Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a ... - Labutxaca

metres avall del riu, Fraga: amb una altra cantarella i
que ningú no la confongui amb la de Saidí ni tampoc
amb la de Vilella, davant per davant del riu. Nou
quilòmetres amunt del secà, Sant Miquel: parla de
Lleida barrejada amb parles andaluses i de tot el sud.
¿I llegir? ¿I escriure? Escriuré en la llengua que enraonem,
ho vaig saber a Lleida i res no me’n va fer desdir
quan vaig arribar a Barcelona, al contrari. Llegir
aquelles paraules que només deia però no sabia escriure
ni havia vist mai sobre paper, aprendre’n de
noves i cada volta raonar i enraonar millor i poder llegir
més. Amb el meu accent. «¿Ja t’has fet de Barcelona?»
Mai deixaré la música de Saidí. Ara l’escric.
No tinc cap intenció de fer passar per feliç el Saidí d’abans
de la fruita, prou que me’n recordo. Quan anava
a missa, m’agradaven les festes grosses perquè s’encenien
tots els llums. El pare d’Hèctor, que al ball tocava
l’acordió, feia sonar l’òrgan i la Rosita de la Rosa i les
27