EL FULA I EL WÒLOF - Universitat Oberta de Catalunya

(20) fula
(21) wòlof
14
classe on/ ‘o /’oo: préstecs d’altres llengües
classe el: diminutius
classes Îen / Îin: plural de certes classes
classe bi: préstecs d’altres llengües
Tant en fula com en wòlof les classes de noms es caracteritzen per tenir la seva
sèrie particular de determinants i de pronoms. La principal diferència entre totes dues
llengües respecte a aquest punt és que en fula els noms acostumen a presentar unes
terminacions de classe (vocal o vocal més consonant), però en wòlof no, de manera que
en aquesta llengua és la forma del determinant allò que ajuda a identificar la classe a
què pertany cada nom 9 .
(22) fula
A continuació donem alguns exemples de noms amb la seva classe corresponent:
classe on:
gorko ‘home’
portojo ‘persona blanca’
janginoowo ‘estudiant’
boobo ‘nadó’
debbo ‘dona’
oto
classe ∫en:
‘cotxe’
wor∫e ‘homes’
portoo∫e ‘gent blanca’
9
En wòlof la consonant de l’article coincideix en molts casos amb (trets de) la primera consonant de la
paraula. Així, a la classe bi predominen els noms que comencen per [b, p], a la classe wi noms que
comencen per [f, w] i a la classe gi noms que comencen per [g, x], per exemple.