Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a ... - Labutxaca

vies de matar alguna, o un conill, no m’ho deixaves
fer; tu volies que, a mi, no em calgués saber-ho fer.
Has de viure d’una altra manera, filla. Si estudiava, em
salvaria, deies, i passaves d’una cosa a l’altra amb
aquesta capacitat de parlar sense dir-ho tot que segons
tu és un do natural que algunes persones tenen.
A mi no em sabia greu portar el menjar a l’era. Hi
anava amb ganes, a trobar els ous. Veig les ponedores
i em sorprenc de recordar que algunes gallines necessitessin
més intimitat que altres. A la ponedora gran,
quasi empotrada a la paret del fons, algun dia hi havia
vuit ous i tot. A voltes hi arribava al moment just en
què l’ou queia a la palla. Si et trobes un ou acabat de
pondre, passa-te’l pel davant dels ulls, va bé per a la
vista..., em deien les dones que trobava pel camí de
l’era. Jo sempre ho feia.
A l’engorfa passava les migdiades entre collita i
collita d’alfals, i quan ja s’havia acabat la sega. Durant
dues hores llargues, en plena xafogor dels migdies
d’estiu, el poble es tancava a les cases i el silenci arribava
a ser més fort que la calor de sota teulat. Era un
silenci espès, carregat del cansament dels grans. A l’engorfa
podia posar la ràdio sense por de despertar ningú.
Cosia, llegia o cantava. Esperava l’hora de les novel.les
a la ràdio, que començaven a les quatre en punt
de la tarda, un horari que coincidia amb el moment
en què els homes, si és que havien dinat a casa, tornaven
al terme. Ara els homes dinen sempre a casa i les
21