Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

ELS MAPES DEL TERRITORI
DE CATALUNYA DURANT
DOS-CENTS ANYS, 1600-1800
Generalitat de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya

ELS MAPES DEL TERRITORI
DE CATALUNYA DURANT
DOS-CENTS ANYS, 1600-1800
Barcelona, 2001

ELS MAPES DEL TERRITORI
DE CATALUNYA DURANT
DOS-CENTS ANYS, 1600-1800
Generalitat de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:
Els Mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800
Text en català, introducció en català i castellà. - Referències bibliogràfiques. Índexs. - Catàleg de l’exposició
ISBN 84-393-5487-8
I. Galera i Monegal, Montserrat II. Casassas i Ymbert, Anna M. III. Institut Cartogràfic de Catalunya
1. Cartografia - Catalunya - Obres anteriors al 1800 2. Catalunya - Mapes - Obres anteriors al 1800
912 (467.1) “16/17” (061.4)
Catàleg de l’exposició Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800, organitzada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
amb motiu del XXII Congrés Internacional de l’Association Internationale de Bibliophilie.
Congrés: Barcelona, 16-22 de setembre de 2001.
Exposició: Barcelona, 19 de setembre - 11 d’octubre de 2001.
DIRECCIÓ
Jaume Miranda i Canals, director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
EXPOSICIÓ
Promotor: Jordi Estruga i Estruga, president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona
Comissària: Montserrat Galera i Monegal, cap de la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
Organització: Institut Cartogràfic de Catalunya
CATÀLEG
Textos: Montserrat Galera i Monegal
Redacció de les fitxes: Anna Maria Casassas i Ymbert, Institut Cartogràfic de Catalunya
Prestataris dels mapes: Albert Barella, Jordi Estruga, Rafael Foguet, Josep Gasset, Biblioteca de Catalunya-Unitat Gràfica, Bibliothèque Nationale de
France, Centre Excursionista de Catalunya i Institut Cartogràfic de Catalunya-Cartoteca de Catalunya.
Fotografies: Biblioteca de Catalunya (R. Marco), Bibliothèque Nationale de France, Institut Cartogràfic de Catalunya, Museu d’Art Modern de
Barcelona (arxiu fotogràfic) i Jordi Vidal F.
Foto coberta: Nueuo mapa del Principado de Cathaluña y sus confines... que saca a luz y ofreze al Rey Nro. Sr. D. Olaguer d. Dardena Darnius,
Taverner, Aragon y Aybar, conde d. Darnius... D. Marcos Lomelin sculp. en B. año d. 1726 (68 x 98 cm) [fitxa 55].
Primera edició: juliol 2001
Tiratge: 1 500 exemplars
© Institut Cartogràfic de Catalunya
Publicat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
Parc de Montjuïc – 08038 Barcelona – Telèfon: 34-93 567 15 00 – Telefax: 34-93 567 15 67 – http://www.icc.es
Aquest document es protegit per la Llei. Es prohibeix qualsevol reproducció total o parcial, per qualsevol mitjà, si no ha estat expressament
autoritzat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Imprès amb paper:
Estocat mat de 135 gr.
Composició del text:
New Century Schoolbook
Impressió:
SA de Litografía
ISBN: 84-393-5487-8
Dipòsit Legal: B. 32 961-2001

SUMARI
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
El context i les raons de l’exposició. Antecedents, notícies i comentaris
dels mapes que s’hi exhibeixen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Marc històric de la impressió dels mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Tipologia dels mapes impresos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Marc cronològic i documental de l’exposició de mapes de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Breus comentaris sobre les obres de referència bàsiques útils per a la cartobibliografia de Catalunya . . . . . . . . . . . . . 18
Presència del territori de Catalunya en la cartografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Entorn dels primers mapes de Catalunya publicats i coneguts avui en dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Primeres notícies referides a mapes de Catalunya impresos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Primers mapes de Catalunya impresos i conservats avui en dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Reflexions finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Catàleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Descripció i reproducció de les peces exposades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Índexs corresponents a les descripcions i reproduccions de les peces exposades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175
Índex de noms de persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175
Índex de títols dels mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179
Apèndix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187
Correspondències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187
Texto en castellano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193
5

L’any 1982 es creava l’Institut Cartogràfic de
Catalunya (ICC) amb la missió de dur a terme treballs
tècnics de desenvolupament de la informació
cartogràfica. Dins d’aquesta estructura i ben pocs anys
més tard, el 1985, es creava la Cartoteca de Catalunya
(CTC), que forma part de les unitats administratives
i de difusió de l’ICC. Els objectius de la CTC són el
recull, la conservació, la difusió i la posada a l’abast
del públic dels seus diferents fons cartogràfics. Dins
d’aquesta tasca de difusió es contemplà des del primer
moment ser presents en el món de les exposicions
i de les mostres en les quals els mapes, plànols, vistes
o altre tipus de material relacionat amb la cartografia
hi representin un paper important.
Això es pogué dur a la pràctica ben aviat. Només
un any més tard de la creació de la CTC, per tant el
1986, la britànica International Map Collectors’
Society (IMCOS) decidia celebrar la seva trobada
anual a Barcelona i sol·licitava a l’ICC que, a més
dels actes de caire institucional, visites professionals
i altres esdeveniments, pogués ésser inclosa en
la dita trobada una exposició de caire cartogràfic.
S’optà per un tema monogràfic: els mapes de Catalunya
–en principi impresos, si bé també amb la presència
d’alguna peça manuscrita– publicats entre els segles
XVII i XVIII. Un catàleg amb el títol Cartografia de
Catalunya. Segles XVII-XVIII en deixava testimoni. La
seu fou la Sala d’Exposicions del Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya a la plaça Nova de Barcelona. Sota els
dibuixos del fris d’aquest edifici, que havien estat
encarregats a Picasso, es podien contemplar tots els
mapes del Principat que es coneixien en aquell
moment, acompanyats de les seves respectives descripcions
cartobibliogràfiques. La inauguració i el
ressò d’aquesta exposició a la ciutat foren importants.
Val a dir, però, que no era la primera vegada
que s’organitzava una mostra amb aquesta temàtica:
l’any 1919 el regidor de l’Ajuntament de Barcelona,
Francesc Carreras i Candi, n’havia muntada una
altra, també ambiciosa per a l’època, sota el títol
Exposició de mapes de Catalunya. L’emblemàtic local
PRESENTACIÓ
7
del Centre Excursionista de Catalunya fou en aquella
ocasió el marc que l’acollí.
Avui, a l’any 2001, ambdues exposicions ja són
història. I aquell catàleg de 1986 ja s’ha exhaurit.
Fins i tot recentment ha estat inclòs en els catàlegs
d’una de les cases de subhastes més prestigioses de
Barcelona en quant obra de referència important
fora ja dels circuits comercials.
Dins, doncs, d’aquest context i per un altre motiu
no gaire diferent del de l’any 1986, l’ICC va ésser
novament invitat a participar en una altra trobada
internacional. En aquest cas ha estat l’Associació de
Bibliòfils de Barcelona qui va demanar la nostra
col·laboració amb motiu de la celebració a la ciutat
del XXII Congrés Internacional de l’ Association
Internationale de Bibliophilie. I ho féu suggerintnos
la idea de muntar novament una exposició actualitzant
els coneixements que es tenen avui en dia
sobre els mapes de Catalunya publicats entre 1600
i 1800. La proposta fou molt ben acceptada i la
Cartoteca de Catalunya, en qualitat d’unitat responsable
de la difusió científica del material cartogràfic,
ha estat encarregada de la seva organització
i de la publicació d’aquest catàleg que tinc el plaer
de presentar. La Sala d’Exposicions de l’ICC, en el
seu local actual del Parc de Montjuïc, ha estat l’espai
que ha albergat la mostra.
L’ICC vol agrair la col·laboració de les institucions
i de les persones que han fet possible reunir
els 64 mapes que permeten ajustar-se al màxim al
seu títol, Els mapes del territori de Catalunya durant
dos-cent anys, 1600-1800. Atès que es va prendre
com a premissa exhibir sempre que fos possible la
primera edició de cada peça, ha calgut recórrer a la
bona actitud i predisposició d’altri. Els mapes que
ha pogut aportar la CTC que complissin aquesta
característica d’edició prínceps han estat quinze. La
resta, ens han estat gentilment cedits per la Biblioteca
de Catalunya, pel Centre Excursionista de Catalunya,
per la Bibliothèque Nationale de France o bé per
col·leccionistes privats, molts d’ells membres de

l’Associació de Bibliòfils de Barcelona. A tots ells els
agraïm profundament la seva inestimable col·laboració.
Pel que fa a aquest catàleg, he de dir que la seva
presentació respon a les expectatives previstes. La
publicació de tots els mapes amb una qualitat reprogràfica
molt acceptable i acompanyats d’una abundant
informació cartobibliogràfica queda completada amb
uns estudis introductoris dedicats al tema central de
l’exhibició i també amb una bateria d’índexs que permeten
la seva consulta d’una manera fàcil i eficaç.
Únicament ens queda desitjar que l’exposició
tingui el ressò que es mereix, i confiar que aquest
catàleg pugui ésser considerat com una obra de referència
bàsica durant uns quants anys. De l’acord de
8
col·laboració entre l’Associació de Bibliòfils de Barce -
lona i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, signat
l’any 2000, només se’n pot esperar un resultat molt
fructífer i positiu i que pugui realment significar un
pas endavant en aquest objectiu de difusió del material
cartogràfic dedicat en aquesta ocasió a les plantes
del Principat de Catalunya que veieren la llum
al llarg d’uns dos-cents anys, dos segles ja un xic distants
però ben significatius per a la nostra història.
Jaume Miranda i Canals
Director
Institut Cartogràfic de Catalunya

La necessitat de poder interpretar més bé el nostre
passat històric, com a justificació del present, em
va portar a la que ha estat sempre una de les meves
afeccions preferides: la història.
Als principis dels anys seixanta, André Cailleux
i el sempre recordat Jaume Vicens Vives, per mitjà
de les seves publicacions realitzades a les Presses
Universitaires de France i al Tratado General de
Geopolítica, em van fer interessar per dues suggestives
branques del coneixement: la biogeografia i la
geopolítica. Ambdós autors incloïen, dins de les mencionades
publicacions, unes detallades representacions
cartogràfiques que ajudaven a interpretar millor
els seus treballs. Crec que va ser per aquell temps
quan vaig sentir un més viu interès per la cartografia
en general i, d’una manera més especial, més tard,
pels mapes antics del nostre país. És des de llavors
que al meu interès per la història se li va unir el goig
per la tinença i l’estudi dels mapes antics de Catalunya.
L’any 1986, aprofitant que s’havia designat a
Barcelona seu del Simpòsium que cada any organitza
la International Map Collectors’ Society, es va
realitzar a la nostra ciutat una exposició de mapes
antics de Catalunya. Vaig tenir l’honor de poder-hi
participar molt directament, com a membre del seu
Comitè organitzador, la qual cosa em va permetre
ser testimoni del gran interès que, en general, la cartografia
antiga suscita.
Coneixent, també, l’especial estima de molts bibliòfils
pels mapes antics, quan l’Association Internationale
de Bibliophilie va sol·licitar a l’Associació de Bibliòfils
de Barcelona d’organitzar a la nostra ciutat el XXII
Congrés Internacional de l’Associació de Bibliofília
vàrem pensar que seria força oportú de realitzar una
exposició de cartografia antiga, ultra les altres exposicions
previstes de llibres, documents i altres publicacions
d’alta bibliofília. En tenir lloc l’esmentat
Congrés a Barcelona, capital de les terres catalanes,
ens vàrem proposar donar a conèixer, als nostres amics
bibliòfils, els mapes impresos de Catalunya gravats i
estampats durant els segles XVII i XVIII, que són els
PREÀMBUL
9
més antics dels quals es té referència. Gràcies a un
conjunt d’esforços, s’han pogut reunir, dins d’aquesta
exposició, la quasi totalitat dels mapes de Catalunya
coneguts, la major part en la seva primera edició original,
essent molts d’ells exposats per primera vegada.
Els plantejaments històric, geogràfic, diplomàtic,
social, militar, religiós, etc., que presenten aquest
mapes, són el resultat d’una forta intervenció internacional.
La major part dels autors, cartògrafs, artistes,
gravadors, impressors i fins i tot editors són
originaris d’una gran diversitat de països: Holanda,
França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya...
Podem afirmar que els esforços cartogràfics que
es van fer sobre Catalunya, dirigits a tenir un millor
coneixement de les seves realitats físiques i humanes
però utilitzats, també, molt sovint, per transmetre
missatges ideològics o d’interès partidista, són
el fruit de l’atenció internacional que ja es dispensava
a Catalunya en aquells temps.
L’Associació de Bibliòfils de Barcelona ha d’agrair
a l’Institut Cartogràfic de Catalunya que s’hagi
ocupat d’una manera tan rellevant de l’organització
d’aquesta exposició. Sense les seves aportacions, de
tota índole, difícilment s’haguera pogut reeixir en la
presentació d’una mostra cartogràfica del nostre
territori, tan completa i ben estudiada. Aquest agraïment
s’ha de fer extensiu, també, a les institucions
i col·leccionistes privats que, tan desinteressadament,
han aportat mapes de les seves col·leccions.
Tant de bo que, amb aquest esforç de tots, s’hagi
aconseguit que els congressistes de l’Association
Internationale de Bibliophilie puguin tenir, amb la
visita d’aquesta exposició i després a través de la
lectura del present catàleg, un millor coneixement
d’aquest país, Catalunya, sempre àvid per tot allò
que té una significació cultural.
Jordi Estruga i Estruga
President
Associació de Bibliòfils de Barcelona

INTRODUCCIÓ
11

Presentació
L’oportunitat d’organitzar una exposició dels
mapes de Catalunya publicats entre els anys 1600
i 1800, acompanyada del present catàleg, cal valorar-la
molt positivament. Aquesta oportunitat ha
estat possible pel fet d’haver estat inclosa dins dels
actes del XXII Congrés Internacional de l’Association
Internationale de Bibliophilie, amb la col·laboració
de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona i la Biblioteca
de Catalunya, que se celebren a Barcelona els dies
16-22 de setembre de 2001.
La responsabilitat de l’organització de l’exposició
–dedicada com s’ha dit a la cartografia del territori
català– ha estat confiada a l’Institut Cartogràfic
de Catalunya i de manera més concreta a la Cartoteca
de Catalunya, unitat d’aquesta institució.
Per a la Cartoteca de Catalunya aquesta exposició
representa assumir, per segona vegada, el mateix
repte que ja va assumir l’any després de la seva crea -
ció (Decret 73/1985 de 3 d’abril) quan es responsabilitzà
del muntatge d’una mostra amb la mateixa
temàtica. L’acte, celebrat el mes de novembre de
1986 a la Sala d’Exposicions del Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya, fou amb motiu de la quarta reunió
internacional que, amb caràcter anual, organitza la
britànica International Map Collectors’ Society
(IMCOS), amb seu a Londres. Aquestes reunions
tenen com a objectiu el món del mapa, i són dirigides
als seus col·leccionistes i als amants i als historiadors
de la cartografia.
Tot i el poc temps de què es va disposar per a
organitzar els actes d’aquella trobada internacional
–un any escàs–, en la qual es presentava l’exposició
INTRODUCCIÓ
EL CONTEXT I LES RAONS DE L’EXPOSICIÓ.
ANTECEDENTS, NOTÍCIES I COMENTARIS DELS MAPES QUE S’HI EXHIBEIXEN
13
Cartografia de Catalunya. Segles XVII-XVIII, i tot i la
manca d’experiència en aquest tipus de compromisos,
es va publicar un catàleg que reproduïa en color
els mapes que s’hi exhibien –propietat, en la seva
quasi totalitat, de col·leccionistes particulars o de
centres públics–, cadascun acompanyat d’una breu
descripció.
Avui, a l’any 2001, ens trobem amb una situació
força diferent. Quinze anys no passen en va. La
mostra s’exhibeix a la Sala d’Exposicions de l’Institut
Cartogràfic de Catalunya, al Parc de Montjuïc de
Barcelona; la presència de mapes que formen part
de les col·leccions del fons de la Cartoteca és prou
significativa, un 25% ca. del total –fet que no era
possible el 1986– i, especialment, es donaran a conèixer
nous mapes de Catalunya localitzats al llarg dels
anys que separen ambdues dates. El total de mapes
d’aquesta exposició és de 64.
Cal esperar que el resultat de l’elaboració del
catàleg, atès que es disposa de més temps per a preparar-lo,
que les tècniques de reproducció fotogràfica
i d’edició han millorat ostensiblement en els darrers
immediats anys, i que els coneixements documentals
i informàtics es troben en un bon nivell, tingui
una vigència llarga, tant documental com cartobibliogràfica.
Tots els qui hi hem col·laborat desitgem
i confiem que el catàleg envelleixi amb dignitat.
Marc històric de la impressió dels mapes
Una informació prèvia dedicada a l’evolució de
l’art de la impremta, amb una especial atenció a les
tècniques del gravat aplicades als documents carto-

gràfics, pot ajudar a situar i a comprendre aspectes
importants i bàsics dels temes que es tractaran en
aquest estudi introductori.
Cal tenir present que el primer mapa imprès
correspon a una imatge circular del món feta d’acord
amb la tradició medieval, els que es coneixen
amb el nom d’Orbis Terrarum o “Mapes de T en O”,
un disc voltat per un oceà (la “O”) i dividit en tres
parts per una massa de mars interiors en forma de
“T”. Es publicà a Augsburg el 1472 dins d’una edició
de les Etimologies de Sant Isidor. Com a dada
de control i de referència immediata, recordem que
el primer llibre imprès data dels voltants de 1456.
Es tractava de la Bíblia coneguda amb el nom de
Bíblia de 42 ratlles. En el cas dels llibres, s’emprava
la tècnica dels caràcters mòbils que corresponien
a cadascuna de les lletres del text. Per a la impressió
dels mapes, igual que per a qualsevol altre tipus
d’imatge, s’havia de recórrer a la tècnica de l’art del
gravat mitjançant la utilització prèvia d’una planxa
feta amb diferents materials: fusta i coure, especialment.
Al cap de cent anys llargs de la publicació dels
primers mapes, per tant cap al 1600 o àdhuc uns
anys abans, ens trobem amb una situació absolutament
diferent pel que fa a la qualitat dels seus
resultats. El pas de l’elaboracio dels gravats fets
sobre una planxa de fusta, les xilografies, als gravats
fets sobre coure, calcografies, fou decisiu per a
assolir una qualitat i precisió cartogràfiques notables.
Destacaren en aquest art, i de manera molt
especial, els gravadors que treballaren a la ciutat
flamenca d’Anvers.
Els objectius i finalitats de la publicació del material
cartogràfic (mapes, plànols, vistes de ciutats,
perfils i altres) poden ésser variats. Els més habituals
són els següents:
– Militars. Cartografia elaborada principalment pels
enginyers militars per tal de facilitar el coneixement
del territori a les tropes que havien d’envair
un país.
– Comercials. Cartografia majoritàriament destinada
per a ús dels transports via terrestre i via
marítima.
– Polítics. Cartografia relacionada amb les divisions
administratives del territori, que, en el cas de
Catalunya i durant els dos segles objecte de l’exposició,
es tractà de les vegueries –amb diferents
límits segons el moment–, i dels corregiments, a
partir de 1716, any d’implantació del decret de la
Nova Planta. També amb altres divisions com la
14
territorial, que, per al cas de Catalunya, afecta la
unitat comarca i la divisió eclesiàstica.
– Científics. Cartografia elaborada amb la finalitat
de tenir un bon coneixement del territori i dels
seus accidents geogràfics d’acord amb l’aplicació
de les darreres tècniques de cada moment.
Tipologia dels mapes impresos
Mapes murals o solts
Com el seu nom indica, es tracta de mapes que
eren publicats de manera individual –en el sentit de
no formar part de cap col·lecció ni recull– amb l’objectiu
de ser exhibits a les parets per a ornament de
les residències dels seus propietaris: cases particulars
de famílies cultes i benestants, monestirs, esglésies,
palaus, locals públics, entre d’altres. A part el
territori cartografiat, que podia abraçar diferents
àrees geogràfiques (un país, un territori no necessàriament
lligat a unes línies frontereres, una ciutat
o altres), el mapa sovint anava emmarcat amb
una orla feta a base de vistes de ciutats o d’elements
decoratius de tipus vegetal o animal. Per a la decoració
pròpia del mapa, es troben elements com ara
vaixells, sirenes, peixos, roses dels vents, etc. o cartel·les
molt decorades amb motius florals o personatges
de la mitologia. Tot plegat, molt identificat
amb les tendències barroques pròpies del moment.
Aquestes característiques posen de manifest que
els mapes murals gaudien d’un grau de comercialització
força acceptable ja que eren objecte de l’interès
d’un col·lectiu relativament ampli. Ara bé, les seves
pròpies característiques físiques els convertien en
documents fungibles atesa la vulnerabilitat davant
els elements externs: pols, humitat, fum, llum solar,
el mateix contacte humà, i, com a conseqüència d’aquesta
situació, la seva conservació ha estat molt
minsa i ens n’han arribat ben pocs, fins als nostres
dies, respecte als que cal suposar que es publicaren.
El seu historial editorial passa en una primera
fase per la seva presentació en un sol full. Més endavant,
apareix ja la publicació en diversos fulls corresponents
a altres tantes planxes, que permetien, una
vegada assolit el seu procés d’impressió, d’acoblar
tots els fulls i construir un mapa de grans dimensions.
Aquestes planxes tenien un format màxim que
era determinat per les possibilitats de la manufactura
del paper: aproximadament de 60 x 70 cm.
Els Països Baixos foren capdavanters en la producció
de mapes murals.

El recull de mapes. Els futurs atles
Ben aviat sorgí la idea de presentar els mapes
en forma de recull amb la intenció d’agrupar-los en
una unitat temàtica, que podia ésser de característiques
molt variades. Així sorgí un tipus de publicació
–que més endavant s’anomenarà atles– que
tenia aspecte i forma de llibre i que era formada per
un nombre diferent de mapes acompanyats dels seus
respectius comentaris de caire històric o documental.
Per a tirar endavant aquestes noves publicacions,
que eren part dels resultats dels avanços que
a grans passes es produïen en l’art de la impremta,
s’hagué de superar abans l’obstacle consistent a resoldre
el problema d’adaptació dels documents que en
origen eren de diferent format i escala a les mides
reals de llibre del qual havien de formar part.
Cal citar, encara que sigui breument, els reculls
cartogràfics considerats com a protoatles. Es tracta,
d’una banda, de les edicions de l’obra de l’astrònom
del segle II, Ptolemeu, que visqué a Alexandria, grec
d’origen si bé ciutadà romà, publicades durant el
període del Renaixement bàsicament a Itàlia. L’obra
ptolemaica, titulada indistintament Geographia o
Cosmographia, es publicà des de 1477 i és considerada
com el primer atles imprès que es coneix en el
sentit de recull cartogràfic amb format únic. Els
mapes eren gravats sobre planxes de fusta (xilografies)
o bé sobre planxes de coure (calcografies). Fins
a 1492 veieren la llum 6 edicions, incunables, d’aquesta
obra. A part els mapes en si, el científic grec
estudià els càlculs de duració dels mesos i dels anys
i la data dels equinoccis. Era conscient que el calendari
julià vigent en el seu temps, consistent en 365
dies i un quart, no era del tot correcte.
El segon exemple de publicacions considerades
com a protoatles correspon a l’obra de l’editor francès
instal·lat a Roma Antonio Lafreri. Els deu anys
que van de 1563 a 1573 dominà el comerç de les cartes
geogràfiques fetes especialment sobre planxes
de coure. Fou l’autor de dues famoses Raccolte Lafreri,
basades també en l’obra ptolemaica. Es tracta, de
fet, del primer atles geogràfic imprès, tot i que el fet
que els volums no fossin sempre relligats amb els
mateixos mapes ni amb el mateix ordre fa que el seu
contingut variï molt d’un exemplar a l’altre.
En tots dos casos, el grau de comercialització fou
escàs i poc rellevant. La idea de produir col·leccions
cartogràfiques presentades en forma de recull, no
havia estat ben acceptada en aquesta primera fase.
No és aquest el cas dels atles produïts als Països
Baixos i més endavant a França. Des de mitjan segle
15
XVI, en aquell país es produí un moviment brillant,
tant del punt de vista editorial com científic, que permeté
una molt bona comercialització i, per tant, difusió,
d’aquestes publicacions cartogràfiques que eren
reunides en un sol volum.
La seva característica principal consistia en la
reproducció de mapes en blanc i negre, que era com
sortien de la impremta, o bé en color si eren sotmesos
després a un procés d’il·luminació, que es feia
sempre a mà. Molt bons artistes, considerats amb
no gaire justícia com a artesans –i, com a tals, persones
que restaren en l’anonimat–, col·laboraren en
aquesta tasca, i aconseguiren en moltes ocasions
resultats que cauen clarament dins del món de l’art.
Per posar un exemple citarem el cas d’un dels pocs
il·luminadors del qual coneixem el nom i que és considerat
com el millor colorista de mapes de tots els
temps. Es tracta de Dirck Jansz. van Santen que va
treballar al segle XVII per als més prestigiosos patrons
del moment. La seva obra màxima és la il·luminació
de Der Atlas des Prinzen Eugen, conservat a la
Biblioteca Nacional d’Àustria.
Aquests mapes molt sovint anaven acompa nyats
d’unes descripcions de caire geogràfic que s’imprimien
al verso del paper. Les llengües emprades en
aquestes descripcions són bàsicament el llatí –considerada
la “lingua franca” de l’època per a la correspondència
comercial i per als documents oficials–,
tot i el grau de descomposició a què havia arribat al
segle XVI, i moltes d’altres: francès, neerlandès, castellà,
alemany, italià i anglès com a més habituals.
Els destinataris dels atles, públic en principi de
diferents països europeus, són una de les raons d’aquesta
varietat d’idiomes. Talment com hem dit per
als mapes murals, els atles anaven destinats a un
públic culte, com podien ésser els grans comerciants,
famílies amb una bona situació econòmica, l’alta burgesia,
l’alta noblesa, els col·leccionistes, els patricis,
els quals, i d’acord amb el testimoni que ens han deixat
diferents pintors d’interiorismes de l’època, els
destinaven a enriquir els seus salons o biblioteques
privades. També els monestirs i els convents eren
llocs adients per a comptar en les seves dependències
amb els atles que sortien de les impremtes dels
Països Baixos, especialment, i també de França. Les
moltes edicions que es feren de cada versió i el nombre
d’exemplars de què constava cada tiratge –sembla
que uns cinc-cents exemplars era una xifra bastant
corrent, tot i que en algun cas aquesta xifra podria
haver-se duplicat– donen fe de la difusió i de l’interès
d’aquestes publicacions, almenys entre certes

classes socials. La seva presentació en forma de llibre,
i per tant pel fet de no estar exhibits, com en el
cas dels mapes murals, juntament amb aquesta
àmplia difusió, ha facilitat enormement la seva conservació
fins als nostres dies.
Les mides per als grans formats solien ésser
bastant estandarditzades respecte a les que ja hem
comentat dels mapes murals i responien pel mateix
motiu a les possibilitats de manufactura del paper,
uns 60 x 70 cm.
L’atles considerat peoner, com a paradigma del
que s’acaba de comentar, és el que publicà l’any 1570
en llengua llatina l’editor i comerciant de mapes
Abraham Ortelius, amb el títol Theatrum Orbis
Terrarum. En el sentit de considerar el globus terraqüi
com a escenari d’una realitat o d’uns fets.
És una compilació o recull de mapes de diversos
autors a càrrec d’Ortelius, de la qual s’arribaren
a fer un total de 34 edicions fins a l’any 1612,
per tant pràcticament amb una proporció d’una edició
per any. La primera, de 1570, consta de 52 mapes,
quantitat que va augmentant al llarg dels anys indicats.
Es publicà en els set idiomes esmentats anteriorment
(llatí, alemany, francès, neerlandès, castellà,
anglès i italià). Precisament en l’edició en llengua
castellana de 1602 s’hi publicà el primer mapa de
Catalunya inclòs dins d’un atles i alhora un dels
primers mapes stricto sensu del qual tenim notícia.
Al llarg dels anys d’edició de l’obra, aquest mapa
de Catalunya es publicà en unes altres sis ocasions.
Marc cronològic i documental de l’exposició
de mapes de Catalunya
Abans d’endinsar-nos en l’estudi de l’evolució
dels mapes de Catalunya publicats al llarg dels doscents
anys esmentats, cal donar unes dades concretes
que han estat les coordenades a partir de les
quals ens hem mogut tot justificant, alhora, els motius
d’aquestes decisions, debatudes per endavant i tan
àmpliament com ha estat possible i necessari.
Per què ens hem limitat a aquests dos-cents
anys precisament? Quines característiques puntuals
tenen les peces que s’exhibeixen? Per què s’ha optat
per l’ordre cronològic a l’hora de la seva presentació
en la Sala d’Exposicions i en el present catàleg? A
aquestes i a d’altres preguntes intentarem donar
resposta en aquest apartat.
Així, els tres conceptes que examinarem amb un
cert detall són els següents:
16
– Coordenades cronològiques. El perquè de les dues
dates de tall: 1600 i 1800.
– Coordenades geogràfiques. Criteris adoptats per
a seleccionar l’àrea de Catalunya objecte de la
mostra.
– Suport físic dels documents exposats.
Coordenades cronològiques. El perquè de les dues
dates de tall: 1600 i 1800
Atès que els responsables de l’exposició són,
d’una banda l’Institut Cartogràfic de Catalunya i,
de l’altra, l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, semblava
obvi partir del primer any del qual es conserva
un mapa de Catalunya publicat. Vist que, d’acord
amb els coneixements actuals, aquest any cal considerar-lo
en el període 1602-1605 –tot i que tenim
coneixement d’un atles datat ja el 1602 en el qual
apareix aquest primer mapa del Principat i del qual
es parlarà àmpliament al seu moment– cau pel seu
propi pes que hom es pot permetre la llicència de fer
coincidir una data rodona com és la de començament
d’un segle amb la de la publicació dels primers mapes
del territori de Catalunya dels quals tenim constància
directa. I més si tenim en compte que, filant
més prim, aquests mapes devien estar elaborant-se
des de força anys abans, atès el temps que requerien
en aquella època tots els passos necessaris –tant
a nivell de recull d’informació com de formalitats al
voltant de la impressió– per a donar per conclòs el
coneixement d’un territori amb el detall precís i concret
en què veié la llum el primer mapa del Principat.
El motiu pel qual es clou aquesta mostra l’any
1800 és donat pels avanços de tipus tècnic que permeteren
plasmar als mapes la coordenada que permetia
l’expressió geomètrica del relleu del territori.
Fou mitjançant les corbes de nivell (línies que uneixen
punts amb la mateixa altitud), tècnica que es
consolidà a França a la segona meitat del segle XVIII.
A partir del segle XIX, l’elaboració de mapes topogràfics
iniciada en una gran part dels països europeus
per les institucions públiques capaces de fer mapes
topogràfics d’un nivell molt superior al que s’havia
aconseguit fins en aquell moment donà un caire diferent
a la cartografia. Tanmateix, els progressos en
les arts gràfiques hi tingueren un paper molt important.
Per exemple, l’aplicació de la tècnica de la litografia,
inventada a les acaballes del segle XVIII, permeté
un ràpid avanç en la publicació d’imatges, ja que s’emprà
llargament al llarg de tot el segle XIX.
Aquestes raons, entre moltes d’altres, són les
que fan francament difícil endinsar-se en un pro-

jecte d’exposició en la qual hom intentés exhibir tots
els mapes d’un territori publicats més enllà del 1800.
En canvi, si hom se cenyeix al publicat abans d’aqueixa
data de 1800, encara és possible de fer-ho
amb força garanties de fiabilitat.
Hem de comentar altres arguments entorn del
tall cronològic adoptat i que afecten l’ordre amb què
són presentades les peces. Com que moltes vegades
un mateix mapa –amb més o menys variants– s’anava
publicant al llarg d’uns quants anys, hem trobat
d’interès intentar comptar amb la primera edició
de cada mapa, fet que afortunadament hem aconseguit
en la gran majoria dels casos. La selecció,
seguint aquesta premissa no sempre fàcil de respectar,
ha estat possible gràcies a la generosa aportació
de diversos col·leccionistes privats, sense oblidar,
evidentment, els propis fons de la Cartoteca de
Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya,
de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya i
del Centre Excursionista de Catalunya.
Un volgut i estricte sentit de la rigorositat científica,
d’acord amb els principis pels quals es regeix
la Cartoteca de Catalunya i l’Associació de Bibliòfils
de Barcelona, justifica l’esforç que s’ha fet per localitzar,
sempre que ha estat possible, un exemplar en
les condicions editorials esmentades. La possibilitat
de consultar un nombre abundant d’obres de referència
cartogràfica, que sortosament s’han anat publicat
en els darrers vint-i-cinc anys i fins avui, ens ha
ajudat a establir unes seqüències cronològiques que
amb moltes garanties de fidelitat ens han permès
de poder afirmar quina és la primera edició d’una
peça concreta i, en principi, en quantes ocasions diferents
aquest document veié la llum. Informació,
aquesta darrera, que igualment s’ha recollit i es dóna
en la descripció cartobibliogràfica que acompanya
cadascuna de les làmines del catàleg.
Com també es comentarà més endavant, i excepte
comptades vegades referides als mapes solts o
murals, els exemplars exposats formaren part d’un
atles i, com a conseqüència d’això, compten amb
diverses edicions a causa del nivell de comercia -
lització força acceptable de què gaudien en aquest
període aquests reculls cartogràfics. És per aquest
motiu, que els mapes murals, molt més propensos,
com hem vist, a la fungibilitat, estan en franca minoria
respecte als que formaven part d’un volum re -
lligat.
Com a reflexió final, cal indicar que aquestes
informacions són basades en el nivell de coneixements
actuals referits als mapes que avui en dia són
17
al nostre abast. Tenim, però, notícies fidedignes de
mapes de Catalunya publicats al segle XVI dels quals
no coneixem cap exemplar. D’aquest punt se’n parlarà
a l’inici de l’estudi posterior.
Coordenades geogràfiques.
Criteris adoptats per a seleccionar l’àrea
de Catalunya objecte de la mostra
Des del punt de vista de l’àrea geogràfica, tot i
que en aquest cas pot semblar bastant obvi, sí que
val la pena de puntualitzar que es tracta de mapes
en els quals apareix el territori català complet, amb
l’única excepció d’acceptar els mapes de Catalunya
de després de l’amputació del comtat de Rosselló i
part del de Cerdanya com a conseqüència del tractat
dels Pirineus de l’any 1659. Queden, per tant, exclosos
de la mostra i del catàleg els mapes de Catalunya
parcials i els que en el seu títol consta la denominació
dels territoris veïns: Aragó i València i, menys,
Llenguadoc i Gascunya. No excloem de la mostra,
naturalment, els mapes de Catalunya que inclouen
part dels territoris veïns, als simples efectes de no
deixar orfe d’informació cartogràfica la zona limítrofa
susceptible d’aparèixer en els límits del tall.
Suport físic dels documents exposats
La quasi totalitat de l’obra exposada correspon
a documents impresos sobre paper. Només cal parlar
de dues excepcions que corresponen precisament
al primer mapa del catàleg, per tant, el considerat
com a publicat en data més primerenca. En aquest
cas, el document exhibit es tracta de la fotografia
d’un mapa mural fet a partir d’una planxa de coure
i gravat en sis fulls de 50,3 x 40,8 cm, conservat al
Département des Cartes et Plans de la Bibliothèque
Nationale de France. El fet de poder disposar a l’arxiu
fotogràfic de la Cartoteca de Catalunya de les
sis fotografies corresponents a cadascun dels fulls,
ens ha permès de fer-ne el corresponent muntatge,
amb la qual cosa s’ha obtingut una peça de 100 x 120
cm. Així mateix, del mapa número 56 del catàleg
n’hem exposat una fotografia, pel fet de només haver
pogut disposar d’aquesta opció.
L’acceptació i l’aplicació d’aquesta trilogia ens
porta a la conclusió següent pel que fa a les característiques
exactes dels mapes exhibits:
Mapes impresos coneguts avui en dia
datats entre 1600 i 1800.
L’exemplar exhibit correspon sempre
que és possible a la primera edició.

Breus comentaris sobre les obres
de referència bàsiques útils per
a la cartobibliografia de Catalunya
Són moltes les obres de referència cartogràfica
que hem hagut d’utilitzar al llarg dels anys per a
documentar i estudiar els mapes de Catalunya. Ací,
en aquest apartat, no és pas possible de citar-les
totes, però sí que donarem raó de les més significatives,
bo i comentant-les breument.
Sense cap mena de dubte, l’obra peonera és la
que publicà mossèn Ignasi M. Colomer l’any 1966
titulada Els cent primers mapes del Principat de
Catalunya. Segles XVI-XIX. 1 Es tracta d’un catàleg
cartobibliogràfic el títol del qual dóna fe de la seva
àrea geogràfica i de les seves coordenades cronològiques.
En uns anys en què les possibilitats de recerca
al nostre país no eren en cap cas com les d’avui
–ens estem referint als llargs anys de la postguer -
ra–, mossèn Colomer aconseguí localitzar un centenar
de mapes de Catalunya juntament amb les seves
respectives edicions o variants, la relació de les quals
es pogué donar a conèixer l’esmentat any 1966. Les
peces són objecte d’una descripció en la qual consten
les dades que permeten fer-se càrrec del tipus
de document alhora que, sempre que és possible, se
cita el lloc on van ésser consultades. Aquesta obra
veié una edició actualitzada l’any 1989, a càrrec de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en la qual els
100 mapes inicials passaren a ser 163. Naturalment,
en aquesta xifra tampoc no s’inclouen les diferents
edicions o variants que també foren objecte d’un augment
molt notable. L’autor utilitzà el mateix criteri
anterior pel que fa les descripcions cartobibliogràfiques
dels mapes. El seu títol passà a ser Cartografia de
Catalunya i dels Països Catalans.
En resum, tot i certs problemes creats al voltant
de la metodologia emprada, i que parcialment
es pogueren millorar en l’esmentada segona edició,
la utilitat d’aquesta obra és inqüestionable, en quant
peonera i en quant treball de recerca que segueix
essent vàlid tot i els seus quasi quaranta anys d’existència.
18
Als inicis dels anys seixanta el professor Cornelis
Koeman, de la Universitat d’Utrecht, posava en
marxa un projecte de gran magnitud. Era fins a cert
punt una continuació de la seva tesi doctoral publicada
el 1961 amb el títol Collection of Maps and
Atlases in the Netherlands i en la qual es descrivia
per primera vegada la història de les col·leccions cartogràfiques
dipositades als Països Baixos. A partir
d’un programa informàtic prèviament dissenyat per
a dur a terme aquesta nova tasca, el professor Koeman
amplià el camp de la seva recerca als atles editats
als Països Baixos, en les seves diferents edicions i
dipositats en aquest cas en quasi un centenar de centres
europeus i dels Estats Units. Obtinguda aquesta
àmplia informació, es procedí al buidat dels atles.
El resultat fou la monumental obra Atlantes Neerlandici. 2
El 1967 aparegué el primer volum. El total de l’obra
consta de cinc volums, el darrer dedicat als índexs
generals, que permeten la localització immediata
d’un mapa determinat. L’any 1985 es publicà un sisè
volum suplementari que fa arribar la informació fins
al 1940. Era el primer pas d’un projecte de gran futur
basat en la informàtica.
Trenta anys més tard de la publicació del primer
volum, el 1997, el Dr. Peter van der Krogt, investigador
de la història de la cartografia a la mateixa
Universitat d’Utrecht, publicava el que seria una
edició completada i actualitzada del treball del professor
Koeman. Les millores introduïdes respecte a
l’edició dels anys seixanta són bàsicament la confecció
de quatre índexs diferents, que faciliten el
maneig i la consulta de l’obra, la reproducció fotogràfica
reduïda de cada mapa individual juntament
amb la seva descripció cartobibliogràfica i les concordances
entre aquest volum i el treball del professor
Koeman. Obra prevista en deu volums, de
moment n’han vist la llum el primer i el segon, dedicats
respectivament a l’obra de Gerardus Mercator
i a la de Willem Jansz. Blaeu i Jan Blaeu. 3 El nou
projecte es va començar a preparar el 1993 amb la
tramesa d’un qüestionari a unes 1 500 biblioteques
d’arreu sol·licitant informació sobre els atles terrestres
publicats als Països Baixos abans del 1800.
1. COLOMER I PRESAS, IGNASI M.: Els cent primers mapes del Principat de Catalunya. Segles XVI-XIX, 1966; Cartografia de Catalunya
i dels Països Catalans, amb un annex de mapes del Rosselló i del País Valencià. Edició revisada i augmentada, 1989.
2. KOEMAN: Atlantes Neerlandici: bibliography of terrestrial, maritime and celestial atlases and pilot books published in the Netherlands
up to 1880, 5 volums. 1967-1971; vol. VI: A supplement to the volumes I-IV and a bibliography of geographical, celestial and thematic
atlases published in the Netherlands between 1880 and 1940, 1985.
3. KROGT, PETER VAN DER: Koeman’s Atlantes neerlandici. Obra en curs de publicació. Vol. I, 1997; vol. II, 2000.

Val a dir que un gran nombre de mapes de Cata -
lunya i de les terres catalanes formen part d’aquests
atles. Així, l’obra dels professors Koeman i Van der
Krogt és sens dubte una font indispensable de consulta
per al coneixement de la cartobibliografia catalana.
Amb aquest mateix criteri i mitjans informàtics
similars es publicaren dues obres més de referència
cartogràfica concebudes també prenent com a base
els atles publicats en un país concret: França i Àustria.
Són les següents:
–PASTOUREAU, MIREILLE: Les atlas français. XVIe-
XVIIe siècles: répertoire bibliographique et étude.
Bibliothèque Nationale. Paris, 1984.
– Atlantes Austriaci. Per Ingrid Kretschmer, Johannes
Dörflinger i Helga Hühnel. 2 toms en tres volums.
Wien, Köln, Weimar, Böhlau, 1995. Es tracta d’un
catàleg comentat dels atles austríacs publicats
entre 1561 i 1994.
Els dos títols ja donen raó de les coordenades
cronològiques. En el cas de l’obra francesa, la presència
de mapes de Catalunya i d’altre material de
cobertura parcial del territori català és més abundant
que en l’obra austríaca.
Tot i tractar-se d’un tipus d’obra d’estructura
interna diferent, no pot de cap manera obviar-se en
aquest apartat el monumental treball, dirigit pel
professor d’història de la cartografia de la Facultat
de Ciències Geogràfiques de la Universitat d’Utrecht
Dr. Günther Schilder, amb el títol Monumenta cartographica
neerlandica. 4
L’obra es troba en procés d’edició. Fins al moment
s’han publicat sis volums entre els anys 1986 i 2000.
Es tracta d’una obra editada en mida foli que cal
classificar com una cartobibliografia dels mapes individuals
o murals produïts i publicats als Països Baixos
durant el període 1550-1770. Quan s’escau, el profesor
Schilder també dóna raó de les edicions facsímils
de qualitat. El text és bilingüe, en neerlandès
i en anglès, i les il·lustracions són abundants i sovint
de gran format.
Per a nosaltres té un especial interès el volum
II, publicat l’any 1987, pel fet que s’hi dóna raó d’un
mapa mural de Catalunya, referenciat pel mateix
professor Schilder i àmpliament comentat més enda-
19
vant, que ha resultat ésser el document que encapçalarà
l’exposició i, per tant, aquest catàleg.
Els catàlegs de les grans col·leccions cartogràfiques
del món i d’altres d’entitats menors dipositades
en biblioteques, museus o altre tipus de centre,
també poden considerar-se obres de referència bàsiques
a consultar per anar teixint l’entramat de l’existència
de mapes de Catalunya publicats al llarg
dels anys. També ens limitarem a fer-ne una selecció
molt estricta i una citació molt simple sempre en
funció dels centres on es poden consultar un nombre
important de mapes relacionats amb el territori
català al llarg dels dos-cents anys 1600-1800.
Cartoteques internacionals: Fons totals o parcials
• British Library:
– Catalogue of printed maps, charts and plans.
Photolitographic ed. Complete to 1964, 1967, 15
volums + 1 volum de suplement que comprèn
el període de 1965 a 1974, publicat el 1978.
– Catalogue of Manuscripts, Maps, Charts and
Plans and of the Topographical Drawings in the
British Museum, 1844-1861, cop. 1962, 3 volums.
– Edició electrònica: The British Library map catalogue
on CD-ROM, 1999. Inclou el material de
les dues obres acabades de citar i l’actualització
fins al moment de la publicació.
• Bibliothèque Nationale de France:
L’accés dels fons del Département des Cartes et
Plans es fa mitjançant els fitxers consultables a
la seva sala de lectura. Pel que fa a publicacions
que puguin tenir una certa importància per a la
cartografia de Catalunya del període 1600-1800,
podem citar el següent treball:
– DU BUS, CHARLES: “Les Collections d’Anville à
la Bibliothèque Nationale” (Separata de: Bulletin
de la Section de Géographie du CTHS, 1926),
Paris, 1927. La col·lecció consta d’uns 10 000
mapes dels segles XVI-XVIII adquirits pel geògraf
que donà lloc a la col·lecció.
Cartoteques de l’estat espanyol: Fons totals o parcials
Avui en dia algun d’aquests centres han introduït
algun canvi en el seu nom: així, l’Institut Municipal
d’Història de Barcelona ha passat a dir-se Arxiu
Històric de Barcelona; el Servicio Geográfico del
4. SCHILDER, GÜNTHER: Monumenta cartographica neerlandica. Obra en curs de publicació. Vol. I, 1986; vol. VI, 2000.

Ejército, Centro Geográfico del Ejército, i el Servicio
Histórico Militar, Instituto Histórico y de Cultura
Militar.
• De caràcter militar:
– Servicio Geográfico del Ejército: Cataluña: Mapas
generales. Provincia de Barcelona, siglos XVI al
XIX. Madrid, 1973.
– Catálogo general de la cartoteca del Servicio
Histórico Militar, 2 volums. Madrid, 1981.
• Cartoteques d’arxius, biblioteques, museus i centres
productors de cartografia:
– Catàleg dels fons cartogràfics de l’Institut Muni -
cipal d’Història, volum I: 1986, volum II: 1994.
Barcelona.
– Catálogo de la cartografía histórica de España
del Museo Naval. Madrid, 1990.
– Cartografia de Catalunya. Catàleg general de
la Cartoteca de Catalunya. Barcelona, 1992.
– Cartografía de España en la Biblioteca Nacional.
Madrid, 1994.
– Fondos cartográficos del Instituto Geográfico
Nacional. Siglos XVI-XIX. Madrid, 2000.
Queden exclosos d’aquesta llista els catàlegs de
les exposicions i altre tipus d’obres de referència que
ja s’aniran citant, especialment en les descripcions
cartobibliogràfiques que acompanyen cadascun dels
mapes reproduïts.
Presència del territori de Catalunya
en la cartografia
Catalunya dins del territori peninsular. El mapa
ptolemaic de la península Ibèrica de Berlinghieri
L’exposició ja s’ha precisat que es limita a mapes
del Principat de Catalunya en els quals apareix la
seva imatge sencera (amb la sola excepció de l’exclusió,
a partir del tractat dels Pirineus, de la Catalu -
nya del Nord) i sense ésser compartida amb territoris
limítrofes sencers. Però en aquest text introductori
del catàleg s’ha considerat oportú fer una mirada
enrere respecte a la data de publicació del mapa que
inicia la mostra (1602-1605) i dedicar unes paraules
al de la península Ibèrica en el qual amb moltes
possibilitats se cita per primera vegada el nom de
20
Catalunya dins d’un mapa imprès. Ens estem referint
a un mapa publicat dins d’una de les edicions
de la Geographia de Ptolemeu impresa a Florència
per Niccolò Tedesco l’any 1482. 5 Es tracta d’una versió
italiana versificada del text ptolemaic a càrrec
de Francesco Berlinghieri, humanista florentí (1440-
1500). Mapa que, com els altres que il·lustren les
edicions de l’obra de l’esmentat autor d’origen grec
recuperat en el Renaixement, fou dibuixat abans de
la difusió de la impremta.
Les seves característiques són les següents: porta
el títol: “H GI SA P LA N I A N O V E L L A”, forma
destinada a indicar “HISPANIA NOVELLA”, com a
complement de la làmina anterior dedicada a l’Espanya
vella que és encapçalada pel títol: “TABVLA SECVN-
DA DE EVROPA”. La toponímia del mapa és en italià.
Cobrint el territori que a finals del segle XV
comprenia Catalunya, hi ha creuada en horitzontal
la inscripció: “PRINCIPATO DI CATALONIA”. Una
vuitantena de topònims –totalment italianitzats com
ja s’ha comentat– i una xarxa hidrogràfica bastant
elemental són els elements propis tant del territori
català com de la resta del mapa.
L’obra del gran astrònom i matemàtic grec,
Geographia / Cosmographia, havia estat objecte d’edicions
anteriors i posteriors. Citarem només les que
corresponen a edicions incunables:
– Vicenza, 1475 (no conté mapes).
– Bolonya, 1477.
– Roma, 1478.
– Florència, 1482 (la que és objecte d’aquest comentari).
– Ulm, 1482.
– Roma, 1490.
Però als mapes corresponents de la península
Ibèrica dins d’aquestes altres edicions no hi consta
la referència concreta del topònim referit al Principat
de Catalunya.
Catalunya dins dels mapes parcials
de la península Ibèrica
La presència del territori català compartit amb
els territoris veïns representa el pas immediatament
anterior a la publicació de mapes del Principat individualitzats.
5. BERLINGHIERI, FRANCESCO DI NICOLA: Geographia, 1482. Edició facsímil, 1967, làm.: L II, C VII, T II Eur.

La primera notícia que tenim d’aquest tipus de
mapes correspon al que es publicà dins de l’atles de
Johannes Metellus titulat Hispania tabulis aeneis
expressa..., l’any 1595, i del qual es conserva un exemplar,
potser únic a l’estat espanyol, a la Biblioteca
de Catalunya (E4-IX-10).
L’atles és format per 10 mapes de petit format,
identificats amb les lletres A-I. El primer correspon
a una imatge de la península Ibèrica clarament inspirada
en la versió que Ortelius publicà al Theatrum
Orbis Terrarum. La làmina identificada amb la lletra
I correspon al mapa titulat Aragonia et Catalonia.
Aragón y Cataluña (14,5 x 21 cm).
Per a nosaltres representa la primera imatge
de Catalunya compartida amb un territori veí, en
aquest cas, Aragó. Des del punt de vista del seu contingut,
aporta poques variacions respecte a la làmina
A d’aquest atles dedicada a la península Ibèrica
que, com ja s’ha mencionat, té una estreta relació
amb la versió orteliana.
Tot i això, el fet que es pugui datar a final segle
XVI, fa que hagi de formar part d’aquests documents
previs a l’aparició de les plantes individualitzades
del Principat elaborades ja amb uns resultats molt
més satisfactoris. 6
Mapes del Principat de Catalunya.
Generalitats i selecció comentada
Aquesta exposició consta de 64 mapes del Principat
de Catalunya, tots ells reproduïts en el catàleg i d’una
qualitat molt acceptable i acompanyats de la màxima
informació cartobibliogràfica que ens ha estat
possible d’obtenir.
No podem dedicar un comentari individual a
cada mapa. Ens hem limitat a estudiar amb una
certa profunditat el que figura en el primer lloc de
la mostra pel fet que tots els indicis ens porten a
pensar que es pot tractar del primer mapa de Catalunya
imprès i conegut. Aquest estudi ve a continuació d’aquest
text general introductori.
Tot i això, abans d’entrar en el tema d’unes conclusions
generals sobre la valoració i el paper dels
mapes de Catalunya dins del context europeu del
moment, dedicarem unes poques ratlles a comentar
21
uns quants mapes que per les seves característiques
mereixen que la descripció cartobibliogràfica sigui
completada amb unes breus observacions individualitzades.
Són un total de cinc, xifra que representa
només un 7% llarg del total. Naturalment, com
qualsevol altra selecció, és quasi impossible que no
tingui una certa dosi de subjectivitat, en tot cas, però,
seria per omissió, mai per inclusió poc fonamentada.
Els motius de la tria han estat diversos: per la
seva condició d’exemplar únic conegut (cas del
núm. 1), per raons històriques, per la manera de
tractar la seva temàtica, o per altres motius que en
cada cas es van explicitant. L’ordre intern d’aquesta
selecció es basa en la data de publicació del mapa.
1. La primera peça seleccionada, datada l’any 1643,
correspon a una versió matussera barreja de dos
mapes publicats anteriorment a principis de segle:
el mapa de Vrients de 1602-1605, tot i que segons
el seu autor, José Pellicer de Ossau y Salas-Tovar,
cronista major del rei Felip IV de Castella, es basà
en la planta de Catalunya de Mercator publicada
el 1611. Per la data de publicació es veu que correspon
al període de la Guerra dels Segadors, que
s’havia iniciat l’any 1640. Correspon a la làmina
número 14 del catàleg.
Només cal veure l’ornamentació de la cartel·la del
títol, que és exactament igual que la que apareix
en el mapa de Vrients, col·locada també en el mateix
lloc, i l’ornamentació i posició de la segona cartel·la,
que també coincideix en la seva posició, si
bé en aquest cas el text interior ha estat substituït
pel text erroni de Pellicer y Tovar relatiu al
mapa de Mercator. Tanmateix la toponímia se’n
ressent, i molt, en aquesta versió. 7
No es pot excloure la possibilitat que aquest mapa
formés part de la il·lustració d’un llibre no identificat,
que hauria estat encarregat pel rei Felip
IV al seu cronista major amb motiu de la Guerra
de Secessió que tenia lloc a Catalunya en aquelles
dates.
Palau i Dulcet qualifica l’autor com a “conreador
de la historiografia apòcrifa” i com a “hombre de
tan extensa erudición como corto de escrúpulos...”. 8
Tot i aquestes circumstàncies negatives, ha estat
6. GASSET I ARGEMÍ, JOSEP: “Els primers mapes impresos de Catalunya-Aragó”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 35,
1993, pàg. 41-60.
7. BARELLA, ALBERT: “El primer mapa de Catalunya imprès a Espanya en el segle XVII”, Cicle de conferències presentat amb motiu
del Symposium IMCOS. Barcelona, 3, 4 i 5 d’octubre de 1986, 1986, pàg. 9-16.
8. PALAU Y DULCET, ANTONIO: Manual del librero hispanoamericano. 2a edició, vol. XII, 1959, pàg. 426.

seleccionat per formar part d’aquesta curta tria.
Eliminada la seva qualitat científica, passem a
examinar-ne els motius: d’acord amb els coneixements
actuals, es tractaria de la primera planta
del Principat impresa a Espanya, i de la qual coneixem
només dos exemplars. Un és inclòs dins d’un
manuscrit de la Biblioteca de Palacio, Madrid, titulat
Apuntamiento de las guerras entre España y
Francia [1636-1647] en Italia y Cataluña (Mss.
II-1113, núm. II). 9 L’altre exemplar, solt, pertany
a una col·lecció privada de Barcelona.
2. En segon lloc, i excepcionalment en aquest cas de
manera col·lectiva, cal citar l’obra de la família
Sanson, una saga de tres cartògrafs francesos que
van tenir un important paper en la cartografia
europea del segle XVII, i que ostentaren càrrecs de
privilegi dins de la cort del seu país. Entre els
mapes que publicaren, n’assenyalarem un, publicat
per Nicolas Sanson, el primer de la dinastia
d’aquest nom, l’any 1660 i que correspon al mapa
número 17 del catàleg.
Aquesta família té l’honor d’haver publicat el nombre
més alt de mapes diferents del Principat entre
els anys 1600 i 1700, fins a un total de set. Si hem
destacat la versió del 1660 és per més d’una raó.
Una, no necessàriament la principal, per tractarse
del primer d’aquests set mapes. Una altra, perquè
va aconseguir actualitzar-lo amb un espai de
temps molt curt, vist que en el títol que consta
dins de la cartel·la ja hi apareix la notícia del resultat
del tractat dels Pirineus signat només l’any
anterior i segons el qual els territoris de la Catalunya
del Nord passaren a mans de la corona francesa.
El mapa no reflecteix, no pot reflectir, aquesta
nova frontera tot just acabada de crear, però Nicolas
Sanson, sigui per rigor històric, sigui per xovinisme
o per alguna altra raó, trobà temps per a modificar
la planxa del gravat en la part que pertocava
al títol. Els altres sis mapes dels Sanson corresponen
a les làmines 20, 23, 24, 30, 32 i 38 del catàleg.
La seva característica respecte als mapes
anteriors afecta el seu perfil. La versió sansoniana
introdueix un dibuix excessivament arrodonit
i avançat cap a la banda de mar.
La llista d’aquests mapes de la dinastia Sanson
que veieren la llum poden completar-se –tot i no
22
entrar en les característiques de l’exposició– amb
una prova d’impremta d’un mapa de grans dimensions
(105 x 134 cm) una part de la qual és impresa
(cas de la xarxa hidrogràfica) i l’altra manuscrita
(cas del títol de la cartel·la i dels topònims). Es
conserva al Service Historique de l’Armée de Terre
de París. 10
3. El següent mapa seleccionat és el que signà el geògraf
i cartògraf català Josep Aparici (1653-1731).
Correspon a la làmina 53 del catàleg. La primera
edició es publicà l’any 1720, la segona és de 1769,
quan ja feia uns quants anys que l’autor havia
mort.
De l’edició de 1720 només tenim dos exemplars
localitzats, un al Centre Excursionista de Catalunya
de Barcelona i l’altre a la cartoteca del Centro
Geográfico del Ejército, de Madrid.
Es tracta del primer mapa de Catalunya conegut
que va publicar un geògraf-cartògraf català. Si
recordem que el primer mapa l’hem datat els primers
anys del segle XVII, cal admetre que un perío -
de d’uns 115 anys representa molt de temps per a
assolir aquesta fita. Sigui com sigui, Aparici ho
aconseguí. En bona part perquè unes certes circumstàncies
personals ho afavoriren: l’autor, a
part de geògraf, es dedicava a la tasca de recaptar
impostos per subvencionar les guerres durant
el regnat del darrer monarca de la Casa d’Àustria,
Carles II, fet que requeria recórrer el país a peu
o amb animals de càrrega. Ell aprofitava aquesta
situació per prendre tota classe de notes in situ
que li permetessin un dia confeccionar un mapa
del Principat, havent trepitjat tot el terreny, i que
sembla que havia planificat de manera que anés
acompanyat d’una llarga descripció.
Políticament parlant, Aparici fou defensor de la
causa felipista en la Guerra de Successió Espanyola
que esclatà en convertir-se el nét del rei de França,
Felip, duc d’Anjou, en el primer monarca de la
Casa de Borbó als antics regnes de Castella i
d’Aragó. No és gaire difícil de deduir per què el
1720, Aparici, ja nomenat “geógrafo del Rey”, pogué
publicar el seu mapa de Catalunya començat a
treballar des de tants anys abans i amb un format
francament gran, 116 x 129 cm, i a escala 1:220 000
aproximadament.
9. De Mercator a Blaeu: Espanya i l’edat d’or de la cartografia a les disset províncies dels Països Baixos. FERNANDO BOUZA (ed.).
Madrid: Fundación Carlos de Amberes; Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996, pàg. 149.
10. MONTANER, CARME: “An unrecorded map of Catalonia by Sanson”, The Map Collector, 66, 1994, pàg. 33-35.

Del mapa, que científicament cal valorar molt positivament,
només comentarem alguns aspectes concrets
i de manera breu. Col·loca alhora sobre la
seva superfície impresa l’antiga divisió administrativa
de Catalunya en vegueries i la que fou
imposada arran del decret de la Nova Planta, els
corregiments. També hi afegeix la delimitació dels
vuit bisbats de Catalunya. Els aspectes toponímics
són ben resolts i els municipis són diferenciats
en funció de la seva importància en “Villas
grandes, Villas pequenyas, Lugares grandes,
Lugares pequenyos”.
Així, la primera part del projecte d’Aparici de
publicar un mapa de Catalunya actualitzat es
convertí en realitat, però no la segona, que hauria
consistit en la publicació del seu text descriptiu
o memòria. Sortosament, a la secció de reserva
de la Biblioteca de Catalunya, es conserven aquests
textos manuscrits d’Aparici complementaris del
mapa, un de l’any 1708 i un de segon, més ben
elaborat, on no consta cap data, si bé cal situarlo
cap al 1715 (Ms. Arx. 516), que potser l’autor
considerava ja com a quasi definitiu 11 . El geògraf
Salvador Llobet publicà l’edició crítica d’aquests
textos. 12
4. La planta de Catalunya que comentem a continuació
ha estat seleccionada en funció de la seva
temàtica: l’estat dels camins del Principat amb la
finalitat que els exèrcits de Felip V que hi transitaven
ho fessin amb les màximes garanties de
seguretat. El seu autor fou Oleguer de Taverner
i d’Ardena, segon comte de Darnius (1676-1727),
que pogué veure’l publicat a Barcelona l’any anterior
al de la seva mort, per tant, el 1726. Correspon
a la làmina 55 del catàleg.
El comte de Darnius –forma que emprava l’autor
per signar– classificà els camins en tres grups: els
camins on podien transitar els carros de combat,
els carruatges o qualsevol altre vehicle de rodes,
els que només eren aptes per a animals de càrrega
i els que estaven en tan mal estat que s’havien
de considerar com a intransitables per a dur a
terme qualsevol maniobra militar. Uns signes grà-
23
fics diferents per a cada cas, ajuden a distingirlos
a simple vista sobre el mapa.
Talment com en el cas del mapa d’Aparici, s’han
conservats uns textos que a parer de l’autor havien
d’acompanyar el mapa i que foren acabats també
el 1726. Tampoc no fou possible aconseguir la publicació
d’aquesta interessant memòria feta a partir
del contingut del mapa.
Es tracta de tres exemplars manuscrits titulats
–amb molt poques variacions de puntuació i vocabulari–
“Guia de los caminos mas principales del
Principado de Cataluña, asi carreteros mas quebrados
por los quales pueden transitar ejercito,
artilleria, carruajes y destacamentos hechos por
el coronel conde de Darnius”, obra d’altres tantes
mans diferents, i amb un text quasi únic per a les
tres versions. Dos d’ells porten un mapa manuscrit
plegat, molt semblant al que es publicà, sense,
però, cap dels molts elements de decoració clarament
barroca que apareixen en la versió impresa.
El títol del mapa és “Mapa del Principado de
Cataluña con la frontera de Francia Aragon y
Valencia...”. Tots dos són relligats amb la mateixa
enquadernació exacta, fet que fa suposar que
provenen d’un mateix fons. El tercer exemplar
(Ms. 10529) no conté el mapa, en canvi inclou al
final del text una “Tabla de los caminos, que contiene
este libro, por orden alfabético”, per tant un
índex, ja que a part els topònims dóna el foli on
apareixen citats. Aquest exemplar, concretament,
prové de la col·lecció del duc d’Osuna. 13
Aquests textos es conserven relligats en forma de
llibres a la Secció de Reserva de la Biblioteca
Nacional d’Espanya a Madrid (1965, 6332=R.205,
10529). A part la descripció i l’estat de conservació
dels diferents itineraris, d’acord amb la intenció
del mapa, el text posa un cert èmfasi en detalls
com ara els llocs d’allotjament per als exèrcits i
les precaucions a prendre cas que es produís algun
incident. En aquest suposat cas, podrien ésser
“socoridos por todas partes”.
5. Com a representació de l’aportació espanyola als
mapes de Catalunya també cal posar un cert èmfa-
11. GALERA I MONEGAL, MONTSERRAT: [“El mapa de Catalunya de Josep Aparici: estudi”], Aparici, Josep. Nueva descripcion geografica
del principado de Cataluña, 1998 [edició facsímil].
12. LLOBET, SALVADOR: “Una descripción geográfica del Principado de Cataluña por José Aparici en el siglo XVIII”, Hispania, 6, 1946,
pàg. 635-669.
13. GALERA I MONEGAL, MONTSERRAT: “Guerra i cartografia a Catalunya. Segles XVII-XX”, La cartografia catalana: Cicle de conferències
sobre història de la cartografia: 10è curs, 2000, pàg. 151-154.

si en la planta del Principat que dibuixà el cartògraf
Tomás López (1731-1802). Ostentà el càrrec
de “geógrafo de los Dominios de Su Majestad”,
alhora que fou membre de vàries acadèmies.
A mitjan segle XVIII la formació científica dels nostres
cartògrafs es trobava a una distància força
considerable respecte a la dels cartògrafs europeus.
Tomás López fou enviat a estudiar a París
entre 1752 i 1760 a fi d’intentar posar-se a l’altura
de les circumstàncies, de manera que es pogués
partir d’una base tan simple com la de conèixer la
vertadera posició de pobles i ciutats i les distàncies
reals entre ells. Es tractava de la primera
vegada que un cartògraf espanyol entrava en contacte
directe amb els estudis de nivell superior que
s’impartien a Europa.
López estudià matemàtiques i altres ciències necessàries
per a la formació d’un cartògraf i també es
preparà en el perfeccionament de la tècnica del
gravat, tot amb un únic objectiu: que quan s’incorporés
a Madrid estigués prou preparat per a
confeccionar un mapa de la península que pogués
competir amb els dels altres països del continent.
Tot i això, Tomàs López no pogué realitzar observacions
sobre el propi terreny i com a conseqüència,
la seva cartografia conté certs errors geogràfics.
La seva planta de Catalunya porta data de 1776,
per tant fou acabada al cap d’uns quants anys de
la seva tornada de París. Hi consten els 12 corregiments
vigents en aquell moment juntament amb
el districte especial per a la Val d’Aran. És dibuixat
a escala 1:330 000 aproximadament. Fou inclòs
dins d’un atles publicat el 1810 i correspon a la
làmina número 60 del catàleg.
A part aplicar-hi els seus coneixements científics,
Tomás López, d’acord amb el text que de manera
ben explícita fa constar en el títol que apareix dins
de la cartel·la barroca, tingué en compte els mapes
de Catalunya que s’havien publicat fins en aquell
moment: el d’Aparici i el del comte de Darnius
–ambdós formant part d’aquesta curta selecció– i
també el de F. X. de Garma i de Duran, publicat
cap a 1770 (làmina 58 d’aquest catàleg). Igualment,
López s’inspirà en el gran mapa dels Pirineus de
Roussel i La Blottière, elaborat a finals del segle
XVII i publicat en vuit fulls cap al 1730 i, seguint
les seves pròpies paraules, també s’inspirà “en
otros manuscritos y buenas relaciones”. Aquestes
consultes estan en la línia de l’observació anterior
segons la qual Tomás López feia un treball cartogràfic
de despatx o de gabinet, a base d’examinar
24
i comparar documents relacionats amb el mapa
que preparava.
Conclusions
Finalment, doncs, l’exposició ha constat de 64
mapes del Principat de Catalunya. Al segle XVII n’hi
corresponen 38 i al segle XVIII la resta. I, si comptem
les versions diferents que es publicaren de cadascun
dels 64 mapes, ens trobem amb la important xifra
de 241 documents. La seva relació detallada ha quedat
reflectida en la descripció cartobibliogràfica que
acompanya cada làmina del present catàleg.
Del punt de vista dels objectius de la publicació
dels mapes, el seu resultat correspon als temes que
hem esbossat en els preàmbuls d’aquest estudi: militars,
comercials, polítics i científics. S’observa una
certa alta proporció de mapes fets amb finalitats
militars, ja que durant aquest període de 200 anys
el Principat de Catalunya fou escenari de guerres
quasi continuades, les més significatives de les quals
foren la Guerra dels Segadors (1640-1652) i la Guerra
de Successió Espanyola (1702-1715), les quals, juntament
amb les seves respectives seqüeles, ocuparen
una bona part de la resta d’ambdós segles.
Pel que fa als seus autors, cal destacar la participació
de cartògrafs dels Països Baixos i de França,
tot coincidint amb l’auge que assoliren en aquests
països els coneixements científics durant aquest
perío de, entre els quals es compta la ciència cartogràfica.
A partir de la segona meitat del segle XVIII,
la contribució dels cartògrafs autòctons equilibra
aquesta proporció en favor de les aportacions locals.
Si hem de fer una valoració cartogràfica justa i
equitativa d’aquesta presència de mapes del Principat
al llarg del període objecte de l’exposició, aquesta
podria classificar-se com a relativament acceptable.
Lògicament, aquesta afirmació només es pot fer a
partir d’uns punts de referència concrets que passen
pel coneixement de la producció cartogràfica a
Europa dins d’aquest mateix període.
I quan ens hem decidit a aplicar aquest adjectiu
–prèviament matisat– a la presència, a la quantitat
de mapes publicats, al nivell científic que assoliren
respecte als coneixements cartogràfics del moment,
pensem que és exempt de tota mena de xovinisme.
Catalunya no és cap país capdavanter en aquest
terreny, la gran majoria dels mapes van sortir dels
tallers dels Països Baixos o de França, l’aportació
autòctona, tot i la seva vàlua, és més aviat minsa,

molts mapes són còpies, sovint matusseres, d’altres
de publicats anteriorment. Tot i això, i per diversos
motius, potser el més decisiu el de la situació de guer -
ra real o freda que tingué per escenari el territori de
Catalunya al llarg d’aquests dos-cents anys, el resultat
global no es pot qualificar en termes gaire negatius.
Si la comparació la féssim dins del context de la
península Ibèrica, el resultat seria una mica diferent.
Moltes altres terres i regions peninsulars no
assoliren el nivell de Catalunya pel que fa a la categoria
de les seves representacions cartogràfiques,
tant del punt de vista del coneixement real del territori,
com de la informació relacionada amb els topònims
i la correcció en la seva ubicació.
Abans de donar per acabades aquestes reflexions
finals, cal fer menció d’una tasca que constitueix
l’assignatura pendent en el món de la cartografia.
Es tracta dels mapes que il·lustren els llibres, plegats
a part o formant part de la seva paginació. En
algun moment s’hauran d’incloure en les llistes de
mapes d’un país o territori. Aquesta tasca requereix
molt de temps i de personal que pugui anar examinant
a fons tots els volums la temàtica dels quals
Primeres notícies referides a mapes
de Catalunya impresos
Hem hagut de renunciar per motius històrics i
documentals a dedicar el tema de l’exposició als primers
mapes de Catalunya impresos, entenent aquest
enunciat en el sentit més estricte de la frase. Així és
com ho hauríem desitjat. La hipotètica conservació,
d’una banda, de certs exemplars de mapes del Principat
impresos que es troben documentats en textos de
finals del segle XVI, juntament amb les escasses possibilitats,
algun dia, de la seva localització, n’ha estat
la causa.
Així, com a preàmbul d’aquest estudi, donarem
raó del contingut d’aquests textos esmentats. Però
ENTORN DELS PRIMERS MAPES DE CATALUNYA
PUBLICATS I CONEGUTS AVUI EN DIA
25
suggereixi la possibilitat de localitzar-hi mapes, plànols,
vistes o altre material d’aquest tipus. Són moltes
les obres que caldria examinar, els cartotecaris
en som conscients i comptem que algun dia es pugui
dur a terme aquesta labor.
Aquestes serien les conclusions derivades de l’oportunitat
d’haver pogut comptar amb un exemplar
de tots els mapes de Catalunya –procedents dels
atles i llibres i com a exemplars solts– publicats i
coneguts avui en dia i del coneixement d’una bona
part, esperem, de les diferents edicions de què foren
objecte, un factor també important a l’hora de valorar
el conjunt. Valoració que ha comportat el fet d’haver
d’assumir el risc de posar un qualificatiu que
respongui a la realitat sense fer ús de subjectivismes.
És només amb aquesta intenció que s’ha redactat
aquesta visió general dedicada a la cartografia
de Catalunya publicada entre els anys 1600 i 1800.
Montserrat Galera i Monegal
Cap de la Cartoteca de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
l’exposició s’iniciarà amb l’exhibició del primer mapa
imprès conegut, fet que tingué lloc entre 1602 i 1605,
i que correspon a un gran mapa mural del Principat,
un gravat sobre sis planxes de coure, i del qual, per
cert, només tenim coneixement d’un sol exemplar.
Suficient, però, per a encapçalar la mostra.
Les notícies documentals sobre l’existència d’aquests
mapes del segle XVI, probablement perduts,
es troben en un manuscrit sortosament conservat
que escriví el pare jesuïta Pere Gil que es titula Libre
primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta
de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals
de Cathaluña i que segons les seves pròpies
paraules escrites, redactava almenys entre 1598 i
1600. Fou el geògraf Josep Iglésies qui l’any 1949

publicava aquest text dipositat al Seminari Episcopal
de Barcelona, acompanyat d’un documentat estudi. 1
Pere Gil deixa entendre en el capítol I del seu
estudi sobre Catalunya que el 1600 era l’any en què
el redactava: “... per espay de 1600 añys que correm
ara...”. Si bé Josep Iglésies en una nota a peu de pàgina
precisa el següent: “Inicialment deia 1598”. 2 Més
endavant en el capítol 2bis, podem llegir: “La figura
de Cathaluñya, ben considerada en mappa ben
correcta, es triangular; pero no es equilatera que
tinga las parts y lineas iguals; sino un poc prolongada,
y ayxi retira la figura de Escalenos...”, “En una
mappa curiosa que viu jo feta de ma lo any 1596 la
qual estava en la Baylia General, se contenia en un
Epitafi llati breument sifrada la longitut, latitut,
figura i cosas particulars de Cathaluña, lo qual Epitafi
diu desta manera: ...”. Segueix un llarg text de caire
geogràfic i històric en llengua llatina que acaba amb
la seva datació: “Anno domini 1596”. Pere Gil s’està
referint, doncs, a un mapa manuscrit del qual fins
al moment no es té cap altra notícia. 3
Aquest text llatí era previst de traduir-lo “en
llengua cathalana”. Però en el manuscrit, Pere Gil
deixà un gran espai en blanc per tal de col·locar-hi
en el seu moment la traducció, la qual finalment no
arribà a transcriure en el seu manuscrit.
Dins del mateix capítol 2bis, més endavant, trobem
una altra informació que en aquest cas es refereix
a “mapes” [en plural] de Catalunya igualment
manuscrits però també a uns altres que estaven
impresos. És amb motiu de la detallada descripció
que l’autor fa de Catalunya i que divideix “per parts”,
segons les seves pròpies paraules, i que correspon a
les divisions administratives del moment en vegueries,
sotsvegueries i batllies. Gil cita les 15 vegueries
vigents l’any 1600 ca. i per tant segueix donant
raó de les tres vegueries corresponents al Rosselló,
que pel tractat dels Pirineus passarien a la corona
francesa l’any 1659. L’altra divisió tractada per l’autor
és l’eclesiàstica, i finalment la territorial, que
equival a les comarques o climes fins a un total de
27. En parlar d’aquesta darrera divisió, i com a pre-
26
àmbul introductori al tema, Pere Gil escriu: “... no
referirem en cada partida tots los llochs y vilas petitas,
sino sols las ciutats, vilas y llochs mes principals.
Deixant al curios Lector: para que en ditas
Mappas manuscritas y estampadas de Cathaluña,
que estan curiosa y extensament fetas, los puga veurer
tots o casi tots; y los sitis, y posturas dells”. 4
Estem, per tant, donant testimoni de la presència
de cartografia manuscrita i impresa d’un cert
nivell referida a Catalunya. Fet que ens priva de
poder preparar l’exposició i confeccionar aquest catàleg
donant fe dels primers mapes impresos del
Principat, almenys pel que fa a la cartografia que
explícitament cità el pare Gil en el seu text manuscrit.
La seva condició de mapes murals o solts s’ha
de considerar com una de les causes de no poder disposar-ne
avui de cap exemplar. El que sembla indubtable
és que Pere Gil tenia davant seu un bon o uns
bons mapes de Catalunya.
Primers mapes de Catalunya impresos
i conservats avui en dia
Mapa mural de Catalunya en sis fulls signat
per J. B. Vrients (1602-1605). El seu historial
tipogràfic durant 160 anys
Precisament a Anvers, pàtria dels artistes més
prestigiosos i importants en l’art del gravat fet sobre
planxes de coure, s’edità en els primers anys del segle
XVII el primer mapa de Catalunya, del qual coneixem
un únic exemplar que es conserva al Département
des Cartes et Plans de la Bibliothèque Nationale de
France (Ge DD.5896) i que fou documentat pel professor
d’història de la cartografia de la Universitat
d’Utrecht, Dr. Günther Schilder, l’any 1975. 5 Correspon,
per tant, a la làmina 1 del catàleg.
Descripció física del document i breu contingut
Es tracta de un mapa en sis fulls –per tant un
mapa dels que hem descrit com a murals– d’unes
mides de 50,5 x 41 cm cadascun i que un cop mun-
1. IGLÉSIES, JOSEP: Pere Gil, S. I. Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de
cosas naturals de Cathaluña. Segons el manuscrit inèdit del Seminari Episcopal de Barcelona, 1949.
2. GIL, PERE: Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de
Cathaluña, fol. 1v. (Estudi de Josep Iglésies, pàg. 149).
3. GIL, PERE: Op. cit., fol. 5v. (Estudi de Josep Iglésies, pàg. 156-157).
4. GIL, PERE: Op. cit., fol. 5v. (Estudi de Josep Iglésies, pàg. 156-157).
5. SCHILDER, GÜNTHER: Monumenta cartographica neerlandica, vol. II, 1986, pàg. 125.

tat forma una peça de 101 x 123 cm. És dibuixat a
escala 1:250 000. Abraça tot el territori català del
moment –per tant inclou els territoris ultrapirinencs–
i una petita part de les terres d’Aragó i de València.
El seu títol és “NOVA PRINCIPATVS CATALONIAE
DESCRIPITIO”. És voltat d’una orla que només voreja
la part inferior i la banda esquerra del gravat, feta
a base de motius vegetals combinats amb éssers mitològics
en forma d’animals fantàstics.
Amb un perfil força correcte, el mapa conté una
informació en el seu interior certament valuosa.
Només cal prestar-hi una mínima atenció per adonar-se
de la gran abundor de topònims referits a ciutats,
pobles, llogarets, muntanyes, rius, rierols,
ermites, esglésies i altres. Així mateix, cal destacar
la correcció de la xarxa hidrogràfica, on àdhuc es distingeixen
els ponts que creuen els rius principals, i
també cal ponderar el nivell assolit en la interpretació
orogràfica.
El fet de no haver localitzat els mapes de Catalunya
dels quals ens parla el pare Gil no ens permet de
saber fins a quin punt tota aquesta informació era
ja coneguda quan Vrients edità el seu mapa en sis
fulls. Sí que podem dir que després del seu examen
detingut i comparat amb les descripcions del pare
jesuïta, ambdues versions no coincideixen pas en la
seva totalitat, especialment pel que pertoca a les
divisions administratives, comarcals i altres. En
qualsevol cas, aquesta peça concreta pot ésser classificada
com un document molt complet, força exacte,
ben imprès des del punt de vista de la seva labor
tipogràfica i d’unes mides considerables.
Conté una cartel·la redactada en llengua llatina
que consta de dues parts: la dedicatòria i una descripció
relacionada amb els mecenes que havien
col·laborat en l’execució del mapa. La dedicatòria és
encapçalada per la frase “PERILLVSTRIBVS AC
CLARISSIMIS VIRIS...” seguida dels noms d’aquests
il·lustres personatges, els diputats i oïdors de la
Generalitat de Catalunya per al període 1602-1605,
fet que ens permet de situar l’any de la seva publicació
en aquests primers anys del segle XVII. Els seus
noms i càrrecs són els diputats Bernat de Cardona,
abat de Sant Miquel de Cuixà; Hug de Tamarit i
Joaquim Setantí, i els oïdors Pau Pla, Rafel Rubí i
27
Coll i Honorat Martí. A continuació, hi apareix una
descripció en llatí del territori de Catalunya signada
per Joannes Baptista Vrintius. Una segona cartel·la
conté les dades corresponents a l’escala en
llegües, milles franceses i milles castellanes juntament
amb la notícia que fou imprès a Anvers “apud
Ioannem Baptistam Vrints”.
El text de tipus descriptiu d’aquesta cartel·la és
extremament interessant, per aquest motiu en transcrivim
la traducció completa que serà comentada
seguidament. 6
“Acabada la descripció [amb aquest mot “descripció” tot fa
pensar que Vrients s’està referint al mapa vista la seva
coincidència amb el darrer mot del títol] de Catalunya en
totes les seves parts [mot que també constava en el mapa
que consultava el pare Gil per a designar les divisions ad -
ministratives en vegueries, sotsvegueries i batllies], ni vaig
dubtar un moment ni vaig reflexionar a penes quin seria
el destinatari principal de la meva dedicatòria en treurela
a la llum, atès que, arribant ràpidament al dilema de
com escollir el nom d’una sola persona que, al meu parer,
fos la millor, gràcies a la qual la descripció assolís distinció
i esplendor per ella mateixa, decidí que hauríeu de ser
triats vosaltres com als millors patrons. Perquè la humanitat,
la generositat, la grandesa d’esperit, la justícia, la
rectitud de consciència i vostres excel·lents virtuts de tot
tipus són sabudes i reconegudes per tothom. A més a més,
aquesta descripció que conté les ciutats, fortaleses, muntanyes,
camps, llacs i rius del eximi Principat de Catalunya,
a qui podria haver-se adaptat millor que a vosaltres, que
haveu estat posats al front d’aquest mateix principat per
la voluntat de Déu? Essent just, com ho és, que els rius
tornen al lloc d’on han eixit, és a dir, a la mar, com no anava
a dedicar-vos aquesta descripció, que vaig fer amb la major
cura en el mateix principat i que, una ve gada feta, us vau
preocupar que arribés a les meves mans per tal que fos
impresa en la meva tipografia. Us prego i suplico que la
rebeu amb el semblant tranquil i feliç. Salut. Amplitud.
vestrar. cliens addictissimus, Ioannes Baptista Vrintius”.
Unes primeres reflexions producte de la lec -
tura atenta d’aquest text: L’autor, J. B. Vrients,
1562 ca.-1612, treballà a Anvers primerament com
a llibreter i com a comerciant de llibres i dins d’aquest
ram gaudí sempre d’una gran reputació en
el camp de la cartografia. Aviat s’especialitzà com
a gravador i impressor de mapes.
6. L’autora vol agrair al professor Ramon Puchades, del Departament d’Història de l’Antiguitat i de la Cultura Escrita, de la Unitat
de Paleografia, de la Universitat de València, la seva gentilesa per la traducció del text llatí de J. B. Vrients.

El seu primer treball conegut en aquesta especialitat
correspon a una escena del setge d’Anvers
de 1585, que veié la llum, segons sembla, el mateix
any que havia tingut lloc aquest fet bèl·lic. Tot i això,
el ja esmentat professor Schilder dóna raó de la seva
activitat com a gravador des d’almenys l’any 1559.
Als anys noranta del segle XVI i als primers de la centúria
següent és quan Vrients aconseguí el seu màxim
esplendor i l’apogeu professional. 7
La seva implicació amb aquest mapa de Catalunya
en sis fulls ha quedat ja ben palesa. Fet que ens permet
aportar informacions de primera mà sobre el
tema, alhora que formular-ne algunes altres que quedaran
a nivell d’hipòtesis.
En el primer cas, podem afirmar, doncs, que
Vrients havia intervingut d’una manera directa en
l’elaboració d’aquest mapa en una estada, no sabem
de quina durada però no sembla pas que fos ni escadussera
ni gaire curta, al Principat. Un cop acabada
una feina clara des del punt de vista de l’autor si
bé poc precisa per a nosaltres, se’n tornà a la seva
terra flamenca tot esperant, potser, que se li retornés
un material que algú havia de completar més
endavant, a fi que el mapa en qüestió pogués ésser
imprès a Flandes. Compromís que també quedà ben
clar que van complir els personatges als quals dedicà
el mapa, els diputats i oïdors de la Generalitat de
Catalunya triats per al període de 1602-1605.
Vist que la toponímia del mapa és tota escrita
en un català molt correcte, es pot també suposar
sense pecar de massa agosarament que no fou Vrients
qui la devia posar. I ací és quan hem de començar a
entrar en el camp de les hipòtesis a fi d’intentar trobar
aquesta anella perduda. Aquesta suposició ens
permet aventurar la possibilitat que en aquest mapa
també hi hagués treballat un equip de gent que coneixia
bé la toponímia catalana. Això suposaria la intervenció
directa de professionals i d’informadors catalans
en aquest document tan important per a la cartografia
de Catalunya, el qual el professor Schilder va
qualificar com a “milestone in Catalonian cartography”.
8 Podem estar davant del primer mapa de
Catalunya editat en diversos fulls.
Val la pena d’aturar-se una mica a comentar la
seva decoració. A part l’orla, ja esmentada, tot ell
28
respira l’aire barroc del moment. Els principals elements
de decoració són els vaixells que apareixen al
llarg de la costa catalana des del cap de Begur fins
a Tarragona. El dibuixant va voler deixar testimoni
d’un combat naval imaginari, i de molta actualitat
en aquell moment, entre naus cristianes i turques.
Ambdues flotes fan ús de les seves armes de guerra
però les fumarades no van dirigides a cap objectiu
bèl·lic especial. En els dos casos, l’autor dibuixa naus
al rem, galeres, i naus a vela, les carraques o petits
galions.
Les naus cristianes es distingeixen per la bandera
que porta la creu de Borgonya, en forma d’aspa
talment com és la creu de Sant Andreu. Solien
ésser banderes de fons blanc amb l’esmentada creu
de color vermell com a element distintiu. En conjunt,
es tracta de sis barcasses grans, ben equipades
i fins i tot en el cas de les galeres en trobem de
dues classes diferents, unes en les quals hi ha únicament
els remers –per cert en un nombre molt elevat
respecte a l’habitual del moment– i una altra,
en primer terme, on a sobre del cap dels remers apareix
una plataforma sobre la qual hi ha soldats d’artilleria,
drets i amb unes armes a la mà que podrien
ésser llançes. És una galera d’origen venecià considerada
com la més ben equipada del moment i coneguda
amb el nom de galiassa. A la flota cristiana
només hi ha una sola barca de vela, és una carraca.
Totes sis estan en perfectes condicions i sense perill
d’enfonsament immediat. Ambdós tipus d’embarcacions
foren molt utilitzats en l’armada espanyola
entre els segles XVI i XVIII.
Les naus turques porten en la seva bandera la
mitja lluna com a símbol d’identificació. N’hi ha un
total d’onze, set són al rem i la resta a la vela. En
aquest cas, el dibuixant es permeté la llicència d’interpretar-ne
dues en situació de perill, una mig enfonsada,
amb part de la tripulació intentant de sobreviure,
i una altra amb el pal major partit pel mig.
En resum, vaixells que per la seva envergadura
eren aptes per a navegar només per a la mar
Mediterrània, sense possibilitats d’endinsar-se Atlàntic
enllà. 9
Unes balenes dibuixades amb un grau de fantasia
notable, i quasi només identificables pel doll
7. SCHILDER, GÜNTHER: Op. cit., vol. II, 1987, pàg. 123.
8. SCHILDER, GÜNTHER: Op. cit., vol. II, 1987, pàg. 126.
9. L’autora vol agrair a Javier Pastor, oficial de l’Armada, per la seva informació sobre els vaixells que il·lustren el mapa mural de
Catalunya.

d’aire humit –no d’aigua com sovint es diu– que surt
dels seus orificis nasals, complementen els elements
decoratius del mapa.
La peça que s’exposa no correspon al gravat original
de la Bibliothèque Nationale de France. Per
a aquest cas s’exhibeix una composició fotogràfica
el muntatge de la qual ha estat possible gràcies al
fet que l’arxiu fotogràfic de la Cartoteca de Catalunya
disposa d’una reproducció de cadascuna de les sis
planxes del gravat.
Però d’aquest gran mapa mural del Principat
n’hem pogut fer un seguiment més enllà de la versió
original del flamenc Jan Baptist Vrients. Amb
lleugeres variacions en la seva composició tipogràfica,
n’hem tingut notícies fins l’any 1763, per tant
durant un segle i mig llarg. Aquestes són les informacions
de les quals disposem.
La mort de l’editor i gravador Vrients succeïa
l’any 1612. Les planxes d’aquest gran mapa de
Catalunya les adquirí Claes Jansz[onius] Visscher
(1587-1652), instal·lat a Amsterdam, que segurament
el tornà a publicar amb algunes modificacions,
tot i que avui en dia només coneixem l’edició
que en féu el seu fill Nicolas (1618-1679), actiu des
de 1657 fins a 1677. D’aquesta versió de la dinastia
Visscher, on no consta l’any de la seva publicació,
en coneixem dos exemplars, també dipositats
al Département des Cartes et Plans de la Biblio -
thèque Nationale de France. Porten, respectivament,
les signatures (Ge DD.5897), presentat en
fulls separats, i (Ge C.9630) en aquest cas corresponent
a un exemplar muntat. 10 Coneguts els anys
que Nicolas I Visscher regentà el taller heretat del
seu pare, la data aproximada d’edició del mapa la
podem situar en els anys cinquanta llargs del segle
XVII o, amb altres paraules, al cap de mig segle aproximat
de la seva edició prínceps.
El mapa segueix encara constant en un catàleg
de la família Visscher corresponent a l’any 1682 aproximadament,
quan el taller d’aquest llinatge de cartògrafs
ja el regentava el membre de la tercera
generació de la família, de nom, també, Nicolas (1649-
1702). 11 En la secció titulada “Van verscheyden Bladen”
(‘en diversos fulls’) hi apareix citat el mapa de
Catalunya sota el títol “Catalonia van 6 Kaart-bla-
29
den”. 12 Per tant, les tres generacions de Visscher tingueren
el mapa entre les seves mans.
La seva descripció física és lleugerament diferent
de la de la versió de Vrients. El títol de la part
superior no varia ni les condicions de l’orla tampoc,
que segueix voltant només dues de les quatre parts
de la peça. Tampoc no hi ha variacions en el contingut
del mapa en si, tot i que en el lapse dels cinquanta
anys s’havien publicat entre 15 i 20 mapes
de Catalunya més, els quals haurien permès als
Visscher actualitzar alguna dada. Trobem, en canvi,
alteracions en la decoració, que en aquest punt sí
que és actualitzada en el sentit artístic i documental
del mot. A la cartel·la on hi havia la llarga dedicatòria
àmpliament comentada hi figura el següent
text: “EXACTA CATALONIAE TABVLA ex Officina
Nicolai Visscher”. L’escala és moguda de lloc respecte
a la versió de Vrients i apareix en una cartel·la
situada a l’angle inferior dret, decorada amb elements
que fan menció al cognom de la família: la
xarxa i la canya dels pescadors.
L’escena dels vaixells que apareix al mapa de
Vrients també té tot un altre aspecte. Aquella munió
de barcasses ha estat substituïda per una discreta
presència de sis embarcacions: una galera, per tant
manejable amb els rems, i les altres ja són, bé carraques,
bé galions, en aquest darrer cas una nau ja
capacitada i condicionada per a travessar l’oceà.
Nicolas I Visscher publicà, a part, el seu propi
mapa de Catalunya. Es titula “Cataloniae Principatus
nec non Ruscinonensis et Cerretaniae Comitatus...”
dins de l’Atlas Contractus Orbis Terrarum en una
edició de l’any 1677 ca. i en edicions posteriors segons
consta en la làmina 22 d’aquest catàleg.
Quan morí la viuda del darrer dels tres cartògrafs
Visscher (1726) les planxes d’aquest taller passaren
al de la família Schenk II, una altra branca
de cartògrafs instal·lats a Amsterdam que també
comptaren amb tres generacions en actiu, tots tres
de nom Petrus. Aquests treballaren al llarg d’un
segle, entre els anys 1683 ca. i 1784 ca.
Això ens dóna peu a poder parlar encara d’una
tercera versió d’aquest mapa no signat per la família
Schenk sinó per la societat Covens & Mortier,
també amb seu a Amsterdam, que amb denomina-
10. SCHILDER, GÜNTHER: Op. cit., vol. II, 1987, pàg. 126.
11. Catalogus van groote en kleene land-kaerten, steden, print-kunst en boecken van Nicolaes Visscher. T’Amsterdam, In de Kalver-
Straet, in Visscher [1682 ca.].
12. Catalogus van groote... Op. cit., pàg. 3.

cions lleugerament diferents treballaren en el camp
de la cartografia entre 1685 ca. i 1866. Més de 175
anys i quatre generacions, xifres, ambdues, poc freqüents.
I si podem donar notícies d’aquest tercer gravat
en sis fulls del mateix mapa de Catalunya ha estat
gràcies a la consulta del catàleg de la Map Library
de la British Library. Volem fer constar que la descripció
que en fem a continuació la devem a l’ajuda
que hem obtingut a través del nostre company i amic,
cap d’aquesta secció, Tony Campbell, i del seu col·laborador
Geoff Armitage. 13
Es tracta d’un mapa quasi idèntic al de la família
Visscher fins al punt que ni tan solament no foren
substituïts els símbols que feien referència als arts
de la pesca. On sí hi ha alguna variació és en el títol,
que passa a ésser “EXACTA PRINCIPATUS CATA-
LONIAE TABULA. Ex Officina Joannes Covens et
Cornelii Mortier”. Pel que fa a la referència del taller
d’impressió, en la part inferior de les notícies relatives
a les escales hi trobem la indicació “’t Amsteldam
by Johannes Covens et Cornelis Mortier”. No hi consta
cap data, si bé el fet de saber que la companyia
va funcionar amb el nom concret de Covens & Mortier
durant el període comprès entre 1721 i 1746 ens permet
de situar-la entre aquests 25 anys. Una altra
petita variació la trobem en el fet que no hi apareix
l’orla decorativa que ocupava dos dels quatre costats
de les versions de Vrients i Visscher.
Si haguéssim de resumir en poques paraules el
perquè de l’atribució de la paternitat d’aquest gravat
a la firma Covens & Mortier –i no als Schenk
d’acord amb la seqüència de l’adquisició de les planxes
esmentada més amunt– hi trobaríem un conjunt
de circumstàncies relacionades entre si al voltant
dels acords, desacords, rivalitats, intercanvis de planxes,
casaments a triple banda entre les famílies
Mortier, Covens i Schenk, i que ací no cal detallar,
però sí explicar-ho de manera molt succinta:
Pieter Mortier, d’origen francès, fou el fundador de la dinastia.
Morí l’any 1711 deixant els seus fills en la minoria d’edat.
Els tutors dels menors foren el germà de Pieter Mortier,
30
de nom David, i el cartògraf Gerard Valk. La viuda de Mortier,
que visqué fins al 1719, per la seva part, continuà amb el
negoci familiar i en alguna ocasió consta que col·laborà amb
la viuda de Schenk que era alhora germana del tutor Valk.
El dia 20 de novembre de 1721 es creà la societat Covens &
Mortier formada per Cornelis Mortier, fill de Pieter, i el seu
cunyat Johannes Covens, pel fet d’haver-se casat amb Agatha
Mortier. El nostre mapa de Catalunya, ja hem dit que apareix
sota aquesta firma. Tot i això no es pot descartar l’existència
d’altres edicions anteriors a càrrec del primer
integrant de la dinastia en qüestió, quan encara funcionava
només amb el nom de Pieter Mortier, però no tenim constància
de cap exemplar localitzable avui en dia.
Les característiques dels mapes de la firma
Covens-Mortier estan força implicades amb situacions
conflictives relacionades amb la producció de
mapes, que sense gaire miraments copiaven dels cartògrafs
francesos i neerlandesos. En alguns casos es
limitaven a canviar el nom de l’autor i la data a la
cartel·la corresponent i hi introduïen alguna altra
variació, que en la majoria dels casos afectava bàsicament
l’ornamentació. Això és exactament el que
va succeir amb el mapa de Catalunya en el qual
J. B. Vrients havia treballat i que havia editat als
primers anys del segle XVII.
Continuant amb el seguiment del nostre mapa,
i ja com a pista final, podem donar-ne una darrera
notícia, corresponent a l’any 1763. Es tracta de la
seva inclusió en un catàleg publicat aquest mateix
any 14 i en el qual consta encara com a peça posada
a la venda. Hi consta amb el títol “La PRINCIPAUTÉ
DE CATALOGNE, en 6 feuilles. Par Covens &
Mortier”. 15 Feia més de 160 anys que s’havia publicat
per primera vegada.
Una versió reduïda del mapa de J. B. Vrients
inclosa a l’atles Theatrum Orbis Terrarum durant
el període 1602-1612
A partir de 1570 es començà a publicar el què
s’ha de considerar com el primer atles sistemàtic de
la història. Ens referim al Theatrum Orbis Terrarum,
del qual ja hem fet suficient menció en l’estudi ante-
13. El nostre agraïment a Tony Campbell i a Geoff Armitage, de la Map Library de la British Library, per la seva ajuda en la localització
d’aquest mapa.
14. Catalogue nouveau des cartes géographiques qui se trouvent & se vendent dans la Boutique de Jean Covens & Corneille Mortier.
El mapa de Catalunya es troba dins de la secció titulada “Cartes de la Géographie Moderne, de differentes grandeurs & plusieurs
feuilles, qui se vendent en feuilles, ou collées sur de la toile avec des cadres pour orner des Galleries, Maisons de campagne
& c., 1763”. Edició facsímil editada i comentada per Peter van der Krogt juntament amb un altre catàleg de la mateixa
societat i publicat igualment l’any 1763, 1992.
15. Catalogue nouveau... Op. cit., pàg. 34, núm. 51 [pàg. 102 de l’edició facsímil].

31
Nova Principatvs Cataloniæ Descriptio,
Ioannes Baptista Vrintius (1602-1605).
Bibliothèque Nationale de France.
Département des Cartes et Plans,
Ge DD.5896.
Nova Principatvs Cataloniæ Descriptio,
Nicolaes Visscher (1656-1679).
Bibliothèque Nationale de France.
Département des Cartes et Plans,
Ge DD.5897; Ge C.9630.

Nova Principatvs Cataloniæ Descriptio,
Iohannes Covens en Cornelis Mortier
(1721-1746).
British Library, 18885-24.
rior. Tal com es diu en aquest punt, en la portada
d’una edició en llengua castellana impresa a la prestigiosa
impremta Plantin d’Anvers i que porta data
de 1602, s’hi inclogué per primera vegada un mapa
del Principat de Catalunya. L’obra s’edità sota la
responsabilitat d’Abraham Ortelius, editor i comerciant
de mapes flamenc i una de les figures més
emblemàtiques en la història de la cartografia als
Països Baixos.
Aquest mapa és una versió reduïda –per ésser
més precisos en el vocabulari, una versió adaptada
a les mides de l’atles, 49 x 59 cm, en la posició del
llibre obert– del mateix mapa en sis fulls editat per
J. B. Vrients a Anvers i que acabem de comentar
àmpliament. Correspon a la làmina 2 del catàleg.
Aquesta inclusió de la imatge del Principat de
Catalunya al cap de més de trenta anys de la primera
edició del Theatrum Orbis Terrarum té una
explicació lògica i coherent. L’any 1598 morí Abraham
Ortelius i les planxes del seu atles quedaren per poc
temps en propietat de la seva germana Anna, ja que
aquesta morí dos anys més tard, per tant el 1600.
L’any següent les adquirí J. B. Vrients juntament
amb els corresponents drets de reproducció. Per cert,
32
alhora que el mateix Vrients també adquiria les planxes
i els drets d’un altre gran atles del moment, el
Speculum Orbis Terrarum, obra del cartògraf Cornelis
de Jode. D’aquesta manera, aconseguia un control
quasi total de la producció editorial dels Països Baixos
en el camp de la cartografia.
En aquesta edició reduïda, el mapa porta en la
primera cartel·la el títol “CATALONIAE PRINCI-
PATVS NOVISSIMA ET ACCVRATA DESCRIPTIO.
Antverpiae excudebat Joannes Baptista Vrints” i és
elaborat a una escala real d’1:750 000 aproximadament.
En la cartel·la de la part inferior dreta hi apareix
la dedicatòria, que és als mateixos prohoms de
la Generalitat de Catalunya que apareixen en la del
mapa mural, si bé la interessant descripció llatina
que ens ha donat peu a algunes deduccions ha estat
suprimida. Fent aquesta mateixa funció, apareix en
el verso de les dues pàgines del mapa i de dos folis
més un llarg text de caràcter estrictament descriptiu
del punt de vista geogràfic i històric, dedicat a
Catalunya, i obra del pare Francesc Diago de l’orde
de Predicadors del convent de Santa Caterina de
Barcelona. Aquesta informació la devem a l’estudi
de l’acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres

Portada d’una edició en llengua castellana del Theatrum Orbis Terrarum,
d’Abraham Ortelius. Impremta Plantin d’Anvers, 1602.
de Barcelona Ernest Moliné i Brasés 16 d’acord amb
un document publicat i datat l’11 de juliol de 1604
reproduït en el mencionat treball:
“los Srs deputats del Geñal. de Cathaª... ab interventio dels
Srs hoidors de comptes de dit General... Desliberen que de
pecunies de dit General sien donades y pagades a fra fray
[sic a l’ed. Moliné y Brasés] Diego conventual del monestir
de predicadors de la pnt. ciutat sexanta lliures barç. es en total
paga y satisfactio de la descriptio de Cathª per ell feta...”. 17
33
Document que signen els oïdors de comptes que
ja coneixem.
És molt probable que el pare Diago rebés aquesta
quantitat després de l’entrega del text, que podria
haver estat lliurat l’any anterior. Cal tenir present
que l’edició que comentem pertany a un exemplar
del Theatrum Orbis Terrarum la portada del qual
porta la data de 1602 tot i que el foli 48 correspon a
un mapa de la zona nord dels Països Baixos datada
el 1605. Així, totes aquestes notícies referents al text
del pare Diago entren, cronològicament parlant, dins
del camp de la lògica.
Continuant amb l’estudi de Moliné i Brasés, hem
tingut notícia d’aquest altre document datat en aquest
cas quasi un any més tard que l’anterior, el 6 de juny
de 1605:
“Los señors deputats del General de Cathª ab intervencio
dels señors oidors de comptes... deliberen que de pecunies
del General sien donades y pagades a mº Joan Granollachs
cavaller cent sinquanta lliures barceloneses les quals son a
bon compte de sinquanta mapes del pnt Principat de Cathalunya
les quals per ordre del consistori ha fetes [el mot mapa el
trobem emprat sempre en femení] per tallar y estampar en
Anvers...” a fi de lliurar-los al bisbe, al batlle, als oïdors del
trienni “y [a] Fra Fran.c Diego del orde de predicadors, per
los treballs han presos en dit negoci...”. 18
Sembla clar que el document es refereix a la versió
reduïda del mapa, atesa la participació directa
del pare Diago.
Aquest cavaller Granollacs, en paraules de
Moliné i Brasés, hauria estat “lo autor o arreglador
del mapa”. 19 Aquesta nota la signen també els
diputats i oïdors de comptes que consten en la dedicatòria
del mapa mural de sis fulls i en els de les
versions reduïdes que s’inclogueren en el Theatrum
Orbis Terrarum. En aquest document del 6 de juny
de 1605 no hi apareix, però, el nom de l’oïdor Honorat
Martí, que havia mort el 12 de febrer d’aquest
mateix any. 20 Fou substituït per Jeroni Bosc, mercader
de Perpinyà, que ocupà aquest càrrec des del
3 de març.
Però quina podia haver estat exactament la tasca
i la responsabilitat de Granollacs? Quin significat
podem donar a la frase referida a aquest personatge
que apareix citat en el document del 6 de juny de
16. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: La Descripció de Catalunya del Pare Diago. 1909.
17. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: Op. cit., pàg. 5.
18. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: Op. cit., pàg. 5.
19. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: Op. cit., pàg. 6.
20. Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Libre del dietari trienni MDCII, fol. 262v. [Edició dirigida per Josep Maria Sans i Travé,
vol. III, 1996, pàg. 501].

1605 “...mapes... fetes per tallar y estampar en An -
vers...” i al mot “arreglador” que li atorga Moliné i
Brasés? No ens podem aventurar, sense tenir més
elements de judici, a lligar-lo amb el mapa mural de
sis fulls del qual prové aquesta planta de Catalunya
inclosa dins de l’atles Theatrum Orbis Terrarum. El
més probable, sembla, és que hagués intervingut en
alguna feina concreta d’aquesta versió reduïda. Al
mateix procés de reducció? Quin significat pot tenir
que va “fer” 50 mapes si l’impressió s’envià a fer a
Anvers? No ho sabem. Tot el que podem dir és que,
d’una manera o altra, Granollacs estigué relacionat
amb un mapa de Catalunya que es gravà i s’imprimí
a Anvers, amb un alt percentatge de possibilitats
als tallers de J. B. Vrients.
La paginació d’aquest mapa dins de l’atles de
1602 ens fa pensar que hi fou inclòs quan aquest
exemplar estava ja preparat per a la publicació. El
fet de que la seva col·lació sigui 20* –el mateix succeeix
amb el mapa de Galícia que porta la col·lació
19*– i que el número 20 correspongui a un altre mapa,
el de Cadis, abona plenament aquesta suposició.
Tot plegat, molt d’acord amb la cronologia de les
notícies comentades relatives a l’adquisició per part
de Vrients de les planxes del Theatrum Orbis Terrarum,
als personatges de la dedicatòria i al fet que en aquells
temps els ritmes d’impressió eren lents si els comparem
amb els dels anys posteriors. Com a conseqüència
d’aquestes premisses, era lògic que amb una
certa freqüència s’hagués d’incloure en algun volum
un material que no havia estat previst en la compaginació
inicial. El signe gràfic dels asteriscs solucionava
clarament aquesta situació, la qual quedà
resolta a partir de l’edició del Theatrum Orbis Terrarum
de 1608, en llengua italiana, moment en que la planta
del Principat porta una paginació pròpia.
Aquest mapa veié diverses edicions entre els
anys 1602 i 1612. La següent és una edició llatina de
l’any 1603 publicada al taller-impremta de Vrients a
Anvers. Les dues darreres de l’any 1612, coincidint
amb el de la mort de l’editor flamenc, tornaren a publicar-se
–talment com la primera– a la impremta Plantin,
que en aquell moment ja estava regentada per Jan
34
Moretus, gendre del fundador, el qual des de 1599
dirigia aquesta prestigiosa casa editorial.
Per a una relació detallada de les diferents edicions
del Theatrum Orbis Terrarum en què fou
publicada aquesta planta del Principat cal consultar
la documentació que acompanya la làmina 2
del catàleg.
Si, fins ací, l’edició d’un mateix mapa de Catalunya
en dues versions tipogràfiques ben diferents ha quedat
més o menys aclarida, tot i el nivell d’hipòtesis
en què encara han quedat alguns punts, una nova
notícia, datada el dia 12 d’abril de 1606 i publicada
al Dietari del Antich Consell Barceloní (edició que
iniciaren Frederic Schwartz i Luna i Francesc Carreras
i Candi entre 1892 i 1927 i que es continuà el 1965),
s’afegeix al tema:
“DIMECRES XII” [abril de 1606] “En aquest die los deputats
trameteren als consellers una mappa de Cathalunya
que ara de nou per orde dels dits deputats se es impresa en
Italia y un altre ne han trames al virrey”. 21
El mateix regidor de l’Ajuntament de Barcelona,
Carreras i Candi, reprodueix l’any 1919 aquesta frase
en un article dedicat a la cartografia catalana. 22 I la
comenta en el sentit que es tracta d’un error “del
qual no se n’ha de treure conseqüències negatives”
quan s’afirma que l’esmentat mapa que reberen els
consellers municipals havia estat imprès a Itàlia ja
que segons el seu parer ha de tractar-se del lot de
cinquanta exemplars que la corporació de la Generalitat
de Catalunya adquirí el 6 de juny de l’any anterior
per valor de 150 lliures barceloneses –reproduït més
amunt– i que havia sortit de les premses de Vrients
a Anvers.
Josep Iglésies, en el seu també citat treball sobre
el manuscrit del pare jesuïta Pere Gil, fa menció d’aquesta
frase si bé s’estranya que Carrreras i Candi
no pari atenció a l’expressió “ara de nou”, fet que li
suggereix una al·lusió a una impressió anterior. 23
Un altre punt a comentar per reflexionar sobre
el significat d’aquest curt text escrit pel funcionari
que redactava les actes municipals, ens el proporciona
el fet que Carreras i Candi nega, sense pal·liatius,
que es tractés d’una peça impresa a Itàlia. Probablement
21. Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, vol. VIII, 1603-1609, pàg. 268.
22. CARRERAS Y CANDI, FRANCESCH: “Cartografia catalana”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, març-juliol 1919,
pàg. 51-74 [pàg. 73].
23. IGLÉSIES, JOSEP: Pere Gil, S. I. Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es
de cosas naturals de Cathaluña. Segons el manuscrit inèdit del Seminari Episcopal de Barcelona, 1949, pàg. 89.

no, no ho era. Però no es pot descartar del tot la idea
que ja es comencés a parlar del projecte de publicar
una edició en llengua italiana del Theatrum Orbis
Terrarum, en la qual s’havia d’incloure el mapa de
Catalunya que ja coneixem d’edicions anteriors i que
efectivament veié la llum el 1608. Però no fou pas
Itàlia el seu lloc d’impressió, sinó que com en d’altres
ocasions fou “In Anversa, apresso Giovanni Bapta.
Vrintio”. Potser sí que es pot acceptar com a explicació
a les paraules d’aquest curt text municipal que la
descripció geograficohistòrica del pare Diago, que ja
hem comentat, hagués ja estat traduïda a la llengua
toscana, i ocupés el verso del mapa de Catalunya que
reberen els consellers del consistori barceloní i el virrei
el dia 12 d’abril de 1606 de part dels diputats de la
Diputació del General o Generalitat.
Tot i això, no s’ha de descartar la possibilitat
d’un mapa que no tingués res a veure amb el de
Vrients.
Reflexions finals
Si per a jutjar el nivell cartogràfic assolit per
les plantes de Catalunya en els inicis de la cartografia
impresa prenguéssim com a punt de referència
aquesta versió del Principat subscrita per Vrients,
el resultat seria certament satisfactori. És clar que
estem davant d’un document que fou elaborat sobre
35
el terreny, sense ésser copiat des de les dependències
d’un taller de cartògrafs situat en un altre país,
i això es nota. També perquè les persones que hi
intervingueren, a part ésser bons cartògrafs i conèixer
bé el territori, eren bons artistes, bons dibuixants,
bons gravadors i bons impressors. No fou
certament per no res que el seu perfil, l’escala i en
bona part la toponímia serviren de base a cartògrafs
tan il·lustres com Mercator (1611) i Blaeu (1634) en
la inclusió dins dels seus atles de la imatge del territori
català. Aquesta empenta inicial, però, no tingué,
en termes generals, gaire continuïtat. El perfil i contingut
del mapa de l’editor Vrients, compartit amb
el que imposà l’escola sansoniana, s’anà repetint al
llarg dels anys. Sovint no s’hi incloïen les actualitzacions
–cas de la pèrdua dels territoris transpirenaics
o bé el dels límits de les vegueries–, i en d’altres
casos es publicaren versions d’una qualitat inferior
a la de mapes precedents.
Tot i això, cal excloure d’aquesta conclusió treballs
com els d’Aparici (1720, 1765), del comte de
Darnius (1726) –per citar-ne només dos de ben significatius–
que sí que aportaren novetats i millores
en la interpretació del territori de Catalunya.
Montserrat Galera i Monegal
Cap de la Cartoteca de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya

CATÀLEG
37

Presentació
L’exposició presenta els mapes de Catalunya
que van aparèixer de 1600 a 1800. El catàleg conté
la reproducció i la descripció d’aquests mapes i els
elements de la seva història bibliogràfica, que permeten
identificar i justificar les formes diverses que
han tingut al llarg del temps.
No és una monografia sobre la història de la cartografia
del territori de Catalunya durant aquests
dos segles, ni sobre el gravat de mapes, ni sobre el
llenguatge cartogràfic, sinó que pretén ser una guia
pràctica que sistematitza la informació dispersa en
les obres de referència més conegudes sobre el tema.
El nucli inicial del recull, sense el qual no haguera
estat possible la seva realització, ha estat la documentació
reunida per Jordi Estruga durant anys de
dedicació i d’interès pel tema.
La pauta que s’ha seguit és la marcada per l’obra
de Mn. Colomer Els cent primers mapes del
Principat de Catalunya. Segles XVI-XIX (Barcelona:
Rafael Dalmau, 1966, primera cartobibliografia de
Catalunya –i única encara de caràcter general–), que
estableix quines són les peces a estudiar i els criteris
bàsics de descripció.
Les fonts d’informació que s’han buidat de manera
sistemàtica són KOEMAN, C. [ed.]: Atlantes Neerlandici:
bibliography of terrestrial, maritime and celestial
atlases and pilot books, published in the Netherlands
up to 1880 i PASTOUREAU, MIREILLE: Les atlas français.
XVIe-XVIIe siècles: répertoire bibliographique et
étude, i només s’han buscat altres fonts quan aquestes
no cobrien la peça estudiada.
La informació disponible sobre els mapes de
Catalunya és molt irregular i les fitxes reflecteixen
aquest fet. Gran part de la informació és fruit de l’experiència
directa, de la consulta de les peces; una
altra part prové de les fonts de referència, més o
menys fiables i detallades; una part s’ha de limitar
a les dades sobre els autors i la seva obra, perquè no
s’ha trobat res relacionat directament amb el mapa
CATÀLEG
39
concret que s’estudia; per fi, també hi ha la informació
que entra en el camp de l’especulació. Tot i
que s’ha intentat separar els nivells diversos d’informació
i que quedés clar en cada cas el grau de fiabilitat
de les dades que es donen, cal insistir en la
idea que no es pretén fer un estudi sobre els mapes,
sinó una guia orientativa per a situar les peces, una
ajuda “per a bibliotecaris” per a descriure els documents
que poden trobar a les seves col·leccions, ja
que les obres de referència sobre història de la cartografia
no són fàcils de trobar, una guia per a persones
interessades en el tema que permeti una primera
aproximació als documents i on aquestes persones
hi trobin, al costat de la imatge, pistes per a iniciar
un estudi més detallat dels mapes.
La fitxa
Els mapes estan ordenats per ordre cronològic
de la primera edició coneguda de cada mapa. Si hi
ha edicions o versions posteriors, s’inclouen darrera
la primera, amb les dades que les identifiquen
presentades en un sol bloc general [fitxa 2] o per
separat [fitxa 1], segons les necessitats de cada cas.
Les fitxes tenen quatre parts:
a) encapçalament
b) descripció de la peça
c) història bibliogràfica del mapa
d) fonts
a) L’encapçalament consta de l’any, l’autor i el
número que identifica la peça dins del catàleg.
– L’any és el que consta sobre el mapa. Si hi falta,
és el de l’obra on el mapa va sortir per primera
vegada [entre claudàtors]. Si no es tenen
dates concretes, es fa una suposició (entre parèntesis)
i es justifica en l’apartat (c).
– L’autor és, en general, el de la primera edició.
Cal remarcar, però, que només és un nom orientatiu
per identificar de quin mapa es tracta
abans de llegir la fitxa, encara que sigui una
simplificació en alguns casos.

– El número d’ordre s’ha establert a partir de l’ordre
cronològic de les primeres edicions.
b) La descripció de la peça conté la transcripció
del text que apareix sobre el document. Les cites
literals es donen en negreta i s’afegeix entre claudàtors
la seva situació en el full.
e. part esquerra
d. part dreta
i. part inferior
s. part superior
c. part central
r. recto
v. verso
També es dóna l’escala aproximada del mapa,
seguida de les equivalències utilitzades en la regla
de l’escala gràfica, i notes sobre el llenguatge cartogràfic
i sobre elements decoratius.
Les mides que es donen són les de l’interior del
requadre que conté el mapa, prescindint d’orles
decoratives, de les regles de coordenades, dels
títols liminars o de la petjada de la planxa i, evidentment,
de les mides del full. Es donen l’alçada
per l’amplada, en centímetres arrodonits al
centímetre superior.
c) La història bibliogràfica té dos apartats: l’historial
del mapa i la taula-guia, en la qual es resumeix
la informació coneguda i es fan ressaltar les
característiques que diferencien una variant de
l’altra. La primera casella de la taula conté el
número que identifica la versió, fins i tot si només
se’n coneix una [fitxa 3]. L’identificador té dues
parts: el número d’ordre donat a l’apartat (a) i, a
continuació, totes les edicions numerades correlativament.
Quan la taula no recull els mapes sinó
els atles on han aparegut els mapes, la segona
part de l’identificador és una lletra majúscula
[fitxa 3]. La resta de les columnes que hi ha a la
taula varien segons el mapa. Quan una casella
de la taula és buida, no es fa constar si és per la
manca d’informació, que no és pertinent el concepte
en aquell cas o que no s’han pogut comprovar
les dades.
En la denominació de les columnes els termes més
utilitzats són:
any Any del mapa, documentat o suposat.
Les sigles [s.a.] signifiquen sense any.
atles Informació sobre l’obra on apareix
el mapa.
40
text Llengua de l’exemplar de l’obra on apareix
el mapa.
llegenda del foli Línia amb un text que resumeix el contingut
de la pàgina, en general fora de
la caixa.
reclam Paraules o sil·laba que se sol posar a la
darrera plana del quadern i que és la
primera del quadern següent.
signatura Lletres, números o símbols que servien
per a identificar i ordenar les diferents
parts de l’obra.
fonts Fonts d’una edició concreta del mapa.
Algunes vegades, la paraula fonts és
substituïda directament pel nom
o les sigles de l’obra [fitxa 2: totes
les referències corresponen al volum II
de l’Atlantes Neerlandici de Koeman].
d) L’apartat de les fonts reuneix les fonts d’informació
de les quals s’han tret les dades concretes
que es refereixen a la primera edició del mapa o,
en general, a tot el conjunt d’edicions agrupades
a cada fitxa. No es tracta, doncs, d’una bibliografia
sobre el mapa ni d’un recull de totes les fonts d’informació
que fan referència al mapa.
Les obres de referència consultades, i ordenades
segons les sigles, són:
AAK Atlantes Austriaci: kommentierter
Katalog der Österreichischen Atlanten
von 1561 bis 1994. Hrsg. von Ingrid
Kretschmer und Johannes Dörflinger.
Wien; Köln; Weimar: Böhlau, 1995.
3 vol.
Barella BARELLA, ALBERT. “El primer mapa
de Catalunya imprès a Espanya en
el segle XVII”, a Cicle de conferències
presentat amb motiu del Symposium
IMCOS, Barcelona, 3, 4 i 5 d’octubre
de 1986. Barcelona: Institut Cartogràfic
de Catalunya, 1986.
Benezit BÉNÉZIT, E. Dictionnaire critique et
documentaire des peintres, sculpteurs,
dessinateurs et graveurs de tous les
temps et de tous les pays, par un groupe
d’écrivains spécialistes. Nouv. éd.
entièrement refondue, revue et corr.
sous la direction des héritiers de E.
Bénézit. Paris: Librairie Gründ, 1976.
10 vol.
Broecke M. VAN DEN BROECKE. Ortelius atlas
maps: an illustrated guide. Utrecht:
HES Publishers, 1996.
Capel CAPEL, H. Geografía y matemáticas
en la España del siglo XVIII. Vilassar
de Mar: Oikos-Tau, 1982.
COL COLOMER, IGNASI M. Cartografia de
Catalunya i dels Països Catalans:

amb un annex de mapes del Rosselló
i del País Valencià. Ed. rev. i augm.
Barcelona: Institut Cartogràfic de
Catalunya, 1989.
Col COLOMER, IGNASI M. Els cent primers
mapes del Principat de Catalunya.
Segles XVI-XIX. Barcelona: Rafael
Dalmau, 1966 (Arxiu Bibliogràfic
Excursionista; 13).
Comas Catàleg de l’exposició de cartografia
de Catalunya del Renaixement a l’època
napoleònica, amb el suport tècnic
de la Cartoteca de Catalunya. A
cura de: Montserrat Galera, Rosa
Almuzara. Barcelona: Galeria Comas,
1988.
Galera (Aparici) GALERA, M. [“El mapa de Catalunya
de Josep Aparici: estudi”], a APARICI,
JOSEP. Nueva descripcion geografica
del principado de Cataluña. [Ed. facsímil].
Barcelona: Institut Cartogràfic
de Catalunya, 1988. Opuscle adjunt
al facsímil.
Galera (Baudrand) GALERA, M. [“El mapa de Catalunya
i el Rosselló de Baudrand: estudi”],
a Le Principauté de Catalogne et le
comté de Roussillon: Baudrand-
Noaïlles-Nolin: 1703. [Ed. facsímil].
Barcelona: Institut Cartogràfic de
Catalunya, 1990. Opuscle adjunt al
facsímil.
Galera (Morden) GALERA, M. “Un mapa de Catalunya
no repertoriat: A new mapp of the
Principality of Catalonia...: Robert
Morden, [1684]”, a Professor Joan
Vilà Valentí: el seu mestratge en la
geografia universitària. Barcelona:
Publicacions Universitat de Barcelona,
DL 1999, pàg. 297-305.
Galera (C-2001) Els mapes del territori de Catalunya
durant dos-cents anys, 1600-1800.
Barcelona: Institut Cartogràfic de
Catalunya, 2001.
Heinz HEINZ, MARKUS. “A research paper on
the copper-plates of the maps of J. B.
Homann’s first World atlas (1707)
and a method for identifying different
copper-plates of identical-look -
ing maps”, Imago Mundi, 45 (1993),
pàg. 45-58.
IMCOS Cartografia de Catalunya dels segles
XVII i XVIII: catàleg de la cartografia
exposada per l’Institut Cartogràfic de
Catalunya, a la sala d’exposicions del
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya,
amb motiu del Symposium IMCOS,
Barcelona, 3, 4 i 5 d’octubre de 1986.
Coordinació Montserrat Galera; redacció
de les fitxes Josep Gasset. Barcelona:
Institut Cartogràfic de Catalunya, 1986.
41
IMH Catàleg del fons cartogràfic de l’Institut
Municipal d’Història: I-Mapes antics
de Catalunya, Balears i València:
segles XVI-XIX; II-Mapes antics de la
península Ibèrica i de la resta del món
(segles XVI-XIX). Anna Maria Adroer i
Tasis, Maria Dolors Florensa i Asensio,
Josep Gasset i Argemí. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, 1986, 1994.
2 vol.
K KOEMAN, C. [ed.]. Atlantes Neerlandici:
bibliography of terrestrial, maritime
and celestial atlases and pilot books,
published in the Netherlands up to
1880. Amsterdam: Theatrum Orbis
Terrarum, cop. 1967-1971. 5+1 vol.
K(Blaeu) Koeman’s Atlantes neerlandici new
edition. Volume II: The folio atlases
published by Willem Jansz. Blaeu and
Joan Blaeu. Compiled by Dr. Peter
van der Krogt. Goy-Houten: HES &
De Graaf Publishers, 2000.
K(Mercator) Koeman’s Atlantes neerlandici new
edition. Volume I: The folio atlases
published by Gerard Mercator, Jodocus
Hondius, Henricus Hondius, Johannes
Janssonius and their successors.
Compiled by Dr. Peter van der Krogt.
Goy-Houten: HES Publishers, 1997.
Kish KISH, K. “The Homann’s atlases”,
Imago Mundi, 49 (1992), pàg. 32-40.
Krogt 1985 KROGT, PETER VAN DER. Advertenties
voor kaarten, atlanten, globes e.d. in
Amsterdamse kranten: 1621-1811.
Utrecht: HES Uitgevers, 1985.
Krogt 1992 Stock catalogues of maps and atlases
by Covens & Mortier: the ‘Catalogus
van verscheyde koopere plaaten’ of the
heirs of Pieter Mortier’s widow (1721)
and the ‘Catalogue nouveau des cartes
géographiques’ of Covens & Mortier
(1763). A facsimile edition with an
introduction by Dr. Peter van der
Krogt. Utrecht: HES, cop. 1992.
(Catalogi redivivi; 8).
Marcel MARCEL, GABRIEL. “El geógrafo Tomás
López y sus obras: ensayo de biografía
y de cartografía”, a LÓPEZ, THOMÁS.
Atlas geographico del Reyno de España
e islas adyacentes: con una breve descripción
de sus provincias. [Ed. facsímil].
Madrid: Centro de Gestión
Catastral y Cooperación Tributaria,
DL 1992, pàg. 35-145.
Me.Bla De Mercator a Blaeu: Espanya i l’edat
d’or de la cartografia a les disset
províncies dels Països Baixos. FERNANDO
BOUZA (ed.). Madrid: Fundación Carlos
de Amberes; Barcelona: Institut
Cartogràfic de Catalunya, 1996.

NMM National Maritime Museum: catalogue
of the Library. Vol. 3, parts 1-2:
Atlases & cartography. London: Her
Majesty’s Stationery Office, 1971.
1 tom en 2 vol.
Nor The A.E. Nordenskiöld Collection in
the Helsinki University Library: annotated
catalogue of maps made up to
1800. Compiled by Ann-Mari Mickwitz
and Leena Miekkavaara. [Helsinki]:
Helsinki University Library, 1979-
1995. 5 toms en 6 vol.
P PASTOUREAU, MIREILLE. Les atlas français.
XVIe-XVIIe siècles: répertoire bibliographique
et étude. Avec la collaboration
de Frank Lestringant pour l’Insulaire
d’A. Thevet. Paris: Bibliothèque
Nationale, Département des Cartes
et Plans, 1984.
Palau PALAU Y DULCET, ANTONIO. Manual del
librero hispanoamericano: bibliografía
general española e hispanoamericana
desde la invención de la imprenta hasta
nuestros tiempos con el valor comercial
de los impresos descritos. 2a ed. corr. y
aum. Barcelona: Librería Anticuaria
de A. Palau, 1948-1976. 27 vol.
Ph-LG [PHILLIPS, P. L.; LE GEAR, C. E., ed.].
A list of geographical atlases in the
Library of Congress, with bibliographical
notes. Washington: Library of
Congress, 1909-1992. 9 vol.
Scharfe SCHARFE, WOLFGANG. “Cartography
in Germany between the Renaissance
and the 18th century: regional development
and atlas cartography”, a La
cartografia dels països de parla alemanya:
Alemanya, Àustria i Suïssa:
cicle de conferències sobre història de
la cartografia: 6è curs. Barcelona:
Institut Cartogràfic de Catalunya,
1997, pàg. 45-66.
Schilder SCHILDER, GÜNTER. Monumenta car -
tographica neerlandica. Alphen aan
den Rijn: Uitgeverij Canaletto, 1986-.
6 vol. (en curs de publicació).
Soley-Gasset SOLEY, RAMON. Atles de Barcelona:
[iconografia de la ciutat de Barcelona:
vistes i plànols impresos de 1572 a
1900]. [Redacció de les fitxes, dels
índexs i col·laboració general: Josep
Gasset]. [Barcelona]: Mediterrània,
1998. 2 vol.
Tobío TOBÍO, CONSTANZA. “Introducción”, a
LÓPEZ, THOMÁS. Atlas geographico del
Reyno de España e islas adyacentes:
con una breve descripción de sus provincias.
[Ed. facsímil]. Madrid: Centro
de Gestión Catastral y Cooperación
Tributaria, DL 1992, pàg. 13-32.
42
T-1 TOOLEY, RONALD VERE (ed.). Tooley’s
dictionary of mapmakers. New York:
Alan R. Liss; Amsterdam: Meridian,
cop. 1979. [En curs de publicació:
Revised ed.: A-D. Editor Josephine
French. Tring: Map Collection
Publications, 1999].
Tooley TOOLEY, RONALD VERE. Maps and mapmakers.
6th ed., reprinted. London:
B. T. Batsford, 1982.
Tyacke TYACKE, SARAH. London map-sellers,
1660-1720: a collection of advertisements
for maps placed in the London
Gazette 1668-1719 with biographical
notes on the map-sellers. Tring: Map
Collector Publications, 1978.
Valerio VALERIO, VLADIMIRO. “Atlanti italiani
dall’invenzione della stampa all’affermazione
della litografia”, a La cartografia
italiana: cicle de conferències
sobre història de la cartografia: 3er
curs. Barcelona: Institut Cartogràfic
de Catalunya, 1993, pàg. 149-201.
El catàleg es tanca amb dos índexs i amb un apèndix:
– Índex de noms de persona, on s’agrupen totes les
referències a persones que apareixen al llarg del
catàleg.
– Índex de títols dels mapes.
– Apèndix, on es dóna la correspondència entre la
numeració establerta en aquest catàleg i les cartobibliografies
de mapes de Catalunya de mossèn
Colomer i de l’exposició d’IMCOS de l’any 1986.
Per acabar aquesta nota introductòria cal expressar
l’agraïment a les persones que han ajudat en la
redacció de les fitxes. En primer lloc, la iniciativa en
l’organització de l’exposició i la base de la documentació
aportades per Jordi Estruga. En segon lloc,
la participació entusiasta en la correcció i les suggerències
de Josep Gasset. Després, l’ajuda dels companys
de treball de la Cartoteca de Catalunya, en
especial en la redacció dels índexs i de la bibliografia:
Ferran López, i també, Joan Farrés, David
Domènech i Helga López.

DESCRIPCIÓ I REPRODUCCIÓ
DE LES PECES EXPOSADES
43

(1602-1605) VRIENTS
1-1
NOVA PRINCIPATVS CATALONIAE DESCRIPTIO [títol liminar, s.]
PERILLVSTRIBVS AC CLARISSIMIS VIRIS [...]. Descriptione Cataloniae [...]. Valete. Amplitud. vestrar. cliens addictissimus Ioannes
Baptista Vrintius [s.e.]
Antuerpiae, apud Ioannem Baptistam Vrints [c.e.]
Escala aproximada 1:250 000. Scala leucarum. 4/Llegues; 12/Milles; 16/Millas [= 8 cm] [c.e.]
Orla graduada. Orientat per 2 roses dels vents flordelisades. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil
(excepte Barcelona, en planta). Mar puntejada, amb 18 embarcacions i 3 monstres marins. Orla decorativa només als costats esquerre i inferior. -
Cartel·les decoratives, amb dedicatòria i descripció de Catalunya, i amb l’escala.
1 mapa en 6 fulls, 82 x 110 cm
Historial del mapa
Mapa no datat. Vrients, però, el va dedicar als diputats i oïdors de comptes de
la Generalitat de Catalunya elegits per al trienni 1602-1605 i, per tant, devia
imprimir-se durant aquests anys.
1-2
NOVA PRINCIPATVS CATALONIAE DESCRIPTIO [títol liminar, s.]
EXACTA / PRINCIPATUS / CATALONIAE / TABULA. / ex Officina / NICOLAI VISSCHER [s.e.]
’t Amsteldam / by NICOLAES VISSCHER [i.d.]
Scala Milliarum.
Mar puntejada, amb 6 embarcacions. Orla decorativa només als costats esquerre i inferior. - Cartel·les decoratives amb el segon títol i amb dedicatòria,
i escut sostingut per àngels [c.e.].
Historial del mapa
A part distribuir el mapa de Vrients, Nicolaes Visscher, o el mateix Claes Jansz.,
van modificar les planxes del mapa per adaptar la decoració als canvis de gust
del públic. D’aquestes planxes modificades només se’n coneixen dues estampa-
Historial del mapa
El nom de Nicolaes Visscher és substituït pels de Covens i Mortier, i la data ha
de ser entre els anys 1721 i 1746, anys que l’associació entre els editors va por-
Taula-guia
Fonts
COL[6]. - IMCOS[2]. - K.III,60-68,150. - Schilder 125-129 [il. 104-105]. - Krogt 1992. - Galera (C-2001).
La difusió del mapa després de la mort de Vrients (1612) passa a mans de Claes
Jansz. Visscher, que va adquirir les planxes i els fons. (Bibliothèque Nationale
de France. Département des Cartes et Plans, Ge DD.5896).
any cartel·la [s.e.] segona cartel·la editor decoració
1-1 (1602-1605) [dedicatòria]: Perillustribus... escala + adreça ed. [c.e.] Vrients 18 embarcacions i 3 monstres
1-2 (1656-1679) [títol]: Exacta Principatus... escala + adreça ed. [i.d.] Nicolaes Visscher 6 embarcacions i escut sostingut per àngels
1-3 (1721-1746) [títol]: Exacta Principatus... escala + adreça ed. [i.d.] Covens & Mortier 6 embarcacions i escut sostingut per àngels
44
cions firmades per Nicolaes i que, per tant, devien imprimir-se entre 1656 i 1679,
anys que va ser actiu. Apareix encara al catàleg de l’empresa dels Visscher,
de 1682. (Bibliothèque Nationale de France. Département des Cartes et Plans,
Ge DD.5897; Ge C.9630).
1-3
NOVA PRINCIPATVS CATALONIAE DESCRIPTIO [títol liminar, s.]
EXACTA / PRINCIPATUS / CATALONIAE / TABULA. / ex Officina / IOANNES COVENS et / CORNELIS MORTIER [s.e.]
’t Amsterdam. / by IOHANNES COVENS EN CORNELIS MORTIER [i.d.]
Sense variacions en relació a l’edició dels Visscher, però sense l’orla decorativa (per mutilació?).
tar el nom de Joannes Covens et Cornelis Mortier. Aquesta versió consta encara
al catàleg de Jean Covens i Corneille Mortier de 1763 (K.II,48).
Només es coneix un exemplar d’aquesta versió (British Library, 18885-24).

Bibliothèque Nationale de France. Département des Cartes et Plans, Ge DD.5896.
45
1

(1602-1605) ORTELIUS (T.O.T.) - VRIENTS
CATALONIAE / PRINCIPATVS / NOVISSIMA / ET ACCVRATA / DESCRIPTIO. / Antverpiae excudebat Joannes Baptista Vrints. [s.e.]
PERILLVSTRIBVS AC CLARISSIMIS VIRIS, [...] REGALI COMPVTORVM AVDITORI, IN AMPLISSIMO CATALONIAE PRINCIPATV,
/ IOANNES BAPTISTA VRINTS DD.L.M. [i.d.]
Escala aproximada 1:700 000. Scala leucarum. 4/Llegues; 12/Milles; 16/Millas [= 3,6 cm] [i.e.]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil.
Ombrejat de la costa; mar puntejada, amb embarcació i monstre marí. Cartel·les decoratives, amb el títol i amb la dedicatòria.
37 x 47 cm
Historial del mapa
Mapa no datat. Es tracta probablement d’una adaptació al format atles del mapa
mural en sis fulls que Vrients va realitzar per encàrrec de la Generalitat de
Catalunya [fitxa 1-1]. Apareix ja en alguns exemplars de les seves edicions del
Theatrum Orbis Terrarum de 1602 i 1603, encara que amb pàgines numerades
fora de la seqüència general.
Vrients va adquirir les planxes i els drets de l’atles als hereus d’Ortelius el 1601
i va continuar la seva publicació. A part les planxes que li van arribar, hi va anar
afegint altres mapes, que firmava amb el seu nom. El mapa de Catalunya apareix
des de la seva primera edició: Theatro d’el orbe de la tierra de Abraham
Ortello El qual antes del estremo dia de su vida por la postrera vez ha emendado
y con nuevas tablas y commentarios augmentado y esclarescido. ...En Anveres,
en la emprenta Plantiniana, a costas de Iuan Baptista Vrintio, 1602.
Tant en l’edició castellana de 1602 com en la llatina de 1603, els mapes afegits
per Vrients encara no s’han integrat al cos de l’obra i s’intercalen en la paginació
general amb un asterisc (en el cas de Catalunya, fol. 20*20**, entre el
fol. 20: “Carpetaniae partis”, i el fol. 21: “Galliae”). Des de l’edició italiana de
1608, s’integren a la numeració general (fol. 22 o 23) i apareixen al sumari.
A la mort de Vrients (1612), les planxes del Theatrum Orbis Terrarum, juntament
amb les dels mapes que ell hi havia afegit, van tornar a l’Oficina Plantijn-
Taula-guia
Fonts
COL[5]. - IMCOS[1]. - K.III,29(Ortelius, The Theatrum); K.III,36[144]. - Broecke: 33.
Moretus, on es van publicar les que serien les últimes edicions conegudes del
Theatrum. Les edicions llatina, castellana i italiana de 1612 inclouen el mapa
de Catalunya.
A part les estampacions citades fins ara, que corresponen a edicions conegudes
del Theatrum i que es distingeixen per les diferències en el text del verso, existeixen
altres exemplars del mapa no lligats a atles coneguts o potser destinats
d’entrada a ser venuts com a fulls solts. Hem pogut veure:
– un exemplar, amb el text en castellà i el reclam igual a l’edició de 1612, però
amb el nom de l’editor esborrat,
– un exemplar amb el verso en blanc, amb el nom de Vrients,
– un exemplar amb el verso en blanc, però datat, i amb el nom de J. Galle:
Antverpiae excudebat Joannes Gallaeus / 1641.
Tot i que el Theatrum no es va tornar a editar, el mapa de Vrients va servir de
model durant molt temps (Hondius, Van der Keere, Blaeu, Sparke, Janssonius,
Van Lochom, Mariette, Tassin, Pellicer...).
El text, al verso del mapa i en dos folis adjunts, correspon a la descripció de
Catalunya del pare Francesc Diago, escrita per encàrrec de la Generalitat. La
referència explícita al pare Diago només apareix a l’edició llatina de 1603:
“Descriptio Cataloniae dominorum eiusdem Principatus deputatorum iussu conscripta,
per F. Franciscum Diago, ordinis predicatorum...”.
any editor (r.) text llegenda foli (v.) pàg. reclam (v.) K.III peu d’impremta dels atles
El mapa a les edicions del Theatrum Orbis Terrarum
2-1 [1602] Vrints castellà CATALVÑA 20* ella / sobre Ort 34 en la emprenta Plantiniana, a costas de Iuan
Baptista Vrintio, 1602
2-2 [1603] Vrints llatí CATALONIA 20* exorna- / indigenae Ort 36 apud Ioannem Bapt. Vrintium, 1603
2-3 [1608] Vrints italià CATALOGNA 23 &in / Pirenei Ort 38 apresso Giovanni Bapta. Vrintio, 1608
2-4 [1609] Vrints llatí CATALONIA 22 Bar- / cipa- Ort 39 apud Ioannem Bapt. Vrintium, 1609
2-5 [1612] Vrints llatí CATALONIA 22 beretur / coliberitanum Ort 41 extat in Officina Plantiniana, 1612
2-6 [1612] Vrints italià CATALOGNA 23 &in / Pirenei Ort 42 si vende nella Libraria Plantiniana, 1612
2-7 [1612] Vrints castellà CATALVÑA 22 neiue, / sus Ort 43 se vende en la Libreria Plantiniana, 1612
2-8 (1612?) [esborrat] castellà CATALVÑA 22 neiue, / sus
Altres estampacions
2-9 (1612?) Vrints [v. blanc]
2-10 1641 Gallaeus [v. blanc]
46

47
2
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1609] ORTELIUS (Epitome) - VRIENTS
CATALONIAE / PRINCIPATVS. [i.e.]
Escala aproximada 1:2 500 000. Scala leucarum [12 = 2 cm] [s.d.]
Orla graduada. - Nord orientat a la dreta. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Ombrejat de la costa, mar
puntejada. - Cartel·les decoratives amb el títol i amb l’escala.
7 x 11 cm
Historial del mapa
Va aparèixer per primer cop dins: Epitome theatri orbis terrarum Abrahami Ortelij,
de novo recognita, aucta, et geographica ratione restaurata, à Michaele Coigneto,
mathem. Antverpiano. Antverpiae, sumptibus Ioannis Bapt. Vrintii, 1609.
Vrients, entre 1601 i 1604, va aconseguir les planxes i els drets de l’Epitome (text
de Michel Coignet), primer de mans de Philip Galle i després de J. Keerbergen.
Taula-guia
Fonts
COL[7]. - IMCOS[3]. - K.III,71(Ortelius, The Epitome). - Ph-LG 5922, 16.
El mapa de Catalunya només apareix a les edicions llatina i francesa de 1609 i
a la llatina de 1612 (la francesa només té el títol en aquesta llengua, la resta del
text és en llatí), procedents de Keerbergen i regravades pels germans Ambrosius
i Ferdinand Arsenius. Aquestes edicions es distingeixen de les de Galle perquè
el gravat és de millor qualitat i sempre tenen les coordenades geogràfiques.
El mapa és igual en totes les edicions.
any títol liminar (r.) pàg. sign. llegenda foli (v.) text K.III
3-1 [1609] CATALONIA. 16 D 3 GALLIA llatí Ort 67 B
Edicions de l’atles
any text font
3-A 1609 llatí Ort 67 A
3-B 1609 francès Ort 67 B
3-C 1612 llatí Ort 68 A-B
48

49
3
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1611] MERCATOR - HONDIUS
CATALONIAE / PRINCIPATUS / DESCRIPTIO / NOVA [i.d.]
Escala aproximada 1:800 000. Scala leucarum [4 = 3,6 cm]; 4/Miliaria Germanica [= 3,8 cm] [i.e.]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat
de la costa, mar amb ones en Z, amb 1 embarcació i 2 monstres marins. - Cartel·les decoratives, amb el títol i amb l’escala.
37 x 47 cm
Historial del mapa
Publicat per primer cop dins: Gerardi Mercatoris atlas sive Cosmographicae meditationes
de fabrica mundi et fabricati figura. Denuò auctus, editio quarta. Excusum
sub Cane Vigilante. Sumptibus & typis aeneis Iudoci Hondij, Amsterodami, 1611.
En aquesta edició, Hondius afegeix tres mapes nous als de Mercator: Galecia,
Cataloniae principatus i Limburg. El mapa de Catalunya continua apareixent en
les diverses edicions de l’atles: en 4 versions de l’Editio quarta, entre 1611 i 1619;
en una de l’Editio quinta, el 1623; en dues de l’Editio decima, el 1628 i el 1629.
Koeman cita que a l’exemplar de la Biblioteca de la Universitat de Leiden (sego-
Taula-guia
Fonts
COL[3]. - IMCOS[4]. - K.II,281ss. - K(Mercator) índex[6250:1A].
na edició, de 1607, en llatí), entre les pàg. 116 i 119, hi ha un mapa de Catalunya
[4-8], amb el verso en blanc, que no consta al sumari (K.II,307[Me 16]). Aquesta
referència, però, desapareix en la segona edició d’Atlantes Neerlandici.
Entre 1633 i 1641, trobem el mapa a diverses edicions de: Appendix: Gerardi
Mercatoris et I. Hondii atlas ou Representation du monde universel et des parties
d’icelui... Edition nouvelle augmenté d’un appendice... A Amsterdam chez
Henry Hondius demeurant sur le Dam, a l’enseigne du Chien vigilant, 1633. Les
edicions de l’Apèndix porten l’adreça d’Henricus Hondius i de Joannes Janssonius,
junts o per separat.
any vol./fol. pàg. llegenda foli (v.) text sign. reclam K.II K(Mercator) ed.
El mapa a les edicions de Gerardi Mercatoris atlas sive Cosmographicae meditationes de fabrica mundi et fabricati figura
4-1 [1611] 44 123-124 Catalonia specialivs llatí Ccc Me 20A 1:103A 4a
4-2 [1613] 44 123-124 CATALONIA SPECIALIVS llatí Fff latentem Me 22 1:104A 4a
4-3 [1613] 44 129-130 Catalogne Plvs Specialement francès Ddd Me 23A 1:112A 4a
4-4 [1619] 44 123-124 CATALOGNE PLVS SPECIALEMENT francès Ccc s’y fait Me 26A 1:113A 4a
4-5 [1623] 44 123-124 CATALONIA SPECIALIVS llatí Fff latentem Me 27A 1:105A 5a
4-6 [1628] 44 229-232 CATALOIGNE PLVS SPECIALEMENT francès Mmm prinse Me 28A 1:114A 10a
4-7 [1629] 46 123-124 Catalonia specialivs llatí Fff Me 29A 1:107A 10a
4-8 [1607] 116-119 [v. blanc] [llatí] Me 16 2a
El mapa a les edicions de Gerardi Mercatoris et I. Hondii Atlas ou representation du monde universel et des parties d’icelui...
4-9 [1633] 46 228-232 Cataloigne plvs Specialement francès Mmm Me 36A
4-10 [1633] vol. 1, 46 228-232 Cataloigne plvs Specialement francès Mmm Me 40 1:311A
4-11 [1633] 130 553-556 Beschreibung des Königreichs Catalonia alemany 7 A worden Me 37 1:321A
4-12 [1633] 130 1:322A
4-13 [1634] 34 75-76 Beschrynghe van CATALONIA neerlandès Nn Barci Me 39A 1:331A
4-14 [1636] vol. 2, 65 359-360 THE DESCRIPTION OF CATELOGNE anglès 8.A this Me 41A 1:341A
4-15 [1636] vol. 2, 48 553-556 Beschreibung des Königreichs Catalonia alemany [Ccc] worden Me 46 1:323
A part les edicions 4-1 a 4-15, hi ha altres edicions semblants, que probablement també contenen el mapa de Catalunya, però que no es poden distingir quan el mapa
apareix separat del llibre:
1612, Editio quarta: Me 21=1:103B 4-1
1616, Editio quarta: Me 24=1:104B; 1619: Me 25=1:104C. Decoració verso, diferent: [caplletra diferent de 1619] 4-2
1613, Editio quarta: Me 23B; 1616: 1:112B 4-3
1619, Editio quarta: Me 26B. Títol en llatí, text en francès. - Caplletra no=de 1613 4-4
1623, Editio quinta: Me 27B. Caplletra Me 27B=1619 4-5
1628, Editio decima: Me 28B [però reclam: jours]. Títol en llatí, text en francès. - Caplletra=1619 4-6
1629 o 30 Editio decima: Me 29B 4-7
1633: Me 40 [1633 corregit a tinta com a 1635] 4-10
1633: Me 37=1:321A; Me 38=1:321B,C; 1636: Me 42=1:321D 4-11
1633: 1:322B 4-12
1634: 1:331B i +L [ed. de Laurentsz.] 4-13
1638: Me 41B=1:341B; 1641: Me 49=1:341C 4-14
L’edició alemanya de 1636 és igual que la de 1633, però la signatura és ratllada amb tinta, al seu lloc s’hi ha escrit Ccc 4-15
50

Edició llatina de 1613.
51
4
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 22-2-9.

[1630] MERCATOR - HONDIUS - CLOPPENBURG - KEERE
CATALONIA [i.d.]
Petrus Kaerius caelavit [s.e.]
Escala aproximada 1:1 500 000. 8/Miliaria Germanica [= 3,4 cm]; Scala leucarum [4 = 1,6 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa, mar amb ones en Z. - Cartel·la
decorativa, amb el títol i l’escala.
17 x 24 cm
Historial del mapa
Encara que hi ha mapes de Catalunya a diverses edicions de l’Atlas minor de
Mercator (primeres edicions, de Hondius en col·laboració amb J. Janssonius i
Cornelis Claeszoon, edicions fetes a Amsterdam per J. Cloppenburg, a Londres
per Sparke i Cartwright, en les edicions de J. Janssonius van Waesbergen, hereu
de Janssonius, i en les edicions del segle XVIII de Du Sauzet) el mapa gravat per
P. van der Keere només apareix a les edicions de Cloppenburg, entre 1630 i 1636,
de Janssonius van Waesbergen, 1673 i 1676, i de Du Sauzet, entre 1735 i 1738.
L’edició de: Gerardi Mercatoris atlas sive Cosmographicae meditationes de fabrica
munid et fabricati figura. De novo multis in locis emendatus et Appendice
auctua. Studio Iudoci Hondij. Amsterodami, sumptibus Johannis Cloppenburgij,
1630, és la primera on apareix l’Appendix. Les planxes s’han gravat de nou, una
mica més grans que les d’edicions anteriors, i en gran part són degudes a la mà
de P. van der Keere.
La versió té èxit i sembla que una certa difusió fins a 1636 aproximadament. A
partir de 1673, un dels hereus de Janssonius, Johannes Janssonius van Waesbergen,
Taula-guia
Fonts
COL[8]. - IMCOS[5]. - K.II,508(Mercator, Atlas Minor); (Me 198[42]). - Ph-LG 5971, 135.
continuà publicant l’obra, però sense el text (verso dels mapes en blanc): Atlas
sive Cosmographicae meditationes de fabrica munid et fabricati figura. De novo
multis in locis emendatus novisq. tabulis auctus. Amsterodami apud Iohannes
Ianssoium van Waesberge, 1673 [Me 205]. Segona edició de 1676: Nieuwe vermaerdtste
en beromste Landt-beschryvers.uytgebeelt en vertoont in meer als twee
hondert Land-kaerten.‘t Samen gebracht en uytgegeven door J.J.v.W. Tot Amsterdam,
by Johannes Janssonius van Waesberge, en Soonen [Me 206]. La publicació és
represa un segle després per Du Sauzet, que inclou el mapa però afegeix cinc
embarcacions com a decoració: Atlas portatif composé de CCLXXXV cartes de
plusieurs habiles geographes; ou sont representees toutes les parties de la terre...
A Amsterdam, chez Henri Du Sauzet, 1734.
A la primera edició de 1630, el mapa de Catalunya apareix dues vegades: al cos
de l’obra i a l’apèndix. En les altres edicions l’apèndix es fon amb la paginació
general, i el mapa només apareix una vegada.
any editor llegenda foli (r.) pàg. (r.) llegenda foli (v.) pàg. (v.) sign./reclam text K.II decoració
5-1 [1630] Hondius (42) 178 Catalogne 177 Z 3 POVRCE francès Me 198 ones en Z
5-2 [1630] Hondius Description de la Cataloigne 9 Description de la Picardie 10 Champaigne francès Me 198 Ap. ones en Z
5-3 [1632] Hondius Catalonia Specialius (43) 183 Catalonia Specialius 184 rim llatí Me 200 ones en Z
5-4 [1636] Hondius Description de la Cataloigne 9 Description de la Picardie 10 Champaigne francès Me 202 ones en Z
5-5 [1673,1676] Janssonius van W. [31,178] [v. blanc] Me 205, 206 mar en blanc
5-6 [1735] Sauzet [135] [v. blanc] Me 207 5 embarcacions
5-7 [1738] Sauzet 135 [v. blanc] Me 208 5 embarcacions
mapa font edició i peu d’impremta mides (cm)
Les edicions de Cloppenburg de l’Atlas minor de Mercator
5-A 5-1,2 [Me 198] De novo multis in locis emendatus et appendice auctua studio Iudoci Hondij.
Amsterodami, sumptibus Johannis Cloppenburgij, 1630
21 x 28
5-B 5-3 [Me 200] De novo plurimus in locis emendatus, multisque novis tabulis auctus.
Studio Iudoci Hondij. Amsterodami sumptibus Johannis Cloppenburgij, 1632
22 x 28
5-C 5-4 [Me 202] 1636 [Molt semblant a 5-B] 21 x 28
Les edicions de Janssonius van Waesbergen
5-D 5-5 [Me 205] Amsterodami apud Iohannes Ianssonium van Waesberge, 1673
5-E 5-5 [Me 206] Tot Amsterdam, by Johannes Janssonius van Waesberge, en Soonen, 1676
Les edicions de Du Sauzet
5-F 5-6 [Me 207] A Amsterdam, chez Henri Du Sauzet, 1734 [Conté mapes de 1735] 28 x 44
5-G 5-7 [Me 208] [Molt semblant a 5-F. La data aportada és 1734, però conté mapes
de 1738. - La majoria de les planxes tenen el núm. gravat a l’angle s.d.]
25 x 39
52

53
5
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1633] TASSIN
CATALO / nia. [s.d.]
66. [s.d.]
Escala aproximada 1:1 850 000. 10 lieues [= 2,5 cm] [i.d.]
Orientat per lis. Nord orientat a la dreta. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa, mar
amb 2 embarcacions. - Cartel·les decoratives, amb el títol i amb l’escala.
10 x 15 cm
Historial del mapa
El mapa de Catalunya va aparèixer per primer cop dins: Cartes generales des
provinces de France et d’Espagne. Reveües, corrigées & augmentées par le Sieur
Tassin, geographe ordinaire de sa majesté. A Paris, 1633.
Christophe Tassin va adquirir el 1631 un privilegi per deu anys per a editar els
seus mapes, i entre 1633 i 1635 va publicar-los en col·laboració amb cinc llibreters:
“Martin Gobert, au Palais en la gallerie des prisionniers”; “Iean Messager,
rüe Sainct Iaques, à l’Espérance”; “Michel Van Lochom rue S. Iaques, à la Roze
Taula-guia
títol foli
6-1 CATALO / nia 66
Edicions de l’atles
Fonts
COL[13]. - IMCOS[6]. - P,437; P,442 (Tassin III Aa-Ae[66]). - Ph-LG 8453, 66. - NMM 279, 66.
blanche”; “Melchior Tavernier, en l’Isle du Palais, au coing de la rue de Harlay
à la Roze rouge”; i “Sebastien Cramoisy, rüe s. Iaques, aux Cigoignes”.
Nicolas Berey va comprar les planxes i va reeditar l’obra amb el títol: Cartes
generalles de toutes les provinces de France et d’Espaigne, reveües et corrigées
par le Sr. Tassin geographe ordinaire du roy. A Paris chez N. Berey au bout du
pont neuf proche les Augustins aux deux globes, el 1644, 1648 i en una altra edició
posterior, no datada.
El mapa és igual en totes les edicions.
any títol de l’atles editor Pastoureau
6-A 1633 Cartes generales des provinces de France et d’Espagne. Gobert, Messager, van Lochom, Tavernier, Cramoisy Tassin III A
Reveües, corrigées & augmentées par le Sieur Tassin ...
6-B 1644, 1648, [s.a.] Cartes generalles de toutes les provinces de France et Berey Tassin III B-D
d’Espaigne, reveües et corrigées par le Sr. Tassin...
54

55
6
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1634] BLAEU
7-1
CATALONIA [s.e.]
Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdami [i.d.]
7-19
CATALONIA / vulgo / CATALVÑA [s.e.]
Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdami [i.d.]
Escala aproximada 1:800 000. Scala milliarium. 8/Hispanicorum; 9/Gallicorum [= 6,5 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 2 roses dels vents flordelisades. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil.
- Ombrejat de la costa, 4 embarcacions [vent de l’oest]. - Cartel·les decoratives, amb el títol i amb l’escala [esfera armil·lar].
36 x 48 cm
Historial del mapa
El mapa va ser publicat per primer cop dins: Novus Atlas, das ist Abbildung und
Beschreibung von allen Ländern des Erdreichs. Gantz vernewt und verbessert.
Amsterdami, apud Guiljelmum Blaeuw, 1631 [i.e. 1634, data del prefaci, K.I(Bl 5)
donava 1635 com a data de l’atles]. És també el mapa que apareix dins: Atlas
maior, sive Cosmographia Blaviana, qua solum, coelum, accuratissime describuntur.
Amstelaedami, labore & sumptibus Ioannis Blaeu, 1662. El peu d’impremta
de les diverses edicions de l’Atlas novus (1631 a 1661) i les de la
Cosmographia Blaviana (1662-1672) porten el nom de Wilhem, Johann i Cornelis
Blaeu, junts o per separat.
El mapa és igual a les dues obres i en totes les edicions, i la identificació es fa a
partir del text al verso. L’única edició amb un mapa diferent és la castellana en
10 volums [fitxa 7-19]: Atlas mayor, sino Cosmographia Blaviana, en la qual
exactamente se descrive la tierra, el mar, y el cielo. [Amsterdam: Jan Blaeu, 1659-
1672], edició incompleta a causa de l’incendi que el 1672 va destruir la imprem-
Taula-guia
ta dels Blaeu, amb els fons editorials i gran part de les planxes. Per aprofitar el
que s’havia salvat, es van vendre el text en castellà, sense els mapes, o amb els
mapes d’edicions en altres llengues, amb el text en castellà enganxat al verso,
però no es van tornar a gravar ni els mapes perduts ni els que faltaven encara
en el moment de l’incendi. El títol del volum on hi ha el mapa de Catalunya és:
Parte del atlas mayor, o Geographia Blaviana que contiene las cartas y descripciones
de Españas. En Amsterdam, y la officina de Juan Blaev, 1672.
L’incendi va significar l’inici de la decadència dels Blaeu, que finalment van tancar
després de la mort de Jan II Blaeu (1712). Gran part del material havia anat
a parar ja abans a mans d’Abraham Wolfgang i, a la seva mort, el 1694, a
P. Mortier, F. de Wit, els Ottens i més tard a Schenk i Valk. Encara que les planxes
dels Blaeu es van utilitzar rarament després de 1672, sembla que Covens &
Mortier i R. & J. Ottens van imprimir alguns exemplars, sense text al verso, per
vendre’ls com a fulls solts (K.I,71).
any sign. (v.) llegenda foli (v.) reclam (v.) pàg. vol./fol. text K.I K(Blaeu)
El mapa a les edicions de l’Atlas novus (Theatrum Orbis Terrarum)
7-1 [1634] C Königreich Catalonia vol. 1, 132 alemany Bl 5 2:131
7-2 [1635] C Königreich Catalonia vol. 2, 63 alemany Bl 8A 2:132
7-3 [1635] L Hispania Catalonia vol. 1, 22 llatí Bl 13 2:101
7-4 [1635-38] N 13 Catalogne propre // Magin vol. 1, 22 francès Bl 11 2:111-112
7-5 [1635] C Spaengien Catalonien vol. 2, 64 neerlandès Bl 10 2:121
7-6 [1638] C Catalogne vol. 2, 50 francès 2:113
7-7 [1640] C Espagne Catalogne pour // & eslevé 50 francès Bl 17 2:211
7-8 [1640] C Hispania Catalonia corim // tione 4 (48) llatí Bl 22 2:201
7-9 [1642] C Spaenjen Catalonien geest // - 4 (50) neerlandès Bl 27 2:221
7-10 [1642] C Espagne Catalogne gendre // chant 3 (50) francès Bl 18 2:212
7-11 [1642] C Spanjen Catalonien in Ca- // - 4 (50) neerlandès Bl 28 2:222
7-12 [1642] C Spanien Das Königreich Catalonia und // wohner 4 (50) alemany Bl 32A 2:321
7-13 [1647] C Spanien Das Königreich Catalonia und // wohner 4 (50) alemany Bl 34 2:323
El mapa a les edicions de la Cosmographia Blaviana
7-14 [1662] Z Hispania Catalonia Principatvs fa // Mi 53-54 vol. 9A, 23 llatí Bl 56 2:601
7-15 [1665?] Dd Hispania Catalonia Principatvs focto // est 71-72 vol. 9B, 23 llatí 2:601
7-16 [1663] Q L’Espagne Catalogne née // mas, 39-40 vol. 10, 23 francès Bl 58 2:611
7-17 [1664] C Spanjen Catalonien 3-4 vol. 8, 2 neerlandès Bl 57 2:621
7-18 [c.1670] C 4 vol. 8, 2 alemany Bl 61 2:631
7-19 [1672] Hhhhh Hespaña Principado de Cataluña daña // do 329-330 vol. 9, 24 castellà Bl 60A 2:641-2
Altres estampacions
7-20 (c.1674) [v. blanc]
56

Edició llatina de 1635.
Fonts
COL[11]. - IMCOS[7]. - K.I,93(Bl 5[169]). - K(Blaeu), 575[6250:2.1;2.2].
57
7
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1635] MERCATOR - SPARKE
CATALONIA / More particularly / described. [títol liminar, e.]
CATALONIA / [i.d.]
Sump. Mi. Sparke. / I.V.L. fecit. [s.e.]
235 [s.d.]
Escala aproximada 1:1 750 000. 8/Miliaria germanica [= 3,5 cm]; 4/Scala leucarum [= 1,4 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - El llibre, i, per tant, el títol
liminar i el text al verso, estan en sentit vertical (29 x 19 cm), en canvi el mapa està en sentit longitudinal (16 x 23 cm), amb la part inferior seguint
el llom del llibre. - Tots els exemplars vistos tenen estampat “X4” davant del C. de Bagur. - Cartel·la decorativa, amb el títol i l’escala.
16 x 23 cm
Historial del mapa
El mapa va aparèixer per primer cop dins: Historia mundi: or Mercator’s atlas.
Containing the cosmographicall description of the fabricke and figure of the world.
Lately rectified on divers places, as also beautified and enlarged with new máppes
and tables; by the studious industry of Iudocus Hondy. Englished by W[ye]
S[altonstall] generosus, & coll. regin. Oxoniae. London, printed by T. Cootes for
Michaell Sparke, and Samuel Cartwright, 1635. És la primera edició anglesa de
l’Atlas minor. El 1637 i el 1639 es van fer dues edicions més de l’atles, només
Taula-guia
Fonts
COL[9]. - IMCOS[9]. - K.II,508(Mercator, Atlas minor); K.II,549.
amb el nom de Sparke: London, for Michaell Sparke, and are to be sowld in
greene Arbowre.
El mapa és igual en totes les edicions. S’assembla molt al mapa gravat per Pieter
van der Keere [fitxa 5].
Les inicials I.V.L. podrien ser les de Jacob Floris van Langeren, gravador, de la
família de cartògrafs Langeren d’Amsterdam, que va treballar a Londres durant
aquests anys.
any llegenda foli (v.) reclam (v.) pàg. (v.) text
8-1 [1635] CATALONIA more particularly described taine 236 anglès
58

59
8
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1635?] [anònim]
CATALONIA [s.e.]
Escala aproximada 1:1 000 000. Scala milliarium; 8/Hispanicorum; 9/Gallicorum [= 6,3 cm] [i.c.]
Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la
costa. 1 embarcació. - Cartel·la decorativa, amb el títol, i requadre amb l’escala.
32 x 42 cm
Historial del mapa
No es té notícia de l’autor, ni de l’ocasió en què es va realitzar el mapa o de l’obra
a la qual pertany. És un mapa que conté molt poca informació, sobretot en
topònims, i un gravat de poca qualitat que, segons el tipus de paper i els plecs
del mapa, pot ser d’un llibre d’aproximadament 24 x 14 cm, del XVII (COL[4]).
Mapa inspirat en el mapa de Vrients, amb una cartel·la semblant a la del mapa
de Blaeu [fitxa 7].
Taula-guia
mides del plegat (cm) filigrana
9-1 24 x 14 S|F (paper flamenc?)
Fonts
COL[4]. - IMCOS[8].
El tipus de lletra de l’escala contrasta amb el de la resta del mapa. La filigrana
dels dos exemplars dels quals es té notícia és diferent. Mn. Colomer el relaciona
amb Peguera, però no s’ha trobat el per què.
La data de (1635?) s’ha donat per la similitud de la decoració amb la del mapa
de Blaeu.
Dades sobre la filigrana tretes de la fitxa COL[4]. [Caldria explotar les marques de paper com a possible pista d’investigació].
60

61
9
Biblioteca de Catalunya. Unitat Gràfica, XV B 104, RM Col. 1.
Fotografia: BC (R. Marco).

[1638] JANSSONIUS - HONDIUS
CATALONIA [s.e.]
Escala aproximada 1:800 000. Scala leucarum [9 = 7,8 cm]; 8/Milliaria Germanica [= 7,3 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 2 roses dels vents flordelisades. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil.
- Ombrejat de la costa. 4 embarcacions [vent de l’est]. - Cartel·les decoratives, amb el títol i amb l’escala [esfera armil·lar].
37 x 46 cm
Historial del mapa
Va ser publicat per primer cop dins: Atlantis novi pars secunda, exhibens
Germaniam inferiorem, Galliam, Helvetiam, atque Hispaniam. Amstelodami
sumptibus Ioannis Ianssonii, & Henrici Hondii, 1638. Després va aparèixer a
moltes edicions, entre 1638 i 1680.
També apareix a l’Atlas contractus i l’Atlas maior de Janssonius. En edicions
posteriors a les citades a la taula-guia, el mapa és substituït per mapes d’altres
Taula-guia
Fonts
COL[12]. - IMCOS[10]. - K.II,402(Me 52A[478]). - K(Mercator)[6250:1B].
autors (De Wit, N. Visscher i Allard), amb el verso en blanc i que no es troben al
sumari de les noves edicions.
Com era habitual a l’època, es treballava sota comanda en el relligat dels volums
i en la seva il·luminació. Un dels millors il·luminadors de mapes del segle XVII,
i un dels pocs coneguts avui dia, és Dirck Jansz. van Santen. La seva obra més
famosa són els cinquanta volums de l’Atlas maior de Blaeu, que va il·luminar
per al patrici d’Amsterdam Laurens van der Hem.
any vol./fol. llegenda foli (v.) signatura (v.) reclam (v.) text K.II K(Mercator)
El mapa a les edicions d’Atlantis novi pars secunda
10-1 [1638] 2 (111) Catalonia zzzzz gonum / - llatí Me 52A 1:401.2
10-2 [1648] 2 (56) Das Königreich Catalonia Hispanien nnn fährlich / - alemany Me 121 1:421.2
10-3 [1640] 2 (55) Das Königreich Catalonia Hispanien nnn alemany 1:422.2
10-4 [1638] 2 (45) Catalonia C ver / - neerlandès Me 70A 1:431.2
10-5 [1639] 3 (12) Catalogne Espagne m On / gneux francès Me 93B 1:411.3
10-6 [1639] 3 (12) Catalogne Espagne m francès 1:412.3
10-7 [1644] 2 (121) Das Königreich Catalonia Spanien N alemany 1:424.2
10-8 [1647] 2 (119) Catalonia Spaengien n neerlandès Me 77 1:433.2
10-9 [1647] 2 (117) Catalonien Spaengien N neerlandès Me 80
10-10 [1645] 3 (13) Catalogne Espagne n francès 1:413.3
10-11 [1647] 3 (12) Catalonia Hispania O et P dera, / est llatí Me 59,62 1:403.3
10-12 [1647] 3 (13) Catalogne Espagne m francès 1:415.3
10-13 [1653] 3 (12) Catalogne Espagne N aye / rafraischis- francès Me 113 1:416.3
10-14 [1649] 3 (12) Catalogne Espagne N francès 1:417.3
10-15 [1649] 2 (120) Das Königreich Catalonia N alemany Me 135A
10-16 [1653-66] 2 (18) Catalvna P tos 51 / dad 54 castellà Me 149 1:441.2
El mapa a les edicions de Joannis Janssonius Atlas contractus
10-17 [1666] 2 (48) Catalonia Catalonia stroque / - (?) llatí Me 184? 1:407.2
El mapa a les edicions de Joannis Janssonii Atlantis majoris, sive Cosmographiae universalis
10-18 [1675] 8 (18) Catalonia Hispania llatí 1:406.8
10-19 [post. 1680] 3 (140) llatí 1:408.3
10-20 [post. 1652?]* [12] [v. blanc] Me 183?
*No és segur que es tracti d’una edició de l’Atlas maior amb el mapa de Catalunya.
A part les edicions citades, n’hi ha d’altres de semblants, que probablement també contenen el mapa de Catalunya, però que no es poden distingir quan el mapa
apareix separat de l’atles. [Vegeu també K.II i K(Mercator)].
62

Edició il·luminada per Dirck Jansz. van Santen, probablement posterior a 1652.
63
10
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, RESM-C1-2.

(1640-1645) LOCHOM - MARIETTE
11-1
CATALONIA [i.d.]
DEDIÉE / A Mr. / Monsieur de LANGRES / Ingenieur du Roy: / Par / son Serviteur P. van Lochom, Graveur / du Roy pour les Cartes
Geographiques / & autres tailles douces; demeurant à Paris / Rue St. Iaques a l’Enseigne de la / Rose blanche Cou: / ronnée [s.e.]
11-2
DEDIÉE / A Mr. / Monsieur de LANGRES / Ingenieur du Roy / A PARIS / chez Pierre Mariette en la Rue / St, Iacques à l’Enseigne de
/ l’Esperance [s.e.]
Escala aproximada 1:800 000. Scala Leucarum [9 = 7,8 cm]; 8/Milliaria Germanica [= 7,2 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb
el títol i l’escala, i amb dedicatòria.
36 x 46 cm
Historial del mapa
La datació del mapa s’estableix a partir dels anys de major activitat de Van
Lochom, entre 1640 i 1645, any de la seva mort. El mapa podria haver aparegut
per primer cop dins: Theatre geographique de France contenant les cartes
particulieres de ses provinces. Et celles de ses frontieres & pays adjacens. Le tout
selon la table contenue au feuillet suivant. A Paris, chez Pierre Mariette, rue
Saint Jacques, à l’Esperance, 1650 (segona edició, 1653). Encara que no hi ha
una referència directa a aquest mapa en la descripció que Pastoureau fa de l’at -
les [P,345 (Mariette A)], i considerant que és molt corrent a l’època que hi hagi
variacions de contingut en exemplars diferents de la mateixa obra, sobretot en
aquelles que no tenen un sumari imprès, es pot suposar la presència del mapa
en algun dels exemplars per la seva similitud amb els altres mapes de Van
Lochom presents a l’obra (pel títol, les equivalències de l’escala, les mides...).
Per exemple, la làmina 57: Nova Hispaniae descriptio. A Paris, chez Michel van
Lochom, graveur et imprimeur du Roy pour les tailles douces, demeurant rue
Taula-guia
any autor/editor data de l’atles
11-1 [1640-1645] Van Lochom 1650
11-2 [pre. 1657] Mariette 1652
Fonts
COL[17]. - IMCOS[12]. - P,72,345,347,401.
64
St. Iacques a la Rose Blanche Couronnee, 1646 (37 x 47 cm), o la làmina 58:
Catalogne et Arragon. Echele de 15 lieues, 1641 (31 x 43 cm).
La primera citació explícita d’un mapa de Catalunya de Van Lochom, però, correspon
al primer recull de mapes de Sanson, que Pierre Mariette va publicar el
1652 (P,401). L’obra no té portada ni sumari i, a part els 70 mapes de Sanson,
es completa amb mapes d’altres autors, entre els quals mapes, el de Catalunya
de Van Lochom. El mapa firmat pels Sanson no apareix fins l’any 1665, dins:
Cartes generales de toutes les parties du monde, ou les empires, monarchies, republiques,
estats, peuples &c. de l’Asie, de l’Afrique, de l’Europe, & de l’Amerique,
tant anciens que nouveaux, sont exactement remarqués & distingués suivant leur
estendue. Par les sieurs Sanson d’Abeville, geographes ordinaires du Roy. A Paris,
chez Pierre Mariette, rue Sainct Iacques, à l’Esperance [P,408 (Sanson V B)].
Probablement les dues versions [11-1 i 11-2] es van incloure en obres editades
per P. Mariette i són anteriors a 1657, any de la seva mort.

65
11
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 37-4-11.

1642 BOISSEAU
12-1
NOVVELLE DESCRIPTION / DE LA PRINCIPAVTÉ DE / CATALOGNE / Et des Comtez de / BARCELONE ROVSSILLON / CERDAG-
NE et D’AMPVRIAS / Partie Orientalle, / A Paris chez I. Boisseau 1642 [i.d.]
PARTIE OCCIDENTALLE / DE LA / CATALOGNE [s.e.]
Escala aproximada 1:750 000. Eschelle des Lieües [9 = 13,1 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en
perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol. Requadre amb el títol del full segon.
1 mapa en 2 fulls, 51 x 74 cm
12-2
A Paris chez Louis Boissevin, 1642 [i.d.]
12-3
A Paris chez F. Delapointe [i.d.]
12-4
PRINCIPAUTÉ / de / CATALOGNE / le COMTÉ de ROUSSILLON et de / CERDAGNE / Partie du Royaume D’ARRAGON / dediée / A
Monseigneur / Monseigneur le Mareschal de Tesse Chevalier / des trois ordres du Roy Grand d’Espagne gouverneur d’Ip: / res
Lieutenant general pour sa Majesté dans les Provinces / du Haut et bas Maine perche et Comte de Laval Pre: / mier et grand Escuier
de Mde. la Duchesse de / Bourgogne Commandant general des / Armées des deux Couronnes / en Espagne / Par son tres / Humble /
Serviteur / Baillieu / 1706 [i.d.]
Núm. 122, ms. [i.d.]
Historial del mapa
Podria haver aparegut per primera vegada dins: Theatre des Gaules ou descriptions
generales et particulieres de toutes les provinces du royaume de France,
avec les provinces & estats circonvoisins. A Paris, chez Iean Boisseau, enlumineur
du Roy pour les cartes marines & geographiques, en l’Isle du Palais, sur le
Quay qui regarde la Megisserie, à la Fontaine de Iouvence Royalle, 1642.
El nucli de l’atles el formava el Theatre de Leclerc, amb algunes planxes corregides
i altres de fetes de nou per Boisseau, que consten o no al sumari segons el
moment que les va incloure.
El mapa de Catalunya no consta en el buidatge del Theatre des Gaules fet per
Pastoureau, però, en canvi, té molts punts en comú amb les altres planxes afegides
per Boisseau. Per exemple, pel títol, l’escala, l’adreça i les dimensions:
Nouvelle description du royaume de Navarre. Eschelle des lieües. A Paris chez
I. Boisseau..., 1642; 38 x 48 cm, o pel fet que hi ha diversos mapes que es presenten
en més d’un full.
Taula-guia
any editor pàg./làm. notes
La segona i la tercera versió [12-2 i 3] probablement són força posteriors. Jean
Boissevin va adquirir les planxes de Boisseau i n’edità algunes en col·laboració
amb F. de Lapointe; per exemple, dins de l’obra Cartes de geographie de 1654,
on s’agrupen els mapes de gran format de Duval (P,140[2]). F. de Lapointe i la
seva dona Jacqueline Panouse van tenir el seu taller de gravat “A Paris sur le
quay de l’Orloge”, i van treballar per a molts dels autors i editors de mapes de
l’època (Duval, De Fer, etc.).
Les variants quarta i cinquena [12-4 i 5], firmades per Gaspard Bailleu, engi -
nyer i geògraf que va treballar a París a principis del XVIII, van dedicades a René
de Froulay, comte de Tessé, que va fer un paper important en la Guerra de
Successió al costat de Felip V i va participar en el setge de Barcelona de 1706.
El fet que hagi desaparegut el requadre de la part superior esquerra “Partie occidentalle
de la Catalogne”, fa suposar que es va estampar ja com a peça solta, no
lligada a un llibre.
12-1 1642 I. Boisseau 235-236 segona ed. de 1648
12-2 1642 Louis Boissevin dins: Cartes de géographie, 1654 (?)
12-3 [c.1660] F. Delapointe
12-4 1706 Baillieu desapareix el requadre: PARTIE OCCIDENTALLE DE LA CATALOGNE [s.e.]
12-5 1708 Baillieu 122 [ms.?] desapareix el requadre: PARTIE OCCIDENTALLE DE LA CATALOGNE [s.e.]
Fonts
COL[18]. - IMCOS[11]. - P,72 (Boisseau II [62bis]). [El mapa de Catalunya que se cita a Pastoureau dins del Theatre des Gaules és el de Janssonius i Hondius de 1638].
66

67
12
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1642 TASSIN
13-1
DESCRIPTION / DE / CATALOGNE / DVCHÉ DE / ROVSSILLON / ET PARTIE / D’ARRAGON / PAR LE SR. TASSIN / GEOGRAPHE
DE SA MA.TE / 1642 [i.d.]
13-4
DESCRIPTION / DE / CATALOGNE / COMTEZ DE / ROVSSILLON / CERDAGNE RIBAGORÇA / ET BARRABEZ / PAR LE Sr. TASSIN
/ GEOGRAPHE DE SA MA.TE / 1645 [i.d.]
A Paris chez N. Berey au bout du / pont Neuf proche les Augustins [i.d.]
Escala aproximada 1:350 000. 6/Lieues [= 11 cm] [i.e.]
Orientat per 3 roses dels vents flordelisades. Rumbs en una de les roses. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en
perfil. - Ombrejat de la costa. Mar amb 9 embarcacions i 3 monstres marins. - Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala, i rectangle amb l’adreça.
1 mapa en 4 fulls, 72 x 96 cm, 37 x 50 cm cada full
Historial del mapa
El mapa de Catalunya apareix probablement per primer cop dins: Les cartes generales
de toutes les provinces de France reveües, corrigées & augmentées par le Sr.
Tassin geographe ordinaire de sa magesté. Par privilege du roy 1634. Hi ha una
segona edició de 1637, que afegeix al títol: ...France, royaumes et provinces d’Europe;
i una tercera de 1640 (amb mapes fins a 1643), editada per Berey. A les fonts d’informació
consultades no hi consta aquest mapa de Catalunya, però és l’únic recull
dels mapes de gran format de Tassin, que es completa amb mapes d’autors diferents,
datats entre 1625 i 1643. Els pocs exemplars coneguts no tenen un contingut
constant. El format de l’atles, que correspon als fulls del mapa (42 x 28
cm), i el fet que siguin quatre fulls, fa pensar que és un mapa pensat per a anar
inclòs dins d’un atles i no com a full solt. La decoració és semblant a la de l’obra
Cartes de toutes les costes de France [P,447(Tassin V, fig.145)].
Amb la data de 1643, que en algun exemplar ha estat corregida en 1645, també
apareix per a il·lustrar l’obra de F. Fornés: Nveva descripcion de todo el princi-
Taula-guia
any editor títol dins
Fonts
COL[14]. - IMCOS[13]. - P,437ss.(Tassin); P,439-441(Tassin II) . - IMH[3]. - Ph-LG 453. - BL Tassin. - Nor.II,288(292).
pado de Catalvña y condados de Rossellon, Cerdaña, Barrabes, y Ribagorca.
dipvesta segun el drecho propietario, qve el dicho principado tiene, en todas la
tierras, que en si encierran los dos rios Segre y Cynca. por el R.P.Fr. Francisco
Fornes... predicador y cronista de su magestad christianissima, de la provincia
de Cataluña de los frayles menores y natural de la ciudad de Barcelona. Al rey
nuestro señor. = Nouvelle description de toute la Principauté de Catalogne et ses
comtés... par le R.P. Fr. François Fornes... et traduite d’espagnol en françois per
le R.P. Fr. Rene Rocheran... A Paris, chez Sebastien Cramoisy, imprimeur ordinaire
du roy, ruë S. Iacques, aux Cigognes, 1643 [text bilingüe] [13-2,3].
Pot ser que la versió del mapa amb el nom i l’adreça de Berey correspongui a la
seva edició de Les cartes generales, de 1640-[1643]. La decoració és semblant a la
de l’obra Cartes de toutes les costes de France [P,447(Tassin V, fig.145)] [13-4].
Tassin, tot i que va ser un editor apreciat, va tenir poc èxit comercial i ja el 1644
va vendre’s les planxes a Antoine de Fer i Nicolas Berey.
13-1 1642 [sense nom ni adreça] ...DVCHÉ DE / ROVSSILLON / ET PARTIE / Les Cartes generales de toutes les provinces...
D’ARRAGON... A Paris, [s.n.], 1634, 1637... [?]
13-2 1643 [sense nom ni adreça] ...DVCHÉ DE / ROVSSILLON / ET PARTIE / Nveva descripcion de todo el principado...
D’ARRAGON... A Paris: chez S. Cramoisy, 1643
13-3 [1645] [sense nom ni adreça; data corregida a mà] ...DVCHÉ DE / ROVSSILLON / ET PARTIE /
D’ARRAGON...
13-4 1645 chez N. Berey au bout du pont ...COMTEZ DE / ROVSSILLON / CERDAGNE / Les Cartes generales de toutes les provinces...
Neuf proche les Augustins RIBAGORÇA / ET BARRABEZ ... A Paris: chez N. Berey, 1640-[1643] [?]
[COL[14] cita una reedició de Julien, però la cita correspon al mapa de Baudrand].
68

69
13
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1643 PELLICER
DESCRIPCION / Del Principado de Cataluña / y Condados de Rosellon y Cerdania / Dedicada / A Don Fran.co de Villanueua Tejeda
/ Cauallero del orden de Santiago / POR / Don Ioseph Pellicer de Touar / Cronista Mayor desu / Magestad [s.e.]
He juzgado por vtil publicar esta Tabla con algunos reparos yadi / ciones a la que compuso Gerardo Mercator assi para que todos /
vean delineada la circunferencia de aquella Prouincia como / por que se conozcan con distincion los Lugares, Montes y Rios / por
donde en esta Guerra hazen nuestros Exercitos sus Mar / chas al oposito de los enemigos. Deuese a Antonio Manceli el cuida / do de
la estampa yami solo el Deseo del acierto. Madrid 1 de Enero. / 1643. [i.d.]
Escala aproximada 1:750 000. Scala leucarum. 4/Llegues; 12/Milles; 16/Millas [= 3,7 cm] [i.e.]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en
perfil. - Ombrejat de la costa. Mar puntejat. - Cartel·les decoratives, amb el títol i la dedicatòria.
38 x 48 cm
Historial del mapa
Cita F. Bouza que al volum factici II-1113 de la Biblioteca de Palacio (Madrid):
Apuntamientos de las guerras entre España y Francia [1636-1647] en Italia y
Cataluña, s’hi inclou el mapa Descripción del Principado de Cataluña (1643)
que sembla que il·lustra el tractat de Pellicer contra les pretensions catalanes
Idea de Cataluña (1642). El mapa també és citat a Bibliotheca (València, 1671),
on es recullen totes les obres de Pellicer: “el mapa anda en estampa, entre los
que tienen este trato de estampas geográficas”.
Pellicer va ser comissari de la Universitat de Salamanca i home de lletres prolífic.
Va exercir el càrrec de cronista de Castella (1629) i d’Aragó (1657) i va ser
cronista major del rei Felip IV de Castella.
Taula-guia
any títol dedicatòria
14-1 1643 s.e. i.d.
Fonts
COL[16]. - IMCOS[15]. - Me.Bla,149 [205]. - Barella.
70
D’Antonio Manceli o Marceli, gravador italià, se’n coneixen un plànol de Madrid,
un de València de 1608 i un de Catalunya de 1643. Ha estat estudiat per F. Benito
Doménech (“Un plano axonométrico de Valencia diseñado por Manceli en 1608”,
Homenaje al profesor Antonio Bonet Correa, I. Madrid: Ed. Complutense, 1994,
pàg. 231-245).
El mapa és una còpia del de Vrients [fitxa 2], resumit, sobretot en la toponímia,
tot i la seva afirmació “...con algunos reparos y adiciones a la que compuso Gerardo
Mercator”.

71
14
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1648] JANSSONIUS
15-1
CATALO= / NIA [s.e.]
Escala aproximada 1:2 215 000. 8/Milliaria Germanica [= 2 cm] [s.e.]
13 x 18 cm
15-3
LA / CATALO= / GNE
10/Lieues d’Allemagne [= 2,4 cm]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en
perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.
13 x 18 cm
Historial del mapa
Des de 1628, J. Janssonius va iniciar les seves edicions de l’Atlas minor de
Mercator, amb planxes refetes per P. van den Keere i Abr. Goos. El mapa de
Catalunya va sortir per primer cop dins de l’edició alemanya de 1648: Atlas
minor, das ist: Eine kurtze jedoch gründliche Beschreibung der gantzen Weldt in
zwey Theile abgetheilet. Amstelodami, ex officina Ioannis Ianssonii, que és la
primera edició on el nom de Mercator desapareix de la portada [Me 203]. Hi ha
una edició de 1651, molt semblant, que pràcticament només es distingeix en el
tipus de lletra [Me 204].
Taula-guia
Fonts
COL[10]. - IMCOS[16]. - K.II,508ss.(Mercator, Atlas minor); K.II,542(Me 203, vol. 2[173]); K.I,9(Aa 5[178]).
Hi ha una altra variant, del segle XVIII, amb una cartel·la molt diferent (cercle
lobulat), que apareix a l’obra de Pieter van der Aa: L’Atlas soulagé de son gros
& pesant fardeau [...]: ouvrage propre pour voïager commodément & agréablement
des yeux. Part VII, L’Espagne et le Portugal. Se trouvent à Leide, chez Pierre
vander Aa, marchand en livres & en cartes géographiques, dans la cour de
l’Academie [...], [c.1710].
any títol del mapa editor vol./pàg. (v.) sign. notes text K.II
15-1 [1648] Catalonia Janssonius vol. 2, 173-174 ssen Y 3 llegenda de foli (r.): VON CATALONIA / 173 alemany Me 203
15-2 [1651] Catalonia Janssonius vol. 2, 173 alemany Me 204
15-3 [c.1710] La Catalogne Aa 178 [v. blanc] francès Aa 5
72

73
15
Biblioteca de Catalunya. Unitat Gràfica, XV B 102.
Fotografia: BC (R. Marco).

[1649] GUCHEN - BURDIGALENSIS - MONTE REGALI
PROVIN / CIA / CATALO / NIAE / Cum confinijs. [e.]
Escala aproximada 1:1 800 000. 10/Leucae Hispanicae Communes; 30/Milliaria Italica majo. Gradus unus lat. 18. leucas continet
[= 4,8 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat
de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala.
21 x 31 cm
Historial del mapa
Mapa publicat dins: Chorographica descriptio prouinciarum, et conuentuum fratrum
minorum S. Francisci capucinorum, [...] quorundam fratrum labore industria
delineata, sculpta, impressa [...]. Nuper tradita tunc item sumptibus Alexandri
Federici Cauallerii, bibliopolae S.R.C. in lucem prodita Augustae Taurinorvm,
1649, làm. 57.
L’obra va ser realitzada per indicació del ministre general de l’orde, Ioannes a
Montecalerio, pels franciscans Maximinus a Guchen, geògraf i geòmetra,
Bernardinus Burdigalensis, ministre provincial d’Aquitània, que també va intervenir
en el gravat de les planxes, i per Ludovicus a Monte Regali.
Taula-guia
any lloc d’edició làm. decoració notes
Fonts
COL[15]. - IMCOS[14]. - Valerio.
El model de l’obra es pot considerar que és una obra manuscrita (se’n va publicar
un facsímil el 1990) de Silvestro de Panicale, recull de cartografia de les províncies
caputxines d’Europa, escrit entre 1620 i 1630, i presentat en la seva
forma definitiva el 1632.
L’obra despertà molt interès i va ser imitada després per altres ordes. Se’n coneixen
diverses edicions, tant del segle XVII com del XVIII [fitxa 50]. Hi ha referències
a dues edicions fetes a Roma el 1643 i el 1646, però no se’n coneix cap
exemplar. Les dues edicions de Torí són de 1649 i 1654. El text és sempre el
mateix, però hi ha impressions diferents que es distingeixen pel tipus de lletra,
detalls de la decoració, etc. i demostren la difusió que va tenir l’obra.
16-1 1643, 1646 Roma només conegut per referències
16-2 1649, 1654 Torí 57 segell amb escena religiosa, sobre el títol
74

Edició de Torí de 1649.
75
16
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1660 SANSON
PRINCIPAUTÉ de / CATALOGNE, / divisée en neuf DIOECESES; et / en dix-sept Vegueries, &c. Mais / le COMTÉ de ROUSSILLON,
ou est l’ / EVES.CHÉ d’ELNE transferé a PERPIGNAN: / où sont les Veguerie de Perpignan, / SouVeguerie de Valspir; / Veguerie de
Villefranque en Conflans, / SouVeguerie de Capsir: encor / Le Val de Carol, la Torre de Cerdan[n]e, &c. / dans le COMTÉ DE CER-
DAGNE, / sont a present reunis a la FRANCE. / Par le Sr. SANSON d’Abbeville Geogr. ordre. de S. Mté. / Avecq privilege pour Vingt
Ans. / 1660 [i.d.]
L. Cordier Abb. Sculp. [i.d.]
Escala aproximada 1:900 000. Eschelle. 30/Mille Pas Geometr.; 21 [i.e. 12]/Lieues Com. de France. 9/Lieues Com. d’Espagne [= 6,3 cm] [s.e.]
Orla graduada. Retícula de meridians i paral·lels. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives.
- Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.
36 x 45 cm
Historial del mapa
Va ser publicat per primer cop dins: Cartes generales de toutes les parties du
monde, ou les empires, monarchies, republiques, estats, peuples &c. de l’Asie, de
l’Afrique, de l’Europe, & de l’Amerique, tant anciens que nouveaux, sont exactement
remarqués & distingués suivant leur estendue. Par les sieurs Sanson
d’Abeville, geographes ordinaires du Roy. A Paris, chez Pierre Mariette, rue
Sainct Iacques, à l’Esperance, 1665. (En edicions anteriors, el mapa de Catalunya
era el de Van Lochom [fitxa 11]). A partir d’aleshores apareix a les edicions de
1667 i 1670, fetes en col·laboració amb la família Mariette. Després de 1671 es
trenca l’associació i Guillaume Sanson s’associa amb Jaillot, però, després de
repartir-se les planxes amb Mariette, continuaren venent els mapes ja existents,
solts o en forma d’atles, amb un altre títol: Cartes generales de la geographie
ancienne et nouvelle [...]. Par les Srs. Sanson geographes ordinaires de sa majesté.
A Paris, chez l’auteur [...], 1675 i 1676, en dos volums.
Després de 1692, el nebot de Guillaume Sanson, Pierre Moullart-Sanson, es fa
càrrec de l’empresa i ven l’atles amb un nou títol: Les tables et les cartes de la
Taula-guia
any ...Par le Sr. Sanson [...] Avecq privilege pour Vingt Ans...
Fonts
COL[19]. - IMCOS[18]. - P,400; P(Sanson V B[143]). - Comas, 36.
géographie ancienne et nouvelle ou Methode pour s'instruire avec facilité de la
geographie [...]. Par les Srs Sanson geographes ordinaires du roy. A Paris, chez
l’autheur aux Galleries du Louvre, 1692. Hi ha una edició sense data amb l’adreça:
rue Froimanteau, vis-à-vis le Vieux Louvre, probablement posterior a
1704 (any en què aconsegueix un privilegi per a imprimir i distribuir les obres
anteriors dels Sanson i les pròpies), i altres edicions fins a 1730.
Els fons de Moullart-Sanson van passar en la major part a les mans del geògraf
Gilles Robert de Vaugondy, i després al seu fill Didier, els quals van adquirir
també les planxes que tenien els Mariette i van continuar distribuint els mapes
dels Sanson, però no en forma d’atles, sinó com a fulls solts.
El mapa apareix també a Cartes de geographie les plus nouvelles et les plus fideles,
avecque leurs divisions regulieres, suivant les memoires de P. Du Val geographe
ordinaire du Roy. A Paris chez l’auteur pres le Palais. Avec privilege du roy,
1667, fol. 74 [P,143 (Duval IIC[74])], l’únic atles de Duval amb mapes de gran format.
Entre 1667 i 1677, com que disposa de pocs mapes propis, completa els atles
amb mapes d’altres autors. Des de 1677, Duval, però, és autor de tots els mapes.
17-1 1660 1660
17-2 1660 1660 / Chez l’Autheur
17-3 1669 1669
17-4 1679 1679 / Chez l’Autheur
17-5 1690 A PARIS / Chez l’Auteur aux Galleries / du Louvre / 1690
17-6 1695 A PARIS / Chez l’Auteur aux Galleries / du Louvre / 1695 // L’Auteur a fait cidevant Douze Cartes / Particulieres de Catalogne
17-7 1705 A PARIS / Chez l’Auteur aux Galleries / du Louvre / L’Auteur a fait cidevant Douze Cartes / Particulieres de Catalogne [i.e.] dans le Cloistre
S. Nicolas du Louvre 1705 [i.d.]
17-8 [s.d.]
17-9 1741 A PARIS / 1741 [i.d.]; A PARIS / Chez le Sr. ROBERT Geographe du Roi / quai de l’Horloge [s.e.]
Atles i edicions on apareix el mapa
títol peu d’impremta
17-A Cartes generales de toutes les parties du monde chez P. Mariette, 1665, 1667, 1670
17-B Cartes generales de la geographie ancienne et nouvelle chez l’auteur, 1671, 1675, 1676
17-C Les tables et les cartes de la geographie ancienne et nouvelle chez l’autheur aux Galleries du Louvre, 1692
17-D Les tables et les cartes de la geographie ancienne et nouvelle rue Froimanteau, vis-à-vis le Vieux Louvre, [post. 1704]
17-E Cartes de geographie suivant les memoires de P. Du Val chez l’auteur pres le Palais, 1667
76

77
17
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-4.

(post. 1660) WIT
Accuratissima / PRINCIPATUS / CATALONIAE, / et / COMITATUUM / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO / per / F. DE
WIT. [s.e.]
Escala aproximada 1:600 000. 7 1/2/Milliaria Germanica Communia 15 in uno Gradu; 8 3/4/Milliaria Hispanica Communia 17 1/2 in uno
Gradu; 10/Milliaria Gallica Communia quorum 20 in uno Gradu [= 8,7 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 2 flors de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions principals en planta i secundàries
en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala. Sobre la cartel·la de l’escala hi ha l’espai per a tres escuts (Cataloniae
insigne; Ruscinonis insigne; Cerretaniae insigne), però en la majoria dels exemplars estan en blanc.
47 x 55 cm
Historial del mapa
El mapa de Catalunya apareix en la llista de Koeman dels mapes continguts
dins dels atles dels De Wit amb el núm. [43] (K.III,213[43]). Se sap que els primers
mapes gravats per Frederick de Wit són de c.1660, i que els seus atles del
món es publiquen entre c.1670 i 1709 (mort el 1706, l’empresa va continuar a
càrrec del seu fill i de la seva viuda). Apareix també en obres anterior a 1660,
per exemple, en edicions de l’Atlas novus de Mercator que Koeman data c.1653,
però també se sap que les portades s’aprofitaven durant molts anys i les obres
podien contenir mapes molt posteriors. No és possible establir quan es va realitzar
el mapa, ni les dates ni el contingut exacte dels atles de De Wit: tots por-
Taula-guia
notes
18-1 Sense representació de l’orografia, sense ombrejat de costa i llacs. Restes de les pautes a diversos rètols.
18-2 Amb representació de l’orografia, i amb ombrejat de costa i llacs. Sense retícula.
18-3 Nom de l’autor: per / F. de Wit, esborrat.
Atles on apareix el mapa
Fonts
COL[34]. - IMCOS[19]. - K.III,213[43]; K.III,192[Wit 14].
ten el nom d’Atlas o Atlas maior, no tenen data ni sumari i es coneixen molts
estats de cada planxa, amb petites variacions. L’única guia en la datació és el
privilegi: el 1689, De Wit va adquirir un privilegi per a editar les seves obres i,
per tant, les obres que porten aquesta indicació són posteriors a aquesta data.
Des d’abans de la data estimada per als seus atles, i també després, el mapa de
De Wit apareix dins d’obres d’altres autors (Blaeu, Janssonius, Ottens, Mercator,
Covens & Mortier...).
El 1710 Covens i Mortier van comprar les planxes i les van comercialitzar durant
molt temps [fitxa 29].
any atles foli K.II, K.III mides (cm)
18-A [1653?] Nuevo atlas ... apud Ioannem Ianssonium Me 141
18-B [1658?] Nieuwen atlas... apud Ioannem Ianssonium 17 Me 89B 52 x 32
18-C [1680?] Atlas, apud Fredericum de Wit 12 Wit 8
18-D [1680?] Atlas, , bij Frederick de Wit, in de Calverstraet bij den Dam inde Witte Paskaert 12 Wit 9
18-E [1680] Atlas, bij Frederick de Wit, in de Calverstraet bij de Dam inde Witte Paskaert 12 Wit 10 53 x 34
18-F [post. 1688] Atlas, 12 Wit 11
18-G [post. 1688] Atlas, , bij Frederick de Wit, in de Calverstraet bij de Dam inde Witte Paskaert 12 Wit 12 53 x 34
18-H [post. 1688] Atlas maior 9 Wit 13
18-I [post. 1688] Atlas maior [vengut pels germans Ottens, K.III,192] Wit 14
18-J [post. 1688] Atlas 12 Wit 16
18-L [s.a.] Atlas, bij Frederick de Wit, in de Calverstraet bij de Dam inde Witte Paskaert 9 Wit 18 57 x 38
18-M [c.1706] Atlas maior, Ex officina Frederici de Wit Amstelodami cum Privilegio Wit 20
Potentissimus D.D. Ordinum Hollandae et West-Frisiae. [London], Sold
by Christopher Browne at y Globe at the West end of Saint Paull’s Church
18-N [c.1708] Atlas minor [Referència manuscrita a Ch. Browne a la portada] Wit 21
78

Edició il·luminada per Dirck Jansz. van Santen, probablement posterior a 1652.
79
18
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, RESM-C1-3.

(c.1662) BEAULIEU
Carte / de la / Principauté / de / Catalogne [i.d.]
Escala aproximada 1:2 600 000. Eschelle de 12 lieues [= 2,6 cm] [i.d.]
Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions principals en planta i secundàries en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la
decorativa, amb el títol.
11 x 16 cm
Historial del mapa
Mapa publicat per primer cop dins: Les plans et profils des principales villes et
lieux considerables de la principauté de Catalogne avec la carte generale et les
particulieres de chaque gouvernement. A Paris, chez le chevalier de Beaulieu,
[c.1662], làm. 1, fol. 5.
És un dels catorze “Petits Beaulieus” que Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu,
dit le Donjon, geògraf de Lluís XIII i Lluís XIV, va realitzar i publicar entre 1660
i 1670. Els atles no són mai datats, però s’acostuma a donar c.1668 com a data
probable de publicació, data que, en alguns casos, s’avança fins a c.1662. En el
cas de Catalunya, la data de c.1662 es dóna a les edicions on no apareix l’adreça
de l’autor a la portada, i la data de c.1668, quan hi consten adreça i privilegi:
chez le chevalier de Beaulieu, rue St. André des Arts, porte de Bucy. Avec privil.
Es coneixen dues variants de l’edició de c.1662: en una, els mapes van emmarcats
per una orla decorativa, semblant a les dels “Grands Beaulieus” (Les glorieuses
conquestes de Louis le Grand); en l’altra, els mapes tenen una orla simple,
similar a la de les edicions posteriors dels “Petits Beaulieus”.
Taula-guia
Fonts
COL[27]. - IMCOS[17]. - P,14ss. - Soley-Gasset[31ss.].
Des dels anys 1660, Beaulieu s’havia associat amb el marit de la seva neboda,
Jean Baptiste Hamont, Sieur Des Roches, que es va encarregar de realitzar una
part important de les làmines dels “Beaulieus” i sempre afegia a les obres que
realitzava les inicials DR entrellaçades. Després de la mort de Beaulieu, el 1674,
Des Roches, i més tard la seva viuda, es van encarregar d’acabar l’obra de Beaulieu
(en especial, el “Grand Beaulieu”).
Hi ha tres variants dels mapes que hi ha dins els atles de format petit amb el
nom i l’adreça de Beaulieu a la portada: una, sense cap referència a autor o gravador;
una segona, amb les inicials de Des Roches; i una tercera, amb les inicials
també, i amb quatre línies verticals [IIII] a l’angle s.d.
Les planxes de Beaulieu, a mitjan segle XVIII, estaven en mans de Jean de Beaurain
(1696-1771), geògraf del rei i enginyer, relacionat amb Moullart-Sanson i Des
Roches, que va reeditar els Petits Beaulieus amb el seu nom, i sobre fulls de
39 x 26 cm, amb 2 o 3 planxes a cada full.
any editor notes foli Pastoureau
19-1 (c.1662) Beaulieu [amb orla decorativa]
19-2 (c.1662) Beaulieu [sense orla decorativa]
19-3 (c.1668) Beaulieu [sense inicials DR] Beaulieu VI Aa [1]
19-4 (post. 1674?) Des Roches DR. f. [Des Roches fecit] Beaulieu VI Ab
19-5 (c.1707?) Des Roches IIII [s.d.]; DR. f. 5 [s.e.] Beaulieu VI Ac
19-6 (pre. 1771) Beaurain IIII [s.d.]; [2 o 3 planxes per full] 5 [s.e.] Beaulieu VI B
A part les característiques citades, hi ha diferències a les mides dels fulls, als plecs i a la presentació de les làmines, etc., que indiquen impressions diferents (no
repertoriades).
80

81
19
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1674 SANSON - JAILLOT
20-1
LA CATALOGNE SOUS LE NOM DE LAQUELLE SONT COMPRIS LA PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE ET LES COMTÉS DE ROUS-
SILLON ET DE CERDAGNE. / Divisés en leurs VIGUERIES, Dressé sur les Memoires les plus Nouueaux Par le Sr. SANSON, Geographe
ordinaire du Roy. 1674. [títol liminar, s.]
PRINCIPAUTÉ DE / CATALOGNE. / ou sont compris / LES COMTÉS / DE ROUSSILLON ET DE CERDAGNE / divisés en leurs VIGUE-
RIES / Dressé sur les Memoires les pl. Nouveaux, Par le Sr SANSON, Geographe Ordinaire du Roy. / A PARIS / Chez H. Iaillot joignant
les grands Augustins, aux 2 Globes. / Auec Priuilege du Roy pour Vingt Ans. / 1674 [i.d.]
F.C.[hauveau] [i.d.]
Escala aproximada 1:500 000. Eschelle. 30/Milles Pas Geometriques ou Milles dItalie; 12/Lieües Communes de France; 9/Lieües Communes
d’Espagne; 8/Lieües Communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Vne Heure de Chemin [= 9,9 cm] [s.e.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. -
Cartel·les decoratives, amb el títol [cavalls i palafreners] i amb l’escala [pedestal]. Llegenda de 4 símbols, sota l’escala gràfica.
52 x 85 cm
20-8
CARTE / DE LA PRINCIPAUTÉ / DE CATALOGNE, / DRESSÉE PAR H. JAILLOT; / AVEC LES FRONTIERES / DE LA RÉPUBLIQUE
FRANÇOISE, / formant les Départemens des Pyrenées Orientales, / de l’Aude, de l’Arriège et partie de ceux des Basses / Pyrenées,
des Hautes Pyrenées, de la Haute Garonne / et de l’Héréault; / Corrigée et augmentée en 1793, par P. Longchamps, fils. / A PARIS, /
Chez Basset, Md. d’Estampes, rue St. Jacques, au coin de celle des Mathurins, à Sainte Génévieve [i.d.]
Echelle. 30/Mille Pas Geométriques ou Milles dItalie; 12/Lieues Communes de France; 9/Lieues Communes d’Espagne; 8/Lieues
Communes d’Allemagne; 10/Lieues d’une heure de chemin [i.c.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat
de la costa. - Desapareixen les cartel·les. Llegenda de 2 símbols, sobre l’escala gràfica i text geogràfic, en requadre: Remarque.
Historial del mapa
El mapa apareix per primer cop dins: Atlas nouveau contenant toutes les parties
du monde ou sont exactement remarqués les empires, monarchies royaumes,
estats, republiques & peuples qui se trouvent à present. Presenté a Monseigneur
le Dauphin par son tres-humble, tres-obeissant et tres-fidele serviteur Hubert
Jaillot. A Paris chez Hubert Jaillot, joignant les Grands Augustins, aux deux
Globes. Avec privilege du roy, 1681.
Jaillot firmà un contracte de col·laboració amb els Sanson el 1669, i el 1671 va
aconseguir el privilegi per a editar la seva obra. Des de 1670 comença a treballar
en la realització de l’Atlas nouveau, que no edita fins a 1681, encara que va anar
imprimint i distribuint els fulls a mesura que sortien. El 1673, Guillaume i Adrien
Sanson es comprometen a fer el mapa de Catalunya i les seves vegueries en dos
fulls, compromís sancionat pels tribunals el 1674. Jaillot va treballar amb els
gravadors de mapes François Caumartin i Louis Cordier i amb els autors de cartel·les
Charles Simonneau, Pierre Brissart i François Chauveau fill.
Es coneixen tres edicions de l’Atlas nouveau: 1681, 1684 i 1689 (en el peu d’impremta
d’aquesta última, Jaillot consta com a geògraf del rei, càrrec que va
aconseguir el 1686). Posteriorment l’obra es va continuar venent tant per peces
Taula-guia
Fonts
COL[20-21]. - IMCOS[20]. - P,229-235 (Jaillot, L’Atlas nouveau).
soltes, com en forma d’atles (amb la mateixa portada, però conté mapes amb
dates posteriors).
La distribució de l’obra va ser àmplia, tant de les edicions de Jaillot com de les
rèpliques fetes per P. Mortier i M. Huguetan a Amsterdam [fitxa 32]. Aquestes
edicions no porten mai el nom dels editors d’Amsterdam, però tenen detalls diferents
que les distingeixen [fitxa 32]. Característiques de les edicions de Jaillot:
– els mapes no són mai posteriors a 1691,
– el gravat és més acurat que el de les edicions de Mortier,
– no hi ha retícula ni lletres de referència (excepte el [20-8], molt posterior),
– a l’escala, la paraula “milles” de la primera equivalència, té sempre la S final:
Milles pas geometriques (excepte el [20-8]).
Les planxes també van ser la base de l’edició feta a Londres per Berry [fitxa 24].
L’edició [20-8] va ser revisada el 1793 per P. Longchamps, geògraf i editor de
París, “a la rue St. Jacques à l’Enseigne de la Place des Victoires”, a la segona
meitat del segle XVIII, i editada per Paul-André Basset le jeune, d’una coneguda
família d’editors de París, que va treballar entre 1755 i 1839, també al carrer de
St. Jacques, al núm. 64.
any a títol lim. any a la cartel·la gravador làm. notes atles Pastoureau
20-1 1674 F.C[hauveau]
20-2 1674 1674 F.C[hauveau] [38] [f. 40] 1681 P,240 (Jaillot I Aa)
20-3 1674 [1680] F.C[hauveau] [38] 1684 P,243 (Jaillot I B)
20-4 1674 1680 F.C[hauveau] [38] [f. 72] 1689 P,246 (Jaillot I C)
20-5 1689 F.C[hauveau] 69, ms. al v.
20-6 169. F.C[hauveau] 87, ms. al r.
20-7 1707 F.C[hauveau]
20-8 [desapareix] 1793 canvis en el contingut
82

83
20
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1677 DUVAL
la PRINCIPAUTÉ de / CATALOGNE / et le Comté de / ROUSSILLON, / avecque les Anciennes et les Nouvelles Bornes / des Royaumes
de France et d’Espagne, / les Passages des Pyrenées et les autres Routes. / Par P. DU-VAL / Geographe Ord.re du Roy. / Á PARIS /
Chez l’Autheur en l’Isle du Palais, / sur le Quay de l’Orloge, / proche le coin de la Rué de Harlay. / Avec Privilege de Sa Majesté. 1677
[i.d.]
Escala aproximada 1:850 000. Eschelle. Quinze Lieuës chacune de 3000 Pas Geom. [= 9,7 cm] [i.e.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. Mar amb embarcació.
- Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala.
38 x 43 cm
Historial del mapa
Pierre Duval (1619-1683), nebot de Nicolas Sanson, s’estableix pel seu compte
el 1654. El 1650 havia aconseguit el càrrec de geògraf del rei. A la seva mort s’encarreguen
del negoci la seva viuda i després la seva filla fins a 1711. L’adreça de
l’empresa, entre 1664 i 1683, és: “sur le Quay de l’Orloge, proche le coin de la
rüe de Harlay”.
Els seus mapes apareixen en molts estats i en més d’una obra i, per tant, no
sempre és possible determinar l’obra o el moment exacte en què es van publicar.
Al principi de la seva carrera se centra més en els atles (sobretot els de format
petit), i després, en la producció i la venda de fulls solts.
El mapa de Catalunya va aparèixer per primer cop dins: Cartes de geographie
les plus nouvelles et les plus fideles. Avecque leurs divisions regulieres, par P. Du
Val Geographe Ordinaire du Roy. A Paris chez l’Auteur, pres le Palais sur le quay
Taula-guia
mapa peu d’impremta de l’atles Pastoureau
21-1 1677 A Paris: chez l’auteur, 1677 P,145(Duval II D[49,10]) + P,147(Duval II E[49,52])
21-2 1686 COL[30], Var.II
21-3 [s.a.] A Paris: chez Mlle. Duval, 1688 P,149 (Duval II F [49,47]
Fonts
COL[30]. - IMCOS[21]. - P,135-137 (Duval).
84
de l’Orloge, au coin de la Rue de Harlay. Avec privilege du Roy, 1677, full 10. Es
tracta de l’únic atles de format gran que va publicar Duval, i va sortir per primera
vegada, probablement, el 1654. L’edició de 1677 és la primera on tots els
mapes són fets per ell mateix (en les anteriors edita mapes d’altres autors perquè
encara disposa de poc material). El mapa de Catalunya consta també en el
buidatge de l’edició de 1679, full 52, i en el de la de 1688, editada ja per la seva
filla després de la seva mort: Cartes de geographie les plus nouvelles et les plus
fideles. Avecque leurs divisions regulieres, qui marquent les bornes des Estats
selon les derniers traités de paix par P. Du-Val geographe ordinaire du roy. A
Paris chez Mlle. Du-Val fille de l’auteur, sur le quay de l’Orloge au coin de la rue
de Harlay a l’Ancien Buis. Avec privilege du Roy, 1688.
Aquest mapa és el model del de Morden [fitxa 25].

85
21
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

(post. 1677) VISSCHER
CATALONIAE / PRINCIPATUS, / nec non / RUSCINONENSIS / et / CERRETANIAE COMITATUS / in eorum Vicariatus peraccuratè
Distincti / Per NICOLAUM VISSER Amst: Bat: / cum Privil o : Ordin:m General:m Belgii Foederati. [i.d.]
Escala aproximada 1:600 000. Mensurae hujus Tabulae explicatio. 7 1/2 Milliaria Germanica Communia; 10 Milliaria Anglica et Gallica ;
8 3/4 Milliaria Hispanica sive dimidium Gradus = Verklaringe van de maatdezer Kaart. 7 1/2 Gemeene Duitse mylen; 10 Engelse en
France mylen; 8 3/4 Spaanse mylen of een halve Graad [= 9,1 cm] [ i.d.]
Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en planta i
secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol i l’escala (Mensurae hujus tabulae
explicatio). - Llegenda de 8 símbols en llatí i neerlandès: Significationum hujus tabulae explicatio [i.c.]
46 x 55 cm
Historial del mapa
El mapa va ser publicat originàriament dins: Atlas contractus orbis terrarum
praecipuas ac novissimas complectens tabulas. Amstelaedami, ex Officina Nicolai
Visscher, [post. 1677]. L’atles, que conté mapes de Claes Jansz. i Nicolaes I
Visscher (1618-1679), i també d’altres autors, com per exemple De Wit, havia
sortit per primer cop als volts de 1657. Nicolaes, el 1677, va aconseguir un privilegi
per quinze anys per a publicar la seva obra, privilegi que consta en alguns
mapes d’aquesta edició.
El seu fill Nicolaes II (1649-1702) demana el 1682 un nou privilegi, que renova
el 1697, i comença a publicar l’Atlas minor sive Geographia compendiosa qua
orbis terrarum per paucas attamen novissimas tabulas ostenditur. Amstelaedami,
ex officina Nicolai Visscher (1a ed. de c.1683, i altres ed. fins a 1698) i l’Atlas
maior sive Totius orbis terrarum contracta delinea. ex conatibus Nico. Visscher
Amst: Bat: Amstelaedami, apud Nicolaum Visscher cum privil: Ordin: General:
Belgii Foederati (edicions: post. 1702, fins a 1716).
En les edicions de Nicolaes II, continuades per la seva viuda, va substituint els
mapes del seu avi i pare pels seus propis. Els mapes renovats porten referència
Taula-guia
Fonts
COL[41]. - IMCOS[28]. - K.III,150ss.
al privilegi, tenen la retícula de meridians i paral·lels i van acompanyats de taules
de topònims.
A part les edicions sortides dels tallers dels Visscher, el mapa va ser utilitzat per
altres autors o editors. Per exemple:
– Atlas contractus sive Mapparum geographicarum Sansoniarum auctarum nova
congeries. Amstelaedami, ex formis Petri Schenk, [c.1700] [K.III,115(Sch 2)].
– Atlas minor sive Geographia compendiosa, qua orbis terrarum per paucas attamen
novissimas ostenditur. Amsterdam, Adriaan Braakman, 1706 [K.II,8(Brn
1[74])].
– Nieuwe atlas inhoudende de vier gedeeltens der waereld, waar in duydelijk
aangeweesen worden de Monarchien, keyserrijken, koninkrijken, Staten,
Republijken, &c. Versameldt van de beste autheuren. Eerste deel te Amsterdam,
bij Iohannes Covens en Cornelis Mortier [1705-1759]. Vol I, làm. (21) 17: CATA-
LONIAE PRINCIPATUS... VISSER / Nunc apud P. Schenk Iun. [s.d.]
[K.II,77(C&M 11[21])]. Petrus Schenk Jun. (Schenk III) va publicar des de
1775 a c.1800 (K.III,110; K.II,63).
any notes característiques font
22-1 [post. 1677?] [any del privilegi de Nicolaes I] [sense retícula] K.III,164(Vis 8[69])
22-2 [post. 1682?] [any del privilegi de Nicolaes II] [amb retícula] K.III,166ss.(Vis 11ss.)
22-3 [1775-c.1800] [edicions Schenk i Covens & Mortier] “Nunc apud Petrum Schenk Iun.” K.II,77(C&M 11[21])
Atles i edicions on apareix el mapa
data de l’atles títol editor Koeman
22-A [post. 1677] Atlas contractus Nicolaes I Visscher K.III,164(Vis 8[69])
22-B [c.1683] a 1698 Atlas minor Nicolaes II Visscher K.III,166-170(Vis 11 a Vis 19)
22-C [post. 1702 a c.1716] Atlas minor viuda Nicolaes II K.III,170-175(Vis 20 a Vis 30)
22-D [post. 1702] Atlas maior viuda Nicolaes II K.III,172(Vis 28)
22-E 1706 Atlas minor Braakman K.II,8(Brn 1[74])
22-F [1775-c.1800] Atlas contractus / Nieuwe atlas Schenk / Covens & Mortier K.III,115(Sche 2); K.II,77(C&M 11[21])
86

87
22
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

168[.] JAILLOT
PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE / ou sont compris / LES COMTÉS DE ROUSSILLON, ET DE CERDAGNE, / divisés en leurs VIGUE-
RIES, / Par le Sr. SANSON, Geographe Ordinaire du Roy. / A PARIS, Chez le Sr. IAILLOT, Geographe de Sa Majesté / joignant les
Grands Augustins, aux deux Globes / Avec privilege du Roy, pour Vingt Ans / 168. [i.d.]
Cordier sculpsit [i.d.]
S.[imonneau] f.[ecit] [i.d.]
Escala aproximada 1:600 000. Eschelle. 30/Milles Pas Geometriques, ou Milles d’Italie; 12/Lieües Communes de France; 9/Lieües Communes
d’Espagne; 8/Lieües Communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Vne heure de Chemin [= 8,9 cm] [s.e.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. -
Cartel·les decoratives, amb el títol [cavall galopant] i amb l’escala [draperia]. No té títol liminar.
44 x 63 cm
Historial del mapa
Publicat per primer cop dins: Atlas françois contenant les cartes geographiques
dans lesquelles sont tres exactement remarquez les empires, monarchies, royaumes
et estats de l’Europe de l’Asie, de l’Afrique et de l’Amerique: avec les tables
et cartes particulieres de France, de Flandre, d’Allemagne, d’Espagne et d’Italie.
Dedié au roy par son tres humble, tres obeissant, tres fidele sujet et serviteur
A. Hubert Iaillot, geographe ordinaire de sa Majesté. A Paris, chez le Sr Iaillot,
geographe du roy, joignant les grands Augustins, aux deux globes, avec privilege,
1695.
Jaillot el va publicar després de trencar definitivament amb els Sanson (és acusat
de plagi per l’amic i successor dels Sanson, G. Robert de Vaugondy, per publicar
amb la seva firma reduccions de mapes dels Sanson). L’obra és menys
Taula-guia
any atles làm. Pastoureau notes
Fonts
COL[23]. - IMCOS[22]. - P,229-233(Jaillot); P,262-263(Jaillot, L’atlas français).
homogènia que l’Atlas nouveau per la diversitat d’autors dels mapes: la majoria
són realment reduccions dels de Guillaume Sanson, però els completa amb obres
de De Fer, Nolin, Placide i d’Anville, per suplir els buits que havien quedat després
de la separació judicial dels fons de l’associació.
Es van fer tres edicions diferents de la portada: 1695, 1698 i 1700; però els exemplars
coneguts tenen continguts diversos i mapes posteriors a aquestes dates.
El mapa de Catalunya és sempre datat, però amb dates “obertes”: 168., 169.,
que en alguns casos es completen a mà: 169[5], 169[9]. A part la data, no hi ha
diferències apreciables entre les diverses edicions del mapa.
En la llista que dóna Pastoureau, el mapa s’identifica pel [92], però té una posició
diferent dins de cada exemplar. Per exemple, en l’edició de 1706, apareix en els
exemplars Jaillot II D, E, G, H, I, respectivament com a làm. 25, 70, 77, 53 i 57.
23-1 168. 1695 [107] P,269(Jaillot II A) sense retícula
23-2 169. 1698 [84] P,272(Jaillot II B)
23-3 169[9], 169[5] 1700 [70] P,284(Jaillot II F)
23-4 1700
23-5 1706 [1700] [25] P,272(Jaillot II D)
23-6 [s.a.] data esborrada
23-7 [s.a.] gerra decorativa a l’espai ocupat abans per la data
88

89
23
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

(c.1680) SANSON - BERRY
24-1
CATALONIA UNDER WHICH NAME ARE COMPREHENDED THE PRINCIPALITY OF CATALONIA, AND THE COUNTIES OF ROS-
SILLION AND OF / CERDAGNE, Divided into its severall VIGUERIES or PROVOST-SHIPS. / Described by Sanson / Corrected &
amended by William Berry [títol liminar]
PRINCIPALITY OF, / CATALONIA, / in which are Comprehended / the COUNTIES of ROSSILLION and of CERDAGNE / divided into
its severall VIGUERIES or PROVOST-SHIP. / To the most Serene & most Sacred Majesty / CHARLES. II. / By the grace of God KING
of Great Britain, France, / and Ireland. This Mapp of CATALONIA is / Humbly Dedicated and Presented By your: / Majesties Loyall
Subject and Servant / William Berry. [i.d.]
LONDON, Sold by William Berry at the Signe of / the Globe, between Chering Cross and White Hall [s.e.]
24-2
...To the most Serene & most Sacred Majesty / ANNE. / By the grace of God QUEEN of Great Britain, France...
24-3
...To the most Serene & most Sacred Majesty / GEORGE II. / By the grace of God KING of Great Britain, France, / and Ireland. This
Mapp of CATALONIA is / Humbly Dedicated and Presented By your: / Majesties Loyall Subject and Servant / Eman: Bowen. [i.d.]
LONDON, printed for John Bowles at the Black House in Cornhill 1740 [s.e.]
Escala aproximada 1:600 000. Scale. 30/Italian Miles; 12/Common Leagues of France; 9/Common Leagues of Spain; 8/Common Leagues
of Germany; 10/Leagues of on Houes Trauelling [= 8,6 cm] [s.e.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions territorials. - Ombrejat de la costa. -
Cartel·les decoratives, amb el títol [cavalls i palafreners] i amb l’escala i adreça [pedestal].
53 x 85 cm
Historial del mapa
Tot i el monopoli que havia aconseguit John Seller, William Berry als volts de
1680 va treure una col·lecció de mapes a gran foli basats en els mapes de Sanson
(li van valdre el sobrenom de the English Sanson) que en principi van ser impresos
i venuts per separat, però que el mateix Berry va reunir en un atles sense
títol als volts de 1689.
Es coneixen tres versions del mapa de Catalunya editades a Londres. Les dues
primeres no porten any. La datació es pot fer per l’adreça de l’editor, ja que
Taula-guia
any dedicatòria editor notes
Fonts
COL[22]. - IMCOS[23]. - Tooley, 53, 123. - Tyacke, 109-110. - Ph-LG 3442, 28.
William Berry va treballar a “the Sign of the Globe Between Chering Cross and
White Hall” entre 1676 i 1708, i a partir de les dedicatòries: Carles II va regnar
entre 1660 i 1685, Anna I Stuart, entre 1702 i 1714. La tercera versió, dedicada
a Jordi II i datada el 1740, és deguda a Emanuel Bowen (c.1693-1767), gravador
i impressor de Londres, que va tenir el títol de gravador dels mapes del
rei, i a l’editor John Bowles. Potser va formar part de The Large English atlas,
c.1763 o de The Royal English atlas, c.1764.
24-1 [c.1680] dedicat al rei Carles II W. Berry regnat Carles II, 1660-1685. Recull de mapes c.1680
24-2 [1702-1708] dedicat a la reina Anna I Stuart W. Berry regnat Anna I, 1702-1714. Adreça entre 1676 i 1708
24-3 1740 dedicat al rei Jordi II E. Bowen regnat Jordi II, 1727-1760. Ed. Bowen, 1740
90

91
24
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1684 MORDEN
A New Mapp / of the Principality of / CATALONIA. / And the County of / ROUSSILLION. / With a Description of ye Country / Cheif
Townes Rivers Higwaies / Passages through the Pyrenaan Mountaines As / also an Account of ye seuerael Battels & Seidges / Between
ye French and Spaniards from ye / Year 1639 to the prese[n]t 1684 / By Rob. Morden at the Atlas in / Corn-hill / LONDON [i.d.]
Escala aproximada: 1:800 000. A Scale of 15 Leagues / or 54 Geometrical Miles 72 to a deg. [= 9,5 cm] [i.c.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb
el títol.
38 x 43 cm
Historial del mapa
Robert Morden va treballar a Londres entre 1650 i 1703, any de la seva mort.
Va ser deixeble de Joseph Moxon i col·laborà amb els millors cartògrafs de l’època:
W. Berry, Sparke, Bowen, etc. Es va especialitzar en la cartografia dels
territoris britànics i de fets bèl·lics. El seu primer mapa conegut és de 1669, i
porta l’adreça “at the Atlas in New Cheapside”. De 1675 a 1703 va canviar l’adreça:
“at the Atlas in Cornhill”.
La font del mapa podria ser el mapa de Duval La Principaute de Catalogne et le
Comté de Roussillon... [fitxa 21], que hauria arribat a Londres gràcies a la rela-
Taula-guia
any títol notes
Fonts
Galera (Morden).
ció entre Guillaume Sanson i William Berry. Morden va copiar la decoració gairebé
exactament, però va corregir i augmentar la part cartogràfica amb informació
sobre passos i localitats dels Pirineus. El mapa probablement no va formar
mai part d’un atles, sinó que va servir per a il·lustrar algun dels llibres sobre
les guerres europees del segle XVII, llibre que, per ara, no s’ha pogut localitzar.
Es coneix un exemplar del mapa inclòs dins d’un atles factici: Miscellaneaus
Atlas: De Witt Thorton and others, conservat a la New York Public Library. Map
Division (sign. C-4), full 70. L’atles conté 110 mapes, dels quals 10 són de Morden.
25-1 1684 A New Mapp of the Principality of CATALONIA sense retícula; les xifres de la longitud [orla s.i.i.], impreses al revés
92

93
25
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1686] VAQUER - TRISTANY
[Sant Jordi i el drac, campejant sobre mapa de Catalunya]
D. Vaquer f. [i.e.]
No dibuixat a escala.
Orografia amb muntanyes i poblacions en perfil. - Escut sostingut per àngels, representació de Sant Jordi matant el drac, sobreposat al mapa.
27 x 18 cm
Historial del mapa
Es tracta de la primera làmina del volum 1 de la recopilació de les decisions de
l’audiència de Barcelona escrita per Bonaventura Tristany-Bofill i Benac (m.1714):
Sacri supremi Cathaloniae Senatus decisiones. Auctore Nob. Bonaventura de
Tristany, Boffill, & Benach, Barchinonensi, [...] cum indice locupletissimo rerum,
Taula-guia
any dins vol./làm.
26-1 [1686] Sacri supremi Cathaloniae Senatus decisiones vol. 1, làm. 1
Fonts
COL[44]. - IMCOS[26]. - Palau 341023.
94
et materiarum. Tomus primus. Barchin. Ex Typographia Raphaelis Figueró,
1686. Els altres dos volums que componen l’obra són de 1688 i 1701.
La publicació de l’obra va anar a càrrec de Rafel Figueró (m.1717), primer representant
d’una família famosa d’estampers i impressors de Barcelona, i el gravat
és de Francesc Vaquer, argenter i gravador.

95
26
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1688] CORDIER - MARCA
MARCA HISPANICA / sive / LIMES HISPANICUS, / Hoc est Geographica descriptio / regionum quae / in CATALONIA continentur /
& in Comitatu Ruscinonensi. [s.e.]
Cordier sculpsit. [i.d.]
Escala aproximada 1:900 000. Eschelle. 12/Lieües Communes de France; 9/Lieües Communes d’Espagne [= 5,8 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les geomètriques amb
el títol i l’escala.
34 x 37 cm
Historial del mapa
El mapa apareix en alguns dels exemplars de l’obra: Marca hispanica, sive Limes
hispanicus, hoc est, geographica & historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis,
& circumjacentium populorum. Auctore illustrissimo viro Petro de Marca archiepiscopo
Parisiensi [...] Omnia nunc primum edita. Parisiis apud Franciscum
Muguet, 1688, amb documentació sobre el tractat dels Pirineus de 1659.
Taula-guia
any dins làm.
27-1 [1688] Marca hispanica, sive Limes hispanicus 1
Fonts
COL[33]. - IMCOS[27].
96
Sembla que Pèire de Marca (1594-1662) va passar els anys 1648 a 1651 a Catalunya
recollint dades per a l’obra, que no va ser editada fins després de la seva mort
pel seu amic Étienne Baluze.

97
27
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1690 CANTELLI DA VIGNOLA - ROSSI
IL PRINCIPATO / DI CATALOGNA / diuiso nelle sue Diecisette / Vicarie / trà le quali quelle di Perpignano, e Villafranca: / di Conflent
/ che compongono il Contado di Rossilione / e parte di quella di Puicerda, che è nella / Contea di Cerdagna / appartengono alla
Francia. / il tutto preso dalle Carte Migliori, e dalle / notizie piu recenti / e descritto da Giacomo Cantelli da Vig a / Geografo del Sermo.
Sr. Duca di Mod.a / e dato in Luce da Gio: Giac. Rossi / in Roma alla Pace con / Priu. del S.P. / 1690. [i.d.]
All’Emmo. e Reumo. Prencipe / Il Sigr. Cardinal Giudice / Alla degnissima Promozione di V.E. al car / dinalato tributerà [...] / Hummo.
Diumo. et Obmo. / Seruo Gio. Giacomo / de Rossi. [s.e.]
Barbey Sc. [i.d.]
Escala aproximada 1:600 000. Scala. 30/Miglia italiane; 12/Leghe comuni di Francia; 9/Leghe comuni di Spagna [= 8,7 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. -
Cartel·les decoratives, amb el títol i amb la dedicatòria. - Llegenda de 5 símbols: Note [s.d.].
43 x 56 cm
Historial del mapa
Publicat per primer cop dins: Mercurio geografico overo Guida geografica in tutte
le parti del mondo conforme le tavole geografiche del Sansone Baudran e Cantelli.
Datta in luce con direttione, e cura di Gio-Giacomo de Rossi nella sua stamparia
di Roma..., 1696 (frontispici de 1692), làm 16.
La iniciativa de la publicació del Mercurio geografico va ser de G. G. di Rossi,
que el 1669 ja va començar a gravar les planxes i a principis del XVIII ja tenia
uns 120 mapes que va presentar en dos volums. L’autor dels mapes era Giacomo
Cantelli da Vignola (1643-1695), geògraf del duc de Mòdena, que, seguint la tendència
general a la Itàlia de l’època, s’inspirà en models francesos, bàsicament
Nicolas Sanson, i també Baudrand, el qual havia viscut uns quants anys a Roma
a finals del segle XVII.
Taula-guia
any editor dins làm.
28-1 1690 Gio. Giacomo de Rossi Mercurio geografico 16
Fonts
COL[39]. - IMCOS[29]. - Valerio.
98
La majoria de les planxes van ser gravades per Antonio Barbey, actiu sobretot
entre 1690 i 1700, però també hi van intervenir altres gravadors, entre els més
coneguts del moment (L’Huillier, Widmann, Mariotti, Falda).
Durant el segle XVIII, els hereus de Rossi continuaren editant l’obra; l’edició més
coneguda és la de Domenico de Rossi (1647-c.1720). Les edicions tenen un nombre
variable de làmines, segons els exemplars, i les dates dels mapes van canviant;
però no sembla que hi hagi altres diferències. Els exemplars coneguts del
mapa de Catalunya porten la data de 1690.
Quan la casa Rossi va tancar, el 1738, Filippo de Rossi va vendre els seus fons
al govern pontifici i van constituir el nucli de la Calcografia Camerale di Roma.
Gràcies als catàlegs d’aquesta institució es coneix gran part de la producció de
l’empresa Rossi.

99
28
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-24.

(post. 1690) WIT - MORTIER
Accuratissima / PRINCIPATUS / CATALONIAE / et / COMITATUUM / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO / Auctore F.
de Witt Amstelodami / Cum Priv: Pot: D.D. Ord: Holl: Westfrisiae. [s.e.]
Escala aproximada 1:600 000. 7 1/2/Milliaria Germanica Communia 15 in uno Gradu; 8 3/4/Milliaria Hispanica Communia 17 1/2 in uno
Gradu; 10/Milliaria Gallica Communia quorum 20 in uno Gradu [= 8,7 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 2 flors de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en planta i
secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala. - Llegenda de 15 símbols [i.d.].
Nota sota el títol: Notandum est, quod totus Cataloniae Principatus et / major Cerretaniae pars parent Regi Hispaniae: Ruscinonis
vero Comi: / tatus, cum minuta Cerretaniae parte Regi Franciae subest [s.e.].
47 x 55 cm
Historial del mapa
Durant el segle XVIII, després de la mort de De Wit (1706), els seus mapes i atles
van ser editats pels Mortier i pels seus competidors, els Ottens.
Pierre Mortier tenia privilegi per a editar mapes des de 1690 i va comprar les
planxes de De Wit [fitxa 18] i les va reeditar, amb canvis en la decoració del
mapa. El mapa va aparèixer en diverses edicions de l’atles de De Wit: Atlas maior
[F. de Wit]. Le grand atlas contenant les cartes geographiques de toutes les parties
du monde. Amstelodami, P. Mortier, [1710?] [K.III,19(Mor 12)].
L’Atlas és reeditat per la firma Ioannes Covens & Cornelis Mortier (que va portar
aquest nom entre 1721 i 1746): Atlas maior, Fci. De Wit. Amstelodami, apud
Iohannem Covens & Cornelium Mortier, in platea, vulgo de Vygendam, prostant,
tam conjunctim quam singillatim, omnes tabulae geographicae Frederici de Wit,
Nicolai Sansonii, Huberti Iaillot, Wilhelmi de l’Isle, Caroli Allardi & Guili.
Taula-guia
Fonts
COL[35]. - IMCOS[30]. - K.III,213; K.III,19(Mor 12); K.II,52-53(C&M 1,2).
Iohannis Blaeuw ut et multae tabulae geographicae rariores in forma majori [...],
[c.1725?]. [K.II,52-53(C&M 1,2)].
L’Atlas, probablement, també va ser editat pels competidors de Covens & Mortier,
els germans Reiner i Josua Ottens, encara que el mapa de Catalunya que in -
clouen podria ser el de la fitxa 18.
Al catàleg de Covens i Mortier de 1737 apareix la nota següent: “Le public est
avertir que cette Atlas de Frederic de Wit es les veritables original mis au jour
par ledit Geographe, dont Covens & Mortier ont acquis en pocession les planches
de cuivre, ou on y trouve aussi graver leurs noms dessus chaque Cartes
avec celle de Frederic de Wit. Les Cartes que Reinier & Josua Ottens ont l’injustice
criante de debiter pour celle de Frederic de Wit, ne sont que des veilles
cartes de Dankerts tres mal graver & peu correcte ou ils ont effacé le nom de
Dankerts & ont mis dessus en place celle de Frederic de Wit & leurs noms”.
any autor/editor dins Koeman
29-1 (post. 1690) auctore F. de Witt [s.e.]
29-2 [1710?] auctore F. de Witt / Ex Officina P. MORTIER [s.e.] Atlas maior K.III,19(Mor 12); (Wit 12)
29-3 [c.1725?] auctore F. de Witt / Ex Officina IOHANNI Atlas maior K.II,51-52(C&M 1,2)
COVENS & CORNELIO MORTIER [i.]
100

101
29
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

(post. 1690) SANSON - MORTIER
NOVA PRINCIPATUS CATALONIAE TABULA, ad Usum Serenissimi BURGUNDIAE DUCIS. [títol liminar, s.]
PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE / où sont compris / LES COMTÉS DE ROUSILLON, ET DE CERDAGNE, / divisés en leurs VIGUE-
RIES, / PRESENTÉ A MONSEIGNEUR / LE DUC DE / BOURGOGNE. / Par son tres Humble et tres Obeissant Serviteur. / N. SANSON
/ A AMSTERDAM / Chez PIERRE MORTIER [i.d.]
Escala aproximada 1:550 000. ESCHELLE. 30/Milles Pas Geometriques, ou Milles d’Italie; 12/Lieües Communes de France; 8/Lieües
Communes d’Espagne; 7/Lieües Communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Vne heure de Chemin [= 8,7 cm] [s.e.]
Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. Retícula de meridians i paral·lels amb lletres de referència. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa
hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol [cavall al galop] i amb l’escala
[draperia].
44 x 57 cm
Historial del mapa
La circulació de mapes de Sanson i Jaillot als Països Baixos va ser intensa, tant
deguda als Mortier com a altres editors. Pierre Mortier va explotar el privilegi
concedit el 1690 per “Nos Seigneurs les Estats” i va vendre tant mapes trets d’edicions
franceses, que tornava a gravar amb poques variacions, com mapes fets
expressament per a les seves publicacions, on el nom dels cartògrafs francesos
servia per a la promoció de les vendes.
Aquest mapa de Catalunya probablement va ser publicat per primera vegada
dins: Atlas royal à l’usage de monseigneur le duc de Bourgogne... A Paris, chez
Nicolas de Fer, 1695 [fitxa 35].
Taula-guia
any escala al títol liminar a la cartel·la
Fonts
COL[24]. - IMCOS[33]. - P,189-190(Fer III). - K.III,85-89(Ottens); K.III,6-8.
També podria haver sortit dins de la rèplica neerlandesa de l’Atlas nouveau... A
Amsterdam chez Pierre Mortier et Compagnie. Avec privilege de nos Seigneurs
les Estats, [1696-1708] [fitxa 32], on, tot i que el mapa de Catalunya de l’exemplar
que descriu Koeman (Mor 1) no és aquest, algun dels altres mapes (per
exemple K.III,16[86]) porta la dedicatòria al duc de Borgonya en llatí al títol
liminar.
A l’escala, la primera equivalència té la “s” final de “milles”, com en les versions
franceses de Jaillot [fitxes 20 i 32].
30-1 (post. 1690) milles pas geom. dedicatòria al duc de Borgonya Par... N. SANSON / A AMSTERDAM / Chez PIERRE MORTIER
102

103
30
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1691 CANTEL - TILLEMON - NOLIN
LA PRINCIPAUTÉ de CATALOGNE auec les Comtez de ROUSSILLON et de CERDAGNE diuisée en VIEILLE et NOUVELLE, et en
Vegueries / Par le Sr. Cantel Géographe, Nouvellement Corrigeé et augmenteé sur diuers Memoires par le Sieur de TILLEMONT. /
Dediée a Mgneur. le Duc de NOAILLES Pair de France, Cheualier des Ordres du Roy, General des Armeés de Sa Majesté en Catalogne,
etc. Capitaine de la premiere Compagnie des Gardes du Corps, Gouverneur des Comtez et Vegueries de Roussillon, Conflent, Cerdagne,
et pays Adiacents, etc. / Par son tres humble Seruiteur I.B. Nolin [títol liminar, s.]
A PARIS / Chez I.B. Nolin sur le Quay de l’Hor / loge du Palais proche la Rüe de / Harlay a l’Enseigne de la / Place des Victoires / Auec
priuilege du ROY / 1691 [s.e.]
Escala aproximada 1:600 000. ESCHELLE. 30/Milles d’Italie; 12/Lieües Comunes de France; 9/Lieües Comunes d’Espagne; 6/Grandes
Lieües d’Espagne, ou de Catalogne [= 8,5 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat
de la costa. - Cartel·la decorativa, amb l’adreça i una llegenda de 13 símbols: Explication des Marques et des Lettres Seules, i requadre amb
l’escala, sobre el qual hi ha la nota següent: Les Etats d’ARRAGON en Espagne, comprenent les Royaumes d’ARRAGON, de VALENCE,
la MAJORQUE, etc. auec la principauté de CATALOGNE. Ils appartiennent au Roy Catholique appelé communement Roy d’Espagne,
excepté ce que les Rois de France ont Conquis dans la Catalogne, etc.
42 x 56 cm
Historial del mapa
Jean-Baptiste Nolin (1657-1708) s’especialitzà en els documents cartogràfics per
influència de Coronelli. Els anys 1688-1689, en col·laboració amb el geògraf Jean-
Nicolas de Tralage, conegut com a Tillemon, va revisar i publicar els seus mapes
i els del mateix Tillemont. La seva dedicació a la cartografia es posa de manifest
també en el fet que, el 1688, es va traslladar del carrer de St. Jacques, on
es concentraven els gravadors, al quai de l’Horloge, seu de geògrafs i marxants
d’instruments científics.
Va publicar quatre atles (força rars avui), dels quals un és un atles universal
que reuneix els seus propis mapes infòlios. La primera versió és de 1693 i té un
títol manuscrit: Atlas royal contenent les cartes generales du monde [...], després
hi ha una edició dels volts de 1700: Le theatre du monde, dedié au roi, contenant
les cartes generales et particulieres des royaumes et etats qui le composent, avec
plusieurs provinces subdiviséez en pays et autres divisions curieuses, acompagné
de remarques et observations geographiques, politiques, et historiques, les que-
Taula-guia
any notes peu d’impremta
Fonts
COL[40]. - IMCOS[31]. - P,357(Nolin); P,363(Nolin IV). - T-1.
lles en donnent l’intelligence et font connoistre l’utilité de cet ouvrage, dressées
par Jean Baptiste Nolin... A Paris, chez l’auteur, sur le quay de l’Horloge du
Palais, [170.]. Finalment, hi ha una edició de 1746, deguda al seu fill Jean-
Baptiste Nolin (1686-1762). La majoria dels mapes que el componen són datats
entre 1687 i 1699.
Le Sieur Roth-Joseph Julien va tornar a editar el mapa a mitjan segle XVIII.
Julien treballà a París, en especial entre 1750 i 1780, va tenir el títol de geògraf
del rei, va fer de marxant de mapes i d’editor. Va publicar, entre altres obres, un
Atlas géographique et militaire de la France el 1751, i el Theatre du monde, el
1768. El mapa de Cantel podria haver aparegut dins d’una d’aquestes obres o
haver circulat com a full separat, com era habitual amb les obres de gran format.
La planxa es va esquerdar des del principi. En les darreres variants l’esquerda,
que ja s’havia obert molt, es va dissimular, però la paraula MER (Mediterranée)
va quedar mutilada en MFR.
31-1 1691 Chez I.B. Nolin sur le Quay de l’Horloge du Palais proche la Rüe de Harlay a
l’Enseigne de la Place des Victoires
31-2 1694 variació al títol liminar: “ ...MGR. le Mal. Duc de NOAILLES...” Chez I.B. Nolin sur le quay de l’Horloge du Palais Vers le Pont / Neuf...
31-3 1694 paraula “MER” mutilada: MFR Chez I.B. Nolin sur le quay de l’Horloge du Palais Vers le Pont / Neuf...
31-4 1707 paraula “MER” mutilada: MFR
31-5 1762 amb retícula; paraula “MER” mutilada: MFR Chez le Sr. Julien a l’Hotel de Soubise Avec Privilege du Roy du 25 Janvier 1762
31-6 [s.a.] paraula “MER” mutilada: MFR Chez le Sr. Julien a l’Hotel de Soubise
104

105
31
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1692 SANSON - JAILLOT - MORTIER - HUGUETAN
LA CATALOGNE, SOUS LE NOM DE LAQUELLE SONT COMPRIS LA PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE, ET LES COMTÉS DE ROUS-
SILLON ET DE CERDAGNE. / Divisés en leurs VIGUERIES, Dressé sur les Memoires les plus Nouueaux par le Sr SANSON Geographe
ordinaire du Roy. [títol liminar, s.]
PRINCIPAUTÉ DE / CATALOGNE. / ou sont compris / LES COMTÉS / DE ROUSSILLON ET DE CERDAGNE / divisés en leurs VIGUE-
RIES / Dressé sur les Memoires les pl. Nouveaux, Par le Sr SANSON Geographe Ordinaire du Roy / A PARIS / Chez H. IAILLOT joignant
les grands Augustins aux 2 Globes. / Auec Priuilege du Roy pour Vingt Ans / 1692 [i.d.]
Escala aproximada 1:500 000. ESCHELLE. 30/Mille Pas Geometriques, ou Milles d’Italie; 12/Lieües communes de France; 9/Lieües communes
d’Espagne; 8/Lieües communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Une Heure de Chemin [= 8,7 cm] [s.e.]
Orla graduada. Retícula de meridians i paral·lels amb lletres de referència. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions
en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol [cavalls i palafreners], i amb l’escala i la llegenda
de 4 símbols [pedestal].
52 x 85 cm
Historial del mapa
El mapa apareix per primer cop dins de la rèplica de l’Atlas nouveau de Jaillot,
feta per Pierre Mortier i Marc Huguetan a Amsterdam: Atlas nouveau, contenant
toutes les parties du monde, ou sont exactement remarqués les Empires,
Monarchies, Royaumes, Estats, Republiques & Peuples qui sy trouvent à present.
Par le Sr Sanson geographe ordinaire du roy presenté a Monseigeur le Dauphin
par son tres-humble, tres-obeissant et tres-fidele serviteur Hubert Jaillot geographe
du roy. A Amsterdam chez Pierre Mortier et Compagnie. Avec privilege
de nos seigneurs les Estats, [1692, segons Pastoureau (P,234) i 1696-1708, segons
Koeman]. Darrere del nom “P. Mortier et Compagnie” s’hi amaga Marc Huguetan
i germans, que van dominar gran part de la producció de llibres a Amsterdam
entre 1687 i 1703. En associació amb Mortier, entre 1690 i 1694, publicà aquesta
edició de l’Atlas nouveau de Sanson i el Neptune françois de Jaillot (K.II,154).
Es van fer tres edicions més de l’Atlas nouveau: una altra el mateix 1692, una
Taula-guia
any edició pàg. notes Pastoureau
32-1 1692 1a ed. [38] [f. 73] sense retícula P,250(Jaillot I D)
32-2 1692 [1a ed.?] amb retícula
32-3 1696 2a ed. [38] [100] amb retícula P,256(Jaillot I E)
32-4 [s.a.] 3a ed. [38] [f. 35] amb retícula, any raspat P,259(Jaillot I F)
Fonts
COL[20-21]. - IMCOS[32]. - P,229-235(Jaillot, L’Atlas nouveau). - K.III,6-8(Mortier’s map trade).
106
el 1696, i una de no datada (l’any dels mapes ha estat esborrat). L’edició amplia
l’Atlas nouveau de Sanson-Jaillot amb taules geogràfiques, vistes de places fortes
(en la seva majoria, còpia de les de Tassin i Beaulieu), i mapes d’altres autors
i del mateix Mortier. Les edicions fetes per Mortier o l’empresa Covens & Mortier,
no porten gairebé mai el nom dels editors d’Amsterdam, però tenen detalls diferents
que les distingeixen de les de Jaillot [fitxa 20]:
– la data no és mai anterior a 1691,
– el gravat és menys acurat que a l’edició francesa,
– hi ha una retícula amb lletres referides a les taules-índexs [excepte el 32-1],
– a l’escala, la paraula “mille” de la primera equivalència, no té mai la S final:
mille pas geometriques.
Hi ha una altra rèplica dels mapes de l’Atlas nouveau a l’Atlas royal à l’usage
de Monseigneur le duc de Bourgogne, editat a Amsterdam per Mortier el 1695,
amb l’adreça falsa de De Fer [fitxes 30 i 35].

107
32
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

(c.1694) JOLLAIN
33-1
Mapa inclòs en portada o frontispici d’una obra no identificada, que conté: (a) un medalló amb el títol [s.]; (b) el mapa de Catalunya [c.], i (c) una
vista de Barcelona [i.], i diversos gravats de Hildeberg, Neervincle, Esmirne, Roses, Gibraltar, Palamós i el pas de Swingenberg.
Mides del full 46 x 61 cm
a)
Les Conquestes / DE / LOUIS LE GRAND / En l’Année 1693 / et 1694
Medalló.
b)
CARTE / DE LA / PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE. [i.d.] / A Paris Chez F. Gerard Iollain rue St. Iacques a l’Enfant Iesus [i.c.]
Escala aproximada: 1:1 250 000
Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.
19 x 27 cm
c)
BARCELONNE [s.c.]
1 vista, 11 x 23 cm
33-2
Mapa inclòs en un full que conté: (a) un medalló amb la batalla de Charleroy [s.], (b) el mapa de Catalunya [c.], i (c) un almanac per a 1694 [i.].
Mides del full 85 x 51 cm
a)
CHARLEROY / Reduït à l’obeissance de sa Majesté
Vista.
b)
Igual que la versió 33-1.
c)
ALMANACH POUR L’ANNEE M.DC.XCIV
Historial del mapa
No s’ha identificat l’obra on es van editar ni el per què de les dues versions. El
mapa de Catalunya és el mateix, però varien les imatges que l’acompanyen i les
mides del full.
Girard Jollain (1660-1735) hereta l’editorial del seu oncle al carrer de St. Jacques
a l’Enfant Jesus el 1698. Treballà amb Gabriel Perelle (c.1640) i Duval (1672-
Taula-guia
Fonts
Soley-Gasset [47]. - T-1.
1686), entre altres. Es va veure embolicat el 1671 en el procés contra Duval, el
qual Jaillot acusava d’explotar mapes que ja havia cedit a altres editors, com
ara Berey o Girard Jollain.
acompanyat per [s.] acompanyat per [i.] mides full (cm)
33-1 medalló amb títol: Les Conquestes DE / LOUIS LE GRAND... vista: BARCELONNE 46 x 61
33-2 medalló amb escena: CHARLEROY Reduït à l’obeissance de sa Majesté ALMANACH POUR L’ANNEE M.DC.XCIV 85 x 51
108

109
33
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1695 BAUDRAND - ROUSSEL - NOLIN
Es coneixen cinc edicions del mapa, molt semblants però amb adreces i anys diferents. Només s’ha consultat la 34-4 i, per aquest motiu, és l’única
on es transcriuen els canvis de caixa del text. En canvi, les variacions en el títol prenen com a referència la 34-1.
34-1
La Principauté / de / Catalogne / et / le Comté / de / Roussillon / Suivant les Nouvelles observations / par / le Sieur abbé Baudrand /
dediez / a monseigneur / monseigneur / le Marechal duc de Noaïlles, / pair de France, / Chevalier des / ordres du Roy, Premier /
Capitaine de ses gardes, Gouver- / neur du Roussillon, Viceroy / et General des Armées de / sa Majesté en Catalogne / Par son tres
humble et tres / Obeissant Serviteur C. Roussel; / ces epreuves ont été veu et corrigées, / par l’ordre de monseigneur le marechal /
duc de Noaïlles // à Paris: Chez C. Roussel, / Graveur Rüe St. Iacques proche la Rüe du Platré au Lion Ferré, / Avec Privilege du Roi.
/ 1695. [i.d.] gravé par C. Roussel [i.d.] / P. Le Pautre inv. [i.d.]
Escala aproximada: 1:350 000. Echelles. 3/Lieües communes d’Espagne [= 4,8 cm]; 6/Petites Lieües de France; 5/Lieües communes de
France; 4/Grandes Lieües de France [= 5,9 cm] [i.e.]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals
en planta i secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Finestres amb plànols de 12 places fortes: Barcelone,
Rose, Tortose, Palamos, Ostalric, Castel-Foilit, Girone, Tarragone, Collioure, Lerida, Mont-Louis, Perpignan [i.c.], i finestra 11 x 11 cm, sense títol
destacat: VALLÉE D’ARAN [s.e.]. - Cartel·les decoratives, amb el títol, dedicatòria i adreça, i amb els plànols. Fora de les cartel·les, escala, nota i
llegenda de 12 símbols convencionals: Explication [s.d.].
58 x 85 cm
Historial del mapa
Mapa de caràcter militar, amb un interès especial per les vies de comunicació i
les places fortes, que il·lustra el llibre de memòries del duc de Noailles recopilades
per l’abbé Millot. El mapa fou realitzat per Michel Antoine Baudrand, geògraf,
i publicat primer per Claude Roussel, i després per Jean Baptiste Nolin
(1657-1705), geògraf del rei des de 1701. Pierre Le Pautre va dibuixar la cartel·la.
110
Hi ha una edició de 1762 [34-5], amb l’adreça de Le Sieur Roth-Joseph Julien,
que va treballar a París entre 1750 i 1780, à l’Hotel de Soubise. Va tenir el títol
de geògraf del rei, va fer de marxant de mapes i d’editor, i va col·laborar amb els
Homann, els Rocque i Sayer & Bennett, etc. Va publicar, entre altres, un Atlas
géographique et militaire de la France el 1751, i el Theatre du monde, el 1768.
34-2
dediez / a monseigneur ... gouverneur du Roussillon, viceroy et general des armées de Catalogne ...
À PARIS: / Chez C. Roussel, / Graveur rüe St. Jacques proche la / Rüe du Platré et la Rüe de la / Parcheminerie à la Samaritaine,
Avec privilege du Roy. / 1697
Nota, entre cartel·la i plànols: Nouvelle Carte particulier de la / Catalogne et du Roussillon en deux grandes / feuilles divisez suivant
l’etendue de tous leurs / Vigueries avec les Plans de leurs Principales Places. Dressée sur les memoires de / Monseigr. le Marechal
duc de Noaille / Ces epreuves ont eté veu et corregées / par l’ordre de Monseigneur le Marechal / Duc de Nöailles en 1697. [i.d.].
34-3
dediez / a monseigneur ... general des armées de Catalogne par son tres humble et tres obeissant serviteur C. Roussel; dressé sur les
memoires de monseigr. le marechal de Noaïlles; ...
À Paris: chez C. Roussel, graveur rüe St. Jacques proche les Mathurins au Lion d’Argent, 1697.
34-4
LA PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE / et / LE COMTÉ / DE / ROUSSILLON / Suivant les Nouvelles observations / par / le SIEUR
ABBÉ BAUDRAND // DEDIEZ / A MONSEIGNEUR / MONSEIGNEUR / LE MARECHAL DUC DE / NÖAILLES / Pair de France / Chevalier
des / ordres du Roy, Premier / Capitaine de ses Gardes, Gouver / neur du Roussillon &c. / Par / son tres humble Serviteur / I.B. Nolin
Géographe Ord. / du Roy // A PARIS / chez I.B. Nolin Geographe / Ordinaire du Roy sur le Quay / de l’Horloge du Palais a / l’Enseigne
de la Place des / Victoires vers le Pont / Neuf. Avec Privil. / du Roy 1703 [i.d.]
Gravé par C. Roussel [i.d.] / P. le Pautre inv. [i.d.]
Nota, entre cartel·la i plànols: Cette carte de la Catalogne et du / Roussillon, est la plus particuliere / qui à paru, elle est divisée suivant
/ leurs Vigueries, auec les Chemins / et les Plans des Principales Places. / Dressée sur les memoires de Monseig. / le Marechal Duc
de Noaïlles.
[Els noms de les places fortes són impresos en cintes dins de cada finestra, però són gairebé esborrats, i s’han repetit a la part de fora de manera
poc cuidadosa].
34-5
dediez / a monseigneur ... Gouver / neur du Roussillon &c. / Par / son tres humble Serviteur / I.B. Nolin, geographe ord. du roy; dressé
sur les memoires de monseig.r le marechal duc de Noaïlles
À PARIS: Chez le Sr. Julien a l’Hotel de Soubise, / Avec Privilege du Roy / du 25 Janvier 1762
Gravé par C. Roussel

Edició de Nolin, 1703.
Taula-guia
any editor adreça
Fonts
COL[38]. - IMCOS[34]. - Galera (Baudrand).
111
34
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 22-1-3.
34-1 1695 Roussel rüe St Jacques proche la rüe du Platré au Lion Ferré
34-2 1697 Roussel rüe St. Jacques proche la rüe du Platré et la rüe de la Parcheminerie à la Samaritaine
34-3 1697 Roussel rüe St. Jacques proche les Mathurins au Lion d’Argent
34-4 1703 I. B. Nolin sur le Quay de l’Horloge du Palais a l’Enseigne de la Place des Victoires vers le Pont Neuf
34-5 1762 le Sr. Julien a l’Hotel de Soubise
[Excepte les versions 34-4 de 1703 i 34-5 de 1762, la resta són a la Bibliothèque Nationale de France. Se’n coneixen molt pocs exemplars].

1696 JAILLOT - MORTIER
NOVA PRINCIPATUS CATALONIAE TABULA, ad Usum Serenissimi BURGUNDIAE DUCIS. [títol liminar, s.]
PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE / où sont compris / LES COMTÉS DE ROUSILLON, ET DE CERDAGNE, / divisés en leurs VIGUE-
RIES, / PRESENTÉ A MONSEIGNEUR / LE DUC DE / BOURGOGNE. / Par son tres Humble et tres Obeissant Serviteur / H. IAILLOT
/ A PARIS / 1696 [i.d.]
A PARIS / Chez H: JAILLOT. 1696. [s.e.]
Escala aproximada 1:650 000. ESCHELLE. 30/Mille Pas Geometriques, ou Milles d’Italie; 12/Lieües Communes de France; 8/Lieües
Communes d’Espagne; 7/Lieües Communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Vne heure de Chemin [= 8,9 cm] [s.e.]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Retícula de meridians i paral·lels amb lletres de referència. - Orografia amb muntanyes
en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol [cavall al
galop] i amb l’escala [draperia].
44 x 59 cm
Historial del mapa
Aquest mapa de Catalunya probablement va ser publicat per primera vegada
dins: Atlas royal à l’usage de monseigneur le duc de Bourgogne, contenant les
cartes geographiques de toutes les parties du monde. [...] Reveues, corrigées &
enrichies des découvertes des nouveaux géographes de l’Academie Royale des
Sciences, suivant les relations des derniers voyageurs. Fait par ordre du Roy. A
Paris, chez Nicolas de Fer, 1695. Avec privilege du roy.
Es tracta d’una rèplica de l’Atlas françois de Jaillot, sortit el mateix any 1695.
No correspon a cap obra de De Fer, tot i el peu d’impremta (potser degut a la
Taula-guia
Fonts
COL[25]. - IMCOS[35]. - P,189-190(Fer III). - K.III,85-89(Ottens); K.III,6-8(Mortier’s map trade).
presència de plànols de fortificacions publicats a Forces de l’Europe de De Fer)
i, a més, els mapes són en la seva majoria dels Sanson i de Jaillot. Així i tot, tant
el títol com algunes de les planxes són obra del mateix P. Mortier i no corresponen
a cap model francès. Les planxes porten la firma de Jaillot directament i,
en alguns casos, la de Mortier.
S’assembla molt al mapa 30, però és una altra planxa: més ampla (apareix més
territori d’Aragó i València), i amb algunes diferències en el contingut i el gravat.
També es coneix una variant del mapa sense data, igual en la resta a la primera,
i una edició feta per R. & J. Ottens, competidors habituals de Mortier.
any atles a la cartel·la del títol [i.d.] a la cartel·la de l’escala [s.e.] fonts
35-1 1696 1699 ...H. IAILLOT / A PARIS / 1696 A PARIS / Chez H. IAILLOT 1696 P,193(Fer III C[102])
35-2 [s.a.]
35-3 [s.a.] (1725-1750) ... H. IAILLOT A AMSTERDAM / Chez R. & J. OTTENS K.III,87[29]
112

113
35
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 37-5-2.

(1696-1717) DANCKERTS
PRINCIPATUS / CATALONIAE / et / COMITATUS / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO / per CORNELIUM DANC-
KERTS / Amstelodanum Cum Privilegio [i.d.]
tot Amsterdam uytgegeven door Cornelis Danckerts, voor aen op de Nieuwendyck in den Atlas. [i.c.]
Escala aproximada: 1:650 000. 7 1/2 Gemeene Duitse mylen van 15 in een Graad; 10 Engelse en Franse mylen; 8 3/4 Spaanse mylen
[= 9,2 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en planta i
secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol, l’escala i llegenda de 10 signes convencionals:
EXPLICATIO.
46 x 56 cm
Historial del mapa
La família Danckerts tingué una de les cases d’estampació de mapes més famoses
d’Amsterdam al segle XVII, que durà des de c.1633, quan la fundà Cornelis
Danckerts el Vell, fins al tancament i posterior venda dels fons, entre 1713 i
1727. L’època més activa en la realització i la impressió de mapes va ser entre
1660 i 1720. El 1684, Justus II Danckerts i els seus fills Theodore, Cornelis i
Justus van aconseguir un privilegi per a la publicació de mapes.
No se sap la data d’elaboració del mapa de Catalunya. S’ha datat a partir de
l’any que Cornelis III Danckerts, autor del mapa, es va traslladar a l’adreça “op
de Nieuwendyck in den Atlas” (1696), i el de la seva mort (1717). El mapa va ser
inclòs en diversos exemplars dels atles dels Danckerts al llarg dels anys:
Atlas. Tot Amsterdam uytgegeven door Cornelis Danckerts op den Nieuwendyck
in den Atlas. Met privilegio, [post. 1696]. Segons el contingut, segurament
la data podria ser c.1713. [K.II,94(Dan 4 [12])].
Taula-guia
any autor/editor notes
36-1 (1696-1717) C. Danckerts [v. blanc]
Fonts
COL[42]. - IMCOS[36]. - K.II,94(Dan 4[12]); K.II,95(Dan 5[17]); K.III,201(Wit 14).
114
Atlas. Tot Amsterdam Bij Justus Danckerts in de Calverstraet in de Dancbaerheyt,
[post. 1696]. De 1669 a 1701, Justus II Danckerts va viure a Calverstraet
in de Dancbaerheyt. [K.II,95(Dan 5[17])].
Els mapes dels Danckerts tenien el verso sempre en blanc i pràcticament mai
no hi posaven la data. Els exemplars de l’Atlas no tenen sumari i tenen un nombre
molt variable de mapes.
Koeman cita un text dels Mortier on afirmen que les planxes dels mapes dels
Danckerts van ser comprades pels germans Ottens, que van esborrar el nom per
afegir-hi el seu propi o el de De Wit, per aprofitar-ne el prestigi [K.II,90(Ottens);
K.II,52(C&M 2)] [fitxa 29].

115
36
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-11.

[1697] ALLARD
Accuratissima / PRINCIPATUS / CATALONIAE, / et / COMITATUUM / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO / Per C.
Allard [i.d.]
AMSTERDAM Apud CAROLUM ALLARD / Cum Privilegio Ordinum Hollandiae et West-frisiae [i.c.]
Escala aproximada 1:600 000. 7 1/2/Milliaria Germanica Communia 15 in uno Gradu; 8 3/4/Milliaria Hispanica Communia 17 1/2 in uno
Gradu; 10/Milliaria Gallica Communia quorum 20 in uno Gradu [= 8,6 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. Retícula amb lletres de referència en alguns exemplars. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica
i de camins. Poblacions principals en planta i secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa,
amb el títol i l’escala. A la cartel·la, hi ha espai per a 3 escuts [Cataloniae, Ruscinonis, Cerretaniae insigne], en blanc en la majoria dels exemplars.
48 x 57 cm
Historial del mapa
Carel Allard (1648-c.1706) va editar un nombre reduït de mapes amb el seu nom.
En els seus atles publica mapes d’altres autors (Blaeu, Janssonius, De Wit...),
que en alguns casos va actualitzar. La seva producció pròpia no és gaire original
ni nombrosa, però són mapes molt decoratius, ben impresos i posats al dia.
Va tenir privilegi per a les seves obres entre 1680 i 1700. El 1706 passa la propietat
al seu fill, que fa un catàleg (1708), segurament per a preparar la venda
de les existències (1710). Covens i Mortier van reeditar algunes de les seves
obres.
El mapa de Catalunya va aparèixer dins de tres dels seus atles:
– Atlas minor sive Tabulae geographicae praeciporum regnorum regionum, insularum,
provinciarum, etc. per Carolum Allard. Amstelodami apud Carolum
Taula-guia
característiques del mapa
Fonts
COL[36]. - IMCOS[25]. - K.I,31(The Allard family); K.I,34[Al 26].
Allard cum privilegio praepotent: D.D. ordin: Hollandiae et West-frisiae, 1697
(no tots els exemplars són datats).
– Atlas major, Tomus I. Amstelodami apud Carolum Allard cum privilegio praepotent:
D.D. ordin: Hollandiae et West-frisiae, [1705].
– Magnum theatrum belli, quousque se hodie in orbe extendit; continens novissimas
et perfectissimas, tam particulares quam generales, tabulas geographicas
Germaniae, Belgii, Hungariae, Italiae, Galliae, Hispaniae, Magniae Brittaniae,
Scandinaviae, Poloniae, Moscoviae, Asiae, Americae, et Africae. Cum speciali
indice, quo cujuslibet tabulae notabilia exhibentur. Opus collectum a Carolo
Allard, Amstelo Batavo. Cum privilegio potentissimorum D.D. Ordinum
Hollandiae & Westfrisiae, [1710].
37-1 privilegi en llatí. - Escuts en blanc
37-2 privilegi en llatí. - Escut de Barcelona ple
37-3 escut de Barcelona ple. - Amb retícula
37-4 privilegi, llegenda i notes en neer.: Tot Amsterdam by C. ALLARD op den Dam met Privilegie enz [i.e.]; Notarum explicatio [s.e.]; descripció
geogràfica [i.c.]
Atles on apareix el mapa
any títol font notes
37-A 1697 Atlas minor sive Tabulae geographicae K.II,40(All 1 [12]) núm. de pàgina, manuscrits
37-B [1705] Atlas major, Tomus I K.II,41(All 2 [90]) núm. de pàgina, manuscrits
37-C [1710] Magnum theatrum belli K.II,47(All 3 [39]) reedició de l’atles de Visscher
116

Edició 37-3.
117
37
Biblioteca de Catalunya. Unitat Gràfica, BC.3A R.E.28042.
Fotografia: BC (R. Marco).

(1699-1710) SANSON - HALMA - MORTIER
38-1
Nova et Accuratissima PRINCIPATUS CATALONIAE et COMITATUUM RUSCINONIS ac CERITANIA; NEE NON / CONFINIUM REG-
NORUM GALLIAE ARAGONIAE et VALENCIAE DISCRIPTIO. [títol liminar, s.]
CARTE NOUVELLE ET TRES EXACTE DE LA / PRINCIPAUTE DE CATALOGNE / ET DES COMTEE DU ROUSSILLON ET / DE LA
CERDAIGNE AVEC LES / CONFINS DES ROYAUMES DE FRANCE / D’ARAGON ET DE VALENCE. / A AMSTERDAM, chez FRAN-
ÇOIS HALMA. / Avec Privilegi. [i.d.]
38-2
Nova et Accuratissima PRINCIPATUS CATALONIAE et COMITATUUM RUSCINONIS ac CERITANIA; NEE NON / CONFINIUM REG-
NORUM GALLIAE ARAGONIAE et VALENCIAE DISCRIPTIO. Auctore N. SANSON [títol liminar]
CARTE NOUVELLE ET TRES EXACTE DE LA / PRINCIPAUTE DE CATALOGNE / ET DES COMTEE DU ROUSSILLON ET / DE LA
CERDAIGNE AVEC LES / CONFINS DES ROYAUMES DE FRANCE / D’ARAGON ET DE VALENCE. / A AMSTERDAM, / chez PIERRE
MORTIER / Avec privilege. [i.d.]
Escala aproximada: 1:600 000. 7/Milliaria Germanica communia 15 in uno Gradu [= 8 cm]; 8/Milliaria Hispanica Communia 17 1/2 in uno
Gradu [= 8,8 cm]; 10/Milliaria Gallica Communia quorum 20 uno Gradu [= 8,4 cm]
Orla graduada. Orientat per 2 flors de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en planta i
secundàries en perfil. Divisions administratives. - Cartel·la decorativa, amb el títol i l’escala. Llegenda de 15 signes convencionals [s.d.].
46 x 65 cm
Historial del mapa
François Halma (1653-1722), editor i gravador que primer s’instal·là a Utrecht
(1674), després a Amsterdam (entre 1699 i 1710), i finalment a Leeuwarden (de
1710 a la seva mort), va ser un editor prolífic, però publicà un nombre petit d’obres
geogràfiques i atles, i sempre d’altres autors [Koeman no les descriu en
detall ni en fa el buidat].
Aquest mapa de Catalunya podria haver aparegut dins: A.Ph. de la Croix,
Algemeene Weereldbeschryving, nae de rechte verdeeling der Landschappen,
Plaetsen, Zeeen, Rivieren, etc... vertaelt... met... bijna een derde vermeerderd door
S. de Vries... Amsterdam, Fr. Halma, 1705. 3 vol., 4rt, 80 mapes a doble full, inspirats
en els de Sanson, i 18 vistes a doble full.
Taula-guia
any autor editor notes
38-1 (1701-1710) Halma sense retícula
38-2 (1710-1711) Sanson Mortier amb retícula amb lletres de referència
Pierre Mortier va publicar una variant del mapa d’Halma. Les diferències amb
l’anterior són:
– l’aparició del nom de Sanson com a autor del mapa,
– el nom d’Halma esborrat i substituït pel de P. Mortier,
– afegeix una retícula amb lletres de referència.
Pierre Mortier va explotar el privilegi concedit el 1690 per “Nos Seigneurs les
Estats” per a comercialitzar els mapes de Sanson i Jaillot. Podria ser que el mapa
s’hagués publicat en edicions posteriors a 1700 de l’Atlas nouveau, on apareixen
força mapes amb títols semblants a aquest. Per exemple: Carte nouvelle de... A
Amsterdam, chez Pierre Mortier. Avec privilege [P,260(334)].
Fonts
COL[26]. - IMCOS[37]. - K.II,125(Halma); K.III,6-8(Mortier’s map trade); K.III,14(Mor 1, vol. II). - P,246-262(Jaillot I D-F); P,233ss.(Jaillot I Atlas nouveau). -
Krogt 1985.
118

119
38
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

(1700?) DUCHATEL
CARTE / DE / CATALOGNE / ET DE / ROUSSILLON [i.d.]
Escala aproximada 1:1 500 000. 10/Grandes Lieües de France [= 3,2 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb
el títol i l’escala. Llegenda de 5 símbols convencionals: Remarques [s.d.].
16 x 23 cm
Historial del mapa
Pertany a una obra no identificada.
Hi ha una altra versió, amb l’adreça: Aparis chez Duchatel rüe de la Tacherie
Taula-guia
any editor notes
39-1 [1700?] sense editor orla sense punts cardinals
39-2 chez Duchatel orla amb punts cardinals
Fonts
COL[43]. - IMCOS[38].
120
[s.c.] i amb indicacions dels punts cardinals a l’orla: Septentrion, Midy, Orient,
Occident.

121
39
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

(1700-1717?) PETRINI
IL PRINCIPATO / DI CATALOGNA / diuiso nelle sue Diecisette / VICARIE / Contato di Rossilione e Ca. di Cerdagna / Nouamente dato
alla luce / DA PAOLO PETRINI / e da lui si uende nella sua Stamparia / a S. Biagio / delli Librari [i.d.]
Al Illmo. ed Eccmo. Sigr. Marchese D. Domenico / Salluzzi Generale di battaglia della Cau= / alleria dell’esercito del Regno di Napoli
per / S.M.C; e Cesarea [...] e mi ratifico. / Di V.E. / Vmilissmo. Seruitore / Paolo Petrini [s.e.]
Escala aproximada: 1:600 000. Scala. 30/Miglia Italiane; 12/Lege Comui di Francia; 9/Lege comuni d Spagna [= 8,5 cm] [i.d.]
Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les
decoratives, amb el títol i amb la dedicatòria. Llegenda de 8 signes convencionals: Note [s.d.].
41 x 53 cm
Historial del mapa
Petrini, conegut pels seus reculls de vistes de Nàpols, editor i gravador, fa el primer
atles universal italià conegut: Atlante Partenopeo overo raccolta di tavole
geografiche degli autori più classici ed accurati. Comença el gravat de les planxes
a finals del segle XVII. Com és habitual a l’època, es basa en models francesos
(Nicolas i Guillaume Sanson, Baudrand i De Fer, principalment). No va
publicar mai un sumari, i, com també era habitual en obres d’envergadura, no
tots els exemplars coneguts contenen els mateixos mapes. A Nàpols no hi havia
Taula-guia
any títol editor
40-1 (1700-1717?) IL PRINCIPATO DI CATALOGNA Paolo Petrini
Fonts
COL[52]. - IMCOS[45]. - Valerio.
122
ni gravadors ni impremtes preparades per a la publicació de mapes de gran format,
i és probable que gran part de les planxes les gravés a París “Antoine Donsel
Gallus”.
Les planxes datades van de 1700 a 1717. Es coneixen edicions diverses que segurament
arriben fins a 1783. Entre les planxes destaquen els mapes en quatre
fulls dels continents, de França, d’Espanya i d’Alemanya, que segurament també
es venien per separat. No hem, però, trobat referència del mapa de Catalunya.
Semblant al mapa de Cantelli [fitxa 29].

123
40
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

(c.1702) VALCK
PRINCIPAUTE DE / CATALOGNE / ou sont Compris / LES COMTÉS / DE ROUSSILLON ET / DE CERDAGNE / diviseés en
leurs VIGUERIES / Dressé sur les Memoires les pl. Nouveaux / par G: VALCK [s.e.]
Escala aproximada 1:650 000. ESCHELLE. 30/Milles Pas Geometriques ou Milles d’Italie; 12/Lieües Communes de France; 9/Lieües
Communes d’Espagne; 8/Lieües Communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Une Heure de Chemin [= 8,8 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions principals en planta i secundàries en perfil. Divisions
administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala [pedestal]. Llegenda de 4 símbols, sota l’escala gràfica.
47 x 57 cm
Historial del mapa
Gerard Valck (m.1726) es va associar amb Petrus Schenk (m.1718) per a
l’edició de mapes i atles el 1673; l’associació entre les dues famílies va continuar
fins a mitjan segle XVIII.
El mapa de Catalunya és un dels aproximadament 80 que porten el nom de
Valck. No és fàcil, però, establir quan ni en quina obra va ser publicat, perquè
no sembla que venguessin atles amb una forma fixa, sinó que relligaven
els mapes sol·licitats pels clients.
Va sortir en alguna de les primeres edicions de: Atlantis sylloge compendiosa...
o Nova totius geographia telluris projectio edita per Gerardum Valck;
Taula-guia
notes
41-1 sense retícula
41-2 amb retícula
Amstelodami. Cum privilegio. Leonardus Schenk excudit [primera edició
c.1702] [K.III,136(Val 1)]; a l’Atlas contractus... sive Mapparum geographicarum
Sansoniarum auctarum et correctarum nova congeries, de Petrus
Schenk, [c.1700 segons K.III,115(Sche 2) i c.1705 segons Ph-LG 3465, 95],
i dins de Variae tabulae geographicae in quibus loce in orbe bello flagrantia
conspiciuntur ut in Flandria... Gravenhage, P. Husson [c.1709, segons
Ph-LG 5174, 12].
Algunes impressions porten escrit a mà un 77 a l’angle i.d. Hi ha variants
amb retícula de meridians i paral·lels i altres sense.
Fonts
COL[29]. - IMCOS[24]. - K.III,109(Schenk); K.III,115(Sche 2); K.III,136(Val 1); K.III,138[26](Valck). - Ph-LG 3465, 95; 5174,12.
124

125
41
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-20.

1705 HARRIS
Mapa inclòs en un full que conté: (a) el plànol de Barcelona [s.], i dues finestres amb (b) el mapa d’Espanya [i.e.] i (c) el mapa de Catalunya
[i.d.].
Mides del full 30 x 36 cm
a)
AN EXACT PLAN OF BARCELONA WITH ITS FORTIFICATIONS SURVEYED by the French A o 1705 [s.c.]
I. Harris sculp. [i.d.]
400 Fathoms [= 6,8 cm]. Llegenda de 19 números.
b) [finestra i.e.]
A MAPP OF SPAIN [s.e.]
Escala aproximada 1:9 000 000. Longitude from London.
10 x 14 cm
c) [finestra i.d.]
A MAPP OF CATALONIA [títol liminar, s.]
Escala aproximada 1:2 500 000. 60/Miles [= 6,1 cm]
Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa.
13 x 15 cm
Historial del mapa
El mapa probablement va servir per a il·lustrar algun llibre anglès sobre
la Guerra de Successió, llibre que no s’ha pogut localitzar.
El diccionari de Tooley cita dos I. Harris que van treballar a Londres els
mateixos anys: 1- (a.1680-1740) gravador i marxant; treballa per a Collins
Taula-guia
acompanyat per [s.] acompanyat per [i.e.]
42-1 AN EXACT PLAN OF BARCELONA WITH ITS FORTIFICATIONS A MAPP OF SPAIN
Fonts
Soley-Gasset [100]. - T-1.
126
1693, Morden 1696, Gascoigne 1700-1703, Prat 1705, Cole 1710, Senex 1719;
2- (a.1656-1746) gravador i cartògraf. Mapes de Moll, 1705; David Mortier,
Nouveau Theatre de la grande Bretagne 1715-28.

127
42
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1705] FER
PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE / A Paris chez le Sr. de Fer, dans / l’Isle du Palais a la Sphere Royale [s.d.]
DESCRIPTION DE LA CATALOGNE / Par N. de Fer [text, e.]
Escala aproximada: 1:1 000 000. Echelle. / De Douze Lieues de 3000. Pas / Geometrique [= 4,9 cm] [i.d.]
Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Requadres, amb el títol i l’escala.
24 x 28 cm
Historial del mapa
Nicolas de Fer (1646-1720), fill d’Antoine de Fer, s’especialitzà en documents
cartogràfics en exclusiva des de 1667. El 1690 va ser geògraf del delfí, el
1702, del delfí i el rei d’Espanya i, des de 1711, dels reis de França i Espanya.
S’associà amb N. Berey, M. Tavernier i Jacques Lagnet, va editar les Cartes
de geographie de Duval... Va aconseguir un gran prestigi comercial i s’especialitzà
en la difusió i vulgarització dels mapes en obres “útils i d’actualitat”,
en oposició a la moda del moment, que se centrava en la cartografia
històrica i eclesiàstica.
Aquest mapa de Catalunya va aparèixer per primer cop dins: Atlas curieux
ou le monde réprésenté dans des cartes générales et particulières du ciel et
de la terre divisé tant en ses quatre principales parties que par états et provinces...
par N. de Fer geografe de monseigneur le Dauphin, dedié a nosseigneurs
les Enfans de France par leur tres humble et tres obeïssant
serviteur de Fer. A Paris chez l’auteur dans l’Isle du Palais sur le quay de
l’orloge a la Sphere royale avec privilege du roy, 1705 [P,170].
La primera edició de l’Atlas curieux va sortir en sis lliuraments, entre 1700
i 1705, a mesura que anava disposant dels mapes, i es va completar amb la
Suite de l’Atlas curieux (1714-1716). En l’edició següent, va ordenar els
mapes de manera més coherent, i n’hi va afegir de nous fins a completar
dos volums, que es van anar reeditant. Totes les edicions aprofiten la portada
de 1705.
Taula-guia
Fonts
COL[46]. - IMCOS[39]. - Nor.I,154 72.II.53. - P,170,181ss.(Fer II D,F); P,196(Fer V).
Els mapes de l’edició de 1705 no són numerats. En la versió de 1716-1717,
el mapa de Catalunya porta el núm. 62 a l’angle s.d. [P,181(Fer ID[247]).
Hi ha una altra edició de l’atles feta per Benard, amb la data 1725 a la portada,
i 1717, al sumari: A Paris: chez I.F. Benar gendre du Sr. de Fer dans
l’Isle du Palais sur le Quay de l’Orloge a la Sphere Royale. avec pri. du Roy
1725 [portada]. A Paris: chez I.F. Benard gendre de l’auteur dans l’Isle du
Palais sur le Quay de l’Orloge a la Sphere Royale. avec privilege du Roy et
aprobation de Mr. de la Hire professeur royale de l’academie de sciences,
1717 [sumari].
Nicolas de Fer va aprofitar aquests mapes de l’Atlas curieux per realitzar
obres específiques de temes d’actualitat. El mapa de Catalunya apareix a:
Cartes et descriptions generales et particulieres pour l’intelligence des affairs
du temps, au sujet de la sucession de la Couronne d’Espagne, en Europe, en
Asie, Afrique et Amerique dressées et dediées a sa Majesté Catholique
Philippe V par son tres humble et tres obeissant serviteur N. de Fer geographe
de Monseigneur le Dauphin. A Paris chez l’autheur dans l’Isle du
Palais sur le quay de l’Orloge a la Sphere royale. Auec privilege du roy 1701.
On trouvera sur cet ouvrage les cartes du Theatre de la guerre. Dans les
cartes on a peint en rouge ce que possede le Roy d’Espagne. Hi ha una introducció
de N. de Fer datada el 1705. [P,196].
any autor/editor atles pàg. Pastoureau
43-1 [1705] N. de Fer Atlas curieux (en 2 vol.) sense núm.
43-2 [1705] N. de Fer Cartes et descriptions generales... sense núm. P,196 (Fer V)
43-3 [1716-1717] N. de Fer Atlas curieux (vol. 2) 62 P,183 (Fer I D[247])
43-4 [1725] J. F. Benard Atlas curieux (vol. 2) 62 P,184 (Fer I F)
128

129
43
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1705-1714] STRIDBECK - BODENEHR
44-1
Das / Furstenthum / CATALONIEN / Nach dessen / Haupt-Theile[n] / und / Vicarien. [s.e.]
Augspurg / Joh: Stridbeck Jun. / fecit et excudit. / Cum Gratia et Privi. / Sac: Caes: Maj: [i.d.]
44-2
Augspurg / Gabriel Bödenehr; / fecit et excudit. / Cum Gratia et Privi. / Sac: Caes: Maj: [i.d.]
12 [s.d.]
Escala aproximada: 1:2 250 000. 30/Italianische Meylen; 7 1/2/Teutsche Meylen; 10 Stund Reissens [= 2,2 cm] [i.e.]
Orla graduada. Retícula de meridians i paral·lels amb lletres i números de referència. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica.
Poblacions en perfil. Divisió entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb
el títol, l’escala i l’adreça en dues columnes que flanquejen el mapa i que també contenen informació sobre les vegueries i escut de Barcelo -
na. - Llegenda de 4 símbols: Nota. L’umlaud del nom de Bodenehr, en realitat són restes de l’anterior Stridbeck que s’ha esborrat.
14 x 16 cm
Historial del mapa
El mapa va aparèixer per primer cop dins: Curioses Staats und Kriegs
Theatrum. Dermahliger Begebenbeiten [in Hispanien] durch Unterschiedliche
geographische, hydrographische, [...] &c. Carten Abrisse und Tabellen
Erlauetert und zu Bequemen Gebrauch Ausgefertiget. Augspurg Johann
Stridbeck Jun. fecit et excudit Cum Gratia et privilegio Sacrae Caesar:
Majestatis, [1705-1714].
L’edició de Bodenehr té el títol: Curioses Staats und Kriegs Theatrum.
Dermahliger begebenheiten [in Spanien] durch Unterschiedliche geogra-
Taula-guia
any editor pàg. notes
Fonts
COL[54]. - IMCOS[46]. - T-1.
phische, hidrographische topographische, chronologische genealogische, historische
&c. Carten Abrisse und Tabellen Erlauetert und zu Bequemen
Gebrauch Ausghefertiget. Augspurg, Gabriel Bodenehr fecit et excudit cum
gratia et privilegio Sacrae Caesar: Majestatis, [c.1717]. Làm. 12.
Potser també va aparèixer dins: Atlas curieux oder neuer und compendieuser
Atlas... Herausgegeben und Verlegt von Gabriel Bodenehr, Kupfferstecher
in Augsburg.
44-1 [1711-1714] Stridbeck jun.
44-2 [c.1717?] Bodenehr 12 [s.d.] no ombrejat a illes Montcolibre; GOLFO VON LEON
44-3 [c.1717] Bodenehr 12 [s.d.] ombrejat costa illes Montcolibre; GOLFO VON LION
130

131
44
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1706 PLACIDE
45-1
LA / CATALOGNE / DEDIÉE / AU ROY / Par son tres humble, tres obeissant, tres fidele / Serviteur & Sujet, le P. PLACIDE,
Augustin / Dechaussé, Geographe ordinaire de sa Majesté. / A PARIS / Chez MLLE. DUVAL rüe St Iacques pres la rüe de la
Parcheminerie / [chez] BEREY rüe St. Iacques a la Princesse de Savoye devant la Fontaine / St. Severin. / Avec privilege du
Roy. 1706. [i.d.]
N.G[uerard] f. [i.d.]
Escala aproximada: 1:300 000. ECHELLE. 10/Lieües de France de 3000 pas Geometriques [= 16,7 cm]; 8/Lieües de Catalogne
[= 16,2 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 2 roses dels vents flordelisades. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions principals
en planta i secundàries en perfil. - Ombrejat de la costa. Mar amb 25 embarcacions. - Cartel·la decorativa, amb el títol i l’escala.
1 mapa en 2 fulls, 67 x 100 cm
Historial del mapa
El Père Placide de Sainte Hélène, monjo agustí, cunyat i col·laborador de
Duval, no va començar a publicar la seva pròpia obra fins després de la mort
de Duval (1683), quan va aconseguir el privilegi per a comercialitzar els
seus mapes, i va continuar treballant amb la seva viuda i filles. Publicà pri-
Taula-guia
any editor adreça
Fonts
COL[49]. - IMCOS[40]. - P,368(Placide[9-11]). - Kish.
mer mapes solts, que a principis del segle XVIII va reunir en un volum: Cartes
de géographie. Par le R. Pere Placide, augustin dechaussé, geographe ordinaire
du roy, [1714?].
El mapa de Catalunya, en 2 fulls, va conèixer més d’una edició durant tot
el segle XVIII.
45-2
Chez Melle. DUVAL rüe St. Iacques pres la rue de la Parcheminerie. Avec Privilege du Roy, 1707
Les edicions 45-1 i 45-2 porten la firma d’una de les filles de Pierre Duval, que heretà el negoci des de 1683, i que, el 1687, va aconseguir
un privilegi per quinze anys, prolongat el 1703 per vuit anys més.
45-3
Chez les Augustins pres la Place des Victories / Avec Privilege du Roy. 1707
És de les poques peces conegudes amb l’adreça del Père Placide.
45-4
LA CATALOGNE / PAR / LE P. PLACIDE / Ingénieur Géographe. / A PARIS / Chez Dezauche Ingénieur Géographe successeur
des Srs. Delisle / et Phil. Buache Géographes de l’Academie des Sciences. / Rue des Noyers. / Revue en 1792
Historial del mapa
Aquesta variant és posterior a la dissolució de la casa Duval i la venda a
l’acadèmic Phillippe Buache (1700-1773) de part dels seus fons, que més
tard, el 1780, van ser comprats al seu torn per J. A. Dezauche.
Phillippe Buache, gendre de Guillaume Delisle i primer geògraf del rei el
1727, encara que oblidat avui, en el seu temps tingué un gran prestigi i va
ser un dels primers cartògrafs que va fer mapes temàtics (mapa batimètric
45-1 1706 Mlle DUVAL - BERÉY ... rüe St Iacques a la Princesse de Savoye devant la Fontaine St. Severin
45-2 1707 Mlle DUVAL ... rüe St. Iacques pres la rue de la Parcheminerie
45-3 1707 [P. PLACIDE] chez les Augustins pres la Place des Victories
45-4 Revue en 1792 DEZAUCHE... Rue des Noyers
132
del Canal, de les cadenes muntanyoses del planeta, mineralògics de França...),
que presentà a les “Memoires” i “Histoire” de l’Acadèmia de Ciències de
París, entre 1740-1760.
En aquesta edició de 1792, la decoració de la cartel·la s’adapta als temps:
l’al·legoria de la justícia que en edicions anteriors sostenia els emblemes de
la reialesa, ara sosté una espasa aixecada, i la flor de lis de la rosa dels vents
s’ha convertit en una punta de sageta.

133
45
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1706] LA FEUILLE
PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE / et / Partie du Roussillon [i.d.]
Escala aproximada 1:1 500 000. Echelle des Lieux. [i.d.]
Xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol i l’escala. -
Orla de vinyetes amb plànols de places fortes: Perpignan, Vich, Roses, Urgel [e.], Coullivre, Tortosa, Taragone, Barcelone, Cardona, Puigcerda,
Vila Franca de Conflent [i.], Campredon, Lerida, Gironne, Palamos [d.].
13 x 18 cm (mapa), 18 x 26 cm (amb orla de vinyetes)
Historial del mapa
El mapa apareix per primer cop dins: Oorlogs tabletten of uytgesochte Kaarten,
tot gemak der officieren en Reysigers. Tot Amsterdam by Daniel de la Feuille,
Boek verkooper bezyden de Beurs, 1706, fol. 18 (La F4). Els La Feuille es
compten entre els introductors dels atles de butxaca que representen els
escenaris de la Guerra de Successió i que van ser molt populars al segle
XVIII (en van publicar J. de Lat, N. T. Gravius, Schenk, Allard... [K.II,122,261]).
Van publicar gran part de la seva producció en francès o en edicions multilingües.
La primera edició que es coneix és de 1706: Oorlogs tabletten [Tablettes guerrieres
ou cartes choisies pour la commodite des officiers et des voyageurs].
Tot Amsterdam by Daniel de la Feuille, Boek verkooper bezyden de Beurs,
1706 (La F4). El número 18 és el mapa de Catalunya. Després, entre 1707
Taula-guia
Fonts
COL[51]. - IMCOS[41]. - IMH[20, 21]. - K.II,243ss.(La Feuille); K.II,247(La F5[17]).
i 1729, van sortir altres edicions de l’atles, en francès, anglès i neerlandès
(La F5 a 15) amb els folis sense numerar.
El 1732 va sortir una edició de l’atles feta per J. Ratelband, que el 1729 va
comprar els fons a la viuda de Paul de La Feuille: Geographisch-toneel... Te
Amsterdam, By de erven van J. Ratelband en compagnie, 1732 [K.III,99(Rat
1)]. El mapa porta el núm. 18, igual que el de l’edició de 1706, però té el títol
en francès i neerlandès.
Aquest mapa probablement també apareix dins: Le Theatre de Mars contenant
XLVIII nouvelles cartes geographiques de la Haute et Basse Allemagne,
partie de la France, d’Italie et autres Païs adjacents ou l’on fait a present la
guerre contre les couronnes de France et d’Espagne. A Amsterdam chez
Pierre Schenk et Adrian Braakman. Avec privilege, 1706 (amb altres edicions
de 1708 i 1710).
any títol numeració s.d. Koeman
46-1 [1706] i [1732] títol en francès núm. 18 K.II,247(La F5[17])
46-2 [1707-1729?] títol en francès sense núm. 18 K.II,247ss.
46-3 [1711] títol en francès i neerlandès KAART van / CATALONIEN núm. 18 K.II,248-249(La F9,14)
46-4 [1726?] títol en francès i neerlandès núm. esborrat K.III,99(Rat 2)
134

135
46
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1707] AA
47-1
KAART VAN CATALONIEN [títol liminar, i.]
Escala aproximada: 1:2 250 000. Milliaria Germanica Communia 15 in uno Gradu. Milliaria Hispanica Communia 17 1/2 in uno
Gradu [= 4,5 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions
en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa amb l’escala. Escut (“Cataloniae”) sostingut per angelots.
47-2 a 5
Nouvelle Carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc. [títol liminar, i.]
122 [i.d.]
47-6
Nueua Mapa de CATHALUNA, con los Caminos reales [títol liminar, i.]
Leguas de Alemania de 15 al Grado; Leguas de España de 17 1/2 al Grado [= 4,5 cm] [i.d.]
Escut (“Cathaluna”) sostingut per angelots.
11 x 15 cm
Historial del mapa
La producció de Pieter van der Aa va ser molt nombrosa, especialment des
de 1682. Les seves prioritats no són ni l’originalitat (va utilitzar obres d’altres
autors, entre ells Blaeu, Visscher o Allard, insistint sempre que tenia
els permisos corresponents per a fer-ho), ni l’exactitud (deformacions de la
projecció per adaptar-la a les necessitats del format), ni la qualitat de la
impressió. Va tenir però un paper important en la introducció de la cartografia
com a il·lustració de llibres de viatges i de fets de guerra. Menció
especial mereix la publicació de La Galerie agreable du monde, 66 parts en
27 volums, en la qual va treballar des de principis de segle fins a 1729.
De manera paral·lela a la producció de Van der Aa, trobem les obres de Juan
Álvarez de Colmenar, personatge d’identitat discutida, però sovint identificat
amb el mateix Aa. Apareix com a autor d’extenses obres descriptives,
il·lustrades amb mapes, plànols i vistes iguals als de les obres de Van der
Aa i impresos per ell mateix a la impremta de Leiden, però distribuïts dins
Taula-guia
de l’obra o decorats de manera diferent. Les seves obres principals s’agrupen
entre 1707 i 1741, i una de les més conegudes és Les Delices de l’Espagne
et du Portugal. A Leide, chez Pierre Vander Aa, 1715, en 6 vol.
El mapa de Catalunya va sortir per primer cop dins: Beshryving van Spanien
en Portugal. Tot Leyden by Pieter van der Aa, 1707, i dins: Les delices de
l’Espagne, par D. Juan Alvarez de Colmenar. Leiden, chez P. van der Aa,
1707. A partir d’aquí, apareix a nombroses obres. El mapa és semblant en
totes les estampacions conegudes. A la majoria, el títol que apareix al peu
del mapa és en francès, excepte un cas en neerlandès i un altre en castellà.
En molts casos, també, es tracta d’obres de butxaca, amb només un mapa
a cada pàgina (aproximadament 15 x 20 cm). En altres casos, són obres de
més envergadura, en les quals apareix més d’una imatge a cada pàgina. El
mapa de Catalunya continua essent el mateix, però varien les mides del full
i les combinacions amb les altres imatges, i també la decoració de les pàgines
(orles decoratives, etc.).
any títol a la mateixa pàgina notes full (cm) atles
47-1 [1707] KAART VAN KATALONIEN 3a part, núm. 92v., 13 x 16 47-A
text neerlandès
47-2 [1707,15] Nouvelle carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc. vol. 4, núm. 122v., 47-B-C
en blanc
47-3 [s.a.] Nouvelle carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc. Tortosa núm. 122 27 x 21 47-F
47-4 [1729] Nouvelle carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc. Lleida / Barcelona (vista) 47-I
47-5 [1741] Nouvelle carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc. Múrcia, València i Balears / [sense núm. de pàg.] 38 x 49 47-L
Navarra i Aragó
47-6 [c.1758] Nueua Mapa de CATHALUNA, con los Caminos reales C 11 x 15 47-M
Atles i edicions on apareix el mapa de Catalunya
any títol notes font K.I mapa
47-A 1707 Beshryving van Spanien en Portugal. Tot Leyden 47-1
by Pieter van der Aa, 1707. Met Privilege. (F. Goeree In.)
47-B 1707 Les delices de l’Espagne, par D. Juan Alvrez de [a l’ed. en 3 vol., falta el mapa]
Colmenar. Leiden, van der Aa, 1707 [alguns ex., ed. en 4 vol.,
amb mapa], núm. 122
47-C 1715 Les delices de l’Espagne et du Portugal, par don Juan vol. 4, làm. 9, entre pàg. 584 i 585,
Alvarez de Colmenar. A Leide, chez Pierre Vander Aa núm. 122
47-D [s.a.] Les royaumes d’Espagne et du Portugal núm. 126
47-E [s.a.] Vue des villes, edifices... núm. 126
47-F [s.a.] Annales d’Espagne et du Portugal núm. 122 47-3
136

Fonts
COL[50]. - IMCOS[42]. - K.I,1ss.(Van der Aa).
137
47
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©
any títol notes font K.I mapa
47-G [s.a.] Atlas soulagé 14 x 20 cm (Aa 5[155]) 47-2
47-H 1714 Nouvel atlas tres exact et fort commode 35 x 22 cm (Aa 7[88])
47-I 1729 La Galerie agreable du monde 37 x 25 cm, sense núm., sign. C (Aa 9[vol. 3, 18]) 47-4
47-J 1729 Novum atlantem. Leyden sense núm.; folio 92, 93, 94
47-L 1741 Annales d’Espagne. Amsterdam, F. L’Honoré 47-5
47-M c.1758 Atlas abreviado de la geografia universal, [por J.M. Giron?] C

(1707?) HOMANN
PRINCIPATUS / CATALONIAE / nec non / COMITATUUM / RUSCINONENSIS ET CERRETANIAE / Nova Tabula / edita á IO.
BAPT. HOMANNO / Norimbergae. [i.d.]
Escala aproximada: 1:600 000. 8 3/4 Milliaria Hispanica; 7 1/2 Milliaria Germanica com[m]unia; 10 Milliaria Gallica, sive dimidium
Gradus [= 9,1 cm] [i.e.]
Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en
planta i secundàries en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.
47 x 56 cm
Historial del mapa
Johann Baptist Homann (1664-1724) va fundar el 1702 l’empresa editorial
que va dominar el panorama de l’edició de documents cartogràfics a Alemanya
als segles XVII i XVIII, i va crear un estil propi (els mapes Homann). El mapa
es va publicar en el seu primer atles: Neuer Atlas bestehend in auserlesenen
und allerneusten Land-Charten ueber die gantze Welt... Von Johann
Baptista Homann. Nuernberg in Verlegung des Auctoris, amb 40 mapes, el
1707; l’Atlas von hundert Karten, el 1712, i el Grosser Atlas über die ganze
Welt, amb 126 mapes, el 1716. Després va publicar encara quinze atles més.
L’objectiu principal de l’empresa va ser l’èxit comercial i no el prestigi científic:
copia mapes estrangers, fa nombroses còpies de cada planxa, es preo-
Taula-guia
any privilegi notes
48-1 [1707] [sense privilegi]
48-2 [1707] Cum Privilegio Sac. Caes. Majest. 9 [ms., al verso]
48-3 [post. 1707] 8 [gravat en sec, i.d.]
Fonts
COL[53] . - IMCOS[43]. - Heinz . - Scharfe. - T-1. - Ph-LG 5960, 10.
138
cupa especialment del color i la decoració dels mapes, però també de la seva
fiabilitat i modernitat, per assegurar la seva circulació.
Mor el 1724, i el seu fill, el 1730, però l’empresa continua fins el 1876, sota
el nom de Homann Erben, amb diferents directors [fitxa 63].
Aquest mapa és un dels mapes antics de Catalunya més coneguts i reproduïts.
Encara que el mapa és sempre el mateix, hi ha diferències en els
ombrejats de la cartel·la (algunes vegades resolts amb ratllats i altres amb
puntejats, o la línia de l’horitzó que es prolonga més o menys) i fins i tot en
les mides de la planxa (es va gravar més d’un cop al llarg dels anys?).
La data que es dóna és la del primer atles publicat per J. B. Homann.

139
48
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1709] VALCK
PRINCIPATUS CATALONIAE, COMITATUS PERPINIANI et CERDANNAE, divisi in suos / Episcopatus et Urbanos ditiones,
cum adjacentibus Provinciis; quos hoc tabula expresserunt GERARD.S et LEONARD.S VALK [títol liminar, s.]
Escala aproximada 1:500 000. 7/Milliaria Hispanica 17 1/2 in uno Gradu; 8/Milliaria Gallica sive Hora itineris 20 in uno Gradu
[= 8,6 cm] [s.d.]
Orla graduada. Retícula de meridians i paral·lels. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions principals en planta
i secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Llegenda de 7 signes convencionals al costat del títol [e.].
56 x 47 cm
Historial del mapa
Gerard Valck es va associar amb Petrus Schenk per a l’edició de mapes i
atles. Des de principis del segle XVIII fins a la seva mort (1726), algunes
obres porten el seu nom i el del seu fill Leonardus.
El mapa de Catalunya forma part de: Atlantis sylloge compendiosa ... o Nova
totius geographia telluris projectio, Amstelodami, G. Valck & P. Schenk,
Taula-guia
títol autor
Fonts
COL[28]. - IMCOS[44]. - Ph-LG 4276, 67. - IMH[443]. - NMM 177, 162.
1709. (Ph-LG 4276[67]), i de l’Atlas contractuss... sive Mapparum geographicarum
Sansoniarum auctarum et correctarum nova congeries, de Petrus
Schenk, [edició c.1713] [NMM,177,162].
L’obra conté mapes d’autors diversos (G. & L. Valck, Schenk, A. F. Zürner,
Sanson, Visscher...) i té una composició variable, de 25 a 100 mapes.
49-1 PRINCIPATUS CATALONIAE, COMITATUS PERPINIANI et CERDANNAE GERARD.S et LEONARD.S VALK
140

141
49
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-3.

[1712-1713] CASSINE
PROVINCIA / CATALON= / IAE [s.e.]
Escala aproximada 1:1 200 000. 8/Leucae comm: hispan: [= 4,1 cm]; 25/Milliaria Italica [= 3,7 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orientat per un sol, amb una T al nord i una B a l’est. Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions
en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.
19 x 30 cm
Historial del mapa
Publicat per primer cop dins: Chorographica descriptio provinciarum, et
conventuum fratrum minorum S. Francisci capucinorum, [...] quorundam
fratrum labore industria delineata, sculpta, impressa; iussu A.R.P. Ioannis
a Montecalerio Nunc vero F. Io. Baptistae a Cassinis prov. mediolanensis
conciliatoris capucini iterata delineatione super novissimas urbium coelistium
observationes de A.R.P. Agustiniatisana ministri generalis mandato....
Mediolani, 1712. Mediolani, ex typographia Ambrosij Ramellati, 1713.
Durellus f[ecit]. Tot i que el text és sempre el mateix, hi ha impressions diferents,
amb variacions en el tipus de lletra, detalls de la decoració, etc.
Taula-guia
decoració topònims pàg.
50-1 sol sense figures a l’interior [s.d.] làm. 6
50-2 sol amb figures a l’interior [s.d.] amb més topònims de rius
Fonts
COL[55]. - IMCOS[47]. - Valerio.
142
Es tracta d’una reedició posada al dia de l’obra editada a Roma el 1643 i a
Torí el 1646 [fitxa 16]. En aquesta nova versió, els mapes són deguts a
Giovanni Battista Cassini i gravats per Durello. L’edició és d’Ambrosio
Ramellati, del 1713 (amb una reedició coneguda, el 1721).
Hi ha dues versions del mapa: una amb l’interior del sol buit i sense topònims
de rius i muntanyes; una segona amb figures a l’interior del sol i
amb topònims.

143
50
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1714 FER
51-1
LA PRINCIPAUTÉ DE / CATALOGNE / Divisée en Vigueries / Par N. de Fer, / Geographe de sa Majesté Catolique /
A PARIS / Chez l’Auteur dans l’Isle du Palais sur le Quay de l’Orloge / a la Sphere Royale avec Privilege du Roy / 1714 [i.d.]
51-2
A PARIS Chez I.F. Benard gendre / de l’Auteur dans l’Isle du Palais sur le Quay de l’Orloge / a la Sphere Royale avec Privilege
du Roy / 1714. [i.d.]
Escala aproximada 1:450 000. Echelles. Huit heures de Chemin; Sept Lieües communes d’Espagne [= 8,9 cm] [s.d.]
Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives.
- Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol. Nota [s.e.]: Longitude et Latitude des Principaux Lieux de
Catalogne.
46 x 64 cm
Historial del mapa
Mapa publicat per primer cop dins: Atlas ou Recüeil de cartes geographiques
dressées sur les nouvelles observations de Mrs de l’Academie Royale des
Sciences par N. de Fer, geographe de sa Majesté Catholique et de Monseigneur
le Dauphin. A Paris chez l’Auteur dans l’Isle du Palais sur le Quay de l’Orloge
a la Sphere Royale, avec privilege du roy, 1709. És la reunió dels mapes
infòlio publicats per De Fer, mapes que també es venien per separat.
Taula-guia
Fonts
COL[48]. - IMCOS[48]. - P,185-189.
Sembla que l’edició de 1709 és la primera. El buidat que presenta Pastoureau,
però, s’ha fet a partir de l’inventari elaborat pels hereus de De Fer després
de la seva mort, el 1720.
També hi ha una edició del mapa amb el nom de Benard.
any editor mapa (cm) full (cm) notes Pastoureau
51-1 1714 De Fer 45 x 65 50 x 68 P,185(Fer II B[58]); P,187(Fer II C[64])
51-2 1714 Benard 46 x 64 54 x 72 74 [a mà, s.d.]
144

145
51
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 37-5-23.

(1717?) INSELIN
LE / ROUSSILLON / ET LA / CATALOGNE [s.d.]
C. Inselin sculps. [i.d.]
Tome II Page 327 [s.d.]
Escala aproximada 1:2 300 000. Echelle. 18. milles d’Espag. commune au degré. [= 4,9 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Requadre amb el
títol.
13 x 17 cm
Historial del mapa
Publicat dins d’una obra no localitzada.
Charles Inselin, geògraf i gravador de París va treballar, especialment a
Taula-guia
títol gravador
52-1 LE ROUSSILLON ET LA CATALOGNE C. Inselin
Fonts
COL[62]. - IMCOS[49].
146
cavall dels dos segles, amb Froger, De Fer, Desnos, Delisle, Placide, Jaillot,
entre altres.

147
52
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1720 APARICI
53-1
NUEVA DESCRIPCION GEOGRAPHICA DEL / PRINCIPADO DE CATALVÑA [s.d.]
AL REY NUESTRO SEÑOR / POR / JOSEPH APARICI Geografo de S,M, natural del Principado de / Cataluña. Con privilegio
por veinte años en el de 1720 / En Barcelona en casa Juan Pablo Martí Librero en la Plaza de / San Iayme [i.d.]
Antonius Sabater Sculps. Barcinone [i.d.]
53-2
Dedicose en 1720. / á la MAGESTAD del SEÑOR REY / DON FELIPE V. / Por el Autor D. JOSEF APARICI, su Geografo. / Dase
otra vez al Publico, añadidos algunos lugares, / el presente año de / 1769. [i.d.]
Escala aproximada 1:230 000. 4/Leguas españolas a 17 y media en cada un grado [= 21,7 cm]; 5/Leguas de 3000 passos a 20 en
cada un grado [= 23 cm] [i.c.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives -
Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb la dedicatòria i amb l’escala [draperia sostinguda per grifó i drac]. Signes convencionals
i informació diversa: Retorias del obispado de Lerida que son dentro del de Vrgel; Retorias del Archipestrado de Ager. Cabeças
de corregimientos. Observaciones [llegenda de 16 signes].
1 mapa en 4 fulls, 117 x 133 cm
Historial del mapa
Josep Aparici (1653-1731), home de negocis, funcionari reial i geògraf, viatjà
abans de 1700 per Catalunya com a recaptador d’impostos al servei de
Carles II. El mapa de Catalunya és fruit d’aquesta experiència. El va publicar
el 1720, dedicat a Felip V. Tenia intenció de publicar-lo acompanyat de
Taula-guia
any dedicatòria edició
Fonts
COL[63]. - IMCOS[50]. - Galera (Aparici).
la descripció geogràfica del Principat, però només va arribar a imprimirse
el mapa, i les dues relacions geogràfiques, de 1708 i 1715, van quedar
inèdites.
El mapa va ser imitat o utilitzat llargament en els anys posteriors a la seva
realització –Yndar (1824-60), Pascual Porta Margarit (1867-1890), i altres.
53-1 1720 Al Rey Nuestro Señor por Joseph Aparici
53-2 1769 A la Magestad del Señor Rey Don Felipe V por el autor D. Josef Aparici Dase otra vez al Publico, añadidos algunos lugares
148

149
53
Centre Excursionista de Catalunya.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

(c.1725) SEUTTER
CATALONIAE / PRINCIPATUS / et / RUSCINONIS / ac / CERRETANIAE / COMITATUUM / exactissima Delineatio. / Cura et
Studio / MATTH. SEUTTERI, / Augusta Vindel. [s.e.]
Escala aproximada 1:600 000. 8 3/4 Milliaria Hispanica; 7 1/2 Milliaria Germanica Commonia; 10 Milliaria Gallica [= 9,1 cm] [i.d.]
Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en
planta i secundàries en perfil. Divisions administratives - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives amb el títol i l’escala.
48 x 56 cm
Historial del mapa
George Matthäus Seutter (1678-1757) va ser cartògraf i editor a Viena i
Augsburg. Als volts de 1697 havia estat aprenent amb els Homann. El 1707
es va establir pel seu compte. La seva producció de mapes és abundant,
encara que es tracta en general de còpies de mapes estrangers i els mapes
firmats per ell no passen de la quarantena. Algunes de les seves obres són:
Atlas compendiosus (20 mapes), Atlas geographicus (46 mapes infòlios),
1725; Atlas novus, edicions de 1728, 1730 i 1736, i Atlas minor, 1744.
Els seus dos gendres, Tobias Conrad Lotter i Johann Michael Probst, i el
fill, Albrecht Seutter, el van succeir el 1756. L’empresa va durar fins a 1800.
Taula-guia
Fonts
COL[64]. - IMCOS[52]. - Scharfe. - T-1.
La datació del mapa es refereix a l’any de publicació dels seus primers atles,
c.1725.
El mapa de Catalunya presenta variacions segons els exemplars, amb la
retícula, la inscripció SAC. CAES. MAJEST. GEOGR. [i.e.], i el privilegi
Cum Gratia et Privil. S.R.I. Vicariatus, in partib. Rheni. Sveviae, et
Juris Franconici [i.c.]. Remarquem la presència, en les dates de publicació
del mapa, a la cort vienesa de l’emperador Carles VI, de dignataris catalans,
exiliats arran de la desfeta de Catalunya a la Guerra de Successió.
any autor/editor càrrec privilegi retícula
54-1 (c.1725) MATTH. SEUTTERI sense privilegi sense retícula
54-2 (1728?) MATTH. SEUTTERI sense privilegi amb retícula
54-3 (post. 1733) MATTH. SEUTTERI SAC. CAES. MAJEST. GEOGR sense privilegi amb retícula + lletres de referència
54-4 (post. 1742) MATTH. SEUTTERI SAC. CAES. MAJEST. GEOGR. amb privilegi amb retícula + lletres de referència
54-5 (post. 1756) TOB. CONRADI LOTTER SAC. CAES. MAJEST. GEOGR. amb privilegi amb retícula + lletres de referència
150

151
54
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1726 DARNIUS
Nueuo Mapa DEL PRINCIPADO DE CATHALVÑA Y SVS CONFINes divido por los doze Corregimientos q. S. Magd. mando[...]
que saca aluz y ofreze al Rey Nro Sr. D. Olaguer d. Dardena Darnius, Taverner, Aragon y Aybar, conde d. Darnius [...] [s.e.]
VENSE EN EL ORLA LAS PLAZAS DE GVE. Q. AY EN TODO EL Pais [...] [s.d.]
D. Marcos Lomelin sculp. en B. año d. 1726 [i.d.]
Señor / La continuacion de haver seguido los exer.tos a V.M. en el espacio d. mas d. 30 a. / en los quales e hecho diferentes
Marchas por la Provincia de Cataluña [...] é venido a [...] las Notiscias q. mi particu / lar cuidado apodido alcansar para la
Formacion del [...] deste Principado y sus Fro. / teras en la qual vera V.M. los Caminos mas practicables [...] Tropas tanto en
/ destacamento como por los ex.tos prometiendome se dignara V.M. admitir / me esta obra que ofresco a los Pies de V. Magd.
Señor / El conde de Dar / nius [i.d.]
Escala aproximada 1:400 000. Por no hauer legua comun en el Principado de Cat. me ha parecido poner las quatro leguas por
scala siendo redusidas a Leguas Orarias y la legua Oraria a 3000 passos geom. Legua de una Ora [= 1 cm]; Legua de ora y
quarto [= 1,7 cm]; Legua de ora y M a [= 2 cm]; Legua de dos oras [= 2,5 cm] [s.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives -
Ombrejat de la costa. - Mapa rodejat per plànols de 23 places fortes: Perpiñan, Mont-Louis, Salsas, Prats de Mollou, Fort dels Banys,
Vilafranca, Copllivre, Bella Gvarda, Meqvinenza [marge e.]; Aren, Monçon, Tarragona, Ai[n]sa, Benasqve, Gerona, Barcelona [marge i.];
Lerida, Berga, Hostalric, Rosas, Cardona, Tortosa, Castell Ciutat [marge d.]. - Decoració molt abundant i nombroses notes i explicacions.
68 x 98 cm
Historial del mapa
Oleguer de Taverner i d’Ardena, comte de Darnius (c.1676-1727), centrà la
seva tasca de recerca històrica en la genealogia i l’heràldica catalana (Adarga
catalana). És autor d’un Mapa de los condados de Rosellon y Cerdaña
(Perpinyà 1707) i d’aquest mapa militar de Catalunya, que posa una atenció
especial en les comunicacions i els camins, i que ell deixà inèdit. També
Taula-guia
autor títol
55-1 Darnius Nueuo Mapa DEL PRINCIPADO DE CATHALVÑA Y SVS CONFINes
Fonts
COL[60]. - IMCOS[51]. - GEC.
152
va deixar tres textos manuscrits, iguals pel contingut, però copiats per mans
diferents, que contenen una descripció geogràfica de Catalunya. Dos d’aquests
textos van acompanyats per una versió manuscrita del mapa.
La voluntat de publicar mapa i text va ser recollida per la seva viuda, que,
el 1722, signà una instància per a publicar el mapa, que finalment sortí
amb data de 1726. El text va quedar inèdit.

153
55
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1739] FRANCESCHINI
PROVINCIA / GOTHOLONIAE / Ordinis Carmelitarum / Discalciatorum sub Titulo S. JOSEPH / Erecta anno 1588 [s.d.]
4 [s.d.]
Dom. Fra[n]ceschini scu. [i.d.]
Escala aproximada 1:1 950 000. Scala Leucarum Hispaniae [20 = 6 cm] [i.d.]
Orla graduada. Escala molt deformada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la
costa. - Mar puntejada, amb una embarcació. - Cartel·la decorativa, amb el títol. - Llista de 19 convents fundats entre 1586 i 1735 [i.]: CON-
VENTUS FRATRUM, CONVENTUS MONIALIUM, Extra Ord.
18 x 24 cm
Historial del mapa
El mapa va ser publicat dins: Provinciarum et Conventuum fratrum, ac
monialum discalceatorum ordinis B. Virginis Mariae de Monte Carmelo
Congregationis Hispaniae Corographica, Topographica, et Chronologica
Descriptio. [Roma, 1739], full 4.
Taula-guia
títol peu d’impremta de l’obra
56-1 PROVINCIA / GOTHOLONIAE... [Roma, 1739]
Fonts
COL[65]. - IMCOS[53]. - Benezit.
154
Representa els convents dels carmelitans descalços a Catalunya, des de la
seva introducció per Josep Dalmau el 1586 fins a 1735.
Domenico Mariano Franceschini, gravador del segle XVIII, nasqué a Verona
i va treballar principalment a Roma.

155
56
Col·lecció particular.
Fotografia: Museu d’Art Modern de Barcelona (arxiu fotogràfic), clixé 68 726.

1756 TOMÁS LÓPEZ
57-1,2
CATA- / LUÑA / Por Lopez / año de 1756 [i.d.]
Escala aproximada 1:4 000 000. 10/Leguas [= 1,2 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Xarxa hidrogràfica. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa amb el títol i l’escala. - A l’entorn de cada mapa hi ha una
descripció del territori cartografiat: Cataluña, Provincia de España, Tiene este nombre de los Godos [...].
57-3
CATA- / LUÑA / Por Lopez
20/Leguas
Edició amb retícula de meridians i paral·lels i sense text.
9 x 11 cm
Historial del mapa
Publicat per primer cop dins: Atlas geographico del reyno de España, è islas
adjacentes con una breve descripcion de sus provincias Dispuesto para la
utilidad publica por Thomas Lopez, Pensionista de S. M. en la Corte de
Paris, Dedicado al Excmo. S.D. Jaime Masones de Lima y Soto-Mayor &.
[Paris, 1757]. Làm. 19.
És la primera obra que Tomás López va publicar mentre era becari a París.
La va dedicar a l’ambaixador d’Espanya.
Taula-guia
Fonts
COL[68]. - IMCOS[54]. - Marcel. - Capel.
El mateix 1757 en surt una segona edició: “en Madrid, en casa de Antonio
Sanz”.
N’hi ha una tercera edició, sense lloc ni any i segurament molt posterior, en
la qual han desaparegut la menció d’any i el text descriptiu que acompa -
nyava cada mapa. Un dels mapes porta el nom del fill, Juan López: Adlas
Portatil y Geographico de la Península de las Españas é islas adyacentes.
Dispuesto por Dn. Tomas Lopez [...] Pr. P.P.V. [Lisboa?, 1808-1814].
any títol editor marges núm. full cartel·la data de l’atles
57-1 1756 CATA- / LUÑA T. López mapa rodejat de text 19 [s.d., ms.] historiada 1757
57-2 [s.a.] CATA- / LUÑA Juan López mapa rodejat de text 19 historiada
57-3 [1808-1814] CATALU / ÑA Juan López mapa sense text, amb retícula i camins 15 [s.d., ms.] rectangular [1808-1814]
156

157
57
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, CAPS-9-4.

(pre. 1764?) GARMA I DE DURAN
MAPA DEL PRINCIPADO DE / CATALUÑA, Y CONDADO DEL ROSELLON / POR D. FRANCISCO XAVIER DE GARMA Y
DURAN, SECRETARIO DE S.M. REGIDOR / Perpetuo de la Ciudad de Barcelona, y Archivero del Real, y Gral. Archivo d.la
Corona / de Aragon. &c. Segun los Exemplares dl. Conde Dorníus, y Jph. Aparici, y otras exactas Relaciones [i.d.]
I. Valls s[culpsi]t [i.d.]
Escala aproximada 1:350 000. ESCALA DE LEGUAS MARÍTIMAS [8 = 12,8 cm] [i.d.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la
decorativa, amb el títol, l’escala i EXPLICACION DE LAS NOTAS [llegenda de 48 signes].
1 mapa en 4 fulls, 90 x 88 cm
Historial del mapa
Francesc Xavier de Garma i de Duran, escriptor i arxiver de la Corona
d’Aragó, va escriure, entre altres: Theatro universal de España: descripción
eclesiástica y secular de todos sus reinos y provincias. Madrid 1738, i Adarga
catalana, arte heraldica, y practicas reglas del blason. Barcelona 1753.
No se sap gairebé res de la seva activitat relacionada amb la cartografia.
Se’n coneixen tres mapes, però no les circumstàncies de la seva realització:
Mapa del obispado de Barcelona de 1771, gravat per Tomás López el 1774,
Mapa del Reino baleárico, 1765, i el Mapa del Principado de Cataluña (pre.
Taula-guia
Fonts
COL[70]. - IMCOS[55]. - Palau 100137, 100135.
1764?). A l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona hi ha una sèrie de dibuixos
de Garma amb segells reials de Pere el Catòlic a Ferran VI, gravats per
Ignasi Valls a Barcelona, destinats segurament a les Memòries de l’Acadèmia,
c.1753.
Ignasi Valls, nascut entre 1704 i 1709, argenter i gravador, va treballar per
a l’Acadèmia de Bones Lletres i va ser responsable, juntament amb Carles
Grau, de la direcció de l’escola d’art creada pels germans Tremulles el 1747.
No es coneix cap obra seva posterior a 1764.
any adreça gravador/any
58-1 [pre. 1764?] I. Valls st.
58-2 1837 Se alla en Barcelona, en la tienda de Estampas y Mapas de Cárlos Olginati. / Calle Fernando 7 o . N o 10. I. Valls st. 1837
58-3 1838 Se alla en Barcelona, en la tienda de Estampas y Mapas de Cárlos Olginati. / Calle Fernando 7 o . N o 10. I. Valls st. 1838
58-4 [s.a.] Se alla en Barcelona, en la tienda de Estampas y Mapas de Cárlos Olginati I. Valls st.
158

159
58
Biblioteca de Catalunya. Unitat Gràfica, Map I 377 R.E.77494.
Fotografia: BC (R. Marco).

[1774] BERGER - GUISCHARD
CARTE / de la CATALOGNE / ou dune partie des frontieres / de l’ESPAGNE et de la FRANCE / rapporteé à l’ancienne Géographie,
/ avec toute l’exactitude possible, / pour faire voir les routes que prirent / les Armées Romaines, / du temps de CÉSAR, / en
passant de la Provence en Espagne. [s.e.]
F.G. Berger, fc.: Berolini. [i.]
Pl. 1 [i.d.], Te I. [s.d.]
Escala aproximada 1:800 000. 75/Milles Romains de 756. toises. [= 10,7 cm]; 25/Lieuës communes de France de 2500 toises
[= 11,2 cm] [i.e.]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Dibuix del relleu representat per “erugues velloses”. Xarxa hidrogràfica
i de camins. - Cartel·la decorativa amb el títol i requadre amb l’escala.
37 x 38 cm
Historial del mapa
Publicat dins: Mémoires critiques et historiques sur plusieurs points d’antiquités
militaires, par Charles Guischard, nommé Quintus Icilius, [...]. Tome
premier, contenant l’histoire détaillée de la campagne de Jules César en
Taula-guia
títol vol.
59-1 CARTE de la CATALOGNE... tom. I., làm. 1
Fonts
COL[73]. - IMCOS[56].
160
Espagne contre les lieutenants de Pompée enrichi de beaucoup de figures. À
Berlin, chez Haude et Spener, 1774. 4 vol. Vol. I, Pl. I. Vegeu també la fitxa
64. Obra estudiada a les acadèmies militars.

161
59
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

1776 TOMÁS LÓPEZ
60-1
MAPA / DEL PRINCIPADO DE / CATALUÑA: / COMPREHENDE LOS CORREGIMIENTOS / DE BARCELONA, CERVERA,
GERONA, LERIDA, / MANRESA, MATARÓ, PUIGCERDÁ, TALARN, TARRAGONA / TORTOSA, VILLAFRANCA, VIQUE, Y LA
SUBDELEGACION / DEL VALLE DE ARÁN. / Se tubó presente para la composicion de este, él Mapa / de los Pirynéos del Sor.
Rousel, él del Conde Dornius, él de D. / Josef Aparici, él de D. Francisco Garma, otros / manuscritos y buenas relaciones. /
Por D. Tomás Lopez y Vargas, Geografo de / los Dominios de S.M., de las Reales Aca- / demias de S. Fernando, de la Sociedad
/ Bascongada, de los Amigos del Pais, y de / la de Buenas letras de Sevilla. / Madrid 1776 [full 74, i.d.]
Se hallará este con las demás Provincias particulares de España, el general de ella, el Mapa-mundi, las quatro partes, y otras
obras del autor, en Madrid, en la Calle de las Carretas entrando por la plazuela del Angel. [full 75, i.e.]
Escala aproximada 1:350 000. Leguas maritimas ó de 20. al Grado, comprehenden 6626. varas, ó 19878. pies castellanos
[9 = 15,5 cm] [full 75, i.e.]
Orla graduada. Longitud oriental de la Isla de Hierro [full 75, i.]; Longitud oriental del Pico de Teyde [full 77, s.]. - Orografia amb
muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions senyalades per punts. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb
el títol. - EXPLICACION DE LAS SEÑALES [llegenda de 32 signes] [full 76, s.e.].
1 mapa en 4 fulls, 77 x 82 cm
60-2
Por D. Tomás López, / Geógrafo que fué de los Dominios de S.M. / Segunda edición. / año 1816. [i.d.]
Se hallará..., en Madrid, en la calle de Atocha, entrando por la plazuela del Angel, num. 1 qto. 2 o [i.d.]
60-3
Mapa Geográphico / DEL PRINCIPADO / DE CATALUÑA: / Comprende sus cuatro provincias de / Barcelona, Gerona, Lerida
y Tarragona / con todos sus Partidos, / Segun la nueva División, aprovada por S.M. / PUBLICADO POR D. TOMÁS LOPEZ,
EN EL AÑO DE 1816. / y corregido por el Heredero Director / del Establecimiento Geográfico, / de Dn. Juan Lopez, / Geógrafo
que fue de S.M. / Madrid / Calle del Principe no 8. nuevo. / 1835. [i.d.]
L’escala [6 leguas marítimas = 10,1 cm]. Afegeix límits provincials i de partits judicials. Hi ha dades estadístiques de les províncies entre
fulls 74 i 75: RESUMEN GENERAL.
Historial del mapa
El mapa apareix en les diverses edicions de l’atles de Tomás López, fulls
74-77, amb canvis menors en el títol i el text i correccions en el mapa:
60-1: Atlas geográfico de España, que comprehende el mapa general del
reyno, y los particulares de sus provincias, por Don Tomas Lopez, geógrafo
que fue de los Dominios de S.M., de varias Academias y Sociedades.
Se hallará en Madrid calle de Atocha, frente á la casa de los Gremios,
y en la plazuela del Angel núm. 19, quarto principal, junto á la Libreria
de Llera, Año de 1804.
60-2: Atlas geográfico de España, que comprehende el mapa general de la
península, todos los particulares de nuestras provincias, y el del reyno
de Portugal. Por Don Tomás López, geógrafo que fue de los dominios
de S.M. e individuo de varias academias y sociedades. Año 1810. Se
hallara en Madrid, calle de Atocha, frente a la plazuela del Angel
n o 1, y à la casa de los gremios n o 3.
Taula-guia
Fonts
COL[69]. - IMCOS[57]. - IMH[30-33].
Amb el mateix títol: Segunda edicion corregida por sus hijos. Año de
1830. Se hallará en Madrid, calle de Atocha frente a la casa de los gremios
n o 3.
60-3: Descripción Geográfica, Histórica, Política y Pintoresca de España y
sus establecimientos de Ultramar. Por D. Tomás Bertran Soler, con el
grande y único Atlas de España y Portugal de D. Tomas Lopez. Segunda
Sección. Reseña geografica, historica, politica y politica del antiguo
Reino de Aragón, inclusos Cataluña, Valencia y las Islas Baleares, con
grabados y mapas. Madrid, 1844. Imprenta y Libreria de D. Ignacio
Boix, Editor. Calle de Carretas, núm. 8.
El mapa també es va vendre per separat.
L’empresa, el 1765, es trasllada a la calle de las Carretas, i el 1783, a la
calle de Atocha.
any editor adreça atles
60-1 1776 Tomas Lopez Calle de las Carretas entrando por la plazuela del Angel 1804
60-2 1816 Tomas Lopez. Segunda edicion calle de Atocha 1830
60-3 1835 Publicado por D. Tomas Lopez en el año de 1816 Calle del Principe n o 8 nuevo 1844
y corregido por el heredero... Juan Lopez
162

163
60
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-25.

1781 ESPINALT GARCIA
MAPA / DEL PRINCIPADO / DE / CATALUÑA / Por D. Bernardo Espinalt y Garcia / Oficial del Correo General de esta Corte,
/ Socio de numero de la Real Sociedad / Economica Matritense de los Amigos / del Pais. Año de 1781 [i.d.]
Palomino efct. [i.d.]
Estampa 1 [s.d.]
Escala aproximada 1:1 057 000. 9/Leguas Maritimas de 20 al Grado [= 3,2 cm] [i.e.]
Orla graduada. - Longitud oriental del Pico de Teyde. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Divisions administratives.
- Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol. - ESPLICACION DE / LAS SEÑALES [llegenda de 9 signes].
22 x 17 cm
Historial del mapa
Bernat Espinalt Garcia (actiu entre 1775 i 1804) va ser administrador general
del correu de València. Va escriure l’obra: Atlante español, ó descripcion
general geográfica, cronológica, è histórica de España, por reynos, y provincias:
de sus ciudades, villas, y lugares mas famosos: de su poblacion, rios,
Taula-guia
títol vol./pàg.
61-1 MAPA / DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA tomo IV, est. 1
Fonts
COL[74]. - IMCOS[58].
164
montes, &c., en 13 vol., publicada entre 1786 i 1789. Tomo IV Principado
de Cataluña. En Madrid, en la Imprenta de Antonio Fernandez, 1781.
L’estampa primera, abans de la pàg. 1, és el mapa de Catalunya.
Juan Fernando Palomino (m.1793), fill del també gravador Juan Bernabé
Palomino (1692-1777), és l’autor del gravat.

165
61
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

[1791] REILLY
Das FÜRSTENTHUM / CATALONIEN. / Nro. 575 [i.d.]
Escala aproximada 1:1 200 000. 15/Deutsche Meilen 15 auf einen Grad; 26 1/2/Castilianische Meilen 26 1/2 auf einen Grad;
17 1/2/Spanische u. Portug. gem. Land Meilen 17 1/2 auf 1 Grad; 20/Spanische See Meilen 20 auf einen Grad [= 8,8 cm] [i.c.]
Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa
[pedestal], amb el títol.
20 x 25 cm
Historial del mapa
Publicat per primer cop dins: Schauplatz der fünf Theile der Welt, [...] ach
und zu Anton Friedrich Büschings grosser Erdbeschreibung in drey Theilen,
herausgegeben von Franz Johan Joseph von Reilly. Wien, 1789-1806. 4 vol.:
Band. 1 (1789), 2 (1791), 3 (s.d.), 4 (1806) [Rei A]. Els mapes de Catalunya
són al volum 2, de 1791.
Probablement també dins: [Atlas von Spanien. Wien, im von Reilly’schen
geographischen Verschleiss Komptoir, 1809] [Rei An].
Taula-guia
Fonts
COL[79]. - IMCOS[60-63]. - AAK.1,84-102(Rei A[vol. 3, 575]); AAK.1,107(Rei An). - Ph-LG, 5997.
L’atles conté el mapa general de Catalunya (núm. 575), i també un mapa
més detallat, aproximadament a 1:320 000, distribuït en tres fulls
(núm. 576, 577 i 578). Els títols dels fulls són: Des / FÜRESTENHUMS
CATALONIEN NORDWESTLICHER THEIL. Nro. 576; Des /
FÜRESTENHUMS CATALONIEN SÜDWESTLICHER THEIL. Nro.
577; Des / FÜRESTENHUMS CATALONIEN NORDOESTLICHER
THEIL. Nro. 578. El conjunt dels tres fulls cobreix tot el territori de
Catalunya, però els fulls no es poden acoblar.
núm. de full títol escala
62-1 575 Das FÜRSTENTHUM / CATALONIEN 1:1 200 000
62-2 576-578 Das FÜRSTENTHUM / CATALONIEN: NW Theil; SW Theil; NOE Theil 1:320 000
166

167
62
Biblioteca de Catalunya. Unitat Gràfica, XV B 108 M Col. 23.
Fotografia: BC (R. Marco).

1798 GÜSSEFELD - HOMANN ERBEN
Le Principauté de Catalogne selon la grande Charte du Mons. T. Lopez & sur les Observations astronomiques faites par J.J.
Cassini nouvellement dressée par F.L. Güssefeld & publiée par les Heritieres de Homann l’an 1798 [títol liminar, s.]
PRINCIPATUS / CATALONIAE / in suas subdivisiones ho- / diernas ad magnam Mappam / D.T. Lopez in formam hanc com- /
modam designatus, & ad astro- / nomicas Observationes accom- / modatus a F.L. Güssefeld. / Norimbergae Hom. Haered. /
excud. 1798. / C.P.S.C.M. [i.d.]
Escala aproximada 1:650 000. 15/Leguas Marítimas ò de 20. al Grado, comprehenden 6626. varas ò 19878. pies castellanos
[= 13,2 cm]; 11/Leguas geograficas ò de Alemañia de 15 al Grado [= 12,8 cm]; 20/Leguas legales Castellanas de 5000 varas, ò de
26 1/2 al Grado [= 13,2 cm]; 40000/Toesas de Francia de 57.060 al Grado [= 12,4 cm] [i.c.]
Orla graduada. Retícula de meridians i paral·lels. Longitud oriental de la Isla del Hierro. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa
hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa [pedestal], amb el
títol. Llegenda de 20 signes: Explicacion de las Señales [s.e.].
40 x 51 cm
Historial del mapa
L’empresa dels Hereus de Homann [Homann Erben] de Nuremberg va mantenir
el seu paper preponderant al món de l’edició cartogràfica dels segles
XVIII i XIX. Johann Baptist Homann mor el 1724 i el seu fill, el 1730. L’empresa,
però, continua amb diferents directors. Els primers van ser Johann Michael
Franz i Johann Georg Ebersberger. Cap a 1760 havien publicat uns 550
mapes, però per dificultats personals i la competència creixent de Viena,
Taula-guia
any títol autor
63-1 1798 Le Principauté de Catalogne F. L. Güssefeld
63-2 [s.a.]
Fonts
COL[81]. - IMCOS[64]. - Scharfe.
168
Berlín i Weimar, passen una època de crisi. El 1773 agafa el relleu Franz
Ludwig Güssefeld (1744-1808). Els últims directors seran la família Fembo,
que han de tancar el 1852, i vendre’s (no se sap a qui) les existències el 1876.
El mapa de Catalunya de Güssefeld, publicat en els anys que va ser director
de l’empresa, podria haver format part d’alguna edició de l’Atlas maior
(primera edició de 1759-1784).

169
63
Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 37-5-5.

[1798] [BERGER] - PEREYRA
DESCRIPCION / GEOGRAFICA / DE LA CATALUÑA / ó sea de una parte de las fronteras / de ESPAÑA y FRANCIA / segun la
antigua Geografia / con la posible exactitud. / para que se vea el camino / que siguio el Exercito Romano / en tiempo de CESAR
/ pasando de la Provenza / à ESPAÑA [s.e.]
Tomo II o , pag. 45. [s.e.]
Escala aproximada 1:1 000 000. 75/Millas Romanas de 756. toesas [= 10,7 cm]; 25/Leguas comunes de Francia de 2500. toesas
[= 11,2 cm] [i.e.]
Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Relleu representat per ombrejat en “erugues peloses” i xarxa hidrogràfica.
Poblacions en perfil i símbols. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.
34 x 36 cm
Historial del mapa
Publicat dins: Los Comentarios de Gayo Julio Cesar... traducidos por
D. Joseph Goya y Muniain. Madrid: Imprenta Real, por Don Pedro Julian
Pereyra, 1798. 2 vol.
És còpia del mapa 1 (F. G. Berger fc.) del vol. 1 de: Memoires critiques et
historiques sur plusieurs points d’antiquités militaires: l’histoire detaillée
Taula-guia
títol vol./pàg.
64-1 DESCRIPCION / GEOGRAFICA / DE LA CATALUÑA tomo II o , pàg. 45
Fonts
COL[82]. - IMCOS[65]. - Palau 54141.
170
de la campagne de Jules Cesar en Espagne, par Charles Guischard. Berlin:
chez Haude et Spener, 1774 [fitxa 59].
La traducció de Goya Muniáin va tenir nombroses reedicions, en 4rt i 8au.

171
64
Col·lecció particular.
Fotografia: Jordi Vidal F. ©

172

ÍNDEXS CORRESPONENTS A LES DESCRIPCIONS
I REPRODUCCIONS DE LES PECES EXPOSADES
173

174

ÍNDEXS CORRESPONENTS A LES DESCRIPCIONS
I REPRODUCCIONS DE LES PECES EXPOSADES
a. anys d’activitat c. circa
n. any de naixement (I, II...) homònims de generacions diferents
m. any de mort [nom] variants d’un nom
Aa, Pieter van der (1659-1733; editor, llibreter): 15, 47
Allard, Carel (1648-c. 1706; gravador, editor): 10, 29, 37, 46, 47
Álvarez de Colmenar, Juan (a. 1707-1740): 47
Anna I d’Anglaterra (regnat 1702-1714): 24
Anville, Jean-Baptiste Bourguignon d’ (1697-1782): 23
Aparici i Mercadal, Josep (1653-1731; geògraf, funcionari
reial): 53, 58, 60
Arsenius[Aertssens], Ambrose i Ferdinand (a. 1598-1615;
gravadors, llibreters): 3
Baillieul [Baillieu], Gaspard (a. c. 1700-1744): 12
Baluze, Étienne (1630-1718): 27
Barbey, Antonio (a. 1684-1714; gravador): 28
Basset, André; dit le jeune (a. 1750-1787; gravador, editor): 20
Baudrand, Michel-Antoine (1633-1700; geògraf): 13, 28, 34, 40
Beaulieu, Sébastien de Pontault, sieur de (1613-1674;
enginyer militar, cartògraf): 19, 32
Beaurain, Jean, chevalier de (1696-1771; enginyer, geògraf): 19
Bénard [Benart], Jean-François (a. 1703-1743/51; gravador,
editor): 43, 51
Berey, Claude-Auguste (c. 1651-1732): 45
Berey, Nicolas (I) (c. 1606-1665; il·luminador, heraldista,
editor): 6, 13, 33, 43
Berger, Friedrich Gottlieb (1713-c. 1800; gravador): 59
Berry, William (1639-1718; gravador, geògraf, editor): 20,
24, 25
Bertran Soler, Tomàs (a. 1839-1859; polític, escriptor): 60
Blaeu, Cornelis (c. 1610-c. 1645; cartògraf, editor): 7
Blaeu, Jan (I) (1596-1673; cartògraf, editor): 7
Blaeu, Jan (II) (1650-1712): 7
Blaeu, Willem Jansz. [Guiljelmus] (1571-1638; cartògraf,
editor): 2, 7, 9, 18, 29, 37, 47
Blaeu (família): 7, 18
Bodenehr, Gabriel (I) (1634-1727; gravador, editor): 44
Boisseau, Jean (a. 1631-1658): 12
Boissevin, Louis (c. 1610-1685): 12
ÍNDEX DE NOMS DE PERSONA
175
Boix, Ignacio (a. 1844; editor): 60
Borgonya, duc de: 30, 32, 35
Bowen, Emanuel (c. 1693-1767): 24, 25
Bowles, John (c. 1701-1779; editor i llibreter): 24
Braakman, Adriaan (1664-1720): 22, 46
Brissart, Pierre (a. c. 1670): 20
Browne, Christopher (a. 1684-1712; llibreter): 18
Buache, Philippe (1700-1773; geògraf, cartògraf, editor): 45
Burdigalensis, Bernardinus [Bernardin de Bordeaux]
(a. 1642-1649; cartògraf): 16
Büsching, Anton Friedrich (1724-1793): 62
Cantel (a. 1690-1701; geògraf): 31
Cantelli da Vignola., Giacomo (1643-1695; geògraf): 28, 40
Carles II d’Anglaterra (regnat 1660-1685): 24
Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó
(regnat 1665-1700): 53
Carles VI (emperador romanogermànic 1711-1740): 54
Cartwright, Samuel (a. 1623-1650; editor): 5, 8
Cassine, Jean-Baptiste de [Cassini, Giovanni Baptista a]
(a. 1712-1715; cartògraf): 50
Cassini, J. J.: 63
Caumartin, François (gravador): 20
Cavalleri, Alessandro Federico (a. 1649; editor): 16
Cèsar, Gai Juli (100-44 aC): 59, 64
Chauveau, François (1613-1676; gravador): 20
Claeszoon, Cornelis (c. 1546-1609): 5
Cloppenburg, Joannes van [Johannes Everhardus]
(a. 1609-1636; editor): 5
Coignet, Michel (1549-1623; cosmògraf): 3
Collins (a. 1693): 42
Cole (a. 1710): 42
Cordier, Louis (a. 1660-1711; gravador): 17, 20, 23, 27
Coronelli, Vincenzo (1650-1718): 31
Cotes [Cootes], Thomas (a. 1620-1641; impressor): 8
Covens, Joannes & Mortier, Cornelis (editors): 1, 7, 18, 22, 29,
32, 37
Cramoisy, Sébastien (1585-1669; editor): 6, 13
Dalmau, Josep (a. 1586-1615; jurisconsult, escriptor): 56
Danckerts, Cornelis (I) (1603-1656): 29, 36

Danckerts, Cornelis (II) (1664-1717; gravador, editor): 36
Danckerts, Justus (II) (1635-1701; gravador, editor): 36
Danckerts, Theodore (1663-1727): 36
Danckerts (família): 36
D’Anville, Jean-Baptiste: vegeu Anville, Jean-Baptiste d’
Darnius, Taverner i d’Ardena, Oleguer, comte de
(c. 1676-1727; heraldista, historiador): 55, 58, 60
Delapointe, F.: vegeu Lapointe, F. de
Delisle, Guillaume (1675-1726; cartògraf, geògraf): 29, 45, 52
Des Roches, Jean Baptiste Hamont, sieur (a. 1645-c. 1693;
enginyer militar, editor): 19
Desnos, Louis-Charles (a. 1761-1797; enginyer, geògraf,
editor): 52
De Vries, Simon: vegeu Vries, Simon de
Dezauche, J. A. (a. 1765-1831; gravador, geògraf, editor): 45
Diago, Francesc (c. 1560-1615; historiador): 2
Donzel, Anton (a. 1700; gravador): 40
Duchatel (c. 1700; editor): 39
Durello: 50
Du Sauzet, Henri (a. 1734/1739; geògraf, editor): 5
Duval, Marie-Angélique o Michèle (a. 1684-1707; editora):
21, 45
Duval, Pierre (1619-1683): 12, 17, 21, 25, 33, 45
Ebersberger, Johann Georg (1695-1760): 63
Espinalt Garcia, Bernat (a. 1775-1804; funcionari,
escriptor): 61
Falda, Giovanni Battista (a. 1648-1678): 28
Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó
(regnat 1621-1665): 14
Felip V d’Espanya (regnat 1713-1746): 12, 43, 53
Fembo (família, dirigeix l’empresa Homann Erben c. 1850):
48, 63
Fer, Antoine de (m. 1673): 13, 43
Fer, Nicolas de (1646-1720; geògraf, editor): 12, 23, 30, 32, 35,
40, 43, 51, 52
Fernández, Antonio (a. 1779-1781; impressor, editor): 61
Ferran VI, rei d’Espanya (regnat 1746-1759): 58
Feuille, La (família): vegeu La Feuille
Figueró, Rafel (m. 1717; impressor, llibreter): 26
Fornés, Francesc (a. 1643; religiós, escriptor): 13
Franceschini, Domenico Mariano (a. 1739; gravador): 56
Franz, Johann Michael (1700-1761): 63
Froger, François (1676-c. 1715): 52
Gallaeus, Ioannes: vegeu Galle, Johannes
Galle, Johannes (1600-1675; gravador, editor): 2
Galle, Philip (1537-1612): 3
Garma i de Duran, Francesc Xavier de (1708-1783; arxiver,
heraldista): 58, 60
Gascoigne [Gascoin, Gascoyne], Joel (a. 1677-1725; cartògraf,
editor): 42
Giron, Juan Manuel: 47
Gobert, Martin (a. 1633; editor): 6
Goeree, F. (c. 1707; gravador): 47
Goos, Abraham (c. 1585-1643): 15
Goya Muniáin, José (1756-1807; clergue, traductor): 64
Grau, Carles: 58
Gravius, N. (a. 1760-1770; editor): 46
176
Guchen, Maximinus a [Maximin de Guchen] (a. 1643-1655;
cartògraf): 16
Guischard, Charles-Théophile (1724-1774; militar): 59, 64
Güssefeld, Franz Ludwig (1744-1808): 63
Halma, François [Frans] (1653-1722): 38
Hamont, Jean-Baptiste: vegeu Des Roches, Sieur
Harris, I. (c. 1700; gravador): 42
Haude et Spener (editors de Berlín): 59, 64
Hem, Laurens van der (1621-1678): 7
Hire, Mr. de la: vegeu La Hire, Philippe de
Homann, Johann Baptist (1664-1724; gravador, geògraf,
editor): 48, 54, 63
Hondius, Henricus (1597-1651; cartògraf, editor): 4, 10
Homann, Hereus de [Homännische Erben] (1730-1876;
editors): 34, 48, 63
Hondius, Jodocus (I) (1563-1612; gravador, cartògraf, editor):
2, 4, 5, 8
Hondius, Jodocus (II) (1594/95-1629; cartògraf, editor)
Huguetan, Marc (1655-1702; editor, llibreter): 20, 32
Huguetan (germans): 32
Husson, P. (a. 1709; editor): 41
I. V. L.: vegeu Langeren, Jacob Floris van
Inselin, Charles (c. 1673-a. 1725; gravador): 52
Isle, Wilhelmus de l’: vegeu Delisle, Guillaume
Jaillot, Alexis Hubert (1632-1712; gravador, cartògraf,
geògraf, editor): 17, 20, 23, 29, 30, 32, 33, 35, 38, 52
Janssonius, Joannes [Jansson, Jan] (1588-1664; cartògraf,
editor): 2, 4, 5, 10, 15, 18, 37
Janssonius van Waesbergen [Janson de Waesberg], Joannes
(m. 1681): 5, 15
Janszoon, Claes: vegeu Visscher
Jollain, Girard (1660-1735; editor): 33
Jordi II d’Anglaterra (regnat 1727-1760): 24
Julien, Roch-Joseph (a. 1750-1780; editor): 13, 31, 34
Keerbergen, Johannes (finals s. XVI-inicis XVII): 3
Keere, Pieter van den (1571-c. 1646; gravador, cartògraf,
editor): 2, 5, 8, 15
La Croix, A. Pherotee de (a. 1690-1705; geògraf): 38
La Feuille, Daniel de (1640-1709; orfebre, gravador, editor,
llibreter): 46
La Feuille, Paul de (1688-1727; editor): 46
La Feuille (família): 46
La Hire, Philippe de (1640-1718; matemàtic, astrònom): 43
Lagnet, Jacques: 43
Langeren, Jacob Floris van (II) (a. 1635-1656; gravador,
cartògraf): 8
Langren, Jacob Floris van: vegeu Langeren,
Jacob Floris van (II)
Langres, Mr. de (a. 1640-1645; enginyer militar): 11
Lapointe, François de (a. 165.-1678; gravador, editor): 12
Lat, Jan de (a. 1734-1750; editor): 46
Leclerc, Jean (1560-1621; geògraf, editor, gravador): 12
Le Pautre, Pierre (1660-1744; gravador, escultor): 34
L’Honoré, François (a. 1697-1746; editor): 47
L’Huillier, Jan (a. 1655-1682; gravador): 28

L’Isle, G.: vegeu Delisle, Guillaume
Lluís XIII de França (regnat 1610-1643): 19
Lluís XIV de França (regnat 1643-1715): 19, 33
Lochom, Michael van (1601-1647; gravador, impressor,
editor): 2, 6, 11, 17
Lomelin, Marcos (a. 1726; gravador): 55
Longchamps, P.: 20
López, Juan (1765-1830; geògraf, cartògraf, editor): 57, 60
López de Vargas Machuca, Tomás (1731-1802; geògraf,
cartògraf, gravador, editor): 57, 58, 60, 63
Lotter, Tobias Conrad (1717-1777; gravador, editor): 54
Manceli, Antonio (a. 1608-1643; gravador): 14
Marca, Pèire de (1594-1662; eclesiàstic, historiador,
polític): 27
Mariette, Pierre (I) (1603-1657; editor, llibreter, impressor):
2, 11, 17
Mariette (família): 17
Mariotti, Vincenzo (a. 1688; gravador): 28
Martí, Juan Pablo (a. 1701-m. 1722; llibreter): 53
Masones de Lima y Sotomayor, Jaime (diplomàtic): 57
Mercator, Gerard (1512-1594; gravador, geògraf, cartògraf,
editor): 4, 5, 8, 14, 15, 18
Messager, Jean (a. 1633/1636; gravador, editor): 6
Millot, abbé: 34
Mòdena, duc de: 28
Moll, Herman (a. 1678-m. 1732; gravador, geògraf,
llibreter): 42
Monte Regali, Ludovicus a [Louis de Montrejeau] (a. 1643;
religiós, cartògraf): 16
Montecalerio, Ioannes a [Giovanni Moriundo; Jean de
Moncalieri] (a. 1578-1654; escriptor): 16, 50
Morden, Robert (a. 1669-m. 1703): 21, 25, 42
Mortier, Cornelis (1699-1783): 1
Mortier, David (a. 1673-1728; llibreter, editor): 42
Mortier, Pierre [Pieter] (1661-1711; impressor, editor,
llibreter): 7, 20, 30, 32, 35, 36, 38
Mortier, Pierre, et Compagnie [= Marc Huguetan]: 20, 30, 32
Mortier (família): 29
Moullart-Sanson, Pierre (m. 1730): 17, 19
Moxon, Joseph (1627-1700; editor, gravador): 25
Muguet, Franciscus [François] (c. 1630-1702; impressor,
editor): 27
Noailles, duc de: 31, 34
Nolin, Jean-Baptiste (I) (1657-1708; geògraf, cartògraf,
gravador, editor): 23, 31, 34
Nolin, Jean-Baptiste (II) (1686-1762; cartògraf, editor): 31
Olginati, Carlos (a. 1837; llibreter): 58
Ortelius, Abraham [Oertel, Abraham] (1527-1598; cartògraf,
cosmògraf): 2, 3
Ortelius (família): 2
Ottens, Reiner & Josua (a. c. 1725-1750; cartògrafs, editors):
7, 18, 29, 35, 36
Palomino, Juan Bernabé (1692-1777; gravador): 61
Palomino Oropesa, Juan Fernando (a. 1756-1793;
gravador): 61
Panicale, Silvestro de (a. 1602-m. 1641): 16
177
Panouse, Jacqueline (a. c. 1650-m. 1705; gravadora): 12
Peguera: 9
Pellicer de Ossau y Salas-Tovar, José (1602-1679;
genealogista, historiador): 2, 14
Pere I de Catalunya i II d’Aragó, dit el Catòlic
(regnat 1196-1213): 58
Perelle, Gabriel (a. c. 1640; gravador): 33
Pereyra, Pedro Julián (a. 1797/1799; impressor): 64
Petrini, Paolo (a. 1690-m. 1720; editor): 40
Placide de Sainte-Hélène, Père (1649-1734; geògraf): 21, 23,
45, 52
Pompeu Magne, Gneu (106 aC-48 aC): 59
Pontault, Sébastien de: vegeu Beaulieu, Sieur de
Porta Margarit, Pascual (a. 1859-m. 1884; historiador,
educador): 53
Prat (a. 1705): 42
Probst, Johann Michael (1730-1808; editor, gravador): 54
Ramellati, Ambrosio (a. 1712/13; impressor, editor): 50
Ratelband, Johannes (1715-1793; editor, teòleg): 46
Reilly, Franz Johann Joseph von (1766-1820; cartògraf,
editor): 62
Robert de Vaugondy, Didier (1723-1786; cartògraf, geògraf,
editor): 17
Robert de Vaugondy, Gilles (1686-1766; cartògraf, geògraf,
editor): 17, 23
Rocheran, René (a. 1643-1655; cartògraf): 13
Rocque, John (Jean) (m. 1762): 34
Rossi, Domenico de (1647-c. 1720): 28
Rossi, Filippo de: 28
Rossi, Giovanni Giacomo de (a. 1648-1691): 28
Rossi [Rubeis] (família): 28
Roussel, Claude (c. 1655-1725/35; gravador, editor): 34
Roussel, sieur de (a. 1683-1730; enginyer, militar): 60
Sabater, Antoni (a. 1720-1737; gravador): 53
Salluzzi, Domenico, marquès (c. 1700; militar): 40
Saltonstall, Wye (a. 1630/pre 1672; traductor): 8
Sanson, Adrien (1634-1718): 20
Sanson, Guillaume (1633-1703; cartògraf, editor): 17, 20, 23,
24, 25, 32, 40
Sanson d’Abbeville, Nicolas (I) (1600-1667; cartògraf, editor):
11, 17, 21, 28, 29, 30, 38, 40
Sanson (família): 11, 17, 20, 23, 35, 49
Santen, Dirck Jansz. van (1637-1708; il·luminador): 10, 18
Sanz, Antonio (c. 1756; editor): 57
Sayer & Bennett (1770-1787; editorial): 34
Schenk, Leonardus (I) (1696-1767; gravador, editor,
llibreter): 49
Schenk, Petrus (I) [Peter, Pieter] (1660-1718; gravador,
geògraf, editor): 7, 22, 41, 46, 49
Schenk, Petrus (III) (1728-c. 1784): 22
Seller, John (a. 1660-m. 1697; cartògraf, editor): 24
Senex, John (a. 1690-1746; gravador, editor): 42
Seutter, Albrecht Carl [Karl] (1722-1762; gravador,
cartògraf): 54
Seutter, Georg Matthäus (1678-1757; gravador, cartògraf,
geògraf, editor): 54
Simonneau, Charles (a. 1670-1680; gravador): 20, 23
Sparke, Michael (a. 1616-1653; editor): 2, 5, 8, 25

Stridbeck, Johann (II) (1666-1714; gravador, editor): 44
Tassin, Christophe [conegut com a Nicolas] (a. 1630-1660;
enginyer, geògraf, cartògraf): 2, 6, 13, 32
Taverner i d’Ardena, Oleguer: vegeu Darnius, comte
Tavernier, Melchior (I) (1564-1641; editor): 6
Tavernier, Melchior (II) (1594-1665; cartògraf, editor,
gravador): 43
Tessé, René de Froulay, comte de: 12
Thorton: 25
Tillemon [Tillemont], Sieur de (pseudònim): vegeu Tralage,
Jean-Nicolas
Tralage, Jean-Nicolas de (a. 1688-1699; geògraf): 31
Tremulles (germans): 58
Tristany-Bofill i Benach, Bonaventura (a. 1677-m. 1714;
jurista): 26
Valck, Gerard (c. 1650/52-1726; gravador, cartògraf,
editor): 7, 41, 49
Valck, Leonard (1675-1755; cartògraf, editor): 49
Valls, Ignasi (n. c.1704-1764; gravador, argenter): 58
Vaquer, Francesc (a. c.1680-6; gravador, argenter): 26
Vaugondy, Robert de: vegeu Robert de Vaugondy, Didier
o Gilles
178
Villanueva Tejeda, Francisco: 14
Visscher, Claes Janszoon [Nicolaus Joannes Piscator]
(1587-1652): 1, 22
Visscher, Nicolaes (I) (1618-1679): 1, 10, 22, 47, 49
Visscher, Nicolaes (II) (1649-1702; cartògraf, editor): 22
Visscher, Nicolaes (II) (viuda) (a. 1702-1726): 22
Visscher (família): 1
Vrients [Vrints, Vrintius], Jan Baptist (1552-1612; gravador,
editor): 1, 2, 3, 9, 14
Vries, Simon de (a. 1696-1720): 38
Waesberge, Johannes Janssonius van: vegeu Janssonius van
Waesbergen Johannes
Widman, Georgio (a. 1677-1685; gravador): 28
Wit, Frederick de (1630-1706; gravador, cartògraf, editor):
7, 10, 18, 22, 25, 29, 36, 37
Wit (família): 18
Wolfgang, Abraham (a. 1660-m. 1694; gravador, editor): 7
Yndar [Indar] de la Cruz, Ramón: 53
Zürner, Adam Friedrich (1679-1742): 49

Accuratissima / PRINCIPATUS / CATALONIAE, / et / COMITATUUM / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO
(Allard): 37
(Wit): 18, 29
CARTE / DE / CATALOGNE / ET DE / ROUSSILLON
(Duchatel): 39
CARTE / de la CATALOGNE / ou dune partie de frontieres / de l’ESPAGNE et de la FRANCE / rapporteé à l’ancienne
Géographie, / avec toute l’exactitude possible, / pour faire voir les routes que prirent / les Armées Romaines, / du temps
de CÉSAR, / en passant de la Provence en Espagne
(Berger): 59
Carte / de la / Principauté / de / Catalogne
(Beaulieu): 19
CARTE / DE LA / PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE
(Jollain): 33
CARTE / DE LA PRINCIPAUTÉ / DE CATALOGNE, / DRESSÉE PAR H. JAILLOT; / AVEC LES FRONTIERES / DE LA
RÉPUBLIQUE FRANÇOISE, / formant les Départemens des Pyrenées Orientales, / de l’Aude, de l’Arriège et partie de
ceux des Basses / Pyrenées, des Hautes Pyrenées, de la Haute Garonne et de l’Héreault
(Sanson-Jaillot-Longchamps): 20-8
CARTE NOUVELLE ET TRES EXACTE DE LA / PRINCIPAUTE DE CATALOGNE / ET DES COMTEE DU ROUSSILLON
ET / DE LA CERDAIGNE AVEC LES / CONFINS DES ROYAUMES DE FRANCE / D’ARAGON ET DE VALENCE
(Sanson-Halma-Mortier): 38-2
LA / CATALO=/ GNE
(Janssonius): 15-5
LA / CATALOGNE
(Placide-Duval): 45-5
LA / CATALOGNE / DEDIÉE / AU ROY
(Placide-Duval): 45-1 a 4
ÍNDEX DE TÍTOLS DELS MAPES
LA CATALOGNE SOUS LE NOM DE LAQUELLE SONT COMPRIS LA PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE ET LES COMTÉS
DE ROUSSILLON ET DE CERDAGNE. / Divisés en leurs VIGUERIES
(Sanson-Jaillot): 20-1 a 7
LA CATALOGNE, SOUS LE NOM DE LAQUELLE SONT COMPRIS LA PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE, ET LES COMTÉS
DE ROUSSILLON ET DE CERDAGNE. / Divisés en leurs VIGUERIES, Dressé sur les Memoires les plus Nouueaux
(Sanson-Jaillot-Mortier-Huguetan): 32
179

CATALONIA
(anònim 1635?): 9
(Blaeu): 7
(Janssonius-Hondius): 10
(Keere): 5
(Van Lochom): 11
(Sparke): 8
(Vrients): 3
CATALO= / NIA
(Janssonius): 15-1
CATALO / nia
(Tassin): 6
CATALONIA / More particularly / described
(Sparke): 8
CATALONIA UNDER WHICH NAME ARE COMPREHENDED THE PRINCIPALITY OF CATALONIA, AND THE COUN-
TIES OF ROSSILLION AND OF / CERDAGNE, Divided into its severall VIGUERIES or PROVOST-SHIPS
(Sanson-Berry): 24
CATALONIA / vulgo / CATALVÑA
(Blaeu): 7-17
CATALONIAE / PRINCIPATVS
(Vrients): 3
CATALONIAE / PRINCIPATUS / DESCRIPTIO / NOVA
(Hondius): 4
CATALONIAE / PRINCIPATUS / et / RUSCINONIS / ac / CERRETANIAE / COMITATUUM / exactissima Delineatio
(Seutter): 54
CATALONIAE / PRINCIPATUS, / nec non / RUSCINONENSIS / et / CERRETANIAE COMITATUS / in eorum Vicariatus
peraccuratè Distincti
(Visscher): 22
CATALONIAE / PRINCIPATVS / NOVISSIMA / ET ACCVRATA / DESCRIPTIO
(Ortelius-Vrients): 2
CATA- / LUÑA
(López): 57
DESCRIPCION / Del Principado de Cataluña / y Condados de Rosellon y Cerdania
(Pellicer): 14
DESCRIPCION / GEOGRAFICA / DE LA CATALUÑA / ó sea de una parte de las fronteras / de ESPAÑA y FRANCIA /
segun la antigua Geografia / con la posible exactitud. / para que se vea el camino / que siguio el Exercito Romano / en
tiempo de CESAR / pasando de la Provenza / a ESPAÑA
(Goya Muniain): 64
DESCRIPTION / DE / CATALOGNE / COMTEZ DE / ROVSSILLON / CERDAGNE RIBAGORÇA / ET BARRABEZ
(Tassin): 13-4
DESCRIPTION / DE / CATALOGNE / DVCHÉ DE / ROVSSILLON / ET PARTIE / D’ARRAGON
(Tassin): 13-1
EXACTA / PRINCIPATUS / CATALONIAE / TABULA
(Vrients): 1-2,3
180

Das FÜRSTENTHUM / CATALONIEN
(Reilly): 62
Das / Furstenthum / CATALONIEN / Nach dessen / Haupt-Theile[n] / und / Vicarien
(Stridbeck-Bodenehr): 44
KAART VAN CATALONIEN
(Aa): 47-1
(La Feuille): 46-3
MAPA / DEL PRINCIPADO / DE / CATALUÑA
(Espinalt): 61
MAPA / DEL PRINCIPADO DE / CATALUÑA: / COMPREHENDE LOS CORREGIMIENTOS / DE BARCELONA, CER-
VERA, GERONA, LERIDA, / MANRESA, MATARÓ, PUIGCERDÁ, TALARN, TARRAGONA / TORTOSA, VILLAFRAN-
CA, VIQUE, Y LA SUBDELEGACION / DEL VALLE DE ARÁN
(López): 60-1,2
MAPA DEL PRINCIPADO DE / CATALUÑA, Y CONDADO DEL ROSELLON
(Garma): 58
Mapa Geográphico / DEL PRINCIPADO / DE CATALUÑA: / Comprende sus cuatro provincias de / Barcelona, Gerona,
Lerida y Tarragona / con todos sus Partidos, / Segun la nueva División, aprovada por S.M.
(López): 60-3
A MAPP OF CATALONIA
(Harris): 42c
MARCA HISPANICA / sive / LIMES HISPANICUS, / Hoc est Geographica descriptio / regionum quae / in CATALONIA
continentur / & in Comitatu Ruscinonensi
(Marca): 27
A New Mapp / of the Principality of / CATALONIA. / And the County of / ROUSSILLION. / With a Description of ye
Country / Cheif Townes Rivers Higwaies / Passages through the Pyrenaan Mountaines As / also an Account of ye seuerael
Battels & Seidges / Between ye French and Spaniards from ye / Year 1639 to the prese[n]t 1684
(Morden): 25
Nouvelle Carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc.
(Aa): 47-2 a 5
Nova et Accuratissima PRINCIPATUS CATALONIAE et COMITATUUM RUSCINONIS ac CERITANIA; NEE NON / CON-
FINIUM REGNORUM GALLIAE ARAGONIAE et VALENCIAE DISCRIPTIO
(Sanson-Halma-Mortier): 38
NOVA PRINCIPATVS CATALONIAE DESCRIPTIO
(Vrients): 1
NOVA PRINCIPATUS CATALONIAE TABULA, ad Usum Serenissimi BURGUNDIAE DUCIS
(Sanson-Mortier): 30
(Jaillot-Mortier): 35
NOVVELLE DESCRIPTION / DE LA PRINCIPAVTÉ DE / CATALOGNE / Et des Comtez de / BARCELONE ROVSSI-
LLON / CERDAGNE et D’AMPVRIAS / Partie Orientalle/ PARTIE OCCIDENTALLE / DE LA / CATALOGNE
(Boisseau): 12
Nueua Mapa de CATHALUNA, con los Caminos reales
(Aa): 47-6
Nueuo Mapa DEL PRINCIPADO DE CATHALVÑA Y SVS CONFINes divido por los doze Corregimientos [...]
(Darnius): 55
181

NUEVA DESCRIPCION GEOGRAPHICA DEL / PRINCIPADO DE CATALVÑA
(Aparici): 53
PRINCIPALITY OF, / CATALONIA, / in which are Comprehended / the COUNTIES of ROSSILLION and of CERDAG-
NE / divided into its severall VIGUERIES or PROVOST-SHIP
(Sanson-Berry): 24
IL PRINCIPATO / DI CATALOGNA / diuiso nelle sue Diecisette / VICARIE / Contato di Rossilione e Ca. di Cerdagna /
Nouamente dato alla luce
(Petrini): 40
IL PRINCIPATO / DI CATALOGNA / diuiso nelle sue Diecisette / Vicarie / trà le quali quelle di Perpignano, e Villafranca:
/ di Conflent / che compongono il Contado di Rossilione / e parte di quella di Puicerda, che è nella / Contea di Cerdagna
/ appartengono alla Francia. / il tutto preso dalle Carte Migliori, e dalle / notizie piu recenti
(Cantelli): 28
PRINCIPATUS CATALONIAE, COMITATUS PERPINIANI et CERDANNAE, divisi in suos / Episcopatus et Urbanos
ditiones, cum adjacentibus Provinciis
(Valck): 49
PRINCIPATUS / CATALONIAE / et / COMITATUS / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO
(Danckerts): 36
PRINCIPATUS / CATALONIAE / in suas subdivisiones ho- / diernas ad magnam Mappam / D.T. Lopez in formam hanc
com- / modam designatus, & ad astro- / nomicas Observationes accom- / modatus
(Güssefeld-Homann Erben): 63
PRINCIPATUS / CATALONIAE / nec non / COMITATUUM / RUSCINONENSIS ET CERRETANIAE / Nova Tabula
(Homann): 48
PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE
(Fer): 43
LA PRINCIPAUTÉ de CATALOGNE auec les Comtez de ROUSSILLON et de CERDAGNE diuisée en VIEILLE et NOU-
VELLE, et en Vegueries
(Cantel-Tillemont-Nolin): 31
PRINCIPAUTÉ de / CATALOGNE, / divisée en neuf DIOECESES; et / en dix-sept Vegueries, &c. Mais / le COMTÉ de
ROUSSILLON, ou est l’ / EVES.CHÉ d’ELNE transferé a PERPIGNAN: / où sont les Veguerie de Perpignan, / SouVeguerie
de Valspir; / Veguerie de Villefranque en Conflans, / SouVeguerie de Capsir: encor / Le Val de Carol, la Torre de
Cerdan[n]e, &c. / dans le COMTÉ DE CERDAGNE, / sont a present reunis a la FRANCE
(Sanson): 17
LA PRINCIPAUTÉ DE / CATALOGNE / Divisée en Vigueries
(Fer): 51
la PRINCIPAUTÉ de / CATALOGNE / et le Comté de / ROUSSILLON, / avecque les Anciennes et les Nouvelles Bornes
/ des Royaumes de France et d’Espagne, / les Passages des Pyrenées et les autres Routes
(Duval): 21
LA PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE / et / LE COMTÉ / DE / ROUSSILLON / Suivant les Nouvelles observations
(Baudrand): 34
PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE / et / Partie du Roussillon
(La Feuille): 46
PRINCIPAUTÉ / de / CATALOGNE / le COMTÉ de ROUSSILLON et de / CERDAGNE. / Partie du Royaume d’ARRAGON
(Boisseau): 12-4
182

PRINCIPAUTÉ DE / CATALOGNE. / ou sont compris / LES COMTÉS / DE ROUSSILLON ET DE CERDAGNE / divisés
en leurs VIGUERIES
(Sanson-Jaillot): 20, 23
PRINCIPAUTE DE / CATALOGNE / ou sont Compris / LES COMTÉS / DE ROUSSILLON ET / DE CERDAGNE / diviseés
en leurs VIGUERIES / Dressé sur les Memoires les pl. Nouveaux
(Sanson-Jaillot-Mortier-Huguetan): 32
(Valck): 41
PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE / où sont compris / LES COMTÉS DE ROUSILLON, ET DE CERDAGNE, / divisés en
leurs VIGUERIES, / PRESENTÉ A MONSEIGNEUR / LE DUC DE / BOURGOGNE
(Jaillot-Mortier): 35
(Sanson-Mortier): 30
Le Principauté de Catalogne selon la grande Charte du Mons. T. Lopez & sur les Observations astronomiques faites
par J.J. Cassini nouvellement dressée
(Güssefeld-Homann Erben): 63
PROVINCIA / CATALON= / IAE
(Cassini): 50
PROVIN / CIA / CATALO / NIAE / Cum confinijs
(Guchen): 16
PROVINCIA / GOTHOLONIAE / Ordinis Carmelitarum / Discalciatorum sub Titulo S. JOSEPH / Erecta anno 1588
(Franceschini): 56
LE / ROUSSILLON / ET LA / CATALOGNE
(Inselin): 52
183

184

APÈNDIX
185

186

a) C-2001-IMCOS-COL-Col
C-2001 IMCOS COL Col
1 2 6
2 1 5 2
3 3 7 3
4 4 3 1
5 5 8 4
6 6 13 9
7 7 11 7
8 9 9 5
9 8 4 1bis
10 10 12 8
11 12 17 11
12 11 18 1 2
13 13 14 1 0
14 15 16 10ter
15 16 10 6
16 14 15 10bis
17 18 19 1 3
18 19 34 2 5
19 17 27 1 9
APÈNDIX
CORRESPONDÈNCIES
Correspondències en la numeració de les fitxes de l’obra de Mn. Colomer i el catàleg IMCOS 1986, precedents directes
del catàleg 2001.
COL COLOMER, IGNASI M. Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans: amb un annex de mapes del
Rosselló i del País Valencià. Ed. rev. i augm. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1989.
Col COLOMER, IGNASI M. Els cent primers mapes del Principat de Catalunya: segles XVI-XIX. Barcelona: Rafael
Dalmau, 1966 (Arxiu Bibliogràfic Excursionista; 13).
IMCOS Catàleg de l’exposició 1986 de mapes de Catalunya.
C-2001 Catàleg de l’exposició 2001 de mapes de Catalunya.
a) C-2001-IMCOS-COL-Col.
b) Col-COL-IMCOS-C-2001.
c) COL-Col-IMCOS-C-2001.
187
C-2001 IMCOS COL Col
20 20 20 1 4
21 21 30 2 2
22 28 41 3 1
23 22 23 1 6
24 23 22 1 5
25
26 26 44 3 3
27 27 33 2 4
28 29 39 2 9
29 30 35 2 6
30 33 24 1 7
31 31 40 3 0
32 32 21
33
34 34 38 2 8
35 35 25
36 36 42 3 2
37 25 36 2 7
38 37 26 1 8

C-2001 IMCOS COL Col
39 38 43
40 45 52 38bis
41 24 29 2 1
42
43 39 46 3 4
44 46 54 4 0
45 40 49 3 6
46 41 51 3 8
47 42 50 3 7
48 43 53 3 9
49 44 28 2 0
50 47 55 4 1
51 48 48 3 5
52 49 62
53 50 63 4 5
54 52 64 4 6
55 51 60 4 3
56 53 65 4 7
57 54 68 4 8
58 55 70 5 0
59 56 73 50 quat
60 57 69 4 9
61 58 74 5 1
62 60 79
63 64 81 5 3
64 65 82 5 4
b) Col-COL-IMCOS-C-2001
Col COL IMCOS C-2001
1 3 4 4
1bis 4 8 9
2 5 1 2
3 7 3 3
4 8 5 5
5 9 9 8
6 10 16 15
7 11 7 7
8 12 10 10
9 13 6 6
10 14 13 13
10bis 15 14 16
10ter 16 15 14
11 17 12 11
12 18 11 12
13 19 18 17
14 20 20 20
15 22 23 24
16 23 22 23
17 24 33 30
18 26 37 38
19 27 17 19
20 28 44 49
188
Col COL IMCOS C-2001
21 29 24 41
22 30 21 21
24 33 27 27
25 34 19 18
26 35 30 29
27 36 25 37
28 38 34 34
29 39 29 28
30 40 31 31
31 41 28 22
32 42 36 36
33 44 26 26
34 46 39 43
35 48 48 51
36 49 40 45
37 50 42 47
38 51 41 46
38bis 52 45 40
39 53 43 48
40 54 46 44
41 55 47 50
43 60 51 55
45 63 50 53
46 64 52 54
47 65 53 56
48 68 54 57
49 69 57 60
50 70 55 58
50 quat 73 56 59
51 74 58 61
53 81 64 63
54 82 65 64
c) COL-Col-IMCOS-C-2001
COL Col IMCOS C-2001
3 1 4 4
4 1bis 8 9
5 2 1 2
6 2 1
7 3 3 3
8 4 5 5
9 5 9 8
10 6 16 15
11 7 7 7
12 8 10 10
13 9 6 6
14 10 13 13
15 10bis? 14 16
16 10ter 15 14
17 11 12 11
18 12 11 12
19 13 18 17

COL Col IMCOS C-2001
20 14 20 20
21 32 32
22 15 23 24
23 16 22 23
24 17 33 30
25 35 35
26 18 37 38
27 19 17 19
28 20 44 49
29 21 24 41
30 22 21 21
33 24 27 27
34 25 19 18
35 26 30 29
36 27 25 37
38 28 34 34
39 29 29 28
40 30 31 31
41 31 28 22
42 32 36 36
43 38 39
44 33 26 26
46 34 39 43
48 35 48 51
189
COL Col IMCOS C-2001
49 36 40 45
50 37 42 47
51 38 41 46
52 38bis 45 40
53 39 43 48
54 40 46 44
55 41 47 50
60 43 51 55
62 49 52
63 45 50 53
64 46 52 54
65 47 53 56
68 48 54 57
69 49 57 60
70 50 55 58
73 50 quat 56 59
74 51 58 61
79 60 62
81 53 64 63
82 54 65 64
25
33
42

190

TEXTO EN CASTELLANO
191

192

LOS MAPAS DEL TERRITORIO DE CATALUÑA
DURANTE DOSCIENTOS AÑOS, 1600-1800
EL CONTEXTO Y LOS MOTIVOS DE LA EXPOSICIÓN.
ANTECEDENTES, NOTICIAS Y COMENTARIOS
DE LOS MAPAS QUE SE EXHIBEN
Presentación
La oportunidad de organizar una exposición de los mapas
de Cataluña publicados entre los años 1600 y 1800, acompañada
del presente catálogo, se debe valorar muy positivamente.
Esta oportunidad ha sido posible por haber sido incluida en los
actos del XXII Congreso Internacional de la Association
Internationale de Bibliophilie, con la colaboración de la Associació
de Bibliòfils de Barcelona y de la Biblioteca de Catalunya, que
se celebran en Barcelona los días 16-22 de septiembre de 2001.
La responsabilidad de la organización de la exposición –dedicada,
como se ha mencionado, a la cartografía del territorio catalán–
ha sido confiada al Institut Cartogràfic de Catalunya, y de
manera más concreta a la Cartoteca de Catalunya, unidad de
dicha institución.
Para la Cartoteca de Catalunya esta exposición representa
asumir, por segunda vez, el mismo desafío que ya asumió el
año siguiente a su creación (Decreto 73/1985 de 3 de abril)
cuando se responsabilizó del montaje de una muestra con la
misma temática. El acto, celebrado en el mes de noviembre de
1986 en la sala de exposiciones del Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya, fue con motivo de la cuarta reunión internacional
que, con carácter anual, organiza la británica International
Map Collectors’ Society (IMCOS), con sede en Londres. Estas
reuniones tienen como objetivo el mundo del mapa, y van dirigidas
a sus coleccionistas y a los amantes y a los historiadores
de la cartografía.
A pesar del escaso tiempo de que se dispuso para organizar
los actos de aquel encuentro internacional –apenas un año–, en
el cual se presentaba la exposición Cartografia de Catalunya.
Segles XVII-XVIII, y a pesar de la inexperiencia en este tipo de
compromisos, se publicó un catálogo que reproducía en color los
mapas exhibidos –propiedad, en su casi totalidad, de coleccionistas
particulares o de centros públicos–, cada uno acompañado
de una breve descripción.
193
Hoy, en el año 2001, nos encontramos en una situación muy
diferente. Quince años no pasan en balde. La muestra se exhibe
en la sala de exposiciones de l’Institut Cartogràfic de
Catalunya, en el Parc de Montjuïc de Barcelona; la presencia
de mapas que forman parte de las colecciones del fondo de la
Cartoteca es muy significativa, cerca de un 25% del total –hecho
que no era posible en 1986– y, especialmente, se darán a conocer
nuevos mapas de Cataluña localizados a lo largo de los
años que separan ambas fechas. El total de mapas de esta
exposición es de 64.
Cabe esperar que el resultado de la elaboración del catálogo,
puesto que se dispone de más tiempo para prepararlo, que
las técnicas de reproducción fotográfica y de edición han mejorado
ostensiblemente en los años inmediatos, y que los conocimientos
documentales e informáticos se encuentran en un buen
nivel, tenga una vigencia larga, tanto documental como cartobibliográfica.
Todos los que hemos colaborado en él deseamos y
confiamos en que el catálogo envejezca con dignidad.
Marco histórico de la impresión de los mapas
Una información previa dedicada a la evolución del arte de
la imprenta, con especial atención a las técnicas del grabado
aplicadas a los documentos cartográficos, puede ayudar a situar
y a comprender aspectos importantes y básicos de los temas que
se van a tratar en este estudio introductorio.
Hay que recordar que el primer mapa impreso corresponde
a una imagen circular del mundo hecha de acuerdo con la tradición
medieval, los que se conocen con el nombre de Orbis
Terrarum o “Mapas de T en O”, un disco rodeado por un océano
(la “O”) y dividido en tres partes por una masa de mares interiores
en forma de “T”. Se publicó en Augsburgo en 1472 en una
edición de las Etimologías de San Isidoro. Como dato de control
y de referencia inmediata, recordemos que el primer libro impreso
data de alrededor de 1456. Se trataba de la Biblia conocida
con el nombre de Biblia de 42 líneas. En el caso de los libros, se
empleaba la técnica de los caracteres móviles que correspon -
dían a cada una de las letras del texto. Para la impresión de los
mapas, al igual que para cualquier otro tipo de imagen, se tenía
que recorrer a la técnica del arte del grabado mediante la uti-

lización previa de una plancha hecha con diferentes materiales:
madera y cobre, especialmente.
Al cabo de más de cien años de la publicación de los primeros
mapas, por lo tanto hacia 1600 o incluso unos años antes,
nos encontramos con una situación absolutamente diferente en
cuanto a la calidad de sus resultados. El paso de la elaboración
de los grabados hechos sobre una plancha de madera, las xilografías,
a los grabados hechos sobre una plancha de cobre, calcografías,
fue decisivo para alcanzar una calidad y precisión
cartográficas notables. Destacaron en este arte, y de manera
muy especial, los grabadores que trabajaron en la ciudad flamenca
de Amberes.
Los objetivos y finalidades de la publicación del material cartográfico
(mapas, planos, vistas de ciudades, perfiles y otros)
pueden ser variados. Los más habituales son los siguientes:
– Militares. Cartografía elaborada principalmente por ingenieros
militares para facilitar el conocimiento del territorio a las
tropas que habían de invadir un país.
–Comerciales. Cartografía mayoritariamente destinada para
uso de los transportes vía terrestre y vía marítima.
– Políticos. Cartografía relacionada con las divisiones administrativas
del territorio, que, en el caso de Cataluña y durante
los dos siglos objeto de la exposición, se trató de las vegue rías
–con diferentes límites según el momento–, y de los corregimientos,
a partir de 1716, año de la implantación del decreto
de Nueva Planta. También afectó a otras divisiones como la
territorial, que, en cuanto a Cataluña, se refieren a la unidad
comarcal y a la división eclesiástica.
– Científicos. Cartografía elaborada con la finalidad de tener
un buen conocimiento del territorio y de sus accidentes geográficos
de acuerdo con la aplicación de las últimas técnicas
de cada momento.
Tipología de los mapas impresos
Mapas murales o sueltos
Como su nombre indica, se trata de mapas que eran publicados
de manera individual –en el sentido de no formar parte
de ninguna colección ni recopilación– con el objetivo de ser exhibidos
en las paredes para ornamento de las residencias de sus
propietarios: casas particulares de familias cultas y acomodadas,
monasterios, iglesias, palacios, locales públicos, entre otros.
Aparte del territorio cartografiado, que podía abarcar diferentes
áreas geográficas (un país, un territorio no necesariamente
ligado a unas líneas fronterizas, una ciudad u otras), el mapa a
menudo iba enmarcado por una orla hecha a base de vistas de
ciudades o de elementos decorativos de tipo vegetal o animal.
Para la decoración propia del mapa, se encuentran elementos
como barcos, sirenas, peces, rosas de los vientos, etc. o cartelas
muy decoradas con motivos florales o personajes de la mitología.
Todo ello, muy identificado con las tendencias barrocas propias
del momento.
Estas características ponen de manifiesto que los mapas
murales gozaban de un grado de comercialización bastante aceptable
ya que eran objeto del interés de un colectivo relativamente
amplio. Ahora bien, sus propias características físicas los
convertían en documentos fungibles dada la vulnerabilidad ante
194
los elementos externos: polvo, humedad, humo, luz solar, el
mismo contacto humano y, como consecuencia de esta situación,
su conservación ha sido muy exigua y han llegado muy pocos
ejemplares hasta nuestros días con respecto a los que cabe suponer
que se publicaron.
Su historial editorial pasa en una primera fase por su presentación
en una sola hoja. Más adelante, aparece ya la publicación
en varias hojas correspondientes a otras tantas planchas,
que permitían, una vez realizado el proceso de impresión, acoplar
todas las hojas y construir un mapa de grandes dimensiones.
Estas planchas tenían un formato máximo que estaba
determinado por las posibilidades de la manufactura del papel:
aproximadamente de 60 x 70 cm.
Los Países Bajos estuvieron en cabeza de la producción de
mapas murales.
La recopilación de mapas. Los futuros atlas
Muy pronto surgió la idea de presentar los mapas en forma
de recopilación con la intención de agruparlos en una unidad
temática, que podía ser de características muy variadas. Así
surgió un tipo de publicación –que más adelante se llamará
atlas– que tenía aspecto y forma de libro y que era formada por
un número diferente de mapas acompañados de sus respectivos
comentarios de carácter histórico o documental. Para dar a conocer
estas nuevas publicaciones, que eran parte del resultado de
los avances que a grandes pasos se producían en el arte de la
imprenta, se tuvo antes que resolver el problema de la adaptación
de los documentos que en origen eran de diferente formato
y escala a las medidas reales del libro del que habían de formar
parte.
Hay que citar, aunque sea brevemente, las recopilaciones
cartográficas consideradas como protoatlas. Se trata, por un
lado, de las ediciones de la obra del astrónomo del siglo II, Tolomeo,
que vivió en Alejandría, griego de origen aunque ciudadano
romano, publicadas durante el período del Renacimiento básicamente
en Italia. La obra tolemaica, titulada indistintamente
Geographia o Cosmographia, se publicó desde 1477 y es considerada
como el primer atlas impreso que se conoce, en el sentido
de recopilación cartográfica de formato único. Los mapa eran
grabados sobre planchas de madera (xilografías), o bien sobre
planchas de cobre (calcografías). Hasta 1492 vieron la luz 6 ediciones,
incunables, de esta obra. Aparte de los mapas en sí, el
científico griego estudió los cálculos de duración de los meses y
de los años y la fecha de los equinoccios. Era consciente de que
el calendario juliano vigente en su tiempo, consistente en 365
días y un cuarto, no era del todo correcto.
El segundo ejemplo de publicaciones consideradas como protoatlas
corresponde a la obra del editor francés instalado en
Roma Antonio Lafreri. En los diez años que van de 1563 a 1573
dominó el comercio de las cartas geográficas hechas especialmente
sobre planchas de cobre. Fue al autor de dos famosas
Raccolte Lafreri, basadas también en la obra tolemaica. Se trata,
de hecho, del primer atlas geográfico impreso, aunque el hecho
de que los volúmenes no fueran siempre encuadernados con los
mismos mapas ni en el mismo orden hace que su contenido varíe
mucho de un ejemplar a otro.
En ambos casos, el grado de comercialización fue escaso y
poco relevante. La idea de producir colecciones cartográficas

presentadas en forma de recopilación no había sido bien aceptada
en esta primera fase.
No es este el caso de los atlas producidos en los Países Bajos
y más adelante en Francia. Desde mediados del siglo XVI, en
aquel país se produjo un movimiento brillante, tanto desde el
punto de vista editorial como científico, que permitió una muy
buena comercialización y, por lo tanto, difusión de estas publicaciones
cartográficas que eran reunidas en un solo volumen.
Su característica principal consistía en la reproducción de
mapas en blanco y negro, que era como salían de la imprenta,
o bien en color si eran sometidos después a un proceso de iluminación,
que se hacía siempre a mano. Muy buenos artistas,
considerados con no demasiada justicia como artesanos –y, como
tales, personas que quedaron en el anonimato–, colaboraron en
esta labor, y consiguieron en muchas ocasiones resultados que
caen claramente en el mundo del arte. Para poner un ejemplo
citaremos el caso de uno de los pocos iluminadores del que conocemos
el nombre y que es considerado como el mejor colorista
de mapas de todos los tiempos. Se trata de Dirck Jansz. van
Santen, que trabajó en el siglo XVII para los más prestigiosos
patrones del momento. Su obra máxima es la iluminación de
Der Atlas des Prinzen Eugen, conservado en la Biblioteca Nacional
de Austria.
Estos mapas muy a menudo iban acompañados de unas descripciones
de carácter geográfico que se imprimían en el verso
del papel. Las lenguas empleadas en estas descripciones son
básicamente el latín –considerada la “lingua franca” de la época
para la correspondencia comercial y para los documentos oficiales–,
a pesar del grado de descomposición a que había llegado
en el siglo XVI, y muchas otras: francés, neerlandés, castellano,
alemán, italiano e inglés como más habituales.
Los destinatarios de los atlas, en principio público de diferentes
países europeos, son una de las razones de esta variedad
de idiomas. Como hemos mencionado para los mapas murales,
los atlas iban destinados a un público culto, como podían ser los
grandes comerciantes, familias con una buena situación económica,
la alta burguesía, la alta nobleza, los coleccionistas, los
patricios, los cuales, y de acuerdo con el testimonio que nos han
dejado diferentes pintores de interiores de la época, los destinaban
a enriquecer sus salones o bibliotecas privadas. También
los monasterios y los conventos eran lugares adecuados para
contar en sus dependencias con los atlas que salían de las imprentas
de los Países Bajos, especialmente, y también de Francia.
Las muchas ediciones que se hicieron de cada versión y el número
de ejemplares de que constaba cada tiraje –parece que unos
quinientos ejemplares era una cifra bastante corriente, aunque
en algún caso esta cifra se podría haber duplicado– dan fe de la
difusión y del interés de estas publicaciones, al menos entre
ciertas clases sociales. Su presentación en forma de libro, y por
lo tanto el hecho de no estar exhibidos, como en el caso de los
mapas murales, junto con esta amplia difusión, ha facilitado
enormemente su conservación hasta nuestros días.
Las medidas para los grandes formatos solían estar bastante
estandarizadas respecto a las que ya hemos comentado de los
mapas murales, y respondían por el mismo motivo a las posibilidades
de manufactura del papel, unos 60 x 70 cm.
El atlas considerado pionero, como paradigma de lo que se
acaba de comentar, es el que publicó en el año 1570 en lengua
195
latina el editor y comerciante de mapas Abraham Ortelius, con
el título Theatrum Orbis Terrarum. En el sentido de considerar
el globo terráqueo como escenario de una realidad o de unos
hechos.
Es una compilación o recopilación de mapas de varios autores
a cargo de Ortelius, de la cual se llegaron a hacer un total
de 34 ediciones hasta el año 1612, por lo tanto prácticamente
en una proporción de una edición por año. La primera, de 1570,
consta de 52 mapas, cantidad que va aumentando a lo largo de
los años indicados. Se publicó en los siete idiomas mencionados
anteriormente (latín, alemán, francés, neerlandés, castellano,
inglés e italiano). Precisamente en la edición en lengua castellana
de 1602 se publicó el primer mapa de Cataluña incluido
en un atlas y al mismo tiempo uno de los primeros mapas stricto
sensu de que tenemos noticia. A lo largo de los años de edición
de la obra, este mapa de Cataluña se publicó en otras seis
ocasiones.
Marco cronológico y documental de la exposición
de mapas de Cataluña
Antes de adentrarnos en el estudio de la evolución de los
mapas de Cataluña publicados a lo largo de los doscientos años
mencionados, es preciso dar unos datos concretos que han sido
las coordenadas a partir de las que nos hemos movido, justificando,
al mismo tiempo, los motivos de estas decisiones, debatidas
desde un principio y tan ampliamente como ha sido posible
y necesario.
¿Por qué nos hemos limitado a estos doscientos años precisamente?
¿Qué características puntuales tienen las piezas que
se exhiben? ¿Por qué se ha optado por el orden cronológico a la
hora de su presentación en la sala de exposiciones y en el presente
catálogo? A éstas y a otras preguntas intentaremos dar
respuesta en este apartado.
Así, los tres conceptos que vamos a examinar con cierto detalle
son los siguientes:
– Coordenadas cronológicas. El porqué de las dos fechas de corte:
1600 y 1800.
–Coordenadas geográficas. Criterios adoptados para seleccionar
el área de Cataluña objeto de la muestra.
–Soporte físico de los documentos expuestos.
Coordenadas cronológicas. El porqué de las dos fechas de corte:
1600 y 1800
Dado que los responsables de la exposición son, por una parte,
el Institut Cartogràfic de Catalunya, y, por la otra, la Associació
de Bibliòfils de Barcelona, parecía obvio partir del primer año
del que se conserva un mapa de Cataluña publicado. Visto que,
de acuerdo con los conocimientos actuales, este año hay que considerarlo
dentro del período 1602-1605 –aunque tengamos conocimiento
de un atlas datado ya en 1602 en que aparece este
primer mapa del Principado y del cual se hablará ampliamente
en su momento– cae por su propio peso que nos podemos permitir
la licencia de hacer coincidir una fecha redonda como es
la de inicio de un siglo con la publicación de los primeros mapas
del territorio de Cataluña de los que tenemos constancia directa.
Y más si tenemos en cuenta que, matizando más el vocabulario,
estos mapas debían estar elaborándose desde muchos años

antes, visto el tiempo que requerían en aquella época todos los
pasos necesarios –tanto a nivel de recogida de información como
de formalidades alrededor de la impresión– para dar por concluido
el conocimiento de un territorio con el detalle preciso y
concreto con que vio la luz el primer mapa del Principado.
El motivo por el cual se clausura esta muestra en el año 1800
viene dado por los avances de tipo técnico que permitieron plasmar
en los mapas la coordenada que permitía la expresión geométrica
del relieve del territorio. Fue mediante las curvas de
nivel (líneas que unen puntos con la misma altitud), técnica que
se consolidó en Francia en la segunda mitad del siglo XVIII. A partir
del siglo XIX, la elaboración de mapas topográficos iniciada en
una gran parte de los países europeos por las instituciones públicas
capaces de hacer mapas topográficos de un nivel muy superior
al que se había conseguido hasta aquel momento dio un cariz
diferente a la cartografía. Asimismo, los progresos en las artes
gráficas tuvieron en ello un papel muy importante. Por ejemplo,
la aplicación de la técnica de la litografía, inventada a finales
del siglo XVIII, permitió un rápido avance en la publicación de
imágenes, ya que se empleó a lo largo de todo el siglo XIX.
Estas razones, entre muchas otras, son las que hacen francamente
difícil adentrarse en un proyecto de exposición en que
se intentara exhibir todos los mapas de un territorio publicados
más allá del 1800. En cambio, ciñéndonos a lo publicado
antes de esa fecha de 1800, aun es posible hacerlo con bastantes
garantías de fiabilidad.
Hemos de comentar otros argumentos en torno al corte cronológico
adoptado y que afectan al orden en que son presentadas
las piezas. Puesto que muchas veces un mismo mapa –con
más o menos variantes– se iba publicando a lo largo de unos
cuantos años, hemos considerado interesante intentar contar
con la primera edición de cada mapa, lo cual afortunadamente
hemos conseguido en la gran mayoría de casos. La selección,
siguiendo esta premisa no siempre fácil de respetar, ha sido
posible gracias a la generosa aportación de varios coleccionistas
privados, sin olvidar, evidentemente, los propios fondos de
la Cartoteca de Catalunya del Institut Cartogràfic de Catalunya,
de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya i del Centre
Excursionista de Catalunya.
Un voluntario y estricto sentido de la rigurosidad científica,
de acuerdo con los principios por los que se rigen la Cartoteca
de Catalunya y la Associació de Bibliòfils de Barcelona, justifica
el esfuerzo que se ha hecho para localizar, siempre que ha
sido posible, un ejemplar en las condiciones editoriales mencionadas.
La posibilidad de consultar un número abundante de
obras de referencia cartográfica, que afortunadamente se han
ido publicando en los últimos veinticinco años y hasta hoy, nos
ha ayudado a establecer unas secuencias cronológicas que con
muchas garantías de fidelidad nos ha permitido afirmar cuál es
la primera edición de una pieza concreta y, en principio, en cuántas
ocasiones diferentes este documento vio la luz. Información,
esta última, que igualmente se ha recogido y se da a conocer en
la descripción cartobibliográfica que acompaña a cada una de
las láminas del catálogo.
Como también se comentará más adelante, y exceptuando
ciertos casos referidos a los mapas sueltos o murales, los ejemplares
que se exponen formaron parte de un atlas y, como consecuencia
de ello, cuentan con varias ediciones, a causa del nivel
196
de comercialización muy aceptable de que gozaban en este perío -
do. Es este el motivo por el que los mapas murales, mucho más
propensos, como hemos visto, a la fungibilidad, están en franca
minoría respecto a los que formaban parte de un volumen
encuadernado.
Como reflexión final, cabe indicar que estas informaciones
se basan en el nivel de conocimientos actuales referidos a los
mapas que hoy en día tenemos a nuestro alcance. Sin embargo,
tenemos noticias fidedignas de mapas de Cataluña publicados
en el siglo XVI de los cuales no conocemos ningún ejemplar. De
este punto se hablará al inicio del estudio posterior.
Coordenadas geográficas. Criterios adoptados
para seleccionar el área de Cataluña objeto de la muestra
Desde el punto de vista del área geográfica, aunque en este
caso pueda parecer bastante obvio, sí que vale la pena puntualizar
que se trata de mapas en los que aparece el territorio catalán
completo, con la única excepción de aceptar los mapas de
Cataluña de después de la amputación del condado del Rosellón
y parte del de Cerdaña como consecuencia del tratado de los
Pirineos del año 1659. Quedan, por lo tanto, excluidos de la
muestra y del catálogo los mapas de Cataluña parciales y aquellos
en cuyo título consta la denominación de los territorios vecinos:
Aragón y Valencia y, menos, Languedoc y Gascuña. No
excluimos de la muestra, naturalmente, los mapas de Cataluña
que incluyen parte de los territorios vecinos, a simples efectos
de no dejar huérfana de información cartográfica la zona limítrofe
susceptible de aparecer en los límites del corte.
Soporte físico de los documentos expuestos
La casi totalidad de la obra expuesta corresponde a documentos
impresos sobre papel. Sólo hay que hablar de dos excepciones,
que corresponden precisamente al primer mapa del
catálogo; por lo tanto, al que se considera como publicado en
fecha más temprana. En este caso, el documento exhibido es la
fotografía de un mapa mural hecho a partir de una plancha de
cobre y grabado en seis hojas de 50,3 x 40,8 cm, conservado en
el Département des Cartes et Plans de la Bibliothèque Nationale
de France. El hecho de disponer en el archivo fotográfico de la
Cartoteca de Catalunya de las seis fotografías correspondientes
a cada una de las hojas nos ha permitido hacer el correspondiente
montaje, con lo cual se ha obtenido una pieza de
100 x 120 cm. Asimismo, del mapa número 56 del catálogo hemos
expuesto una fotografía, al no haber podido disponer más que
de esta opción.
La aceptación y la aplicación de esta trilogía nos lleva a la
conclusión siguiente por lo que respecta a las características
exactas de los mapas exhibidos:
Mapas impresos conocidos hoy en día entre 1600 y 1800. El
ejemplar exhibido corresponde siempre que ello es posible a la
primera edición.
Breves comentarios sobre las obras de referencia
básicas útiles para la cartobibliografía de Cataluña
Son muchas las obras de referencia cartográfica que hemos
tenido que utilizar a lo largo de los años para documentar y estudiar
los mapas de Cataluña. Aquí, en este apartado, no es posi-

le citarlas todas, pero sí que daremos razón de las más significativas,
comentándolas brevemente.
Sin ninguna duda, la obra pionera es la que publicó mosén
Ignasi M. Colomer en el año 1966 titulada Els cent primers
mapes del Principat de Catalunya. Segles XVI-XIX. 1 Se trata de
un catálogo cartobibliográfico cuyo título da fe de su área geográfica
y de sus coordenadas cronológicas. En unos años en que
las posibilidades de investigación en nuestro país no eran en
ningún caso como las de hoy –nos estamos refiriendo a los largos
años de la posguerra–, mosén Colomer consiguió localizar
un centenar de mapas de Cataluña junto con sus respectivas
ediciones o variantes, cuya relación se pudo dar a conocer el
citado año 1966. Las piezas son objeto de una descripción en
que constan los datos que permiten hacerse cargo del tipo de
documento al mismo tiempo que, siempre que es posible, se cita
el lugar donde fueron consultadas. Esta obra vio una edición
actualizada en el año 1989, a cargo del Institut Cartogràfic de
Catalunya, en la cual los 100 mapas iniciales pasaron a ser 163.
Naturalmente, en esta cifra tampoco se incluyen las diferentes
ediciones o variantes, que también fueron objeto de un aumento
muy notable. El autor utilizó el mismo criterio anterior con
respecto a las descripciones cartobibliográficas de los mapas.
Su título pasó a ser Cartografia de Catalunya i dels Països
Catalans.
En resumen, y pese a ciertos problemas creados en torno a
la metodología empleada, que parcialmente se pudieron mejorar
en la mencionada segunda edición, la utilidad de esta obra
es incuestionable, en cuanto a pionera y en tanto que trabajo
de investigación que sigue siendo válido a pesar de sus casi cuarenta
años de existencia.
A inicios de los años sesenta el profesor Cornelis Koeman,
de la Universidad de Utrecht, ponía en marcha un proyecto de
gran magnitud. Era, hasta cierto punto, una continuación de su
tesis doctoral publicada en 1961 con el título Collection of Maps
and Atlases in the Netherlands y en la que se describía por vez
primera la historia de las colecciones cartográficas depositadas
en los Países Bajos. A partir de un programa informático previamente
diseñado para llevar a cabo esta nueva labor, el profesor
Koeman amplió el campo de su investigación a los atlas
editados en los Países Bajos, en sus diferentes ediciones y depositados
en este caso en casi un centenar de centros europeos y
de los Estados Unidos. Obtenida esta amplia información, se
procedió al vaciado de los atlas. El resultado fue la monumental
obra Atlantes Neerlandici. 2 En 1967 apareció el primer volumen.
El total de la obra consta de cinco volúmenes, el último
dedicado a los índices generales, que permiten la localización
inmediata de un mapa determinado. En el año 1985 se publicó
un sexto volumen suplementario que hace llegar la información
hasta 1940. Era el primer paso de un proyecto de gran futuro
basado en la informática.
197
Treinta años más tarde de la publicación del primer volumen,
en 1997, el Dr. Peter van der Krogt, investigador de la historia
de la cartografía en la misma Universidad de Utrecht,
publicaba lo que sería una edición completada y actualizada del
trabajo del profesor Koeman. Las mejoras introducidas con respecto
a la edición de los años sesenta son básicamente la confección
de cuatro índices diferentes, que facilitan el manejo y la
consulta de la obra, la reproducción fotográfica reducida de cada
mapa individual junto con su descripción cartobibliográfica y
las concordancias entre este volumen y el trabajo del profesor
Koeman. Obra prevista en diez volúmenes, de momento han
visto la luz el primero y el segundo, dedicados, respectivamente,
a la obra de Gerardus Mercator y a la de Willem Jansz. Blaeu
y Jan Blaeu. 3 El nuevo proyecto se comenzó a preparar en 1993
con el envío de un cuestionario a unas 1 500 bibliotecas del
mundo entero solicitando información sobre los atlas terrestres
publicados en los Países Bajos antes de 1800.
Cabe decir que un gran número de mapas de Cataluña y de
las tierras catalanas forman parte de estos atlas. Así, la obra
de los profesores Koeman y Van der Krogt es, sin duda, una
fuente indispensable de consulta para el conocimiento de la cartobibliografía
catalana.
Con este mismo criterio y medios informáticos similares se
publicaron otras dos obras de referencia cartográfica concebidas
también tomando como base los atlas publicados en un país
concreto: Francia y Austria. Son las siguientes:
–PASTOUREAU, MIREILLE: Les atlas français. XVIe-XVIIe siècles:
répertoire bibliographique et étude. Bibliothèque Nationale.
Paris, 1984.
– Atlantes Austriaci. Por Ingrid Kretschmer, Johannes Dörflinger
y Helga Hühnel. 2 tomos en tres volúmenes. Wien, Köln,
Weimar, Böhlau, 1995. Se trata de un catálogo comentado de
los atlas austriacos publicados entre 1561 y 1994.
Los dos títulos ya dan razón de las coordenadas cronológicas.
En el caso de la obra francesa, la presencia de mapas de
Cataluña y de otro material de cobertura parcial del territorio
catalán es más abundante que en la obra austríaca.
Pese tratarse de un tipo de obra de estructura interna diferente,
no se puede de ninguna manera obviar en este apartado
el monumental trabajo, dirigido por el profesor de historia de
la cartografía de la Facultad de Ciencias Geográficas de la
Universidad de Utrecht Dr. Günther Schilder, con el título
Monumenta cartographica neerlandica. 4
La obra se encuentra en curso de edición. Hasta el momento
se han publicado seis volúmenes entre los años 1986 y 2000.
Se trata de una obra editada en formato folio que hay que clasificar
como una cartobibliografía de los mapas individuales o
murales producidos y publicados en los Países Bajos durante el
período 1550-1770. Cuando procede, el profesor Schilder tam-
1. COLOMER I PRESAS, IGNASI M.: Els cent primers mapes del Principat de Catalunya. Segles XVI-XIX, 1966; Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans, amb un annex
de mapes del Rosselló i del País Valencià. Edición revisada y aumentada, 1989.
2. KOEMAN: Atlantes Neerlandici: bibliography of terrestrial, maritime and celestial atlases and pilot books published in the Netherlands up to 1880, 5 volúmenes.
1967-1971; vol. VI: A supplement to the volumes I-IV and a bibliography of geographical, celestial and thematic atlases published in the Netherlands between 1880
and 1940, 1985.
3. KROGT, PETER VAN DER: Koeman’s Atlantes neerlandici. Obra en curso de publicación. Vol. I, 1997; vol. II, 2000.
4. SCHILDER, GÜNTHER: Monumenta cartographica neerlandica. Obra en curso de publicación. Vol. I, 1986; vol. VI, 2000.

ién da razón de las ediciones facsímiles de calidad. El texto es
bilingüe, en neerlandés y en inglés, y las ilustraciones son abundantes
y a menudo de gran formato.
Para nosotros tiene un especial interés el volumen II, publicado
en el año 1987, por el hecho de que en él se da razón de un
mapa mural de Cataluña, referenciado por el mismo profesor
Schilder y ampliamente comentado más adelante, que ha resultado
ser el documento que encabeza la exposición y, por lo tanto,
este catálogo.
Los catálogos de las grandes colecciones cartográficas del
mundo y de otras entidades menores depositadas en bibliotecas,
museos u otro tipo de centro, también se pueden considerar
obras de referencia básicas a consultar para ir tejiendo el
entramado de la existencia de mapas de Cataluña publicados a
lo largo de los años. También nos limitaremos en este punto a
hacer una selección muy estricta y una citación muy simple,
siempre en función de los centros donde se puede consultar un
número importante de mapas relacionados con el territorio catalán
a lo largo de los doscientos años 1600-1800.
–Cartotecas internacionales: Fondos totales o parciales
British Library:
• Catalogue of printed maps, charts and plans. Photolitographic
ed. Complete to 1964, 1967, 15 volúmenes + 1 volumen de
suplemento que comprende el período de 1965 a 1974, publicado
en 1978.
• Catalogue of Manuscripts, Maps, Charts and Plans and of
the Topographical Drawings in the British Museum, 1844-
1861, cop. 1962, 3 volúmenes.
•Edición electrónica: The British Library map catalogue on
CD-ROM, 1999. Incluye el material de las dos obras citadas
y la actualización hasta el momento de la publicación.
Bibliothèque Nationale de France:
El acceso de los fondos del Département des Cartes et Plans
se hace mediante los ficheros consultables en su sala de lectura.
Por lo que respecta a publicaciones que puedan tener
una cierta importancia para la cartografía de Cataluña del
período 1600-1800, podemos citar el siguiente trabajo:
•DU BUS, CHARLES: “Les Collections d’Anville à la Bibliothèque
Nationale” (Separata de: Bulletin de la Section de Géographie
du CTHS, 1926), Paris, 1927. La colección consta de unos
10 000 mapas de los siglos XVI-XVIII adquiridos por el geógrafo
que dio lugar a la colección.
–Cartotecas del estado español: Fondos totales o parciales
Hoy en día alguno de estos centros ha introducido algún cambio
en su nombre: así, el Institut Municipal d’Història de
Barcelona ha pasado a llamarse Arxiu Històric de Barcelona;
el Servicio Geográfico del Ejército, Centro Geográfico del
Ejército, y el Servicio Histórico Militar, Instituto Histórico y
de Cultura Militar.
De carácter militar:
• Servicio Geográfico del Ejército: Cataluña: Mapas generales.
Provincia de Barcelona, siglos XVI al XIX. Madrid, 1973.
• Catálogo general de la cartoteca del Servicio Histórico Militar,
2 volúmenes. Madrid, 1981.
198
Cartotecas de archivos, bibliotecas, museos y centros productores
de cartografía:
• Catàleg dels fons cartogràfics de l’Institut Municipal d’Història,
volumen I: 1986, volumen II: 1994. Barcelona.
• Catálogo de la cartografía histórica de España del Museo
Naval. Madrid, 1990.
• Cartografia de Catalunya. Catàleg general de la Cartoteca
de Catalunya. Barcelona, 1992.
• Cartografía de España en la Biblioteca Nacional. Madrid,
1994.
• Fondos cartográficos del Instituto Geográfico Nacional. Siglos
XVI-XIX. Madrid, 2000.
Quedan excluidos de esta lista los catálogos de las exposiciones
y otro tipo de obras de referencia que ya se irán citando,
especialmente en las descripciones cartobibliográficas que acompañan
a cada uno de los mapas reproducidos.
Presencia del territorio de Cataluña en la cartografía
Cataluña dentro del territorio peninsular. El mapa tolemaico
de la península Ibérica de Berlinghieri
Ya se ha precisado que la exposición se limita a mapas del
Principado de Cataluña en los cuales aparece su imagen completa
(con la sola excepción de la exclusión, a partir del tratado
de los Pirineos, de la Cataluña del Norte) y sin ser compartida
con territorios limítrofes enteros. Pero en este texto introductorio
del catálogo se ha considerado oportuno echar una mirada
atrás respecto a la fecha de publicación del mapa que inicia
la muestra (1602-1605) y dedicar unas palabras al de la península
Ibérica en el cual con muchas posibilidades se cita por primera
vez el nombre de Cataluña en un mapa impreso. Nos
estamos refiriendo a un mapa publicado en una de las ediciones
de la Geographia de Tolomeo impresa en Florencia por Niccolò
Tedesco en el año 1482. 5 Se trata de una versión italiana versificada
del texto tolemaico a cargo de Francesco Berlinghieri,
humanista florentino (1440-1500). Mapa que, como los otros que
ilustran las ediciones de la obra del mencionado autor de origen
griego recuperado en el Renacimiento, fue dibujado antes
de la difusión de la imprenta.
Sus características son las siguientes: lleva el título:
“H GI SA P LA N I A N O V E L L A”, forma destinada a indicar
“HISPANIA NOVELLA”, como complemento de la lámina
anterior dedicada a la España vieja que es encabezada por el
título: “TABVLA SECVNDA DE EVROPA”. La toponimia del
mapa está en italiano. Cubriendo el territorio que a finales del
siglo XV comprendía Cataluña, figura, cruzada en horizontal, la
inscripción: “PRINCIPATO DI CATALONIA”. Unos ochenta
topónimos –totalmente italianizados, como ya se ha comentado–
y una red hidrográfica bastante elemental son los elementos
propios tanto del territorio catalán como del resto del mapa.
La obra del gran astrónomo y matemático griego, Geographia
/ Cosmographia, había sido objeto de ediciones anteriores y pos-
5. BERLINGHIERI, FRANCESCO DI NICOLA: Geographia, 1482. Edición facsímil, 1967,
lám.: L II, C VII, T II Eur.

teriores. Citaremos sólo las que corresponden a ediciones incunables:
– Vicenza, 1475 (no contiene mapas).
– Bolonia, 1477.
– Roma, 1478.
– Florencia, 1482 (la que es objeto de este comentario).
– Ulm, 1482.
– Roma, 1490.
Pero en los mapas correspondientes de la península Ibérica
de estas otras ediciones no consta la referencia concreta del topónimo
referido al Principado de Cataluña.
Cataluña dentro de los mapas parciales de la península Ibérica
La presencia del territorio catalán compartido con los territorios
vecinos representa el paso inmediatamente anterior a la
publicación de mapas del Principado individualizados.
La primera noticia que tenemos de este tipo de mapas corresponde
al que se publicó en el atlas de Johannes Metellus titulado
Hispania tabulis aeneis expressa..., en el año 1595, y del
que se conserva un ejemplar, quizá único en el estado español,
en la Biblioteca de Catalunya (E4-IX-10).
El atlas está formado por 10 mapas de pequeño formato,
identificados por las letras A-I. El primero corresponde a una
imagen de la península Ibérica claramente inspirada en la versión
que Ortelius publicó en el Theatrum Orbis Terrarum. La
lámina identificada por la letra I corresponde al mapa titulado
Aragonia et Catalonia. Aragón y Cataluña (14,5 x 21 cm).
Para nosotros representa la primera imagen de Cataluña
compartida con un territorio vecino; en este caso, Aragón. Desde
el punto de vista de su contenido, aporta pocas variaciones respecto
a la lámina A de este atlas, dedicada a la península Ibérica,
que, como ya se ha mencionado, tiene una estrecha relación con
la versión orteliana.
Con todo, el hecho de que se pueda datar a finales del siglo
XVI permite incluirlo entre estos documentos previos a la aparición
de las plantas individualizadas del Principado elaboradas
ya con unos resultados mucho más satisfactorios. 6
Mapas del Principado de Cataluña. Generalidades y selección
comentada
Esta exposición consta de 64 mapas del Principado de Cataluña,
todos ellos reproducidos en el catálogo, de una calidad muy aceptable
y acompañados de la máxima información cartobibliográfica
que nos ha sido posible obtener.
No podemos dedicar un comentario individual a cada mapa.
Nos hemos limitado a estudiar con una cierta profundidad el
que figura en el primer lugar de la muestra, por el motivo de
que todos los indicios nos llevan a pensar que pueda tratarse
del primer mapa de Cataluña impreso y conocido. Este estudio
viene a continuación de este texto general introductorio.
199
Aun así, antes de entrar en el tema de unas conclusiones
generales sobre la valoración y el papel de los mapas de Cataluña
en el contexto europeo del momento, dedicaremos unas pocas
líneas a comentar unos cuantos de ellos que por sus características
merecen que la descripción cartobibliográfica sea completada
con unas breves observaciones individualizadas. Son un
total de cinco, cifra que representa sólo un 7% largo del total.
Naturalmente, como cualquier otra selección, es casi imposible
que no tenga una cierta dosis de subjetividad; ello, en todo caso,
sería per omisión, nunca por inclusión poco fundamentada. Los
motivos de la selección han sido variados: por su condición de
ejemplar único conocido (caso del núm. 1), por razones históricas,
por la forma de tratar su temática, o por otros motivos que
en cada caso se van explicitando. El orden interno de esta selección
se basa en la fecha de publicación del mapa.
1. La primera pieza seleccionada, datada en el año 1643, corresponde
a una versión chapucera mezcla de dos mapas publicados
anteriormente, a principios del siglo: el mapa de Vrients
de 1602-1605, a pesar de que según su autor, José Pellicer de
Ossau y Salas-Tovar, cronista mayor del rey Felipe IV de Castilla,
se basó en la planta de Cataluña de Mercator publicada en
1611. Por la fecha de publicación se ve que corresponde al perío -
do de la Guerra de los Segadores, que se había iniciado en el
año 1640. Corresponde a la lámina número 14 del catálogo.
Sólo hay que ver la ornamentación de la cartela del título,
que es exactamente igual que la que aparece en el mapa de
Vrients, colocada también en el mismo lugar, y la ornamentación
y posición de la segunda cartela, que también coincide
en su posición, aunque en este caso el texto interior ha sido
substituido por el texto erróneo de Pellicer y Tovar relativo
al mapa de Mercator. Asimismo, en esta versión, la toponimia
se resiente, y mucho, respecto a la de los dos mapas mencionados.
7
No se puede excluir la posibilidad de que este mapa formara
parte de la ilustración de un libro no identificado, que habría
sido encargado por el rey Felipe IV a su cronista mayor con
motivo de la Guerra de Secesión que tenía lugar en Cataluña
en aquellas fechas.
Palau i Dulcet califica al autor como “conreador de la historiografia
apòcrifa” y como “hombre de tan extensa erudición
como corto de escrúpulos...”. 8
Pese a estas circunstancias negativas, ha sido seleccionado
para formar parte de esta corta selección. Eliminada su calidad
científica, pasemos a examinar los motivos: de acuerdo
con los conocimientos actuales, se trataría de la primera planta
del Principado impresa en España, y de la que conocemos
tan sólo dos ejemplares. Uno está incluido en un manuscrito
de la Biblioteca de Palacio (Madrid), titulado Apuntamiento
de las guerras entre España y Francia [1636-1647] en Italia
y Cataluña (Mss. II-1113, núm. II). 9 El otro ejemplar, suelto,
pertenece a una colección privada de Barcelona.
6. GASSET I ARGEMÍ, JOSEP: “Els primers mapes impresos de Catalunya-Aragó”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 35, 1993, pág. 41-60.
7. BARELLA, ALBERT: “El primer mapa de Catalunya imprès a Espanya en el segle XVII”, Cicle de conferències presentat amb motiu del Symposium IMCOS. Barcelona,
3, 4 i 5 d’octubre de 1986, 1986, pág. 9-16.
8. PALAU Y DULCET, ANTONIO: Manual del librero hispanoamericano. 2a edición, vol. XII, 1959, pág. 426.
9. De Mercator a Blaeu: Espanya i l’edat d’or de la cartografia a les disset províncies dels Països Baixos. FERNANDO BOUZA (ed.). Madrid: Fundación Carlos de Amberes;
Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996, pág. 149.

2. En segundo lugar, y excepcionalmente en este caso desde un
punto de vista colectivo, debemos citar la obra de la familia
Sanson, una saga de tres cartógrafos franceses que tuvieron
un importante papel en la cartografía europea del siglo XVII,
y que ostentaron cargos de privilegio en la corte de su país.
Entre los mapas que publicaron, señalaremos uno, publicado
por Nicolas Sanson, el primero de la dinastía de este nombre,
en el año 1660, y que corresponde al mapa número 17
del catálogo.
Esta familia tiene el honor de haber publicado el número más
elevado de mapas diferentes del Principado entre los años
1600 i 1700, hasta un total de siete. Si hemos destacado la
versión de 1660 es por más de una razón. Una, no necesariamente
la más importante, por tratarse del primero de estos
siete mapas. Otra, porque consiguió actualizarlo en un espacio
de tiempo muy corto, porque en el título que aparece en
la cartela ya figura la noticia del resultado del tratado de los
Pirineos, firmado tan sólo el año anterior, y según el cual los
territorios de la Cataluña del Norte pasaron a manos de la
corona francesa. El mapa no refleja, no puede reflejar, esta
nueva frontera acabada de crear, pero Nicolas Sanson, sea
por rigor histórico, sea por chovinismo o por alguna otra razón,
encontró tiempo para modificar la plancha del grabado en la
parte correspondiente al título. Los otros seis mapas de los
Sanson corresponden a las láminas 20, 23, 24, 30, 32 y 38 del
catálogo. Su característica respecto a los mapas anteriores
afecta a su perfil. La versión sansoniana introduce un dibujo
excesivamente redondeado y adelantado hacia el mar.
La lista de estos mapas de la dinastía Sanson que vieron la
luz puede completarse –pese a no entrar en las características
de la exposición– con una prueba de imprenta de un mapa
de grandes dimensiones (105 x 134 cm) del que una parte está
impresa (caso de la red hidrográfica) y la otra manuscrita
(caso del título de la cartela y de los topónimos). Se conserva
en el Service Historique de l’Armée de Terre de París. 10
3. El siguiente mapa seleccionado es el que firmó el geógrafo y
cartógrafo catalán Josep Aparici (1653-1731). Corresponde a
la lámina 53 del catálogo. La primera edición se publicó en
el año 1720; la segunda es de 1769, cuando ya hacía unos
cuantos años que el autor había fallecido.
De la edición de 1720 sólo tenemos dos ejemplares localizados:
uno en el Centre Excursionista de Catalunya de Barcelona
y el otro en la cartoteca del Centro Geográfico del Ejército, de
Madrid.
Se trata del primer mapa de Cataluña conocido que publicó
un geógrafo-cartógrafo catalán. Si recordamos que el primer
mapa lo hemos fechado en los primeros años del siglo XVII,
hay que admitir que un período de unos 115 años representa
mucho tiempo para alcanzar este hito. Sea como sea, Aparici
lo consiguió. En buena parte porque unas ciertas circunstancias
personales le favorecieron: el autor, aparte de geó-
200
grafo, se dedicaba a la tarea de recaudar impuestos para subvencionar
las guerras durante el reinado del último monarca
de la Casa de Austria, Carlos II, lo que requería recorrer
el país a pie o con animales de carga. Él aprovechaba esta
situación para tomar toda clase de notas in situ que le permitieran
un día confeccionar un mapa del Principado habiendo
pisado todo el terreno, y que parece que había planificado
de manera que fuera acompañado de una larga descripción.
Políticamente hablando, Aparici fue defensor de la causa felipista
en la Guerra de Sucesión Española que estalló al convertirse
el nieto del rey de Francia, Felipe, duque de Anjou,
en el primer monarca de la Casa de Borbón en los antiguos
reinos de Castilla y de Aragón. No es demasiado difícil deducir
por qué en 1720, Aparici, ya nombrado “geógrafo del Rey”,
pudo publicar su mapa de Cataluña comenzado a trabajar
tantos años atrás y con un formato francamente grande,
116 x 129 cm, y a escala 1:220 000 aproximadamente.
Del mapa, que científicamente hay que valorar muy positivamente,
sólo comentaremos algunos aspectos concretos, y
de manera breve. Coloca al mismo tiempo sobre su superficie
impresa la antigua división administrativa de Cataluña
en veguerías y la que fue impuesta a raíz del decreto de la
Nueva Planta, los corregimientos. También añade la delimitación
de los ocho obispados de Cataluña. Los aspectos toponímicos
están bien resueltos y los municipios están diferenciados
en función de su importancia en “Villas grandes, Villas peque -
nyas, Lugares grandes, Lugares pequenyos”.
Así, la primera parte del proyecto de Aparici de publicar un
mapa de Cataluña actualizado se convirtió en realidad, pero
no la segunda, que habría consistido en la publicación de su
texto descriptivo o memoria. Afortunadamente, en la sección
de reserva de la Biblioteca de Catalunya, se conservan estos
textos manuscritos de Aparici complementarios del mapa: uno
del año 1708 y un segundo, mejor elaborado, donde no consta
fecha, aunque cabe situarlo hacia 1715 (Ms. Arx. 516), que tal
vez el autor consideraba ya como casi definitivo. 11 El geógrafo
Salvador Llobet publicó la edición crítica de estos textos. 12
4. La planta de Cataluña que comentamos a continuación ha sido
seleccionada en función de su temática: el estado de los caminos
del Principado, con la finalidad de que los ejércitos de Feli -
pe V que transitaban por ellos lo hicieran con las máximas
garantías de seguridad. Su autor fue Oleguer de Taverner i
d’Ardena, segundo conde de Darnius (1676-1727), que pudo
verlo publicado en Barcelona el año anterior al de su muerte;
por lo tanto, en 1726. Corresponde a la lámina 55 del catálogo.
El conde de Darnius –forma que empleaba el autor para firmar–
clasificó los caminos en tres grupos: los caminos donde
podían transitar los carros de combate, los carruajes o cualquier
otro vehículo de ruedas; los que sólo eran aptos para animales
de carga; y los que estaban en tan mal estado que se
habían de considerar como intransitables para llevar a cabo
10. MONTANER, CARME: “An unrecorded map of Catalonia by Sanson”, The Map Collector, 66, 1994, pág. 33-35.
11. GALERA I MONEGAL, MONTSERRAT: [“El mapa de Catalunya de Josep Aparici: estudi”], Aparici, Josep. Nueva descripcion geografica del principado de Cataluña, 1998
[edición facsímil].
12. LLOBET, SALVADOR: “Una descripción geográfica del Principado de Cataluña por José Aparici en el siglo XVIII”, Hispania, 6, 1946, pág. 635-669.

maniobra militar alguna. Unos signos gráficos diferentes para
cada caso ayudan a distinguirlos a simple vista sobre el mapa.
Tal como en el caso del mapa de Aparici, se han conservado
unos textos que en opinión del autor habían de acompañar al
mapa y que fueron acabados también en 1726. Tampoco fue
posible conseguir la publicación de esta interesante memoria
hecha a partir del contenido del mapa.
Se trata de tres ejemplares manuscritos titulados –con muy
pocas variaciones de puntuación y vocabulario– “Guia de los
caminos mas principales del Principado de Cataluña, asi carreteros
mas quebrados por los quales pueden transitar ejercito,
artilleria, carruajes y destacamentos hechos por el coronel
conde de Darnius”, obra de manos diferentes, y con un texto
casi único para las tres versiones. Dos de ellos llevan un mapa
manuscrito plegado, muy similar al que se publicó, pero sin
ninguno de los muchos elementos de decoración claramente
barroca que aparecen en la versión impresa. El título del mapa
es “Mapa del Principado de Cataluña con la frontera de Francia
Aragon y Valencia...”. Ambos están presentados con la misma
encuadernación exacta, lo que hace suponer que provienen
de un mismo fondo. El tercer ejemplar (Ms. 10529) no contiene
el mapa; en cambio incluye al final del texto una “Tabla
de los caminos, que contiene este libro, por orden alfabético”,
o sea un índice, ya que a parte de los topónimos facilita el
folio donde aparecen citados. Este ejemplar, concretamente,
proviene de la colección del duque de Osuna. 13
Estos textos se conservan encuadernados en forma de libros
en la Sección de Reserva de la Biblioteca Nacional de España
en Madrid (1965, 6332=R.205, 10529). Aparte de la descripción
y el estado de conservación de los diferentes itinerarios,
de acuerdo con la intención del mapa, el texto pone un cierto
énfasis en detalles como, por ejemplo, los lugares de alojamiento
para los ejércitos y las precauciones a tomar en caso
de que se produjera algún incidente. En este supuesto caso,
podrían ser “socorridos por todas partes”.
5. Como representación de la aportación española a los mapas
de Cataluña también hay que poner un cierto énfasis en la
planta del Principado que dibujó el cartógrafo Tomás López
(1731-1802). Ostentó el cargo de “geógrafo de los Dominios
de Su Majestad”, al mismo tiempo que fue miembro de varias
academias.
A mediados del siglo XVIII la formación científica de nuestros
cartógrafos se encontraba a una distancia bastante considerable
respecto a la de los cartógrafos europeos. Tomás López
fue enviado a estudiar a París entre 1752 y 1760 a fin de intentar
ponerse a la altura de las circunstancias, de manera que
se pudiera partir de una base tan simple como la de conocer
la verdadera posición de pueblos y ciudades y las distancias
reales entre ellos. Se trataba de la primera vez que un cartógrafo
español entraba en contacto directo con los estudios
de nivel superior que se impartían en Europa.
13. GALERA I MONEGAL, MONTSERRAT: “Guerra i cartografia a Catalunya. Segles
XVII-XX”, La cartografia catalana: Cicle de conferències sobre història de la cartografia:
10è curs, 2000, pág. 151-154.
201
López estudió matemáticas y otras ciencias necesarias para
la formación de un cartógrafo y también se preparó en el perfeccionamiento
de la técnica del grabado, todo ello con un
único objetivo: que cuando se incorporara a Madrid estuviera
lo bastante preparado como para confeccionar un mapa de
la península que pudiese competir con los de los otros países
del continente. Aun así, Tomás López no pudo realizar observaciones
sobre el propio terreno y, como consecuencia, su cartografía
contiene ciertos errores geográficos.
Su planta de Cataluña lleva fecha de 1776; por lo tanto, fue
acabada al cabo de unos cuantos años de su regreso de París.
Constan en ella los 12 corregimientos vigentes en aquel momento,
junto con el distrito especial para la Val d’Aran. Está dibujada
a escala 1:330 000 aproximadamente. Fue incluida en
un atlas publicado en 1810 y corresponde a la lámina número
60 del catálogo.
Aparte de aplicar sus conocimientos científicos, Tomás López,
de acuerdo con el texto que de manera bien explícita hace
constar en el título que aparece en la cartela barroca, tuvo en
cuenta los mapas de Cataluña que se habían publicado hasta
aquel momento: el de Aparici y el del conde de Darnius –ambos
formando parte de esta corta selección– y también el de
Francisco Javier de Garma i de Duran, publicado hacia 1770
(lámina 58 de este catálogo). Igualmente, López se inspiró en
el gran mapa de los Pirineos de Roussel y La Blottière, elaborado
a finales del siglo XVII y publicado en ocho hojas hacia
1730, y, siguiendo sus propias palabras, también se inspiró
“en otros manuscritos y buenas relaciones”. Estas consultas
están en la línea de la observación anterior según la cual
Tomás López hacía un trabajo cartográfico de despacho o de
gabinete, a base de examinar y comparar documentos relacionados
con el mapa que preparaba.
Conclusiones
Finalmente, pues, la exposición ha constado de 64 mapas
del Principado de Cataluña. Al siglo XVII le corresponden 38 y
al siglo XVIII el resto. Y, si contamos las diferentes versiones que
se publicaron de cada uno de los 64 mapas, nos encontramos
con la importante cifra de 241 documentos. Su relación detallada
ha quedado reflejada en la descripción cartobibliográfica
que acompaña a cada lámina del presente catálogo.
Desde el punto de vista de los objetivos de la publicación de
los mapas, su resultado corresponde a los temas que hemos esbozado
en los preámbulos de este estudio: militares, comerciales,
políticos y científicos. Se observa una cierta alta proporción de
mapas hechos con finalidades militares, ya que durante este
período de 200 años el Principado de Cataluña fue escenario de
guerras casi continuas, las más significativas de las cuales fueron
la Guerra de los Segadores (1640-1652) i la Guerra de Sucesión
Española (1702-1715), que, sumadas a sus respectivas secuelas,
ocuparon buena parte del resto de ambos siglos.
Con respecto a sus autores, debe destacarse la participación
de cartógrafos de los Países Bajos y de Francia, coincidiendo con
el auge que alcanzaron en estos países los conocimientos científicos
durante este período; entre ellos se cuenta la ciencia cartográfica.
A partir de la segunda mitad del siglo XVIII, la contribución
de los cartógrafos autóctonos equilibra esta proporción en favor
de las aportaciones locales.

Si hemos de hacer una valoración cartográfica justa y equitativa
de esta presencia de mapas del Principado a lo largo del
período objeto de la exposición, ésta podría clasificarse como
relativamente aceptable. Lógicamente, esta afirmación sólo se
puede hacer a partir de unos puntos de referencia concretos que
pasan por el conocimiento de la producción cartográfica en Europa
durante este mismo período.
Y cuando nos hemos decidido a aplicar este adjetivo –previamente
matizado– a la presencia, a la cantidad de mapas
publicados, al nivel científico que alcanzaron respecto a los conocimientos
cartográficos del momento, pensamos que está exento
de todo tipo de chovinismo. Cataluña no es en absoluto un
país abanderado en este terreno: la gran mayoría de los mapas
salieron de los talleres de los Países Bajos o de Francia; la aportación
autóctona, a pesar de su valía, es más bien exigua; muchos
mapas son copias, a menudo chapuceras, de otros publicados
anteriormente. Con todo, y por varios motivos, quizá el más decisivo
el de la situación de guerra real o de guerra fría que tuvo
por escenario el territorio de Cataluña a lo largo de estos doscientos
años, el resultado global no se puede calificar en términos
excesivamente negativos.
Si la comparación la hiciésemos en el contexto de la península
Ibérica, el resultado sería algo diferente. Muchas otras tierras
y regiones peninsulares no alcanzaron el nivel de Cataluña
en cuanto a la categoría de sus representaciones cartográficas,
ni desde el punto de vista del conocimiento real del territorio,
ni de la información relacionada con los topónimos y la corrección
en su ubicación.
EN TORNO A LOS PRIMEROS MAPAS DE CATALUÑA
PUBLICADOS Y CONOCIDOS HOY EN DÍA
Primeras noticias referidas a mapas de Cataluña
impresos
Hemos tenido que renunciar, por motivos históricos y documentales,
a dedicar el tema de la exposición a los primeros mapas
de Cataluña impresos, entendiendo este enunciado en el sentido
más estricto de la frase. Así es como lo hubiéramos deseado.
La hipotética conservación, por un lado, de ciertos ejemplares
de mapas del Principado impresos que se encuentran documentados
en textos de finales del siglo XVI, junto con las escasas
posibilidades, algún día, de su localización, ha sido la causa.
Así, como preámbulo de este estudio, daremos razón del contenido
de estos textos mencionados. Pero la exposición se iniciará
con la exhibición del primer mapa impreso conocido, hecho
que tuvo lugar entre 1602 y 1605, y que corresponde a un gran
mapa mural del Principado, un grabado sobre seis planchas de
cobre, y del que, por cierto, solamente tenemos conocimiento de
un solo ejemplar. Suficiente, sin embargo, para encabezar la
muestra.
Las noticias documentales sobre la existencia de estos mapas
del siglo XVI, probablemente perdidos, se encuentran en un
manuscrito afortunadamente conservado que escribió el padre
202
Antes de dar por acabadas estas reflexiones finales, hay que
mencionar una labor que constituye la asignatura pendiente en
el mundo de la cartografía. Se trata de los mapas que ilustran
los libros, plegados aparte o formando parte de su paginación.
En algún momento se habrán de incluir en las listas de mapas
de un país o territorio. Esta labor requiere mucho tiempo, así
como personal que pueda ir examinando a fondo todos los volúmenes
cuya temática sugiera la posibilidad de localizar en ellos
mapas, planos, vistas u otro material de este tipo. Son muchas
las obras que habría que examinar; los cartotecarios somos conscientes
de ello y contamos con que algún día se pueda llevar a
término esta labor.
Estas serían las conclusiones derivadas de la oportunidad
de contar con un ejemplar de todos los mapas de Cataluña –procedentes
de los atlas y libros y como ejemplares individuales–
publicados y conocidos hoy en día, y del conocimiento de una
buena parte, esperemos, de las diferentes ediciones de que fueron
objeto, un factor también importante a la hora de valorar
el conjunto. Valoración que ha comportado el haber asumido el
riesgo de poner un calificativo que responda a la realidad sin
hacer uso de subjetivismos. Tan sólo con esta intención se ha
redactado esta visión general dedicada a la cartografía de
Cataluña publicada entre los años 1600 y 1800.
Montserrat Galera i Monegal
Responsable de la Cartoteca de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
jesuita Pere Gil, titulado Libre primer de la historia Cathalana
en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de
cosas naturals de Cathaluña y, según sus propias palabras escritas,
redactado al menos entre 1598 y 1600. Fue el geógrafo Josep
Iglésies quien en el año 1949 publicaba este texto depositado en
el Seminario Episcopal de Barcelona, acompañado de un documentado
estudio. 1
Pere Gil da a entender en el capítulo I de su estudio sobre
Cataluña que 1600 era el año en que lo redactaba: “... per espay
de 1600 añys que correm ara...” [... por espacio de 1600 años en
que andamos ahora...]. Si bien Josep Iglésies en una nota a pie
de página precisa lo siguiente: “Inicialment deia 1598”. 2 Más
adelante, en el capítulo 2bis, podemos leer: “La figura de
Cathaluñya, ben considerada en mappa ben correcta, es triangular;
pero no es equilatera que tinga las parts y lineas iguals;
sino un poc prolongada, y ayxi retira la figura de Escalenos...”
1. IGLÉSIES, JOSEP: Pere Gil, S. I. Libre primer de la historia Cathalana en lo qual
se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña.
Según el manuscrito inédito del Seminario Episcopal de Barcelona, 1949.
2. GIL, PERE: Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de
Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña, fol. 1v.
(Estudio de Josep Iglésies, pág. 149).

[La figura de Cataluña, bien considerada en un mapa correcto,
es triangular; pero no equilátera, con las partes y líneas iguales,
sino algo prolongada, de manera que recuerda a la figura
de Escaleno...], “En una mappa curiosa que viu jo feta de ma lo
any 1596 la qual estava en la Baylia General, se contenia en un
Epitafi llati breument sifrada la longitut, latitut, figura i cosas
particulars de Cathaluña, lo qual Epitafi diu desta manera: ...”
[En un mapa cuidadoso que vi hecho a mano en el año 1596, que
estaba en la Bailía General, se contenía en un epitafio latino,
brevemente cifrada, la longitud, latitud, figura y cosas particulares
de Cataluña; epitafio que reza de esta manera: ...]. Sigue
un largo texto de carácter geográfico e histórico en lengua latina
que acaba con su datación: “Anno domini 1596”. Pere Gil se
está refiriendo, pues, a un mapa manuscrito del que hasta el
momento no se tiene ninguna otra noticia. 3
Este texto latino estaba previsto traducirlo “en llengua cathalana”.
Pero en el manuscrito, Pere Gil dejó un gran espacio en
blanco para colocar en él, en su momento, la traducción, que
finalmente no llegó a transcribir en su manuscrito.
En el mismo capítulo 2bis, más adelante, encontramos otra
información que en este caso se refiere a “mapes” [en plural] de
Cataluña igualmente manuscritos, pero también a otros que estaban
impresos. Es con motivo de la detallada descripción que el
autor hace de Cataluña y que divide “per parts”, según sus propias
palabras, y que corresponde a las divisiones administrativas
del momento en veguerías, subveguerías y bailías. Gil cita
las 15 veguerías vigentes hacia el año 1600, y por lo tanto sigue
dando razón de las tres que correspondían al Rosellón, que por
el tratado de los Pirineos pasarían a la corona francesa en el año
1659. La otra división tratada por el autor es la eclesiástica, y
finalmente la territorial, que equivale a las comarcas o climas
hasta un total de 27. Al hablar de esta última división, y como
preámbulo introductorio al tema, Pere Gil escribe: “... no referirem
en cada partida tots los llochs y vilas petitas, sino sols las
ciutats, vilas y llochs mes principals. Deixant al curios Lector:
para que en ditas Mappas manuscritas y estampadas de Cathaluña,
que estan curiosa y extensament fetas, los puga veurer tots o
casi tots; y los sitis, y posturas dells”. 4 [... no referiremos en cada
partida todos los lugares y villas pequeñas, sino tan sólo las ciudades,
villas y lugares más principales. Dejando al curioso lector
para que en dichos mapas manuscritos y estampados de
Cataluña, que están hechos curiosa y extensamente, los pueda
ver todos o casi todos; y los lugares, y posturas de ellos].
Estamos, por lo tanto, dando testimonio de la presencia de
cartografía manuscrita e impresa de un cierto nivel referida a
Cataluña. Situación que nos priva de preparar la exposición y
confeccionar este catálogo dando fe de los primeros mapas impresos
del Principado, al menos por lo que respecta a la cartografía
que explícitamente citó el padre Gil en su texto manuscrito.
Su condición de mapas murales o sueltos se ha de considerar
como una de las causas de no poder disponer hoy de ningún
ejemplar. Lo que parece indudable es que Pere Gil tenía ante sí
un buen o unos buenos mapas de Cataluña.
3. GIL, PERE: Op. cit., fol. 5v. (Estudio de Josep Iglésies, pág. 156-157).
4. GIL, PERE: Op. cit., fol. 5v. (Estudio de Josep Iglésies, pág. 156-157).
5. SCHILDER, GÜNTHER: Monumenta cartographica neerlandica, vol. II, 1986, pág. 125.
203
Primeros mapas de Cataluña impresos
y conservados hoy en día
Mapa mural de Cataluña en seis hojas firmado por J. B. Vrients
(1602-1605). Su historial tipográfico durante 160 años
Precisamente en Amberes, patria de los artistas más prestigiosos
e importantes en el arte del grabado hecho sobre planchas
de cobre, se editó en los primeros años del siglo XVII el
primer mapa de Cataluña, del cual conocemos un único ejemplar
que se conserva en el Département des Cartes et Plans de
la Bibliothèque Nationale de France (Ge DD.5896) y que fue
documentado por el profesor de historia de la cartografía de la
Universidad de Utrecht, Dr. Günther Schilder, en el año 1975. 5
Corresponde, por lo tanto, a la lámina 1 del catálogo.
Descripción física del documento y breve contenido
Se trata de un mapa en seis hojas –por lo tanto, un mapa
de los que hemos descrito como murales– de unas medidas de
50,5 x 41 cm cada uno y que una vez montado forma una pieza
de 101 x 123 cm. Está dibujado a escala 1:250 000. Abarca todo
el territorio catalán del momento –por lo tanto, incluye los territorios
ultrapirenaicos– y una pequeña parte de las tierras de
Aragón y de Valencia. Su título es “NOVA PRINCIPATVS CATA-
LONIAE DESCRIPITIO”. Está rodeado de una orla que sólo circunda
la parte inferior y el lado izquierdo del grabado, hecha a
base de motivos vegetales combinados con seres mitológicos en
forma de animales fantásticos.
Con un perfil bastante correcto, el mapa contiene una información
en su interior ciertamente valiosa. Sólo hay que prestar
una mínima atención para darse cuenta de la gran abundancia
de topónimos referidos a ciudades, pueblos, aldeas, montañas,
ríos, riachuelos, ermitas, iglesias y otros. Asimismo, cabe destacar
la corrección de la red hidrográfica, donde incluso se distinguen
los puentes que cruzan los ríos principales, y también conviene
ponderar el nivel alcanzado en la interpretación orográfica.
El no haber localizado los mapas de Cataluña de que nos
habla el padre Gil no nos permite saber hasta qué punto toda
esta información era ya conocida cuando Vrients editó su mapa
en seis hojas. Sí podemos decir que después de su examen detenido,
y comparado con las descripciones del padre jesuita, ambas
versiones no coinciden en su totalidad, especialmente por lo que
respecta a las divisiones administrativas, comarcales y otras.
En cualquier caso, esta pieza concreta puede ser clasificada como
un documento muy completo, muy exacto, bien impreso desde
el punto de vista de su labor tipográfica, y de unas medidas considerables.
Contiene una cartela redactada en lengua latina que consta
de dos partes: la dedicatoria y una descripción relacionada con
los mecenas que habían colaborado en la ejecución del mapa. La
dedicatoria va encabezada por la frase “PERILLVSTRIBVS AC
CLARISSIMIS VIRIS...” seguida de los nombres de estos ilustres
personajes, los diputados y oidores de la Generalitat de
Catalunya para el período 1602-1605, lo que nos permite situar

el año de su publicación en estos primeros años del siglo XVII.
Sus nombres y cargos son los diputados Bernat de Cardona, abad
de Sant Miquel de Cuixà; Hug de Tamarit y Joaquim Setantí, y
los oidores Pau Pla, Rafel Rubí i Coll y Honorat Martí. A continuación,
aparece una descripción en latín del territorio de Cataluña
firmada por Joannes Baptista Vrintius. Una segunda cartela
contiene los datos correspondientes a la escala en leguas, millas
francesas y millas castellanas junto con la noticia de que fue
impreso en Amberes “apud Ioannem Baptistam Vrints”.
El texto de tipo descriptivo de esta cartela es extremadamente
interesante; por este motivo transcribimos su traducción
completa, que será comentada seguidamente. 6
“Acabada la descripción [con esta palabra “descripción” todo
hace pensar que Vrients se está refiriendo al mapa, vista su
coincidencia con la última palabra del título] de Cataluña
en todas sus partes [palabra que también constaba en el
mapa que consultaba el padre Gil para designar las divisiones
administrativas en veguerías, subveguerías y bai lías],
ni dudé un momento ni reflexioné apenas en cuál sería el
destinatario principal de mi dedicatoria al sacarla a la luz,
puesto que, llegando rápidamente al dilema de cómo escoger
el nombre de una sola persona que, a mi parecer, fuera
la mejor, gracias a la cual la descripción alcanzase distinción
y esplendor por sí misma, decidí que habríais de ser
escogidos vosotros como los mejores patrones. Porque la
humanidad, la generosidad, la grandeza de espíritu, la justicia,
la rectitud de conciencia y vuestras excelentes virtudes
de todo tipo son sabidas y reconocidas por todos. Además,
esta descripción que contiene las ciudades, fortalezas, montañas,
campos, lagos y ríos del eximio Principado de Cataluña,
¿a quién podría haberse adaptado mejor que a vosotros, que
habéis sido puestos al frente de este mismo principado por
la voluntad de Dios? Siendo justo, como lo es, que los ríos
vuelvan al lugar de que han salido, es decir, al mar, como no
iba a dedicaros esta descripción, que hice con el mayor cuidado
en el mismo Principado y que, una vez hecha, os preocupásteis
de que llegara a mis manos para que fuera impresa
en mi tipografía. Os ruego y suplico que la recibáis con el
semblante tranquilo y feliz. Salud. Amplitud. vestrar. cliens
addictissimus, Ioannes Baptista Vrintius”.
Unas primeras reflexiones producto de la lectura atenta de
este texto: El autor, J. B. Vrients (1562 ca.-1612), trabajó en
Amberes primero como librero y como comerciante de libros y
en este ramo gozó siempre de una gran reputación en el campo
de la cartografía. Pronto se especializó como grabador e impresor
de mapas.
Su primer trabajo conocido en esta especialidad corresponde
a una escena del sitio de Amberes de 1585, que vio la luz,
según parece, en el mismo año en que había tenido lugar este
hecho bélico. A pesar de ello, el ya mencionado profesor Schilder
da razón de su actividad como grabador al menos desde el año
204
1559. En los años noventa del siglo XVI y en los primeros de la
centuria siguiente es cuando Vrients consiguió su máximo esplendor
y el apogeo profesional. 7
Su implicación en este mapa de Cataluña en seis hojas ha
quedado bien evidenciada ya. Ello nos permite aportar informaciones
de primera mano sobre el tema, al mismo tiempo que
formular otras que quedarán a nivel de hipótesis.
En el primer caso, podemos afirmar, pues, que Vrients había
intervenido de una manera directa en la elaboración de este
mapa en una estancia cuya duración ignoramos, aunque no parece
que fuera efímera, ni demasiado corta, en el Principado. Una
vez acabada una labor clara desde el punto de vista del autor,
si bien poco precisa para nosotros, volvió a su tierra flamenca
esperando, quizá, que se le devolviera un material que alguien
había de completar más adelante, a fin de que el mapa en cuestión
pudiera imprimirse en Flandes. Compromiso que también
queda bien claro que cumplieron los personajes a los que dedicó
el mapa, los diputados y oidores de la Generalitat de Catalunya
elegidos para el período de 1602-1605.
En vista de que la toponimia del mapa está toda ella escrita
en un catalán muy correcto, se puede también suponer, sin
pecar de excesiva audacia, que no fue Vrients quien debió ponerla.
Y aquí es donde hemos de comenzar a entrar en el campo de
las hipótesis a fin de intentar encontrar este eslabón perdido.
Esta suposición nos permite aventurar la posibilidad de que en
este mapa también hubiera trabajado un equipo de gente que
conocía bien la toponimia catalana. Ello supondría la intervención
directa de profesionales y de informadores catalanes en
este documento tan importante para la cartografía de Cataluña,
que el profesor Schilder calificó como “milestone in Catalonian
cartography”. 8 Podemos estar ante el primer mapa de Cataluña
editado en varias hojas.
Vale la pena detenerse un poco a comentar su decoración.
Aparte de la orla, ya mencionada, todo en él respira el aire barroco
del momento. Los principales elementos de decoración son
los barcos que aparecen a lo largo de la costa catalana, desde el
cabo de Begur hasta Tarragona. El dibujante quiso dejar testimonio
de un combate naval imaginario, y de mucha actualidad
en aquel momento, entre naves cristianas y turcas. Ambas flotas
hacen uso de sus armas de guerra, pero las humaredas no
van dirigidas a ningún objetivo bélico especial. En ambos casos,
el autor dibuja naves de remo, galeras, y naves a vela, las carracas
o pequeños galeones.
Las naves cristianas se distinguen por la bandera que lleva
la cruz de Borgoña, en forma de aspa tal como es la cruz de San
Andrés. Solían ser banderas de fondo blanco con la mencionada
cruz de color rojo como elemento distintivo. En conjunto, se
trata de seis barcazas grandes, bien equipadas e incluso, en el
caso de las galeras, encontramos dos clases diferentes, unas en
que sólo hay remeros –por cierto, en número muy elevado respecto
a lo habitual del momento– y otra, en primer término,
donde sobre las cabezas de los remeros aparece una plataforma
6. La autora desea agradecer al profesor Ramon Puchades, del Departament d’Història de l’Antiguitat i de la Cultura Escrita, de la Unitat de Paleografia, de la Universitat
de València, su gentileza por la traducción del texto latino de J. B. Vrients.
7. SCHILDER, GÜNTHER: Op. cit., vol. II, 1987, pág. 123.
8. SCHILDER, GÜNTHER: Op. cit., vol. II, 1987, pág. 126.

sobre la que hay soldados de artillería, de pie y con unas armas
en mano que podrían ser lanzas. Es una galera de origen veneciano,
considerada como la mejor equipada del momento y conocida
con el nombre de galiaza. En la flota cristiana solamente
aparece una sola barca de vela; es una carraca. Las seis están
en perfectas condiciones y sin peligro de hundimiento inmediato.
Ambos tipos de embarcaciones fueron muy utilizados en
la armada española entre los siglos XVI y XVIII.
Las naves turcas llevan en su bandera la media luna como
símbolo de identificación. Son un total de once, siete a remo y
el resto a la vela. En este caso, el dibujante se permitió la licencia
de interpretar a dos de ellas en situación de peligro, una
medio hundida, con parte de la tripulación intentando sobrevivir,
y otra con el palo mayor partido por la mitad.
En resumen, barcos que por su envergadura eran aptos para
navegar sólo por el mar Mediterráneo, sin posibilidades de adentrarse
en el Atlántico. 9
Unas ballenas dibujadas con un grado de fantasía notable,
y casi sólo identificables por el chorro de aire húmedo –no de
agua, como a menudo se dice– que sale de sus orificios nasales,
complementan los elementos decorativos del mapa.
La pieza que se expone no corresponde al grabado original
de la Bibliothèque Nationale de France. Para este caso se exhibe
una composición fotográfica cuyo montaje ha sido posible gracias
al hecho de que el archivo fotográfico de la Cartoteca de
Catalunya dispone de una reproducción de cada una de las seis
planchas del grabado.
Pero de este gran mapa mural del Principado hemos podido
hacer un seguimiento más allá de la versión original del flamenco
Jan Baptist Vrients. Con ligeras variaciones en su
composición tipográfica, hemos tenido noticias de él hasta el
año 1763, por lo tanto, durante un siglo y medio largo. Estas
son las informaciones de que disponemos.
La muerte del editor y grabador Vrients sucedía en el año
1612. Las planchas de este gran mapa de Cataluña las adquirió
Claes Jansz[onius] Visscher (1587-1652), instalado en
Amsterdam, que seguramente lo volvió a publicar con algunas
modificaciones, aunque hoy en día sólo conozcamos la edición
que hizo su hijo Nicolas (1618-1679), activo desde 1657 hasta
1677. De esta versión de la dinastía Visscher, donde no consta
el año de su publicación, conocemos dos ejemplares, también
depositados en el Département des Cartes et Plans de la Biblio -
thèque Nationale de France. Llevan, respectivamente, las signa -
turas (Ge DD.5897), presentado en hojas separadas, y (Ge C.9630),
en este caso correspondiente a un ejemplar montado. 10 Conocidos
los años en que Nicolas I Visscher regentó el taller heredado de
su padre, la fecha aproximada de edición del mapa la podemos
situar en los años cincuenta largos del siglo XVII o, en otras palabras,
al cabo de medio siglo aproximado de su edición príncipe.
El mapa sigue todavía constando en un catálogo de la familia
Visscher correspondiente al año 1682 aproximadamente,
cuando el taller de este linaje de cartógrafos ya lo regentaba el
205
miembro de la tercera generación de la familia, de nombre, también,
Nicolas (1649-1702). 11 En la sección titulada “Van verscheyden
Bladen” (‘en varias hojas’) aparece citado el mapa de
Cataluña bajo el título “Catalonia van 6 Kaart-bladen”. 12 Por lo
tanto, las tres generaciones de los Visscher tuvieron el mapa
entre sus manos.
Su descripción física es ligeramente diferente a la de la versión
de Vrients. El título de la parte superior no varía ni tampoco
las condiciones de la orla, que sigue rodeando sólo dos de
los cuatro lados de la pieza. Tampoco hay variaciones en el contenido
del mapa en sí, aunque en el lapso de cincuenta años se
habían publicado entre 15 y 20 mapas más de Cataluña, que
habrían permitido a los Visscher actualizar algún dato. Encontra -
mos, en cambio, alteraciones en la decoración, que en este punto
sí que es actualizada en el sentido artístico y documental de la
palabra. En la cartela, allí donde estaba la larga dedicatoria
ampliamente comentada, figura el siguiente texto: “EXACTA
CATALONIAE TABVLA ex Officina Nicolai Visscher”. La escala
está movida de sitio respecto a la versión de Vrients y aparece
en una cartela situada en el ángulo inferior derecho, decorada
con elementos que hacen mención al apellido de la familia: la
red y la caña de los pescadores.
La escena de los barcos que aparece en el mapa de Vrients
también tiene todo otro aspecto. Aquella multitud de barcazas
ha sido sustituida por una discreta presencia de seis embarcaciones:
una galera, por lo tanto manejable con remos, y las otras
ya son, bien carracas, bien galeones; en este último caso una
nave ya capacitada y acondicionada para atravesar el océano.
Nicolas I Visscher publicó, aparte, su propio mapa de Cataluña.
Se titula “Cataloniae Principatus nec non Ruscinonensis et
Cerretaniae Comitatus...” en el Atlas Contractus Orbis Terrarum
en una edición de hacia el año 1677 y en ediciones posteriores,
según consta en la lámina 22 de este catálogo.
Cuando murió la viuda del último de los tres cartógrafos
Visscher (1726), las planchas de este taller pasaron al de la familia
Schenk II, otra rama de cartógrafos instalados en Amsterdam
que también contó con tres generaciones en activo, los tres de
nombre Petrus. Estos trabajaron a lo largo de un siglo, entre
los años 1683 ca. y 1784 ca.
Esto nos da pie para hablar aún de una tercera versión de
este mapa; no firmada por la familia Schenk, sino por la sociedad
Covens & Mortier, también con sede en Amsterdam, que
con denominaciones ligeramente diferentes trabajó en el campo
de la cartografía entre 1685 ca. y 1866. Más de 175 años y cuatro
generaciones; cifras, ambas, poco frecuentes.
Y si podemos dar noticias de este tercer grabado en seis hojas
del mismo mapa de Cataluña ha sido gracias a la consulta del
catálogo de la Map Library de la British Library. Queremos
hacer constar que la descripción que hacemos a continuación la
debemos a la ayuda que hemos obtenido a través de nuestro
compañero y amigo, jefe de esta sección, Tony Campbell, y de
su colaborador Geoff Armitage. 13
9. La autora desea agradecer a Javier Pastor, oficial de la Armada, su informació sobre los barcos que ilustran el mapa mural de Cataluña.
10. SCHILDER, GÜNTHER: Op. cit., vol. II, 1987, pág. 126.
11. Catalogus van groote en kleene land-kaerten, steden, print-kunst en boecken van Nicolaes Visscher. T’Amsterdam, In de Kalver-Straet, in Visscher [1682 ca.].
12. Catalogus van groote... Op. cit., pág. 3.
13. Nuestro agradecimiento a Tony Campbell y a Geoff Armitage, de la Map Library de la British Library, por su ayuda en la localización de este mapa.

Se trata de un mapa casi idéntico al de la familia Visscher,
hasta el punto que ni tan sólo fueron sustituidos los símbolos
que hacían referencia a las artes de la pesca. Donde sí hay alguna
variación es en el título, que pasa a ser “EXACTA PRINCIPATUS
CATALONIAE TABULA. Ex Officina Joannes Covens et Cornelii
Mortier”. Por lo que respecta a la referencia del taller de impresión,
en la parte inferior de las noticias relativas a las escalas
encontramos la indicación “’t Amsteldam by Johannes Covens
et Cornelis Mortier”. No consta fecha ninguna, si bien el hecho
de saber que la compañía funcionó con el nombre concreto de
Covens & Mortier durante el período comprendido entre 1721
y 1746 nos permite situarla entre estos 25 años. Otra pequeña
variación la encontramos en el hecho de que no aparece la orla
decorativa que ocupaba dos de los cuatro costados de las versiones
de Vrients i Visscher.
Si hubiésemos de resumir en pocas palabras el porqué de la
atribución de la paternidad de este grabado a la firma Covens
& Mortier –i no a los Schenk, de acuerdo con la secuencia de la
adquisición de les planchas mencionada más arriba– encontraríamos
un conjunto de circunstancias relacionadas entre sí alrededor
de los acuerdos, desacuerdos, rivalidades, intercambios
de planchas, casamientos a triple banda entre las familias
Mortier, Covens y Schenk, i que aquí no cabe detallar, pero sí
explicar de manera muy sucinta:
Pieter Mortier, de origen francés, fue el fundador de la dinastía.
Murió en el año 1711 dejando a sus hijos en la minoría
de edad. Los tutores de los menores fueron el hermano de
Pieter Mortier, de nombre David, y el cartógrafo Gerard Valk.
La viuda de Mortier, que vivió hasta 1719, por su parte, continuó
con el negocio familiar y en alguna ocasión consta que
colaboró con la viuda de Schenk, que al mismo tiempo era
hermana del tutor Valk. El día 20 de noviembre de 1721 se
creó la sociedad Covens & Mortier, formada por Cornelis
Mortier, hijo de Pieter, y Johannes Covens, su cuñado por
haberse casado con Agatha Mortier. Nuestro mapa de Cataluña,
ya hemos dicho que aparece bajo esta firma. Aun así no se
puede descartar la existencia de otras ediciones anteriores
a cargo del primer integrante de la dinastía en cuestión,
cuando todavía funcionaba sólo con el nombre de Pieter
Mortier; pero no tenemos constancia de ningún ejemplar
localizable hoy en día.
Las características de los mapas de la firma Covens-Mortier
están muy implicadas con situaciones conflictivas relacionadas
con la producción de mapas, que sin demasiados miramientos
copiaban de los cartógrafos franceses y neerlandeses. En algunos
casos se limitaban a cambiar el nombre del autor y la fecha
en la cartela correspondiente y a introducir alguna otra variación,
que en la mayoría de los casos afectaba básicamente a la
ornamentación. Esto es exactamente lo que sucedió con el mapa
de Cataluña en el que J. B. Vrients había trabajado y que había
editado en los primeros años del siglo XVII.
206
Continuando con el seguimiento de nuestro mapa, y ya como
pista final, podemos dar una última noticia, correspondiente al
año 1763. Se trata de su inclusión en un catálogo publicado ese
mismo año 14 y en el que consta aún como pieza puesta a la venta.
El mapa consta con el título “La PRINCIPAUTÉ DE CATA-
LOGNE, en 6 feuilles. Par Covens & Mortier”. 15 Hacía más de
160 años que se había publicado por primera vez.
Una versión reducida del mapa de J. B. Vrients incluida en el
atlas Theatrum Orbis Terrarum durante el período 1602-1612
A partir de 1570 se empezó a publicar el que ha de considerarse
como el primer atlas sistemático de la historia. Nos referimos
al Theatrum Orbis Terrarum, del que ya hemos hecho
suficiente mención en el estudio anterior. Tal como se dice en
ese punto, en la portada de una edición en lengua castellana
impresa en la prestigiosa imprenta Plantin de Amberes y que
lleva fecha de 1602, se incluyó por vez primera un mapa del
Principado de Cataluña. La obra se editó bajo la responsabilidad
de Abraham Ortelius, editor y comerciante de mapas flamenco
y una de las figuras más emblemáticas de la historia de
la cartografía en los Países Bajos.
Este mapa es una versión reducida –para ser más precisos en
el vocabulario, una versión adaptada a les medidas del atlas,
49 x 59 cm, en la posición del libro abierto– del mismo mapa en
seis hojas editado por J. B. Vrients en Amberes y que acabamos
de comentar ampliamente. Corresponde a la lámina 2 del catálogo.
Esta inclusión de la imagen del Principado de Cataluña al
cabo de más de treinta años de la primera edición del Theatrum
Orbis Terrarum tiene una explicación lógica y coherente. En el
año 1598 murió Abraham Ortelius y las planchas de su atlas
quedaron por poco tiempo en propiedad de su hermana Anna,
ya que ésta murió dos años más tarde; por lo tanto, en 1600. Al
año siguiente las adquirió J. B. Vrients junto con los correspondientes
derechos de reproducción. Por cierto, al mismo tiempo
que el propio Vrients también adquiría les planchas y los
derechos de otro gran atlas del momento, el Speculum Orbis
Terrarum, obra del cartógrafo Cornelis de Jode. De esta manera,
conseguía un control casi total de la producción editorial de
los Países Bajos en el campo de la cartografía.
En esta edición reducida, el mapa lleva en la primera cartela
el título “CATALONIAE PRINCIPATVS NOVISSIMA ET
ACCVRATA DESCRIPTIO. Antverpiae excudebat Joannes
Baptista Vrints” y está elaborado a una escala real de 1:750 000
aproximadamente. En la cartela de la parte inferior derecha
aparece la dedicatoria, que es para los mismos prohombres de
la Generalitat de Catalunya que aparecen en la del mapa mural,
si bien la interesante descripción latina que nos ha dado pie a
algunas deducciones ha sido suprimida. Haciendo esta misma
función, aparece en el verso de las dos páginas del mapa y de
dos folios más, un largo texto de carácter estrictamente descriptivo
desde el punto de vista geográfico e histórico, dedicado
14. Catalogue nouveau des cartes géographiques qui se trouvent & se vendent dans la Boutique de Jean Covens & Corneille Mortier. El mapa de Cataluña se encuentra
en la sección titulada “Cartes de la Géographie Moderne, de differentes grandeurs & plusieurs feuilles, qui se vendent en feuilles, ou collées sur de la toile avec des
cadres pour orner des Galleries, Maisons de campagne & c., 1763”. Edición facsímil editada y comentada por Peter van der Krogt junto con otro catálogo de la misma
sociedad publicado igualmente en el año 1763, 1992.
15. Catalogue nouveau... Op. cit., pág. 34, núm. 51 [pág. 102 de la edición facsímil].

a Cataluña, y obra del padre Francesc Diago de la orden de
Predicadores del convento de Santa Caterina de Barcelona. Esta
información la debemos al estudio del académico de la Reial
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Ernest Moliné i Brasés 16
de acuerdo con un documento publicado y fechado el 11 de julio
de 1604, reproducido en el mencionado trabajo:
“los Srs deputats del Geñal. de Cathaª... ab interventio dels
Srs hoidors de comptes de dit General... Desliberen que de
pecunies de dit General sien donades y pagades a fra fray
[sic en la ed. Moliné y Brasés] Diego conventual del monestir
de predicadors de la pnt. ciutat sexanta lliures barç. es en
total paga y satisfactio de la descriptio de Cathª per ell
feta...”. 17 [los señores diputados del General de Cataluña...
con intervención de los señores oidores de cuentas de dicho
General... Deliberan que del pecunio de dicho General sean
dadas y pagadas a fra fray Diego, conventual del monasterio
de predicadores de la presente ciudad, sesenta libras barcelonesas
en total paga y satisfacción de la descripción de
Cataluña por él hecha].
Documento que firman los oidores de cuentas que ya conocemos.
Es muy probable que el padre Diago recibiera esta cantidad
después de la entrega del texto, que podría haber sido librado
el año anterior. Hay que tener presente que la edición que comentamos
pertenece a un ejemplar del Theatrum Orbis Terrarum
cuya portada lleva la fecha de 1602, aunque el folio 48 corresponda
a un mapa de la zona norte de los Países Bajos fechada
en 1605. Así, todas estas noticias referentes al texto del padre
Diago entran, cronológicamente hablando, en el campo de la
lógica.
Continuando con el estudio de Moliné i Brasés, hemos tenido
noticia de este otro documento fechado, en este caso, cerca
de un año más tarde que el anterior: el 6 de junio de 1605:
“Los señors deputats del General de Cathª ab intervencio dels
señors oidors de comptes... deliberen que de pecunies del
General sien donades y pagades a mº Joan Granollachs cavaller
cent sinquanta lliures barceloneses les quals son a bon
compte de sinquanta mapes del pnt Principat de Cathalunya
les quals per ordre del consistori ha fetes [la palabra mapa la
encontramos empleada siempre en femenino] per tallar y
estampar en Anvers...” con el fin de entregarlos al obispo, al
alcalde, y a los oidores del trienio “y [a] Fra Fran.c Diego del
orde de predicadors, per los treballs han presos en dit negoci...”.
18 [Los señores diputados del General de Cataluña, con
intervención de los señores oidores de cuentas... deliberan que
del pecunio del General se den y paguen a mosén Joan Grano -
llacs, caballero, ciento cincuenta libras barcelonesas, en buen
pago de cincuenta mapas del presente Principado de Cataluña
que por orden del consistorio ha hecho cortar y estampar en
Amberes...] [y al fra Francisco Diego de la orden de predicadores,
por los trabajos realizados en dicho negocio].
207
Parece claro que el documento se refiere a la versión reducida
del mapa, dada la participación directa del padre Diago.
Este caballero Granollacs, en palabras de Moliné i Brasés,
habría sido “lo autor o arreglador del mapa”. 19 Esta nota la firman
también los diputados y oidores de cuentas que constan en
la dedicatoria del mapa mural de seis hojas y en las de las versiones
reducidas que se incluyeron en el Theatrum Orbis Terrarum.
En este documento del 6 de junio de 1605 no aparece, sin embargo,
el nombre del oidor Honorat Martí, que había muerto el 12
de febrero de ese mismo año. 20 Fue sustituido por Jeroni Bosc,
mercader de Perpiñán, que ocupaba este cargo desde el 3 de
marzo.
Pero, ¿cuál podría haber sido exactamente la labor y la responsabilidad
de Granollacs? ¿Qué significado podemos dar a la
frase referida a este personaje que aparece citado en el documento
del 6 de junio de 1605: “...mapes... fetes per tallar y estampar
en Anvers...” [... mapas... hechos para grabar y estampar en
Amberes...] y a la palabra “arreglador” que le otorga Moliné i
Brasés? No podemos aventurarnos, sin tener más elementos de
juicio, a relacionarlo con el mapa mural de seis hojas de que proviene
esta planta de Cataluña incluida en el atlas Theatrum
Orbis Terrarum. Lo más probable, parece, es que hubiera intervenido
en alguna labor concreta de esta versión reducida. ¿En
el mismo proceso de reducción? ¿Qué significado puede tener
que “hizo” 50 mapas si la impresión se mandó hacer en Amberes?
No lo sabemos. Todo lo que podemos decir es que, de una manera
u otra, Granollacs estuvo relacionado con un mapa de Cataluña
que se grabó y se imprimió Amberes, con un alto porcentaje de
posibilidades en los talleres de J. B. Vrients.
La paginación de este mapa en el interior del atlas de 1602
nos hace pensar que fue incluido en él cuando este ejemplar
estaba ya preparado para la publicación. El hecho que su colación
sea 20* –lo mismo sucede con el mapa de Galicia, que lleva
la colación 19*– y que el número 20 corresponda a otro mapa,
el de Cádiz, abona plenamente esta suposición.
Todo ello, muy de acuerdo con la cronología de las noticias
comentadas relativas a la adquisición por parte de Vrients de
las planchas del Theatrum Orbis Terrarum, con los personajes
de la dedicatoria y con el hecho de que en aquellos tiempos los
ritmos de impresión eran lentos si los comparamos con los de
los años posteriores. Como consecuencia de estas premisas, era
lógico que con una cierta frecuencia se hubiera de incluir en
algún volumen un material que no había sido previsto en la compaginación
inicial. El signo gráfico de los asteriscos solucionaba
claramente esta situación, que quedó resuelta a partir de la
edición del Theatrum Orbis Terrarum de 1608, en lengua italiana,
momento en que la planta del Principado lleva una paginación
propia.
Este mapa vio diversas ediciones entre los años 1602 y 1612.
La siguiente es una edición latina del año 1603 publicada en el
taller-imprenta de Vrients en Amberes. Las dos últimas, del año
1612, coincidiendo con el de la muerte del editor flamenco, vol-
16. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: La Descripció de Catalunya del Pare Diago. 1909.
17. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: Op. cit., pág. 5.
18. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: Op. cit., pág. 5.
19. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: Op. cit., pág. 6.
20. Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Libre del dietari trienni MDCII, fol. 262v. [Edición dirigida por Josep Maria Sans i Travé, vol. III, 1996, pág. 501].

vieron a publicarse –tal como la primera– en la imprenta Plantin,
que en aquel momento ya estaba regentada por Jan Moretus,
yerno del fundador, que desde 1599 dirigía esta prestigiosa casa
editorial.
Para una relación detallada de las diferentes ediciones del
Theatrum Orbis Terrarum en que fue publicada esta planta del
Principado se debe consultar la documentación que acompaña
a la lámina 2 del catálogo.
Si, hasta aquí, la edición de un mismo mapa de Cataluña
en dos versiones tipográficas muy diferentes ha quedado más o
menos aclarada, pese al nivel de hipótesis en que todavía han
quedado algunos puntos, una nueva noticia, datada el día 12 de
abril de 1606 y publicada en el Dietari del Antich Consell Barceloní
(edición que iniciaron Frederic Schwartz i Luna y Francesc
Carreras i Candi entre 1892 y 1927 y que se continuó en 1965),
se añade al tema:
“DIMECRES XII” [abril de 1606] “En aquest die los deputats
trameteren als consellers una mappa de Cathalunya
que ara de nou per orde dels dits deputats se es impresa en
Italia y un altre ne han trames al virrey”. 21 [En este día los
diputados entregaron a los consejeros un mapa de Cataluña
que ahora de nuevo por orden de dichos diputados se ha
impreso en Italia, y han enviado otro al virrey].
El mismo concejal del Ayuntamiento de Barcelona, Carreras
i Candi, reproduce el año 1919 esta frase en un artículo dedicado
a la cartografía catalana. 22 Y la comenta en el sentido de
que se trata de un error “del qual no se n’ha de treure conseqüències
negatives” [del cual no hay que sacar consecuencias
negativas] cuando se afirma que el mencionado mapa que recibieron
los consejeros municipales había sido impreso en Italia,
ya que según su parecer debía tratarse del lote de cincuenta
ejemplares que la corporación de la Generalitat de Catalunya
adquirió el 6 de junio del año anterior por valor de 150 libras
barcelonesas –reproducido más arriba– y que había salido de
las prensas de Vrients en Amberes.
Josep Iglésies, en su también citado trabajo sobre el manuscrito
del padre jesuita Pere Gil, hace mención de esta frase, aunque
se extraña de que Carrreras i Candi no preste atención a
la expresión “ara de nou” [ahora de nuevo], hecho que le sugiere
una alusión a una impresión anterior. 23
Otro punto a comentar para reflexionar sobre el significado
de este corto texto escrito por el funcionario que redactaba las
actas municipales, nos lo proporciona el hecho de que Carreras
i Candi niegue, sin paliativos, que se tratara de una pieza impresa
en Italia. Probablemente, no; no lo era. Pero no se puede descartar
del todo la idea de que ya se empezara a hablar del proyecto
de publicar una edición en lengua italiana del Theatrum Orbis
208
Terrarum, en la que se había de incluir el mapa de Cataluña
que ya conocemos de ediciones anteriores y que efectivamente
vio la luz en 1608. Pero no fue precisamente Italia su lugar de
impresión, sino que, como en otras ocasiones, fue “In Anversa,
apresso Giovanni Bapta. Vrintio”. Tal vez se pueda aceptar como
explicación de las palabras de este corto texto municipal que la
descripción geográfico-histórica del padre Diago, que ya hemos
comentado, hubiera sido traducida ya a la lengua toscana, y ocupara
el verso del mapa de Cataluña que recibieron los consejeros
del consistorio barcelonés y el virrey el día 12 de abril de
1606 de parte de los diputados de la Diputación del General o
Generalitat.
Aun así, no hay que descartar la posibilidad que se tratara
de un mapa que no tuviera nada que ver con el de Vrients.
Reflexiones finales
Si para juzgar el nivel cartográfico alcanzado por las plantas
de Cataluña en los inicios de la cartografía impresa tomásemos
como punto de referencia esta versión del Principado
suscrita por Vrients, el resultado sería ciertamente satisfactorio.
Está claro que nos encontramos ante un documento que fue
elaborado sobre el terreno, sin ser copiado desde las dependencias
de un taller de cartógrafos situado en otro país; y eso se
nota. También porque las personas que intervinieron en él, aparte
de ser buenos cartógrafos y de conocer bien el territorio, eran
buenos artistas, buenos dibujantes, buenos grabadores y buenos
impresores. No fue ciertamente por nada que su perfil, la
escala y en buena parte la toponimia sirvieron de base a cartógrafos
tan ilustres como Mercator (1611) y Blaeu (1634) en la
inclusión en sus atlas de la imagen del territorio catalán. Este
empuje inicial, sin embargo, no tuvo, en términos generales,
demasiada continuidad. El perfil y contenido del mapa del editor
Vrients, compartido con el que impuso la escuela sansoniana,
se fue repitiendo a lo largo de los años. A menudo no se
incluían las actualizaciones –caso de la pérdida de los territorios
transpirenaicos o bien el de los límites de las veguerías–, y
en otros casos se publicaron versiones de una calidad inferior a
la de algunos mapas precedentes.
A pesar de ello, debemos excluir de esta conclusión trabajos
como los de Aparici (1720, 1765), del conde de Darnius (1726)
–por citar, tan sólo, dos muy significativos–, que sí que aportaron
novedades y mejoras en la interpretación del territorio de
Cataluña.
Montserrat Galera i Monegal
Responsable de la Cartoteca de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
21. Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, vol. VIII, 1603-1609, pág. 268.
22. CARRERAS Y CANDI, FRANCESCH: “Cartografia catalana”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, marzo-julio 1919, pág. 51-74 [pág. 73].
23. IGLÉSIES, JOSEP: Pere Gil, S. I. Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña.
Según el manuscrito inédito del Seminari Episcopal de Barcelona, 1949, pág. 89.

ISBN: 84-393-5487-8