21.04.2013 Views

Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

j u n y · j u i o l · 2 0 0 8 · a n y 4 8 · 3 , 5 0 e u r o s<br />

actualitat<br />

La justícia dóna la raó a<br />

l’Ajuntament en l’afer Rials<br />

Entrevista amb Cristina Xatart,<br />

regidora de Convergència i Unió<br />

cultura<br />

Un concert al Casal reuneix a totes<br />

les velles glòries del rock Alellenc<br />

Especial gent gran<br />

292


Editorial<br />

De nen a avi<br />

Una vegada més dedicaré l’editorial al tema del dossier,<br />

que en aquesta ocasió tracta de la gent gran.<br />

Permeteu-me que aquesta vegada ho abordi<br />

d’una forma molt personal, explicant un pensament,<br />

una mena de fantasia que tinc des de fa molts anys.<br />

És com una mena de somni, on rememoro els indrets<br />

més cèntrics d’<strong>Alella</strong>, com ara l’Empedrat del<br />

Marxant, la porxada o les voreres del Cafè de Dalt i<br />

de la Vinícola, llocs on, asseguts en companyia, s’hi<br />

ajunten petites colles d’avis per passar l’estona i fer-la<br />

petar. I em veig a mi mateix, de quitxalla, que passo<br />

pel costat seu i els saludo, i passen uns pocs anys, i<br />

vaig creixent i ja soc un vailet més espigat, i després<br />

un jove, i les colles d’avis inexorablement van renovant-se<br />

i canviant de punt de trobada. I ja sóc un jove<br />

que ve de permís de la mili, i seguidament un pare<br />

orgullós que passeja empenyent un cotxet.<br />

I l’escenari sempre és el mateix, a vegades canvia<br />

una mica, es reforma una casa, es fan uns pisos o<br />

es pinta una façana, però són canvis poc importants,<br />

no varien la funció de l’escenari perenne. I m’imagino<br />

com els avis que saludo un dia també van ser nens,<br />

que van passar per totes les etapes de la vida, i que<br />

també van traginar neguitosos, d’un cantó cap a l’altre,<br />

mentre passaven pel costat de les colles d’avis de<br />

les diferents èpoques i a qui també saludaven.<br />

I després el pensament se me’n va cap a la idea<br />

que, tal vegada, jo també algun dia seré un avi, i<br />

m’agradaria arribar-hi amb prou salut per poder asseure’m<br />

en un banc, juntament amb els col·legues,<br />

i entretenir-me veient passar els nens, els joves i els<br />

adults, cadascun enderiat amb les seves coses, tots<br />

compartint un escenari col·lectiu que és de tots i que<br />

no és de ningú; que ahir van utilitzar uns que ja ens<br />

han deixat i que demà seguiran fent servir els que acaben<br />

d’arribar o que encara han de venir.<br />

I tot i que naturalment no tinc cap presa, cobejo<br />

poder arribar-hi per tal de poder-ho assaborir. Sí, ja sé<br />

que arribar a vell te un punt d’amarg, perquè ja has<br />

gastat bona part dels teus dies i ja no te’n queden<br />

gaires. Però sovint oblidem que totes les etapes de<br />

la vida tenen les seves parts dolces i les seves parts<br />

amargues. No és la meva intenció donar cap lliçó a<br />

ningú, però voldria fer avinent, a mi mateix també, que<br />

el més important a la vida és gaudir d’allò de bo que<br />

cada moment t’ofereix, en comptes d’amargar-te amb<br />

allò de negatiu que indubtablement també existeix.<br />

Amb els meus millors desitjos per a tots els avis<br />

d’<strong>Alella</strong>.<br />

RAMON RUIZ,<br />

DIRECTOR DE LA REVISTA ALELLA<br />

01 coberta<br />

Aquesta foto, d’Òscar Pallarès, mostra una<br />

part dels avis que es reuneixen a la Porxada<br />

cada matí. Ells són la Moncloa d’<strong>Alella</strong>.<br />

05 cartes<br />

06 del poble<br />

· La CAL ja és a <strong>Alella</strong><br />

· Es du a terme la primera trobada<br />

de noves experiències empresarials<br />

· La família de capgrossos d’<strong>Alella</strong><br />

tindrà un nou membre per la Festa<br />

Major<br />

· Nova i exitosa edició dels Juliols<br />

de la Universitat de Barcelona<br />

· Èxit en matemàtiques de dos<br />

alumnes de l’escola Laie<br />

· La poeta Montserrat Abelló, Premi<br />

d’Honor de les Lletres Catalanes<br />

· El GRAMC celebra la seva festa de<br />

final de curs<br />

· Esteve Riambau debuta com a<br />

director escènic a Barcelona<br />

· Quim Monzó, guardonat amb el<br />

premi “Germans Lleonart”<br />

07 del ple<br />

· Sol·liciten l’ampliació del PEIN<br />

09 actualitat<br />

· La justícia dóna la raó a<br />

l’Ajuntament en l’afer Rials<br />

· Entrevista amb Cristina Xatart,<br />

regidora de CiU<br />

· Actualitat vinícola: Aclariments<br />

del Consell Regulador de la DO.<br />

Xocolata, vi i música: el plaer dels<br />

sentits. Altalella presenta un nou<br />

cava i un nou vi dolç blanc<br />

· Els veïns de La Serreta es<br />

mobilitzen<br />

20 cultura<br />

· <strong>Alella</strong> Old Stars (o diari de guerra<br />

d’una fita històrica)<br />

· Els Diables del Vi d’<strong>Alella</strong> celebren<br />

els seu 25è aniversari<br />

· Torna en Festival d’Estiu amb<br />

Maria del Mar Bonet<br />

27 opinió<br />

· Tasques diplomàtiques<br />

28 personatge<br />

· Juan Sanz, president del Casal<br />

d’Avis Can Gaza<br />

31 dossier<br />

· Especial gent gran<br />

43 món<br />

· Recerca i sortides de cap de<br />

setmana a Carolina del Nord<br />

47 magazín<br />

55 esports<br />

· Entrevista a Bruna Rotger,<br />

judoka d’<strong>Alella</strong><br />

· Joan Costa: ‘‘El nivell de l’escola<br />

de bàsquet ha millorat envers<br />

l’any passat’’<br />

· Juan Antonio Cortés, nou<br />

president del Club de Futbol<br />

<strong>Alella</strong><br />

· El Rugbi <strong>Alella</strong> campió de<br />

Catalunya absolut de rugbi a 7<br />

· Xavi Amatriaín i David Martínez,<br />

a l’assalt de les 24 Hores de<br />

Lliçà de Munt. Esteve Rabat es<br />

recupera de la seva greu caiguda<br />

al GP de Catalunya<br />

· Brenton Cabello i <strong>Alella</strong> entraran<br />

a formar part de la història de<br />

l’olimpisme<br />

· Pau Cebrian destaca en duatlons<br />

i curses de muntanya<br />

· Laura Pineda es penja la medalla<br />

de bronze a l’estatal de sords<br />

· Dues alellenques campiones<br />

d’Europa de patinatge<br />

· L’alellenc Enric Boada, lidera la<br />

categoria reina del català de karts<br />

· Té lloc la 2a edició del Minitrial<br />

3


EDITA<br />

Associació Cultural <strong>Revista</strong> <strong>Alella</strong><br />

PRESIDENTA<br />

Maria Möller<br />

ADREÇA<br />

Aptat. 401 - 08328 - <strong>Alella</strong><br />

CORREU ELECTRÒNIC<br />

revista_alella@yahoo.es<br />

TELÈFON<br />

93 555 14 07<br />

FAX<br />

93 540 07 28<br />

DIRECTOR<br />

Ramon Ruiz Bruy<br />

SOTS-DIRECTOR<br />

Eudald Serra<br />

REDACTOR EN CAP<br />

Òscar Pallarès<br />

REDACTORS<br />

Albert Alabau<br />

Ramon Anglada<br />

Laia de Bobes<br />

Martí Casals<br />

Jordi Galbany<br />

Maria Majoral<br />

Victòria Molina<br />

Xavi Nadal<br />

Lluïsa Oller<br />

Carles Pérez<br />

Laura Ruiz<br />

Montse Serra<br />

Eulàlia Serrano<br />

COL·LABORADORS<br />

Cayo Alegre<br />

Cristina Armengol<br />

Sergi Bancells<br />

Guillem Bautista<br />

Roser Bel<br />

Joan Miquel Gomis<br />

Joan Oliveras<br />

Josep Parcerisa<br />

Víctor Roca<br />

David Roman<br />

Jordi Serrano<br />

CORRECCIÓ<br />

Eloi Perich<br />

DIRECCIÓ D’ART<br />

Laura Parra<br />

Laia Verdú<br />

MAQUETACIÓ<br />

Laia Verdú<br />

PUBLICITAT<br />

Àlvarez & Riedweg (93 540 60 60)<br />

SUBSCRIPCIONS<br />

Maria Möller (93 555 18 68)<br />

PRODUCCIÓ<br />

RRB<br />

IMPRESSIÓ<br />

Comgràfic<br />

DIPÒSIT LEGAL<br />

B-24.950-62<br />

COL·LABORACIÓ<br />

3,50 euros<br />

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa<br />

comarcal.<br />

Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i<br />

Güell.<br />

Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de<br />

1989 a 1994.<br />

La revista <strong>Alella</strong> no es responsabilitza<br />

necessàriament de les opinions que<br />

continguin els articles signats.<br />

Cartes al director<br />

Les cartes al director han de ser com a més breus millor i han d’anar signades i amb número de DNI. La revista <strong>Alella</strong> es reserva<br />

el dret d’extractar-ne el contingut per motius d’espai. A més de fer ús del correu ordinari, també podeu fer-nos arribar<br />

els vostres escrits a la següent adreça de correu electrònic: revista_alella@yahoo.es<br />

ELS ESCOLAPIS<br />

Després de la tímida actuació a la vorada<br />

dels murs de la torre del governador,<br />

les herbes han tornat a créixer,<br />

el torrent continua sent selvàtic<br />

i la porqueria segueix acumulant-se<br />

als jardins teòricament protegits dels<br />

antics Escolapis.<br />

Quina pena aquest poble d’acomodats<br />

burgesos i de governants<br />

panxacontents!<br />

Molt de salvem les rieres i els<br />

alocs i el pi de casa la meva tia però<br />

el patrimoni cultural i legítim de la villa<br />

a fregir espàrrecs!<br />

El poble oblida els Escolapis, els<br />

seus polítics també, i mentrestant,<br />

Landscape especula.<br />

Si el Sr. Borrell aixequés el cap!<br />

VM<br />

POLICIA POC HUMANA<br />

Primer de tot, vull aclarir que sóc<br />

un maniàtic del civisme i de la prudència<br />

al volant. En els 50 anys que<br />

CARTA DEL DIRECTOR<br />

fa que condueixo, no m’han posat<br />

mai una multa ni he provocat cap<br />

accident. L’altre dia (un dia entre<br />

setmana a mig matí, quan el trànsit<br />

no és especialment conflictiu)<br />

vaig acompanyar la meva senyora<br />

a comprar al supermercat de Can<br />

Vera. Vaig aparcar a la riera; ella va<br />

anar cap a l’establiment i jo em vaig<br />

quedar al cotxe llegint el diari. De<br />

sobte, es va posar a ploure a bots<br />

i a barrals. Vaig estar pendent fins<br />

que vaig veure que la meva senyora<br />

arribava fins a la porta del forn que<br />

hi ha dins del supermercat i s’aturava<br />

davant la pluja; li vaig aixecar<br />

la mà tot dient-li “espera’t”, vaig<br />

engegar el cotxe, m’hi vaig apropar<br />

i vaig parar a tocar de la vorera de<br />

Can Vera amb la intenció d’escurçar-li<br />

el camí que hauria de fer sota<br />

la pluja. Tot just quan vaig aturar el<br />

cotxe, passava un vehicle de la policia<br />

local i l’agent que anava de copilot<br />

(un d’aquests joves incorporats<br />

al cos de fa poc) em va dir amb pretesa<br />

educació però amb força mala<br />

baba: “tregui el cotxe d’aquí, si us<br />

plau!”. Li vaig contestar amablement<br />

“veus aquella senyora d’allà?<br />

És la meva dona, m’he apropat perquè<br />

es mulli el mínim possible”. Es<br />

va afanyar a repetir-me (aquest cop<br />

amb encara més contundència):<br />

“aquí no s’hi pot aturar, tregui el<br />

cotxe d’aquí, si us plau”. “Què poc<br />

humà ets!”, vaig contestar-li, i vaig<br />

tornar a la riera, on vaig esperar<br />

l’arribada de la meva dona sota la<br />

pluja. Sóc conscient que allà no s’hi<br />

pot parar, però sense trànsit i amb<br />

la pluja que queia, em sembla que<br />

havia de tenir el dret d’evitar que<br />

la meva senyora, que té 65 anys,<br />

caminés la mínima estona possible<br />

sota la pluja i sense paraigües. Jo<br />

vull una policia que faci complir les<br />

normes, però també que tingui cor<br />

i sentit comú.<br />

FRANCESC MARTÍNEZ<br />

Volem dedicar unes breus paraules a la memòria del qui fou amic de la revista <strong>Alella</strong>, Albino Gallo.<br />

L’Albino va ser un personatge atípic, per la seva bonhomia i perquè va portar el seu amor pels demés fins<br />

a extrems increïbles. Dubto que mai més coneguem una altra persona com ell.<br />

El món del vi i del cava es va commoure pel seu traspàs, d’arreu de Catalunya arribaren les mostres de<br />

condol. Albino dedicà la seva vida professional a aquest sector econòmic i, els darrers anys, la seva dèria va ser<br />

la de trobar la manera de contagiar tothom amb la seva passió per tot el que l’envolta.<br />

A nivell local, Albino és passava el dia obsequiant tothom, des de sempre, i en les passades eleccions protagonitzà<br />

una campanya insòlita què el conduí a obtenir un escó de regidor, des d’on maldà pel benestar dels<br />

alellencs i per potenciar al màxim el nom d’<strong>Alella</strong> i els seus vins.<br />

Pel què fa a la revista <strong>Alella</strong>, l’Albino també la tenia en el seu cor, mai faltava a la nostra taula per la festa de<br />

l’arròs, i era feliç aportant les ampolles de cava amb què tantes vegades vam brindar plegats. Aquest any, fins<br />

al darrer moment va tenir la il·lusió d’acompanyar-nos, i quan va veure que no podria ser, va voler que el seu<br />

cava, una vegada més, no faltés a la cita. Gràcies Albino!<br />

Volem, en fi, dedicar un record emocionat a la seva esposa, fills i néts, els quals podran recordar amb orgull<br />

la gran dignitat i enteresa amb què Albino encarà els seus darrers dies.<br />

Mai t’oblidarem Albino, i ens els anys que han de venir, cada vegada que ens trobem davant d’una ampolla<br />

de vi o de cava, cada vegada que alcem una copa per brindar, hi haurà sempre present una copa més, tal vegada<br />

invisible però ben present, i què ens farà apreciar encara més aquest producte de la nostra terra i de la seva<br />

gent, a qui tant vas estimar.<br />

RAMON RUIZ,<br />

DIRECTOR DE LA REVISTA ALELLA<br />

5


6<br />

La CAL ja és a <strong>Alella</strong><br />

Recentment s’ha constituït a <strong>Alella</strong> un nucli local de la Coordinadora d’Associacions<br />

per la Llengua Catalana (CAL). La CAL aplega associacions, particulars<br />

i col·lectius d’arreu dels Països Catalans amb la finalitat de reclamar<br />

el reconeixement de la unitat i l’oficialitat de la llengua catalana en tot el<br />

seu territori. En aquesta línia, la CAL organitza activitats de foment de l’ús<br />

social del català com el Correllengua. El nucli local d’<strong>Alella</strong> es marca com a<br />

objectius la realització del Correllengua, de tallers lingüístics, campanyes de<br />

foment de l’ús social del català i d’altres que s’aniran presentant progressivament.<br />

Podeu contactar amb la CAL-<strong>Alella</strong> al correu alella@cal.cat i per conèixer<br />

més entorn d’aquesta associació podeu visitar el web www.cal.cat.<br />

El nucli local d’<strong>Alella</strong> es presentarà públicament en el marc del Correllengua<br />

’08 que passarà per <strong>Alella</strong> els dies 10, 11 i 12 d’octubre d’enguany.<br />

Es du a terme la primera trobada de noves<br />

experiències empresarials<br />

El passat dimecres 11 de juny al vespre es va dur a terme a Les Golfes<br />

de Can Lleonart la Primera Trobada de Noves Experiències Empresarials,<br />

organitzada per la Regidoria de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament<br />

d’<strong>Alella</strong>. L’objectiu de la trobada era el de donar a conèixer i promoure<br />

la interrelació i els vincles entre els nous emprenedors de la població, i<br />

que es coneguessin entre ells. L’acte va comptar amb l’exposició, per part<br />

dels seus autors, de noves experiències empresarials, i amb un tast de vi<br />

d’<strong>Alella</strong>. Des de la Regidoria es vol seguir realitzant trobades d’aquest tipus,<br />

amb l’objectiu de promocionar i dinamitzar el sector.<br />

La família de capgrossos d’<strong>Alella</strong> tindrà un nou<br />

membre per la Festa Major<br />

Ja fa una bona colla d’anys que, entre<br />

els altres capgrossos, podeu veure<br />

als cercaviles a en Pepito, la Roser,<br />

en Víctor, la Teresina o en Quimet.<br />

Aquest any, per la Festa Major, tindreu<br />

l’oportunitat de veure com la<br />

família de personatges reals d’<strong>Alella</strong><br />

convertits en capgròs ha crescut.<br />

Des de la Colla de Gegants, Capgrossos,<br />

Grallers i Timbalers d’<strong>Alella</strong>, de<br />

moment, ens n’han passat el perfil.<br />

Podeu reconèixer quina persona<br />

s’amaga al seu darrere?<br />

Nova i exitosa edició dels Juliols de la UB<br />

La segona setmana de Juliol va acollir a Can Lleonart una nova edició d’un<br />

curs inclòs en el programa Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Les<br />

jornades, que es van dedicar al paisatge de la vinya, van comptar amb una<br />

trentena de participants i amb un bon nombre de professionals de renom<br />

que van responsabilitzar-se de les ponències. La gran novetat d’aquest any<br />

va consistir en acabar cadascuna de les jornades amb una activitat diferent;<br />

així, es van fer sortides a Rials o a les masies d’<strong>Alella</strong>, un tast de vins o una<br />

visita al celler Quim Batlle i les seves vinyes.<br />

Èxit en matemàtiques de dos alumnes de l’escola Laie<br />

Dos alumnes de l’Escola Hamelin Internacional Laie, Oscar Santegoeds i<br />

Guillermo Gajardo, han aconseguit classificar-se cinquè i sisè respectivament<br />

en la seva categoria en el concurs Cangur 2008, organitzat per la Societat<br />

Catalana de Matemàtiques. Els alumnes, de primer de Batxillerat, van<br />

recollir el seu premi el passat 28 de maig de mans del Conseller d’Educació<br />

Ernest Maragall. Per la seva banda, l’Escola Hamelin Internacional Laie va<br />

fer entrega també el passat 26 de maig dels premis del concurs Eidéa, que<br />

organitzen des de fa cinc anys. En aquest cas els premis entregats corresponen<br />

tant a la categoria científica/tecnològica com a la categoria humanística/social,<br />

i tenen com a objectiu estimular l’esperit científic dels joves.<br />

La poeta Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les<br />

Lletres Catalanes<br />

La poeta i traductora Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) ha estat destacada<br />

amb el 40è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. En aquestes quatre<br />

dècades només tres autores han rebut el guardó: Mercè Rodoreda el va<br />

obtenir el 1980, Teresa Pàmies el 2001 i enguany Abelló. La seva obra s’ha<br />

desenvolupat en dos àmbits: la poesia i la traducció de poetes anglosaxones.<br />

Va començar a escriure a l’exili i va publicar el primer poemari quan<br />

tenia quaranta-cinc anys i ja havia tornat a Catalunya. Abelló ha fet una obra<br />

des del silenci mediàtic i des del desconeixement del món literari, amb<br />

algunes excepcions, com Joan Oliver, Maria Mercè Marçal, Feliu Formosa,<br />

Maria Àngels Anglada... Va ser als anys setanta que va començar a tenir<br />

una dimensió pública per la seva implicació amb el moviment feminista. I<br />

un dels grans projectes realitzats (que ella diu que li va valer la Creu de Sant<br />

Jordi) és l’antologia de poetes anglosaxones Cares a la finestra: 20 dones<br />

poetes de parla anglesa del segle XX. La seva obra poètica es va aplegar al<br />

volum Al cor de les paraules (Proa), que va aparèixer el 2002. Des de llavors<br />

també ha publicat: Asseguda escrivint = Seated Writing (2004), Memòria<br />

de tu i de mi (2006), la traducció dels poemes de la Sylvia Plath, Sóc vertical<br />

(2007) i aquest Sant Jordi ha sortit El fred íntim del silenci. Montserrat Abelló<br />

va ser amiga de l’escriptora Maria Oleart, per això va acceptar de formar<br />

part del jurat del Premi Maria Oleart des del seu naixement. Enguany a<br />

<strong>Alella</strong> s’ha dedicat un homenatge a Abelló dins els actes del festival Espais<br />

de poesia, que es va fer a abril.


El GRAMC celebra la seva festa de final de curs<br />

El passat dia 18 de juny, el GRAMC (Grup de Recerca i Actuació amb Minories<br />

Culturals i Treballadors Estrangers) va celebrar al seu local de la Plaça<br />

de l’Ajuntament la festa de final de curs del programa de formació i acollida<br />

d’immigrants. El programa, que s’ha dut a terme des del mes de març gràcies<br />

a un conveni entre el GRAMC i l’Ajuntament d’<strong>Alella</strong>, ha comptat amb<br />

la participació d’entre 10 i 12 persones que hi han assistit per a aprendre<br />

català. A la festa els participants hi van dur cadascú un plat típic del seu<br />

país, comptant amb la representació d’Equador, Bolívia, Catalunya, Marroc<br />

i Colòmbia. La valoració que es fa des del GRAMC del programa és molt<br />

positiva, i manifesten la seva intenció de continuar-lo duent a terme de cara<br />

al mes de setembre.<br />

Esteve Riambau debuta com a director escènic a<br />

Barcelona<br />

L’alellenc Esteve Riambau, escriptor i cineasta, ha debutat com a director escènic<br />

amb Josep Maria Pou encarnant Orson Welles. L’obra és anomenada<br />

“Su seguro servidor, Orson Welles”, i s’ha representat al Teatre Romea des<br />

del 30 de juny fins al 27 de juliol en el marc del Festival Grec 2008. L’obra<br />

és una comèdia biogràfica escrita per Richard France, i està basada en dos<br />

elements fonamentals relacionats amb Welles: la importància que té per a<br />

Welles la seva pel·lícula inacabada sobre Dom Quixot, i unes preses falses<br />

de les gravacions d’uns anuncis fetes a Los Angeles per Welles i l’autor de<br />

l’obra. En l’obra, Josep Maria Pou hi encarna l’autor de Ciutadà Kane.<br />

Quim Monzó, guardonat amb el premi<br />

‘Germans Lleonart’<br />

La secció local d’ERC va atorgar, en la seva sisena edició, el premi Germans<br />

Lleonart d’enguany a l’escriptor i columnista Quim Monzó. L’acte de lliurament<br />

del premi es va celebrar el passat dia 28 de juny en el marc d’un sopar<br />

al restaurant Can Casals, al qual assistiren una cinquantena de persones.<br />

Monzó, fent ús d’un gran sentit de l’humor, es va qualificar com el pessimista<br />

oficial de Catalunya i va fer un dibuix no gaire esperançador de la<br />

situació per la qual passa el nostre país. Monzó també va parlar de la passada<br />

Fira del Llibre de Frankfurt i de l’intent d’alguns mitjans de comunicació<br />

de fer fracassar la participació de la cultura catalana en aquest important<br />

esdeveniment.<br />

El premi Germans Lleonart va néixer l’any 2003 amb la intenció de retre<br />

un homenatge a aquelles persones que s’han destacat en la defensa de la<br />

llengua i la cultura catalanes. Els guardonats en les anteriors edicions han<br />

estat Maria Mercè Roca, Roser Capdevila, Eliseu Climent, Isabel Clara Simó<br />

i Joel Joan.<br />

Sol·liciten l’ampliació del PEIN<br />

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) estableix la xarxa d’espais naturals<br />

protegits a Catalunya amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats<br />

i els ecosistemes més representatius i ben conservats del nostre país.<br />

En aquest moment 227 hectàrees forestals i agrícoles del terme municipal formen<br />

part del PEIN. El Consorci del Parc de la Serralada Litoral va demanar a les<br />

localitats que engloba si volien augmentar la superfície de territori protegit, i el<br />

govern va presentar al Ple de juny una proposta per ampliar el nombre d’hectàrees<br />

protegides fins a 538. Carme Tort-Martotell (CiU), Javier Berzosa (PP) i<br />

Mercè Marzo (Gd’A) van coincidir en les seves argumentacions; tots tres van<br />

lamentar que es cedís la capacitat de decisió sobre el territori a un ens supramunicipal<br />

tot queixant-se que aquesta protecció no la doni directament <strong>Alella</strong><br />

a través del POUM “donat que ho permet”. També van aprofitar l’avinentesa<br />

per lamentar que la redacció d’aquest document estigui aturada.<br />

Espai protegit actual<br />

Nova proposta de protecció<br />

Es constitueix el<br />

Consell de l’Habitatge<br />

Social<br />

El Ple de juny va aprovar la creació<br />

d’aquest ens que ha de substituir el<br />

Patronat de l’Habitatge, dissolt en<br />

Ple fa uns mesos. Segons paraules<br />

del regidor de l’àrea de Sostenibilitat,<br />

Àlex Asensio, “el Consell recull<br />

l’esperit del Patronat en el sentit que<br />

gaudirà de representació de tots els<br />

grups municipals, tècnics, experts i<br />

qui s’estimi necessari”. Les funcions<br />

d’aquest ens consistiran, bàsicament,<br />

en assessorar la Regidoria,<br />

vetllar pel compliment del Pla de<br />

l’Habitatge i fer el seguiment de<br />

totes les tasques relacionades amb<br />

l’adjudicació d’habitatge social.<br />

7<br />

El govern desestima les<br />

al·legacions de Gd’A<br />

sobre els guals<br />

Al juny es va aprovar la nova ordenança<br />

municipal reguladora dels guals<br />

per a l’entrada i sortida de vehicles.<br />

Gd’A havia presentat al·legacions<br />

per defensar un model, en paraules<br />

de Mercè Marzo, “més humà i més<br />

adequat a un poble com <strong>Alella</strong>, ja que<br />

la tipologia dels guals d’<strong>Alella</strong> és diferent<br />

de la dels de Barcelona”, però el<br />

govern les va desestimar. Una de les<br />

al·legacions sol·licitava que el propietari<br />

d’un gual pogués estacionar-hi el<br />

seu propi vehicle. L’ordenança aprovada<br />

només permet a un conductor<br />

estacionar en el seu propi gual si ell<br />

mateix es troba dins del cotxe.


La justicia dóna la raó a l’Ajuntament<br />

en l’afer Rials<br />

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria ser clau en<br />

l’evolució del culebrot de la Vall de Rials.<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

Quan la revista ja gairebé hauria de ser al quiosc, hem aturat<br />

les màquines per assistir a la roda de premsa que avui 22<br />

de juiliol l’alcalde, Andreu Francisco, i el regidor de l’àrea<br />

de Sostenibilitat, Àlex Asensio, han ofert per informar els<br />

mitjans de comunicació sobre l’estat de la qüestió.<br />

La vella història...<br />

Em penso que els lectors d’aquesta revista ja estan doctorats<br />

en aquest assumpte però, per als més despistats, farem un<br />

petit resum. El Pla General de 1987 va preveure la creació<br />

d’un polígon industrial a la base de la Vall de Rials. Durant<br />

el mandat de Salvador Artés, l’Ajuntament va decidir que<br />

no volia cap polígon a Rials i va negociar amb els propietaris<br />

dels terrenys on aquest s’havia d’encabir una solució segons<br />

la qual, a canvi de cedir els terrenys al poble, aquests adquirien<br />

el dret de construir habitatges. Al 2003, amb el canvi<br />

de govern, l’Ajuntament d’ERC+LG va trencar el conveni<br />

signat amb els propietaris (una empresa de nom Rials, SA)<br />

perquè, basant-se en dos informes jurídics, consideraven<br />

que els terrenys podien canviar de qualificació urbanística<br />

(de sòl industrial a sòl agrícola) sense que fos necessari<br />

compensar de cap manera Rials, SA. Aleshores l’empresa va<br />

interposar dos contenciosos contra l’Ajuntament. Un per<br />

haver trencat el conveni i l’altre per inactivitat administrativa;<br />

és a dir, l’empresa acusava el consistori d’haver posat traves<br />

al desenvolupament del polígon. La sentència relativa a<br />

aquest segon contenciós (de la del primer encara no se’n sap<br />

res) va arribar al 2005 i la justícia obligava a l’Ajuntament<br />

a proposar una solució viària d’accés al sector que hauria<br />

d’acollir el polígon. El consistori va recórrer la sentència<br />

però, davant la possibilitat que la justícia acabés forçant<br />

l’Ajuntament a indemnitzar els propietaris de Rials, SA, es<br />

va negociar un nou conveni (a contracor, segons paraules de<br />

l’alcalde) segons el qual <strong>Alella</strong> passaria a ser la propietària<br />

de les 8 hectàrees afectades de Rials i, a canvi, l’empresa<br />

adquiria el dret de construir habitatges a una vinya del barri<br />

de La Serreta (vegeu l’article de la pàgina 17). La solució va<br />

ser força criticada perquè, tot i que la quantitat de sostre<br />

a construir era inferior a la que havia negociat el govern<br />

d’Artés, la solució no deixava de ser la mateixa que la triada<br />

el 2003: canviar terrenys a Rials per pisos a un altre lloc.<br />

La sentència<br />

Quan semblava que seria inevitable la construcció de 270<br />

habitatges a La Serreta, el Tribunal Superior de Justícia de<br />

Catalunya ha dictat sentència i estima que no hi va haver<br />

inactivitat administrativa pel desenvolupament del polígon<br />

industrial. Així les coses, tornem a la situació de 2003 i<br />

l’Ajuntament podria trobar-se en una posició de força que<br />

li permetés desclassificar el sòl del sector afectat d’industrial<br />

a agrícola sense necessitat d’haver d’indemnitzar els propietaris<br />

dels terrenys. En la roda de premsa, Francisco i Asensio<br />

han expressat la seva voluntat d’efectuar aquesta desclassifiació<br />

dins el marc dels treballs de revisió del POUM,<br />

que està previst que es reprenguin després de l’estiu. Els<br />

responsables municipals no descarten, però, la negociació<br />

amb Rials, SA: “Hem de reflexionar amb la resta de forces<br />

polítiques l’interès municipal o no de quedar-se amb la totalitat<br />

o una part de les 8 hectàrees del sector”.<br />

9<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

Rials i les seves<br />

vinyes, amb el mar<br />

al fons.


‘fem una oposició responsable, estem<br />

fent el que ens toca fer’<br />

Cristina Xatart, regidora de Convergència i Unió.<br />

ÒSCAR PALLARÈS / LAURA RUIZ<br />

Cristina Xatart s’ha incorporat a l’Ajuntament en aquesta<br />

darrera legislatura. Molts no la coneixíem i, segons com,<br />

sembla que hi hagi arribat en silenci. El cert és que parla<br />

fluixet, però amb molta seguretat i, durant l’entrevista, ens<br />

transmet l’amabilitat i la tranquil·litat que ja li havíem detectat<br />

en les seves intervencions als Plens municipals. Els<br />

companys de consistori sovint en parlen bé, però ara és el<br />

moment que la coneguem de primera mà.<br />

Com vas entrar a la llista que va presentar CiU per a les<br />

eleccions municipals?<br />

Doncs vaig entrar a petició de la cap de llista i a petició de<br />

la seu comarcal. Em van trucar, em van exposar el projecte<br />

i vaig acceptar. Jo era militant des de feia 4 o 5 anys i ja<br />

formava part de l’anterior executiva.<br />

Què penses del fet que la cap de llista, Carme Tort-Martorell,<br />

sigui d’Unió, tot i que a <strong>Alella</strong> hi ha més militants de Convergència?<br />

Jo sóc militant de CDC, però que quedi clar que el meu<br />

partit és Convergència i Unió. I és el nostre partit en conjunt<br />

qui decideix el cap de llista, i a l’Ajuntament som CiU.<br />

Evidentment que som una federació i que hi ha temes en<br />

què pensem de manera diferent, però no ens oblidem que<br />

som un grup i que tenim un consens entre nosaltres necessari.<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

Essent la segona de la llista, era molt probable que fossis<br />

regidora. Pensaves que estaries a l’oposició?<br />

Sí. Esperàvem fer un bon paper i ens hagués fet molta illusió<br />

guanyar, però érem conscients que ho teníem complicat.<br />

Quan encares una campanya ho has de fer anant als<br />

màxims, però en el fons sabíem què hi havia.<br />

I com és la feina des d’aquest costat de la política municipal?<br />

La veritat, és molt diferent del que m’imaginava. També he de<br />

dir que és complicat perquè vols fer moltes coses de seguida,<br />

vols saber-ho tot, però hi ha molts temes que porten molts<br />

anys arrossegant-se. Feina n’hi ha i molta. No és fàcil, creus<br />

que arribaràs i podràs canviar les coses. Però no és arribar i<br />

moldre; és arribar, treballar molt i després n’obtens els fruits.<br />

Et sembla que continuaràs més legislatures com a regidora?<br />

D’aquí un any o així m’ho hauré de plantejar de debò...<br />

Penso que sí que continuaré, perquè m’omple molt i perquè<br />

penso que estem fent una bona tasca. A mi m’agradaria, no<br />

sé si per molts més anys... però aquí a <strong>Alella</strong> sí que m’agradaria<br />

de moment.<br />

Et veus fent política en una altre àmbit?<br />

No, per mi hi ha dues prioritats: una és <strong>Alella</strong> i l’altra és el<br />

meu partit. Jo m’hi sento molt bé aquí, és casa meva i vull<br />

tirar endavant tot allò que pugui fer per millorar-la, per<br />

arreglar-la i per què tots visquem millor.<br />

11


12<br />

Com valores la tasca de l’equip de govern?<br />

Tot i les discrepàncies ideològiques, en aquests moments<br />

tenim una bona col·laboració i una bona entesa, i m’agradaria<br />

que seguís així. Penso que hi ha punts en què haurien<br />

de millorar, però en general fan una bona feina. A més, per<br />

a mi és molt important que hi hagi una bona comunicació,<br />

que puguem asseure’ns en una taula a parlar de tots els temes,<br />

i això hi és. Tots des de les nostres posicions, però hi<br />

ha una bona relació.<br />

Quina relació existeix amb els regidors de l’oposició?<br />

La mateixa que amb els del govern, tenim una bona comunicació<br />

i això és primordial.<br />

Resulta fàcil treballar plegats amb els diferents grups de<br />

l’oposició?<br />

Hi ha temes en què sí i n’hi ha d’altres que costen més.<br />

Hem presentat un parell de mocions junts. Cadascú ha<br />

aportat el seu granet. El cert és que penso que tothom fa el<br />

paper que li toca.<br />

Ara que has pogut conèixer com es treballa en un ajuntament,<br />

què en penses del funcionament de l’administració<br />

local?<br />

Penso que funciona prou bé, però que hauríem de tenir<br />

més autonomia. Hi ha molts temes cabdals que sempre depenen<br />

de més amunt. Hi ha temes que afecten al municipi<br />

de ple i, en canvi, els ajuntaments no hi tenen l’última paraula.<br />

També penso que entre municipis som perfectament<br />

capaços de posar-nos d’acord, que no necessitem algú allà<br />

dalt decidint per nosaltres.<br />

Quina opinió et mereix el nou Complex Esportiu?<br />

Està força bé. Tot i això, hem pogut constatar que la previsió<br />

d’usuaris s’ha desbordat, en algunes hores es satura.<br />

De totes maneres, la gestió no ha estat dolenta. Hi ha hagut<br />

alguns entrebancs: esperàvem una subvenció molt més<br />

elevada i ja vam dir que no estàvem d’acord que els diners<br />

que no s’havien aconseguit els assumís el poble. Però penso<br />

que en aquests projectes no pots posar pals a les rodes, has<br />

de tirar-los endavant, i tirar-los endavant entre tots, collaborant.<br />

És una instal·lació molt necessària pel poble i cal<br />

treure’n el màxim rendiment.<br />

En el ple de maig, nosaltres vam presentar una moció<br />

pels preus de la piscina. Aquests es van aprovar per junta<br />

de govern i, tot i estar dins dels més elevats de la comarca,<br />

a nosaltres no ens semblaven desmesurats per una installació<br />

nova. Però una vegada un col·lectiu es va mobilitzar<br />

per queixar-se i vam analitzar la situació al detall, vam<br />

constatar que en un període de dos mesos i mig s’havia<br />

superat la taxa prevista pel cinquè any de funcionament de<br />

la piscina. I és per això que des de CiU vam decidir presentar<br />

la moció, que no va tirar endavant, però s’ha aconseguit<br />

el compromís de l’Alcalde de revisar les tarifes de cara al<br />

2009.<br />

Com valores la política cultural de l’Ajuntament?<br />

Penso que és un dels pilars forts, tenim molts premis literaris.<br />

La feina que s’està fent ara és bona, m’agrada el canvi<br />

de rumb que li està donant la regidora: donant-li un caire<br />

més social. Crec que tot el que sigui obrir la cultura a la<br />

població és bo. Per exemple el Node d’Art caldria obrir-lo a<br />

les escoles... és important que la gent estigui informada de<br />

les diferents activitats que hi ha, que tothom hi participi.<br />

Què et sembla el Festival d’Estiu?<br />

M’agrada, però penso que hi falta alguna activitat de caràcter<br />

més familiar. Trobo que faltaria programar un concert,<br />

un teatre o alguna activitat que no fos tan al vespre i que hi<br />

pogués anar molta més gent, no tan selectiu. Tot i això, que<br />

quedi clar que m’agrada molt, que les activitats són de molt<br />

alt nivell i que penso que cal continuar per aquest camí.<br />

El govern s’ha referit en diverses ocasions a la nova biblioteca,<br />

el nou casal i el passeig de la riera com els tres grans<br />

projectes de la legislatura. Què penses de cadascun d’ells?<br />

La biblioteca crec que és molt necessària i que l’emplaçament<br />

és molt bo. En quant al casal tant de bo trobéssim un<br />

emplaçament per a aquesta sala polivalent que tant necessita<br />

<strong>Alella</strong>. Cal veure què diu del projecte la Diputació i, si<br />

no pot ser a Can Calderó, caldrà cercar un altre lloc. Pel<br />

que fa a la Riera, tot i ser un projecte complicat, és també<br />

molt necessari. És un pla arriscat perquè canviarà molt<br />

el poble, s’ha de saber explicar bé. Crec que si el projecte<br />

és bo, el govern que vingui, sigui qui sigui, ha de saber-lo<br />

entomar i continuar. El que<br />

no és bo és que a cada canvi<br />

de govern es canviïn els projectes,<br />

si hi has votat a favor<br />

cal tirar-lo endavant.<br />

Un dels temes que han suscitat<br />

polèmica en les darreres<br />

setmanes té a veure<br />

amb la finca de Can Segura.<br />

Quina és la teva opinió sobre<br />

aquest assumpte?<br />

A nosaltres el projecte no<br />

ens va desagradar, preferim<br />

això que no pas tenir una<br />

casa abandonada on hi ha<br />

hagut episodis de vandalisme<br />

i de brutícia. Tot el<br />

que sigui aprofitar espais<br />

d’aquesta manera és positiu,<br />

evidentment que no és<br />

el mateix uns pisos que una<br />

casa, però com a entorn sí<br />

que guanya. Penso que guanyar<br />

una zona verda en un<br />

lloc que està abandonat és


positiu: hi guanya tothom, tant l’Ajuntament com els veïns.<br />

La promoció de Cal Doctor està força avançada. Què en<br />

penses? Com veus la política d’habitatge social de l’equip<br />

de govern?<br />

Els pisos socials són necessaris i, a més a més, <strong>Alella</strong> en necessita<br />

molts més. A mi, personalment, quan passo per allà<br />

davant i veig allò no m’agrada gens. Realment no sé quin<br />

tipus d’estètica estem aprovant, a mi em resulta complicada<br />

d’entendre. A l’entorn en què està, visualment costa molt,<br />

és molt fred. Pel que fa a les polítiques d’habitatge, l’Ajuntament<br />

hi hauria de tenir tota la responsabilitat, no em sembla<br />

bé que d’altres administracions en siguin les encarregades.<br />

Més que res perquè ningú sap millor que l’Ajuntament quines<br />

són les prioritats i necessitats del poble. Que els pisos<br />

siguin de lloguer, a mi em sembla una bona idea, sempre<br />

i quan una vegada s’acabi el contracte s’esbrini en quina<br />

situació quedarà aquella persona o família. Trobo que cal<br />

revisar la situació en què es trobarà, perquè no pots deixar<br />

al carrer a les persones que no han pogut sortir-se’n del tot.<br />

A la vegada, penso que les persones que reben aquest tipus<br />

d’ajuda han de ser conscients que durant aquest temps se<br />

l’està ajudant i que, evidentment, no es poden adormir.<br />

Com valores l’estat del comerç alellenc i la promoció que<br />

se’n fa?<br />

Aquest és un dels temes en els quals penso que no s’està<br />

incidint prou i, tot i ser un tema molt complicat per la idi-<br />

osincràsia del poble, cal canviar algunes coses. Es diu que<br />

<strong>Alella</strong> és un poble dormitori, cal canviar el xip i els hàbits,<br />

bàsicament perquè <strong>Alella</strong> està creixent. Per a fer-ho cal un<br />

projecte a llarg termini, però que hauríem de començar el<br />

més aviat possible.<br />

Caldria conèixer amb profunditat quins són els hàbits<br />

i buscar maneres de canviar-los. Hi intervenen molts factors<br />

i, tot i que ja se n’han fet, penso que cal fer un estudi<br />

profund de la situació per a determinar quines serien les<br />

millors solucions.<br />

Què et semblen els processos relacionats amb l’ampliació<br />

de l’Escola del Bosquet i la construcció de la nova Escola<br />

de La Serreta?<br />

Trobo que són lentíssims. Nosaltres com a grup municipal<br />

vam fer una pregunta a través dels nostres parlamentaris comarcals,<br />

que encara no ens han respost, sobre els processos<br />

de l’Escola de la Serreta. Vam demanar com estaven, quins<br />

tècnics l’executarien i a què esperaven per començar-la. Estem<br />

esperant la resposta i, llavors, plantejarem què hem de<br />

fer. El cert és que ja hi ha tres línies per curs, hi ha problemes<br />

a l’hora de menjador... A què esperem per construir-la?<br />

Estem creixent i les nostres infraestructures no avancen al<br />

ritme del creixement.<br />

Què opines del format de la Festa Major i de la Festa de la<br />

Verema?<br />

Aquest any crec que canviaran coses i ja és hora de començar-ho<br />

a fer! El format de la Verema em sembla molt tancat.<br />

Penso que la Festa Major de veritat d’<strong>Alella</strong> és la Festa de la<br />

Verema i jo la potenciaria molt més. La Festa Major queda<br />

coixa per tot arreu, hi ha molt poca gent per aquelles dates i<br />

cal canviar-ne els formats. I, pel que fa a la Verema, la faria<br />

molt més nostra. Calen més activitats familiars en ambdues<br />

festes, també alguna cosa més per a joves. Cal destacar la<br />

tradició de la pubilla i l’hereu, estaria molt bé involucrar<br />

les escoles i els nens per què aprenguin aquesta part del<br />

costumari català.<br />

Creus que caldria explotar el món del vi com a atracció turística?<br />

De quina manera?<br />

En aquest sentit s’estan fent bé les coses, darrerament s’ha<br />

anat a dues fires amb el Consell Comarcal en les quals la<br />

DO ha tingut un paper prominent. Segurament caldria<br />

parlar amb els cellers i amb la gent de les vinyes per saber<br />

com els agradaria fer-ho a ells. El que passa és que el vi és el<br />

pilar d’<strong>Alella</strong>, gairebé tothom ens coneix pel vi, per això tot<br />

el que fem per potenciar aquest món és important.<br />

Què en penses d’iniciatives com el curs dels Juliols de la<br />

UB?<br />

Sent molt sincera no sé quin nivell de participació tenen,<br />

però sóc partidària de tirar endavant tot allò que tingui a<br />

veure amb la cultura i que sigui enriquidor per als participants.<br />

13


14<br />

Fa poc, oposició i govern us heu posat d’acord per treballar<br />

plegats sobre la política informativa. Quines queixes teníeu<br />

i què creus que canviarà a partir d’ara?<br />

La nostra principal queixa era que els grups municipals que<br />

estaven a l’oposició tenien poc pes. A partir de les bases<br />

que vam aprovar se sentiran més totes les veus. Perquè tindrem<br />

més espai al Full i li podrem donar un tractament<br />

més gràfic, a les cartelleres municipals (a l’Àgora, a Can<br />

Gaza...) podrem penjar les activitats que creguem que són<br />

interessants pels veïns del poble, hem aconseguit espai al<br />

web municipal... Jo crec que és molt bo, que la pluralitat<br />

és molt bona. És un pas molt important, per alguna cosa<br />

s’havia de començar.<br />

Fa uns quants mesos et vas acollir a la dedicació parcial i<br />

ara perceps un sou per 15 hores de feina mensual. Què et<br />

permet aquesta dedicació i com la combines amb la teva<br />

vida laboral?<br />

Jo reparteixo les meves hores entre l’Ajuntament i el Consell<br />

Comarcal, normalment hi dedico dos o tres matins.<br />

Combinar-m’ho amb la feina no em resulta complicat,<br />

EL PERFIL<br />

La Cristina Xatart té 36 anys i viu al barri de Gaggioli<br />

amb el seu marit i la seva filla. Al setembre<br />

ampliaran la família ja que estan esperant la segona<br />

filla. Va venir a viure a <strong>Alella</strong> amb 15 anys<br />

acabats de fer i ens explica que la idea no li va<br />

agradar massa perquè tenia la seva vida establerta<br />

a Barcelona. “Poc a poc m’hi vaig adaptar<br />

i ara no en marxaria per res del món, aquest poble<br />

em té captivada”.<br />

Quan li preguntem per la seva formació ens<br />

diu que ha estudiat Ciències Empresarials, Administració<br />

i Direcció d’Empreses i Criminologia, i<br />

ens confessa que aquesta darrera és amb la que<br />

més ha gaudit. El seu currículum acadèmic ens<br />

sorprèn, però això no és tot. Encara ens amaga<br />

fins que li preguntem “quina música escoltes?”<br />

que va estudiar piano al conservatori del Liceu.<br />

Parlant de feina, ens diu que fa molts anys<br />

que treballa en el sector tèxtil i que actualment<br />

porta la direcció de cadenes de roba per a nens.<br />

Aquesta dedicació professional sumada al<br />

temps que dedica a la política, tant a <strong>Alella</strong> com<br />

al Consell Comarcal, no li deixa massa temps<br />

per dedicar-se a algunes de les seves aficions,<br />

com ara la natació o l’equitació però, com a mínim,<br />

sempre tracta de trobar estones per llegir.<br />

La seva darrera lectura? 39+1, de Sílvia Soler.<br />

tinc horaris flexibles. A més, gaudeixo molt amb la feina a<br />

l’Ajuntament.<br />

En què consisteix la teva feina com a Consellera Comarcal?<br />

Al principi quan vaig arribar no tenia clar quina feina faria<br />

però ara que ja fa un any que hi sóc he comprovat que hi<br />

ha moltes coses a fer. Hi ha moltes idees i propostes que he<br />

pogut traslladar al poble. M’assabento de què fan als altres<br />

pobles davant de determinats problemes i així veiem què hi<br />

podem fer aquí a <strong>Alella</strong>.<br />

Quan es van assignar els sous dels regidors al primer Ple de<br />

la legislatura, vas dir “espero que defensin els sous amb la<br />

feina”. Creus que ho han/has fet?<br />

Sí, jo crec que sí. A més, si no, ja ho hauria dit. La nostra<br />

reflexió no anava encarada en si el sou era molt alt o molt<br />

baix sinó en que es fes la feina ben feta. I, de moment, nosaltres<br />

no tenim cap queixa.<br />

En cas de ser al govern, de quina Regidoria t’agradaria responsabilitzar-te?<br />

Comerç seria una d’elles segur, potser perquè em queda<br />

propera professionalment parlant. Alguna altra... Governació<br />

també m’agradaria.<br />

Pots fer autocrítica de la teva feina com a regidora?<br />

Sí, com ja he dit abans estic contenta amb l’any que hem<br />

passat. Però m’agradaria anar més ràpid, m’agradaria tenir<br />

molts més temes en què poder profunditzar. I, a l’hora<br />

d’intervenir, m’agradaria tenir més bagatge, vulguis o no<br />

l’experiència és molt important. D’aquí quatre anys serà<br />

molt diferent de com és ara. Pel que fa al grup municipal,<br />

en conjunt estic satisfeta de la feina que estem fent.<br />

Nosaltres fem una oposició responsable, estem fent el que<br />

ens toca fer i ens regim per això. Jo estic molt contenta<br />

d’aquest any, hem tirat endavant molts projectes, hem fet<br />

moltes propostes i algunes han tirat endavant. Anem molt<br />

ben encarrilats.<br />

Com valores la revista <strong>Alella</strong>, que en milloraries?<br />

La valoro molt positivament, fa molt temps que la llegeixo<br />

i el tarannà que porta m’agrada. Quan hi ha hagut alguna<br />

cosa que no ha agradat, sigui de govern o d’oposició, s’ha<br />

dit i penso que així hem de continuar.<br />

Què és el que més t’agrada d’<strong>Alella</strong>?<br />

Tot. [riu] A mi el que més m’agrada és pujar al cotxe per<br />

tornar des de Barcelona i sentir que estic arribant a casa.<br />

M’agrada la sensació de poble, la gent, els racons...<br />

Hi ha alguna cosa que no t’agradi del nostre poble?<br />

Sí, no m’agradaria que creixés molt més. No m’agradaria<br />

deixar de sentir que visc en un poble, que ens convertíssim<br />

en una ciutat petita.


Actualitat vinícola<br />

Aclariments del Consell Regulador de la D. O. <strong>Alella</strong><br />

REDACCIÓ<br />

El Consell Regulador de la D. O. <strong>Alella</strong> ha fet arribar a la redacció de la revista una carta signada pel seu president, Joan Antoni Pérez Roura,<br />

aclarint algunes afirmacions que va fer el responsable de Parxet, Ramon Raventós, en una entrevista publicada en el número 290, que ja van<br />

ser rebatudes també per l’enòleg Xavier Garcia de Marfil en el número 291. D’aquesta manera Roura pretén tancar la polèmica i el malestar<br />

en el si del Consell Regulador.<br />

Sr. Director de la <strong>Revista</strong> ALELLA<br />

Després d’haver llegit l’entrevista que la seva publicació va fer al propietari del celler Parxet, Sr. Ramon Raventós, hem observat algunes inexactituds que es<br />

van dir i que voldríem aclarir.<br />

El nostre Consell està format per cinc representants dels cellers (vinicultors) i cinc representants dels pagesos (viticultors), tal i com dictamina la Llei electoral<br />

per la qual es regeixen tots els Consells Reguladors de Catalunya. Entre ells, un cop proclamats, elegiran el president. Per tant, cada vocal només pot exercir<br />

com a representant d’un celler, o bé com a viticultor individual després de guanyar la seva representació dins d’una candidatura pagesa.<br />

Pel que fa a les xifres de producció global de la nostra D. O. aportades pel Sr. Raventós no són del tot exactes, tota vegada que la producció de Parxet<br />

suposa aproximadament un 54% de la totalitat dels litres de vi que es produeixen anualment en el conjunt de la D. O. <strong>Alella</strong> i no el 80% com s’afirmava en<br />

l’esmentada entrevista.<br />

Fent referència al tema econòmic, hem de puntualitzar que, per decisió presa en Consell, funcionem amb un pressupost estructural (de mínims) i totes les<br />

despeses extraordinàries son debatudes en reunions de Consell i, en ser aprovades, es fan aportacions dineràries fora de pressupost.<br />

Finalment, volem remarcar la independència que sempre ha mantingut el Consell en totes les decisions preses, que son aprovades democràticament en el<br />

decurs de les reunions periòdiques que celebren els seus vocals al llarg de l’any .<br />

Xocolata, vi i música: el plaer dels sentits<br />

MONTSE SERRA<br />

El vi i la xocolata lliguen? Se’n pot fer un tast satisfactori? I<br />

d’aquesta relació se’n pot derivar una música que ajudi a expandir<br />

emocions i sentits? L’espectacle ‘El plaer dels sentits’<br />

ideat i protagonitzat per la sommelier Rosa Vila, el pastisser<br />

Christian Escribà i el cantant Joan Ramos, demostra que sí<br />

que és possible i, a més, amb nota.<br />

A finals de juny, uns cinquanta convidats es van reunir a<br />

Les Golfes de Can Lleonart per viure una experiència única.<br />

Es feia la presentació oficial de l’espectacle El plaer dels<br />

sentits, que parteix del maridatge entre xocolata, vi i música,<br />

una proposta que va més enllà d’un tast original. Les paraules<br />

inicials de Christian Escribà així ho remarcaven: “El meu<br />

pare sempre em deia que en el nostre ofici calia sorprendre,<br />

emocionar i crear moments únics i irrepetibles”.<br />

L’espectacle s’ha concebut en cinc parts, una dedicada a<br />

cada sentit. Les golfes van demostrar, segurament per primera<br />

15<br />

<strong>Alella</strong>, 7 de juliol de 2008<br />

Joan Antoni Pérez Roura . President del CRDO <strong>Alella</strong><br />

ÒSCAR PALLARÈS


16<br />

Els assistents a la<br />

jornada tasten els<br />

productes d’Alta<br />

<strong>Alella</strong> de la mà dels<br />

seus treballadors.<br />

vegada, que és un autèntic espai polivalent, que amb imaginació<br />

permet interessants transvestismes. L’ambientació fou<br />

a càrrec de l’interiorista Leo Pavanetto, també responsable<br />

de l’audiovisual que es mostrava. I en l’àmbit musical, la veu<br />

de Joan Ramos va comptar amb la complicitat del pianista i<br />

cantant Graham Listes. Els membres del Club de Tast l’Arcada<br />

van ser els encarregats de servir els vins i els bombons.<br />

Pel sentit de la vista es va triar el Marfil Generós sec,<br />

solera 1976, que maridava amb un bombó de xocolata amb<br />

llet i ‘kikos’ (blat de moro torrat). Aquest contrast entre el<br />

nou i el vell, entre la tradició i l’avantguarda, es reforçava<br />

amb la música de Gershwin de ‘Rhapsody in blue’. Pel<br />

sentit de l’oïda, es proposava l’espumós australià Deakin<br />

Alta <strong>Alella</strong> presenta el cava experimental Privat Nu i un Dolç Blanc<br />

M.S.<br />

Amb les pluges de maig superades, el celler Alta <strong>Alella</strong> va celebrar<br />

el dia 2 de juny la jornada de portes obertes anual per als seus<br />

clients i amics. L’objectiu d’aquest encontre és sempre presentar<br />

els nous vins, i que distribuïdors i restauradors facin les comandes,<br />

a més de passar una bona estona. Enguany la trobada tenia un allicient<br />

especial: la presentació de la nova nau del complex vinícola,<br />

de 1.300 metres quadrats, dedicada una part a celler, i també a<br />

emmagatzematge, planta d’embotellat, despatxos i laboratori.<br />

Van passar per Alta <strong>Alella</strong> més de cinc-centes persones al llarg<br />

del dia. Des de mig matí es van poder degustar els nous vins i<br />

caves. L’interès es va centrar en dos propostes ben originals: el cava<br />

Privat Nu i el Dolç Blanc. Els convidats a la festa també van ser els<br />

primers de tastar el Lanius 2007, l’Orbus 2006 i el Dolç Mataró<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

Estate Reserve NV Sparkling, amb un seductor bombó en<br />

forma de llavi i un altre en forma de figa i amb sorpresa<br />

amagada. I tot això acompanyat per la música d’Erik Satie<br />

i un poema d’Apollinaire. Un tango va introduir el sentit<br />

de l’olfacte, protagonitzat pel vi negre de l’Empordà Gresa<br />

Expressió 2006, amb un bombó de xocolata negre, meitat<br />

amb sal de tòfona blanca i meitat amb pebre rosa del Brasil.<br />

Un Moscat de Ribesaltes amb un joc de xocolata i taronja,<br />

amb la música italiana de “Torna a Sorrento”, evocaven<br />

la Mediterrània en el sentit del gust. I la culminació final<br />

de l’espectacle la va protagonitzar un Pedro Ximenez 2005<br />

de Montilla-Moriles, amb xocolata i menta fresca, banyats<br />

amb la música popular de “Granada”.<br />

2007. Diversos restaurants van proposar plats especialment pensats<br />

per maridar amb el cava Privat Brut Nature Màgnum, i no hi<br />

van faltar els arrossos i fideuà provinents del País Valencià.<br />

El Privat Nu s’ha plantejat d’entrada com un experiment. Té la<br />

particularitat que és un cava sense sulfurós. Aquesta és la seva dificultat<br />

màxima, perquè el sulfurós és un conservant i sense aquest<br />

element el risc d’oxidació és molt alt, tant que els cavistes no se<br />

la juguen. No existeix aquest producte al mercat. Així, el Privat<br />

Nu no només és una primícia sinó també un esdeveniment en el<br />

món cavista. Aquest primer tiratge no es comercialitzarà, cal veure<br />

com evoluciona. Tanmateix, si el resultat és satisfactori, una nova<br />

edició del Privat Nu podria sortir al mercat el setembre del 2009.<br />

És un cava 100% de Pansa Blanca. El fet que no porti sulfurós no<br />

condiciona el gust final.<br />

Un dels productes amb què es va presentar Alta <strong>Alella</strong> el<br />

2001, any que va començar a comercialitzar els seus vins, va ser el<br />

Mataró, un vi dolç negre fet 100% d’aquesta varietat, a l’estil de<br />

l’antic Violeta de la cooperativa, i que ha estat molt celebrat. Ara,<br />

set anys després, apareix un nou dolç, aquest blanc. El Dolç Blanc<br />

va ser l’altra gran novetat d’enguany. És un vi àcid i molt fresc,<br />

que s’elabora com un vi de gel, amb una maceració en fred, una<br />

fermentació a temperatura controlada en barrica de roure francès<br />

i una parada de fermentació natural.<br />

Cal destacar les sessions de tast ben particulars que els someliers<br />

Agustí Peris i Manel Pla van proposar als participants de l’esdeveniment:<br />

Van plasmar en uns gràfics l’evolució en boca de tres tipus<br />

de vins i caves. Per posar-hi més complexitat mostraven com evolucionava<br />

el Lanius, el cava Mirgin i el Nu, maridant-los amb un<br />

dauet de foi i un trosset de síndria. Segons va explicar Agustí Peris,<br />

la voluntat de l’exercici és mostrar que existeixen unes sensacions<br />

objectivables i, en l’àmbit filosòfic, la proposta s’encaminava cap a<br />

la provocació: ‘En la relació entre producte i consumidor cal desaprendre,<br />

per evitar caure en la superficialitat de les idees establertes.<br />

La voluntat que volem transmetre és que siguem lliures, que no<br />

ens deixem portar pels grans corrents ni per la quantificació.’


Els veïns de La Serreta es mobilitzen<br />

Tenen, entre d’altres, la intenció d’aturar la construcció dels habitatges de l’afer<br />

Rials i de canviar els accessos de la nova escola.<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

Després de conèixer la inquietud dels veïns d’aquest barri,<br />

ens hem posat en contacte amb César Navarro, el que serà el<br />

president de l’AV de La Serreta (entitat que es troba en procés<br />

de constitució) per saber, de primera mà, quines són les<br />

seves reivindicacions. Navarro explica que “tot va començar<br />

amb el projecte de la nova escola. Considerem que la seva<br />

ubicació és discutible perquè està al costat de l’escola Laie<br />

i, si avui dia ja es col·lapsen els carrers propers, quan l’escola<br />

pública entri en funcionament, el col·lapse serà pitjor<br />

i les molèsties per als veïns també. I més, tenint en compte<br />

que la porta principal d’accés es troba a tan sols uns pocs<br />

metres de l’altra escola”. Navarro comenta que en el seu dia<br />

van proposar (i l’Ajuntament va acceptar) l’obertura d’una<br />

nova porta a la part inferior del centre, però es queixa que<br />

“l’Ajuntament no vol canviar de lloc la porta principal però<br />

nosaltres creiem que fer-ho facilitaria les coses i disminuiria<br />

el col·lapse a les hores d’entrada i sortida”.<br />

La pisa d’skate: el detonant<br />

El moviment veïnal va començar amb la qüestió de l’escola,<br />

però el representant dels veïns afirma que “la gota que va fer<br />

vessar el got va ser la qüestió de l’skatepark. L’Ajuntament<br />

tenia la idea de construir la pista al carrer de La Serreta,<br />

un lloc totalment inadequat perquè els nens no hi podrien<br />

accedir si els pares no els portessin amb cotxe i que, a més,<br />

ajudaria a deteriorar una zona que ara ja és conflictiva els<br />

caps de setmana perquè s’hi troben els joves per fer botellón”.<br />

Amb aquests arguments, els veïns es van reunir amb<br />

l’alcalde i aquest ha accedit a traslladar el projecte a la riera,<br />

al davant del peatge.<br />

Una altra de les qüestions que amoïna els alellencs que<br />

viuen a La Serreta és la possible construcció de 270 habitatges<br />

als terrenys que queden entre el carrer de La Vinya i<br />

l’autopista C-32. Aquest és l’espai de què podrien disposar<br />

els propietaris de Rials, SA per construir-hi pisos arran del<br />

pacte que va desencallar l’afer Rials . Els veïns argumenten<br />

que “270 habitatges representen unes 900 persones, un<br />

10% de la població actual d’<strong>Alella</strong> i no estem preparats per a<br />

aquest impacte. Les vies d’accés projectades són insuficients;<br />

col·lapsaran el barri i tot el poble i la connexió projectada<br />

del carrer Lleida amb el carrer de La Serreta es convertirà en<br />

el principal accés d’<strong>Alella</strong> a la N-II. A més, aquells terrenys<br />

ara mateix són vinya, un dels símbols del poble”.<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

17<br />

Aquesta vinya és<br />

la que podria acollir<br />

els 270 habitatges.<br />

Vegeu, al fons a<br />

l’esquerra, l’autopista<br />

i, a la dreta, les cases<br />

del final del carrer<br />

Lleida.


Les queixes dels veïns, però, també fan referència a les<br />

moreres que empastifen els carrers del barri quan els fruits<br />

són madurs i a la perillositat de la sortida de l’Avinguda<br />

Badalona a la BP-5002. Navarro conclou: “encara que no<br />

visquem al nucli urbà, som tan alellencs com els altres; hi<br />

ha gent que ha fet un gran esforç per instal·lar-se aquí i ho<br />

han fet cercant una qualitat de vida i una tranquil·litat que<br />

ara es pot trastocar”.<br />

La posició del consistori<br />

Hem demanat a l’alcalde, Andreu Francisco, que es posicioni<br />

al respecte de les inquietuds dels veïns. Pel que fa a l’escola,<br />

ens ha explicat que “les obres es van adjudicar al juny<br />

i confiem que s’iniciaran en breu. S’obrirà un nou vial entre<br />

els carrers Núria i La Vinya per ajudar a descongestionar la<br />

zona i el centre comptarà no amb dues portes d’accés, sinó<br />

amb tres. Naturalment que hi haurà un impacte sobre el<br />

veïnat, però això passarà dos cops al dia i com passa a totes<br />

les escoles”.<br />

En referència als habitatges, Francisco ha explicat que a<br />

aquells terrenys “hi ha un avanç de planejament presentat<br />

fa més d’un any en el marc d’una possible solució per l’afer<br />

Rials” però diu que, passi el que passi, “dins la revisió del<br />

POUM, aquell és un dels espais que té potencial de desenvolupament<br />

urbanístic i per tant, tard o d’hora, es desenvoluparà”.<br />

Preguntat sobre el què representa canviar vinya per<br />

pisos comenta que “hem sol·licitat l’ampliació del PEIN en<br />

311 hectàrees per posar límits al<br />

creixement urbanístic i facilitar el<br />

desenvolupament del conreu de la<br />

vinya però aquell terreny, tant des<br />

del punt de vista dels tècnics com<br />

dels polítics aquell sòl té vocació<br />

d’urbanitzable”. En qualsevol cas,<br />

Andreu Francisco encara no té clar<br />

si, en cas que el projecte tiri endavant,<br />

“caldrà fer una modificació<br />

puntual o el canvi tindrà lloc dins<br />

la revisió del POUM”. POUM<br />

que, per cert, afirma que “s’hauria<br />

d’aprovar de manera inicial en el<br />

termini d’un any”. Pel que fa a la<br />

prolongació del carrer Lleida, l’alcalde<br />

diu que “dubto que es converteixi<br />

en el principal vial d’accés<br />

des d’<strong>Alella</strong> a la N-II, i més ara que<br />

hi ha una rotonda a la seva cruïlla<br />

amb la BP-5002”.<br />

Francisco ha explicat que la<br />

pista d’skate, efectivament, es traslladarà<br />

a la Riera i constarà d’una<br />

rampa tipus half pipe més gran<br />

que la que hi havia al canonge,<br />

un fun box i unes baranes baixes<br />

per lliscar-hi amb bicicleta o skate. Sobre la qüestió de les<br />

moreres, sembla que quan es va urbanitzar el barri, estava<br />

previst que s’hi plantessin arbres bords per evitar que fessin<br />

fruit però, per error, els que es van plantar no ho eren i ara,<br />

a l’estiu, quan el fruit cau al terra, no es pot ni caminar<br />

per les voreres i fins i tot hi ha veïns que han vist famílies<br />

de senglars alimentant-se de les mores del terra. La solució<br />

que ha aportat l’Ajuntament ha consistit en l’arrencament<br />

d’una bona part dels arbres. “Els que s’han deixat es podaran<br />

l’any vinent per aconseguir que produeixin menys<br />

fruit”, ha explicat l’alcalde.<br />

Av. Badalona i carrer Guilleries<br />

Com dèiem unes línies més amunt, els veïns estan queixosos<br />

per la perillositat de la cruïlla de l’avinguda Badalona amb<br />

la carretera d’<strong>Alella</strong>. Segons ha explicat l’alcalde, la solució<br />

per a aquesta intersecció ve en el mateix “pack” que la collocació<br />

de semàfors del carrer de les Guilleries de la qual fa<br />

tants mesos que es parla. Francisco comenta que “les obres<br />

ja han estat adjudicades per la Diputació de Barcelona i ara<br />

s’està pendent d’un informe al respecte de l’afectació sobre<br />

la riera, que ha d’elaborar l’Agència Catalana de l’Aigua,<br />

perquè es puguin iniciar. L’actuació consistirà en la installació<br />

de semàfors de la cruïlla de Guilleries, la construcció<br />

d’unes rampes que permetin creuar la riera per la seva llera<br />

fins a l’avinguda dels Rosers i la col·locació d’un semàfor<br />

per a vianants a la cruïlla amb l’avinguda Badalona”.<br />

C/ La Serreta<br />

C/ La Vinya<br />

Futur terreny urbanitzable<br />

Escola Laie<br />

Ubicació inicial Skatepark<br />

Ubicació nova escola<br />

Nou vial<br />

C/ Núria<br />

C/ Catalunya<br />

19


20<br />

1. Un moment de<br />

l’apoteòsic Knockin’<br />

on heaven’s door<br />

2. Òscar Albadalejo,<br />

Joan Ribas i Raül<br />

Moya<br />

3. Carles Barnadas<br />

4. Ferran Gras<br />

5. Marc Marés<br />

<strong>Alella</strong> Old Stars<br />

(o diari de guerra d’una fita històrica)<br />

Un concert memorable reuneix dalt l’escenari del Casal totes<br />

les velles glòries del rock fet a <strong>Alella</strong>.<br />

ALBERT ALABAU<br />

<strong>Alella</strong>, dissabte 24 de maig de 2008.<br />

21h. Bales de palla recorren els carrers com al llunyà oest<br />

ianqui. El poble tremola. En breus instants s’iniciarà una<br />

de les fites de l’any, que congregarà bona part dels històrics<br />

músics foragitats més buscats del poble: l’<strong>Alella</strong> Old Stars.<br />

Mentrestant, sopen tots refugiats al Casal d’<strong>Alella</strong>. Ningú<br />

no s’espera el que ha de venir. Aparteu les criatures!<br />

[En Narcís Perich va decidir engegar l’any vigent fotentse<br />

en un nou merder: organitzar un concert per reunir les<br />

velles glòries del panorama musical alellenc. I on millor que<br />

al Casal d’<strong>Alella</strong>, vestigi de l’època gloriosa de la música feta<br />

al nostre poble?]<br />

22h i escaig. En Narcís i el seu bigoti han fet córrer rius<br />

de zeros i uns saturant la bústia del correu electrònic de<br />

mig poble des de fa alguns mesos. La preparació d’aquest<br />

esdeveniment ha fet que músics que vivien a l’exili es retrobessin<br />

amb els que encara viuen al poble per recordar la<br />

magnitud de l’època daurada alellenca. I ara, per fi, tanta<br />

tinta digital es materialitza amb un Joan Ribas disfressat sobre<br />

l’escenari, obrint, amb una presentació còmica de gran<br />

alçada, una vetllada que promet ser mítica. Un plàcid déjà<br />

vu recorre el cos de més d’un...<br />

[El propòsit inicial d’en Narcís de reunir els Pelachickens<br />

no ha estat viable, però sí que ha estat possible reunir<br />

als Montserrat Figatova i a Òscar Kina i el Làser. I Déu n’hi<br />

do quines reunions!]<br />

1 2<br />

3 4 5


El succeeixen un Oye Como Va que<br />

ha calat foc al Casal i ha rebentat l’escenari<br />

amb set vents i infinites percussions,<br />

un deliri improvisat i l’actuació dels<br />

Montserrat Figatova. Tot seguit ve una<br />

primera tanda de versions de clàssics del<br />

R’n’R, el Blues i el Pop de tots els temps,<br />

com ara Johnny B. Goode (Chuck Berry)<br />

i Suspicious Minds (Elvis).<br />

El Casal és ple de gom a gom i la gent<br />

està totalment entregada, i ara és hora de<br />

recuperar els Òscar Kina i el Làser, que comencen<br />

amb tot un clàssic del seu repertori.<br />

El que es respira a dalt de l’escenari és<br />

difícil d’explicar... no importa la música, importa la sensació<br />

d’estar vivint quelcom únic i difícilment repetible.<br />

23h. Una autèntica marea de músics (Ferran Gras, Lluís<br />

Salgado, Marc Ullod, Xavi Soler, Richard Riambau, Marc<br />

Marés, Joan Saurí, Toni Maiol, Xavier Manyé, Roger Petra,<br />

Micky Laborde, David Lluch, Mariona Serra, Carles Barnadas,<br />

Dani Rodríguez, Víctor Francisco, Raül Moya...) va<br />

inundant l’escenari tot recorrent algunes de les cançons de la<br />

nostra vida en la segona tanda de versions, que està plegada<br />

de moments de gran felicitat musical, sobretot a Sweet Child<br />

O’Mine (original dels Guns’n’Roses, on Dani Rodríguez<br />

s’entrega com una fera posseïda al servei d’un gran solo de<br />

Marc Marés), a House Of The Rising Sun (Creedence CR) i a<br />

I Wanna Be Your Dog (Iggy and The Stooges), amb una per-<br />

6<br />

8 9 10<br />

formance increïble plena de desbaratats moments que resten<br />

encara ara fidelment gravats a la meva retina.<br />

1h. Però tot s’acaba, i aquí s’havia d’acabar a lo grande:<br />

Knockin’ On Heaven’s Door, de Bob Dylan, col·lapsa l’escenari<br />

amb tots els músics (i un bon grapat d’espontanis<br />

corejant la frase que dóna nom a la cançó) liderats per un<br />

recuperat Josep Maria Gispert, tot rememorant una de les<br />

millors festes majors que recordo haver viscut al meu poble.<br />

Sense paraules. Apoteòsic!<br />

L’<strong>Alella</strong> Old Stars estava en boca de mig poble en els<br />

dies posteriors. Els e-mails entre els músics i col·laboradors<br />

de l’esdeveniment no han cessat i ja se’n reclama una nova<br />

edició. No sé si es tornarà a repetir, però de ben segur si hi<br />

eres no ho oblidaràs: Sexe, vi d’<strong>Alella</strong> i Rock and Roll!<br />

21<br />

11 12<br />

6. Ona Boix i Roger<br />

Petra<br />

7. Narcís Perich<br />

8. Joan Saurí<br />

9. Oriol Navarro<br />

10. Mariona Serra<br />

11. Òscar Albadalejo<br />

12. Miki Laborde<br />

7


Diables del Vi d’<strong>Alella</strong>, 25 anys<br />

La colla celebra el seu aniversari amb una exposició i quatre correfocs simultanis.<br />

VICTÒRIA MOLINA<br />

Va ser una nit freda de Nadal de 1982 quan els diables aparegueren<br />

per primer cop a la nostra vila per restar-hi, segons<br />

la mitologia diabòlica, com a protectors de les vinyes i la<br />

verema. D’ençà d’aleshores han passat 25 anys i la colla de<br />

Diables del Vi d’<strong>Alella</strong> dedica el 2008 a celebrar aquesta fita<br />

amb activitats molt diverses.<br />

El tret de sortida fou el desembre passat amb la famosa<br />

cita de la torrada, que per aquells qui no esteu endinsats<br />

en el món de la colla diabolical, és una trobada de ressopó<br />

que organitzen els Diables a la plaça de l’Ajuntament cada<br />

any, amb el sorteig d’una sucosa panera i la venda del seu<br />

original calendari, i que atrau els vilatans amb l’olor de botifarres<br />

a la brasa i amb el vi calent.<br />

A part d’amenitzar de forma més especial les activitats<br />

tradicionals de la colla, aquest aniversari ha comptat també<br />

amb la inauguració d’una exposició del 25è aniversari<br />

a l’espaiComafosca, en què es va poder veure un recull de<br />

fotografies i explicacions de l’origen i història de l’agrupació.<br />

D’entre moltes de les curiositats que mostrà l’exposició,<br />

els primers esbossos del “bitxo”, la bèstia diabòlica bicèfala<br />

que utilitza una portadora de vi com a transport, va ser una<br />

de les més destacades, així com la recreació d’un correfoc<br />

gràcies a una projecció de vídeo en tres dimensions acompanyat<br />

per la recreació d’un diable amb la indumentària<br />

original. També s’hi mostraven els textos que podeu veure<br />

reproduïts a la pàgina següent.<br />

El diumenge del mateix cap de setmana, la colla de Diables<br />

del Vi d’<strong>Alella</strong> va exercir d’amfitriona de 12 colles de<br />

Catalunya convidades a unir-se a la celebració. Després d’una<br />

“batucada” pels carrers del poble amb la col·laboració dels<br />

músics, els prop de 350 diables iniciaren quatre correfocs<br />

simultanis que s’uniren en dos per acabar en un castell de foc<br />

a la Riera. La jornada va acabar amb un sopar multitudinari<br />

al pati de l’IES d’<strong>Alella</strong> en què es va fer entrega d’un recordatori<br />

en forma de bóta de vi que duia l’escut de l’entitat.<br />

Les noves cites dels diables són per la Festa Major i per<br />

la Verema, en què l’homenatge als 25 anys consistirà en sortir<br />

de l’antic espai de Can Patatina per la primera celebració<br />

i de Can Gaza, actual seu, per la segona.<br />

La convocatòria d’un correfoc nostàlgic amb antics<br />

membres de la colla i la preparació de la torrada per la nit<br />

de Nadal són algunes de les activitats que també tindran<br />

enfeinats els diables durant l’estiu.<br />

I, d’entre els projectes de futur menys immediat, cal<br />

destacar la voluntat d’ampliar la colla, així com el projecte<br />

de creació d’una colla infantil formada per infants amb els<br />

pares i mares.<br />

Els desitgem molta sort en la nova empresa i que puguin<br />

celebrar 25 anys més amb aquesta empenta!<br />

QUICO LLUCH<br />

23


A l’estiu, música i dansa a <strong>Alella</strong><br />

Maria del Mar Bonet obre el Festival d’Estiu.<br />

EULÀLIA SERRANO<br />

<strong>Alella</strong> s’ha tornat a omplir de música i de dansa aquest estiu<br />

gràcies a la celebració del Festival d’Estiu, que enguany<br />

assolia la seva quarta edició. Un cop més, els jardins de les<br />

cases senyorials i els parcs i carrers del poble han acollit els<br />

concerts i espectacles, i han apropat més la població a espais<br />

del municipi que normalment són desconeguts pels ciutadans<br />

o no són utilitzats per a aquestes finalitats.<br />

Com en les dues darreres ocasions, el Festival d’Estiu ha<br />

presentat una proposta de pagament, el Festival als Jardins,<br />

i una proposta d’actuacions gratuïtes, el Festival al Carrer,<br />

opcions totes dues complementàries i que han permès<br />

apropar la música i la dansa a la ciutadania. Els jardins on<br />

s’ha dut a terme la primera proposta són els de Cal Marquès<br />

i els de les Quatre Torres, mentre que els espais públics escollits<br />

per a les actuacions gratuïtes han estat els mateixos<br />

que l’any anterior; el carrer Àfrica, el parc de Can Sors i el<br />

parc Gaudí.<br />

El Festival als Jardins va iniciar-se amb l’actuació de<br />

Maria del Mar Bonet el dia 5 de juliol al Passeig dels Jardins<br />

de Cal Marquès, on va presentar el seu darrer disc Terra<br />

secreta, una proposta íntima i personal que va agradar molt<br />

al públic assistent. La segona proposta, per al 12 de juliol al<br />

Jardí de les Estàtues de Cal Marquès, que havia de presentar<br />

la companyia de ballet de David Campos, amb una molt<br />

bona acollida de la seva actuació de l’any 2006, es va suspendre<br />

per la pluja. El dia 19 de juliol una proposta molt<br />

instrumental del Conjunt Barroc del Cafè va tenir com a<br />

escenari els Jardins de les Quatre Torres. Dos violins, una<br />

viola, violoncel, clavecí, guitarra barroca i flauta de bec foren<br />

els instruments que, juntament amb les veus, van interpretar<br />

La cantata del cafè de Johann Sebastian Bach. La darrera<br />

de les propostes de pagament va tenir lloc al Jardí de les<br />

Estàtues de Cal Marquès el dia 26 de juliol, i també tenia<br />

un gran component instrumental. L’Orquestra de Cambra<br />

48 de Terrassa va oferir l’espectacle Carmen, de Shchedrin,<br />

espectacle que unia música clàssica i contemporània, teatre<br />

i imatge, per tal de revisar el mite de Carmen.<br />

El Festival al Carrer va començar el dia 10 de juliol al<br />

Parc de Can Sors. Allà hi va actuar el Laura Simó Quintet,<br />

que va oferir un espectacle que retia un homenatge al cinema<br />

titulat My Favourite Things, amb la veu acompanyada<br />

d’un saxo, una guitarra, un baix i una bateria. Una setmana<br />

després, concretament el dia 17 de juliol, Miquel Gil i la<br />

Bandaband oferien una actuació per a presentar-nos el seu<br />

nou disc Eixos al Parc Gaudí, actuació que incloïa peces de<br />

Casasses i Feliu Ventura, entre molts d’altres. Finalment, i<br />

per a tancar aquest vessant del Festival, el dia 24 de juliol<br />

va actuar el grup gironí Aché! al carrer Àfrica. El repertori,<br />

que convidava a ballar, era de música salsa, cúmbia, cubana,<br />

rumba i altres ritmes afrocubans i caribenys.<br />

En declaracions efectuades durant la presentació del<br />

Festival, l’alcalde d’<strong>Alella</strong> Andreu Francisco va explicar que<br />

els jardins de les dues finques senyorials havien estat cedits<br />

de manera desinteressada pels seus propietaris. També va<br />

donar explicacions sobre el pressupost de l’activitat, que<br />

s’elevà a uns 120.000 euros. Aquesta quantitat es repartí<br />

entre la venda d’entrades (uns 25.000 euros), els patrocinadors<br />

(uns 50.000 euros), l’Ajuntament (uns 35.000 euros)<br />

i la Generalitat i la Diputació, que en total aportaren uns<br />

10.000 euros.<br />

En resposta a la pregunta sobre la diferència principal<br />

entre el Festival d’<strong>Alella</strong> i els de la resta del Maresme, l’alcalde<br />

va argumentar que a <strong>Alella</strong> els emplaçaments dels concerts<br />

eren únics, que era un poble molt proper a Barcelona i<br />

que això facilitava que pogués venir més gent, i la gratuïtat<br />

de les actuacions del Festival al Carrer.<br />

La mitjana d’espectadors l’any 2007 va ser d’uns 3000<br />

assistents, 1800 als jardins i la resta al carrer, i la previsió per<br />

al 2008 contemplava un manteniment o un lleuger increment<br />

de l’assistència.<br />

25<br />

Maria del Mar<br />

Bonet i Laura Simó<br />

van protagonitzar<br />

les dues primeres<br />

jornades del Festival<br />

d’Estiu.<br />

AJUNTAMENT D’ALELLA<br />

AJUNTAMENT D’ALELLA


Tasques diplomàtiques<br />

No m’estiris la llengua.<br />

EUDALD SERRA<br />

Les meves tasques diplomàtiques de cònsol d’<strong>Alella</strong> al<br />

Masnou em fan passar, òbviament, més temps fora de casa<br />

que no pas al meu “petit país”, però sempre que puc m’hi<br />

escapo, no sigui que la distància em faci perdre les arrels.<br />

L’altre dia, el meu fill gran em va demanar d’anar a jugar a<br />

bàsquet a les pistes exteriors de Can Vera. I és que tot i que<br />

<strong>Alella</strong> té força menys habitants que El Masnou, està dotat<br />

de més i millors infraestructures esportives.<br />

Eren quarts de sis de la tarda, feia molta calda, però tot<br />

i això, set o vuit nanos jugaven a futbol. Als esports d’equip<br />

la comunicació és vital. Cal parlar-se entre els jugadors, donar-se<br />

indicacions, animar-se i també esbroncar-se de tant<br />

en tant. I aquests nois ho feien, però, tots, absolutament<br />

tots, només en castellà.<br />

Que quedi clar que cada un ha de parlar amb la llengua<br />

que vulgui, però a aquest humil servidor el va sorprendre, i<br />

això que a la vila on hi faig de cònsol aquest fenomen encara<br />

està molt més estès.<br />

Vaig pensar que amb només aquest exemple n’extrauria<br />

una lectura esbiaixada, de la realitat.<br />

No li donis més voltes em vaig dir.<br />

Fem la suadeta i abans de tirar cap<br />

avall m’aturo en un supermercat a<br />

comprar un parell de coses. Entro,<br />

demano on són les aigües i m’ho<br />

indiquen, també en castellà. Passo<br />

per caixa i em demanen que pagui,<br />

en castellà. Me’n vaig cap el cotxe i<br />

abans de creuar la carretera passen<br />

dos nois en moto vestits amb la samarreta<br />

de la “Roja” i cridant “Podemos”.<br />

Arribo finalment al meu<br />

cotxe aparcat a la Riera, però just<br />

quan vaig a arrencar-lo un senyor<br />

em demana, educadament, però<br />

també en castellà, que m’esperi que<br />

ha de maniobrar un camió. Desorientat,<br />

deu ser la calor, busco algun<br />

senyal que em situï. Però després<br />

d’uns segons d’angoixa i dubtes...<br />

Tots tranquils, tots salvats! Ja<br />

torno a agafar aire. Aixeco el cap i<br />

veig un cartell del Festival d’Estiu<br />

d’<strong>Alella</strong> i un altre del nostre preuat<br />

vi. No, no he estat transportat a<br />

500 quilòmetres de distància. No<br />

he estat abduït. No m’he mogut de casa. Encara sóc al meu<br />

“petit país”.<br />

PD: Aquest text va dedicat amb tot el cor, i l’ànima si<br />

convé, a tots els “intel·lectuals”, mitjans de comunicació,<br />

partits polítics i empreses vàries que es dediquen a promoure<br />

o donar suport a manifestos per evitar la desaparició de<br />

la llengua castellana. Estic amb ells. Me’n faig el càrrec de<br />

la seva preocupació. Si el català estigués igual de ferit, perseguit<br />

i en desigualtat de condicions que el castellà jo també<br />

estaria tan preocupat com ells.<br />

Però, sortosament, els que tenim el català com a llengua<br />

materna aquest problema no el patim. La nostra llengua<br />

gaudeix d’una salut envejable. Només cal sortir al carrer, al<br />

pati de les escoles, a les botigues, als jutjats, als cinemes, als<br />

quioscos, o si ho preferiu, quedar-se a casa i veure i escoltar<br />

la televisió. Tenim tanta sort de tenir una llengua catalana<br />

tant sana i sense perill d’extinció!<br />

1 de juliol del 2.008<br />

IL·LUSTRACIÓ DE<br />

GUILLEM BAUTISTA<br />

27<br />

opinió


SERGI BANCELLS


LAIA DE BOBES<br />

Juan Sanz va néixer el 1931 en un poblet de la província de<br />

Segovia al qual fa 35 anys que no hi torna. Va venir a viure a<br />

Barcelona als quinze anys com tanta gent en aquella època:<br />

buscant feina i una vida més còmoda; i ha acabat jubilantse<br />

a <strong>Alella</strong>, ben convençut que aquest lloc no el canviaria<br />

per cap altre. Entremig, una vida...<br />

L’endemà d’arribar a Catalunya ja estava treballant<br />

en una fàbrica de llums del Poble Nou, barri on s’havia<br />

instal·lat a casa la seva germana gran. Al cap d’un temps,<br />

va passar a un taller on va aprendre la feina de torner i de<br />

fresador, i més endavant va fer de mecànic especialista reparant<br />

tramvies i autobusos; i encara més endavant, sense<br />

abandonar mai el món de la mecànica i la maquinària, va<br />

dedicar-se a les motos amb Mototrans i Ducati. “Abans<br />

es canviava de feina amb una facilitat pasmosa”, comenta<br />

mentre explica la seva trajectòria laboral; la seva següent<br />

feina va ser en una empresa que fabricava motlles d’alumini,<br />

però al cap del temps va acabar fent de comercial i tota<br />

mena de tasques en un negoci propi, de plàstics, que el va<br />

dur per mig món: “He recorregut tot Europa: la comunista<br />

i la no comunista”, especifica, “i els països àrabs”. I mentrestant<br />

encara esgarrapava hores al dia per estudiar, primer<br />

la formació bàsica —”perquè quan vaig arribar amb prou<br />

feines sabia multiplicar”, comenta—, i després peritatge<br />

industrial.<br />

El magatzem del seu negoci era al casc antic de Barcelona,<br />

i allí va conèixer la seva dona. La vida familiar, amb dues<br />

criatures, va ser el que va acostar la família Sanz a <strong>Alella</strong>.<br />

“Havíem anat a estiuejar a Alacant... era una pallissa!”, opina,<br />

així que van buscar algun lloc més proper al Poble Nou:<br />

van començar sovintejant el cap de futbol del Masnou i<br />

van acabar comprant una torre al carrer Canigó del nostre<br />

poble, a la qual anaven els caps de setmana, fins que el 1982<br />

van venir a viure-hi. “Llavors això no es feia tan sovint com<br />

ara”, diu sobre el fet treballar a la ciutat i desplaçar-s’hi cada<br />

dia des de fora. Juan Sanz va viure sempre en aquella casa<br />

fins que, fa quatre anys, en morir la seva dona després de<br />

set anys de malaltia, va vendre la torre i va traslladar-se a un<br />

dels pisos de Can Vera, més petit i més proper al poble.<br />

El camí fins al Casal dels Avis comença en una carretera<br />

entre Madrid i Salamanca, on l’any 1995 va patir un accident<br />

que el va deixar set mesos en cadira de rodes. “Em vaig<br />

haver de jubilar”, explica. En aquell moment, gràcies a la<br />

seva tasca a l’Associació de Veïns de La Solaia tenia tractes<br />

amb l’alcalde Caralps o en Salvador Artés, que van introduir-lo<br />

al Casal dels Avis, una entitat que fins aleshores ell<br />

no coneixia; va viure els darrers temps a l’edifici de l’antic<br />

Ajuntament, a la Plaça, i poc després l’entitat es traslladava<br />

a Can Gaza. “Van pujar el Casal aquí dalt”, explica, i afegeix:<br />

“van fer una junta de gent i em van dir si jo volia ser<br />

president”. Va acceptar i des de llavors ocupa el càrrec al<br />

capdavant de l’entitat.<br />

La seva tasca diària el porta a fer gestions diverses amb<br />

les administracions —l’Ajuntament; la Generalitat; La Caixa,<br />

per a la qual han d’elaborar un informe semestral detallant<br />

les activitats dutes a terme, la quantitat de gent que<br />

hi participa, les despeses detallades, etc.— i dins del Casal<br />

s’ocupa particularment del tracte amb les agències de viatges<br />

per organitzar les sortides que els avis fan regularment.<br />

“Vinc tres o quatre dies al matí i, si cal, a la tarda també”,<br />

detalla per tal de donar una idea del temps que hi destina.<br />

El cert és que els alellencs en general reconeixen que<br />

Sanz ha dinamitzat el Casal d’Avis, un mèrit que ell comparteix<br />

amb la junta de l’entitat —”Ara tenim molt bons<br />

col·laboradors, molt bons companys”, comenta referintse<br />

a la resta de membres de l’equip—, però que al mateix<br />

temps reconeix sense embuts: “Quan jo ho vaig agafar,<br />

l’única activitat que es feia era jugar al rummicub i una<br />

excursió mensual”, diu, per afegir a continuació que, en<br />

contrast amb aquells temps, ara al Casal s’hi ofereixen més<br />

de vint activitats i serveis diferents al mes, que abasten des<br />

de l’activitat física —gimnàs, aeròbic, aiguagim a la piscina<br />

Juan Sanz, president del Casal d’Avis<br />

municipal, tai-xi, petanca— fins al reforç intel·lectual i la<br />

formació —classes d’ortografia i de memòria, informàtica,<br />

conferències—, passant per l’important capítol de les activitats<br />

de lleure —ball i bingo els caps de setmana, partides<br />

diàries de rummicub i de canasta, sessions de cinema, excursions<br />

mensuals d’un dia i viatges esporàdics d’una setmana,<br />

berenars, festes i revetlles tradicionals— i, a preus especials<br />

només per als socis, serveis de perruqueria i podòleg.<br />

“El que més em satisfà és veure que la gent es pot distreure,<br />

i la recuperació de les persones que fan les classes de<br />

memòria i les d’aiguagim: tota persona gran ho hauria de<br />

fer!”, diu convençut. L’entitat que presideix compta amb<br />

gairebé quatre-cents socis, que paguen una quota mòdica<br />

de menys de deu euros l’any. L’única condició per formarne<br />

part és estar jubilat. Quant a les edats, l’associada més<br />

gran és centenària —es tracta d’Àngels Ester, protagonista<br />

d’aquesta mateixa secció fa uns mesos— i el soci més jove<br />

no ha fet encara els seixanta anys.<br />

En Juan Sanz no té previst fer canvis en la seva vida.<br />

Aquest és el seu lloc, i n’està plenament convençut: “La forma<br />

de vida d’aquí comparada amb la d’allà”, opina fent referència<br />

al lloc on va néixer, “no té color, ni en aquells temps<br />

ni ara”, i afegeix amb contundència, parlant ja d’<strong>Alella</strong>: “De<br />

cap manera me n’aniria a un altre lloc: a mi m’ha tocat viatjar<br />

molt, i com aquí no s’està a cap poble”.<br />

29<br />

En Juan Sanz fa<br />

vuit anys que és el<br />

president del Casal<br />

dels Avis d’<strong>Alella</strong>.<br />

És un home actiu,<br />

que va introduir-se<br />

en la vida pública<br />

alellenca a través<br />

de l’associació de<br />

veïns de La Solaia<br />

i que, amb l’ajut<br />

de l’equip que<br />

forma la junta, ha<br />

dinamitzat l’activitat<br />

de l’entitat que<br />

presideix.


Gent gran<br />

Què diu la Llei de dependència? Què pensa la nostra gent<br />

gran? Com ocupen el seu temps lliure? Qui ens pot ajudar a<br />

tenir-ne cura quan nosaltres no podem? Trobareu resposta a<br />

algunes d’aquestes preguntes a les pàgines del dossier.<br />

31


32<br />

MÉS ESPERANÇA DE VIDA, MÉS NECESSITATS SOCIALS<br />

CARLES PÉREZ<br />

El concepte de vellesa ha canviat molt en els darrers anys.<br />

Així com fa un parell de dècades hom considerava una persona<br />

de 65 anys com un avi, avui dia, amb una esperança<br />

de vida que arriba als 84 anys en el cas de les dones i de 81<br />

en el masculí, se’ns fa molt difícil qualificar d’avis a tots<br />

aquells que arriben a l’edat de jubilació. No obstant, el ràpid<br />

augment de l’esperança de vida, cal recordar que per a<br />

una persona nascuda l’any 1901 aquesta era de 35 anys, ha<br />

comportat un envelliment de la població i ha plantejat a<br />

les administracions públiques unes noves necessitats molt<br />

concretes a les quals ha de donar resposta.<br />

A <strong>Alella</strong>, segons dades de la regidoria de Serveis Socials,<br />

hi viuen 1.283 vilatans més grans de 65 anys. Segons<br />

el criteri de la regidora Laura Aloy, responsable d’aquesta<br />

àrea, alguns dels principals problemes que pateixen avui els<br />

nostres avis vénen determinats pel fet de viure sols. Els fills<br />

marxen del municipi i els avis envelleixen sols, sovint en<br />

cases situades en urbanitzacions allunyades del nucli urbà. I<br />

és que l’antiga estructura familiar en què varies generacions<br />

vivien sota el mateix sostre familiar ha passat a la història.<br />

Les noves formes de vida imposades per l’actual i desmesurat<br />

ritme de treball i el creixent individualisme que marca<br />

la societat actual han provocat la transferència cap a l’administració<br />

pública d’unes responsabilitats que sempre s’havien<br />

cobert dins de l’àmbit familiar.<br />

Avui molts dels nostres avis d’edats més avançades i amb<br />

salut més precària no tenen qui els faci la compra o qui<br />

els pugui fer el dinar, fet absolutament impensable antigament.<br />

A això hi podem afegir que les prestacions econòmiques<br />

que reben alguns dels nostres avis són absolutament<br />

insuficients per cobrir les necessitats més bàsiques.<br />

La Llei de Dependència<br />

Les administracions públiques intenten posar remei a<br />

aquestes noves necessitats. Un recent exemple el trobem en<br />

una llei que no està exclusivament adreçada a la gent gran,<br />

però aquest col·lectiu pot convertir-se en un dels seus principals<br />

usuaris. Parlem de la llei estatal 39/2006 de 14 de<br />

desembre de 2006 anomenada de Promoció de l’Autonomia<br />

Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.<br />

Més coneguda com a Llei de Dependència.<br />

Aquesta nova llei crea el dret a la promoció de l’autonomia<br />

personal i a l’atenció a les persones en situació de<br />

dependència, mitjançant la creació d’un sistema per a l’autonomia<br />

i atenció a la dependència en la qual hi participen<br />

les administracions local, autonòmica i estatal.<br />

ARXIU<br />

La llei estableix tres graus de dependència en funció de<br />

les necessitats de la persona per realitzar les activitats bàsiques<br />

de la vida diària. Aquests tres graus són: dependència<br />

moderada, dependència severa i gran dependència. En funció<br />

de la qualificació atorgada es pot gaudir d’una variació<br />

de serveis o prestacions econòmiques que van des de la teleassistència<br />

fins al pagament d’una persona per a tenir cura<br />

dels grans dependents.<br />

A la Regidoria de Serveis Socials es té constància d’aproximadament<br />

un centenar d’alellencs que han sol·licitat alguna<br />

de les prestacions contingudes en aquesta llei, malgrat<br />

que en poden ser molts més, atès que les sol·licituds de les<br />

residències públiques es tramiten directament a la Generalitat<br />

i en el cas de les residències privades només es té<br />

constància de les sol·licituds que arriben a una determinada<br />

fase del procés.<br />

A nivell català, a finals del mes de maig, eren 64.537 les<br />

persones que havien lliurat la sol·licitud d’alguna de les prestacions,<br />

de les quals només el 7,34% estan rebent la prestació.<br />

L’Estat, la Generalitat i els ajuntaments, les tres administracions<br />

que s’encarreguen de desplegar les ajudes, s’han vist<br />

desbordades per aquest elevat nombre de sol·licituds.<br />

Demanada l’opinió a la regidora Laura Aloy, aquesta<br />

manifesta la bondat dels objectius perseguits amb aquesta<br />

llei però considera que el legislador ha estat un pèl agosarat<br />

en posar uns terminis que no es poden complir atesa la<br />

manca de personal dedicat a fer les valoracions i l’allau de<br />

sol·licituds presentades. Tanmateix, Aloy també ha posat de<br />

manifest la dificultat de contactar amb l’empresa responsable<br />

de fer les avaluacions i amb la Conselleria de Benestar<br />

Social, fet que ha ocasionat el no poder respondre a algunes<br />

de les preguntes i qüestions plantejades pels usuaris alellencs.<br />

Malgrat aquests problemes de coordinació inicials,<br />

Aloy es mostra optimista pel que fa al futur desenvolupament<br />

d’aquesta llei.


EL CASAL DE GENT GRAN BULL D’ACTIVITAT<br />

El Casal d’Avis Can Gaza ofereix una àmplia oferta<br />

d’entreteniment per a la gent gran del poble.<br />

LLUÏSA OLLER<br />

Joan Sanz, l’actual president del Casal d’Avis d’<strong>Alella</strong>, afirma<br />

que l’activitat i l’estímul de saber que hi ha coses a fer<br />

és el que la gent gran necessita. Però aquesta filosofia no<br />

és nova. De fet, aquest va ser el motiu pel qual Josep Ros<br />

Selfrat va decidir crear el casal el 1984.<br />

Una mica d’història<br />

Situat on actualment trobem l’associació de dones, el casal<br />

d’avis conegut com El Caliu aglutinava la gent gran per tal<br />

de fer que es coneguessin, es respectessin i, en definitiva,<br />

visquessin millor. L’espai de que disposaven no ajudava a la<br />

realització de gran quantitat d’activitats i va ser per aquest<br />

motiu que el segon president del casal, Joan Roselló Fornés<br />

va intentar aconseguir, sense èxit, un nou espai per ampliar<br />

el casal. El canvi d’emplaçament no es va dur a terme fins el<br />

30 de novembre de 1999. Va ser el quart president, Eduard<br />

Llauradó Mestre, en col·laboració amb la junta, qui va tenir<br />

coneixement de l’existència d’un local abandonat que pertanyia<br />

a Can Gaza. La Caixa, en conveni amb el Casal i amb<br />

l’ajuda de l’Ajuntament d’<strong>Alella</strong>, van reformar aquest local i<br />

es va cedir l’espai al casal El Caliu. Aquest, en signar el conveni,<br />

va passar oficialment a ser anomenat Associació Gent<br />

Gran d’<strong>Alella</strong>, més conegut des de llavors com a Casal d’Avis<br />

de Can Gaza, ja que aquest era el seu nou emplaçament.<br />

Activitats per a la gent gran<br />

El canvi de lloc no només va significar una ampliació d’espai<br />

i temps, donat que actualment el casal està obert tot el<br />

dia, sinó que de retruc va fer que l’oferta d’activitats també<br />

s’ampliés. Amb la nova junta, Joan Sanz va sortir com a<br />

president l’any 2000 i amb ell 22 activitats més. Classes de<br />

memòria i ortografia, gimnàs suau i fort, aeròbic, ioga, taitxi,<br />

country, ball, bingo, “canasta”, “rummikub”, piscina,<br />

petanca... i aquelles activitats que comporten un desplaçament,<br />

com ara conferències, excursions un cop al mes, o el<br />

que indubtablement té més èxit, els viatges. Aquesta va ser<br />

una proposta que va començar poc a poc i que de seguida<br />

es va animar en veure que la gent hi responia molt bé. Són<br />

viatges que es realitzen aproximadament cada dos mesos,<br />

tenen una durada d’uns 8 dies i gran assistència ja que no<br />

només s’hi apunten alellencs. Alguns dels indrets als quals<br />

han anat o estan programats per visitar són la Riviera Maya,<br />

Egipte, Cantàbria, els fiords noruecs, el mar Bàltic, París...<br />

Joan Sanz assegura que mai hi ha hagut cap problema i que<br />

la gent que els realitza va acompanyada per algú que gestiona<br />

els telèfons, els papers... així com per un guia que està<br />

amb ells tot el viatge.<br />

Totes aquestes activitats estan orientades als socis, que<br />

són més de 390, però de la gran majoria d’elles també en<br />

poden gaudir els que no en són. I és que l’oferta d’activitats<br />

no s’atura i al setembre es podrà gaudir d’una de nova,<br />

relacionada amb la cibernètica. Es tractarà de classes pràctiques,<br />

impartides per un professor que ha assistit a un casal<br />

que té La Caixa, on els ordinadors seran els vertaders protagonistes.<br />

Els socis aprendran noves formes de comunicar-se<br />

i noves realitats, en aquest cas la virtual.<br />

Igual que a l’escola, al mes de juliol moltes activitats<br />

deixen de funcionar per arrencar amb més força al setembre.<br />

Tot i que durant l’estiu també es pot veure moviment<br />

per Can Gaza donat que disposa de diaris, alguns llibres i,<br />

per suposat, cartes i jocs diversos. A més, exceptuant el mes<br />

d’agost, el bingo i el ball continuen sense descans, tot i que<br />

el fet que Can Gaza no sigui un local cèntric fa que hi hagi<br />

poca concurrència durant l’estiu.<br />

33<br />

Un nombrós grup de<br />

membres del Casal<br />

d’Avis en un viatge<br />

recent a Cantàbria.<br />

CEDIDA


34<br />

ON ES TROBA LA NOSTRA GENT GRAN?<br />

Una imatge típica<br />

de qualsevol tarda<br />

al Casal d’<strong>Alella</strong>: una<br />

colla d’amics jugant<br />

al dòmino.<br />

EULÀLIA SERRANO<br />

“Vol jugar vostè?” Així és com em reben al pati de Can<br />

Gaza el grup que juga a petanca. Són una quinzena, tot<br />

homes. “Abans hi havia tres dones que jugaven, però ara ja<br />

no vénen. Tu pots jugar, si vols.” Es troben cap a les nou<br />

del matí els dissabtes i els diumenges de tot l’any, a l’estiu a<br />

la pista que hi ha al darrere de la casa, a l’hivern a les altres<br />

dues, i s’hi estan fins cap a les dotze. “Això saps fer, tu?”<br />

se sent de fons quan un d’ells aparta la pilota del costat<br />

del bolitx d’un sol tir. Els comentaris i les discussions són<br />

tan autèntiques com les del millor derbi futbolístic. Juguen<br />

en dos equips que decideixen quan arriben per sorteig, i el<br />

nombre de jugadors depèn de quanta gent són. “Ho fem<br />

així perquè ens trobàvem que si algú venia més tard ja no<br />

podia jugar, i així juguem tots”. A vegades aprofiten algun<br />

dels dies que es troben per a fer algun esmorzar o una sardinada.<br />

“No juguis, nena, no...” em diuen després d’haver<br />

presenciat una discussió una mica acalorada per una pilota.<br />

“No es pot ser vell ni per un milió de dòlars” i “aquí entre<br />

tots fem mil anys!” sembla que és la justificació a l’espectacle<br />

que he presenciat.<br />

“Juguem vint cèntims cada partida, i només cantem el<br />

bingo. Qui guanya s’endú un premi de cinc productes, com<br />

un quilo d’arròs i coses per l’estil... val la pena, no?” A Can<br />

Gaza hi fan un bingo cada diumenge a les sis de la tarda.<br />

S’hi troben una trentena d’avis i hi juguen, apostant poc a<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

cada partida i guanyant premis en espècies. També a Can<br />

Gaza hi fan altres activitats, com tallers de memòria, perruqueria,<br />

gimnàstica i viatges més o menys lluny. “Venim al<br />

bingo perquè no hi ha res més a fer els diumenges, no tenim<br />

cinema ni es fan balls”. Amb la gimnàstica, per exemple,<br />

tenen dos grups, i fins i tot un dia fan aeròbic. “Ara a<br />

l’estiu ja hem acabat, però durant l’any també aprofitem<br />

per a fer dinars, berenars, calçotades i altres activitats amb<br />

el grup de la gimnàstica”.<br />

“L’Open de dòmino d’<strong>Alella</strong> va ser en una època el més<br />

important de Catalunya! Hi venia gent de tot arreu a jugar,<br />

però després a altres llocs se’n van començar a fer i ara ja no<br />

ho és”. Amb aquesta contundència ens expliquen els jugadors<br />

l’abast del torneig de domino que es fa al Casal d’<strong>Alella</strong><br />

pels volts del dia 6 de desembre. Ells, però, hi juguen tot<br />

l’any. Es troben al Casal a les tardes i han organitzat un<br />

sistema de joc que els permet jugar tots contra tots, sense<br />

tenir parelles establertes i sense muntar el que entendríem<br />

com un campionat convencional. A les partides s’hi juguen<br />

diners, “hi ha taules que juguen cinquanta cèntims i taules<br />

que s’hi juguen cinc euros, depèn d’ells”.<br />

“Estem fotuts a la Moncloa, aquí també hi ha crisi!”.<br />

El lloc de trobada per excel·lència de la gent gran d’<strong>Alella</strong><br />

és aquest, la Moncloa, ara repartida en dos espais molt<br />

propers entre ells. Un grupet es troben al lloc tradicional,<br />

al davant de la Porxada, i l’altre es troba sota la Porxada,<br />

s’asseuen en uns bancs que hi han posat, i tots dos grups<br />

es dediquen a xerrar i a passar l’estona. “Nosaltres també<br />

estem dividits, com els polítics, però a diferència del que<br />

fan ells, nosaltres sí que ens parlem”. Quan pregunto per<br />

l’origen del nom, m’expliquen que tot plegat va començar<br />

a l’època de la Transició, quan tot plegat va canviar, i<br />

es trobaven per a parlar i comentar els esdeveniments. Al<br />

principi també feien algun dinar a l’Hort de la Rectoria de<br />

tant en tant, però ara ja no el poden fer. N’havien fet també<br />

algun al Casal quan encara podien cuinar a Can Patatina.<br />

Ara fan una travessa cada setmana, “però no guanyem res,<br />

només just per a cobrir les despeses i fer un sopar un cop<br />

l’any”. A la Moncloa s’hi va al matí i s’hi xerra, s’hi debat,<br />

s’hi comenten les coses del poble i s’hi expliquen anècdotes.<br />

“L’alcalde ja ens coneix, sempre li diem les coses que no<br />

ens agraden!”. Fins i tot allà mateix he trobat el seu relleu:<br />

un grup d’alellencs una mica més joves que es troben el<br />

diumenge a les dotze del migdia per xerrar. Som el grup de<br />

l’àngelus”, em diuen. Quan estic a punt de marxar, a tall de<br />

comiat, m’engalten: “et declararem pubilla de la Moncloa,<br />

farem una festa i et posarem una banda i tot!”. Una gent<br />

gran prou dinàmica, no?


L’HOMENATGE A LA VELLESA CREIX:<br />

NEIXEN LES JORNADES PER A LA GENT GRAN<br />

EULÀLIA SERRANO<br />

L’Homenatge a la Vellesa va ser instituït per<br />

”La Caixa d’Estalvis per a la Vellesa i l’Estalvi” a<br />

principis del segle XX, i segueix ben vigent avui<br />

en dia a moltes poblacions catalanes, on s’ha<br />

convertit en una activitat tradicional. Un bon<br />

exemple el trobem a <strong>Alella</strong>.<br />

Inicialment l’homenatge es feia a la gent gran<br />

quan assolien una determinada edat. Llavors se’ls<br />

regalava una llibreta d’estalvis de l’esmentada<br />

caixa amb alguns diners a dins, i a més la gent<br />

jove els anava a buscar per dur-los a missa i<br />

després es feien una fotografia tots junts. Una<br />

mica més tard l’ajuntament es va voler sumar a<br />

aquest homenatge i es va començar a fer un dinar<br />

amb voluntaris i gent del poble, a més de la gent<br />

gran. Mica en mica l’Homenatge a la Vellesa es va<br />

anar consolidant i, malgrat que ara no té relació<br />

amb cap entitat financera, es continua celebrant<br />

a molts llocs.<br />

Al nostre poble el primer d’aquests homenatges<br />

es va fer fa 67 anys, i enguany s’ha celebrat dins del marc<br />

de les “Primeres Jornades per a la Gent Gran”. L’objectiu<br />

d’aquestes jornades, segons la regidora de Serveis Socials<br />

Laura Aloy, era oferir més activitats per a la gent gran activa<br />

que hi ha al poble. “Tenim un nucli de gent gran, organitzada<br />

i no organitzada, molt actiu a <strong>Alella</strong>, i vam creure que caldria<br />

oferir-los més activitats a part de l’Homenatge a la Vellesa<br />

pròpiament dit”. Fruit d’aquest plantejament es van crear<br />

les Jornades per a la Gent Gran, que es van celebrar durant<br />

quatre dies a diferents espais del poble, i que van incloure<br />

com a acte final l’Homenatge a la Vellesa.<br />

La setmana del 19 al 25 de maig es van dur a terme<br />

tot un seguit d’activitats ben variades destinades a la gent<br />

gran del poble, activitats que incloïen tallers, xerrades,<br />

una exposició i una caminada. La participació als tallers va<br />

ser força elevada, al voltant de les 55 persones. Entre els<br />

tallers n’hi havia d’aprendre a utilitzar un telèfon mòbil, de<br />

“patchwork”, d’estampació, de roses de ganxet i de riure. Des<br />

de la regidoria es destaca l’alta acollida i participació que ha<br />

tingut el taller d’utilització del telèfon mòbil, fins al punt<br />

que s’ha demanat de poder-lo dur a terme un altre cop fora<br />

ja del marc de les Jornades. L’exposició Grans artesans també<br />

mostrava un recull de manualitats dutes a terme per la gent<br />

gran d’<strong>Alella</strong>. Per altra banda, les dues xerrades tenien com a<br />

temàtica l’Alzheimer i consells per afrontar la calor.<br />

També com a activitat inclosa a les Jornades, durant<br />

aquests dies es va organitzar el primer concurs Relats des<br />

d’<strong>Alella</strong>, en el qual hi van participar unes 12 persones, i on<br />

la gent gran podia presentar històries escrites per ells amb<br />

temàtica lliure.<br />

El diumenge 25 de maig es va realitzar l’Homenatge<br />

a la Vellesa, que va servir com a cloenda de les Jornades.<br />

Al dinar que es va celebrar al Poliesportiu després de la<br />

missa, hi van participar unes 380 persones entre gent gran,<br />

voluntaris i familiars, i en acabat de dinar els assistents van<br />

poder escoltar un concert de la Coral Santa Llúcia i de la<br />

She Band, i van poder jugar al bingo.<br />

Des de la Regidoria de Serveis Socials, Laura Aloy<br />

destaca que la valoració que fan de les Jornades és positiva<br />

pel que fa a la participació, tot i que s’han trobat que el<br />

col·lectiu del qual esperaven més resposta no ha participat<br />

gaire i en canvi altres col·lectius que no s’esperaven, com el<br />

de la gent que viu a les residències, hi han participat molt.<br />

Aloy destaca per altra banda que les Jornades han servit<br />

per crear nous vincles entre les diferents entitats de gent<br />

gran i entre les diferents residències, vincles que poden<br />

resultar molt útils en el futur per què puguin treballar<br />

conjuntament. Finalment, Aloy comenta que existeix la<br />

intenció de tornar a fer unes jornades així l’any vinent,<br />

mantenint aquest format però canviant alguna activitat o<br />

fins i tot canviant-ne la distribució al llarg de la setmana, ja<br />

que no estan gaire satisfets d’algunes d’elles. Resten oberts,<br />

però, a què la pròpia gent gran digui què vol i de quina<br />

manera.<br />

35<br />

AJUNTAMENT D’ALELLA<br />

El dinar, un dels<br />

actes amb més<br />

participació de les<br />

Jornades.


36<br />

EL REGAL DE REIS<br />

IL·LUSTRACIÓ DE<br />

DAVID ROMAN<br />

Una de les novetats de la Festa de la Gent Gran d’aquest any ha<br />

estat el concurs de relats, que va comptar amb una notable participació.<br />

Les línies que acompanyen aquest requadre reprodueixen<br />

el text guanyador del certamen, El regal de Reis, obra d’Eulàlia<br />

Garcia.<br />

EULÀLIA GARCIA<br />

Era el dia de Reis. Quan em vaig despertar, inconscientment<br />

vaig mirar els peus del llit. No hi havia cap regal.<br />

No hi havia res. Vaig fer un cop d’ull a l’habitació i vaig<br />

adonar-me que no era a casa meva. Per causes que ara no<br />

explicaré, m’havien portat a una residència. Tenia vuitanta<br />

quatre anys i... ja se sap. I no és que estigui malament, no,<br />

però no és casa meva i em vaig posar molt trista. Sabia que<br />

els meus fills (en tinc dos, en Ramon i la Rosa Mari) no<br />

vindrien; sempre tenen feina. Però no volia estar trista i vaig<br />

començar a pensar en quan ells eren petits i la vigília dels<br />

reis anàvem a casa dels avis a cantar. Els Reis vénen, vénen,<br />

vénen, per les muntanyes porten joguines per la canalla; els reis<br />

vénen, vénen per l’Orient i no porten res per als nens que són<br />

dolents.<br />

La meva ciutat és Badalona i és costum, la vigília dels<br />

Reis, de sortir els nens amb fanalets encesos cantant “Els<br />

Reis vénen” i els patges els tiren llaminadures. Nosaltres<br />

anàvem a cantar a casa dels avis. Els avis tenien una sala<br />

molt gran, tot de cadires arrenglerades a la paret i també<br />

hi havia una finestra al capdamunt de la paret que comunicava<br />

amb les habitacions de dalt i per la qual queien les<br />

llaminadures que cagaven els Reis. Amb els fanalets encesos<br />

començàvem a cantar, els llums de la sala s’apagaven i<br />

els Reis tiraven de tot: figuretes de sucre, pilotetes, nous,<br />

xiulets, cacauets, caramels, joguines petites... com més cantaves<br />

més s’apagaven els llums i més coses queien. Tots anàvem<br />

per terra, jo la primera, recollint les coses que queien,<br />

i quan les cadires eren plenes els llums ja no s’apagaven.<br />

Però un dia, en acabar de cantar i recollir el que hi havia a<br />

les cadires, el Ramon, que tenia cinc anys, tot estranyat va<br />

dir-me: “Mama, els Reis sempre caguen el mateix caramel!”<br />

Era un que es diferenciava dels altres perquè era molt gros.<br />

Als grans, aquesta reflexió del nen ens va demostrar que els<br />

nens són petits però no tontos.<br />

Els anys van anar passant i ells es van anar fent<br />

grans. El Ramon es va casar amb una noia de<br />

l’Empordà i allà se’n va anar a viure. Van<br />

tenir una nena, la primera i única néta,<br />

i a mi que m’agraden tant les criatures<br />

se’m va fer poc (la Rosa Maria encara<br />

no ha tingut fills). Fixeu-vos-hi: una<br />

néta per quatre avis que érem no ens<br />

tocava a res. Aquesta nena ara viu en<br />

parella i mentre jo anava aquell matí<br />

rememorant aquell temps passat,<br />

una noia de la residència em va dur<br />

un auricular dient: “té una trucada”.<br />

La trucada era d’aquella nena petita<br />

que ara té vint-i-vuit anys i em va<br />

dir: “iaia, estic embarassada i si tenim<br />

una nena es dirà com tu, Laia”.<br />

I així va ser. Va néixer una nena i<br />

es va dir Laia. I aquest va ser<br />

el millor regal que vaig tenir<br />

aquell dia de Reis.


SALA DE MOSTRES. MIL HISTÒRIES ENTRANYABLES<br />

Ens hem dedicat a recórrer els carrers d’<strong>Alella</strong> i a parlar amb la gent gran que hi<br />

hem trobat. Tots tenen la seva història i a tots els agrada explicar-la. Les voleu<br />

conèixer?<br />

JOAN PARERAS<br />

JOAQUIM CORTÈS<br />

MARIA TERESA SORIANO<br />

Tinc 91 anys. Recordo que quan era<br />

petit a l’adrogueria de Ca la Librada hi<br />

venien aiguanap, que era una aigua que<br />

servia per a reanimar la gent. Fins i tot<br />

la gent la venia a buscar de Barcelona,<br />

nosaltres també! L’aiguanap es treia de<br />

la flor d’uns tarongers amargants que<br />

hi havia a la dreta del camí que va cap a<br />

Can Magarola, i que ara ja no hi són.<br />

Fa molts anys jo feia transports per aquí<br />

amb vàries companyies. Als Escolapis<br />

llavors hi vivia molta gent i jo els portava<br />

quatre coves grossos de pa amb el tricicle.<br />

Jo vaig ser dels primers en dur el tricicle<br />

a <strong>Alella</strong>! Normalment ara durant el dia vaig<br />

a fer la xerradeta a la Moncloa i volto amb<br />

bicicleta, que d’alguna manera em serveix<br />

de cadira de rodes perquè tinc alguns problemes<br />

de salut, i alhora em serveix per a<br />

fer una mica d’exercici.. sort en tinc!<br />

Jo sóc nascuda a <strong>Alella</strong>, i per mi <strong>Alella</strong> és<br />

el més maco del món, és el rovell de l’ou!<br />

Quan era petita vaig viure a Can Lleonart. Al<br />

davant d’allà hi havia la riera amb uns marges<br />

on anàvem a passejar i a pasturar, jo<br />

també hi duia el meu be a pasturar per allà.<br />

Una vegada va baixar tant la riera que jo enfilada<br />

a la paret de Can Lleonart tenia l’aigua<br />

allà mateix i la podia tocar, i el meu pare em<br />

cridava que baixés que allò feia por. Aquell<br />

cop la riera es va endur un ramat de bens!<br />

JOAN PUJOL<br />

JOSEP GOMIS<br />

MARTÍ SAURÍ<br />

37<br />

A casa nostra ens deien els de Cal Dimoni.<br />

Recordo que una vegada un home va anar a<br />

buscar bolets i es va quedar enredat en una<br />

bardissa sense poder-ne sortir. En aquell moment<br />

va passar per allà el Dimoni, i l’home li<br />

cridà: “Salvador, que em podeu ajudar?” I el<br />

dimoni li digué: “Sí home, ja t’ajudo jo a sortir<br />

d’aquí...” Agafà l’encenedor i encengué foc<br />

a la bardissa. L’home enredat va sortir d’allà<br />

com un conill escuat! Es diu que els dos implicats<br />

en la història eren de Cal Dimoni...<br />

Recordo molt la nevada del 62 i el cinema que<br />

del Cafè de Baix. Jo en feia anar la màquina,<br />

portava les pel·lícules del Masnou i des d’aquí<br />

un altre cop cap a baix. Compartíem el tambor<br />

amb ells. De la nevada recordo que ningú<br />

podia sortir de casa, va caler anar a obrir la<br />

carretera per poder anar a baix a peu i també<br />

portar la farina des del Masnou perquè aquí ja<br />

no hi havia pa. La neu va ser-hi una setmana<br />

i mitja ben bé, i durant tot aquell temps vam<br />

estar tancats a casa a la vora del foc.<br />

Vinc a Can Gaza a jugar a petanca els dissabtes<br />

i els diumenges, i aquí passem el matí. A<br />

vegades hi ha discussions molt fortes, però la<br />

sang mai no arriba al riu. També fem alguna<br />

sardinada, un de nosaltres paga les sardines,<br />

un altre porta el pa... mentre uns juguen uns<br />

altres couen les sardines i paren taula, i en<br />

acabat tots esmorzem. Quan era petit havia<br />

jugat molt a futbol a la riera, que era tota de<br />

sorra. També per Festa Major es posaven les<br />

taules a la sorra perquè no hi havia voreres.


38<br />

MERCÈ PUJADAS<br />

NÚRIA SOLDEVILA<br />

ROSA SERRAT<br />

CARME PUJOL<br />

Jo vaig néixer al carrer Comas, al costat de l’es-<br />

glésia, i he viscut a <strong>Alella</strong> sempre. Ara el poble<br />

ha canviat molt, abans podies anar tranquil pel<br />

carrer i posàvem les cadires a fora a prendre la<br />

fresca, i ara això no es pot fer perquè tot són<br />

cotxes i motos. Moltes coses, però, són millor<br />

ara que abans, perquè nosaltres vam ensopegar<br />

la guerra i la postguerra. A casa ens van<br />

matar el pare perquè havia estat d’esquerres<br />

i ens ho van prendre tot, i va quedar la mare<br />

sola amb sis fills. Ara, però, estic bé.<br />

Tinc 80 anys, he nascut a <strong>Alella</strong> i vaig viure<br />

vint anys a Can Sans, de masovers. Després<br />

em vaig casar i vam anar a viure al carrer<br />

del Mig. Sóc feliç aquí, <strong>Alella</strong> m’agrada<br />

molt. El poble ha canviat molt i està molt<br />

maco, però no és el que era abans. Ara tothom<br />

és d’<strong>Alella</strong> però no coneixes ningú.<br />

Aquí vaig al Casal, vaig a les excursions de<br />

Can Gaza, i faig treballs manuals a casa,<br />

treballs que emmarco i els poso o a casa o<br />

en una casa que tenim a la Plana de Vic.<br />

Vaig néixer a <strong>Alella</strong> i hi he viscut tota la vida.<br />

Jo havia treballat en una fàbrica de teixits<br />

que es deia Brutau. Abans no era com ara;<br />

a l’estiu primer anàvem a collir clavells, que<br />

a <strong>Alella</strong> n’hi havia molts, o a arrencar herba,<br />

i a les vuit del matí anàvem cap a la fàbrica. I<br />

al vespre també hi tornàvem. També anàvem<br />

a les festes majors del voltant; al Masnou, a<br />

Vallromanes... Al Masnou hi anàvem a peu,<br />

perquè no hi havia tant de trànsit, i més lluny<br />

ja hi anàvem amb els cotxes del Font.<br />

L’any 1962 vaig venir a <strong>Alella</strong>, al barri del Rost.<br />

La meva sogra anava a comprar sempre a<br />

unes drogueries determinades del poble, i un<br />

dia em va demanar que anés a Ca la Librada<br />

a buscar-li patates, perquè li agradaven d’allà.<br />

Quan hi vaig entrar ho vaig veure molt fosc,<br />

molt gran, i hi havia una senyora d’allà amb<br />

unes dents enormes... em vaig sentir molt<br />

impotent. Em va salvar el fill de Ca la Librada,<br />

que em va demanar què volia i em va donar<br />

les patates. Mai més hi vaig tornar!<br />

MONTSERRAT DURAN<br />

ROSA OLIVERAS<br />

SARA BASSAS<br />

JAUME ESPASA<br />

Jo vaig arribar a <strong>Alella</strong> quan tenia 28 o 29<br />

anys. Jo sóc d’un poblet de la província de<br />

Lleida, de casa de pagesos. Fèiem tota la vida<br />

del camp; havia d’anar a l’hort a regar i a collir<br />

els tomàquets i la verdura, i també havia de<br />

cuidar els conills. Jo veia que les noies que<br />

baixaven a Barcelona venien molt tendretes i<br />

molt maques, i vaig decidir anar-hi. Allà hi vaig<br />

conèixer el meu marit, que era d’<strong>Alella</strong>, i m’hi<br />

vaig casar. Des de llavors que visc aquí. Tant<br />

<strong>Alella</strong> com la seva gent m’agraden molt.<br />

Vaig néixer al carrer del Mig, tot i que des de<br />

fa 50 anys visc al Rost. Quan va esclatar la<br />

guerra a <strong>Alella</strong> érem 1125 persones, ara ja gairebé<br />

som 10000. Hi havia quatre cases i prou.<br />

Hi havia les cases de pagès dels senyors, que<br />

venien tres mesos cada estiu, i els masovers,<br />

que s’hi estaven tot l’any. Ens coneixíem tots,<br />

fins i tot amb els senyors. El poble ha canviat<br />

molt, ara hi ha molta gent. Passejo a la tarda,<br />

i vaig a la gimnàstica a Can Gaza, que em va<br />

molt bé per moure’m una mica i pels genolls.<br />

<strong>Alella</strong> és molt maco. Jo he tingut molts<br />

negocis aquí; un bar i una fonda, una pastisseria,<br />

el Pikipoll... i ara estic jubilada. Per<br />

això ara de bon matí vaig al gimnàs, faig<br />

un volt, després vaig a buscar la petita a<br />

l’escola, faig el dinar i a la tarda tornem a<br />

sortir a passejar. Jo el poble d’<strong>Alella</strong> l’estimo<br />

molt, hi fem moltes coses: festes,<br />

gimnàs, estem la mar de bé! El poble ha<br />

canviat molt, no és el que era, però ens<br />

adaptem al que tenim i jo estic molt bé.<br />

Fa vint anys que visc a <strong>Alella</strong>. Jugo al<br />

dòmino i a la petanca. Les pistes de petanca<br />

de Can Gaza tenen un símil amb<br />

allò que va passar a Sant Pol. Allà hi van<br />

fer un rellotge de sol i hi van posar una<br />

teulada, que no deixava marcar l’hora.<br />

Aquí van fer primer les pistes, i després<br />

les van cobrir amb arbres i amb un entarimat.<br />

A la petanca s’hi juga aixecant la<br />

bola, i ara els jugadors bons que juguen<br />

així no poden jugar en aquestes pistes!


LA FUNDACIÓ GERMANS AYMAR I PUIG<br />

EULÀLIA SERRANO<br />

Parlar de la gent gran del poble porta implícit, entre altres<br />

coses, fer referència a la residència dels germans Aymar i<br />

Puig. Per això hem parlat amb la Sílvia Vázquez, directora<br />

dels serveis assistencials de la Fundació Germans Aymar i<br />

Puig, que ens n’ha explicat una mica el passat, el present i<br />

el futur.<br />

“La Fundació Germans Aymar i Puig té una història<br />

molt arrelada al poble d’<strong>Alella</strong>”. Aquesta història comença<br />

fa 60 anys, quan els germans alellencs Josep, Joan i Antònia<br />

Aymar i Puig van tenir la voluntat de crear un centre per<br />

atendre persones grans de la població amb unes determinades<br />

necessitats d’assistència. “Els inicis no van ser fàcils,<br />

hi va haver moltes mancances econòmiques i la mostra és<br />

que entre la col·locació de la primera pedra l’any 1950 i la<br />

inauguració l’any 1979 passen gairebé trenta anys”. Durant<br />

tot aquest temps, són les aportacions anònimes (en temps,<br />

diners o materials) de moltes persones d’<strong>Alella</strong> i d’entitats<br />

públiques i privades les que permeten tirar endavant el projecte<br />

i arribar fins on s’és avui. Són aquestes aportacions i<br />

aquesta empenta les que fan tan especial i tan fort el vincle<br />

entre la Fundació i el poble.<br />

Inicialment el centre, d’acord amb el pensament de<br />

l’època en què es planteja, és concebut com a residència de<br />

gent gran i té unes finalitats relativament caritatives. Però,<br />

tal i com ens indica Vázquez, “els temps han canviat i també<br />

ho han fet el perfil de persones que s’atenen a la Fundació i<br />

les necessitats que cal cobrir. Actualment la gent que ve són<br />

persones amb un alt grau de dependència, i el ventall de<br />

necessitats és molt variat. Per això els serveis que es presten<br />

s’han d’adaptar a aquests canvis. Tot allò que no evoluciona<br />

mor en el camí”.<br />

Residència, centre de dia i atenció a domicili<br />

En consonància amb aquesta mentalitat, la Fundació actualment<br />

consta de tres branques diferenciades, creades<br />

justament com a resposta a les diferents necessitats que cal<br />

cobrir: la residència, el centre de dia i el servei d’atenció a<br />

domicili.<br />

“El centre de dia es va crear fa cosa d’un any i una mica<br />

més, i hi atenem únicament persones de la població que<br />

vénen aquí i hi passen el dia d’una manera assistencial”. Són<br />

persones amb unes necessitats socials, assistencials i mèdiques,<br />

com per exemple seguir uns controls, rebre assistència<br />

mèdica, cobrir les activitats de la vida diària... La persona en<br />

aquest cas passa el dia a la residència però no hi dorm.<br />

En el servei d’atenció domiciliària la persona passa el<br />

màxim temps possible al seu domicili, en el seu propi en-<br />

torn amb les seves coses i els records de la seva vida. “En<br />

aquest cas s’atenen diferents necessitats: de passeig, de compra,<br />

de neteja, d’acompanyament, malalties terminals... hi<br />

ha una gran varietat d’atencions per cobrir”. En aquest servei,<br />

de més recent creació, s’atén gent d’<strong>Alella</strong> i de part del<br />

Masnou. S’inicià aquest mateix any 2008, quan la Fundació<br />

va ser adjudicatària del concurs que va obrir l’Ajuntament<br />

d’<strong>Alella</strong> dels serveis d’atenció domiciliària municipals, tot i<br />

que com a Fundació també tenen uns serveis privats d’atenció<br />

domiciliària. Tot i ser una fundació sense ànim de lucre,<br />

la relació amb l’Ajuntament és d’estreta col·laboració, i el<br />

mateix alcalde és el president de la Fundació. El fet de collaborar<br />

amb l’Ajuntament en aquest servei fa que hi pugui<br />

haver uns preus públics dignes i unes garanties de qualificació<br />

del personal que hi treballa.<br />

Durant el dia les persones que estan a la residència, ja<br />

sigui perquè hi viuen com perquè són usuaris del centre<br />

de dia, tenen un seguit d’activitats programades, com per<br />

exemple estimulació cognitiva, estimulació física, realitzen<br />

activitats intergeneracionals i amb l’alumnat de les Escoles<br />

Fabra, celebren totes les festes i aniversaris que es poden,<br />

cafès tertúlia, manualitats, activitats lúdiques, etc. Totes<br />

elles tenen com a objectiu aconseguir que els usuaris tinguin<br />

una vida plena a diari, que sempre tinguin coses a fer.<br />

Cada setmana es programen fins a 45 activitats, a part de les<br />

activitats puntuals com anar a la platja ara a l’estiu un dia o<br />

celebrar les revetlles. “La residència és un centre obert, que<br />

està immers en una comunitat i que per tant participa de<br />

39<br />

CEDIDA<br />

El nou edifici de la<br />

Residència Aymar<br />

i Puig.


40<br />

Un moment de<br />

la inauguració del<br />

nou edifici, amb<br />

els jardins de la<br />

residència plens a<br />

vessar.<br />

les activitats de la comunitat. L’usuari ha viscut en una comunitat<br />

i mentre és a la residència ha de seguir participant<br />

de la vida de la comunitat”.<br />

“Tenim llista d’espera, estem desbordats, i és per això<br />

que continuarem incrementant els serveis i la disponibilitat<br />

de places”. La residència disposa d’unes places públiques,<br />

aproximadament un 30% i que estan subvencionades per<br />

l’administració, i la resta de privades. La nova llei de la dependència<br />

i la nova llei catalana de serveis socials afecten la<br />

feina de la Fundació, són dues lleis que els regeixen en els<br />

temes del finançament i de la qualitat del servei que s’ofereix.<br />

“Amb la llei de la dependència, cada vegada es creen<br />

més serveis cap a l’atenció de la persona gran i de la gent<br />

amb dependència”.<br />

Actualment, el nombre total de persones ateses entre<br />

les tres branques de la Fundació és d’unes 400 persones<br />

d’<strong>Alella</strong> i de municipis veïns del Maresme i del Barcelonès<br />

Nord. Per a poder-les atendre hi ha un total de més de 450<br />

treballadors, xifra que pot semblar força elevada però que<br />

respon a la gran varietat de necessitats i d’atencions que cal<br />

cobrir, i a l’elevat grau de dependència de gran part dels<br />

usuaris. Al voltant d’un 70 per cent dels usuaris que viuen a<br />

la residència tenen un dèficit cognitiu important, i s’atenen<br />

casos de demència i d’Alzheimer, entre altres afectacions. El<br />

rang d’edat dels usuaris varia des de vora els cinquanta anys<br />

d’edat fins als cent o més, fet que fa palesa la diferència de<br />

necessitats que hi pot haver entre els usuaris. Pel que fa al<br />

servei d’atenció domiciliària, es realitzen al voltant d’uns 80<br />

serveis a la setmana. Existeix un voluntariat relacionat amb<br />

la residència, familiars d’usuaris i altres persones que hi van<br />

a realitzar activitats amb els residents o a fer-los companyia.<br />

No són un grup massa nombrós, però la seva tasca és important<br />

per a donar suport a les activitats de la Fundació.<br />

El nou edifici<br />

La Fundació té molt clar el seu projecte de futur, i que ha<br />

de seguir evolucionant per a avançar en aquest sector que<br />

es mou molt ràpidament i respecte el qual la societat està<br />

començant a estar molt sensibilitzada. “Evolucionem per<br />

cobrir necessitats”. Per això fa uns tres anys es començà a<br />

treballar en propostes innovadores, com per exemple poder<br />

oferir l’atenció a domicili i per a ampliar i adequar les infraestructures<br />

de la residència. El dia 21 de juny es va inaugurar<br />

el nou edifici de la residència, amb una superfície de<br />

vora 1000 metres quadrats (700 metres quadrats d’edifici<br />

i la resta de zona enjardinada), i destinat bàsicament a la<br />

creació de nous espais comuns per tal que la gent pogués romandre-hi<br />

i estar-hi més còmoda. “Es busca millorar infraestructures,<br />

més que no ampliar la capacitat de l’edifici. Cal<br />

no oblidar que els espais han de ser dignes, perquè la gent<br />

gran també són persones i han d’estar en llocs agradables i<br />

confortables”. Una part molt important del nou edifici és<br />

la dedicada a la rehabilitació, activitat dirigida a potenciar<br />

l’atenció en determinades problemàtiques de la gent gran.<br />

La sala de rehabilitació és molt gran i es creu que a la llarga<br />

es podrà atendre tant la gent de la pròpia residència com la<br />

gent gran del poble. Un altre dels motius de pes a l’hora de<br />

pensar i crear el nou edifici és poder encabir totes les famílies<br />

que vénen a visitar els avis els caps de setmana. “Vénen els<br />

fills, els néts, els besnéts i altra família, ja gairebé no hi cabíem”.<br />

El contacte amb les famílies és molt estret en tots els<br />

serveis que ofereix la Fundació, especialment en el cas dels<br />

usuaris que viuen a la residència i dels que utilitzen el centre<br />

de dia. A l’acte inaugural d’aquest nou espai de la Fundació<br />

hi van assistir, entre d’altres, la consellera d’Acció Ciutadana<br />

Carme Capdevila i l’alcalde d’<strong>Alella</strong> Andreu Francisco.<br />

La Fundació és, des de fa anys, centre col·laborador de la<br />

Generalitat de Catalunya. Aquest fet comporta que s’hagin<br />

d’acomplir unes determinades exigències i que per tant el<br />

servei que s’ofereix sigui de qualitat. “Cada cop es busca<br />

més no tenir l’avi aparcat sinó tenir uns professionals al darrere<br />

que donin resposta a les necessitat de la persona”. L’acte<br />

també va comptar amb la presència d’unes 400 persones,<br />

entre antics familiars, familiars actuals i gent del poble.<br />

CEDIDA


QUI TÉ CURA DELS NOSTRES AVIS QUAN NOSALTRES NO<br />

PODEM?<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

Permeteu-me que, abans de parlar del tema que està previst<br />

que abordi en aquest text us expliqui una història personal.<br />

Recordo que a la meva àvia li feien pànic les residències.<br />

Poc després que el meu avi morís, ella va venir a viure a casa<br />

meva amb els meus pares. Va estar sana i amb la ment clara<br />

molts anys i li vaig sentir dir moltes vegades que ella no<br />

volia anar mai a una residència. De fet, ella parlava d’asils i<br />

no sé ben bé quines referències en tenia, però els imaginava<br />

com indrets horribles on els fills i nets abandonen la gent<br />

gran. Amb el temps, es va anar deteriorant i va arribar un<br />

moment que no es podia quedar sola a casa; en una ocasió<br />

que havíem de sortir tots, per no deixar-la sola, la vam dur<br />

a un centre de dia (contra la seva voluntat). Va estar-hi tan<br />

a gust i s’ho va passar tan bé fent activitats amb gent de la<br />

seva edat, que ella mateixa va demanar anar-hi cada dia. A<br />

poc a poc va anar perdent mobilitat i va acabar quedant-se<br />

també a dormir a la residència. Rebia cada dia les nostres<br />

visites i, amb ocasió de festes i aniversaris, venia a casa a<br />

gaudir dels àpats amb la família. Va exhaurir els seus dies a<br />

la residència, però sé que ho va fer contenta i portant una<br />

vida molt més activa que la que hauria pogut tenir a casa.<br />

Vaig pensar: “no sé com eren els asils que ella imaginava,<br />

però crec que no m’importarà passar els darrers dies de la<br />

meva vida a una residència”.<br />

L’oferta a <strong>Alella</strong><br />

La veritat és que <strong>Alella</strong> no gaudeix d’una oferta molt àmplia<br />

de centres que es puguin fer càrrec de la nostra gent gran si<br />

ho necessitem. Això sí, l’oferta que hi ha és de molta qualitat.<br />

A banda de la Residència Germans Aymar i Puig, de<br />

la qual hem parlat separadament a l’article anterior pel fet<br />

de ser la més gran i la més antiga, alhora que pel fet que ha<br />

ampliat recentment les seves instal·lacions, <strong>Alella</strong> compta<br />

amb una altra residència/centre de dia, amb un centre de<br />

dia i amb un centre sociosanitari.<br />

Els Rosers: com a casa<br />

La Residència Els Rosers, situada a l’avinguda que té el mateix<br />

nom, fa 24 anys que està en funcionament. Josep Maria<br />

Truñó i Roser Ollé, educadors socials de formació, són al<br />

capdavant d’aquest centre des de fa gairebé tres anys. Se’ls<br />

nota a la cara que s’hi dediquen per vocació i que gaudeixen<br />

de la feina que fan. Truñó explica que la filosofia del seu<br />

projecte és molt clara i fan una aposta per desenvolupar-la.<br />

“El nostre treball es fonamenta en tres valors bàsics: la casa<br />

està sempre oberta a tothom, tots els serveis que hi oferim<br />

tenen en compte les necessitats, gustos, manies, costums de<br />

cada persona i, finalment, tot l’equip que hi treballem hem<br />

de poder gaudir de la nostra feina i sentir-nos-en orgullosos.<br />

Òbviament això implica molta dedicació, una dedicació<br />

que només es pot aconseguir quan pots oferir un equip<br />

humà que, amb el pas del temps, va coneixent la manera de<br />

ser de cada persona, establint-se en aquest punt una relació<br />

de mútua confiança entre els residents i les persones que en<br />

tenen cura directament”. Amb aquesta idea, tots els treballadors<br />

de la casa tenen contractes indefinits i fins i tot hi ha<br />

cuidadores que fa 20 anys que hi treballen. “Per a nosaltres<br />

és important que els residents es sentin com a casa i que la<br />

família senti el nostre centre com un annex de casa seva.<br />

Ens agrada treballar amb l’objectiu que hi hagi un ambient<br />

alegre i sense tensions, i tractant de tenir la màxima cura<br />

sobre els detalls”, comenta.<br />

Els Rosers compta amb 35 llits i 10 places de centre de<br />

dia. Entre els serveis que ofereix, hi trobem el de fisioteràpia,<br />

el servei mèdic i d’infermeria, l’educadora social, cuina<br />

pròpia, perruqueria i podologia, per posar tan sols uns<br />

exemples. “Tenim més personal del que ens reclama la llei”,<br />

aclareix Truñó, “comptem amb l’equip que estimem necessari<br />

per desenvolupar el nostre projecte”. Preguntat per<br />

les activitats que realitzen els residents, el responsable dels<br />

Rosers explica que “prestem especial atenció al lleure i la<br />

dinamització i oferim activitats ajustades a les persones que<br />

les fan”. Així, duen a terme manualitats, lectura en grup,<br />

bingo, grups de conversa i debat, i un taller de costura amb<br />

molt d’èxit. “També celebrem, de diferents maneres, totes<br />

les festes del calendari. Per Sant Joan vam fer una gimcana,<br />

per Nadal un concert... i sovint vénen grups a oferir actuacions<br />

de diversos tipus”.<br />

41<br />

L’acollidor espai<br />

exterior de la<br />

residència Els<br />

Rosers.<br />

CEDIDA


42<br />

A dalt: les flors<br />

presideixen<br />

l’entrada del centre<br />

de dia La Vinya.<br />

A baix, l’imponent<br />

edifici de Can<br />

Torras.<br />

L’àmplia oferta de la Fundació Sant Francesc d’Assís<br />

La Fundació Sant Francesc d’Assís, amb seu a Can Torras,<br />

consta de quatre centres. La residència de disminuïts psíquics<br />

profunds Les Hortènsies, la residència geriàtrica assistida<br />

El Montseny (al Masnou), el Centre Sociosanitari Can<br />

Torras i el centre d’acolliment diürn La Vinya.<br />

Ramon Puig és el responsable del centre de dia La Vinya.<br />

Explica que “un centre de dia és el pas intermedi que hi ha<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

entre viure en una residència i amb la família. Nosaltres<br />

atenem de dilluns a divendres de 8 a 20h aquelles persones<br />

que no poden estar a casa per raons d’edat, demència, dificultats<br />

de mobilitat o altres”. Puig compara el centre amb<br />

una escola, tant perquè el fet d’anar-hi implica un hàbit<br />

com el d’anar al col·legi, com pel fet que “es marquen molt<br />

les festes (una vintena a l’any). Els nostres usuaris fan manualitats<br />

i treballs de decoració, preparen objectes per vendre<br />

a la fira de Santa Llúcia, participen en unes olimpíades<br />

que consisteixen en jocs de destresa, fan tallers de cistelleria,<br />

murals de boletes de paper de seda... en definitiva, treball<br />

en equip! Tot això és un al·licient per a ells perquè veuen un<br />

resultat. A més, darrerament, hem fet alguna sortida i hem<br />

començat a fer cinefòrums”.<br />

Puig explica els beneficis d’un centre com el que ell<br />

condueix: “Els avis surten de casa; sovint passa que a casa<br />

s’abandonen una mica i així senten una mica l’obligació de<br />

cuidar-se més, d’arreglar-se, de complir uns horaris. És un<br />

estímul. Sovint, els primers dies, venen una mica forçats<br />

però quan veuen que l’entorn és agradable i que se’ls tracta<br />

bé, comencen a valorar que poden gaudir de coses, relacionar-se,<br />

fer activitats. Quan tornen a casa, tenen tema de<br />

conversa i estan contents. Nosaltres els estimem, són els<br />

nostres avis. Com més bé estan ells, més tranquil·la i contenta<br />

està la família”. La Vinya compta amb 44 places i,<br />

entre el personal que hi treballa, hi trobem un metge, una<br />

psicòloga, una infermera, un fisioterapeuta, una treballadora<br />

ocupacional que s’encarrega de coordinar les activitats<br />

de lleure, una treballadora social, que té la missió de rebre<br />

les famílies, captar els problemes i buscar-ne les solucions,<br />

i el personal auxiliar, de neteja i de cuina. També s’ofereix<br />

servei de perruqueria i podologia.<br />

Sovint associem el nom de Can Torras a la gent gran,<br />

però Can Torras no és una residència geriàtrica. De fet, és<br />

molt més que una residència. Es tracta d’un centre sociosanitari<br />

que atén, sobretot, gent gran, però no de manera<br />

exclusiva. Josep Maria Cuartero, director assistencial de la<br />

Fundació Sant Francesc d’Assís, explica que “Can Torras no<br />

depèn de Benestar Social, com La Vinya, sinó que té concert<br />

amb la Conselleria de Sanitat. La majoria dels residents<br />

provenen de l’hospital”. És a dir, que és la Seguretat Social<br />

qui paga l’estada dels residents en la majoria dels casos,<br />

però també hi ha 5 places privades. El centre compta amb<br />

un total de 119 llits, 94 dels quals són per a residents de<br />

llarga estada, és a dir, “persones amb temps de rehabilitació<br />

superior a dos mesos, grans dependents amb complicacions<br />

clíniques importants o persones pendents d’un recurs<br />

social més definitiu“, segons Cuartero. La resta de places<br />

són per a convalescències curtes i hospital de dia. I és que<br />

Can Torras, com dèiem, no és una residència, és gairebé un<br />

hospital. El seu responsable explica que “nosaltres aquí hi<br />

tenim malalts, no persones grans. Persones amb malalties<br />

cròniques amb una dependència. La nostra infraestructura<br />

és sanitària, no tant social ni de convivència com en un<br />

centre geriàtric”.


Recerca i sortides de cap de setmana<br />

a Carolina del Nord<br />

Jordi Galbany combina la seva tasca de recerca en aquest estat<br />

nord-americà amb el turisme per la zona.<br />

JORDI GALBANY<br />

Ara fa un any va començar una nova etapa a la meva vida<br />

professional. Després d’acabar el doctorat a la Universitat<br />

de Barcelona vaig aconseguir una beca per seguir fent recerca<br />

en primatologia a la Duke University, ubicada a Durham<br />

- Carolina del Nord (Estats Units d’Amèrica), a la costa est<br />

del país, entre Florida i Nova York. Des d’aleshores hi he<br />

passat llargues estades.<br />

Durham és una ciutat força gran, amb més de doscents<br />

mil habitants, a tocar de Raleigh, la capital de l’estat.<br />

Aquestes dues ciutats, juntament amb Chapel Hill, formen<br />

el que anomenen el “Research Triangle”, un indret molt conegut<br />

per la qualitat de les seves universitats i els centres de<br />

recerca.<br />

Només arribar, em vaig instal·lar en una casa de fusta<br />

antiga, dels anys vint, molt propera al campus universitari.<br />

Els primers dies, l’Elizabeth, una de les companyes de la<br />

casa, em va portar a donar un tomb per les rodalies de la<br />

ciutat... en cotxe, és clar. Gairebé la totalitat de la ciutat<br />

està formada per una gran urbanització de cases de fusta,<br />

i hi ha alguns indrets conflictius on molta gent diu que és<br />

millor no caminar-hi de nit. El centre de la ciutat no té<br />

res d’especial. Hi ha molts edificis grans de serveis, com<br />

bancs, oficines, un teatre, l’Ajuntament, i força cafès, bars<br />

i restaurants. Els anys 10, però, Durham era un indret on<br />

només hi havia conreus de tabac i indústria tabaquera, que<br />

va ser el motor econòmic de la zona durant molt temps.<br />

Les fàbriques de tabac antigues, d’un estil arquitectònic que<br />

em recorden molt al modernisme de casa nostra, avui dia<br />

s’han reconvertit en restaurants italians o apartaments, entre<br />

altres. Els pocs conreus que queden avui dia ja no són<br />

de tabac, sinó vinyes. Carolina del Nord també s’apunta a<br />

la moda del vi, i sembla que els funciona, tot i els sòls majoritàriament<br />

argilosos.<br />

El campus de la Duke University és molt gran i està<br />

envoltat de boscos. De fet, podríem dir que tota la ciutat de<br />

Durham està dins un gran bosc, majoritàriament de roures,<br />

oms i arços, però també hi trobem espècies ben peculiars,<br />

com ara algunes plantes carnívores.<br />

Durant els mesos que he passat aquí, he pogut viure<br />

en primera persona aquelles celebracions que estem acostumats<br />

a veure a les pel·lícules, com el Halloween, el Thanks-<br />

Giving Day o la pasqua amb l’Easter Bunny. Durant la nit<br />

dels difunts, per exemple, la canalla van pels carrers i truquen<br />

a les cases per reclamar caramels, amb el famós “Trick<br />

or Treat”. Fins i tot, els diaris locals recomanen que els dies<br />

43<br />

món<br />

FOTOS DE JORDI GALBANY<br />

A dalt, antigues<br />

fàbriques tabaqueres<br />

a Durham.<br />

A l’esquerra,<br />

església de la Duke<br />

University.


44<br />

món<br />

A la dreta, carbasses<br />

al Farmer’s Market<br />

de Raleigh.<br />

A baix, Cherokee<br />

National Forest .<br />

abans compris molts caramels perquè cap nen no es quedi<br />

sense... A més a més, aquell mateix vespre vaig poder decorar<br />

la meva primera carbassa, seguint el model tradicional,<br />

la vaig posar al porxo de casa amb una espelma a dins i vaig<br />

aconseguir una veritable Jack-o’-lantern.<br />

Seguint amb les tradicions, jo els en vaig donar a conèixer<br />

alguna de les nostres, entre elles una de les més apreciades,<br />

com és Sant Jordi. En primer lloc, val a dir que als<br />

Estats Units no celebren gens aquesta diada. De fet, com<br />

que viuen al seu “petit Món”, no saben ni que existeix. Així<br />

doncs, vaig decidir que portaria unes roses a la universitat<br />

i les regalaria a tothom del grup de recerca (de fet, entre<br />

tot el grup de recerca hi ha vuit dones i només dos homes,<br />

jo i el Patrick... però el Patrick no compta perquè estudia<br />

elefants... Ja m’havien dit a mi que això d’estudiar primats<br />

era cosa de dones!). Aquell matí vaig arribar amb les roses,<br />

les vaig posar en un gran vas amb aigua, i vaig explicar la<br />

tradició de Sant Jordi a tothom... i van al·lucinar!. Jo penso,<br />

però, que no van acabar d’entendre perquè ho fem, sobretot<br />

la part més patriòtica de la festa, però hi va haver algú<br />

que va dir que és una tradició molt bonica i molt civilitzada,<br />

tant per les roses com pels llibres. Va ser divertit veure<br />

la reacció d’algunes de les noies quan els deia que es podien<br />

emportar una rosa a casa... Una d’elles, per exemple, deia<br />

que seria una bona excusa per fer-li veure al seu company<br />

que li hauria de comprar flors. Una altra, però, va dir que<br />

no en volia agafar cap, perquè a veure què pensaria el seu<br />

marit quan arribés a casa amb una rosa vermella! Al final<br />

del dia, a més a més, vam brindar amb cava californià, per<br />

celebrar la nova posició laboral d’una companya del laboratori,<br />

que va fer que la diada fos més “rodona”...<br />

Pel que fa al Dia d’Acció de Gràcies, el ThanksGiving<br />

Day, la gent ja en parlava des de molts dies abans que arribés.<br />

Realment és la seva celebració més important de l’any,<br />

i la gent es reuneix en família o amb els amics per menjar<br />

el típic gall dindi farcit, entre d’altres coses. La setmana<br />

anterior ja vam estar provant de fer diverses salses de “cran-<br />

berries” (una fruita vermella semblant als nabius), que se<br />

serveixen d’acompanyament, i finalment vam organitzar un<br />

sopar a casa on el gall dindi farcit amb una massa de blat de<br />

moro i verdures, n’era el plat principal. Abans, però, ja havíem<br />

anat al mercat -Farmer’s Market- de Raleigh, la capital,<br />

per comprar tots els ingredients que ens feien falta, incloent<br />

una gran carbassa. Aquell dia, a més, vaig trobar una botiga<br />

on venien conill, carn ben exòtica als Estats Units. No me’n<br />

vaig poder estar i en vaig comprar un per fer-lo a “l’ajillo”,<br />

això si, el venien sense cap i envasat al buit. La resta de persones<br />

que eren amb mi van posar una cara estranya, però<br />

estaven encuriosits per saber quin gust tindria, perquè mai<br />

no l’havien tastat abans.<br />

Però Carolina del Nord no només és Durham o Raleigh,<br />

així que també vaig aprofitar per voltar per aquest estat desconegut.<br />

En una ocasió, vaig anar a passar un cap de setmana<br />

amb uns companys del laboratori a les muntanyes, cap a<br />

l’interior, prop de la frontera amb Tennessee, concretament<br />

al Cherokee National Forest a la localitat de Blowing Rock.<br />

La idea era passar un cap de setmana tranquil i alhora poder<br />

fer alguna excursió per la zona, i així va ser. Vam poder caminar<br />

pels boscos, sense cap fulla als arbres, i intentar veure<br />

algun animal. Vam tenir sort i vam veure un cérvol... tot i<br />

que no érem gaire a prop, i el vam veure poca estona perquè<br />

va sortir corrent (potser el gos que venia amb nosaltres<br />

no ajudava a l’hora de veure animals...). Realment no vam<br />

veure gaire fauna... tot i que hi ha ossos negres a la zona, i<br />

altres animals grans com els ants. Val a dir que la majoria<br />

d’aquests boscos són secundaris i bastant joves, perquè no<br />

fa gaires anys que van ser tallats per la seva fusta. Però ara<br />

ja hi ha grans extensions que estan protegides. Aquests boscos<br />

estan formats majoritàriament per roures i molts altres<br />

arbres caducifolis, i també hi ha zones d’avets. Al sotabosc,<br />

moltes molses, falgueres i líquens.<br />

Una altra zona molt recomanable de visitar de Carolina<br />

del Nord són els anomenats Outer Banks. Vaig tenir l’ocasió<br />

de passar un cap de setmana acompanyat de la meva ger-


mana, que casualment també estava als Estats Units, i vam<br />

decidir quedar i fer una escapada a aquesta zona costanera.<br />

Així doncs, ens vam trobar a l’aeroport de Raleigh-Durham<br />

i vam llogar un cotxe. Vam trigar més de quatre hores en<br />

arribar-hi, però la conducció per aquest país és molt fàcil,<br />

sobretot si vas amb un GPS. Durant tot el trajecte es van<br />

empalmant autopistes de manera successiva, però sense peatges,<br />

i s’arriba als llocs abans del que t’imaginaries. La primera<br />

tarda ja vam veure un port ple de llanxes i vaixells dedicats<br />

a la pesca d’altura, sobretot de marlins (aquells peixos<br />

vela tan grans)... i és per això que tanta gent ve per aquesta<br />

zona, per sortir a pescar. És la gran atracció turística. Aquell<br />

dia vam sopar en un lloc típic on cuinen la tradicional recepta<br />

de crancs tous arrebossats, que estan prou bé, i també<br />

altres receptes de peix... això sí, tot molt fregit. L’endemà<br />

vam anar cap a una reserva natural ubicada a “l’Alligator<br />

River”. Aquí hi ha boscos que envolten un riu i un llac,<br />

i es pot caminar una mica prop d’uns aiguamolls que es<br />

troben dins del bosc, tot i que el parc està pensat per anar<br />

en caiac. No vam poder veure cap ós ni cap llop, ni tampoc<br />

cap caiman, tot i que n’hi ha... però la passejada va estar<br />

molt bé!. Després vam visitar una zona on hi ha una gran<br />

duna mòbil, ben espectacular i lloc d’esbarjo de la població<br />

local, i una mica més al nord, el lloc on els germans Wright<br />

van fer els primers vols amb un avió a motor. Va ser molt<br />

interessant veure una rèplica d’aquest avió i poder trepitjar<br />

el recorregut dels primers vols a motor de la història.<br />

Els Outer Banks, de fet, són unes barres i illes sorrenques<br />

que es troben al davant del continent. Algunes d’elles estan<br />

connectades per ponts i grans vaixells que poden transportar<br />

els cotxes, i farcides de dunes, aiguamolls i molta<br />

fauna... i de tant en tant, algun poble. Hi ha ocells per tot<br />

arreu, entre ells pelicans, i també es poden veure, fàcilment,<br />

tortugues i serps... Vam visitar algunes llacunes i platges, i<br />

també un parell de fars antics ben pintorescos. En una de<br />

les platges, una colla d’homes grans es dedicaven a veure<br />

qui llençava més lluny amb la canya de pescar... però no<br />

cap a l’aigua, sinó a la sorra, i després ho mesuraven amb<br />

un metre. Tot un espectacle! En canvi, una colla de nois<br />

estaven pescant amb xarxes des de la costa, que tenien lligades<br />

a la seva furgoneta pick-up, una manera ben curiosa<br />

de pescar. I, pel que sembla, llençaven els peixos globus<br />

que pescaven, perquè la platja n’estava farcida... i els gavians<br />

s’acostaven per menjar-se’ls.<br />

En definitiva, una zona molt recomanable per visitar,<br />

i molt diferent de les típiques zones turístiques dels Estats<br />

Units, tot i que els Outer Banks si que són molt turístics,<br />

però només per la gent del país i a l’estiu.<br />

Finalment, una darrera zona que vaig poder visitar també<br />

es troba a la costa, però en aquesta ocasió a la zona sud,<br />

ben a prop de la frontera amb Carolina del Sud. Aquí si que<br />

vam poder veure caimans americans en uns aiguamolls, una<br />

de les poblacions més boreals d’aquesta espècie. Ben a prop,<br />

vam visitar el pintoresc poble de Southport i el seu passeig<br />

marítim, així com Wilmington, la ciutat més important<br />

d’aquesta zona. A les vores del riu hi ha un gran passeig<br />

que convida a passejar i des d’on es veuen passar vaixells de<br />

vapor fraudulents i un gran destructor de la segona guerra<br />

mundial, que ara és un museu.<br />

Amb tot, Carolina del Nord és un Estat divers i interessant,<br />

on els turistes estrangers no hi arriben, però amb<br />

molts racons dignes de ser coneguts.<br />

45<br />

món<br />

A l’esquerra, imatge<br />

d’on van aterrar els<br />

germans Wright en<br />

els primers vols a<br />

motor de la història.<br />

A baix, far als Outer<br />

Banks i passeig i<br />

pesca a Southport.


cine<br />

LIBRANOS DEL MAL. “DELIVER US FROM EVIL”<br />

DIRECTOR<br />

AMY BERG<br />

ESTATS UNITS, 2006<br />

discos<br />

PORTISHEAD<br />

Third<br />

MERCURY / ISLAND / 2008<br />

ALBERT ALABAU<br />

El grup de Bristol s’ha reunit de nou<br />

i reapareix amb el seu tercer disc<br />

d’estudi abandonant definitivament<br />

el so Trip Hop que tant va col·laborar<br />

a crear. Es fa estrany escoltar, onze<br />

anys després del darrer disc d’estudi,<br />

un dels teus grups preferits amb<br />

disc nou i que no se’t faci estrany el<br />

salt temporal ni el salt estilístic. Obrir<br />

VÍCTOR ROCA<br />

Aquesta cinta és un documental que<br />

porta imprès l’adjectiu de polèmic.<br />

El metratge que ens presenta Amy<br />

Berg ens explica la història del capellà<br />

Oliver O’Grady, un capellà involucrat<br />

en quasi un centenar de casos<br />

de pedofilia durant els més de 20<br />

anys que va exercir a la zona nord de<br />

Califòrnia. Aquest documental cuida<br />

la seva narrativa centrant-se en la<br />

figura d’aquest capellà, sense caure<br />

en generalitzacions ni vacuïtats, tot i<br />

que en certs moments busca el dramatisme<br />

sense complexos a l’hora<br />

de presentar els testimonis afectats<br />

i les seves famílies. Segurament, la<br />

primera intenció del director és narrar<br />

aquests fets repulsius, però no<br />

hem d’oblidar en cap moment que,<br />

qui genera polèmica, generalment<br />

s’embutxaca diners, i més quan es<br />

tracten i es posen en dubte alguns<br />

dels valors de la religió catòlica.<br />

un disc amb un tema com Silence és<br />

ja tota una declaració d’intencions,<br />

és manifestar públicament que estàs<br />

per sobre de modes i tendències:<br />

explora, penetra i et fereix fins a<br />

dessagnar-te, despertant-te després<br />

de més de 5 minuts amb un particular<br />

somriure dibuixat a la teva cara.<br />

Acte seguit et retrobes conscient<br />

embolcallat pel líquid amniòtic de<br />

la carícia acústica de Hunter, suau i<br />

dolça al principi però amb instants de<br />

frisants fiblades corprenedores. Rip<br />

esdevé un clàssic des de la primera<br />

escolta que li proporciones. Actitud<br />

punk en un deliciós arpegi (que Radiohead<br />

no han trigat a versionar) que<br />

acaba en una progressió rítmica digna<br />

dels millors exponents del Kraut<br />

Rock. En definitiva, una meravella de<br />

la música dels nostres dies, un disc<br />

que demostra que encara et pots<br />

sorprendre.<br />

“BATMAN, THE DARK KNIGHT”<br />

DIRECTOR<br />

CHRISTOPHER NOLAN<br />

A<strong>MB</strong><br />

CHRISTIAN BALE,<br />

MORGAN FREEMAN,<br />

ARON ECKHART<br />

ESTATS UNITS, 2008<br />

COLDPLAY<br />

Viva la vida or Death of all your friends<br />

EMI PARLOPHONE 2008<br />

ALBERT HAMMOND JR.<br />

¿Cómo Te Llama?<br />

SINNAMON RECORDS, 2008<br />

47<br />

VÍCTOR ROCA<br />

Quan parlem d’una pel·lícula que recapta<br />

més de 155 milions de dòlars<br />

en el seu primer cap de setmana,<br />

segur que és un bon entreteniment.<br />

Però a més, direm a tots aquells erudits<br />

aficionats i professionals del cinema<br />

que el film “Batman The Dark<br />

Knight” és gairebé una obra mestra.<br />

Narrativament potser sí que hom pot<br />

dir que fluixeja en alguns moments,<br />

però a interpretativament parlant, és<br />

una gran pel·lícula. El personatge de<br />

Batman, interpretat per en Christian<br />

Bale, és sòlid. Però sobretot, el què<br />

més destaca en el repartiment és el<br />

darrer treball de Heath Ledger. L’australià<br />

mort per una sobredosi accidental<br />

de somnífers, mostra per fi, la<br />

categoria d’estrella de la interpretació<br />

que molts no li van voler donar en<br />

vida. Només s’ha de dir una cosa; ja<br />

sona com a a possible guanyador als<br />

Òscars de l’any que ve.<br />

ALBERT ALABAU<br />

Coldplay no són com el bon vi: no és<br />

que no sàpiguen envellir, sinó que<br />

quan eren novells estaven tremendos<br />

i ara en canvi són com mesclar un Dominio<br />

de Pingus collita del 2000 amb<br />

Coca-cola light. És a dir, un desastre. I<br />

no pel resultat, que segueix sent prou<br />

bo, sinó per la destrossa que això suposa<br />

a ulls de qualsevol amant del vi.<br />

Vull dir, de la música. En resum, disc<br />

corejable, de perfecta factura sonora i<br />

amb algun o altre himne. Ull viu: avorrit<br />

somnífer de dolç calat inconscient.<br />

VÍCTOR ROCA<br />

Sempre han existit casos en què un<br />

integrant d’una banda o grup musical<br />

emprèn la seva pròpia aventura<br />

discogràfica. Albert Hammond Jr. la<br />

va iniciar ja fa dos anys, amb el disc<br />

Yours To Keep i ara també, lluny<br />

(temporalment, això si), dels “The<br />

Strokes”, ha editat el seu segon disc<br />

titulat ¿Como Te Llama? Pop-rock<br />

més càlid que el so “strokià”, un<br />

punt de garage i sense renunciar al<br />

funky. Una mescla que molts diuen<br />

que és una joia.


llibres<br />

Era un temps… (1930-1949 al<br />

Maresme)<br />

BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL MARESME,<br />

2008<br />

RAMON ANGLADA<br />

Després de fer-nos conèixer les receptes<br />

més emblemàtiques dels pobles<br />

de la comarca o de sorprendre’ns amb<br />

el seu bestiari tradicional, en la majoria<br />

de casos vinculat al foc, les Biblioteques<br />

Municipals del Maresme ens<br />

presenten una nova guia de recursos<br />

aquesta vegada centrada en el període<br />

1930-1949. No som davant d’un<br />

llibre d’història sinó d’un treball de<br />

documentació bibliogràfica. L’objectiu<br />

és ben clar, difondre la col·lecció local<br />

disponible tot creant una acurada bibliografia<br />

estructurada per poblacions.<br />

Les referències bibliogràfiques que<br />

es posen al nostre abast no només es<br />

centren en l’activitat política o el conflicte<br />

armat sinó que també hi són ben<br />

presents la vida quotidiana o el lleure.<br />

Trobarem ressenyats articles d’aquesta<br />

mateixa revista, com per exemple<br />

<strong>Alella</strong>, novembre de 1936: la terra per<br />

a qui la treballa!, i diversitat de monografies<br />

on destaca la col·lecció d’història<br />

local Recordant… projecte de la<br />

mateixa Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A<br />

Era un temps… cada poble disposa<br />

de dues pàgines on es destaca un fet<br />

remarcable d’aquest període històric<br />

acompanyat d’una imatge. En el cas<br />

d’<strong>Alella</strong> se’ns explica, de la mà de Salvador<br />

Artés, la lluita per salvaguardar<br />

l’arxiu parroquial, memòria històrica<br />

del poble, i la col·laboració de les autoritats<br />

republicanes locals per aconseguir<br />

aquest objectiu. Si voleu saber-ne<br />

més coses podeu passar per la Biblioteca<br />

i demanar-ne un exemplar.<br />

* El pots trobar a la biblioteca municipal<br />

ALBERT BALCELLS<br />

Llocs de memòria dels catalans<br />

PROA, 2008<br />

R.A.<br />

Espais estretament vinculats a la memòria col·lectiva però al mateix temps lligats<br />

amb la història de Catalunya. El barri del Born amb símbols com el Fossar<br />

de les Moreres, Montserrat, el panteó reial de Poblet, el monestir de Ripoll o<br />

el Canigó i el significat de la seva flama són llocs que conformen la memòria<br />

de tot un poble i que Albert Balcells ens ajuda a entendre, descobrint-los des<br />

d’un nou vessant en alguns casos, al llarg d’aquesta obra. Tot i que no és<br />

l’objectiu perseguit, Llocs de memòria dels catalans es pot convertir en un<br />

valuós company de viatge a l’hora de realitzar passejades d’estiu sota l’ombra<br />

de Barcelona i d’altres punts dels Països Catalans.<br />

KHALED HOSSEINI<br />

El caçador d’estels*<br />

ARA LLIBRES, 2008<br />

R.A.<br />

Si volem deixar d’identificar l’Afganistan com un territori devastat i vinculat<br />

eternament als conflictes bèl·lics aquest és el nostre llibre. Un relat veritablement<br />

màgic on el vincle entre dos nens de classes socials molt distants,<br />

l’Amir i el seu servent en Hassan, ens transportarà des d’un Kabul ple de vida<br />

fins els inicis de la destrucció de tota una societat arran de l’ocupació soviètica.<br />

Hosseini ens farà sentir ràbia, ens emocionarà i ens farà viure situacions<br />

tant difícils com la marxa cap a l’exili o les difícils relacions entre Hazares i<br />

Paixtus. Tot i la tristesa que emanen les seves línies és un llibre que exalta<br />

les ganes de viure i de llibertat ja que no hem d’oblidar que “quan feies volar<br />

estels la teva ment també s’enlairava”.<br />

JOAN MIQUEL OLIVER<br />

El misteri de l’amor<br />

EMPÚRIES 2008<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

Sovint les paraules geni i boig van associades. Hi ha qui diu que tots els genis són<br />

una mica bojos. I em temo que l’autor d’aquest llibre té tant de geni com de llampat.<br />

Si em permeteu la llicència, m’atreveixo a afirmar que El misteri de l’amor<br />

és una “anada d’olla” monumental. Ara que, aquest home, veu i ànima de la<br />

fantàstica banda mallorquina Antònia Font, té els seus seguidors (entre els quals<br />

em compto) acostumats a unes lletres sorprenents que desborden imaginació.<br />

Aquesta divertida obra no us desvelarà el misteri de l’amor, però us enganxarà de<br />

seguida a través d’una sèrie d’històries increïbles que s’entrellacen i fan pensar<br />

i riure a parts iguals.<br />

LLUCIA RAMIS<br />

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys<br />

COLUMNA 2008<br />

Ò.P.<br />

Llucia Ramis va néixer a Mallorca fa 31 anys i va anar a viure a Barcelona als 18<br />

per estudiar periodisme. Avui exerceix de periodista i segueix vivint a la ciutat<br />

comtal. La novel·la que ens ocupa està escrita d’una manera molt fluïda que la<br />

fa fàcil de llegir, i la veritat és que un arriba al final gairebé sense adonar-se’n.<br />

És cert que està farcida de tòpics com allò que els de 30 som massa grans per<br />

algunes coses però massa joves per a unes altres, que tots busquem l’amor<br />

però que tan sols trobem sexe o que sempre acabem les nits amb borratxeres,<br />

però no costa trobar-hi referents i sentir-s’hi identificat a estones. Tens<br />

30 anys? Llegeix-lo, t’agradarà.<br />

49


50<br />

a ull nu<br />

Una mirada al cel des de l’ordinador amb “Stellarium”<br />

DANIEL ALOMAR<br />

Avui dia malauradament cada vegada és més difícil poder tenir una visió clara<br />

i nítida del nostre cel nocturn, a causa bàsicament de la pol·lució lumínica. Les<br />

opcions de què disposem a Catalunya es basen en desplaçar-nos desenes o<br />

centenars de quilòmetres fins arribar a un lloc on el nivell de contaminació<br />

lumínica sigui menor, el Turó de l’Home per exemple. Un cop hem arribat aquí,<br />

hem de pregar als Déus de cadascú per aconseguir una nit neta de núvols i amb<br />

un seeing acceptable. Si hem aconseguit superar tots els obstacles anteriors,<br />

només ens queda gaudir de l’espectacle nocturn... i no morir d’hipotèrmia, ja<br />

que la temperatura a ple agost al Turó de l’Home pot estar per sota dels 10<br />

graus Celsius. Després de tot això estareu d’acord amb mi que l’Astronomia<br />

es pot considerar un esport extrem, oi?<br />

Si no volem jugar amb l’atzar, no disposem de temps suficient, o<br />

simplement volem gaudir més còmodament de l’espectacle del cel nocturn<br />

sense sortir de casa, podem aprofitar aquella caixa fosca que tenim a casa,<br />

que fa cert soroll i fem servir per gaudir de les ofertes culturals del setè art<br />

d’arreu del món o per escoltar la novena simfonia de Ludwig van Beethoven,<br />

de la qual no s’han de pagar drets d’autor.<br />

A Internet podem trobar diversos programes d’astronomia, tant de<br />

pagament com gratuïts, i alguns també lliures, que ens obren una finestra<br />

al cel des de la pantalla de l’ordinador. No tots fan el mateix, mentre alguns<br />

com el Cartes du Ciel serveixen per programar observacions, d’altres com<br />

l’Stellarium fan una simulació foto-realística del cel, es a dir que disposem<br />

d’un planetari al nostre ordinador on podem veure la posició de tots els astres<br />

en qualsevol moment del dia i des de qualsevol part de la Terra, i també des<br />

d’altres cossos de l’espai. En aquest article intentarem explicar-vos a mode de<br />

petita introducció aquest programa, i donar-vos-en alguns consells.<br />

Aquest programa es troba traduït a multitud d’idiomes, inclòs el català.<br />

La propera versió contindrà més de 800 entrades, la majoria de les quals les<br />

he traduït jo mateix al català. Intento mantenir el projecte el més actualitzat<br />

possible a mesura que s’afegeixen nous termes.<br />

La virtut d’aquest programa és la seva senzillesa. Amb una interfície<br />

minimalista i un ús intuïtiu del ratolí i el teclat, podrem ràpidament desplaçarnos<br />

per tota l’esfera celeste i fins i tot viatjar en el temps i l’espai.<br />

Muntatge amb l’aspecte gràfic de Stellarium mostrant el dia i la nit.<br />

El que haurem de fer primer és descarregar-nos el programa, que<br />

trobarem a la pàgina principal del projecte Stellarium: http://www.stellarium.<br />

org. Trobarem una versió en català de la pàgina del projecte a la següent<br />

adreça: http://www.stellarium.org./ca/. Haurem de triar la versió corresponent<br />

al nostre sistema operatiu: Linux, MAC OS X o Windows. La versió estable<br />

a juliol de 2008 és la 0.9.1. Si volem, podem tenir accés a la versió en<br />

desenvolupament, la 0.10, mitjançant l’eina Subversion, però haurem de tenir<br />

en compte que ens caldrà tenir eines de compilació. A la mateixa web hi ha<br />

instruccions (en anglès) de com accedir al codi font i com compilar-lo. Aquesta<br />

versió incorpora algunes novetats i noves funcionalitats però no disposa de<br />

l’estabilitat de la versió oficial.<br />

On sóc?<br />

Un cop arranquem el programa per primera vegada, li haurem d’especificar la<br />

localització on ens trobem. Per defecte apareix París, França. Podem fer clic al<br />

punt del mapa més proper al lloc on ens trobem a la pantalla de configuració,<br />

o bé podem entrar les coordenades de latitud i longitud si no trobem la<br />

nostra ciutat. No us oblideu de desar els canvis, fent clic a “set as default” i<br />

assignant un nom identificatiu a aquesta localització. Un cop desat, veurem<br />

com tot seguit Stellarium canvia per mostrar-nos el que es veuria mirant al cel<br />

en aquest precís moment i des del punt que li hem indicat.<br />

Com em desplaço?<br />

Per canviar la vista podem fer servir tant el ratolí com les tecles del cursor. Per<br />

acostar-nos o allunyar-nos podem fer servir les tecles “Av Pag” i “Re Pag” o<br />

la roda del ratolí.<br />

Què es allò que brilla tant al cel?<br />

Podem fer sevir el botó esquerre del ratolí per marcar l’objecte que volguem,<br />

el dret per seleccionar-lo i el botó del mig o la barra espaiadora per centrar a la<br />

pantalla l’objecte seleccionat.<br />

És possible viatjar en el temps?<br />

La tecla ‘J’ ens permet endarrerir l’hora i data que estem visualitzant, la tecla<br />

‘L’ ens permet accelerar el temps i amb la tecla ‘K’ tornarem a la data i hora<br />

fixada pel sistema.<br />

Tot seguit trobareu un parell de taules amb un resum dels comandaments i<br />

botons principals de Stellarium.<br />

Barra de botons principal:<br />

Funció Botó Tecla Descripció<br />

Constel·lacions c Dibuixa les línies de les constel·lacions<br />

Noms<br />

constel·lacions<br />

Dibuix de les<br />

constel·lacions<br />

Graella azimutal z<br />

v Mostra els noms de les constel·lacions<br />

r<br />

Dibuixa representacions artístiques de<br />

les constel·lacions<br />

Dibuixa la graella del sistema de<br />

coordenades Alt/Azi


Graella equatorial e<br />

Commuta terra g<br />

Commuta Punts<br />

Cardinals<br />

Commuta<br />

Atmosfera<br />

Nebuloses i<br />

Galàxies<br />

Sistema de<br />

coordenades<br />

q<br />

a<br />

n<br />

Enter<br />

Dibuixa la graella del sistema de<br />

coordenades AR/Dec<br />

Commuta el terra per, d’aquesta manera,<br />

poder veure objectes que es trobin per<br />

sota l’horitzó<br />

Commuta les abreviatures dels punts<br />

cardinals Nord, Sud, Est i Oest a l’horitzó<br />

Commuta l’efecte atenuador de<br />

visualització que té l’atmosfera<br />

Mostra la posició de Nebuloses i<br />

Galàxies quan el CDV (Camp De Visió o<br />

Field Of View, FOV en anglès) és prou<br />

ampli per veure’ls<br />

Commuta entre els sistemes de<br />

coordenades Alt/Azi i AR/Dec<br />

Vés a Espai Centra la vista en l’objecte seleccionat<br />

Cerca Ctrl+ f Mostra la finestra per cercar objectes<br />

Configuració 1<br />

Mode Nocturn<br />

[cap<br />

tecla]<br />

Mostra la finestra de configuració del<br />

programa<br />

Commuta el ‘mode nocturn’ que canvia<br />

el color del programa a un vermellós<br />

que facilita l’adaptació de l’ull humà a la<br />

foscor<br />

Ajuda h Mostra la finestra d’ajuda<br />

Sortir Ctrl+q Tanca Stellarium<br />

Barra de botons de control del temps:<br />

Botó Tecla Descripció<br />

Captura de pantalla de la versió 0.10. Ara existeixen dos menús per facilicitar l’accés a totes les funcions.<br />

j Decreix la ràtio<br />

k Fa que el temps passi normal<br />

l Accelera el temps. Augmenta la ràtio<br />

8 Torna al temps i data actuals<br />

Com podem potenciar Stellarium?<br />

Stellarium pot ampliar-se mitjançant l’ús de scripts, fitxers que fixen una<br />

configuració inicial del programa i automatitzen certes comandes del programa<br />

per simular situacions especials. Aquests fitxers els podem generar nosaltres<br />

o podem aprofitar els generats per altres usuaris, que podem descarregar<br />

gratuïtament des de la següent adreça: http://www.stellarium.org/wiki/index.<br />

php/Scripts. Alguns scripts que podem trobar són:<br />

- Eclipsis solars (Alemanya al 1999, Bangladesh al 2009, Austràlia al 2028)<br />

- Alineacions planetàries (2002)<br />

- Trànsit de Venus (Mar aràbic al 2012)<br />

- Viatge per la superfície de Mercuri<br />

Per la seva instal·lació només caldrà descomprimir-los dins la carpeta<br />

scripts que trobarem dins la carpeta on s’ha instal·lat Stellarium.<br />

Enllaços d’interès:<br />

- http://www.stellarium.org/ca/<br />

- http://www.stellarium.org/wiki<br />

- http://astrosurf.com/astropc/cartes/index.html<br />

- http://www.stellarium.org/wiki/index.php/Scripts<br />

51<br />

Aquesta obra està subjecta a<br />

una llicència Reconeixement-No<br />

comercial-Compartir amb la mateixa<br />

llicència 2.5 Espanya de Creative<br />

Commons. Per veure’n una còpia,<br />

visiteu http://creativecommons.org/<br />

licenses/by-nc-sa/2.5/es/ o envieu<br />

una carta a Creative Commons,<br />

171 Second Street, Suite 300, San<br />

Francisco, California 94105, USA.


52<br />

natura<br />

La serp verda<br />

Nom comú<br />

serp verda<br />

fitxa<br />

Nom científic<br />

Malpolon monspessulanus<br />

Altres noms<br />

serp de Montpeller (català), culebra<br />

bastarda (castellà)<br />

classe<br />

rèptils<br />

ordre<br />

escamosos<br />

subordre<br />

ofidis (serps)<br />

família<br />

elàpids<br />

EULÀLIA SERRANO<br />

La classe dels rèptils, encara que<br />

no ens ho sembli perquè sovint els<br />

veiem amb una connotació negativa,<br />

són una peça clau evolutivament parlant,<br />

ja que representen el pas definitiu<br />

cap a la colonització de la terra ferma.<br />

Ho demostren alguns aspectes<br />

biològics com la seva reproducció<br />

terrestre, el seu recobriment extern<br />

aïllant i la seva independència de<br />

l’aigua. Les serps, amb unes 2700<br />

espècies per tot el món, pertanyen a<br />

aquest grup. Les seves característiques<br />

morfològiques són conegudes<br />

per tots: cos allargat i sense potes,<br />

moviment típic ondulant, parpelles<br />

soldades i transparents... Les veiem<br />

durant el dia quan arriba la calor<br />

perquè són animals poiquiloterms,<br />

de sang freda, que hivernen força<br />

temps i que després passen força<br />

hores escalfant-se al sol o sobre<br />

roques. Són animals estrictament<br />

carnívors, tot i que la selecció de les<br />

preses varia en un mateix individu en<br />

diferents edats.<br />

La serp verda és una de les espècies<br />

més comuns que podem trobar<br />

a les terres baixes de Catalunya, com<br />

a <strong>Alella</strong>. És la serp que pot arribar a<br />

tenir un tamany més gran, fins i tot<br />

de dos metres, tot i que habitualment<br />

són una mica més petites i no<br />

solen sobrepassar el metre i mig. El<br />

seu color, com el seu nom indica, és<br />

d’un verd oliva marronós uniforme<br />

excepte a la part anterior del cos,<br />

que els adults presenten més enfosquida,<br />

i una franja longitudinal al<br />

flanc que té tonalitats blavoses. Té el<br />

coll poc marcat, la cua molt afilada i<br />

la part superior del cap deprimida, fet<br />

aquest últim que fa que se li formi<br />

Una serp verda, a Mas Coll.<br />

una cresta al damunt de cada ull. La<br />

seva mirada esdevé, doncs, força impressionant,<br />

ja que també té els ulls<br />

molt grossos.<br />

És una serp que viu en tot tipus<br />

d’ambients mediterranis fins als 2000<br />

metres d’alçada, com els aiguamolls,<br />

els conreus, les àrees humanitzades,<br />

les dunes costaneres, els marges de<br />

pinedes, alzinars, rouredes, matollars<br />

o pedregars. Acostuma a buscar força<br />

el sol, és molt termòfila, perquè<br />

és molt gran i de seguida perd temperatura.<br />

El seu ventall d’alimentació<br />

va des d’insectes grossos com els<br />

JORDI GALBANY<br />

saltamartins fins a petits vertebrats<br />

com els ratolins o les sargantanes.<br />

Caça activament i sembla que té<br />

molt bona vista. Té reproducció ovípara.<br />

Malgrat el seu gran tamany és difícil<br />

que pugui arribar a injectar el verí<br />

dels seus ullals a un ésser humà, ja<br />

que els ullals que connecten amb les<br />

glàndules del verí estan situats a la<br />

part del darrere de la boca. Per tant,<br />

caldria que ens mossegués molt<br />

bé per a poder-ho fer. A les seves<br />

preses, d’un tamany més petit que<br />

el nostre, sí que els injecta el verí.<br />

La funció d’aquest verí és només<br />

la d’immobilitzar-les en el moment<br />

que se les empassa, però en l’ésser<br />

humà només provoca una inflamació<br />

a la zona de la mossegada.<br />

Quan se sent amenaçada reacciona<br />

bufant i xiulant de manera molt<br />

sorollosa, i no acostuma a mossegar.<br />

Sovint fins i tot aixeca la part davantera<br />

del cos per a reforçar aquesta<br />

agressivitat dels xiulets.<br />

A <strong>Alella</strong> era força freqüent fins fa<br />

uns anys trobar-ne al mig dels camins<br />

o fins i tot als carrers. L’entorn del<br />

poble, amb zones de vegetació baixa<br />

properes al bosc, vinyes i espais<br />

de vegetació poc densa, li és molt<br />

propici, i per això era freqüent veurela<br />

marxar corrent del camí quan t’hi<br />

atansaves o trobar-te-la “prenent el<br />

sol” al mig d’un carrer o d’un jardí.<br />

Algunes vegades, igual com passa en<br />

altres zones de Catalunya, les trobes<br />

mortes o moribundes dins d’un dipòsit<br />

d’aigua mig o completament buit,<br />

situat en una zona de pendent i que<br />

té una de les parets a nivell de terra.<br />

La serp hi cau per error per aquesta<br />

part de dalt mentre es desplaça, i es<br />

troba que no en pot sortir perquè no<br />

hi ha cap manera d’assolir un altre<br />

cop la part de dalt. Aquesta és una<br />

problemàtica que no afecta només<br />

les serps, sinó que afecta qualsevol<br />

animal que puguem trobar al nostre<br />

entorn: esquirols, fagines, salamandres,<br />

etc. A més, <strong>Alella</strong> compta amb<br />

un elevat nombre d’aquests dipòsits i<br />

basses, fet que incrementa l’afectació<br />

que pateix la fauna per aquest tema.


estació meteorològica<br />

JOAN OLIVERAS<br />

Enguany hem tingut la sensació que la primavera s’ha allargat, no pas perquè<br />

les temperatures no fossin les que tocaven per època, que ja era això, sinó<br />

perquè al termòmetre li ha costat més que altres anys depassar la barrera dels<br />

30ºC, que sembla que és la que fa estiu de debò. Al maig els valors van ser<br />

encara suaus, amb una mínima d’11ºC el dia 1 i una màxima de 26ºC a finals<br />

de mes. La mínima mitjana va ser de 14,38ºC, uns quatre graus per damunt<br />

de la registrada al mes d’abril, i la màxima mitjana de 22,9ºC. Va ploure en nou<br />

ocasions i els aiguats van provocar certs daltabaixos en les temperatures. Així<br />

es fa palès al gràfic amb la sobtada davallada de la línia de màximes els dies 9<br />

i 25. Mentre les mínimes van patir un descens suau i sostingut, els valors més<br />

alts van desplomar-se coincidint amb els ruixats. En total, van caure 91,25<br />

litres, la meitat dels quals ho va fer el dia 10. Quant al juny, el termòmetre va<br />

màximes i mínimes de maig<br />

sostenibilitat<br />

EULÀLIA SERRANO<br />

Un cop més, tornem a deixar passar<br />

una bona oportunitat, aquest cop en<br />

relació al tema de l’aigua. Després<br />

de molt de temps sense ploure, ens<br />

hem plantejat (entenc que tots en<br />

major o menor grau, ja que és un<br />

tema que afecta tothom) com hem<br />

de resoldre el problema de l’escassetat<br />

d’aigua. No n’hi vull dir sequera,<br />

de sequera pròpiament dita per mi no<br />

n’hi ha hagut, i fins i tot em plantejo<br />

fins a quin punt ha estat realment un<br />

problema. L’aigua, afortunadament,<br />

ha tornat a venir en forma de pluja,<br />

i el debat sobre el tema s’ha acabat.<br />

Com ha quedat el tema de la canonada?<br />

Què passa a l’Alt Empordà, on es<br />

segueixen mantenint les condicions<br />

Una oportunitat perduda<br />

restrictives en l’ús domèstic de l’aigua?<br />

Ara ja només parlem de calor,<br />

crisi econòmica i futbol...<br />

És per això que dic que hem perdut<br />

una oportunitat. Era el moment<br />

d’aturar-nos una estona i reflexionar<br />

entre tots sobre alguns temes: quin<br />

ús fem de l’aigua? Ens en cal realment<br />

tanta com n’estem utilitzant?<br />

És de rebut que se sàpiga que hi ha<br />

fuites a les canonades i no s’arreglin?<br />

Fa molt de temps que es parla<br />

de mesures d’estalvi d’aigua, se’n<br />

fomenta l’ús i es fan campanyes als<br />

mitjans de comunicació. Però quan la<br />

situació s’ha agreujat una mica, hem<br />

vist clar que potser aquestes mesures<br />

no són suficients. I en comptes<br />

de parlar del model de vida, hem in-<br />

decidir animar-se i la sensació de xafogor va fer acte de presència un any més,<br />

malgrat les pluges que van continuar caient, aquesta vegada durant 11 dies i<br />

amb un total de 73,75 litres de precipitació. Unes pluges abundoses que, tot<br />

sigui dit, aquest cop van caure bé i van triplicar les quantitats obtingudes els<br />

mesos precedents. El mercuri va baixar fins als 14ºC els dies 4 i 8, i va pujar<br />

fins als 31,5 el darrer dia del mes. La mínima mitjana va ser de poc més de<br />

18º C i la màxima mitjana de 27,28º C, uns valors que tot sembla indicar que<br />

seran superats al llarg del juliol. Uns mesos tranquils, més calorosos i humits<br />

que els anteriors, però encara suportables en termes de temperatura i molt<br />

profitosos pel que fa a la precipitació. Tot i que mai no plou a gust de tothom,<br />

al maig i al juny ho ha fet prou bé. De moment, almenys, no n’hem sentit<br />

gaires queixes.<br />

màximes i mínimes de juny<br />

tentat tapar el forat de manera matussera,<br />

fins que la meteorologia ha<br />

dit la seva i tots contents i a canviar<br />

de tema. Era el moment, crec, de<br />

plantejar-nos quin ús fa la societat de<br />

l’aigua, si cal tenir jardins preciosos i<br />

regar-los cada dia, si cal abocar tanta<br />

aigua quan tirem la cadena del lavabo,<br />

si cal no sancionar qui consumeixi<br />

més aigua de la considerada racional.<br />

També era el moment de fer pedagogia<br />

sobre l’origen de l’aigua que surt<br />

per la nostra aixeta, per tal que tots<br />

siguem conscients de la seva procedència...<br />

simplement hem fet política<br />

i oposició i hem esquivat el tema. Si<br />

el tema realment ens preocupés, ara<br />

seria el moment d’impulsar veritables<br />

campanyes d’estalvi, d’ús eficient i<br />

53<br />

raonable de l’aigua, i així ja no caldria<br />

córrer i posar el crit al cel el proper<br />

cop que no plogui. Quan el petroli<br />

puja tots el paguem (amb més o<br />

menys disgust) més car, ja que som<br />

conscients que és un recurs escàs i<br />

que ens fa molta falta. Quan l’aigua<br />

escasseja i perilla que pugui arribarnos<br />

a l’aixeta, ens queixem del seu<br />

preu, de si ens fan pagar multes o<br />

no pel seu malbaratament, i de com<br />

es gestiona el tema. S’és conscient<br />

dins la societat que és també un recurs<br />

escàs, especialment en zones<br />

de clima sec i mediterrani? Podem<br />

sostenir el ritme de vida que portem,<br />

basat en aquest i altres elements escassos,<br />

quan aquest depèn tant de<br />

recursos limitats?


farmaciola<br />

Els fongs i els peus<br />

ROSER BEL<br />

Més del 80% de la població pateix algun problema als peus. I és que, tot i<br />

que carreguen el pes del cos durant tot el dia i que, juntament amb les mans,<br />

son els elements mecànicament més complexos del cos humà, en son una<br />

de les parts més oblidades. En total, 26 ossos, 19 músculs, 33 articulacions<br />

i més de 100 tendons constitueixen el nostre principal punt de suport, i son<br />

molt poques les persones que els proporcionen l’atenció i les cures que es<br />

mereixen.<br />

Els agents infecciosos que amb més freqüència provoquen patologia en<br />

els peus són, sens dubte, els fongs. Els fongs són microorganismes primitius<br />

i summament abundants a la natura que afloren en qualsevol medi on puguin<br />

trobar aliment i suport. Les infeccions per fongs (o micosis) tan sols es desenvolupen<br />

quan la situació immunitària és baixa o quan les condicions locals de<br />

la pell ho faciliten. Aquestes infeccions poden ser sistèmiques, quan afecten<br />

teixits interns de l’organisme, com els pulmons, o superficials, més comunes<br />

però menys greus. Entre les micosis superficials cal destacar les tinyes, causades<br />

per dermatòfits, que poden afectar diferents parts del cos i provocar<br />

erupcions a la pell o, si afecten àrees de cabell, produir zones de calvície. Una<br />

tinya força freqüent és la Tinea Pedis o “peu d’atleta”, que afecta els espais<br />

interdigitals. També són molt comunes les candidiasis, provocades per llevats<br />

i les onicomicosis, que afecten les ungles de les mans i dels peus i que poden<br />

causar pèrdua de cutícula i destrucció de l’ungla. Al principi apareix una petita<br />

descamació que pica una mica. Més endavant es produeixen esquerdes interdigitals,<br />

petites butllofes, vermellor de la pell, sensació de cremor i mala olor<br />

als peus. Els símptomes no apareixen tots alhora, sinó de forma progressiva i<br />

sense cap ordre determinat.<br />

Unes bones mesures higièniques, evitar anar descalç per llocs públics<br />

com piscines o gimnasos, no compartir tovalloles, sabates o roba d’altres persones,<br />

fer ús de calçat i mitjons de cotó que permetin la transpiració, són algunes<br />

mesures per aconseguir una bona salut d’aquestes parts tan oblidades<br />

per tots nosaltres: els peus.<br />

crònica parroquial<br />

CAYO ALEGRE<br />

El 15 de Juny es va constituir de nou el Consell Pastoral: Mn. Josep Fàbregas,<br />

el nostre rector, i l’Arxiprest de la Cisa: Mn. Felip Juli, van fer-nos-en la presentació<br />

amb una reflexió dels objectius del consell com a òrgan consultiu del<br />

rector.<br />

Actualment som 15 membres, un representant per cada uns dels grups d’acció<br />

de la Parròquia. Intentarem que aquests grups ens escriguin quatre ratlles<br />

de la seva activitat en el propers números d’aquesta revista.<br />

Els mesos de Maig i Juny destaquen pel final de curs de catequesi i posteriorment<br />

les primeres comunions i confirmacions. Aquest any han fet la primera<br />

comunió 20 nens i nenes a la parròquia, i 18 més ho han fet al Col·legi de Sta.<br />

Mª del Pi, i han rebut la confirmació 8 joves, entre els quals hi ha tres parelles<br />

de germans, havent dirigit la cerimònia el nostre Rector ja que l’arquebisbe va<br />

patir un impediment d’última hora i no va poder venir.<br />

El dissabte 21 de juny de 2008, es va fer una presentació de “l’espai les golfes”<br />

per les persones directament o indirectament involucrades en la seva reestructuració.<br />

Es tracta d’un recorregut sobre el sostre de la nau de la Capella,<br />

on es recuperen multitud de records i peces litúrgiques que donen una idea<br />

de la història i evolució del poble.<br />

el divan<br />

Pederàstia<br />

JOSEP PARCERISA<br />

Fa uns mesos (abril 08’) coneixíem els actes esborronadors que, durant 24<br />

anys, Josef Fritzl havia comès. Recordem que havia tancat la seva filla al soterrani<br />

de casa seva, n’havia abusat reiteradament i va arribar a tenir diversos<br />

fills amb ella, als quals podem pronosticar una vida dolorosa i difícil.<br />

Aquest fet el podem considerar excepcional per les seves característiques,<br />

però només representa la part visible d’un gran nombre de casos, tots ells<br />

traumàtics, que no s’arriben a conèixer o es coneixen després de molts anys<br />

d’haver-se produït.<br />

Un dels motius que fan que no es coneguin és que en la majoria de casos,<br />

els abusos es produeixen a casa i per un membre de la família, generalment<br />

el pare. Per tant, a l’acte de violació s’hi afegeix l’incest, la qual cosa el fa més<br />

sinistre. La vergonya i, fins i tot, el sentiment de culpa que sent la víctima,<br />

comporten el seu silenci i aïllament.<br />

Davant d’aquests fets, la reacció és d’incredulitat: “Com es pot arribar a<br />

fer això?” ¿Com un adult, especialment un pare, pot utilitzar una filla com a<br />

objecte de la voluntat de la seva satisfacció? Immediatament tendim a pensar<br />

que s’ha de tractar d’una malaltia mental, i això, d’una banda ens dóna una<br />

resposta -encara que no una explicació- i, de l’altra, ens exclou a nosaltres.<br />

Ens permet fer una línia divisòria entre ells i nosaltres. A nosaltres no ens pot<br />

passar perquè som “normals”.<br />

Però si ens fixem en les característiques dels pedòfils veiem que normalment<br />

són persones apreciades, amables, bons ciutadans, de qui ningú havia<br />

sospitat mai. Eren, per tant, “normals” abans de cometre els actes, o fins i<br />

tot mentre els cometien. Portaven i porten una perfecta doble vida que fa que<br />

no aixequin cap sospita.<br />

Això ens fa veure que aquesta línia divisòria entre el que és normal i allò<br />

que no n’és, no és tan clara i precisa. Considerar-los malalts mentals, en molts<br />

casos vol dir no fer-los responsables dels seus actes. Algú que fa una cosa<br />

d’amagat, amenaçant la víctima perquè no parli, sap què està fent. N’és o no<br />

n’és responsable?<br />

Bateigs: 4-05: Mireia Moraleda Garcés, Jana Hernàndez Illa, 11-05: Alvaro<br />

Sánchez Fernández, Alejandro Molina Cabezuelo, Pol Sánchez Bachir, Daniel<br />

Alonso Martínez, 18-05: Esther Díaz Medina, Valeria Casanova Vega, 24-05: Maria<br />

Clemente Martínez, Guifré Suero Pérez, Pol Canteria López de la Osa, Suri Peralta<br />

Tamayo, Pol Avi Bujella, Olivia Roma Pacheco. 8-06: Carolina Martins Blonchmann,<br />

Marc Cambara Claramunt, Martí Capdevila Alcalde, 15-06: Eric Copete Cordero,<br />

Nil Caballero Cano, Albert Montseny Boronat, Marc Grimaldos Vivas, Anna Metger<br />

Arenas, Jordi Malo Bertran. 24-06: Farners Riera de Gràcia<br />

Casaments: José María Torres Ayora amb Cristina Sastre Rubio: 26-04-08, Juan<br />

José Ruiz Rodríguez amb Vanesa Leal Moreno, Sergi Moreno Ruiz amb Eva Guàrdia<br />

Mas: 10-05-08, Alberto Carmona Casco amb Carolina Àlvarez Herrero:10-<br />

05, Alejandro Peralvez Marín amb Irene Roman Degano: 17-05, Julian Sànchez<br />

Rodríguez amb Concepción Muñoz Expósito17-05, Marc Vallet Bogunyà amb<br />

Sheila Ferrer Garcia: 31-05, Iván Ortiz Laredo amb Elisabet López Simón: 7-06, Anders<br />

Lundgren amb Cèlia Esquerrà Castellet: 7-06, Fernando Alario Gras amb Marina<br />

Lamas Miralda: 13-06, Alberto Huertes Gonzàlez amb Monica Torres López:<br />

14-06, José Maria Martínez Fraguas amb Mònica Díez Vera: 21-06<br />

Defuncions: Eduard Llauradó Mestre: 25-04-08, Anna Mª Llaurado Tolós 26-04-08,<br />

Albino Gallo Díaz: 16-06-08, Miquel Cortada Monpart: 22-06-08<br />

55


56<br />

BRUNA ROTGER, JUDOKA D’ALELLA<br />

Us presentem aquesta jove esportista que als 16 anys ja sap el que és estar als tres graons del<br />

podi del Campionat de Catalunya.<br />

Bruna Rotger, a la terrassa de la revista <strong>Alella</strong>. ÒSCAR PALLARÈS<br />

CARLES PÉREZ<br />

Com i quan va ser el primer contacte que vas tenir amb el judo?<br />

Vaig començar a l’escola a Girona. Tot ve del mal geni que tenia quan era petita.<br />

Els meus pares van decidir apuntar-me a judo per a canalitzar tota aquesta<br />

energia. Ho vaig provar i em va agradar.<br />

Has provat altres arts marcials?<br />

De moment no, però no descarto fer-ho. M’ agradaria fer defensa personal.<br />

Quina creus que és l’edat òptima per a començar a fer judo?<br />

Crec que totes les edats són bones, però potser quan ets petit, amb 5 ó 6<br />

anys és el millor moment.<br />

Quin cinturó ets?<br />

Jo sóc cinturó marró.<br />

Com es fa per passar de cinturó?<br />

És el professor el que un cop l’any t’avalua per a passar-te de cinturó.<br />

I per obtenir el cinturó negre?<br />

Hi ha la via tècnica, on un tribunal de tres professors et pregunten les tècniques<br />

de judo i les has de desenvolupar davant d’ells. L’altra via és la via de la<br />

competició que consisteix a guanyar uns punts. Els punts s’aconsegueixen<br />

guanyant a altres competidors. En aquest cas també has de fer un examen<br />

però és molt més fàcil.<br />

Tu quina prefereixes?<br />

Jo prefereixo la via de la competició.<br />

I després del negre?<br />

Abans del negre hi ha el blanc, el groc, el taronja, el verd, el blau, el marró i<br />

tots els seus entremitjos. Després del negre hi ha els dans, del primer dan<br />

fins al desè, però quasi no hi arriba ningú, a desè dan. Quan s’obté el cinquè<br />

dan tens el blanc-vermell i amb el desè dan tens el cinturó vermell, però n’hi<br />

ha molts pocs al món.<br />

Quantes hores entrenes a la setmana?<br />

Doncs unes tres o quatre hores.<br />

Entrenes sempre al poliesportiu?<br />

Hi ha setmanes que vaig a un club de Barcelona. El meu professor, en<br />

Francesc, m’ho va recomanar i allà ens hi apleguem gent de diversos clubs.<br />

Quin és el teu palmarès?<br />

He estat primera, segona i tercera de Catalunya. El tercer lloc l’he aconseguit<br />

aquest any. També he anat a un campionat d’Espanya a Extremadura, l’any<br />

que vaig quedar primera de Catalunya, però no vaig aconseguir fer pòdium.<br />

El judo és qüestió de força, o d’intel·ligència?<br />

El judo consisteix en aprofitar la força de l’adversari. Es important ser fort, però<br />

ho és més tenir l’habilitat d’aprofitar la força de l’altre. És habilitat i tècnica.<br />

Per ser una bona judoka, quines habilitats s’han de tenir?<br />

Hi ha una cosa molt important en el judo que és el respecte cap al professor,<br />

els companys i l’adversari. El judoka ha de ser molt respectuós i ser conscient<br />

que el que fa és un esport. L’agilitat, la força i rapidesa són importants i si es<br />

vol arribar lluny s’ha de ser molt disciplinat, malgrat que crec que el judo és un<br />

esport que el pot practicar tothom. Hi ha un tipus de judo per a cada persona,<br />

no és com el bàsquet que necessites ser alt, en el judo una persona baixeta<br />

i amb poc pes pot guanyar a una alta i forta si ho compensa amb agilitat i<br />

rapidesa.<br />

Que és el que més t’agrada del judo?<br />

Jo m’ho passo molt bé! Hi ha molt bon rotllo amb els companys i l’estona que


practico judo m’oblido de tot. També crec que practicar judo et permet créixer<br />

i superar-te personalment.<br />

I el que menys t’agrada?<br />

Hi ha certs aspectes de la competició que no m’agraden. Em refereixo al fet<br />

que hi ha gent que per controlar el pes, per estar dins dels límits, es sotmet a<br />

règims alimentaris molts durs, però això només és a nivell d’alta competició.<br />

‘El judo t’enforteix i et dóna més seguretat,<br />

però no em refereixo a seguretat física. Si em<br />

vinguessin a atacar, sortiria corrent!’<br />

El judo és un esport individual, realitzes altres esports de tipus col·lectiu?<br />

No, només faig judo però tot i ser un esport individual, sempre necessites<br />

d’altres persones per entrenar. Mai estàs sola.<br />

Algun cop has utilitzat les tècniques de judo fora del tatami?<br />

Sí, sí, però jo era molt petita!! (riu) Li vaig fer una clau de judo a un company<br />

de l’escola i des de llavors sempre m’ho retreuen! A l’escola Fabra, jo estava<br />

molt enfadada i li vaig fer la clau però no va tenir conseqüències, al noi no li va<br />

passar res! (torna a riure).<br />

Personalment, què és el que el judo t’aporta?<br />

Crec que t’enriqueix com a persona. Hi ha gent que creu que el judo és agressiu<br />

però això no és cert. El judo t’enforteix i et dóna més seguretat personal,<br />

però no em refereixo a seguretat física. Si mai vinguessin a atracar-me sortiria<br />

corrent!!<br />

Com animaries a la gent a practicar judo?<br />

Crec que el millor que poden fer és provar-lo. Segur que els agrada!<br />

I ara toca mullar-te! T’agradaria que Catalunya pogués competir internacionalment?<br />

Home!! Els judokes catalans tindríem més oportunitats, això és veritat, però<br />

també t’enriqueix anar amb els de la selecció espanyola. Hi ha gent molt bona.<br />

Jo vaig fer un “stage” a Fuengirola amb la selecció espanyola i vaig conèixer<br />

molta gent, A l’“stage” també hi va anar gent de Portugal i d’altres llocs.<br />

I ara per acabar deixa’m preguntar-te pel proper objectiu en la competició?<br />

M’agradaria tornar a repetir pòdium en el campionat de Catalunya!<br />

Rotger durant una competició al polisportiu Abelardo Vera. CEDIDA<br />

57


BÀSQUET<br />

JOAN COSTA: “EL NIVELL DE L’ESCOLA DE<br />

BÀSQUET HA MILLORAT ENVERS L’ANY PASSAT”<br />

MARTÍ CASALS<br />

La temporada ja s’ha acabat i és hora<br />

de fer balanç. El curs vinent hi haurà<br />

tres equips femenins a l’escola de<br />

basquetbol (fet històric al club) i es<br />

contempla la possibilitat de seguir la<br />

mateixa línia dels últims anys, en què<br />

hi ha hagut un creixement de jugadors/es<br />

que provenen de la vila i dels<br />

pobles veïns. En quant a l’equip sènior<br />

masculí, hi haurà moltes baixes,<br />

només seguiran dos dels jugadors<br />

que hi han participat aquesta temporada.<br />

La idea és reestructurar l’equip<br />

amb la majoria de jugadors joves del<br />

maresme, amb la incorporació d’algun<br />

jugador més veterà, i així lluitar<br />

per recuperar la categoria de la Copa<br />

Catalunya. Fins al moment, ja s’ha fet<br />

un fitxatge d’un pivot format a les categories<br />

inferiors d’El Masnou i la Penya,<br />

intentant ajudar en les tasques<br />

del rebot i el joc sota els cèrcols, un<br />

dels punts dèbils de l’any passat.<br />

Costa, a les pistes exteriors del polisportiu.<br />

L’equip sènior masculí, enquadrat<br />

en el Grup 1 de la primera divisió de<br />

la Copa Catalunya, ja ha baixat matemàticament<br />

de categoria. No s’ha<br />

pogut, doncs, evitar el descens automàtic.<br />

El problema de lesions en<br />

l’equip de Joan Costa ha estat una<br />

constant des dels inicis de la temporada<br />

que juntament amb la joventut<br />

i inexperiència de l’actual plantilla<br />

han impossibilitat l’objectiu de mantenir<br />

la categoria. Tot i les adversitats,<br />

l’equip ha treballat constantment,<br />

fet que es demostra perdent<br />

12 partits per menys de vuit punts.<br />

Si a principis de temporada preocupava<br />

el rebot per manca de pivots<br />

purs, als últims partits ha quedat<br />

palès que el pobre joc ofensiu ofert<br />

durant tota la temporada per l’equip<br />

alellenc ha estat el principal problema.<br />

De cara a l’any que ve, s’haurà de<br />

valorar la situació econòmica del club<br />

per pensar en la futura composició<br />

de l’equip sènior.<br />

Per contrapartida, un dels equips<br />

més en forma de l’escola de bàsquet<br />

d’<strong>Alella</strong>, l’equip sots-21 preferent<br />

ha pujat de categoria en quedar<br />

campió de Catalunya. Com a premi,<br />

tres dels integrants que componen<br />

l’equip passaran a formar part del sènior<br />

masculí la temporada vinent.<br />

També, el sots-21-B va jugar les<br />

fases de promoció i va arribar a la semifinal,<br />

i van ser eliminats per l’equip<br />

que va quedar campió de Barcelona<br />

i de Catalunya . L’equip del sots 21-<br />

B ha treballat molt bé durant l’any i<br />

és un exemple a seguir pel club, ja<br />

que ha ofert una gran disciplina a<br />

les ordres del tècnic Ernest Pascual.<br />

Aquest ha augmentat el nivell<br />

de l’equip fent una gran tasca , fet<br />

que demostren els vuit últims partits<br />

guanyats pel seu equip.<br />

El junior masculí (format per<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

59<br />

una barreja de cadets i juniors) s’espera<br />

que l’any vinent ofereixi bons<br />

resultats en obtenir més experiència.<br />

I pel que fa a l’infantil masculí que<br />

ha jugat al nivell B-2, ha pogut gaudir<br />

del joc davant d’equips potents amb<br />

tradició en el bàsquet català com són<br />

el Mataró, el Mollet o el Granollers.<br />

El grup que s’han trobat tenia molt<br />

de nivell i és per això que s’explica<br />

l’antepenúltima posició de l’equip<br />

alellenc.<br />

En quant als menuts, el mini<br />

masculí no ha ofert un bon joc i s’ha<br />

trobat a faltar més ganes de córrer<br />

i caràcter en certs moments de la<br />

temporada. Tot el contrari que el<br />

pre-mini masculí, que ha culminat<br />

un any excepcional jugant en un<br />

nivell B-1 i han quedat cinquens a la<br />

taula classificatòria. El coordinador<br />

del Bàsquet <strong>Alella</strong> ha quedat molt<br />

satisfet i content del joc mostrat per<br />

l’actual pre-mini masculí. Cal destacar<br />

també l’equip pre-mini B que era<br />

el primer any que competien i, tot i<br />

estar en procés de millora del seu<br />

joc, han mostrat molta il·lusió per<br />

aquest esport .<br />

Pel que fa als equips femenins<br />

del bàsquet alellenc, l’infantil femení<br />

que juga al nivell C-1 ha mostrat una<br />

millora important respecte als inicis<br />

de temporada gràcies al joc col·lectiu<br />

i el ben avingudes que estan les jugadores<br />

dins i fora de la pista. Les minis<br />

femenines que han jugat al nivell<br />

C-2, tot i quedar primeres de grup<br />

podien haver millorat més segons<br />

l’equip tècnic del Bàsquet <strong>Alella</strong>.<br />

En paraules de Joan Costa: “En<br />

conjunt, estic molt satisfet. Tot i que<br />

ens queda molta feina per fer, penso<br />

que no havíem estat mai en aquests<br />

nivells. Hem millorat!! L’objectiu per<br />

a la temporada vinent és millorar<br />

el nivell de tots els equips, des del<br />

pre-mini fins al sènior”. Per últim,<br />

el coordinador del Bàsquet <strong>Alella</strong><br />

va enviar un missatge al poble perquè<br />

s’animi a jugar al club i a gaudir<br />

d’aquest esport, tot contactant amb<br />

el club mitjançant l’adreça electrònica<br />

cbalella@basquetalella.com.


60<br />

FUTBOL<br />

JUAN ANTONIO CORTÉS, NOU PRESIDENT DEL<br />

CLUB DE FUTBOL ALELLA<br />

XAVI NADAL<br />

Juan Antonio Cortés és el nou president<br />

del Club de Futbol <strong>Alella</strong> per<br />

als pròxims quatre anys. Com que<br />

només es va presentar la candidatura<br />

de Cortés a les eleccions a la<br />

presidència, la junta electoral la va<br />

proclamar guanyadora el passat 1 de<br />

juliol sense que fos necessari que se<br />

celebressin les eleccions, que, en<br />

principi, estaven programades per al<br />

19 de juliol.<br />

A banda de Cortés, la junta directiva<br />

la formen Juan Enrique Muñoz<br />

(vicepresident), Julio Sánchez (secretari),<br />

Alfons Marfil (tresorer), Francisco<br />

Budria (vocal esportiu), Joan Vidal<br />

RUGBI<br />

(vocal patrocini) i Jordi Molas (vocal<br />

institucions). Oficialment, la nova directiva<br />

va prendre possessió del seu<br />

càrrec el 20 de juliol.<br />

Juan Antonio Cortés afronta el<br />

seu mandat amb l’objectiu d’apostar<br />

fermament pel futbol base. “Centrarem<br />

els nostres esforços en el centenar<br />

de nens que formen la pedrera<br />

de l’<strong>Alella</strong>, no només iniciant-los en<br />

l’esport, sinó també fent que el futbol<br />

sigui una continuació de la seva<br />

formació acadèmica”.<br />

“Una de les nostres prioritats<br />

serà la reforma de les instal·lacions<br />

del Camp Municipal d’Esports, sobretot<br />

dels vestidors i les dutxes,<br />

XAVI NADAL<br />

El Club de Rugbi <strong>Alella</strong> ha aconseguit el triomf a la Copa d’Argent del Campionat<br />

de Catalunya de Seven Absolut, campionat que es va disputar el passat<br />

24 de maig a Cornellà de Llobregat. A aquest triomf, cal sumar-hi l’èxit d’organització<br />

i de participació del 15è Torneig de Rugbi Platja que va tenir lloc<br />

el 12 de juliol.<br />

Al Campionat de Catalunya Absolut de Rugbi a 7, els alellencs van vèncer<br />

a la final el Sitges pel resultat de 21 a 19. El partit no va començar gens bé per<br />

als verds que van encaixar un 0 a 10. No obstant això, van capgirar el marcador<br />

gràcies a una defensa ordenada i un bon atac. Els herois de la final van ser Isra,<br />

Arnau, Lawson, Matthew, Sito, Martín, Yago, Sergi (Pinotxo), Carlos i Kawa,<br />

que en tot moment van rebre el suport dels nombrosos seguidors que van<br />

acompanyar l’equip -barreja de joventut i veterania- en el campionat.<br />

D’altra banda, la 15a edició del Torneig de Rugbi Platja, que es va disputar<br />

el 12 de juliol, va ser tot un èxit. Organitzat pel CR <strong>Alella</strong> a la platja d’Ocata,<br />

hi van prendre part 15 equips masculins i quatre femenins procedents de tot<br />

Catalunya i, fins i tot, de la Rioja. La jornada ludicoesportiva va començar a les<br />

tres de la tarda i va finalitzar a la nit amb un sopar de germanor, el lliurament<br />

de premis i una gran festa a l’IES <strong>Alella</strong>.<br />

Abans de l’inici de la pretemporada, els alellencs també han pres part en<br />

un torneig de rugbi platja a Badalona, amb la participació de 10 equips masculins.<br />

Els amistosos aniran d’allò més bé per a un conjunt que encararà una<br />

nova temporada al Campionat de Catalunya de Segona Divisió, amb l’objectiu<br />

clar de superar la vuitena posició de la campanya anterior i, potser, optar a<br />

ocupar places d’honor a la lliga.<br />

que es troben en un estat lamentable<br />

i impropi per una entitat que<br />

compta amb un planter tan ampli”,<br />

anuncia Cortés. Quant al primer<br />

equip, el nou president s’ha proposat<br />

recuperar antics jugadors alellencs,<br />

“que veritablement sentin els colors<br />

del club”.<br />

Pel que fa a la temporada 2007-<br />

2008, l’equip sènior va descendir a la<br />

Segona Regional, després que en les<br />

últimes onze jornades només aconseguís<br />

dos dels 33 punts possibles.<br />

En futbol base, els equips de primera<br />

divisió han tingut una sort diversa. El<br />

cadet ha quedat novè, mentre que el<br />

benjamí ha ocupat l’última posició.<br />

Més afortunada ha estat la trajectòria<br />

dels conjunts de segona divisió,<br />

que s’han classificat en la zona mitjana<br />

de la taula. Així, el juvenil ha estat<br />

novè i l’infantil i l’aleví, setens.<br />

Una llàstima quan tot just falten<br />

pocs dies perquè Manel Ruiz deixi<br />

definitivament el càrrec de president.<br />

Ruiz, el mandatari que va possibilitar<br />

que el club milités a preferent i fou<br />

un dels artífexs de la renovació del<br />

Camp Municipal d’Esports (amb la<br />

instal·lació de gespa artificial inclosa)<br />

abandonarà la presidència -encara<br />

que continuarà a la junta- quan finalitzi<br />

la temporada.<br />

L’ALELLA, CAMPIÓ DE CATALUNYA ABSOLUT DE<br />

RUGBI A 7<br />

Membres del Rugbi <strong>Alella</strong>, en acció QUICO LLUCH


MOTOS<br />

XAVIER AMATRIAÍN I DAVID MARTÍNEZ, A<br />

L’ASSALT DE LES 24 HORES DE LLIÇÀ DE MUNT<br />

XAVI NADAL<br />

Els pilots alellencs Xavier Amatriain i David Martínez disputaran del 5 al 7 de<br />

setembre la XXIX edició de les 24 hores de la Vall del Tenes, a Lliçà de Munt,<br />

formant equip amb els masnovins David Aguilar i Albert Mussull. Els quatre<br />

motoristes, que tenen unes trajectòries brillants en tota classe de modalitats<br />

off-road, afronten aquest repte amb la intenció de revalidar el títol aconseguit<br />

la temporada passada en la categoria canvi i superar la cinquena posició en la<br />

classificació scratch o general.<br />

La disputa de les 24 hores i la preparació prèvia a la prova serviran a Xavier<br />

Amatriain d’entrenament per al pròxim campionat de Catalunya de motocròs<br />

i supercròs, que correrà defensant els interessos de l’equip Kawasaki Box<br />

Zero. Quant a la temporada passada, l’alellenc no va tenir gaire sort pels problemes<br />

mecànics i les caigudes, encara que va aconseguir una vuitena posició<br />

al campionat català júnior de 125 cc.<br />

EL MIRACLE RABAT<br />

Per la seva banda, Esteve “Tito” Rabat ha tornat a néixer. L’alellenc va tenir<br />

una greu caiguda a la primera sessió d’entrenaments classificatoris del Gran<br />

Premi de Catalunya, que el va portar a l’hospital, on va ingressar a la UCI amb<br />

un traumatisme cranio-encefàlic, i fins se li va provocar un coma induït per<br />

evitar que les lesions anessin a més. Però Rabat està fet d’una pasta especial.<br />

Quatre dies després de l’accident, abandonava el centre hospitalari i al cap de<br />

15 dies corria a Donington Park, on finalitzava 11è a la prova dels 125 cc del<br />

GP de la Gran Bretanya. Amb posterioritat, va donar una altra lliçó magistral<br />

acabant sisè al circuit holandès d’Assen i novè al GP d’Alemanya.<br />

Lluny d’encongir-se, després de la caiguda en Tito ha pujat a la moto amb<br />

més ganes que mai i això li ha permès redreçar el seu rumb al mundial i collocar-se<br />

en la quinzena posició amb un total de 31 punts.<br />

NATACIÓ<br />

BRENTON CABELLO I ALELLA ENTRARAN A<br />

FORMAR PART DE LA HISTÒRIA DE L’OLIMPISME<br />

XAVI NADAL<br />

El 13 d’agost, a les 8.17 hores local,<br />

Brenton Cabello es llançarà a l’aigua<br />

per disputar la primera prova eliminatòria<br />

dels 200 metres estils corresponents<br />

als Jocs Olímpics de Pequín.<br />

L’objectiu de l’alellenc és quedar entre<br />

els 16 millors i accedir a les semifinals<br />

-que es disputen el dia següent-,<br />

a més de superar la seva millor marca<br />

i batre el rècord estatal absolut.<br />

Brenton va obtenir la mínima<br />

olímpica al Campionat Estatal Open<br />

de primavera, que es va disputar a<br />

principis d’abril a Palma de Mallorca.<br />

Va nedar els 200 metres estils amb<br />

2:01:10, marca que també li va servir<br />

per batre el rècord dels campionats i<br />

quedar-se a una centèsima de la plusmarca<br />

estatal.<br />

Abans d’arribar a la cita olímpica,<br />

Brenton s’ha concentrat amb la selecció<br />

estatal a Màlaga i al CAR de Sant<br />

Cugat. La tercera setmana de juliol<br />

marxarà cap al Japó per tal d’adaptarse<br />

als horaris i superar el jet lag. Ja<br />

‘Tito’ Rabat, en una imatge d’arxiu ARXIU<br />

el dia 1 d’agost, els expedicionaris arribaran<br />

a Pequín per instal·lar-se a la<br />

Vila Olímpica.<br />

Per la seva banda, Alan Cabello no<br />

podrà acompanyar el seu germà Brenton<br />

als Jocs Olímpics de Pequín en no<br />

poder aconseguir la mínima als 200<br />

metres estils del Gran Premi Ciutat<br />

de Barcelona, torneig inclòs en el Circuit<br />

Mare Nostrum. A la competició,<br />

que va organitzar el Club Natació Sant<br />

Andreu, el nedador alellenc va ser segon<br />

i va aturar el crono en 2:02:73, un<br />

61<br />

temps superior a la mínima olímpica,<br />

que estava situada en 2:01:36.<br />

Posteriorment, a la darrera prova<br />

del Circuit Mare Nostrum, celebrada a<br />

Canet, Alan va aconseguir rebaixar encara<br />

més la seva marca i va nedar en<br />

2:02:45 i es va quedar a poc més d’un<br />

segon de la mínima olímpica. El petit<br />

dels Cabello lamenta el fet que s’hagi<br />

quedat a les portes d’anar a Pequín,<br />

però, no obstant això, es mostra molt<br />

satisfet perquè en poc temps ha rebaixat<br />

en dos segons el seu millor temps.


62<br />

BTT / DUATLÓ<br />

CEBRIAN DESTACA EN DUATLONS<br />

I CURSES DE MUNTANYA<br />

XAVI NADAL<br />

Pau Cebrian està demostrant amb escreix que és un atleta força complert<br />

i que es defensa amb mestria practicant esport en terrenys amb desnivells<br />

acusats. L’alellenc compagina la pràctica de les curses de muntanya amb les<br />

duatlons de muntanya i alta muntanya.<br />

En duatló, Cebrian corre amb el mallot del BB Triatló l’Ametlla del Vallès,<br />

conjunt en el qual coincideix amb el ciclista Ferran Ros. Cebrian ha pres<br />

part en la prova de Vallnord, a Pal (Andorra), que pertany al Campionat de<br />

Catalunya de Duatlons d’Alta Muntanya, en la qual va haver de superar un<br />

desnivell positiu considerable en bicicleta i ascendir a peu un pic de gairebé<br />

3.000 metres.<br />

L’alellenc també competirà al Circuit Català de Duatlons de Muntanya a<br />

partir del setembre. Cal recordar que el conjunt del BB Triatló l’Ametlla del<br />

Vallès va conquerir la temporada passada la tercera plaça per equips del Circuit<br />

Català de Duatlons.<br />

Quant a les curses a peu, Cebrian, que pertany al Centre Excursionista<br />

de Catalunya i al Serra Marina <strong>Alella</strong>, ha participat en els darrers mesos a la<br />

marató de muntanya de Berga i a la competició del Pedraforca. En la primera<br />

prova va finalitzar en el lloc 121 després de superar les adversitats meteorològiques<br />

-de fet, es va suprimir un tram de roques de 5 quilòmetres per la<br />

neu-. Pel que fa al Pedraforca, l’alellenc va acabar en la 62a posició de 300<br />

participants, amb una marca de 2 hores i 11 minuts.<br />

Per últim, a l’hivern Pau Cebrian aparca la competició de BTT i curses de<br />

muntanya per dedicar-se a entrenar nois i noies de 13 i 14 anys, de l’equip<br />

Camp Cerdanya, al Club Esquí Masella.<br />

ATLETISME<br />

LAURA PINEDA ES PENJA LA MEDALLA DE<br />

BRONZE A L’ESTATAL DE SORDS<br />

XAVI NADAL<br />

L’atleta del Serra Marina <strong>Alella</strong> Laura Pineda es va penjar la medalla de bronze<br />

a la prova dels 800 metres llisos corresponents al Campionat Estatal d’Atletisme<br />

de Sords, que s’ha disputat a Calella, amb l’organització de la Federació<br />

Espanyola d’Atletisme, el Club d’Atletisme Calella i el Serra Marina. A banda<br />

d’aquest podi, Pineda també ha finalitzat en quarta posició als 100 i 200 metres.<br />

De la seva banda, David Campo va ocupar la sisena posició a la prova dels<br />

3.000m, amb un temps de 8:49:98, del Campionat Estatal de Clubs de Primera<br />

Divisió. El seu germà Dani va fer una marca de 3:43:85 en el relleu 4x400<br />

corresponent a la Lliga Catalana de Primera Divisió.<br />

Els atletes de fons segueixen fent de les seves dins i fora del nostre país.<br />

La darrera aventura l’han duta a terme Toni Sánchez i David de Estrada, que<br />

han participat als 25 quilòmetres de Berlín acabant la cursa amb un crono de<br />

Pau Cebrian, a una cursa a La Molina.<br />

2 hores i 20 minuts i 2 hores 24 minuts i 18 segons, respectivament. Cal dir<br />

que el gran protagonista de viatges exòtics Xavi Tarafa es troba en aquests<br />

moments per Mongòlia on, a partir de juliol, pedalejarà durant dos mesos pel<br />

país asiàtic, des d’Ulan Bataar fins a Olgiy, a l’extrem nord-occidental, per<br />

tornar a la capital.<br />

Al Circuit Català de Fons, Jordi Simeón va córrer els 10 quilòmetres de<br />

Cardedeu on, amb una marca de 40 minuts i 38 segons, va finalitzar novè a<br />

la categoria sènior. A la Cursa de la Policia de Catalunya, Simeón va acabar<br />

49è, amb un temps de 41:49. Per últim, el Serra Marina <strong>Alella</strong> es va desplaçar<br />

en bloc a Pineda de Mar per participar a la prova de 10 km del municipi de<br />

l’Alt Maresme, en la qual va aconseguir la 35a posició per equips. En l’apartat<br />

individual, Jordi Simeón va aturar el crono en 39:12; Josep Comas, 40’42; Toni<br />

Sánchez, 44:39; David de Diego, 46:05; Paco Gimeno, 48:38; Eva Comas,<br />

50:07 (segona a la categoria júnior), i Marta Forcat, 54:49 (quarta júnior).


PATINATGE<br />

DUES ALELLENQUES, CAMPIONES D’EUROPA DE PATINANTGE<br />

JOAN MIQUEL GOMIS<br />

Les alellenques Txell Batlle i Mar Gomis es van proclamar el passat mes de<br />

maig campiones d’Europa en la modalitat de Grups Xou de patinatge artístic<br />

sobre rodes en què van participar amb El Club de Patinatge El Masnou del qual<br />

formen part. Concretament, les alellenques formaven part dels dos equips<br />

que van guanyar el campionat d’Europa de Xou, celebrat a la localitat alemanya<br />

de Hanau, els passats 2 i 3 de maig.<br />

Mar Gomis és membre de l’equip format per tretze patinadores d’edats<br />

compreses entre els onze i els tretze anys, que va aconseguir la victòria en la<br />

Categoria Cadet, amb el programa “Pentagrama”, mentre que Txell Batlle i el<br />

seu equip composat per 21 patinadores va proclamar-se campiona d’Europa<br />

en la categoria de Grup Gran, amb el programa “Camí de Núvols”, que les<br />

ha classificat directament per participar al Mundial que se celebrarà a Taipei<br />

(Xina) al mes de novembre. En la competició hi van participar els equips més<br />

potents d’Europa en aquesta modalitat i aquestes categories, entre els quals<br />

hi destaquen els equips italians.<br />

KARTING<br />

L’ALELLENC ENRIC BOADA LIDERA LA CATEGORIA REINA DEL<br />

CATALÀ DE KARTS<br />

XAVI NADAL<br />

El pilot alellenc Enric Boada és líder destacat del Campionat de Fórmula<br />

Catalunya de Karts 2008 en la categoria reina dels 125cc després de la disputa<br />

de cinc de les vuit proves de què consta el torneig. La competició, que se celebra<br />

al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall, està essent un veritable passeig<br />

per al d’<strong>Alella</strong>, ja que s’ha emportat el triomf en quatre ocasions -i gairebé<br />

sempre enduent-se les dues mànegues- i ha obtingut la segona plaça en la<br />

tercera prova, que va tenir lloc en la modalitat d’enduro. Des del principi, Boada<br />

lidera el campionat i hores d’ara comptabilitza 125 punts, amb un marge<br />

MINITRIAL<br />

de distància molt gran respecte el segon i el tercer classificats, que tenen 92<br />

i 50 punts, respectivament.<br />

Aquesta és la sisena temporada que Enric Boada pren part en el Campionat<br />

de Fórmula Catalunya de Karts, en la qual està fent valer la seva mestria<br />

en el pilotatge i la seva veterania en el circuit per liderar sense oposició la<br />

classificació general en la categoria reina. Els seus millors èxits els va aconseguir<br />

al 2006, quan es va proclamar campió amb un sol punt de marge sobre el<br />

segon classificat, i al 2007, quan va finalitzar en tercera posició. El campionat<br />

d’enguany es tornarà a reprendre a mitjan setembre.<br />

TÉ LLOC A<strong>MB</strong> GRAN ÈXIT LA SEGONA EDICIÓ DEL MINITRIAL<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

El passat diumenge 18 de maig va tenir lloc a la riera la segona edició del Minitrial<br />

infantil. Aquesta iniciativa, duta a terme pels Amics de les Dues Rodes<br />

d’<strong>Alella</strong> amb la col·laboració de l’Ajuntament, va reunir una trentena de pilots<br />

d’edats compreses entre els 3 i els 12 anys. Els joves trialers van recorrer<br />

un total de 5 zones, primer en un sentit i després en el contrari, deixant el<br />

nombrós públic que es va aplegar a la riera bocabadat. En alguns casos per la<br />

destresa en el pilotatge, en d’altres per l’edat dels participants, i és que aquest<br />

any la prova va comptar amb la participació d’un pilot de tan sols 3 anys que,<br />

tot i que amb prou feines parlava, ja apuntava maneres amb la mà al puny de<br />

gas. La característica principal d’aquesta prova és que es tracta més d’una<br />

festa que d’una competició, perquè no hi ha guanyadors ni perdedors i tothom<br />

que hi participa s’endú premi.<br />

63

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!