FOTO GEMMA ROS - ARA-VINC & CIA Falla Avinguda d´Espanya

ara.vinc.com

FOTO GEMMA ROS - ARA-VINC & CIA Falla Avinguda d´Espanya

Número 8 Any II Febrer/Març de 2007 Revista mensual i gratuïta

FOTO GEMMA ROS


C

Que no ens ho conten!

om cada mes de març, les Falles arriben

puntuals a la seua cita amb els valencians i les

valencianes. El ben cert, però, és que a Sueca,

El Perelló i el Mareny, l’olor a Falles ja venim

notant-lo des de molt abans.

De setembre cap ací a Falles tot l’any hem estat

testimonis d’un seguit d’actes que han tingut

a les comissions falleres com a protagonistes.

Però ara ja va de bo. S’apropa l’hora de la

veritat, la setmana més esperada per milers de

nosaltres. És una cita del poble valencià però

també de tots aquells que ens visiten i volen

descobrir per sí mateixos un trosset rellevant

de la nostra cultura.

Les Falles formen part del patrimoni no només

cultural, sinó també social dels valencians i les

valencianes, dels suecans i les suecanes. La

pólvora, la música, el colorit, els monuments

de cartró i fusta ... Tots a una formen un ritual

únic.

Els fallers i falleres guardem impacients el

moment de treure els ninots del taller i plantarlos

a les barriades. En eixe moment ja no hi

haurà marxa enrere. A partir d’ahí la setmana

fallera anirà consumint-se com la metxa d’una

traca. Fins la Nit de Sant Josep, els casals

passaran a ser la primera llar de multitud de

nosaltres.

Un any més, demostrarem que a Sueca les

Falles són unes festes pensades en tots i en

totes, sense importar ni tan sols si s’és faller

o fallera. Les comissions, a diferència d’altres

llocs, tornarem a obrir les portes dels nostres

quarters generals i convidarem a qui desitje

unir-se a la festa.

Ara és més que mai l’hora d’eixir al carrer,

d’omplir de festa cada racó del poble i de

demostrar que sabem divertir-nos amb respecte

i fent gala d’un comportament exemplar. Només

així aconseguirem afegir a la gran familia fallera

de Sueca, El Perelló i el Mareny a totes aquelles

persones que encara s’atrevixen a dir que no

els agraden les Falles, sense adonar-se’n, ni tan

sols, que amb eixa afi rmació posen de manifest

un escàs interés per tot allò que no els afecta

directament.

Eixim de casa, impliquem-nos i no deixem que

després ens ho conten.

EDITA: TIA FRANGÈLICA COMUNICACIÓ

REDACCIÓ: Julián Sáez, David Gilabert · DISSENY I MAQUETACIÓ: Carlos Vercher · FOTOGRAFIA: Francisco García,

Gemma Ros, Arxiu Falles tot l’any · CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Pepi Anaya, Joan Baldovi · PUBLICITAT: Montse

Carrasco, Mª Sales Sáez · DIPÒSIT LEGAL: V-2137/2006 · IMPRESSIÓ: Brontegraf S.L. Pol. Ind. Els Mollons (Alaquàs)

Agraïm la col.laboració d’aquelles persones que ens han facilitat informació, fotografi es i demés per fer possible esta publicació,

així com també la confi ança dipositada en FALLES TOT L’ANY per part de les empreses anunciants.

Demanem disculpes per les possibles i sempre involuntàries errates tipogràfi ques que puguen haver-hi en este exemplar.


Esta jove cordobesa de naixement demostra

sentir-se valenciana com la que més. Sela Franqueza

(10/04/1985) està vivint, de segur, els dies

més intensos de la seua vida. L’agenda d’esta

Sela Franqueza i Garcia

Fallera Major de Sueca

perruquera està plena de compromisos. En esta

entrevista concedida a Falles tot l’any, Sela ens

parla d’allò que més estima: la seua família, les

amistats i, com no, la festa de les Falles.

“Espere el moment de l’Ofrena

per tot el que signifi ca a Sueca”

JULIÁN SÁEZ

Des de que la JLF va recuperar en 2003 el càrrec de Fallera

Major de Sueca, este sempre havia recaigut en una jove que

abans havia sigut Fallera Major de la seua comissió. No és el

teu cas. Eixa falta d’experiència suposa un impediment?

No, en cap moment és un impediment. Per ser Fallera Major

de Sueca no cal haver sigut Fallera Major d’una falla. Jo crec

que el que realment importa és que la persona en qüestió porte

l’esperit de la festa dins d’ella, a més de sentir estima pel poble,

en este cas pel meu poble.

Sabem que comptes amb tot el suport familiar en este any tan

especial. No obstant, hi ha una persona que quasi està més

il·lusionada que tu.

Sí, és cert. He de dir que si no fóra per ma iaia jo, segurament,

no estaria ací. A més, també crec que si ma iaio estiguera en el

món encara tindria, a la seua manera, major il·lusió i estaria

molt content.

Qui va infl uir, si és que algú ho va fer, per a que et presentares

a Fallera Major de Sueca?

Jo sempre he volgut ser Fallera Major de la meua falla però mai

m’arribà eixe moment. Si algú va infl uir una mica eixa és ma iaia

Pura. Ella va ser qui m’ho va comentar perquè a ella era a qui jo

sempre li pegava la tabarra. A la fi , coses que passen, no he sigut

Fallera Major de la meua falla però sí de tota Sueca que, per a

mi, encara és millor.

Quina és la tradició fallera de la teua familia?

A la meua familia tots han sigut fallers de la falla del Mercat. És

per això que jo no podia ser l’excepció. Recorde una anècdota

d’un tio meu, que quan era xicotet els majors de la falla venien

a acompanyar-lo a casa perquè mai en tenia prou.

Quines qualitats, segons tu, ha de reunir una Fallera Major de

Sueca?

Les d’una xica com jo!! (diu entre rialles). Crec que ha de ser

una xica senzilla però que, sobretot, porta la festa de les Falles

al cor. També crec que és important que sàpiga com comportarse

en cada moment i estar preparada per a parlar en qualsevol

instant. Tot això, amb el vestit de fallera posat, és essencial.

Una vegada se’l lleve pot ser que de senzilla tinga poc (torna a

riu-re’s).

Entenc, aleshores, que reunixes tú eixes condicions.

Crec que sí. Si pensara que no les reunisc ni tan sols m’hauria presentat

a ser Fallera Major de Sueca. No obtant, he de reconéixer

que em deixe aconsellar molt bé per una dona que tinc molt a

prop.

Com és la relació amb les integrants de la teua Cort d’Honor?

Les coneixies abans?

La relació és molt bona. A Malen i a Olga ja les coneixia de fa

molts anys. A Vero i a Soraya no les coneixia però també ens

portem molt bé entre nosaltres. He de dir que, per sort, m’han

tocat unes molt bones companyes.

Com és la relació amb els delegats de la Junta Local Fallera?

Jo diria que més que bona, boníssima. Em tracten com a una fi lla

i em senc molt ben cuidada. Això és molt d’agrair.

Com ha anat l’experiència de representar les Falles de Sueca

als actes d’altres juntes locals falleres?

Molt bé, ha sigut una experiència molt positiva. A tots els llocs on

hem anat ens han rebut amb els braços oberts.

Una vegada passada ja la presentació, sabem que tenies una

il·lusió especial en la crida. Com la recordes?

És cert. Tenia moltes ganes d’estar dalt d’eixe balcó de

l’Ajuntament i vore a totes les comissions baix, en la plaça, esperant

a que donara per començades les festes de les Falles.


Estic molt contenta perquè, tot i que va ploure, molta gent va

assistir. Va ser molt emocionant.

I d’ara fi ns a Sant Josep, quin acte esperes també amb moltes

ganes?

L’ofrena a la Mare de Déu de Sales, per tot el que això representa

a Sueca.

Estan sent les Falles com t’imaginaves?

Tot el que fi ns ara he vist i viscut ha sigut molt bonic. Estic molt

contenta, molt feliç. Però com que encara em queda molt, ja vos

contaré (somriu).

Estas vivint el moment més feliç de la teua vida?

Un d’ells sí. Estic vivint-ho amb molta il·lusió, encara que de

vegades passen coses que no estaven previstes. No obstant,

confi e en què abans que acabe este any, tot isca bé.

Què llevaries i què afegiries a les Falles de Sueca?

No llevaria ni afegiria res. El que sí pensem molts suecans és que

l’Ajuntament hauria d’implicar-se més en la festa fallera, com

hem pogut comprovar que sí ocorre en altres pobles.

Què opines d’aquells que són detractors de la fi gura de la

Fallera Major de Sueca?

Sóc una persona que respecte totes les opinions però en este cas

preferisc ignorar-les.

Quin de tots els actes fallers t’atrau més?

Jo diria que la cremà. És el més espectacular. Però com ja he dit

abans, també la crida, l’ofrena, les cercaviles… En defi nitiva,

tots en general. (es riu)

Com porten a la falla del Mercat tindre entre ells a la Fallera

Major de Sueca?

Això els ho haurieu de preguntar a ells. Tot i això, segons puc

percebre, estan molt contents. No és la primera vegada que

tenen l’honor de tindre a la Fallera Major de Sueca. En 2003 va

passar el mateix.

Què t’agrada més d’un monument faller? La crítica o

l’estètica?

Jo crec que un bon monument ha de saber conjugar les dos.

La crítica i l’estètica han d’anar de la mà. Una sense l’altra no

tenen sentit.

Amb la cremà de la falla en la nit de Sant Josep, es crema allò

mal. Què cremaries tú?

Cremaria moltes coses. Per exemple, la incomprensió, l’egoisme

i l’odi que tots tenim alguna vegada.

Per acabar, Sela, un desig per a les Falles de 2007.

Que siguen les millors Falles de la meua vida i que tots els

suecans i les suecanes les disfruten amb mi. Que passeu tots

unes Falles impresionants!!!


Verónica Zarzoso i Ramírez

Falla Avinguda d’Espanya

Olga Marqués i Muñoz

Falla Avinguda d’Espanya

Soraya Hernández i Juan

Falla Avinguda d’Espanya

Malen Marqués i Muñoz

Falla Avinguda d’Espanya


Josep Vicent Carlos i Codoñer

President de la Junta Local Fallera

Porta sis anys al capdavant de la JLF i este podria

ser el seu últim exercici. Siga així o no, ningú podrà

discutir-li a Josep Vicent Carlos la seua dedicació

per la festa. Amb el suport de diversos equips de

treball, ha sabut consolidar algunes iniciatives i

també crear nous al·licients. Carlos refl exiona, qui

sap si en l’última entrevista com a president de la

JLF, sobre el fenomen faller a Sueca.

“Veuríem amb bons ulls que hi

hagueren dones en la Junta”

JULIÁN SÁEZ

De totes les gestions que has fet durant els últims sis anys, de

quina et sents més orgullós?

Em sent orgullós d’haver pogut dur fi ns Sueca dos activitats

de Junta Central Fallera com foren la reunió de juntes locals

i la Marató de Truc, amb la presència per primera vegada de la

Fallera Major de València entre nosaltres. També serà motiu de

satisfacció prompte el fet de comptar amb unes ofi cines i un

Museu Faller al nou Casal Multiusos.

Perquè fa tant de temps que no hi ha dones a la JLF? Perquè

creus que les comissions no les proposen?

Jo crec que les dones no es fan l’ànim de vindre perquè tenen

vergonya i se senten soles davant el predomini d’homes. Nosaltres

veuríem amb bons ulls que hi hagueren moltes dones en la

Junta Local Fallera.

Què difi culta la instauració de premis als monuments?

La primera experiència va ser molt negativa perquè en tot joc

amb unes regles has de saber guanyar i també perdre. Quan açò

no ocorre i es donen problemes, el millor és renunciar a tot.

Damunt estem parlant d’uns premis que no comporten diners,

sinó un simple trofeu i l’honor. Jo crec que va ser molt encertada

la decisió presa en el seu dia de no concedir premis als monuments.

Quan tindrem a Sueca un major nombre de monuments de

qualitat com passa a altres pobles?

La qualitat dels monuments va en augment. No obstant, pense

que en tres o quatre anys seran més les comissions que aposten

per unes falles de qualitat.

Què suposarà per a les Falles de Sueca el Casal Multiusos?

Suposarà que hi haurà un lloc més per a poder realitzar activitats

falleres com ara presentacions o proclamacions. Tindrà una

cabuda pròxima a les 500 persones. A més, és important, com

deia abans, donar acollida a la seu de la Junta Local i també a

un Museu Faller que servirà per comprendre millor la història de

les Falles a Sueca, El Perelló i el Mareny.

En estos sis anys has mantés les peces principals del grup de

treball que conforma la JLF. Això demostra implicació, no?

Els delegats de la Junta s’impliquen i demostren ganes de

treballar per estes festes. Tenim membres de Sueca, d’El Perelló

i del Mareny molt compromesos.

Finalment sembla que la implantació de la fi gura de la Fallera

Major de Sueca no ha estat tant polèmica.

La implantació de la Fallera Major de Sueca és una altra de les

coses de la qual ens sentim orgullosos. Pel pas del temps s’ha

demostrat que era perfectament compatible amb la resta de les

falles. A més, dota a les nostres festes d’una categoria que sí

que teníen altres poblacions. Allà on anem valoren molt el fet

d’assistir amb la nostra Fallera Major.

Els plans urbanístics obliguen a desallotjar casals fallers cada

any. Suposem que això preocupa a la JLF.

El problema dels casals ens preocupa moltíssim. Estem intentant

que, almenys en un 90%, el tema estiga solucionat.

Les Falles a Sueca són una festa de març o de tot l’any?

És una festa de tot l’any. Igual que vosaltres amb el nom que

li heu posat a la revista ho teniu clar, jo quan vaig accedir a la

presidència de la Junta Local Fallera també m’ho vaig proposar.

Pense que la festa s’ha de viure no només en març. Les activitats

que impliquen les falles s’han de repartir durant tot l’any.

Com ha estat la teua experiencia amb els polítics locals? És

cert que tenen ben present que amb les Falles no es juga?

El que és evident és que els polítics ens respecten i nosaltres


a ells també. En eixe marc de respecte no hi ha cap problema.

En un any electoral com és este, noteu que la classe política

és més fallera?

Jo pense que no. Durant els quatre anys que dura una legislatura

el contacte és constant. Ells saben que una decisió relacionada

amb les Falles afecta molta gent. També saben que necessitem

suport i dins de les seues possibilitats procuren sempre oferirnos-el.

Què tenen estes festes que capten tants adeptes?

És cert que el cens augmenta cada any que passa. Les Falles és

una festa molt arrelada entre els valencians. La portem dins i

no podem desprendre’ns d’ella. Cada any eixa il·lusió i ganes

de fer coses es renova i són més les persones que decidixen

apuntar-se a una falla. A més, un factor també important és el

nostre caràcter obert. El fet que els casals estiguen a l’abast

de tot el món provoca que qui no és faller descobrisca la festa i

acabe per unir-se a ella.

Parla’ns d’eixe primer concurs de xarangues. Creus que tenieu

un compte pendent amb els músics?

Sí. Als músics els teníem una mica oblidats. Calia reconéixer

la seua tasca i dedicació a les Falles. Són unes persones que

treballen per la música i per la festa. El concurs serà un xicotet

homenatge que esperem que acabe consolidant-se i convertintse

a mitjà termini en un dia important dins dels calendari faller.

Com està considerada la ciutat de Sueca dins el context faller

hui en dia?

En estos moments, Sueca està ben considerada en l’exterior.

Les relacions són fenomenals amb pobles com ara Denia, Gandia,

Oliva, Alzira, Carcaixent, Manises, Silla i un llarg etcétera.

La Marató de Truc i la reunió de juntes locals han contribuit

moltíssim també. La nostra hospitalitat ha sigut molt ben valorada.

Sobre els càrrecs honorífi cs de Fallera Major i Festera Major de

Sueca. Quina opinió et mereix este assumpte?

Ha de ser un càrrec unifi cat. De fet, estem treballant en eixa

direcció des de la Junta Local Fallera i l’Ajuntament. Les converses

les encetàrem ja amb Andrés Hoyo i les reprendrem amb

el regidor de Festes actual i futur. Econòmicament suposaria una

despesa menor i aconseguiríem que una única fi gura representara

les festes de Sueca.

Seguirà Josep Vicent Carlos al capdavant de la JLF dos anys més?

Tinc una decisió presa i el 20 de març la faré pública. En primer

lloc la comunicaré, per respecte, als delegats de la Junta Local

Fallera.

Tens la sensació què et valoren com cal tota la dedicació que

implica presidir la JLF?

En general sí. En el meu cas, jo porte sis anys dedicant temps de

la meua família i del meu treball a les Falles.

Hi ha molts moments on te n’adones que la gent et valora i

reconeix el teu sacrifi ci. El que passa és que també hi ha situacions

en què penses que no val la pena tant de maldecap. Em

referisc a casos com ara els que es donen per un premi d’una activitat

fallera que té el seu jurat independent de la Junta Local.

Eixes crítiques dolen molt. En contraposició trobem a gent que

no és ni fallera i que ens valora moltíssim a tots els delegats.


Kiko Ortolà i Alberola

VERGE DE SALES

José Vicente Mauro i Martínez

VIA DEL MATERAL

Jesús Grau i Campins

VIA DEL MATERAL

Salvador Cortés i Torrado

POBLE VELL

Joan Nicolàs i Matoses

PLAÇA DE CERVANTES

Faustino Vázquez i Garcia

XÙQUER

Juan Manuel Marqués i Aguilar

CHE COLLONS

Silvio Lena i Bou

AV. 18 DE JULIOL

Vicent Iborra i Vallet

AV. D’ESPANYA

Francisco González i Llopis

MERCAT

Carles Belenguer i Fos

CHE COLLONS

Julio Guarinos i Belenguer

EL PORTAL

José Ortells i Matoses

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Joan Roda i Lucas

XÙQUER

Juan Fco. Franco i Carbonell

SOL I TARONGERS

Pepe Viel i Blasco

AV. 18 DE JULIOL


Mariano Hervàs i Palacios

TRO I FLAMA

Víctor Palacios i Navarro

TRO I FLAMA

José Fco. Llopis i Piera

RONDA PAÍS VALENCIÀ

Manuel Martorell i Hueso

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Esteve Díaz i Juan

BERNAT ALIÑO

Juan José Cobos i Pelaez

SUCRO

José Ortí i Primo

SOL I TARONGERS

José Antonio Granell i Rubio

AV. D’ESPANYA

Carlos Granell i Ribera

PLAÇA DE CERVANTES

Ferran Mortes i Marqués

POBLE VELL

José Pasqual Carbó i Fos

BERNAT ALIÑO

Fco. Javier Marqués i Baldoví

VERGE DE SALES

Eugenio Gil i Carlos

BERNAT ALIÑO

Pio José Lledó i Ferrando

EL PORTAL

Vicent Catalunya i Garulo

SUCRO

Raul Romeu i Escrivà

RONDA PAÍS VALENCIÀ


Plaça de

l’Ajuntament

Lema:

La moda sense talla

Lema infantil:

El món de les fades i

els gnomos

Artista:Juan Pedrós

Autor: Nando Viñoles

El Portal

Lema:

Construcció, diví

negoci

Artista:Pasky

Autor: J.D.

Che Collons

Lema: La mort tenia un

preu a Che Collons city

Lema infantil:

The Simpson

Artistes:

Pasky / Rodasoques

Autor: Carles Belenguer

i Fos

Av.18 de Juliol

Lema: Temps era temps

Lema infantil:

La natura

Artistes:

Pasqual Carrasquer /

Rodasoques

Autores: Rebeca i

Empar

Xúquer

Lema:

La hipocresia

Artista:Pasky

Autor:José de la

Torre

Tro i Flama

Lema:

El be i el mal

Lema infantil:

La mar

Artista: Antonio Gil i

Tornero

Autor: Rafa Blay

Verge de Sales

Lema: A Sueca... no

busquen solucions

Artistes:

Pasky

Germans Llopis (falla Infantil)

Autor: Rafa Blay

Sucro

Lema: Caragol i femella,

parella

Lema infantil:

El món dels Lunnis

Artistes:

P. Carrasquer / Javi Tur

Autors: Rafa Blay i

Inma Sorrentino


Lema:

Mercat

De veritat... ben poquet

Lema infantil:

Home i dona... en lluita

prehistòrica

Artistes: Juan Pedrós

/ Juan Martí

Autor: Rafa Blay

Via del Materal

Lema:

Ballem de contents

Lema infantil:

El riu

Artista: David Clari

Autor: Lluís Ferri

Rda. País Valencià

Lema: A seques

Artista:

Filiberto Pons

Autor: M.J. Campins

Sol i Tarongers

Lema: Monument als

drets humans

Artista:

Pasqual Carrasquer

Autor: Rafa Blay

Bernat Aliño

Lema: Moros i Cristians

Lema Infantil:

Fantasia literària

Artistes: Juan Pedrós

/ Joan Martí

Autor: MªJosé Sarrió

Poble Vell

Lema:

Qui més pot... guanya

Artista: Ximo

Autor: Rafa Blay

Cervantes

Lema: Llegenda i

fantasia

Lema infantil:

Xiquets valencians tots

Artistes:

Paco i Toni Vizcaino

Autor:

Luis Ruiz Requeni

Av. d’Espanya

Lema: Prehistòria a

la marjal: en Sueca tot

segueix igual

Lema infantil:

Bruixeries

Artista:

Francisco Vizcaino

Autor: Xuso Torres


Del 24 de febrer al 4 de març

EXPOSICIÓ DEL NINOT, a la Sala Els

Porxets.

3 de març

CONCURS DE XARANGUES, al passeig

de l’Estació

CAVALCADA DEL NINOT. Concentració

de les comissions participants, per a

seguir l’itinerari de costum: carrers

Sequial, València, Cerrillo, Sant Cristòfol

i Mare de Déu. PREMIS PATROCI-

NATS PER KEEPER’S

9 de març

CAVALCADA DEL NINOT A EL PERELLÓ,

a les 17 hores. Concentració de les

comissions davant l’església nova.

NIT D’ALBADES (1a Ronda)

10 de març

NIT D’ALBADES (2a Ronda)

11 de març

CAVALCADA DEL NINOT AL MARENY

DE BARRAQUETES

16 de març

LLIURAMENT DE TROFEUS a tots

aquells participants dels actes organitzats

per la JLF. Al Casal de la falla

Av.d’Espanya, a les 20 hores.

17 de març

VISITA DE LA JLF a la Residència Sant Josep,

a les 12 hores.

18 de març

VISITA DE CORTESIA a totes les falles, a les

18 hores. Concentració al voltant del Sindicat

Arrosser per iniciar la visita que tindrà

el següent itinerari: Carrers Baldoví, Bonaventura

Ferrando, Marenys, Pas subterrani,

Bernat Aliño, Jaume I, Polígon El Teular,

Pintor Claros, Rois de Corella, País Valencià,

Vilella, Castelló, Lluarí, Corbera, Taut,

Mestre Serrano, Gordiano Ribera, Plaça

Convent, Mare de Déu, Molí, Carabassers,

Plaça Cervantes, Utxana, Sequial, Plaça de

l’Ajuntament, Plaça de Sant Pere, Placeta

Fonda, Moro i Plaça Foressos.

OFRENA DE FLORS A EL PERELLÓ, a les

18 hores.

19 de març

MISSA CONJUNTA A LA CAPELLA DE LES

SALESIANES.

MISSA SOLEMNE A SANT JOSEP, a les 12’30

horesa El Perelló.

OFRENA DE CORONES DE LLORER a Joan

Fuster, Bernat i Baldoví i Josep Serrano, a les

11’30 hores. Concentració de les comissions

falleres a la Plaça de Sant Pere.

OFRENA DE FLORS A LA MARE DE

DÉU DE SALES. A les 19 hores concentració

de les comissions falleres al

Passeig de l’Estació. L’itinerari serà

el següent: Carrers Sequial, València,

Cerrillo, Sant Cristòfol, Mare de Déu

CREMÀ de les falles 2007, a partir de

les 23 hores.

ORDRE DE LA CREMÀ

Ronda A

22’30 hores. - Poble Vell

23’30 hores. - Che Collons

24 hores. - Ronda País Valencià

00’30 hores. - Bernat Aliño

01 hores. - El Portal

24 hores. - Tro i Flama

Ronda B

23 hores. - Verge de Sales

23’30 hores. - Xúquer

24 hores. - Sucro

00’30 hores. - Av. 18 de Juliol

01’30 hores. - Sol i Tarongers

Ronda C

23 hores. - Plaça de l’Ajuntament

23’45 hores. - Via del Materal

00’15 hores. - Av. d’Espanya

01’00 hores. - Plaça de Cervantes

01’45 hores. - Mercat


L

a intenció d’Andreu de Sales Ferri Chulio

de publicar un llibre, que arreplegue

la història de les Falles de la localitat,

ha tornat a despertar una guerra latent

durant anys entre les diferents comissions

existents en el municipi. Les més antigues

seguixen en el seu interés per demostrar

ser les deganes de la festa en la capital

de la Ribera Baixa. Les comissions de

creació més recent, al contrari, i donada

la impossibilitat d’ostentar este títol,

perseguixen convertir-se en hereves de

les esporàdiques comissions que van sorgir

en la ciutat a principis del segle passat.

L’existència d’alguna d’estes queda

refl ectida en documents gràfi cs de l’època

i inclús en el llibre Flors de Marche de

l’autor local Vicent Molina i Maset. Alguns

historiadors han documentat l’inici de la

festa en 1876.

Esta documentació acreditaria a més a

les Falles de Sueca com les més antigues

de la comarca ja que fi ns a la data, les

d’Alzira, documentades en 1889, es

consideraven com a pioneres. No obstant

això, l’existència d’un llibret de 1954

encara situaria l’inici de la festa cent anys

arrere. Ferri, en canvi, té dubtes i ara per

ara assegura que amb el material recollit

no es pot verirfi car.

L’historiador Josep Joan Coll va publicar

en 1996 un article que va ser arreplegat

en el llibre La festa de les Falles, editat

pel Consell Valencià de Cultura. Al marge

d’altres consideracions, Coll relata que

en 1876 “també es va plantar una falla

Centenàries o no?

L’orige de la festa fallera a Sueca encara és una incògnita ja que

es barallen dates com ara 1854, 1876 o ja endinsats al segle XX

DAVID GILABERT

Un llibret de 1954 situaria l’inici

de la festa a Sueca cent anys

enrere, tot i que és dubtós

amb una crítica social contra el joc,

contra els riferos ambulants, que recorrien

diferents poblacions enredant les gents

amb enganys i jocs clandestins”. La

informació va ser extreta d’una crònica de

El Mercantil Valenciano de l’època. Este

estudi, i inclús altres posteriors, han

obviat, en canvi, la celebració que en 1954

van viure els fallers de Sueca. Aquella fi ta

s’ha pogut constatar gràcies a un llibret

editat per a l’ocasió i que conserva Vicent

Vercher, un faller de Sueca afi cionat a

guardar llibrets de falla. En este llibret

pot llegir-se en la portada la inscripcció

Falla del centenari de Bernat i Baldoví,

1854-1954”.

El text de la portada ha sigut, probablement,

durant anys, mal interpretat. De fet, ni els

mateixos fallers de Sueca han arribat a

demanar més informació sobre esta falla

induïts per l’error que portava este nom,

per alguna altra raó o inclús per a honrar

alguna efemèrides relacionada amb l’autor

del primer llibret de falla.

El contingut d’aquell, en tot cas, no

presenta cap dubte. La falla únicament es

va plantar eixe any i per a deixar testimoni

del primer monument “modern” que es

va plantar en els carrers de la localitat.

Així, en la presentació de la publicació

es llig que Sueca no podia passar per alt

el centenari de la innovació de les Falles.

D’esta manera, la comissió assegura en el

seu escrit que “l’any 1854 l’insigne suecà

Josep Bernat i Baldoví transformà amb

enginy singular la manera tradicional de

fer falles eixint, des d’aleshores, la falla

moderna, que prengué el nom de falla

rodada o falla argumental“.

Encara que, tal i com assenyala Andreu de

Sales Ferri (qui en estos moments treballa

en la recopilació de material per escriure

una “història de les Falles de Sueca“)

no han sigut localitzats documents que


demostren de forma fefaent esta

circumstància. La comisió que va fi rmar

l’article assenyalava, amb tot tipus de

detalls, la ubicació, inclús el lema, de la

falla: “Bernat i Baldoví, en la confl uència

dels carrers de la Figuera i Sant Miquel amb

el de la Marededéu, muntà l’entaulat que

responia a l’argument deI si t’adobes”.

Tot i no haver-hi cap prova documental, al

marge del llibret que suposadament festeja

el centenari, de moment, l’historiador

Josep Joan Coll, es mostra “relativament

convençut” de la veracitat del centenari.

“Pot ser probable. De fet en aquella època

igual es demanava permís com que no per

El centenari de les falles de Sueca va ser festejat amb tots

els luxes. L’ocasió ho requeria. Almenys, així ho van pensar

en 1954 els seus promotors que no van escatimar en recursos

i molt menys a fer valdre les seues infl uències i amistats.

L’autodenominada “Junta Fallera” tenia fi ns a un total de 7

presidents d’honor, a cadascú més important i de reconegut

prestigi social, polític econòmic i cultural. D’esta forma, el

premi Nobel de literatura Jacinto Benavente encapçalava el

llistat, persuadit amb total seguretat per les amistats que

tenia en el municipi. Esta relació queda constatada amb

l’existència, en la Biblioteca Suecana, d’un manuscrit d’este

autor que va ser regalada en el seu dia pel mateix Benavente

al suecà Pepito Montó qui en morir el va regalar al poble de

Sueca. Jacinto Benavente inclús va escriure unes notes en

el “llibret” on reclamava l’homenatge per a Bernat i Baldoví,

així com per a José Serrano. “Monuments efímers són

les falles. Hora és que València erigisca uns perpetus monuments

en honor dels seus dos fi lls preclars”.

a cremar una falla en el carrer. Moltes

vegades inclús es demanava un permís i

després no es cremava la falla per unes

raons o altres.

Açò ha comportat moltes confusions ja que sí

existien proves documentals que certifi caven

l’existència d’una falla un determinat any”,

ha explicat a Falles tot l’any.

Tot i això, els membres de la comissió del

centenari es mostraven convençuts de la

celebració, probablement induïts per alguna

prova documental hui desapareguda.

La falla del centenari va ser obra en 1954

del famós artista Rafael Raga, i en aquella

no sols es retia homenatge a l’autor

de El virgo de Vicenteta. El Mestre Serrano,

també de Sueca, va rebre el tribut dels seus

paisans en coincidir eixe mateix any les noces

d’argent de la composició del pasdoble El

Fallero. Per això, ambdós personatges eren

refl ectits en el monument.

La crítica de la falla, deixant a banda les

alabances als dos personatges, se centrava

en una campanya promoguda a Madrid eixe

mateix any reclamant la prudència dels

pocs conductors que llavors transitaven pels

carrers de la capital.

A Sueca, els propietaris d’automòbils encara

eren menys. No obstant això, no escapaven

a la crítica.

Benavente va compartir la presidència d’honor amb Nicolau

Primitiu Gómez Serrano, el Baró de Càrcer i de Llaurí, junt

al comte de Trénor, ambdós procuradors en Corts a Madrid.

Completaven el llistat d’il·lustres l’aleshores president de

l’Ateneu Mercantil i un altre procurador en les Corts. La

comissió executiva va ser presidida per Juan Serrano Pla, sent

la Fallera Major Infantil Isabelín Rodríguez i la Fallera Major

Teresa Medina Palacios.

El programa de festes també va ser d’allò més complet. Així es

van organitzar activitats des del 14 de març fi ns a la mateixa

nit de la cremà, amb una única excepció: el dia 17 el programa

explicava que “en atenció a este dia dimecres de Quaresma

no se celebrarà cap classe de festes”. Col·locació de corones

de llorer als monuments de Serrano i Bernat i Baldoví, visites

a les autoritats municipals, actes benèfi cs, dinars, sopars,

cercaviles i balls a ritme de conjunts musicals, conformaven

el programa que va incloure, a més, una ofrena fl oral a la

patrona de la localitat, la Mare de Déu de Sales.


L

Una història per escriure

El sacerdot suecà Andrés de Sales Ferri ultima un llibre sobre les

Falles de Sueca mentre lamenta l’escàs material que es conserva

DAVID GILABERT

’investigador Andrés de Sales Ferri

Chulio porta més de 20 anys intentant

reconstruir la història de les Falles de

Sueca. Després de dos dècades recopilant

fotografi es, esbossos i retalls de premsa,

ha començat a donar forma a un llibre

que, presumiblement, veurà la llum en uns

mesos. Amb este llibre únic en la història

de la festa en la capital de la Ribera

Baixa, Ferri pretén deixar constància

d’unes celebracions que, tal com assegura,

“serien les més importants de Sueca si la

patrona no fóra la Mare de Déu de Sales”.

De fet, este investigador assenyala que

les Falles, des d’una perspectiva útil,

postil·la, “són importants en la mesura

que els homes les fem importants. Hi ha

hagut anys sense Falles i no ha passat res.

La importància és la que volem donar-li i

els suecans li donem molta importància”,

diu.

«Hi ha hagut anys sense Falles

i no ha passat res. Tenen la

importància que volem donar-li»

Eixa importància, però més encara, la

repercussió social que té la festa, ha

suposat des de sempre una forta atracció

per a este sacerdot que, després de

lustres investigant fonamentalment sobre

art i religió, s’ha abocat ara en esta

“aventura”, com ell mateix la qualifi ca.

“Les Falles sempre han tingut per a mi una

especial atracció, encara que no sabria dir

perquè. Jo sóc de Sueca i em sent molt

satisfet d’això. De fet, hepublicat diversos

llibres sobre Sueca”. No obstant això, Ferri

reconeix que “la festa de les Falles està,

com moltes altres coses, desemparada.

No hi ha ningú que per pròpia voluntat

es dedique a investigar. La majoria dels

d’història local són llibres d’encàrrec. Jo

he decidit per pròpia voluntat embarcarme

en esta investigació”. Precisament,

darrere del seu interés a donar forma a

la història de les Falles en Sueca, Ferri

assegura que està un gen de caràcter

local. “Tinc un RH local. A mi, Sueca m’ha

importat sempre i no per res, sinó perquè

em naix. He volgut dir al meu poble amb

este llibre que no em dol ser de Sueca. I

qualsevol història de Sueca la faig meua.

«La festa de les Falles està

desamparada. Ningú per pròpia

voluntat es dedica a investigar»

No sóc investigador primer que suecà”,

afi rma.Així, amb més il·lusió que material

disponible, Ferri reconeix que la labor

realitzada fi ns a la data ha sigut molt

complicada donat l’escàs material conservat

en la mateixa localitat. “Ha sigut difícil.

És una aventura ja que ni les mateixes

falles s’han preocupat per reconstruir la

seua història. He comprovat que algunes

falles desconeixen la seua data de fundació

i es dóna el cas d’alguna celebració que

no es correspon amb la realitat. En Sueca

hi ha un extraordinari sentiment faller,

però només per al moment. Ningú es

preocupa per mantindre i recordar res

per als anys venidors. Els suecans vivim

el dia a dia i la història passada a ningú li

importa”, assegura entristit Ferri Chulio.

De les investigacions realitzades per este


investigador es desprén que les Falles

suecanes tenen ja més d’un segle

d’antiguitat. Un fet ja conegut i àmplament

divulgat però mai fi ns a la data, corroborat

documentalment. “Fins ara només

coneixíem que en 1876 es va plantar la

primera falla en Sueca, però ningú s’havia

preocupat per documentar este fet a

pesar que molts cronistes locals al·ludien

al mateix. Jo ara ho he fet”. Amb estes

dades, “en 1976 s’hauria d’haver celebrat

el centenari, i així successivament. No ha

sigut així”, assegura.

«Ningú s’havia preocupat per

documentar que en 1876 es va

plantar la primera falla a Sueca»

Les investigacions d’Andrés de Sales Ferri

Chulio serviran almenys per a tancar

una vella polèmica i establir un ordre

cronològic en la fundació de les falles més

veteranes i així concloure la guerra oberta

per atribuir-se major antiguitat a la real.

En este sentit Ferri testimonia que, com

sí reconeixen les falles, la comissió de

Bernat Alinyo és la degana, donat el seu

caràcter ininterromput. És cert que la

falla Verge de Sales té els seus orígens en

diferents monuments plantats ja en 1924

i 1953 en la seua actual ubicació, “però

no té continuïtat”. De la mateixa manera

que en El Perelló ja es va plantar una

falla en 1948 com arreplega una crònica

publicada per la premsa valenciana. Un

fet que es va repetir en 1954. Salvant

estes discontinuïtats, després de Bernat

Alinyo se situaria la comissió de Plaça de

Cervantes, fundada en 1959, Av. d’Espanya

en 1960 i Plaça de l’Ajuntament i Av. 18

de Juliol, fundades en 1961. Eixe mateix

any reapareixia, segons Andrés de Sales,

la falla Verge de Sales. Al marge d’aclarir

algunes qüestions que, Ferri, assegura no

seran polèmiques: “No vull ser polèmic.

La història jo no me la invente, jo

mostredocuments, no valore”, el llibre

oferirà capítols dedicats a personatges de

vitalimportància per a la comprensió de la

festa. “Vull donar una explicació al que

estem celebrant”, diu. En este sentit

personatges com Pasqual Carrasquer,

Bernat i Baldoví o el Mestre Serrano,

mereixen menció especial en este llibre

que Ferri publicarà pel seu compte i risc.


De falla

A les barriades de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes

Amb esta guia de Falles tot l’any ja no


en falla

es planten 16 monuments fallers i els seus respectius infantils.

calen excuses per no visitar-les.


L’Associació de Pescadors amb rall de la Comunitat Valenciana

tenim com a fi nalitat principal la recuperació i la promoció de

la pesca amb rall. És per això que en el marc de les nostres

activitats per afavorir eixa recuperació i difusió social de la pesca

amb rall convoquem un premi pioner a Sueca.

APARCOVA concedirà 1.000 euros a aquella comissió fallera

que, a criteri del jurat, millor refl exe al seu monument de 2007 la

situació per la que atravesa actualment esta tradició amenaçada

i tan valenciana com les pròpies Falles.

APARCOVA AMB LA PESCA AMB RALL

APARCOVA AMB LES FALLES

APARCOVA AMB LES TRADICIONS


L

DAVID GILABERT

a prolífi ca obra de Josep Bernat i Baldoví

evidencia de principi a fi un sentit de

l’humor propi i inherent a Sueca i la seua

gent. En la gran majoria dels seus escrits

Bernat i Baldoví empra un humor distint i

amb una gran càrrega sexual. Esta sàtira

eroticosexual queda patent en els set llibrets

de falla que va escriure i que van assentar

el precedent de l’actual crítica fallera.

Sense la seua obra, les falles no serien

el que són. Sueca tampoc. És per això que

la ciutat que va veure nàixer l’autor de

El virgo de Vicenteta prepara el bicentenari

del seu naixement que tindrà lloc en

2009. De moment el consistori ha declarat

eixe any com “l’any Bernat i Baldoví” i un

dels seus principals estudiosos, el bibliotecari

municipal Antoni Carrasquer, llança el

primer tro d’avís als fallers: les falles de

Sueca podrien recordar en els seus monuments

les escenes que Bernat va descriure

en el seu primer llibret. Seria el millor

homenatge per part de les falles de Sueca,

assegura.

De moment, els fallers de Sueca són conscients

que la ciutat és el bressol de la

sàtira fallera, dels llibrets de falla i per

descomptat, el millor escenari per a la

tradició sainetesca valenciana. Tant és així

que la JLF va recuperar al 1999 el concurs

de sainets valencians que encara hui seguix

celebrant-se. Este concurs va nàixer el

mateix any que Sueca va organitzar, coincidint

amb el 190 aniversari del naixement

de Bernat i Baldoví, el primer congrés que

va analitzar l’obra d’este insigne suecà que

a més d’escriptor va ser alcalde, jutge,

El pare de la sàtira

Sueca commemorarà en 2009 el bicentenari de Josep Bernat

i Baldoví, l’home sense el qual no s’entendrien les actuals Falles

diputat en Corts i per descomptat l’home

que junt amb un altre suecà, el Mestre

Serrano -autor del pasdoble El faller, verdader

himne de les falles- , va conferir de

personalitat pròpia a una festa única en el

món sencer.

Carrasquer emplaça les falles a implicarse

en este aniversari que ja comença a

prendre forma. Des de la regidoria de

Cultura impulsen un variat i complet programa

d’activitats que va des de l’edició

de llibres a les representacions teatrals,

passant per l’edició de CDs o la celebració

d’exposicions de diversa temàtica. Entre

les activitats programades destaca l’edició

completa, tal com explica Carrasquer, de

tota la literatura fallera de Bernat i Baldoví.

Així com tota la seua obra teatral

completa. El 19 de març del 2009 està previst

que es reproduïsca en format facsímil

el primer número del setmanari El Sueco,

que va ser editat amb motiu del primer

centenari del naixement de Bernat i Baldoví.

Esta publicació coincidiria amb el dia

gran la festa fallera.

Les propostes que Antoni Carrasquer

llança als fallers inclouen, a més, dedicar

eixe any el concurs de sainets a obres de

Bernat i Baldoví.

Esta iniciativa s’estendria a la Cavalcada

del Ninot que, segons Carrasquer, també

hauria de ser temàtica. “A més està previst

interpretar altres peces teatrals

com ara Los pastores de Belén o altres

obres que encara es representen en altres

pobles com els miracles de Sant Vicent

que encara tenen lloc en els altarets de

València”, diu Carrasquer.

L’ambiciós programa contempla la possibilitat

de reeditar el disc The Virgo de

Vicenteta Musical Story, del musical del

mateix nom que amb notable èxit es va

representar fa uns anys a Sueca.

El programa es tanca amb exposicions i

conferències per a homenatjar l’home que

amb el seu humor satíric va canviar per

sempre la història de les festes falleres.


V

Poc vistes però recordades

Els monuments s’ajusten als patrons establerts i només en poques

ocasions trobem falles trencadores que, això sí, no s’obliden

DAVID GILABERT

al a dir que Sueca té unes Falles diferents.

L’asseveració és compartida pels mateixos

fallers suecans i també per aquells que

cada mes de març visiten la capital de la

Ribera Baixa.

Ningú es mostra indiferent davant la

repercussió social que tenen estes festes,

potser, les més significatives de tot el

calendari fester suecà. Els tòpics i també

els típics no formen part de la festa fallera

a un poble que, amb els anys, ha sabut

impregnar un estil propi a una celebració

que, allà on planten falles, copia el model

del cap i casal.

Les Falles de Sueca són diferents. Això no

obstant, el fet diferencial de les Falles

suecanes manté alguns buits. Tot i el

caràcter innovador i distint que ací té la

festa, este aspecte no té el seu refl exe

en els monuments. Estos, no deixen de

ser refregits i en contades ocasions al

carrer hem vist propostes innovadores i

trencadores amb el model establert.

Tot i que per a les comissions resulta

arriscat, la història més recent de les Falles

locals deixa algun monument que mereix

ser recordat. Eixes falles, les innovadores,

han escrit una història paral·lela en la

festa fallera. Segurament serà la part més

marginal i oblidada de la història fallera:

fora de totes eixes pàgines dels anuaris

fallers i fora de les portades de diaris.

«Les falles innovadores han

escrit una història paral·lela en

la nostra festa fallera»

La primera falla que trencà motles a

Sueca fou la plantada per la falla El Portal

a principis de la dècada dels 80. No era

gran cosa ni tampoc podia considerarse

com el que hui coneixem com falles

experimentals.

No obstant, per primera vegada a Sueca

una falla podia ser visitada. Un fet

importantíssim, més si tenim en compte

que, precisament, des d’eixos mateixos anys

les falles de Sueca han quedat engabiades

per tal d’evitar l’acció dels vàndals,

impedint contemplar-les de prop.

L’experiència va resultar tot un èxit i aquell

passeig per l’interior de la barraca obria

els ulls dels suecans a un nou estil de falles

que s’allunyava dels cadafals empinats

buscant el cel.

Ja en 1997, la mateixa falla El Portal

repetiria l’experiència amb una altra falla

que podia ser visitada.

La falla era espectacular i tenia escenes

amb un tamany descomunal. La prehistòria

«Ara les falles han quedat

engabiades per tal d’evitar

l’acció dels vandals»

amb dinosauris i troglodites constituïen l’eix

central d’una falla sorgida arran l’èxit de la

pel·lícula Jurassic Park d’Steven Spielberg.

L’any anterior, alguns remats d’esta falla

s’havien plantat a València i havien causat

gran expectació. A Sueca, també va ser

així ja que mai abans una falla havia tingut

dimensions tan espectaculars.Tampoc mai

abans s’havia cobrat entrada i això, en

canvi, no agradà molts fallers.

Estos dos casos acapararen aleshores bona

part de les tertúlies falleres a qualsevol

lloc de la ciutat. I és que el fet d’eixir-se’n

d’allò que era habitual va sorprendre a un

públic acostumat als estils de sempre.

Fins i tot, en el cas de l’any 1997, la

polèmica va envoltar a la visita de cortesia

i la Junta Local Fallera hagué d’intervindre

per a que el El Portal retirara part de la

tela opaca que envoltava el monument

per a que la resta de comissions pogueren

contemplar-lo.

En qualsevol cas, les cues per entrar

es repetiren durant els tres dies de

falles i fi ns i tot la televisió autonòmica

Canal 9 va retransmetre la seua cremà.


El primer intent de renovació. La falla

més innovadora de totes les plantades

en l’història de les Falles de Sueca va ser

un monument infantil què, amb lema La

màquina de festa, plantà la Falla Xúquer

l’any 1994. Esta falla, obra de José Luis

Romeu, sí va ser completament distinta a

qualsevol altra. Va ser una falla per a a ser

cremada i recordada. No com la majoria,

que fa la impressió que renaixen any rere

any de la mateixa cendra.

Esta falla, considerada com la primera

experimental, va ser concebuda amb

un estil completament distint. Va

ser creada amb la intenció de retre

homenatge a les diverses formes de

fer i viure la festa al conjunt de la

Comunitat Valenciana.

Amb este esperit, Romeu va presentar

un monument mòbil que amb un

sistema de molls permetia alguns

moviments gràcies a l’acció del

vent.

Tant el moviment, com les diferents

escenes que l’envoltaven, sorgien

d’un engranatge industrial del que

també sorgia la fi gura d’una lluna

i un sol, reprentant la nit i el dia.

Una alegoria del pas del temps, les

estacions i les festes pròpies de cada

època de l’any. Així, el ball de vetes,

els gegants i cabuts o la Muixeranga

d’Algemesí estaven representats en

esta falla que va tindre un cost de

75.000 pessetes.


JULIÁN SÁEZ

a Junta Local Fallera, com a màxima

.

institució de la festa de les Falles a Sueca,

compta amb les seues pròpies normes

bàsiques, aquelles que regulen el seu

funcionament.

Es troben incloses al Reglament Faller, un

document, l’actual, vigent des de 2002 i

que, fent uns paral·lelismes, podríem dir

que és com una mena de Constitució per a

un estat democràtic o com un Estatut per

a una autonomia.

Esta Carta Magna de la festa fallera a

Sueca, no obstant, és ignorada per la

majoria de fallers i falleres.

Pocs són aquells que coneixen la seua

existència i encara menys els qui saben

el seu articulat o tot allò que este

regula. Falles tot l’any ha tingut accés al

Reglament, què en 11 pàgines i 35 articles,

aborda aspectes com ara la composició de

la JLF o els requisits per poder accedirhi,

a banda d’altres com puguen ser

les formalitzacions de noves falles, els

distintius, les sancions o el càrrec de

Fallera Major de Sueca.

El Reglament Faller defi nix en el seu primer

article a la JLF com «l’organisme col·lectiu

que agrupa les distintes Falles de Sueca, El

Perelló i el Mareny de Barraquetes, exercix

la funció rectora i coordinadora en ordre

a la celebració dels festejos i tota classe

d’actes relacionats amb les falles i està

integrada en la Junta Central Fallera de

València».

La normativa fallera també fa referència

als requisits per formar part d’este òrgan.

Crida l’atenció el fet que un president de

El gran desconegut

La Junta Local Fallera de Sueca es regix per un Reglament Faller,

vigent des de 2002 encara que amb una difussió nul·la

L

falla no pot ser admés com a membre de la

JLF, així com tampoc un faller o fallera que

com a mínim no estiga tres anys consecutius

en la seua comissió.

L’exercici faller, per al Reglament, és «el

període que comença el 20 de març i acaba

el dia 19 de març del següent any amb la

cremà de les falles», d’ahí allò de xifrar

els exercicis amb dos anys, per exemple,

l’actual 2006-2007.

El Reglament també especifi ca les funcions

de cada càrrec de la JLF i no deixa de banda

aspectes com ara la indumentària. Així, a

l’article 14 es diu que en tots els actes i

festejos públics «de relleu i solemnitat,

els components de les comissions falleres

utilitzaran per a la seua vestimenta

indumentària tradicional valenciana,

quant a foment, divulgació i defensa de

les més pures tradicions valencianes en

l’ordre històric, cultural i folklòric».

Respecte als distintius, l’article 15 recomana

els fallers i les falleres lluir «els bunyols de

major categoria que es tinguen en possessió

. i la insignia de la falla»

L’articulat en qüestió també tracta allò

que cal per poder-se constituir una nova

falla a la ciutat. Una vegada presentada

tota la documentació, serà la JLF qui

haurà d’emetre una resolució favorable

que, a més, necessitarà del vist i plau de

les comissions.

Curiosament, a més, la JLF supervisarà

l’activitat de la nova falla durant els dos

primers exercicis fallers i podrà «denegar

el permís d’activitat per a l’exercici faller

següent en cas de manifest incompliment

dels requisits relacionats».

El Reglament, que també fa referència a

les fusions entre comissions falleres i a les

dissolucions, regula qualsevol incidència a

conseqüència de la festa fallera i contempla

les sancions davant possibles infraccions.

En les últimes pàgines s’ocupa de les

recompenses a què poden optar els

membres de la JLF i especifi ca que este

organisme «es reserva el dret de concedir

l’espiga d’or (el seu màxim distintiu) a qui

considere oportú en casos excepcionals per

mèrits contrets en el món de les Falles».

Després de comprovar el seu contingut i,

sobretot, donada la cada vegada major

dimensió que està assolint la festa a Sueca,

El Perelló i el Mareny de Barraquetes, des

de Falles tot l’any apostarem, juntament

amb la Junta Local Fallera, per la divulgació

entre la gran família fallera d’estes normes

bàsiques que recull el Reglament Faller

aprovat en 2002.


Una més en la gran família

La Junta Local aconseguix consolidar en només un lustre la fi gura

de la Fallera Major de Sueca, absent entre 1987 i 2003

H

JULIÁN SÁEZ

i havia certa por a que l’invent no

funcionara. Després, afortunadament, el

pas del temps ha servit per corroborar que

la iniciativa era un encert.

La idea de recuperar la fi gura de la Fallera

Major de Sueca rondava pel cap dels dirigents

de la JLF però calia trobar el moment idoni

per fer-la efectiva. El que tenien clar era

que, per damunt de tot, havia d’existir

consens entre les comissions.

Al 2003, el vell anhel de recuperar este

senyal d’identitat d’autèntiques potències

falleres com ara València o Alzira, i d’altres

de menor pes, es feia realitat a Sueca.

Sobre la jove Alma Maria Olegario va

recaure l’honor de recuperar la Fallera

Major de Sueca, 15 anys després que Yolanda

Seguí lluira per última vegada tant preada

banda en 1987.

Alma va accedir al seu tro entre la indiferència

–traduïda, això sí, en suports- de la majoria

de les comissions i el rebuig d’unes poques,

només quatre. Des d’aleshores esta fi gura,

afi ançada en tants municipis, ha sabut ferse

un lloc també a Sueca.

Sobre Alma Mª Olegario va

recaure l’honor de recuperar a

la Fallera Major de Sueca

Ja són pocs, per no dir cap, els qui miren

amb recel a la fallera de les falleres. Ara,

cinc anys després, és una més de la gran

1985: Sari Andrés i Pomar

1986: Consuelo Ortí i Villena

Isabel Serra i Roselló (FMI)

1987: Yolanda Seguí i Beltrán

Inma Ortells i Rodenes (FMI)

2003: Alma Maria Olegario i Serra

2004: Beatriu Baldoví i Torres

2005: Lara Bartolomé i Muñoz

2006: Gema López i Ortells

2007: Sela Franqueza i Garcia

família que, amb la seua presència, lluny

d’eclipsar com aventuraven els seus

detractors, complementa les falleres

majors de cada comissió.

També amb la seua presència aporta

la categoria que requerix tota JLF

que compte amb 16 falles i més de

7.000 fallers i falleres en el seu cens.

Beatriu Baldoví, Lara Bartolomé, Gema

López i, actualment, Sela Franqueza, han

seguit els pasos d’Alma Maria Olegario.

. Cap d’elles oblidarà l’experiència que els

va tocar viure.

Esta fi gura, lluny d’eclipsar,

complementa a les falleres

majors de cada comissió

A Sueca ja no hi ha debat sobre la

conveniència o no de la Fallera Major. Per

a la JLF, esta fi gura era «una necessitat» si

es volia estar a l’altura de moltes ciutats

importants com ara Oliva, Carcaixent,

Xàtiva o Alzira, per citar uns exemples.

Tot i això, el que no es contempla a curt

termini és implantar també la fi gura de la

Fallera Major Infantil, defenestrada des de

fa 20 anys. De moment, la recuperació de

la Fallera Major ha anat acompanyada de la

implantació d’un acte que cada any guanya

més adeptes: la crida.

Des del balcó de l’Ajuntament, la jove de

torn, junt a la seua Cort d’Honor, convida

els veïns de Sueca, El Perelló i el Mareny a

participar de la festa. És una pistolada, o

millor dit, una traca d’eixida a les Falles.


Villagrasa anuncia les Falles

Al cartell que enguany promociona la festa fallera el seu autor,

suecà de 29 anys, ha conjugat diverses disciplines artístiques

DAVID GILABERT

« E s tracta d’un cartell molt faller i alhora

suecà». La frase és d’Enric Villagrasa i

Berenguer, autor del cartell que enguany

anuncia per tot arreu les Falles de la capital

de la Ribera Baixa. De fet, el cartell triat

enguany per la JLF combina a la perfecció

dos elements que donen completa validesa

a l’aseveració del seu creador.

D’una banda, la bandera de Sueca, en un

segon plànol, però al mateix temps ocupant

la pràctica totalitat de l’espai, fa d’abric del

relleu d’una fallera que, inevitablement,

fa parlar el cartell i cridar als quatre vents

que s’anuncia la festa per excel·lència a

Sueca: les Falles.

La combinació d’elements no és l’única cosa

que ha sabut plasmar al seu cartell. Així,

la composició fi nal de l’obra és producte

de la conjugació de diverses disciplines

artístiques.

El relleu central de la fallera no sols

emula un treball amb argila sinó que ho

és en realitat ja que la imatge introduïda

al cartell, tal i com assenyala Villagrasa,

«la vaig fer primer amb les meues mans i

després la vaig fotografi ar per tractar-la

informàticament i fer-la part del cartell».

Este treball evidencia el gran potencial artístic

que amaga este jove suecà amb el domini

de diverses disciplines com ara la fotografi a,

l’escultura i també el disseny gràfic.

Precisament, el disseny gràfic, però

fonamentalment la pintura, és el que en

realitat apassiona este jove de 29 anys.

«Jo vaig estudiar disseny industrial i d’ahí

la meua vocació de cartellista. No obstant

el que a mi m’agrada és pintar. Ho he fet

sempre i crec que seguiré fent-ho», assegura

a Falles tot l’any.

Tot i la seua prolífi ca obra, mai ha exposat

en públic. «Em fa una miqueta de vergonya.

Jo pinte per a mi i perquè ho necessite. Tal

volta en un futur expose la meua obra. El

temps dirà», comenta.

El que sí que té clar és que seguirà treballant

la cartelleria. De fet, en els últims anys

les seues obres han servit per a il·lustrar

diversos esdeveniments.

Al 2004 l’Ajuntament ja va triar una obra

seua en el concurs organitzat amb motiu del

dia de la dona treballadora.

El cartell que enguany, a més de cridar a

la festa, aprofi ta de portada del llibret

col·lectiu que anualment edita la JLF, és

també un refl ex de les moltes inquietuds

artístiques d’esta jove promesa de l’art a

Sueca.

El seu caràcter desinvolt, però fonamen-

talment la seua convicció que cal renovar

la festa , queda patent en l’obra. «Estem

molt acostumats a uns determinats colors

i fi gures. Jo he fet un cartell que fuig,

precisament, d’eixe colorit faller i també

d’altres tòpics. És cert que el relleu de la

fallera induïx a pensar en una altra cosa,

però crec que l’obra queda molt lluny dels

cartells tradicionals que s’han fet en els

darrers anys i que semblen els mateixos

que ja s’editaven a la dècada dels anys

60 del segle passat», diu completament

convençut.

Siga com siga, el jurat d’enguany ha

optat pel seu cartell per cridar a fallers

i no fallers a participar de les Falles de

2007. Uns i altres, suecans i forasters,

idenfi caran les Falles suecanes amb esta

obra que vindrà a sumar-se a d’altres d’este

dissenyador industrial amb clara vocació

de pintor.


U

Simbologia amb missatge

Els escuts de les falles de Sueca, El Perelló i el Mareny amaguen

aspectes curiosos i en molts casos guarden similituts entre ells

DAVID GILABERT

na imatge val més que mil paraules... i

el món de les Falles no és cap excepció. La

imatge representativa, els escuts, de cada

falla parlen moltes vegades per si sols i diuen

molt de la idiosincràsia i la història de cada

falla així com del carrer, plaça, o barri que

l’alberga. Una cuidada simbologia rodeja,

en la majoria dels casos, els escuts de les

comissions falleres de Sueca. Són xicotetes

insígnies que amaguen tot un univers de

signifi cats i al·lusions històriques.

No obstant això, i tot i que molts dels

emblemes tenen elements propis, la gran

majoria inclou al·lusions intrínseques a

la festa fallera que no indiquen res en

especial i que són usats com a mers tòpics:

les fl ames, els bunyols, els coets o el tabal

i la dolçaina. Un dels elements més repetits

en els escuts de les falles de Sueca és la

rata penada importada del cap i casal. Este

element apareix en els escuts de la falles

Xúquer, Tro i Flama o Av. d’Espanya.

No obstant això, el més repetit en els

escuts fallers suecans és el propi escut de

la ciutat així com la bandera que identifi ca

a la mateixa. En el cas de l’escut suecà

(el gos lligat a un arbre) es repetix en

diverses comissions com ara la Plaça de

l’Ajuntament, Sucro, Xúquer, Av. d’Espanya

o Verge de Sales.

Crida l’atenció l’escut de la falla Av. 18 de

Juliol, on el gos es representa com un fugitiu

sense corretja i sense arbre.

Destaca de la mateixa manera que l’escut

de Sueca es representa en totes les

comissions sense cap de les actualitzacions

heràldiques que durant els últims anys s’han

realitzat. Així, és freqüent trobar l’escut

emmarcat en un elm de l’Edat Mitjana o,

com és el cas de la Falla Ronda del País

Valencià, l’emblema de la qual encara

que no inclou l’escut, es presenta amb la

corona borbònica que ja ha desaparegut

de l’escut de la ciutat per a ser substituïda

per recomanació del Consell d’Heràldica

de la Generalitat per la Corona d’Aragó. La

mateixa Junta Local Fallera seguix sense

adaptar l’escut.

L’emblema d’altres comissions resulta

reiteratiu amb el nom de la falla, però

resulten molt gràfi cs i il·lustradors. Són

els casos de Plaça Cervantes i Bernat

Alinyo. Ambdós reproduïxen l’efígie dels

personatges que donen nom al carrer on es

planta la falla.

Altres escuts parlen per ells mateixos. Així,

l’escut de la falla Verge de Sales reproduïx

una imatge de la patrona de Sueca i al del

Portal es representa, com no, un portal en

al·lusió a l’antic Portal de Cullera, una de

les entrades a la ciutat. Mentrestant, en

el de la Falla Tro i Flama es plasma el mar,

amb barco inclòs. Este mateix escut és molt

semblant al que posteriorment s’ha utilitzat

com a escut ofi cial d’El Perelló després

de la seua constitució com a Entitat Local

Menor. En el cas de la Falla Sol i Tarongers

del Mareny de Barraquetes, una barraca en

l’escut no presenta cap dubte.

Precisament, la falla del Mareny és l’única

d’entre totes les comissions que inclou

la senyera coronada, amb franja blava.

La resta de falles suecanes inclouen una

quatribarrada en els seus escuts. Mereix

una menció especial l’escut de Che Collons,

una adaptació de l’escut de la penya

valencianista que ara fa 11 anys va donar

orige a la falla.

Siga com siga, tots ells, són símbols

carregats de missatge, història i tradició

que servixen per a identificar a cada

falla.


El sainet sobreviu a Sueca

La Junta Local Fallera edita L’Estoreta, obra amb què Josep

de la Torre pretén «ensenyar a voler les nostres Falles»

JULIÁN SÁEZ

Alguna cosa tindrà el sainet quan sobreviu

tant de temps. No obstant, per si de

cas, a Sueca, la Junta Local Fallera s’ha

encarregat en els últims anys de fomentar

este patrimoni valencià que, en la majoria

dels casos, és sinònim d’humor, però no

d’un humor qualsevol sinó d’un humor a la

valenciana.

Astracanades, malentesos, frases amb doble

sentit, escenes absurdes... Les rialles que

provoquen totes estes situacions formen

part de la idiosincràsia d’este poble tan

donat al bon humor.

Amb el propòsit de seguir al costat dels

creadors de sainets, la JLF ha editat

enguany L’Estoreta, obra del suecà Josep

de la Torre i guanyadora l’any passat del

concurs de redacció de sainets.

Es tracta, segons el seu autor, d’un treball

en vers «que com tot sainet adquirix un

caire còmic encara que també incorpora un

component educatiu».

L’Estoreta és la primera obra d’una trilogia

pensada, segons de la Torre, «en anar

més enllà i transmetre què són les Falles

i, sobretot, quin és el seu orige, cosa

que tristament les generacions actuals

desconeixen».

I és que per a este enamorat de la festa

fallera cal «ensenyar a voler les nostres

Falles, per a mostrar-les com han de ser,

valencianes de cor i de sentiment».

Josep de la Torre és un polifacètic veí de

Sueca amb centenars de col·laboracions

falleres a les seues esquenes. Nasqué

un 19 de març de 1946 i amb només 12

anys ja col·laborava al diari local Aleluya

publicant versos en castellà. L’any 1962

s’endinsà . en el món de les Falles amb el

llibret de la falla del Mercat. Després l’han

reclamat altres comissions ja no només de

Sueca sinó de pobles com ara Cullera, El

Palmar, Catarroja, Sollana, Silla o Alzira.

Entre els llibres publicats figura un de

poemes en castellà nomenat Sueños, rimas

y poemas. Ara, Josep de la Torre ha dedicat

l’Estoreta als seus fi lls Pilar i Josep «per a

que guarden un bon record del seu pare».

Al primer concurs de redacció de sainets

es van presentar huit treballs. El jurat,

format per Ana Espasa, Loles Peris, Antoni

Carrasquer i Pere Marco, va decidir concedir

el primer premi a Josep de la Torre, el

segon a Antoni Galdón per Portes tancades

i declarar desert el tercer.

Una col·lecció que va pel vuité volum

Fou l’any 2000, sent Vicent Blasco

president de la JLF i Kiko Ortolà regidor

de Festes, quan es va encetar la col·lecció

Els nostres sainets, una aposta per

difondre este gènere entre les actuals

generacions. Amb el pas del temps s’ha

aconseguit consolidar un projecte que ha

estat lligat a altres que han tigut al teatre

valencià com a protagonista. És el cas

del concurs de sainets Bernat i Baldoví,

que va per la novena edició, i del concurs

de redacció de sainets, que enguany s’ha

convocat per segona vegada. Amb estes

publicacions s’ha aconseguit apropar

al gran públic treballs de suecans com

José Martínez Vercher, Julián Sanjuán

Pedralva o Andrés Espasa Muñoz, entre

d’altres.


La germanor en estat pur

La festa fallera a Sueca esta plena d’exemples de solidaritat, no

només entre comissions sinó també amb els més necessitats

DAVID GILABERT

L a festa de les Falles constituix, sense

cap dubte, l‘atracció festera més popular

de totes les que es celebren no sols a la

Comunitat Valenciana sinó al conjunt

d’Espanya. A més, no és cap atreviment

dir que les Falles també són la festa més

sorollosa i espectacular de l’univers sencer.

A tot això cal afegir que són unexemple

d’harmonia social, de concòrdia civil,

de democràcia pura: tots en el carrer

i el carrer de tots. I són també una

demostració dels sentiments i alhora

Harmonia, concòrdia o

democràcia són alguns dels

conceptes lligats a les Falles

una exhibició pública de solidaritat, un

valor que en l’argot faller té la denominació

de germanor fallera. Precisament, esta

ha fet possible que algunes comissions

suecanes plantaren falla quan no hi havien

recursos econòmics per a fer-ho o quan

el foc va cremar abans d’hora una falla

que encara estava al taller de l’artista.

La mateixa solidaritat-germanor va fer

que després d’una explosió de coets a un

cau, la comissió afectada disposara tant

de material pirotècnic per a les festes

com de tot allò que la defl agració havia

llençat a perdre. Altre exemple més recent

el trobàrem quan un camió s’emportà

per davant un casal al polígon i una altra

comissió va cedir el seu desmuntable. No

obstant,el màxim exponent de solidaritat i

compromís social de les Falles de Sueca es

dona en la visita anual a l’Asil d’Ancians.

L’inici d’este costum es perd en el temps

i pràcticament va unit a l’inici de la festa

a Sueca. Any rere any, la totalitat de les

falles dedica un temps a visitar els interns,

a regalar-los caramels, i quan les monges

no s’adonen, algún que altre cigarret. Estes

visites van acompanyades, en la majoria de

les ocasions, d’aportacions econòmiques

que tanta falta fan a l’asil.Precisament,

els més majors de Sueca també són objecte

de la solidaritat de la falla Ronda del País

Valencià. Esta comissió organitza cada any

un homenatge per als ancians i ancianes

residents en l’Asil i la Residència Sant

Josep. Esta festa enguany complirà 15

anys i tindrà lloc el 16 de març al mateix

casal de la falla situat en l’antiga nau

d’Aluminis Llinsual, en l’avinguda de

Vilella.Esta iniciativa, tal i com explica

Joan Miquel Primo, “és una de les poques

ocasions que estes persones majors

tenen d’eixir a menjar fora de les seues

respectives residències”. El mateix Primo,

aleshores director comercial de la ja

desapareguda Ràdio Ribera va posar en

marxa la iniciativa. En aquella primera

edició el casal de la falla estava tot just

Les falles fan partíceps de la

festa els ancians interns a les

residències

baix dels estudis de l’emissora al carrer

de Pepe Montó. Joan Miquel Primo va

convèncer els fallers que, després de

tancar l’emissora, han continuat pel seu

compte esta festa.Cada any són moltes

les entitats i empreses que col·laboren

en este acte benèfi c en què els fallers

i falleres de la falla Ronda del País

Valencià s’encarreguen junt a Primo, que

continua col·laborant amb ells, de tots els

preparatius per al bon desenvolupament

de l’acte: condicionament del casal,

muntatge de taules i cadires, col·locació de

tovalles, plats i coberts... i posteriorment

es dedicaran a cuinar les paelles que

menjaran els ancians.


DAVID GILABERT

‘una manera silenciosa i callada Juan

Nicolàs dirigix la Delegació de Recompenses

de la Junta Local Fallera. Per les seues

mans, cada any -i ja en van uns quantspassen

centenars d’expedients.

Cada una de les sol·licituds se supervisa

escrupulosament i es comprova l’historial

faller de l’interessat. I tot amb la intenció

d’atorgar la recompensa als seus anys

de dedicació i de treball per la seua

comissió.

És un treball que, encara que aparentment

senzill, comporta hores de dedicació i

molts maldecaps.Tothom perseguix lluir al

jupetí o a la banda els populars bunyols. I

de vegades no resulta fàcil. Errades en el

nom o cognoms, anys sense aparéixer al

cens i desenes de casos més.

Per les mans de Juan Nicolàs

passen des de fa anys els

expedients amb els historials

Juan Nicolàs, en cas de trobar faltes en la

informació, recorre a les comissions perquè

aporten la documentació que poguera

acreditar a l’interessat com a mereixedor

de les recompenses, fonamentalment

llibrets de falla on aparega censat.

De vegades resulta complicat i a cada

reunió de la Junta Local Fallera, Nicolàs

insistix als delegats per tal que aporten

la informació requerida.La insistència i

també la paciència i organització que Juan

Nicolàs ha introduït en esta delegació fa

possible que les recompenses arriben a qui

se les mereix.

Així ve ocorrent any rere any des de de

fa dècades. No obstant, la història dels

bunyols arranca en 1945. Eixe any van ser

creats per tal d’agraïr els fallers que,

després de presentar el seu expedient,

més s’hagueren distingit en l’enaltiment

de les Falles. Era un incentiu que perseguia

un afany de superació entre els fallers,

encara que d’alguna forma també induïa

a la competitivitat individual dintre de

les comissions. Inicialment, només foren

creats els bunyols d’Or i Argent que foren

dissenyats per l’artista faller Regino Más.

Amb el pas dels anys al Bunyol d’Argent i

El pedigrí faller

Cada any centenars de bunyols acrediten la dedicació i fi delitat a

la festa d’uns fallers i falleres que els lluïxen amb orgull i estima

D

Bunyol d’Or, se li afegiren el Bunyol d’Or

amb Fulles de Llorer, creat en 1955 i el

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants

que va apareixer l’any 1974, sense oblidar

el Bunyol de Coure, la primera recompensa

que, d’acord amb el Reglament Faller de

la Junta Central Fallera de València que

aprofi ta també per a la Junta Local Fallera

de Sueca, en matèria de recompenses,

s’atorga als dos anys d’estar censat en

una falla, encara que les comissions solen

entregar-lo al primer any per a incentivar

els nous fallers.

Siga com siga, la realitat és que els bunyols

representen els anys de permanència en

una comissió fallera, o el que és el mateix:

estar censat i complir amb les obligacions

econòmiques de la falla. És per això que

algunes comissions locals han creat les

seues pròpies distincions. És el cas de Via

del Materal amb el seu popular Bunyol de

carabassa llarga o el cas de les Graneretes

d’Or de la falla Verge de Sales. Unes

recompenses que, en este cas, si premíen

alguna cosa mes que l’antiguitat a la

comissió.


En un acte celebrat el 18

de febrer al casal de la falla

Ronda Bernat Aliño, un

total de 15 fallers i falleres

de Sueca reberen el bunyol

d’or i brillants amb fulles de

llorer, la màxima distinció

que atorga la Junta Central

Fallera de València.

Esta recompensa servix per

reconéixer tota una vida

dedicada a la festa fallera.

Els guardonats no amagaren

en cap moment la seua satisfacció.

Salomé Ortells i Matoses

Bernat Aliño

Jacqueline Mas i Frutos

Xúquer

Mari Carmen Marqués i Moya

Av. 18 de Juliol

Esteve Díaz i Juan

Bernat Alinyo

Joan Francesc Vidagany i Jaime

Sucro

Rosa Maria Sapiña i Cebrian

Poble Vell

Hilario Redondo i Martínez

Mercat

Elvira García i Valiente

Av. 18 de Juliol

Maria Jesús Alberola i Ruiz

Av. 18 de Juliol

Vicent Catalunya i Garulo

Sucro

José Nadal i Aliques

Plaça de Cervantes

Concepción Redondo i Martínez

Mercat

Llorenç Císcar i Noguera

Verge de Sales

Jesús Salvador Furió i Gimeno

Tro i Flama

Maria José Moya i Riera

Av. 18 de Juliol


Una tancadeta d’ull a Sueca

N

En un gest de complicitat, la Fallera Major de València ens va

visitar ofi cialment amb motiu de la 16a Marató Fallera de Truc

JULIÁN SÁEZ

i els més optimistes integrants de la JLF

imaginaven que la jornada del 2 de febrer

pogués eixir tan rodona. Sueca va assumir

el repte d’organitzar la 16a Marató Fallera

de Truc i, pel que es va veure al casal de la

falla Ronda Bernat Aliño, estigué a l’altura

de l’event.

Esta competició que cada any promou la

Delegació de Juntes Locals de la Junta

Central Fallera va comptar amb una

notabilísima participació, un total de 22

parelles arribades de municipis de les

provincies de Castelló i València.

Les partides de truc arrancaren poc després

de les huit de la vesprada i, fent honor a

la paraula Marató, acabaren passades les

quatre de la matinada. Durant tot eixe

temps només es va fer un parèntesi per a

sopar. La resta de la vesprada-nit fou tot

un seguit de mentides, fi ngiments, gestos

i algún crit més alt que altre de torne a

envidar! o retruque!.

El bon ambient fou una constant des de

la primera fi ns l’última de les partides, la

gran fi nal, que va enfrontar les parelles de

Borriana i San Antonio de Benagéber. Però

abans que això ocorreguera, Sueca va viure

un moment històric. Passades les dos de la

matinada arribava escoltada per la Policia

Local la Fallera Major de València, Marta

Reglero, acompanyada per les xiques de la

seua Cort d’Honor i alguns membres de la

Junta Central Fallera.

Totes elles, vestides de falleres, i ells, de

fallers, eren rebuts a les portes del casal per

la Fallera Major de Sueca, Sela Franqueza,

les quatre joves de la seua Cort –Verónica,

Soraya, Malen i Olga- i pel president de la

JLF, Josep Vicent Carlos.

Com mana el protocol van accedir al recinte

entre expectació, aplaudiments i fl ashes

de les càmeres fotogràfi ques. Amb la seua

presència, Reglero va centrar les mires dels

presents, que no pararen de demanar-li

fografi ar-se amb ella.

Durant prop de dos hores, les falleres

esperaren a que acabaren les maratonianes

partides de truc. Mentrestant, la JLF va

servir uns dolços i inclús la falla Bernat Aliño

tingué la brillant idea de treure taulers de

parxís per fer temps, una iniciativa que,

tot i improvisada, tingué molta acceptació.

En eixe moment, la mateixa Reglero va

reconeixer a Falles tot l’any, sentir-se

«com a casa».

Precisament, una menció especial mereix la

col·laboració mostrada en tot moment per

la falla Ronda Bernat Aliño, que va cedir el

seu casal o Palau Faller -com l’anomenen-

per a l’ocasió.

El president d’esta comissió, Daniel Serrano,

es va mostrar satisfet per contribuir a

engrandir el nom de Sueca dins el panorama

faller valencià.

Minuts després de les quatre de la matinada

va concloure la Marató amb l’ajustadíssima

partida citada abans entre Borriana i San

Antonio de Benagéber.

L’incertesa es va mantidre fi ns l’última mà,

en què els castellonencs guanyaren per

només una pedra.

Seguidament, les falleres majors de

València i Sueca lliuraren els premis i totes

les juntes locals participants se’n tornaren

als seus respectius municipis amb un

banderí commemoratiu de la seua estada

a la Marató.

La Fallera Major de València va deixar

Sueca de la mateixa manera que va arribar,

entre besos i aplaudiments, i un somriure

a la cara.


Les 22 Juntes participants Els campions: Borriana

Alaquàs

Alberic

Aldaia (3r)

Algemesí

Benaguasil

Borriana (1r)

Bunyol

Catarroja

Cullera

l’Eliana

Manises

Paiporta (Cons.)

Paterna

Picanya

Picassent

Riba-roja

Sagunt

S.A. de Benagéber (2n)

Silla

Sueca

Torrent (4t)

Vall d’Uixó

Digna actuació de la parella de Sueca. Enrique Meseguer i José Bermejo no tingueren la

sort de cara i, tot i començar guanyant els representants de la Vall d’Uxó, acabaren sent

eliminats. De fet, hagueren d’enfrontar-se fi ns i tot als qui al remat s’adjudicarien la

Marató, la parella de Borriana. Amb el que sí comptaren els dos fallers de Via del Materal

fou amb el suport de companys de falla i d’altres comissions de Sueca. De fet, les seus

partides foren seguides per desenes de persones com es veu en la imatge.

Marta Reglero, amb Falles tot l’any.

La fl amant Fallera Major de València 2007

es va interessar durant uns minuts pel

número de gener de la nostra revista, on

a les seues pàgines es feia referència a la

16a Marató Fallera de Truc.


Ingeni de portes cap a dins

Les comissions, cada vegada més, promouen iniciatives pròpies als

casals, moltes d’elles singulars, que acaben arrelant-se

L

JULIÁN SÁEZ

es Falles a Sueca tenen una bona dosi

de rutina, encara que, per combatre-la,

molts col·lectius aposten clarament i

decididament per la innovació. Tot i que

de segur n’hi haurà més, Falles tot l’any

ha trobat tres exemples que demostren

que allò que diem és cert.

A la falla Plaça de Cervantes, fa uns anys,

introduïren novetats al seu programa de

festejos. Des d’aleshores, estes s’han

convertit en cites ineludibles per als seus

membres.

Una d’elles s’anomena globotà i, encara que

a Sueca no s’ha sentit parlar massa d’ella,

a València i a altres pobles són moltes

comissions les que ja l’han implantada.

La globotà o les globotades empren milers

de globus que s’exploten i imiten una

mascletà de veritat, amb diferents fases

i, fi ns i tot, terratrèmol fi nal.

A Sueca no s’ha sentit parlar

massa de la globotà, una

imitació d’una mascletà

Com a curiositat, cal dir que la falla

Montortal-Torrefi el del cap i casal la va

instaurar després de patir un accident a

una de les seues mascletades i resultar

ferides una trentena de persones. Per por

a que tornara a ocòrrer una cosa semblant

i també com a protesta pels impediments

que l’asseguradora els va posar a l’hora de

pagar les indemnizacions, esta comissió va

optar per renunciar a la pòlvora i instaurar

la globotà en 2001.

El cas de la falla Plaça de Cervantes no

té res a veure. Esta falla va implantar

una globotà de caire infantil el 16 de

març de 2003. Des d’eixe any, cada

setmana fallera s’inclou esta activitat

destinada principalment als fallerets i les

falleretes.

Segons explica Amparo Vendrell, una

fallera d’esta comissió, «de bon matí un

grup de fallers i de falleres acudim al casal

per fer els preparatius. Omplim un miler

de globus amb compressors que després

lliguem en fi ls i coloquem dins del casal

fi ns que arriba l’hora de la globotà».

En eixe precís moment els globus es trauen

al carrer Cantant la Vendrell, just davant

tots els presents, xicotets i majorets. A

partir d’ahí comença allò que en esta falla

nomenen una «explosió ecològica».

Però ahí no acaben les iniciatives singulars

a la comissió Plaça de Cervantes. Un altre

dia toca demostrar l’ingeni i, el que és

més curiós, colocar-se’l al cap. D’això és

precisament del que es tracta al concurs

de barrets, un atractiu més per als dies de

Falles des de 2003 cap ací.

Deixant volar la imaginació i amb molta

creativitat es confeccionen, per colles,

els barrets. Només donant una ullada a les

fotografíes que acompanyem es pot fer una

idea dels models, alguns d’ells realment

espectaculars, divertits, atrevits i, per què

no, elegants.

Una altra màxima d’esta nit especial és no

llevar-se el barret ni per a sopar. Però hi ha

més. Després cal desfi lar per davant.

dels jutges, que seran els encarregats de

triar els guanyadors.

El tercer exemple de festa privada que

deixa una mica de costat la tradicionalitat

als actes de la setmana fallera l’hem trobat

a la falla Tro i Flama d’El Perelló. Allí, cada

any, té lloc una Nit Temàtica. Com el seu

nom diu, és una vetlada on tot gira en torn

a un eix determinat.

Sense anar més lluny, la Nit Temàtica

de 2006 fou dedicada al còmic. D’esta

manera, el casal d’esta comissió es va

engalanar com calia per convertir-se en un

gran tebeo amb multitut de personatges

conegudíssims, alguns d’ells superherois

també a la gran pantalla.

Les disfresses en al·lusió a les grans estreles

dels còmics va convertir esta nit en una de

les més divertides de l’any. Segur que per a

este mes de març ja hi ha alguna temàtica

preparada per repetir esta vivència de cada

setmana fallera.


Previndre, millor que curar

Amics del Coet i Ribera Salud posen en marxa de nou la campanya

que tracta de reduir els accidents pirotècnics entre els menuts

JULIÁN SÁEZ

a Ribera Departamento 11 de Salud i

Amics del Coet de la Ribera Baixa han

tornat a col·laborar per tercer any consecutiu

en la conscienciació sobre el bon ús

de la pòlvora.

Davant la proximitat de les festes falleres,

Ribera Salud i el col·lectiu d’afi cionats han

editat, sota el lema No convertisques una

festa en una tragèdia, un total de 12.000

tríptics amb consells per al bon ús dels

focs d’artifi ci, que han sigut distribuïts als

centres de salut, ajuntaments, col·legis

i instituts i juntes locals falleres de la

comarca.

Els consells que arrepleguen estos tríptics

es basen en conscienciar els usuaris

dels coets què la millor prevenció dels

accidents amb pòlvora passa per un ús

responsable de la mateixa.

D’esta manera, s’ha imprés un decàleg

il·lustrat amb dibuixos dels propis escolars

de la comarca en què s’incidix en aspectes

com la importància de comprar els coets

en llocs autoritzats i comprovar que estiguen

degudament etiquetats i en bon ús,

evitant emmagatzemar-los a casa.

Així, s’aconsella no guardar mai material

pirotècnic entre la roba o a les butxaques,

ni manipular o treure el seu contingut.

També es recomana no introduir els coets

en pots o botelles i no encendre’ls prop

d’altres tipus de material pirotècnic ni

en llocs on puguen pegar-se foc amb

Una altra mesura preventiva en què incidix

és en emprar els coets només quan ens

trobem en bones condicions i mai sota els

efectes de l’alcohol.

L

Pel que fa a l’ús dels coets per part dels menors

d’edat, els tríptics editats aconsellen

els pares i mares que vigilen que els xiquets

i les xiquetes utilitzen productes adequats

a la seua edat.


Una nova norma envoltada de

polèmica. Recentment i a proposta del

Ministeri de l’Interior i el d’Indústria,

Turisme i Comerç, l’Estat ha modifi cat

el Reglament d’Explosius vigent des de

l’any 1998.

La nova normativa aprovada pel

Govern central eleva dels 8 als 12 anys

l’edat mínima permesa per poder fer

ús dels artifi cis pirotècnics de Classe

I, és a dir, bombetes japoneses,

bengales amb pal de fusta o fi l d’aram,

sortidors, fulminants de pirotècnica,

voladors i similars.

A més, l’edat per a poder accedir als

articles de Classe II (masclets, rodes,

volcans, tubs xiuladors, correcames,

traques xineses, bengales, carcasses

xineses i similars) també passa dels

14 als 16 anys.

D’esta manera, als menors de 12 anys

queda prohibit el subministrament

i ús d’artifi cis pirotècnics, sols amb

excepció dels pistons de percussió per

a joguets.

El president de l’associació cultural

Amics del Coet, el suecà Joan Antoni

Llopis, s’ha mostrat contrari al nou

Reglament d’Explosius aprovat pel

Govern central i que eleva l’edat per

a adquirir i manipular coets.

25 casos de cremades per coets

en les Falles de 2006. El Servici

d’Urgència de l’Hospital de la Ribera

va atendre de cremades produïdes per

coets a 25 veïns i veïnes de la comarca

durant les festes falleres de 2006.

Segons el doctor José Mallent, cirurgià

plàstic del centre hospitalari d’Alzira,

«junt a les cremades, les lesions més

freqüents produïdes per l’explosió de

coets són les ferides provocades pels

Llopis ha assenyalat a Falles tot l’any

que la nova normativa «no beneficia

la festa» i serà «difícil de complir».

Segons ell, «si fi ns ara no era fàcil fer

complir la norma, ara serà pràcticament

imposible, això sí, a nosaltres no ens

queda un altre remei que fer-ho».

Este afi cionat a la pòlvora ha instat els

estaments ofi cials «a realitzar campanyes

educatives i preventives en lloc de

cristalls o pedres que arrastra l’ona

expansiva».

Estes lesions, segons Mallent, «es

concentren amb major freqüència en les

mans i els peus, encara que també és

habitual que es produisquen ferides en

la zona de la cara, especialment erosions

en la còrnea i als genitals».

Les cremades més greus són les produïdes

per les cordaes perquè les ferides que

s’enregistren són més generalitzades.

promulgar lleis encorsetades i

estrictes». De fet, Amics del Coet porta ja sis anys

duent fi ns als col·legis de la comarca

la campanya de prevenció d’accidents

pirotècnics.

Llopis també s’ha referit a la moratòria

que ha sigut presentada a este Reglament

i que farà possible que durant les festes

falleres es mantinga la norma que ha

regit fi ns ara. «La moratòria serà bona

per a Falles, però ¿què farem la resta de

l’any?. En el meu cas tinc un fi ll de 10

anys que tira coets des dels 8. Imagina’t

que ara he de dir-li que no ho faça fi ns

a dintre de dos anys», afi rma.

En el mateix sentit, Llopis aventura

que ocorre el mateix que amb el tro de

bac «que només es llança en Falles».

Cal recordar que els trons de bac són

uns productes pirotècnics la fabricació,

ús i disparada dels quals s’autoritza

anualment i només a majors de 18 anys

Amb la nova normativa, el Govern,

segons Llopis, «s’enganya». Per a ell,

«la intenció és bona perquè el que es vol

és previndre accidents, però el camí no

és l’adeqüat. És com si en detectar-se

que els joves de 19 anys patixen més

accidents de trànsit es retrasara fi ns

els 22 anys l’edat per a poder conduir

un cotxe».


CARME VIEL I BLASCO*

Ja comencen les Falles i els peus seran

uns dels que més les patiran. Hem de

tenir en compte que els peus són un dels

objectes més importants d’esta festa i que

si no estan en òptimes condicions podem

arribar a no gaudir completament dels

esdeveniments fallers.

No només sofriran els peus de les falleres,

dins d’eixes sabates de tacó folrades de

la tela del vestit, sinó també d’aquelles

persones que es mantenen de peu durant

moltes hores per veure com desfi len les

diverses comissions.

No només sofriran les falleres,

també els peus de les persones

que les veuran desfi lar

El que hem de fer per mantindre els peus

en excel·lents condicions és bàsicament

prevenir: dur un calcer adequat depenent

de l’activitat que anem a realitzar i

prendre mesures a nivell local del peu.

En el cas dels fallers i falleres s’aconsella

que en acabar els actes que requereixen

l’ús de les sabates, com puga ser els

passacarrers, ofrenes i altres activitats,

es canvie el calçat de la indumentària per

sabates més còmodes. A més, és preferible

per a la Visita de Cortesia usar les sabates

de la minyona.

En arribar a casa, després d’una dura

jornada fallera, serà convenient llavar els

A peu de falla

L’expressió Tinc els peus desfets podria repetir-se menys vegades

durant la setmana fallera atenent a una sèrie de recomanacions

peus, secar-los bé amb molta cura entre

els dits i hidratar-los. Si ens trobem alguna

erosió o ampolla, el que farem es netejar la

zona amb aigua i sabó, aplicar un antisèptic

local i protegir-la amb algun apòsit per a

evitar que toque res.

En el cas de les ampolles serà convenient

també punxar-les i treure el líquid però

sense llevar la pell de damunt per a que

la zona no es quede desprotegida. Després

caldrà aplicar un antisèptic i cobrir-la amb

un apòsit.

Les sabates còmodes hauran de tindre bons

contraforts per a controlar els moviments

del peu dins de la sabata. La zona de la

punta tindrà la sufi cient capacitat per a

que els dits no estiguen apretats i es puguen

moure lliurement.

Les sabates còmodes han de

tindre bons contraforts per a

controlar els moviments del peu

A més a més que vagen ben subjectes al peu

i que tinguen la sola de goma per esmortir

les pressions durant el ball nocturn. La

millor companyia per a este tipus de calçat

seran uns bons calcetins de cotó o de

materials naturals.

Per altra banda, les mesures a nivell

local dels peus aniran destinades a tota

la població. Estes hauran de tenir-se

em compte no només estos dies que

s’aproximen sinó durant tot l’any.

Els tractaments a nivell local aniran

encaminats a un correcte tall d’ungles

per a que no s’encarnen, eliminar dureses

i claus.

Una cura especial hauran de tenir el peus que

presenten algun tipus de deformitat. Estos

necessitaran unes plantilles personalitzades

per a suplir i millorar la manera de caminar.

És important recalcar que estes mesures

de prevenció a nivell local hauran de ser

realitzades per un professional de la salut

dels peus com és el podòleg.

A cuidar dels peus i a gaudir de la festa!.

*Podòloga col.2326

www.clinicpeu.com

More magazines by this user
Similar magazines