ESTUDI D'IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTIC DEL ...

TERRANOVA PAPERS. S.A.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTIC
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
DEL PROJECTE DE
PROJECTE DE NOVA LÍNIA AÈRIA I SUBTERRÀNIA MT
“SANLLEHI1”/”SANLLEHI2” A 25kV
A NOU C.M. “TERRANOVA PAPERS”
T.M. de: La Pobla de Claramunt (Anoia)
Província de: Barcelona
0 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
1 INTRODUCCIÓ...........................................................................................................3
1.1 OBJECTIU ............................................................................................................3
1.2 METODOLOGIA..................................................................................................3
2 MEMORIA EXPLICATIVA DE LES INSTAL·LACIONS. DADES
GENERALS...........................................................................................................................5
2.1 ANTECEDENTS ..................................................................................................5
2.2 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ...........................................................6
2.3 CENTRE DE MESURA “TERRANOVA PAPERS”........................................6
2.4 CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA LÍNIA SUBTERRÀNIA ....6
2.5 LÍNIA AÈRIA A 25 KV ““SANLLEHI1”/ “SANLLEHI2”..........................7
2.5.1 Suports.........................................................................................................9
2.5.2 Conductors ...............................................................................................10
2.5.3 Aïlladors .....................................................................................................10
2.5.4 Ferramenta...............................................................................................11
3 DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE .............................................................................12
3.1 INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA D’ANÀLISI DEL PAISATGE.12
3.2 DESCRIPCIÓ DEL LLOC ...............................................................................12
3.3 COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE..............................................13
3.3.1 EL RELLEU DEL PAISATGE..................................................................13
3.3.2 LA VEGETACIÓ EN EL PAISATGE .....................................................14
3.3.3 ARTIFICIALITZACIÓ DEL PAISATGE...............................................16
3.3.4 EL COLOR DEL PAISATGE...................................................................16
3.3.5 LA DIVERSITAT DEL PAISATGE........................................................17
3.3.6 PATRIMONI NATURAL EN EL PAISATGE........................................17
4 PLANEJAMENT I INSTRUMENTS DE PAISATGE ..........................................20
4.1 PLANEJAMENT URBANÍSTIC SUPRAMUNICIPAL.................................20
4.1.1 P.T.P. COMARQUES CENTRALS ........................................................20
4.1.2 PDU CONCA D’ODENA..........................................................................23
4.2 CATÀLEG DE PAISATGE...............................................................................24
5 DIAGNOSI DEL PAISATGE..................................................................................26
5.1 VISIBILITAT .....................................................................................................26
5.1.1 CONDICIONS DE VISIBILITAT..........................................................26
5.1.2 FACTORS DE VISIBILITAT..................................................................27
5.1.3 QUALITAT PAISATGÍSTICA ................................................................28
5.1.4 FRAGILITAT PAISATGÍSTICA.............................................................30
5.1.5 INTEGRACIÓ QUALITAT - CAPACITAT D'ABSORCIÓ VISUAL31
6 IMPACTES PAISATGÍSTICS ................................................................................33
6.1 IMPACTE VISUAL............................................................................................33
6.2 DEGRADACIÓ DEL PAISATGE ...................................................................35
7 CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ ...........................................................37
7.1 CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ ...................................................37
7.1.1 MESURES APLICADES A CRITERIS ESPECÍFICS........................37
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
1 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
7.1.2 MESURES DE CARÀCTER GENÈRIC.................................................38
7.2 MESURES DURANT LA FASE DE FUNCIONAMENT.............................39
8 SÍNTESI .....................................................................................................................39
ANNEX 1: DISTÀNCIES ENTRE ELS CONDUCTORS I LA MASSA VEGETAL
ANNEX 2: ANNEX FOTOGRÀFIC
PLANOLS
- 1- PLÀNOL DE SITUACIÓ
- 2.1- PLANTA GENERAL
- 2.2- PERFIL LONGITUDINAL
- 2.3- DETALL DE RASES
- 2.4- DETALL DE SUPORTS
- 2.5- CENTRE DE TRANSFORMACIÓ
- 3- ORTOFOTOMAPA
- 4- ACCÉSSOS ALS SUPORTS
- 5- SERVITUD DE VOL
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
2 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
1.1 OBJECTIU
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
1 INTRODUCCIÓ
L’objectiu del present estudi és identificar els impactes potencials sobre el
paisatge derivats de la implantació de la nova derivació a 2 circuïts des de
l’actual línia de 25kV SANLLEHI1 i SANLLEHI2 que discorre pel terme municipal
de LA POBLA DE CLARAMUNT dins de la comarca de l’Anoia.
En aquest sentit també es proposen les mesures preventives i correctores
principals per minimitzar aquestes incidències, per tal de donar compliment als
articles 47, 48 i 52 del Decret Legislatiu 1/2010 pel qual s’aprova el Text refós
de la Llei d’Urbanisme.
Esmentat Decret admet en sòl no urbanitzable “les instal·lacions i les obres
necessàries per a serveis tècnics com (...) les xarxes de subministrament
d’energia elèctrica” (art. 47, ap.4.d) i estableix, en aquest cas, que per a la
seva aprovació cal presentar, entre d’altres documents, un Estudi d’Impacte i
Integració Paisatgística (art.48, ap.1.b).
Així mateix, el Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa
la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es
regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística, fa referència
a l’obligatorietat de redactar un Estudi d’impacte i integració paisatgística
(E.I.I.P.) en aquelles actuacions, usos i activitats en sòl no urbanitzable.
1.2 METODOLOGIA
L’Informe s’estructura en diversos apartats, d’acord amb el Decret 343/2006,
de 19 de setembre que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció,
gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que regula els continguts dels
estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.
Talment, per a la realització del present estudi d’impacte i integració
paisatgística s’han consultat diversos models o processos d’anàlisi i valoració,
indicant en tot moment els respectius autors, i s’ha establert una metodologia
3 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
d’acord amb el que estableix el Decret 343/2006, de 19 de setembre, que
desenvolupa la Llei 8/2005 de 8 de juny, anteriorment esmentada.
L’estudi s’ha realitzat seguint els següents treballs:
1. Definició del projecte: Descripció, a grans trets, tant de l’emplaçament, com
del tipus d’activitat que es projecta.
2. Definició i cartografia de l’àmbit d’estudi: Selecció d’una zona d’extensió en
relació a les dimensions i potencial de visibilitat del projecte, prou àmplia per
tal de poder establir les consideracions necessàries davant les possibles
incidències paisatgístiques derivades de l’actuació projectada.
3. Treball de camp per a la caracterització i diagnosi del paisatge: Anàlisi de les
particularitats paisatgístiques de l’espai on es preveu instal·lar el projecte i del
seu entorn.
4. Caracterització i diagnosi del paisatge en base a processos metodològics
aplicats per autors diversos, dels quals es dóna la referència.
5. Redacció de la present memòria on es recull i es tracta la informació
obtinguda, distingint els següents apartats:
Introducció
- Descripció del projecte
- El paisatge: caracterització i diagnosis
- Impactes potencials sobre el paisatge
- Mesures preventives i correctores
- Plànols
- Simulacions fotogràfiques
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
4 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
2 MEMORIA EXPLICATIVA DE LES INSTAL·LACIONS. DADES
2.1 ANTECEDENTS
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
GENERALS
Per tal de donar subministrament elèctric a una nova nau industrial situada al
polígon de Cal Tort, en la carretera a Carme km. 1, en el terme municipal de la
Pobla de Claramunt, TERRANOVA PAPERS, S.A., ha contractat a l’empresa
ENDESA ENERGIA, SAU com a promotor, per a realitzar la construcció d’una
nova línia aèria/subterrània a la tensió de 25 kV per alimentar a un nou centre
de mesura en mitjana tensió. Així mateix per tal d’anellar el CM 22454 “MB
PAPELES ESPECIALES” a la xarxa de distribució a 25kV s’estendrà una nova
línia subterrània entre el aquest CM i el nou CM “TERRANOVA PAPERS”.
Aquest centre de recepció i mesura (C.M.) disposarà d’una part d’abonat i una
altra part de companyia segons es mostra en el plànol.
Les línies de mitja tensió estaran projectada segons l’indicat en el Reglament
de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió, segons Real Decret 223/2008 de 15
de febrer de 2008.
La traça de la nova línia esta condicionada bàsicament per:
a) Aprofitament de xarxa elèctrica existent
b) Evitar el pas de línies per zones urbanes
c) Longitud mínima possible, evitant fer el mínim d’angles possibles per tal de
fragmentar el mínim possible el territori
d) Respectar les distàncies reglamentàries amb altres serveis (Línies de mitja
Tensió, carreteres i edificacions...)
e) Facilitat d’obtenció de permisos particulars, entenen per això minimitzar la
molèstia (sobretot visual) de la línia sobre la població
f) Evitar el màxim possible la fragmentació de les finques.
5 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
2.2 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
El conjunt de l’obra implica la instal·lació de un nou centre de distribució
“TERRANOVA PAPERS” prefabricat i l’adaptació de les línies de mitja tensió
“SANLLEHI 1 I 2” per connectar-lo a la xarxa existent.
2.3 CENTRE DE MESURA “TERRANOVA PAPERS”
El centre de mesura s’instal·larà en un vial interior del polígon industrial de Cal
Tort amb accés des de la carretera BV-2131 i que discorre paral·lel a la Riera
de Carme. Al citat local es trobaran les cel·les de línia SF6, denominades
d’entrada, sortida, unió de barres, entrada i entrega a client, que són objecte
d’aquest projecte, l’ús de les quals serà cedit pel sol·licitant a ENDESA
DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.
2.4 CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA LÍNIA SUBTERRÀNIA
Es realitzarà un tram de línia subterrània 2 circuits entre el suport T8 final de
línia a instal·lar vora la carretera BV-2131 Pk 1+104 i el nou Centre de Mesura
“TERRANOVA PAPERS” a instal·lar en el polígon industrial de cal Tort. Així
mateix per tal d’anellar el CM22454 “MB PAPELES ESPECIALES” a la xarxa de
distribució existent es realitzarà una línia subterrània d’un circuit entre aquest
CM i el nou CM “TERRANOVA PAPERS”.
Tram 1- LSMT entre suport T8 i nou CM “TERRANOVA PAPERS”:
Aquesta nova canalització subterrània s’iniciarà amb dues conversions
aèries/subterrànies en el suport metàl·lic T8, creuarà la carretera BV-2131 en
el seu PK 1+104 i finalitzarà amb entrada al nou C.M. “TERRANOVA PAPERS”.
La longitud de la canalització subterrània serà de 148 m, i la longitud total de
conductor serà de 2x174 m.
Tram2- LSMT unió nou CM “TERRANOVA PAPERS” amb CM 22454 “MB
PAPELES ESPECIALES”:
Aquesta nova canalització subterrània s’iniciarà en sortida del nou CM
“TERRANOVA PAPERS” i finalitzarà amb entrada al CM 22454 “MB PAPELES
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
6 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
ESPECIALES”. La longitud de la canalització subterrània serà de 48 m, i la
longitud total de conductor serà de 60 m.
El traçat s’efectuarà per zones que ofereixin rasants presents o futures que
puguin romandre permanents.
La línia està formada per tres conductors unipolars, tipus RHZ1 Al, les
característiques dels quals s’ajustaran a les definides a la norma UNE-HD 620-
5E, pels cables indicats. La tensió assignada del cable serà de 18/30 kV, el
conductor serà d’alumini de 240 mm 2 , la pantalla serà de coure de 16 mm 2 , el
recobriment extern estarà format per una capa de material aïllant resistent a
l’erosió i als contaminants que puguin trobar-se al subsòl.
La reglamentació existent sobre línies subterrànies és aquella establerta a la
Instrucció Tècnica Complementària ITC-LAT 06 del Reglament sobre condicions
tècniques i garanties de seguretat en les línies elèctriques d’alta tensió aprovat
per Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, publicat al BOE. núm. 68, de 19
de març de 2008, així com la resolució TRI/301/2006, de 3 de febrer, per la
qual s’estableixen els requisits de senyalització i protecció de les xarxes
soterrades de distribució elèctrica de mitjana i alta tensió, a l’àmbit territorial
de Catalunya, soterrant els conductors a una fondària no inferior a 0,80 m. Així
mateix es tindran amb consideració el decret 120/92 de 25 d’ abril i l’ordre de
5 de juliol de 1993 sobre xarxes subterrànies de servei públic. En el plànol de
canalització, s’ hi detalla la secció i la disposició dels cables.
2.5 LÍNIA AÈRIA A 25 KV ““SANLLEHI1”/ “SANLLEHI2”.
Es realitzarà una nova línia aèria a 25kV de 2 circuits LA-110, que s’iniciarà en
el nou suport metàl·lic de gelosia T-43b a instal·lar en els camps de la Creu,
sota traça de la línia aèria existent “SANLLEHI1”/“SANLLEHI2”. La nova línia
anirà en direcció sud cap al polígon industrial “Cal Tort”. En el seu pas pel
costat del nucli urbanitzat de les Garrigues s’aprofitarà la traça de l’actual línia
“SANLLEHI4” que es retirarà (tram entre els nous suports T6 a T8). Aquesta
línia aèria finalitzarà en el suport T8 a instal·lar vora el CDI BI179 situat a la
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
7 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
carretera BV-2131 PK 1+104.
La longitud d’aquest tram de línia serà de 1,065 km de línia aèria 2 circuits
LA110 sobre suports de metàl·lics. S’instal·laran en aquest tram 9 suports
metàl·lics de gelosia.
Així mateix en el tram entre els nous suports T6 a T8 caldrà adequar les
següents derivacions aèries de la línia “SANLLEHI4” a retirar a la nova línia de
doble circuit “SANLLEHI1” i “SANLLEHI2” .
Derivació a C.D. 25276 “EMTEX”: Es desmunta un tram de línia aèria des
del actual suport T-8 fins al suport P-3.
Es substituirà el suport P3 pel nou suport metàl·lic T1. Es construirà una nova
línia amb conductor LA-56 des del nou suport T6 fins al suport T1 i es
retensarà el vano entre T1 i P4 existent.
La longitud de conductor LA56 serà de 30 m de línia aèria 1 circuit sobre
suports de metàl·lics tipus C.
Derivació a C.D. BI179 “Sant Jordi”: Es realitzarà una derivació de LA-56
des del nou suport T8 fins al CDI BI179.
La longitud de la línia serà de 25 m amb conductor LA56 de un circuit sobre un
suport metàl·lics tipus C.
Derivació a C.D. 20163 “Les Garrigues”: El suport P1 de la derivació a CD
20163 serà substituït pel nou suport T8. El vano entre P1 i T2 es retensarà
amb conductor LA-56 fins al nou suport T8.
Derivació a C.M. BI093 “Sanllehi I”:
Donat que el tram de la línia “SANLLEHI4” es retirarà fins a la derivació amb el
C.M. BI093, es preveu la substitució d’un tram de conductor de Cu25 entre
entre T6 i T7 per conductor LA56.
Es substituirà el conductor entre els suports existents T6 i T7 de la línia
“Sanllehi4” de conductor Cu25 a LA56.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
8 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
La longitud de conductor LA56 serà de 26 m de línia aèria 1 circuit sobre
suports de metàl·lics.
En el capítol de plànols es detalla el traçat, el perfil i la distribució dels suports
amb les seves característiques.
En tots els encreuaments a efectuar es respectaran les distàncies de seguretat
exigides en el RLAT i no es creen noves servituds respecte de les
infraestructures afectades, donat que totes elles són existents i adquirides per
la línia existent, produint-se una modificació de les existents i en qualsevol cas
millorant-ne les condicions de seguretat.
El tram aeri estarà format per una línia aèria, projectada, segons l’indicat en el
Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies
elèctriques d’alta tensió, aprovat pel Real Decret 223/2008 de 15 de febrer de
2008, en concret en la Instrucció Tècnica Complementària ITC-LAT 07
2.5.1 Suports
Els suports utilitzats seran del tipus metàl·lic de gelosia que compleixen la
recomanació UNE 207017:2005 (ANTIGA UNESA RU 6704 A).
També s’utilitzaran suports tipus HALCON i HALCON REAL del Fabricant
IMEDEXSA. Es tracta d’estructures metàl·liques de gelosia de quatre cares
formades per perfils metàl·lics.
L’armat instal·lat serà divers:
a) Pel suport T-1 a T-8 serà del tipus doble circuit, en disposició “hexagonal” ,
amb semi creuetes atirantades de 1,5m la superior i inferior i 2m la central.
(PEDRAFORCA)
b) Pel suport T-1 (derivació a CD BI179) i pel suport T-1 (derivació a CD
25276) serà del tipus circuit simple, en disposició “triangle” amb semi
creuetes atirantades de 1,5m (TRIANGLE)
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
9 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
Els càlculs mecànics d’aquests suports i dels seus fonaments es
desenvoluparan d’acord als procediments recomanats per ENDESA.
2.5.2 Conductors
El conductor de la línia serà d’alumini-acer LA-56 (47-AL1/8-ST1A) i LA110
(94-AL1/22-ST1A), les característiques del qual es defineixen en la Norma UNE
21.018. Estarà suportat mitjançant aïlladors apropiats per la tensió de servei
de 25000 V. El traçat de la línia es farà per una altitud corresponent a la zona
A.
LA-110
LA-56
2.5.3 Aïlladors
Diàmetre : 14 mm
Secció : 116,2 mm 2
Pes : 424,621 daN/km
Mòdul d'elasticitat : 8.000 daN/mm 2
Coeficient de dilatació : 17,8*10 -6 ºC
Sobrecàrrega del vent : 1,504kp/m
Diàmetre : 9,45 mm
Secció : 54,6 mm 2
Pes : 185,441 daN/km
Mòdul d'elasticitat : 7.900 daN/mm 2
Coeficient de dilatació : 19,1*10 -6 ºC
Sobrecàrrega del vent : 1,015 kp/m
Estaran formades per aïlladors compostos de polímer (CS 70 AB 170/555 per a
25 kV), ajustant-se a allò indicat en la Norma UNE-EN 61466-1:1998 i en les
normes ENDESA GE LNE002 i GE AND012. Les característiques més importants
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
10 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
dels aïlladors són:
CS 70 AB 170/555
Material........................................................ Polímers
Esforç de trencament electromecànic ....................70 kN
Línia de fugida nominal ................................... 835 mm
Tensió sup. a imp. tipus raig .............................. 170 kV
Tensió sup. sota pluja a 50 Hz.............................. 70 kV
Longitud de l’aïllador....................................... 555 mm
Diàmetre de les aletes..................................... 200 mm
AÏLLADOR DE COMPOSITE CS 70 AB 170/555
El tipus de muntatge instal·lat en cada suport es el que s’indica en els plànols,
essent les sigles utilitzades :
2.5.4 Ferramenta
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
AA: Cadena d’amarrament doble
A: Cadena d’amarrament simple
La ferramenta utilitzada per a la formació de cadenes s’ajustarà a allò
especificat en la R. U. 6617. i en la UNE 21.158.90 “Herrajes para líneas
eléctricas aéreas de alta tensión”.
11 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
3 DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE
3.1 INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA D’ANÀLISI DEL PAISATGE
El paisatge és el resultat de les interaccions del medi físic (roques, relleu,
aigua, aire), del medi biològic (vegetació i fauna) i del medi antròpic (nuclis de
població, habitatges disseminats, elements d’interès històric-cultural); el
paisatge produeix una percepció estètica, subjectiva i de difícil avaluació.
Per valorar la possible incidència de la instal·lació i funcionament del projecte
es procedeix, primer, a la caracterització inicial del paisatge actual a partir dels
principals elements que el constitueixen (relleu, vegetació, artificialització,
color, diversitat i patrimoni) i després, a partir de l’estat d’aquests elements, a
la valoració de les condicions de visibilitat, la qualitat i la fragilitat del paisatge,
eines les tres molt comuns en els estudis de planificació del territori.
El Catàleg del paisatge de la zona de Comarques Central està en període
d’elaboració en el moment de la realització del present Estudi d’Impacte i
Integració Paisatgística. No obstant s’han tingut en consideració les Directrius
de paisatge del Pla Territorial parcial de les Comarques Centrals (aprovat
definitivament el 16 de setembre de 2008).
3.2 DESCRIPCIÓ DEL LLOC
L’àmbit objecte del present EIIP se situa al centre de l’Anoia. A la zona cal
destacar el pas de la Riera del Carme, quedant entre la urbanització de les
Garrigues (T.M de la Pobla de Claramunt) i la urbanització de Xaró (T.M de la
Pobla de Claramunt) .
La zona està fortament marcada per la Riera de Carme on històricament s’hi ha
instal·lat diverses industries papereres.
La zona on es preveu la nova infraestructura en projecte és, en el seu primer
tram, de morfologia planera. I en el segon tram atravessa una orografia molt
abrupta, marcada per el Torrent de les Garrigues i per la Riera del Carme.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
12 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
3.3 COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE
Per analitzar l’impacte paisatgístic potencial del projecte és necessari, en
primer lloc, fer una descripció dels aspectes del territori previst pel projecte i
del seu entorn diferenciables a simple vista i que configuren el paisatge. En
aquest sentit, els principals components a descriure són:
3.3.1 EL RELLEU DEL PAISATGE
La caracterització del relleu és de gran importància pel posterior traçat de
visuals, per a la definició del límit de visualització i pel concepte del factor
modificant de les Condicions de Visibilitat.
L'Anoia és part de la Depressió Central catalana, en la franja de contacte amb
la Serralada Prelitoral. Al seu fons s'ha format una de les típiques conques
d'erosió modelades sobre materials tous dipositats durant l'Eocè. Les aigües de
l'Anoia i dels seus afluents han arrencat part d'aquestes materials tous
(margues blaves, argiles), tot formant xaragalls, que dificulten l'ocupació
agrícola. El conjunt del fons de la conca d'erosió té un aspecte planer, encara,
que en detall apareix com un relleu accidental pels xaragalls i barrancs.
L'entorn de la conca és constituït per materials més durs (calcàries, gresos,
conglomerats), més resistents a l'erosió. Les serres, vistes des d'Igualada,
apareixen força abruptes. És un relleu que forma costers coronats per cingles.
No són altra cosa que testimonis d'antics nivells que assolien les terres de la
Depressió Central. Alguns són relleus poc enlairats, però bons miradors de la
comarca, com la tossa de Montbui (519 m), a l'extrem del qual hi ha el castell
de Montbui i l'església de Santa Maria de la Tossa.
La part septentrional de la comarca és formada per la calma de Calaf, una
plataforma calcària situada a uns 700 metres d'altitud. Aquest altiplà es
continua cap al sud-oest, tot formant l'Altiplà Central, fins la serra de
Brufaganya i serra d'Ancosa.
A l'oest hi ha la serra de Rubió, que es presenta com un gran coster que
separa la conca d'erosió i l'altiplà de Calaf. Al sud-est hi ha la serra de
Montserrat, on els conglomerats molt consolidats han resistit a l'erosió, tot
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
13 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
donant lloc a formes tan capritxoses com les que trobem en la regió d'Agulles.
La serra de Montserrat acaba bruscament i passa a relleus més suaus, fins els
turons i plans de la conca de l'Anoia. Entre Montserrat i el curs del riu Anoia hi
ha una sèrie de turons formats sobre roques paleozoiques (pissarres). El to
més fosc d'aquestes roques és clarament perceptible en els turons del Bruc i
cap a Fembra Morta. Entre el curs del riu Anoia i la serra d'Ancosa dominen els
materials triàsics amb gresos, margues i calcàries. Al sud d'aquestes serres
s'inicia la plana de la Depressió del Penedès.
Les principals unitats de relleu són:
• Serra de Miralles
• Serra de Rubió (amb un parc eòlic)
• Serra del Bruc
• Serra de la Llacuna
• Montserrat (el seu vessant sud-est, així, per exemple pertanyen a la
comarca Sant Jeroni, però no la zona del monestir)
3.3.2 LA VEGETACIÓ EN EL PAISATGE
La vegetació té un paper preponderant en la major part de paisatges, ja sigui
com a element visual o com a factor de mobilitat de la seva aparença
(dinàmica biològica i dinàmica de les activitats econòmiques).
La incidència de la vegetació sobre el paisatge pot analitzar-se a través de tres
punts de vista:
• L’estructura vertical de la vegetació, formada per uns elements simples
(arbres, arbustos o plantes herbàcies), la combinació dels quals determina el
grau de complexitat estructural.
• El domini d’unes espècies respecte les altres.
• La dinàmica de la vegetació deguda als canvis en el medi (variacions
estacionals amb la intervenció antròpica o sense).
El paisatge actual de l'Anoia és constituït sobretot per brolles i garrigues amb
pins. La vegetació natural seria dominada per boscos d'alzina, carrasca i roure
valencià. Hi ha una estreta relació entre el canvi progressiu del clima, d'un
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
14 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
clima mediterrani d'influència continental, amb els canvis en la vegetació.
A la franja sud-est dominaria una vegetació d'alzinars, que arriben fins als cims
de Montserrat. Progressivament les alzines són substituïdes per carrasques,
arbre millor adaptat a un clima més sec i contrastat. De fet,la carrasca seria
l'arbre dominant en el paisatge natural de l'Anoia. Resten alguns fragments de
carrascars en els vessants de les serres més seques que voregen la conca. A la
calma de Calaf i a tota la franja que constitueix l'Altiplà Central, en contacte
amb el Solsonès, la Segarra i la Conca de Barberà, la vegetació espontània
estaria constituïda per boscos de roure valencià.
Els pins són els arbres dominants en la comarca. A les terres pròpies d'alzinars
i carrascars hi ha el pi blanc. En els turons pissarrencs del sud de la comarca
trobem algunes pinedes de pi pinyer. Al territori de roure valencià domina la
pinassa. A l'Altiplà Central hi ha extenses superfícies de pinassa, sota la qual hi
ha nombrosos peus de roure valencià. És un bosc mixt que té una fisonomia
variable segons el moment d'explotació.
Les especies més freqüents són el pi blanc (Pinus halapensis), la pinassa (Pinus
nigra) i, en menor grau, l’alzina (Quercus ilex), el pi roig (Pinus sylvestris) i el
roure martinenc (Quercus Humilis) ja que en la majoria d’alzinars han
desaparegut. Sota les brolles de pi blanc s’hi sol fer un matollar poc dens
d’arbusts de fulla petita com el romaní (Rosmarinus officinalis) o el bruc
d’hivern (Erica multiflora).
Pel que fa a la vegetació de ribera cal dir que en general aquesta és més aviat
pobra. El bosc de fulla caduca és una albereda a la vora dels rius importants o
una omeda en terres d’humitat més irregular.
Aquests boscos han estat destruïts en la seva major part. Ara la major part
dels fons de valls estan ocupats per fenassars, jonqueres i claps de bardissa o,
als indrets més humits, canyissars.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
15 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
3.3.3 ARTIFICIALITZACIÓ DEL PAISATGE
S’entén com a grau d’artificialització d’un medi la pressió passada o actual de
l’home sobre el mateix. L’existència de zones geogràficament molt uniformes i
simètriques denoten, en general, un grau d’artificialització elevat, com també
la presència de zones recreatives, infraestructures, construccions, etc.
A la zona en estudi cal destacar la influència dels sistemes urbans les
Garrigues (T.M. de la Pobla de Calarmunt) i el Xaró (T.M. de la Pobla de
Calarmunt).
L’acció de l’home sobre el medi transforma l’estructura del paisatge a causa de
les interaccions existents, en aquest sentit l’àmbit en estudi presenta un
considerable grau d’artificialització.
Aquesta zona també duu associat un important sistema de comunicacions
degut a la seva situació estratègica, hi discorre la carretera BV-2131 a part
d’altres carreteres i camins.
A la zona també cal destacar la presència d’infraestructures de distribució
d’energia elèctrica com la línia de 25 kV de doble circuit que passa paral·lela
a la nova infraestructura.
En essència cal dir que el territori on s’emmarca el projecte objecte del present
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística presenta un grau d’artificialització
moderat-alt.
3.3.4 EL COLOR DEL PAISATGE
Els colors que en general hom observa en un paisatge natural denoten una
harmonia coherent, ja sigui en la seva aparença en un moment concret, com
en la seva dinàmica al decurs del temps. El color i la seva varietat és efecte de
la vegetació, despullament de zones (activitats agrícoles), indrets humits,
construccions, etc.
El paisatge de la zona en estudi es pot dividir, de manera molt general, en dos
sectors clarament diferenciats: el sector urbà (nucli urbà, zones industrials
etc., estructures que formarien part de l’entramat urbà així com les vies de
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
16 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
comunicació que vertebren la zona) i sector rural, caracteritzat per les zones
ocupades per vegetació agrícola i/o forestal que s’insereixen dins la zona.
Aquests dos sectors es presenten diferenciats, essent les seves tonalitats
cromàtiques molt distintes. El sector considerat com “urbà” presenta unes
tonalitats grises i terroses. Pel que fa al medi rural els contrastos cromàtics són
més evidents, amb tonalitats variables segons l’època de l’any que van de
verds clars a ocres a més de les tonalitats que aporten els cursos fluvials i els
espais forestals.
En el cas de l’àmbit en estudi cal tenir en consideració l’existència
d’instal·lacions i elements artificialitzadors del paisatge que aporten noves
formes, textures i colors que contrasten amb els que integren, de manera més
natural el paisatge, que es corresponen a infraestructures elèctriques,
infraestructures de comunicació, zones urbanes, zones industrials etc.. que
tenen una important influència en els colors que es perceben en el paisatge.
3.3.5 LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
La diversitat del medi juga un paper preponderat, ja que segons sigui el
nombre més o menys gran de combinacions entre elements físics i naturals
(sòl i subsòl, relleu, clima, vegetació, color, infraestructures, …) que hom hi
trobi, aquest espai oferirà una diversitat física i visual també més o menys
gran. Cal assenyalar que, en general, un medi molt diversificat serà susceptible
d’acceptar una restauració molt més variada. No obstant el disseny de la línia
en paral·lel a una línia existent, seguint el mateix corredor d’infraestructures,
fa que sigui molt més fàcil la seva integració en el medi que l’acull.
3.3.6 PATRIMONI NATURAL EN EL PAISATGE
Interessa recollir totes les dades sobre diferents aspectes relatius a l’especial
interès de l’indret i les seves rodalies, sobre les quals es pogués incidir
afectant-los greument des del punt de vista paisatgístico-social i econòmic.
Aquests llocs, per raó dels seus valors naturals i/o d’importància històrica han
d’ésser protegits d’activitats que puguin desvaloritzar la seva riquesa.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
17 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
Segons consulta a l’Inventari de Patrimoni Cultural realitzat a la web del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es constata que proper
a l’àmbit d’estudi no hi ha cap element del patrimoni arquitectònic ni
arqueològic que es vegi afectat per la construcció de la infraestructura en
estudi.
No obstant, per la seva relativa proximitat es destaquen els següents
elements:
- Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)
El castell de Claramunt és el principal atractiu arquitectònic, històric i turístic de la
Pobla. Data del segle X, té una extensió de 5.404 m2 i es troba dalt d'un turó de 461
metres des del qual hi ha una magnífica vista de l'entorn natural que l'envolta. Aquesta
fortificació forma part del Patrimoni de la Generalitat. És un dels deu millors castells de
Catalunya i el millor de la comarca de l'Anoia.
I de menor entitat , es troben a les proximitats de l’obra els següents
elements:
Inventari de patrimoni arquitectònic
1439 Castell de Claramunt
5916 Cal Tort
5917 Nova fàbrica de Cal Tort
5918 El Corral de la Farga
5920 La Torre del Tio Nelo
Inventari de Patrimoni arqueològic:
7594 Turó de Sant Andreu
7595 Coves de Sant Andreu
7597 Castell de Claramunt (falda)
7602 Sitja del Turó de Sant Andreu
7603 Castell de Claramunt
L’àmbit del present Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística de la nova
derivació a 2 circuïts des de l’actual línia a 25 kV SANLLEHI 1 i 2 no inclou
Parcs nacionals, Paratges naturals, Paisatges protegits. Monuments naturals,
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
18 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
zones humides d’interès Internacional (Conveni RAMSAR) o Reserves de la
Biosfera.
La línia es troba inclosa en un espai d’interès geològic de Catalunya (331 –
Sant Procopi – Els Mollons).
Espai inclòs en l’Inventari d’espais d’interès geològic. És un dels millors
exemples de Catalunya d’escull eocè sotmès a l’arribada de terrígens que
controlen el seu desenvolupament. Els trets geològics més rellevants són: ser
l’aflorament d’un escull eocènic complert, des del seu inici fins al seu final, amb
diferents fases de desenvolupament preservades, que es pot observar
globalment amb seccions de diferent orientació, gràcies a les trinxeres de la
carretera i a una pedrera abandonadda ; la diversitat d’espècies coral·lines que
el constitueixen i que són fàcilment observables; i per presentar bones mostres
de l’efecte de l’orogènia alpina, ja que es troba a la vora entre la conca de
l’Ebre i la Serralada Prelitoral.
La línia es troba inclosa en un aqüifer protegit de CARME-CAPELLADES
Es troba limitada al nord per la riera de Carme, al NE per la làmina encavalcant
del Bruc i el riu Anoia i al SE per la falla del Vallès- Penedès. A l’oest per la
divisòria d’aigües superficials entre el Gaià i l’Anoia. Si bé estructuralment el
Bloc del Gaià queda limitat per la falla del Port d’Armentera, l’àrea d’estudi
queda restringida aproximadament per la divisòria d’aigües entre les conques
d’Anoia, el Foix i el Gaià.
La línia es troba inclosa en un EL PERIMETRE DE PROTECCIÓ protegit de
CARME-CAPELLADES
No s’inclouen espais inclosos en la Xarxa Natura 2000, LIC i ZEPA ni espais
PEIN. Però està relativament proper a un espai Natural “ Valls del ‘Anoia” amb
numero ES5110018. Aquest espai alhora està inclòs en una ZONA DE
ESPECIAL PROTECCIÓ PER A LES AUS (ZEPA) i LLOCS DE IMPORTANCIA
COMUNITARIA (LIC).
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
19 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
4 PLANEJAMENT I INSTRUMENTS DE PAISATGE
4.1 PLANEJAMENT URBANÍSTIC SUPRAMUNICIPAL
El Pla Territorial general de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, estableix sis
àmbits d’aplicació dels Plans territorials parcials.
El territori que ens ocupa s’emmarca dins del Pla Territorial Parcial de
Comarques Centrals, aprovat definitivament en data 16 de setembre de 2008
pel Govern de Catalunya. L’acord de govern i la normativa del Pla han estat
publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22
d’octubre de 2008, a l’efecte de la seva executivitat immediata.
Dins d’aquesta zona també és d’aplicació el Pla director urbanístic de la Conca
d’Òdena, als termes municipals de Capellades, Carme, Castellolí, Igualada,
Jorba, Òdena, Orpí, La Pobla de Claramunt, Santa Margarida de Montbui, La
Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, aprovat definitivament pel Conseller de
Política Territorial i obres públiques el 29 de gener de 2009.
4.1.1 P.T.P. COMARQUES CENTRALS
El Pla territorial parcial de les Comarques Centrals ordena el territori de les
comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès, que integren
l’àmbit funcional de planificació delimitat pel Pla territorial general de
Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, modificada per la Llei
24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a
àrea funcional de planificació. Amb la finalitat de modular les normes de
protecció en funció de les condicions de les diferents àrees de sòl i dels papers
que han de representar en el territori, el Pla Territorial distingeix tres tipus
bàsics de sòl en els espais oberts:
a) Sòl de Protecció especial.
b) Sòl de Protecció territorial.
c) Sòl de Protecció preventiva.
El Sistema d’Espais Oberts de l’àmbit del present Pla Especial estan classificats
pel Pla Territorial com a sòls de protecció especial i sòls de protecció
preventiva.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
20 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
- Sòl de protecció especial.
Comprèn aquell sòl que pels seus valors naturals o per la seva localització en el
territori, el Pla considera que és el més adequat per a integrar una xarxa
permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i
vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents
caràcters i funcions. El sòl de protecció especial incorpora aquells espais que
han estat protegits per la normativa sectorial com el Pla d’Espais d’Interès
Natural i la Xarxa Natura 2000.
D’acord amb l’article 2.7., en relació a les actuacions en sòl no urbanitzable
que es poden autoritzar a l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text
refós de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de
juliol, i dels articles concordants del Reglament aprovat pel Decret 305/2006,
s’entén que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de
protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’article esmentat i que són
incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl
que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.
Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en
sòl de protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta
classe de sòl, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i
terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors
hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès,
zones humides i espais d’interès geològic). L’estudi d’impacte ambiental quan
sigui requerit per la naturalesa de l’obra ha de tenir en compte la circumstància
de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi
d’impacte ambiental és preceptiva la realització, dins l’estudi d’impacte i
integració paisatgística que disposa l’article 6.4, d’una valoració de la inserció
de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les
condicions esmentades sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
21 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
- Sòl de protecció preventiva
S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el
planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o
de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest
sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística
municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada
assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades,
si escau. També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies
establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats,
implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i
d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina
en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la
iniciativa. D’acord amb tot l’exposat, la infraestructura objecte del present Pla
Especial és compatible amb el planejament supramunicipal definit pel Pla
Territorial de les Comarques Centrals, aprovat definitivament el 14 de
setembre de 2010.
La normativa del PTP de les Comarques Centrals incorpora el paisatge en la
seva normativa (Títol 6) per tal d’establir normes encaminades a regular els
fenòmens de transformació del paisatge per tal de propiciar que la seva
evolució sigui harmònica.
Segons la susdita normativa de paisatge, l’autorització de projectes de
transformació del sòl que hagin d’afectar el paisatge rural requerirà la redacció
d’un estudi d’impacte i integració paisatgística i l’emissió del corresponent
informe preceptiu de l’òrgan de l’Administració de la generalitat de Catalunya,
competent en matèria de paisatge.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
22 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
4.1.2 PDU CONCA D’ODENA
El Pla Director Urbanístic de la Conca d’Odena va ser aprovat definitivament
pel conseller de Política Territorial i obres públiques el 29 de gener de 2009.
Aquest Pla Director s’ha redactat d’acord amb la legislació territorial, sectorial i
urbanística vigent (aquest pla també és coherent amb el Pla Territorial Parcial
de les Comarques Centrals).
Les finalitats del present PDU són les següents:
• Establir les directrius per coordinar l’ordenació urbanística del seu àmbit.
• Establir les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la
mobilitat
de persones i mercaderies i el transport públic.
• Establir mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a
l’estructuració
orgànica d’aquest sòl.
• Concreció i delimitació de les reserves de sòl per a grans infraestructures.
• Previsió de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
23 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS
1. El sistema d’espais oberts de la Conca d´Òdena comprèn els terrenys qualificats
com a espais lliures, a més de tot el sòl classificat com no urbanitzable pel
planejament urbanístic, i tot aquell classificat com urbanitzable (delimitat o no
delimitat) en tant aquest no s’hagi desplegat.
2. Aquest PDU reconeix específicament dins d’aquest sistema d’espais oberts les
diferents matrius dominants o “vocacions” del territori (agrícola, forestal,
agroforestal, fluvial...), fruit de les seves característiques, a través de la definició
d’un conjunt d’àrees.
3. Mitjançant el sistema d’espais oberts, el PDU assenyala aquelles parts del
territori que, en principi, han d’ésser preservades de la urbanització i, en general,
dels processos que poguessin afectar negativament els seus valors paisatgístics,
ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici de les actuacions que es
poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que aquestes normes
estableixen.
4. El PDU considera el sistema d’espais oberts un component fonamental de
l’ordenació del territori i, per tant, cal considerar les determinacions que el regulen
com a bàsiques per al desenvolupament del Pla.
4.2 CATÀLEG DE PAISATGE
La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de
Catalunya crea el Catàleg de paisatge com un instrument nou per a la
introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial de Catalunya,
així com les polítiques sectorials, i d’aquesta manera adopta els principis i
estratègies d’acció que estableix el Conveni Europeu del paisatge promogut pel
Consell d’Europa. La Llei els defineixi con “els documents de caràcter descriptiu
i prospectius que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya,
n’identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els objectius de
qualitat que han de complir. L’observatori té en projecte l’elaboració de set
catàlegs que coincideixen amb les set regions en què s’organitzarà en un futur
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
24 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
l’estructura política administrativa de Catalunya i amb els àmbits dels Plans
Territorials Parcials.
La zona s’inclou dins dels límits del Catàleg del Paisatge de les comarques
Centrals.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
25 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
5 DIAGNOSI DEL PAISATGE
Malgrat la subjectivitat en la valoració del paisatge, es consideren tres
elements principals per a la seva diagnosi: Les condicions de visibilitat, la
qualitat paisatgística i la fragilitat paisatgística.
En aquest sentit per a la realització de la diagnosi del paisatge s’han tingut en
compte de manera diferenciada els tres projectes que s’integren en el present
estudi per tal de poder fer una valoració més acurada de la seva afectació
paisatgística.
5.1 VISIBILITAT
5.1.1 CONDICIONS DE VISIBILITAT
Per analitzar les condicions de visibilitat de l’activitat en projecte s’empren els
criteris establerts segons bibliografia consultada1 (vegeu la Taula 1):
Considerant els criteris mostrats en la taula 1, es realitza un anàlisi de la
visibilitat de la nova derivació a 2 circuits des de l’actual línia de 25 kV
“SANLLEHI1 I 2”.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
26 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
En general es considera que l’impacte visual que produirà la infraestructura en
projecte serà compatible degut al disseny del mateix, ja que la nova línia aèria
25 kV de dos circuïts seguirà un traçat paral·lel a una línia de 25 kV existent de
ENDESA.
5.1.2 FACTORS DE VISIBILITAT
Els factors de visibilitat són d’especial importància per a poder caracteritzar
l’impacte visual de la nova construcció envers el paisatge actual de la zona on
es preveu la implantació del projecte.
Al final del present document es presenta el plànol de visibilitat en el qual es
representa gràficament l’àmbit del territori visible des de la implantació del
projecte en funció de la vegetació (que actua en alguns casos com a pantalla
visual) i del relleu.
També existeixen altres factors que determinen els graus de visibilitat de les
conques:
- Distància: s’estableixen uns horitzons o plans de contemplació determinats
per la proximitat/llunyania al projecte i que condicionin el grau de percepció i
de nitidesa de la nova construcció objecte del present projecte.
- Posició de l’observador: la situació d’aquest determinarà el seu grau de
percepció, el que condicionarà la configuració escènica observable des d’un
punt determinat.
- Presència d’elements que apantallin o difuminin totalment o parcial l’escena
observable (vegetació, relleu, etc.).
- L’amplitud de les conques visuals: l’exposició als observadors variarà en
funció de la dimensió de la conca visual, la qual estarà condicionada per factors
estrictament físics (relleu).
S’ha considerat la visibilitat a partir de la posició i l’alçada dels nous suports a
instal·lar, de la topografia i de les alçades mitjanes de les masses forestals
presents i la presència d’edificacions en la zona. No s’han considerat altres
factors com ara els factors climàtics externs variables (com la presència de
boires i núvols) que reduirien la visibilitat del projecte.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
27 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
Segons l’anàlisi de la conca visual que s’ha obtingut s’observa que aquesta és
extensa degut a la topografia de la zona, és a dir que la infraestructura
s’instal·larà en la serra de la Ninota on serà visibles des de l’urbanització de les
Garrigues. No obstant cal considerar les aportacions i millores a nivell social
que generarà la presència de la nova infraestructura elèctrica.
5.1.3 QUALITAT PAISATGÍSTICA
S’entén per qualitat visual la singularitat dels elements que caracteritzen l’àrea
segons la percepció estètica des d’un punt concret, des del seu entorn
immediat, així com des del mateix fons escènic en el qual es troba.
Es consideren les tres classes de qualitat visual establertes pel Bureau of Land
Management (BLM, 1980) (vegeu la Taula 3):
A; Àrees que reuneixen característiques excepcionals per a cada aspecte
considerat (de 19 a 33 punts).
B; Àrees que reuneixen una barreja de característiques excepcionals per a alguns
aspectes i comuns per a altres (de 12 a 18 punts).
C; Àrees amb característiques i aspectes comuns a la regió fisiogràfica
considerada (de 0 a 11 punts).
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
28 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
Aplicant aquesta matriu a la zona d’estudi s’obté el següent resultat de qualitat
visual:
De forma global es pot dir que la qualitat visual de la zona d’estudi és de
Classe B (assimilable a una zona de qualitat mitjana), és a dir, una zona amb
una barreja de característiques paisatgístiques excepcionals per a uns aspectes
i comunes per a uns altres.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
29 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
5.1.4 FRAGILITAT PAISATGÍSTICA
S’entén per fragilitat paisatgística la dificultat del paisatge per a absorbir
alteracions sense perdre la seva qualitat visual. Per a avaluar-la, s’aplica la
metodologia proposada per Aguiló et al. (basada en els factors indicats en la
Taula 4):
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
30 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
L’aplicació de la matriu anterior a la zona d’estudi dóna com a resultat la
següent fragilitat paisatgística:
En la zona d’estudi s’obté, de manera general, una fragilitat mitjana.
5.1.5 INTEGRACIÓ QUALITAT - CAPACITAT D'ABSORCIÓ VISUAL
Per tal d’obtenir una visió de conjunt entre la qualitat i la fragilitat paisatgística
de la zona d’estudi i així poder-ne establir el grau de sensibilitat o protecció,
s’aplica una matriu d’integració: les combinacions d’alta qualitat i fragilitat
seran candidates a protecció, mentre que les de baixa qualitat i baixa fragilitat
tenen una alta capacitat de localització d’activitats antròpiques.
Classe 5. Zones d’alta qualitat i alta fragilitat, amb un risc d’afectació a valors
paisatgístics molt alt. La conservació d’aquestes zones ha de ser prioritària.
Classe 4. Zones d’alta qualitat i fragilitat mitjana, amb un risc d’afectació a valors
paisatgístics alt. En principi aquestes zones són aptes per a la promoció d’activitats
que requereixin qualitat paisatgística i causin impactes de poca entitat en el paisatge.
Classe 3. Zones de qualitat mitjana o alta i fragilitat variable, amb un risc d’afectació
a valors paisatgístics mitjà. Aquestes zones poden incorporar-se a les zones de classe
2 (o, depenent de les circumstàncies, fins i tot a zones de classe 1) quan les
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
31 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
circumstàncies ho aconsellin i si es prenen les mesures preventives i correctores
necessàries.
Classe 2. Zones de qualitat baixa i fragilitat mitjana o alta, amb un risc d’afectació a
valors paisatgístics baix. Aquestes zones poden incorporar-se a la classe 1 quan les
circumstàncies ho aconsellin.
Classe 1. Zones de qualitat baixa i fragilitat baixa, amb un risc d’afectació a valors
paisatgístics molt baix. Són aptes des del punt de vista paisatgístic per a la localització
d’activitats poc grates o que causin impactes molt forts.
Així doncs, creuant els valors de qualitat i fragilitat paisatgística en la matriu
anterior, s’obté quina classe de capacitat d’absorció d’activitats correspon a la
zona d’estudi
Es considera doncs, de manera general, la zona d’estudi com una zona amb
risc d’afectació dels valors paisatgístics mitjà, motiu pel qual pot absorbir el
projecte si es prenen les mesures preventives i correctores necessàries.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
32 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
6 IMPACTES PAISATGÍSTICS
Els efectes sobre el paisatge es deuen a la intromissió de nous elements
artificials en el medi.
La magnitud de l’efecte és funció de la qualitat i la fragilitat de l’entorn, que
defineixen el valor intrínsec del medi en el què es troben. També hi influeix el
potencial número d’observadors potencials de les noves instal·lacions.
Durant la fase de projecte s’estableixen mesures preventives i correctores que
permeten disminuir aquests efectes.
Els principals impactes sobre el paisatge que es deriven del projecte en estudi
són els següents:
6.1 IMPACTE VISUAL
L’impacte visual, o paisatgístic, estarà determinat per la visibilitat de la
infraestructura, així com per la fragilitat derivada, és a dir, l’afecció que tingui
el projecte en relació als elements d’especial interès (botànic, històric –
artístic, recreatiu, etc.).
El projecte generarà inicialment un impacte visual com a conseqüència dels
moviments de terres que es duran a terme durant la fase constructiva. Aquests
es preveuen localitzats i de poca magnitud en les següents accions:
- Instal·lació de nous suports aquests s’ubiquen propers a camins existents o
en camps de conreu fet que minimitza l’impacte general per l’obertura
d’accessos ja que pels camps de conreu es realitzaran accessos temporals que
es restauraran i es tornaran al seu estat original una vegada finalitzades les
obres.
En aquest sentit en la instal·lació de certs suports serà necessària la obertura
de nous accessos, aquests es realitzaran tenint en compte les característiques i
topografia del medi.
- La presència de maquinària durant la fase d’obres produirà un inevitable
impacte visual pels possibles observadors potencials.
- La zona és poc freqüentada, sols pels veïns de la zona. Cal destacar el pas de
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
33 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
vehicles per les vies de comunicació que discorren per la zona. En aquest sentit
la presència de maquinària es considera un impacte compatible degut a la
inserció de la zona en estudi dins d’un àmbit moderadament artificialitzat.
- La Generació de pols ja que la magnitud i la curta durada de les obres
n’afavoriran l’atenuació. Aquest efecte també desapareixerà una vegada
finalitzada la fase de construcció.
Una vegada finalitzada la fase de construcció l’impacte visual serà el generat
per la pròpia presència de la infraestructura no obstant aquesta generarà un
inevitable impacte visual, que en tot cas es considera compatible, degut a:
- Presència dels suports: en aquest sentit es consideren àrees amb un alt grau
d’impacte visual les que des d’aquestes es percebin un gran nombre de torres
o de menor grau, quan no es vegin o bé se’n vegin molt poques. Evidentment,
el salt més gran en el grau d’impacte resideix en la diferència entre si es veu
algun suport o no se’n veu cap.
- La morfologia de la zona afavoreix la visibilitat de la infraestructura des de
nuclis habitats propers, sobretot des de la urbanització “Les Garrigues” i des
del Castell de Claramunt ja que gaudeix d’unes obertures visuals extenses.
- L’elevada presència d’observadors potencials degut als visitants al Castell de
Claramunt
- La configuració de la zona, amb la presència de masies disperses associades
als camps de conreu del seu voltant.
També trobem factors que ajuden a reduir l’impacte paisatgístic de la
infraestructura. En aquest sentit es destaquen els següents:
- L’elevada presència de línies elèctriques d’alta tensió :
1. L400Kv de tensió nominal i doble ciruït Ascó-Setmenat.
2. L400Kv de tensió nominal i doble circuït Vandellòs-Rubí.
3. L de cirucït únic i 220Kv de tensió nominal Pobla de Segur-Rubí.
4. L de circuït únic i 220Kv de tensió nominal Pont de Suert-Rubí.
- Contribució de la vegetació com a element d’apantallament. Aquest
apantallament es dona en els suports de T2 , T3, T4, T5, T6, T7 I T8
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
34 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
- Els fenòmens climàtics propis de la zona, l’existència de boires, també
contribueix en la minimització de la visibilitat de la infraestructura. En aquesta
zona l’aparició de boires és freqüent.
- El disseny de la línia en paral·lel en una línia existent: l’aprofitament del
corredor d’infraestructures és de gran importància pel que fa a impacte visual
ja que la nova infraestructura no suposarà un nou impacte pel paisatge que
l’acull, sinó que contribuirà en un impacte ja existent, essent l’impacte visual
total molt inferior que el de les dues infraestructures per separat.
En termes de caracterització i avaluació d’impactes segons normativa estatal i
autonòmica, la construcció de la nova derivació a 2 circuïts des de l’actual línia
a 25 kV “SANLLEHI 1 i 2 “ suposarà un impacte visual totalment compatible ja
que aquesta es preveu paral·lela a una línia existent, en una zona i amb una
elevada presència d’elements artificialitzadors del medi.
Aquest impacte serà negatiu, senzill, permanent, irrecuperables per mitjans
naturals però recuperable a llarg termini amb una correcta restauració.
L’impacte visual de la nova infraestructura se sumarà se sumarà a l’efecte
visual que la resta d’infraestructures existents
6.2 DEGRADACIÓ DEL PAISATGE
La instal·lació elèctrica en projecte provocar una inevitable degradació del
paisatge especialment durant la fase d’obres derivats dels moviments de terra
que es generaran. Per a la valoració del grau de degradació és d’importància
tenir en consideració la qualitat i la fragilitat del paisatge on s’emplaça la nova
derivació a 2 circuïts des de l’actual línia a 25 Kv “SANLLEHI 1 i 2 “.
Aquesta nova línia a 25kV de dos circuits preveu la instal·lació de 8 nous
suports en un total de 1.064 metres de longitud.
Una part dels suports es troben adjacents a camins existents o en camps de
conreu tot i que per accedir a algun d’ells serà necessària la obertura de nous
accessos, tal com es mostra en el plànol adjunt.
La construcció de la nova derivació a 2 circuïts des de l’actual línia a 25kV
“SANLLEHI 1 i 2” afectarà a la vegetació existent, , tant pel que fa a la
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
35 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
presència dels nous suports a instal·lar com pel que fa a la obertura de nous
accessos.
Mitjançant treball de camp s’ha constat que la vegetació forestal de la zona
està representada per boscos de pi blanc (Pinus halapensis), bosc jove que es
considera que no representa un element distintiu del paisatge de l’indret.
Cal destacar en aquesta zona la no afectació a espais d’interès natural
protegits. No obstant s’afecta sòl de protecció especial segons qualificació del
PTP Comarques Centrals. Es considera que la nova derivació a 2 circuits des de
l’actual línia a 25 Kv “SANLLEHI 1 i 2 “suposarà una degradació dels valors
d’aquest indret degut a que la nova línia a instal·lar no significarà un nou
impacte en el medi degut a l’existència de la línia a 25 kV de ENDESA discorre
paral·lela a la infraestructura objecte del present estudi, contribuint en un
impacte ja existent.
En termes de caracterització i avaluació d’impactes segons normativa estatal i
autonòmica, en ambdues fases –instal·lació i explotació- l’impacte de
degradació del paisatge és compatible, atès que, tot i negatiu, és un efecte
senzill, permanent respecte la presència de nous suports, -irrecuperable per
mitjans naturals- però recuperable –amb una correcta restauració, i, de
magnitud moderada.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
36 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
7 CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ
Una vegada analitzats els impactes paisatgístics que poden ocasionar les
actuacions previstes pel projecte, en aquest capítol s’exposen les mesures que
s’adoptaran per tal d’evitar (mesures preventives), minimitzar (mesures
correctores) o, si s’escau, contrarestar (mesures compensatòries) els impactes
potencials sobre el paisatge que es puguin produir.
7.1 CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ
7.1.1 MESURES APLICADES A CRITERIS ESPECÍFICS
Disseny de la
infraestructura
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
FASE DE DISSENY
Criteris Mesures
Compactacióde traçats,
aprofitar corredors
d’infraestructures
Minimitzar els impactes
locals sobre la
topografia i la
vegetació
Definir el model de
suport que millor
s’integri en el
territori.
- S’han ubicat els suports de la nova línia a 110 kV, en la
mesura que ha estat possible, evitant punts culminants i
línies de força del paisatge.
- S’ha dissenyat la traça de la nova línia en paral·lel a altres
infraestructures elèctriques per tal d’evitar l’afectació
paisatgística d’altres espais de més valor.
- El traçat de la nova derivació a 2 circuïts des de l’actual
línia a 25 Kv “SANLLEHI1 I 2” discorre per una zona
d’elevada quantitat d’infraestructures degut a la seva
posició estratègica en el territori.
- Sempre que sigui possible s’utilitzaran camins existent per
accedir al peu dels nous suports a instal·lar.
- La infraestructura s’adapta a les formes del relleu.
Aprofitant, sempre que és possible aquest mateix com a
minimitzador de l’impacte visual.
- El suport a utilitzar serà de gelosia ja que es considera que
és el que millor s’integra en l’entorn paisatgístic on s’ubica
el projecte.
37 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
FASE D’OBRA
Criteris Mesures
Mantenir l’entorn net i
endreçat
Mantenir l’ús agrícola
tradicional a la zona
7.1.2 MESURES DE CARÀCTER GENÈRIC
- Es retiraran i tractaran tots els residus de construcció
segons Decret 201/1994.
- Tot i la ubicació d’alguns suports en camps de conreu (tal i
com es pot observar en el plànol d’emplaçament sobre
ortofotomapa) i la previsió d’un accés temporal ni implica el
cessament d’aquesta activitat en la parcel·la.
- Es delimitarà la zona d’actuació prèviament al funcionament de l’activitat
mitjançant cintes per tal de restringir l’àrea d’ocupació per part de la
maquinària i personal d’obra i els efectes de degradació paisatgística (relleu i
vegetació, en especial).
- Els moviments de terres seran els mínims necessaris i no s’abocarà material
pendent avall, per evitar cicatrius en el paisatge.
- S’evitarà el pas de maquinària per camins diferents als propis camins d’obra.
- Es retirarà la cobertura vegetal del sòl i l’horitzó orgànic d’aquest u es
dipositarà en monticles per recuperar les terres i restaurar , amb revegetació si
és el cas, els espais afectats pels accessos temporals i les esplanades de treball
al voltant dels nous suports a instal·lar.
- S’efectuarà un seguiment del desenvolupament o idoneïtat de les mesures
previstes i d’altres per a evitar que, per defectes de forma, no es compleixin
els objectius per els quals s’han dissenyat.
- Es retiraran i tractaran tots els residus de construcció segons Decret
201/1994.
38 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
7.2 MESURES DURANT LA FASE DE FUNCIONAMENT
- Seguiment del desenvolupament o idoneïtat de la restauració, de tal manera
evitar que, degut a defectes de forma, no es compleixin els objectius per els
quals s’han dissenyat.
- S’ajustaran les tales de vegetació pel corredor de servei segons allò requerit
pel Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada
periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de
conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les
instal·lacions. D’aquesta manera es garanteix la mínima afectació possible
sobre la vegetació i la repercussió paisatgística i visual que el corredor de
servei pot tenir, sense menystenir la seguretat de la instal·lació.
8 SÍNTESI
- L’objectiu del present estudi és identificar els impactes potencials sobre el
paisatge derivats de la implantació de la nova derivació a 2 circuits de l’actual
línia de 25 kV “SANLLEHI 1 i 2” i concretar les mesures d’integració
paisatgística previstes.
- El projecte comportarà les següents aportacions i millores a nivell social:
- Augment de la potència necessària per a cobrir la demanda i millorar la
qualitat de subministrament.
- Atendre el mercat de zones d’alt creixement de demanda.
- Generar capacitat a les subestacions de l’entorn que permetin atendre nous
creixements de mercat.
- Apropament de la transformació AT/MT al mercat amb la conseqüent millora
de qualitat.
- No s’ha contemplat cap altra alternativa de traçat, a més de discorre paral·lel
a una línia elèctrica existent, donat que qualsevol altre traçat alternatiu hagués
provocat un impacte similar o major al medi.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
39 de 40

TERRANOVA PAPERS. S.A.
- El principal efecte potencial sobre el paisatge derivat del projecte serà la
degradació del medi, sobretot per moviments de terres sobretot durant la fase
de construcció i per a la presència dels nous suports un cop finalitzada la
construcció de la infraestructura.
- L’impacte paisatgístic global derivat de les instal·lacions objectes del present
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística, mitjançant l’aplicació de les
mesures d’integració previstes, es considera que sigui un impacte compatible,
atès que les qualitats i les fragilitats paisatgístiques (condicions de degradació
del paisatge) resulten ser, d’acord amb els criteris bibliogràfics emprats, de
classe 3 i que la seva intervisibilitat (impacte visual) és de caràcter moderat.
Com a mesures d’integració a destacar:
- S’ha dissenyat la traça de la nova línia en paral·lel a altres infraestructures
elèctriques per tal d’evitar l’afectació paisatgística d’altres espais de més valor.
- Marcatge amb cintes de les zones d’actuació per restringir l’àrea d’ocupació
per part de la maquinària i personal d’obra i els efectes de degradació
paisatgística (relleu i vegetació, en especial).
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
40 de 40

ANNEX 1:
DISTÀNCIES ENTRE ELS CONDUCTORS I LA MASSA VEGETAL
Per el pas de línies elèctriques de mitja tensió cal complir la normativa vigent :
REIAL DECRET 223/2008 de 15 de febrer, Reglament de Línies Elèctriques de
Alta Tensió ITC-LAT 07,
Aparatat. 5.12.1. Pas per zones de bosc, arbres i massa forestal
Per evitar interrupcions del subministrament del servei i possibles incendis
causats pel contacte de branques o troncs d’arbres, s’ha establir una zona de
tala d’arbrat a ambdós costats de la línia amb l’amplada necessària per a que,
considerant els conductors en la seva posició de màxima desviació sota l’acció
de la hipòtesi de vent (120 km/h), la seva separació de la massa forestal a la
temperatura de +15ºC no sigui inferior a:
amb un mínim de 2 metres. Per a Us = 36 kV, Del = 0,35 m.
De la mateixa forma s’hauran de tallar tots aquells arbres que, tot i estar fora
de la zona de tala, constitueixin un perill potencial per a la línia, entenent-se
com a tal els que, per inclinació o caiguda fortuïta, puguin arribar a tocar els
conductor en posició de repòs en unes condicions de temperatura de +50ºC.
El titular de la línia estarà obligat a exigir periòdicament que es facin les
operacions de poda i tallat necessaris en la zona de protecció assenyalada.
DECRET 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada
periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de
conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les
instal·lacions.
Article 5 estableix que:
En els treballs de poda i tala selectiva les distàncies que marcaran la zona, que
en cap cas podrà ésser envaïda per la vegetació, es definiran segons els
paràmetres següents:
• Gàlib màxim vertical: es la posició d’un conductor en un pla
vertical a +50ºC
1,5 + Del
metres

• Gàlib màxim horitzontal: es la posició d’un conductor sotmès a
l’acció d’un vent perpendicular de 120 km/h a +15ºC
• Distàncies reglamentàries segons ITC-LAT 07
A més de mantenir les distàncies fixades en l’apartat anterior, s’hauran
d’eliminar aquells arbres malalts, morts o amb una inclinació superior a 20º en
direcció perpendicular a la línia que, en cas de caiguda, puguin afectar els
conductors, en la hipòtesi de màxima desviació d’aquests per l’acció del vent
perpendicular a la línia de 120 km/h.
La traça de la línia sempre que sigui possible travessarà terrenys on no és
necessari realitzar cap poda o tala, ja que l’alçada de la vegetació dels voltants
no sobrepassarà els 1,5 m.
En els trams on per diversos motius cal obrir un nou corredor per el pas de la
línia es seguirà la normativa vigent:
Segons el DECRET 268/1996, la distàncies reglamentàries de poda variaran
segons:
a) la tensió de la línia, (25.000 V)
b) el tipus de vegetació que l’envolta (si és de creixement ràpid o lent), en el
nostre cas les espècies arbòries presents son el pinus sylvestris (pi roig) i
Fagus sylvatica (faig) que son de creixement moderadament lent:
Espècies de creixement lent:
Espècies que tenen un creixement longitudinal mitjà de 2 metres i horitzontal
de capçada de 1 metre , durant un període de 3 anys
c) el tipus de suport, bàsicament l’amplada de creueta (2,00 m) des de l’eix de
la torre.
El Decret diferencia entre la distància de seguretat al llarg de la línia i a les
proximitats del suport.
2 de 7

A) AREA DE TALLA AL LLARG DE LA LÍNIA
La distància mínima de seguretat al llarg de la línia definida en el Decret
268/1996 inclou una distància reglamentària de seguretat horitzontal i una de
vertical que tenen en compte el creixement de la vegetació.
Les distàncies reglamentàries que en cap cas pot envair la vegetació es
defineixen segons els paràmetres següents:
Gàlib vertical i horitzontal.
Gàlib màxim vertical: es la posició d’un conductor en un pla vertical a 50ºC
Gàlib màxim horitzontal: es la posició d’un conductor sotmès a l’acció d’un vent
perpendicular de 120 Km/h a 15ºC
Creixement vertical i horitzontal de la vegetació durant els tres anys de durada del
Pla d’actuacions de neteja i manteniment, presentat per la companyia elèctrica
per a l’autorització de la línia.
En definitiva les distàncies del conductor a la vegetació per línies de 25 kV
serà:
Tipus de zona Distància horitzontal Distància vertical
Plantes de creixement ràpid 4,5 m 7 m
Plantes de creixement lent 4 m 6 m
Per tant en la línia en projecte el corredor a tal·lar serà la suma de la
distància:
vano Longitud
2·(Dh + Lh + Lo)
Longitud de la creueta: Lc= 2,00m
[m]
Tense
[kp]
Oscil.lació
conductor
[m]
Amplada
corredor
(punt mig)
T-43 a T-1 118,8 407 1.88 16.75
T-1 a T-2 87,1 407 1.09 15.19
T-2 a T-3 230,9 407 6.25 25.50
T-3 a T-4 110,0 407 1.64 16.28
T-4 a T-5 141,1 407 2.54 18.08
T-5 a T-6 124,6 407 2.04 17.07
T-6 a T-7 160,8 407 3.21 19.43
T-7 a T-8 91,6 407 1.19 15.38
3 de 7

Aquesta és l’amplada que ha de fer el corredor en l’alçada dels conductors. Si
la vegetació no arriba a aquesta alçada no és necessari .
A més de mantenir les distàncies fixades en l’apartat anterior, s’hauran
d’eliminar aquells arbres malalts, morts o amb una inclinació superior a 20º en
direcció perpendicular a la línia que, en cas de caiguda, puguin afectar els
conductors, en la hipòtesi de màxima desviació d’aquests per l’acció del vent
perpendicular a la línia de 120km/h.
En el moment d’efectuar la poda o tala, cal tenir en compte les recomanacions
aparegudes en el Decret 268/1996 de 23 de juliol.
4 de 7

B) AREA DE TALLA AL VOLTANT DELS SUPORTS.
A la zona d'actuació en suports, les distancies reglamentàries seran les
següents:
a) per suports de gelosia en una línia de M. T. :
- en el sentit de la línia = 3 m;
- en el sentit perpendicular a la línia = 3 + long. semicreueta més llarga.=5,0
m
* Per els de suports projectats les semicreuetes son de 1,5 i 2,0m
5 de 7

) per suports amb seccionadors, fusibles, autovàlvules, interruptors o altres
elements de seguretat en una línia de M.T.:
- en el sentit de la línia = 2 m + long. semicreueta més llarga (1,5) = 3,5 m
respectivament;
- en el sentit perpendicular a la línia = 3 + long. semicreueta més llarga (2m)
= 5 m.
6 de 7

c) per suports amb transformadors en una línia de M.T.,
en el sentit de la línia = 2 m + longitud del transformador;
en el sentit perpendicular a la línia = 3 + amplada del transformador;
A la base dels suports, l'eliminació dels arbres, arbusts, matolls i herbes serà
complerta, però a mida que ens allunyem del mateix, es deixarà
progressivament intacte el sotabosc.
7 de 7

Annex 2 . ANNEX FOTOGRÀFIC
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTIC
DEL PROJECTE DE
PROJECTE DE NOVA LÍNIA AÈRIA I SUBTERRÀNIA MT
“SANLLEHI1”/”SANLLEHI2” A 25kV
A NOU C.M. “TERRANOVA PAPERS”
T.M. de: La Pobla de Claramunt (Anoia)
Província de: Barcelona
LA POBLA DE CLARAMUNT, Octubre de 2012

Fotografia 1:
Panoràmica des del suport T-43 , veient emplaçament suport T-1 i T-2
Fotografia 2:
Emplaçament suport T-43bis (sota la traça de la línia a 25 kV SANLLEHI 1 i 2)

Fotografia 3:
Emplaçament suport T-2, T-3 , T-4
Fotografia 4:
Vano T-44 a T-45 línia aèria existent “SANLLEHI1 I 2”, encreuament amb línia aèria
25 kV “ROFEICA”

Fotografia 5:
Emplaçament suport T-5, T-6 , T-7
Fotografia 6:
Emplaçament suport T-5, T-6 , ( i línia aèria aèria 25 kV de doble circuit ROFEICA)

Fotografia 7:
Emplaçament suport T-7, ( i línia aèria 25 kV a CD 25276 a desmuntar)
Fotografia 8:
Emplaçament suport T-8 , ( i CENTRE TRANSFORMACIÓ INTEMPERIE BI179)

TERRANOVA PAPERS. S.A.
PLANOLS
- 1- PLÀNOL DE SITUACIÓ (1/25000)
o 1.1- AQÜIFERS PROTEGITS (AQÜIFER CARME-CAPELLADES)
o 1.2- PATRIMONI GEOLÒGIC. INVENTARI D'ESPAIS D'INTERÈS
GEOLÒGIC DE CATALUNYA.
o 1.3- XARXA NATURA 2000 (LIC+ZEPA) PLA D'ESPAIS D'INTERÈS
NATURAL
o 1.4- PERÍMETRES DE PROTECCIÓ PRIORITÀRIA PER A LA
PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS
- 2- PLÀNOLS DE LÍNIA
o 2.1- PLANTA GENERAL (1/2000)
o 2.2- PERFIL LONGITUDINAL (1/2000 – 1/500)
o 2.3- DETALL DE RASES (S/E)
o 2.4- DETALL DE SUPORTS (S/E)
o 2.5- CENTRE DE TRANSFORMACIÓ (1/50)
- 3- ORTOFOTOMAPA (1/2000)
- 4- ACCÉSSOS ALS SUPORTS (1/5000)
- 5- SERVITUD DE VOL (1/2000)
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA