Views
5 years ago

Lo Rat 3 - Lo Rat Penat

Lo Rat 3 - Lo Rat Penat

Lliteratura valenciana

Lliteratura valenciana clàsica ..................................................................................... Miquel Pereç “Natural de Valencia, ciudadano de antiguo linaje, y según se cree de los que vinieron de Aragón a conquistar este reino, o a poblarle después del conquistador. Fue muy estimado por su ingenio, arte, eloqüencia y erudición de nuestro Calixto III cuando era obispo de Valencia.” L´ilustre bibliograf Ximeno, dins la seua obra Escritores del reino de Valencia, nos presenta d´esta manera al valencià Miquel Pereç. Efectivament, este autor i traductor d´obres religioses, gojà d’una indubtable popularitat en el seu temps gracies a la traduccio del Kempis i a la seua participacio en el famos Certamen maria de 1474. Del seu exit nos parlen les reedicions de les seues obres com: el Verger de la Verge Maria i l´Explanacio de lati en valenciana lengua del Libre de Mestre Joan Gersón, canceller de Paris, de la Imitacio de Jesu Christ, e del menyspreu de aquest mon miserable. Esta “explanacio” de llarc titul no es una atra que el Kempis, publicada en Barcelona 1482 i en Valencia l´any 1491 i que està dedicada a l´escritora sor Isabel de Villena: LR.......69 Artur Ahuir Lliteratura valenciana clàsica ..................................................................................... “Scriu Miquel Peres a la molt illustre dona Ysabel de Billena, abadessa del monestir de la Sancta Trinitat. Molt illustre e virtuosa senyora: perque de aquesta trista, enujosa e desestimable vida son breus los miserables dies e perque en la peregrinacio de aquest mon miserable no ençopegasseu en los grans laços que´l enemich de natura humana tots jorns nos para, vos sou aturada en lo repos de religio, tan benaventurada, oblidant los bens, los amichs e parents de real linatge… E perque per prechs del reverent mestre, Pere Calaforra, Si la Vita Christi va ser un gran exit editorial, lo mateix haurem de dir d´esta traduccio que conegue repetides edicions. mestre en sacra theologia del sagrat orde de sant Agosti, he yo traduit de lati en valenciana prosa lo libre de mestre Johan Gerson, canceller de Paris, intitulat lo menyspreu del mon, he deliberat endreçar lo present libre a la senyoria vostra, puix essent gran senyora e de real linatge, haveu menys preat de aquest trist mon les honors e riquees.” ““ Si la Vita Christi va ser un gran exit editorial, lo mateix haurem de dir d´esta traduccio que conegue repetides edicions: la princeps es la feta en Barcelona, de la que es conserva un unic eixemplar conservat en la Biblioteca Nacional de Paris. D´este eixemplar donà noticia, com nos diu Ribelles Comín, el bibliofil alema Conrado Haebler en The early printer of Spain and Portugal . Al respecte d´esta versio, falsament atribuida a Gersón, direm que l´edicio valenciana de 1482 fon la primera en llengua vulgar; sis anys mes tart, en 1488, es feren les estampacions italianes i franceses i la castellana en Sevilla l´any 1493. L´obra està dividida en quatre llibres; el primer “libre interior”, el segon “la conversacio”, el tercer “ de les interiors paraules de Jhesu Christ ab la feel anima christiana” i el quart que tracta “de la Comunio”. Respecte a l´estil i llengua en la que està escrit, mereix la pena reproduir unes paraules de Manuel de Montoliu al respecte: “La traducción del Kempis de Pérez es la piedad ascética diluida en el almíbar de la más refinada retórica; es una elegante profanación. Es una de aquellas muestras de ese espíritu de profanación de aquel siglo que no tenía escrupulo en inundar los templos góticos de altares, estatuas, relieves y sepulcros de estilo grecorromano. La traducción de Miguel Pérez viene a ser la atrevida transformación de un altar del más puro gótico en una obra, no ya de sobrio estilo renacimiento, sino de hasta de cierto gusto plateresco”. Una atra traduccio de Miquel Pereç es la de la vida llatina de sant Vicent Ferrer; dedicada a la muller de Pere Dalpont, va vore la llum l´any 1510. No es estrictament una biografia del sant, sino mes be un elogi de la seua santa vida i mort, un recull de lo que la tradicio dia d´ell. No ha aplegat fins a nosatres l´original llati, aixina es que no sabem quin grau de llibertat va tindre Pereç a l´hora de traslladar-lo a la valenciana prosa. Esta versio valenciana de 1510 va servir per a la castellana anonima impresa en Valencia l´any 1589. De Pereç es tambe el “Canticum Virginis”, un comentari al “Magnificat” que dedicà sor Isabel de Villena, i que tant diu, de nou, del nivell cultural de l´abadesa. LR.......70

Lliteratura valenciana contemporanea ..................................................................................... LR.......71 Es Vicent Casp poeta que pertany cronologicament a la generacio de preguerra encara que la seua obra publicada la trobem a partir dels anys 40. Naixcut en Carlet el 12 d´agost de 1906, Vicent fon el major dels sis fills del matrimoni Vicent Casp- Herminia Vercher, familia que es trasllada a viure a Valencia en maig 1928. Vicent Casp Alicia Palazón Lliteratura valenciana contemporanea ..................................................................................... La relacio entre “Amigos de la Poesía” i Vicent Casp fon molt estreta ya que va ser soci fundador de l´agrupacio, pertanyent a la Junta Directiva des de 1950 fins a 1956, any de la seua partida a Venezuela a on residi fins a l´any 1969. En la capital entra en contacte en Lo Rat Penat i en el poetes de la Valencia de preguerra com Josep Mª Bayarri, publicant les seues primeres composicions cap a 1929, any en el que comença a colaborar en “Levante”, “La correspondencia de Valencia”, “El calpense” o “Pensat i fet”. Son anys estos en els que es viu el debat sobre la poesia vanguardista, moviment en el que se l´ha volgut incloure tal volta per l´enganyos titul que du el seu llibre de poemes publicat en Accio l´any 1936: Instantànies, pictopoesia en el que s´inclouen poemes com “No sé” No sé Què té La teua hidròpica mirada Ni què La teua seràfica somrisa, Sols sé Que em miren els teus ulls i m´abrasen, Somriu la teua boca i m´encisa. Encara i tot, les seues composicions no deixen la tradicional tematica descriptiva, distanciat aixo si del conegut com a païsagisme sentimental, movent-se entre tituls com “moreres”, “bodegó”, “espera”, “relleu de sol”... En 1949 i en Torre publica Polsina d´hores i Alguns poemes, breu poemari que es refon dins Polsina. Es esta una de les millors mostres de la poesia de Vicent Casp; un poemari dividit en “melodies”, “tornaveus”, “silencis” i “cants” que han abandonat ya la primera poesia de tall tradicional. Els epigrames de “silencis” i les cançons mostren un domini expressiu en el que la paraula ix naturalment: Hi ha un ultim llibre de poemes en Torre l´any 1951, A temps de cor per a començar la seua etapa de publicacions en els “Cuadernos de Amigos de la Poesía” com son Foc de 1952, i L´Ondina un breu relat publicat en 1953. La relacio entre “Amigos de la Poesía” i Vicent Casp fon molt estreta ya que va ser soci AL BES DEL CREPUSCUL T´he vist nua, besada pel crepuscul. T´he vist d´or, besada pel crepuscul. T´he vist meua, besada pel crepuscul. T´he vist flor, besada pel crepuscul. Pel crepuscul al cel. Per l´albada al cor. Nua a amor naixent. D´or a sol morint. Flor a aroma intens. Meua a tot delit. Ple d´anhel de tu. Plens de tu els palmells. Tu omplint-me els ulls. Ple de tu l´ambient. Tu en cada sospir. Tu en cada batec. ““ fundador de l´agrupacio, pertanyent a la Junta Directiva des de 1950 fins a 1956, any de la seua partida a Venezuela a on residi fins l´any 1969. D´esta llarga etapa en terres d´Hispanoamerica naixen els llibres en castella, publicats ya de retorn a Valencia, La catira de las sospresas (relats) AdlP 1973 Tu silencio Adelapos 1979 i Tu voz Adelapos 1980 i un ultim poemari en valencià Batecs al tropic de 1984 en el que els poemes es conformen com a “viu recort” dels anys passat en Venezuela. Veja’m un poema d´este ultim llibre: Tu en cada somrís. Tu en cada gemec. Al bes del crepuscul, t´he vist nua. Ai, ¡del teu enchis! Al bes del crepuscul, t´he vist d´or. ¡Ai, de l´encant teu! Al bes del crepuscul, t´he vist meua. ¡Ai, del meu desig! Al bes del crepuscul, t´he vist flor. ¡Ai, de l´amor meu! El crepuscul i tu, tu i el crepuscul. Yo, el crepuscul i tu. Crepuscul tu i yo... I els florits “bucares” de cresta encesa Coronant-nos l´hora i l´horiso. LR.......72

“la veu jove i valenta del valencianisme” - Antiblavers
La Teranyina 3 - CCOO de Catalunya
Allioli bàsic - Intersindical Valenciana
La política lingüística al País Valencià. Del conflicte - Fundació Nexe
EL CENTENARI DE TEODOR LLORENTE - Ivitra
5 4 3 2 1 6 ABCD 5 4 3 2 1 6 ABCD - Cultura Extremadura
Quaderns d'Educació Contínua - CEEDCV - Generalitat Valenciana
PDF - Part 3 - Acadèmia
Capítulo 3: Indicadores sociales - 1.04 Mb
Descarregat el llibre [3 MB] - Català
28484_Les_politiques_mitjans_comunicacio_governs_Jordi_Pujol
publicación - Comissions Obreres del País Valencià - CCOO
3. Vertebración del territorio provincial - Diputación de Valencia
Numero 3 - Federación de Golf de la Comunidad Valenciana
El Sindicat reobri el debat sobre la jornada continuada al País ...
53 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu