Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a ... - Labutxaca

lles heroïnes sense ofici ni benefici (cosa que les novel.les
rosa no desatenien tant). Disfrutava, en canvi,
quan les protagonistes eren la Sílvia Tortosa i algunes
poques més, actrius expressives que et feien veure l’esquelet
de la narració fotogràfica.
Uns quants xiquets i xiquetes, no tants com ara, ens
preparàvem per al batxillerat amb els directors de l’escola
i ens examinàvem per lliure a Lleida. Així ho va fer
primer Jaume i jo després. Aleshores ja teníem biblioteca
pública i allí vaig trobar els llibres de l’Enyd Bliton
que, gràcies a una redacció que ens va fer fer el mestre
Panadès, em van descobrir les ganes d’escriure. Quan
vaig iniciar els estudis, mon germà, a catorze anys i amb
revàlida, va començar a la terra, a ajudar el pare.
Anava sempre al cine i no he parat de comentar amb
el tio Julio les pel.lícules preferides, que no sempre són
les mateixes, i la carrera i la vida dels nostres actors i
actrius, dels únics que aleshores em mereixien el nom
d’artistes. El seu preferit és Tyrone Power, a qui no
s’assemella de res. Prim, d’estómac enfonsat, cara de
moixó irònic, el tio té una memòria implacable. Quan
Fernando es va matar amb el tractor, va deixar d’anar
al cine i ni mirava la televisió. Ell era una de les poques
persones grans que fins llavors encara anava al
cine del Simó, ja en decadència. Però el cine també el
va perdre a ell. Al tio li agrada contar aquella nit del 28
33