23.04.2013 Views

La Calàndria, 100 anys d'història al Masnou(1906-2006) - Qui Som

La Calàndria, 100 anys d'història al Masnou(1906-2006) - Qui Som

La Calàndria, 100 anys d'història al Masnou(1906-2006) - Qui Som

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>,<br />

<strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

(<strong>1906</strong>-<strong>2006</strong>)<br />

Francesc Fàbregas i Cardona<br />

Fundació la <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

<strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història<br />

<strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

(<strong>1906</strong>-<strong>2006</strong>)<br />

Francesc Fàbregas i Cardona


Edita:<br />

Fundació la <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

C. Dr. Agell, 5. 08320 El <strong>Masnou</strong><br />

Tel. 93 540 40 72<br />

Correcció de textos: Àngels Gayetano<br />

Disseny gràfic: Josep Puig<br />

Maquetació: Eva Ribas<br />

Impressió: Ramon Ruiz Bruy<br />

Imatges: Arxiu Municip<strong>al</strong> del <strong>Masnou</strong>, Maria Teresa Rossell, Teresa Puig, Arxiu propi<br />

Dipòsit Leg<strong>al</strong>: B-33.299/<strong>2006</strong><br />

NOTA: Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa, per cap mitjà electrònic, químic, mecànic, òptic, de gravació o fotocopiat, sense<br />

prèvia autorització dels autors i dels qui han cedit les imatges.


Al meu pare, Ramon Fàbregas i Tarré,<br />

i a tots els c<strong>al</strong>andriers que, com ell, van treb<strong>al</strong>lar<br />

i lluitar amb solidaritat des de l’associacionisme,<br />

i van col·laborar pel bé soci<strong>al</strong> i del lleure<br />

del <strong>Masnou</strong> des de la societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.


Pròleg 9<br />

Introducció 11<br />

Estructura del llibre 12<br />

Història de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> 13<br />

Primera etapa (any <strong>1906</strong>): escissió amb el Casinet 13<br />

Segona etapa (any 1925): la compra de l’edifici 15<br />

Tercera etapa (inici dels <strong>anys</strong> 50): la construcció del nou edifici 18<br />

Personatges destacats de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> 21<br />

El v<strong>al</strong>or i el sentit de l’associacionisme a la primera meitat del segle XX 23<br />

Significació de la mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> per <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong> 24<br />

<strong>La</strong> mutu<strong>al</strong>itat de previsió soci<strong>al</strong> 24<br />

Les prestacions i el nombre de socis 24<br />

El SOE o la seguretat soci<strong>al</strong> en el <strong>Masnou</strong> 25<br />

Dissolució de la mutu<strong>al</strong>itat i naixement de la fundació 27<br />

Fin<strong>al</strong> de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, la mutu<strong>al</strong>itat de previsió soci<strong>al</strong> del <strong>Masnou</strong> 27<br />

Inici de la Fundació Privada <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> 27<br />

Actes des de <strong>1906</strong> 29<br />

Actes de la societat Circ del <strong>Masnou</strong> 30<br />

Actes de la societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> 40<br />

Acte constitucion<strong>al</strong> de la Fundació Privada la <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> 260<br />

Reglaments 263<br />

Reglament del cor <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> - centre cor<strong>al</strong> - <strong>Masnou</strong> 263<br />

Segon reglament 264<br />

Tercer reglament 268<br />

Reglament de la societat recreativa «Esbarjo <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>» 269<br />

Quart reglament de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, Sociedad de Mutuo Auxilio de <strong>Masnou</strong> 271<br />

Normes secció de b<strong>al</strong>l 273<br />

Cinquè reglament de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, Sociedad de Mutuo Auxilio de <strong>Masnou</strong> 273<br />

Sisè reglament de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, Sociedad de Mutuo Auxilio de <strong>Masnou</strong> 273<br />

Setè reglament de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, Sociedad de Mutuo Auxilio de <strong>Masnou</strong> 274<br />

Estatuts de la <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, mutu<strong>al</strong>itat de previsió soci<strong>al</strong> del <strong>Masnou</strong> 274<br />

Relació de socis de la mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> 275<br />

7


Pròleg<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

El llibre que teniu a les mans és fruit de la recopilació de cent <strong>anys</strong> de vida soci<strong>al</strong> i mutu<strong>al</strong>ista d’aquesta<br />

entitat masnovina, <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, tasca ingent que ha portat a terme el secretari actu<strong>al</strong> de l’entitat, en<br />

Francesc Fàbregas i Cardona. Però el llibre és molt més que això, ja que aplega, d’una forma molt extractada,<br />

des del seu naixement, en el si d’una <strong>al</strong>tre entitat anterior anomenada Circo de <strong>Masnou</strong>, passant per<br />

l’absorció d’<strong>al</strong>tres mutu<strong>al</strong>itats de la vila i pels foscs <strong>anys</strong> de la darrera dictadura, quan a <strong>al</strong>guna secció de<br />

l’entitat l’obligaren a canviar de nom, fins <strong>al</strong> seu esllanguiment a l’època actu<strong>al</strong>, provocat pels canvis soci<strong>al</strong>s<br />

dels temps que ens ha tocat viure, i la fin<strong>al</strong> reconversió de Societat en Fundació, fet que la s<strong>al</strong>va de la seva<br />

tot<strong>al</strong> desaparició <strong>al</strong>hora que la segueix fent útil i profitosa per <strong>al</strong>s temps actu<strong>al</strong>s, i així poder seguir lluitant<br />

per <strong>al</strong> poble i el país que la veieren néixer.<br />

Intentaré fer-ne la glosa que representa tot pròleg, i m’esmerçaré en fer-ho el millor possible, encara que<br />

sota la vessant que m’és pròpia, la història, i és per a mi un orgull poder-ho fer, no sols pel fet de ser masnoví,<br />

sinó també per haver estat soci de la Mutu<strong>al</strong>itat, així com ho foren la major part dels meus familiars,<br />

especi<strong>al</strong>ment el meu pare i el meu avi.<br />

Anem enrere i comencem per la societat que aixoplugà el cor, la societat Circo de <strong>Masnou</strong>. Aquesta<br />

societat rebia aquest nom per la forma del loc<strong>al</strong>, que era com un circ, rodó, i es trobava a l’espai que ara<br />

ocupa el cafè de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. El cor de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> hi vingué a raure arran de les discrepàncies sorgides<br />

amb els dirigents d’<strong>al</strong>eshores de la societat Centro Cor<strong>al</strong> (Casinet), societat que en un principi veié néixer<br />

el cor després conegut com <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Ja que li posaren aquest nom, el d’un ocell molt cantaire, sapiguem-ne les seves característiques. El seu<br />

nom llatí és Melanocorypha c<strong>al</strong>andra, i és un ocell de l’ordre dels passeriformes que fa uns 20 cm de llargada,<br />

té el bec fort i llarg, i el plomatge d’un color groc terrós. Les c<strong>al</strong>àndries són aus gregàries que habiten<br />

tant <strong>al</strong>s plans com <strong>al</strong>s turons i són granívores i insectívores quant <strong>al</strong> seu règim <strong>al</strong>imentari. Són apreciades<br />

pel seu cant i la que habita <strong>al</strong> nostre territori es distingeix per tenir dues taques negres a cada costat del<br />

coll.<br />

Després de la descripció de l’ocell que dóna nom a la cor<strong>al</strong>, el qu<strong>al</strong> llueix a l’escut de l’entitat, vegem-ne<br />

<strong>al</strong>gunes dades i dates. El cor de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> naixé l’any 1898 i l’any següent, ja com a cor amb tots els ets<br />

i uts, sortí per primer cop a cantar; fou durant la primavera d’aquell any, i concretament a les caramelles<br />

que es cantaven a la vila, el fet resultà tot un esdeveniment, així com un èxit clamorós. El <strong>Masnou</strong> d’<strong>al</strong>eshores<br />

no arribava <strong>al</strong>s tres mil quatre-cents habitants.<br />

Tres <strong>anys</strong> més tard, el 1902, crearen la seva pròpia senyera, una esplèndida joia del modernisme, art<br />

imperant <strong>al</strong>eshores, la qu<strong>al</strong>, més de cent <strong>anys</strong> més tard, segueix en perfecte estat <strong>al</strong>s loc<strong>al</strong>s de l’actu<strong>al</strong><br />

Fundació. Aquest mateix any, i arran dels problemes amb la societat Centro Cor<strong>al</strong>, llogaren els loc<strong>al</strong>s del<br />

Circo, i aquí és on es féu la presentació pública de la senyera.<br />

El 1903, <strong>al</strong>s loc<strong>al</strong>s del Circo, encara tornaren a tenir problemes per assajar, però ara a causa d’un soci,<br />

<strong>al</strong>lò que s’anomena popularment «un pere punyetes», fet que els obligà a traslladar els assaigs a un <strong>al</strong>tre<br />

loc<strong>al</strong>, el del cafè <strong>La</strong>s Delícias (que es trobava on ara hi ha els loc<strong>al</strong>s de l’ONCE), que era propietat d’en<br />

Gumersindo Roca. Aquest mateix loc<strong>al</strong> abans havia estat seu de l’Ateneu del <strong>Masnou</strong>.<br />

El 1904 sorgí un nou problema, aquest cop jurídic, amb els del Centro Cor<strong>al</strong>, que es resolgué creant la<br />

Sociedad Cor<strong>al</strong>, Recreativa y de Mutuo Auxilio la C<strong>al</strong>andria. Per tant, tenim que l’associació Circo de <strong>Masnou</strong><br />

deixava d’existir ofici<strong>al</strong>ment i en el seu si en naixia una <strong>al</strong>tra. Popularment, però, no acabà de morir, ja que<br />

9


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

entre <strong>al</strong>guns masnovins encara n’hi ha qui en diu el «circu», i he pogut comprovar que en <strong>al</strong>gun arxiu encara<br />

tenen vigent aquesta denominació, perquè a les darreries del passat 2005, arribà una carta dirigida a<br />

Asociación Circo de <strong>Masnou</strong>, això sí, amb l’adreça actu<strong>al</strong>.<br />

Fem un nou incís, ara per comentar un xic el que fou i el que representà el mutu<strong>al</strong>isme i així comprendre<br />

millor perquè l’adoptà <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. Les mutu<strong>al</strong>itats, tot i tenir el seu origen en un temps molt i molt<br />

llunyà, ja que es remunta <strong>al</strong> món grecoromà, les seves configuracions històriques les trobem en temps més<br />

propers, tot i que amb <strong>al</strong>guns segles <strong>al</strong> seu damunt, perquè és a l’època mediev<strong>al</strong> quan en derivaren les confraries<br />

profession<strong>al</strong>s, els gremis que aixoplugaren tota mena d’oficis, etc., confraries i gremis que abocaren<br />

<strong>al</strong> gran floriment de mutu<strong>al</strong>itats del segle XIX, molt especi<strong>al</strong>ment a les societats de països industri<strong>al</strong>itzats.<br />

A Cat<strong>al</strong>unya tenim la Federació de Mutu<strong>al</strong>itats de Cat<strong>al</strong>unya i B<strong>al</strong>ears, que fou fundada l’any 1896, per tant,<br />

només deu <strong>anys</strong> abans que la que ens ocupa, Federació que té (dades de 1990) més de 600 entitats federades<br />

i més d’un milió i mig d’afiliats.<br />

Continuem tres <strong>anys</strong> més tard, el 1907, quan es dictà sentència <strong>al</strong> plet que els havien interposat i pogueren<br />

recuperar la senyera que els havia estat retinguda per aquell motiu. Aquell any, però, encara tindrien<br />

una nova topada amb la societat que primer els aixoplugà, fou en una sortida del cor a la vila d’Argentona,<br />

la primera que es feia fora del <strong>Masnou</strong>, i <strong>al</strong>là els esperaren per dir-los de tot, arribaren fins i tot a llançar-los<br />

una pedra, la qu<strong>al</strong> anà a raure <strong>al</strong> p<strong>al</strong> de la senyera, torçant-lo, com es pot veure encara avui dia.<br />

Aquí, en el moment històric de més, diguem-ne, riv<strong>al</strong>itat soci<strong>al</strong>, els socis del Centro Cor<strong>al</strong> (Casinet) i els<br />

de la nova societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, seguint els costums del pobles, es posaren motius o m<strong>al</strong>noms, en aquest<br />

cas despectius, això sí. Els del Casinet, dels seus contrincants en deien de can Tiberi, i els de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>,<br />

a ells els hi deien de can Barr<strong>al</strong>ó.<br />

Després la societat funcionà vent en popa, mostra del qu<strong>al</strong> fou que anà fent ampliacions del loc<strong>al</strong>, això<br />

era cap <strong>al</strong> 1908, i fou el 1926 quan adquirí els loc<strong>al</strong>s del Circo.<br />

Després, vint-i-cinc <strong>anys</strong> més tard, a començaments dels cinquanta, enderrocà els loc<strong>al</strong>s del que havia<br />

estat el Circo per <strong>al</strong>çar-hi la nova seu, més gran, amb més serveis i comoditats, que la ferien més apta per<br />

aquells temps i les necessitats de l’entitat.<br />

Ara, a cent <strong>anys</strong> i escaig de la seva creació, i a cent de la constitució com a societat pròpia, s’ha arribat<br />

a la creació de la Fundació <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, una vella i nova fórmula que permet seguir donant servei <strong>al</strong>s masnovins<br />

i <strong>al</strong>s cat<strong>al</strong>ans, però d’una manera més d’acord amb els temps actu<strong>al</strong>s. Sempre, però, amb l’esperit de<br />

servei que tenien els que en foren els pares, aquells masnovins de fin<strong>al</strong>s del segle XIX, i que enllaça amb el<br />

dels masnovins actu<strong>al</strong>s de començaments del segle XXI.<br />

Al present llibre hi trobareu tota la densa història de la societat, tots els avatars que li tocaren viure, tots<br />

els problemes que hagueren de passar les diferents juntes que la regiren, tots els noms dels que la feren néixer,<br />

la feren créixer, la conservaren i els que ara la deixen a la posteritat.<br />

Joan Muray<br />

Historiador i Cav<strong>al</strong>ler Acadèmic del Verbano<br />

10


Introducció<br />

No sé re<strong>al</strong>ment què em va portar a escriure aquest llibre. Potser va ser perquè porto sang dels c<strong>al</strong>andriers,<br />

potser perquè estava fent de secretari de l’Entitat o perquè re<strong>al</strong>ment tenia <strong>al</strong> meu abast una quantitat d’informació<br />

suficient com per fer un esforç i provar de recordar fets que ben pocs han viscut, i que sap greu<br />

que quedin en l’oblit.<br />

Quan vaig començar a llegir els llibres d’actes i els reglaments, el que primer destacava era la implicació<br />

gener<strong>al</strong> de totes les persones, no solament de les que formaven les juntes directives, sinó de tots els<br />

socis i del person<strong>al</strong> auxiliar. Em va cridar l’atenció que les assembles acabessin a les 12 de la nit, i no solament<br />

una, sinó la majoria. En aquestes assembles hi assistien quasi tots el socis, potser hi tenia <strong>al</strong>guna cosa<br />

a veure el fet que hi havia una multa d’una pesseta per la no assistència. Hi ha quantitat de coses que v<strong>al</strong> la<br />

pena descobrir amb la lectura d’aquest llibre, que de ben segur ens transportarà a un temps que la majoria<br />

no hem viscut.<br />

El meu amic Joan Fàbregas deia una cosa que crec que v<strong>al</strong> la pena recollir en aquest llibre, ell deia que<br />

en aquell temps es definien les tres entitats del <strong>Masnou</strong> de la següent manera:<br />

– A <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> és on hi havia els obrers i els d’esquerra.<br />

– Al Casinet hi havia els partits de Lliga Cat<strong>al</strong>ana de classe mitjana, els empresaris i els burgesos.<br />

– I <strong>al</strong> Casino només hi havia capit<strong>al</strong>istes i monàrquics.<br />

És a dir, tota una definició clara i puntu<strong>al</strong> de la divisió soci<strong>al</strong> de l’època, encara que s’ha de tenir en<br />

compte que aquesta definició era en gener<strong>al</strong>, perquè en les tres entitats hi havia de tot.<br />

Per això, per tota aquesta barreja de sentiments i oportunitat, quan vaig plantejar-ho a la Junta Directiva<br />

i em van dir que els semblava molt bé, vaig començar amb molta il·lusió, pensant que totes aquelles persones<br />

que van estar <strong>al</strong> capdavant de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> d’una manera o <strong>al</strong>tra, inclòs el meu pare, estarien molt satisfets<br />

en saber que tot el que s’ha fet en aquesta Societat durant un segle de vida quedaria recollit en un llibre,<br />

no seria oblidat, com passa moltes vegades en la història d’una Societat o d’un poble. Les persones ens<br />

movem pels sentiments que portem dins nostre, i jo sentia que v<strong>al</strong>ia la pena intentar-ho, i espero haver-ho<br />

fet bé.<br />

Moltes gràcies.<br />

Francesc Fàbregas<br />

El <strong>Masnou</strong>, febrer de <strong>2006</strong><br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

11


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Estructura del llibre<br />

El llibre s’estructura en diversos apartats que ens van introduint en el context històric en què es va desenvolupar<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i en el seu procés de creació i evolució.<br />

En primer lloc, una síntesi de la història de l’Associació, els seus inicis, les diferents etapes per les qu<strong>al</strong>s<br />

va transcórrer i els personatges més rellevants que la van impulsar, mantenir i transformar.<br />

He cregut oportú dedicar un apartat <strong>al</strong> concepte d’associacionisme, t<strong>al</strong> i com s’entenia en aquell moment<br />

històric, perquè d’<strong>al</strong>tra manera seria difícil comprendre la importància soci<strong>al</strong> que va tenir, sobretot durant<br />

la primera meitat del segle XX.<br />

També era important destacar la significació que una mutu<strong>al</strong>itat d’aquestes característiques va tenir pel<br />

poble del <strong>Masnou</strong> i fins a quin punt era necessari que existís una entitat d’aquestes característiques.<br />

Seguidament, en els darrers apartats i després de veure tot el materi<strong>al</strong> de què disposava, em va semblar<br />

que el més adient era ressenyar totes les actes, tant les de la Junta Directiva com les de l’Assemblea, que<br />

presentessin acords interessants des del punt de vista soci<strong>al</strong> i humà, per t<strong>al</strong> de destacar-los i fer-los públics.<br />

D’aquesta manera es podia seguir amb det<strong>al</strong>l el desenvolupament de l’Associació i les seves fases més<br />

importants. Aquestes actes es presenten per ordre cronològic.<br />

En <strong>al</strong>gunes actes, segons els acords que es prenien, tant si eren adoptats per la Junta Directiva com per<br />

l’Assemblea, s’afegeix una nota meva per ampliar, comentar o explicar l’acord o <strong>al</strong>guna cosa que s’hi relacioni,<br />

amb la fin<strong>al</strong>itat de clarificar-los o ampliar-los.<br />

Al fin<strong>al</strong> de cada any, en el mateix apartat de les actes, m’ha semblat adient, per contextu<strong>al</strong>itzar el text,<br />

anotar els successos més destacats que van passar aquell any a Cat<strong>al</strong>unya, a Espanya i a la resta del món<br />

(efemèrides).<br />

Hi ha <strong>al</strong>gun any que està en blanc pel que fa a acords de la Mutu<strong>al</strong>itat. No és que no n’hi haguessin, sinó<br />

que només hi havia acords més aviat de tràmits burocràtics, poc rellevants, que només farien feixuga la lectura,<br />

i he cregut oportú obviar-los.<br />

També he pensat, una vegada llegits tots els Reglaments, que era interessant transcriure certs articles<br />

d’<strong>al</strong>guns d’ells, per la rellevància soci<strong>al</strong> del moment en què es van redactar i perquè penso que v<strong>al</strong> la pena<br />

fer-los públics, com a reflex de la situació política i soci<strong>al</strong> del moment.<br />

Fin<strong>al</strong>ment, es relacionen tots els socis que van formar part de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. És possible que no hi siguin<br />

tots, i també f<strong>al</strong>ten <strong>al</strong>gunes dades, però aquesta és tota la informació que s’ha pogut loc<strong>al</strong>itzar.<br />

12


Història de la <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

<strong>La</strong> activitat princip<strong>al</strong> de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, i el motiu de la seva creació, no hi ha dubte que va ser la cor<strong>al</strong>. Encara<br />

que la tradició de les cor<strong>al</strong>s venia del segle XIX, <strong>al</strong> començament del segle XX van adquirir una gran importància<br />

a Cat<strong>al</strong>unya. <strong>La</strong> gent s’unia per cantar les cançons més populars del seu entorn, sense oblidar les<br />

caramelles que tan populars van ser. Recordo les sortides que va fer la cor<strong>al</strong> de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> a partir dels<br />

<strong>anys</strong> 50 per les cases, que els reclamaven que volien sentir les caramelles, cançons a les qu<strong>al</strong>s es modificaven<br />

les lletres per denunciar <strong>al</strong>gun fet o burlar-se de les coses que passaven en aquelles moments <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong>,<br />

a Barcelona o a Madrid, això sí, sempre dins del respecte, però la gent ja ho esperava. Era tot un espectacle,<br />

la gent seguia a la cor<strong>al</strong> per <strong>al</strong>là on anés.<br />

Tanmateix, l’església va iniciar un canvi important que dificultaria la cantada de caramelles i, per tant,<br />

la continuïtat de les cor<strong>al</strong>s en gener<strong>al</strong>. Fins aquell moment, la resurrecció de Jesucrist se celebrava el matí<br />

del dissabte de Setmana Santa, anomenat dissabte de Glòria, però el Papa Pius XII va decretar, l’any 1951,<br />

amb efectes a partir de l’any 1956, que la resurrecció de Jesucrist s’havia de celebrar el dissabte per la nit;<br />

per tant, les caramelles, que sortien per la tarda o la nit de dissabte, només ho podien fer el diumenge. Això<br />

va provocar que aquest costum tan bonic i tradicion<strong>al</strong> de cantar les caramelles se n’anés en orris.<br />

<strong>La</strong> cor<strong>al</strong> de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> va tenir un gran <strong>al</strong>iat, el mestre Millet, fundador de l’Orfeó Cat<strong>al</strong>à, soci honorari<br />

de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i fill predilecte del <strong>Masnou</strong>, que tenia una gran person<strong>al</strong>itat i que era un excel·lent músic<br />

i un magnífic director. Va visitar diverses vegades la cor<strong>al</strong> i els va ajudar en tot <strong>al</strong>lò que se li demanava.<br />

Per l’evolució que va tenir la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, la dividiria en tres grans parts o etapes, cadascuna<br />

d’elles de veritable importància, que denoten diferents períodes dins mateix de la societat, i que són les<br />

següents:<br />

– Primera etapa (any <strong>1906</strong>): l’escissió amb el Casinet.<br />

– Segona etapa (any 1925): la compra de l’edifici.<br />

– Tercera etapa (inici dels <strong>anys</strong> 50): la construcció del nou edifici.<br />

Primera etapa (any <strong>1906</strong>): escissió amb El Casinet<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

En les actes que s’han ressenyat, s’ha començat per les actes de l’Associació el Circo, que sembla que va ser<br />

l’inici de tot. L’any següent, o sigui el 1907, va ser quan es va fundar <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Pel que sembla va ser per desavinences person<strong>al</strong>s o per la m<strong>al</strong>a organització que hi havia en aquells<br />

moments en la Societat del Casinet, que estava situada en el que avui és la plaça de Jaume Bertran i on<br />

<strong>anys</strong> després, a principis dels <strong>anys</strong> 50, es va construir l’edifici que hi ha a la plaça de la Llibertat, la qu<strong>al</strong><br />

cosa va derivar en una escissió del centre cor<strong>al</strong>. Van independitzar-se formant un nou centre cor<strong>al</strong> amb<br />

el nom de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, nom que prové d’un ocell característic, molt apreciat pel seu cant, que figura<br />

dibuixat a la part de d<strong>al</strong>t de la senyera de l’entitat.<br />

Tota escissió porta els seus problemes, i per aquesta situació hi va haver una confrontació molt forta<br />

entre les persones que formaven el Casinet i els de la nova cor<strong>al</strong>, quan el senyor Gerardo Maristany, més<br />

conegut per Grau Til·là, promotor d’aquest trencament, a banda de ser el mestre i director de la cor<strong>al</strong>, es<br />

va emportar la senyera on ja figurava el nom de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i que el Casinet no volia donar perquè considerava<br />

que era de la seva propietat.<br />

13


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Tot això va comportar el m<strong>al</strong>estar d’<strong>al</strong>gunes famílies del <strong>Masnou</strong>, ja que uns volien separar-se i d’<strong>al</strong>tres<br />

no. Segons sembla, o <strong>al</strong>menys això és el que he sentit a dir, fins i tot es van trencar prometatges per ser cada<br />

membre de la parella de diferent parer, o es van crear situacions on membres d’una mateixa família quasi<br />

no es parlaven.<br />

El fet d’emportar-se la senyera va començar un plet que va acabar <strong>al</strong> jutjat; no en tinc constància de si<br />

va ser <strong>al</strong> del <strong>Masnou</strong>, Mataró o Barcelona, però el cas és que el va guanyar <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, atès que la senyera<br />

portava el nom d’aquesta entitat cor<strong>al</strong>.<br />

És de suposar que <strong>al</strong>s seguidors o socis del Casinet no els va semblar gens bé aquesta decisió i a la primera<br />

sortida que va fer la cor<strong>al</strong> amb la senyera, que va ser a la població veïna d’Argentona, es va formar<br />

una bat<strong>al</strong>la camp<strong>al</strong> entre els dos bàndols, tirant-se pedres, entre d’<strong>al</strong>tres coses, una de les qu<strong>al</strong>s, diuen, va<br />

encertar el p<strong>al</strong> de la senyera que va quedar una mica tort. Encara és visible ara, suposo que no es va reparar<br />

perquè quedés constància del fet i de la seva sortida victoriosa d’aquest atac contra la senyera, emblema<br />

màxim de qu<strong>al</strong>sevol cor<strong>al</strong>. Per tant, aquesta senyera podríem dir que té la seva pròpia història.<br />

En no tenir un loc<strong>al</strong> propi, van decidir llogar com a seu soci<strong>al</strong> un immoble que es composava de dos edificis:<br />

un edifici anomenat El Circo, perquè tenia la mateixa forma que un circ, o sigui rodó, i que estava<br />

situat on ara és el bar de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>; i un <strong>al</strong>tre edifici que era el bar i que popularment anomenaven <strong>La</strong><br />

Tartana, perquè la seva teulada tenia la mateixa forma que una tartana, situat en el carrer de Sant Felip, on<br />

ara hi ha el cine. És a dir, una finca amb una grandària com la de l’actu<strong>al</strong> edifici.<br />

Encara que aquest immoble era ide<strong>al</strong> per a les activitats que s’hi feien, hi havia certs inconvenients, com<br />

per exemple que el terra era de sorra i, per tant, s’havia de regar abans de qu<strong>al</strong>sevol actuació, o que el sostre<br />

era vell i quan plovia hi havia goteres..., però era igu<strong>al</strong>, el princip<strong>al</strong> era tenir una seu soci<strong>al</strong>. Més endavant<br />

es va pavimentar i l’empresari del cine va canviar la teulada. Quan es feia cine, es posaven les cadires<br />

<strong>al</strong> mig i, quan es feia b<strong>al</strong>l, es treien per poder b<strong>al</strong>lar. Al voltant d’aquesta pista hi havia tres rengleres de cadires<br />

fixes que estaven més elevades i sobre d’aquestes cadires i havien les llotges.<br />

Els començaments sempre són difícils en qu<strong>al</strong>sevol associació. Van redactar el primer Reglament del<br />

Cor de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, com a centre cor<strong>al</strong>, l’any <strong>1906</strong>, però era difícil afrontar totes les despeses. Encara<br />

que els socis paguessin una quota i fessin pagar entrada en les seves actuacions, o que els donessin ajuts<br />

econòmics quan anaven a cantar caramelles per les cases, moltes vegades havien de demanar ajudes econòmiques<br />

extres per les despeses de partitures i d’<strong>al</strong>tres elements necessaris per tirar endavant amb la<br />

cor<strong>al</strong>.<br />

Un dels princip<strong>al</strong>s pròcers que els va encoratjar i beneficiar va ser el primer marquès del <strong>Masnou</strong>,<br />

l’Excm. Sr. Roman Fabra. Ell sempre va ajudar <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i també d’<strong>al</strong>tres entitats del <strong>Masnou</strong>. Sembla<br />

ser que, una de les vegades que van anar a demanar-li ajuda, el Sr. Marquès els va comentar que re<strong>al</strong>ment<br />

estaven fent una gran Societat, que portaven el nom del <strong>Masnou</strong> a totes les actuacions que feien fora de<br />

la vila i que tot això estava molt bé, però que haurien de pensar en ampliar-se, en re<strong>al</strong>itzar d’<strong>al</strong>tres activitats,<br />

com per exemple una que en aquell temps proliferava: una mútua d’auxili per a tots els seus associats.<br />

Hem de tenir present que estem parlant de començaments del segle passat i que no hi havia cap tipus<br />

d’ajuda per a les persones que es posaven m<strong>al</strong><strong>al</strong>tes i perdien el seu jorn<strong>al</strong>, com tampoc per a les que s’havien<br />

d’operar o patien una llarga m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia, etc. Si formaven una mútua, a part de tenir nous ingressos,<br />

podrien ajudar-se col·lectivament en tots aquests casos. És de suposar que les persones que formaven la<br />

Junta Directiva, prèviament assessorades, van tirar endavant amb la creació del que seria la Mútua d’Auxili<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

14


Segona etapa (any 1925): la compra de l’edifici<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Va arribar un moment que la Junta Directiva de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> es va veure obligada a plantejar-se la compra<br />

de tota la finca.<br />

<strong>La</strong> senyora Alberta Campreciós, propietària de la finca, va morir a principis de l’any 1921. Com que no<br />

tenia fills, la finca va passar a ser propietat de nebots i d’<strong>al</strong>tres familiars, que volien vendre l’edifici per<br />

repartir-se l’herència entre ells, cosa comprensible, i els més interessats en comprar aquesta finca només<br />

podien ser els actu<strong>al</strong>s llogaters: <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. Per tant, sobre l’any 1923, es van posar en contacte amb la<br />

Societat per oferir la compra de la finca pel preu de 80.000 pessetes, que posteriorment van ser 90.000.<br />

Encara que ara ens sembla una quantitat ridícula, en aquella data eren molts diners.<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva va intentar rebaixar el preu, d’acord amb l’informe emès per l’arquitecte, senyor<br />

Bonaventura Bassegoda, en què s’especificava que el seu v<strong>al</strong>or actu<strong>al</strong> era més baix i que s’havien de tenir en<br />

compte totes les obres de millora que havia re<strong>al</strong>itzat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. En una reunió celebrada per la Junta Gener<strong>al</strong><br />

de data 9 de març de 1924, es va acordar que, com era un preu molt elevat, es facultés la Junta Directiva perquè<br />

fes les gestions més convenients per t<strong>al</strong> d’obtenir un <strong>al</strong>tre edifici soci<strong>al</strong> que estigués en millors condicions<br />

de preu.<br />

Encara que es van fer gestions per buscar un nou edifici, va ser inútil. <strong>La</strong> construcció d’un nou loc<strong>al</strong> o<br />

les obres d’adaptació que s’hi haguessin de fer donaven un pressupost superior o similar a la compra de l’actu<strong>al</strong>.<br />

Els ànims es van anar c<strong>al</strong>mant i, en Junta Gener<strong>al</strong> celebrada el dia 25 de gener de 1925, es va acordar<br />

la compra de la finca, d’acord amb l’informe presentat per la Comissió Auxiliar, que es va crear per col·laborar<br />

amb la Junta Directiva per la compra de l’edifici. <strong>La</strong> data de l’escriptura és del dia 6 de febrer de 1926.<br />

Qu<strong>al</strong>sevol forma de recaptar els diners per a la compra de l’edifici era vàlida: subscripcions, emissions<br />

d’accions, abonaments, augment de les quotes, préstecs de socis o de particulars amb interès o sense, i<br />

qu<strong>al</strong>sevol <strong>al</strong>tra fórmula que ajudés a recaptar la quantitat de compra.<br />

Va ser en Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de data 20 de desembre de 1925, quan es va aprovar definitivament<br />

la gestió encomanada a la Junta Directiva i a la Comissió Auxiliar encaminada a la compra de l’edifici soci<strong>al</strong>,<br />

recaptació dels fons, modificació del Reglament gener<strong>al</strong> i <strong>al</strong>tres accions que es creguessin oportunes.<br />

Aquesta data del 20 de desembre de 1925 va ser clau per <strong>al</strong> futur de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, una de les actes més<br />

importants de tota la seva història. En els seus acords es reflexa clarament la v<strong>al</strong>entia de les persones que<br />

formaven la Junta Directiva i la Comissió Auxiliar i també la seva il·lusió, ja que sense il·lusió poques coses<br />

es tiren endavant. Però també hi devia haver <strong>al</strong>gú amb el cervell fred per poder estudiar la forma de pagament<br />

i la recaptació dels fons necessaris per afrontar la compra de l’edifici.<br />

Es van aprovar dues formes d’obtenir diners:<br />

1) Emetre accions de 25 pessetes cada una, sense interès i a retornar quan la Societat ho aprovés.<br />

Això ens dóna a entendre que darrera hi havia una seguretat que el soci respondria obertament, aquesta<br />

il·lusió va ser una bogeria soci<strong>al</strong>? Una bogeria que s’encomanava. De ben segur que els ànims dels c<strong>al</strong>andrieros<br />

estaven ex<strong>al</strong>tats i amb ganes de poder actuar, cada un aportant el que podia per t<strong>al</strong> que <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

tingués aquesta propietat que donava una seguretat que mai haguessin pogut somiar.<br />

Compraria <strong>al</strong>gú actu<strong>al</strong>ment accions sense cap interès i a retornar no se sap quan, que emetés l’associació<br />

o societat on fos soci?<br />

2) Demanar préstecs de 50.000 pessetes amb un interès del 5% anu<strong>al</strong>.<br />

Algú deixaria avui diners a unes persones que no podien donar res a canvi, que només tenien la il·lusió<br />

i les ganes de voler fer una <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> forta i ferma amb la compra de l’edifici?<br />

15


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Doncs es va aconseguir, amb moltes, moltes penúries, però aquells homes v<strong>al</strong>ents, decidits i de molta<br />

empenta van aconseguir el que es van proposar, poder escripturar la compra de la finca i poder pagar tota<br />

la quantitat sense quedar a deure res a ningú.<br />

Es va modificar el seu Reglament, el que va comportar que a la secció d’Esbarjo, amb la fin<strong>al</strong>itat de sufragar<br />

les despeses de manteniment, la Mútua els cobrés una part de la quota que pagaven els socis per jugar<br />

<strong>al</strong>s billars, cartes, dòmino, escacs, etc.; o sigui, si jugar costava 1 pesseta, 0,75 cèntims eren per a la secció<br />

de l‘Esbarjo i 0,25 cèntims per a la Mútua.<br />

És d’admirar la força que van tenir tots plegats, el seu atreviment, la seva audàcia, el seu esforç, el seu<br />

coratge, la seva determinació... que va acabar amb la proesa de tenir un edifici propi, es pot dir que del no res.<br />

Va ser important no solament per a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, va ser important també pel <strong>Masnou</strong>.<br />

Són ben coneguts els crits d’eufòria que van fer les persones que van anar <strong>al</strong> notari, els que havien de<br />

firmar i els acompanyants que no es volien perdre aquell moment, però sobretot va quedar gravada la frase:<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> és nostre!!!, <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> és nostre!!! I de fet era així. Poder veure aquella gent amb aquella<br />

<strong>al</strong>egria sincera i oberta devia ser tot un goig.<br />

Vaig trobar el següent escrit, creat pel Sr. Bartomeu Andiñach, que formava part de la Comissió Auxiliar,<br />

que una vegada llegit em va semblar tan bonic i un reflex tan re<strong>al</strong> del que va passar, que vaig pensar que<br />

s’havia de transcriure en aquest llibre per la dignitat, la franquesa, la veracitat, l’espontaneïtat i la sinceritat<br />

amb què està escrit.<br />

És interessant de llegir-lo per poder comprendre les dificultats, el treb<strong>al</strong>l i la bona fe que van tenir els<br />

c<strong>al</strong>andrieros en aquells moments i, concretament, v<strong>al</strong> la pena fer atenció a l’últim paràgraf, que és tot un<br />

llegat per futures generacions, per t<strong>al</strong> que es recordi com va ser comprada <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, amb la unió de tots<br />

i perquè fos l’orgull del <strong>Masnou</strong>. Són coses que no s’han d’oblidar.<br />

16<br />

«MEMÒRIA escrita i llegida per en Bartomeu Andiñach, en la sessió que tingué lloc a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, el<br />

dia 23 de gener de 1927.<br />

»Com tots sabem, en la reunió Gener<strong>al</strong> del 25 de gener de 1925, s’autoritzà a la Junta Directiva perquè<br />

nomenés una Comissió que s’encarregués, junt amb ella, de portar a cap els treb<strong>al</strong>ls preliminars (...),<br />

la qu<strong>al</strong> tingué a bé anomenar <strong>al</strong>s comp<strong>anys</strong> Jaume Itxart, Grau Poch, Francisco Maristany, Manel Millet<br />

i el que té l’honor de dirigir-vos la paraula.<br />

»(....) Un cop ja constituïts, i sempre junt amb la Junta Directiva, començaren els treb<strong>al</strong>ls preliminars<br />

i, estimats consocis i amics, vingué el primer problema... <strong>Qui</strong>n és aquest problema? Diners!!!<br />

»Passàrem arqueig de caixa i, en la caixa soci<strong>al</strong>, secció recreativa, existien tres mil cinc-centes noranta-nou<br />

pessetes.<br />

»Com re<strong>al</strong>itzar la compra d’un immoble que junt amb els gastos d’escriptures i Drets Rei<strong>al</strong>s ascendia<br />

el seu import tot<strong>al</strong> prop de cent mil pessetes?<br />

»Aquí va començar el nostre c<strong>al</strong>vari, vàrem trucar moltes, però moltes portes i molts ens digueren:<br />

«Déu els empari!» Però nos<strong>al</strong>tres no desmaiàrem; anàvem seguint la nostra via i trucant portes, i Déu<br />

ens va emparar!, i no totes les portes es tancaren. Trucàrem en el cor del bondadós i caritatiu Excel·lentíssim<br />

Senyor Marquès de <strong>Masnou</strong> i se’ns obrí de bat a bat; la seva aristòcrata mà estrenyia les brusques<br />

i honrades d’aquests modestos obrers i sortíem d’<strong>al</strong>lí amb deu mil pessetes.<br />

»Ja més encoratjats, trucàvem a la porta del digne patrici el Sr. D. Felip Millet, i sortíem d’<strong>al</strong>lí amb<br />

<strong>al</strong>tres deu mil pessetes; això ens donava més ànims i, així, adquiríem de l’industri<strong>al</strong> i consoci en Marià<br />

Fernàndez cinc mil pessetes, i del digne company i amic Francesc Maristany i Millet dues mil pessetes,


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

i del Sr. Pere Sensat i Millet <strong>al</strong>tres dues mil, fent-nos <strong>al</strong> mateix temps l’honor que inscrivíssim a ell i a la<br />

seva filla com a Socis de la Casa; i de l’amic i consoci En Josep Piera, mil pessetes.<br />

»<strong>La</strong> secció del Mutu Auxili de la Casa, a la primera indicació, aportà com a préstec mil pessetes que,<br />

sumades amb les sis mil nou-centes vuitanta subscrites per accions pagades <strong>al</strong> comptat, reunien unes<br />

quaranta mil pessetes.<br />

»Disposant d’aquest capit<strong>al</strong>, semblava que les nostres t<strong>al</strong>les havien crescut; ja no érem aquells pobres<br />

que anaven trucant de porta en porta; ja podíem anar a trobar i tractar amb els Srs. Hereus de la m<strong>al</strong>aurada<br />

Donya Alberta (QEPD); ja podíem parlamentar; ja no estaríem amenaçats de tirar-nos <strong>al</strong> carrer i<br />

que la nostre pobreta "<strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>" es morís de fred per no poguer estar a aixopluc... i amb orgull justificat,<br />

però amables i atents, vàrem entrevistar-nos amb el Srs. Hereus.<br />

»Fórem molt ben rebuts, però en certs det<strong>al</strong>ls no sabíem o no podíem entendre’ns, quan de sobte<br />

sortí la Providència.<br />

»Aquesta Providència fou la persona del digníssim masnoví, consoci i expert advocat, el Sr. en<br />

Santiago Estaper. Ell, advocat dels Srs. Hereus i advocat de "<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>", intervingué; intervenint-hi<br />

ell, el resultat favorable per ambdues parts no podia trigar, i efectivament, dintre els quinze dies teníem<br />

convinguda la compra, entregant a l’acte de la firma de l’escriptura vuit mil duros; <strong>al</strong>tres dos mil durant<br />

el mes d’agost, i els vuit mil restants, fins a fer el tot<strong>al</strong> de divuit mil duros, a raó de mil duros cada any;<br />

per aquest resto de vuit mil duros, un interès del 5 per <strong>100</strong> any<strong>al</strong> i amortitzant a mida que es vagin fent<br />

noves entregues.<br />

»Un cop lligat el tracte per a la compra vingué l’històric dia sis de febrer, i junt amb els benefactors<br />

i testimonis necessaris férem cap a casa del Notari, férem entrega de les concebudes quaranta mil pessetes,<br />

i queda firmada l’escriptura.<br />

»Nostre cor s’eixamplà; missatgers que a la porta de la Notaria esperaven vingueren corrents a portar<br />

la grata nova a la Casa i s’aixecaren banderes, va haver-hi aplaudiments, enhorabones i tots aquells<br />

esplais d’<strong>al</strong>egria que porten aquesta classe d’actes.<br />

»Mentre això tenia lloc dintre l’Esbarjo Soci<strong>al</strong>, nos<strong>al</strong>tres encara restàvem a casa del Notari, i un cop<br />

firmada l’escriptura, quan les nostres cares somreien de satisfacció, el Sr. Notari llençà aquestes o semblants<br />

paraules: "Senyors, el pago de les quaranta mil pessetes ja el tenen fet; ara f<strong>al</strong>ta aportar com més<br />

prompte millor sis mil set-centes pessetes per a gastos d’escriptures i Drets Rei<strong>al</strong>s".<br />

»Si no vàrem caure tots d’esquena poc se n’hi va f<strong>al</strong>tar. Ens miràvem els uns <strong>al</strong>s <strong>al</strong>tres amb les cares<br />

grogues i espantades, us havem d’ésser sincers i confessar-vos la veritat. Cap, absolutament cap, havíem<br />

pensat amb aquesta cosa tan lògica i natur<strong>al</strong>, i aquí teniu explicada la tristesa de nostres cares quan<br />

la Societat en pes esclatava de satisfacció.<br />

»Posteriorment, ens reunírem de nou, i un individu de la Comissió, <strong>al</strong> veure’ns tan capficats, es posà<br />

a riure i ens digué: –Per això us apureu?... No tingueu por... Si els diners ja els tenim!<br />

»–On son? –preguntàrem tots a una, i ell, seriós, contestà: –A la cartera d’en "Rius".<br />

»Sentir aquella paraula i veure la s<strong>al</strong>vació fou tot u; ens entrevistàrem amb el digne amic en Joan Grau<br />

(s’entén que en "Rius" és el Sr. Grau), i <strong>al</strong> entaular-li la conversa, no ens va deixar acabar; tapà amb la prodigiosa<br />

mà la boca del que parlava i solament digué: –Què us f<strong>al</strong>ta?; –Cinc mil pessetes –s’adelantà a dir un.<br />

–Demà les tindreu –fou la seva resposta, i el resultat, que <strong>al</strong> tercer dia teníem el compte del Notari pagat.<br />

»Després d’aquesta que podríem dir primera etapa, començàrem a fer el recompte de les accions<br />

subscrites <strong>al</strong> comptat que donen un tot<strong>al</strong> de sis mil pessetes i de les d’a termes, moltes ja liquidades, que<br />

importen un tot<strong>al</strong> de mil dues-centes pessetes.<br />

17


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

»Entre les bones persones que a més de les anomenades mereixen ésser ressenyades figuren l’advocat<br />

senyor Santiago Estaper, el qu<strong>al</strong> ha fet tots els treb<strong>al</strong>ls d’advocat desinteressadament i a més ens ha reg<strong>al</strong>at<br />

en propietat una ploma d’aigua per a ús de la Societat; els Srs. Gonzàlez Germans, que ens han reg<strong>al</strong>at els<br />

set mil totxos que existeixen en la paret en sec del carrer de Sant Felip; els industri<strong>al</strong>s que posseeixen<br />

carruatges i sense retribució de cap mena feren els acarretges necessaris, i els socis tots, que a mida de ses<br />

forces, vingueren a treb<strong>al</strong>lar quan se feren els fonaments definitius sobre els qu<strong>al</strong>s dintre de poc veurem que<br />

majestuosament s’aixeca la nova S<strong>al</strong>a-Cafè, del nou estatge Soci<strong>al</strong>.<br />

»Com ja anteriorment us he dit, després d’haver efectuat el pago de les quaranta mil pessetes <strong>al</strong>s<br />

Srs. Hereus i el pago de les sis mil set-centes pessetes <strong>al</strong> Sr. Notari, s’atansava el pago del primer terme<br />

compromès de deu mil pessetes, a qu<strong>al</strong> efecte redactàrem la circular de tots coneguda per l’arrendament<br />

de p<strong>al</strong>cos, demanant es fes l’esforç de pagar tres <strong>anys</strong> adelantats, la qu<strong>al</strong> circular no fou ben rebuda per<br />

gran número de Srs. Socis i ens veiérem precisats a modificar-la en el sentit d’abonar solament un any a<br />

l’avançada.<br />

»L’èxit que tingué aquesta esmena, a la vostra vista està; solament un p<strong>al</strong>co, com a mostra, ostenta el<br />

rètol de "Disponible".<br />

»Amb els diners cobrats dels arrendaments dels p<strong>al</strong>cos, que sumen dues mil nou-centes pessetes, els<br />

beneficis de la secció Recreativa i un préstec de mil cent pessetes que féu un senyor que vol guardar l’incògnit<br />

i les qu<strong>al</strong>s ja són retornades, poguérem fer el primer pago de deu mil pessetes, havent, des d’aquest<br />

moment, vençut una de les més gran dificultats que se’ns posaven <strong>al</strong> mig del nostre camí, camí més<br />

sembrat d’espines de lo que us pugueu pensar, encara que <strong>al</strong>guns creguin que està sembrat de flors i violes.<br />

»(.....) Per acabar, us demano en nom de la Directiva i de la Comissió, que ens ajudeu, que anem units,<br />

que els que encara no ho han fet, que facin un esforç, puig no treb<strong>al</strong>lem per nos<strong>al</strong>tres, no, treb<strong>al</strong>lem per<br />

les nostres generacions, i quan la fossa ens hagi consumit a tots nos<strong>al</strong>tres, els nostres successors puguin<br />

dir: "Treb<strong>al</strong>laren amb fe, foren honrats, s’uniren i com que la unió fa força, s’ajuntaren tots, anaren tots<br />

a la una i ens deixaren aquesta ‘Casa’ que és avui l’orgull de <strong>Masnou</strong>, no pel mèrit que té la seva arquitectura,<br />

sinó perquè està construïda amb granets de sorra que aportaren cada un d’aquells venerables<br />

socis que en llunyana data formaven la immort<strong>al</strong> "<strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>". He dit.»<br />

Tercera etapa (inici dels <strong>anys</strong> 50): la construcció del nou edifici<br />

El senyor Josep Puig pren possessió novament del càrrec de president de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> el dia 18 d’agost de<br />

1948. Aquí comença una nova etapa per a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i per <strong>al</strong> poble del <strong>Masnou</strong>. El senyor Puig va ser un<br />

líder nat i ho demostrà durant la seva trajectòria <strong>al</strong> capdavant d’aquesta Societat. Va ser l’impulsor d’aquesta<br />

nova etapa i en va proposar dues més que no es van poder dur a terme i que eren: fer un petit hospit<strong>al</strong> i<br />

casetes per <strong>al</strong>s socis més pobres que no podien tenir habitatge propi.<br />

Es poden tenir moltes idees, es poden tenir molts projectes, però si no hi ha una persona que es posi <strong>al</strong><br />

capdavant, que es comprometi amb els projectes, que els lideri amb entusiasme i amb seguretat, difícilment<br />

es duran a terme. Persones amb aquest perfil n’hi ha poques, però, per sort per a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i també per<br />

<strong>al</strong> <strong>Masnou</strong>, el senyor Josep Puig ho va ser.<br />

Ell, juntament amb persones com els senyors Joan Arisa, Ramon Vil<strong>al</strong>ta, Antoni Viñ<strong>al</strong>s, Josep Ichart...,<br />

va començar a tenir una visió de futur de <strong>al</strong>lò que hauria de ser el nou edifici soci<strong>al</strong>. Havien passat nou <strong>anys</strong><br />

18


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

de la Guerra Civil espanyola, hi havia una certa estabilitat i era hora de fer un nou plantejament i pensar<br />

amb una nova seu. Tots ells van agafar amb entusiasme aquest projecte i van encarregar a l’arquitecte<br />

senyor Pedro Ricart i Biot que re<strong>al</strong>itzes el projecte. Mentre, es va parlar amb l’advocat de la Societat, el senyor<br />

Xavier Cruañas, per parlar sobre què es volia fer, perquè la Mutu<strong>al</strong>itat no podia fer cap tipus d’inversió<br />

que no fos destinada directament <strong>al</strong>s mutu<strong>al</strong>istes, per tant, es va crear una nova societat que va ser<br />

Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA, coneguda com EMSA.<br />

Aquesta nova societat seria la que faria la inversió de les obres, per descomptat amb el suport de la<br />

Mutu<strong>al</strong>itat, que era la mestressa de la finca; a canvi, la Mútua els donaria l’explotació de tots els seus loc<strong>al</strong>s;<br />

és a dir, els lloguers del bar i del cine i l’organització de la s<strong>al</strong>a de b<strong>al</strong>l, a part dels ingressos dels socis<br />

d’EMSA i de les accions que es van posar en circulació.<br />

Així es va aprovar en Assemblea de data 12 de desembre de 1948 un <strong>al</strong>tre acord important per a la història<br />

de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i es va constituir aquesta nova Societat, dins d’una <strong>al</strong>tra Societat, que era la Mutu<strong>al</strong>itat.<br />

Una vegada aprovat per l’Assemblea, el senyor Josep Puig deixa la presidència de la Junta Directiva de<br />

la Mútua i passa a ser president d’Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA, per assumir més directament les obres d’envergadura<br />

que s’anaven a fer i que, t<strong>al</strong> com es preveia, presentarien dificultats de tota mena, però sobretot<br />

monetàries i de person<strong>al</strong>. Per tant, es van editar unes accions de 500 pessetes <strong>al</strong> 4% d’interès.<br />

Gent capit<strong>al</strong>ista del <strong>Masnou</strong> van comprar moltes accions perquè es poguessin tirar endavant les obres<br />

projectades, però no era suficient, s’havia de arribar a tots els socis perquè d’aquesta manera fessin seus<br />

el projecte i les obres; per tant, la Junta d’EMSA va aprovar la possibilitat de poder comprar accions a<br />

través d’un treb<strong>al</strong>l; és a dir, es va marcar un preu l’hora, i quan arribaven a les 500 pessetes se’ls donava<br />

una acció, per tant, l’obra sortia més barata. Van ser molts els socis que van anar a treb<strong>al</strong>lar fora del seu<br />

horari de treb<strong>al</strong>l, per pujar parets i <strong>al</strong>tres tipus de feina, el que fos. Segons sembla hi podia haver aproximadament<br />

unes cent persones fixes, tant les persones que ho feien per obtenir accions, com les que ho<br />

feien per amor a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. C<strong>al</strong> fer menció que moltíssimes d’aquestes accions no es van presentar mai<br />

per demenar que fossin retornats els diners, ni tan sols pel cobrament dels seus interessos.<br />

El senyor Puig, president de la Fundació, em va comentar que encara se’n recordava que el soci senyor<br />

Antoni Viñ<strong>al</strong>s i ell havien enrajolat el que avui és el bar del cinema.<br />

Per poder recaptar diners, qu<strong>al</strong>sevol invent era vàlid. Per exemple, es va crear un sorteig que anava amb<br />

el cupó dels cecs, el número que es comprava costava <strong>100</strong> pessetes a la setmana, i tenies la possibilitat de<br />

treure 1.000 pessetes diàries de dilluns a divendres, i el dissabte 10.000. Recordo molt bé que el meu pare<br />

portava el control setman<strong>al</strong> dels números, per tant, s’havien d’apartar els que estaven abonats sempre <strong>al</strong><br />

mateix número i donar-los <strong>al</strong> soci encarregat de cobrar-los, ja que hi havia socis col·laboradors per poder<br />

dur a terme aquest sorteig. Tot això portava molta feina, però a mi m’agradava ajudar, m’ho passava molt<br />

bé. Però totes les coses tenen el seu començament i el seu fin<strong>al</strong>, i aquest sorteig també va acabar pel cansament<br />

dels organitzadors i de la mateixa gent que comprava els números.<br />

C<strong>al</strong> tenir en compte, doncs, que no hi va haver cap tipus d’ajuda administrativa de cap entitat pública,<br />

ja sigui de l’Ajuntament, la Diputació o estat<strong>al</strong>, sinó que va ser una obra feta pels mateixos socis.<br />

Primer es va enderrocar el Circ i es va fer el bar; mentre, el b<strong>al</strong>l i el cine es feien a l’edifici anomenat <strong>La</strong><br />

Tartana, on hi havia el bar; tots es van haver d’ajustar a l’espai que hi havia. Després es van fer el cine i els<br />

despatxos de la Mútua, i l’últim va ser la s<strong>al</strong>a de b<strong>al</strong>l que estava sobre el bar actu<strong>al</strong>.<br />

Encara recordo perfectament que la s<strong>al</strong>a de b<strong>al</strong>l estava descoberta perquè no havien acabat les obres;<br />

la Societat EMSA es va encarregar de guarnir i organitzar la revetlla de Sant Joan de l’any 1954. Van llogar<br />

un manubri, i com que les esc<strong>al</strong>es encara no estaven definitivament fetes, es va pujar el burro entrant-lo per<br />

19


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

la finestra. Els rètols deien: «Gran baile de verbena de Sant Juan, en la terraza de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>al</strong> aire libre.»<br />

El preu d’entrada va ser de dues pessetes.<br />

Explicat d’aquesta manera sembla que tot va ser molt fàcil, i no ho va ser. Van ser <strong>anys</strong> molt durs per a<br />

tothom, però sobretot pel Sr. Puig i tots els que l’envoltaven, perquè va haver d’anar trobant solucions <strong>al</strong>s<br />

problemes diaris que anaven surtin, prendre decisions que no a tothom agradaven, aguantar els creditors<br />

que volien cobrar i sempre s’havia d’ajornar el pagament, suportat el retard de les obres, i un etcètera molt<br />

llarg.<br />

No obstant això, la inauguració del nou loc<strong>al</strong> d’espectacles, o sigui el que avui és la s<strong>al</strong>a de cinema i<br />

que abans servia per cinema i teatre, va tenir lloc el dia 20 de maig de 1951. Es va fer un ofici solemne<br />

amb la presència de les autoritats i socis, seguidament es va fer la benedicció del nou loc<strong>al</strong> amb portes<br />

obertes per a tothom, es va fer una postulació a benefici de la Casa Benèfica, a la tarda es va celebrar un<br />

festiv<strong>al</strong> del cant cor<strong>al</strong> on hi participava la cor<strong>al</strong> de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, i també hi va col·laborar la Massa Cor<strong>al</strong><br />

de la Societat <strong>La</strong> Amistat, de Premià de Mar, i fin<strong>al</strong>ment les dues cor<strong>al</strong>s conjuntament van cantar Les<br />

Flors de Maig, sota la direcció del mestre masnoví senyor Jaume Sampera.<br />

<strong>La</strong> s<strong>al</strong>a de b<strong>al</strong>l es va inaugurar el dia 25 de desembre de 1954 i la festa d’inauguració de tots els edificis<br />

soci<strong>al</strong>s es va fer el dia 29 de maig de 1955, amb l’assistència de les autoritats de la vila i de les Societats del<br />

<strong>Masnou</strong>. Una festa molt concorreguda i molt celebrada, princip<strong>al</strong>ment pels socis, però també per tot el <strong>Masnou</strong>.<br />

Els actes de celebració van durar dos dies, el 29 i el 30 de maig del referit any. El dia 29 <strong>al</strong> matí es va celebrar<br />

una missa solemne a l’església parroqui<strong>al</strong>. Davant de l’edifici, la cor<strong>al</strong> de la societat va interpretar S<strong>al</strong>ut Cantors<br />

d’A. Clavé, i seguidament, i segons el programa, va tenir lloc una «espectacular suelta de p<strong>al</strong>omas.» A continuació,<br />

una audició de sardanes i un aperitiu en honor dels socis fundadors. A la tarda i a la nit, b<strong>al</strong>l i concert a<br />

càrrec de l’orquestra Niza. El dia 30 <strong>al</strong> migdia, la cor<strong>al</strong> de la Societat va fer un concert a la s<strong>al</strong>a, i a continuació,<br />

i segons el programa, una «actuación del Grupo de Danzas de la Sección Femenina de la Loc<strong>al</strong>idad, repetidas<br />

veces g<strong>al</strong>ardonado en Concursos Provinci<strong>al</strong>es y Region<strong>al</strong>es». A la tarda es va oferir la representació teatr<strong>al</strong> El<br />

contramestre, representada pel grup escènic de l’entitat.<br />

El dia 1 de gener de 1956 es va inaugurar el consultori que tenia la mateixa entrada que les oficines de<br />

la Mútua.<br />

Totes les obres s’havien acabat, ara començava una nova etapa: organitzar i fer funcionar tots aquests<br />

loc<strong>al</strong>s, i EMSA ho va aconseguir, va fer que tots els loc<strong>al</strong>s estiguessin plens d’activitats. A la s<strong>al</strong>a de b<strong>al</strong>l, hi<br />

havien arribat a entrar fins a 500 persones, tenint en compte que pels <strong>anys</strong> 50 i 60 actuaven orquestres i<br />

també conjunts com els Mustang i els Sirex, etc., o sigui que no era música enllaunada de discoteca.<br />

Durant aquestes tres etapes no van f<strong>al</strong>tar les lluites, l’esforç, la riv<strong>al</strong>itat, els conflictes, la pugna, les bar<strong>al</strong>les,<br />

els af<strong>anys</strong>, el treb<strong>al</strong>l, l’antagonisme, l’oposició i <strong>al</strong>gunes vegades la guerra oberta entre membres de la<br />

mateixa Junta, entre persones de la mateixa família, entre veïns o amics.<br />

Per cada soci, <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> era intocable, se la feien molt seva i la defensaven davant d’<strong>al</strong>tres Societats<br />

que en aquells moments hi havia a la nostra vila, com eren el Casino i el Casinet.<br />

20


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Personatges destacats de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

El senyor Esteva Mirapeix, en Assemblea celebrada el dia 19 de març de 1960, va manifestar que tot el<br />

que s’havia fet a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> no era gràcies a una persona, ni a les juntes que hi havia hagut, sinó a l’esforç<br />

que sempre han demostrat i continuen demostrant els associats de la Mutu<strong>al</strong>itat.<br />

Això és cert i comparteixo la seva opinió, perquè si no hi ha l’esforç col·lectiu de tothom, m<strong>al</strong>ament,<br />

però també és cert, com he mencionat anteriorment, que si no hi ha un líder, una persona <strong>al</strong> capdavant que<br />

capit<strong>al</strong>itza un afer o un projecte, difícilment <strong>al</strong>lò es portarà a terme, això crec que ho tenim clar totes les<br />

persones que hem estat en <strong>al</strong>guna associació.<br />

Només c<strong>al</strong> llegir les actes que figuren en aquest llibre per saber quines persones han estat clau a<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> des dels seus començaments, però m’agradaria destacar, sense que ningú es molesti, i sota la<br />

meva particular visió del que he llegit o he conegut, les següents persones o grup de persones.<br />

Pel que fa a la primera fase, de la qu<strong>al</strong> he parlat anteriorment, destacaria el senyor Gerardo Maristany<br />

Maristany, conegut per Grau Til·là, per ser precursor de l’escissió amb el Casinet, per emportar-se la cor<strong>al</strong><br />

que hi havia i així crear <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, per ser l’ànima d’aquesta cor<strong>al</strong>, per ser un gran músic, un excel·lent<br />

director de la cor<strong>al</strong> i un molt bon compositor, i sobretot per ser una gran persona.<br />

Per descomptat, no podem oblidar els presidents, senyors S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> Majó, Jaime Itchart B<strong>al</strong>lester,<br />

Juan González Tortós i Gerardo Poch Maristany, i totes les persones que formaven la Junta i que amb el seu<br />

esforç i dedicació van aconseguir l’assentament de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> dins de la societat del <strong>Masnou</strong>.<br />

Pel que fa a la segona fase, destacaria un conjunt de persones: Jose Arisa Rovira, com a President de la<br />

Junta Directiva, i els components de la Junta, els senyors Ramon Montellà Viladuch, Ramon Olivé Bertran,<br />

Benito Sagré Catà i Manuel Joseph Prat. També entren en aquest mateix grup les persones que van formar<br />

part de la Comissió Especi<strong>al</strong> per a la compra de l’edifici i que són el senyors Manuel Millet Fontanills, Jaime<br />

Itchart B<strong>al</strong>lester, Francisco Maristany Maristany, Gerardo Poch Maristany i Bartolomé Andiñach Horta. A<br />

tots ells els hem d’agrair la seva dedicació, el seu entusiasme i la seva il·lusió per dur a terme la compra de<br />

l’edifici.<br />

També és obligat fer menció de les persones que van ajudar econòmicament per fer el primer pagament<br />

de la compra i que són: l’Excm. Marquès del <strong>Masnou</strong>, senyor Roman Fabra, Felipe Millet, Mariano<br />

Fernàndez, Francesc Maristany Millet, Pedro Sensat Millet, José Piera, Juan Grau i la secció del Mutu Auxili<br />

de la mateixa <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Pel que fa a la tercera i última fase, destacaria el senyor Josep Puig Godàs, conegut per en Pepet, per la<br />

seva tossuderia, per la clara visió que va tenir de quin havia de ser el canvi que s’havia de produir a<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, per la disposició econòmica que va posar en les obres, per aguantar les pressions de les persones<br />

que formaven les Juntes de la Mutu<strong>al</strong>itat i d’EMSA, pel pes feixuc d’haver d’afrontar els creditors i<br />

fin<strong>al</strong>ment per la gran dedicació person<strong>al</strong> a la seva segona casa, <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

També voldria destacar els senyors Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Esteban Baró Martí, Ramon Fàbregas Tarré<br />

i Tomàs Andrés Carbonell com a presidents de les juntes directives de la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, i a tots<br />

els components d’aquestes juntes, que van saber afrontar aquest important esdeveniment ajudant i col·laborant<br />

per aconseguir que <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> continues sent un punt de referència de l’associacionisme en el<br />

<strong>Masnou</strong>.<br />

No s’han d’oblidar, perquè en són una part important, les persones que formaven part de les juntes que<br />

va tenir Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA (EMSA), i que són: Josep Puig Godàs, Ramon Vil<strong>al</strong>ta G<strong>al</strong>bany, Antoni<br />

21


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Josep Llop Bon<strong>al</strong>, Esteve Mirapeix Soldevila, Josep Ma Uson Esteruelas, Joan Arisa<br />

Rovira, Josep Tabaras Gibernau, Àngel Gàzquez Roldan, Xavier Cruañas (advocat d’EMSA), Antoni Jerez<br />

Vilató i Josep Ferrer Germà.<br />

Però totes aquestes persones tenien un comú denominador, que era la figura del secretari de l’entitat, en<br />

aquest cas entitats, perquè ho era d’ambdues, que era en Jaume Rossell Funoy, persona clau de tot aquest<br />

desenvolupament. Aquí sí que no sabríem dir si <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> era en Jaume Rossell o <strong>al</strong> revés; era la seva<br />

ànima, la persona ide<strong>al</strong> per ajudar i col·laborar amb qu<strong>al</strong>sevol dels presidents i juntes que van anar passant.<br />

Va ser un punt<strong>al</strong> bàsic, insuperable en tots els camps que s’havien de tocar, certament també era una persona<br />

dura, però amb una gran humanitat.<br />

22


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

El v<strong>al</strong>or i el sentit de l’ass ociacionisme a la primera meitat del segle XX<br />

Segons el diccionari de la llengua cat<strong>al</strong>ana de l’Institut d’Estudis Cat<strong>al</strong>ans, el terme associació és un conjunt<br />

de persones associades; la unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per l’obtenció d’un fi no<br />

lucratiu.<br />

A principis del segle passat, Espanya estava força revoltada, igu<strong>al</strong> que la resta de països, princip<strong>al</strong>ment<br />

d’Europa. Aquí vam tenir la nomenada Setmana Tràgica, amb una insurrecció popular i una vaga gener<strong>al</strong><br />

contra la guerra del Marroc. A Portug<strong>al</strong> es forma una revolució que comporta la caiguda de la monarquia.<br />

L’any 1913 comença la segona guerra b<strong>al</strong>cànica i l’any següent comença la Primera Guerra Mundi<strong>al</strong>.<br />

Per tant, poc podien els governants d’aquelles èpoques ajudar, col·laborar amb la societat, per crear fórmules<br />

i espais pel seu esbarjo. En conseqüència, en pobles com el <strong>Masnou</strong> o qu<strong>al</strong>sevol poble de Cat<strong>al</strong>unya<br />

ho tenien molt clar: havien d’associar-se entre tots per poder crear els seus propis espais, per les seves activitats<br />

cultur<strong>al</strong>s i també, perquè no, pel seu lleure.<br />

Pel que he llegit en les actes de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, el cant cor<strong>al</strong>, el b<strong>al</strong>l i el teatre eren activitats molt populars<br />

en aquell moment, per tant, una vegada llogat l’edifici i per posar-lo en marxa, s’havien d’organitzar<br />

les aportacions del socis per poder sufragar les despeses de manteniment i així poder desenvolupar les<br />

activitats esmentades.<br />

Hem de pensar que fins a la meitat del segle passat molt poca gent tenia ràdio i la televisió no es va<br />

popularitzar fins <strong>al</strong>s <strong>anys</strong> 50-60, per tant, no hi havia més diversió, passatemps o esbargiment que el que<br />

comunitàriament s’organitzés amb l’esforç de tots; és a dir, c<strong>al</strong>ia associar-se amb d’<strong>al</strong>tres persones d’una<br />

mateixa entitat per poder dur a terme <strong>al</strong>guna activitat. Eren temps en què el veïns eren molt importants i<br />

tenien una gran relació, en què els nanos jugaven entre ells <strong>al</strong> carrer, amb jocs de carrer, en què les nits<br />

d’estiu es treien les cadires <strong>al</strong> carrer per xerrar amb els veïns i fer, el que ara en dirien, convivència. Els<br />

que hem viscut aquests temps enyorem moltes vegades aquella convivència, ara moltes vegades no sabem<br />

ni qui tenim per veïns, encara que això sigui una <strong>al</strong>tra història, però sí que és convenient comentar-ho per<br />

establir com funcionava la societat en aquells moments.<br />

23


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Significació de la mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> per <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> mutu<strong>al</strong>itat de previsió soci<strong>al</strong><br />

Pel que he pogut comprovar document<strong>al</strong>ment, la secció de Mutu Auxili va començar a l’any 1907.<br />

En aquella època, per descomptat, no existia la Seguretat Soci<strong>al</strong>. L’única cosa que hi havia eren les<br />

mútues, a través de les qu<strong>al</strong>s, a canvi d’un pagament mensu<strong>al</strong> o trimestr<strong>al</strong>, podies rebre una quantitat diària<br />

establerta si estaves m<strong>al</strong><strong>al</strong>t, si t’havien operat, si paties una llarga m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia, etc., segons les prestacions<br />

que hagués establert la mateixa entitat. Això era important per a les persones que eren sòcies, perquè si<br />

estaven m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts no els pagaven el sou durant els dies que tinguessin la baixa i no rebien cap tipus d’ajuda<br />

econòmica en compensació.<br />

Hi havia dues entitats de mutu auxili més en el <strong>Masnou</strong>, que en tingui constància: <strong>La</strong> Protectora<br />

<strong>Masnou</strong>ense i la Hermandad de San Antonio de Pàdua, les qu<strong>al</strong>s van ser absorbides, per voluntat pròpia, per<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>; la primera l’any 1953 i la segona l’any 1976. Aquestes entitats no van poder sustentar-se per elles<br />

mateixes, ni tenien cap tipus de patrimoni, i en quedar amb socis d’edat avançada, no van poder cobrir les<br />

prestacions. En aquest cas, <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> va estar d’acord en recollir a tota una sèrie de socis que no aportaven<br />

cap tipus de benefici econòmic, però que s’havien de recollir com fos perquè totes aquelles persones fossin<br />

emparades, potser quan més ho necessitaven per la seva edat.<br />

No hi ha dubte que amb la creació d’aquesta mútua, <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> es va posicionar, en el temps, dins de<br />

la societat del <strong>Masnou</strong>, perquè en aquell moment tenia tres activitats molt marcades: la cor<strong>al</strong>, l’esbarjo i la<br />

Mútua.<br />

Les mútues, amb les seves prestacions, van cobrir una part important de les necessitats de la societat<br />

pel que fa a la sanitat, que posteriorment el govern ha fet seva creant la Seguretat Soci<strong>al</strong>, abans el<br />

SOE.<br />

Les prestacions i el nombre de socis<br />

Les prestacions que es van donar van ser variades, d’acord amb els temps, però les últimes potser resumeixen<br />

les que es van crear per cobrir les necessitats més bàsiques de les persones, o potser les més freqüents,<br />

i que eren:<br />

· M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia<br />

· Llarga m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia<br />

· Inv<strong>al</strong>idesa<br />

· Defunció<br />

· Intervenció quirúrgica<br />

· Maternitat<br />

Una mútua com <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> va arribar <strong>al</strong>s 3.800 i escaig socis, la qu<strong>al</strong> cosa reflecteix la importància que<br />

va tenir aquesta Mútua per <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong> i la necessitat que hi havia de poder comptar a la nostra vila amb<br />

aquest servei.<br />

L’any 1992, quan vaig entrar a formar part de la Junta Directiva com a secretari, la Junta va prendre el<br />

24


compromís de renovar tot<strong>al</strong>ment les prestacions i posar-les <strong>al</strong> dia, tant pel que fa a quines prestacions convenien<br />

més, com les seves quotes o també els subsidis a pagar. Les prestacions que fin<strong>al</strong>ment es van aprovar,<br />

en forma de reglaments, van ser les següents:<br />

· Reglament d’accidents<br />

· Reglament de defunció<br />

· Reglament d'enterrament<br />

· Reglament d'intervenció quirúrgica<br />

· Reglament d'hospit<strong>al</strong>ització quirúrgica<br />

Per més propaganda que es va fer no va donar el resultat esperat, per la qu<strong>al</strong> cosa es va deixar sense<br />

efecte.<br />

El SOE o la seguretat soci<strong>al</strong> en el <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Amb motiu de la publicació en el Diari Ofici<strong>al</strong> de l’Estat de l’Ordre de l’1 de juliol de 1944, per la qu<strong>al</strong> s’estableix<br />

l’Assegurança Obligatòria de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia (SOE), i a través de la Federació de Mutu<strong>al</strong>itats de Cat<strong>al</strong>unya,<br />

el Mutu Auxili <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> demana ser entitat col·laboradora del SOE, la qu<strong>al</strong> cosa aconsegueix. A part de<br />

tenir unes fin<strong>al</strong>itats soci<strong>al</strong>s per <strong>al</strong>s treb<strong>al</strong>ladors i la població en gener<strong>al</strong>, poc es podia pensar en aquells<br />

moments la trajectòria que tindria posteriorment i que acabaria sent la Seguretat Soci<strong>al</strong> d’avui. També va<br />

ser important per la Mútua ja que va representar un ingrés extra que no estava previst.<br />

En el Butlletí Ofici<strong>al</strong> de l’Estat de data 29 de desembre de 1946 es publica un Decret del Ministeri de<br />

Treb<strong>al</strong>l, del 13 del mateix mes, en el qu<strong>al</strong> es fa menció que les entitats col·laboradores del SOE han de tenir<br />

un consultori d’especi<strong>al</strong>itats i de practicant, per la qu<strong>al</strong> cosa, en la Junta Directiva del dia 3 de juny de 1947,<br />

s’aproven les obres per a la construcció d’un consultori que es va fer provision<strong>al</strong>ment, i en la Junta Directiva<br />

del dia 18 d’agost de 1948 es va formar una comissió especi<strong>al</strong> formada pels senyors Josep Puig, Joan Arisa<br />

i Antoni Viñ<strong>al</strong>s per estudiar les obres de reforma tot<strong>al</strong> de l’edifici.<br />

Fin<strong>al</strong>itzades les referides obres, el consultori va quedar situat dins la seu soci<strong>al</strong> de la Mútua, sota on és<br />

el cinema, i en data 1 de gener de 1956 es va inaugurar el nou consultori d’aquesta Mutu<strong>al</strong>itat, convidant a<br />

tots els assembleistes, autoritats loc<strong>al</strong>s i presidents de les Mutu<strong>al</strong>itats dels pobles veïns.<br />

Aquest consultori el farien servir tres entitats, el SOE, <strong>La</strong> Aliança i la Mútua <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, per tant, la<br />

vila del <strong>Masnou</strong> en va sortir beneficiada. Fos per una entitat o per una <strong>al</strong>tra, tothom va passar <strong>al</strong>guna vegada<br />

per aquest consultori. Estava format per una s<strong>al</strong>a d’espera <strong>al</strong> centre, dos dels later<strong>al</strong>s donaven <strong>al</strong>s consultoris<br />

i <strong>al</strong>s lavabos i un later<strong>al</strong> <strong>al</strong> consultori de raigs X.<br />

Perquè els metges del SOE que hi havia en el <strong>Masnou</strong> visitessin en aquests loc<strong>al</strong>s, es va fer un conveni<br />

amb el SOE i també amb la Mútua <strong>La</strong> Aliança, perquè hi havia tants socis d’aquesta Mútua en el <strong>Masnou</strong> i<br />

els seus voltants que van creure que seria bo que visités <strong>al</strong>gun metge d’aquesta entitat per t<strong>al</strong> d’atendre<br />

aquests socis i que no haguessin d’anar expressament a Barcelona. <strong>La</strong> Mútua de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> va crear unes<br />

quotes especi<strong>al</strong>s pels socis que volguessin ser atesos per metges, dentistes i un practicant, els serveis dels<br />

qu<strong>al</strong>s eren pagats per la mateixa Mútua.<br />

El problema va sorgir amb la publicació de l’Ordre del 25 de setembre de 1964, per la qu<strong>al</strong> les mutu<strong>al</strong>itats<br />

deixaven de col·laborar amb el SOE per transformar-se posteriorment en el que seria la Seguretat<br />

Soci<strong>al</strong>. D’acord amb l’expressat per la Federació de Mutu<strong>al</strong>itats de Cat<strong>al</strong>unya, la Junta Directiva, en data del<br />

25


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

24 de novembre de 1964, va acordar dirigir una carta <strong>al</strong> Jefe del Estado demanant la suspensió d’aquest<br />

Decret, per t<strong>al</strong> de poder continuar oferint aquests serveis a través de les mutu<strong>al</strong>itats. No hi havia res a fer,<br />

el Decret va continuar el seu curs.<br />

No obstant això, i a través d’un conveni, aquesta activitat va continuar en aquest consultori fins que es<br />

va inaugurar l’Àrea Bàsica de S<strong>al</strong>ut promoguda per la Gener<strong>al</strong>itat de Cat<strong>al</strong>unya, <strong>al</strong> fin<strong>al</strong> del carrer de Sant<br />

Miquel.<br />

26


Dissolució de la mutu<strong>al</strong>itat i naixement de la fundació<br />

Fin<strong>al</strong> de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, la mutu<strong>al</strong>itat de previsió soci<strong>al</strong> del <strong>Masnou</strong><br />

Totes les coses tenen el seu començament i el seu fin<strong>al</strong>. Qu<strong>al</strong>sevol associació, societat o entitat, té, el que<br />

en diem, les seves onades; a vegades la cresta està molt amunt i després va baixant, sense que es pugui<br />

parar fins a arribar arran de terra. Això és el que va passà amb <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

L’esplendor que va tenir durant els <strong>anys</strong> 50 i 60 va quedar estancada a meitat dels <strong>anys</strong> 70, i a partir d’aquí<br />

va tenir una gran dav<strong>al</strong>lada.<br />

Pel que fa a l’organització dels b<strong>al</strong>ls i festes, van ser tres les causes per les qu<strong>al</strong>s es van deixar de fer:<br />

– Joventut. <strong>La</strong> joventut ja no volia anar a loc<strong>al</strong>s on s’estava a plena llum i que estiguessin <strong>al</strong> mateix poble.<br />

Havien nascut les discoteques que era l’ambient preferit per la joventut, a mitja llum i sense ser coneguts;<br />

la coneixença es feia a mesura que s’anava a la mateixa discoteca. Per tant, el b<strong>al</strong>l que s’organitzava a <strong>La</strong><br />

<strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> no els interessava i van deixar d’anar-hi.<br />

– Orquestres. Abans es podia llogar una orquestra o un conjunt de moda per un preu mòdic o també<br />

podríem dir raonable. Però els preus es van anar disparant fins que va arribar un moment en què ja es<br />

feia difícil poder-los contractar. Es va pensar en fer b<strong>al</strong>l amb discos, però encara seria pitjor perquè, a<br />

part de no anar-hi la joventut, <strong>al</strong>eshores tampoc hi aniria la gent gran, perquè estava acostumada a b<strong>al</strong>lar<br />

amb orquestres.<br />

– Organització. Les persones designades des d’Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA, que tenien cura de contractar<br />

les orquestres o conjunts, del cobrament de les entrades i de la vigilància d’obrir i tancar el loc<strong>al</strong>, es van<br />

anar cansant de fer tota aquesta feina, i era comprensible. Fer aquesta feina tots els dissabtes i diumenges<br />

i dies de festa, sense cobrar res, crema a qu<strong>al</strong>sevol, i com que no hi havia més voluntaris també va ser una<br />

de les tres causes per les qu<strong>al</strong>s <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> va deixar d’organitzar b<strong>al</strong>ls i festes.<br />

Pel que fa a la Mútua, la causa només va ser una, la implantació de la Seguretat Soci<strong>al</strong> per part del<br />

Govern. Amb l’Ordre de 25 de setembre de 1964 publicada en el Butlletí Ofici<strong>al</strong> de l’Estat, en la qu<strong>al</strong><br />

s’anul·lava la col·laboració entre les mútues i el SOE, i la posterior implantació de la Seguretat Soci<strong>al</strong>, va<br />

començar la dav<strong>al</strong>lada de la Mútua o de les mútues en gener<strong>al</strong>, perquè <strong>al</strong>s socis ja no els interessava pagar<br />

una quota per unes prestacions que ja cobria la Seguretat Soci<strong>al</strong>.<br />

L’any 2004 van quedar solament 73 socis, per tant, s’havia de tirar endavant la idea que feia temps que la<br />

Junta Directiva tenia en projecte: transformar la Mutu<strong>al</strong>itat en una Fundació Privada; d’aquesta manera<br />

s’establiria una continuïtat del que durant <strong>anys</strong> havia estat i ha de ser, el fet emblemàtic de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i<br />

el que representa per <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong>.<br />

Inici de la fundació privada <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Hagués estat un error que aquesta Societat, que ha tingut una gran solera en el <strong>Masnou</strong>, quedés apagada per<br />

si mateixa i no poses res de la seva part per remuntar el canvi que s’ha produït en la societat en què vivim<br />

durant aquests últims <strong>anys</strong>.<br />

Si deixéssim morir la Mutu<strong>al</strong>itat a canvi de res, de ben segur que hagués estat un tort a les persones que<br />

amb gran esforç person<strong>al</strong> i amb gran orgull van aixecar el que és ara aquest edifici.<br />

27


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Per tant, veient que les noves prestacions que es volien implantar no van donar el resultat esperat i que<br />

el nombre de socis cada dia anava disminuint, s’havia de prendre una decisió.<br />

El senyor Joan Puig, President de la Mutu<strong>al</strong>itat, va proposar en una reunió que <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> passes de<br />

Mutu<strong>al</strong>itat a Fundació, i així es va aprovar. D’aquesta manera hi hauria una continuïtat i es mantindrien els<br />

edificis amb el servei que considerés oportú la Junta de la Fundació, sempre tenint en compte la fin<strong>al</strong>itat<br />

per a la qu<strong>al</strong> va ser creada.<br />

Per tant, comença en el <strong>Masnou</strong> una fundació, la Fundació Privada <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. Desitgem tot plegats<br />

que aquesta Fundació sigui d’interès per a la vila del <strong>Masnou</strong>, tot recordant la història que aquest llibre pretén<br />

recollir.<br />

Estic segur que totes aquelles persones que he anomenat en l’apartat de personatges destacats, que van<br />

ser a les diferents juntes, ja sigui com a presidents o qu<strong>al</strong>sevol <strong>al</strong>tre càrrec, donarien el seu vist i plau a<br />

aquesta Fundació, que, com ells, vol que <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> reflecteixi les persones i les institucions de la nostra<br />

estimada vila del <strong>Masnou</strong>.<br />

28


Actes des de <strong>1906</strong><br />

Aquarel·la pintada pel senyor Delhort, t<strong>al</strong> com era l’edifici del Circo a principis del segle XX. A l’esquerra, la s<strong>al</strong>a de forma<br />

rodona, que donava nom <strong>al</strong> Circo, i a la dreta el bar, que tenia el nom de la Tartana per la forma de la seva teulada.


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Actes de la societat Circo del <strong>Masnou</strong><br />

En la pàgina inici<strong>al</strong>, abans de començar el llibre d’actes, hi figura una inscripció que textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Este libro de Actas de la Sociedad Circo de la Villa de <strong>Masnou</strong>, compuesto de cien folios, ha sido reintegrado<br />

con un pliego de papel de pagos <strong>al</strong> Estado de la clase 6ª, número A.0.130.313, de importe diez pesetas,<br />

en conformidad a lo dispuesto en el artículo 70 del Reglamento para la ejecución de la Ley del Impuesto<br />

del Timbre del Estado.<br />

»Mataró, dos de Marzo de mil novecientos seis.<br />

»El Liquidador<br />

Juan Pahisa»<br />

30<br />

Nota de l’autor<br />

El dia 2 de març de <strong>1906</strong>, es constitueix en el <strong>Masnou</strong> la societat «Circo de la villa de <strong>Masnou</strong>», que<br />

després passaria a nomenar-se <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Gerardo Maristany, conegut per Grau Til·là, compositor i director del cor de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, va ser la persona que va liderar el<br />

trencament amb el Casinet i va crear la nova Societat.


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

A la dreta, l’únic president que va tenir la societat Circo de la vila del <strong>Masnou</strong> i el primer president de<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> el senyor S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> i Majó (conegut per en Cayona) i a l’esquerra el senyor Manuel<br />

Rusiñol i Auladell (conegut per en Lel). 9 d’abril de 1909.<br />

31


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Actes copiades liter<strong>al</strong>ment<br />

Acta 1: 12-2-<strong>1906</strong><br />

Aquesta primera acta diu, textu<strong>al</strong>ment:<br />

«En la villa de <strong>Masnou</strong>, a doce de Febrero de mil nueve cientos seis, a las nueve de la noche y en el loc<strong>al</strong> denominado<br />

Teatro Circo de <strong>Masnou</strong>, se reunieron los señores fundadores de la sociedad recreativa Circo de <strong>Masnou</strong>.<br />

»El fundador Don Pedro B<strong>al</strong>lester y Duran dio cuenta a los Sres. Expresados de que habían sido aprobados<br />

por el Exmo. Señor Gobernador de la Provincia los estatutos en fecha de veinte y nueve de Enero<br />

próximo pasado.<br />

»Consultada <strong>al</strong> efecto la ley de avocación y viendo que en su articulo cinco se previene que deben transcurrir<br />

ocho días en que han sido aprobados los estatutos, acordose en fecha de hoy constituir la sociedad<br />

eligiéndose <strong>al</strong> efecto y de conformidad con los estatutos los individuos que deben desempeñar los cargos<br />

de Junta Directiva siendo elegidos por unanimidad los siguientes señores:<br />

D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> y Majó, Presidente<br />

D. Pedro B<strong>al</strong>lester y Duran, Vicepresidente<br />

D. Gerardo Poch y Maristany, Secretario<br />

S. Manuel Rusiñol y Pagés, Tesorero<br />

D. Juan Ramentol y B<strong>al</strong>lester, Voc<strong>al</strong><br />

»Quedando por tanto los cargos antes dichos aceptados por los indicados señores y en la forma expresada.<br />

»Acordose la propuesta de D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> de ofrecerse a las autoridades municip<strong>al</strong>es y demás de la<br />

población para cuanto sea menester, pues si bien la sociedad tiene sus estatutos, no solamente debe limitarse<br />

a su exacto cumplimiento sino que ahora, lo mismo que lo sucesivo, debe esta sociedad coadyuvar a cuanto<br />

represente orden y mor<strong>al</strong>idad, así dentro como fuera del loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong>, así como también no tolerar la admisión,<br />

de acuerdo con el reglamento, de socios de antecedentes dudosos y muy particularmente de aquellos<br />

cuyo amor patrio sea sospechoso; y por último, consultado el artículo ocho de la Ley de Asociación, acordose<br />

solicitar del Exc. Sr. Gobernador Civil la oportuna certificación de existencia leg<strong>al</strong> de la sociedad, para tener<br />

la person<strong>al</strong>idad necesaria para firmar la contrata de arriendo del domicilio soci<strong>al</strong>, levantándose la sesión a las<br />

doce de la noche.»<br />

32<br />

Nota de l’autor<br />

A principis del segle XX, era molt important l’ordre i la mor<strong>al</strong>itat dins la societat, com es demostra<br />

en els textos dels estatuts d’una societat com aquesta, que parlen de la mor<strong>al</strong>itat i de l’ordre, tant a<br />

dins com a fora del loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong>.<br />

També és digne d’esmentar que, d’acord amb el reglament, no es podien admetre socis amb antecedents<br />

dubtosos (?) i en particular aquells «cuyo amor patrio sea sospechoso» (?).<br />

Encara que el <strong>Masnou</strong> era molt poble i tothom es coneixia, o precisament per això, devia ser molt<br />

difícil dir a una persona que volia ser soci de l’entitat que no ho podia ser per tenir uns antecedents<br />

dubtosos o que el seu amor «patrio» era sospitós. No sé perquè, però diria que aquesta cançó l’havia<br />

sentit en temps d’en Franco.


Acta 2: 2-3-<strong>1906</strong><br />

«En la villa de <strong>Masnou</strong>, a las 21 horas del 2 de Marzo de <strong>1906</strong>, tuvo lugar en el loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong> de la sociedad recreativa<br />

Circo de <strong>Masnou</strong>, la reunión gener<strong>al</strong> extraordinaria de primera convocatoria, para la aprobación del proyecto<br />

de contrato de arriendo del loc<strong>al</strong> a Doña Alberta Camprecios. Se pasó lista, estando presentes <strong>al</strong> acto<br />

cincuenta socios efectivos de los cincuenta y nueve de que se compone la sociedad, y por tanto estuvo leg<strong>al</strong>mente<br />

constituida la Junta Gener<strong>al</strong>.<br />

»Abierta la sesión por el presidente D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> y Majó, expuso éste el objeto de la reunión que es el<br />

de disentir y aprobar dicho proyecto y facultar a una persona con poder bastante para firmar ante notario la<br />

escritura del contrato de arriendo del loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong>, muebles y enseres, en nombre de la sociedad Circo de<br />

<strong>Masnou</strong>.<br />

»Acto seguido diose lectura del proyecto de bases o minuta, siendo aprobado por unanimidad con la adición<br />

de que en el artículo ocho se aclare que si bien la propietaria fijará el <strong>al</strong>quiler del segundo año, este no<br />

puede exceder de quinientas pesetas.<br />

»Seguidamente procediose, en votación secreta, a petición de varios socios, a la elección de quien debía<br />

firmar la escritura, con todas las facultades necesarias, en nombre de la sociedad Circo de <strong>Masnou</strong>, quedando<br />

proclamado por cincuenta votos D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> y Majó, presidente.<br />

»Se levanta la reunión a las 23 horas.»<br />

Acta 3: 3-3-<strong>1906</strong><br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

«En la villa de <strong>Masnou</strong>, a 3 de Marzo de <strong>1906</strong>. Reuniose en su loc<strong>al</strong> secretaria la Junta Directiva, bajo la presidencia<br />

de D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> y con la asistencia de todos los individuos, abriose la sesión a las 9 horas de la noche.<br />

»Acto seguido, el Sr. Secretario dio lectura del reglamento gener<strong>al</strong> y del acta anterior aprobada por unanimidad.<br />

»Se adoptaron, después, entre los reunidos los siguientes acuerdos: cerrar la entrada de socios efectivos y<br />

abrir solo la de socios protectores, hasta que estén ultimados <strong>al</strong>gunos trabajos indispensables para la buena<br />

marcha de la Sociedad y ponerlo de manifiesto en el loc<strong>al</strong>, visible para conocimiento de los señores socios.<br />

»Llamar a los señores que han de formar las Juntas de Secciones, según disposición del articulado del<br />

Reglamento Gener<strong>al</strong>, siendo nombrados los señores siguientes:<br />

»Para la Sección Cor<strong>al</strong>:<br />

Cipriano Botey<br />

José Rosés<br />

Alberto Brugué<br />

»Para la Sección de Teatro:<br />

Marcelino B<strong>al</strong>lester<br />

Juan B<strong>al</strong>lester<br />

Gerardo S<strong>al</strong>omó<br />

»Para la Sección de Baile:<br />

Feliciano Gir<strong>al</strong>t<br />

Pedro Roca<br />

Juan Puigsech<br />

33


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

»Comunicarles que entre los individuos que forman las Secciones debe elegirse un presidente para formar<br />

parte de la Junta Directiva y que para la próxima reunión de la Junta Directiva les comuniquen el resultado.<br />

»Nombrar a D. Félix Arisa para que haga las reparaciones e inst<strong>al</strong>aciones de cañerías y mecheros de gas<br />

en todo el loc<strong>al</strong> de la Sociedad. Para las reparaciones y construcciones necesarias de cerrajería a<br />

D. Bartolomé Andiñach. Para las de carpintería a D. Juan Vid<strong>al</strong>. Para los de Pintura a D. Gabriel Pagés y las<br />

de <strong>al</strong>bañilería a (Està en blanc no posa cap nom).<br />

»Suscribirnos en los periódicos: Diluvio, Diario del Comercio, Esquella y Campana.<br />

»Admitir socios protectores de acuerdo con la relación que se adjunta.<br />

»Y no habiendo ningún otro asunto de que tratar, el presidente levanta la sesión a las 12 horas de la noche.»<br />

Acta 4: 10-3-<strong>1906</strong><br />

«En la Villa de <strong>Masnou</strong>, a 10 de Marzo de <strong>1906</strong>, reuniose la Junta Directiva de esta Sociedad, bajo la presidencia<br />

de D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> y con la asistencia de los Sres. G. Poch, P. B<strong>al</strong>lester, M. Rusiñol y Juan Raméntol,<br />

abriéndose la sesión a las 9 horas de la noche.<br />

»El señor secretario dio lectura del acta anterior que fue aprobada por unanimidad. A continuación el mismo<br />

secretario dio cuenta de las comunicaciones enviadas por las Juntas de las tres secciones, la del Coro, Teatro y<br />

Baile, en las que comunican a la Junta Directiva que, después de haberse reunidos, acordaron elegir como presidente<br />

del Coro a D. Feliciano Botey, de Teatro a D. Marcelino B<strong>al</strong>lester y de Bailes a D. Feliciano Gir<strong>al</strong>t.<br />

»De conformidad de los reunidos fue el sentir de llamarlos seguidamente en secretaria, para tomar posesión<br />

de sus cargos los señores nombrados; presentados que fueron, D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> dio la enhorabuena a<br />

dichos señores y en frases muy sentidas expresó la buena impresión que produjo a la Junta Directiva el resultado<br />

que tuvo de haberles elegido. Después de cambiados los s<strong>al</strong>udos, tomaron posesión de sus cargos,<br />

pasando seguidamente la Junta a la deliberación de varios asuntos, tocando el primer turno a la aprobación<br />

de socios protectores, siendo aceptados de acuerdo con la relación que se adjunta.<br />

»A propuesta del Sr. Rusiñol se acordó enviar a las Sociedades Casino de <strong>Masnou</strong>, Ateneo, Unión<br />

Republicana y Centro Cor<strong>al</strong> Unión <strong>Masnou</strong>ense, un oficio de s<strong>al</strong>utación.<br />

»El Sr. Botey dio cuenta del número de individuos que forman la sección Cor<strong>al</strong>, y expuso además la idea<br />

de comunicar a los Sres. Socios de la Sociedad que deseen ser cantantes del mismo que se inscriban, dando<br />

un plazo de seis días a contar desde el día que se fija el aviso, que se pondrá de manifiesto en el loc<strong>al</strong> de Café.<br />

Quedando de conformidad los reunidos con lo expuesto.<br />

»Y no habiendo ningún asunto más para tratar, el presidente levantó la sesión siendo las 12 de la noche.»<br />

34<br />

Nota de l’autor<br />

Comença a organitzar-se la nova Societat, donant-se a conèixer a les societats que <strong>al</strong>eshores hi<br />

havia en el <strong>Masnou</strong>, com són: el Casino del <strong>Masnou</strong>, l’Ateneo, la Unió Republicana i el Centre<br />

Cor<strong>al</strong> Unión <strong>Masnou</strong>ense.<br />

El cant cor<strong>al</strong> era, en aquells temps, una de les activitats soci<strong>al</strong>s que més èxit tenien en el<br />

pobles de Cat<strong>al</strong>unya i per tant no era d’estranyar que fos la primera activitat creada per aquesta<br />

Societat.


Acta 5: 17-3-<strong>1906</strong><br />

«En la Villa de <strong>Masnou</strong>, a 17 de Marzo de <strong>1906</strong>, reuniose la Junta directiva de esta Sociedad bajo la presidencia<br />

de D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> y con la asistencia de los Sres. Poch, Rusiñol, Raméntol, P. B<strong>al</strong>lester, Gir<strong>al</strong>t, Botey y<br />

M. B<strong>al</strong>lester.<br />

»Acto seguido, el Sr. Secretario dio lectura del acta anterior siendo aprobada por unanimidad.<br />

»D. Feliciano Gir<strong>al</strong>t expuso a los reunidos que la sección Recreativa había acordado exponer, por su mediación,<br />

a la Junta Directiva, celebrar dos bailes; el próximo domingo por la noche uno de piano, y otro de orquesta<br />

la tarde del siguiente lunes; estipulándose los precios de 0’25 pesetas el primero y el de 1’00 peseta el<br />

segundo. Así se acordó, estando de unánime conformidad los señores reunidos.<br />

»D. Marcelino B<strong>al</strong>lester manifestó también a los reunidos que, para el día 25 del corriente, la sección de<br />

Teatro tenían en estudio 3 zarzuelas para representar, preguntando a la Junta Directiva si estaba de su conformidad.<br />

Siendo afirmativa la respuesta por parte de los reunidos.<br />

»Pasose a continuación a la aprobación de socios de acuerdo con la relación adjunta.<br />

»Y no habiendo ningún asunto más que tratar el Sr. Presidente levantó la sesión, a las 12 horas de la<br />

noche.»<br />

Nota de l’autor<br />

Al cap de només un mes de funcionament de la societat Circo del <strong>Masnou</strong> i ja funcionava el cant<br />

cor<strong>al</strong>, el b<strong>al</strong>l i el teatre.<br />

Pel que fa <strong>al</strong> b<strong>al</strong>l, es va acordar que es faria un b<strong>al</strong>l el diumenge a la nit i un <strong>al</strong>tre el dilluns a la<br />

tarda, podria ser molt bé que aquest dilluns de b<strong>al</strong>l fos dilluns de Pasqua, perquè si fos un dilluns qu<strong>al</strong>sevol<br />

no tindria sentit. En aquests moments el pensament em dóna voltes i no sé què donaria per<br />

poder veure com b<strong>al</strong>laven i sentir la música que els transportava a moure els seus cossos d’acord<br />

amb les melodies d’aquell temps, i no per poder riure del que ens semblaria ridícul, sinó més aviat<br />

per poder viure i sentir la forma de divertir-se de fa cent <strong>anys</strong>.<br />

Quant a les sarsueles, de ben segur que hi hauria actors i actrius de la secció de teatre, que cantaven<br />

molt bé, per poder representar aquests espectacles que <strong>al</strong> cap de cent <strong>anys</strong> ja són història.<br />

Acta 6: 20-3-<strong>1906</strong><br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

«En la Villa de <strong>Masnou</strong>, a 20 de Marzo de <strong>1906</strong>, reuniose la Junta Directiva de esta Sociedad bajo la presidencia<br />

del Sr. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, dando principio a la sesión a las 9 horas de la noche.<br />

»Acto seguido, el Sr. Secretario dio lectura del acta anterior que fue aprobada por unanimidad.<br />

»El Sr. Presidente dio cuenta de que se había presentado un empresario para representar en el teatro tres<br />

zarzuelas el próximo domingo por la tarde, acordándose que se le conceda autorización.<br />

»A continuación se trató de aclarar lo que se entendía por familiar de socios, resolviendo fijar un aviso con<br />

las siguientes consideraciones:<br />

»1º. Se considerarán familias de socios aquellas personas que habiten dentro de la casa del socio y no<br />

tengan ninguno más propio que él.<br />

35


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

»2º. También se consideraran familias de socios las madres y hermanas aunque no habiten en casa del<br />

socio, siempre que no tenga ninguno más propio que él.<br />

»Se acordó, para las funciones que se celebren el próximo domingo, tomar las siguientes disposiciones:<br />

que el portero pueda exigir el título de socio que acredite su derecho de entrada a todo individuo que<br />

lo sea; que los precios sean de un re<strong>al</strong> los socios y dos re<strong>al</strong>es los no socios; que si <strong>al</strong>guna persona usara<br />

entrada de socio, sin serlo, se la inutilizara sin tener derecho a reclamación <strong>al</strong>guna.<br />

»Seguidamente, se dio cuenta de los nuevos socios de acuerdo con la relación adjunta.<br />

»Y no habiendo ningún asunto más a tratar, el Sr. Presidente levantó la sesión a las 12 horas de la<br />

noche.»<br />

Nota de l’autor<br />

Queda molt clarificat en aquests dos apartats a qui es considerava com a «familiars dels socis»:<br />

els qui visquin a casa del soci (no sòcia) i les mares i germanes del socis, encara que no visquin a<br />

casa del soci (o sigui del fill o del germà), per tant, s’entén que les mares havien de ser vídues (o<br />

sense marit?) i les germanes, solteres.<br />

Aquest és un exemple del tipus de societat patriarc<strong>al</strong> que hi havia a principis de segle en el nostre<br />

país.<br />

Acta 7: 3-4-<strong>1906</strong><br />

«En la Villa de <strong>Masnou</strong>, a 3 de Abril de <strong>1906</strong>, reuniose la Junta Directiva de esta Sociedad, bajo la presidencia<br />

del Sr. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>. Dio comienzo la sesión a las 9 horas de la noche.<br />

»Acto seguido el Sr. Secretario dio lectura del acta anterior que fue aprobada por unanimidad.<br />

»Tratose a continuación de exponer a los señores socios por medio de Aviso de las siguientes disposiciones:<br />

»1º. No permitir la entrada en el loc<strong>al</strong> de espectáculos a ningún individuo que no vista traje de sociedad<br />

en los días que se celebre cu<strong>al</strong>quier fiesta o función.<br />

»2º. Privar la entrada en el loc<strong>al</strong> Café a todo individuo que no sea socio, exceptuando el caso de que<br />

venga por un socio invitado, el cu<strong>al</strong> solo podrá llevarlo hasta tres veces.<br />

»3º. Suplicar a los Sres. Socios que eviten en lo posible toda clase de discusiones en tonos subidos, y<br />

no interc<strong>al</strong>en, tanto en las discusiones como en las conversaciones, ningún epíteto m<strong>al</strong> sonante que pueda<br />

ofender <strong>al</strong> buen nombre de la sociedad.<br />

»El Sr. Presidente de la Sección de Teatro informó sobre la función que se dará el día 9 del corriente<br />

por la noche en obsequio a los socios de la misma. Acordándose disponer lo siguiente: entrada gratuita a<br />

socios i familiares; cobrar 0’10 pesetas por los asientos hasta la fila 11ª; permitir sólo entrada a las personas<br />

que tengan asiento a p<strong>al</strong>cos estipulándose a 0’25 pesetas la entrada.<br />

»Pasose después a tratar de la contrata de arriendo con D. Gumersindo Roca y Corchs, dando lectura<br />

el Sr. Secretario del inventario de muebles y utensilios del loc<strong>al</strong> café propiedad del conserje, junto con el<br />

v<strong>al</strong>or de cada cosa por sí; acordando la Junta convocar, para el día 8 de Abril a las tres de la tarde, una<br />

reunión gener<strong>al</strong> extraordinaria para tratar del contrato de arriendo con el conserje D. Gumersindo Roca.<br />

36


»Acordose también fijar el siguiente aviso: <strong>La</strong> Junta Directiva, en cumplimiento de lo dispuesto en el<br />

Reglamento, se siente en el deber de dictar las disposiciones siguientes:<br />

»1º. Que sólo tendrán entrada en el loc<strong>al</strong> de baile los socios y sus familias, las personas que tienen asiento<br />

a p<strong>al</strong>co y aquellas jóvenes que no teniendo medio de tener socio, estén provistas de invitación a baile.<br />

»2º. Para obtener la invitación a que hace referencia el artículo anterior será necesario que un socio lo<br />

solicite a la Junta Directiva y ésta resolverá en el entender que el socio solicitante deberá tener seguridad<br />

del buen orden y compostura de la agraciada por la invitación, y<br />

»3º. Que para evitar las reclamaciones lamentables que producen los compromisos que se contraen en<br />

el baile, se suplica a los señores socios se abstengan de dicho sistema para evitarse del caso de que no<br />

sufran decepción los señores socios <strong>al</strong> invitar a baile a las señoritas.<br />

»Y no habiendo ningún asunto más que tratar el presidente levantó la sesión a la 1 hora de la noche.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquest és un avís típic de fa un segle, per descomptat que no seria vàlid en aquests moments.<br />

Quan s’estipula que un convidat de soci solament podrà entrar amb ell tres vegades a la societat,<br />

se’m fa difícil saber quin tipus de control es portava en aquests casos i qui el portava, però de<br />

ben segur que la persona encarregada, coneixent com devia conèixer a totes les famílies del<br />

poble, ho portaria molt severament.<br />

Quant a les discussions «en tonos subidos», això continua igu<strong>al</strong> pels segles dels segles, i pel<br />

que fa a cap «epíteto m<strong>al</strong> sonante» que pugui ofendre el bon nom de la societat, penso que això<br />

també passa actu<strong>al</strong>ment en qu<strong>al</strong>sevol societat del nostre país.<br />

Pel que fa a l’apartat 2 del segon avís, resulta que si un noi volia convidar una noia que el seu<br />

pare o el seu germà no fossin socis, havia de demanar-ho a la Junta Directiva i aquesta resoldria<br />

el més convenient, que seria que sí, perquè si digués que no hauria de donar explicacions de per<br />

què no. Però, és clar, també era una responsabilitat pel soci sol·licitant, perquè havia de tenir la<br />

seguretat que la noia convidada guardaria ordre i «la compostura de la agraciada». Es veu que les<br />

noies de fa cent <strong>anys</strong> sempre havien de guardar la seva «compostura», que és molt diferent a la<br />

«compostura» actu<strong>al</strong>, ni millor ni pitjor, en tot cas diferent.<br />

Acta 8: 8-4-<strong>1906</strong><br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

«En la Villa de <strong>Masnou</strong>, a 8 de Abril de <strong>1906</strong>, y a las tres horas de la tarde, abriose la sesión bajo la presidencia<br />

de D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> Majó y con la asistencia de los individuos de la Junta Directiva.<br />

»Acto seguido el señor Secretario dio lectura del acta anterior siendo aprobada por unanimidad.<br />

»Seguidamente usó la p<strong>al</strong>abra el Sr. Presidente exponiendo a los Sres. Reunidos el objeto de la convocatoria,<br />

el cu<strong>al</strong> era el de informarles de la contrata de arriendo convenida entre D. Gumersindo Roca<br />

Corchs y la Sociedad Circo <strong>Masnou</strong> y exponerla para su estudio y aprobación.<br />

»Pidió la p<strong>al</strong>abra el Sr. Mariano Fernández y, haciendo uso de ella, después de la previa autorización<br />

del Presidente, empezó exponiendo a los Sres. Reunidos las muchas atenciones que D. Gumersindo Roca<br />

Corchs había tenido a los presentes individuos socios todos fundadores de la actu<strong>al</strong> Sociedad Circo<br />

37


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>Masnou</strong> antes de su fundación, en tiempos y circunstancias críticas y de inolvidable recordación para<br />

todos, y preguntó a la Presidencia si después de terminado el plazo señ<strong>al</strong>ado en la contrata leída, podrá<br />

prorrogarse, dándose, por las razones expuestas, la preferencia ha dicho señor, como prueba de gratitud<br />

y justa recompensa de sus servicios prestados.<br />

»El Sr. Presidente contestó <strong>al</strong> señor Mariano Fernández, exponiendo su sentir, y igu<strong>al</strong> que los demás<br />

individuos de la Junta Directiva, de estar en pro de la idea expresada por dicho señor, pero observando la<br />

condición indispensable de que sea siempre que D. Gumersindo Roca cumpla estrictamente con sus<br />

deberes y compromisos contraídos, t<strong>al</strong> como había hecho hasta el presente; manifestando además que<br />

dicha contrata se había hecho solo por dos años próximamente, para que su terminación coincida con otra<br />

contrata que ésta Sociedad tiene hecha con Doña Alberta Camprecios, propietaria del loc<strong>al</strong> que actu<strong>al</strong>mente<br />

reside la Sociedad Circo <strong>Masnou</strong>.<br />

»Usa nuevamente la p<strong>al</strong>abra el Sr. Fernández, para agradecer las explicaciones dadas por el Presidente<br />

y mostrar su conformidad en ellas.<br />

»A continuación pidieron la p<strong>al</strong>abra los señores Crisanto Barberá, Jaime Ixart y José Rosés Maristany<br />

y, después de cedida que fue por la Presidencia, usaron de ella para dirigir, cada uno de ellos, varias preguntas<br />

a la Presidencia, sobre la inteligencia de <strong>al</strong>gunos puntos de la contrata, y después de complacerles<br />

las aclaraciones pertinentes a cada caso hechas por el Presidente, éste preguntó a los reunidos si se<br />

aprobaba dicha contrata. Queda votada su aprobació por unanimidad.<br />

»Y no habiendo ningún otro asunto más que tratar, el Sr. Presidente levantó la sesión a las 4 horas de<br />

la tarde.»<br />

Acta 9: 14-4-<strong>1906</strong><br />

«En la Villa de <strong>Masnou</strong>, a 19 de Mayo de <strong>1906</strong>, y a las tres horas de la tarde, abriose la sesión bajo la presidencia<br />

de D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> Majó y con la asistencia de los individuos de la Junta Directiva.<br />

»Acto seguido el señor Secretario dio lectura del acta anterior siendo aprobada por unanimidad.<br />

»Se tomaron los acuerdos siguientes: celebrar un baile de quinteto para el día 20 de Mayo, estipulándose<br />

el precio de dos re<strong>al</strong>es.<br />

»Celebrar una función de teatro para el día 3 de Junio por la noche, representando Les joies de la Roser<br />

y Jesús, Maria i Josep.<br />

»Disponer para el mes de Junio las siguientes fiestas: para el día 10, baile de piano tarde; para el día<br />

13, baile de piano tarde y noche; y el día 17, baile de quinteto por la noche. Para el día 17 de Junio tarde,<br />

tratose de celebrar una gran velada literaria-cómica-music<strong>al</strong>, en conmemoración del 4º aniversario del<br />

estreno de la Senyera, en la que tomará parte el célebre tenor Angelo Angioleto y el distinguido concertista<br />

de piano Don Tomás Buxó; cantando en ella el coro de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, y tomando parte la sección de teatro<br />

en dos zarzuelas que se representen, leyendo además otros señores socios <strong>al</strong>gunas composiciones<br />

poéticas.<br />

»Comunicar por aviso fijado que los señores socios que deseen ingresar a la sección cor<strong>al</strong> podrán<br />

hacerlo hasta el día 31 de Julio, quedando desde t<strong>al</strong> fecha cerrada la entrada hasta después de pasadas<br />

las fiestas del Tech del próximo año 1907.<br />

38


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

»Conceder autorización <strong>al</strong> ventrílogo Barnet para dar una función el día 12 de Junio.<br />

»Celebrar para mediados del mes de Junio un gran baile denominado de la Fruita, acordándose no dar<br />

más invitaciones a las señoras que no tengan asiento en p<strong>al</strong>co, debido a que quedaría reducido el loc<strong>al</strong><br />

para los señores socios.»<br />

Nota de l’autor<br />

En aquesta última acta de la Societat Circ del <strong>Masnou</strong> s’acorden gran quantitat d’actes, b<strong>al</strong>ls amb<br />

piano i amb un quintet, obres de teatre, vetllada literària-còmica-music<strong>al</strong>, recit<strong>al</strong> de cant acompanyat<br />

del cor de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, representació de sarsueles i lectura dels socis de composicions<br />

poètiques, així com un gran b<strong>al</strong>l de fruita.<br />

També es fa menció que el dia 31 de juliol del mateix any quedarà tancat l’ingrés dels socis a<br />

la secció cor<strong>al</strong>, i no s’obrirà fins que no es celebri el «Tech» del proper any 1907.<br />

Entenem que el «Tech» seria una mena de celebració instaurada en les cor<strong>al</strong>s en la qu<strong>al</strong> hi figurava<br />

un tec amb tots els seus components. Aquesta és l’última acta de la societat Circ del <strong>Masnou</strong>,<br />

a partir d’aquí hi ha un vuit de 8 mesos en què es fa difícil saber què va passar. A partir d’aquest<br />

punt, comencen les actes de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

39


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Actes de la societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

En la pàgina inici<strong>al</strong>, abans de començar el llibre, hi figura una inscripció que textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Este libro de Actas de la Sociedad denominada <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> Cor<strong>al</strong>, Recreativa y de Mutuo Auxilio de<br />

<strong>Masnou</strong>, compuesto de cien folios, ha sido reintegrado con su pliego de papel de pagos <strong>al</strong> Estado, de la clase<br />

6ª, serie A, número 0.187.589, de importe diez pesetas, en conformidad a lo dispuesto en el artículo 195,<br />

párrafo 2º de la Ley del Impuesto del Timbre del Estado.<br />

»Mataró, veinte y siete de Marzo de mil novecientos siete.<br />

»El Liquidador, Juan Pahisa»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 23-2-1907<br />

Aquesta primera acta es transcriu textu<strong>al</strong>ment i diu:<br />

«En la villa de <strong>Masnou</strong>, a veinte y tres de Febrero de mil nueve cientos siete, se reunieron en Junta Gener<strong>al</strong>,<br />

en el loc<strong>al</strong> Circo de esta villa, todos los señores fundadores de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, sociedad Cor<strong>al</strong>, Recreativa y de<br />

Mútuo Auxilio", <strong>al</strong> objeto de tratar de la constitución de la misma, bajo la presidencia del presidente interino<br />

D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, ejerciendo de secretario D. Gerardo Poch.<br />

»Abierta la sesión por el Sr. Presidente, el secretario dio lectura del Acta anterior, la que fue aprobada.<br />

»Acto seguido el Sr. Presidente expuso el objeto de la reunión e hizo relación de los trabajos que se habían<br />

llevado a cabo para llegar a la constitución de la Sociedad y de lo que quedaba <strong>al</strong>tamente satisfecho i<br />

agradecido con todos.<br />

»Luego dijo que iban a leerse los presupuestos de gastos para el ejercicio actu<strong>al</strong>, rogando a todos los <strong>al</strong>lí<br />

reunidos prestaran la atención debida para su estudio, discusión y luego aprobación.<br />

»Seguidamente el Sr. Secretario dio lectura de los mismos, lo que una vez efectuado y mencionado el<br />

aplauso de todos, quedaron aprobados por unanimidad, <strong>al</strong>canzando el tipo tot<strong>al</strong> para dicho ejercicio la cantidad<br />

de tres mil pesetas.<br />

»A continuación el Sr. Presidente dijo, que como iba pasarse a elegir a los individuos que habían de formar<br />

la Junta Directiva, concedía 10 minutos a los señores <strong>al</strong>lí reunidos para ponerse de acuerdo respecto a lo<br />

mismo, lo que una vez pasados tuvo efecto, s<strong>al</strong>iendo elegidos por mayoría de votos, los señores siguientes:<br />

D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, Presidente; D. Pedro B<strong>al</strong>lester, Vice-presidente; D. Gerardo Poch, Secretario; D. Juan<br />

Puigsech, Vice-secretario; D. Manuel Russinyol, Tesorero; D. Feliciano Maresma, Contador; y<br />

D. Juan Raméntol, D. Jaime Itchart, D. Isidro Raméntol, D. Gerardo S<strong>al</strong>omó y D. Félix Arisa, Voc<strong>al</strong>es.<br />

»Pasose después a leer los nombres de los individuos con cargo en las Juntas de Sección, siendo por<br />

la Junta de Coro: D. Félix Arisa, Presidente; D. Francisco S<strong>al</strong>omó, Secretario; D. Cipriano Botey, Tesorero;<br />

D. Eduardo Doménech, Voc<strong>al</strong>; y por la Junta Instructiva-Recreativa: D. Gerardo S<strong>al</strong>omó, Presidente; D. José<br />

del V<strong>al</strong>le, Vice-presidente; D. Jaime Pera y D. José Farreras, Voc<strong>al</strong>es.<br />

»Luego pasose a elegir a los individuos que habían de ejercer cargo en la Sección de Mútuo Auxilio, s<strong>al</strong>iendo<br />

elegidos por unanimidad los siguientes: D. Isidro Raméntol, Presidente; D. Pedro Homs, Vice-presidente;<br />

D. Francisco Alsina, Secretario y D. José Roca, Voc<strong>al</strong>.<br />

»Por último, pasose a elegir la Junta Consultiva, s<strong>al</strong>iendo elegidos los señores siguientes: D. Miguel Raméntol<br />

40


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Certificat emès pel Govern de la província de Barcelona, donant conformitat de la inscripció en el seu<br />

registre de l’Associació <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

41


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Pujadas, Presidente; D. Francisco Raméntol y B<strong>al</strong>lester, Vice-presidente; D. Francisco Maristany, Secretario;<br />

D. Gerardo Maristany, Vice-secretario; D. Bernardo Pujadas, D. Anselmo Roca, D. Crisanto Barberá, D. Claudio<br />

Verdaguer, D. Feliciano Gir<strong>al</strong>t, D. Juan B<strong>al</strong>lester, D. Juan Arimon y D. Mariano Pagés, Voc<strong>al</strong>es.<br />

»Elegidos ya los individuos para las reglamentarias juntas Directiva, Consultiva i de Secciones, pasose<br />

a tratar de la concesión que se haría a los señores socios protectores que hasta la fecha habían pertenecido a<br />

la Sociedad Circo de <strong>Masnou</strong> que quisieran ingresar como efectivos en la nueva Sociedad, quedando, después<br />

de larga discusión, que todos aquellos que la edad y demás circunstancias se lo permitieran y quisieran<br />

ingresar como t<strong>al</strong>es, sin pagar los correspondientes derechos de entrada, como también a sus hermanos e<br />

hijos que por su edad no hubiesen podido pertenecer a la mentada Sociedad Circo de <strong>Masnou</strong>, cuyo plazo de<br />

treinta días principiaría el primero de Marzo del presente año y fin<strong>al</strong>izaría el día treinta del mismo.<br />

»Y no habiendo otros asuntos de qué tratar, y dando por constituida la Sociedad, el Sr. Presidente levantó<br />

la sesión a las seis horas de la tarde, lo que certifico.<br />

»El Presidente, S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> El Secretario, Gerardo Poch»<br />

A partir d’aquí solament es transcriuen els acords més importants o que per <strong>al</strong>gun concepte són<br />

rellevants o interessants de conèixer.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 28-7-1907<br />

Sota la Presidència del senyor S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, actuant com a Secretari el senyor Gerardo Poch, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva amb l’assistència de 117 socis de número, quedant leg<strong>al</strong>ment<br />

constituïda la Junta Gener<strong>al</strong> de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els següents acords,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Acto continuo, el Sr. Presidente explicó el móvil que había guiado a la Junta Directiva para proponer a la<br />

aprobación de la Sociedad, el nombramiento de socio honorario a D. Jaime Bachs y Rosés, así como el cariño<br />

y distinción que hacia la misma siempre ha profesado y demostrado tan distinguido Sr., preguntó, después,<br />

a la reunión, el mismo Sr. Presidente, si consideraba a dicho Sr. Bachs merecedor de la distinción propuesta<br />

por la Junta Directiva y, por aclamación y con gran entusiasmo, se acordó nombrar <strong>al</strong> mentado Sr. Jaime<br />

Bachs socio honorario de la Sociedad.»<br />

«A continuación, el Sr. Presidente dio cuenta de la vacante que existía en el cargo de Presidente de la<br />

Sección Mutuo Auxilio, y que esta sección y la Junta Directiva de común acuerdo habían propuesto para suplir<br />

la vacante a D. S<strong>al</strong>vador Torres, y por tanto lo ponía en conocimiento de la reunión, para que si esta lo estimaba<br />

conveniente, diera su aprobación. Por unanimidad se acepta la proposición de ambas Juntas y por consiguiente<br />

se nombró <strong>al</strong> mentado Sr. Torres para suplir dicha vacante.»<br />

42<br />

Nota de l’autor<br />

Aquesta nova Societat es divideix per seccions. En la primera acta s’aproven dues juntes o seccions:<br />

la d’Instrucció i Recreativa i la del Cor. Amb aquest acord s’aprova la secció de Mutu Auxili, que arribarà<br />

a ser la base princip<strong>al</strong> de funcionament de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.


«Usaron de la p<strong>al</strong>abra los Sres. Martín Estapé, P. B<strong>al</strong>lester, M. Rusiñol y Juan Tapias, exponiendo su parecer<br />

y, <strong>al</strong>gunos de ellos, proposiciones para satisfacer el subsidio a los enfermos mientras no exista la cantidad<br />

prevenida por el Reglamento. Por último usó de ella el Sr. Miguel Raméntol y, después de exponer un caso<br />

semejante <strong>al</strong> que se debatía, hizo la proposición siguiente: "No aumentar la cuota que se satisface, mientras<br />

basten los recursos para satisfacer el subsidio del socio que estaba o que esté enfermo, y en caso de tenerse<br />

que satisfacer y la Junta Directiva creyera que se mermaría o rebajaría mucho la cantidad existente en Caja<br />

para ello, facultarla para aumentar la cuota hasta el límite prevenido en el Reglamento". Preguntado por la<br />

Presidencia si se aprobaba la anterior proposición hecha por el Sr. Raméntol, lo fue por unanimidad.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 1-12-1907<br />

Sota la Presidència del senyor S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, actuant com a Secretari el senyor Gerardo Poch, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva amb l’assistència de 145 socis de número, quedant leg<strong>al</strong>ment<br />

constituïda la Junta Gener<strong>al</strong> de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que va aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els següents acords,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«<strong>La</strong> Presidencia, a continuación, dio cuenta de haber sido propuestos D. Juan Duran y Roca y D. Ramón<br />

Escobet, para suplir las vacantes de la Junta Consultiva y preguntó a la reunión si aprobaba t<strong>al</strong> proposición,<br />

lo que fue por unanimidad y por tanto quedaron elegidos dichos Sres. para desempeñar los <strong>al</strong>udidos cargos<br />

vacantes. Para suplir el cargo vacante mencionado en el segundo extremo de la convocatoria, después de<br />

propuesto por el Presidente, fue elegido, también por unanimidad, D. José Mirapeix y March.»<br />

«Enseguida se dio lectura por el Secretario, a instancia del Presidente Sr. Vid<strong>al</strong>, de la cuenta reclamada<br />

judici<strong>al</strong>mente por el Sr. Bernardo Pujadas y después de breve discusión, se acordó por unanimidad: nombrar<br />

y conceder amplias facultades a D. S<strong>al</strong>vador Rius y Torres, D. Jaime Rosés y Truch y D. Tomas Fábregas y<br />

Maristany, Diputado a Cortes por el distrito, Juez y Alc<strong>al</strong>de de la loc<strong>al</strong>idad respectivamente, para intervenir<br />

y solucionar la cuestión entre la sociedad y el Sr. Pujadas, si lo creen conveniente; aprobar y haber visto con<br />

gusto los actos, gestiones, diligencias y demás practicados por la Junta Directiva referente a dicha cuenta,<br />

autorizando a la misma Junta para que con respecto a aquella practique todo lo demás que crea conveniente;<br />

y facultar ampliamente <strong>al</strong> Presidente de la Sociedad D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, para que, en nombre de esta y en<br />

caso de no solucionar la cuestión los Sres. comisionados, pueda promover, seguir y terminar pleitos y juicios<br />

de toda clase ante los Tribun<strong>al</strong>es competentes, nombrar procurador y letrado y practicar todo cuanto estime<br />

conveniente y requiera lo que se le faculte.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 22-12-1907<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, actuant com a Secretari el senyor Gerardo Poch, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que va aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els següents acords, que<br />

copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Seguidamente el Sr. Vid<strong>al</strong> (D. S<strong>al</strong>vador) pidió se leyeran las comunicaciones enviadas a los Sres. comisionados<br />

para el asunto del Sr. Bernardo Pujadas. Después de efectuadas éstas, el propio Sr. Vid<strong>al</strong> manifestó:<br />

que esperaba que la reunión consintiera las bases de arreglo presentadas por dichos Sres. ya que se les había<br />

dado facultades para resolverlo y lo habían efectuado, a los cu<strong>al</strong>es por su parte agradecía y daba las gracias<br />

43


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

por el celo e interés que habían mostrado en librar a la Sociedad de una cuestión que, sin duda, había de resultarle<br />

gravosa y perjudici<strong>al</strong>; que aunque dichos Sres., sin querer, como suponía, hubieran dictado las propias<br />

bases antirreglamentarias y por tanto no se podía aplicar a él (Sr. Vid<strong>al</strong>) y <strong>al</strong> Sr. Rusiñol las prohibiciones que<br />

en las mismas se expresan, suplicó no se viera esto como obstáculo, pues por su parte, y no dudaba su amigo<br />

Sr. Rusiñol haría lo mismo, para evitar dispendios y <strong>al</strong>teraciones y que tanto cariño profesaba y que tanto le<br />

había honrado concediéndole su Presidencia, las consentía y se obligaba a abstenerse durante el tiempo en<br />

ellas fijado del ejercicio de los derechos que se le prohibían.<br />

»En vista de las anteriores manifestaciones del Sr. Vid<strong>al</strong> y del asentimiento del Sr. Manuel Rusiñol, se acordó<br />

por unanimidad consentir las bases de arreglo presentadas por el asunto del Sr. Bernardo Pujadas y la<br />

sociedad, por los Sres. nombrados para dictarlas y dar un voto de gracias a D. S<strong>al</strong>vador de la Trinidad Rius,<br />

D. Tomás Fábregas y D. Jaime Rosés, por los trabajos efectuados y a lo mostrado en beneficio de la Sociedad<br />

para solucionar el asunto.<br />

»También se acordó por unanimidad, a propuesta de D. Feliciano Gir<strong>al</strong>t, dar un voto de gracias a<br />

D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> y D. Manuel Rusiñol y hacer constar la gratitud y cariño que hacia ellos siente la Sociedad<br />

por el sacrificio que se imponen de consentir las prohibiciones de las bases de arreglo.»<br />

Durant l’any 1907 va passar el següent:<br />

– Solidaritat Cat<strong>al</strong>ana assoleix una esclatant victòria elector<strong>al</strong><br />

– El mes de març, Enric Prat de la Riba és designat President de la Diputació de Barcelona.<br />

– Creació de l’Insitut d’Estudis Cat<strong>al</strong>ans.<br />

– Santiago Rusiñol escriu L’auca del senyor Esteve.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> del dia 26-1-1908<br />

Sota la Presidència del senyor Gerardo Poch, actuant com a Secretari el senyor Juan Puigsech, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que<br />

copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A continuación, la presidencia manifestó que debía procederse a la elección de los individuos de la Junta<br />

Directiva que habían de substituir a los que cesaban con a arreglo <strong>al</strong> Reglamento y que para ponerse de acuerdo<br />

los reunidos, concedía diez minutos de descanso, pasados los cu<strong>al</strong>es se procedería a la elección.<br />

»Transcurrido dicho tiempo, se reanudó la sesión y por votación secreta procediose a la elección, en la que<br />

tomaron parte noventa y ocho socios. Hecho el escrutinio resultaron con votos los señores siguientes:<br />

D. Juan Pagés Simon, 90 (noventa)<br />

D. José Mirapeix March, 96 (noventa y seis)<br />

D. Bartolomé Andiñach, 96 (noventa y seis)<br />

D. Mateo S<strong>al</strong>omó, 96 (noventa y seis)<br />

D. Miguel S<strong>al</strong>omó, 1 (uno)<br />

D. Gabriel Pagés Simon, 4 (cuatro)<br />

D. José Farreras, 1 (uno)<br />

D. Demetrio Duran, 1 (uno)<br />

D. Gabriel Ferran, 1 (uno)<br />

44


D. Pedro Roca, 1 (uno)<br />

D. Juan Tapias, 1 (uno)<br />

D. Martín Estapé, 1 (uno)<br />

D. Santiago Rosés, 1 (uno)<br />

D. Francisco Cas<strong>al</strong>s Maristany, 1 (uno)<br />

»Por haber obtenido mayoría de votos, quedaron proclamados para desempeñar los expresados cargos<br />

los Sres. Pagés, Mirapeix, Andiñach y S<strong>al</strong>omó (Mateo).»<br />

«Acto seguido D. Gerardo Poch expuso: que estando próxima la terminación del contrato de arriendo del loc<strong>al</strong><br />

soci<strong>al</strong>, la Junta Directiva había nombrado una comisión para que la ayudara a estudiar la forma de obtener un<br />

nuevo arriendo por un número regular de años y la de ensanchar el loc<strong>al</strong> café ya que es reducido para el número<br />

de concurrentes <strong>al</strong> mismo no en las festividades extraordinarias sino hasta en las ordinarias; que dichas Junta<br />

y Comisión, después de detenido estudio y haberse entrevistado varias veces con la usufructuaria del loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong><br />

Dª Alberta Campreciós, habían podido conseguir de esta la promesa de que arrendaría de nuevo el loc<strong>al</strong><br />

soci<strong>al</strong>, por plazo que no excediera de veinte años, junto con un trozo de tierra anexo <strong>al</strong> mismo, para poderlo<br />

destinar a ensanche del café, indemnizando dicha Sra. a la sociedad, en caso de que se extinguiese el usufructo<br />

que disfruta y sus sucesores no dejasen terminar el plazo del arriendo, tantas partes de lo que hubiere invertido<br />

en obras, para el mencionado ensanche, como años f<strong>al</strong>ten para terminarlo, garantizando la indemnización<br />

mediante subhipoteca de una hipoteca que tiene la mencionada Sra. sobre la propiedad de que forma parte<br />

dicho loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong>; y que después de lo expuesto esperaba la reunión acordaría lo que estimara procedente.<br />

»En virtud de lo manifestado por la presidencia y después de breve discusión, se acordó por unanimidad<br />

facultar y autorizar <strong>al</strong> presidente de la sociedad D. Gerardo Poch y Maristany para otorgar y firmar la escritura<br />

de arriendo del loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong> por el plazo y precio y con los pactos y condiciones que acuerde con la Sra.<br />

arrendadora, y aceptar las garantías que para el cumplimiento de lo pactado se le ofrezca.»<br />

«Asimismo se acordó por unanimidad tras breve y razonada discusión:<br />

»1º. Facultar <strong>al</strong> propio Sr. Poch para firmar contrato de arriendo del servicio del loc<strong>al</strong> café a favor del actu<strong>al</strong><br />

conserje D. Gumersindo Roca, por plazo de un año y con los pactos y condiciones del anterior.<br />

»2º. Autorizar a la Junta Directiva para que nombre una ponencia que estudie y efectúe reforma en el<br />

Reglamento gener<strong>al</strong>, la cu<strong>al</strong> después de efectuado el desempeño de su cometido expondrá la reforma en tablilla<br />

de anuncios por espacio de <strong>al</strong>gunos días y someterá a la aprobación de la Junta Gener<strong>al</strong> más próxima o<br />

de la que convoque <strong>al</strong> efecto. Y<br />

»3º. Conceder franquicia de entrada a todos los socios que existan en esta fecha y soliciten ingresar en la<br />

sección de Mutuo Auxilio, terminando dicha gracia el día veintinueve del próximo Febrero.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> del dia 26-4-1908<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Gerardo Poch, actuant com a Secretari el senyor Juan Puigsech, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que va aprovar el següent acord, entre d’<strong>al</strong>tres, que copiat<br />

textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Enseguida el Sr. Presidente hizo dar lectura del primer extremo objeto de la convocatoria de la reunión y<br />

manifestó que la ponencia nombrada en la última reunión gener<strong>al</strong> había efectuado el proyecto de reforma del<br />

Reglamento gener<strong>al</strong> de la sociedad que se le encomendó y por tanto lo presentaba a la reunión para su discusión<br />

y aprobación.<br />

45


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

»Leído por el infrascrito Secretario el Reglamento reformado, abierta discusión y preguntado por la presidencia<br />

artículo por artículo si se daban por aprobado, lo fueron todos por unanimidad.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 19-7-1908<br />

Sota la Presidència del senyor Gerardo Poch, actuant com a Secretari el senyor Juan Puigsech, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que va aprovar els següents acords, entre<br />

d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Después de darse lectura <strong>al</strong> primer extremo de la convocatoria, el Sr. Presidente explicó det<strong>al</strong>ladamente<br />

las gestiones re<strong>al</strong>izadas para llevar a efecto el arriendo del edificio soci<strong>al</strong>, conforme a lo acordado en la reunión<br />

gener<strong>al</strong> de veintiséis de Enero de este año; los inconvenientes surgidos para efectuarlo por el plazo de<br />

veinte años, como era deseo de la sociedad; las condiciones, precio, plazo y demás a que nuevamente accedía<br />

arrendar el citado edificio la Sra. Alberta Camperciós; por todo lo cu<strong>al</strong> esperaba la reunión resolviera.<br />

»Abierta la discusión, tomaron parte en ella los Sres. José Oliveras, Martín Estapé y Agapito Tabaras, y<br />

por unanimidad se acordó, ratificando y confirmando la facultad concedida a D. Gerardo Poch y Maristany,<br />

presidente de la Sociedad, en veintiseis del próximo pasado Enero, autorizar dicho Sr. para que otorgue la<br />

escritura de arriendo del edificio y anexos que ocupa la sociedad y del solar contiguo, por el precio de quinientas<br />

sesenta pesetas anu<strong>al</strong>es, plazo de cinco años forzosos y otros cinco voluntarios para la sociedad y<br />

con los demás pactos y condiciones que acuerde con la señora arrendadora.»<br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> discussió amb la propietària Sra. Alberta Campraciós per poder obtenir el lloguer adequat per<br />

a la Societat de l’antic edifici de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> devia ser força difícil, perquè es va tardar quasi sis<br />

mesos en poder aconseguir un acord d’arrendament de l’edifici, però s’ha de considerar que es van<br />

ampliar els annexes amb un terreny de la mateixa finca, per poder ampliar el bar, anomenat «<strong>La</strong><br />

Tartana» per l’estructura que tenia.<br />

El preu de 560 pessetes anu<strong>al</strong>s no era un preu mòdic en aquells temps, si tenim en compte que<br />

el pressupost de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> era de 3.000 pessetes, o sigui 18,06 euros.<br />

«Seguidamente, el propio Presidente hizo dar lectura del segundo extremo de la convocatoria que decía: "...si<br />

procede o no la reforma y ensanche del loc<strong>al</strong> café. En caso afirmativo acordar la forma de los mismos, modo de<br />

efectuarlos y de atender a los gastos que ocasionen". Cedida la p<strong>al</strong>abra <strong>al</strong> Sr. Martín Estapé, propuso y se acordó<br />

por unanimidad:<br />

»1º. Efectuar el ensanche y reforma del loc<strong>al</strong> café, con arreglo <strong>al</strong> presupuesto presentado que <strong>al</strong>canzaba la<br />

suma de tres mil quinientas pesetas.<br />

»2º. Aumentar la cuota que satisfacen los Sres. socios hasta el máximo que dispone el Reglamento, cesando<br />

dicho aumento cuando la sociedad disponga de un fondo de su propiedad que <strong>al</strong>cance la suma de doce mil<br />

quinientas pesetas.<br />

»3º. Emitir setecientas acciones o v<strong>al</strong>es de v<strong>al</strong>or cinco pesetas dada uno, que irán firmados por el Presidente<br />

y Secretario de la sociedad y numerados correlativamente del 1 <strong>al</strong> 700, se amortizarán por sorteo de los que haya<br />

46


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

en circulación, con la cantidad que destinen las Juntas Gener<strong>al</strong>es <strong>al</strong> confeccionar el presupuesto y podrán adquirir<br />

los Sres. socios que los soliciten.<br />

»4º. Atender a los gastos que ocasionen dichas reforma y ensanche del loc<strong>al</strong> café con el producto que se<br />

obtenga del aumento de cuota de los socios y de la emisión de obligaciones, según los acuerdos precedentes.»<br />

Nota de l’autor<br />

L’any 1908 la Junta Gener<strong>al</strong> va acordar emetre 700 accions! Em sembla d’un v<strong>al</strong>or important.<br />

Si actu<strong>al</strong>ment una associació del <strong>Masnou</strong> hagués de fer unes obres i no tingués suficient capit<strong>al</strong><br />

econòmic i decidís emetre unes accions per costejar les referides obres d’un v<strong>al</strong>or aproximat de 600<br />

euros, tindria èxit? Serien comprades pels socis ràpidament sense tenir cap guany? Actu<strong>al</strong>ment hi ha<br />

aquest sentit d’associacionisme?<br />

Jo diria que seria difícil. El sentit d’associacionisme sense rascar-se la butxaca encara és possible,<br />

però sinó...<br />

Durant l’any 1908 va passar el següent:<br />

– Derrota elector<strong>al</strong> de Solidaritat Cat<strong>al</strong>ana i victòria lerrouxista.<br />

– Inauguració del P<strong>al</strong>au de la Música Cat<strong>al</strong>ana.<br />

– Crisi b<strong>al</strong>cànica per l’annexió de Bòsnia i Herzegovina per part de l’Imperi austrohongarès.<br />

T<strong>al</strong> com va quedar l’ampliació del cafè que donava per <strong>al</strong> carrer Sant Felip. Com es pot comprovar, el carrer quedava tancat <strong>al</strong><br />

fin<strong>al</strong> de la finca de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

47


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 24-1-1909<br />

Sota la Presidència del senyor Gerardo Poch,<br />

actuant com a Secretari el senyor Juan Puigsech,<br />

es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la<br />

Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que va aprovar els següents<br />

acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment<br />

diuen:<br />

«Seguidamente el Sr. Presidente expuso que,<br />

de conformidad a lo ordenado en el Reglamento<br />

gener<strong>al</strong>, debía procederse a la elección de cuatro<br />

individuos que debían sustituir a los Sres. de la<br />

Junta Directiva que con arreglo <strong>al</strong> mismo les<br />

correspondería cesar en sus cargos y por ello suspendía<br />

la reunión por diez minutos para proceder<br />

después de ellos a la elección.<br />

»Transcurrido dicho plazo, se reanudó la sesión<br />

y dio principio a la votación, que dio el siguiente<br />

resultado una vez practicado el escrutinio:<br />

D. Marcelino Comellas, <strong>100</strong> votos<br />

D. José Corominas Codina, <strong>100</strong> votos<br />

D. Carlos Maristany Monferrer, 98 votos<br />

D. Jaime Fuentes Ramentol, 98 votos<br />

D. Demetrio Duran, 3 votos<br />

D. Jaime Pera Ramonet, 2 votos<br />

D. José Jordana, 3 votos<br />

D. Jaime Feu Bigas, 2 votos<br />

D. Augusto Gorgollon, 2 votos<br />

D. Pedro Roig Orta, 3 votos<br />

D. Roque Grané, D. José Prats, D. Isidro Orta, D. Juan Grau, D. Jaime Jordana, D. Manuel Colomer, D.<br />

S<strong>al</strong>vador Turon, D. Enrique Soler, D. Antonio Guardiola, D. Esteban Grifol y D. Gerardo Sensat, un voto<br />

cada uno.<br />

»Por haber obtenido mayoría, fueron declarados definitivamente elegidos y proclamados para dichos cargos,<br />

los cuatro primeros señores.»<br />

«Se dio cuenta a continuación de que habían sido designados para desempeñar cargos en el presente año,<br />

en las Juntas Directivas de las secciones, los Sres. siguientes: D. Anselmo Rosés Maristany y D. Francisco<br />

Pagés Fábregas, para la Mutuo Auxilio; D. Francisco Bové Argimon y D. José María Vid<strong>al</strong> para la Instructiva<br />

Recreativa; y D. Francisco Pagés Ferrer y D. Antonio Cot Mantasell para la Cor<strong>al</strong>.»<br />

«Después de propuesto por la Presidencia y haber recaído breve y razonada discusión, se acordó por unanimidad:<br />

arrendar el servicio del loc<strong>al</strong> café a D. Gumersindo Roca y Corchs, por plazo de cinco años y precio<br />

de quinientas pesetas cada año, y con los demás pactos y condiciones que la Junta estime convenientes para<br />

el mejor servicio y bien estar de la sociedad; comprometerse a comprar, dentro del plazo de cinco años que<br />

dure la contracta, todos los muebles, útiles y enseres que tenga en dicha sociedad el citado Sr. Roca, por el<br />

48<br />

Fotografia de la part inici<strong>al</strong> del carrer de Pere Grau; <strong>al</strong> fons<br />

es veu l’entrada que tenia <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> a principis del 1900.


precio que se les fijará entre la Junta Directiva y éste, t<strong>al</strong> como vayan ingresando, el cu<strong>al</strong> deberá satisfacerse<br />

en partidas que no podrán ser menores la primera de quinientas pesetas y las sucesivas de mil; y admitir y dar<br />

por hecho a la sociedad, la cu<strong>al</strong> en lo necesario lo reconoce y da por re<strong>al</strong>izado, el préstamo de mil pesetas<br />

que hizo a la Directiva el expresado D. Gumersindo Roca, para subvenir a los gastos que ocasionaron el citado<br />

ensanche y reforma del loc<strong>al</strong> café; facultándose <strong>al</strong> Sr. Presidente, para que de los anteriores acuerdos firme,<br />

con las aclaraciones y modificaciones y demás que juzgue necesario»<br />

«Por último, por aclamación y con gran entusiasmo, después de propuesto por la Presidencia, se declaró<br />

socio honorario de la sociedad <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> reunida, <strong>al</strong> Sr. D. Eusebio Fortuna y G<strong>al</strong>ano, para corresponder<br />

en <strong>al</strong>go, a los muchos y desinteresados servicios prestados.»<br />

Durant l’any 1909 va passar el següent:<br />

– En el mes de juliol va tenir lloc l’anomenada Setmana Tràgica: vaga gener<strong>al</strong> i insurrecció popular, en<br />

protesta contra la guerra del Marroc.<br />

– Afusellament de Ferrer i Guàrdia.<br />

– S’aprova la Llei de Vagues.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 16-1-1910<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Bartolomé Andiñach, actuant com a Secretari el senyor Jaime Fuentes, es va<br />

reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Dado por el Presidente un plazo de cinco minutos para ponerse de acuerdo los reunidos y proceder a la<br />

elección de los individuos de la Junta Directiva que deben sustituir a los que con arreglo <strong>al</strong> Reglamento gener<strong>al</strong><br />

les corresponde cesar, y transcurrido que fue se reanudó la sesión y procediose a la elección, dando el<br />

escrutinio el siguiente resultado:<br />

D. S<strong>al</strong>vador Turón, 65 votos<br />

D. Agapito Tabaras, 70 votos<br />

D. S<strong>al</strong>vador Arimón, 70 votos<br />

D. Pedro Roca Coll, 69 votos<br />

D. José del V<strong>al</strong>le, 3 votos<br />

D. Pedro Basart, 1 voto<br />

D. Juan Tapias, 1 voto<br />

D. Gerardo Mollet, 1 voto<br />

D. Pedro Roig, 1 voto<br />

D. José Lluch Terrados, 1 voto<br />

D. Isidro Novell, 1 voto.<br />

»En su virtud quedaron elegidos para dichos cargos los cuatro primeros señores, o sea, D. S<strong>al</strong>vador<br />

Turón, D. Agapito Tabaras, D. S<strong>al</strong>vador Arimón y D. Pedro Roca Coll, por haber obtenido mayoría de<br />

votos.»<br />

«Seguidamente, el Sr. Presidente amplía la explicación dada en la memoria de la representación de la ópera<br />

49


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> Africana en la sociedad y manifestó el comportamiento que con ésta habían observado los Sres. D. Juan<br />

Boter y D. Narciso Serra, acordándose en motivo de ello dar un expresivo voto de gracias <strong>al</strong> primero de los<br />

nombrados Sres. o sea a D. Juan Boter.»<br />

«En este estado, D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> manifestó: que habiéndose enterado, por la lectura dada, <strong>al</strong> leer la<br />

memoria, de las condiciones con que está inst<strong>al</strong>ado el cinematógrafo del Sr. B<strong>al</strong>domero Guarda en la s<strong>al</strong>a de<br />

fiestas de la sociedad y por tanto la hora en que deben terminar las funciones del mismo la tarde de los días<br />

festivos, y habiéndosele manifestado y observado el mismo que no se cumplen por dicho Sr. Guarda estrictamente<br />

las expresadas condiciones en lo que se refiere a la hora de terminación de los espectáculos en los<br />

citados días festivos, suplicaba a la Junta acordara lo precedente para que no se perjudicara con dicho incumplimiento<br />

los bailes que celebra la sociedad.<br />

»En virtud de lo manifestado por el Sr. Vid<strong>al</strong> se entabla discusión interviniendo en ella D. Pedro B<strong>al</strong>lester y<br />

el citado D. S<strong>al</strong>vador, consumiéndose los turnos reglamentarios, después de la cu<strong>al</strong> se procedió a la votación<br />

secreta de la siguiente proposición que quedó aprobada por mayoría de votos: "Debe concederse media hora<br />

más de las que disfruta D. B<strong>al</strong>domero Guarda en la tarde de los días festivos, para prolongar las funciones de<br />

cinematógrafo, o bien duraran éstas en dichos días media hora más que la señ<strong>al</strong>ada en la contrata que se<br />

firmó con aquel". Por tanto se concedió en virtud de la citada aprobación de la proposición facultada <strong>al</strong> nombrado<br />

Sr. para prolongar las expresadas funciones.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquest és el primer document que he trobat en què es feia referència <strong>al</strong> cine <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, o millor<br />

dit, que hi havia inst<strong>al</strong>·lat un "cinematógrafo". Podria ser molt bé que funcionés des feia un o dos<br />

<strong>anys</strong>. De ben segur que devia ser un èxit encara que només fos per curiositat.<br />

«El Sr. Joaquin Serquelles en el acto solicita y suplica a la Junta organice las suscripciones de periódicos<br />

de la sociedad, para que no se experimenten en ella m<strong>al</strong>estar de <strong>al</strong>gunos socios por abundar los de<br />

<strong>al</strong>gunos ide<strong>al</strong>es políticos, acordándose, en su virtud, por unanimidad, dejar la citada organización de<br />

suscripciones a cargo de la Junta Directiva de la sociedad.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 28-3-1910<br />

Sota la Presidència del senyor Carlos Maristany Monferrer, actuant com a Secretari el senyor Jaime<br />

Fuentes, es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent<br />

acord, entre d’<strong>al</strong>tres, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«A continuación el Sr. Presidente manifestó que la presente, de conformidad a lo expuesto en las<br />

papeletas de convocatoria, era para tratar y resolver sobre la proposición presentada a la Junta<br />

Directiva para inst<strong>al</strong>ar un cinematógrafo y dar espectáculos públicos en la s<strong>al</strong>a de fiestas de la sociedad,<br />

cuya proposición habrá sido hecha con ventajosas condiciones y por escrito a la misma; y que para<br />

conocimiento de éstas por la reunión y para su mejor resolución, se daría lectura de ellas por el<br />

Secretario.<br />

»Efectuada ésta, la Presidencia expuso que creía que en el presente caso era conveniente se resolviera<br />

50


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

antes de si debía admitirse la inst<strong>al</strong>ación de dicho aparato o no en la s<strong>al</strong>a de fiestas, pues caso de resultar<br />

negativamente no era necesario discusión ni resolución sobre la proposición y por tanto habría discusión sobre<br />

t<strong>al</strong> extremo de si debía admitirse o no la inst<strong>al</strong>ación.<br />

»El Sr. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> concedida que le fue la p<strong>al</strong>abra expuso que creía era conveniente a la sociedad la<br />

inst<strong>al</strong>ación de un cine por poder proporcionarle <strong>al</strong>gunos rendimientos, máxime con las condiciones que ofrecían<br />

<strong>al</strong> actu<strong>al</strong> que eran ventajosas en extremo, haciéndolo notar con breves y razonados párrafos; y que en<br />

virtud de ello proponía la inst<strong>al</strong>ación.<br />

»El Sr. José Obiol manifestó que era del parecer no convenía a la sociedad la citada inst<strong>al</strong>ación y por ello<br />

proponía no se efectuara, argumentando que de aceptarse se tendría a la sociedad como competidora de otro<br />

cine inst<strong>al</strong>ado en la loc<strong>al</strong>idad.<br />

»D. Gerardo Maristany se adhirió a la proposición del Sr. Obiol.<br />

»Invitados los reunidos, por la Presidencia, para consumir los turnos reglamentarios en pro o en contra de<br />

lo propuesto, no se efectuó, por lo cu<strong>al</strong> la misma declaró que iba a procederse a la votación de si se concedía<br />

o no la facultad de inst<strong>al</strong>ar cine, en vista de las dos proposiciones presentadas, haciendo notar que los<br />

votantes que fuesen partidarios de la inst<strong>al</strong>ación o que estuvieran en pro de ella emitieran la papeleta consignada<br />

SI y los que fuesen contrarios de ello expresando NO.<br />

»Practicada la votación secreta y hecho el escrutinio resultaron mayoría de votantes en contra de la inst<strong>al</strong>ación<br />

y por consiguiente se acordó no aceptar la misma.»<br />

Nota de l’autor<br />

Amb aquest acord es demostra que les sessions de cinema tenien èxit i per això la Junta proposa que<br />

la mateixa Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> la inst<strong>al</strong>·li un "cinematógrafo" per donar espectacles públics.<br />

El senyor S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> ja devia veure en aquells moments l’interessant que era posar un cinema<br />

a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. Poc es podia pensar que <strong>al</strong> cap dels <strong>anys</strong> seria ell mateix qui portaria aquest cinema,<br />

doncs la família Vid<strong>al</strong> també formen part de la història de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Fin<strong>al</strong>ment no es va posar per no fer la competència a un cinema particular que hi havia en el<br />

<strong>Masnou</strong>. Segons em va comentar una vegada el senyor S<strong>al</strong>vador Maristany, hi havia un cinema on hi<br />

havia la Banca Cat<strong>al</strong>ana i ara el BBVA. Molt bé podria ser que fos aquest el cinema particular del qu<strong>al</strong><br />

es parla.<br />

Durant l’any 1910 va passar el següent:<br />

– Fundació del Banc de Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– Constitució de la Confederació Region<strong>al</strong> de Treb<strong>al</strong>ladors de Cat<strong>al</strong>unya, de tendència anarcosindic<strong>al</strong>ista,<br />

que l’any següent configurarà la CNT.<br />

– Antoni Maura és ferit en un atemptat a Barcelona.<br />

– Pablo Iglesias, primer diputat del PSOE.<br />

– Revolució a Portug<strong>al</strong> amb la caiguda de la monarquia.<br />

– Inicis de l’art abstracte amb Kandinski.<br />

– Exposicions cubistes a París.<br />

51


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 22-1-1911<br />

Sota la Presidència del senyor Carlos Maristany Monferrer, actuant com a Secretari el senyor Jaime<br />

Fuentes, es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents<br />

acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«El Presidente D. Carlos Maristany, manifestó que en cumplimiento de lo prevenido en el Reglamento debía<br />

procederse a la elección de cuatro individuos que debían sustituir a los de la Junta Directiva que con arreglo<br />

<strong>al</strong> mismo Reglamento correspondía cesar en sus cargos y por ello dio cinco minutos a la reunión para ponerse<br />

de acuerdo respecto a la elección.<br />

»Reanudada la sesión, se procedió a la elección y verificado el escrutinio resultaron con votos los Sres.<br />

siguientes:<br />

D. Jacinto Pous Bertran, 61 votos<br />

D. Gerardo Poch Maristany, 61 votos<br />

D. José Riera Forgas, 60, votos<br />

D. Francisco Alsina Bosch, 59 votos<br />

D. Pablo Mora, 1 voto<br />

D. Augusto Gorgollón, 1 voto<br />

D. José Oriol Feu, 1 voto<br />

»En consecuencia se declararon elegidos para dichos cargos los cuatro primeros Sres. por haber obtenido<br />

mayoría de votos.<br />

»Luego después, se dio cuenta de los individuos que habían sido para desempeñar cargos en las secciones<br />

Cor<strong>al</strong>, de Mutuo Auxilio y Junta Instructiva Recreativa.<br />

»A continuación, fueron designados por unanimidad para ocupar las dos vacantes que existían en la Junta<br />

Consultiva de la sociedad, D. Mariano Millet Bertran y D. Jerónimo Pagés Millet.»<br />

«Seguidamente, manifestó la Presidencia la propuesta que la Junta Directiva presentaba de nombrar<br />

socio honorario <strong>al</strong> Excmo. Sr. D. Pedro Gerardo Maristany y Oliver, por los actos que había practicado en pro<br />

de la sociedad, los cu<strong>al</strong>es no explicaba por ser de sobra conocidos, por ello y unánimemente y con aclamaciones,<br />

entusiasmo y satisfacción de los reunidos, se acordó nombrar <strong>al</strong> expresado Sr. D. Pedro G. Maristany<br />

y Oliver, Socio Honorario y concederle el distintivo o título correspondiente, que correría a cargo de la Junta<br />

Directiva.»<br />

«El Sr. Bartolomé Andiñach expone que desea que la Junta Directiva mirara si se puede servir, en el café,<br />

cerveza embotellada buena y, después de intervenir el Sr. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> en el asunto, se acuerda que el servicio<br />

de las clases de bebidas quede a cargo de la Junta Directiva.»<br />

Durant l’any 1911 va passar el següent:<br />

– Primer congrés i constitució de la Confederació Nacion<strong>al</strong> del Treb<strong>al</strong>l (CNT).<br />

– Eugeni d’Ors escriu <strong>La</strong> Ben Plantada.<br />

– Comença l’etapa de la Llei de Mancomunitats provinci<strong>al</strong>s a les Corts de Madrid, que durarà fins a l’any<br />

1914.<br />

– Itàlia envaeix Líbia. Revolució a Xina: proclamació de la república.<br />

– El 14 de desembre l’explorador noruec Ro<strong>al</strong>d Amundsen arriba <strong>al</strong> Pol sud.<br />

52


Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 28-1-1912<br />

Sota la Presidència del senyor José Riera Forgas, actuant com a Secretari el senyor Gerardo Poch, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord, entre d’<strong>al</strong>tres, que<br />

copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Pasado a la elección de los individuos que deben desempeñar cargo en la Junta Directiva obtuvieron votos<br />

y fueron elegidos los cinco señores siguientes:<br />

»D. José Roca Coll, D. Manuel Colomé, D. Luís Alsina, D. José Ramentol y D. Gerardo Sensat Cole.<br />

»Después y por los correspondientes sufragios fueron elegidos para los cargos que cesaban de Junta Consultiva,<br />

D. Pedro Rosés Maristany, D. Juan Pagés Olivé, D. Jaime Jordana, D. Carlos Pons y D. Juan Pons Bonamusa.»<br />

Durant l’any 1912 va passar el següent:<br />

– Es descobreixen les s<strong>al</strong>s potàssiques a Súria.<br />

– Fundació de Cat<strong>al</strong>ana de Gas i Electricitat.<br />

– El president del consell de ministres, José Can<strong>al</strong>ejas, és assassinat en un atemptat.<br />

– Enfonsament del vaixell Titànic.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 26-1-1913<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Celebració d’un sopar, que va tenir lloc a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> el dia 30 de juliol de 1911, en ser nomenat soci d’honor l’Excm. Senyor<br />

Pere Grau Maristany i Oliver.<br />

Sota la Presidència del senyor José Riera Forgas, actuant com a Secretari el senyor Gerardo Sensat, es va reu-<br />

53


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

nir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«<strong>La</strong> Presidencia manifestó que, siguiendo el orden establecido, debía procederse a la elección de los individuos<br />

que debían desempeñar cargos en la Junta Directiva para sustituir a los que con arreglo <strong>al</strong> Reglamento les<br />

correspondía cesar, por lo cu<strong>al</strong> dio cinco minutos de tiempo a la reunión para ponerse de acuerdo sobre ello y<br />

proceder a la elección.<br />

»Transcurrido éste, se procedió a la elección y terminada se practico el escrutinio que dio el siguiente resultado:<br />

D. Francisco Ramentol, 115 votos<br />

D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, 91 votos<br />

D. Marcelino Alsina, 113 votos<br />

D. Pedro Surribas, 113 votos<br />

D. Claudio Verdaguer, 28 votos<br />

»En su virtud se dieron por definitivamente elegidos para dichos cargos de Junta Directiva a los cuatro primeros<br />

señores, o sea D. Francisco Ramentol, D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, D. Marcelino Alsina y D. Pedro Surribas.»<br />

«Invitada la reunión a si tenía <strong>al</strong>go que exponer, D. Gerardo Maristany Maristany presentó a la misma la<br />

siguiente proposición:<br />

»Con motivo de la terminación del <strong>La</strong>udo aceptado en 1907 y por el cu<strong>al</strong> los socios D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> y D.<br />

Manuel Rusiñol se vieron privados de ejercer <strong>al</strong>gunos de sus derechos de socios durante cinco años consecutivos,<br />

ruego a la sociedad <strong>La</strong> C<strong>al</strong>andria actu<strong>al</strong>mente reunida acepte la siguiente proposición:<br />

»1º <strong>La</strong> sociedad <strong>La</strong> C<strong>al</strong>andria ha visto con gran satisfacción la terminación del <strong>La</strong>udo por el cu<strong>al</strong> los Sres. D.<br />

S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> y D. Manuel Rusiñol quedaron impedidos de ejercer <strong>al</strong>gunos de sus derechos de socio.<br />

»2º Que se acuerde felicitar a dichos Sres. por el sacrificio mor<strong>al</strong> re<strong>al</strong>izado para el bien de la sociedad.<br />

»3º Que aunque D. Manuel Rusiñol se h<strong>al</strong>la ausente y por consiguiente sea baja de la sociedad, se le comunique<br />

dicho acuerdo en donde se h<strong>al</strong>le actu<strong>al</strong>mente.<br />

»<strong>Masnou</strong>, 26 de Enero de 1913.<br />

»Gerardo Maristany.<br />

»Leída dicha proposición, se aceptó y aprobó por unanimidad.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquest acord fa referència a l’acta de 22 de desembre de 1907.<br />

Durant l’any 1913 va passar el següent:<br />

– Aprovació de les Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Cat<strong>al</strong>ans.<br />

– Primer Congrés de Metges de Llengua Cat<strong>al</strong>ana.<br />

– Comença la segona guerra b<strong>al</strong>cànica.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 25-1-1914<br />

Sota la Presidència del senyor S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> Majó, actuant com a Secretari el senyor Pedro Surribas<br />

54


Gausachs, es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord,<br />

entre d’<strong>al</strong>tres, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«En este estado el Sr. Presidente suspendió la reunión por cinco minutos para que la misma se pusiera de<br />

acuerdo respecto a la elección que debía practicarse de cuatro individuos de Junta Directiva, para que sustituyeran<br />

a los que habían desempeñado el cargo el tiempo reglamentario.<br />

»Transcurridos dichos cinco minutos se reanudo la sesión y en votación secreta se procedió a la elección indicada.<br />

Terminada ésta practicose el escrutinio que dio el siguiente resultado:<br />

D. Jaime Itchart, 57 votos<br />

D. Juan Arimon, 57 votos<br />

D. Anselmo Roca, 54 votos<br />

D. Jaime Basomba, 52 votos<br />

D. Jaime Feu, D. Manuel Mollet, D. Agapito Tabaras, D. Juan Curell y D. Ramon Grané, 2 votos<br />

D. Mariano Domenech, 3 votos<br />

D. Felipe Riera, D. Roque Grané, D. Francisco Barnet y D. Joaquin Carbonell, 1 voto.<br />

»En su consecuencia quedaron definitivamente elegidos para los expresados cargos de Junta Directiva los<br />

cuatro nombrados Sres. D. Jaime Itchart, D. Juan Arimon, D. Anselmo Roca y D. Jaime Basomba, por haber<br />

obtenido mayoría de votos.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 5-4-1914<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, actuant com a Secretari el senyor Pedro Surribas, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord, que copiat<br />

textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«A continuación la Presidencia manifestó que conocido el objeto para el que se había convocado la presente<br />

reunión, sabiéndose el desarrollo mundi<strong>al</strong> que había hecho el cine y teniéndose en cuenta la necesidad<br />

que experimentaban los s<strong>al</strong>ones de espectáculos en el día de tener inst<strong>al</strong>ado un aparato de los <strong>al</strong>udidos, la<br />

Junta Directiva no había titubeado en poner a deliberación de la sociedad la inst<strong>al</strong>ación de uno de ellos en<br />

nuestro loc<strong>al</strong> de fiestas, máxime teniendo la convicción de que éste había de dar satisfactorios resultados económicos<br />

y mor<strong>al</strong>es, por no haber ninguno público en la loc<strong>al</strong>idad ni tenerse noticia de que se pudiera inst<strong>al</strong>ar;<br />

y por consiguiente habría discusión sobre el tema propuesto y para el que se convocó la reunión.<br />

»Intervinieron en ella los Sres. Mirapeix (D. José), en el sentido favorable a la inst<strong>al</strong>ación, aunque sólo<br />

para socios y familiares; D. Gerardo Maristany, D. Gerardo Poch y D. Claudio Vid<strong>al</strong> apoyando la proposición<br />

susodicha añadiendo además éste último que aunque de momento las proyecciones que se dieran fueran<br />

pagando una cantidad, podía estudiarse el medio de llegarse a reducir por diferentes conceptos hasta llegar<br />

el día en que por las condiciones económicas de la sociedad pudieran ser gratuitas para los socios y<br />

familiares.<br />

»Después de lo anterior, por unanimidad, se acordó:<br />

»1º. Inst<strong>al</strong>ar un aparato cinematográfico en la sociedad, facultando a la Junta Directiva para efectuarlo y<br />

adquirirlo, en la forma que tenga por conveniente, ya por sí sola, ya con la cooperación, consulta o parecer de<br />

las personas que estime del caso, así como para que escoja la marca, clase y demás, practique las obras,<br />

reparaciones y cuanto exija la completa inst<strong>al</strong>ación de dicho aparato.<br />

»2º. Autorizar a la propia Junta Directiva para que en nombre de la sociedad, emita acciones o v<strong>al</strong>es hasta<br />

la cantidad que estime procedente, de v<strong>al</strong>or cinco pesetas cada uno, que irán firmados por el Presidente y<br />

55


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Secretario de la misma y se amortizaran por la sociedad con los ingresos del cine o en cu<strong>al</strong>quiera otra forma<br />

que crea del caso.<br />

»3º. Facultar <strong>al</strong> Presidente de la sociedad, D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> y en defecto de éste a quien haga sus veces,<br />

para que en nombre y representación de la sociedad, tome a préstamo con interés o sin el, de cu<strong>al</strong>esquiera personas,<br />

las cantidades que crea convenientes, para atender a los gastos de la referida inst<strong>al</strong>ación de cine, firmando<br />

los documentos procedentes.<br />

»4º. Emplear las cantidades que se recauden con arreglo a los acuerdos 2º y 3º en el pago de los gastos,<br />

materi<strong>al</strong>es, trabajos, géneros, aparatos y demás que se necesite para la completa inst<strong>al</strong>ación del repetido cine.<br />

»5º. Autorizar a la expresada Junta Directiva, para que fije el importe de las entradas de las funciones en que<br />

deba tomar parte el cine.<br />

»6º. Fijar como cuotas de entrada en las funciones de cine sólo, las de 15 céntimos los socios y familias, 10 céntimos<br />

los menores y 20 céntimos los no socios, sean menores o mayores de edad, para los efectos de entrada.<br />

»7º. Dar la tarde entera de proyección cinematográfica en una tercera parte de las que se celebren durante el<br />

año o sea de cada tres una.»<br />

Nota de l’autor<br />

Al cap de quatre <strong>anys</strong> es torna a proposar la inst<strong>al</strong>·lació d’un cinema a la s<strong>al</strong>a de festes de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

i, casu<strong>al</strong>ment, és sota la presidència del senyor Vid<strong>al</strong>. No es diu res del cinema particular que hi havia<br />

en el <strong>Masnou</strong> l’any 1910, segurament perquè no interessava o havia tancat. Es parla només del primer<br />

cinema públic i dels resultats econòmics i mor<strong>al</strong>s (?). Van considerar que era públic perquè podien<br />

entrar els socis i els que no ho eren, encara que el preu variava, els socis 15 cèntims i els no socis 20.<br />

Ara veiem que va ser un encert, però l’any 1914 poc es devien pensar l’evolució que prendria aquest<br />

medi de comunicació.<br />

Els preus de les entrades que es van acordar es fa difícil comparar-los amb els v<strong>al</strong>ors actu<strong>al</strong>s, però<br />

crec que aquests v<strong>al</strong>ors deurien ser norm<strong>al</strong>s per facilitar que la gent hi anés, ja que les pel·lícules o<br />

reportatges tampoc deurien ser cares de llogar i no hi hauria, com ara, una especulació i un control de<br />

taquilla.<br />

Durant l’any 1914 va passar el següent:<br />

– Constitució de la Mancomunitat de Cat<strong>al</strong>unya, sota la presidència d’Enric Prat de la Riba.<br />

– Expansió de l’economia cat<strong>al</strong>ana en aprofitar la no-bel·ligerància de l’Estat espanyol.<br />

– Es crea a Barcelona l’Escola del Bosc, dirigida per Rosa Sensat.<br />

– Comença la Primera Guerra Mundi<strong>al</strong>.<br />

– Incorporació de la dona <strong>al</strong> món del treb<strong>al</strong>l.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 24-1-1915<br />

Sota la Presidència del senyor S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, actuant com a Secretari el senyor Pedro Surribas, es va reunir<br />

56


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que<br />

copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A continuación la Presidencia manifestó que siguiendo el orden que determina el Reglamento, debía procederse<br />

a continuación a la elección de cinco individuos que debían pasar a formar aparte de la Junta Directiva<br />

para sustituir los cargos de ésta que debían quedar vacantes por haberse desempeñado por los actu<strong>al</strong>es el tiempo<br />

reglamentario y <strong>al</strong> efecto concedió a la reunión diez minutos para que se pusiera de acuerdo o resolviera lo<br />

que estimara conveniente a dicha elección.<br />

»Transcurridos dichos diez minutos, se reanudó la sesión y en votación secreta se procedió a la elección de<br />

los referidos cinco individuos. Hecho el escrutinio, resultaron elegidos por mayoría de votos para el desempeño<br />

de los referidos cargos de Junta directiva, los señores siguientes:<br />

D. Rafael Llines y Arenas<br />

D. Andrés González<br />

D. Juan Raméntol B<strong>al</strong>lester<br />

D. Eduardo Doménech Albiol<br />

D. Juan Curell y Brunat.»<br />

«<strong>La</strong> Presidencia expuso a continuación que habiéndose inst<strong>al</strong>ado en esta villa la electricidad por la Energía<br />

Eléctrica de Cat<strong>al</strong>uña <strong>al</strong> objeto de surtir de dicho fluido a los vecinos de la población que lo solicitasen y que<br />

como tenía noticia de que el consumo de electricidad para el <strong>al</strong>umbrado era más económico, ventajoso y practicado<br />

que el gas, sometía a la decisión de la reunión si en la sociedad debía inst<strong>al</strong>arse la electricidad o se seguiría<br />

gastando el gas, para el <strong>al</strong>umbrado.<br />

»Abierta discusión sobre lo anterior, intervinieron en ella los Sres. Cerquellas, Mirapeix y M<strong>al</strong>iveru, el primero<br />

y último en pro de la inst<strong>al</strong>ación y el Sr. Mirapeix en contra.<br />

»No habiéndose solicitado ningún otro turno para la intervención en la discusión de si en la sociedad se inst<strong>al</strong>aría<br />

la electricidad o no, se pasó a votación dicho extremo y por mayoría de votos se acordó hacer dicha inst<strong>al</strong>ación<br />

de electricidad y facultar a la Junta Directiva para que hiciera cuantas gestiones y demás que crea necesario<br />

hasta dejar ultimada la referida inst<strong>al</strong>ación.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquesta és una dada important, l’arribada de la llum <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong> o <strong>al</strong>menys a “<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>”. Sens fa<br />

difícil poder entendre que la norm<strong>al</strong>itat d’aquells temps fos el llum de gas el que il·luminés les cases,<br />

ens és tan fàcil i norm<strong>al</strong> encendre el llum a través d’un interruptor!<br />

D’aquest fet han passat 90 <strong>anys</strong>, però el que passarà d’aquí a 90 <strong>anys</strong>, se’ns fa difícil imaginar-ho;<br />

si considerem els avenços que constantment es produeixen, en tots els sentits, figuren tant dintre de<br />

la norm<strong>al</strong>itat del nostre dia a dia que moltes vegades no en fem cas o no v<strong>al</strong>orem suficientment la<br />

millora que representa per a nos<strong>al</strong>tres.<br />

«Dr. Carlos Maristany propone a la reunión y se acuerda por unanimidad que en lo sucesivo cuando<br />

tenga que re<strong>al</strong>izarse <strong>al</strong>gún trabajo u obra de importe superior a cincuenta pesetas se haga un pliego<br />

cerrado, con sujeción <strong>al</strong> tipo que mediante presupuesto o proyecto formule la Junta Directiva, esto es<br />

un concurso para ver cu<strong>al</strong> de los industri<strong>al</strong>es hace a más bajo precio del que se señ<strong>al</strong>e el trabajo u<br />

obra.»<br />

57


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Nota de l’autor<br />

El senyor Carlos Maristany devia inventar l’any 1915 els concursos. El que sí és clar és que hi devia<br />

haver molta competència per fer treb<strong>al</strong>ls a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, també s’ha de tenir en compte que en aquell<br />

temps aconseguir un treb<strong>al</strong>l no devia ser fàcil i més si la quantitat era a partir de 50 pessetes.<br />

Durant l’any 1915 va passar el següent:<br />

– Constitució del Bloc Republicà Autonomista, impulsat per Francesc <strong>La</strong>yret.<br />

– Creació de la borsa de Barcelona.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 30-1-1916<br />

Sota la Presidència del senyor Jaime Itchart B<strong>al</strong>lester, actuant com a Secretari el senyor B. Curell, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Pasado a la elección de los individuos que deben desempeñar cargos en la Junta Directiva de la sociedad,<br />

en sustitución de los que cesan por haber desempeñado el mismo el tiempo reglamentario, a propuesta<br />

de D. Manuel Mollet, D. Eduardo de Miguel, D. Agapito Tabaras y otros, por aclamación y unanimidad se<br />

acuerda reelegir a los Sres. Jaime Itchart B<strong>al</strong>lester y D. Jaime Basomba Duch, a quines correspondía cesar, y<br />

elegir para las otras dos vacantes a D. Juan Puigsech y D. Antonio Roca Coll.»<br />

«Después de breve explicación por el Sr. Presidente del contracto de arriendo del loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong> a Dª Alberta<br />

Campreciós, condiciones del mismo y plazos de su duración, por unanimidad se acuerda:<br />

»1º. Ceder perpetuamente a dicha Sra. arrendadora todos cuantos derechos competan a la sociedad <strong>La</strong><br />

C<strong>al</strong>andria por obras, edificaciones y demás re<strong>al</strong>izado en el loc<strong>al</strong> arrendado, con motivo de su ensanche con<br />

un solar de terreno que se cubrió y edificó por cuenta de la sociedad, facultando <strong>al</strong> Sr. Presidente para que,<br />

con motivo de la indicada cesión, suscriba el documento o documentos que fueren menester, det<strong>al</strong>lando el<br />

<strong>al</strong>cance, número y clase de obras y derechos que se ceden.<br />

»2º. Autorizar <strong>al</strong> propio presidente D. Jaime Itchart, para que en nombre y representación de la sociedad,<br />

pueda firmar contrato de arriendo del edificio soci<strong>al</strong>, por el plazo, precio y con los pactos y condiciones que<br />

acuerde con la Sra. Arrendadora, Dª Alberta Campreciós, suscribiendo <strong>al</strong> efecto las escrituras y documentos<br />

que fuera menester, todo con las más amplias facultades.»<br />

Durant l’any 1916 va passar el següent:<br />

– <strong>La</strong> Lliga publica el manifiest d’Enric Prat de la Riba Per Cat<strong>al</strong>unya i l’Espanya Gran.<br />

– Bons resultats de la Lliga Region<strong>al</strong>ista en les eleccions region<strong>al</strong>s.<br />

– Es presenta a les Corts una proposició demanant la coofici<strong>al</strong>itat del cat<strong>al</strong>à.<br />

– Pacte d’unitat en l’acció sindic<strong>al</strong> entre l’UGT i la CNT.<br />

– Publicació de la teoria de la relativitat, d’Einstein.<br />

58


Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 28-1-1917<br />

Sota la Presidència del senyor Jaime Itchart B<strong>al</strong>lester, actuant com a Secretari el senyor M. S<strong>al</strong>vadó, es va<br />

reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A propuesta de la Presidencia se procede a la elección de los individuos que deben desempeñar cargo<br />

en la Junta Directiva de la sociedad, para sustituir a los que han desempeñado el tiempo reglamentario,<br />

tomando parte en ella setenta y dos socios. »Practicado escrutinio, obtuvieron votos:<br />

D. Félix Colomer Piferrer, 60 votos<br />

D. José Corominas Codina, 62 votos<br />

D. Juan Tapias Font, 58 votos<br />

D. Juan Duran Pagés, 59 votos<br />

D. Juan Curell, D. Ramon Olivé y D. Antonio Guardiola, 2 votos cada u no<br />

D. Jacinto Pous y D. Jacinto Rosés, 1 cada uno<br />

»Se declararon definitivamente elegidos para los referidos cargos los cuatro primeros nombrados Sres.<br />

D. Félix Colomer Piferrer, D. José Corominas Codina, D. Juan Tapias Font y D. Juan Duran Pagés, por haber<br />

obtenido la mayoría de votos.»<br />

Durant l’any 1917 va passar el següent:<br />

– Mort d’Enric Prat de la Riba.<br />

– Puig i Cadaf<strong>al</strong>ch, president de la Mancomunitat de Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– Moviment de protesta obrera davant l’encariment de la vida.<br />

– Per primera vegada ministres cat<strong>al</strong>anistes <strong>al</strong> govern.<br />

– Vaga gener<strong>al</strong> revolucionària a tot l’Estat<br />

– Esclata la Revolució Russa.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 27-1-1918<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Jaime Itchart B<strong>al</strong>lester, actuant com a Secretari el senyor Juan Puigsech, es<br />

va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre<br />

d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«<strong>La</strong> Presidencia manifiesta que con arreglo a las prescripciones reglamentarias debe procederse a la elección<br />

de cuatro individuos para formar parte de la Junta Directiva, y a propuesta de D. Esteban Matas, con el<br />

fin de abreviar por no haber oposición a la elección, por unanimidad y aclamación se acuerda designar y dar<br />

por elegidos para dichos cargos a los Sres. D. Juan González Tortós, D. José Puig Godás, D. S<strong>al</strong>vador S<strong>al</strong>as<br />

Rovir<strong>al</strong>ta y D. Jaime S<strong>al</strong>a Verdaguer.<br />

»Al propio tiempo manifestó el Sr. Itchart que también debía procederse a la elección de dos individuos para<br />

cubrir las dos vacantes que había en la Junta Consultiva (…). Efectuado el escrutinio resultaron obtener votos:<br />

D. Marcelino Comellas, 98 votos<br />

D. S<strong>al</strong>vador Turón, 99 votos<br />

59


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

D. Andrés Bernet, 1 voto<br />

»Quedando por consiguiente elegidos para dichos cargos D. Marcelino Comellas y D. S<strong>al</strong>vador Turón.»<br />

Nota de l’autor<br />

L’any 1918 el senyor Josep Puig Godàs, amigablement anomenat «en Pepet», comença a tenir el seu<br />

primer càrrec a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. Ningú pensava en aquells moments, ni ell mateix, que seria la persona<br />

clau que portaria endavant les obres de la nova construcció de l’edifici de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> dels <strong>anys</strong> 50.<br />

Persones com ell són importants en qu<strong>al</strong>sevol associació per liderar activitats i, sobretot actuacions,<br />

en pro de la societat en què es mouen.<br />

«A continuación hacen <strong>al</strong>gunas manifestaciones referente <strong>al</strong> Cine: D. José Mirapeix proponiendo que se<br />

venda, D. Joaquin Jolis y D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> que no se venda por ser necesario para un teatro y el Sr. Eduardo<br />

de Miguel que no es oscuro, como se pretende decir y hacer creer.»<br />

Nota de l’autor<br />

No es diu amb claredat el que es va manifestar sobre el cine, però és de suposar que hi devia haver<br />

dos bàndols diferenciats, els que volien el cine i els que no. Norm<strong>al</strong>ment, en aquests casos, sempre<br />

fan més soroll els que estan en contra.<br />

Segurament que si van parlar de la foscor que hi havia mentre es passava <strong>al</strong>guna pel·lícula o reportatge,<br />

de ben segur que això podia afectar la mor<strong>al</strong>itat d’aquells moments.<br />

«A continuación el Presidente manifiesta que la Junta Directiva proponía a la reunión el nombrar Socio<br />

Honorario de la Sociedad a D. Francisco Raméntol B<strong>al</strong>lester, por la distinción, atención y trabajos e interés que<br />

siempre ha demostrado dicho señor a favor de la misma,<br />

»Los reunidos celebraron y aclamaron unánimemente la proposición de la Junta Directiva y con entusiasmo<br />

acordaron nombrar Socio Honorario de la Sociedad a dicho D. Francisco Raméntol, a quien se le notificará<br />

este acuerdo en el acto por una comisión compuesta de individuos de la Junta Directiva.»<br />

Durant l’any 1918 va passar el següent:<br />

– Cambó és nomenat Ministre de Foment.<br />

– Comença la campanya autonomista. Els ajuntaments es pronuncien a favor de l’autonomia.<br />

– Es presenten <strong>al</strong> govern espanyol les Bases de l’autonomia de Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– Fi de la Primera Guerra Mundi<strong>al</strong>. Nous Estats europeus.<br />

– Guerra civil a Rússia que durarà fins l’any 1921.<br />

– Execució del tsar de Rússia i la seva família i constitució del govern bolxevic.<br />

– Concessió del sufragi femení, a dones de més de 30 <strong>anys</strong>, en el Regne Unit.<br />

– Comença l’època del pistolerisme i l’assassinat polític, que durarà fins a l’any 1923.<br />

60


Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 26-1-1919<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Juan González, actuant com a Secretari el senyor Pedro Pagés, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que<br />

copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Seguidamente, la Presidencia manifiesta que se pasase a la elección de los individuos que habían de<br />

sustituir a los que cesaban en el desempeño del cargo de Junta Directiva por haberlo ejercido el tiempo reglamentario,<br />

y <strong>al</strong> efecto invitó a la reunión a t<strong>al</strong> elección.<br />

»El miembro de la Junta Directiva D. Juan Tapias manifiesta la forma e individuos que componen una<br />

candidatura que se presentaba para los referidos cargos.<br />

»D. Jaime Itchart y D. Roque Grané exponen son del parecer se reelijan para el desempeño de dichos cargos<br />

de Directiva a los individuos s<strong>al</strong>ientes de la misma.<br />

»D. José Mirapeix y D. Jacinto Pous abogan por que se proceda a dicha elección por votación secreta, a<br />

lo que se accede por la reunión.<br />

»En su virtud, por la Presidencia se dispuso lo conveniente para dicha votación y se procedió a la misma,<br />

en la que tomaron parte la mayoría de los concurrentes, dando el escrutinio el siguiente resultado:<br />

D. José Roca, 95 votos<br />

D. Pedro Pagés, 96 votos<br />

D. José Corominas, 76 votos<br />

D. Jaime Fuentes, 78 votos<br />

D. Gerardo Cahué, 22 votos<br />

D. Francisco Rosés, 22 votos<br />

D. José Xuriach, 1 voto<br />

D. Jaime Itchart, 1 voto<br />

»Por lo cu<strong>al</strong> se dieron por definitivamente elegidos para los expresados cargos a los cuatro primeros nombrados<br />

Sres. por haber obtenido mayoría de votos.<br />

»D. Jaime Fuentes agradece a la reunión el cargo con que le había honrado en la anterior elección y<br />

explica su <strong>al</strong>ejamiento person<strong>al</strong> de la sociedad, por habérsele invitado a ello a él y <strong>al</strong>gunos compañeros aficionados<br />

<strong>al</strong> teatro, por no habérseles prestado la protección que reclamaban y creían les correspondía,<br />

haciendo constar no obstante que su sentir era y había sido siempre en pro de la Sociedad.<br />

»El elegido D. José Corominas manifiesta a la reunión que agradece la distinción y honor que le ha concedido<br />

con la votación y elección en su favor, pero por causas ajenas a su voluntad se ve obligado a presentar<br />

la dimisión de su cargo, que esperaba le sería admitida. En el acto, la Presidencia a instancia y proposición de<br />

D. Agapito Tabaras, aceptada por la reunión en pleno, invita <strong>al</strong> Sr. Corominas a que retire dicha dimisión por<br />

ser este el sentir de todos los presentes, lo cu<strong>al</strong> fue practicado por el Sr. Corominas y en su consecuencia<br />

quedó el mismo, con el beneplácito de los reunidos para el cargo que se había elegido.»<br />

«Acto continuo, invitada la propia reunión a la elección de un individuo para cubrir una vacante que existía<br />

en la Junta Consultiva de la Sociedad, fue designado unánimemente para ello el consocio D. Eduardo<br />

Doménech Albiol.»<br />

«Seguidamente, por la Junta Directiva por medio del Presidente se da cuenta de que para el venidero año,<br />

las Juntas Directivas de las Secciones estarán constituidas según la designación que se habían hecho por las<br />

mismas, en la forma siguientes:<br />

»Mutuo Auxilio: presidente D. Andrés González, e individuos D. Esteban Matas, D. Juan P<strong>al</strong>au y D. Francisco Bové.<br />

61


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

»Sección Cor<strong>al</strong>: presidente D. Juan Raméntol e individuos D. José Nogués, D. Pedro Roca y D. Francisco Ribas.<br />

»Junta Instructiva: D. Francisco Rosés, D. Francisco Bernet, D. Antonio Mari y D. Eduardo de Miguel, siendo<br />

el presidente de esta el primero.»<br />

Durant l’any 1919 va passar el següent:<br />

– <strong>La</strong> Mancomunitat aprova un Estatut d’Autonomia per a Cat<strong>al</strong>unya que el règim no accepta.<br />

– Vaga de <strong>La</strong> Canadenca, a Barcelona, que acaba en vaga gener<strong>al</strong>.<br />

– S’aprova la jornada de vuit hores a tota Espanya.<br />

– Fundació del Banc Centr<strong>al</strong>.<br />

Components del Cor de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> a l’any 1919.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 25-1-1920<br />

Sota la Presidència del senyor Juan González, actuant com a Secretari el senyor Pedro Pagés, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que<br />

copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

62


«Por la Presidencia se dan diez minutos de tiempo<br />

para que la reunión se ponga de acuerdo o resuelva<br />

lo que estime conveniente sobre la elección de los<br />

individuos que han de pasar a ocupar los cargos de<br />

los que les corresponde cesar en la Junta Directiva,<br />

que son cuatro.<br />

»Transcurrido dicho lapso de tiempo se reanudó<br />

la sesión y en votación secreta procésese a la elección<br />

referida, dando el escrutinio de la misma el<br />

siguiente resultado de votos:<br />

D. Juan González Tortós, 78 votos<br />

D. José Puig Godás, 78 votos<br />

D. S<strong>al</strong>vador S<strong>al</strong>as Rovir<strong>al</strong>ta, 74 votos<br />

D. Jaime S<strong>al</strong>a Verdaguer, 73 votos<br />

D. Juan Tapias Font, D. Gerardo Cahué Manuel,<br />

D. Francisco Rosés Comas y D. Félix Colomer<br />

Piferrer, cuatro votos cada uno<br />

D. Juan Duran Pagés, 2 votos<br />

D. Antonio Grau, D. Juan Mari, D. Francisco<br />

Rosés G<strong>al</strong>bana y D. <strong>Qui</strong>rico Arbós Saurí, 1 voto<br />

cada uno.<br />

»Por tanto se dieron por definitivamente elegidos<br />

y proclamados para los cargos los cuatro primeros<br />

nombrados Sres. que han obtenido<br />

mayoría de votos.»<br />

Durant l’any 1920 va passar<br />

el següent:<br />

– Es produeix la f<strong>al</strong>lida del<br />

Banc de Barcelona i el de<br />

Terrassa.<br />

– El governador de Barcelona,<br />

Martinez Anido, dissol la<br />

CNT.<br />

– És assassinat l’advocat labor<strong>al</strong>ista<br />

Francesc <strong>La</strong>yret<br />

– Concessió del sufragi femení<br />

<strong>al</strong> EUA.<br />

– Sigmond Freud escriu Psicologia<br />

col·lectiva i anàlisi<br />

del jo.<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Programa del dia 19 de setembre de l’any 1920, en què es va representar l’obra de<br />

teatre L’ànima es meva amb l’assistència del seu autor, el senyor Àngel Guimerà.<br />

Tot un aconteixement.<br />

63


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 30-1-1921<br />

Sota la Presidència del senyor Juan González, actuant com a Secretari el senyor Pedro Pagés, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que<br />

copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Después de dar diez minutos de tiempo a la reunión para ponerse de acuerdo para la elección de los individuos<br />

que debían desempeñar el cargo de los que correspondía cesar en la Junta Directiva, se anuncia va a<br />

procederse a dicha elección en votación secreta.<br />

»D. Agapito Tabaras, D. José Mirapeix y D. Jacinto Rosés, antes de dar principio a ella manifestaron <strong>al</strong>go<br />

a favor de dicha votación y además el primero en el de la candidatura de la Junta Directiva.<br />

»Re<strong>al</strong>izada la votación procediose <strong>al</strong> escrutinio, que da el siguiente resultado:<br />

D. Gerardo Poch Maristany, 201 votos<br />

D. José Auladell, 201 votos<br />

D. Rosendo Raméntol, 201 votos<br />

D. Francisco S<strong>al</strong>omó, 200 votos<br />

»D. Antonio Portabella dice y propone que en vista del resultado de la elección se dieran por aclamados<br />

los electos y la reunión lo aceptó y en su virtud tuvo por elegidos y aclamados para el desempeño de los cuatro<br />

cargos de Junta Directiva que debían proveerse a los expresados Sres.»<br />

«A continuación se lee la siguiente proposición de la Junta Directiva:<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva, teniendo en cuenta el espíritu que guiaba a la Sección de Mutuo Auxilio de la Sociedad<br />

y creyendo interpretar los deseos de aquella de su última reunión gener<strong>al</strong>, propone y somete a la aprobación<br />

de la presente reunión gener<strong>al</strong> el siguiente artículo adicion<strong>al</strong> <strong>al</strong> Reglamento interno:<br />

Artículo 28.- Como se desprende del artículo del Reglamento gener<strong>al</strong> y es natur<strong>al</strong>, los fondos de la Sección<br />

de Mutuo Auxilio pertenecen por completo a la misma y por tanto no podrán ser invertidos ni disponer de ellos<br />

la Sociedad, aunque ingresen en la única caja soci<strong>al</strong>, si no está expresamente facultada por reunión gener<strong>al</strong><br />

de aquella, y por tanto habrá de haber siempre en caja el efectivo que corresponda a dicha Sección, y a la<br />

Junta Directiva de la misma; para procurar el exacto cumplimiento de lo indicado, tendrá derecho, por medio<br />

de su presidente o individuo que de ella delegue, a intervenir en las liquidaciones, contabilidad y demás y oponerse<br />

y privar a que se re<strong>al</strong>ice pago u operación que pudiera dar lugar a infracción de lo aquí prevenido.<br />

<strong>Masnou</strong>, 30 de Enero de 1921. Presidente de la Junta Directiva. El Presidente: Juan González<br />

»<strong>La</strong> reunión la acepta y aprueba unánimemente y sin disensión.»<br />

64<br />

Nota de l’autor<br />

Aquí hi ha una clara separació del que és la Mutu<strong>al</strong>itat amb les <strong>al</strong>tres activitats que té assumides la<br />

Societat, diferenciades perquè, encara que la fin<strong>al</strong>itat sigui la mateixa, col·laborar amb la societat, les<br />

fórmules de funcionament són diferents.<br />

<strong>La</strong> Mutu<strong>al</strong>itat arriba <strong>al</strong>s socis com a conseqüència de patir una m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia, haver sofert <strong>al</strong>gun tipus<br />

d’operació, per maternitat, per defunció, etc., sempre a través d’una compensació econòmica d’acord<br />

amb les prestacions acordades amb la Mutu<strong>al</strong>itat, mentre que la Societat arriba <strong>al</strong>s socis a través<br />

d’activitats de lleure, com poden ser el cant cor<strong>al</strong>, el teatre, el b<strong>al</strong>l, els jocs de taula, etc.<br />

Aquesta diferència a partir d’ara sempre existirà i cada vegada quedarà més clarificada.


«Por último, a propuesta de D. Gerardo Poch se acuerda por unanimidad hacer constar en acta el sentimiento<br />

que se tiene por el f<strong>al</strong>lecimiento de los socios honorarios D. Alberto Fortuna y Dª Alberta Campreciós<br />

y de D. Jaime Fuentes y D. Juan Puig y que se reclame a la familia de los dos primeros su fotografía para tenerla<br />

en Secretaría de la Sociedad como recuerdo.»<br />

Nota de l’autor<br />

Efectivament, se’ls va demanar la fotografia del matrimoni i figura exposada en la s<strong>al</strong>a d’actes de <strong>La</strong><br />

<strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Durant l’any 1921 va passar el següent:<br />

– Cambó és nomenat ministre d’Hisenda.<br />

– Increment del pistolerisme.<br />

– Assessinat del cap del govern espanyol Eduardo Dato.<br />

– Creació del Partit Nacion<strong>al</strong> Feixista a Itàlia.<br />

– Hitler es converteix en el líder del Partit Obrer Nacion<strong>al</strong>soci<strong>al</strong>ista o Partit Nazi.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 29-1-1922<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Juan González Tortós, actuant com a Secretari el senyor Gerardo Poch, es<br />

van reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Luego después la Presidencia dio un breve espacio de tiempo a la reunión para ponerse de acuerdo y<br />

resolver sobre las elecciones que habían de hacerse de cuatro individuos de la Junta Directiva y seis de la<br />

Junta Consultiva de la Sociedad por cesar en el desempeño de igu<strong>al</strong>es números de cargos de las respectivas<br />

Juntas otros tantos individuos por haberlo ejercido el tiempo reglamentario.<br />

»Transcurrido el tiempo concedido se procedió a dichas elecciones y por unánime aclamación fueron designados:<br />

»Para la Junta Directiva:<br />

D. Antonio Portabella Estrada<br />

D. Agapito Tabaras Camps<br />

D. Francisco Bové Argimón<br />

D. Antonio Grau Brunat<br />

»Y para la Junta Consultiva:<br />

D. S<strong>al</strong>vador Turón<br />

D. Juan Mora Antich<br />

D. José Delhort Pradera<br />

D. Jacinto Pous Bertran<br />

D. Martín Raméntol Roca<br />

D. S<strong>al</strong>vador Torres Rusiñol<br />

»En su consecuencia se dieron por elegidos definitivamente para los expresados cargos los mencionados<br />

señores, quedando facultada la Junta Directiva para posesionarlos de ellos.»<br />

65


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Durant l’any 1922 va passar el següent:<br />

– Se celebra la Conferència Nacion<strong>al</strong> Cat<strong>al</strong>ana que porta a la creació d’Acció Cat<strong>al</strong>ana.<br />

– Francesc Macià funda Estat Cat<strong>al</strong>à.<br />

– S’aprova el subsidi de maternitat a l’Estat espanyol.<br />

– Mussolini es proclama cap de govern d’Itàlia.<br />

– Fi de la guerra civil russa i fundació de la Unió de Repúbliques Soci<strong>al</strong>istes Sovietiques (URSS).<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 28-1-1923<br />

Sota la Presidència del senyor Gerardo Poch Maristany, actuant com a Secretari el senyor José del V<strong>al</strong>le, es<br />

va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre<br />

d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Incontinenti, se procede a la elección reglamentaria de los individuos que han de ocupar los cargos que<br />

quedaran vacantes en la Junta Directriva por cesación del tiempo que previene el reglamento de los que en la<br />

actu<strong>al</strong>idad los desempeñaban y a propuesta de D. Manuel Millet, por aclamación unánime fueron elegidos<br />

para t<strong>al</strong>es cargos los cinco señores siguientes:<br />

D. Jaime Itchart B<strong>al</strong>lester<br />

D. Ginés Padrós Roldós<br />

D. Andrés González Tortós<br />

D. José Nogués Ripoll.»<br />

«El mismo Sr. Presidente manifiesta que se había recurrido a la Sociedad por una Comisión para ver si<br />

esta deseaba la inst<strong>al</strong>ación de teléfono ya que se iban a hacer <strong>al</strong>gunas en la loc<strong>al</strong>idad y les interesaba fuera<br />

el mayor número posible de solicitantes, para que no encontrara reparos en hacerlas la compañía concesionaria<br />

de la red telefónica y por ello lo ponía en conocimiento de la reunión para que resolviera lo que estimase<br />

conveniente sobre el particular y, después de breve discusión en la que intervienen D. Jacinto Pous en pro<br />

y D. José Mirapeix en contra, se acuerda por unanimidad facultar a la Junta Directiva, para que practique<br />

sobre el particular cuanto estime más conveniente para la Sociedad ya sea inst<strong>al</strong>ando o no el referido teléfono.»<br />

66<br />

Nota de l’autor<br />

L’arribada del telèfon. Un <strong>al</strong>tre avenç que fa presència <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong> i a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. Les persones que<br />

estaven <strong>al</strong> capdavant de la Mutu<strong>al</strong>itat de ben segur que eren gent d’empenta i avançats a les necessitats<br />

d’una Societat com aquesta.<br />

Vuitanta-tres <strong>anys</strong> després, si aquelles persones visquessin i veiessin la quantitat de mòbils que<br />

funcionen, bé sigui <strong>al</strong> tren, a la compra, pel carrer, etc., de ben segur que dirien que és un dispendi<br />

innecessari, i potser tindrien raó, o no, qui sap.<br />

Crec que no hauran de passar 83 <strong>anys</strong>, que serem nos<strong>al</strong>tres els que direm el mateix per les noves<br />

tècniques que ens vindran i que ara no podem ni sospitar.


Durant l’any 1923 va passar el següent:<br />

– Assassinat de S<strong>al</strong>vador Seguí, el Noi de Sucre.<br />

– El cap de l’Estat del Gener<strong>al</strong> Primo de Rivera, instaura una dictadura militar. S’inicia la repressió contra<br />

la llengua, la bandera i les institucions cat<strong>al</strong>anes.<br />

– Fleming descobreix la penicil·lina.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 27-1-1924<br />

Sota la Presidència del senyor Jaime Itchart, actuant com a Secretari el senyor José del V<strong>al</strong>le, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord, entre d’<strong>al</strong>tres, que<br />

copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Incontinenti, por disposición de la Presidencia se pasa a resolver sobre la designación de los correspondientes<br />

individuos que han de pasar a desempeñar cargo en la Junta Directiva en el corriente bienio y se concede<br />

la p<strong>al</strong>abra para tratar sobre ello, manifestándose por D. Manuel Millet que era de parecer y no dudaba<br />

que por la Sociedad dejaría de verse con satisfacción, que continuaran en los referidos puestos los que los<br />

venían desempeñando dado su acierto y gestiones principiadas en pro de la sociedad; y por D. Agapito<br />

Tabaras que si figuraba en candidatura para dichos individuos de sus familiares, había sido propuesto y hecho<br />

con toda la mayor buena fe y ánimo de contribuir <strong>al</strong> mejoramiento, desarrollo y trabajo en pro de la sociedad<br />

y no con ánimo de imposición ni ningún otro y por tanto, el referido senyor afín, tan pronto se vea, ya en la<br />

elección o gestión que se le encomiende, la más mínima oposición, dejará de formar parte y se retirará de lo<br />

que se le propone, pues a él y <strong>al</strong> dicente no les anima más que el progreso soci<strong>al</strong> y está muy lejos de sus<br />

deseos luchas y discusiones sobre el particular.<br />

»Por el Sr. Presidente también se manifiesta que a la Junta Directiva no la guía ningún deseo en pro de ningún<br />

proponente y que por tanto aceptará gustosa los que le designe la reunión, la que por unanimidad acuerda<br />

proceder a elección en votación.<br />

»En su virtud efectuada ésta en la forma acostumbrada se procedió <strong>al</strong> escrutinio que dio el siguiente resultado:<br />

D. Pedro Saurí G<strong>al</strong>bana, 89 votos<br />

D. José Arisa Rovira, 91 votos<br />

D. Alfonso Amat Burell, 93 votos<br />

D. Feliciano Gir<strong>al</strong>t, 66 votos<br />

D. Martin Pons, 2 votos<br />

D. Jaime Mitra, 2 votos<br />

D. Jaime Jordana , D. Francisco Alsina, D. José Puig, D. Pedro Roca y D. José Serrano, 1 voto cada uno.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 9-3-1924<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Jaime Itchart, actuant com a Secretari el senyor José del V<strong>al</strong>le, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

67


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

«Incontinenti, el Sr. Itchart, presidente, da cuenta det<strong>al</strong>lada de cuantas gestiones había re<strong>al</strong>izado la Junta<br />

Directiva con los actu<strong>al</strong>es propietarios del edificio soci<strong>al</strong>, para ver si llegábase a un acuerdo respecto <strong>al</strong> precio<br />

que podía tener el mismo, a fin de que, de estimarse aceptable, pudiese proponerse a la sociedad la adquisición,<br />

ya que el ánimo de los poseedores era vender, pero no se pudo llegar a obtener rebaja ni petición que<br />

a juicio de la Junta Directiva se pudiera aceptar, no obstante haber v<strong>al</strong>orado el arquitecto D. Buenaventura<br />

Bassegoda a bastante más bajo precio que el que se demandaba. Además el mismo presidente, puso de<br />

manifiesto cuanto había re<strong>al</strong>izado la sociedad en su edificio durante el tiempo que lo habitaba e invitó a la<br />

misma resolviera sobre el objeto para que se había convocado la presente reunión, o sea "Si era conveniente<br />

o no comprar el edificio soci<strong>al</strong> por el precio de 80.000 pesetas", que era el que pretendían los mencionados<br />

propietarios y abrió discusión sobre el particular.<br />

»Tomaron parte en ella D. Carlos Maristany, D. Juan Tapias, D. Jacinto Pus, D. José Riera, D. José Mirapeix,<br />

D. Francisco Maristany y D. Manuel Millet, todos en contra de la adquisición referida.<br />

»No habiéndose consumido ningún turno en pro de lo mencionado por no haberlo querido usar ninguno<br />

de los asistentes, la reunión dio por suficientemente discutido el objeto de la misma y unánimemente acordó<br />

no ser conveniente a la Sociedad la adquisición del edificio en que está inst<strong>al</strong>ada por el precio de 80.000<br />

pesetas que actu<strong>al</strong>mente piden sus propietarios, facultando además a la Junta Directiva para que haga<br />

<strong>al</strong>gunas gestiones encaminadas a la obtención de un edificio soci<strong>al</strong> con buenas condiciones de precio, de<br />

las cu<strong>al</strong>es dará cuenta a la Sociedad cuando lo estime conveniente para resolver si se acepta y la forma de<br />

adquisición.»<br />

Nota de l’autor<br />

En morir la senyora Alberta Campreciós, usufructuària de la finca, va passar <strong>al</strong>s seus hereus. Com<br />

era de suposar, els hereus, el que volien era vendre i així obtenir una renda econòmica.<br />

El v<strong>al</strong>or que van donar a l’edifici va ser de 80.000 de les antigues pessetes, igu<strong>al</strong> a 480’80 euros.<br />

Un v<strong>al</strong>or, com es pot comprovar ara, summament baix respecte a la re<strong>al</strong>itat actu<strong>al</strong>, però, és clar, qui<br />

es podia imaginar l’evolució del preu del terreny en el <strong>Masnou</strong>, ni ells ni ningú.<br />

<strong>La</strong> inversió que farien es posava en marxa, s’havia donat el tret de sortida, estaven fent història i<br />

no se’n donaven compte; no sabien, encara, l’evolució que prendria aquesta Societat, i la repercussió<br />

soci<strong>al</strong> que tindria per <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong>.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 19-6-1924<br />

Sota la Presidència del senyor Jaime Itchart, actuant com a Secretari el senyor José del V<strong>al</strong>le, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Seguidamente la Presidencia abre discusión sobre el primer extremo para el que se ha convocado la<br />

presente reunión, o sea, el de "dar cuenta y resolver sobre la aprobación o no del proyecto de contrato de<br />

arriendo del edificio soci<strong>al</strong> presentado por el representante de los propietarios", dando previamente amplias<br />

explicaciones de las gestiones mediadas entre la Junta Directiva y dicho Sr. para obtener <strong>al</strong>guna rebaja en<br />

el precio y modificación de extremos que no se lograron.<br />

68


»Después de las referidas explicaciones, la reunión, por unanimidad, acuerda desestimar el proyecto<br />

de contrato de arriendo en la forma en que está extendido.<br />

»Luego después se pasa <strong>al</strong> segundo extremo de la convocatoria de la reunión, o sea, el de "dar cuenta y<br />

resolver acerca de las gestiones practicadas por la Junta Directiva respecto <strong>al</strong> Edificio Soci<strong>al</strong>", manifestándose<br />

por la Presidencia con abundantes det<strong>al</strong>les las que se han re<strong>al</strong>izado y el ofrecimiento que habían hecho<br />

<strong>al</strong>guns señores de terreno y edificios <strong>al</strong>go apropiados para el fin y abrió discusión sobre el particular.<br />

»Tomaron parte en ella los señores D. Juan Tapias, D. Francisco Maristany y Millet u <strong>al</strong>gún otro socio, consignándose<br />

que debía procederse a hacer gestiones de busca y reunir cuanto fuera posible para que la<br />

Sociedad pudiera obtener edificio o terreno adecuado para inst<strong>al</strong>ar uno donde trasladarse, ofreciéndose además<br />

por el segundo, o sea el Sr. Maristany, la suma de trescientas pesetas cuando menos.<br />

»<strong>La</strong> reunión después de lo anterior y por unanimidad acuerda facultar a la Junta Directiva para que de estimarlo<br />

conveniente haga gestiones encaminadas a la busca de terreno o edificio a donde poder trasladar la Sociedad<br />

mediante las obras necesarias y de socios u otras personas que se presten a facilitar fondos que estimen oportunos<br />

para la adquisición y re<strong>al</strong>ización de lo indicado, dando cuenta de ello en su día para resolver sobre el particular.»<br />

Nota de l’autor<br />

No se sap quines modificacions hi podia haver en aquest projecte de contracte d’arrendament de l’edifici<br />

soci<strong>al</strong>. Segurament que els propietaris devien apressar per t<strong>al</strong> que la Junta de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> comprés<br />

la finca.<br />

I en l’estira i arronsa, la Junta Gener<strong>al</strong> diu que no <strong>al</strong> contracte d’arrendament i que es mirin <strong>al</strong>tres<br />

finques possibles adequades a les necessitats de la Societat. Per tant, s’entra en una dinàmica complexa<br />

que la Junta Directiva haurà de resoldre de la millor manera possible.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 9-8-1924<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Feliciano Gir<strong>al</strong>t, actuant com a Secretari el senyor José del V<strong>al</strong>le, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Seguidamente, el Sr. Presidente manifiesta que como consta a la reunión por las papeletas de convocatoria<br />

el objeto de la misma era resolver acerca de la aprobación y firma del proyecto de contrato de arriendo<br />

del loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong>, que fue leído por el Secretario y abrió discusión sobre el particular.<br />

»D. Jaime Itchart manifiesta y da explicaciones sobre lo inaceptable que resultan dos de los artículos o pactos<br />

del contrato leído, por ser gravosos para la Sociedad y por tanto estima deberían sufrir modificación.<br />

»D. Antonio Grau abunda en la opinión del consocio Itchart, pero dice que a su entender bien debe accederse<br />

a la firma y aceptación del contrato de referencia, t<strong>al</strong> como ha sido formulado, porque la Sociedad no<br />

se encuentra actu<strong>al</strong>mente con facultades ni medios para sustituirlo ni evitarlo, según consta a los socios.<br />

»Los señores D. José Mirapeix y D. Gerardo Poch, D. Jacinto Pous y D. José Obiols, asimismo, usaron de<br />

la p<strong>al</strong>abra haciendo manifestaciones en el sentido de que creían era imposible el contratar acerca del arriendo<br />

del loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong> en otra forma, dadas las circunstancias que concurrían en los propietarios que se veían obligados<br />

a la que representaban por querer enajenar la finca; de la que habían re<strong>al</strong>izado gestiones los señores<br />

69


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Poch i Pous encaminadas a mirar si lograban modificación de aquéllos, no siéndoles posible por lo dicho, pero<br />

que, no obstante, pusieron de manifiesto que aun cuando el contrato escrito y convenido fuera exigente, mirarían<br />

de tener la tolerancia y atención posible, y que por lo indicado no guardaba otro remedio que aceptar el<br />

arriendo por trimestres t<strong>al</strong> como querían r<strong>al</strong>izar los propietarios.<br />

»Dado con lo anterior por suficientemente discutido el asunto, la reunión, por mayoría absoluta de concurrentes,<br />

acordó facultar <strong>al</strong> presidente o quien haga sus veces para que en nombre y representación de la<br />

Sociedad form<strong>al</strong>ice con los dueños del loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong> o representante el mencionado contrato de arriendo leído<br />

o cu<strong>al</strong>quier otro que estime a bien re<strong>al</strong>izar y por tanto con los pactos, condiciones, plazo y precio que estime<br />

a bien fijar, firmando <strong>al</strong> efecto las escrituras públicas y privadas que se estimen convenientes.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquí ja veiem que el que intenten els propietaris és un contracte trimestr<strong>al</strong>, ja que el que pretenen és<br />

vendre la finca a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, i de ben segur que els propietaris saben que fent pressió tard o d’hora<br />

aconseguiran el que es proposen.<br />

També la Junta Directiva de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> sap que la millor solució a aquest dilema és la compra de<br />

la finca, però la quantitat de 80.000 pessetes els representa una despesa molt gran a la qu<strong>al</strong> no poden<br />

fer front, però saben perfectament que <strong>al</strong>guna cosa hauran de fer per poder comprar aquesta finca.<br />

Durant l’any 1924 va passar el següent:<br />

– <strong>La</strong> CNT és declarada il·leg<strong>al</strong> i és objecte d’una enèrgica repressió.<br />

– El president de la Mancomunitat de Cat<strong>al</strong>unya, Josep Puig i Cadaf<strong>al</strong>ch, és destituït.<br />

– Mort de Lenin i ascens <strong>al</strong> poder d’St<strong>al</strong>in.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 25-1-1925<br />

Sota la Presidència del senyor José Arisa Rovira, actuant com a Secretari el senyor José del V<strong>al</strong>le, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Incontinenti, y previos los trámites reglamentarios, por aclamación unánime se eligieron para formar parte<br />

de la Junta Directiva de la Sociedad en el actu<strong>al</strong> bienio a los señores siguientes:<br />

D. Ramón Montellá Viladuch<br />

D. Ramón Olivé Bertran<br />

D. Benito Sagré Catá<br />

D. Manuel Joseph Prat.»<br />

«Pasado después por disposición de la Presidencia a la lectura de un escrito en el que extensamente se<br />

explica la situación de la Sociedad con respecto <strong>al</strong> edificio soci<strong>al</strong>; las gestiones re<strong>al</strong>izadas por la Junta Directiva<br />

para explorar ánimos mor<strong>al</strong> y materi<strong>al</strong>mente para la adquisición del mismo; las circunstancias que reúne para<br />

la Sociedad económico-soci<strong>al</strong> el continuar en el o adquirir otro nuevo; el firme deseo de venta que tienen los<br />

70


propietarios y que se concluye presentando proposición a la reunión de que se acuerde la conveniencia de la<br />

adquisición del edificio soci<strong>al</strong>, con los medios que destine y sean posibles obtener la Sociedad.<br />

»Abierta discusión sobre lo indicado hizo uso de la p<strong>al</strong>abra D. Jaime Itchart abundando y ampliando lo<br />

anteriormente expuesto por la Junta Directiva.<br />

»Después de lo anterior y en virtud de la propuesta hecha, la reunión por unanimidad acuerda estimar conveniente<br />

la adquisición del edificio soci<strong>al</strong>, aprobando y confirmando todo cuanto respecto a ella ha re<strong>al</strong>izado<br />

la Junta Directiva, a la cu<strong>al</strong> se faculta ampliamente para que por si sola y por Comisión Auxiliar, que podrá<br />

nombrar, hagan y practiquen cuantas gestiones estimen convenientes o necesarias para la compra del mentado<br />

edificio soci<strong>al</strong> acerca de los propietarios, de la recaudación del precio por medio de suscripciones, peticiones,<br />

emisión de acciones, bonos, aumento de cuotas, préstamos de los socios o de particulares con interés<br />

o sin él y en cu<strong>al</strong>quiera otra forma, aunque tenga que recurrirse a reforma del Reglamento gener<strong>al</strong> para ello<br />

y una vez ultimado todo, presente el correspondiente proyecto a la reunión gener<strong>al</strong> para resolver en definitiva<br />

sobre el mismo.»<br />

Nota de l’autor<br />

Cada vegada el soci és més conscien que la compra del seu edifici soci<strong>al</strong> és el millor per a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>,<br />

per tant, en aquest acord queda clar que l’única sortida per la continuïtat de la Societat és la compra<br />

d’aquesta finca. L’acord és unànime, ja no hi ha oposició, possiblement perquè ha estat difícil trobar<br />

una <strong>al</strong>tra finca que reuneixi les mateixes condicions de situació i de construcció.<br />

Possiblement van tenir en compte que comprar un terreny i edificar una s<strong>al</strong>a poliv<strong>al</strong>ent que servís<br />

per cinema, teatre i b<strong>al</strong>l i la construcció d’un cafè, era més costós que comprar el que tenien.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 20-12-1925<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor José Arisa Rovira, actuant com a Secretari el senyor José del V<strong>al</strong>le, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Seguidamente por la Presidencia se manifestó que de conformidad con lo dispuesto en el Reglamento gener<strong>al</strong>,<br />

debía procederse en la presente reunión, por su carácter de extraordinaria, a tratar de los objetos de ella, y<br />

<strong>al</strong> efecto hizo dar lectura del primero de los extremos para los que ha sido convocada, que era: "Exposición de<br />

las gestiones re<strong>al</strong>izadas por la Junta Directiva y Comisión Auxiliar en virtud de lo encomendado en la última reunión<br />

gener<strong>al</strong> ordinaria, con respecto a adquisición de edificio soci<strong>al</strong>, recaudación de fondos para su compra,<br />

modificación Reglamento gener<strong>al</strong> y demás, y resolver sobre las mentadas gestiones y los actos a que las mismas<br />

hayan de dar lugar".<br />

»A continuación, por la misma Presidencia, por D. Manuel Millet y D. Jaime Itchart, estos dos individuos de<br />

la Comisión Auxiliar, nombrada por la Junta Directiva, en uso de las facultades que se les confirió en la última<br />

reunión gener<strong>al</strong>, para llevar a cabo las gestiones que se dirán, dieron amplias explicaciones de lo re<strong>al</strong>izado por<br />

la Junta i Comisión respecto <strong>al</strong> mandato que se les confirió de las que constaba: que la mentada Junta Directiva,<br />

para su auxilio, nombró una comisión compuesta de los cinco individuos siguientes: D. Manuel Millet y Fontanills,<br />

D. Jaime Itchar y B<strong>al</strong>lester, D. Francisco Maristany y Maristany, D. Gerardo Poch y Maristany y D. Bartolomé<br />

71


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Andiñach y Horta; que por todos conjuntamente, en comisiones y person<strong>al</strong>mente se hicieron con voluntad y entusiasmo,<br />

bastantes pasos, gestiones, visitas, solicitudes, invitaciones a la Sociedad, socios, person<strong>al</strong>idades, convecinos,<br />

entidades y representantes de los propietarios del loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong>, encaminados a la consecución de un proyecto<br />

de recaudación de fondos para obtener la suma indispensable para la compra del referido edificio y llevar<br />

a efecto la misma, que estudiado el Reglamento gener<strong>al</strong>, teniendo en cuenta la actu<strong>al</strong> situación de la Sociedad,<br />

y la que ha de adquirir, los ánimos de los inscritos en las Secciones de Mutuo Auxilio y Cor<strong>al</strong> de modificar <strong>al</strong>guno<br />

de los artículos del mismo que a ellas afecta, por aconsejarlo así la práctica, se formuló un proyecto de<br />

Reglamento, que de considerarse procedente en el lugar correspondiente de la presente reunión se dará cuenta<br />

para su aprobación, que ordenados todos los trabajos, sumadas las voluntades, explorados los ánimos y hecho<br />

el correspondiente estudio, consiguieron lograr ordenar el correspondiente estudio, consiguieron lograr ordenar<br />

se pudiese re<strong>al</strong>izar la compra y recaudación de su precio, en forma que les parecía aceptable y de buen cumplimiento<br />

para las posibilidades que reunía la Sociedad y por ello presentaban gustosos y animados a la deliberación,<br />

resolución y aprobación de la misma la re<strong>al</strong>ización de las indicadas cosas, mediante la obtención de fondos<br />

por medio de acciones o v<strong>al</strong>es que se pondrán en circulación y la solicitación de préstamos de sumas a<br />

socios y demás personas que tuvieran a bien facilitarlos, con lo cu<strong>al</strong>, dadas las promesas que tenían hechas estaban<br />

seguros obtendrían la cantidad de 40.000 pesetas, que es la que de momento se necesitaba para pagar el<br />

primer plazo de las 90.000 que exigían como precio los propietarios del inmueble soci<strong>al</strong>, y las otras 50.000 restantes<br />

se podrían abonar por la Sociedad en nueve plazos finideros, uno de 10.000 pesetas, en el próximo mes<br />

de Agosto, y los ocho restantes, de 5.000 pesetas cada uno, en los quince primeros días del mes de Enero del<br />

año 1927 y siguientes, devengando intereses a razón del 5% anu<strong>al</strong> las últimas 40.000 pesetas e hipotecando en<br />

garantía de su restitución, intereses y suma que se fije para costas la finca que se adquiera.<br />

»Abierta amplia discusión sobre lo mencionado y resoluciones a que lo mismo considere conveniente dar<br />

lugar la Sociedad, intervinieron en el debate los socios D. Miguel Mat<strong>al</strong>í y Font, D. Martín Gibernu y Riera,<br />

D. Antonio Grau y Colomé, D. Carlos Maristany y Monferrer, individuos de la Comisión y Junta Directiva y después<br />

de él, por unanimidad, la reunión acordó lo siguiente:<br />

»PRIMERO.- Aprobar, ratificar y en lo menester tener por hecho el nombramiento de la Comisión Auxiliar de<br />

la Junta Directiva, compuesta de los indicados señores D. Manuel Millet y Fontanills, D. Jaime Itchart y B<strong>al</strong>lester,<br />

D. Francisco Maristany y Maristany, D. Gerardo Poch y Maristany y D. Bartolomé Andiñach y Horta, y las gestiones<br />

por ambos organismos re<strong>al</strong>izadas, referente a la recaudación de fondos y adquisición del inmueble soci<strong>al</strong>.<br />

»SEGUNDO.- Facultar expresa y terminantemente a la Junta Directiva de la Sociedad y Comisión Auxiliar,<br />

antes nombrada, para que <strong>al</strong> efecto de proveer a la Sociedad de fondos para los fines indicados y de la compra<br />

del edificio soci<strong>al</strong> puedan:<br />

» A) Emitir hasta el número de mil acciones de veinte y cinco pesetas cada una, sin devengar interés, que pondrán<br />

en circulación en la forma que tengan por conveniente <strong>al</strong> referido tipo, serán reintegrables por la Sociedad<br />

cuando lo acuerde la misma en reunión gener<strong>al</strong> y <strong>al</strong> f<strong>al</strong>lecimiento de sus tenedores, si por sus legítimos sucesores<br />

se exige.<br />

» B) Contratar con la persona o personas que bien les parezca préstamos a favor de la Sociedad hasta la<br />

suma de cincuenta mil pesetas, devengando interés como máximo del cinco por ciento anu<strong>al</strong>, con los plazos,<br />

condiciones y garantías que estimen del caso, aunque sean las de hipoteca prenda, canción y demás del inmueble<br />

soci<strong>al</strong>, mobiliario o cu<strong>al</strong>quiera otra cosa de pertinencia de la Sociedad, ya conjuntamente ya por orden de<br />

prelación, entre los varios acreedores, pues para ello tendrán amplia facultad sin limitación.<br />

»TERCERO.- Comprar el edificio soci<strong>al</strong>, consistente en el loc<strong>al</strong> café, dependencias anejas, s<strong>al</strong>a de espectáculos<br />

y patio y los cuatro solares de terreno a ello inmediato, todo lo cu<strong>al</strong> forma parte de la finca conocida<br />

72


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

vulgarmente por Can Casas y se det<strong>al</strong>la en plano levantado por el arquitecto D. Pedro Bassegoda, a los propietarios<br />

de ello, o sea los actu<strong>al</strong>es sucesores de las herencias de D. Felipe Casas y Romañá, Dª Francisca<br />

Sors y Matas, y D. Felipe Cunill y Sors, por el indicado precio de noventa mil pesetas, pagadero en cuanto a<br />

cuarenta mil pesetas en el acto de la firma de la escritura, otras diez mil pesetas, por todo el mes de Agosto<br />

del año próximo venidero y las restantes cuarenta mil pesetas en plazo de cinco mil pesetas cada uno, que<br />

vencerán dentro de los quince primeros días del mes de Enero de cada año subsiguiente a esta última fecha<br />

y se podrán anticipar por la Sociedad, recayendo la primera paga de cinco mil pesetas en los primeros quince<br />

días del mes de Enero de mil novecientos veinte y siete y de los demás años subsiguientes a esta última<br />

fecha hasta quedar completamente satisfechas las cuarenta mil, obligándose a pagar intereses de éstas a<br />

razón del cinco por ciento anu<strong>al</strong>, hipotecando en garantía de ellas y de las otras diez mil que también se aplazan,<br />

intereses de aquellas y cantidad que se fije para costas, el inmueble que se adquiera por la Sociedad,<br />

todo mediante los demás pactos y condiciones del caso, para la constancia y fijación del contrato en sus plazos,<br />

responsabilidades, fuero, jurisdicción, terminación de los derechos de los abonados a las loc<strong>al</strong>idades del<br />

edificio de espectáculos que se incluye en la venta, determinación, <strong>al</strong>cance y forma que se ha de entender<br />

tendrán siempre la hipoteca o hipotecas que se constituyan a favor de los vendedores o de cu<strong>al</strong>esquiera otra<br />

cosa de su título o derechos y demás para lo cu<strong>al</strong> quedan ampliamente facultados los señores que se indicarán<br />

en el siguiente acuerdo.<br />

»CUARTO.- Facultar ampliamente <strong>al</strong> Presidente de la Sociedad, D. José Arisa y Rovira y a los indicados individuos<br />

de la Comisión Auxiliar, D. Manuel Millet, D. Jaime Itchart, D. Francisco Maristany, D. Gerardo Poch y D.<br />

Bartolomé Andiñach, para que en nombre y representación de la Sociedad reunida <strong>La</strong> C<strong>al</strong>andria, Cor<strong>al</strong>,<br />

Recreativa y de Mutuo Auxilio, sea cu<strong>al</strong> fuere el Reglamento que en la misma esté vigente, puedan llevar a efecto<br />

todo cuanto se menciona en los anteriores acuerdos, firmar escrituras públicas y privadas, documentos, actas,<br />

recibos, pagarés, v<strong>al</strong>es y demás con las cláusulas de su natur<strong>al</strong>eza y pactos y condiciones que se estimen precisos<br />

y menester, para la constancia y fijación de todos los extremos, dando en ellos las hipotecas, prendas,<br />

garantías del inmueble soci<strong>al</strong>, del mobiliario, de la Sociedad y demás que juzguen conveniente, sin limitación de<br />

ninguna clase, en todos los actos y contratos a que lo acordado diere lugar.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquest acord de la Junta Gener<strong>al</strong> del dia 20 de desembre de 1925, és per a mi l’acord més important<br />

o dels més importants que ha pres cap Junta Gener<strong>al</strong> de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, i també decisiu per a aquesta<br />

Societat i lògicament per <strong>al</strong> poble del <strong>Masnou</strong>.<br />

Què hauria passat si en comptes de voler-lo vendre a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> els haguessin desnonat?<br />

Què hauria passat si <strong>al</strong> capdavant de la Junta Directiva de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> no hi haguessin estat persones<br />

v<strong>al</strong>entes, decidides, de molta empenta, que van lluitar per poder trobar el diners per cobrir el<br />

preu de cost?<br />

Devien ser moments terribles i de grans entrebancs, d’angoixes entre ells per poder trobar la<br />

financiació tot<strong>al</strong>, i no tenir la seguretat de si la podrien tornar, o com es podria tornar. Devia ser un<br />

donar-se completament a la Societat que representaven, un associacionisme tot<strong>al</strong>. Res comparat a<br />

l’actu<strong>al</strong> associacionisme.<br />

Si llegim atentament l’apartat A i B de l’acord segon, ens ha de fer pensar i contrastar la diferència<br />

de fa 80 <strong>anys</strong> amb el temps actu<strong>al</strong>, i c<strong>al</strong>dria fer-nos les següents preguntes:<br />

73


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Algú compraria avui accions <strong>al</strong> preu actu<strong>al</strong> de les vint-i-cinc pessetes de fa 80 <strong>anys</strong>, sense interès<br />

i a retornar quan l’associació decideixi?<br />

Hi hauria <strong>al</strong>gú avui que deixaria la quantitat de cinquanta mil pessetes, v<strong>al</strong>or de fa 80 <strong>anys</strong>, per un<br />

interès màxim del cinc per cent anu<strong>al</strong>?<br />

Queda clar que l’associacionisme d’abans no és el mateix que el d’ara.<br />

Si en un principi el preu de venda era de 80.000 pessetes, ara ha passat a 90.000. No queda clarificat<br />

en lloc aquest canvi, però podria ser que a part de l’edifici soci<strong>al</strong> s’ampliés la compra amb quatre<br />

solars que figuren en l’acord tercer.<br />

Durant l’any 1925 va passar el següent:<br />

– <strong>La</strong> Mancomunitat de Cat<strong>al</strong>unya és suprimida.<br />

– <strong>La</strong> policia frustra l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII.<br />

– Té lloc el desembarcament d’Alhucemas.<br />

– Hitler publica Mein Kampf, on exposa la doctrina nazi.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 31-1-1926<br />

Aspecte que tenia l’edifici del Circo en el moment de la seva compra. Es pot veure la pant<strong>al</strong>la de cinema, les grades <strong>al</strong> seu voltant<br />

i <strong>al</strong> fin<strong>al</strong> les llotges. Quan feien cinema posaven les cadires i quan feien b<strong>al</strong>l les treien, i davant de la pant<strong>al</strong>la es posava l’orquestra.<br />

Sota la Presidència del senyor José Arisa Rovira, actuant com a Secretari el senyor José del V<strong>al</strong>le, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Seguidamente, la Presidencia anuncia que de conformidad con las disposiciones reglamentarias se procederá<br />

a la elección de los cuatro individuos que deben pasar a formar parte de la Junta Directiva, en sustitu-<br />

74


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

ción de los que cesan por cumplimiento del tiempo reglamentario.<br />

»Incontinenti, por D. Pedro Saurí se manifiesta que habiendo tenido noticia de que se trataba de la reelección<br />

de los individuos que cesaban en el cargo de Junta Directiva, con excepción de él, solicitaba que por la<br />

Junta Directiva se dieran explicaciones acerca el particular, toda vez que de no efectuarse podría dar lugar a<br />

interpretaciones contra su persona.<br />

»Promovida ligera discusión sobre lo expuesto por el Sr. Saurí, en la que intervinieron <strong>al</strong>gunos socios, se<br />

acuerda por mayoría pasar a la elección, sin necesidad de dar explicaciones antes de ella.<br />

»En su virtud procediose a la misma, en la que tomaron parte ciento cinco socios, y hecho el escrutinio<br />

resultaron con votos los Sres. siguientes:<br />

D. Ramon Vil<strong>al</strong>ta, 87 votos<br />

D. Alfonso Amat, 73 votos<br />

D. Feliciano Gir<strong>al</strong>t, 70 votos<br />

D. José Arisa, 65 votos<br />

D. Pedro Saurí, 28 votos<br />

D. Juan Rainé, 28 votos<br />

D. Domingo Grau, 27 votos<br />

D. Juan Guix, 26 votos<br />

D. Pedro Mateu, 5 votos<br />

D. Juan Curell, 2 votos<br />

D. José G<strong>al</strong>cerán, 2 votos<br />

D. Carlos Maristany, 2 votos<br />

D. Pedro Raméntol, 1 voto<br />

D. Pedro Riera, 1 voto<br />

D. Francisco Rosés, 1 voto<br />

D. José Mirapeix, 1 voto<br />

»Por todo lo cu<strong>al</strong> se dieron por definitivamente elegidos para los referidos cargos, los cuatro primeros señores,<br />

por haber reunido mayoría de votos.»<br />

«Acto continuo, D. Jaime Itchart solicita que la reunión acuerde conste en acta se venía facilitando el loc<strong>al</strong><br />

de espectáculos soci<strong>al</strong> a la Unión de Carreteros de esta villa como en los anteriores años, para la celebración<br />

de la fiesta de su patrón San Antonio Abad.<br />

»Abierta discusión sobre el anterior extremo intervinieron en contra D. José Vila, D. José Mirapeix y<br />

D. Francisco Maristany, consignando que no era conveniente crear obligaciones para la Sociedad y que en<br />

todo caso se dejara a la potestad de la Junta Directiva la concesión de que se trataba; y a favor D. Jaime<br />

Itchart con manifestaciones favorables a su solicitud.<br />

»Dado por suficiente discutido el asunto, la reunión acuerda no fijar obligación <strong>al</strong>guna por parte de la<br />

Sociedad respecto a la concesión del loc<strong>al</strong> en la forma solicitada por el Sr. Itchart, pero que no obstante no<br />

rehuya el poder concederlo siempre que les sea posible y que veía con simpatía la solicitud.»<br />

Nota de l’autor<br />

És de suposar que aquesta festa de Sant Antoni, organitzada per la Unión de Carreteros del <strong>Masnou</strong>,<br />

devia ser molt celebrada per la quantitat de cav<strong>al</strong>ls que hi devia haver en el <strong>Masnou</strong>.<br />

75


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

En aquell temps, tot el transport es feia en carro. Va ser després, amb l’automòbil, que el transport<br />

va deixar el cav<strong>al</strong>l, que s’utilitzava exclusivament per les feines del pagesos.<br />

Ara no l’usen ni els pagesos, perquè en el <strong>Masnou</strong> no n’hi ha. Solament en tenen les persones que<br />

senten un amor especi<strong>al</strong> per aquest tipus d’anim<strong>al</strong>.<br />

Acta de la junta directiva de data 18-12-1926<br />

Sota la Presidència del senyor J. Arisa, actuant com a Secretari el senyor Ramon Vil<strong>al</strong>ta, es van reunir tots<br />

els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el següent<br />

acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Presidente del coro pone en conocimiento de la Junta Directiva que los individuos del coro en reunión ordinaria<br />

han acordado nombrar Maestro Honorario <strong>al</strong> Sr. Gerardo Maristany por los buenos trabajos que ha prestado<br />

a la Sociedad y a la misma sección del coro, discutido este asunto queda aprobado por unanimidad.»<br />

Nota de l’autor<br />

El senyor Grau Maristany va ser tota una institució en el cor del <strong>Masnou</strong>, i concretament en el cor de<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. Va ser una persona molt estimada i a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> es guarden molts records d’ell, sobre<br />

tot partitures seves, composicions de música i de cançons que en aquests moments ningú interpretaria.<br />

Durant l’any 1926 va passar el següent:<br />

– Complot de Prats de Molló, temptativa fracassada de Francesc Macià d’envair militarment Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– Fi de la guerra <strong>al</strong> Marroc.<br />

– Cop d’Estat a Portug<strong>al</strong>.<br />

– Conveni internacion<strong>al</strong> per a la supressió tot<strong>al</strong> de l’esclavitud.<br />

Acta de la junta directiva de data 1-1-1927<br />

Sota la Presidència del senyor J. Arisa, actuant com a Secretari el senyor Ramon Vil<strong>al</strong>ta, es van reunir tots<br />

els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el següent<br />

acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Se aprueban los socios siguientes:<br />

Efectivo: Isidro Flo, Colomina, 24<br />

Efectivo: Miguel Lluch G<strong>al</strong>bany, San Pedro, 46<br />

Protectora: Rosa Duran Venaset, M.C. Verdaguer<br />

Protectora: Emproniana Puigver Rectoret, San Bruno, 23<br />

76


Efectivo: Joaquin Fonollosa S<strong>al</strong>ou<br />

Efectivo: Mariano Jounou Pic, Amadeo I, 21<br />

Efectivo: Miguel Siville, Santo Domingo, 15<br />

Efectivo: Juan S<strong>al</strong>a Solé, <strong>Qui</strong>ntana, 17, 1º<br />

Efectivo: Apolinar P<strong>al</strong>au Fábregas, Colomina, 2<br />

Protector: José Novell Botey, Teià, panadero<br />

Efectivo: José Pedret Torrens, Colomina, 29<br />

Protector: Juan Pujol Roura, 18 años, Alella.»<br />

Nota de l’autor<br />

M’ha fet gràcia la redacció d’aquest acord que posa el nom de la persona i l’adreça on viu. Hi ha un<br />

«Protector» de Teià que, com que no se sap el carrer, es posa l’ofici, de ben segur que amb això quedava<br />

clar qui era.<br />

Acta de la junta directiva de data 15-1-1927<br />

Sota la Presidència del senyor J. Arisa, actuant com a Secretari el senyor Ramon Vil<strong>al</strong>ta, es van reunir tots<br />

els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els següents<br />

acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Se aprueban los socios siguientes:<br />

Protector: Francisco Hetcha Casanobas, domiciliado en Fonda Apeadero<br />

Efectivo: Vicente Ba Panella, M.C.Verdaguer<br />

Efectivo: Mateo Coll Cas<strong>al</strong>s, <strong>Qui</strong>ntana, 18, 2º-1ª<br />

Protector: Jesus Marine Duró, Camilo Fabra, casa Coc.»<br />

«El Presidente pone en conocimiento de la Junta Directiva, que el día 15 del mes corriente, se han pagado<br />

las 5.000 pesetas por el 2º plazo a los Herederos de Cunill i Casas.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 23-1-1927<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor José Arisa Rovira, actuant com a Secretari el senyor José del V<strong>al</strong>le, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Pasada a la elección de los cinco individuos que deben sustituir a los que corresponde cesar en la Junta<br />

Directiva, la reunión por unánime aclamación resolvió designar y elegir a los siguientes:<br />

D. Jacinto Pous Bertran<br />

D. Luis Bassó Auladell<br />

D. Manuel Amat Melich<br />

D. Esteban Baró Martí<br />

D. Juan Guix Can<strong>al</strong>s.»<br />

77


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 27-1-1927<br />

Sota la Presidència del senyor Jacinto Pous, actuant com a Secretari el senyor Esteban Baró, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Presidente Sr. Arisa expone su opinión de que la mencionada Junta Directiva quede formada de la<br />

forma siguiente:<br />

Presidente: D. Jacinto Pous<br />

Vicepresidente: D. Alfonso Amat<br />

Secretario: D. Esteban Baró<br />

Vicesecretario: D. Ramon Vil<strong>al</strong>ta<br />

Contador: D. Luis Bassó<br />

Tesorero: D. José Arisa<br />

Voc<strong>al</strong> 1º: D. Juan Guix<br />

Voc<strong>al</strong> 2º: Manuel Amat<br />

»Queda aprobado por unanimidad lo expuesto por el Sr. Arisa pasando a ocupar cada elegido su<br />

cargo.»<br />

Acta de la junta directiva de data 26-2-1927<br />

Sota la Presidència del senyor Jacinto Pous, actuant com a Secretari el senyor Esteban Baró, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Manuel Amat propone referente <strong>al</strong> baile de máscaras entren en sorteo solteras y casadas. El Sr. Arisa<br />

contesta que toda vez que las casadas tienen reg<strong>al</strong>os exclusivos para ellas, no entren en sorteo <strong>al</strong>guno, sólo<br />

en el suyo. Queda así aprobado.»<br />

Nota de l’autor<br />

Hi ha coses que continuen vigents, encara que no tant com voldrien les senyores, suposo.<br />

En un temps en què poca gent tenia una ràdio, que poques vegades tenien possibilitat de sortir<br />

del terme municip<strong>al</strong> del <strong>Masnou</strong> i que, per tant, no tenien l’ampli vent<strong>al</strong>l d’esbarjo que hi ha<br />

ara, celebrar un b<strong>al</strong>l de disfresses devia ser molt important, sobre tot per les senyores que devien<br />

fer-se el vestit elles mateixes, o per les persones que cosien per les cases. Per tant, un reg<strong>al</strong> s’agraïa.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 18-9-1927<br />

Sota la Presidència del senyor Jacinto Pous Bertran, actuant com a Secretari el senyor José del V<strong>al</strong>le, es<br />

78


va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord, entre<br />

d’<strong>al</strong>tres, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Incontenenti, se procedió por la Presidencia a dar cuenta del segundo extremo de la reunión, o sea, de la<br />

dimisión presentada de individuos de la Comisión Auxiliar de la Junta Directiva por D. Bartolomé Andiñach Horta,<br />

D. Manuel Millet Fontanills, D. Jaime Itchart B<strong>al</strong>lester, D. Francisco Maristany Maristany y D. Gerardo Poch Estapé<br />

y del nombramiento que interinamente se había hecho para t<strong>al</strong>es cargos de D. Eduardo Doménech, D. Francisco<br />

Maristany Millet, D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> Majó y D. Juan Grau Pagés y que por ello la reunión debía resolver sobre t<strong>al</strong><br />

particular, rogando a los referidos dimisionarios tuvieran la bondad de retirar todas las frases o conceptos molestos<br />

que pudiera haber en los escritos presentados con motivo de sus dimisiones para la Junta Directiva o cu<strong>al</strong>quiera<br />

de sus componentes, a cu<strong>al</strong> ruego <strong>al</strong>lanaron y consintieron dichos señores.<br />

»Enterada la reunión de lo expuesto eligió para el desempeño de los cargos de la Comisión Auxiliar de la<br />

Junta Directiva de la Sociedad a los cuatro nombrados señores ya designados por la Junta Directiva,<br />

D. Eduardo Doménech, D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, D. Francisco Maristany y D. Juan Grau y a D. Martín Gibernau Riera,<br />

a quienes dio amplias facultades para el ejercicio de todos los derechos que les concede el Reglamento gener<strong>al</strong><br />

y en particular ilimitadas para el estudio y planteamiento de la resolución del estado económico de la<br />

Sociedad y amortización de sus deudas.<br />

»D. Juan Grau, individuo designado de dicha Comisión consignó que no dudaba en aceptar gustoso el<br />

honor que se confería y lo desempeñaría con todo entusiasmo y voluntad, pero dado lo difícil del estado creado<br />

en la Sociedad, se veía obligado a hacer dicha aceptación condicion<strong>al</strong>mente o sea hasta el día 18 del próximo<br />

Diciembre, en el que o antes daría cuenta de su cometido y pondría su resolución y cargo a disposición<br />

de la entidad, a cuyas manifestaciones se adhirieron todos los demás señores designados para dicha<br />

Comisión, añadiendo el señor Doménech que por su parte tenía que hacer constar que no era accionista ni<br />

acreedor de la Sociedad.»<br />

Nota de l’autor<br />

En el primer paràgraf s’exposa que demanen a les persones que dimiteixen que retirin totes les frases<br />

o conceptes molestos que figuren en els escrits de dimissió. Hem vist que en aquell temps era<br />

important l’associacionisme, això també comportava que els enfrontaments fossin més forts. <strong>La</strong> gelosia<br />

i el protagonisme de les persones, la riv<strong>al</strong>itat, i moltes vegades l’enveja, fan que reaccionem o ens<br />

fan reaccionar d’una forma que no voldríem, però per això som humans, amb les nostres virtuts i<br />

també amb els nostres defectes.<br />

Acta de la junta directiva de data 3-12-1927<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Jacinto Pous, actuant com a Secretari el senyor Esteban Baró, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el següent<br />

acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Alc<strong>al</strong>de remite unos títulos de la Campaña de África, con el fin de si <strong>al</strong>gunos socios deseen<br />

adquirir <strong>al</strong>guno de dichos títulos, su importe es de 2 pesetas.»<br />

79


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> campanya d’Àfrica d’en Primo de Rivera devia ser tan costosa, no solament en vides, que van ser<br />

moltes, sinó també econòmicament, que es devien buscar formes de finançar aquest desastre. Una<br />

<strong>al</strong>tra guerra inútil que no va aportar res sinó morts i lamentable dolor a les seves famílies. Ara parlem<br />

d’Irak i del president americà, però nos<strong>al</strong>tres també vam fer la nostra guerra, el que passa és que<br />

a vegades no ens recordem de la història.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 18-12-1927<br />

Sota la Presidència del senyor Jacinto Pous, actuant com a Secretari el senyor Esteban Baró, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Incontinenti, el Presidente D. Jacinto Pous manifiesta que la Junta Directiva de la Sociedad en pleno, para<br />

los fines que se proponía seguir la Comisión Auxiliar de aquella nombrada en la última reunión gener<strong>al</strong>, había<br />

resuelto presentar su dimisión para así facilitar el ejercicio y desarrollo de dichos fines.<br />

»En su virtud la reunión aceptó la dimisión presentada de la Junta Directiva en pleno y designa a instancia<br />

de éstos para presidir la presente reunión a D. Martín Gibernau Riera.<br />

»Aceptada dicha presidencia y pasada a ocupar por el D. Gibernau expone el mismo a la reunión en forma<br />

extensa y det<strong>al</strong>lada las gestiones, estudios, actos, peticiones a person<strong>al</strong>idades y acreedores soci<strong>al</strong>es y demás<br />

re<strong>al</strong>izado por la Comisión Auxiliar de la Junta Directiva de que formaba parte, para presentar el proyecto que<br />

hoy tenía el honor de llevar a la reunión, de normas a seguir la Sociedad reunida en lo sucesivo, o sea el de<br />

dar como primordi<strong>al</strong>es móviles de ella la Mutu<strong>al</strong>idad e Instrucción y secundarios los actos de recreo.<br />

»Abre el referido Sr. Gibernau discusión sobre la tot<strong>al</strong>idad del proyecto después de dar lectura del Reglamento<br />

que se proponía había de regir en la Sociedad para el desarrollo de aquel.»<br />

«Presentada una por D. José Mirapeix en el sentido de si se había fijado la Comisión Auxiliar gestora, respecto<br />

a la admisión de mujeres en la Mutu<strong>al</strong>idad, argumentando en contra de ello por tener antecedentes recogidos<br />

contrarios a poder ser beneficioso soci<strong>al</strong>mente t<strong>al</strong> admisión.<br />

»Contést<strong>al</strong>e el Sr. Gibernau la fin<strong>al</strong>idad que había guiado a t<strong>al</strong> inclusión y el Sr. Mirapeix desiste de proseguir<br />

su contra y queda satisfecho de las explicaciones dadas.»<br />

80<br />

Nota de l’autor<br />

El que proposa el soci sobre les dones ens sona ara terrible, d’un masclisme dur, però de ben segur<br />

que en aquell temps devia ser el més norm<strong>al</strong>, i no per menysprear-les, suposo, sinó més aviat com un<br />

fet natur<strong>al</strong>.<br />

Ens hagués agradat saber quina era la fin<strong>al</strong>itat exposada pel senyor Gibernau, devia ser tan concloent<br />

i tan clarificant que el mateix senyor Mirapeix va quedar satisfet de la seva exposició.<br />

«Después de lo anterior, por no haberse presentado ninguna otra reclamación, la reunión unánimemente y


con entusiasmo acepta el proyecto de reforma soci<strong>al</strong> presentado por la Comisión Auxiliar de la Junta Directiva<br />

en su tot<strong>al</strong>idad y en su consecuencia la reforma del Reglamento gener<strong>al</strong> que se había leído, facultando a la<br />

propia Comisión y Junta Directiva que rija la Sociedad para que puedan aplicarlos para los efectos soci<strong>al</strong>es<br />

ipso facto y para los extra soci<strong>al</strong>es tan pronto lo estimen del caso ya sea con aprobación de reunión o no; dar<br />

las más sentidas y expresivas mercedes a todos los señores que han prestado su apoyo y protección a t<strong>al</strong><br />

proyecto y especi<strong>al</strong>mente a los señores acreedores que han ofrecido contribuir con renuncia de créditos y<br />

derechos.»<br />

«Pasado <strong>al</strong> segundo extremo de la Convocatoria, o sea a la elección de Junta Directiva de la Sociedad, a<br />

propuesta de la Presidencia fueron designados para formar aquella unánimemente los señores siguientes:<br />

Presidente, D. Teodoro Estapé Millet<br />

Vice-presidente, D. Jacinto Pous Bertran<br />

Tesorero, D. Marcelino Alsina<br />

Contador, D. Luís Bassó Auladell<br />

Secretario, D. José Noguera Pagés<br />

Vice-secretario, D. Esteban Baró<br />

Voc<strong>al</strong>es, D. José Cid Serret, D. Domingo Grau Brunat y D. José Mirapeix Soldevila.»<br />

Acta de la junta directiva de data 29-12-1927<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Presidente da cuenta de que fue a visitar <strong>al</strong> Sr. Alc<strong>al</strong>de para hacerle entrega de la llave del p<strong>al</strong>co,<br />

según acuerdo, y además dicho señor le notificó que la Sociedad <strong>La</strong> C<strong>al</strong>andria tiene un débito <strong>al</strong> Ayuntamiento<br />

de 930 pesetas, pidiéndole <strong>al</strong> Sr. Presidente que tengan a bien de aplazar el pago hasta el mes de Febrero,<br />

aceptando, provision<strong>al</strong>mente, dicho pago.»<br />

Nota de l’autor<br />

Pel que sembla, la Corporació de l’Ajuntament del <strong>Masnou</strong> tenia una llotja en la s<strong>al</strong>a de teatre, cinema<br />

o s<strong>al</strong>a de b<strong>al</strong>l, i de ben segur que no pagaven res per tenir-la, sinó que era per rei<strong>al</strong> decret.<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> devia a l’Ajuntament 930 pessetes. En aquells moments <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> devia a tothom.<br />

Tenia molts deutes per culpa de la compra de la finca. Les persones que formaven la Junta d’aquells<br />

moments devien passar-ho m<strong>al</strong>ament, com qu<strong>al</strong>sevol persona que té ganes de complir i no pot.<br />

Durant l’any 1927 va passar el següent:<br />

– Es funda a V<strong>al</strong>ència la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).<br />

– El cantor de jazz (The Jazz Singer), d’A. Crosland, primera pel·lícula sonora (parlada i cantada).<br />

– Es crea l’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood.<br />

81


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 4-1-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Doménech por su Comisión da cuenta de que tiene el Bibliotecario efectivo nombrado, si es de<br />

conformidad de la Junta, y lo pone a su disposición, es el socio Mateo Colomé, quedando todos los reunidos<br />

conformes y se acepta por unanimidad.»<br />

Nota de l’autor<br />

L’any 1928, <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> devia tenir una important col·lecció de llibres com per poder tenir una<br />

biblioteca pròpia i una persona, suposem remunerada, que en tenia cura. Un avenç important per <strong>al</strong><br />

poble del <strong>Masnou</strong>, si més no per <strong>al</strong>s socis de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que podien gaudir d’aquest servei.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 29-1-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé Millet, actuant com a Secretari el senyor José Noguera<br />

Pagés, es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents<br />

acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Asimismo, acordó la reunión, previa la exposición del caso por la Presidencia, la aprobación, ratificación<br />

y confirmación del Reglamento aprobado en la anterior reunión gener<strong>al</strong> y la práctica de las gestiones encaminadas<br />

a la aprobación de la Superioridad y a darle su fuerza leg<strong>al</strong>.<br />

«D. Gerardo Colomé y D. Juan Tapias solicitan que dada la premura de la aprobación del nuevo<br />

Reglamento, el no haber sido repartido el mismo a los asociados y la convocatoria hecha por anuncio, no se<br />

impusiera sanción a éstos por su f<strong>al</strong>ta de asistencia a la presente, y que en lo sucesivo la convocatoria sea<br />

person<strong>al</strong> y por anuncio a tenor del Reglamento soci<strong>al</strong>, y la reunión por unanimidad así lo acuerda.»<br />

Nota de l’autor<br />

Seria bo que les associacions actu<strong>al</strong>s fessin el mateix, fer pagar una multa <strong>al</strong>s socis que no van a les<br />

assembles o a les juntes gener<strong>al</strong>s, és clar que potser es quedarien amb pocs socis, perquè són poques<br />

les persones que es posen en una associació per treb<strong>al</strong>lar, més aviat ho volen trobar tot fet.<br />

«Seguidamente la Presidencia manifiesta que, como ya se tenía noticia, en la reunión última se eligió para<br />

el cargo de Tesorero <strong>al</strong> consocio D. Marcelino Alsina Fontanills, pero <strong>al</strong> ser llamado para posesionarse del mentado<br />

cargo, expuso razones, que la Junta Directiva creyó atendibles, que le imposibilitaban de desempeñarlo<br />

como era debido, y en su virtud, la propia Directiva, en uso de la facultad reglamentaria, designó para cubrir<br />

la vacante interinamente hasta la presente reunión <strong>al</strong> consocio D. Juan Vivó Señorli, quien lo ha venido desempeñando<br />

con diligencia, esmero y pulcritud que le ha hecho acreedor a plácemes de sus demás compañe-<br />

82


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

ros de Junta, y que por todo ello dejaba a la resolución de la presente asamblea la designación efectiva del<br />

mentado cargo provisto provision<strong>al</strong>mente.<br />

»Sin discusión y con aclamación unánime, la reunión acordó designar para ocupar el referido cargo de<br />

Tesorero <strong>al</strong> designado por la Junta Directiva, D. Juan Vivó Señorli, con todas las facultades necesarias, y<br />

aprobó y ratificó todo cuanto <strong>al</strong> nombramiento provision<strong>al</strong> del mismo se había hecho, pasando en su consecuencia<br />

a ejercer t<strong>al</strong> cargo definitivamente, que deberá desempeñarlo por dos años <strong>al</strong> igu<strong>al</strong> que los demás<br />

compañeros de la Junta Directiva.»<br />

«Inmediatamente, la propia Presidencia manifiesta que no ha de entrar en pormenores respecto a lo efectuado<br />

en nuestra Sociedad por los Señores consocios el Excmo. Sr. Marqués de <strong>Masnou</strong> D. Román Fabra y<br />

Puig y D. Francisco Maristany y Millet, pues es notoria la protección dispensada, el apoyo prestado, los donativos<br />

hechos y su rasgos y actos generosos en pro de la entidad, todo lo cu<strong>al</strong> movía a la Junta Directiva a eterno<br />

reconocimiento y gratitud, y deseando contribuir en <strong>al</strong>go a lo mucho que son acreedores, tomó la iniciativa<br />

de someter a la aprobación de esta asamblea el nombramiento de ellos para Socios Honorarios. Asimismo<br />

consignó la Presidencia que igu<strong>al</strong> misión tenía que re<strong>al</strong>izar con respecto <strong>al</strong> hijo de esta loc<strong>al</strong>idad D. Luís Millet<br />

y Pagés, el gran maestro del Orfeón Cat<strong>al</strong>án y reconocido y célebre músico gloria de nuestra villa, a proposición<br />

vehemente de la Sección Cor<strong>al</strong>, por todo lo cu<strong>al</strong> abría disensión sobre el particular.<br />

»Concedida la p<strong>al</strong>abra a los señores D. Jaime Itchart, D. José Mirapeix, D. Juan Grau y D. Eduardo<br />

Doménech, todos encomiaron con entusiasmo la decisión de la Junta Directiva y Sección Cor<strong>al</strong>, lamentando<br />

no poder conceder por la humildad soci<strong>al</strong>, mayor reconocimiento y constancia de gratitud a favor de tan<br />

dignísimas person<strong>al</strong>idades, acreedoras todas ellas a la más <strong>al</strong>ta distinción soci<strong>al</strong> y loc<strong>al</strong>, por sus bellos servicios<br />

prestado en toda ocasión, su filantropía, su conocimiento y v<strong>al</strong>or soci<strong>al</strong>, su hid<strong>al</strong>guía, noble proceder,<br />

saber y demás virtudes que les adornan, que en<strong>al</strong>tecen no sólo a nuestra entidad con su concurso, si no a<br />

la villa donde la misma radica y en todas partes donde sus actos son conocidos.<br />

»Todas las mentadas exposiciones, la reunión en aclamación unánime de entusiasmo y emoción, acordaron<br />

honrarse con el nombramiento de Socios Honorarios de la entidad <strong>La</strong> C<strong>al</strong>andria, el Excmo. Sr. D. Román<br />

Fabra y Puig, Marqués de <strong>Masnou</strong>, de D. Francisco Maristany Millet y de D. Luís Millet y Pagés, cu<strong>al</strong> decisión<br />

se les notificará person<strong>al</strong>mente y se dará en su oportunidad el máximo re<strong>al</strong>ce y exquisita atención y gratitud<br />

que se pueda prodigar.»<br />

Nota de l’autor<br />

Tots ells són mereixedors de ser nomenats socis d’honor de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. El Marquès del <strong>Masnou</strong><br />

crec que ha estat una persona molt poc v<strong>al</strong>orada en la història del <strong>Masnou</strong>.<br />

Va ajudar molt a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, si no hagués estat per ell, avui no hi hauria possiblement aquesta<br />

Associació. També va ajudar a la construcció del Col·legi Ocata i de la Casa Benèfica.<br />

Això només és una mostra de les raons que van contribuir <strong>al</strong> fet que a l’Ajuntament del <strong>Masnou</strong><br />

tingués el títol d’Il·lustríssima i de Benèfica Vila del <strong>Masnou</strong>. El primer, per haver construït un col·legi<br />

a les expenses públiques, i el segon, per haver construït una Casa Benèfica, a les dues obres hi va<br />

contribuir el Marquès del <strong>Masnou</strong> d’una forma àmplia.<br />

Al segon Marquès del <strong>Masnou</strong> li podem donar gràcies per tenir l’Institut Mediterrània, per haver<br />

donat els terrenys voluntàriament perquè fos construït.<br />

Per això, torno a repetir, crec que no ha estat prou v<strong>al</strong>orat.<br />

83


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 23-2-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Se acuerda pagar una factura de M. Cendra de 30 pesetas por los marcos y vidrios de las fotografías que<br />

dicho señor reg<strong>al</strong>a a la Sociedad del día de la fiesta inaugur<strong>al</strong> de la reforma soci<strong>al</strong>, y consta en acta el agradecimiento<br />

de la Junta por dicho reg<strong>al</strong>o.»<br />

Nota de l’autor<br />

M. Cendra era el fotògraf que hi havia en el <strong>Masnou</strong>, tenia el seu loc<strong>al</strong> on fins ara estava la llibreria<br />

Sant Jordi, en el carrer de Barcelona, fent cantonada amb el carrer de Josep Llimona. Després va ser<br />

ocupat per l’avi Cot que arreglava ràdios. Encara ho recordo, era un lloc de meravelles per a mi i per<br />

a molts comp<strong>anys</strong> que anàvem a escoltar la ràdio i a veure com en feia de nous i també com els reparava.<br />

Tinc un bon record de l’avi Cot i de tot el que ell representava.<br />

Acta de la junta directiva de data 15-3-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Se acuerda hacer los siguientes pagos por 30 funciones de cine, por 6 funciones de teatro <strong>al</strong> Comité<br />

Paritario de Espectáculos Públicos.»<br />

Nota de l’autor<br />

«El Comitè Paritario de Espectaculos Públicos» devia ser el que és avui la Societat Gener<strong>al</strong> d’Autors,<br />

on s’ha de pagar una taxa per cada representació teatr<strong>al</strong>.<br />

«Se acuerda que para la función de teatro del día 18 del presente, representación del Ferrer de T<strong>al</strong>l rigen,<br />

los precios de 1 peseta los socios, 1’50 no socios y 0’50 medias.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 18-3-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé Millet, actuant com a Secretari el senyor José Noguera<br />

Pagés, es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord,<br />

entre d’<strong>al</strong>tres, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Acto seguido, a instancia de D. Francisco Maristany, por D. Eduardo Doménech, D. Juan Grau y el<br />

84


Sr. Presidente se da cuenta de lo practicado con motivo del jubileo o libre entrada en la Mutu<strong>al</strong>idad para los<br />

socios y no asociados, quedando aceptado y aprobado por la reunión.<br />

»A solicitud de D. Francisco Maristany Millet, la reunión acuerda ampliar la prórroga de libre entrada en la<br />

Mutu<strong>al</strong>idad por el plazo de un mes a contar desde el día que quede definitivamente impreso y repartido el<br />

nuevo Reglamento soci<strong>al</strong>, el cu<strong>al</strong> plazo anunciará oportunamente la Junta Directiva.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquest acord de portes obertes de ben segur que devia tenir èxit; la fin<strong>al</strong>itat era aconseguir més socis<br />

per la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que era la font d’ingressos més important que tenia la Societat. No<br />

com ara, que les associacions no poden viure dels ingressos del socis, sinó d’<strong>al</strong>tres conceptes, ja que<br />

es fa impossible poder aguantar la despesa de qu<strong>al</strong>sevol treb<strong>al</strong>lador i del manteniment de l’edifici.<br />

Acta de la junta directiva de data– 29-3-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el següent<br />

acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Se acuerda que para la función de Pascua, Tierra Baja, rigen los precios siguientes: Socios 0’80, no socios 1’30.»<br />

Nota de l’autor<br />

Dins del mes de març es van fer dues representacions de teatre, El Ferrer de T<strong>al</strong>l i Tierra baja, que<br />

llegit en castellà sona fat<strong>al</strong>. Per tant, vol dir que hi havia dos grups de teatre o que hi havia un grup<br />

amb molta gent per poder representar aquestes dues difícils obres de teatre.<br />

Acta de la junta directiva de data 12-4-1928<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Bassó pide a los reunidos para aumentar el domingo próximo en 10 céntimos el cine que se representará<br />

una película extraordinaria, Los amores de <strong>Masnou</strong>, después de breve discusión se acuerda dicho<br />

aumento con el voto en contra del Sr. Noguera.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquesta pel·lícula extraordinària és la pel·lícula propietat de l’Ajuntament que es va rodar l’any 1928<br />

i que un any es va passar a la Fira Comerci<strong>al</strong> i Gastronòmica del <strong>Masnou</strong>. C<strong>al</strong> dir que és un reportatge<br />

gràfic molt important per a la història del <strong>Masnou</strong>.<br />

85


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 19-4-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«El Sr. Noguera propone a los reunidos de que se varíe el programa de Cine de la Casa Verdaguer, y se<br />

haga programa de varias casas para poder variar de artistas de renombre, siendo del parecer que se vería más<br />

concurrido, y se acepta dicha proposición y a t<strong>al</strong> objeto se nombra una comisión formada por los Sres.<br />

Noguera y Grau, para hacer las gestiones para llevarlo a la práctica.»<br />

Acta de la junta directiva de data 26-4-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Los Sres. Juan Grau y Noguera de la comisión nombrada para hacer gestiones con varias casas representantes<br />

de Películas y con el fin de poder variar de Artistas de renombre y a precios económicos, dichos señores<br />

dan det<strong>al</strong>les completos de las gestiones hechas y, todas las casas representantes están más o menos en<br />

las mismas condiciones de la Casa Verdaguer, y esta comisión ha confeccionado un programa de la Univers<strong>al</strong><br />

cuya casa se ha puesto en mejores condiciones de las demás esperando serán aprobados sus trabajos.<br />

»A petición del Sr. Vivó pide conste en acta la aprobación de todos sus trabajos y el agradecimiento de<br />

toda la Junta Directiva para con ellos por sus acertados y bien llevados trabajos en bien de la Sociedad.<br />

»Se acuerda que el próximo jueves día 3 de Mayo, sea gratis para socios y familia y para los no socios el<br />

precio de 0’40 céntimos.»<br />

«Habiendo acordado que se haría cine los jueves, las reuniones de la Junta se celebraran los miércoles,<br />

s<strong>al</strong>vo contra orden del Sr. Presidente.»<br />

Nota de l’autor<br />

Es veu que en aquells moments el cinema tenia molta importància, ja que van canviar el dia de la reunió<br />

setman<strong>al</strong> de la Junta.<br />

Acta de la junta directiva de data 9-5-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Se entra a discutir referente a medias entradas de Cine y después de una larga disensión formando parte<br />

la mayoría de los individuos <strong>al</strong> fin se acuerda que todos los menores de edad acompañados de sus padres,<br />

hasta la edad de 8 años tienen entrada franca y pasando de esta edad pagaran entrada entera.»<br />

86


Nota de l’autor<br />

Pel que diu aquest acord, els menors de 8 <strong>anys</strong> no podien anar sols <strong>al</strong> cinema i no c<strong>al</strong>ia que paguessin<br />

entrada, si fos ara poc negoci farien els cines.<br />

Acta de la junta directiva de data 18-5-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«El señor Presidente da cuenta de haber recibido una comisión de jóvenes de la nueva Agrupación<br />

Sardanista pidiendo que el día que el Sr. Alc<strong>al</strong>de llame a los señores Presidentes para organizar la fiesta de<br />

San Pedro insten y supliquen que en el Programa figuren como número especi<strong>al</strong> y imprescindible sardanas<br />

que la nueva organización hará todos los posibles para ayudar dichas fiestas.»<br />

Nota de l’autor<br />

Pel que sembla, l’any 1928 hi havia, doncs, una comissió de joves de la nova Agrupació Sardanista<br />

dins <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Es fa una mica difícil d’entendre que demanessin que en el programa de Festa Major hi figurés<br />

com a <strong>al</strong>guna cosa especi<strong>al</strong> i imprescindible una b<strong>al</strong>lada de sardanes. C<strong>al</strong> pensar que en aquells<br />

moments devia ser norm<strong>al</strong> organitzar una b<strong>al</strong>lada de sardanes, però pel que sembla no ho era.<br />

Acta de la junta directiva de data 30-5-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Grau de la Comisión, trae el encargo del Sr. Teodoro Estapé, Presidente, de poner en conocimiento de la Junta<br />

que la excursión que hizo la Sección Cor<strong>al</strong> a Tarragona no pudo ser más satisfactoria y que, tanto las autoridades como<br />

el coro Áncora de dicha ciudad se esmeraron en que la estancia de nuestro coro, fuese lo más agradable posible. En<br />

vista de lo expuesto se acuerda dar las gracias por escrito <strong>al</strong> Ayuntamiento de Tarragona y <strong>al</strong> Coro Áncora.»<br />

Acta de la junta directiva de data 5-6-1928<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

87


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

«A petición del Sr. Gibernau son citados los individuos de la Junta Recreativa y Coro, para proponer a todos<br />

los reunidos que se acepte por parte de la Junta y se acuerde aceptar la invitación recibida del Sr. Regente de<br />

la Parroquia para asistir en corporación a la procesión de Corpus y <strong>al</strong> mismo tiempo aceptar la invitación del<br />

Sr. Alc<strong>al</strong>de nombrando pendonista de dicha procesión. Así se acuerda.»<br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> processó de Corpus era i ha estat un esdeveniment soci<strong>al</strong> a la vila del <strong>Masnou</strong>, fins que, a l’entrada<br />

de la democràcia, van anul·lar aquesta festa i es va acabar l'eng<strong>al</strong>anament dels carrers del <strong>Masnou</strong><br />

que tan macos eren. Encara recordo l’esplendor d’<strong>al</strong>guns carrers i el treb<strong>al</strong>l dels veïns, sobretot per<br />

les dècades dels <strong>anys</strong> 1960 i 70. Els que ho recordin sabran que hi havia una riv<strong>al</strong>itat entre els sectors<br />

del <strong>Masnou</strong> i el d’Ocata per veure qui feia les estores de flors més artístiques i els <strong>al</strong>tars més bonics.<br />

Per aquesta processó, l’Ajuntament llogava una banda militar de música, que causava sensació pel<br />

seu toc de corneta i les seves marxes militars. Una vegada havia acabat la processó, la banda acompanyava<br />

les autoritats fins a l’Ajuntament, i davant de l’Ajuntament feien un concert públic d’unes<br />

tres peces que feia les delícies de les persones que els agrada aquest tipus de música.<br />

Per tant, considero que el fet d’haver convidat l’Alc<strong>al</strong>de a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> perquè portés el pendó de<br />

la bandera, suposo, del poble, era un honor.<br />

Acta de la junta directiva 20-6-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Grau da det<strong>al</strong>les concretos de las gestiones hechas para poder celebrar en la vigilia de San Pedro<br />

una fiesta en la Sociedad acordándose celebrar el cine el miércoles y el jueves vigilia una velada de Boxeo,<br />

habiendo hablado con el Sr. Alc<strong>al</strong>de dando su conformidad y habiéndose acordado que la empresa de dicha<br />

velada entregará 125 pesetas de subvención del loc<strong>al</strong> y además el 10% de los beneficios.»<br />

Nota de l’autor<br />

Pel que sembla, la s<strong>al</strong>a de teatre, cinema o b<strong>al</strong>l, era tan poliv<strong>al</strong>ent que també es feien vetllades de boxa<br />

i, pel que es veu, <strong>al</strong>menys en aquest cas, eren unes vetllades molt econòmiques per <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Acta de la junta directiva de data 11-7-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

88


«A petición del Sr. Noguera pide se aclare de una manera definitiva si los niños es obligatorio no poder<br />

entrar en las funciones de Cine y Teatro con camisas de sport. <strong>La</strong> Junta acuerda referente <strong>al</strong> particular permitir<br />

la entrada a los niños y los Sres. socios los meses de julio y agosto hasta el 15 de Septiembre sin americana<br />

siempre y cuando vayan decentemente vestidos. Los días de Cine el jueves solamente queda a juicio del<br />

voc<strong>al</strong> de turno el derecho de admisión.»<br />

Nota de l’autor<br />

Va quedar molt clar només els mesos de juliol, agost i fins el dia 15 de setembre es podia anar <strong>al</strong><br />

cine sense americana, això sí, havien d’anar decentment vestits, tant el pare com el fill. Son ben<br />

curioses aquelles bones formes, establertes soci<strong>al</strong>ment, que fa temps que s’han perdut; és millor<br />

ara que abans?, o <strong>al</strong> revés? Crec que, com totes les coses, han d’anar evolucionant segons el ritme<br />

que imposi la societat que ens ha tocat viure, i així ha estat sempre.<br />

Acta de la junta directiva de data 8-8-1928<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El bibliotecario Sr. Colomé ha pedido poder parlamentar con la Junta para exponer su parecer referente<br />

a la velada dedicada a la inauguración de la Biblioteca y <strong>al</strong> mismo tiempo para pedir a los reunidos que<br />

se aplace hasta el mes de Octubre. Debido <strong>al</strong> gran c<strong>al</strong>or, t<strong>al</strong> vez sería un fracaso, así es que pide fecha para<br />

celebrarlo. Se acuerda en principio celebrarlo para el dia 30 de Septiembre.»<br />

Acta de la junta directiva de data 26-9-1928<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Se procede <strong>al</strong> sorteo de los industri<strong>al</strong>es socios y es como sigue:<br />

»Carpinteros:<br />

1º.- Pedro Rosés Serra<br />

2º.- Pedro Saurí G<strong>al</strong>bany<br />

3º.- Vil<strong>al</strong>ta y Arisa<br />

4º.- Pedro Pagés Deulofeu<br />

»Albañiles:<br />

1º.- José Oliveras Albiol<br />

2º.- José Parés Fluriach<br />

3º.- Puig y Roca<br />

4º.- Isidro Fló<br />

5º.- Francisco Pujadas Pou<br />

89


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

»Cerrajeros:<br />

1º.- S<strong>al</strong>vador G<strong>al</strong>ceran<br />

2º.- Bartolomé Andiñach<br />

3º.- Ramón Estapé<br />

»Recaderos:<br />

1º.- Juan Ramentol y Pedro Cid<br />

2º.- Pedro B<strong>al</strong>lester y Gil Ramentol<br />

3º.- Grau Brunat y Juan Mora<br />

«Empezando el turno el día 1 de Octubre con una duración de 3 meses.»<br />

«Se acuerda que la función de cine del martes que se proyectarà <strong>La</strong> Cabaña del tío Tom, el precio de la<br />

entrada sea de 0’60 y de 0’80 pesetas.»<br />

Durant l’any 1928 va passar el següent:<br />

– Fundació del Partit Comunista Cat<strong>al</strong>à, impulsat per Jordi Arquer.<br />

– Se celebra a l’Havana l’Assemblea Constituent del Separatisme Cat<strong>al</strong>à.<br />

– Neix la lliga espanyola de futbol.<br />

– Inici de la col·lectivització dels camps a l’URSS.<br />

– Primeres proves de televisió.<br />

Acta de la junta directiva de data 2-1-1929<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Se aceptan socios de Número: José Porta Molino.<br />

Protectores: Ramón Fábregas Tarré, Fortunato Cebriá Artigas y Renardo Gómez Martos.»<br />

Acta de la junta directiva de data 16-1-1929<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Se autoriza a la Junta de los Carreteros para hacer uso, según condiciones estipuladas, de la S<strong>al</strong>a de<br />

Fiestas para la fiesta de San Antonio.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 29-1-1929<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé Millet, actuant com a Secretari el senyor José Noguera<br />

90


Pagés, es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents<br />

acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Inmediatamente dióse lectura del presupuesto de gastos soci<strong>al</strong>es que arroja el importe de veinte y ocho<br />

mil cuatrocientas cincuenta pesetas, y asimismo fue aprobado por unanimidad.»<br />

«Pasando después a la presentación del proyecto de Reglamento Interior de la Sociedad que había formulado<br />

la Junta Directiva para regir en ella, toda vez que se carece de t<strong>al</strong> Estatuto, por orden de la Presidencia<br />

se dio lectura <strong>al</strong> t<strong>al</strong> proyecto, compuesto de diez y nueve artículos, en su tot<strong>al</strong>idad y artículo por artículo, y la<br />

reunión por unanimidad acepta dicho proyecto y aprueba todo su articulado, sin enmienda ni disensión, y lo<br />

eleva a definitivo que pasará a regir una vez cumplidos los preceptos leg<strong>al</strong>es.»<br />

Acta de la junta directiva de data 6-3-1929<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«<strong>La</strong> Junta acuerda, por unanimidad, dar un més más de plazo <strong>al</strong> jubileo acordado en su última reunión<br />

gener<strong>al</strong>, debido a causas imprevistas y dar conocimiento a la primera Reunión gener<strong>al</strong>.<br />

»Estado actu<strong>al</strong> de socios:<br />

De Número de 1ª 278<br />

De Número de 2ª 34<br />

De Mutu<strong>al</strong>istas de 1ª 114<br />

De Mutu<strong>al</strong>istas de 2ª 53<br />

De Protectores de 1’50 317<br />

De Protectores de 2’00 40<br />

Tot<strong>al</strong> 836 socios.»<br />

Acta de la junta directiva de data 10-4-1929<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«A propuesta del Presidente de la Junta Recreativa, se acuerda que para el baile del 1º de Mayo sea permitido<br />

bailar con <strong>al</strong>pargatas.»<br />

Nota de l’autor<br />

Per poder b<strong>al</strong>lar amb espardenyes, va c<strong>al</strong>er un acord especi<strong>al</strong> de la Junta Directiva. En el cas que no<br />

s’hagués pres aquest acord, haguessin deixat b<strong>al</strong>lar a una persona que portés espardenyes? Segurament<br />

que no. Mirat des del punt de vista d’ara, podríem dir que en aquell temps eren molt estrictes pel que fa<br />

<strong>al</strong> vestuari, i per descomptat a les formes.<br />

91


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva DE 24-4-1929<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van<br />

reunir tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

el següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Se da cuenta de haberse recibido una carta del Fondista de Olot conformándo y confirmando de estar<br />

conforme en servir el Coro en el día de Pascua.»<br />

Acta de la junta directiva de data 15-5-1929<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van<br />

reunir tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

el següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Presidente da cuenta de que el sábado próximo, vigilia de Pascua, s<strong>al</strong>e el Coro de excursión ofici<strong>al</strong><br />

para Olot. Se delega <strong>al</strong> Sr. Presidente para acompañarles.»<br />

Fotografia de l’agrupació cor<strong>al</strong> de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va anar a Olot.<br />

92


Acta de la junta directiva de data 22-5-1929<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Presidente da cuenta de la excursión de la Sección Cor<strong>al</strong> a Olot y del buen recuerdo que guardan<br />

todos de la distinción y satisfactoria acogida que se les dispensó por la loc<strong>al</strong>idad, sus Autoridades y Sociedad<br />

Cor<strong>al</strong> <strong>La</strong> Estrella.<br />

»Se acuerda escrito ofici<strong>al</strong> <strong>al</strong> Municipio de Olot y la Sociedad referida, agradeciendo la deferencia y haciendo<br />

constar nuestra gratitud.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquest és l’acord fin<strong>al</strong> de l’anada del cor de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> a la ciutat d’Olot. De ben segur que per a<br />

tots va ser una odissea anar fins a Olot. Per a molts devia ser un record que devia durar molts <strong>anys</strong> i<br />

un punt de referència de la importància que tenia el cor de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Acta de la junta directiva de data 10-7-1929<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Conserje notifica que por encargo de <strong>al</strong>gunos socios jóvenes tiene la misión de solicitar permiso<br />

para celebrar un baile de verbena el próximo sábado frente a la Sociedad. <strong>La</strong> Junta, en su vista, acuerda que<br />

se celebre dicho baile por cuenta de la Sociedad con piano de manubrio, <strong>al</strong> precio de 0’50 céntimos.»<br />

Nota de l’autor<br />

Es fa difícil pensar que un grup de joves, que actu<strong>al</strong>ment deuen estar tots morts, haguessin de demanar<br />

permís <strong>al</strong> conserge, i que aquest fes la petició davant la Junta, per poder fer un b<strong>al</strong>l.<br />

Quan diu davant la Societat, c<strong>al</strong> entendre que volia dir fer-ho <strong>al</strong> carrer de Sant Felip o <strong>al</strong> carrer de<br />

Pere Grau.<br />

Aquell jovent va tenir sort, ja que la seva proposta va ser acceptada i pagada per la Societat, per<br />

poder fer una revetlla amb piano de «manubrio», i encara que no posi l’hora de començament, segur<br />

que no eren les 12 de la nit, com ara, sinó que el més segur és que seria a les 7 o 8 de la tarda.<br />

Acta de la junta directiva de data 4-12-1929<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera, es van reu-<br />

93


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

nir tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Se da cuenta por el Sr. Doménech, de que hay en proyecto y estudio una modificación de los socorros y<br />

subsidios en las conv<strong>al</strong>ecencias de las enfermedades, para evitar abusos que pudieran surgir.»<br />

Nota de l’autor<br />

Quan canviem <strong>al</strong>guna cosa tot dient «perquè no hi hagi abusos», vol dir que ho canviem perquè ja<br />

estem cansats de tants abusos. Suposem que aquí va passar el mateix.<br />

«El Sr. Solé da cuenta por lo referente a la Junta Recreativa, de que ha sido contratada una orquestina<br />

de siete profesores para los bailes de Navidad.»<br />

«D. Joaquín Homs se presenta y solicita si se ha dado autorización de la celebración de una función de<br />

inocentes (inocentada), contestándole negativamente.»<br />

Nota de l’autor<br />

No sabem molt bé el que volia dir el senyor Homs amb la celebració d’una funció d’innocents, pot ser<br />

que la innocentada fos precisament el contestar-li negativament.<br />

Durant l’any 1929 va passar el següent:<br />

– Es celebra l’exposició Internacion<strong>al</strong> de Barcelona.<br />

– Inauguració del metro de Barcelona.<br />

– Crac de la Borsa de Nova York i l’inici d’una crisi econòmica mundi<strong>al</strong>.<br />

– Primera cerimònia dels Òscars.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 12-1-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor José Noguera Pagés, es<br />

va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre<br />

d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Cedida la p<strong>al</strong>abra <strong>al</strong> Sr. Gibernau, éste amplía profusamente la gestión de la Directiva y Comisión Auxiliar<br />

del pasado año, relata los móviles que han inducido a ambas a someter en la presente reunión una solución<br />

a los socorros en las conv<strong>al</strong>ecencias e inv<strong>al</strong>idez que la práctica y el asesoramiento de los médicos de la loc<strong>al</strong>idad<br />

han aconsejado; explica extensamente los socorros prodigados y el cálculo hecho, en comparación con<br />

otras cantidades de la misma índole, que queda plenamente det<strong>al</strong>lado en la memoria referida; compara el<br />

aumento de subsidios sufrido en la actu<strong>al</strong> año con el norm<strong>al</strong> que se tuvo en el pasado, causas que han contribuido<br />

a las mentadas soluciones que se propondrán para poder seguir con intensidad y eficacia el fin mutu<strong>al</strong><br />

94


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

soci<strong>al</strong>; y por último pide a todos, la contribución que vienen prestando con ánimo de que entre todos, dirigentes<br />

y dirigidos, se llegará a implantar en nuestra loc<strong>al</strong>idad una obra de sólida y eficaz mutu<strong>al</strong>idad, con los óptimos<br />

y humanitarios frutos que todos hemos de disfrutar.»<br />

«Pedida la p<strong>al</strong>abra por D. Martín Gibernau expresó a la reunión que las circunstancias en que se encuentran<br />

actu<strong>al</strong>mente la Junta Directiva y Comisión Auxiliar, la situación, no difícil, pero tampoco completamente<br />

franca y libre en que aún se encuentra la Sociedad y la tarea emprendida y preparada, hizo que la Junta<br />

Directiva y Comisión Auxiliar resolvieran la reelección de <strong>al</strong>gunos individuos de aquella que les tocaba cesar y<br />

entre todos así se aceptó. Por t<strong>al</strong>es motivos se presentaba a la reunión la candidatura para los cargos que<br />

habían de cesar, en la que se reelegía <strong>al</strong> primero y segundo y se designaban a los tres como nuevos, compuesta<br />

de los Sres. siguientes:<br />

D. Teodoro Estapé Millet<br />

D. Luís Bassó Auladell<br />

D. Francisco S<strong>al</strong>omó Oliveras<br />

D. Pedro Vid<strong>al</strong> Granja<br />

D. Carlos Tapias Mateu.<br />

«<strong>La</strong> reunión unánime y aclamatoriamente aceptó la candidatura referida y eligió a los Sres. que en la misma<br />

figuran para el cargo de Junta Directiva.<br />

»Acto continuo se dio cuenta a la reunión de haber quedado constituidas para el próximo ejercicio las<br />

Juntas siguientes:<br />

»De la sección Cor<strong>al</strong>:<br />

D. Miguel Colomé Juriol - Presidente<br />

D. S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> Barba<br />

D. Antonio Raméntol<br />

D. Buenaventura Sabater<br />

»De la sección Recreativa:<br />

D. Antonio Solé - Presidente<br />

D. José Oriol<br />

D. José Doménech<br />

D. S<strong>al</strong>vador Curell»<br />

«Pasando después <strong>al</strong> proyecto de cancelación de la Hipoteca que pesa sobre el edificio soci<strong>al</strong>, como resto<br />

del precio de la venta del mismo, se cedió la p<strong>al</strong>abra a D. Francisco Maristany Millet, Presidente de la Comisión<br />

Auxiliar quién por su competencia en los asuntos económicos y financieros y por su constante y v<strong>al</strong>ioso apoyo<br />

y concurso, fue el encargado de estudiar y plantear t<strong>al</strong> extremo por encargo de la Junta Directiva y Comisión<br />

Auxiliar. El referido Sr. Maristany ampliamente det<strong>al</strong>ló sus gestiones, las ventajas que reportaría a la sociedad<br />

la liberación del gravamen de referencia, la necesidad que para ello había de re<strong>al</strong>izar los v<strong>al</strong>ores que posee la<br />

Sociedad, la utilización parci<strong>al</strong> del crédito que con el av<strong>al</strong> del dicente abría a esta la entidad Banco de Cat<strong>al</strong>uña<br />

y la manera de restituir periódicamente <strong>al</strong> referido Banco la suma anticipada, todo lo cu<strong>al</strong> ya constaba numéricamente<br />

en la redactada memoria.<br />

»Después de lo anterior, la reunión, por unanimidad, a propuesta del Sr. Presidente, acordó autorizar<br />

ampliamente a D. Teodoro Estapé Millet, Presidente de la Sociedad, y a D. Francisco Maristany Millet,<br />

Presidente de la Sociedad, para que juntos y solidariamente, puedan llevar a efecto, mediante la correspondiente<br />

escritura pública, la cancelación de la hipoteca de cincuenta mil pesetas que como parte aplazada del<br />

precio de la venta del edificio soci<strong>al</strong> se constituyó en el instrumento de adquisición de este, autorizado por<br />

95


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

D. Juan Campasol, Notario que fue de esta Villa, en seis de Febrero de mil novecientos veintiséis, a favor de<br />

los vendedores D. José García Cunill, D. Felipe Millet Cunill, D. Eduardo Cunill Costa y D. José Molins Carreras<br />

y D. José Ma Vilaclara y Blado, como ejecutores liquidadores de la herencia de D. Felipe Casas Romañe,<br />

D. Francisco Sors Matas y D. Felipe Cunill Sors; y <strong>al</strong> efectó se autorizó a dichos Sres. Estapé y Maristany, para<br />

suscribir el correspondiente documento público y recabar los fondos necesarios para el cometido con el producto<br />

necesario de la Caja Soci<strong>al</strong>, la venta de los v<strong>al</strong>ores o títulos de la Sociedad y utilización en cuanto se<br />

precise del crédito concedido por la mentada entidad Bancaria.»<br />

Nota de l’autor<br />

S’havien d’anar resolent els problemes econòmics que va representar la compra de l’edifici de<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, per tant, s’havien de buscar els fons necessaris, com la venda de v<strong>al</strong>ors o títols de la<br />

Societat i el producte de la caixa soci<strong>al</strong>, per poder fer front <strong>al</strong> crèdit del Banc de Cat<strong>al</strong>unya, que no<br />

estic segur de si estava inst<strong>al</strong>·lat en la nostra vila.<br />

Acta de la junta directiva de data 15-1-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Tras breve s<strong>al</strong>utación de la Presidencia, se procede a distribuir los cargos de la Junta Directiva en la forma<br />

siguiente:<br />

Presidente: D. Teodoro Estapé Millet<br />

Vicepresidente: D. Jacinto Pous Bertran<br />

Tesorero: D. Juan vivó Señorli<br />

Contador: D. Luis Bassó Auladell<br />

Secretario: D. Carlos Tapias Mateu<br />

Vicesecretario: D. José Noguera Pagés<br />

Voc<strong>al</strong>es: D. Francisco S<strong>al</strong>omó Oliveras<br />

D. Pedro Vid<strong>al</strong> Granja<br />

D. José Cid Serret<br />

D. Manuel Tabaras Gibernau<br />

Voc<strong>al</strong> de la Sección Cor<strong>al</strong>: D. Miguel Colomer Juriol<br />

Voc<strong>al</strong> de la Junta Instructiva Recreativa: D. Manuel Antonio Solé.»<br />

«A continuación comparece D. Joaquín Homs y manifiesta que desea que se refuerce la dirección de los<br />

aficionados <strong>al</strong> teatro y la Junta así lo acuerda, designando para Director a D. Juan Grau Pagés y como subdirector<br />

<strong>al</strong> mencionado S. Joaquín Homs.<br />

»El Sr. Grau manifiesta que ha puesto en conocimiento de los aficionados <strong>al</strong> teatro, la anterior designación<br />

y estos han quedado satisfechos sumamente y han suplicado se pida a la Junta Directiva les consienta el celebrar<br />

anu<strong>al</strong>mente una función en su beneficio y así se acuerda por unanimidad.»<br />

«El Sr. Colomé manifiesta que en el Coro pide se celebre una función a beneficio del mismo, en la que<br />

96


tomará parte dicho Coro, para con el producto contribuir a los gastos individu<strong>al</strong>es de los coristas en la excursión<br />

anu<strong>al</strong>. <strong>La</strong> reunión acuerda celebrar dicha función.»<br />

Acta de la junta directiva de data 22-1-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«El Sr. Doménech manifiesta que se le han hecho diferentes preguntas sobre cuando se iniciarán las gestiones<br />

para la apertura de la Escuela Soci<strong>al</strong> y que por consiguiente sería conveniente re<strong>al</strong>izar <strong>al</strong>go para conocer<br />

las disposiciones y voluntades. <strong>La</strong> reunión acuerda cerciorarse del número de protectores y <strong>al</strong>umnos que<br />

asistirán a ella, para lo cu<strong>al</strong> se fijará anuncio y una vez conocido el número de unos y otros resolver lo que proceda.»<br />

«Se acuerda facultar a la Junta Recreativa para contratar la orquesta de C<strong>al</strong>ella por 700 pesetas para<br />

la celebración de tres bailes y sardanas, por Pascua.<br />

»<strong>La</strong> Comisión nombrada para el estudio de los bailes manifiesta que han venido a enterarse de que en la<br />

Sociedad se celebran aproximadamente, cada año, 46 bailes, de los que corresponden 14 de primera categoría,<br />

11 de segunda y otros 21 de tercera y que estiman que de los de esta última clase deben celebrarse<br />

cuando menos 13 con el <strong>Qui</strong>nteto de <strong>Masnou</strong>, en atención a ser convecinos, socios y haber practicado gestiones<br />

y actos en beneficio soci<strong>al</strong> desinteresadamente y que los otros bailes de las diferentes categorías pueden<br />

re<strong>al</strong>izarse con músicos u orquestas similares y con el mismo presupuesto de gastos, en todos los conceptos,<br />

a los practicados en las mismas fechas del año anterior. <strong>La</strong> reunión acepta la proposición y estudio<br />

referido y acuerda así se practique en lo sucesivo por la Junta Recreativa.»<br />

Nota de l’autor<br />

Organitzar 46 b<strong>al</strong>ls durant tot l’any, es pot dir un per setmana, no devia ser feina fàcil. L’espai destinat<br />

<strong>al</strong> b<strong>al</strong>l i <strong>al</strong> cine era l’anomenat Circ, per la seva forma rodona. Per tant, quan hi havia b<strong>al</strong>l, s’havien<br />

de treure les cadires del mig de la s<strong>al</strong>a, i quan hi havia cine s’havien de posar.<br />

Hem de pensar que el b<strong>al</strong>l era l’únic lloc on es reunia la gent per gaudir d’un esbarjo conjuntament<br />

amb els seus amics, mentre les mares vigilaven les seves filles i <strong>al</strong> mateix temps feien l’exercici, molt<br />

comú en un poble, de xafardejar, passar notícies, traspassar informació, criticar a la veïna o a un<br />

familiar; qu<strong>al</strong>sevol notícia que aportés una informació fora del que hauria de ser norm<strong>al</strong> era sempre<br />

benvinguda.<br />

Acta de la junta directiva de data 26-2-1930<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

97


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

«A continuación, y no existiendo otros asunto de interés soci<strong>al</strong> a tratar, se pasa <strong>al</strong> estudio para la re<strong>al</strong>ización<br />

de un Festiv<strong>al</strong> Homenaje que conmemore el arribo de la apreciable suma de 1.000 (mil) socios inscritos<br />

en la Sociedad. Para cuyo fin y después de breve estudio se acuerda nombrar una comisión, para que ésta<br />

se encargue del estudio y organización de dicho festiv<strong>al</strong>, siendo nombrados los Sres. Vivó, Doménech,<br />

S<strong>al</strong>omó, Gibernau y Colomé.»<br />

Nota de l’autor<br />

En aquell temps, arribar <strong>al</strong>s 1.000 socis ve a demostrar que l’associacionisme era molt més important<br />

i més fort que ara, ara impera més l’individu<strong>al</strong>isme. Les persones no volem estar lligades a cap responsabilitat<br />

en les seves hores d’esbarjo. Els matrimonis joves es veuen obligats a treb<strong>al</strong>lar tots dos<br />

per poder comprar un pis o una caseta i si vénen fills, econòmicament es complica encara més.<br />

Abans la gent s’associava per poder aconseguir els seus llocs d’esbarjo, però ara trobes que, en<br />

qu<strong>al</strong>sevol club esportiu o cultur<strong>al</strong>, només has de pagar la quota que ja està marcada.<br />

Acta de la junta directiva de data 6-3-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«A propuesta del Sr. Solé se acuerda celebrar con baile de globos la víspera de San José.<br />

»El Sr. Tapias manifiesta que cree hubo una equivocación o confusión en el reparto de los objetos sorteados<br />

en el baile de Carnav<strong>al</strong>, por confundirse el número 66 con el 99, lo que motivó disgustos de la primera<br />

que había obtenido el premio. El Sr. Bassó explica dicha confusión y enterada la Junta Directiva faculta a la<br />

Presidencia para solventar lo acontecido aunque sea adquiriendo un nuevo reg<strong>al</strong>o para dar uno a cada uno<br />

de los referidos números.»<br />

Nota de l’autor<br />

Una confusió que devia portar molts problemes i moltes controvèrsies per la gent que organitzava el<br />

b<strong>al</strong>l de carnestoltes, per la confusió que va comportar no tenir un seny<strong>al</strong> clar, com ara es té, dels<br />

números 6 i 9. No obstant això, la solució va ser encertada.<br />

Acta de la junta directiva de data 12-3-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«A continuación el Sr. Doménech interpretando un sentimiento noble y humanitario, invita a los Sres. de la<br />

98


Junta a expedir un telegrama <strong>al</strong> Presidente del Consejo de Ministros, pidiendo la ampliación de la amnistía por<br />

delitos políticos y soci<strong>al</strong>es, propuesta que queda aceptada por unanimidad acordándose <strong>al</strong> mismo tiempo y<br />

antes de ser expedido el mencionado telegrama ponerlo en conocimiento de todos sus asociados, invitándoles<br />

a exponer sus observaciones si es que hubieran.»<br />

Nota de l’autor<br />

És de suposar que aquest acord es planteja amb motiu de la fin<strong>al</strong>ització de la dictadura espanyola del<br />

gener<strong>al</strong> Primo de Rivera, que el dia 28 de gener de 1930 va presentar la dimissió <strong>al</strong> rei Alfons XIII. El<br />

rei va encarregar <strong>al</strong> gener<strong>al</strong> Berenguer que formés un nou govern, i va presentar <strong>al</strong> Consell de<br />

Ministres una amnistia per delictes polítics i soci<strong>al</strong>s, i <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, sensible amb aquest canvi polític<br />

i amb l’amnistia decretada, va aprovar aquest acord.<br />

Acta de la junta directiva de data 2-4-1930<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Acto seguido, y a instancia del Sr. Doménech, se pasa a discutir la forma en que actu<strong>al</strong>mente vienen celebrándose<br />

las funciones de Cine, ya que por circunstancias no bien definidas véanse <strong>al</strong>go desiertas de público<br />

y según entender del Sr. Doménech propone, para estímulo y beneficio <strong>al</strong> mismo tiempo del público y teniendo<br />

en cuenta la parte económica de sus asociados, sea rebajado el importe de su entrada, a lo que interviene<br />

el Sr. Grau que, como delegado del empresario, expone sus razones en bien a lo manifestado por el<br />

Sr. Doménech, a lo que manifiesta el Sr. Colomé que para solución y <strong>al</strong> mismo tiempo como prueba propone<br />

se proyectara en las noches de los sábados dos películas en vez de tres como se venía haciendo hasta ahora<br />

y que su precio sea de 40 céntimos para sus asociados y de 60 céntimos lo no socios, exceptuando los domingos<br />

que vendrá efectuándose como de costumbre, propuesta ésta que queda aceptada para su aplicación.»<br />

Nota de l’autor<br />

L’any 1930 encara no havia arribat el cine sonor a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, per tant, la programació de les<br />

pel·lícules devia ser bastant repetitiva i, per tant, una vegada vistes unes quantes, la curiositat minvava<br />

i es devia perdre l’interès.<br />

Podria ser que aquesta crisi d’espectadors fos semblant a la crisi que actu<strong>al</strong>ment pateix el cinema,<br />

i és potser per la manca de pel·lícules interessants i diferents a aquestes a què fa temps que ens<br />

té acostumats el cinema americà, i que ja han perdut l’interès de l’espectador.<br />

«A continuación, el mismo Sr. Colomé presenta a los Sres. de la Junta los precios que han de regir en la<br />

función homenaje <strong>al</strong> coro, los cu<strong>al</strong>es serán de 60 céntimos los Sres. socios y 80 los no socios, lo que queda<br />

aprobado.»<br />

99


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 9-4-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A continuación es leído el contrato presentado por el arrendatario del cine, Sr. Benito, por el cu<strong>al</strong> han de<br />

regirse los espectáculos de Cine y cuyo contrato después de ligeras enmiendas queda aprobado.»<br />

«Acto seguido el Sr. Grau expone a los reunidos, siempre que estos no pongan ningún obstáculo, que para<br />

el día 1 de Junio tiene en proyecto la presentación de una excelente compañía la que pondrá en escena las<br />

obras <strong>La</strong> Puntaire d’Arenys y el C<strong>al</strong>vario d’en Pere Martir a precios populares, lo que pide sea estudiado para<br />

su aprobación. Queda aprobado.»<br />

«A continuación se discute, aunque ligeramente, del homenaje a los 1.000 socios, observándose diferentes<br />

criterios en la celebración del vermouth popular a lo que interviene el Sr. Estapé y Vid<strong>al</strong>, acordándose en<br />

definitiva que el vermouth se celebre en la s<strong>al</strong>a café y que éste sea de la marca Cisa.»<br />

Nota de l’autor<br />

Arriba la celebració dels 1.000 socis. Que no f<strong>al</strong>ti el vermut i, per ser més patriotes, el vermut Cisa,<br />

el de casa, el nostre.<br />

En aquell temps el vermut era una beguda imprescindible en qu<strong>al</strong>sevol celebració que es fes,<br />

sigues particular o col·lectiva, com en aquest cas, ja fa temps que ha deixat de ser la beguda obligatòria<br />

dels diumenges en qu<strong>al</strong>sevol casa o en qu<strong>al</strong>sevol bar.<br />

«El Sr. Vid<strong>al</strong> expone a la Junta la necesidad de poner en estudio <strong>al</strong>guna modificación para que sirviera de<br />

estímulo y premiar <strong>al</strong> mismo tiempo a los individuos que forman la Sección Cor<strong>al</strong> teniendo en cuenta lo que<br />

por la casa significaría el renacimiento de esta agrupación cor<strong>al</strong> que tantas veces a en<strong>al</strong>tecido el nombre<br />

de <strong>La</strong> C<strong>al</strong>andria, propuesta esta que es acogida con entusiasmo y queda <strong>al</strong> mismo tiempo para su estudio.»<br />

Acta de la junta directiva de data 16-4-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Jacinto Pous, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el següent<br />

acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Colomé propone que estando próxima la s<strong>al</strong>ida del Coro en la noche de Pascua, sean nombrados<br />

dos individuos de la Junta Directiva para acompañar y representar a la vez a la Sociedad en sus tradicion<strong>al</strong>es<br />

caramelles, siendo nombrados en su consecuencia los Sres. Pedro Vid<strong>al</strong> y Carlos Tapias.»<br />

Acta de la junta directiva de data 23-4-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reu-<br />

<strong>100</strong>


nir tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«El Sr. Cid expone que sería de conveniencia fijar un letrero con el nombre de <strong>La</strong> C<strong>al</strong>andria, en la entrada<br />

<strong>al</strong> café de la c<strong>al</strong>le San Felipe, propuesta ésta que queda aprobada así como lo que propone el. Sr. Vivó de<br />

arreglar el letrero que da el nombre de Cine <strong>La</strong> C<strong>al</strong>andria en la fachada de la c<strong>al</strong>le Cuba.»<br />

«El Sr. Noguera manifiesta debe poner atención la Junta Directiva en una pareja que aprovechando la oscuridad<br />

en las sesiones de cine no guardan las debidas composturas que merece la casa, a lo que se promete<br />

velar en pro de la mor<strong>al</strong>idad.»<br />

Nota de l’autor<br />

Pel que sembla, en tot els temps hi ha hagut parelles que s’han aprofitat de la foscor dels llocs públics<br />

per demostrar la passió del seu amor, i <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> no podia ser menys que un <strong>al</strong>tre lloc públic; el<br />

que passa és que queda molt clar que era una parella en concret i de ben segur que se sabia qui era<br />

i que es devia dir el seu nom, però per escrit ha quedat en l’anonimat, la veritat és que tampoc ens<br />

interessa.<br />

Ara és diferent, les demostracions d’amor són més obertes, més desinhibides; en qu<strong>al</strong>sevol lloc<br />

pots veure una parella fent-se un petó apassionat o veure a la platja senyores en tanga prenent el sol<br />

tranquil·lament, i no passa res.<br />

C<strong>al</strong>dria veure la cara que posaria el senyor Noguera si veiés el panorama actu<strong>al</strong> pel que fa <strong>al</strong> sexe.<br />

Acta de la junta directiva de data 30-4-1930<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«También es leída una expresiva carta del Sr. Joaquín Cusí en la que agradece en grado superlativo la deferencia<br />

que con él tuvo la Sociedad y la Sección Cor<strong>al</strong> <strong>al</strong> ir a s<strong>al</strong>udarlo en su casa torre, adjunta a la misma 50<br />

pesetas de gratificación por la Sección Cor<strong>al</strong>.»<br />

«A continuación, el Sr. Raméntol expone a los Sres. de la Junta, en nombre de la Sección Cor<strong>al</strong>, la resolución<br />

de la suspensión de su maestro, teniendo <strong>al</strong> mismo tiempo negociaciones establecidas con el Sr. Rafael<br />

Bert, maestro éste de <strong>Masnou</strong>, cuyas negociaciones a la par que ventajosas son del agrado unánime de los<br />

coristas.»<br />

Nota de l’autor<br />

El mestre Rafael Bert també va ser un dels personatges importants a la secció cor<strong>al</strong> de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

No és d’estranyar que fos de bon grat acceptat unànimement pels que formaven el cor; el senyor Bert<br />

era un entès pel que fa <strong>al</strong> cant cor<strong>al</strong>, però, sobretot, el que c<strong>al</strong> destacar d’ell era la seva senzillesa i<br />

que era una excel·lent persona. Almenys això és el que recordo d’ell.<br />

101


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 7-5-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van<br />

reunir tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

el següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«A continuación se presenta el socio Miguel Mat<strong>al</strong>í, el cu<strong>al</strong> hace uso de la p<strong>al</strong>abra para exponer el último<br />

acuerdo tomado por el Excmo. Ayuntamiento, en el que consta dirigirse <strong>al</strong> Gobierno para pedir sea<br />

concedida la Med<strong>al</strong>la de Oro del Trabajo para el abnegado y laborioso profesor Don Jaime Villá; cuya propuesta<br />

queda unánimemente acogida por los reunidos, a la par que se acuerda prestar todo el apoyo en<br />

bien de la misma.»<br />

Acta de la junta directiva de data 11-6-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van<br />

reunir tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

els següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Por la Presidencia se da cuenta de la visita que hizo en el loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong> el Alc<strong>al</strong>de Sr. Cusí, quien fue<br />

atendido por diferentes miembros de la Junta Directiva y Comisión Auxiliar, quedando a su vez satisfecho<br />

de la visita, <strong>al</strong> mismo tiempo que prometió en otra ocasión efectuar una segunda visita.»<br />

«Acto seguido, el Sr. Pous, que fue como delegado de la Sociedad a acompañar a la Sección Cor<strong>al</strong> en<br />

su s<strong>al</strong>ida a la ciudad de Figueras, da cuenta de la misma; la que se hizo sin ningún incidente desagradable,<br />

siendo de loanza el buen comportamiento de todos los coristas, dejando en buen nombre a la<br />

Sociedad.<br />

»El Sr. Colomé ratifica lo dicho por el Sr. Pous y manifiesta su agradecimiento por todos los coristas y<br />

acompañantes.<br />

»El Sr. Grau pide a los Sres. reunidos un voto de gracias por el Sr. Colomé, presidente de la Sección<br />

Cor<strong>al</strong>, por el entusiasmo y celo desplegado en bien de su Sección.<br />

»Acto seguido el Sr. Colomé da cuenta de las diferentes causas surgidas con el maestro Riera, a quien<br />

como despedida fue invitado por la Sección Cor<strong>al</strong> a que les acompañara en su excursión a la ciudad de<br />

Figueras, no pudiendo efectuarlo éste, y teniendo de efectuarlo a su vez el nuevo maestro Rafael Bert, con<br />

todo desinterés, para quien pide una pequeña gratificación; acordándose recompensarlo con la cantidad<br />

de veinticinco pesetas.»<br />

Acta de la junta directiva de data 18-6-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«A continuación el Sr. Presidente da lectura de una carta del Sr. Joaquín Cusí, en la que acompaña una<br />

cantidad de libros para la biblioteca de la Sociedad. También da cuenta de haber recibido para el mismo fin,<br />

otra cantidad de libros del socio Sr. Villacampa.»<br />

102


Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> visita de l’<strong>al</strong>c<strong>al</strong>de, senyor Joaquim Cusí, a la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, va ser fructuosa, la donació<br />

d’una quantitat de llibres per a la biblioteca de la Societat ho demostra. C<strong>al</strong>dria pensar que en aquell<br />

moment la vila encara no tenia una biblioteca pública, o potser hi era, però devia ser molt poc concorreguda,<br />

i en veure la que hi havia inst<strong>al</strong>·lada a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que tenia la seva importància i era<br />

visitada per molts socis, va creure oportú fer aquest generós reg<strong>al</strong>.<br />

<strong>La</strong> figura del senyor Joaquim Cusí crec que es mereixeria un apartat especi<strong>al</strong>, per la seva person<strong>al</strong>itat,<br />

pel que ha representat per <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong> i en el camp de l’oft<strong>al</strong>mologia.<br />

Acta de la junta directiva de data 25-6-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Solé pide se le aclare si está o no permitido bailar en la S<strong>al</strong>a de Fiestas con <strong>al</strong>pargatas, toda vez que<br />

dentro de ella hay ciertas personas que hacen uso de ellas y por lo tanto originan discusiones que deben evitarse.<br />

Esta petición es discutida; pero teniendo en cuenta la temporada de verano, se acuerda autorizar bailar<br />

con <strong>al</strong>pargatas forma zapatillas, siempre que estas reúnan las condiciones decorosas que el caso requiere,<br />

acordándose <strong>al</strong> mismo tiempo que podrá ser retirada del loc<strong>al</strong> a toda persona que infringiese este acuerdo.»<br />

Nota de l’autor<br />

Quan ara llegim aquests acords ens poden fer riure, però c<strong>al</strong> pensar que en aquells moments eren molt<br />

importants. Ara fem <strong>al</strong> revés d’abans. Abans, de dilluns a divendres es vestia per <strong>al</strong> treb<strong>al</strong>l diari, i els<br />

diumenges la gent es vestia de «vint-i-un botó», o sigui, elegant. Ara, els homes que de dilluns a divendres<br />

es vesteixen amb americana i pant<strong>al</strong>ó fent joc, els dissabtes i diumenges porten texans o pant<strong>al</strong>ons<br />

curts a l’estiu, i les dones igu<strong>al</strong>. El que no queda clar és quan diu «se acuerda autorizar bailar con<br />

<strong>al</strong>pargatas forma zapatillas, siempre que estas reúnan la condiciones decorosas que el caso requiere».<br />

Què és el que haurien de tenir perquè reunissin les condicions decoroses? No ho sabem.<br />

Acta de la junta directiva de data 26-8-1930<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Se persona el Sr. Mariano Pagés quien presenta a los Sres. reunidos una petición del socio Sr. Cot, para<br />

dar una audición de radio en la Sociedad. Propuesta ésta que queda aceptada y aprobada, haciendo constar<br />

el Sr. Manuel Tabaras su voto de oposición a la antedicha petición.»<br />

103


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Nota de l’autor<br />

Crec que tots els homes de la meva edat, quan érem nens, vam passar per la botiga del Sr. Cot.<br />

<strong>La</strong> botiga estava on fins ara ha estat la Llibreria Sant Jordi, en el carrer de Barcelona, cantonada amb<br />

el carrer de Josep Llimona.<br />

Era un home enamorat de la ràdio; t’explicava tots els det<strong>al</strong>ls de què es composaven cada un dels<br />

aparells. Recordo que ell mateix fabricava les seves ràdios, amb el mínim de materi<strong>al</strong> i sense cap<br />

caixa, de ben segur que els meus ulls deurien ser tot un poema en veure com funcionaven aquelles<br />

ràdios, per a mi era una experiència molt interessant, quasi miraculosa.<br />

El que recordo del Sr. Cot és que era una persona molt afable i conversadora.<br />

Acta de la junta directiva de data 16-9-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van<br />

reunir tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

els següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A continuación es leída una afectuosa carta de la comisión organizadora de la fiesta homenaje <strong>al</strong><br />

Sr. Joaquín Cusí, dando las gracias por la atención y apoyo que para el ensayo de sus obras les prestó<br />

la Sociedad, <strong>al</strong> mismo tiempo que dan su ofrecimiento para actuar en la Sociedad representando las<br />

mismas obras que hicieron en el mencionado homenaje; a beneficio de la Mutu<strong>al</strong>idad u otra institución<br />

benéfica de la Villa. Quedando dicha propuesta acogida por todos los reunidos, mostrándose <strong>al</strong> mismo<br />

tiempo para gestionar con los mismos una comisión compuesta por los Sres. Vivó, Doménech, Colomé<br />

i Vid<strong>al</strong>.»<br />

«Acto seguido, <strong>al</strong> Sr. Grau le interesa sea estudiada la situación del apuntador del Cuadro Artístico,<br />

teniendo en cuenta el trabajo que este cargo representa, sería de conveniencia designar una cantidad para<br />

su gratificación. Acordándose gratificar el cargo de apuntador del Cuadro Artístico con la cantidad de<br />

quince pesetas por función que dicho cuadro represente.»<br />

Nota de l’autor<br />

Pel que sembla, i això sol passar en un grup d’afeccionats <strong>al</strong> teatre, ningú vol fer d’apuntador,<br />

tothom el que vol fer és d’actor o actriu, o sigui, sortir en escena perquè és més lluït.<br />

L’apuntador ha de treb<strong>al</strong>lar molt i no el compensa res, a part que no tothom sap fer d’apuntador.<br />

Abans els apuntadors de teatre estaven en una caixa especi<strong>al</strong> <strong>al</strong> davant de l’escenari, a l’<strong>al</strong>çada<br />

dels peus dels actors. Ja fa <strong>anys</strong> que aquest estri ha desaparegut. Ara els apuntadors estan <strong>al</strong>s costats<br />

de l’escenari.<br />

«Como continuación a la propuesta del Sr. Gibernau del acta anterior, queda nombrado Secretario Auxiliar<br />

2º en carácter interino, el Sr. Jaime Rossell Funoy.»<br />

104


Nota de l’autor<br />

Aquí fa la primera aparició el senyor Jaume Rossell, el que després seria durant tants <strong>anys</strong> el secretari<br />

de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, una persona clau per a aquesta Societat.<br />

Acta de la junta directiva de data 22-10-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A continuación hace uso de la p<strong>al</strong>abra el Sr. Francisco Maristany quien expone a los Sres. reunidos, con<br />

todo lujo de det<strong>al</strong>les los beneficios que pudieran disfrutar los socios con una Federación en la <strong>Qui</strong>nta de<br />

S<strong>al</strong>ud <strong>La</strong> Alianza, punto éste que es especi<strong>al</strong>mente det<strong>al</strong>lado por los Sres. Vid<strong>al</strong> y Doménech, quedando por<br />

lo tanto acordado fijar un anuncio explicativo que sirva a su vez, para propagar la inscripción de los socios<br />

para la antedicha Federación a la <strong>Qui</strong>nta de S<strong>al</strong>ud <strong>La</strong> Alianza.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquí comença l’aparició de L’Aliança en el <strong>Masnou</strong>. Efectivament, va ser a través de la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong><br />

<strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que es va tenir la possibilitat de poder-se associar a una clínica, a través d’una quota en què<br />

entraven operacions, visites a metges de la mateixa clínica, revisions, cures, etc.<br />

Moltes famílies del <strong>Masnou</strong>, Alella i Teià van ser socis de la <strong>Qui</strong>nta de S<strong>al</strong>ud <strong>La</strong> Alianza durant<br />

molts <strong>anys</strong>, gràcies <strong>al</strong> fet que hi va haver una representació molt important des d’aquesta Societat.<br />

Ara n’hi ha moltes de mútues que ofereixen tots aquests serveis, però durant els <strong>anys</strong> del 1940 <strong>al</strong><br />

1970 la <strong>Qui</strong>nta de S<strong>al</strong>ut <strong>La</strong> Alianza era un referent molt important, després ja van sortir d’<strong>al</strong>tres<br />

mútues i la competència va ser molt forta.<br />

«También es expuesto por el Sr. Doménech una propuesta que serviría de base para fomentar el mutu<strong>al</strong>ismo<br />

entre los asociados, creando una sección que mediante una cantidad, sirviera ésta para ofrendar a la familia de<br />

un consocio que muriera; quedando acordado para el estudio de la misma nombrar <strong>al</strong> Sr. Doménech y Vivó.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquí comença a parlar-se del que després seria la prestació per defunció, una ajuda econòmica a la<br />

qu<strong>al</strong> tothom es va apuntar per la despesa important que representava un enterrament, abans i ara.<br />

Acta de la junta directiva de data 29-10-1930<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reu-<br />

105


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

nir tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«También queda acordado que para la celebración de la función de Don Juan Tenorio rijan los precios de<br />

0’60 pesetas los Sres. socios y 0’80 los no socios.»<br />

Nota de l’autor<br />

Pel que sembla, els problemes que es constatan en l’acta del passat dia 1 d’octubre, en el sentit que<br />

no es podria representar Don Juan Tenorio per la retirada del director senyor Roca, van quedà resoltes.<br />

Això ja sol passar en els grups d’afeccionats <strong>al</strong> teatre.<br />

«A instancia del Sr. Solé se acuerda el contrato para las fiestas de Navidad a la Orquesta-Cobla, Albert<br />

Martí, <strong>al</strong> mismo tiempo que se acuerda también, en la fiesta de San Esteban por la mañana, ceder la citada<br />

Cobla a la agrupación Amants de la Sardana bajo la cantidad de 150 pesetas.»<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 10-12-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias Mateu,<br />

es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar el següent acord,<br />

entre d’<strong>al</strong>tres, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Acto continuo el Sr. Presidente manifestó que como ya tenían noticia los asociados por la oportuna<br />

convocatoria, el objeto de la presente reunión era para resolver sobre si se estimaba conveniente o no la<br />

federación de nuestra entidad con la popular y grandiosa <strong>Qui</strong>nta de la S<strong>al</strong>ud <strong>La</strong> Alianza para que los asociados<br />

que desearan obtener los derechos y beneficios que ella prodiga pudieran re<strong>al</strong>izarlo, mediante el<br />

cumplimiento de las disposiciones de la misma. Para el det<strong>al</strong>le de estas, y demás referente a dicha institución,<br />

cedió la p<strong>al</strong>abra <strong>al</strong> presidente de la Comisión Auxiliar, D. Francisco Maristany Millet quien con su celo<br />

y voluntad característica en pro de nuestra sociedad, había re<strong>al</strong>izado innumerables gestiones para conocerlos.<br />

»El referido Sr. Maristany, con profusión de det<strong>al</strong>les, explicó a la reunión las gestiones re<strong>al</strong>izadas para<br />

mirar de si era posible la federación de nuestra Sociedad, en la forma menos gravosa posible para los asociados<br />

con <strong>La</strong> Alianza y se había encontrado que esta tiene un periodo de modificación de sus reglamentos<br />

y que por ello los que ingresaran durante él, quedaban exentos del pago de los derechos de entrada. Expuso<br />

también el <strong>al</strong>cance de sus disposiciones respecto a los que pertenecen a ella y a sus familiares y a los derechos<br />

y servicios que prodiga, señ<strong>al</strong>ándolo todo ampliamente. Manifestó las formas en que se podía estar<br />

inscrito, las cuotas a pagar mensu<strong>al</strong>mente de una peseta, los que quisieran obtener los beneficios para si<br />

y sus familiares, conforme había explicado, y de cincuenta céntimos si se deseaba figurar solo inscrito individu<strong>al</strong>mente.<br />

Explicó que en unión de <strong>al</strong>gún individuo de la Sociedad, había visitado el edificio de la <strong>Qui</strong>nta<br />

de referencia, preguntado y adquirido datos y antecedentes y resultó quedar maravillado de la soberbia<br />

construcción y de las disposiciones y elementos de la misma para atender y curar a los asociados y de los<br />

buenos y satisfactorios datos de los que habían recurrido a los servicios y asistencia que presta; por todo<br />

lo cu<strong>al</strong> había creído conveniente exponerlo a la Junta Directiva y Comisión Auxiliar y ambas de común<br />

106


acuerdo resolvieron proponer la federación de la Sociedad con la repetida institución, como se efectúa en<br />

la presente reunión.<br />

»Acto seguido la Presidencia abrió discusión sobre el particular.<br />

»Tomaron parte en ella, abogando en pro de la federación D. Martín Gibernau, quien además manifestó<br />

que el derecho a la inscripción para obtener mayor <strong>al</strong>cance de los que pueden disfrutar de los beneficios<br />

de <strong>La</strong> Alianza se extienda en nuestra sociedad a cu<strong>al</strong>quiera de los familiares de todos los socios y de estimarse<br />

a bien en su día a todos los vecinos de <strong>Masnou</strong>.<br />

»Después de lo anterior, la reunión a propuesta de la Presidencia por unanimidad y con gran satisfacción<br />

acuerda con la federación de nuestra Sociedad con la <strong>Qui</strong>nta de S<strong>al</strong>ud <strong>La</strong> Alianza, designando como<br />

delegado para ello y para las operaciones futuras que t<strong>al</strong> acto dieren lugar, <strong>al</strong> consocio D. Francisco<br />

Maristany Millet, que junto con el Presidente se les facultó ampliamente para que suscribieran cuantos<br />

documentos y escritos fuera conveniente para ello.<br />

»Asimismo se acordó por unanimidad, que, con respecto a la admisión de vecinos de <strong>Masnou</strong>, para<br />

figurar como inscritos en la federación de <strong>La</strong> Alianza, la Junta Directiva y comisión Auxiliar, con unión del<br />

Delegado designado, lo estudien y resuelvan si es conveniente implantarlo y lo implanten en lo sucesivo.»<br />

Nota de l’autor<br />

En aquest acte ja es va nomenar un delegat en el <strong>Masnou</strong>, dins <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, per poder inscriure totes<br />

les persones i famílies del <strong>Masnou</strong>, encara que no fossin socis de la Societat, que volguessin tenir els<br />

avantatges que comportava ser soci de L’Aliança.<br />

Acta de la junta directiva de data 17-12-1930<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«A continuación el Sr. Tapias pide a los Sres. reunidos en nombre de la Delegación de P<strong>al</strong>estra de esta Villa<br />

si tienen a bien ceder en la noche del jueves el loc<strong>al</strong> de la s<strong>al</strong>a tresillo para la celebración de una conferencia<br />

de carácter cultur<strong>al</strong> y educativo, bajo el tema L’excursionisme i la nostra Joventut, quedando por lo tanto aprobado.»<br />

Acta de la junta directiva de data 23-12-1930<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Por el Sr. Maristany es dada cuenta de la primera lista de inscritos a la <strong>Qui</strong>nta de S<strong>al</strong>ud <strong>La</strong> Alianza y cuya<br />

lista consta de 181 familiares y 23 individu<strong>al</strong>es.»<br />

107


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Nota de l’autor<br />

C<strong>al</strong> considerar tot un èxit i un esdeveniment que, <strong>al</strong> cap de dos mesos d’haver-se donat publicitat<br />

entre el socis de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, ja figuressin inscrites 181 famílies i 23 persones individu<strong>al</strong>s per ser<br />

socis de L’Aliança.<br />

Potser c<strong>al</strong> tenir en compte també que la Seguretat Soci<strong>al</strong> encara no estava implantada i que les<br />

operacions i els tractaments especi<strong>al</strong>s eren molt cars, i era, important està associat a <strong>al</strong>gun tipus de<br />

mútua com aquesta.<br />

Per tant, c<strong>al</strong> que ens posem en el lloc d’aquelles persones dels <strong>anys</strong> 1930, a qui se’ls oferia una possibilitat<br />

des de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> de poder ser soci d’una mútua d’aquestes característiques, la qu<strong>al</strong> cosa<br />

significa que es va oferir un servei important a la societat de la vila del <strong>Masnou</strong>, cobrint àmpliament<br />

les expectatives previstes pels seus promotors.<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, doncs, va demostrar, també en aquest aspecte sanitari, tenir una visió avançada <strong>al</strong><br />

seu temps, en donar una possibilitat d’una cobertura sanitària a les famílies del <strong>Masnou</strong>.<br />

Durant l’any 1930 va passar el següent:<br />

– <strong>La</strong> dimissió de Primo de Rivera dóna pas <strong>al</strong> govern del gener<strong>al</strong> Dómaso Berenguer i afavoreix el moviment<br />

cat<strong>al</strong>anista.<br />

– <strong>La</strong> monarquia intenta tornar a la situació parlamentària de 1923, però fracassa.<br />

– Inici de la depressió econòmica mundi<strong>al</strong> i polítiques autàrtiques en els règims feixistes.<br />

Acta de la junta directiva de data 3-1-1931<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«El Sr. Presidente anuncia que por <strong>al</strong>gunos consocios se le ha manifestado que el día 2 del próximo mes<br />

de febrero cumplirán los 25 años de estar inst<strong>al</strong>ada la Sociedad en el actu<strong>al</strong> loc<strong>al</strong> y que por consiguiente se<br />

organice una fiesta para conmemorar dicho cuarto de siglo. Se acuerda nombrar una comisión compuesta por<br />

los Sres. Teodoro Estapé y S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>.»<br />

«A propuesta de D. Antonio Solé se acuerda celebrar los siguientes bailes: Uno el día 31 de Enero de apaches,<br />

otro el 14 de Febrero de Colombinas; otro el día 15 del mismo febrero infantil y de Sociedad, y otro el<br />

17 del propio mes de máscaras con las orquestas que contraten con arreglo <strong>al</strong> presupuesto que presenten.»<br />

108<br />

Nota de l’autor<br />

Un acord molt concentrat en la programació de b<strong>al</strong>ls: quatre en dos mesos. Em de pensar que en<br />

aquell temps no hi havia televisió i no totes les cases tenien ràdio. Per tant, una de les princip<strong>al</strong>s acti-


vitats d’esbarjo que podia tenir la gent era el b<strong>al</strong>l.<br />

També hem de tenir en compte que les mestresses de casa no treb<strong>al</strong>laven fora de casa i totes<br />

sabien cosir. Ara ja quasi no queden mestresses de casa, ja que les dones també treb<strong>al</strong>len fora de casa<br />

i, per tant, això de cosir... encara es fa menys que d’<strong>al</strong>tres feines casolanes.<br />

Aquests 4 b<strong>al</strong>ls extraordinaris són de disfresses, un d’«apaches», un de «colombinas», un infantil<br />

de disfresses, i fin<strong>al</strong>ment un de màscares, tot un rècord per t<strong>al</strong>lar i cosir els vestits corresponents.<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> cobria així les necessitats que corresponien a les demandes de la societat del<br />

<strong>Masnou</strong>, pel que fa a l’esbarjo.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 25-1-1931<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es va reunir<br />

la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Pasando a continuación a la designación de los señores que deben sustituir a los individuos de la Junta<br />

Directiva que cesan en sus cargos por haber cumplido el plazo reglamentario, fue presentada por la Junta<br />

Directiva una candidatura compuesta de los seis señores asociados siguientes:<br />

D. Simón Corominas S<strong>al</strong>a<br />

D. José Fernández Oller<br />

D. S<strong>al</strong>vador Torrell Argimon<br />

D. Francisco Bové Rovira<br />

D. Juan Arisa Rovira<br />

D. Juan Vivó Señorli.<br />

»Por aclamación designó para los cargos referidos los seis señores de la candidatura presentada, concediéndoles<br />

las facultades necesarias para el desempeño de su cometido con los demás que restaban de la<br />

Junta Directiva.»<br />

«<strong>La</strong> Presidencia puso de manifiesto a la reunión que el día dos de Febrero próximo, la Sociedad reunida<br />

<strong>La</strong> C<strong>al</strong>andria cumplía el vigésimo quinto año de estar constituida en el loc<strong>al</strong> donde se h<strong>al</strong>la actu<strong>al</strong>mente<br />

y que por consiguiente se tenía intención por la Junta Directiva de celebrar <strong>al</strong>gunos bailes gratuitos y<br />

otros festejos durante el mes para conmemorar las bodas de plata de la entidad; y que se solicitaba el concurso<br />

y adhesión de todos los socios para el mayor re<strong>al</strong>ce de dichos actos, que no dudaban se prestaría<br />

como siempre entusiastamente en beneficio soci<strong>al</strong>.<br />

»El consocio D. Juan Grau manifiesta que dada la festividad próxima de las Bodas de Plata de <strong>La</strong><br />

C<strong>al</strong>andria; el ánimo característico de la Sociedad en suavizar y perdonar ofensas y f<strong>al</strong>tas soci<strong>al</strong>es; el<br />

deseo que a todos nos anima de que reine perfecta unión, sin trabas, cargos ni penas en ningún socio<br />

ni exsocio, y la satisfacción que habríamos de experimentar de solemnizar dichas fiestas sin que en<br />

nuestra entidad hubiera persona agraviada o con sanción soci<strong>al</strong>, proponía a la reunión se acordara la<br />

amplia liberación de todas las amonestaciones, prevenciones y demás sanciones que pudieran haberse<br />

impuesto por la Sociedad o su Junta Directiva a los que pertenezcan o hayan formado parte de nuestra<br />

entidad.»<br />

109


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> segona part d’aquest acord és molt conciliador, molt honest, summament moderat i just.<br />

Alguns caps d’Estat actu<strong>al</strong>s o anteriors de països subdesenvolupats i desenvolupats haurien d’aprendre<br />

de l’actuació del Sr. Grau i ésser més conciliadors, més honestos, més moderats i més justos<br />

amb d’<strong>al</strong>tres països que estan en diferents condicions econòmiques i soci<strong>al</strong>s.<br />

Acta de la junta directiva de data 28-1-1931<br />

Sopar que es va celebrar en el bar de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> el dia 5 de febrer de 1931. Va ser un dels actes que es van organitzar per la<br />

celebració de «las Bodas de Plata de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>», o sigui 25, <strong>anys</strong> de la seva constitució.<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Después de breves p<strong>al</strong>abras de s<strong>al</strong>utación por parte de la Presidencia de los cargos para la formación de<br />

la Junta Directiva, y cuyos cargos quedan clasificados de la siguiente forma:<br />

Presidente D. Teodoro Estapé Millet<br />

Vicepresidente D. Simón Corominas S<strong>al</strong>a<br />

Secretario: D. Carlos Tapias Matheu<br />

Vicesecretario: D. Juan Arisa Rovira<br />

Tesorero: D. Juan Vivó Soñorli<br />

Contador: D. Luis Bassó Auladell<br />

110


Voc<strong>al</strong>es: D. Pedro Vid<strong>al</strong> Granja<br />

D. S<strong>al</strong>vador Torrell Boquet<br />

D. Francisco Bové Argimon<br />

D. Josep Fernández<br />

Voc<strong>al</strong> para la Sección Cor<strong>al</strong> <strong>al</strong> Sr. Antonio Mir y para la Junta Instructiva Recreativa <strong>al</strong> Sr. Antonio Solé.<br />

»Acto seguido toman posesión de sus respectivos cargos y queda formada la Junta Directiva.»<br />

Acta de la junta directiva de data 26-3-1931<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A continuación el Sr. Giró manifiesta que acercándose la s<strong>al</strong>ida de los Coros de Pascua, en la noche de caramellas<br />

pide a la Junta nombre una comisión para que cuide de las visitas que en la antedicha fiesta haga la Sección Cor<strong>al</strong><br />

a las familias distinguidas y merecedoras de ella, quedando nombrados los Sres. Antonio Solé y Francisco Torrell.»<br />

«Acto seguido, el Sr. Solé expone la deficiencia en que se encuentra actu<strong>al</strong>mente el cuadro artístico, ya que<br />

teniendo en cuenta la representación en fecha próxima de una obra, sería de conveniencia que a fin de evitar<br />

contratiempos fuera nombrada una comisión delegada para que esta revisara los ensayos antes de que se<br />

presentara en público; lo que queda para su estudio para darle la aplicación necesaria.»<br />

Acta de la junta directiva de data 7-5-1931<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«A continuación, el Sr. Luis Bassó hace uso de la p<strong>al</strong>abra para exponer, que en atención a la llamada hecha<br />

por el Presidente de la Gener<strong>al</strong>idad de Cat<strong>al</strong>uña, consistente en abrir una subscripción para socorro de los<br />

obreros sin trabajo, pidiendo a los Sres. de la Junta de abrir una en el loc<strong>al</strong> soci<strong>al</strong>; interviniendo el Sr. Tapias<br />

quien ratifica lo antes dicho por el Sr. Bassó, manifestando <strong>al</strong> mismo tiempo que la iniciativa que nos ocupa<br />

es en estos momentos ya del dominio en todas las entidades de Cat<strong>al</strong>uña y particulares, por lo cu<strong>al</strong> se entabla<br />

debate, concluyendo que visto el momento crítico en que atraviesa la población y a fin de evitar desembolsos<br />

que pudieran migrar a los mismos queda sin efecto dicha proposición.»<br />

Nota de l’autor<br />

Eren moments difícils a Cat<strong>al</strong>unya. El 14 d’abril del mateix any, el president de la Gener<strong>al</strong>itat,<br />

Francesc Macià, va proclamar la República, igu<strong>al</strong> que a la resta d’Espanya, forçant la marxa del rei.<br />

Van ser dies molt intensos políticament i, com és habitu<strong>al</strong>, quan passen aquestes coses sempre són<br />

els més pobres i els treb<strong>al</strong>ladors els que reben els cops més forts, com la f<strong>al</strong>ta de feina i, per tant, no<br />

poder comprar menjar, i tot el que s’esdevé com a conseqüència de la misèria.<br />

111


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 21-5-1931<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Es leída una carta procedente de las Casas Consistori<strong>al</strong>es en las que invita a la Sociedad <strong>al</strong> homenaje que<br />

el pueblo quiere dedicar a los Maestros Villá, Federico Bosch y Dolores Torregrosa (E.P.D.) por lo cu<strong>al</strong> se acuerda<br />

designar para los mismos la cantidad de 50 pesetas.»<br />

Nota de l’autor<br />

Pel que fa a l’ensenyament, <strong>al</strong> poble del <strong>Masnou</strong>, bé sigui d’una forma particular o a través d’un<br />

col·lectiu de persones o de l’Ajuntament, hi ha hagut sempre una gran estimació per <strong>al</strong> mestre i la<br />

seva labor.<br />

L’any 1904, l’Ajuntament va construir un col·legi a les seves expenses, això sí, ajudat per persones<br />

influents i que disposaven de capit<strong>al</strong> econòmic que van ajudar a la seva construcció, per la qu<strong>al</strong> cosa<br />

es va donar el títol d’Il·lustre a la vila del <strong>Masnou</strong>.<br />

Posteriorment, i ja en la història més recent, he viscut la construcció de quatre col·legis públics<br />

més i de dos instituts que ara s’han transformat en col·legis de secundària.<br />

En aquest acord, la Mutu<strong>al</strong>itat dóna suport a l’homenatge que es va fer <strong>al</strong>s mestres Villà, que estaven<br />

en un edifici situat en el que era el número 107 del carrer que porta el seu nom; a Federic Bosch,<br />

que va ser mestre del col·legi Ocata, i a Dolores Torregrosa, que tenia una escola particular on també<br />

un carrer porta el seu nom.<br />

Crec que seria bo que <strong>al</strong>gun dia es fes un recull ampli de la història de l’ensenyament en el <strong>Masnou</strong>.<br />

Acta de la junta directiva de data 11-6-1931<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següent acords que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A continuación el Sr. Solé se lamenta que <strong>al</strong>gunos acuerdos tomados por la Junta, quedan sin ejecutar<br />

por negligencia de Secretaria, por lo cu<strong>al</strong> y a fin de estimular los mismos la Junta acuerda fijar la cantidad de<br />

10 pesetas como multa en los casos como los <strong>al</strong>udidos por el Sr. Solé.»<br />

112<br />

Nota de l’autor<br />

Segurament que, si es va aprovar aquest acord, devien tenir les seves raons, però, sincerament, em sembla<br />

bastant fort fixar una multa per no executar els acords presos. C<strong>al</strong>dria saber si el que cobraven i els<br />

horaris que tenien les persones de la Secretaria de la Mutu<strong>al</strong>itat justificava una acció semblant, ja que<br />

fixar la quantitat de 10 pessetes de multa per cada gestió que no s’ha fet em sembla important.


«A continuación, el mismo Sr. Tapias y en nombre de la Delegación de P<strong>al</strong>estra de esta Villa, manifiesta que<br />

teniendo en proyecto la celebración de un círculo de conferencias durante el próximo verano las cu<strong>al</strong>es disertaran<br />

sobre perfeccionamiento comerci<strong>al</strong>, a cargo de v<strong>al</strong>iosas person<strong>al</strong>idades de esta Villa y foráneas, verían<br />

con agrado que para las mismas les fuera cedido el loc<strong>al</strong> de la s<strong>al</strong>a del tresillo que dispone la Sociedad, por<br />

lo cu<strong>al</strong> y desde luego no existiendo ninguna nota en contra debido <strong>al</strong> grado cultur<strong>al</strong> de las mismas se acuerda<br />

ceder dicho loc<strong>al</strong> a la antedicha entidad.<br />

»Seguidamente, el mismo Sr. Tapias da lectura del programa a llevar a cabo por los turnos seman<strong>al</strong>es,<br />

el cu<strong>al</strong> es como sigue:<br />

Curset d’estiu de perfeccionament comerci<strong>al</strong>, Els moderns procediments de comptabilitat comerci<strong>al</strong>, por el<br />

Sr. Simón Corominas<br />

Correspondencia comerci<strong>al</strong>, por el Sr. Jesús Cortés.<br />

Organització de la banca, por el Sr. Juan Revoltós.<br />

Economia política, por el Sr. Mateo Colomé<br />

Técniques de negocis, por el Sr. Manuel Francitorra.<br />

Publicitat, por el Sr. Francisco Vilá.<br />

Els Agents comerci<strong>al</strong>s i les seves tècniques, por el Sr. J. Grant y S<strong>al</strong>a.<br />

Els idiomes i el comerç internacion<strong>al</strong>, por el Sr. José Clarasó.<br />

Comtabilitat industri<strong>al</strong>, pel Sr. José Gardó y<br />

Estadístiques, por el Sr. Rafael Baró.»<br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> Delegació de P<strong>al</strong>estra de la nostra Vila torna a demanar a la Mutu<strong>al</strong>itat un espai, en aquest cas per<br />

t<strong>al</strong> de celebrar un cercle de conferències.<br />

En el mateix acord queden relacionats clarament els títols de les conferències que es donaran i,<br />

francament, una vegada llegits em semblen d’una gran importància. Si ens fixem bé, però, tots estan<br />

relacionats amb el comerç i l’economia, per tant, vol dir que eren temes que preocupaven fa 70 <strong>anys</strong><br />

i que continuen preocupant ara.<br />

L’economia és el motor que fa moure el món en què vivim. L’economia d’una casa i l’economia<br />

d’un país, i ara l’economia dels països més importants del món, és el que fa moure els fils del sistema<br />

en què ens movem.<br />

Acta de la junta directiva de data 25-6-1931<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A continuación el Sr. Solé manifiesta que durante el verano y desde luego por la noches del sábado se<br />

celebrará baile delante el café de la c<strong>al</strong>le 14 d’abril, amenizado este con gramola. Pidiendo <strong>al</strong> mismo tiempo<br />

se faculte que para guardar el orden debido sea nombrado un empleado de la Sociedad que por turno le<br />

corresponda. Petición esta que queda aprobada.»<br />

113


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Nota de l’autor<br />

Amb aquest acord queda clar que, cada dissabte a la nit dels mesos d’estiu, se celebrava b<strong>al</strong>l davant del<br />

cafè que donava a l’actu<strong>al</strong> carrer de Sant Felip. Aquest carrer es va canviar de nom amb motiu que el dia<br />

14 d’abril va ser proclamada la república per part del President Francesc Macià, per tant, les autoritats<br />

municip<strong>al</strong>s van anomenar aquest carrer amb aquesta data: 14 d’abril.<br />

«El Sr. Vivó manifiesta que por los días 1 y 2 del mes de Agosto tiene proyectado la celebración de la obra<br />

Tosca y la pieza Los dinamiteros quedando aprobado.»<br />

«A continuación, el Sr. Corominas manifiesta que teniendo en cuenta las actu<strong>al</strong>es circunstancias, propone que<br />

todos los rótulos y documentos de la Sociedad sean redactados en cat<strong>al</strong>án. Acto seguido, el Sr. Tapias ratifica la<br />

propuesta del Sr. Corominas y pide <strong>al</strong> mismo tiempo que se tome el acuerdo de que sean redactadas en cat<strong>al</strong>án<br />

todas las actas de las sesiones de la Sociedad, propuestas éstas que quedan aprobadas por unanimidad.»<br />

Nota de l’autor<br />

Com a conseqüència de la proclamació de la República, arriba la llibertat d’expressió i, per tant, fa<br />

acta de presència la nostra llengua. No és d’estranyar, doncs, que la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> també<br />

aprovés per unanimitat que els seus rètols i les seves actes fossin redactats en cat<strong>al</strong>à. Al cap i a la fi<br />

és la nostra llengua natur<strong>al</strong>.<br />

Acta de la junta directiva de data 9-7-1931 1<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«També s’acorda l’adquisició d’una màquina d’escriure marca Underwood per la quantitat de 950 pessetes,<br />

per pagaments a terminis.»<br />

Nota de l’autor<br />

D’aquí a setanta <strong>anys</strong>, què hi haurà que substitueixi l’ordinador actu<strong>al</strong>?<br />

Acta de la junta directiva de data 30-7-1931<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

1. En aquesta acta es comencen a redactar les actes en cat<strong>al</strong>à.<br />

114


tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el següent<br />

acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. President dóna compte de que ha rebut dues lletres, l’una de la Delegació de la P<strong>al</strong>estra i del Centre<br />

d’Esquerra l’<strong>al</strong>tra, entitats aquestes que pertanyen a la Vila. Són llegides les dues i l’objecte de les mateixes<br />

és demanar <strong>al</strong>s senyors que formen la Junta els sigui concedit el loc<strong>al</strong> de la S<strong>al</strong>a de Festes, per t<strong>al</strong> de celebrar-hi<br />

una acte propagandista Pro-Estatut de Cat<strong>al</strong>unya, a la vetlla del dia 1r d’agost prop vinent.<br />

»A continuació el Sr. Estapé remarca que a l’haver estat dues entitats que han demanat la mateixa s<strong>al</strong>a,<br />

es tingui cura pels senyors reunits <strong>al</strong> concedir-la a la que tingui una caire més apolític, ja que aquests i no<br />

<strong>al</strong>tres són les normes que ha regit la casa.<br />

»Intervenen el senyors Corominas i Tàpias, els qu<strong>al</strong>s manifesten que havent arribat a un acord amb les dues<br />

entitats, creuen que sobren tots els debats que per aquest assumpte puguin sorgir. Per unanimitat s’acorda<br />

cedir el loc<strong>al</strong> a les dues entitats per t<strong>al</strong> de que en el dia abans seny<strong>al</strong>at celebrin l’acte pro-Estatut.»<br />

Nota de l’autor<br />

El mes d’agost de 1931 es va aprovar per referèndum l’Estatut d’Autonomia denominat de Núria. Per<br />

tant, dins la campanya, les dues entitats del <strong>Masnou</strong> van demanar fer un acte de propaganda en els<br />

loc<strong>al</strong>s de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> en pro de l’Estatut. Encara que <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> sempre ha estat apolítica completament,<br />

devien entendre amb aquesta acte que no es tractava d’un acte polític, sinó més aviat<br />

d’explicar a la gent la transcendència i la importància que tenia per a Cat<strong>al</strong>unya poder tenir un<br />

Estatut propi. Llàstima que, com a conseqüència dels grans moviments polítics i militars de tota mena<br />

que va sofrir Espanya i posteriorment tot Europa, aquest Estatut no tingués una vida molt llarga.<br />

Acta de la junta directiva de data 14-8-1931<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«El Sr. Vivó demana que pels dies 19 i 20 de setembre, té en projecte la representació de dues obres Foc<br />

Nou i Piripipi, pel que espera li sigui concedit el corresponent permís. Al no haver-hi cap nota contradictòria<br />

queda així acordat.»<br />

Acta de la junta directiva de data 3-9-1931<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es<br />

van reunir tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre<br />

d’<strong>al</strong>tres, els següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A continuació, el Sr. Teodor Estapé manifesta <strong>al</strong>s senyors reunits que l’objecte princip<strong>al</strong> de la reunió<br />

és solament per a llegir i aprovar els Estatuts que pertanyen a la Secció de Teatre, Cor<strong>al</strong> i Recreativa.<br />

Acte seguit, el Secretari comença la lectura dels articles de l’esmentat Estatut, quin després d’<strong>al</strong>gunes esme-<br />

115


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

nes queda aprovat per unanimitat. També queda aprovat fixar el mateix en el tauló d’anuncis de la Societat per<br />

t<strong>al</strong> que sigui a l’abast de tots el senyor socis.»<br />

«Per la Presidència es presentat un ofici pertanyen a l’Associació de Cases Barates <strong>La</strong> <strong>Masnou</strong>ense, quin ofici<br />

acompanya unes bases que han de regir en el concurs per l’arrendament del cas<strong>al</strong> Cooperativa de l’esmentada<br />

entitat, acordant-se per tant fixar el mateix en el tauló d’anuncis per a gener<strong>al</strong> coneixement de tots el socis.»<br />

Nota de l’autor<br />

L’Associació de Cases Barates <strong>La</strong> <strong>Masnou</strong>ense és la que va tirar endavant les cases que es van construir<br />

princip<strong>al</strong>ment en els carrers Navarra, Flos i C<strong>al</strong>cat, Francesc Macià i Itàlia, fins arribar a la<br />

Pl. d’Espanya, aproximadament entre els carrers de Roger de Flor i Cristòfol Colom.<br />

Aquesta Associació o, més ben dit, les persones que van formar aquesta Associació, haurien d’haver<br />

tingut un reconeixement públic de l’obra que van portar a terme. Van construir aquestes cases<br />

barates per a persones que tenien pocs recursos econòmics. Eren de planta baixa i amb un bon jardí.<br />

Fa pena de veure que, des de fa temps, aquestes cases que van tenir una fin<strong>al</strong>itat soci<strong>al</strong>, ara, <strong>al</strong> cap<br />

de 70 <strong>anys</strong>, són l’objecte d’una especulació urbanística desaforada, tant de cada una d’aquestes cases,<br />

com dels seus patis. És una llàstima que l’Ajuntament del <strong>Masnou</strong>, a través del seu Pla Gener<strong>al</strong>, no<br />

hagi posat fre a aquest canvi de paisatge d’un entorn tan popular.<br />

Acta de la junta directiva de data 10-9-1931<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«A continuació, el Sr. Teodor Estapé dóna compte d’una instància subscrita per un nombre de 58 socis, en la<br />

que demanen que entre els demés diaris que té subscrits la Societat hi siguin des del 1r del mes d’octubre <strong>La</strong><br />

Solidaritat Obrera, L’Opinió, El Diari de Barcelona i el setmanari <strong>La</strong> Campana de Gràcia, per lo qu<strong>al</strong> i després<br />

d’ésser discutits <strong>al</strong>guns punts sense importància s’acorda la subscripció dels diaris L’Opinió, <strong>La</strong> Solidaritat<br />

Obrera , aquest últim amb substitució de El Progrés.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquesta petició, feta per 58 socis, per descomptat que ve donada pels canvis polítics que hi ha en el<br />

moment, així com pels problemes industri<strong>al</strong>s i de feina. <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, encara que ha estat sempre una<br />

societat apolítica, va acordar el canvi de subscripció, en part, demanat.<br />

Acta de la junta directiva de data 8-10-1931<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es<br />

116


van reunir tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre<br />

d’<strong>al</strong>tres, els següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Per la Presidència dóna compte que el mestre de francès Sr. Rafael Bori, amb agraïment a la Societat per<br />

l’atenció del préstec de la s<strong>al</strong>a de classes y llum per les mateixes, veuria amb molt de gust que per la Junta<br />

de Govern de la Societat, fossin designats dos <strong>al</strong>umnes, un per cada classe, els qu<strong>al</strong>s podrien aprofitar llur<br />

ensenyament gratuït. Queda aquesta proposta acceptada i la Presidència queda encarregada de la selecció<br />

de dos <strong>al</strong>umnes que reuneixin la capacitat necessària per l’ingrés a les mateixes.»<br />

Nota de l’autor<br />

Hem de pensar que en aquells moments <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> també era una societat d’instrucció i, per tant,<br />

es donaven classes de cat<strong>al</strong>à i també, en aquest cas, de francès.<br />

L’idioma francès era l’idioma estranger que més s’estudiava i es practicava, potser per la proximitat<br />

de França. Mentre va durar el sistema educatiu de l’EGB, a les escoles podies escollir l’idioma<br />

estranger entre el francès o l’anglès. En aquests moment és més popular l’anglès, perquè hi ha hagut<br />

una gran influència de les noves tecnologies que vénen del Estats Units.<br />

Quan vaig llegir aquest acord, vaig quedar sorprès que, l’any 1931, una Societat com la de <strong>La</strong><br />

<strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> fos tan avançada donant classes de francès, cosa que demostra les inquietuds que hi havia<br />

en aquell moment.<br />

«A continuació, és llegida una instància pertanyent <strong>al</strong> Quadre Artístic, presentant vàries esmenes que impugnen<br />

l’Estatut, que per la dita secció s’ha confeccionat, por lo qu<strong>al</strong> cosa i amb atenció a la mateixa i per donar una<br />

solució satisfactòria, són cridats dos individus dels varis firmants per resoldre l’esmentat assumpte acordant-se<br />

fin<strong>al</strong>ment deixar pel dia 9 una reunió amb tots els firmants i canviar les impressions necessàries pel cas.»<br />

Acta de la junta directiva de data 15-10-1931<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A continuació, el Sr. Teodor Estapé dóna compte de les gestions dutes a terme per l’ingrés d’un <strong>al</strong>umne<br />

a les classes de francès, quin nom és Enric Toràn. També dóna compte les referents a una <strong>al</strong>umna per les dites<br />

classes.»<br />

Nota de l’autor<br />

Amb aquest acord podem saber que la persona que va ser designada per la Junta de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

per poder assistir a les classes de francès que es donaven va ser el senyor Enric Toràn i B<strong>al</strong>aguer.<br />

Posteriorment i durant molts <strong>anys</strong> el senyor Toràn va ser vicepresident de la Mutu<strong>al</strong>itat, fins a la<br />

seva dissolució, l’any 2004. El nom de l’<strong>al</strong>tra persona no s’ha pogut saber qui va ser.<br />

117


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

«Es dóna compte també dels treb<strong>al</strong>ls duts a cap pel que es refereix <strong>al</strong> mestre per a la Secció Cor<strong>al</strong>, el<br />

Sr. Jaume Samparé, quines gestions queden per concloure en forma definitiva tan aviat estiguin llestes les<br />

bases reglamentàries.»<br />

Acta de la junta directiva de data 23-12-1931<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Seguidament, el Sr. Arisa, com a membre de la Comissió de Cine, manifesta que seria convenient per<br />

poder fer funcions de cine sonor, fer arranjar l’actu<strong>al</strong> cabina de manera que fos possible la cabuda de dues<br />

màquines a fi de poder fer les funcions sense interrupcions, manifesta, però, que el cost de les reformes serien<br />

d’unes 500 pessetes, queda aprovada la proposta.»<br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> Junta d’aquells moments tenia molt clar que el cine era una aposta de futur. Si l’any 1927 s’estrena la<br />

primera pel·lícula sonora en el món, El cantor de jazz, no és d’estranyar que el cinema de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

volgués posar-se <strong>al</strong> dia l’any 1931, una vegada que queda consolidat que el futur del cinema és el sonor.<br />

En aquells temps en què la gent a penes sortia del <strong>Masnou</strong>, poder veure les pel·lícules amb so devia<br />

provocar tota una expectació i devia ser inoblidable.<br />

El preu de les reformes era de 500 pessetes. V<strong>al</strong>ia la pena.<br />

Durant l’any 1931 va passar el següent:<br />

– Fundació d’Esquerra Republicana de Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– El 14 d’abril, Francesc Macià proclama la República Cat<strong>al</strong>ana dins la República Feder<strong>al</strong> Espanyola, convertida<br />

tres dies més tard en Gener<strong>al</strong>itat de Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– El mes d’agost queda aprovat per referèndum l’Estatut de Núria.<br />

– Decret del bilingüisme escolar.<br />

– Niceto Alc<strong>al</strong>à Zamora és nomenat president de la República.<br />

– Es reconeix el sufragi femení.<br />

– Cremada de convents a Madrid.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 21-2-1932<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé Millet, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es va<br />

reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres,<br />

que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

118


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Cor<strong>al</strong> de <strong>La</strong> Càlandria amb Lluís Millet com a soci honorari (el tercer, començant per baix desde l’esquerra). <strong>La</strong> fotografia està<br />

re<strong>al</strong>itzada en les esc<strong>al</strong>es del cafè, dins el pati interior de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. (1931)<br />

119


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

«Seguidament es posa a discussió un projecte de reforma de la s<strong>al</strong>a d’espectacles.<br />

»El Sr. Simón Corominas presenta una memòria de l’estat lamentable en què es troba la s<strong>al</strong>a de festes de la<br />

Societat, no podent-la ell llegir per estar afònic, la llegeix el senyor Josep Fernàndez en la que exposa d’una manera<br />

clara i precisa la necessitat que hi ha en fer la reforma que la Junta presenta amb el pla d’obres que c<strong>al</strong>dria fer,<br />

i les despeses probables que hi ha, el preu de cost de dites obres que la Junta Directiva creu necesaries són unes<br />

22.000’- ptes.<br />

»Després d’<strong>al</strong>guns aclariments per part del Sr. Mirapeix, queda aprovat per unanimitat el pressupost de la reforma<br />

i s’autoritza a la Junta Directiva perquè el porti a terme.»<br />

«A proposta del soci en Josep Mirapeix, que en les participacions que fa per Nad<strong>al</strong> la Societat, creu que els<br />

0’50 cèntims que fan de donatiu per la Mutu<strong>al</strong>itat, els conceptua com una explotació pels socis i que si l’assemblea<br />

ho creu que es treguin, els Sres. Gibernau y Grau exposen el motiu del donatiu del 0’50 cèntims i diuen que<br />

la casa no té cap obligació en fer apuntacions per Nad<strong>al</strong>, però si els elements de la Junta volen fer un dècim per<br />

Nad<strong>al</strong> i conviden a tots els socis a subscriure mitjançant certes condicions beneficioses per la Societat no és<br />

aquest motiu per acusar d’explotació una de les coses que en <strong>al</strong>tres entitats van a parar aquests impostos en més<br />

petita esc<strong>al</strong>a a la butxaca del comerç. Acordant-se doncs que la Junta farà el que cregui oportú quan arribi el cas.»<br />

«A conseqüència d’una indicació del Sr. Rovira, el soci Francesc Vila proposa referent <strong>al</strong> joc, que les apostes<br />

en el mateix haurien de tenir un terme i que la Junta estudiï la forma de proveir-se de jocs d’escacs, dames<br />

i <strong>al</strong>tres jocs que puguin distreure <strong>al</strong>s socis sense que puguin causar-los perjudici materi<strong>al</strong>, i que certs jocs per<br />

la seva quantia no haurien d’ésser permesos ja que essent una Societat d’esbarjo no tenim que tenir rancors<br />

que a voltes en els jocs sorgeixen. El Sr. Corominas contesta que l’assemblea pot posar tota la confiança, ja<br />

que posaran una activa i eficaç mesura a totes les peticions fetes per el referits senyors.»<br />

Nota de l’autor<br />

Pel que diu aquest acord, sembla ser que hi havia gent que jugava diners en els jocs de cartes o en<br />

d’<strong>al</strong>tres jocs de taula en el bar, i amb quantitats elevades.<br />

Sempre hi ha hagut persones que el joc el tenen com a vici, encara que ells no ho reconeguin, i<br />

són capaços de jugar-se el seu jorn<strong>al</strong> o la seva setmanada, que era la forma de cobrar d’abans, amb<br />

els problemes que això comportava a la vida familiar.<br />

«A proposta del Sr. Roses que en els cursets tant de cat<strong>al</strong>à com de francès, que en el passat any la Junta<br />

va organitzar, es tindria que cursar una circular a tots els socis que volguessin prendre-hi part, ja que de la<br />

forma que es fan, molts desconeixien les esmentades classes.<br />

»El Sr. Corominas contesta que no és la Junta Directiva la que organitza les esmentades classes de francès i<br />

cat<strong>al</strong>à, sinó que foren els mestres que degut <strong>al</strong> seu entusiasme per <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i per fer un servei a la Societat<br />

organitzaren les mateixes, encara que ja s’anunciaren <strong>al</strong> seu temps en la tauleta d’avisos de la Societat.»<br />

120<br />

Nota de l’autor<br />

Amb aquest acord queda clar que les classes de francès i cat<strong>al</strong>à no les organitzava <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, sinó<br />

que eren els mateixos mestres que les donaven, però pel que diuen volien fer un servei a la


Mutu<strong>al</strong>itat, encara que crec que el servei el feien a les persones que assistien a les classes. No obstant<br />

això, <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> estava oberta a qu<strong>al</strong>sevol iniciativa de treb<strong>al</strong>l a través de les seves comissions.<br />

«<strong>La</strong> candidatura presentada per la Junta sortint i que fou aprovada per unanimitat fou aquesta:<br />

Junta Directiva: Josep Puig Godas, Joan Vivó Señorli, Joan Arisa Rovira, Josep Fernàndez Oller, Simon<br />

Corominas S<strong>al</strong>a, S<strong>al</strong>vador Torrell Boquet, Miquel Cas<strong>al</strong>s Colomé. Junta Consultiva: Francesc Maristany Millet,<br />

S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> Majó, Eduard Doménech B<strong>al</strong>lester, Martí Gibernau Riera, Teodor Estapé Millet.»<br />

Acta de la junta directiva de data 23-2-1932<br />

Sota la Presidència del senyor Teodoro Estapé, actuant com a Secretari el senyor Carlos Tapias, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Després, cedida ja la Presidència <strong>al</strong> Sr. Puig, aquest passa a ocupar el seu lloc i es procedeix a la distribució<br />

dels càrrecs, que ho són en la següent forma, possessionant-se’n immediatament cada un:<br />

President, Josep Puig Godàs; Vicepresident, Simó Corominas S<strong>al</strong>a; Tresorer, Joan Vivó Señorli;<br />

Comptador, Josep Fernàndez Oller; Secretari, Miquel Cas<strong>al</strong>s Colomer; Voc<strong>al</strong>s, Joan Arisa Rovira i S<strong>al</strong>vador<br />

Torrell Boquet.<br />

<strong>La</strong> Comissió Auxiliar o Junta<br />

Consultiva, conforme queda elegida,<br />

la componen els Sr. Francesc<br />

Maristany Millet, S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong><br />

Majó, Eduard Domènech B<strong>al</strong>lester,<br />

Martí Gibernau Riera i Teodor<br />

Estapé Millet.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquí comença a aparèixer<br />

el senyor Josep Puig Godàs<br />

com a president de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

El senyor Puig arribaria<br />

a ser una persona<br />

clau per a la Societat. És la<br />

persona que lideraria el<br />

canvi tot<strong>al</strong> de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

els <strong>anys</strong> 1950, com es veurà<br />

més endavant.<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

En Josep Puig, familiarment en Pepet, va ser la persona que va liderar el canvi<br />

de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> dels <strong>anys</strong> 50.<br />

121


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 13-3-1932<br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el següent<br />

acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«Seguidament, i en presència de l’empleat Sr. Jaume Rossell, s’exposa el pla a seguir per a posar en pràctica<br />

l’acord pres en una sessió anterior d’ocupar solament a un dependent que cuidi de tot el treb<strong>al</strong>l d’oficina,<br />

etc. Dit càrrec, doncs, es proposa <strong>al</strong> referit Sr. Rossell, el qu<strong>al</strong> l’accepta després de les degudes explicacions<br />

del cas, venint-se a un resum, o sigui, que les condicions que <strong>al</strong> fin<strong>al</strong> queden convingudes són les següents:<br />

el referit empleat tindrà <strong>al</strong> seu càrrec tot el treb<strong>al</strong>l de secretaria, que podrà desenvolupar durant les hores<br />

que estimi més a propòsit, si bé de 6 a 8 de la vetlla estarà obligat a romandre en el loc<strong>al</strong> de la Societat per<br />

atendre <strong>al</strong> públic i assumptes que es presentin. També queda establerta l’obligació de que el repetit empleat<br />

assisteixi a tots els actes i funcions que se celebrin en la Societat (b<strong>al</strong>ls, cinema, teatre, etc.) podent-ne<br />

gaudir gratuïtament. Les feines de cobrament i "andador" també aniran a càrrec del nou empleat. Per tots<br />

els treb<strong>al</strong>ls tindrà una retribució de dues-centes cinquanta pessetes mensu<strong>al</strong>s d’entrada, fins que els seus<br />

mereixements no reclamin <strong>al</strong>tra cosa. En cas de tenir de rescindir el compromís contret amb l’<strong>al</strong>tra serà d’un<br />

mes d’anticipació.»<br />

Festa de Carnav<strong>al</strong> celebrada a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> l’any 1932<br />

122


Nota de l’autor<br />

El senyor Jaume Rossell, amb aquest acord, es farà càrrec de la secretaria de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, i ja<br />

no la deixaria fins a la seva jubilació. Els càrrecs són tot<strong>al</strong>s i complets i es det<strong>al</strong>len molt clarament.<br />

Entre els càrrecs hi ha el de cobrador i el d’«andador». Abans no estava inventat el cobrament per<br />

una entitat bancària o d’est<strong>al</strong>vi, s’havia de pagar a les oficines de la mateixa Societat i, més endavant,<br />

es va buscar un cobrador <strong>al</strong> qu<strong>al</strong> se li assignava una quantitat per aquest servei, però ell tenia la responsabilitat.<br />

Pel que fa a l’«andador», era la persona encarregada de visitar els m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts i, per tant, els que tenien<br />

la baixa per m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia o aquells que se’ls havia practicat <strong>al</strong>guna intervenció quirúrgica, amb la fin<strong>al</strong>itat<br />

de vigilar que no fessin <strong>al</strong>gun tipus de trampa per cobrar més dies de baixa.<br />

Acta de la junta directiva de data 22-3-1932<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«<strong>La</strong> Presidència fa una relació <strong>al</strong>s membres de la Junta Consultiva det<strong>al</strong>lant-los els treb<strong>al</strong>ls que s’han re<strong>al</strong>itzat<br />

per la reforma de la s<strong>al</strong>a de billar, amb la compra de la nova taula de dit joc i <strong>al</strong>tres utensilis, del cost de<br />

tot el qu<strong>al</strong> s’ha fet càrrec el Sr. Puig, tenint-se d’amortitzar del que rendeixi l’esmentat joc del billar, en la forma<br />

que es convindrà juntament amb el conserge.<br />

És felicitada la Junta Directiva i especi<strong>al</strong>ment el Sr. President en la re<strong>al</strong>ització d’aquest projecte pels membres<br />

de la Junta Consultiva, els qu<strong>al</strong>s l’aproven unànimement.»<br />

Nota de l’autor<br />

El senyor Josep Puig compra, <strong>al</strong> seu càrrec, una taula de billar i <strong>al</strong>tres utensilis, que seran amortitzats<br />

pel rendiment que donin, a convenir amb el conserge.<br />

El senyor Puig comença a demostrar el seu <strong>al</strong>truisme envers <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

«Per a la celebració de la diada del 14 d’abril, festa ofici<strong>al</strong>, s’acorda convocar una reunió entre els membres<br />

d’aquesta Junta Directiva, encarregats de la secció de b<strong>al</strong>l i els delegats del jovent b<strong>al</strong>lador per organitzar<br />

degudament un lluït b<strong>al</strong>l.»<br />

Nota de l’autor<br />

El 14 d’abril seria el primer aniversari de la República, per tant, és lògic que també <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> volgués<br />

sumar-se <strong>al</strong>s actes commemoratius, en aquest cas, amb la celebració d’un «lluït» b<strong>al</strong>l.<br />

123


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 25-3-1932<br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«El Sr. Corominas comunica que havent-se parlat amb els delegats del Grup Artístic, quant a la forma<br />

com tindrà de seguir actuant dita secció, creu que el més pràctic serà que en el successiu no vagin llurs<br />

festeigs a compte de la Societat, sinó que aquesta cedeixi un nombre determinat de festes anu<strong>al</strong>s i que<br />

totes les despeses per a la celebració de les mateixes corrin a càrrec dels components de l’esmentada secció,<br />

així com puguin gaudir de tots els beneficis que obtinguin en las funcions que portin a l’escena.<br />

S’aprova la proposició i queden fixades per aquest any les dates següents: 12 de juny, 21 d’agost, 1 de<br />

novembre i 26 de desembre.»<br />

«Es llegeix i s’accepta la dimissió que presenta del càrrec de bibliotecari que venia desempenyant fins<br />

ara el Sr. Mateu Colomé Mas.»<br />

Acta de la junta directiva de data 14-4-1932<br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Seguidament posada de manifest per la Presidència la conveniència de fer una nova inst<strong>al</strong>·lació elèctrica<br />

del loc<strong>al</strong> d’espectacles, vist l’estat deplorable en què es troba aquella, s’acorda redactar plec de condicions<br />

per, tan prompte puguin els operaris electricistes presentar pressupostos, adjudicar dita obra en la<br />

forma de costum.»<br />

«Havent estat informada aquesta Junta Directiva de que l’ajudant maquinista del cinema ha sol·licitat<br />

el cobrament del jorn<strong>al</strong> del dia de la festa a benefici dels hospit<strong>al</strong>s, s’acorda prescindir del seus serveis<br />

per aquell dia, a fi de no fer una excepció, ja que els <strong>al</strong>tres empleats s’han ofert a treb<strong>al</strong>lar gratuïtament.»<br />

Acta de la junta directiva de data 16-5-1932<br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Posada a debat la qüestió referent a la Festa de Sant Pere d’enguany, després de diferents criteris<br />

exposats, aquesta Junta Directiva acorda sol·licitar de l’Ajuntament sigui concedida a la Societat la celebració<br />

del primer concert que habitu<strong>al</strong>ment es dóna, i a la vegada tingui lloc una audició de teatre líric o sarsuela<br />

en el nostre loc<strong>al</strong>. També, a petició del socis Boadella i Martín, aquesta Junta prometé fer les degudes<br />

gestions a l’Ajuntament perquè estudiï el poder fer l’envelat en <strong>al</strong>tre lloc que no sigui el Casino, pel fet<br />

que ofereixi una major neutr<strong>al</strong>itat per a tothom.»<br />

124


Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> riv<strong>al</strong>itat entre societats era molt forta i en aquest acord es veu ben clara: demanar a<br />

l’Ajuntament que posi l’envelat en un <strong>al</strong>tre lloc que no sigui el Casino.<br />

L’envelat sempre l’he vist situat en el pati del Casino. El Casino es considerava que era dels<br />

rics, dels «senyors» de Barcelona; <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> era dels treb<strong>al</strong>ladors, gent del poble; per tant, no<br />

és d’estranyar aquestes reaccions, ja que la Festa Major és la festa del poble.<br />

Avui ja no hi són aquestes riv<strong>al</strong>itats entre societats, han desaparegut, formen part del passat, de<br />

la nostra història. Avui és <strong>al</strong> revés, les societats s’ajuden i col·laboren en el que poden.<br />

També es pot comprovar amb aquest acord què es programava per a la Festa Major de l’any<br />

1932: concerts, b<strong>al</strong>ls i també una audició de teatre líric o sarsuela. En el temps actu<strong>al</strong> es faria una<br />

audició d’un conjunt de rock cat<strong>al</strong>à, amb gran quantitat de decibels, amb un so que no es pot<br />

aguantar i una gran quantitat de watts en il·luminació. D’aquí uns <strong>anys</strong>, serà...?<br />

«En virtut del compromís que hi ha contret amb el joves de l’actu<strong>al</strong> quadre dramàtic, queda convingut<br />

denegar la petició feta que, per mitjà del soci Joan Grau, han formulat <strong>al</strong>guns joves per a formar una nova<br />

secció d’aficionats.»<br />

Acta de la junta directiva de data 19-6-1932<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«A proposta del Sr. Arisa, i prèvia aprovació dels reunits, queda convingut que s’acceptaran socis per<br />

<strong>al</strong>s tres mesos d’estiu, els qu<strong>al</strong>s deuran satisfer anticipadament la quantitat de deu pessetes.<br />

Mentrestant, s’accepten les propostes de t<strong>al</strong> classe dels Srs. Josep Samparé Todury i Elies Espada<br />

<strong>La</strong>marta.»<br />

Nota de l’autor<br />

L’any 1932 hi devia haver molta gent que venia a passar l’estiu <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong>, ja que la Junta Directiva<br />

de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> va aprovar fer socis pels tres mesos d’estiu <strong>al</strong> preu de deu pessetes pagades «anticipadament»,<br />

no fos cas que…<br />

«Posada a debat la qüestió de les llotges de la s<strong>al</strong>a d’espectacles, es convé que es lloguin en la forma<br />

que es venia fent abans de la reforma del loc<strong>al</strong>, a fi de procurar un major ingrés a la Societat, els preus seran<br />

de 80 pessetes el d’enfront, 50 els later<strong>al</strong>s i 25 els dos darrers, o sigui, el de les extremitats, que solament<br />

tenen tres cadires.»<br />

125


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 14-8-1932<br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig Godas, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s<br />

Colomer, es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els<br />

següents acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«El Sr. Jaume Itchart proposa que pel subsidi de cirurgia menor s’estableixi la quota de tres pessetes,<br />

i que el de cirurgia major no excedeixi el període de cobrament de 60 dies, en lloc de 120 que marquen<br />

els Estatuts.»<br />

«Pren la paraula el Sr. Mirapeix i creu que seria convenient que tots els homes figuressin com a socis<br />

de nombre i no admetent-se més que a les dones com a mutu<strong>al</strong>istes i encara classificades de la següent<br />

manera: els familiars de soci de nombre, cobrar 30 cèntims més per quota trimestr<strong>al</strong>, i las que no tinguessin<br />

cap familiar inscrit com a soci de nombre, un augmentar del 25% de les referides quotes.»<br />

«Seguidament, per la Presidència s’anuncia es passi a debat l’assumpte de la rescissió del contracte<br />

amb el conserge Sr. Pagés.<br />

»El Sr. Simon Corominas, en nom de la Junta Directiva, fa una exposició del propòsit d’aquesta <strong>al</strong><br />

voler rescindir el referit contracte <strong>al</strong>·ludit. Manifesta que com a període de prova es podria anar a la<br />

implantació de la fórmula denominada Administració, que, segons els càlculs i comparacions fets en<br />

<strong>al</strong>tres entitats que es regeixen per l’esmentat procediment, diu dóna un benefici d’un 20% net, i exposa<br />

que creient que la casa podria recaptar diàriament una mitjana de 50 pessetes, seria <strong>al</strong> cap de l’any<br />

un benefici de 3.600 pessetes, contra les 1.800 que actu<strong>al</strong>ment rendeix la forma d’arrendament que<br />

tenim establerta.<br />

»Amb la vènia de la Presidència pren l’ús de la paraula el Sr. Cot, qui, davant de l’experiència que té en<br />

virtut <strong>al</strong>s molts <strong>anys</strong> que porta exercint els seus serveis en cafès, diu està en desacord amb el criteri de la<br />

Junta Directiva, doncs la pràctica de l’Administració porta en si un m<strong>al</strong> camí en ésser minvats els interessos<br />

de la Societat, tenint en compte del que diu el refrany, que qui oli remena els dits s’unta, i per tant, si<br />

es portava a terme, és una prova en què homes molt tècnics han trobat f<strong>al</strong>lats els seus càlculs, i creu que<br />

la casa no està en condicions de fer t<strong>al</strong> prova, ja que té com a cosa segura el rendiment actu<strong>al</strong> de 1.800<br />

pessetes.<br />

»El Sr. President observa <strong>al</strong> Sr. Cot, sobre aquest punt, que la Junta Directiva no hauria anat mai a fer<br />

una prova de t<strong>al</strong> classe, de no estar en la certesa de fer un guany major i estar per endavant resguardats<br />

els interessos de la Societat, ja que hi ha qui respon de les 1.800 pessetes esmentades.<br />

»El soci Joan Grau pren l’ús de la paraula discrepant del benefici que la Junta ha <strong>al</strong>·ludit, ja que ell ha<br />

tingut relacions amb homes posats en aquests negocis, i no han estat pas tan satisfactoris els resultats<br />

com se suposa. Afegeix que no creu pas oportú que per a fer una prova s’hagin de perjudicar els interessos<br />

d’un home que ha posat tota la seva activitat en pro de la casa, i sobre aquest punt crida <strong>al</strong>s socis a<br />

que com a humanitarisme es deixi de portar a efecte el seu propòsit.<br />

»Novament el Sr. Grau exposa que la prova es podria fer sempre i quan no es perjudiqués a ningú, a la<br />

qu<strong>al</strong> manifestació contesta el Sr. Corominas, que sembla que a la fi no es vagi sinó només a discutir interessos<br />

de persona determinada, i creu que el millor és que es passi a votació, essent rebutjat acte seguit<br />

pel Sr. Domènech, promovent-se un escàndol formidable.<br />

»Imposat el silenci per la Presidència, el Sr. Gibernau proposa es nomeni una comissió dels discrepants<br />

i una per la Junta Directiva per arreglar l’assumpte, la qu<strong>al</strong> proposició és rebutjada per <strong>al</strong>guns i es promou<br />

novament un escàndol, en el que es manifesta el desig de l’assemblea de passar a votació, i feta aques-<br />

126


ta, previs indicacions de la Presidència, dóna per resultat el de 93 vots favorables <strong>al</strong> criteri de la Junta<br />

Directiva, per 39 en contra.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquest any els socis de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> anaven forts.<br />

Si ho mirem des de la perspectiva actu<strong>al</strong>, ens hagués agradat estar en aquesta assemblea per veure<br />

i sentir la discussió amb, com es diu en l’acte, «l’escàndol formidable que es va formar» per la proposta<br />

presentada per la Junta Directiva.<br />

Podríem dir que actu<strong>al</strong>ment això no passa, perquè les assemblees que es fan a les societats del<br />

<strong>Masnou</strong>, i segurament també en d’<strong>al</strong>tres poblacions, s’han de celebrar en segona convocatòria per<br />

la f<strong>al</strong>ta de quòrum.<br />

Però sempre hi ha excepcions. Vaig assistit l’any 2002 a una assemblea en el Casino del <strong>Masnou</strong>,<br />

quan era president el senyor Sust i, la veritat, em vaig esborronar dels «escàndols formidables que<br />

es formaven», i no una vegada, sinó diverses vegades.<br />

Durant l’any 1932 va passar el següent:<br />

– El setembre d’aquest any, les Corts aproven l’Estatut d’Autonomia de Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– El mes de novembre següent, es celebren eleccions <strong>al</strong> Parlament de Cat<strong>al</strong>unya, Francesc Macià és elegit<br />

president de la Gener<strong>al</strong>itat.<br />

– Pompeu Fabra publica Diccionari gener<strong>al</strong> de la llengua cat<strong>al</strong>ana.<br />

– Cop d’Estat fracassat del gener<strong>al</strong> Sanjurjo.<br />

– Roosevelt, president dels EUA.<br />

– Invenció del microscopi electrònic.<br />

– Domagk descobreix les sulfamides.<br />

Acta de la junta directiva de data 5-2-1933<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, el<br />

següent acord, que copiat textu<strong>al</strong>ment diu:<br />

«<strong>La</strong> Presidència fa avinent que ha tingut noticia de la vinguda del Sr. Francesc Macià <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong>, pel<br />

diumenge vinent, i que és intent d’<strong>al</strong>gú proposar que sigui a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> on es celebri el dinar amb<br />

què deurà obsequiar-se dita person<strong>al</strong>itat. Atès, doncs, el nostre reglament, s’acorda que en el cas<br />

d’ésser formulada a la Societat aquesta petició, serà contestada en el sentit que els sol·licitants, que<br />

pel cas hauran de ser socis o bé autoritats, deuran fer constar per escrit que es comprometen a garantir<br />

la completa neutr<strong>al</strong>itat de pacte, o sigui, que durant aquest no serà feta <strong>al</strong>·lusió a política de cap<br />

mena.»<br />

127


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Nota de l’autor<br />

No estem segurs de si el que fou president de la Gener<strong>al</strong>itat, el Molt Honorable Francesc Macià,<br />

se’l va obsequiar amb un dinar, segurament que sí i que es va celebrar a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. El que sí<br />

queda molt clar és la neutr<strong>al</strong>itat política amb què aquesta Junta Directiva tracta aquest tema, t<strong>al</strong><br />

com sempre s’ha fet des dels seus inicis fins <strong>al</strong> fin<strong>al</strong> de la Mutu<strong>al</strong>itat.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 26-2-1933<br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig Godas, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s<br />

Colomer, es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents<br />

acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Per la Presidència es manifesta que, havent-se d’elegir un càrrec per a la Junta Consultiva, es procedirà<br />

a elegir-lo tot seguit, el Sr. Mirapeix manifesta si la Junta Directiva en tenia cap de pensat per ocupar<br />

dit càrrec, contestant la Presidència que estimaria que sortís de la Junta Gener<strong>al</strong>. El Sr. Mirapeix proposa<br />

per a dit càrrec <strong>al</strong> soci en Francesc Bové Argimont, essent aprovat per unanimitat.»<br />

Acta de la junta directiva de data 12-3-1933<br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s, es van reunir<br />

tots els membres de la Junta Directiva de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que van aprovar, entre d’<strong>al</strong>tres, els<br />

següents acords, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Fer pagar rigorosament a tot els socis que no van assistir a la passada reunió gener<strong>al</strong>, la pesseta que<br />

fixa el reglament per aquests casos.»<br />

Nota de l’autor<br />

No està escrit enlloc que aquest acord es portés a terme.<br />

«Acollir favorablement la demanda que han formulat un nombre de socis, de subscriure’s a <strong>La</strong> Veu de<br />

Cat<strong>al</strong>unya.»<br />

Durant l’any 1933 va passar el següent:<br />

– Mor el dia 25 de desembre el president de la Gener<strong>al</strong>itat, Francesc Macià. El substitueix Lluís Comp<strong>anys</strong>.<br />

– Triomf de la Lliga en les eleccions legislatives.<br />

– Autonomia de la Universitat de Barcelona figura com a rector Pere Bosch i Gimpera.<br />

– Fundació de la F<strong>al</strong>ange Española.<br />

128


– Primer Govern Lerroux, el mes de novembre.<br />

– Hitler arriba <strong>al</strong> poder en ser nomenat canceller d’Alemanya.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 25-2-1934<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig Godas, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s<br />

Colomer, es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> ordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents<br />

acords, entre d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«<strong>La</strong> Presidència demana a l’assemblea si ratifica el nomenament que feu la Junta Directiva en reunió de<br />

14 de maig de 1933 del soci En Eugeni Casanovas Marcé per cobrir la vacant del Sr. Joan Vivó Señorli que<br />

no podia continuar el seu comès per haver d’absentar-se d’aquesta població, l’assemblea ratifica dit nomenament<br />

per aclamació.<br />

»<strong>La</strong> Presidència demana si la reunió té pensat <strong>al</strong>gun individu per ocupar les vacants de la Junta Directiva<br />

i Consultiva, que procedeix cobrir en aquesta data.<br />

»El Sr. Benet Aiguaviva presenta la següent candidatura: »De la Junta Directiva: Joan G<strong>al</strong>ceran S<strong>al</strong>eta,<br />

Isidre Duran Aguilera, Josep Xifre Massa, »De la Junta Consultiva: Josep del V<strong>al</strong>le Arana<br />

»El Sr. Esteve Baró sol·licita si la Junta Directiva tenia pensat <strong>al</strong>gun individu, a la qu<strong>al</strong> cosa la<br />

Presidència contesta que la Junta Directiva no té pensat cap nom, perquè creu que han de sortir<br />

aquests del si de la reunió gener<strong>al</strong> i a continuació demana si queda aprovada la candidatura única presentada.<br />

»Per unanimitat són aprovats els nous membre proposats.»<br />

«El Sr. Martí Gibernau, de la Junta Consultiva, fa un parlament referent a la immillorable projecció de les<br />

sessions de cinema que ve donant l’actu<strong>al</strong> arrendatari i <strong>al</strong> benefici que això reporta a la Societat, sense que<br />

la casa tingui cap lligam amb l’arrendatari degut a la forma en què està redactat el contracte, del qu<strong>al</strong> s’exposen<br />

els punts princip<strong>al</strong>s.<br />

»El soci En S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong>, actu<strong>al</strong> arrendatari del cinema, diu que està sempre a disposició d’<strong>al</strong>lò que en<br />

la Junta gener<strong>al</strong> quedi acordat ja que els seu afany no és <strong>al</strong>tra que la bona marxa de la Societat <strong>La</strong><br />

<strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

»El soci En Francesc Vilà proposa que sigui donat un vot de gràcies pels immillorables programes de<br />

cinema que ve donant l’actu<strong>al</strong> arrendatari.<br />

»El soci En Bonaventura Sabaté, es lamenta, no obstant, que en les sessions de cinema els menors<br />

paguin mitja entrada. Queda acordat que tots els que tinguin menys de 5 <strong>anys</strong> no pagaran cap classe d’entrada<br />

per les sessions de cinema, i dels 5 <strong>al</strong>s 10 sols pagaran mitja entrada.»<br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> família Vid<strong>al</strong> ja tenia arrendat el cinema de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i pel que es pot comprovar les sessions<br />

de cinema que es feien eren molt bones.<br />

En aquells temps, els Estats Units ja eren els amos de la cinematografia i els seus actors molt<br />

coneguts pel públic amant del cinema.<br />

129


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

«El Sr. Martí Gibernau fa un parlament referent a l’estat econòmic en què es troba la Societat, fent referència<br />

<strong>al</strong>s préstecs que feren els Srs. Marquès de <strong>Masnou</strong>, D. Roman Fabra, Francesc Maristany i Pere Sensat, en l’any<br />

1928, a la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. Com sigui que els dits préstecs figuren com a hipoteca de l’immoble propietat<br />

de la Societat, aquesta ha pensat en llur liquidació, per la qu<strong>al</strong> cosa avui s’exposa a la reunió present aquest<br />

assumpte per si creu a bé dita amortització. Per unanimitat queda acordat anar a fer les gestions necessàries per<br />

l’esmentada liquidació.<br />

»Segueix dient el Sr. Gibernau, que com sigui que dates com aquestes de treure gravàmens que pesen<br />

damunt la Societat no es cosa que pugui fer-se cada dia, proposa que, si la reunió present ho creu a bé, podria<br />

organitzar-se una festa per <strong>al</strong>s fins següents:<br />

»1r.- En homenatge <strong>al</strong>s socis que feren la transformació de la Societat, que varen tenir una visió exacte del<br />

que avui és la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

»2n.- En homenatge <strong>al</strong>s qui prestaren les quantitats que avui són les hipoteques que pesen en l’edifici.»<br />

«Amb la vènia de la Presidència, el soci en Sr. Martin exposa que són diversos els joves que pensen organitzar<br />

una secció de Cultura Física, demana a la reunió si acorden que pugui aquesta constituir-se en aquesta<br />

Societat.<br />

»Exposa més àmpliament el projecte el<br />

soci en Josep Xifre.<br />

»El Sr. Mirapeix exposa que, si bé<br />

aquests esports condueixen a una expansió<br />

del socis, s’ha de tenir en compte que de<br />

vegades succeeix també que en llur pràctica<br />

en surten lesionats <strong>al</strong>guns dels qui hi participen<br />

i que llavors ens trobarem que resultarem<br />

perjudicats en la nostra Mutu<strong>al</strong>itat, pel<br />

subsidi que s’hagi de satisfer a l’accidentat.<br />

»Contestat pel Sr. Boadella, diu que no<br />

s’ha de témer res puig que en estatuts consta<br />

que per t<strong>al</strong> casos no es pot rebre el subsidi.<br />

»El Sr. Gibernau fa un parlament relacionat<br />

amb ço que representa per a la Societat<br />

la cultura física i l’enfortiment de la joventut,<br />

cosa que avui preocupa tots els governants,<br />

ja que no sols s’ha de practicar en camps<br />

dits esports, sinó que s’ha imposat de practicar-ho<br />

en totes les escoles, ja que mentre<br />

l’individu practica l’esport s’<strong>al</strong>lunya del vici<br />

que avui per dissort tan arrelat està i que, si<br />

bé els nostres estatuts priven de rebre l’esmentat<br />

subsidi, no ens hauria de saber greu<br />

que fossin més extensos i de poder abastar<br />

a tots aquells que per voler-se enfortir tinguessin<br />

la desgràcia de sortir lesionats.»<br />

130<br />

Pergamí que es va reg<strong>al</strong>ar a l’Excm. Senyor Roman Fabra, Marquès<br />

del <strong>Masnou</strong>.


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Amb motiu que tan el Marquès del <strong>Masnou</strong> com el senyor Francesc Maristany van renunciar <strong>al</strong> retorn<br />

del préstec, se’ls va homenatjar amb un àpat de germanor el dia 6 de maig de 1934. Com es pot<br />

comprovar, l’àpat va ser complet.<br />

131


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> va ser pionera en el <strong>Masnou</strong> del que s’anomenava «cultura física». Amb la guerra es va<br />

deixar de fer aquest tipus d’esport, encara que després va continuar la seva pràctica i, quan en els<br />

<strong>anys</strong> 50 es va construir el nou edifici, es va inaugurar una s<strong>al</strong>a especi<strong>al</strong>ment per a la pràctica de la<br />

gimnàstica. Aquesta s<strong>al</strong>a és la que usa actu<strong>al</strong>ment l’Associació Gent del <strong>Masnou</strong>, que fa servir com a<br />

s<strong>al</strong>a d’usos múltiples.<br />

Pel que sembla, ja en aquella època hi havia problemes amb la joventut, i tenien molt clar que<br />

practicant l’esport s’<strong>al</strong>lunyaven dels vicis, segurament devia ser el joc i l’<strong>al</strong>cohol. Sempre hi ha hagut<br />

problemes amb una part de la joventut i en cada època hi ha hagut els seus vicis.<br />

Acta de la junta directiva de data 9-12-1934<br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig Godas, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s Colomer,<br />

es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords,<br />

entre d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«Seguidament, pel Secretari s’assabenta i exposa a tots els socis reunits el motiu que hi ha en desglossar<br />

la Mutu<strong>al</strong>itat de la Secció Recreativa, i demana a tots els reunits si creuen a bé anar a fer una complerta separació<br />

i <strong>al</strong> mateix temps anar a constituir una <strong>al</strong>tra Societat purament recreativa, per la qu<strong>al</strong> cosa la Junta<br />

Directiva nomenarà una ponència perquè ho posi a la pràctica, cosa que fins <strong>al</strong> dia d’avui formava una secció<br />

d’aquesta Societat. Per unanimitat queda acceptat i aprovat.»<br />

Nota de l’autor<br />

Ja en aquell temps, la Mutu<strong>al</strong>itat tenia molts socis i requeria una separació amb la Societat recreativa<br />

que també era molt important, però les fin<strong>al</strong>itats eren ben diferenciades.<br />

S’ha de tenir en compte que una Mutu<strong>al</strong>itat no pot invertir diners per a activitats de lleure. El que<br />

paga el soci té les seves fin<strong>al</strong>itats det<strong>al</strong>lades en els seus Estatuts, com són m<strong>al</strong><strong>al</strong>ties, defunció, intervencions<br />

quirúrgiques, etc., o sigui, les pròpies d’una mutu<strong>al</strong>itat.<br />

«A continuació es procedeix a la lectura dels nous Reglaments reformats d’acord amb el previst en les<br />

Lleis vigents i que tindrà que subjectar-se la Mutu<strong>al</strong>itat un cop aprovats pel Consell Superior de la<br />

Cooperació.<br />

»Es fan unes indicacions en el primer article en el que fa referència a la Llei de Bases de 17 de febrer de<br />

1934, en el que creuen els Srs. Corominas i Vilá que indican sols les Lleis vigents, diuen, ja n’hi hauria prou,<br />

contestat pel Sr. Martí Gibernau aclareix que podria donar lloc a confusions, acordant-se que quedi t<strong>al</strong> com<br />

estava redactat.<br />

»Un cop llegits tots els articles en què hi ha hagut <strong>al</strong>guna modificació, la Presidència manifesta si queden<br />

en vigor els Estatuts llegits i que per unanimitat s’han aprovat, acordant-se que no entraran en vigor fins que<br />

no siguin aprovats per la Superioritat.»<br />

132


Durant l’any 1934 va passar el següent:<br />

– Entrada de ministres de la CEDA (partits de dreta) <strong>al</strong> Govern de Lerroux.<br />

– Fets del Sis d’Octubre: proclamació de l’Estat Cat<strong>al</strong>à de la República Feder<strong>al</strong> Espanyola.<br />

– El Parlament de Cat<strong>al</strong>unya aprova la Llei de Contractes de Conreu i el Govern presenta recurs d’inconstitucion<strong>al</strong>itat.<br />

– Insurrecció obrera en Astúries.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 24-2-1935<br />

Sota la Presidència del senyor Josep Puig Godas, actuant com a Secretari el senyor Miquel Cas<strong>al</strong>s Colomer,<br />

es va reunir la Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària de la Societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que va aprovar els següents acords,<br />

entre d’<strong>al</strong>tres, que copiats textu<strong>al</strong>ment diuen:<br />

«<strong>La</strong> Presidència manifesta que t<strong>al</strong> com pertoca reglamentàriament, s’ha de substituir la meitat de la Junta<br />

Directiva, per la qu<strong>al</strong> cosa concedeixen cinc minuts de temps per a procedir a la votació dels individus que<br />

tenen que substituir <strong>al</strong>s que pertany sortir en aquest exercici.<br />

»Transcorregut el temps indicat, la Presidència manifesta es procedirà a la votació dels que surtin designats.<br />

»A proposta dels socis Joan Josep i Manuel Boadella, tots els reunits ratifiquen la confiança i reelegeixen<br />

a tots els individus que tenien que sortir en aquest exercici, a lo que <strong>al</strong>·leguen que degut <strong>al</strong> nou caire<br />

que presenta la Societat com a Mutu<strong>al</strong>itat, ningú més que ells poden desenvolupar els projectes que hi ha<br />

en estudi.»<br />

«Acte seguit és llegit a tots els reunits el pressupost de despeses i ingressos que per regir dita Societat<br />

durant l’exercici 1935 la Junta Directiva presenta a l’aprovació de la Junta Gener<strong>al</strong> d’avui, el qu<strong>al</strong> pressupost<br />

arriba a la suma de 36.790’40 pessetes.»<br />

Nota de l’autor<br />

Aquesta quantitat és més aviat baixa, o <strong>al</strong>menys això és el que creiem ara, però de segur que per arribar<br />

a aquesta quantitat havien de fer miracles. També s’ha de tenir en compte que el número de socis<br />

ja passava dels mil.<br />

Acta de la junta directiva de data 10-3-1935<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Membres de la Junta Directiva: Josep Puig, E. Casanovas, J. Arisa, J. Duran, J. G<strong>al</strong>ceran, J. Xifre, Miquel<br />

Cas<strong>al</strong>s.<br />

«Acte seguit és discutit punt per punt els pagaments que es ressenyen en l’estat de caixa del mes de febrer<br />

passat, com sigui que per la molta extensió dels mateixos la Junta Directiva preveu que hi havia un desnivell<br />

considerable en el pagament de subsidis <strong>al</strong>s m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts degut a l’actu<strong>al</strong> circumstància de grip que hi ha, i que<br />

133


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

tenim que atendre, aquesta Junta Directiva acorda que per mediació de l’infermer i tots quants Directius<br />

puguin, i les seves ocupacions els hi permetin, es dediquin a l’estricte compliment dels preceptes estatuaris<br />

que per la revisió e inspecció dels socis m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts regula el reglament de la Societat, ja que així serà un mitjà per<br />

evitar els abusos que són tan freqüents per aquells socis que no tenen una forta comprensió dels seus deures.<br />

»En aquesta sessió també s’acorda que el Secretari Gener<strong>al</strong> <strong>al</strong> seu criteri retingui i procedeixi a la millor<br />

forma d’aplaçar, dintre el possible i que bonament es pugui, els diversos pagaments que no siguin tan necessaris<br />

com són els subsidis pels m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts.»<br />

Nota de l’autor<br />

Pel que sembla, a principis de l’any 1935, hi va haver una epidèmia de grip molt forta, tant, que les<br />

despeses per subsidis de m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia eren més <strong>al</strong>tes que els ingressos de les quotes dels socis.<br />

Això ens fa pensar que, a moltes persones del <strong>Masnou</strong>, els era molt important el subsidi que<br />

rebien de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. En estar m<strong>al</strong><strong>al</strong>t no es cobrava res, a excepció que l’empresa on es treb<strong>al</strong>lés<br />

volgués pagar la setmanada o una quantitat simbòlica. Ja no parlem dels que treb<strong>al</strong>laven pel seu<br />

compte, aquestes persones no rebien cap tipus d’ajuda.<br />

Per tant, les persones que havien creat aquesta Mutu<strong>al</strong>itat havien fet una obra soci<strong>al</strong> important<br />

per a les persones que tenien pocs recursos, que eren la majoria, i que, gràcies a un petit pagament<br />

mensu<strong>al</strong> a la Mutu<strong>al</strong>itat, podien obtenir uns diners que ajudaven a cobrir les seves necessitats, com<br />

en aquests casos.<br />

«Es posa a la discussió el s<strong>al</strong>do que presenta el nostre compte de la Caixa de Pensions, el qu<strong>al</strong> es veu que<br />

va minvant considerablement i es torna a recab<strong>al</strong>ar la prudència perquè no s’esmercin més diners si no són<br />

per pagar subsidis <strong>al</strong>s m<strong>al</strong><strong>al</strong>t.<br />

»Després de vàries partides que són objecte d’estudi per part de tots els reunits, la Junta Directiva aprova<br />

l’esmentat estat de caixa del mes de febrer, quin s<strong>al</strong>do a nostra favor és de 667’85 pessetes.»<br />

«A continuació, pel Secretari Gener<strong>al</strong> es dóna compte de la tramitació dels Estatuts a la Federació de<br />

Mutu<strong>al</strong>itats de Cat<strong>al</strong>unya, a la qu<strong>al</strong> cosa diu que dita Federació ja els ha tramitat <strong>al</strong> Consell Superior<br />

de Cat<strong>al</strong>unya i que quan estigui tot arreglat ja escriuran comunicant-nos el resultat.»<br />

Acta de la junta directiva de data 14-4-1935<br />

Membres de la Junta Directiva: Josep Puig, E. Casanovas, J. Arisa, J. G<strong>al</strong>ceran, J. Xifre, Miquel Cas<strong>al</strong>s.<br />

«<strong>La</strong> primera qüestió a parlar és l’actu<strong>al</strong> estat dels m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts, cosa veritablement <strong>al</strong>armant per a tots els directius<br />

presents, puig si continua en aquesta situació no hi haurà <strong>al</strong>tra solució que la convocatòria d’una Junta<br />

Gener<strong>al</strong> extraordinària per resumir el que c<strong>al</strong> fer, o procedir a la sol·licitud d’un nou crèdit o anar a la reducció<br />

de subsidis o l’augment de la quota per un temps limitat mentre duri el dit desnivell de m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts.<br />

»Els reunits es proposen aguantar tot el temps que sigui possible el pagament dels subsidis que acreditin<br />

els m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts.»<br />

«Acte seguit és llegit l’estat de caixa corresponent <strong>al</strong> passat mes de març, que és motiu d’un estudi per les<br />

134


considerables despeses sortides tingudes en aquest mes, a la qu<strong>al</strong> cosa es veu que les diverses partides<br />

pagades per m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts són considerables.<br />

»El Secretari Gener<strong>al</strong> dóna compte que amb les 2.000 pessetes que s’han tingut de necessitar per<br />

pagar els diversos subsidis <strong>al</strong>s m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts ja sumen 5.000 pessetes les que han tingut de retirar-se de la Caixa<br />

de Pensions duran els transcurs d’aquest any, per no haver-hi suficient amb les entrades norm<strong>al</strong>s de la<br />

Societat per poder fer efectives tan considerable nombre de despeses.»<br />

Nota de l’autor<br />

Continua el problema econòmic per <strong>al</strong> pagament del subsidi de m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia. <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> ha de treure<br />

part de les reserves que tenia a la Caixa de Pensions per poder fer front <strong>al</strong>s pagaments dels socis afectats<br />

per la grip que, pel que sembla, va ser extraordinària.<br />

Acta de la junta directiva de data 16-10-1935<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Josep Puig Godàs, E. Casanovas, Joan Arisa, Joan G<strong>al</strong>ceràn<br />

J. Xifre, J. Duran. Per part de la Junta Consultiva: Teodor Estapé i Josep del V<strong>al</strong>le. Secretari Gener<strong>al</strong>: Miquel<br />

Cas<strong>al</strong>s.<br />

«És cridat el senyor S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> degut a una sol·licitud per entrevistar-se amb la Junta Directiva, i exposa<br />

<strong>al</strong>s reunits un projecte a fer i que, si és de conformitat de la Junta de la Societat, portaria ell mateix a terme,<br />

consistent amb el següent.<br />

»El senyor Vid<strong>al</strong> faria una reforma a la s<strong>al</strong>a denominada d’espectacles de l’edifici propietat d’aquesta Societat,<br />

i que en l’actu<strong>al</strong>itat està llogat a la Societat Esbarjo <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, consistent en substituir la teulada que hi ha en<br />

la dita s<strong>al</strong>a, coberta amb plaques d’ur<strong>al</strong>ita de 40 x 40 centímetres, per <strong>al</strong>tres d’ur<strong>al</strong>ita acan<strong>al</strong>ada, t<strong>al</strong> com ja va<br />

efectuar-se en la prova dels dos trams que hi ha reparats, posar c<strong>al</strong>efacció de les denominades Pulsoterm i reformar<br />

el vestíbul segons un projecte que presenta.<br />

»Les condicions per verificar les dites reformes, exposa quines són:<br />

– <strong>La</strong> teulada, que considera una de les coses de gran necessitat, ell s’ofereix a pagar-la mitjançant se li vagi<br />

amortitzant de mica en mica i de la forma que sigui més convenient per la Societat.<br />

– <strong>La</strong> reforma del vestíbul i de la c<strong>al</strong>efacció és criteri seu, i espera que també ho sigui de la Junta Directiva,<br />

que no li sigui reclamada la quantitat que la Societat va avançar per a les funcions de cinema de l’any 1934 i<br />

les efectuades fins <strong>al</strong> mes de juny de l’any 1935, a Hisenda de la Província, després de manifestar la intenció<br />

que té de recaptar la Junta Directiva de la Societat Esbarjo <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> un augment de 0’10 pessetes per<br />

cada entrada en les sessions de cinema, el producte que obtingui de l’esmentat augment, el destinarà a l’amortització<br />

de les reformes que sol·licita l’autorització de poder efectuar.<br />

»Els reunits acorden concedir el que el senyor Vid<strong>al</strong> demana, notificant-li que la seva petició serà presentada<br />

<strong>al</strong>s dirigents de la Societat Esbarjo <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> per si ho estimen convenient efectuar les reformes i millores<br />

que el senyor Vid<strong>al</strong> projecta.<br />

»Referent a la teulada, el senyor Vid<strong>al</strong> pot encarregar-se de la substitució de la coberta d’ur<strong>al</strong>ita, mentre<br />

l’import del referit treb<strong>al</strong>l no sobrepassi de la quantitat de 2.000 pessetes, les qu<strong>al</strong>s seran amortitzades per<br />

aquesta Societat a raó de 50 pessetes cada mes a partir del mes de gener de l’any 1936.»<br />

135


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Nota de l’autor<br />

<strong>Som</strong> l’any 1935 i ja és hora de fer reformes en el loc<strong>al</strong> on es fan els espectacles, ja sigui cinema, b<strong>al</strong>l<br />

o teatre. <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> té un nom en el <strong>Masnou</strong>, té una popularitat que requereix fer les modificacions<br />

necessàries per t<strong>al</strong> d’oferir una millor qu<strong>al</strong>itat en els serveis i efectuar les reparacions pròpies d’una<br />

edificació molt vella i amb unes mancances determinades, com la c<strong>al</strong>efacció.<br />

En qu<strong>al</strong>sevol edificació és molt important que la teulada estigui en condicions, i en aquest cas<br />

encara més per ser un edifici públic. A la Mutu<strong>al</strong>itat, el canvi de la teulada per posar una coberta d’ur<strong>al</strong>ita<br />

nova li va costar el pagament de 50 pessetes durant 40 mesos seguits.<br />

Durant l’any 1935 va passar el següent:<br />

– El mes de gener queda aprovada la suspensió indefinida de l’Estatut de Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– Dimissió de Lerroux per l’escàndol de l’estraperlo.<br />

– Par<strong>al</strong>ització de la Reforma Agrària.<br />

– A Alemanya té lloc l’aprovació de les lleis racistes de Nuremberg.<br />

– <strong>La</strong> feria de la vanidad, primer film en color.<br />

Acta de la junta directiva de data 8-3-1936<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Josep Puig Godàs, Antoni Font Cussó, Joan Arisa, Joan<br />

Primone, J. Xifre, Francesc Rosés. Secretari Gener<strong>al</strong>: Miquel Cas<strong>al</strong>s.<br />

«En aquesta data es van substituir els senyors E. Casanovas, Juan G<strong>al</strong>ceran i J. Duran i van entrar a formar<br />

part de la Junta Directiva els senyors Antonio Font Cussó com a Vice-president, Juan Primone Farasi com<br />

a Comptador, i Francisco Rosés G<strong>al</strong>bany com a Voc<strong>al</strong> 1r.»<br />

Acta de la junta directiva de data 5-4-1936<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Josep Puig GodàsAntoni Font Cussó, Joan Arisa, Joan<br />

Primone, J. Xifre, Francesc Rosés, Secretari Gener<strong>al</strong>: Miquel Cas<strong>al</strong>s.<br />

«Llegida una comunicació de la Vila de S<strong>al</strong>ut <strong>La</strong> Alianza per la designació dels delegats representatius d’aquesta<br />

Societat a l’esmentada Institució. <strong>La</strong> Junta designa pels esmentats càrrecs <strong>al</strong>s senyors Francisco<br />

Maristany Millet i Martin Gibernau Riera.»<br />

Acta de la junta directiva de data 31-5-1936<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Josep Puig Godàs, Antoni Font Cussó, Joan Arisa, Joan<br />

Primone, J. Xifre, Francesc Rosés, Secretari Gener<strong>al</strong>: Miquel Cas<strong>al</strong>s.<br />

136


«Per unanimitat és aprovat el projecte dels estatuts per les seccions de Defunció, Pensions i Crèdit, els<br />

qu<strong>al</strong>s, una vegada aprovats per la Superioritat, es posaran a la pràctica, concedint-se una lliura entrada a tots<br />

els que pertanyen a la Mutu<strong>al</strong>itat, que vulguin formar-hi part i que durant el primer mes quedin exempts, <strong>al</strong><br />

mateix temps, de portar el certificat mèdic, com preveu l’article cinquè, i la quota d’entrada també que sigui<br />

sense haver-la d’abonar, això queda entès per tots els que ja formin part de la Societat i que la Junta Directiva<br />

els consideri aptes a formar-hi part.»<br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> fa un pas més per poder donar diferents prestacions <strong>al</strong>s habitants del<br />

<strong>Masnou</strong>, i aprova el projecte d’estatuts per a la secció de defunció, que serviria per ajudar econòmicament<br />

<strong>al</strong>s familiars d’un soci d’aquesta prestació. No sé el cost d’un enterrament de fa 70 <strong>anys</strong>, però<br />

actu<strong>al</strong>ment aquest cost s’ha desorbitat i és un peatge molt car que pot arribar <strong>al</strong>s 3.606 euros, que seria<br />

el mateix que dir 600.000 pessetes.<br />

També s’inclou en el mateix projecte l’apartat de les pensions, persones que en arribar <strong>al</strong>s 65 <strong>anys</strong><br />

podrien cobrar <strong>al</strong>gun tipus de pensió, depenent sempre dels diferents grups i de l’edat en el moment de<br />

donar-se d’<strong>al</strong>ta.<br />

Acta de la junta directiva de data 20-9-1936<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Josep Puig Godàs, Antoni Font Cussó, Joan Arisa, Joan<br />

Primone, J. Xifre, Francesc Rosés, Secretari Gener<strong>al</strong>: Miquel Cas<strong>al</strong>s.<br />

«És llegit el comunicat de la Federació de Mutu<strong>al</strong>itats de Cat<strong>al</strong>unya, en el qu<strong>al</strong> s’expressa la intervenció a<br />

què està subjecte aquesta Societat Mutu<strong>al</strong>ista <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, d’acord amb les disposicions dictades pel<br />

Departament d’Economia i Agricultura de la Gener<strong>al</strong>itat de Cat<strong>al</strong>unya, en Decret del dia 29 de juliol passat i en<br />

el qu<strong>al</strong> es designa per interventor ofici<strong>al</strong> <strong>al</strong> soci Jaime Rossell i Funoy.»<br />

Acta de la junta directiva de data 21-10-1936<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Josep Puig Godàs, Antoni Font Cussó, Joan Arisa, Juan Primone,<br />

J. Xifre, Francesc Rosés, Per la Societat Esbarjo: Pere Pagès, J. Oriol, J. Martin, M. Rossell, J. Parés, J. Pons,<br />

M. Ferran. Pel Sindicat Únic: Joan Juan, E. Montoro, Ll. B<strong>al</strong>labriga G<strong>al</strong>tés. Secretari Gener<strong>al</strong>: Miquel Cas<strong>al</strong>s.<br />

«Es reuneixen sota la Presidència de Josep Puig i Godàs, la Junta Directiva <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, els components de<br />

la Junta Directiva de la Societat Esbarjo i la Junta del Sindicat Únic del <strong>Masnou</strong> CNT.<br />

»El President de la Junta del Sindicat Únic exposa el motiu d’haver demanat aquesta reunió i que no és <strong>al</strong>tre que<br />

procedir a la col·lectivització i explotació de l’espectacle cinema, indústria que es troba inst<strong>al</strong>·lada en l’edifici de la<br />

nostra propietat i que en l’actu<strong>al</strong>itat està arrendat o llogat a la Societat Esbarjo <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>; és, doncs, per aquest<br />

motiu i no per cap <strong>al</strong>tre, que avui la Junta del Sindicat Únic exposa els motius i la forma de la col·lectivització.<br />

»El senyor Juan Arisa, per la Junta d’aquesta Societat, exposa primerament uns punts que fa observar i<br />

creu s’han de tenir en compte, pel que fa referència a la intervenció a què està sotmesa aquesta Societat<br />

137


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Mutu<strong>al</strong>ista per part de la Gener<strong>al</strong>itat de Cat<strong>al</strong>unya, a la qu<strong>al</strong> cosa és contestat pel company Joan Juan, que<br />

diu que no els ha dut en si, el perjudicar en el més mínim la marxa, l’administració, ni res de que pogués perjudicar<br />

la situació econòmica de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> Societat Mutu<strong>al</strong>ista, sinó tot el contrari, doncs el motiu que ha<br />

fet portar a la pràctica la col·lectivització dels cinemes d’aquesta Vila no es <strong>al</strong>tre que destinar tots els beneficis<br />

que s’obtinguin dels mateixos a fins cultur<strong>al</strong>s de la loc<strong>al</strong>itat i en el que es tindrà en compte de deixar sempre<br />

una quantitat per la bona marxa de la Mutu<strong>al</strong>itat.<br />

»Fin<strong>al</strong>ment es deixa ben puntu<strong>al</strong>itzat i comprès per les dues parts el següent:<br />

»1r.- Que seran respectats tots els drets que gaudeixen els associats d’acord amb el reglament de la<br />

Societat Esbarjo.<br />

»2n.- Que tot el que fa referència a la inst<strong>al</strong>·lació del cinema sonor és propietat d’aquesta Mutu<strong>al</strong>itat per<br />

cessió espontània del propietari senyor S<strong>al</strong>vador Vid<strong>al</strong> Majó feta en la sessió passada.<br />

»3r.- Que els reunits compenetrats de la nova orientació soci<strong>al</strong> que s’opera en aquests moments actu<strong>al</strong>s,<br />

no troben cap inconvenient en que sigui col·lectivitzat el cinema d’aquesta Societat, mitjançant sigui aquest<br />

fet d’acord amb les disposicions dictades per la Gener<strong>al</strong>itat de Cat<strong>al</strong>unya amb decret de 2 del corrent que fa<br />

referència a les col·lectivitzacions, ja que no és procedir de tots els elements representats en aquesta reunió,<br />

a estar <strong>al</strong> marge de les Lleis dictades per la Superioritat, sempre que doni un profit igu<strong>al</strong> o major que el que<br />

gaudien abans de la col·lectivització i màxim tenir en compte que es tracta d’una Societat Mutu<strong>al</strong>ista i essenci<strong>al</strong>ment<br />

de caire obrer, ja que aquests beneficis són necessaris a aquesta Societat.<br />

»4t.- Que aquesta col·lectivització no afecta ni podrà afectar mai a l’edifici ni <strong>al</strong> seu contingut, el qu<strong>al</strong> és i<br />

serà sempre de l’exclusiva propietat d’aquesta Societat Mutu<strong>al</strong>ista <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

»5è.- Que tampoc afecta en el més mínim els contractes que hi han entre la Societat Esbarjo, José<br />

Tremolosa i a tots els socis que tenen llogades les llotges de la s<strong>al</strong>a de festes i que estan sota la tutela de la<br />

Junta de la Societat Esbarjo.<br />

»6è.- Les Juntes esperen de les dels components del Sindicat Únic del <strong>Masnou</strong>, que no es faci cap ostentació<br />

en referència de l’esmentada col·lectivització, t<strong>al</strong> com posar banderes, rètols i <strong>al</strong>tres propis del mateix,<br />

puig a dins d’aquesta Societat tots són socis compenetrats amb el nou règim establert i per la qu<strong>al</strong> cosa consideren<br />

que tots, dintre de la seva ideologia són dignes de tot el respecte.<br />

»També quedarà a completa llibertat de la Societat Esbarjo, l’organitzar b<strong>al</strong>ls, comèdies i <strong>al</strong>tres actes fets<br />

pels aficionats de la Societat, el que esperen de la Junta Directiva avisarà amb un temps prudenci<strong>al</strong> per poder<br />

suspendre el programa de cinema en el cas de convenir per la re<strong>al</strong>ització dels esmentats actes.»<br />

138<br />

Nota de l’autor<br />

Per entendre aquest acord, s’ha de recordar que la Guerra Civil d’Espanya va començar el dia 18 de<br />

juliol d’aquest mateix any i que la Gener<strong>al</strong>itat de Cat<strong>al</strong>unya va dictar un Decret en data 2 d’octubre<br />

de 1936 referent a les col·lectivitzacions, segurament que era per recollir diners per organitzar el<br />

front a Cat<strong>al</strong>unya per l’entrada de les tropes nacion<strong>al</strong>s, encara que, segons diu el representant de la<br />

Junta del Sindicat Únic del <strong>Masnou</strong> CNT, senyor Joan Juan, els beneficis que s’obtinguin seran destinats<br />

a fin<strong>al</strong>itats cultur<strong>al</strong>s de la loc<strong>al</strong>itat. No obstant això, els beneficis d’aquestes recaptacions també<br />

podrien haver anant <strong>al</strong> mateix sindicat.<br />

Sigui com sigui, començaven temps molt difícils per a la població i sobre tot per a les famílies que<br />

tenien fills o germans que estaven combatent <strong>al</strong>s diferents fronts d’aquesta m<strong>al</strong>eïda guerra.


Escrit que recull els acords presos conjuntament.<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Durant l’any 1936 va passar el següent:<br />

– Triomfa a Cat<strong>al</strong>unya la co<strong>al</strong>ició elector<strong>al</strong> Front d’Esquerres de Cat<strong>al</strong>unya, mentre es crea pel febrer el<br />

Front Popular a Espanya i pel maig de 1936 a l’Estat francès.<br />

– Fracàs de l’aixecament militar. Els republicans triomfen a Barcelona i a Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– Retorn, el mes de febrer, de Lluís Comp<strong>anys</strong> i del govern de la Gener<strong>al</strong>itat.<br />

– Triomf del Frente Popular en les eleccions. Azaña, president de la República.<br />

– El 17 i 18 de juliol comença la Guerra Civil Espanyola.<br />

– Assassinats indiscriminats.<br />

139


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 7-12-1937<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Josep Puig Godàs, Antoni Font Cussó, Joan Arisa, Joan<br />

Primone, J. Xifre, Francesc Rosés. Secretari Gener<strong>al</strong>: Miquel Cas<strong>al</strong>s.<br />

«<strong>La</strong> Junta Directiva exposa a l’Assemblea que creu s’ha d’emparar a tots aquells associats que, degut a la mobilització<br />

a què està subjecte la joventut en el moments actu<strong>al</strong>s, fossin ferits en fets de guerra. I per aquest motiu, que<br />

no aclareix bé el Reglament Gener<strong>al</strong>, la Junta ha volgut presentar-ho a deliberació d’aquesta Assemblea.<br />

»En aquest debat hi prenen la paraula els senyors Muray, Grau, Vid<strong>al</strong> i Ferran, quedant resolt de la següent manera:<br />

tots els que caiguin ferits o m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts tindran els mateixos drets que els socis que caiguin m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts fora de la població<br />

i per tant seguiran els mateixos tràmits d’acord amb el que estableix el Reglament Gener<strong>al</strong>. Si es donés el cas que<br />

els mitjans econòmics de què disposa la Junta Directiva no fossin suficients per atendre el pagament de subsidis <strong>al</strong>s<br />

socis m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts; la Junta Directiva convocarà Junta Gener<strong>al</strong> extraordinària i en aquesta es resoldrà el que procedeixi fer.<br />

»Així mateix s’acorda cursar una comunicació a tots els que s’haguessin donat de baixa per motius de la<br />

referida mobilització, que mentre satisfacin les quotes que comprenen tot el temps que hagi deixat de pagar<br />

durant la seva baixa, i que comprèn el temps que va des de la seva baixa fins el reingrés, podran constar com<br />

a socis amb els mateixos drets que gaudien en el moment de la baixa.»<br />

Nota de l’autor<br />

A aquest acord que ara llegim potser no li donem la importància que té; si fos ara que es prengués,<br />

ens provocaria una gran angoixa i uns efectes negatius tot<strong>al</strong>s pel que representa que els marits i els<br />

fills de moltes famílies haguessin d’anar a una guerra.<br />

S’acorda que tots els que caiguin ferits o m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts tindran els mateixos drets que els socis que caiguin<br />

m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts fora de la població. Del que no parla és del que es farà en cas de mort, potser perquè no<br />

creien que això pogués succeir, <strong>al</strong> cap i a la fi era una guerra entre germans per defensar un ide<strong>al</strong>.<br />

En repassar els sobres de cada un dels socis, on es guarda la correspondència mantinguda de<br />

cada un d’ells, hi ha hagut casos que m’han posat la pell de g<strong>al</strong>lina, quan llegia el comunicat ofici<strong>al</strong><br />

de la mort d’<strong>al</strong>gun jove. Pel sol fet de pensar en la seva família quan va rebre el comunicat, m’entraven<br />

ganes de plorar. <strong>La</strong> mort d’un fill no hi ha res que la curi, i no hi ha cap explicació quan aquesta<br />

mort ha estat per una guerra tan absurda com la Guerra Civil Espanyola, encara que tots convindrem<br />

que totes les guerres són absurdes i s’haurien d’evitar.<br />

Parlant d’aquest acord, crec que la Junta de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> va estar a l’<strong>al</strong>tura de les circumstàncies<br />

d’aquell moment.<br />

Durant l’any 1937 va passar el següent:<br />

– El govern de la República s’inst<strong>al</strong>·la a Barcelona.<br />

– Bombardeig <strong>al</strong>emany de la Legió Còndor, a Guernica.<br />

– El govern està presidit per Negrín.<br />

– Picasso pinta el Guernica.<br />

– Japó envaeix la Xina.<br />

140


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Per donar testimoni del que explico, es reprodueixen dos certificats (a sobre i a la pàgina següent) de dues defuncions<br />

que van presentar els pares a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> pel cobrament del subsidi.<br />

141


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

142


Acta de la Junta Directiva de data 5-2-1939 2<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Escrit rebut del Ministerio de Organización y Acción Sindic<strong>al</strong>, amb la s<strong>al</strong>utació i l’«arriba» que era una obligació possar.<br />

El Regidor de l’Ajuntament del <strong>Masnou</strong>, el senyor Juan Villà Basols, que és present a la reunió en representació<br />

de la referida corporació, posa de manifest a la Junta Directiva d’aquesta Societat la conveniència que<br />

sigui substituïda per una Comissió Gestora encarregada de donar solucions <strong>al</strong>s problemes que s’han estat<br />

plantejant fins <strong>al</strong> moment, derivats de les circumstàncies per les qu<strong>al</strong>s ha travessat el nostre país.<br />

Per tant, la Junta Directiva acorda per unanimitat procedir a la seva dissolució i formar la indicada Comissió.<br />

Després d’exposar breument el seu criteri cada un dels components de la Junta Directiva, d’entre les persones<br />

més adequades per formar la repetida Comissió Gestora, s’acorda nomenar les persones següents:<br />

Martin Gibernau Riera, President; Federico Gibernau Maristany; Vicepresident; José Isern Fábregas,<br />

Tresorer, Francisco Rosés G<strong>al</strong>bany, Secretari; José Arisa Rovira, Comptador; José Codina Duño, Voc<strong>al</strong>; Ramon<br />

Vil<strong>al</strong>ta G<strong>al</strong>bany, Voc<strong>al</strong>.<br />

Els reunits fan constar la satisfacció que experimenten per l’<strong>al</strong>liberació portada a terme per les Tropes<br />

Nacion<strong>al</strong>s i <strong>al</strong> mateix temps s’adhereixen <strong>al</strong> «Movimiento Nacion<strong>al</strong> y <strong>al</strong> Gener<strong>al</strong>ísimo Franco.<br />

2. Les actes es tornen a redactar en castellà. Es transcriuen els fragments més interessants, traduïts fidelment <strong>al</strong> cat<strong>al</strong>à.<br />

143


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Nota de l’autor<br />

Ha fin<strong>al</strong>itzat la Guerra Civil Espanyola. El regidor de l’Ajuntament proposa una Comissió Gestora que<br />

substituirà la Junta Directiva. Els canvis polítics, o millor dit, els canvis dictatori<strong>al</strong>s, comencen a fer<br />

el seu efecte.<br />

Aquesta Comissió Gestora durarà 3 <strong>anys</strong>, i durant aquest temps hi haurà una pausa; les activitats<br />

i el funcionament de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> quedaran aturats, tothom estarà <strong>al</strong>erta del que va succeint, només<br />

el temps farà que les coses vagin canviant de mica en mica, fins arribar a un canvi tot<strong>al</strong>, un canvi que<br />

portarà a la construcció d’una <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> nova, feta en bona part pels seus socis.<br />

Durant l’any 1939 va passar el següent:<br />

– Ocupació de Tarragona, Barcelona i Girona, i per tant fin<strong>al</strong> de la Guerra Civil a Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– Fundació del Consell i del Front Nacion<strong>al</strong> de Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– Exili de milers de cat<strong>al</strong>ans.<br />

– El dia 1 d’abril, fi de la Guerra Civil.<br />

– S’estableix la cartilla familiar de racionament.<br />

– Invasió <strong>al</strong>emanya a Polònia i inici de la Segona Guerra Mundi<strong>al</strong>.<br />

Acta de la junta directiva de data 15-9-1940<br />

– S’acorda per unanimitat que aquesta Societat estigui sota l’advocació de Sant Antoni de Pàdua i que se<br />

celebri anu<strong>al</strong>ment una missa en sufragi dels associats morts durant l’any.<br />

A continuació, es procedeix a l’elecció de la Junta Directiva que, a partir d’aquesta data i una vegada efectuats<br />

els tràmits leg<strong>al</strong>s, prendrà possessió dels seus càrrecs per regir aquesta Societat. És aprovada per unanimitat<br />

la candidatura única presentada i que és la següent:<br />

José Isern Fábregas - President<br />

Miquel Cas<strong>al</strong>s Colomer - Vice-president<br />

Tomàs Rosés Maristany - Tresorer<br />

Antoni Mir Boix - Comptador<br />

Ramon Montellà Ginesta - Secretari<br />

Pedro Pagés Pagés - Voc<strong>al</strong><br />

Ramon Vil<strong>al</strong>ta G<strong>al</strong>bany - Voc<strong>al</strong><br />

Durant l’any 1940 va passar el següent:<br />

– El president Lluís Comp<strong>anys</strong> crea a París el Consell Nacion<strong>al</strong> de Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– Lluís Comp<strong>anys</strong>, lliurat per la Gestapo a Franco, és afusellat el 15 d’octubre a Montjuïc.<br />

– Josep Irla assumeix la presidència de la Gener<strong>al</strong>itat a l’exili.<br />

– Llei de repressió de la Maçoneria i el Comunisme.<br />

144


– Entrevista de Franco amb Hitler.<br />

– Alemanya envaeix Dinamarca.<br />

Durant l’any 1941 va passar el següent:<br />

– Circulen a Barcelona els primers autobusos de gasolina.<br />

– Entrevista entre Franco i Mussolini.<br />

– Formació de la División Azul.<br />

– Fundació de l’INI.<br />

– Creació de RENFE.<br />

– Apareix el setmanari satíric <strong>La</strong> Codorniz.<br />

– Alemanya envaeix l’URSS.<br />

– Atac japonès a Pearl Harbor.<br />

– Entrada dels EUA a la guerra.<br />

Durant l’any 1942 va passar el següent:<br />

– Execució a Paterna del dirigent sindic<strong>al</strong>ista Joan Peiró.<br />

– El Gener<strong>al</strong> Franco visita Montserrat.<br />

– Constitució de les Corts espanyoles.<br />

– Bat<strong>al</strong>la de Midway.<br />

– Desembarcament angloamericà <strong>al</strong> nord d’Àfrica.<br />

Acta de la junta directiva de data 19-3-1943<br />

– <strong>La</strong> Junta Directiva sotmet a l’aprovació de l’Assemblea els canvis efectuats en els càrrecs de la Junta durant<br />

l’any 1942, ja que ateses les ocupacions dels seus components es va precisar la seva permuta, quedant aprovats<br />

de la següent manera:<br />

President: Ramon Montellà Ginesta<br />

Vicepresident: Josep Isern Fàbregas<br />

Tresorer: Pedro Mari S<strong>al</strong>abert<br />

Secretari: Antonio C<strong>al</strong>deré Botifoll<br />

Comptador: Antonio Mir Boix<br />

Voc<strong>al</strong>s: Sálvio Camps Climent<br />

Pedro Pagés Pagés.<br />

Acta de la junta directiva de data 21-3-1943<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Ramon Montellà, José Isern, Pedro Mari, Antonio C<strong>al</strong>deré,<br />

145


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Antonio Mir, S<strong>al</strong>vi Camps, Pedro Pagès, Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell.<br />

– Es procedeix a l’obertura dels plecs presentats per <strong>al</strong> concurs per a la prestació del servei del cafè-bar<br />

de l’edifici soci<strong>al</strong>, havent-se presentat els socis aspirants senyors Antonio Cot, José B<strong>al</strong>añà, José Estevez,<br />

Pedro Fló, Juan Estela i Gabriel Senprun.<br />

Després d’estudiar cada una de les condicions presentades pels referits senyors, a indicació de la<br />

Presidència la Junta Directiva es manifesta mitjançant la votació secreta següent: Sr. Pedro Fló B<strong>al</strong>lús, 5 vots.<br />

Sr. Juan Estela Molinet, 1 vot.<br />

Per tant, s’adjudica el cafè-bar <strong>al</strong> senyor Pedro Fló i B<strong>al</strong>lús.<br />

Nota de l’autor<br />

Comença el temps de la família Flo <strong>al</strong> capdavant del bar <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, que durarà poc més de dues<br />

dècades. Una família que va ser important per a la societat pel seu bon fer.<br />

Van patir tots els canvis estructur<strong>al</strong>s que es van fer a l’edifici de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Durant l’any 1943 va passar el següent:<br />

– Mossèn Batlle reprèn l’escoltisme.<br />

– Llei de rebel·lió militar: tots els delictes polítics seran jutjats en consell de guerra.<br />

– Capitulació de l’exèrcit <strong>al</strong>emany a St<strong>al</strong>ingrad.<br />

– Mussolini proclama la República Soci<strong>al</strong> It<strong>al</strong>iana.<br />

Acta de la junta directiva de data 20-8-1944<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Ramon Montellà, Tomás Andrés, Pedro Mari, Antonio C<strong>al</strong>deré,<br />

José Bosch Ramentol, Isidro Ventejo, Rafael Casoliva, Pedro Pagès. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell.<br />

– Seguidament, pel Secretari Gener<strong>al</strong>, és presentat el Reglament per a la creació d’una Secció, econòmicament<br />

independent, per a la pràctica de l’Assegurança Obligatòria de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia (SOE) i condicions precises<br />

per poder concertar aquesta assegurança a través de la Federació de Mutu<strong>al</strong>itat de la Província de Barcelona<br />

amb la Caixa Nacion<strong>al</strong> de l’Assegurança de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia. Vistes les condicions exposades, l’Ordre del dia 1 de<br />

juliol de 1944 i disposicions complementàries, i els requisits, documents i d’<strong>al</strong>tres que són precisos enviar<br />

perquè sigui classificada la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> com a entitat col·laboradora de la mencionada<br />

Assegurança, la Junta aprova el referit Reglament de la Secció de l’Assegurança Obligatòria, així com tots el<br />

requisits que siguin necessaris per concertar l’esmentada Assegurança, quedant autoritzat el senyor<br />

President i Secretari Gener<strong>al</strong> per tramitar i firmar els documents necessaris per a la implantació d’aquesta<br />

Assegurança de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia.<br />

D’acord amb l’article 5è del Reglament Gener<strong>al</strong> de la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, s’acorda obrir un compte<br />

amb la denominació Assegurança Obligatòria de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia, que det<strong>al</strong>larà el moviment econòmic de la Secció,<br />

i queda nomenat el secretari gener<strong>al</strong> de la Societat senyor Jaume Rossell per la seva organització i administració.<br />

146


Nota de l’autor<br />

En el Butlletí Ofici<strong>al</strong> de l’Estat surt publicat l’Ordre de l’1 de juliol de 1944, pel qu<strong>al</strong> s’estableix<br />

l’Assegurança Obligatòria de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia (SOE). Pel que sembla aquesta Assegurança es va fer ressò,<br />

<strong>al</strong>menys a Cat<strong>al</strong>unya, a través de la seva Federació de Mutu<strong>al</strong>itats, per tant, <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> té l’encert<br />

de tramitar els documents necessaris per t<strong>al</strong> que la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> sigui classificada com<br />

entitat col·laboradora del SOE, la qu<strong>al</strong> cosa aconseguirà.<br />

C<strong>al</strong> considerar què hagués passat si la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> no hagués demanat, des del seu<br />

inici, aquest servei tan important per <strong>al</strong> poble del <strong>Masnou</strong>, ja que els princip<strong>al</strong>s beneficiaris van ser<br />

els treb<strong>al</strong>ladors, així com tota la trajectòria posterior i, per descomptat, la seva implicació en la sanitat,<br />

tan pública com privada, de la nostra vila.<br />

Acta de la junta directiva de data 31-12-1944<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Ramon Montellà, Tomás Andrés, Pedro Mari, Antonio C<strong>al</strong>deré,<br />

José Bosch Ramentol, Isidro Ventejo, Rafael Casoliva, Pedro Pagès. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell.<br />

– Sota la Presidència del senyor Ramon Montellà i amb l’assistència del senyor Tomàs Andrés, Antonio<br />

C<strong>al</strong>deré, Pedro Mari i el senyor Luís Bassó de la Junta Consultiva, es van reunir en el loc<strong>al</strong> Soci<strong>al</strong> a 2/4 de 12<br />

del matí, per procedir a l’escrutini de vots per <strong>al</strong> nomenament dels Assembleistes que, d’acord amb l’article<br />

34, procedeix aquest any substituir o renovar.<br />

Oberta la sessió per el Secretari Gener<strong>al</strong>, van ser exposades una a una les candidatures presentades, resultant<br />

en l’escrutini 208 vots favorables <strong>al</strong>s senyors: Francisco Alsina Bosch, Juan Tàpias Font, Juan Roca<br />

Duran, Gines Grifol Coll, Ramon Escobet Piquè, Juan Muray Puig, Agapito Tabaras Camps, Francisco Guzman<br />

Viñas, Nicomedes <strong>La</strong>fuente Espada, Juan Rovira Subirana, Antonio Soler Dutuyat, Agustin Bach Espinet, José<br />

Llop Bon<strong>al</strong>, Victoriano Torres Abad, Juan Farré Coll, Francisco Àlvarez Àlvarez, Ernesto Colom Boix, Juan<br />

P<strong>al</strong>au Roig, Juan G<strong>al</strong>bany Sanllehy, Artonio Corchs Tiñena, Bonaventura Ramentol Curell, Juan Moré Ventura,<br />

José Roca S<strong>al</strong>omó, Serafin Font Gonzàlez, Gabriel Verdaguer Botey. Amb 206 vots: Francisco Gisbert Cantó.<br />

Per a Assembleistes suplents els senyors: Juan Mir<strong>al</strong>les Gimento, Ramon Fàbregas Tarré, Pedro Maristany<br />

Botey, Gabriel Bert Fàbregas, Odon Rigau Castelló, José Serradell Giró, Esteban Vendrell Samon, Juan<br />

Ramentol Barangó, Andrés Bernet M<strong>al</strong>la, Isidro Espinet Jofre, Antonio Viñ<strong>al</strong>s Piqueras, Francisco Sans Marist.<br />

Amb 202 vots el senyor: Jose del V<strong>al</strong>le Cuñat. Van obtenir dos vots cada un els senyors: Juan Puigsech<br />

Puigsech, Enrique G<strong>al</strong>iano Vid<strong>al</strong>.<br />

I per tant no van poder ser inclosos per estar coberts els Assembleistes i els suplents per els anteriors candidats.<br />

Durant l’any 1944 va passar el següent:<br />

– Fracassa l’atac dels maquis a la V<strong>al</strong>l d’Aran.<br />

– Creació dels premis Nad<strong>al</strong>.<br />

– Premis de poesia de Cantonigròs.<br />

– Es crea el Document Nacion<strong>al</strong> d’Identitat, que substitueix la Cèdula d’Identificació.<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

147


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

– Desembarcament <strong>al</strong>iat a Normandia el dia 6 de juny.<br />

– Els <strong>al</strong>iats entren a Roma.<br />

– Alliberament de París el dia 25 d’agost.<br />

Durant l’any 1945 va passar el següent:<br />

– Es crea a Tolosa de Llenguadoc el Moviment Soci<strong>al</strong>ista de Cat<strong>al</strong>unya.<br />

– Es crea de nou el cos del <strong>Som</strong>etent.<br />

– Els EUA llancen les primeres bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.<br />

– Rendició del Japó.<br />

– El 2 de setembre, fi de la Segona Guerra Mundi<strong>al</strong>.<br />

– Creació de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).<br />

– S’inventa el forn de microones.<br />

Durant l’any 1946 va passar el següent:<br />

– Circuit automobilístic de Pedr<strong>al</strong>bes.<br />

– Primera audició pública de postguerra de l’Orfeó Cat<strong>al</strong>à.<br />

– S<strong>al</strong>vador Espriu escriu Cementiri de Sinera.<br />

– L’ONU condemna el règim franquista. Retirada dels ambaixadors.<br />

– Comença la guerra freda.<br />

– Procés de Nuremberg contra els crimin<strong>al</strong>s de guerra del nazisme.<br />

– Primer ordinador electrònic d’IBM.<br />

– Fundació de UNESCO.<br />

– Creació del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF).<br />

Acta de la junta directiva de data 3-6-1947<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Esteban Baró, Tomás Andrés, Antonio Corchs, Bonaventura<br />

Sabaté, Gabriel Bert, José Llop. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell.<br />

– El President dóna compte d’aquesta reunió extraordinària que és per parlar d’un assumpte relacionat<br />

amb una possible habilitació d’un consultori per a la Secció de l’Assegurança Obligatòria de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia (SOE).<br />

El Secretari Gener<strong>al</strong> exposa que, per complimentar les diverses disposicions referents a la pràctica de<br />

l’Assegurança Obligatòria de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia, seria convenient l’habilitació d’un departament per destinar-lo a consultori<br />

d’especi<strong>al</strong>itats i practicant, ja que es fa necessari l’ampliació de les prestacions, i que es faci dins la loc<strong>al</strong>itat<br />

per una major facilitat dels assegurats. Indica que si no es fa aquest consultori s’haurà d’abandonar la<br />

prestació d’aquest servei i seria una llàstima haver-ho de fer, atès l’esforç que ha suposat per aquesta Junta.<br />

El senyor Corchs exposa que primerament és necessari concretar si interessa a la Societat la continuació<br />

de la secció de l’Assegurança Obligatòria de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia.<br />

148


Tots els reunits creuen que és convenient, per les seves fin<strong>al</strong>itats soci<strong>al</strong>s, continuar l’administració d’aquesta<br />

secció, encara que es preveu un augment considerable de les despeses per l’ampliació d’aquests nous serveis.<br />

Per tant, acorden aprovar el projecte presentat per l’arquitecte senyor Pedro Ricart i Biot per a la construcció del<br />

nou consultori d’especi<strong>al</strong>itat i practicant, d’acord amb les necessitats de la referida Secció i en atenció <strong>al</strong> que disposa<br />

l’article 1r del Decret del Ministeri de Treb<strong>al</strong>l de 13 de desembre de 1946 (BOE del dia 29).<br />

Nota de l’autor<br />

Aquest any el SOE demana a les seves entitats col·laboradores que tinguin un consultori per <strong>al</strong>s metges<br />

d’especi<strong>al</strong>itat i pel practicant.<br />

Com que <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> vol continuar amb aquest servei, es veu obligada a disposar d’un espai adequat<br />

a les necessitats, perquè els metges puguin visitar com c<strong>al</strong> a les persones m<strong>al</strong><strong>al</strong>tes.<br />

Fins ara cada metge s’espavilava com podia visitant <strong>al</strong>s m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts, o anaven a casa del m<strong>al</strong><strong>al</strong>t,<br />

que era el més habitu<strong>al</strong>, no com ara que segons com van les coses et diuen que portis el m<strong>al</strong><strong>al</strong>t<br />

en un taxi. Era habitu<strong>al</strong> que el metge tingués una habitació de casa seva destinada a visitar els<br />

m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts.<br />

Durant l’any 1947 va passar el següent:<br />

– Mor a l’exili Francesc Cambó.<br />

– Eva Peron visita Barcelona.<br />

– Celebració de les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, la qu<strong>al</strong> esdevé un acte d’afirmació<br />

cat<strong>al</strong>anista.<br />

– Independència de l’Índia i formació del Pakistan.<br />

– Aprovació del Pla Marsh<strong>al</strong>l per a la reconstrucció europea, en el qu<strong>al</strong> no entra Espanya.<br />

– Invenció del transistor.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 21-3-1948<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Es reuneix en l’edifici soci<strong>al</strong> l’Assemblea de la Societat de Mútu Auxili <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> en sessió ordinària.<br />

Junta Directiva: Tomàs Andres Carbonell, Antonio Viñ<strong>al</strong>s, Bonavetura Sabater, Josep Llop, Gabriel<br />

Bert, Antonio Corchs. Assembleistes: A. Bernet, Agapito Tabaras, Juan Rovira, Antonio Soler, Francisco<br />

Gisbert, Juan Farré, Francisco Àlvarez, Juan P<strong>al</strong>au, Juan G<strong>al</strong>bany, José Roca, Serafin Font, Domingo<br />

Grau. Suplents:Ramon Vil<strong>al</strong>ta, Esteban Baró, Ramon Fàbregas, Martin Vendrell, Honorato Martínez,<br />

Juan Oró, Juan Fàbregas.<br />

– Entre d’<strong>al</strong>tres coses, aproven el canvi parci<strong>al</strong> de la Junta Directiva, aprovant-se la candidatura presentada<br />

per les següents persones: com a President, el senyor José Puig Godàs, i els senyors Juan Arisa Rovira,<br />

Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent i Ramon Fàbregas Tarré, quedant la Junta Directiva de la següent manera:<br />

President: José Puig Godas. Vicepresident: Antonio Viñ<strong>al</strong>s. Tresorer: Bonaventura Sabater Dutuyat.<br />

Secretari: Jaume Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent. Comptador: Juan Arisa Rovira. Secretari: Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent. Voc<strong>al</strong>s: Gabriel<br />

Bert i Ramon Fàbregas.<br />

149


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 18-8-1948<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: José Puig Godàs, Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Bonaventura<br />

Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaume Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Ramon Fàbregas Tarré, Gabriel Bert Fàbregas.<br />

Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

– Per part de la Presidència, es dóna compte de la cobertura com a titular de practicant interí del SOE del<br />

senyor Francisco Pérez Gil i del cessament del senyor Ub<strong>al</strong>do Puche Giménez.<br />

– En aquesta mateixa reunió, es parla que és el moment oportú de re<strong>al</strong>itzar un estudi per a una reforma en<br />

els edificis soci<strong>al</strong>s, per tant, queda nomenada, en principi, una comissió composada pels senyors José Puig,<br />

Antonio Viñ<strong>al</strong>s i Juan Arisa, per t<strong>al</strong> que es comencin a documentar sobre el particular.<br />

Acta de la junta directiva de data 2-9-1948<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: José Puig Godàs, Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Bonaventura<br />

Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Ramon Fàbregas Tarré, Gabriel Bert Fàbregas.<br />

Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

– <strong>La</strong> Junta vol fer constar en aquesta acta el sentiment de dolor d’aquesta Societat per la mort de l’Excm.<br />

Sr. Romàn Fabra i Puig, Marquès del <strong>Masnou</strong>, Soci d’Honor d’aquesta entitat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, doblement sentida<br />

degut a l’afecte i estima que sentia aquesta Societat envers aquesta persona pels favors rebuts en els<br />

moments de més necessitat.<br />

El President dóna compte de l’assistència nombrosa a l’enterrament de l’Il·lustre difunt, juntament amb una<br />

àmplia representació de la Junta Directiva; així mateix, dóna compte d’haver comunicat el més sentit condol<br />

a la seva esposa i a la resta de la família.<br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> mort del primer marquès del <strong>Masnou</strong> és una mort sentida per moltes entitats del <strong>Masnou</strong>, i entre<br />

elles, per descomptat, la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, per la col·laboració econòmica i suport que sempre<br />

va donar a les iniciatives que se li presentaven, buscant aquesta col·laboració tan necessària<br />

en aquells temps perquè les entitats del <strong>Masnou</strong>, entre elles el propi Ajuntament, poguessin re<strong>al</strong>itzar<br />

projectes necessaris per a la vila, com pot ser part de la construcció de les Escoles Nacion<strong>al</strong>s,<br />

ara Col·legi Ocata.<br />

– El President dóna compte de les gestions fetes pel Lletrat Ramon G<strong>al</strong>obart, amb la fin<strong>al</strong>itat de leg<strong>al</strong>itzar<br />

una Entitat recreativa per a la reforma dels loc<strong>al</strong>s d’aquesta Societat.<br />

150<br />

Nota de l’autor<br />

En la sessió anterior, ja es va nomenar una comissió especi<strong>al</strong> formada pels senyors Josep Puig,<br />

Antoni Viñ<strong>al</strong>s i Joan Arisa, per t<strong>al</strong> que fos estudiada una reforma dels edificis soci<strong>al</strong>s de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.


Per tant, a l’estiu de 1948 es comencen a planificar les que serien, més endavant, les futures inst<strong>al</strong>·lacions<br />

de la Societat. En aquest acord es dóna compte de les gestions fetes amb l’advocat Sr.<br />

Ramon G<strong>al</strong>obart. Aquestes gestions van donar com a resultat la necessitat de crear una nova entitat<br />

que portes a terme les obres que fessin f<strong>al</strong>ta. <strong>La</strong> Mutu<strong>al</strong>itat en si no podia fer cap tipus d’inversió econòmica<br />

per destinar-la a la construcció de loc<strong>al</strong>s cultur<strong>al</strong>s o d’esbarjo, ja que aquesta no era la fin<strong>al</strong>itat<br />

d’una Mutu<strong>al</strong>itat de Previsió Soci<strong>al</strong>, en tot cas sí que podia fer inversions per a la construcció<br />

d’un ambulatori, o fin<strong>al</strong>itats similars, destinat soci<strong>al</strong>ment <strong>al</strong>s seus socis.<br />

Acta de la junta directiva de data 26-9-1948<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: José Puig Godàs, Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Bonaventura<br />

Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Ramon Fàbregas Tarré, Gabriel Bert Fàbregas.<br />

Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

– Per part de la Presidència, es dóna compte del projecte de la Junta Directiva per a la reforma dels loc<strong>al</strong>s d’aquesta<br />

Societat; el tema princip<strong>al</strong> és que aquesta Societat no haurà de fer cap tipus d’inversió, ja que la reforma<br />

restarà condicionada a l’explotació dels loc<strong>al</strong>s per part d’una entitat i per un temps determinat, indicant<br />

que quan s’hagin fet les consultes prèvies i estigui més avançat, en donarà compte a tots els membre de la<br />

Junta per <strong>al</strong> seu coneixement.<br />

Nota de l’autor<br />

Aquí la Junta avança <strong>al</strong>guna cosa més, l’entitat que faci la inversió també farà l’explotació dels nous<br />

loc<strong>al</strong>s per un temps determinat. Aquesta entitat estaria ubicada dintre de la mateixa <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, seria<br />

una entitat sense fin<strong>al</strong>itat de lucre, que únicament faria l’explotació dels nous loc<strong>al</strong>s, la qu<strong>al</strong> cosa serviria<br />

per pagar la inversió feta, que és això precisament del que es tractava.<br />

Acta de la junta directiva de data 1-11-1948<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: José Puig Godàs, Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Bonaventura<br />

Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Ramon Fàbregas Tarré, Gabriel Bert Fàbregas.<br />

Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy. Es reuneixen tots els membres la Junta Directiva juntament amb<br />

els de la Junta Consultiva formats pels senyors Luís Bassó, Esteban Baró, José Llop i Eugenio Casanovas,<br />

actuant com a secretari en Jaime Rossell.<br />

– <strong>La</strong> Presidència exposa que volen donar publicació per a tots els associats protectors d’aquesta Societat<br />

d’un opuscle del projecte per a la re<strong>al</strong>ització d’unes reformes en els edificis propietat d’aquesta Mutu<strong>al</strong>itat, la<br />

qu<strong>al</strong> cosa ja va ser manifestada en una <strong>al</strong>tra reunió, però avui ho volen fer d’una forma ofici<strong>al</strong> perquè tots els<br />

directius tinguin coneixement del referit projecte abans no sigui de domini públic.<br />

<strong>La</strong> Presidència amplia det<strong>al</strong>ls de la forma en què podria re<strong>al</strong>itzar-se, fent constar que no seria la Mutu<strong>al</strong>itat<br />

151


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> la que portaria a terme aquesta construcció, sinó una <strong>al</strong>tra empresa constituïda princip<strong>al</strong>ment per<br />

associats d’aquesta Mutu<strong>al</strong>itat que desitgin sacrificar-se amb la fin<strong>al</strong>itat que els loc<strong>al</strong>s propensos a ser declarats<br />

fora d’utilització siguin rehabilitats a la normativa actu<strong>al</strong>.<br />

Es remarca que si bé s’haurà de fer la propaganda corresponent a tothom, no deixa de ser un projecte que<br />

han de fer princip<strong>al</strong>ment els associats, els qu<strong>al</strong>s han de fer les aportacions i oferiments; pot ser que en un termini<br />

relativament curt sigui la il·lusió de tots els associats que senten el c<strong>al</strong>or d’aquesta Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>.<br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> il·lusió pel projecte d’una nova <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> ha engrescat <strong>al</strong> president i a la Junta Directiva, tant és<br />

així que van publicar un opuscle de com quedaria <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> amb les noves obres, tot explicant l’entitat<br />

que ho portaria terme, i el que representaria per a la Societat i per <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong> aquest nou canvi.<br />

En essència, l’explicació que dóna el president, senyor Josep Puig, és una declaració d’uns bons principis<br />

d’associacionisme i d’un gran amor a la societat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i, perquè no, <strong>al</strong> poble del <strong>Masnou</strong>.<br />

Acta de la junta gener<strong>al</strong> de data 28-11-1948<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: José Puig Godàs, Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Bonaventura<br />

Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Ramon Fàbregas Tarré, Gabriel Bert Fàbregas.<br />

Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

– En reunió gener<strong>al</strong> dels associats, s’accepta la candidatura única presentada, composada pels següents<br />

senyors: Francisco S<strong>al</strong>omó Oliveras, José Corominas Codina, Antonio Alberch Estrader, Juan Pagés Oliver,<br />

Gabriel A. Pagés S<strong>al</strong>a, Jaime Grané Mas, Alberto Montserrat Bieto, Tomàs G<strong>al</strong>era Isern, Jaime S<strong>al</strong>vador<br />

Villanueva, Miguel Cas<strong>al</strong>s Colomer, Miguel Ferran Cuñat, Mariano Ganges Ona, Juan <strong>La</strong>piedra Suñé, Joaquin<br />

Garcia Gómez, Juan Serrano Pla, Victor Mera Diaz, Gregorio Escobet Ramonet, José Uson Esteruelas, Pablo<br />

S<strong>al</strong>vat Ferrando, Tomàs Andres Carbonell, Esteban Mirapeix Soldevila, Pedro Roca Coll, Jaime Bigas Pont,<br />

Fortunato Celma Artigas, José Tabaras Gibernau, José Ma. Farré Espias, Antonio C<strong>al</strong>deré Botofou. Suplents:<br />

Antonio Grau Brunat, Antonio Jerez Vilató, Ricardo Pahús Avelino, S<strong>al</strong>vador Ventura Monferrer, José Moliner<br />

Serrano, Fèlix V<strong>al</strong>ldeneu Arisa, José Oriol Torrents, José Noguer Ripoll, S<strong>al</strong>vador Curell Blanchart, Pedro Basart<br />

Mas, Ramon Asensio Sanjerònimo, Apolinar P<strong>al</strong>au Fàbregas, Jesús Riera Sabaté, José Igu<strong>al</strong> Guàrdia.<br />

Acta de la junta directiva de data 4-12-1948<br />

Es reuneix en sessió extraordinària la Junta Directa d’aquesta Entitat sota la Presidència del senyor José<br />

Puig Godàs i amb l’assistència dels senyors Antonio Viñ<strong>al</strong>s, Bonaventura Sabaté, Juan Arisa, Jaime Vid<strong>al</strong>,<br />

Ramon Fàbregas i Gabriel Bert, i com a secretari gener<strong>al</strong> Jaime Rossell.<br />

– El President dóna compte del motiu de la present reunió extraordinària i de la presència en aquesta reunió<br />

dels senyors Juan Arisa Rovira, Àngel Gàzquez Roldàn i José Uson Esteruelas, en nom i representació de<br />

l’Entitat que encara està en període de constitució i que es dirà Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA, sol·licitant d’aquesta<br />

Mutu<strong>al</strong>itat la re<strong>al</strong>ització de projectes, estudis, i <strong>al</strong>tres actuacions que es creguin procedents per portar a<br />

152


terme la reforma dels loc<strong>al</strong>s d’aquesta entitat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, projecte del qu<strong>al</strong> ja es va donar compte a aquesta<br />

Junta Directiva.<br />

Es fa un canvi d’impressions sobre l’esmentat projecte i de la forma que podria ser factible, i s’arriba a la<br />

conclusió que aquesta Junta no té cap inconvenient per t<strong>al</strong> que el senyors que diuen representar l’Entitat en<br />

període de constitució, Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA, que són d’una gran solvència i de provada voluntat, puguin<br />

efectuar tot el que sol·liciten.<br />

S’estudien les condicions a què haurien de subjectar-se per a la re<strong>al</strong>ització de l’esmentada reforma i la seva<br />

posterior explotació, les qu<strong>al</strong>s seran estipulades en el contracte corresponent, i que en el seu moment seran formulades<br />

ofici<strong>al</strong>ment a aquesta Junta, la qu<strong>al</strong> promet, des d’ara, donar el suport necessari per poder portar a terme<br />

l’obra projectada. Per la qu<strong>al</strong> cosa es presentarà a la deliberació de l’Assemblea convocada pel dia 12 de l’actu<strong>al</strong>.<br />

Nota de l’autor<br />

En aquesta reunió de la Junta Directiva, en la qu<strong>al</strong> van estar convidats els senyors Joan Arisa Rovira,<br />

Àngel Gàzquez Roldàn i Josep Uson Esteruelas, que són els representants, en període de constitució,<br />

de l’entitat Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA, el president presenta el projecte per la seva deliberació i explica<br />

com funcionaria l’explotació dels nous loc<strong>al</strong>s.<br />

<strong>La</strong> Junta li dóna suport i acorda presentar-ho a la propera Assemblea per la seva deliberació.<br />

Acta de l’assemblea gener<strong>al</strong> de data 12-12-1948<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: José Puig Godàs, Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Bonaventura Sabaté<br />

Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Ramon Fàbregas Tarré, Gabriel Bert Fàbregas. <strong>La</strong> Junta<br />

Consultiva està formada pels senyors: Luís Bassó Auladell, Eugenio Casanovas Marcé, Esteban Baró Martí, José<br />

Llop Bon<strong>al</strong>. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

En aquesta Assemblea també hi són presents els Assembleistes que cessen i els que prenen possessió.<br />

Assembleistes que cessen: Andrés Bernet M<strong>al</strong>la, Agapito Tabaras Camp, Nicomedes <strong>La</strong>fuente Espada, Juan<br />

Rovira Subirana, Antonio Soler Dutuyat, Francisco Gisbert Cantó, Agustí Bach Espinet, Juan Farré Coll,<br />

Francisco Àlvarez Àlvarez, Juan P<strong>al</strong>au Roig, Juan G<strong>al</strong>bany Sanllehí, José Roca S<strong>al</strong>omó, Gabriel Verdaguer Botey,<br />

Isidro Espinet Jofre, Domingo Grau Brunat, Esteban Vendrell Samón. Assembleistes suplents que cessen:<br />

Ramon Vil<strong>al</strong>ta G<strong>al</strong>bany, Martí Vendrell Bellagarda, Honorato Martínez Garcia, Juan Mir<strong>al</strong>les Gimeno, Juan<br />

Fàbregas Colomé. Assembleistes que prenen possessió: José Corominas Codina, Juan Pagés Oliver, Gabriel A.<br />

Pagés S<strong>al</strong>a, Tomàs G<strong>al</strong>era Isern, Jaime S<strong>al</strong>vador Villanueva, Miguel Cas<strong>al</strong>s Colomer, Miguel Ferràn Cuñat, Marià<br />

Ganges Onna, Juan <strong>La</strong>piedra Suñé, Joaquin Garcia Gómez, Juan Serrano Plà, Victor Mera Días, Gregori Escobet<br />

Ramonet, José Uson Esteruelas, Pablo S<strong>al</strong>vat Ferrando, Tomàs Andrés Carbonell, Fortunato Celma Artigas, José<br />

Tabaras Gibernau, José Maria Farré Espias, Antonio C<strong>al</strong>deré Botifoll. Assembleistes suplents: Antonio Jeréz<br />

Vilatró, S<strong>al</strong>vador Ventura Monferrer, José Moliner Serrano, Fèlix V<strong>al</strong>ldeneu Arisa, José Noguer Ripoll, Pedro<br />

Basart Mas, Ramon Asencio Sanjerónimo, Apolinar P<strong>al</strong>au Fàbregas, Jesús Riera Sabater, José Igu<strong>al</strong> Guàrdia.<br />

– Seguidament, per part del President, i com a segon punt de l’ordre del dia, es passa a det<strong>al</strong>lar l’estudi fet<br />

conjuntament amb la Comissió encarregada de les obres i les Juntes d’aquesta Societat, per a una reforma<br />

factible dels loc<strong>al</strong>s actu<strong>al</strong>s.<br />

153


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Aquesta Junta Directiva, veient la importància de les obres a re<strong>al</strong>itzar i el seu elevat cost que no està a l’abast<br />

d’aquesta Mutu<strong>al</strong>itat, ha arribat a un acord amb uns associats entusiastes amb aquestes obres, per t<strong>al</strong><br />

que conjuntament amb tots els que desitgin col·laborar en aquest projecte puguin portar a la pràctica la construcció<br />

dels referits loc<strong>al</strong>s i posteriorment la seva explotació; s’exposa a aquesta Assemblea la intenció d’aquesta<br />

Junta Directiva i la necessària autorització i beneplàcit amb la fin<strong>al</strong>itat de poder constituir l’entitat<br />

Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA, i que es puguin començar els seus treb<strong>al</strong>ls de constitució.<br />

Després de vàries intervencions per part del senyors Domingo Grau, Gabriel A. Pagés, Miguel Cas<strong>al</strong>s,<br />

Tomás G<strong>al</strong>era, José Uson, Juan Fàbregas i Tomás Andrés, el President pregunta a l’Assemblea si creu convenient<br />

tirar endavant el projecte de reforma basant-se en les condicions det<strong>al</strong>les en el opuscle editat i enviat a<br />

tots els associats.<br />

Per unanimitat de l’Assemblea s’aprova el projecte i el considera convenient pels interessos de la Mutu<strong>al</strong>itat.<br />

Nota de l’autor<br />

Aquesta és una de les Assemblees més importants i transcendent<strong>al</strong>s de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, amb una repercussió<br />

soci<strong>al</strong> i cultur<strong>al</strong> per a tots els masnovins, els loc<strong>al</strong>s de la qu<strong>al</strong>, encara que ha tingut els seus<br />

<strong>al</strong>ts i baixos, com qu<strong>al</strong>sevol societat, funcionen i serveixen per a la comunitat de la nostra vila.<br />

Si <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> no hagués estat una Mutu<strong>al</strong>itat sense fin<strong>al</strong>itat de lucre, faria temps que en el<br />

<strong>Masnou</strong> no hi hauria una s<strong>al</strong>a destinada a l’exhibició cinematogràfica, ja que si fos d’un particular ja<br />

s’hagués ideat la construcció d’<strong>al</strong>gun tipus de servei que fos més rentable, però la fin<strong>al</strong>itat de <strong>La</strong><br />

<strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> no ha estat mai aquesta, sinó que ha estat donar serveis a la nostra vila.<br />

Durant l’any 1948 va passar el següent:<br />

– Mor a l’exili el gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra i Poch.<br />

– S’agreugen les restriccions elèctriques.<br />

– Surt la revista Dau <strong>al</strong> Set.<br />

– Assassinat de Gandhi, líder pacifista de la independència de l’Índia.<br />

– Proclamació de l’Estat d’Israel.<br />

– L’ONU proclama la Declaració Univers<strong>al</strong> dels Drets Humans.<br />

El loc<strong>al</strong> del Circo està sentenciat, li queda poc temps de vida.<br />

154


Acta de la junta directiva de data 15-2-1949<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: José Puig Godàs, Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Bonaventura<br />

Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Ramon Fàbregas Tarré, Gabriel Bert Fàbregas.<br />

Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

– S’acorda que les quantitats que acrediten les seccions de Teatre, Cor<strong>al</strong>, Escacs i B<strong>al</strong>l, passin a les mateixes<br />

seccions però ara tutelades per Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA, i així queden completament separades d’aquesta<br />

Mutu<strong>al</strong>itat.<br />

– S’acorda carregar a la secció de l’Assegurança Obligatòria de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia (SOE) la quantitat de 150 pessetes<br />

mensu<strong>al</strong>s destinades a compensar a la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> la cessió de les dependències habilitades<br />

com a consultori.<br />

Acta de la junta directiva de data 7-6-1949<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: José Puig Godàs, Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Bonaventura<br />

Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Ramon Fàbregas Tarré, Gabriel Bert Fàbregas.<br />

Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

– El President, el senyor José Puig, comunica la presentació de la seva dimissió <strong>al</strong> càrrec d’aquesta Junta<br />

per considerar que és incompatible amb el nou càrrec de President de l’entitat Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA.<br />

Després de vàries intervencions, s’acorda que el senyor Puig quedi com a voc<strong>al</strong>, per tant, es fa un canvi a<br />

la Junta, quedant com a President el senyor Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras i com a vicepresident el senyor Ramon<br />

Fàbregas Tarré.<br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> decisió que pren el senyor Josep Puig és del tot lògica; ell, a través de la constructora loc<strong>al</strong> Puig i<br />

Roca, serà la princip<strong>al</strong> empresa que es farà càrrec de les noves obres juntament amb fusters, lampistes<br />

i d’<strong>al</strong>tres profession<strong>al</strong>s de la nostra vila, per tant, havia de deixar la Presidència de la Junta de la<br />

Mutu<strong>al</strong>itat per passar <strong>al</strong> nou càrrec de president de l’entitat que havia de portar a terme les obres de<br />

construcció de la nova <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. No obstant, el deixen com a voc<strong>al</strong>, ja que el Sr. Puig seria també el<br />

princip<strong>al</strong> accionista en inversió i, per tant, havia de comptar també en les decisions de la Junta<br />

Directiva.<br />

Durant l’any 1949 va passar el següent:<br />

– Quatre membres del PSUC són afusellats a Barcelona.<br />

– Constitució del Consell d’Europa i creació de l’OTAN.<br />

– Constitució de la República Feder<strong>al</strong> d’Alemanya.<br />

– Creació del Consell d’Assistència Econòmica Mútua (COMECON) per <strong>al</strong> desenvolupament econòmic dels<br />

països soci<strong>al</strong>istes.<br />

155


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de l’assemblea de data19-3-1950<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras , Ramon Fàbregas Tarré,<br />

Buenaventura Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Gabriel Bert Fàbregas, José Puig<br />

Godas. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy. Assisteixen els Assembleistes: Francisco S<strong>al</strong>omó Oliveras,<br />

José Corominas Codina, Jaime S<strong>al</strong>vador Villanueva, Miguel Cas<strong>al</strong>s Colomer, Miguel Ferran Cuñat, Mariano<br />

Ganges Onna, Juan <strong>La</strong>piedra Suñé, Víctor Mera Diaz, Gregorio Escobet Ramonet, José Uson Esteruelas,<br />

Pablo S<strong>al</strong>vat Ferrando, Tomás Andrés Carbonell, Pedro Roca Coll, Fortunato Celma Artigas, José Tabaras<br />

Gibernau, José Ma Farre Espias. Com a suplents: Antonio Grau Brunat, Jesús Riera Sabaté, Félix V<strong>al</strong>ldeneu<br />

Arisa, José Noguer Ripoll, Ramon Asencio Sanjerónimo, Antonio Jerez Vilató.<br />

– El President, el senyor Antonio Viñ<strong>al</strong>s, posa a disposició de l’Assemblea el seu càrrec que ha vingut exercint<br />

des del dia 7 del passat mes de juny amb caràcter circumstanci<strong>al</strong>.<br />

Per unanimitat dels presents ratifiquen el senyor Viñ<strong>al</strong>s en el càrrec que ocupa fins a la propera renovació<br />

reglamentària.<br />

– Així mateix, i a proposta dels senyors Esteban Baró i Tomás Andrés, s’acorda per unanimitat la reelecció<br />

dels membres de la Junta Directiva que s’haurien de renovar i que són el senyor Ramon Fàbregas Tarré en el<br />

càrrec de Vicepresident, el senyor Buenaventura Sabaté Dutuyat com a Tresorer i el senyor Gabriel Bert<br />

Fàbregas com a voc<strong>al</strong> 2n.<br />

Acta de la junta directiva de data 14-9-1950<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Ramon Fàbregas Tarré,<br />

Buenaventura Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Gabriel Bert Fàbregas, José Puig<br />

Godas. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

– Es dóna compte d’una factura que presenta la <strong>Qui</strong>nta de S<strong>al</strong>ut <strong>La</strong> Aliànça, corresponent a la compra d’utillatge<br />

i materi<strong>al</strong> pel consultori, que té un import de 4.285,90 pessetes, de les qu<strong>al</strong>s la meitat (2.142,95 pessetes)<br />

seran abonades per aquesta Mutu<strong>al</strong>itat i l’<strong>al</strong>tra meitat, i a proposta de L’Aliànça, es compensarà amb la<br />

utilització del consultori pels seus metges i <strong>al</strong> servei exclusiu dels seus associats.<br />

Nota de l’autor<br />

<strong>La</strong> col·laboració de les dues entitats, <strong>Qui</strong>nta de S<strong>al</strong>ut L’Aliança i la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, queda<br />

patent en aquest acord. <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> va aconseguir t<strong>al</strong> gran quantitat de socis per a L’Aliança que<br />

es va creure oportú que diferents metges de diferents especi<strong>al</strong>itats vinguessin a visitar els seus<br />

socis a través del consultori de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, el que representava un avantatge important pels<br />

seus socis que evitaven desplaçar-se a Barcelona.<br />

Durant l’any 1950 va passar el següent:<br />

– Constitució a Barcelona de la SEAT.<br />

– Retornen els ambaixadors.<br />

156


– Comença la cacera de bruixes <strong>al</strong> EUA.<br />

– Desenvolupament del polièster <strong>al</strong> Regne Unit.<br />

Acta de l’assemblea de data 21-1-1951<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Ramon Fàbregas Tarré,<br />

Buenaventura Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Gabriel Bert Fàbregas, José Puig<br />

Godas. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy. Junta Consultiva: Luís Bassó, Esteban Baró, Eugenio<br />

Casanovas, Tomás Andrés. Assembleistes: José Corominas, Juan Pagès, Gabriel A. Pagès, Miguel Cas<strong>al</strong>s,<br />

Miguel Ferràn, Víctor Mera, Gregorio Escobet, Pedro Roca, Fortunato Celma, José Tabaras. Suplents:<br />

S<strong>al</strong>vador Ventura, José Noguer, Ramon Asencio, José Igu<strong>al</strong>.<br />

– A continuació, per part de la Presidència, es fa la proposta de la possibilitat de la creació d’un consultori<br />

d’acord amb el que determina l’article segon del Reglament, aquesta Mutu<strong>al</strong>itat tindria la satisfacció de<br />

poder dotar d’uns serveis que, indubtablement, beneficiarien els nostres associats i que incrementarien les<br />

inscripcions d’<strong>al</strong>tres de nous.<br />

Per tant, es tractaria de dotar a aquesta nova Secció de Consultori d’uns fons suficients per a la seva habilitació<br />

i la inst<strong>al</strong>·lació convenient. Es proposa una assignació de vint mil pessetes.<br />

Com a conseqüència d’unes preguntes formulades pels associats, la Presidència contesta que aquest<br />

Consultori seria pels assegurats de la Secció de l’Assegurança Obligatori de M<strong>al</strong><strong>al</strong>tia (SOE) i, d’acord amb els<br />

facultatius que presten aquests serveis, seria ampliat a tot els mutu<strong>al</strong>istes en gener<strong>al</strong>, mitjançant el pagament<br />

d’una tarifa reduïda pels serveis que siguin prestats; també, si és possible, es miraria que aquest Consultori<br />

pogués ser ampliat a tota la població amb uns preus reduïts. Una vegada estiguin establerts aquests serveis,<br />

la pràctica del dia a dia dirà les normes que s’hauran d’establir, com per exemple les hores de consulta, les<br />

especi<strong>al</strong>itats que s’hauran de donar, quotes que poden ser implantades o la forma d’obtenir uns ingressos<br />

necessaris per poder cobrir les despeses que ocasionaria el seu funcionament.<br />

En tot cas es redactaria un Reglament interior de la Secció del Consultori el qu<strong>al</strong> es presentaria a l’aprovació<br />

de l’Assemblea i seria sotmès a les disposicions leg<strong>al</strong>s.<br />

Nota de l’autor<br />

Es presenta ofici<strong>al</strong>ment a l’Assemblea la construcció d’un consultori per a visites mèdiques i practicant.<br />

Aquest consultori el farien servir tres entitats, el SOE, L’Aliança i la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, però<br />

re<strong>al</strong>ment qui en sortiria beneficiat seria el poble. Fos per una entitat o per una <strong>al</strong>tra, tothom va passar<br />

<strong>al</strong>guna vegada per aquest consultori.<br />

Hi havia una s<strong>al</strong>a d’espera <strong>al</strong> centre, dos dels later<strong>al</strong>s donaven a consultoris i <strong>al</strong>s lavabos i un later<strong>al</strong><br />

<strong>al</strong> consultori de raigs X.<br />

Va durar molts <strong>anys</strong> la seva activitat, re<strong>al</strong>ment va durar fins que es va inaugurar l’Àrea Bàsica de<br />

S<strong>al</strong>ut que va construir la Gener<strong>al</strong>itat de Cat<strong>al</strong>unya <strong>al</strong> fin<strong>al</strong> del carrer de Sant Miquel.<br />

Si <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> no hagués tingut aquest consultori, no sé com s’hagués solucionat aquest servei,<br />

podríem dir que es va avançar <strong>al</strong>s esdeveniments.<br />

157


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Inauguració del nou loc<strong>al</strong> d’espectacles, el dia 20 de maig de 1951<br />

No hi ha cap acord de la inauguració en les actes de la Mutu<strong>al</strong>itat, ja que era Espectacles <strong>Masnou</strong>, SA<br />

(EMSA,) que havia d’organitzar els actes. Però l’esdeveniment va ser molt important per a <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

i per <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong>. S’acompanya un recull de fotografies.<br />

Programa d’actes<br />

amb motiu de la<br />

inauguració del<br />

nou loc<strong>al</strong> d’espectacles,<br />

el dia 20 de<br />

maig de 1951.<br />

Portada i presentació<br />

del programa<br />

(imatge de la<br />

dreta).<br />

Contingut del programa<br />

(imatge inferior).<br />

158


Aspecte que tenia el carrer el dia de la inauguració.<br />

El cor de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> cantant, el dia de la inauguració, <strong>al</strong> carrer.<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

159


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Junta de les entitats Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> i d’Espectacles<br />

<strong>Masnou</strong>, SA en la data d’inaguració de la reforma de<br />

la s<strong>al</strong>a d’espectacles, el 20 de maig de 1951: (d’esquerra a<br />

dreta) Ramon Fábregas Tarré, Esteve Mirapeix Soldevila,<br />

Ramon Vil<strong>al</strong>ta G<strong>al</strong>bany, Rafael Bert Fábregas, Angel<br />

Gazquez Roldan, Josep Uson Esteruelas, Josep Puig Godas,<br />

Antoni Viñ<strong>al</strong>s Figueres, Joan Arisa Rovira, Xavier Cruañas<br />

Matas, Bonaventura Sabaté Dutuyat, Josep Llop Bon<strong>al</strong>,<br />

Esteve Baró Martí, Joan Fábregas Colomé, Jaume Rossell<br />

Funoy, Jaume Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent.<br />

Les autoritats <strong>al</strong> b<strong>al</strong>có.<br />

160<br />

Socis fundadors de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> que tingueren el goig de<br />

viure la inaguració dels nous loc<strong>al</strong>s soci<strong>al</strong>s el dia 20 de<br />

maig de 1951: (de dreta a esquerra) Antoni Guardiola i<br />

Homs, Federic Gibernau, Feliu Arisa i Xicola, Josep<br />

Corominas Roc Grane i Vid<strong>al</strong>, Pau Prats i C<strong>al</strong>ceran, Joan<br />

Vinardell Casas, Josep Botey, Domingo Grau i Brunat,<br />

(asseguts) Agapito Tabaras i Capms, Gabriel A. Pages i<br />

S<strong>al</strong>a, Francesc S<strong>al</strong>omó i Oliveras, Joan Pages i Oliver,<br />

Josep Roca i Coll, Joan Puigsech i Puigsech, Gumersindo<br />

Roca i Corchs.


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Un moment dels actes amb la senyera en primer terme. Un convidat molt especi<strong>al</strong> per <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, en Grau Til·là.<br />

Vista de l’edifici de <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>. Benedicció del nou loc<strong>al</strong>.<br />

<strong>La</strong> cantant amb el nom d'Antoñita Rusel, famosa per la<br />

cançó, entre d’<strong>al</strong>tres, "Mi Casita de Papel" el dia de la<br />

inaguració. Antonia Sanjuan que és el seu nom, ja estava<br />

casada aquí amb l'Alejandro Villà.<br />

Aspecte de l’escenari.<br />

161


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Concert de Sant Pere de l’any 1951.<br />

Aspecte de la s<strong>al</strong>a en un dels actes durant el dia de la inaguració.<br />

162<br />

Si ha estat important per <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> tot el que ha<br />

representat la Mutu<strong>al</strong>itat, per descomptat que<br />

també ha estat important el cinema per la societat<br />

del <strong>Masnou</strong>. Conduït per la família Vid<strong>al</strong> princip<strong>al</strong>ment,<br />

després pel Sr. Gir<strong>al</strong>t i ara pel senyor Lluís<br />

Gros, el cine <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> ha suportat tots els canvis<br />

tant pel que ha estat a favor, com quan les crisi<br />

ha fet presència per l’aparició, sobretot, de les multis<strong>al</strong>es<br />

de Mataró i Bad<strong>al</strong>ona.Però <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong><br />

s’ha mantingut ferma i forta i de moment te la seva<br />

continuïtat entre nos<strong>al</strong>tres, gràcies a la programació<br />

que s’està fent i gràcies que <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> és una<br />

Fundació sense fin<strong>al</strong>itat de lucre.


Alguns programes de cinema de pel·lícules que es van projectar en el cine <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> en els <strong>anys</strong> 50.<br />

<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

163


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 26-7-1951<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Ramon Fàbregas Tarré,<br />

Buenaventura Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Gabriel Bert Fàbregas, José Puig<br />

Godas. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

– El Secretari Gener<strong>al</strong> dóna compte del nomenament de Metge Inspector Privat de la Secció SOE d’aquesta<br />

Mutu<strong>al</strong>itat, el senyor Àngel Martínez Domènech.<br />

Acta de la junta directiva de data 28-11-1951<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Antonio Viñ<strong>al</strong>s Figueras, Ramon Fàbregas Tarré,<br />

Buenaventura Sabaté Dutuyat, Juan Arisa Rovira, Jaime Vid<strong>al</strong> S<strong>al</strong>lent, Gabriel Bert Fàbregas, José Puig<br />

Godas. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy<br />

– Es dóna compte de la proposta presentada per l’oft<strong>al</strong>mòleg, Dr. José Manuel Soler S<strong>al</strong>a, per poder visitar<br />

tots el dijous de 6 a 8 de la tarda en el nostre consultori, d’acord amb les normes establertes en document<br />

apart, abonant a la Mutu<strong>al</strong>itat, en principi, la suma de cinquanta pessetes cada mes i augmentant aquesta<br />

quantitat quan la Junta Directiva ho consideri convenient, i amb la condició que estableixi un descompte del<br />

20% a tots els associats de la nostra Mutu<strong>al</strong>itat.<br />

Nota de l’autor<br />

Les propostes per part de profession<strong>al</strong>s que volen llogar una s<strong>al</strong>a per a visites en un consultori ve de<br />

lluny, com a mostra tenim la d’aquest oft<strong>al</strong>mòleg que havia de pagar 500 pessetes cada mes, amb un<br />

descompte del 20% per <strong>al</strong>s socis de la Mutu<strong>al</strong>itat. Beneficiats: els socis.<br />

Durant l’any 1951 va passar el següent:<br />

– Vaga de tramvies a Barcelona, el boicot dels tramvies esdevé vaga gener<strong>al</strong>.<br />

– Es constitueix la companyia elèctrica FECSA.<br />

– Debuta <strong>al</strong> Barça el jugador Kub<strong>al</strong>a.<br />

– Premis literaris de la nit de Santa Llúcia.<br />

– Independència de Líbia.<br />

Acta de l’assemblea de data 19-3-1952<br />

En aquesta Assemblea hi són presents la Junta Directiva: Antonio Viñ<strong>al</strong>s, Ramon Fàbregas, Gabriel Bert,<br />

José Puig. Consultiva: Esteban Baró, Tomás Andrés, Eugenio Casanovas, José Llop. Assembleistes: José<br />

Corominas Codina, Gabriel A. Pagés S<strong>al</strong>a, Jaime S<strong>al</strong>vador Villanueva, Miguel Cas<strong>al</strong>s Colomer, Mariano<br />

Ganges Onna, Juan <strong>La</strong>piedra Suñé, Víctor Mera Diaz, Gregorio Escobet Ramonet, José Uson Esteruelas,<br />

164


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Esteban Mirapeix Soldevila, Fortunato Celma Artigas. José M. Farré Espias, Esteban Vendrell Samon.<br />

Suplents: Pedro Basart Mas, José Oriol Torrents, Ramon Asencio Sanjerònimo, Antonio Jerez Vilató.<br />

Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

El cinquè punt de l’ordre del dia de l’Assemblea és la renovació, en part, dels membres de la Junta<br />

Directiva.<br />

El senyor Gregorio Escobet manifesta que, representant <strong>al</strong>guns Assembleistes, proposa la candidatura<br />

següent:<br />

President: Esteban Baró Martí, José Isern Fàbregas, Juan Fàbregas Colomé, Juan Rovira Subirana.<br />

El President manifesta que, com és norma establerta per aquesta Mutu<strong>al</strong>itat, la Junta Directiva presenta a<br />

l’Assemblea la següent candidatura, la qu<strong>al</strong> mereix la confiança de la Junta Directiva, i que és la següent:<br />

President: Ramon Vil<strong>al</strong>ta G<strong>al</strong>bany, José Tabaras Gibernau, Juan Fàbregas Colomé, Juan Rovira Subiranas<br />

Per part de la Presidència s’aixeca la sessió durant deu minuts, per t<strong>al</strong> de procedir a una votació, que<br />

dóna el següent resultat:<br />

Esteban Baró Martí, 19 vots<br />

Ramon Vil<strong>al</strong>ta G<strong>al</strong>bany, 7 vots<br />

Per tant, queda elegit President el senyor Esteban Baró Martí, la votació segueix de la següent manera:<br />

Juan Fàbregas Colomé, 22 vots<br />

Juan Rovira Subirana, 22 vots<br />

José Tabaras Gibernau, 11 vots<br />

José Isern Fàbregas, 11 vots<br />

El President fa ús del vot de qu<strong>al</strong>itat, previst en l’article 17 del Reglament, per t<strong>al</strong> de desempatar els senyors<br />

José Tabaras Gibernau i José Isern Fàbregas, per la qu<strong>al</strong> cosa queden nomenats els senyors Juan<br />

Fàbregas Colomé, Juan Rovira Subirana i José Tabaras Gibernau.<br />

Nova Junta de la Mutu<strong>al</strong>itat <strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong> com a conseqüència d’aquesta Assemblea, d’esquerra a dreta Juan Rovira Subirana,<br />

Jaume Rossell Funoy, Ramon Fábregas Jané, Esteban Baró Martí, Juan fábregas Colomé i José Tabaras Gibernau. Hi f<strong>al</strong>ten els<br />

senyors B. Sabaté i Gabriel Bert.<br />

165


<strong>La</strong> <strong>C<strong>al</strong>àndria</strong>, <strong>100</strong> <strong>anys</strong> d’història <strong>al</strong> <strong>Masnou</strong><br />

Acta de la junta directiva de data 9-7-1952<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Esteban Baró Martí, Ramon Fàbregas Tarré, Buenaventura<br />

Sabaté Dutuya, Juan Fàbregas Colomé, Juan Rovira Subiranas, Gabriel Bert Fàbregas, José Tabaras<br />

Gibernau. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />

– A proposta del senyor Sabaté, els reunits creuen que seria convenient la inst<strong>al</strong>·lació d’un telèfon particular<br />

en aquesta Mutu<strong>al</strong>itat.<br />

Nota de l’autor<br />

Aquest telèfon es va posar, però <strong>al</strong> cap d’un temps es va treure, ja que el consultori estava situat a les<br />

oficines de la Mutu<strong>al</strong>itat i la gent sempre tenia urgències per demanar si podia telefonar; per no dir<br />

que no es podia per ser particular, es va donar de baixa.<br />

Acta de la junta directiva de data 8-10-1952<br />

<strong>La</strong> Junta Directiva està formada pels senyors: Esteban Baró Martí, Ramon Fàbregas Tarré, Buenaventura<br />

Sabaté Dutuyat, Juan Fàbregas Colomé, Juan Rovira Subiranas, Gabriel Bert Fàbregas, José Tabaras<br />

Gibernau. Secretari Gener<strong>al</strong>: Jaime Rossell Funoy.<br />