Morello-2003-Reus i la muralla del segle XIV....pdf - digital-csic ...

castellans 6 . Per conjurar una nova amenaga d'aquest tipus, el rei Pere el
Cerimoniós dicta diverses disposicions tocant a la fortificació de les ciutats i
llocs de tata la fagana marítima deis seus regnes, tal com així es comenga a
fer a la ciutat de Tarragona ja a partir del 1360 7 . Tres anys després, aquest
imperatiu es traslladava a diverses viles del Camp, com Valls, la Selva,
Alcover, Constantí, Tamarit... i també Reus 8 . Llevat de Tamarit, que era un
lloc petit i l'únic costaner que s'esmenta, aquesta crida anava adregada
especialment a les localitats més grans i representatives del Camp, tates
elles situades al rerapaís 9 . Tal disposició serveix per explicar algunes de les
actuacions ja realitzades durant la década de 1360 en localitats com la
Selva o Reus. El fet és que, com més avancem en el temps, tant més
imperiosa era la necessitat de dotar-se d'un bon sistema de fortificacions
per tot el que pogués sobrevenir, com ara davant la situació creada al
principi del 1366, arran del pas pel Camp de les Companyies Blanques, de
camí cap a Castella. Com se sap, aquestes Companyies arrossegaven un
nombrós exercit de mercenaris francesas i castellans (a les ordres,
respectivament, de Bertrand du Guesclin i del comte Enrie de Trastamara)
que, malgrat ser aliats de Pere el Cerimoniós, sembraren l'alerta entre les
poblacions deis territoris per on transitaren 10 . Tot i que la seva estada al
Camp fou curta, les trapes d'aquest exercit van haver de ser abastides a
costa, evidentment, de la població camperola. Ens consta, si més no, que
Reus va haver de fer provisió de pa per al sosteniment de les dites trapes.
La guerra contra Castella també suposa el punt d'arrencada d'una
fiscalitat molt més opressiva i regular. Així, la forta pressió fiscal exercida
6
El llibre de comptes del Comú de 1359 recull diverses despeses relacionades
amb aquest fet; cf. J. MORELLó, "Les finances municipals a Reus segons un !libre de
clavaria de 1359", d ins Funcionament de les finances locals al 1/arg de la historia.
Actes del 111 Congrés internacional d'história local de Catalunya (Barcelona, 17-18 de
novembre de 1995), Barcelona, 1996, pp. 171-183.
7
Cf. E. MORERA, Tarragona cristiana, 11, pp. 469-70.
8 .
Cf. IDEM, p. 485.
9
Cambrils, en tant que vila reial, hauria rebut una ordre similar per un altre
conducte.
10
És prou conegut l'episodi de Valls, on les tropes d'aquest exércit
protagonitzaren alguns excessos entre la població local; cf. F. PUIGJANER, Historia de
9