Biologia i Geologia 4 ESO - escola Santa Clara

Biologia i 

Geologia 4 ESO 

escola SANTA CLARA 

TIC

2 La informació genètica 

1- Els àcids nuclèics 

2- La replicació de l’ADN 

3- L’ADN, portador de la informació genètica 

4- El concepte de gen 

5- Les mutacions 

6- L’expressió de la informació genètica 

7- La biotecnologia 

8- L’enginyeria genètica 

9- Aplicacions de l’enginyeria genètica 

10- Els aliments transgènics 

11- La clonació 

12- Implicacions dels avenços en biotecnologia 

13- El Projecte Genoma Humà

Introducció 

Un matí de març, dos joves científics, el físic Francis Crick i el biòleg James Watson, 

van anunciar que havien aconseguit revelar l’estructura de l’ADN. Aquest 

descobriment, que va revolucionar el món de la biologia, va ser anunciat el 1953, 

però ja feia uns quants anys que havia començat. El 1951 Watson es va instal·lar a 

Cambridge per compartir amb Crick l’aventura de determinar l’estructura de l’ADN. 

En aquell moment, l’única tecnologia disponible per visualitzar l’estructura de grans 

molècules era la difracció de raigs X, que consistia en alguna cosa semblant a 

radiografiar una molècula. 

Paral·lelament, la fisicoquímica Rosalind Franklin i el biofísic Maurice Wilkins feien 

estudis cristal·logràfics de difracció de raigs X sobre molècules d’ADN. El 1952 

Rosalind Franklin va aconseguir una fotografia de difracció per raigs X que va revelar 

l’estructura helicoïdal de la molècula d’ADN. 

Wilkins, sense el consentiment de Franklin, va posar a l’abast de Watson i Crick la 

fotografia. Aquesta imatge va constituir una de les dades definitives que els va dur a 

pensar que l’estructura de l’ADN estava formada per una doble hèlix, i no pas triple 

com es pensava. 

Rosalind Franklin va morir el 1958, als 37 anys, víctima d’un càncer. Al cap de quatre 

anys, Watson, Crick i Wilkins van rebre el premi Nobel de Medicina i Fisiologia per les 

seves aportacions al descobriment de l’estructura de l’ADN. La inestimable aportació 

de R. Franklin a aquest descobriment no va ser reconeguda ni en vida ni de manera 

pòstuma, tot i que a poc a poc la història comença a reconèixer la seva tasca. 

Biologia i Geologia 4t ESO

Qüestions prèvies 

· En quin lloc de les cèl·lules eucariotes es troba l’ADN? 

En les cèl·lules eucariotes podem trobar ADN al nucli, i als mitocondris i cloroplasts 

(només en cèl·lules vegetals). En les cèl·lules procariotes, l’ADN (organitzat en un 

únic cromosoma bacterià) és al citoplasma, en una regió anomenada nucleoide i en 

algunes també se’n pot trobar als plasmidis.. 

· Què són els gens? On es localitzen? 

Des del punt de vista estructural, un gen és un fragment d’ADN que conté la 

informació genètica per a un caràcter determinat. Des del punt de vista de la funció, 

un gen és un fragment de l’ADN que duu la informació per fabricar una proteïna, 

necessària perquè s’expressi un caràcter determinat en un individu. Els gens estan 

localitzats als cromosomes. 

· Com s’hereta la informació genètica? 

La informació genètica s’hereta de cèl·lula a cèl·lula perquè l’ADN es duplica abans 

que una cèl·lula es divideixi amb l’objectiu que cada cèl·lula filla rebi la mateixa 

informació que la cèl·lula mare. En la reproducció sexual dels organismes, la 

informació genètica s’hereta mitjançant els gàmetes 

o cèl·lules sexuals que aporten cadascun la meitat d’ADN o informació genètica de 

pares a fills. 


Qüestions prèvies 

· Què és una proteïna? Com s’anomenen les unitats que les constitueixen? 

Les proteïnes són macromolècules formades per unitats molt més petites 

(monòmers), anomenades aminoàcids. Les proteïnes tenen una extraordinària 

diversitat d’estructures i funcions, i això els permet dur a terme moltes funcions en 

els éssers vius, per exemple: proporcionar la matèria amb què es formen les 

cèl·lules o transportar l’oxigen a la sang, intervenir en la defensa contra infeccions. 

· Què significa clonar? 

Clonar un organisme, una cèl·lula o una molècula significa fer una o diverses còpies 

idèntiques a l’original.. 

· Què en saps, del Projecte Genoma Humà? 

El Projecte Genoma Humà (PGH) neix a la dècada de 1980, amb l’objectiu de 

conèixer l’ordre en què es disposaven els nucleòtids en les cadenes d’ADN dels 

cromosomes humans. 

Busca la resposta 

Com es manifesta en un caràcter la informació que conté l’ADN? 

La informació que conté l’ADN es manifesta per mitjà de les proteïnes. 

Perquè una proteïna se sintetitzi, la informació genètica que conté l’ADN ha 

de ser descodificada. La molècula intermediària és l’ARN. 



Els àcids nucleics emmagatzemen i transmeten la informació genètica. Són 

macromolècules formades per la unió d’unitats més petites anomenades nucleòtids. 

Els nucleòtids 

· Grup fosfat: compost per fòsfor i oxigen (PO 4 ). 

· Glúcid: amb cinc àtoms de carboni pot ser ribosa o desoxiribosa. 

· Base nitrogenada: poden ser l’adenina (A), la guanina (G), la citosina (C) i la 

timina (T) si és ADN o l’uracil (U) si és ARN. 

Els nucleòtids s’uneixen entre sí formant llargues cadenes de polinucleòtids. Els 

grups fosfat es van unint amb les pentoses. 

En cada cadena, el grup fosfat i el glúcid són sempre iguals, però la seqüència de les 

bases nitrogenades va variant. 

Tipus d’àcids nucleics 

Hi ha l’àcid desoxiribonucleic (ADN) i l’àcid ribonucleic (ARN). Tots dos estan 

presents a les cèl·lules dels organismes. 

· ADN: grup fosfat + desoxiribosa + adenina, guanina, citosina o timina. 

· ARN: grup fosfat + ribosa + adenina, guanina, citosina o uracil. 


Els àcids nucleics 

Grup fosfat 

Nucleòtid 

Glúcid 

Base nitrogenada 

Nucleòtid 



ARN 

(Àcid ribonucleic) 

A – Adenina 

G – Guanina 

C – Citosina 

U – Uracil 

ADN 

(Àcid desoxiribonucleic) 

A – Adenina 

G – Guanina 

C – Citosina 

T – Timina 



L’àcid desoxiribonucleic (ADN) 

L’ADN conté tota la informació genètica necessària perquè un ésser viu funcioni. 

Als eucariotes l’ADN es troba al nucli en forma de cromatina o cromosomes. També hi 

ha petites porcions als mitocondris i els cloroplasts. 

L’estructura va ser establerta el 1953 per F. Watson i J. Crick, amb dades de M. 

Wilkins i R. Franklin. 

- Cada molècula d’ADN està formada per dues cadenes llargues de nucleòtids, 

enrotllades al voltant d’un eix formant una doble hèlix. Els grups fosfat i les 

pentoses es situen a l’exterior i les bases nitrogenades a l’interior. 

- Les dues cadenes són antiparal·leles, és a dir amb sentits oposats. 

- Les cadenes es troben unides amb enllaços d’hidrogen que s’estableixen entre 

bases nitrogenades complementàries (A-T/U i G-C). 

L’àcid ribonucleic (ARN) 

L’ARN participa en l’expressió de la informació que conté l’ADN per mitjà de la síntesi 

de proteïnes, que regulen la majoria de processos vitals dels organismes. 

· ARN missatger: copia la informació de l’ADN i la transporta fins als ribosomes. 

· ARN ribosòmic: s’associa a proteïnes i forma els ribosomes. 

· ARN transferidor: s’uneix amb aminoàcids i els transporta als ribosomes. 



Doble hèlix 

Cadena de pentoses i 

fosfats 

Cadenes antiparal·leles 

ADN 

Ponts d’hidrogen 



ARN missatger 

ARNm 

ARN 

ARN ribosòmic 

ARNr 

ARN de transferència 

ARNt 


2- La replicació de l’ADN 

L’ADN té la capacitat de replicar-se fent còpies idèntiques de si mateix. 

La replicació té lloc al final de la interfase seguint el següent procés: 

1. Trencament dels enllaços d’hidrogen que uneixen les bases nitrogenades. Els dos 

filaments comencen a desenrotllar-se. 

2. Cada cadena inicial fa de motlle per a la síntesi d’una nova cadena 

complementària. Al separar-se uns enzims especials van unint els nous nucleòtids 

complementaris. 

3. A mesura que es van formant les noves cadenes s’estableixen nous ponts 

d’hidrogen entre les bases i els filaments es van enrotllant. El resultat són dues 

cadenes d’ADN iguals entre si i a la molècula original. 

La replicació de l’ADN és un procés semiconservatiu perquè cada nova hèlix conté 

una cadena nova i una altra de les originals. 

Durant la replicació hi pot haver errors de lectura i col·locació de nucleòtids. La 

cèl·lula disposa d’enzims de reparació que detecten els nucleòtids aparellats 

incorrectament, els retiren i els substitueixen pels correctes. 

Les dues cadenes d’ADN formades constitueixen cadascuna de les cromàtides que 

formaran un cromosoma. 


La replicació de l’ADN 

Trencament d’enllaços d’hidrogen Síntesi de noves cadenes 

complementàries 

Es formen nous enllaços 

d’hidrogen i els filaments 

s’enrotllen 


3- L’ADN, portador de la informació genètica 

Els cromosomes estan formats per ADN i proteïnes i, per això, inicialment es va 

creure que la informació genètica estava continguda en aquestes proteïnes. Més tard 

en F. Griffith i O. Avery van aportar proves per demostrar que l’ADN era la molècula 

portadora de la informació genètica. 

L’experiment de Griffith 

El bacteri Streptococcus pneumoniae és molt patogen per als ratolins. Presenta dues 

soques diferents anomenades S que provocava la malaltia i la mort del ratolí i R, que 

no era virulenta pels animals. 

La diferència entre totes dues era que els bacteris S presentaven un embolcall que no 

tenien els bacteris R. Quan va inocular bacteris S morts en ratolins, va comprovar 

que no els causaven la mort, però si barrejava bacteris S morts amb bacteris R vius, 

molts ratolins morien. 

Va concloure que en els bacteris S morts hi havia alguna cosa, que va anomenar 

factor transformant, que es transmetia als bacteris R vius i els transformava en S. 

L’explicació d’Avery 

Va descobrir que la substància que transformava els bacteris inofensius en virulents 

era l’ADN, que determinava la producció de la càpsula bacteriana. 


L’experiment de Griffith 

Soca S 

vius 

Soca R 

vius 

Soca S 

morts 

Barreja de S 

morts i R vius 

Soca S 

vius 


4- El concepte de gen 

Cada ésser viu presenta uns trets característics que els diferencien dels altres 

anomenats caràcter. 

Molts d’aquests caràcters són heretats dels progenitors i alguns, a més, tenen una 

clara influència ambiental. 

Un gen és un fragment d’ADN que conté la informació genètica per a un caràcter 

determinat. 

Experiment de Beadle i Tatum 

En G. Beadle i E. Tatum van enunciar la hipòtesi un gen – un enzim en la que 

establien que cada gen conté la informació per sintetitzar un enzim, i aquest és el que 

determina el caràcter. 

Actualment se sap que un gen és un fragment de l’ADN que duu la informació per 

sintetitzar una proteïna necessària perquè s’expressi un caràcter determinat en un 

individu. 

L’estructura del genoma 

No tot l’ADN conté gens que codifiquen per a proteïnes, n’hi ha que regulen l’activitat 

d’altres gens i fragments amb funcions desconegudes. 

El genoma és el conjunt complet de gens d’un organisme. 

· Procariotes: el genoma es troba en un únic cromosoma circular i petits plasmidis. 

· Eucariotes: es troba a la cromatina però també als cloroplasts i als mitocondris. 


El concepte de gen 

Gen 


El concepte de gen 


5- Les mutacions 

Individu 

Cèl·lules 

Extensió 

El material genètic es transmet de generació en generació sense canvis però a 

vegades aquest material pot canviar produint-se mutacions. 

Una mutació és un canvi aleatori que es produeix en l’ADN d’un organisme. 

Constitueixen una font de variabilitat genètica i un motor per a l’evolució de les 

espècies. 

La gran majoria són espontànies però es poden induir artificialment per mitjà 

d’agents mutàgens físics (radiacions), químics (fàrmacs) o biològics (virus). 

Tipus de mutacions 

· Perjudicials: implica un desavantatge per la supervivència i fins i tot la mort. 

· Beneficioses: augmenten la probabilitat de supervivència i aporten variabilitat. 

· Neutres: no afecten la supervivència ni positivament ni negativament. 

· Somàtiques: afecten les cèl·lules somàtiques, poden produir càncer i no són 

hereditàries. 

· Germinals: afecten els gàmetes i l’individu no les manifesta però es poden 

transmetre a la descendència. 

· Gèniques: provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat. 

· Cromosòmiques: causen canvis en l’estructura interna dels cromosomes. 

· Genòmiques: provoquen una variació respecte el nombre total de cromosomes. 



Les proteïnes són grans molècules formades per monòmers anomenats aminoàcids. 

La combinació de 20 aminoàcids diferents dóna lloc als polipèptids (< 100 Aa) o a 

les proteïnes (> 100 Aa). 

Els àcids nucleics i les proteïnes es basen en dos llenguatges diferents: la informació 

genètica de l’ADN utilitza un codi de quatre lletres (A, T, G i C) agrupades de tres en 

tres (triplets) mentre que les proteïnes fan servir 20 aminoàcids diferents. 

Per poder sintetitzar les proteïnes, la informació genètica que conté l’ADN en forma 

de triplets s’ha de descodificar a través de molècules d’ARN. 

La descodificació de la informació de l’ADN es duu a terme en dues fases: 

· Transcripció: consisteix a copiar la informació genètica de l’ADN a una molècula 

d’ARN. El procés té lloc al nucli quan la doble hèlix s’obre i una de les cadenes fa de 

motlle per sintetitzar una molècula d’ARNm (missatger). En la transcripció es fan 

servir les bases complementàries substituint la timina (T) per uracil (U). 

· Traducció: consisteix a traduir el missatge que conté l’ARNm al codi de les 

proteïnes. L’ARN transporta la informació del nucli fins al citoplasma on els 

ribosomes (ARNr) “llegeixen” els triplets de nucleòtids. Cada triplet s’anomena codó 

i codifica per a la unió d’un aminoàcid concret. 

L’ARNt (transferència) és l’encarregat de portar l’aminoàcid fins al ribosoma per 

unir-lo a la cadena proteica. 


Expressió de la informació genètica 

Transcripció > 

Traducció > 


Transcripció 


Traducció 


Traducció 

Proteïnes 

Síntesi de 

proteïnes 

ARNt 

ARNr 

ARNm 

Aminoàcids 

Nucli 



El codi genètic 

Durant la traducció, el ribosoma tradueix el codi dels codons en la seqüència 

d’aminoàcids que determina la proteïna. 

Cada molècula d’ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid determinat i a l’altre 

extrem, un triplet de nucleòtids anomenat anticodó que encaixa amb el codó 

(triplet) que porta l’ARNm. 

La correspondència entre els codons de l’ARNm i els aminoàcids que formen les 

proteïnes rep el nom de codi genètic. 

El codi genètic és universal, ja que és el mateix per a tots els éssers vius. Per 

exemple, el codó GCC codifica sempre per a l’aminoàcid alanina. 

Hi ha 64 codons possibles amb les característiques següents: 

· Diversos codons codifiquen per al mateix aminoàcid. 

· Alguns codons (UAA, UAG i UGA), no codifiquen per a cap aminoàcid però 

serveixen per establir el final del procés de traducció. 

· El codó AUG actua com a senyal d’inici perquè comenci la traducció però un cop 

començada codifica per a l’aminoàcid metionina. 







ARNm 

ARNt 

aminoàcid 

codó anticodó 






7- La biotecnologia 

La biotecnologia és la utilització d’éssers vius, o d’una part, amb l’objectiu d’obtenir 

productes d’interès per a les persones. 

Des de fa segles s’utilitza per seleccionar el millor bestiar o les millors llavors, o bé 

per elaborar productes com el formatge, el iogurt o la cervesa. 

Actualment s’utilitzen avançades tècniques de manipulació de l’ADN pel tractament de 

malalties genètiques, modificar productes, transferir gens entre organismes, 

desenvolupar microorganismes específics, etc. 

Alguns usos actuals de la biotecnologia 

· Producció de substàncies terapèutiques: molts medicaments s’obtenen a partir 

de microorganismes modificats genèticament per produir substàncies útils per 

l’home. 

· Producció d’aliments: es pot augmentar la productivitat de les collites, obtenir 

plantes resistents a les plagues, la sequera o el fred. 

· Eliminació de metalls pesants: s’han desenvolupat bacteris capaços d’eliminarlos 

per mitjà de reaccions químiques. També es poden fer servir plantes. 

· Bioremediació: utilització de fongs i bacteris per eliminar substàncies contaminants 

del medi com els pesticides o el petroli. 

· Producció d’energia: es pot obtenir gas metà a partir de la fermentació de residus 

orgànics i els llots de les aigües residuals. També es pot obtenir energia de la 

fermentació del sucre en forma de bioalcohol. 


8- L’enginyeria genètica 

L’enginyeria genètica és la manipulació de l’ADN d’un organisme per aconseguir un 

objectiu pràctic. 

Es fa mitjançant la transferència d’un o més gens d’un organisme a un altre. Un 

organisme transgènic és un organisme que té el seu genoma modificat amb gens 

procedents d’un altre organisme. L’ADN sintetitzat de manera artificial s’anomena 

ADN recombinant. 

· Enzims de restricció: proteïnes bacterianes que tallen trossos de l’ADN. 

· Vector de transferència: els virus i els plasmidis bacterians s’utilitzen com agents 

transferidors de segments d’ADN d’un organisme a un altre. 

· Ligases d’ADN: són enzims encarregats d’unir diferents fragments d’ADN. 

Com es duu a terme un projecte d’enginyeria genètica 

1. Localització i aïllament del gen: s’utilitzen els enzims de restricció per tallar 

l’ADN en petits fragments, inclòs el gen que es vol transferir. 

2. Selecció del vector: s’ha de triar acuradament amb els mateixos enzims. 

3. Unió del gen i el vector: les ligases uneixen el fragment d’ADN del gen triat amb 

la molècula d’ADN del vector per formar una molècula d’ADN recombinant. 

4. Inserció del vector a la cèl·lula hoste: l’ADN recombinant s’introdueix a la 

cèl·lula hoste. 

5. Multiplicació de l’organisme transgènic: reproducció per obtenir còpies. 


L’enginyeria genètica 

Síntesi artificial d’ADN 

Vector 

Multiplicació 

Enzims 

restricció 

Ligases 

Gen 

ADN 

recombinant 


9- Aplicacions de l’enginyeria genètica 

Mitjançant molècules d’ADN recombinant es poden sintetitzar proteïnes que permeten 

obtenir diferents productes: 

· Obtenció de fàrmacs: s’utilitza per produir algunes substàncies difícils d’obtenir de 

forma natural. A vegades es transfereixen gens humans a bacteris per obtenir grans 

quantitats de proteïnes. 

- Insulina: necessària per a persones que pateixen diabetis. 

- Proteïnes de coagulació: per a persones hemofíliques. 

- Vacunes: per estimulació de les defenses contra infeccions determinades. 

· Millora de la producció agrícola i animal: es transfereixen gens a plantes o 

animals per millorar-ne alguna característica útil per a les persones. 

- En plantes es poden inserir gens de resistència a herbicides, al fred, etc. 

- Els animals es poden modificar genèticament per aconseguir que creixin 

més o que subministrin substàncies com les hormones. 

· La teràpia gènica: tractament de malalties provocades per una alteració genètica, 

com la diabetis o el Parkinson. 

La teràpia gènica permet substituir el gen defectuós per un de sa que produeix amb 

normalitat la proteïna alterada que és la responsable de la malaltia. 


10- Els aliments trangènics 

Un organisme transgènic o modificat genèticament és un organisme al qual, per 

mitjà de l’enginyeria genètica, s’ha introduït un gen anomenat transgen, procedent 

d’un altre organisme, o se li ha modificat un gen propi. 

La modificació permet que l’organisme transgènic produeixi alguna proteïna útil o 

expressi alguna característica d’interès. 

Algunes millores en aliments transgènics 

· Endarreriment en la maduració: el producte tarda més a madurar després 

d’haver estat collit, i això fa que duri més. 

· Producció de substàncies: obtenció de plantes amb propietats especials diferents 

de les naturals. 

· Millora de la qualitat: es poden millorar qualitats pròpies de l’aliment com 

l’aroma, el sabor o la quantitat de substàncies (vitamines, cafeïna, etc). 

· Resistència a herbicides i insectes: així s’aconsegueix un rendiment més alt de 

les collites. 

El conreu d’aliments transgènics, però, causen pèrdua de biodiversitat, generen 

resistència als antibiòtics, efectes no desitjats en altres organismes i l’encariment de 

les collites. 


Aliments transgènics 

Transgèn 

Plasmidi 

Organisme 

transgènic 

Vector 


11- La clonació 

Clonar un organisme, una cèl·lula o una molècula significa fer una o diverses còpies 

idèntiques a l’original. 

Clonació reproductiva 

Per obtenir individus nous idèntics entre si i a l’original. S’utilitza la tècnica de 

transferència nuclear que es basa en la utilització de nuclis de cèl·lules 

diferenciades o embrionàries en un estat de desenvolupament primerenc. 

Només un petit percentatge dels embrions clonats és capaç de desenvolupar-se amb 

normalitat i la majoria dels individus adults moren prematurament. 

Clonació terapèutica 

Té com a objectiu tractar malalties i regenerar teixits. Es fa a partir de cèl·lules mare, 

que són cèl·lules no diferenciades que es poden dividir indefinidament per obtenir 

diferents tipus de teixits. 

Consideracions ètiques a la clonació 

- Actualment la llei prohibeix la clonació reproductiva en éssers humans. 

- L’obtenció de cèl·lules mare comporta la destrucció d’embrions humans i actualment 

la llei només permet l’ús d’embrions procedents de donants en tractament de 

fertilitat. 


La clonació 


12- Implicacions dels avenços en biotecnologia 

La biotecnologia i l’enginyeria genètica permeten el diagnòstic, l’eliminació, la 

prevenció i la curació de malalties, la lluita contra la contaminació, l’eliminació de 

residus, l’obtenció de nous combustibles, etc. 

També comporten riscos ecològics, sanitaris i socials i implicacions ètiques i legals. 

Implicacions ecològiques 

- Extinció d’espècies i pèrdua de diversitat genètica. 

Implicacions sanitàries 

- Els nous fàrmacs poden provocar efectes secundaris desconeguts. 

- Aparició de nous virus i bacteris que provoquin noves malalties. 

Implicacions socials 

- El coneixement del genoma humà pot vulnerar el dret a la intimitat de les persones. 

Implicacions ètiques 

- Cal respectar els principis de llibertat i dignitat de les persones. 

- Actualment no es pot fer teràpia gènica en gàmetes per no alterar la descendència. 

Implicacions legals 

- Possibilitat de patentar plantes i animals transgènics. 

- Actualment està prohibit patentar gens humans. 


13- El Projecte Genoma Humà 

El Projecte Genoma Humà (PGH) va néixer el 1980, amb l’objectiu de conèixer 

l’ordre en què es disposen els nucleòtids en les cadenes d’ADN dels cromosomes. 

És un projecte coordinat internacionalment per aconseguir: 

- Identificar tots els gens i localitzar el lloc que ocupen en els cromosomes. 

- Seqüenciar cada gen desxifrant la seqüència de nucleòtids que el formen. 

- Determinar la funció que duu a terme cadascun dels gens. 

El febrer de 2001 es van publicar els primers mapes i interpretacions del genoma. 

Paral·lelament s’ha treballat en la seqüenciació del genoma d’ E. coli, S. cerevisae, 

D. melanogaster o M. musculus. 

Els coneixements actuals 

- El genoma humà té uns 25.000 gens. 

- La mida del genoma humà és de 2.900 milions de parells de bases nitrogenades. 

- Molts dels gens sembla que provenen de microorganismes primitius (bacteris). 

- Els éssers humans són genèticament molt semblants (99,99 %). No hi ha races. 

- Ara se sap que cada gen està implicat en la síntesi de diverses proteïnes. 

- Els gens que codifiquen proteïnes són pocs i estan allunyats entre si. La major part 

de l’ADN són interrupcions en la seqüència, seqüències repetides o de funció encara 

desconeguda. 


Recursos 

DNA from the Beginning 

Discover the concepts and experiments that define the fields of genetics and molecular biology. This 

animated primer features the work of over 100 scientists and researchers. 

http://www.dnaftb.org/ 

DNA Interactive 

Celebrate the 50th anniversary of the discovery of the DNA structure and the development of "DNA 

science." A large collection of videos and interactive 3-D animations provides an enriching experience. 

http://www.dnai.org/ 

Inside cancer 

To understand how modern molecular and cellular genetics are integrated into ideas about cancer 

diagnosis, prevention, and treatment. 

http://www.insidecancer.org/ 

Your Genes, Your Health 

Clear explanations on the cause, inheritance, and treatment of some genetic disorders. Watch video 

interviews with clinicians, researchers, healthcare providers, and patients who talk about the 

disorders. 

http://www.ygyh.org/ 

Genes & Genomas 

Reportaje sobre el genoma humano: historia, noticias, gráficos, aplicaciones, etc. 

http://www.elpais.com/especiales/2000/genoma/noticias/ghumano/cromos.html 

National Human Genome Research Institute 

With the human genome sequence complete since April 2003, scientists around the world have access 

to a database that greatly facilitates and accelerates the pace of biomedical research. 

http://www.genome.gov/

Biologia i Geologia 4 ESO - escola Santa Clara

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?