Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
j u n y · j u i o l · 2 0 0 8 · a n y 4 8 · 3 , 5 0 e u r o s<br />
actualitat<br />
La justícia dóna la raó a<br />
l’Ajuntament en l’afer Rials<br />
Entrevista amb Cristina Xatart,<br />
regidora de Convergència i Unió<br />
cultura<br />
Un concert al Casal reuneix a totes<br />
les velles glòries del rock Alellenc<br />
Especial gent gran<br />
292
Editorial<br />
De nen a avi<br />
Una vegada més dedicaré l’editorial al tema del dossier,<br />
que en aquesta ocasió tracta de la gent gran.<br />
Permeteu-me que aquesta vegada ho abordi<br />
d’una forma molt personal, explicant un pensament,<br />
una mena de fantasia que tinc des de fa molts anys.<br />
És com una mena de somni, on rememoro els indrets<br />
més cèntrics d’<strong>Alella</strong>, com ara l’Empedrat del<br />
Marxant, la porxada o les voreres del Cafè de Dalt i<br />
de la Vinícola, llocs on, asseguts en companyia, s’hi<br />
ajunten petites colles d’avis per passar l’estona i fer-la<br />
petar. I em veig a mi mateix, de quitxalla, que passo<br />
pel costat seu i els saludo, i passen uns pocs anys, i<br />
vaig creixent i ja soc un vailet més espigat, i després<br />
un jove, i les colles d’avis inexorablement van renovant-se<br />
i canviant de punt de trobada. I ja sóc un jove<br />
que ve de permís de la mili, i seguidament un pare<br />
orgullós que passeja empenyent un cotxet.<br />
I l’escenari sempre és el mateix, a vegades canvia<br />
una mica, es reforma una casa, es fan uns pisos o<br />
es pinta una façana, però són canvis poc importants,<br />
no varien la funció de l’escenari perenne. I m’imagino<br />
com els avis que saludo un dia també van ser nens,<br />
que van passar per totes les etapes de la vida, i que<br />
també van traginar neguitosos, d’un cantó cap a l’altre,<br />
mentre passaven pel costat de les colles d’avis de<br />
les diferents èpoques i a qui també saludaven.<br />
I després el pensament se me’n va cap a la idea<br />
que, tal vegada, jo també algun dia seré un avi, i<br />
m’agradaria arribar-hi amb prou salut per poder asseure’m<br />
en un banc, juntament amb els col·legues,<br />
i entretenir-me veient passar els nens, els joves i els<br />
adults, cadascun enderiat amb les seves coses, tots<br />
compartint un escenari col·lectiu que és de tots i que<br />
no és de ningú; que ahir van utilitzar uns que ja ens<br />
han deixat i que demà seguiran fent servir els que acaben<br />
d’arribar o que encara han de venir.<br />
I tot i que naturalment no tinc cap presa, cobejo<br />
poder arribar-hi per tal de poder-ho assaborir. Sí, ja sé<br />
que arribar a vell te un punt d’amarg, perquè ja has<br />
gastat bona part dels teus dies i ja no te’n queden<br />
gaires. Però sovint oblidem que totes les etapes de<br />
la vida tenen les seves parts dolces i les seves parts<br />
amargues. No és la meva intenció donar cap lliçó a<br />
ningú, però voldria fer avinent, a mi mateix també, que<br />
el més important a la vida és gaudir d’allò de bo que<br />
cada moment t’ofereix, en comptes d’amargar-te amb<br />
allò de negatiu que indubtablement també existeix.<br />
Amb els meus millors desitjos per a tots els avis<br />
d’<strong>Alella</strong>.<br />
RAMON RUIZ,<br />
DIRECTOR DE LA REVISTA ALELLA<br />
01 coberta<br />
Aquesta foto, d’Òscar Pallarès, mostra una<br />
part dels avis que es reuneixen a la Porxada<br />
cada matí. Ells són la Moncloa d’<strong>Alella</strong>.<br />
05 cartes<br />
06 del poble<br />
· La CAL ja és a <strong>Alella</strong><br />
· Es du a terme la primera trobada<br />
de noves experiències empresarials<br />
· La família de capgrossos d’<strong>Alella</strong><br />
tindrà un nou membre per la Festa<br />
Major<br />
· Nova i exitosa edició dels Juliols<br />
de la Universitat de Barcelona<br />
· Èxit en matemàtiques de dos<br />
alumnes de l’escola Laie<br />
· La poeta Montserrat Abelló, Premi<br />
d’Honor de les Lletres Catalanes<br />
· El GRAMC celebra la seva festa de<br />
final de curs<br />
· Esteve Riambau debuta com a<br />
director escènic a Barcelona<br />
· Quim Monzó, guardonat amb el<br />
premi “Germans Lleonart”<br />
07 del ple<br />
· Sol·liciten l’ampliació del PEIN<br />
09 actualitat<br />
· La justícia dóna la raó a<br />
l’Ajuntament en l’afer Rials<br />
· Entrevista amb Cristina Xatart,<br />
regidora de CiU<br />
· Actualitat vinícola: Aclariments<br />
del Consell Regulador de la DO.<br />
Xocolata, vi i música: el plaer dels<br />
sentits. Altalella presenta un nou<br />
cava i un nou vi dolç blanc<br />
· Els veïns de La Serreta es<br />
mobilitzen<br />
20 cultura<br />
· <strong>Alella</strong> Old Stars (o diari de guerra<br />
d’una fita històrica)<br />
· Els Diables del Vi d’<strong>Alella</strong> celebren<br />
els seu 25è aniversari<br />
· Torna en Festival d’Estiu amb<br />
Maria del Mar Bonet<br />
27 opinió<br />
· Tasques diplomàtiques<br />
28 personatge<br />
· Juan Sanz, president del Casal<br />
d’Avis Can Gaza<br />
31 dossier<br />
· Especial gent gran<br />
43 món<br />
· Recerca i sortides de cap de<br />
setmana a Carolina del Nord<br />
47 magazín<br />
55 esports<br />
· Entrevista a Bruna Rotger,<br />
judoka d’<strong>Alella</strong><br />
· Joan Costa: ‘‘El nivell de l’escola<br />
de bàsquet ha millorat envers<br />
l’any passat’’<br />
· Juan Antonio Cortés, nou<br />
president del Club de Futbol<br />
<strong>Alella</strong><br />
· El Rugbi <strong>Alella</strong> campió de<br />
Catalunya absolut de rugbi a 7<br />
· Xavi Amatriaín i David Martínez,<br />
a l’assalt de les 24 Hores de<br />
Lliçà de Munt. Esteve Rabat es<br />
recupera de la seva greu caiguda<br />
al GP de Catalunya<br />
· Brenton Cabello i <strong>Alella</strong> entraran<br />
a formar part de la història de<br />
l’olimpisme<br />
· Pau Cebrian destaca en duatlons<br />
i curses de muntanya<br />
· Laura Pineda es penja la medalla<br />
de bronze a l’estatal de sords<br />
· Dues alellenques campiones<br />
d’Europa de patinatge<br />
· L’alellenc Enric Boada, lidera la<br />
categoria reina del català de karts<br />
· Té lloc la 2a edició del Minitrial<br />
3
EDITA<br />
Associació Cultural <strong>Revista</strong> <strong>Alella</strong><br />
PRESIDENTA<br />
Maria Möller<br />
ADREÇA<br />
Aptat. 401 - 08328 - <strong>Alella</strong><br />
CORREU ELECTRÒNIC<br />
revista_alella@yahoo.es<br />
TELÈFON<br />
93 555 14 07<br />
FAX<br />
93 540 07 28<br />
DIRECTOR<br />
Ramon Ruiz Bruy<br />
SOTS-DIRECTOR<br />
Eudald Serra<br />
REDACTOR EN CAP<br />
Òscar Pallarès<br />
REDACTORS<br />
Albert Alabau<br />
Ramon Anglada<br />
Laia de Bobes<br />
Martí Casals<br />
Jordi Galbany<br />
Maria Majoral<br />
Victòria Molina<br />
Xavi Nadal<br />
Lluïsa Oller<br />
Carles Pérez<br />
Laura Ruiz<br />
Montse Serra<br />
Eulàlia Serrano<br />
COL·LABORADORS<br />
Cayo Alegre<br />
Cristina Armengol<br />
Sergi Bancells<br />
Guillem Bautista<br />
Roser Bel<br />
Joan Miquel Gomis<br />
Joan Oliveras<br />
Josep Parcerisa<br />
Víctor Roca<br />
David Roman<br />
Jordi Serrano<br />
CORRECCIÓ<br />
Eloi Perich<br />
DIRECCIÓ D’ART<br />
Laura Parra<br />
Laia Verdú<br />
MAQUETACIÓ<br />
Laia Verdú<br />
PUBLICITAT<br />
Àlvarez & Riedweg (93 540 60 60)<br />
SUBSCRIPCIONS<br />
Maria Möller (93 555 18 68)<br />
PRODUCCIÓ<br />
RRB<br />
IMPRESSIÓ<br />
Comgràfic<br />
DIPÒSIT LEGAL<br />
B-24.950-62<br />
COL·LABORACIÓ<br />
3,50 euros<br />
Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa<br />
comarcal.<br />
Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i<br />
Güell.<br />
Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de<br />
1989 a 1994.<br />
La revista <strong>Alella</strong> no es responsabilitza<br />
necessàriament de les opinions que<br />
continguin els articles signats.<br />
Cartes al director<br />
Les cartes al director han de ser com a més breus millor i han d’anar signades i amb número de DNI. La revista <strong>Alella</strong> es reserva<br />
el dret d’extractar-ne el contingut per motius d’espai. A més de fer ús del correu ordinari, també podeu fer-nos arribar<br />
els vostres escrits a la següent adreça de correu electrònic: revista_alella@yahoo.es<br />
ELS ESCOLAPIS<br />
Després de la tímida actuació a la vorada<br />
dels murs de la torre del governador,<br />
les herbes han tornat a créixer,<br />
el torrent continua sent selvàtic<br />
i la porqueria segueix acumulant-se<br />
als jardins teòricament protegits dels<br />
antics Escolapis.<br />
Quina pena aquest poble d’acomodats<br />
burgesos i de governants<br />
panxacontents!<br />
Molt de salvem les rieres i els<br />
alocs i el pi de casa la meva tia però<br />
el patrimoni cultural i legítim de la villa<br />
a fregir espàrrecs!<br />
El poble oblida els Escolapis, els<br />
seus polítics també, i mentrestant,<br />
Landscape especula.<br />
Si el Sr. Borrell aixequés el cap!<br />
VM<br />
POLICIA POC HUMANA<br />
Primer de tot, vull aclarir que sóc<br />
un maniàtic del civisme i de la prudència<br />
al volant. En els 50 anys que<br />
CARTA DEL DIRECTOR<br />
fa que condueixo, no m’han posat<br />
mai una multa ni he provocat cap<br />
accident. L’altre dia (un dia entre<br />
setmana a mig matí, quan el trànsit<br />
no és especialment conflictiu)<br />
vaig acompanyar la meva senyora<br />
a comprar al supermercat de Can<br />
Vera. Vaig aparcar a la riera; ella va<br />
anar cap a l’establiment i jo em vaig<br />
quedar al cotxe llegint el diari. De<br />
sobte, es va posar a ploure a bots<br />
i a barrals. Vaig estar pendent fins<br />
que vaig veure que la meva senyora<br />
arribava fins a la porta del forn que<br />
hi ha dins del supermercat i s’aturava<br />
davant la pluja; li vaig aixecar<br />
la mà tot dient-li “espera’t”, vaig<br />
engegar el cotxe, m’hi vaig apropar<br />
i vaig parar a tocar de la vorera de<br />
Can Vera amb la intenció d’escurçar-li<br />
el camí que hauria de fer sota<br />
la pluja. Tot just quan vaig aturar el<br />
cotxe, passava un vehicle de la policia<br />
local i l’agent que anava de copilot<br />
(un d’aquests joves incorporats<br />
al cos de fa poc) em va dir amb pretesa<br />
educació però amb força mala<br />
baba: “tregui el cotxe d’aquí, si us<br />
plau!”. Li vaig contestar amablement<br />
“veus aquella senyora d’allà?<br />
És la meva dona, m’he apropat perquè<br />
es mulli el mínim possible”. Es<br />
va afanyar a repetir-me (aquest cop<br />
amb encara més contundència):<br />
“aquí no s’hi pot aturar, tregui el<br />
cotxe d’aquí, si us plau”. “Què poc<br />
humà ets!”, vaig contestar-li, i vaig<br />
tornar a la riera, on vaig esperar<br />
l’arribada de la meva dona sota la<br />
pluja. Sóc conscient que allà no s’hi<br />
pot parar, però sense trànsit i amb<br />
la pluja que queia, em sembla que<br />
havia de tenir el dret d’evitar que<br />
la meva senyora, que té 65 anys,<br />
caminés la mínima estona possible<br />
sota la pluja i sense paraigües. Jo<br />
vull una policia que faci complir les<br />
normes, però també que tingui cor<br />
i sentit comú.<br />
FRANCESC MARTÍNEZ<br />
Volem dedicar unes breus paraules a la memòria del qui fou amic de la revista <strong>Alella</strong>, Albino Gallo.<br />
L’Albino va ser un personatge atípic, per la seva bonhomia i perquè va portar el seu amor pels demés fins<br />
a extrems increïbles. Dubto que mai més coneguem una altra persona com ell.<br />
El món del vi i del cava es va commoure pel seu traspàs, d’arreu de Catalunya arribaren les mostres de<br />
condol. Albino dedicà la seva vida professional a aquest sector econòmic i, els darrers anys, la seva dèria va ser<br />
la de trobar la manera de contagiar tothom amb la seva passió per tot el que l’envolta.<br />
A nivell local, Albino és passava el dia obsequiant tothom, des de sempre, i en les passades eleccions protagonitzà<br />
una campanya insòlita què el conduí a obtenir un escó de regidor, des d’on maldà pel benestar dels<br />
alellencs i per potenciar al màxim el nom d’<strong>Alella</strong> i els seus vins.<br />
Pel què fa a la revista <strong>Alella</strong>, l’Albino també la tenia en el seu cor, mai faltava a la nostra taula per la festa de<br />
l’arròs, i era feliç aportant les ampolles de cava amb què tantes vegades vam brindar plegats. Aquest any, fins<br />
al darrer moment va tenir la il·lusió d’acompanyar-nos, i quan va veure que no podria ser, va voler que el seu<br />
cava, una vegada més, no faltés a la cita. Gràcies Albino!<br />
Volem, en fi, dedicar un record emocionat a la seva esposa, fills i néts, els quals podran recordar amb orgull<br />
la gran dignitat i enteresa amb què Albino encarà els seus darrers dies.<br />
Mai t’oblidarem Albino, i ens els anys que han de venir, cada vegada que ens trobem davant d’una ampolla<br />
de vi o de cava, cada vegada que alcem una copa per brindar, hi haurà sempre present una copa més, tal vegada<br />
invisible però ben present, i què ens farà apreciar encara més aquest producte de la nostra terra i de la seva<br />
gent, a qui tant vas estimar.<br />
RAMON RUIZ,<br />
DIRECTOR DE LA REVISTA ALELLA<br />
5
6<br />
La CAL ja és a <strong>Alella</strong><br />
Recentment s’ha constituït a <strong>Alella</strong> un nucli local de la Coordinadora d’Associacions<br />
per la Llengua Catalana (CAL). La CAL aplega associacions, particulars<br />
i col·lectius d’arreu dels Països Catalans amb la finalitat de reclamar<br />
el reconeixement de la unitat i l’oficialitat de la llengua catalana en tot el<br />
seu territori. En aquesta línia, la CAL organitza activitats de foment de l’ús<br />
social del català com el Correllengua. El nucli local d’<strong>Alella</strong> es marca com a<br />
objectius la realització del Correllengua, de tallers lingüístics, campanyes de<br />
foment de l’ús social del català i d’altres que s’aniran presentant progressivament.<br />
Podeu contactar amb la CAL-<strong>Alella</strong> al correu alella@cal.cat i per conèixer<br />
més entorn d’aquesta associació podeu visitar el web www.cal.cat.<br />
El nucli local d’<strong>Alella</strong> es presentarà públicament en el marc del Correllengua<br />
’08 que passarà per <strong>Alella</strong> els dies 10, 11 i 12 d’octubre d’enguany.<br />
Es du a terme la primera trobada de noves<br />
experiències empresarials<br />
El passat dimecres 11 de juny al vespre es va dur a terme a Les Golfes<br />
de Can Lleonart la Primera Trobada de Noves Experiències Empresarials,<br />
organitzada per la Regidoria de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament<br />
d’<strong>Alella</strong>. L’objectiu de la trobada era el de donar a conèixer i promoure<br />
la interrelació i els vincles entre els nous emprenedors de la població, i<br />
que es coneguessin entre ells. L’acte va comptar amb l’exposició, per part<br />
dels seus autors, de noves experiències empresarials, i amb un tast de vi<br />
d’<strong>Alella</strong>. Des de la Regidoria es vol seguir realitzant trobades d’aquest tipus,<br />
amb l’objectiu de promocionar i dinamitzar el sector.<br />
La família de capgrossos d’<strong>Alella</strong> tindrà un nou<br />
membre per la Festa Major<br />
Ja fa una bona colla d’anys que, entre<br />
els altres capgrossos, podeu veure<br />
als cercaviles a en Pepito, la Roser,<br />
en Víctor, la Teresina o en Quimet.<br />
Aquest any, per la Festa Major, tindreu<br />
l’oportunitat de veure com la<br />
família de personatges reals d’<strong>Alella</strong><br />
convertits en capgròs ha crescut.<br />
Des de la Colla de Gegants, Capgrossos,<br />
Grallers i Timbalers d’<strong>Alella</strong>, de<br />
moment, ens n’han passat el perfil.<br />
Podeu reconèixer quina persona<br />
s’amaga al seu darrere?<br />
Nova i exitosa edició dels Juliols de la UB<br />
La segona setmana de Juliol va acollir a Can Lleonart una nova edició d’un<br />
curs inclòs en el programa Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Les<br />
jornades, que es van dedicar al paisatge de la vinya, van comptar amb una<br />
trentena de participants i amb un bon nombre de professionals de renom<br />
que van responsabilitzar-se de les ponències. La gran novetat d’aquest any<br />
va consistir en acabar cadascuna de les jornades amb una activitat diferent;<br />
així, es van fer sortides a Rials o a les masies d’<strong>Alella</strong>, un tast de vins o una<br />
visita al celler Quim Batlle i les seves vinyes.<br />
Èxit en matemàtiques de dos alumnes de l’escola Laie<br />
Dos alumnes de l’Escola Hamelin Internacional Laie, Oscar Santegoeds i<br />
Guillermo Gajardo, han aconseguit classificar-se cinquè i sisè respectivament<br />
en la seva categoria en el concurs Cangur 2008, organitzat per la Societat<br />
Catalana de Matemàtiques. Els alumnes, de primer de Batxillerat, van<br />
recollir el seu premi el passat 28 de maig de mans del Conseller d’Educació<br />
Ernest Maragall. Per la seva banda, l’Escola Hamelin Internacional Laie va<br />
fer entrega també el passat 26 de maig dels premis del concurs Eidéa, que<br />
organitzen des de fa cinc anys. En aquest cas els premis entregats corresponen<br />
tant a la categoria científica/tecnològica com a la categoria humanística/social,<br />
i tenen com a objectiu estimular l’esperit científic dels joves.<br />
La poeta Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les<br />
Lletres Catalanes<br />
La poeta i traductora Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) ha estat destacada<br />
amb el 40è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. En aquestes quatre<br />
dècades només tres autores han rebut el guardó: Mercè Rodoreda el va<br />
obtenir el 1980, Teresa Pàmies el 2001 i enguany Abelló. La seva obra s’ha<br />
desenvolupat en dos àmbits: la poesia i la traducció de poetes anglosaxones.<br />
Va començar a escriure a l’exili i va publicar el primer poemari quan<br />
tenia quaranta-cinc anys i ja havia tornat a Catalunya. Abelló ha fet una obra<br />
des del silenci mediàtic i des del desconeixement del món literari, amb<br />
algunes excepcions, com Joan Oliver, Maria Mercè Marçal, Feliu Formosa,<br />
Maria Àngels Anglada... Va ser als anys setanta que va començar a tenir<br />
una dimensió pública per la seva implicació amb el moviment feminista. I<br />
un dels grans projectes realitzats (que ella diu que li va valer la Creu de Sant<br />
Jordi) és l’antologia de poetes anglosaxones Cares a la finestra: 20 dones<br />
poetes de parla anglesa del segle XX. La seva obra poètica es va aplegar al<br />
volum Al cor de les paraules (Proa), que va aparèixer el 2002. Des de llavors<br />
també ha publicat: Asseguda escrivint = Seated Writing (2004), Memòria<br />
de tu i de mi (2006), la traducció dels poemes de la Sylvia Plath, Sóc vertical<br />
(2007) i aquest Sant Jordi ha sortit El fred íntim del silenci. Montserrat Abelló<br />
va ser amiga de l’escriptora Maria Oleart, per això va acceptar de formar<br />
part del jurat del Premi Maria Oleart des del seu naixement. Enguany a<br />
<strong>Alella</strong> s’ha dedicat un homenatge a Abelló dins els actes del festival Espais<br />
de poesia, que es va fer a abril.
El GRAMC celebra la seva festa de final de curs<br />
El passat dia 18 de juny, el GRAMC (Grup de Recerca i Actuació amb Minories<br />
Culturals i Treballadors Estrangers) va celebrar al seu local de la Plaça<br />
de l’Ajuntament la festa de final de curs del programa de formació i acollida<br />
d’immigrants. El programa, que s’ha dut a terme des del mes de març gràcies<br />
a un conveni entre el GRAMC i l’Ajuntament d’<strong>Alella</strong>, ha comptat amb<br />
la participació d’entre 10 i 12 persones que hi han assistit per a aprendre<br />
català. A la festa els participants hi van dur cadascú un plat típic del seu<br />
país, comptant amb la representació d’Equador, Bolívia, Catalunya, Marroc<br />
i Colòmbia. La valoració que es fa des del GRAMC del programa és molt<br />
positiva, i manifesten la seva intenció de continuar-lo duent a terme de cara<br />
al mes de setembre.<br />
Esteve Riambau debuta com a director escènic a<br />
Barcelona<br />
L’alellenc Esteve Riambau, escriptor i cineasta, ha debutat com a director escènic<br />
amb Josep Maria Pou encarnant Orson Welles. L’obra és anomenada<br />
“Su seguro servidor, Orson Welles”, i s’ha representat al Teatre Romea des<br />
del 30 de juny fins al 27 de juliol en el marc del Festival Grec 2008. L’obra<br />
és una comèdia biogràfica escrita per Richard France, i està basada en dos<br />
elements fonamentals relacionats amb Welles: la importància que té per a<br />
Welles la seva pel·lícula inacabada sobre Dom Quixot, i unes preses falses<br />
de les gravacions d’uns anuncis fetes a Los Angeles per Welles i l’autor de<br />
l’obra. En l’obra, Josep Maria Pou hi encarna l’autor de Ciutadà Kane.<br />
Quim Monzó, guardonat amb el premi<br />
‘Germans Lleonart’<br />
La secció local d’ERC va atorgar, en la seva sisena edició, el premi Germans<br />
Lleonart d’enguany a l’escriptor i columnista Quim Monzó. L’acte de lliurament<br />
del premi es va celebrar el passat dia 28 de juny en el marc d’un sopar<br />
al restaurant Can Casals, al qual assistiren una cinquantena de persones.<br />
Monzó, fent ús d’un gran sentit de l’humor, es va qualificar com el pessimista<br />
oficial de Catalunya i va fer un dibuix no gaire esperançador de la<br />
situació per la qual passa el nostre país. Monzó també va parlar de la passada<br />
Fira del Llibre de Frankfurt i de l’intent d’alguns mitjans de comunicació<br />
de fer fracassar la participació de la cultura catalana en aquest important<br />
esdeveniment.<br />
El premi Germans Lleonart va néixer l’any 2003 amb la intenció de retre<br />
un homenatge a aquelles persones que s’han destacat en la defensa de la<br />
llengua i la cultura catalanes. Els guardonats en les anteriors edicions han<br />
estat Maria Mercè Roca, Roser Capdevila, Eliseu Climent, Isabel Clara Simó<br />
i Joel Joan.<br />
Sol·liciten l’ampliació del PEIN<br />
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) estableix la xarxa d’espais naturals<br />
protegits a Catalunya amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats<br />
i els ecosistemes més representatius i ben conservats del nostre país.<br />
En aquest moment 227 hectàrees forestals i agrícoles del terme municipal formen<br />
part del PEIN. El Consorci del Parc de la Serralada Litoral va demanar a les<br />
localitats que engloba si volien augmentar la superfície de territori protegit, i el<br />
govern va presentar al Ple de juny una proposta per ampliar el nombre d’hectàrees<br />
protegides fins a 538. Carme Tort-Martotell (CiU), Javier Berzosa (PP) i<br />
Mercè Marzo (Gd’A) van coincidir en les seves argumentacions; tots tres van<br />
lamentar que es cedís la capacitat de decisió sobre el territori a un ens supramunicipal<br />
tot queixant-se que aquesta protecció no la doni directament <strong>Alella</strong><br />
a través del POUM “donat que ho permet”. També van aprofitar l’avinentesa<br />
per lamentar que la redacció d’aquest document estigui aturada.<br />
Espai protegit actual<br />
Nova proposta de protecció<br />
Es constitueix el<br />
Consell de l’Habitatge<br />
Social<br />
El Ple de juny va aprovar la creació<br />
d’aquest ens que ha de substituir el<br />
Patronat de l’Habitatge, dissolt en<br />
Ple fa uns mesos. Segons paraules<br />
del regidor de l’àrea de Sostenibilitat,<br />
Àlex Asensio, “el Consell recull<br />
l’esperit del Patronat en el sentit que<br />
gaudirà de representació de tots els<br />
grups municipals, tècnics, experts i<br />
qui s’estimi necessari”. Les funcions<br />
d’aquest ens consistiran, bàsicament,<br />
en assessorar la Regidoria,<br />
vetllar pel compliment del Pla de<br />
l’Habitatge i fer el seguiment de<br />
totes les tasques relacionades amb<br />
l’adjudicació d’habitatge social.<br />
7<br />
El govern desestima les<br />
al·legacions de Gd’A<br />
sobre els guals<br />
Al juny es va aprovar la nova ordenança<br />
municipal reguladora dels guals<br />
per a l’entrada i sortida de vehicles.<br />
Gd’A havia presentat al·legacions<br />
per defensar un model, en paraules<br />
de Mercè Marzo, “més humà i més<br />
adequat a un poble com <strong>Alella</strong>, ja que<br />
la tipologia dels guals d’<strong>Alella</strong> és diferent<br />
de la dels de Barcelona”, però el<br />
govern les va desestimar. Una de les<br />
al·legacions sol·licitava que el propietari<br />
d’un gual pogués estacionar-hi el<br />
seu propi vehicle. L’ordenança aprovada<br />
només permet a un conductor<br />
estacionar en el seu propi gual si ell<br />
mateix es troba dins del cotxe.
La justicia dóna la raó a l’Ajuntament<br />
en l’afer Rials<br />
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria ser clau en<br />
l’evolució del culebrot de la Vall de Rials.<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
Quan la revista ja gairebé hauria de ser al quiosc, hem aturat<br />
les màquines per assistir a la roda de premsa que avui 22<br />
de juiliol l’alcalde, Andreu Francisco, i el regidor de l’àrea<br />
de Sostenibilitat, Àlex Asensio, han ofert per informar els<br />
mitjans de comunicació sobre l’estat de la qüestió.<br />
La vella història...<br />
Em penso que els lectors d’aquesta revista ja estan doctorats<br />
en aquest assumpte però, per als més despistats, farem un<br />
petit resum. El Pla General de 1987 va preveure la creació<br />
d’un polígon industrial a la base de la Vall de Rials. Durant<br />
el mandat de Salvador Artés, l’Ajuntament va decidir que<br />
no volia cap polígon a Rials i va negociar amb els propietaris<br />
dels terrenys on aquest s’havia d’encabir una solució segons<br />
la qual, a canvi de cedir els terrenys al poble, aquests adquirien<br />
el dret de construir habitatges. Al 2003, amb el canvi<br />
de govern, l’Ajuntament d’ERC+LG va trencar el conveni<br />
signat amb els propietaris (una empresa de nom Rials, SA)<br />
perquè, basant-se en dos informes jurídics, consideraven<br />
que els terrenys podien canviar de qualificació urbanística<br />
(de sòl industrial a sòl agrícola) sense que fos necessari<br />
compensar de cap manera Rials, SA. Aleshores l’empresa va<br />
interposar dos contenciosos contra l’Ajuntament. Un per<br />
haver trencat el conveni i l’altre per inactivitat administrativa;<br />
és a dir, l’empresa acusava el consistori d’haver posat traves<br />
al desenvolupament del polígon. La sentència relativa a<br />
aquest segon contenciós (de la del primer encara no se’n sap<br />
res) va arribar al 2005 i la justícia obligava a l’Ajuntament<br />
a proposar una solució viària d’accés al sector que hauria<br />
d’acollir el polígon. El consistori va recórrer la sentència<br />
però, davant la possibilitat que la justícia acabés forçant<br />
l’Ajuntament a indemnitzar els propietaris de Rials, SA, es<br />
va negociar un nou conveni (a contracor, segons paraules de<br />
l’alcalde) segons el qual <strong>Alella</strong> passaria a ser la propietària<br />
de les 8 hectàrees afectades de Rials i, a canvi, l’empresa<br />
adquiria el dret de construir habitatges a una vinya del barri<br />
de La Serreta (vegeu l’article de la pàgina 17). La solució va<br />
ser força criticada perquè, tot i que la quantitat de sostre<br />
a construir era inferior a la que havia negociat el govern<br />
d’Artés, la solució no deixava de ser la mateixa que la triada<br />
el 2003: canviar terrenys a Rials per pisos a un altre lloc.<br />
La sentència<br />
Quan semblava que seria inevitable la construcció de 270<br />
habitatges a La Serreta, el Tribunal Superior de Justícia de<br />
Catalunya ha dictat sentència i estima que no hi va haver<br />
inactivitat administrativa pel desenvolupament del polígon<br />
industrial. Així les coses, tornem a la situació de 2003 i<br />
l’Ajuntament podria trobar-se en una posició de força que<br />
li permetés desclassificar el sòl del sector afectat d’industrial<br />
a agrícola sense necessitat d’haver d’indemnitzar els propietaris<br />
dels terrenys. En la roda de premsa, Francisco i Asensio<br />
han expressat la seva voluntat d’efectuar aquesta desclassifiació<br />
dins el marc dels treballs de revisió del POUM,<br />
que està previst que es reprenguin després de l’estiu. Els<br />
responsables municipals no descarten, però, la negociació<br />
amb Rials, SA: “Hem de reflexionar amb la resta de forces<br />
polítiques l’interès municipal o no de quedar-se amb la totalitat<br />
o una part de les 8 hectàrees del sector”.<br />
9<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
Rials i les seves<br />
vinyes, amb el mar<br />
al fons.
‘fem una oposició responsable, estem<br />
fent el que ens toca fer’<br />
Cristina Xatart, regidora de Convergència i Unió.<br />
ÒSCAR PALLARÈS / LAURA RUIZ<br />
Cristina Xatart s’ha incorporat a l’Ajuntament en aquesta<br />
darrera legislatura. Molts no la coneixíem i, segons com,<br />
sembla que hi hagi arribat en silenci. El cert és que parla<br />
fluixet, però amb molta seguretat i, durant l’entrevista, ens<br />
transmet l’amabilitat i la tranquil·litat que ja li havíem detectat<br />
en les seves intervencions als Plens municipals. Els<br />
companys de consistori sovint en parlen bé, però ara és el<br />
moment que la coneguem de primera mà.<br />
Com vas entrar a la llista que va presentar CiU per a les<br />
eleccions municipals?<br />
Doncs vaig entrar a petició de la cap de llista i a petició de<br />
la seu comarcal. Em van trucar, em van exposar el projecte<br />
i vaig acceptar. Jo era militant des de feia 4 o 5 anys i ja<br />
formava part de l’anterior executiva.<br />
Què penses del fet que la cap de llista, Carme Tort-Martorell,<br />
sigui d’Unió, tot i que a <strong>Alella</strong> hi ha més militants de Convergència?<br />
Jo sóc militant de CDC, però que quedi clar que el meu<br />
partit és Convergència i Unió. I és el nostre partit en conjunt<br />
qui decideix el cap de llista, i a l’Ajuntament som CiU.<br />
Evidentment que som una federació i que hi ha temes en<br />
què pensem de manera diferent, però no ens oblidem que<br />
som un grup i que tenim un consens entre nosaltres necessari.<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
Essent la segona de la llista, era molt probable que fossis<br />
regidora. Pensaves que estaries a l’oposició?<br />
Sí. Esperàvem fer un bon paper i ens hagués fet molta illusió<br />
guanyar, però érem conscients que ho teníem complicat.<br />
Quan encares una campanya ho has de fer anant als<br />
màxims, però en el fons sabíem què hi havia.<br />
I com és la feina des d’aquest costat de la política municipal?<br />
La veritat, és molt diferent del que m’imaginava. També he de<br />
dir que és complicat perquè vols fer moltes coses de seguida,<br />
vols saber-ho tot, però hi ha molts temes que porten molts<br />
anys arrossegant-se. Feina n’hi ha i molta. No és fàcil, creus<br />
que arribaràs i podràs canviar les coses. Però no és arribar i<br />
moldre; és arribar, treballar molt i després n’obtens els fruits.<br />
Et sembla que continuaràs més legislatures com a regidora?<br />
D’aquí un any o així m’ho hauré de plantejar de debò...<br />
Penso que sí que continuaré, perquè m’omple molt i perquè<br />
penso que estem fent una bona tasca. A mi m’agradaria, no<br />
sé si per molts més anys... però aquí a <strong>Alella</strong> sí que m’agradaria<br />
de moment.<br />
Et veus fent política en una altre àmbit?<br />
No, per mi hi ha dues prioritats: una és <strong>Alella</strong> i l’altra és el<br />
meu partit. Jo m’hi sento molt bé aquí, és casa meva i vull<br />
tirar endavant tot allò que pugui fer per millorar-la, per<br />
arreglar-la i per què tots visquem millor.<br />
11
12<br />
Com valores la tasca de l’equip de govern?<br />
Tot i les discrepàncies ideològiques, en aquests moments<br />
tenim una bona col·laboració i una bona entesa, i m’agradaria<br />
que seguís així. Penso que hi ha punts en què haurien<br />
de millorar, però en general fan una bona feina. A més, per<br />
a mi és molt important que hi hagi una bona comunicació,<br />
que puguem asseure’ns en una taula a parlar de tots els temes,<br />
i això hi és. Tots des de les nostres posicions, però hi<br />
ha una bona relació.<br />
Quina relació existeix amb els regidors de l’oposició?<br />
La mateixa que amb els del govern, tenim una bona comunicació<br />
i això és primordial.<br />
Resulta fàcil treballar plegats amb els diferents grups de<br />
l’oposició?<br />
Hi ha temes en què sí i n’hi ha d’altres que costen més.<br />
Hem presentat un parell de mocions junts. Cadascú ha<br />
aportat el seu granet. El cert és que penso que tothom fa el<br />
paper que li toca.<br />
Ara que has pogut conèixer com es treballa en un ajuntament,<br />
què en penses del funcionament de l’administració<br />
local?<br />
Penso que funciona prou bé, però que hauríem de tenir<br />
més autonomia. Hi ha molts temes cabdals que sempre depenen<br />
de més amunt. Hi ha temes que afecten al municipi<br />
de ple i, en canvi, els ajuntaments no hi tenen l’última paraula.<br />
També penso que entre municipis som perfectament<br />
capaços de posar-nos d’acord, que no necessitem algú allà<br />
dalt decidint per nosaltres.<br />
Quina opinió et mereix el nou Complex Esportiu?<br />
Està força bé. Tot i això, hem pogut constatar que la previsió<br />
d’usuaris s’ha desbordat, en algunes hores es satura.<br />
De totes maneres, la gestió no ha estat dolenta. Hi ha hagut<br />
alguns entrebancs: esperàvem una subvenció molt més<br />
elevada i ja vam dir que no estàvem d’acord que els diners<br />
que no s’havien aconseguit els assumís el poble. Però penso<br />
que en aquests projectes no pots posar pals a les rodes, has<br />
de tirar-los endavant, i tirar-los endavant entre tots, collaborant.<br />
És una instal·lació molt necessària pel poble i cal<br />
treure’n el màxim rendiment.<br />
En el ple de maig, nosaltres vam presentar una moció<br />
pels preus de la piscina. Aquests es van aprovar per junta<br />
de govern i, tot i estar dins dels més elevats de la comarca,<br />
a nosaltres no ens semblaven desmesurats per una installació<br />
nova. Però una vegada un col·lectiu es va mobilitzar<br />
per queixar-se i vam analitzar la situació al detall, vam<br />
constatar que en un període de dos mesos i mig s’havia<br />
superat la taxa prevista pel cinquè any de funcionament de<br />
la piscina. I és per això que des de CiU vam decidir presentar<br />
la moció, que no va tirar endavant, però s’ha aconseguit<br />
el compromís de l’Alcalde de revisar les tarifes de cara al<br />
2009.<br />
Com valores la política cultural de l’Ajuntament?<br />
Penso que és un dels pilars forts, tenim molts premis literaris.<br />
La feina que s’està fent ara és bona, m’agrada el canvi<br />
de rumb que li està donant la regidora: donant-li un caire<br />
més social. Crec que tot el que sigui obrir la cultura a la<br />
població és bo. Per exemple el Node d’Art caldria obrir-lo a<br />
les escoles... és important que la gent estigui informada de<br />
les diferents activitats que hi ha, que tothom hi participi.<br />
Què et sembla el Festival d’Estiu?<br />
M’agrada, però penso que hi falta alguna activitat de caràcter<br />
més familiar. Trobo que faltaria programar un concert,<br />
un teatre o alguna activitat que no fos tan al vespre i que hi<br />
pogués anar molta més gent, no tan selectiu. Tot i això, que<br />
quedi clar que m’agrada molt, que les activitats són de molt<br />
alt nivell i que penso que cal continuar per aquest camí.<br />
El govern s’ha referit en diverses ocasions a la nova biblioteca,<br />
el nou casal i el passeig de la riera com els tres grans<br />
projectes de la legislatura. Què penses de cadascun d’ells?<br />
La biblioteca crec que és molt necessària i que l’emplaçament<br />
és molt bo. En quant al casal tant de bo trobéssim un<br />
emplaçament per a aquesta sala polivalent que tant necessita<br />
<strong>Alella</strong>. Cal veure què diu del projecte la Diputació i, si<br />
no pot ser a Can Calderó, caldrà cercar un altre lloc. Pel<br />
que fa a la Riera, tot i ser un projecte complicat, és també<br />
molt necessari. És un pla arriscat perquè canviarà molt<br />
el poble, s’ha de saber explicar bé. Crec que si el projecte<br />
és bo, el govern que vingui, sigui qui sigui, ha de saber-lo<br />
entomar i continuar. El que<br />
no és bo és que a cada canvi<br />
de govern es canviïn els projectes,<br />
si hi has votat a favor<br />
cal tirar-lo endavant.<br />
Un dels temes que han suscitat<br />
polèmica en les darreres<br />
setmanes té a veure<br />
amb la finca de Can Segura.<br />
Quina és la teva opinió sobre<br />
aquest assumpte?<br />
A nosaltres el projecte no<br />
ens va desagradar, preferim<br />
això que no pas tenir una<br />
casa abandonada on hi ha<br />
hagut episodis de vandalisme<br />
i de brutícia. Tot el<br />
que sigui aprofitar espais<br />
d’aquesta manera és positiu,<br />
evidentment que no és<br />
el mateix uns pisos que una<br />
casa, però com a entorn sí<br />
que guanya. Penso que guanyar<br />
una zona verda en un<br />
lloc que està abandonat és
positiu: hi guanya tothom, tant l’Ajuntament com els veïns.<br />
La promoció de Cal Doctor està força avançada. Què en<br />
penses? Com veus la política d’habitatge social de l’equip<br />
de govern?<br />
Els pisos socials són necessaris i, a més a més, <strong>Alella</strong> en necessita<br />
molts més. A mi, personalment, quan passo per allà<br />
davant i veig allò no m’agrada gens. Realment no sé quin<br />
tipus d’estètica estem aprovant, a mi em resulta complicada<br />
d’entendre. A l’entorn en què està, visualment costa molt,<br />
és molt fred. Pel que fa a les polítiques d’habitatge, l’Ajuntament<br />
hi hauria de tenir tota la responsabilitat, no em sembla<br />
bé que d’altres administracions en siguin les encarregades.<br />
Més que res perquè ningú sap millor que l’Ajuntament quines<br />
són les prioritats i necessitats del poble. Que els pisos<br />
siguin de lloguer, a mi em sembla una bona idea, sempre<br />
i quan una vegada s’acabi el contracte s’esbrini en quina<br />
situació quedarà aquella persona o família. Trobo que cal<br />
revisar la situació en què es trobarà, perquè no pots deixar<br />
al carrer a les persones que no han pogut sortir-se’n del tot.<br />
A la vegada, penso que les persones que reben aquest tipus<br />
d’ajuda han de ser conscients que durant aquest temps se<br />
l’està ajudant i que, evidentment, no es poden adormir.<br />
Com valores l’estat del comerç alellenc i la promoció que<br />
se’n fa?<br />
Aquest és un dels temes en els quals penso que no s’està<br />
incidint prou i, tot i ser un tema molt complicat per la idi-<br />
osincràsia del poble, cal canviar algunes coses. Es diu que<br />
<strong>Alella</strong> és un poble dormitori, cal canviar el xip i els hàbits,<br />
bàsicament perquè <strong>Alella</strong> està creixent. Per a fer-ho cal un<br />
projecte a llarg termini, però que hauríem de començar el<br />
més aviat possible.<br />
Caldria conèixer amb profunditat quins són els hàbits<br />
i buscar maneres de canviar-los. Hi intervenen molts factors<br />
i, tot i que ja se n’han fet, penso que cal fer un estudi<br />
profund de la situació per a determinar quines serien les<br />
millors solucions.<br />
Què et semblen els processos relacionats amb l’ampliació<br />
de l’Escola del Bosquet i la construcció de la nova Escola<br />
de La Serreta?<br />
Trobo que són lentíssims. Nosaltres com a grup municipal<br />
vam fer una pregunta a través dels nostres parlamentaris comarcals,<br />
que encara no ens han respost, sobre els processos<br />
de l’Escola de la Serreta. Vam demanar com estaven, quins<br />
tècnics l’executarien i a què esperaven per començar-la. Estem<br />
esperant la resposta i, llavors, plantejarem què hem de<br />
fer. El cert és que ja hi ha tres línies per curs, hi ha problemes<br />
a l’hora de menjador... A què esperem per construir-la?<br />
Estem creixent i les nostres infraestructures no avancen al<br />
ritme del creixement.<br />
Què opines del format de la Festa Major i de la Festa de la<br />
Verema?<br />
Aquest any crec que canviaran coses i ja és hora de començar-ho<br />
a fer! El format de la Verema em sembla molt tancat.<br />
Penso que la Festa Major de veritat d’<strong>Alella</strong> és la Festa de la<br />
Verema i jo la potenciaria molt més. La Festa Major queda<br />
coixa per tot arreu, hi ha molt poca gent per aquelles dates i<br />
cal canviar-ne els formats. I, pel que fa a la Verema, la faria<br />
molt més nostra. Calen més activitats familiars en ambdues<br />
festes, també alguna cosa més per a joves. Cal destacar la<br />
tradició de la pubilla i l’hereu, estaria molt bé involucrar<br />
les escoles i els nens per què aprenguin aquesta part del<br />
costumari català.<br />
Creus que caldria explotar el món del vi com a atracció turística?<br />
De quina manera?<br />
En aquest sentit s’estan fent bé les coses, darrerament s’ha<br />
anat a dues fires amb el Consell Comarcal en les quals la<br />
DO ha tingut un paper prominent. Segurament caldria<br />
parlar amb els cellers i amb la gent de les vinyes per saber<br />
com els agradaria fer-ho a ells. El que passa és que el vi és el<br />
pilar d’<strong>Alella</strong>, gairebé tothom ens coneix pel vi, per això tot<br />
el que fem per potenciar aquest món és important.<br />
Què en penses d’iniciatives com el curs dels Juliols de la<br />
UB?<br />
Sent molt sincera no sé quin nivell de participació tenen,<br />
però sóc partidària de tirar endavant tot allò que tingui a<br />
veure amb la cultura i que sigui enriquidor per als participants.<br />
13
14<br />
Fa poc, oposició i govern us heu posat d’acord per treballar<br />
plegats sobre la política informativa. Quines queixes teníeu<br />
i què creus que canviarà a partir d’ara?<br />
La nostra principal queixa era que els grups municipals que<br />
estaven a l’oposició tenien poc pes. A partir de les bases<br />
que vam aprovar se sentiran més totes les veus. Perquè tindrem<br />
més espai al Full i li podrem donar un tractament<br />
més gràfic, a les cartelleres municipals (a l’Àgora, a Can<br />
Gaza...) podrem penjar les activitats que creguem que són<br />
interessants pels veïns del poble, hem aconseguit espai al<br />
web municipal... Jo crec que és molt bo, que la pluralitat<br />
és molt bona. És un pas molt important, per alguna cosa<br />
s’havia de començar.<br />
Fa uns quants mesos et vas acollir a la dedicació parcial i<br />
ara perceps un sou per 15 hores de feina mensual. Què et<br />
permet aquesta dedicació i com la combines amb la teva<br />
vida laboral?<br />
Jo reparteixo les meves hores entre l’Ajuntament i el Consell<br />
Comarcal, normalment hi dedico dos o tres matins.<br />
Combinar-m’ho amb la feina no em resulta complicat,<br />
EL PERFIL<br />
La Cristina Xatart té 36 anys i viu al barri de Gaggioli<br />
amb el seu marit i la seva filla. Al setembre<br />
ampliaran la família ja que estan esperant la segona<br />
filla. Va venir a viure a <strong>Alella</strong> amb 15 anys<br />
acabats de fer i ens explica que la idea no li va<br />
agradar massa perquè tenia la seva vida establerta<br />
a Barcelona. “Poc a poc m’hi vaig adaptar<br />
i ara no en marxaria per res del món, aquest poble<br />
em té captivada”.<br />
Quan li preguntem per la seva formació ens<br />
diu que ha estudiat Ciències Empresarials, Administració<br />
i Direcció d’Empreses i Criminologia, i<br />
ens confessa que aquesta darrera és amb la que<br />
més ha gaudit. El seu currículum acadèmic ens<br />
sorprèn, però això no és tot. Encara ens amaga<br />
fins que li preguntem “quina música escoltes?”<br />
que va estudiar piano al conservatori del Liceu.<br />
Parlant de feina, ens diu que fa molts anys<br />
que treballa en el sector tèxtil i que actualment<br />
porta la direcció de cadenes de roba per a nens.<br />
Aquesta dedicació professional sumada al<br />
temps que dedica a la política, tant a <strong>Alella</strong> com<br />
al Consell Comarcal, no li deixa massa temps<br />
per dedicar-se a algunes de les seves aficions,<br />
com ara la natació o l’equitació però, com a mínim,<br />
sempre tracta de trobar estones per llegir.<br />
La seva darrera lectura? 39+1, de Sílvia Soler.<br />
tinc horaris flexibles. A més, gaudeixo molt amb la feina a<br />
l’Ajuntament.<br />
En què consisteix la teva feina com a Consellera Comarcal?<br />
Al principi quan vaig arribar no tenia clar quina feina faria<br />
però ara que ja fa un any que hi sóc he comprovat que hi<br />
ha moltes coses a fer. Hi ha moltes idees i propostes que he<br />
pogut traslladar al poble. M’assabento de què fan als altres<br />
pobles davant de determinats problemes i així veiem què hi<br />
podem fer aquí a <strong>Alella</strong>.<br />
Quan es van assignar els sous dels regidors al primer Ple de<br />
la legislatura, vas dir “espero que defensin els sous amb la<br />
feina”. Creus que ho han/has fet?<br />
Sí, jo crec que sí. A més, si no, ja ho hauria dit. La nostra<br />
reflexió no anava encarada en si el sou era molt alt o molt<br />
baix sinó en que es fes la feina ben feta. I, de moment, nosaltres<br />
no tenim cap queixa.<br />
En cas de ser al govern, de quina Regidoria t’agradaria responsabilitzar-te?<br />
Comerç seria una d’elles segur, potser perquè em queda<br />
propera professionalment parlant. Alguna altra... Governació<br />
també m’agradaria.<br />
Pots fer autocrítica de la teva feina com a regidora?<br />
Sí, com ja he dit abans estic contenta amb l’any que hem<br />
passat. Però m’agradaria anar més ràpid, m’agradaria tenir<br />
molts més temes en què poder profunditzar. I, a l’hora<br />
d’intervenir, m’agradaria tenir més bagatge, vulguis o no<br />
l’experiència és molt important. D’aquí quatre anys serà<br />
molt diferent de com és ara. Pel que fa al grup municipal,<br />
en conjunt estic satisfeta de la feina que estem fent.<br />
Nosaltres fem una oposició responsable, estem fent el que<br />
ens toca fer i ens regim per això. Jo estic molt contenta<br />
d’aquest any, hem tirat endavant molts projectes, hem fet<br />
moltes propostes i algunes han tirat endavant. Anem molt<br />
ben encarrilats.<br />
Com valores la revista <strong>Alella</strong>, que en milloraries?<br />
La valoro molt positivament, fa molt temps que la llegeixo<br />
i el tarannà que porta m’agrada. Quan hi ha hagut alguna<br />
cosa que no ha agradat, sigui de govern o d’oposició, s’ha<br />
dit i penso que així hem de continuar.<br />
Què és el que més t’agrada d’<strong>Alella</strong>?<br />
Tot. [riu] A mi el que més m’agrada és pujar al cotxe per<br />
tornar des de Barcelona i sentir que estic arribant a casa.<br />
M’agrada la sensació de poble, la gent, els racons...<br />
Hi ha alguna cosa que no t’agradi del nostre poble?<br />
Sí, no m’agradaria que creixés molt més. No m’agradaria<br />
deixar de sentir que visc en un poble, que ens convertíssim<br />
en una ciutat petita.
Actualitat vinícola<br />
Aclariments del Consell Regulador de la D. O. <strong>Alella</strong><br />
REDACCIÓ<br />
El Consell Regulador de la D. O. <strong>Alella</strong> ha fet arribar a la redacció de la revista una carta signada pel seu president, Joan Antoni Pérez Roura,<br />
aclarint algunes afirmacions que va fer el responsable de Parxet, Ramon Raventós, en una entrevista publicada en el número 290, que ja van<br />
ser rebatudes també per l’enòleg Xavier Garcia de Marfil en el número 291. D’aquesta manera Roura pretén tancar la polèmica i el malestar<br />
en el si del Consell Regulador.<br />
Sr. Director de la <strong>Revista</strong> ALELLA<br />
Després d’haver llegit l’entrevista que la seva publicació va fer al propietari del celler Parxet, Sr. Ramon Raventós, hem observat algunes inexactituds que es<br />
van dir i que voldríem aclarir.<br />
El nostre Consell està format per cinc representants dels cellers (vinicultors) i cinc representants dels pagesos (viticultors), tal i com dictamina la Llei electoral<br />
per la qual es regeixen tots els Consells Reguladors de Catalunya. Entre ells, un cop proclamats, elegiran el president. Per tant, cada vocal només pot exercir<br />
com a representant d’un celler, o bé com a viticultor individual després de guanyar la seva representació dins d’una candidatura pagesa.<br />
Pel que fa a les xifres de producció global de la nostra D. O. aportades pel Sr. Raventós no són del tot exactes, tota vegada que la producció de Parxet<br />
suposa aproximadament un 54% de la totalitat dels litres de vi que es produeixen anualment en el conjunt de la D. O. <strong>Alella</strong> i no el 80% com s’afirmava en<br />
l’esmentada entrevista.<br />
Fent referència al tema econòmic, hem de puntualitzar que, per decisió presa en Consell, funcionem amb un pressupost estructural (de mínims) i totes les<br />
despeses extraordinàries son debatudes en reunions de Consell i, en ser aprovades, es fan aportacions dineràries fora de pressupost.<br />
Finalment, volem remarcar la independència que sempre ha mantingut el Consell en totes les decisions preses, que son aprovades democràticament en el<br />
decurs de les reunions periòdiques que celebren els seus vocals al llarg de l’any .<br />
Xocolata, vi i música: el plaer dels sentits<br />
MONTSE SERRA<br />
El vi i la xocolata lliguen? Se’n pot fer un tast satisfactori? I<br />
d’aquesta relació se’n pot derivar una música que ajudi a expandir<br />
emocions i sentits? L’espectacle ‘El plaer dels sentits’<br />
ideat i protagonitzat per la sommelier Rosa Vila, el pastisser<br />
Christian Escribà i el cantant Joan Ramos, demostra que sí<br />
que és possible i, a més, amb nota.<br />
A finals de juny, uns cinquanta convidats es van reunir a<br />
Les Golfes de Can Lleonart per viure una experiència única.<br />
Es feia la presentació oficial de l’espectacle El plaer dels<br />
sentits, que parteix del maridatge entre xocolata, vi i música,<br />
una proposta que va més enllà d’un tast original. Les paraules<br />
inicials de Christian Escribà així ho remarcaven: “El meu<br />
pare sempre em deia que en el nostre ofici calia sorprendre,<br />
emocionar i crear moments únics i irrepetibles”.<br />
L’espectacle s’ha concebut en cinc parts, una dedicada a<br />
cada sentit. Les golfes van demostrar, segurament per primera<br />
15<br />
<strong>Alella</strong>, 7 de juliol de 2008<br />
Joan Antoni Pérez Roura . President del CRDO <strong>Alella</strong><br />
ÒSCAR PALLARÈS
16<br />
Els assistents a la<br />
jornada tasten els<br />
productes d’Alta<br />
<strong>Alella</strong> de la mà dels<br />
seus treballadors.<br />
vegada, que és un autèntic espai polivalent, que amb imaginació<br />
permet interessants transvestismes. L’ambientació fou<br />
a càrrec de l’interiorista Leo Pavanetto, també responsable<br />
de l’audiovisual que es mostrava. I en l’àmbit musical, la veu<br />
de Joan Ramos va comptar amb la complicitat del pianista i<br />
cantant Graham Listes. Els membres del Club de Tast l’Arcada<br />
van ser els encarregats de servir els vins i els bombons.<br />
Pel sentit de la vista es va triar el Marfil Generós sec,<br />
solera 1976, que maridava amb un bombó de xocolata amb<br />
llet i ‘kikos’ (blat de moro torrat). Aquest contrast entre el<br />
nou i el vell, entre la tradició i l’avantguarda, es reforçava<br />
amb la música de Gershwin de ‘Rhapsody in blue’. Pel<br />
sentit de l’oïda, es proposava l’espumós australià Deakin<br />
Alta <strong>Alella</strong> presenta el cava experimental Privat Nu i un Dolç Blanc<br />
M.S.<br />
Amb les pluges de maig superades, el celler Alta <strong>Alella</strong> va celebrar<br />
el dia 2 de juny la jornada de portes obertes anual per als seus<br />
clients i amics. L’objectiu d’aquest encontre és sempre presentar<br />
els nous vins, i que distribuïdors i restauradors facin les comandes,<br />
a més de passar una bona estona. Enguany la trobada tenia un allicient<br />
especial: la presentació de la nova nau del complex vinícola,<br />
de 1.300 metres quadrats, dedicada una part a celler, i també a<br />
emmagatzematge, planta d’embotellat, despatxos i laboratori.<br />
Van passar per Alta <strong>Alella</strong> més de cinc-centes persones al llarg<br />
del dia. Des de mig matí es van poder degustar els nous vins i<br />
caves. L’interès es va centrar en dos propostes ben originals: el cava<br />
Privat Nu i el Dolç Blanc. Els convidats a la festa també van ser els<br />
primers de tastar el Lanius 2007, l’Orbus 2006 i el Dolç Mataró<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
Estate Reserve NV Sparkling, amb un seductor bombó en<br />
forma de llavi i un altre en forma de figa i amb sorpresa<br />
amagada. I tot això acompanyat per la música d’Erik Satie<br />
i un poema d’Apollinaire. Un tango va introduir el sentit<br />
de l’olfacte, protagonitzat pel vi negre de l’Empordà Gresa<br />
Expressió 2006, amb un bombó de xocolata negre, meitat<br />
amb sal de tòfona blanca i meitat amb pebre rosa del Brasil.<br />
Un Moscat de Ribesaltes amb un joc de xocolata i taronja,<br />
amb la música italiana de “Torna a Sorrento”, evocaven<br />
la Mediterrània en el sentit del gust. I la culminació final<br />
de l’espectacle la va protagonitzar un Pedro Ximenez 2005<br />
de Montilla-Moriles, amb xocolata i menta fresca, banyats<br />
amb la música popular de “Granada”.<br />
2007. Diversos restaurants van proposar plats especialment pensats<br />
per maridar amb el cava Privat Brut Nature Màgnum, i no hi<br />
van faltar els arrossos i fideuà provinents del País Valencià.<br />
El Privat Nu s’ha plantejat d’entrada com un experiment. Té la<br />
particularitat que és un cava sense sulfurós. Aquesta és la seva dificultat<br />
màxima, perquè el sulfurós és un conservant i sense aquest<br />
element el risc d’oxidació és molt alt, tant que els cavistes no se<br />
la juguen. No existeix aquest producte al mercat. Així, el Privat<br />
Nu no només és una primícia sinó també un esdeveniment en el<br />
món cavista. Aquest primer tiratge no es comercialitzarà, cal veure<br />
com evoluciona. Tanmateix, si el resultat és satisfactori, una nova<br />
edició del Privat Nu podria sortir al mercat el setembre del 2009.<br />
És un cava 100% de Pansa Blanca. El fet que no porti sulfurós no<br />
condiciona el gust final.<br />
Un dels productes amb què es va presentar Alta <strong>Alella</strong> el<br />
2001, any que va començar a comercialitzar els seus vins, va ser el<br />
Mataró, un vi dolç negre fet 100% d’aquesta varietat, a l’estil de<br />
l’antic Violeta de la cooperativa, i que ha estat molt celebrat. Ara,<br />
set anys després, apareix un nou dolç, aquest blanc. El Dolç Blanc<br />
va ser l’altra gran novetat d’enguany. És un vi àcid i molt fresc,<br />
que s’elabora com un vi de gel, amb una maceració en fred, una<br />
fermentació a temperatura controlada en barrica de roure francès<br />
i una parada de fermentació natural.<br />
Cal destacar les sessions de tast ben particulars que els someliers<br />
Agustí Peris i Manel Pla van proposar als participants de l’esdeveniment:<br />
Van plasmar en uns gràfics l’evolució en boca de tres tipus<br />
de vins i caves. Per posar-hi més complexitat mostraven com evolucionava<br />
el Lanius, el cava Mirgin i el Nu, maridant-los amb un<br />
dauet de foi i un trosset de síndria. Segons va explicar Agustí Peris,<br />
la voluntat de l’exercici és mostrar que existeixen unes sensacions<br />
objectivables i, en l’àmbit filosòfic, la proposta s’encaminava cap a<br />
la provocació: ‘En la relació entre producte i consumidor cal desaprendre,<br />
per evitar caure en la superficialitat de les idees establertes.<br />
La voluntat que volem transmetre és que siguem lliures, que no<br />
ens deixem portar pels grans corrents ni per la quantificació.’
Els veïns de La Serreta es mobilitzen<br />
Tenen, entre d’altres, la intenció d’aturar la construcció dels habitatges de l’afer<br />
Rials i de canviar els accessos de la nova escola.<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
Després de conèixer la inquietud dels veïns d’aquest barri,<br />
ens hem posat en contacte amb César Navarro, el que serà el<br />
president de l’AV de La Serreta (entitat que es troba en procés<br />
de constitució) per saber, de primera mà, quines són les<br />
seves reivindicacions. Navarro explica que “tot va començar<br />
amb el projecte de la nova escola. Considerem que la seva<br />
ubicació és discutible perquè està al costat de l’escola Laie<br />
i, si avui dia ja es col·lapsen els carrers propers, quan l’escola<br />
pública entri en funcionament, el col·lapse serà pitjor<br />
i les molèsties per als veïns també. I més, tenint en compte<br />
que la porta principal d’accés es troba a tan sols uns pocs<br />
metres de l’altra escola”. Navarro comenta que en el seu dia<br />
van proposar (i l’Ajuntament va acceptar) l’obertura d’una<br />
nova porta a la part inferior del centre, però es queixa que<br />
“l’Ajuntament no vol canviar de lloc la porta principal però<br />
nosaltres creiem que fer-ho facilitaria les coses i disminuiria<br />
el col·lapse a les hores d’entrada i sortida”.<br />
La pisa d’skate: el detonant<br />
El moviment veïnal va començar amb la qüestió de l’escola,<br />
però el representant dels veïns afirma que “la gota que va fer<br />
vessar el got va ser la qüestió de l’skatepark. L’Ajuntament<br />
tenia la idea de construir la pista al carrer de La Serreta,<br />
un lloc totalment inadequat perquè els nens no hi podrien<br />
accedir si els pares no els portessin amb cotxe i que, a més,<br />
ajudaria a deteriorar una zona que ara ja és conflictiva els<br />
caps de setmana perquè s’hi troben els joves per fer botellón”.<br />
Amb aquests arguments, els veïns es van reunir amb<br />
l’alcalde i aquest ha accedit a traslladar el projecte a la riera,<br />
al davant del peatge.<br />
Una altra de les qüestions que amoïna els alellencs que<br />
viuen a La Serreta és la possible construcció de 270 habitatges<br />
als terrenys que queden entre el carrer de La Vinya i<br />
l’autopista C-32. Aquest és l’espai de què podrien disposar<br />
els propietaris de Rials, SA per construir-hi pisos arran del<br />
pacte que va desencallar l’afer Rials . Els veïns argumenten<br />
que “270 habitatges representen unes 900 persones, un<br />
10% de la població actual d’<strong>Alella</strong> i no estem preparats per a<br />
aquest impacte. Les vies d’accés projectades són insuficients;<br />
col·lapsaran el barri i tot el poble i la connexió projectada<br />
del carrer Lleida amb el carrer de La Serreta es convertirà en<br />
el principal accés d’<strong>Alella</strong> a la N-II. A més, aquells terrenys<br />
ara mateix són vinya, un dels símbols del poble”.<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
17<br />
Aquesta vinya és<br />
la que podria acollir<br />
els 270 habitatges.<br />
Vegeu, al fons a<br />
l’esquerra, l’autopista<br />
i, a la dreta, les cases<br />
del final del carrer<br />
Lleida.
Les queixes dels veïns, però, també fan referència a les<br />
moreres que empastifen els carrers del barri quan els fruits<br />
són madurs i a la perillositat de la sortida de l’Avinguda<br />
Badalona a la BP-5002. Navarro conclou: “encara que no<br />
visquem al nucli urbà, som tan alellencs com els altres; hi<br />
ha gent que ha fet un gran esforç per instal·lar-se aquí i ho<br />
han fet cercant una qualitat de vida i una tranquil·litat que<br />
ara es pot trastocar”.<br />
La posició del consistori<br />
Hem demanat a l’alcalde, Andreu Francisco, que es posicioni<br />
al respecte de les inquietuds dels veïns. Pel que fa a l’escola,<br />
ens ha explicat que “les obres es van adjudicar al juny<br />
i confiem que s’iniciaran en breu. S’obrirà un nou vial entre<br />
els carrers Núria i La Vinya per ajudar a descongestionar la<br />
zona i el centre comptarà no amb dues portes d’accés, sinó<br />
amb tres. Naturalment que hi haurà un impacte sobre el<br />
veïnat, però això passarà dos cops al dia i com passa a totes<br />
les escoles”.<br />
En referència als habitatges, Francisco ha explicat que a<br />
aquells terrenys “hi ha un avanç de planejament presentat<br />
fa més d’un any en el marc d’una possible solució per l’afer<br />
Rials” però diu que, passi el que passi, “dins la revisió del<br />
POUM, aquell és un dels espais que té potencial de desenvolupament<br />
urbanístic i per tant, tard o d’hora, es desenvoluparà”.<br />
Preguntat sobre el què representa canviar vinya per<br />
pisos comenta que “hem sol·licitat l’ampliació del PEIN en<br />
311 hectàrees per posar límits al<br />
creixement urbanístic i facilitar el<br />
desenvolupament del conreu de la<br />
vinya però aquell terreny, tant des<br />
del punt de vista dels tècnics com<br />
dels polítics aquell sòl té vocació<br />
d’urbanitzable”. En qualsevol cas,<br />
Andreu Francisco encara no té clar<br />
si, en cas que el projecte tiri endavant,<br />
“caldrà fer una modificació<br />
puntual o el canvi tindrà lloc dins<br />
la revisió del POUM”. POUM<br />
que, per cert, afirma que “s’hauria<br />
d’aprovar de manera inicial en el<br />
termini d’un any”. Pel que fa a la<br />
prolongació del carrer Lleida, l’alcalde<br />
diu que “dubto que es converteixi<br />
en el principal vial d’accés<br />
des d’<strong>Alella</strong> a la N-II, i més ara que<br />
hi ha una rotonda a la seva cruïlla<br />
amb la BP-5002”.<br />
Francisco ha explicat que la<br />
pista d’skate, efectivament, es traslladarà<br />
a la Riera i constarà d’una<br />
rampa tipus half pipe més gran<br />
que la que hi havia al canonge,<br />
un fun box i unes baranes baixes<br />
per lliscar-hi amb bicicleta o skate. Sobre la qüestió de les<br />
moreres, sembla que quan es va urbanitzar el barri, estava<br />
previst que s’hi plantessin arbres bords per evitar que fessin<br />
fruit però, per error, els que es van plantar no ho eren i ara,<br />
a l’estiu, quan el fruit cau al terra, no es pot ni caminar<br />
per les voreres i fins i tot hi ha veïns que han vist famílies<br />
de senglars alimentant-se de les mores del terra. La solució<br />
que ha aportat l’Ajuntament ha consistit en l’arrencament<br />
d’una bona part dels arbres. “Els que s’han deixat es podaran<br />
l’any vinent per aconseguir que produeixin menys<br />
fruit”, ha explicat l’alcalde.<br />
Av. Badalona i carrer Guilleries<br />
Com dèiem unes línies més amunt, els veïns estan queixosos<br />
per la perillositat de la cruïlla de l’avinguda Badalona amb<br />
la carretera d’<strong>Alella</strong>. Segons ha explicat l’alcalde, la solució<br />
per a aquesta intersecció ve en el mateix “pack” que la collocació<br />
de semàfors del carrer de les Guilleries de la qual fa<br />
tants mesos que es parla. Francisco comenta que “les obres<br />
ja han estat adjudicades per la Diputació de Barcelona i ara<br />
s’està pendent d’un informe al respecte de l’afectació sobre<br />
la riera, que ha d’elaborar l’Agència Catalana de l’Aigua,<br />
perquè es puguin iniciar. L’actuació consistirà en la installació<br />
de semàfors de la cruïlla de Guilleries, la construcció<br />
d’unes rampes que permetin creuar la riera per la seva llera<br />
fins a l’avinguda dels Rosers i la col·locació d’un semàfor<br />
per a vianants a la cruïlla amb l’avinguda Badalona”.<br />
C/ La Serreta<br />
C/ La Vinya<br />
Futur terreny urbanitzable<br />
Escola Laie<br />
Ubicació inicial Skatepark<br />
Ubicació nova escola<br />
Nou vial<br />
C/ Núria<br />
C/ Catalunya<br />
19
20<br />
1. Un moment de<br />
l’apoteòsic Knockin’<br />
on heaven’s door<br />
2. Òscar Albadalejo,<br />
Joan Ribas i Raül<br />
Moya<br />
3. Carles Barnadas<br />
4. Ferran Gras<br />
5. Marc Marés<br />
<strong>Alella</strong> Old Stars<br />
(o diari de guerra d’una fita històrica)<br />
Un concert memorable reuneix dalt l’escenari del Casal totes<br />
les velles glòries del rock fet a <strong>Alella</strong>.<br />
ALBERT ALABAU<br />
<strong>Alella</strong>, dissabte 24 de maig de 2008.<br />
21h. Bales de palla recorren els carrers com al llunyà oest<br />
ianqui. El poble tremola. En breus instants s’iniciarà una<br />
de les fites de l’any, que congregarà bona part dels històrics<br />
músics foragitats més buscats del poble: l’<strong>Alella</strong> Old Stars.<br />
Mentrestant, sopen tots refugiats al Casal d’<strong>Alella</strong>. Ningú<br />
no s’espera el que ha de venir. Aparteu les criatures!<br />
[En Narcís Perich va decidir engegar l’any vigent fotentse<br />
en un nou merder: organitzar un concert per reunir les<br />
velles glòries del panorama musical alellenc. I on millor que<br />
al Casal d’<strong>Alella</strong>, vestigi de l’època gloriosa de la música feta<br />
al nostre poble?]<br />
22h i escaig. En Narcís i el seu bigoti han fet córrer rius<br />
de zeros i uns saturant la bústia del correu electrònic de<br />
mig poble des de fa alguns mesos. La preparació d’aquest<br />
esdeveniment ha fet que músics que vivien a l’exili es retrobessin<br />
amb els que encara viuen al poble per recordar la<br />
magnitud de l’època daurada alellenca. I ara, per fi, tanta<br />
tinta digital es materialitza amb un Joan Ribas disfressat sobre<br />
l’escenari, obrint, amb una presentació còmica de gran<br />
alçada, una vetllada que promet ser mítica. Un plàcid déjà<br />
vu recorre el cos de més d’un...<br />
[El propòsit inicial d’en Narcís de reunir els Pelachickens<br />
no ha estat viable, però sí que ha estat possible reunir<br />
als Montserrat Figatova i a Òscar Kina i el Làser. I Déu n’hi<br />
do quines reunions!]<br />
1 2<br />
3 4 5
El succeeixen un Oye Como Va que<br />
ha calat foc al Casal i ha rebentat l’escenari<br />
amb set vents i infinites percussions,<br />
un deliri improvisat i l’actuació dels<br />
Montserrat Figatova. Tot seguit ve una<br />
primera tanda de versions de clàssics del<br />
R’n’R, el Blues i el Pop de tots els temps,<br />
com ara Johnny B. Goode (Chuck Berry)<br />
i Suspicious Minds (Elvis).<br />
El Casal és ple de gom a gom i la gent<br />
està totalment entregada, i ara és hora de<br />
recuperar els Òscar Kina i el Làser, que comencen<br />
amb tot un clàssic del seu repertori.<br />
El que es respira a dalt de l’escenari és<br />
difícil d’explicar... no importa la música, importa la sensació<br />
d’estar vivint quelcom únic i difícilment repetible.<br />
23h. Una autèntica marea de músics (Ferran Gras, Lluís<br />
Salgado, Marc Ullod, Xavi Soler, Richard Riambau, Marc<br />
Marés, Joan Saurí, Toni Maiol, Xavier Manyé, Roger Petra,<br />
Micky Laborde, David Lluch, Mariona Serra, Carles Barnadas,<br />
Dani Rodríguez, Víctor Francisco, Raül Moya...) va<br />
inundant l’escenari tot recorrent algunes de les cançons de la<br />
nostra vida en la segona tanda de versions, que està plegada<br />
de moments de gran felicitat musical, sobretot a Sweet Child<br />
O’Mine (original dels Guns’n’Roses, on Dani Rodríguez<br />
s’entrega com una fera posseïda al servei d’un gran solo de<br />
Marc Marés), a House Of The Rising Sun (Creedence CR) i a<br />
I Wanna Be Your Dog (Iggy and The Stooges), amb una per-<br />
6<br />
8 9 10<br />
formance increïble plena de desbaratats moments que resten<br />
encara ara fidelment gravats a la meva retina.<br />
1h. Però tot s’acaba, i aquí s’havia d’acabar a lo grande:<br />
Knockin’ On Heaven’s Door, de Bob Dylan, col·lapsa l’escenari<br />
amb tots els músics (i un bon grapat d’espontanis<br />
corejant la frase que dóna nom a la cançó) liderats per un<br />
recuperat Josep Maria Gispert, tot rememorant una de les<br />
millors festes majors que recordo haver viscut al meu poble.<br />
Sense paraules. Apoteòsic!<br />
L’<strong>Alella</strong> Old Stars estava en boca de mig poble en els<br />
dies posteriors. Els e-mails entre els músics i col·laboradors<br />
de l’esdeveniment no han cessat i ja se’n reclama una nova<br />
edició. No sé si es tornarà a repetir, però de ben segur si hi<br />
eres no ho oblidaràs: Sexe, vi d’<strong>Alella</strong> i Rock and Roll!<br />
21<br />
11 12<br />
6. Ona Boix i Roger<br />
Petra<br />
7. Narcís Perich<br />
8. Joan Saurí<br />
9. Oriol Navarro<br />
10. Mariona Serra<br />
11. Òscar Albadalejo<br />
12. Miki Laborde<br />
7
Diables del Vi d’<strong>Alella</strong>, 25 anys<br />
La colla celebra el seu aniversari amb una exposició i quatre correfocs simultanis.<br />
VICTÒRIA MOLINA<br />
Va ser una nit freda de Nadal de 1982 quan els diables aparegueren<br />
per primer cop a la nostra vila per restar-hi, segons<br />
la mitologia diabòlica, com a protectors de les vinyes i la<br />
verema. D’ençà d’aleshores han passat 25 anys i la colla de<br />
Diables del Vi d’<strong>Alella</strong> dedica el 2008 a celebrar aquesta fita<br />
amb activitats molt diverses.<br />
El tret de sortida fou el desembre passat amb la famosa<br />
cita de la torrada, que per aquells qui no esteu endinsats<br />
en el món de la colla diabolical, és una trobada de ressopó<br />
que organitzen els Diables a la plaça de l’Ajuntament cada<br />
any, amb el sorteig d’una sucosa panera i la venda del seu<br />
original calendari, i que atrau els vilatans amb l’olor de botifarres<br />
a la brasa i amb el vi calent.<br />
A part d’amenitzar de forma més especial les activitats<br />
tradicionals de la colla, aquest aniversari ha comptat també<br />
amb la inauguració d’una exposició del 25è aniversari<br />
a l’espaiComafosca, en què es va poder veure un recull de<br />
fotografies i explicacions de l’origen i història de l’agrupació.<br />
D’entre moltes de les curiositats que mostrà l’exposició,<br />
els primers esbossos del “bitxo”, la bèstia diabòlica bicèfala<br />
que utilitza una portadora de vi com a transport, va ser una<br />
de les més destacades, així com la recreació d’un correfoc<br />
gràcies a una projecció de vídeo en tres dimensions acompanyat<br />
per la recreació d’un diable amb la indumentària<br />
original. També s’hi mostraven els textos que podeu veure<br />
reproduïts a la pàgina següent.<br />
El diumenge del mateix cap de setmana, la colla de Diables<br />
del Vi d’<strong>Alella</strong> va exercir d’amfitriona de 12 colles de<br />
Catalunya convidades a unir-se a la celebració. Després d’una<br />
“batucada” pels carrers del poble amb la col·laboració dels<br />
músics, els prop de 350 diables iniciaren quatre correfocs<br />
simultanis que s’uniren en dos per acabar en un castell de foc<br />
a la Riera. La jornada va acabar amb un sopar multitudinari<br />
al pati de l’IES d’<strong>Alella</strong> en què es va fer entrega d’un recordatori<br />
en forma de bóta de vi que duia l’escut de l’entitat.<br />
Les noves cites dels diables són per la Festa Major i per<br />
la Verema, en què l’homenatge als 25 anys consistirà en sortir<br />
de l’antic espai de Can Patatina per la primera celebració<br />
i de Can Gaza, actual seu, per la segona.<br />
La convocatòria d’un correfoc nostàlgic amb antics<br />
membres de la colla i la preparació de la torrada per la nit<br />
de Nadal són algunes de les activitats que també tindran<br />
enfeinats els diables durant l’estiu.<br />
I, d’entre els projectes de futur menys immediat, cal<br />
destacar la voluntat d’ampliar la colla, així com el projecte<br />
de creació d’una colla infantil formada per infants amb els<br />
pares i mares.<br />
Els desitgem molta sort en la nova empresa i que puguin<br />
celebrar 25 anys més amb aquesta empenta!<br />
QUICO LLUCH<br />
23
A l’estiu, música i dansa a <strong>Alella</strong><br />
Maria del Mar Bonet obre el Festival d’Estiu.<br />
EULÀLIA SERRANO<br />
<strong>Alella</strong> s’ha tornat a omplir de música i de dansa aquest estiu<br />
gràcies a la celebració del Festival d’Estiu, que enguany<br />
assolia la seva quarta edició. Un cop més, els jardins de les<br />
cases senyorials i els parcs i carrers del poble han acollit els<br />
concerts i espectacles, i han apropat més la població a espais<br />
del municipi que normalment són desconeguts pels ciutadans<br />
o no són utilitzats per a aquestes finalitats.<br />
Com en les dues darreres ocasions, el Festival d’Estiu ha<br />
presentat una proposta de pagament, el Festival als Jardins,<br />
i una proposta d’actuacions gratuïtes, el Festival al Carrer,<br />
opcions totes dues complementàries i que han permès<br />
apropar la música i la dansa a la ciutadania. Els jardins on<br />
s’ha dut a terme la primera proposta són els de Cal Marquès<br />
i els de les Quatre Torres, mentre que els espais públics escollits<br />
per a les actuacions gratuïtes han estat els mateixos<br />
que l’any anterior; el carrer Àfrica, el parc de Can Sors i el<br />
parc Gaudí.<br />
El Festival als Jardins va iniciar-se amb l’actuació de<br />
Maria del Mar Bonet el dia 5 de juliol al Passeig dels Jardins<br />
de Cal Marquès, on va presentar el seu darrer disc Terra<br />
secreta, una proposta íntima i personal que va agradar molt<br />
al públic assistent. La segona proposta, per al 12 de juliol al<br />
Jardí de les Estàtues de Cal Marquès, que havia de presentar<br />
la companyia de ballet de David Campos, amb una molt<br />
bona acollida de la seva actuació de l’any 2006, es va suspendre<br />
per la pluja. El dia 19 de juliol una proposta molt<br />
instrumental del Conjunt Barroc del Cafè va tenir com a<br />
escenari els Jardins de les Quatre Torres. Dos violins, una<br />
viola, violoncel, clavecí, guitarra barroca i flauta de bec foren<br />
els instruments que, juntament amb les veus, van interpretar<br />
La cantata del cafè de Johann Sebastian Bach. La darrera<br />
de les propostes de pagament va tenir lloc al Jardí de les<br />
Estàtues de Cal Marquès el dia 26 de juliol, i també tenia<br />
un gran component instrumental. L’Orquestra de Cambra<br />
48 de Terrassa va oferir l’espectacle Carmen, de Shchedrin,<br />
espectacle que unia música clàssica i contemporània, teatre<br />
i imatge, per tal de revisar el mite de Carmen.<br />
El Festival al Carrer va començar el dia 10 de juliol al<br />
Parc de Can Sors. Allà hi va actuar el Laura Simó Quintet,<br />
que va oferir un espectacle que retia un homenatge al cinema<br />
titulat My Favourite Things, amb la veu acompanyada<br />
d’un saxo, una guitarra, un baix i una bateria. Una setmana<br />
després, concretament el dia 17 de juliol, Miquel Gil i la<br />
Bandaband oferien una actuació per a presentar-nos el seu<br />
nou disc Eixos al Parc Gaudí, actuació que incloïa peces de<br />
Casasses i Feliu Ventura, entre molts d’altres. Finalment, i<br />
per a tancar aquest vessant del Festival, el dia 24 de juliol<br />
va actuar el grup gironí Aché! al carrer Àfrica. El repertori,<br />
que convidava a ballar, era de música salsa, cúmbia, cubana,<br />
rumba i altres ritmes afrocubans i caribenys.<br />
En declaracions efectuades durant la presentació del<br />
Festival, l’alcalde d’<strong>Alella</strong> Andreu Francisco va explicar que<br />
els jardins de les dues finques senyorials havien estat cedits<br />
de manera desinteressada pels seus propietaris. També va<br />
donar explicacions sobre el pressupost de l’activitat, que<br />
s’elevà a uns 120.000 euros. Aquesta quantitat es repartí<br />
entre la venda d’entrades (uns 25.000 euros), els patrocinadors<br />
(uns 50.000 euros), l’Ajuntament (uns 35.000 euros)<br />
i la Generalitat i la Diputació, que en total aportaren uns<br />
10.000 euros.<br />
En resposta a la pregunta sobre la diferència principal<br />
entre el Festival d’<strong>Alella</strong> i els de la resta del Maresme, l’alcalde<br />
va argumentar que a <strong>Alella</strong> els emplaçaments dels concerts<br />
eren únics, que era un poble molt proper a Barcelona i<br />
que això facilitava que pogués venir més gent, i la gratuïtat<br />
de les actuacions del Festival al Carrer.<br />
La mitjana d’espectadors l’any 2007 va ser d’uns 3000<br />
assistents, 1800 als jardins i la resta al carrer, i la previsió per<br />
al 2008 contemplava un manteniment o un lleuger increment<br />
de l’assistència.<br />
25<br />
Maria del Mar<br />
Bonet i Laura Simó<br />
van protagonitzar<br />
les dues primeres<br />
jornades del Festival<br />
d’Estiu.<br />
AJUNTAMENT D’ALELLA<br />
AJUNTAMENT D’ALELLA
Tasques diplomàtiques<br />
No m’estiris la llengua.<br />
EUDALD SERRA<br />
Les meves tasques diplomàtiques de cònsol d’<strong>Alella</strong> al<br />
Masnou em fan passar, òbviament, més temps fora de casa<br />
que no pas al meu “petit país”, però sempre que puc m’hi<br />
escapo, no sigui que la distància em faci perdre les arrels.<br />
L’altre dia, el meu fill gran em va demanar d’anar a jugar a<br />
bàsquet a les pistes exteriors de Can Vera. I és que tot i que<br />
<strong>Alella</strong> té força menys habitants que El Masnou, està dotat<br />
de més i millors infraestructures esportives.<br />
Eren quarts de sis de la tarda, feia molta calda, però tot<br />
i això, set o vuit nanos jugaven a futbol. Als esports d’equip<br />
la comunicació és vital. Cal parlar-se entre els jugadors, donar-se<br />
indicacions, animar-se i també esbroncar-se de tant<br />
en tant. I aquests nois ho feien, però, tots, absolutament<br />
tots, només en castellà.<br />
Que quedi clar que cada un ha de parlar amb la llengua<br />
que vulgui, però a aquest humil servidor el va sorprendre, i<br />
això que a la vila on hi faig de cònsol aquest fenomen encara<br />
està molt més estès.<br />
Vaig pensar que amb només aquest exemple n’extrauria<br />
una lectura esbiaixada, de la realitat.<br />
No li donis més voltes em vaig dir.<br />
Fem la suadeta i abans de tirar cap<br />
avall m’aturo en un supermercat a<br />
comprar un parell de coses. Entro,<br />
demano on són les aigües i m’ho<br />
indiquen, també en castellà. Passo<br />
per caixa i em demanen que pagui,<br />
en castellà. Me’n vaig cap el cotxe i<br />
abans de creuar la carretera passen<br />
dos nois en moto vestits amb la samarreta<br />
de la “Roja” i cridant “Podemos”.<br />
Arribo finalment al meu<br />
cotxe aparcat a la Riera, però just<br />
quan vaig a arrencar-lo un senyor<br />
em demana, educadament, però<br />
també en castellà, que m’esperi que<br />
ha de maniobrar un camió. Desorientat,<br />
deu ser la calor, busco algun<br />
senyal que em situï. Però després<br />
d’uns segons d’angoixa i dubtes...<br />
Tots tranquils, tots salvats! Ja<br />
torno a agafar aire. Aixeco el cap i<br />
veig un cartell del Festival d’Estiu<br />
d’<strong>Alella</strong> i un altre del nostre preuat<br />
vi. No, no he estat transportat a<br />
500 quilòmetres de distància. No<br />
he estat abduït. No m’he mogut de casa. Encara sóc al meu<br />
“petit país”.<br />
PD: Aquest text va dedicat amb tot el cor, i l’ànima si<br />
convé, a tots els “intel·lectuals”, mitjans de comunicació,<br />
partits polítics i empreses vàries que es dediquen a promoure<br />
o donar suport a manifestos per evitar la desaparició de<br />
la llengua castellana. Estic amb ells. Me’n faig el càrrec de<br />
la seva preocupació. Si el català estigués igual de ferit, perseguit<br />
i en desigualtat de condicions que el castellà jo també<br />
estaria tan preocupat com ells.<br />
Però, sortosament, els que tenim el català com a llengua<br />
materna aquest problema no el patim. La nostra llengua<br />
gaudeix d’una salut envejable. Només cal sortir al carrer, al<br />
pati de les escoles, a les botigues, als jutjats, als cinemes, als<br />
quioscos, o si ho preferiu, quedar-se a casa i veure i escoltar<br />
la televisió. Tenim tanta sort de tenir una llengua catalana<br />
tant sana i sense perill d’extinció!<br />
1 de juliol del 2.008<br />
IL·LUSTRACIÓ DE<br />
GUILLEM BAUTISTA<br />
27<br />
opinió
SERGI BANCELLS
LAIA DE BOBES<br />
Juan Sanz va néixer el 1931 en un poblet de la província de<br />
Segovia al qual fa 35 anys que no hi torna. Va venir a viure a<br />
Barcelona als quinze anys com tanta gent en aquella època:<br />
buscant feina i una vida més còmoda; i ha acabat jubilantse<br />
a <strong>Alella</strong>, ben convençut que aquest lloc no el canviaria<br />
per cap altre. Entremig, una vida...<br />
L’endemà d’arribar a Catalunya ja estava treballant<br />
en una fàbrica de llums del Poble Nou, barri on s’havia<br />
instal·lat a casa la seva germana gran. Al cap d’un temps,<br />
va passar a un taller on va aprendre la feina de torner i de<br />
fresador, i més endavant va fer de mecànic especialista reparant<br />
tramvies i autobusos; i encara més endavant, sense<br />
abandonar mai el món de la mecànica i la maquinària, va<br />
dedicar-se a les motos amb Mototrans i Ducati. “Abans<br />
es canviava de feina amb una facilitat pasmosa”, comenta<br />
mentre explica la seva trajectòria laboral; la seva següent<br />
feina va ser en una empresa que fabricava motlles d’alumini,<br />
però al cap del temps va acabar fent de comercial i tota<br />
mena de tasques en un negoci propi, de plàstics, que el va<br />
dur per mig món: “He recorregut tot Europa: la comunista<br />
i la no comunista”, especifica, “i els països àrabs”. I mentrestant<br />
encara esgarrapava hores al dia per estudiar, primer<br />
la formació bàsica —”perquè quan vaig arribar amb prou<br />
feines sabia multiplicar”, comenta—, i després peritatge<br />
industrial.<br />
El magatzem del seu negoci era al casc antic de Barcelona,<br />
i allí va conèixer la seva dona. La vida familiar, amb dues<br />
criatures, va ser el que va acostar la família Sanz a <strong>Alella</strong>.<br />
“Havíem anat a estiuejar a Alacant... era una pallissa!”, opina,<br />
així que van buscar algun lloc més proper al Poble Nou:<br />
van començar sovintejant el cap de futbol del Masnou i<br />
van acabar comprant una torre al carrer Canigó del nostre<br />
poble, a la qual anaven els caps de setmana, fins que el 1982<br />
van venir a viure-hi. “Llavors això no es feia tan sovint com<br />
ara”, diu sobre el fet treballar a la ciutat i desplaçar-s’hi cada<br />
dia des de fora. Juan Sanz va viure sempre en aquella casa<br />
fins que, fa quatre anys, en morir la seva dona després de<br />
set anys de malaltia, va vendre la torre i va traslladar-se a un<br />
dels pisos de Can Vera, més petit i més proper al poble.<br />
El camí fins al Casal dels Avis comença en una carretera<br />
entre Madrid i Salamanca, on l’any 1995 va patir un accident<br />
que el va deixar set mesos en cadira de rodes. “Em vaig<br />
haver de jubilar”, explica. En aquell moment, gràcies a la<br />
seva tasca a l’Associació de Veïns de La Solaia tenia tractes<br />
amb l’alcalde Caralps o en Salvador Artés, que van introduir-lo<br />
al Casal dels Avis, una entitat que fins aleshores ell<br />
no coneixia; va viure els darrers temps a l’edifici de l’antic<br />
Ajuntament, a la Plaça, i poc després l’entitat es traslladava<br />
a Can Gaza. “Van pujar el Casal aquí dalt”, explica, i afegeix:<br />
“van fer una junta de gent i em van dir si jo volia ser<br />
president”. Va acceptar i des de llavors ocupa el càrrec al<br />
capdavant de l’entitat.<br />
La seva tasca diària el porta a fer gestions diverses amb<br />
les administracions —l’Ajuntament; la Generalitat; La Caixa,<br />
per a la qual han d’elaborar un informe semestral detallant<br />
les activitats dutes a terme, la quantitat de gent que<br />
hi participa, les despeses detallades, etc.— i dins del Casal<br />
s’ocupa particularment del tracte amb les agències de viatges<br />
per organitzar les sortides que els avis fan regularment.<br />
“Vinc tres o quatre dies al matí i, si cal, a la tarda també”,<br />
detalla per tal de donar una idea del temps que hi destina.<br />
El cert és que els alellencs en general reconeixen que<br />
Sanz ha dinamitzat el Casal d’Avis, un mèrit que ell comparteix<br />
amb la junta de l’entitat —”Ara tenim molt bons<br />
col·laboradors, molt bons companys”, comenta referintse<br />
a la resta de membres de l’equip—, però que al mateix<br />
temps reconeix sense embuts: “Quan jo ho vaig agafar,<br />
l’única activitat que es feia era jugar al rummicub i una<br />
excursió mensual”, diu, per afegir a continuació que, en<br />
contrast amb aquells temps, ara al Casal s’hi ofereixen més<br />
de vint activitats i serveis diferents al mes, que abasten des<br />
de l’activitat física —gimnàs, aeròbic, aiguagim a la piscina<br />
Juan Sanz, president del Casal d’Avis<br />
municipal, tai-xi, petanca— fins al reforç intel·lectual i la<br />
formació —classes d’ortografia i de memòria, informàtica,<br />
conferències—, passant per l’important capítol de les activitats<br />
de lleure —ball i bingo els caps de setmana, partides<br />
diàries de rummicub i de canasta, sessions de cinema, excursions<br />
mensuals d’un dia i viatges esporàdics d’una setmana,<br />
berenars, festes i revetlles tradicionals— i, a preus especials<br />
només per als socis, serveis de perruqueria i podòleg.<br />
“El que més em satisfà és veure que la gent es pot distreure,<br />
i la recuperació de les persones que fan les classes de<br />
memòria i les d’aiguagim: tota persona gran ho hauria de<br />
fer!”, diu convençut. L’entitat que presideix compta amb<br />
gairebé quatre-cents socis, que paguen una quota mòdica<br />
de menys de deu euros l’any. L’única condició per formarne<br />
part és estar jubilat. Quant a les edats, l’associada més<br />
gran és centenària —es tracta d’Àngels Ester, protagonista<br />
d’aquesta mateixa secció fa uns mesos— i el soci més jove<br />
no ha fet encara els seixanta anys.<br />
En Juan Sanz no té previst fer canvis en la seva vida.<br />
Aquest és el seu lloc, i n’està plenament convençut: “La forma<br />
de vida d’aquí comparada amb la d’allà”, opina fent referència<br />
al lloc on va néixer, “no té color, ni en aquells temps<br />
ni ara”, i afegeix amb contundència, parlant ja d’<strong>Alella</strong>: “De<br />
cap manera me n’aniria a un altre lloc: a mi m’ha tocat viatjar<br />
molt, i com aquí no s’està a cap poble”.<br />
29<br />
En Juan Sanz fa<br />
vuit anys que és el<br />
president del Casal<br />
dels Avis d’<strong>Alella</strong>.<br />
És un home actiu,<br />
que va introduir-se<br />
en la vida pública<br />
alellenca a través<br />
de l’associació de<br />
veïns de La Solaia<br />
i que, amb l’ajut<br />
de l’equip que<br />
forma la junta, ha<br />
dinamitzat l’activitat<br />
de l’entitat que<br />
presideix.
Gent gran<br />
Què diu la Llei de dependència? Què pensa la nostra gent<br />
gran? Com ocupen el seu temps lliure? Qui ens pot ajudar a<br />
tenir-ne cura quan nosaltres no podem? Trobareu resposta a<br />
algunes d’aquestes preguntes a les pàgines del dossier.<br />
31
32<br />
MÉS ESPERANÇA DE VIDA, MÉS NECESSITATS SOCIALS<br />
CARLES PÉREZ<br />
El concepte de vellesa ha canviat molt en els darrers anys.<br />
Així com fa un parell de dècades hom considerava una persona<br />
de 65 anys com un avi, avui dia, amb una esperança<br />
de vida que arriba als 84 anys en el cas de les dones i de 81<br />
en el masculí, se’ns fa molt difícil qualificar d’avis a tots<br />
aquells que arriben a l’edat de jubilació. No obstant, el ràpid<br />
augment de l’esperança de vida, cal recordar que per a<br />
una persona nascuda l’any 1901 aquesta era de 35 anys, ha<br />
comportat un envelliment de la població i ha plantejat a<br />
les administracions públiques unes noves necessitats molt<br />
concretes a les quals ha de donar resposta.<br />
A <strong>Alella</strong>, segons dades de la regidoria de Serveis Socials,<br />
hi viuen 1.283 vilatans més grans de 65 anys. Segons<br />
el criteri de la regidora Laura Aloy, responsable d’aquesta<br />
àrea, alguns dels principals problemes que pateixen avui els<br />
nostres avis vénen determinats pel fet de viure sols. Els fills<br />
marxen del municipi i els avis envelleixen sols, sovint en<br />
cases situades en urbanitzacions allunyades del nucli urbà. I<br />
és que l’antiga estructura familiar en què varies generacions<br />
vivien sota el mateix sostre familiar ha passat a la història.<br />
Les noves formes de vida imposades per l’actual i desmesurat<br />
ritme de treball i el creixent individualisme que marca<br />
la societat actual han provocat la transferència cap a l’administració<br />
pública d’unes responsabilitats que sempre s’havien<br />
cobert dins de l’àmbit familiar.<br />
Avui molts dels nostres avis d’edats més avançades i amb<br />
salut més precària no tenen qui els faci la compra o qui<br />
els pugui fer el dinar, fet absolutament impensable antigament.<br />
A això hi podem afegir que les prestacions econòmiques<br />
que reben alguns dels nostres avis són absolutament<br />
insuficients per cobrir les necessitats més bàsiques.<br />
La Llei de Dependència<br />
Les administracions públiques intenten posar remei a<br />
aquestes noves necessitats. Un recent exemple el trobem en<br />
una llei que no està exclusivament adreçada a la gent gran,<br />
però aquest col·lectiu pot convertir-se en un dels seus principals<br />
usuaris. Parlem de la llei estatal 39/2006 de 14 de<br />
desembre de 2006 anomenada de Promoció de l’Autonomia<br />
Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.<br />
Més coneguda com a Llei de Dependència.<br />
Aquesta nova llei crea el dret a la promoció de l’autonomia<br />
personal i a l’atenció a les persones en situació de<br />
dependència, mitjançant la creació d’un sistema per a l’autonomia<br />
i atenció a la dependència en la qual hi participen<br />
les administracions local, autonòmica i estatal.<br />
ARXIU<br />
La llei estableix tres graus de dependència en funció de<br />
les necessitats de la persona per realitzar les activitats bàsiques<br />
de la vida diària. Aquests tres graus són: dependència<br />
moderada, dependència severa i gran dependència. En funció<br />
de la qualificació atorgada es pot gaudir d’una variació<br />
de serveis o prestacions econòmiques que van des de la teleassistència<br />
fins al pagament d’una persona per a tenir cura<br />
dels grans dependents.<br />
A la Regidoria de Serveis Socials es té constància d’aproximadament<br />
un centenar d’alellencs que han sol·licitat alguna<br />
de les prestacions contingudes en aquesta llei, malgrat<br />
que en poden ser molts més, atès que les sol·licituds de les<br />
residències públiques es tramiten directament a la Generalitat<br />
i en el cas de les residències privades només es té<br />
constància de les sol·licituds que arriben a una determinada<br />
fase del procés.<br />
A nivell català, a finals del mes de maig, eren 64.537 les<br />
persones que havien lliurat la sol·licitud d’alguna de les prestacions,<br />
de les quals només el 7,34% estan rebent la prestació.<br />
L’Estat, la Generalitat i els ajuntaments, les tres administracions<br />
que s’encarreguen de desplegar les ajudes, s’han vist<br />
desbordades per aquest elevat nombre de sol·licituds.<br />
Demanada l’opinió a la regidora Laura Aloy, aquesta<br />
manifesta la bondat dels objectius perseguits amb aquesta<br />
llei però considera que el legislador ha estat un pèl agosarat<br />
en posar uns terminis que no es poden complir atesa la<br />
manca de personal dedicat a fer les valoracions i l’allau de<br />
sol·licituds presentades. Tanmateix, Aloy també ha posat de<br />
manifest la dificultat de contactar amb l’empresa responsable<br />
de fer les avaluacions i amb la Conselleria de Benestar<br />
Social, fet que ha ocasionat el no poder respondre a algunes<br />
de les preguntes i qüestions plantejades pels usuaris alellencs.<br />
Malgrat aquests problemes de coordinació inicials,<br />
Aloy es mostra optimista pel que fa al futur desenvolupament<br />
d’aquesta llei.
EL CASAL DE GENT GRAN BULL D’ACTIVITAT<br />
El Casal d’Avis Can Gaza ofereix una àmplia oferta<br />
d’entreteniment per a la gent gran del poble.<br />
LLUÏSA OLLER<br />
Joan Sanz, l’actual president del Casal d’Avis d’<strong>Alella</strong>, afirma<br />
que l’activitat i l’estímul de saber que hi ha coses a fer<br />
és el que la gent gran necessita. Però aquesta filosofia no<br />
és nova. De fet, aquest va ser el motiu pel qual Josep Ros<br />
Selfrat va decidir crear el casal el 1984.<br />
Una mica d’història<br />
Situat on actualment trobem l’associació de dones, el casal<br />
d’avis conegut com El Caliu aglutinava la gent gran per tal<br />
de fer que es coneguessin, es respectessin i, en definitiva,<br />
visquessin millor. L’espai de que disposaven no ajudava a la<br />
realització de gran quantitat d’activitats i va ser per aquest<br />
motiu que el segon president del casal, Joan Roselló Fornés<br />
va intentar aconseguir, sense èxit, un nou espai per ampliar<br />
el casal. El canvi d’emplaçament no es va dur a terme fins el<br />
30 de novembre de 1999. Va ser el quart president, Eduard<br />
Llauradó Mestre, en col·laboració amb la junta, qui va tenir<br />
coneixement de l’existència d’un local abandonat que pertanyia<br />
a Can Gaza. La Caixa, en conveni amb el Casal i amb<br />
l’ajuda de l’Ajuntament d’<strong>Alella</strong>, van reformar aquest local i<br />
es va cedir l’espai al casal El Caliu. Aquest, en signar el conveni,<br />
va passar oficialment a ser anomenat Associació Gent<br />
Gran d’<strong>Alella</strong>, més conegut des de llavors com a Casal d’Avis<br />
de Can Gaza, ja que aquest era el seu nou emplaçament.<br />
Activitats per a la gent gran<br />
El canvi de lloc no només va significar una ampliació d’espai<br />
i temps, donat que actualment el casal està obert tot el<br />
dia, sinó que de retruc va fer que l’oferta d’activitats també<br />
s’ampliés. Amb la nova junta, Joan Sanz va sortir com a<br />
president l’any 2000 i amb ell 22 activitats més. Classes de<br />
memòria i ortografia, gimnàs suau i fort, aeròbic, ioga, taitxi,<br />
country, ball, bingo, “canasta”, “rummikub”, piscina,<br />
petanca... i aquelles activitats que comporten un desplaçament,<br />
com ara conferències, excursions un cop al mes, o el<br />
que indubtablement té més èxit, els viatges. Aquesta va ser<br />
una proposta que va començar poc a poc i que de seguida<br />
es va animar en veure que la gent hi responia molt bé. Són<br />
viatges que es realitzen aproximadament cada dos mesos,<br />
tenen una durada d’uns 8 dies i gran assistència ja que no<br />
només s’hi apunten alellencs. Alguns dels indrets als quals<br />
han anat o estan programats per visitar són la Riviera Maya,<br />
Egipte, Cantàbria, els fiords noruecs, el mar Bàltic, París...<br />
Joan Sanz assegura que mai hi ha hagut cap problema i que<br />
la gent que els realitza va acompanyada per algú que gestiona<br />
els telèfons, els papers... així com per un guia que està<br />
amb ells tot el viatge.<br />
Totes aquestes activitats estan orientades als socis, que<br />
són més de 390, però de la gran majoria d’elles també en<br />
poden gaudir els que no en són. I és que l’oferta d’activitats<br />
no s’atura i al setembre es podrà gaudir d’una de nova,<br />
relacionada amb la cibernètica. Es tractarà de classes pràctiques,<br />
impartides per un professor que ha assistit a un casal<br />
que té La Caixa, on els ordinadors seran els vertaders protagonistes.<br />
Els socis aprendran noves formes de comunicar-se<br />
i noves realitats, en aquest cas la virtual.<br />
Igual que a l’escola, al mes de juliol moltes activitats<br />
deixen de funcionar per arrencar amb més força al setembre.<br />
Tot i que durant l’estiu també es pot veure moviment<br />
per Can Gaza donat que disposa de diaris, alguns llibres i,<br />
per suposat, cartes i jocs diversos. A més, exceptuant el mes<br />
d’agost, el bingo i el ball continuen sense descans, tot i que<br />
el fet que Can Gaza no sigui un local cèntric fa que hi hagi<br />
poca concurrència durant l’estiu.<br />
33<br />
Un nombrós grup de<br />
membres del Casal<br />
d’Avis en un viatge<br />
recent a Cantàbria.<br />
CEDIDA
34<br />
ON ES TROBA LA NOSTRA GENT GRAN?<br />
Una imatge típica<br />
de qualsevol tarda<br />
al Casal d’<strong>Alella</strong>: una<br />
colla d’amics jugant<br />
al dòmino.<br />
EULÀLIA SERRANO<br />
“Vol jugar vostè?” Així és com em reben al pati de Can<br />
Gaza el grup que juga a petanca. Són una quinzena, tot<br />
homes. “Abans hi havia tres dones que jugaven, però ara ja<br />
no vénen. Tu pots jugar, si vols.” Es troben cap a les nou<br />
del matí els dissabtes i els diumenges de tot l’any, a l’estiu a<br />
la pista que hi ha al darrere de la casa, a l’hivern a les altres<br />
dues, i s’hi estan fins cap a les dotze. “Això saps fer, tu?”<br />
se sent de fons quan un d’ells aparta la pilota del costat<br />
del bolitx d’un sol tir. Els comentaris i les discussions són<br />
tan autèntiques com les del millor derbi futbolístic. Juguen<br />
en dos equips que decideixen quan arriben per sorteig, i el<br />
nombre de jugadors depèn de quanta gent són. “Ho fem<br />
així perquè ens trobàvem que si algú venia més tard ja no<br />
podia jugar, i així juguem tots”. A vegades aprofiten algun<br />
dels dies que es troben per a fer algun esmorzar o una sardinada.<br />
“No juguis, nena, no...” em diuen després d’haver<br />
presenciat una discussió una mica acalorada per una pilota.<br />
“No es pot ser vell ni per un milió de dòlars” i “aquí entre<br />
tots fem mil anys!” sembla que és la justificació a l’espectacle<br />
que he presenciat.<br />
“Juguem vint cèntims cada partida, i només cantem el<br />
bingo. Qui guanya s’endú un premi de cinc productes, com<br />
un quilo d’arròs i coses per l’estil... val la pena, no?” A Can<br />
Gaza hi fan un bingo cada diumenge a les sis de la tarda.<br />
S’hi troben una trentena d’avis i hi juguen, apostant poc a<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
cada partida i guanyant premis en espècies. També a Can<br />
Gaza hi fan altres activitats, com tallers de memòria, perruqueria,<br />
gimnàstica i viatges més o menys lluny. “Venim al<br />
bingo perquè no hi ha res més a fer els diumenges, no tenim<br />
cinema ni es fan balls”. Amb la gimnàstica, per exemple,<br />
tenen dos grups, i fins i tot un dia fan aeròbic. “Ara a<br />
l’estiu ja hem acabat, però durant l’any també aprofitem<br />
per a fer dinars, berenars, calçotades i altres activitats amb<br />
el grup de la gimnàstica”.<br />
“L’Open de dòmino d’<strong>Alella</strong> va ser en una època el més<br />
important de Catalunya! Hi venia gent de tot arreu a jugar,<br />
però després a altres llocs se’n van començar a fer i ara ja no<br />
ho és”. Amb aquesta contundència ens expliquen els jugadors<br />
l’abast del torneig de domino que es fa al Casal d’<strong>Alella</strong><br />
pels volts del dia 6 de desembre. Ells, però, hi juguen tot<br />
l’any. Es troben al Casal a les tardes i han organitzat un<br />
sistema de joc que els permet jugar tots contra tots, sense<br />
tenir parelles establertes i sense muntar el que entendríem<br />
com un campionat convencional. A les partides s’hi juguen<br />
diners, “hi ha taules que juguen cinquanta cèntims i taules<br />
que s’hi juguen cinc euros, depèn d’ells”.<br />
“Estem fotuts a la Moncloa, aquí també hi ha crisi!”.<br />
El lloc de trobada per excel·lència de la gent gran d’<strong>Alella</strong><br />
és aquest, la Moncloa, ara repartida en dos espais molt<br />
propers entre ells. Un grupet es troben al lloc tradicional,<br />
al davant de la Porxada, i l’altre es troba sota la Porxada,<br />
s’asseuen en uns bancs que hi han posat, i tots dos grups<br />
es dediquen a xerrar i a passar l’estona. “Nosaltres també<br />
estem dividits, com els polítics, però a diferència del que<br />
fan ells, nosaltres sí que ens parlem”. Quan pregunto per<br />
l’origen del nom, m’expliquen que tot plegat va començar<br />
a l’època de la Transició, quan tot plegat va canviar, i<br />
es trobaven per a parlar i comentar els esdeveniments. Al<br />
principi també feien algun dinar a l’Hort de la Rectoria de<br />
tant en tant, però ara ja no el poden fer. N’havien fet també<br />
algun al Casal quan encara podien cuinar a Can Patatina.<br />
Ara fan una travessa cada setmana, “però no guanyem res,<br />
només just per a cobrir les despeses i fer un sopar un cop<br />
l’any”. A la Moncloa s’hi va al matí i s’hi xerra, s’hi debat,<br />
s’hi comenten les coses del poble i s’hi expliquen anècdotes.<br />
“L’alcalde ja ens coneix, sempre li diem les coses que no<br />
ens agraden!”. Fins i tot allà mateix he trobat el seu relleu:<br />
un grup d’alellencs una mica més joves que es troben el<br />
diumenge a les dotze del migdia per xerrar. Som el grup de<br />
l’àngelus”, em diuen. Quan estic a punt de marxar, a tall de<br />
comiat, m’engalten: “et declararem pubilla de la Moncloa,<br />
farem una festa i et posarem una banda i tot!”. Una gent<br />
gran prou dinàmica, no?
L’HOMENATGE A LA VELLESA CREIX:<br />
NEIXEN LES JORNADES PER A LA GENT GRAN<br />
EULÀLIA SERRANO<br />
L’Homenatge a la Vellesa va ser instituït per<br />
”La Caixa d’Estalvis per a la Vellesa i l’Estalvi” a<br />
principis del segle XX, i segueix ben vigent avui<br />
en dia a moltes poblacions catalanes, on s’ha<br />
convertit en una activitat tradicional. Un bon<br />
exemple el trobem a <strong>Alella</strong>.<br />
Inicialment l’homenatge es feia a la gent gran<br />
quan assolien una determinada edat. Llavors se’ls<br />
regalava una llibreta d’estalvis de l’esmentada<br />
caixa amb alguns diners a dins, i a més la gent<br />
jove els anava a buscar per dur-los a missa i<br />
després es feien una fotografia tots junts. Una<br />
mica més tard l’ajuntament es va voler sumar a<br />
aquest homenatge i es va començar a fer un dinar<br />
amb voluntaris i gent del poble, a més de la gent<br />
gran. Mica en mica l’Homenatge a la Vellesa es va<br />
anar consolidant i, malgrat que ara no té relació<br />
amb cap entitat financera, es continua celebrant<br />
a molts llocs.<br />
Al nostre poble el primer d’aquests homenatges<br />
es va fer fa 67 anys, i enguany s’ha celebrat dins del marc<br />
de les “Primeres Jornades per a la Gent Gran”. L’objectiu<br />
d’aquestes jornades, segons la regidora de Serveis Socials<br />
Laura Aloy, era oferir més activitats per a la gent gran activa<br />
que hi ha al poble. “Tenim un nucli de gent gran, organitzada<br />
i no organitzada, molt actiu a <strong>Alella</strong>, i vam creure que caldria<br />
oferir-los més activitats a part de l’Homenatge a la Vellesa<br />
pròpiament dit”. Fruit d’aquest plantejament es van crear<br />
les Jornades per a la Gent Gran, que es van celebrar durant<br />
quatre dies a diferents espais del poble, i que van incloure<br />
com a acte final l’Homenatge a la Vellesa.<br />
La setmana del 19 al 25 de maig es van dur a terme<br />
tot un seguit d’activitats ben variades destinades a la gent<br />
gran del poble, activitats que incloïen tallers, xerrades,<br />
una exposició i una caminada. La participació als tallers va<br />
ser força elevada, al voltant de les 55 persones. Entre els<br />
tallers n’hi havia d’aprendre a utilitzar un telèfon mòbil, de<br />
“patchwork”, d’estampació, de roses de ganxet i de riure. Des<br />
de la regidoria es destaca l’alta acollida i participació que ha<br />
tingut el taller d’utilització del telèfon mòbil, fins al punt<br />
que s’ha demanat de poder-lo dur a terme un altre cop fora<br />
ja del marc de les Jornades. L’exposició Grans artesans també<br />
mostrava un recull de manualitats dutes a terme per la gent<br />
gran d’<strong>Alella</strong>. Per altra banda, les dues xerrades tenien com a<br />
temàtica l’Alzheimer i consells per afrontar la calor.<br />
També com a activitat inclosa a les Jornades, durant<br />
aquests dies es va organitzar el primer concurs Relats des<br />
d’<strong>Alella</strong>, en el qual hi van participar unes 12 persones, i on<br />
la gent gran podia presentar històries escrites per ells amb<br />
temàtica lliure.<br />
El diumenge 25 de maig es va realitzar l’Homenatge<br />
a la Vellesa, que va servir com a cloenda de les Jornades.<br />
Al dinar que es va celebrar al Poliesportiu després de la<br />
missa, hi van participar unes 380 persones entre gent gran,<br />
voluntaris i familiars, i en acabat de dinar els assistents van<br />
poder escoltar un concert de la Coral Santa Llúcia i de la<br />
She Band, i van poder jugar al bingo.<br />
Des de la Regidoria de Serveis Socials, Laura Aloy<br />
destaca que la valoració que fan de les Jornades és positiva<br />
pel que fa a la participació, tot i que s’han trobat que el<br />
col·lectiu del qual esperaven més resposta no ha participat<br />
gaire i en canvi altres col·lectius que no s’esperaven, com el<br />
de la gent que viu a les residències, hi han participat molt.<br />
Aloy destaca per altra banda que les Jornades han servit<br />
per crear nous vincles entre les diferents entitats de gent<br />
gran i entre les diferents residències, vincles que poden<br />
resultar molt útils en el futur per què puguin treballar<br />
conjuntament. Finalment, Aloy comenta que existeix la<br />
intenció de tornar a fer unes jornades així l’any vinent,<br />
mantenint aquest format però canviant alguna activitat o<br />
fins i tot canviant-ne la distribució al llarg de la setmana, ja<br />
que no estan gaire satisfets d’algunes d’elles. Resten oberts,<br />
però, a què la pròpia gent gran digui què vol i de quina<br />
manera.<br />
35<br />
AJUNTAMENT D’ALELLA<br />
El dinar, un dels<br />
actes amb més<br />
participació de les<br />
Jornades.
36<br />
EL REGAL DE REIS<br />
IL·LUSTRACIÓ DE<br />
DAVID ROMAN<br />
Una de les novetats de la Festa de la Gent Gran d’aquest any ha<br />
estat el concurs de relats, que va comptar amb una notable participació.<br />
Les línies que acompanyen aquest requadre reprodueixen<br />
el text guanyador del certamen, El regal de Reis, obra d’Eulàlia<br />
Garcia.<br />
EULÀLIA GARCIA<br />
Era el dia de Reis. Quan em vaig despertar, inconscientment<br />
vaig mirar els peus del llit. No hi havia cap regal.<br />
No hi havia res. Vaig fer un cop d’ull a l’habitació i vaig<br />
adonar-me que no era a casa meva. Per causes que ara no<br />
explicaré, m’havien portat a una residència. Tenia vuitanta<br />
quatre anys i... ja se sap. I no és que estigui malament, no,<br />
però no és casa meva i em vaig posar molt trista. Sabia que<br />
els meus fills (en tinc dos, en Ramon i la Rosa Mari) no<br />
vindrien; sempre tenen feina. Però no volia estar trista i vaig<br />
començar a pensar en quan ells eren petits i la vigília dels<br />
reis anàvem a casa dels avis a cantar. Els Reis vénen, vénen,<br />
vénen, per les muntanyes porten joguines per la canalla; els reis<br />
vénen, vénen per l’Orient i no porten res per als nens que són<br />
dolents.<br />
La meva ciutat és Badalona i és costum, la vigília dels<br />
Reis, de sortir els nens amb fanalets encesos cantant “Els<br />
Reis vénen” i els patges els tiren llaminadures. Nosaltres<br />
anàvem a cantar a casa dels avis. Els avis tenien una sala<br />
molt gran, tot de cadires arrenglerades a la paret i també<br />
hi havia una finestra al capdamunt de la paret que comunicava<br />
amb les habitacions de dalt i per la qual queien les<br />
llaminadures que cagaven els Reis. Amb els fanalets encesos<br />
començàvem a cantar, els llums de la sala s’apagaven i<br />
els Reis tiraven de tot: figuretes de sucre, pilotetes, nous,<br />
xiulets, cacauets, caramels, joguines petites... com més cantaves<br />
més s’apagaven els llums i més coses queien. Tots anàvem<br />
per terra, jo la primera, recollint les coses que queien,<br />
i quan les cadires eren plenes els llums ja no s’apagaven.<br />
Però un dia, en acabar de cantar i recollir el que hi havia a<br />
les cadires, el Ramon, que tenia cinc anys, tot estranyat va<br />
dir-me: “Mama, els Reis sempre caguen el mateix caramel!”<br />
Era un que es diferenciava dels altres perquè era molt gros.<br />
Als grans, aquesta reflexió del nen ens va demostrar que els<br />
nens són petits però no tontos.<br />
Els anys van anar passant i ells es van anar fent<br />
grans. El Ramon es va casar amb una noia de<br />
l’Empordà i allà se’n va anar a viure. Van<br />
tenir una nena, la primera i única néta,<br />
i a mi que m’agraden tant les criatures<br />
se’m va fer poc (la Rosa Maria encara<br />
no ha tingut fills). Fixeu-vos-hi: una<br />
néta per quatre avis que érem no ens<br />
tocava a res. Aquesta nena ara viu en<br />
parella i mentre jo anava aquell matí<br />
rememorant aquell temps passat,<br />
una noia de la residència em va dur<br />
un auricular dient: “té una trucada”.<br />
La trucada era d’aquella nena petita<br />
que ara té vint-i-vuit anys i em va<br />
dir: “iaia, estic embarassada i si tenim<br />
una nena es dirà com tu, Laia”.<br />
I així va ser. Va néixer una nena i<br />
es va dir Laia. I aquest va ser<br />
el millor regal que vaig tenir<br />
aquell dia de Reis.
SALA DE MOSTRES. MIL HISTÒRIES ENTRANYABLES<br />
Ens hem dedicat a recórrer els carrers d’<strong>Alella</strong> i a parlar amb la gent gran que hi<br />
hem trobat. Tots tenen la seva història i a tots els agrada explicar-la. Les voleu<br />
conèixer?<br />
JOAN PARERAS<br />
JOAQUIM CORTÈS<br />
MARIA TERESA SORIANO<br />
Tinc 91 anys. Recordo que quan era<br />
petit a l’adrogueria de Ca la Librada hi<br />
venien aiguanap, que era una aigua que<br />
servia per a reanimar la gent. Fins i tot<br />
la gent la venia a buscar de Barcelona,<br />
nosaltres també! L’aiguanap es treia de<br />
la flor d’uns tarongers amargants que<br />
hi havia a la dreta del camí que va cap a<br />
Can Magarola, i que ara ja no hi són.<br />
Fa molts anys jo feia transports per aquí<br />
amb vàries companyies. Als Escolapis<br />
llavors hi vivia molta gent i jo els portava<br />
quatre coves grossos de pa amb el tricicle.<br />
Jo vaig ser dels primers en dur el tricicle<br />
a <strong>Alella</strong>! Normalment ara durant el dia vaig<br />
a fer la xerradeta a la Moncloa i volto amb<br />
bicicleta, que d’alguna manera em serveix<br />
de cadira de rodes perquè tinc alguns problemes<br />
de salut, i alhora em serveix per a<br />
fer una mica d’exercici.. sort en tinc!<br />
Jo sóc nascuda a <strong>Alella</strong>, i per mi <strong>Alella</strong> és<br />
el més maco del món, és el rovell de l’ou!<br />
Quan era petita vaig viure a Can Lleonart. Al<br />
davant d’allà hi havia la riera amb uns marges<br />
on anàvem a passejar i a pasturar, jo<br />
també hi duia el meu be a pasturar per allà.<br />
Una vegada va baixar tant la riera que jo enfilada<br />
a la paret de Can Lleonart tenia l’aigua<br />
allà mateix i la podia tocar, i el meu pare em<br />
cridava que baixés que allò feia por. Aquell<br />
cop la riera es va endur un ramat de bens!<br />
JOAN PUJOL<br />
JOSEP GOMIS<br />
MARTÍ SAURÍ<br />
37<br />
A casa nostra ens deien els de Cal Dimoni.<br />
Recordo que una vegada un home va anar a<br />
buscar bolets i es va quedar enredat en una<br />
bardissa sense poder-ne sortir. En aquell moment<br />
va passar per allà el Dimoni, i l’home li<br />
cridà: “Salvador, que em podeu ajudar?” I el<br />
dimoni li digué: “Sí home, ja t’ajudo jo a sortir<br />
d’aquí...” Agafà l’encenedor i encengué foc<br />
a la bardissa. L’home enredat va sortir d’allà<br />
com un conill escuat! Es diu que els dos implicats<br />
en la història eren de Cal Dimoni...<br />
Recordo molt la nevada del 62 i el cinema que<br />
del Cafè de Baix. Jo en feia anar la màquina,<br />
portava les pel·lícules del Masnou i des d’aquí<br />
un altre cop cap a baix. Compartíem el tambor<br />
amb ells. De la nevada recordo que ningú<br />
podia sortir de casa, va caler anar a obrir la<br />
carretera per poder anar a baix a peu i també<br />
portar la farina des del Masnou perquè aquí ja<br />
no hi havia pa. La neu va ser-hi una setmana<br />
i mitja ben bé, i durant tot aquell temps vam<br />
estar tancats a casa a la vora del foc.<br />
Vinc a Can Gaza a jugar a petanca els dissabtes<br />
i els diumenges, i aquí passem el matí. A<br />
vegades hi ha discussions molt fortes, però la<br />
sang mai no arriba al riu. També fem alguna<br />
sardinada, un de nosaltres paga les sardines,<br />
un altre porta el pa... mentre uns juguen uns<br />
altres couen les sardines i paren taula, i en<br />
acabat tots esmorzem. Quan era petit havia<br />
jugat molt a futbol a la riera, que era tota de<br />
sorra. També per Festa Major es posaven les<br />
taules a la sorra perquè no hi havia voreres.
38<br />
MERCÈ PUJADAS<br />
NÚRIA SOLDEVILA<br />
ROSA SERRAT<br />
CARME PUJOL<br />
Jo vaig néixer al carrer Comas, al costat de l’es-<br />
glésia, i he viscut a <strong>Alella</strong> sempre. Ara el poble<br />
ha canviat molt, abans podies anar tranquil pel<br />
carrer i posàvem les cadires a fora a prendre la<br />
fresca, i ara això no es pot fer perquè tot són<br />
cotxes i motos. Moltes coses, però, són millor<br />
ara que abans, perquè nosaltres vam ensopegar<br />
la guerra i la postguerra. A casa ens van<br />
matar el pare perquè havia estat d’esquerres<br />
i ens ho van prendre tot, i va quedar la mare<br />
sola amb sis fills. Ara, però, estic bé.<br />
Tinc 80 anys, he nascut a <strong>Alella</strong> i vaig viure<br />
vint anys a Can Sans, de masovers. Després<br />
em vaig casar i vam anar a viure al carrer<br />
del Mig. Sóc feliç aquí, <strong>Alella</strong> m’agrada<br />
molt. El poble ha canviat molt i està molt<br />
maco, però no és el que era abans. Ara tothom<br />
és d’<strong>Alella</strong> però no coneixes ningú.<br />
Aquí vaig al Casal, vaig a les excursions de<br />
Can Gaza, i faig treballs manuals a casa,<br />
treballs que emmarco i els poso o a casa o<br />
en una casa que tenim a la Plana de Vic.<br />
Vaig néixer a <strong>Alella</strong> i hi he viscut tota la vida.<br />
Jo havia treballat en una fàbrica de teixits<br />
que es deia Brutau. Abans no era com ara;<br />
a l’estiu primer anàvem a collir clavells, que<br />
a <strong>Alella</strong> n’hi havia molts, o a arrencar herba,<br />
i a les vuit del matí anàvem cap a la fàbrica. I<br />
al vespre també hi tornàvem. També anàvem<br />
a les festes majors del voltant; al Masnou, a<br />
Vallromanes... Al Masnou hi anàvem a peu,<br />
perquè no hi havia tant de trànsit, i més lluny<br />
ja hi anàvem amb els cotxes del Font.<br />
L’any 1962 vaig venir a <strong>Alella</strong>, al barri del Rost.<br />
La meva sogra anava a comprar sempre a<br />
unes drogueries determinades del poble, i un<br />
dia em va demanar que anés a Ca la Librada<br />
a buscar-li patates, perquè li agradaven d’allà.<br />
Quan hi vaig entrar ho vaig veure molt fosc,<br />
molt gran, i hi havia una senyora d’allà amb<br />
unes dents enormes... em vaig sentir molt<br />
impotent. Em va salvar el fill de Ca la Librada,<br />
que em va demanar què volia i em va donar<br />
les patates. Mai més hi vaig tornar!<br />
MONTSERRAT DURAN<br />
ROSA OLIVERAS<br />
SARA BASSAS<br />
JAUME ESPASA<br />
Jo vaig arribar a <strong>Alella</strong> quan tenia 28 o 29<br />
anys. Jo sóc d’un poblet de la província de<br />
Lleida, de casa de pagesos. Fèiem tota la vida<br />
del camp; havia d’anar a l’hort a regar i a collir<br />
els tomàquets i la verdura, i també havia de<br />
cuidar els conills. Jo veia que les noies que<br />
baixaven a Barcelona venien molt tendretes i<br />
molt maques, i vaig decidir anar-hi. Allà hi vaig<br />
conèixer el meu marit, que era d’<strong>Alella</strong>, i m’hi<br />
vaig casar. Des de llavors que visc aquí. Tant<br />
<strong>Alella</strong> com la seva gent m’agraden molt.<br />
Vaig néixer al carrer del Mig, tot i que des de<br />
fa 50 anys visc al Rost. Quan va esclatar la<br />
guerra a <strong>Alella</strong> érem 1125 persones, ara ja gairebé<br />
som 10000. Hi havia quatre cases i prou.<br />
Hi havia les cases de pagès dels senyors, que<br />
venien tres mesos cada estiu, i els masovers,<br />
que s’hi estaven tot l’any. Ens coneixíem tots,<br />
fins i tot amb els senyors. El poble ha canviat<br />
molt, ara hi ha molta gent. Passejo a la tarda,<br />
i vaig a la gimnàstica a Can Gaza, que em va<br />
molt bé per moure’m una mica i pels genolls.<br />
<strong>Alella</strong> és molt maco. Jo he tingut molts<br />
negocis aquí; un bar i una fonda, una pastisseria,<br />
el Pikipoll... i ara estic jubilada. Per<br />
això ara de bon matí vaig al gimnàs, faig<br />
un volt, després vaig a buscar la petita a<br />
l’escola, faig el dinar i a la tarda tornem a<br />
sortir a passejar. Jo el poble d’<strong>Alella</strong> l’estimo<br />
molt, hi fem moltes coses: festes,<br />
gimnàs, estem la mar de bé! El poble ha<br />
canviat molt, no és el que era, però ens<br />
adaptem al que tenim i jo estic molt bé.<br />
Fa vint anys que visc a <strong>Alella</strong>. Jugo al<br />
dòmino i a la petanca. Les pistes de petanca<br />
de Can Gaza tenen un símil amb<br />
allò que va passar a Sant Pol. Allà hi van<br />
fer un rellotge de sol i hi van posar una<br />
teulada, que no deixava marcar l’hora.<br />
Aquí van fer primer les pistes, i després<br />
les van cobrir amb arbres i amb un entarimat.<br />
A la petanca s’hi juga aixecant la<br />
bola, i ara els jugadors bons que juguen<br />
així no poden jugar en aquestes pistes!
LA FUNDACIÓ GERMANS AYMAR I PUIG<br />
EULÀLIA SERRANO<br />
Parlar de la gent gran del poble porta implícit, entre altres<br />
coses, fer referència a la residència dels germans Aymar i<br />
Puig. Per això hem parlat amb la Sílvia Vázquez, directora<br />
dels serveis assistencials de la Fundació Germans Aymar i<br />
Puig, que ens n’ha explicat una mica el passat, el present i<br />
el futur.<br />
“La Fundació Germans Aymar i Puig té una història<br />
molt arrelada al poble d’<strong>Alella</strong>”. Aquesta història comença<br />
fa 60 anys, quan els germans alellencs Josep, Joan i Antònia<br />
Aymar i Puig van tenir la voluntat de crear un centre per<br />
atendre persones grans de la població amb unes determinades<br />
necessitats d’assistència. “Els inicis no van ser fàcils,<br />
hi va haver moltes mancances econòmiques i la mostra és<br />
que entre la col·locació de la primera pedra l’any 1950 i la<br />
inauguració l’any 1979 passen gairebé trenta anys”. Durant<br />
tot aquest temps, són les aportacions anònimes (en temps,<br />
diners o materials) de moltes persones d’<strong>Alella</strong> i d’entitats<br />
públiques i privades les que permeten tirar endavant el projecte<br />
i arribar fins on s’és avui. Són aquestes aportacions i<br />
aquesta empenta les que fan tan especial i tan fort el vincle<br />
entre la Fundació i el poble.<br />
Inicialment el centre, d’acord amb el pensament de<br />
l’època en què es planteja, és concebut com a residència de<br />
gent gran i té unes finalitats relativament caritatives. Però,<br />
tal i com ens indica Vázquez, “els temps han canviat i també<br />
ho han fet el perfil de persones que s’atenen a la Fundació i<br />
les necessitats que cal cobrir. Actualment la gent que ve són<br />
persones amb un alt grau de dependència, i el ventall de<br />
necessitats és molt variat. Per això els serveis que es presten<br />
s’han d’adaptar a aquests canvis. Tot allò que no evoluciona<br />
mor en el camí”.<br />
Residència, centre de dia i atenció a domicili<br />
En consonància amb aquesta mentalitat, la Fundació actualment<br />
consta de tres branques diferenciades, creades<br />
justament com a resposta a les diferents necessitats que cal<br />
cobrir: la residència, el centre de dia i el servei d’atenció a<br />
domicili.<br />
“El centre de dia es va crear fa cosa d’un any i una mica<br />
més, i hi atenem únicament persones de la població que<br />
vénen aquí i hi passen el dia d’una manera assistencial”. Són<br />
persones amb unes necessitats socials, assistencials i mèdiques,<br />
com per exemple seguir uns controls, rebre assistència<br />
mèdica, cobrir les activitats de la vida diària... La persona en<br />
aquest cas passa el dia a la residència però no hi dorm.<br />
En el servei d’atenció domiciliària la persona passa el<br />
màxim temps possible al seu domicili, en el seu propi en-<br />
torn amb les seves coses i els records de la seva vida. “En<br />
aquest cas s’atenen diferents necessitats: de passeig, de compra,<br />
de neteja, d’acompanyament, malalties terminals... hi<br />
ha una gran varietat d’atencions per cobrir”. En aquest servei,<br />
de més recent creació, s’atén gent d’<strong>Alella</strong> i de part del<br />
Masnou. S’inicià aquest mateix any 2008, quan la Fundació<br />
va ser adjudicatària del concurs que va obrir l’Ajuntament<br />
d’<strong>Alella</strong> dels serveis d’atenció domiciliària municipals, tot i<br />
que com a Fundació també tenen uns serveis privats d’atenció<br />
domiciliària. Tot i ser una fundació sense ànim de lucre,<br />
la relació amb l’Ajuntament és d’estreta col·laboració, i el<br />
mateix alcalde és el president de la Fundació. El fet de collaborar<br />
amb l’Ajuntament en aquest servei fa que hi pugui<br />
haver uns preus públics dignes i unes garanties de qualificació<br />
del personal que hi treballa.<br />
Durant el dia les persones que estan a la residència, ja<br />
sigui perquè hi viuen com perquè són usuaris del centre<br />
de dia, tenen un seguit d’activitats programades, com per<br />
exemple estimulació cognitiva, estimulació física, realitzen<br />
activitats intergeneracionals i amb l’alumnat de les Escoles<br />
Fabra, celebren totes les festes i aniversaris que es poden,<br />
cafès tertúlia, manualitats, activitats lúdiques, etc. Totes<br />
elles tenen com a objectiu aconseguir que els usuaris tinguin<br />
una vida plena a diari, que sempre tinguin coses a fer.<br />
Cada setmana es programen fins a 45 activitats, a part de les<br />
activitats puntuals com anar a la platja ara a l’estiu un dia o<br />
celebrar les revetlles. “La residència és un centre obert, que<br />
està immers en una comunitat i que per tant participa de<br />
39<br />
CEDIDA<br />
El nou edifici de la<br />
Residència Aymar<br />
i Puig.
40<br />
Un moment de<br />
la inauguració del<br />
nou edifici, amb<br />
els jardins de la<br />
residència plens a<br />
vessar.<br />
les activitats de la comunitat. L’usuari ha viscut en una comunitat<br />
i mentre és a la residència ha de seguir participant<br />
de la vida de la comunitat”.<br />
“Tenim llista d’espera, estem desbordats, i és per això<br />
que continuarem incrementant els serveis i la disponibilitat<br />
de places”. La residència disposa d’unes places públiques,<br />
aproximadament un 30% i que estan subvencionades per<br />
l’administració, i la resta de privades. La nova llei de la dependència<br />
i la nova llei catalana de serveis socials afecten la<br />
feina de la Fundació, són dues lleis que els regeixen en els<br />
temes del finançament i de la qualitat del servei que s’ofereix.<br />
“Amb la llei de la dependència, cada vegada es creen<br />
més serveis cap a l’atenció de la persona gran i de la gent<br />
amb dependència”.<br />
Actualment, el nombre total de persones ateses entre<br />
les tres branques de la Fundació és d’unes 400 persones<br />
d’<strong>Alella</strong> i de municipis veïns del Maresme i del Barcelonès<br />
Nord. Per a poder-les atendre hi ha un total de més de 450<br />
treballadors, xifra que pot semblar força elevada però que<br />
respon a la gran varietat de necessitats i d’atencions que cal<br />
cobrir, i a l’elevat grau de dependència de gran part dels<br />
usuaris. Al voltant d’un 70 per cent dels usuaris que viuen a<br />
la residència tenen un dèficit cognitiu important, i s’atenen<br />
casos de demència i d’Alzheimer, entre altres afectacions. El<br />
rang d’edat dels usuaris varia des de vora els cinquanta anys<br />
d’edat fins als cent o més, fet que fa palesa la diferència de<br />
necessitats que hi pot haver entre els usuaris. Pel que fa al<br />
servei d’atenció domiciliària, es realitzen al voltant d’uns 80<br />
serveis a la setmana. Existeix un voluntariat relacionat amb<br />
la residència, familiars d’usuaris i altres persones que hi van<br />
a realitzar activitats amb els residents o a fer-los companyia.<br />
No són un grup massa nombrós, però la seva tasca és important<br />
per a donar suport a les activitats de la Fundació.<br />
El nou edifici<br />
La Fundació té molt clar el seu projecte de futur, i que ha<br />
de seguir evolucionant per a avançar en aquest sector que<br />
es mou molt ràpidament i respecte el qual la societat està<br />
començant a estar molt sensibilitzada. “Evolucionem per<br />
cobrir necessitats”. Per això fa uns tres anys es començà a<br />
treballar en propostes innovadores, com per exemple poder<br />
oferir l’atenció a domicili i per a ampliar i adequar les infraestructures<br />
de la residència. El dia 21 de juny es va inaugurar<br />
el nou edifici de la residència, amb una superfície de<br />
vora 1000 metres quadrats (700 metres quadrats d’edifici<br />
i la resta de zona enjardinada), i destinat bàsicament a la<br />
creació de nous espais comuns per tal que la gent pogués romandre-hi<br />
i estar-hi més còmoda. “Es busca millorar infraestructures,<br />
més que no ampliar la capacitat de l’edifici. Cal<br />
no oblidar que els espais han de ser dignes, perquè la gent<br />
gran també són persones i han d’estar en llocs agradables i<br />
confortables”. Una part molt important del nou edifici és<br />
la dedicada a la rehabilitació, activitat dirigida a potenciar<br />
l’atenció en determinades problemàtiques de la gent gran.<br />
La sala de rehabilitació és molt gran i es creu que a la llarga<br />
es podrà atendre tant la gent de la pròpia residència com la<br />
gent gran del poble. Un altre dels motius de pes a l’hora de<br />
pensar i crear el nou edifici és poder encabir totes les famílies<br />
que vénen a visitar els avis els caps de setmana. “Vénen els<br />
fills, els néts, els besnéts i altra família, ja gairebé no hi cabíem”.<br />
El contacte amb les famílies és molt estret en tots els<br />
serveis que ofereix la Fundació, especialment en el cas dels<br />
usuaris que viuen a la residència i dels que utilitzen el centre<br />
de dia. A l’acte inaugural d’aquest nou espai de la Fundació<br />
hi van assistir, entre d’altres, la consellera d’Acció Ciutadana<br />
Carme Capdevila i l’alcalde d’<strong>Alella</strong> Andreu Francisco.<br />
La Fundació és, des de fa anys, centre col·laborador de la<br />
Generalitat de Catalunya. Aquest fet comporta que s’hagin<br />
d’acomplir unes determinades exigències i que per tant el<br />
servei que s’ofereix sigui de qualitat. “Cada cop es busca<br />
més no tenir l’avi aparcat sinó tenir uns professionals al darrere<br />
que donin resposta a les necessitat de la persona”. L’acte<br />
també va comptar amb la presència d’unes 400 persones,<br />
entre antics familiars, familiars actuals i gent del poble.<br />
CEDIDA
QUI TÉ CURA DELS NOSTRES AVIS QUAN NOSALTRES NO<br />
PODEM?<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
Permeteu-me que, abans de parlar del tema que està previst<br />
que abordi en aquest text us expliqui una història personal.<br />
Recordo que a la meva àvia li feien pànic les residències.<br />
Poc després que el meu avi morís, ella va venir a viure a casa<br />
meva amb els meus pares. Va estar sana i amb la ment clara<br />
molts anys i li vaig sentir dir moltes vegades que ella no<br />
volia anar mai a una residència. De fet, ella parlava d’asils i<br />
no sé ben bé quines referències en tenia, però els imaginava<br />
com indrets horribles on els fills i nets abandonen la gent<br />
gran. Amb el temps, es va anar deteriorant i va arribar un<br />
moment que no es podia quedar sola a casa; en una ocasió<br />
que havíem de sortir tots, per no deixar-la sola, la vam dur<br />
a un centre de dia (contra la seva voluntat). Va estar-hi tan<br />
a gust i s’ho va passar tan bé fent activitats amb gent de la<br />
seva edat, que ella mateixa va demanar anar-hi cada dia. A<br />
poc a poc va anar perdent mobilitat i va acabar quedant-se<br />
també a dormir a la residència. Rebia cada dia les nostres<br />
visites i, amb ocasió de festes i aniversaris, venia a casa a<br />
gaudir dels àpats amb la família. Va exhaurir els seus dies a<br />
la residència, però sé que ho va fer contenta i portant una<br />
vida molt més activa que la que hauria pogut tenir a casa.<br />
Vaig pensar: “no sé com eren els asils que ella imaginava,<br />
però crec que no m’importarà passar els darrers dies de la<br />
meva vida a una residència”.<br />
L’oferta a <strong>Alella</strong><br />
La veritat és que <strong>Alella</strong> no gaudeix d’una oferta molt àmplia<br />
de centres que es puguin fer càrrec de la nostra gent gran si<br />
ho necessitem. Això sí, l’oferta que hi ha és de molta qualitat.<br />
A banda de la Residència Germans Aymar i Puig, de<br />
la qual hem parlat separadament a l’article anterior pel fet<br />
de ser la més gran i la més antiga, alhora que pel fet que ha<br />
ampliat recentment les seves instal·lacions, <strong>Alella</strong> compta<br />
amb una altra residència/centre de dia, amb un centre de<br />
dia i amb un centre sociosanitari.<br />
Els Rosers: com a casa<br />
La Residència Els Rosers, situada a l’avinguda que té el mateix<br />
nom, fa 24 anys que està en funcionament. Josep Maria<br />
Truñó i Roser Ollé, educadors socials de formació, són al<br />
capdavant d’aquest centre des de fa gairebé tres anys. Se’ls<br />
nota a la cara que s’hi dediquen per vocació i que gaudeixen<br />
de la feina que fan. Truñó explica que la filosofia del seu<br />
projecte és molt clara i fan una aposta per desenvolupar-la.<br />
“El nostre treball es fonamenta en tres valors bàsics: la casa<br />
està sempre oberta a tothom, tots els serveis que hi oferim<br />
tenen en compte les necessitats, gustos, manies, costums de<br />
cada persona i, finalment, tot l’equip que hi treballem hem<br />
de poder gaudir de la nostra feina i sentir-nos-en orgullosos.<br />
Òbviament això implica molta dedicació, una dedicació<br />
que només es pot aconseguir quan pots oferir un equip<br />
humà que, amb el pas del temps, va coneixent la manera de<br />
ser de cada persona, establint-se en aquest punt una relació<br />
de mútua confiança entre els residents i les persones que en<br />
tenen cura directament”. Amb aquesta idea, tots els treballadors<br />
de la casa tenen contractes indefinits i fins i tot hi ha<br />
cuidadores que fa 20 anys que hi treballen. “Per a nosaltres<br />
és important que els residents es sentin com a casa i que la<br />
família senti el nostre centre com un annex de casa seva.<br />
Ens agrada treballar amb l’objectiu que hi hagi un ambient<br />
alegre i sense tensions, i tractant de tenir la màxima cura<br />
sobre els detalls”, comenta.<br />
Els Rosers compta amb 35 llits i 10 places de centre de<br />
dia. Entre els serveis que ofereix, hi trobem el de fisioteràpia,<br />
el servei mèdic i d’infermeria, l’educadora social, cuina<br />
pròpia, perruqueria i podologia, per posar tan sols uns<br />
exemples. “Tenim més personal del que ens reclama la llei”,<br />
aclareix Truñó, “comptem amb l’equip que estimem necessari<br />
per desenvolupar el nostre projecte”. Preguntat per<br />
les activitats que realitzen els residents, el responsable dels<br />
Rosers explica que “prestem especial atenció al lleure i la<br />
dinamització i oferim activitats ajustades a les persones que<br />
les fan”. Així, duen a terme manualitats, lectura en grup,<br />
bingo, grups de conversa i debat, i un taller de costura amb<br />
molt d’èxit. “També celebrem, de diferents maneres, totes<br />
les festes del calendari. Per Sant Joan vam fer una gimcana,<br />
per Nadal un concert... i sovint vénen grups a oferir actuacions<br />
de diversos tipus”.<br />
41<br />
L’acollidor espai<br />
exterior de la<br />
residència Els<br />
Rosers.<br />
CEDIDA
42<br />
A dalt: les flors<br />
presideixen<br />
l’entrada del centre<br />
de dia La Vinya.<br />
A baix, l’imponent<br />
edifici de Can<br />
Torras.<br />
L’àmplia oferta de la Fundació Sant Francesc d’Assís<br />
La Fundació Sant Francesc d’Assís, amb seu a Can Torras,<br />
consta de quatre centres. La residència de disminuïts psíquics<br />
profunds Les Hortènsies, la residència geriàtrica assistida<br />
El Montseny (al Masnou), el Centre Sociosanitari Can<br />
Torras i el centre d’acolliment diürn La Vinya.<br />
Ramon Puig és el responsable del centre de dia La Vinya.<br />
Explica que “un centre de dia és el pas intermedi que hi ha<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
entre viure en una residència i amb la família. Nosaltres<br />
atenem de dilluns a divendres de 8 a 20h aquelles persones<br />
que no poden estar a casa per raons d’edat, demència, dificultats<br />
de mobilitat o altres”. Puig compara el centre amb<br />
una escola, tant perquè el fet d’anar-hi implica un hàbit<br />
com el d’anar al col·legi, com pel fet que “es marquen molt<br />
les festes (una vintena a l’any). Els nostres usuaris fan manualitats<br />
i treballs de decoració, preparen objectes per vendre<br />
a la fira de Santa Llúcia, participen en unes olimpíades<br />
que consisteixen en jocs de destresa, fan tallers de cistelleria,<br />
murals de boletes de paper de seda... en definitiva, treball<br />
en equip! Tot això és un al·licient per a ells perquè veuen un<br />
resultat. A més, darrerament, hem fet alguna sortida i hem<br />
començat a fer cinefòrums”.<br />
Puig explica els beneficis d’un centre com el que ell<br />
condueix: “Els avis surten de casa; sovint passa que a casa<br />
s’abandonen una mica i així senten una mica l’obligació de<br />
cuidar-se més, d’arreglar-se, de complir uns horaris. És un<br />
estímul. Sovint, els primers dies, venen una mica forçats<br />
però quan veuen que l’entorn és agradable i que se’ls tracta<br />
bé, comencen a valorar que poden gaudir de coses, relacionar-se,<br />
fer activitats. Quan tornen a casa, tenen tema de<br />
conversa i estan contents. Nosaltres els estimem, són els<br />
nostres avis. Com més bé estan ells, més tranquil·la i contenta<br />
està la família”. La Vinya compta amb 44 places i,<br />
entre el personal que hi treballa, hi trobem un metge, una<br />
psicòloga, una infermera, un fisioterapeuta, una treballadora<br />
ocupacional que s’encarrega de coordinar les activitats<br />
de lleure, una treballadora social, que té la missió de rebre<br />
les famílies, captar els problemes i buscar-ne les solucions,<br />
i el personal auxiliar, de neteja i de cuina. També s’ofereix<br />
servei de perruqueria i podologia.<br />
Sovint associem el nom de Can Torras a la gent gran,<br />
però Can Torras no és una residència geriàtrica. De fet, és<br />
molt més que una residència. Es tracta d’un centre sociosanitari<br />
que atén, sobretot, gent gran, però no de manera<br />
exclusiva. Josep Maria Cuartero, director assistencial de la<br />
Fundació Sant Francesc d’Assís, explica que “Can Torras no<br />
depèn de Benestar Social, com La Vinya, sinó que té concert<br />
amb la Conselleria de Sanitat. La majoria dels residents<br />
provenen de l’hospital”. És a dir, que és la Seguretat Social<br />
qui paga l’estada dels residents en la majoria dels casos,<br />
però també hi ha 5 places privades. El centre compta amb<br />
un total de 119 llits, 94 dels quals són per a residents de<br />
llarga estada, és a dir, “persones amb temps de rehabilitació<br />
superior a dos mesos, grans dependents amb complicacions<br />
clíniques importants o persones pendents d’un recurs<br />
social més definitiu“, segons Cuartero. La resta de places<br />
són per a convalescències curtes i hospital de dia. I és que<br />
Can Torras, com dèiem, no és una residència, és gairebé un<br />
hospital. El seu responsable explica que “nosaltres aquí hi<br />
tenim malalts, no persones grans. Persones amb malalties<br />
cròniques amb una dependència. La nostra infraestructura<br />
és sanitària, no tant social ni de convivència com en un<br />
centre geriàtric”.
Recerca i sortides de cap de setmana<br />
a Carolina del Nord<br />
Jordi Galbany combina la seva tasca de recerca en aquest estat<br />
nord-americà amb el turisme per la zona.<br />
JORDI GALBANY<br />
Ara fa un any va començar una nova etapa a la meva vida<br />
professional. Després d’acabar el doctorat a la Universitat<br />
de Barcelona vaig aconseguir una beca per seguir fent recerca<br />
en primatologia a la Duke University, ubicada a Durham<br />
- Carolina del Nord (Estats Units d’Amèrica), a la costa est<br />
del país, entre Florida i Nova York. Des d’aleshores hi he<br />
passat llargues estades.<br />
Durham és una ciutat força gran, amb més de doscents<br />
mil habitants, a tocar de Raleigh, la capital de l’estat.<br />
Aquestes dues ciutats, juntament amb Chapel Hill, formen<br />
el que anomenen el “Research Triangle”, un indret molt conegut<br />
per la qualitat de les seves universitats i els centres de<br />
recerca.<br />
Només arribar, em vaig instal·lar en una casa de fusta<br />
antiga, dels anys vint, molt propera al campus universitari.<br />
Els primers dies, l’Elizabeth, una de les companyes de la<br />
casa, em va portar a donar un tomb per les rodalies de la<br />
ciutat... en cotxe, és clar. Gairebé la totalitat de la ciutat<br />
està formada per una gran urbanització de cases de fusta,<br />
i hi ha alguns indrets conflictius on molta gent diu que és<br />
millor no caminar-hi de nit. El centre de la ciutat no té<br />
res d’especial. Hi ha molts edificis grans de serveis, com<br />
bancs, oficines, un teatre, l’Ajuntament, i força cafès, bars<br />
i restaurants. Els anys 10, però, Durham era un indret on<br />
només hi havia conreus de tabac i indústria tabaquera, que<br />
va ser el motor econòmic de la zona durant molt temps.<br />
Les fàbriques de tabac antigues, d’un estil arquitectònic que<br />
em recorden molt al modernisme de casa nostra, avui dia<br />
s’han reconvertit en restaurants italians o apartaments, entre<br />
altres. Els pocs conreus que queden avui dia ja no són<br />
de tabac, sinó vinyes. Carolina del Nord també s’apunta a<br />
la moda del vi, i sembla que els funciona, tot i els sòls majoritàriament<br />
argilosos.<br />
El campus de la Duke University és molt gran i està<br />
envoltat de boscos. De fet, podríem dir que tota la ciutat de<br />
Durham està dins un gran bosc, majoritàriament de roures,<br />
oms i arços, però també hi trobem espècies ben peculiars,<br />
com ara algunes plantes carnívores.<br />
Durant els mesos que he passat aquí, he pogut viure<br />
en primera persona aquelles celebracions que estem acostumats<br />
a veure a les pel·lícules, com el Halloween, el Thanks-<br />
Giving Day o la pasqua amb l’Easter Bunny. Durant la nit<br />
dels difunts, per exemple, la canalla van pels carrers i truquen<br />
a les cases per reclamar caramels, amb el famós “Trick<br />
or Treat”. Fins i tot, els diaris locals recomanen que els dies<br />
43<br />
món<br />
FOTOS DE JORDI GALBANY<br />
A dalt, antigues<br />
fàbriques tabaqueres<br />
a Durham.<br />
A l’esquerra,<br />
església de la Duke<br />
University.
44<br />
món<br />
A la dreta, carbasses<br />
al Farmer’s Market<br />
de Raleigh.<br />
A baix, Cherokee<br />
National Forest .<br />
abans compris molts caramels perquè cap nen no es quedi<br />
sense... A més a més, aquell mateix vespre vaig poder decorar<br />
la meva primera carbassa, seguint el model tradicional,<br />
la vaig posar al porxo de casa amb una espelma a dins i vaig<br />
aconseguir una veritable Jack-o’-lantern.<br />
Seguint amb les tradicions, jo els en vaig donar a conèixer<br />
alguna de les nostres, entre elles una de les més apreciades,<br />
com és Sant Jordi. En primer lloc, val a dir que als<br />
Estats Units no celebren gens aquesta diada. De fet, com<br />
que viuen al seu “petit Món”, no saben ni que existeix. Així<br />
doncs, vaig decidir que portaria unes roses a la universitat<br />
i les regalaria a tothom del grup de recerca (de fet, entre<br />
tot el grup de recerca hi ha vuit dones i només dos homes,<br />
jo i el Patrick... però el Patrick no compta perquè estudia<br />
elefants... Ja m’havien dit a mi que això d’estudiar primats<br />
era cosa de dones!). Aquell matí vaig arribar amb les roses,<br />
les vaig posar en un gran vas amb aigua, i vaig explicar la<br />
tradició de Sant Jordi a tothom... i van al·lucinar!. Jo penso,<br />
però, que no van acabar d’entendre perquè ho fem, sobretot<br />
la part més patriòtica de la festa, però hi va haver algú<br />
que va dir que és una tradició molt bonica i molt civilitzada,<br />
tant per les roses com pels llibres. Va ser divertit veure<br />
la reacció d’algunes de les noies quan els deia que es podien<br />
emportar una rosa a casa... Una d’elles, per exemple, deia<br />
que seria una bona excusa per fer-li veure al seu company<br />
que li hauria de comprar flors. Una altra, però, va dir que<br />
no en volia agafar cap, perquè a veure què pensaria el seu<br />
marit quan arribés a casa amb una rosa vermella! Al final<br />
del dia, a més a més, vam brindar amb cava californià, per<br />
celebrar la nova posició laboral d’una companya del laboratori,<br />
que va fer que la diada fos més “rodona”...<br />
Pel que fa al Dia d’Acció de Gràcies, el ThanksGiving<br />
Day, la gent ja en parlava des de molts dies abans que arribés.<br />
Realment és la seva celebració més important de l’any,<br />
i la gent es reuneix en família o amb els amics per menjar<br />
el típic gall dindi farcit, entre d’altres coses. La setmana<br />
anterior ja vam estar provant de fer diverses salses de “cran-<br />
berries” (una fruita vermella semblant als nabius), que se<br />
serveixen d’acompanyament, i finalment vam organitzar un<br />
sopar a casa on el gall dindi farcit amb una massa de blat de<br />
moro i verdures, n’era el plat principal. Abans, però, ja havíem<br />
anat al mercat -Farmer’s Market- de Raleigh, la capital,<br />
per comprar tots els ingredients que ens feien falta, incloent<br />
una gran carbassa. Aquell dia, a més, vaig trobar una botiga<br />
on venien conill, carn ben exòtica als Estats Units. No me’n<br />
vaig poder estar i en vaig comprar un per fer-lo a “l’ajillo”,<br />
això si, el venien sense cap i envasat al buit. La resta de persones<br />
que eren amb mi van posar una cara estranya, però<br />
estaven encuriosits per saber quin gust tindria, perquè mai<br />
no l’havien tastat abans.<br />
Però Carolina del Nord no només és Durham o Raleigh,<br />
així que també vaig aprofitar per voltar per aquest estat desconegut.<br />
En una ocasió, vaig anar a passar un cap de setmana<br />
amb uns companys del laboratori a les muntanyes, cap a<br />
l’interior, prop de la frontera amb Tennessee, concretament<br />
al Cherokee National Forest a la localitat de Blowing Rock.<br />
La idea era passar un cap de setmana tranquil i alhora poder<br />
fer alguna excursió per la zona, i així va ser. Vam poder caminar<br />
pels boscos, sense cap fulla als arbres, i intentar veure<br />
algun animal. Vam tenir sort i vam veure un cérvol... tot i<br />
que no érem gaire a prop, i el vam veure poca estona perquè<br />
va sortir corrent (potser el gos que venia amb nosaltres<br />
no ajudava a l’hora de veure animals...). Realment no vam<br />
veure gaire fauna... tot i que hi ha ossos negres a la zona, i<br />
altres animals grans com els ants. Val a dir que la majoria<br />
d’aquests boscos són secundaris i bastant joves, perquè no<br />
fa gaires anys que van ser tallats per la seva fusta. Però ara<br />
ja hi ha grans extensions que estan protegides. Aquests boscos<br />
estan formats majoritàriament per roures i molts altres<br />
arbres caducifolis, i també hi ha zones d’avets. Al sotabosc,<br />
moltes molses, falgueres i líquens.<br />
Una altra zona molt recomanable de visitar de Carolina<br />
del Nord són els anomenats Outer Banks. Vaig tenir l’ocasió<br />
de passar un cap de setmana acompanyat de la meva ger-
mana, que casualment també estava als Estats Units, i vam<br />
decidir quedar i fer una escapada a aquesta zona costanera.<br />
Així doncs, ens vam trobar a l’aeroport de Raleigh-Durham<br />
i vam llogar un cotxe. Vam trigar més de quatre hores en<br />
arribar-hi, però la conducció per aquest país és molt fàcil,<br />
sobretot si vas amb un GPS. Durant tot el trajecte es van<br />
empalmant autopistes de manera successiva, però sense peatges,<br />
i s’arriba als llocs abans del que t’imaginaries. La primera<br />
tarda ja vam veure un port ple de llanxes i vaixells dedicats<br />
a la pesca d’altura, sobretot de marlins (aquells peixos<br />
vela tan grans)... i és per això que tanta gent ve per aquesta<br />
zona, per sortir a pescar. És la gran atracció turística. Aquell<br />
dia vam sopar en un lloc típic on cuinen la tradicional recepta<br />
de crancs tous arrebossats, que estan prou bé, i també<br />
altres receptes de peix... això sí, tot molt fregit. L’endemà<br />
vam anar cap a una reserva natural ubicada a “l’Alligator<br />
River”. Aquí hi ha boscos que envolten un riu i un llac,<br />
i es pot caminar una mica prop d’uns aiguamolls que es<br />
troben dins del bosc, tot i que el parc està pensat per anar<br />
en caiac. No vam poder veure cap ós ni cap llop, ni tampoc<br />
cap caiman, tot i que n’hi ha... però la passejada va estar<br />
molt bé!. Després vam visitar una zona on hi ha una gran<br />
duna mòbil, ben espectacular i lloc d’esbarjo de la població<br />
local, i una mica més al nord, el lloc on els germans Wright<br />
van fer els primers vols amb un avió a motor. Va ser molt<br />
interessant veure una rèplica d’aquest avió i poder trepitjar<br />
el recorregut dels primers vols a motor de la història.<br />
Els Outer Banks, de fet, són unes barres i illes sorrenques<br />
que es troben al davant del continent. Algunes d’elles estan<br />
connectades per ponts i grans vaixells que poden transportar<br />
els cotxes, i farcides de dunes, aiguamolls i molta<br />
fauna... i de tant en tant, algun poble. Hi ha ocells per tot<br />
arreu, entre ells pelicans, i també es poden veure, fàcilment,<br />
tortugues i serps... Vam visitar algunes llacunes i platges, i<br />
també un parell de fars antics ben pintorescos. En una de<br />
les platges, una colla d’homes grans es dedicaven a veure<br />
qui llençava més lluny amb la canya de pescar... però no<br />
cap a l’aigua, sinó a la sorra, i després ho mesuraven amb<br />
un metre. Tot un espectacle! En canvi, una colla de nois<br />
estaven pescant amb xarxes des de la costa, que tenien lligades<br />
a la seva furgoneta pick-up, una manera ben curiosa<br />
de pescar. I, pel que sembla, llençaven els peixos globus<br />
que pescaven, perquè la platja n’estava farcida... i els gavians<br />
s’acostaven per menjar-se’ls.<br />
En definitiva, una zona molt recomanable per visitar,<br />
i molt diferent de les típiques zones turístiques dels Estats<br />
Units, tot i que els Outer Banks si que són molt turístics,<br />
però només per la gent del país i a l’estiu.<br />
Finalment, una darrera zona que vaig poder visitar també<br />
es troba a la costa, però en aquesta ocasió a la zona sud,<br />
ben a prop de la frontera amb Carolina del Sud. Aquí si que<br />
vam poder veure caimans americans en uns aiguamolls, una<br />
de les poblacions més boreals d’aquesta espècie. Ben a prop,<br />
vam visitar el pintoresc poble de Southport i el seu passeig<br />
marítim, així com Wilmington, la ciutat més important<br />
d’aquesta zona. A les vores del riu hi ha un gran passeig<br />
que convida a passejar i des d’on es veuen passar vaixells de<br />
vapor fraudulents i un gran destructor de la segona guerra<br />
mundial, que ara és un museu.<br />
Amb tot, Carolina del Nord és un Estat divers i interessant,<br />
on els turistes estrangers no hi arriben, però amb<br />
molts racons dignes de ser coneguts.<br />
45<br />
món<br />
A l’esquerra, imatge<br />
d’on van aterrar els<br />
germans Wright en<br />
els primers vols a<br />
motor de la història.<br />
A baix, far als Outer<br />
Banks i passeig i<br />
pesca a Southport.
cine<br />
LIBRANOS DEL MAL. “DELIVER US FROM EVIL”<br />
DIRECTOR<br />
AMY BERG<br />
ESTATS UNITS, 2006<br />
discos<br />
PORTISHEAD<br />
Third<br />
MERCURY / ISLAND / 2008<br />
ALBERT ALABAU<br />
El grup de Bristol s’ha reunit de nou<br />
i reapareix amb el seu tercer disc<br />
d’estudi abandonant definitivament<br />
el so Trip Hop que tant va col·laborar<br />
a crear. Es fa estrany escoltar, onze<br />
anys després del darrer disc d’estudi,<br />
un dels teus grups preferits amb<br />
disc nou i que no se’t faci estrany el<br />
salt temporal ni el salt estilístic. Obrir<br />
VÍCTOR ROCA<br />
Aquesta cinta és un documental que<br />
porta imprès l’adjectiu de polèmic.<br />
El metratge que ens presenta Amy<br />
Berg ens explica la història del capellà<br />
Oliver O’Grady, un capellà involucrat<br />
en quasi un centenar de casos<br />
de pedofilia durant els més de 20<br />
anys que va exercir a la zona nord de<br />
Califòrnia. Aquest documental cuida<br />
la seva narrativa centrant-se en la<br />
figura d’aquest capellà, sense caure<br />
en generalitzacions ni vacuïtats, tot i<br />
que en certs moments busca el dramatisme<br />
sense complexos a l’hora<br />
de presentar els testimonis afectats<br />
i les seves famílies. Segurament, la<br />
primera intenció del director és narrar<br />
aquests fets repulsius, però no<br />
hem d’oblidar en cap moment que,<br />
qui genera polèmica, generalment<br />
s’embutxaca diners, i més quan es<br />
tracten i es posen en dubte alguns<br />
dels valors de la religió catòlica.<br />
un disc amb un tema com Silence és<br />
ja tota una declaració d’intencions,<br />
és manifestar públicament que estàs<br />
per sobre de modes i tendències:<br />
explora, penetra i et fereix fins a<br />
dessagnar-te, despertant-te després<br />
de més de 5 minuts amb un particular<br />
somriure dibuixat a la teva cara.<br />
Acte seguit et retrobes conscient<br />
embolcallat pel líquid amniòtic de<br />
la carícia acústica de Hunter, suau i<br />
dolça al principi però amb instants de<br />
frisants fiblades corprenedores. Rip<br />
esdevé un clàssic des de la primera<br />
escolta que li proporciones. Actitud<br />
punk en un deliciós arpegi (que Radiohead<br />
no han trigat a versionar) que<br />
acaba en una progressió rítmica digna<br />
dels millors exponents del Kraut<br />
Rock. En definitiva, una meravella de<br />
la música dels nostres dies, un disc<br />
que demostra que encara et pots<br />
sorprendre.<br />
“BATMAN, THE DARK KNIGHT”<br />
DIRECTOR<br />
CHRISTOPHER NOLAN<br />
A<strong>MB</strong><br />
CHRISTIAN BALE,<br />
MORGAN FREEMAN,<br />
ARON ECKHART<br />
ESTATS UNITS, 2008<br />
COLDPLAY<br />
Viva la vida or Death of all your friends<br />
EMI PARLOPHONE 2008<br />
ALBERT HAMMOND JR.<br />
¿Cómo Te Llama?<br />
SINNAMON RECORDS, 2008<br />
47<br />
VÍCTOR ROCA<br />
Quan parlem d’una pel·lícula que recapta<br />
més de 155 milions de dòlars<br />
en el seu primer cap de setmana,<br />
segur que és un bon entreteniment.<br />
Però a més, direm a tots aquells erudits<br />
aficionats i professionals del cinema<br />
que el film “Batman The Dark<br />
Knight” és gairebé una obra mestra.<br />
Narrativament potser sí que hom pot<br />
dir que fluixeja en alguns moments,<br />
però a interpretativament parlant, és<br />
una gran pel·lícula. El personatge de<br />
Batman, interpretat per en Christian<br />
Bale, és sòlid. Però sobretot, el què<br />
més destaca en el repartiment és el<br />
darrer treball de Heath Ledger. L’australià<br />
mort per una sobredosi accidental<br />
de somnífers, mostra per fi, la<br />
categoria d’estrella de la interpretació<br />
que molts no li van voler donar en<br />
vida. Només s’ha de dir una cosa; ja<br />
sona com a a possible guanyador als<br />
Òscars de l’any que ve.<br />
ALBERT ALABAU<br />
Coldplay no són com el bon vi: no és<br />
que no sàpiguen envellir, sinó que<br />
quan eren novells estaven tremendos<br />
i ara en canvi són com mesclar un Dominio<br />
de Pingus collita del 2000 amb<br />
Coca-cola light. És a dir, un desastre. I<br />
no pel resultat, que segueix sent prou<br />
bo, sinó per la destrossa que això suposa<br />
a ulls de qualsevol amant del vi.<br />
Vull dir, de la música. En resum, disc<br />
corejable, de perfecta factura sonora i<br />
amb algun o altre himne. Ull viu: avorrit<br />
somnífer de dolç calat inconscient.<br />
VÍCTOR ROCA<br />
Sempre han existit casos en què un<br />
integrant d’una banda o grup musical<br />
emprèn la seva pròpia aventura<br />
discogràfica. Albert Hammond Jr. la<br />
va iniciar ja fa dos anys, amb el disc<br />
Yours To Keep i ara també, lluny<br />
(temporalment, això si), dels “The<br />
Strokes”, ha editat el seu segon disc<br />
titulat ¿Como Te Llama? Pop-rock<br />
més càlid que el so “strokià”, un<br />
punt de garage i sense renunciar al<br />
funky. Una mescla que molts diuen<br />
que és una joia.
llibres<br />
Era un temps… (1930-1949 al<br />
Maresme)<br />
BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL MARESME,<br />
2008<br />
RAMON ANGLADA<br />
Després de fer-nos conèixer les receptes<br />
més emblemàtiques dels pobles<br />
de la comarca o de sorprendre’ns amb<br />
el seu bestiari tradicional, en la majoria<br />
de casos vinculat al foc, les Biblioteques<br />
Municipals del Maresme ens<br />
presenten una nova guia de recursos<br />
aquesta vegada centrada en el període<br />
1930-1949. No som davant d’un<br />
llibre d’història sinó d’un treball de<br />
documentació bibliogràfica. L’objectiu<br />
és ben clar, difondre la col·lecció local<br />
disponible tot creant una acurada bibliografia<br />
estructurada per poblacions.<br />
Les referències bibliogràfiques que<br />
es posen al nostre abast no només es<br />
centren en l’activitat política o el conflicte<br />
armat sinó que també hi són ben<br />
presents la vida quotidiana o el lleure.<br />
Trobarem ressenyats articles d’aquesta<br />
mateixa revista, com per exemple<br />
<strong>Alella</strong>, novembre de 1936: la terra per<br />
a qui la treballa!, i diversitat de monografies<br />
on destaca la col·lecció d’història<br />
local Recordant… projecte de la<br />
mateixa Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A<br />
Era un temps… cada poble disposa<br />
de dues pàgines on es destaca un fet<br />
remarcable d’aquest període històric<br />
acompanyat d’una imatge. En el cas<br />
d’<strong>Alella</strong> se’ns explica, de la mà de Salvador<br />
Artés, la lluita per salvaguardar<br />
l’arxiu parroquial, memòria històrica<br />
del poble, i la col·laboració de les autoritats<br />
republicanes locals per aconseguir<br />
aquest objectiu. Si voleu saber-ne<br />
més coses podeu passar per la Biblioteca<br />
i demanar-ne un exemplar.<br />
* El pots trobar a la biblioteca municipal<br />
ALBERT BALCELLS<br />
Llocs de memòria dels catalans<br />
PROA, 2008<br />
R.A.<br />
Espais estretament vinculats a la memòria col·lectiva però al mateix temps lligats<br />
amb la història de Catalunya. El barri del Born amb símbols com el Fossar<br />
de les Moreres, Montserrat, el panteó reial de Poblet, el monestir de Ripoll o<br />
el Canigó i el significat de la seva flama són llocs que conformen la memòria<br />
de tot un poble i que Albert Balcells ens ajuda a entendre, descobrint-los des<br />
d’un nou vessant en alguns casos, al llarg d’aquesta obra. Tot i que no és<br />
l’objectiu perseguit, Llocs de memòria dels catalans es pot convertir en un<br />
valuós company de viatge a l’hora de realitzar passejades d’estiu sota l’ombra<br />
de Barcelona i d’altres punts dels Països Catalans.<br />
KHALED HOSSEINI<br />
El caçador d’estels*<br />
ARA LLIBRES, 2008<br />
R.A.<br />
Si volem deixar d’identificar l’Afganistan com un territori devastat i vinculat<br />
eternament als conflictes bèl·lics aquest és el nostre llibre. Un relat veritablement<br />
màgic on el vincle entre dos nens de classes socials molt distants,<br />
l’Amir i el seu servent en Hassan, ens transportarà des d’un Kabul ple de vida<br />
fins els inicis de la destrucció de tota una societat arran de l’ocupació soviètica.<br />
Hosseini ens farà sentir ràbia, ens emocionarà i ens farà viure situacions<br />
tant difícils com la marxa cap a l’exili o les difícils relacions entre Hazares i<br />
Paixtus. Tot i la tristesa que emanen les seves línies és un llibre que exalta<br />
les ganes de viure i de llibertat ja que no hem d’oblidar que “quan feies volar<br />
estels la teva ment també s’enlairava”.<br />
JOAN MIQUEL OLIVER<br />
El misteri de l’amor<br />
EMPÚRIES 2008<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
Sovint les paraules geni i boig van associades. Hi ha qui diu que tots els genis són<br />
una mica bojos. I em temo que l’autor d’aquest llibre té tant de geni com de llampat.<br />
Si em permeteu la llicència, m’atreveixo a afirmar que El misteri de l’amor<br />
és una “anada d’olla” monumental. Ara que, aquest home, veu i ànima de la<br />
fantàstica banda mallorquina Antònia Font, té els seus seguidors (entre els quals<br />
em compto) acostumats a unes lletres sorprenents que desborden imaginació.<br />
Aquesta divertida obra no us desvelarà el misteri de l’amor, però us enganxarà de<br />
seguida a través d’una sèrie d’històries increïbles que s’entrellacen i fan pensar<br />
i riure a parts iguals.<br />
LLUCIA RAMIS<br />
Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys<br />
COLUMNA 2008<br />
Ò.P.<br />
Llucia Ramis va néixer a Mallorca fa 31 anys i va anar a viure a Barcelona als 18<br />
per estudiar periodisme. Avui exerceix de periodista i segueix vivint a la ciutat<br />
comtal. La novel·la que ens ocupa està escrita d’una manera molt fluïda que la<br />
fa fàcil de llegir, i la veritat és que un arriba al final gairebé sense adonar-se’n.<br />
És cert que està farcida de tòpics com allò que els de 30 som massa grans per<br />
algunes coses però massa joves per a unes altres, que tots busquem l’amor<br />
però que tan sols trobem sexe o que sempre acabem les nits amb borratxeres,<br />
però no costa trobar-hi referents i sentir-s’hi identificat a estones. Tens<br />
30 anys? Llegeix-lo, t’agradarà.<br />
49
50<br />
a ull nu<br />
Una mirada al cel des de l’ordinador amb “Stellarium”<br />
DANIEL ALOMAR<br />
Avui dia malauradament cada vegada és més difícil poder tenir una visió clara<br />
i nítida del nostre cel nocturn, a causa bàsicament de la pol·lució lumínica. Les<br />
opcions de què disposem a Catalunya es basen en desplaçar-nos desenes o<br />
centenars de quilòmetres fins arribar a un lloc on el nivell de contaminació<br />
lumínica sigui menor, el Turó de l’Home per exemple. Un cop hem arribat aquí,<br />
hem de pregar als Déus de cadascú per aconseguir una nit neta de núvols i amb<br />
un seeing acceptable. Si hem aconseguit superar tots els obstacles anteriors,<br />
només ens queda gaudir de l’espectacle nocturn... i no morir d’hipotèrmia, ja<br />
que la temperatura a ple agost al Turó de l’Home pot estar per sota dels 10<br />
graus Celsius. Després de tot això estareu d’acord amb mi que l’Astronomia<br />
es pot considerar un esport extrem, oi?<br />
Si no volem jugar amb l’atzar, no disposem de temps suficient, o<br />
simplement volem gaudir més còmodament de l’espectacle del cel nocturn<br />
sense sortir de casa, podem aprofitar aquella caixa fosca que tenim a casa,<br />
que fa cert soroll i fem servir per gaudir de les ofertes culturals del setè art<br />
d’arreu del món o per escoltar la novena simfonia de Ludwig van Beethoven,<br />
de la qual no s’han de pagar drets d’autor.<br />
A Internet podem trobar diversos programes d’astronomia, tant de<br />
pagament com gratuïts, i alguns també lliures, que ens obren una finestra<br />
al cel des de la pantalla de l’ordinador. No tots fan el mateix, mentre alguns<br />
com el Cartes du Ciel serveixen per programar observacions, d’altres com<br />
l’Stellarium fan una simulació foto-realística del cel, es a dir que disposem<br />
d’un planetari al nostre ordinador on podem veure la posició de tots els astres<br />
en qualsevol moment del dia i des de qualsevol part de la Terra, i també des<br />
d’altres cossos de l’espai. En aquest article intentarem explicar-vos a mode de<br />
petita introducció aquest programa, i donar-vos-en alguns consells.<br />
Aquest programa es troba traduït a multitud d’idiomes, inclòs el català.<br />
La propera versió contindrà més de 800 entrades, la majoria de les quals les<br />
he traduït jo mateix al català. Intento mantenir el projecte el més actualitzat<br />
possible a mesura que s’afegeixen nous termes.<br />
La virtut d’aquest programa és la seva senzillesa. Amb una interfície<br />
minimalista i un ús intuïtiu del ratolí i el teclat, podrem ràpidament desplaçarnos<br />
per tota l’esfera celeste i fins i tot viatjar en el temps i l’espai.<br />
Muntatge amb l’aspecte gràfic de Stellarium mostrant el dia i la nit.<br />
El que haurem de fer primer és descarregar-nos el programa, que<br />
trobarem a la pàgina principal del projecte Stellarium: http://www.stellarium.<br />
org. Trobarem una versió en català de la pàgina del projecte a la següent<br />
adreça: http://www.stellarium.org./ca/. Haurem de triar la versió corresponent<br />
al nostre sistema operatiu: Linux, MAC OS X o Windows. La versió estable<br />
a juliol de 2008 és la 0.9.1. Si volem, podem tenir accés a la versió en<br />
desenvolupament, la 0.10, mitjançant l’eina Subversion, però haurem de tenir<br />
en compte que ens caldrà tenir eines de compilació. A la mateixa web hi ha<br />
instruccions (en anglès) de com accedir al codi font i com compilar-lo. Aquesta<br />
versió incorpora algunes novetats i noves funcionalitats però no disposa de<br />
l’estabilitat de la versió oficial.<br />
On sóc?<br />
Un cop arranquem el programa per primera vegada, li haurem d’especificar la<br />
localització on ens trobem. Per defecte apareix París, França. Podem fer clic al<br />
punt del mapa més proper al lloc on ens trobem a la pantalla de configuració,<br />
o bé podem entrar les coordenades de latitud i longitud si no trobem la<br />
nostra ciutat. No us oblideu de desar els canvis, fent clic a “set as default” i<br />
assignant un nom identificatiu a aquesta localització. Un cop desat, veurem<br />
com tot seguit Stellarium canvia per mostrar-nos el que es veuria mirant al cel<br />
en aquest precís moment i des del punt que li hem indicat.<br />
Com em desplaço?<br />
Per canviar la vista podem fer servir tant el ratolí com les tecles del cursor. Per<br />
acostar-nos o allunyar-nos podem fer servir les tecles “Av Pag” i “Re Pag” o<br />
la roda del ratolí.<br />
Què es allò que brilla tant al cel?<br />
Podem fer sevir el botó esquerre del ratolí per marcar l’objecte que volguem,<br />
el dret per seleccionar-lo i el botó del mig o la barra espaiadora per centrar a la<br />
pantalla l’objecte seleccionat.<br />
És possible viatjar en el temps?<br />
La tecla ‘J’ ens permet endarrerir l’hora i data que estem visualitzant, la tecla<br />
‘L’ ens permet accelerar el temps i amb la tecla ‘K’ tornarem a la data i hora<br />
fixada pel sistema.<br />
Tot seguit trobareu un parell de taules amb un resum dels comandaments i<br />
botons principals de Stellarium.<br />
Barra de botons principal:<br />
Funció Botó Tecla Descripció<br />
Constel·lacions c Dibuixa les línies de les constel·lacions<br />
Noms<br />
constel·lacions<br />
Dibuix de les<br />
constel·lacions<br />
Graella azimutal z<br />
v Mostra els noms de les constel·lacions<br />
r<br />
Dibuixa representacions artístiques de<br />
les constel·lacions<br />
Dibuixa la graella del sistema de<br />
coordenades Alt/Azi
Graella equatorial e<br />
Commuta terra g<br />
Commuta Punts<br />
Cardinals<br />
Commuta<br />
Atmosfera<br />
Nebuloses i<br />
Galàxies<br />
Sistema de<br />
coordenades<br />
q<br />
a<br />
n<br />
Enter<br />
Dibuixa la graella del sistema de<br />
coordenades AR/Dec<br />
Commuta el terra per, d’aquesta manera,<br />
poder veure objectes que es trobin per<br />
sota l’horitzó<br />
Commuta les abreviatures dels punts<br />
cardinals Nord, Sud, Est i Oest a l’horitzó<br />
Commuta l’efecte atenuador de<br />
visualització que té l’atmosfera<br />
Mostra la posició de Nebuloses i<br />
Galàxies quan el CDV (Camp De Visió o<br />
Field Of View, FOV en anglès) és prou<br />
ampli per veure’ls<br />
Commuta entre els sistemes de<br />
coordenades Alt/Azi i AR/Dec<br />
Vés a Espai Centra la vista en l’objecte seleccionat<br />
Cerca Ctrl+ f Mostra la finestra per cercar objectes<br />
Configuració 1<br />
Mode Nocturn<br />
[cap<br />
tecla]<br />
Mostra la finestra de configuració del<br />
programa<br />
Commuta el ‘mode nocturn’ que canvia<br />
el color del programa a un vermellós<br />
que facilita l’adaptació de l’ull humà a la<br />
foscor<br />
Ajuda h Mostra la finestra d’ajuda<br />
Sortir Ctrl+q Tanca Stellarium<br />
Barra de botons de control del temps:<br />
Botó Tecla Descripció<br />
Captura de pantalla de la versió 0.10. Ara existeixen dos menús per facilicitar l’accés a totes les funcions.<br />
j Decreix la ràtio<br />
k Fa que el temps passi normal<br />
l Accelera el temps. Augmenta la ràtio<br />
8 Torna al temps i data actuals<br />
Com podem potenciar Stellarium?<br />
Stellarium pot ampliar-se mitjançant l’ús de scripts, fitxers que fixen una<br />
configuració inicial del programa i automatitzen certes comandes del programa<br />
per simular situacions especials. Aquests fitxers els podem generar nosaltres<br />
o podem aprofitar els generats per altres usuaris, que podem descarregar<br />
gratuïtament des de la següent adreça: http://www.stellarium.org/wiki/index.<br />
php/Scripts. Alguns scripts que podem trobar són:<br />
- Eclipsis solars (Alemanya al 1999, Bangladesh al 2009, Austràlia al 2028)<br />
- Alineacions planetàries (2002)<br />
- Trànsit de Venus (Mar aràbic al 2012)<br />
- Viatge per la superfície de Mercuri<br />
Per la seva instal·lació només caldrà descomprimir-los dins la carpeta<br />
scripts que trobarem dins la carpeta on s’ha instal·lat Stellarium.<br />
Enllaços d’interès:<br />
- http://www.stellarium.org/ca/<br />
- http://www.stellarium.org/wiki<br />
- http://astrosurf.com/astropc/cartes/index.html<br />
- http://www.stellarium.org/wiki/index.php/Scripts<br />
51<br />
Aquesta obra està subjecta a<br />
una llicència Reconeixement-No<br />
comercial-Compartir amb la mateixa<br />
llicència 2.5 Espanya de Creative<br />
Commons. Per veure’n una còpia,<br />
visiteu http://creativecommons.org/<br />
licenses/by-nc-sa/2.5/es/ o envieu<br />
una carta a Creative Commons,<br />
171 Second Street, Suite 300, San<br />
Francisco, California 94105, USA.
52<br />
natura<br />
La serp verda<br />
Nom comú<br />
serp verda<br />
fitxa<br />
Nom científic<br />
Malpolon monspessulanus<br />
Altres noms<br />
serp de Montpeller (català), culebra<br />
bastarda (castellà)<br />
classe<br />
rèptils<br />
ordre<br />
escamosos<br />
subordre<br />
ofidis (serps)<br />
família<br />
elàpids<br />
EULÀLIA SERRANO<br />
La classe dels rèptils, encara que<br />
no ens ho sembli perquè sovint els<br />
veiem amb una connotació negativa,<br />
són una peça clau evolutivament parlant,<br />
ja que representen el pas definitiu<br />
cap a la colonització de la terra ferma.<br />
Ho demostren alguns aspectes<br />
biològics com la seva reproducció<br />
terrestre, el seu recobriment extern<br />
aïllant i la seva independència de<br />
l’aigua. Les serps, amb unes 2700<br />
espècies per tot el món, pertanyen a<br />
aquest grup. Les seves característiques<br />
morfològiques són conegudes<br />
per tots: cos allargat i sense potes,<br />
moviment típic ondulant, parpelles<br />
soldades i transparents... Les veiem<br />
durant el dia quan arriba la calor<br />
perquè són animals poiquiloterms,<br />
de sang freda, que hivernen força<br />
temps i que després passen força<br />
hores escalfant-se al sol o sobre<br />
roques. Són animals estrictament<br />
carnívors, tot i que la selecció de les<br />
preses varia en un mateix individu en<br />
diferents edats.<br />
La serp verda és una de les espècies<br />
més comuns que podem trobar<br />
a les terres baixes de Catalunya, com<br />
a <strong>Alella</strong>. És la serp que pot arribar a<br />
tenir un tamany més gran, fins i tot<br />
de dos metres, tot i que habitualment<br />
són una mica més petites i no<br />
solen sobrepassar el metre i mig. El<br />
seu color, com el seu nom indica, és<br />
d’un verd oliva marronós uniforme<br />
excepte a la part anterior del cos,<br />
que els adults presenten més enfosquida,<br />
i una franja longitudinal al<br />
flanc que té tonalitats blavoses. Té el<br />
coll poc marcat, la cua molt afilada i<br />
la part superior del cap deprimida, fet<br />
aquest últim que fa que se li formi<br />
Una serp verda, a Mas Coll.<br />
una cresta al damunt de cada ull. La<br />
seva mirada esdevé, doncs, força impressionant,<br />
ja que també té els ulls<br />
molt grossos.<br />
És una serp que viu en tot tipus<br />
d’ambients mediterranis fins als 2000<br />
metres d’alçada, com els aiguamolls,<br />
els conreus, les àrees humanitzades,<br />
les dunes costaneres, els marges de<br />
pinedes, alzinars, rouredes, matollars<br />
o pedregars. Acostuma a buscar força<br />
el sol, és molt termòfila, perquè<br />
és molt gran i de seguida perd temperatura.<br />
El seu ventall d’alimentació<br />
va des d’insectes grossos com els<br />
JORDI GALBANY<br />
saltamartins fins a petits vertebrats<br />
com els ratolins o les sargantanes.<br />
Caça activament i sembla que té<br />
molt bona vista. Té reproducció ovípara.<br />
Malgrat el seu gran tamany és difícil<br />
que pugui arribar a injectar el verí<br />
dels seus ullals a un ésser humà, ja<br />
que els ullals que connecten amb les<br />
glàndules del verí estan situats a la<br />
part del darrere de la boca. Per tant,<br />
caldria que ens mossegués molt<br />
bé per a poder-ho fer. A les seves<br />
preses, d’un tamany més petit que<br />
el nostre, sí que els injecta el verí.<br />
La funció d’aquest verí és només<br />
la d’immobilitzar-les en el moment<br />
que se les empassa, però en l’ésser<br />
humà només provoca una inflamació<br />
a la zona de la mossegada.<br />
Quan se sent amenaçada reacciona<br />
bufant i xiulant de manera molt<br />
sorollosa, i no acostuma a mossegar.<br />
Sovint fins i tot aixeca la part davantera<br />
del cos per a reforçar aquesta<br />
agressivitat dels xiulets.<br />
A <strong>Alella</strong> era força freqüent fins fa<br />
uns anys trobar-ne al mig dels camins<br />
o fins i tot als carrers. L’entorn del<br />
poble, amb zones de vegetació baixa<br />
properes al bosc, vinyes i espais<br />
de vegetació poc densa, li és molt<br />
propici, i per això era freqüent veurela<br />
marxar corrent del camí quan t’hi<br />
atansaves o trobar-te-la “prenent el<br />
sol” al mig d’un carrer o d’un jardí.<br />
Algunes vegades, igual com passa en<br />
altres zones de Catalunya, les trobes<br />
mortes o moribundes dins d’un dipòsit<br />
d’aigua mig o completament buit,<br />
situat en una zona de pendent i que<br />
té una de les parets a nivell de terra.<br />
La serp hi cau per error per aquesta<br />
part de dalt mentre es desplaça, i es<br />
troba que no en pot sortir perquè no<br />
hi ha cap manera d’assolir un altre<br />
cop la part de dalt. Aquesta és una<br />
problemàtica que no afecta només<br />
les serps, sinó que afecta qualsevol<br />
animal que puguem trobar al nostre<br />
entorn: esquirols, fagines, salamandres,<br />
etc. A més, <strong>Alella</strong> compta amb<br />
un elevat nombre d’aquests dipòsits i<br />
basses, fet que incrementa l’afectació<br />
que pateix la fauna per aquest tema.
estació meteorològica<br />
JOAN OLIVERAS<br />
Enguany hem tingut la sensació que la primavera s’ha allargat, no pas perquè<br />
les temperatures no fossin les que tocaven per època, que ja era això, sinó<br />
perquè al termòmetre li ha costat més que altres anys depassar la barrera dels<br />
30ºC, que sembla que és la que fa estiu de debò. Al maig els valors van ser<br />
encara suaus, amb una mínima d’11ºC el dia 1 i una màxima de 26ºC a finals<br />
de mes. La mínima mitjana va ser de 14,38ºC, uns quatre graus per damunt<br />
de la registrada al mes d’abril, i la màxima mitjana de 22,9ºC. Va ploure en nou<br />
ocasions i els aiguats van provocar certs daltabaixos en les temperatures. Així<br />
es fa palès al gràfic amb la sobtada davallada de la línia de màximes els dies 9<br />
i 25. Mentre les mínimes van patir un descens suau i sostingut, els valors més<br />
alts van desplomar-se coincidint amb els ruixats. En total, van caure 91,25<br />
litres, la meitat dels quals ho va fer el dia 10. Quant al juny, el termòmetre va<br />
màximes i mínimes de maig<br />
sostenibilitat<br />
EULÀLIA SERRANO<br />
Un cop més, tornem a deixar passar<br />
una bona oportunitat, aquest cop en<br />
relació al tema de l’aigua. Després<br />
de molt de temps sense ploure, ens<br />
hem plantejat (entenc que tots en<br />
major o menor grau, ja que és un<br />
tema que afecta tothom) com hem<br />
de resoldre el problema de l’escassetat<br />
d’aigua. No n’hi vull dir sequera,<br />
de sequera pròpiament dita per mi no<br />
n’hi ha hagut, i fins i tot em plantejo<br />
fins a quin punt ha estat realment un<br />
problema. L’aigua, afortunadament,<br />
ha tornat a venir en forma de pluja,<br />
i el debat sobre el tema s’ha acabat.<br />
Com ha quedat el tema de la canonada?<br />
Què passa a l’Alt Empordà, on es<br />
segueixen mantenint les condicions<br />
Una oportunitat perduda<br />
restrictives en l’ús domèstic de l’aigua?<br />
Ara ja només parlem de calor,<br />
crisi econòmica i futbol...<br />
És per això que dic que hem perdut<br />
una oportunitat. Era el moment<br />
d’aturar-nos una estona i reflexionar<br />
entre tots sobre alguns temes: quin<br />
ús fem de l’aigua? Ens en cal realment<br />
tanta com n’estem utilitzant?<br />
És de rebut que se sàpiga que hi ha<br />
fuites a les canonades i no s’arreglin?<br />
Fa molt de temps que es parla<br />
de mesures d’estalvi d’aigua, se’n<br />
fomenta l’ús i es fan campanyes als<br />
mitjans de comunicació. Però quan la<br />
situació s’ha agreujat una mica, hem<br />
vist clar que potser aquestes mesures<br />
no són suficients. I en comptes<br />
de parlar del model de vida, hem in-<br />
decidir animar-se i la sensació de xafogor va fer acte de presència un any més,<br />
malgrat les pluges que van continuar caient, aquesta vegada durant 11 dies i<br />
amb un total de 73,75 litres de precipitació. Unes pluges abundoses que, tot<br />
sigui dit, aquest cop van caure bé i van triplicar les quantitats obtingudes els<br />
mesos precedents. El mercuri va baixar fins als 14ºC els dies 4 i 8, i va pujar<br />
fins als 31,5 el darrer dia del mes. La mínima mitjana va ser de poc més de<br />
18º C i la màxima mitjana de 27,28º C, uns valors que tot sembla indicar que<br />
seran superats al llarg del juliol. Uns mesos tranquils, més calorosos i humits<br />
que els anteriors, però encara suportables en termes de temperatura i molt<br />
profitosos pel que fa a la precipitació. Tot i que mai no plou a gust de tothom,<br />
al maig i al juny ho ha fet prou bé. De moment, almenys, no n’hem sentit<br />
gaires queixes.<br />
màximes i mínimes de juny<br />
tentat tapar el forat de manera matussera,<br />
fins que la meteorologia ha<br />
dit la seva i tots contents i a canviar<br />
de tema. Era el moment, crec, de<br />
plantejar-nos quin ús fa la societat de<br />
l’aigua, si cal tenir jardins preciosos i<br />
regar-los cada dia, si cal abocar tanta<br />
aigua quan tirem la cadena del lavabo,<br />
si cal no sancionar qui consumeixi<br />
més aigua de la considerada racional.<br />
També era el moment de fer pedagogia<br />
sobre l’origen de l’aigua que surt<br />
per la nostra aixeta, per tal que tots<br />
siguem conscients de la seva procedència...<br />
simplement hem fet política<br />
i oposició i hem esquivat el tema. Si<br />
el tema realment ens preocupés, ara<br />
seria el moment d’impulsar veritables<br />
campanyes d’estalvi, d’ús eficient i<br />
53<br />
raonable de l’aigua, i així ja no caldria<br />
córrer i posar el crit al cel el proper<br />
cop que no plogui. Quan el petroli<br />
puja tots el paguem (amb més o<br />
menys disgust) més car, ja que som<br />
conscients que és un recurs escàs i<br />
que ens fa molta falta. Quan l’aigua<br />
escasseja i perilla que pugui arribarnos<br />
a l’aixeta, ens queixem del seu<br />
preu, de si ens fan pagar multes o<br />
no pel seu malbaratament, i de com<br />
es gestiona el tema. S’és conscient<br />
dins la societat que és també un recurs<br />
escàs, especialment en zones<br />
de clima sec i mediterrani? Podem<br />
sostenir el ritme de vida que portem,<br />
basat en aquest i altres elements escassos,<br />
quan aquest depèn tant de<br />
recursos limitats?
farmaciola<br />
Els fongs i els peus<br />
ROSER BEL<br />
Més del 80% de la població pateix algun problema als peus. I és que, tot i<br />
que carreguen el pes del cos durant tot el dia i que, juntament amb les mans,<br />
son els elements mecànicament més complexos del cos humà, en son una<br />
de les parts més oblidades. En total, 26 ossos, 19 músculs, 33 articulacions<br />
i més de 100 tendons constitueixen el nostre principal punt de suport, i son<br />
molt poques les persones que els proporcionen l’atenció i les cures que es<br />
mereixen.<br />
Els agents infecciosos que amb més freqüència provoquen patologia en<br />
els peus són, sens dubte, els fongs. Els fongs són microorganismes primitius<br />
i summament abundants a la natura que afloren en qualsevol medi on puguin<br />
trobar aliment i suport. Les infeccions per fongs (o micosis) tan sols es desenvolupen<br />
quan la situació immunitària és baixa o quan les condicions locals de<br />
la pell ho faciliten. Aquestes infeccions poden ser sistèmiques, quan afecten<br />
teixits interns de l’organisme, com els pulmons, o superficials, més comunes<br />
però menys greus. Entre les micosis superficials cal destacar les tinyes, causades<br />
per dermatòfits, que poden afectar diferents parts del cos i provocar<br />
erupcions a la pell o, si afecten àrees de cabell, produir zones de calvície. Una<br />
tinya força freqüent és la Tinea Pedis o “peu d’atleta”, que afecta els espais<br />
interdigitals. També són molt comunes les candidiasis, provocades per llevats<br />
i les onicomicosis, que afecten les ungles de les mans i dels peus i que poden<br />
causar pèrdua de cutícula i destrucció de l’ungla. Al principi apareix una petita<br />
descamació que pica una mica. Més endavant es produeixen esquerdes interdigitals,<br />
petites butllofes, vermellor de la pell, sensació de cremor i mala olor<br />
als peus. Els símptomes no apareixen tots alhora, sinó de forma progressiva i<br />
sense cap ordre determinat.<br />
Unes bones mesures higièniques, evitar anar descalç per llocs públics<br />
com piscines o gimnasos, no compartir tovalloles, sabates o roba d’altres persones,<br />
fer ús de calçat i mitjons de cotó que permetin la transpiració, són algunes<br />
mesures per aconseguir una bona salut d’aquestes parts tan oblidades<br />
per tots nosaltres: els peus.<br />
crònica parroquial<br />
CAYO ALEGRE<br />
El 15 de Juny es va constituir de nou el Consell Pastoral: Mn. Josep Fàbregas,<br />
el nostre rector, i l’Arxiprest de la Cisa: Mn. Felip Juli, van fer-nos-en la presentació<br />
amb una reflexió dels objectius del consell com a òrgan consultiu del<br />
rector.<br />
Actualment som 15 membres, un representant per cada uns dels grups d’acció<br />
de la Parròquia. Intentarem que aquests grups ens escriguin quatre ratlles<br />
de la seva activitat en el propers números d’aquesta revista.<br />
Els mesos de Maig i Juny destaquen pel final de curs de catequesi i posteriorment<br />
les primeres comunions i confirmacions. Aquest any han fet la primera<br />
comunió 20 nens i nenes a la parròquia, i 18 més ho han fet al Col·legi de Sta.<br />
Mª del Pi, i han rebut la confirmació 8 joves, entre els quals hi ha tres parelles<br />
de germans, havent dirigit la cerimònia el nostre Rector ja que l’arquebisbe va<br />
patir un impediment d’última hora i no va poder venir.<br />
El dissabte 21 de juny de 2008, es va fer una presentació de “l’espai les golfes”<br />
per les persones directament o indirectament involucrades en la seva reestructuració.<br />
Es tracta d’un recorregut sobre el sostre de la nau de la Capella,<br />
on es recuperen multitud de records i peces litúrgiques que donen una idea<br />
de la història i evolució del poble.<br />
el divan<br />
Pederàstia<br />
JOSEP PARCERISA<br />
Fa uns mesos (abril 08’) coneixíem els actes esborronadors que, durant 24<br />
anys, Josef Fritzl havia comès. Recordem que havia tancat la seva filla al soterrani<br />
de casa seva, n’havia abusat reiteradament i va arribar a tenir diversos<br />
fills amb ella, als quals podem pronosticar una vida dolorosa i difícil.<br />
Aquest fet el podem considerar excepcional per les seves característiques,<br />
però només representa la part visible d’un gran nombre de casos, tots ells<br />
traumàtics, que no s’arriben a conèixer o es coneixen després de molts anys<br />
d’haver-se produït.<br />
Un dels motius que fan que no es coneguin és que en la majoria de casos,<br />
els abusos es produeixen a casa i per un membre de la família, generalment<br />
el pare. Per tant, a l’acte de violació s’hi afegeix l’incest, la qual cosa el fa més<br />
sinistre. La vergonya i, fins i tot, el sentiment de culpa que sent la víctima,<br />
comporten el seu silenci i aïllament.<br />
Davant d’aquests fets, la reacció és d’incredulitat: “Com es pot arribar a<br />
fer això?” ¿Com un adult, especialment un pare, pot utilitzar una filla com a<br />
objecte de la voluntat de la seva satisfacció? Immediatament tendim a pensar<br />
que s’ha de tractar d’una malaltia mental, i això, d’una banda ens dóna una<br />
resposta -encara que no una explicació- i, de l’altra, ens exclou a nosaltres.<br />
Ens permet fer una línia divisòria entre ells i nosaltres. A nosaltres no ens pot<br />
passar perquè som “normals”.<br />
Però si ens fixem en les característiques dels pedòfils veiem que normalment<br />
són persones apreciades, amables, bons ciutadans, de qui ningú havia<br />
sospitat mai. Eren, per tant, “normals” abans de cometre els actes, o fins i<br />
tot mentre els cometien. Portaven i porten una perfecta doble vida que fa que<br />
no aixequin cap sospita.<br />
Això ens fa veure que aquesta línia divisòria entre el que és normal i allò<br />
que no n’és, no és tan clara i precisa. Considerar-los malalts mentals, en molts<br />
casos vol dir no fer-los responsables dels seus actes. Algú que fa una cosa<br />
d’amagat, amenaçant la víctima perquè no parli, sap què està fent. N’és o no<br />
n’és responsable?<br />
Bateigs: 4-05: Mireia Moraleda Garcés, Jana Hernàndez Illa, 11-05: Alvaro<br />
Sánchez Fernández, Alejandro Molina Cabezuelo, Pol Sánchez Bachir, Daniel<br />
Alonso Martínez, 18-05: Esther Díaz Medina, Valeria Casanova Vega, 24-05: Maria<br />
Clemente Martínez, Guifré Suero Pérez, Pol Canteria López de la Osa, Suri Peralta<br />
Tamayo, Pol Avi Bujella, Olivia Roma Pacheco. 8-06: Carolina Martins Blonchmann,<br />
Marc Cambara Claramunt, Martí Capdevila Alcalde, 15-06: Eric Copete Cordero,<br />
Nil Caballero Cano, Albert Montseny Boronat, Marc Grimaldos Vivas, Anna Metger<br />
Arenas, Jordi Malo Bertran. 24-06: Farners Riera de Gràcia<br />
Casaments: José María Torres Ayora amb Cristina Sastre Rubio: 26-04-08, Juan<br />
José Ruiz Rodríguez amb Vanesa Leal Moreno, Sergi Moreno Ruiz amb Eva Guàrdia<br />
Mas: 10-05-08, Alberto Carmona Casco amb Carolina Àlvarez Herrero:10-<br />
05, Alejandro Peralvez Marín amb Irene Roman Degano: 17-05, Julian Sànchez<br />
Rodríguez amb Concepción Muñoz Expósito17-05, Marc Vallet Bogunyà amb<br />
Sheila Ferrer Garcia: 31-05, Iván Ortiz Laredo amb Elisabet López Simón: 7-06, Anders<br />
Lundgren amb Cèlia Esquerrà Castellet: 7-06, Fernando Alario Gras amb Marina<br />
Lamas Miralda: 13-06, Alberto Huertes Gonzàlez amb Monica Torres López:<br />
14-06, José Maria Martínez Fraguas amb Mònica Díez Vera: 21-06<br />
Defuncions: Eduard Llauradó Mestre: 25-04-08, Anna Mª Llaurado Tolós 26-04-08,<br />
Albino Gallo Díaz: 16-06-08, Miquel Cortada Monpart: 22-06-08<br />
55
56<br />
BRUNA ROTGER, JUDOKA D’ALELLA<br />
Us presentem aquesta jove esportista que als 16 anys ja sap el que és estar als tres graons del<br />
podi del Campionat de Catalunya.<br />
Bruna Rotger, a la terrassa de la revista <strong>Alella</strong>. ÒSCAR PALLARÈS<br />
CARLES PÉREZ<br />
Com i quan va ser el primer contacte que vas tenir amb el judo?<br />
Vaig començar a l’escola a Girona. Tot ve del mal geni que tenia quan era petita.<br />
Els meus pares van decidir apuntar-me a judo per a canalitzar tota aquesta<br />
energia. Ho vaig provar i em va agradar.<br />
Has provat altres arts marcials?<br />
De moment no, però no descarto fer-ho. M’ agradaria fer defensa personal.<br />
Quina creus que és l’edat òptima per a començar a fer judo?<br />
Crec que totes les edats són bones, però potser quan ets petit, amb 5 ó 6<br />
anys és el millor moment.<br />
Quin cinturó ets?<br />
Jo sóc cinturó marró.<br />
Com es fa per passar de cinturó?<br />
És el professor el que un cop l’any t’avalua per a passar-te de cinturó.<br />
I per obtenir el cinturó negre?<br />
Hi ha la via tècnica, on un tribunal de tres professors et pregunten les tècniques<br />
de judo i les has de desenvolupar davant d’ells. L’altra via és la via de la<br />
competició que consisteix a guanyar uns punts. Els punts s’aconsegueixen<br />
guanyant a altres competidors. En aquest cas també has de fer un examen<br />
però és molt més fàcil.<br />
Tu quina prefereixes?<br />
Jo prefereixo la via de la competició.<br />
I després del negre?<br />
Abans del negre hi ha el blanc, el groc, el taronja, el verd, el blau, el marró i<br />
tots els seus entremitjos. Després del negre hi ha els dans, del primer dan<br />
fins al desè, però quasi no hi arriba ningú, a desè dan. Quan s’obté el cinquè<br />
dan tens el blanc-vermell i amb el desè dan tens el cinturó vermell, però n’hi<br />
ha molts pocs al món.<br />
Quantes hores entrenes a la setmana?<br />
Doncs unes tres o quatre hores.<br />
Entrenes sempre al poliesportiu?<br />
Hi ha setmanes que vaig a un club de Barcelona. El meu professor, en<br />
Francesc, m’ho va recomanar i allà ens hi apleguem gent de diversos clubs.<br />
Quin és el teu palmarès?<br />
He estat primera, segona i tercera de Catalunya. El tercer lloc l’he aconseguit<br />
aquest any. També he anat a un campionat d’Espanya a Extremadura, l’any<br />
que vaig quedar primera de Catalunya, però no vaig aconseguir fer pòdium.<br />
El judo és qüestió de força, o d’intel·ligència?<br />
El judo consisteix en aprofitar la força de l’adversari. Es important ser fort, però<br />
ho és més tenir l’habilitat d’aprofitar la força de l’altre. És habilitat i tècnica.<br />
Per ser una bona judoka, quines habilitats s’han de tenir?<br />
Hi ha una cosa molt important en el judo que és el respecte cap al professor,<br />
els companys i l’adversari. El judoka ha de ser molt respectuós i ser conscient<br />
que el que fa és un esport. L’agilitat, la força i rapidesa són importants i si es<br />
vol arribar lluny s’ha de ser molt disciplinat, malgrat que crec que el judo és un<br />
esport que el pot practicar tothom. Hi ha un tipus de judo per a cada persona,<br />
no és com el bàsquet que necessites ser alt, en el judo una persona baixeta<br />
i amb poc pes pot guanyar a una alta i forta si ho compensa amb agilitat i<br />
rapidesa.<br />
Que és el que més t’agrada del judo?<br />
Jo m’ho passo molt bé! Hi ha molt bon rotllo amb els companys i l’estona que
practico judo m’oblido de tot. També crec que practicar judo et permet créixer<br />
i superar-te personalment.<br />
I el que menys t’agrada?<br />
Hi ha certs aspectes de la competició que no m’agraden. Em refereixo al fet<br />
que hi ha gent que per controlar el pes, per estar dins dels límits, es sotmet a<br />
règims alimentaris molts durs, però això només és a nivell d’alta competició.<br />
‘El judo t’enforteix i et dóna més seguretat,<br />
però no em refereixo a seguretat física. Si em<br />
vinguessin a atacar, sortiria corrent!’<br />
El judo és un esport individual, realitzes altres esports de tipus col·lectiu?<br />
No, només faig judo però tot i ser un esport individual, sempre necessites<br />
d’altres persones per entrenar. Mai estàs sola.<br />
Algun cop has utilitzat les tècniques de judo fora del tatami?<br />
Sí, sí, però jo era molt petita!! (riu) Li vaig fer una clau de judo a un company<br />
de l’escola i des de llavors sempre m’ho retreuen! A l’escola Fabra, jo estava<br />
molt enfadada i li vaig fer la clau però no va tenir conseqüències, al noi no li va<br />
passar res! (torna a riure).<br />
Personalment, què és el que el judo t’aporta?<br />
Crec que t’enriqueix com a persona. Hi ha gent que creu que el judo és agressiu<br />
però això no és cert. El judo t’enforteix i et dóna més seguretat personal,<br />
però no em refereixo a seguretat física. Si mai vinguessin a atracar-me sortiria<br />
corrent!!<br />
Com animaries a la gent a practicar judo?<br />
Crec que el millor que poden fer és provar-lo. Segur que els agrada!<br />
I ara toca mullar-te! T’agradaria que Catalunya pogués competir internacionalment?<br />
Home!! Els judokes catalans tindríem més oportunitats, això és veritat, però<br />
també t’enriqueix anar amb els de la selecció espanyola. Hi ha gent molt bona.<br />
Jo vaig fer un “stage” a Fuengirola amb la selecció espanyola i vaig conèixer<br />
molta gent, A l’“stage” també hi va anar gent de Portugal i d’altres llocs.<br />
I ara per acabar deixa’m preguntar-te pel proper objectiu en la competició?<br />
M’agradaria tornar a repetir pòdium en el campionat de Catalunya!<br />
Rotger durant una competició al polisportiu Abelardo Vera. CEDIDA<br />
57
BÀSQUET<br />
JOAN COSTA: “EL NIVELL DE L’ESCOLA DE<br />
BÀSQUET HA MILLORAT ENVERS L’ANY PASSAT”<br />
MARTÍ CASALS<br />
La temporada ja s’ha acabat i és hora<br />
de fer balanç. El curs vinent hi haurà<br />
tres equips femenins a l’escola de<br />
basquetbol (fet històric al club) i es<br />
contempla la possibilitat de seguir la<br />
mateixa línia dels últims anys, en què<br />
hi ha hagut un creixement de jugadors/es<br />
que provenen de la vila i dels<br />
pobles veïns. En quant a l’equip sènior<br />
masculí, hi haurà moltes baixes,<br />
només seguiran dos dels jugadors<br />
que hi han participat aquesta temporada.<br />
La idea és reestructurar l’equip<br />
amb la majoria de jugadors joves del<br />
maresme, amb la incorporació d’algun<br />
jugador més veterà, i així lluitar<br />
per recuperar la categoria de la Copa<br />
Catalunya. Fins al moment, ja s’ha fet<br />
un fitxatge d’un pivot format a les categories<br />
inferiors d’El Masnou i la Penya,<br />
intentant ajudar en les tasques<br />
del rebot i el joc sota els cèrcols, un<br />
dels punts dèbils de l’any passat.<br />
Costa, a les pistes exteriors del polisportiu.<br />
L’equip sènior masculí, enquadrat<br />
en el Grup 1 de la primera divisió de<br />
la Copa Catalunya, ja ha baixat matemàticament<br />
de categoria. No s’ha<br />
pogut, doncs, evitar el descens automàtic.<br />
El problema de lesions en<br />
l’equip de Joan Costa ha estat una<br />
constant des dels inicis de la temporada<br />
que juntament amb la joventut<br />
i inexperiència de l’actual plantilla<br />
han impossibilitat l’objectiu de mantenir<br />
la categoria. Tot i les adversitats,<br />
l’equip ha treballat constantment,<br />
fet que es demostra perdent<br />
12 partits per menys de vuit punts.<br />
Si a principis de temporada preocupava<br />
el rebot per manca de pivots<br />
purs, als últims partits ha quedat<br />
palès que el pobre joc ofensiu ofert<br />
durant tota la temporada per l’equip<br />
alellenc ha estat el principal problema.<br />
De cara a l’any que ve, s’haurà de<br />
valorar la situació econòmica del club<br />
per pensar en la futura composició<br />
de l’equip sènior.<br />
Per contrapartida, un dels equips<br />
més en forma de l’escola de bàsquet<br />
d’<strong>Alella</strong>, l’equip sots-21 preferent<br />
ha pujat de categoria en quedar<br />
campió de Catalunya. Com a premi,<br />
tres dels integrants que componen<br />
l’equip passaran a formar part del sènior<br />
masculí la temporada vinent.<br />
També, el sots-21-B va jugar les<br />
fases de promoció i va arribar a la semifinal,<br />
i van ser eliminats per l’equip<br />
que va quedar campió de Barcelona<br />
i de Catalunya . L’equip del sots 21-<br />
B ha treballat molt bé durant l’any i<br />
és un exemple a seguir pel club, ja<br />
que ha ofert una gran disciplina a<br />
les ordres del tècnic Ernest Pascual.<br />
Aquest ha augmentat el nivell<br />
de l’equip fent una gran tasca , fet<br />
que demostren els vuit últims partits<br />
guanyats pel seu equip.<br />
El junior masculí (format per<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
59<br />
una barreja de cadets i juniors) s’espera<br />
que l’any vinent ofereixi bons<br />
resultats en obtenir més experiència.<br />
I pel que fa a l’infantil masculí que<br />
ha jugat al nivell B-2, ha pogut gaudir<br />
del joc davant d’equips potents amb<br />
tradició en el bàsquet català com són<br />
el Mataró, el Mollet o el Granollers.<br />
El grup que s’han trobat tenia molt<br />
de nivell i és per això que s’explica<br />
l’antepenúltima posició de l’equip<br />
alellenc.<br />
En quant als menuts, el mini<br />
masculí no ha ofert un bon joc i s’ha<br />
trobat a faltar més ganes de córrer<br />
i caràcter en certs moments de la<br />
temporada. Tot el contrari que el<br />
pre-mini masculí, que ha culminat<br />
un any excepcional jugant en un<br />
nivell B-1 i han quedat cinquens a la<br />
taula classificatòria. El coordinador<br />
del Bàsquet <strong>Alella</strong> ha quedat molt<br />
satisfet i content del joc mostrat per<br />
l’actual pre-mini masculí. Cal destacar<br />
també l’equip pre-mini B que era<br />
el primer any que competien i, tot i<br />
estar en procés de millora del seu<br />
joc, han mostrat molta il·lusió per<br />
aquest esport .<br />
Pel que fa als equips femenins<br />
del bàsquet alellenc, l’infantil femení<br />
que juga al nivell C-1 ha mostrat una<br />
millora important respecte als inicis<br />
de temporada gràcies al joc col·lectiu<br />
i el ben avingudes que estan les jugadores<br />
dins i fora de la pista. Les minis<br />
femenines que han jugat al nivell<br />
C-2, tot i quedar primeres de grup<br />
podien haver millorat més segons<br />
l’equip tècnic del Bàsquet <strong>Alella</strong>.<br />
En paraules de Joan Costa: “En<br />
conjunt, estic molt satisfet. Tot i que<br />
ens queda molta feina per fer, penso<br />
que no havíem estat mai en aquests<br />
nivells. Hem millorat!! L’objectiu per<br />
a la temporada vinent és millorar<br />
el nivell de tots els equips, des del<br />
pre-mini fins al sènior”. Per últim,<br />
el coordinador del Bàsquet <strong>Alella</strong><br />
va enviar un missatge al poble perquè<br />
s’animi a jugar al club i a gaudir<br />
d’aquest esport, tot contactant amb<br />
el club mitjançant l’adreça electrònica<br />
cbalella@basquetalella.com.
60<br />
FUTBOL<br />
JUAN ANTONIO CORTÉS, NOU PRESIDENT DEL<br />
CLUB DE FUTBOL ALELLA<br />
XAVI NADAL<br />
Juan Antonio Cortés és el nou president<br />
del Club de Futbol <strong>Alella</strong> per<br />
als pròxims quatre anys. Com que<br />
només es va presentar la candidatura<br />
de Cortés a les eleccions a la<br />
presidència, la junta electoral la va<br />
proclamar guanyadora el passat 1 de<br />
juliol sense que fos necessari que se<br />
celebressin les eleccions, que, en<br />
principi, estaven programades per al<br />
19 de juliol.<br />
A banda de Cortés, la junta directiva<br />
la formen Juan Enrique Muñoz<br />
(vicepresident), Julio Sánchez (secretari),<br />
Alfons Marfil (tresorer), Francisco<br />
Budria (vocal esportiu), Joan Vidal<br />
RUGBI<br />
(vocal patrocini) i Jordi Molas (vocal<br />
institucions). Oficialment, la nova directiva<br />
va prendre possessió del seu<br />
càrrec el 20 de juliol.<br />
Juan Antonio Cortés afronta el<br />
seu mandat amb l’objectiu d’apostar<br />
fermament pel futbol base. “Centrarem<br />
els nostres esforços en el centenar<br />
de nens que formen la pedrera<br />
de l’<strong>Alella</strong>, no només iniciant-los en<br />
l’esport, sinó també fent que el futbol<br />
sigui una continuació de la seva<br />
formació acadèmica”.<br />
“Una de les nostres prioritats<br />
serà la reforma de les instal·lacions<br />
del Camp Municipal d’Esports, sobretot<br />
dels vestidors i les dutxes,<br />
XAVI NADAL<br />
El Club de Rugbi <strong>Alella</strong> ha aconseguit el triomf a la Copa d’Argent del Campionat<br />
de Catalunya de Seven Absolut, campionat que es va disputar el passat<br />
24 de maig a Cornellà de Llobregat. A aquest triomf, cal sumar-hi l’èxit d’organització<br />
i de participació del 15è Torneig de Rugbi Platja que va tenir lloc<br />
el 12 de juliol.<br />
Al Campionat de Catalunya Absolut de Rugbi a 7, els alellencs van vèncer<br />
a la final el Sitges pel resultat de 21 a 19. El partit no va començar gens bé per<br />
als verds que van encaixar un 0 a 10. No obstant això, van capgirar el marcador<br />
gràcies a una defensa ordenada i un bon atac. Els herois de la final van ser Isra,<br />
Arnau, Lawson, Matthew, Sito, Martín, Yago, Sergi (Pinotxo), Carlos i Kawa,<br />
que en tot moment van rebre el suport dels nombrosos seguidors que van<br />
acompanyar l’equip -barreja de joventut i veterania- en el campionat.<br />
D’altra banda, la 15a edició del Torneig de Rugbi Platja, que es va disputar<br />
el 12 de juliol, va ser tot un èxit. Organitzat pel CR <strong>Alella</strong> a la platja d’Ocata,<br />
hi van prendre part 15 equips masculins i quatre femenins procedents de tot<br />
Catalunya i, fins i tot, de la Rioja. La jornada ludicoesportiva va començar a les<br />
tres de la tarda i va finalitzar a la nit amb un sopar de germanor, el lliurament<br />
de premis i una gran festa a l’IES <strong>Alella</strong>.<br />
Abans de l’inici de la pretemporada, els alellencs també han pres part en<br />
un torneig de rugbi platja a Badalona, amb la participació de 10 equips masculins.<br />
Els amistosos aniran d’allò més bé per a un conjunt que encararà una<br />
nova temporada al Campionat de Catalunya de Segona Divisió, amb l’objectiu<br />
clar de superar la vuitena posició de la campanya anterior i, potser, optar a<br />
ocupar places d’honor a la lliga.<br />
que es troben en un estat lamentable<br />
i impropi per una entitat que<br />
compta amb un planter tan ampli”,<br />
anuncia Cortés. Quant al primer<br />
equip, el nou president s’ha proposat<br />
recuperar antics jugadors alellencs,<br />
“que veritablement sentin els colors<br />
del club”.<br />
Pel que fa a la temporada 2007-<br />
2008, l’equip sènior va descendir a la<br />
Segona Regional, després que en les<br />
últimes onze jornades només aconseguís<br />
dos dels 33 punts possibles.<br />
En futbol base, els equips de primera<br />
divisió han tingut una sort diversa. El<br />
cadet ha quedat novè, mentre que el<br />
benjamí ha ocupat l’última posició.<br />
Més afortunada ha estat la trajectòria<br />
dels conjunts de segona divisió,<br />
que s’han classificat en la zona mitjana<br />
de la taula. Així, el juvenil ha estat<br />
novè i l’infantil i l’aleví, setens.<br />
Una llàstima quan tot just falten<br />
pocs dies perquè Manel Ruiz deixi<br />
definitivament el càrrec de president.<br />
Ruiz, el mandatari que va possibilitar<br />
que el club milités a preferent i fou<br />
un dels artífexs de la renovació del<br />
Camp Municipal d’Esports (amb la<br />
instal·lació de gespa artificial inclosa)<br />
abandonarà la presidència -encara<br />
que continuarà a la junta- quan finalitzi<br />
la temporada.<br />
L’ALELLA, CAMPIÓ DE CATALUNYA ABSOLUT DE<br />
RUGBI A 7<br />
Membres del Rugbi <strong>Alella</strong>, en acció QUICO LLUCH
MOTOS<br />
XAVIER AMATRIAÍN I DAVID MARTÍNEZ, A<br />
L’ASSALT DE LES 24 HORES DE LLIÇÀ DE MUNT<br />
XAVI NADAL<br />
Els pilots alellencs Xavier Amatriain i David Martínez disputaran del 5 al 7 de<br />
setembre la XXIX edició de les 24 hores de la Vall del Tenes, a Lliçà de Munt,<br />
formant equip amb els masnovins David Aguilar i Albert Mussull. Els quatre<br />
motoristes, que tenen unes trajectòries brillants en tota classe de modalitats<br />
off-road, afronten aquest repte amb la intenció de revalidar el títol aconseguit<br />
la temporada passada en la categoria canvi i superar la cinquena posició en la<br />
classificació scratch o general.<br />
La disputa de les 24 hores i la preparació prèvia a la prova serviran a Xavier<br />
Amatriain d’entrenament per al pròxim campionat de Catalunya de motocròs<br />
i supercròs, que correrà defensant els interessos de l’equip Kawasaki Box<br />
Zero. Quant a la temporada passada, l’alellenc no va tenir gaire sort pels problemes<br />
mecànics i les caigudes, encara que va aconseguir una vuitena posició<br />
al campionat català júnior de 125 cc.<br />
EL MIRACLE RABAT<br />
Per la seva banda, Esteve “Tito” Rabat ha tornat a néixer. L’alellenc va tenir<br />
una greu caiguda a la primera sessió d’entrenaments classificatoris del Gran<br />
Premi de Catalunya, que el va portar a l’hospital, on va ingressar a la UCI amb<br />
un traumatisme cranio-encefàlic, i fins se li va provocar un coma induït per<br />
evitar que les lesions anessin a més. Però Rabat està fet d’una pasta especial.<br />
Quatre dies després de l’accident, abandonava el centre hospitalari i al cap de<br />
15 dies corria a Donington Park, on finalitzava 11è a la prova dels 125 cc del<br />
GP de la Gran Bretanya. Amb posterioritat, va donar una altra lliçó magistral<br />
acabant sisè al circuit holandès d’Assen i novè al GP d’Alemanya.<br />
Lluny d’encongir-se, després de la caiguda en Tito ha pujat a la moto amb<br />
més ganes que mai i això li ha permès redreçar el seu rumb al mundial i collocar-se<br />
en la quinzena posició amb un total de 31 punts.<br />
NATACIÓ<br />
BRENTON CABELLO I ALELLA ENTRARAN A<br />
FORMAR PART DE LA HISTÒRIA DE L’OLIMPISME<br />
XAVI NADAL<br />
El 13 d’agost, a les 8.17 hores local,<br />
Brenton Cabello es llançarà a l’aigua<br />
per disputar la primera prova eliminatòria<br />
dels 200 metres estils corresponents<br />
als Jocs Olímpics de Pequín.<br />
L’objectiu de l’alellenc és quedar entre<br />
els 16 millors i accedir a les semifinals<br />
-que es disputen el dia següent-,<br />
a més de superar la seva millor marca<br />
i batre el rècord estatal absolut.<br />
Brenton va obtenir la mínima<br />
olímpica al Campionat Estatal Open<br />
de primavera, que es va disputar a<br />
principis d’abril a Palma de Mallorca.<br />
Va nedar els 200 metres estils amb<br />
2:01:10, marca que també li va servir<br />
per batre el rècord dels campionats i<br />
quedar-se a una centèsima de la plusmarca<br />
estatal.<br />
Abans d’arribar a la cita olímpica,<br />
Brenton s’ha concentrat amb la selecció<br />
estatal a Màlaga i al CAR de Sant<br />
Cugat. La tercera setmana de juliol<br />
marxarà cap al Japó per tal d’adaptarse<br />
als horaris i superar el jet lag. Ja<br />
‘Tito’ Rabat, en una imatge d’arxiu ARXIU<br />
el dia 1 d’agost, els expedicionaris arribaran<br />
a Pequín per instal·lar-se a la<br />
Vila Olímpica.<br />
Per la seva banda, Alan Cabello no<br />
podrà acompanyar el seu germà Brenton<br />
als Jocs Olímpics de Pequín en no<br />
poder aconseguir la mínima als 200<br />
metres estils del Gran Premi Ciutat<br />
de Barcelona, torneig inclòs en el Circuit<br />
Mare Nostrum. A la competició,<br />
que va organitzar el Club Natació Sant<br />
Andreu, el nedador alellenc va ser segon<br />
i va aturar el crono en 2:02:73, un<br />
61<br />
temps superior a la mínima olímpica,<br />
que estava situada en 2:01:36.<br />
Posteriorment, a la darrera prova<br />
del Circuit Mare Nostrum, celebrada a<br />
Canet, Alan va aconseguir rebaixar encara<br />
més la seva marca i va nedar en<br />
2:02:45 i es va quedar a poc més d’un<br />
segon de la mínima olímpica. El petit<br />
dels Cabello lamenta el fet que s’hagi<br />
quedat a les portes d’anar a Pequín,<br />
però, no obstant això, es mostra molt<br />
satisfet perquè en poc temps ha rebaixat<br />
en dos segons el seu millor temps.
62<br />
BTT / DUATLÓ<br />
CEBRIAN DESTACA EN DUATLONS<br />
I CURSES DE MUNTANYA<br />
XAVI NADAL<br />
Pau Cebrian està demostrant amb escreix que és un atleta força complert<br />
i que es defensa amb mestria practicant esport en terrenys amb desnivells<br />
acusats. L’alellenc compagina la pràctica de les curses de muntanya amb les<br />
duatlons de muntanya i alta muntanya.<br />
En duatló, Cebrian corre amb el mallot del BB Triatló l’Ametlla del Vallès,<br />
conjunt en el qual coincideix amb el ciclista Ferran Ros. Cebrian ha pres<br />
part en la prova de Vallnord, a Pal (Andorra), que pertany al Campionat de<br />
Catalunya de Duatlons d’Alta Muntanya, en la qual va haver de superar un<br />
desnivell positiu considerable en bicicleta i ascendir a peu un pic de gairebé<br />
3.000 metres.<br />
L’alellenc també competirà al Circuit Català de Duatlons de Muntanya a<br />
partir del setembre. Cal recordar que el conjunt del BB Triatló l’Ametlla del<br />
Vallès va conquerir la temporada passada la tercera plaça per equips del Circuit<br />
Català de Duatlons.<br />
Quant a les curses a peu, Cebrian, que pertany al Centre Excursionista<br />
de Catalunya i al Serra Marina <strong>Alella</strong>, ha participat en els darrers mesos a la<br />
marató de muntanya de Berga i a la competició del Pedraforca. En la primera<br />
prova va finalitzar en el lloc 121 després de superar les adversitats meteorològiques<br />
-de fet, es va suprimir un tram de roques de 5 quilòmetres per la<br />
neu-. Pel que fa al Pedraforca, l’alellenc va acabar en la 62a posició de 300<br />
participants, amb una marca de 2 hores i 11 minuts.<br />
Per últim, a l’hivern Pau Cebrian aparca la competició de BTT i curses de<br />
muntanya per dedicar-se a entrenar nois i noies de 13 i 14 anys, de l’equip<br />
Camp Cerdanya, al Club Esquí Masella.<br />
ATLETISME<br />
LAURA PINEDA ES PENJA LA MEDALLA DE<br />
BRONZE A L’ESTATAL DE SORDS<br />
XAVI NADAL<br />
L’atleta del Serra Marina <strong>Alella</strong> Laura Pineda es va penjar la medalla de bronze<br />
a la prova dels 800 metres llisos corresponents al Campionat Estatal d’Atletisme<br />
de Sords, que s’ha disputat a Calella, amb l’organització de la Federació<br />
Espanyola d’Atletisme, el Club d’Atletisme Calella i el Serra Marina. A banda<br />
d’aquest podi, Pineda també ha finalitzat en quarta posició als 100 i 200 metres.<br />
De la seva banda, David Campo va ocupar la sisena posició a la prova dels<br />
3.000m, amb un temps de 8:49:98, del Campionat Estatal de Clubs de Primera<br />
Divisió. El seu germà Dani va fer una marca de 3:43:85 en el relleu 4x400<br />
corresponent a la Lliga Catalana de Primera Divisió.<br />
Els atletes de fons segueixen fent de les seves dins i fora del nostre país.<br />
La darrera aventura l’han duta a terme Toni Sánchez i David de Estrada, que<br />
han participat als 25 quilòmetres de Berlín acabant la cursa amb un crono de<br />
Pau Cebrian, a una cursa a La Molina.<br />
2 hores i 20 minuts i 2 hores 24 minuts i 18 segons, respectivament. Cal dir<br />
que el gran protagonista de viatges exòtics Xavi Tarafa es troba en aquests<br />
moments per Mongòlia on, a partir de juliol, pedalejarà durant dos mesos pel<br />
país asiàtic, des d’Ulan Bataar fins a Olgiy, a l’extrem nord-occidental, per<br />
tornar a la capital.<br />
Al Circuit Català de Fons, Jordi Simeón va córrer els 10 quilòmetres de<br />
Cardedeu on, amb una marca de 40 minuts i 38 segons, va finalitzar novè a<br />
la categoria sènior. A la Cursa de la Policia de Catalunya, Simeón va acabar<br />
49è, amb un temps de 41:49. Per últim, el Serra Marina <strong>Alella</strong> es va desplaçar<br />
en bloc a Pineda de Mar per participar a la prova de 10 km del municipi de<br />
l’Alt Maresme, en la qual va aconseguir la 35a posició per equips. En l’apartat<br />
individual, Jordi Simeón va aturar el crono en 39:12; Josep Comas, 40’42; Toni<br />
Sánchez, 44:39; David de Diego, 46:05; Paco Gimeno, 48:38; Eva Comas,<br />
50:07 (segona a la categoria júnior), i Marta Forcat, 54:49 (quarta júnior).
PATINATGE<br />
DUES ALELLENQUES, CAMPIONES D’EUROPA DE PATINANTGE<br />
JOAN MIQUEL GOMIS<br />
Les alellenques Txell Batlle i Mar Gomis es van proclamar el passat mes de<br />
maig campiones d’Europa en la modalitat de Grups Xou de patinatge artístic<br />
sobre rodes en què van participar amb El Club de Patinatge El Masnou del qual<br />
formen part. Concretament, les alellenques formaven part dels dos equips<br />
que van guanyar el campionat d’Europa de Xou, celebrat a la localitat alemanya<br />
de Hanau, els passats 2 i 3 de maig.<br />
Mar Gomis és membre de l’equip format per tretze patinadores d’edats<br />
compreses entre els onze i els tretze anys, que va aconseguir la victòria en la<br />
Categoria Cadet, amb el programa “Pentagrama”, mentre que Txell Batlle i el<br />
seu equip composat per 21 patinadores va proclamar-se campiona d’Europa<br />
en la categoria de Grup Gran, amb el programa “Camí de Núvols”, que les<br />
ha classificat directament per participar al Mundial que se celebrarà a Taipei<br />
(Xina) al mes de novembre. En la competició hi van participar els equips més<br />
potents d’Europa en aquesta modalitat i aquestes categories, entre els quals<br />
hi destaquen els equips italians.<br />
KARTING<br />
L’ALELLENC ENRIC BOADA LIDERA LA CATEGORIA REINA DEL<br />
CATALÀ DE KARTS<br />
XAVI NADAL<br />
El pilot alellenc Enric Boada és líder destacat del Campionat de Fórmula<br />
Catalunya de Karts 2008 en la categoria reina dels 125cc després de la disputa<br />
de cinc de les vuit proves de què consta el torneig. La competició, que se celebra<br />
al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall, està essent un veritable passeig<br />
per al d’<strong>Alella</strong>, ja que s’ha emportat el triomf en quatre ocasions -i gairebé<br />
sempre enduent-se les dues mànegues- i ha obtingut la segona plaça en la<br />
tercera prova, que va tenir lloc en la modalitat d’enduro. Des del principi, Boada<br />
lidera el campionat i hores d’ara comptabilitza 125 punts, amb un marge<br />
MINITRIAL<br />
de distància molt gran respecte el segon i el tercer classificats, que tenen 92<br />
i 50 punts, respectivament.<br />
Aquesta és la sisena temporada que Enric Boada pren part en el Campionat<br />
de Fórmula Catalunya de Karts, en la qual està fent valer la seva mestria<br />
en el pilotatge i la seva veterania en el circuit per liderar sense oposició la<br />
classificació general en la categoria reina. Els seus millors èxits els va aconseguir<br />
al 2006, quan es va proclamar campió amb un sol punt de marge sobre el<br />
segon classificat, i al 2007, quan va finalitzar en tercera posició. El campionat<br />
d’enguany es tornarà a reprendre a mitjan setembre.<br />
TÉ LLOC A<strong>MB</strong> GRAN ÈXIT LA SEGONA EDICIÓ DEL MINITRIAL<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
El passat diumenge 18 de maig va tenir lloc a la riera la segona edició del Minitrial<br />
infantil. Aquesta iniciativa, duta a terme pels Amics de les Dues Rodes<br />
d’<strong>Alella</strong> amb la col·laboració de l’Ajuntament, va reunir una trentena de pilots<br />
d’edats compreses entre els 3 i els 12 anys. Els joves trialers van recorrer<br />
un total de 5 zones, primer en un sentit i després en el contrari, deixant el<br />
nombrós públic que es va aplegar a la riera bocabadat. En alguns casos per la<br />
destresa en el pilotatge, en d’altres per l’edat dels participants, i és que aquest<br />
any la prova va comptar amb la participació d’un pilot de tan sols 3 anys que,<br />
tot i que amb prou feines parlava, ja apuntava maneres amb la mà al puny de<br />
gas. La característica principal d’aquesta prova és que es tracta més d’una<br />
festa que d’una competició, perquè no hi ha guanyadors ni perdedors i tothom<br />
que hi participa s’endú premi.<br />
63