Revista Reviscola n. 6 (2010) - Institut Jaume Huguet

índex
. EDITORIAL 3
. REPORTATGE 4
Les Xarxes socials
. ENTREVISTES 14
Bàrbara Flores Vega
Josep Sanjoan Güell
David Tudela
. DIÀLEG 19
És difícil ser fill?
. OPINIÓ 25
L’accés a la informació
És important tenir parella?
L’energia eòlica
El projecte 1x1
. DES DE CASA 35
Camí de Sant Jaume 2010–3r d’ESO: 115 km d’impressions
Esquiada 2010
Teatre
. RECERCA 43
. QUADERN DE VIATGES 52
Bolzano 2009
Viatge de final de curs de 4t d’ESO curs 2009-2010: Creuer pel Mediterrani
. ET RECOMANEM ... 56
Teatre
Pel·lícules
Webs
Programes d’ordinador
Jocs
Llibres
Ràdio
Esports
Programes de televisió
Música
Altres
. HO SABÍEU? 65
Les ales del Lleonard
Llengua i flors?
FOTOS PORTADA
EQUIP DE REDACCIÓ
Imma Batalla
Isabel Bitria
Joan Foguet
Antoni M. Marsal
Jesús Moreno
Claustre Pallarès
M. Neus Salvat
Anna Sans
Josep M. Solé
Núria Ventura
Fotos guanyadores del II Concurs de Fotografia
mediambiental de l’Institut:
Categoria 1 - Sergi Domènech
Categoria 2 - Roxana Aldea
Categoria 3 - Joan Foguet
DISSSENY I MAQUETACIÓ
Nou Silva Equips, SL
www.silvaequips.es
IMPRIMEIX: IMPREMTA BOU
D.L. T-343-2005
EDITA
IES Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball
C. Creu de Cames s/n · 43800 Valls
Tel. 977 600 938
Fax. 977 612 565
correu electrònic: centre@iesjaumehuguet.org
web: www.iesjaumehuguet.cat
AMiPA 977 603 560
ANESPRO 977 600 938

La nostra actualitat, de naturalesa
canviant, ens mostra a
diari les noves possibilitats que
sorgeixen en tots els camps del
coneixement, la qual cosa, i massa
sovint, ens obliga a fer reflexions
com ara, on estem i cap a on anem.
De totes maneres, no sempre tenim
prou temps per a poder interioritzarles;
és a dir, no podem dir allò de
“menjar poc i pair bé”.
Tots hem pogut comprovar
aquests darrers anys com les tecnologies
de la informació i de la comunicació
—que ja no són tan noves—,
ens han obert un enorme ventall de
possibilitats, en especial, pel que fa
a l’accés al coneixement. Ara, però,
s’hi ha afegit un altre fenomen, el de
les xarxes socials: Facebook, Tuenti,
Hi5, Viadeo, Plaxo, LinkedIn, Twitter...
Potser podríem resumir el concepte
amb els mots de la capçalera
del Facebook: “T’ajuda a contactar
i a compartir amb les persones de
la teva vida”. Entenc, doncs, que el
següent pas que cal fer és analitzar
si als usuaris de les xarxes socials els
agrada més contactar o compartir.
Per això, quan sents parlar les
persones usuàries d’aquestes xarxes
socials, t’adones que hi ha dos
models d’usuaris, i que tenen objectius
diferents. D’una banda, n’hi ha
molts que només parlen de quants
amics tenen a la xarxa, i de com
augmenten cada dia. Crec, però, que
simplement la quantitat no ens donarà
gaires prestacions; no diré que no
sigui interessant, almenys podràs
dir allò de: “D’allà on vagi, dels seus
n’hi hagi”, però no crec que sigui
gens enriquidor. De l’altra banda, trobem
els que comparteixen, és a dir,
que participen del coneixement en
comú; aquesta situació que podem
considerar també d’aprenentatge,
dóna valor afegit al fet d’estar en
xarxa. D’acord, em podreu dir que
no cal ser tan utilitarista, però dir que
tinc tants amics a la xarxa que ja ni
els conec i no tinc ni temps material
per a saludar-los, tampoc no és un
objectiu raonable.
Vull recordar ara unes paraules
de Genís Roca, expert en xarxes
socials i que vam tenir com a conferenciant
en el nostre claustre de
professors durant una de les nostres
tardes de dimecres: “El dia del meu
aniversari vaig rebre 93 felicitacions
pel Facebook, 11 per mail, 5 per
Twitter, 5 per SMS i 3 per telèfon.
I això que era dissabte. Ah!, i 3 per
correu postal encara que totes elles
de tipus comercial. Però cap com les
abraçades que em van fer a casa”.
Si pensem en el nostre jovent,
tots acceptem el valor dels amics
en aquestes edats —“la colla”, com
sempre havíem anomenat— per
això, tampoc no dubto que la colla
per xarxa també pugui funcionar.
Però quan aquesta esdevé multitud,
la colla ha desaparegut; potser caldria
donar entre tots un missatge
clar: la qualitat sempre va per davant
de la quantitat.
I ara ve quan podem trobar les
dificultats per a assessorar els nostres
infants i joves. És evident que
no es pot generalitzar, però habitualment,
i cada vegada més, el
jovent es pot considerar un nadiu
digital, i les famílies i el professorat
representem l’immigrant digital. Tal
com ens recordava Genís Roca: “La
major part dels joves no són ‘nadius
digitals’ sinó ‘orfes digitals’. Creixen
a la xarxa sense els seus pares”.
Però això té remei, l’edat no
ho és tot i tal com ens recorda el
mateix Roca: “S’entén per nadiu
digital aquell qui usa el fet digital i
editorial
@
el viu; n’hi ha de cinquanta anys, i
n’hi ha de vint que no en tenen ni
idea. El component de l’edat no és
suficient per a explicar-ho. Es tractaria
més aviat del nombre d’hores
en què s’està exposat al fenomen,
a la radiació digital; fins i tot caldria
afegir que serien hores d’exposició
al fenomen però dedicades a la resolució
de problemes, conducta molt
diferent a d’altres que només són
d’oci, i si per a resoldre problemes
has emprat eines digitals, aleshores
ets hàbil digital”.
Finalment, i amb l’optimisme que
em caracteritza, us animo a participar
del fenomen digital i us recordo
que sempre hi som a temps; ens
hi podem posar sense manies i,
almenys, serem usuaris amb causa.
Si més no, penseu que arribarem a
ser un híbrid entre l’homo sapiens i
l’homo habilis digital. Això sí, abans
dèiem que estàvem “en sintonia”,
i ara podrem dir que estarem “en
xarxa per a compartir el coneixement”.
JORDI TUSET VALLET
Director
reviScola · Juny 2010 | 3

eportatge
LES XARXES SOCIALS: Amics dels meus amics
Una porta oberta a un univers informatiu adaptat a tots els gustos. Una xarxa
social és, precisament, això: una xarxa, un entramat d’elements infinits per compartir
i un espai de trobada social. Tot a un clic de distància.
“Te n’has assabentat? Han tallat!
Com ho saps? El Facebook, xiqueta;
el Facebook ho diu tot.” Actualment
és habitual sentir converses com
aquestes entre els joves que passen
moltes hores “enganxats” a les xarxes
socials. Però, què és realment
una xarxa social? Quins perills comporta?
En aquest reportatge us ho
intentarem respondre.
Què és una xarxa social?
Una xarxa social és una forma d’interacció
col·lectiva en la qual es creen
relacions entre els membres d’una
comunitat, que intercanvien informació
sobre idees i gustos a través de
vídeos, imatges, textos; i també és
una forma de retrobar-se amb gent
de qui feia molt de temps que no
sabies res, o de conèixer gent nova.
En podem fer ús a qualsevol hora
i en qualsevol lloc on ens puguem
connectar a Internet.
Majoritàriament les utilitzen els
joves entre 18 i 24 anys, i hi ha més
usuàries que no pas usuaris; les utilitza
un 46% de la població femenina
i un 34% de la masculina. Sis de
cada deu usuaris utilitzen les xarxes
socials cada dia.
Al nostre país, hi ha diverses
xarxes socials, entre les quals destaquen...
Facebook:
xarxa molt
popular entre
els joves —tot
i que cada vegada s’hi està afegint
més gent gran— en la qual cadascú
té la seva pàgina personal i hi pot
publicar el que vulgui: textos, imatges
o vídeos. També s’ha convertit
en una xarxa on es poden fer negocis.
Facebook és la xarxa social més
4 | reviScola · Juny 2010
utilitzada arreu del món; als Països
Catalans també es fa servir molt, ja
que és una de les poques xarxes que
té la versió en català.
Aquesta xarxa va ser creada l’any
2004 per un estudiant amb l’objectiu
de comunicar-se i compartir interessos
amb els seus companys; ràpidament
es va anar estenent i ara s’hi
pot afegir qualsevol persona.
Tuenti: xarxa
social que
utilitzen els
joves. Per
entrar-hi cal que un amic hi estigui
inscrit i et convidi; un cop dins, hi
pots penjar fotos, escriure als perfils
dels amics, i xatejar amb qui
vulguis.
Va ser creada l’any 2006 i, al
començament, només era per a universitaris
però després es va obrir
a tothom. Primer van fer proves en
diferents xarxes dels EEUU, i des-
prés va arribar a Espanya, on és la
més usada, sobretot al sud de l’Estat.
El nom sembla la pronunciació
del número vint en anglès, però en
realitat ve d’una semblança amb la
frase “la teva identitat”, i conté les
síl·labes “tu” i “ti”, que era un dels
objectius.
Myspace:
xarxa social
fundada
als EEUU
que consisteix en un espai web personalitzat,
on pots penjar informacions
personals i fer un bloc. El Myspace
és usat sobretot per músics que
hi pengen les seves cançons perquè
la gent les pugui escoltar; també s’hi
anuncien concerts, es poden enviar
invitacions i mantenir contacte amb
altres músics. Però no només està
dissenyada per a músics, sinó que la
pot utilitzar qualsevol persona fentse
un perfil amb les seves dades,

cosa que permet enviar sol·licituds
d’amistat, comunicar-se i veure els
seus perfils. Cadascú pot triar el disseny
de pàgina que vol, els colors,
la informació visible; pujar-hi fotos,
vídeos, comentaris, etc.
En els últims anys
Myspace ha organitzat
una gran quantitat de
concerts a través de
la seva secció ‘Secret
Show’. A més a més,
els retransmet
en directe
Twitter:
És un
servei
de microblogging, és a dir, permet
emetre missatges breus via web o
sms. És molt simple però molt eficaç
i força vegades ha permès anticipar
notícies del món (va informar en
primícia a milers d’usuaris del terratrèmol
d’Haití). Actualment, està en
alça als Estats Units i s’expandeix
arreu d’Europa.
Microblogging: servei
que permet enviar i
rebre missatges curts
(d’uns 140 caràcters)
generalment només de
text. Els missatges es
mostren actualitzats al
perfil dels usuaris que
decideixen rebre’ls
Com a curiositat, podem destacar
el fet que diverses personalitats interactuen
amb els seus seguidors, des
de Britney Spears, passant per Ricky
Rubio fins arribar a Barack Obama.
Metroflog:
és una xarxa
social en
què cadascú
crea el seu espai personal i hi pot
pujar fotos i descriure-les perquè
les vegi qui es vulgui. A més, hi ha
un llibre de visites en què tothom
pot escriure la seva opinió sobre les
fotos que s’hi pengen.
Fotolog:
xarxa social
on cadascú
es crea el
seu perfil i hi pot penjar una foto
diària juntament amb un escrit. Igual
com l’anterior, hi ha un llibre de visites
on la gent que també té Fotolog,
hi pot penjar comentaris. Cadascú es
pot triar el propi disseny de pàgina i
posar-hi el títol que vulgui.
Flickr: xarxa
social creada
per una
empresa
canadenca i
popularitzada al 2004. Va començar
com una sala de xat multiusuari
on la gent podia intercanviar fotos;
després es va anar especialitzant en
què tots els usuaris podien compartir
fotos i es va anar abandonant la
utilitat del xat. És utilitzada majoritàriament
per a compartir fotografies
en línia; pots ensenyar fotos als teus
amics de manera privada i segura,
i fer un bloc per penjar-hi fotos, les
quals es poden etiquetar. Finalment,
també pots classificar les millors de
cada setmana. Es presenta en 8 idiomes,
i és un dels llocs més complets
per guardar, organitzar i compartir
fotografies.
reportatge
Hi5: xarxa social
que s’utilitza per
descriure’s a un
mateix, buscar
amistats, xatejar
amb els amics i crear un perfil personal
que poden veure els altres. El
fons de pantalla del perfil es pot personalitzar
al gust de cadascú i també
posar-hi una llista de reproducció amb
la nostra música preferida. Es poden
penjar fotos i etiquetar les persones
que hi surten, es pot descriure, i les
altres persones la poden comentar,
es poden crear galeries d’imatges...
Hi5 té un buscador que permet cercar
gent de qualsevol lloc i de totes
les edats, es poden enviar sol·licituds
d’amistat, es poden comentar els
perfils i les imatges dels membres.
Per a què utilitzem les xarxes socials?
L’activitat més comuna en les xarxes
socials és la d’enviar missatges i,
després, la de publicar fotos o vídeos.
Gairebé tothom les utilitza com
una activitat de lleure, només hi ha
una cinquena part dels que les utilitzen
que s’ho prenen com un marc de
reviScola · Juny 2010 |
5

eportatge
relacions professionals. Molts usuaris
llegeixen l’opinió d’altres persones
respecte d’algun tema, i també
hi diuen la seva.
Els usuaris de les xarxes socials,
com són?
Els usuaris de les xarxes socials
introdueixen les seves dades en
un perfil, i tota aquesta informació
queda emmagatzemada en una base
de dades.
Els joves, fins a 30 anys, solen
ser-ne els usuaris més habituals, tot
i que darrerament molts adults s’han
apuntat en aquest boom. Fins i tot
nens a partir dels 10 anys ja comencen
a fer-les servir, cosa que és perjudicial
ja que, tan petits, no saben
com fer servir els recursos i poden
córrer múltiples perills.
I els del nostre institut?
Hem fet una breu enquesta sobre
l’ús de les xarxes socials entre els
alumnes de l’Institut, i n’hem extret
la informació que us presentem en
forma de gràfics.
Com a dades més significatives,
cal destacar que el 94% dels alumnes
són usuaris d’alguna xarxa social
i els qui no ho són és perquè no tenen
possibilitat d’accedir a Internet. La
xarxa que usen preferentment, amb
un 37% d’usuaris, és Facebook.
A més a més, ens vam centrar en
la situació del català a les xarxes socials
i vam comprovar com la majoria
navega amb el català com a idioma
predeterminat i que, en bona part, els
qui no ho feien era perquè no estava
disponible a la web que usaven.
6 | reviScola · Juny 2010
9%
5%
20%
4%
22%
22%
26%
Quines xarxes utilitzes?
4%
5%
9%
7%
Quin ús en fas?
Comunicar-me amb els amics
Penjar fotos/videos
Informar-me d'esveniments
Xafardejar
23%
37%
Quant temps hi dediques?
29%
Ocasionalment
0-1 h dia
1-2 h dia
Més 2 h/dia
19%
33%
facebook
metroflog
tuenti
fotolog
myspace
flickr
twitter
hi5
altres
26%

Quina llengua utilitzes per comunicar-te?
29%
39%
12%
Poden afectar el rendiment escolar?
Un estudi realitzat a la Universitat de
New Hampshire, revela que passar
temps a les xarxes socials no afecta
l’esforç acadèmic, ja que sempre hi
ha hagut distraccions per a l’estudi
i sempre hi ha hagut joves més
propensos a caure-hi. El problema
apareix quan aquests joves es tornen
addictes a les xarxes socials; llavors
sí que poden afectar el rendiment
escolar ja que les hores que passaven
estudiant, les passen davant la
pantalla.
Facebook, Twitter, Tuenti, etc.
són molt freqüentades per joves.
Habitualment català
Habitualment castellà
Altres
En quina llengua tens configurada
la pàgina/les pàgines?
6%
Majoritàriament en castellà perquè no hi és en català
Majoritàriament en castellà perquè ho prefereixo
17%
38%
59%
Majoritàriament en català
Altres
Actualment un 95’7% dels joves
espanyols entre 15 i 18 anys n’utilitzen
alguna. Aquestes webs són un
recurs que tenen per passar l’estona
en moments d’oci, però el problema
apareix quan som incapaços de
saber quan s’ha de dir prou.
Dos estudis més fets als EEUU,
van obrir el debat sobre les conseqüències
de l’ús de Facebook i altres
xarxes socials. “Abusar de Facebook
pot afectar el desenvolupament
d’emocions, i també la comprensió
o l’admiració”, diu un informe de
l’Institut del Cervell i la Creativitat de
la Universitat del Sud de Califòrnia.
Segons aquest estudi, l’excés d’in-
reportatge
formació al qual estan exposats els
usuaris de Facebook o Twitter produeix
lentitud a l’hora de processar
aquestes emocions.
Un altre estudi, de la Universitat
d’Ohio, va evidenciar que els universitaris
que accedeixen a xarxes socials
estudien cinc hores a la setmana,
enfront de les onze que hi dediquen
els que no en són membres.
I a l’hora d’escriure?
Ja us deveu haver adonat que la gent
no es fixa gaire en l’ortografia quan
és a la xarxa. Les errades ortogràfiques,
lèxiques i sintàctiques són
evidents. Principalment són els joves
els qui en fan més; això no és perquè
no sàpiguen escriure sinó que, com
que escriuen ràpid, cometen errors.
En aquesta edat, té tanta importància
el que dius com de quina manera ho
dius.
Quines són les llengües més utilitzades?
La llengua més utilitzada a les xarxes
socials és l’anglès, seguida del castellà
i les altres llengües europees:
francès, alemany, italià, etc. Sobta no
trobar el xinès en aquesta llista. La
raó és que als països orientals usen
més el mòbil que l’ordinador.
I el català?
Tot i que no hem trobat dades significatives
pel que fa a l’ús del català
a les xarxes socials –només les que
ja us hem presentat sobre el nostre
institut–, és evident que cada cop
més gent l’utilitza, cosa que pot fer
que hi hagi més xarxes que decideixin
presentar el seu perfil també en
català.
Per això, la Secretaria de Política
Lingüística ha obert un perfil a Twitter(http://www.twitter.com/llenguacatalana)
i una pàgina a Facebook
(http://www.facebook.com/llenguacatalana)
dedicats a la llengua catalana,
amb l’objectiu d’incrementar
la comunicació amb persones que
estan interessades en la llengua.
reviScola · Juny 2010 |
7

eportatge
Aquests nous espais s’afegeixen
a d’altres que ja hi ha en diverses
xarxes socials, com el grup Encomana
el català (http://www.facebook.
com/group.php?gid=50915757028) i
la pàgina Cinema en català (http://
www.facebook.com/cinemaencatala)
a Facebook mateix, i el canal
de vídeos a Youtube (http://www.
youtube.com/llengua) des d’on s’ofereixen,
puntualment, tràilers i espots
de pel·lícules doblades al català i
també alguns altres continguts audiovisuals.
Es pot combinar educació i xarxes
socials?
Actualment, alguns educadors utilitzen
els recursos informàtics per
plantejar i fer més clares les seves
classes, i entre aquests, també les
xarxes socials. El Blogger és una
eina utilitzada pels professors ja que
permet pujar-hi arxius de tipus pdf,
powerpoint, vídeos, fotos, etc.
Per confirmar la nostra recerca i
verificar si el professorat del centre
fa servir les xarxes socials, hem
passat una enquesta a partir de la
qual hem constatat que les usen
amb freqüència, però encara poc en
l’àmbit de l’ensenyament. Concretament,
dels 69 professors enquestats
(33 homes i 36 dones) hem extret les
següents dades:
Hi ha més homes que no pas
dones que utilitzen xarxes socials, i la
més utilitzada és Facebook, seguida
de Tuenti, Myspace, Twitter... però
no tan sovint.
Sobretot, utilitzen les xarxes socials
per comunicar-se amb els amics
i també per informar-se d’esdeveniments
i, finalment, per xafardejar o
penjar-hi fotos.
La majoria només les fan servir
ocasionalment; d’altres entre 0 i 1
hores al dia, i només una persona les
utilitza més de dues hores diàries.
Pel que fa als qui no hi entren mai,
les causes són, en primer lloc, perquè
no els agrada i, en segon lloc,
per falta de temps.
8 | reviScola · Juny 2010
Pel que fa a l’ús que en fan en
tasques educatives, només hi ha una
dona que utilitza les xarxes socials
a classe perquè diu que li va bé per
comunicar-se de manera ràpida amb
l’alumnat, i tres homes, un d’ells a
través del Blogger ja que li permet
obtenir uns resultats molt positius en
l’àmbit educatiu.
Com en la majoria de temes, sempre
hi ha avantatges i inconvenients...
Tot i que les xarxes socials siguin fantàstiques
perquè proporcionen uns
serveis útils i pràctics de forma gratuïta
també tenen els seus riscos. A
continuació us detallem alguns dels
perills més habituals amb què ens
podem trobar.
La informació personal en mans
de tots
Moltes vegades durant el registre
d’usuari a una xarxa social es demana
informació personal, com ara la
data de naixement, el correu electrònic
o el lloc de residència. En aquests
casos les clàusules de la web ens
asseguren la protecció legal de les
dades que facilitem. Però, un cop
obtenim un perfil personal podem
editar-lo i personalitzar-lo amb qualsevol
dada privada. Encara que la
configuració de la majoria de webs
ens permet limitar les persones amb
accés a aquesta informació, la fiabilitat
és dubtosa. Cap xarxa social protegeix
les dades personals al 100%.
A vegades una manca
de protecció de la
privacitat pot donar lloc
al cibercrim, és a dir, el
robatori de dades, bé
sigui per obrir comptes
bancaris fraudulents
o bé per obtenir
documentació il·legal
Fins i tot les enormes bases de
dades de perfils que generen les
xarxes socials han donat lloc a “buscadors
de persones”. Es tracta de
motors de cerca (com Google, però
sota el nom d’spock.com o wink.
com) que ajuden a trobar qualsevol
possible usuari de xarxes socials
del qual cal conèixer només el nom.
Sense restriccions.
Existeixen empreses
privades de seguretat
informàtica, com
Verisign, que es
dediquen a certificar
públicament la qualitat
de la protecció de la
privacitat de les webs. A
Espanya hi ha l’Agència
Espanyola de Protecció
de Dades (AEPD)
Malgrat aquest panorama tan
advers, no hem de desanimar-nos.
Les xarxes socials mateix, i d’altres
organismes externs, vetllen per
la seguretat dels usuaris. Per una
banda, Facebook i Fotolog disposen
d’un mètode de control conegut
com a intel·ligència de masses. Cada
usuari té l’opció de denunciar continguts
inapropiats mitjançant el correu
electrònic; aquestes denúncies són
avaluades per un grup humà que
pren una decisió (eliminar el contingut,
tancar el compte d’usuari del
publicador, etc.)
Com podem evitar la suplantació
de identitat?
Cada cop fem servir més Internet:
per consultar correu electrònic, per
fer un tomb per la nostra xarxa social
preferida, per comprar objectes i serveis,
per fer moviments bancaris...
Si fem servir la mateixa contrasenya
per a tot, només cal que algú la des-

cobreixi i ens comprometi. Per això
és molt important que tinguem una
contrasenya diferent per a cada servei
que utilitzem a la xarxa.
Si volem disminuir els riscos, hem
de tenir en compte els següents consells:
- No hem de reutilitzar una contrasenya
d’accés per accedir a
entorns independents com ara el
correu electrònic i la xarxa social.
- En cas que utilitzem una mateixa
contrasenya en diferents entorns,
si sospitem que algú la sap, l’hem
de canviar per una de nova.
- Quan fem servir dispositius
mòbils que ens permetin accedir
a la nostra xarxa social, hem de
configurar l’aplicació del dispositiu
mòbil de manera que sol·liciti
un usuari i una contrasenya d’accés
cada vegada que es vulgui
fer servir; així, si perdem el mòbil,
qui el trobi no tindrà accés lliure al
nostre perfil privat.
Males notícies: virus en forma
d’aplicació
Les aplicacions són una part positiva
de les xarxes socials, si se’n fa un
bon ús, però hi ha gent que en crea
algunes que són virus, i un cop les
acceptes, t’entra un virus a l’ordinador.
Aquests ens poden esborrar
la informació de l’ordinador, controlar-nos-el,
robar-nos les credencials
bancàries o d’altres serveis web, etc.
Per tant, hem d’anar molt en compte
i no obrir-les.
Podem perdre la feina per culpa de
les xarxes socials?
Després de fer una festa, d’anar de
viatge... és molt divertit penjar les
fotos al nostre perfil per tal que les
pugui veure tothom, que les vegin
els amics i que, a més, les puguem
comentar tots junts.
El que pot passar és que pengem
una foto comprometedora i que la
vegi, per exemple, el nostre cap, de
manera que ens pot acomiadar. Per
exemple, ens podria dir que una per-
sona que passa el temps lliure fent
segons què i que, a sobre, ho mostra
a tothom, no té el perfil adequat per
ocupar el nostre lloc de treball.
Exemples de mala privadesa en
les xarxes socials
A més, en països de l’Amèrica Llatina
com Mèxic, alguns nens han estat
segrestats perquè compartien informació
sobre els seus costums, fotos
d’on anaven... En aquest context, els
segrestadors feien com un “recorregut
virtual” d’un dia normal en la
vida d’aquests nens, i els esperaven
en el lloc i el moment concrets on
sabien que serien, per segrestar-los.
Per això, és molt important no compartir
segons quines informacions
a la xarxa, i tenir una bona configuració
de privadesa, en especial els
menors.
Hi ha altres casos que han tingut
repercussió en els mitjans de comunicació,
com el d’una noia francesa
que, estant de baixa laboral, va penjar
al seu Facebook fotos on se la
veia de festa i passant-s’ho bé. Els
directius de l’empresa on treballava
les van veure i es van negar a seguirli
pagant la baixa. Finalment la noia va
perdre la feina.
Un altre cas més proper i recent,
és el de l’entrevista que Mònica Terribas
va fer —a TV3— al president de
la Generalitat José Montilla, durant
la qual hi va haver gent que considerà
que l’interrompia massa. Tot
just acabar l’entrevista, un alt càrrec
socialista va fer un comentari molt
groller criticant l’actuació de Terribas
en la seva pàgina Facebook, comentari
que va transcendir a l’opinió
pública a través de la premsa, i que
va comportar el cessament d’aquest
dirigent polític.
D’altres persones han escrit
comentaris grotescos sobre els seus
caps, o sobre l’empresa on treballen,
cosa que també els ha fet perdre
la feina. A més, moltes empreses,
abans de contractar algú, busquen
el seu perfil a la xarxa, i segons la
reportatge
impressió que en treuen de les fotos,
comentaris publicats, etc, els contracten
o no.
Així doncs, s’ha d’anar molt amb
compte amb la informació que es
penja a la xarxa perquè mai sabem
qui la pot veure.
La nostra vida és de tothom
Hem de tenir molt present que una
vegada pengem un contingut a Internet,
aquest ha deixat de ser privat.
Qualsevol persona el pot copiar i
el pot anar reproduint i modificant a
la xarxa tantes vegades com vulgui.
Ens en podem cansar
Tanta activitat digital, si no agrada
molt, pot cansar, i aleshores podem
decidir donar-nos de baixa. Tot i que
no podrem entrar al nostre perfil, i
en teoria, les nostres dades ja no
haurien de figurar enlloc, si ho mirem
bé, veurem que encara hi haurà informació
nostra que pot continuar sent
accessible dins la xarxa social.
Hem de saber que, si publiquem
fotografies al nostre perfil, per exemple,
els nostres contactes les poden
copiar i les poden distribuir; automàticament
perdem el control total
sobre aquelles còpies. El fet que ens
donem de baixa de la xarxa social no
canvia res: aquelles fotos seguiran
allí. El que tampoc ens podem imaginar
és que passa el mateix amb totes
les dades que els nostres contactes
podien veure.
L’ abús en...
Superdotats
Els superdotats, com que són
persones habitualment marginades
a les escoles, veuen en
les xarxes socials una via d’escapament
per al seu patiment.
Llavors, acaben esdevenint-ne
addictes, fins al punt que el seu
rendiment escolar acaba baixant
i, les poques relacions socials que
tenien, empitjoren.
reviScola · Juny 2010 |
9

eportatge
Autistes
Els autistes veuen en les xarxes
socials una forma de comunicarse
indirectament amb la gent,
fet que pot accentuar-ne l’addició.
Per tant, pot afectar negativament
la seva malaltia ja que
els pot tancar encara més en si
mateixos, tot i que es comuniquin
virtualment.
El camí cap a l’aïllament
L’ús de les xarxes socials reflecteix
el canvi d’hàbits que han
experimentat els adolescents
durant els darrers anys: ja no es
barallen per veure la televisió a
la sala, sinó que discuteixen per
la pantalla de l’ordinador i, si pot
ser, en la intimitat de la seva habitació.
Amb el telèfon es produeix
el mateix patró: ja no podem dir
que els joves es passin les tardes
enganxats a l’aparell, sinó que
controlen la comunicació amb
totes les seves amistats a través
d’Internet.
Per a l’adolescent, la xarxa social
és una prolongació del seu món, del
grup on se sent comprès i amb el
qual s’identifica. Per tant, molt sovint,
veiem que aquest aïllament, portat a
un extrem, comporta una falta de
comunicació important envers l’entorn
que l’envolta, una manca de
sociabilitat i que no tingui un grup
d’amics prou sòlid.
Segons un estudi de l’Institut
d’Investigació en Psicología Clínica i
Social de Mèxic, l’addicció a Internet
i a les xarxes socials pot ser semblant
a altres tipus d’addiccions com
l’addicció al joc (ludopatia), al treball
(workalcoholic) o a l’alcohol (alcoholisme),
ja que presenta símptomes
molt clars: en un primer moment,
la pèrdua de relacions interpersonals
laborals, amistoses i amoroses,
canvis d’humor i fins i tot problemes
físics com ara mals d’esquena o vista
cansada.
10 | reviScola · Juny 2010
La preocupació per una expansió
d’aquests casos d’aïllament ha conduït
a la investigació científica sobre
els efectes que podria comportar un
abús de les xarxes sobre el cervell
humà. El neurocientífic Lady Greenfield,
del Lincoln College d’Oxford,
alerta que les xarxes socials poden
arribar a infantilitzar la ment del segle
XXI. Assegura que la contínua exposició
al sistema de comunicació que
ens ofereixen les xarxes socials, on
tot es mou ràpid i les converses són
superficials, podrien obligar el cervell
a adaptar-se i usar només unes altres
capacitats molt simples. “És difícil
saber com, el fet de viure d’aquesta
manera dia a dia —pendents de les
xarxes socials—, podrà resultar en
el cervell, o en la ment, a diferència
de generacions passades. El que sí
que sabem és que el cervell humà es
extraordinàriament sensible al món
exterior”
Per tant, l’aïllament social a causa
de les xarxes socials pot arribar a
representar un greu problema en el
futur. Actualment aquest aïllament
social ja és una realitat al Japó, on es
calcula que hi ha al voltant d’un milió
de hikikomoris: adolescents o joves
adults, la majoria homes, que viuen
voluntàriament reclosos a casa seva
o, encara més, a la seva habitació
durant anys i només es relacionen
via Internet. Aquest fenomen es creu
que és degut a la forta pressió social
que exerceix la cultura japonesa
sobre la gent, que els fa creure que
és més fàcil tancar-se a casa que
enfrontar-se a un món exterior competitiu.
Un altre tipus de comunicació
La forma de relacionar-nos amb
altres persones canvia dràsticament
quan ho fem en una xarxa social, ja
que desapareix el contacte físic i el
llenguatge no verbal. Això no és perjudicial
en petites dosis, però a llarg
termini té efectes negatius.
En el llibre Faceboom, una anàlisi
de la xarxa social Facebook, l’au-
tor, Juan Faerman, fa una profunda
reflexió sobre les conseqüències
d’aquest tipus de comunicació en les
relacions personals: “En general, les
telecomunicacions canvien la forma
en què es relaciona la gent, perquè
la gent té tendència a ser mandrosa
i, si pot evitar fer un esforç, ho
fa”; i continua: “Temo que un dia
Facebook abusi de la potestat de
la paraula amic. I ens preguntem,
com anomenarem els amics quan
els amics siguin sinònim dels amics
de Facebook”
L’entorn i les nostres relacions
socials....
Una de les conseqüències positives
de les xarxes socials és l’augment
de les relacions socials; pots parlar
amb gent de qualsevol part del món,
tant si és a dos metres com a dos mil
quilòmetres.
Això fa que augmentin les relacions
socials ja que pots parlar amb els
amics siguis on siguis. A més, pots
trobar gent d’arreu del món, gent
que fa temps que no veus... I amb
els qui t’envolten, la possibilitat d’estar
en contacte constant, fa que es
reforcin d’alguna manera els lligams.
Les xarxes socials miren cap a les
estrelles...
I és que, per exemple, Myspace és
la xarxa social que més pot ajudar els
artistes. En aquesta pàgina podem

trobar molts grups de música que no
són coneguts i aquí poden publicar
la seva música, els seus concerts,
fotos, vídeos... Tothom els pot sentir
i, fins i tot, poden tirar endavant les
seves carreres musicals.
Molts artistes han conegut la fama
gràcies a penjar les seves cançons
en llocs com Myspace. Un exemple
seria el raper català Porta, que va
aconseguir un contracte amb una de
les multinacionals més importants
del país perquè havia penjat les cançons
en aquesta xarxa social. El grup
de pop espanyol Melocos també va
aconseguir un contracte quan un alt
càrrec d’una important companyia
musical va trobar casualment la seva
pàgina a Myspace.
La xarxa social de Myspace és
també un espai idoni per a la descoberta
de noves tendències musicals
i per a rebre notificacions i notícies
dels teus artistes preferits.
–D’altra banda, la xarxa més utilitzada
pels famosos és, sens dubte,
Twitter. A través de la publicació de
missatges instantanis (i com que
s’hi pot accedir fàcilment des de dispositius
mòbils) permet a qualsevol
persona interactuar fàcilment amb
les estrelles o, simplement, estar
al corrent de les seves activitats.
Algunes de les estrelles que podem
seguir a través de Twitter són: Lance
Amstrong, Barack Obama, Andy
Murray, Katy Perry, Eminem, Britney
Spears, Jorge Lorenzo, Ricky Rubio,
Diego Forlan, Andreu Buenafuente,
Gemma Mengual i un llarg etcètera.
Poder de convocatòria
Al Facebook, la xarxa social més
utilitzada avui en dia, hi ha un apartat
on es poden crear esdeveniments i
invitar a tothom qui es vulgui. Això
és un avantatge, d’una banda, per als
bars, discoteques, pobles on es fan
concerts... perquè tothom que estigui
inscrit en aquestes xarxes socials
pot conèixer els esdeveniments
que faran i fer que el públic creixi,
cosa que els permetrà guanyar més
diners. No només es poden convocar
festes, sinó també reunions, xerrades,
actes culturals, etc. de manera
que la gent pot estar més al cas del
que es fa que no pas si s’anuncia
només amb cartells.
Aplicar-nos a la meravella d’una
xarxa social
En una xarxa no només hi podem fer
amics, escriure’ns, sinó que també
hi podem penjar fotos, vídeos... i, a
més, tenim unes aplicacions amb les
quals podem gaudir. Per exemple,
compartir amb els nostres contactes
l’opinió sobre llibres que hem llegit,
reportatge
compartir guies i experiències de
viatges... Hi ha infinitat d’aplicacions
que fan que les xarxes socials siguin
atractives.
Quin paper hi juga la publicitat?
Les xarxes socials són un dels fenòmens
que ha crescut més a Internet
a causa de tots els serveis gratuïts,
utilitats i entreteniment que proporcionen;
el simple fet de no tenir cost
és el més atractiu. Posar publicitat
en xarxes socials, és, doncs, tenir
presència en 3 de les 10 pàgines
web més populars del món: YouTube,
Facebook i MySpace, en conjunt,
reben més de 500 milions de visitants
cada mes. Els visitants són una
cosa, i el nombre d’usuaris actius
n’és una altra; només per fer-nos-en
una idea, Facebook té més de 200
milions d’usuaris actius. Per aquesta
raó, la publicitat en xarxes socials és,
sense cap mena de dubte, un mercat
molt atractiu.
Cada xarxa té el seu propi sistema
de publicitat; el principal atractiu per
als anunciants és que la publicitat es
pot segmentar d’una manera excellent
tot i que a vegades no es té en
compte on va a parar. Per exemple,
fa poc es va saber que al grup Facebook
dels bisbes espanyols hi apareixia
l’anunci d’un casino!
reviScola · Juny 2010 |
11

eportatge
Amb tot, s’intenta fer arribar els
anuncis exactament al sector del
mercat que interessa. Algunes xarxes
coneixen bé la informació de
cada usuari ja que en obrir el compte
s’ha de proporcionar, entre altres
coses, la ubicació, el sexe i l’edat.
Per tant, si una marca de roba vol fer
arribar un anunci a dones entre 20 i
30 anys que visquin a Catalunya, pot
fer-ho sense cap problema.
A banda d’això, moltes discoteques,
marques de roba, etc. creen
pàgines a Facebook que els suposen
molta més clientela i publicitat, a
l’abast només d’un clic.
Què en pensen els experts? Duraran?
Malgrat que alguns experts en l’àmbit
de les xarxes socials considerin que
“això és una moda, una tendència,
i que aviat passarà”, d’altres, com
Juan Faerman, tal com ja hem citat
abans, pensa que xarxes socials com
ara Facebook o Twitter canviaran la
manera d’entendre l’amistat.
En aquest sentit també, Elizabeth
Bernstein, popular columnista de The
Wall Street Journal, va escriure fa
poc referint-se al tema de l’amistat:
“Aquí va ser on tu i jo ens vam equivocar:
vam portar la nostra amistat a
Internet. Ens vam començar a comunicar
per correu electrònic, i a fer-ho
més que per telèfon. Després vam
passar a la missatgeria instantània.
Ens vam fer amics a Facebook i vam
acabar twittejant pensaments —140
caràcters o menys— a Twitter”. És
a dir, un procés. Una tendència.
“Una tendència a l’aïllament –diu
Faerman–. Em sembla que la gran
fal·làcia d’Internet radica en la seva
suposada virtut de comunicar-nos
més, quan de veritat el que fa és que
ens aïlla més. Ens comunica més
des d’un lloc virtual, però ens aïlla
des del punt de vista de les relacions
interpersonals”.
Així doncs, tenint en compte que
el nombre d’usuaris creix cada dia,
no és estúpid pensar que d’aquí
12 | reviScola · Juny 2010
a uns quants anys hi pot haver
gent que confongui amistat amb
una altra cosa, i encara menys estúpid
sospitar que el que passa és el
començament d’un canvi. Per tant,
potser el truc per saber utilitzar
correctament aquest tipus de mitjà,
sigui no aïllar-se i saber mantenir les
amistats també fora de la xarxa. Si
no, ens pot passar el que explica
Francisco Canals, de l’Observatori
d’Internet: “Jo conec gent que
per culpa d’Internet s’ha aïllat, persones
que sortien, que anaven a
restaurants, que tenien el seu grup
d’amics i que ara es queden tancats
els caps de setmana enganxats a la
pantalla. Però també sé de casos de
persones introvertides a les quals
d’alguna manera Internet els ha fet
sortir al carrer. Els tímids estableixen
a través d’Internet el contacte que
no poden establir en una discoteca;
l’estableixen abans, i després queden,
de manera que em sembla que
també té avantatges. Crec que Face-
book ha triomfat de la forma en què
ha triomfat per la seva capacitat de
crear addicció, i que la millor manera
de fer-lo servir, paradoxalment, és
no sent-ne addictes”.
Creiem, doncs, que la millor
manera de fer servir les xarxes socials
és no abusar-ne ja que tard o
d’hora aquest boom passarà i, llavors,
què farem?
I per acabar, alguns consells per fer
un bon ús de les xarxes socials...
L’usuari ha de tenir en compte les
següents recomanacions per tal de
disminuir el risc que la informació
privada pugui ser de domini públic:
< Durant el procés d’alta de l’usuari
a la xarxa social (es pot consultar
amb posterioritat), cal llegir detingudament
la Política de Privadesa
i les Condicions del Servei que hi
ha associades. Així es coneixeran
les responsabilitats en què incorren
ambdues parts i quins drets

adquireix la xarxa social sobre els
continguts que l’usuari pengi al
seu perfil.
< Abans de començar a utilitzar-les,
cal anar a l’apartat de configuració,
familiaritzar-se amb les opcions
que permet i configurar el
nostre perfil adequadament, tant
per limitar qui podrà contactar
amb nosaltres, quines persones
tindran accés a la nostra informació,
com la visibilitat que tindrà el
nostre perfil dins i fora de la xarxa
social (per exemple, mitjançant
cerques a través d’un buscador
d’Internet), entre d’altres.
< S’ha d’evitar proporcionar dades
de contacte reals com ara l’adreça
postal, el número de telèfon,
etc.; així reduirem la possibilitat
que ens contactin quan no ho
desitgem.
< Cal crear una adreça de correu
electrònic específica únicament
per utilitzar-la dins de l’àmbit de
la xarxa social. Així, si ens volem
donar de baixa i no rebre més
SI EN VOLEU SABER MÉS
contactes provinents d’aquesta
via, no caldrà que perdem el nostre
correu personal d’ús habitual o
que els missatges provinents de
la xarxa social destorbin el correu
personal.
< No hem de penjar cap contingut
que no vulguem que sigui
conegut fora de l’àmbit més privat.
Una vegada penjat al perfil,
un contacte que hi tingui accés
podrà copiar-lo i reproduir-lo a
d’altres llocs de la xarxa social i
d’Internet. Si algú ha reproduït
contingut del nostre perfil fora
d’aquest, encara que ens donem
de baixa de la xarxa social, aquest
contingut que s’ha reproduït no
desapareixerà i pot ser difós per
dins d’altres perfils de la xarxa
social i fins i tot fora dels límits
d’aquesta i, per tant, pot abastar
tot Internet.
< No s’han d’incorporar contactes
indiscriminadament. Cal ser
selectius i tenir present que dins
les xarxes socials també es men-
reportatge
teix i, per tant, una persona pot
no ser qui diu. Per tant, un contacte
no és un amic. Un amic
és una persona a qui es coneix
i en qui es pot confiar, i per això
cal temps.
< I, sobretot, cal controlar les hores
que passem davant de la pantalla
i no deixar que les xarxes socials
ens facin oblidar els estudis.
El present és Facebook;
el futur...? Què en penses?
MARTA ARJONA
ÀLEX BAÑO,
ELISABET DALMAU
INGRID FERNÁNDEZ
JUDIT FORASTER
PATRICIA LEÓN
MIREIA MARTÍNEZ
ALBERT OLIVA
SANDRA POBLET
SANDRA SERRET
2n BAT – Periodisme
–Guia d’ús segur de les xarxes
http://www.cesicat.cat/fitxers/publicacions/Guia%20per%20a%20l%20us%20segur%20de%20les%20xar
xes%20socials.pdf
–Entrevista a Genís Roca, expert en xarxes socials:
http://www.tv3.cat/videos/2940290/La-proteccio-de-dades-a-les-xarxes-socials
BIBLIOGRAFIA
– Faerman, Juan. Faceboom, una anàlisi de la xarxa social Facebook. Editorial Alienta.
– “Estudios científicos señalan que Facebook perjudica el desarrollo emocional de usuarios”:

entrevistes
Bàrbara Flores Vera (actriu i cantant)
“Per culpa del teatre he tingut les millors i les
pitjors experiències de la meva vida”
Bàrbara Flores Vera nascuda a Barcelona el 10 de juny del 1985, tot i que sempre ha viscut a
Valls, ha rebut formació d’actriu-cantant a l’Escola Eòlia de Barcelona i, a més, ha participat en
diversos cursos intensius de cant i d’interpretació en diverses escoles especialitzades.
Pel que fa a la seva vida professional, ha treballat en diverses obres com a intèrpret i ha
col·laborat en feines de direcció, producció i regidoria. A més, imparteix cursos d’interpretació
en diverses escoles i per a diverses entitats; així, entre d’altres, és la professora de teatre
extraescolar del nostre centre.
Actualment, Flores està de gira amb els musicals Somnis, el musical que et farà viure i Disculpin
les molèsties!
4 Com definiries la teva feina?
Bé, jo em dedico a fer teatre i dintre
de tot el que engloba fer teatre,
faig diverses feines. D’una banda,
interpreto, és a dir faig feines com
a actriu i cantant i, d’una altra, faig
feines darrere l’escenari: direcció,
producció, regidoria...
4 D’aquestes tasques, n’hi ha
que exigeixen estar davant del
públic, n’hi ha que demanen estar
darrere controlant que tot surti bé
i, a part d’això, també imparteixes
classes de teatre. De tot el que
fas, què és el que prefereixes?
És que és diferent; és com haver
d’escollir si estimes més al teu pare
o a la teva mare, no es pot triar.
Quan actues sents unes coses,
estàs davant d’un públic que t’està
observant i està pendent de tu i,
quan dirigeixes, estàs transmetent a
un grup de persones tot el que saps.
Estàs creant a partir dels teus coneixements
i és molt emocionant veure
com el que tu proposes, un actor
ho du a terme a la seva manera.
Són feines molt diferents. Pel que
fa a les classes, l’important és que
tots, alumnes i professora, ens ho
passem bé. Intento fer que ensenyar
tingui una finalitat, que els alumnes
14 | reviScola · Juny 2010
pugin dalt d’un escenari i puguin
demostrar tot allò que han après;
perquè a un actor el que li agrada és
sortir en un escenari i jugar a ser una
altra persona. Intento unir-ho tot, ja
que gaudeixo de tot per igual.
4 Sembla que ets la regidora de
teatre més jove d’Espanya. Què
representa això per a tu?
El primer teatre on vaig treballar
com a regidora va ser el Teatre
Fortuny de Reus; d’allà vaig passar
directament al Teatre Nacional de
Catalunya, és a dir, un lloc on tothom
vol ser, tothom somia a poder entrar
per la porta de darrere d’aquest teatre.
Davant això, primer sents por,
respecte... és molt fort, molt fort;
perquè de cop i volta quan llegeixes
els noms dels actors amb qui has de
treballar, et trobes que has de manar
persones que has admirat tota la
vida. Un cop veus que tot això funciona,
que és real, sents un gran plaer,
una gran emoció de veure on ets.
4 Com s’inicia el procés de creació
d’una obra de teatre o d’un
musical?
Bé, depèn de moltes coses. La
meva manera de treballar és partir
del treball de creació, és a dir, observar
què fa un grup de gent, com
actua... i a partir d’aquí crear una
història comuna tenint en compte
el que volen expressar i transmetre.
No sempre surt bé, perquè de vegades
el temps et posa límits o no tens
prou idees; llavors pots partir d’obres
que ja estiguin creades i transformarles.
Hi ha casos, com en Somnis, el
musical que et farà viure o Disculpin
les molèsties on els guionistes van
partir del que tenien ganes de fer, de
les cançons que els agradaven, per
crear una història. En aquest cas, la
meva intervenció va ser transmetre
l’obra als actors i fer que aquests la
poguessin interpretar.
4 El passat 9 de juliol més de
mil persones van omplir el Centre
Cultural Municipal de Valls en l’estrena
de Disculpin les molèsties!
Què se sent en una estrena com
aquesta?
Moltes ganes de plorar. Primer
per tu, per por de decebre, per por
que el que tu has fet amb tot el teu
cor no agradi; a més, en aquest cas
concret, sabent que actues a la teva
ciutat, saps que les crítiques poden
ser més dures.
Aquell dia recordo que no ho
entenia; no entenia per què hi havia
tanta gent. Com has dit, el teatre

era ple, fins i tot hi havia gent a les
escales, es va obrir el galliner, hi
havia gent per terra, es van haver de
treure més cadires... No entenia per
què hi havia tanta gent... No s’havia
fet gaire publicitat, s’havia d’haver
fet al aire lliure i, per culpa de la
pluja, es va haver de canviar de lloc i
molta gent no ho sabia... i, tot i amb
això, l’assistència va ser increïble.
Els actors no sabien que hi havia
tanta gent; ells estaven tranquils
perquè quan surts a l’escenari no
veus exactament quanta gent hi ha,
però jo, que era al mig de la platea
amb la taula de so, volia morir-me...
Allò era massa, molt més del que
esperàvem! Així doncs, la sensació
que es té en moments com aquests
és indescriptible, perquè mai saps
què pot passar.
4 Quins han estat el teatre i l’obra
més especials on has treballat?
El lloc, sens dubte, el Teatre Principal
de Valls, per tot el que representa.
Professionalment, he treballat
en llocs molt importants com el
Teatro Español de Madrid o el Teatre
Nacional de Catalunya, llocs on és
molt especial treballar quan es tenen
només vint-i-quatre anys.
Pel que fa a les obres, no t’ho
sabria dir perquè totes tenen algun
moment entranyable. Aquest estiu,
per exemple, va ser molt especial,
perquè tots els treballs que vaig fer
van ser fantàstics. Per una banda,
Vida fou molt especial perquè vaig
poder ajuntar gent que tenia moltes
ganes de veure junta sobre un escenari
(Àurea Márquez, Marta Ferré i
Iolanda López); també va ser molt
especial Omplint espais, ja que fou
el resultat del primer curs de teatre
intensiu que havia impartit, i veure
tanta gent, amb tantes ganes de fer
coses, t’omple molt.
4 Fa molts anys, mentre es
representava una obra al Teatre
Principal de Valls, els actors utilitzaven
armes i, per error, una bala
va sortir disparada al públic i un
home, Agustí Romaní, va morir.
Des de llavors es diu que l’ànima
d’aquest home vaga pel teatre. Tu
hi creus, en aquesta llegenda?
Hi ha molts teatres que tenen llegendes
similars a aquesta. Al teatre
Romea de Barcelona, per exemple,
també hi ha la llegenda que l’ànima
de Margarida Xirgu —una actriu molt
famosa del segle XIX— vaga pel
recinte. A mi m’han passat coses
estranyes en ambdós teatres, però
no puc dir si són els esperits o no. La
meva teoria és que un teatre és un
lloc tancat, on es concentren moltes
energies, les quals han d’aparèixer
per algun lloc, potser transformades
en “passes”, “cops”...
4 Com vas decidir que et volies
dedicar al teatre? I, quan ho vas
fer, vas rebre el suport de la teva
família?
Quan tenia quinze anys, a l’Institut
Narcís Oller vam fer el musical
Grease, i hi vaig participar perquè
sempre havia fet totes les obres
escolars o extraescolars. M’agradava
molt. Doncs bé, fent Grease vaig
conèixer gent com la Iolanda López,
la Sara Esteban... que són persones
de Valls que, en acabar l’ensenyança
secundària, se n’anaren a estudiar
teatre. Elles, i molta gent més que
tenia al voltant, em van animar perquè
jo també m’hi dediqués. Va ser
una cosa que no tenia pensada i que,
gràcies al suport de molta gent, vaig
aconseguir; i sobretot gràcies a la
meva família que a part de recolzarme
sempre, m’han fet tocar de peus
a terra.
4 Quin ha estat el moment més
dur, més difícil, de la teva carrera?
Al llarg d’aquests anys he tingut
tres grans crisis. Una fou el dia del
meu aniversari fa quatre anys. Jo
estava fent la regidoria d’una obra
protagonitzada i dirigida per Rosa
Maria Sardà, i era a Reus. Com que
acabava tard dels assajos, em quedava
allà a dormir. Era una obra molt
complicada i estàvem tots molt nerviosos.
Recordo la nit del meu aniver-
entrevistes
sari sola, en una habitació d’hotel, a
vint quilòmetres de casa i no poder-hi
anar; havia sigut un dia horrible, amb
molts problemes i l’endemà, segurament,
seria igual. Va ser un moment
molt dur.
I, la segona fou durant la gira
d’aquesta obra. Érem a Girona i
recordo un dia que només vaig poder
dormir dues hores. Estava molt cansada
i em deia a mi mateixa que per
què m’havia posat en allò. A més, el
teatre on havíem d’actuar era molt
petit i la forma com jo col·loqués l’escenografia
havia de decidir si l’obra
es representava o no.
Un altre moment d’aquest tipus
fou a Madrid, ara fa un any; el protagonista
de l’obra va patir una angina
de pit i el vam haver de substituir en
molts pocs dies. La substitució va
ser molt dura, i la situació per a mi
també ho va ser.
4 Què és el més difícil de la teva
feina?
Com a directora, el més difícil és
coordinar-ho tot i arribar a l’estrena
sabent que tot rutlla, que tot va bé.
En canvi, com a regidora, el més difícil
és que com que em trobo enmig
de tot, tothom acut a mi en els
moments de més nerviosisme.
4 Quin ha estat el suport que has
rebut de Valls en la teva carrera?
Hi ha molta gent que ens aprecia
molt i que ens ajuda, però també hi
ha gent que ens critica molt. Sembla
que és més fàcil estimar la gent que
surt a la televisió que la gent del teu
poble que intenta fer alguna cosa i
entrar en aquest món; i això sap greu.
Però ja es diu que, a la teva terra, és
sempre on més et critiquen.
Per altra banda, estic molt agraïda
perquè els meus espectacles sempre
han tingut cabuda a l’Institut d’Estudis
Vallencs, en el cicle de La Parra, i
les institucions públiques com l’Ajuntament,
fins a dia d’avui, sempre han
intentat obrir-nos les portes, donar
suport a la cultura vallenca, cosa que
és d’agrair. Potser el que em sap
més greu és que els propis vallencs
reviScola · Juny 2010 |
15

entrevistes
estiguin esperant que estreni per
criticar-me, i per comparar amb tot el
que he fet abans i que ja han criticat.
El que més mal fa és que, si a mi em
falla el so, em critiquen, però quan
passa en una obra més coneguda,
de més prestigi, ningú diu res, ni se
n’adonen.
4 Què se sent formant part d’un
grup tan veterà com és el Grup del
Teatre Principal de Valls (GTP)?
Doncs és fantàstic. De fet jo sempre
he definit el GTP com un grup de
teatre amateur on fer teatre i passars’ho
bé amb els amics. És un plaer
perquè la finalitat sempre és pujar a
Josep Sanjoan Güell
16 | reviScola · Juny 2010
l’escenari del Teatre Principal i donar
alguna cosa a Valls.
4 T’esperaves arribar tan lluny
en la teva carrera? Tornaries a
començar?
Espero arribar molt més lluny
encara, però la veritat és que, quan
vaig començar, no em veia on sóc
ara. Crec que no dubtaria a tornar
a començar. Per culpa del teatre he
tingut les millors i les pitjors experiències
de la meva vida, i ho tornaria
a viure tot, tant els bons moments
com els dolents perquè, dels dolents,
també n’aprens molt.
“No ens van convèncer, ni ens han convençut mai,
i serà difícil que ens convencin perquè, la nostra
llengua, l’hem apresa al bressol”
Quins projectes actuals i futurs
tens?
De cara als projectes futurs, no
et puc dir gaire cosa perquè dins del
teatre et falla alguna cosa, et falla
tot; encara que et puc dir que tenim
en ment muntar alguna cosa de cara
a les festes Decennals de la Candela.
Actualment, estem de gira amb
Somnis i Disculpin les molèsties!, i
no descarto fer algun nou projecte
amb el GTP.
MARTA ARJONA
2n BAT – Periodisme
Josep Sanjoan Güell va nèixer l’any 1920 a Valls, la ciutat on ha continuat vivint. Quan esclatà
la Guerra Civil Espanyola, ell va posicionar-se a favor de la República, i l’any 1938 va ser cridat
per formar part de la Lleva del Biberó. Més tard s’exilià cap a França però, quan intentava tornar
a Catalunya, va ser empresonat i tancat en un camp de concentració. D’aquí passà a un altre
camp de reclutament i, per últim, fou destinat a un batalló disciplinari.
4 Per què va anar a parar en un
camp de concentració? Com va
succeir?
El primer camp de concentració
on vaig estar va ser a Argelers
(Catalunya Nord). Jo era del bàndol
republicà i, en veure que la guerra ja
estava perduda, vam decidir marxar
cap a França perquè Franco no ens
agafés. La nit del 4 al 5 de febrer
de 1939 es va obrir la frontera de
Catalunya-França i milers de catalans
vam traspassar-la. Quan vam estar
en mans dels francesos ens vam
dirigir a una gasolinera per preguntar
l’hora que era. Eren ¾ de 7 del dia
que feia 19 anys.
Vam enfilar cap a Argelers seguint
la carretera i ens van tancar al camp
d’aquest indret, que no era res més
que la pròpia platja. Hi havien fet un
tancat i no hi havia menjar. Feia molt
de fred ja que baixava un aire gèlid
del Canigó i només hi havia arena i
aigua salada.
Jo havia arribat ferit però no em
curaven ja que hi havia altres urgències.
Anava salvant la situació fentme
petites cures, mullant les benes
a l’aigua del mar i tornant-me-les

a posar. Tot i així, pensava que em
podria morir i vaig decidir escapar.
4 Quant de temps va estar al
camp de concentració?
Al camp d’Argelers hi vaig estar
uns deu dies. Al camp d’Orduña, on
posteriorment vaig anar a parar, hi
vaig romandre uns quatre mesos.
Finalment em van destinar durant
tres anys, a un batalló disciplinari.
4 Què li passava pel cap?
Allà no podies pensar; només
estirar-te o bé anar a una riera pròxima
a buscar canyes per fer-te una
mica de cobert.
4 Quin és el record més profund
d’aquella època?
Un dia va córrer la veu que hi
havia la Frederica Montseny (líder
anarquista i ministra durant la II
República Espanyola) fent una visita
al camp de concentració; tothom
esperava que donés un missatge i
un fil d’esperança. No obstant això,
només es va limitar a anar a saber si
hi havia algun company seu tancat
en aquell camp. Quan va marxar,
tothom va quedar decebut i va ser
una nota molt aspra per a tots els
presoners.
4L’aspecte més negatiu? I el més
positiu?
Allà dins es passava molta gana
i quasi no ens arribaven aliments.
Només entrava un camió amb una
mica de pa i ens l’anaven llençant.
Com que hi havia tanta gana, la gent
es llençava per recollir-ne una mica.
Tampoc hi havia assistència sanitària,
i una de les coses més humiliants
per a tots els presoners va ser que,
de tant en tant, passava una avioneta
prenent pel·lícula de la situació.
D’aspecte positiu, com és comprensible,
no n’hi va haver cap; simplement
esperar el dia de la llibertat o
rebre alguna carta de casa, cosa que
et donava una mica d’esperança.
Expliqui’ns l’ambient d’aquell
lloc.
No podíem fer gaire cosa. Perquè
no ens avorríssim tant, ens feien fer
tombs pel recinte amb la Marxa Militar
com a música de fons i cantant el
“Cara al Sol”.
4 Parli’m de les persones d’allà
dins i del tracte amb els funcionaris.
A Argelers et deixaven a la platja
abandonat. Si ens centrem en
el camp de Bilbao, on hi havia els
militars franquistes, allà havies de
creure i temperar la situació, fixar-te
en l’humor del sergent. Em mirava
les coses amb optimisme i mai em
vaig rebel·lar contra aquell sistema
que era tan opressor, tot i que sabia
que no ens portaria res de bo.
4 El dia a dia. Com afrontava la
situació?
Per sort, sempre he tingut un
temperament que m’ha permès
adaptar-me a les circumstàncies de
cada moment. Mai m’he desesperat.
Sempre he tingut l’esperança de
tindre un demà millor, i gràcies a això
sempre m’he anat guiant i portant en
moments difícils.
4 Com, quan i perquè va sortir
d’allà?
Quan vam escapar del camp de
concentració d’Argelers, vam anar a
un camp de tennis a la zona d’Irún,
on reclutaven gent i esperaven un
tren per tornar-nos a Espanya. Però
quan vam veure que amb el tren
passàvem per Tolosa de Llenguadoc
i no per Figueres, vaig saber que no
anàvem al lloc on ens pertocava.
Finalment, vam fer cap a un nou
camp de concentració, a Orduña,
a 20 km de Bilbao, on vaig passar
quatre mesos. Si volies sortir d’allà,
necessitaves un aval de bona conducta.
Jo no el vaig tenir, ja que em
van declarar desafecte del règim.
Vaig reclamar a casa que m’ajudessin,
i finalment el vaig aconseguir.
Quan vaig arribar a Valls, vaig
presentar-me a la Guàrdia Civil per
tal que em classifiquessin, i com que
no havia fet la ”mili’’, vaig anar a un
entrevistes
batalló disciplinari durant gairebé tres
anys.
4 Expliqui’ns alguna anècdota.
Quan ens vam escapar del
camp de concentració i vam tornar
a Catalunya, em va quedat gravada
la imatge dels tricornis brillant al sol.
I també veure la bandera espanyola
per tot arreu, ja que durant una colla
d’anys ens havíem acostumat a la
bandera republicana.
A dins el camp de concentració
em vaig fer amic d’un xiquet que era
pintor. Un dia van demanar si hi havia
algun pintor i ell s’hi va oferir. Tenia
l’encàrrec de pintar un retrat per a
l’alcalde d’Orduña, ja que el comandant
s’hi havia compromès. Aquest
noi no va rebre mai ni un cèntim per
la seva feina, però l’alimentaven bé.
Llavors, quan tornava de pintar, feia
fila com tothom per agafar la seva
ració i me la donava a mi.
4 Com va afectar la seva vida?
Quan vaig tornar a Catalunya, a
la postguerra, hi havia molta fam i
privacions de tota mena. Però el que
em fa afectar més va ser la repressió
de tota expressió de la llengua i la
cultura catalanes. De tota manera, no
van aconseguir eliminar el català; no
van poder convèncer Catalunya. Van
guanyar però no van convèncer, tal
com deia Unamuno. No ens van convèncer,
ni ens han convençut mai,
i serà difícil que ens convencin perquè,
la nostra llengua, l’hem apresa
al bressol, quan la mare ens parlava
quan érem petits... Per tant, no es
pot comparar el franquisme al temps
de la II República o de la Guerra Civil,
quan Catalunya era lliure i hi havia
llibertat d’expressió.
Val a dir que a mi mai m’han
vençut; continuo tenint aquell ideari
que tenia de jovenet, l’ideari d’Amor,
Progrés i Llibertat.
ALBERT OLIVA
2n BAT – Periodisme
reviScola · Juny 2010 |
17

entrevistes
David Tudela (cantant)
“Cada vegada que puges a un escenari és una
pujada d’adrenalina, i cada escenari és un món”
David Tudela és el cantant i guitarrista del grup vallenc Maitips. Fa bastants
anys que recorren escenaris de Catalunya i del País Basc, i darrerament els
hem pogut veure en diversos programes de TV3, el TVist i, en dues ocasions,
al Buscant la Trinca. Fa poc més d’un any que ha sortit al carrer el seu primer disc Així és la vida.
A més del David, el grup està format per Albert Segura, Jaume Martínez, Maxi Aradilla, Roger
Montalà i Xavier Pérez. Tots ells han compartit escenari amb grups com Obrint Pas, Betagarri,
Banda Bassotti o Dr. Calypso.
4 Com et vas prendre la idea de
formar part d’un grup d’ska?
Més que la idea, la cosa va venir
sola. Quan anàvem a l’institut, amb
setze anys, tres dels components
actuals del grup ens reuníem en una
masia per tocar la guitarra. Fins que
un es va decidir a comprar una guitarra
elèctrica enlloc d’una espanyola;
l’altre, un baix, i l’altre, una bateria.
I així a poc a poc vam anar començant.
Però no hi va haver la idea de
formar un grup d’ska. L’estil d’ska va
venir perquè era el que ens agradava
a nosaltres en aquell moment i és la
música que ens agrada encara ara.
4 Hem vist Maitips a sobre de
molts escenaris, però sempre hi
ha un concert que el vius diferent.
Quin recordes amb més intensitat?
Cada vegada que puges a un
escenari és una pujada d’adrenalina,
i cada escenari és un món. Però si
hagués de dir-ne un, diria el de la
presentació del disc, al març del
2009. En tinc molt bon record perquè
va venir molta gent i va ser una
passada.
4 Per fi podem tenir a les mans
els CD de Maitips. Com en vas
viure la producció?
La producció del disc va ser molt
intensa i va durar molt de temps,
sobretot la gravació. Ens vam haver
d’adaptar al productor i al tècnic de
gravació. Això va fer que fos molt
lenta, durant molts caps de setmana
18 | reviScola · Juny 2010
i amb molts viatges. Al final el resultat
va ser molt positiu, però va ser
una mica complicat.
4 Algunes lletres de les vostres
cançons són inconformistes vers
el món. Per què tanta reivindicació?
No tothom està d’acord amb el
que passa al món. Crec que és molt
bo que tothom hi pugui dir la seva i
crec que la música és un mitjà per
transmetre les teves sensacions; per
tant, a través de la música expressem
el que no ens agrada.
4 Com a vallenc, com et sents
després que l’Ajuntament de Valls
no us hagi donat mai suport? [en
el moment de l’entrevista, desembre
del 2009]
La veritat és que ha arribat un
punt en què t’hi acostumes. Estimo
molt Valls, estimo molt els vallencs
i les vallenques, i el fet que l’Ajuntament
no ens doni suport ja m’és
igual. Tenim la sort d’haver tractat
amb altres pobles de Catalunya i del
País Basc. I, com que tenim molt de
suport dels conciutadans, és amb
això amb el que em quedo.
4 A què és deguda la vostra estimació
cap al País Basc?
Després de trucar a moltes portes
de discogràfiques catalanes, moltes
ens van dir que no, perquè no
podien o perquè no ens van fer cas.
Així que vam provar sort amb una
discogràfica del País Basc. A més,
tenim molt bons records d’allà, dels
concerts, de la gent i del tracte que
ens donen sempre que hi anem.
4 T’hem sentit cantar en basc.
Per tu ha sigut una tasca difícil?
Sí! S’ha de dir que és una llengua
molt complicada i que les cançons
que canto en basc me les he après
fonèticament. Vull dir que no sé què
vol dir cada paraula, però sí que sé
de què parla la cançó i sé el que estic
dient. Escoltant com sona, m’ho he
acabat aprenent fonèticament.
4 Què ha significat per a tu, i per
al grup, col·laborar en programes
de TV3?
Una gran experiència, la veritat.
Quan comences a tocar als 16 anys,
és una cosa que no te la penses;
però van passant els anys i vas
tenint algunes experiències. Un cop
ets davant de la càmera, penses
“què hi faig aquí?”. És una adrenalina
brutal i una gran experiència.
4 Com veus el futur de Maitips?
No me’l plantejo. Només penso
on som ara, que és un moment
per gaudir. Com deia abans, qui es
pensava que arribaríem on som ara.
És un gran privilegi tot i la feina que
portem darrere. El futur de Maitips,
tant de bo que anés bé. De moment,
només penso com estem ara i en
les moltes experiències que estem
vivint. Si pogués, ja firmaria ara estar
sempre així!
SANDRA POBLET
2n BAT – Periodisme

ÉS DIFÍCIL SER FILL?
A vegades, sí. És
clar que depèn
del moment. Per
exemple, quan
hi ha germans,
normalment al
gran sempre li
solen carregar
totes les culpes
i al petit no li diuen res. I moltes
vegades això no és just. I també
passa que el gran té més privilegis,
però això no vol dir que el petit no
en tingui uns altres propis de la seva
edat. A vegades no voldries tenir
germans, però després t’adones que
tampoc no és tan difícil ser fill, ni
tenir germans.
MARIA CABRÉ, 2n ESO
La pregunta pot
tenir dues respostes
(depèn
de cadascú):
un sí o un no.
Dic això perquè
depèn de la
situació. Es pot
donar el cas,
per exemple, que una setmana les
coses vagin malament i que, per
aquesta causa, els pares ens estiguin
molt al damunt i que nosaltres
ja no puguem més: que si per què no
has fet això, que per què ens estem
tant al Messenger, que si per què
no m’acabo el sopar, que per què
no endreces l’habitació... Però probablement
arriba una altra setmana
en què els pares estan feliços, alegres,
els han ingressat el sou... i ens
tracten com si fóssim prínceps i ens
fan tots els favors que demanem.
Llavors sí que és fàcil ser fill: ens deixen
estar tant de temps com volem
al “Messenger”, no passa res si no
ens acabem el sopar (algunes vega-
des sí que passa res ), ens compren
les coses que volem... La veritat és
que els nostres pares no sabrien què
fer sense nosaltres. Estarien molt
tristos.
BENIAMIN BADULESCU, 2n ESO
Sí, sobretot quan
els teus pares
t’ofereixen alguna
cosa per triar.
Per exemple et
diuen que triïs
entre una cosa
que t’agrada
molt i una altra
que és la que agrada als pares. Llavors
no saps què fer, no saps si
decantar-te pel que a tu t’agrada o pel
que agrada als teus pares per fer-los
contents. En situacions com aquesta
trobo que és ben difícil ser filla.
MÒNICA GILS, 2n ESO
Sí que és difícil
ser fill, perquè
has de fer cas
quan et diuen les
coses. Et diuen,
per exemple,
que has de parar
la taula mentre
ells es miren la
televisió. I, a més a més, nosaltres
treballem sense cobrar! Quan vols
quedar amb els amics no et deixen
estar tranquil. Insisteixen que sempre
tinguis el mòbil a punt per si
t’han de trucar. Però, de vegades, no
és difícil ser fill, perquè els caps de
setmana els pares han de treballar i
fer coses per casa, i els fills podem
quedar amb els nostres amics i fer
el que volem i ens deixen més o
menys tranquils.
PAU PIQUÉ, 2n ESO
diàleg
Sí perquè els
pares sempre et
diuen el mateix:
arregla l’habitació,
passeja el
gos... Sempre
els hem de fer
cas, si no volem
que ens castiguin.
Sempre igual! Quan vas a una
festa no et deixen en pau i et fan
fer el ridícul amb tant de control.
Quan vols anar a casa d’un amic
sempre t’interroguen: qui és?, d’on
és? I després diuen que ser pares
és difícil...
GERARD BRICART, 2n ESO
Jo crec que ni
sí ni no, perquè
tens tots
els ajuts per a
poder créixer,
d’una banda,
però, de l’altra,
t’esbronquen
molt, els pares
s’enfaden... Però si hagués d’escollir
entre tenir pares o no, jo escolliria
tenir-ne perquè, si no, no podríem
créixer. Necessitem el seu ajut.
ISAAC MARIED, 2n ESO
Depèn de la
situació. La part
bona és que, si
ets fill, no has
de pagar el menjar,
ni les despeses
de la casa,
ni la roba... Si
necessites alguna
cosa te la donen els teus pares. A
més a més, els teus pares t’ajuden
quan tens dubtes, et fan costat. La
reviScola · Juny 2010 |
19

diàleg
part dolenta és que no sempre estan
d’acord amb tu. Per tant, no pots fer
el que vulguis. De vegades toca discutir
amb els pares. De fet, però, el
que ells volen és que el nostre futur
sigui com més bo millor.
JUDIT SANS, 2n ESO
Sí, perquè els
teus pares volen
que treguis
bones notes,
que et portis
bé... I a vegades
no saben entendre
que no som
bons en tot, que
hi ha classes que no ens agraden o
unes matèries que ens costen més
que unes altres. A ells el que els
agrada és poder dir que el seu fill és
el millor.
NÚRIA MERCADÉ, 2n ESO
20 | reviScola · Juny 2010
Sí, perquè t’has
de portar bé
sempre i és un
pal. Sempre has
de fer cas a la
gent gran i és un
rotllo.
IRENE SABATÉ,
2n ESO
Sí, perquè sempre
els he de
portar la contrària,
perquè
tenim idees diferents
i les hem
de comentar,
perquè mai no
penso com ells.
MANEL TORRES, 2n ESO
Depèn dels
pares que tinguis.
Jo he tingut
la sort de
tenir uns pares
que em fan costat,
que em cuiden
i que m’estimen.
Però, si
em poso en la pell de la gent que
té uns pares que no els estimen,
entenc que ha de ser molt difícil ser
fill. De vegades, encara que tinguis
uns bons pares, és difícil ser fill. No
són de la mateixa generació i els
costa comprendre algunes coses,
igual que a nosaltres ens costa d’entendre’n
unes altres.
SARA REAL, 2n ESO
Sí, perquè els
adults (pares,
avis, etc.) et
diuen el que has
de fer i el que no
has de fer. T’estan
sempre controlant
i dient-te
les coses que tu
ja saps. Quan passa alguna cosa,
sempre sembla que en tinguem la
culpa els fills i, a vegades, no hem
fet res. I, en canvi, als adults ningú
no els diu què han de fer.
ALEIX ESPLUGAS, 2n ESO
Sí. Home, hi ha
moltes coses
que fan difícil el
fet de ser fills.
Primera, no tens
la llibertat que
vols. Segona,
has de demanar
permís per a tot.
Tercera, no et pots comprar el que
vols. Tampoc no pots tenir la teva
habitació com vols. En fi, que sí que
és una mica difícil.
ANAS EL HASNOUI, 2n ESO
No. És cert que
hi ha certes obligacions
que fan
mandra, com
ara rentar els
plats, parar la
taula, treure el
gos a passejar,
etc. Però s’ha
de pensar que els pares també fan
moltes coses per a nosaltres. Si no
fos per ells, no podríem ser aquí.
GERARD ESPUÏS, 2n ESO
Doncs, sí, d’una
banda. I no,
d’una altra. De
fet, pràcticament
sempre
que demanes
per anar a un
lloc, o bé que et
comprin coses,
ells diuen que no. Llavors, és clar
que és difícil. I quan els vols explicar
alguna cosa i no t’entenen, també.
D’altra banda, però, sé que els meus
pares m’estimen i m’ajuden molt.
SANDRA SALCEDO, 2n ESO
Sí que és difícil.
Per exemple, jo
tinc dues germanes
i no puc
jugar mai a casa.
Si vull jugar he
d’anar al carrer
a jugar amb els
meus amics. I
sempre he de fer els deures tot sol.
ANAS HALOUI, 2n ESO

Depèn dels dies.
Hi ha dies que
tenen raó, però
hi ha dies que
no tenen raó.
I resulta que
sovint la nostra
opinió com a
fills compta molt
poc. Fins que no fas el que et manen
no estan contents. Suposo, però,
que ser pares tampoc no és fàcil.
Ells ens estimen i fan tot el que
poden perquè nosaltres estiguem
bé. De vegades arribo a casa cansat i
m’obliguen a dutxar-me o a preparar
la maleta per a l’endemà i m’enganxo
amb ells, perquè aleshores no tinc
ganes de fer el que em manen. Ja
ho sé, que m’hi obliguen perquè
després no hagi de córrer. Són bons
i sé que m’estimen. Per alguna cosa
són els meus pares.
JOAN-ÀNGEL MACCAGNO, 2n ESO
Depèn dels
dies. Hi ha dies
que estic contenta,
però n’hi
ha d’altres que
tinc unes ganes
boges de plorar.
La part bona és
que no he de treballar,
que em compren regals, que
em cuiden... Però la part dolenta és
que moltes vegades no em fan cas.
I tot perquè tan sols sóc una nena i
diuen que encara no sé res del món,
que no sé el que dic. A vegades es
pensen que dic mentides, que m’ho
invento tot, que jo no sé res de la
vida; i jo ja he estudiat moltes coses
de la vida, a les classes. Malgrat tot,
m’agrada ser filla, perquè sé que els
meus pares m’estimen moltíssim i jo
també els estimo molt, a ells.
ADAIRA GONZÁLEZ, 2n ESO
cuida bé el seu fill.
RICARDO ROSALES, 2n ESO
No, no crec que
sigui difícil. Els
meus pares
m’estimen i
m’exigeixen
moltes coses. I
això és bo. Si un
pare no és exigent
és que no
No, perquè els
meus pares em
donen molta
llibertat. Fins a
un cert punt, és
clar. M’ajuden
i em fan costat
sempre. A casa
els ajudo en el
que puc i en el que em manen.
M’agrada que estiguin contents i que
hi hagi bon ambient, a casa.
AINOA GASCÓN, 2n ESO
No, ser fill no
és difícil. Són
els pares els
qui tenen les
coses difícils. A
vegades tenen
dificultats econòmiques
i han
de mantenir
igualment la família, tant si tenen
feina com si estan a l’atur. Nosaltres
no tenim cap altra preocupació que la
d’anar a l’institut.
XAVIER BIGNELL, 2n ESO
diàleg
Sí, perquè a
vegades ens
troben en situacions
en què
no sabem com
actuar. I els
pares ens atabalen
també amb
alguns temes.
Trobo que ens exigeixen massa
coses.
CLARA MIQUEL, 2n ESO
Jo crec que no,
perquè els pares
a vegades s’enfaden
amb tu i
alguna vegada
fins i tot et castiguen,
però, en el
fons, tothom sap
que els pares
s’estimen els fills, que se’ls estimaran
sempre. M’agradaria, això sí, que
eliminessin els càstigs. Ara, també
valoro el fet que més d’una vegada, la
meva mare, quan he estat malalt, s’ha
quedat amb mi i no ha anat a treballar.
Quan a casa hem tingut problemes
econòmics, els meus pares han fet el
possible per tirar endavant la família.
Gràcies a ells puc anar a l’institut, feliç
i content, cada dia.
PAU DOMÈNECH, 2n ESO
És difícil ser
fill? Doncs, no
gaire. T’ajuden
si et passa
alguna cosa,
t’estimen... Ara
bé, de vegades
et fan enrabiar,
però hi ha una
dita que diu: Qui et vol bé et farà
plorar, i és ben veritat
PAU GÜELL, 1r ESO
reviScola · Juny 2010 |
21

diàleg
Tothom ha estat
fill d’algú. Hi ha
qui s’ho pren
millor o pitjor. A
mi personalment
m’agrada, però a
vegades és complicat,
per moltes
coses. Per exemple,
tenir un germà, fer la feina...
PAU TARRÉS, 1r ESO
Jo crec que no,
perquè creure
els pares és obligació
nostra, A
vegades és més
difícil perquè no
ens entenen o
no els entenem.
També a vegades
se’ls creuen els cables i s’enfaden
amb tu sense que els hagis
fet res. Crec que no és difícil, però a
vegades hi ha excepcions.
NÚRIA GIRONÈS, 1r ESO
Jo crec que no,
perquè si necessitem
roba ens
la compren, si
volem un joc
(suplicant una
mica) també ens
el compren. O
sigui que quasi
totes les necessitats ens les cobreixen
els pares (i si alguna vegada se’n
descuiden es perquè no ho saben).
La veritat és que, fins ara, la meva
vida ha estat molt fàcil, fins i tot
ara, que amb el tema de l’institut es
complica, continua sent fàcil ser fill.
A més a més, no tan sols hi ha els
pares. Quan t’avorreixes o necessites
algun favor, els amics sempre
estan al teu costat i t’ajuden.
AARON ARACIL, 1r ESO
22 | reviScola · Juny 2010
Sí, ser fill és
bastant difícil
perquè, a vegades,
els pares
no t’entenen
i no t’agrada
el que fan o el
que pensen en
aquell moment
i t’obliguen a fer-ho. A més a més,
s’enfaden per no res: que si baixes a
sopar, que si tal, que si qual. Doncs
bé, tinc ganes de tenir divuit anys i
de no haver-los de fer cas.
SANDRA SANS, 1r ESO
Jo crec que sí,
perquè a vegades
els pares es
pensen que el
que ens diuen
o ens manen és
fàcil, però no,
perquè cada u
és com és, i no
es pot canviar tan ràpid la personalitat
de cada u ni el caràcter. Som
com som.
AINHOA RODRÍGUEZ, 1r ESO
Sí, perquè alguns
fills són difícils.
Per exemple,
trenquen vidres.
Un altre exemple:
el pare diu
al seu fill que li
porti un cafè. I
el fill li respon
que no l’hi vol portar. Els fills fàcils
escolten els seus pares. Per exemple,
si una mare diu a la seva filla
que li porti la clau i la nena la hi porta
sense protestar, vol dir que és una
bona filla. Els fills difícils no escolten
els seus pares i els fàcils escolten els
seus pares.
FARAH BOURASSI, 1r ESO
Una mica sí,
perquè no pots
fer el que vols.
Però ser fill és
millor perquè
no tens problemes
de diners o
d’anar al banc a
pagar la hipoteca
ni allò de la crisi, etc. La pregunta
del milió seria: És difícil ser pare o
mare?
ÈRIKA POZO, 1r ESO
Jo crec que sí
que és difícil,
perquè arribar
a casa esgotada
i posar-te a
fer els deures,
les tasques que
et manen els
pares... és esgotador.
És clar que també té les seves
coses bones com, per exemple, que
no has de treballar per aconseguir
algunes coses bastant importants.
IMMACULADA ANDREU, 1r ESO
Jo crec que ser
fill ni és fàcil ni
és difícil. També
depèn una mica
dels pares. Hi
ha la típica família
en què el fill
aconsegueix tot
el que vol. Hi ha
altres famílies a les quals no els és
fàcil comprar per als seus fills tot el
que aquests volen. Jo no pertanyo
al tipus de família en què els fills
aconsegueixen tot el que volen, però
estic contenta de tenir uns pares tan
fantàstics com els meus.
ZAIRA ORMAECHEA, 1r ESO

D’una banda, sí
que és difícil.
I, d’una altra,
potser no. La
veritat és que
hi ha moments
en què és molt
difícil ser-ho. Per
exemple, quan
discuteixen per una rucada com si
fossin nens petits. Quan passa això,
arribes a pensar que ets l’única persona
madura de casa. I llavors tens
unes ganes de donar-los una clatellada
a tots dos perquè deixin de
discutir d’una santa vegada! Però, és
clar, com que són els teus pares, els
has de respectar. En realitat, hi ha
ben poques vegades que sigui fàcil
ser filla. Potser quan estàs trista i
ells et vénen a consolar, quan t’has
esforçat a fer una cosa i et feliciten
i s’enorgulleixen de tu, o quan, fins i
tot, et fan un regalet. En definitiva,
però, no té cap importància que sigui
fàcil o difícil, perquè el que no pots
canviar és ser qui ets.
ANNA VALLVÉ, 1r ESO
Hola, em dic
Aina. La veritat
és que ser filla
pot ser difícil o
fàcil. Tot depèn
de com t’ho
miris. Des del
meu punt de
vista, ser filla no
és gaire difícil, però de vegades pot
arribar a ser bastant complicat, perquè
molts cops ens hem d’aguantar.
Per exemple, quan no ens deixen
sortir o quan no ens deixen fer el
que volem. Però hem de pensar
que, al cap i a la fi, els pares volen
el millor per a nosaltres. Ara bé, ser
pares tampoc no deu ser tan fàcil,
ja que ens han d’aguantar quan ens
enfadem o quan tenim un mal dia.
La meva conclusió és que hem de
pensar que els pares volen el millor
per a nosaltres i que sobretot ens
volen protegir.
AINA MESTRE, 1r ESO
Ser fill, per una
banda, és difícil
i, per l’altra, no.
No és difícil quan
ets petit, perquè
estan més per
tu. I quan et fas
gran, com que ja
no estan tan al
damunt teu, és més difícil. Però tu
saps que et continuen estimant igual.
JANA OLIVÉ, 1r ESO
Ser pare és difícil,
però ser filla
tampoc no és
fàcil. Jo trobo
que és molt difícil
ser filla, perquè
hi ha dies
que pots parlar
amb els teus
pares tranquil·lament, però hi ha dies
que semblen més nens que nosaltres.
Hi ha pares que ni els miren, els
seus fills, ni es preocupen pels seus
estudis. Hi ha pares que estan tot el
dia damunt els seus fills com si tinguessin
tres anys. Hi ha pares que no
s’adonen que ja no tenim tres anys.
JUDIT ROVIRA, 1r ESO
Considero que
ser filla és difícil,
perquè costa
molt entendre’s
amb els pares.
A vegades acabem
barallats
perquè els pares
no ens entenen
diàleg
quan parlem amb ells. Sempre voldrien
que féssim el que ells diuen i, per
això, ens barallem sovint. Per exemple,
quan ens barallem jo i el meu
germà, sempre diuen que la culpa
és meva. O quan ens barallem jo i el
meu germà per la televisió, sempre
li deixen mirar, a ell, el canal que vol;
i em diuen a mi que em miro massa
la televisió.
IKRTAM LANSAIF, 1r ESO
Sí, jo crec que
sí que és difícil.
Et trobes
amb dificultats,
et renyen, etc.
Però hi ha vegades
que no ho
és tant: rius amb
ells, t’ajuden, et
diverteixes. No tots els nens ho
veuen igual. Tots tenim pares diferents
i cadascú és com és.
MARCEL ESTEVE, 1r ESO
Sí, és molt difícil
ser fill. Sempre
t’estan manant
que facis això,
que facis allò...
Els pares diuen
que és molt
difícil ser pares,
però jo no ho
crec. Encara és més difícil ser fill si
tens un germà petit, perquè no et
pots queixar de res; i si ell et fa alguna
cosa, sempre acabes rebent tu,
perquè a ells els sembla que el germà
petit és inofensiu (però estan molt
equivocats). Tots els pares diuen que
tenen poca paciència, però nosaltres
encara en tenim menys.
MIQUEL PARÍS, 1r ESO
reviScola · Juny 2010 |
23

diàleg
24 | reviScola · Juny 2010
Una mica, sí, perquè no dius tot el que penses per por de la reacció que tinguin ells. O no els pots
portar la contrària, perquè et castiguen o s’enfaden. Però tampoc no és difícil ser fill, segons els
pares, perquè diuen que tan sols hem d’estudiar i fer els deures i que no ens hem de preocupar
de res més. De tota manera, això no és veritat, perquè tenim la feina que ens encarreguen a casa
i els problemes del col·legi o de l’institut.
PAU MORALES , 1r ESO
IDOIA OLIVER
4t ESO

opinió
L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ · ÉS IMPORTANT TENIR
PARELLA? · L’ENERGIA EÒLICA · EL PROJECTE 1X1 ·
L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ · ÉS IMPORTANT TENIR
PARELLA? · L’ENERGIA EÒLICA...
Pros i contres de les diferents maneres d’informar-nos
En els darrers anys han canviat
molt els mitjans que tenim a
l’abast per a accedir a tota la
informació que necessitem. Tenim
molta més informació a l’abast.
Sabem que, abans de tenir-ne tanta,
hi havia més dificultats a l’hora de
poder triar allò que era més interessant.
Actualment tenim un accés
molt més fàcil a tot tipus d’informació.
Però això no vol dir pas que
totes les dades que n’obtinguem
siguin fiables. Tenim Internet, que és
una de les eines que s’utilitza amb
més freqüència per a buscar la informació
desitjada. No obstant això, ja
sabem que presenta certs inconvenients,
perquè a la xarxa hi accedeix
molta gent, la qual pot modificar, si
s’ho proposa, la informació inicial.
Aquest fet implica que tot el que es
troba a Internet no és cert ni fiable
al cent per cent. S’han creat moltes
pàgines web que actuen com a enciclopèdies
i on tothom pot aportar
informació. Això té l’avantatge que
es pot fer una enciclopèdia molt
completa, si tothom hi fa aportacions
contrastades i extretes de fonts d’informació
fiables. Però no sempre es
fa d’aquesta manera. A parer meu,
és cert que tenim moltes facilitats
per a obtenir informació. Ara bé,
això no vol pas dir que la informació
que recollim sigui vàlida i correcta.
Anys enrere costava molt més trobar
informació completa, detallada i
actualitzada sobre qualsevol tema,
però potser no era tan difícil de
destriar si la informació era fiable o
no ho era.
Cal convenir que tota la informació
que podem trobar a Internet
ens ajuda molt, potser massa i tot.
Saber que tenim un accés tan ràpid
i fàcil a tota mena d’informació fa
que no reflexionem prou respecte al
tema sobre el qual treballem. Com
que bona part de la feina ja ens la
trobem feta, no aprofundim tant en
la cerca com, en realitat, hauríem
d’aprofundir. Tenim més informació
sobre qüestions que anys enrere es
desconeixien. En principi, això és
positiu. Molta d’aquesta informació
és necessària per a continuar evolucionant
en el camp del saber. Altres
vegades ens arriba informació que
no és bona ni necessària. Malgrat
tot, cal tenir present que això aporta
tants avantatges com inconvenients.
Personalment crec que és bo conèixer
part de les coses que els nostres
pares no van poder aprendre o a les
quals no tenien accés, però també
ens estem mal acostumant amb
tantes facilitats i, de vegades, no
assolim els coneixements amb tanta
precisió. Crec que les modernitats i
els mitjans de comunicació són molt
bons i positius per a tothom, però,
quan se’n fa un mal ús, poden portar
problemes i malentesos. S’hauria
de vigilar amb més eficàcia la informació
a què podem accedir. També
hauríem d’aprendre a seleccionar
amb cara i ulls la informació que
necessitem. És clar que la comoditat
que ens aporten la televisió, Internet
i tota classe de vies de comunicació
no ens ajuda a dedicar temps
a seleccionar-la, la informació. Són
vies de comunicació ràpides i, com
més anys passin, més ràpidament
podrem trobar-hi les dades necessàries.
Fent un bon ús de tots els mitjans
d’informació que tenim avui en dia,
la feina de buscar-ne, d’informació,
és molt més fàcil. Tots els avenços
tecnològics poden tenir inconvenients,
si se’n fa un mal ús, però, ben
mirat, dels mitjans informatius se’n
poden treure molts avantatges.
ANNA PUIG
2n BAT
reviScola · Juny 2010 |
25

opinió
És important tenir xicota?
Personalment, la resposta a
aquesta pregunta és un depèn.
Depèn del que entenguem per
xicota, de per què volem tenir-ne, de
l’edat en què la tenim, etc. Per a mi
depèn de moltes coses alhora.
Si ens aturem a analitzar la situació,
podem arribar a dues conclusions.
La primera: evidentment que és
important tenir parella. La segona:
tenir parella genera sempre algun
problema i, per tant, no és important
de tenir-ne. Com hem dit, doncs,
per una banda és importat, ja que
d’aquesta manera, i en companyia
d’algú, ens sentim més valorats,
més recolzats i més respectats.
Aquests valors són beneficiosos per
a l’ésser humà, ja que milloren l’estat
d’ànim. Això vol dir que, pel que fa al
comportament de la persona i, en el
nostre cas, pel que fa al rendiment
26
| reviScola · Juny 2010
escolar, cal valorar positivament el
fet de tenir parella i atribuir al terme
xicota un alt component de valor de
suport moral.
Val a dir, però, que molts adolescents
donen un significat material
al mot xicota, és a dir un significat
que fa referència a la utilització de
la persona per a qüestions determinades
—i poc edificants si no van
acompanyades de valors més contundents—,
com poden ser practicar
l’acte sexual, lluir davant dels amics,
i mil i una coses més, les quals,
de moment, ens aporten beneficis,
donat que la persona afectada se
sent bé fent aquestes accions, però,
a la llarga, generen perjudicis, ja que,
amb el pas del temps, i sobretot
quan la persona afectada s’adona
que tan sols és un objecte, pot sorgir
un problema de crisi de parella.
visita la nostra web
Per tant, la meva valoració pel
que fa a la pregunta introductòria,
seria que, si el concepte xicota vol
dir literalment mostrar un respecte
i una confiança mútua, sí que considero
important tenir parella, ja que
tot plegat es tradueix en un generós
benestar social i en uns beneficis
concrets. Ara bé, si el concepte no
és entès d’aquesta manera, sinó que
tan sols comporta un significat material,
crec que no és important tenir
parella, ja que, a la llarga, tot acabarà
provocant problemes i mals rotllos
amb la persona afectada.
www.iesjaumehuguet.cat
JOSEP SILVESTRE
2n BAT

És més important tenir amics que parella
Hi ha molta gent, sobretot adolescents,
que tan sols volen
tenir parella per poder lluir
davant dels amics i fer-se passar per
allò que no són. Potser no és del tot
així. En realitat, podríem dir que hi ha
dos motius per a tenir parella. L’un, el
de lluir davant dels amics. I l’altre, el
de satisfer necessitats sexuals, per
dir-ho d’alguna manera. Satisfer-les
tan sovint com sigui possible, amb
la primera persona que hi estigui
disposada. La veritat és que aquest
cas el protagonitzen normalment els
nois, ja que les noies acostumen a
ser més romàntiques, més sensibles,
i esperen trobar el seu “príncep
blau”. A més a més, no tenen tantes
“necessitats” com un noi adolescent
amb les hormones alterades.
Molta gent té parella. Però, totes
les parelles s’estimen? Jo, perso-
nalment, crec que quasi la meitat
de les parelles actuals —sobretot
les parelles adolescents—, no s’estimen.
Potser els agrada poder dir
que tenen parella i satisfer les seves
necessitats sexuals quan volen. Potser
els fa sentir més importants, el
fet de tenir parella.
Des del meu punt de vista, no és
important tenir parella. És important
tenir amics, que saps que sempre
seran al teu costat per ajudar-te en els
bons i en els mals moments. Però no
ens enganyem. A molts ens agrada
o ens agradaria tenir parella, encara
que no crec que sigui important el fet
de tenir-ne. El que sí que crec que és
important és trobar aquella persona
que pots estimar més que a ningú, i
que ella t’estimi de la mateixa manera.
Però, per descomptat, no és tan
sols aquella persona que estimes i
L’exagerat projecte 1x1 de llibres digitals
La meva opinió sobre el nou
model de llibres per als estudiants
de primer d’ESO és que
no m’agrada gens. Crec que està bé
introduir-se en les noves tecnologies,
i en la informàtica en particular.
De fet, el nostre centre és pioner
en aquest aspecte, ja que d’ordinadors
no ens en falten i anem avançats
a l’hora d’estar introduïts en
aquest nou mètode d’estudi. Però
el projecte 1x1 el trobo exagerat i,
a més a més, no garanteix un bon
rendiment dels alumnes. Tan sols
cal preguntar a algun alumne de 1r
d’ESO quin profit n’ha tret, i quants
cops ha pogut fet servir els llibres
digitals.
Com s’ha pogut comprovar, a
hores d’ara (finals del 1r trimestre)
el sistema encara no funciona al
cent per cent. Treballar unes quantes
hores amb l’ordinador ho trobo adequat,
ja que aquesta pràctica ajuda
visualment a entendre d’una manera
diferent els aspectes de l’assignatura
però, substituir totalment el llibre
de text per l’ordinador, no m’acaba
d’agradar. Em sembla que, com els
llibres escrits, els quals pots tocar
físicament, llegir, subratllar... no hi ha
res. L’ordinador hauria de servir per
a complementar la comprensió de la
matèria i no pas per a substituir els
llibres de text.
opinió
t’estima, és aquella persona que et
fa sentir especial, que et pot fer somriure
en qualsevol moment, per molt
malament que estiguis, és aquella
persona que...
A tothom li agrada despertar-se i
trobar-se amb la persona que estima
i que sap que l’estima. Li agrada
poder-s’hi abraçar. Siguem sincers.
Per moltes coses que vulguem fer o
que hàgim de fer, en aquell moment
tan sols tenim ganes de tancar els
ulls i de continuar dormint abraçats...
En aquells moments ens sentim com
si fóssim les persones més afortunades
del món i ens adonem que
necessitem ben poca cosa per a ser
feliços...
ALBERT BALAÑÀ
2n BAT
Em sento afortunada de no haver
de treballar amb aquest nou material,
ja que el trobo massa modern i no
del tot factible. L’ordinador, a més
a més, et permet l’accés a Internet,
cosa que et pot despistar. D’altra
banda, una pantalla d’ordinador sempre
distreu més que no pas un llibre
convencional. A més a més, fora de
l’escola ja ens passem prou estona
davant l’ordinador. No cal estar-s’hi
tot el dia.
ADA FARGAS
1r BAT
reviScola · Juny 2010 |
27

opinió
La importància de tenir parella en diferents edats
Molts joves creuen que tenir
parella és més necessari
que no pas important.
Expliquen que la parella els aporta
uns valors que poden ser beneficiosos.
Des del meu punt de vista no
crec que sigui imprescindible compartir
amb una dona alguns moments
de la vida que són per a gaudir. Tenir
parella vol dir estar lligat literalment
a l’altra persona, compartir molt de
temps amb la dona que estimes.
28
Amb això no dic que no sigui bo i gratificant
estimar algú, però, mentre un
és molt jove, em sembla que hauria
de procurar no lligar-se amb cap tipus
de relació. A partir dels vint-i-cinc
anys i cap als trenta, és quan toca fer
un cop de cap i, potser, considerar la
possibilitat de trobar una dona que
l’ompli sentimentalment, és a dir
encetar una relació que tingui futur.
Llavors també es pot començar a
pensar si convé tenir descendència,
No cal tenir parella per a sentir-se estimat
Actualment, es diu, ja no cal
tenir parella per a mantenir
una relació sentimental amb
algú. Ja no es porta, tot això de la
fidelitat. Avui dia la moda són les
relacions liberals: tothom amb tothom;
avui amb tu, demà amb l’altre;
fora preocupacions i maldecaps.
Però, cal arribar en aquests extrems?
És imprescindible deixar-nos anar
fins aquest punt?
Sincerament, jo crec que no. No
cal tenir una parella per a sentir-nos
estimats. És clar que hi ha gent
que aquesta consideració se la pren
massa al peu de la lletra i no en té
prou amb una sola parella, sinó que
en té dues i fins i tot tres.
No cal dir que és molt important
sentir-nos apreciats pels altres.
L’estimació es manifesta de moltes
maneres, i en molts graus. Existeix
Tots necessitem estimar i ser estimats
Hi ha persones que troben parella
més aviat que d’altres. N’hi
ha que, al cap de temps de
buscar i buscar, troben la vertadera.
I, per contra, n’hi ha que prefereixen
no tenir-ne.
| reviScola · Juny 2010
l’estimació paternal, la maternal o
bé la que proporciona una amistat,
algú amb qui compartir les teves
coses, els teus secrets les teves
pors. No cal pas hipotecar la vida
per estar amb algú per la simple
ximpleria de “tenir parella”. I, si
hom està disposat a fer-ho, n’ha de
ser molt conscient, ha de tenir-ho
molt clar, perquè, si realment no
n’està convençut i tan sols busca
tenir parella perquè els altres en
tenen, pot arribar a fer molt de
mal a l’altra persona. D’altra banda,
aquesta ximpleria també pot suposar
perdre el temps, un temps que
es podria omplir de moltes estones
dedicades a conèixer gent nova
amb qui potser descobriríem que
tenim moltes coses en comú.
Però en aquesta vida tot són
experiències i s’ha de provar tot.
En primer lloc, definim què vol
dir tenir parella. Vol dir comptar amb
algú que estimes i que t’estima, que
cuides i que et cuida. Vol dir preocupar-se
l’un de l’altre, conèixer-se
bé, complementar-se, ser capaços
perquè l’edat passa factura i algú
haurà de seguir els nostres passos...
A la nostra edat, crec que el
temps és per a viure’l i per a
gaudir-ne experimentant moments
que més endavant ens agradarà de
recordar.
ROGER PALLARÈS
CPPA
YY
Tothom ha de viure les seves experiències
i, amb el temps, s’adonarà
dels propis errors. Sempre es
poden escoltar consells, però la
vida que vivim és nostra i de ningú
més. Per tant, el meu consell és
viure la vida i fer-la com més entretinguda
millor, ja sigui amb parella o
sense parella.
NÚRIA PÀMIES
1r BAT
d’afrontar junts tota mena d’adversitats…Tenir
parella vol dir estar amb
algú amb qui vols compartir la vida,
ser al seu costat...
És important tenir-ne? Doncs,
jo opino que sí. Tots necessitem

estimar i ser estimats, comptar amb
algú que ens doni suport, amb algú
que només mirant-te als ulls sàpiga
què et passa... Això és el que
jo busco en la meva parella. Estic
segura que hi ha persones que
Saber què passa al món
Actualment rebre i oferir informació
és molt fàcil i senzill.
En pocs anys els mitjans de
comunicació han passat de ser nacionals
a ser mundials. I de ser reduïts
a ser gairebé il·limitats. Deixant de
banda els més utilitzats, com la televisió
o la ràdio, tenim a l’abast noves
possibilitats d’obtenir informació,
possibilitats molt més ràpides a les
quals és més còmode de recórrer.
Com ja hem comentat, una manera
de rebre informació és a través
de la televisió, la ràdio i, fins i tot,
mitjançant una conversa telefònica.
Però, d’un temps ençà, han aparegut
noves formes d’obtenir informació.
La gent dóna molta importància
a saber què passa al món i ho vol
saber d’una manera immediata. Això
s’ha tingut molt en compte a l’hora
de crear pàgines web, les quals
s’actualitzen quasi tres cops al dia
amb noves notícies. Per si amb això
no n’hi hagués prou, s’han millo-
Energia i paisatge
Actualment un tema de debat
molt important i que preocupa
la majoria de la població és el
de les energies renovables, ja que
tothom sap que els combustibles
fòssils utilitzats avui en dia (petroli,
gas natural, etc.) són recursos energètics
que no duraran per sempre i
que, tard o d’hora, s’acabaran. Això
planteja un problema que ja fa anys
opinen que tot això també es pot
trobar en una mare o en un amic. Jo
també ho crec, però la parella és un
pas més.
Totes aquestes raons em porten
a afirmar que és important tenir
rat molt les maneres d’obtenir la
informació. Estiguem on estiguem,
podem recórrer a un telèfon mòbil
adaptat, podem assabentar-nos de
qualsevol fet que s’hagi esdevingut
allà on sigui. Estem sotmesos a un
constant bombardeig de novetats.
Un bombardeig que, de vegades,
no ens deixa esbrinar quina és l’autèntica
informació. Lamentablement
moltes informacions que ens arriben
a través dels mitjans de comunicació
més innovadors no són certes del tot
o són incompletes. Això pot comportar
que ens fem una idea equivocada
d’algun esdeveniment. Aquestes
situacions es produeixen perquè, en
haver-hi tantes possibilitats de difondre
una notícia, és a l’abast de qualsevol
fer-ne passar una de falsa per
una de vertadera.
El gran poder dels mitjans de
comunicació fa que sembli que ara
passen més coses que no pas abans.
És una apreciació falsa. Anys enrere
que s’intenta solucionar. I la solució
és utilitzar energies renovables com,
per exemple, l’eòlica (energia del
vent), la mareomotriu (energia de les
onades del mar), la geotèrmica (energia
de fonts de calor, com el magma
o aigües termals) o la hidràulica (energia
de l’aigua). Aquestes energies són
rendibles energèticament i, malgrat
que no estan gaire avançades i, per
opinió
parella malgrat que, a vegades, costi
de trobar-la.
ANNA ROCA
1r BAT
també en passaven moltes, però no
se n’assabentava tothom. I les notícies
no es divulgaven tan de pressa
com ara.
Avui en dia estem obligats a saber
distingir quins són els mitjans fiables
—els informatius televisius, els diaris
i algunes revistes— dels que ho són
poc —els blocs o pàgines d’administrador
desconegut—. Hem passat
d’haver d’esperar-nos dies, o fins i
tot setmanes, per poder tenir notícies
d’algun parent, si vivia lluny de
casa nostra, a poder rebre, quasi a
l’instant, informació de tots els fets
que ens puguem imaginar, i procedent
dels llocs més llunyans.
La pregunta que em faig és: vivim
millor ara que estem absolutament
comunicats, que abans?
ANDREA VALIENTE
1r BAT
tant, no poden proporcionar l’energia
suficient per a poder deixar d’utilitzar
les energies no renovables, són una
alternativa que té molt de futur. Tal
com hem dit, les energies renovables
són una alternativa molt eficient
davant de les energies no renovables,
ja que aquestes no contaminen l’atmosfera,
a diferència dels combustibles
fòssils, que poden alliberar grans
reviScola · Juny 2010 |
29

opinió
quantitats de gasos perjudicials per a
l’atmosfera i per al planeta. També,
tal com hem dit, són energies que
utilitzen forces mecàniques, com ara
l’aire, el moviment de l’aigua, l’energia
de les onades del mar... La força
que originen és inesgotable, encara
que, en alguns casos, depèn de la
voluntat de la natura, com és el cas
del vent o de l’aigua.
Com totes les coses d’aquest
món, les energies renovables també
plantegen problemes. En aquest
cas, són problemes relacionats amb
l’impacte visual que provoquen les
estructures, les quals es necessiten
per a obtenir les energies renovables.
Inevitablement comporten una
destrucció del paisatge que no agrada
a tothom. Els casos més actuals
i que es coneixen més a nivell de
Estimar és sinònim de patir
Una relació, amorosa o no
amorosa, és causada per la
voluntat de dues persones (o
per més de dues) en la majoria dels
casos. Però, és important tenir parella?
Es pot viure sense tenir parella?
Són dues qüestions en què costa de
posar-se d’acord.
Els éssers humans, dotats amb la
capacitat de raonar i de pensar, majoritàriament
ens guiem pels desitjos
(amorosos, carnals, gustatius...) relacionats
amb els sentits. Per això,
els humans tenim tendència a aparellar-nos.
Per als éssers humans,
aparellar-nos és un dels sentits que
té la vida. Sense parella ens sembla
que no som res i ens sentim sols,
insatisfets. No tenir parella, de vegades,
ens fa estar descontents amb
nosaltres mateixos i amb el món que
ens envolta.
Bàsicament, els humans ens
guiem pel desig carnal i poques
30
| reviScola · Juny 2010
societat són els casos de l’energia
eòlica i de l’energia solar. Potser el
més conegut és el de l’energia eòlica,
ja que és la que més s’ha imposat
a tot el món. La instal·lació de parcs
eòlics és freqüent en les nostres
contrades, que es caracteritzen per
un clima amb forts vents. Aquests
“casos” han plantejat polèmica i
sempre en plantejaran, ja que tothom
vol salvar el planeta reduint els
combustibles fòssils i apostant per
les energies renovables, però ningú
no vol patir-ne les conseqüències.
I això planteja un problema a dues
bandes. D’una banda, si s’utilitzen
les energies renovables, es malmetrà
el paisatge. Però, de l’altra, si no
s’utilitzen, es contaminarà l’atmosfera,
s’acabaran els recursos energètics
i un llarg etcètera.
vegades pel desig sentimental, és a
dir, per l’amor.
L’entenem realment, el concepte
amor? La gent acostuma a fer servir
el verb estimar massa a la lleugera.
Per això, si la relació no acaba com
s’esperava, hi solen haver depressions
i molts desenganys. Sovint no
entenem que estimar és sinònim de
patir. Patim per la persona que estimem,
perquè aquesta persona és el
més important de la nostra vida i per
damunt de tot. L’amor és un sentiment
poc valorat. Hi ha molta gent
que tan sols és capaç de viure egoistament
el seu “jo” com a centre de
tot. Aquesta manera d’entendre la
vida quasi sempre porta problemes
en una relació de parella, problemes
que solen ser molt greus.
La nostra societat s’està convertint,
a poc a poc, en una societat
freda i sense sentiments, amb un
punt egoista no gens agradable. I la
A mi, com a habitant del planeta
Terra, em dol veure el paisatge
malmès i les nostres muntanyes
pelades, amb una dotzena de molins
eòlics funcionant, però prefereixo
això abans que portar el planeta a
una situació pitjor que la que tenim
actualment. Ara bé, també penso
que potser no s’hauria d’instal·lar
tota la infraestructura eòlica en una
sola zona on faci vent, sinó que potser
caldria repartir-la millor per les
diverses zones ventoses.
En conclusió, no hem de tancar
les portes del progrés, però hem
de procurar igualment no destruir el
patrimoni natural del nostre entorn.
DAVID CUNILLERA
2n BAT
pregunta que cal fer-nos és: Val la
pena tenir parella? La meva opinió
no farà canviar la societat ni els sentiments
de la gent, però jo crec que
no val la pena tenir parella si no te
l’estimes de debò. Et pots fer molt
de mal a tu mateix en veure que no
has pogut estar mai amb la persona
que has estimat, o que has pogut
estar-hi però que pel teu egoisme
l’has perduda. I això no t’ho perdones
mai a la vida.
El meu punt de vista és crític,
però respon al d’una persona que
ha gaudit, encara que hagi estat poc
temps, d’una realitat creada pel seu
amor cap algú que l’enganyava, que
el confonia amb un sentiment d’amor
fals, i que s’ha escarmentat.
FRANCESC GISTAU
2n BAT

La importància d’estar informat sobre l’activitat política
Estàs informat sobre l’activitat
política? Et refrescaré la memòria.
Si busques la paraula política
al diccionari, hi trobaràs la següent
definició: “Activitat que té com a finalitat
governar i organitzar un país.”
Conèixer l’activitat política és
molt important, ja que són els polítics
els qui governen, els qui apugen
i abaixen els impostos (tema de gran
importància actualment), fan i desfan
sobre temes d’educació. (Us sonen
sigles com EGB, BUP, FP, LOE i LEC?
A mi, sí. Gràcies a això he perdut
algunes hores de classe, fent vagues
i anant a manifestacions.)
Com ja sabeu, tenim el dret
d’anar a votar, però hi ha molta gent
a qui importa ben poc això de votar,
especialment a molts joves. Però,
tranquils. Ja canviareu d’opinió quan
no pugueu arribar a final de mes. Als
anarquistes, tampoc no els interessen
les votacions. Però això ja són
unes altres ideologies que ara mateix
no toca de tractar.
Ara, tenint en compte aquests
raonaments, no aneu a votar el primer
que us passi pel davant. Hauríeu
d’intentar dedicar, com a mínim, uns
quants minuts a mirar els resums
dels telenotícies, on parlen els líders
de cada partit polític. I proveu també
de deduir quin partit o quin polític
s’adiu més amb la vostra ideologia i
amb la vostra manera de pensar.
Ara ja us he fet cinc cèntims
sobre l’activitat política. Vosaltres
opinió
heu de decidir si és important o no.
Decidiu-ho lliurement i sense obsessionar-vos-hi.
MARC ABELLÓ
CPPA
Valoració dels diferents mitjans que tenim a l’abast per a accedir a la informació
Avui en dia, afortunadament, els
mitjans per a obtenir informació
són molt diversos i n’hi ha
força. En qualsevol moment del dia
podem estar absorbint informació, ja
sigui llegint una pancarta publicitària,
una revista o algun dels moltíssims
mitjans de comunicació amb què
comptem.
En el trajecte quotidià que pot
fer una persona de casa a la feina,
té a l’abast no tan sols anuncis
publicitaris, sinó també informació
d’esdeveniments, esports, actualitat...
Per exemple, podem accedir
a la informació per mitjà de la ràdio
o de la biblioteca, els mitjans més
corrents, i fins i tot ara podem accedir-hi
des del sofà de casa per mitjà
d’Internet. Aquest últim mitjà és el
més innovador, però alhora també el
menys fiable, ja que qualsevol persona,
encara que no estigui qualificada,
pot afegir-hi informació i, per això,
s’hi poden trobar moltes contradiccions
i errors.
I si entenem per informació tot
allò que ens pugui aportar nous
coneixements, també podem incloure-hi,
en l’àmbit de la transmissió
informativa, l’envàs d’un producte
alimentari, l’etiqueta del qual ens
informa de què està compost el
producte; un tiquet de tren, que ens
informa dels horaris d’aquest mitjà
de transport; un butlletí de cinema,
que ens explica els arguments de les
pel·lícules que s’acaben d’estrenar;
un diari, etc.
La informació no tan sols la
podem obtenir per mitjà d’escrits,
sinó que també pot ser per audiovisual,
com, per exemple, un vídeo, els
programes televisius; o estrictament
oral, com per exemple una conferència,
una conversa que podem tenir
amb els amics, amb algun professor
o amb qualsevol altra persona.
El que és important és que podem
seleccionar la que volem recordar i
la que volem oblidar. Per exemple,
quan el professor ens explica la lliçó,
també estem obtenint informació,
però podem seleccionar la que ens
sembla més important i eliminar la
que creiem que no té importància.
Per tant, la informació forma part
del nostre dia a dia. En qualsevol
moment podem estar rebent informació,
encara que no ens n’adonem.
La informació ens envolta i, quan
llegim qualsevol text, estem obtenint
informació, la qual, com dèiem
abans, podem eliminar o recordar.
LORENA PADILLA
2n BAT
reviScola · Juny 2010 |
31

opinió
El debat sobre l’energia eòlica
Durant els últims anys, la gent
s’ha anat conscienciant que
el canvi climàtic no és un
assumpte que s’hagi d’infravalorar.
La solució d’aquest fenomen passa
per la implantació d’energies renovables,
entre les quals, l’energia eòlica.
Aquest mètode d’obtenció d’energia
a partir de fonts renovables té avantatges
i, alhora, inconvenients. Una
de les grans traves que comporta
aquesta energia és la de l’impacte
paisatgístic. Sembla que el mot energia
eòlica i el mot paisatge estan contraposats.
Llavors, quina és la solució
per a aquest dilema?
Tothom està més o menys d’acord
a posar el seu gra de sorra per aconseguir
frenar el canvi climàtic. Per
tant, s’han d’aplicar solucions i una
és la construcció de parcs eòlics que,
lamentablement, modifiquen força
el perfil del paisatge, ja que, a causa
de la mida de les aspes dels aerogeneradors,
és impossible col·locar els
molins gaire junts. Un altre problema
derivat de la instal·lació de parcs
eòlics és l’alteració de la fauna. Afecta
sobretot les aus, que poden acabar
atrapades pels aerogeneradors.
Malgrat tot, aquesta és una bona
opció energètica ja que permet suplir
grans quantitats d’energia consumi-
L’impacte visual de l’energia eòlica
Amb motiu de la proliferació
dels parcs eòlics i, més
encara, considerant que la
construcció del parc eòlic de Serra
Voltorera va afectar els termes municipals
de Barberà de la Conca, Cabra
del Camp, Montblanc i Pira, municipis
que són molt a prop de la nostra
comarca, ens preguntem si realment
l’impacte visual que aquests parcs
32
| reviScola · Juny 2010
da pels combustibles fòssils i, a més,
no genera residus contaminants.
Personalment, crec que aquest
debat és totalment subjectiu. Hi
ha qui veu, en un parc eòlic, una
gran innovació tecnològica per a
calmar un món assedegat d’energia.
Altres troben que aquest invent
provoquen en els nostres paisatges
ens està compensant amb la producció
d’una energia veritablement
ecològica i sostenible.
Encara que l’obtenció d’energia
eòlica és indiscutiblement ecològica,
no podem deixar de banda els aspectes
negatius que comporta, com ara
la contaminació acústica, la invasió
de l’espai vital per a les aus de pas
suposarà una destrucció de la flora
i la fauna que habita pels voltants.
Tenim obert, doncs, un debat que
pot durar anys.
MARIO CAHIZ
2n BAT
(per causa del gran volum i alçada de
les hèlixs dels molins) i, tal i com ja
he referit abans, l’impacte visual.
Considero que si definitivament,
en un futur no gaire llunyà, apostem
per aquest tipus d’energia, no podem
continuar mantenint la contradicció
que suposa tenir obertes les centrals
nuclears i tèrmiques, les quals crec
que són infinitament més contami-

nants i perilloses, en tots els sentits,
que no pas els parcs eòlics.
Sóc del parer que tant l’impacte
visual com la contaminació acústica
o com altres problemes que
Les diferents maneres de buscar informació
Hi ha moltes maneres de buscar
informació, com ara Internet,
diccionaris, atles, enciclopèdies,
diaris, llibres de text... Tots
sabem, tant els petits com els grans,
que tot això existeix. Però no tots ho
utilitzem de la mateixa manera; cada
generació ho fa a la seva.
La gent gran viu ancorada en
l’època antiga ja que molts no saben
fer servir un ordinador. Per tant, el
recurs d’Internet no l’utilitzen gens.
Fan servir llibres, diccionaris o enciclopèdies...
que són altres formes
d’obtenir informació.
En canvi, la gent de mitjana edat
(pares, professors, empresaris...) que
va experimentar el canvi de passar
de fer servir la màquina d’escriure
a fer servir l’ordinador, i que s’hi va
haver d’adaptar per força si volia continuar
treballant, és la que busca la
informació tant seguint els mètodes
Precisions sobre l’energia eòlica
L’energia eòlica mira d’aconseguir
energia mitjançant l’aire.
Els aparells que la produeixen
són uns molins amb unes aspes
gegants, que giren amb el moviment
de l’aire i produeixen energia elèctrica.
És una font d’energia renovable i
no contamina el medi ambient, ja que
no produeix emissions contaminants
a l’atmosfera ni genera residus.
Ara bé, l’impacte visual que genera
no passa desapercebut, perquè el
pugui causar l’energia eòlica sempre
seran mals menors, si els comparem
amb els que provoquen les centrals
nuclears, sobretot tenint en compte
el benefici energètic i ecològic que
antics com els actuals.
La gent jove, és a dir, tots els qui
hem nascut amb un ordinador sota el
braç, en principi, podem disposar de
tots els mitjans de recerca d’informació,
perquè no podem posar l’excusa
que no sabem com utilitzar un ordinador.
I no oblidem que també tenim
els altres mitjans tradicionals.
En definitiva, la meva conclusió
és que no tothom utilitza de la mateixa
manera totes les possibilitats que
tenim a l’abast, bé perquè no poden
usar l’ordinador perquè en desconeixen
les funcions, bé perquè no
consulten cap altra font d’informació
que no sigui Internet.
Segons el meu parer, la millor
manera d’informar-se és la que fa
servir la gent de mitjana edat, ja que
si busquen una cosa a Internet i no
la hi troben, opten per fer servir els
altres recursos. En canvi, nosaltres
paisatge queda notablement modificat.
A tothom no li agrada veure
aquests grans molins plantats dalt
d’una muntanya, ja que malmeten
molt el paisatge.
Un altre desavantatge és l’impacte
sobre les aus. Moltes xoquen amb
les aspes i resulten ferides o fins i
tot mortes. La presència d’aquests
molins també pot modificar el seu
comportament habitual de migració
i de nidificació. Suposa igualment
un considerable impacte sonor, ja
opinió
l’energia eòlica ens pot proporcionar.
ANTONIO SALAZAR
CPPA
els joves utilitzem Internet sempre,
i si hi ha alguna cosa que no la hi
trobem (perquè no hi és), no ens
“entretenim” a buscar-la enlloc més
ni ho fem amb cap altre mètode.
MIQUEL PAGÈS
CPPA
que produeix un soroll constant i,
per tant, no hi pot haver cases gaire
a prop.
En conclusió, és una forma recomanable
d’aconseguir energia, ja que
no contamina. Però, si en valorem
l’impacte visual i l’impacte sobre les
aus, ja no és tan recomanable.
VANESSA CEBRIÁN
CPPA
reviScola · Juny 2010 |
33

opinió
Valoracions sobre l’impacte de l’energia eòlica
Actualment la nostra societat
viu un període històric problemàtic
des del punt de vista
climàtic, energètic i paisatgístic. Ni
els governs ni la gent no trobem un
punt mitjà que sigui capaç d’equilibrar
l’ús de les energies i fer-les
totes, renovables i no renovables,
útils i aprofitables.
La preocupació pel clima és
també una preocupació social, tenint
en compte el mal que provoca l’energia
eòlica en els paisatges naturals.
És un tema que genera polèmica.
Bona part de la societat tendeix a
tenir un caràcter crític i sovint dóna
la seva opinió queixant-se. En aquest
sentit, doncs, val a dir que hi ha
força queixes sobre la implantació de
l’energia eòlica.
A Catalunya i a Espanya, l’energia
eòlica s’està convertint en una de
les energies pioneres, però encara
per darrere de les energies no renovables.
Això representa un gran progrés
per al país, ja que s’han reduït
emissions de gasos contaminants
34
| reviScola · Juny 2010
i també s’ha traduït en un estalvi
energètic.
No obstant això, aquesta energia
té un inconvenient: els aparells per
produir-la s’han de situar en llocs on
faci força vent, normalment muntanyes
o grans extensions de terreny.
Per a instal·lar-los s’ha de talar
una quantitat considerable d’arbres i,
com a conseqüència, es destrueixen
alguns ecosistemes. Això vol dir que
molts pulmons que ajuden a mantenir
neta la Terra s’estan destruint.
Tanmateix, si ens aturem a pensar
què suposa fer servir l’energia
eòlica, ens adonarem que és força
avantatjosa, ja que contamina molt
menys que altres energies i, per tant,
les conseqüències no són tan greus
per al nostre planeta.
La societat creix cada vegada més
desmesuradament i la falta d’energia
per a poder continuar mantenint
intactes les nostres comoditats comporta
la construcció de noves centrals
energètiques. La pregunta que
cal que ens fem seriosament –tenint
en compte que necessitem cada
vegada més serveis i més comoditats–
és aquesta: Ens estimem més
contemplar com una xemeneia que
deixa anar fum en una central grandiosa
de la vora de casa contamina
i, a més a més, destrueix completament
el paisatge i els ecosistemes,
o veure uns quants molins de vent,
que no contaminen, a la muntanya
del nostre poble?
Posant tot això en una balança
crec que, des del moment en què
la gent ja s’ha acostumat a veure
els molins, l’impacte que provoquen
és quasi nul, mentre que l’impacte
ambiental que produeixen altres
tipus d’energies és moltes vegades
superior a l’impacte paisatgístic. I
cal tenir en compte que aquestes
altres energies no deixaran mai de
contaminar el nostre planeta si no hi
posem solució.
SÍLVIA ABELLÀ
2n BAT

CAMÍ DE SANT JAUME 2010 - 3r D’ESO
115 km d’impressions
DÍDAC AMORÓS
Els 115 km caminats han estat una
experiència que mai oblidaré. He
après a espavilar-me, a fer coses
noves amb els companys, a ajudar i
a rebre ajut... M’ho he passat molt
bé, tant caminat com, a la tarda,
amb els amics, a l’alberg.
JORDI CALAVERA
La veritat és que estic molt satisfet
de la feina feta, no solament
la meva, sinó la de tot el grup de
companys, ja que hem tingut la sort
d’haver viscut aquest esdeveniment
des del principi fins al final. Crec que
tot es va fer molt bé i també penso
que jo, particularment, tornaria a
repetir amb els mateixos companys
i les mateixes professores.
Durant els dies que vam estar
junts fent el Camí, ens va passar
de tot (vam perdre roba, ens vam
fer ferides a la cama, ens van sortir
butllofes i, fins i tot, un cop quasi
que ens quedem a dormir al carrer)
però, tot i això, ens ho vam passar
d’allò més bé. Ha estat una vivència
única, que sempre recordarem. I, tal
com deia la Candela: “Mínim pes,
màxim rendiment”.
¡Buen Camino!
JORDI HERNÁNDEZ
Estic satisfet d’haver caminat els
últims 115 km del Camí de Sant
Jaume. Me l’esperava molt més
dur i cansat, però va estar bé. La
planificació va ser perfecta. Aconsello
fer-lo: és una experiència
inoblidable!
JORDI LINARES
Ara puc presumir d’haver fet el
Camí de Sant Jaume. Crec que
tot el Camí sencer no el podria fer,
perquè ja vaig quedar molt cansat
només amb els últims 115 quilòmetres
i no m’imagino fent-ne
des de casa
815. Malgrat tot, ha sigut una de
les millors experiències de la meva
vida, per l’esperit de lluita que m’ha
fet seguir caminant fins als últims
metres. No crec que me n’oblidi. A
més, estic segur que, d’aquí a dos
o tres anys, el tornaré a fer amb el
meu germà gran, en bicicleta; però
reviScola · Juny 2010 |
35

des de casa
no seran només els darrers 115 km,
sinó sencer. En definitiva, ha sigut
una experiència inoblidable i, gràcies
als meus companys, no se m’ha fet
tan pesat caminar.
JOAN PRIM
Estic satisfet d’haver-ho planificat tot
i d’haver aconseguit aquest objectiu
amb un grup de companys i companyes;
tots ens ajudàvem mútuament.
Va ser una experiència diferent, caminar
per Galícia, veure aquells prats
verds tan espectaculars... I és que a
mi m’agrada molt caminar.
KAREN ÁLAVA
Ha estat emocionant haver-me preparat
durant quasi set mesos, mentalment
i físicament, haver-me informat
sobre tot, sobre el que faríem i
el que no podríem fer, sobre què ens
podíem trobar... però, encara ho ha
estat més arribar a l’estació de tren i
dir-me a mi mateixa: “Tant de temps
preparant-la i ara, per fi, comença
aquesta gran aventura.” I els companys
de viatge, que em feien passar
el dia rapidíssim... M’agradaria tornar-lo
a fer, el Camí.
LAURA BOFARULL
Fer el Camí de Sant Jaume ha estat
una nova gran experiència. Hem
estat quatre mesos per preparar-lo
i tenir-ho tot clar: el que havíem de
fer cada dia, com havíem de fer la
motxilla, el calçat adequat que havíem
de portar, quants quilòmetres
havíem de fer a cada etapa i en quin
alberg havíem de dormir... Planejantho,
ens va quadrar tot i no vam tenir
cap problema.
A l’hora de la veritat, entre tots
ens vam anar ajudant i, a mesura que
anaven passant el dies, teníem més
36
| reviScola · Juny 2010
ritme. Estar les vint-i-quatre hores
amb els amics, despertar-nos junts,
dinar, passar la tarda relaxats, sopar,
dormir a la mateixa habitació... ha
estat una nova experiència, que repetiria,
i que recomano perquè, a més,
en grup tot és molt més divertit.
MARINA INSA
Definir aquesta experiència no és
fàcil, ja que, quan hi penso, pràcticament
només em vénen al cap
moments bons, de rialles amb els
meus companys. De tota manera
també n’hi hagué de sacrifici i d’esforç
que al final quedaren compensats
amb la gran satisfacció d’haver
assolit l’objectiu. Així, doncs, fer el
Camí m’ha servit per conèixer més
els meus companys, per viure una
fantàstica experiència, per visitar
llocs on no havia estat mai i, en
definitiva, per aprendre coses noves
i passar-m’ho molt bé. Ara, després
d’haver-lo fet, sé que aquells dies no
els oblidaré mai.
MARINA MUÑOZ
Els dies abans d’agafar el tren que
ens portaria a Sarria, m’intentava imaginar
com seria l’experiència. Sovint
em deia que seria magnífic estar tota
una setmana junts i conviure dia i nit
amb amics als qui feia tant de temps
que coneixia.
Sabia que ens ho passaríem d’allò
més bé, ja que la companyia era
immillorable; la preparació, indiscutible,
i les ganes, considerables. Aquell
viatge era tot un repte.
Crec que el que més ens importava
no era arribar a la catedral de
Santiago de Compostel·la —que he
de dir que ens va sorprendre molt—,
sinó viure al màxim aquells dies. En
tornar, em vaig adonar que havia
après moltes coses que no m’esperava
aprendre: que la convivència
no és fàcil, però que com més bon
humor hi posis menys pesada es fa;
que a vegades només fa falta escriure’t
al braç amb retolador “Tot esforç
té la seva recompensa” per poder
seguir endavant i no deixar-te vèncer
per l’esgotament, i que tenien tota
la raó de dir-nos que el Camí serveix
per conèixer-te més a tu mateix i a
tots els que t’envolten.
MARTA QUERALT
Tots desitjàvem amb força que arribés
el divendres 19 de març. Feia
molts mesos que preparàvem al
màxim tot el que havíem de fer: etapes,
albergs, pressupostos... i això,
juntament amb les petites compres
de tot allò necessari, però limitat,
que portaríem a l’esquena durant
una setmana, ens feia pensar que el
repte s’acostava.
Va ser una setmana inoblidable:
vam poder conèixer-nos i unir-nos
encara més a les persones que eren
al nostre costat. Tampoc hi van faltar
paisatges extraordinaris i una gran
companyonia. Em sento molt orgullosa
d’haver fet el Camí.
MARIA SALVAT
Després d’haver estat tant temps
preparant-te, el millor és tenir el regal
de poder fer per tu mateixa allò planificat.
A més, hem estat tots junts i
ens ho hem passat molt bé, encara
que les condicions meteorològiques
no van ser les millors.
NIL JUAN
Quan planificàvem els albergs on
havíem d’anar, els grups que havien
d’anar a comprar i totes les altres
coses, se’m va fer una mica avorrit,
però després, quan estava fent el
Camí i veia que tot el que feia ja ho

havia planificat, vaig tenir una gran
satisfacció. També va ser una experiència
que em va fer adonar que puc
trobar a faltar molta gent.
ORIOL GALOFRÉ
El més remarcable és la satisfacció
que sento per haver fet el Camí amb
els amics i per haver establert més
confiança entre nosaltres. Un objectiu
assolit sense cap tipus d’ajuda.
ELENA NOLLA
Preparar i fer el Camí de Sant Jaume,
per mi, ha estat la millor experiència
que he viscut. Una experiència
còmic
inoblidable. Era un gran repte i em
va fer molta il·lusió superar-lo sense
problemes i havent-m’ho passat tan
bé. I, a part, vaig aprendre molt, però
d’una manera diferent. Quan tingui
una nova oportunitat, el tornaré a fer
sense pensar-m’ho dues vegades.
ROSER PRATS
El meu balanç és molt positiu: va
valer la pena tant d’esforç i de dedicació.
Abans de marxar, com més
s’acostava el dia, més nerviosa estava
i menys capaç me’n veia, però
durant el Camí tot va ser perfecte i
em va passar massa ràpid i tot. Si
algun dia es feia llarg, ens ajudàvem
tots per fer-lo més divertit i entretin-
des de casa
gut. Hi havia companyonia, confiança,
il·lusió... no hi va faltar res. Érem
una autèntica família.
VANESSA PREIXENS
Tota una setmana convivint amb els
companys, caminant cada dia, coneixent
paisatges diferents a cada quilòmetre,
dutxant-te en arribar i visitant
un poble nou... és un luxe i et sents
tan bé, t’ho passes tan bé que no
te n’adones que corren les hores
i, de sobte, ets a la llitera esperant
que apaguin el llum per dormir. És
indescriptible, tens mil impressions
diferents a cada pas que fas: felicitat,
nostàlgia... El millor viatge que he fet
a l’Institut; sempre el recordaré.
KAOUTAR EL MASMOUDI
1r ESO
reviScola · Juny 2010 |
37

des de casa
ESQUIADA 2010
27 de gener
Estimat diari, són les set de la
tarda i ara mateix estic estirada
sobre el llit de la meva habitació.
La Marina està mirant per la
finestra i em comenta el temps que
farà demà. Segons sembla, farà sol.
Acaben de trucar a la porta, qui
deu ser? Els veïns de l’habitació del
davant, concretament, el Sergi, el
Jordi Linares...
Volen saber l’hora que hem de
baixar a sopar.
Les nostres companyes d’habitació
ara mateix s’estan dutxant, perquè
sempre va bé una bona dutxa
d’aigua calenta després d’un dia
gelat que ha començat molt d’hora.
Eren dos quarts de set del matí
quan tots ja érem a l’autobús. No cal
dir que amb molta son, però alhora
amb moltes ganes de començar a
esquiar.
Quan per fi hem arribat a Port
del Comte, ens hem equipat com
cal, per no prendre mal, i ens han
28 de gener
Uf, no puc més, estic morta!
Hem esquiat sense parar tot
el dia, ens ho hem passat bé,
però les forces s’acaben.
Ahir a la nit abans d’anar al karaoke
vam anar a l’habitació dels nens
i vam cantar amb la guitarra del
Guillem, i després ja vam anar cap
al karaoke, on vam competir contra
l’altre institut, i com era d’esperar...
vam guanyar! Va ser molt divertit,
però després estàvem tan cansades
que ens vam adormir de seguida.
Aquest matí ens hem aixecat
d’hora, com de costum, ja que havíem
d’anar a esmorzar abans que
l’altre grup que s’allotja a l’hotel.
38
| reviScola · Juny 2010
distribuït en grups segons el nivell.
Ràpidament hem agafat el telecadira
i ens hem enfilat muntanya amunt.
Després d’unes hores de diversió
absoluta i moltes caigudes, ens hem
aturat per anar a dinar. Com que feia
fred, hem dinat al costat de la llar de
foc, descalços i amb els peus ben
calents.
Quan hem acabat de dinar, hem
tornat a pistes a fer les últimes
baixades del dia. Però encara no
s’havia acabat la neu per avui, ja que
en finalitzar el temps que teníem per
esquiar, ens han avisat que aquella
mateixa tarda teníem preparats uns
trineus per a tots nosaltres.
Molt contentes, hem agafat els
petits trineus i ens hem posat a
caminar per fer el descens per una
pista. Ens ho hem passat molt bé,
encara que hi ha hagut algun petit
accident.
I ara em trobo aquí. Ho he de
deixar, que ens criden a sopar. Fins
demà!

29 de gener
A les 10 ja érem a pistes fent tot
tipus de baixades amb el monitor.
Ahir vam ser quinze persones al
grup, però com que el monitor es
va adonar que era massa nombrós,
va dividir el grup per tal que tots
poguéssim seguir el ritme.
Ha estat divertit, ja que hem anat
per fora de la pista i hem esquiat per
neu verge. Molts hem caigut, però
tot i així m’ha agradat el matí d’avui!
29 de gener
Sóc a l’autobús i la veritat és
que em fa pena marxar. Si fos
per mi, m’hi quedaria uns dies
més!
Ahir, abans de sopar, quan vaig
acabar d’escriure el diari, els veïns
d’habitació van venir a fer-nos una
visita. Ens vam acabar d’arreglar i
vam parlar una estona fins que es va
fer l’hora d’anar a sopar.
Vam baixar a les nou del vespre i,
si ho recordo bé, vam sopar a gust i
amb molta gana, però tot i així vam
arribar força tard a l’habitació.
Vam baixar una estona a la discoteca,
encara que vam tornar aviat
a l’habitació ja que no ens agradava
A dos quarts de dues del migdia
hem descansat una mica i per fi
hem anat a dinar. Amb la gana que
teníem...! El dinar ha estat molt bo,
hi ha hagut molta varietat i ens ha
agradat molt.
A les tres de la tarda ens hem
tornat a posar les botes i els esquís i,
com ahir, encara no s’havia acabat la
neu, ja que ens esperava una gimcana
amb raquetes de neu i una bona
xocolata desfeta!
l’ambient que hi havia i, a més, no hi
havia gaire gent.
Just arribar a l’habitació i posarnos
el pijama, ens vam quedar adormides
profundament. Fins avui a dos
quarts de vuit del matí quan m’ha
sonat el despertador. No ens podíem
aixecar; ens feia mal tot!
Ràpidament ens hem vestit, hem
acabat d’enllestir la maleta i hem baixat
a esmorzar. Avui ha fet un molt
bon dia, un sol esplèndid.
Hem esquiat força fins que ha
estat hora d’anar a dinar. Quan hem
acabat, hem sortit a buscar els esquís
i ens hem retrobat amb el monitor
per fer les últimes baixades.
des de casa
I ara mateix, estic asseguda al llit,
la Marina s’està arreglant per anar a
sopar i les nostres companyes d’habitació
no hi són. Avui ha estat un dia
esgotador... i el que encara queda!
Ens han avisat que a la nit hi
haurà discoteca, com cada any; potser
hi farem una visita, a veure quin
ambient hi ha...
Ho deixo, que jo encara m’haig de
dutxar. Fins demà!
En acabar, hem anat a la cafeteria
a buscar alguna beguda per al llarg
viatge que ens espera i a agafar
l’equipatge per dur-lo a l’autobús.
Ara ja anem en direcció a Valls
i penso que ha valgut molt la pena
venir a aquesta esquiada i que m’ho
he passat d’allò més bé!
Port del Comte,
gener de 2010
MARINA MUÑOZ
MARINA INSA
3r ESO
reviScola · Juny 2010 |
39

des de casa
TEATRE: Un conte de Nadal
Un conte de Nadal és l’obra més
coneguda de la col·lecció nadalenca
de l’escriptor anglès Charles Dickens,
que va crear tota una filosofia
al voltant del Nadal, desitjant que el
seu esperit perdurés tot l’any.
Charles Dickens (1812-1870) és
un dels escriptors més rellevants de
la literatura anglesa amb obres tan
conegudes com David Copperfield
o Oliver Twist, entre d’altres. És un
autor que destaca per la seva creativitat
a l’hora de presentar-nos arguments
que semblen, a primera vista,
una mica sentimentals, improbables
i, fins i tot, tòpics. Però amb un profund
rerefons d’amarga crítica social.
Les seves obres són una fidel
representació del canvi social del
40
Els alumnes de l’optativa Fem teatre, de Coral i de l’orquestra de l’institut van representar l’obra de Charles
Dickens, Un conte de Nadal, el 18 i el 22 de desembre de 2009 al Teatre Principal. Van participar en aquest
espectacle més de cent persones.
| reviScola · Juny 2010
segle XIX, i molts dels seus personatges
són caricatures que mostren
unes institucions massa burocràtiques,
que atempten contra les llibertats
individuals.
Com a escriptor autodidacta i
d’origen humil s’adreça a un públic
proper, utilitzant amb mestria un
llenguatge més col·loquial i, també,
creant personatges infantils que són
les víctimes més innocents de la
realitat que els envolta.
Tota aquesta realitat és encara
vigent i és també un compendi del
que ens trobarem a Un conte de
Nadal, l’obra escollida amb encert
aquest any per a ser representada
pels nostres alumnes com a funció
de Nadal. A més a més, aquesta
obra ens transporta al país extraordinari
dels contes, on participem de la
màgia de la imaginació i dels somnis
impossibles. Es tracta d’un conte
molt arrelat a la cultura anglesa perquè
simbolitza el caliu de la tradició
que reconforta del fred de l’hivern
i recorda que mai és tard per a la
solidaritat.
L’argument pot semblar una mica
ingenu: Scrooge, un home cruel,
avar i egoista, no pot dormir per la
seva mala consciència. Tot canvia
quan l’esperit de Nadal el visita. Però
quan, portats per aquesta ingenuïtat,
ens apropem i ens endinsem en la
història, trobem agradables sorpreses.
I finalment, com en tots els contes
més tradicionals, també apareix
l’element didàctic en personatges
una mica estereotipats dels bons
i dolents que s’enfronten a la més
dura realitat, per ensenyar-nos que
sempre som a temps d’aprendre
dels nostres errors.
I, per gaudir plenament del plaer
de la representació d’Un conte de
Nadal, ens acompanya la música.
La nostra magnífica orquestra i els
alumnes de cant coral interpreten
algunes de les nadales més tradicionals
i populars angleses com “Deck
the Hall” o “Away in a Manger”, o
com “In the Bleak Midwinter” amb
lletra de Christina Rosetti, gran poetessa
anglesa. Nadales que parlen
de l’amor, la pau, l’amistat, l’alegria i
els bons sentiments d’un temps que
convida a la festa i a anhelar un món
més just per a tothom.
AMALIA ÁLVAREZ GARCÍA
(Text extret del programa
de mà de la representació)
ELS ACTORS PENSEN QUE…
El teatre és una experiència que, per
saber-la, l’has de viure. El teatre és
una manera d’expressar les teves
emocions i la teva manera de veure
el món a través de la personalitat
d’un altre. Crec que quan estava fent
teatre vaig canviar la meva personalitat
per la del personatge.
Així mateix, el teatre és una
manera de divertir la gent. Ha estat

una bona experiència que m’agradaria
tornar a repetir.
ALEIX ESPLUGAS
Crec que va sortir molt bé. L’obra
estava molt treballada, tant per part
dels actors, com dels que hi ha darrere
del teló (maquillatge, disseny...),
com també de l’orquestra. Crec que
al públic li va agradar molt, ja que
després de l’obra vaig sentir comentaris
molt afectuosos.
ADRIÀ SABATÉ
Va ser una experiència molt bona.
Els nervis abans de sortir, setmanes
assajant per perfeccionar la veu, els
gestos, etc. van valdre la pena i després,
rebre l’aplaudiment del públic;
va ser genial.
SANDRA TONDO
Aquesta obra de teatre va ser una
mica complicada, ja que hi havia molt
de text i necessitava una gran transformació.
Tot i això, va ser fantàstic.
M’ho vaig passar molt bé als assajos,
ja que de vegades —normalment—
ens equivocàvem i començàvem a
fer ximpleries. Els assajos van ser
intensos i divertits a la vegada; curiosa
barreja. Però va ser una experiència
que no oblidaré mai.
DAVID MONNÉ
Jo, la primera vegada que vaig actuar
en un escenari, tenia molta vergonya
d’actuar davant de tanta gent,
tenia por d’equivocar-me, de quedar-me
en blanc. Però també saps
que si t’equivoques tens els teus
companys que si poden t’ajudaran a
treure l’obra al davant.
A mi abans no m’agradava gaire
el teatre, però ara m’ho passo genial,
assajant i fent l’obra. Per a mi el teatre
és: alegria, diversió, emoció, molts
nervis i, moltes vegades, també desconnexió
una mica del món.
YAIZA GARCIA
Jo em vaig divertir molt fent l’obra. Bé,
a vegades els assajos es feien pesats
quan en un mateix dia només podíem
fer mitja obra quan als actors no els
sortia bé l’entonació, els moviments,
etc. A part d’això, va estar molt bé fer
teatre, i al final l’obra va ser un èxit.
Tots estàvem una mica nerviosos,
però al final va sortir força bé. Jo vaig
quedar bastant satisfeta amb l’esforç
i el treball de tots plegats.
ADAIRA GONZÁLEZ
Quan vam fer l’obra de teatre amb
l’institut era el primer cop que pujava
en un escenari sent conscient
del que feia, em vaig sentir a gust,
tranquil·la... Em sentia com a casa,
des de casa
va ser una sensació de plaer absolut,
de seguida vaig saber que allò era el
que jo volia ser. M’agrada el teatre,
millor dit, el teatre és la meva vida.
SARA ZAZO
Per preparar l’obra teníem molt poc
temps i gràcies a l’esforç d’altres
persones i el nostre vam aconseguir
assolir l’objectiu.
En aquesta obra em vaig sentir
molt unit amb els companys. Hi
havia molt bon ambient entre la gent
que era nova fent teatre i l’altra gent
que havia fet teatre altres anys.
Jo m’ho vaig passar molt bé,
però també vaig passar molts nervis
abans i durant l’actuació.
Tothom ho va fer molt bé!
SERGI DOMÈNECH
L’obra que vam fer per Nadal, em va
agradar molt fer-la, ja que feia molts
anys que no pujava a un escenari,
des que era petit i feia teatre amb
l’escola. L’ambient que s’hi respira és
molt agradable. També el fet de cantar
em va agradar molt, ja que tampoc no
havia cantat mai en públic.
ROGER PONS
reviScola · Juny 2010 |
41

cómic
42
| reviScola · Juny 2010
NATÀLIA LORENTEI
1r ESO

ecerca
TREBALLS DE RECERCA DELS ALUMNES DE BATXILLERAT
Curs 2009-2010
❐ ALBERT OLIVA
Quan plovien bombes. Els refugis antiaeris a Valls
De la Guerra Civil, ja n’hi ha molt, d’escrit. Volia descobrir “una altra guerra”: la guerra dels nens, la de les dones,
la dels vells, la dels malats. La guerra dels sentiments, de les personalitats, de la barreja d’olors, dels nervis, de la
incertesa, de l’esperança i, fins i tot, de la devoció. Aquest cúmul de sensacions, que abans només eren paraules,
ara es troben recollides en aquest treball i l’excusa, és a dir, el fil conductor, ha estat un lloc que és sota els nostres
peus: els refugis antiaeris de Valls.
Volia un treball basat en dos pilars mestres: d’una banda, algun aspecte de la vida vallenca i llur patrimoni, i, d’altra
banda, com a tema clau, la Guerra Civil. Van ser uns anys envoltats de misteri, foscor, penúria, misèria i, també,
uns anys replets de vivències. Tota una colla de vivències que he intentat descobrir-vos.
❐ VANESSA SALLA
Els Omells de Na Gaia durant la Guerra Civil
M’he centrat en els camps de treball instal·lats a Catalunya durant la Guerra Civil. Als Omells, el poble on he
passat els meus estius, s’hi va instal·lar un d’aquests camps. Em va semblar interessant triar aquest tema ja que
és poc conegut per la gent jove del poble i crec que una part tan important de la història dels Omells no s’hauria
d’oblidar. Allò curiós del treball és que els testimonis de la gent que va viure els fets constitueixen les fonts bibliogràfiques.
❐ ELISABET DALMAU
Alimentació després de la lactància
Analitzem les pautes per introduir aliments sòlids als nadons de la forma més respectuosa amb el seu sistema
digestiu immadur. Vàrem adonar-nos que es presentaven unes restriccions i, per entendre’n el perquè, vam tractar
diversos temes: el sistema digestiu adult i el dels nadons, els enzims digestius, la lactància artificial i la materna,
la cultura alimentària de diferents països i els grups d’aliments. Pel que a la part pràctica, consisteix en entrevistes
realitzades en centres escolars de Valls. Aquest tema és interessant ja que l’hàbit alimentari també forma part del
creixement físic i psíquic del nounat.
❐ GUILLEM VILARASAU
L’emancipació juvenil
Aquest treball de recerca, per a mi, significava poder investigar sobre l’emancipació, sobre allò que em trobaré d’aquí
a uns mesos quan visqui a Barcelona. Per tant, primerament el vaig basar en la recerca d’una informació bàsica i inexistent
a les biblioteques catalanes; després, a informar-me de les diferents opcions de què disposa un jove respecte
a l’habitatge, transport, món festiu, comportaments alimentaris i, en darrer lloc, em vaig dedicar als tòpics al voltant
d’aquests temes.
reviScola · Juny 2010 |
43

ecerca
Al final, totes les meves hipòtesis van resultar contràries a la simple aparença dels fets, ja que vaig concloure
que l’emancipació juvenil entre els 18 i els 20 anys no existeix: tot i que els joves creuen que s’han independitzat,
continuen depenent econòmicament dels pares; per tant, viuen en una gàbia d’or.
❐ ÍNGRID FERNÁNDEZ
Recull de folklore del Pla de Santa Maria
El meu treball és un recull de folklore del Pla de Santa Maria. El folklore és el saber del poble i em vaig decidir per
aquest tema perquè sempre m’han agradat les tradicions i penso que no s’han de perdre.
Vaig dividir el treball en dues parts: una part teòrica, en què explico què és el folklore i l’etnopoètica, i una part
pràctica, en què he recollit dites, cançons i jocs que practicaven la gent més gran del Pla quan eren petits. Finalment,
vaig fer un vídeo amb totes les gravacions.
❐ JUDIT FORASTER
La depressió
Sempre m’havien interessat els trastorns mentals i, especialment, la depressió ja que avui en dia és la malaltia mental
més diagnosticada.
Per començar, vaig explicar les característiques d’aquesta malaltia: les causes, el tractament, el diagnòstic i tots
els tipus de depressions que poden afectar-nos al llarg de la vida.
Després d’investigar les característiques de la depressió, vaig seguir amb una part pràctica sobre el coneixement
i l’opinió que en tenim a través d’enquestes a gent de diferents edats. D’altra banda, també vaig fer una entrevista a
una psicòloga per tal de veure quina era l’opinió d’una informant clau.
❐ LAIA PRATS
Com ha canviat el carrer Sant Antoni de Valls durant el segle XX
Vaig fer el treball sobre el carrer Sant Antoni de Valls amb l’objectiu de saber com havia canviat durant el segle XX.
La meva conclusió és que el carrer ha sofert una important davallada, tant en habitants com en comerços, a causa
de la despreocupació de les autoritats, i que s’ha refet amb l’arribada d’immigrants.
❐ MIREIA MARTÍNEZ
L’inconscient i el Surrealisme
Abasto els temes de l’inconscient de Sigmund Freud i del Surrealisme de Salvador Dalí, temes que sempre m’havien
despertat interès.
Vaig dividir el treball en dues parts: la part teòrica, en què explico els dos temes principals i els seus autors, i la
part pràctica, on em vaig proposar trobar una relació entre els orígens del Surrealisme i les teories de l’inconscient
de Freud.
44
| reviScola · Juny 2010

❐ MARTA VIDAL
Extra verge de Paul Koeck. Introducció a la lectura d’un autor flamenc
recerca
En el meu treball he parlat sobre Paul Koeck i la seva obra. El meu objectiu era conèixer millor aquest autor, les
seves obres i la llengua i la literatura flamenques.
He arribat a la conclusió que la llengua flamenca té una problemàtica molt similar a la catalana, pel fet de ser
llengües minoritàries totes dues. També m’he adonat que Paul Koeck ha tingut una vida molt difícil, tant professionalment
com personalment. Tot i que ha tingut moltes dificultats a l’hora d’escriure en neerlandès, l’autor mai ha
renunciat a la seva pròpia llengua.
❐ PATRICIA LEÓN
Tu, mata l’avorriment!
Quantes vegades no haurem sentit a dir “la televisió ja no és el que era” o “no aporta res, els continguts són
buits”, fins i tot per part de grans personalitats, com ara Federico Fellini: “La televisió és el mirall on es reflecteix
la derrota de tot el nostre sistema cultural.”
Amb tot, en la major part dels casos no se’ns proporcionen arguments sòlids per tal de justificar afirmacions
tan lapidàries sobre la televisió. El nostre objectiu, en el plantejament d’aquest treball de recerca, era –un cop havíem
observat el creixement d’un sector social que parla amb certa decepció i melancolia sobre la televisió– trobar
el perquè d’aquesta progressió negativa en l’evolució del mitjà i en la suposada pèrdua de la seva identitat com a
mitjà de comunicació formal i informatiu, tot remetent-nos al passat i contrastant-lo amb la situació present.
Si bé es tracta d’un tema d’actualitat, la diferència radica en la recerca d’unes conclusions concretes, sòlides
i demostrables sobre un aspecte relativament ambigu, que presenta diverses perspectives. És un treball de contingut
dinàmic que gira al voltant de l’univers televisiu: en contempla la història, els àmbits que l’abracen i el món
d’entreteniment que pressiona i s’oculta al seu darrere.
❐ SANDRA POBLET
La repressió franquista
Aquest treball ha resolt algunes de les inquietuds que tenia sobre aquest tema. D’una banda, la part sobre el franquisme
m’ha ajudat a entendre la ideologia del règim i, a partir d’aquí, a desenvolupar la part pràctica. Aquesta part
conté una anàlisi de la repressió franquista en tots els àmbits: des de les presons i els camps de concentració fins
a l’execució de Salvador Puig Antich, passant per les depuracions de mestres i la repressió de la cultura catalana.
També m’ha servit per analitzar les conseqüències d’aquest règim dictatorial.
❐ MARTA ARJONA
La danza contemporánea; la danza que rompió las reglas
He pretès bastir un apropament a la dansa contemporània. D’una banda, en la part teòrica, faig un breu recorregut
per la història de la dansa contemporània i intento definir en què consisteix exactament aquest tipus de ball. A més,
el relaciono amb diferents aspectes, des de la filosofia fins al maquillatge.
D’altra banda, en la part pràctica, he preparat un diccionari gràfic sobre les posicions bàsiques de dansa i un
“qui és qui” en la dansa contemporània, ordenant els noms dels ballarins i coreògrafs alfabèticament i afeginthi
una petita biografia de cadascú. Com que ballo des dels dos anys, ja tenia força coneixements pràctics sobre
aquest estil de dansa. Ara bé, fent aquest treball, he adquirit coneixements teòrics sobre la dansa contemporània
que m’han ajudat a veure-la des d’una altra perspectiva.
reviScola · Juny 2010 |
45

ecerca
❐ ANTONIO VICO
Estalvi-inversió
M’he ocupat de les inversions mobiliàries. He analitzat el funcionament de la borsa i el dels diferents títols que hi
podem comprar. El meu objectiu era esbrinar com podem invertir els estalvis en la borsa. La primera conclusió és que
van a parar a la borsa espanyola moltíssims fons d’inversió de persones estrangeres, per molt poc temps. La segona
conclusió, que la nostra borsa no reflecteix la realitat econòmica del país. La tercera conclusió, que l’Ibex 35 té quatre
valors essencials —Repsol YPF, BBVA, BSCH i Telefónica— i que la borsa espanyola és molt petita. La quarta conclusió,
que no hi ha una fórmula matemàtica per fer les inversions en borsa. La cinquena, que s’ha de invertir totalment,
si no es necessita el diner. Una altra conclusió és que l’inversor acabarà invertint en renda variable. La meva última
conclusió té a veure amb una dita popular: “ En el nostre país, hi ha tres formes de perdre el patrimoni: el sexe, el joc
i deixar-se aconsellar per professionals. La tercera és la més segura i les dues primeres són les més agradables.”
❐ ANNA ANTON
The International Space Station
Amb aquest treball pretenia aprendre coses noves sobre l’Univers en general i sobre l’Estació Orbital Internacional
en particular. La primera part del treball, la part teòrica, consisteix en la introducció a l’Univers i en l’explicació de
tots els cossos naturals que podem trobar a l’espai. La segona part, la part més pràctica, consisteix en la recerca
d’informació sobre l’Estació Orbital Espacial (com és, què s’hi du a terme, problemes mèdics del astronautes...) i els
càlculs bàsics entorn un satèl·lit artificial.
He arribat a la conclusió que, tot i l’elevat cost d’aquest projecte, és important que segueixi funcionant, ja que
ens aporta beneficis tant tecnològics com mèdics.
❐ ANNA PUIG
Climatologia a Bràfim: particularitat de la conca del Gaià
El meu objectiu principal era extreure conclusions de les dades climatològiques de tres poblacions diferents, centrant-me
especialment en Bràfim. Volia comprovar si es detectava un microclima localitzat a Bràfim, que podia estar
determinat per la seva situació geogràfica. Després de tota la recerca, vaig arribar a la conclusió que no anava del tot
desencaminada, ja que Bràfim presenta un microclima pel que fa a temperatura, precipitacions i humitat.
❐ SÍLVIA ABELLÀ
El canvi climàtic
Els meus propòsits eren, a part d’ampliar els meus coneixements sobre el tema contrastant la informació existent,
esbrinar fins a quin punt la gent n’està conscienciada i si realment la societat percep el canvi.
Amb les enquestes que vaig dur a terme, vaig descobrir que als adolescents, tot i estar ben informats, no els
preocupa gaire el tema. A més a més, vaig fer un estudi del temps de Valls des de l’any 1993 fins al 2008 i vaig
constatar una tendència a l’estabilització de les temperatures, progressivament i lentament.
46 | reviScola · Juny 2010

❐ ALBERT BALAÑÀ
Projecte bàsic d’execució i de reforma d’un habitatge plurifamiliar
recerca
El meu treball de recerca és un projecte de reforma per convertir dos pisos en un dúplex. El treball consta de diverses
parts: els plànols del projecte, la part teòrica (amb decrets, normatives, estudi dels colors de les parets i dels sostres
i altres aspectes necessaris en un projecte d’aquest tipus) i la maqueta de fusta de l’estat final del projecte.
He aconseguit fer un projecte complet i introduir-me en el món de l’arquitectura i en els diferents programes informàtics
que s’hi relacionen.
❐ DAMIÀ ALEGRET
Creació d’una pàgina web amb HTML per a una empresa immobiliària
Volia aprofundir en el coneixement d’Internet i començar-me a iniciar en la programació informàtica. En la meva
pràctica, vaig fer una pàgina web amb HTML, que és un dels llenguatges de programació més simples. El contingut
de la pàgina web era sobre una immobiliària, ja que en època de crisi és important tenir una font més de difusió per
aconseguir clients.
❐ MARIO CAHIZ
La síndrome miastènica congènita. En cerca de l’autonomia
Pretenia contrastar totes les solucions o millores possibles per a la síndrome miastènica congènita, una malaltia amb
un nombre ínfim de casos al món, sobre la qual falta informació i que m’afecta directament. He aconseguit ampliar
els meus coneixements i, a més, he aconseguit tenir una major autonomia i independència ja que m’he fabricat una
cadira de rodes elèctrica a partir d’una cadira de rodes convencional.
La recerca d’informació i el treball posterior m’han servit per conèixer amb més profunditat la limitació que actualment
estic patint. Malgrat les investigacions que s’han dut a terme recentment, l’accés a la informació ha estat
sempre limitat i això m’ha representat un inconvenient de cara a fer un treball més extens i més precís.
❐ FRANCESC GISTAU
El so: idea i expressió
El treball ha consistit en la creació d’una caixa acústica per millorar el so d’un altaveu i en el disseny d’un sistema
per escoltar-lo a partir d’un sol punt, un punt sonor que reparteix el so cap a totes direccions, sense la necessitat
d’encarar-lo cap a la direcció correcta.
❐ JOEL AARON STORR
Transformació d’una BTT en una e-bike
El meu treball de recerca consistia en la transformació d’una bicicleta de muntanya en una bicicleta elèctrica. Va ser
una idea que vaig tenir fa molt de temps i que vaig aprofitar per fer el treball. Es tractava d’un treball molt pràctic,
que requeria diners, temps i ganes. El resultat va ser positiu. Puc dir que la meva e-bike funciona molt bé: té una
autonomia d’una hora, és ideal per a llocs de pujada (per exemple, per anar a Miramar) i el millor que té és que no
cal fer servir sempre el motor, sinó que pots fer-la servir com una bicicleta normal.
reviScola · Juny 2010 |
47

ecerca
❐ KEYLA ÁLAVA
Hàbits nutricionals
He fet una recerca sobre la nutrició i l’activitat física, i he obtingut com a resultat un parell de pautes que es complementen
entre elles i que ens permeten gaudir d’una bona salut.
El meu propòsit era aconseguir demostrar que, seguint uns quants consells nutritius i esportius, podem assolir
un bon estat de benestar. En el treball ofereixo una gran quantitat de consells, tot i que els podria resumir en tres:
seguir una alimentació variada, no fer excessos i realitzar activitat física freqüentment. El resultat només serà efectiu
si se segueixen aquestes orientacions d’una manera continuada.
❐ LAURA FONT
Músiques populars o urbanes
Vaig escollir aquest tema per l’interès que la música m’ha despertat sempre i amb la intenció de conèixer les opinions
i coneixements que els joves en tenen i com en participen.
M’he basat en enquestes a joves entre 15 i 19 anys de la Conca de Barberà, en entrevistes a joves catalans
que formen grups de música, i en una base teòrica sobre els diferents estils en música moderna i l’evolució que han
experimentat.
❐ LAURA IGLESIAS
L’homeopatia: una alternativa a la medicina convencional
He fet un treball sobre l’homeopatia que m’ha permès endinsar-me i conèixer nous aspectes d’aquesta medicina
alternativa, cada vegada més utilitzada i coneguda. En la segona part del treball, he dut a terme un petit estudi de
l’evolució d’infants que segueixen un dels dos tractaments (medicina al·lopàtica i medicina homeopàtica) i que tenen
la mateixa malaltia: la bronquitis. L’estudi m’ha premés concloure quin dels dos tractaments seria més eficaç en
aquests casos: l’homeopàtic.
❐ ELIOT HERNÁNDEZ
Evolució i funcionament del CNC
Amb aquest treball he aconseguit aprendre l’evolució del Control Numèric Computeritzat (CNC), des dels seus inicis
fins a l’actualitat. També he après quines són les parts d’una màquina de control numèric, la funció i el funcionament.
L’última part del marc teòric va ser un inici a la programació en funció de G, ja que aprendre a programar totalment
requereix un nivell d’estudis superior.
En la part pràctica, vaig aplicar els meus coneixements de programació per poder fabricar una peça simple, però
que mostrés els avantatges del CNC respecte de la mecanització manual.
❐ MARC LÓPEZ
Creació i desenvolupament d’un MMORPG
El meu treball de recerca consta de dues parts: la teòrica, en què exposo de forma bàsica i divulgativa què és Internet,
què representa, com funciona, com s’hi publica i, de forma una mica més complexa, els llenguatges que he utilitzat
per a fer el joc d’ordinador.
48 | reviScola · Juny 2010

ecerca
En la segona part, més pràctica, explico què he fet i com ho he fet, faig una petita anàlisi d’un parell de codis i un petit
resum de la base de dades que he utilitzat. Aquesta part també és accessible a través d’Internet i es pot instal·lar en
qualsevol servidor de forma senzilla.
❐ RICARD FERNÁNDEZ
Construcció d’un buggy de gasolina
El que volia aconseguir amb aquest treball era aprofundir en el meu coneixement dels motors de gasolina i aprendre
els procediments més importants a l’hora de construir un cotxe, per petit que sigui. El que realment he après ha estat
l’esquema i les propietats d’un motor i, sobretot, les complicacions que poden sorgir quan s’intenta encaixar cada un
dels sistemes i peces independents d’un cotxe sense tenir en compte la part electrònica.
❐ JUDIT MOLAS
L’obesitat infantil: l’epidèmia del futur?
Actualment, l’obesitat infantil ha adquirit unes dimensions força alarmants. A Europa, concretament en els països
mediterranis, l’índex d’obesitat augmenta progressivament i situa Espanya com el quart país europeu amb les taxes
d’obesitat i sobrepès infantil més elevades. Vaig voler comprovar, en una població molt pròxima a mi, si aquesta
realitat es veia reflectida clarament. Després d’haver realitzat una exploració antropomètrica als alumnes de primer
d’ESO de l’Institut Jaume Huguet i d’haver-ne estudiat la hipertensió arterial —una de les malalties associades a
l’obesitat— i els hàbits alimentaris i esportius, la conclusió que n’he extret és que aquesta malaltia és present a la
nostra societat i que té com a principals causes els mals hàbits alimentaris i la poca pràctica esportiva dels adolescents,
fets que poden provocar greus problemes per a la seva salut en el futur.
❐ SARAI ANGLÈS
Una joia d’Àfrica: els nens sahrauís
Què en podem dir de la solidaritat envers els altres i envers el nostre planeta? Aquesta és una qüestió que tothom
tindrà feina a respondre, però, en intentar-ho, podem trobar allò que acaba sent el més positiu: fer-la present, pensarhi,
reflexionar-hi i, amb una mica de sort, obtenir-ne petits compromisos.
La meva estada entre el poble sahrauí, amb motiu d’aquest treball de recerca, em va donar l’esperança de creure
en aquests petits compromisos i l’oportunitat de conèixer-ne els actors anònims. Després d’haver fet el treball, m’he
adonat que per poc que fem tots, és molt el que assolim i la gent que fem feliç i, sobretot, que hi ha molta més gent
solidària de la que em pensava.
❐ VERÒNICA LORENTE
Hiperhidrosi: l’extrem de sudoració
A partir de la poca informació disponible sobre la hiperhidrosi, he elaborat un treball on explico en què consisteix, els
tractaments actuals i el grau de coneixement d’aquesta malaltia. Els meus objectius han estat aprofundir coneixements,
donar a conèixer aquesta afecció i la seva repercussió en la vida de qui la pateix i aconseguir realitzar fórmules
magistrals al laboratori.
He arribat a la conclusió que, malauradament, no hi ha una cura permanent per a la hiperhidrosi i que l’èxit de
cada tractament varia d’un pacient a un altre i segons la constància en l’ús.
reviScola · Juny 2010 |
49

ecerca
❐ DAVID CUNILLERA
Territori i vegetació. Estudi de la serra de Jordà
El meu treball de recerca és un estudi de la relació entre la vegetació i tots els factors que afavoreixen o impedeixen
el seu desenvolupament. El vaig dur a terme a la serra de Jordà i em va representar haver de realitzar diverses sortides
al camp. Vaig arribar a la conclusió que, tot i els grans impediments que suporten, els diferents éssers vius són
capaços de desenvolupar-s’hi favorablement.
❐ ROGER ESTRADA
Pervivència del tarragoní a les poblacions del Pla de Santa Maria i Cabra del Camp
És curiós que dues poblacions tan properes com El Pla i Cabra mostrin divergències lingüístiques. En el meu treball
intento explicar aquestes diferències des d’un punt de vista fonètic, morfològic i lèxic.
He conclòs que, tot i compartir més semblances que no pas diferències, aquestes últimes surten a la llum quan en
un àmbit informal com, per exemple, l’espera en una botiga, un cabretenc entra per la porta i diu “Bon diee!”. Aquest
fet, que ha inquietat molts planencs, entre el quals m’incloc, m’ha incentivat a realitzar un treball d’investigació al voltant
d’aquesta temàtica. A més a més, he fet un resum de les característiques més importants dels dialectes catalans i de
la formació i història del català des del llatí vulgar, passant per personatges cèlebres com Jaume I o Ramon Llull. En
definitiva, un treball lingüístic en què demostro que el subdialecte tarragoní perviu, encara, a la nostra comarca.
❐ LAURA PADILLA
Les cardiopaties congènites
Les cardiopaties congènites són unes malalties cardiovasculars que ja es troben presents en el moment de néixer,
ja que provenen d’un mal desenvolupament del fetus. En tots els tipus de cardiopaties congènites, el cor pateix una
malformació, ja sigui perquè alguna cavitat del cor no fa la seva funció o bé perquè falla alguna vàlvula, que és tancada,
i aleshores el cor no desenvolupa les seves funcions habituals.
Tots els tipus de cardiopaties congènites tenen tractament, amb operacions o amb cateterismes. Després del
tractament, el pacient pot fer una vida totalment normal, encara que hi ha moltes activitats que li poden costar més
perquè requereixen un major esforç.
❐ JAUME BERNABEU
Elaboració d’un curtmetratge
Elaborar: fabricar, especialment amb successives operacions; treballar mentalment per produir una obra intel·lectual.
Un curtmetratge és una obra intel·lectual −bé, alguns són més aviat estúpids− que, sigui com sigui, requereix treballar
mentalment seguint unes successives operacions o passos. El meu treball de recerca va consistir en això; fou
pràcticament pràctic, si bé calgué investigar sobre la nomenclatura necessària per escriure els guions, els passos que
cal fer per escriure’ls, els tipus de guions...
He dit ja que el guió és bàsic i importantíssim? Però encara és més imprescindible tenir una bona idea. Jo vaig
partir d’aquí, de la idea, i vaig desenvolupar-la. Vaig escriure un guió, vaig reescriure’l, reescriure’l, reescriure’l, reescriure’l,
reescriure’l, reescriure’l, reescriure’l, reescriure’l i reescriure’l. Després, vaig preparar tot el material necessari
per al rodatge, vaig estipular-me com el volia, vaig determinar l’estètica del món que creava i vaig buscar molt bé
entre els meus recursos, fins al punt que la producció va costar 3 € (cal dir que escrivint i reescrivint: vaig ser realista,
vaig pensar que no estava fent una superproducció i vaig fixar-me en elements fàcils d’aconseguir).
50 | reviScola · Juny 2010

ecerca
Seguir totes aquestes operacions —tasca de mesos— va culminar amb el rodatge i, llavors, em vaig posar nerviós
i, al final, gran part de la preparació va ser perdre el temps. Després, vaig crear el curt, amb el material rodat sota
els nervis, la inseguretat i la desconfiança no només del director, sinó també del productor, de l’actor protagonista,
del guionista, del càmera... —per cert, tots es deien Jaume.
Aquell material potser hauria pogut ser millor, vés a saber! En realitat no estava malament. El qui estava malament,
del cap, era jo, amb l’estrès. Però bé, al final, gràcies a tot i a tots, vaig aprendre com elaborar un curtmetratge
i a comprendre’n totes les operacions. I ja tinc ganes de fer-ne un altre...
❐ ALBA MAGRINYÀ
Història del campanar de Valls
En el meu treball de recerca he intentat abastar tota la història del campanar de l’església parroquial de Sant Joan
Baptista de Valls, des de l’aprovació del projecte definitiu al segle XIX fins a la seva restauració durant els anys vuitanta
i noranta del segle XX. Vaig triar aquest treball perquè volia conèixer una mica millor la història d’un edifici tan
emblemàtic de la ciutat de Valls com aquest. Estic satisfeta de la informació que vaig trobar sobre el tema i de les
conclusions a les quals vaig arribar.
JANA OLIVÉ - 1r ESO
reviScola · Juny 2010 |
51

quadern de viatges
BOLZANO 2009
El passat mes d’octubre un
grup d’alumnes dels cicles formatius
de Manteniment i de
Comerç es van desplaçar fins a la
ciutat italiana de Bolzano per fer-hi
una estada i visitar l’entorn industrial,
natural i cultural. No és la primera
vegada que alumnes i professors del
nostre institut es desplacen fins a
Bolzano, on podem trobar una gran
diversitat d’empreses molt avançades
tecnològicament i amb predisposició
per rebre visites.
El viatge va començar el dissabte
dia 17 d’octubre i va finalitzar el 31
d’octubre. El desplaçament es va
fer íntegrament amb autocar i vam
recórrer quasi quatre mil quilòmetres.
Bolzano està situada al nord d’Itàlia;
és la capital de la regió de l’Alto
Adige i hi viuen 98.000 persones. Té
un polígon industrial molt important,
amb nombroses empreses punteres
quant a tecnologia i innovació,
així com amb una oferta cultural i
turística molt àmplia. Es tracta d’una
ciutat molt antiga; prova d’això és
la gran quantitat de castells que
l’envolten i la importància comercial
que ha tingut sempre la ciutat com a
enllaç entre el Mediterrani i el centre
d’Europa.
Per tot això, els alumnes van poder
compaginar les visites a les empreses
amb visites a castells i museus
i també es van divertir fent diferents
activitats a la natura, com ara bicicleta
i excursionisme.
Les visites més destacades a empreses
són:
Mila, que amb un avançat procés
d’automatització aconsegueix
transformar diàriament més de
52 | reviScola · Juny 2010
dos-cents mil litres de llet en
iogurt i mantega per a la seva pròpia
marca i per a marques blanques
d’arreu d’Europa com ara
Carrefour. L’empresa, que s’ha
anat expandint amb els anys, va
ser creada pels propis productors
de llet que van eliminar la figura
de l’intermediari per poder obtenir
més beneficis.
Iveco, que fabrica tancs i carros
de combat per a governs de tot
el món on, al contrari de l’empresa
anterior i tot i que disposa de
molta maquinària, la fabricació
és molt més lenta i manual. La
principal finalitat de l’empresa
és fabricar vehicles segurs i fiables,
en els quals el blindatge té
un paper molt important. Durant
la visita, envoltada de màxima
seguretat, vam poder veure diferents
tipus de motor, carrosseries
i el muntatge de les torretes on
van acoblades les armes, algunes
de les quals poden arribar
a disparar fins a 60 quilòmetres
de distància. Com a curiositat
podem destacar que per fabricar
un sol tanc es necessiten més de
18 quilòmetres de soldadura.
Sapa. La seu central de la multinacional
Sapagroup es troba a
Suècia, i a Itàlia té tres fàbriques,
una d’elles, a Bolzano. En aquesta
indústria, a partir de barres
d’alumini, es fan diferents perfils.
Amb aquest procés s’aconsegueix
abaratir molt els costos, ja
que si s’hagués de mecanitzar la
fabricació seria molt costosa. Treballen
amb premses de 3.500 i
5.000 tones amb extrusió directa
i inversa.
Apparatebau, que produeix diferents
peces per a electrodomèstics,
com ara les molles de
les portes dels congeladors (el
80% de la producció mundial
surt d’aquesta empresa). També
vam poder veure la producció de
frontals d’electrodomèstics.

Cantina Rotari, productora de vins
i caves, amb una producció de
més de quaranta milions d’ampolles
anuals. Una de les coses que
cal destacar és que a l’empresa
hi ha molt poc personal ja que tot
està molt automatitzat i posseeix
un índex de fiabilitat molt elevat.
Memc, situada a la ciutat de
Merano, fabrica barres de silici
que després són utilitzades per
als xips de la telefonia mòbil i
informàtica i també per a les plaques
d’energia solar...
Pel que fa a la part cultural, es van
visitar els següents museus:
Història Natural: exposició de
Charles Darwin, geologia i ecosistemes.
Museu Mercantil: història i evolució
del comerç a la ciutat
Öti Museum: la peça més preuada
és l’home de glaç trobat als
Alps a una altitud de 3.800 m i
que té una antiguitat de quatre
mil anys. Vam coincidir també
amb una exposició de mòmies de
diferents antiguitats i cultures.
Museu de la mel: situat a Costalovara,
damunt de Bolzano, on vam
poder veure detalladament tot el
procés d’elaboració de la mel.
Museu Kristallwaten d’Swaroski
a Wattens (Àustria): original
espectacle-museu on, a partir
dels famosos cristalls, juguen de
maneres diverses i originals amb
la llum i el color.
Jardí Botànic de Merano: on vam
veure representades multitud d’espècies
vegetals de tot el món.
Castell Roncolo: on hi ha uns frescos
molt ben conservats.
quadern de viatges
Castell Firmiano: de l’alpinista
Reinold Messner, primer home
que va coronar, sense oxigen, les
catorze muntanyes de més de
vuit mil metres del món.
També hi va haver temps de visitar
les ciutats d’Insbruck (Àustria),
Cannes (França), i Venècia, Termeno
i el llac de Garda a Itàlia.
Finalment, com a activitats de caire
més lúdic, vam assistir a un partit
d’hoquei sobre gel, vam pujar al funicular
de Renon per fer una excursió
per la zona, vam anar amb bicicleta
fins al llac de Caldaro i, sobretot, vam
riure molt i molt, bàsicament gràcies
al bon comportament i interès que
els alumnes van demostrar en tot
moment, cosa que va permetre una
bona entesa entre tots —alumnat i
professorat acompanyant— des de
l’inici del viatge.
ROSA BATALLA I FRANCESC GUIVERNAU
reviScola · Juny 2010 |
53

quadern de viatges
VIATGE DE FINAL DE CURS DE 4t D’ESO
CREUER PEL MEDITERRANI (Curs 2009-2010)
Un dilluns, el dia 22 de març,
els alumnes de 4t d’ESO vam
començar el nostre viatge de
final de curs. De bon matí, i tots
nerviosos, ja estàvem preparats amb
les nostres maletes per agafar el
bus en direcció al port de Barcelona.
Recordem perfectament el comiat
dels pares: petons, abraçades, els
típics comentaris de “porteu-vos
bé”, “feu bondat”, “vigileu amb la
bossa de mà”, etc.
Al cap d’una hora de nervis pensant
com seria el vaixell, si ens
havíem deixat alguna cosa, etc., ja
ens vam trobar davant de la que
seria la nostra residència durant vuit
dies, a punt per embarcar cap a
Villefranche. Aquest viatge ha estat
ple de moments per ser recordats
i de moments per esborrar. Els que
s’han d’esborrar no els explicarem,
però ens agradaria molt poder recordar
els altres, els que segurament
ens quedaran per tota la vida.
54 | reviScola · Juny 2010
Comencem pel primer que ens
vam trobar en arribar al vaixell: la
música. Només travessar la porta,
ja començàrem a sentir un grup de
mexicans que tocaven música de
benvinguda. Un altre dels moments
musicals del viatge, les cançons que
cantàvem durant el sopar, a cops per
agrair als cambrers la seva simpatia,
l’himne del Barça...
Per nosaltres, un dels moments
de més tranquil·litat i alegria era
quan, cap al vespre, tots els passatgers
sortíem a la coberta per observar
la posta de sol i com el vaixell
s’allunyava del port per acostar-se,
l’endemà, a una altra ciutat.
No només vam anar de viatge
per gaudir de les instal·lacions del
creuer, sinó també per poder visitar i
conèixer algunes ciutats. Villefranche
va ser la primera. Recordem perfectament
el dia assolellat de platja que
vam tenir, els gelats, les creps, els
banys d’aigua freda, etc. Pisa va ser
la següent. Primer, ens pensaven
que no hi aniríem: resulta que, justament
aquell dia, hi havia vaga de
transports i vam haver d’agafar un
taxi. Nosaltres diríem que va ser la
ciutat de comprar records i de fer
moltes fotos. Típic, no?
“Tuset, jo també vull un ibuprofè!”
Aquesta és la frase que resumeix
el dia de Roma: cansament,
febre, medicaments, monuments i
ganes... ganes de tornar al vaixell per
descansar.
La setmana ja s’acabava, però
encara ens quedava un dia important:
Nàpols. El dia de compres que
ens esperava i, sobretot, el gran i
magnífic sopar de gala, que tots feia
mesos que esperàvem. Ens vam
passar la tarda arreglant-nos, maquillant-nos,
pentinant-nos, etc. Fins i
tot els professors: la Cristina, amb
tot el cabell planxat i la Tuset, maquillada.
Va ser una nit perfecta i inoblidable
que recordarem sempre: les
noies mudades, com de casament.
Quin goig! I els nois... els nois amb
corbata! Aquella, i tota la resta de
nits, van ser nits per ser recordades,
nits que ballàvem a la discoteca fins
a les tantes i, és clar, l’endemà amb
una son que ningú no s’aguantava
dret! El que va ser més divertit van
ser els balls del Ramon Andreu. Tot
4t d’ESO ballant amb els professors
a la discoteca. Imatge, moment i instant
que no oblidarem!
Encara que ens sabia greu, i molts
de nosaltres ens hi hauríem quedat,
ja havia arribat l’última ciutat, l’última
nit, l’últim sopar i l’últim dia. La
tornada ja s’atansava, però havíem
d’aprofitar al màxim el que ens quedava:
València, la ciutat de la ciència i
de les arts. Aquell dia tots els amics
que havíem fet d’altres instituts ja

desembarcaven i embarcava gent
nova. “Ramon, parem ja!”, “Estem
cansats!”, “Quant falta?”, “Cristina,
no podem agafar un bus?”. Aquestes
frases, aquests comentaris, es
van repetir constantment durant tot
el dia. El Felip, però, es va salvar de
la caminada, ja que estava malalt.
Dilluns, dia 29 de març, les vuit
de matí. Els alumnes de 4t d’ESO
deixem les habitacions i esperem,
tots adormits pels racons, poder desembarcar.
La tornada amb l’autobús
va ser realment trista i nostàlgica, i
tots començàvem ja a fer plans per
Setmana Santa.
quadern de viatges
Aquesta és, doncs, la nostra experiència
del viatge de final de curs de
4t d’ESO. Segur que en recordarem
sempre els moments, els instants
viscuts... amb un somriure dibuixat a
les nostres cares.
MARTA FERRÉ
4t ESO
IVAN TAMEGRÓS
POL SANTÓ
1r ESO
reviScola · Juny 2010 |
55

et recomanem...
TEATRE
DISCULPIN LES MOLÈSTIES
Disculpin les molèsties és un musical dirigit per la vallenca Bàrbara Flores, interpretat per actors i actrius de la
província, i produït per La Torratxa Produccions Artístiques. T’emocionaràs, riuràs, cantaràs i ballaràs vivint tot el
muntatge i preparació d’un espectacle. Descobriràs tot el que s’amaga darrere bambolines i tots els problemes que
aniran sorgint durant l’obra. No te’l perdis, et sorprendrà! Entra al bloc i informa’t sobre les properes actuacions.
http://disculpin.blogspot.com/
PEL·LÍCULES
SLUMDOG MILLIONAIRE
Jo us recomano una pel·lícula anomenada Slumdog Millionaire. Explica la història de
Jamal Malik, un adolescent que es presenta a la final del concurs “Vol ser milionari?”.
Tot i que no ha estudiat gaire, aconsegueix encertar totes les preguntes correctament.
Llavors al llarg de la pel·lícula li vénen records de la seva infància, amb el seu amor i amb
el seu germà. Trobo que és una pel·lícula molt interessant perquè ens explica com és el
món, i ens ensenya que no tothom viu bé, que també hi ha gent pobra.
Director: Danny Boyle
Estrena: 2008
Gènere: drama romàntic
Repartiment: Dev Patel, Freida Pinto, Anil Kapoor, Irrfan Khan
REC 2
56 | reviScola · Juny 2010
LAIA GIRONÈS
4t ESO
L’objectiu d’aquesta segona part de la pel·lícula és donar resposta a petits enigmes
que havien quedat oberts a la primera. Tot i que la història arrenca dues hores després
del desenllaç de la primera part, encara se situa en el mateix edifici que havia estat
en quarantena durant tota la primera part. També quedaran oberts més enigmes, que
esperem que trobin resposta en una tercera part.
Director:Jaume Balagueró, Paco Plaza
Estrena: 2009
Gènere: terror
Repartiment: Manuela Velasco, Leticia Dolera, Ferran Terraza, Juli Fàbregas, Ana
Isabel Velásquez, Alejandro Casaseca, Pep Molina, Óscar Zafra
CARLA OLLER
4t ESO
MARTA FERRÉ
4t ESO

L’ONADA
et recomanem
Els adolescents pensem que sabem el que volem, que prenem les nostres decisions
i que pel que pensi, faci, o digui algú, no canviarem d’opinió, que no ens poden
manipular. Però aquest estiu he vist una pel·lícula que m’ha fet reflexionar sobre la
influència que pot tenir la gent sobre els adolescents. Per això us recomano la pellícula
L’Onada.
Tot comença quan, durant la setmana de projectes, al professor d’institut Rainer
Wenger se li acut la idea de fer un experiment que expliqui als alumnes quin és el
funcionament dels governs totalitaris. Com a resposta a la pregunta d’un dels seus
alumnes, que plantejava si era possible que el poble alemany al·legués ignorància a
l’extermini del poble jueu, aquest professor d’història comença el que serà un experiment
que acaba anant massa lluny. Institueix un règim d’extrema disciplina en la
seva classe, restringint-los les llibertats i fent-los formar una unitat. El nom d’aquest
moviment és l’Onada, i els alumnes arriben a entusiasmar-se tant que comencen a
espiar-se els uns als altres i a acorralar els que no volen unir-se al grup. Quan el conflicte finalment acaba en violència,
el professor decideix no seguir amb l’experiment, però ja és massa tard. L’Onada s’ha descontrolat...
Director: Denis Gansel
Estrena: 2008
Gènere: drama
Repartiment: Jürgen Vogel, Frederick Lau, Jennifer Ulrich, Max Rienelt...
YAMAKASI
Tracta d’un grup de set nois que fan parkour, un esport de córrer, fer acrobàcies,
passar murs i escalar parets. Als policies no els agrada el parkour, però als nois els és
igual. Un dia un nen amb problemes cardíacs cau mentre escalava un arbre volent imitar
els yamakasi; si al cap de 24 hores no li transplanten el cor es morirà. Els yamakasi
ideen un pla: aniran a robar a casa dels set membres de l’hospital per poder pagar
l’operació. En realitat no serà robar; agafaran els diners i després els tornaran. Durant
el robatori els passen unes aventures apassionants.
Director: Ariel Zeitoun
Estrena: 2001
Gènere: Acció
Repartiment: Châu Belle Dinh, Williams Belle, Malik Diouf, Yann Hnautra, Guylain
N’Guba Boyeke, Charles Perriere, Laurent Piemontesi, Maher Kamoun...
BLANCA CARTANYÀ
4t ESO
ALBERT GIRONÈS
3r ESO
reviScola · Juny 2010 |
57

et recomanem...
WEBS
PELICULASYONKIS
En aquesta pàgina web hi pots trobar totes les
pel·lícules que hi ha recentment al cine i les que ja
no hi són. I també les sèries de televisió que més
t’agradin. N’hi ha de molts gèneres com acció,
adolescents, anime, arts marcials, animació, aventura,
guerra, etc. I tot es pot veure gratis. Aquí us
deixo l’enllaç. www.pelisyonkis.com
58 | reviScola · Juny 2010
CARLES VIDAL
3r ESO
PROGRAMES D’ORDINADOR
VIRTUAL DJ
Et recomano el programa virtual DJ, perquè és un bon
programa per mesclar diverses músiques i per iniciar-te en
el món dels dj’s.
www.virtualdj.com/
ORIOL GALOFRÉ
3r ESO
ANIMEXTREMIST. ANIME A L’EXTREM!
Jo us recomano la pàgina web www.animextremist.com.
Als qui us agrada el manga segurament
que ja la coneixereu. Animextremist
t’ofereix una àmplia varietat de còmics japonesos
entre els quals triar per descarregar-te
gratuïtament i a l’instant qualsevol capítol
de qualsevol còmic o imatges, música, lletres
de les cançons de sèries o wallpapers,
vídeos, episodis complets, centenars d’mp3,
soundtracks, milers i milers d’imatges en alta
qualitat... i moltes coses més. Allí podreu trobar
tota mena d’informació sobre els vostres
còmics preferits. Hi ha de tot: Bleach, Naruto,
Sakura, Dragon Ball, Inuyasha... Aneu-hi i en
descobrireu tots els secrets!
ADRIÀ BOLTÀ
4t ESO

JOCS
MAG (MASSIVE ACTION GAME)
El joc que vull recomanar és el MAG, un joc exclusiu de PS3. És un slooter en primera
persona, un multijugador en línia. Es diu que, en algunes modalitats del joc, hi podrien
jugar fins a 256 jugadors alhora; en d’altres modalitats són menys jugadors. Per a més
informació podeu anar a la pàgina web oficial: www.mag.es. També hi ha molts vídeos
penjats al Youtube.
LLIBRES
FEDERICO MOCCIA
Recomano aquest escriptor italià i que en llegiu les seves novel·les: A tres
metres sobre el cel, Tinc ganes de tu i Perdona si te dic amor. Totes tres
tracten d’amor i estan ambientades als carrers de Roma. Són unes històries
molt boniques, sobretot romàntiques. Molta gent ha imitat els protagonistes
de la novel·la Tinc ganes de tu i ha ficat un cadenat amb les seves inicials en
un pont, i n’ha tirat la clau al riu com a símbol del seu amor.
Federico Moccia
Tinc ganes de tu
Columna, 2009
LA PERLA
Recomano aquest llibre perquè es basa en una llegenda
mexicana que narra les peripècies d’un pobre pescador
indígena que troba la perla més bella del món però és
víctima de l’engany i de la pressió d’una societat materialista,
molt diferent a la seva.
No obstant això, el pescador no renuncia al seu
món d’il·lusions, que només els diners i la societat dels
blancs li poden proporcionar, i aquesta paradoxa provoca
el conflicte interior del personatge. Narrat amb un lirisme
extrem, aquest relat tan commovedor es presenta
amarat d’una estudiada simplicitat. La perla és un gest
ESTER LÓPEZ
4t ESO
JOAN PRIM
3r ESO
et recomanem...
de sofriment. El llibre no és gaire llarg; està dividit en sis
capítols i ve acompanyat d’una introducció, d’unes notes
aclaridores i d’una part final de propostes de treball, a
més d’algunes imatges.
John Steinbeck
La perla
Vicens Vives, 1998
YASMINA MARTÍNEZ
4t ESO
reviScola · Juny 2010 |
59

et recomanem...
LES BRUIXES NO FAN PETONS
Tracta de la vida d’una noia que es diu Laia, que s’ha convertit
en un desastre de debò. A més d’haver d’aguantar
la seva germana petita i la mare més caòtica del món,
resulta que les seves amigues de l’institut s’han tornat
ximples. Tot això li comença a passar des de l’arribada
d’una noia nova. Per sort, la Laia tindrà ajuda. El recomano
perquè és una història divertida i perquè, en algunes
L’EMPERADRIU DELS ETERIS
60 | reviScola · Juny 2010
LOS HIJOS DE HÚRIN
situacions, nosaltres ens podem sentir igual que la protagonista
del llibre.
Hortense Ullrich
Les bruixes no fan petons
Edebé, 2007
LAIA LINARES
3r ESO
El llibre de JRR Tolkien explica la història de la Terra Mitjana, una terra que és enfonsada
sota el mar per un gran tsunami, l’any 1000 de la primera edat dels homes, sis mil
anys abans que a en Frodo Saquet li arribés a les mans l’anell únic, quan en Sauron
només era contramestre de l’exèrcit de Morgoroth. Húrin Turambar, juntament amb
els exèrcits de la casa de Hador, de Halth i del país èlfic de Doriath, desafien el regne
de Morgoroth. En la lluita, el rei de Doriath mor, el seu germà s’escapa i Húrin cau
presoner, condemnant així la casa d’Hador.
En aquest llibre podreu conèixer el destí del seu poble juntament amb el destí del
seu fill, Túrin Turambar. Llegireu les aventures de Túrin, que intenta salvar el seu pare
de la seva mala fortuna, encadenat en una cadira mirant el destí del seu poble.
Un llibre per a qui li agradin les aventures, la màgia i el gènere fantàstic.
J. R. R. Tolkien
Los hijos de Húrin
Minotauro, 2007
“La Bipa no vol saber què hi ha més enllà de les coves
càlides on habita la seva gent. No creu en els contes de
fades. Però l’Aer, fascinat per la llegenda de la mítica
Emperadriu, vol conèixer aquell món de gel banyat per
la llum d’un estel blau on es diu que no existeix el patiment
ni la fam. Per això inicia un perillós viatge en què
haurà d’arriscar la seva vida i la de la Bipa, que el seguirà
d’amagat per salvar-lo del que considera una mort segura.”
“Deu ser una gran cursilada i, a més, és una mica
llarg”, vaig pensar per primera vegada quan vaig veure el
llibre i en vaig llegir la sinopsi.
Però us puc assegurar que aquesta sinopsi és només
una petita part del que amaga aquest llibre. La noia de
la llibreria me’l va recomanar però me’l vaig comprar
NIL CARTANYÀ
3r ESO
sense ganes. I em va atrapar per complet. L’autora, Laura
Gallego, fa que et sentis dins del llibre i que en siguis
un dels personatges. Quan me’l vaig acabar de llegir,
en volia més i me’n vaig comprar un altre de la mateixa
autora: Dos ciris al diable. El nom és una mica estrany,
però el llibre també em va agradar molt. Tracta d’una
noia a qui maten el seu pare, que era un àngel, i ella ho
investiga.
Si llegiu algun d’aquests llibres, ja em direu si us
agraden.
Laura Gallego
L’emperadriu dels Eteris
Bromera, 2008
NÚRIA PUJOL
3r ESO

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN
Jo sóc una de les moltes persones a qui costa de decidir-se
per un llibre. Però quan vaig llegir el Mecanoscrit
del segon origen em va agradar molt. És un clàssic de
tota la vida que tracta sobre una noia i un noi que són els
únics supervivents de la Terra. Ells han de viure un munt
d’aventures i vivències, com ara buscar menjar a les
botigues en runes, curar-se ells mateixos ferides només
amb l’ajuda d’un llibre... El Dídac i l’Alba, que és com es
RÀDIO
FLAIX BAC
Aquesta emissora, que trobareu a la
freqüència 90.4, cada tarda de 5 a
6, emet el programa Feedback. Els
oients poden sol·licitar cançons fent
una trucada, enviant un missatge o
un correu electrònic. El recomano
perquè trobo que és un programa
molt divertit. No solament et fa passar
una bona estona escoltant cançons,
sinó que també et fa riure.
ESPORTS
MUNTAR A CAVALL
ROSER PRATS
3r ESO
Si us agrada fer esport i us agraden els cavalls, us recomano
que aneu a muntar.
Quan muntes a cavall, encara que no ho sembli, fas
esport perquè estàs enfortint molts músculs sense adonar-te’n.
Muntar ajuda a reeducar la postura. Et permet
aprendre a seure d’una manera correcta, posant l’esquena
recta. Fins i tot, molts metges ho recomanen com a
teràpia d’alguns trastorns emocionals. Jo fa uns quants
anys que ho faig i em va molt bé.
et recomanem...
diuen els protagonistes, han de continuar amb l’espècie
humana. Fan un tomb per tot el país per comprovar si
ells són els únics supervivents...
Manuel de Pedrolo
Mecanoscrit del segon origen
Edicions 62, 2005
EUROPA FM 102.7 (TARRAGONA
I LLEIDA)
D’aquesta emissora recomano especialment
el programa “Ya te digo”,
que s’emet de 6 a 10 del matí, de
dilluns a divendres; i “Euroclub”,
que s’emet de 8 a 11 de la nit, de
dilluns i divendres i també els caps
de setmana. És una emissora molt
divertida.
LAURA MARTÍNEZ
4t ESO
ADRIÀ SABATÉ
3r ESO
L’SPINNING
PONTE A PRUEBA
ROSER PRATS
3r ESO
L’emissora que us recomano es diu
Europa FM. Posen la música que
ens agrada als joves. Cançons actuals
i dels anys 90. A mi el que més
m’agrada és el programa “Ponte a
prueba”. En aquest programa truquen
els oients i parlen sobre els
seus problemes; els locutors del
programa intenten aconsellar-los.
CHAFIK EL JERRARI
3r ESO
L’spinning, és una activitat que es practica sobre una bicicleta
estàtica de pinyó fix, cosa que permet un moviment
continuat i sense impactes. En una classe realitzem treball
cardiovascular, amb una base aeròbica. Un tècnic dirigeix
la classe, cada alumne pot adaptar la intensitat i el ritme a
les seves capacitats i estat de forma. Això permet que el
programa sigui assequible a tothom, per a gent de totes
les edats i de diferents nivells físics. Una classe d’spinning
es construeix jugant amb posicions diferents sobre la bici
i amb el canvi de resistències i freqüències de pedaleig.
La música és una eina molt important i cal que sigui motivadora
des d’un principi. És un esport que fa suar molt. Si
el practiques durant 40 minuts, pots arribar a cremar 400
calories, a més d’augmentar la resistència física.
VANESSA PREIXENS
3r ESO
reviScola · Juny 2010 |
61

et recomanem...
PROGRAMES
DE TELEVISIÓ
CRACKÒVIA
Cada dilluns
a les 21.50 h
podeu veure a
TV3 el programa
Crackòvia.
És un programa
que fa una
mirada humorística
al món
dels esports,
en general,
i del futbol,
en particular. Es fan paròdies de les
grans figures del món del futbol: Messi,
Cristiano Ronaldo, Josep Lluís Núñez,
Guardiola, Puyol, i d’altres esportistes
com ara Pau Gasol, Rafel Nadal, etc. És
un gran programa. Si podeu, mireu-lo; us
farà passar una bona estona.
ALTRES
62 | reviScola · Juny 2010
DAVID PUIG
4t ESO
SISTEMA OPERATIU GNU/LINUX
Entre tots els sistemes operatius
del mercat (Microsoft WindowsTM,
GNU/Linux, MAC OS XTM, etc.) jo us
recomano el GNU/Linux en qualsevol
de les seves distribucions (Ubuntu,
Debian, Mandriva, Gentoo, Fedora,
etc.). Cadascuna té les seves característiques,
però la base, el “kernel”,
que és comuna a totes; és totalment
estable, lliure de virus i de molts
dels problemes que Microsoft WindowsTM
pot arribar a tenir. Un dels
grans avantatges que té, a més de
la velocitat, és que si una finestra es
MÚSICA
bloqueja, no es bloqueja l’ordinador
i, per tant, pots continuar treballant
sense que les altres se’n vegin afectades.
Si us hi voleu iniciar jo us
recomano Ubuntu ja que és de fàcil
maneig i té els manuals d’ajuda en
català (els podeu trobar a Internet).
JOAN FÀBREGAS
4t ESO
UN BON AMIC
Jo us recomano un bon amic. Un
bon amic és una persona que t’escolta
i amb qui pots comptar quan
OASIS
Oasis és un grup de música que
es va formar a Manchester l’any
1991. Els components actuals
del grup són el vocalista, Liam
Gallagher; el guitarrista, Gem
Archer; el baixista, Andy Bell, i el
bateria, Chris Sharrock. Recomano
aquest grup a la gent a qui agradi
la música pop-rock, concretament
les cançons Wonderwall i Don’t
look back in anger, que pertanyen
al seu segon disc (What’s the
Story) Morning Glory?,del qual es
van vendre 22 milions de còpies a
tot el món.
ELENA BERNABEU
4t ESO
tens problemes. És la primera persona
que et protegeix si ho necessites
i amb qui pots ajuntar-te quan
a les classes s’han de fer parelles
per treballar. Gairebé sempre esteu
d’acord. I, quan hi ha guàrdia d’alguna
classe, és amb qui pots parlar
i jugar per passar l’estona. És qui et
deixa els deures quan no els entens,
qui et guarda els secrets i qui comparteix
amb tu el seu entrepà quan
te l’oblides. Jo us recomano una
bona amistat!
IDOIA OLIVER
4t ESO

UNA REVISTA: MOTO VERDE
És una revista de motos molt interessant
per als amants del motocròs
i l’enduro. En aquesta revista es
poden consultar els preus de moltes
motos. També es poden veure
imatges i comparacions entre els
diferents models.
DAVID PUIG
4t ESO
LA CREMA CATALANA
La crema catalana és una de les
postres típiques de Catalunya. És
dolça i, normalment, es fa el dia de
Sant Josep. Aquí us deixo la llista
dels ingredients perquè els pugueu
comprar si us animeu a fer-la algun
dia: 1/2 l. de llet, 4 rovells d’ou, 125
g. de sucre, 20 g. de midó, canyella
en rama, la pell d’una llimona i 40 g
de sucre per cremar la crema. Podeu
trobar l’elaboració de la recepta explicada
pas a pas a la web:
http://www.geocities.com/NapaValley/2216/Cuina_Catalana/cremcata.
htm
CASTELLS
OLGA RODRÍGUEZ
4t ESO
Us vull recomanar que feu castells,
ja sigui per pujar o per posar-vos a la
pinya. Com més gent siguem, més
castells podrem fer i millor ens sortiran!
Necessitem gent que col·labori,
tant d’una manera com d’una altra.
Si voleu provar de fer castells, us
convido a venir els vespres al Portal
Nou: els dimarts de 7 a 9 a l’assaig
de la canalla, els dimecres de 7 a 10
a l’assaig del pilar i el dos, i els divendres
de 10 a 12 a l’assaig general. I
a més, podeu venir a veure com fem
castells en públic per la Vigília de
Sant Joan, pel Firagost, per la Diada
Nacional de Catalunya i per Santa
Úrsula, a la Plaça del Blat. També ens
podeu veure a moltes altres ciutats i
a molts altres pobles durant tot l’any.
Gràcies per la vostra col·laboració.
Us hi esperem!
LOURDES RUBIO
4t ESO
UN CURS D’ANGLÈS A L’ESTIU A
ANGLATERRA
Jo us recomanem un curs per aprendre
anglès perquè, a banda de ser
una bona experiència, és la millor
manera d’aprendre a parlar la llengua
anglesa. Convius durant un temps
amb una família. Al matí, assisteixes
a classes amb professors anglesos.
Aquestes classes són diferents a les
que fem a l’institut. Són molt més
actives. Parles anglès amb nois i
noies d’altres països que també van
a l’escola a aprendre l’idioma i aprens
molt de vocabulari. A la tarda es fan
excursions o s’organitzen activitats
esportives. Algun dia a la nit, després
de sopar, també hi ha activitats a
l’escola (karaoke, discoteca, nit de
talents...). El cap de setmana també
es fa alguna excursió, però sempre
tens un dia lliure per quedar amb els
amics.
És molt divertit i fas amics de diferents
països. Anima-t’hi!
MARINA INSA
3r ESO
et recomanem
BALL DE DIABLES
El Ball de Diables és una de les tradicions
més arrelades a Catalunya. Els
diables participen en les cercaviles,
en les processons i en els correfocs
de totes les festes majors dels
pobles i ciutats. Els vestits del Ball
de Diables de Valls són vermells amb
figures diabòliques negres cosides
i estan fets de cotó per tal que no
s’encenguin. Dins el Ball de Diables
hi ha diferents personatges: la diablesa,
Llucifer, els timbalers i els diables
amb maça, que són els encarregats
d’escampar el foc per allà on passen.
Si us agraden els petards, us el recomano.
Però atenció: encara que no
ho sembli, és una activitat perillosa i
s’ha d’anar ben protegit!
LA FESTA FLAIX FM
VANESSA PREIXENS
3r ESO
La festa flaix FM és una festa patrocinada
i organitzada per l’emissora
privada Flaix FM. Aquesta emissora
pertany al Grup Flaix que també és
propietari d’altres emissores i fins i
tot d’un canal de televisió. És l’emissora
pionera de la música dance
i emet a tot Catalunya, Andorra,
Castelló i Mallorca. La festa es fa en
diverses ciutats d’arreu de Catalunya
i té un gran poder de convocatòria.
Només poden comprar l’entrada de
la festa els majors de 16 anys.
DAVID MONNÉ I ALEXANDRU BONEA
3r ESO
reviScola · Juny 2010 |
63

cómic
64 | reviScola · Juny 2010

LES ALES DEL LLEONARD
Lleonard Ruiz, tal com el veieu,
de professor de tallers, és un
gran apassionat de la natura,
de les ales, i dels falcons en concret.
LLENGUA I FLORS?
La nostra professora d’anglès,
l’Anna Moliner, no és només
una professora.
Com tots els alumnes del centre
heu pogut comprovar és una
Des de petit que ja anava a observar
espècies d’ocells pel camp, cosa
que era un repte per a ell; fins i tot
els caçadors li portaven animals a
casa i ell els dissecava i els investigava.
Més endavant, va començar a collaborar
amb l’Associació Ornitològica
de Catalunya en la recerca de noves
espècies i es va centrar en les rapinyaires.
No va dubtar, per tal de continuar
amb la seva afició, a fer venir la
muntanya a ell creant un espai natural
a casa seva. Tot va començar quan,
un bon dia, un falcó ferit li demanà
ajuda i, des de llavors, des d’aquell
primer falcó, que els cria i els cuida.
El Lleonard ens explica que hi ha
dos tipus de falcons, els de vol alt i
els de vol baix. Ell es va especialitzar
en els de vol baix, els va començar a
professora molt presumida. Cuida
molt el seu aspecte i sempre vesteix
combinant molt bé els colors.
Segurament, el seu bon gust a l’hora
de vestir està relacionat amb una de
les seves grans passions: les flors. A
l’Anna li agraden els colors i l’art. No
us ho imaginàveu, oi? Doncs anem a
descobrir-ho.
Us imagineu l’Anna Moliner de
petita? Doncs era igual que ara, una
apassionada de l’art, de les flors i
amb molta força creativa. Ens explica
que no ha perdut mai la passió,
i a mesura que s’ha anat fent gran,
ha començat a posar en pràctica les
seves habilitats, creant composicions
florals. A més, li ha resultat molt
fàcil perquè a casa seva sempre ha
tingut a l’abast flors molt variades.
El que va començar sent una
afició s’ha convertit amb els anys
ho sabíeu?
educar enmig de la natura, intentant
sempre no impregnar-los de l’ésser
humà.
Potser us preguntareu: “Tot això
ho ha fet ell sol? Ha après a cuidar i
a ensinistrar falcons solet?” Doncs sí,
és autodidacte. I, a tall de curiositat,
se’ls estima tant que durant l’ensinistrament
arriba a dormir amb ells,
entre les plomes de l’ocell.
Actualment, té quatre parelles de
les espècies Harry hawk i xoriguer
americà, i fa servir els falcons com
a diversió i per caçar. No trobeu que
podria ben bé tenir la seva pròpia raça
de falcons?
MARTA FERRÉ
GEORGINA CANELA
OLGA RODRÍGUEZ
4t ESO
en una activitat més seriosa. L’any
2005, quan es va sentir segura i
suficientment preparada, va decidir
presentar-se al Concurs d’art floral
del Centre de Lectura de Reus en
la categoria de flor tallada. Durant
aquests anys ha guanyat un cop el
primer premi i sempre queda entre
els millors classificats. L’Anna es
pren aquest concurs com un repte
personal i comença a preparar-se i
a assajar composicions florals molts
mesos abans. La seva màxima font
d’inspiració és el recipient. Segons
les característiques que tingui collocarà
les flors d’una manera o d’una
altra. Els colors que més li agraden
són els colors vius, els lilàs i els fúcsies
i les seves flors preferides són
les silvestres.
Si voleu que l’Anna us posi una
bona nota d’anglès, regaleu-li una
reviScola · Juny 2010 |
65

ho sabíeu?
rosa per Sant Jordi; pensa que és la
flor per excel·lència, la més elegant:
la flor perfecta. Aquesta especial
predilecció que sent per la rosa es
deixa veure en les seves composicions,
on sovint és la protagonista.
Les flors no són la seva professió
ja que no li permeten guanyar-se la
vida, però, com hem dit anteriorment,
són la seva passió. Moltes vegades
la gent que li demana algun ram la
recompensa d’alguna manera.
També aquí, a l’institut, ha tingut
l’oportunitat d’exercir el seu mestratge.
Quan la professora Marta
Chavarriga es va casar, l’Anna, va ser
l’encarregada de fer la seva fabulosa
toia, amb flors vermelles. I per la
jubilació de l’Àngela Vivas, també va
preparar una composició de record.
Per Sant Jordi va lliurar al Fernando
Sarrais un ram molt bonic que ella
havia preparat.
66 | reviScola · Juny 2010
Per descomptat, el dia que es
va casar, ara fa quatre anys, es va
encarregar personalment dels arranjaments
florals tant de l’església
com del restaurant.
Tot el que sap sobre l’art floral
ho ha après de manera autodidacta,
observant amb atenció totes les possibilitats
ornamentals que ens pot
oferir la natura. Una cosa més: des
de molt jove porta al cor l’escalada.
Sovint, sortia de l’Institut preparada
per anar a practicar-la.
La llengua, les flors, l’escalada.
Activitats que pertanyen a mons
molt allunyats i que en la seva persona
conviuen cada moment del dia.
DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI... SAPS D’ON VE?
Les notes representen els
diversos sons musicals.
Guido d’Arezzo, monjo benedictí
del segle XI, els va donar els
noms actuals prenent-los de la
primera síl·laba dels versos inicials
d’un himne dedicat a Sant Joan
Baptista, una peça gregoriana en
llatí molt popular a l’Edat Mitjana.
Aquest cant tenia la propietat que
cada vers començava amb un to
més alt que el precedent:
Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum,
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Iohannes
Guido d’Arezzo
també va inventar el
tetragrama musical,
després pentagrama
MARTA FERRÉ
GEORGINA CANELA
OLGA RODRÍGUEZ
4t ESO
Una traducció possible és: “Per
tal que els teus servents, amb
veus serenes, puguin fer ressonar
allò admirable de les teves gestes,
treu del llavi impur el pecat, Sant
Joan”
Com heu pogut comprovar,
doncs, les notes tenen l’origen en
un acròstic llatí medieval. Finalment,
cal dir que es va canviar el
mot UT —difícil de pronunciar en
una successió de notes— per DO.
Per què? Hi ha dues versions: o bé
perquè DO és la primera síl·laba de
Domine, ‘senyor’; o bé perquè el
musicòleg italià del segle XVII, Giovanni
Batista Doni, va voler immortalitzar
així el seu cognom.
DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI...
JA SAPS D’ON VE!
ALUMNES DE 4t ESO
Optativa de Llatí

ELADI HOMS
Valls, Alt Camp, 1886 - Rubí, Vallès Occidental, 1973
Pedagog, polític i escolta català. El 1906 fou becat per
l’Ajuntament de Barcelona per estudiar les darreres experiències
pedagògiques als EUA, on estigué un temps a la
Universitat d’Urbana (estat d’Illinois) i el 1908 passà a estudiar
a la Universitat de Chicago.
De nou a Barcelona, el 1910, dirigí la Revista de Educació
(1912) –on publicà, el 1913, La doctrina de la educación
nacionalizadora– i Quaderns d’Estudi (1921). Fou el fundador
del Moviment Escolta de Mallorca, el 1956, i un actiu
introductor i divulgador del mètode Montessori, cosa que
suposà el trencament amb els models educatius que eren
habituals en aquells moments en el món escolar i en les organitzacions
juvenils franquistes, com ara l’anomenat Frente de
juventudes.
El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement de
la tasca desenvolupada en els ambients juvenils catòlics de
la postguerra, per la seva tasca de formació dels joves, amb
l’objectiu d’ensenyar a estimar la natura, la terra, sense haver
de renunciar als orígens, a la llengua pròpia i a la cultura.
(Adaptació extreta de l’Enciclopèdia Catalana)
ERIKA POZO I CYNTHIA ELISABETH PÉREZ
Aula de Diversitat