Carod difon a Equador polítiques d'integració - Esquerra ...

esquerra.cat

Carod difon a Equador polítiques d'integració - Esquerra ...

Hi ha moments en què l’audàcia és prudència » Clarence S. Darrow

ACTUALITAT » 4

L’AS DE BASTOS

Un pas per davant

NÚMERO 132

DEL 17 AL 23 DE MARÇ

Carod difon a Equador polítiques d’integració

465,8 MILIONS » 4 CONFERÈNCIA A LONDRES » 5

El Govern planta cara

a la crisi amb un pla de

xoc a l’automoció davant

la inoperància de Madrid

Puigcercós i Junqueras

adverteixen que no hi ha

autonomia política sense

autonomia fi nancera

» El Govern s’ha avançat a rellançar els sectors

afectats per la crisi davant la incapacitat

de ZP per afrontar-la i millorar-ne el fi nançament.

L’Estat, amb competències i recursos,

hauria d’adoptar mesures de xoc. Però és Catalunya

qui impulsa accions per a l’automoció,

per 465,8 M€, la majoria per a indústria auxiliar

i fabricants de components. La proposta,

liderada per Innovació, Universitats i Empresa,

complementa el pla de l’automoció dissenyat

pel Ministeri d’Indústria, gràcies també a la

iniciativa del Govern. Mentre Catalunya promou

pactes estratègics i de reforma

estructural, Madrid viu en la

frivolitat i guerres d’espies.

Josep Huguet

Conseller d’Innovació,

Universitats i Empresa

2009


2 |

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009

gent d’esquerra

Albert Sanz

CRISTIAN AGUDO

Quins valors aporten a la societat els

treballadors socials?

Els canvis en les realitats socials obliguen

al coneixement de les causes per les quals

es produeixen i a l’anàlisi dels nous desafi aments

per ser crítics davant del nostre propi

model d’actuació. Aquesta pressió ens posa

en contradicció davant d’una manera marcada

d’actuar socialment, en la que nosaltres

hem de considerar què volem fer i com

creiem que cal fer-ho. Per això, el repensar,

l’interpretar i l’actuar amb compromís

social, en els processos d’un aprenentatge

democràtic i participatiu, permetrà consolidar

una societat plural, participativa, crítica

i preparada per superar els reptes que tenim

com a persones i com a poble.

Quina és la teva experiència com a treballador

social?

Des de fa 20 anys col·laboro amb diferents

organitzacions de persones migrades, on la

meva tasca ha estat principalment promoure

l’accés a la igualtat d’oportunitats de les

persones nouvingudes. Considerant els seus

interessos i necessitats formatives com a

mitjans per a la seva inserció social, he desenvolupat

diferents programes en diferents

àmbits de treball: l’esport, la cultura, l’alfabetització,

el suport psicològic, la formació

pràctica, l’ajut en temes legals, etc.

Què es pot fer des del treball social per

lluitar contra la crisi?

Els enormes guanys socials dels darrers vint

anys es van fonamentar en l’especulació,

generant immenses bombolles, com la de les

hipoteques escombraries, la immobiliària, la

borsària, la de les matèries primeres, etc.

Ens trobem enfront d’una situació mundial

de profundes transformacions, en moments

extremadament difi cultosos per als treballadors

en el nostre país i en tot el món.

Tenim el repte de com afrontar una crisi

que serà perllongada, la més gran en la història

del capitalisme. Solidaritzem-nos amb

en els que es resisteixen a veure escapçats

els seus drets, acabem

amb les polítiques

de fam per als que

reclamen la dignitat

humana.

Treballem per

una societat

més justa i

igualitària.

Pergamino (Buenos Aires, Argentina), 1942.

Treballador social.

Militant d’Esquerra–Figueres des del 2004.

infoGrà ca

Esforç de la Generalitat en polítiques

de ciutadania i immigració

Pressupost executat pel Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, i pressupost 2009.

Font: Generalitat de Catalunya.

tribuna

Esbucats

En aquesta illa tan pobra

es que la van governant

tallen per allí on volen

i es queden sa millor part;

i a Madrid fan festes grosses

amb el que es va recaudant.

La cançó popular que Uc

pregonà als anys setanta

és vigent. La setmana

passada els màxims representants

polítics d’Eivissa

i del Govern (amb Antich

al capdavant) feren gala

de la «col·locació» de la

primera pedra del Parador

Nacional d’Eivissa. La pedra

en qüestió s’ha instal·lat al

Castell de Dalt Vila, un dels

símbols més característics

de la major de les Pitiüses

i d’ençà de 1999 declarat

Patrimoni de la Humanitat

Francesca Marí

Periodista

per la UNESCO.

Deixant de banda les connotacions

estantisses que té

això dels «paradors», el cert

és que el Castell i l’Almudaina

d’Eivissa tendran d’aquí

a trenta mesos un hotelet de

quatre estrelles amb piscina

a l’aire lliure. Tot això, en

un dels punts patrimonials

més importants de les Illes.

Turespaña és qui sufraga el

projecte, cosa que signifi ca

que el castell passa, de nou,

a mans de Madrid. I dic de

nou perquè fou l’exèrcit

espanyol qui retornà la fortalesa

al poble el 1974 i ara

hem de veure com l’ensenya

torna a baratar d’amos (per

així dir-ho).

La decisió s’ha

pres i les obres han

començat, però el que ha

indignat a sectors de la

societat és la incompetència

de l’administració. Consell i

Ajuntament són els encarregats

de vetllar pel nostre

patrimoni, però durant 35

anys han permès que el

Castell s’esfondràs i que la

fortifi cació es trobi mig en

ruïnes. L’excusa ha estat, en

massa ocasions, la manca de

recursos per a restaurar-lo.

D’altres, en canvi, ho han

anomenat incompetència.

El cert és que avui el Castell

està mig en ruïnes i serà

Turespaña qui ho «restaurarà».

Això sí, convertint-ho

en un establiment turístic

de 8.576 m 2 i amb unes

«grans autovies» per

arribar-hi d’hora.

GLÒRIA COMELLAS / SANTI BRACONS


solvència contrastada

«Montilla quiere obligar a las empresas

de cine privadas a ofrecer

la mitad de títulos en catalán»

Ivan Tubau, promotor del «Manifi esto» i impulsor del Partido de la Ciudadanía

«El barullo del cine lo quiere arreglar el consejero Tresserras: que la mitad

de las películas extranjeras se pasen en Catalunya dobladas en catalán, y la

otra en castellano: ‘Que la gente pueda elegir’, dice. Magnífi co, reaccionó inmediatamente

el diputado de Ciudadanos Antonio Robles: que la escuela también

sea mitad y mitad de catalán y castellano. Montilla quiere obligar a las empresas

a ofrecer la mitad de sus títulos en catalán, pero él en la escuela pública

se niega a ceder ni un gramo al bilingüismo: dos varas de medir nacionalistas».

10 DE MARÇ DE 2009 16 DE MARÇ DE 2009

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009 | 3

«La Ley del Cine es inoportuna.

Las prioridades no pasan por

gastar en esto. No es la prioridad»

Felip Puig, portaveu de CiU al Parlament

«[La ley del cine para igualar la oferta en catalán y en castellano] es una

iniciativa inoportuna. Hoy las prioridades de Catalunya, y lo dice alguien como

yo, no pasan por gastar recursos públicos en esto en lugar de las políticas para

hacer frente a la crisis. El tema del cine en catalán no lo arreglaremos sólo por

ley y ahora no es la prioridad. [...] Hay que renovar el pacto entre Catalunya

y España. En CDC somos fi eles a nuestro estilo nacionalista pero apegado

al pacto y al diálogo, a participar en España cuando toque».

François Fénelon (1651-1715), teòleg i escriptor francès

ELS MÉS INSOLENTS EN LA PROSPERITAT SÓN EN L’ADVERSITAT ELS MÉS DÈBILS I COVARDS; ACOTEN EL CAP PER FALTA D’AUTORITAT,

I SE’LS VEU TAN ABATUTS COM SE’LS VA CONÈIXER SUPERBS; EN UN MOMENT PASSEN D’UN EXTREM A L’ALTRE.

Dita popular:

En política, els extremismes es toquen.

A la vida real, tots els penques són iguals.

l’enquesta

Quin balanç fas del primer any de la segona legislatura de Zapatero?

Jordi Vayà

Secretari d’Organització

d’Esquerra-País Valencià

Un any d’aquells de deixar de sembrar

per por dels ocells. Un govern

en minoria, sense possibilitat de

socis estables, amb força fronts

oberts per resoldre com el fi nançament

a Catalunya, el probable

pacte amb el PP a Euskadi, els resultats

a Galícia, i tot adobat per

una crisi cada cop més accentuada.

Em sembla que aquesta legislatura

se li farà molt llarga.

Joan Tardà

Diputat al Congrés dels Diputats

Aquest govern ha estat un any negant-nos

el fi nançament i esperant

la retallada del TC que els permeti

justifi car-ho tot, per això cal no donar-los

cap suport si no mouen peça

immediatament. Si el fi nançament

de Catalunya i la crisi van plegats,

cal collar-los més que mai. Després

dels fets de Galícia i d’Euskadi és

bo de no caure en el parany i fer-los

pagar a l’avançada.

Daniel Mallén

Secretari d’Organització de les

JERC

El balanç ha de ser negatiu per la

mala gestió que en general està

realitzant el govern estatal i per la

incapacitat del PSOE per superar els

consensos més rancis de l’espanyolisme.

És per això que el socialisme espanyol

ha de mantenir la seva minoria

parlamentària a Madrid complint

promeses i no només formulant nous

brindis al sol que a aquestes alçades

ja no es pot creure ningú.

Zapatero ens va passant amb cançons

sense lletra i la seva música ja

és massa repetitiva. Va admetre en

campanya electoral que les Illes Balears

eren el territori més perjudicat

i mal fi nançat de l’Estat i que ho

resoldria, cosa que encara no ha fet.

No han fet cap passa. Ni la faran:

tot són promeses i paraules. De moment

no han arribat als fets i la crisi

està empitjorant molt la situació.

esquerraNacional 132 redaccio@esquerra.org

Editor Ignasi Llorente Director Sergi Sol Redactor en cap Pol Pagès Redactors Cristian Agudo, Arnau Albert, Laura Baquedano, Oriol Duran, Laura Guevara, Eduard Illa i Àngel Ramos Disseny Glòria Comellas Correcció lingüística Xavier Sanz

Documentació Natàlia Lara Tancament Santi Bracons Redacció Esquerra–Secretaria d’Imatge i Comunicació. Calàbria, 166 08015 Barcelona. Telèfon 93 453 60 05 Fax 93 323 71 22 redaccio@esquerra.org Subscripcions Mònica Andújar. Telèfon

93 453 60 05 subscripcions@esquerra.org Edita Fundació Josep Irla Dipòsit Legal B–3690–1998 ISSN 2013-1550 Impressió Imprintsa Disseny Original Jordi Vinyets

Joan Miquel Chacón

Secretari de Política Municipal

d’Esquerra-Illes


ACN / ALBA SALAMÉ

ACN / RUBEN MORENO

4 | actualitat |

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009

COMPLEMENTARI AL PLA INTEGRAL D’AUTOMOCIÓ DEL GOVERN DE L’ESTAT

Huguet impulsa un pla de xoc en l’automoció

POL PAGÈS

El Govern de la Generalitat impulsarà tot

un seguit de mesures immediates de xoc

per donar suport al sector de l’automoció.

El Pla equivaldrà a un import global de

465,8 milions d’euros. L’objectiu d’aquest

pla és dotar el sector d’eines per combatre

la crisi, és a dir, de capacitat de fi nançament

per garantir els plans d’inversió dels

fabricants i maximitzar les possibilitats

d’assignació de nous models a les empreses

matriu dels fabricants amb planta a

Catalunya. Totes aquestes mesures són

complementàries al Pla Integral d’Automoció

impulsat pel Govern de l’Estat.

SERGI SOL

Fent pedagogia del model d’integració

català, el vicepresident del Govern,

Josep-Lluís Carod-Rovira, s’ha desplaçat

a Quito, capital d’Equador, on ha estat

rebut pel president Rafael Correa, al que

ha exposat la capacitat d’integració de la

societat catalana davant el fenomen de

la immigració.

Mesures immediates

Aquest paquet de mesures específi ques

de suport a l’automoció preveu onze

mesures immediates i a curt termini,

formades principalment per mesures de

fort impacte sobre cadascun dels nivells

de la cadena de valor que tenen més pes

a Catalunya, és a dir, indústria auxiliar

—que representa el 72%—, proveïdors de

segon nivell i fabricants de components

i proveïdors de primer nivell.

El sector automobilístic és un sector

estratègic per a l’economia catalana,

representa el 7,5% del PIB i el 25% de tot

el sector a l’Estat. Genera 50.000 llocs

«Estem convençuts que la millor

estratègia per a l’èxit del país és que la

suma d’esforços sigui possible en absència

de desigualtats». Carod defensava així,

davant Correa, el Pacte Nacional per a la

Immigració com l’instrument per assolir,

des de la unitat, la igualtat d’oportunitats.

Carod ha emmarcat la reunió amb el

president equatorià dins «la normalitat

El conseller

Huguet en

un moment

del Consell

de Govern.

El sector

automobilístic

representa

el 7,5%

del PIB

català

de treball directes i 110.000 d’indirectes

i, pel que fa a R+D, les empreses del sector

catalanes concentren el 44% del total

de la despesa estatal.

Amb aquesta important inversió per

part del Govern de la Generalitat, marques

com SEAT i Nissan no només tenen

garantides la continuïtat de les seves

plantilles, sinó que també fabricaran dos

models nous a les plantes ubicades

a Catalunya.

Cap a la reconversió

dels sectors productius

Tot i això, davant l’evidència que el sector

de l’automoció mai tornarà a tenir a Europa

l’efervescència que havia tingut

temps enrere, el conseller d’Innovació,

Universitats i Empresa, Josep Huguet,

recomana a les empreses del sector que

migrin progressivament cap a sectors alternatius

com l’aeronàutica o les tecnologies

mèdiques, que són sectors en auge

i que poden ser molt rendibles per al teixit

empresarial català.

Amb aquesta mesura el Govern planta

cara a la crisi econòmica en aquells

sectors productius especialment rellevants

per a l’economia del país. El que és

evident és que tot suma.

CAROD EXPOSA A CORREA LA VOLUNTAT D’ACOLLIR I INTEGRAR LA IMMIGRACIÓ EQUATORIANA

«El català, la llengua comuna de la ciutadania»

Rafael Correa

i Carod-Rovira

al Palau presidencial

de l’Equador

en el decurs

de l’entrevista.

«Les polítiques

d’integració

de la Generalitat

per la igualtat

d’oportunitats»

institucional de relacions exteriors del

Govern català», d’acord amb l’Estatut.

Caràcter obert i inclusiu

El vicepresident ha remarcat el caràcter

«obert i inclusiu» de la societat catalana

i ha explicat al president equatorià (en la

línia del Pacte Nacional per a la Immigració

impulsat per la consellera Capdevila)

el model d’integració català. «Un model

de funcionament propi» que treballa per

la igualtat d’oportunitats de tots els membres

de la societat catalana i que situa la

llengua catalana com un dels factors que

intervenen en el procés d’integració: «el

Govern s’esforça perquè tothom sigui

competent en aquesta llengua com a llengua

comuna de tots els catalans».

El vicepresident ha posat de manifest

que les polítiques d’integració de la

Generalitat «no són d’imposició, sinó que

busquen oferir igualtat d’oportunitats i

en els compromisos que assumim tots els

que formem part de la societat catalana».


EDUARD ILLA

La delegació d’Esquerra, encapçalada pel

president Joan Puigcercós, va comprovar

de primera mà durant la seva visita a Londres

de dijous i divendres passat que Catalunya

és tot un referent entre les nacions

sense Estat europees. Així ho van expressar

representants del Plaid Cymru gal·lès

i de l’Scottish National Party durant la

reunió que van mantenir amb Puigcercós

i Junqueras al parlament britànic.

I és que per als dos socis britànics

d’Esquerra a la l’Aliança Lliure Europea

(ALE), el nostre model de normalització

lingüística representa tot un referent

per la promoció que s’ha pogut fer de la

llengua catalana a través dels mitjans

de comunicació públics i del model

d’immersió lingüística del nostre sistema

educatiu. No obstant, conscients

que la normalització del català encara té

camí per córrer, Junqueras va arrencar

el compromís dels socis que es trobarà

al Parlament Europeu a partir del juny

de treballar plegats pel reconeixement

internacional del català. «Heu de saber»,

va dir el candidat d’Esquerra a la premsa

britànica, «que els eurodiputats catalans

hem de defensar la llengua minoritzada

més parlada d’Europa, emprada per onze

milions d’europeus».

10.000 catalans a Anglaterra

Puigcercós va ser convidat per l’entitat

Catalans UK, formada per catalans

residents al Regne Unit, a pronunciar una

conferència a la capital britànica, on s’hi

va dirigir després de visitar la delegació

del Govern d’aquesta ciutat, dirigida per

Xavier Solano. Puigcercós va recordar

que «els catalans que estan residint a en

aquests moments a Anglaterra són prop

de 10.000» i per això «és bo que aquests

catalans actuïn com a ambaixadors del

nostre país, que s’organitzin amb entitats

com Catalans UK i que utilitzin el suport

governamental de la delegació per donar

a conèixer Catalunya en un país i en un

Estat tan importants a nivell internacional

com són Anglaterra i el Regne Unit de la

Gran Bretanya».

Visita al parlament gal·lès

Oriol Junqueras i la secretària de Política

Internacional, Marta Rovira, també van

reunir-se divendres amb l’eurodiputada

del Plaid Cymru, Jill Evans. La trobada va

tenir lloc a Cardiff, al parlament gal·lès.

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009 | actualitat | 5

PUIGCERCÓS I JUNQUERAS A LONDRES

Catalunya, referent de les nacions sense Estat

a les penes, puyalades

Manuel Puyal

Adam Price i Elfyn Llwyd, del Plaid Cymru, amb Marta Rovira, Joan Puigcercós i Oriol Junqueras al palau de Westminster.

Puigcercós,

convidat

per l’entitat

Catalans UK,

va pronunciar

una conferència

a la capital

britànica

L’APUNT

A Londres, més

conscient que mai

» En la conferència de l’Auditori, em

preguntava què dirien els alemanys o

els britànics quan els hi expliquéssim

com tracta el Govern d’Espanya la

memòria històrica. O bé què dirien els

europeus quan els reiterem la magnitud

de la discriminació fi scal que ens

imposa l’estat espanyol en la mesura

que contribuïm al pressupost europeu

com si fóssim una regió europea de

180 sobre 100 en renda, i resulta que

rebem fons estructurals inferiors

al que som a la UE, una regió de 122

sobre 100 euros.

A Londres he percebut com mai l’insòlit

de la nostra situació, de l’espoli

econòmic i de les carències democràtiques

d’Espanya. Perquè després hi

hagi qui assevera que no cal anar a

Brusel·les, que hem de seguir anant

només a Madrid; pronunciaments que

revelen els interessos d’alguns que

o bé no tenen consciència nacional

o bé no tenen sensibilitat europea.

O potser cap de les dues coses,

quan obliden que el 2010 hi haurà

la Presidència espanyola de la Unió

Europea, una circumstància que hem

d’aprofi tar per fer-nos sentir i ofegar

la grandiloqüència retòrica

del Govern espanyol.

Oriol Junqueras

Candidat d’Esquerra

al Parlament Europeu

PLAID CYMRU


6 | entrevista |

1

» FINANÇAMENT: VALENCIÀ,

2 DEIXA DE PAGAR I CALLAR!

3

» AMB AQUESTA EDUCACIÓ,

FONT DE MORA, DIMISSIÓ

El confl icte provocat pel PP amb l’assignatura

d’Educació per a la Ciutadania

va ser el detonant d’un ampli malestar

amb el govern liderat per la comunitat

educativa. Mesos després d’una de

les manifestacions més nombroses de

la democràcia, no s’han resolt encara

els problemes estructurals de l’escola

valenciana. Esquerra defensa un model

educatiu laic, per garantir els respecte a

totes les creences i no creences i acabar

amb els privilegis de l’església; públic,

per fer de l’ensenyament l’àmbit socialitzador

i garant de l’igualtat d’oportunitats;

i valencià, defensant la immersió

lingüística i una escola arrelada.

La famosa solidaritat interterritorial passa

de llarg en el cas valencià. Segons les

dades del Ministeri i de la UE els valencians

haurien de rebre fons de solidaritat

estimats en 7.600 milions d’euros anuals

per equiparar-se a la mitjana estatal. A

més, en tant que part dels Països Catalans,

pateixen un dèfi cit fi scal de 5.600

milions d’euros anuals. Els valencians

perden cada any 13.200 milions d’euros

quan el pressupost de la Generalitat per

al 2008 va ser de 13.800 milions d’euros.

Esquerra defensa el sistema de concert

econòmic, que permetria als valencians

tenir els recursos adequats i sufi cients

per sortir de la crisi.

» LA CLARIFICACIÓ

DE L’ESPAI POLÍTIC VALENCIÀ

Després del «Big-bang» del Compromís,

el consegüent «corriment al blau» del

Bloc Nacionalista Valencià, ratifi cat al

seu darrer congrés, i el retorn a l’obrerisme

espanyolista d’Esquerra Unida, Esquerra

ha de ser capaç de liderar l’espai

polític de l’esquerra valenciana. Un espai

històricament compost on s’ha de donar

trobada a les aspiracions sobiranistes,

ecologistes i republicanes de la ciutadania

valenciana i contraposar el model

de país d’Esquerra al model de la dreta,

valenciana i/o espanyola i al de l’esquerra

estatal, per tal de sortir de l’atzucac al

que han portat el País Valencià, els uns i

els altres, els darrers 30 anys.

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009

Agustí Cerdà

President d’Esquerra-País Valencià

«L’independentisme

mai havia tingut una

estructura tan forta

al País Valencià»

LAURA GUEVARA

Quina és la situació actual d’Esquerra

al País Valencià?

Esquerra, amb la redefi nició com a Esquerra

Republicana del País Valencià, hem

aconseguit organitzar una cinquantena

de seccions locals i disset comarcals. Un

creixement important, mai una organització

independentista havia tingut tanta estructura

en terres valencianes, però insufi cient.

Hem d’augmentar la quantitat d’efectius i

també la preparació dels quadres i militants

per respondre, amb efectivitat, als reptes

que la societat valenciana té plantejats.

Quina és la imatge del partit en la política

valenciana?

Sempre s’ha intentat donar una imatge

d’Esquerra distorsionada i contradictòria.

Per una banda, som uns «punkies» incapaços

de governar; per l’altra banda i alhora,

uns «addictes a la moqueta» incapaços de

deixar de governar. A més, al País Valencià,

se’ns presenta com una «sucursal»

d’Esquerra i prou. Malgrat això, ERPV

té política pròpia per al País Valencià, no

depenem d’altres instàncies que no siguen

les valencianes. I això, malgrat els esforços

d’uns i altres, va quallant en la percepció

que la societat té de nosaltres: la d’una

organització arrelada a la realitat valenciana,

federada amb Catalunya i Balears,

innovadora i desacomplexada en les nostres

«En l’independentisme

les derives regionalistes

són al Principat,

on encara es fa ús

i abús de l’adjectiu nacional

per a l’àmbit autonòmic»

reivindicacions, que ha estat capaç de portar

les diferents problemàtiques valencianes a

aquelles institucions on hem estat o estem.

Què va representar ser el primer valencià

independentista a les Corts?

Que siga el primer no té cap importància.

I depèn com, el primer valencià en ser-hi

al grup d’Esquerra del Congrés va ser

Vicent Marco Miranda, en l’etapa republicana.

Un diputat valencià i independentista

fa evident quin és l’àmbit d’actuació

d’Esquerra: la gent i els territoris per als

quals pensa i aplica el seu projecte polític.

Si, a més, el grup parlamentari treballa en

dos vectors, el territorial i el temàtic, la

pràctica que s’acaba generant és que tots

els diputats del grup acaben defensant

iniciatives del conjunt del territori. Una

pràctica que genera un efecte corrector

de la inèrcia regionalista.


Què vols dir?

L’existència d’un diputat valencià

d’Esquerra, augmenta la visibilitat

de l’organització al País Valencià, i

això en normalitza l’existència al País

Valencià i augmenta la capacitat d’interlocució

amb grups o sectors socials

que vehiculen les seues propostes

mitjançant un diputat valencià

d’Esquerra. I alhora, l’organització,

i especialment la part valenciana, va

dotant-se d’un «bagatge de realitat»

que fa que les propostes polítiques

per abordar la diferent problemàtica

hagen de ser més rigoroses.

Des de la seva creació, l’any 2000,

ets president d’Esquerra-País

Valencià. Com valores la teva experiència

al capdavant del partit?

La valoració l’ha de fer la gent,

com amb tota responsabilitat pública.

Em sent orgullós de la feina

que la gent d’ERPV ha fet en

circumstàncies adverses, però

alhora, gratifi cants: quan saps que

la teua organització és per milers

de valencians més que un partit, la

lluita et reconforta i t’enforteix. Tot

i això, som conscients que encara

ens queda molta feina per fer, però

que, després de moltes dècades, els

valencians tenim l’organització, el

«El catalanisme

sempre ha cercat

l’encaix a Espanya, en

canvi, el valencianisme

l’ha cercat amb

Catalunya»

partit, adequat per a fer front als

reptes plantejats.

És més difícil ser d’Esquerra o defensar

les idees d’Esquerra al País

Valencià que a Catalunya?

Qualsevol et diria que és més difícil

ser independentista al País Valencià.

No obstant, dins l’independentisme,

les temptacions i les inèrcies reformistes

i/o regionalistes són més

fortes al Principat. El catalanisme,

contràriament al que es pensa, és un

moviment reformista i regionalista,

l’eix del qual ha estat «modernitzar

Espanya», «pluralitzar Espanya» o

«federalitzar Espanya»; partint d’una

afi rmació catalana de «les quatre

províncies», sempre ha cercat «l’encaix

amb Espanya». Contràriament,

el valencianisme, el republicà i el fus-

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009 | entrevista | 7

terià, cerca l’encaix amb Catalunya,

plantejant la diversitat dins la unitat.

Ara, determinat valencianisme adopta

també la simbologia blavera.

No es pot dir valencianisme al

«blaverisme», el seu anticatalanisme

no és més valencianisme, sinó més

espanyolisme. Un parany on fi ns i tot

el Bloc ha caigut, i en voler «valencianitzar»

el partit ha seguit les pautes

de l’espanyolisme, renunciant a qualsevol

vel·leïtat sobiranista. Quantes

vegades heu sentit allò de «l’estricta

obediència valenciana», o al Principat

allò de «ja s’ho faran els valencians.

Que facin el seu camí i ja ens

trobarem». I tant que ens trobarem.

Dins d’Espanya, ens trobarem!

Parla’m de regionalismes.

Diria que és pràcticament impossible

trobar un independentista valencià,

que, en referència al seu àmbit nacional,

parle exclusivament del País

Valencià. Pel contrari, al Principat,

encara és fa ús i abús de l’adjectiu

«nacional» referit exclusivament a

l’àmbit autonòmic; una pauta política

que fa recaure el pes de la reivindicació

nacional dels Països Catalans

sobre la part més feble en nivell de

consciència: una sobrecàrrega que

ESQUERRA

AGUSTÍ CERDÀ

Canals, 1965

President d’Esquerra-País Valencià

des del 2000 i diputat al Congrés

entre el 2004 i el 2008.

Des de ben jove ha estat involucrat

en diverses associacions: és membre

d’Acció Cultural del País Valencià

des de 1984, de la Societat Catalana

de Geografi a i soci de Ca Revolta

i de Xúquer Viu. A més, va ser fundador

de l’Assemblea d’Estudiants Nacionalistes

i de Maulets, militant del PSAN

(1985-1993) i coordinador dels Casals

Jaume I (1996-1998).

És soci de la Penya Blaugrana

de la Safor i un culé impenitent.

Amant del tango i la pilota

valenciana, afi cions que compagina

amb el submarinisme i la nàutica.

encara difi culta més l’independentisme

al País Valencià, i a l’hora, ancora

l’independentisme al Principat a les

contínues temptacions regionalistes.

Els valencians no hem sabut explicar

què és això dels «Països Catalans».

Ho hem donat per fet. I hem facilitat

que a l’espanyolisme li fos fàcil contraposar

«valencianitis» a catalanitat.

S’afi rma «lo valencià» per contraposició

a «lo català» i, conseqüentment

es reforça «lo espanyol».

I què ha de dir Esquerra als València

sobre els Països Catalans?

Hem d’explicar als valencians que els

Països Catalans no són un projecte

tancat o un «canvi d’amo» on es bescanvia

el centralisme madrileny pel

barceloní, sinó que és un marc de sobirania

compartida, només possible

democràticament, on els valencians

hi formarem part de manera federal

o confederal com ha estat al llarg de

la història. És l’hora d’explicar els

Països Catalans com una Federació

de Repúbliques on la unitat preserve

la diversitat i la forta personalitat

valenciana, i la reforce com a part

intrínseca del tot, com el marc polític

on els valencians, a diferència del

marc espanyol, podem tindre un

futur de llibertat i benestar.


ARXIU

8 | actualitat |

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009

EL GOVERN ZP I LES ONG ESTATALS PRETENIEN GESTIONAR TOTS ELS FONS SOLIDARIS

L’Estat cedeix, i accepta

la territorialització del 0,7%

SERGI SOL

La ministra d’Educació, Política Social i

Esports, Cabrera, s’ha hagut d’embeinar la

proposta de deixar sense fons solidaris les

ONG catalanes, tal i com pretenia perpetrar

a través d’una ordre ministerial. La

marxa enrere l’ha propiciat una resolució

fi nal defensada per Ridao al Congrés, aprovada

amb els vots del PSOE i CiU.

La iniciativa, impulsada per Esquerra,

obre les portes a la territorialització

del 0,7% de l’IRPF, d’acord amb l’esperit

d’una moció que ja va ser aprovada a

l’estiu al Congrés, a proposta del diputat

Joan Tardà, i que comprometia el Govern

a repartir el pastís per territoris i a comptar

amb la participació dels governs

autonòmics.

Fent cas omís a una moció que prèviament

s’havia votat al Congrés, la ministra

va optar per centralitzar aquest percentatge

de l’IRPF, amb la decicida connivència

de la nomenclatura de les grans ONG

estatals. Inicialment, després de la reacció

generada des de Catalunya, la ministra va

fer marxa enrere a mitges. Perquè, de fet,

només atorgava un any de pròrroga a les

ONG catalanes. La nova resolució posa

«el marcador a zero», en paraules de Joan

Ridao, i aposta per un canvi de model que

ha de ser «més respectuós amb les competències

autonòmiques, amb la diversitat

de les entitats que treballen en el camp

de l’acció social i que ha de permetre

un paper determinant de la conselleria

d’Acció Social i Ciutadania, a l’hora de

designar els projectes subvencionables».

A més, l’acord atén a criteris objectius de

població, pobresa i taxa d’immigració per

evitar la discrecionalitat.

TROBADA AMB UNIÓ DE PAGESOS

ZP vol marginar els sindicats agraris catalans

POL PAGÈS

Continua l’ofensiva de l’executiu de Zapatero

contra les entitats que no són d’àmbit

estatal. Primer van ser les ONG, a les que

el Govern espanyol volia excloure de les

ajudes del 0,7% de l’IRPF si no desenvolupaven

la seva activitat arreu de l’Estat,

castigant aquelles que focalitzen la seva

tasca al territori. Ara els toca als sindicats

agraris. Resulta que l’executiu espanyol

està decidit a aprovar una llei de creació

d’òrgans consultius en l’àmbit agroalimentari

que només donaria representativitat

als sindicats d’àmbit estatal, en una

clara deriva centralista promolguda pel

PSOE i el PP.

La ministra espanyola

Cabrera en una roda

de premsa a la seu

del PSOE.

L’acció de govern

del Ministeri espanyol

d’Educació, Política

Social i Esports

es caracteritza per

tics marcadament

centralistes.

Ridao obté

un acord

que respon a

les demandes

plantejades

per Esquerra

FEIXISME AL PAÍS VALENCIÀ

Cerdà exigeix

a Rubalcaba que

aturi la violència

REDACCIÓ

El president d’Esquerra-País Valencià,

Agustí Cerdà, va entrevistar-se dimecres

passat amb el ministre espanyol d’Interior,

Alfredo Pérez Rubalcaba, per exigirli

que el seu govern adopti les mesures

necessàries per aturar la violència feixista

contra grups d’esquerres i nacionalistes

al País Valencià.

El dirigent republicà va lliurar a Rubalcaba

un complet i detallat dossier amb

totes les agressions patides per col·lectius

democràtics arrelats al territori valencià

al llarg de 2008. Per a Cerdà, aquesta trobada

suposa un pas endavant en l’eradicació

dels atacs impunes que es produeixen

darrerament contra organitzacions que

es caracteritzen per la seva defensa de les

llibertats, la democràcia i la tolerància.

El president d’Esquerra-País Valencià va

delcarar que «hem aconseguit que siga

el màxim responsable de la seguretat de

l’Estat qui escolte el que està passant al

nostre territori quant a les agressions dels

violents de l’extrema dreta, una trobada

que no s’havia produït fi ns ara i de la qual

esperem resultats molt prompte».

Compromís ferm de solucionar-ho

El dirigent independentista va aconseguir

un compromís ferm del ministre espanyol

de tenir acabat en el termini d’un mes un

pla amb mesures concretes per solucionar

el problema. Fins ara les denúncies no havien

donat cap resultat, per tant, esperen

a partir d’ara la solució del problema.

Vist això, dijous de la setmana passada,

Joan Ridao i Alba Castellví van rebre el

coordinador nacional d’Unió de Pagesos,

Joan Caball, i el coordinador de Serveis

Tècnics del sindicat, Andreu Ferré, per

compartir els punts de vista respectius.

Ridao va explicar que el grup parlamentari

d’Esquerra-IU-ICV al Congrés dels

Diputats va presentar una esmena a la

totalitat al projecte de llei de Zapatero.

Per la seva banda, Joan Caball considera

el projecte «arbitrari i contrari als

principis democràtics de l’Estat social

i democràtic de dret».

Les dues organitzacions es van comprometre

a continuar treballant-hi. Joan Ridao i Alba Castellví van mantenir una reunió amb Unió de Pagesos.

ESQUERRA


MARTÍ VENTURA, ALCALDE DE SANT JAUME DELS DOMENYS

El canvi que Sant Jaume demanava

POL PAGÈS

Esquerra es va presentar a

les eleccions municipals de

Sant Jaume dels Domenys el

1999 per primera vegada en

el període democràtic actual.

En aquella ocasió la formació

independentista va aconseguir

ser segona força, però CiU va

guanyar amb majoria absoluta,

tal com anava fent des de 1983.

Duranta la primera legislatura

la gran batalla d’Esquerra va

girar al voltant de construir una

escola nova, aleshores necessària

pel municipi, perquè la que

tenien havia quedat petita. Els

republicans de Sant Jaume exigien

la construcció d’una escola

nova i van liderar un moviment

social prou important per

forçar l’equip de govern a tirarla

endavant. Però CiU no ho

volia i optava simplement per

reformar els edifi cis existents.

Tot i això, la pressió popular

va poder més i fi nalment va

ser possible la construcció de

l’escola nova.

Segona legislatura

Tot seguit, el 2003 Esquerra

es va tornar a presentar a les

eleccions, aquesta vegada amb

Martí Ventura com a cap de

llista. Els resultats van ser els

mateixos que quatre anys enrere:

Esquerra segona força amb

tres regidors, però insufi cients

davant de la majoria absoluta

convergent de cinc.

Al llarg d’aquesta legislatura

els republicans s’erigeixen

com l’alternativa real al govern

de CiU, planten cara en tots

aquells aspectes que consideren

que no són positius pel municipi

i que són una senya d’identitat

de la manera de fer dels que governen.

Esquerra exigeix polítiques

socials que són totalment

inexistents, i treballa per posar

fi a les polítiques clientelars

pròpies de l’equip de govern.

És precisament en aquesta

segona legislatura que sorgeix

la possibilitat de construir una

residència de la gent gran al

nucli de Torregassa, després

que un particular oferís uns

terrenys amb l’únic requisit per

part de l’Ajuntament d’adaptar

les normes urbanístiques per

fer-hi l’equipament. Però CiU

sempre ha sigut molt centralista

en l’acció de govern,

basant-la gairebé únicament al

poble de Sant Jaume, i el que

hagués pogut ser una residència

pública va acabar caient en

mans privades per la passivitat

de l’equip de govern.

A la tercera

va la vençuda

Finalment, CiU perd

la majoria absoluta,

fet que permet la

formació d’un govern

Esquerra-PSC

on en Martí Ventura

serà alcalde els tres

primers anys i el cap

de llista del PSC

ho serà

l’últim.

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009 | municipal | 9

EXPERIÈNCIES MUNICIPALS » SANT JAUME DELS DOMENYS

Un gran centre cívic que agrupi diversos equipaments

Vista de l’esglesia de Sant Jaume dels Domenys.

POL PAGÈS

Tot just Esquerra va arribar

al govern de Sant Jaume dels

Domenys, es va trobar un

seguit d’impagats dels governs

convergents anteriors per valor

de 900.000 euros. El deute és

importantíssim però el govern

decideix pagar-lo. Això implica

fer un pla de sanejament que

impedeix destinar recursos a

inversions i porta a tancar el

primer any de la legislatura

amb números vermells.

El gran projecte

de la legislatura

Superat aquest important

escull, l’executiu treballa en un

gran projecte per dinamitzar la

vida social del municipi: un gran

centre cívic. Aquest equipament

s’ubicarà en un edifi ci al costat

de la casa de la vila i inclourà la

biblioteca, diverses sales polivalents,

un centre TIC, sales per

a diferents entitats del municipi

com ara els diables i les installacions

de la ràdio municipal.

El centre cívic estarà fi nançat

en més d’un 90% per subvencions

públiques, fet que demostra

la bona gestió de l’alcalde en

presentar un projecte potent

i viable que ha aconseguit el

suport necessari d’altres administracions

per fer-lo realitat.

Aquest gran centre cívic ha

de ser un espai destinat a les

entitats i als veïns del municipi

per desenvolupar-hi les activitats

associatives i de formació,

com poden ser la biblioteca

i el centre de les tecnologies

d’informació i comunicació.

Finalment, la ràdio és una fi ta

d’Esquerra que s’ha implementat

amb la presència d’aquesta

«Esquerra ha estat el motor

del canvi que ha posat fi a 24

anys de govern de CiU»

L’APUNT PERSONAL

MARTÍ VENTURA

» Martí Ventura va néixer a Sant Jaume dels Domenys

el 1952, un municipi del Baix Penedès de

gairebé 2.000 habitants. Viu al nucli de Cornudella,

a escassos 500 metres del poble de Sant

Jaume, i és que el municipi consta de set

nuclis de població. És pagès i com a bon

penedesenc treballa la vinya i l’olivera.

Sempre s’ha considerat d’Esquerra,

on hi milita des del 1998. És regidor a

l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys

des de 1999 i alcalde des de

2007, després que Esquerra arribés a un

acord de govern amb el PSC mitjançant

el qual el Martí serà alcalde tres

anys i el cap de llista del PSC,

un. Està casat, té dues

fi lles i un fi ll i ja és avi.

El centre

cívic agruparà

la biblioteca,

un centre

TIC, les

instal·lacions

de la ràdio

i sales

polivalents

opció política al capdavant de

l’Ajuntament. Tot plegat, una

mostra que la bona administració

pública és possible i que

en molts casos ve de la mà dels

independentistes.

Més reptes del mandat

L’alcalde té molt clar que el

bon govern és el principi que

ha de prevaldre en la política

municipal de Sant Jaume. Així,

els reptes més importants que

l’Ajuntament té damunt de la

taula pel que resta de legislatura

són posar a concurs públic

l’aigua, fi ns ara gestionada de

manera pública i totalment defi

citària. Per tant, és necessària

una concessió per un quart de

segle a una empresa del sector

a canvi de contrapartides per

al municipi. Pel que fa als diners

del Fons Estatal d’Inversió Local,

els destinaran a la construcció

d’un camp de futbol nou.


10 | memòria |

JAUME CAPDEVILA «KAP»

és ninotaire

Escriptor, periodista, traductor,

escenògraf, dibuixant d’humor,

guionista, pintor, creador

de passatemps i activista per

la recuperació de la identitat

nacional, gairebé deu anys

després de la seva mort, encara

recordem vivament Avel·lí

Artís Gener, un personatge

clau del panorama cultural

català del segle XX. En el seu

vastíssim llegat, resten encara

alguns vessants per estudiar

a la menuda. És el cas de la

seva producció com a dibuixant

d’humor. Tísner fou clau

en la sàtira catalana durant

la segona República amb els

seus dibuixos a El Bè Negre,

L’Esquella de la Torratxa, i als

diaris La Rambla, L’Opinió

i La Publicitat.

Format a la Llotja, havia treballat

en tallers d’escenografi a

fi ns que el juny de 1929 aconseguí

publicar alguns acudits a la

revista Papitu. Fins ara, ningú

havia cercat aquests acudits i

descobert que els signava amb

el pseudònim «Filis», que aviat

canvià per «Caram» i després

per «Baliga». És un període històric

apassionant, en el qual

Tísner abandona l’escenografi

a i s’aboca al periodisme i a

l’humor gràfi c. El pseudònim

«Tísner» fou un suggeriment

de la seva germana Rosa, agrupant

el fi nal dels seus cognoms,

per tal de diferenciar la tasca

del periodista de la de l’humorista,

que certament assolí una

gran popularitat pel seu humor

mordaç, directe i enginyós.

Després de la guerra, en el

seu llarg exili de vint-i-sis anys

a Mèxic, Tísner és un dels

catalitzadors de la catalanitat

a l’exili a través de La Nostra

Revista i La Nova Revista de

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009

UN HOME POLIFACÈTIC

Descobrim

el Tísner ninotaire

«La seva vasta obra

com a escriptor,

periodista

o ludolingüista

ha eclipsat

la importància

del dibuixant

de ninots»

la que en fou director i editor.

També publicà a la premsa

satírica mexicana, amb la

peculiaritat que escrivia la seva

signatura a l’inrevés en els

acudits en castellà.

El retorn a Catalunya

El 1965 la família Artís decidí

posar fi a l’exili mexicà i el

darrer dia de l’any desembarcà

—sense les dues fi lles grans—

a Barcelona. Son encaix a la realitat

política i social és dur.

És un moment en el qual

ell prefereix la literatura

al periodisme i l’humor

gràfi c, però els ninots

li proporcionaran el primer

ingrés econòmic fi x:

el mes de febrer de 1966

comença a dibuixar per

El Correo Catalán.

En aquell moment va

estar a punt de desaparèixer

el «Tísner»: el primer acudit

que hi publicà fou signat

«Ganímedes», però Ibáñez

Escofet, sotsdirector del

Correo, va aconseguir

que s’ho repensés i així

el següent acudit

va aparèixer

signat, de nou,

per «Tísner».

Fou un dels

puntals de la revista

Tele/estel, la primera

editada en català

a Catalunya des del

1939. Dibuixà a Tele/eXprés,

La Vanguardia, RB, Ara,

La Bimba, Cavall Fort, o a l’intent

de recuperació de l’àcida

sàtira de El Be Negre, que per

problemes amb el títol s’hagué

d’anomenar Amb Potes Rosses.

Amb en Tísner, afable i entranyable,

l’humor era un company

de viatge indefugible. Jo

m’he dedicat a encalçar la seva

trajectòria com a dibuixant

satíric, una obra humorística

tan colossal i sòlida com poc

coneguda. La seva vasta obra

com a escriptor, periodista, o

ludolingüista ha eclipsat moltes

vegades la importància del dibuixant

de ninots. Val la pena

que descobrim i valorem com

es mereix el ninotaire Tísner.

L’humor gràfi c de Tísner.

Una aproximació

a les caricatures

d’Avel·lí Artís Gener

Jaume Capdevila

Pagès editors

Aquest llibre vol ser una aproximació

sistemàtica a la seva

faceta d’humorista gràfi c, una

de les més importants i alhora

menys valorades. Féu vinyetes

satíriques a la premsa catalana

en dos moments cabdals de la

història d’aquest país: els anys

de la República i els anys del

fi nal del franquisme.

Resseguint de manera detallada

el seu periple per diverses publicacions,

aconseguim descobrir

l’important artista que feia

ninots a El Be Negre, La Publicitat,

L’Esquella de la Torratxa,

El Correo Catalán, Tele/Exprés

o La Vanguardia, alhora que

ens apropem, a través de les

vinyetes, a la realitat d’uns moments

històrics apassionants.


EL PATIMENT D’UN POBLE VEÍ

El Sàhara: amarg com la vida,

dolç com l’amor, suau com la mort

MIQUEL CARRILLO és diputat

i coordinador de l’Intergrup per la Pau

i la Llibertat al Sàhara, del Parlament

de Catalunya

Amarg, dolç, suau... el ritual dels

tres tes sahrauís. El Sàhara Occidental

és, en l’actualitat, l’únic país

del continent africà que no ha pogut

accedir a la seva independència.

Uns 165.000 sahrauís malviuen en

camps de refugiats, al desert algerià,

des de fa 33 anys. Els mateixos

anys que fa que el Marroc va envair

el seu país.

El compromís d’Esquerra

Esquerra s’ha posat al volant de

l’acció en favor dels sahrauís al Parlament.

Des del passat mes de juny

presidim, per consens, l’Intergrup

per la Pau i la Llibertat al Sàhara. A

l’Intergrup hi són els sis grups parlamentaris

juntament amb l’Agència

Catalana de Cooperació al Desenvolupament

i fi ns a sis representants

d’entitats del moviment solidari,

incloent-hi la delegació del Front

Polisario a Catalunya.

La relació amb el poble sahrauí té

tres àmbits d’actuació: la solidaritat,

la cooperació i l’acció política. I en

comú, la difusió pública d’un problema

que hauria d’aparèixer més

sovint als mitjans de comunicació.

Ha quedat ben clar en les intervencions

dels representants sahrauís

que s’han escoltat per primera

vegada al Parlament. El ministre

de Cooperació Salek Baba i el president

de l’Assemblea Nacional Mahfud

Ali Beiba han expressat amb

rotunditat davant la Comissió de

Cooperació que la solució política

del confl icte és l’objectiu prioritari,

més enllà de les imprescindibles

solidaritat i cooperació.

El camí passa pel referèndum

Així, l’Intergrup del Parlament de

Catalunya ha fi xat com a principal

objectiu el treball en la línia d’ac-

El sahrauís

han de poder escollir

en referèndum

si volen ser un país

independent

o una província

del Marroc

tuació política. Farem el possible

perquè el govern espanyol assumeixi

el paper històric que li correspon

en tant que antiga metròpoli

que no va completar el procés de

descolonització. L’estat espanyol

ha d’ajudar a impulsar la celebració

del referèndum.

El segon objectiu de l’Intergrup

és la defensa dels drets humans

dels sahrauís, la denúncia de la repressió

als territoris ocupats, els milers

de mines antipersona, els murs

de la vergonya. El compliment, en

defi nitiva, de les resolucions anuals

del Consell de Seguretat de Nacions

Unides.

Vuit murs de 2.720 kms separen

els sahrauís que viuen als campaments

i els dels seus territoris naturals,

ocupats pel Marroc. Després

de 16 anys de guerra, el 1991 es va

declarar l’alto el foc sota els auspicis

de l’ONU. Però l’esperat referèndum

d’autodeterminació no s’ha materialitzat

a causa dels reiterats desacords

entre les parts sobre el procés

d’identifi cació dels electors. El que

s’ha d’aconseguir, fi nalment, és que

els sahrauís escullin entre ser un

país independent o bé una província

del Marroc.

Els reptes per al 2009

Aquest gener, el diplomàtic nordamericà

Christopher Ross ha estat

confi rmat com a nou mediador de

l’ONU, acceptat per sahrauís i marroquins.

S’obre una porta a l’esperança.

El problema del Sàhara posa

a prova, sobretot, la capacitat de fer

complir els drets humans per part

de l’Estat espanyol, França, els Estats

Units i la Unió Europea davant

el regne del Marroc. Drets humans

a canvi de negocis, acords de pesca,

tracte prioritari amb Europa.

Finalment, l’Intergrup acaba

de rebre un encàrrec que

és una oportunitat de

primer ordre per

al moviment solidari

a Catalunya.

Barcelona serà

la seu de la

Conferència

europea de

solidaritat

amb

el poble

sahrauí (Eucoco)

que tindrà lloc

a fi nals d’any. Assolir

uns bons resultats a la

Conferència i treballar

per aconseguir els objectius

que ens hem fi xat,

són els reptes més destacables

que ens pertoca

afrontar aquest 2009.

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009 | món | 11


12 | fent país |

ESQUERRA NACIONAL 132

17-23 MARÇ 2009

125 ANYS DE FALLES A CIUTAT VELLA

Na Jordana:

compromís amb la cultura

PAU OSÒRIO

Aquest any complireu 125

anys. Teniu alguna novetat

dins la celebració de

l’aniversari?

Des de que començàrem la

celebració del 125 aniversari,

cada mes hem vingut presentant

una iniciativa nova.

Moltes de les gales que hem

fet han sigut al Centre de la

Benefi cència, com per exemple

la lectura col·lectiva

del Tirant lo Blanc. Aquest

projecte, que vam anomenar

«Tirant de Lletra», va fer-se

el Nou d’Octubre, per tal

de commemorar aquesta

data històrica.

I doncs...

A banda d’això, altres

iniciatives han sigut les d’estrenar

una pel·lícula d’una

hora de durada, que tracta

sobre la composició d’un

monument faller, des de la

primera línia fi ns a la crema

de la falla. Va causar molta

sensació. Una altra de les

iniciatives va ser la de fer

un concurs de betlems,

event que va tenir lloc al

nostre casal i que va ser tot

un èxit. Al mateix temps,

vam guanyar el primer

premi del concurs de presentacions

en l’exaltació de

la Fallera Major i confecci-

«Solventem

el possible efecte

del pressupost

en algunes

comissions amb

alegria i treball»

onarem una falla digna del

125 aniversari, amb l’ajuda

de Sigfrido Martín Begué.

Una altra novetat serà la

publicació d’un llibre sobre

la història de Na Jordana

des dels seu naixement, en

1884, que tractarà aspectes

socials, culturals i festius.

Una de les innovacions

és la de la targeta d’Amic

o Amiga. De què tracta

aquesta iniciativa?

Tota la gent que tinga una

afi nitat amb Na Jordana,

amb la festa i amb tota la

història del nostre collectiu,

pot aconseguir la

targeta d’amic o amiga, per

un mòdic preu de 20 euros.

Amb aquesta targeta, té

accés a l’interior de la Falla,

pot fer-se una copa amb

nosaltres quan ho desitge,

entra en concurs per a

diferents viatges i en el sorteig

d’un ninot de la Falla

Infantil. Durant la festa,

l’amic rep de forma gratuïta

un mocador commemoratiu

del nostre 125è aniversari.

Na Jordana s’ha diferenciat

per la seua defensa

i promoció del valencià

i la cultura valenciana.

És Na Jordana més que

una falla?

Un crític teatral va afi rmar

una volta que «Na Jordana

és més que una falla». No

només pel motiu de defensar

la promoció de la nostra

llengua i la nostra cultura,

sinó perquè durant 125

anys hem sigut un referent

important per a diferents

fi gures, tant culturals com

del món associatiu valencià.

A banda d’això, i referent a

la pregunta que em fèieu,

efectivament, des de Na Jordana

ens hem volgut posicionar

sempre per la defensa

del valencià i de la nostra

cultura valenciana. Sempre

ha sigut així, i des d’aquesta

comissió continuarem en

aquesta línia de defensa dels

nostres signes d’identitat.

Activitats com ara el Tirant

de lletra, per commemorar

el Nou d’Octubre, van en

aquesta línia de defensa i

promoció del nostre llegat

cultural i literari.

PERE BORREGO

València, 1950

President des de fa vuit anys

de la Falla Na Jordana, de secció

especial, i membre de la Comissió

des dels set anys, edat amb

la que va entrar en la Comissió

Infantil de la històrica falla

valenciana. Juntament amb

el seu pare, n’ha estat al capdavant

propugnant un moviment faller

que aposta per l’activisme cultural

emparentat amb la celebració

de la nostra festa.

Us trobeu a soles en aquesta

defensa? Sou els únics

del món faller?

Na Jordana es caracteritza

per pensar sempre per ella

mateixa. La veritat, hi han

més falles que s’apunten a

aquesta defensa. Però som

de l’opinió de que cadascú

és lliure de defensar i pensar

el que vulga. El que sí està

clar és que la nostra és una

Comissió que des de fa més

d’un segle es caracteritza pel

treball, el sacrifi ci i la il·lusió

dels seus integrants. I això és

un aspecte que ha caracteritzat

i continuarà caracteritzant

la nostra falla i la nostra

manera d’entendre la festa.

Davant la normativa del

foc i de tota la polèmica

que ha suscitat com creus

que podrà afectar a les

nostres festes?

Sempre hem deixat la política

a la porta del casal.

Tot i això, esperem que

aquesta normativa de la UE

no afecte molt a la celebració

de les nostres festes.

Per diferents raons cada

volta es posen més problemes

a la celebració de les

falles arreu de València

i, la veritat, les falles han

de continuar amb la seua

celebració tradicional.

Falla

Na Jordana

La Falla Na Jordana, una

de les més característiques

de València, complirà

aquest any 125 anys. S’ha

caracteritzat per ser una

comissió que ha propugnat

festa i defensa cultural

dels símbols d’identitat

valencians a parts iguals,

defensant els valors tradicions

i culturals del nostre

poble. La falla compta

amb l’ajuda de centenars

de voluntaris i membres

de comissió que fan possible

que la festa de les

falles siga entesa encara

no com un negoci, sinó

com un sentiment de festa

i cultura. Al seu 125è aniversari,

preparen una falla

«innovadora» i un conjunt

d’activitats culturals i iniciatives

en defensa de la

nostra llengua.

www.najordana.es

More magazines by this user
Similar magazines