Llegir l'article complet (en PDF) - CapGros.com

MR 4
El no encavalcament del festival Cruïlla de Cultures amb la Festa Major planteja
una edició de les Santes molt menys espectacular que la de 2005, on es van poder
viure pràcticament deu dies de festa seguides. La gran presència de grups
de música locals amenitzant diversos actes són una de les grans novetats d’una
festa que enguany il·lustrarà per primera vegada un cartell pagat a un artista.
La nova emissora Mataró Ràdio també aprofita l’avinentesa per treure el cap a
saludar els mataronins.
PER JOAN SALICRÚ / FOTOGRAFIES: SERGIO RUIZ
unes Santes
desinflades
A propòsit de les Santes
Coses que no et pots perdre
El programa
A prop de Santes
MR 5

MR 6
Les Santes de 2006, en comparació amb les de
l’any passat, són unes Santes desinflades. L’encavalcament,
el 2005, dels darrers concerts del
festival de músiques del món Cruïlla de Cultures
amb el primer cap de setmana de la Festa Major
–quan es fan la Gegantada i l’actuació castellera–
van generar la sensació de poder estar “de
Santes” pràcticament durant deu dies, del 21 al
29 de juliol. Va ser, però, una il·lusió perquè ja
durant aquells dies des de la Casa de la Música
van advertir que la coincidència dels dos certàmens
portava a equívoc: a l’hora de la veritat
la majoria dels assistents no acabaven de saber
si estaven veient un concert de les Santes o del
Cruïlla. Una confusió que sí que interessava a la
direcció política del president del Patronat Municipal
de Cultura (PMC), que, d’aquesta manera,
veia farcida d’una forma inesperada la Festa Major
de la ciutat, però no a la Casa de la Música, que
regalava “trumfos” gratuïtament a l’Ajuntament
–el cap de cartell, Youssou N’Dour, sense anar més
lluny, va tocar el 28 de juliol, quasi a finals de la
festa. Així, a l’hora de preparar la segona edició
del Cruïlla els gestors del festival van prendre la
decisió d’acabar el certamen just abans de l’inici
de la Festa Major o com a molt encavalcar una
cosa amb l’altre un parell de dies, que és el que
acabarà passant, però en cap cas incloure els actes
dins el programa d’activtats de les Santes.
D’aquesta manera, les Santes del 2006 tornen
pràcticament a l’esquema de Festa Major clàssica
des de 1979, amb cinc dies de festa intensa del
25 al 29 més el pròleg tradicional que constitueixen
les havaneres a la platja del dia 24. Abans,
pràcticament, hi haurà només dos grans actes
massius: la Gegantada i l’actuació castellera dels
Capgrossos, ubicats sempre en el cap de setmana
anterior al dia de les Santes, el 27 de juliol.
A dalt, el
festival
psicoètnic
celebrat a
Torre Llauder.
El president del PMC, Jaume Graupera, està
en desacord amb aquesta tesi perquè, segons ell,
l’important és que els mataronins podran gaudir
de concerts del Cruïlla tant el dia 22 com el 23
més enllà que estiguin inclosos en el programa
de les Santes: “Una cosa és el que la gent viu i
l’altre el que està escrit en el programa”, assegura.
De fet, Graupera gira completament la truita i
vincula les festes de barri, el Cruïlla i les Santes
dins un mateix pack que posa la ciutat “de festa”
durant tot el juny i tot el juliol, especialment a
partir de Sant Joan.
Més enllà d’aquestes elucubracions, la característica
més nova de l’edició de 2006 és que, a
diferència del que passava fa un anys, seran els
grups de Mataró i el Maresme els encarregats
de nodrir musicalment la festa. Un fet que és
conseqüència lògica de l’eclosió de grups locals
–sobretot en l’àmbit del folk– però també de la
feina de la Casa de la Música i del Col·lectiu
de Músics del Maresme. Per tant ni Carlinhos
Brown ni invents de fora: al pot petit –local– hi
ha la bona confitura, assegura Graupera apuntant
que Mataró s’està convertint en una de les ciutats
musicals per excel·lència de tot Catalunya: “Tenim
alguns dèficits però està clar que la política que
hem anat fent a escala musical ha donat els seus
fruits”. Si cal designar un cap de cartell de les
Santes de 2006, encara que sigui gràcies al sector
privat, aquest és El Canto del Loco, que actuarà
per iniciativa de la promotora barcelonina The
Project al camp de futbol del Camí del Mig el dia
28 aprofitant la marca “Santes”. De concerts de
pagaments finançats des de l’erari públic, després
dels “fiascos” dels darrers anys, Jaume Graupera
ja va dir que no n’hi hauria –Carlinhos Brown va
ser una excepció; era gratuït i a l’aire lliure.
El cartell es paga
Les Santes de 2006 sí que passaran a la història
per una cosa. Després de vint-i-sis edicions
A l’esquerra,
la darrera
representació
de Morir
a Bagdad,
que va obrir
les Santes
del 2005. A
la dreta, la
Sardinada
Flamenca,
també en el
pròleg de
les Santes.
demanant a un artista de la ciutat que treballés
gratuïtament per produir un cartell que il·lustrés
la Festa Major, enguany la Junta del Patronat Municipal
de Cultura ha decidit prendre en consideració
una proposta de la Comissió d’Imatge de
les Santes on es demanava, per primera vegada
i explícitament, que la feina dels artistes passés
a ser remunerada. S’acaba així una de les grans
polèmiques de la Festa Major, que va tenir en la
negativa de l’artista local Mònica Vilert el 2002
a fer el cartell gratuïtament i en el plagi protagonitzat
per l’argentoní Xavier Rosales l’any passat
els seus episodis culminants.
Finalment, aquestes seran també les primeres
Santes on es podrà sentir Mataró Ràdio, la nova
emissora municipal, tot i que no es podrà seguir la
festa a través d’aquest nou canal de comunicació
perquè en realitat s’ha programat només una única
emissió, el dia de la Crida, durant tota la tarda.
Graupera treu singularitat al
programa de les Santes i parla
d’un cicle festiu abril-setembre
MR 7

MR 8
Després
d’assumir un
paper més
que secun-
dari en anys
anteriors,
els músics
mataronins i
maresmencs
es conver-
teixen aquest
2006 en els
veritables
protagonis-
tes de les
Santes, la
seva Festa
Major.
PER VERN BUENO / FOTOGRAFIA ARXIU / SERGIO RUIZ / OSCAR ROJANO
a propòsit de
les Santes
L’aposta pel
factor local
Gran part de la música en viu que sonarà per les Santes
tindrà per fi clau mataronina. Només cal girar la vista sis
anys enrere, cap al cartell de l’edició del 2000, per veure com
els grups de la ciutat brillaven per la seva absència als actes
més importants de la Festa Major. Aquesta tendència, però,
ha experimentat un gir de 180º que queda palès en l’edició
d’enguany, en què els músics i les bandes locals i de la comarca
prenen tot el protagonisme. Els esdeveniments més destacats,
com el Desvetllament Bellugós, el Sarau, la Barram
o el Festeig del Drac estaran condimentats amb propostes
musicals de casa, com Patriarcas de la Rumba, La Coixinera,
la Big Band Jazz Maresme o Ministrers del Sabre, entre altres.
Músics plens d’il·lusió per tocar en la Festa Major de la seva
ciutat.
El president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume
Graupera, explica que la important quota de bandes ma-
taronines a les Santes és “un reconeixement a
les noves dinàmiques musicals que s’han creat
a la ciutat”. A diferència d’anteriors edicions,
Graupera assegura que aquest any s’han trobat
“els agents adequats” per fer possible aquesta
elevada presència, com la Casa de la Música,
l’Agrupació Musical del Maresme o el Col·lectiu
de Músics del Maresme. Tot i així, no nega que
hi hagi “una certa voluntat política” darrere de
la contractació de tants grups locals, ja que el
Patronat “s’ha marcat com a prioritat dinamitzar
l’activitat musical a la ciutat”.
Cants espirituals negres
Precisament, d’un d’aquests agents –la Casa
de la Música–, va sorgir la iniciativa del Cor de
Gospel, que oferirà el seu primer gran concert
a la ciutat el pròxim 24 de juliol a la plaça de la
Muralla. De ben segur que serà tot un espectacle
veure i escoltar les 77 persones que formen
actualment el cor entonant els tradicionals cants
espirituals negres.
El cor, que va néixer al març de l’any passat a
iniciativa de la Casa de la Música, es reuneix per
assajar cada dimarts a la nit a la sala Clap. “Som
un col·lectiu d’allò més variat i de totes les edats,
des dels 16 anys fins els 50 llargs, i tenim llista
d’espera per entrar-hi”, explica la component de
la formació musical Rosa Polanco. Acompanyat
de teclat, baix i bateria i dirigit per Ramon Escalé,
el cor interpretarà aquestes Santes peces
clàssiques com “Oh Child”, “Down by the Riverside”
o “Oh Happy Day”.
Si hi ha un estil musical que predomina en
aquestes Santes és el folk, per l’aparició de bandes
a la ciutat i a la comarca com La Coixinera,
Arbre de Cabra i Ministrers del Sabre, que han
sabut recuperar la rica tradició de músiques
A la pàgina
de l’esquerra,
Patriarcas de la
Rumba. A dalt,
a l’esquerra,
l’Agrupació
Musical del Maresme,
durant
una actuació a
la plaça Santa
Maria, el 2004.
A la dreta,
Ministrers del
Sabre, en una
imatge promocional.
populars del nostre país. La Coixinera actuarà
a la plaça Santa Anna, just després del Desvetllament
Bellugós, unint esforços a l’escenari amb
els valencians Escandall per presentar el seu espectacle
conjunt Titani, que fusiona instruments
tradicionals com la dolçaina, el sac de gemecs
o la viola de roda amb una contundent base
elèctrica (bateria, baix i guitarra elèctrica). “Per
a un músic mataroní, tocar al Desvetllament és
el màxim”, assegura Dani Álvarez, membre de
La Coixinera. Álvarez celebra la gran presència
de bandes locals a les Santes, però reclama que
“la balança no es decanti ara tan sols per grups
mataronins”. “També hem de poder gaudir de
propostes d’altres indrets”, suggereix.
Els membres d’Arbre de Cabra són de procedència
ben diversa (Lloret de Mar, Tàrrega,
Mataró...) però actualment es reuneixen a Argentona
per assajar. Després de fer de teloners de
Jaume Arnella al Cruïlla de Cultures, actuaran
el dia 26 al migdia al Concert de Barram. Felip
Morales, integrant del grup, defineix la seva
proposta com “una recuperació de les músiques
que feien ballar els nostres avis i besavis”, composicions
“amb molta vigència” que la banda
respecta en la seva faceta melòdica i harmònica
tot potenciant-ne el component rítmic perquè
tinguin un sabor encara més festiu.
Un altre dels actes destacats de les Santes, el
Passeig de Festeig del Drac de Mataró a la Víbria
del Poblenou del dia 28, també comptarà amb
música feta a Mataró. Es tracta dels Ministrers
del Sabre, que interpreten melodies i lletres populars
tant mataronines i catalanes com celtes,
bretones, germàniques o dels Balcans. La seva
música sonarà a la plaça de les Tereses, en finalitzar
el recorregut del drac.
MR 9

MR 10
A ritme de ventilador
Ciutat rumbera per excel·lència, Mataró aporta
dos membres a Patriarcas de la Rumba. Es
tracta d’en Tio Joanet i en Tio Rafael, que amb
Tio Paló, Tio Toni i Tio Pepe formen aquesta
espècie de dream team de veteranes estrelles de
la rumba catalana, que amenitzaran a ritme de
ventilador el Sarau posterior als focs.
Rafalitu Salazar, ideòleg d’aquest projecte
i component del grup Sabor de Gràcia (que
acompanya els Patriarcas a l’escenari) explica
que li tenen “moltes ganes” a aquest concert,
que precedirà l’actuació de Gertrudis, un grup
també deutor de la rumba. “Ja és hora de reclamar
Mataró com la capital mundial de la rumba
catalana”, afegeix Salazar.
El folk i la rumba són, per tant, els grans
pilars en què es fonamenta la proposta musical
d’aquestes Santes; però no són els únics, ja que
també es podrà gaudir de les notes de la Big
Band Jazz Maresme, una altra iniciativa de la
Casa de la Música, que actuarà el dia 28 al Pati
de Can Marchal. O de l’Agrupació Musical del
Maresme, que oferirà un concert de Banda el dia
25 al pati de l’antic Hospital i també estarà el dia
28 –amb la formació Bandaèria– a la plaça de
la Muralla. La Cobla Ciutat de Mataró i el Cor
Madrigalista tanquen l’oferta musical mataronina
i maresmenca programada per aquesta edició
de les Santes.
Si hi ha una iniciativa que desperta curiositat
aquest any és l’acció de dansa i grafit, a càrrec de
l’Aula de Teatre, Trànsit Projectes i l’Associació
El grup Arbre de
Cabra, aquest
juliol al Casal
l’Aliança.
d’Artistes Urbans del Maresme, que acompanyarà
les propostes musicals del Sarau. Un mur
de 250 metres estarà a disposició dels millors
artistes urbans de Catalunya, que improvisaran
la seva obra tot fusionant-se i interactuant amb
l’exhibició de dansa.
Una altra novetat de l’edició d’enguany és
l’Escenari Obert, que han impulsat el Col·lectiu
de Músics del Maresme i el Patronat Municipal
de Cultura. Es tracta d’un escenari ubicat al costat
del pas soterrani del Cargol, que funcionarà
els dies 23, 24 i 27 a partir de les vuit del vespre
i fins ben entrada la matinada. Per la instal·lació
desfilaran joves amb ganes de mostrar el seu
talent. Sempre amb la condició que els membres
del grup s’hagin inscrit prèviament, siguin menors
de 30 anys i estiguin vinculats amb Mataró
i la comarca.
MR 11

MR 12
L’esperada
ràdio munici-
pal que ha-
via d’arribar
sota la mà
dels Tres
Reis d’Orient
sonarà per
primer cop
al 89.3 de la
FM durant la
Crida a la
Festa Major.
Les emissi-
ons regulars
no arribaran
fins a l’11 de
setembre.
PER JOAN SALICRÚ/ FOTOGRAFIA SERGIO RUIZ / ROSER ROVIRA
a propòsit de
les Santes
Engega
la ràdio
Havia de fer la seva emissió inicial per la
Cavalcada de Reis d’enguany però degut a
motius interns del Departament de Presidència
de l’Ajuntament van fer que el govern municipal
retardés la data fins a les Santes. Al final hauran
estat Juliana i Semproniana qui faran sonar per
primera vegada l’esperada ràdio municipal al 89.3
del dial el primer dia oficial de la Festa Major, el
25 de juliol, a partir de les sis de la tarda i fins que
s’acabi la Crida, des de l’Ajuntament. Les dues
patrones més els 164.162 euros pressupostats
aquest 2006 en aquest concepte i els 232.805
destinats en les obres de posada en marxa.
Els mataronins, a banda de sentir l’enganxosa
sintonia de Esto no Es Serio Band i escollida mitjançant
concurs, podran fer-se a la idea de com
serà seguir l’actualitat de la ciutat enganxats als
auriculars o als altaveus de casa, seguint el pregó
de la Festa Major. Els periodistes vinculats als serveis
informatius de TV3 Anna Lasaga i Espartac
Peran conduiran un programa especial. “Són dues
persones periodísticament parlant reconegudes, que
han treballat perquè Mataró tingués aquesta emissora,
i que Mataró Audiovisual [empresa pública de
comunicació que gestiona la ràdio] va considerar
convenients”, ha comentat la periodista i directora
de Mataró Ràdio, Mei Ros, exresponsable del web
municipal i cap de premsa de l’Ajuntament entre els
anys 1982 i 2001. Un dels locutors –que percebran
una remuneració econòmica–, estarà a la Sala de
Plens, on hi ha les autoritats, i l’altre, a peu de carrer,
per captar les opinions dels ciutadans.
El senyal de l’emissió no s’enviarà des d’una
unitat mòbil, sinó a través d’una connexió telefònica
de RDSI fins als estudis de la ràdio, al Centre
A l’esquerra,
els nous
estudis. A dalt,
els membres de
la Plataforma
per la Ràdio
Eloi Aymerich
(esquerra) i
Txema Lasaga
entrevisten
Baron (dreta),
en l’emissió
reivindicativa
de Sant Jordi
d’aquest any.
Cívic del Pla d’en Boet, que estaran quasi a punt
per ser estrenats al setembre, quan començaran les
emissions regulars. Des d’aquí, l’enllaç de l’emissora
enviarà el senyal cap al Parc Forestal, on hi ha les
antenes dels serveis de la ciutat, i allà el senyal es
rebotarà cap a les llars mataronines.
Els responsables de l’emissora han explicat que
s’ha triat la Crida i el 25 de juliol per començar les
emissions perquè és un dels dies amb més gran
participació de la festa. “La Missa és un acte que
es fa tancat a l’Església; el dia 25 mana la vida”,
apunta Ros. A més, comenta que s’ha volgut jugar
amb l’alegoria que suposa fer la primera emissió
just quan comença –oficialment, de facto ja serà
el quart dia– una nova edició de la Festa. De fet,
les intervencions en les primeres hores de Mataró
Ràdio aniran en aquest sentit: parlar sobre la nova
emissora i l’inici de Les Santes de 2006. Aquest
any, doncs, el pregó de la Festa es podrà seguir
tant per TVM com per la ràdio.
Durant la resta de dies de les Santes, els qui
sintonitzin el 89.3 sentiran les emissions de COM
Ràdio, interrompudes, de tant en tant, per petites
desconnexions que anunciaran que Mataró
Ràdio està emetent en proves i que recordaran
el calendari de la festa. En acabar les Santes, se
seguiran escoltant únicament falques, fins a l’11 de
Un programa especial seguirà
des de l’Ajuntament i el carrer
l’inici oficial de la Festa Major
MR 13

MR 14
setembre, quan s’iniciaran les emissions regulars.
D’altra banda, al tancament d’aquesta edició s’havia
d’adjudicar la concessió dels informatius, la programació
d’esports i la publicitat de l’emissora.
Un nou instrument del Pla de Comunicació
Amb la posada en marxa de la ràdio es fa un
pas més en la implementació del Pla de Comunicació
assumit pel govern (PSC, ICV i ERC).
El document incloïa també l’edició del butlletí
municipal; la creació d’una emissora radiofònica
així com d’un canal públic de Televisió Digital
Terrestre i un conveni de col·laboració amb TV-
Mataró. Una nova política que suposa un gir
copernicà respecte a l’actuació en aquest àmbit
dels anteriors equips de govern de Manuel Mas.
Durant la seva gestió, només van posar en marxa
el web municipal, www.mataro.org.
Aquest canvi de prioritats, generat, entre altres coses,
per la marxa de Mas l’ha tirat endavant l’expeditiu
regidor de Presidència, Esteve Terradas, amb
plena confiança de l’alcalde, Joan Antoni Baron. A
diferència del seu antecessor, ha cregut necessari
tirar endavant nous instruments de comunicació
sota l’argument que era una demanda ciutadana
personificada en la dissolta Plataforma per la Ràdio.
Si abans la màxima era “ja hi ha privats que ho fan
bé; no cal que l’Ajuntament faci mitjans propis”, ara
el discurs ha canviat de dalt a baix. Una postura
que l’oposició (CiU i PP) ha vist des del primer
A sobre, imatge
de la directora
de Mataró Ràdio,
Mei Ros.
dia com una operació de propaganda de l’alcalde,
que necessitaria publicitar la seva imatge en l’escàs
curs que li queda fins a les pròximes eleccions. Per
desactivar part de les crítiques, Baron i Terradas
van entregar a la presidència de la Comissió que
ha creat Mataró Audiovisual a la regidora de CiU
María José Recoder, periodista de professió. Això ha
calmat les crítiques de CiU però no les del PP, que
ha carregat de valent en diverses ocasions contra
les intencions comunicatives del govern.
MR 15

MR 16
Ita Puig
haurà estat
la primera
artista a
cobrar pel
cartell de les
Santes. El
Patronat de
Cultura ha
decidit do-
nar resposta
a una vella
reivindicació
del sector,
després de
la polèmica
suscitada
per Xavier
Rosales que
va baixar
el disseny
d’internet.
PER MARIA COLL / FOTOGRAFIA SERGIO RUIZ
a propòsit de
les Santes
De nou,
la polèmica
La Festa Major de les Santes de l’època moderna
no s’entendria sense el cartell que il·lustra el programa
d’actes i tampoc sense les polèmiques que
genera. Aquest 2006 no ha estat una excepció i el
cartell d’Ita Puig ha estat rebut com és habitual
amb apassionades mostres d’amor i desamor, entre
altres coses perquè l’artista ha explicat que l’obra
no ha estat creada expressament sinó que és una
aplicació d’una peça seva feta amb anterioritat.
Amb tot, la gran novetat d’enguany és que per
primera vegada l’artista cobrarà per fer la seva
feina, concretament dos mil euros, amb la qual
cosa es dóna resposta a una reivindicació històrica
dels artistes i els grups de l’oposició.
Un copernicà canvi de postura que arriba després
que l’any passat l’autor del cartell Xavier
Rosales admetés que havia descarregat el logotip
del cartell d’Internet provocant una forta plèmica.
Precisament l’artista s’ha volgut reivindicar aquest
any creant un cartell alternatiu que ha penjat per
tot el centre de la ciutat. Segons el president del
Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera,
el problema de la darrera edició no ha condicionat
la decisió de pagar el cartell. “Allò només
va afectar el creador del cartell i l’esperit en va
quedar il·lès”, comenta. Per Ita Puig, el canvi,
més enllà de ser-ne la primera beneficiada, és un
reconeixement als treballs de creació. “Ja era hora
que l’artista cobrés. De fet, l’Ajuntament pagava
als autors de tots els cartells que encarrega durant
l’any menys aquest”. “Quan m’ho van dir vaig
tardar uns dies a acceptar l’oferta; em frenava la
gratuïtat de l’obra, però al final vaig dir sí perquè
em feia gràcia fer un regal a la ciutat”, explica
Puig, que no va saber que cobraria fins després
d’acceptar. Altres persones vinculades al món de
l’art de Mataró també han aplaudit la novetat.
“Els artistes fa temps que haurien d’haver cobrat
perquè ells no ho feien però sí els dissenyadors
que convertien l’obra en una samarreta”, afirma
Pere Pasqual, crític d’art.
De fet, l’any passat l’Ajuntament va vendre
2.058 samarretes, de les quals es van obtenir uns
guanys bruts de 13.110 euros. Una altra que també
ha festejat el canvi ha estat Mònica Vilert, que
el 2002 va rebutjar l’encàrrec de fer el cartell de
Santes perquè considerava injust treballar sense
remuneració econòmica: “Tinc la sensació d’haver
guanyat una batalla; no podia ser que amb els
milions que s’inverteixen en la festa, el cartell no
fos remunerat”, assegura.
Un fragment d’un quadre anterior
L’obra símbol de les Santes del 2006 representa
“un traçat de recorreguts, com si fossin una vista
A l’esquerra,
Ita Puig davant
la seva obra. A
dalt, a l’esquerra,
el cartell de
Xavier Rosales
del 2005.
A la dreta, el
d’aquest any.
aèria d’una ciutat; línies que recorden la vida que
corre pels carrers de la ciutat durant els dies de
Santes, quan els mataronins van amunt i avall,
d’acte en acte, de forma pausada, sense pressa,
com si el temps real desaparegués”, explica Ita
Puig. Respecte al fet que l’artista no hagi creat
una obra expressament per il·lustrar el cartell,
Jaume Graupera no es mostra gens preocupat:
“Un fragment d’un quadre és un altre quadre”,
diu. De fet, Rosa Codina-Esteve ja va usar un
detall d’una obra seva l’any 2000 perquè “fes”
de cartell de les Santes.
Que la feina de fer el cartell es cobri, però,
enceta nous debats. Per exemple, si l’artista cobra
l’Ajuntament té drets sobre l’obra? Pascual
considera que sí. “Quan el cartell és un regal
ningú pot dir res, però quan es tracta d’una feina
remunerada, el PMC n’hauria de fer un seguiment
previ”. Segons Manuel Contreras, membre
de la comissió d’Imatge de les Santes, això ja es
fa així actualment: “La Comissió d’Imatge va fer
un seguiment del projecte; ara el que fa l’artista
ja no va a missa”, explica.
Mònica Vilert, en canvi, considera que malgrat
ser una feina remunerada no poden haver-hi retallades
en la llibertat creativa de l’artista: “Quan
el Patronat escull un artista per fer el cartell és
“Es pot criticar, però amb
respecte, perquè l’he fet
seriosament”, afirma Ita Puig
MR 17

MR 18
perquè ja coneix prèviament la seva trajectòria i
estil, i per tant ja sap, més o menys, com el farà”.
Sí que considera important, però, que l’obra sigui
inèdita. Només des de fa dos anys, l’artista
que il·lustra el cartell de les Santes l’escull una
comissió formada per un dels guanyadors de la
Mostra d’Art Jove, el representant d’una entitat
artística de Mataró, un artista que ja hagi fet el
cartell i membres del PMC. “Cada membre de
la Comissió porta una idea i després s’escull democràticament
i per consens”, explica Contreras,
que és membre del grup com a representant dels
Dimarts al Llimoner.
Concurs popular
Un altre debat pendent és el que fa referència
a com escollir l’artista i, per exemple, organitzar
un concurs popular com es fa a la veïna població
d’Argentona. Respecte a aquesta possibilitat,
Jaume Graupera ja ha assegurat que el format
actual no variarà mentre ell sigui regidor. Una
decisió que Pere Pascual considera encertada:
“En un concurs hi hauria massa competència
i els bons professionals no hi participarien per
por a perdre, la qual cosa en reduiria la qualitat
de les obres finals”. Mònica Vilert comparteix
aquesta opinió: “L’encàrrec del cartell és una feina
important per qualsevol artista, ja que ha de
ser una obra significativa i adaptable a diferents
formats, per tant, l’ha de fer gent entesa”. L’artista
El cartell que
Xavier Rosales
ha creat aquest
any i que es pot
veure penjat
pel centre de la
ciutat.
creu, a més, que un certamen tampoc evitaria les
suspicàcies actuals en la tria de l’artista.
Sigui com sigui l’elecció, els artistes a qui s’encarrega
fer el cartell ja saben que la polèmica acompanya l’encàrrec.
“Fer el cartell de les Santes és com una mena de
joc; ja comptes amb la polèmica perquè cada ciutadà,
si l’hi demanéssim, faria un cartell diferent”, comenta
l’actual destinatària de les crítiques, Ita Puig. Tot i això
especifica: “Es pot criticar, però amb respecte, perquè
la feina l’he feta seriosament”. De fet, molts pintors
desitjarien sempre aquest grau de polèmica. “Cap
artista vol indiferència davant la seva obra; seria bo
que també existissin tantes crítiques respecte a certes
exposicions”, assegura Vilert.
DESATASCOS
Servicio 24 h.
MR 19