EL FULA I EL WÒLOF - Universitat Oberta de Catalunya

(35) jigeen ji jigeen yi
20
dona DET.SG. dona DET.PL.
‘la dona’ ‘les dones’
Com es pot comprovar a (34), en wòlof cada forma del determinant té dues
variants, una acabada en i, que indica proximitat, i una altra acabada en a, que indica
llunyania. Aquest contingut semàntic no es troba en l’article definit del català. El valor
semàntic del determinant definit del fula tampoc no es correspon exactament amb el de
l’article definit del català. Sembla que la referència de l’article del fula és molt més
concreta que la de l’article del català, i s’apropa al valor del demostratiu. A més, com
veurem en l’apartat 2.2.1.2.3, els demostratius del wòlof i del fula mantenen una estreta
relació formal amb l’article.
Aquesta característica de l’article del wòlof i del fula és una diferència important
respecte a llengües com el català, en què els sintagmes nominals amb article definit
poden presentar diversos valors semàntics (correferència discursiva, identificació en un
context, genericitat, etc.), però no la distinció díctica (de proximitat o llunyania) que es
reflecteix en wòlof i, en certa manera, també en fula. Per a aquesta funció el català fa
servir els diferents demostratius 11 .
2.2.1.2.3. Els demostratius
Ja hem dit que el determinant definit del wòlof té trets de demostratiu (les
especificacions de proximitat i de llunyania). Per reforçar-ne el valor locatiu
característic d’un demostratiu se’n modifica lleugerament la forma. Hi ha tres
mecanismes per marcar-ho. El primer consisteix a allargar la vocal [i] de proximitat i a
substituir la [a] de llunyania per la vocal llarga [e:]:
(36) bunt bi ‘la porta’ bunt bii ‘aquesta porta (d’aquí)’
kër ga ‘la casa’ kër gee ‘aquella casa (d’allà)’
11 Donat aquest doble valor del determinant definit del wòlof i del fula, en els exemples el glossem com
DET. i el traduïm per un article o un demostratiu, segons correspongui.