La Revista - Maig 2009 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.

Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
La Revista
Associació de l’IES Horticultura i Jardineria
Núm. 8 - Maig de 2009
1

Dibuix: Erfrem Llorach
2 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

La Revista
Direcció:
Claustre de l’IES
d’Horticultura i
Jardineria
Redacció:
Andreu Marrero
Isabel Escolà
Isidre Canela
Isaac Granell
Jacint Baltà
Joan Antonio Llorens
Lídia Angel
Lluís Recasens
M. Jesús Blasco
Mar Grifoll
Marc Vives
Marisol Virgili
Toni Mirete
Tomás Viñas
Toni Bara
Coordinació:
Isidre Canela
Marisol Virgili
Portada:
Lluís Gómez
Maquetació
i impressió:
Gràfiques Dayprint
D.L. T-948-2000
© IES d’Horticultura i
Jardineria de Reus
Autovia Bellisens, s/n km.3
43206 REUS (Tarragona)
Tel.: 977 75 39 29
Tel. i Fax: 977 75 69 92
Sumari
• PER COMENÇAR... UNS MOTS
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
PER COMENÇAR...
UNS MOTS
Una revista de centre no deixa de ser una forma d’expressió d’un col·lectiu que és
conscient de ser-ho i que així es vol manifestar. I em sembla que no m’allunyaria gaire
de la realitat si afirmés que tots els que habitualment convivim en aquest marc fantàstic
de l’IES d’Horticultura i Jardineria de Reus - professors, alumnes, personal no
docent...- d’alguna manera o altra, ens sentim part d’aquest tot, d’aquest col·lectiu
del qual parlava al principi. I per tant, tots formem part, també d’alguna manera o
altra, d’aquest vehicle de comunicació que és la nostra REVISTA.
De ben segur que té moltes mancances: una periodicitat discontínua; algunes veus
que se senten poc o, fins i tot, que no se senten; un lideratge no sempre prou ferm
que la sàpiga tirar endavant tot i les dificultats; una economia poc solvent.... Ja ho
sabem: vivim temps de crisi però precisament perquè la crisi és tan present en el dia a
dia i en tants àmbits, que és quan cal ser més constant, més persistent. I precisament
perquè, malgrat els entrebancs, no volem deixar-nos amarar per aquest to pessimista
del qual, massa sovint, sentim l’alè al nostre voltant, hem fet l’esforç, esgarrapant
temps d’aquí i d’allà, per treure aquest nou número de la nostra publicació amb el record
recent de la celebració dels nostres 25 anys d’existència com a institució. Un projecte
que començà petit però que amb l’esforç, mai del tot prou reconegut, d’aquells
que, il·lusionats, van ser
capaços de fer front
a totes les crisis, a tots
els entrebancs, ha anat
fent-se un espai de reconeixement
ben merescut
dins de l’àmbit
educatiu i, especialment,
dins del gremi de
jardineria i dels estudis
agrònoms.
• NO FA GAIRE CELEBRÀREM EL 25È ANIVERSARI
DE LA CREACIÓ DEL NOSTRE INSTITUT
· Actes del 25è aniversari
· Una mica d’història
· Una visió des de l’exterior
· Un mirar enrere..des del batxillerat
· Quatre records i alguna reflexió
· Records d’uns anys viscuts amb
el cicle d’alimentària
• TREBALLS
· Joves i emprenedors: Entrevista a Mar Grifoll i Jacint Baltà
· Un CIRIT per a la Sònia Pellicer
· La formació pràctica ens fa créixer
• A L’INSTITUT ESTUDIEM
· Tècnics superiors de prevenció de riscos
professionals a Reus
• ACTUALITAT
· 2009 Actes d’efemèrides científiques:
Any International de l’astronomia i Any Darwin
· Canvis a la vista: El pla de Bolonya
• BOTÀNICA
· Endolceix-te amb Stevia
· La mandioca
· La palmera de Teofrast
• JARDINERIA
· No t’ho perdis: Els jardins Artigas
• MEDI AMBIENT
· L’ós bru pirinenc. Algunes consideracions
· Avantatges i funcionalitat dels boscos riberals
• BATXILLERAT
· Sortim al Teatre
· Interculturalitat Gastronòmica
· Ens visita... Toni Sala, escriptor
· Ens visita... Jaume Mariné, Testimoni directe
de la Guerra Civil
• EP, JOVES!
· Tu també escoltes música amb l’MP3
· Esport al centre
• RACÓ DEL LECTOR
· Ressenyes: Grandes jardines de europa
· Llibres i flors: Els homes que no estimaven les dones
· Poema: De la mà
• AQUELLS QUE ENS HAN DEIXAT
3

No fa gaire celebràvem el 25è aniversari
de la creació del nostre institut
Actes del 25è aniversari
Acabem de passar uns dies de celebracions. I és que complir
vint-i-cinc anys és tota una fita. Si no, pregunteu-ho
als que, fa vint-i-cinc anys, hi eren. Aquells que plens de
voluntat i d’il·lusió, més que no pas carregats de recursos,
van fornir els fonaments -amb un morter que qualitat
immillorable- l’institut d’Horticultura i Jardineria
al qual, d’altres s’han anat incorporant més tard, i que
actualment gaudeix del prestigi amb què es conegut
arreu.
Tots, aquells que engrescadorament van iniciar el projecte
i els que han fet possible, amb els seu pas per aquesta
institució, que esdevingués una realitat cada vegada
més sòlida, ens hem sentit còmplices d’aquesta festa.
Aquesta efemèride ens ha servit per moltes coses: per
fer una mica d’història, per riure novament amb les
velles anècdotes que col·lectivament molts tenen a la
memòria, per valorar els fruits d’aquella tasca iniciada
sense saber ben bé –en aquells prolegòmens- quin futur
podia arribar a tenir, per recordar els qui ens han deixat
pel camí, per retrobar vells amics i vells companys de
viatge...
I per endreçar aquest cúmul de xerrades d’esbarjo, sen-
sacions, somriures, records... i tot l’embolcall de vivències
que, d’alguna manera o altra, també ens han anat
forjant com les persones que som, vam organitzar una
sèrie d’actes per fer palès, públicament i col·lectiva,
aquest sentir intransferible que tants compartim.
L’esdeveniment central d’aquesta commemoració va
tenir lloc el 17 de juny de 2008. Ens vam aplegar a
l’institut tots aquells que vam conèixer la convocatòria
i vam poder deixar altres ocupacions, i que hem passat,
en algun moment o altre, per l’institut. Ja bé com
a professors, com a alumnes o com a persones que, des
d’altres àmbits, ens hi hem relacionat alguna vegada. Al
capvespre tingué lloc l’esdeveniment oficial, presidit pels
directors que, al llarg d’aquest recorregut, han tingut la
responsabilitat de portar el timó de la nau. ( Raül Font,
Conxi Muñoz, Joan Antonio Llorens, Joan Anton Segú i,
el que actualment exerceix el càrrec, Raimon Martí). A la
mateixa sala d’actes de l’institut on ens vam aplegar, en
Toni Mirete, un dels veterans de la casa, va llegir l’Auca
Commemorativa dels 25 anys de l’IES d’Horticultura
i Jardineria, la qual va ser lliurada a tots els assistents.
Seguidament, ens vam agombolar al voltant d’unes taules
instal·lades en el jardins del centre acompanyats per
1r premi del concurs de fotografia
Joan Francesc Oliva
4 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

la música en directe que ens va oferir un quartet
de jazz la projecció d’un recull d’imatges de tots
aquests anys. Poder-nos retrobar, al cap del temps,
aquells que hem tingut un projecte comú i, fins i
tot, que hem pogut establir-hi uns llaços que han
ultrapassat aquesta finalitat, ha estat una experiència
que ens agradarà de repetir.
A més, es van atorgar els premis del concurs de
fotografia i de dibuix que s’havien convocat per
a l’ocasió.
1r premi del concurs de dibuix: Efrem Llorach
www.escolaartfloral.org
932 470 205
Una mica d’història 1982-2007
El centre es va crear a partir de la iniciativa de l’Associació
de viveristes del Baix Camp i la Cambra de Comerç de Reus,
amb el nom d’Escola d’Horticultura Ornamental. Es va començar
el 2 de novembre de 1982, com a secció de l’IFP
Baix Camp en les dependències del palauet Mas Sedó,
cedides per la Cooperativa Comarcal d’Avicultura, amb
tres professors que provenien de l’Institut Baix Camp, el
sr. Boqué, director delegat i professor de ciències, la sra.
Llamas, professora de lletres, i en Cesc Virós, professor
d’anglès, i, com a especialistes en horticultura i jardineria,
ens vàrem estrenar els professors Lluís Recasens, de pràctiques
agràries, que venia d’estudiar a Orleans un cicle
professional, i jo mateix, que venia de treballar uns anys
com a enginyer a l’empresa privada i que tenia encomanat
impartir Tecnologia Agrària.
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
BATXILLERAT
Ciències Socials i Humanitats
Ciències de la Naturalesa i la Salut
Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i
Disseny d’Art Floral.
Cicle Formatiu d’Arts Plàstiques i
Disseny de Jardins (Elements de Jardí)
Nova seu: Mercabarna Flor
Us podeu imaginar el primer dia de novembre amb uns
12 alumnes, i amb 2 professors de l’especialitat, avisats la
setmana anterior, sense experiència, i sense cap programació
de referència, però amb molta il.lusió, explicant els
pinus i quercus autòctons, i el Lluís sembrant llavors de
calèndula, ageratum, i tagetes, comprades amb els seus
diners, i reciclant safates i substrat per poder iniciar les
classes. En tot el primer curs vàrem dedicar molts esforços
a fer una programació sui generis, tenint com a referència
el sector professional i escoles de França, Suïssa i
Itàlia. Aconseguírem que les matèries comunes d’ FP fossin
aplicades a l’especialitat i les tecnopràctiques fossin
innovadores i no basades en la programació oficial sinó
en els models europeus.
En el primer any lectiu es començaren 1r curs d’ FP I de
5

Tècnic Hortícola i 1r curs d’FP II de Tècnic Especialista en
Horticultura i Jardineria, en conseqüència el tercer any es
donaven ensenyaments de primer i segon grau complets.
L’alumnat procedia principalment de la nostra comarca,
però també d’arreu de Catalunya i uns pocs de fora el
Principat, ateses les característiques peculiars de l’escola.
Crec que és difícil actualment, situar-se en aquella etapa,
d’unes classes amb un fred siberià, iguals a l’exterior que
a l’interior (consulteu les hemeroteques i veureu que va
ser un any de molt fred), gairebé sense pressupost, sense
administració, sense neteja, sense conserge, sense......,
sense.........
Aleshores, com pot ser que en aquestes condicions, la nostra
escola es convertís en “la primera de la branca agrària
de tot Catalunya en només 10 anys”, tal com va dir l’exconseller
d’Educació de la Generalitat, el recordat sr. Laporte,
en la visita inaugural de l’escola nova a Bellisens?
Crec que hi ha múltiples factors que poden explicar l’èxit
dels primers anys de l’escola, tenint en compte que ja existia
competència sana en altres escoles agràries properes,
com Mas Bové, Amposta i Tàrrega del DARP, Mollerussa
d’ensenyament com nosaltres, i a més estàvem situats en
una comarca (Baix Camp) on el sector agrari tradicional,
basat majoritàriament en el monocultiu d’avellaner, havia
entrat en una crisi irreversible. Alguns dels factors decisius
en el progrés de l’escola que caldria dir és que TOTS
els professors, alumnes, pares i personal de serveis érem
protagonistes en primera persona del naixement i creació
d’una escola nova sense gaires tuteles superiors, i això donava
com a resultat hores i hores de dedicació, treballant
tots els dies de l’any, inclosos festius i vacances, ja que les
instal·lacions de cultius eren manuals i si no volíem perdre
les plantes havíem de fer forçosament guàrdies.
Des dels primers moments, l’escola va apostar per la innovació,
renovació i experimentació en els sectors agraris
i derivats, com la professionalització de l’incipient sector
de jardineria. Va ser la primera escola d’Espanya en cultiu
in vitro, es va convertir en model de referència a tot
l’estat espanyol pels cultius “sense sòl”, essent pioners a
Catalunya en l’experimentació i assessorament del sector
en aquests cultius, amb xerrades a la Universitat de Lleida,
programes de TV, articles a revistes del sector, premsa
diària, presència a fires professionals, proves en cultius
novedosos p.ex. kiwanos, papaies, etc, establint convenis
de col·laboració amb empreses com Tecniplant, Europerl,
Vivers Virgili, etc, etc., per tal de subvencionar material,
màquines i instal·lacions necessàries per poder créixer. En
definitiva, segur que em deixo per citar moltes més activitats
de l’escola en aquella època, però crec que ja són
suficients per comprendre l’intens dinamisme que va fer
possible que l’escola, als 10 anys de funcionament, passés
dels 150 alumnes matriculats i en canvi les altres escoles
agràries perdessin alumnes i notessin la crisi del sector.
L’increment constant d’alumnes es produïa cada any, i les
necessitats creixents de jardiners i horticultors professionals
a les nostres comarques, va fer necessària la construcció
de les noves instal·lacions a l’autovia de Bellisens (km
3, Mas Macaia), per decisió conjunta de la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament de Reus.
En el curs 91-92 el centre esdevé independent com a IES
Horticultura i Jardineria i es trasllada definitivament al
lloc actual de l’autovia Bellisens.
Amb l’aplicació de la reforma educativa i en el disseny
d’un nou mapa escolar, el centre comença a impartir el
Cicle de Grau Mitjà de Jardineria i un altre d’Hortícultura
Intensiva, el Cicle de Grau Superior de Gestió i Aprofitament
dels Recursos Naturals i Paisatgístics, i el Batxillerat
humanístic, de Ciències i el Tecnològic. Ara també es fa un
Cicle Mitjà de Forestals, i un Superior de Riscos Laborals.
Actualment l’escola ha passat “d’especial” a “normal”,
amb tots els avantatges i inconvenients que comporta el
canvi d’adjectivació, però sincerament crec que s’ha perdut
un tros de les senyes d’identitat, innovació,renovació
i experimentació, que van fer possible l’èxit i que, a la vegada,
és necessari de recuperar i ens hem d’esforçar per
garantir-ne el futur, així és que fa falta acabar d’ordenar
i preparar el terreny de l’escola, recuperar el projecte de
jardí botànic, adequar el mas vell per a usos complementaris,
ser capdavanters en la jardineria sostenible i de baix
consum hídric, potenciar un disseny novedós i actual dels
jardins, aplicar tècniques respectuoses amb el medi en
els cultius, experimentar en nous cultius i tècniques, formar
monitors i tècnics de natura per a l’explotació lúdica
dels nostres paratges, utilitzar tècniques estalviadores
d’energia, i moltes coses més que queden per endavant
perquè, tal com deia Neruda, la vida no va avall, ni enrera,
sinó que és al davant, o, dit d’una altra manera, si dubtes
entre parar-te o avançar, acabes retrocedint.
Joan Antonio Llorens (Director 1989-1992)
6 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

UNA VISIÓ DES DE L’EXTERIOR
Un 2 de novembre de 1982, al voltant de 30 alumnes esperaven,
a les escales de Mas Sedó de Reus, que arribessin
els professors per fer la primera classe a la primera escola
d’horticultura i jardineria d’Espanya homologada pel
Ministeri d’Educació i Ciència. Abans de tot, cal felicitar
aquells alumnes pioners, ja que sense la seva presència i
gran entusiasme no s’haurien pogut commemorar aquests
25 anys.
Aquell novembre es va dissenyar el programa d’estudis
teoricopràctics i la filosofia de l’escola. Els primers anys es
van caracteritzar per un gran entusiasme. Els professors
fins i tot ens vam haver d’enfrontar a pares que no volien
que els seus fills comencessin les classes a les 8 del matí.
Avui, després de 25 anys, tothom ho troba d’allò més normal,
fins i tot en especialitats que no depenen de la lluminositat
ni de les pràctiques exteriors.
El procés teoricopràctic va ser molt ràpid. Recordo que
vam assistir a una fira a Tortosa la primavera del 83 i hi
vam portar plantes de temporada fetes a l’escola utilitzant
sistemes de reduccions hídriques, plantes en contenidor
i estaques arrelades, i també vam presentar tubs
de cultiu in vitro, etc. Tot va ser molt ràpid. És cert que
l’Escola d’Horticultura i Jardineria va ser la primera escola
que va impartir coneixements i assajos de cultiu in vitro a
Espanya. Immediatament, l’escola es va anar consolidant,
amb més alumnes i més professors el curs 83-84, i va anar
adquirint importància, tanta que ens vam veure obligats
a canviar les instal·lacions i a dissenyar un edifici nou, projecte
en què vam participar tots els professors d’aleshores,
fins que vam dissenyar l’escola actual.
A l’escola inicial s’impartien assignatures com ara Floricultura,
Producció de Cultius, Cultius Hidropònics, Multiplicació
Vegetativa, Mecànica Aplicada, Anàlisi de Sòls, etc.
Es van començar a fer pràctiques relacionades amb les diferents
assignatures. Es van construir hivernacles i es va
enjardinar tota la finca. Els professors inicials vam dissenyar
un programa de caire innovador. Una mostra d’això
és el vídeo que es va emetre per televisió, un resum del
que es feia i s’impartia. No teníem gaires recursos, però la
il·lusió ens va ajudar a consolidar l’especialitat.
Tots aquests estudis han funcionat correctament. Quan es
va establir la reforma de la Formació Professional amb la
introducció dels cicles formatius actuals, els programes inicials
van servir per fer els dissenys curriculars d’avui dia.
Cal dir, però, que aquestes especialitats hortícoles i de jardineria
es troben, a tot Europa, en un període de desconcert
i en una situació difícil, basada en els conflictes sorgits
en la producció d’aliments i en altres preocupacions socials
i ambientals relacionades amb la producció hortícola.
Fins ara, s’ha fet un consum d’aigua abusiu i s’han utilitzat
pesticides, productes tòxics i fertilitzants tradicionals sintètics
sense cap tipus de control. I tot això, en detriment
de la vida silvestre.
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
Hem de prestar atenció a tots aquests factors per tenir un
futur prometedor i aportar solucions.
El nostre objectiu per als alumnes d’Horticultura i Jardineria
és recalcar els temes medioambientals, donar-los una
visió més internacional i convertir-los en professionals amb
més mobilitat. Els primers alumnes, per exemple, van crear
floristeries i els que els han vingut després han creat empreses
de jardineria i vivers i han assumit responsabilitats
en l’àmbit forestal. Ara els hauríem de preparar per adquirir
més responsabilitats, per aconseguir càrrecs de responsabilitat
en disseny i arquitectura de paisatge i crear la seva
empresa, treballar en centres d’investigació, en controls de
qualitat, en acreditacions ecològiques i alimentàries, en el
disseny de parcs des del punt de vista internacional, etc. El
cas que vull exposar és el d’un professional molt preparat
en el seu sector d’actuació tot ampliant considerablement
el seu camp d’actuació internacional.
En aquests nous programes caldria introduir:
Producció Integrada, Principis de Cultius Biològics, Principis
de Producció Integrada, Compostatges, Gestió dels
Residus, Gestió de la Naturalesa, Normes i Qualitat, Traçabilitat
en la Producció Hortícola i en les Zones Verdes, Salut
de les Plantes i de l’Ecosistema, Anàlisi de Sòls i Foliars,
Control de Qualitat...
Totes aquestes noves orientacions i formacions volen mantenir
l’equilibri entre la producció d’aliments, la producció
de zones verdes, el creixement socioeconòmic i la preservació
ambiental.
En aquest sentit, l’horticultura ecològica no pretén el
retrocés absolut cap a l’horticultura i la jardineria tradicionals,
sinó que en busca el desenvolupament sostingut
respectant tant la salut i el benestar de les persones com
el medi ambient. D’aquesta manera, aquest nou sistema
educatiu ajudarà a centrar el tema i a plantejar solucions
als problemes que presenta la industrialització creixent.
Aquest mètode recupera la formació hortícola i la seva saviesa
popular i local.
Avui dia, la formació en horticultura ecològica s’hauria de
completar amb els coneixements que fins ara hem après i
donar-los una explicació científica, de la qual s’hauria de
millorar el fonament i l’aplicació en el futur.
El nostre sector reclama un futur amb més producció alimentària,
que respecti l’ecologia i el medi ambient. També
reclama l’aprofitament de tots els recursos naturals i
locals.
L’Escola d’Horticultura i Jardineria ha d’aprofitar tots els
seus recursos. Per fer-ho, pot potenciar el seu equipament
per a la producció de plantes in vitro o buscar noves oportunitats
en àmbits fins ara poc desenvolupats al nostre territori,
com la producció d’aromes, perfums, etc. a partir
dels mètodes in vitro metòdics que s’han citat amb anterioritat.
7

És important dominar la tècnica, la producció i les investigacions.
No obstant això, atesa la competitivitat dels mercats
actuals, els alumnes d’Horticultura i Jardineria haurien
de sortir preparats en l’àmbit de l’Administració i la
Direcció d’Empreses i haurien de tenir nocions de màrqueting,
comunicació i publicitat, ja que, tenint en compte la
difícil situació que s’ha exposat a l’inici, hi haurà la neces-
UN MIRAR ENRERE...
DES DEL BATXILLERAT
Ja gairebé fa deu anys que al nostre centre començà el
Batxillerat. Va ser el curs 1998/99. Eren pocs els que apostaven
per ell i ara, en canvi, no sols es manté, sinó que
cada vegada són més els nois i noies de Reus i comarca
que consideren una opció molt vàlida realitzar aquest tipus
d’estudis a l’IES Horticultura i Jardineria de Reus quan
acaben l’ESO.
El Batxillerat, al nostre centre, està ja plenament consolidat
i tots estem satisfets dels resultats obtinguts al llarg
de tot aquest temps. Quan parlo de resultats, no sols em
refereixo als acadèmics sinó als obtinguts fruit d’unes relacions
humanes viscudes. Què vull dir amb això?
És evident que qualsevol professor vol que els seus alumnes
aprenguin i encarin amb èxit el camí cap a la vida
professional que els espera; ara bé, el que més ens satisfà
als professors que durant aquests anys hem tingut (i encara
tenim) la gran sort de treballar en aquest centre, és
l’especial relació que hem mantingut amb ells. Realment
hi ha hagut una veritable complicitat entre tots nosaltres,
professors i alumnes, la qual ha portat a manifestar-nos
un gran respecte i , fins i tot, de vegades, una vertadera
amistat.
Em sento particularment feliç quan recordo molts dels
moments viscuts amb ells, especialment aquells moments
sitat d’explicar i de donar raons de pes sobre els canvis que
caldrà introduir en els cultius i produccions agrícoles.
Lluís Recasens
Professor de l’IES Horticultura i Jardineria, 1982-1988
Actualment en excedència
en què els hem pogut servir d’ajut. I el més bonic de tot és
que ells, d’això, se’n recorden i t’ho agraeixen. Per exemple,
quan te’ls trobes pel carrer, només cal veure la seva
cara d’alegria en veure’t i s’engega una conversa que inevitablement
els porta a recordar el seu pas pel centre. O
quan un dia, decideixen entrar a saludar-nos i pregunten
per aquells que ja no hi són.
Són tants els alumnes que han deixat petjada al llarg
d’aquests anys! Uns pels seus bons resultats acadèmics, altres
per un feeling especial viscut, però sobretot aquells
alumnes que, com a adolescents que eren, necessitaven
algú que els escoltés i els ajudés a superar amb força les
inseguretats, els temors,.. i des d’aquí, en la nostra pròpia
mesura, hi hem contribuït.
Això és el que més em satisfà.
Espero i desitjo que tots lluitem per mantenir-ho.
Des d’aquest petit escrit voldria donar les gràcies a tots
aquells excompanys i excompanyes que han format part
de tot aquest projecte i a alguns dels quals m’uneix una
gran amistat.
Isabel M. Escolà Rovira
Tutora de 1r de Batxillerat
8 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

Vaig arribar a l’escola fa vint-i-quatre anys i per tant puc dir
que hi he passat gairebé la meitat de la meva vida.
Sé que no sempre he estat el millor professor, també sóc
conscient que de vegades l’he encertada, però sempre he
intentat assumir els fracassos i continuar millorant.
Si voleu que us sigui sincer, l’escola m’ha donat més del que
jo li he donat i els alumnes m’han ensenyat més del que en
principi esperava.
Realment, crec que estimo aquesta escola, i sé que aquesta
no es una afirmació gratuïta ja que vaig marxar dos anys a
un altre centre i la vaig enyorar molt. Certament, no saps
com s’aprecien les coses fins que no les tens.
Sempre recordaré els primers anys, quan vaig muntar amb
els alumnes els hivernacles, els sistemes de reg, els paravents
i altres coses de l’antiga escola. No menteixo si us dic que
van ser els millors anys de la meva vida professional.
He tingut una vida personal complicada i això ha influït,
tant per bé com per mal, en la meva vida professional. No
tinc cap dubte que podria escriure un llibre amb la quantitat
de records acumulats. Alguns estan plens d’esperança, sobretot
quan l’actual escola només era un projecte sobre un
paper. Avui, quan sóc conscient de la seva existència, entenc
què significa el treball de tota una vida.
Altres moments són plens de frustració per no haver estat
valorat com jo creia que em mereixia, ja que penso que en la
majoria de les situacions no he escatimat esforços, tot i que,
com és natural, he pogut estar equivocat o no coincidir amb
l’opinió dels altres.
Sempre estaran presents en el meu cap alguns companys i
alumnes, tant per bé com per mal, perquè la vida és com
una tela que vas confeccionant amb un entramat de teixits
de totes les textures i colors.
Fa ja set anys que vaig decidir donar un tomb a la meva
vida professional però sense deixar l’ensenyament. La situació
personal i professional m’ho reclamaven. Estic convençut
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
Quatre records
i alguna reflexió
RECORDS D’UNS ANYS VISCUTS
AMB EL CICLE D’ALIMENTÀRIA
El curs 2001-2002 va començar, a l’institut , el Cicle Formatiu
de Grau Superior d’Indústria Alimentària. En els mesos
previs es va haver de fer una feina de preparació del currículum,
de contacte amb diferents empreses del sector, de
visites a instituts que ja l’impartien, d’explicació del cicle
a les persones interessades que venien al centre, d’estudi
que sempre s’ha d’estar evolucionant i està clar que en el
moment que deixem de caminar i ens instal·lem en la comoditat
del que ja sabem o del que tenim, morim en vida. La
majoria de nosaltres podríem dir que hem assistit a les dues
morts de la mateixa persona, una el dia que va decidir deixar
de lluitar i una altra, el dia que es va aturar els seu cor.
L’escola continua viva perquè evoluciona, no deixen de sorgir
idees i propostes per millorar i, tot i que, de vegades, als
que estem dins ens fa l’efecte que no s’avança. És aquesta
empenta que, tant a alumnes com a professors, ens dóna el
coratge per afrontar cada dia amb il·lusió.
Una de les lliçons magistrals de la vida és la humilitat. Mentre
vivim estem orgullosos del que tenim i som, quan marxem
ens veiem obligats a deixar tot allò que pensàvem que
era nostre i, és que en realitat només ho teníem en préstec.
Aquesta cortina de fum, de vegades ens fa ser orgullosos,
distants, insensibles o superiors. Per això demano disculpes
si en algun moment he pogut fer mal a algú, perquè jo faig
l’esforç de perdonar aquelles persones que me l’han fet a
mi.
Com a conclusió, puc dir que estic orgullós de la feina feta.
És cert que les coses sempre es poden millorar, però mai s’ha
de perdre vista quins han estat els mitjans i en quin punt
s’ha començat el camí. Fa vint-i-cinc anys, poca gent apostava
per la continuïtat d’aquesta escola, i, tot i que sempre hi
ha perills, no hi ha cap dubte que hem sabut aportar força
coses positives a l’ensenyament de la ciutat.
La feina més important dels docents és aquella que no es veu
perquè rau en el cor i en la ment dels alumnes que han estat
amb nosaltres i que resta impresa per sempre, per bé o per
mal, en les actituds d’aquestes persones. Per això m’atreviria
a dir que la veritable escola mai no desapareixerà mentre
qualsevol de les persones que ha passat per ella recordi alguna
frase o alguna cosa que va fer algun o altre professor.
Toni Mirete
de la infraestructura necessària i, en fi, de presentació i
promoció a diferents àmbits institucionals.
Recordo que es va començar amb moltes ganes i il·lusió tot
i que sabíem que de feina en tindríem, i molta. Miràvem
que els continguts responguessin al que la normativa deia
9

però adaptant-los a la situació i a l’entorn socioeconòmic.
I va començar la primera promoció. Nois, noies, dones i
homes. Diferents estudis previs, diferents llocs de procedència,
diferents interessos. Però un denominador comú:
formar-se en el complex i sempre novedós món de la Indústria
Alimentària.
Vam iniciar junts, alumnes i professors, un camí de vegades
amb alguns obstacles, i d’altres moments recte i
lluent. Això era aprendre de veritat. Però els esforços que
hi posaves es veien recompensats. Notaves que el conjunt
d’alumnes estaven per la feina, que participaven, que
aprenien, que apreníem.
Van entrar els primers llibres a la biblioteca: processos
d’elaboració d’aliments i begudes, microbiologia alimentària,
química dels aliments, ciència dels aliments, mètodes
oficials d’anàlisi i el Código Alimentario Español. Aquest
últim es va fer servir més que cap altre.
De seguida es va veure que era un cicle molt pràctic per
tal com l’alumnat es passava moltes hores de classe als
diferents laboratoris: microbiologia i química. I a l’aula
d’elaboració. En aquesta aula determinaven les variables
que intervenien en diferents processos alimentaris i estudiaven
la seva influència en el resultat final. En el laboratori
de microbiologia s’identificaven els microorganismes
responsables de les toxi-infeccions alimentàries i es quantificaven
a partir de tècniques d’ús habitual. En el laboratori
de química es portaven a terme diferents analítiques
per a la determinació d’alguns nutrients dels aliments.
2a promoció 2003-2004
La veritat és que el cicle era bastant complert quant als
àmbits que tocava: logística, automatismes, tecnologia,
tècniques de protecció ambiental, sistemes de gestió de
la qualitat, comercialització, elaboració d’aliments, microbiologia,
química dels aliments. Un bloc important era la
formació en centres de treball. A primer curs, el mes de
novembre, feien una setmana de pràctiques en un celler
cooperatiu d’elaboració d’oli. A finals d’aquest curs anaven
quatre o cinc setmanes en una empresa alimentària
de la zona o a prop d’on eren els estudiants. Just abans
d’acabar el segon curs finalitzaven el període de pràcti-
ques en una altra empresa. Les estades van ser plenament
positives per als alumnes i per a les empreses. De seguida
que començaven les pràctiques se’ls donava prou autonomia
com per realitzar determinades feines de responsabilitat.
Per a l’empresari suposava el coneixement d’un capital
humà important i, en tot moment, motivat.
No va passar molt de temps que ens vam adonar que
era un cicle amb bastant de futur quant a possibilitats
d’inserció laboral. Després de fer les primeres estades, a
l’estiu, alguns alumnes ja van ser contractats per treballar.
A començaments del següent curs algunes empreses del
sector es van interessar per persones que tinguessin la titulació
corresponent al cicle. La situació era que hi havia
necessitat de tècnics i encara no havia finalitzat ningú. En
els següents anys es va mantenir l’oferta.
Encara tinc present la bona sintonia entre el professorat i
l’alumnat. Es diu, en aquests casos, que érem una autèntica
família però no, erem més i tot. La llàstima era que el
cicle només durava 2 anys. I marxaven alumnes i també
alguns professors. Quedaven bons moments viscuts i fotografies.
El grup d’alimentària creixia i volíem que ningú perdés
contacte. Llavors, en començar cada curs, s’organitzava un
sopar de benvinguda als nous alumnes i professors i de
retrobament als que ja no eren entre nosaltres. Suposava
un moment esperat.
I curs darrere curs anaven fent un cicle cada cop més treballat,
més cohesionat encara, amb més relacions professionals
i de contactes. Es va arribar a definir una bona estructura
de sortides tècniques. Visites a la Damm del Prat de
Llobregat, a Torrons Vicens d’Agramunt, a Fruport al port
de Tarragona, a Indústries Rodríguez (Virginias) a Reus, a
Cargill a Reus, a la cooperativa de Guissona, i moltes més.
Vam anar una setmana a Lisboa per conéixer el sector alimentari
de la zona. En una altra ocasió vam fer una estada
a una escola com la nostra a Perpinyà. I, en cada edició, a
la fira d’alimentària de Barcelona. Es pot veure que ens
vam moure bastant.
Sortida tècnica a Perpinyà (2006)
Cada curs treballàvem la promoció del cicle formatiu.
Fèiem diferents xerrades a instituts públics i privats, participàvem
a fires d’ensenyament i fires alimentàries, vam
fer algun cicle de conferències específiques a personal de
mercats de Reus i Tarragona, invitacions a cursos de tast
de vins, jornades de portes obertes. I volíem, amb l’ajut de
les tecnologies de la informació i comunicació, anar més
enllà. Vaig decidir fer la pàgina web del cicle, que encara
la podeu trobar a www.xtec.es/ieshortojardi/alimentaria/
index.htm. No està, però, actualitzada perquè el cicle, de
sobte, va morir.
Aquesta és la tristesa de la narració. El cicle no va arribar
ni tan sols a la pubertat. Va néixer alegre i amb molta vida.
Va fer les primeres passes, segur d’on posava el peu. Va
començar a dir les primeres paraules i, després, a parlar.
Va arribar a llegir amb lletra de pal i a sumar i restar. I
10 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

explicava històries, i jugava, i cantava, i somiava. Somiava
que, algun dia, es faria gran. Però abans dels quatre anys
va començar a emmalaltir. Es va mirar de trobar què li passava,
però ningú entenia la raó que estigués com estava.
I, fatalment, un dia va deixar d’estar entre nosaltres. Setmanes
després el venien a visitar i els havíem de donar la
trista notícia. No enteníem res. No enteníem com un nen
tan eixerit no va poder tenir temps de poder expressar tot
el seu potencial.
Tanmateix, estem de celebració. L’Institut fa el seu 25è aniversari
i és un gran esdeveniment. És possible que el Cicle
d’Alimentària quedi diluït amb el pas del temps, però els
qui el vam viure vam tastar la seva dolçor, vam descobrir
les seves subtils aromes, el vam veure ple de colors i, sempre,
sempre ens quedarà un bon sabor de boca.
Aquest article ha estat inspirat per totes i tots aquells
que, d’una manera o altra, han estat implicats en el Cicle
d’Alimentària.
Tomás Viñas García
Ens agradaria que coneguéssiu la Mar Grifoll i en Jacint
Baltà Tots dos són uns joves que s’estan fent un lloc en
el món empresarial. La Mar, en el camp del viverisme de
plantes ornamentals, i en Jacint, en el complicat món de
l’agricultura ecològica. Una cosa els uneix: el nostre institut.
Els dos van ser estudiants que van saber aprofitar el
seu pas per les nostres aules per obrir-se camí tots sols en
el món empresarial. Avui els entrevistem per a vosaltres.
Mar Grifoll
1. Quins estudis vas cursar?
Vaig cursar el cicle formatiu de grau superior de Gestió
i Organització de recursos Naturals i Paisatgístics a l’IES
durant els anys 2001-2003.
2. On s’ubica el vostre viver?
Vivers La Ranclaver està situat a Mont-roig del Camp (Tarragona),
per més exactitud en una finca molt a prop del
Santuari de la Roca.
3. En quin any es va fundar?
Tot va començar el mes d’abril del 2004, en què em vaig
donar d’alta com a autònoma per començar a gestionar
l’empresa. Però realment la primera producció de planta
no es va fer fins al setembre del mateix any 2004.
4. Quina és la superfície aproximada de l’explotació?
En aquest moment no arriba a les dues hectàrees, si parlem
de superfície emprada per a la producció; un hivernacle de
120 m2 d’arrelament d’esqueixos, uns 3.700 m2 de planta
en contenidor i uns 1200 m2 de planta mare. Esperem en
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
TREBALLS
Joves i Emprenedors
Alumnes elaborant
“bon rotllo”
propers anys poder ampliar en superfície i instal·lacions,
la finca disposa d’una superfície total aproximada de 5
hectàrees.
5. Quines plantes són les més cultivades. Quines tenen
més demanda?
A Vivers La Ranclaver ens dediquem bàsicament a la producció
de planta aromàtica per ser utilitzada ornamental
ment. Actualment produïm unes 25 espècies aromàtiques,
entre les quals les més bàsiques, ja que són les més demandades
en el mercat, són: Thymus vulgaris, Rosmarinus
officinalis, Lavandula angustifolia, Lavandula dentata,
Santolina chamaecyparissus, Salvia officinalis.
Per altra banda, també tenim una petita línea de producció
d’espècies arbustives mediterrànies com Spartium junceum,
Teucrium fruticans, Atriplex halimus.
Respecte a la producció d’aromàtiques ens agradaria poder
anar ampliant la producció, introduint espècies, que
potser en el mercat no són molt usades pel seu desconeixement
però que considerem que poden ser força interessants
pel seu aspecte i resistència.
6. Quina quantitat aproximada en produeixes?
Durant l’any fem dues produccions, una de venda a la primavera
que sol ser d’unes 25.000 plantes i una altra de
venda estiu- tardor, més reduïda, d’unes 15.000 plantes.
Les plantes que estan a punt de venta durant la primavera
provenen d’esqueixos realitzats a partir del maig – juny,
repicades a contenidor al setembre-octubre. I les que es-
11

tan a punt de venta a l’estiu i tardor, provenen d’esqueixos
realitzats al novembre –desembre- gener, repicades a contenidor
a partir del març.
7. D’on obtens les llavors i els esqueixos ?
Bàsicament treballem amb esqueix que extraiem del nostre
propi camp de planta mare. Però segons les necessitats
de vegades també optem per comprar planter ja fet en
empreses especialitzades.
Algunes espècies també les obtenim per llavor que podem
obtenir també directament del camp o comprant en empreses
de venda de llavors. Les llavors que comprem solen
ser de varietats d’espècies com d’Ocymum basilicum cinnamon,
citrodorum, green globe…
8. Quines van ser les dificultats més grans amb què et vas
trobar en els inicis ?
Per mi la major dificultat va ser obrir-me mercat i donarme
a conèixer, de fet és una dificultat constant al llarg de
tota la vida de les empreses, i més en els temps que corren,
cal estar sempre fent memòria al client de la teva existència.
Degut al fet que el sector està format per empreses
que fa molts anys que hi són és difícil fer-se un lloc entre
elles però cal no perdre mai les ganes de treballar.
9. Creus que hi ha prou ajuts per als nous empresaris com
tu ?
Hi ha ajuts però sempre es pot demanar més. El que cal és
moure’s i assabentar-se de tot el que pots aprofitar.
10. Com fas la comercialització-distribució?
Bàsicament les nostres vendes es donen a la província de
Tarragona , tot i que també ens estem expandint cap a la
província de Barcelona, però és de forma més puntual. Tenim
vehicle per a la distribució de planta però majoritàriament
el nostre client ve a buscar la planta a casa nostra.
11. Quin tipus de clientela tens majoritàriament (particulars,
jardiners, ajuntaments, altres viveristes)?
Ens dediquem a la venda al major i per tant subministrem
gardens, també venem a empreses de jardineria i ajuntaments
però majoritàriament proporcionem planta a altres
vivers.
12. Quines perspectives veus en el sector?
Bé, aquest any no és el millor moment per parlar de perspectives
de futur, però cal intentar aguantar, tot i els decrets
de sequera, ara ja superats, i la crisi, esperem que
vindran anys millors i considero que el nostre sector, tot i
que cal treballar molt, és un sector amb futur. Tot el que
es relaciona amb natura, encara que sembli que no, és important.
13. Què diries als nostres estudiants?
Que treballin per allò que volen, que si realment fan el
que els agrada, com jo,que s’ho passin bé cada dia i no es
deixin decaure per alguns entrebancs que de vegades et
fan pensar; “qui em feia complicar la vida?” Perquè també
hi ha moments en què tens grans satisfaccions i recompenses
de la feina ben feta i que la constància, per molt que
sigui un tòpic, t’ajuda ha arribar on et proposis.
L’objectiu d’estudiar una cosa que t’agrada és gaudir
d’aquella feina, no cal que tots siguem emprenedors i muntem
empreses. També ens calen treballadors que s’estimin
el que fan i que ajudin a fer millors les empreses.
El més important és fer la feina bé i autoexigir-se molt,
perquè en el sector ornamental, com en tots els altres, hi
ha molta competència i encara que no ho sembli al final
el més important és la qualitat.
Ànims i disfruteu de la vostra etapa a l’IES. Per mi va ser
una molt bona experiència que recordo amb agradable
nostàlgia.
Moltes gràcies i que tinguis molta sort.
Jacint Baltà
1. Quins estudis vas cursar?
Formació professional de segon grau, si no recordo malament,
entre 1990 i 1994
2. On s’ubica la vostra explotació?
Al terme municipal de Riudecanyes. A la carretera entre
Montbrió i Riudecanyes.
3. En quin any es va fundar l’empresa?
Bioiris, com a tal, vam crear-la el 2004.
4. Descriu-nos una mica l’explotació
Bàsicament ens dediquem al cultiu d’horta. Tenim 4.000
m2 d’hivernacles i 12.000 m2 de conreu a l’aire lliure. Produïm
una gran diversitat de hortalisses, segons la temporada
i procurant sobretot treballar amb varietats autòctones
locals. Així fem tomàquets, pastanagues, escaroles,
enciam, bledes, espinacs, pebrots, albergínies, bajoques,
pèsols, cols, etc…
5. Explica’ns les principals dificultats amb què es troba
un productor ecològic en els inicis (traves burocràtiques,
problemes tècnics, manca d’assessorament, el que tu creguis...)
Les traves burocràtiques són força importants, sobretot
12 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

per part de l’organisme autoritzat per la Generalitat per
donar el segell de conreu ecològic, la CCPAE, que té uns
protocols exagerats que no es compleixen en cap altra automia
espanyola. A més, en passar del cultiu a l’estil tradicional
a l’ecològic trobes a faltar assessorment tècnic de
tota mena i ho has d’anar fent recollint informació d’aquí
i d’allà, provant i errant. No usem cap mena d’agent químic
per al control de plagues o malalties fitopatològiques
i, per tant hem d’anar parant l’orella per aquí i per allà, a
veure com ho solucionen altres productors ecològics. Fun
ciona més la xarxa d’intercanvis de tota mena entre productors
que cap ajut que vingui de l’administració.
6. L’administració: t’ha posat traves o t’ha donat facilitats,
ajuts, assessorament, ...?
No. Com us deia la CCPAE és molt estricta en les seves exigències
i en canvi no reps cap mena d’assessorament per
part de l’administració. De fet, no posen traves però tampoc
reps cap mena de recolzament.
7. Qui t’assessora tècnicament?
Funciona, existeix una associació que treballa amb els
productors ecològics i sosté una lluita ferotge contra la
implantació dels transgènics. És l’ ADV (Associació per la
Defensa de les Verdures). Proporciona tècniques, promou
el conreu de varietats locals i fa de cadena de transmissió
entre productors. En Joan Domènech i en Pau Solé, fan
una gran tasca en aquest sentit. L’ADV reuneix els pagesos
del Tarragonès, Baix Penedès, l’Alt i el Baix Camp i la Conca
de Barberà.
8. Com comercialitzes-distribueixes la producció? Assisteixes
a fires ?
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
Una de les principals activitats comercials de Bioiris és la
distribució de cistelles a domicili. Fem una cistella tancada
- és a dir que no es pot triar el contingut - per a dues persones
i la portem a domicili un cop per setmana.
Des de gener d’enguany hem obert una pàgina web,
www.bioiris.com, des de la qual es poden fer comandes
personalitzades. L’altra gran part de la comercialització és
a pagesos afins, servint-los aquells productes que ells no
poden conrear ; també servim a menjadors escolars, i a
algun restaurant.
9. Explica´ns què són els cistells personalitzats
Mitjançant la pàgina web, on tenim penjada la relació de
productes de temporada i els preus, hom pot fer una comanda
amb el producte i la quantitat que desitgi. El preu
mínim sense repercusió del transport és de 30E ; en cas
d’imports menors s’han d’afegir 3E en concepte de despeses
de transport ; també es duen a domicili un cop per
setmana.
10. Quin tipus de client demana majoritàriament els vostres
productes ?
Acostumen a ser famílies o parelles, fins i tot persones soles,
que estàn conscienciades de la importància de menjar
bé i sa i que, un cop han provat els nostres productes, la
seva qualitat, el preu i la comoditat que li duguin la compra
a casa, els compensa. Jo diria que són entre mileuristes
i de majors ingressos. També és un fenomen emergent a
tot Catalunya, de moment, en petites quantitats, però hi
ha molts productors que fan cistelles.
11. Tens perspectives d’ampliació o de diversificació del
negoci?
La veritat? No ho sé.
Moltes gràcies i que et vagi molt bé.
ASSOCIACIÓ DE VIVERISTES DE TARRAGONA
IES d´Horticultura i Jardinería
Autovia de Bellisens, km.2 43206 REUS
TELF CONTACTE 647.470.768 FAX:977.756.992
e-mail: viveristesdetarragona@hotmail.com
13

Un CIRIT per a la Sònia Pellicer
La nostra alumna de CFGM d’Explotacions Agràries Intensives,
Sònia Pellicer, va realitzar en el seu treball de síntesi,
una experimentació en la qual va avaluar els paràmetres
de creixement d’una espècie aromàtica, el Thymus citriodorus.
Aquest treball el va tutorar el profesor Francesc
Pinyol i va ser guardonat amb un del 70 premis CIRIT que
cada any s’atorguen entre els estudiants de Cicles Formatius
i de Batxillerat, per fomentar l’esperit científic
d’aquests joves.
El diploma acreditatiu d’aquest premi, que té una dotació
econòmica de 750 euros, va ser lliurat a la Sònia i a
la resta de guanyadors en un acte
que vatenir lloc a Barcelona, a la
seu del CIRIT, el passat dia dinou
de desembre, i que va ser presidit
pel conseller de la generalitat Josep
Huguet.
A continuació, teniu un resum del
treball.
El thymus citriodorus és una varietat
de farigola, planta aromàtica
i autòctona de la zona i clima
mediterrani. En aquest cas ha estat
utilitzat per a fer un estudi del
seu creixement i el seu desenvolupament
segons les condicions
ambientals a què està sotmès. En
aquest estudi s’ha tractat de provar
com creixen tres grups diferents d’aquestes plantes
que estan sotmesos a distintes característiques,- bàsicament
les condicions ambientals.
Una vegada estudiat el seu desenvolupament i el seu
creixement podrem decidir on aniran destinades aquestes
plantes ja que unes seran més apropiades per a l’ús de la
jardineria, altres en ús ornamental i les altres en altres
usos com la medicina, etc.
Objectius
Esbrinar si les condicions ambientals influeixen en una
planta autòctona i quins poden ser els seus usos depenent
el creixement que han tingut.
Material i mètodes
Taula 1:
* Totes les mesures estan expressades en centímetres.
Aquest estudi ha estat realitzat a l’IES Horticultura i Jardineria
de Reus, Tarragona. Les plantes van ser comprades
en safata a una empresa professional. Hi havia 178 plàntules
que es van dividir en tres grups, un de 70 i els altres
dos de 54 respectivament. Totes les plàntules van ser plantades
en el mateix contenidor, C-14, i el substrat utilitzat
va ser una barreja heterogènia d’un 60% de torba rossa,
un 30% de sorra i el 10% restant de matèria orgànica. Els
diferents grups es van distribuir en diverses parts, el grup
A que va ser el de les 70 plantes es va situar en l’exterior,
mentre que el grup B constituït per 54 plantes, va estar
3 setmanes en l’interior d’un hivernacle i més tard es va
extreure a fora d’aquest, el
grup C, també de 54 plantes.
Durant tot l’estudi va
estar situat dintre d’aquest
hivernacle. La col·locació de
les plantes, que va anar en
trebolillo, també és important
ja que d’aquesta forma
la llum solar i la il·luminació
arriba uniformement a totes
les plantes per igual, així
el creixement hauria de ser
constant en tot el grup però,
com veurem després, també
hi influeix la temperatura.
Cada quinze dies, més o
menys, es mesuraven les variables
d’altura i amplada de
15 mostres aleatòries de cada grup per així poder saber
com estaven desenvolupant-se i més tard poder fer unes
estadístiques i gràfiques. A part d’això, també es va haver
de fer diverses vegades l’extracció de males herbes que
anaven sortint als tests, i en alguna ocasió en el grup C se
li va haver de realitzar el pinsament de les plantes ja que
aquestes creixien més de pressa.
Resultats
Una vegada ja sabíem l’altura i l’amplada mitjana amb
què anaven creixent les plantes,
podia fer les gràfiques que representaven el seu creixement
i així veure amb més
claredat el seu desenvolupament.
14 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

El grup A, sempre situat en l’exterior va tenir aquest
creixement; lent al principi i després ja amb més uniformi-
El grup B, ha estat situat tres setmanes dintre de l’hivernacle
la temperatura del qual era bastant alta, i després es va situar
ha fora juntament amb el grup B.
I finalment, el grup C, sempre ha estat situat en l’interior
de l’hivernacle per la qual cosa el seu creixement sempre
ha estat evolucionant sense pauses.
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
tat. En aquest gràfic es representa el seu creixement tant
en alçada com en amplada.
En aquest gràfic es representa el seu creixement tant en
alçada com amplada.
En aquest gràfic es representa el seu creixement tant en
alçada com amplada.
15

Conclusions
L’estudi del creixement i evolució d’aquests grups de plantes
en diferents condicions climàtiques ambientals ens
permet treure unes conclusions clares.
Evolució del grup A:
L’estudi del grup A ha estat el creixement i evolució
d’aquest en les condicions climàtiques ambientals ja que
sempre ha estat situat en l’exterior i per això ha evolucionat
més en amplada que en alçada. Probablement ha
succeït perquè la temperatura sempre ha estat baixa.
Evolució del grup B:
En aquest cas, el grup B, ha estat tres setmanes en l’interior
de l’hivernacle cosa que ha causat que el seu creixement
en amplària sigui més evolutiu durant les primeres setmanes.
Després en traslladar les plantes a l’exterior, el seu
creixement en amplada es va anivellar amb el de l’alçada.
Per tant les últimes setmanes el seu creixement ha estat
uniforme. Crec que aquest grup de plantes és el que té un
millor creixement ja que han estat igualades en alçada i
amplada.
Evolució del grup C:
Aquest és el grup que ha estat sempre en l’interior de
l’hivernacle amb temperatures sempre bastant similars,
això es veu reflectit en el seu creixement el qual, durant
les primeres setmanes, ha crescut uniformement i evolutivament
en alçada i amplada. Es nota que la planta està en
bones condicions ambientals. A part, també en pinsar-la,
ha causat que el creixement no s’aturés i continués per
això ha resultat que la corba de creixement sigui continuada.
Penso que aquest grup és el que tindria més dificultats
en el moment que es tragués a l’exterior perquè està acostumat
a temperatures altes i això fa que creixi més.
RESUM DE L ES EVOLUCIONS
1. El grup A és el que ha tingut un menor desenvolupament.
2. El grup B és el que ha tingut un creixement òptim i
uniforme.
3. El grup C és el que ha tingut un creixement molt herbaci
i uniforme.
4. El grup A i B són als que se’ls ha realitzat les tasques de
treure les males herbes.
5. El grup C és l’únic grup que se li ha hagut de realitzar la
tasca del pinsament.
6. El grup B és el que surt amb més qualitat ja que és una
planta uniforme.
7. El grup A amb el seu creixement podem dir que és massa
ample i el creixement del grup C la planta és massa alta
i de consistència feble.
En resum, el grup B és el que té més facilitats per viure
en qualsevol tipus de situació, és a dir, ja sigui un lloc en
l’interior, per exemple en una habitació d’una casa, o en
un lloc a l’exterior, en aquest cas una terrassa o un jardí, i
el més segur és que no tindria cap classe de dificultats per
a viure.
Bibliografia
- Flora dels Països Catalans. Volum III. Barcelona.
Ed. Barcino Oriol de Bolòs i Josep Vigo. 1995
- Plantas medicinales y aromáticas. Estudio, cultivo
y procesado. Barcelona. Ed. Mundi-Prensa. Pag. 282-285.
Fernando Muñoz.
- Les plantes medicinals dels Països Catalans.
Ed. Portic Natura. Angels M.Romo.
- Guía breve de las plantas aromáticas de la
España Peninsular.
Ed. Mundi-Prensa. Mª Ángeles Mendiola.
- Cultivation and processing of medicional plants.
Budapest. Ed. John Wiley & Sons. Pags 200-205.
Lászlo Hornok.1992.
- ITEIPMAI.Thym.Fiches techniques.
Chemillé ITEIPMAI.1989
- www.jardiactual.com/fichasplantas
- www.topjardineria.es/plantas
- www.botanic_online.com
- www.botanical.com/botanical/mgmh/t/thugar16.htm.
- www.elarboldelavida.net
Agraïments
M’agradaria agrair la participació dels meus companys de
grup en les tasques de l’estudi ja sigui en la preparació del
substrat com en el fet d’ ajudar-me a obtenir les mesures.
Al tutor de curs, Francesc Piñol, que en tot moment ha
estat al meu costat per a resoldre qualsevol dubte. I per
a finalitzar, agrair als membres del jurat del AGAUR per
donar-me el premi CIRIT 2008.
16 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

La formació pràctica ens fa créixer.
Aquest curs ha augmentat la matrícula d’alumnes als cicles
de grau mitjà del nostre institut, jardineria, cultius i forestals.
Això comporta més relació escola o centre formatiu
amb les empreses realitzant hores de formació en centres
de treball dels àmbits de la jardineria, forestal i de cultius.
Per als nostres cicles cal que cada alumne realitzi 410h de
formació en el centre de treball o acrediti experiència en
aquest sector professional.
L’equip directiu i els equips docents estan fent esforços
per impartir i millorar la formació pràctica tant al centre
com a les empreses. Aquesta formació dóna als joves unes
capacitats i destreses úniques que solament es poden assolir
amb un suport directe i constant per part dels docents i
la voluntat, participació i tarannà del que la rep.
Els joves necessiten pel seu desenvolupament, adquirir i
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
potenciar destreses i habilitats per millorar la seva autoestima.
Així doncs, els satisfà per allò que volen aprendre i
realitzar en el seu futur, es mantenen actius i expectatius,
aprenen a valorar l’esforç, la constància i els ajuda al desenvolupament
personal.
Tant familiars, empresaris i l’equip de professorat ens hem
de sentir orgullosos que el sistema educatiu valori l’esforç
que representa la formació pràctica tant al propi centre
com a les empreses col·laboradores.
No deixem que ens limitin els recursos per la formació
pràctica.
Marc Vives.
Professor tutor.
A L’INSTITUT ESTUDIEM
TÈCNICS SUPERIORS DE PREVENCIÓ DE RISCOS PROFESSIONALS A REUS
(CICLE SUPERIOR DE PREVENCIÓ DE RISCOS PROFESSIONALS)
Diàriament els mitjans de comunicació recullen notícies
sobre els accidents de treball. La freqüència amb què
succeeixen i el fet que les víctimes siguin sovint persones
sense contracte o treballadors eventuals, ha estat la causa
d’algunes detencions dels responsables empresarials
i de l’augment de l’opinió negativa per part de la societat
respecte als empresaris. Es tracta de notícies diàries a
les quals ens hem anat acostumant, i no sols en els casos
mortals hi ha responsabilitats, les investigacions dels fets
comporta sovint tot tipus de responsabilitats tant civils
com penals. Per això, al nostre país sembla que alguna
cosa s’està coent perquè la prevenció dels riscos laborals
s’apliqui amb el màxim rigor.
En la majoria dels casos, els empresaris estan assumint la
implantació de la prevenció sense posar objeccions a la
inversió en mitjans, ja que a Catalunya i, en general, a tot
Espanya té un alt índex d’incidència, fet que demostra una
elevada sinistralitat que pot i ha d’evitar-se. La Constitució
Espanyola deixa ben clar que els poders públics han de
vetllar per la seguretat i higiene en el treball i l’Estatut
dels Treballadors reitera la idea deixant clar que els treballadors
tenen dret a una adequada política de seguretat i
higiene.
En el pla normatiu ja no és admissible culpabilitzar el treballador
de les distraccions que pugui cometre, la Llei de
Prevenció de Riscos Laborals ens diu que l’efectivitat de
les mesures preventives haurà de preveure les distraccions
o imprudències no temeràries que es puguin cometre. En
l’àmbit laboral es té dret a una adequada prevenció que
ajudi a evitar accidents laborals i l’empresari està obligat a
17

posar tots els mitjans possibles per a la prevenció, ja que és
el primer responsable i beneficiari del servei que presten
els seus treballadors. Aquest haurà de dur a terme les avaluacions
de risc i la vigilància de la salut dels treballadors
com a aspectes primaris de la prevenció. La Fiscalia General
de l’Estat en una pronunciació al respecte s’expressava
dient que el lloc de treball no pot ser un centre de risc,
en el qual només se sobrevisqui si la sort ens acompanya.
Anar a treballar no ha de significar jugar-se la vida.
La persecució d’aquests incompliments es troba encara en
una fase molt embrionària, amb clars símptomes d’avançar
cap un major rigor en la seva aplicació. Aquesta realitat es
fa palpable si s’analitzen notícies, sentències i fets que així
ho evidencien. En efecte, no ha de passar inadvertit que es
comencen a produir sentències sense que hagi ocorregut
un accident de treball. Una d’elles deia així: “Un empresari
és condemnat a onze mesos de presó per falta de seguretat
sense haver-se produït cap accident”; aquesta sentència
es va dictar sobre la base del que disposa el vigent
Codi Penal, que, en aquests casos, a més d’una multa, la
condemna va dels sis mesos fins als tres anys.
Ben segur que continuaran apareixent notícies sobre
aquest tema i que es continuaran dictant sentències, i si
així succeeix serà perquè no s’han pres les mesures que la
norma demana per preservar la vida i la salut del treballador,
que està per sobre de tot i que ha d’estar present en
la presa de decisions de les empreses. L’empresari hauria
de valorar no sols la part del benefici en si mateixa, sinó
també les persones que l’ajuden i col·laboren activament
en el seu treball a aconseguir els resultats desitjats.
És hora, per tant, d’involucrar-se i ser més conseqüents.
No hi ha cap dubte que invertir en prevenció és rendible
en tots els aspectes i, per altra banda, totes les empreses
estan obligades a avaluar el seus riscos laborals, confeccionar
el seu pla de prevenció i portar a terme les mesures
preventives pertinents. Aquesta necessitat social i empresarial
està generant i genera força llocs de treball. Tenint
en compte aquesta realitat i la demanda sorgida per part
del col·lectiu empresarial de disposar de personal format
en prevenció, el nostre centre ha decidit impartir el Cicle
Superior de Prevenció de Riscos Professionals.
La implantació d’aquest nou cicle ha estat possible gràcies
a la confiança que han dipositat en nosaltres els empresaris,
el Departament d’Ensenyament, l’Ajuntament de Reus
i el suport rebut per Activa Mútua i la Cambra de Comerç
de Reus.
Es tracta d’un ensenyament obert a totes les persones que
provenen del Batxillerat, COU, Formació Professional de
Segon Grau i persones que hagin realitzat la Prova d’Accés
als Cicles Superiors de Formació Professional. El títol obtingut
és el de Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Professionals
en tots els sectors. Amb la finalitat de facilitar
l’assistència, el cicle s’imparteix a les tardes i, tot i que la
seva durada és de dos anys, hi ha la possibilitat de realitzar-lo
en tres, amb un canvi d’horaris anuals que dóna
facilitats d’assistència a aquelles persones que treballen.
Plaça Catalunya, 2 · 43201 REUS · Tel. 977 343 459 · Fax 977 127 072
e-mail: guardia@plantour.es · www.viatgesdelaguardia.com
Toni Mirete
18 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

ACTUALITAT
2009, ANY D’EFEMÈRIDES CIENTÍFIQUES
L’any 1609 Galileo Galilei va mirar per primera vegada al
cel amb un telescopi. Amb ell va fer una sèrie de descobriments
que canviaren per sempre la nostra percepció de
l’univers. Per commemorar aquest fet la Unió Astronòmica
Internacional va anunciar la declaració per part de la
UNESCO de 2009 com l’Any Internacional de l’Astronomia
(AIA-IYA 2009).
Durant aquest any es realitzaran tota una sèrie d’activitats,
conferències, exposicions per contribuir a la divulgació de
l’astronomia. Si hi esteu interessats, podeu consultar-les al
web http://www.astronomia2009.es/
El dijous 26 de març de 2009 es va realitzar l’experiència de
repetir l’experiment d’Erastostenes i mesurar el radi de la
terra. Erastostenes va realitzar aqueta mesura l’any 240 a.
C., en adonar-se que el dia del solstici d’estiu, un gnomon
a Siene no feia ombra mentre sí que en feia a Alexandria.
La diferència d’altura del Sol entre els dos llocs juntament
amb la distància entre les dues ciutats el portà a determinar
bastant acuradament el radi de la terra. En aquesta
experiència participaran centres de tot l’Estat Espanyol,
entre d’altres, el nostre.
Aquest any teniu l’oportunitat de descobrir tot un univers.
No la desaprofiteu!
Al nostre centre també hem volgut participar en la
commemoració d’aquesta efemèride amb una exposició
de plafons informatius, que podeu visitar al vestíbul de
l’entrada principal.
A més, el 2009 també és l’any Darwin, en commemoració
del segon centenari del naixement d’un dels científics més
importants de la història contemporània i del 150è aniversari
de la publicació de la seva obra sobre l’origen de les
espècies.
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
Charles Robert Darwin, nascut un 12 de febrer de 1809
a Shrewsbury (Anglaterra), dedicà tota la seva vida a la
ciència i s’esforçà per oferir una interpretació racional i
coherent dels processos naturals de l’evolució dels éssers
vius. Influït per la lectura dels viatges de Humboldt i avalat
per un professor seu de Cambridge, engegà el viatge que
havia de marcar, la seva vida i, de retruc, la de la resta de
la humanitat. Embarcà en el vaixell Beagle, l’any 1831 sortint
del port de Davenport cap a les terres de la Patagònia.
Tot el que va anar observant en aquest llarg viatge i particularment
a les Illes Galàpagos va fer que a l’any 1859,
culminés amb la publicació de la seva obra fonamental,
“On the origin of species by means of natural selection,
or the preservation of favoured races in the struggle for
life”, que s’exhaurí el primer dia.
L’any 1871 publicà “The Descent of man and selection in
relation to sex”, on feia públics el seus arguments a favor
del fet que els humans varem aparèixer a la terra a partir
de processos similars a la de la resta de les espècies. Un any
més tard (1872) veié la llum la seva tercera gran obra: “The
expresion of the emotions in man and animals”, una fita
essencial per entendre que l’evolucionisme. Charles Robert
Darwin, morí el 19 d’abril de 1882 a la seva residència
de Down i resta enterrat a l’abadia de Westminster.
Amb motiu d’aquest important aniversari, moltes societats
científiques i museus d’arreu del món proposen activitats i
exposicions sobre el científic i la seva obra.
Aquí us proposem alguns links molt interessants que no us
podeu perdre: http://www.darwin200.org/ . Web proposada
pel Museu d’Història Natural de Londres, on es donen
nombroses referències i dades de les activitats previstes en
aquest i altres museus de la Gran Bretanya.
http://darwin-online.org.uk/ Si voleu llegir els seus articles
originals els trobareu tots en aquesta web. Es poden descarregar
també en format PDF.
Quan en sapigueu molt sobre la teoria de l’evolució proveu
de fer aquest divertit test per posar-vos a prova:
http://science.discovery.com/interactives/literacy/darwin/darwin.html
Lídia Angel
19

EL PROCÉS DE BOLONYA
PREGUNTES I RESPOSTES
El 1999, els ministres d’Educació de 29 països europeus van
reunir-se a Bolonya per iniciar un procés de convergència,
que tenia com a objectius facilitar la mobilitat estudiantil
i laboral, i adaptar el contingut dels estudis universitaris
a les demandes socials. La declaració de Bolonya va dur a
la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES),
àmbit que serviria de marc de referència a les reformes
educatives que molts països haurien d’iniciar els primers
anys del segle XXI. Aquest espai ha de ser una realitat el
curs 2010-2011.
Quins canvis hi haurà a la Selectivitat?
La nova Selectivitat entrarà en vigor el curs 2009-2010.
Una de les novetats serà l’estructura de la prova, que constarà
de dues fases: una fase general, que obligatòriament
s’haurà de superar per accedir a la universitat, i una fase
específica, de caràcter voluntari, que l’estudiant podrà
realitzar per millorar la nota obtinguda en la fase general.
A la fase general, caldrà examinar-se de Llengua Catalana,
Llengua Castellana, Llengua Estrangera, i escollir entre
Història i Filosofia (com fins ara), però a més, hauran
d’examinar-se d’una matèria de modalitat a triar.
A la fase específica, l’estudiant podrà examinar-se d’una
matèria de modalitat associada a la branca de coneixement
del grau que vulgui cursar. Aquestes branques són
cinc: Arts i Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques, Ciències,
Ciències de la Salut i Enginyeria i Arquitectura, i cada
una té les seves matèries pròpies.
Si se suspèn la Selectivitat, no hi ha límit de convocatòries
(fins ara n’hi havia quatre).
Com s’obté la nota de les PAU?
La qualificació global s’obté de la mitjana aritmètica dels
5 exercicis. Les PAU s’aproven amb una nota mínima de 4 i
la seva superació té una validesa indefinida.
Aquesta qualificació és diferent de la nota d’accés a la
universitat, que ha de ser igual o superior a 5, i que és el
resultat de la mitjana ponderada entre el 40 % de la qua-
lificació global de les PAU i el 60 % de la nota mitjana de
l’expedient de batxillerat.
Com poden accedir a la Universitat els alumnes de Cicles
Formatius de Grau Superior?
Com fins ara, els alumnes que tinguin el títol de tècnic
superior d’FP, tècnic superior d’arts plàstiques i disseny o
tècnic esportiu no hauran de fer cap prova.
A més, tindran preferència d’accés si han cursat un cicle
formatiu adscrit a la branca de coneixement dels estudis
que es volen cursar.
Com s’estructuraran els nous estudis universitaris?
La nova estructura ha començat a implantar-se el curs
2008-2009.
Una primera novetat consisteix en el fet que els títols universitaris
tenen una mateixa unitat de mesura del temps
que es dedica als estudis: el Crèdit Europeu (ECTS, European
Credit Transfer System), que val entre 25 i 30 hores
(i no 10 com fins ara), però aquí s’hi inclou, a més del
temps de classe, el que es destina a preparar els treballs,
l’assistència a seminaris i tutories amb el professor, i també,
el que s’inverteix a estudiar per afrontar amb èxit els
exàmens.
Els estudis universitaris es dividiran en GRAU, MASTER i
DOCTORAT.
El GRAU és el primer nivell de l’ensenyament de la nova
ordenació. S’hi accedeix amb el títol de Batxiller i la Selectivitat,
o equivalent. Cada curs tindrà 60 crèdits, i en
caldran 240 per obtenir el títol de GRAU.
4 anys = 240 crèdits + Treball de Final de Grau (entre 6 i 30
crèdits, inclosos en els 240)
Només Medicina i Arquitectura tindran una durada de 300
crèdits (5 anys).
Els plans d’estudis de cada titulació tindran com a mínim
20 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

60 crèdits de formació bàsica en els dos primers anys.
Aquests 60 crèdits seran reconeguts en cas de voler accedir
a una altra titulació de la mateixa branca.
Per tenir el títol cal realitzarun determinat número
d’hores de pràctiques no remunerades en empreses o institucions.
Al final s’obté el títol de Llicenciat, Arquitecte o Enginyer.
A partir d’aquí es pot accedir al mercat laboral o cursar un
MÀSTER, que substitueix les actuals especialitats de les carreres.
Aquests, tenen una durada d’un o dos anys (60 o 120
ECTS), i poden ser de tipus professional o d’investigació,
que preparen per al DOCTORAT. Al final del MÀSTER cal-
Avui en dia, en el món occidental es consumeixen quantitats
enormes de greixos, sucres, additius, etc. La consequència
és que un percentatge molt gran de la població
té sobrepès, hipertensió, diabetis, colesterol i moltes altres
malalties relacionades amb uns hàbits alimentaris
incorrectes. Paral.lelament, aquelles persones preocupades
per la dieta, consumeixen una pila de productes anomenats
”light” i edulcorants sintètics com la sacarina,
l’aspartam, el ciclamat... Moltes vegades desconeixem
els recursos que ens dóna la Natura.
Durant molts segles, els guaranís
de Paraguay i Brasil han
estat utilitzant la Stevia (Stevia
rebaudiana fam. Asteraceae),
que ells anomenen ka’a he’e,
com a edulcorant del mate i altres
infusions.
La Stevia és un arbust perenne de fins a 9 m d’alçada, que
creix en terrenys arenosos, molt assolellats i poc fèrtils, i
que a principi de primavera fa unes petites flors tubulars
de color blanc. Es multiplica molt bé per esqueixos a
la primavera i l’estiu i es cull just abans de la floració,
per mantenir la màxima concentració d’edulcorant a les
fulles.
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
drà elaborar i defensar oralment un Treball Fi de Màster,
d’entre 6 i 30 crèdits.
El Màster deixa de ser un títol propi de cada universitat,
per passar a ser un títol oficial.
Amb el títol de Màster podem accedir al món professional
o fer el DOCTORAT. Aquests ensenyaments tenen com a
finalitat la formació en tècniques d’investigació, i comprenen
dos períodes: un de formació, i un altre d’investigació
que inclourà l’elaboració i presentació de la corresponent
Tesi Doctoral.
BOTÀNICA
Endolceix-te amb Stevia
Isidre Canela
Els compostos edulcorants que contenen les fulles (esteviòsids
i rebaudiòsids) són fins a 300 cops més dolços
que el sucre.
A més del seu aspecte edulcorant, innocu per als diabètics,
la Stèvia és molt indicada per a dietes hipocalòriques
ja que no conté calories. També ajuda a regular
la tensió arterial, redueix l’ansietat per menjar (així
ajuda a perdre pes), i té efectes dèrmics, antibiòtics,
anticàries.
La forma més habitual de consumir
la planta és com un líquid
dens, uns 70 cops més dolç que el
sucre, que podem obtenir fent bullir
una culleradeta de fulles mòltes en un
litre d’aigua, ho deixem en maceració fins que
es refredi, ho filtrem i, un cop embotellat, ho posem
a la nevera on se’ns guardarà ben bé una setmana.
Al Japó és molt consumida: abasta el 40 % del mercat
d’edulcorants. Als EEUU, des del 1995 es comercialitza
com a suplement alimentari, però a la Unió Europea,
està prohibida preventivament en productes alimentaris.
No obstant, les associacions de cultivadors de Stèvia
21

lluiten pel reconeixement legal a Europa dels glicòsids d’esteviol com a additius
alimentaris i nou aliment, davant el Comitè Científic per a l’alimentació
de la Comissió Europea, tasca gens fàcil degut a les fortes pressions de la
indústria farmacèutica.
A casa nostra, es pot comercialitzar la planta en test, com a planta ornamental,
sense indicar-ne les propietats terapèutiques.
Si esteu interessats en aquesta planta podeu contactar amb www.slowfood.
es , els quals estan creant una xarxa de cultivadors a nivell estatal. El sr. Jordi
Pàmies, pagès de Balaguer, n´és el màxim productor a nivell de Catalunya.
Podeu contactar amb ell a través del seu blog http://joseppamies.worldpress.
com. Ben segur que estarà encantat d’informar-vos abastament sobre tot allò
que li volgueu preguntar.
La mandioca és una planta de forma arbustiva o d´arbret
petit de fins a 3-4 m, d´arrels tuberoses i fulles caduques
palmaticompostes. S’anomena Manihot esculenta o M.
utilissima, en anglès tapioka i en castellà mandioca, casava
o yuca.
És un dels principals conreus alimentaris del món i als tròpics
constitueix un aliment bàsic de subsistència. Aquí ens
arriba sovint en forma de tapioca, que és una mena de
pasta de sopa de forma granulosa obtinguda dels tubercles,
rics en midó, d´aquesta planta. Penseu que els tubercles,
en fresc, són tòxics, ja que contenen uns conductes
laticífers, com la majoria d´euforbiàcies, en aquest cas
amb àcid cianhídric. Als tròpics ho solucionen esprement
la carn mòlta del tubercle amb unes malles que cargolen
amb força perquè deixi anar tot el suc. També es pot fer
comestible pel sol fet de cuinar-la o torrant-ne la farina.
La mandioca s´ha cultivat desde molt antic a l´Amèrica del
Sud, on s´originà el conreu i s´estengué després a tots els
països tropicals. La producció mundial supera les 180 milions
de tones, obtingudes sobretot a l´Àfrica.
Malgrat ser de clima càlid i humit, es va fer un cultiu experimental
a les instal·lacions del nostre centre fa uns quatre
anys. Tal com ja ens ha passat amb altres cultius tropicals,
les primeres fases de desenvolupament de les plantes als
hivernacles se superen satisfactòriament, però per pro-
Isidre Canela
La mandioca
duir fruit o en aquest cas tubercles i posar-la en producció,
la planta és inviable ja que el clima no és l´apropiat i per
fer tot el cicle dins l´hivernacle sovint no és rendible.
De manera que les plantes van quedar en torreta i com
s´eixamplen molt, algú les va esporgar per baix, tipus arbret,
i jo en vaig agafar una veient que tenia un port interessant
i unes fulles palmades, grosses, força decoratives.
El vaig plantar a l´exterior en una zona arrecerada d´un
petit jardí de casa adossada de Reus, amb poc reg i un sòl
pobre i més aviat compacte. Al poc temps tenia un arbust
d´uns 3 m d´altura amb un tronc de 22 cm de perímetre,
que aguantava una capçada ampla, força simètrica i que
ha suportat els dos últims hiverns. Al maig-juny s´omple
de flors que després donaran unes càpsules rodones, del
tamany d´una cirera, i durant l´estiu s´aniran obrint amb
un sorollós espetec amb què disparen les llavors.
No cal dir que qualsevol hivern d´aquests una
mica més fred del normal pot acabar amb ell,
però de moment aguanta i és l´element
més vistós del petit jardí.
Josep Felip
Cap del Seminari de Medi Natural
22 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

Molts de nosaltres hem sentit
dir que el margalló (Chamaerops
humilis) és l’única
palmera autòctona de la Península
Ibèrica - i del Nord
d’Àfrica -. I és cert. El que ja
no seria tan correcte, seria
atorgar-li l’exclusivitat de ser
l’única palmàcia originària d’Europa, ja que a l’illa de
Creta hi creix la Palmera de Teofrast (Phoenix theophrasti).
Molt semblant a la palmera datilera, se’n distingeix pel
fullam verd grisós i les fortes espines de la base del peciol.
Pot assolir els 15 m. d’alçada. Requereix terrenys humits
però permeables i tem les glaçades.
Li donà nom el filòsof grec, deixeble d’Aristòtil, el qual
la va descriure al segle IV aC.
Aquesta joia de la flora europea forma diversos palmerars
a les zones costeres de Creta i a la Península de Dat-
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
La Palmera de Teofrast
ca, al Sud de Turquia, éssent els més coneguts els de Vai
i el de Preveti, prop de Palekastro. Possiblement estava
força més repartida per Europa a l’Era Terciària; avui,
però, la seva principal amenaça és el desenvolupament
turístic de les zones on encara viu.
Si voleu contemplar-la, però sou dels que penseu que
l’illa grega queda una mica lluny, sempre teniu l’opció
de passar per Blanes, pel Jardí Botànic de Mar-i-murtra,
on a més de gaudir d’aquesta planta excepcional, podreu
viatjar als deserts de cactus
de Nord-amèrica, endinsar-vos als
boscos d’araucàries de la llunyana
Austràlia o retornar a l’època
en què les falgueres arborescents
dominaven el planeta.
Acosteu-vos-hi. Del tot recomanable!
JARDINERIA
NO T’HO PERDIS: Els Jardins Artigas
L’obra i la influència de Gaudí s’exten arreu, fins i tot al
peu del Pirineu trobem un dels seus jardins. També anomenat
el “Jardí de la Font de la Magnèsia” està situat a la
Pobla de Lillet, a prop del naixement del riu Llobregat.
Aquests jardins van ser encarregats a Gaudí per Joan Artigas
i Alart en una de les visites de l’arquitecte a la Pobla
per a fer el seguiment de les obres del xalet del Catllaràs.
Artigas, que era amic de Güell i volia fer un jardí al costat
de la seva fàbrica a banda i banda del riu Llobregat, va
demanar a Gaudí que en fes uns esbossos. L’artista els va
fer i a més va enviar dos paletes dels que treballaven al
parc Güell per iniciar les obres, que es van perllongar des
del 1903 fins al 1910.
Els Jardins Artigas van anar passant per períodes de decadència
i van caure en l’oblit fins al 1970 quan al Correo
Catalan va aparèixer un reportatge parlant de les obres de
Gaudí a la Pobla de Lillet. Posteriorment, els Jardins van
cedir-se per a l’ús públic, es van aixecar els plànols i es va
redactar un projecte de parc públic. Han estat restaurats a
partir del 1992 refent totes les escultures i aplicant noves
tècniques de construcció i conservació.
Els Jardins Artigas són uns jardins humits ( al contrari
que el Parc Güell), són travessats pel riu Llobregat i tenen
Isidre Canela
una font “ La Font de la Magnèsia”; tot l’indret és humit
i muntanyós, amb una exhuberant vegetació natural i poques
flors, com si només s’hagués volgut facilitar el pas de
l’home intervenint el mínim en la natura.
Per altra banda els Jardins Artigas mostren una sobrietat
de colors que contrasta amb el colorisme d’altres obres
de Gaudí. Predominen el marró de la pedra i el verd de la
vegetació.
És un jardí petit però amb una història entranyable i recuperat
amb molt d’esforç i il·lusió .Visitar-lo potser no justifica
hores de viatge de sud a nord del país , però si alguna
vegada et ve de pas… no t’ho perdis.
Maria Jesús Blasco
23

MEDI AMBIENT
L’ós bru pirinenc: Algunes consideracions
Entorn la polèmica esdevinguda quan l’ossa Hvala va ferir
un caçador durant la realització d’una batuda als boscos
del Baix Aran, els alumnes del 1r curs del Cicle Formatiu
de Grau Superior d’Organització i Gestió dels Recursos Naturals
i Paisatgístics, adscrits al crèdit “aprofitaments cinegètics
i piscícoles” de l’IES d’Horticultura i Jardineria de
Reus, volem aportar les consideracions subsegüents.
Primer que tot, cal tenir en compte el paper indeslligable
que desenvolupen els depredadors vers les seves preses
en el manteniment de l’equilibri ecològic; i l’ós, en aquest
sentit es presenta llavors com un element inherent i indeslligable
del bon estat de salut dels ecosistemes subalpins
pirinencs. És doncs, una immillorable espècie bioindicadora,
garant de la qualitat ambiental dels Pirineus en conjunt.
Tanmateix, en les àrees geogràfiques amb presència
estable d’ossos, llops i altres grans depredadors es demostra
una major qualitat fisiològica i morfològica, i estabilitat
poblacional de les seves preses, sense esdevenir els
malaurats episodis alterns de superpoblació i d’epidèmies.
Aquestes preses són tanmateix les cobejades espècies de
caça major: senglar, cérvol, cabirol, cabra salvatge, isard...
El sistema de caça amb “batuda” i de “selecta” es presenta
tècnicament necessària en les zones de muntanya sense
aquests depredadors que, emulant la selecció natural
dels primers, en regulen la densitat i la salut d’herbívors.
Aquestes praxis cinegètiques però, amb el retorn dels ossos,
pel cas, cal replantejar-les, de forma que la cacera de
selecta amb el temps esdevé prescindible i, el sistema de
batuda, malauradament s’evidencia problemàtic, especialment
en les àrees i èpoques de l’any crítiques per a
l’ós. Caldrà doncs urgentment una nova i més estreta regulació
de la caça major. Resulta inexplicable, paradoxal,
incongruent que es realitzés la batuda en qüestió on era
plenament sabut (publicat a TV3) que hi rondava l’ossa;
els fets esdevinguts llavors ens evidencien el poc control
de l’activitat cinegètica en aquesta àrea pirinenca.
A Astúries, l’exemple més proper i semblant al Principat, es
prioritzen altres mètodes més adequats amb la presència
de l’ós, com l’”espera o aguait” i l’”acostament” (“rece-
cho” en castellà). Cal saber també per l’interès de tothom
que, amb el temps, l’existència mateixa dels depredadors
també possibilitarà que la caça major en zones osseres
esdevingui progressivament més qualitativa que no pas
quantitativa, o sigui, desenvolupant-se exitosament la
“caça de trofeu”, en detriment és clar de les, reiterades
i abundoses en captures, batudes: justament, els millors
trofeus de caça major són en zones osseres i lloberes! Resulta
molt rellevant en aquest sentit el manual de caça
editat conjuntament per la “Fundación Oso Pardo” amb
diverses societats de caçadors asturianes, on es palesen estratègies
de batuda més selectives, més segures, més eficaces
i menys pertorbadores.
És sabut que el caçador implicat és de Les, municipi en
el qual fa dos anys els mateixos caçadors locals van demostrar
estar radicalment en contra de la reintroducció
de l’ós bru als Pirineus arribant a boicotejar el dia de la
alliberació. I, no s’ha de descartar que aquest col·lectiu de
caçadors, pretengués de foragitar-lo, fins i tot eliminar-lo.
És així doncs que l’any 2004 va morir la ossa Canelle (la darrera
ossa autòctona pirinenca) en ser abatuda pel mateix
pare de l’alcalde -els caçadors, tot i saber que estaven en
una zona on hi havia una ossa amb cria, no disposaven de
cap dispositiu sonor per a parar la caça en cas de problemes
i, paradoxalment tenien el permís corresponent-; va
ser absolt dels càrrecs de delicte ambiental argumentant
defensa pròpia, En la reintroducció de 2006 la ossa Franska
fou perseguida il·legalment per ramaders, fins arribar
a una carretera on va morir atropellada i, curiosament, es
va descobrir llavors que havia estat abatuda a trets dies
abans. Actualment només queden 3 exemplars de l’última
reintroducció un dels quals, el jove Balou, va ser ferit per
un tret durant una altra batuda de senglar el proppassat
setembre -el caçador sabia que estava en zona d’ós, i
va disparar per “instint”, adonant-se després que havia
disparat a un ós... El 1994 van matar a la femella Claude,
i també Mellba va morir caçada... Cal recordar que a la
Vall d’Aran hi ha un règim de caça i pesca autàrquic, sense
quasi control per part de l’administració, de forma que
són els diferents col·lectius de caçadors els que gestionen
captures, àrees, sistemes...
C/ Sant Jordi, 6 - Tel. 977 85 12 91 - Fax 977 76 80 01 - 43391 VINYOLS I ELS ARCS
24 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

Òbviament, cal dir que no tots els caçadors són contraris o
tenen animadversió a l’ós, i també cal recordar que gent
que viu a la muntanya i de la muntanya també es posicionen
a favor de l’ós; recordem les declaracions radiofòniques
a favor de l’ós i del llop d’un dels darrers pastors
transhumants d’ovelles als Pirineus, on textualment afirma
que “l’ós si no se l’amoïna no ataca”. És, doncs, demostrat
i plenament sabut i ratificat per la saviesa ancestral, que
l’ós no ataca a les persones així com així; llavors, quant a la
polèmica en qüestió, no deu ser potser que es vulgui defugir
el control i la regulació cinegètica, i així prosseguir amb
l’abús i descontrol tradicional de l’activitat cinegètica?
Tanmateix, l’atac de la ossa Hvala es pot considerar un incident
més dels molts que succeeixen en la muntanya. Resulta
molt significativa i simptomàtica la xifra de 21 morts
i 863 ferits entre caçadors la temporada 2007-08, amb una
mitjana anual de 24 morts, 2448 ferits i 91 invàlids. És preocupant
la facilitat amb la qual una persona pot arribar
a practicar l’activitat de caça sense demostrar un temple
i uns coneixements suficients d’ecologia i zoologia previs
i, si més no, un reciclatge adequat a les noves circumstàncies.
Igualment, no hem d’oblidar que ja està demostrat editorialment
com determinats interessos immobiliaris implicats
en l’ampliació de pistes d’esquí i l’expansió urbanística
sobre zones osseres, han influenciat negativament en
persones i col·lectius susceptibles.
És curiós el fet de com, fa 25 anys al Delta de l’Ebre, també
determinats sectors tradicionalment reaccionaris i caciquils
van comportar-se fortament reacis a la creació del seu parc
natural, polèmica que, en part, girà tanmateix vers la regulació
implícita de la cacera. No cal dir que amb el temps,
la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre s’ha demostrat
altament positiva en tots el sentits, esdevenint un èxit
ambiental i un immillorable motor socioeconòmic del territori.
En aquest sentit cal també constatar, i caldrà difondre,
els beneficis indirectes que es deriven de la promoció
de l’ós com a reclam turístic en les economies de zones
de muntanya: el Parc Natural de Somiedo a Astúries n’és
l’exemple més proper, però el mateix succeeix en d’altres
parts de la cordillera Cantàbrica, el Trentino italià...
Resulta adient, havent tornat a visualitzar a classe el documental
del tantes vegades esmentat Fèlix Rodríguez de la
Fuente sobre l’ós, realitzat als anys 70 i com aquest expert
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
indiscutible postulava la viabilitat de reintroduir l’ós bru
en zones amb aprofitament de caça major i sense conflicte
entre ramaders i pagesos.
Caldrà, evidentment, actualitzar la normativa de caça,
paral·lelament al control del seu acompliment, amb seguiment
presencial a càrrec de la guarderia forestal sistemàticament
en totes les batudes, i amb establiment de les corresponents
sancions indeslligables. Cal encara una ingent
tasca pedagògica de sensibilització i educació ambiental
entre els diversos col·lectius de caçadors, pastors, i tots els
diferents usuaris de la muntanya amb la renovada presència
de l’ós. I caldrà ensems de recuperar els sistemes de pasturatge
tradicionals, amb ramats sempre acompanyats per
pastors i/o per gossos mastins i muntanya pirinencs o bé, els
moderns sistemes de pastors elèctrics, dotar abastament de
refugis a pastors i bestiar i, evidentment caldrà agilitzar el
sistema de peritatge i compensacions per les baixes ocasionals
produïdes per l’ós al bestiar, necessàriament el màxim
ràpides i generoses, asseverar la persistència de carronyes
com a recurs tròfic suplementari, implementar els precisos
equips tècnics de seguiment i vigilància...
Qui ha molestat a qui? Podríem preguntar-nos. Hem de
saber adaptar-nos naltros a la natura, i no pas a l’inrevés.
L’ós també forma part inherent des de sempre en la història
natural dels Pirineus i de la seva cultura, i ineludiblement
haurem d’assumir algunes molèsties per a conservar
si més no l’especial valor d’un paisatge que osseja. Aquests
són els darrers paratges on l’ós pot persistir: a la resta del
territori, malauradament ja massa fragmentat i sense la
qualitat ecològica suficient, ja no és possible.
També abans al Delta de l’Ebre moltes veus clamaven i demonitzaven
conservacionistes, gelosos de seguir caçant i
explotant abastament sense control. Fa 25 anys del Parc
Natural del Delta de l’Ebre i, si bé és cert que la revolta
social derivada de la lluita de la Plataforma en Defensa
de l’Ebre va suposar un important punt d’inflexió en la
manera d’entendre el patrimoni natural, tot és qüestió de
temps, hem de madurar encara, i seguir evolucionant com
a humans, integrant respectuosament, sosteniblement, i
participadament, és clar que sí, ossos i economia, persones
i naturalesa, gaudi i cinegètica i pasturatge, cultura i tradició
i futur, pervivència de tot i tothom que d’altra forma
no és possible.
Finalment cal dir que, sortosament, en d’altres zones osse-
PRESENTACIÓ OFICIAL DEL
GREMI DE JARDINERS DE
LES COMARQUES DE TARRAGONA
APOSTEM PEL SECTOR
www.gremijardiners.com
25

es com Astúries, ja hi ha fa temps una estreta i fructífera
comunicació i col·laboració mútua entre caçadors, tècnics
naturalistes, gestors conservacionistes i ecologistes, fet
que demostra una vegada més la possibilitat real de compatibilitzar
els diferents usos tradicionals de la muntanya.
Seria bo, estratègic, de sincronitzar més esforços amb les
altres regions implicades en la gestió de poblacions d’ós
bru ibèric, Aragó, Navarra, Cantàbria, Astúries, Galícia,
França, intercanviant àgilment informació, debatent periòdicament,
compartint experiències, problemes i solucions...
Podrem presumir per sempre més de pertànyer a un país
europeu, modern i civilitzat, que sap conviure amb ossos
i llops, i..?
Albert Mas,
Delegat de curs, en representació dels alumnes de 1r Curs del Cicle
Formatiu de Grau Superior d’Organització i Gestió dels Recursos
Naturals i Paisatgístics, adscrits al crèdit “aprofitaments cinegètics i
piscícoles” de l’IES d’Horticultura i Jardineria de Reus.
AVANTATGES I FUNCIONALITATS
DELS BOSCOS RIBERALS
Els boscos riberals -alberedes, salzedes, omedes, gatelledes,
vernedes, baladrars, tamarigars...- són uns hàbitats
encara massa sovint oblidats i infravalorats, maltractats,
fins i tot arrabassats, desconsiderats potser per la seva
condició de marginalitat... són, però, especialment interessants
per:
• Comportar una disminució de l’impacte destructiu de les
riuades per l’efecte laminador que originen i la disminució
paral·lela de la velocitat de l’aigua
-també els aiguamolls associats actuen com a veritables
sobreeixidors-.
• El seu efecte estabilitzador dels marges riberencs permet
reduir l’erosió, retenir els sòlids arrossegats pel corrent, i
ser filtre dels materials d’aquests per l’escorrentia superficial
dels vessants col·laterals.
• Ensems els boscos en general i els estanys marjalencs
associats, estabilitzen el flux superficial i participen en la
recàrrega de les aigües subterrànies.
• La millora que impliquen en determinats paràmetres
biològics físico-químics per l’ombra que confereixen:
disminució de la temperatura de l’aigua, suposant una
menor evaporació d’aquesta i un increment de la quantitat
d’oxigen dissolt...
• Disminució dels efectes nocius induïts pel vent,
evitant la dessecació, estabilitzant les temperatures...
• Actuar com a filtres reductors de l’eutròfia i contaminació
de l’aigua:
absorció radicular de P, N..., decantació de partícules contaminants...
• Ser l’hàbitat de nombroses espècies animals i vegetals,
essent punts d’elevada biodiversitat vegetal i faunística,
de forma que:
• Desenvolupen els papers per a la fauna de
- refugi; són densos i impenetrables amb abundància de
lianes, plantes espinoses...
- reproducció; gaudeixen de relativa tranquil·litat justament
pel seu caràcter salvatjós.
- alimentació; disponibilitat d’aigua, espècies comestibles
fruívores...
- connexió de diferents poblacions;
esdevenen uns bons corredors faunístics.
• Costitueixen veritables reservoris genètics de diverses
espècies ja exigües arreu, justament per aquesta consideració
de marginalitat, el seu ignor i oblit.
• Permeten la penetració d’espècies de latituds més septentrionals,
de requeriments més frescals i humits.
• Tenen un fort caràcter ecotònic, fet que alhora també li
confereix una elevada densitat i diversitat animal.
Toni Bara
*Aquest i altres articles relacionats, teòrics i d’aplicació, els podreu
trobar a la carpeta “TONI BARA” de la Xarxa-T del nostre institut, en
breu consultable telemàticament des de l’exterior.
Tanmateix, cal palesar-ho, els és inherent una alta capacitat de regeneració,
amb elevades taxes de creixement de la vegetació, tal i com es demostra amb
la imatge adjunta (albareda litoral o amb vinca Vinco-Populetum albae), obtinguda
al riu Gaià al seu pas pel Pont d’Armentera, deu anys després de la seva
restauració a càrrec del GEPEC.
26 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

El passat dilluns, després d’un atrafegat trimestre i d’unes
vacances, més aviat mal pagades per culpa del famós treball
de recerca (al qual tots aquells estudiants que han decidit
engolir els dos suculents cursos de batxillerat s’han
d’enfrontar) la professora d’anglès va tenir la genial idea
de treure’ns d’aquelles quatre parets que no ens deixen
respirar (però sí parlar), i anar a veure una obra de teatre a
l’institut La Salle. Tal i com era d’esperar l’obra era en anglès,
una atrevida versió actual de la famosa obra teatral
de Shakespeare: Romeu i Julieta.
Molt bé. Pensava en el plaer de disfrutar d’una bona estona
de relax i desconnexió de la vida enfeinassada que
duu la societat d’avui en dia. Sempre pensant en el que
farem i el que vindrà, estructurant temes, accions, espais
i horaris, fent salts de trampolí de la feina a l’esbarjo i de
l’esbarjo a la feina i realitzant continuadament la recerca
de l’autosuperació. Quin mal hi ha a fer fluir la imaginació?
Tal i com les peces d’escacs, que després de cada batalla
tornen al seu punt de partida, nosaltres som esclaus
de la rutina que sembla haver-se posat de moda entre tots
plegats. I és que el tema porta cua, rarament deixem passar
aquell que tenim darrere per donar-li la més mínima
oportunitat, hem d’aprofitar tot allò que ens dicta la raó,
es així com sols sabem arribar a la superació o al benestar
propi.
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
BATXILLERAT
Sortim al teatre
Vivim en una societat i en una època en què la velocitat
amb què es succeeixen els esdeveniments, la quantitat de
compromisos que adquirim, les nombroses tasques que
ens imposen o, pitjor encara, ens autoimposem, fa tot plegat
que haguem perdut l’hàbit, la capacitat, i el temps
dedicat, a pensar sobre tot allò que fem i el que ens envolta.
Tenim més temps lliure (“temps d’oci”, en diuen...)
que mai, i tanmateix vivim sempre com si al dia li faltessin
4 hores més; o com si el cap de setmana hagués de ser de
4 dies i les vancances... bé, posats a dir, de 6 setmanes. (Tot
es fa curt!). I al cap del camí, tot aquest fet ens genera
diferents graus d’insatisfacció (fins al seu grau màxim: els
processos depresssius).
Si dediquéssim un temps al dia només a pensar. potser
veuríem les coses d’una manera diferent i gaudiríem millor
de la vida (de les 24 hores del dia, els 2 dies del cap de
setmana o les 4 setmanes de vacances).
I ara que m’hi fixo, la bella tragèdia de Romeu i Julieta
ens ha portat a pensar (a alguns) que potser tot no és tant
romàntic i bonic com verament semblava, o fins i tot, que
tot allò que simbolitza la felicitat i el benestar té un límit,
a vegades poc agradable.
Interculturalitat gastronòmica
Isaac Granell Cabré
Fa uns anys es va fer popular un eslògan que proclamava:
“ som 6 milions”. Avui, el nostre país s’ha convertit
en terra d’acollida de molts nouvinguts i la població de
Catalunya ja supera el set milions. Ha arribat gent dels cinc
continents: d’Argentina, del Marroc, de Xina, de Romania...
I, amb ells, han dut cap a casa nostra, la seva llengua,
la seva manera de vestir, els seus costums, la seva gastronomia.
Aquest fet, lluny de diluir la nostra manera de ser,
pot enriquir-nos a tots plegats. Els que han arribat de nou
tenen al seu abast un ventall de possibilitats per integrarse:
fàcilment poden estudiar català, són ben rebuts en
entitats esportives, culturals etc. Aquest intercanvi, com
C/ Estació, 37 · Tels. 977 82 31 43 i 82 33 85 · Telefax 977 82 37 16 · 43890 L’HOSPITALET DE L’INFANT
27

deia, pot ser mutu. Per aquest motiu, volem que conegueu
algunes de les coses que la nostra alumna de Batxillerat,
Naual Hammadi ens ha ensenyat mitjançant el seu
treball de recerca.
Els aliments bàsics de la cuina marroquina són el cuscús,
unes boles de sèmola de blat; la bastela, un plat molt semblant
als nostres canelons; el mechui, carn de xai a la brasa;
el djaj mshrmel, pollastre al forn amb una salsa típica
o el tajin, estofat de carn, peix o verdures cuinades en un
recipient d’aquest nom. Ho sabíeu?
Si voleu participar d’aquesta interculturalitat, poseu-vos el
davantal i a la feina....us donem la recepta de tres postres
típiques del Marroc, facilíssimes de fer i que us podem assegurar
que us en llepareu els dits!
SEFFA ( postres típiques de dies festius, fetes amb cuscús
endolcit i decorat amb canyella)
INGREDIENTS
1 quilo de cuscús · 1 culleradeta de canyella
sucre · 150 g de panses
ELABORACIÓ
Poseu el cuscús en un plat profund i afegiu-hi un quart
de litre d’aigua i deixeu-lo que absorveixi l’aigua durant
5 minuts. A continuació poseu el cuscús a la cuscusera i
deixeu-lo al foc durant 15 minuts. Deixeu-lo reposar durant
10 minuts i llavors torneu-lo a ficar a la cuscusera durant
15 minuts. Mentre encara està calent s’hi posen unes
cullerades de sucre (al gust de cadascú) i es remena bé.
Quan s’ha refredat es posa en un plat i es decora amb la
canyella i les panses.
SFENG (una mena de “donuts” que es mengen per
berenar i per celebrar el final del ramadà)
INGREDIENTS
1 quilo de farina · 20 g de llevat
250 grams de mel · oli per fregir
ELABORACIÓ
Poseu la farina en un bol. Afegiu-hi el llevat diluït en un
got d’aigua tèbia. Saleu i amasseu amb les mans fins obtenir
una massa tova. Cobriu amb un drap net i deixeu-ho
Una eina al servei dels nostres cicles formatius
reposar durant mitja hora. Agafeu un tros de massa i feu
una corona. Fregiu en oli calent. Poseu a escalfar la mel
en una cassola.
Quan estiguin daurats, submergiu-los en la mel. Retireulos
i serviu-los en una plàtera.
HRENGO (unes pastes que es mengen per berenar i per
celebrar el final del ramadà)
INGREDIENTS:
un quart de farina · mig litre d’aigua calenta
(no gaire calenta) · 20-40 gr. de llevat · Sal
INSTRUCCIONS
Primer es posen la farina, el llevat i una mica de sal en
un bol. A continuació s’hi aboca tota l’aigua calenta i es
remena tot. Que no quedi cap grumoll de farina. La massa
ha de quedar líquida. S’ha de deixar reposar la massa uns
20 minuts.
Posem una paella a escalfar i quan estigui calenta tirem
una mica de la massa líquida, segons la mida de la paella.
No hi ha d’haver oli.
Quan la massa líquida es vagi fent sòlida, s’anirà omplint
de petits forats, llavors s’haurà de treure de la paella, i així
amb tota la massa.
Aquestes pastes es poden menjar amb xocolata, melmelada
o qualsevol cosa que vingui de gust.
Naual Hammadi
C/ Boule 2 4rt pis - 43201 REUS - Tel. 977 330 438 - Fax 977 315 810 - Ffpempre@tinet.org
Horari: Dilluns 9.00 - 13.00 h., dimarts i dijous de 12.00 - 14.00 h. (us atendra la senyora Cristina Agustench)
28 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

ENS VISITA..... TONI SALA, escriptor.
El passat 25 de març d’enguany, els alumnes de batxillerat
vam tenir l’oportunitat de trobar-nos, darrera uns ulls
fugissers i un to de veu amable, amb una persona que es
dedica professionalment a la literatura, en Toni Sala.
Ens va fer cinc cèntims de la seva experiència en aquest
món i ens va ensenyar alguns dels llibres que té publicats,
els quals, per atenció de l’editorial, ara podrem trobar a la
biblioteca del centre.
Havíem llegit i comentat a classe alguns contes de la seva
producció literària sobre els quals, després vam poder xerrar
amb el mateix autor i contrastar la interpretació que
n’havíem fet nosaltres i el que ell havia volgut dir. Va matisar
que la literatura, com tot allò que és creatiu, conté una
ambigüitat intrínseca que, precisament, la caracteritza. Per
això és una experiència molt enriquidora i mai d’una sola
resposta. També ens va sorprendre la seva tesi, sobretot
arran d’alguns contes llegits, la qual sustentava que tot el
que s’escriu és una mentida que conté la veritat.
Tot i conèixer la seva obra d’una manera molt superficial,
va ser molt interessant compartir aquella estona amb algú
que intenta, a través de la reflexió literària, entendre els
perquès que ens posa al davant la vida. I la veritat és que
ens van quedar ganes de llegir-lo molt més.
Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols 1969) es va donar a conèixer
amb Entomologia (1997), el seu primer llibre i amb el qual
va guanyar el Premi Documenta. La seva primera novel·la
fou Pere Marín (1998) Amb Bones notícies (2001) va proposar
una mirada torbadora sobre les intimitats de la vida
ENS VISITA..... JAUME MARINÉ,
Testimoni directe de la Guerra Civil
El passat dia 1 d’abril vam recordar els 70 anys de la fi de
la guerra civil espanyola. Tan lluny i tan a prop.
Lluny des de la perspectiva dels nostres joves. I a prop
des del punt de vista d’aquells que la van sobreviure i
encara avui ens la poden recordar en 1a persona.
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
en parella. Crònica d’un professor de secundària (2001) fou
un èxit de vendes i el va donar a conèixer al gran públic.
Mostra el món de l’ensenyament des de dins la qual cosa
va suscitar una certa polèmica. Amb Goril·la blanc (2002)
es va introduir en el gènere de l’autobiografia, narrant
en primera persona les memòries de Floquet de Neu, el
goril·la albí. En Un relat de la nova immigració africana
(2003) va narrar les aventures d’un gambià a Catalunya.
Per la novel·la Rodalies va obtenir el Premi Sant Joan de literatura
catalana l’any (2004) i el Premi Nacional de Literatura
concedit per la Generalitat de Catalunya. Quatre dies
a l’Àfrica (2005) és el relat d’un viatge a Guinea Equatorial.
El seu últim llibre, Comelade, Casasses, Perejaume (2006)
és un retrat d’aquests tres artistes i un homenatge.
Col·labora setmanalment
al
diari El Punt i
habitualment
amb el Diari
Maresme.
Marisol Virgili
Trobar un punt d’encontre entre ambdues visions no
sempre és fàcil perquè cada vegada tenim menys oportunitats
de poder posar en contacte aquestes generacions.
Al nostre institut, el dia 2 d’abril, els alumnes de batxillerat
van tenir l’oportunitat única de poder sentir les
experiències d’un nen que va viure la guerra i, sobretot,
la postguerra en un poble proper de la nostra comarca.
Ens va visitar, a instància de l’Isaac Granell, alumne de
2n de batxillerat, els sr. Jaume Mariné de Vilaplana el
qual va ser Cap de la Secció Territorial de Tarragona de
la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors. Ha
col·laborat en diferents publicacions i ha escrit el llibre
Flames de teia.
La comunió entre ell i els alumnes va ser absoluta si jutgem
pel silenci solemne que embolcallà la trobada i el
subsegüent diàleg que s’hi establí.
Marisol Virgili
29

EP, JOVES!
Tu també escoltes música amb l’MP3?
En els darrers anys s’ha popularitzat molt l’ús aparells reproductors
de música com l’Ipod o l’MP3. A la UE es calcula
que entre 50 i 100 milions de persones els usen diàriament.
Certament, són molt pràctics: són de petites dimensions,
molt còmodes i ens permeten gaudir de la música mentre
fem esport o viatgem en tren. I sense molestar a qui tenim
al costat! Però no tot és tan fantàstic. Els qui conduïu, segurament
que algun cop us haureu creuat amb algun vianant,
a qui heu estat a punt d’atropellar, caminant pel carrer amb
els auriculars posats i totalment absent d’allò que l’envolta.
És un perill. Però n’hi ha un altre, molt més subtil i demolidor.
Fa poques setmanes en l’edició digital de El Periódico llegia
un titular que afirmava que “Un de cada 10 usuaris que
escolten l’MP3 a volum alt poden patir sordera”. Aquesta
notícia em va deixar força neguitós, i vaig voler informar-me
més navegant per la xarxa.
¿Sabíeu que la utilització continuada d’aquests reproductors,
a més del 60 % del volum màxim, durant més de 90 minuts
al dia, pot provocar pèrdua auditiva? El Comitè científic de
Riscos Nous i Emergents situa risc més alt en aquells que escolten
música més d’una hora al dia per setmana a un volum de
més de 89 dB, durant al menys cinc anys. Penseu que l’MP3
pot arribar als 112-115 decibels, nivell de soroll situat entre
el que fa una aspiradora (80 dB) i un martell pneumàtic o un
avió enlairant-se. (130 dB).
Els aparells amb auriculars que s’introdueixen a l’oïda (els
més habituals) són més perjudicials que els que cascs que
tapen l’orella.
Altres estudis fets per prestigioses institucions posen sobre la
taula dades alarmants.
Segons l’Enquesta Nacional de Salut, en el nostre país, del
milió d’afectats de sordera, uns 35.000 tenen entre 15 i 24
anys. Es creu que molts joves,cap als 50 anys tindran problemes
auditius propis de persones de 70 anys.
Més dades: segons la revista New Scientist, un de cada quatre
joves alemanys entre 18 i 24 anys té l’oïda danyada per
escoltar música a alts volums. Un altre estudi fet a Berlín conclou
que un de cada deu joves menors de 18 anys ja ha patit
danys que li impedeixen mantenir i entendre una conversa
normalment. Això equival a 10 dB de reducció de capacitat
auditiva.
Al Regne Unit, segons l’Organització d’Investigació de la
Sordera, un 14 % dels joves entre 16 i 34 anys, escolta 28
hores de música a la setmana amb el reproductor portàtil.
Més d’un terç, tenien un brunzit a l’oïda después d’escoltar
música a volum alt (aquest és un senyal evident de dany en
l’audició).
Si voleu tenir cura de la vostra salut auditiva, aquesta organització
us recomana seguir la norma del 60-60 : no escoltar
el reproductor a més del 60 % de volum màxim i no fer-ho
durant més de 60 minuts cada cop. Segur que la vostra oïda
us ho agrairà!
Isidre Canela
L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT A L’INSTITUT
Al llarg de la història, el concepte de l’activitat física ha
anat variant i ha anat evolucionant fins a topar-nos amb la
nostra realitat. Actualment l’activitat física és alguna cosa
més que realitzar esport, és alguna cosa més que moure
l’esquelet... és un valor on la ment i el cos s’ajunten per
crear persones responsables de la seva salut. Aquesta és la
paraula, SALUT. Avui en dia l’activitat física es converteix
en un pràctica saludable per tota persona, a banda de ser
una afició, de practicar-la per devoció o per afinitat. Però a
banda de tot això, l’activitat física i l’esport ens aporta uns
valors propis que ens ensenyen a ser persones responsables,
a acceptar les nostres capacitats, a saber on tenim els límits,
a saber perdre o guanyar, a cooperar, col·laborar i participar
en un joc net tant amb els nostres companys/-es com
amb els nostres adversaris, a adquirir uns hàbits higiènics,
entre altres coses. Per tant, un concepte tan important en la
nostra societat no es pot desbancar en el nostre institut.
Des del nostre centre potenciem l’esport com a pràctica
saludable per a l’alumnat, participant en el Pla Català de
l’Esport a l’Escola, d’on el centre rep una subvenció per a
la millora de les condicions esportives. Potenciem l’esport
amb unes instal·lacions envejables: camp de futbol, gespa,
pista de voleibol, pista polivalent on trobem una pista de
bàsquet, dues taules de tennis taula, i un entorn meravellós
ple de natura.
Què més podem demanar? Ho tenim tot per potenciar
l’esport des del nostre centre, hi ha ganes, hi ha els recursos,
només falta, la màxima participació en les activitats.
Per acabar, diré que va ésser un honor poder estar en aquest
centre en el seu 25è aniversari, ja que és un centre molt especial,
atípic, d’aquí el seu encant.
Noemí López Torremorell
Professora d’Educació Física
30 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

El dia 23 d’abril es va organitzar, des del departament de
lletres de l’institut, un acte literari obert a tothom per tal de
commemorar aquesta diada de llibres i flors.
Va tenir la gentilesa d’acompanyar-nos la sra. Fina Masdéu,
coautora conjuntament amb la sra. Dolors Requena del llibre
editat ara fa cinc mesos per l’editorial Proa, Rutes literàries
pel Baix Camp. Els qui ocupàvem la sala d’actes de l’institut,
vam poder escoltar les experiències, en primera persona, que
ens narrava sobre com va sorgir la idea del llibre, del temps
dedicat a la investigació de llocs i textos literaris que hi estan
vinculats, de la tria de textos que hi apareixen, de diferents
tipus de propostes d’activitats literàries que van sorgint arran
de la lectura del llibre... Per acabar, ens va llegir uns textos
il·lustratius referits a Reus, Prades i Vilaplana.
Un cop finalitzada la seva exposició, es lliuraren els premis
literaris als alumnes guanyadors del Concurs Literari de Sant
Jordi 09.
S’atorgà un primer premi, Ex Aequo, de poesia dotat amb
50E en llibres per a cadascun dels alumnes:
Lluís Anglès Soria, alumne de 2n de REC, amb el sonet Adormida
reposa damunt l’herba la bellesa
Esther Martínez Gutiérrez, alumna de 2n de Batxillerat, amb
l’obra El riu Glorieta
Els felicitem i els encoratgem a continuar conreant l’escriptura
com a eina de reflexió, d’enriquiment personal i de creativitat.
Poemes guanyadors:
Adormida reposa damunt l’herba la bellesa.
Incontenible, vulnerable, invisible i suau.
Presència que es proclama amb la tendresa
Que embriaga i fa present l’essència de la pau.
Desitjo retenir-la, però muda tan fugaç...
Callada simfonia harmònica, rica i púdica.
Que no ha conegut cap amo ni coneix el llaç.
Sent alhora escassa i abundant, és única.
Com puc saber que d’aquesta es tracta,
Quedant-me quiet, els ulls pausant
I a mida que s’acosta, desestimant el rapte.
Cent anys que m’ha fet viure en un moment.
No passant de ser un de tants, el seu amant.
Convertint la casa dels sentits en monument.
Lluís Anglès Soria
Alumne de 2n de REC
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
SANT JORDI
EL RIU GLORIETA
A Alcover, com en altres pobles,
de molts indrets es pot gaudir
i és del riu Glorieta,
que un nou record vull compartir.
Contemplar el seu naixement,
cosa per mi admirada,
on de les entranyes de la muntanya,
l’aigua ens és donada.
El seu bressol és sana natura,
on el riu es va formant.
L’aigua és cristal·lina i, alegrement,
entre les muntanyes va baixant.
Quan arriba a Alcover,
ja ho fa tot plorant,
solament semblen llàgrimes,
l’aigua que ens va donant!
Passa vora el nostre poble
i el seu silenci es fa notar,
però, si el que nosaltres voldríem
és una forta remor escoltar!
Per nobles i poderosos,
en temps ja llunyans,
ell va ser molt estimat.
Ara són matolls per qui és abraçat!
Respectem el nostre riu,
perquè ell té dret al seu llegat,
i és així com ens ho demostra,
quan arriba algun aiguat.
Esther Martínez Gutiérrez
Alumna de 2n de Batxillerat
31

El disseny de jardins a Europa s’ha convertit
en els seus 2000 anys d’història, des de
l’Antiguitat fins als nostres dies, en un component
essencial de la cultura occidental.
La jardineria europea s’ha desenvolupat
com una expressió artística autònoma que
va assolir durant el Renaixement i el Barroc
les seves expressions més famoses. Amb les
seves sorprenents fotografies i els seus ben
fonamentats textos, aquest llibre li ofereix al
lector la possibilitat de conèixer la diversitat
dels jardins que van néixer durant les diferents
èpoques de la història de l’art europeu.
RACÓ DEL LECTOR
Grandes Jardines de Europa
Tractats sobre alguns temes com la teoria anglesa
dels jardins en els segles XVIII i XIX, o
sobre A. J. Dézallier d`Argenville, completen
aquest presa excepcional.
22.0x26.0 cm
496 pags.
Llengua: CASTELLÀ
Enquadernació: Tapa tova
ISBN: 9783833135033
Núm. Edició:1a
Any d’edició:2007
Plaça edició: KÖLN
Llibres i Flors
Els homes no estimaven les dones
Tot comença amb una flor. La novel·la “Els homes que no
estimaven les dones” d’Stieg Larsson , una de les més llegides
en aquests darrers temps, inicia el seu relat d’intrigues
familiars, corrupció política, econòmica... amb l’arribada
d’una flor, un exemplar de Letospermum (Myrtaceae) rubinette.
enviada per algú que no coneixem a en Henrik Vanger,
personatge que provocarà el desencadenament de la
intriga de la novel·la
“Es tractava d’una planta d’aproximadament deu centímetres
d’alçada, amb fulles menudes que recordaven el bruc i
una flor blanca de cinc pètals que feien ben bé dos centímetres.
La planta procedia del sotabosc i les terres altes d’Austràlia,
on es trobava entre les tofes d’herba. Allà l’anomenaven
“neu del desert”. Més tard, algú dels jardins botànics
d’Uppsala confirmaria que es tractava d’una planta que rarament
es cultivava a Suècia. La botànica va escriure al seu
informe que estava emparentada amb l’arbre del te i que
de vegades es confonia amb la seva cosina més comuna, La
Leptospermum scoparium, que creixia a balquena a Nova
Zelanda. El que les diferenciava, observava, era que la Rubinette
tenia un petit nombre de puntets de color rosa a les
puntes dels pètals, la qual cosa donava a la flor un pàl·lid
to rosat.
A grans trets, la Rubinette era una flor discreta. No tenia
propietats medicinals conegudes ni era al·lucinògena. Tampoc
no era comestible ni s’emprava en la fabricació de tints
vegetals. Tanmateix, per als aborígens d’Austràlia tenia una
certa importància, ja que consideraven sagrada la regió i la
flora dels voltants d’Ayers Rock. Pel que semblava, l’únic fi
d’aquesta flor, doncs, era aprofitar la seva bellesa capriciosa.”
La poderosa saga familiar Vagner serà el centre de les investigacions
d’en Blomkvist i la Salander, tàndem ben peculiar
que haurà d’anar desembolicant al llarg de més de siscentes
pàgines la misteriosa desaparició, fa més de quaranta
anys, d’un membre d’aquesta família: la Harriet. Era ella
qui havia encetat la tradició de regalar al seu oncle Henrik
pel seu aniversari una flor premsada i emmarcada. L’any
després de la seva desaparició, rep una flor nova enviada
sense remitent i que ell anirà col·leccionant amb el desconeixement
del sentit d’aquesta acció. S’hi aniran afegint:
una campaneta, un ranuncle, una margarida, una violeta...
Cal llegir el llibre per saber d’on vénen les flors i per què. És
un llibre que camina sol. Ell mateix et demana que l’agafis,
que busquis les hores d’un rellotge flexiu, que deixis la son
per més tard. Només així arribarem a trobar, en les darreres
pàgines el desllorigador d’una trama inquietant batejada
per molts com la novel·la negra de la dècada, qualificació
que ni el mateix Larsson ( Skellefteham –Suècia- 1954-2004)
hauria pogut imaginar si hagués pogut sobreviure a una crisi
cardíaca tot just quan havia lliurat la seva trilogia “Millenium”
–de la qual aquesta és la primera novel·la i la tercera
i última apareixerà al juny en català- perquè fos editada.
Marisol Virgili
de la esqu. a la dreta:
Leptospermum
Campaneta
Violeta Silvestre
Ranuncle
Margarida
32 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

Hi ha persones que veuen passar la vida com si no fossin part
d’ella , però també hi ha éssers que, inconformes amb el seu
destí, busquen protagonitzar una història més ajustada als
seus desitjos. El nostre company, ALBERT CONESA , i els nostres
alumnes, ALEX RAMOS I MARC SÀNCHEZ, eren d’aquests
últims.
Les seves mirades encaraven els dies com si fossin reptes. Tractaven
de gaudir dels detalls que ofereix la vida i, despés, compartien
generosament el gaudi amb els qui vam ser els seus
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
De la Mà
Una flor obre els seus braços,
neix la vida sota el sol,
vola l’àliga ufana en el dolç batec del son.
Neix la vida arrecerada a les vores del camí
i en el cor sents la rosada a l’inici del destí.
Neix la vida,
tot camina i tot flueix
i en la cresta de l’onada, sents el vent que et fa sentir,
aquell vent que t’embriaga i et perd molt lluny d’aquí.
Sobre un mar ple d’incerteses, el vaixell travessa onades,
més enllà, tèrbol oratge,
més enllà......, hores feixugues i també moments de sort.
Les tempestes són tan llargues..........,
i a la nit estàs tan sol.........
Neix la llum entre la nit,
i per fi,
quan un brot d’amor germina
en el camp del nostre cor,
no som dones,
no som homes,
som els déus d’un món petit
infinit en el sentir.
Al timó ja no estem sols
i llavors la vida gira,
i els colors omplen el món.
El timó agafem plegats,
i llavors la vida és viva
i de la força feixuga creix una força tan grata,
que et fa oblidar la tempesta
i el descans arriba al cor.
Si algun dia algú t’estima
i tu l’estimes també,
sobre la mar infinita traceu el vostre destí,
i estimeu la vostra estela
perquè dels dos va sorgir.
Toni
IN MEMORIAM
companys de viatge enconmanant-nos l’alegria de la seva desenfadada
saba vital que alimentava el seu constant entusiasme.
Van viure amb la itensitat que permet convertir en realitat
els somnis dels qui són capaços d’escalar altes muntanyes i
endinsar-se en profuns abismes. ALBERT, ALEX i MARC van viure
de pressa i han mort joves. I han deixat en els nostres cors
una petjada perdurable.
Andreu Marrero
33

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ
Jardineria
Nivell: Formació professional de grau mitjà.
Durada: 2000 hores en 2 cursos. 1600 hores al centre i 400 hores en empreses del sector.
Tributació: Tècnic en Jardineria.
Crèdits:
- Organització i gestió d’una explotació agrària familiar.
- Producció de plantes.
- Implantació de jardins i zones verdes.
- Disseny de jardins.
- Conservació i millora de jardins i zones verdes.
- Jardineria d’interiors i ornaments florals.
- Mecanització agrària.
- Agrotecnologia.
- Mètodes de control fitosanitari.
- Instal·lacions agràries.
- Formació laboral.
- Síntesi (projecte de jardineria).
Competències professionals:
- Realitzar les tasques d’execució, implantació, conservació i millora de jardins i espais verds.
- Realitzar les tasques de reproducció, propagació i productes de plantes en viver.
- Realitzar les operacions de control fitosanitari, prservant el medi ambient.
- Executar projectes de jardineria i paisatgisme.
Nivells d’accés: FP de 1r grau de qualsevol branca, ESO, Batxillerat.
Accés mitjançant prova lliure: Informació de condicions d’aquesta prova al propi centre.
Treballs forestals i de conservació del medi natural
Nivell: Formació professional de grau mitjà.
Durada: 2000 hores en 2 cursos acadèmics. 1600 hores es realitzen al centre i 400 hores a empreses del sector.
Titulació: Tècnic en treablls forestals i de conservació de medi natural.
Crèdits:
- Organització i gestió d’una explotació agrària familiar.
- Instal·lacions agràries.
- Mecanització agrària.
- Aprofitaments forestals.
- Aprofitaments cinegètics i piscícoles.
- Producció de plantes.
- Gestió dels recursos forestals.
- Defensa de les masses forestals.
- Activitat d’ús públic en espais naturals.
- Agrotecnologia.
- Formació i orienatció laboral.
- Treballs de síntesis relacionat amb el medi natural.
Competència professional:
- Realitzar els processos i treballs necessaris per a l’obtenció de productse forestals, explotant-los racionalment.
- Realitzar els processos i treballs necessaris per a la implantació d’arbres i arbustos en el forest, com també els de manteniment,
conservació, inventari i defensa de les masses foreestals.
- Realitzar les tasques de control i vigilància del medi natural, com també les activitats d’ús públic dels espais naturals.
- Realitzar les tasques/operacions de reproducció, propagació i producció de plantes en viver.
- Organitzar i gestionar una explotació familiar agrària.
- Preparar, manejar i mantenir en ús les instal·lacions, la maquinària i els equips de l’explotació agrària.
Nivells d’accés: ESO, Batxillerat, FP de 1r grau de qualsevol especialitat.
Accés mitjançant prova lliure: Informació de condicions d’aquesta prova al mateix centre (pendent d’aprovació).
Explotacions agrícoles intensives
Nivell: Formació professional de grau mitjà.
Durada: 2000 hores en 2 cursos. 1600 hores en el centre educatiu i 400 hores a emprfeses del scetor.
Tributació: Tècnic en explotacions agrícoles intensives.
Crèdits:
- Organització i gestió d’una explotació agrària familiar.
- Cultius fructícoles.
- Cultius hortícoles.
- Mecanització agrària.
- Mètodes de control fitosanitari.
- Producció de plantes.
- Agrotecnologia.
- Instal·lacions agràries.
- Tècniques de laboratori de sòls i aigües.
- Formació i orientació laboral.
- Trabell de síntesis (`producció d’un cultiu intensiu).
Competència professional:
- Organitzar i gestionar una empresa agrícola intensiva.
- Manipular i mantenir en ús les instal·lacions, màquines, equips i ormeig.
- Realitzar lesoperacions de producció de cultius agrícoles intensius.
- Realitzar les operacions de control fitosanitari preservant el medi ambient i la sanitat dels aliments.
- Realitzar i organitzar les operacions de producció de planta en viver.
Nivells d’accès: FP de 1r grau de qualsevol especialitat, ESO, Batxillerat.
Accés mitjançant prova lliure: Informació de condicions d’aquesta prova al mateix centre.
34 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria Núm. 8 - Maig de 2009

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR
Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisatgístics
Nivell: Formació de grau superior.
Durada: 2000 hores en 2 cursos. 1600 hores al centre i 400 hores en empreses relacionades amb el sector.
Tributació: Tècnic Superior en Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisatgístics.
Crèdits:
- Organització i gestió d’una empresa agrària.
- Gestió dels aprofitaments forestals.
- Gestió i organització de la producció de planta.
- Gestió sivícola.
- Instal·lació i manteniment de jardins i restauració del pasisatge.
- Gestió de l’ús públic i del medi natural.
- Mecanització i instal·lacions d’una empresa agrària.
- Aprofitaments cinegètics i piscícoles.
- Tècniques de laboratori d’anàlisi de sòls i aigües.
- Oficina tècnica.
- Formació laboral.
- Treball de síntesi relacionat en jardineria i el medi natural.
Competència professional:
- Gestionar i organitzar una empresa agrària.
- Gestionar i organitzar l’establiment i millora dels espais verda.
- Gestionar i organitzar processos de reproducció, propagació i producció vegetal en viver.
- Programar i controlar les operacions de restauració, manteniment, defensa i ordenació dels recuroso forestals.
- Programar i controlar les activitats d’ús públic i conservació del medi natural.
Accés directe: Batxillerat, COU, FP de 2n grau i Mòdul Professional III.
Accés mitjançant prova lliure: Informació de condicions d’aquesta prova al propi centre.
Accés a estudis universitaris: Un cop aprovat el cicle formatiu es pot accedir a les escoles d’enginyeria tècnica agrícola
i forestal en totes les seves especialitats. A més, d’altres enginyeries i estudis de ciències del medi ambient.
Tècnic/a superior en prevenció de riscos professionals
Nivell: Formació de grau superior.
Durada: 2000 hores en 2 cursos. 1610 hores en el centre educatiu i 390 hores en el centre de treball (pràctiques).
Tributació: Tècnic/a de prevenció, Tècnic/a de seguretat i higiene.
Crèdits:
- Gestió de la prevenció.
- riscos derivats de les condicions de sseguretat.
- Riscos físics ambientals.
- Riscos químics i biològics ambientals.
- Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball.
- Emergències.
- Relacions en l’àmbit de treball.
- Formació i orientació laboral.
- Formació en centres de treball.
Sortides professionals:
- Qualsevol sector d’activitat econòmica, en general, dins de l’àrea de la prevenció de riscos lligada directament al
procés de producció de béns i serveis, tant en empreses grans com en mitjanes i petites, de caràcter públic i privat;
també en empreses de serveis mitjanes o petites externes a la indústria. Entre els sectors en què pot desenvolupar
l’activitat, destaquem els classificats com activitats d’especial perillositat.
Accés directe: Batxillerat, COU, FP de 2n grau i Mòdul Professional III.
Núm. 8 - Maig de 2009 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
35

36 La Revista. Associació de l’IES d’Horticultura i Jardineria
Núm. 8 - Maig de 2009