Quadres d'informació - laGalera.Text

QUADRES D’INFORMACIÓ
Llengua catalana i literatura 1
BAT

QUADRES DE LLENGUA Els determinants
D
E
F
I
N
I
T
S
I
N
D
E
F
I
N
I
T
S
Q
U
A
N
T
I
F
I
C
A
D
O
R
S
P
O
S
S
E
S
S
I
U
S
ELS DETERMINANTS
tipus elements exemples
articles
demostratius
possessius àtons
(1 posseïdor)
possessius tònics
(1 posseïdor)
(més d’1 posseïdor)
numerals
cardinals
ordinals
partitius
multiplicatius
col·lectius
el, la, els, les
aquest, aquesta, aquests, aquestes
aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes
aquell, aquella, aquells, aquelles
mon, ma, mos, mes, ton, ta, tos, tes, son, sa, sos, ses
el meu, la meva/meua, els meus, les meves/meues
el teu, la teva/teua, els teus, les teves/teues
el seu, la seva/seua, els seus, les seves/seues
el nostre, la nostra, els/les nostres
el vostre, la vostra, els/les vostres
llur (el seu, la seva), llurs (els seus, les seves)
un, una, uns, unes
algun, alguna, alguns, algunes
altre, altra, altres
tal, tals
cert, certa, certs, certes
mant, manta, mants, mantes
qualsevol, qualssevol
qualsevulla, qualssevulla
cap
cada
tot, tota, tots, totes
diversos, diverses
ambdós, ambdues
mateix, mateixa, mateixos, mateixes
sengles
un, una; dos, dues; tres, quatre... vint-i-cinc
primer, segon, quart, cinquè, desè, onzè, trenta-setè
mig, terç, quart, cinquè...
doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple...
parell, dotzena, centenar
quantitatius massa, força, que
prou (de), més (de), menys (de), gens (de)
bastant (de), bastants (de)
gaire (de), gaires (de)
quant, quanta, quants, quantes
tant, tanta, tants, tantes
molt, molta, molts, moltes
poc, poca, pocs, poques
el niu
aquest pont
aqueixa ciutat
ton pare, mes cosines
les meves butxaques
llurs fills
algun problema
manta vegada
qualsevol llibre
cada arbre
ambdós amics
el mateix llibre
sengles cistells
dues patates
el setè cel
mig formatge
doble significat
un parell de guants
massa mandra
prou de violència
bastants llibres
gaire gent
quantes coses
tants amics
molta gana
pocs amics
interrogatius quin, quina, quins, quines Quin dia arriba?
Quina hora és?
exclamatius quin, quina, quins, quines
Quina professionalitat!
Quines idees que té!
Llengua catalana i literatura 1
BAT
2

QUADRES DE LLENGUA Gènere i nombre dels substantius
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
tipus terminacions exemples
Forma bàsica de formació del femení.
a) canvis en la consonant
b) canvis en la vocal
c) canvis en la terminació
masculí + a
p/b, t/d, c/g, f/v, u/v, s/ss
e/a, o/a, u/a
-na, -ina, -essa, -esa
noi-noia, avi-àvia, gat-gata
llop-lloba, nebot-neboda, amic-amiga,
serf-serva, hereu-hereva, gos-gossa
mestre-mestra, monjo-monja,
europeu-europea.
germà-germana, gall-gallina,
metge-metgessa, príncep-princesa
Formació del masculí a partir del femení -a -ot dida-didot, abella-abellot, guilla-guillot
Terminacions pròpies -or -riu, -òleg -òloga actor-actriu, filòleg-filòloga
Arrels diferents terminacions lliures pare-mare, porc-truja, gendre-nora,
ase-somera, cavall-euga
Invariables -aire, -cida, -ista el/la drapaire, el/la suïcida, el/la florista
EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU
formació del plural exemples remarques
Forma bàsica singular + s home-homes, paret-parets
Els substantius acabats en -a àtona
fan el plural acabat en -es.
Els substantius acabats en vocal tònica
afegeixen -ns per a formar el plural.
Els substantius acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx
fan el plural acabat en -os.
Els substantius acabats en -sc, -st, -xt, -ig
fan el plural acabat en -s o bé en -os.
Hi ha substantius invariables:
– dies de la setmana
– acabats en -us
– alguns compostos
– altres
casa-cases
dona-dones
mà-mans
veí-veïns
pi-pins
carbó-carbons
mes-mesos
comerç-comerços
reflex-reflexos
calaix-calaixos
despatx-despatxos
disc-discs/discos
gust-gusts/gustos
text-texts/textos
passeig-passeigs/passejos
– dilluns, dimarts, dimecres
– virus, tipus, focus, cactus
– trencaclosques, milhomes
– fons, temps, pols, llapis, tos,
urbs
Alteracions ortogràfiques:
-ca -ques: boca-boques
-ça -ces: peça-peces
-ja -ges: platja-platges
-ga -gues: amiga-amigues
-gua -gües: llengua-llengües
-qua -qües: pasqua-pasqües
Només afegeixen -s:
– Noms de lletra: les as, les emes
– Noms de notes musicals: els dos
– Formes gramaticals: els sís, els nos
Altres: sofàs, cafès, vostès…
Els acabats en -s poden:
– duplicar la essa: os-ossos,
cabàs-cabassos, tros-trossos.
– no duplicar la essa: cas-casos,
vas-vasos, nus-nusos.
Fan el plural afegint -s:
apèndixs, falçs, índexs, linxs…
Llengua catalana i literatura 1
BAT
3

QUADRES DE LLENGUA Preposicions i conjuncions
Preposicions
Tipus Nexes Oracions
Preposicions
àtones
Preposicions
tòniques
Locucions
prepositives
• a, amb, de, en, per, per a Viu a Esterri. Va amb bicicleta. L’ombra dels arbres és
allargada. Entren en un bosc. Ho faré per tu. L’entrada
és per a tu.
• cap (a), contra, des (de), entre,
fins (a), malgrat, segons, sens/sense,
sobre, sota, vora
• dins, damunt, davant, prop... (també
són adverbis)
• durant, mitjançant, llevat (de),
tret (de)
• abans de, després de, enmig de,
fora de, lluny de, a causa de,
a favor de, en contra de, al costat de,
en lloc de, gràcies a, etc.
Conjuncions i locucions conjuntives
COORDINANTS
SUBORDINANTS
Tipus Conjuncions Locucions conjuntives Exemples
Copulatives
(suma o addició)
Disjuntives
(exclusió, alternança)
Adversatives
(contrast, oposició)
Il·latives
(conseqüència)
El vent bufa cap a llevant. El retenen contra la seva
voluntat. Deixa les bosses sobre el marbre. Des
d’aquí es veu tota la vall. Seu entre en Ponç i l’Estel.
No ens veurem fins demà. Malgrat les diferències,
s’avenen molt. S’amaga darrere la porta.
Llegeix l’evangeli segons sant Marc.
En Pere sense por és un personatge de conte.
Durant molts anys va viure al poble.
Ha d’estar acabat abans del vespre. Trobarà l’anell
enmig de la roba bruta. Fora dels gats, no li interessa
res més. Lluita a favor de la no-violència. El nuvi seurà
al costat de la núvia. Posa’m vi blanc en lloc de vi
negre. Gràcies a la teva intervenció, tot va acabar bé.
• i, ni El pare és paleta i la mare treballa
a l’ajuntament.
• o Anirem al cinema o al teatre.
• però, mes,
sinó, ans
• sinó que, tot i això... No m’agraden les pel·lícules de terror,
però aquesta m’ha interessat.
No ha vingut l’Eva, sinó la Bet.
• doncs • per tant, així que,
de manera que...
No plou; doncs, no sortiran bolets.
Completives • que, si M’agrada que vinguis.
No sé si vindrà en Roc.
Temporals • mentre • abans que, després
que, des que, fins que,
sempre que...
Mentre tu fas els deures, aniré a buscar
el pa.
Modals • segons • segons que Segons arribin, els renyaré.
Causals • perquè, que,
car, puix
• com que, ja que,
a causa que
No els donis més llaminadures perquè
s’enfitaran.
Digues-m’ho ara, que després marxaré.
Finals • perquè • a fi que, per tal que... S’ha amagat perquè no el veiessin.
Condicionals • si
Concessives
(contrast, oposició)
• en cas que, tret que,
llevat que, només que...
• encara que, per més que,
malgrat que, tot i que...
Si fes sol, aniríem a buscar musclos.
Malgrat que s’ho ha proposat, no se n’ha
sortit.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
4

QUADRES DE LLENGUA L’adverbi
L’adverbi
tipus adverbis locucions adverbials
mode – La majoria es formen afegint la terminació -ment a la a corre-cuita
quantitat
lloc
temps
afirmació
negació
dubte
forma femenina dels adjectius qualificatius:
bonament
humilment
comunament
breument
lentament...
– Altres:
bé com
millor debades
pitjor corrents
així sobretot...
quant
tant
molt
poc
gaire
bastant
prou
on
aquí
allà
allí
ençà
enllà
pertot
arreu
quan
ara
avui
demà
ahir
abans-d’ahir
llavors
sí
també
massa
força
més
menys
que
gairebé
quasi
enlloc
lluny
prop
dalt
baix
amunt
avall
damunt
aleshores
sempre
mai
després
aviat
tard
ja
fins
prou...
mig
gens
només sols
solament
almenys
tot...
davall
dins o dintre
fora
endavant
enrere
darrere
sobre
sota...
encara
sovint
mentrestant
entretant
enguany...
no tampoc no pas...
potser
a dojo
a poc a poc
a penes
a tort i a dret
un xic
un poc
una mica
a baix
a dalt
a fora
a dins o a dintre
a la vora, a prop
al davant
d’hora
de matí
de dia
de nit
a trenc d’alba
cap al tard
al capvespre
fins i tot
sens dubte
en efecte
tal vegada
tal volta
de debò
de sobte
de pressa
al cap i a la fi...
si més no
ben bé...
a la dreta
a l’esquerra
al voltant
a l’entorn
al capdamunt
al capdavall...
de vegades
a vegades
tot seguit
de seguida
demà passat
l’endemà...
de veritat
de veres
de debò...
si molt convé
qui sap...
Llengua catalana i literatura 1
BAT
5

QUADRES DE LLENGUA Prefixos
Prefixos
prefix significat o funció exemples
a- canvi del comportament sintàctic adormir, atardar
formació de sinònims arreplegar / replegar, arrel / rel
canvi del significat anomenar / nomenar
formació de verbs apilotar, aterrar
a- , an- negació anormal, amoral
ante-, avant- davant o abans antediluvià, avantpassat
anti- oposició o negació anticicló, antiràbic
arxi- superioritat arxiprest, arxiduc
ben-, mal- sentit positiu o negatiu benpensant, malservir
bes-, bi-, bis- doble besàvia, bifàsic
circum- a l’entorn de circumpolar, circumferència
contra- oposició contraindicat
des-, dis- contrari desaprovar, deslligar
desvestir, disculpa
entre- al mig entremès, entrelligar
ex- cap enfora, antic càrrec exportar, excloure, exsecretari
extra-, fora- fora / més enllà extraoficial, extravertit
in-, im-, il-, ir- negació inadequat, inexacte, il·legible, irregular
inter- al mig de interlínia, intermaxil·lar
intra- dintre intravenós, intramuscular
menys- disminució menysvalorar, menystenir
post- posterioritat postpalatal, posttònica
pre- anterioritat preromà, precristià
pseudo- no genuí pseudoprofeta, pseudoapòstol
re- repetició, reiteració reconstruir, reaparèixer
semi- la meitat semitransparent, semifluid
sobre-, super-, superioritat / abundància sobreproducció, superhome,
supra- supramaxil·lar
sota- situació inferior sotamàniga, sotaposar
sots- càrrec inferior sotsministre, sotsdirector
sub- inferior subtítol, subsòl
trans- posició, direcció a través d’alguna cosa transatlàntic, transsiberià
tras- a través de trascolar, traspassar
ultra- més enllà ultramón, ultratomba
vice- càrrec que pot substituir un altre viceministre, vicecanceller
Llengua catalana i literatura 1
BAT
6

QUADRES DE LLENGUA Infixos
Infixos
infix exemples
-al- apegalós
-all- agafallós, ceballot, pigallós, rocaller
-an- costaner, cridaner, juganer
-any- afiganyar, estireganyar
-ar- bafarada, flamarada, fullaraca, llargarut
-arr- caparró, encaparrar-se, xicarró
-ass- allargassar-se, enjogassat, escridassar
-at- amagatall, lleidatà, llenyater, llobató
-atx- esprimatxat, primatxó
-eg- bonyegut, pedregam, punxegut
-ell- granellut, solellada
-er- bosquerol, boterut, geperut
-et- bufetada, pelleter, voletejar
-ic- ploricó, porticó, ploriquejar
-ill- branquilló, tronquilló
-in- blanquinós, calcinar, emblanquinar, plovinejar
-iny- bassinyol, plorinyós, casinyot
-isc- dormisquejar, endormiscar-se, plovisquejar
-iss- acarnissar-se, aferrissar-se, fugisser, pobrissó
-itx- magritxol, ramitxó
-ol- casolà, escanyolit, ratolí, rioler
-oll- empatollar, entortolligar
-on- ensangonar, ratoner, lladronera
-oss- espicossar, picossada
-ot- barbotejar, calçotets, picotejar, xerrotejar
-uc- menjucar, pellucar
-usc- pedruscada, perdruscall
-uss- cantussar, embarbussar-se, escanyussar-se
Llengua catalana i literatura 1
BAT
7

QUADRES DE LLENGUA Sufixos
Sufixos
sufix primitiu derivat significat o funció exemples
-à, -ana substantiu substantiu/adjectiu nom de persona, ofici / gentilici guardià / andorrana
-able, -ible verb adjectiu possibilitat lloable
-ació, -ició verb substantiu indica l’acció corresponent destinació, avaluació
a un verb
-ada substantiu substantiu col·lectiu / quantitat / cop gentada / setmanada / ditada
-ada verb substantiu operació, efecte mossegada, trepitjada
-aire substantiu / substantiu ofici cadiraire, cantaire
verb
-aire verb adjectiu propensió, aptitud pidolaire, garlaire
-aire verb substantiu ofici cantaire, dansaire
-al substantiu substantiu augmentatiu casal
-all verb substantiu objecte plomall, encenall, fermall
-alla substantiu substantiu despectiu pobrissalla, jovenalla
-am substantiu substantiu col·lectiu costellam, bigam
-ança verb substantiu nom abstracte enyorança, esgarrifança
-ància adjectiu substantiu nom abstracte ignorància, constància
-and, -anda verb adjectiu nom abstracte examinand, multiplicand
-ant, -anta verb substantiu persona que fa l’acció viatjant, ajudanta
-ant verb substantiu lloc topant, vessant
-ant verb adjectiu relacionat amb el verb sagnant, bategant, tibant
-ar substantiu substantiu lloc / col·lectiu de plantes fossar / arrossar
-ari substantiu substantiu objecte diccionari, armari
-ari, -ària substantiu adjectiu relacionat amb el nom alimentari, imaginari
-ària adjectiu substantiu magnitud llargària, alçària, grossària
-àrium substantiu substantiu lloc aquàrium, terràrium
-arro, -arra substantiu substantiu augmentatiu peuarro, veuarra
-às, -assa substantiu substantiu augmentatiu homenàs, boirassa
-às, -assa adjectiu adjectiu augmentatiu bonàs, grandàs
-astre, -astra substantiu substantiu augmentatiu i despectiu fillastra, poetastre
-at substantiu substantiu col·lectiu / lloc priorat, deganat / arbrat
-at, -ada substantiu adjectiu que té forma de... acampanat, alat
-at, -ada substantiu adjectiu abundància assenyat, pigat
-atge substantiu substantiu operació tècnica / condició moblatge / mestratge
social
-dat substantiu substantiu nom abstracte netedat, claredat
-dís, -dissa verb adjectiu propensió llevadís, embrutadís
-dissa verb substantiu acció múltiple trencadissa, escampadissa
Llengua catalana i literatura 1
BAT
8

QUADRES DE LLENGUA Sufixos
sufix primitiu derivat significat o funció exemples
-dor, -dora verb substantiu ofici / objecte / lloc pescador, imitador /
menjadora / escorxador
-dor, -dora verb adjectiu qualitat caminador, decebedora
-è, -ena determinant determinant ordinal i partitiu vint-i-vuitè, quarentena
-eda substantiu substantiu col·lectiu pineda, fageda
-edat adjectiu substantiu nom abstracte honestedat, falsedat
-egar substantiu verb creació de verbs manegar, abonyegar
-ejar adjectiu verb tendència clarejar, curtejar
-ell, -ella substantiu substantiu objecte / lloc taulell, cubell, planell
-enc, -enca substantiu/ adjectiu gentilici / tendència parisenc / rogenc,
adjectiu muntanyenc
-ença verb substantiu abstracte naixença, partença
-ència adjectiu substantiu abstracte innocència, paciència
-end verb substantiu relacionat amb el verb reverend, dividend
-ent verb adjectiu relacionat amb el verb lluent, pudent
-ent verb substantiu agent que fa l’acció sofrent, suplent
-eny nom adjectiu gentilici porto-riqueny, cacereny
-er substantiu substantiu lloc / objecte / planta galliner / saler / roser,
-er, -era substantiu substantiu / gentilici / ofici brasiler / pastisser /
adjectiu relacionat amb el nom mentider
-era substantiu substantiu lloc / objecte / planta ossera / foguera / pomera
-er, -era verb substantiu / objecte / relacionat amb el verb bolquer / ploraner,
adjectiu cridaner, pixaner
-eria substantiu substantiu establiment / col·lectiu pastisseria / moreria
-eria adjectiu substantiu nom abstracte dolenteria
-ès, -esa substantiu adjectiu gentilici muntanyès, aranesa
-esa adjectiu substantiu abstracte pobresa, mesquinesa
-et verb substantiu resultat de l’acció del verb refilet, xisclet
-et, -eta substantiu / substantiu / diminutiu nasset, orelleta / finet
adjectiu adjectiu
-i, -ia substantiu adjectiu cultisme aeri, ossi, corpori
-í, -ina substantiu adjectiu gentilici / relacionat amb el nom mallorquí / porcí, gegantí
-ia substantiu substantiu lloc / nom abstracte secretaria / companyia
-ià, iana substantiu adjectiu relacionat amb el substantiu cartesià, lul·lià
-iac, -iaca substantiu adjectiu relacionat amb el substantiu elegíac, afrodisíac
-ic, -ica substantiu adjectiu relacionat amb el nom esfèric, granític
-ícia adjectiu substantiu nom abstracte avarícia, justícia
-ífic, -ífica substantiu adjectiu relacionat amb el nom científic, prolífic
Llengua catalana i literatura 1
BAT
9

QUADRES DE LLENGUA Sufixos
sufix primitiu derivat significat o funció exemples
-ificar substantiu verbs creació de verbs gasificar, significar
-ill, -illa substantiu substantiu objecte pastilla, sabatilla
-im substantiu substantiu diminutiu plugim, polsim
-ina substantiu substantiu objecte boirina, paperina
-ió adjectiu / substantiu nom abstracte / acció del verb direcció /
verb comprensió, reflexió
-ís substantiu substantiu objecte pastís, pedrís
-ís, -issa adjectiu adjectiu tendència malaltissa, blavís
-isme substantiu adjectiu doctrina cristianisme, realisme
-íssim, adjectiu adjectiu superlatiu tendríssim, brevíssim
-íssima
-ista substantiu substantiu doctrina / ofici futurista / dentista
-ístic, substantiu adjectiu relació amb el substantiu turístic, jazzístic
-ística
-itar adjectiu verb creació de verbs felicitar, debilitar
-itat adjectiu substantiu nom abstracte dignitat, suavitat
-itud adjectiu substantiu nom abstracte exactitud, lentitud
-itzar substantiu verb creació de verbs harmonitzar, obstaculitzar
-ívol, -ívola substantiu adjectiu relacionat amb el substantiu homenívol, senyorívol
-ment verb substantiu acció, efecte alliberament, advertiment
-ó, -ona substantiu substantiu objecte portaló, finestró
-oi, -oia adjectiu adjectiu diminutiu bonicoi, petitoi
-oide substantiu adjectiu relació amb el substantiu trapezoide, esferoide
-ol, -ola substantiu substantiu diminutiu / objecte bassiola, bestiola, fullola
-ons verb adverbi manera de fer l’acció rebolcons, genollons
-or adjectiu substantiu nom abstracte / quantitat tibantor / verdor
d’un color
-ós, -osa nom / verb / adjectiu abundància / tendència envejós, amargós
adjectiu
-or, -ora verb substantiu ofici conductora, actor
-ot, -ota substantiu substantiu despectiu sabatot, cuixota
-tat adjectiu substantiu nom abstracte banalitat, lleialtat
-tori verb substantiu lloc de l’acció consultori
-triu verb substantiu acció del verb institutriu, cantatriu
-ud adjectiu substantiu nom abstracte quietud, solitud
-ura adjectiu substantiu nom abstracte altura, bravura
-úria adjectiu / substantiu nom abstracte / relació foscúria / boscúria
substantiu amb el substantiu
-ut, -uda substantiu adjectiu abundància banyut, pellut, geniüt
Llengua catalana i literatura 1
BAT
10

QUADRES DE LLENGUA Pronoms relatius
pronom característiques funcions exemples
El noi que fa l’itinerari és escolta.
El llibre que llegeixo m’agrada molt.
El dia que vaig néixer feia calor.
Subjecte
CD
CCT
a) relatiu àton
b) no va mai precedit de preposició
QUE
La Berta, a qui hem trobat avui, ha crescut molt.
L’alcalde, a qui hem presentat les queixes, ens ha rebut amablement.
El document ha estat signat pels qui l’havien aprovat.
Conec l’artista de qui em parles.
He trobat la noia amb qui jugues a tennis.
a) relatiu personal
b) precedit de preposició en les relatives adjectives
c) sense preposició en les substantives
d) antecedent animat
QUI
Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.
Func. prep.:
CD
CI
CAgent,
CRV
CC
En les subst.,
sense prep.:
Subjecte
Conec el cas de què em parlaves.
Vam llençar la gandula amb què et vas enganxar el dit.
Func. prep.:
CRV
CC, etc.
a) relatiu tònic
b) sempre va precedit de preposició
c) antecedent no animat
QUÈ
La carretera per on passem cada estiu està molt feta malbé.
CCLloc
a) relatiu de lloc
b) l’antecedent sempre ha d’indicar lloc
ON
La veïna del cunyat d’en Jordi, la qual és una bona amiga meva, ens
ha fet un pastís.
La Maria Rosa, a la qual tothom admira, és una gran persona.
Els concursants als quals la casa patrocinadora ha donat un premi
estan molt contents.
Els drets als quals vol renunciar són molt importants.
El capítol amb el qual acaba la telenovel·la ha estat molt seguit per
l’audiència.
Han nomenat una nova consellera el nom de la qual no recordo.
Hi ha hagut moltes queixes ben argumentades, la qual cosa ens fa
pensar que ens hem equivocat.
Subjecte
CD
CI
CRV
CC
a) relatiu compost
b) l’únic que permet distingir gènere
c) pot substituir:
1) que, en les explicatives
2) què, on, sempre
3) qui, quan va precedit de preposició
art. + QUAL
CN
d) relatiu possessiu: antec. + de + art.+ qual
e) relatiu neutre: la qual cosa
Llengua catalana i literatura 1
BAT
11

QUADRES DE LITERATURA Història de la literatura
S
SEGLE IX-X
SEGLE XI-XII
Guifré el Pelós (875-897)
Inici del casal de Barcelona i fusió dels
comtats catalans.
Guifré II Borrell (897-911)
Sunyer (911-947)
Marc històric
Borrell II (947-992)
Va cogovernar amb Miró.
Miró (947-966)
Va governar amb el seu germà Borrell.
Abat Oliba (971?-1046)
Creador de la Treva de Déu, pacte pel qual
els senyors havien de resoldre les seves
diferències al voltant d’una taula i no pas
fent la guerra; abat de Cuixà i Ripoll
i fundador de monestirs (Sant Miquel
de Fluvià, Montserrat).
Ramon Borrell (992-1017)
Berenguer Ramon el Corbat (1017-1035)
Ramon Berenguer el Vell (1035-1076)
Ramon Berenguer II Cap d’Estopes
(1076-1082)
Va cogovernar amb el seu germà fins que
aquest el va assassinar.
Berenguer Ramon II el Fratricida
(1076-1097)
Ramon Berenguer III el Gran (1096-1131)
Ramon Berenguer IV el Sant (1131-1162)
Casament amb Peronella d’Aragó i creació
de la confederació catalanoaragonesa.
Fi de la reconquesta de la Catalunya Nova.
HISTÒRIA DE LA LITERATURA
EDAT MITJANA
Literatura catalana Literatura universal
En llatí o no conservada.
Alfons I el Cast (1162-1196) Trobadors catalans en llengua
provençal.
Maria de França, segona
meitat
Chrétien de Troyes
Llengua catalana i literatura 1
BAT
12

QUADRES DE LITERATURA Història de la literatura
S Marc històric
Literatura catalana Literatura universal
SEGLE XIII
SEGLE XIV
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
Conquesta de Mallorca (1229), d’Eivissa
(1235) i del Regne de València (1232-1245).
Pere II el Gran (1276-1285)
Annexió de Sicília (1282).
Jaume II (1276-1311), rei de Mallorca
i dels comtats del Rosselló.
Alfons II el Franc o el Liberal (1285-1291)
Conquesta de Menorca (1287).
Expedició a Orient dels almogàvers
comandats per Roger de Flor i Roger
de Llúria. Noranta anys de domini
als comtats d’Atenes i Neopàtria.
Jaume II el Just (1291-1327)
Conquesta de Sardenya (1323).
Alfons III el Benigne (1327-1336)
Sanç (1311-1324), rei de Mallorca
i el Rosselló.
Jaume III el Liberal (1324-1349),
rei de Mallorca i el Rosselló.
Pere III el Cerimoniós (1336-1387)
Annexió de Mallorca, el Rosselló i Sicília.
Pèrdua de les possessions gregues.
Origen de la Generalitat de Catalunya.
Joan I el Caçador (1387-1396)
Ramon Llull (1232/35-1316) Dante Alighieri (1265-1321)
Quatre grans cròniques
Francesc Eiximenis
(1330/35-1409)
Bernat Metge (1340/46-1410)
Sant Vicent Ferrer (1350-1419)
Fundació dels Jocs Florals de
Barcelona el 1393
Francesco Petrarca
(1304-1374)
Giovanni Boccaccio
(1313-1375)
Llengua catalana i literatura 1
BAT
13

QUADRES DE LITERATURA Història de la literatura
S Marc històric
Literatura catalana Literatura universal
SEGLE XV
SEGLE XVI
Martí I l’Humà (1396-1410)
Compromís de Casp (1412).
Ferran I d’Antequera (1412-1416)
Inici de la dinastia dels Trastàmara.
Alfons IV el Magnànim (1416-1458)
Conquesta de Nàpols (1443).
Joan II el sense Fe (1458-1479)
Revolta dels Remences, del Consell de
Cent i de la Generalitat de Catalunya (1497).
Guerra civil.
Ferran II el Catòlic (1479-1516)
Casament amb Isabel de Castella.
Unió dinàstica entre la confederació
catalanoaragonesa i Castella.
Implantació del Tribunal de la Inquisició.
Expulsió dels jueus.
Carles I (1516-1556)
Inici de la dinastia dels Àustries.
Expansió imperial per Europa i Amèrica.
Trasllat i unificació de la cort a Castella.
Guerra de les Germanies a València i
Mallorca.
Felip II (1556-1598)
Política contrareformista.
El bandolerisme.
Expedicions contra els turcs.
Guerres europees.
Anselm Turmeda
(1352/55-1423)
Jordi de Sant Jordi (XIV-c.1424)
Ausiàs March (1397-1459)
Joan Roís de Corella
(1433/43-1497)
Jaume Roig (XV-1478)
Isabel de Villena (1430-1490)
Curial e Güelfa
Joanot Martorell
(1413/14-1468)
Tirant lo Blanc (1490)
RENAIXEMENT
Pere Serafí (c.1505-1567)
Joan Timoneda (c.1518-1583)
Joan Pujol (c.1514-c.1603)
François Villon (1431-1463)
Niccoló Machiavelli
(1469-1527)
Ludovico Ariosto (1474-1533)
S Marc històric
Literatura catalana Literatura universal
Garcilaso de la Vega
(1501-1536)
Luis de Camoes (1524-1580)
Michel de Montaigne
(1533-1592)
Sant Juan de la Cruz
(1542-1591)
Torquato Tasso (1544-1595)
Miguel de Cervantes
(1547-1616)
William Shakespeare
(1564-1616)
Luís de Góngora (1561-1627)
Fèlix Lope de Vega
(1562-1635)
Francisco de Quevedo
(1580-1645)
* Els autors d’aquest quadre apareixen ordenats cronològicament segons l’any de naixement, malgrat que l’obra d’alguns pertanyi al
segle següent.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
14

QUADRES DE LITERATURA Història de la literatura
SEGLE XVII
SEGLE XVIII
Felip III (1598-1621)
Expulsió dels moriscos.
Felip IV (1621-1665)
Guerra dels Segadors (1640-1652).
Pèrdua dels comtats de la Catalunya Nord,
que passen a mans franceses arran del
tractat dels Pirineus (1659).
Carles II (1665-1700)
Fi de la dinastia dels Àustries.
Felip V (1700-1746)
Inici de la dinastia borbònica.
Guerra de Successió (1705-1714).
Decret de Nova Planta: pèrdua de les
institucions de govern a tots els Països
Catalans.
Menorca: domini anglès (1715-1756
i 1763-1802) i francès (1756-1763).
Carles III (1759-1788)
Autorització del comerç amb Amèrica
(1778).
Expulsió dels jesuïtes (1767).
Carles IV (1788-1808)
Guerra de la Independència.
BARROC
S Marc històric
Literatura catalana Literatura universal
Francesc Vicent Garcia
(1579-1623)
Francesc Fontanella
(1622-c.1701)
IL·LUSTRACIÓ I NEOCLASSICISME
Baró de Maldà (1746-1818)
Joan Ramis i Ramis
(1746-1819)
Pedro Calderón de la Barca
(1600-1681)
Pierre Corneille (1606-1684)
John Milton (1608-1674)
Jean de La Fontaine
(1621-1695)
Molière (1622-1673)
Jean Racine (1639-1699)
S Marc històric
Literatura catalana Literatura universal
Voltaire (1694-1778)
Jean J. Rousseau (1712-1778)
J.W. Goethe (1749-1832)
F. Schiller (1759-1805)
F. R. de Chateaubriand
(1768-1848)
F. Holderlin (1770-1843)
William Wordsworth
(1770-1850)
Walter Scott (1771-1832)
Novalis (1772-1801)
S.T. Coleridge (1772-1834)
Henry Beyle, Stendhal
(1783-1842)
Percey B. Shelley (1792-1822)
Heinrich Heine (1797-1856)
Giacomo Leopardi (1798-1837)
Honore Balzac (1799-1850)
Llengua catalana i literatura 1
BAT
15

QUADRES DE LITERATURA Història de la literatura
SEGLE XIX
SEGLE XIX
Corts de Cadis (1810-1814): nova constitució.
Ferran VII (1814-1833)
Lluites entre liberals i absolutistes.
Trienni liberal (1821-1823).
Inici de la Revolució Industrial i la Renaixença.
Isabel II (1833-1868)
Primera guerra Carlina (1833-1840).
Segona guerra Carlina (1846-1849).
Tercera guerra Carlina (1872-1876).
Revolució de Setembre de 1868:
destronament d’Isabel II.
Govern provisional del general Prim.
Amadeu de Savoia (1870-1873).
Primera República (1873-1874).
Alfons XII (1875-1885)
Restauració borbònica.
Sorgiment del catalanisme polític:
Memorial de Greuges (1885).
Regència de Maria Cristina d’Àustria
(1885-1902)
Sorgiment del moviment obrer.
Auge de l’anarquisme i de l’agitació social.
Exposició Universal de Barcelona (1888).
Escrits teòrics del catalanisme:
V. Almirall, Lo Catalanisme (1886)
i J. Torras i Bages, La tradició catalana
(1892).
Les Bases de Manresa (1892).
Pèrdua de les darreres colònies (1898):
Cuba i les Filipines.
ROMANTICISME I RENAIXENÇA
S Marc històric
Literatura catalana Literatura universal
Bonaventura Carles Aribau
(1798-1862)
Josep L. Pons i Gallarza (1823-
1894)
Teodor Llorente (1836-1911)
Emili Vilanova (1840-1905)
Gabriel Maura (1842-1907)
Jacint Verdaguer (1845-1902)
REALISME I NATURALISME
C. Bosch de la Trinxeria
(1831-1897)
Josep Pin i Soler (1842-1927)
Dolors Monserdà (1845-1919)
Àngel Guimerà (1845-1924)
Narcís Oller (1846-1930)
Marià Vayreda (1853-1903)
Apel·les Mestres (1854-1936)
Victor Hugo (1802-1855)
Edgar Allan Poe (1809-1849)
Charles Baudelaire
(1821-1867)
Arthur Rimbaud (1854-1892)
Gustavo Adolfo Bécquer
(1836-1870)
S Marc històric
Literatura catalana Literatura universal
Émile Zola (1804-1902)
Charles Dickens (1812-1870)
Gustave Flaubert (1821-1880)
Fiodor M. Dostoievski
(1821-1881)
Henrik Ibsen (1828-1906)
Lev N. Tolstoi (1828-1910)
Leopoldo Alas, Clarín
(1852-1901)
Benito Pérez Galdós
(1843-1920)
Llengua catalana i literatura 1
BAT
16

QUADRES DE LITERATURA Història de la literatura
HISTÒRIA DE LA LITERATURA DEL SEGLE XX
Marc històric Literatura catalana Literatura universal
Alfons XIII (1902-1931) Modernisme Narradors i novel·listes
Solidaritat Catalana (1906) Joan Maragall (1860-1911) Marcel Proust (1871-1922)
Miquel Costa i Llobera (1854-1922) Thomas Mann (1875-1955)
Joan Alcover (1854-1926) James Joyce (1882-1941)
Joaquim Ruyra (1858-1939) Virginia Woolf (1882-1941)
Santiago Rusiñol (1861-1931) Franz Kafka (1883-1924)
Prudenci Bertrana (1867-1941)
Setmana Tràgica (1909) Víctor Català (1869-1966)
Dramaturgs
Georges Bernard Shaw (1856-1950)
Luigi Pirandello (1867-1936)
Alfred Jarry (1873-1907)
Mancomunitat de Catalunya (1914) Noucentisme Erwin Piscator (1893-1966)
Antonin Artaud (1896-1948)
Bertolt Brecht (1898-1956)
Jean Cocteau (1899-1963)
Enric Prat de la Riba (1870-1917) Guerau de Liost (1878-1933) Samuel Beckett (1906-1989)
Eugeni d'Ors (1881-1954) Eugène Ionesco (1912-1994)
Joan Puig i Ferreter (1882-1956)
Josep Carner (1884-1970)
Josep Sebastià Pons (1886-1962)
Poetes
Konstantin Kavafis (1863-1933)
William Butler Yeats (1865-1939)
Paul Valéry (1871-1945)
René Maria Rilke (1876-1925)
Dictadura de Primo de Rivera Carles Soldevila (1892-1967) Fernando Pessoa (1888-1935)
(1923-1930) Carles Riba (1893-1959) Thomas Stearns Eliot (1888-1965)
J.V. Foix (1893-1987) Vladimir V. Majakovskij (1893-1930)
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
Miquel Llor (1894-1966)
Segona República (1931-1939)
Francesc Macià, president Novel·listes
de la Generalitat (1931-1933) Llorenç Villalonga (1897-1980) Francis Scott Fitzgerald (1896-1940)
Estatut d'Autonomia (1932) Josep Pla (1897-1981) John Dos Passos (1896-1970),
Lluís Companys, president Marià Manent (1898-1988)
de la Generalitat (1933-1940) Pere Quart (1899-1986) William Faulkner (1897-1962)
Guerra Civil (1936-1939) Ernest Hemingway (1899-1961)
John Steinbeck (1902-1968)
Llengua catalana i literatura 1
BAT
17

QUADRES DE LITERATURA Història de la literatura
HISTÒRIA DE LA LITERATURA DEL SEGLE XX
Marc històric Literatura catalana Literatura universal
Dictadura del general Agustí Bartra (1908-1982)
Francisco Franco (1939-1975) Mercè Rodoreda (1908-1983)
Màrius Torres (1910-1942)
Josep Irla, president de la Pere Calders (1912-1994)
Generalitat a l'exili (1940-1955) Avel·lí Artís-Gener (1912-2000)
Salvador Espriu (1913-1985)
Aïllament internacional Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)
Vaga dels Tramvies (1951) Marià Villangómez (1913)
Joan Vinyoli (1914-1984)
Relacions amb els EUA (1953) Josep Palau i Fabre (1917)
Manuel de Pedrolo (1918-1990)
Josep Tarradellas, president de la Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)
Generalitat a l'exili (1955-1977) Joan Brossa (1919-1998)
Pla d'estabilització (1959) Joan Perucho (1920)
Llei de premsa (1966) Gabriel Ferrater (1922-1972)
Joan Fuster (1922-1992)
Josep M. Llompart (1925-1993)
Blai Bonet (1926-1997)
La Caputxinada (1966) Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
Assemblea de Catalunya (1971)
Tancada a Montserrat (1972)
Atemptat a Carrero Blanco (1973) Miquel Martí i Pol (1929)
Joan Carles I (1975)
Retorn de Josep Tarradellas, Baltasar Porcel (1937)
president de la Generalitat Joan Francesc Mira (1939)
restablerta (1977-1980) Gabriel Janer i Manila (1940)
Constitució del 1978 Jesús Moncada (1941)
Estatut d'Autonomia (1979) Narcís Comadira (1942)
Jordi Pujol, president de Francesc Parcerisas (1944)
la Generalitat (1980-2003)
Pere Gimferrer (1945)
Cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 Montserrat Roig (1946-1991)
Estatut d'Autonomia del Jaume Cabré (1947)
País Valencià (1982)
Estatut d'Autonomia de Carme Riera (1948)
les Illes Balears (1983)
Ferran Torrent (1951)
Jocs Olímpics de Barcelona (1992) Maria Mercè Marçal (1952-1998)
Andorra membre de ple dret Quim Monzó (1952)
de l'ONU, la UNESCO i del
Consell d'Europa (1993)
Llengua catalana i literatura 1
BAT
18

QUADRES DE LITERATURA Guia per a fer un comentari de text
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Numera les línies del text, de cinc en cinc, per a facilitar-ne les referències.
Llegeix atentament el text més d’una vegada i busca en el diccionari les paraules
de les quals desconeixes el significat.
Contextualitza el fragment, és a dir, situa’l en el temps i en l’espai. Has de buscar
en els manuals de literatura i en les enciclopèdies informació sobre:
– l’autor i la seva obra,
– el moviment estètic i el gènere literari a què pertany l’obra,
– l’obra a què correspon el fragment i situar-lo dins d’aquesta.
Subratlla els mots i les frases clau del text.
Resumeix el text (unes 5 o 6 línies).
GUIA PER A FER UN COMENTARI DE TEXT
Extreu el tema del text a partir de l’argument. Redacta’l de manera clara i breu.
Et pot ser d’ajut el títol de l’obra i el resum que hi sol haver a la contracoberta
o la solapa del llibre (si el tens a mà).
Identifica l’estructura del text: precisa les parts en què es divideix i les relacions
que hi ha entre elles. Tingues presents els diversos tipus d’estructura: enumerativa,
circular, paral·lela, analitzadora... És convenient que facis un esquema que demostri
l’estructura que creus que presenta el text.
Analitza, si és un poema, els recursos mètrics i versificatoris:
– tipus de vers: tetrasíl·lab, hexasíl·lab, decasíl·lab, alexandrí...
– classe de rima: consonant, assonant, masculina, femenina...
– model d’estrofa i de composició: tercet, quartet, octava, sonet, romanç...
Localitza en el text les figures retòriques que ha fet servir l’autor i esbrina’n el
significat. T’anirà bé classificar-les en:
– les que actuen sobre la forma externa de les paraules: al·literació, onomatopeia...
– les que afecten la sintaxi: polisíndeton, el·lipsi, hipèrbaton, paral·lelisme...
– les que incideixen en la semàntica, conegudes com a trops: comparació, metàfora,
sinestèsia, metonímia...
– les que modifiquen la lògica d’un sintagma o una oració: anàfora, antítesi,
personificació...
Redacta una conclusió que inclogui el més important del que s’ha analitzat
anteriorment. A més, pots donar l’opinió, sincera i raonada, sobre el text.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
19

QUADRES D’INFORMACIÓ Tècniques de treball
La pluja d’idees
La pluja d’idees és una estratègia que s’utilitza en el moment de planificar el text escrit. Consisteix
en l’elaboració d’una llista de paraules o d’idees que sorgeixin a propòsit d’un tema, per tal que
siguin la primera matèria a partir de la qual es crearà després el text.
Per fer una pluja d’idees cal seguir aquestes pautes:
1 Apunta’t totes les idees que et vagin sorgint, sense eliminar-ne cap, encara que alguna sembli
poc important.
2 Intenta generar el màxim d’idees, ja que després serà més fàcil escollir les que podràs desenvolupar
en el text.
3 Busca informació en llibres, revistes, enciclopèdies o a Internet, si no domines prou bé el tema
que estàs treballant.
Les paraules clau
En un text, les paraules clau són aquelles que aporten informació sobre el seu contingut. Normalment
apareixen en llocs destacats, com el títol, el començament i el final d’un paràgraf, i estan relacionades
amb el tema principal del text. En el camp de la informàtica, per exemple, les paraules clau són
útils a l’hora de fer cerques d’informació per Internet.
La subratllada
La subratllada és una tècnica d’anàlisi del contingut d’un text que ajuda a millorar la comprensió
lectora. Consisteix a destacar aquells mots, frases o parts del contingut més importants.
Per subratllar bé un text cal tenir en compte les orientacions següents:
1 Comença a subratllar quan facis la segona lectura del text, quan ja n’hagis copsat el sentit global.
2 Subratlla paràgraf per paràgraf, ja que habitualment cada un desenvolupa una idea.
3 Assenyala els mots clau i els connectors que ajuden a donar sentit als fragments destacats.
4 Evita subratllar en excés cada paràgraf.
5 Fes anotacions en el marge que ajudin a entendre el que has subratllat.
Exemple:
El monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet fou fundat a les terres donades per Ramon
Berenguer IV el 1150. Caracteritzada per una creixent expansió territorial i econòmica, la comunitat
monàstica es dedicà també a la fundació de nombroses granges agrícoles, al manteniment
d’un hospital per als pobres, i a la tasca cultural —per mitjà de la seva biblioteca i
de l’activitat d’alguns dels seus monjos. Per voluntat del rei Pere III, el monestir es convertí
en panteó reial fins al 1499. Hi són enterrats vuit reis i cinc reines de la corona catalanoaragonesa.
L’impressionant conjunt arquitectònic del monestir, tancat per una murada, constitueix
un dels paradigmes de la tipologia monàstica cistercenca, que disposa les dependències
monacals al voltant de les galeries del claustre major. El 1991, el conjunt fou declarat
patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
100 indrets de Catalunya que cal conèixer. Editorial Pòrtic.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
20

QUADRES D’INFORMACIÓ Tècniques de treball
L’esquema
Els textos expositius, que són els que fas servir habitualment, són plens d’idees que cal recordar.
És impossible memoritzar tota la informació, per això hi ha dues tècniques molt útils que permeten
reduir-la i fer-la més assequible: l’esquema i el mapa conceptual.
Cada text té la seva pròpia estructura i saber copsar-la és imprescindible per poder fer, després, un
bon esquema de la informació. Una bona manera per determinar l’estructura d’un és saber distingir
les idees principals de les secundàries de cada paràgraf.
Un bon esquema ha de complir tres requisits bàsics:
– Ha de presentar les idees amb una bona disposició gràfica.
– Ha de ser entenedor.
– Ha de ser sintètic.
Per fer un bon esquema cal seguir els passos següents:
1 Llegir el text amb atenció i buscar en el diccionari els mots que no entenguis.
2 Subratllar la informació fonamental del text.
3 Identificar les idees principals i les secundàries de cada paràgraf.
4 Delimitar l’estructura del text.
5 Redactar, de manera breu, les idees principals i les secundàries del text.
6 Repassar l’esquema. La millor manera de fer-ho és llegint el text subratllat i l’esquema en paral·lel.
Per elaborar un esquema cal fer servir una sèrie de símbols convencionals, organitzats i entenedors:
– Les fletxes: ➲,
– Els nombres: 1.1.1., 1.1.2., 1.1.3…
– Les lletres: a), b), c)…
– Les claus: {, […
– Les barres: /
– Etcètera.
➲
Aquests símbols et serviran per donar relleu a les idees principals del text, les secundàries i les relacions
que s’estableixen entre aquestes. Et pots ajudar de diferents tipus de lletres (majúscules o
minúscules) o colors.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
21

QUADRES D’INFORMACIÓ Tècniques de treball
L’esquema
Llegeix el text següent, identifica les idees més importants de cada paràgraf i, després, compara la
informació del text amb la de l’esquema que tens a continuació:
Quan es parla dels indis que poblaven els extensos territoris d’Amèrica del Nord es fa referència
sovint, d’una manera general, als indis de cent tribus. [...]
Entre els grups més importants no es poden deixar d’esmentar, en primer lloc, els algonquins,
els delaware, els mohicans, els iroquesos i els pawne, que ocupaven els territoris més
orientals, tocant a l’Atlàntic. Ells van batallar contínuament contra els colons i militars anglesos,
francesos i holandesos, i sovint entre ells mateixos, com a aliats dels uns o dels altres.
Els seminole eren els que habitaven a la península de Florida, en terrenys emboscats i pantanosos,
i van ser també dels primers que van haver de lluitar contra la invasió.
Més a l’oest, a la conca del Mississipí, hi havia els kiowa i els arapahoe, que van ser els
primers que es van haver d’enfrontar amb els blancs quan, ja ben establerts al litoral oriental,
van iniciar la gran expansió cap a l’oest.
A les zones més meridionals trobem els pueblo, que vivien en cases, i, sobretot, els
comanxes i els apatxes, que eren bel·licosíssims [...].
I a les grans planes del centre i del nord hi havia les tribus dels xeiennes i dels sioux,
caçadors de bisons, genets habilíssims i terribles guerrers, que van protagonitzar la gran
epopeia de les anomenades guerres índies contra l’exèrcit americà.
Distribució dels indis
de les cent tribus
d’Amèrica del Nord
• territoris orientals
(tocant a l’Atlàntic)
• Península de Florida
• Conca del Mississipí
• Zones més meridionals
• Planes del centre i nord
Cavall Fort, núm. 665-666.
• algonquins
• delaware
• mohicans
• iroquesos
• pawne
• seminole
• kiowa
• arapahoe
• pueblo
• comanxes
• apatxes
• xeiennes
• sioux
Llengua catalana i literatura 1
BAT
22

QUADRES D’INFORMACIÓ Tècniques de treball
El mapa conceptual
El mapa de conceptes o mapa conceptual és un altre procediment que es pot utilitzar a l’hora de
recollir informació per a l’elaboració d’un text. A més, a diferència de la pluja d’idees, sintetitza els
continguts d’un tema i, alhora, els relaciona. Però el mapa conceptual també és una tècnica que
permet resumir la informació d’un text.
Un mapa de conceptes és un recurs esquemàtic, una forma de representar relacions de significat
entre conceptes, de manera que dos conceptes del mapa s’uneixen per formar una unitat de
sentit. Els conceptes solen anar dintre d’un requadre o un oval. En les línies que els relacionen hi
ha els connectors, les paraules que els lliguen (verbs, preposicions...).
Observa amb atenció aquest mapa de conceptes elaborat a partir del mateix text de l’esquema:
territoris
orientals
delaware
mohicans
iroquesos
pawne
Península
de Florida
Per fer un mapa conceptual d’un text, com en el cas de l’esquema, cal seguir els passos següents:
1 Llegir el text amb atenció i comprendre’l.
Indis d’Amèrica del Nord
es distribueixen
als a la a la a les a les
conca del
Mississipí
zones
meridionals
arapahoe comanxes
apatxes
planes del
centre i del nord
per exemple els són els són els per exemple els hi ha els
algonquins seminole kiowa pueblo xeiennes
sioux
2 Identificar les idees o els conceptes principals i secundaris de cada paràgraf i marcar-los d’alguna
manera.
3 Disposar les idees de manera molt resumida i visualment clara (que es vegi quin concepte
n’engloba un altre o com es relacionen entre si). Per a això, cal buscar una etiqueta definidora
que englobi tota la informació d’un mateix grup.
Tant l’esquema com el mapa conceptual permeten agrupar i jerarquitzar les idees principals d’un
text, de plasmar-les gràficament i, per tant, de facilitar-te’n l’estudi. Han de ser, doncs, entenedors
i, alhora, sintètics.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
23

QUADRES D’INFORMACIÓ Tècniques de treball
El resum
Resumir és sintetitzar, reduir allò que ha estat dit o escrit. Saber fer un resum t’ajudarà a estudiar
quan vulguis fixar i recordar la informació important.
Un bon resum ha de recollir les informacions fonamentals del text i, al mateix temps, ha de ser
breu, ordenat, comprensible i objectiu.
• Un resum NO ha d’incloure opinions personals.
• Tampoc NO ha de ser una còpia de les paraules del text.
• En un resum no hi ha d’haver frases que facin referència a l’autor, com ara “l’autor d’aquest
text...”, “l’autor exposa...”.
Preferentment, les idees s’hi han d’exposar en el mateix ordre en què apareixen en el text i s’han
d’articular de manera clara i lògica. A més, cal defugir l’estil telegràfic amb l’ajut dels connectors adients.
Llegeix amb atenció els dos textos següents, determina quin dóna més informació i fixa’t en
el tipus d’informació que s’ha subratllat en el primer text:
LA TORTUGA BABAUA
L’únic rèptil que emigra com els ocells
La tortuga més abundant de la mar Mediterrània és la tortuga babaua (Caretta caretta). És
una espècie amb una closca grossa i aplanada que li permet avançar fàcilment pel mar.
Quan està tranquil·la es queda surant hores i hores a la superfície, immòbil, com atordida,
fet que ha provocat que se la conegui popularment com a “tortuga babaua”. Gairebé mai
s’acosta a les platges i només es veuen individus capturats accidentalment. [...] Menja tot
tipus d’aliments que troba a la superfície, com algues o restes de peix, però també li
agraden els crancs, les meduses o altres peixos que va a buscar al fons.
És una espècie gran (la seva closca pot arribar fins a 1,20 metres), però els exemplars que
es veuen a les nostres costes són molt petits (de 60 a 70 cm). Es tracta, doncs, de tortugues
joves que han nascut en altres països i han arribat fins aquí. [...] Són els únics rèptils que
fan llargues migracions com els ocells per buscar aliment. Això fa que cada any, de manera
fortuïta, es pesquin una mitjana de vint mil tortugues al litoral mediterrani de l’Estat espanyol.
Els pescadors les deixen anar, però moltes ja tenen un ham al seu interior o xarxes enredades
a les potes, per la qual cosa moriran en poc temps. Aquesta és la principal causa del declivi
que està sofrint l’espècie.
A. Martínez, “La tortuga babaua”. Descobrir Catalunya, núm. 45.
Resum
La tortuga més abundant al Mediterrani rep el nom de “babaua” perquè es manté moltes
hores quieta a la superfície. Té una closca grossa (1,20 m) i plana. Gairebé mai no s’atansa
a la costa. Emigra, com els ocells, per buscar la seva alimentació, que és molt variada
(algues, restes de peix, crancs, meduses...). Se n’està extingint l’espècie: 20.000 tortugues
es pesquen fortuïtament.
Llengua catalana i literatura 1
BAT
24

QUADRES D’INFORMACIÓ Tècniques de treball
El resum
Resumir, com qualsevol altra tècnica d’estudi, exigeix unes pautes que cal seguir ordenadament.
Llegeix, a continuació, les pautes que s’han aplicat per escriure el resum anterior i que t’han de
servir com a model:
1 Lectura atenta
Una lectura atenta t’acostarà a la comprensió global del text que has de resumir. De vegades, el
títol, el subtítol o una simple frase ja informen del tema essencial.
En aquest cas, tant el títol (La tortuga babaua) com el subtítol (L’únic rèptil que emigra com els
ocells) aporten informació important. Efectivament, un cop hagis llegit tot el text sabràs que aquestes
tortugues emigren per buscar aliment i que això fa que siguin pescades més sovint del que caldria.
2 Anàlisi del text
Cal que t’ajudis de dues tècniques que ja coneixes: la subratllada i l’esquema.
– Subratlla els mots clau de cada idea.
– Enquadra els connectors que relacionen les diverses parts del text.
– Observa els signes de puntuació i la disposició gràfica del text.
– Fes-te’n un esquema, si cal.
3 Síntesi final
– Redueix cada punt essencial en dues o tres frases, aproximadament.
– Desestima els detalls i la informació circumstancial.
– Evita les informacions innecessàries.
– Uneix aquestes frases, redactades per tu, amb els connectors adequats.
Ha de ser un exercici de creació personal, no pots copiar literalment el text (fes-ho només en el
cas de tecnicismes, definicions...). Has d’intentar que el resum tingui una extensió aproximada
d’una quarta part del text original.
A més a més de subratllar les paraules o frases clau, també pots ajudar-te de símbols que interpreten
la subratllada. Per exemple:
– Diferents tipus de ratlles, contínues o discontínues, per distingir les idees principals de les secundàries
o dels exemples.
– Encerclar o enquadrar mots clau, tecnicismes, connectors.
Fes-te tu mateix el codi que et sigui més pràctic.
Pàgines web
En aquestes pàgines web trobaràs més exemples i activitats didàctiques sobre algunes d’aquestes
tècniques de treball:
• www.edu365.cat/eso/muds/catala/paraula_clau/index.htm
• www.edu365.cat/eso/muds/catala/esquemes/index.htm
• www.edu365.cat/eso/muds/catala/resum/index.htm
Llengua catalana i literatura 1
BAT
25