.339
Septoplàsties 1.137 1.375 1.381 1.364 4,45 5,71 5,83 5,89 3.066 2.892 2.843 1.390
Artroscòpies 2.640 2.772 2.983 2.976 5,76 6,02 6,21 5,74 5.504 5.527 5.763 3.110
Vasectomia 743 1.211 1.387 1.454 2,80 4,70 4,58 4,31 3.184 3.094 3.635 2.025
Prostatectomies 665 768 667 913 2,83 3,10 2,63 3,48 2.816 2.972 3.044 1.572
Canals Carpianes 1.411 1.692 1.706 2.015 4,19 4,81 4,39 5,41 4.037 4.223 4.661 2.235
Amigdalectomies 1.329 1.902 1.434 1.745 4,59 6,49 4,35 5,47 3.447 3.516 3.959 1.915
Circumsicions 1.240 1.492 1.662 2.168 3,56 4,30 4,33 5,11 4.185 4.166 4.601 2.546
Pròtesis de maluc 2.069 1.865 2.026 1.968 5,85 5,28 5,30 5,02 4.242 4.238 4.587 2.351
Pròtesis de genoll 7.377 6.875 4.197 3.999 17,97 14,03 7,03 6,66 4.927 5.882 7.161 3.603
Histerectomies 763 754 861 940 2,75 2,89 3,30 3,65 3.335 3.130 3.135 1.544
Galindons 7.151 5.600 5.316 5.583 22,81 14,90 10,96 11,13 3.762 4.511 5.819 3.011
Quist o sí pilonidals 1.577 967 743 780 7,90 4,26 3,25 3,52 2.396 2.722 2.742 1.331
TOTAL 53.221 50.373 46.953 46.667 6,07 5,63 4,86 4,71 105.156 107.347 116.028 59.393
(*) Activitat acumulada 6 mesos.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 190

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.8. Fluxos assistencials a Catalunya, per unitat
territorial i línia assistencial: aproximació global
Aquest capítol és fruit dels resultats preliminars d’un estudi encarregat pel
Departament de Salut sobre els fluxos assistencials segons els tipus de serveis i
territoris 33 . L’abast de l’estudi inclou l’assistència especialitzada prestada en hospitals
d’aguts, l’atenció en salut mental i l’atenció sociosanitària. Han quedat excloses
l’atenció primària i l’atenció especialitzada extrahospitalària per manca de dades en el
moment de la realització de l’estudi. L’anàlisi territorial s’ha basat en la proposta
d’àmbits territorials per als futurs GTS 34 .
Magnituds bàsiques: activitat i utilització, per línia assistencial
L’estudi ha analitzat 12,2 milions de contactes d’assistència especialitzada amb el
sistema sanitari públic català l’any 2005. D’aquests, el 95% es produïren en entorns
hospitalaris d’aguts, un 4% en entorns d’atenció a la Salut Mental i un 1% en entorns
de prestació sociosanitària.
Des de la perspectiva poblacional del global de Catalunya, la freqüentació en els
episodis estudiats és de 1,73 contactes per habitant de mitjana pel conjunt de serveis
sanitaris. Les freqüentacions per línia assistencial s’agrupen en tres grups diferenciats:
a) Menys de 25 contactes per 1.000 habitants (on s’agrupen les línies d’atenció
sociosanitària, les cirurgies ambulatòries i la hospitalització i primeres visites en
salut mental),
b) Entre 65 i 80 contactes per 1.000 habitants (essencialment hospitalització
d’aguts, hospital de dia i visites ambulatòries de salut mental)
c) Línies amb freqüentacions igual o superiors a 300 contactes per 1.000
habitants (bàsicament urgències i CCEE).
En realitat, 3.519.918 persones diferents (un 49,6% de la població catalana) han
contactat com a mínim un cop amb els serveis sanitaris durant l’any 2005. Aquestes
persones han realitzat 3,5 contactes de mitjana amb aquests serveis sanitaris.
Aquestes variables presenten comportaments diferenciats en funció de la línia
assistencial.
Pel que fa a l’àmbit hospitalari, l’anàlisi per línia assistencial revela diferents
comportaments en relació als components de la utilització, en el continuum determinat
per a aquelles línies amb una àmplia base d’usuaris i un nombre mitjà de contactes
33 Estudi adjudicat per concurs públic a IASIST.
34 En el moment en què es va dur a terme aquesta anàlisi l’assignació territorial de les ABS als
GTS era provisional, cosa que fa que les dades de les ABS de nova creació Alt Mogent i Sant
Quirze del Vallè estiguin incloses en els GTS Vallès Oriental Central i Vallès Occidental Est,
respectivament, i que les de les ABS que s’han reasignat darrerament estiguin en els GTS
inicials (ABS Cornudella del Montsant a GTS Altebrat i ABS Santa Coloma de Queralt a GTS
Alt Camp i Conca de Barberà).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 191

Contactes per pacient
5
4
3
2
1
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
relativament baix (com el cas de les urgències) i aquelles línies amb una base
restringida d’usuaris però amb taxes elevades d’utilització (hospital de dia).
Figura 23. utilització de serveis i freqüència de contactes segons línies assistencials
Hospital de Dia (1,6% - 4,33)
Hospitalització d’aguts (5,8% - 1,31)
Visites successives CCEE (20,9% - 3,42)
Primeres visites CCEE (20,9% - 1,53)
0
0% 5% 10% 15% 20% 25%
CMA (1,6% - 1,13)
Cirurgia menor ambul. (2% - 1,27)
Components bàsics de la utilització de serveis sanitaris
Línia assistencial (%Usuaris – Contactes per pacient)
% Usuaris s/població catalana
Urgències (23,1% - 1,8)
L’activitat relacionada amb l’àmbit sociosanitari presenta invariablement una reduïda
base d’usuaris (menys del 0,25% de la població catalana) i contactes per pacient
propers a la unitat. En canvi, en allò tocant a Salut Mental ambulatòria, augmenten tant
la base d’usuaris com la reiteració de contactes.
La utilització dels serveis sanitaris varia de forma important entre línies assistencials,
però també ho fa per GTS a dins de cada línia assistencial, amb valors màxims de
freqüentació per GTS que són fins a més de 25 vegades els valors mínims de
freqüentació (Cirurgia menor ambulatòria, Urgències).
L’anàlisi de les correlacions de freqüentacions per línia assistencial entre els diferents
GTS no permet afirmar l’existència d’una associació entre diferents GTS i el grau
d’utilització sistemàticament alt o baix per a totes i cadascuna de les línies
assistencials; dit d’una altra manera, per a un mateix GTS, freqüentacions elevades en
determinades línies assistencials conviuen amb freqüentacions inferiors en altres
línies.
Aquest fet pot estar relacionat amb l’evident asimetria que impera entre els diferents
GTS en relació a les variables tradicionalment vinculades a la utilització de serveis
sanitaris, com ara les diverses estructures d’edats de la població, les diferents
dotacions de recursos (en quant a la seva quantitat, tipologia i intensitat), la pròpia
accessibilitat als serveis sanitaris d’entorns urbans o rurals o aspectes lligats a la
duplicitat de xarxes sanitàries i cobertures, a banda de les limitacions informatives
inherents d’aquest estudi, entre d'altres.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 192

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Anàlisi de fluxos entre GTS: Atracció territorial
Del total d’activitat generada pels 37 GTS en què es divideix el territori català, un 80%
es resol dins del propi GTS d’origen del pacient, mentre que el 20% restant requereix
el desplaçament del pacient a altres GTS. Aquest percentatge varia segons cada línia
assistencial, per bé que és l’àmbit d’atenció hospitalari el que experimenta constants
resolucions menors del GTS d’origen.
Atracció per GTS: Hospitalització d’aguts
Pocs GTS superen una atracció del 80%, situant-se la majoria entre el 60 i el 80%.
L’atracció de l’hospitalització a centres d’aguts depèn dels recursos i dels nivells
d’hospitals. Els GTS amb hospitals de més alt nivell dins d’un territori tenen atraccions
més elevades que els GTS del voltant. Així s’identifiquen sis GTS que funcionen com a
zones d’atracció: Pla de Lleida, Tarragonès, Vallès Occidental Oest, Barcelona i
Gironès – Pla de l’Estany – Selva. La zona centre, compresa pel Bages – Solsonès i
Osona també presenten atraccions molt elevades.
La zona del Baix Llobregat, que inclou a quatre GTS, té atraccions baixes o mitjanes
respecte al conjunt de Catalunya, estant totes elles per sota del 70%, malgrat el fet de
tenir hospitals d’alt nivell. Aquesta situació probablement és deguda a la competència
entre els diferents GTS del propi Baix Llobregat i la proximitat a la ciutat de Barcelona.
A més, el GTS Baix Llobregat Centre – Fontsanta no té recurs d’hospitalització
d’adults.
Mapa 18. Atracció interna d’hospitalització d’aguts per GTS
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 193

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Atracció per GTS: Cirurgia Major Ambulatòria
El patró d’atracció de la Cirurgia Major Ambulatòria és molt semblant al
d’hospitalitzacions d’aguts, amb atraccions, en conjunt, més elevades, probablement
fruit d’una menor pèrdua de contactes per la inexistència d’un efecte oferta tan intensiu
com en el cas de l’hospitalització d’aguts.
Mapa 19. Atracció interna per cirurgia major ambulatòria per GTS
Atracció per GTS: Urgències
En general l’atracció dels GTS és molt elevada a tota Catalunya, superant-se el 80%
en 22 dels GTS. Destaca de nou la zona del Baix Llobreg at amb un comportament
similar al d’hospitalització d’aguts i amb atraccions totes elles per sota del 75%.
L’atracció del GTS del Tarragonès es veu afectada per la manca de dades del seu
hospital principal, l’hospital Joan XXIII, que podria afectar a altres GTS dels voltants de
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 194

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Tarragona, especialment del Baix Penedès, Alt Camp i Conca de Barberà, Baix Camp i
Altebrat.
Mapa 20. Atracció interna per atenció urgent hospitalària per GTS
Atracció per GTS: Primeres visites de consulta externa
L’atracció de les primeres visites supera el 70% en 28 GTS dels 33 amb dades,
superant el 90% en 3 GTS: Vallès Occidental Oest, Pla de Lleida i Gironès – Pla de
l’Estany – Selva. S’identifiquen els mateixos GTS d’elevada atracció que a
hospitalització d’aguts, a excepció del Tarragonès a causa de la manca de dades de
l’Hospital Joan XXIII.
El comportament de la zona del Baix Llobregat és similar a allò observat a la resta de
línies vinculades a hospitals d’aguts.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 195

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 21. Atracció interna per primeres visites de consulta externa per GTS
Atracció per GTS: Visites successives en consulta externa
L’atracció de les visites successives en consulta externa replica, com era d’esperar,
allò vist per les primeres visites. En aquest sentit, els diferencials d’atracció respecte a
aquelles, quan existeixen, és plausible trobar-se en diferències de reiteració.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 196

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 22. Atracció interna per visites successives en consulta externa per GTS
Atracció per GTS: Salut mental, hospitalització
Pel fet de ser molt depenent de la disponibilitat de recurs, l’atracció d’hospitalització de
salut mental és molt diferent de la resta de línies assistencials, i només hi ha 14 GTS
amb hospitalització de Salut Mental.
Els valors d’atracció dins la pròpia GTS són molt variables. De les 14 GTS que
presenten el recurs, quatre superen el 90% (Osona, Baix Camp, Gironès – Pla de
l’Estany – Selva i Baix Llobregat Litoral), mentre que unes altres quatre no arriben al
70% (Alt Maresme – Selva Marítima, Terrassa, Barcelona i Bages – Solsonès), essent
l’atracció de Terrassa i Alt Maresme – Selva Marítima inferior al 40%.
El GTS de Baix Llobregat Litoral, a part de tenir una atracció del 95,9% en el seu
territori, presenta valors superiors al 50% en tres GTS propers (Baix Llobregat Centre
– Fontsanta, Baix Llobregat L’Hospitalet – El Prat del Llobregat i Garraf), superiors al
25% en dos GTS (Terrassa i Barcelona) i en una bona part de GTS de la resta de
Catalunya valors superiors al 5%.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 197

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
El GTS del Baix Llobregat Nord té una atracció del 86,9% en el seu territori. A més
concentra l’atenció de dos GTS propers, Anoia i Alt Penedès, superant el 50% i la de
Baix Llobregat Centre – Fontsanta, on es supera el 25%.
L’atracció del GTS de Gironès – Pla de l’Estany sobre el seu territori és del 94,7%.
Presenta atraccions igualment destacables en els GTS del voltant, especialment del
Nord i Est de la província de Girona. Així, en els GTS Ripollès, Garrotxa, Figueres i Alt
Empordà, i Baix Empordà supera el 50%, essent superior al 25% al GTS d’Alt
Maresme – Selva Marítima.
La situació del GTS Baix Camp és similar a la del Gironès – Pla de l’Estany, superant
el 50% d’atracció en els GTS de la província de Tarragona, tractant-se de l’únic GTS
amb recurs en aquesta província. Igualment el Pla de Lleida concentra l’atenció en
Salut Mental hospitalària de la província. Pel que fa a la resta de GTS amb recurs de
Salut Mental Hospitalària, atreuen bàsicament a població del seu territori, amb
atraccions molt variables de la resta de GTS.
Mapa 23. Atracció interna per hospitalització de salut mental per GTS
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 198

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Atracció per GTS: Salut mental, primeres visites
A diferència de l’hospitalització de Salut Mental, les consultes externes estan molt més
distribuïdes per tot el territori català, amb atraccions molt elevades. A 20 GTS l’atracció
supera el 90%. Per sota del 75% trobem set GTS, presentant una atracció inferior al
50% només un GTS, l’Alt Urgell.
Mapa 24. Atracció interna per primeres visites en centres de salut mental per GTS
Atracció per GTS: Salut mental, visites successives
Tal i com succeïa en el cas de les consultes externes, el patró d’atracció de les visites
successives en els centres de salut mental s’ajusta a allò disposat en el cas de les
primeres visites en salut mental.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 199

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 25. Atracció interna per visites successives a centres de salut mental per GTS
Atracció per GTS: Sociosanitari, Mitja Estada
Només tres GTS no disposen del recurs. En general l’atracció sobre el propi territori és
elevada o molt elevada, havent-hi 18 GTS per sobre del 90% i 7 més per sobre del
80%. L’atracció no supera el 60% en cinc GTS (Baix Empordà, Baix Vallès, Baix
Llobregat L’Hospitalet – El Prat del Llobregat, Tarragonès i Baix Llobregat Litoral)
La situació de la zona del Baix Llobregat és similar a allò observat en les línies
d’hospitalització d’aguts.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 200

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 26. Atracció interna per internament de mitja estada sociosanitària per GTS
Atracció per GTS: Sociosanitari, Llarga Estada
Només quatre GTS no disposen de recurs de llarga estada. En general el patró és
similar a aquell observat en la mitja estada, encara que hi ha discrepàncies en
determinats GTS (com el Baix Penedès). Així, l’atracció sobre el propi territori és
elevada o molt elevada, havent-hi 19 GTS per sobre del 90%, sent 12 els que superen
el 95%.
En el costat oposat només hi ha dos GTS amb recurs amb l’atracció per sota del 60%
(Baix Llobregat L’Hospitalet – El Prat del Llobregat i Vallès Oriental Central). Igual que
a la mitja estada, els GTS del Baix Llobregat presenten atraccions inferiors a la mitjana
catalana, com succeeix en general a les línies assistencials vinculades als hospitals
d’aguts.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 201

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Mapa 27. Atracció interna per internament de llarga estada sociosanitària per GTS
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 202

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Anàlisi de fluxos entre GTS: Pols d’atracció territorial
Pols d’atracció principals
De forma general, emergeixen cinc grans pols d’atracció pel que fa als contactes
sanitaris a Catalunya, per bé que la intensitat d’atracció de cadascun d’ells depèn de la
línia assistencial analitzada. Els pols principals d’atracció són: Barcelona, Gironès –
Pla de l’estany – Selva, Pla de Lleida, Tarragonès i Baix Llobregat – Hospitalet. A
continuació es sintetitzen gràficament els pols d’atracció per a la línia d’hospitalització
d’aguts:
Figura 24. Pols d’atracció entre GTS per hospitalització d’aguts
Atracció d’altres GTS, s’omet atracció pròpia
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
1
2
GTS
destí
3
Hospitalització d’aguts
4
5
GTS
origen
1. Pla de Lleida
2. Baix Ebre
3. Tarragonès
4. Baix Llobregat - Hospitalet
5. Barcelona
6. Gironès – Pla de l’Estany
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 203
6
Síntesi de GTS d’elevada atracció

Barcelona
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
A causa del terciarisme i a la dotació efectiva del GTS Barcelona s’observen
atraccions importants a tota la geografia de Catalunya, especialment pel que fa a
hospitalització d’aguts i en CMA. Aquesta atracció no és tant important a les àrees
d’influència dels GTS Gironès – Pla de l’Estany – Selva, i Tarragonès.
En quant a Urgències i Consultes Externes, tant Primeres com Successives, l’atracció
es concentra en els GTS de les rodalies, encara que tinguin hospitals de tercer nivell
com en el cas de Baix Llobregat L’Hospitalet – El Prat del Llobregat. El GTS Terrassa
mostra atraccions per part de Barcelona inferiors a la resta de GTS del voltant de la
capital catalana.
Mapa 28. Atracció del GTS Barcelona sobre la resta de GTS per hospitalització d’aguts
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 204

Gironès – Pla de l’Estany - Selva
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
L’atracció del GTS del Gironès – Pla de l’Estany – Selva es concentra molt als GTS de
les rodalies, especialment del nord i de l’est (Cerdanya, Garrotxa, Figueres i Alt
Empordà, Baix Empordà, i Alt Maresme – Selva Marítima). Les atraccions són força
elevades en la zona d’influència en hospitalitzacions d’aguts i en CCEE, essent
menors en urgències i CMA.
Mapa 29. Atracció del GTS Gironès-Pla de l’Estany-Selva Interior sobre la resta de GTS
per hospitalització d’aguts
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 205

Pla de Lleida
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
L’àrea d’influència del Pla de Lleida és principalment el nord de la província de Lleida,
que inclou els GTS Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà – Pallars Sobirà, i Alt
Urgell, sent especialment importants les atraccions observades en hospitalització
d’aguts i en visites de CCEE. Cal dir que la falta de dades de l’Espitau de la Val d’Aran
en quant a CMA, urgències i CCEE fa difícil una interpretació adequada de la magnitud
de l’atracció del Pla de Lleida sobretot pel que fa als GTS Val d’Aran, i Alta Ribagorça.
Mapa 30. Atracció del GTS Pla de Lleida sobre la resta de GTS per hospitalització d’aguts
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 206

Tarragonès
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
L’àrea d’influència del Tarragonès inclou tota la província de Tarragona, i sobretot els
GTS Baix Ebre, Altebrat, Baix Camp, Alt Camp i Conca de Barberà, i Baix Penedès.
Les atraccions observades són més fortes en quant a hospitalització d’aguts i en CMA.
En CCEE i urgències, les atraccions observades són, segurament, inferiors a les reals,
a causa d’una manca de dades de l’hospital principal del GTS Tarragonès, l’Hospital
Joan XXIII.
Mapa 31. Atracció del GTS Tarragonès sobre la resta de GTS per hospitalització d’aguts
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 207

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Baix Llobregat L’Hospitalet – El Prat del Llobregat
A causa de la proximitat de la ciutat de Barcelona, l’àrea d’influència del GTS Baix
Llobregat L’Hospitalet – El Prat del Llobregat es concentra en el Baix Llobregat
(incloent els GTS Baix Llobregat Litoral, Baix Llobregat Nord i Baix Llobregat Centre –
Fontsanta), i als GTS Anoia, Alt Penedès i Garraf. Aquesta atracció és força important
en Hospitalització d’Aguts i lleugerament inferior en CMA i CCEE. L’àrea d’influència
de les Urgències es veu reduïda als GTS del Baix Llobregat.
Mapa 32. Atracció del GTS Baix Llobregat l’Hospitalet – el Prat sobre la resta de GTS per
hospitalització d’aguts
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 208

Hospitalització
Hospitalització 1,00
CMA
CMA 0,78 1,00
Urgències
Urgències 0,65 0,83 1,00
CCEE (Primeres) 0,85 0,90 0,76 1,00
CCEE (Successives) 0,86 0,88 0,76 0,98 1,00
SS Mitja Estada 0,48 0,46 0,36 0,59 0,61 1,00
SS Llarga estada 0,40 0,44 0,29 0,51 0,50 0,76 1,00
SS UFISS 0,62 0,57 0,44 0,61 0,64 0,47 0,49 1,00
CCE E (Primeres)
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Anàlisi de fluxos entre GTS: Superposició de fluxos
Per tal d’analitzar la coincidència de fluxos en el territori per diferents línies
assistencials s’han analitzat les correlacions existents entre les atraccions per territori i
línia assistencial: per a cada GTS de destí i línia assistencial s’han calculat les
atraccions sobre l’activitat en aquella línia assistencial de tots i cadascun dels GTS
(excloent les 37 combinacions on el GTS d’origen és el mateix que el GTS de destí) i
s’han correlacionat amb les atraccions de les diferents línies assistencials.
L’anàlisi de correlacions s’ha realitzat de forma paramètrica (Pearson) i no paramètrica
(Spearman), sense que l’enfocament emprat modifiqui substancialment les principals
associacions trobades, tal i com es mostra a continuació.
Taula 78. Correlacions entre atraccions de les diferents línies assistencials
r Pearson (paramètric) ρSpearman (no paramètric)
CCE E (Successives)
SS Mitja Estad a
SS Llarga estada
SS SS UFI UFI SS SS
Mental
(hosp italització)
Mental (hospitalització) 0,26 0,21 0,24 0,22 0,27 0,39 0,25 0,21 1,00
Mental (primeres) 0,31 0,38 0,39 0,39 0,40 0,23 0,12 0,30 0,35 1,00
Mental (successives) 0,29 0,43 0,43 0,45 0,46 0,31 0,22 0,33 0,37 0,89 1,00
Totes les correlacions que es mostren en ambdues taules són significatives al 99%.
Mental (Primeres)
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 209
Mental (Successives)
Hosp italització
1,00
CMA
0,74 1,00
Urgències
0,77 0,66 1,00
CCEE (Primeres)
0,87 0,76 0,83 1,00
CCEE (Successives)
0,87 0,75 0,82 0,96 1,00
SS Mitja Estada
0,50 0,49 0,47 0,51 0,50 1,00
SS Llarga estada
0,38 0,37 0,33 0,35 0,35 0,54 1,00
0,49 0,47 0,43 0,47 0,47 0,49 0,43 1,00
SS UFISS
Men tal
(hospitalització)
0,34 0,30 0,33 0,36 0,38 0,33 0,25 0,30 1,00
0,53 0,48 0,44 0,53 0,53 0,48 0,39 0,39 0,38 1,00
0,54 0,51 0,44 0,54 0,55 0,45 0,36 0,36 0,41 0,72 1,00
De forma generalitzada, s’aprecien correlacions elevades (r, ρ > 0,70) pel que fa a les
atraccions entre línies assistencials vinculades al recurs hospital; en altres paraules, el
signe i la intensitat dels fluxos entre GTS coincideixen majoritàriament pel que fa a les
línies d’hospitalització, CMA, urgències o CCEE. O, d’una altra manera, l’atracció que
experimenta un GTS respecte a l’activitat d’hospitalització d’un altre GTS és
generalment similar a l’atracció que experimenta el mateix GTS respecte a les
activitats d’urgències, CMA o CCEE.
Això no obstant, l’anàlisi de correlacions esmentat no es mostra consistent per tots i
cadascun dels pols d’atracció principals: tot i que determinats GTS, com Barcelona,
Tarragonès o Baix Llobregat - Hospitalet sí s’ajusten al perfil d’associacions esmentat,
altres GTS, com ara Gironès – Pla de l’Estany o Pla de Lleida, mantenen associacions
més difuses entre línies assistencials.
Pel que fa a la resta de línies assistencials, no s’aprecia una associació definitiva entre
elles (a banda de la relació existent entre Convalescència i Llarga Estada i l’evident
associació entre visites primeres i successives en Salut Mental, també observable pel
que fa a les primeres i successives en CCEE) ni respecte a les línies assistencials
vinculades als hospitals d’aguts.
Men tal (Primeres)
Men tal (Successives)

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.9. La satisfacció dels usuaris
La satisfacció dels usuaris del Servei Català de la Salut
El CatSalut vol conèixer el grau de satisfacció dels seus assegurats com a subjectes
receptors dels serveis proporcionats pels proveïdors contractats pel CatSalut, amb
l’objectiu de promoure la millora contínua. Aquesta acció respon, alhora, a la voluntat
de consolidar un model d’atenció al ciutadà que permeti incorporar la seva visió en la
informació utilitzada per a la presa de les decisions del CatSalut.
Aquesta mesura de resultat, factor rellevant en tots els models de qualitat reconeguts
en l’àmbit sanitari, així com la metodologia utilitzada, ha permès disposar d’informació
sobre la qualitat percebuda dels serveis sanitaris i sociosanitaris a Catalunya.
El grau de satisfacció es troba determinat pel judici personal fruit d’una experiència
individual i ve conformat per les expectatives prèvies sobre el servei; per tant, és el
mateix usuari del servei la font d’informació rellevant. La satisfacció és, doncs, un
sentiment subjectiu del client que té un gran valor per a la gestió, ja que ens permet
avaluar l’acceptabilitat dels esforços de planificació i provisió de serveis.
El compromís de servei adquirit pel CatSalut amb els seus assegurats implica una
vocació de millora contínua dels serveis en resposta a les profundes transformacions
de la societat actual. Així, els avenços tecnològics promouen modificacions en els
atributs i dimensions de la qualitat tècnica (major seguretat, rapidesa diagnòstica, no
invasivitat,...) i la seva bondat vindrà determinada per una revisió de les millors
evidències disponibles (cost-efectivitat,...). En el cas de la qualitat percebuda, és la
mateixa societat la que origina els canvis i modifica les expectatives de les persones i
el grau d’exigència envers el servei que vol rebre.
Antecedents
Els antecedents de voler saber l’opinió dels usuaris es troben l’any 1991-1992 quan el
llavors Departament de Sanitat va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de
Barcelona per a conèixer l’opinió que tenien els usuaris de la xarxa d’atenció primària
de salut. Pel que fa al Servei Català de la Salut, l’any 1996 va encarregar una
enquesta de satisfacció per a saber l’opinió dels usuaris de la xarxa reformada
d’atenció primària de salut a través dels equips d’atenció primària que feia més d’un
any que estaven en funcionament. En total es varen analitzar 187 EAP mitjançant
16.783 entrevistes i els resultats globals de l'enquesta demostraren un alt grau de
satisfacció dels usuaris dels centres d'atenció primària de la xarxa reformada sobretot
pel que fa al tracte, utilització de registres, satisfacció amb els professionals,
coordinació i confort. Calia però, millorar aspectes com la informació escrita,
l'accessibilitat telefònica i la resposta a les queixes i suggeriment per augmentar la
percepció que els usuaris tenen dels serveis oferts.
D’altre banda cal dir que el gruix de la informació disponible sobre el grau de
satisfacció dels usuaris del CatSalut s’obtenia principalment per iniciativa dels
proveïdors de serveis sanitaris inclòs el Institut Català de la Salut (ICS).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 210

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
L’heterogeneïtat de metodologies i sistemes d’avaluació obté resultats de difícil
integració que els fa poc comparables. Aquesta realitat fa més palesa la conveniència
que el CatSalut disposi d’una eina metodològicament robusta i contrastada que
permeti conèixer amb fidelitat el grau de satisfacció dels seus assegurats amb els
serveis rebuts en cada línia de servei alhora que objectivarà àrees d’excel·lència i de
millora per a cadascun dels proveïdors i en el territori.
Pla d’enquestes de satisfacció dels assegurats del CatSalut
Aquest projecte s’ha dissenyat per a un període de cinc anys que comprèn del 2002 al
2007.
En la primera fase (2002-2003) s’han estudiat les línies de servei següents: atenció
primària (medicina general i infermeria), atenció hospitalària, (hospitalització d’aguts)
atenció sociosanitària (convalescència i mitja i llarga estada i cures pal·liatives) i
atenció en salut mental, aquesta última en dues línies de producte: la d’atenció
psiquiàtrica i salut mental ambulatòria d’adults (CSMA) i la d’atenció psiquiàtrica i salut
mental amb internament d’adults de mitjana i llarga estada (MILLE).
Línies de Futur
El projecte actual contempla nous estudis per als anys 2004-2007, en els quals, tot
seguint la mateixa metodologia, està previst estudiar a més de l’atenció urgent
hospitalària d’aguts, actualment en procés de validació, l’atenció ambulatòria de la línia
d’atenció hospitalària, l’atenció domiciliaria que implica les línies de serveis d’atenció
primària, sociosanitària i salut mental, així com l’inici de noves línies de recerca al
voltant dels menors de 15 anys i de les famílies i /o referents de les persones
dependents.
Principals resultats de l’enquesta de satisfacció de l’any 2002-2003
Atenció hospitalària: hospitalització d’aguts
Els aspectes més ben valorats, que presenten un percentatge d’assegurats satisfets
són: sensació d’estar en bones mans, control del dolor i tracte personal de metge i
infermer.
L’aspecte menys valorat; és la valoració que fa l’usuari del temps que ha estat en llista
d’espera.
La resta d’aspectes tractats en el qüestionari, tant d’informació com confiança, suport
emocional i tracte, tenen resultats que poden qualificar-se d’excel·lents. I també els
aspectes de confort ja que, tret del menjar, tenen bones valoracions. El fet de
compartir habitació no sembla un problema, ja que la majoria dels que han estat en
aquesta situació diuen que no hi han tingut cap inconvenient.
L’accessibilitat al sistema, a través de la valoració de la llista d’espera de cirurgia
programada, és el punt més feble, ja que els que responen consideren el temps que
han d’esperar llarg o molt llarg.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 211

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
El condicionants de la satisfacció o predictors identifiquen la sensació d’estar en bones
mans com l’aspecte més important a l’hora determinar la satisfacció de l’usuari, ja que
aporta un alt percentatge de la importància del conjunt de preguntes del qüestionari.
Altres aspectes predictors són la possibilitat de donar l’opinió, la comoditat de
l’habitació, les explicacions sobre el funcionament de l’hospital i el temps de li dedica el
metge.
Per tant, les Àrees de millora més destacables són:
1- El temps de demora en la llista d’espera
2- El menjar durant l’ingrés
Destaquen com a Àrees d’excel·lència:
1- Tracte personal i suport emocional
2- Confiança en l’equip tècnic
3- Informació a l’alta per part del personal mèdic i d’infermeria.
Atenció primària: medicina general i infermeria
Els aspectes més ben valorats, que presenten un percentatge d’assegurats satisfets
són, sobretot, el tracte personal de metge i infermer, entendre les explicacions del
metge i sentir-se en bones mans. Els aspectes menys valorats, fan referència al desig
de tenir més informació sobre la malaltia o el tractament, la puntualitat, l’accés
telefònic i la facilitat per obtenir la visita. S’ha de destacar que aquests darrers són tots
d’accessibilitat als serveis.
El capítol de la informació metge/pacient és un dels aspectes més ben valorats, però
amb alguns dèficits pel que fa al grau d’informació que el metge de capçalera té sobre
l’atenció a altres nivells assistencials i al fet que l’usuari vol més informació sobre el
procés.
Sí que semblen raonablement coberts, segons l’opinió dels usuaris, els aspectes de
suport emocional i personal del metge i de l’infermer. També són bones les valoracions
dels aspectes tècnics dels professionals.
Els principals predictors de satisfacció són la sensació d’estar en bones mans seguit
del tracte personal administratiu i la facilitat perquè donin visita el dia que li va bé.
Per tant, les Àrees de millora segons els resultats són:
1- Aspectes organitzatius, sobretot els que constitueixen el primer contacte de
l’usuari i la porta d’entrada al CAP (puntualitat i accés telefònic)
2- Informació més àmplia sobre el procés assistencial.
Destaquen, com a Àrees d’excel·lència:
1- Tracte personal i suport emocional de metges i infermers
2- Confiança en l’equip
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 212

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Atenció sociosanitària: internament a cures pal·liatives i convalescència i
mitjana i llarga estada
En general, tant en el global de Catalunya com en les regions sanitàries, la majoria de
preguntes obtenen bons resultats, tret d’aspectes concrets, la majoria de valoracions
són positives.
Els aspectes més ben valorats, són: el tracte personal de l’infermer i l’absència
d’informació contradictòria, juntament amb el fet de no parlar davant del pacient
ignorant la seva presència.
Un fet destacable que ens indica una capacitat raonable dels enquestats a l’hora de
diferenciar les categories és la distribució de respostes i la diferenciació entre els
valors extrems en la majoria de preguntes. Cal tenir en compte que la majoria dels
enquestats corresponen al perfil de llarga estada i convalescència.
Els aspectes menys valorats són: les explicacions sobre la malaltia, el menjar de
l’hospital i el fet de no demanar permís al pacient per informar la família. Tot i que pocs
recorden que se’ls ha demanat quina informació volen que es doni a la família, la
majoria estan raonablement satisfets de la informació donada. Seguint amb la
informació metge-pacient, sembla que la informació o les explicacions per part del
metge són un aspecte millorable.
Crida l’atenció l’elevat nombre de valors no contestats en relació amb l’accessibilitat al
centre i la relació amb els professionals del treball social, però és un fet completament
explicable ja que són aspectes que habitualment gestiona la família.
Pel que fa al confort, les valoracions són bones, però no pel que fa al menjar. Sí que
semblen raonablement coberts els aspectes de suport emocional i personal del metge,
però sobretot per part de l’infermer, que té un paper molt important en la cura diària
d’aquests pacients.
S’identifiquen com a predictors de satisfacció en primer lloc la sensació d’estar en
bones mans, que aporta un alt percentatge de la importància global, seguit del tracte i
de la disposició del personal d’infermeria per escoltar i fer-se càrrec de què li passa.
Per tant, es podria dir que les Àrees de millora són:
1- El menjar
2- El procés continuat i més ampli d’informació de la malaltia
Destaquen com a Àrees d’excel·lència:
1- Tracte personal, especialment del personal d’infermeria
2- Confiança en l’equip tècnic
3- Suport a les necessitats
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 213

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Atenció psiquiàtrica i salut mental d’internament en mitjana i llarga estada
Durant la realització de l’estudi, sobretot en l’etapa de treball de camp, s’han posat de
manifest algunes situacions que poden actuar com a factors de confusió i que cal
interpretar com a limitacions de l’estudi que ens obliguen a presentar i interpretar amb
prudència les conclusions. També volem destacar que, en contra del parer habitual,
els usuaris semblen força capaços de donar una opinió i diferenciar entre aspectes
com el tracte i la confiança, sobre els quals mostren un elevat grau de satisfacció, i
aspectes com els organitzatius, en què de manera força homogènia mostren opinions
més desfavorables.
Els ítems més ben valorats són: el tracte personal del psicòleg i dels monitors, no
parlar del pacient davant seu com si no hi fos i no donar informació contradictòria.
Els aspectes menys valorats, pertanyen a tots als factors d’organització i confort,
tractament farmacològic i relació entre pacients.
Amb caràcter general, el tracte dels professionals és una de les dimensions més ben
valorades, seguit d’aspectes de confiança. Pel que fa a les preguntes referents a
l’organització i el confort, els resultats prenen una major rellevància en el conjunt del
qüestionari, ja que una gran majoria dels usuaris “viuen” des de fa molts anys als
centres.
La satisfacció amb el menjar se situa en un punt baix de valoracions positives, o un
número de pacients que diuen avorrir-se sempre o sovint. Per contra, són pocs els que
tenen problemes pel fet de compartir habitació. També són millorables els aspectes de
relació i de suport emocional, ja que es tracta de pacients amb temps d’ingrés prou
llarg com per considerar que el seu entorn de relació habitual és el mateix centre
(companys i professionals).
En canvi sí que semblen ben coberts els aspectes de confiança i de tracte dels
professionals, especialment del psicòleg.
S’identifiquen com a predictors de la satisfacció la neteja, manteniment i adequació de
les instal·lacions i en segon lloc, tot i que amb valors molt similars, la sensació d’estar
en bones mans (en les altres línies apareix en primer lloc), en tercer lloc apareix
l’avorriment.
Per tant, les Àrees de millora a nivell general, segons resultats, són:
1- Menjar
2- Sociabilització quant a relació personal amb els altres pacients ingressats i
l’avorriment al centre.
3- Informació sobre la medicació
4- Temps de dedicació del psiquiatre
Destaquen com a Àrees d’excel·lència:
1- Tracte personal de tots els professionals
2- Respecte del secret professional.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 214

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Atenció psiquiàtrica i salut mental ambulatòria
Les preguntes més ben valorades giren al voltant de la relació interpersonal entre
professionals i usuaris. També el confort de les instal·lacions té bon resultat.
Els aspectes menys valorats, es poden agrupar en temes de caràcter organitzatiu
(freqüència de les consultes, accés telefònic, puntualitat), però, sobretot, en l’apartat
d’informació, ja sigui sobre els possibles efectes secundaris de la medicació o pel fet
de voler més informació en general.
En relació amb els predictors de satisfacció, com gairebé arreu, la sensació d’estar en
bones mans és l’aspecte més important i el fet que més condiciona la satisfacció de
l’usuari.
Per tant, les Àrees de millora segons els resultats són:
1- Informació més àmplia sobre el procés assistencial, sobretot en relació amb els
efectes secundaris de la medicació.
2- Aspectes organitzatius, sobretot pel que fa a puntualitat, accés telefònic i
freqüència de visites (similar a la línia d’atenció primària)
3- Més participació del psicòleg en el procés d’atenció
Destaquen com a Àrees d’excel·lència:
1- Tracte personal i suport emocional, sobretot del psiquiatre
2- Manteniment del secret professional
3- Confiança en l’equip tècnic
4- Confort (neteja i soroll) de la sala d’espera.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 215

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.10. La despesa del sistema públic de salut
Aquesta anàlisi estudia la despesa sanitària pública a Catalunya que depèn del
pressupostos de la Generalitat 35 . En aquest capítol, s’aborda l’anàlisi de la despesa
des de diferents perspectives. En primer lloc, es presenten les dades del pressupost
del Departament de Salut per a l’any 2006; en segon lloc, l’anàlisi se centra en el
pressupost destinat a la prestació de serveis; en tercer lloc, s’inclou un apartat sobre el
creixement real de la despesa a partir d’un estudi elaborat per la Universitat Pompeu
Fabra i, finalment, una comparació amb les altres comunitats autònomes.
El pressupost del Departament de Salut
Aquest apartat i el següent es basen en la monografia: El pressupost de salut 2006,
Àrea de Recursos, Servei Català de la Salut, Departament de Salut.
El pressupost del Departament de Salut és l’apartat més important de la despesa
social de la Generalitat (Taula 79). La despesa social representa més de la meitat del
pressupost de la Generalitat i el Departament de Salut és l’apartat més gran d’aquesta
despesa amb un volum d’un terç del pressupost global.
Taula 79. Les polítiques socials en el pressupost de la Generalitat de Catalunya. (milions
d’euros)
Departament 2005 2006 % variació
% sobre
total
Salut 7.113 7.835 10,2 32,7
Educació 3.759 4.177 11,1 17,5
Benestar i Família 1.082 1.285 18,8 5,4
Cultura 240 275 14,6 1,2
Total (departaments àmbit social) 12.194 13.572 11,3 56,7
Generalitat (pressupost global) 21.517 23.924 11,2 100
El Departament de Salut compta amb diferents organismes per al desenvolupament de
les seves funcions, cadascun dels quals té el seu propi pressupost (Taula 80).
35 Cal tenir en compte que que els ajuntaments i les diputacions també generen despesa
sanitària si bé en una quantitat molt petita respecte a la Generalitat.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 216

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 80. Pressupost dels organismes assignats al Departament de Salut (milers d’euros)
Organisme Pressupost 2006
Departament de Salut (consolidat) 7.835.026
Institut d’Estudis de la Salut 6.246
Agència Catalana de Seguretat Alimentària 1.365
Institut Català d’Avaluacions Mèdiques 2.111
Servei Català de la Salut 7.777.748
Institut Català de la Salut 2.335.713
El Departament de Salut té una despesa que li és pròpia, mentre que transfereix el
gruix del seu pressupost a altres organismes especialitzats que en depenen i que
exerceixen unes determinades funcions. L’Institut d’Estudis de la Salut és l’organisme
dedicat a la formació en ciències de la salut, l’ Agència Catalana de Seguretat
Alimentària es dedica al control dels aliments, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques
es dedica a la valoració dels treballadors afectats per malaltia o accident laboral. El
Servei Català de la Salut és l’organisme que rep una transferència major i la dedica a
la compra de serveis i al pagament de prestacions, per atendre les necessitats
sanitàries de la població i finalment l’ Institut Català de la Salut gestiona el serveis
sanitaris de la Seguretat Social. Tots aquests organismes tenen, a més a més de la
transferència pressupostària, ingressos propis de la venda els seus serveis a tercers.
Atès que hi ha transferències entre els esmentats organismes, no es poden sumar les
dades de despesa d’aquests ja que es duplicarien les dades, per això cal consolidarles.
En alguns cassos s’utilitza la xifra del consolidat del Departament de Salut, que
incorpora tots els organismes que en depenen, i en altres el consolidat CatSalut-ICS
quan l’objectiu serà analitzar l’atenció sanitària prestada per la Generalitat (Taula 81).
Taula 81. Classificació funcional del pressupost CatSalut/ICS 2006
2006 % sobre total
Atenció primària de salut 1.280614.015 16,47
Farmàcia 1.671.608.925 21,49
Atenció especialitzada 4.377.577.608 56,28
Altres serveis de salut 328.005.687 4,22
Administració i serveis generals 119.942.168 1,54
Total consolidat CatSalut/ICS 7.777.748.403 100
Aquest pressupost es dedica a pagar els recursos que ofereixen els serveis sanitaris,
segons la classificació pressupostària per capítols (Taula 82).
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 217

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 82. Capítols del pressupost CatSalut/ICS 2005-6
Pressupost 2005 Pressupost 2006 % variació
I Remuneracions personal 1.525.050.462 1.619.812.253 6,21
II Compra de bens i serveis 3.678.389.161 4.189.033.269 13,88
IV Transferències corrents 1.737.447.993 1.737.992.856 0,03
VI Inversions 111.311.391 164.236.161 47,55
VII Transferències de capital 6.060.604 9.079.597 49,81
VIII Aportacions de capital 28.699.450 56.355.242 96,36
VII Bestretes 1.236.358 1.239.025 0,22
Total 7.088.195.419 7.777.748.403 9,73
En la Taula 82 es pot observar que el capítol pressupostari més important és la
compra de béns i serveis, partida a la qual s’imputen els concerts, seguit per les
transferències corrents, especialment a de Farmàcia i el capítol de personal.
El pressupost d’atenció sanitària (compra i provisió de serveis)
El Pressupost d’atenció sanitària CatSalut/ICS es dedica la compra de serveis
d’atenció primària, hospitalària, etc i al pagament de les prestacions com són la
farmàcia i les prestacions complementàries. En la Taula 83 s’analitzen els serveis
prestats pel pressupost CatSalut-ICS.
Taula 83. Prestació de serveis CatSalut/ICS per línies de servei *
Línia de servei %
Atenció hospitalària 54,9
Atenció primària 20,4
Atenció a la insuficiència renal 1,4
Atenció a la salut mental 3,9
Atenció sociosanitària 4,2
MHDA** 7,9
Rehabilitació 0,5
Oxigenoteràpia 0,5
Transport sanitari i emergències mèdiques 5,2
Altres serveis d’atenció especialitzada 1,0
* Exclòs farmàcia i prestacions complementàries
** Medicació Hospitalària de dispensació ambulatòria
L’atenció hospitalària és amb escreix la línia de serveis que s’emporta la part més gran
del pressupost, seguit per l’atenció primària. Aquests serveis s’ofereixen en institucions
sanitàries diverses (Figura 25). El proveïdor més important de serveis sanitaris és
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 218

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
l’Institut Català de la Salut que ofereix el 39% dels serveis. Les altres institucions
proveïdores s’agrupen en tres grups, els Concerts amb institucions públiques i
privades, els Consorcis en els quals la Generalitat és majoritària i les empreses
públiques del CatSalut.
Figura 25. Estructura pressupostària segons provisió de serveis
Consorcis
10%
Creixement real de la despesa
Empreses públiques
9%
Concerts
42%
Aquest apartat i el següent es basen en l’estudi ”Factores de crecimiento y
proyecciones del gasto sanitario público por Comunidades Autónomas, registro
histórico 1991-2003 y proyecciones 2004-2007” elaborat per Jaume Puig Junoy, Ivan
Planas i Ana Tur del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu
Fabra i finançat pel Ministeri de Sanitat i Consum.
La despesa sanitària pública s’ha multiplicat per 2,5 vegades entre l’any 1991 i l’any
2006 (Taula 84). El creixement no ha estat igual tots els anys, el primer i el darrer de la
sèrie són els més elevats, un 16%, però hi ha anys que el creixement és molt petit, per
exemple l’any 1995 va créixer només un 1,83%.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 219
ICS
39%

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 84. Despesa sanitària pública total (milers d’euros corrents)
Any Total despesa anual
increment
anual
increment
acumulatiu
1991 2.517.099 100
1992 2.931.605 16,47% 116,47
1993 3.178.129 8,41% 126,26
1994 3.321.311 4,51% 131,95
1995 3.381.991 1,83% 134,36
1996 3.610.351 6,75% 143,43
1997 3.802.483 5,32% 151,07
1998 3.963.113 4,22% 157,45
1999 4.286.733 8,17% 170,3
2000 4.593.072 7,15% 182,47
2001 5.031.895 9,55% 199,91
2002 5.371.451 6,75% 213,4
2003 6.249.279 16,34% 248,27
Els creixements de la taula anterior no representen un creixement real de serveis
sanitaris ja que la variació en el volum de despesa està influït per la inflació. En la
Taula 85 es mostren xifres reals del període (euros constants).
Taula 85. Despesa sanitària pública total (milers d’euros constants 1991)
Any Total despesa anual
increment
anual
increment
acumulatiu
1991 2.517.099 100
1992 2.746.451 9,11% 109,11
1993 2.827.545 2,95% 112,33
1994 2.826.107 -0,05% 112,28
1995 2.752.730 -2,60% 109,36
1996 2.828.034 2,74% 112,35
1997 2.915.160 3,08% 115,81
1998 2.975.009 2,05% 118,19
1999 3.130.158 5,22% 124,36
2000 3.230.468 3,20% 128,34
2001 3.418.485 5,82% 135,81
2002 3.518.966 2,94% 139,8
2003 3.956.693 12,44% 157,19
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 220

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
El creixement real, un cop descomptada la inflació del període estudiat és del 157%.
Alguns anys, 1994 i 1995, el creixement un cop descomptada la inflació va ser negatiu.
D’altra banda, el creixement real de la despesa sanitària per poder ser comparable
entre l’any 1991 i 2001, s’hauria de fer sobre una població similar, en canvi ens trobem
que l’any 2003 la població catalana és més envellida que l’any 1991 i per tant les
seves necessitats sanitàries són més elevades. Per estandarditzar la despesa i poder
comparar les xifres de diferents anys, en l’estudi esmentat es construeix la taula
següent.
Taula 86. Càlcul del creixement real de la despesa sanitària
Any
Increment
anual
IPC
Preus
sanitaris
Factor
demogràfic
Prestació
1992 16,468% 6,742 1,621 0,856 6,46
1993 8,409% 5,3 0,816 0,905 1,204
1994 4,505% 4,558 -1,121 0,855 0,226
1995 1,827% 4,541 -0,994 0,807 -2,406
1996 6,752% 3,91 0,156 0,863 1,698
1997 5,322% 2,174 -0,646 0,914 2,811
1998 4,224% 2,128 0,254 0,942 0,844
1999 8,166% 2,804 0,604 1,046 3,501
2000 7,146% 3,819 -0,101 1,103 2,182
2001 9,554% 3,529 -0,763 1,447 5,113
2002 6,748% 3,7 -0,612 1,333 2,21
2003 16,342% 3,472 -0,188 2,408 10,001
TAMC 7,955% 3,89 -0,081 1,123 2,82
En la segona columna s’ha reproduït l’increment anual de la taula 84, a continuació
estan les columnes tercera i quarta que representen el creixement dels preus de cada
any. Per fer més acuradament l’estudi de la despesa real s’ha agafat el creixement de
preus general de l’economia, l’IPC i se li ha afegit el diferencial sanitari. En alguns
anys la sanitat ha tingut una inflació superior a la general, per exemple l’any 1992, la
inflació general va ser del 6,7%, i la sanitària va ser un 1,6 superior. En canvi altres
anys, per exemple els corresponents a l’any 2000 fins ara, la inflació sanitària ha estat
inferior a la general i per això el signe és negatiu. La cinquena columna, denominada
demografia, representa quant hauria de créixer la despesa aquell any per atendre les
necessitats d’una població més vella 36 , aquesta xifra ha estat al voltant de l’u per cent
anual. Finalment en la darrera columna de la taula es pot observar el creixement real
de la despesa sanitària any per any i la mitjana dels període que és del 2,82%. De nou
el creixement de l’any 1995 apareix com a negatiu, i els anys 1994 i 1998, el
36 Es calcula a partir d’una taula de coeficients en base a l’estimació del consum anual sanitari
per grups d’edat i sexe.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 221

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
creixement és proper a zero. En canvi l’any 2003 es produeix un creixement molt
elevat del 10% i els anys 1992 i 2001 tenen uns creixements reals del 5-6%.
Comparació amb altres comunitats autònomes
L’any 2004, la despesa per càpita de les diferents CCAA presentava diferències
importants, sent la més alta a Navarra, un 33% per sobre de la més baixa que era a
Madrid (Taula 87).
Taula 87. Despesa per càpita per Comunitat Autònoma, 2004
Comunitat Autònoma
Despesa per
càpita (euros)
%PIB
Andalusia 920 6,1
Aragó 1.075 5,1
Asturias 1.116 6,6
Balears 985 4,2
Canarias 1.069 5,6
Cantabria 1.128 5,8
Castilla-La Mancha 965 5,6
Castilla y León 1.039 6,2
Catalunya 1.029 4,3
Comunitat Valenciana 997 5,3
Extremadura 1.043 8,0
Galicia 1.026 6,5
Madrid 866 3,3
Murcia 982 5,8
Navarra 1.153 4,6
Euskadi 1.081 4,4
La Rioja 1.027 4,7
Mitjana 993 4,95
La mitjana entre CCAA era de 993 euros, Catalunya estava per sobre de la mitjana
amb 1.029 euros per càpita, però en la franja baixa quant a percentatge respecte el
PIB.
Per analitzar l’evolució històrica de la despesa entre diferents comunitats autònomes
(Taula 88) a l’estudi de referència esmentat es van seleccionar les 7 comunitats
autònomes transferides entre 1981 i 1994, ja que les en les altres la despesa era
decidia centralment per l’INSALUD.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 222

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Taula 88. Despesa sanitària pública en percentatge del PIB regional
1991 1995 2000 2003
Andalucía 6,25 6,52 6,04 6,07
Canarias 5,25 5,38 5,36 5,63
Catalunya 4,01 4,09 3,86 4,25
Comunitat Valenciana 4,80 5,04 4,63 5,26
Galicia 5,13 6,03 6,22 6,45
Navarra 4,82 4,67 4,5 4,59
Euskadi 4,68 4,64 4,39 4,40
A la Taula 88 es pot observar les diferències entre comunitats autònomes de la
despesa en proporció al PIB regional. Entre 1991 i 2003 es produeix un gran
creixement de Galicia que passa a ser la Comunitat amb el percentatge del PIB
dedicat a la sanitat més alt, el 6,45%, seguit per Canarias amb el 5,63% i la Comunitat
Valenciana amb el 5,26%. Catalunya puja lleugerament el seu percentatge respecte el
PIB però segueix essent la darrera del grup.
Per tal d’analitzar el creixement real durant aquest període per les 7 comunitats
autònomes comparades s’ha construït la Taula 89, tenint en compte el factor
demogràfic d’envelliment de forma similar com s’havia fet en l’apartat anterior.
Taula 89. Estimació del percentatge de creixement real de la despesa en el període 1991-
2003 per les comunitats autònomes transferides fins el 1994 (mitjana anual).
Factor demogràfic Prestació
Andalucía 1,081 2,292
Canarias 2,178 3,602
Catalunya 1,123 2,820
Comunitat Valenciana 1,358 3,015
Galicia 0,576 4,123
Navarra 1,209 2,116
Euskadi 0,905 1,863
A la Taula 89 es pot observar com el creixement del component demogràfic ha estat
més elevat a Canàries i el més baix, a Galícia. A Galícia és on ha crescut més la
prestació real, seguida per Canàries i la Comunitat Valenciana, Catalunya se situa a
continuació i tanquen la taula Navarra i el País Basc.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 223

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
4.11. Les visions dels ciutadans, els professionals i
els gestors sobre els serveis de salut
Aquest capítol és el resum d’un treball de recerca encarregat pel Departament de Salut des
de la Direcció General de Planificació i Avaluació, realitzat en el marc d’un conveni entre el
Departament de Salut, la Universitat de Girona, i la Universitat Autònoma de Barcelona.
El significat social de l’atenció sanitària de la ciutadania no és el mateix per tothom. Un ampli
ventall d’elements configuren les diferents posicions que miren i signifiquen què és, com es
fa, i quines expectatives es creen en relació a la sanitat i al Sistema sanitari. Trobem,
aleshores, que hi ha diferents quotidianitats que viuen de manera diferencial la seva relació
amb el Sistema sanitari català.
Així, la significació social de l’atenció sanitària serà diferent depenent si ens interessem en
l’àmbit dels col·lectius professionals, en l’àmbit de la gestió o en l’àmbit dels usuaris del
Sistema. Dit d’una altra manera, els/les professiona ls de l’atenció sanitària tindran una
quotidianitat diferent a la dels gestors/es i/o a la dels usuaris o usuàries. En conseqüència, la
interacció entre aquests tres àmbits (àmbit professional, àmbit de gestió i àmbit d’ús)
configura l’actual estat del Sistema sanitari català que té la seva expressió en discursos,
pràctiques i polítiques.
L’esmentat estudi recull els discursos, detallant els eixos i les claus interpretatives, en relació
amb les visions dels usuaris, professionals i gestors sobre l’atenció sanitària a Catalunya 37 .
Al llarg de les seves pàgines es mostren algunes de les significacions que emergeixen i
s’articulen en el discurs dels professionals, dels gestors i dels usuaris del Sistema sanitari.
És a dir, d’aquells que viuen quotidianament l’atenció sanitària.
Els propòsits específics que han orientat i guiat la realització d’aquesta investigació es
concreten en un doble objectiu:
Identificar les experiències, percepcions i valoracions dels agents implicats en
l’atenció produïda en els serveis sanitaris per tal de contribuir a definir les seves
accions.
Indagar sobre els aspectes clau, les pràctiques i els significats atorgats a l'atenció
dels serveis sanitaris des de la perspectiva dels agents involucrats.
La investigació s’ha desenvolupat utilitzant metodologia qualitativa. Aquesta aproximació ha
permès analitzar les construccions discursives mitjançant les quals els/les agents vertebren
explicacions, construeixen repertoris argumentatius, donen compte d’interaccions i, en
definitiva, articulen la producció de significats. El mètode lingüístic ha estat el mitjà de
conducció de la recerca i la recollida d’informació s’ha realitzat mitjançant tres tipus de
tècniques: l’entrevista individual, el grup de discussió i el relat biogràfic. L’anàlisi de l discurs
ha estat el procediment utilitzat per analitzar la informació i obtenir descripcions,
37 Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Estudi de les visions de ciutadans, professionals i
gestors sobre l’atenció sanitària a Catalunya. Barcelona: Direcció General de Planificació i Avaluació,
2007.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 224

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
interpretacions i comprensions de les visions que el/les usuaris, gestors/es i professionals
construeixen i intercanvien en relació a l’atenció sanitària.
A fi de poder copsar tot el ventall de visions que es construeixen i circulen sobre el Sistema
Sanitari Català, es va crear una mostra que pogués ser característica i distintiva dels
diferents agents implicats en el Sistema. Per aquesta raó es van considerar 4 perfils bàsics:
Usuaris/usuàries actuals de serveis del Sistema Sanitari Públic i no usuaris/usuàries
actuals.
Cuidadors/ores: persones que tinguin al seu càrrec una o més persones usuàries
habituals del Sistema sanitari.
Professionals que intervenen en procurar l’atenció a les persones. Es van considerar
bàsicament 5 perfils professionals: metges/metgesses (tenint en compte les diferents
especialitats), infermeres, psicòlegs, treballadors/es socials, i educadors/es socials.
Gestors/ores: persones encarregades de l’administració de centres implicats en les
diferents Xarxes del Sistema Sanitari.
Els resultats de l’anàlisi producte de la investigació estan estructurats a partir de la visió dels
agents involucrats en el Sistema sanitari:
En primer lloc se sistematitzen els eixos que constitueixen les pautes d’acció dels ciutadans
envers la xarxa sanitària. En l’àmbit d’aquells que utilitzen el Sistema sanitari català es
distingeixen 8 eixos:
1. Interacció entre professionals i usuaris;
2. Coneixement i competència professional
3. Recursos sanitaris
4. Desigualtats davant la xarxa assistencial
5. Processos implicats en l’atenció sanitària
6. Estratègies dels usuaris envers el Sistema sanitari
7. L’usuari com a agent social de drets
8. El rol de la Participació
En segon lloc es recullen els eixos al voltant dels quals s’organitzen les visions dels
professionals de l’atenció sanitària a Catalunya:
1. La qualitat de l’assistència.
2. El treball en equip i la coordinació com a filosofia i mètode.
3. La idiosincràsia de la interacció amb els usuaris.
4. Les expectatives i la praxis de l’atenció en salut.
5. El temps com a analitzador de l’activitat.
6. L’atenció i la plantilla.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 225

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
En tercer lloc s’identifiquen els eixos principals que configuren les visions dels gestors/es
sanitaris de la Xarxa sanitària catalana:
1. La caracterització de la gestió.
2. La caracterització dels professionals: canvis i adaptacions.
3. La caracterització dels usuaris.
4. Les mancances i el control.
Finalment, com a tancament de l’anàlisi, es creuen les visions dels diferents agents
emfatitzant les coincidències i diferències entre ells en relació a:
1. Recursos
2. Processos
3. Coneixement i competència professional
4. Condicions i posicions claus de la pràctica sanitària
Resultats
Seguidament i com a resum, es presenten els principals resultats de les opini ons dels grups
estudiats; ciutadans, professionals i gestors.
Què diuen els ciutadans?
• Reconeixen aspectes positius del comportament del professionals (compromís,
responsabilitat, competència, consideració, bona disposició, confiança, empatia),
però en la interacció dels dos també perceben mancances (dissimetries,
deslegitimació, tracte diferencial).
• Demanen informació entenedora i comprensible sobre el seu estat de salut i les
seves conseqüències, el procés assistencial i l’organització dels serveis.
• Esmenten que els itineraris a seguir sovint són massa complexos i poc explicitats.
• Detecten problemes de manca d’escolta per part dels professionals i el sistema.
• Destaquen l’alt nivell de recursos tecnològics enfront l’escassetat d’altres, dèficits
estructurals i de professionals.
• Aprecien que la duració dels processos és massa llarga i esmenten que hi ha una
diferència entre el temps dels usuaris i el temps del sistema.
• Perceben deficiències en la coordinació entre xarxes i professionals.
• Fan un ús sistemàtic dels serveis d’urgències com a alternativa a altres serveis.
• Mostren una necessitat creixent de tenir competència i àmplies estratègies
d’afrontament com a usuaris, per tal d’aconseguir l’atenció adequada.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 226

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
• Utilitzen les relacions informals i la pròpia experiència com a eines principals en els
seus contactes amb el sistema.
• Reclamen drets (a la informació, a ser ben atesos, a discrepar, a no ser discriminat, a
ser respectats, a una atenció adaptada a les seves especificitats...).
• Mostren una tendència creixent a prendre part activa en les decisions que afecten la
seva salut.
Què diuen els professionals?
• Consideren que l’assistència al sistema sanitari català és de molta qualitat, malgrat la
percepció de manca de recursos. Veuen un paral·lelisme entre la qu alitat, el
desenvolupament professional i la formació.
• Reconeixen que els usuaris busquen entre els professionals els interlocutors del
sistema que els resulten més accessibles (sovint les infermeres).
• Consideren fonamentals en la interacció amb els usuari s la receptivitat cap a la
demanda, l’atenció i l’escolta.
• Troben divergència entre els criteris d’avaluació del sistema i els dels professionals.
Distingeixen entre criteris quantitatius (predominants) i qualitatius (més relacionats
amb la pràctica professional).
• Interpreten que les prioritats que marca el sistema sovint interfereixen en la seva
tasca assistencial.
• Consideren que l’augment del temps disponible per a la consulta és cabdal per
transformar una assistència que es caracteritza per una activitat tecnològica, en un
activitat d’atenció.
• Mencionen que l’envelliment i la immigració generen pressió afegida sobre la pràctica
quotidiana.
• Manifesten que la pressió assistencial crea tensió entre la pràctica professional i les
demandes. També condiciona el treball en equip.
• Qualifiquen la provisionalitat, la rotació i la precarietat laboral com a elements que
generen disfuncionalitats.
• Consideren causes de la rotació en el lloc de treball la manca de reconeixement
professional i la baixa remuneració.
Què diuen els gestors?
• Perceben mancances de recursos, tant econòmics com humans.
• Destaquen com a punt problemàtic les diferències de prioritats i valors entre gestors i
professionals.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 227

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
• Emfatitzen la necessitat de reorientar el model de gestió, posant l’usuari c om a
prioritat.
• Ressalten la necessitat d’adaptació del sistema a les noves necessitats i tendències
de futur.
• Destaquen la coordinació com a un element central del sistema.
• Creuen que els professionals haurien de ser més conscients de la despesa que
comporten les formes de pràctica, cal treballar en xarxa i evitar duplicitats.
• Posen de manifest la importància de les competències dels professionals d’acord
amb uns usuaris més “exigents” i amb noves “demandes”.
• Pensen que s’han d’aclarir els límits de l’ofer ta i cal “formació” dels usuaris en relació
amb la cultura de la immediatesa.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 228

Els recursos sanitaris
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Usuaris Professionals Gestors
A) Visibilitats i dèficits
Invisibilitzen els recursos que aporten els ciutadans per l’atenció i la cura de la salut. Només les cuidadores principals molt sobrecarregades, una part del
personal d’infermeria (Xarxa sociosanitària i Xarxa de salut mental) veuen una relació complementària entre el sistema d’ajuda formal i informal d’atenció
a la salut.
Veuen més l’activitat desenvolupada pel personal mèdic i pels homes que per les dones. Això succeeix a tots els nivells assistencials per igual i de
manera particular a l’Atenció Primària.
Valoren i busquen especialment al personal
d’infermeria com punt de referència mentre fan ús
del sistema.
Coincideixen plenament en el diagnòstic que s’han d’incrementar els recursos: plantilla i serveis.
Comparteixen aquesta idea però la veuen
irrealitzable. S’han de buscar noves
fórmules amb l’argument que no es pot
incrementar la despesa. S’ha d’acceptar
que el Sistema ha arribat al límit d’allò que
és raonable esperar. Només una minoria
dels gestors continua proposant
l’optimització dels recursos com a solució
única als dèficits actuals.
B) Sobrecàrregues
Veuen que el principal efecte d’aquest dèficit de recursos és la sobrecàrrega de responsabilitat, de temps d’espera i/o de treball. La qual cosa té
diferents implicacions.
Veuen la sobrecàrrega en: (1) esperar per rebre
atenció, (2) la complexitat dels itineraris i (3)
l’obligatorietat de conciliar atenció a la
dependència i vida laboral. Veuen la sobrecàrrega
dels professionals derivada de la massificació dels
serveis i la pressió que el Sistema exerceix a sobre
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 229

d’ells.
No sempre veuen la sobrecàrrega pels usuaris sinó
la “pressió” d’haver de treballar més i “pitjor”.
Situació de sobrecàrrega màxima és la dels MIR
per ser més vulnerables (menys estatus, més
dependència)
El personal mèdic viu les ampliacions de rol com
una sobrecàrrega i una pèrdua d’identitat
professional. Però pel d’infermeria són
considerades com a una oportunitat de millora
d’estatus, d’autonomia, i/o de desenvolupament
professional.
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Veuen la seva sobrecàrrega com a
conseqüència de sentir que han de vetllar
gairebé sols per l’optimització dels recursos
(control de la despesa). Les solucions per
resoldre el problema han estat dues: (1)
pressionar/persuadir a usuaris i
professionals de que incorporin l’interès pel
control en les seves agendes i (2)
determinar l’ampliació del rol dels diferents
professionals contractats fent que
incorporin noves funcions (per tal de no
incrementar contractació).
C) Sobreutilització
Assenyalen sobreutilització quan es refereixen a l’ús de les proves complementàries en el diagnòstic i a l’ús dels serveis d’urgències.
Veuen la utilització de les proves complementàries
com a signe d’una bona atenció sanitària, i no
consideren la sobreutilització
Reconeixen que fan una sobreutilització però la
consideren necessària donades les condicions
actuals en què han de fer l’atenció sanitària (manca
de temps i pressió/por dels usuaris).
Creuen que hi ha sobreutilització, per una
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 230

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
part a causa de les condicions actuals en
què es fa l’atenció, i per una altra per
l’excés d’una pràctica innecessàriament
defensiva i tecnocràtica per part del
personal mèdic.
D) Desigualtats
Veuen clares les diferències i desigualtats entre territoris pel que fa a la prestació/catàleg de serveis. Resulten més visibles les que afecten als temps
d’espera per la cirurgia, a l’atenció sociosanitària (pal·liatius, i suport a l’atenció en el domicili), i a l’atenció en salut mental.
Els processos sanitaris
Usuaris Professionals Gestors
A) Processos i rutines
Coincideixen en que els processos implicats en l’atenció sanitària han d’estar definits, ser fàcils d’entendre i ser coneguts pels diferents agents.
Mostren ambivalència ja que volen al mateix temps
processos fixats, que comportin poca burocràcia,
que no impliquin interactivitat amb professionals
d’estatus igual o superior; i marge per a l’autonomia
i l’ús del seu criteri professional. Ideal que
esmenten: fragmentar els processos de manera que
tots els seus components es poguessin precisar; i
que el desenvolupament d’aquestes accions
fragmentades es pogués fer fora d’allò relacional,
com si fossin merament funcions de cada rol
professional.
Mantenen dos interessos centrals a l’hora
d’incidir en els processos: l’optimització i
l’augment de l’eficiència. Les necessitats i
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 231

Volen processos integrals, fàcils, i dissenyats
centrats en les seves necessitats; i volen comptar
sempre amb l’orientació d’un professional,
(donada l’elevada ansietat derivada dels
problemes de salut, i la incertesa que comporten
els processos d’atenció dictats pel sistema). Això
implica que: (1) el Sistema ha de tenir equips
professionals que gestionin els casos complexos i
(2) la ciutadania l’oportunitat d’aprendre a
gestionar el seu itinerari de cura.
B) Coordinació i sistemes d’informació.
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
la satisfacció dels usuaris/usuàries no és
central, ja que consideren que es produirà
com a efecte directe de la millora del tracte
(que situen al marge de la durada de la
consulta); i és així com les necessitats
dels/de les professionals, principalment del
personal mèdic, i del sistema, esdevenen
centrals en el disseny dels processos.
Redueixen la noció de coordinació a la de vinculació entre sistemes d’informació, i a la de gestió
de casos amb criteris clars de derivació, (i no veuen clara la d’integració de professionals i
serveis). L’associen així amb una estandardització de les pràctiques i les relacions entre serveis i
sistemes, així com amb la implementació homogènia de protocols i procediments
Es tracta de compartir informació clínica i
financera amb l’interès d’evitar duplicitats
en l’atenció (proves complementàries) i de
què usuaris i professionals col·laborin en el
control de la despesa
Consideren que significa compartir entre ells
informació clínica i sobre procediments d’actuació
validats científicament (per raons d’eficiència i per
reduir els conflictes potencials derivats de la relació
amb col·legues). I compartir amb els usuaris
informació sobre els itineraris d’atenció establerts
(per tal de no haver de donar resposta a les seves
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 232

Significa que no hi hagi duplicitats ni buits en
l’atenció. I es veu quan la informació circula i és
compartida entre els/les professionals que
l’atenen. L’usuari no vol ser l’únic coneixedor que
té el registre de tots els punts que permeten una
visió continua/global del que li passa.
El coneixement i la competència dels professionals
demandes constants d’orientació); i sobre la seva
situació de salut (per tal d’intentar augmentar el seu
compliment dels tractaments i de les normes d’ús
dels serveis.
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Usuaris Professionals Gestors
A) Coneixement vàlid per orientar la pràctica
Presenten ambivalència entre donar més valor al
coneixement basat en l’evidència científica i a la
pràctica estandarditzada i subjecta als protocols, o
al mètode i els criteris clínics que el capaciten per
fer front a la complexitat i diversitat que configuren
cada cas en la seva pràctica diària.
L’atenció fonamentada en protocols basats en
l’evidència científica resulta altament asseguradora
per a la major part del personal mèdic i d’hospital;
però no a l’Atenció Primària ni en infermeria. En
aquesta forma de pràctica interessa: el coneixement
que compta amb evidència científica, que facilita el
sistema, la indústria farmacèutica o grups experts, i
els fragments d’informació que pot donar l’usuari
com a resposta a demandes concretes del
professional.
En canvi, en l’atenció guiada pel criteri professional
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 233

Consideren que el principal coneixement per a
garantir una bona atenció és tot allò que els/les
professionals puguin “extreure” a partir del
coneixement del seu cas, de la seva experiència, i
de la valoració experta. Veuen amb total claredat
que mai no es pot donar una bona atenció sense
tenir en compte tot allò que ells saben, ni basantse
en una forma de recollir la informació que
esquematitza tant les situacions per tal d’igualarles.
resulta imprescindible disposar de coneixements
rellevants per construir el cas. I per això es veu
també necessari conèixer l’experiència i perspectiva
tal com la relata l’usuari/usuària.
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Veuen que l’atenció ha de basar-se en
l’evidència científica ja que això és el
principi que garanteix la qualitat i la igualtat
B) Formació del professional
Assenyalen que l’augment de la formació dels professionals és necessària però que també s’utilitza com a solució universal per a gairebé qualsevol
problema definit o canvi desitjat. Tots tres magnifiquen el potencial de canvi de la formació i modifiquen així, en molts casos, el seu sentit, promovent
que es programin les activitats formatives com a espais paraformatius més que de desenvolupament. Les diferències més significatives esdevenen
quan s’indaga sobre els àmbits competencials en els que es veu que cal la formació per millorar l’atenció.
Creuen que els professionals han d’aprendre a
escoltar i relacionar-se millor. I l’única necessitat
de formació sentida per ells com a usuaris és
aquella que els permeti conèixer millor la seva
situació de salut i el tractament
Creuen que els usuaris han de conèixer millor el
funcionament del Sistema i els procediments per tal
de poder seguir-los autònomament, i que els
gestors han de conèixer millor la pràctica clínica per
dissenyar els processos. Respecte de les
necessitats de formació sentides pels propis
professionals, s’aprecien diferències entre el
personal mèdic i el d’infermeria. El personal mèdic
considera necessari ampliar la seva formació sobre
les pràctiques basades en l’evidència científica i els
nous avanços en els tractaments (assumpte aquest
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 234

Les condicions i posicions claus de la pràctica sanitària
on la indústria juga el paper dominant). El personal
d’infermeria està interessat en formar-se en
l’atenció a persones amb malalties cròniques, amb
dependència, en el treball amb col·lectius en
situacions d’especial dificultat i, en general, en tots
els àmbits que els obrin possibilitats de
desenvolupar un treball menys depenent del
personal mèdic.
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Creuen que els usuaris han d’aprendre el
funcionament del Sistema i els
procediments per seguir-los, així com que
els professionals han de saber més de la
despesa que comporta les formes de
pràctica que fan, i treballar en xarxa per
evitar duplicitats. Creuen també que
s’hauria de millorar la formació sobre la
relació metge - pacient per tal d’augmentar
la satisfacció d’aquests. Senten necessitat
de formació/informació relacionada amb les
noves demandes i els canvis
sociodemogràfics
Usuaris Professionals Gestors
A) Condicions en què es produeix l’atenció sanitària
Aprecien com les condicions en què actualment es produeix la pràctica generen malestar, especialment, en els professionals, i dificulten la realització
d’una bona atenció sanitària. Però diferencien posicions a l’hora de distingir entre professionals amb vocació i sense. Aquesta visió comú té implicacions
diferents.
Comprenen que les condicions determinades pel
Sistema dificulten molt una bona pràctica dels
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 235

professionals. Però això no justifica el
comportament dels professionals donat que veuen
que alguns d’ells, malgrat tot, els atenen bé;
creuen, així, que també es tracta d’una diferència
entre característiques personals.
Una part del personal mèdic i d’infermeria veu que
les condicions actuals justifiquen àmpliament
diferents formes de mala pràctica, la no implicació
dels professionals en les organitzacions, i l’obtenció
de beneficis secundaris al problema, (com els
derivats d’una dedicació limitada i burocratitzada a
allò pel qual són contractats, i una intensa a la
privada). I una altra part deixa d’implicar-se amb
l’organització però intenta mantenir una forma de
pràctica que considera acceptable/possible.
Qualsevol de les dues posicions implica dosis altes
d’insensibilització i submissió en els professionals
per tal de portar a terme el treball diari. I en els
casos que no volen/poden renunciar a realitzar allò
que consideren una pràctica de qualitat, implica
també alts nivells de malestar, fins mostrar
símptomes de patir la síndrome de burnout.
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Veuen que les condicions actuals generen
desimplicació i malestar en una part
significativament ampla dels professionals,
però desestimen aquests problemes
considerant-los “efectes col·laterals” d’haver
aconseguit una gran cobertura i una
suposada millora de l’eficiència” del
Sistema (s’aconsegueix major quantitat
d’activitat mesurable encara que se sap que
no d’objectius de salut). És per això que
intenten pal·liar el conflicte potencial
intentant p.e. posar en marxa polítiques
d’incentius
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 236

B) Afrontament de la tendència a la sobremedicalització de problemes no mèdics
No consideren que estiguin construint
(traduint/expressant) com a problemes de salut
gran part dels malestars que comporta viure. Ni
que demanar indiscriminadament atenció sanitària
en les situacions que senten necessitat d’ajuda,
esdevingui una solució perjudicial a nivell
individual i/o col·lectiu. En canvi, sí veuen com a
problema que els professionals redefineixen en les
consultes els seus problemes de salut com a
“invents seus” pel fet de desconsiderar-los com a
objectes reals d’atenció mèdica, o definir-los com
a objectes d’atenció psicològica.
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Aprecien aquesta tendència a la
sobremedicalització del malestar com a un
problema que afecta molt el seu treball, i
indirectament responsabilitzen als usuaris atribuintlos
manca de competències i de capacitat de
contenció. Això es tradueix en una forma d’atenció
interessada en fer fora del Sistema aquest tipus de
demandes d’ajuda i en reprimir en els usuaris
aquests intents de solució. Això sovint comporta
que el personal mèdic els desplaci per tal que siguin
atesos pel personal d’infermeria.
Consideren aquestes demandes com a
greus problemes pel Sistema i
indirectament culpabilitzen els usuaris. A
més a més, promouen i potencien les
formes d’atenció que fan fora aquestes
demandes i inhibeixen la hiperfreqüentació.
C) Manteniment d’una posició pròpia com a professional, en un escenari on trobem també Usuaris i Gestors
Veuen la posició mediadora dels/de les professionals, els quals desenvolupen la seva pràctica condicionats per les demandes de vegades
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 237

contraposades, impossibles, il·limitades, o paradoxals que fan alhora els gestors i els usuaris
Veuen que actualment els interessos i les
demandes que els arriben per part dels usuaris i
dels gestors són incompatibles. I gairebé
majoritàriament consideren que no poden mantenir
una posició mediadora sinó estratègica: transmeten
als usuaris que comparteixen gran part dels seus
interessos i demandes, i fan una pràctica
significativament consistent amb els interessos
representats pels Gestors, encara que cada vegada
la facin amb menys convenciment
Veuen que alguns professionals (personal mèdic
com a d’infermeria) volen fer una atenció més
coincident amb la que els usuaris senten que
necessiten, però que no tenen prou poder com per
fer-la
La relació professional/usuari
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Consideren que els professionals amb
massa freqüència estan enrocats en
posicions burocratitzades o maximalistes
que no volen incorporar les limitacions
pròpies de qualsevol Sistema sanitari
públic, i que no tenen en compte les
necessitats dels usuaris com a centre de
l’atenció sanitària
Usuaris Professionals Gestors
A) El valor de la informació i la relació
Volen que els professionals valorin i busquin la
informació que els usuaris/usuàries poden donar a
la consulta, i esperen que els donin només
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 238

informació amb valor per ells. Volen conèixer la
seva situació de salut, entendre l’atenció que el
professional ha pensat pel seu cas , o què se
suposa que ells han de fer, en aquests processos
que comportarà l’atenció sanitària. La informació
presentada en panells o fulletons, no resulta
gairebé mai prou asseguradora. Per interpretar
aquesta “necessitat d’informació” dels usuaris s’ha
de tenir en compte que els coneixements que
busquen es generen/desenvolupen
progressivament en un context relacional i a partir
dels coneixements previs, i que aquest
aprenentatge es dóna en una situació de
racionalitat limitada a causa de l’ansietat que
comporta la situació. Es tracta d’una posició des
de la qual es produeix constantment la necessitat
d’entendre, de tenir l’oportunitat d’assegurar-se i/o
confirmar que fan allò considerat apropiat per
aconseguir els objectius. Per tant, no és solament
la necessitat d’una informació puntual en un
moment del procés, que és entesa o no.
B) Necessitat d’ampliació versus necessitat de límits en la relació
Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
Desitgen usuaris/usuàries amb una competència igual a la seva per entendre informació. Valoren
de manera desigual la informació privilegiada que té l’usuari sobre allò que li passa. Tots veuen
que la relació és la clau per generar satisfacció en els usuaris, però no tots veuen que sigui
imprescindible per una bona pràctica (p.e. per l’eficàcia terapèutica, o l’eficiència) en tots els
casos.
Consideren que el distanciament progressiu dels
professionals respecte d’unes determinades formes
de pràctica que es veuen forçats a fer, fa que cada
vegada amb més freqüència donin informació en
tant que representants del sistema.
Posar límits a l’atenció és vist, principalment, com equivalent a posar límits al temps de la relació. La diferència és que pels gestors posar aquests límits
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 239

Anàlisi de la situació i tendències dels serveis del sistema públic de salut
resulta necessari i pels usuaris no. Els professionals estan dividits davant d’aquesta qüestió, i el personal d’infermeria, majoritàriament, comparteix amb
els usuaris el valor fonamental atribuït a la relació en l’assistència.
La relació és allò més important per sentir-se ben
atesos. És a dir, es tracta d’un indicador que des
del seu punt de vista es pot utilitzar com a índex.
La relació és on se’ls fan visibles els altres valors
de l’atenció sanitària com el bon diagnòstic o
l’eficàcia del tractament.
C) Relació col·laborativa versus relació assistencial
Veuen que es pot donar una resposta puntualment eficaç a nombroses demandes sense prestar
atenció a allò relacional; encara que per una part significativa de professionals això no és
considerat de bona pràctica, sobretot en les xarxes d’Atenció Primària, Sociosanitària, i de Salut
Mental.
La tradició i la inèrcia juguen a favor de reproduir en els encontres de la pràctica diària una relació de caire assistencial paternalista. Però coincideixen
en veure que en abstracte seria desitjable l’establiment d’una relació col·laborativa caracteritzada, principalment, per una participació plena de l’usuari
en la presa de decisions i una complementarietat en la realització de la cura. Malgrat això, només els membres actius d’associacions d’usuaris, i una
minoria de professionals i gestors fan alguna cosa efectiva per fer possible aquest tipus de relació en la pràctica diària.
Emfatitzen la relació respectuosa envers l’usuari,
fet que inclou el respecte a les seves decisions, la
consideració del seu punt de vista i de la seva
autonomia. La participació es refereix a: (1) gaudir
del reconeixement i les oportunitats d’acció dins
del sistema (reconeixement de la seva
competència); (2) poder fer una contribució
col·laborativa en els processos que es donen dins
del sistema; i (3) esdevenir agents efectius del
sistema.
Els serveis per a la salut: mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública 240