Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

media.caballe.cat

Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

ELS MAPES DEL TERRITORI

DE CATALUNYA DURANT

DOS-CENTS ANYS, 1600-1800

Generalitat de Catalunya

Institut Cartogràfic de Catalunya


ELS MAPES DEL TERRITORI

DE CATALUNYA DURANT

DOS-CENTS ANYS, 1600-1800

Barcelona, 2001


ELS MAPES DEL TERRITORI

DE CATALUNYA DURANT

DOS-CENTS ANYS, 1600-1800

Generalitat de Catalunya

Institut Cartogràfic de Catalunya


Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Els Mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

Text en català, introducció en català i castellà. - Referències bibliogràfiques. Índexs. - Catàleg de l’exposició

ISBN 84-393-5487-8

I. Galera i Monegal, Montserrat II. Casassas i Ymbert, Anna M. III. Institut Cartogràfic de Catalunya

1. Cartografia - Catalunya - Obres anteriors al 1800 2. Catalunya - Mapes - Obres anteriors al 1800

912 (467.1) “16/17” (061.4)

Catàleg de l’exposició Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800, organitzada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

amb motiu del XXII Congrés Internacional de l’Association Internationale de Bibliophilie.

Congrés: Barcelona, 16-22 de setembre de 2001.

Exposició: Barcelona, 19 de setembre - 11 d’octubre de 2001.

DIRECCIÓ

Jaume Miranda i Canals, director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

EXPOSICIÓ

Promotor: Jordi Estruga i Estruga, president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona

Comissària: Montserrat Galera i Monegal, cap de la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

Organització: Institut Cartogràfic de Catalunya

CATÀLEG

Textos: Montserrat Galera i Monegal

Redacció de les fitxes: Anna Maria Casassas i Ymbert, Institut Cartogràfic de Catalunya

Prestataris dels mapes: Albert Barella, Jordi Estruga, Rafael Foguet, Josep Gasset, Biblioteca de Catalunya-Unitat Gràfica, Bibliothèque Nationale de

France, Centre Excursionista de Catalunya i Institut Cartogràfic de Catalunya-Cartoteca de Catalunya.

Fotografies: Biblioteca de Catalunya (R. Marco), Bibliothèque Nationale de France, Institut Cartogràfic de Catalunya, Museu d’Art Modern de

Barcelona (arxiu fotogràfic) i Jordi Vidal F.

Foto coberta: Nueuo mapa del Principado de Cathaluña y sus confines... que saca a luz y ofreze al Rey Nro. Sr. D. Olaguer d. Dardena Darnius,

Taverner, Aragon y Aybar, conde d. Darnius... D. Marcos Lomelin sculp. en B. año d. 1726 (68 x 98 cm) [fitxa 55].

Primera edició: juliol 2001

Tiratge: 1 500 exemplars

© Institut Cartogràfic de Catalunya

Publicat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

Parc de Montjuïc – 08038 Barcelona – Telèfon: 34-93 567 15 00 – Telefax: 34-93 567 15 67 – http://www.icc.es

Aquest document es protegit per la Llei. Es prohibeix qualsevol reproducció total o parcial, per qualsevol mitjà, si no ha estat expressament

autoritzat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Imprès amb paper:

Estocat mat de 135 gr.

Composició del text:

New Century Schoolbook

Impressió:

SA de Litografía

ISBN: 84-393-5487-8

Dipòsit Legal: B. 32 961-2001


SUMARI

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

El context i les raons de l’exposició. Antecedents, notícies i comentaris

dels mapes que s’hi exhibeixen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Marc històric de la impressió dels mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Tipologia dels mapes impresos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Marc cronològic i documental de l’exposició de mapes de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Breus comentaris sobre les obres de referència bàsiques útils per a la cartobibliografia de Catalunya . . . . . . . . . . . . . 18

Presència del territori de Catalunya en la cartografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Entorn dels primers mapes de Catalunya publicats i coneguts avui en dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Primeres notícies referides a mapes de Catalunya impresos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Primers mapes de Catalunya impresos i conservats avui en dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Reflexions finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Catàleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Descripció i reproducció de les peces exposades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Índexs corresponents a les descripcions i reproduccions de les peces exposades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175

Índex de noms de persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175

Índex de títols dels mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179

Apèndix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

Correspondències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

Texto en castellano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

5


L’any 1982 es creava l’Institut Cartogràfic de

Catalunya (ICC) amb la missió de dur a terme treballs

tècnics de desenvolupament de la informació

cartogràfica. Dins d’aquesta estructura i ben pocs anys

més tard, el 1985, es creava la Cartoteca de Catalunya

(CTC), que forma part de les unitats administratives

i de difusió de l’ICC. Els objectius de la CTC són el

recull, la conservació, la difusió i la posada a l’abast

del públic dels seus diferents fons cartogràfics. Dins

d’aquesta tasca de difusió es contemplà des del primer

moment ser presents en el món de les exposicions

i de les mostres en les quals els mapes, plànols, vistes

o altre tipus de material relacionat amb la cartografia

hi representin un paper important.

Això es pogué dur a la pràctica ben aviat. Només

un any més tard de la creació de la CTC, per tant el

1986, la britànica International Map Collectors’

Society (IMCOS) decidia celebrar la seva trobada

anual a Barcelona i sol·licitava a l’ICC que, a més

dels actes de caire institucional, visites professionals

i altres esdeveniments, pogués ésser inclosa en

la dita trobada una exposició de caire cartogràfic.

S’optà per un tema monogràfic: els mapes de Catalunya

–en principi impresos, si bé també amb la presència

d’alguna peça manuscrita– publicats entre els segles

XVII i XVIII. Un catàleg amb el títol Cartografia de

Catalunya. Segles XVII-XVIII en deixava testimoni. La

seu fou la Sala d’Exposicions del Col·legi d’Arquitectes

de Catalunya a la plaça Nova de Barcelona. Sota els

dibuixos del fris d’aquest edifici, que havien estat

encarregats a Picasso, es podien contemplar tots els

mapes del Principat que es coneixien en aquell

moment, acompanyats de les seves respectives descripcions

cartobibliogràfiques. La inauguració i el

ressò d’aquesta exposició a la ciutat foren importants.

Val a dir, però, que no era la primera vegada

que s’organitzava una mostra amb aquesta temàtica:

l’any 1919 el regidor de l’Ajuntament de Barcelona,

Francesc Carreras i Candi, n’havia muntada una

altra, també ambiciosa per a l’època, sota el títol

Exposició de mapes de Catalunya. L’emblemàtic local

PRESENTACIÓ

7

del Centre Excursionista de Catalunya fou en aquella

ocasió el marc que l’acollí.

Avui, a l’any 2001, ambdues exposicions ja són

història. I aquell catàleg de 1986 ja s’ha exhaurit.

Fins i tot recentment ha estat inclòs en els catàlegs

d’una de les cases de subhastes més prestigioses de

Barcelona en quant obra de referència important

fora ja dels circuits comercials.

Dins, doncs, d’aquest context i per un altre motiu

no gaire diferent del de l’any 1986, l’ICC va ésser

novament invitat a participar en una altra trobada

internacional. En aquest cas ha estat l’Associació de

Bibliòfils de Barcelona qui va demanar la nostra

col·laboració amb motiu de la celebració a la ciutat

del XXII Congrés Internacional de l’ Association

Internationale de Bibliophilie. I ho féu suggerintnos

la idea de muntar novament una exposició actualitzant

els coneixements que es tenen avui en dia

sobre els mapes de Catalunya publicats entre 1600

i 1800. La proposta fou molt ben acceptada i la

Cartoteca de Catalunya, en qualitat d’unitat responsable

de la difusió científica del material cartogràfic,

ha estat encarregada de la seva organització

i de la publicació d’aquest catàleg que tinc el plaer

de presentar. La Sala d’Exposicions de l’ICC, en el

seu local actual del Parc de Montjuïc, ha estat l’espai

que ha albergat la mostra.

L’ICC vol agrair la col·laboració de les institucions

i de les persones que han fet possible reunir

els 64 mapes que permeten ajustar-se al màxim al

seu títol, Els mapes del territori de Catalunya durant

dos-cent anys, 1600-1800. Atès que es va prendre

com a premissa exhibir sempre que fos possible la

primera edició de cada peça, ha calgut recórrer a la

bona actitud i predisposició d’altri. Els mapes que

ha pogut aportar la CTC que complissin aquesta

característica d’edició prínceps han estat quinze. La

resta, ens han estat gentilment cedits per la Biblioteca

de Catalunya, pel Centre Excursionista de Catalunya,

per la Bibliothèque Nationale de France o bé per

col·leccionistes privats, molts d’ells membres de


l’Associació de Bibliòfils de Barcelona. A tots ells els

agraïm profundament la seva inestimable col·laboració.

Pel que fa a aquest catàleg, he de dir que la seva

presentació respon a les expectatives previstes. La

publicació de tots els mapes amb una qualitat reprogràfica

molt acceptable i acompanyats d’una abundant

informació cartobibliogràfica queda completada amb

uns estudis introductoris dedicats al tema central de

l’exhibició i també amb una bateria d’índexs que permeten

la seva consulta d’una manera fàcil i eficaç.

Únicament ens queda desitjar que l’exposició

tingui el ressò que es mereix, i confiar que aquest

catàleg pugui ésser considerat com una obra de referència

bàsica durant uns quants anys. De l’acord de

8

col·laboració entre l’Associació de Bibliòfils de Barce -

lona i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, signat

l’any 2000, només se’n pot esperar un resultat molt

fructífer i positiu i que pugui realment significar un

pas endavant en aquest objectiu de difusió del material

cartogràfic dedicat en aquesta ocasió a les plantes

del Principat de Catalunya que veieren la llum

al llarg d’uns dos-cents anys, dos segles ja un xic distants

però ben significatius per a la nostra història.

Jaume Miranda i Canals

Director

Institut Cartogràfic de Catalunya


La necessitat de poder interpretar més bé el nostre

passat històric, com a justificació del present, em

va portar a la que ha estat sempre una de les meves

afeccions preferides: la història.

Als principis dels anys seixanta, André Cailleux

i el sempre recordat Jaume Vicens Vives, per mitjà

de les seves publicacions realitzades a les Presses

Universitaires de France i al Tratado General de

Geopolítica, em van fer interessar per dues suggestives

branques del coneixement: la biogeografia i la

geopolítica. Ambdós autors incloïen, dins de les mencionades

publicacions, unes detallades representacions

cartogràfiques que ajudaven a interpretar millor

els seus treballs. Crec que va ser per aquell temps

quan vaig sentir un més viu interès per la cartografia

en general i, d’una manera més especial, més tard,

pels mapes antics del nostre país. És des de llavors

que al meu interès per la història se li va unir el goig

per la tinença i l’estudi dels mapes antics de Catalunya.

L’any 1986, aprofitant que s’havia designat a

Barcelona seu del Simpòsium que cada any organitza

la International Map Collectors’ Society, es va

realitzar a la nostra ciutat una exposició de mapes

antics de Catalunya. Vaig tenir l’honor de poder-hi

participar molt directament, com a membre del seu

Comitè organitzador, la qual cosa em va permetre

ser testimoni del gran interès que, en general, la cartografia

antiga suscita.

Coneixent, també, l’especial estima de molts bibliòfils

pels mapes antics, quan l’Association Internationale

de Bibliophilie va sol·licitar a l’Associació de Bibliòfils

de Barcelona d’organitzar a la nostra ciutat el XXII

Congrés Internacional de l’Associació de Bibliofília

vàrem pensar que seria força oportú de realitzar una

exposició de cartografia antiga, ultra les altres exposicions

previstes de llibres, documents i altres publicacions

d’alta bibliofília. En tenir lloc l’esmentat

Congrés a Barcelona, capital de les terres catalanes,

ens vàrem proposar donar a conèixer, als nostres amics

bibliòfils, els mapes impresos de Catalunya gravats i

estampats durant els segles XVII i XVIII, que són els

PREÀMBUL

9

més antics dels quals es té referència. Gràcies a un

conjunt d’esforços, s’han pogut reunir, dins d’aquesta

exposició, la quasi totalitat dels mapes de Catalunya

coneguts, la major part en la seva primera edició original,

essent molts d’ells exposats per primera vegada.

Els plantejaments històric, geogràfic, diplomàtic,

social, militar, religiós, etc., que presenten aquest

mapes, són el resultat d’una forta intervenció internacional.

La major part dels autors, cartògrafs, artistes,

gravadors, impressors i fins i tot editors són

originaris d’una gran diversitat de països: Holanda,

França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya...

Podem afirmar que els esforços cartogràfics que

es van fer sobre Catalunya, dirigits a tenir un millor

coneixement de les seves realitats físiques i humanes

però utilitzats, també, molt sovint, per transmetre

missatges ideològics o d’interès partidista, són

el fruit de l’atenció internacional que ja es dispensava

a Catalunya en aquells temps.

L’Associació de Bibliòfils de Barcelona ha d’agrair

a l’Institut Cartogràfic de Catalunya que s’hagi

ocupat d’una manera tan rellevant de l’organització

d’aquesta exposició. Sense les seves aportacions, de

tota índole, difícilment s’haguera pogut reeixir en la

presentació d’una mostra cartogràfica del nostre

territori, tan completa i ben estudiada. Aquest agraïment

s’ha de fer extensiu, també, a les institucions

i col·leccionistes privats que, tan desinteressadament,

han aportat mapes de les seves col·leccions.

Tant de bo que, amb aquest esforç de tots, s’hagi

aconseguit que els congressistes de l’Association

Internationale de Bibliophilie puguin tenir, amb la

visita d’aquesta exposició i després a través de la

lectura del present catàleg, un millor coneixement

d’aquest país, Catalunya, sempre àvid per tot allò

que té una significació cultural.

Jordi Estruga i Estruga

President

Associació de Bibliòfils de Barcelona


INTRODUCCIÓ

11


Presentació

L’oportunitat d’organitzar una exposició dels

mapes de Catalunya publicats entre els anys 1600

i 1800, acompanyada del present catàleg, cal valorar-la

molt positivament. Aquesta oportunitat ha

estat possible pel fet d’haver estat inclosa dins dels

actes del XXII Congrés Internacional de l’Association

Internationale de Bibliophilie, amb la col·laboració

de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona i la Biblioteca

de Catalunya, que se celebren a Barcelona els dies

16-22 de setembre de 2001.

La responsabilitat de l’organització de l’exposició

dedicada com s’ha dit a la cartografia del territori

català– ha estat confiada a l’Institut Cartogràfic

de Catalunya i de manera més concreta a la Cartoteca

de Catalunya, unitat d’aquesta institució.

Per a la Cartoteca de Catalunya aquesta exposició

representa assumir, per segona vegada, el mateix

repte que ja va assumir l’any després de la seva crea -

ció (Decret 73/1985 de 3 d’abril) quan es responsabilitzà

del muntatge d’una mostra amb la mateixa

temàtica. L’acte, celebrat el mes de novembre de

1986 a la Sala d’Exposicions del Col·legi d’Arquitectes

de Catalunya, fou amb motiu de la quarta reunió

internacional que, amb caràcter anual, organitza la

britànica International Map Collectors’ Society

(IMCOS), amb seu a Londres. Aquestes reunions

tenen com a objectiu el món del mapa, i són dirigides

als seus col·leccionistes i als amants i als historiadors

de la cartografia.

Tot i el poc temps de què es va disposar per a

organitzar els actes d’aquella trobada internacional

–un any escàs–, en la qual es presentava l’exposició

INTRODUCCIÓ

EL CONTEXT I LES RAONS DE L’EXPOSICIÓ.

ANTECEDENTS, NOTÍCIES I COMENTARIS DELS MAPES QUE S’HI EXHIBEIXEN

13

Cartografia de Catalunya. Segles XVII-XVIII, i tot i la

manca d’experiència en aquest tipus de compromisos,

es va publicar un catàleg que reproduïa en color

els mapes que s’hi exhibien –propietat, en la seva

quasi totalitat, de col·leccionistes particulars o de

centres públics–, cadascun acompanyat d’una breu

descripció.

Avui, a l’any 2001, ens trobem amb una situació

força diferent. Quinze anys no passen en va. La

mostra s’exhibeix a la Sala d’Exposicions de l’Institut

Cartogràfic de Catalunya, al Parc de Montjuïc de

Barcelona; la presència de mapes que formen part

de les col·leccions del fons de la Cartoteca és prou

significativa, un 25% ca. del total –fet que no era

possible el 1986– i, especialment, es donaran a conèixer

nous mapes de Catalunya localitzats al llarg dels

anys que separen ambdues dates. El total de mapes

d’aquesta exposició és de 64.

Cal esperar que el resultat de l’elaboració del

catàleg, atès que es disposa de més temps per a preparar-lo,

que les tècniques de reproducció fotogràfica

i d’edició han millorat ostensiblement en els darrers

immediats anys, i que els coneixements documentals

i informàtics es troben en un bon nivell, tingui

una vigència llarga, tant documental com cartobibliogràfica.

Tots els qui hi hem col·laborat desitgem

i confiem que el catàleg envelleixi amb dignitat.

Marc històric de la impressió dels mapes

Una informació prèvia dedicada a l’evolució de

l’art de la impremta, amb una especial atenció a les

tècniques del gravat aplicades als documents carto-


gràfics, pot ajudar a situar i a comprendre aspectes

importants i bàsics dels temes que es tractaran en

aquest estudi introductori.

Cal tenir present que el primer mapa imprès

correspon a una imatge circular del món feta d’acord

amb la tradició medieval, els que es coneixen

amb el nom d’Orbis Terrarum o “Mapes de T en O”,

un disc voltat per un oceà (la “O”) i dividit en tres

parts per una massa de mars interiors en forma de

“T”. Es publicà a Augsburg el 1472 dins d’una edició

de les Etimologies de Sant Isidor. Com a dada

de control i de referència immediata, recordem que

el primer llibre imprès data dels voltants de 1456.

Es tractava de la Bíblia coneguda amb el nom de

Bíblia de 42 ratlles. En el cas dels llibres, s’emprava

la tècnica dels caràcters mòbils que corresponien

a cadascuna de les lletres del text. Per a la impressió

dels mapes, igual que per a qualsevol altre tipus

d’imatge, s’havia de recórrer a la tècnica de l’art del

gravat mitjançant la utilització prèvia d’una planxa

feta amb diferents materials: fusta i coure, especialment.

Al cap de cent anys llargs de la publicació dels

primers mapes, per tant cap al 1600 o àdhuc uns

anys abans, ens trobem amb una situació absolutament

diferent pel que fa a la qualitat dels seus

resultats. El pas de l’elaboracio dels gravats fets

sobre una planxa de fusta, les xilografies, als gravats

fets sobre coure, calcografies, fou decisiu per a

assolir una qualitat i precisió cartogràfiques notables.

Destacaren en aquest art, i de manera molt

especial, els gravadors que treballaren a la ciutat

flamenca d’Anvers.

Els objectius i finalitats de la publicació del material

cartogràfic (mapes, plànols, vistes de ciutats,

perfils i altres) poden ésser variats. Els més habituals

són els següents:

– Militars. Cartografia elaborada principalment pels

enginyers militars per tal de facilitar el coneixement

del territori a les tropes que havien d’envair

un país.

– Comercials. Cartografia majoritàriament destinada

per a ús dels transports via terrestre i via

marítima.

– Polítics. Cartografia relacionada amb les divisions

administratives del territori, que, en el cas de

Catalunya i durant els dos segles objecte de l’exposició,

es tractà de les vegueries –amb diferents

límits segons el moment–, i dels corregiments, a

partir de 1716, any d’implantació del decret de la

Nova Planta. També amb altres divisions com la

14

territorial, que, per al cas de Catalunya, afecta la

unitat comarca i la divisió eclesiàstica.

– Científics. Cartografia elaborada amb la finalitat

de tenir un bon coneixement del territori i dels

seus accidents geogràfics d’acord amb l’aplicació

de les darreres tècniques de cada moment.

Tipologia dels mapes impresos

Mapes murals o solts

Com el seu nom indica, es tracta de mapes que

eren publicats de manera individual –en el sentit de

no formar part de cap col·lecció ni recull– amb l’objectiu

de ser exhibits a les parets per a ornament de

les residències dels seus propietaris: cases particulars

de famílies cultes i benestants, monestirs, esglésies,

palaus, locals públics, entre d’altres. A part el

territori cartografiat, que podia abraçar diferents

àrees geogràfiques (un país, un territori no necessàriament

lligat a unes línies frontereres, una ciutat

o altres), el mapa sovint anava emmarcat amb

una orla feta a base de vistes de ciutats o d’elements

decoratius de tipus vegetal o animal. Per a la decoració

pròpia del mapa, es troben elements com ara

vaixells, sirenes, peixos, roses dels vents, etc. o cartel·les

molt decorades amb motius florals o personatges

de la mitologia. Tot plegat, molt identificat

amb les tendències barroques pròpies del moment.

Aquestes característiques posen de manifest que

els mapes murals gaudien d’un grau de comercialització

força acceptable ja que eren objecte de l’interès

d’un col·lectiu relativament ampli. Ara bé, les seves

pròpies característiques físiques els convertien en

documents fungibles atesa la vulnerabilitat davant

els elements externs: pols, humitat, fum, llum solar,

el mateix contacte humà, i, com a conseqüència d’aquesta

situació, la seva conservació ha estat molt

minsa i ens n’han arribat ben pocs, fins als nostres

dies, respecte als que cal suposar que es publicaren.

El seu historial editorial passa en una primera

fase per la seva presentació en un sol full. Més endavant,

apareix ja la publicació en diversos fulls corresponents

a altres tantes planxes, que permetien, una

vegada assolit el seu procés d’impressió, d’acoblar

tots els fulls i construir un mapa de grans dimensions.

Aquestes planxes tenien un format màxim que

era determinat per les possibilitats de la manufactura

del paper: aproximadament de 60 x 70 cm.

Els Països Baixos foren capdavanters en la producció

de mapes murals.


El recull de mapes. Els futurs atles

Ben aviat sorgí la idea de presentar els mapes

en forma de recull amb la intenció d’agrupar-los en

una unitat temàtica, que podia ésser de característiques

molt variades. Així sorgí un tipus de publicació

–que més endavant s’anomenarà atles– que

tenia aspecte i forma de llibre i que era formada per

un nombre diferent de mapes acompanyats dels seus

respectius comentaris de caire històric o documental.

Per a tirar endavant aquestes noves publicacions,

que eren part dels resultats dels avanços que

a grans passes es produïen en l’art de la impremta,

s’hagué de superar abans l’obstacle consistent a resoldre

el problema d’adaptació dels documents que en

origen eren de diferent format i escala a les mides

reals de llibre del qual havien de formar part.

Cal citar, encara que sigui breument, els reculls

cartogràfics considerats com a protoatles. Es tracta,

d’una banda, de les edicions de l’obra de l’astrònom

del segle II, Ptolemeu, que visqué a Alexandria, grec

d’origen si bé ciutadà romà, publicades durant el

període del Renaixement bàsicament a Itàlia. L’obra

ptolemaica, titulada indistintament Geographia o

Cosmographia, es publicà des de 1477 i és considerada

com el primer atles imprès que es coneix en el

sentit de recull cartogràfic amb format únic. Els

mapes eren gravats sobre planxes de fusta (xilografies)

o bé sobre planxes de coure (calcografies). Fins

a 1492 veieren la llum 6 edicions, incunables, d’aquesta

obra. A part els mapes en si, el científic grec

estudià els càlculs de duració dels mesos i dels anys

i la data dels equinoccis. Era conscient que el calendari

julià vigent en el seu temps, consistent en 365

dies i un quart, no era del tot correcte.

El segon exemple de publicacions considerades

com a protoatles correspon a l’obra de l’editor francès

instal·lat a Roma Antonio Lafreri. Els deu anys

que van de 1563 a 1573 dominà el comerç de les cartes

geogràfiques fetes especialment sobre planxes

de coure. Fou l’autor de dues famoses Raccolte Lafreri,

basades també en l’obra ptolemaica. Es tracta, de

fet, del primer atles geogràfic imprès, tot i que el fet

que els volums no fossin sempre relligats amb els

mateixos mapes ni amb el mateix ordre fa que el seu

contingut variï molt d’un exemplar a l’altre.

En tots dos casos, el grau de comercialització fou

escàs i poc rellevant. La idea de produir col·leccions

cartogràfiques presentades en forma de recull, no

havia estat ben acceptada en aquesta primera fase.

No és aquest el cas dels atles produïts als Països

Baixos i més endavant a França. Des de mitjan segle

15

XVI, en aquell país es produí un moviment brillant,

tant del punt de vista editorial com científic, que permeté

una molt bona comercialització i, per tant, difusió,

d’aquestes publicacions cartogràfiques que eren

reunides en un sol volum.

La seva característica principal consistia en la

reproducció de mapes en blanc i negre, que era com

sortien de la impremta, o bé en color si eren sotmesos

després a un procés d’il·luminació, que es feia

sempre a mà. Molt bons artistes, considerats amb

no gaire justícia com a artesans –i, com a tals, persones

que restaren en l’anonimat–, col·laboraren en

aquesta tasca, i aconseguiren en moltes ocasions

resultats que cauen clarament dins del món de l’art.

Per posar un exemple citarem el cas d’un dels pocs

il·luminadors del qual coneixem el nom i que és considerat

com el millor colorista de mapes de tots els

temps. Es tracta de Dirck Jansz. van Santen que va

treballar al segle XVII per als més prestigiosos patrons

del moment. La seva obra màxima és la il·luminació

de Der Atlas des Prinzen Eugen, conservat a la

Biblioteca Nacional d’Àustria.

Aquests mapes molt sovint anaven acompa nyats

d’unes descripcions de caire geogràfic que s’imprimien

al verso del paper. Les llengües emprades en

aquestes descripcions són bàsicament el llatí –considerada

la “lingua franca” de l’època per a la correspondència

comercial i per als documents oficials–,

tot i el grau de descomposició a què havia arribat al

segle XVI, i moltes d’altres: francès, neerlandès, castellà,

alemany, italià i anglès com a més habituals.

Els destinataris dels atles, públic en principi de

diferents països europeus, són una de les raons d’aquesta

varietat d’idiomes. Talment com hem dit per

als mapes murals, els atles anaven destinats a un

públic culte, com podien ésser els grans comerciants,

famílies amb una bona situació econòmica, l’alta burgesia,

l’alta noblesa, els col·leccionistes, els patricis,

els quals, i d’acord amb el testimoni que ens han deixat

diferents pintors d’interiorismes de l’època, els

destinaven a enriquir els seus salons o biblioteques

privades. També els monestirs i els convents eren

llocs adients per a comptar en les seves dependències

amb els atles que sortien de les impremtes dels

Països Baixos, especialment, i també de França. Les

moltes edicions que es feren de cada versió i el nombre

d’exemplars de què constava cada tiratge –sembla

que uns cinc-cents exemplars era una xifra bastant

corrent, tot i que en algun cas aquesta xifra podria

haver-se duplicat– donen fe de la difusió i de l’interès

d’aquestes publicacions, almenys entre certes


classes socials. La seva presentació en forma de llibre,

i per tant pel fet de no estar exhibits, com en el

cas dels mapes murals, juntament amb aquesta

àmplia difusió, ha facilitat enormement la seva conservació

fins als nostres dies.

Les mides per als grans formats solien ésser

bastant estandarditzades respecte a les que ja hem

comentat dels mapes murals i responien pel mateix

motiu a les possibilitats de manufactura del paper,

uns 60 x 70 cm.

L’atles considerat peoner, com a paradigma del

que s’acaba de comentar, és el que publicà l’any 1570

en llengua llatina l’editor i comerciant de mapes

Abraham Ortelius, amb el títol Theatrum Orbis

Terrarum. En el sentit de considerar el globus terraqüi

com a escenari d’una realitat o d’uns fets.

És una compilació o recull de mapes de diversos

autors a càrrec d’Ortelius, de la qual s’arribaren

a fer un total de 34 edicions fins a l’any 1612,

per tant pràcticament amb una proporció d’una edició

per any. La primera, de 1570, consta de 52 mapes,

quantitat que va augmentant al llarg dels anys indicats.

Es publicà en els set idiomes esmentats anteriorment

(llatí, alemany, francès, neerlandès, castellà,

anglès i italià). Precisament en l’edició en llengua

castellana de 1602 s’hi publicà el primer mapa de

Catalunya inclòs dins d’un atles i alhora un dels

primers mapes stricto sensu del qual tenim notícia.

Al llarg dels anys d’edició de l’obra, aquest mapa

de Catalunya es publicà en unes altres sis ocasions.

Marc cronològic i documental de l’exposició

de mapes de Catalunya

Abans d’endinsar-nos en l’estudi de l’evolució

dels mapes de Catalunya publicats al llarg dels doscents

anys esmentats, cal donar unes dades concretes

que han estat les coordenades a partir de les

quals ens hem mogut tot justificant, alhora, els motius

d’aquestes decisions, debatudes per endavant i tan

àmpliament com ha estat possible i necessari.

Per què ens hem limitat a aquests dos-cents

anys precisament? Quines característiques puntuals

tenen les peces que s’exhibeixen? Per què s’ha optat

per l’ordre cronològic a l’hora de la seva presentació

en la Sala d’Exposicions i en el present catàleg? A

aquestes i a d’altres preguntes intentarem donar

resposta en aquest apartat.

Així, els tres conceptes que examinarem amb un

cert detall són els següents:

16

– Coordenades cronològiques. El perquè de les dues

dates de tall: 1600 i 1800.

– Coordenades geogràfiques. Criteris adoptats per

a seleccionar l’àrea de Catalunya objecte de la

mostra.

– Suport físic dels documents exposats.

Coordenades cronològiques. El perquè de les dues

dates de tall: 1600 i 1800

Atès que els responsables de l’exposició són,

d’una banda l’Institut Cartogràfic de Catalunya i,

de l’altra, l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, semblava

obvi partir del primer any del qual es conserva

un mapa de Catalunya publicat. Vist que, d’acord

amb els coneixements actuals, aquest any cal considerar-lo

en el període 1602-1605 –tot i que tenim

coneixement d’un atles datat ja el 1602 en el qual

apareix aquest primer mapa del Principat i del qual

es parlarà àmpliament al seu moment– cau pel seu

propi pes que hom es pot permetre la llicència de fer

coincidir una data rodona com és la de començament

d’un segle amb la de la publicació dels primers mapes

del territori de Catalunya dels quals tenim constància

directa. I més si tenim en compte que, filant

més prim, aquests mapes devien estar elaborant-se

des de força anys abans, atès el temps que requerien

en aquella època tots els passos necessaris –tant

a nivell de recull d’informació com de formalitats al

voltant de la impressió– per a donar per conclòs el

coneixement d’un territori amb el detall precís i concret

en què veié la llum el primer mapa del Principat.

El motiu pel qual es clou aquesta mostra l’any

1800 és donat pels avanços de tipus tècnic que permeteren

plasmar als mapes la coordenada que permetia

l’expressió geomètrica del relleu del territori.

Fou mitjançant les corbes de nivell (línies que uneixen

punts amb la mateixa altitud), tècnica que es

consolidà a França a la segona meitat del segle XVIII.

A partir del segle XIX, l’elaboració de mapes topogràfics

iniciada en una gran part dels països europeus

per les institucions públiques capaces de fer mapes

topogràfics d’un nivell molt superior al que s’havia

aconseguit fins en aquell moment donà un caire diferent

a la cartografia. Tanmateix, els progressos en

les arts gràfiques hi tingueren un paper molt important.

Per exemple, l’aplicació de la tècnica de la litografia,

inventada a les acaballes del segle XVIII, permeté

un ràpid avanç en la publicació d’imatges, ja que s’emprà

llargament al llarg de tot el segle XIX.

Aquestes raons, entre moltes d’altres, són les

que fan francament difícil endinsar-se en un pro-


jecte d’exposició en la qual hom intentés exhibir tots

els mapes d’un territori publicats més enllà del 1800.

En canvi, si hom se cenyeix al publicat abans d’aqueixa

data de 1800, encara és possible de fer-ho

amb força garanties de fiabilitat.

Hem de comentar altres arguments entorn del

tall cronològic adoptat i que afecten l’ordre amb què

són presentades les peces. Com que moltes vegades

un mateix mapa –amb més o menys variants– s’anava

publicant al llarg d’uns quants anys, hem trobat

d’interès intentar comptar amb la primera edició

de cada mapa, fet que afortunadament hem aconseguit

en la gran majoria dels casos. La selecció,

seguint aquesta premissa no sempre fàcil de respectar,

ha estat possible gràcies a la generosa aportació

de diversos col·leccionistes privats, sense oblidar,

evidentment, els propis fons de la Cartoteca de

Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya,

de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya i

del Centre Excursionista de Catalunya.

Un volgut i estricte sentit de la rigorositat científica,

d’acord amb els principis pels quals es regeix

la Cartoteca de Catalunya i l’Associació de Bibliòfils

de Barcelona, justifica l’esforç que s’ha fet per localitzar,

sempre que ha estat possible, un exemplar en

les condicions editorials esmentades. La possibilitat

de consultar un nombre abundant d’obres de referència

cartogràfica, que sortosament s’han anat publicat

en els darrers vint-i-cinc anys i fins avui, ens ha

ajudat a establir unes seqüències cronològiques que

amb moltes garanties de fidelitat ens han permès

de poder afirmar quina és la primera edició d’una

peça concreta i, en principi, en quantes ocasions diferents

aquest document veié la llum. Informació,

aquesta darrera, que igualment s’ha recollit i es dóna

en la descripció cartobibliogràfica que acompanya

cadascuna de les làmines del catàleg.

Com també es comentarà més endavant, i excepte

comptades vegades referides als mapes solts o

murals, els exemplars exposats formaren part d’un

atles i, com a conseqüència d’això, compten amb

diverses edicions a causa del nivell de comercia -

lització força acceptable de què gaudien en aquest

període aquests reculls cartogràfics. És per aquest

motiu, que els mapes murals, molt més propensos,

com hem vist, a la fungibilitat, estan en franca minoria

respecte als que formaven part d’un volum re -

lligat.

Com a reflexió final, cal indicar que aquestes

informacions són basades en el nivell de coneixements

actuals referits als mapes que avui en dia són

17

al nostre abast. Tenim, però, notícies fidedignes de

mapes de Catalunya publicats al segle XVI dels quals

no coneixem cap exemplar. D’aquest punt se’n parlarà

a l’inici de l’estudi posterior.

Coordenades geogràfiques.

Criteris adoptats per a seleccionar l’àrea

de Catalunya objecte de la mostra

Des del punt de vista de l’àrea geogràfica, tot i

que en aquest cas pot semblar bastant obvi, sí que

val la pena de puntualitzar que es tracta de mapes

en els quals apareix el territori català complet, amb

l’única excepció d’acceptar els mapes de Catalunya

de després de l’amputació del comtat de Rosselló i

part del de Cerdanya com a conseqüència del tractat

dels Pirineus de l’any 1659. Queden, per tant, exclosos

de la mostra i del catàleg els mapes de Catalunya

parcials i els que en el seu títol consta la denominació

dels territoris veïns: Aragó i València i, menys,

Llenguadoc i Gascunya. No excloem de la mostra,

naturalment, els mapes de Catalunya que inclouen

part dels territoris veïns, als simples efectes de no

deixar orfe d’informació cartogràfica la zona limítrofa

susceptible d’aparèixer en els límits del tall.

Suport físic dels documents exposats

La quasi totalitat de l’obra exposada correspon

a documents impresos sobre paper. Només cal parlar

de dues excepcions que corresponen precisament

al primer mapa del catàleg, per tant, el considerat

com a publicat en data més primerenca. En aquest

cas, el document exhibit es tracta de la fotografia

d’un mapa mural fet a partir d’una planxa de coure

i gravat en sis fulls de 50,3 x 40,8 cm, conservat al

Département des Cartes et Plans de la Bibliothèque

Nationale de France. El fet de poder disposar a l’arxiu

fotogràfic de la Cartoteca de Catalunya de les

sis fotografies corresponents a cadascun dels fulls,

ens ha permès de fer-ne el corresponent muntatge,

amb la qual cosa s’ha obtingut una peça de 100 x 120

cm. Així mateix, del mapa número 56 del catàleg

n’hem exposat una fotografia, pel fet de només haver

pogut disposar d’aquesta opció.

L’acceptació i l’aplicació d’aquesta trilogia ens

porta a la conclusió següent pel que fa a les característiques

exactes dels mapes exhibits:

Mapes impresos coneguts avui en dia

datats entre 1600 i 1800.

L’exemplar exhibit correspon sempre

que és possible a la primera edició.


Breus comentaris sobre les obres

de referència bàsiques útils per

a la cartobibliografia de Catalunya

Són moltes les obres de referència cartogràfica

que hem hagut d’utilitzar al llarg dels anys per a

documentar i estudiar els mapes de Catalunya. Ací,

en aquest apartat, no és pas possible de citar-les

totes, però sí que donarem raó de les més significatives,

bo i comentant-les breument.

Sense cap mena de dubte, l’obra peonera és la

que publicà mossèn Ignasi M. Colomer l’any 1966

titulada Els cent primers mapes del Principat de

Catalunya. Segles XVI-XIX. 1 Es tracta d’un catàleg

cartobibliogràfic el títol del qual dóna fe de la seva

àrea geogràfica i de les seves coordenades cronològiques.

En uns anys en què les possibilitats de recerca

al nostre país no eren en cap cas com les d’avui

–ens estem referint als llargs anys de la postguer -

ra–, mossèn Colomer aconseguí localitzar un centenar

de mapes de Catalunya juntament amb les seves

respectives edicions o variants, la relació de les quals

es pogué donar a conèixer l’esmentat any 1966. Les

peces són objecte d’una descripció en la qual consten

les dades que permeten fer-se càrrec del tipus

de document alhora que, sempre que és possible, se

cita el lloc on van ésser consultades. Aquesta obra

veié una edició actualitzada l’any 1989, a càrrec de

l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en la qual els

100 mapes inicials passaren a ser 163. Naturalment,

en aquesta xifra tampoc no s’inclouen les diferents

edicions o variants que també foren objecte d’un augment

molt notable. L’autor utilitzà el mateix criteri

anterior pel que fa les descripcions cartobibliogràfiques

dels mapes. El seu títol passà a ser Cartografia de

Catalunya i dels Països Catalans.

En resum, tot i certs problemes creats al voltant

de la metodologia emprada, i que parcialment

es pogueren millorar en l’esmentada segona edició,

la utilitat d’aquesta obra és inqüestionable, en quant

peonera i en quant treball de recerca que segueix

essent vàlid tot i els seus quasi quaranta anys d’existència.

18

Als inicis dels anys seixanta el professor Cornelis

Koeman, de la Universitat d’Utrecht, posava en

marxa un projecte de gran magnitud. Era fins a cert

punt una continuació de la seva tesi doctoral publicada

el 1961 amb el títol Collection of Maps and

Atlases in the Netherlands i en la qual es descrivia

per primera vegada la història de les col·leccions cartogràfiques

dipositades als Països Baixos. A partir

d’un programa informàtic prèviament dissenyat per

a dur a terme aquesta nova tasca, el professor Koeman

amplià el camp de la seva recerca als atles editats

als Països Baixos, en les seves diferents edicions i

dipositats en aquest cas en quasi un centenar de centres

europeus i dels Estats Units. Obtinguda aquesta

àmplia informació, es procedí al buidat dels atles.

El resultat fou la monumental obra Atlantes Neerlandici. 2

El 1967 aparegué el primer volum. El total de l’obra

consta de cinc volums, el darrer dedicat als índexs

generals, que permeten la localització immediata

d’un mapa determinat. L’any 1985 es publicà un sisè

volum suplementari que fa arribar la informació fins

al 1940. Era el primer pas d’un projecte de gran futur

basat en la informàtica.

Trenta anys més tard de la publicació del primer

volum, el 1997, el Dr. Peter van der Krogt, investigador

de la història de la cartografia a la mateixa

Universitat d’Utrecht, publicava el que seria una

edició completada i actualitzada del treball del professor

Koeman. Les millores introduïdes respecte a

l’edició dels anys seixanta són bàsicament la confecció

de quatre índexs diferents, que faciliten el

maneig i la consulta de l’obra, la reproducció fotogràfica

reduïda de cada mapa individual juntament

amb la seva descripció cartobibliogràfica i les concordances

entre aquest volum i el treball del professor

Koeman. Obra prevista en deu volums, de

moment n’han vist la llum el primer i el segon, dedicats

respectivament a l’obra de Gerardus Mercator

i a la de Willem Jansz. Blaeu i Jan Blaeu. 3 El nou

projecte es va començar a preparar el 1993 amb la

tramesa d’un qüestionari a unes 1 500 biblioteques

d’arreu sol·licitant informació sobre els atles terrestres

publicats als Països Baixos abans del 1800.

1. COLOMER I PRESAS, IGNASI M.: Els cent primers mapes del Principat de Catalunya. Segles XVI-XIX, 1966; Cartografia de Catalunya

i dels Països Catalans, amb un annex de mapes del Rosselló i del País Valencià. Edició revisada i augmentada, 1989.

2. KOEMAN: Atlantes Neerlandici: bibliography of terrestrial, maritime and celestial atlases and pilot books published in the Netherlands

up to 1880, 5 volums. 1967-1971; vol. VI: A supplement to the volumes I-IV and a bibliography of geographical, celestial and thematic

atlases published in the Netherlands between 1880 and 1940, 1985.

3. KROGT, PETER VAN DER: Koeman’s Atlantes neerlandici. Obra en curs de publicació. Vol. I, 1997; vol. II, 2000.


Val a dir que un gran nombre de mapes de Cata -

lunya i de les terres catalanes formen part d’aquests

atles. Així, l’obra dels professors Koeman i Van der

Krogt és sens dubte una font indispensable de consulta

per al coneixement de la cartobibliografia catalana.

Amb aquest mateix criteri i mitjans informàtics

similars es publicaren dues obres més de referència

cartogràfica concebudes també prenent com a base

els atles publicats en un país concret: França i Àustria.

Són les següents:

–PASTOUREAU, MIREILLE: Les atlas français. XVIe-

XVIIe siècles: répertoire bibliographique et étude.

Bibliothèque Nationale. Paris, 1984.

– Atlantes Austriaci. Per Ingrid Kretschmer, Johannes

Dörflinger i Helga Hühnel. 2 toms en tres volums.

Wien, Köln, Weimar, Böhlau, 1995. Es tracta d’un

catàleg comentat dels atles austríacs publicats

entre 1561 i 1994.

Els dos títols ja donen raó de les coordenades

cronològiques. En el cas de l’obra francesa, la presència

de mapes de Catalunya i d’altre material de

cobertura parcial del territori català és més abundant

que en l’obra austríaca.

Tot i tractar-se d’un tipus d’obra d’estructura

interna diferent, no pot de cap manera obviar-se en

aquest apartat el monumental treball, dirigit pel

professor d’història de la cartografia de la Facultat

de Ciències Geogràfiques de la Universitat d’Utrecht

Dr. Günther Schilder, amb el títol Monumenta cartographica

neerlandica. 4

L’obra es troba en procés d’edició. Fins al moment

s’han publicat sis volums entre els anys 1986 i 2000.

Es tracta d’una obra editada en mida foli que cal

classificar com una cartobibliografia dels mapes individuals

o murals produïts i publicats als Països Baixos

durant el període 1550-1770. Quan s’escau, el profesor

Schilder també dóna raó de les edicions facsímils

de qualitat. El text és bilingüe, en neerlandès

i en anglès, i les il·lustracions són abundants i sovint

de gran format.

Per a nosaltres té un especial interès el volum

II, publicat l’any 1987, pel fet que s’hi dóna raó d’un

mapa mural de Catalunya, referenciat pel mateix

professor Schilder i àmpliament comentat més enda-

19

vant, que ha resultat ésser el document que encapçalarà

l’exposició i, per tant, aquest catàleg.

Els catàlegs de les grans col·leccions cartogràfiques

del món i d’altres d’entitats menors dipositades

en biblioteques, museus o altre tipus de centre,

també poden considerar-se obres de referència bàsiques

a consultar per anar teixint l’entramat de l’existència

de mapes de Catalunya publicats al llarg

dels anys. També ens limitarem a fer-ne una selecció

molt estricta i una citació molt simple sempre en

funció dels centres on es poden consultar un nombre

important de mapes relacionats amb el territori

català al llarg dels dos-cents anys 1600-1800.

Cartoteques internacionals: Fons totals o parcials

• British Library:

– Catalogue of printed maps, charts and plans.

Photolitographic ed. Complete to 1964, 1967, 15

volums + 1 volum de suplement que comprèn

el període de 1965 a 1974, publicat el 1978.

– Catalogue of Manuscripts, Maps, Charts and

Plans and of the Topographical Drawings in the

British Museum, 1844-1861, cop. 1962, 3 volums.

– Edició electrònica: The British Library map catalogue

on CD-ROM, 1999. Inclou el material de

les dues obres acabades de citar i l’actualització

fins al moment de la publicació.

• Bibliothèque Nationale de France:

L’accés dels fons del Département des Cartes et

Plans es fa mitjançant els fitxers consultables a

la seva sala de lectura. Pel que fa a publicacions

que puguin tenir una certa importància per a la

cartografia de Catalunya del període 1600-1800,

podem citar el següent treball:

– DU BUS, CHARLES: “Les Collections d’Anville à

la Bibliothèque Nationale” (Separata de: Bulletin

de la Section de Géographie du CTHS, 1926),

Paris, 1927. La col·lecció consta d’uns 10 000

mapes dels segles XVI-XVIII adquirits pel geògraf

que donà lloc a la col·lecció.

Cartoteques de l’estat espanyol: Fons totals o parcials

Avui en dia algun d’aquests centres han introduït

algun canvi en el seu nom: així, l’Institut Municipal

d’Història de Barcelona ha passat a dir-se Arxiu

Històric de Barcelona; el Servicio Geográfico del

4. SCHILDER, GÜNTHER: Monumenta cartographica neerlandica. Obra en curs de publicació. Vol. I, 1986; vol. VI, 2000.


Ejército, Centro Geográfico del Ejército, i el Servicio

Histórico Militar, Instituto Histórico y de Cultura

Militar.

• De caràcter militar:

– Servicio Geográfico del Ejército: Cataluña: Mapas

generales. Provincia de Barcelona, siglos XVI al

XIX. Madrid, 1973.

– Catálogo general de la cartoteca del Servicio

Histórico Militar, 2 volums. Madrid, 1981.

• Cartoteques d’arxius, biblioteques, museus i centres

productors de cartografia:

– Catàleg dels fons cartogràfics de l’Institut Muni -

cipal d’Història, volum I: 1986, volum II: 1994.

Barcelona.

– Catálogo de la cartografía histórica de España

del Museo Naval. Madrid, 1990.

– Cartografia de Catalunya. Catàleg general de

la Cartoteca de Catalunya. Barcelona, 1992.

– Cartografía de España en la Biblioteca Nacional.

Madrid, 1994.

– Fondos cartográficos del Instituto Geográfico

Nacional. Siglos XVI-XIX. Madrid, 2000.

Queden exclosos d’aquesta llista els catàlegs de

les exposicions i altre tipus d’obres de referència que

ja s’aniran citant, especialment en les descripcions

cartobibliogràfiques que acompanyen cadascun dels

mapes reproduïts.

Presència del territori de Catalunya

en la cartografia

Catalunya dins del territori peninsular. El mapa

ptolemaic de la península Ibèrica de Berlinghieri

L’exposició ja s’ha precisat que es limita a mapes

del Principat de Catalunya en els quals apareix la

seva imatge sencera (amb la sola excepció de l’exclusió,

a partir del tractat dels Pirineus, de la Catalu -

nya del Nord) i sense ésser compartida amb territoris

limítrofes sencers. Però en aquest text introductori

del catàleg s’ha considerat oportú fer una mirada

enrere respecte a la data de publicació del mapa que

inicia la mostra (1602-1605) i dedicar unes paraules

al de la península Ibèrica en el qual amb moltes

possibilitats se cita per primera vegada el nom de

20

Catalunya dins d’un mapa imprès. Ens estem referint

a un mapa publicat dins d’una de les edicions

de la Geographia de Ptolemeu impresa a Florència

per Niccolò Tedesco l’any 1482. 5 Es tracta d’una versió

italiana versificada del text ptolemaic a càrrec

de Francesco Berlinghieri, humanista florentí (1440-

1500). Mapa que, com els altres que il·lustren les

edicions de l’obra de l’esmentat autor d’origen grec

recuperat en el Renaixement, fou dibuixat abans de

la difusió de la impremta.

Les seves característiques són les següents: porta

el títol: “H GI SA P LA N I A N O V E L L A”, forma

destinada a indicar “HISPANIA NOVELLA”, com a

complement de la làmina anterior dedicada a l’Espanya

vella que és encapçalada pel títol: “TABVLA SECVN-

DA DE EVROPA”. La toponímia del mapa és en italià.

Cobrint el territori que a finals del segle XV

comprenia Catalunya, hi ha creuada en horitzontal

la inscripció: “PRINCIPATO DI CATALONIA”. Una

vuitantena de topònims –totalment italianitzats com

ja s’ha comentat– i una xarxa hidrogràfica bastant

elemental són els elements propis tant del territori

català com de la resta del mapa.

L’obra del gran astrònom i matemàtic grec,

Geographia / Cosmographia, havia estat objecte d’edicions

anteriors i posteriors. Citarem només les que

corresponen a edicions incunables:

– Vicenza, 1475 (no conté mapes).

– Bolonya, 1477.

– Roma, 1478.

– Florència, 1482 (la que és objecte d’aquest comentari).

– Ulm, 1482.

– Roma, 1490.

Però als mapes corresponents de la península

Ibèrica dins d’aquestes altres edicions no hi consta

la referència concreta del topònim referit al Principat

de Catalunya.

Catalunya dins dels mapes parcials

de la península Ibèrica

La presència del territori català compartit amb

els territoris veïns representa el pas immediatament

anterior a la publicació de mapes del Principat individualitzats.

5. BERLINGHIERI, FRANCESCO DI NICOLA: Geographia, 1482. Edició facsímil, 1967, làm.: L II, C VII, T II Eur.


La primera notícia que tenim d’aquest tipus de

mapes correspon al que es publicà dins de l’atles de

Johannes Metellus titulat Hispania tabulis aeneis

expressa..., l’any 1595, i del qual es conserva un exemplar,

potser únic a l’estat espanyol, a la Biblioteca

de Catalunya (E4-IX-10).

L’atles és format per 10 mapes de petit format,

identificats amb les lletres A-I. El primer correspon

a una imatge de la península Ibèrica clarament inspirada

en la versió que Ortelius publicà al Theatrum

Orbis Terrarum. La làmina identificada amb la lletra

I correspon al mapa titulat Aragonia et Catalonia.

Aragón y Cataluña (14,5 x 21 cm).

Per a nosaltres representa la primera imatge

de Catalunya compartida amb un territori veí, en

aquest cas, Aragó. Des del punt de vista del seu contingut,

aporta poques variacions respecte a la làmina

A d’aquest atles dedicada a la península Ibèrica

que, com ja s’ha mencionat, té una estreta relació

amb la versió orteliana.

Tot i això, el fet que es pugui datar a final segle

XVI, fa que hagi de formar part d’aquests documents

previs a l’aparició de les plantes individualitzades

del Principat elaborades ja amb uns resultats molt

més satisfactoris. 6

Mapes del Principat de Catalunya.

Generalitats i selecció comentada

Aquesta exposició consta de 64 mapes del Principat

de Catalunya, tots ells reproduïts en el catàleg i d’una

qualitat molt acceptable i acompanyats de la màxima

informació cartobibliogràfica que ens ha estat

possible d’obtenir.

No podem dedicar un comentari individual a

cada mapa. Ens hem limitat a estudiar amb una

certa profunditat el que figura en el primer lloc de

la mostra pel fet que tots els indicis ens porten a

pensar que es pot tractar del primer mapa de Catalunya

imprès i conegut. Aquest estudi ve a continuació d’aquest

text general introductori.

Tot i això, abans d’entrar en el tema d’unes conclusions

generals sobre la valoració i el paper dels

mapes de Catalunya dins del context europeu del

moment, dedicarem unes poques ratlles a comentar

21

uns quants mapes que per les seves característiques

mereixen que la descripció cartobibliogràfica sigui

completada amb unes breus observacions individualitzades.

Són un total de cinc, xifra que representa

només un 7% llarg del total. Naturalment, com

qualsevol altra selecció, és quasi impossible que no

tingui una certa dosi de subjectivitat, en tot cas, però,

seria per omissió, mai per inclusió poc fonamentada.

Els motius de la tria han estat diversos: per la

seva condició d’exemplar únic conegut (cas del

núm. 1), per raons històriques, per la manera de

tractar la seva temàtica, o per altres motius que en

cada cas es van explicitant. L’ordre intern d’aquesta

selecció es basa en la data de publicació del mapa.

1. La primera peça seleccionada, datada l’any 1643,

correspon a una versió matussera barreja de dos

mapes publicats anteriorment a principis de segle:

el mapa de Vrients de 1602-1605, tot i que segons

el seu autor, José Pellicer de Ossau y Salas-Tovar,

cronista major del rei Felip IV de Castella, es basà

en la planta de Catalunya de Mercator publicada

el 1611. Per la data de publicació es veu que correspon

al període de la Guerra dels Segadors, que

s’havia iniciat l’any 1640. Correspon a la làmina

número 14 del catàleg.

Només cal veure l’ornamentació de la cartel·la del

títol, que és exactament igual que la que apareix

en el mapa de Vrients, col·locada també en el mateix

lloc, i l’ornamentació i posició de la segona cartel·la,

que també coincideix en la seva posició, si

bé en aquest cas el text interior ha estat substituït

pel text erroni de Pellicer y Tovar relatiu al

mapa de Mercator. Tanmateix la toponímia se’n

ressent, i molt, en aquesta versió. 7

No es pot excloure la possibilitat que aquest mapa

formés part de la il·lustració d’un llibre no identificat,

que hauria estat encarregat pel rei Felip

IV al seu cronista major amb motiu de la Guerra

de Secessió que tenia lloc a Catalunya en aquelles

dates.

Palau i Dulcet qualifica l’autor com a “conreador

de la historiografia apòcrifa” i com a “hombre de

tan extensa erudición como corto de escrúpulos...”. 8

Tot i aquestes circumstàncies negatives, ha estat

6. GASSET I ARGEMÍ, JOSEP: “Els primers mapes impresos de Catalunya-Aragó”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 35,

1993, pàg. 41-60.

7. BARELLA, ALBERT: “El primer mapa de Catalunya imprès a Espanya en el segle XVII”, Cicle de conferències presentat amb motiu

del Symposium IMCOS. Barcelona, 3, 4 i 5 d’octubre de 1986, 1986, pàg. 9-16.

8. PALAU Y DULCET, ANTONIO: Manual del librero hispanoamericano. 2a edició, vol. XII, 1959, pàg. 426.


seleccionat per formar part d’aquesta curta tria.

Eliminada la seva qualitat científica, passem a

examinar-ne els motius: d’acord amb els coneixements

actuals, es tractaria de la primera planta

del Principat impresa a Espanya, i de la qual coneixem

només dos exemplars. Un és inclòs dins d’un

manuscrit de la Biblioteca de Palacio, Madrid, titulat

Apuntamiento de las guerras entre España y

Francia [1636-1647] en Italia y Cataluña (Mss.

II-1113, núm. II). 9 L’altre exemplar, solt, pertany

a una col·lecció privada de Barcelona.

2. En segon lloc, i excepcionalment en aquest cas de

manera col·lectiva, cal citar l’obra de la família

Sanson, una saga de tres cartògrafs francesos que

van tenir un important paper en la cartografia

europea del segle XVII, i que ostentaren càrrecs de

privilegi dins de la cort del seu país. Entre els

mapes que publicaren, n’assenyalarem un, publicat

per Nicolas Sanson, el primer de la dinastia

d’aquest nom, l’any 1660 i que correspon al mapa

número 17 del catàleg.

Aquesta família té l’honor d’haver publicat el nombre

més alt de mapes diferents del Principat entre

els anys 1600 i 1700, fins a un total de set. Si hem

destacat la versió del 1660 és per més d’una raó.

Una, no necessàriament la principal, per tractarse

del primer d’aquests set mapes. Una altra, perquè

va aconseguir actualitzar-lo amb un espai de

temps molt curt, vist que en el títol que consta

dins de la cartel·la ja hi apareix la notícia del resultat

del tractat dels Pirineus signat només l’any

anterior i segons el qual els territoris de la Catalunya

del Nord passaren a mans de la corona francesa.

El mapa no reflecteix, no pot reflectir, aquesta

nova frontera tot just acabada de crear, però Nicolas

Sanson, sigui per rigor històric, sigui per xovinisme

o per alguna altra raó, trobà temps per a modificar

la planxa del gravat en la part que pertocava

al títol. Els altres sis mapes dels Sanson corresponen

a les làmines 20, 23, 24, 30, 32 i 38 del catàleg.

La seva característica respecte als mapes

anteriors afecta el seu perfil. La versió sansoniana

introdueix un dibuix excessivament arrodonit

i avançat cap a la banda de mar.

La llista d’aquests mapes de la dinastia Sanson

que veieren la llum poden completar-se –tot i no

22

entrar en les característiques de l’exposició– amb

una prova d’impremta d’un mapa de grans dimensions

(105 x 134 cm) una part de la qual és impresa

(cas de la xarxa hidrogràfica) i l’altra manuscrita

(cas del títol de la cartel·la i dels topònims). Es

conserva al Service Historique de l’Armée de Terre

de París. 10

3. El següent mapa seleccionat és el que signà el geògraf

i cartògraf català Josep Aparici (1653-1731).

Correspon a la làmina 53 del catàleg. La primera

edició es publicà l’any 1720, la segona és de 1769,

quan ja feia uns quants anys que l’autor havia

mort.

De l’edició de 1720 només tenim dos exemplars

localitzats, un al Centre Excursionista de Catalunya

de Barcelona i l’altre a la cartoteca del Centro

Geográfico del Ejército, de Madrid.

Es tracta del primer mapa de Catalunya conegut

que va publicar un geògraf-cartògraf català. Si

recordem que el primer mapa l’hem datat els primers

anys del segle XVII, cal admetre que un perío -

de d’uns 115 anys representa molt de temps per a

assolir aquesta fita. Sigui com sigui, Aparici ho

aconseguí. En bona part perquè unes certes circumstàncies

personals ho afavoriren: l’autor, a

part de geògraf, es dedicava a la tasca de recaptar

impostos per subvencionar les guerres durant

el regnat del darrer monarca de la Casa d’Àustria,

Carles II, fet que requeria recórrer el país a peu

o amb animals de càrrega. Ell aprofitava aquesta

situació per prendre tota classe de notes in situ

que li permetessin un dia confeccionar un mapa

del Principat, havent trepitjat tot el terreny, i que

sembla que havia planificat de manera que anés

acompanyat d’una llarga descripció.

Políticament parlant, Aparici fou defensor de la

causa felipista en la Guerra de Successió Espanyola

que esclatà en convertir-se el nét del rei de França,

Felip, duc d’Anjou, en el primer monarca de la

Casa de Borbó als antics regnes de Castella i

d’Aragó. No és gaire difícil de deduir per què el

1720, Aparici, ja nomenat “geógrafo del Rey”, pogué

publicar el seu mapa de Catalunya començat a

treballar des de tants anys abans i amb un format

francament gran, 116 x 129 cm, i a escala 1:220 000

aproximadament.

9. De Mercator a Blaeu: Espanya i l’edat d’or de la cartografia a les disset províncies dels Països Baixos. FERNANDO BOUZA (ed.).

Madrid: Fundación Carlos de Amberes; Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996, pàg. 149.

10. MONTANER, CARME: “An unrecorded map of Catalonia by Sanson”, The Map Collector, 66, 1994, pàg. 33-35.


Del mapa, que científicament cal valorar molt positivament,

només comentarem alguns aspectes concrets

i de manera breu. Col·loca alhora sobre la

seva superfície impresa l’antiga divisió administrativa

de Catalunya en vegueries i la que fou

imposada arran del decret de la Nova Planta, els

corregiments. També hi afegeix la delimitació dels

vuit bisbats de Catalunya. Els aspectes toponímics

són ben resolts i els municipis són diferenciats

en funció de la seva importància en “Villas

grandes, Villas pequenyas, Lugares grandes,

Lugares pequenyos”.

Així, la primera part del projecte d’Aparici de

publicar un mapa de Catalunya actualitzat es

convertí en realitat, però no la segona, que hauria

consistit en la publicació del seu text descriptiu

o memòria. Sortosament, a la secció de reserva

de la Biblioteca de Catalunya, es conserven aquests

textos manuscrits d’Aparici complementaris del

mapa, un de l’any 1708 i un de segon, més ben

elaborat, on no consta cap data, si bé cal situarlo

cap al 1715 (Ms. Arx. 516), que potser l’autor

considerava ja com a quasi definitiu 11 . El geògraf

Salvador Llobet publicà l’edició crítica d’aquests

textos. 12

4. La planta de Catalunya que comentem a continuació

ha estat seleccionada en funció de la seva

temàtica: l’estat dels camins del Principat amb la

finalitat que els exèrcits de Felip V que hi transitaven

ho fessin amb les màximes garanties de

seguretat. El seu autor fou Oleguer de Taverner

i d’Ardena, segon comte de Darnius (1676-1727),

que pogué veure’l publicat a Barcelona l’any anterior

al de la seva mort, per tant, el 1726. Correspon

a la làmina 55 del catàleg.

El comte de Darnius –forma que emprava l’autor

per signar– classificà els camins en tres grups: els

camins on podien transitar els carros de combat,

els carruatges o qualsevol altre vehicle de rodes,

els que només eren aptes per a animals de càrrega

i els que estaven en tan mal estat que s’havien

de considerar com a intransitables per a dur a

terme qualsevol maniobra militar. Uns signes grà-

23

fics diferents per a cada cas, ajuden a distingirlos

a simple vista sobre el mapa.

Talment com en el cas del mapa d’Aparici, s’han

conservats uns textos que a parer de l’autor havien

d’acompanyar el mapa i que foren acabats també

el 1726. Tampoc no fou possible aconseguir la publicació

d’aquesta interessant memòria feta a partir

del contingut del mapa.

Es tracta de tres exemplars manuscrits titulats

–amb molt poques variacions de puntuació i vocabulari–

“Guia de los caminos mas principales del

Principado de Cataluña, asi carreteros mas quebrados

por los quales pueden transitar ejercito,

artilleria, carruajes y destacamentos hechos por

el coronel conde de Darnius”, obra d’altres tantes

mans diferents, i amb un text quasi únic per a les

tres versions. Dos d’ells porten un mapa manuscrit

plegat, molt semblant al que es publicà, sense,

però, cap dels molts elements de decoració clarament

barroca que apareixen en la versió impresa.

El títol del mapa és “Mapa del Principado de

Cataluña con la frontera de Francia Aragon y

Valencia...”. Tots dos són relligats amb la mateixa

enquadernació exacta, fet que fa suposar que

provenen d’un mateix fons. El tercer exemplar

(Ms. 10529) no conté el mapa, en canvi inclou al

final del text una “Tabla de los caminos, que contiene

este libro, por orden alfabético”, per tant un

índex, ja que a part els topònims dóna el foli on

apareixen citats. Aquest exemplar, concretament,

prové de la col·lecció del duc d’Osuna. 13

Aquests textos es conserven relligats en forma de

llibres a la Secció de Reserva de la Biblioteca

Nacional d’Espanya a Madrid (1965, 6332=R.205,

10529). A part la descripció i l’estat de conservació

dels diferents itineraris, d’acord amb la intenció

del mapa, el text posa un cert èmfasi en detalls

com ara els llocs d’allotjament per als exèrcits i

les precaucions a prendre cas que es produís algun

incident. En aquest suposat cas, podrien ésser

“socoridos por todas partes”.

5. Com a representació de l’aportació espanyola als

mapes de Catalunya també cal posar un cert èmfa-

11. GALERA I MONEGAL, MONTSERRAT: [“El mapa de Catalunya de Josep Aparici: estudi”], Aparici, Josep. Nueva descripcion geografica

del principado de Cataluña, 1998 [edició facsímil].

12. LLOBET, SALVADOR: “Una descripción geográfica del Principado de Cataluña por José Aparici en el siglo XVIII”, Hispania, 6, 1946,

pàg. 635-669.

13. GALERA I MONEGAL, MONTSERRAT: “Guerra i cartografia a Catalunya. Segles XVII-XX”, La cartografia catalana: Cicle de conferències

sobre història de la cartografia: 10è curs, 2000, pàg. 151-154.


si en la planta del Principat que dibuixà el cartògraf

Tomás López (1731-1802). Ostentà el càrrec

de “geógrafo de los Dominios de Su Majestad”,

alhora que fou membre de vàries acadèmies.

A mitjan segle XVIII la formació científica dels nostres

cartògrafs es trobava a una distància força

considerable respecte a la dels cartògrafs europeus.

Tomás López fou enviat a estudiar a París

entre 1752 i 1760 a fi d’intentar posar-se a l’altura

de les circumstàncies, de manera que es pogués

partir d’una base tan simple com la de conèixer la

vertadera posició de pobles i ciutats i les distàncies

reals entre ells. Es tractava de la primera

vegada que un cartògraf espanyol entrava en contacte

directe amb els estudis de nivell superior que

s’impartien a Europa.

López estudià matemàtiques i altres ciències necessàries

per a la formació d’un cartògraf i també es

preparà en el perfeccionament de la tècnica del

gravat, tot amb un únic objectiu: que quan s’incorporés

a Madrid estigués prou preparat per a

confeccionar un mapa de la península que pogués

competir amb els dels altres països del continent.

Tot i això, Tomàs López no pogué realitzar observacions

sobre el propi terreny i com a conseqüència,

la seva cartografia conté certs errors geogràfics.

La seva planta de Catalunya porta data de 1776,

per tant fou acabada al cap d’uns quants anys de

la seva tornada de París. Hi consten els 12 corregiments

vigents en aquell moment juntament amb

el districte especial per a la Val d’Aran. És dibuixat

a escala 1:330 000 aproximadament. Fou inclòs

dins d’un atles publicat el 1810 i correspon a la

làmina número 60 del catàleg.

A part aplicar-hi els seus coneixements científics,

Tomás López, d’acord amb el text que de manera

ben explícita fa constar en el títol que apareix dins

de la cartel·la barroca, tingué en compte els mapes

de Catalunya que s’havien publicat fins en aquell

moment: el d’Aparici i el del comte de Darnius

–ambdós formant part d’aquesta curta selecció– i

també el de F. X. de Garma i de Duran, publicat

cap a 1770 (làmina 58 d’aquest catàleg). Igualment,

López s’inspirà en el gran mapa dels Pirineus de

Roussel i La Blottière, elaborat a finals del segle

XVII i publicat en vuit fulls cap al 1730 i, seguint

les seves pròpies paraules, també s’inspirà “en

otros manuscritos y buenas relaciones”. Aquestes

consultes estan en la línia de l’observació anterior

segons la qual Tomás López feia un treball cartogràfic

de despatx o de gabinet, a base d’examinar

24

i comparar documents relacionats amb el mapa

que preparava.

Conclusions

Finalment, doncs, l’exposició ha constat de 64

mapes del Principat de Catalunya. Al segle XVII n’hi

corresponen 38 i al segle XVIII la resta. I, si comptem

les versions diferents que es publicaren de cadascun

dels 64 mapes, ens trobem amb la important xifra

de 241 documents. La seva relació detallada ha quedat

reflectida en la descripció cartobibliogràfica que

acompanya cada làmina del present catàleg.

Del punt de vista dels objectius de la publicació

dels mapes, el seu resultat correspon als temes que

hem esbossat en els preàmbuls d’aquest estudi: militars,

comercials, polítics i científics. S’observa una

certa alta proporció de mapes fets amb finalitats

militars, ja que durant aquest període de 200 anys

el Principat de Catalunya fou escenari de guerres

quasi continuades, les més significatives de les quals

foren la Guerra dels Segadors (1640-1652) i la Guerra

de Successió Espanyola (1702-1715), les quals, juntament

amb les seves respectives seqüeles, ocuparen

una bona part de la resta d’ambdós segles.

Pel que fa als seus autors, cal destacar la participació

de cartògrafs dels Països Baixos i de França,

tot coincidint amb l’auge que assoliren en aquests

països els coneixements científics durant aquest

perío de, entre els quals es compta la ciència cartogràfica.

A partir de la segona meitat del segle XVIII,

la contribució dels cartògrafs autòctons equilibra

aquesta proporció en favor de les aportacions locals.

Si hem de fer una valoració cartogràfica justa i

equitativa d’aquesta presència de mapes del Principat

al llarg del període objecte de l’exposició, aquesta

podria classificar-se com a relativament acceptable.

Lògicament, aquesta afirmació només es pot fer a

partir d’uns punts de referència concrets que passen

pel coneixement de la producció cartogràfica a

Europa dins d’aquest mateix període.

I quan ens hem decidit a aplicar aquest adjectiu

–prèviament matisat– a la presència, a la quantitat

de mapes publicats, al nivell científic que assoliren

respecte als coneixements cartogràfics del moment,

pensem que és exempt de tota mena de xovinisme.

Catalunya no és cap país capdavanter en aquest

terreny, la gran majoria dels mapes van sortir dels

tallers dels Països Baixos o de França, l’aportació

autòctona, tot i la seva vàlua, és més aviat minsa,


molts mapes són còpies, sovint matusseres, d’altres

de publicats anteriorment. Tot i això, i per diversos

motius, potser el més decisiu el de la situació de guer -

ra real o freda que tingué per escenari el territori de

Catalunya al llarg d’aquests dos-cents anys, el resultat

global no es pot qualificar en termes gaire negatius.

Si la comparació la féssim dins del context de la

península Ibèrica, el resultat seria una mica diferent.

Moltes altres terres i regions peninsulars no

assoliren el nivell de Catalunya pel que fa a la categoria

de les seves representacions cartogràfiques,

tant del punt de vista del coneixement real del territori,

com de la informació relacionada amb els topònims

i la correcció en la seva ubicació.

Abans de donar per acabades aquestes reflexions

finals, cal fer menció d’una tasca que constitueix

l’assignatura pendent en el món de la cartografia.

Es tracta dels mapes que il·lustren els llibres, plegats

a part o formant part de la seva paginació. En

algun moment s’hauran d’incloure en les llistes de

mapes d’un país o territori. Aquesta tasca requereix

molt de temps i de personal que pugui anar examinant

a fons tots els volums la temàtica dels quals

Primeres notícies referides a mapes

de Catalunya impresos

Hem hagut de renunciar per motius històrics i

documentals a dedicar el tema de l’exposició als primers

mapes de Catalunya impresos, entenent aquest

enunciat en el sentit més estricte de la frase. Així és

com ho hauríem desitjat. La hipotètica conservació,

d’una banda, de certs exemplars de mapes del Principat

impresos que es troben documentats en textos de

finals del segle XVI, juntament amb les escasses possibilitats,

algun dia, de la seva localització, n’ha estat

la causa.

Així, com a preàmbul d’aquest estudi, donarem

raó del contingut d’aquests textos esmentats. Però

ENTORN DELS PRIMERS MAPES DE CATALUNYA

PUBLICATS I CONEGUTS AVUI EN DIA

25

suggereixi la possibilitat de localitzar-hi mapes, plànols,

vistes o altre material d’aquest tipus. Són moltes

les obres que caldria examinar, els cartotecaris

en som conscients i comptem que algun dia es pugui

dur a terme aquesta labor.

Aquestes serien les conclusions derivades de l’oportunitat

d’haver pogut comptar amb un exemplar

de tots els mapes de Catalunya –procedents dels

atles i llibres i com a exemplars solts– publicats i

coneguts avui en dia i del coneixement d’una bona

part, esperem, de les diferents edicions de què foren

objecte, un factor també important a l’hora de valorar

el conjunt. Valoració que ha comportat el fet d’haver

d’assumir el risc de posar un qualificatiu que

respongui a la realitat sense fer ús de subjectivismes.

És només amb aquesta intenció que s’ha redactat

aquesta visió general dedicada a la cartografia

de Catalunya publicada entre els anys 1600 i 1800.

Montserrat Galera i Monegal

Cap de la Cartoteca de Catalunya

Institut Cartogràfic de Catalunya

l’exposició s’iniciarà amb l’exhibició del primer mapa

imprès conegut, fet que tingué lloc entre 1602 i 1605,

i que correspon a un gran mapa mural del Principat,

un gravat sobre sis planxes de coure, i del qual, per

cert, només tenim coneixement d’un sol exemplar.

Suficient, però, per a encapçalar la mostra.

Les notícies documentals sobre l’existència d’aquests

mapes del segle XVI, probablement perduts,

es troben en un manuscrit sortosament conservat

que escriví el pare jesuïta Pere Gil que es titula Libre

primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta

de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals

de Cathaluña i que segons les seves pròpies

paraules escrites, redactava almenys entre 1598 i

1600. Fou el geògraf Josep Iglésies qui l’any 1949


publicava aquest text dipositat al Seminari Episcopal

de Barcelona, acompanyat d’un documentat estudi. 1

Pere Gil deixa entendre en el capítol I del seu

estudi sobre Catalunya que el 1600 era l’any en què

el redactava: “... per espay de 1600 añys que correm

ara...”. Si bé Josep Iglésies en una nota a peu de pàgina

precisa el següent: “Inicialment deia 1598”. 2 Més

endavant en el capítol 2bis, podem llegir: “La figura

de Cathaluñya, ben considerada en mappa ben

correcta, es triangular; pero no es equilatera que

tinga las parts y lineas iguals; sino un poc prolongada,

y ayxi retira la figura de Escalenos...”, “En una

mappa curiosa que viu jo feta de ma lo any 1596 la

qual estava en la Baylia General, se contenia en un

Epitafi llati breument sifrada la longitut, latitut,

figura i cosas particulars de Cathaluña, lo qual Epitafi

diu desta manera: ...”. Segueix un llarg text de caire

geogràfic i històric en llengua llatina que acaba amb

la seva datació: “Anno domini 1596”. Pere Gil s’està

referint, doncs, a un mapa manuscrit del qual fins

al moment no es té cap altra notícia. 3

Aquest text llatí era previst de traduir-lo “en

llengua cathalana”. Però en el manuscrit, Pere Gil

deixà un gran espai en blanc per tal de col·locar-hi

en el seu moment la traducció, la qual finalment no

arribà a transcriure en el seu manuscrit.

Dins del mateix capítol 2bis, més endavant, trobem

una altra informació que en aquest cas es refereix

a “mapes” [en plural] de Catalunya igualment

manuscrits però també a uns altres que estaven

impresos. És amb motiu de la detallada descripció

que l’autor fa de Catalunya i que divideix “per parts”,

segons les seves pròpies paraules, i que correspon a

les divisions administratives del moment en vegueries,

sotsvegueries i batllies. Gil cita les 15 vegueries

vigents l’any 1600 ca. i per tant segueix donant

raó de les tres vegueries corresponents al Rosselló,

que pel tractat dels Pirineus passarien a la corona

francesa l’any 1659. L’altra divisió tractada per l’autor

és l’eclesiàstica, i finalment la territorial, que

equival a les comarques o climes fins a un total de

27. En parlar d’aquesta darrera divisió, i com a pre-

26

àmbul introductori al tema, Pere Gil escriu: “... no

referirem en cada partida tots los llochs y vilas petitas,

sino sols las ciutats, vilas y llochs mes principals.

Deixant al curios Lector: para que en ditas

Mappas manuscritas y estampadas de Cathaluña,

que estan curiosa y extensament fetas, los puga veurer

tots o casi tots; y los sitis, y posturas dells”. 4

Estem, per tant, donant testimoni de la presència

de cartografia manuscrita i impresa d’un cert

nivell referida a Catalunya. Fet que ens priva de

poder preparar l’exposició i confeccionar aquest catàleg

donant fe dels primers mapes impresos del

Principat, almenys pel que fa a la cartografia que

explícitament cità el pare Gil en el seu text manuscrit.

La seva condició de mapes murals o solts s’ha

de considerar com una de les causes de no poder disposar-ne

avui de cap exemplar. El que sembla indubtable

és que Pere Gil tenia davant seu un bon o uns

bons mapes de Catalunya.

Primers mapes de Catalunya impresos

i conservats avui en dia

Mapa mural de Catalunya en sis fulls signat

per J. B. Vrients (1602-1605). El seu historial

tipogràfic durant 160 anys

Precisament a Anvers, pàtria dels artistes més

prestigiosos i importants en l’art del gravat fet sobre

planxes de coure, s’edità en els primers anys del segle

XVII el primer mapa de Catalunya, del qual coneixem

un únic exemplar que es conserva al Département

des Cartes et Plans de la Bibliothèque Nationale de

France (Ge DD.5896) i que fou documentat pel professor

d’història de la cartografia de la Universitat

d’Utrecht, Dr. Günther Schilder, l’any 1975. 5 Correspon,

per tant, a la làmina 1 del catàleg.

Descripció física del document i breu contingut

Es tracta de un mapa en sis fulls –per tant un

mapa dels que hem descrit com a murals– d’unes

mides de 50,5 x 41 cm cadascun i que un cop mun-

1. IGLÉSIES, JOSEP: Pere Gil, S. I. Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de

cosas naturals de Cathaluña. Segons el manuscrit inèdit del Seminari Episcopal de Barcelona, 1949.

2. GIL, PERE: Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de

Cathaluña, fol. 1v. (Estudi de Josep Iglésies, pàg. 149).

3. GIL, PERE: Op. cit., fol. 5v. (Estudi de Josep Iglésies, pàg. 156-157).

4. GIL, PERE: Op. cit., fol. 5v. (Estudi de Josep Iglésies, pàg. 156-157).

5. SCHILDER, GÜNTHER: Monumenta cartographica neerlandica, vol. II, 1986, pàg. 125.


tat forma una peça de 101 x 123 cm. És dibuixat a

escala 1:250 000. Abraça tot el territori català del

moment –per tant inclou els territoris ultrapirinencs–

i una petita part de les terres d’Aragó i de València.

El seu títol és “NOVA PRINCIPATVS CATALONIAE

DESCRIPITIO”. És voltat d’una orla que només voreja

la part inferior i la banda esquerra del gravat, feta

a base de motius vegetals combinats amb éssers mitològics

en forma d’animals fantàstics.

Amb un perfil força correcte, el mapa conté una

informació en el seu interior certament valuosa.

Només cal prestar-hi una mínima atenció per adonar-se

de la gran abundor de topònims referits a ciutats,

pobles, llogarets, muntanyes, rius, rierols,

ermites, esglésies i altres. Així mateix, cal destacar

la correcció de la xarxa hidrogràfica, on àdhuc es distingeixen

els ponts que creuen els rius principals, i

també cal ponderar el nivell assolit en la interpretació

orogràfica.

El fet de no haver localitzat els mapes de Catalunya

dels quals ens parla el pare Gil no ens permet de

saber fins a quin punt tota aquesta informació era

ja coneguda quan Vrients edità el seu mapa en sis

fulls. Sí que podem dir que després del seu examen

detingut i comparat amb les descripcions del pare

jesuïta, ambdues versions no coincideixen pas en la

seva totalitat, especialment pel que pertoca a les

divisions administratives, comarcals i altres. En

qualsevol cas, aquesta peça concreta pot ésser classificada

com un document molt complet, força exacte,

ben imprès des del punt de vista de la seva labor

tipogràfica i d’unes mides considerables.

Conté una cartel·la redactada en llengua llatina

que consta de dues parts: la dedicatòria i una descripció

relacionada amb els mecenes que havien

col·laborat en l’execució del mapa. La dedicatòria és

encapçalada per la frase “PERILLVSTRIBVS AC

CLARISSIMIS VIRIS...” seguida dels noms d’aquests

il·lustres personatges, els diputats i oïdors de la

Generalitat de Catalunya per al període 1602-1605,

fet que ens permet de situar l’any de la seva publicació

en aquests primers anys del segle XVII. Els seus

noms i càrrecs són els diputats Bernat de Cardona,

abat de Sant Miquel de Cuixà; Hug de Tamarit i

Joaquim Setantí, i els oïdors Pau Pla, Rafel Rubí i

27

Coll i Honorat Martí. A continuació, hi apareix una

descripció en llatí del territori de Catalunya signada

per Joannes Baptista Vrintius. Una segona cartel·la

conté les dades corresponents a l’escala en

llegües, milles franceses i milles castellanes juntament

amb la notícia que fou imprès a Anvers “apud

Ioannem Baptistam Vrints”.

El text de tipus descriptiu d’aquesta cartel·la és

extremament interessant, per aquest motiu en transcrivim

la traducció completa que serà comentada

seguidament. 6

“Acabada la descripció [amb aquest mot “descripció” tot fa

pensar que Vrients s’està referint al mapa vista la seva

coincidència amb el darrer mot del títol] de Catalunya en

totes les seves parts [mot que també constava en el mapa

que consultava el pare Gil per a designar les divisions ad -

ministratives en vegueries, sotsvegueries i batllies], ni vaig

dubtar un moment ni vaig reflexionar a penes quin seria

el destinatari principal de la meva dedicatòria en treurela

a la llum, atès que, arribant ràpidament al dilema de

com escollir el nom d’una sola persona que, al meu parer,

fos la millor, gràcies a la qual la descripció assolís distinció

i esplendor per ella mateixa, decidí que hauríeu de ser

triats vosaltres com als millors patrons. Perquè la humanitat,

la generositat, la grandesa d’esperit, la justícia, la

rectitud de consciència i vostres excel·lents virtuts de tot

tipus són sabudes i reconegudes per tothom. A més a més,

aquesta descripció que conté les ciutats, fortaleses, muntanyes,

camps, llacs i rius del eximi Principat de Catalunya,

a qui podria haver-se adaptat millor que a vosaltres, que

haveu estat posats al front d’aquest mateix principat per

la voluntat de Déu? Essent just, com ho és, que els rius

tornen al lloc d’on han eixit, és a dir, a la mar, com no anava

a dedicar-vos aquesta descripció, que vaig fer amb la major

cura en el mateix principat i que, una ve gada feta, us vau

preocupar que arribés a les meves mans per tal que fos

impresa en la meva tipografia. Us prego i suplico que la

rebeu amb el semblant tranquil i feliç. Salut. Amplitud.

vestrar. cliens addictissimus, Ioannes Baptista Vrintius”.

Unes primeres reflexions producte de la lec -

tura atenta d’aquest text: L’autor, J. B. Vrients,

1562 ca.-1612, treballà a Anvers primerament com

a llibreter i com a comerciant de llibres i dins d’aquest

ram gaudí sempre d’una gran reputació en

el camp de la cartografia. Aviat s’especialitzà com

a gravador i impressor de mapes.

6. L’autora vol agrair al professor Ramon Puchades, del Departament d’Història de l’Antiguitat i de la Cultura Escrita, de la Unitat

de Paleografia, de la Universitat de València, la seva gentilesa per la traducció del text llatí de J. B. Vrients.


El seu primer treball conegut en aquesta especialitat

correspon a una escena del setge d’Anvers

de 1585, que veié la llum, segons sembla, el mateix

any que havia tingut lloc aquest fet bèl·lic. Tot i això,

el ja esmentat professor Schilder dóna raó de la seva

activitat com a gravador des d’almenys l’any 1559.

Als anys noranta del segle XVI i als primers de la centúria

següent és quan Vrients aconseguí el seu màxim

esplendor i l’apogeu professional. 7

La seva implicació amb aquest mapa de Catalunya

en sis fulls ha quedat ja ben palesa. Fet que ens permet

aportar informacions de primera mà sobre el

tema, alhora que formular-ne algunes altres que quedaran

a nivell d’hipòtesis.

En el primer cas, podem afirmar, doncs, que

Vrients havia intervingut d’una manera directa en

l’elaboració d’aquest mapa en una estada, no sabem

de quina durada però no sembla pas que fos ni escadussera

ni gaire curta, al Principat. Un cop acabada

una feina clara des del punt de vista de l’autor si

bé poc precisa per a nosaltres, se’n tornà a la seva

terra flamenca tot esperant, potser, que se li retornés

un material que algú havia de completar més

endavant, a fi que el mapa en qüestió pogués ésser

imprès a Flandes. Compromís que també quedà ben

clar que van complir els personatges als quals dedicà

el mapa, els diputats i oïdors de la Generalitat de

Catalunya triats per al període de 1602-1605.

Vist que la toponímia del mapa és tota escrita

en un català molt correcte, es pot també suposar

sense pecar de massa agosarament que no fou Vrients

qui la devia posar. I ací és quan hem de començar a

entrar en el camp de les hipòtesis a fi d’intentar trobar

aquesta anella perduda. Aquesta suposició ens

permet aventurar la possibilitat que en aquest mapa

també hi hagués treballat un equip de gent que coneixia

bé la toponímia catalana. Això suposaria la intervenció

directa de professionals i d’informadors catalans

en aquest document tan important per a la cartografia

de Catalunya, el qual el professor Schilder va

qualificar com a “milestone in Catalonian cartography”.

8 Podem estar davant del primer mapa de

Catalunya editat en diversos fulls.

Val la pena d’aturar-se una mica a comentar la

seva decoració. A part l’orla, ja esmentada, tot ell

28

respira l’aire barroc del moment. Els principals elements

de decoració són els vaixells que apareixen al

llarg de la costa catalana des del cap de Begur fins

a Tarragona. El dibuixant va voler deixar testimoni

d’un combat naval imaginari, i de molta actualitat

en aquell moment, entre naus cristianes i turques.

Ambdues flotes fan ús de les seves armes de guerra

però les fumarades no van dirigides a cap objectiu

bèl·lic especial. En els dos casos, l’autor dibuixa naus

al rem, galeres, i naus a vela, les carraques o petits

galions.

Les naus cristianes es distingeixen per la bandera

que porta la creu de Borgonya, en forma d’aspa

talment com és la creu de Sant Andreu. Solien

ésser banderes de fons blanc amb l’esmentada creu

de color vermell com a element distintiu. En conjunt,

es tracta de sis barcasses grans, ben equipades

i fins i tot en el cas de les galeres en trobem de

dues classes diferents, unes en les quals hi ha únicament

els remers –per cert en un nombre molt elevat

respecte a l’habitual del moment– i una altra,

en primer terme, on a sobre del cap dels remers apareix

una plataforma sobre la qual hi ha soldats d’artilleria,

drets i amb unes armes a la mà que podrien

ésser llançes. És una galera d’origen venecià considerada

com la més ben equipada del moment i coneguda

amb el nom de galiassa. A la flota cristiana

només hi ha una sola barca de vela, és una carraca.

Totes sis estan en perfectes condicions i sense perill

d’enfonsament immediat. Ambdós tipus d’embarcacions

foren molt utilitzats en l’armada espanyola

entre els segles XVI i XVIII.

Les naus turques porten en la seva bandera la

mitja lluna com a símbol d’identificació. N’hi ha un

total d’onze, set són al rem i la resta a la vela. En

aquest cas, el dibuixant es permeté la llicència d’interpretar-ne

dues en situació de perill, una mig enfonsada,

amb part de la tripulació intentant de sobreviure,

i una altra amb el pal major partit pel mig.

En resum, vaixells que per la seva envergadura

eren aptes per a navegar només per a la mar

Mediterrània, sense possibilitats d’endinsar-se Atlàntic

enllà. 9

Unes balenes dibuixades amb un grau de fantasia

notable, i quasi només identificables pel doll

7. SCHILDER, GÜNTHER: Op. cit., vol. II, 1987, pàg. 123.

8. SCHILDER, GÜNTHER: Op. cit., vol. II, 1987, pàg. 126.

9. L’autora vol agrair a Javier Pastor, oficial de l’Armada, per la seva informació sobre els vaixells que il·lustren el mapa mural de

Catalunya.


d’aire humit –no d’aigua com sovint es diu– que surt

dels seus orificis nasals, complementen els elements

decoratius del mapa.

La peça que s’exposa no correspon al gravat original

de la Bibliothèque Nationale de France. Per

a aquest cas s’exhibeix una composició fotogràfica

el muntatge de la qual ha estat possible gràcies al

fet que l’arxiu fotogràfic de la Cartoteca de Catalunya

disposa d’una reproducció de cadascuna de les sis

planxes del gravat.

Però d’aquest gran mapa mural del Principat

n’hem pogut fer un seguiment més enllà de la versió

original del flamenc Jan Baptist Vrients. Amb

lleugeres variacions en la seva composició tipogràfica,

n’hem tingut notícies fins l’any 1763, per tant

durant un segle i mig llarg. Aquestes són les informacions

de les quals disposem.

La mort de l’editor i gravador Vrients succeïa

l’any 1612. Les planxes d’aquest gran mapa de

Catalunya les adquirí Claes Jansz[onius] Visscher

(1587-1652), instal·lat a Amsterdam, que segurament

el tornà a publicar amb algunes modificacions,

tot i que avui en dia només coneixem l’edició

que en féu el seu fill Nicolas (1618-1679), actiu des

de 1657 fins a 1677. D’aquesta versió de la dinastia

Visscher, on no consta l’any de la seva publicació,

en coneixem dos exemplars, també dipositats

al Département des Cartes et Plans de la Biblio -

thèque Nationale de France. Porten, respectivament,

les signatures (Ge DD.5897), presentat en

fulls separats, i (Ge C.9630) en aquest cas corresponent

a un exemplar muntat. 10 Coneguts els anys

que Nicolas I Visscher regentà el taller heretat del

seu pare, la data aproximada d’edició del mapa la

podem situar en els anys cinquanta llargs del segle

XVII o, amb altres paraules, al cap de mig segle aproximat

de la seva edició prínceps.

El mapa segueix encara constant en un catàleg

de la família Visscher corresponent a l’any 1682 aproximadament,

quan el taller d’aquest llinatge de cartògrafs

ja el regentava el membre de la tercera

generació de la família, de nom, també, Nicolas (1649-

1702). 11 En la secció titulada “Van verscheyden Bladen”

(‘en diversos fulls’) hi apareix citat el mapa de

Catalunya sota el títol “Catalonia van 6 Kaart-bla-

29

den”. 12 Per tant, les tres generacions de Visscher tingueren

el mapa entre les seves mans.

La seva descripció física és lleugerament diferent

de la de la versió de Vrients. El títol de la part

superior no varia ni les condicions de l’orla tampoc,

que segueix voltant només dues de les quatre parts

de la peça. Tampoc no hi ha variacions en el contingut

del mapa en si, tot i que en el lapse dels cinquanta

anys s’havien publicat entre 15 i 20 mapes

de Catalunya més, els quals haurien permès als

Visscher actualitzar alguna dada. Trobem, en canvi,

alteracions en la decoració, que en aquest punt sí

que és actualitzada en el sentit artístic i documental

del mot. A la cartel·la on hi havia la llarga dedicatòria

àmpliament comentada hi figura el següent

text: “EXACTA CATALONIAE TABVLA ex Officina

Nicolai Visscher”. L’escala és moguda de lloc respecte

a la versió de Vrients i apareix en una cartel·la

situada a l’angle inferior dret, decorada amb elements

que fan menció al cognom de la família: la

xarxa i la canya dels pescadors.

L’escena dels vaixells que apareix al mapa de

Vrients també té tot un altre aspecte. Aquella munió

de barcasses ha estat substituïda per una discreta

presència de sis embarcacions: una galera, per tant

manejable amb els rems, i les altres ja són, bé carraques,

bé galions, en aquest darrer cas una nau ja

capacitada i condicionada per a travessar l’oceà.

Nicolas I Visscher publicà, a part, el seu propi

mapa de Catalunya. Es titula “Cataloniae Principatus

nec non Ruscinonensis et Cerretaniae Comitatus...”

dins de l’Atlas Contractus Orbis Terrarum en una

edició de l’any 1677 ca. i en edicions posteriors segons

consta en la làmina 22 d’aquest catàleg.

Quan morí la viuda del darrer dels tres cartògrafs

Visscher (1726) les planxes d’aquest taller passaren

al de la família Schenk II, una altra branca

de cartògrafs instal·lats a Amsterdam que també

comptaren amb tres generacions en actiu, tots tres

de nom Petrus. Aquests treballaren al llarg d’un

segle, entre els anys 1683 ca. i 1784 ca.

Això ens dóna peu a poder parlar encara d’una

tercera versió d’aquest mapa no signat per la família

Schenk sinó per la societat Covens & Mortier,

també amb seu a Amsterdam, que amb denomina-

10. SCHILDER, GÜNTHER: Op. cit., vol. II, 1987, pàg. 126.

11. Catalogus van groote en kleene land-kaerten, steden, print-kunst en boecken van Nicolaes Visscher. T’Amsterdam, In de Kalver-

Straet, in Visscher [1682 ca.].

12. Catalogus van groote... Op. cit., pàg. 3.


cions lleugerament diferents treballaren en el camp

de la cartografia entre 1685 ca. i 1866. Més de 175

anys i quatre generacions, xifres, ambdues, poc freqüents.

I si podem donar notícies d’aquest tercer gravat

en sis fulls del mateix mapa de Catalunya ha estat

gràcies a la consulta del catàleg de la Map Library

de la British Library. Volem fer constar que la descripció

que en fem a continuació la devem a l’ajuda

que hem obtingut a través del nostre company i amic,

cap d’aquesta secció, Tony Campbell, i del seu col·laborador

Geoff Armitage. 13

Es tracta d’un mapa quasi idèntic al de la família

Visscher fins al punt que ni tan solament no foren

substituïts els símbols que feien referència als arts

de la pesca. On sí hi ha alguna variació és en el títol,

que passa a ésser “EXACTA PRINCIPATUS CATA-

LONIAE TABULA. Ex Officina Joannes Covens et

Cornelii Mortier”. Pel que fa a la referència del taller

d’impressió, en la part inferior de les notícies relatives

a les escales hi trobem la indicació “’t Amsteldam

by Johannes Covens et Cornelis Mortier”. No hi consta

cap data, si bé el fet de saber que la companyia

va funcionar amb el nom concret de Covens & Mortier

durant el període comprès entre 1721 i 1746 ens permet

de situar-la entre aquests 25 anys. Una altra

petita variació la trobem en el fet que no hi apareix

l’orla decorativa que ocupava dos dels quatre costats

de les versions de Vrients i Visscher.

Si haguéssim de resumir en poques paraules el

perquè de l’atribució de la paternitat d’aquest gravat

a la firma Covens & Mortier –i no als Schenk

d’acord amb la seqüència de l’adquisició de les planxes

esmentada més amunt– hi trobaríem un conjunt

de circumstàncies relacionades entre si al voltant

dels acords, desacords, rivalitats, intercanvis de planxes,

casaments a triple banda entre les famílies

Mortier, Covens i Schenk, i que ací no cal detallar,

però sí explicar-ho de manera molt succinta:

Pieter Mortier, d’origen francès, fou el fundador de la dinastia.

Morí l’any 1711 deixant els seus fills en la minoria d’edat.

Els tutors dels menors foren el germà de Pieter Mortier,

30

de nom David, i el cartògraf Gerard Valk. La viuda de Mortier,

que visqué fins al 1719, per la seva part, continuà amb el

negoci familiar i en alguna ocasió consta que col·laborà amb

la viuda de Schenk que era alhora germana del tutor Valk.

El dia 20 de novembre de 1721 es creà la societat Covens &

Mortier formada per Cornelis Mortier, fill de Pieter, i el seu

cunyat Johannes Covens, pel fet d’haver-se casat amb Agatha

Mortier. El nostre mapa de Catalunya, ja hem dit que apareix

sota aquesta firma. Tot i això no es pot descartar l’existència

d’altres edicions anteriors a càrrec del primer

integrant de la dinastia en qüestió, quan encara funcionava

només amb el nom de Pieter Mortier, però no tenim constància

de cap exemplar localitzable avui en dia.

Les característiques dels mapes de la firma

Covens-Mortier estan força implicades amb situacions

conflictives relacionades amb la producció de

mapes, que sense gaire miraments copiaven dels cartògrafs

francesos i neerlandesos. En alguns casos es

limitaven a canviar el nom de l’autor i la data a la

cartel·la corresponent i hi introduïen alguna altra

variació, que en la majoria dels casos afectava bàsicament

l’ornamentació. Això és exactament el que

va succeir amb el mapa de Catalunya en el qual

J. B. Vrients havia treballat i que havia editat als

primers anys del segle XVII.

Continuant amb el seguiment del nostre mapa,

i ja com a pista final, podem donar-ne una darrera

notícia, corresponent a l’any 1763. Es tracta de la

seva inclusió en un catàleg publicat aquest mateix

any 14 i en el qual consta encara com a peça posada

a la venda. Hi consta amb el títol “La PRINCIPAUTÉ

DE CATALOGNE, en 6 feuilles. Par Covens &

Mortier”. 15 Feia més de 160 anys que s’havia publicat

per primera vegada.

Una versió reduïda del mapa de J. B. Vrients

inclosa a l’atles Theatrum Orbis Terrarum durant

el període 1602-1612

A partir de 1570 es començà a publicar el què

s’ha de considerar com el primer atles sistemàtic de

la història. Ens referim al Theatrum Orbis Terrarum,

del qual ja hem fet suficient menció en l’estudi ante-

13. El nostre agraïment a Tony Campbell i a Geoff Armitage, de la Map Library de la British Library, per la seva ajuda en la localització

d’aquest mapa.

14. Catalogue nouveau des cartes géographiques qui se trouvent & se vendent dans la Boutique de Jean Covens & Corneille Mortier.

El mapa de Catalunya es troba dins de la secció titulada “Cartes de la Géographie Moderne, de differentes grandeurs & plusieurs

feuilles, qui se vendent en feuilles, ou collées sur de la toile avec des cadres pour orner des Galleries, Maisons de campagne

& c., 1763”. Edició facsímil editada i comentada per Peter van der Krogt juntament amb un altre catàleg de la mateixa

societat i publicat igualment l’any 1763, 1992.

15. Catalogue nouveau... Op. cit., pàg. 34, núm. 51 [pàg. 102 de l’edició facsímil].


31

Nova Principatvs Cataloniæ Descriptio,

Ioannes Baptista Vrintius (1602-1605).

Bibliothèque Nationale de France.

Département des Cartes et Plans,

Ge DD.5896.

Nova Principatvs Cataloniæ Descriptio,

Nicolaes Visscher (1656-1679).

Bibliothèque Nationale de France.

Département des Cartes et Plans,

Ge DD.5897; Ge C.9630.


Nova Principatvs Cataloniæ Descriptio,

Iohannes Covens en Cornelis Mortier

(1721-1746).

British Library, 18885-24.

rior. Tal com es diu en aquest punt, en la portada

d’una edició en llengua castellana impresa a la prestigiosa

impremta Plantin d’Anvers i que porta data

de 1602, s’hi inclogué per primera vegada un mapa

del Principat de Catalunya. L’obra s’edità sota la

responsabilitat d’Abraham Ortelius, editor i comerciant

de mapes flamenc i una de les figures més

emblemàtiques en la història de la cartografia als

Països Baixos.

Aquest mapa és una versió reduïda –per ésser

més precisos en el vocabulari, una versió adaptada

a les mides de l’atles, 49 x 59 cm, en la posició del

llibre obert– del mateix mapa en sis fulls editat per

J. B. Vrients a Anvers i que acabem de comentar

àmpliament. Correspon a la làmina 2 del catàleg.

Aquesta inclusió de la imatge del Principat de

Catalunya al cap de més de trenta anys de la primera

edició del Theatrum Orbis Terrarum té una

explicació lògica i coherent. L’any 1598 morí Abraham

Ortelius i les planxes del seu atles quedaren per poc

temps en propietat de la seva germana Anna, ja que

aquesta morí dos anys més tard, per tant el 1600.

L’any següent les adquirí J. B. Vrients juntament

amb els corresponents drets de reproducció. Per cert,

32

alhora que el mateix Vrients també adquiria les planxes

i els drets d’un altre gran atles del moment, el

Speculum Orbis Terrarum, obra del cartògraf Cornelis

de Jode. D’aquesta manera, aconseguia un control

quasi total de la producció editorial dels Països Baixos

en el camp de la cartografia.

En aquesta edició reduïda, el mapa porta en la

primera cartel·la el títol “CATALONIAE PRINCI-

PATVS NOVISSIMA ET ACCVRATA DESCRIPTIO.

Antverpiae excudebat Joannes Baptista Vrints” i és

elaborat a una escala real d’1:750 000 aproximadament.

En la cartel·la de la part inferior dreta hi apareix

la dedicatòria, que és als mateixos prohoms de

la Generalitat de Catalunya que apareixen en la del

mapa mural, si bé la interessant descripció llatina

que ens ha donat peu a algunes deduccions ha estat

suprimida. Fent aquesta mateixa funció, apareix en

el verso de les dues pàgines del mapa i de dos folis

més un llarg text de caràcter estrictament descriptiu

del punt de vista geogràfic i històric, dedicat a

Catalunya, i obra del pare Francesc Diago de l’orde

de Predicadors del convent de Santa Caterina de

Barcelona. Aquesta informació la devem a l’estudi

de l’acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres


Portada d’una edició en llengua castellana del Theatrum Orbis Terrarum,

d’Abraham Ortelius. Impremta Plantin d’Anvers, 1602.

de Barcelona Ernest Moliné i Brasés 16 d’acord amb

un document publicat i datat l’11 de juliol de 1604

reproduït en el mencionat treball:

“los Srs deputats del Geñal. de Cathaª... ab interventio dels

Srs hoidors de comptes de dit General... Desliberen que de

pecunies de dit General sien donades y pagades a fra fray

[sic a l’ed. Moliné y Brasés] Diego conventual del monestir

de predicadors de la pnt. ciutat sexanta lliures barç. es en total

paga y satisfactio de la descriptio de Cathª per ell feta...”. 17

33

Document que signen els oïdors de comptes que

ja coneixem.

És molt probable que el pare Diago rebés aquesta

quantitat després de l’entrega del text, que podria

haver estat lliurat l’any anterior. Cal tenir present

que l’edició que comentem pertany a un exemplar

del Theatrum Orbis Terrarum la portada del qual

porta la data de 1602 tot i que el foli 48 correspon a

un mapa de la zona nord dels Països Baixos datada

el 1605. Així, totes aquestes notícies referents al text

del pare Diago entren, cronològicament parlant, dins

del camp de la lògica.

Continuant amb l’estudi de Moliné i Brasés, hem

tingut notícia d’aquest altre document datat en aquest

cas quasi un any més tard que l’anterior, el 6 de juny

de 1605:

“Los señors deputats del General de Cathª ab intervencio

dels señors oidors de comptes... deliberen que de pecunies

del General sien donades y pagades a mº Joan Granollachs

cavaller cent sinquanta lliures barceloneses les quals son a

bon compte de sinquanta mapes del pnt Principat de Cathalunya

les quals per ordre del consistori ha fetes [el mot mapa el

trobem emprat sempre en femení] per tallar y estampar en

Anvers...” a fi de lliurar-los al bisbe, al batlle, als oïdors del

trienni “y [a] Fra Fran.c Diego del orde de predicadors, per

los treballs han presos en dit negoci...”. 18

Sembla clar que el document es refereix a la versió

reduïda del mapa, atesa la participació directa

del pare Diago.

Aquest cavaller Granollacs, en paraules de

Moliné i Brasés, hauria estat “lo autor o arreglador

del mapa”. 19 Aquesta nota la signen també els

diputats i oïdors de comptes que consten en la dedicatòria

del mapa mural de sis fulls i en els de les

versions reduïdes que s’inclogueren en el Theatrum

Orbis Terrarum. En aquest document del 6 de juny

de 1605 no hi apareix, però, el nom de l’oïdor Honorat

Martí, que havia mort el 12 de febrer d’aquest

mateix any. 20 Fou substituït per Jeroni Bosc, mercader

de Perpinyà, que ocupà aquest càrrec des del

3 de març.

Però quina podia haver estat exactament la tasca

i la responsabilitat de Granollacs? Quin significat

podem donar a la frase referida a aquest personatge

que apareix citat en el document del 6 de juny de

16. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: La Descripció de Catalunya del Pare Diago. 1909.

17. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: Op. cit., pàg. 5.

18. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: Op. cit., pàg. 5.

19. MOLINÉ Y BRASÉS, ERNEST: Op. cit., pàg. 6.

20. Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Libre del dietari trienni MDCII, fol. 262v. [Edició dirigida per Josep Maria Sans i Travé,

vol. III, 1996, pàg. 501].


1605 “...mapes... fetes per tallar y estampar en An -

vers...” i al mot “arreglador” que li atorga Moliné i

Brasés? No ens podem aventurar, sense tenir més

elements de judici, a lligar-lo amb el mapa mural de

sis fulls del qual prové aquesta planta de Catalunya

inclosa dins de l’atles Theatrum Orbis Terrarum. El

més probable, sembla, és que hagués intervingut en

alguna feina concreta d’aquesta versió reduïda. Al

mateix procés de reducció? Quin significat pot tenir

que va “fer” 50 mapes si l’impressió s’envià a fer a

Anvers? No ho sabem. Tot el que podem dir és que,

d’una manera o altra, Granollacs estigué relacionat

amb un mapa de Catalunya que es gravà i s’imprimí

a Anvers, amb un alt percentatge de possibilitats

als tallers de J. B. Vrients.

La paginació d’aquest mapa dins de l’atles de

1602 ens fa pensar que hi fou inclòs quan aquest

exemplar estava ja preparat per a la publicació. El

fet de que la seva col·lació sigui 20* –el mateix succeeix

amb el mapa de Galícia que porta la col·lació

19*– i que el número 20 correspongui a un altre mapa,

el de Cadis, abona plenament aquesta suposició.

Tot plegat, molt d’acord amb la cronologia de les

notícies comentades relatives a l’adquisició per part

de Vrients de les planxes del Theatrum Orbis Terrarum,

als personatges de la dedicatòria i al fet que en aquells

temps els ritmes d’impressió eren lents si els comparem

amb els dels anys posteriors. Com a conseqüència

d’aquestes premisses, era lògic que amb una

certa freqüència s’hagués d’incloure en algun volum

un material que no havia estat previst en la compaginació

inicial. El signe gràfic dels asteriscs solucionava

clarament aquesta situació, la qual quedà

resolta a partir de l’edició del Theatrum Orbis Terrarum

de 1608, en llengua italiana, moment en que la planta

del Principat porta una paginació pròpia.

Aquest mapa veié diverses edicions entre els

anys 1602 i 1612. La següent és una edició llatina de

l’any 1603 publicada al taller-impremta de Vrients a

Anvers. Les dues darreres de l’any 1612, coincidint

amb el de la mort de l’editor flamenc, tornaren a publicar-se

–talment com la primera– a la impremta Plantin,

que en aquell moment ja estava regentada per Jan

34

Moretus, gendre del fundador, el qual des de 1599

dirigia aquesta prestigiosa casa editorial.

Per a una relació detallada de les diferents edicions

del Theatrum Orbis Terrarum en què fou

publicada aquesta planta del Principat cal consultar

la documentació que acompanya la làmina 2

del catàleg.

Si, fins ací, l’edició d’un mateix mapa de Catalunya

en dues versions tipogràfiques ben diferents ha quedat

més o menys aclarida, tot i el nivell d’hipòtesis

en què encara han quedat alguns punts, una nova

notícia, datada el dia 12 d’abril de 1606 i publicada

al Dietari del Antich Consell Barceloní (edició que

iniciaren Frederic Schwartz i Luna i Francesc Carreras

i Candi entre 1892 i 1927 i que es continuà el 1965),

s’afegeix al tema:

“DIMECRES XII” [abril de 1606] “En aquest die los deputats

trameteren als consellers una mappa de Cathalunya

que ara de nou per orde dels dits deputats se es impresa en

Italia y un altre ne han trames al virrey”. 21

El mateix regidor de l’Ajuntament de Barcelona,

Carreras i Candi, reprodueix l’any 1919 aquesta frase

en un article dedicat a la cartografia catalana. 22 I la

comenta en el sentit que es tracta d’un error “del

qual no se n’ha de treure conseqüències negatives”

quan s’afirma que l’esmentat mapa que reberen els

consellers municipals havia estat imprès a Itàlia ja

que segons el seu parer ha de tractar-se del lot de

cinquanta exemplars que la corporació de la Generalitat

de Catalunya adquirí el 6 de juny de l’any anterior

per valor de 150 lliures barceloneses –reproduït més

amunt– i que havia sortit de les premses de Vrients

a Anvers.

Josep Iglésies, en el seu també citat treball sobre

el manuscrit del pare jesuïta Pere Gil, fa menció d’aquesta

frase si bé s’estranya que Carrreras i Candi

no pari atenció a l’expressió “ara de nou”, fet que li

suggereix una al·lusió a una impressió anterior. 23

Un altre punt a comentar per reflexionar sobre

el significat d’aquest curt text escrit pel funcionari

que redactava les actes municipals, ens el proporciona

el fet que Carreras i Candi nega, sense pal·liatius,

que es tractés d’una peça impresa a Itàlia. Probablement

21. Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, vol. VIII, 1603-1609, pàg. 268.

22. CARRERAS Y CANDI, FRANCESCH: “Cartografia catalana”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, març-juliol 1919,

pàg. 51-74 [pàg. 73].

23. IGLÉSIES, JOSEP: Pere Gil, S. I. Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es

de cosas naturals de Cathaluña. Segons el manuscrit inèdit del Seminari Episcopal de Barcelona, 1949, pàg. 89.


no, no ho era. Però no es pot descartar del tot la idea

que ja es comencés a parlar del projecte de publicar

una edició en llengua italiana del Theatrum Orbis

Terrarum, en la qual s’havia d’incloure el mapa de

Catalunya que ja coneixem d’edicions anteriors i que

efectivament veié la llum el 1608. Però no fou pas

Itàlia el seu lloc d’impressió, sinó que com en d’altres

ocasions fou “In Anversa, apresso Giovanni Bapta.

Vrintio”. Potser sí que es pot acceptar com a explicació

a les paraules d’aquest curt text municipal que la

descripció geograficohistòrica del pare Diago, que ja

hem comentat, hagués ja estat traduïda a la llengua

toscana, i ocupés el verso del mapa de Catalunya que

reberen els consellers del consistori barceloní i el virrei

el dia 12 d’abril de 1606 de part dels diputats de la

Diputació del General o Generalitat.

Tot i això, no s’ha de descartar la possibilitat

d’un mapa que no tingués res a veure amb el de

Vrients.

Reflexions finals

Si per a jutjar el nivell cartogràfic assolit per

les plantes de Catalunya en els inicis de la cartografia

impresa prenguéssim com a punt de referència

aquesta versió del Principat subscrita per Vrients,

el resultat seria certament satisfactori. És clar que

estem davant d’un document que fou elaborat sobre

35

el terreny, sense ésser copiat des de les dependències

d’un taller de cartògrafs situat en un altre país,

i això es nota. També perquè les persones que hi

intervingueren, a part ésser bons cartògrafs i conèixer

bé el territori, eren bons artistes, bons dibuixants,

bons gravadors i bons impressors. No fou

certament per no res que el seu perfil, l’escala i en

bona part la toponímia serviren de base a cartògrafs

tan il·lustres com Mercator (1611) i Blaeu (1634) en

la inclusió dins dels seus atles de la imatge del territori

català. Aquesta empenta inicial, però, no tingué,

en termes generals, gaire continuïtat. El perfil i contingut

del mapa de l’editor Vrients, compartit amb

el que imposà l’escola sansoniana, s’anà repetint al

llarg dels anys. Sovint no s’hi incloïen les actualitzacions

–cas de la pèrdua dels territoris transpirenaics

o bé el dels límits de les vegueries–, i en d’altres

casos es publicaren versions d’una qualitat inferior

a la de mapes precedents.

Tot i això, cal excloure d’aquesta conclusió treballs

com els d’Aparici (1720, 1765), del comte de

Darnius (1726) –per citar-ne només dos de ben significatius–

que sí que aportaren novetats i millores

en la interpretació del territori de Catalunya.

Montserrat Galera i Monegal

Cap de la Cartoteca de Catalunya

Institut Cartogràfic de Catalunya


CATÀLEG

37


Presentació

L’exposició presenta els mapes de Catalunya

que van aparèixer de 1600 a 1800. El catàleg conté

la reproducció i la descripció d’aquests mapes i els

elements de la seva història bibliogràfica, que permeten

identificar i justificar les formes diverses que

han tingut al llarg del temps.

No és una monografia sobre la història de la cartografia

del territori de Catalunya durant aquests

dos segles, ni sobre el gravat de mapes, ni sobre el

llenguatge cartogràfic, sinó que pretén ser una guia

pràctica que sistematitza la informació dispersa en

les obres de referència més conegudes sobre el tema.

El nucli inicial del recull, sense el qual no haguera

estat possible la seva realització, ha estat la documentació

reunida per Jordi Estruga durant anys de

dedicació i d’interès pel tema.

La pauta que s’ha seguit és la marcada per l’obra

de Mn. Colomer Els cent primers mapes del

Principat de Catalunya. Segles XVI-XIX (Barcelona:

Rafael Dalmau, 1966, primera cartobibliografia de

Catalunya –i única encara de caràcter general–), que

estableix quines són les peces a estudiar i els criteris

bàsics de descripció.

Les fonts d’informació que s’han buidat de manera

sistemàtica són KOEMAN, C. [ed.]: Atlantes Neerlandici:

bibliography of terrestrial, maritime and celestial

atlases and pilot books, published in the Netherlands

up to 1880 i PASTOUREAU, MIREILLE: Les atlas français.

XVIe-XVIIe siècles: répertoire bibliographique et

étude, i només s’han buscat altres fonts quan aquestes

no cobrien la peça estudiada.

La informació disponible sobre els mapes de

Catalunya és molt irregular i les fitxes reflecteixen

aquest fet. Gran part de la informació és fruit de l’experiència

directa, de la consulta de les peces; una

altra part prové de les fonts de referència, més o

menys fiables i detallades; una part s’ha de limitar

a les dades sobre els autors i la seva obra, perquè no

s’ha trobat res relacionat directament amb el mapa

CATÀLEG

39

concret que s’estudia; per fi, també hi ha la informació

que entra en el camp de l’especulació. Tot i

que s’ha intentat separar els nivells diversos d’informació

i que quedés clar en cada cas el grau de fiabilitat

de les dades que es donen, cal insistir en la

idea que no es pretén fer un estudi sobre els mapes,

sinó una guia orientativa per a situar les peces, una

ajuda “per a bibliotecaris” per a descriure els documents

que poden trobar a les seves col·leccions, ja

que les obres de referència sobre història de la cartografia

no són fàcils de trobar, una guia per a persones

interessades en el tema que permeti una primera

aproximació als documents i on aquestes persones

hi trobin, al costat de la imatge, pistes per a iniciar

un estudi més detallat dels mapes.

La fitxa

Els mapes estan ordenats per ordre cronològic

de la primera edició coneguda de cada mapa. Si hi

ha edicions o versions posteriors, s’inclouen darrera

la primera, amb les dades que les identifiquen

presentades en un sol bloc general [fitxa 2] o per

separat [fitxa 1], segons les necessitats de cada cas.

Les fitxes tenen quatre parts:

a) encapçalament

b) descripció de la peça

c) història bibliogràfica del mapa

d) fonts

a) L’encapçalament consta de l’any, l’autor i el

número que identifica la peça dins del catàleg.

– L’any és el que consta sobre el mapa. Si hi falta,

és el de l’obra on el mapa va sortir per primera

vegada [entre claudàtors]. Si no es tenen

dates concretes, es fa una suposició (entre parèntesis)

i es justifica en l’apartat (c).

– L’autor és, en general, el de la primera edició.

Cal remarcar, però, que només és un nom orientatiu

per identificar de quin mapa es tracta

abans de llegir la fitxa, encara que sigui una

simplificació en alguns casos.


– El número d’ordre s’ha establert a partir de l’ordre

cronològic de les primeres edicions.

b) La descripció de la peça conté la transcripció

del text que apareix sobre el document. Les cites

literals es donen en negreta i s’afegeix entre claudàtors

la seva situació en el full.

e. part esquerra

d. part dreta

i. part inferior

s. part superior

c. part central

r. recto

v. verso

També es dóna l’escala aproximada del mapa,

seguida de les equivalències utilitzades en la regla

de l’escala gràfica, i notes sobre el llenguatge cartogràfic

i sobre elements decoratius.

Les mides que es donen són les de l’interior del

requadre que conté el mapa, prescindint d’orles

decoratives, de les regles de coordenades, dels

títols liminars o de la petjada de la planxa i, evidentment,

de les mides del full. Es donen l’alçada

per l’amplada, en centímetres arrodonits al

centímetre superior.

c) La història bibliogràfica té dos apartats: l’historial

del mapa i la taula-guia, en la qual es resumeix

la informació coneguda i es fan ressaltar les

característiques que diferencien una variant de

l’altra. La primera casella de la taula conté el

número que identifica la versió, fins i tot si només

se’n coneix una [fitxa 3]. L’identificador té dues

parts: el número d’ordre donat a l’apartat (a) i, a

continuació, totes les edicions numerades correlativament.

Quan la taula no recull els mapes sinó

els atles on han aparegut els mapes, la segona

part de l’identificador és una lletra majúscula

[fitxa 3]. La resta de les columnes que hi ha a la

taula varien segons el mapa. Quan una casella

de la taula és buida, no es fa constar si és per la

manca d’informació, que no és pertinent el concepte

en aquell cas o que no s’han pogut comprovar

les dades.

En la denominació de les columnes els termes més

utilitzats són:

any Any del mapa, documentat o suposat.

Les sigles [s.a.] signifiquen sense any.

atles Informació sobre l’obra on apareix

el mapa.

40

text Llengua de l’exemplar de l’obra on apareix

el mapa.

llegenda del foli Línia amb un text que resumeix el contingut

de la pàgina, en general fora de

la caixa.

reclam Paraules o sil·laba que se sol posar a la

darrera plana del quadern i que és la

primera del quadern següent.

signatura Lletres, números o símbols que servien

per a identificar i ordenar les diferents

parts de l’obra.

fonts Fonts d’una edició concreta del mapa.

Algunes vegades, la paraula fonts és

substituïda directament pel nom

o les sigles de l’obra [fitxa 2: totes

les referències corresponen al volum II

de l’Atlantes Neerlandici de Koeman].

d) L’apartat de les fonts reuneix les fonts d’informació

de les quals s’han tret les dades concretes

que es refereixen a la primera edició del mapa o,

en general, a tot el conjunt d’edicions agrupades

a cada fitxa. No es tracta, doncs, d’una bibliografia

sobre el mapa ni d’un recull de totes les fonts d’informació

que fan referència al mapa.

Les obres de referència consultades, i ordenades

segons les sigles, són:

AAK Atlantes Austriaci: kommentierter

Katalog der Österreichischen Atlanten

von 1561 bis 1994. Hrsg. von Ingrid

Kretschmer und Johannes Dörflinger.

Wien; Köln; Weimar: Böhlau, 1995.

3 vol.

Barella BARELLA, ALBERT. “El primer mapa

de Catalunya imprès a Espanya en

el segle XVII”, a Cicle de conferències

presentat amb motiu del Symposium

IMCOS, Barcelona, 3, 4 i 5 d’octubre

de 1986. Barcelona: Institut Cartogràfic

de Catalunya, 1986.

Benezit BÉNÉZIT, E. Dictionnaire critique et

documentaire des peintres, sculpteurs,

dessinateurs et graveurs de tous les

temps et de tous les pays, par un groupe

d’écrivains spécialistes. Nouv. éd.

entièrement refondue, revue et corr.

sous la direction des héritiers de E.

Bénézit. Paris: Librairie Gründ, 1976.

10 vol.

Broecke M. VAN DEN BROECKE. Ortelius atlas

maps: an illustrated guide. Utrecht:

HES Publishers, 1996.

Capel CAPEL, H. Geografía y matemáticas

en la España del siglo XVIII. Vilassar

de Mar: Oikos-Tau, 1982.

COL COLOMER, IGNASI M. Cartografia de

Catalunya i dels Països Catalans:


amb un annex de mapes del Rosselló

i del País Valencià. Ed. rev. i augm.

Barcelona: Institut Cartogràfic de

Catalunya, 1989.

Col COLOMER, IGNASI M. Els cent primers

mapes del Principat de Catalunya.

Segles XVI-XIX. Barcelona: Rafael

Dalmau, 1966 (Arxiu Bibliogràfic

Excursionista; 13).

Comas Catàleg de l’exposició de cartografia

de Catalunya del Renaixement a l’època

napoleònica, amb el suport tècnic

de la Cartoteca de Catalunya. A

cura de: Montserrat Galera, Rosa

Almuzara. Barcelona: Galeria Comas,

1988.

Galera (Aparici) GALERA, M. [“El mapa de Catalunya

de Josep Aparici: estudi”], a APARICI,

JOSEP. Nueva descripcion geografica

del principado de Cataluña. [Ed. facsímil].

Barcelona: Institut Cartogràfic

de Catalunya, 1988. Opuscle adjunt

al facsímil.

Galera (Baudrand) GALERA, M. [“El mapa de Catalunya

i el Rosselló de Baudrand: estudi”],

a Le Principauté de Catalogne et le

comté de Roussillon: Baudrand-

Noaïlles-Nolin: 1703. [Ed. facsímil].

Barcelona: Institut Cartogràfic de

Catalunya, 1990. Opuscle adjunt al

facsímil.

Galera (Morden) GALERA, M. “Un mapa de Catalunya

no repertoriat: A new mapp of the

Principality of Catalonia...: Robert

Morden, [1684]”, a Professor Joan

Vilà Valentí: el seu mestratge en la

geografia universitària. Barcelona:

Publicacions Universitat de Barcelona,

DL 1999, pàg. 297-305.

Galera (C-2001) Els mapes del territori de Catalunya

durant dos-cents anys, 1600-1800.

Barcelona: Institut Cartogràfic de

Catalunya, 2001.

Heinz HEINZ, MARKUS. “A research paper on

the copper-plates of the maps of J. B.

Homann’s first World atlas (1707)

and a method for identifying different

copper-plates of identical-look -

ing maps”, Imago Mundi, 45 (1993),

pàg. 45-58.

IMCOS Cartografia de Catalunya dels segles

XVII i XVIII: catàleg de la cartografia

exposada per l’Institut Cartogràfic de

Catalunya, a la sala d’exposicions del

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya,

amb motiu del Symposium IMCOS,

Barcelona, 3, 4 i 5 d’octubre de 1986.

Coordinació Montserrat Galera; redacció

de les fitxes Josep Gasset. Barcelona:

Institut Cartogràfic de Catalunya, 1986.

41

IMH Catàleg del fons cartogràfic de l’Institut

Municipal d’Història: I-Mapes antics

de Catalunya, Balears i València:

segles XVI-XIX; II-Mapes antics de la

península Ibèrica i de la resta del món

(segles XVI-XIX). Anna Maria Adroer i

Tasis, Maria Dolors Florensa i Asensio,

Josep Gasset i Argemí. Barcelona:

Ajuntament de Barcelona, 1986, 1994.

2 vol.

K KOEMAN, C. [ed.]. Atlantes Neerlandici:

bibliography of terrestrial, maritime

and celestial atlases and pilot books,

published in the Netherlands up to

1880. Amsterdam: Theatrum Orbis

Terrarum, cop. 1967-1971. 5+1 vol.

K(Blaeu) Koeman’s Atlantes neerlandici new

edition. Volume II: The folio atlases

published by Willem Jansz. Blaeu and

Joan Blaeu. Compiled by Dr. Peter

van der Krogt. Goy-Houten: HES &

De Graaf Publishers, 2000.

K(Mercator) Koeman’s Atlantes neerlandici new

edition. Volume I: The folio atlases

published by Gerard Mercator, Jodocus

Hondius, Henricus Hondius, Johannes

Janssonius and their successors.

Compiled by Dr. Peter van der Krogt.

Goy-Houten: HES Publishers, 1997.

Kish KISH, K. “The Homann’s atlases”,

Imago Mundi, 49 (1992), pàg. 32-40.

Krogt 1985 KROGT, PETER VAN DER. Advertenties

voor kaarten, atlanten, globes e.d. in

Amsterdamse kranten: 1621-1811.

Utrecht: HES Uitgevers, 1985.

Krogt 1992 Stock catalogues of maps and atlases

by Covens & Mortier: the ‘Catalogus

van verscheyde koopere plaaten’ of the

heirs of Pieter Mortier’s widow (1721)

and the ‘Catalogue nouveau des cartes

géographiques’ of Covens & Mortier

(1763). A facsimile edition with an

introduction by Dr. Peter van der

Krogt. Utrecht: HES, cop. 1992.

(Catalogi redivivi; 8).

Marcel MARCEL, GABRIEL. “El geógrafo Tomás

López y sus obras: ensayo de biografía

y de cartografía”, a LÓPEZ, THOMÁS.

Atlas geographico del Reyno de España

e islas adyacentes: con una breve descripción

de sus provincias. [Ed. facsímil].

Madrid: Centro de Gestión

Catastral y Cooperación Tributaria,

DL 1992, pàg. 35-145.

Me.Bla De Mercator a Blaeu: Espanya i l’edat

d’or de la cartografia a les disset

províncies dels Països Baixos. FERNANDO

BOUZA (ed.). Madrid: Fundación Carlos

de Amberes; Barcelona: Institut

Cartogràfic de Catalunya, 1996.


NMM National Maritime Museum: catalogue

of the Library. Vol. 3, parts 1-2:

Atlases & cartography. London: Her

Majesty’s Stationery Office, 1971.

1 tom en 2 vol.

Nor The A.E. Nordenskiöld Collection in

the Helsinki University Library: annotated

catalogue of maps made up to

1800. Compiled by Ann-Mari Mickwitz

and Leena Miekkavaara. [Helsinki]:

Helsinki University Library, 1979-

1995. 5 toms en 6 vol.

P PASTOUREAU, MIREILLE. Les atlas français.

XVIe-XVIIe siècles: répertoire bibliographique

et étude. Avec la collaboration

de Frank Lestringant pour l’Insulaire

d’A. Thevet. Paris: Bibliothèque

Nationale, Département des Cartes

et Plans, 1984.

Palau PALAU Y DULCET, ANTONIO. Manual del

librero hispanoamericano: bibliografía

general española e hispanoamericana

desde la invención de la imprenta hasta

nuestros tiempos con el valor comercial

de los impresos descritos. 2a ed. corr. y

aum. Barcelona: Librería Anticuaria

de A. Palau, 1948-1976. 27 vol.

Ph-LG [PHILLIPS, P. L.; LE GEAR, C. E., ed.].

A list of geographical atlases in the

Library of Congress, with bibliographical

notes. Washington: Library of

Congress, 1909-1992. 9 vol.

Scharfe SCHARFE, WOLFGANG. “Cartography

in Germany between the Renaissance

and the 18th century: regional development

and atlas cartography”, a La

cartografia dels països de parla alemanya:

Alemanya, Àustria i Suïssa:

cicle de conferències sobre història de

la cartografia: 6è curs. Barcelona:

Institut Cartogràfic de Catalunya,

1997, pàg. 45-66.

Schilder SCHILDER, GÜNTER. Monumenta car -

tographica neerlandica. Alphen aan

den Rijn: Uitgeverij Canaletto, 1986-.

6 vol. (en curs de publicació).

Soley-Gasset SOLEY, RAMON. Atles de Barcelona:

[iconografia de la ciutat de Barcelona:

vistes i plànols impresos de 1572 a

1900]. [Redacció de les fitxes, dels

índexs i col·laboració general: Josep

Gasset]. [Barcelona]: Mediterrània,

1998. 2 vol.

Tobío TOBÍO, CONSTANZA. “Introducción”, a

LÓPEZ, THOMÁS. Atlas geographico del

Reyno de España e islas adyacentes:

con una breve descripción de sus provincias.

[Ed. facsímil]. Madrid: Centro

de Gestión Catastral y Cooperación

Tributaria, DL 1992, pàg. 13-32.

42

T-1 TOOLEY, RONALD VERE (ed.). Tooley’s

dictionary of mapmakers. New York:

Alan R. Liss; Amsterdam: Meridian,

cop. 1979. [En curs de publicació:

Revised ed.: A-D. Editor Josephine

French. Tring: Map Collection

Publications, 1999].

Tooley TOOLEY, RONALD VERE. Maps and mapmakers.

6th ed., reprinted. London:

B. T. Batsford, 1982.

Tyacke TYACKE, SARAH. London map-sellers,

1660-1720: a collection of advertisements

for maps placed in the London

Gazette 1668-1719 with biographical

notes on the map-sellers. Tring: Map

Collector Publications, 1978.

Valerio VALERIO, VLADIMIRO. “Atlanti italiani

dall’invenzione della stampa all’affermazione

della litografia”, a La cartografia

italiana: cicle de conferències

sobre història de la cartografia: 3er

curs. Barcelona: Institut Cartogràfic

de Catalunya, 1993, pàg. 149-201.

El catàleg es tanca amb dos índexs i amb un apèndix:

– Índex de noms de persona, on s’agrupen totes les

referències a persones que apareixen al llarg del

catàleg.

– Índex de títols dels mapes.

– Apèndix, on es dóna la correspondència entre la

numeració establerta en aquest catàleg i les cartobibliografies

de mapes de Catalunya de mossèn

Colomer i de l’exposició d’IMCOS de l’any 1986.

Per acabar aquesta nota introductòria cal expressar

l’agraïment a les persones que han ajudat en la

redacció de les fitxes. En primer lloc, la iniciativa en

l’organització de l’exposició i la base de la documentació

aportades per Jordi Estruga. En segon lloc,

la participació entusiasta en la correcció i les suggerències

de Josep Gasset. Després, l’ajuda dels companys

de treball de la Cartoteca de Catalunya, en

especial en la redacció dels índexs i de la bibliografia:

Ferran López, i també, Joan Farrés, David

Domènech i Helga López.


DESCRIPCIÓ I REPRODUCCIÓ

DE LES PECES EXPOSADES

43


(1602-1605) VRIENTS

1-1

NOVA PRINCIPATVS CATALONIAE DESCRIPTIO [títol liminar, s.]

PERILLVSTRIBVS AC CLARISSIMIS VIRIS [...]. Descriptione Cataloniae [...]. Valete. Amplitud. vestrar. cliens addictissimus Ioannes

Baptista Vrintius [s.e.]

Antuerpiae, apud Ioannem Baptistam Vrints [c.e.]

Escala aproximada 1:250 000. Scala leucarum. 4/Llegues; 12/Milles; 16/Millas [= 8 cm] [c.e.]

Orla graduada. Orientat per 2 roses dels vents flordelisades. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil

(excepte Barcelona, en planta). Mar puntejada, amb 18 embarcacions i 3 monstres marins. Orla decorativa només als costats esquerre i inferior. -

Cartel·les decoratives, amb dedicatòria i descripció de Catalunya, i amb l’escala.

1 mapa en 6 fulls, 82 x 110 cm

Historial del mapa

Mapa no datat. Vrients, però, el va dedicar als diputats i oïdors de comptes de

la Generalitat de Catalunya elegits per al trienni 1602-1605 i, per tant, devia

imprimir-se durant aquests anys.

1-2

NOVA PRINCIPATVS CATALONIAE DESCRIPTIO [títol liminar, s.]

EXACTA / PRINCIPATUS / CATALONIAE / TABULA. / ex Officina / NICOLAI VISSCHER [s.e.]

’t Amsteldam / by NICOLAES VISSCHER [i.d.]

Scala Milliarum.

Mar puntejada, amb 6 embarcacions. Orla decorativa només als costats esquerre i inferior. - Cartel·les decoratives amb el segon títol i amb dedicatòria,

i escut sostingut per àngels [c.e.].

Historial del mapa

A part distribuir el mapa de Vrients, Nicolaes Visscher, o el mateix Claes Jansz.,

van modificar les planxes del mapa per adaptar la decoració als canvis de gust

del públic. D’aquestes planxes modificades només se’n coneixen dues estampa-

Historial del mapa

El nom de Nicolaes Visscher és substituït pels de Covens i Mortier, i la data ha

de ser entre els anys 1721 i 1746, anys que l’associació entre els editors va por-

Taula-guia

Fonts

COL[6]. - IMCOS[2]. - K.III,60-68,150. - Schilder 125-129 [il. 104-105]. - Krogt 1992. - Galera (C-2001).

La difusió del mapa després de la mort de Vrients (1612) passa a mans de Claes

Jansz. Visscher, que va adquirir les planxes i els fons. (Bibliothèque Nationale

de France. Département des Cartes et Plans, Ge DD.5896).

any cartel·la [s.e.] segona cartel·la editor decoració

1-1 (1602-1605) [dedicatòria]: Perillustribus... escala + adreça ed. [c.e.] Vrients 18 embarcacions i 3 monstres

1-2 (1656-1679) [títol]: Exacta Principatus... escala + adreça ed. [i.d.] Nicolaes Visscher 6 embarcacions i escut sostingut per àngels

1-3 (1721-1746) [títol]: Exacta Principatus... escala + adreça ed. [i.d.] Covens & Mortier 6 embarcacions i escut sostingut per àngels

44

cions firmades per Nicolaes i que, per tant, devien imprimir-se entre 1656 i 1679,

anys que va ser actiu. Apareix encara al catàleg de l’empresa dels Visscher,

de 1682. (Bibliothèque Nationale de France. Département des Cartes et Plans,

Ge DD.5897; Ge C.9630).

1-3

NOVA PRINCIPATVS CATALONIAE DESCRIPTIO [títol liminar, s.]

EXACTA / PRINCIPATUS / CATALONIAE / TABULA. / ex Officina / IOANNES COVENS et / CORNELIS MORTIER [s.e.]

’t Amsterdam. / by IOHANNES COVENS EN CORNELIS MORTIER [i.d.]

Sense variacions en relació a l’edició dels Visscher, però sense l’orla decorativa (per mutilació?).

tar el nom de Joannes Covens et Cornelis Mortier. Aquesta versió consta encara

al catàleg de Jean Covens i Corneille Mortier de 1763 (K.II,48).

Només es coneix un exemplar d’aquesta versió (British Library, 18885-24).


Bibliothèque Nationale de France. Département des Cartes et Plans, Ge DD.5896.

45

1


(1602-1605) ORTELIUS (T.O.T.) - VRIENTS

CATALONIAE / PRINCIPATVS / NOVISSIMA / ET ACCVRATA / DESCRIPTIO. / Antverpiae excudebat Joannes Baptista Vrints. [s.e.]

PERILLVSTRIBVS AC CLARISSIMIS VIRIS, [...] REGALI COMPVTORVM AVDITORI, IN AMPLISSIMO CATALONIAE PRINCIPATV,

/ IOANNES BAPTISTA VRINTS DD.L.M. [i.d.]

Escala aproximada 1:700 000. Scala leucarum. 4/Llegues; 12/Milles; 16/Millas [= 3,6 cm] [i.e.]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil.

Ombrejat de la costa; mar puntejada, amb embarcació i monstre marí. Cartel·les decoratives, amb el títol i amb la dedicatòria.

37 x 47 cm

Historial del mapa

Mapa no datat. Es tracta probablement d’una adaptació al format atles del mapa

mural en sis fulls que Vrients va realitzar per encàrrec de la Generalitat de

Catalunya [fitxa 1-1]. Apareix ja en alguns exemplars de les seves edicions del

Theatrum Orbis Terrarum de 1602 i 1603, encara que amb pàgines numerades

fora de la seqüència general.

Vrients va adquirir les planxes i els drets de l’atles als hereus d’Ortelius el 1601

i va continuar la seva publicació. A part les planxes que li van arribar, hi va anar

afegint altres mapes, que firmava amb el seu nom. El mapa de Catalunya apareix

des de la seva primera edició: Theatro d’el orbe de la tierra de Abraham

Ortello El qual antes del estremo dia de su vida por la postrera vez ha emendado

y con nuevas tablas y commentarios augmentado y esclarescido. ...En Anveres,

en la emprenta Plantiniana, a costas de Iuan Baptista Vrintio, 1602.

Tant en l’edició castellana de 1602 com en la llatina de 1603, els mapes afegits

per Vrients encara no s’han integrat al cos de l’obra i s’intercalen en la paginació

general amb un asterisc (en el cas de Catalunya, fol. 20*20**, entre el

fol. 20: “Carpetaniae partis”, i el fol. 21: “Galliae”). Des de l’edició italiana de

1608, s’integren a la numeració general (fol. 22 o 23) i apareixen al sumari.

A la mort de Vrients (1612), les planxes del Theatrum Orbis Terrarum, juntament

amb les dels mapes que ell hi havia afegit, van tornar a l’Oficina Plantijn-

Taula-guia

Fonts

COL[5]. - IMCOS[1]. - K.III,29(Ortelius, The Theatrum); K.III,36[144]. - Broecke: 33.

Moretus, on es van publicar les que serien les últimes edicions conegudes del

Theatrum. Les edicions llatina, castellana i italiana de 1612 inclouen el mapa

de Catalunya.

A part les estampacions citades fins ara, que corresponen a edicions conegudes

del Theatrum i que es distingeixen per les diferències en el text del verso, existeixen

altres exemplars del mapa no lligats a atles coneguts o potser destinats

d’entrada a ser venuts com a fulls solts. Hem pogut veure:

– un exemplar, amb el text en castellà i el reclam igual a l’edició de 1612, però

amb el nom de l’editor esborrat,

– un exemplar amb el verso en blanc, amb el nom de Vrients,

– un exemplar amb el verso en blanc, però datat, i amb el nom de J. Galle:

Antverpiae excudebat Joannes Gallaeus / 1641.

Tot i que el Theatrum no es va tornar a editar, el mapa de Vrients va servir de

model durant molt temps (Hondius, Van der Keere, Blaeu, Sparke, Janssonius,

Van Lochom, Mariette, Tassin, Pellicer...).

El text, al verso del mapa i en dos folis adjunts, correspon a la descripció de

Catalunya del pare Francesc Diago, escrita per encàrrec de la Generalitat. La

referència explícita al pare Diago només apareix a l’edició llatina de 1603:

“Descriptio Cataloniae dominorum eiusdem Principatus deputatorum iussu conscripta,

per F. Franciscum Diago, ordinis predicatorum...”.

any editor (r.) text llegenda foli (v.) pàg. reclam (v.) K.III peu d’impremta dels atles

El mapa a les edicions del Theatrum Orbis Terrarum

2-1 [1602] Vrints castellà CATALVÑA 20* ella / sobre Ort 34 en la emprenta Plantiniana, a costas de Iuan

Baptista Vrintio, 1602

2-2 [1603] Vrints llatí CATALONIA 20* exorna- / indigenae Ort 36 apud Ioannem Bapt. Vrintium, 1603

2-3 [1608] Vrints italià CATALOGNA 23 &in / Pirenei Ort 38 apresso Giovanni Bapta. Vrintio, 1608

2-4 [1609] Vrints llatí CATALONIA 22 Bar- / cipa- Ort 39 apud Ioannem Bapt. Vrintium, 1609

2-5 [1612] Vrints llatí CATALONIA 22 beretur / coliberitanum Ort 41 extat in Officina Plantiniana, 1612

2-6 [1612] Vrints italià CATALOGNA 23 &in / Pirenei Ort 42 si vende nella Libraria Plantiniana, 1612

2-7 [1612] Vrints castellà CATALVÑA 22 neiue, / sus Ort 43 se vende en la Libreria Plantiniana, 1612

2-8 (1612?) [esborrat] castellà CATALVÑA 22 neiue, / sus

Altres estampacions

2-9 (1612?) Vrints [v. blanc]

2-10 1641 Gallaeus [v. blanc]

46


47

2

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1609] ORTELIUS (Epitome) - VRIENTS

CATALONIAE / PRINCIPATVS. [i.e.]

Escala aproximada 1:2 500 000. Scala leucarum [12 = 2 cm] [s.d.]

Orla graduada. - Nord orientat a la dreta. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Ombrejat de la costa, mar

puntejada. - Cartel·les decoratives amb el títol i amb l’escala.

7 x 11 cm

Historial del mapa

Va aparèixer per primer cop dins: Epitome theatri orbis terrarum Abrahami Ortelij,

de novo recognita, aucta, et geographica ratione restaurata, à Michaele Coigneto,

mathem. Antverpiano. Antverpiae, sumptibus Ioannis Bapt. Vrintii, 1609.

Vrients, entre 1601 i 1604, va aconseguir les planxes i els drets de l’Epitome (text

de Michel Coignet), primer de mans de Philip Galle i després de J. Keerbergen.

Taula-guia

Fonts

COL[7]. - IMCOS[3]. - K.III,71(Ortelius, The Epitome). - Ph-LG 5922, 16.

El mapa de Catalunya només apareix a les edicions llatina i francesa de 1609 i

a la llatina de 1612 (la francesa només té el títol en aquesta llengua, la resta del

text és en llatí), procedents de Keerbergen i regravades pels germans Ambrosius

i Ferdinand Arsenius. Aquestes edicions es distingeixen de les de Galle perquè

el gravat és de millor qualitat i sempre tenen les coordenades geogràfiques.

El mapa és igual en totes les edicions.

any títol liminar (r.) pàg. sign. llegenda foli (v.) text K.III

3-1 [1609] CATALONIA. 16 D 3 GALLIA llatí Ort 67 B

Edicions de l’atles

any text font

3-A 1609 llatí Ort 67 A

3-B 1609 francès Ort 67 B

3-C 1612 llatí Ort 68 A-B

48


49

3

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1611] MERCATOR - HONDIUS

CATALONIAE / PRINCIPATUS / DESCRIPTIO / NOVA [i.d.]

Escala aproximada 1:800 000. Scala leucarum [4 = 3,6 cm]; 4/Miliaria Germanica [= 3,8 cm] [i.e.]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat

de la costa, mar amb ones en Z, amb 1 embarcació i 2 monstres marins. - Cartel·les decoratives, amb el títol i amb l’escala.

37 x 47 cm

Historial del mapa

Publicat per primer cop dins: Gerardi Mercatoris atlas sive Cosmographicae meditationes

de fabrica mundi et fabricati figura. Denuò auctus, editio quarta. Excusum

sub Cane Vigilante. Sumptibus & typis aeneis Iudoci Hondij, Amsterodami, 1611.

En aquesta edició, Hondius afegeix tres mapes nous als de Mercator: Galecia,

Cataloniae principatus i Limburg. El mapa de Catalunya continua apareixent en

les diverses edicions de l’atles: en 4 versions de l’Editio quarta, entre 1611 i 1619;

en una de l’Editio quinta, el 1623; en dues de l’Editio decima, el 1628 i el 1629.

Koeman cita que a l’exemplar de la Biblioteca de la Universitat de Leiden (sego-

Taula-guia

Fonts

COL[3]. - IMCOS[4]. - K.II,281ss. - K(Mercator) índex[6250:1A].

na edició, de 1607, en llatí), entre les pàg. 116 i 119, hi ha un mapa de Catalunya

[4-8], amb el verso en blanc, que no consta al sumari (K.II,307[Me 16]). Aquesta

referència, però, desapareix en la segona edició d’Atlantes Neerlandici.

Entre 1633 i 1641, trobem el mapa a diverses edicions de: Appendix: Gerardi

Mercatoris et I. Hondii atlas ou Representation du monde universel et des parties

d’icelui... Edition nouvelle augmenté d’un appendice... A Amsterdam chez

Henry Hondius demeurant sur le Dam, a l’enseigne du Chien vigilant, 1633. Les

edicions de l’Apèndix porten l’adreça d’Henricus Hondius i de Joannes Janssonius,

junts o per separat.

any vol./fol. pàg. llegenda foli (v.) text sign. reclam K.II K(Mercator) ed.

El mapa a les edicions de Gerardi Mercatoris atlas sive Cosmographicae meditationes de fabrica mundi et fabricati figura

4-1 [1611] 44 123-124 Catalonia specialivs llatí Ccc Me 20A 1:103A 4a

4-2 [1613] 44 123-124 CATALONIA SPECIALIVS llatí Fff latentem Me 22 1:104A 4a

4-3 [1613] 44 129-130 Catalogne Plvs Specialement francès Ddd Me 23A 1:112A 4a

4-4 [1619] 44 123-124 CATALOGNE PLVS SPECIALEMENT francès Ccc s’y fait Me 26A 1:113A 4a

4-5 [1623] 44 123-124 CATALONIA SPECIALIVS llatí Fff latentem Me 27A 1:105A 5a

4-6 [1628] 44 229-232 CATALOIGNE PLVS SPECIALEMENT francès Mmm prinse Me 28A 1:114A 10a

4-7 [1629] 46 123-124 Catalonia specialivs llatí Fff Me 29A 1:107A 10a

4-8 [1607] 116-119 [v. blanc] [llatí] Me 16 2a

El mapa a les edicions de Gerardi Mercatoris et I. Hondii Atlas ou representation du monde universel et des parties d’icelui...

4-9 [1633] 46 228-232 Cataloigne plvs Specialement francès Mmm Me 36A

4-10 [1633] vol. 1, 46 228-232 Cataloigne plvs Specialement francès Mmm Me 40 1:311A

4-11 [1633] 130 553-556 Beschreibung des Königreichs Catalonia alemany 7 A worden Me 37 1:321A

4-12 [1633] 130 1:322A

4-13 [1634] 34 75-76 Beschrynghe van CATALONIA neerlandès Nn Barci Me 39A 1:331A

4-14 [1636] vol. 2, 65 359-360 THE DESCRIPTION OF CATELOGNE anglès 8.A this Me 41A 1:341A

4-15 [1636] vol. 2, 48 553-556 Beschreibung des Königreichs Catalonia alemany [Ccc] worden Me 46 1:323

A part les edicions 4-1 a 4-15, hi ha altres edicions semblants, que probablement també contenen el mapa de Catalunya, però que no es poden distingir quan el mapa

apareix separat del llibre:

1612, Editio quarta: Me 21=1:103B 4-1

1616, Editio quarta: Me 24=1:104B; 1619: Me 25=1:104C. Decoració verso, diferent: [caplletra diferent de 1619] 4-2

1613, Editio quarta: Me 23B; 1616: 1:112B 4-3

1619, Editio quarta: Me 26B. Títol en llatí, text en francès. - Caplletra no=de 1613 4-4

1623, Editio quinta: Me 27B. Caplletra Me 27B=1619 4-5

1628, Editio decima: Me 28B [però reclam: jours]. Títol en llatí, text en francès. - Caplletra=1619 4-6

1629 o 30 Editio decima: Me 29B 4-7

1633: Me 40 [1633 corregit a tinta com a 1635] 4-10

1633: Me 37=1:321A; Me 38=1:321B,C; 1636: Me 42=1:321D 4-11

1633: 1:322B 4-12

1634: 1:331B i +L [ed. de Laurentsz.] 4-13

1638: Me 41B=1:341B; 1641: Me 49=1:341C 4-14

L’edició alemanya de 1636 és igual que la de 1633, però la signatura és ratllada amb tinta, al seu lloc s’hi ha escrit Ccc 4-15

50


Edició llatina de 1613.

51

4

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 22-2-9.


[1630] MERCATOR - HONDIUS - CLOPPENBURG - KEERE

CATALONIA [i.d.]

Petrus Kaerius caelavit [s.e.]

Escala aproximada 1:1 500 000. 8/Miliaria Germanica [= 3,4 cm]; Scala leucarum [4 = 1,6 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa, mar amb ones en Z. - Cartel·la

decorativa, amb el títol i l’escala.

17 x 24 cm

Historial del mapa

Encara que hi ha mapes de Catalunya a diverses edicions de l’Atlas minor de

Mercator (primeres edicions, de Hondius en col·laboració amb J. Janssonius i

Cornelis Claeszoon, edicions fetes a Amsterdam per J. Cloppenburg, a Londres

per Sparke i Cartwright, en les edicions de J. Janssonius van Waesbergen, hereu

de Janssonius, i en les edicions del segle XVIII de Du Sauzet) el mapa gravat per

P. van der Keere només apareix a les edicions de Cloppenburg, entre 1630 i 1636,

de Janssonius van Waesbergen, 1673 i 1676, i de Du Sauzet, entre 1735 i 1738.

L’edició de: Gerardi Mercatoris atlas sive Cosmographicae meditationes de fabrica

munid et fabricati figura. De novo multis in locis emendatus et Appendice

auctua. Studio Iudoci Hondij. Amsterodami, sumptibus Johannis Cloppenburgij,

1630, és la primera on apareix l’Appendix. Les planxes s’han gravat de nou, una

mica més grans que les d’edicions anteriors, i en gran part són degudes a la mà

de P. van der Keere.

La versió té èxit i sembla que una certa difusió fins a 1636 aproximadament. A

partir de 1673, un dels hereus de Janssonius, Johannes Janssonius van Waesbergen,

Taula-guia

Fonts

COL[8]. - IMCOS[5]. - K.II,508(Mercator, Atlas Minor); (Me 198[42]). - Ph-LG 5971, 135.

continuà publicant l’obra, però sense el text (verso dels mapes en blanc): Atlas

sive Cosmographicae meditationes de fabrica munid et fabricati figura. De novo

multis in locis emendatus novisq. tabulis auctus. Amsterodami apud Iohannes

Ianssoium van Waesberge, 1673 [Me 205]. Segona edició de 1676: Nieuwe vermaerdtste

en beromste Landt-beschryvers.uytgebeelt en vertoont in meer als twee

hondert Land-kaerten.‘t Samen gebracht en uytgegeven door J.J.v.W. Tot Amsterdam,

by Johannes Janssonius van Waesberge, en Soonen [Me 206]. La publicació és

represa un segle després per Du Sauzet, que inclou el mapa però afegeix cinc

embarcacions com a decoració: Atlas portatif composé de CCLXXXV cartes de

plusieurs habiles geographes; ou sont representees toutes les parties de la terre...

A Amsterdam, chez Henri Du Sauzet, 1734.

A la primera edició de 1630, el mapa de Catalunya apareix dues vegades: al cos

de l’obra i a l’apèndix. En les altres edicions l’apèndix es fon amb la paginació

general, i el mapa només apareix una vegada.

any editor llegenda foli (r.) pàg. (r.) llegenda foli (v.) pàg. (v.) sign./reclam text K.II decoració

5-1 [1630] Hondius (42) 178 Catalogne 177 Z 3 POVRCE francès Me 198 ones en Z

5-2 [1630] Hondius Description de la Cataloigne 9 Description de la Picardie 10 Champaigne francès Me 198 Ap. ones en Z

5-3 [1632] Hondius Catalonia Specialius (43) 183 Catalonia Specialius 184 rim llatí Me 200 ones en Z

5-4 [1636] Hondius Description de la Cataloigne 9 Description de la Picardie 10 Champaigne francès Me 202 ones en Z

5-5 [1673,1676] Janssonius van W. [31,178] [v. blanc] Me 205, 206 mar en blanc

5-6 [1735] Sauzet [135] [v. blanc] Me 207 5 embarcacions

5-7 [1738] Sauzet 135 [v. blanc] Me 208 5 embarcacions

mapa font edició i peu d’impremta mides (cm)

Les edicions de Cloppenburg de l’Atlas minor de Mercator

5-A 5-1,2 [Me 198] De novo multis in locis emendatus et appendice auctua studio Iudoci Hondij.

Amsterodami, sumptibus Johannis Cloppenburgij, 1630

21 x 28

5-B 5-3 [Me 200] De novo plurimus in locis emendatus, multisque novis tabulis auctus.

Studio Iudoci Hondij. Amsterodami sumptibus Johannis Cloppenburgij, 1632

22 x 28

5-C 5-4 [Me 202] 1636 [Molt semblant a 5-B] 21 x 28

Les edicions de Janssonius van Waesbergen

5-D 5-5 [Me 205] Amsterodami apud Iohannes Ianssonium van Waesberge, 1673

5-E 5-5 [Me 206] Tot Amsterdam, by Johannes Janssonius van Waesberge, en Soonen, 1676

Les edicions de Du Sauzet

5-F 5-6 [Me 207] A Amsterdam, chez Henri Du Sauzet, 1734 [Conté mapes de 1735] 28 x 44

5-G 5-7 [Me 208] [Molt semblant a 5-F. La data aportada és 1734, però conté mapes

de 1738. - La majoria de les planxes tenen el núm. gravat a l’angle s.d.]

25 x 39

52


53

5

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1633] TASSIN

CATALO / nia. [s.d.]

66. [s.d.]

Escala aproximada 1:1 850 000. 10 lieues [= 2,5 cm] [i.d.]

Orientat per lis. Nord orientat a la dreta. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa, mar

amb 2 embarcacions. - Cartel·les decoratives, amb el títol i amb l’escala.

10 x 15 cm

Historial del mapa

El mapa de Catalunya va aparèixer per primer cop dins: Cartes generales des

provinces de France et d’Espagne. Reveües, corrigées & augmentées par le Sieur

Tassin, geographe ordinaire de sa majesté. A Paris, 1633.

Christophe Tassin va adquirir el 1631 un privilegi per deu anys per a editar els

seus mapes, i entre 1633 i 1635 va publicar-los en col·laboració amb cinc llibreters:

“Martin Gobert, au Palais en la gallerie des prisionniers”; “Iean Messager,

rüe Sainct Iaques, à l’Espérance”; “Michel Van Lochom rue S. Iaques, à la Roze

Taula-guia

títol foli

6-1 CATALO / nia 66

Edicions de l’atles

Fonts

COL[13]. - IMCOS[6]. - P,437; P,442 (Tassin III Aa-Ae[66]). - Ph-LG 8453, 66. - NMM 279, 66.

blanche”; “Melchior Tavernier, en l’Isle du Palais, au coing de la rue de Harlay

à la Roze rouge”; i “Sebastien Cramoisy, rüe s. Iaques, aux Cigoignes”.

Nicolas Berey va comprar les planxes i va reeditar l’obra amb el títol: Cartes

generalles de toutes les provinces de France et d’Espaigne, reveües et corrigées

par le Sr. Tassin geographe ordinaire du roy. A Paris chez N. Berey au bout du

pont neuf proche les Augustins aux deux globes, el 1644, 1648 i en una altra edició

posterior, no datada.

El mapa és igual en totes les edicions.

any títol de l’atles editor Pastoureau

6-A 1633 Cartes generales des provinces de France et d’Espagne. Gobert, Messager, van Lochom, Tavernier, Cramoisy Tassin III A

Reveües, corrigées & augmentées par le Sieur Tassin ...

6-B 1644, 1648, [s.a.] Cartes generalles de toutes les provinces de France et Berey Tassin III B-D

d’Espaigne, reveües et corrigées par le Sr. Tassin...

54


55

6

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1634] BLAEU

7-1

CATALONIA [s.e.]

Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdami [i.d.]

7-19

CATALONIA / vulgo / CATALVÑA [s.e.]

Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdami [i.d.]

Escala aproximada 1:800 000. Scala milliarium. 8/Hispanicorum; 9/Gallicorum [= 6,5 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 2 roses dels vents flordelisades. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil.

- Ombrejat de la costa, 4 embarcacions [vent de l’oest]. - Cartel·les decoratives, amb el títol i amb l’escala [esfera armil·lar].

36 x 48 cm

Historial del mapa

El mapa va ser publicat per primer cop dins: Novus Atlas, das ist Abbildung und

Beschreibung von allen Ländern des Erdreichs. Gantz vernewt und verbessert.

Amsterdami, apud Guiljelmum Blaeuw, 1631 [i.e. 1634, data del prefaci, K.I(Bl 5)

donava 1635 com a data de l’atles]. És també el mapa que apareix dins: Atlas

maior, sive Cosmographia Blaviana, qua solum, coelum, accuratissime describuntur.

Amstelaedami, labore & sumptibus Ioannis Blaeu, 1662. El peu d’impremta

de les diverses edicions de l’Atlas novus (1631 a 1661) i les de la

Cosmographia Blaviana (1662-1672) porten el nom de Wilhem, Johann i Cornelis

Blaeu, junts o per separat.

El mapa és igual a les dues obres i en totes les edicions, i la identificació es fa a

partir del text al verso. L’única edició amb un mapa diferent és la castellana en

10 volums [fitxa 7-19]: Atlas mayor, sino Cosmographia Blaviana, en la qual

exactamente se descrive la tierra, el mar, y el cielo. [Amsterdam: Jan Blaeu, 1659-

1672], edició incompleta a causa de l’incendi que el 1672 va destruir la imprem-

Taula-guia

ta dels Blaeu, amb els fons editorials i gran part de les planxes. Per aprofitar el

que s’havia salvat, es van vendre el text en castellà, sense els mapes, o amb els

mapes d’edicions en altres llengues, amb el text en castellà enganxat al verso,

però no es van tornar a gravar ni els mapes perduts ni els que faltaven encara

en el moment de l’incendi. El títol del volum on hi ha el mapa de Catalunya és:

Parte del atlas mayor, o Geographia Blaviana que contiene las cartas y descripciones

de Españas. En Amsterdam, y la officina de Juan Blaev, 1672.

L’incendi va significar l’inici de la decadència dels Blaeu, que finalment van tancar

després de la mort de Jan II Blaeu (1712). Gran part del material havia anat

a parar ja abans a mans d’Abraham Wolfgang i, a la seva mort, el 1694, a

P. Mortier, F. de Wit, els Ottens i més tard a Schenk i Valk. Encara que les planxes

dels Blaeu es van utilitzar rarament després de 1672, sembla que Covens &

Mortier i R. & J. Ottens van imprimir alguns exemplars, sense text al verso, per

vendre’ls com a fulls solts (K.I,71).

any sign. (v.) llegenda foli (v.) reclam (v.) pàg. vol./fol. text K.I K(Blaeu)

El mapa a les edicions de l’Atlas novus (Theatrum Orbis Terrarum)

7-1 [1634] C Königreich Catalonia vol. 1, 132 alemany Bl 5 2:131

7-2 [1635] C Königreich Catalonia vol. 2, 63 alemany Bl 8A 2:132

7-3 [1635] L Hispania Catalonia vol. 1, 22 llatí Bl 13 2:101

7-4 [1635-38] N 13 Catalogne propre // Magin vol. 1, 22 francès Bl 11 2:111-112

7-5 [1635] C Spaengien Catalonien vol. 2, 64 neerlandès Bl 10 2:121

7-6 [1638] C Catalogne vol. 2, 50 francès 2:113

7-7 [1640] C Espagne Catalogne pour // & eslevé 50 francès Bl 17 2:211

7-8 [1640] C Hispania Catalonia corim // tione 4 (48) llatí Bl 22 2:201

7-9 [1642] C Spaenjen Catalonien geest // - 4 (50) neerlandès Bl 27 2:221

7-10 [1642] C Espagne Catalogne gendre // chant 3 (50) francès Bl 18 2:212

7-11 [1642] C Spanjen Catalonien in Ca- // - 4 (50) neerlandès Bl 28 2:222

7-12 [1642] C Spanien Das Königreich Catalonia und // wohner 4 (50) alemany Bl 32A 2:321

7-13 [1647] C Spanien Das Königreich Catalonia und // wohner 4 (50) alemany Bl 34 2:323

El mapa a les edicions de la Cosmographia Blaviana

7-14 [1662] Z Hispania Catalonia Principatvs fa // Mi 53-54 vol. 9A, 23 llatí Bl 56 2:601

7-15 [1665?] Dd Hispania Catalonia Principatvs focto // est 71-72 vol. 9B, 23 llatí 2:601

7-16 [1663] Q L’Espagne Catalogne née // mas, 39-40 vol. 10, 23 francès Bl 58 2:611

7-17 [1664] C Spanjen Catalonien 3-4 vol. 8, 2 neerlandès Bl 57 2:621

7-18 [c.1670] C 4 vol. 8, 2 alemany Bl 61 2:631

7-19 [1672] Hhhhh Hespaña Principado de Cataluña daña // do 329-330 vol. 9, 24 castellà Bl 60A 2:641-2

Altres estampacions

7-20 (c.1674) [v. blanc]

56


Edició llatina de 1635.

Fonts

COL[11]. - IMCOS[7]. - K.I,93(Bl 5[169]). - K(Blaeu), 575[6250:2.1;2.2].

57

7

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1635] MERCATOR - SPARKE

CATALONIA / More particularly / described. [títol liminar, e.]

CATALONIA / [i.d.]

Sump. Mi. Sparke. / I.V.L. fecit. [s.e.]

235 [s.d.]

Escala aproximada 1:1 750 000. 8/Miliaria germanica [= 3,5 cm]; 4/Scala leucarum [= 1,4 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - El llibre, i, per tant, el títol

liminar i el text al verso, estan en sentit vertical (29 x 19 cm), en canvi el mapa està en sentit longitudinal (16 x 23 cm), amb la part inferior seguint

el llom del llibre. - Tots els exemplars vistos tenen estampat “X4” davant del C. de Bagur. - Cartel·la decorativa, amb el títol i l’escala.

16 x 23 cm

Historial del mapa

El mapa va aparèixer per primer cop dins: Historia mundi: or Mercator’s atlas.

Containing the cosmographicall description of the fabricke and figure of the world.

Lately rectified on divers places, as also beautified and enlarged with new máppes

and tables; by the studious industry of Iudocus Hondy. Englished by W[ye]

S[altonstall] generosus, & coll. regin. Oxoniae. London, printed by T. Cootes for

Michaell Sparke, and Samuel Cartwright, 1635. És la primera edició anglesa de

l’Atlas minor. El 1637 i el 1639 es van fer dues edicions més de l’atles, només

Taula-guia

Fonts

COL[9]. - IMCOS[9]. - K.II,508(Mercator, Atlas minor); K.II,549.

amb el nom de Sparke: London, for Michaell Sparke, and are to be sowld in

greene Arbowre.

El mapa és igual en totes les edicions. S’assembla molt al mapa gravat per Pieter

van der Keere [fitxa 5].

Les inicials I.V.L. podrien ser les de Jacob Floris van Langeren, gravador, de la

família de cartògrafs Langeren d’Amsterdam, que va treballar a Londres durant

aquests anys.

any llegenda foli (v.) reclam (v.) pàg. (v.) text

8-1 [1635] CATALONIA more particularly described taine 236 anglès

58


59

8

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1635?] [anònim]

CATALONIA [s.e.]

Escala aproximada 1:1 000 000. Scala milliarium; 8/Hispanicorum; 9/Gallicorum [= 6,3 cm] [i.c.]

Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la

costa. 1 embarcació. - Cartel·la decorativa, amb el títol, i requadre amb l’escala.

32 x 42 cm

Historial del mapa

No es té notícia de l’autor, ni de l’ocasió en què es va realitzar el mapa o de l’obra

a la qual pertany. És un mapa que conté molt poca informació, sobretot en

topònims, i un gravat de poca qualitat que, segons el tipus de paper i els plecs

del mapa, pot ser d’un llibre d’aproximadament 24 x 14 cm, del XVII (COL[4]).

Mapa inspirat en el mapa de Vrients, amb una cartel·la semblant a la del mapa

de Blaeu [fitxa 7].

Taula-guia

mides del plegat (cm) filigrana

9-1 24 x 14 S|F (paper flamenc?)

Fonts

COL[4]. - IMCOS[8].

El tipus de lletra de l’escala contrasta amb el de la resta del mapa. La filigrana

dels dos exemplars dels quals es té notícia és diferent. Mn. Colomer el relaciona

amb Peguera, però no s’ha trobat el per què.

La data de (1635?) s’ha donat per la similitud de la decoració amb la del mapa

de Blaeu.

Dades sobre la filigrana tretes de la fitxa COL[4]. [Caldria explotar les marques de paper com a possible pista d’investigació].

60


61

9

Biblioteca de Catalunya. Unitat Gràfica, XV B 104, RM Col. 1.

Fotografia: BC (R. Marco).


[1638] JANSSONIUS - HONDIUS

CATALONIA [s.e.]

Escala aproximada 1:800 000. Scala leucarum [9 = 7,8 cm]; 8/Milliaria Germanica [= 7,3 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 2 roses dels vents flordelisades. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil.

- Ombrejat de la costa. 4 embarcacions [vent de l’est]. - Cartel·les decoratives, amb el títol i amb l’escala [esfera armil·lar].

37 x 46 cm

Historial del mapa

Va ser publicat per primer cop dins: Atlantis novi pars secunda, exhibens

Germaniam inferiorem, Galliam, Helvetiam, atque Hispaniam. Amstelodami

sumptibus Ioannis Ianssonii, & Henrici Hondii, 1638. Després va aparèixer a

moltes edicions, entre 1638 i 1680.

També apareix a l’Atlas contractus i l’Atlas maior de Janssonius. En edicions

posteriors a les citades a la taula-guia, el mapa és substituït per mapes d’altres

Taula-guia

Fonts

COL[12]. - IMCOS[10]. - K.II,402(Me 52A[478]). - K(Mercator)[6250:1B].

autors (De Wit, N. Visscher i Allard), amb el verso en blanc i que no es troben al

sumari de les noves edicions.

Com era habitual a l’època, es treballava sota comanda en el relligat dels volums

i en la seva il·luminació. Un dels millors il·luminadors de mapes del segle XVII,

i un dels pocs coneguts avui dia, és Dirck Jansz. van Santen. La seva obra més

famosa són els cinquanta volums de l’Atlas maior de Blaeu, que va il·luminar

per al patrici d’Amsterdam Laurens van der Hem.

any vol./fol. llegenda foli (v.) signatura (v.) reclam (v.) text K.II K(Mercator)

El mapa a les edicions d’Atlantis novi pars secunda

10-1 [1638] 2 (111) Catalonia zzzzz gonum / - llatí Me 52A 1:401.2

10-2 [1648] 2 (56) Das Königreich Catalonia Hispanien nnn fährlich / - alemany Me 121 1:421.2

10-3 [1640] 2 (55) Das Königreich Catalonia Hispanien nnn alemany 1:422.2

10-4 [1638] 2 (45) Catalonia C ver / - neerlandès Me 70A 1:431.2

10-5 [1639] 3 (12) Catalogne Espagne m On / gneux francès Me 93B 1:411.3

10-6 [1639] 3 (12) Catalogne Espagne m francès 1:412.3

10-7 [1644] 2 (121) Das Königreich Catalonia Spanien N alemany 1:424.2

10-8 [1647] 2 (119) Catalonia Spaengien n neerlandès Me 77 1:433.2

10-9 [1647] 2 (117) Catalonien Spaengien N neerlandès Me 80

10-10 [1645] 3 (13) Catalogne Espagne n francès 1:413.3

10-11 [1647] 3 (12) Catalonia Hispania O et P dera, / est llatí Me 59,62 1:403.3

10-12 [1647] 3 (13) Catalogne Espagne m francès 1:415.3

10-13 [1653] 3 (12) Catalogne Espagne N aye / rafraischis- francès Me 113 1:416.3

10-14 [1649] 3 (12) Catalogne Espagne N francès 1:417.3

10-15 [1649] 2 (120) Das Königreich Catalonia N alemany Me 135A

10-16 [1653-66] 2 (18) Catalvna P tos 51 / dad 54 castellà Me 149 1:441.2

El mapa a les edicions de Joannis Janssonius Atlas contractus

10-17 [1666] 2 (48) Catalonia Catalonia stroque / - (?) llatí Me 184? 1:407.2

El mapa a les edicions de Joannis Janssonii Atlantis majoris, sive Cosmographiae universalis

10-18 [1675] 8 (18) Catalonia Hispania llatí 1:406.8

10-19 [post. 1680] 3 (140) llatí 1:408.3

10-20 [post. 1652?]* [12] [v. blanc] Me 183?

*No és segur que es tracti d’una edició de l’Atlas maior amb el mapa de Catalunya.

A part les edicions citades, n’hi ha d’altres de semblants, que probablement també contenen el mapa de Catalunya, però que no es poden distingir quan el mapa

apareix separat de l’atles. [Vegeu també K.II i K(Mercator)].

62


Edició il·luminada per Dirck Jansz. van Santen, probablement posterior a 1652.

63

10

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, RESM-C1-2.


(1640-1645) LOCHOM - MARIETTE

11-1

CATALONIA [i.d.]

DEDIÉE / A Mr. / Monsieur de LANGRES / Ingenieur du Roy: / Par / son Serviteur P. van Lochom, Graveur / du Roy pour les Cartes

Geographiques / & autres tailles douces; demeurant à Paris / Rue St. Iaques a l’Enseigne de la / Rose blanche Cou: / ronnée [s.e.]

11-2

DEDIÉE / A Mr. / Monsieur de LANGRES / Ingenieur du Roy / A PARIS / chez Pierre Mariette en la Rue / St, Iacques à l’Enseigne de

/ l’Esperance [s.e.]

Escala aproximada 1:800 000. Scala Leucarum [9 = 7,8 cm]; 8/Milliaria Germanica [= 7,2 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb

el títol i l’escala, i amb dedicatòria.

36 x 46 cm

Historial del mapa

La datació del mapa s’estableix a partir dels anys de major activitat de Van

Lochom, entre 1640 i 1645, any de la seva mort. El mapa podria haver aparegut

per primer cop dins: Theatre geographique de France contenant les cartes

particulieres de ses provinces. Et celles de ses frontieres & pays adjacens. Le tout

selon la table contenue au feuillet suivant. A Paris, chez Pierre Mariette, rue

Saint Jacques, à l’Esperance, 1650 (segona edició, 1653). Encara que no hi ha

una referència directa a aquest mapa en la descripció que Pastoureau fa de l’at -

les [P,345 (Mariette A)], i considerant que és molt corrent a l’època que hi hagi

variacions de contingut en exemplars diferents de la mateixa obra, sobretot en

aquelles que no tenen un sumari imprès, es pot suposar la presència del mapa

en algun dels exemplars per la seva similitud amb els altres mapes de Van

Lochom presents a l’obra (pel títol, les equivalències de l’escala, les mides...).

Per exemple, la làmina 57: Nova Hispaniae descriptio. A Paris, chez Michel van

Lochom, graveur et imprimeur du Roy pour les tailles douces, demeurant rue

Taula-guia

any autor/editor data de l’atles

11-1 [1640-1645] Van Lochom 1650

11-2 [pre. 1657] Mariette 1652

Fonts

COL[17]. - IMCOS[12]. - P,72,345,347,401.

64

St. Iacques a la Rose Blanche Couronnee, 1646 (37 x 47 cm), o la làmina 58:

Catalogne et Arragon. Echele de 15 lieues, 1641 (31 x 43 cm).

La primera citació explícita d’un mapa de Catalunya de Van Lochom, però, correspon

al primer recull de mapes de Sanson, que Pierre Mariette va publicar el

1652 (P,401). L’obra no té portada ni sumari i, a part els 70 mapes de Sanson,

es completa amb mapes d’altres autors, entre els quals mapes, el de Catalunya

de Van Lochom. El mapa firmat pels Sanson no apareix fins l’any 1665, dins:

Cartes generales de toutes les parties du monde, ou les empires, monarchies, republiques,

estats, peuples &c. de l’Asie, de l’Afrique, de l’Europe, & de l’Amerique,

tant anciens que nouveaux, sont exactement remarqués & distingués suivant leur

estendue. Par les sieurs Sanson d’Abeville, geographes ordinaires du Roy. A Paris,

chez Pierre Mariette, rue Sainct Iacques, à l’Esperance [P,408 (Sanson V B)].

Probablement les dues versions [11-1 i 11-2] es van incloure en obres editades

per P. Mariette i són anteriors a 1657, any de la seva mort.


65

11

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 37-4-11.


1642 BOISSEAU

12-1

NOVVELLE DESCRIPTION / DE LA PRINCIPAVTÉ DE / CATALOGNE / Et des Comtez de / BARCELONE ROVSSILLON / CERDAG-

NE et D’AMPVRIAS / Partie Orientalle, / A Paris chez I. Boisseau 1642 [i.d.]

PARTIE OCCIDENTALLE / DE LA / CATALOGNE [s.e.]

Escala aproximada 1:750 000. Eschelle des Lieües [9 = 13,1 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en

perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol. Requadre amb el títol del full segon.

1 mapa en 2 fulls, 51 x 74 cm

12-2

A Paris chez Louis Boissevin, 1642 [i.d.]

12-3

A Paris chez F. Delapointe [i.d.]

12-4

PRINCIPAUTÉ / de / CATALOGNE / le COMTÉ de ROUSSILLON et de / CERDAGNE / Partie du Royaume D’ARRAGON / dediée / A

Monseigneur / Monseigneur le Mareschal de Tesse Chevalier / des trois ordres du Roy Grand d’Espagne gouverneur d’Ip: / res

Lieutenant general pour sa Majesté dans les Provinces / du Haut et bas Maine perche et Comte de Laval Pre: / mier et grand Escuier

de Mde. la Duchesse de / Bourgogne Commandant general des / Armées des deux Couronnes / en Espagne / Par son tres / Humble /

Serviteur / Baillieu / 1706 [i.d.]

Núm. 122, ms. [i.d.]

Historial del mapa

Podria haver aparegut per primera vegada dins: Theatre des Gaules ou descriptions

generales et particulieres de toutes les provinces du royaume de France,

avec les provinces & estats circonvoisins. A Paris, chez Iean Boisseau, enlumineur

du Roy pour les cartes marines & geographiques, en l’Isle du Palais, sur le

Quay qui regarde la Megisserie, à la Fontaine de Iouvence Royalle, 1642.

El nucli de l’atles el formava el Theatre de Leclerc, amb algunes planxes corregides

i altres de fetes de nou per Boisseau, que consten o no al sumari segons el

moment que les va incloure.

El mapa de Catalunya no consta en el buidatge del Theatre des Gaules fet per

Pastoureau, però, en canvi, té molts punts en comú amb les altres planxes afegides

per Boisseau. Per exemple, pel títol, l’escala, l’adreça i les dimensions:

Nouvelle description du royaume de Navarre. Eschelle des lieües. A Paris chez

I. Boisseau..., 1642; 38 x 48 cm, o pel fet que hi ha diversos mapes que es presenten

en més d’un full.

Taula-guia

any editor pàg./làm. notes

La segona i la tercera versió [12-2 i 3] probablement són força posteriors. Jean

Boissevin va adquirir les planxes de Boisseau i n’edità algunes en col·laboració

amb F. de Lapointe; per exemple, dins de l’obra Cartes de geographie de 1654,

on s’agrupen els mapes de gran format de Duval (P,140[2]). F. de Lapointe i la

seva dona Jacqueline Panouse van tenir el seu taller de gravat “A Paris sur le

quay de l’Orloge”, i van treballar per a molts dels autors i editors de mapes de

l’època (Duval, De Fer, etc.).

Les variants quarta i cinquena [12-4 i 5], firmades per Gaspard Bailleu, engi -

nyer i geògraf que va treballar a París a principis del XVIII, van dedicades a René

de Froulay, comte de Tessé, que va fer un paper important en la Guerra de

Successió al costat de Felip V i va participar en el setge de Barcelona de 1706.

El fet que hagi desaparegut el requadre de la part superior esquerra “Partie occidentalle

de la Catalogne”, fa suposar que es va estampar ja com a peça solta, no

lligada a un llibre.

12-1 1642 I. Boisseau 235-236 segona ed. de 1648

12-2 1642 Louis Boissevin dins: Cartes de géographie, 1654 (?)

12-3 [c.1660] F. Delapointe

12-4 1706 Baillieu desapareix el requadre: PARTIE OCCIDENTALLE DE LA CATALOGNE [s.e.]

12-5 1708 Baillieu 122 [ms.?] desapareix el requadre: PARTIE OCCIDENTALLE DE LA CATALOGNE [s.e.]

Fonts

COL[18]. - IMCOS[11]. - P,72 (Boisseau II [62bis]). [El mapa de Catalunya que se cita a Pastoureau dins del Theatre des Gaules és el de Janssonius i Hondius de 1638].

66


67

12

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1642 TASSIN

13-1

DESCRIPTION / DE / CATALOGNE / DVCHÉ DE / ROVSSILLON / ET PARTIE / D’ARRAGON / PAR LE SR. TASSIN / GEOGRAPHE

DE SA MA.TE / 1642 [i.d.]

13-4

DESCRIPTION / DE / CATALOGNE / COMTEZ DE / ROVSSILLON / CERDAGNE RIBAGORÇA / ET BARRABEZ / PAR LE Sr. TASSIN

/ GEOGRAPHE DE SA MA.TE / 1645 [i.d.]

A Paris chez N. Berey au bout du / pont Neuf proche les Augustins [i.d.]

Escala aproximada 1:350 000. 6/Lieues [= 11 cm] [i.e.]

Orientat per 3 roses dels vents flordelisades. Rumbs en una de les roses. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en

perfil. - Ombrejat de la costa. Mar amb 9 embarcacions i 3 monstres marins. - Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala, i rectangle amb l’adreça.

1 mapa en 4 fulls, 72 x 96 cm, 37 x 50 cm cada full

Historial del mapa

El mapa de Catalunya apareix probablement per primer cop dins: Les cartes generales

de toutes les provinces de France reveües, corrigées & augmentées par le Sr.

Tassin geographe ordinaire de sa magesté. Par privilege du roy 1634. Hi ha una

segona edició de 1637, que afegeix al títol: ...France, royaumes et provinces d’Europe;

i una tercera de 1640 (amb mapes fins a 1643), editada per Berey. A les fonts d’informació

consultades no hi consta aquest mapa de Catalunya, però és l’únic recull

dels mapes de gran format de Tassin, que es completa amb mapes d’autors diferents,

datats entre 1625 i 1643. Els pocs exemplars coneguts no tenen un contingut

constant. El format de l’atles, que correspon als fulls del mapa (42 x 28

cm), i el fet que siguin quatre fulls, fa pensar que és un mapa pensat per a anar

inclòs dins d’un atles i no com a full solt. La decoració és semblant a la de l’obra

Cartes de toutes les costes de France [P,447(Tassin V, fig.145)].

Amb la data de 1643, que en algun exemplar ha estat corregida en 1645, també

apareix per a il·lustrar l’obra de F. Fornés: Nveva descripcion de todo el princi-

Taula-guia

any editor títol dins

Fonts

COL[14]. - IMCOS[13]. - P,437ss.(Tassin); P,439-441(Tassin II) . - IMH[3]. - Ph-LG 453. - BL Tassin. - Nor.II,288(292).

pado de Catalvña y condados de Rossellon, Cerdaña, Barrabes, y Ribagorca.

dipvesta segun el drecho propietario, qve el dicho principado tiene, en todas la

tierras, que en si encierran los dos rios Segre y Cynca. por el R.P.Fr. Francisco

Fornes... predicador y cronista de su magestad christianissima, de la provincia

de Cataluña de los frayles menores y natural de la ciudad de Barcelona. Al rey

nuestro señor. = Nouvelle description de toute la Principauté de Catalogne et ses

comtés... par le R.P. Fr. François Fornes... et traduite d’espagnol en françois per

le R.P. Fr. Rene Rocheran... A Paris, chez Sebastien Cramoisy, imprimeur ordinaire

du roy, ruë S. Iacques, aux Cigognes, 1643 [text bilingüe] [13-2,3].

Pot ser que la versió del mapa amb el nom i l’adreça de Berey correspongui a la

seva edició de Les cartes generales, de 1640-[1643]. La decoració és semblant a la

de l’obra Cartes de toutes les costes de France [P,447(Tassin V, fig.145)] [13-4].

Tassin, tot i que va ser un editor apreciat, va tenir poc èxit comercial i ja el 1644

va vendre’s les planxes a Antoine de Fer i Nicolas Berey.

13-1 1642 [sense nom ni adreça] ...DVCHÉ DE / ROVSSILLON / ET PARTIE / Les Cartes generales de toutes les provinces...

D’ARRAGON... A Paris, [s.n.], 1634, 1637... [?]

13-2 1643 [sense nom ni adreça] ...DVCHÉ DE / ROVSSILLON / ET PARTIE / Nveva descripcion de todo el principado...

D’ARRAGON... A Paris: chez S. Cramoisy, 1643

13-3 [1645] [sense nom ni adreça; data corregida a mà] ...DVCHÉ DE / ROVSSILLON / ET PARTIE /

D’ARRAGON...

13-4 1645 chez N. Berey au bout du pont ...COMTEZ DE / ROVSSILLON / CERDAGNE / Les Cartes generales de toutes les provinces...

Neuf proche les Augustins RIBAGORÇA / ET BARRABEZ ... A Paris: chez N. Berey, 1640-[1643] [?]

[COL[14] cita una reedició de Julien, però la cita correspon al mapa de Baudrand].

68


69

13

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1643 PELLICER

DESCRIPCION / Del Principado de Cataluña / y Condados de Rosellon y Cerdania / Dedicada / A Don Fran.co de Villanueua Tejeda

/ Cauallero del orden de Santiago / POR / Don Ioseph Pellicer de Touar / Cronista Mayor desu / Magestad [s.e.]

He juzgado por vtil publicar esta Tabla con algunos reparos yadi / ciones a la que compuso Gerardo Mercator assi para que todos /

vean delineada la circunferencia de aquella Prouincia como / por que se conozcan con distincion los Lugares, Montes y Rios / por

donde en esta Guerra hazen nuestros Exercitos sus Mar / chas al oposito de los enemigos. Deuese a Antonio Manceli el cuida / do de

la estampa yami solo el Deseo del acierto. Madrid 1 de Enero. / 1643. [i.d.]

Escala aproximada 1:750 000. Scala leucarum. 4/Llegues; 12/Milles; 16/Millas [= 3,7 cm] [i.e.]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en

perfil. - Ombrejat de la costa. Mar puntejat. - Cartel·les decoratives, amb el títol i la dedicatòria.

38 x 48 cm

Historial del mapa

Cita F. Bouza que al volum factici II-1113 de la Biblioteca de Palacio (Madrid):

Apuntamientos de las guerras entre España y Francia [1636-1647] en Italia y

Cataluña, s’hi inclou el mapa Descripción del Principado de Cataluña (1643)

que sembla que il·lustra el tractat de Pellicer contra les pretensions catalanes

Idea de Cataluña (1642). El mapa també és citat a Bibliotheca (València, 1671),

on es recullen totes les obres de Pellicer: “el mapa anda en estampa, entre los

que tienen este trato de estampas geográficas”.

Pellicer va ser comissari de la Universitat de Salamanca i home de lletres prolífic.

Va exercir el càrrec de cronista de Castella (1629) i d’Aragó (1657) i va ser

cronista major del rei Felip IV de Castella.

Taula-guia

any títol dedicatòria

14-1 1643 s.e. i.d.

Fonts

COL[16]. - IMCOS[15]. - Me.Bla,149 [205]. - Barella.

70

D’Antonio Manceli o Marceli, gravador italià, se’n coneixen un plànol de Madrid,

un de València de 1608 i un de Catalunya de 1643. Ha estat estudiat per F. Benito

Doménech (“Un plano axonométrico de Valencia diseñado por Manceli en 1608”,

Homenaje al profesor Antonio Bonet Correa, I. Madrid: Ed. Complutense, 1994,

pàg. 231-245).

El mapa és una còpia del de Vrients [fitxa 2], resumit, sobretot en la toponímia,

tot i la seva afirmació “...con algunos reparos y adiciones a la que compuso Gerardo

Mercator”.


71

14

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1648] JANSSONIUS

15-1

CATALO= / NIA [s.e.]

Escala aproximada 1:2 215 000. 8/Milliaria Germanica [= 2 cm] [s.e.]

13 x 18 cm

15-3

LA / CATALO= / GNE

10/Lieues d’Allemagne [= 2,4 cm]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en

perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.

13 x 18 cm

Historial del mapa

Des de 1628, J. Janssonius va iniciar les seves edicions de l’Atlas minor de

Mercator, amb planxes refetes per P. van den Keere i Abr. Goos. El mapa de

Catalunya va sortir per primer cop dins de l’edició alemanya de 1648: Atlas

minor, das ist: Eine kurtze jedoch gründliche Beschreibung der gantzen Weldt in

zwey Theile abgetheilet. Amstelodami, ex officina Ioannis Ianssonii, que és la

primera edició on el nom de Mercator desapareix de la portada [Me 203]. Hi ha

una edició de 1651, molt semblant, que pràcticament només es distingeix en el

tipus de lletra [Me 204].

Taula-guia

Fonts

COL[10]. - IMCOS[16]. - K.II,508ss.(Mercator, Atlas minor); K.II,542(Me 203, vol. 2[173]); K.I,9(Aa 5[178]).

Hi ha una altra variant, del segle XVIII, amb una cartel·la molt diferent (cercle

lobulat), que apareix a l’obra de Pieter van der Aa: L’Atlas soulagé de son gros

& pesant fardeau [...]: ouvrage propre pour voïager commodément & agréablement

des yeux. Part VII, L’Espagne et le Portugal. Se trouvent à Leide, chez Pierre

vander Aa, marchand en livres & en cartes géographiques, dans la cour de

l’Academie [...], [c.1710].

any títol del mapa editor vol./pàg. (v.) sign. notes text K.II

15-1 [1648] Catalonia Janssonius vol. 2, 173-174 ssen Y 3 llegenda de foli (r.): VON CATALONIA / 173 alemany Me 203

15-2 [1651] Catalonia Janssonius vol. 2, 173 alemany Me 204

15-3 [c.1710] La Catalogne Aa 178 [v. blanc] francès Aa 5

72


73

15

Biblioteca de Catalunya. Unitat Gràfica, XV B 102.

Fotografia: BC (R. Marco).


[1649] GUCHEN - BURDIGALENSIS - MONTE REGALI

PROVIN / CIA / CATALO / NIAE / Cum confinijs. [e.]

Escala aproximada 1:1 800 000. 10/Leucae Hispanicae Communes; 30/Milliaria Italica majo. Gradus unus lat. 18. leucas continet

[= 4,8 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat

de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala.

21 x 31 cm

Historial del mapa

Mapa publicat dins: Chorographica descriptio prouinciarum, et conuentuum fratrum

minorum S. Francisci capucinorum, [...] quorundam fratrum labore industria

delineata, sculpta, impressa [...]. Nuper tradita tunc item sumptibus Alexandri

Federici Cauallerii, bibliopolae S.R.C. in lucem prodita Augustae Taurinorvm,

1649, làm. 57.

L’obra va ser realitzada per indicació del ministre general de l’orde, Ioannes a

Montecalerio, pels franciscans Maximinus a Guchen, geògraf i geòmetra,

Bernardinus Burdigalensis, ministre provincial d’Aquitània, que també va intervenir

en el gravat de les planxes, i per Ludovicus a Monte Regali.

Taula-guia

any lloc d’edició làm. decoració notes

Fonts

COL[15]. - IMCOS[14]. - Valerio.

El model de l’obra es pot considerar que és una obra manuscrita (se’n va publicar

un facsímil el 1990) de Silvestro de Panicale, recull de cartografia de les províncies

caputxines d’Europa, escrit entre 1620 i 1630, i presentat en la seva

forma definitiva el 1632.

L’obra despertà molt interès i va ser imitada després per altres ordes. Se’n coneixen

diverses edicions, tant del segle XVII com del XVIII [fitxa 50]. Hi ha referències

a dues edicions fetes a Roma el 1643 i el 1646, però no se’n coneix cap

exemplar. Les dues edicions de Torí són de 1649 i 1654. El text és sempre el

mateix, però hi ha impressions diferents que es distingeixen pel tipus de lletra,

detalls de la decoració, etc. i demostren la difusió que va tenir l’obra.

16-1 1643, 1646 Roma només conegut per referències

16-2 1649, 1654 Torí 57 segell amb escena religiosa, sobre el títol

74


Edició de Torí de 1649.

75

16

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1660 SANSON

PRINCIPAUTÉ de / CATALOGNE, / divisée en neuf DIOECESES; et / en dix-sept Vegueries, &c. Mais / le COMTÉ de ROUSSILLON,

ou est l’ / EVES.CHÉ d’ELNE transferé a PERPIGNAN: / où sont les Veguerie de Perpignan, / SouVeguerie de Valspir; / Veguerie de

Villefranque en Conflans, / SouVeguerie de Capsir: encor / Le Val de Carol, la Torre de Cerdan[n]e, &c. / dans le COMTÉ DE CER-

DAGNE, / sont a present reunis a la FRANCE. / Par le Sr. SANSON d’Abbeville Geogr. ordre. de S. Mté. / Avecq privilege pour Vingt

Ans. / 1660 [i.d.]

L. Cordier Abb. Sculp. [i.d.]

Escala aproximada 1:900 000. Eschelle. 30/Mille Pas Geometr.; 21 [i.e. 12]/Lieues Com. de France. 9/Lieues Com. d’Espagne [= 6,3 cm] [s.e.]

Orla graduada. Retícula de meridians i paral·lels. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives.

- Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.

36 x 45 cm

Historial del mapa

Va ser publicat per primer cop dins: Cartes generales de toutes les parties du

monde, ou les empires, monarchies, republiques, estats, peuples &c. de l’Asie, de

l’Afrique, de l’Europe, & de l’Amerique, tant anciens que nouveaux, sont exactement

remarqués & distingués suivant leur estendue. Par les sieurs Sanson

d’Abeville, geographes ordinaires du Roy. A Paris, chez Pierre Mariette, rue

Sainct Iacques, à l’Esperance, 1665. (En edicions anteriors, el mapa de Catalunya

era el de Van Lochom [fitxa 11]). A partir d’aleshores apareix a les edicions de

1667 i 1670, fetes en col·laboració amb la família Mariette. Després de 1671 es

trenca l’associació i Guillaume Sanson s’associa amb Jaillot, però, després de

repartir-se les planxes amb Mariette, continuaren venent els mapes ja existents,

solts o en forma d’atles, amb un altre títol: Cartes generales de la geographie

ancienne et nouvelle [...]. Par les Srs. Sanson geographes ordinaires de sa majesté.

A Paris, chez l’auteur [...], 1675 i 1676, en dos volums.

Després de 1692, el nebot de Guillaume Sanson, Pierre Moullart-Sanson, es fa

càrrec de l’empresa i ven l’atles amb un nou títol: Les tables et les cartes de la

Taula-guia

any ...Par le Sr. Sanson [...] Avecq privilege pour Vingt Ans...

Fonts

COL[19]. - IMCOS[18]. - P,400; P(Sanson V B[143]). - Comas, 36.

géographie ancienne et nouvelle ou Methode pour s'instruire avec facilité de la

geographie [...]. Par les Srs Sanson geographes ordinaires du roy. A Paris, chez

l’autheur aux Galleries du Louvre, 1692. Hi ha una edició sense data amb l’adreça:

rue Froimanteau, vis-à-vis le Vieux Louvre, probablement posterior a

1704 (any en què aconsegueix un privilegi per a imprimir i distribuir les obres

anteriors dels Sanson i les pròpies), i altres edicions fins a 1730.

Els fons de Moullart-Sanson van passar en la major part a les mans del geògraf

Gilles Robert de Vaugondy, i després al seu fill Didier, els quals van adquirir

també les planxes que tenien els Mariette i van continuar distribuint els mapes

dels Sanson, però no en forma d’atles, sinó com a fulls solts.

El mapa apareix també a Cartes de geographie les plus nouvelles et les plus fideles,

avecque leurs divisions regulieres, suivant les memoires de P. Du Val geographe

ordinaire du Roy. A Paris chez l’auteur pres le Palais. Avec privilege du roy,

1667, fol. 74 [P,143 (Duval IIC[74])], l’únic atles de Duval amb mapes de gran format.

Entre 1667 i 1677, com que disposa de pocs mapes propis, completa els atles

amb mapes d’altres autors. Des de 1677, Duval, però, és autor de tots els mapes.

17-1 1660 1660

17-2 1660 1660 / Chez l’Autheur

17-3 1669 1669

17-4 1679 1679 / Chez l’Autheur

17-5 1690 A PARIS / Chez l’Auteur aux Galleries / du Louvre / 1690

17-6 1695 A PARIS / Chez l’Auteur aux Galleries / du Louvre / 1695 // L’Auteur a fait cidevant Douze Cartes / Particulieres de Catalogne

17-7 1705 A PARIS / Chez l’Auteur aux Galleries / du Louvre / L’Auteur a fait cidevant Douze Cartes / Particulieres de Catalogne [i.e.] dans le Cloistre

S. Nicolas du Louvre 1705 [i.d.]

17-8 [s.d.]

17-9 1741 A PARIS / 1741 [i.d.]; A PARIS / Chez le Sr. ROBERT Geographe du Roi / quai de l’Horloge [s.e.]

Atles i edicions on apareix el mapa

títol peu d’impremta

17-A Cartes generales de toutes les parties du monde chez P. Mariette, 1665, 1667, 1670

17-B Cartes generales de la geographie ancienne et nouvelle chez l’auteur, 1671, 1675, 1676

17-C Les tables et les cartes de la geographie ancienne et nouvelle chez l’autheur aux Galleries du Louvre, 1692

17-D Les tables et les cartes de la geographie ancienne et nouvelle rue Froimanteau, vis-à-vis le Vieux Louvre, [post. 1704]

17-E Cartes de geographie suivant les memoires de P. Du Val chez l’auteur pres le Palais, 1667

76


77

17

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-4.


(post. 1660) WIT

Accuratissima / PRINCIPATUS / CATALONIAE, / et / COMITATUUM / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO / per / F. DE

WIT. [s.e.]

Escala aproximada 1:600 000. 7 1/2/Milliaria Germanica Communia 15 in uno Gradu; 8 3/4/Milliaria Hispanica Communia 17 1/2 in uno

Gradu; 10/Milliaria Gallica Communia quorum 20 in uno Gradu [= 8,7 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 2 flors de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions principals en planta i secundàries

en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala. Sobre la cartel·la de l’escala hi ha l’espai per a tres escuts (Cataloniae

insigne; Ruscinonis insigne; Cerretaniae insigne), però en la majoria dels exemplars estan en blanc.

47 x 55 cm

Historial del mapa

El mapa de Catalunya apareix en la llista de Koeman dels mapes continguts

dins dels atles dels De Wit amb el núm. [43] (K.III,213[43]). Se sap que els primers

mapes gravats per Frederick de Wit són de c.1660, i que els seus atles del

món es publiquen entre c.1670 i 1709 (mort el 1706, l’empresa va continuar a

càrrec del seu fill i de la seva viuda). Apareix també en obres anterior a 1660,

per exemple, en edicions de l’Atlas novus de Mercator que Koeman data c.1653,

però també se sap que les portades s’aprofitaven durant molts anys i les obres

podien contenir mapes molt posteriors. No és possible establir quan es va realitzar

el mapa, ni les dates ni el contingut exacte dels atles de De Wit: tots por-

Taula-guia

notes

18-1 Sense representació de l’orografia, sense ombrejat de costa i llacs. Restes de les pautes a diversos rètols.

18-2 Amb representació de l’orografia, i amb ombrejat de costa i llacs. Sense retícula.

18-3 Nom de l’autor: per / F. de Wit, esborrat.

Atles on apareix el mapa

Fonts

COL[34]. - IMCOS[19]. - K.III,213[43]; K.III,192[Wit 14].

ten el nom d’Atlas o Atlas maior, no tenen data ni sumari i es coneixen molts

estats de cada planxa, amb petites variacions. L’única guia en la datació és el

privilegi: el 1689, De Wit va adquirir un privilegi per a editar les seves obres i,

per tant, les obres que porten aquesta indicació són posteriors a aquesta data.

Des d’abans de la data estimada per als seus atles, i també després, el mapa de

De Wit apareix dins d’obres d’altres autors (Blaeu, Janssonius, Ottens, Mercator,

Covens & Mortier...).

El 1710 Covens i Mortier van comprar les planxes i les van comercialitzar durant

molt temps [fitxa 29].

any atles foli K.II, K.III mides (cm)

18-A [1653?] Nuevo atlas ... apud Ioannem Ianssonium Me 141

18-B [1658?] Nieuwen atlas... apud Ioannem Ianssonium 17 Me 89B 52 x 32

18-C [1680?] Atlas, apud Fredericum de Wit 12 Wit 8

18-D [1680?] Atlas, , bij Frederick de Wit, in de Calverstraet bij den Dam inde Witte Paskaert 12 Wit 9

18-E [1680] Atlas, bij Frederick de Wit, in de Calverstraet bij de Dam inde Witte Paskaert 12 Wit 10 53 x 34

18-F [post. 1688] Atlas, 12 Wit 11

18-G [post. 1688] Atlas, , bij Frederick de Wit, in de Calverstraet bij de Dam inde Witte Paskaert 12 Wit 12 53 x 34

18-H [post. 1688] Atlas maior 9 Wit 13

18-I [post. 1688] Atlas maior [vengut pels germans Ottens, K.III,192] Wit 14

18-J [post. 1688] Atlas 12 Wit 16

18-L [s.a.] Atlas, bij Frederick de Wit, in de Calverstraet bij de Dam inde Witte Paskaert 9 Wit 18 57 x 38

18-M [c.1706] Atlas maior, Ex officina Frederici de Wit Amstelodami cum Privilegio Wit 20

Potentissimus D.D. Ordinum Hollandae et West-Frisiae. [London], Sold

by Christopher Browne at y Globe at the West end of Saint Paull’s Church

18-N [c.1708] Atlas minor [Referència manuscrita a Ch. Browne a la portada] Wit 21

78


Edició il·luminada per Dirck Jansz. van Santen, probablement posterior a 1652.

79

18

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, RESM-C1-3.


(c.1662) BEAULIEU

Carte / de la / Principauté / de / Catalogne [i.d.]

Escala aproximada 1:2 600 000. Eschelle de 12 lieues [= 2,6 cm] [i.d.]

Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions principals en planta i secundàries en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la

decorativa, amb el títol.

11 x 16 cm

Historial del mapa

Mapa publicat per primer cop dins: Les plans et profils des principales villes et

lieux considerables de la principauté de Catalogne avec la carte generale et les

particulieres de chaque gouvernement. A Paris, chez le chevalier de Beaulieu,

[c.1662], làm. 1, fol. 5.

És un dels catorze “Petits Beaulieus” que Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu,

dit le Donjon, geògraf de Lluís XIII i Lluís XIV, va realitzar i publicar entre 1660

i 1670. Els atles no són mai datats, però s’acostuma a donar c.1668 com a data

probable de publicació, data que, en alguns casos, s’avança fins a c.1662. En el

cas de Catalunya, la data de c.1662 es dóna a les edicions on no apareix l’adreça

de l’autor a la portada, i la data de c.1668, quan hi consten adreça i privilegi:

chez le chevalier de Beaulieu, rue St. André des Arts, porte de Bucy. Avec privil.

Es coneixen dues variants de l’edició de c.1662: en una, els mapes van emmarcats

per una orla decorativa, semblant a les dels “Grands Beaulieus” (Les glorieuses

conquestes de Louis le Grand); en l’altra, els mapes tenen una orla simple,

similar a la de les edicions posteriors dels “Petits Beaulieus”.

Taula-guia

Fonts

COL[27]. - IMCOS[17]. - P,14ss. - Soley-Gasset[31ss.].

Des dels anys 1660, Beaulieu s’havia associat amb el marit de la seva neboda,

Jean Baptiste Hamont, Sieur Des Roches, que es va encarregar de realitzar una

part important de les làmines dels “Beaulieus” i sempre afegia a les obres que

realitzava les inicials DR entrellaçades. Després de la mort de Beaulieu, el 1674,

Des Roches, i més tard la seva viuda, es van encarregar d’acabar l’obra de Beaulieu

(en especial, el “Grand Beaulieu”).

Hi ha tres variants dels mapes que hi ha dins els atles de format petit amb el

nom i l’adreça de Beaulieu a la portada: una, sense cap referència a autor o gravador;

una segona, amb les inicials de Des Roches; i una tercera, amb les inicials

també, i amb quatre línies verticals [IIII] a l’angle s.d.

Les planxes de Beaulieu, a mitjan segle XVIII, estaven en mans de Jean de Beaurain

(1696-1771), geògraf del rei i enginyer, relacionat amb Moullart-Sanson i Des

Roches, que va reeditar els Petits Beaulieus amb el seu nom, i sobre fulls de

39 x 26 cm, amb 2 o 3 planxes a cada full.

any editor notes foli Pastoureau

19-1 (c.1662) Beaulieu [amb orla decorativa]

19-2 (c.1662) Beaulieu [sense orla decorativa]

19-3 (c.1668) Beaulieu [sense inicials DR] Beaulieu VI Aa [1]

19-4 (post. 1674?) Des Roches DR. f. [Des Roches fecit] Beaulieu VI Ab

19-5 (c.1707?) Des Roches IIII [s.d.]; DR. f. 5 [s.e.] Beaulieu VI Ac

19-6 (pre. 1771) Beaurain IIII [s.d.]; [2 o 3 planxes per full] 5 [s.e.] Beaulieu VI B

A part les característiques citades, hi ha diferències a les mides dels fulls, als plecs i a la presentació de les làmines, etc., que indiquen impressions diferents (no

repertoriades).

80


81

19

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1674 SANSON - JAILLOT

20-1

LA CATALOGNE SOUS LE NOM DE LAQUELLE SONT COMPRIS LA PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE ET LES COMTÉS DE ROUS-

SILLON ET DE CERDAGNE. / Divisés en leurs VIGUERIES, Dressé sur les Memoires les plus Nouueaux Par le Sr. SANSON, Geographe

ordinaire du Roy. 1674. [títol liminar, s.]

PRINCIPAUTÉ DE / CATALOGNE. / ou sont compris / LES COMTÉS / DE ROUSSILLON ET DE CERDAGNE / divisés en leurs VIGUE-

RIES / Dressé sur les Memoires les pl. Nouveaux, Par le Sr SANSON, Geographe Ordinaire du Roy. / A PARIS / Chez H. Iaillot joignant

les grands Augustins, aux 2 Globes. / Auec Priuilege du Roy pour Vingt Ans. / 1674 [i.d.]

F.C.[hauveau] [i.d.]

Escala aproximada 1:500 000. Eschelle. 30/Milles Pas Geometriques ou Milles dItalie; 12/Lieües Communes de France; 9/Lieües Communes

d’Espagne; 8/Lieües Communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Vne Heure de Chemin [= 9,9 cm] [s.e.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. -

Cartel·les decoratives, amb el títol [cavalls i palafreners] i amb l’escala [pedestal]. Llegenda de 4 símbols, sota l’escala gràfica.

52 x 85 cm

20-8

CARTE / DE LA PRINCIPAUTÉ / DE CATALOGNE, / DRESSÉE PAR H. JAILLOT; / AVEC LES FRONTIERES / DE LA RÉPUBLIQUE

FRANÇOISE, / formant les Départemens des Pyrenées Orientales, / de l’Aude, de l’Arriège et partie de ceux des Basses / Pyrenées,

des Hautes Pyrenées, de la Haute Garonne / et de l’Héréault; / Corrigée et augmentée en 1793, par P. Longchamps, fils. / A PARIS, /

Chez Basset, Md. d’Estampes, rue St. Jacques, au coin de celle des Mathurins, à Sainte Génévieve [i.d.]

Echelle. 30/Mille Pas Geométriques ou Milles dItalie; 12/Lieues Communes de France; 9/Lieues Communes d’Espagne; 8/Lieues

Communes d’Allemagne; 10/Lieues d’une heure de chemin [i.c.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat

de la costa. - Desapareixen les cartel·les. Llegenda de 2 símbols, sobre l’escala gràfica i text geogràfic, en requadre: Remarque.

Historial del mapa

El mapa apareix per primer cop dins: Atlas nouveau contenant toutes les parties

du monde ou sont exactement remarqués les empires, monarchies royaumes,

estats, republiques & peuples qui se trouvent à present. Presenté a Monseigneur

le Dauphin par son tres-humble, tres-obeissant et tres-fidele serviteur Hubert

Jaillot. A Paris chez Hubert Jaillot, joignant les Grands Augustins, aux deux

Globes. Avec privilege du roy, 1681.

Jaillot firmà un contracte de col·laboració amb els Sanson el 1669, i el 1671 va

aconseguir el privilegi per a editar la seva obra. Des de 1670 comença a treballar

en la realització de l’Atlas nouveau, que no edita fins a 1681, encara que va anar

imprimint i distribuint els fulls a mesura que sortien. El 1673, Guillaume i Adrien

Sanson es comprometen a fer el mapa de Catalunya i les seves vegueries en dos

fulls, compromís sancionat pels tribunals el 1674. Jaillot va treballar amb els

gravadors de mapes François Caumartin i Louis Cordier i amb els autors de cartel·les

Charles Simonneau, Pierre Brissart i François Chauveau fill.

Es coneixen tres edicions de l’Atlas nouveau: 1681, 1684 i 1689 (en el peu d’impremta

d’aquesta última, Jaillot consta com a geògraf del rei, càrrec que va

aconseguir el 1686). Posteriorment l’obra es va continuar venent tant per peces

Taula-guia

Fonts

COL[20-21]. - IMCOS[20]. - P,229-235 (Jaillot, L’Atlas nouveau).

soltes, com en forma d’atles (amb la mateixa portada, però conté mapes amb

dates posteriors).

La distribució de l’obra va ser àmplia, tant de les edicions de Jaillot com de les

rèpliques fetes per P. Mortier i M. Huguetan a Amsterdam [fitxa 32]. Aquestes

edicions no porten mai el nom dels editors d’Amsterdam, però tenen detalls diferents

que les distingeixen [fitxa 32]. Característiques de les edicions de Jaillot:

– els mapes no són mai posteriors a 1691,

– el gravat és més acurat que el de les edicions de Mortier,

– no hi ha retícula ni lletres de referència (excepte el [20-8], molt posterior),

– a l’escala, la paraula “milles” de la primera equivalència, té sempre la S final:

Milles pas geometriques (excepte el [20-8]).

Les planxes també van ser la base de l’edició feta a Londres per Berry [fitxa 24].

L’edició [20-8] va ser revisada el 1793 per P. Longchamps, geògraf i editor de

París, “a la rue St. Jacques à l’Enseigne de la Place des Victoires”, a la segona

meitat del segle XVIII, i editada per Paul-André Basset le jeune, d’una coneguda

família d’editors de París, que va treballar entre 1755 i 1839, també al carrer de

St. Jacques, al núm. 64.

any a títol lim. any a la cartel·la gravador làm. notes atles Pastoureau

20-1 1674 F.C[hauveau]

20-2 1674 1674 F.C[hauveau] [38] [f. 40] 1681 P,240 (Jaillot I Aa)

20-3 1674 [1680] F.C[hauveau] [38] 1684 P,243 (Jaillot I B)

20-4 1674 1680 F.C[hauveau] [38] [f. 72] 1689 P,246 (Jaillot I C)

20-5 1689 F.C[hauveau] 69, ms. al v.

20-6 169. F.C[hauveau] 87, ms. al r.

20-7 1707 F.C[hauveau]

20-8 [desapareix] 1793 canvis en el contingut

82


83

20

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1677 DUVAL

la PRINCIPAUTÉ de / CATALOGNE / et le Comté de / ROUSSILLON, / avecque les Anciennes et les Nouvelles Bornes / des Royaumes

de France et d’Espagne, / les Passages des Pyrenées et les autres Routes. / Par P. DU-VAL / Geographe Ord.re du Roy. / Á PARIS /

Chez l’Autheur en l’Isle du Palais, / sur le Quay de l’Orloge, / proche le coin de la Rué de Harlay. / Avec Privilege de Sa Majesté. 1677

[i.d.]

Escala aproximada 1:850 000. Eschelle. Quinze Lieuës chacune de 3000 Pas Geom. [= 9,7 cm] [i.e.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. Mar amb embarcació.

- Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala.

38 x 43 cm

Historial del mapa

Pierre Duval (1619-1683), nebot de Nicolas Sanson, s’estableix pel seu compte

el 1654. El 1650 havia aconseguit el càrrec de geògraf del rei. A la seva mort s’encarreguen

del negoci la seva viuda i després la seva filla fins a 1711. L’adreça de

l’empresa, entre 1664 i 1683, és: “sur le Quay de l’Orloge, proche le coin de la

rüe de Harlay”.

Els seus mapes apareixen en molts estats i en més d’una obra i, per tant, no

sempre és possible determinar l’obra o el moment exacte en què es van publicar.

Al principi de la seva carrera se centra més en els atles (sobretot els de format

petit), i després, en la producció i la venda de fulls solts.

El mapa de Catalunya va aparèixer per primer cop dins: Cartes de geographie

les plus nouvelles et les plus fideles. Avecque leurs divisions regulieres, par P. Du

Val Geographe Ordinaire du Roy. A Paris chez l’Auteur, pres le Palais sur le quay

Taula-guia

mapa peu d’impremta de l’atles Pastoureau

21-1 1677 A Paris: chez l’auteur, 1677 P,145(Duval II D[49,10]) + P,147(Duval II E[49,52])

21-2 1686 COL[30], Var.II

21-3 [s.a.] A Paris: chez Mlle. Duval, 1688 P,149 (Duval II F [49,47]

Fonts

COL[30]. - IMCOS[21]. - P,135-137 (Duval).

84

de l’Orloge, au coin de la Rue de Harlay. Avec privilege du Roy, 1677, full 10. Es

tracta de l’únic atles de format gran que va publicar Duval, i va sortir per primera

vegada, probablement, el 1654. L’edició de 1677 és la primera on tots els

mapes són fets per ell mateix (en les anteriors edita mapes d’altres autors perquè

encara disposa de poc material). El mapa de Catalunya consta també en el

buidatge de l’edició de 1679, full 52, i en el de la de 1688, editada ja per la seva

filla després de la seva mort: Cartes de geographie les plus nouvelles et les plus

fideles. Avecque leurs divisions regulieres, qui marquent les bornes des Estats

selon les derniers traités de paix par P. Du-Val geographe ordinaire du roy. A

Paris chez Mlle. Du-Val fille de l’auteur, sur le quay de l’Orloge au coin de la rue

de Harlay a l’Ancien Buis. Avec privilege du Roy, 1688.

Aquest mapa és el model del de Morden [fitxa 25].


85

21

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


(post. 1677) VISSCHER

CATALONIAE / PRINCIPATUS, / nec non / RUSCINONENSIS / et / CERRETANIAE COMITATUS / in eorum Vicariatus peraccuratè

Distincti / Per NICOLAUM VISSER Amst: Bat: / cum Privil o : Ordin:m General:m Belgii Foederati. [i.d.]

Escala aproximada 1:600 000. Mensurae hujus Tabulae explicatio. 7 1/2 Milliaria Germanica Communia; 10 Milliaria Anglica et Gallica ;

8 3/4 Milliaria Hispanica sive dimidium Gradus = Verklaringe van de maatdezer Kaart. 7 1/2 Gemeene Duitse mylen; 10 Engelse en

France mylen; 8 3/4 Spaanse mylen of een halve Graad [= 9,1 cm] [ i.d.]

Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en planta i

secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol i l’escala (Mensurae hujus tabulae

explicatio). - Llegenda de 8 símbols en llatí i neerlandès: Significationum hujus tabulae explicatio [i.c.]

46 x 55 cm

Historial del mapa

El mapa va ser publicat originàriament dins: Atlas contractus orbis terrarum

praecipuas ac novissimas complectens tabulas. Amstelaedami, ex Officina Nicolai

Visscher, [post. 1677]. L’atles, que conté mapes de Claes Jansz. i Nicolaes I

Visscher (1618-1679), i també d’altres autors, com per exemple De Wit, havia

sortit per primer cop als volts de 1657. Nicolaes, el 1677, va aconseguir un privilegi

per quinze anys per a publicar la seva obra, privilegi que consta en alguns

mapes d’aquesta edició.

El seu fill Nicolaes II (1649-1702) demana el 1682 un nou privilegi, que renova

el 1697, i comença a publicar l’Atlas minor sive Geographia compendiosa qua

orbis terrarum per paucas attamen novissimas tabulas ostenditur. Amstelaedami,

ex officina Nicolai Visscher (1a ed. de c.1683, i altres ed. fins a 1698) i l’Atlas

maior sive Totius orbis terrarum contracta delinea. ex conatibus Nico. Visscher

Amst: Bat: Amstelaedami, apud Nicolaum Visscher cum privil: Ordin: General:

Belgii Foederati (edicions: post. 1702, fins a 1716).

En les edicions de Nicolaes II, continuades per la seva viuda, va substituint els

mapes del seu avi i pare pels seus propis. Els mapes renovats porten referència

Taula-guia

Fonts

COL[41]. - IMCOS[28]. - K.III,150ss.

al privilegi, tenen la retícula de meridians i paral·lels i van acompanyats de taules

de topònims.

A part les edicions sortides dels tallers dels Visscher, el mapa va ser utilitzat per

altres autors o editors. Per exemple:

– Atlas contractus sive Mapparum geographicarum Sansoniarum auctarum nova

congeries. Amstelaedami, ex formis Petri Schenk, [c.1700] [K.III,115(Sch 2)].

– Atlas minor sive Geographia compendiosa, qua orbis terrarum per paucas attamen

novissimas ostenditur. Amsterdam, Adriaan Braakman, 1706 [K.II,8(Brn

1[74])].

– Nieuwe atlas inhoudende de vier gedeeltens der waereld, waar in duydelijk

aangeweesen worden de Monarchien, keyserrijken, koninkrijken, Staten,

Republijken, &c. Versameldt van de beste autheuren. Eerste deel te Amsterdam,

bij Iohannes Covens en Cornelis Mortier [1705-1759]. Vol I, làm. (21) 17: CATA-

LONIAE PRINCIPATUS... VISSER / Nunc apud P. Schenk Iun. [s.d.]

[K.II,77(C&M 11[21])]. Petrus Schenk Jun. (Schenk III) va publicar des de

1775 a c.1800 (K.III,110; K.II,63).

any notes característiques font

22-1 [post. 1677?] [any del privilegi de Nicolaes I] [sense retícula] K.III,164(Vis 8[69])

22-2 [post. 1682?] [any del privilegi de Nicolaes II] [amb retícula] K.III,166ss.(Vis 11ss.)

22-3 [1775-c.1800] [edicions Schenk i Covens & Mortier] “Nunc apud Petrum Schenk Iun.” K.II,77(C&M 11[21])

Atles i edicions on apareix el mapa

data de l’atles títol editor Koeman

22-A [post. 1677] Atlas contractus Nicolaes I Visscher K.III,164(Vis 8[69])

22-B [c.1683] a 1698 Atlas minor Nicolaes II Visscher K.III,166-170(Vis 11 a Vis 19)

22-C [post. 1702 a c.1716] Atlas minor viuda Nicolaes II K.III,170-175(Vis 20 a Vis 30)

22-D [post. 1702] Atlas maior viuda Nicolaes II K.III,172(Vis 28)

22-E 1706 Atlas minor Braakman K.II,8(Brn 1[74])

22-F [1775-c.1800] Atlas contractus / Nieuwe atlas Schenk / Covens & Mortier K.III,115(Sche 2); K.II,77(C&M 11[21])

86


87

22

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


168[.] JAILLOT

PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE / ou sont compris / LES COMTÉS DE ROUSSILLON, ET DE CERDAGNE, / divisés en leurs VIGUE-

RIES, / Par le Sr. SANSON, Geographe Ordinaire du Roy. / A PARIS, Chez le Sr. IAILLOT, Geographe de Sa Majesté / joignant les

Grands Augustins, aux deux Globes / Avec privilege du Roy, pour Vingt Ans / 168. [i.d.]

Cordier sculpsit [i.d.]

S.[imonneau] f.[ecit] [i.d.]

Escala aproximada 1:600 000. Eschelle. 30/Milles Pas Geometriques, ou Milles d’Italie; 12/Lieües Communes de France; 9/Lieües Communes

d’Espagne; 8/Lieües Communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Vne heure de Chemin [= 8,9 cm] [s.e.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. -

Cartel·les decoratives, amb el títol [cavall galopant] i amb l’escala [draperia]. No té títol liminar.

44 x 63 cm

Historial del mapa

Publicat per primer cop dins: Atlas françois contenant les cartes geographiques

dans lesquelles sont tres exactement remarquez les empires, monarchies, royaumes

et estats de l’Europe de l’Asie, de l’Afrique et de l’Amerique: avec les tables

et cartes particulieres de France, de Flandre, d’Allemagne, d’Espagne et d’Italie.

Dedié au roy par son tres humble, tres obeissant, tres fidele sujet et serviteur

A. Hubert Iaillot, geographe ordinaire de sa Majesté. A Paris, chez le Sr Iaillot,

geographe du roy, joignant les grands Augustins, aux deux globes, avec privilege,

1695.

Jaillot el va publicar després de trencar definitivament amb els Sanson (és acusat

de plagi per l’amic i successor dels Sanson, G. Robert de Vaugondy, per publicar

amb la seva firma reduccions de mapes dels Sanson). L’obra és menys

Taula-guia

any atles làm. Pastoureau notes

Fonts

COL[23]. - IMCOS[22]. - P,229-233(Jaillot); P,262-263(Jaillot, L’atlas français).

homogènia que l’Atlas nouveau per la diversitat d’autors dels mapes: la majoria

són realment reduccions dels de Guillaume Sanson, però els completa amb obres

de De Fer, Nolin, Placide i d’Anville, per suplir els buits que havien quedat després

de la separació judicial dels fons de l’associació.

Es van fer tres edicions diferents de la portada: 1695, 1698 i 1700; però els exemplars

coneguts tenen continguts diversos i mapes posteriors a aquestes dates.

El mapa de Catalunya és sempre datat, però amb dates “obertes”: 168., 169.,

que en alguns casos es completen a mà: 169[5], 169[9]. A part la data, no hi ha

diferències apreciables entre les diverses edicions del mapa.

En la llista que dóna Pastoureau, el mapa s’identifica pel [92], però té una posició

diferent dins de cada exemplar. Per exemple, en l’edició de 1706, apareix en els

exemplars Jaillot II D, E, G, H, I, respectivament com a làm. 25, 70, 77, 53 i 57.

23-1 168. 1695 [107] P,269(Jaillot II A) sense retícula

23-2 169. 1698 [84] P,272(Jaillot II B)

23-3 169[9], 169[5] 1700 [70] P,284(Jaillot II F)

23-4 1700

23-5 1706 [1700] [25] P,272(Jaillot II D)

23-6 [s.a.] data esborrada

23-7 [s.a.] gerra decorativa a l’espai ocupat abans per la data

88


89

23

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


(c.1680) SANSON - BERRY

24-1

CATALONIA UNDER WHICH NAME ARE COMPREHENDED THE PRINCIPALITY OF CATALONIA, AND THE COUNTIES OF ROS-

SILLION AND OF / CERDAGNE, Divided into its severall VIGUERIES or PROVOST-SHIPS. / Described by Sanson / Corrected &

amended by William Berry [títol liminar]

PRINCIPALITY OF, / CATALONIA, / in which are Comprehended / the COUNTIES of ROSSILLION and of CERDAGNE / divided into

its severall VIGUERIES or PROVOST-SHIP. / To the most Serene & most Sacred Majesty / CHARLES. II. / By the grace of God KING

of Great Britain, France, / and Ireland. This Mapp of CATALONIA is / Humbly Dedicated and Presented By your: / Majesties Loyall

Subject and Servant / William Berry. [i.d.]

LONDON, Sold by William Berry at the Signe of / the Globe, between Chering Cross and White Hall [s.e.]

24-2

...To the most Serene & most Sacred Majesty / ANNE. / By the grace of God QUEEN of Great Britain, France...

24-3

...To the most Serene & most Sacred Majesty / GEORGE II. / By the grace of God KING of Great Britain, France, / and Ireland. This

Mapp of CATALONIA is / Humbly Dedicated and Presented By your: / Majesties Loyall Subject and Servant / Eman: Bowen. [i.d.]

LONDON, printed for John Bowles at the Black House in Cornhill 1740 [s.e.]

Escala aproximada 1:600 000. Scale. 30/Italian Miles; 12/Common Leagues of France; 9/Common Leagues of Spain; 8/Common Leagues

of Germany; 10/Leagues of on Houes Trauelling [= 8,6 cm] [s.e.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions territorials. - Ombrejat de la costa. -

Cartel·les decoratives, amb el títol [cavalls i palafreners] i amb l’escala i adreça [pedestal].

53 x 85 cm

Historial del mapa

Tot i el monopoli que havia aconseguit John Seller, William Berry als volts de

1680 va treure una col·lecció de mapes a gran foli basats en els mapes de Sanson

(li van valdre el sobrenom de the English Sanson) que en principi van ser impresos

i venuts per separat, però que el mateix Berry va reunir en un atles sense

títol als volts de 1689.

Es coneixen tres versions del mapa de Catalunya editades a Londres. Les dues

primeres no porten any. La datació es pot fer per l’adreça de l’editor, ja que

Taula-guia

any dedicatòria editor notes

Fonts

COL[22]. - IMCOS[23]. - Tooley, 53, 123. - Tyacke, 109-110. - Ph-LG 3442, 28.

William Berry va treballar a “the Sign of the Globe Between Chering Cross and

White Hall” entre 1676 i 1708, i a partir de les dedicatòries: Carles II va regnar

entre 1660 i 1685, Anna I Stuart, entre 1702 i 1714. La tercera versió, dedicada

a Jordi II i datada el 1740, és deguda a Emanuel Bowen (c.1693-1767), gravador

i impressor de Londres, que va tenir el títol de gravador dels mapes del

rei, i a l’editor John Bowles. Potser va formar part de The Large English atlas,

c.1763 o de The Royal English atlas, c.1764.

24-1 [c.1680] dedicat al rei Carles II W. Berry regnat Carles II, 1660-1685. Recull de mapes c.1680

24-2 [1702-1708] dedicat a la reina Anna I Stuart W. Berry regnat Anna I, 1702-1714. Adreça entre 1676 i 1708

24-3 1740 dedicat al rei Jordi II E. Bowen regnat Jordi II, 1727-1760. Ed. Bowen, 1740

90


91

24

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1684 MORDEN

A New Mapp / of the Principality of / CATALONIA. / And the County of / ROUSSILLION. / With a Description of ye Country / Cheif

Townes Rivers Higwaies / Passages through the Pyrenaan Mountaines As / also an Account of ye seuerael Battels & Seidges / Between

ye French and Spaniards from ye / Year 1639 to the prese[n]t 1684 / By Rob. Morden at the Atlas in / Corn-hill / LONDON [i.d.]

Escala aproximada: 1:800 000. A Scale of 15 Leagues / or 54 Geometrical Miles 72 to a deg. [= 9,5 cm] [i.c.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb

el títol.

38 x 43 cm

Historial del mapa

Robert Morden va treballar a Londres entre 1650 i 1703, any de la seva mort.

Va ser deixeble de Joseph Moxon i col·laborà amb els millors cartògrafs de l’època:

W. Berry, Sparke, Bowen, etc. Es va especialitzar en la cartografia dels

territoris britànics i de fets bèl·lics. El seu primer mapa conegut és de 1669, i

porta l’adreça “at the Atlas in New Cheapside”. De 1675 a 1703 va canviar l’adreça:

“at the Atlas in Cornhill”.

La font del mapa podria ser el mapa de Duval La Principaute de Catalogne et le

Comté de Roussillon... [fitxa 21], que hauria arribat a Londres gràcies a la rela-

Taula-guia

any títol notes

Fonts

Galera (Morden).

ció entre Guillaume Sanson i William Berry. Morden va copiar la decoració gairebé

exactament, però va corregir i augmentar la part cartogràfica amb informació

sobre passos i localitats dels Pirineus. El mapa probablement no va formar

mai part d’un atles, sinó que va servir per a il·lustrar algun dels llibres sobre

les guerres europees del segle XVII, llibre que, per ara, no s’ha pogut localitzar.

Es coneix un exemplar del mapa inclòs dins d’un atles factici: Miscellaneaus

Atlas: De Witt Thorton and others, conservat a la New York Public Library. Map

Division (sign. C-4), full 70. L’atles conté 110 mapes, dels quals 10 són de Morden.

25-1 1684 A New Mapp of the Principality of CATALONIA sense retícula; les xifres de la longitud [orla s.i.i.], impreses al revés

92


93

25

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1686] VAQUER - TRISTANY

[Sant Jordi i el drac, campejant sobre mapa de Catalunya]

D. Vaquer f. [i.e.]

No dibuixat a escala.

Orografia amb muntanyes i poblacions en perfil. - Escut sostingut per àngels, representació de Sant Jordi matant el drac, sobreposat al mapa.

27 x 18 cm

Historial del mapa

Es tracta de la primera làmina del volum 1 de la recopilació de les decisions de

l’audiència de Barcelona escrita per Bonaventura Tristany-Bofill i Benac (m.1714):

Sacri supremi Cathaloniae Senatus decisiones. Auctore Nob. Bonaventura de

Tristany, Boffill, & Benach, Barchinonensi, [...] cum indice locupletissimo rerum,

Taula-guia

any dins vol./làm.

26-1 [1686] Sacri supremi Cathaloniae Senatus decisiones vol. 1, làm. 1

Fonts

COL[44]. - IMCOS[26]. - Palau 341023.

94

et materiarum. Tomus primus. Barchin. Ex Typographia Raphaelis Figueró,

1686. Els altres dos volums que componen l’obra són de 1688 i 1701.

La publicació de l’obra va anar a càrrec de Rafel Figueró (m.1717), primer representant

d’una família famosa d’estampers i impressors de Barcelona, i el gravat

és de Francesc Vaquer, argenter i gravador.


95

26

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1688] CORDIER - MARCA

MARCA HISPANICA / sive / LIMES HISPANICUS, / Hoc est Geographica descriptio / regionum quae / in CATALONIA continentur /

& in Comitatu Ruscinonensi. [s.e.]

Cordier sculpsit. [i.d.]

Escala aproximada 1:900 000. Eschelle. 12/Lieües Communes de France; 9/Lieües Communes d’Espagne [= 5,8 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les geomètriques amb

el títol i l’escala.

34 x 37 cm

Historial del mapa

El mapa apareix en alguns dels exemplars de l’obra: Marca hispanica, sive Limes

hispanicus, hoc est, geographica & historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis,

& circumjacentium populorum. Auctore illustrissimo viro Petro de Marca archiepiscopo

Parisiensi [...] Omnia nunc primum edita. Parisiis apud Franciscum

Muguet, 1688, amb documentació sobre el tractat dels Pirineus de 1659.

Taula-guia

any dins làm.

27-1 [1688] Marca hispanica, sive Limes hispanicus 1

Fonts

COL[33]. - IMCOS[27].

96

Sembla que Pèire de Marca (1594-1662) va passar els anys 1648 a 1651 a Catalunya

recollint dades per a l’obra, que no va ser editada fins després de la seva mort

pel seu amic Étienne Baluze.


97

27

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1690 CANTELLI DA VIGNOLA - ROSSI

IL PRINCIPATO / DI CATALOGNA / diuiso nelle sue Diecisette / Vicarie / trà le quali quelle di Perpignano, e Villafranca: / di Conflent

/ che compongono il Contado di Rossilione / e parte di quella di Puicerda, che è nella / Contea di Cerdagna / appartengono alla

Francia. / il tutto preso dalle Carte Migliori, e dalle / notizie piu recenti / e descritto da Giacomo Cantelli da Vig a / Geografo del Sermo.

Sr. Duca di Mod.a / e dato in Luce da Gio: Giac. Rossi / in Roma alla Pace con / Priu. del S.P. / 1690. [i.d.]

All’Emmo. e Reumo. Prencipe / Il Sigr. Cardinal Giudice / Alla degnissima Promozione di V.E. al car / dinalato tributerà [...] / Hummo.

Diumo. et Obmo. / Seruo Gio. Giacomo / de Rossi. [s.e.]

Barbey Sc. [i.d.]

Escala aproximada 1:600 000. Scala. 30/Miglia italiane; 12/Leghe comuni di Francia; 9/Leghe comuni di Spagna [= 8,7 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. -

Cartel·les decoratives, amb el títol i amb la dedicatòria. - Llegenda de 5 símbols: Note [s.d.].

43 x 56 cm

Historial del mapa

Publicat per primer cop dins: Mercurio geografico overo Guida geografica in tutte

le parti del mondo conforme le tavole geografiche del Sansone Baudran e Cantelli.

Datta in luce con direttione, e cura di Gio-Giacomo de Rossi nella sua stamparia

di Roma..., 1696 (frontispici de 1692), làm 16.

La iniciativa de la publicació del Mercurio geografico va ser de G. G. di Rossi,

que el 1669 ja va començar a gravar les planxes i a principis del XVIII ja tenia

uns 120 mapes que va presentar en dos volums. L’autor dels mapes era Giacomo

Cantelli da Vignola (1643-1695), geògraf del duc dedena, que, seguint la tendència

general a la Itàlia de l’època, s’inspirà en models francesos, bàsicament

Nicolas Sanson, i també Baudrand, el qual havia viscut uns quants anys a Roma

a finals del segle XVII.

Taula-guia

any editor dins làm.

28-1 1690 Gio. Giacomo de Rossi Mercurio geografico 16

Fonts

COL[39]. - IMCOS[29]. - Valerio.

98

La majoria de les planxes van ser gravades per Antonio Barbey, actiu sobretot

entre 1690 i 1700, però també hi van intervenir altres gravadors, entre els més

coneguts del moment (L’Huillier, Widmann, Mariotti, Falda).

Durant el segle XVIII, els hereus de Rossi continuaren editant l’obra; l’edició més

coneguda és la de Domenico de Rossi (1647-c.1720). Les edicions tenen un nombre

variable de làmines, segons els exemplars, i les dates dels mapes van canviant;

però no sembla que hi hagi altres diferències. Els exemplars coneguts del

mapa de Catalunya porten la data de 1690.

Quan la casa Rossi va tancar, el 1738, Filippo de Rossi va vendre els seus fons

al govern pontifici i van constituir el nucli de la Calcografia Camerale di Roma.

Gràcies als catàlegs d’aquesta institució es coneix gran part de la producció de

l’empresa Rossi.


99

28

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-24.


(post. 1690) WIT - MORTIER

Accuratissima / PRINCIPATUS / CATALONIAE / et / COMITATUUM / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO / Auctore F.

de Witt Amstelodami / Cum Priv: Pot: D.D. Ord: Holl: Westfrisiae. [s.e.]

Escala aproximada 1:600 000. 7 1/2/Milliaria Germanica Communia 15 in uno Gradu; 8 3/4/Milliaria Hispanica Communia 17 1/2 in uno

Gradu; 10/Milliaria Gallica Communia quorum 20 in uno Gradu [= 8,7 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 2 flors de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en planta i

secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala. - Llegenda de 15 símbols [i.d.].

Nota sota el títol: Notandum est, quod totus Cataloniae Principatus et / major Cerretaniae pars parent Regi Hispaniae: Ruscinonis

vero Comi: / tatus, cum minuta Cerretaniae parte Regi Franciae subest [s.e.].

47 x 55 cm

Historial del mapa

Durant el segle XVIII, després de la mort de De Wit (1706), els seus mapes i atles

van ser editats pels Mortier i pels seus competidors, els Ottens.

Pierre Mortier tenia privilegi per a editar mapes des de 1690 i va comprar les

planxes de De Wit [fitxa 18] i les va reeditar, amb canvis en la decoració del

mapa. El mapa va aparèixer en diverses edicions de l’atles de De Wit: Atlas maior

[F. de Wit]. Le grand atlas contenant les cartes geographiques de toutes les parties

du monde. Amstelodami, P. Mortier, [1710?] [K.III,19(Mor 12)].

L’Atlas és reeditat per la firma Ioannes Covens & Cornelis Mortier (que va portar

aquest nom entre 1721 i 1746): Atlas maior, Fci. De Wit. Amstelodami, apud

Iohannem Covens & Cornelium Mortier, in platea, vulgo de Vygendam, prostant,

tam conjunctim quam singillatim, omnes tabulae geographicae Frederici de Wit,

Nicolai Sansonii, Huberti Iaillot, Wilhelmi de l’Isle, Caroli Allardi & Guili.

Taula-guia

Fonts

COL[35]. - IMCOS[30]. - K.III,213; K.III,19(Mor 12); K.II,52-53(C&M 1,2).

Iohannis Blaeuw ut et multae tabulae geographicae rariores in forma majori [...],

[c.1725?]. [K.II,52-53(C&M 1,2)].

L’Atlas, probablement, també va ser editat pels competidors de Covens & Mortier,

els germans Reiner i Josua Ottens, encara que el mapa de Catalunya que in -

clouen podria ser el de la fitxa 18.

Al catàleg de Covens i Mortier de 1737 apareix la nota següent: “Le public est

avertir que cette Atlas de Frederic de Wit es les veritables original mis au jour

par ledit Geographe, dont Covens & Mortier ont acquis en pocession les planches

de cuivre, ou on y trouve aussi graver leurs noms dessus chaque Cartes

avec celle de Frederic de Wit. Les Cartes que Reinier & Josua Ottens ont l’injustice

criante de debiter pour celle de Frederic de Wit, ne sont que des veilles

cartes de Dankerts tres mal graver & peu correcte ou ils ont effacé le nom de

Dankerts & ont mis dessus en place celle de Frederic de Wit & leurs noms”.

any autor/editor dins Koeman

29-1 (post. 1690) auctore F. de Witt [s.e.]

29-2 [1710?] auctore F. de Witt / Ex Officina P. MORTIER [s.e.] Atlas maior K.III,19(Mor 12); (Wit 12)

29-3 [c.1725?] auctore F. de Witt / Ex Officina IOHANNI Atlas maior K.II,51-52(C&M 1,2)

COVENS & CORNELIO MORTIER [i.]

100


101

29

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


(post. 1690) SANSON - MORTIER

NOVA PRINCIPATUS CATALONIAE TABULA, ad Usum Serenissimi BURGUNDIAE DUCIS. [títol liminar, s.]

PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE / où sont compris / LES COMTÉS DE ROUSILLON, ET DE CERDAGNE, / divisés en leurs VIGUE-

RIES, / PRESENTÉ A MONSEIGNEUR / LE DUC DE / BOURGOGNE. / Par son tres Humble et tres Obeissant Serviteur. / N. SANSON

/ A AMSTERDAM / Chez PIERRE MORTIER [i.d.]

Escala aproximada 1:550 000. ESCHELLE. 30/Milles Pas Geometriques, ou Milles d’Italie; 12/Lieües Communes de France; 8/Lieües

Communes d’Espagne; 7/Lieües Communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Vne heure de Chemin [= 8,7 cm] [s.e.]

Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. Retícula de meridians i paral·lels amb lletres de referència. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa

hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol [cavall al galop] i amb l’escala

[draperia].

44 x 57 cm

Historial del mapa

La circulació de mapes de Sanson i Jaillot als Països Baixos va ser intensa, tant

deguda als Mortier com a altres editors. Pierre Mortier va explotar el privilegi

concedit el 1690 per “Nos Seigneurs les Estats” i va vendre tant mapes trets d’edicions

franceses, que tornava a gravar amb poques variacions, com mapes fets

expressament per a les seves publicacions, on el nom dels cartògrafs francesos

servia per a la promoció de les vendes.

Aquest mapa de Catalunya probablement va ser publicat per primera vegada

dins: Atlas royal à l’usage de monseigneur le duc de Bourgogne... A Paris, chez

Nicolas de Fer, 1695 [fitxa 35].

Taula-guia

any escala al títol liminar a la cartel·la

Fonts

COL[24]. - IMCOS[33]. - P,189-190(Fer III). - K.III,85-89(Ottens); K.III,6-8.

També podria haver sortit dins de la rèplica neerlandesa de l’Atlas nouveau... A

Amsterdam chez Pierre Mortier et Compagnie. Avec privilege de nos Seigneurs

les Estats, [1696-1708] [fitxa 32], on, tot i que el mapa de Catalunya de l’exemplar

que descriu Koeman (Mor 1) no és aquest, algun dels altres mapes (per

exemple K.III,16[86]) porta la dedicatòria al duc de Borgonya en llatí al títol

liminar.

A l’escala, la primera equivalència té la “s” final de “milles”, com en les versions

franceses de Jaillot [fitxes 20 i 32].

30-1 (post. 1690) milles pas geom. dedicatòria al duc de Borgonya Par... N. SANSON / A AMSTERDAM / Chez PIERRE MORTIER

102


103

30

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1691 CANTEL - TILLEMON - NOLIN

LA PRINCIPAUTÉ de CATALOGNE auec les Comtez de ROUSSILLON et de CERDAGNE diuisée en VIEILLE et NOUVELLE, et en

Vegueries / Par le Sr. Cantel Géographe, Nouvellement Corrigeé et augmenteé sur diuers Memoires par le Sieur de TILLEMONT. /

Dediée a Mgneur. le Duc de NOAILLES Pair de France, Cheualier des Ordres du Roy, General des Armeés de Sa Majesté en Catalogne,

etc. Capitaine de la premiere Compagnie des Gardes du Corps, Gouverneur des Comtez et Vegueries de Roussillon, Conflent, Cerdagne,

et pays Adiacents, etc. / Par son tres humble Seruiteur I.B. Nolin [títol liminar, s.]

A PARIS / Chez I.B. Nolin sur le Quay de l’Hor / loge du Palais proche la Rüe de / Harlay a l’Enseigne de la / Place des Victoires / Auec

priuilege du ROY / 1691 [s.e.]

Escala aproximada 1:600 000. ESCHELLE. 30/Milles d’Italie; 12/Lieües Comunes de France; 9/Lieües Comunes d’Espagne; 6/Grandes

Lieües d’Espagne, ou de Catalogne [= 8,5 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat

de la costa. - Cartel·la decorativa, amb l’adreça i una llegenda de 13 símbols: Explication des Marques et des Lettres Seules, i requadre amb

l’escala, sobre el qual hi ha la nota següent: Les Etats d’ARRAGON en Espagne, comprenent les Royaumes d’ARRAGON, de VALENCE,

la MAJORQUE, etc. auec la principauté de CATALOGNE. Ils appartiennent au Roy Catholique appelé communement Roy d’Espagne,

excepté ce que les Rois de France ont Conquis dans la Catalogne, etc.

42 x 56 cm

Historial del mapa

Jean-Baptiste Nolin (1657-1708) s’especialitzà en els documents cartogràfics per

influència de Coronelli. Els anys 1688-1689, en col·laboració amb el geògraf Jean-

Nicolas de Tralage, conegut com a Tillemon, va revisar i publicar els seus mapes

i els del mateix Tillemont. La seva dedicació a la cartografia es posa de manifest

també en el fet que, el 1688, es va traslladar del carrer de St. Jacques, on

es concentraven els gravadors, al quai de l’Horloge, seu de geògrafs i marxants

d’instruments científics.

Va publicar quatre atles (força rars avui), dels quals un és un atles universal

que reuneix els seus propis mapes infòlios. La primera versió és de 1693 i té un

títol manuscrit: Atlas royal contenent les cartes generales du monde [...], després

hi ha una edició dels volts de 1700: Le theatre du monde, dedié au roi, contenant

les cartes generales et particulieres des royaumes et etats qui le composent, avec

plusieurs provinces subdiviséez en pays et autres divisions curieuses, acompagné

de remarques et observations geographiques, politiques, et historiques, les que-

Taula-guia

any notes peu d’impremta

Fonts

COL[40]. - IMCOS[31]. - P,357(Nolin); P,363(Nolin IV). - T-1.

lles en donnent l’intelligence et font connoistre l’utilité de cet ouvrage, dressées

par Jean Baptiste Nolin... A Paris, chez l’auteur, sur le quay de l’Horloge du

Palais, [170.]. Finalment, hi ha una edició de 1746, deguda al seu fill Jean-

Baptiste Nolin (1686-1762). La majoria dels mapes que el componen són datats

entre 1687 i 1699.

Le Sieur Roth-Joseph Julien va tornar a editar el mapa a mitjan segle XVIII.

Julien treballà a París, en especial entre 1750 i 1780, va tenir el títol de geògraf

del rei, va fer de marxant de mapes i d’editor. Va publicar, entre altres obres, un

Atlas géographique et militaire de la France el 1751, i el Theatre du monde, el

1768. El mapa de Cantel podria haver aparegut dins d’una d’aquestes obres o

haver circulat com a full separat, com era habitual amb les obres de gran format.

La planxa es va esquerdar des del principi. En les darreres variants l’esquerda,

que ja s’havia obert molt, es va dissimular, però la paraula MER (Mediterranée)

va quedar mutilada en MFR.

31-1 1691 Chez I.B. Nolin sur le Quay de l’Horloge du Palais proche la Rüe de Harlay a

l’Enseigne de la Place des Victoires

31-2 1694 variació al títol liminar: “ ...MGR. le Mal. Duc de NOAILLES...” Chez I.B. Nolin sur le quay de l’Horloge du Palais Vers le Pont / Neuf...

31-3 1694 paraula “MER” mutilada: MFR Chez I.B. Nolin sur le quay de l’Horloge du Palais Vers le Pont / Neuf...

31-4 1707 paraula “MER” mutilada: MFR

31-5 1762 amb retícula; paraula “MER” mutilada: MFR Chez le Sr. Julien a l’Hotel de Soubise Avec Privilege du Roy du 25 Janvier 1762

31-6 [s.a.] paraula “MER” mutilada: MFR Chez le Sr. Julien a l’Hotel de Soubise

104


105

31

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1692 SANSON - JAILLOT - MORTIER - HUGUETAN

LA CATALOGNE, SOUS LE NOM DE LAQUELLE SONT COMPRIS LA PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE, ET LES COMTÉS DE ROUS-

SILLON ET DE CERDAGNE. / Divisés en leurs VIGUERIES, Dressé sur les Memoires les plus Nouueaux par le Sr SANSON Geographe

ordinaire du Roy. [títol liminar, s.]

PRINCIPAUTÉ DE / CATALOGNE. / ou sont compris / LES COMTÉS / DE ROUSSILLON ET DE CERDAGNE / divisés en leurs VIGUE-

RIES / Dressé sur les Memoires les pl. Nouveaux, Par le Sr SANSON Geographe Ordinaire du Roy / A PARIS / Chez H. IAILLOT joignant

les grands Augustins aux 2 Globes. / Auec Priuilege du Roy pour Vingt Ans / 1692 [i.d.]

Escala aproximada 1:500 000. ESCHELLE. 30/Mille Pas Geometriques, ou Milles d’Italie; 12/Lieües communes de France; 9/Lieües communes

d’Espagne; 8/Lieües communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Une Heure de Chemin [= 8,7 cm] [s.e.]

Orla graduada. Retícula de meridians i paral·lels amb lletres de referència. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions

en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol [cavalls i palafreners], i amb l’escala i la llegenda

de 4 símbols [pedestal].

52 x 85 cm

Historial del mapa

El mapa apareix per primer cop dins de la rèplica de l’Atlas nouveau de Jaillot,

feta per Pierre Mortier i Marc Huguetan a Amsterdam: Atlas nouveau, contenant

toutes les parties du monde, ou sont exactement remarqués les Empires,

Monarchies, Royaumes, Estats, Republiques & Peuples qui sy trouvent à present.

Par le Sr Sanson geographe ordinaire du roy presenté a Monseigeur le Dauphin

par son tres-humble, tres-obeissant et tres-fidele serviteur Hubert Jaillot geographe

du roy. A Amsterdam chez Pierre Mortier et Compagnie. Avec privilege

de nos seigneurs les Estats, [1692, segons Pastoureau (P,234) i 1696-1708, segons

Koeman]. Darrere del nom “P. Mortier et Compagnie” s’hi amaga Marc Huguetan

i germans, que van dominar gran part de la producció de llibres a Amsterdam

entre 1687 i 1703. En associació amb Mortier, entre 1690 i 1694, publicà aquesta

edició de l’Atlas nouveau de Sanson i el Neptune françois de Jaillot (K.II,154).

Es van fer tres edicions més de l’Atlas nouveau: una altra el mateix 1692, una

Taula-guia

any edició pàg. notes Pastoureau

32-1 1692 1a ed. [38] [f. 73] sense retícula P,250(Jaillot I D)

32-2 1692 [1a ed.?] amb retícula

32-3 1696 2a ed. [38] [100] amb retícula P,256(Jaillot I E)

32-4 [s.a.] 3a ed. [38] [f. 35] amb retícula, any raspat P,259(Jaillot I F)

Fonts

COL[20-21]. - IMCOS[32]. - P,229-235(Jaillot, L’Atlas nouveau). - K.III,6-8(Mortier’s map trade).

106

el 1696, i una de no datada (l’any dels mapes ha estat esborrat). L’edició amplia

l’Atlas nouveau de Sanson-Jaillot amb taules geogràfiques, vistes de places fortes

(en la seva majoria, còpia de les de Tassin i Beaulieu), i mapes d’altres autors

i del mateix Mortier. Les edicions fetes per Mortier o l’empresa Covens & Mortier,

no porten gairebé mai el nom dels editors d’Amsterdam, però tenen detalls diferents

que les distingeixen de les de Jaillot [fitxa 20]:

– la data no és mai anterior a 1691,

– el gravat és menys acurat que a l’edició francesa,

– hi ha una retícula amb lletres referides a les taules-índexs [excepte el 32-1],

– a l’escala, la paraula “mille” de la primera equivalència, no té mai la S final:

mille pas geometriques.

Hi ha una altra rèplica dels mapes de l’Atlas nouveau a l’Atlas royal à l’usage

de Monseigneur le duc de Bourgogne, editat a Amsterdam per Mortier el 1695,

amb l’adreça falsa de De Fer [fitxes 30 i 35].


107

32

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


(c.1694) JOLLAIN

33-1

Mapa inclòs en portada o frontispici d’una obra no identificada, que conté: (a) un medalló amb el títol [s.]; (b) el mapa de Catalunya [c.], i (c) una

vista de Barcelona [i.], i diversos gravats de Hildeberg, Neervincle, Esmirne, Roses, Gibraltar, Palamós i el pas de Swingenberg.

Mides del full 46 x 61 cm

a)

Les Conquestes / DE / LOUIS LE GRAND / En l’Année 1693 / et 1694

Medalló.

b)

CARTE / DE LA / PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE. [i.d.] / A Paris Chez F. Gerard Iollain rue St. Iacques a l’Enfant Iesus [i.c.]

Escala aproximada: 1:1 250 000

Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.

19 x 27 cm

c)

BARCELONNE [s.c.]

1 vista, 11 x 23 cm

33-2

Mapa inclòs en un full que conté: (a) un medalló amb la batalla de Charleroy [s.], (b) el mapa de Catalunya [c.], i (c) un almanac per a 1694 [i.].

Mides del full 85 x 51 cm

a)

CHARLEROY / Reduït à l’obeissance de sa Majesté

Vista.

b)

Igual que la versió 33-1.

c)

ALMANACH POUR L’ANNEE M.DC.XCIV

Historial del mapa

No s’ha identificat l’obra on es van editar ni el per què de les dues versions. El

mapa de Catalunya és el mateix, però varien les imatges que l’acompanyen i les

mides del full.

Girard Jollain (1660-1735) hereta l’editorial del seu oncle al carrer de St. Jacques

a l’Enfant Jesus el 1698. Treballà amb Gabriel Perelle (c.1640) i Duval (1672-

Taula-guia

Fonts

Soley-Gasset [47]. - T-1.

1686), entre altres. Es va veure embolicat el 1671 en el procés contra Duval, el

qual Jaillot acusava d’explotar mapes que ja havia cedit a altres editors, com

ara Berey o Girard Jollain.

acompanyat per [s.] acompanyat per [i.] mides full (cm)

33-1 medalló amb títol: Les Conquestes DE / LOUIS LE GRAND... vista: BARCELONNE 46 x 61

33-2 medalló amb escena: CHARLEROY Reduït à l’obeissance de sa Majesté ALMANACH POUR L’ANNEE M.DC.XCIV 85 x 51

108


109

33

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1695 BAUDRAND - ROUSSEL - NOLIN

Es coneixen cinc edicions del mapa, molt semblants però amb adreces i anys diferents. Només s’ha consultat la 34-4 i, per aquest motiu, és l’única

on es transcriuen els canvis de caixa del text. En canvi, les variacions en el títol prenen com a referència la 34-1.

34-1

La Principauté / de / Catalogne / et / le Comté / de / Roussillon / Suivant les Nouvelles observations / par / le Sieur abbé Baudrand /

dediez / a monseigneur / monseigneur / le Marechal duc de Noaïlles, / pair de France, / Chevalier des / ordres du Roy, Premier /

Capitaine de ses gardes, Gouver- / neur du Roussillon, Viceroy / et General des Armées de / sa Majesté en Catalogne / Par son tres

humble et tres / Obeissant Serviteur C. Roussel; / ces epreuves ont été veu et corrigées, / par l’ordre de monseigneur le marechal /

duc de Noaïlles // à Paris: Chez C. Roussel, / Graveur Rüe St. Iacques proche la Rüe du Platré au Lion Ferré, / Avec Privilege du Roi.

/ 1695. [i.d.] gravé par C. Roussel [i.d.] / P. Le Pautre inv. [i.d.]

Escala aproximada: 1:350 000. Echelles. 3/Lieües communes d’Espagne [= 4,8 cm]; 6/Petites Lieües de France; 5/Lieües communes de

France; 4/Grandes Lieües de France [= 5,9 cm] [i.e.]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals

en planta i secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Finestres amb plànols de 12 places fortes: Barcelone,

Rose, Tortose, Palamos, Ostalric, Castel-Foilit, Girone, Tarragone, Collioure, Lerida, Mont-Louis, Perpignan [i.c.], i finestra 11 x 11 cm, sense títol

destacat: VALLÉE D’ARAN [s.e.]. - Cartel·les decoratives, amb el títol, dedicatòria i adreça, i amb els plànols. Fora de les cartel·les, escala, nota i

llegenda de 12 símbols convencionals: Explication [s.d.].

58 x 85 cm

Historial del mapa

Mapa de caràcter militar, amb un interès especial per les vies de comunicació i

les places fortes, que il·lustra el llibre de memòries del duc de Noailles recopilades

per l’abbé Millot. El mapa fou realitzat per Michel Antoine Baudrand, geògraf,

i publicat primer per Claude Roussel, i després per Jean Baptiste Nolin

(1657-1705), geògraf del rei des de 1701. Pierre Le Pautre va dibuixar la cartel·la.

110

Hi ha una edició de 1762 [34-5], amb l’adreça de Le Sieur Roth-Joseph Julien,

que va treballar a París entre 1750 i 1780, à l’Hotel de Soubise. Va tenir el títol

de geògraf del rei, va fer de marxant de mapes i d’editor, i va col·laborar amb els

Homann, els Rocque i Sayer & Bennett, etc. Va publicar, entre altres, un Atlas

géographique et militaire de la France el 1751, i el Theatre du monde, el 1768.

34-2

dediez / a monseigneur ... gouverneur du Roussillon, viceroy et general des armées de Catalogne ...

À PARIS: / Chez C. Roussel, / Graveur rüe St. Jacques proche la / Rüe du Platré et la Rüe de la / Parcheminerie à la Samaritaine,

Avec privilege du Roy. / 1697

Nota, entre cartel·la i plànols: Nouvelle Carte particulier de la / Catalogne et du Roussillon en deux grandes / feuilles divisez suivant

l’etendue de tous leurs / Vigueries avec les Plans de leurs Principales Places. Dressée sur les memoires de / Monseigr. le Marechal

duc de Noaille / Ces epreuves ont eté veu et corregées / par l’ordre de Monseigneur le Marechal / Duc de Nöailles en 1697. [i.d.].

34-3

dediez / a monseigneur ... general des armées de Catalogne par son tres humble et tres obeissant serviteur C. Roussel; dressé sur les

memoires de monseigr. le marechal de Noaïlles; ...

À Paris: chez C. Roussel, graveur rüe St. Jacques proche les Mathurins au Lion d’Argent, 1697.

34-4

LA PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE / et / LE COMTÉ / DE / ROUSSILLON / Suivant les Nouvelles observations / par / le SIEUR

ABBÉ BAUDRAND // DEDIEZ / A MONSEIGNEUR / MONSEIGNEUR / LE MARECHAL DUC DE / NÖAILLES / Pair de France / Chevalier

des / ordres du Roy, Premier / Capitaine de ses Gardes, Gouver / neur du Roussillon &c. / Par / son tres humble Serviteur / I.B. Nolin

Géographe Ord. / du Roy // A PARIS / chez I.B. Nolin Geographe / Ordinaire du Roy sur le Quay / de l’Horloge du Palais a / l’Enseigne

de la Place des / Victoires vers le Pont / Neuf. Avec Privil. / du Roy 1703 [i.d.]

Gravé par C. Roussel [i.d.] / P. le Pautre inv. [i.d.]

Nota, entre cartel·la i plànols: Cette carte de la Catalogne et du / Roussillon, est la plus particuliere / qui à paru, elle est divisée suivant

/ leurs Vigueries, auec les Chemins / et les Plans des Principales Places. / Dressée sur les memoires de Monseig. / le Marechal Duc

de Noaïlles.

[Els noms de les places fortes són impresos en cintes dins de cada finestra, però són gairebé esborrats, i s’han repetit a la part de fora de manera

poc cuidadosa].

34-5

dediez / a monseigneur ... Gouver / neur du Roussillon &c. / Par / son tres humble Serviteur / I.B. Nolin, geographe ord. du roy; dressé

sur les memoires de monseig.r le marechal duc de Noaïlles

À PARIS: Chez le Sr. Julien a l’Hotel de Soubise, / Avec Privilege du Roy / du 25 Janvier 1762

Gravé par C. Roussel


Edició de Nolin, 1703.

Taula-guia

any editor adreça

Fonts

COL[38]. - IMCOS[34]. - Galera (Baudrand).

111

34

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 22-1-3.

34-1 1695 Roussel rüe St Jacques proche la rüe du Platré au Lion Ferré

34-2 1697 Roussel rüe St. Jacques proche la rüe du Platré et la rüe de la Parcheminerie à la Samaritaine

34-3 1697 Roussel rüe St. Jacques proche les Mathurins au Lion d’Argent

34-4 1703 I. B. Nolin sur le Quay de l’Horloge du Palais a l’Enseigne de la Place des Victoires vers le Pont Neuf

34-5 1762 le Sr. Julien a l’Hotel de Soubise

[Excepte les versions 34-4 de 1703 i 34-5 de 1762, la resta són a la Bibliothèque Nationale de France. Se’n coneixen molt pocs exemplars].


1696 JAILLOT - MORTIER

NOVA PRINCIPATUS CATALONIAE TABULA, ad Usum Serenissimi BURGUNDIAE DUCIS. [títol liminar, s.]

PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE / où sont compris / LES COMTÉS DE ROUSILLON, ET DE CERDAGNE, / divisés en leurs VIGUE-

RIES, / PRESENTÉ A MONSEIGNEUR / LE DUC DE / BOURGOGNE. / Par son tres Humble et tres Obeissant Serviteur / H. IAILLOT

/ A PARIS / 1696 [i.d.]

A PARIS / Chez H: JAILLOT. 1696. [s.e.]

Escala aproximada 1:650 000. ESCHELLE. 30/Mille Pas Geometriques, ou Milles d’Italie; 12/Lieües Communes de France; 8/Lieües

Communes d’Espagne; 7/Lieües Communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Vne heure de Chemin [= 8,9 cm] [s.e.]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Retícula de meridians i paral·lels amb lletres de referència. - Orografia amb muntanyes

en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol [cavall al

galop] i amb l’escala [draperia].

44 x 59 cm

Historial del mapa

Aquest mapa de Catalunya probablement va ser publicat per primera vegada

dins: Atlas royal à l’usage de monseigneur le duc de Bourgogne, contenant les

cartes geographiques de toutes les parties du monde. [...] Reveues, corrigées &

enrichies des découvertes des nouveaux géographes de l’Academie Royale des

Sciences, suivant les relations des derniers voyageurs. Fait par ordre du Roy. A

Paris, chez Nicolas de Fer, 1695. Avec privilege du roy.

Es tracta d’una rèplica de l’Atlas françois de Jaillot, sortit el mateix any 1695.

No correspon a cap obra de De Fer, tot i el peu d’impremta (potser degut a la

Taula-guia

Fonts

COL[25]. - IMCOS[35]. - P,189-190(Fer III). - K.III,85-89(Ottens); K.III,6-8(Mortier’s map trade).

presència de plànols de fortificacions publicats a Forces de l’Europe de De Fer)

i, a més, els mapes són en la seva majoria dels Sanson i de Jaillot. Així i tot, tant

el títol com algunes de les planxes són obra del mateix P. Mortier i no corresponen

a cap model francès. Les planxes porten la firma de Jaillot directament i,

en alguns casos, la de Mortier.

S’assembla molt al mapa 30, però és una altra planxa: més ampla (apareix més

territori d’Aragó i València), i amb algunes diferències en el contingut i el gravat.

També es coneix una variant del mapa sense data, igual en la resta a la primera,

i una edició feta per R. & J. Ottens, competidors habituals de Mortier.

any atles a la cartel·la del títol [i.d.] a la cartel·la de l’escala [s.e.] fonts

35-1 1696 1699 ...H. IAILLOT / A PARIS / 1696 A PARIS / Chez H. IAILLOT 1696 P,193(Fer III C[102])

35-2 [s.a.]

35-3 [s.a.] (1725-1750) ... H. IAILLOT A AMSTERDAM / Chez R. & J. OTTENS K.III,87[29]

112


113

35

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 37-5-2.


(1696-1717) DANCKERTS

PRINCIPATUS / CATALONIAE / et / COMITATUS / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO / per CORNELIUM DANC-

KERTS / Amstelodanum Cum Privilegio [i.d.]

tot Amsterdam uytgegeven door Cornelis Danckerts, voor aen op de Nieuwendyck in den Atlas. [i.c.]

Escala aproximada: 1:650 000. 7 1/2 Gemeene Duitse mylen van 15 in een Graad; 10 Engelse en Franse mylen; 8 3/4 Spaanse mylen

[= 9,2 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en planta i

secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol, l’escala i llegenda de 10 signes convencionals:

EXPLICATIO.

46 x 56 cm

Historial del mapa

La família Danckerts tingué una de les cases d’estampació de mapes més famoses

d’Amsterdam al segle XVII, que durà des de c.1633, quan la fundà Cornelis

Danckerts el Vell, fins al tancament i posterior venda dels fons, entre 1713 i

1727. L’època més activa en la realització i la impressió de mapes va ser entre

1660 i 1720. El 1684, Justus II Danckerts i els seus fills Theodore, Cornelis i

Justus van aconseguir un privilegi per a la publicació de mapes.

No se sap la data d’elaboració del mapa de Catalunya. S’ha datat a partir de

l’any que Cornelis III Danckerts, autor del mapa, es va traslladar a l’adreça “op

de Nieuwendyck in den Atlas” (1696), i el de la seva mort (1717). El mapa va ser

inclòs en diversos exemplars dels atles dels Danckerts al llarg dels anys:

Atlas. Tot Amsterdam uytgegeven door Cornelis Danckerts op den Nieuwendyck

in den Atlas. Met privilegio, [post. 1696]. Segons el contingut, segurament

la data podria ser c.1713. [K.II,94(Dan 4 [12])].

Taula-guia

any autor/editor notes

36-1 (1696-1717) C. Danckerts [v. blanc]

Fonts

COL[42]. - IMCOS[36]. - K.II,94(Dan 4[12]); K.II,95(Dan 5[17]); K.III,201(Wit 14).

114

Atlas. Tot Amsterdam Bij Justus Danckerts in de Calverstraet in de Dancbaerheyt,

[post. 1696]. De 1669 a 1701, Justus II Danckerts va viure a Calverstraet

in de Dancbaerheyt. [K.II,95(Dan 5[17])].

Els mapes dels Danckerts tenien el verso sempre en blanc i pràcticament mai

no hi posaven la data. Els exemplars de l’Atlas no tenen sumari i tenen un nombre

molt variable de mapes.

Koeman cita un text dels Mortier on afirmen que les planxes dels mapes dels

Danckerts van ser comprades pels germans Ottens, que van esborrar el nom per

afegir-hi el seu propi o el de De Wit, per aprofitar-ne el prestigi [K.II,90(Ottens);

K.II,52(C&M 2)] [fitxa 29].


115

36

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-11.


[1697] ALLARD

Accuratissima / PRINCIPATUS / CATALONIAE, / et / COMITATUUM / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO / Per C.

Allard [i.d.]

AMSTERDAM Apud CAROLUM ALLARD / Cum Privilegio Ordinum Hollandiae et West-frisiae [i.c.]

Escala aproximada 1:600 000. 7 1/2/Milliaria Germanica Communia 15 in uno Gradu; 8 3/4/Milliaria Hispanica Communia 17 1/2 in uno

Gradu; 10/Milliaria Gallica Communia quorum 20 in uno Gradu [= 8,6 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. Retícula amb lletres de referència en alguns exemplars. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica

i de camins. Poblacions principals en planta i secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa,

amb el títol i l’escala. A la cartel·la, hi ha espai per a 3 escuts [Cataloniae, Ruscinonis, Cerretaniae insigne], en blanc en la majoria dels exemplars.

48 x 57 cm

Historial del mapa

Carel Allard (1648-c.1706) va editar un nombre reduït de mapes amb el seu nom.

En els seus atles publica mapes d’altres autors (Blaeu, Janssonius, De Wit...),

que en alguns casos va actualitzar. La seva producció pròpia no és gaire original

ni nombrosa, però són mapes molt decoratius, ben impresos i posats al dia.

Va tenir privilegi per a les seves obres entre 1680 i 1700. El 1706 passa la propietat

al seu fill, que fa un catàleg (1708), segurament per a preparar la venda

de les existències (1710). Covens i Mortier van reeditar algunes de les seves

obres.

El mapa de Catalunya va aparèixer dins de tres dels seus atles:

– Atlas minor sive Tabulae geographicae praeciporum regnorum regionum, insularum,

provinciarum, etc. per Carolum Allard. Amstelodami apud Carolum

Taula-guia

característiques del mapa

Fonts

COL[36]. - IMCOS[25]. - K.I,31(The Allard family); K.I,34[Al 26].

Allard cum privilegio praepotent: D.D. ordin: Hollandiae et West-frisiae, 1697

(no tots els exemplars són datats).

– Atlas major, Tomus I. Amstelodami apud Carolum Allard cum privilegio praepotent:

D.D. ordin: Hollandiae et West-frisiae, [1705].

– Magnum theatrum belli, quousque se hodie in orbe extendit; continens novissimas

et perfectissimas, tam particulares quam generales, tabulas geographicas

Germaniae, Belgii, Hungariae, Italiae, Galliae, Hispaniae, Magniae Brittaniae,

Scandinaviae, Poloniae, Moscoviae, Asiae, Americae, et Africae. Cum speciali

indice, quo cujuslibet tabulae notabilia exhibentur. Opus collectum a Carolo

Allard, Amstelo Batavo. Cum privilegio potentissimorum D.D. Ordinum

Hollandiae & Westfrisiae, [1710].

37-1 privilegi en llatí. - Escuts en blanc

37-2 privilegi en llatí. - Escut de Barcelona ple

37-3 escut de Barcelona ple. - Amb retícula

37-4 privilegi, llegenda i notes en neer.: Tot Amsterdam by C. ALLARD op den Dam met Privilegie enz [i.e.]; Notarum explicatio [s.e.]; descripció

geogràfica [i.c.]

Atles on apareix el mapa

any títol font notes

37-A 1697 Atlas minor sive Tabulae geographicae K.II,40(All 1 [12]) núm. de pàgina, manuscrits

37-B [1705] Atlas major, Tomus I K.II,41(All 2 [90]) núm. de pàgina, manuscrits

37-C [1710] Magnum theatrum belli K.II,47(All 3 [39]) reedició de l’atles de Visscher

116


Edició 37-3.

117

37

Biblioteca de Catalunya. Unitat Gràfica, BC.3A R.E.28042.

Fotografia: BC (R. Marco).


(1699-1710) SANSON - HALMA - MORTIER

38-1

Nova et Accuratissima PRINCIPATUS CATALONIAE et COMITATUUM RUSCINONIS ac CERITANIA; NEE NON / CONFINIUM REG-

NORUM GALLIAE ARAGONIAE et VALENCIAE DISCRIPTIO. [títol liminar, s.]

CARTE NOUVELLE ET TRES EXACTE DE LA / PRINCIPAUTE DE CATALOGNE / ET DES COMTEE DU ROUSSILLON ET / DE LA

CERDAIGNE AVEC LES / CONFINS DES ROYAUMES DE FRANCE / D’ARAGON ET DE VALENCE. / A AMSTERDAM, chez FRAN-

ÇOIS HALMA. / Avec Privilegi. [i.d.]

38-2

Nova et Accuratissima PRINCIPATUS CATALONIAE et COMITATUUM RUSCINONIS ac CERITANIA; NEE NON / CONFINIUM REG-

NORUM GALLIAE ARAGONIAE et VALENCIAE DISCRIPTIO. Auctore N. SANSON [títol liminar]

CARTE NOUVELLE ET TRES EXACTE DE LA / PRINCIPAUTE DE CATALOGNE / ET DES COMTEE DU ROUSSILLON ET / DE LA

CERDAIGNE AVEC LES / CONFINS DES ROYAUMES DE FRANCE / D’ARAGON ET DE VALENCE. / A AMSTERDAM, / chez PIERRE

MORTIER / Avec privilege. [i.d.]

Escala aproximada: 1:600 000. 7/Milliaria Germanica communia 15 in uno Gradu [= 8 cm]; 8/Milliaria Hispanica Communia 17 1/2 in uno

Gradu [= 8,8 cm]; 10/Milliaria Gallica Communia quorum 20 uno Gradu [= 8,4 cm]

Orla graduada. Orientat per 2 flors de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en planta i

secundàries en perfil. Divisions administratives. - Cartel·la decorativa, amb el títol i l’escala. Llegenda de 15 signes convencionals [s.d.].

46 x 65 cm

Historial del mapa

François Halma (1653-1722), editor i gravador que primer s’instal·là a Utrecht

(1674), després a Amsterdam (entre 1699 i 1710), i finalment a Leeuwarden (de

1710 a la seva mort), va ser un editor prolífic, però publicà un nombre petit d’obres

geogràfiques i atles, i sempre d’altres autors [Koeman no les descriu en

detall ni en fa el buidat].

Aquest mapa de Catalunya podria haver aparegut dins: A.Ph. de la Croix,

Algemeene Weereldbeschryving, nae de rechte verdeeling der Landschappen,

Plaetsen, Zeeen, Rivieren, etc... vertaelt... met... bijna een derde vermeerderd door

S. de Vries... Amsterdam, Fr. Halma, 1705. 3 vol., 4rt, 80 mapes a doble full, inspirats

en els de Sanson, i 18 vistes a doble full.

Taula-guia

any autor editor notes

38-1 (1701-1710) Halma sense retícula

38-2 (1710-1711) Sanson Mortier amb retícula amb lletres de referència

Pierre Mortier va publicar una variant del mapa d’Halma. Les diferències amb

l’anterior són:

– l’aparició del nom de Sanson com a autor del mapa,

– el nom d’Halma esborrat i substituït pel de P. Mortier,

– afegeix una retícula amb lletres de referència.

Pierre Mortier va explotar el privilegi concedit el 1690 per “Nos Seigneurs les

Estats” per a comercialitzar els mapes de Sanson i Jaillot. Podria ser que el mapa

s’hagués publicat en edicions posteriors a 1700 de l’Atlas nouveau, on apareixen

força mapes amb títols semblants a aquest. Per exemple: Carte nouvelle de... A

Amsterdam, chez Pierre Mortier. Avec privilege [P,260(334)].

Fonts

COL[26]. - IMCOS[37]. - K.II,125(Halma); K.III,6-8(Mortier’s map trade); K.III,14(Mor 1, vol. II). - P,246-262(Jaillot I D-F); P,233ss.(Jaillot I Atlas nouveau). -

Krogt 1985.

118


119

38

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


(1700?) DUCHATEL

CARTE / DE / CATALOGNE / ET DE / ROUSSILLON [i.d.]

Escala aproximada 1:1 500 000. 10/Grandes Lieües de France [= 3,2 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb

el títol i l’escala. Llegenda de 5 símbols convencionals: Remarques [s.d.].

16 x 23 cm

Historial del mapa

Pertany a una obra no identificada.

Hi ha una altra versió, amb l’adreça: Aparis chez Duchatel rüe de la Tacherie

Taula-guia

any editor notes

39-1 [1700?] sense editor orla sense punts cardinals

39-2 chez Duchatel orla amb punts cardinals

Fonts

COL[43]. - IMCOS[38].

120

[s.c.] i amb indicacions dels punts cardinals a l’orla: Septentrion, Midy, Orient,

Occident.


121

39

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


(1700-1717?) PETRINI

IL PRINCIPATO / DI CATALOGNA / diuiso nelle sue Diecisette / VICARIE / Contato di Rossilione e Ca. di Cerdagna / Nouamente dato

alla luce / DA PAOLO PETRINI / e da lui si uende nella sua Stamparia / a S. Biagio / delli Librari [i.d.]

Al Illmo. ed Eccmo. Sigr. Marchese D. Domenico / Salluzzi Generale di battaglia della Cau= / alleria dell’esercito del Regno di Napoli

per / S.M.C; e Cesarea [...] e mi ratifico. / Di V.E. / Vmilissmo. Seruitore / Paolo Petrini [s.e.]

Escala aproximada: 1:600 000. Scala. 30/Miglia Italiane; 12/Lege Comui di Francia; 9/Lege comuni d Spagna [= 8,5 cm] [i.d.]

Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les

decoratives, amb el títol i amb la dedicatòria. Llegenda de 8 signes convencionals: Note [s.d.].

41 x 53 cm

Historial del mapa

Petrini, conegut pels seus reculls de vistes de Nàpols, editor i gravador, fa el primer

atles universal italià conegut: Atlante Partenopeo overo raccolta di tavole

geografiche degli autori più classici ed accurati. Comença el gravat de les planxes

a finals del segle XVII. Com és habitual a l’època, es basa en models francesos

(Nicolas i Guillaume Sanson, Baudrand i De Fer, principalment). No va

publicar mai un sumari, i, com també era habitual en obres d’envergadura, no

tots els exemplars coneguts contenen els mateixos mapes. A Nàpols no hi havia

Taula-guia

any títol editor

40-1 (1700-1717?) IL PRINCIPATO DI CATALOGNA Paolo Petrini

Fonts

COL[52]. - IMCOS[45]. - Valerio.

122

ni gravadors ni impremtes preparades per a la publicació de mapes de gran format,

i és probable que gran part de les planxes les gravés a París “Antoine Donsel

Gallus”.

Les planxes datades van de 1700 a 1717. Es coneixen edicions diverses que segurament

arriben fins a 1783. Entre les planxes destaquen els mapes en quatre

fulls dels continents, de França, d’Espanya i d’Alemanya, que segurament també

es venien per separat. No hem, però, trobat referència del mapa de Catalunya.

Semblant al mapa de Cantelli [fitxa 29].


123

40

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


(c.1702) VALCK

PRINCIPAUTE DE / CATALOGNE / ou sont Compris / LES COMTÉS / DE ROUSSILLON ET / DE CERDAGNE / diviseés en

leurs VIGUERIES / Dressé sur les Memoires les pl. Nouveaux / par G: VALCK [s.e.]

Escala aproximada 1:650 000. ESCHELLE. 30/Milles Pas Geometriques ou Milles d’Italie; 12/Lieües Communes de France; 9/Lieües

Communes d’Espagne; 8/Lieües Communes d’Allemagne; 10/Lieües d’Une Heure de Chemin [= 8,8 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions principals en planta i secundàries en perfil. Divisions

administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb el títol i l’escala [pedestal]. Llegenda de 4 símbols, sota l’escala gràfica.

47 x 57 cm

Historial del mapa

Gerard Valck (m.1726) es va associar amb Petrus Schenk (m.1718) per a

l’edició de mapes i atles el 1673; l’associació entre les dues famílies va continuar

fins a mitjan segle XVIII.

El mapa de Catalunya és un dels aproximadament 80 que porten el nom de

Valck. No és fàcil, però, establir quan ni en quina obra va ser publicat, perquè

no sembla que venguessin atles amb una forma fixa, sinó que relligaven

els mapes sol·licitats pels clients.

Va sortir en alguna de les primeres edicions de: Atlantis sylloge compendiosa...

o Nova totius geographia telluris projectio edita per Gerardum Valck;

Taula-guia

notes

41-1 sense retícula

41-2 amb retícula

Amstelodami. Cum privilegio. Leonardus Schenk excudit [primera edició

c.1702] [K.III,136(Val 1)]; a l’Atlas contractus... sive Mapparum geographicarum

Sansoniarum auctarum et correctarum nova congeries, de Petrus

Schenk, [c.1700 segons K.III,115(Sche 2) i c.1705 segons Ph-LG 3465, 95],

i dins de Variae tabulae geographicae in quibus loce in orbe bello flagrantia

conspiciuntur ut in Flandria... Gravenhage, P. Husson [c.1709, segons

Ph-LG 5174, 12].

Algunes impressions porten escrit a mà un 77 a l’angle i.d. Hi ha variants

amb retícula de meridians i paral·lels i altres sense.

Fonts

COL[29]. - IMCOS[24]. - K.III,109(Schenk); K.III,115(Sche 2); K.III,136(Val 1); K.III,138[26](Valck). - Ph-LG 3465, 95; 5174,12.

124


125

41

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-20.


1705 HARRIS

Mapa inclòs en un full que conté: (a) el plànol de Barcelona [s.], i dues finestres amb (b) el mapa d’Espanya [i.e.] i (c) el mapa de Catalunya

[i.d.].

Mides del full 30 x 36 cm

a)

AN EXACT PLAN OF BARCELONA WITH ITS FORTIFICATIONS SURVEYED by the French A o 1705 [s.c.]

I. Harris sculp. [i.d.]

400 Fathoms [= 6,8 cm]. Llegenda de 19 números.

b) [finestra i.e.]

A MAPP OF SPAIN [s.e.]

Escala aproximada 1:9 000 000. Longitude from London.

10 x 14 cm

c) [finestra i.d.]

A MAPP OF CATALONIA [títol liminar, s.]

Escala aproximada 1:2 500 000. 60/Miles [= 6,1 cm]

Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa.

13 x 15 cm

Historial del mapa

El mapa probablement va servir per a il·lustrar algun llibre anglès sobre

la Guerra de Successió, llibre que no s’ha pogut localitzar.

El diccionari de Tooley cita dos I. Harris que van treballar a Londres els

mateixos anys: 1- (a.1680-1740) gravador i marxant; treballa per a Collins

Taula-guia

acompanyat per [s.] acompanyat per [i.e.]

42-1 AN EXACT PLAN OF BARCELONA WITH ITS FORTIFICATIONS A MAPP OF SPAIN

Fonts

Soley-Gasset [100]. - T-1.

126

1693, Morden 1696, Gascoigne 1700-1703, Prat 1705, Cole 1710, Senex 1719;

2- (a.1656-1746) gravador i cartògraf. Mapes de Moll, 1705; David Mortier,

Nouveau Theatre de la grande Bretagne 1715-28.


127

42

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1705] FER

PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE / A Paris chez le Sr. de Fer, dans / l’Isle du Palais a la Sphere Royale [s.d.]

DESCRIPTION DE LA CATALOGNE / Par N. de Fer [text, e.]

Escala aproximada: 1:1 000 000. Echelle. / De Douze Lieues de 3000. Pas / Geometrique [= 4,9 cm] [i.d.]

Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Requadres, amb el títol i l’escala.

24 x 28 cm

Historial del mapa

Nicolas de Fer (1646-1720), fill d’Antoine de Fer, s’especialitzà en documents

cartogràfics en exclusiva des de 1667. El 1690 va ser geògraf del delfí, el

1702, del delfí i el rei d’Espanya i, des de 1711, dels reis de França i Espanya.

S’associà amb N. Berey, M. Tavernier i Jacques Lagnet, va editar les Cartes

de geographie de Duval... Va aconseguir un gran prestigi comercial i s’especialitzà

en la difusió i vulgarització dels mapes en obres “útils i d’actualitat”,

en oposició a la moda del moment, que se centrava en la cartografia

històrica i eclesiàstica.

Aquest mapa de Catalunya va aparèixer per primer cop dins: Atlas curieux

ou le monde réprésenté dans des cartes générales et particulières du ciel et

de la terre divisé tant en ses quatre principales parties que par états et provinces...

par N. de Fer geografe de monseigneur le Dauphin, dedié a nosseigneurs

les Enfans de France par leur tres humble et tres obeïssant

serviteur de Fer. A Paris chez l’auteur dans l’Isle du Palais sur le quay de

l’orloge a la Sphere royale avec privilege du roy, 1705 [P,170].

La primera edició de l’Atlas curieux va sortir en sis lliuraments, entre 1700

i 1705, a mesura que anava disposant dels mapes, i es va completar amb la

Suite de l’Atlas curieux (1714-1716). En l’edició següent, va ordenar els

mapes de manera més coherent, i n’hi va afegir de nous fins a completar

dos volums, que es van anar reeditant. Totes les edicions aprofiten la portada

de 1705.

Taula-guia

Fonts

COL[46]. - IMCOS[39]. - Nor.I,154 72.II.53. - P,170,181ss.(Fer II D,F); P,196(Fer V).

Els mapes de l’edició de 1705 no són numerats. En la versió de 1716-1717,

el mapa de Catalunya porta el núm. 62 a l’angle s.d. [P,181(Fer ID[247]).

Hi ha una altra edició de l’atles feta per Benard, amb la data 1725 a la portada,

i 1717, al sumari: A Paris: chez I.F. Benar gendre du Sr. de Fer dans

l’Isle du Palais sur le Quay de l’Orloge a la Sphere Royale. avec pri. du Roy

1725 [portada]. A Paris: chez I.F. Benard gendre de l’auteur dans l’Isle du

Palais sur le Quay de l’Orloge a la Sphere Royale. avec privilege du Roy et

aprobation de Mr. de la Hire professeur royale de l’academie de sciences,

1717 [sumari].

Nicolas de Fer va aprofitar aquests mapes de l’Atlas curieux per realitzar

obres específiques de temes d’actualitat. El mapa de Catalunya apareix a:

Cartes et descriptions generales et particulieres pour l’intelligence des affairs

du temps, au sujet de la sucession de la Couronne d’Espagne, en Europe, en

Asie, Afrique et Amerique dressées et dediées a sa Majesté Catholique

Philippe V par son tres humble et tres obeissant serviteur N. de Fer geographe

de Monseigneur le Dauphin. A Paris chez l’autheur dans l’Isle du

Palais sur le quay de l’Orloge a la Sphere royale. Auec privilege du roy 1701.

On trouvera sur cet ouvrage les cartes du Theatre de la guerre. Dans les

cartes on a peint en rouge ce que possede le Roy d’Espagne. Hi ha una introducció

de N. de Fer datada el 1705. [P,196].

any autor/editor atles pàg. Pastoureau

43-1 [1705] N. de Fer Atlas curieux (en 2 vol.) sense núm.

43-2 [1705] N. de Fer Cartes et descriptions generales... sense núm. P,196 (Fer V)

43-3 [1716-1717] N. de Fer Atlas curieux (vol. 2) 62 P,183 (Fer I D[247])

43-4 [1725] J. F. Benard Atlas curieux (vol. 2) 62 P,184 (Fer I F)

128


129

43

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1705-1714] STRIDBECK - BODENEHR

44-1

Das / Furstenthum / CATALONIEN / Nach dessen / Haupt-Theile[n] / und / Vicarien. [s.e.]

Augspurg / Joh: Stridbeck Jun. / fecit et excudit. / Cum Gratia et Privi. / Sac: Caes: Maj: [i.d.]

44-2

Augspurg / Gabriel Bödenehr; / fecit et excudit. / Cum Gratia et Privi. / Sac: Caes: Maj: [i.d.]

12 [s.d.]

Escala aproximada: 1:2 250 000. 30/Italianische Meylen; 7 1/2/Teutsche Meylen; 10 Stund Reissens [= 2,2 cm] [i.e.]

Orla graduada. Retícula de meridians i paral·lels amb lletres i números de referència. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica.

Poblacions en perfil. Divisió entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb

el títol, l’escala i l’adreça en dues columnes que flanquejen el mapa i que també contenen informació sobre les vegueries i escut de Barcelo -

na. - Llegenda de 4 símbols: Nota. L’umlaud del nom de Bodenehr, en realitat són restes de l’anterior Stridbeck que s’ha esborrat.

14 x 16 cm

Historial del mapa

El mapa va aparèixer per primer cop dins: Curioses Staats und Kriegs

Theatrum. Dermahliger Begebenbeiten [in Hispanien] durch Unterschiedliche

geographische, hydrographische, [...] &c. Carten Abrisse und Tabellen

Erlauetert und zu Bequemen Gebrauch Ausgefertiget. Augspurg Johann

Stridbeck Jun. fecit et excudit Cum Gratia et privilegio Sacrae Caesar:

Majestatis, [1705-1714].

L’edició de Bodenehr té el títol: Curioses Staats und Kriegs Theatrum.

Dermahliger begebenheiten [in Spanien] durch Unterschiedliche geogra-

Taula-guia

any editor pàg. notes

Fonts

COL[54]. - IMCOS[46]. - T-1.

phische, hidrographische topographische, chronologische genealogische, historische

&c. Carten Abrisse und Tabellen Erlauetert und zu Bequemen

Gebrauch Ausghefertiget. Augspurg, Gabriel Bodenehr fecit et excudit cum

gratia et privilegio Sacrae Caesar: Majestatis, [c.1717]. Làm. 12.

Potser també va aparèixer dins: Atlas curieux oder neuer und compendieuser

Atlas... Herausgegeben und Verlegt von Gabriel Bodenehr, Kupfferstecher

in Augsburg.

44-1 [1711-1714] Stridbeck jun.

44-2 [c.1717?] Bodenehr 12 [s.d.] no ombrejat a illes Montcolibre; GOLFO VON LEON

44-3 [c.1717] Bodenehr 12 [s.d.] ombrejat costa illes Montcolibre; GOLFO VON LION

130


131

44

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1706 PLACIDE

45-1

LA / CATALOGNE / DEDIÉE / AU ROY / Par son tres humble, tres obeissant, tres fidele / Serviteur & Sujet, le P. PLACIDE,

Augustin / Dechaussé, Geographe ordinaire de sa Majesté. / A PARIS / Chez MLLE. DUVAL rüe St Iacques pres la rüe de la

Parcheminerie / [chez] BEREY rüe St. Iacques a la Princesse de Savoye devant la Fontaine / St. Severin. / Avec privilege du

Roy. 1706. [i.d.]

N.G[uerard] f. [i.d.]

Escala aproximada: 1:300 000. ECHELLE. 10/Lieües de France de 3000 pas Geometriques [= 16,7 cm]; 8/Lieües de Catalogne

[= 16,2 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 2 roses dels vents flordelisades. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions principals

en planta i secundàries en perfil. - Ombrejat de la costa. Mar amb 25 embarcacions. - Cartel·la decorativa, amb el títol i l’escala.

1 mapa en 2 fulls, 67 x 100 cm

Historial del mapa

El Père Placide de Sainte Hélène, monjo agustí, cunyat i col·laborador de

Duval, no va començar a publicar la seva pròpia obra fins després de la mort

de Duval (1683), quan va aconseguir el privilegi per a comercialitzar els

seus mapes, i va continuar treballant amb la seva viuda i filles. Publicà pri-

Taula-guia

any editor adreça

Fonts

COL[49]. - IMCOS[40]. - P,368(Placide[9-11]). - Kish.

mer mapes solts, que a principis del segle XVIII va reunir en un volum: Cartes

de géographie. Par le R. Pere Placide, augustin dechaussé, geographe ordinaire

du roy, [1714?].

El mapa de Catalunya, en 2 fulls, va conèixer més d’una edició durant tot

el segle XVIII.

45-2

Chez Melle. DUVAL rüe St. Iacques pres la rue de la Parcheminerie. Avec Privilege du Roy, 1707

Les edicions 45-1 i 45-2 porten la firma d’una de les filles de Pierre Duval, que heretà el negoci des de 1683, i que, el 1687, va aconseguir

un privilegi per quinze anys, prolongat el 1703 per vuit anys més.

45-3

Chez les Augustins pres la Place des Victories / Avec Privilege du Roy. 1707

És de les poques peces conegudes amb l’adreça del Père Placide.

45-4

LA CATALOGNE / PAR / LE P. PLACIDE / Ingénieur Géographe. / A PARIS / Chez Dezauche Ingénieur Géographe successeur

des Srs. Delisle / et Phil. Buache Géographes de l’Academie des Sciences. / Rue des Noyers. / Revue en 1792

Historial del mapa

Aquesta variant és posterior a la dissolució de la casa Duval i la venda a

l’acadèmic Phillippe Buache (1700-1773) de part dels seus fons, que més

tard, el 1780, van ser comprats al seu torn per J. A. Dezauche.

Phillippe Buache, gendre de Guillaume Delisle i primer geògraf del rei el

1727, encara que oblidat avui, en el seu temps tingué un gran prestigi i va

ser un dels primers cartògrafs que va fer mapes temàtics (mapa batimètric

45-1 1706 Mlle DUVAL - BERÉY ... rüe St Iacques a la Princesse de Savoye devant la Fontaine St. Severin

45-2 1707 Mlle DUVAL ... rüe St. Iacques pres la rue de la Parcheminerie

45-3 1707 [P. PLACIDE] chez les Augustins pres la Place des Victories

45-4 Revue en 1792 DEZAUCHE... Rue des Noyers

132

del Canal, de les cadenes muntanyoses del planeta, mineralògics de França...),

que presentà a les “Memoires” i “Histoire” de l’Acadèmia de Ciències de

París, entre 1740-1760.

En aquesta edició de 1792, la decoració de la cartel·la s’adapta als temps:

l’al·legoria de la justícia que en edicions anteriors sostenia els emblemes de

la reialesa, ara sosté una espasa aixecada, i la flor de lis de la rosa dels vents

s’ha convertit en una punta de sageta.


133

45

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1706] LA FEUILLE

PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE / et / Partie du Roussillon [i.d.]

Escala aproximada 1:1 500 000. Echelle des Lieux. [i.d.]

Xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol i l’escala. -

Orla de vinyetes amb plànols de places fortes: Perpignan, Vich, Roses, Urgel [e.], Coullivre, Tortosa, Taragone, Barcelone, Cardona, Puigcerda,

Vila Franca de Conflent [i.], Campredon, Lerida, Gironne, Palamos [d.].

13 x 18 cm (mapa), 18 x 26 cm (amb orla de vinyetes)

Historial del mapa

El mapa apareix per primer cop dins: Oorlogs tabletten of uytgesochte Kaarten,

tot gemak der officieren en Reysigers. Tot Amsterdam by Daniel de la Feuille,

Boek verkooper bezyden de Beurs, 1706, fol. 18 (La F4). Els La Feuille es

compten entre els introductors dels atles de butxaca que representen els

escenaris de la Guerra de Successió i que van ser molt populars al segle

XVIII (en van publicar J. de Lat, N. T. Gravius, Schenk, Allard... [K.II,122,261]).

Van publicar gran part de la seva producció en francès o en edicions multilingües.

La primera edició que es coneix és de 1706: Oorlogs tabletten [Tablettes guerrieres

ou cartes choisies pour la commodite des officiers et des voyageurs].

Tot Amsterdam by Daniel de la Feuille, Boek verkooper bezyden de Beurs,

1706 (La F4). El número 18 és el mapa de Catalunya. Després, entre 1707

Taula-guia

Fonts

COL[51]. - IMCOS[41]. - IMH[20, 21]. - K.II,243ss.(La Feuille); K.II,247(La F5[17]).

i 1729, van sortir altres edicions de l’atles, en francès, anglès i neerlandès

(La F5 a 15) amb els folis sense numerar.

El 1732 va sortir una edició de l’atles feta per J. Ratelband, que el 1729 va

comprar els fons a la viuda de Paul de La Feuille: Geographisch-toneel... Te

Amsterdam, By de erven van J. Ratelband en compagnie, 1732 [K.III,99(Rat

1)]. El mapa porta el núm. 18, igual que el de l’edició de 1706, però té el títol

en francès i neerlandès.

Aquest mapa probablement també apareix dins: Le Theatre de Mars contenant

XLVIII nouvelles cartes geographiques de la Haute et Basse Allemagne,

partie de la France, d’Italie et autres Païs adjacents ou l’on fait a present la

guerre contre les couronnes de France et d’Espagne. A Amsterdam chez

Pierre Schenk et Adrian Braakman. Avec privilege, 1706 (amb altres edicions

de 1708 i 1710).

any títol numeració s.d. Koeman

46-1 [1706] i [1732] títol en francès núm. 18 K.II,247(La F5[17])

46-2 [1707-1729?] títol en francès sense núm. 18 K.II,247ss.

46-3 [1711] títol en francès i neerlandès KAART van / CATALONIEN núm. 18 K.II,248-249(La F9,14)

46-4 [1726?] títol en francès i neerlandès núm. esborrat K.III,99(Rat 2)

134


135

46

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1707] AA

47-1

KAART VAN CATALONIEN [títol liminar, i.]

Escala aproximada: 1:2 250 000. Milliaria Germanica Communia 15 in uno Gradu. Milliaria Hispanica Communia 17 1/2 in uno

Gradu [= 4,5 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions

en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa amb l’escala. Escut (“Cataloniae”) sostingut per angelots.

47-2 a 5

Nouvelle Carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc. [títol liminar, i.]

122 [i.d.]

47-6

Nueua Mapa de CATHALUNA, con los Caminos reales [títol liminar, i.]

Leguas de Alemania de 15 al Grado; Leguas de España de 17 1/2 al Grado [= 4,5 cm] [i.d.]

Escut (“Cathaluna”) sostingut per angelots.

11 x 15 cm

Historial del mapa

La producció de Pieter van der Aa va ser molt nombrosa, especialment des

de 1682. Les seves prioritats no són ni l’originalitat (va utilitzar obres d’altres

autors, entre ells Blaeu, Visscher o Allard, insistint sempre que tenia

els permisos corresponents per a fer-ho), ni l’exactitud (deformacions de la

projecció per adaptar-la a les necessitats del format), ni la qualitat de la

impressió. Va tenir però un paper important en la introducció de la cartografia

com a il·lustració de llibres de viatges i de fets de guerra. Menció

especial mereix la publicació de La Galerie agreable du monde, 66 parts en

27 volums, en la qual va treballar des de principis de segle fins a 1729.

De manera paral·lela a la producció de Van der Aa, trobem les obres de Juan

Álvarez de Colmenar, personatge d’identitat discutida, però sovint identificat

amb el mateix Aa. Apareix com a autor d’extenses obres descriptives,

il·lustrades amb mapes, plànols i vistes iguals als de les obres de Van der

Aa i impresos per ell mateix a la impremta de Leiden, però distribuïts dins

Taula-guia

de l’obra o decorats de manera diferent. Les seves obres principals s’agrupen

entre 1707 i 1741, i una de les més conegudes és Les Delices de l’Espagne

et du Portugal. A Leide, chez Pierre Vander Aa, 1715, en 6 vol.

El mapa de Catalunya va sortir per primer cop dins: Beshryving van Spanien

en Portugal. Tot Leyden by Pieter van der Aa, 1707, i dins: Les delices de

l’Espagne, par D. Juan Alvarez de Colmenar. Leiden, chez P. van der Aa,

1707. A partir d’aquí, apareix a nombroses obres. El mapa és semblant en

totes les estampacions conegudes. A la majoria, el títol que apareix al peu

del mapa és en francès, excepte un cas en neerlandès i un altre en castellà.

En molts casos, també, es tracta d’obres de butxaca, amb només un mapa

a cada pàgina (aproximadament 15 x 20 cm). En altres casos, són obres de

més envergadura, en les quals apareix més d’una imatge a cada pàgina. El

mapa de Catalunya continua essent el mateix, però varien les mides del full

i les combinacions amb les altres imatges, i també la decoració de les pàgines

(orles decoratives, etc.).

any títol a la mateixa pàgina notes full (cm) atles

47-1 [1707] KAART VAN KATALONIEN 3a part, núm. 92v., 13 x 16 47-A

text neerlandès

47-2 [1707,15] Nouvelle carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc. vol. 4, núm. 122v., 47-B-C

en blanc

47-3 [s.a.] Nouvelle carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc. Tortosa núm. 122 27 x 21 47-F

47-4 [1729] Nouvelle carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc. Lleida / Barcelona (vista) 47-I

47-5 [1741] Nouvelle carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc. Múrcia, València i Balears / [sense núm. de pàg.] 38 x 49 47-L

Navarra i Aragó

47-6 [c.1758] Nueua Mapa de CATHALUNA, con los Caminos reales C 11 x 15 47-M

Atles i edicions on apareix el mapa de Catalunya

any títol notes font K.I mapa

47-A 1707 Beshryving van Spanien en Portugal. Tot Leyden 47-1

by Pieter van der Aa, 1707. Met Privilege. (F. Goeree In.)

47-B 1707 Les delices de l’Espagne, par D. Juan Alvrez de [a l’ed. en 3 vol., falta el mapa]

Colmenar. Leiden, van der Aa, 1707 [alguns ex., ed. en 4 vol.,

amb mapa], núm. 122

47-C 1715 Les delices de l’Espagne et du Portugal, par don Juan vol. 4, làm. 9, entre pàg. 584 i 585,

Alvarez de Colmenar. A Leide, chez Pierre Vander Aa núm. 122

47-D [s.a.] Les royaumes d’Espagne et du Portugal núm. 126

47-E [s.a.] Vue des villes, edifices... núm. 126

47-F [s.a.] Annales d’Espagne et du Portugal núm. 122 47-3

136


Fonts

COL[50]. - IMCOS[42]. - K.I,1ss.(Van der Aa).

137

47

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©

any títol notes font K.I mapa

47-G [s.a.] Atlas soulagé 14 x 20 cm (Aa 5[155]) 47-2

47-H 1714 Nouvel atlas tres exact et fort commode 35 x 22 cm (Aa 7[88])

47-I 1729 La Galerie agreable du monde 37 x 25 cm, sense núm., sign. C (Aa 9[vol. 3, 18]) 47-4

47-J 1729 Novum atlantem. Leyden sense núm.; folio 92, 93, 94

47-L 1741 Annales d’Espagne. Amsterdam, F. L’Honoré 47-5

47-M c.1758 Atlas abreviado de la geografia universal, [por J.M. Giron?] C


(1707?) HOMANN

PRINCIPATUS / CATALONIAE / nec non / COMITATUUM / RUSCINONENSIS ET CERRETANIAE / Nova Tabula / edita á IO.

BAPT. HOMANNO / Norimbergae. [i.d.]

Escala aproximada: 1:600 000. 8 3/4 Milliaria Hispanica; 7 1/2 Milliaria Germanica com[m]unia; 10 Milliaria Gallica, sive dimidium

Gradus [= 9,1 cm] [i.e.]

Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en

planta i secundàries en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.

47 x 56 cm

Historial del mapa

Johann Baptist Homann (1664-1724) va fundar el 1702 l’empresa editorial

que va dominar el panorama de l’edició de documents cartogràfics a Alemanya

als segles XVII i XVIII, i va crear un estil propi (els mapes Homann). El mapa

es va publicar en el seu primer atles: Neuer Atlas bestehend in auserlesenen

und allerneusten Land-Charten ueber die gantze Welt... Von Johann

Baptista Homann. Nuernberg in Verlegung des Auctoris, amb 40 mapes, el

1707; l’Atlas von hundert Karten, el 1712, i el Grosser Atlas über die ganze

Welt, amb 126 mapes, el 1716. Després va publicar encara quinze atles més.

L’objectiu principal de l’empresa va ser l’èxit comercial i no el prestigi científic:

copia mapes estrangers, fa nombroses còpies de cada planxa, es preo-

Taula-guia

any privilegi notes

48-1 [1707] [sense privilegi]

48-2 [1707] Cum Privilegio Sac. Caes. Majest. 9 [ms., al verso]

48-3 [post. 1707] 8 [gravat en sec, i.d.]

Fonts

COL[53] . - IMCOS[43]. - Heinz . - Scharfe. - T-1. - Ph-LG 5960, 10.

138

cupa especialment del color i la decoració dels mapes, però també de la seva

fiabilitat i modernitat, per assegurar la seva circulació.

Mor el 1724, i el seu fill, el 1730, però l’empresa continua fins el 1876, sota

el nom de Homann Erben, amb diferents directors [fitxa 63].

Aquest mapa és un dels mapes antics de Catalunya més coneguts i reproduïts.

Encara que el mapa és sempre el mateix, hi ha diferències en els

ombrejats de la cartel·la (algunes vegades resolts amb ratllats i altres amb

puntejats, o la línia de l’horitzó que es prolonga més o menys) i fins i tot en

les mides de la planxa (es va gravar més d’un cop al llarg dels anys?).

La data que es dóna és la del primer atles publicat per J. B. Homann.


139

48

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1709] VALCK

PRINCIPATUS CATALONIAE, COMITATUS PERPINIANI et CERDANNAE, divisi in suos / Episcopatus et Urbanos ditiones,

cum adjacentibus Provinciis; quos hoc tabula expresserunt GERARD.S et LEONARD.S VALK [títol liminar, s.]

Escala aproximada 1:500 000. 7/Milliaria Hispanica 17 1/2 in uno Gradu; 8/Milliaria Gallica sive Hora itineris 20 in uno Gradu

[= 8,6 cm] [s.d.]

Orla graduada. Retícula de meridians i paral·lels. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions principals en planta

i secundàries en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Llegenda de 7 signes convencionals al costat del títol [e.].

56 x 47 cm

Historial del mapa

Gerard Valck es va associar amb Petrus Schenk per a l’edició de mapes i

atles. Des de principis del segle XVIII fins a la seva mort (1726), algunes

obres porten el seu nom i el del seu fill Leonardus.

El mapa de Catalunya forma part de: Atlantis sylloge compendiosa ... o Nova

totius geographia telluris projectio, Amstelodami, G. Valck & P. Schenk,

Taula-guia

títol autor

Fonts

COL[28]. - IMCOS[44]. - Ph-LG 4276, 67. - IMH[443]. - NMM 177, 162.

1709. (Ph-LG 4276[67]), i de l’Atlas contractuss... sive Mapparum geographicarum

Sansoniarum auctarum et correctarum nova congeries, de Petrus

Schenk, [edició c.1713] [NMM,177,162].

L’obra conté mapes d’autors diversos (G. & L. Valck, Schenk, A. F. Zürner,

Sanson, Visscher...) i té una composició variable, de 25 a 100 mapes.

49-1 PRINCIPATUS CATALONIAE, COMITATUS PERPINIANI et CERDANNAE GERARD.S et LEONARD.S VALK

140


141

49

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-3.


[1712-1713] CASSINE

PROVINCIA / CATALON= / IAE [s.e.]

Escala aproximada 1:1 200 000. 8/Leucae comm: hispan: [= 4,1 cm]; 25/Milliaria Italica [= 3,7 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orientat per un sol, amb una T al nord i una B a l’est. Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions

en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.

19 x 30 cm

Historial del mapa

Publicat per primer cop dins: Chorographica descriptio provinciarum, et

conventuum fratrum minorum S. Francisci capucinorum, [...] quorundam

fratrum labore industria delineata, sculpta, impressa; iussu A.R.P. Ioannis

a Montecalerio Nunc vero F. Io. Baptistae a Cassinis prov. mediolanensis

conciliatoris capucini iterata delineatione super novissimas urbium coelistium

observationes de A.R.P. Agustiniatisana ministri generalis mandato....

Mediolani, 1712. Mediolani, ex typographia Ambrosij Ramellati, 1713.

Durellus f[ecit]. Tot i que el text és sempre el mateix, hi ha impressions diferents,

amb variacions en el tipus de lletra, detalls de la decoració, etc.

Taula-guia

decoració topònims pàg.

50-1 sol sense figures a l’interior [s.d.] làm. 6

50-2 sol amb figures a l’interior [s.d.] amb més topònims de rius

Fonts

COL[55]. - IMCOS[47]. - Valerio.

142

Es tracta d’una reedició posada al dia de l’obra editada a Roma el 1643 i a

Torí el 1646 [fitxa 16]. En aquesta nova versió, els mapes són deguts a

Giovanni Battista Cassini i gravats per Durello. L’edició és d’Ambrosio

Ramellati, del 1713 (amb una reedició coneguda, el 1721).

Hi ha dues versions del mapa: una amb l’interior del sol buit i sense topònims

de rius i muntanyes; una segona amb figures a l’interior del sol i

amb topònims.


143

50

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1714 FER

51-1

LA PRINCIPAUTÉ DE / CATALOGNE / Divisée en Vigueries / Par N. de Fer, / Geographe de sa Majesté Catolique /

A PARIS / Chez l’Auteur dans l’Isle du Palais sur le Quay de l’Orloge / a la Sphere Royale avec Privilege du Roy / 1714 [i.d.]

51-2

A PARIS Chez I.F. Benard gendre / de l’Auteur dans l’Isle du Palais sur le Quay de l’Orloge / a la Sphere Royale avec Privilege

du Roy / 1714. [i.d.]

Escala aproximada 1:450 000. Echelles. Huit heures de Chemin; Sept Lieües communes d’Espagne [= 8,9 cm] [s.d.]

Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. Divisions administratives.

- Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol. Nota [s.e.]: Longitude et Latitude des Principaux Lieux de

Catalogne.

46 x 64 cm

Historial del mapa

Mapa publicat per primer cop dins: Atlas ou Recüeil de cartes geographiques

dressées sur les nouvelles observations de Mrs de l’Academie Royale des

Sciences par N. de Fer, geographe de sa Majesté Catholique et de Monseigneur

le Dauphin. A Paris chez l’Auteur dans l’Isle du Palais sur le Quay de l’Orloge

a la Sphere Royale, avec privilege du roy, 1709. És la reunió dels mapes

infòlio publicats per De Fer, mapes que també es venien per separat.

Taula-guia

Fonts

COL[48]. - IMCOS[48]. - P,185-189.

Sembla que l’edició de 1709 és la primera. El buidat que presenta Pastoureau,

però, s’ha fet a partir de l’inventari elaborat pels hereus de De Fer després

de la seva mort, el 1720.

També hi ha una edició del mapa amb el nom de Benard.

any editor mapa (cm) full (cm) notes Pastoureau

51-1 1714 De Fer 45 x 65 50 x 68 P,185(Fer II B[58]); P,187(Fer II C[64])

51-2 1714 Benard 46 x 64 54 x 72 74 [a mà, s.d.]

144


145

51

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 37-5-23.


(1717?) INSELIN

LE / ROUSSILLON / ET LA / CATALOGNE [s.d.]

C. Inselin sculps. [i.d.]

Tome II Page 327 [s.d.]

Escala aproximada 1:2 300 000. Echelle. 18. milles d’Espag. commune au degré. [= 4,9 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Requadre amb el

títol.

13 x 17 cm

Historial del mapa

Publicat dins d’una obra no localitzada.

Charles Inselin, geògraf i gravador de París va treballar, especialment a

Taula-guia

títol gravador

52-1 LE ROUSSILLON ET LA CATALOGNE C. Inselin

Fonts

COL[62]. - IMCOS[49].

146

cavall dels dos segles, amb Froger, De Fer, Desnos, Delisle, Placide, Jaillot,

entre altres.


147

52

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1720 APARICI

53-1

NUEVA DESCRIPCION GEOGRAPHICA DEL / PRINCIPADO DE CATALVÑA [s.d.]

AL REY NUESTRO SEÑOR / POR / JOSEPH APARICI Geografo de S,M, natural del Principado de / Cataluña. Con privilegio

por veinte años en el de 1720 / En Barcelona en casa Juan Pablo Martí Librero en la Plaza de / San Iayme [i.d.]

Antonius Sabater Sculps. Barcinone [i.d.]

53-2

Dedicose en 1720. / á la MAGESTAD del SEÑOR REY / DON FELIPE V. / Por el Autor D. JOSEF APARICI, su Geografo. / Dase

otra vez al Publico, añadidos algunos lugares, / el presente año de / 1769. [i.d.]

Escala aproximada 1:230 000. 4/Leguas españolas a 17 y media en cada un grado [= 21,7 cm]; 5/Leguas de 3000 passos a 20 en

cada un grado [= 23 cm] [i.c.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives -

Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives, amb la dedicatòria i amb l’escala [draperia sostinguda per grifó i drac]. Signes convencionals

i informació diversa: Retorias del obispado de Lerida que son dentro del de Vrgel; Retorias del Archipestrado de Ager. Cabeças

de corregimientos. Observaciones [llegenda de 16 signes].

1 mapa en 4 fulls, 117 x 133 cm

Historial del mapa

Josep Aparici (1653-1731), home de negocis, funcionari reial i geògraf, viatjà

abans de 1700 per Catalunya com a recaptador d’impostos al servei de

Carles II. El mapa de Catalunya és fruit d’aquesta experiència. El va publicar

el 1720, dedicat a Felip V. Tenia intenció de publicar-lo acompanyat de

Taula-guia

any dedicatòria edició

Fonts

COL[63]. - IMCOS[50]. - Galera (Aparici).

la descripció geogràfica del Principat, però només va arribar a imprimirse

el mapa, i les dues relacions geogràfiques, de 1708 i 1715, van quedar

inèdites.

El mapa va ser imitat o utilitzat llargament en els anys posteriors a la seva

realització –Yndar (1824-60), Pascual Porta Margarit (1867-1890), i altres.

53-1 1720 Al Rey Nuestro Señor por Joseph Aparici

53-2 1769 A la Magestad del Señor Rey Don Felipe V por el autor D. Josef Aparici Dase otra vez al Publico, añadidos algunos lugares

148


149

53

Centre Excursionista de Catalunya.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


(c.1725) SEUTTER

CATALONIAE / PRINCIPATUS / et / RUSCINONIS / ac / CERRETANIAE / COMITATUUM / exactissima Delineatio. / Cura et

Studio / MATTH. SEUTTERI, / Augusta Vindel. [s.e.]

Escala aproximada 1:600 000. 8 3/4 Milliaria Hispanica; 7 1/2 Milliaria Germanica Commonia; 10 Milliaria Gallica [= 9,1 cm] [i.d.]

Orla graduada. Orientat per 1 flor de lis. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions principals en

planta i secundàries en perfil. Divisions administratives - Ombrejat de la costa. - Cartel·les decoratives amb el títol i l’escala.

48 x 56 cm

Historial del mapa

George Matthäus Seutter (1678-1757) va ser cartògraf i editor a Viena i

Augsburg. Als volts de 1697 havia estat aprenent amb els Homann. El 1707

es va establir pel seu compte. La seva producció de mapes és abundant,

encara que es tracta en general de còpies de mapes estrangers i els mapes

firmats per ell no passen de la quarantena. Algunes de les seves obres són:

Atlas compendiosus (20 mapes), Atlas geographicus (46 mapes infòlios),

1725; Atlas novus, edicions de 1728, 1730 i 1736, i Atlas minor, 1744.

Els seus dos gendres, Tobias Conrad Lotter i Johann Michael Probst, i el

fill, Albrecht Seutter, el van succeir el 1756. L’empresa va durar fins a 1800.

Taula-guia

Fonts

COL[64]. - IMCOS[52]. - Scharfe. - T-1.

La datació del mapa es refereix a l’any de publicació dels seus primers atles,

c.1725.

El mapa de Catalunya presenta variacions segons els exemplars, amb la

retícula, la inscripció SAC. CAES. MAJEST. GEOGR. [i.e.], i el privilegi

Cum Gratia et Privil. S.R.I. Vicariatus, in partib. Rheni. Sveviae, et

Juris Franconici [i.c.]. Remarquem la presència, en les dates de publicació

del mapa, a la cort vienesa de l’emperador Carles VI, de dignataris catalans,

exiliats arran de la desfeta de Catalunya a la Guerra de Successió.

any autor/editor càrrec privilegi retícula

54-1 (c.1725) MATTH. SEUTTERI sense privilegi sense retícula

54-2 (1728?) MATTH. SEUTTERI sense privilegi amb retícula

54-3 (post. 1733) MATTH. SEUTTERI SAC. CAES. MAJEST. GEOGR sense privilegi amb retícula + lletres de referència

54-4 (post. 1742) MATTH. SEUTTERI SAC. CAES. MAJEST. GEOGR. amb privilegi amb retícula + lletres de referència

54-5 (post. 1756) TOB. CONRADI LOTTER SAC. CAES. MAJEST. GEOGR. amb privilegi amb retícula + lletres de referència

150


151

54

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1726 DARNIUS

Nueuo Mapa DEL PRINCIPADO DE CATHALVÑA Y SVS CONFINes divido por los doze Corregimientos q. S. Magd. mando[...]

que saca aluz y ofreze al Rey Nro Sr. D. Olaguer d. Dardena Darnius, Taverner, Aragon y Aybar, conde d. Darnius [...] [s.e.]

VENSE EN EL ORLA LAS PLAZAS DE GVE. Q. AY EN TODO EL Pais [...] [s.d.]

D. Marcos Lomelin sculp. en B. año d. 1726 [i.d.]

Señor / La continuacion de haver seguido los exer.tos a V.M. en el espacio d. mas d. 30 a. / en los quales e hecho diferentes

Marchas por la Provincia de Cataluña [...] é venido a [...] las Notiscias q. mi particu / lar cuidado apodido alcansar para la

Formacion del [...] deste Principado y sus Fro. / teras en la qual vera V.M. los Caminos mas practicables [...] Tropas tanto en

/ destacamento como por los ex.tos prometiendome se dignara V.M. admitir / me esta obra que ofresco a los Pies de V. Magd.

Señor / El conde de Dar / nius [i.d.]

Escala aproximada 1:400 000. Por no hauer legua comun en el Principado de Cat. me ha parecido poner las quatro leguas por

scala siendo redusidas a Leguas Orarias y la legua Oraria a 3000 passos geom. Legua de una Ora [= 1 cm]; Legua de ora y

quarto [= 1,7 cm]; Legua de ora y M a [= 2 cm]; Legua de dos oras [= 2,5 cm] [s.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives -

Ombrejat de la costa. - Mapa rodejat per plànols de 23 places fortes: Perpiñan, Mont-Louis, Salsas, Prats de Mollou, Fort dels Banys,

Vilafranca, Copllivre, Bella Gvarda, Meqvinenza [marge e.]; Aren, Monçon, Tarragona, Ai[n]sa, Benasqve, Gerona, Barcelona [marge i.];

Lerida, Berga, Hostalric, Rosas, Cardona, Tortosa, Castell Ciutat [marge d.]. - Decoració molt abundant i nombroses notes i explicacions.

68 x 98 cm

Historial del mapa

Oleguer de Taverner i d’Ardena, comte de Darnius (c.1676-1727), centrà la

seva tasca de recerca històrica en la genealogia i l’heràldica catalana (Adarga

catalana). És autor d’un Mapa de los condados de Rosellon y Cerdaña

(Perpinyà 1707) i d’aquest mapa militar de Catalunya, que posa una atenció

especial en les comunicacions i els camins, i que ell deixà inèdit. També

Taula-guia

autor títol

55-1 Darnius Nueuo Mapa DEL PRINCIPADO DE CATHALVÑA Y SVS CONFINes

Fonts

COL[60]. - IMCOS[51]. - GEC.

152

va deixar tres textos manuscrits, iguals pel contingut, però copiats per mans

diferents, que contenen una descripció geogràfica de Catalunya. Dos d’aquests

textos van acompanyats per una versió manuscrita del mapa.

La voluntat de publicar mapa i text va ser recollida per la seva viuda, que,

el 1722, signà una instància per a publicar el mapa, que finalment sortí

amb data de 1726. El text va quedar inèdit.


153

55

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1739] FRANCESCHINI

PROVINCIA / GOTHOLONIAE / Ordinis Carmelitarum / Discalciatorum sub Titulo S. JOSEPH / Erecta anno 1588 [s.d.]

4 [s.d.]

Dom. Fra[n]ceschini scu. [i.d.]

Escala aproximada 1:1 950 000. Scala Leucarum Hispaniae [20 = 6 cm] [i.d.]

Orla graduada. Escala molt deformada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la

costa. - Mar puntejada, amb una embarcació. - Cartel·la decorativa, amb el títol. - Llista de 19 convents fundats entre 1586 i 1735 [i.]: CON-

VENTUS FRATRUM, CONVENTUS MONIALIUM, Extra Ord.

18 x 24 cm

Historial del mapa

El mapa va ser publicat dins: Provinciarum et Conventuum fratrum, ac

monialum discalceatorum ordinis B. Virginis Mariae de Monte Carmelo

Congregationis Hispaniae Corographica, Topographica, et Chronologica

Descriptio. [Roma, 1739], full 4.

Taula-guia

títol peu d’impremta de l’obra

56-1 PROVINCIA / GOTHOLONIAE... [Roma, 1739]

Fonts

COL[65]. - IMCOS[53]. - Benezit.

154

Representa els convents dels carmelitans descalços a Catalunya, des de la

seva introducció per Josep Dalmau el 1586 fins a 1735.

Domenico Mariano Franceschini, gravador del segle XVIII, nasqué a Verona

i va treballar principalment a Roma.


155

56

Col·lecció particular.

Fotografia: Museu d’Art Modern de Barcelona (arxiu fotogràfic), clixé 68 726.


1756 TOMÁS LÓPEZ

57-1,2

CATA- / LUÑA / Por Lopez / año de 1756 [i.d.]

Escala aproximada 1:4 000 000. 10/Leguas [= 1,2 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Xarxa hidrogràfica. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa amb el títol i l’escala. - A l’entorn de cada mapa hi ha una

descripció del territori cartografiat: Cataluña, Provincia de España, Tiene este nombre de los Godos [...].

57-3

CATA- / LUÑA / Por Lopez

20/Leguas

Edició amb retícula de meridians i paral·lels i sense text.

9 x 11 cm

Historial del mapa

Publicat per primer cop dins: Atlas geographico del reyno de España, è islas

adjacentes con una breve descripcion de sus provincias Dispuesto para la

utilidad publica por Thomas Lopez, Pensionista de S. M. en la Corte de

Paris, Dedicado al Excmo. S.D. Jaime Masones de Lima y Soto-Mayor &.

[Paris, 1757]. Làm. 19.

És la primera obra que Tomás López va publicar mentre era becari a París.

La va dedicar a l’ambaixador d’Espanya.

Taula-guia

Fonts

COL[68]. - IMCOS[54]. - Marcel. - Capel.

El mateix 1757 en surt una segona edició: “en Madrid, en casa de Antonio

Sanz”.

N’hi ha una tercera edició, sense lloc ni any i segurament molt posterior, en

la qual han desaparegut la menció d’any i el text descriptiu que acompa -

nyava cada mapa. Un dels mapes porta el nom del fill, Juan López: Adlas

Portatil y Geographico de la Península de las Españas é islas adyacentes.

Dispuesto por Dn. Tomas Lopez [...] Pr. P.P.V. [Lisboa?, 1808-1814].

any títol editor marges núm. full cartel·la data de l’atles

57-1 1756 CATA- / LUÑA T. López mapa rodejat de text 19 [s.d., ms.] historiada 1757

57-2 [s.a.] CATA- / LUÑA Juan López mapa rodejat de text 19 historiada

57-3 [1808-1814] CATALU / ÑA Juan López mapa sense text, amb retícula i camins 15 [s.d., ms.] rectangular [1808-1814]

156


157

57

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, CAPS-9-4.


(pre. 1764?) GARMA I DE DURAN

MAPA DEL PRINCIPADO DE / CATALUÑA, Y CONDADO DEL ROSELLON / POR D. FRANCISCO XAVIER DE GARMA Y

DURAN, SECRETARIO DE S.M. REGIDOR / Perpetuo de la Ciudad de Barcelona, y Archivero del Real, y Gral. Archivo d.la

Corona / de Aragon. &c. Segun los Exemplares dl. Conde Dorníus, y Jph. Aparici, y otras exactas Relaciones [i.d.]

I. Valls s[culpsi]t [i.d.]

Escala aproximada 1:350 000. ESCALA DE LEGUAS MARÍTIMAS [8 = 12,8 cm] [i.d.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la

decorativa, amb el títol, l’escala i EXPLICACION DE LAS NOTAS [llegenda de 48 signes].

1 mapa en 4 fulls, 90 x 88 cm

Historial del mapa

Francesc Xavier de Garma i de Duran, escriptor i arxiver de la Corona

d’Aragó, va escriure, entre altres: Theatro universal de España: descripción

eclesiástica y secular de todos sus reinos y provincias. Madrid 1738, i Adarga

catalana, arte heraldica, y practicas reglas del blason. Barcelona 1753.

No se sap gairebé res de la seva activitat relacionada amb la cartografia.

Se’n coneixen tres mapes, però no les circumstàncies de la seva realització:

Mapa del obispado de Barcelona de 1771, gravat per Tomás López el 1774,

Mapa del Reino baleárico, 1765, i el Mapa del Principado de Cataluña (pre.

Taula-guia

Fonts

COL[70]. - IMCOS[55]. - Palau 100137, 100135.

1764?). A l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona hi ha una sèrie de dibuixos

de Garma amb segells reials de Pere el Catòlic a Ferran VI, gravats per

Ignasi Valls a Barcelona, destinats segurament a les Memòries de l’Acadèmia,

c.1753.

Ignasi Valls, nascut entre 1704 i 1709, argenter i gravador, va treballar per

a l’Acadèmia de Bones Lletres i va ser responsable, juntament amb Carles

Grau, de la direcció de l’escola d’art creada pels germans Tremulles el 1747.

No es coneix cap obra seva posterior a 1764.

any adreça gravador/any

58-1 [pre. 1764?] I. Valls st.

58-2 1837 Se alla en Barcelona, en la tienda de Estampas y Mapas de Cárlos Olginati. / Calle Fernando 7 o . N o 10. I. Valls st. 1837

58-3 1838 Se alla en Barcelona, en la tienda de Estampas y Mapas de Cárlos Olginati. / Calle Fernando 7 o . N o 10. I. Valls st. 1838

58-4 [s.a.] Se alla en Barcelona, en la tienda de Estampas y Mapas de Cárlos Olginati I. Valls st.

158


159

58

Biblioteca de Catalunya. Unitat Gràfica, Map I 377 R.E.77494.

Fotografia: BC (R. Marco).


[1774] BERGER - GUISCHARD

CARTE / de la CATALOGNE / ou dune partie des frontieres / de l’ESPAGNE et de la FRANCE / rapporteé à l’ancienne Géographie,

/ avec toute l’exactitude possible, / pour faire voir les routes que prirent / les Armées Romaines, / du temps de CÉSAR, / en

passant de la Provence en Espagne. [s.e.]

F.G. Berger, fc.: Berolini. [i.]

Pl. 1 [i.d.], Te I. [s.d.]

Escala aproximada 1:800 000. 75/Milles Romains de 756. toises. [= 10,7 cm]; 25/Lieuës communes de France de 2500 toises

[= 11,2 cm] [i.e.]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Dibuix del relleu representat per “erugues velloses”. Xarxa hidrogràfica

i de camins. - Cartel·la decorativa amb el títol i requadre amb l’escala.

37 x 38 cm

Historial del mapa

Publicat dins: Mémoires critiques et historiques sur plusieurs points d’antiquités

militaires, par Charles Guischard, nommé Quintus Icilius, [...]. Tome

premier, contenant l’histoire détaillée de la campagne de Jules César en

Taula-guia

títol vol.

59-1 CARTE de la CATALOGNE... tom. I., làm. 1

Fonts

COL[73]. - IMCOS[56].

160

Espagne contre les lieutenants de Pompée enrichi de beaucoup de figures. À

Berlin, chez Haude et Spener, 1774. 4 vol. Vol. I, Pl. I. Vegeu també la fitxa

64. Obra estudiada a les acadèmies militars.


161

59

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


1776 TOMÁS LÓPEZ

60-1

MAPA / DEL PRINCIPADO DE / CATALUÑA: / COMPREHENDE LOS CORREGIMIENTOS / DE BARCELONA, CERVERA,

GERONA, LERIDA, / MANRESA, MATARÓ, PUIGCERDÁ, TALARN, TARRAGONA / TORTOSA, VILLAFRANCA, VIQUE, Y LA

SUBDELEGACION / DEL VALLE DE ARÁN. / Se tubó presente para la composicion de este, él Mapa / de los Pirynéos del Sor.

Rousel, él del Conde Dornius, él de D. / Josef Aparici, él de D. Francisco Garma, otros / manuscritos y buenas relaciones. /

Por D. Tomás Lopez y Vargas, Geografo de / los Dominios de S.M., de las Reales Aca- / demias de S. Fernando, de la Sociedad

/ Bascongada, de los Amigos del Pais, y de / la de Buenas letras de Sevilla. / Madrid 1776 [full 74, i.d.]

Se hallará este con las demás Provincias particulares de España, el general de ella, el Mapa-mundi, las quatro partes, y otras

obras del autor, en Madrid, en la Calle de las Carretas entrando por la plazuela del Angel. [full 75, i.e.]

Escala aproximada 1:350 000. Leguas maritimas ó de 20. al Grado, comprehenden 6626. varas, ó 19878. pies castellanos

[9 = 15,5 cm] [full 75, i.e.]

Orla graduada. Longitud oriental de la Isla de Hierro [full 75, i.]; Longitud oriental del Pico de Teyde [full 77, s.]. - Orografia amb

muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica i de camins. Poblacions senyalades per punts. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb

el títol. - EXPLICACION DE LAS SEÑALES [llegenda de 32 signes] [full 76, s.e.].

1 mapa en 4 fulls, 77 x 82 cm

60-2

Por D. Tomás López, / Geógrafo que fué de los Dominios de S.M. / Segunda edición. / año 1816. [i.d.]

Se hallará..., en Madrid, en la calle de Atocha, entrando por la plazuela del Angel, num. 1 qto. 2 o [i.d.]

60-3

Mapa Geográphico / DEL PRINCIPADO / DE CATALUÑA: / Comprende sus cuatro provincias de / Barcelona, Gerona, Lerida

y Tarragona / con todos sus Partidos, / Segun la nueva División, aprovada por S.M. / PUBLICADO POR D. TOMÁS LOPEZ,

EN EL AÑO DE 1816. / y corregido por el Heredero Director / del Establecimiento Geográfico, / de Dn. Juan Lopez, / Geógrafo

que fue de S.M. / Madrid / Calle del Principe no 8. nuevo. / 1835. [i.d.]

L’escala [6 leguas marítimas = 10,1 cm]. Afegeix límits provincials i de partits judicials. Hi ha dades estadístiques de les províncies entre

fulls 74 i 75: RESUMEN GENERAL.

Historial del mapa

El mapa apareix en les diverses edicions de l’atles de Tomás López, fulls

74-77, amb canvis menors en el títol i el text i correccions en el mapa:

60-1: Atlas geográfico de España, que comprehende el mapa general del

reyno, y los particulares de sus provincias, por Don Tomas Lopez, geógrafo

que fue de los Dominios de S.M., de varias Academias y Sociedades.

Se hallará en Madrid calle de Atocha, frente á la casa de los Gremios,

y en la plazuela del Angel núm. 19, quarto principal, junto á la Libreria

de Llera, Año de 1804.

60-2: Atlas geográfico de España, que comprehende el mapa general de la

península, todos los particulares de nuestras provincias, y el del reyno

de Portugal. Por Don Tomás López, geógrafo que fue de los dominios

de S.M. e individuo de varias academias y sociedades. Año 1810. Se

hallara en Madrid, calle de Atocha, frente a la plazuela del Angel

n o 1, y à la casa de los gremios n o 3.

Taula-guia

Fonts

COL[69]. - IMCOS[57]. - IMH[30-33].

Amb el mateix títol: Segunda edicion corregida por sus hijos. Año de

1830. Se hallará en Madrid, calle de Atocha frente a la casa de los gremios

n o 3.

60-3: Descripción Geográfica, Histórica, Política y Pintoresca de España y

sus establecimientos de Ultramar. Por D. Tomás Bertran Soler, con el

grande y único Atlas de España y Portugal de D. Tomas Lopez. Segunda

Sección. Reseña geografica, historica, politica y politica del antiguo

Reino de Aragón, inclusos Cataluña, Valencia y las Islas Baleares, con

grabados y mapas. Madrid, 1844. Imprenta y Libreria de D. Ignacio

Boix, Editor. Calle de Carretas, núm. 8.

El mapa també es va vendre per separat.

L’empresa, el 1765, es trasllada a la calle de las Carretas, i el 1783, a la

calle de Atocha.

any editor adreça atles

60-1 1776 Tomas Lopez Calle de las Carretas entrando por la plazuela del Angel 1804

60-2 1816 Tomas Lopez. Segunda edicion calle de Atocha 1830

60-3 1835 Publicado por D. Tomas Lopez en el año de 1816 Calle del Principe n o 8 nuevo 1844

y corregido por el heredero... Juan Lopez

162


163

60

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 23-1-25.


1781 ESPINALT GARCIA

MAPA / DEL PRINCIPADO / DE / CATALUÑA / Por D. Bernardo Espinalt y Garcia / Oficial del Correo General de esta Corte,

/ Socio de numero de la Real Sociedad / Economica Matritense de los Amigos / del Pais. Año de 1781 [i.d.]

Palomino efct. [i.d.]

Estampa 1 [s.d.]

Escala aproximada 1:1 057 000. 9/Leguas Maritimas de 20 al Grado [= 3,2 cm] [i.e.]

Orla graduada. - Longitud oriental del Pico de Teyde. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Divisions administratives.

- Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol. - ESPLICACION DE / LAS SEÑALES [llegenda de 9 signes].

22 x 17 cm

Historial del mapa

Bernat Espinalt Garcia (actiu entre 1775 i 1804) va ser administrador general

del correu de València. Va escriure l’obra: Atlante español, ó descripcion

general geográfica, cronológica, è histórica de España, por reynos, y provincias:

de sus ciudades, villas, y lugares mas famosos: de su poblacion, rios,

Taula-guia

títol vol./pàg.

61-1 MAPA / DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA tomo IV, est. 1

Fonts

COL[74]. - IMCOS[58].

164

montes, &c., en 13 vol., publicada entre 1786 i 1789. Tomo IV Principado

de Cataluña. En Madrid, en la Imprenta de Antonio Fernandez, 1781.

L’estampa primera, abans de la pàg. 1, és el mapa de Catalunya.

Juan Fernando Palomino (m.1793), fill del també gravador Juan Bernabé

Palomino (1692-1777), és l’autor del gravat.


165

61

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


[1791] REILLY

Das FÜRSTENTHUM / CATALONIEN. / Nro. 575 [i.d.]

Escala aproximada 1:1 200 000. 15/Deutsche Meilen 15 auf einen Grad; 26 1/2/Castilianische Meilen 26 1/2 auf einen Grad;

17 1/2/Spanische u. Portug. gem. Land Meilen 17 1/2 auf 1 Grad; 20/Spanische See Meilen 20 auf einen Grad [= 8,8 cm] [i.c.]

Orla graduada. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa hidrogràfica. Poblacions en perfil. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa

[pedestal], amb el títol.

20 x 25 cm

Historial del mapa

Publicat per primer cop dins: Schauplatz der fünf Theile der Welt, [...] ach

und zu Anton Friedrich Büschings grosser Erdbeschreibung in drey Theilen,

herausgegeben von Franz Johan Joseph von Reilly. Wien, 1789-1806. 4 vol.:

Band. 1 (1789), 2 (1791), 3 (s.d.), 4 (1806) [Rei A]. Els mapes de Catalunya

són al volum 2, de 1791.

Probablement també dins: [Atlas von Spanien. Wien, im von Reilly’schen

geographischen Verschleiss Komptoir, 1809] [Rei An].

Taula-guia

Fonts

COL[79]. - IMCOS[60-63]. - AAK.1,84-102(Rei A[vol. 3, 575]); AAK.1,107(Rei An). - Ph-LG, 5997.

L’atles conté el mapa general de Catalunya (núm. 575), i també un mapa

més detallat, aproximadament a 1:320 000, distribuït en tres fulls

(núm. 576, 577 i 578). Els títols dels fulls són: Des / FÜRESTENHUMS

CATALONIEN NORDWESTLICHER THEIL. Nro. 576; Des /

FÜRESTENHUMS CATALONIEN SÜDWESTLICHER THEIL. Nro.

577; Des / FÜRESTENHUMS CATALONIEN NORDOESTLICHER

THEIL. Nro. 578. El conjunt dels tres fulls cobreix tot el territori de

Catalunya, però els fulls no es poden acoblar.

núm. de full títol escala

62-1 575 Das FÜRSTENTHUM / CATALONIEN 1:1 200 000

62-2 576-578 Das FÜRSTENTHUM / CATALONIEN: NW Theil; SW Theil; NOE Theil 1:320 000

166


167

62

Biblioteca de Catalunya. Unitat Gràfica, XV B 108 M Col. 23.

Fotografia: BC (R. Marco).


1798 GÜSSEFELD - HOMANN ERBEN

Le Principauté de Catalogne selon la grande Charte du Mons. T. Lopez & sur les Observations astronomiques faites par J.J.

Cassini nouvellement dressée par F.L. Güssefeld & publiée par les Heritieres de Homann l’an 1798 [títol liminar, s.]

PRINCIPATUS / CATALONIAE / in suas subdivisiones ho- / diernas ad magnam Mappam / D.T. Lopez in formam hanc com- /

modam designatus, & ad astro- / nomicas Observationes accom- / modatus a F.L. Güssefeld. / Norimbergae Hom. Haered. /

excud. 1798. / C.P.S.C.M. [i.d.]

Escala aproximada 1:650 000. 15/Leguas Marítimas ò de 20. al Grado, comprehenden 6626. varas ò 19878. pies castellanos

[= 13,2 cm]; 11/Leguas geograficas ò de Alemañia de 15 al Grado [= 12,8 cm]; 20/Leguas legales Castellanas de 5000 varas, ò de

26 1/2 al Grado [= 13,2 cm]; 40000/Toesas de Francia de 57.060 al Grado [= 12,4 cm] [i.c.]

Orla graduada. Retícula de meridians i paral·lels. Longitud oriental de la Isla del Hierro. - Orografia amb muntanyes en perfil i xarxa

hidrogràfica i de camins. Poblacions en perfil. Divisions administratives. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa [pedestal], amb el

títol. Llegenda de 20 signes: Explicacion de las Señales [s.e.].

40 x 51 cm

Historial del mapa

L’empresa dels Hereus de Homann [Homann Erben] de Nuremberg va mantenir

el seu paper preponderant al món de l’edició cartogràfica dels segles

XVIII i XIX. Johann Baptist Homann mor el 1724 i el seu fill, el 1730. L’empresa,

però, continua amb diferents directors. Els primers van ser Johann Michael

Franz i Johann Georg Ebersberger. Cap a 1760 havien publicat uns 550

mapes, però per dificultats personals i la competència creixent de Viena,

Taula-guia

any títol autor

63-1 1798 Le Principauté de Catalogne F. L. Güssefeld

63-2 [s.a.]

Fonts

COL[81]. - IMCOS[64]. - Scharfe.

168

Berlín i Weimar, passen una època de crisi. El 1773 agafa el relleu Franz

Ludwig Güssefeld (1744-1808). Els últims directors seran la família Fembo,

que han de tancar el 1852, i vendre’s (no se sap a qui) les existències el 1876.

El mapa de Catalunya de Güssefeld, publicat en els anys que va ser director

de l’empresa, podria haver format part d’alguna edició de l’Atlas maior

(primera edició de 1759-1784).


169

63

Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca, 37-5-5.


[1798] [BERGER] - PEREYRA

DESCRIPCION / GEOGRAFICA / DE LA CATALUÑA / ó sea de una parte de las fronteras / de ESPAÑA y FRANCIA / segun la

antigua Geografia / con la posible exactitud. / para que se vea el camino / que siguio el Exercito Romano / en tiempo de CESAR

/ pasando de la Provenza / à ESPAÑA [s.e.]

Tomo II o , pag. 45. [s.e.]

Escala aproximada 1:1 000 000. 75/Millas Romanas de 756. toesas [= 10,7 cm]; 25/Leguas comunes de Francia de 2500. toesas

[= 11,2 cm] [i.e.]

Orla graduada. Orientat per 1 rosa dels vents flordelisada. Rumbs. - Relleu representat per ombrejat en “erugues peloses” i xarxa hidrogràfica.

Poblacions en perfil i símbols. - Ombrejat de la costa. - Cartel·la decorativa, amb el títol.

34 x 36 cm

Historial del mapa

Publicat dins: Los Comentarios de Gayo Julio Cesar... traducidos por

D. Joseph Goya y Muniain. Madrid: Imprenta Real, por Don Pedro Julian

Pereyra, 1798. 2 vol.

És còpia del mapa 1 (F. G. Berger fc.) del vol. 1 de: Memoires critiques et

historiques sur plusieurs points d’antiquités militaires: l’histoire detaillée

Taula-guia

títol vol./pàg.

64-1 DESCRIPCION / GEOGRAFICA / DE LA CATALUÑA tomo II o , pàg. 45

Fonts

COL[82]. - IMCOS[65]. - Palau 54141.

170

de la campagne de Jules Cesar en Espagne, par Charles Guischard. Berlin:

chez Haude et Spener, 1774 [fitxa 59].

La traducció de Goya Muniáin va tenir nombroses reedicions, en 4rt i 8au.


171

64

Col·lecció particular.

Fotografia: Jordi Vidal F. ©


172


ÍNDEXS CORRESPONENTS A LES DESCRIPCIONS

I REPRODUCCIONS DE LES PECES EXPOSADES

173


174


ÍNDEXS CORRESPONENTS A LES DESCRIPCIONS

I REPRODUCCIONS DE LES PECES EXPOSADES

a. anys d’activitat c. circa

n. any de naixement (I, II...) homònims de generacions diferents

m. any de mort [nom] variants d’un nom

Aa, Pieter van der (1659-1733; editor, llibreter): 15, 47

Allard, Carel (1648-c. 1706; gravador, editor): 10, 29, 37, 46, 47

Álvarez de Colmenar, Juan (a. 1707-1740): 47

Anna I d’Anglaterra (regnat 1702-1714): 24

Anville, Jean-Baptiste Bourguignon d’ (1697-1782): 23

Aparici i Mercadal, Josep (1653-1731; geògraf, funcionari

reial): 53, 58, 60

Arsenius[Aertssens], Ambrose i Ferdinand (a. 1598-1615;

gravadors, llibreters): 3

Baillieul [Baillieu], Gaspard (a. c. 1700-1744): 12

Baluze, Étienne (1630-1718): 27

Barbey, Antonio (a. 1684-1714; gravador): 28

Basset, André; dit le jeune (a. 1750-1787; gravador, editor): 20

Baudrand, Michel-Antoine (1633-1700; geògraf): 13, 28, 34, 40

Beaulieu, Sébastien de Pontault, sieur de (1613-1674;

enginyer militar, cartògraf): 19, 32

Beaurain, Jean, chevalier de (1696-1771; enginyer, geògraf): 19

Bénard [Benart], Jean-François (a. 1703-1743/51; gravador,

editor): 43, 51

Berey, Claude-Auguste (c. 1651-1732): 45

Berey, Nicolas (I) (c. 1606-1665; il·luminador, heraldista,

editor): 6, 13, 33, 43

Berger, Friedrich Gottlieb (1713-c. 1800; gravador): 59

Berry, William (1639-1718; gravador, geògraf, editor): 20,

24, 25

Bertran Soler, Tomàs (a. 1839-1859; polític, escriptor): 60

Blaeu, Cornelis (c. 1610-c. 1645; cartògraf, editor): 7

Blaeu, Jan (I) (1596-1673; cartògraf, editor): 7

Blaeu, Jan (II) (1650-1712): 7

Blaeu, Willem Jansz. [Guiljelmus] (1571-1638; cartògraf,

editor): 2, 7, 9, 18, 29, 37, 47

Blaeu (família): 7, 18

Bodenehr, Gabriel (I) (1634-1727; gravador, editor): 44

Boisseau, Jean (a. 1631-1658): 12

Boissevin, Louis (c. 1610-1685): 12

ÍNDEX DE NOMS DE PERSONA

175

Boix, Ignacio (a. 1844; editor): 60

Borgonya, duc de: 30, 32, 35

Bowen, Emanuel (c. 1693-1767): 24, 25

Bowles, John (c. 1701-1779; editor i llibreter): 24

Braakman, Adriaan (1664-1720): 22, 46

Brissart, Pierre (a. c. 1670): 20

Browne, Christopher (a. 1684-1712; llibreter): 18

Buache, Philippe (1700-1773; geògraf, cartògraf, editor): 45

Burdigalensis, Bernardinus [Bernardin de Bordeaux]

(a. 1642-1649; cartògraf): 16

Büsching, Anton Friedrich (1724-1793): 62

Cantel (a. 1690-1701; geògraf): 31

Cantelli da Vignola., Giacomo (1643-1695; geògraf): 28, 40

Carles II d’Anglaterra (regnat 1660-1685): 24

Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó

(regnat 1665-1700): 53

Carles VI (emperador romanogermànic 1711-1740): 54

Cartwright, Samuel (a. 1623-1650; editor): 5, 8

Cassine, Jean-Baptiste de [Cassini, Giovanni Baptista a]

(a. 1712-1715; cartògraf): 50

Cassini, J. J.: 63

Caumartin, François (gravador): 20

Cavalleri, Alessandro Federico (a. 1649; editor): 16

Cèsar, Gai Juli (100-44 aC): 59, 64

Chauveau, François (1613-1676; gravador): 20

Claeszoon, Cornelis (c. 1546-1609): 5

Cloppenburg, Joannes van [Johannes Everhardus]

(a. 1609-1636; editor): 5

Coignet, Michel (1549-1623; cosmògraf): 3

Collins (a. 1693): 42

Cole (a. 1710): 42

Cordier, Louis (a. 1660-1711; gravador): 17, 20, 23, 27

Coronelli, Vincenzo (1650-1718): 31

Cotes [Cootes], Thomas (a. 1620-1641; impressor): 8

Covens, Joannes & Mortier, Cornelis (editors): 1, 7, 18, 22, 29,

32, 37

Cramoisy, Sébastien (1585-1669; editor): 6, 13

Dalmau, Josep (a. 1586-1615; jurisconsult, escriptor): 56

Danckerts, Cornelis (I) (1603-1656): 29, 36


Danckerts, Cornelis (II) (1664-1717; gravador, editor): 36

Danckerts, Justus (II) (1635-1701; gravador, editor): 36

Danckerts, Theodore (1663-1727): 36

Danckerts (família): 36

D’Anville, Jean-Baptiste: vegeu Anville, Jean-Baptiste d’

Darnius, Taverner i d’Ardena, Oleguer, comte de

(c. 1676-1727; heraldista, historiador): 55, 58, 60

Delapointe, F.: vegeu Lapointe, F. de

Delisle, Guillaume (1675-1726; cartògraf, geògraf): 29, 45, 52

Des Roches, Jean Baptiste Hamont, sieur (a. 1645-c. 1693;

enginyer militar, editor): 19

Desnos, Louis-Charles (a. 1761-1797; enginyer, geògraf,

editor): 52

De Vries, Simon: vegeu Vries, Simon de

Dezauche, J. A. (a. 1765-1831; gravador, geògraf, editor): 45

Diago, Francesc (c. 1560-1615; historiador): 2

Donzel, Anton (a. 1700; gravador): 40

Duchatel (c. 1700; editor): 39

Durello: 50

Du Sauzet, Henri (a. 1734/1739; geògraf, editor): 5

Duval, Marie-Angélique o Michèle (a. 1684-1707; editora):

21, 45

Duval, Pierre (1619-1683): 12, 17, 21, 25, 33, 45

Ebersberger, Johann Georg (1695-1760): 63

Espinalt Garcia, Bernat (a. 1775-1804; funcionari,

escriptor): 61

Falda, Giovanni Battista (a. 1648-1678): 28

Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó

(regnat 1621-1665): 14

Felip V d’Espanya (regnat 1713-1746): 12, 43, 53

Fembo (família, dirigeix l’empresa Homann Erben c. 1850):

48, 63

Fer, Antoine de (m. 1673): 13, 43

Fer, Nicolas de (1646-1720; geògraf, editor): 12, 23, 30, 32, 35,

40, 43, 51, 52

Fernández, Antonio (a. 1779-1781; impressor, editor): 61

Ferran VI, rei d’Espanya (regnat 1746-1759): 58

Feuille, La (família): vegeu La Feuille

Figueró, Rafel (m. 1717; impressor, llibreter): 26

Fornés, Francesc (a. 1643; religiós, escriptor): 13

Franceschini, Domenico Mariano (a. 1739; gravador): 56

Franz, Johann Michael (1700-1761): 63

Froger, François (1676-c. 1715): 52

Gallaeus, Ioannes: vegeu Galle, Johannes

Galle, Johannes (1600-1675; gravador, editor): 2

Galle, Philip (1537-1612): 3

Garma i de Duran, Francesc Xavier de (1708-1783; arxiver,

heraldista): 58, 60

Gascoigne [Gascoin, Gascoyne], Joel (a. 1677-1725; cartògraf,

editor): 42

Giron, Juan Manuel: 47

Gobert, Martin (a. 1633; editor): 6

Goeree, F. (c. 1707; gravador): 47

Goos, Abraham (c. 1585-1643): 15

Goya Muniáin, José (1756-1807; clergue, traductor): 64

Grau, Carles: 58

Gravius, N. (a. 1760-1770; editor): 46

176

Guchen, Maximinus a [Maximin de Guchen] (a. 1643-1655;

cartògraf): 16

Guischard, Charles-Théophile (1724-1774; militar): 59, 64

Güssefeld, Franz Ludwig (1744-1808): 63

Halma, François [Frans] (1653-1722): 38

Hamont, Jean-Baptiste: vegeu Des Roches, Sieur

Harris, I. (c. 1700; gravador): 42

Haude et Spener (editors de Berlín): 59, 64

Hem, Laurens van der (1621-1678): 7

Hire, Mr. de la: vegeu La Hire, Philippe de

Homann, Johann Baptist (1664-1724; gravador, geògraf,

editor): 48, 54, 63

Hondius, Henricus (1597-1651; cartògraf, editor): 4, 10

Homann, Hereus de [Homännische Erben] (1730-1876;

editors): 34, 48, 63

Hondius, Jodocus (I) (1563-1612; gravador, cartògraf, editor):

2, 4, 5, 8

Hondius, Jodocus (II) (1594/95-1629; cartògraf, editor)

Huguetan, Marc (1655-1702; editor, llibreter): 20, 32

Huguetan (germans): 32

Husson, P. (a. 1709; editor): 41

I. V. L.: vegeu Langeren, Jacob Floris van

Inselin, Charles (c. 1673-a. 1725; gravador): 52

Isle, Wilhelmus de l’: vegeu Delisle, Guillaume

Jaillot, Alexis Hubert (1632-1712; gravador, cartògraf,

geògraf, editor): 17, 20, 23, 29, 30, 32, 33, 35, 38, 52

Janssonius, Joannes [Jansson, Jan] (1588-1664; cartògraf,

editor): 2, 4, 5, 10, 15, 18, 37

Janssonius van Waesbergen [Janson de Waesberg], Joannes

(m. 1681): 5, 15

Janszoon, Claes: vegeu Visscher

Jollain, Girard (1660-1735; editor): 33

Jordi II d’Anglaterra (regnat 1727-1760): 24

Julien, Roch-Joseph (a. 1750-1780; editor): 13, 31, 34

Keerbergen, Johannes (finals s. XVI-inicis XVII): 3

Keere, Pieter van den (1571-c. 1646; gravador, cartògraf,

editor): 2, 5, 8, 15

La Croix, A. Pherotee de (a. 1690-1705; geògraf): 38

La Feuille, Daniel de (1640-1709; orfebre, gravador, editor,

llibreter): 46

La Feuille, Paul de (1688-1727; editor): 46

La Feuille (família): 46

La Hire, Philippe de (1640-1718; matemàtic, astrònom): 43

Lagnet, Jacques: 43

Langeren, Jacob Floris van (II) (a. 1635-1656; gravador,

cartògraf): 8

Langren, Jacob Floris van: vegeu Langeren,

Jacob Floris van (II)

Langres, Mr. de (a. 1640-1645; enginyer militar): 11

Lapointe, François de (a. 165.-1678; gravador, editor): 12

Lat, Jan de (a. 1734-1750; editor): 46

Leclerc, Jean (1560-1621; geògraf, editor, gravador): 12

Le Pautre, Pierre (1660-1744; gravador, escultor): 34

L’Honoré, François (a. 1697-1746; editor): 47

L’Huillier, Jan (a. 1655-1682; gravador): 28


L’Isle, G.: vegeu Delisle, Guillaume

Lluís XIII de França (regnat 1610-1643): 19

Lluís XIV de França (regnat 1643-1715): 19, 33

Lochom, Michael van (1601-1647; gravador, impressor,

editor): 2, 6, 11, 17

Lomelin, Marcos (a. 1726; gravador): 55

Longchamps, P.: 20

López, Juan (1765-1830; geògraf, cartògraf, editor): 57, 60

López de Vargas Machuca, Tomás (1731-1802; geògraf,

cartògraf, gravador, editor): 57, 58, 60, 63

Lotter, Tobias Conrad (1717-1777; gravador, editor): 54

Manceli, Antonio (a. 1608-1643; gravador): 14

Marca, Pèire de (1594-1662; eclesiàstic, historiador,

polític): 27

Mariette, Pierre (I) (1603-1657; editor, llibreter, impressor):

2, 11, 17

Mariette (família): 17

Mariotti, Vincenzo (a. 1688; gravador): 28

Martí, Juan Pablo (a. 1701-m. 1722; llibreter): 53

Masones de Lima y Sotomayor, Jaime (diplomàtic): 57

Mercator, Gerard (1512-1594; gravador, geògraf, cartògraf,

editor): 4, 5, 8, 14, 15, 18

Messager, Jean (a. 1633/1636; gravador, editor): 6

Millot, abbé: 34

dena, duc de: 28

Moll, Herman (a. 1678-m. 1732; gravador, geògraf,

llibreter): 42

Monte Regali, Ludovicus a [Louis de Montrejeau] (a. 1643;

religiós, cartògraf): 16

Montecalerio, Ioannes a [Giovanni Moriundo; Jean de

Moncalieri] (a. 1578-1654; escriptor): 16, 50

Morden, Robert (a. 1669-m. 1703): 21, 25, 42

Mortier, Cornelis (1699-1783): 1

Mortier, David (a. 1673-1728; llibreter, editor): 42

Mortier, Pierre [Pieter] (1661-1711; impressor, editor,

llibreter): 7, 20, 30, 32, 35, 36, 38

Mortier, Pierre, et Compagnie [= Marc Huguetan]: 20, 30, 32

Mortier (família): 29

Moullart-Sanson, Pierre (m. 1730): 17, 19

Moxon, Joseph (1627-1700; editor, gravador): 25

Muguet, Franciscus [François] (c. 1630-1702; impressor,

editor): 27

Noailles, duc de: 31, 34

Nolin, Jean-Baptiste (I) (1657-1708; geògraf, cartògraf,

gravador, editor): 23, 31, 34

Nolin, Jean-Baptiste (II) (1686-1762; cartògraf, editor): 31

Olginati, Carlos (a. 1837; llibreter): 58

Ortelius, Abraham [Oertel, Abraham] (1527-1598; cartògraf,

cosmògraf): 2, 3

Ortelius (família): 2

Ottens, Reiner & Josua (a. c. 1725-1750; cartògrafs, editors):

7, 18, 29, 35, 36

Palomino, Juan Bernabé (1692-1777; gravador): 61

Palomino Oropesa, Juan Fernando (a. 1756-1793;

gravador): 61

Panicale, Silvestro de (a. 1602-m. 1641): 16

177

Panouse, Jacqueline (a. c. 1650-m. 1705; gravadora): 12

Peguera: 9

Pellicer de Ossau y Salas-Tovar, José (1602-1679;

genealogista, historiador): 2, 14

Pere I de Catalunya i II d’Aragó, dit el Catòlic

(regnat 1196-1213): 58

Perelle, Gabriel (a. c. 1640; gravador): 33

Pereyra, Pedro Julián (a. 1797/1799; impressor): 64

Petrini, Paolo (a. 1690-m. 1720; editor): 40

Placide de Sainte-Hélène, Père (1649-1734; geògraf): 21, 23,

45, 52

Pompeu Magne, Gneu (106 aC-48 aC): 59

Pontault, Sébastien de: vegeu Beaulieu, Sieur de

Porta Margarit, Pascual (a. 1859-m. 1884; historiador,

educador): 53

Prat (a. 1705): 42

Probst, Johann Michael (1730-1808; editor, gravador): 54

Ramellati, Ambrosio (a. 1712/13; impressor, editor): 50

Ratelband, Johannes (1715-1793; editor, teòleg): 46

Reilly, Franz Johann Joseph von (1766-1820; cartògraf,

editor): 62

Robert de Vaugondy, Didier (1723-1786; cartògraf, geògraf,

editor): 17

Robert de Vaugondy, Gilles (1686-1766; cartògraf, geògraf,

editor): 17, 23

Rocheran, René (a. 1643-1655; cartògraf): 13

Rocque, John (Jean) (m. 1762): 34

Rossi, Domenico de (1647-c. 1720): 28

Rossi, Filippo de: 28

Rossi, Giovanni Giacomo de (a. 1648-1691): 28

Rossi [Rubeis] (família): 28

Roussel, Claude (c. 1655-1725/35; gravador, editor): 34

Roussel, sieur de (a. 1683-1730; enginyer, militar): 60

Sabater, Antoni (a. 1720-1737; gravador): 53

Salluzzi, Domenico, marquès (c. 1700; militar): 40

Saltonstall, Wye (a. 1630/pre 1672; traductor): 8

Sanson, Adrien (1634-1718): 20

Sanson, Guillaume (1633-1703; cartògraf, editor): 17, 20, 23,

24, 25, 32, 40

Sanson d’Abbeville, Nicolas (I) (1600-1667; cartògraf, editor):

11, 17, 21, 28, 29, 30, 38, 40

Sanson (família): 11, 17, 20, 23, 35, 49

Santen, Dirck Jansz. van (1637-1708; il·luminador): 10, 18

Sanz, Antonio (c. 1756; editor): 57

Sayer & Bennett (1770-1787; editorial): 34

Schenk, Leonardus (I) (1696-1767; gravador, editor,

llibreter): 49

Schenk, Petrus (I) [Peter, Pieter] (1660-1718; gravador,

geògraf, editor): 7, 22, 41, 46, 49

Schenk, Petrus (III) (1728-c. 1784): 22

Seller, John (a. 1660-m. 1697; cartògraf, editor): 24

Senex, John (a. 1690-1746; gravador, editor): 42

Seutter, Albrecht Carl [Karl] (1722-1762; gravador,

cartògraf): 54

Seutter, Georg Matthäus (1678-1757; gravador, cartògraf,

geògraf, editor): 54

Simonneau, Charles (a. 1670-1680; gravador): 20, 23

Sparke, Michael (a. 1616-1653; editor): 2, 5, 8, 25


Stridbeck, Johann (II) (1666-1714; gravador, editor): 44

Tassin, Christophe [conegut com a Nicolas] (a. 1630-1660;

enginyer, geògraf, cartògraf): 2, 6, 13, 32

Taverner i d’Ardena, Oleguer: vegeu Darnius, comte

Tavernier, Melchior (I) (1564-1641; editor): 6

Tavernier, Melchior (II) (1594-1665; cartògraf, editor,

gravador): 43

Tessé, René de Froulay, comte de: 12

Thorton: 25

Tillemon [Tillemont], Sieur de (pseudònim): vegeu Tralage,

Jean-Nicolas

Tralage, Jean-Nicolas de (a. 1688-1699; geògraf): 31

Tremulles (germans): 58

Tristany-Bofill i Benach, Bonaventura (a. 1677-m. 1714;

jurista): 26

Valck, Gerard (c. 1650/52-1726; gravador, cartògraf,

editor): 7, 41, 49

Valck, Leonard (1675-1755; cartògraf, editor): 49

Valls, Ignasi (n. c.1704-1764; gravador, argenter): 58

Vaquer, Francesc (a. c.1680-6; gravador, argenter): 26

Vaugondy, Robert de: vegeu Robert de Vaugondy, Didier

o Gilles

178

Villanueva Tejeda, Francisco: 14

Visscher, Claes Janszoon [Nicolaus Joannes Piscator]

(1587-1652): 1, 22

Visscher, Nicolaes (I) (1618-1679): 1, 10, 22, 47, 49

Visscher, Nicolaes (II) (1649-1702; cartògraf, editor): 22

Visscher, Nicolaes (II) (viuda) (a. 1702-1726): 22

Visscher (família): 1

Vrients [Vrints, Vrintius], Jan Baptist (1552-1612; gravador,

editor): 1, 2, 3, 9, 14

Vries, Simon de (a. 1696-1720): 38

Waesberge, Johannes Janssonius van: vegeu Janssonius van

Waesbergen Johannes

Widman, Georgio (a. 1677-1685; gravador): 28

Wit, Frederick de (1630-1706; gravador, cartògraf, editor):

7, 10, 18, 22, 25, 29, 36, 37

Wit (família): 18

Wolfgang, Abraham (a. 1660-m. 1694; gravador, editor): 7

Yndar [Indar] de la Cruz, Ramón: 53

Zürner, Adam Friedrich (1679-1742): 49


Accuratissima / PRINCIPATUS / CATALONIAE, / et / COMITATUUM / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO

(Allard): 37

(Wit): 18, 29

CARTE / DE / CATALOGNE / ET DE / ROUSSILLON

(Duchatel): 39

CARTE / de la CATALOGNE / ou dune partie de frontieres / de l’ESPAGNE et de la FRANCE / rapporteé à l’ancienne

Géographie, / avec toute l’exactitude possible, / pour faire voir les routes que prirent / les Armées Romaines, / du temps

de CÉSAR, / en passant de la Provence en Espagne

(Berger): 59

Carte / de la / Principauté / de / Catalogne

(Beaulieu): 19

CARTE / DE LA / PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE

(Jollain): 33

CARTE / DE LA PRINCIPAUTÉ / DE CATALOGNE, / DRESSÉE PAR H. JAILLOT; / AVEC LES FRONTIERES / DE LA

RÉPUBLIQUE FRANÇOISE, / formant les Départemens des Pyrenées Orientales, / de l’Aude, de l’Arriège et partie de

ceux des Basses / Pyrenées, des Hautes Pyrenées, de la Haute Garonne et de l’Héreault

(Sanson-Jaillot-Longchamps): 20-8

CARTE NOUVELLE ET TRES EXACTE DE LA / PRINCIPAUTE DE CATALOGNE / ET DES COMTEE DU ROUSSILLON

ET / DE LA CERDAIGNE AVEC LES / CONFINS DES ROYAUMES DE FRANCE / D’ARAGON ET DE VALENCE

(Sanson-Halma-Mortier): 38-2

LA / CATALO=/ GNE

(Janssonius): 15-5

LA / CATALOGNE

(Placide-Duval): 45-5

LA / CATALOGNE / DEDIÉE / AU ROY

(Placide-Duval): 45-1 a 4

ÍNDEX DE TÍTOLS DELS MAPES

LA CATALOGNE SOUS LE NOM DE LAQUELLE SONT COMPRIS LA PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE ET LES COMTÉS

DE ROUSSILLON ET DE CERDAGNE. / Divisés en leurs VIGUERIES

(Sanson-Jaillot): 20-1 a 7

LA CATALOGNE, SOUS LE NOM DE LAQUELLE SONT COMPRIS LA PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE, ET LES COMTÉS

DE ROUSSILLON ET DE CERDAGNE. / Divisés en leurs VIGUERIES, Dressé sur les Memoires les plus Nouueaux

(Sanson-Jaillot-Mortier-Huguetan): 32

179


CATALONIA

(anònim 1635?): 9

(Blaeu): 7

(Janssonius-Hondius): 10

(Keere): 5

(Van Lochom): 11

(Sparke): 8

(Vrients): 3

CATALO= / NIA

(Janssonius): 15-1

CATALO / nia

(Tassin): 6

CATALONIA / More particularly / described

(Sparke): 8

CATALONIA UNDER WHICH NAME ARE COMPREHENDED THE PRINCIPALITY OF CATALONIA, AND THE COUN-

TIES OF ROSSILLION AND OF / CERDAGNE, Divided into its severall VIGUERIES or PROVOST-SHIPS

(Sanson-Berry): 24

CATALONIA / vulgo / CATALVÑA

(Blaeu): 7-17

CATALONIAE / PRINCIPATVS

(Vrients): 3

CATALONIAE / PRINCIPATUS / DESCRIPTIO / NOVA

(Hondius): 4

CATALONIAE / PRINCIPATUS / et / RUSCINONIS / ac / CERRETANIAE / COMITATUUM / exactissima Delineatio

(Seutter): 54

CATALONIAE / PRINCIPATUS, / nec non / RUSCINONENSIS / et / CERRETANIAE COMITATUS / in eorum Vicariatus

peraccuratè Distincti

(Visscher): 22

CATALONIAE / PRINCIPATVS / NOVISSIMA / ET ACCVRATA / DESCRIPTIO

(Ortelius-Vrients): 2

CATA- / LUÑA

(López): 57

DESCRIPCION / Del Principado de Cataluña / y Condados de Rosellon y Cerdania

(Pellicer): 14

DESCRIPCION / GEOGRAFICA / DE LA CATALUÑA / ó sea de una parte de las fronteras / de ESPAÑA y FRANCIA /

segun la antigua Geografia / con la posible exactitud. / para que se vea el camino / que siguio el Exercito Romano / en

tiempo de CESAR / pasando de la Provenza / a ESPAÑA

(Goya Muniain): 64

DESCRIPTION / DE / CATALOGNE / COMTEZ DE / ROVSSILLON / CERDAGNE RIBAGORÇA / ET BARRABEZ

(Tassin): 13-4

DESCRIPTION / DE / CATALOGNE / DVCHÉ DE / ROVSSILLON / ET PARTIE / D’ARRAGON

(Tassin): 13-1

EXACTA / PRINCIPATUS / CATALONIAE / TABULA

(Vrients): 1-2,3

180


Das FÜRSTENTHUM / CATALONIEN

(Reilly): 62

Das / Furstenthum / CATALONIEN / Nach dessen / Haupt-Theile[n] / und / Vicarien

(Stridbeck-Bodenehr): 44

KAART VAN CATALONIEN

(Aa): 47-1

(La Feuille): 46-3

MAPA / DEL PRINCIPADO / DE / CATALUÑA

(Espinalt): 61

MAPA / DEL PRINCIPADO DE / CATALUÑA: / COMPREHENDE LOS CORREGIMIENTOS / DE BARCELONA, CER-

VERA, GERONA, LERIDA, / MANRESA, MATARÓ, PUIGCERDÁ, TALARN, TARRAGONA / TORTOSA, VILLAFRAN-

CA, VIQUE, Y LA SUBDELEGACION / DEL VALLE DE ARÁN

(López): 60-1,2

MAPA DEL PRINCIPADO DE / CATALUÑA, Y CONDADO DEL ROSELLON

(Garma): 58

Mapa Geográphico / DEL PRINCIPADO / DE CATALUÑA: / Comprende sus cuatro provincias de / Barcelona, Gerona,

Lerida y Tarragona / con todos sus Partidos, / Segun la nueva División, aprovada por S.M.

(López): 60-3

A MAPP OF CATALONIA

(Harris): 42c

MARCA HISPANICA / sive / LIMES HISPANICUS, / Hoc est Geographica descriptio / regionum quae / in CATALONIA

continentur / & in Comitatu Ruscinonensi

(Marca): 27

A New Mapp / of the Principality of / CATALONIA. / And the County of / ROUSSILLION. / With a Description of ye

Country / Cheif Townes Rivers Higwaies / Passages through the Pyrenaan Mountaines As / also an Account of ye seuerael

Battels & Seidges / Between ye French and Spaniards from ye / Year 1639 to the prese[n]t 1684

(Morden): 25

Nouvelle Carte du CATALOGNE, avec les grands Chemins, etc.

(Aa): 47-2 a 5

Nova et Accuratissima PRINCIPATUS CATALONIAE et COMITATUUM RUSCINONIS ac CERITANIA; NEE NON / CON-

FINIUM REGNORUM GALLIAE ARAGONIAE et VALENCIAE DISCRIPTIO

(Sanson-Halma-Mortier): 38

NOVA PRINCIPATVS CATALONIAE DESCRIPTIO

(Vrients): 1

NOVA PRINCIPATUS CATALONIAE TABULA, ad Usum Serenissimi BURGUNDIAE DUCIS

(Sanson-Mortier): 30

(Jaillot-Mortier): 35

NOVVELLE DESCRIPTION / DE LA PRINCIPAVTÉ DE / CATALOGNE / Et des Comtez de / BARCELONE ROVSSI-

LLON / CERDAGNE et D’AMPVRIAS / Partie Orientalle/ PARTIE OCCIDENTALLE / DE LA / CATALOGNE

(Boisseau): 12

Nueua Mapa de CATHALUNA, con los Caminos reales

(Aa): 47-6

Nueuo Mapa DEL PRINCIPADO DE CATHALVÑA Y SVS CONFINes divido por los doze Corregimientos [...]

(Darnius): 55

181


NUEVA DESCRIPCION GEOGRAPHICA DEL / PRINCIPADO DE CATALVÑA

(Aparici): 53

PRINCIPALITY OF, / CATALONIA, / in which are Comprehended / the COUNTIES of ROSSILLION and of CERDAG-

NE / divided into its severall VIGUERIES or PROVOST-SHIP

(Sanson-Berry): 24

IL PRINCIPATO / DI CATALOGNA / diuiso nelle sue Diecisette / VICARIE / Contato di Rossilione e Ca. di Cerdagna /

Nouamente dato alla luce

(Petrini): 40

IL PRINCIPATO / DI CATALOGNA / diuiso nelle sue Diecisette / Vicarie / trà le quali quelle di Perpignano, e Villafranca:

/ di Conflent / che compongono il Contado di Rossilione / e parte di quella di Puicerda, che è nella / Contea di Cerdagna

/ appartengono alla Francia. / il tutto preso dalle Carte Migliori, e dalle / notizie piu recenti

(Cantelli): 28

PRINCIPATUS CATALONIAE, COMITATUS PERPINIANI et CERDANNAE, divisi in suos / Episcopatus et Urbanos

ditiones, cum adjacentibus Provinciis

(Valck): 49

PRINCIPATUS / CATALONIAE / et / COMITATUS / RUSCINONIS, / et / CERRETANIAE / DESCRIPTIO

(Danckerts): 36

PRINCIPATUS / CATALONIAE / in suas subdivisiones ho- / diernas ad magnam Mappam / D.T. Lopez in formam hanc

com- / modam designatus, & ad astro- / nomicas Observationes accom- / modatus

(Güssefeld-Homann Erben): 63

PRINCIPATUS / CATALONIAE / nec non / COMITATUUM / RUSCINONENSIS ET CERRETANIAE / Nova Tabula

(Homann): 48

PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE

(Fer): 43

LA PRINCIPAUTÉ de CATALOGNE auec les Comtez de ROUSSILLON et de CERDAGNE diuisée en VIEILLE et NOU-

VELLE, et en Vegueries

(Cantel-Tillemont-Nolin): 31

PRINCIPAUTÉ de / CATALOGNE, / divisée en neuf DIOECESES; et / en dix-sept Vegueries, &c. Mais / le COMTÉ de

ROUSSILLON, ou est l’ / EVES.CHÉ d’ELNE transferé a PERPIGNAN: / où sont les Veguerie de Perpignan, / SouVeguerie

de Valspir; / Veguerie de Villefranque en Conflans, / SouVeguerie de Capsir: encor / Le Val de Carol, la Torre de

Cerdan[n]e, &c. / dans le COMTÉ DE CERDAGNE, / sont a present reunis a la FRANCE

(Sanson): 17

LA PRINCIPAUTÉ DE / CATALOGNE / Divisée en Vigueries

(Fer): 51

la PRINCIPAUTÉ de / CATALOGNE / et le Comté de / ROUSSILLON, / avecque les Anciennes et les Nouvelles Bornes

/ des Royaumes de France et d’Espagne, / les Passages des Pyrenées et les autres Routes

(Duval): 21

LA PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE / et / LE COMTÉ / DE / ROUSSILLON / Suivant les Nouvelles observations

(Baudrand): 34

PRINCIPAUTÉ / DE / CATALOGNE / et / Partie du Roussillon

(La Feuille): 46

PRINCIPAUTÉ / de / CATALOGNE / le COMTÉ de ROUSSILLON et de / CERDAGNE. / Partie du Royaume d’ARRAGON

(Boisseau): 12-4

182


PRINCIPAUTÉ DE / CATALOGNE. / ou sont compris / LES COMTÉS / DE ROUSSILLON ET DE CERDAGNE / divisés

en leurs VIGUERIES

(Sanson-Jaillot): 20, 23

PRINCIPAUTE DE / CATALOGNE / ou sont Compris / LES COMTÉS / DE ROUSSILLON ET / DE CERDAGNE / diviseés

en leurs VIGUERIES / Dressé sur les Memoires les pl. Nouveaux

(Sanson-Jaillot-Mortier-Huguetan): 32

(Valck): 41

PRINCIPAUTÉ DE CATALOGNE / où sont compris / LES COMTÉS DE ROUSILLON, ET DE CERDAGNE, / divisés en

leurs VIGUERIES, / PRESENTÉ A MONSEIGNEUR / LE DUC DE / BOURGOGNE

(Jaillot-Mortier): 35

(Sanson-Mortier): 30

Le Principauté de Catalogne selon la grande Charte du Mons. T. Lopez & sur les Observations astronomiques faites

par J.J. Cassini nouvellement dressée

(Güssefeld-Homann Erben): 63

PROVINCIA / CATALON= / IAE

(Cassini): 50

PROVIN / CIA / CATALO / NIAE / Cum confinijs

(Guchen): 16

PROVINCIA / GOTHOLONIAE / Ordinis Carmelitarum / Discalciatorum sub Titulo S. JOSEPH / Erecta anno 1588

(Franceschini): 56

LE / ROUSSILLON / ET LA / CATALOGNE

(Inselin): 52

183


184


APÈNDIX

185


186


a) C-2001-IMCOS-COL-Col

C-2001 IMCOS COL Col

1 2 6

2 1 5 2

3 3 7 3

4 4 3 1

5 5 8 4

6 6 13 9

7 7 11 7

8 9 9 5

9 8 4 1bis

10 10 12 8

11 12 17 11

12 11 18 1 2

13 13 14 1 0

14 15 16 10ter

15 16 10 6

16 14 15 10bis

17 18 19 1 3

18 19 34 2 5

19 17 27 1 9

APÈNDIX

CORRESPONDÈNCIES

Correspondències en la numeració de les fitxes de l’obra de Mn. Colomer i el catàleg IMCOS 1986, precedents directes

del catàleg 2001.

COL COLOMER, IGNASI M. Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans: amb un annex de mapes del

Rosselló i del País Valencià. Ed. rev. i augm. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1989.

Col COLOMER, IGNASI M. Els cent primers mapes del Principat de Catalunya: segles XVI-XIX. Barcelona: Rafael

Dalmau, 1966 (Arxiu Bibliogràfic Excursionista; 13).

IMCOS Catàleg de l’exposició 1986 de mapes de Catalunya.

C-2001 Catàleg de l’exposició 2001 de mapes de Catalunya.

a) C-2001-IMCOS-COL-Col.

b) Col-COL-IMCOS-C-2001.

c) COL-Col-IMCOS-C-2001.

187

C-2001 IMCOS COL Col

20 20 20 1 4

21 21 30 2 2

22 28 41 3 1

23 22 23 1 6

24 23 22 1 5

25

26 26 44 3 3

27 27 33 2 4

28 29 39 2 9

29 30 35 2 6

30 33 24 1 7

31 31 40 3 0

32 32 21

33

34 34 38 2 8

35 35 25

36 36 42 3 2

37 25 36 2 7

38 37 26 1 8


C-2001 IMCOS COL Col

39 38 43

40 45 52 38bis

41 24 29 2 1

42

43 39 46 3 4

44 46 54 4 0

45 40 49 3 6

46 41 51 3 8

47 42 50 3 7

48 43 53 3 9

49 44 28 2 0

50 47 55 4 1

51 48 48 3 5

52 49 62

53 50 63 4 5

54 52 64 4 6

55 51 60 4 3

56 53 65 4 7

57 54 68 4 8

58 55 70 5 0

59 56 73 50 quat

60 57 69 4 9

61 58 74 5 1

62 60 79

63 64 81 5 3

64 65 82 5 4

b) Col-COL-IMCOS-C-2001

Col COL IMCOS C-2001

1 3 4 4

1bis 4 8 9

2 5 1 2

3 7 3 3

4 8 5 5

5 9 9 8

6 10 16 15

7 11 7 7

8 12 10 10

9 13 6 6

10 14 13 13

10bis 15 14 16

10ter 16 15 14

11 17 12 11

12 18 11 12

13 19 18 17

14 20 20 20

15 22 23 24

16 23 22 23

17 24 33 30

18 26 37 38

19 27 17 19

20 28 44 49

188

Col COL IMCOS C-2001

21 29 24 41

22 30 21 21

24 33 27 27

25 34 19 18

26 35 30 29

27 36 25 37

28 38 34 34

29 39 29 28

30 40 31 31

31 41 28 22

32 42 36 36

33 44 26 26

34 46 39 43

35 48 48 51

36 49 40 45

37 50 42 47

38 51 41 46

38bis 52 45 40

39 53 43 48

40 54 46 44

41 55 47 50

43 60 51 55

45 63 50 53

46 64 52 54

47 65 53 56

48 68 54 57

49 69 57 60

50 70 55 58

50 quat 73 56 59

51 74 58 61

53 81 64 63

54 82 65 64

c) COL-Col-IMCOS-C-2001

COL Col IMCOS C-2001

3 1 4 4

4 1bis 8 9

5 2 1 2

6 2 1

7 3 3 3

8 4 5 5

9 5 9 8

10 6 16 15

11 7 7 7

12 8 10 10

13 9 6 6

14 10 13 13

15 10bis? 14 16

16 10ter 15 14

17 11 12 11

18 12 11 12

19 13 18 17


COL Col IMCOS C-2001

20 14 20 20

21 32 32

22 15 23 24

23 16 22 23

24 17 33 30

25 35 35

26 18 37 38

27 19 17 19

28 20 44 49

29 21 24 41

30 22 21 21

33 24 27 27

34 25 19 18

35 26 30 29

36 27 25 37

38 28 34 34

39 29 29 28

40 30 31 31

41 31 28 22

42 32 36 36

43 38 39

44 33 26 26

46 34 39 43

48 35 48 51

189

COL Col IMCOS C-2001

49 36 40 45

50 37 42 47

51 38 41 46

52 38bis 45 40

53 39 43 48

54 40 46 44

55 41 47 50

60 43 51 55

62 49 52

63 45 50 53

64 46 52 54

65 47 53 56

68 48 54 57

69 49 57 60

70 50 55 58

73 50 quat 56 59

74 51 58 61

79 60 62

81 53 64 63

82 54 65 64

25

33

42


190


TEXTO EN CASTELLANO

191


192


LOS MAPAS DEL TERRITORIO DE CATALUÑA

DURANTE DOSCIENTOS AÑOS, 1600-1800

EL CONTEXTO Y LOS MOTIVOS DE LA EXPOSICIÓN.

ANTECEDENTES, NOTICIAS Y COMENTARIOS

DE LOS MAPAS QUE SE EXHIBEN

Presentación

La oportunidad de organizar una exposición de los mapas

de Cataluña publicados entre los años 1600 y 1800, acompañada

del presente catálogo, se debe valorar muy positivamente.

Esta oportunidad ha sido posible por haber sido incluida en los

actos del XXII Congreso Internacional de la Association

Internationale de Bibliophilie, con la colaboración de la Associació

de Bibliòfils de Barcelona y de la Biblioteca de Catalunya, que

se celebran en Barcelona los días 16-22 de septiembre de 2001.

La responsabilidad de la organización de la exposición –dedicada,

como se ha mencionado, a la cartografía del territorio catalán–

ha sido confiada al Institut Cartogràfic de Catalunya, y de

manera más concreta a la Cartoteca de Catalunya, unidad de

dicha institución.

Para la Cartoteca de Catalunya esta exposición representa

asumir, por segunda vez, el mismo desafío que ya asumió el

año siguiente a su creación (Decreto 73/1985 de 3 de abril)

cuando se responsabilizó del montaje de una muestra con la

misma temática. El acto, celebrado en el mes de noviembre de

1986 en la sala de exposiciones del Col·legi d’Arquitectes de

Catalunya, fue con motivo de la cuarta reunión internacional

que, con carácter anual, organiza la británica International

Map Collectors’ Society (IMCOS), con sede en Londres. Estas

reuniones tienen como objetivo el mundo del mapa, y van dirigidas

a sus coleccionistas y a los amantes y a los historiadores

de la cartografía.

A pesar del escaso tiempo de que se dispuso para organizar

los actos de aquel encuentro internacional –apenas un año–, en

el cual se presentaba la exposición Cartografia de Catalunya.

Segles XVII-XVIII, y a pesar de la inexperiencia en este tipo de

compromisos, se publicó un catálogo que reproducía en color los

mapas exhibidos –propiedad, en su casi totalidad, de coleccionistas

particulares o de centros públicos–, cada uno acompañado

de una breve descripción.

193

Hoy, en el año 2001, nos encontramos en una situación muy

diferente. Quince años no pasan en balde. La muestra se exhibe

en la sala de exposiciones de l’Institut Cartogràfic de

Catalunya, en el Parc de Montjuïc de Barcelona; la presencia

de mapas que forman parte de las colecciones del fondo de la

Cartoteca es muy significativa, cerca de un 25% del total –hecho

que no era posible en 1986– y, especialmente, se darán a conocer

nuevos mapas de Cataluña localizados a lo largo de los

años que separan ambas fechas. El total de mapas de esta

exposición es de 64.

Cabe esperar que el resultado de la elaboración del catálogo,

puesto que se dispone de más tiempo para prepararlo, que

las técnicas de reproducción fotográfica y de edición han mejorado

ostensiblemente en los años inmediatos, y que los conocimientos

documentales e informáticos se encuentran en un buen

nivel, tenga una vigencia larga, tanto documental como cartobibliográfica.

Todos los que hemos colaborado en él deseamos y

confiamos en que el catálogo envejezca con dignidad.

Marco histórico de la impresión de los mapas

Una información previa dedicada a la evolución del arte de

la imprenta, con especial atención a las técnicas del grabado

aplicadas a los documentos cartográficos, puede ayudar a situar

y a comprender aspectos importantes y básicos de los temas que

se van a tratar en este estudio introductorio.

Hay que recordar que el primer mapa impreso corresponde

a una imagen circular del mundo hecha de acuerdo con la tradición

medieval, los que se conocen con el nombre de Orbis

Terrarum o “Mapas de T en O”, un disco rodeado por un océano

(la “O”) y dividido en tres partes por una masa de mares interiores

en forma de “T”. Se publicó en Augsburgo en 1472 en una

edición de las Etimologías de San Isidoro. Como dato de control

y de referencia inmediata, recordemos que el primer libro impreso

data de alrededor de 1456. Se trataba de la Biblia conocida

con el nombre de Biblia de 42 líneas. En el caso de los libros, se

empleaba la técnica de los caracteres móviles que correspon -

dían a cada una de las letras del texto. Para la impresión de los

mapas, al igual que para cualquier otro tipo de imagen, se tenía

que recorrer a la técnica del arte del grabado mediante la uti-


lización previa de una plancha hecha con diferentes materiales:

madera y cobre, especialmente.

Al cabo de más de cien años de la publicación de los primeros

mapas, por lo tanto hacia 1600 o incluso unos años antes,

nos encontramos con una situación absolutamente diferente en

cuanto a la calidad de sus resultados. El paso de la elaboración

de los grabados hechos sobre una plancha de madera, las xilografías,

a los grabados hechos sobre una plancha de cobre, calcografías,

fue decisivo para alcanzar una calidad y precisión

cartográficas notables. Destacaron en este arte, y de manera

muy especial, los grabadores que trabajaron en la ciudad flamenca

de Amberes.

Los objetivos y finalidades de la publicación del material cartográfico

(mapas, planos, vistas de ciudades, perfiles y otros)

pueden ser variados. Los más habituales son los siguientes:

– Militares. Cartografía elaborada principalmente por ingenieros

militares para facilitar el conocimiento del territorio a las

tropas que habían de invadir un país.

–Comerciales. Cartografía mayoritariamente destinada para

uso de los transportes vía terrestre y vía marítima.

– Políticos. Cartografía relacionada con las divisiones administrativas

del territorio, que, en el caso de Cataluña y durante

los dos siglos objeto de la exposición, se trató de las vegue rías

–con diferentes límites según el momento–, y de los corregimientos,

a partir de 1716, año de la implantación del decreto

de Nueva Planta. También afectó a otras divisiones como la

territorial, que, en cuanto a Cataluña, se refieren a la unidad

comarcal y a la división eclesiástica.

– Científicos. Cartografía elaborada con la finalidad de tener

un buen conocimiento del territorio y de sus accidentes geográficos

de acuerdo con la aplicación de las últimas técnicas

de cada momento.

Tipología de los mapas impresos

Mapas murales o sueltos

Como su nombre indica, se trata de mapas que eran publicados

de manera individual –en el sentido de no formar parte

de ninguna colección ni recopilación– con el objetivo de ser exhibidos

en las paredes para ornamento de las residencias de sus

propietarios: casas particulares de familias cultas y acomodadas,

monasterios, iglesias, palacios, locales públicos, entre otros.

Aparte del territorio cartografiado, que podía abarcar diferentes

áreas geográficas (un país, un territorio no necesariamente

ligado a unas líneas fronterizas, una ciudad u otras), el mapa a

menudo iba enmarcado por una orla hecha a base de vistas de

ciudades o de elementos decorativos de tipo vegetal o animal.

Para la decoración propia del mapa, se encuentran elementos

como barcos, sirenas, peces, rosas de los vientos, etc. o cartelas

muy decoradas con motivos florales o personajes de la mitología.

Todo ello, muy identificado con las tendencias barrocas propias

del momento.

Estas características ponen de manifiesto que los mapas

murales gozaban de un grado de comercialización bastante aceptable

ya que eran objeto del interés de un colectivo relativamente

amplio. Ahora bien, sus propias características físicas los

convertían en documentos fungibles dada la vulnerabilidad ante

194

los elementos externos: polvo, humedad, humo, luz solar, el

mismo contacto humano y, como consecuencia de esta situación,

su conservación ha sido muy exigua y han llegado muy pocos

ejemplares hasta nuestros días con respecto a los que cabe suponer

que se publicaron.

Su historial editorial pasa en una primera fase por su presentación

en una sola hoja. Más adelante, aparece ya la publicación

en varias hojas correspondientes a otras tantas planchas,

que permitían, una vez realizado el proceso de impresión, acoplar

todas las hojas y construir un mapa de grandes dimensiones.

Estas planchas tenían un formato máximo que estaba

determinado por las posibilidades de la manufactura del papel:

aproximadamente de 60 x 70 cm.

Los Países Bajos estuvieron en cabeza de la producción de

mapas murales.

La recopilación de mapas. Los futuros atlas

Muy pronto surgió la idea de presentar los mapas en forma

de recopilación con la intención de agruparlos en una unidad

temática, que podía ser de características muy variadas. Así

surgió un tipo de publicación –que más adelante se llamará

atlas– que tenía aspecto y forma de libro y que era formada por

un número diferente de mapas acompañados de sus respectivos

comentarios de carácter histórico o documental. Para dar a conocer

estas nuevas publicaciones, que eran parte del resultado de

los avances que a grandes pasos se producían en el arte de la

imprenta, se tuvo antes que resolver el problema de la adaptación

de los documentos que en origen eran de diferente formato

y escala a las medidas reales del libro del que habían de formar

parte.

Hay que citar, aunque sea brevemente, las recopilaciones

cartográficas consideradas como protoatlas. Se trata, por un

lado, de las ediciones de la obra del astrónomo del siglo II, Tolomeo,

que vivió en Alejandría, griego de origen aunque ciudadano

romano, publicadas durante el período del Renacimiento básicamente

en Italia. La obra tolemaica, titulada indistintamente

Geographia o Cosmographia, se publicó desde 1477 y es considerada

como el primer atlas impreso que se conoce, en el sentido

de recopilación cartográfica de formato único. Los mapa eran

grabados sobre planchas de madera (xilografías), o bien sobre

planchas de cobre (calcografías). Hasta 1492 vieron la luz 6 ediciones,

incunables, de esta obra. Aparte de los mapas en sí, el

científico griego estudió los cálculos de duración de los meses y

de los años y la fecha de los equinoccios. Era consciente de que

el calendario juliano vigente en su tiempo, consistente en 365

días y un cuarto, no era del todo correcto.

El segundo ejemplo de publicaciones consideradas como protoatlas

corresponde a la obra del editor francés instalado en

Roma Antonio Lafreri. En los diez años que van de 1563 a 1573

dominó el comercio de las cartas geográficas hechas especialmente

sobre planchas de cobre. Fue al autor de dos famosas

Raccolte Lafreri, basadas también en la obra tolemaica. Se trata,

de hecho, del primer atlas geográfico impreso, aunque el hecho

de que los volúmenes no fueran siempre encuadernados con los

mismos mapas ni en el mismo orden hace que su contenido varíe

mucho de un ejemplar a otro.

En ambos casos, el grado de comercialización fue escaso y

poco relevante. La idea de producir colecciones cartográficas


presentadas en forma de recopilación no había sido bien aceptada

en esta primera fase.

No es este el caso de los atlas producidos en los Países Bajos

y más adelante en Francia. Desde mediados del siglo XVI, en

aquel país se produjo un movimiento brillante, tanto desde el

punto de vista editorial como científico, que permitió una muy

buena comercialización y, por lo tanto, difusión de estas publicaciones

cartográficas que eran reunidas en un solo volumen.

Su característica principal consistía en la reproducción de

mapas en blanco y negro, que era como salían de la imprenta,

o bien en color si eran sometidos después a un proceso de iluminación,

que se hacía siempre a mano. Muy buenos artistas,

considerados con no demasiada justicia como artesanos –y, como

tales, personas que quedaron en el anonimato–, colaboraron en

esta labor, y consiguieron en muchas ocasiones resultados que

caen claramente en el mundo del arte. Para poner un ejemplo

citaremos el caso de uno de los pocos iluminadores del que conocemos

el nombre y que es considerado como el mejor colorista

de mapas de todos los tiempos. Se trata de Dirck Jansz. van

Santen, que trabajó en el siglo XVII para los más prestigiosos

patrones del momento. Su obra máxima es la iluminación de

Der Atlas des Prinzen Eugen, conservado en la Biblioteca Nacional

de Austria.

Estos mapas muy a menudo iban acompañados de unas descripciones

de carácter geográfico que se imprimían en el verso

del papel. Las lenguas empleadas en estas descripciones son

básicamente el latín –considerada la “lingua franca” de la época

para la correspondencia comercial y para los documentos oficiales–,

a pesar del grado de descomposición a que había llegado

en el siglo XVI, y muchas otras: francés, neerlandés, castellano,

alemán, italiano e inglés como más habituales.

Los destinatarios de los atlas, en principio público de diferentes

países europeos, son una de las razones de esta variedad

de idiomas. Como hemos mencionado para los mapas murales,

los atlas iban destinados a un público culto, como podían ser los

grandes comerciantes, familias con una buena situación económica,

la alta burguesía, la alta nobleza, los coleccionistas, los

patricios, los cuales, y de acuerdo con el testimonio que nos han

dejado diferentes pintores de interiores de la época, los destinaban

a enriquecer sus salones o bibliotecas privadas. También

los monasterios y los conventos eran lugares adecuados para

contar en sus dependencias con los atlas que salían de las imprentas

de los Países Bajos, especialmente, y también de Francia.

Las muchas ediciones que se hicieron de cada versión y el número

de ejemplares de que constaba cada tiraje –parece que unos

quinientos ejemplares era una cifra bastante corriente, aunque

en algún caso esta cifra se podría haber duplicado– dan fe de la

difusión y del interés de estas publicaciones, al menos entre

ciertas clases sociales. Su presentación en forma de libro, y por

lo tanto el hecho de no estar exhibidos, como en el caso de los

mapas murales, junto con esta amplia difusión, ha facilitado

enormemente su conservación hasta nuestros días.

Las medidas para los grandes formatos solían estar bastante

estandarizadas respecto a las que ya hemos comentado de los

mapas murales, y respondían por el mismo motivo a las posibilidades

de manufactura del papel, unos 60 x 70 cm.

El atlas considerado pionero, como paradigma de lo que se

acaba de comentar, es el que publicó en el año 1570 en lengua

195

latina el editor y comerciante de mapas Abraham Ortelius, con

el título Theatrum Orbis Terrarum. En el sentido de considerar

el globo terráqueo como escenario de una realidad o de unos

hechos.

Es una compilación o recopilación de mapas de varios autores

a cargo de Ortelius, de la cual se llegaron a hacer un total

de 34 ediciones hasta el año 1612, por lo tanto prácticamente

en una proporción de una edición por año. La primera, de 1570,

consta de 52 mapas, cantidad que va aumentando a lo largo de

los años indicados. Se publicó en los siete idiomas mencionados

anteriormente (latín, alemán, francés, neerlandés, castellano,

inglés e italiano). Precisamente en la edición en lengua castellana

de 1602 se publicó el primer mapa de Cataluña incluido

en un atlas y al mismo tiempo uno de los primeros mapas stricto

sensu de que tenemos noticia. A lo largo de los años de edición

de la obra, este mapa de Cataluña se publicó en otras seis

ocasiones.

Marco cronológico y documental de la exposición

de mapas de Cataluña

Antes de adentrarnos en el estudio de la evolución de los

mapas de Cataluña publicados a lo largo de los doscientos años

mencionados, es preciso dar unos datos concretos que han sido

las coordenadas a partir de las que nos hemos movido, justificando,

al mismo tiempo, los motivos de estas decisiones, debatidas

desde un principio y tan ampliamente como ha sido posible

y necesario.

¿Por qué nos hemos limitado a estos doscientos años precisamente?

¿Qué características puntuales tienen las piezas que

se exhiben? ¿Por qué se ha optado por el orden cronológico a la

hora de su presentación en la sala de exposiciones y en el presente

catálogo? A éstas y a otras preguntas intentaremos dar

respuesta en este apartado.

Así, los tres conceptos que vamos a examinar con cierto detalle

son los siguientes:

– Coordenadas cronológicas. El porqué de las dos fechas de corte:

1600 y 1800.

–Coordenadas geográficas. Criterios adoptados para seleccionar

el área de Cataluña objeto de la muestra.

–Soporte físico de los documentos expuestos.

Coordenadas cronológicas. El porqué de las dos fechas de corte:

1600 y 1800

Dado que los responsables de la exposición son, por una parte,

el Institut Cartogràfic de Catalunya, y, por la otra, la Associació

de Bibliòfils de Barcelona, parecía obvio partir del primer año

del que se conserva un mapa de Cataluña publicado. Visto que,

de acuerdo con los conocimientos actuales, este año hay que considerarlo

dentro del período 1602-1605 –aunque tengamos conocimiento

de un atlas datado ya en 1602 en que aparece este

primer mapa del Principado y del cual se hablará ampliamente

en su momento– cae por su propio peso que nos podemos permitir

la licencia de hacer coincidir una fecha redonda como es

la de inicio de un siglo con la publicación de los primeros mapas

del territorio de Cataluña de los que tenemos constancia directa.

Y más si tenemos en cuenta que, matizando más el vocabulario,

estos mapas debían estar elaborándose desde muchos años


antes, visto el tiempo que requerían en aquella época todos los

pasos necesarios –tanto a nivel de recogida de información como

de formalidades alrededor de la impresión– para dar por concluido

el conocimiento de un territorio con el detalle preciso y

concreto con que vio la luz el primer mapa del Principado.

El motivo por el cual se clausura esta muestra en el año 1800

viene dado por los avances de tipo técnico que permitieron plasmar

en los mapas la coordenada que permitía la expresión geométrica

del relieve del territorio. Fue mediante las curvas de

nivel (líneas que unen puntos con la misma altitud), técnica que

se consolidó en Francia en la segunda mitad del siglo XVIII. A partir

del siglo XIX, la elaboración de mapas topográficos iniciada en

una gran parte de los países europeos por las instituciones públicas

capaces de hacer mapas topográficos de un nivel muy superior

al que se había conseguido hasta aquel momento dio un cariz

diferente a la cartografía. Asimismo, los progresos en las artes

gráficas tuvieron en ello un papel muy importante. Por ejemplo,

la aplicación de la técnica de la litografía, inventada a finales

del siglo XVIII, permitió un rápido avance en la publicación de

imágenes, ya que se empleó a lo largo de todo el siglo XIX.

Estas razones, entre muchas otras, son las que hacen francamente

difícil adentrarse en un proyecto de exposición en que

se intentara exhibir todos los mapas de un territorio publicados

más allá del 1800. En cambio, ciñéndonos a lo publicado

antes de esa fecha de 1800, aun es posible hacerlo con bastantes

garantías de fiabilidad.

Hemos de comentar otros argumentos en torno al corte cronológico

adoptado y que afectan al orden en que son presentadas

las piezas. Puesto que muchas veces un mismo mapa –con

más o menos variantes– se iba publicando a lo largo de unos

cuantos años, hemos considerado interesante intentar contar

con la primera edición de cada mapa, lo cual afortunadamente

hemos conseguido en la gran mayoría de casos. La selección,

siguiendo esta premisa no siempre fácil de respetar, ha sido

posible gracias a la generosa aportación de varios coleccionistas

privados, sin olvidar, evidentemente, los propios fondos de

la Cartoteca de Catalunya del Institut Cartogràfic de Catalunya,

de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya i del Centre

Excursionista de Catalunya.

Un voluntario y estricto sentido de la rigurosidad científica,

de acuerdo con los principios por los que se rigen la Cartoteca

de Catalunya y la Associació de Bibliòfils de Barcelona, justifica

el esfuerzo que se ha hecho para localizar, siempre que ha

sido posible, un ejemplar en las condiciones editoriales mencionadas.

La posibilidad de consultar un número abundante de

obras de referencia cartográfica, que afortunadamente se han

ido publicando en los últimos veinticinco años y hasta hoy, nos

ha ayudado a establecer unas secuencias cronológicas que con

muchas garantías de fidelidad nos ha permitido afirmar cuál es

la primera edición de una pieza concreta y, en principio, en cuántas

ocasiones diferentes este documento vio la luz. Información,

esta última, que igualmente se ha recogido y se da a conocer en

la descripción cartobibliográfica que acompaña a cada una de

las láminas del catálogo.

Como también se comentará más adelante, y exceptuando

ciertos casos referidos a los mapas sueltos o murales, los ejemplares

que se exponen formaron parte de un atlas y, como consecuencia

de ello, cuentan con varias ediciones, a causa del nivel

196

de comercialización muy aceptable de que gozaban en este perío -

do. Es este el motivo por el que los mapas murales, mucho más

propensos, como hemos visto, a la fungibilidad, están en franca

minoría respecto a los que formaban parte de un volumen

encuadernado.

Como reflexión final, cabe indicar que estas informaciones

se basan en el nivel de conocimientos actuales referidos a los

mapas que hoy en día tenemos a nuestro alcance. Sin embargo,

tenemos noticias fidedignas de mapas de Cataluña publicados

en el siglo XVI de los cuales no conocemos ningún ejemplar. De

este punto se hablará al inicio del estudio posterior.

Coordenadas geográficas. Criterios adoptados

para seleccionar el área de Cataluña objeto de la muestra

Desde el punto de vista del área geográfica, aunque en este

caso pueda parecer bastante obvio, sí que vale la pena puntualizar

que se trata de mapas en los que aparece el territorio catalán

completo, con la única excepción de aceptar los mapas de

Cataluña de después de la amputación del condado del Rosellón

y parte del de Cerdaña como consecuencia del tratado de los

Pirineos del año 1659. Quedan, por lo tanto, excluidos de la

muestra y del catálogo los mapas de Cataluña parciales y aquellos

en cuyo título consta la denominación de los territorios vecinos:

Aragón y Valencia y, menos, Languedoc y Gascuña. No

excluimos de la muestra, naturalmente, los mapas de Cataluña

que incluyen parte de los territorios vecinos, a simples efectos

de no dejar huérfana de información cartográfica la zona limítrofe

susceptible de aparecer en los límites del corte.

Soporte físico de los documentos expuestos

La casi totalidad de la obra expuesta corresponde a documentos

impresos sobre papel. Sólo hay que hablar de dos excepciones,

que corresponden precisamente al primer mapa del

catálogo; por lo tanto, al que se considera como publicado en

fecha más temprana. En este caso, el documento exhibido es la

fotografía de un mapa mural hecho a partir de una plancha de

cobre y grabado en seis hojas de 50,3 x 40,8 cm, conservado en

el Département des Cartes et Plans de la Bibliothèque Nationale

de France. El hecho de disponer en el archivo fotográfico de la

Cartoteca de Catalunya de las seis fotografías correspondientes

a cada una de las hojas nos ha permitido hacer el correspondiente

montaje, con lo cual se ha obtenido una pieza de

100 x 120 cm. Asimismo, del mapa número 56 del catálogo hemos

expuesto una fotografía, al no haber podido disponer más que

de esta opción.

La aceptación y la aplicación de esta trilogía nos lleva a la

conclusión siguiente por lo que respecta a las características

exactas de los mapas exhibidos:

Mapas impresos conocidos hoy en día entre 1600 y 1800. El

ejemplar exhibido corresponde siempre que ello es posible a la

primera edición.

Breves comentarios sobre las obras de referencia

básicas útiles para la cartobibliografía de Cataluña

Son muchas las obras de referencia cartográfica que hemos

tenido que utilizar a lo largo de los años para documentar y estudiar

los mapas de Cataluña. Aquí, en este apartado, no es posi-


le citarlas todas, pero sí que daremos razón de las más significativas,

comentándolas brevemente.

Sin ninguna duda, la obra pionera es la que publicó mosén

Ignasi M. Colomer en el año 1966 titulada Els cent primers

mapes del Principat de Catalunya. Segles XVI-XIX. 1 Se trata de

un catálogo cartobibliográfico cuyo título da fe de su área geográfica

y de sus coordenadas cronológicas. En unos años en que

las posibilidades de investigación en nuestro país no eran en

ningún caso como las de hoy –nos estamos refiriendo a los largos

años de la posguerra–, mosén Colomer consiguió localizar

un centenar de mapas de Cataluña junto con sus respectivas

ediciones o variantes, cuya relación se pudo dar a conocer el

citado año 1966. Las piezas son objeto de una descripción en

que constan los datos que permiten hacerse cargo del tipo de

documento al mismo tiempo que, siempre que es posible, se cita

el lugar donde fueron consultadas. Esta obra vio una edición

actualizada en el año 1989, a cargo del Institut Cartogràfic de

Catalunya, en la cual los 100 mapas iniciales pasaron a ser 163.

Naturalmente, en esta cifra tampoco se incluyen las diferentes

ediciones o variantes, que también fueron objeto de un aumento

muy notable. El autor utilizó el mismo criterio anterior con

respecto a las descripciones cartobibliográficas de los mapas.

Su título pasó a ser Cartografia de Catalunya i dels Països

Catalans.

En resumen, y pese a ciertos problemas creados en torno a

la metodología empleada, que parcialmente se pudieron mejorar

en la mencionada segunda edición, la utilidad de esta obra

es incuestionable, en cuanto a pionera y en tanto que trabajo

de investigación que sigue siendo válido a pesar de sus casi cuarenta

años de existencia.

A inicios de los años sesenta el profesor Cornelis Koeman,

de la Universidad de Utrecht, ponía en marcha un proyecto de

gran magnitud. Era, hasta cierto punto, una continuación de su

tesis doctoral publicada en 1961 con el título Collection of Maps

and Atlases in the Netherlands y en la que se describía por vez

primera la historia de las colecciones cartográficas depositadas

en los Países Bajos. A partir de un programa informático previamente

diseñado para llevar a cabo esta nueva labor, el profesor

Koeman amplió el campo de su investigación a los atlas

editados en los Países Bajos, en sus diferentes ediciones y depositados

en este caso en casi un centenar de centros europeos y

de los Estados Unidos. Obtenida esta amplia información, se

procedió al vaciado de los atlas. El resultado fue la monumental

obra Atlantes Neerlandici. 2 En 1967 apareció el primer volumen.

El total de la obra consta de cinco volúmenes, el último

dedicado a los índices generales, que permiten la localización

inmediata de un mapa determinado. En el año 1985 se publicó

un sexto volumen suplementario que hace llegar la información

hasta 1940. Era el primer paso de un proyecto de gran futuro

basado en la informática.

197

Treinta años más tarde de la publicación del primer volumen,

en 1997, el Dr. Peter van der Krogt, investigador de la historia

de la cartografía en la misma Universidad de Utrecht,

publicaba lo que sería una edición completada y actualizada del

trabajo del profesor Koeman. Las mejoras introducidas con respecto

a la edición de los años sesenta son básicamente la confección

de cuatro índices diferentes, que facilitan el manejo y la

consulta de la obra, la reproducción fotográfica reducida de cada

mapa individual junto con su descripción cartobibliográfica y

las concordancias entre este volumen y el trabajo del profesor

Koeman. Obra prevista en diez volúmenes, de momento han

visto la luz el primero y el segundo, dedicados, respectivamente,

a la obra de Gerardus Mercator y a la de Willem Jansz. Blaeu

y Jan Blaeu. 3 El nuevo proyecto se comenzó a preparar en 1993

con el envío de un cuestionario a unas 1 500 bibliotecas del

mundo entero solicitando información sobre los atlas terrestres

publicados en los Países Bajos antes de 1800.

Cabe decir que un gran número de mapas de Cataluña y de

las tierras catalanas forman parte de estos atlas. Así, la obra

de los profesores Koeman y Van der Krogt es, sin duda, una

fuente indispensable de consulta para el conocimiento de la cartobibliografía

catalana.

Con este mismo criterio y medios informáticos similares se

publicaron otras dos obras de referencia cartográfica concebidas

también tomando como base los atlas publicados en un país

concreto: Francia y Austria. Son las siguientes:

–PASTOUREAU, MIREILLE: Les atlas français. XVIe-XVIIe siècles:

répertoire bibliographique et étude. Bibliothèque Nationale.

Paris, 1984.

– Atlantes Austriaci. Por Ingrid Kretschmer, Johannes Dörflinger

y Helga Hühnel. 2 tomos en tres volúmenes. Wien, Köln,

Weimar, Böhlau, 1995. Se trata de un catálogo comentado de

los atlas austriacos publicados entre 1561 y 1994.

Los dos títulos ya dan razón de las coordenadas cronológicas.

En el caso de la obra francesa, la presencia de mapas de

Cataluña y de otro material de cobertura parcial del territorio

catalán es más abundante que en la obra austríaca.

Pese tratarse de un tipo de obra de estructura interna diferente,

no se puede de ninguna manera obviar en este apartado

el monumental trabajo, dirigido por el profesor de historia de

la cartografía de la Facultad de Ciencias Geográficas de la

Universidad de Utrecht Dr. Günther Schilder, con el título

Monumenta cartographica neerlandica. 4

La obra se encuentra en curso de edición. Hasta el momento

se han publicado seis volúmenes entre los años 1986 y 2000.

Se trata de una obra editada en formato folio que hay que clasificar

como una cartobibliografía de los mapas individuales o

murales producidos y publicados en los Países Bajos durante el

período 1550-1770. Cuando procede, el profesor Schilder tam-

1. COLOMER I PRESAS, IGNASI M.: Els cent primers mapes del Principat de Catalunya. Segles XVI-XIX, 1966; Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans, amb un annex

de mapes del Rosselló i del País Valencià. Edición revisada y aumentada, 1989.

2. KOEMAN: Atlantes Neerlandici: bibliography of terrestrial, maritime and celestial atlases and pilot books published in the Netherlands up to 1880, 5 volúmenes.

1967-1971; vol. VI: A supplement to the volumes I-IV and a bibliography of geographical, celestial and thematic atlases published in the Netherlands between 1880

and 1940, 1985.

3. KROGT, PETER VAN DER: Koeman’s Atlantes neerlandici. Obra en curso de publicación. Vol. I, 1997; vol. II, 2000.

4. SCHILDER, GÜNTHER: Monumenta cartographica neerlandica. Obra en curso de publicación. Vol. I, 1986; vol. VI, 2000.


ién da razón de las ediciones facsímiles de calidad. El texto es

bilingüe, en neerlandés y en inglés, y las ilustraciones son abundantes

y a menudo de gran formato.

Para nosotros tiene un especial interés el volumen II, publicado

en el año 1987, por el hecho de que en él se da razón de un

mapa mural de Cataluña, referenciado por el mismo profesor

Schilder y ampliamente comentado más adelante, que ha resultado

ser el documento que encabeza la exposición y, por lo tanto,

este catálogo.

Los catálogos de las grandes colecciones cartográficas del

mundo y de otras entidades menores depositadas en bibliotecas,

museos u otro tipo de centro, también se pueden considerar

obras de referencia básicas a consultar para ir tejiendo el

entramado de la existencia de mapas de Cataluña publicados a

lo largo de los años. También nos limitaremos en este punto a

hacer una selección muy estricta y una citación muy simple,

siempre en función de los centros donde se puede consultar un

número importante de mapas relacionados con el territorio catalán

a lo largo de los doscientos años 1600-1800.

–Cartotecas internacionales: Fondos totales o parciales

British Library:

• Catalogue of printed maps, charts and plans. Photolitographic

ed. Complete to 1964, 1967, 15 volúmenes + 1 volumen de

suplemento que comprende el período de 1965 a 1974, publicado

en 1978.

• Catalogue of Manuscripts, Maps, Charts and Plans and of

the Topographical Drawings in the British Museum, 1844-

1861, cop. 1962, 3 volúmenes.

•Edición electrónica: The British Library map catalogue on

CD-ROM, 1999. Incluye el material de las dos obras citadas

y la actualización hasta el momento de la publicación.

Bibliothèque Nationale de France:

El acceso de los fondos del Département des Cartes et Plans

se hace mediante los ficheros consultables en su sala de lectura.

Por lo que respecta a publicaciones que puedan tener

una cierta importancia para la cartografía de Cataluña del

período 1600-1800, podemos citar el siguiente trabajo:

•DU BUS, CHARLES: “Les Collections d’Anville à la Bibliothèque

Nationale” (Separata de: Bulletin de la Section de Géographie

du CTHS, 1926), Paris, 1927. La colección consta de unos

10 000 mapas de los siglos XVI-XVIII adquiridos por el geógrafo

que dio lugar a la colección.

–Cartotecas del estado español: Fondos totales o parciales

Hoy en día alguno de estos centros ha introducido algún cambio

en su nombre: así, el Institut Municipal d’Història de

Barcelona ha pasado a llamarse Arxiu Històric de Barcelona;

el Servicio Geográfico del Ejército, Centro Geográfico del

Ejército, y el Servicio Histórico Militar, Instituto Histórico y

de Cultura Militar.

De carácter militar:

• Servicio Geográfico del Ejército: Cataluña: Mapas generales.

Provincia de Barcelona, siglos XVI al XIX. Madrid, 1973.

• Catálogo general de la cartoteca del Servicio Histórico Militar,

2 volúmenes. Madrid, 1981.

198

Cartotecas de archivos, bibliotecas, museos y centros productores

de cartografía:

• Catàleg dels fons cartogràfics de l’Institut Municipal d’Història,

volumen I: 1986, volumen II: 1994. Barcelona.

• Catálogo de la cartografía histórica de España del Museo

Naval. Madrid, 1990.

• Cartografia de Catalunya. Catàleg general de la Cartoteca

de Catalunya. Barcelona, 1992.

• Cartografía de España en la Biblioteca Nacional. Madrid,

1994.

• Fondos cartográficos del Instituto Geográfico Nacional. Siglos

XVI-XIX. Madrid, 2000.

Quedan excluidos de esta lista los catálogos de las exposiciones

y otro tipo de obras de referencia que ya se irán citando,

especialmente en las descripciones cartobibliográficas que acompañan

a cada uno de los mapas reproducidos.

Presencia del territorio de Cataluña en la cartografía

Cataluña dentro del territorio peninsular. El mapa tolemaico

de la península Ibérica de Berlinghieri

Ya se ha precisado que la exposición se limita a mapas del

Principado de Cataluña en los cuales aparece su imagen completa

(con la sola excepción de la exclusión, a partir del tratado

de los Pirineos, de la Cataluña del Norte) y sin ser compartida

con territorios limítrofes enteros. Pero en este texto introductorio

del catálogo se ha considerado oportuno echar una mirada

atrás respecto a la fecha de publicación del mapa que inicia

la muestra (1602-1605) y dedicar unas palabras al de la península

Ibérica en el cual con muchas posibilidades se cita por primera

vez el nombre de Cataluña en un mapa impreso. Nos

estamos refiriendo a un mapa publicado en una de las ediciones

de la Geographia de Tolomeo impresa en Florencia por Niccolò

Tedesco en el año 1482. 5 Se trata de una versión italiana versificada

del texto tolemaico a cargo de Francesco Berlinghieri,

humanista florentino (1440-1500). Mapa que, como los otros que

ilustran las ediciones de la obra del mencionado autor de origen

griego recuperado en el Renacimiento, fue dibujado antes

de la difusión de la imprenta.

Sus características son las siguientes: lleva el título:

“H GI SA P LA N I A N O V E L L A”, forma destinada a indicar

“HISPANIA NOVELLA”, como complemento de la lámina

anterior dedicada a la España vieja que es encabezada por el

título: “TABVLA SECVNDA DE EVROPA”. La toponimia del

mapa está en italiano. Cubriendo el territorio que a finales del

siglo XV comprendía Cataluña, figura, cruzada en horizontal, la

inscripción: “PRINCIPATO DI CATALONIA”. Unos ochenta

topónimos –totalmente italianizados, como ya se ha comentado–

y una red hidrográfica bastante elemental son los elementos

propios tanto del territorio catalán como del resto del mapa.

La obra del gran astrónomo y matemático griego, Geographia

/ Cosmographia, había sido objeto de ediciones anteriores y pos-

5. BERLINGHIERI, FRANCESCO DI NICOLA: Geographia, 1482. Edición facsímil, 1967,

lám.: L II, C VII, T II Eur.


teriores. Citaremos sólo las que corresponden a ediciones incunables:

– Vicenza, 1475 (no contiene mapas).

– Bolonia, 1477.

– Roma, 1478.

– Florencia, 1482 (la que es objeto de este comentario).

– Ulm, 1482.

– Roma, 1490.

Pero en los mapas correspondientes de la península Ibérica

de estas otras ediciones no consta la referencia concreta del topónimo

referido al Principado de Cataluña.

Cataluña dentro de los mapas parciales de la península Ibérica

La presencia del territorio catalán compartido con los territorios

vecinos representa el paso inmediatamente anterior a la

publicación de mapas del Principado individualizados.

La primera noticia que tenemos de este tipo de mapas corresponde

al que se publicó en el atlas de Johannes Metellus titulado

Hispania tabulis aeneis expressa..., en el año 1595, y del

que se conserva un ejemplar, quizá único en el estado español,

en la Biblioteca de Catalunya (E4-IX-10).

El atlas está formado por 10 mapas de pequeño formato,

identificados por las letras A-I. El primero corresponde a una

imagen de la península Ibérica claramente inspirada en la versión

que Ortelius publicó en el Theatrum Orbis Terrarum. La

lámina identificada por la letra I corresponde al mapa titulado

Aragonia et Catalonia. Aragón y Cataluña (14,5 x 21 cm).

Para nosotros representa la primera imagen de Cataluña

compartida con un territorio vecino; en este caso, Aragón. Desde

el punto de vista de su contenido, aporta pocas variaciones respecto

a la lámina A de este atlas, dedicada a la península Ibérica,

que, como ya se ha mencionado, tiene una estrecha relación con

la versión orteliana.

Con todo, el hecho de que se pueda datar a finales del siglo

XVI permite incluirlo entre estos documentos previos a la aparición

de las plantas individualizadas del Principado elaboradas

ya con unos resultados mucho más satisfactorios. 6

Mapas del Principado de Cataluña. Generalidades y selección

comentada

Esta exposición consta de 64 mapas del Principado de Cataluña,

todos ellos reproducidos en el catálogo, de una calidad muy aceptable

y acompañados de la máxima información cartobibliográfica

que nos ha sido posible obtener.

No podemos dedicar un comentario individual a cada mapa.

Nos hemos limitado a estudiar con una cierta profundidad el

que figura en el primer lugar de la muestra, por el motivo de

que todos los indicios nos llevan a pensar que pueda tratarse

del primer mapa de Cataluña impreso y conocido. Este estudio

viene a continuación de este texto general introductorio.

199

Aun así, antes de entrar en el tema de unas conclusiones

generales sobre la valoración y el papel de los mapas de Cataluña

en el contexto europeo del momento, dedicaremos unas pocas

líneas a comentar unos cuantos de ellos que por sus características

merecen que la descripción cartobibliográfica sea completada

con unas breves observaciones individualizadas. Son un

total de cinco, cifra que representa sólo un 7% largo del total.

Naturalmente, como cualquier otra selección, es casi imposible

que no tenga una cierta dosis de subjetividad; ello, en todo caso,

sería per omisión, nunca por inclusión poco fundamentada. Los

motivos de la selección han sido variados: por su condición de

ejemplar único conocido (caso del núm. 1), por razones históricas,

por la forma de tratar su temática, o por otros motivos que

en cada caso se van explicitando. El orden interno de esta selección

se basa en la fecha de publicación del mapa.

1. La primera pieza seleccionada, datada en el año 1643, corresponde

a una versión chapucera mezcla de dos mapas publicados

anteriormente, a principios del siglo: el mapa de Vrients

de 1602-1605, a pesar de que según su autor, José Pellicer de

Ossau y Salas-Tovar, cronista mayor del rey Felipe IV de Castilla,

se basó en la planta de Cataluña de Mercator publicada en

1611. Por la fecha de publicación se ve que corresponde al perío -

do de la Guerra de los Segadores, que se había iniciado en el

año 1640. Corresponde a la lámina número 14 del catálogo.

Sólo hay que ver la ornamentación de la cartela del título,

que es exactamente igual que la que aparece en el mapa de

Vrients, colocada también en el mismo lugar, y la ornamentación

y posición de la segunda cartela, que también coincide

en su posición, aunque en este caso el texto interior ha sido

substituido por el texto erróneo de Pellicer y Tovar relativo

al mapa de Mercator. Asimismo, en esta versión, la toponimia

se resiente, y mucho, respecto a la de los dos mapas mencionados.

7

No se puede excluir la posibilidad de que este mapa formara

parte de la ilustración de un libro no identificado, que habría

sido encargado por el rey Felipe IV a su cronista mayor con

motivo de la Guerra de Secesión que tenía lugar en Cataluña

en aquellas fechas.

Palau i Dulcet califica al autor como “conreador de la historiografia

apòcrifa” y como “hombre de tan extensa erudición

como corto de escrúpulos...”. 8

Pese a estas circunstancias negativas, ha sido seleccionado

para formar parte de esta corta selección. Eliminada su calidad

científica, pasemos a examinar los motivos: de acuerdo

con los conocimientos actuales, se trataría de la primera planta

del Principado impresa en España, y de la que conocemos

tan sólo dos ejemplares. Uno está incluido en un manuscrito

de la Biblioteca de Palacio (Madrid), titulado Apuntamiento

de las guerras entre España y Francia [1636-1647] en Italia

y Cataluña (Mss. II-1113, núm. II). 9 El otro ejemplar, suelto,

pertenece a una colección privada de Barcelona.

6. GASSET I ARGEMÍ, JOSEP: “Els primers mapes impresos de Catalunya-Aragó”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 35, 1993, pág. 41-60.

7. BARELLA, ALBERT: “El primer mapa de Catalunya imprès a Espanya en el segle XVII”, Cicle de conferències presentat amb motiu del Symposium IMCOS. Barcelona,

3, 4 i 5 d’octubre de 1986, 1986, pág. 9-16.

8. PALAU Y DULCET, ANTONIO: Manual del librero hispanoamericano. 2a edición, vol. XII, 1959, pág. 426.

9. De Mercator a Blaeu: Espanya i l’edat d’or de la cartografia a les disset províncies dels Països Baixos. FERNANDO BOUZA (ed.). Madrid: Fundación Carlos de Amberes;

Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996, pág. 149.


2. En segundo lugar, y excepcionalmente en este caso desde un

punto de vista colectivo, debemos citar la obra de la familia

Sanson, una saga de tres cartógrafos franceses que tuvieron

un importante papel en la cartografía europea del siglo XVII,

y que ostentaron cargos de privilegio en la corte de su país.

Entre los mapas que publicaron, señalaremos uno, publicado

por Nicolas Sanson, el primero de la dinastía de este nombre,

en el año 1660, y que corresponde al mapa número 17

del catálogo.

Esta familia tiene el honor de haber publicado el número más

elevado de mapas diferentes del Principado entre los años

1600 i 1700, hasta un total de siete. Si hemos destacado la

versión de 1660 es por más de una razón. Una, no necesariamente

la más importante, por tratarse del primero de estos

siete mapas. Otra, porque consiguió actualizarlo en un espacio

de tiempo muy corto, porque en el título que aparece en

la cartela ya figura la noticia del resultado del tratado de los

Pirineos, firmado tan sólo el año anterior, y según el cual los

territorios de la Cataluña del Norte pasaron a manos de la

corona francesa. El mapa no refleja, no puede reflejar, esta

nueva frontera acabada de crear, pero Nicolas Sanson, sea

por rigor histórico, sea por chovinismo o por alguna otra razón,

encontró tiempo para modificar la plancha del grabado en la

parte correspondiente al título. Los otros seis mapas de los

Sanson corresponden a las láminas 20, 23, 24, 30, 32 y 38 del

catálogo. Su característica respecto a los mapas anteriores

afecta a su perfil. La versión sansoniana introduce un dibujo

excesivamente redondeado y adelantado hacia el mar.

La lista de estos mapas de la dinastía Sanson que vieron la

luz puede completarse –pese a no entrar en las características

de la exposición– con una prueba de imprenta de un mapa

de grandes dimensiones (105 x 134 cm) del que una parte está

impresa (caso de la red hidrográfica) y la otra manuscrita

(caso del título de la cartela y de los topónimos). Se conserva

en el Service Historique de l’Armée de Terre de París. 10

3. El siguiente mapa seleccionado es el que firmó el geógrafo y

cartógrafo catalán Josep Aparici (1653-1731). Corresponde a

la lámina 53 del catálogo. La primera edición se publicó en

el año 1720; la segunda es de 1769, cuando ya hacía unos

cuantos años que el autor había fallecido.

De la edición de 1720 sólo tenemos dos ejemplares localizados:

uno en el Centre Excursionista de Catalunya de Barcelona

y el otro en la cartoteca del Centro Geográfico del Ejército, de

Madrid.

Se trata del primer mapa de Cataluña conocido que publicó

un geógrafo-cartógrafo catalán. Si recordamos que el primer

mapa lo hemos fechado en los primeros años del siglo XVII,

hay que admitir que un período de unos 115 años representa

mucho tiempo para alcanzar este hito. Sea como sea, Aparici

lo consiguió. En buena parte porque unas ciertas circunstancias

personales le favorecieron: el autor, aparte de geó-

200

grafo, se dedicaba a la tarea de recaudar impuestos para subvencionar

las guerras durante el reinado del último monarca

de la Casa de Austria, Carlos II, lo que requería recorrer

el país a pie o con animales de carga. Él aprovechaba esta

situación para tomar toda clase de notas in situ que le permitieran

un día confeccionar un mapa del Principado habiendo

pisado todo el terreno, y que parece que había planificado

de manera que fuera acompañado de una larga descripción.

Políticamente hablando, Aparici fue defensor de la causa felipista

en la Guerra de Sucesión Española que estalló al convertirse

el nieto del rey de Francia, Felipe, duque de Anjou,

en el primer monarca de la Casa de Borbón en los antiguos

reinos de Castilla y de Aragón. No es demasiado difícil deducir

por qué en 1720, Aparici, ya nombrado “geógrafo del Rey”,

pudo publicar su mapa de Cataluña comenzado a trabajar

tantos años atrás y con un formato francamente grande,

116 x 129 cm, y a escala 1:220 000 aproximadamente.

Del mapa, que científicamente hay que valorar muy positivamente,

sólo comentaremos algunos aspectos concretos, y

de manera breve. Coloca al mismo tiempo sobre su superficie

impresa la antigua división administrativa de Cataluña

en veguerías y la que fue impuesta a raíz del decreto de la

Nueva Planta, los corregimientos. También añade la delimitación

de los ocho obispados de Cataluña. Los aspectos toponímicos

están bien resueltos y los municipios están diferenciados

en función de su importancia en “Villas grandes, Villas peque -

nyas, Lugares grandes, Lugares pequenyos”.

Así, la primera parte del proyecto de Aparici de publicar un

mapa de Cataluña actualizado se convirtió en realidad, pero

no la segunda, que habría consistido en la publicación de su

texto descriptivo o memoria. Afortunadamente, en la sección

de reserva de la Biblioteca de Catalunya, se conservan estos

textos manuscritos de Aparici complementarios del mapa: uno

del año 1708 y un segundo, mejor elaborado, donde no consta

fecha, aunque cabe situarlo hacia 1715 (Ms. Arx. 516), que tal

vez el autor consideraba ya como casi definitivo. 11 El geógrafo

Salvador Llobet publicó la edición crítica de estos textos. 12

4. La planta de Cataluña que comentamos a continuación ha sido

seleccionada en función de su temática: el estado de los caminos

del Principado, con la finalidad de que los ejércitos de Feli -

pe V que transitaban por ellos lo hicieran con las máximas

garantías de seguridad. Su autor fue Oleguer de Taverner i

d’Ardena, segundo conde de Darnius (1676-1727), que pudo

verlo publicado en Barcelona el año anterior al de su muerte;

por lo tanto, en 1726. Corresponde a la lámina 55 del catálogo.

El conde de Darnius –forma que empleaba el autor para firmar–

clasificó los caminos en tres grupos: los caminos donde

podían transitar los carros de combate, los carruajes o cualquier

otro vehículo de ruedas; los que sólo eran aptos para animales

de carga; y los que estaban en tan mal estado que se

habían de considerar como intransitables para llevar a cabo

10. MONTANER, CARME: “An unrecorded map of Catalonia by Sanson”, The Map Collector, 66, 1994, pág. 33-35.

11. GALERA I MONEGAL, MONTSERRAT: [“El mapa de Catalunya de Josep Aparici: estudi”], Aparici, Josep. Nueva descripcion geografica del principado de Cataluña, 1998

[edición facsímil].

12. LLOBET, SALVADOR: “Una descripción geográfica del Principado de Cataluña por José Aparici en el siglo XVIII”, Hispania, 6, 1946, pág. 635-669.


maniobra militar alguna. Unos signos gráficos diferentes para

cada caso ayudan a distinguirlos a simple vista sobre el mapa.

Tal como en el caso del mapa de Aparici, se han conservado

unos textos que en opinión del autor habían de acompañar al

mapa y que fueron acabados también en 1726. Tampoco fue

posible conseguir la publicación de esta interesante memoria

hecha a partir del contenido del mapa.

Se trata de tres ejemplares manuscritos titulados –con muy

pocas variaciones de puntuación y vocabulario– “Guia de los

caminos mas principales del Principado de Cataluña, asi carreteros

mas quebrados por los quales pueden transitar ejercito,

artilleria, carruajes y destacamentos hechos por el coronel

conde de Darnius”, obra de manos diferentes, y con un texto

casi único para las tres versiones. Dos de ellos llevan un mapa

manuscrito plegado, muy similar al que se publicó, pero sin

ninguno de los muchos elementos de decoración claramente

barroca que aparecen en la versión impresa. El título del mapa

es “Mapa del Principado de Cataluña con la frontera de Francia

Aragon y Valencia...”. Ambos están presentados con la misma

encuadernación exacta, lo que hace suponer que provienen

de un mismo fondo. El tercer ejemplar (Ms. 10529) no contiene

el mapa; en cambio incluye al final del texto una “Tabla

de los caminos, que contiene este libro, por orden alfabético”,

o sea un índice, ya que a parte de los topónimos facilita el

folio donde aparecen citados. Este ejemplar, concretamente,

proviene de la colección del duque de Osuna. 13

Estos textos se conservan encuadernados en forma de libros

en la Sección de Reserva de la Biblioteca Nacional de España

en Madrid (1965, 6332=R.205, 10529). Aparte de la descripción

y el estado de conservación de los diferentes itinerarios,

de acuerdo con la intención del mapa, el texto pone un cierto

énfasis en detalles como, por ejemplo, los lugares de alojamiento

para los ejércitos y las precauciones a tomar en caso

de que se produjera algún incidente. En este supuesto caso,

podrían ser “socorridos por todas partes”.

5. Como representación de la aportación española a los mapas

de Cataluña también hay que poner un cierto énfasis en la

planta del Principado que dibujó el cartógrafo Tomás López

(1731-1802). Ostentó el cargo de “geógrafo de los Dominios

de Su Majestad”, al mismo tiempo que fue miembro de varias

academias.

A mediados del siglo XVIII la formación científica de nuestros

cartógrafos se encontraba a una distancia bastante considerable

respecto a la de los cartógrafos europeos. Tomás López

fue enviado a estudiar a París entre 1752 y 1760 a fin de intentar

ponerse a la altura de las circunstancias, de manera que

se pudiera partir de una base tan simple como la de conocer

la verdadera posición de pueblos y ciudades y las distancias

reales entre ellos. Se trataba de la primera vez que un cartógrafo

español entraba en contacto directo con los estudios

de nivel superior que se impartían en Europa.

13. GALERA I MONEGAL, MONTSERRAT: “Guerra i cartografia a Catalunya. Segles

XVII-XX”, La cartografia catalana: Cicle de conferències sobre història de la cartografia:

10è curs, 2000, pág. 151-154.

201

López estudió matemáticas y otras ciencias necesarias para

la formación de un cartógrafo y también se preparó en el perfeccionamiento

de la técnica del grabado, todo ello con un

único objetivo: que cuando se incorporara a Madrid estuviera

lo bastante preparado como para confeccionar un mapa de

la península que pudiese competir con los de los otros países

del continente. Aun así, Tomás López no pudo realizar observaciones

sobre el propio terreno y, como consecuencia, su cartografía

contiene ciertos errores geográficos.

Su planta de Cataluña lleva fecha de 1776; por lo tanto, fue

acabada al cabo de unos cuantos años de su regreso de París.

Constan en ella los 12 corregimientos vigentes en aquel momento,

junto con el distrito especial para la Val d’Aran. Está dibujada

a escala 1:330 000 aproximadamente. Fue incluida en

un atlas publicado en 1810 y corresponde a la lámina número

60 del catálogo.

Aparte de aplicar sus conocimientos científicos, Tomás López,

de acuerdo con el texto que de manera bien explícita hace

constar en el título que aparece en la cartela barroca, tuvo en

cuenta los mapas de Cataluña que se habían publicado hasta

aquel momento: el de Aparici y el del conde de Darnius –ambos

formando parte de esta corta selección– y también el de

Francisco Javier de Garma i de Duran, publicado hacia 1770

(lámina 58 de este catálogo). Igualmente, López se inspiró en

el gran mapa de los Pirineos de Roussel y La Blottière, elaborado

a finales del siglo XVII y publicado en ocho hojas hacia

1730, y, siguiendo sus propias palabras, también se inspiró

“en otros manuscritos y buenas relaciones”. Estas consultas

están en la línea de la observación anterior según la cual

Tomás López hacía un trabajo cartográfico de despacho o de

gabinete, a base de examinar y comparar documentos relacionados

con el mapa que preparaba.

Conclusiones

Finalmente, pues, la exposición ha constado de 64 mapas

del Principado de Cataluña. Al siglo XVII le corresponden 38 y

al siglo XVIII el resto. Y, si contamos las diferentes versiones que

se publicaron de cada uno de los 64 mapas, nos encontramos

con la importante cifra de 241 documentos. Su relación detallada

ha quedado reflejada en la descripción cartobibliográfica

que acompaña a cada lámina del presente catálogo.

Desde el punto de vista de los objetivos de la publicación de

los mapas, su resultado corresponde a los temas que hemos esbozado

en los preámbulos de este estudio: militares, comerciales,

políticos y científicos. Se observa una cierta alta proporción de

mapas hechos con finalidades militares, ya que durante este

período de 200 años el Principado de Cataluña fue escenario de

guerras casi continuas, las más significativas de las cuales fueron

la Guerra de los Segadores (1640-1652) i la Guerra de Sucesión

Española (1702-1715), que, sumadas a sus respectivas secuelas,

ocuparon buena parte del resto de ambos siglos.

Con respecto a sus autores, debe destacarse la participación

de cartógrafos de los Países Bajos y de Francia, coincidiendo con

el auge que alcanzaron en estos países los conocimientos científicos

durante este período; entre ellos se cuenta la ciencia cartográfica.

A partir de la segunda mitad del siglo XVIII, la contribución

de los cartógrafos autóctonos equilibra esta proporción en favor

de las aportaciones locales.


Si hemos de hacer una valoración cartográfica justa y equitativa

de esta presencia de mapas del Principado a lo largo del

período objeto de la exposición, ésta podría clasificarse como

relativamente aceptable. Lógicamente, esta afirmación sólo se

puede hacer a partir de unos puntos de referencia concretos que

pasan por el conocimiento de la producción cartográfica en Europa

durante este mismo período.

Y cuando nos hemos decidido a aplicar este adjetivo –previamente

matizado– a la presencia, a la cantidad de mapas

publicados, al nivel científico que alcanzaron respecto a los conocimientos

cartográficos del momento, pensamos que está exento

de todo tipo de chovinismo. Cataluña no es en absoluto un

país abanderado en este terreno: la gran mayoría de los mapas

salieron de los talleres de los Países Bajos o de Francia; la aportación

autóctona, a pesar de su valía, es más bien exigua; muchos

mapas son copias, a menudo chapuceras, de otros publicados

anteriormente. Con todo, y por varios motivos, quizá el más decisivo

el de la situación de guerra real o de guerra fría que tuvo

por escenario el territorio de Cataluña a lo largo de estos doscientos

años, el resultado global no se puede calificar en términos

excesivamente negativos.

Si la comparación la hiciésemos en el contexto de la península

Ibérica, el resultado sería algo diferente. Muchas otras tierras

y regiones peninsulares no alcanzaron el nivel de Cataluña

en cuanto a la categoría de sus representaciones cartográficas,

ni desde el punto de vista del conocimiento real del territorio,

ni de la información relacionada con los topónimos y la corrección

en su ubicación.

EN TORNO A LOS PRIMEROS MAPAS DE CATALUÑA

PUBLICADOS Y CONOCIDOS HOY EN DÍA

Primeras noticias referidas a mapas de Cataluña

impresos

Hemos tenido que renunciar, por motivos históricos y documentales,

a dedicar el tema de la exposición a los primeros mapas

de Cataluña impresos, entendiendo este enunciado en el sentido

más estricto de la frase. Así es como lo hubiéramos deseado.

La hipotética conservación, por un lado, de ciertos ejemplares

de mapas del Principado impresos que se encuentran documentados

en textos de finales del siglo XVI, junto con las escasas

posibilidades, algún día, de su localización, ha sido la causa.

Así, como preámbulo de este estudio, daremos razón del contenido

de estos textos mencionados. Pero la exposición se iniciará

con la exhibición del primer mapa impreso conocido, hecho

que tuvo lugar entre 1602 y 1605, y que corresponde a un gran

mapa mural del Principado, un grabado sobre seis planchas de

cobre, y del que, por cierto, solamente tenemos conocimiento de

un solo ejemplar. Suficiente, sin embargo, para encabezar la

muestra.

Las noticias documentales sobre la existencia de estos mapas

del siglo XVI, probablemente perdidos, se encuentran en un

manuscrito afortunadamente conservado que escribió el padre

202

Antes de dar por acabadas estas reflexiones finales, hay que

mencionar una labor que constituye la asignatura pendiente en

el mundo de la cartografía. Se trata de los mapas que ilustran

los libros, plegados aparte o formando parte de su paginación.

En algún momento se habrán de incluir en las listas de mapas

de un país o territorio. Esta labor requiere mucho tiempo, así

como personal que pueda ir examinando a fondo todos los volúmenes

cuya temática sugiera la posibilidad de localizar en ellos

mapas, planos, vistas u otro material de este tipo. Son muchas

las obras que habría que examinar; los cartotecarios somos conscientes

de ello y contamos con que algún día se pueda llevar a

término esta labor.

Estas serían las conclusiones derivadas de la oportunidad

de contar con un ejemplar de todos los mapas de Cataluña –procedentes

de los atlas y libros y como ejemplares individuales–

publicados y conocidos hoy en día, y del conocimiento de una

buena parte, esperemos, de las diferentes ediciones de que fueron

objeto, un factor también importante a la hora de valorar

el conjunto. Valoración que ha comportado el haber asumido el

riesgo de poner un calificativo que responda a la realidad sin

hacer uso de subjetivismos. Tan sólo con esta intención se ha

redactado esta visión general dedicada a la cartografía de

Cataluña publicada entre los años 1600 y 1800.

Montserrat Galera i Monegal

Responsable de la Cartoteca de Catalunya

Institut Cartogràfic de Catalunya

jesuita Pere Gil, titulado Libre primer de la historia Cathalana

en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de

cosas naturals de Cathaluña y, según sus propias palabras escritas,

redactado al menos entre 1598 y 1600. Fue el geógrafo Josep

Iglésies quien en el año 1949 publicaba este texto depositado en

el Seminario Episcopal de Barcelona, acompañado de un documentado

estudio. 1

Pere Gil da a entender en el capítulo I de su estudio sobre

Cataluña que 1600 era el año en que lo redactaba: “... per espay

de 1600 añys que correm ara...” [... por espacio de 1600 años en

que andamos ahora...]. Si bien Josep Iglésies en una nota a pie

de página precisa lo siguiente: “Inicialment deia 1598”. 2 Más

adelante, en el capítulo 2bis, podemos leer: “La figura de

Cathaluñya, ben considerada en mappa ben correcta, es triangular;

pero no es equilatera que tinga las parts y lineas iguals;

sino un poc prolongada, y ayxi retira la figura de Escalenos...”

1. IGLÉSIES, JOSEP: Pere Gil, S. I. Libre primer de la historia Cathalana en lo qual

se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña.

Según el manuscrito inédito del Seminario Episcopal de Barcelona, 1949.

2. GIL, PERE: Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de

Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña, fol. 1v.

(Estudio de Josep Iglésies, pág. 149).


[La figura de Cataluña, bien considerada en un mapa correcto,

es triangular; pero no equilátera, con las partes y líneas iguales,

sino algo prolongada, de manera que recuerda a la figura

de Escaleno...], “En una mappa curiosa que viu jo feta de ma lo

any 1596 la qual estava en la Baylia General, se contenia en un

Epitafi llati breument sifrada la longitut, latitut, figura i cosas

particulars de Cathaluña, lo qual Epitafi diu desta manera: ...”

[En un mapa cuidadoso que vi hecho a mano en el año 1596, que

estaba en la Bailía General, se contenía en un epitafio latino,

brevemente cifrada, la longitud, latitud, figura y cosas particulares

de Cataluña; epitafio que reza de esta manera: ...]. Sigue

un largo texto de carácter geográfico e histórico en lengua latina

que acaba con su datación: “Anno domini 1596”. Pere Gil se

está refiriendo, pues, a un mapa manuscrito del que hasta el

momento no se tiene ninguna otra noticia. 3

Este texto latino estaba previsto traducirlo “en llengua cathalana”.

Pero en el manuscrito, Pere Gil dejó un gran espacio en

blanco para colocar en él, en su momento, la traducción, que

finalmente no llegó a transcribir en su manuscrito.

En el mismo capítulo 2bis, más adelante, encontramos otra

información que en este caso se refiere a “mapes” [en plural] de

Cataluña igualmente manuscritos, pero también a otros que estaban

impresos. Es con motivo de la detallada descripción que el

autor hace de Cataluña y que divide “per parts”, según sus propias

palabras, y que corresponde a las divisiones administrativas

del momento en veguerías, subveguerías y bailías. Gil cita

las 15 veguerías vigentes hacia el año 1600, y por lo tanto sigue

dando razón de las tres que correspondían al Rosellón, que por

el tratado de los Pirineos pasarían a la corona francesa en el año

1659. La otra división tratada por el autor es la eclesiástica, y

finalmente la territorial, que equivale a las comarcas o climas

hasta un total de 27. Al hablar de esta última división, y como

preámbulo introductorio al tema, Pere Gil escribe: “... no referirem

en cada partida tots los llochs y vilas petitas, sino sols las

ciutats, vilas y llochs mes principals. Deixant al curios Lector:

para que en ditas Mappas manuscritas y estampadas de Cathaluña,

que estan curiosa y extensament fetas, los puga veurer tots o

casi tots; y los sitis, y posturas dells”. 4 [... no referiremos en cada

par