unitat 1 literatura. nou estímul 4 activitats d'avaluació i de repàs de l ...

blocs.xtec.cat

unitat 1 literatura. nou estímul 4 activitats d'avaluació i de repàs de l ...

IES Manuel de Pedrolo

(Tàrrega)

DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

UNITAT 1 LITERATURA. NOU ESTÍMUL 4

CURS 2009-10

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ I DE REPÀS DE L’EXPLICACIÓ

POESIA TROBADORESCA

Repàs de l’explicació

1.8. Repassa les explicacions sobre la poesia trobadoresca. Després, completa

aquests enunciats:

a) En la societat feudal, els nobles es dedicaven a administrar les seves propietats i

vivien en castells; en canvi, els serfs i les serves es dedicaven a treballar i vivien en

cabanes.

b) Segons els cànons de la cortesia, un cavaller cortesà havia de ser valent, generós,

gentil, lleial i elegant.

c) La poesia trobadoresca era una poesia aristocràtica perquè reflectia fidelment

l’ambient cortesà.

d) La manera com els trobadors tracten les relacions amoroses entre homes i dones

és innovadora perquè l’home manifesta l’enamorament i suplica a la dona que li

correspongui; en canvi, en la literatura

antiga, sovint l’home rapta la dona i se l’enduu com si es tractés d’un objecte.

e) L’activitat pròpia d’un trobador consistia a compondre; en canvi, l’activitat pròpia

d’un joglar consistia a cantar.

f) A partir del segle XII, els poetes catalans no tan sols componien les seves poesies a

la manera dels poetes occitans, sinó que també van adoptar la seva llengua.

1.9. Repassa les explicacions de les pàgines 180 i 181. Després, contesta les

preguntes següents:

a)Per què els poetes catalans dels segles XIII i XIV componien les seves poesies a

la manera dels trobadors occitans? Per què aquests poetes van adoptar fins i tot

la seva llengua?

Els poetes catalans componien les seves poesies a la manera dels trobadors occitans

perquè la lírica trobadoresca gaudia d’un gran prestigi. També van adoptar l’occità com

a llengua de la poesia per diversos motius:

• prestigi de la lírica trobadoresca;

• Proximitat geogràfica (Occitània i Catalunya són territoris veïns);

• afinitat lingüística (l’occità i el català són dues llengües molt semblants)

lligams econòmics i polítics entre Catalunya i les terres occitanes

b)Fins a quin segle es mantingué aquesta situació? Quin va ser el primer poeta

que escriví la seva obra en llengua catalana?

Aquesta situació es mantingué fins al segle XV, quan el poeta Ausiàs March començà

a escriure la seva obra en llengua catalana, i abandonà definitivament l’occità i l’estil

dels trobadors.

RAMON LLULL

1.14. Repassa el contingut de la unitat. Després corregeix els errors que hi ha en

aquestes afirmacions:

1


IES Manuel de Pedrolo

(Tàrrega)

DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

CURS 2009-10

a) Ramon Llull, de jove, era un noble de la cort del cavaller Roger de Llúria i es

dedicava a escriure cançons d’amor cortès.

b) Als trenta anys va abandonar la vida religiosa i missionera per tal de dedicarse

a la família i a la vida cortesana.

c) Llull és el creador de la poesia culta catalana.

d) Les dues grans novel·les de Ramon Llull es titulen Tirant lo Blanc i Llibre de

meravelles.

e) El primer objectiu de l’obra de Llull era ensenyar i estendre la doctrina de

l’islam. Per això diem que es tracta d’una obra doctrinal.

f) Amb l’objectiu de ser didàctic (és a dir, entenedor i convincent), Llull utilitza

recursos literaris molt efectius; el principal és la mètrica.

g) En l’aspecte polític, Llull defensava modificar l’estructura jeràrquica de la

societat medieval.

a) Ramon Llull, de jove, era un noble de la cort del rei Jaume de Mallorca i es

dedicava a escriure cançons d’amor cortès.

b) Als trenta anys va abandonar la vida familiar i cortesana per tal de dedicar-se

a la vida religiosa i missionera.

c) Llull és considerat el creador de la prosa culta catalana.

d) Les dues grans novel·les de Ramon Llull es titulen Llibre d’Evast i

Blanquerna i Llibre de meravelles.

e) El primer objectiu de l’obra de Llull era ensenyar i estendre la doctrina

cristiana. Per això diem que es tracta d’una obra doctrinal.

f) Amb l’objectiu de ser didàctic (és a dir, entenedor i convincent), Llull utilitza

recursos literaris molt efectius; el principal és l’exemple.

g) En l’aspecte polític, Llull defensava el manteniment de l’estructura jerarquia

de la societat medieval.

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES CATALANES

1.15. Contesta aquestes preguntes:

a) Quines són les diferències principals entre les cançons de gesta i les

cròniques?

b) Quines són les quatre grans cròniques catalanes? Què expliquen?

c) Quina era la intenció dels autors en escriure les cròniques?

a) Les cançons de gesta són en vers i més fantasioses. Les cròniques són en

prosa i més realistes. A més, les cançons de gesta són anteriors en el temps i

anònimes.

b) Les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

c) Servir d’exemple; exaltar els reis; justificar els actes polítics dels reis.

JOANOT MARTORELL - TIRANT LO BLANC

Repàs de l’explicació

1.21. Repassa les explicacions sobre la novel·la cavalleresca i digues quines de

les afirmacions següents són certes i quines són falses. Corregeix les que siguin

falses:

a) Les primeres novel·les de cavallers són del segle XIV.

b) La «matèria de Bretanya» és un conjunt de novel·les escrites en francès que

situen l’acció a la Gran Bretanya i a la Bretanya francesa.

2


IES Manuel de Pedrolo

(Tàrrega)

DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

CURS 2009-10

c) Les aventures que viuen els cavallers de la «matèria de Bretanya» són

versemblants.

d) Les aventures que viuen els cavallers de la novel·la cavalleresca són

versemblants.

e) La novel·la cavalleresca és del segle XII.

f) Tirant lo Blanc és una novel·la de cavalleries.

g) Tirant lo Blanc és una novel·la amb aventures cavalleresques, passions

amoroses i guerres entre grans exèrcits.

h) Joanot Martorell va ser un burgès de temperament trist i avorrit.

i) Joanot Martorell va introduir l’humor i la caricatura en la novel·la cavalleresca.

a) Certa

b) Certa

c) Falsa: Les aventures que viuen els cavallers de la «matèria de Bretanya»

són inversemblants.

d) Certa

e) Falsa: La novel·la cavalleresca se situa entre finals del segle XII i el segle

XVI.

f) Falsa: Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca.

g) Certa

h) Falsa: Joanot Martorell va ser un cavaller de temperament combatiu i de

tarannà lluitador.

i) Certa

1.22. Completa la nota biogràfica de Joanot Martorell:

Martorell, Joanot. Cavaller i escriptor. Pertanyia a la noblesa valenciana i va dur una

vida molt activa.

És l’autor de la novel·la Tirant lo Blanc, que és la novel·la cavalleresca més important

del segle xv.

Aquesta obra narra la vida d’un cavaller que viu moltes aventures: unes són

cortesanes i amoroses i unes altres, polítiques i militars. En general, l’obra de Joanot

Martorell és força versemblant i reflecteix l’ambient social de l’època.

AUSIÀS MARCH

1.30. Llegeix atentament el «Poema IV» (pàg. 200) i completa el comentari

següent amb aquestes paraules: estrofes, comparació, fruits, dones,

vents, triar, gana, desitjos, mar, el desig honest, la vida d’amor.

El poeta utilitza el recurs de la comparació en cadascuna de les estrofes. En la

primera, la situació de l’home mort de gana que ha de triar entre dos fruits és

comparada a la del poeta, que ha de triar entre dues dones.

En la segona estrofa, la situació de la mar batuda per dos vents oposats és

comparada a la del poeta, sacsejat per dos desitjos.

En cada una de les estrofes, el poeta pren una decisió: en la primera tria la vida

d’amor; en la segona tria el desig honest.

1.31. Llegeix atentament el «Poema XLVI» de la pàgina 202 i, després, escriu

entre els parèntesis els versos del poema que donin suport a les

explicacions del comentari següent:

3


IES Manuel de Pedrolo

(Tàrrega)

DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

CURS 2009-10

En la primera estrofa, el poeta compara la seva situació amorosa amb un viatge

per mar, ple d’incerteses («Veles e vents han mos desigs complir / facent

camins dubtosos per la mar.»). Durant el viatge, troba vents desfavorables

(«Mestre i ponent contra d’ells veig armar») i uns altres de favorables als seus

desitjos («xaloc, llevant, los deuen subvenir, / ab llurs amics lo grec e lo

migjorn, fent humils precs al vent tremuntanal»), i prega que tots aquests vents

finalment es posin de la seva part («que en son bufar los sia parcial / e que tots

cinc complesquen mon retorn»).

En la segona estrofa, el poeta continua comparant l’estat de la mar amb el seu

desfici amorós. Ara preveu una situació catastròfica, el seu naufragi: el mar

s’inflarà per una gran tempesta («Bullirà el mar com la cassola en forn») i

mostrarà el seu esperit més malèfic («mudant color e l’estat natural»). Serà tanta

l’agitació i la crueltat del mar, que els éssers que hi habiten s’amagaran («Grans e

pocs peixs a recors correran / e cercaran amagatalls secrets») i fins i tot en

fugiran desesperadament («fugint al mar on són nodrits e fets» / «per gran

remei en terra eixiran»).

En la quarta estrofa, el poeta ens revela el significat de les imatges de les estrofes

anteriors. Aquí el poeta tem la mort perquè no vol separar-se de la persona

estimada («Jo tem la mort per no ser-vos absent»), ja que amb la mort

desapareix la vida, i l’amor. Però ell l’estima tan intensament que, tot i estant mort,

no s’esvairia l’amor que sent per la dona estimada («mas jo no creu que mon

voler sobrats / pusca esser per tal departiment»); ara bé, desconfia que ella

l’estimi prou («Jo só gelós de vostre escàs voler»). Llavors, del que realment té

por és que, si ell mor, l’estimada se n’oblidi («que, jo morint, no meta mi en

oblit»). Això és el que veritablement el trasbalsa i li lleva les ganes de viure («Sol

est pensar me tol del món delit»). Però, mentre ell és viu, això no pot passar. En

el fragment de la cinquena estrofa, insisteix en la mateixa idea. I afegeix que, quan

se’n vagi a l’altre món, tot el seu patiment serà no poder veure la seva estimada

(«e jo forçat d’aquest món ser eixit, / tot lo meu mal serà vós no veer.»).

1.32. Repassa les explicacions sobre Ausiàs March i, després, digues si

aquestes afirmacions són certes. Corregeix les que siguin falses.

a) La vida d’Ausiàs March és la pròpia d’un burgès: de jove menestral; de gran,

comerciant.

b) En els seus poemes, Ausiàs March exposa els seus pensaments sobre com

ha de ser la relació laboral entre dues persones.

c) Ausiàs March, per descriure el seu pensament o el seu estat d’ànim, recorre a

grans imatges i a llargues comparacions.

d) Ausiàs March no és mai el protagonista dels seus poemes: no parla mai dels

seus problemes o de les seves angoixes.

e) Ausiàs March, com feien els trobadors, utilitza un senyal per referir-se a la

dama a qui va dedicat el poema.

f) L’estrofa característica d’Ausiàs March és l’octava (estrofa de vuit versos).

g) El vers clàssic d’Ausiàs March és el pentasíl·lab amb cesura entre les síl·labes

3 i 4.

h) Ausiàs March és el creador de la poesia lírica en català.

a) Falsa. La vida d’Ausiàs March és la pròpia d’un aristòcrata.

b) Falsa. En els seus poemes, Ausiàs March exposa els seus pensaments

sobre com ha de ser la relació

4


IES Manuel de Pedrolo

(Tàrrega)

DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

CURS 2009-10

amorosa entre dues persones.

c) Certa.

d) Falsa. Ausiàs March és protagonista dels seus poemes.

e) Certa.

f) Certa.

g) Falsa. El vers clàssic d’Ausiàs March és el decasíl·lab, amb cesura entre les

síl·labes 4 i 5.

h) Certa.

1.33. Redacta un escrit breu sobre Ausiàs March. Procura que expliqui totes les

qüestions següents: a quina classe social pertanyia?; quin gènere literari

va conrear?; de què parlen principalment els seus poemes?; quin és el

tema més freqüent en la seva obra?, i quins són els recursos literaris que

utilitza més?

HUMANISME. BERNAT METGE

1.39. Repassa el contingut sobre l’Humanisme i, després, contesta aquestes

preguntes:

a) On s’inicia l’Humanisme i a quin segle?

b) Quin és el moviment cultural que marca els pas de l’Edat Mitjana a l’Edat

Moderna?

c) Quins són els models que estudiaran i imitaran els humanistes?

d) Què ha de ser, segons els humanistes, el centre cultural i artístic?

e) Què diferencia el pensament humanista del pensament medieval?

f) Què era la Cancelleria reial i quina relació hi va tenir Bernat Metge?

g) Quines característiques presentava la prosa de la Cancelleria reial?

h) Per què diem que Bernat Metge és l’introductor de l’Humanisme a la literatura

catalana?

i) Quina és l’obra més destacada de Bernat Metge? Quina relació hi ha entre el

títol i el contingut

d’aquesta obra?

j) Què va imitar dels autors clàssics llatins, Bernat Metge?

a) L’Humanisme va néixer a Itàlia al segle XIV.

b) El Renaixement, corrent que arribarà a ser predominant arreu d’Europa al

segle XVI.

c) Les cultures clàssiques grega i llatina.

d) L’ésser humà.

e) El pensament humanista és defensor de la raó i la ciència, mentre que el

pensament medieval està dominat per les creences religioses.

f) La Cancelleria reial era la institució encarregada d'expedir o copiar

documents reials i que va contribuir notablement a la creació d’un model de

llengua catalana culta. Bernat Metge era un dels seus funcionaris.

g) Era una prosa culta, elegant, expressiva i austera que es va convertir en

model lingüístic.

h) Bernat Metge és l’escriptor que millor assimilà l’Humanisme.

i) La seva obra més important és Lo somni, escrita amb una prosa culta i

elegant. L’argument de l’obra és el diàleg que mantenen l’escriptor i l’aparició

de l’ànima del rei Joan I, ja mort.

j) Bernat Metge va imitar l’estil i el contingut d’obres de grans autors llatins (com

Ciceró i Ovidi) i també d’autors de l’Humanisme italià (com Petrarca i

Boccaccio).

5

More magazines by this user
Similar magazines