Juliol, 2007 - APICAT

apicat.com

Juliol, 2007 - APICAT

10JULIOL

2007

Entrevista a Mariano

Higes • PÀG. 14

• Despoblament de ruscos i Nosema ceranae • PÀG. 6

• L’apiari de Barcelona • PÀG. 18


Coordinador:

Joaquim Ma. Nubiola

Han col·laborat en

aquest número:

Antoni Aresté, Joaquim

Ma Nubiola, Antonio Gómez

Pajuelo, Joana Rull,

Jaume Cambra, Àlvar Noguera,

Etienne Denamour

Vrebos

Redactor-periodista: Alec

Forssmann

Fotografies:

Joaquim Ma. Nubiola,

Alec Forssmann

Fotografia portada:

Mariano Higes

Publicitat:

Rosa Picas

Telf. 93 268 71 28

Edició:

La Terra, edició i comunicació

Av. Francesc Cambó, 14

6è A, 08003 Barcelona

Tel. 93 268 71 28

Fax 93 268 48 93, e-mail

ed.laterra@agronet.org

Impressió:

El Tinter

Disseny i muntatge:

Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:

B:9295/2005

Publicació Trimestral

L’Eixam és membre de

l’APPEC

Apicultors Gironins

Torres i Bages, 3.

17720 Maçanet de Cabrenys

Tel. 972 544088

A/e: brescador@mixmail.com

Apicultors Lleidatans

Barri Nou, 20.

25613 Camarasa

Tel. 973 420184

A/e: apicolabonet@hotmail.com

JULIOL 2007 • NÚMERO 10

SUMARI EDITORIAL

REPORTATGE

L´Apiari, un oasi per a les abelles al

centre de Barcelona / 18

Quan parlem de Barcelona, ens venen al cap coses com ara

el soroll, la pressa, la contaminació... Però a vegades la ciutat

ofereix sorpreses com l´Apiari, ubicat a un dels parcs de

la ciutat, on les abelles campen sense problemes i on fins i

tot podem comprar el producte que se n´obté del seu treball.

Ens ho explica l´Alec Forssmann.

ENTREVISTA

Mariano Higes, del Centre Apícola

Regional de Marchamalo / 14

La mortalitat de les abelles s´ha convertit en un problema

molt important als Estats Units i a Europa. A l´Estat espanyol

el Centre Apícola de Marchamalo és qui ha dedicat

més esforços. Hem volgut saber de primera mà quina és la

seva opinió. Ho recull l´entrevista de l´Alec Forssmann.

INFORME

Supervivència dels ruscos en

situacions límit (II) / 12

Antonio Gómez Pajuelo ens ofereix la segona i última part

d´aquest informe actualitzat amb les darreres dades.

ALTRES SECCIONS

• OPINIÓ: Ja hi tornem a ser - Joaquim M.

Nubiola • SABIES QUE... (4). • A FONS: Mortalitat

de les abelles - Redacció (6). •NOTICIES DEL

SECTOR (7).• LLIBRES - WEBS (23). • PLANTES

MEL·LIFERES: El pixa-llits o dent de lleó - Jaume

Cambra (24). • PASSATEMPS: Salt del cavall •

COMIC: D’abelles i formigues - Àlvar Noguera •

RECEPTES (26).

ADRECES DE LES ASSOCIACIONS APICOLES

Associació d´Apicultors de

Barcelona:

Edifici antiga escola de St Feliu

Ctra. De Castellar, 15

08211 Sant Feliu del Racó - Castellar

del Vallès

Tel. I Fax 93 714 80 48l

A/e: asapibar@suport.org

Associació Catalana d´Apicultors

Carrer Gran núm. 1.

08506 Calldetenes

Tel. 93 886 62 34

M´adreço novament a vosaltres, en una

de les èpoques en què els apicultors

tenim més feina, traient la mel els qui

han tingut la sort de tenir els llocs adequats, i

fent transhumància els qui no n´han tingut

tanta.

Novament es publicaran les noves incorporacions

i plans de millora, que aquest any tenen

com a novetat la incorporació de vehicles, com

en alguns anys anteriors, que és una de les

ofertes més bones per renovar la nostra eina

de transport.

Novament, hem tingut una primavera inestable,

que ha fet gairebé inexistent l´extracció de

mel de romaní, però tanmateix les pluges que

varen venir després varen ser positives per a la

preparació del romaní per a l´any vinent, i que

permetran una collita quasi segura de mil flors.

Ara, falta veure el temps que aquest estiu ens

prepara per al Pirineu.

Pel que fa als ajuts, el departament de Medi

Ambient i Habitatge es posarà en contacte

amb vosaltres per informar-vos de la concessió

de l´ajut per l´abellerol i per fer les inspeccions,

que aquest any es duran a terme en campanya

i amb el 100% de les arnes, degut a la negligència

d´alguns apicultors el darrer any.

Pel que fa a les mesures agroambientals,

aquest és el darrer dels 5 anys de compromís.

Recordem que l´any que ve, s´haurà de renovar

el quinquenni amb uns compromisos més lleugers,

i, per això s´ha abaixat una mica la prima,

però negociarem per augmentar la quantitat

d´arnes que puguin fer la sol·licitud i donarem

prioritat als professionals del sector.

Sense res més per dir-vos, rebeu una cordial

salutació i que passeu un bon estiu.

Antoni Aresté

Cooperativa Apícola Tarragonina

Pol.Ind. Pla de Solans, nau 8.

43519 El Perelló

Tel. 977 49 02 18

A/e: apicolatarraco@vodafone.es

Unió de Pagesos.

Av. Francesc Cambó 14, 3er.

08003 Barcelona

Tel. 93 268 09 00

A/e: apicola@uniopagesos.org

3


Ja hi tornem a ser?

Joaquim Ma.

Nubiola

4

La meva reflexió ve

a tomb en llegir el

comunicat de

premsa que ha

emès la Unió de

Llauradors. Al comunicat,

la Unió es

queixa del poc control

que exerceix

l’Administració sobre

els productes

apícoles importats i posa de relleu el perill

que això pot comportar per als consumidors,

alhora del perjudici que representa

per als apicultors els preus amb què envaeixen

el mercat.

El problema s´agreuja perquè un dels principals

països exportadors és la Xina, que ja

ha estat “castigat” altres vegades amb el

tancament de fronteres. Recordem que tot

just fa tres anys que es va tornar a acceptar

la mel xinesa al mercat comunitari.

Sabem que aquest fet no és tant sols una

opinió, sinó que és una realitat, ja que, sols

cal llegir les dades de la Xarxa d´Alertes Sanitàries

de la Unió Europea que indiquen

que hi ha un increment espectacular en la

detecció de residus d’antibiotics en les

JOAQUIM MA. NUBIOLA

•Charles Dadant (1817-1902)va

néixer a França, a Vaux sous Aubignyen,

i morí a Hamilton, Illinois

USA.

Va emigrar a Amèrica

el 1863, i es va dedicar

a l'apicultura a

Hamilton, Illinois, on

va estar en contacte

amb Moses Quinby.

Al final de la guerra

civil tenia nou ruscos i

a través del riu Mississippi,

viatjava amb el seu fill petit venent

mel i cera d'abelles a les ciutats

veïnes. Entre altres activitats es va especialitzar

en la fabricació d'espelmes de

cera de qualitat, que va ser l´inici d´una

indústria florescent. A dia d'avui l'empresa

Dadant és present a 10 localitats

OPINIÓ

mels procedents d’aquest país, i que s’intenta

col.locar-les en el mercat europeu.

Per tant, hi hauria motius més que suficients

per tornar a tancar la frontera als

productes xinesos.

La Unió Europea ens obliga a produir sota

una paràmetres que els apicultors hem acceptat,

però no posa

el mateix èmfasi

en el control del

que ens arriba de

fora. En què quedem,

doncs?

Si no es prenen mesures

adients, els

apicultors i els consumidors

europeus,

que paguem els

nostres impostos com a ciutadans comunitaris,

i nosaltres com a professionals a qui

s’exigeix produir sota unes condicions de

garanties de qualitat i sanitàries rigoroses,

resultarà que en quedarem doblement perjudicats.

Perquè paguem, perquè també

ens costa més produir i, sobretot, perquè

patim una competència deslleial.

Si no s´actua amb contundència, pensarem

que els òrgans comunitaris ens fan servir de

SABIES QUE...

dels Estats Units, on tenen quatre fàbriques

situades prop de Hamilton. Ja són

cinc les generacions de la família Dadant

que continuen l´ofici, fet que avala

l'importància d'aquesta indústria dedicada

a la fabricació de material apícola.

Va ser l'editor de l'American Bee Journal,

una prestigiosa revista apícola. Va

traduir al francès l'obra de Lorenzo

Langstroth. També va ser un dels primers

importadors de reines italianes,

als Estats Units.

Charles Dadant va tenir un únic fill,

Camille Pierre Dadant (1851-1938),

que el va succeir en el negoci familiar.

Actualment, la societat està dirigida

per la quarta i cinquena generació. Diferents

personalitats del món de l'apicultura

han estat relacionades amb

l'empresa, com és el cas de Frank Pellet,

que va establir un famós Jardí de

Hi ha motius més que

suficients per tornar a

tancar la frontera als

productes apícoles

xinesos

torna, per a d’altres interessos, sigui industrials,

o d’altre caire, perquè els mitjans per

fer la feina hi són, tant sols manca la voluntat

política de voler fer la feina ben feta i

seguir les regles que entre tots ens hem imposat.

També és feina dels apicultors de

conscienciar el consumidor i informar-lo

què es pot amagar

en l’enunciat en lle-

tra minúscula

“mezcla de mieles

originarias de la

U.E. y de países diversos”

que, generalment,

trobem en

les etiquetes.

Al comunicat de la

Unió es recorda, finalment,

que l´apicultura que és un ofici

mil·lenari, està desapareixen en la Comunitat

Valenciana, i que se situa al límit de

la rendibilitat, asfixiat per problemes sanitaris

i immers en una greu crisi de preus.

Em pregunto si és aquest el futur que volen

per al nostre sector.

S’adonen que poden arribar a jugar amb

la salut de les persones? I si és així, és que

tant se’ls en fot?

les Abelles, davant d'un dels establiments

Dadant, a Iowa. Roy A. Grout va

ser un altre d´aquests personatges. Va

recopilar diferents edicions de The Hive

and the Honey Bee i fou gerent de la

planta de Hamilton. G. H. Cale entrà a

la firma el 1921 on dirigí l'American

Bee Journal durant molts anys. El seu

fill, el Dr. G. H. Cale (1919-1978), va

treballar tota la seva vida en la firma i

s'interessà especialment per la cria d'abelles.

Va aconseguir els coneguts híbrids:

Apis mellifera v. Starline, Apis

mellifera v. Midnight i Apis mellifera v.

Cale, que són comercialitzats per la firma

Dadant

La biblioteca apícola Dadant està ubicada

en la planta principal de Hamilton, i

és considerada una de les millors del

món sobre el tema. Té col·leccions senceres

de periòdics i revistes apícoles.


6

A FONS

Mortalitat d´abelles

L´elevada mortalitat de les

abelles que es constata a

molts països de la Unió

Europea i de fora de

l´àmbit comunitari fa que

siguin moltes les notícies

entorn d´aquest fet. Us en

fem un resum del què ha

anat sortint als mitjans

d´informació.

França

Un grup de diputats francesos de diferents

partits ha sol·licitat una comissió al parlament

francès per tractar sobre la mortalitat

de les abelles i la crisi del sector apícola.

França va prohibir ara fa dos anys la comercialització

de dos insecticides: Gaucho i Regent,

que es pensava que eren els que produïen

la mortalitat de les abelles. Aquesta

mesura no va ser adoptada per cap altre

país de la Unió Europea.

Els diputats volen, a més, avaluar les decisions

preses per fer front al problema i també

volen saber quin ús es fa dels fons europeus

per al sector apícola.

Estats Units

El New York Times recollia en un extens article,

el passat mes d´abril, la notícia de la

desaparició dels abellars i es feia ressò de

les diferents teories que intenten explicar

aquest fenomen.

El problema de la mortalitat de les abelles

es coneix oficialment com Colony Collapse

Disorder (CCD), és a dir, problema de la

destrucció de les colònies que afecta ja 30

estats dels EUA.

Segons informació recollida de la BBC, les

pèrdues són molt grans i el problema ha

arribat a les més altes esferes polítiques,

com ho demostra el fet que la mateixa Hillary

Clinton s´hagi interessat pel tema.

Científics federals, la National Beekeepers

Association, i investigadors estatals han format

un grup de treball per esbrinar-ne les

causes.

Hi ha tantes teories com membres al grup.

Hi ha qui en fa responsables els pesticides

que contenen nicotina en la seva composició,

però el fet que no hi hagi demostra-

cions clares i que hi hagi zones sense complicacions

entre altres zones que pateixen el

problema, o el fet que determinats apicultors

hagin aconseguit que l´activitat en els

seus ruscos sigui normal fa que hi hagi

molts dubtes sobre aquesta causa.

Altres informacions recollides sobre el tema

fan referència a uns fets que com a mínim

podríem qualificar de “curiosos”. I és que

moltes vegades no es troben restes de les

abelles desaparegudes. També s´ha observat

una altra curiositat, i és que les obreres

fugen de la reina i la deixen abandonada.

El sector de la mel americà ha reaccionat

ràpidament i el National Honey Board ha

començat a recollir fons per al grup de treball

sobre el CCD. També les organitzacions

de diferents Estats estan treballant

per aconseguir fons per aquest grup d´investigació.

És important, doncs, que la potent màquina

d´investigaciò dels EUA, s´hagi posat a treballar

en aquest tema, tot i que els científics

han advertit que els treballs duraran mesos.

Es creu però, que els avenços en genètica

podrien accelerar la investigació.

Tot i això la premsa comença a recollir notícies

de grups d´investigació, com ara el que

duu a terme la Universitat de San Francisco

(Califòrnia), on s´apunta el Nosema Ceranae

com a la causa més probable del despoblament

dels abellars. Aquest estudi està en la

fase preliminar, i, per tant, no es descarten

altres causes.

Anglaterra

El fet que els apicultors anglesos hagin fet

informes en els quals afirmen que les baixes

se situen molt per sobre del 10% que se sol

produir durant l´hivern ha despertat les alarmes

en el Regne Unit. El fenomen és particularment

evident en les zones dels voltants

de Londres, on les pèrdues se situen per sobre

del 50% dels efectius.

El ressò que ha tingut el fenomen del Colony

Collapse Disorder (CCD) fa que també

apareguin teories estranyes, com la que ha

recollit la premsa anglesa, que diu que la

mortalitat de les abelles està associada al

gran nombre de telèfons mòbils, les radiacions

dels quals interferirien amb els sistemes

de navegació de les abelles.

Suïssa

Les autoritats helvètiques estan fent un

sondeig per quantificar el fenomen de la

desaparició de les abelles i saber quines són

les races més afectades.

Per commemorar el centenari del Centre de

Recherches apicoles (CRA,) es va fer una

jornada científica a la estació de recerca

Agroscope Liebefeld-Posieux, a Berna, que

va versar sobre el fenomen.

Les autoritats helvètiques apunten cap el

creixement del comerç internacional de mercaderies

i productes que fa que s´estigui més

exposat a l´aparició de paràsits i malalties fins

ara desconegudes, fet que contribueix a incrementar

la mortalitat de les abelles.


Els experts que van participar en la jornada

varen posar un èmfasi especial en el fet

que cal practicar una apicultura d´alta

quailitat i estretament lligada a la recerca

científica.

Es va parlar també del Colony Collape Disorder:

l´abandó del rusc per les abelles

que abandonen la reina i la cria. Aquest

fenomen que és especialment greu als Estats

Units, també el trobem a Europa, tot i

que no de forma tan dramàtica.

L´apicultura aporta a l´economia suïssa al

voltant de 364 milions de francs, 64 dels

quals provenen de la venda dels productes

apícoles i al voltant de 300 són generats

indirectament gràcies a la pol·linització.

Estat espanyol

El Centre apícola de Guadalajara també ha

centrat els seus estudis en el Nosema ceranae

com a causa més probable de la mortalitat

dels ruscos. Els científics d´aquest

centre van demostrar que aquest micros-

NOTÍCIES DEL SECTOR

l Ruscos despoblats

poridi és molt patogen per a les abelles. La

revista científica Journal of Invertebrate

Pathology ha recollit les conclusions del

seu treball.

Per arribar a treure resultats es van inocular

espores de Nosema en les abelles i es

JULIOL 2007 • NÚMERO 10

va observar el desenvolupament del paràsit

en els insectes i la mortalitat associada,

comparant-ho amb abelles sanes.

Precisament L´Eixam, en aquest número,

recull l´opinió de científics de l’esmentat

centre.

7


8

NOTÍCIES DEL SECTOR

Projecte de la Fundació Territori i Paisatge amb la col·laboració d´Apicultors Lleidatans Associats

Com fer compatibles l'apicultura i l'abellerol

L'activitat agrària ha interactuat

des de sempre

amb l'entorn i, en

el cas de l'apicultura,

aquesta interacció pren un especial

relleu, donat el paper

vital de les abelles en els cicles

naturals dels espais naturals i

els agrosistemes. Per la seva

banda, l'abellerol és un ocell

migratori insectívor, amb un

paper important també en els

ecosistemes mediterranis, l'alimentació

del qual pot incloure

fins a un 70% d'abelles, afectant,

per tant, la producció

apícola.

En aquest context, l'entitat

Apicultors Lleidatans Associats,

en col·laboració amb la

Fundació Territori i Paisatge de

l'Obra Social de Caixa Catalun-

ya, desenvolupa enguany el

projecte Compatibilització de

la producció apícola i l'abellerol

(Merops apiaster) que té

per finalitat aprofundir en la

convivència entre la població

d'abellerols i l'activitat apícola

a Catalunya.

Els objectius parcials del projecte

són més específics: anàlisi

dels factors que afecten a la

convivència entre la producció

apícola i l'abellerol (població

d'abellerol, densitat d'apiaris,

hàbitats compartits, èpoques

d'activitat), determinació de

les pèrdues que la producció

apícola pateix per l'activitat de

l'abellerol i contrastar-les amb

les mesures de compensació

actualment vigents i, finalment,

identificació d'estratè-

Nou test per avaluar els efectes dels

pesticides en les abelles

L´INRA, l´Institut Francès

per a la Recerca,

ha desenvolupat un

nou test per avaluar

els efectes dels pesticides en

les abelles. És el primer test

que es fa sobre les larves en

el que l´exposició al producte

està perfectament controlada.

Aquest sistema que s´ha desenvolupat

en resposta a les

necessitats expressades pels

experts encarregats de l´avaluació

dels pesticides ha estat

admès per la Comissió

d´Assaigs biològics el passat

mes de març i es vol proposar

per l´àmbit comunitari a

partir del 2008.

Per una banda és evident la

necessitat de preservar les

abelles no solament en la seva

vesant productora, sinó

també en la d´insectes pol·linitzadors

i, per tant, agents

importantíssims en la pro-

ductivitat agrícola i en el

manteniment de la biodiversitat.

Per altra banda els insecticides

utilitzats en la producció

agrícola es renoven

constantment. L´avaluació,

doncs, dels efectes dels nous

components era una necessitat

que repetidament posaven

damunt la taula els

agents encarregats de fer-la,

tant a França com a la resta

d´Europa.

Per donar resposta a aquesta

demanda, els investigadors

han posat a punt un

test sobre larves d´abella en

el que l´exposició als pesticides

està totalment controlada.

Per aconseguir-ho han desarrollat

un sistema de cria de

les larves in vitro estandaritzat

i concebut per ser fàcilment

transportades als laboratoris

que fan l´avalució

dels pesticides. Les larves

l Apicultors treballant i abellerol: dues realitats aparentment contràries, però

compatibles i necessàries

gies i actuacions que permetin

l'aprofitament del potencial

apícola del món rural i la

presència de l'abellerol.

Pel que fa a la metodologia, el

projecte es fonamentarà en la

recerca de fonts estadístiques,

documentals, normatives i car-

són alimentades a base de

gelea reial, sucres i extractes

de llevat. Floten sobre

aquest medi nutricional semi

líquid i s´alimenten al seu

ritme.

Els productes poden ser testats

durant els 6-7 dies que

dura la fase de larva abans

de convertir-se en nimfes.

El producte que cal testar

s´introdueix en el medi nutricional

a dosis controlades i

perfectament mesurades. La

mortalitat es detecta per la

immobilitat de la larva i la ràpida

descomposició que la

segueix ( una hora aproximadament).

El test té l´avantatge de poder

fer un seguiment dels

efectes diferits sobre nimfes

i adults i permet establir per

un determinat producte la

dosi a partir de la qual el

producte presenta toxicitat.

togràfiques existents, així com

de possibles experiències de

compatibilització entre abellerols

i abelles. Així mateix, es

realitzaran entrevistes en profunditat

a experts i trobades

amb les associacions d'apicultors

de Catalunya.

Astùries

exporta tota la

mel ecològica a

Alemanya

Gairebé tota la mel ecològica

d´Astùries és exportada,

principalment a Alemanya.

El principat, segons la directora

general d´Agroalimentació,

viu un desenvolupament

lent de la producció ecològica,

perquè moltes de les

2.400 hectàrees actuals dedicades

a aquest tipus de

producció són de ramaders

de vacu de carn, que necessiten

una base territorial

gran. Es produeix sobretot

carn, llet, productes d´horta i

mel.

Totes aquestes dades les va

donar el president del CO-

PAE, Javier González, en la

presentació del llibre ¿Que

es la agricultura ecológica?,

el primer d´un seguit de publicacions

que el principat fa

per fomentar l´agricultura i

ramaderia ecològica.


NOTÍCIES DEL SECTOR

JULIOL 2007 • NÚMERO 10

La cooperativa apícola Tarragonina opta al

premi a la innovació agrària

Un total de 28 empreses

s´han presentat a

la sisena edició del

Premi a la Innovació

Tecnològica que es lliurarà el

14 de juny en un acte que es

celebrarà al Palau de Pedralbes

de Barcelona.

El premi té dues modalitats: un

adreçat a l´empresa agrària,

que reconeix la posada en

marxa d´innovacions del procés

productiu o de gestió que

són referents per a altres empreses

del sector. I l´altre és el

premi a l´agroindùstria. per innovacions

en els processos, la

gestió o en els productes i estratègies

comercials de les

agroindústries de primera

transformació o conservació.

La cooperativa apícola ha ins-

Un eixam

provoca un

ensurt a

Mercabarna

El passat 20 d´abril, prop de

la seu del Banc dels Aliments

a Mercabarna, un

enorme eixam d´abelles es

va situar en una branca de

lledoner.

Davant la gran quantitat

d´abelles, el Servei de Seguretat

i Vigilància de Mercabarna

va avisar la Guàrdia

Urbana, que es va personar

amb un apicultor del Prat

de Llobregat. L´apicultor del

qui desconeixem el nom va

aconseguir que poc a poc

les abelles anessin entrant

en un rusc i posteriorment

se les va endur.

tal·lat una planta de reciclatge

de cera d´abelles amb tecnologia

alemanya de recuperació,

depurat i estampat de la cera.

Es diferencia de les que ja hi

ha en funcionament, perquè

els treballadors no han de tocar

la cera.

La inversió ha estat de

180.000 euros dels quals un

40% es recuperaran amb subvencions.

El local ocupa 200

m 2 i quan funciona a ple rendiment,

té capacitat per tractar

600 quilos de cera al dia.

Quant als beneficis que aporta

cal esmentar la reducció de

costos per als apicultors ja

que havien d´emmagatzemar

la cera i desplaçar-se fins a

Castelló, València o, fins i tot,

Salamanca per depurar-la.

Vida Apícola celebra els primers 25 anys

Un aniversari sempre

és motiu d´alegria i

quan l´esdeveniment

s´escau per celebrar

els anys d´una publicació, l´actitud

ha de ser també de molt

de respecte, sobretot si se´n

celebren 25, com és el cas de

Vida Apícola.

Vida Apícola va sortir per primer

cop el primer trimestre de

1982, amb l´objectiu de divulgar

el coneixement científic i

tècnic en l`àmbit de l´apicultura,

alhora que volia ser el medi

per difondre les notícies del

sector i amb voluntat, també,

de ser un punt de trobada per

als apicultors.

En començar, la revista va

plantejar temes que incidien

en la modernització de les tècniques

de maneig, en la mel i

els seus paràmetres de qualitat,

els temes de sanitat i la importància

de les abelles per la

pol·linització.

El grup promotor van ser l´Anto-

l Instal·lacions de la nova planta de reciclatge de cera al Perelló

Els premis de cada modalitat estan

dotats amb 6.000 € i les

nio Gómez Pajuelo, en

Francesc Márquez i en

Jorge Sauret. L´any 1984

la revista passa a ser editada

per Montagut Editores

S.A., que en fa una

nova maquetació, sota

la direcció d´Antonio

Gómez Pajuelo.

L´any 1987, un cop

consolidada la publicació,

l´Antonio Gómez

Pajuelo deixa la direcció

i passa el relleu a

Francisco Marfull que

compta ja amb Sílvia

Cañas com a coordinadora.

Alhora la revista

passa de trimestral a

bimensual.

L´any 1989, Sílvia Cañas passa

a dirigir la revista, responsabilitat

que continua exercint a hores

d´ara.

Per celebrar l´esdeveniment,

s´ha fet una edició especial de

Vida Apícola que recull la

història de la publicació i les

dues empreses nominades tindran

un premi de 2.000 €.

bases del Concurs Internacional

de Fotografia “25 aniversario

de Vida Apícola”.

Des de les pàgines de L´Eixam,

una publicació molt més modesta,

però que comparteix els

objectius que s´han exposat,

desitgem llarga vida a la publicació.

9


NOTÍCIES DEL SECTOR

L´apicultura torna a la Fira de Balaguer

Els dies 28, 29 i 30 d'abril

i l´1 de maig va tenir

lloc la Fira Comercial

i de Serveis de

Balaguer. En el marc de la fira

es va fer la primera Jornada

d'Apicultura, organitzada per

l'oficina comarcal del departament

d'Agricultura, Alimentació

i Acció Rural, Apicultors

Lleidatans Associats i Prodeca

(Promotora d'Exportacions Catalanes)

A l´estand d'Apicultors Lleidatans

Associats, dins del recinte

firal, es podia comprar i degustar

mels i productes apícoles

oferts pels socis apicultors. Hi

havia a més, la "Carpa de les

abelles", un àmbit per a la divulgació

apícola amb pòsters,

panels fotogràfics, reproducció

del DVD, "Apicultors de Catalunya"

i també es podia veure

com fan la feina els apicultor

amb les arnes. Aquesta activitat

va ser conduïda per Joan

Ma Llorens i Molné.

El dissabte 28 d'abril, a la sala

d'actes de l'ajuntament, Antonio

Gómez Pajuelo va fer una

xerrada sobre els "Mecanis-

10

mes naturals de defensa sanitària

de les abelles i la lluita

contra la varroa"

D'una banda, va parlar dels

mecanismes de defensa de

l´abella com a individu (barrera

cuticular, intestinals, defensa

hemolinfàtica) i de l´altra, els

mecanismes que funcionen a

nivell de colònies d'abelles

(comportament higiènic i el

"grooming")

Contra la varroa, el comportament

higiènic de desoperculació

de cel.les amb paràsits i la

interrupció del cicle reproductiu

es coneix com a VSH (Varroa

Specific Higiene), fins fa

poc SMR (Supressed Mite Reproduction),

que constitueix la

línia d'investigació principal sobre

genètica d'abelles tolerants

a la varroasi. En països com EE

UU, Canadà, França, Brasil o

Mèxic, la investigació s'adreça

cap a aquesta alternativa.

Gómez Pajuelo va ser molt crític

amb el R.D. 608/2006 que

regula els tractaments anuals

obligatoris amb acaricides registrats,

perquè és una legislació

que no valora les possibili-

Fira de la mel de el Perelló

Enguany la Fira de la Mel

del Perelló tenia l´interès

afegit de la presentació

de la nova planta d´extracció i

processat de la cera que la Cooperativa

Apícola Tarargonina

ha posat en marxa. Precisament,

les noves instal·lacions

varen acollir els actes programats

afegits a l´exposició habitual

de cada any.

El president de la cooperativa,

Francesc Brull, l´alcalde de la

localitat, Salvador Pallarès, el

cap de l´oficina del DAR, Carles

Giner, i el fins aleshores veterinari

de la cooperativa Rodrigo

Aliod varen donar la

benvinguda als assistents a les

jornades, que es varen centrar

en temes relacionats amb la

feina de la nova planta.

Rodrigo Aliod va explicar com

funcionava la instal·lació i quines

eren les característiques

que diferenciaven aquesta

planta de la de la resta de

l´Estat. Per la seva banda, Antonio

Gómez Pajuelo va parlar

sobre la composició i la

qualitat de la cera d´abelles.

Cal remarcar l´èxit de les jornades.

La cloenda de la Fira va tenir

lloc amb el lliurament dels premis

del Concurs de Mel.

l Aspecte de la sala durant la conferència

tats de la lluita genètica.

El mateix dissabte a la tarda es

van organitzar dos tasts de

mels, conduïts pel mateix Antonio

Gómez Pajuelo, a l'aula

de tasts ubicada a l'stand del

DAR.

El diumenge, va ser el torn de

Sílvia Cañas, directora de Vida

Apicola, que va fer la xerrada

sobre "Propietats i usos de la

mel i altres productes de l'eixam",

a la sala de conferències

Aquesta vegada es van presentar

53 mostres, de les quals

17 eren de romaní, 12 de taronger,

13 de milflors i 11 d´alta

muntanya.

Els encarregats de decidir varen

ser Robert Robert, gerent

d´Apiglàs, Joaquim Ma. Nubiola,

coordinador de L´Eixam, i

Rodrigo Aliod, veterinari de la

Cooperativa.

Mel de romaní

Genoveva Rebull Vila: 1er premi

Ferran Gonzalvo Moliné: 2on

premi

Mel de taronger

Sergi Giardella Peña: 1er premi

del Nou Pavelló.

Va parlar sobre la recol.lecció,

transformació i envasat de la

mel, la composició química,

propietats funcionals, nutricionals

i biològiques, així com les

presentacions (líquida, crema,

bresques, amb gelea reial,

amb propolis), i les propietats i

característiques de les mels

monoflorals més conegudes.

També es va referir al pol·len,

la gelea reial i el pròpolis.

Lluís Casanova Laboria: 2on

premi

Mel de milflors

Joan Lluís Brull Casanova: 1er

premi

Lourdes Borrell Curto: 2on

premi

Mel d´alta muntanya

Lluís Casanova Laboria: 1er

Premi

Rafel Múria Benet: 2on premi

Rafael Muria Martí, amb una

mostra de mel d´alta muntanya,

se´n va endur el premi especial

en aconseguir la major

puntuació entre totes les varietats

presentades.


JULIOL 2007 • NÚMERO 10

Noves mesures de notificació de les malalties

dels animals

El Reial Decret 617 /

2007, de 16 de maig,

recull la llista de malalties

dels animals de declaració

obligatòria i en regula

la seva notificació. La Loque

americana és l´única malaltia

que s´hi recull pel que fa a

l´apicultura

Amb el nou Decret, el sistema

de comunicació de malalties

s'adapta a les últimes modificacions

aprovades per l'Organització

Mundial de Sanitat

Animal (OIE).

D'aquesta manera es crea una

única llista de malalties de declaració

obligatòria, substituint

les anteriors llistes A i B, i es

modifiquen els criteris i els períodes

per a la seva notificació.

La normativa també inclou la

nova obligació, comuna per a

tots els Estats membres, de remetre

informes semestrals sobre

la situació sanitària al país.

La declaració a l'OIE es realitzarà

de forma immediata en

cas d'aparició per primera vegada

a Espanya, en una zona

o en un compartiment, d'una

malaltia o infecció que figuri

en la llista única de malalties

de l'OIE.

També s'haurà de fer quan es

produeixi la reaparició d'una

malaltia o infecció, inclosa en

aquesta llista, després d'haverse

declarat l'extinció del focus.

Altres casos de notificacions

obligatòries

S'estableix també la notificació

obligatòria immediata en cas

d'aparició, per primera vegada,

de:

• Qualsevol cep nou d'un

agent patogen d'aquestes

malalties.

• Quan es detecti un augment

sobtat i inesperat

de la distribució, la incidència,

la morbiditat o

la mortalitat d'una de les

esmentades malalties.

• Aparició de qualsevol malaltia

emergent amb un

índex de morbiditat o

mortalitat important, o

amb possibilitats de ser

una zoonosi, encara que

no es trobi compresa en

la llista de la OIE.

Nou coordinador de la

campanya de divulgació

El passat dimarts 29 de

maig es va fer una reunió

a l´oficina de la Unió de

Pagesos a Barcelona per parlar

de la campanya de divulgació

que, gràcies al suport del departament

de Medi Ambient i

Habitatge, permet l´edició de

materials i la realització de cursos

que ajuden a divulgar l´activitat

apícola i fer entendre el

paper fonamental de les abelles

en el medi natural.

El nou coordinador de la Taula

de divulgació és l'Enric Campí

Sampere, director de l'Escola

de Capacitació Agrària Forestal

de Santa Coloma de Farners,

qui abans de posar sobre la

taula qualsevol proposta vol

fer una recopilació de tot el

què s´ha fet fins ara. El que sí

sembla tenir molt clar el nou

coordinador és el fet de potenciar

la pàgina web com a eina

fonamental d´informació i formació

dels apicultors. També

serà una prioritat el buscar el

màxim de complicitat amb els

centres, escoles i organitzacions

tant les que ja hi col.laboren,

com les que estiguin

disposades a fer-ho.

És molt possible que a la propera

fira de Sant Miquel a Lleida,

es faci la presentació de tot

el material de divulgació publicat.

NOTÍCIES DEL SECTOR

l Abella recollint pol·len

• Quan s'observi qualsevol

canvi en l'epidemiologia

d'una d'aquestes malalties,

inclosos uns canvis

d'hoste, de patogenicitat

o de cep, especialment si

pot tenir repercussions

zoonòtiques.

A més, el Reial Decret obligarà

les autoritats competents a realitzar

una comunicació semestral

a l'OIE sobre la situació

epidemiològica de les

malalties de la llista única al

país, a més de determinar les

condicions per comunicar l'extinció

oficial dels focus de malaltia.

Finalment es recullen les condicions

per a la notificació,

tant a la Comissió de la Unió

Europea com als altres Estats

membres, dels focus de les

malalties de declaració obligatòria,

així com de l'extinció

dels mateixos.

A Andalusia es permet el

treball apícola a muntanya

en època de risc d’incendis

Davant la impossibilitat

de complir la normativa

actual, el sector apícola

de COAG a Andalusia ha

arribat a un acord amb el departament

de Medi Ambient

andalús per poder fer els treballs

necessaris per a l´activitat

apícola en terrenys forestals,

en el període de màxima restricció

pel risc d´incendis forestals.

L´acord ha estat possible perquè

l´administració andalusa

s´ha avingut a modificar l´ordre

que regulava l´ús del fumador

en zones forestals.

L´acord autoritza els apicultors

a realitzar la seva activitat sense

haver de comunicar-ho amb

un mes d´avançada, una obligació

de la normativa que era

impossible de complir. A canvi,

els professionals apícoles hauran

de complir tot un seguit de

requisits com el de subscriure

una pòlissa d´assegurança de

responsabilitat civil, també

hauran de tenir un extintor o

una motxilla d´aigua, encendre

i apagar el fumador en un bidó

habilitat per aquesta feina i

mantenir els abellars sense

herba al voltant.

11


INFORME

Supervivència dels ruscos en condicions

límit (i II)

Antonio Gómez Pajuelo

Consultor apícola

antonio@pajuelo.info

Les necessitats de nutrients dels éssers vius són molt

semblants, i en resum són: hidrats de carboni o sucres,

greixos i proteïnes en quantitat i petites quantitats de

vitamines i minerals.

Quina relació hi ha entre el què

hem dit i la situació dels darrers

anys?

Els temps en què estem són difícils En els

darrers 8 anys (1998-2006), des que hi ha

ajuts, a Espanya s´ha passat de 1.800.000

arnes a 2.500.000 (un augment del 40 %),

que, a més, es posen en abellars més grans,

amb més ruscos, per aprofitar la càrrega del

camió que ara, també és més gros (això fa

disminuir la floració útil per rusc).

Hi ha menys terrenys d´ús apícola degut a la

desertització, a la construcció de urbanitzacions,

a la disminució dels conreus d´ús apícola

(gira-sol, colza...) o a l´ús excessiu de

plaguicides d´alta persistència i alta toxicitat

a dosis baixes (como els neurotòxics imidacloprid

i fipronil del Confidor®, Gaucho®,

Regente®...).

I el canvi climàtic està alterant el règim de

pluges i eleva les temperatures, el que fa

que en un territori como el nostre, es tradueixi

en menys disponibilitat

d´aliments per a les abelles i períodes de

carència més llargs.

Si recopilem dades d´informes sobre aquest

tema els resultats són espantosos:

• La NASA ha publicat que el 2005 va

ser l´any més calorós des que existeixen

dades (1880). www.data.giss.nasa.gov/gis-temp/2005

• “…sis dels set anys més càlids des que

hi ha registres (120 anys) ho han sigut

des del 2001…” cita el darrer Informe

del Panel Intergubernamental de Cambio

Climático (IPCC)

• Segons aquest IPCC (que reuneix treballs

de 2.500 científics), 2006 va ser

l´any amb:

• més desglaç, juntament amb el

2005, en l´Àrtic

• temperatures àrtiques 12,6ºC

per sobre de les més altes fins

aleshores enregistrades.

• juliol amb 2,7ºC per sobre de la

12

mitjana, a Europa

• Alps, la tardor més calenta des

de fa 1.300 anys

• la tardor menys freda des de

1659 a Anglaterra

• abril amb el nivell més alt del

Danubi des de fa 100 anys

(inundacions a Bulgària, Hongria,

Romania…)

• l´any més calent a Espanya, des

que hi ha registres

• de gener a setembre, als USA, el

període més calent de la seva

història

• Brasil i Austràlia, temperatures

rècord de 44,6ºC i 44,2ºC, respectivament.

• L´economia mundial caurà un 20 %

per les pèrdues a l´agricultura, degudes

a la sequera, el calor i les malalties

a causa del canvi climàtic si no es corregeix,

segons

un informe del

govern britànic

que es va fer

públic l´octubre

de 2006 (El

País,

31.10.2006

pàg. 35)

La situació a España

és encara pitjor:

• “…La Península Ibérica está padeciendo

los años más calurosos desde que

existe registro de temperaturas, dos de

los 4 más calurosos han sido 2003 y

2004…en Europa no se han visto

cambios de esta magnitud desde hace

5.000 años…”, segons l´Agència Europea

de Medi Ambient en el seu informe

“El medi ambient europeu, estat i

perspectives 2005”

www.eea.eu.int/main

• 2006 va ser l´any més calent a Espanya

des de que hi ha registres (1900), in-

forme IPCC desembre de 2006

• la primavera (dades del 2000) comença

14 dies abans i la tardor se´n

allarga 9. Hi ha doncs 23 dies més de

calor. Comitè d´Investigació Natural,

Centre d´ Ecologia i Hidrologia, UK.

• L´ametller avança la seva floració mig

mes (A. Mestre, Servei d´Aplicacions

Metereològiques de l´Institut Nacional

de Metereologia), amb la qual cosa hi

ha descoordinació en les cadenes alimentàries,

els pol.linitzadors no poden

ni pol.linitzar ni alimentar-se (J.

Peñuelas, CSIC-CREAF, El País

26.08.06)

• la mitjana de pluges de Lleida és la

més baixa dels darrers 4.000 anys, estudi

de 180 fòssils vegetals, Universitat

de Lleida.

• algunes osses cantàbriques amb cries

no hibernen, Fundación Oso Pardo,

20.12.2006

• les orenetes han avançat la seva arribada

10 dies en els darrers 30 anys

• hi ha faigs (Fagus sylvatica) en el

Montseny (Barcelona) a 1.700 m,

abans no.

• hi ha ginebrons nans (Juniperus nana)

a Peñalara (Madrid) a 2.700 m., abans

no.

No és casualitat que el tema central de la

propera cimera de

Hi ha menys

disponibilitat

d´aliments per a les

abelles i els

períodes de carència

són més llargs

presidents de Comunitatsautònomes,

que s´ha de

celebrar a mitjan

2007, sigui sobre el

canvi climàtic. Hi ha

antecedents històrics:

les sequeres

que es van patir en

els segles VIII i IX

varen provocar la caiguda de l´imperi maia

a Mèxic, que vivia la seva edat d´or i de la

dinastia Tang a Xina (Haug, 2007, Nature.

445. 74-77, La Vanguardia 04.01.07, pg.

27)… que fa bona la dita ...cuando las barbas

de tus vecinos veas pelar, echa las tuyas

a remojar.

Tal i com diuen molts d´aquest informes,

aquests canvis només s´expliquen per l´activitat

humana, principalment per la emissió

de gas carbònic (i altres) en cremar carbó,

petroli o gas, que porta segles acumulantse

en l´atmosfera i, tot i que deixa passar la


calor del sol, frena la sortida de calor de la

superfície terrestre (efecte hivernacle).

Hem d´actuar contra aquestes forces. Ja és

hora que ens prenguem seriosament el vell

lema del maig francès del 68, ...“que parin

el món, que vull baixar”.

La humanitat va aconseguir independitzarse

de les condicions del seu entorn a base

de tecnologia, i això li ha permès evolucionar

molt en poc temps (la nostra espècie

porta només uns 100.000 anys sobre el planeta,

les abelles hi porten uns 50 milions

d´anys). Però la nostra tecnologia utilitza recursos

naturals i aquests són finits. Estem

arribant al límit. No podem seguir en la espiral

de terror de produir de tot, cada cop

més, a menys cost, per vendre a un preu

cada vegada més barat, generant un consum

de recursos cada vegada més gran això

com la producció de residus. Ens hem de

replantejar la nostra manera de viure.

Tornant a les abelles, hem de tenir en

INFORME

compte que trenquem el seu equilibri natural.

Posem un centenar d´arnes on, en condicions

naturals, només hi hauria uns

quants eixams (i això ajuda, també, a la

propagació de malalties); collim una part

important de les seves

reserves, i les obliguem,

per tant, a recol.lectar-ne

més per al

seu manteniment. A

vegades fem operacions

de maneig inadequat,

etcètera.

Si les volem conservar

ens hem d´adaptar als

canvis. I ens hi podem

adaptar canviant les

nostres tàctiques de treball. Hem de fugir

de les rutines i estar més atents al camp i

als coneixements que la nostra època ens

proporciona.

Hem de tenir en compte que la tardor cada

JULIOL 2007 • NÚMERO 10

vegada dura més poc temps i com a conseqüència

les abelles d´aquesta època no s´alimenten

gaire bé en la fase larvària i neixen

amb només la meitat de les reserves de

greixos, aminoàcids i vitamines. Com a conseqüència

viuen

la meitat del

temps i no

aguanten l´hivern,

ja que moren

abans que

les aportacions

de la primavera

permetin la renovació

de la població.

Una alimentació

suplementària amb proteïnes, aminoàcids, i

vitamines pot donar bons resultats, però ha

de ser de composició adequada i d´aportació

constant, fins que es puguin valdre dels

recursos naturals.

Hem de fugir de les

rutines i estar més

atents al camp i als

coneixements que

la nostra època ens

proporciona

13


l Mariano Higes treballant al laboratori del centre

En aquests darrers mesos, els mitjans

s’han fet ressò d’un nou i estrany

fenomen que en qüestió de

pocs mesos està provocant la desaparició

de ruscs sencers. Des de

l’any 2000, s’ha observat a diversos

punts de la península un creixent i

preocupant despoblament dels

ruscs. De llavors ençà, el Centre

Agrari de Marchamalo (Guadalajara)

ha treballat amb molta cura per

tractar d’esbrinar-ne la causa, i afirmen

que l’han trobada.

14

ENTREVISTA

El Nosema ceranae és una realitat

que tenim aquí, ja no hi ha marxa

enrere, hem de lluitar contra

aquest paràsit”, explica Mariano

Higes (41 anys), Assessor d’Investigació del

centre. Igual que la varroa —l’altra gran invasora

de les abelles—, el Nosema ceranae

prové de la Xina i podria haver arribat a Europa

a través de les transaccions comercials

que es realitzen sense cap mena de control

sanitari. “Ara ja s’està acceptant que el Nosema

ceranae és el causant del desabellament

dels ruscos. Amb el reconeixement

s’està fent justícia i s’està reconeixent el

nostre treball”, diu en Mariano Higes.

Com va sorgir el Centre Apícola Regional

de Marchamalo?

El Centre Apícola es va fundar l’any 1983 i

va ser l’embrió originari. Ara és un departament

del Centre Agrari de Marchamalo, i a

la vegada està dividit en tres departaments:

Patologia Apícola, Mels, i Transferència de

Mariano

Higes Pascual

Assessor d’Investigació del

Centre Apícola Regional

de Marchamalo

“Tenim un

problema que

es diu Nosema

ceranae"

Text: Alec Forssmann

Fotos: Mariano Higes

Tecnologia i Formació.

Quins serveis ofereix el centre?

Treballem fonamentalment per donar solucions

al sector apícola, especialment el de

Castella-la Manxa. Es va crear sobretot com

a conseqüència de l’entrada de la varroa a

Espanya, i també per la motivació, que tenia

una part del sector apícola de Castellala

Manxa, de treure una mel amb Denominació

d’Origen, la Mel de l’Alcarria. Amb el

temps, hem anat oferint un millor servei i

una formació de més qualitat. Ara tenim

una orientació primerament regional, però

també estem donant servei a tota Espanya i

a part d’Europa. El laboratori de la mel és el

laboratori de referència de la Denominació

d’Origen Mel de l’Alcarria.

La Mel de l’Alcarria és la mel típica

de Castella-la Manxa?

És la mel típica de la zona de l’Alcarria, que

és una zona compresa entre Conca i Guadalajara.

Es tracta d’una zona amb molta


tradició apícola, i aquest tipus de mel, tot i

que no és l’únic, sí que és el més representatiu.

Quin origen botànic té?

Conté tres tipus de mels: mil flors de tardío

i finals d’estiu, i després, monoflorals d’espígol

i de romer. Té unes limitacions quant

a color, característiques organolèptiques i

presència de plantes cultivades. Però fonamentalment,

la mel tradicional és la mel mil

flors de tardío i estiu, i l’espígol i el romer

els anys en què es pot recollir.

On comercialitzen els apicultors

aquesta mel?

L’estan comercialitzant molt a Madrid, a

grans cadenes de distribució. Després hi ha

apicultors que exporten la mel a França i a

Alemanya.

També disposeu d’un servei de formació.

Sí, d’assessorament als apicultors, on impartim

cursos amb tot el relacionat amb

l’apicultura, des de la iniciació fins a cursos

més especialitzats de cria de reines, patologies,

etcètera. Després tenim el laboratori

de patologia. Jo fa quinze anys que treballo

aquí, i des d’un primer moment ha estat estretament

lligat la diagnosi de malalties

amb la investigació, perquè crec que són

absolutament complementaris i necessaris.

No es pot oferir un bon servei si no es té

una base científica sòlida que permeti estar

en disposició d’afrontar qualsevol problema

que es plantegi. Durant molt de temps ens

hem centrat en el tema del control de la varroa,

que era i continua sent el paràsit més

important de les abelles.

A escala estatal hi havia una manca

de laboratoris especialitzats en patologia

apícola?

I continua sent-hi. Es fan coses, però laboratoris

correctament equipats per dur a terme

tècniques de diagnosi modernes, crec

que no m’equivocaria molt si et dic que

som els únics.

El vostre és un centre de referència?

Hem avançat molt. En tot allò que és el

camp de la biologia molecular, que ara és

fonamental, ja que crec que som l’únic laboratori

a Espanya que s’hi dedica. També

en l’àmbit europeu, perquè ara mateix estem

analitzant mostres d’Eslovènia, Àustria,

Alemanya, França, Portugal, Itàlia…

I del continent americà?

Estem esperant, encara hi ha reticències.

ENTREVISTA

Als Estats Units hi ha dos focus d’estudi de

la Síndrome de Desabellament de les colònies.

Hem rebut molts missatges electrònics

d’allà, hem mantingut converses telefòniques,

ens han preguntat tot el que necessitaven

saber sobre les nostres investigacions…

i una vegada que tenen la

informació acostumen a desaparèixer, tenen

un caràcter bastant diferent al nostre.

Ara s’està parlant molt de la Síndrome

de Desabellament.

Nosaltres analitzem milers de mostres a

l’any. L’any 2000 ja ens vàrem adonar que

alguna cosa succeïa en algunes zones d’Espanya.

Llavors estàvem estudiant la problemàtica

del despoblament que sorgia en

alguns llocs, un tema relacionat amb els

pesticides del gira-sol, especialment a Conca

i Navarra. Vàrem detectar que hi havia

un problema molt puntual i ho vàrem trobar

precisament estudiant el despoblament

degut als pesticides. A partir del 2004, ens

havíem centrat a estudiar els efectes del ci-

JULIOL 2007 • NÚMERO 10

tromil i les dades no ens quadraven. El que

sí que vàrem veure és que cada vegada hi

havia més espores del que nosaltres consideràvem

que era Nosema apis, associat a

un quadre clínic que no estava descrit. El

2003, la prevalença continuava augmentant,

el 2004 es va disparar i en el 2005 era

ja una autèntica barbaritat. Des d’octubre

de 2004 fins a març de 2005 vàrem comprovar

que pràcticament el 100 per cent de

les mostres que entraven al laboratori —

d’apicultors que tenien problemes— eren

positives al que nosaltres crèiem Nosema

apis, però amb un quadre clínic que no

quadrava, amb unes prevalences que tant

era que fos l’estiu o l’hivern. Llavors no podia

ser Nosema apis.

Com vàreu descartar altres causes?

Estem parlant d’una anàlisi durant molt de

temps, de molts milers de mostres, buscant

virus, pesticides i altres coses. Nosaltres

vèiem que hi havia una cosa diferent al que

tradicionalment coneixíem a Espanya, lla-

l Meronts (una de les fases de multiplicació asexual d’aquest organisme ) en desenvolupament de

15


l Vista exterior del Centre Agrari de Marchamalo

vors vàrem centrar tota la nostra atenció en

això. Ens vàrem proposar saber si aquella

cosa era vertaderament Nosema apis, perquè

la nostra primera hipòtesi de treball era

que havia hagut de mutar, ja que no actuava

en el mode en que ho fa el Nosema

apis. La primera vegada que vàrem realitzar

una PCR (Reacció en cadena per la polimerasa)

per analitzar l’ADN ens vàrem plantejar

buscar una mutació.

Per tant, es tractava de Nosema cerenae,

que és més virulent.

A final de maig de 2005, ens vàrem adonar

que allò no era No-

sema apis, sinó que

era Nosema

ceranae. Vàrem

comprovar al laboratori

de la policia

científica de Madrid

i a les universitats

que allò que estàvem

fent era correc-

te, ja que érem conscients de la repercussió

que allò podria tenir. Mai no ens hauríem

imaginat que el Nosema ceranae pogués ser

aquí. Però potser sí que vàrem tenir una mica

més d’intuïció, a diferència dels nostres

col·legues europeus. Tradicionalment, es

16

El Nosema ceranae

probablement ha

arribat de la Xina a

Occident l’última

dècada

ENTREVISTA

considera que el Nosema apis és poc patogen

per a les abelles, cosa que no és certa.

El Nosema apis és patogen per a les abelles

quan es reuneixen les condicions que afavoreixen

el seu cicle biològic, llavors mata les

abelles adultes, es produeix una ona epidèmica

i s’ha acabat. Si venen sequeres i calors,

el Nosema apis no es pot multiplicar, el

que fa que tingui una importància limitada.

Quina era l’opinió dels altres científics?

Quan parlàvem amb els nostres col·legues

europeus i alguns espanyols i els dèiem

que això que

crèiem que era el

Nosema apis estava

originant un problema,

deien que no

era possible, perquè

el Nosema apis no

és patogen. Això,

des del punt de vista

parasitològic és

un error de concepte, ja que els paràsits intracel·lulars,

quan parasiten destrueixen

cèl·lules i, per tant, hi ha malaltia. Aquest

error de concepte ha portat al fet que els

nostres col·legues, durant molt de temps,

veient situacions similars a la que nosaltres

vèiem aquí, deien que això no podia ser

Nosema, que havia de ser una altra cosa.

Llavors es va arraconar els nosemes, els microporidis.

Quan ens hem trobat un Nosema

ceranae i hem anat a investigar què es

coneixia del Nosema apis, dels microporidis

i dels insectes en general, ens hem adonat

que se sap molt poc.

Què diferencia el Nosema ceranae

del Nosema apis?

El Nosema ceranae es diferencia del Nosema

apis pel fet que s’adapta a les temperatures

extremes. És un microsporidi, genèticament

relacionat amb el Nosema apis,

però presenta diferències respecte

d’aquest. Té una capacitat superior de supervivència

en el medi ambient i això fa

que sigui més prevalent i li dóna més possibilitats

de tenir èxit reproductiu enfront del

Nosema apis. Tot i que tots dos es diuen

nosemes, són molt diferents. El Nosema cerenae

actua sobretot a la tardor i a l’hivern,

que és un moment de l’any en què la majoria

de les abelles que hi ha al rusc són adultes.

Hi ha molt poques abelles joves, perquè

cessa o disminueix significativament la

posta. A més, amb aquestes temperatures,

els microsporidis es multipliquen amb molta

més virulència.


O sigui que el Nosema cerenae no

era gens conegut.

El va descriure el professor Fries de la Universitat

d’Upsala l’any 1996 en l’Apis cerana

(abella mel·lífera procedent de l’Àsia) a

la Xina, que és el seu operador originari. El

Nosema ceranae a l’Apis Cerana és com la

varroa, no li fa res. Nosaltres potser vàrem

tenir la intuïció que no la podíem descartar,

amb les proves d’ADN vàrem comprovar

que era un altre paràsit i després els estudis

de l’espora confirmaven que s’havia descobert

a la Xina. Per tant, el Nosema ceranae

s’associava per primera vegada a l’Apis melifera

a Espanya i dintre d’Europa, i associada

a uns quadres clínics molt concrets. Ens

vàrem adonar que hi havia una patogenicitat,

que hi havia lesions i que l’abella parasitada

acabava morint.

Com ha arribat aquí?

Diversos estudis d’Europa i d’algunes parts

del continent americà confirmen les nostres

conclusions de fa dos anys, que el Nosema

ceranae es distribueix per tot el món i que

probablement ha arribat de la Xina a Occident

l’última dècada. De vegades es fan

transaccions comercials sense control sanitari

i sempre és un risc. En altres països

també ha entrat l’escarabat del rusc.

Com actua exactament el Nosema

ceranae?

Actua d’una manera molt semblant al Nosema

apis, entra per la via digestiva i quan

és a l’estómac de l’abella treu una mena de

filament que es diu filament polar. Afecta

totes les abelles, però les recol·lectores,

com que són les més velles, fa més temps

que duen el paràsit. A més, són les que es-

ENTREVISTA

tan més desgastades i, per tant, són més

susceptibles d’ésser parasitades. Llavors el

paràsit entra a la cèl·lula, es multiplica, destrueix

el ventricle, i l’abella, com que no pot

menjar, es mor. Per a alguns patògens està

descrit que un dels mecanismes de defensa

és que aquestes abelles abandonin el rusc, i

en part pot ser que

això sigui veritat,

perquè nosaltres

hem comprovat que

les abelles molt parasitades

les pots

trobar en els llocs

de recollida de nèctar,

moltes vegades

mortes a quilòmetres

de distància del rusc. Aquesta seria

l’explicació de per què els ruscos es queden

sense abelles. Però mai no m’atreviré a dir

que el 100 per cent dels ruscos del món es

moren de Nosema ceranae, també hi ha altres

causes com la varroa o els pesticides,

que maten a les abelles.

En quant de temps pot quedar-se un

rusc completament despoblat?

Des de que el Nosema ceranae entra en un

rusc fins que es produeix el despoblament

pot passar un any i mig. El temps més llarg

que hem comprovat en liquidar-se un rusc

ha estat des del 25 de maig de 2005 fins a

l’11 de desembre de 2006. D’altres en només

set o vuit mesos. També hem comprovat

que si s’alimenten amb pol·len, vitamines

i tot aquest tipus d’aliments vitaminats i

amb aminoàcids, el que fan es que afavoreixen

la multiplicació del microsporidi, s’aconsegueix

que el paràsit es desenvolupi.

El Nocema Cerenae

destrueix el

ventricle, i l’abella,

com que no pot

menjar, es mor

JULIOL 2007 • NÚMERO 10

Quants ruscos hi ha afectats?

Estem elaborant un estudi epidemiològic

d’àmbit nacional i la prevalença del Nosema

ceranae ens surt aproximada al 50 per

cent. Ens estan remetent mostres una gran

quantitat de comunitats autònomes, associacions

d’apicultors i associacions professionals

agràries.

Heu rebut

mostres de Catalunya?

Fa dos anys que intentem

que les associacionsd’apicultors

de Catalunya

col·laborin en l’estudi,

però encara no

ho hem aconseguit, encara no hem rebut

cap mostra.

Com es pot combatre?

Primer hem de ser conscients que tenim un

problema. El que estem fent a Castella-la

Manxa és que, prèvia diagnosi, amb la supervisió

del veterinari responsable de l’explotació,

es té en compte l’estat sanitari de

les colònies, el seu grau de parasitació,

l’època de l’any, si hi ha possibilitat de collita

o no; llavors, quan ho requereix l’estat

del rusc, es fa un tractament i una desinfecció

del material.

Aquest paràsit suposa també un pas

enrere en el desenvolupament de l’apicultura

ecològica?

Per descomptat, perquè no hi ha tractaments

recollits en l’apicultura ecològica que

es puguin utilitzar. L’apicultura ecològica és

la gran oblidada, tot i que és el futur de

molts apicultors.

Plaça Pau Casals, 6 pral. Tel.: 973 450 555 Fax 973 450 809 25600 BALAGUER

Passeig de Ronda, 57 Baixos Tel.: 973 282 818 Fax: 973 282 989 25006 LLEIDA

Av Maladeta, 11 Tel./Fax: 973 642 699 25530 VIELHA

Passeig de l’Estació, 1 baixos Tel.: 973 445 705 25600 BALAGUER

17


l Vista exterior de l'edifici de Zoologia, al Parc de la Ciutadella.

Fa més de 60 anys que va

començar a funcionar

l’Apiari de Barcelona, situat

al Museu de Ciències

Naturals. Un espai que

fonamentalment té una

finalitat pedagògica, però

que també reivindica

l’apicultura al centre de les

grans ciutats, una pràctica

cada vegada més

dificultosa per la manca

d’espais apropiats.

18

REPORTATGE

Un oasi per a les abelles al centre de Barcelona

L'Apiari

TEXT I FOTOGRAFIES: ALEC FORSSMANN

Resulta curiós pensar que a menys

de dos quilòmetres del centre de

Barcelona, la Plaça de Catalunya,

centenars d’abelles volen al voltant

dels seus respectius ruscs. El fet encara

és més insòlit si tenim en compte que les

abelles requereixen

àmplies superfícies

florals per recollir el

nèctar i el pol·len, i

Barcelona no és precisament

una ciutat

de parcs grandiosos

—si més no, al centre—,

a l’estil de

Londres (Hyde Park),

Berlín (Tiergarten) o

l Mel de l'Apiari

Madrid (El Retiro). A

més, les abelles recol·lectores, quan exploren

el terreny que envolta el rusc, no acostumen

a anar més enllà d’un radi de dos o tres

quilòmetres. Llavors de quin parc barceloní

estem parlant? Evidentment, del Parc de la

Ciutadella, un petit oasi per a les abelles al

cor de Barcelona.

Amb una extensió de 17,42 hectàrees —

sense comptar el Zoo, que ocupa unes 13

hectàrees del recinte—, el parc està emplaçat

als terrenys de la fortalesa militar que

va ordenar construir

Felip V per dominar

la ciutat després de

la Guerra de Successió

d’Espanya

(1702-1714). El

1868, amb el triomf

de la Revolució de

Setembre —liderada

pel general Prim—

es va procedir a l’enderrocament

de la

Ciutadella, que era odiada pels barcelonins.

Finalment, l’actual parc va ser projectat per

Josep Fontseré amb motiu de l’Exposició

Universal de 1888. A l’interior del parc,


l’edifici de Zoologia —conegut popularment

com el “Castell dels Tres Dragons”—, d’estil

modernista i obra de Lluís Domènech i Montaner,

acull el Museu de Ciències Naturals,

on hi ha l’apiari. “És com una visió més de

ciutat integrada i utòpica. De fet, crec que la

ciutat hauria de ser productiva també en

l’àmbit agrícola”, diu en Roc Carnicer (34

anys), que des de fa tres anys és un dels responsables

de l’Apiari del Museu de Ciències

Naturals.

Til·lers centenaris

L’Apiari, que està situat en un dels terrats

del primer pis de l’edifici de Zoologia, va iniciar

la seva activitat l’any 1945 “amb dues

finalitats principals —segons explica el cartell

de l’exposició—: l’ensenyament pràctic

dirigit a escolars i l’assessorament tècnic per

a la instal·lació, manteniment i explotació

d’arnes rurals”.

Actualment, les instal·lacions consisteixen

en una exposició permanent, un laboratori i

el terrat on estan situades les arnes. La mostra

explica d’un mode senzill i didàctic diversos

aspectes de l’anatomia, la biologia i el

comportament de les abelles de la mel.

També exposa els materials que s’utilitzen

en l’apicultura i n’explica el funcionament.

Especialment interessant és el rusc d’observació,

que permet que el visitant pugui ob-

l Una de les caixes de l’apiari on s’observen les abelles anant i venint

REPORTATGE

servar com s’organitzen

les abelles vives

al seu interior.

En el laboratori, entre

altres feines,

s’extreu la mel, i una

petita part de la producció

es posa a la

venda al mateix museu.

“Amb cinc o sis

arnes en vàrem produir

uns 250 quilos,

que en un principi

és una producció

molt bona”, remarca

en Roc Carnicer.

L’origen botànic de

la mel és principalment de til·ler, encara que

també hi ha altres espècies com l’acàcia (el

parc és molt ric en espècies vegetals). Al

Passeig dels Til·lers, davant de l’edifici de Zoologia,

aquests arbres centenaris flanquegen

una de les avingudes més vistoses i elegants

del parc, amb l’Arc de Triomf al fons.

“Els grans til·lers i els arbocers que envolten

l’edifici del Museu li proporcionen l’ombra

que necessiten les abelles a l’estiu i, en quedar-se

sense fulles a l’hivern, deixen passar

l’escalfor del sol, circumstància que permet

economitzar energia a les abelles”, s’explica

a la mostra.

l Terrassa on es troben els ruscos de l'Apiari

JULIOL 2007 • NÚMERO 10

D’altra banda, a la terrassa hi ha les arnes

col·locades —en disposen de sis de producció

i quatre d’observació— en línia horitzontal,

que també s’utilitzen per fer tallers amb

escolars. L’espai, tot i que és limitat, reuneix

les condicions òptimes per a la cria de les

abelles, ja que està orientat cap al sud i

l’edifici del Museu el protegeix dels vents del

nord. “El manteniment d’aquest apiari —indica

el cartell— és fàcil i de poca despesa, ja

que les abelles troben menjar suficient per a

la seva alimentació al Parc de la Ciutadella”.

Baix risc de malalties

L’Apiari del Museu de Ciències Naturals

està, evidentment, exposat a la contaminació

—tant ambiental com acústica— pròpia

d’una gran ciutat com Barcelona. Però a la

vegada, —com explica Roc Carnicer— hi ha

altres factors positius: “No realitzem la

transhumància amb les abelles, i una altra

de les coses bones d’estar aïllats de les zones

rurals és que no hi ha gaire possibilitats

de transmissió de malalties, com la varroosi,

que és un dels problemes que té l’apicultura

productiva avui en dia”. D’altra banda, els

responsables de l’Apiari també s’han d’enfrontar

amb les feines bàsiques de tot apicultor,

segons l’estació de l’any: “Ara, quan

fa calor, les abelles es desenvolupen massa

ràpid i hem d’estabilitzar una mica la població.

En canvi, a l’hivern, els ruscos d’observació

no tenen prou volum ni prou quantitat

d’abelles com per mantenir l’escalfor i les

hem d’alimentar”. I segons explica Roc Carnicer,

el proper repte consistirà a provar de

fer cria de reines. Tindrem abelles al centre

de Barcelona per molts anys.

19


l Varroes adultes nutrint-se d´hémolinfa

Resum de la

conferència de

Renaud

Lavend'homme a

Namur el 28 gener

de 2007

20

PERSPECTIVES

El futur de l´abella

SMR i VSH

Convé abans d'entrar en matèria,

recordar breument el cicle de reproducció

de les varroes: “Una femella

varroa fecundada penetra

en una cel·la a punt de ser operculada i s'instal·la

dins de la gelea real. Pon un ou de

mascle i desprès 3 o 4 ous de femella. El

mascle fecunda les seves germanes dins de

la cel·la i es mor. Quan

neix l'abella, les femelles

surten i es fiquen ràpidament

dins d´una altra

cel·la a punt de ser operculada.

Normalment, són

fecundades 2 o 3 femelles

per cada cel·la “ (S.

Szoke).

Tornem a les abelles. Dos

investigadors americans, John Harbo i Jeff

Harris, van seleccionar abelles SMR (Suppression

of Mite Reproduction- és a dir, supressió

de la reproducció de l'àcar), per l'absència

de cria de varroa dins de les cel·les. Pensaven

que és una proteïna de l'hemolimfa de les

l Els investigadors j. Harbo i j. Harris

abelles la que impedeix el desenvolupament

de les varroes.

Una altra investigadora, Marla Spivak, treballa

amb les abelles HYG (d´higiènic).

Aquestes abelles estan seleccionades per la

seva capacitat per netejar dels quadres les

nimfes malaltes o mortes. Spivak fa proves

congelant quadres amb azot líquid; una neteja

del 95 % correspon a

un eixam molt higiènic.

Aplicades a abelles SMR

aquestes proves donen resultats

del 98 %.

Spivak es va interessar

més per aquestes abelles

SMR i va demostrar, amb

proves, que són capaces,

no només de detectar les

nimfes infestades de varroes, sinó sobretot

de reconèixer en mig de les varroes presents

dins de les cel·les, les que són reproductives,

de desopercular la cel·la i de practicar el canibalisme

sobre les nimfes infestades sense

preocupar-se de les varroes no reproductives


Com que les varroes no reproductives no

representen cap perill per a la nimfa ni

per a l'eixam, les eines de resistència antivarroes

s'han de concentrar sobre les varroes

reproductives.

Aquestes abelles, batejades amb les sigles

VSH ( varroa sensitive hygienic ) trasbalsen

la reproducció i el desenvolupament de

les varroes. Molts seleccionadors d'abelles

treballen ara sobre aquest caràcter VSH.

Una abella VSH es comercialitza ja als Estats

Units, però no està prou adaptada als

nostres climes. Aquest caràcter, però, es

present en totes les races d'abelles; és

possible seleccionar-ho calculant la proporció

de varroes sense ous dins de la cria.

L'observació d'un nombre més gran d'eixams,

permetrà de disposar de més dades.

Tots els apicultors hi poden participar.

Com ?

No suprimint els eixams que presenten

una cria “foradada“. Potser es tracti d'un

eixam amb caràcter VSH. Es poden

comptar les varroes no reproductives dins

de les cel·les amb un binocular o una lupa

electrònica. Aquest recompte es porta a

terme únicament sobre la cria d'abella ( ja

que les cel·les de mascle poden estar infectades

per més d'una varroa el que fa

impossible el recompte de les varroes no

reproductives) i desprès del dia 17 del cicle

o sigui el dia 7 desde l'operculació.

És un assumpte que cal seguir.

Extret de la revista Le Rucher Fleuri de la

Société Royale d'Apiculture de Bruxelles

et ses environs.

Traduït per: Etienne Denamour Vrebos

(apicultor)

PERSPECTIVES

Ajuts de pol·linització

El passat 7 de juny, va sortir

publicat al Diari Oficial

de la Generalitat , l´ordre

del DAR que aprova les bases

que regulen l´ajut per

pol.linització.

El 8 de juliol es va acabar el termini per

presentar les sol.licituds per optar a

aquesta ajuts. Els beneficiaris són els

apicultors, professionals o no, titulars d´explotacions

situades a Catalunya.

Requisits

Els requisits són:

1. Tenir el Llibre d´explotació ramadera

2. Tenir inscrita l´explotació al Registre

d´explotacions apícoles abans de l´1 de

gener de 2007, amb 50 arnes com a

mínim.

3. Tenir identificades individualment totes

les arnes amb el registre atorgat a l´explotació

i tenir l´abellar identificat

d´acord amb la normativa vigent.

4. En cas de persona física, estar empadronat

en un municipi de Catalunya i

en cas de personalitat jurídica, tenir el

domicili social a Catalunya

Tipus d’ajuts

Els tipus i quanties dels ajuts per als apicultors

professionals són:

• Màxim de 8.5 euros / arna.

• El nombre d´arnes serà el que figuri inscrit

al Registre d´Explotacions apícoles

amb anterioritat a l´1 de gener de

JULIOL 2007 • NÚMERO 10

2007, sempre que sigui igual o superior

a 50 i fins a un màxim de 750 per explotació.

Si la personalitat de l´explotació

és jurídica, s´hi poden acollir fins a

750 arnes per cadascuna de les persones

beneficiaries que acreditin la seva

condició d´apicultors professionals

Per als apicultors no professionals són:

• Màxim de 1.5 euros / arna.

• El nombre d´arnes serà el que figuri inscrit

al Registre d´Explotacions apícoles

amb anterioritat a l´1 de gener de

2007, sempre que sigui igual o superior

a 50

La quantia de l´ajut quedarà determinada, finalment,

pel nombre de sol.licituds i per la

disponibilitat pressupostària.

Els apicultors que s´acullin a aquest ajut han

de mantenir com a mínim el nombre d´arnes

per a les quals han sol.licitat l´ajut, durant

tres mesos.

El departament d´Agricultura inspeccionarà

com a mínim un 15% de les sol.licituds presentades,

per tal de verificar el compliment

dels compromisos i de les condicions de concessió

de l´ajut.

No es consideraran els ruscos que no estiguin

degudament identificats, ni les baixes o

els canvis d´emplaçament que no s´hagin comunicat

correctament.

Si la diferència entre el nombre d´arnes sol.licitades

i el d´inspeccionades és inferior a un

5%, es recalcularà l´ajut amb una penalització

del doble del percentatge de diferència.

Si la diferència és més del 5% i menys del

15%, la penalització serà el triple del percentatge

de diferència. Si la diferència és superior

al 15% no es concedirà cap ajut.

Fábrica de colmenas y embalajes

Actor Pepín Salvador, s/n. - 46194 - Real de Montroy (Valencia)

Tel.: 962 555 354 - Tel. part.: 962 555 887

E-mail: fabrica@queencolmenas.com

21


Us seguim oferim els

materials fets en les

diferents campanyes que

sota el patrocini del

departament de Medi

Ambient i Habitatge han

permès editar tríptics i

cartells per divulgar

l´apicultura i les bones

pràctiques d´aquesta

activitat.

22

DIVULGACIÓ DE L’APICULTURA

Campanya sanitària

El seu nom és Varroa destructor, un àcar

paràsit de les abelles

Estratègia anual per combatre la varroasi:

Com entra al rusc?

Entra al rusc a través d´una abella o els

abellots i es fica dins de les cel.les de les

larves quan aquestes estan a punt de ser

operculades. Dins es van reproduint fins

que surt l´abella adulta ja infectada i es

torna a repetir el cicle.

Xucla l´hemolinfa de les abelles, tant de les

adultes com de les larves i, per tant, debilita

la colònia enormement.

Recomanacions generals

1. Mai no s´han de fer els tractaments

quan hi hagi entrada de nèctar

2. En qualsevol tractament s´ha de manipular

el producte seguint les instruccions

del fabricant

3. A cada comarca els períodes de tractament

haurien de fer-se conjuntament

Tractaments

a) Químics: fluvalinat, amitraç, flumetrin

b) Orgànics: Timol, àcid fòrmic, àcid

oxàlic i àcid làctic

Tipus d´aplicació dels productes

Segons el producte i el tipus d´arna,

l´aplicació és diferent.


Api-guia.com.ar

lAquest lloc web, que es

defineix com a la única guia

comercial de l´apicultura

argentina, va tenir el seu

origen en la Guia que en

suport paper es va publicar

per primera vegada l´any

1997. Aquesta guia va tenir

una gran repercussió en el

mercat, tant en l´àmbit

argentí, com internacional.

Fins l´any 2000 va tenir

format de llibre i

posteriorment s´ha publicat

com a fitxes, fet que

permet una millor

actualització dels temes. Es

publica anualment i recull

totes les dades dels

diferents estaments que es

mouen en el sector apícola

argentí.

Ara, el lloc web permet

l´accés a documentació i

informació actualitzada

diàriament.

Es tracta, també, d'una guia

comercial de l'apicultura

argentina, i, per tant, hi

podem trobar informació i

insercions publicitàries

d´empreses del sector. Però

la part important del web

es dedica a la informació

dels productes apícoles.

Ordenats per ordre

alfabètic i començant per

Alertes sanitàries, desplega

un menú de temes molt

interessants.

Les alertes recullen les

notificacions de incidències

on s´especifica el país que

les provoca i la raó,

ordenades per dates. Per

cert les sis darreres fan

referència a Xina.

Els temes com la mel, el

pol·len, la cera, l´apitoxina i

la gelea reial, s´exposen en

forma d´article i van

acompanyats de la

bibliografia corresponent.

Un altre apartat interessant

el constitueix tota la relació

WEB

de legislació, a la qual s´hi

pot accedir en format PDF.

També, l´apartat de

medicaments autoritzats,

permet a l´apicultors tenir

tota la informació dels

productes que pot utilitzar.

Les estadístiques és potser

l´únic apartat que està una

mica desfasat, i segurament,

no pas per culpa dels qui

gestionen el web.

Hi ha l´aspecte lúdic amb un

JULIOL 2007 • NÚMERO 10

recull de receptes, on la mel

és la gran senyora i,

finalment, un formulari que

permet la incorporació al

web fàcilment.

Com és natural les fires,

xerrades, jornades i actes

entorn de l´activitat apícola

que es desenvolupa a

Argentina s´hi troben,

també recollits.

En definitiva és un web que

cal tenir en compte.

23


l Descripció

Herba amb una tija molt curta

d'on surten nombroses fulles

perennes, disposades de forma

radial gairebé a ras de terra.

Fulles de fins a 40 cm de

longitud, pinnatipartides, amb

segments triangulars i sovint

dentats. Quan floreix fa uns

peduncles de fins a 40 cm

d'alçada, una mica pilosos,

que porten totes les flors reunides

en una inflorescència en

capítol (pseudant) de 3-6 cm

de diàmetre. Al voltant del capítol

que porta les flors hi ha

sèries de bràctees externes

verdoses, amb forma lanceolada

i escarioses al marge. Les

flors són grogues, amb cinc

pètals soldats que fan un tub

on es emmagatzema el nèctar

24

PLANTES MEL·LÍFERES

El pixa-llits o dent de lleó

Taraxacum officinale Weber in Wiggers

i acaben totes amb una llengüeta

(lígula). Els fruits són

aquenis brunencs, de 2,5-3,5

mm, tuberculats o muricats a

l'àpex, amb un bec de 7-15

mm. En estat madur presenten

uns pèls sedosos que faciliten

la seva dispersió pel vent. Són

el que anomenen com “angelets”.

l Hàbitat

Viu en vores de camins,

erms i prats, generalment en

llocs nitròfils de terres mediterrànies

amb tendència humida

i també a muntanya

mitjana, car que fins i tot

pot arribar a l'estatge subalpí.

Es tracta d'una planta

molt freqüent dels 0-1900 m

d'altitud.

l Període de floració

Floreix gairebé tot l'any, des de

gener fins novembre.

l Interès apícola

En zones de muntanya, quan

hi ha floracions importants en

llocs oberts, com ara els prats,

el pixa-llits pot donar una mel

de color groc brillant, semblant

a la del gira-sol (són dues plantes

de la mateixa família: les

asteràcies). Té una olor aromàtica,

semblant a la del capítol

de la planta, amb una lleugera

tendència a flaire d'amoniac.

La mel de pixa-llits té un gust

fort i una cristal·lització ràpida,

ja que conté una concentració

elevada de glucosa. Així mateix,

també sol presentar un

elevat contingut d'aigua, per

tant hi ha un cert risc de fermentació.

l Etnobotànica

Es tracta d'una planta que es

pot consumir fresca en amanides,

sobretot les rosetes recollides

a final d'hivern. Tenen un

gust amarg i són riques en vitamines

i potassi. La rel, acumula

inulina (un polisacàrid) i antigament

era assecada i torrada

fent-se servir com a substitut

del cafè. S'atribueixen a aquesta

planta propietats estomacals

i diürètiques.

Jaume Cambra

Apicultor i prof. de Botànica

Dept. Biologia Vegetal Fac.

Biologia Univ. Barcelona

jcambra@ub.edu

www.apicat.com


26

SALT DEL CAVALL

Li agraden les abelles. Seguin el moviment del cavall en el joc d’escacs

trobareu el nom de qui ens referim

R A I P E U I

I L E T U Q T R

S M O J A W G E

M K S H F D I H

E F H F P E J D

L Ç R F U K A U

U I Q P V E T L

B O P A I S R O

Sol·lució al

salt de cavall

del núm. 9

Partogénesis

Joaquim Ma. Nubiola

CÒMIC

Dolç de llet

INGREDIENTS

3 litres de llet.

350 g de sucre.

450 g de mel.

PREPARACIÓ

Poseu la llet en un recipient,

feu-la bullir i hi afegiu

el sucre i la mel. Mentre,

cal remoure-ho amb

una cullera de fusta. Es dei-

EIXAMS SELECCIONATS

Es fan eixams seleccionats per

encàrrec. Antoni Aresté. T. 609

102 739

REINES DEL PAIS

Per a apicultors i associacions.

Venc reines del país per a la

propera temporada. Totes marcades

i, a sol·licitud del client,

amb una ala tallada. Entregues

a partir de l´1 d´abril. Telèfon

977 639 006. J. Ma. Nubiola

RUSCOS LAYENS

Es venen arnes del tipus Layens,

ben conservades i a bon preu.

Telèfon 973 186 077 o bé 617

236 965. Demaneu per la Núria.

RECEPTA

PETITS ANUNCIS

xa bullir a foc fort, removent

contínuament perquè

no s’enganxi. Quan ja ha

agafat un color fosquet i comença

a tornar-se espès,

agafeu-ne una miqueta, poseu-la

en un platet i es deixa

refredar. Si en decantar

el plat no rellisca, vol dir

que és a punt.

RUSCOS LAYENS

Es venen 100 caixes Layens,

per jubilació del propietari.

Preu a convenir. Demaneu pel

Sr. Francisco, al telèfon 973 30

82 55

CAIXES LAYENS

Venc 100 nuclis i 200 caixes

Layens, amb perfecte estat i safata

de fusta. Tel.: 93 685 23

45 i 626 904 101

EIXAMS SELECCIONATS I

MATERIAL APICOLA

Venem eixams seleccionats i

ruscos Layens, Dadant i Langstroth.

Tel. 606 35 85 86, Xavier

Virgili.

D’abelles i formigues Àlvar Noguera

More magazines by this user
Similar magazines