Descarrega - Esquerra Republicana de Catalunya

esquerra.cat

Descarrega - Esquerra Republicana de Catalunya

OCTUBRE 2011 NÚMERO

200

26è CONGRÉS NACIONAL

LA NOVA

ESQUERRA

REPUBLICANA

EN MARXA

EL CONGRÉS NACIONAL AVALA

L’EXECUTIVA D’ORIOL JUNQUERAS

I MARTA ROVIRA

BOSCH I TARDÀ, TÀNDEM D’ERC

A LES ELECCIONS AL CONGRÉS


200

OCTUBRE 2011

esquerra

nacional

Editor Ignasi Llorente

Director Sergi Sol

Redactor en cap Cristian Agudo

Redactors Arnau Albert,

Jordi Aranda, Oriol Duran

Disseny Glòria Comellas

Correcció lingüística Marta Molina

Il·lustracions Jordi Ferrer

Documentació Natàlia Lara

Tancament Santi Bracons

Redacció Esquerra–Secretaria

d’Imatge i Comunicació

Calàbria, 166 08015 Barcelona

Telèfon 93 453 60 05 Fax 93 323 71 22

redaccio@esquerra.org

Subscripcions Mònica Andújar

Telèfon 93 453 60 05

subscripcions@esquerra.org

Dipòsit legal B–3690–1998

ISSN 2013-1550

Impressió Imprintsa

Disseny original Jordi Vinyets

2 | ESQUERRANACIONAL | 200

SUMARI

03 EDITORIAL

EL NAS DE TYCHO BRAHE

04 XARXA

05 OPINIÓ

06 TEMA CENTRAL

26è CONGRÉS NACIONAL

D’ESQUERRA

14 PARLAMENTS

ESPERANT NOTÍCIES

DEL GOVERN

15 CONGRÉS

UN PAS MÉS PER ACABAR

AMB LA VERGONYA D’ESTAR

SENSE SENYAL

16 DOSSIER

TRANSICIÓ NACIONAL:

CIU HAURÀ DE TRIAR

COMPANY DE VIATGE

18 DOSSIER ENTREVISTA

ÒSCAR ESCUDER

20 MUNICIPALS

PACTES DE GOVERN:

CIU PREMIA EL PP

21 MÓN

L’EXCEPCIÓ NUCLEAR

FRANCESA

22 CULTURA

14 D’ABRIL. MACIÀ CONTRA

COMPANYS, DE TONI SOLER

23 INNOVACIÓ

INNOVAE VISION:

REALITAT AUGMENTADA

24 MEMÒRIA

200 NÚMEROS

DE L’ESQUERRA NACIONAL

26 TERRITORI

27 AGENDA

DOSSIER

TRANSICIÓ NACIONAL: SENSE HIPOTEQUES

16


DESITJO

CONFIANÇA EN SI

MATEIXOS, RIGOR,

MÈTODE I SORT

A LES PERSONES

QUE LIDERARAN

EL PARTIT A

PARTIR D’ARA

EDITORIAL

EL NAS DE TYCHO BRAHE

Ignasi Llorente

Alguns de vosaltres m’heu preguntat per quin

motiu el meu bloc sempre ha dut el nom del nas

de Tycho Brahe. Crec que aquest, que és la meva

darrera editorial com a responsable de l’Esquerra

Nacional, és un bon moment per explicar-ho.

Tycho Brahe és el darrer dels grans astrònoms

anteriors a l’era del telescopi. Malgrat això, va

ser capaç d’implantar l’observació metòdica i

rigorosa del cosmos creant el concepte mateix

d’observatori modern, i va defensar la necessitat

de refer des de zero tots els càlculs que s’usaven

aleshores. Només aquest fet, i que científi cs com

Kepler el tinguessin de referent, ja justifi caria la

seva inclusió entre els top-ten de l’astronomia.

Però a més, Tycho va tenir sort. Una nit que tornava

a casa, begut com gairebé sempre, va veure

una estella que brillava més del compte. Després

de comprovar que no era conseqüència de l’alcohol

ingerit, va dedicar-se a estudiar-la i va arribar

a la conclusió que era una Nova Stella, tal

com ell la va batejar. Avui dia sabem que era una

supernova, el sufi x «nova» és un homenatge a

Brahe, i encara és visible amb telescopis de llarg

abast. Va tenir molta sort. Les supernoves visi-

A LES PENES, PUYALADES

bles sense l’ajuda del telescopi es poden comptar

amb els dits d’una mà. I ell la va veure en el moment

més oportú per carregar-se la creença que

el cosmos era immutable.

Brahe no seria un model a seguir per cap

motiu més enllà de ser metòdic i molt tossut.

La vehemència amb què defensava les seves

opinions el van dur a batre’s en duel per una

discussió matemàtica. No sabem si va conservar

l’honor, però a conseqüència de la baralla

va perdre el seu nas, que va haver de substituir

per una pròtesi d’or i plata, alimentant la seva

fama d’excèntric.

El que sempre m’ha agradat d’aquest personatge

ha estat que no va tenir por d’oposar-se al

sentit comú de la seva època, que afi rmava que

el cosmos era immutable, i ho va fer des del mètode

científi c. Però a més va tenir sort, un aliat

que sovint és imprescindible. Confi ança en si

mateixos, rigor, mètode i una mica de sort. Això

és el que desitjo a totes les persones que a partir

d’ara lideraran el partit. |

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 3


LES PIULADES DEL MES

twitter.com/esquerra_ERC

4 | ESQUERRANACIONAL | 200

msanglas

@Albert_Rivera @jordicanyas a mi em fa por pertànyer

a un estat que no reconeix la nostra cultura

i que porta 300 anys intentant aniquilar-nos 11 set

JoanTarda

A ERC podem estar orgullosos de fer primàries

rigoroses, educades i de contingut. Més enllà

de posicions distintes, tots som companys. 14 set

junqueras

Avui és una jornada clau pel futur d’@Esquerra_

ERC, i per tant, també pel futur del país. A votar!

#viscaERC 17 set

AlfredBosch

Guanyi qui guanyi les #primàriesERC remarem

junts i amb força perquè ERC faci un bon resultat

el #20N. #viscaERC 17 set

Joanridao

Avui és un dia per a agrair la confi ança que ens ha

fet la gent d’Esquerra i per a felicitar la meva nova

direcció i el meu candidat. 17 set

martarovira

Moltes gràcies pel vostre suport d’aquestes setmanes.

Assumim el compromís amb responsabilitat

i iŀlusió. Continuarem #construimconfi ança 18 set

perearagones

Companys d’ERC, preparats per substituir les crítiques

dels oracles convergents per les del progressisme

de postal. El maniqueisme és arreu! 19 set

carme_capdevila

Les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques

de càncer doblen el temps recomanat. Que les

retallades no ens facin mal 25 set

jordiportabella

Barcelona s’ha llevat sent una capital lliure de la

tortura taurina. Em sento molt orgullós de la nostra

capital #independenciaCatalunya 26 set

LA NOTÍCIA + COMENTADA AL FACEBOOK

www.facebook.com/Esquerra.ERC

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra abandona el

Ple abans de la votació

de la reforma de la

Constitució espanyola

02 setembre a les 12.57

A 62 persones persones els agrada

EL MILLOR COMENTARI

Jordi Rubies Molt bé!

Que sàpiguen que amb nosaltres

no s’hi juga!

M’AGRADA

ISONA PASSOLA REIVINDICA LA LLEI DEL CINEMA

Isona Passola, productora de Pa Negre, que fi nalment participarà

als Òscars, va destacar el paper normalitzador del fi lm,

però va recordar que cal complir amb la Llei del cinema i

arribar al 50% de pel·lícules projectades en català.

NO M’AGRADA

TWITTER ENCARA NO PARLA CATALÀ

Malgrat el compromís del conseller delegat de Twitter i la

gran mobilització dels usuaris, el català no està entre les

sis llengües europees que properament comptaran amb

la traducció de la interfície d’aquesta xarxa social.


07.09.2011

00.35 h

ves.cat/aSCK

EL BLOC PERE GÓMEZ

IMMERSIÓ?

blocs.esquerra.cat/pgomez

Aquest dilluns, a la plaça dels gegants d’Olot, ens hem

aplegat tres-cents olotins i olotines en defensa del sistema

educatiu català. Cal? Sí que cal! Sembla mentida,

però sí que cal: trenta anys després, els catalans encara

hem de justifi car que allò que fem està bé. Per què? Perquè

als espanyols no els agrada. Perquè, encara que la

immersió a l’ensenyament hagi rebut els elogis del Parlament

europeu, en no garantir la màxima falangista de

l’«Espanya, una!», Espanya no ho pot permetre.

I, efectivament, haver de continuar argumentant

allò que no només s’ha argumentat, sinó que ja s’ha

aplicat, s’ha valorat i s’ha elogiat, ja cansa... Perquè el

tema no és aquest. El tema és que els espanyols somien

«una grande y libre». I Catalunya no hi té lloc.

Els catalans, més enllà de justifi car-nos, hauríem de

començar a plantejar com volem el nostre sistema educatiu

en uns Països Catalans independents. Hauríem de

OPINIÓ

Joan Puigcercós

Expresident d’Esquerra Republicana de Catalunya

APRENDRE A SABER-SE DESPRENDRE

Lluís Llach té una cançó el títol de la qual manllevo

en aquest comiat que no és un adéu però sí un punt

d’infl exió en les responsabilitats orgàniques que he

assumit durant molts anys a Esquerra Republicana

de Catalunya. ERC és el meu partit, ho seguirà sent

i n’estic ben orgullós. Alhora vull, també, agrair expresament

a tots els companys i companyes la confi

ança que m’han fet i les oportunitats que se m’han

donat de participar en un projecte il·lusionant, servint

la millor eina que té el nostre país per aconseguir

la independència: Esquerra Republicana.

La meva Presidència s’iniciava el 2008 després

d’un procés congressual altament complex. Quatre

candidatures, un clima enrarit i, sobretot, una contradicció

latent en el sí del partit, és a dir entre la

militància i els simpatitzants, continuar l’aposta del

govern d’esquerres, del Govern d’Entesa, o no. Si no

era ja prou la tensió, tant interna com externa, s’hi

afegia la confl ictivitat inherent als personalismes i

una sensació creixent d’acomodament confortable

en les institucions per part d’alguns.

tenir clar que la llengua vehicular de l’ensenyament ha

de ser la llengua pròpia. Que el domini d’altres llengües

(especialment de l’anglès i el castellà) és imprescindible,

però que això no passa per limitar el coneixement

de la llengua pròpia. Hauríem de tenir clar que és molt

important que tots els catalans coneguin la llengua del

país, cosa que avui per avui encara no passa.

Totes les matèries que ha d’aprendre un alumne

s’han de presentar en català, en la llengua del país; alhora

que el sistema (i la societat) ha de poder garantir

que els catalans tenen prou domini de les llengües

més importants del món per poder-s’hi moure.

Si no ho fem així, si no som prou contundents, els

catalans potser parlarem moltes llengües, però acabarem

perdent la nostra (com ha passat amb tantes i tantes

llengües del món), i potser acabarem desapareixent

com a país. Per això és tan important que defensem el

nostre ensenyament!

Sincerament, si alguna cosa hem après és que la

dinàmica de famílies, sectors, accents, al capdavall

personalismes, no ens porten enlloc. Hem d’assumir

que som un engranatge de la nostra màquina

i que la podem servir de moltes maneres. Estem

aquí perquè estem al servei d’una causa comuna

i prou. El darrer Congrés, a Girona, l’hem fet en un

clima de confi ança i esperança. No era així ara fa

tres anys en el recinte del Fòrum de Barcelona.

És possible que encara avui hi hagi persones escèptiques

davant la nova dinàmica, enquistant-se

en els esquemes del passat, en el seu nucli d’amics

o en la federació, però s’equivoquen. Això ja és passat.

La nova majoria que l’Oriol Junqueras i la Marta

Rovira han assolit és ja un motiu de satisfacció per

deixar enrere aquella etapa. Ens en podem felicitar

tots, perquè en el fons és una victòria de tots, de

tots els que volem una organització forta i cohesionada

que pugui donar resposta a tots els reptes

de present i de futur, que no són pas pocs. Si tots hi

anem, en podeu estar ben segurs, ens en sortirem.

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 5


LA NOVA

ESQUERRA REPUBLICANA

EN MARXA

6 | ESQUERRANACIONAL | 200

MARTA ROVIRA:

«GIR A LA DRETA? SERÀ DE 360 GRAUS

PERQUÈ NOSALTRES SEGUIM ESTANT ON ESTÀVEM

I SENT ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA»

Sergi Sol

Director de l’Esquerra Nacional

El Congrés Nacional de l’1 d’octubre de 2011, a la ciutat de Girona,

no passarà a la història per ser el més multitudinari —tot i que hi

van assistir més de 2.000 persones—, però sí per ser un punt d’infl

exió per a la unitat i la cohesió del partit, amb moments de gran

comunió i emotivitat. Oriol Junqueras i Marta Rovira van ofi cialitzar

el seu lideratge i van veure com l’assemblea ratifi cava tots els

membres de la nova Executiva proposada pel tàndem que dirigirà

el partit els propers anys, i caracteritzada per una àmplia renovació

i per la incorporació de càrrecs municipals.

Durant el matí, el president i el secretari general sortints, Joan

Puigcercós i Joan Ridao, van ser repetidament ovacionats en les

seves intervencions. Tant l’un com l’altre van fer una crida per treballar

amb lleialtat, tothora que manifestaven el seu compromís

de present i de futur amb Esquerra Republicana. Ambdós dirigents,

protagonistes d’un relleu exemplar, van fer una severa autocrítica

però, alhora, van posar en valor la feina feta els darrers anys

i els avenços socials i nacionals propiciats per la presència d’Esquerra

al Govern, si bé el partit ha experimentat una forta davallada

en el darrer cicle electoral. Puigcercós va posar èmfasi en la

necessitat de superar les divisions internes que han llastat Esquerra

Republicana, i Ridao va assegurar que la gent d’ERC no havia

de demanar perdó a ningú i tenir més autoestima. Els informes de

gestió presentats van ser votats per una majoria molt àmplia, que

va acomiadar les seves intervencions aplaudint a peu dret.


La militància va participar activament

al 26è Congrés Nacional.

© Albert Salamé

Ridao, Puigcercós, Junqueras i Rovira durant

la proclamació del president i la secretària general.

© Albert Salamé

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 7


Pilar Pilar Albiol Albiol en en un un moment moment de de la la presentació presentació de de l’informe l’informe econòmic, econòmic,

que que va va ser ser aprovat aprovat sense sense cap cap vot vot en en contra. contra.

GIR DE 360 GRAUS

A la tarda, quan es va registrar la màxima afl uència al 26è Congrés

Nacional, va ser el torn de Rovira i Junqueras. La secretària general

va sortir al pas de les crítiques interessades que apuntaven un

gir a la dreta d’ERC, i tot citant Joan Tardà —el conseller nacional

més votat de llarg—, va ironitzar sobre el suposat gir: «Doncs deu

ser de 360 graus, perquè nosaltres seguim estant on estàvem i seguim

sent Esquerra Republicana de Catalunya». Rovira, que es va

veure obligada a interrompre el seu discurs repetidament davant

l’ovació de les persones assistents, va defensar les sigles del partit

com el mínim comú denominador d’una pluralitat de sensibilitats

i va ratifi car la nació política «de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar,

per molt que la consciència nacional no sigui uniforme

al llarg de cadascun dels territoris». En un to similar s’havia expressat

Puigcercós quan va afi rmar amb insistència que una de les

diferències notables amb altres partits catalans és que ERC és un

partit nacional —dels Països Catalans— i no regional.

La intervenció més esperada era, evidentment, la d’Oriol Jun-

Joan Joan Puigcercós Puigcercós es es va va dirigir dirigir a a la la militància militància per per presentar presentar

l’informe l’informe de gestió gestió de la Presidència.

Presidència.

8 | ESQUERRANACIONAL | 200

Joan Joan Joan Ridao Ridao Ridao durant durant durant la la la presentació presentació presentació de de de l’informe l’informe l’informe de de de gestió gestió gestió de de de la la la secretaria secretaria secretaria general. general. general.

queras, ovacionat ja al matí i erigit en el nou líder —d’una direcció

col·legiada— amb crits de «President, President!». Al migdia

ja va fer una breu intervenció per presentar l’Executiva Nacional,

destacant la voluntat de sumar, de recuperar antics votants i militants

i de connectar amb nous sectors socials i votants. A la tarda,

Junqueras va fer una llarga exposició en què va desgranar la seva

forma de veure el país i d’entendre la política. Junqueras va sentenciar

que ERC és el partit dels independentistes i de la gent que

està per la justícia social, i va recórrer a l’èpica i va emocionar els i

les congressistes en recordar la fi gura dels traspassats Víctor Torres

i Heribert Barrera —amb anterioritat ja s’havia fet un minut

de silenci—, i en narrar diverses anècdotes que ells mateixos li

havien explicat un anys abans. Tant Barrera com Torres van morir

aquest 2011 sent militants d’ERC.

Junqueras va encomanar tothom a treballar de valent, a no perdre

mai el nord ni la voluntat de servei, a ser perseverants i a no defallir.

El relat de Junqueras va fer emmudir el Palau de Congressos

de Girona, i alhora va provocar un esclat de joia amb frases com:

Isaac Isaac Albert Albert va va intervenir intervenir per per presentar presentar la la ponència ponència política, política,

que que que fi fi fi nalment nalment nalment no no no va va va tenir tenir tenir cap cap cap esmena. esmena. esmena.


Eduard Eduard López López va va ser ser l’encarregat l’encarregat d’exposar d’exposar la la ponència ponència de de reforma reforma

dels dels Estatuts Estatuts del del partit, partit, que que es va aprovar aprovar per per una una àmplia àmplia majoria. majoria.

ORIOL JUNQUERAS:

«NO VOLEM VEURE

MAI MÉS LA DERROTA

ALS ULLS DE LA

NOSTRA GENT»

«Som nosaltres els que hem

d’anar a buscar la nostra gent.

Volem guanyar, tenim l’obligació

de guanyar. No volem veure

mai més la derrota als ulls de la

nostra gent».

El Congrés Nacional també

va aprovar la Ponència Política

i la d’Estatuts per una amplíssima

majoria, igual que la pràcti-

ca totalitat de les votacions que es van anar succeint al llarg de la jornada.

L’encarregat de defensar la Ponència Política va ser Isaac Albert, que

va subratllar la voluntat de prioritzar la consecució d’una majoria social

per la independència per davant de la unitat de les forces independentistes,

i el país per davant de qualsevol altra consideració. Un altre dels

punts destacats de la jornada va ser l’elecció d’una trentena de consellers

nacionals. Els més votats, de llarg, van ser Joan Tardà i l’alcaldessa de

Santpedor, LauraVilagrà. |

Discurs Discurs de de presentació presentació de de Marta Marta Rovira Rovira

com com com com a a a nova nova nova nova secretària secretària secretària secretària general. general. general. general.

Oriol Junqueras, nou president d’ERC,

encapçalarà la nova etapa del partit.

Oriol Junqueras

President d’Esquerra

LA NOVA ESQUERRA

REPUBLICANA

El Congrés de Girona ha d’obrir un nou cicle

polític i una nova cultura organitzativa.

Som i hem estat el partit polític d’aquest

país que més té en compte la seva militància

i l’únic que escull la Presidència i

la Secretaria General per sufragi universal.

En això ningú no ens pot donar lliçons.

Però ara també necessitem ser la formació

política més oberta i participativa,

capaç de teixir àmplies complicitats amb

la societat civil i permeable a aquesta. Alhora,

també hem de ser una organització

forta i cohesionada, que viu la democràcia

interna amb passió però també amb el

màxim respecte i lleialtat.

AQUEST ÉS EL PARTIT

DE FRANCESC MACIÀ I TAMBÉ

EL PARTIT DE LLUÍS COMPANYS

Esquerra Republicana és la millor eina

que té aquest país en el camí de la independència

i de la justícia social. Però si

volem que aquest instrument respongui a

les exigències, als reptes immensos que

ens proposem, l’hem de muscular i, a la

vegada, fer-lo un instrument àgil i efi caç,

aglutinador d’un ampli ventall de sensibilitats,

amb voluntat de ser hegemònic i amb

uns objectius diàfans i irrenunciables.

Aquest és el partit de

Francesc Macià però també

és el partit de Lluís Companys.

Aquest és el partit que

va néixer a l’albada de la llibertat,

a la Conferència de les

Esquerres catalanes de 1931,

i és el partit que farà possible

un somni que tots anhelem:

ser un Estat més de la Unió

Europea, amb una democràcia

exemplar i una societat del

benestar homologable a les

nacions més avançades de la

vella Europa.

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 9


ELECCIONS AL CONSELL NACIONAL

En el marc del 26è Congrés d’Esquerra es van triar els membres

del Consell Nacional, màxim òrgan del partit entre congressos.

Finalment van ser escollits 31 consellers nacionals, ja que es va

produir un empat en nombre de vots entre els dos darrers consellers

que van resultar triats.

CANDIDATURES ELEGIDES secció local vots

1 Joan Tardà Cornellà de Llobregat 998

2 Laura Vilagrà Santpedor 861

3 Mireia Mata Figueres 629

4 Xavier Castellana Solsona 611

5 Elisenda Paluzie BCN Eixample 597

6 Carme Bertral Cardona 568

Macià Serra Girona 568

8 Teresa Garcerà València 566

9 Ester Alberich Reus 549

10 Miquel Pueyo Lleida 530

11 Jordi Bosch BCN Les Corts 501

12 Sergi Sabrià Palafrugell 493

13 Ivan Aranda Canet de Mar 484

14 Isaac Albert Terrassa 480

15 Anna Agustí Lleida 479

16 Jordi Batchelli Camprodon 478

17 Lluís Batalla Vinaròs 469

Mario Carbonell Xixona 469

19 Cathy Sweeney Palma 463

Teresa Vallverdú L’Arboç 463

21 Jordi Cartanyà Reus 459

22 Jordi Millan L’Hospitalet 458

23 Mònica Alabart Tarragona 453

24 Josep Maria Diéguez Vic 424

25 Joan-Miquel Chacón Pollença 420

26 Eduard Coloma Lloret de Mar 419

27 Nofre Munar Inca 415

28 Ximo Graña Sagunt 407

29 Pere Gómez Olot 385

30 Rafael Fabregat Castelló 364

Emili March El Palau d’Anglesola 364

ELECCIONS A LA PRESIDÈNCIA

RESULTATS DE LA JORNADA ELECTORAL DEL 17 SETEMBRE

10 | ESQUERRANACIONAL | 200

ORIOL JUNQUERAS

President

participació en blanc a favor

Total general 44,77% 7,99% 92,07%

Alt Pirineu 37,21% 12,50% 87,50%

Barcelona 46,68% 14,00% 86,00%

Camp de Tarragona 34,47% 5,79% 94,21%

Catalunya Central 50,26% 3,66% 96,34%

Catalunya Nord 36,11% 7,69% 92,31%

CANDIDATURES NO ELEGIDES secció local vots

32 Josep Tomàs Àlvaro Vilanova i la Geltrú 358

33 Adam Tomàs Amposta 340

34 Francesc Ribot Badalona 337

35 Albert Gil La Roca del Vallès 328

Jaume Vidal Calldetenes 328

37 Joan Antoni Pons Tortosa 326

Antoni Segarra BCN Les Corts 326

39 Miquel Bofi ll Torroella de Montgrí 311

Francesc Sutrias Rubí 311

41 Miquel Mateu Barcelona-Poblenou 303

42 Núria Marín Lleida 294

43 Núria Arnau Sagunt 287

44 Desemperats Crespo Llíria 278

45 Xavier Alcalde BCN Sarrià-Sant Gervasi 275

46 Jordi Coronas BCN Horta-Guinardó 270

47 Jordi Xena Banyoles 259

48 Xavier Florensa BCN Gràcia 252

49 Jordi Cots Cardedeu 222

50 Meritxell Valladares BCN Barcelona Vella 215

51 Maria de Lluc Bauzà Vilafranca de Bonany 207

52 Lluís Amestoy Llívia 194

53 Xavier Garriga BCN Les Corts 181

54 Joan Barres Alboraia 176

55 Josué Sallent BCN Sant Andreu 156

56 Joan Mill Prats de Lluçanès 154

Ildefons Muñoz Manacor 154

58 Joan Bonet Santanyí 153

59 Daniel Galvany Crevillent 150

60 Andreu Bujosa Bunyola 144

Albert Palou Vic 144

62 Narcís Romà Mollerussa 136

63 Joan Serra Simat de la Valldigna 133

64 Josep Ll. de Villasante BCN Eixample 131

65 Carles Ramon Felanitx 122

66 Jordi Fexas BCN Sants-Montjuïc 119

vots emesos ...................1.573 vots nuls .................................. 23

vots vàlids .......................1.550 vots en blanc ..........................11

Illes Balears 45,87% 4,00% 96,00%

Girona 48,26% 5,58% 94,42%

Lleida 38,37% 12,17% 87,83%

País Valencià 39,57% 26,36% 73,64%

Penedès 46,13% 3,50% 96,50%

Regió Metropolitana 45,47% 7,54% 92,46%

Terres de l’Ebre 47,40% 0,44% 99,56%

Estranger 5,56% 0% 100%

Vot per correu 72,34% 6,25% 100%


ELECCIONS A L’EXECUTIVA NACIONAL

La militància d’Esquerra va donar un ampli suport a la nova executiva

del partit resultant d’aquest Congrés Nacional. Tots els

membres proposats per formar part de la nova Executiva van rebre

l’aval de la militància. La nova etapa d’ERC, iniciada a Girona,

arrenca, doncs, amb una direcció renovada que compta amb la

confi ança de les bases del partit.

sí no blanc nul

LLUÍS SALVADÓ ............... 1.154 ... 286 .......122 .........0

Secretari general

adjunt

JORDI SOLÉ .................... 1.442 ..... 25 .......100 .........0

Vicesecretaria General de Política

Internacional i Relacions Institucionals

ELISABET NEBREDA ......... 1.383 ..... 39 .......139 .........0

Secretaria Nacional

de Política Internacional

JORDI FÀBREGA ............... 1.404 ...... 38 .........123 .......... 0

Secretaria Nacional

d’Entorn

LLUÍS PEREZ ................... 1.294 ...... 95 .........162 .......... 1

Secretaria Nacional

d’Innovació Política

ESTER CAPELLA .............. 1.192 ... 253 .......118 .........2

Vicesecretaria General

d’Acció Política i Dona

RICARD MARTÍNEZ ........... 1.143 ... 248 .......164 .........1

Secretaria Nacional

de Política Territorial

PERE CULELL .................. 1.412 ..... 26 .......127 .........0

Secretaria Nacional

de Política Social i Ciutadania

ELECCIONS A LA SECRETARIA GENERAL

RESULTATS DE LA JORNADA ELECTORAL DEL 17 SETEMBRE

MARTA ROVIRA

Secretària general

participació en blanc a favor

Total general 44,65% 10,04% 89,96%

Alt Pirineu 37,21% 15,63% 84,38%

Barcelona 46,16% 15,83% 84,17%

Camp de Tarragona 34,47% 10,05% 89,95%

Catalunya Central 50,26% 6,04% 93,96%

Catalunya Nord 36,11% 15,38% 84,62%

sí no blanc nul

ALBERT CASTELLANOS ..... 1.358 ..... 55 .......149 .........0

Secretaria Nacional

de Política Econòmica i Treball

MARIA MERCÈ ROCA ........ 1.484 ..... 24 .........67 ......... 1

Secretaria Nacional

de Política Cultural i Educació

EDUARD LÓPEZ ................ 1.269 ... 173 .......118 .........0

Vicesecretaria General

de Coordinació Interna i Territori

MARC SANGLAS .............. 1.248 ... 184 .......127 ......... 1

Secretaria Nacional

de Política Municipal

JOSEP CARRAPIÇO ........... 1.304 ... 121 .......133 ......... 1

Secretaria Nacional

d’Organització

JORDI ROIG ..................... 1.340 ...... 63 .........155 .......... 0

Secretaria Nacional

de Finances i Administració

ORIOL AMORÓS ............... 1.004 ... 437 .......125 .........0

Vicesecretaria General

de Comunicació i Estratègia

GUILLEM CLAPÉS ............. 1.115 ... 300 .......137 .........0

Secretaria Nacional

d’Imatge i Comunicació

MEIUS FERRÉS ................ 1.364 ..... 56 .......138 .........0

Secretaria Nacional

de Partit en Xarxa 2.0

CESC IGLESIES ................ 1.333 ..... 79 .......145 .........0

Secretaria Nacional

d’Estratègia i Anàlisi Electoral

Illes Balears 45,87% 8,00% 92,00%

Girona 48,26% 6,55% 93,45%

Lleida 38,54% 12,93% 87,07%

País Valencià 38,96% 25,98% 74,02%

Penedès 45,81% 4,93% 95,07%

Regió Metropolitana 45,37% 9,90% 90,10%

Terres de l’Ebre 47,40% 2,19% 97,81%

Estranger 5,56% 0% 100%

Vot per correu 72,34% 14,71% 85,29%

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 11


ELECCIONS A LES CORTS ESPANYOLES 2011

RESULTATS DE LES PRIMÀRIES

El 17 de setembre, la militància d’Esquerra va triar el candidat a les

eleccions a les Corts espanyoles, que tindran lloc el proper 20 de

ALT PIRINEU particip. en blanc Bosch Ridao

La Seu d’Urgell 31,67% 5,26% 26,32% 68,42%

Montellà i Martinet 46,67% 9,52% 76,19% 14,29%

Tremp 38,81% 0% 72,00% 28,00%

Total regional 38,37% 4,62% 60,00% 35,38%

BARCELONA particip. en blanc Bosch Ridao

BCN.Barcelona Vella 55,36% 3,23% 83,87% 12,90%

BCN.Eixample 40,28% 0% 44,83% 55,17%

BCN.Sants-Montjuïc 45,74% 6,98% 74,42% 18,60%

BCN.Les Corts 35,38% 13,04% 52,17% 34,78%

BCN.Sarrià-St. Gervasi 46,25% 8,11% 59,46% 32,43%

BCN.Gràcia 48,48% 3,17% 87,30% 9,52%

BCN.Horta-Guinardó 48,48% 6,25% 78,13% 15,63%

BCN.Nou Barris 37,25% 5,26% 47,37% 47,37%

BCN.Sant Andreu 59,55% 0% 73,58% 26,42%

BCN.Clot-Verneda 62,12% 9,76% 58,54% 31,71%

BCN.Poblenou 50,00% 12,90% 70,97% 16,13%

Total regional 47,19% 5,00% 66,30% 28,70%

CAMP DE TARRAGONA particip. en blanc Bosch Ridao

Valls 48,21% 0% 92,59% 7,41%

Montblanc 51,52% 17,65% 58,82% 23,53%

Reus 37,15% 5,32% 59,57% 35,11%

Tarragona 25,12% 1,85% 77,78% 20,37%

Total regional 34,47% 4,69% 69,27% 26,04%

CATALUNYA CENTRAL particip. en blanc Bosch Ridao

Igualada 63,46% 2,06% 86,60% 11,34%

Manresa 45,58% 2,34% 76,56% 21,09%

Berga 39,68% 4,00% 68,00% 28,00%

Vic 47,50% 3,57% 75,00% 21,43%

Solsona 67,74% 4,76% 61,90% 33,33%

Total regional 50,19% 2,87% 77,28% 19,84%

CATALUNYA NORD particip. en blanc Bosch Ridao

Perpinyà 36,11% 0% 61,54% 38,46%

ESTRANGER particip. en blanc Bosch Ridao

Estranger 10,53% 0% 50% 50%

ILLES BALEARS particip. en blanc Bosch Ridao

Eïvissa i Formentera 57,89% 36,36% 36,36% 27,27%

Palma 44,06% 2,25% 87,64% 10,11%

Total regional 45,25% 6,00% 82,00% 12,00%

GIRONA particip. en blanc Bosch Ridao

Figueres 49,31% 11,43% 65,71% 22,86%

La Bisbal d’Empordà 48,73% 3,90% 57,14% 38,96%

Olot 76,27% 0% 91,11% 8,89%

Girona 45,37% 8,60% 61,29% 30,11%

12 | ESQUERRANACIONAL | 200

novembre. Els i les militants es van decantar majoritàriament per

Alfred Bosch, que va aconseguir el 65,68% dels vots, mentre que

Joan Ridao va comptar amb el suport del 30,74% de la militància.

Banyoles 67,57% 32,00% 32,00% 36,00%

Ripoll 47,83% 3,03% 57,58% 39,39%

Sta. Coloma de Farners 38,86% 5,33% 74,67% 20,00%

Total regional 48,44% 7,66% 64,83% 27,51%

LLEIDA particip. en blanc Bosch Ridao

Les Borges Blanques 36,21% 5,00% 55,00% 40,00%

Balaguer 47,93% 0% 68,97% 31,03%

Mollerussa 25,68% 0% 57,89% 42,11%

Guissona 52,83% 0% 53,57% 46,43%

Lleida 35,15% 6,02% 59,04% 34,94%

Tàrrega 40,00% 0% 62,50% 37,50%

Total regional 38,68% 2,59% 60,78% 36,64%

PAÍS VALENCIÀ particip. en blanc Bosch Ridao

Xixona 26,53% 23,08% 30,77% 46,15%

Benicarló 70,00% 0% 7,14% 92,86%

Crevillent 52,17% 0% 58,33% 41,67%

Pego 32,14% 0% 11,11% 88,89%

Benifairó de la Valldigna 43,64% 0% 41,67% 58,33%

València 36,18% 1,82% 14,55% 83,64%

Total regional 38,84% 3,15% 24,41% 72,44%

PENEDÈS particip. en blanc Bosch Ridao

Vilafranca del Penedès 49,12% 0% 80,36% 19,64%

El Vendrell 45,00% 0% 69,44% 30,56%

Vilanova i la Geltrú 44,07% 0% 65,38% 34,62%

Total regional 46,15% 0% 72,22% 27,78%

R. METROPOLITANA particip. en blanc Bosch Ridao

Martorell 46,56% 2,27% 64,77% 32,95%

Sant Joan Despí 42,04% 2,48% 48,45% 49,07%

Badalona 48,15% 0% 76,92% 23,08%

Mataró 38,85% 1,35% 52,03% 46,62%

Sabadell 45,66% 6,12% 68,37% 25,51%

Terrassa 51,15% 2,56% 53,21% 44,23%

Granollers 51,85% 1,66% 69,06% 29,28%

Total regional 45,78% 2,41% 59,36% 38,23%

TERRES DE L’EBRE particip. en blanc Bosch Ridao

Tortosa 38,70% 0% 81,82% 18,18%

Amposta 58,79% 0% 92,78% 7,22%

Móra d’Ebre 48,21% 0% 69,23% 30,77%

Gandesa 57,58% 5,26% 94,74% 0%

Total regional 47,93% 0,43% 86,09% 13,48%

TOTAL GENERAL participació 3.252 44,81%

vots en blanc 116 3,58%

vots nuls 15 0,46%

ALFRED BOSCH 2.126 65,68%

JOAN RIDAO 995 30,74%


Aleix Moldes / ACN

SUMA D’EXPERIÈNCIA I RENOVACIÓ

Cristian Agudo

Pocs partits poden presumir de tirar endavant

un exercici de democràcia interna

tan exemplar com el que es va viure a Esquerra

Republicana de Catalunya el passat

17 de setembre. En un moment en què la

ciutadania demana més participació en

la política, posar en mans de la voluntat

de la pròpia militància del partit l’elecció

d’un cap de llista esdevé una bona mostra

de democràcia interna. Així, el mateix dia

Alfred Bosch

Cap de llista d’ERC a les eleccions

al Congrés dels Diputats

ÉS AMOR

Des del passat 17 de setembre, l’Eros

ha passat al davant del Thanatos en la

vida interior d’Esquerra Republicana de

Catalunya. L’elecció de la Presidència i la

Secretaria General s’han fet sense traumes,

en bona part gràcies a Joan Puigcercós.

I la rivalitat entre candidats a les

eleccions espanyoles s’ha resolt amb

ALFRED BOSCH SERÀ EL CANDIDAT

A LES ELECCIONS AL CONGRÉS DELS

DIPUTATS, SEGUIT PER JOAN TARDÀ

que la militància donava de manera aclaparadora

el seu suport a Oriol Junqueras

i Marta Rovira com a president i secretària

general del partit respectivament, les

un procés net, elegant i amable, en gran

mesura gràcies a la cavallerositat de

Joan Ridao i de Joan Tardà. Ara comencem

a ser respectats, i potser una mica

envejats i tot, a fora del partit.

Això sempre és important, però encara

més en una formació que vol conduir

el país fi ns a la llibertat nacional i la jus-

urnes també van decidir el candidat a les

properes eleccions al Congrés, que fi nalment

serà Alfred Bosch. El portaveu de

Barcelona Decideix durant la consulta per

la independència que es va dur a terme fa

uns mesos a la capital del país, va rebre el

suport de 2.126 militants (65,68%). El fi ns

ara portaveu del grup parlamentari d’Esquerra

al Congrés, Joan Ridao, va rebre 995

vots (30,74%).

En la seva primera compareixença davant

dels mitjans de comunicació un cop

escollit candidat, Bosch va tenir paraules

d’agraïment per a Ridao i va assegurar que

la feina feta pels tres representants d’ERC

al Congrés serà la «base» del treball que

liderarà a partir d’ara. Per la seva banda,

Ridao es va posar a disposició dels nous

dirigents i va agrair el suport rebut pel partit

durant els darrers anys.

Un cop decidit el cap de llista, va arribar

l’hora de posar-se en marxa per preparar

les eleccions. Com a primer exemple de

l’objectiu que persegueix la nova direcció

d’ERC de sumar renovació i experiència,

es va anunciar que el número 2 a la llista

serà per a Joan Tardà, que formava part

del darrer grup parlamentari d’Esquerra a

Madrid. La renovació i la connexió amb els

moviments socials, i l’experiència parlamentària

se sumaran, doncs, per una ERC

forta al Congrés. |

tícia social. Al capdavall, el que volem és

infantar una nació que arribi a ser madura

i emancipada. Volem gestar, no pas

destruir; volem construir a partir d’un

somni. Volem viure, volem parir, volem

bastir un lloc millor per als nostres fi lls.

Per fer tot això ens cal estimar i crear

país. El patriotisme, en el fons, és amor.

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 13


PARLAMENTS

ESPERANT NOTÍCIES DEL GOVERN

ESQUERRA ARROSSEGA MAS CAP A LA REIVINDICACIÓ DEL CONCERT ECONÒMIC

I LA SEVA RATIFICACIÓ VIA CONSULTA POPULAR PER PART DE LA CIUTADANIA

Jordi Aranda

El debat de política general

de Catalunya s’ha saldat en

taules. Mas no va convèncer

ningú amb el seu discurs,

però tampoc va prendre cap

decisió, la qual cosa perpetua

aquesta partida d’escacs a

què juga CiU. El Govern conserva

la geometria variable

amb què va iniciar la legislatura,

però amb el matís que

les postures estan més diferenciades

i no admeten ambigüitats,

sobretot per part

del Govern a l’hora de buscar

el suport del PP.

En aquest sentit, Esquer-

LES VOTACIONS


14 | ESQUERRANACIONAL | 200

ra va arrossegar Mas cap a

la reivindicació del concert

econòmic i la seva ratifi cació

via consulta popular per

la ciutadania abans de la

negociació a Madrid. En el

seu discurs Joan Puigcercós, i

posteriorment Anna Simó en

la presentació de les resolucions,

van posar de manifest

que Esquerra tibarà el president

Mas i el Govern pel

concert econòmic. Però també

van advertir que aquest

suport no és un xec en blanc

ni els eximeix de les responsabilitats

envers les classes

treballadores que més patei-

xen la crisi econòmica.

En aquest sentit, Puigcercós

va instar també el

Govern a ser més curós en la

seva política fi scal i concretament

en la política d’ingressos,

ja que la dinàmica de

retallades en la despesa del

serveis públics iniciada pel

Govern no s’entén si aquest

no presta atenció també a

la seva política d’ingressos.

Puigcercós va posar de manifest

que el Govern no es pot

tapar els ulls i apartar la vista

d’aquells qui més tenen a

l’hora de contribuir al sosteniment

dels serveis públics. |

COMPROMÍS EN EL MODEL EDUCATIU DE CATALUNYA EN LLENGUA I CONTINGUTS


Joan Puigcercós al Debat

de política general.

© Esquerra

NO

REBUIG DE LA «REFORMA EXPRÉS» DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

DE LA MINORIA A

LA MAJORIA RESPECTE

LA CONSTITUCIÓ

Paraŀlelament al debat de política

general, es va celebrar

també el debat específi c sobre

la modifi cació «express» de

l’article 135 de la Constitució

espanyola, que el PSOE i el

PP van aprovar per la porta

del darrere aquest passat mes

d’agost a Madrid.

El debat va tornar a evidenciar

la sintonia entre PP

i PSOE en matèria econòmica

ja que, igual que amb les

propostes al debat de política

general pel concert econòmic,

les dues formacions van votar

igual, a més de defensar des

del faristol el fons i les formes

d’aquesta reforma.

Superar la Constitució

En la intervenció del grup

parlamentari d’Esquerra, el

portaveu adjunt Oriol Amorós

va recalcar la necessitat que

Catalunya de superar la

Constitució i el fet que en el

procés constituent només fos

Esquerra qui manifestés que

la Constitució era insufi cient

i uniforme, mentre que avui

aquest sentir ha passat a ser

majoritari a la cambra.

ABSTENCIÓ

NO NO VOTEN


CONGRÉS

UN PAS MÉS PER ACABAR AMB LA

VERGONYA D’ESTAR SENSE SENYAL

LA PROPOSTA DE TELEVISIÓ SENSE FRONTERES

ESDEVÉ LA PRIMERA ILP ACCEPTADA PEL CONGRÉS

Oriol Duran

Per primera vegada, una

iniciativa legislativa popular

ha estat acceptada pel Congrés

dels Diputats. Es tracta

de la proposta de Televisió

Sense Fronteres, impulsada

per Acció Cultural del País

Valencià, i que es refereix a la

Carta europea de les llengües

regionals o minoritàries per

a demanar que es legalitzin

les emissions dels mitjans de

comunicació entre els territoris

de llengua catalana, així

com també el gallec i l’euske-

LES VOTACIONS

ILP TELEVISIÓ SENSE FRONTERES

ra. Una iniciativa que podria

ser el fi nal del bloqueig de

les emissions de TV3 al País

Valencià i permetre així la

recepció de la televisió pública

catalana. La recollida de

651.650 signatures ha permès

que les formacions polítiques

s’haguessin de pronunciar

sobre una proposta que

Esquerra ja havia plantejat

amb anterioritat i que tot i

aprovar-se en diverses ocasions,

l’incompliment dels

governs valencià i espanyol

impedia acabar amb la situa-

ció vergonyosa que va portar

el tancament de repetidors

de TV3, en una època en què

tots els ciutadans poden accedir

a Al-jazzira o a la CNN.

Des de la tribuna, el portaveu

d’Esquerra, Joan Ridao,

va recordar que aconseguir

les emissions de TV3 al País

Valencià és «un problema

eminentment polític, no una

qüestió purament tècnica», i

apeŀlà al sentit comú de tots

els grups de la cambra en

preguntar-se «com s’explica

que es pugui veure TV3 a

l’Estat francès, a Andorra o

a Sardenya i no a Castelló de

la Plana». |

Joan Ridao va reclamar

les emissions de TV3

al País Valencià.

© Dani Duch

CONTRA LA REFORMA

CONSTITUCIONAL

EXPRÉS

«Una autèntica i efectiva democràcia

no és possible a Espanya

sense la restitució prèvia

de la sobirania de les nacions

que la integren», són paraules

d’Heribert Barrera que van servir

a Ridao per mostrar l’oposició

a la reforma constitucional.

Esquerra va abandonar el saló

de plens en el moment de la

votació per mostrar el rebuig a

una reforma antidemocràtica,

antisocial i centralista.

MOCIÓ A FAVOR

DE LA IMMERSIÓ

LINGÜÍSTICA

Esquerra va ser la impulsora

d’una moció que va comptar

amb el reconeixement de totes

les formacions del catalanisme

i que va suposar una manifestació

contra les darreres

agressions contra la llengua i la

cultura catalanes de l’espanyolisme,

ara disfressat sota una

toga. Els atacs se centren en la

immersió i el model lingüístic

de l’escola catalana, un model

que s’ha demostrat efi caç.

SÍ NO ABSTENCIÓ

REFORMA CONSTITUCIONAL


NO

NO

VOTEN

ABANDONEN

EN PLE

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 15


DOSSIER

Sergi Sol

Director de l’Esquerra Nacional

TRANSICIÓ NACIONAL

SENSE HIPOTEQUES NI RENÚNCIES

L’ACTUAL CONSELLER DE CULTURA, FERRAN MASCARELL,

ANUNCIAVA TRIOMFALMENT UN ACORD PER DESBLOQUEJAR

L’AMBICIOSA LLEI DEL CINEMA. EL PRIMER PAS, PERÒ,

HA ESTAT RENUNCIAR A LES MULTES, EL SEGON, POSPOSAR

LA PARITAT. EL TERCER, PAGAR EL PREU, 1,4 MILIONS D’EUROS.

Si els exhibidors compleixen, l’any 2017 hi hauria un 35% de

pel·lícules en català a la cartellera. Si bé, val a dir, amb notables

interrogants. Perquè el compliment d’aquests compromisos resta

subjecte a la bona voluntat d’aquests exhibidors (fi ns ara havien

deixat el català en un residual 3% del mercat) i a la resposta del

públic, segons han coincidit a manifestar ambdues parts, el govern

de la Generalitat i els representants de les ‘majors’. La Llei

del cinema, impulsada per Esquerra i aprovada per una àmplia

16 | ESQUERRANACIONAL | 200

ç

ç ç

majoria del Parlament, es manté formalment vigent. Però la seva

aplicació queda, d’entrada, molt lluny dels objectius que planteja.

I el seu incompliment no es penalitza. Els exhibidors, representats

per Emilio Tarrazón, que van arribar fi ns i tot a promoure

un tancament patronal contra l’aprovació de la Llei del cinema,

veuen ara satisfetes les seves principals demandes: «Abans es

parlava de quotes, imposicions i sancions, i ara ja no». Qui no

podia ser més rotunda és la productora de «Pa Negre», Isona Passola,

que celebrava la designació per als Òscars tot advertint que

no s’hi valen rebaixes en la Llei del cinema, sinó que la Llei s’ha

de complir íntegrament.

La del cinema és, i no pas casualment, una de les lleis que ha

recorregut el PP davant del Tribunal Constitucional, una més. En

el seu dia també va recórrer la Llei d’educació de Catalunya (LEC)

immersos en una croada contra l’escola catalana que no han dubtat

a intensifi car a consciència. També és el PP qui va recórrer el


Joan Manuel Tresserras

Professor de Periodisme i Ciències

de la Comunicació a la UAB

PERSEGUIR LA LLENGUA, ESQUARTERAR LA NACIÓ

La conformació originària popular de la

comunitat catalana coincideix amb allò

que P. Bonnassie va anomenar «l’instant

de llibertat» de l’Alta Edat Mitjana, propiciat

per l’ensorrament del vell imperi i

dels intents posteriors de refer-lo. L’element

de creació coŀlectiva més complex

i sofi sticat que rebem d’aquella època

és la llengua parlada. Quan els bisbes

reunits a Tours o a Magúncia, a començaments

del segle IX, recomanen predicar

en la «llengua rústica» de cada lloc es

refereixen també a la llengua que parla

la gent de bona part d’aquestes terres on

codi de Comerç, que obliga a etiquetar almenys en català, o el

mateix PP (aquí amb la complicitat de prohoms de CiU) que va

arremetre amb virulència contra l’exigència de català al professorat

universitari. El mateix PP que difi culta i amenaça permanentment

les línies en català al País Valencià o que posa setge a

al normalització lingüística a les Illes. El mateix PP que saboteja

la recepció de TV3 més enllà dels Ports de Beseit. I el mateix PP,

exactament el mateix, que va recórrer l’Estatut davant del Tribunal

Constitucional. Doncs aquest és el PP que el govern de la

Generalitat i el president Mas tenen d’aliat principal al Parlament

i amb qui comparteixen la Diputació de Barcelona.

En aquest context, Mas preconitza l’anomenada “transició nacional”

i el rebatejat Pacte Fiscal en aŀlusió al Concert Econòmic.

D’aquí que ERC, a través del president electe Oriol Junqueras i del

president sortint Joan Puigcercós, hagi ofert aquests dies a través

de la premsa i en seu parlamentària un suport sincer al govern de

ara som. La comunitat es va constituint

tot creant la llengua. La comunitat és feta

de relacions entre individus que estableixen

vincles: cap instrument no és tan

aglutinador per a les relacions humanes

com la llengua. Avui, en plena època de

desterritorialització de les cultures, en

els espais virtuals globals de les noves

xarxes, la llengua constitueix l’instrument

de delimitació de nous territoris, de

noves comunitats i complicitats. Aquella

comunitat que forjava una llengua que

esdevindria la base de la que parlem

nosaltres, ha tingut continuïtat històrica

nacional malgrat les derrotes, els abandonaments,

els ostracismes i els sotmetiments,

per factors com la continuïtat en

l’ús de la llengua, l’element més distintiu

i permanentment disponible de la seva

identitat. Per què la persegueixen? Perquè

saben que és la manera d’erosionar

un element bàsic de la nostra nació, l’arrel

de la pàtria que proclamava Despuig.

La joia electiva que volem compartir amb

tothom. Vista per aquells que ens voldrien

desapareguts, el nostre atribut més

perillós. Nosaltres ho tenim difícil i no podem

defallir; però ells ho tenen perdut.

la Generalitat si Mas es compromet a liderar l’exigència del Concert

Econòmic amb tots els ets i uts, çó és: capacitat normativa,

recaptació, gestió i liquidació de tots els tributs que es generen a

Catalunya, de tots. Incloent una consulta prèvia a la ciutadania.

La tesi defensada per ERC, i a la que demanda que se sumi CiU

i tota la resta de forces de l’arc parlamentari, és l’assumpció d’una

premissa: a diferència d’altres estats o territoris castigats per la

crisi econòmica, el problema essencial de Catalunya no és de dèfi

cit públic sinó de dèfi cit fi scal. L’oferta de mà estesa d’Esquerra

Republicana es concreta en compartir un compromís d’objectius

però també de calendari i d’iniciativa. Per això, vistos els precedents,

s’apeŀla l’esperit d’Ovidi Montllor: «Ja no ens alimenten

molles, volem el pa sencer», amb un recordatori a tot l’arc de l’esquerra

parlamentària: només podrem fer les polítiques socials que

necessita el país si disposem dels recursos que el país genera però

que se’ns escatimen, a gavadals, a Madrid. |

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 17


DOSSIERENTREVISTA

ÒSCAR ESCUDER

“LA IMMERSIÓ HA ESTAT PROFITOSA,

HA FUNCIONAT I NO HA TINGUT REPERCUSSIONS

NEGATIVES EN L’APRENENTATGE DE L’ESPANYOL”

Òscar Escuder

Barcelona, 1968

Metge especialista en cirurgia

maxil·lofacial. Des de ben

jove s’ha preocupat per la

situació anòmala del país i

de la llengua. És voluntari de

Plataforma per la Llengua

des de fa 13 anys. Actualment

és el president de l’entitat.

És també soci d’altres

entitats relacionades amb el

país, amb l’ecologia i amb el

desenvolupament del tercer

món. Li agrada viatjar, fer

esport i llegir.

18 | ESQUERRANACIONAL | 200

Cristian Agudo

Els atacs contra la llengua catalana són

en aquests moments més durs que mai?

Segurament en un sentit completament històric,

no. Hi ha hagut moments en què la situació ha

estat més greu. Però són més durs que mai des

de la restauració de la democràcia. Potser, doncs,

no són més durs que mai, però sí conceptualment

més greus.

La previsible majoria absoluta del PP encara

accentuaria més aquesta situació?

Jo crec que no hi haurà molta diferència. Ara, el

que passarà és imprevisible. No hi ha gaires fets

que demostrin que hi ha molta diferència en allò

que han fet fi ns ara el PP i el PSOE.

Quin és l’estat de salut de la nostra llengua

actualment?

En general, és un estat bo. El que ens manca

és normalitat, que vol dir ser una llengua com

qualsevol altra, i més amb el nombre de parlants

que tenim. Tenir el respecte institucional que

hauria de tenir, ser ofi cial a Europa i ser absolutament

normal en el seu àmbit lingüístic —

que això sembla mentida, però encara no ho és.

Ser normal vol dir que l’etiquetatge i la justícia

fossin en català, que no hi haguessin discussions

estúpides sobre si l’ensenyament ha de ser

en català o no. Malgrat tot això, el català és una

llengua que porta més de 300 anys de setge i

manté molta vitalitat, que a internet és comparativament

per nombre d’usuaris de les primeres,

en traduccions. No ens hem de comparar

amb llengües que parla poca gent o que tenen

una gran segmentació social dintre dels seus

àmbits, sinó amb llengües completament vitals,

amb un bon futur.

A quines llengües ens hauríem d’equiparar,

doncs?

Tenim un idioma equiparable en volum de parlants

al grec, al suec, al fi nès, al danès, etc. És a

dir, tenim un idioma que té capacitat per tenir

una vida absolutament normal. El que ens falta

és un àmbit jurídic, no ja que l’afavoreixi, sinó

tan sols que el permeti, perquè malgrat els més

de trenta anys de democràcia encara hi ha molts

àmbits en què el català està sent marginat. En

aquest sentit, hauríem d’aprendre dels estats

que són plenament plurilingües i on les llengües

estan completament respectades i no són motiu

de confrontació, com Suïssa o el Canadà.

El setge contra la immersió lingüística arreu

del país aconseguirà els seus objectius?

Jo crec que no perquè no té cap ni peus. És com

si uns pares decidissin que, perquè ells són matemàtics,

els seus fi lls han d’estudiar menys o

més matemàtiques.


La fi de la immersió suposaria un cop

mortal a la cohesió social del país?

Seria un cop, mortal segurament que

no, perquè ens hem aixecat de cops més

durs que aquest, però no cal que ens en

vagin donant per veure fi ns on aguantem.

Un cop, segur, perquè s’ha demostrat

que la immersió ha estat una eina

profi tosa, segura, que ha funcionat bé i

que no ha tingut repercussions negatives

en l’aprenentatge de l’espanyol.

Us preocupa que el partit que governa

al Principat col·labori amb el partit

que vol acabar amb la immersió a les

Illes i el País Valencià?

Ens preocupa tot el que tingui a veure

amb la llengua i per tant això també.

Si bé és cert que fi ns ara les declaracions

i els fets no fan entendre que el

Govern pensi fer cap pas enrere pel que

fa a la immersió. Evidentment, estarem

a l’aguait i qualsevol pas enrere

el denunciarem.

És comprensible a aquestes alçades

que no hi hagi reciprocitat entre les

emissions de TV3 i el Canal 9 ?

En els temps que estem, que podem

veure televisions de l’altra punta del

món, és evident que no hi ha cap pro-

EL CATALÀ

ÉS UNA LLENGUA

QUE MANTÉ MOLTA

VITALITAT, MALGRAT

ELS MÉS DE 300

ANYS DE SETGE

blema tecnològic. Aquest tema es fa

difícil d’explicar si no és per la falta de

voluntat política dels diferents governs

de València.

Creus que la Llei del cinema aprovada

per l’anterior govern s’acabarà desenvolupant

amb normalitat?

Sospito que no s’acabarà desenvolupant

tot el que es va aprovar. Fins on

s’obligarà els distribuïdors i les majors

a normalitzar el cinema en català, no

ho sé. L’única avantatge és que el punt

de partida és molt baix. Només tenim

el 3% de pel·lícules doblades en català.

No és difícil de millorar. Ara bé, només

ens conformaríem amb una millora

substancial.

Comparteixes la sensació que CiU posava

el llistó molt alt en temes lingüístics

i nacionals quan era a l’oposició

i que ha rebaixat les expectatives

des que governa?

Probablement sí, però afegiria dos matisos.

En primer lloc, encara és aviat per

acabar-ho de valorar perquè porten poc

temps governant. I segon, tots sabem

que una cosa és estar a l’oposició i una

altra a govern. Per valorar-ho, haurem

d’esperar el fi nal de la legislatura. |

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 19


MUNICIPIS

PACTES DE GOVERN: CIU PREMIA EL PP

Mapa de pactes CiU-PP.

Els cercles indiquen els pactes

municipals i, en color blau,

es senyalen els pactes comarcals.

Al mapa petit fi guren

els pactes a les diputacions

de Barcelona i Tarragona.

Redacció

En una gran part del territori, i en relació

a les darreres eleccions municipals, CiU

ha estat la força política amb uns resultats

més hegemònics. Aquest fet ha comportat,

en conseqüència, que hagi estat CiU qui

ha tingut la clau per decidir el color polític

dels pactes de govern, tant en municipis

com en consells comarcals i diputacions.

La realitat municipal, en aquest sentit,

refl ecteix com la fórmula del pacte amb

el PP ha estat, en molts casos, l’escollida

per CiU, de manera que, a dia d’avui,

trobem més de 20 municipis governats

per l’entesa CiU-PP, entre els quals desta-

Marc Sanglas

Secretari de Política Municipal

L’ALIANÇA CIU-PP

La fotografi a del mapa municipal és

diversa, però després de les darreres

eleccions ha aparegut en el món local

una aliança estable entre CiU i PP que

deixa una foto molt clara de quina ha

estat la voluntat de CiU. L’aposta de CiU

de pactar amb el PP fa que aquest s’hagi

convertit en un actor important de les

20 | ESQUERRANACIONAL | 200

LA FÓRMULA DEL PACTE AMB EL PP

HA ESTAT EN MOLTS CASOS L’ESCOLLIDA

PER CIU A NIVELL MUNICIPAL

quen ciutats com ara Reus, Castelldefels o

Sitges. En alguns d’aquests municipis, de

fet, el pacte ha permès o permetrà el PP

ostentar-ne l’alcaldia. És el cas mateix de

Castelldefels, o d’altres com ara Gandesa

o Santa Oliva, municipis aquests darrers

on, tot i ser tercera força, el PP acabarà el

mandat havent-la governat.

institucions locals, gestionant una part

important dels pressupostos dels ens

supralocals, i ja sabem com les gasta

aquesta gent... Quina política farà la

nova diputada de Cultura de la Diputació

de Barcelona, que és regidora del PP a

Rubí? CiU ha jugat fort aquest pacte, i ha

renunciat a pactar amb ERC a llocs on

En el pla comarcal, aquesta tendència

s’accentua. Tot i tractar-se d’òrgans amb

una càrrega important de gestió i cooperació

entre municipis veïns, com són els

consells comarcals, i on és més fàcil arribar

a acords que passin per aglutinar l’expressió

majoritària dels representants escollits

democràticament per la població, el mapa

de governs comarcals iŀlustra, novament,

enteses entre CiU i el PP, fi ns al punt que

en 7 territoris han decidit governar sols. És

el cas, per exemple, del Baix Ebre, el Gironès,

el Tarragonès o el Maresme. Aquesta

és una opció, cert, però evidentment no és

ni la única ni la que segurament era la més

desitjable tenint en compte l’esperada base

àmplia dels governs comarcals.

Finalment, un darrer apunt en relació

als acords a les diputacions: en aquests

organismes locals de segon nivell, on es

presta bàsicament assistència tècnica i

econòmica als municipis, CiU ha decidit,

novament, o bé governar en solitari o bé

amb el PP com a soci de govern. Aquest

darrer escenari és el cas de la Diputació de

Barcelona i la de Tarragona.

Escollir la parella de ball, també a l’hora

de governar, és una qüestió de voluntats.

El mapa de govern resultant de les

eleccions municipals refl ecteix quina ha

estat la preferència de la força majoritària

al Principat. |

tradicionalment ho havíem fet i on l’aritmètica

feia possible aquesta suma, i per

tant un pacte de progrés social i nacional.

El temps dirà on ens porta l’aposta

de CiU, però la tradició centralista del

PP i la seva poca implantació municipal

a Catalunya fa témer els pitjors efectes

d’aquest pacte.


MÓN BREUS

L’EXCEPCIÓ NUCLEAR FRANCESA

Marcel Coderch

és enginyer de

Telecomunicacions i autor

del llibre El miratge nuclear

Quan en una conversa

surt el tema nuclear,

sempre hi ha qui posa

com a model a França,

el país més nuclearitzat

del món. Per a alguns, la decisió estratègica

francesa dels anys 70 hauria estat un encert

que els ha permès reduir la seva dependència

energètica, gaudir d’electricitat barata,

convertir-se en el primer exportador d’electricitat,

i desenvolupar una indústria nacional

de gran valor geoestratègic. A més,

es diu, el consens dins la societat francesa

és pràcticament absolut, i la seguretat dels

seus reactors, la més exigent.

FRANÇA TÉ UN PARC NUCLEAR

EXCESSIU QUE NOMÉS REPRESENTA

EL 17% DEL SEU CONSUM ENERGÈTIC

La realitat, però, no es correspon amb

aquesta anàlisi tan benèvola. Successius

errors de planifi cació

han provocat que avui

França tingui un parc

nuclear excessiu

que, tot i generar

el 78% de la seva

electricitat, només

representa el 17%

del seu consum

energètic, mantenint

la seva dependència

en un 80%.

Exporta molta

electricitat en

hores vall, però

n’ha d’importar en

hores punta, amb

un saldo econò-

mic no sempre positiu. Ha fracassat en el

desenvolupament de reactors de plutoni

i segueix depenent d’un urani que no té.

Reprocessa, amb un cost enorme, el combustible

gastat fabricant MOX que ningú

compra. Ha acumulat un enorme passiu

que li passarà factura a l’hora de desmantellar

els seus 58 reactors i emmagatzemar

els residus, i haurà d’afrontar enormes inversions

si vol modernitzar el parc nuclear.

La indústria nuclear francesa és una

creació estatal construïda al voltant d’EDF

i Areva, dues empreses hereves de la nacionalització

del sector elèctric francès

després de la Segona Guerra mundial, i

per tant està incardinada en una estructura

institucional molt més tancada i centralitzada

que la d’altres països. Tot i que els

successius programes nuclears francesos

han estat directament controlats pel govern,

el Parlament francès mai no ha debatut

o decidit sobre cap d’aquests programes.

La primera anàlisi econòmica ofi cial

del sector nuclear és de l’any 2001 i ara, per

primera vegada, el president Sarkozy ha

encarregat un estudi per esbrinar el veritable

cost de l’electricitat nuclear, considerant

tots els seus components, directes i

indirectes, actuals i diferits. La vertadera

excepció nuclear francesa

és aquesta dimensió

estatal d’opacitat,

centralització, tecnocratització

i manca

d’anàlisi econòmica i

participació democràtica,

que ha caracteritzat

tot el desenvolupament

nuclear

francès, i que, paradoxalment,

sembla

que agrada a sectors

de la nostra societat

que en general desconfi

en de qualsevol

participació estatal en

l’economia. |

LA PRESIDENTA DEL BRASIL,

DILMA ROUSSEFF, LA PRIMERA DONA

EN OBRIR L’ASSEMBLEA DE L’ONU

La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff ,

es va convertir en la primera dona en obrir

l’assemblea de l’ONU. Rousseff va prendre

la iniciativa en una campanya contra

la corrupció que va acabar esdevenint un

moviment social. La presidenta ven els

èxits del seu país emergent en la recerca de

més espai internacional.

MOR EN UN ATEMPTAT L’EXPRESIDENT

AFGANÈS BURHANUDDÍN RABBANI

L’expresident de l’Afganistan i cap del

Consell de Pau, Burhanuddín Rabbani, va

morir, juntament amb cinc persones més,

en un atemptat suïcida al seu domicili a

Kabul. Rabbani estava liderant els esforços

negociadors entre les diferents faccions enfrontades

en el confl icte afganès, sobretot

amb els talibans.

ELS ESTATS UNITS ACABEN

AMB LA PROHIBICIÓ D’HOMOSEXUALS

DECLARATS A L’EXÈRCIT

El Pentàgon va posar punt i fi nal ofi -

cialment a la seva política que prohibia als

soldats que es declaressin homosexuals

pertànyer a l’exèrcit. Des de la seva aprovació,

l’any 1993, aquesta llei havia obligat

l’expulsió de més de 13.000 membres de les

Forces Armades. El president, Barack Obama,

va celebrar-ne l’abolició.

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 21


CULTURA

14 D’ABRIL, L’ESCLAT D’UNA REPÚBLICA EFÍMERA

La Catalunya del primer terç del segle XX és

d’una intensitat sense parangó i, sense cap mena

de dubte, un dels períodes més apassionants de

la nostra història. El 14 d’abril de 1931 es van celebrar

les primeres eleccions municipals des de

la caiguda de Primo de Rivera, en què els diversos

partits republicans van aconseguir una victòria

històrica que va comportar la fugida del Rei

Alfons XIII. El primer a reaccionar a la ciutat

de Barcelona va ser Lluís Companys, qui tot i la

confusió del moment, va decidir personar-se a la

plaça de Sant Jaume per saber com estava vivint

el poble aquelles hores de canvi i de triomf esclatant

d’una novella formació política: Esquerra

Republicana de Catalunya.

Ningú no el va aturar i Companys va tenir

l’atreviment de proclamar la República Catalana

dins de la Federació espanyola des del balcó

de la Generalitat. Francesc Macià, el líder més

carismàtic del nou partit, considerava, però, que

el camí de la sobirania de Catalunya havia

de ser més nítid. Durant tres dies, Catalunya

va ser independent... |

‘EL MEU CAMÍ

CAP A LA UTOPIA’

Després de fer xerrades arreu,

el professor d’Economia

i referent del moviment solidari

Arcadi Oliveres explica

part dels seus coneixements

i de la seva trajectòria vital

per fer possible un altre.

22 | ESQUERRANACIONAL | 200

‘U’

Autèntica peça de colleccionista

i únic treball

editat del fugaç grup Bocanegra

que conté algunes de

les millors cançons del rock

català de fa vint-i-cinc anys

i que caldria treure del bagul

dels oblidats.

COMPANYS ES VA ATREVIR

A PROCLAMAR LA REPÚBLICA

I MACIÀ EL VA ESMENAR

AMB UN PAS MÉS ENLLÀ

‘THE LAST HURRAH’

Genial pel·lícula de John

Ford que, amb el seu proverbial

sentit de l’humor, retrata

la noblesa i la misèria de la

política en el crepuscle vital

d’un ancià alcalde magnífi

cament interpretat per

Spencer Tracy.

14 d’abril. Macià contra Companys

Toni Soler

Columna

2011

RECOMANA

DAVID MINOVES

Barcelona, 1969

Secretari de Cooperació

i Immigració


INNOVACIÓ

UN COMPLEMENT A LA NOSTRA

VISIÓ DE LA REALITAT

Cristian Agudo

La innovació tecnològica provoca canvis

continus en la nostra quotidianitat i fa

que ens familiaritzem cada cop més amb

nous conceptes que fi ns ara ens eren desconeguts.

Un d’aquests nous conceptes és

el de la realitat augmentada, que consisteix

en una conjunt de dispositius i tecnologies

que ens permeten afegir informació

virtual a la informació física ja existent,

com si fos una capa d’informació addicional

superposada al món real. A diferència

de la realitat virtual, en què es genera una

nova realitat que substituteix completament

el món físic, la realitat augmentada

complementa la nostra visió de la realitat

i ens proporciona més informació, la possibilitat

d’interactuar amb imatges en tres

dimensions o experimentar amb nous

components afegits a la realitat.

La realitat augmentada és la defi nició de

la superposició d’informació virtual sobre

entorns reals a partir d’una aplicació informàtica.

D’aquesta manera, es pot combinar

la visió real amb informació afegida

que pot modifi car la nostra manera d’in-

formar-nos, de comprar, d’aprendre o de

relacionar-nos entre nosaltres.

Per poder aplicar la realitat augmentada

calen dispositius informàtics a

través dels quals poder percebre la informació

afegida i interactuar-hi per

rebre més informació de la que percebem,

en principi, en el món real.

MULTITUD D’APLICACIONS

Desenvolupar aquests dispositius és l’objectiu

d’Innovae Vision, una empresa especialitzada

en aportar solucions tecnològiques a

aplicacions de comunicació interactiva.

A hores d’ara, ja hi ha multitud d’aplicacions

i d’exemples de projectes que s’han

tirat endavant mitjançant aquesta tecnologia,

dins de camps tan diversos com l’ensenyament,

l’oci, el turisme, el màrqueting, la

museografi a i fi ns i tot la cirurgia. El camp

on més està evolucionant la realitat augmentada

és el del màrqueting i la publicitat,

ja que la representació de productes virtuals

i les aplicacions interactives posen en valor

els productes que es volen anunciar.

LA REALITAT AUGMENTADA PERMET

AFEGIR INFORMACIÓ VIRTUAL A

LA INFORMACIÓ FÍSICA JA EXISTENT

Les empreses fan servir cada cop més la

realitat augmentada per dur a terme presentacions

de productes o per aportar un

grau d’innovació i sorpresa davant de les

persones assistents. Pel que fa a l’ensenyament,

la realitat augmentada pot proporcionar

maneres alternatives d’aprendre. I

en el terreny de l’oci, és en la indústria dels

videojocs i les aplicacions per a la telefonia

mòbil on més s’experimenta amb

aquesta tecnologia.

El fet que la societat del

coneixement estigui a l’abast de tothom

provoca que la realitat augmentada sigui

cada cop més coneguda per la gent, que

s’interessa per les seves aplicacions, cada

vegada més extenses. |

XAVIER RIBA

DIRECTOR COMERCIAL

Quins són els dispositus tecnològics

bàsics per poder experimentar amb

la realitat augmentada?

Bàsicament pots gaudir d’aquestes

experiències si tens un ordinador

amb webcam o si tens un telèfon

d’última generació; però també pots

gaudir-ne sense dispositius, ja que

cada vegada més, les accions de

màrqueting al carrer o al punt de

venda utilitzen aquesta tecnologia. En

aquests casos, els dispositius no els

posa qui experimenta o compra, sinó

qui ven o anuncia.

Ens pots posar exemples de projectes

reeixits d’Innovae amb la realitat

augmentada?

Jo destacaria el que vam fer per la

campanya nadalenca del FC Barcelona,

per presentar la nova botiga

de l’Estadi. Era una instal·lació en

què els usuaris podien aixecar les

copes guanyades pel Barça virtualment.

També hem fet instaŀlacions

per a Damm en supermercats on

la persona que està comprant pot

jugar a tennis fent servir una llauna

de cervesa...

En quins àmbits creus que la realitat

augmentada té més camp per córrer?

Aquesta tecnologia ens canviarà

la vida; podrem anar en cotxe per

una carretera i obtenir informació

en temps real al vidre del cotxe o

aprendre amb llibres que contindran

animacions tridimensionals que ens

faran més ric l’aprenentatge. És una

tecnologia que afecta tots els àmbits,

i que tothom se n’aprofi tarà de maneres

diverses, tot millorant la comunicació

i l’accés a la informació.

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 23


MEMÒRIA

Gener de 1998. Primer número Març-abril de 2000. ERC obté representació Juny de 2003. Esquerra, la força que més creix

de l’Esquerra Nacional.

al Congrés i al Senat i omple el Sant Jordi.

a les eleccions municipals.

Cristian Agudo

Redactor en cap de l’Esquerra Nacional

ESQUERRA NACIONAL

ELS PRIMERS 200 NÚMEROS

L’ESQUERRA NACIONAL ARRIBA A L’EDICIÓ NÚMERO 200

DESPRÉS DE 13 ANYS DE PUBLICACIÓ ININTERROMPUDA.

AL LLARG D’AQUEST TEMPS, HA INFORMAT PERIÒDICAMENT

DE L’ACTIVITAT POLÍTICA MÉS RELLEVANT DEL PARTIT,

AMB LA MÀXIMA EFICÀCIA I DIGNITAT

El gener de 1998 veia la llum el primer número d’Esquerra

Nacional, el nou butlletí del partit, amb la voluntat de marcar

una època, com així ha estat. Tretze anys i 200 números després,

ha esdevingut la publicació més longeva de la nostra història,

ja que les vicissituds històriques d’ERC van fer que L’Opinió,

24 | ESQUERRANACIONAL | 200

La Humanitat o La República no arribessin als 10 anys ininterromputs

d’edició periòdica.

La premsa política ja no compleix el paper que tenia el 1931.

Aleshores, la premsa adscrita a una formació política gaudia

del favor del públic, que comprava fi delment el rotatiu del seu

partit. La Humanitat, amb difusions de 50.000 exemplars diaris,

va arribar a ser el segon diari de Barcelona. Però ja fa temps que

la ciutadania de les societats modernes va donar l’esquena a la

premsa de partit. El paper de la premsa política és ben diferent a

aquestes alçades de la història, i la capçalera d’Esquerra ha mirat

de complir-lo amb la màxima efi càcia i dignitat. Durant els darrers

tretze anys, Esquerra Nacional ha informat periòdicament de

l’activitat política més rellevant del partit. Esperem que continuï

sent així per molts anys. |


Desembre de 2003. El partit obté 23 diputats Març-abril de 2004. Resultats històrics Març de 2006. Catalunya surt al carrer

al Parlament i forma part del Govern.

també a Madrid. 8 diputats al Congrés.

contra les retallades a l’Estatut.

EL PAPER DE LA

PREMSA POLÍTICA

ÉS A AQUESTES

ALÇADES DE

LA HISTÒRIA MOLT

DIFERENT AL QUE

TENIA EL 1931 Juliol de 2010. Manifestació històrica

contra la sentència del TC sobre l’Estatut.

Març del 2008. Canvi de format. Juny de 2009. Oriol Junqueras

L’Esquerra Nacional passa a ser setmanal.

és escollit eurodiputat.

Juliol de 2010. Manifestació històrica Abril de 2011. Últim canvi de format,

commemorant el 80è aniversari d’ERC.

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 25


TERRITORI

GENT D’ESQUERRA EVA BOIXADÉ

Com valoreu haver reeditat

l’acaldia de Lluçà?

Ho valorem molt positivament.

Aquesta serà la

tercera legislatura que

estem al govern de Lluçà.

A diferència d’anteriors

eleccions, aquest cop es va

presentar també una altra

llista i ha estat important

continuar comptant amb la

confi ança de la gent.

Quins són els vostres

eixos programàtics per

aquesta legislatura?

26 | ESQUERRANACIONAL | 200

EN DEFENSA DEL CATALÀ A L’ESCOLA

PENEDÈS Responent a la crida

d’Òmnium Cultural de sortir al

carrer per defensar l’escola en

català, van ser milers les persones

que es van concentrar davant dels

ajuntaments del Penedès per defensar la

immersió lingüística.

SERVEI DE TRANSPORT ESCOLAR

MONTSIÀ Esquerra va rebutjar

la proposta del Departament

d’Ensenyament de modifi car els

criteris per fi nançar els serveis

de transport i menjador escolar per al curs

2011-2012, que tindrà un gran impacte social

en municipis com Ulldecona i Alcanar.

RESPECTE A LA PLAÇA RODONA

VALÈNCIA Esquerra-València va

demanar respecte per l’entramat

i l’estil original en la rehabilitació

de la Plaça Rodona. El

portaveu, Josep Heras, va assegurar que

l’Ajuntament no té intenció de respectar la

història de la capital del País Valencià.

Som un poble petit i disposem

de pocs recursos. Per

aquest motiu, dediquem

molts esforços a poder

oferir serveis que millorin

la qualitat de vida de

les persones que viuen al

poble. En són exemple l’escola

bressol, activitats per

a gent gran i equipaments

esportius. En aquesta legislatura

també prioritzarem

l’estalvi i el respecte

al medi ambient. Donada la

situació econòmica actual,

no dedicarem massa re-

LA BARCELONA DEL 1714

BARCELONA La vigília de la

Diada es va dur a terme una

passejada per la Barcelona del

1714, guiada per Oriol Junqueras.

L’Arc de Triomf, Sant Pere de Puel·les,

Sant Agustí Vell, el Passeig del Born i la plaça

Pau Vila van ser els espais visitats.

cursos a noves obres.

Has participat activament

en la vida associativa

del Lluçanès...

Sí, actualment formo part

de l’entitat “Les Caramelles”

i coŀlaboro amb les

comissions de festa del

poble. També vaig ser

presidenta de l’associació

“Solc, música i tradició al

Lluçanès”, i del Consorci

del Lluçanès. A més vaig

ser directora de la revista

La Rella.

NO A LES CENTRALS EÒLIQUES

PORTBOU I LA JONQUERA Esquerra

de l’Alt Empordà va

donar suport a les plataformes

ecologistes que s’oposen a la

implementació de parcs eòlics als espais

protegits de l’Albera i que responen a interessos

econòmics empresarials.

JOAN GAIÀ, CAP DE LLISTA

ILLES Esquerra-Illes va triar

Joan Gaià com a cap de llista

del partit a les eleccions espanyoles

en el Congrés celebrat

a Palma. Esquerra lamenta la negativa del

PSM a formar una coalició sobiranista de

cara a les eleccions.

Eva Boixadé

Manlleu, 1971

Alcaldessa de Lluçà.

Mestra de primària

i militant d’Esquerra-

Prats de Lluçanès

des del 2004.


AGENDA

9 OCTUBRE 2011

DIADA DELS PAÏSOS CATALANS

AL PAÍS VALENCIÀ

SAGUNT

11 H

Aplec i passeig

pel mercat medieval

A la porta de l’Ajuntament

BENIFAIRÓ DE LES VALLS

13.45 H

Ofrena fl oral

Al monument de Jaume I

FAURA

14.30 H

Paella

VALÈNCIA

18 H

Manifestació unitària

Plaça de Sant Agustí

Convoca: Comissió

9 d’octubre

PRECAMPANYA

ELECCIONS A LES CORTS ESPANYOLES

Amb les eleccions al Congrés dels Diputats a un mes vista,

Esquerra celebrarà un acte de precampanya que ha de servir

com a punt de partida de la cursa electoral que culminarà

amb els comicis del 20-N.

DIJOUS 20 OCTUBRE

Acte de precampanya

19.30 hores

Lloc per determinar

Amb les intervencions

d’Alfred Bosch i Oriol

Junqueras, entre d’altres

Més informació

esquerra.cat

15 OCTUBRE 2011

71è ANIVERSARI DE L’AFUSELLAMENT

DEL PRESIDENT COMPANYS

BARCELONA

6 H

Marxa de torxes

al Castell de Montjuïc

(Glacis de Santa Helena)

Amb els parlaments

d’Oriol Amorós, Oriol

Junqueras i Alfred Bosch

A les 5.30 h. sortirà un autocar

gratuït de plaça Universitat

per pujar a Montjuïc. Reserva

de places: 93 317 15 13 /

barcelona@esquerra.org

JORNADA

TROBADA MUNICIPALISTA

Lloret acollirà novament la trobada municipalista d’Esquerra

Republicana de Catalunya, a la qual hi podran assistir els

regidors i regidores i els responsables de Política Municipal

d’arreu del territori.

DISSABTE 22

I DIUMENGE 23 OCTUBRE

Trobada per

a regidors, regidores

i responsables

de Política Municipal

Lloret de Mar

Hotel Evenia Olympic Resort

Més informació

esquerra.cat

8.30 H

Ofrena fl oral a la tomba

de Lluís Companys

Cementiri de Montjuïc

(Fossar de la Pedrera)

A les 8 h. sortirà un autocar

gratuït de plaça Universitat

per pujar al cementiri. Reserva

de places: 93 453 60 05 /

lmasdeu@esquerra.cat

OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 27


Capçalera Capçalera d’Esquerra d’Esquerra a a la la manifestació manifestació de de la la Diada. Diada.

Ofrena Ofrena fl fl oral oral al al monument monument de de Rafael Rafael Casanova. Casanova.

ONZE SETEMBRE 2011

DICTAT EN DEFENSA

DEL CATALÀ

Com cada any, Esquerra va participar als actes de

commemoració de la Diada de Catalunya. Als actes ja

tradicionals de l’ofrena fl oral al monument de Rafael

Casanova i la manifestació pels carrers de Barcelona,

aquest any s’hi va sumar la iniciativa d’Esquerra d’organitzar

un gran dictat, en el qual també van prendre

part diversos dirigents del partit, per defensar el model

d’immersió lingüística vigent a les escoles del país

i que darrerament ha estat objecte de diversos atacs

per part d’aquells que voldrien veure la nostra llengua

relegada a un ús residual. Trobareu més informació al

següent web:

esquerra.cat/dictatpelcatala

Dirigents Dirigents d’Esquerra d’Esquerra participen participen al al dictat dictat pel pel català. català.

More magazines by this user
Similar magazines