Núm 10 - Abril 2007 - Ajuntament d'Arbeca

Les pluges d’Arbeca,
comptabilitzades des de 1969
Com conéixer les persones a
través de la grafologia
La història de la banda musical
d’Arbeca
Número 10 ·Abril 2007 · Arbeca

Índex
I tu, què n’opines? 4
El dia a dia 13
On anem a raure... 29
Una passejada per la Fortalesa dels Vilars
De tu a tu 32
La grafologia, una altra manera de conèixer
les persones
Ho sabies? 35
La Banda, una entitat musical perduda
En primera persona 37
La història d’Arbeca 38
Tercera jornada: Arbeca, una vila medieval
Ho diu el Sr. metge 42
Consells davant un refredat comú i la grip
La butaca 43
L’amor a través de tres pel·lícules de François
Truffaut
El temps 45
A foc lent 49
Entreteniments 50
El còmic 55
Coordinadora
Alba Elías Ribera
Consell de redacció
Anna Aguilà Marsal
Berta Esqué i Moyà
Montse Fernández i Egea
Antonieta Safont i Masot
Disseny portada: Jaume Nadal
Col·laboradors
Jesús Elies
Esmeralda Fusté
Jaume Nadal
Imma Capell
Jordi Esqué
Sergi Pelegrí
Editorial
És hora de reflexionar
La Borrassa arriba al seu número 10 just tres anys després de
treure el primer, a l’abril de 2004, tot i que abans de sortir al
carrer ja feia molts mesos que hi treballàvem. Els períodes
temporals ens indiquen que aquesta revista va néixer després de
les últimes eleccions municipals, i tothom ho sap o ho hauria de
saber. La Borrassa respon a una promesa electoral d’Esquerra
i la va assumir la regidoria de Cultura i l’equip de govern
sencer des del moment que és l’Ajuntament qui la financia. Ara
s’acaba el mandat i venen unes noves eleccions municipals, de
manera que s’obren moltes portes en el sentit que l’Ajuntament
actual canviarà, i els membres de la Borrassa no podem evitar
preguntar-nos si el proper equip de govern municipal, sigui quin
sigui, assumirà aquest projecte cultural i comunicatiu com a seu
o no. El temps ens ho dirà.
Igual que reflexionem sobre el futur de la revista, convindria que
tots els arbequins i arbequines reflexionéssim sobre els últims
quatre anys a Arbeca. La reflexió, en tots els sentits i en totes
les coses, sempre és bona. Per reflexionar nomès cal analitzar
la realitat que coneixem, pensar-hi i preguntar-nos el per què,
el com, si tenim tota la informació o no, si hi estem d’acord o
no... És un bon moment perquè cadascú intenti veure les coses
positives i negatives del nostre poble, les que s’han fet bé i ens
fan sentir orgullosos, i les que no ens agraden i no voldríem
que hi fossin, i mirar de saber per què les coses són com són i
no d’una altra manera, molts cops no n’hi ha prou amb el “ens
han dit” o “he sentit” com perquè ho prenguem com a veritat
absoluta. La veritat es pot trobar de moltes maneres, tenim
moltes vies de comunicació obertes, molts elements per jutjar
i comparar, i sinó, podem preguntar directament a la persona
o persones que tenen a veure amb el que volem saber. Amb
educació i bones maneres, no ens ha de fer por de parlar de res.
També fora bo que no ens tanquéssim amb Arbeca sol i tots
i totes fessim l’exercici de comparar l’estat i l’evolució del
nostre municipi amb pobles similars al nostre, i intentar buscar
el per què de les diferències que puguem trobar entre un i altres.
Reflexionar és una tasca necessària per emetre un judici i a
vegades no és tan fàcil com sembla, cal no deixar-nos enganyar
per la superficialitat, per informació poc contrastada, per
opinions dels altres i no la nostra.
Estant aprop d’unes noves eleccions municipals que decidiran
el futur dels propers quatre anys pel nostre poble, des d’aquí
us convidem a exercitar aquesta reflexió, igual que reflexionem
sobre les coses petites o que ens són més properes, fem-ho
també sobre Arbeca si la sentim nostra.
La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió
publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes
que s’hi recullen i expressen.
La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions
que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i
d’informació íntegra.
La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la
correcció i el respecte educat entre tots els opinants.
Dipòsit legal: L-381-2004
Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa
Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.
3

4
Les escoles compleixen 50 anys
Durant l’any 2007 es compliran 50 anys de la construcció
de les nostres Escoles, de l’actual CEIP Albirka.
Les nostres Escoles aviat faran el mig segle! Davant
d’aquest fet, des de tota la comunitat educativa del
nostre poble ( CEIP Albirka, APA Albirka i Ajuntament
d’Arbeca ) volem estar a l’alçada de la importància que
mereix aquesta efemèride. En tot aquest procés hi ha
hagut una magnífica col.laboració entre totes les parts.
Som moltíssims els arbequins i arbequines que hi
hem passat una part important de les nostres vides i
tenim íntimament lligat amb elles una gran quantitat
de records i emocions. Entre els projectes previstos i
algun d’ells ja fets o en marxa hi ha la realització d’una
samarreta commemorativa, un calendari, un llibre
sobre la història de l’ensenyament a la nostra vila, la
realització d’un arxiu fotogràfic amb format DVD,
exposicions de fotografies i material escolar i dos actes
commemoratius. Des d’aquí vull donar les gràcies
anticipades a totes aquelles entitats que a hores d’ara han
col.laborat en qualsevol dels projectes esmentats: APA
Albirka, CEIP Albirka, Diputació de Lleida, Consell
Comarcal, Delegació del Govern a Lleida, Departament
d’Educació i Associació BEC d’Arbeca.
Des de fa gairebé dos anys, des d’aquesta regidoria,
conjuntament amb molts col.laboradors i les entitats i
institucions abans esmentades, hem estat treballant de
manera constant i discreta per tal que els dos actes que
falten per la celebració siguin el màxim de participatius.
Ja n’he parlat una mica en altres ocasions però vull
aprofitar aquest mitjà per fer-ne una explicació una
mica més pormenoritzada. El primer, tindrà lloc el dia
21 d’abril i el segon, el 16 de juny, ambdós dissabte per
la tarda.
En el primer dels dos hem convidat a tots els mestres
que han passat per les nostres Escoles a mode de
reconeixement i homenatge, i hi haurà la presència
de diverses autoritats educatives i institucionals de la
nostra comarca i Demarcació Territorial. Esdevindrà un
acte obert a tothom en el qual podem retrobar-nos amb
aquells professors o profesores dels quals en tenim un
bon record. Hi haurà una xerrada per part de Francesc
Pané i la presentació del llibre “50 anys al Castell” de
Sergi Pelegrí i Perera. L’acte serà amenitzat pel Trio
Minuet i hi haurà actuacions de diversos grups locals i
clourà amb un piscolabis per a tots els assistents.
En el segon es realitzarà una trobada d’ex-alumnes,
mestres i ex –mestres, un sopar, ball popular i una
actuació infantil que a hores d’ara encara estem
concretant. Evidenment també esdevé un acte obert a
tothom. Pot ésser una magnífica oportunitat per retrobar
als nostres companys i companyes de promoció escolar,
que degut a la vida agitada que tots portem, ens
impedeixen de veure i fer-la petar una mica.
Esperem que tots aquests projectes ens serveixin per tal
de posar, ni que només sigui durant unes poques hores,
als nens i nenes que vam ésser a la primera línea de la
nostra personalitat i governin i domestiquin a l’adult
amb el qual compartim el cos.
Xavier Sans i Duch
Regidor d’Ensenyament

Turisme, una possibilitat a tenir en compte.
Revisant les dades estadístiques facilitades pel sistema
de control de visites de pàgines web Webalizer, veig
que en l’últim any la pàgina web municipal d’Arbeca
www.arbeca.org, l’han vist 40.000 persones, una xifra
gens menyspreable, que hem porta a reflexionar cap a
on podria caminar Arbeca.
Sense cap dubte el millor producte i la millor carta de
presentació que té la població d’Arbeca, i que encara
no hem explotat, és el privilegi que tenim de donar nom
a una varietat d’oliva de la qual s’extreu el millor oli
del món, com hem deia el Jose Lorente, “l’arbequina ve
d’Arbeca” i això no ens ho podrà prendre mai ningú i
el que hem de fer és treballar-ho, vendre-ho i treure’n el
màxim profit possible, doncs quan els milions d’arbres
de la varietat arbequina que es planten a tot el món entrin
en producció, tindrem oli a dojo per a tots i de qualitat,
però el que no hi haurà mai és prou oli d’Arbeca
per a tots, i amb polítiques agressives de màrqueting
hem de saber posicionar-nos al mercat amb aquest
fet diferencial, intentant integrar-lo a les possibilitats
turístiques que té el nostre municipi. Doncs, si sense fer
gran despesa en promoció, només penjant una pàgina
a internet ja interessem a 40.000 persones, és obvi que
tenim potencial i camí per recórrer.
La segona joia del nostre municipi és la Fortalesa
dels Vilars, aquest monument únic ens aportarà molts
visitants i hem de ser capaços d’establir les sinèrgies
necessàries per tal que tot aquest públic potencial deixi
un benefici econòmic al poble, ja sigui des del preu de
l’entrada, a possibles compres, a la restauració...
Si això ho complementem amb les Visites al Castell, i
la resta de patrimoni cultural com pot ser la Capella,
l’Ermita de Santa Caterina, el Moli de l’Argilés, la
Font de la Juliana....com a propis, i tots els que tenim
a l’abast com són l’Estany de Vila-sana, la Ruta del
Cisté.... ens hem de creure d’una vegada per totes que
tenim prous atractius i estem situats estratègicament per
ser receptors de turisme de qualitat.
I per últim, la tercera font d’ingressos del municipi, per
tal de garantir-ne la sostenibilitat, ha de ser una xarxa
extensa, productiva i ordenada de teixit empresarial,
amb microempreses de les que no marxen a produir a
Xina perquè la mà d’obra és més barata.
Agricultura-ramaderia, comerç-turisme, microempreses
industrials, aquests poden ser els tres pilars en els quals
es fonamenti l’economia d’Arbeca en els propers anys,
per això caldrà que ens ho creguem tots, serà bàsic
que la iniciativa privada cregui en el producte i es
facin allotjaments, s’organitzin viatges, conjuntament
amb unes polítiques municipals i supramunicipals que
facilitin aquestes iniciatives i que facin atractiu el nostre
poble a nivell cultural però també industrial. Entre tots
haurem de cuidar l’entorn, cuidant els detalls, respectant
el mobiliari urbà, i si cal, anant a buscar ajuda a altres
Administracions per aconseguir un tret diferencial en
el nostre municipi, en definitiva, haurem de fer pinya
per tal de poder aconseguir els objectius que finalment
s’acabin marcant.
Ens hem d’il·lusionar, tocant de peus a terra, però amb
passos ferms, doncs 40.000 visites són moltes visites.
Si per començar a engrescar-nos, cada visita l’associem
a una persona, i considerem que aquesta ha perdut una
estona a entrar a la nostra pàgina, també potencialment
podem creure que estarà disposada a venir al nostre
poble, si fos així, ens podem plantejar diverses
hipòtesis:
40.000 persones a cinc litres d’oli per persona, 200.000
litres d’oli. Els tenim? Si no els tenim, en podrem apujar
el preu per aquell qui vulgui oli exclusiu d’Arbeca?
40.000 persones a 4€ que val l’entrada al Castell,
160.000€, per reinvertir en cultura, i si els Vilars ens
proporciona la mateixa quantitat ?, i si són dinars?
o sopars?, o embotits? o melmelades? o dolços? o vi?
o ...?
La dada de 40.000 té moltes interpretacions i és molt
variable i gens científica, però pensem-hi!
Santi Sans Mir
Regidor de promoció econòmica
Col·labora amb la
Borrassa
Envian’s la teva
opinió
laborrassa@arbeca.org
5

6
Constituïda a les Borges Blanques la
confraria de l’oli verge extra de les
Garrigues
S’ha constituït a les Borges Blanques, capital de les
Garrigues, la Confraria de l’Oli Verge Extra de les
Garrigues.
Aquesta Confraria, oberta a tothom, amb sensibilitat
amb l’oli verge extra que es produeix a les contrades
lleidatanes i més particularment a la comarca de les
Garrigues i una petita part de l’Urgell i el Segrià.
Els objectius de la Confraria són la divulgació,
promoció i difusió de les excel·lències de l’oli d’oliva
arbequina garriguenc, mitjançant tota mena d’activitats
i intercanvis.
Tindrà forta presència en tot el relacionat amb
l’alimentació i la gastronomia, amb especial incidència
en els establiments hostalers i de comerç especialitzat.
Dins les activitats, hi cabran tota mena d’actes culturals,
pedagògics i festius dedicats a la promoció del millor
oli del món.
Han estat els fundadors persones molt conegudes i
conscienciades dins el sector de l’oli i de la comunicació,
entre ells destaquem a Jaume Fallada, president
Agrolés, Jordi Nogués, director del Parc Temàtic de
l’Oli (Masia Salat), Ramon Gassió, escriptor i director
d’audiovisuals, Josep M. Más, directiu bancari, Otto
Pérez, Gerent del Patronat de la Fira de l’oli de les
Garrigues, Ramon Albert Giné, restaurador, Francesc
Riera, hostaler, Josep Segura, intel·lectual, Ramon
Giné, president de l’Ateneu Popular de les Garrigues...
A mesura que portem a terme les nostres activitats ens
posarem en contacte amb vostès per informar-los més
detalladament de tota la nostra programació a mesura
que es vagi produint.
Ramon Gassió Mónico
Gerent i Comunicacions
Es poden posar en contacte amb la Confraria a :
CONFRARIA DE L’OLI VERGE EXTRA DE LES
GARRIGUES
C/ Lluís Companys, 13
25400 les Borges Blanques
Telèfon 973 141030 / 653 615 205
e.mail premsa@confrariaoligarrigues.com
www.confrariaoligarrigues.com

8
%
"""
# $
! &
!"# '(
"$#%#$&' )
*
(") ' +
(#(%' , +
'
- , . % /
!

" !
!
9

10
"
# $
% " &
)
& ' $ (
* !
) +
1
, ! - !./0
+ 234'/.567 1 *" $
" 9
) ! (
: $
8 (
; # ( $
< = +
* $ =
; >
,
!
? -

El conseller Joan Puigcercós
visita la residència d’Arbeca
El conseller de Governació i Administracions Públiques,
Joan Puigcercós, va visitar Arbeca el passat dia 3 de març,
acompanyat del director dels serveis territorials del seu
Departament a Lleida i veí d’Arbeca, Àngel Vidal, i del
delegat del Govern a Lleida, Jaume Gilabert.
El conseller va visitar les obres del Centre Municipal de
Serveis Socials, al qual el seu Departament hi ha aportat
una subvenció de 532.182, 54 euros, dels 674.673 que
marca el pressupost. Puigcercós es va mostrar satisfet que
les obres es desenvolupin amb normalitat i va remarcar la
idoneïtat del lloc on està situada la residència, ja que ara
que nomès hi ha les plantes i els pilars contruïts es pot
intuir les vistes i la llum que tindrà el local de cara al terme
del poble.
Abans de visitar la residència, Puigcercós va visitar
l’Ajuntament d’Arbeca i va reunir-se amb els membres
que el formen, després de signar al llibre d’honor. El
conseller també va estar una estona amb representants
de les entitats del poble, als quals Àngel Vidal els va
explicar les noves convocatòries de subvencions que hi
ha i que depenen del seu Departament per tal que les
tinguin en compte i s’hi puguin acollir. Puigcercós també
va dir que el seu Departament treballarà perquè les noves
tecnologies, especialment la cobertura de telefonia mòbil i
internet, arribin amb qualitat arreu del territori.
Les dones d’Arbeca
celebren el dia de la
Dona Treballadora
El passat divendres dia 9 de març , l’Associació
de Dones l’Olivera Arbequina de la localitat i
en motiu de la Diada de la Dona Treballadora
organitzà una vetllada farcida d’activitats.
La sessió engegà a les 9.ooh del vespre amb una taula
rodona sobre la conciliació de la vida laboral i familiar
avui en dia. Les protagonistes de la xerrada foren quatre
arbequines amb un perfil laboral i familiar diferent: la
sra Antònia Canut, la sra Araceli Garcia, la sra Ramona
Barrufet i la sra Teresa Motlló. La reflexió final anà a
càrrec de la psicòloga social i professora de la UDL,
la sra Rosa Pérez que insistí en el fet que encara falta
camí per a la igualtat i que no s’ha d’abaixar la guàrdia.
A continuació, es proseguí amb un sopar al
“Centro” on hi assistiren un total de 100 dones.
Finalment, i per acabar d’arrodonir la diada, s’amenitzà
Imatge d’algunes de les assistents a la xerrada
13
amb una llarga i divertida sessió d’escala-hi-fi , recital
poètic i d’acudits a càrrec d’arbequines d’edats diferents.
El balanç de la vesprada fou molt positiu i satisfactori.
D’altra banda, l’Associació no descansa en les seves
activitats i continua amb xerrades i sortides interessants
per als propers mesos.

14
59.164,95€ d’increment en el cost de la “Residència”
En el passat ple del mes de febrer es va aprovar un
reformat de la fonamentació del Centre Municipal de
Serveis Socials, conegut com la “ Residència”. En un
primer moment i segons els estudis del terreny, la Direcció
tècnica va decidir que la fonamentació es faria mitjançant
el sistema de murs pantalla. Una vegada començada l’obra
i fetes les races, es va veure que les característiques del
sòl presentaven variables prou importants respecte a
les de l’estudi inicial, fins arribar al punt que la solució
plantejada inicialment no era correcta, per la qual cosa la
Direcció tècnica de l’Obra encapçalada per l’arquitecte
Miquel Balcells, va creure oportú canviar-la per un sistema
Carnestoltes a Arbeca
El dia 10 de febrer es va celebrar el carnestoltes. A la
tarda es va organitzar per la canalla una festa amb el
grup de teatre La Cremallera, que va amenitzar la festa
amb cançons i jocs pels nens. A la nit es va celebrar el
tradicional ball de carnestoltes amb l’orquestra La Màgia
on els quintos i apol.lònies d’Arbeca sadollaven la set dels
assistents amb una gràcia endemoniada. El primer i segon
premi del concurs el van rebre els pirates i el presoners
respectivament, tots residents d’Arbeca, però que no vam
poder esbrinar de qui es tractava.
de pilotatges, el que significa passar d’un cost inicial de
projecte de 116.033,98€ a un cost real d’execució d’obra
de 175.198,93, el que vol dir que s’ha incrementat el
cost en 59.164,95€. Davant de la possibilitat de certificar
aquesta quantitat com un increment d’obra, i estalviar-se
el projecte de reformat, l’arquitecte responsable de la
Direcció, ens manifesta que “no és la solució adequada
donat que no hi ha només un increment de diners sinó un
canvi substancial en el sistema de fonamentació i que no
es podia certificar un increment de preu en una certificació
d’obra pel sistema de murs pantalles quan realment el que
s’ha fet són uns pilotatges.”
Col·labora
amb la
Borrassa
laborrassa@arbeca.org

La Borrassa es llegeix més per Internet que
en paper
Durant l’últim any, període comprès entre el març del
2006 al febrer del 2007 ambdós inclosos, els diferents
números que s’han elaborat en aquests tres anys de vida
de la BORRASSA s’han descarregat 5.613 vegades
mitjançant la pàgina web municipal www.arbeca.org.
Això vol dir que la revista té més difusió internauta que
en l’edició tradicional en paper. Si fins al moment s’han
editat 9 números de la BORRASSA a una difusió mitja
municipal de 800 números, un per casa, vol dir que se
n’han repartit 7200 exemplars en tres anys, enfront de les
5.613 descàrregues via Internet, en només un any. Aquesta
dada també posa de manifest que aquesta publicació que
teniu entre les mans és intemporal , valorada per la gent,
que no dubta en descarregar-se números vells. Això es pot
fer gràcies a la facilitat que dóna la pàgina web enfront a
l’edició en paper, doncs en un mateix moment pots tenir
Les visites al Castell avancen a
poc a poc però amb pas ferm
El diumenge de Fira de Santa Caterina es va aconseguir
la visita número 1.000, i segons es va dir al passat
ple, estàvem ja a les 1752, cosa que fa preveure que
s’aconseguiran els objectius marcats per la Regidoria
de Promoció econòmica, d’arribar a les 2000 visites el
primer any. Durant aquest període cal destacar les visites
dels estudiants d’ESO de pràcticament totes les escoles
de les Garrigues, organitzat pel Consell Comarcal. També
ens han visitat els alumnes de Golmés, de Cardona,
Associacions de Jubilats de Manresa, de Barcelona i
diversa gent anònima, que com un degoteig constant, va
venint cada diumenge.
Durant els últims mesos s’ha incorporat al circuit visitable
el campanar de l’antiga església de Santa Llúcia, on es
pot contemplar la magnífica escala de cargol que permet
accedir al capdamunt del campanar.
El regidor Santi Sans, ens informa que el passat dia 1 de
març es va iniciar la recuperació de les presons del castell,
Imatge de les obres a les pressons del Castell
15
tots els números a l’abast. Per això, les descàrregues són
intemporals i per exemple el més de febrer del 2007 s’han
descarregat 28 vegades la
BORRASSA número 1 que
va sortir a l’abril del 2004 o
72 vegades la BORRASSA
número 2 que va sortir a
l’agost del 2004.
La Borrassa nº 5,
corresponent a l’agost del
2005 és la que ha despertat
més curiositat entre els
internautes. Durant aquest
últim any (març del 2006
a febrer del 2007) se l’han
descarregat 1.180 vegades.
que en breu estaran enllestides per incorporar-les al circuit
visitable.
Com a opció de futur s’està pensant en recuperar la
porta d’entrada al castell amb el seu pont llevadís, així
com buidar la torre dels vents i recuperar d’una manera
testimonial la torre de les dames.

16
Arbeca rebrà 500.000 euros de l’1% cultural
Un cop acabats la primera fase del projecte EXCAVA que
ha suposat una inversió de 12.000 euros en treballs als
Vilars, s’ha iniciat un nou Pla d’ocupació corresponent
a l’any 2006 que representarà una altra injecció
econòmica als Vilars de 82.020,72€ que comportaran
que des del passat 15 de desembre fins al 15 de juny es
treballi ininterrompudament als Vilars en la excavació i
consolidació de la gran torre porta ubicada al nord de la
Fortalesa.
Durant el mes de març també s’ha demanat un nou Pla
d’ocupació al Departament de treball, que ha de significar
6 mesos més de treball en el jaciment ibèric en el ben entés
que els criteris per la concessió dels plans d’ocupació per
part de la Generalitat de Catalunya no canviïn.
Però la inversió estrella dels Vilars, que segons paraules del
Regidor de Promoció econòmica Santi Sans “ emmascara
totes les altres” és la subvenció que de manera formal es
va demanar el passat dia 27 de febrer, que significarà rebre
500.000€ a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat,
com a subvenció de l’1% cultural.
“Treballant colze a colze amb l’equip de Recerca de la
Universitat de Lleida com a Directors de l’obra i buscant
les sinèrgies adients amb totes les institucions públiques
i privades que vulguin participar en el projecte de vilars,
aquest gran pas ha de significar el principi del final de la
presentació al gran públic d’aquest espectacular jaciment”
segons Sans, amb aquests 500.000€ s’intentarà excavar,
estudiar i consolidar el fossat de la fortalesa, la qual
guanyarà en monumentalitat al canviar la perspectiva de
visió sobre la mateixa, doncs pensem que estem parlant
Imatge actual del cartell de la Fortalesa dels Vilars
d’una circumferència d’aproximadament 175 metres de
perímetre, 13 d’amplada i 4 de fondària.
Aquesta actuació s’haurà de dur a terme durant el període
de tardor- hivern, concretament d’octubre del 2007 a març
del 2008, doncs és l’època que no es reguen, pel sistema
d’inundació, els camps del voltant del jaciment.
Un cop fet el fossat i el drenatge que enllaçarà al que es
va fer fa dos anys, finançat aquell cop per l’1’% cultural
de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Arbeca, la
Fortalesa ha de quedar lliure de l’erosió de l’aigua.

El senador Josep Maria Esquerda visita els Vilars
El senador d’Esquerra per l’Entesa Catalana de Progrés,
Josep Maria Esquerda, va visitar el jaciment dels Vilars
el passat dia 27 de gener, acompanyat d’una delegació
de representants d’Esquerra. Esquerda va voler conéixer
de primera mà el poblat ibèric d’Arbeca, atès que va ser
ell l’impulsor dels tràmits per aconseguir la subvenció de
500.000 euros que rebrà el jaciment per part del Govern
de l’Estat, a través de l’esmena que des del Senat va
presentar als pressupostos de l’Estat. El senador va estar
acompanyat dels diputats d’Esquerra al Parlament Carmel
Mòdol i Miquel Àngel Estradé; del diputat de Montblanc
al Congrés, Pep Andreu; i del president comarcal
d’Esquerra, Jordi Satorra, i per part d’Arbeca, l’alcaldessa
i els regidors d’Esquerra van acompanyar-los en la visita,
que va estar guiada per un dels arqueòlegs de la UdL. Tot
el grup va quedar impressionat del jaciment, que per la
majoria d’ells era el primer cop que el visitaven, i van
coincidir en la necessitat d’invertir-hi diners per continuar
La dansa del ventre, a
l’Estudi de Dansa Arbeca
Les alumnes de l’Estudi de Dansa Arbeca varen practicar
un nou estil de dansa el dia 16 de març de mans d’una
reconeguda ballarina especialitzada en folklore àrab i
dansa del ventre, tant al grup dels adults com a l’infantil,
els quals ho varen experimentar de diferent manera, el que
per uns era més aviat un joc, per les atres era un tipus de
dansa que posa en pràctica a més a més de la capacitat
física, el potencial expressiu i femení. El seminari va tenir
molta acceptació, el que fa preveure que hi hagi noves
sessions.
17
amb les excavacions, restaurar-lo i difondre’l a nivell
turístic. Per aquest motiu Esquerda es va comprometre
a seguir vetllant perquè els Vilars pugui comptar amb
finançament i suport de les administracions.

18
Alta participació local al XXXII Cros Vila d’Arbeca
El dia 28 de gener de 2007, es va celebrar el XXXII
Cros Vila d’Arbeca “Memorial Ramon Bellmunt” i Cros
comarcal de Les Garrigues, amb la participació de 13
categories i 528 atletes. El cros va començar a les 10
del matí amb la categoria cadet masculí i va acabar als
vols de la una del migdia amb l’entrega dels trofeus als
primers classificats. Com cada any, a tots els participants
se’ls dóna una bossa amb un refrigeri, algunt aliment i
publicitat del cros i d’altres col·laboradors. Cal destacar la
participació local en totes les curses, especialment en les
de les categories dels més petits, com són la de Baby’s, els
prebenjamins, els benjamins i els alevins, tant masculins
com femenins. En curses com la Cursa oberta femenina,
va destacar Marta Ballesté, que va quedar primera en la
seva categoria, en un circuit de 4800m.
El cros, organitzat per la regidoria d’esports, dirigida per
Xavier Vidal, compta com ja és habitual amb l’equip de
professors del Col·legi Públic Albirka.
Aquest any, al carrer adjacent a les pistes d’atletisme on
es disputava el cros, hi havia un circuit de quads de petites
dimensions, en què els visitants del cros varen poder fer
les seves pròpies competicions amb motor.
L’Ajuntament i la Cooperativa del Camp
d’Arbeca participen en la desena edició de la
Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra
A dalt, l’arribada de Marta Ballesté, a baix mostra dels
trofeus i del circuit de quads
Felicitem a la nostra companya Anna pel
naixement de la seva primera filla, Noret

L’associació BEC regala un altre Carro del Fato
L’Associació de botiguers i empresaris d’Arbeca, ha
organitzat una nova edició del Carro del Fato, sorteig
en que hi han participat tots aquells que han fet compres
als establiments associats d’Arbeca. Aquest any, els
guanyadors han estat Angelina i Lazaro Vidal que van
obtenir la seva butlleta guanyadora a l’establiment Taller
Timoneda. Per altra banda, qui va entregar el carretonet,
consistent en un petit lot de productes, va ser Peixateria
Rosmar, que el va entregar a una clienta de fora vila. El
Carro del Fato i el carretonet varen estar exposats a tota
la població durant la Fira de Santa Caterina, aixecant
expectació per tots els visitants.
En un altre ordre de coses, l’associació BEC continua
la seva feina col·laborant amb altres activitats que es
realitzan al poble, tals com l’edició del calendari de les
escoles, el sopar de la fam i el cros d’Arbeca. L’associació
també ha editat un llistat telefònic d’Arbeca, el qual s’ha
repartit a totes les cases.
L’associació també es manté viva internament, organitzant
tallers i cursos pels seus associats. Els cursos realitzats
fins al moment són el de fer llaços per Nadal, mostra
del qual es va poder veure en alguna de les façanes dels
establiments associats per les festes nadalenques i un curs
per apendre a fer webs.
El Casal d’Avis s’informa de
mà dels Mossos d’Esquadra
El passat mes de novembre va tenir lloc al Casal d’Avis
una xerrada sobre consells i prevenció de robatoris
i estafes adreçat principalment a la gent gran. Fou
A dalt imatge del Carro del Fato
exposat per la Fira de Santa
Caterina. Al costat, moment
de l’entrega, per part de
l’establiment, a la guanyadora
19
organitzada conjuntament pel Casal d’Avis i la Regidoria
d’Afers Socials i fou duta a terme per un agent del Cos
dels Mossos d’Esquadra de les Borges Blanques.
La xerrada tractà principalment aspectes com: robatoris
sense violència, telefonia, revisions de gas, consells pel
nostre domicili, estafes monetàries, consells als caixers
automàtics i per anar de compres.

20
S’aporten 1.612 euros
al grup local de Càritas
El dissabte dia 27 de gener del 2007 es va realitzar
el Sopar Solidari i Contra la Fam a la Sala de Jocs del
Centre Recreatiu Municipal. L’acte va ser organitzat per
la Regidoria d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat de
l’Ajuntament d’Arbeca, l’Associació de Dones “ L’Olivera
arbequina “, el grup Local de Càritas i l’Associació BEC
d’Arbeca.
En total es van vendre 250 tiquets al preu de 8 euros pels
adults i 3,5 euros pels infants. Aquest any es va crear
l’anomenada Fila 0, en que molts arbequins participaven
en la compra del tiquet però manifestaven la seva voluntat
de no assistir-hi.
Com cada any, el Sopar consistia en dues llesques de pa
de pagès sucades amb tomàquet amb un tall de pernil salat
i un altre de formatge, olives per picar, aigua, una poma
i cafè. Hi va haver donacions voluntàries de productes
per part de la Cooperativa del Camp i de la Cooperativa
Fruitera, de la Dolors Català, de l’Alimentació Teixidó,
el Bar la Fassina i de l’Associació BEC d’Arbeca. Altres
botigues a les quals van comprar-se diferents productes
van realitzar un descompte significatiu en els mateixos.
El benefici net del Sopar fou de 1612 € que foren entregats
al grup local de Càritas.
A dalt, els comensals assistents a l’acte. A baix, mostra
d’un grup dels petits dansaires i els grallers d’Arbeca
A l’inici de l’acte hi va haver una breu intervenció del
Regidor d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat, el Sr.
Xavier Sans i després va actuar l’Estudi de Dansa Arbeca
de l’Ingrid Moyà. Finalment hi va haver l’actuació del
Grup de Grallers “la Revolta” que van amenitzar la
vetllada.

Segona fase de la remodelació de la Plaça
Lluís Companys, amb la plantació de gespa a
la zona ajardinada, col·locació de les voreres
i enrajolament d’una part de la plaça per la
col·locació d’un sortidor d’aigua
Les obres de la residència van a bon ritme, ja
han acabat la fase de solaments i planta baixa,
així doncs aviat veurem com pugen les parets
del que serà el centre de dia, la primera fase
del qual es preveu que acabi al mes de juny
21
Nova senyalització dins del casc urbà per
tal d’indicar als visitants la direcció de la
Fortalesa dels Vilars. Aquesta operació ha
estat realitzada i subvencionada pel Museu
d’Arqueologia de Catalunya
S’ha ajardinat com a zona verda un espai de
l’entorn del castell i s’ha fet un tancament
amb fusta amb un ajut de la Diputació i amb
la col·laboració de La Caixa. També s’ha
instal·lat reg automàtic pel seu manteniment

22
La Marató de TV3
Els nens i nenes de l’escola bressol Sant Jaume
d’Arbeca també varen col·laborar amb la Marató
Mostra d’una de les representacions teatrals que es va
fer el dissabte dia 16 per recaudar fons per la Marató
Representacions a càrrec del grup de gimnàstica de
Sílvia Sans a la Sala de l’Abadia
Interpretació musical en anglès dels nens i nenes del
Col·legi Públic Albirka
A la plaça del Toll i durant tot el matí del diumenge, hi
va haver, un any més, la Tómbola per la Marató
Imatge de tot el grup del Gimnàs Nova Forma que van
ballar diferents peces amb diversos grups

L’Estudi de Ball Modern i Esportiu d’Eva Saavedra
també va col·laborar en la recaudació de fons
Durant els dies 16 i 17 de desembre de 2006 es van
realitzar diferents actes al nostre poble relacionats amb la
Marató de TV3 que enguany estava dedicat al dolor crònic
i tenia com a lema “ Si tinguessis dolor crònic et moriries
de dolor”. Els actes es van organitzar entre l’Ajuntament
d’Arbeca, l’Associació de Dones “ L’olivera arbequina
“ i les APAs de l’Escola Bressol
i del CEIP Albirka, així com els
professors dels respectius centres.
Entre els dos dies es va aconseguir
recaptat 3008 € que es van entregar
a la Fundació de la Marató de
TV3.
De manera prèvia, al CEIP Albirka
es van lliurar a tots els alumnes els
fulls informatius de la Marató i es
repartí el vídeo sobre les malalties
objecte de la Marató.
Durant la tarda del dia 16 de
desembre al Centre Recreatiu
Municipal hi va haver activitats
pels més menuts amb les
actuacions dels nens i nenes de
l’Escola Bressol, els nens i nenes
de l’activitat extraescolar d’anglès de l’APA Albirka (
English World ) i alumnes del 5è curs del CEIP Albirka.
Hi va haver berenar i l’actuació del grup Sarau.
La jornada central de la Marató, coincidint amb la resta de
poblacions del país, fou el dia 17 de desembre.
Durant el matí i a la Plaça del Toll varen realitzar diverses
activitats entitats i particulars del poble.
Així doncs: el Club de Bitlles “ Sant Isidre “ va fer una
Arbeca aporta
més de 3.000
euros a la Marató
de TV3, dedicada
al dolor crònic
23
La Marató de TV3
Salutació d’alguns dels protagonistes de la tarda del
dia 17 de desembre a la Sala de l’Abadia d’Arbeca
demostració de tirades de bitlles, el Motoclub “ Motarbeka
Cop de Gas “ passejà amb moto, quads i altres elements
motoritzats a tots aquells petits que ho van voler.
També hi va haver les parades de l’Associació de Dones
“L’Olivera arbequina” que van vendre pastissos i d’un
col.lectiu de dones d’origen romanès de la nostra vila
vengueren pastissos i altres
productes del seu país. La
Dolors Balsells, el Josep Ribes,
la Ventura Falcó i el Manuel
Duch van organitzar la tómbola
de l’amistat. Per acabar les
activitats, a partir de la una del
migdia es va ballar sardanes amb
l’Agrupació Sardanista “Arbeca
Nostra”.
Les entitats esportives “Joventut
Atlètica d’Arbeca”, FC Arbeca
Futbol Base, FC Arbeca i el Club
d’Escacs Arbeca van realitzar
una aportació econòmica.
Per la tarda a partir de les 5 a
la Sala d’Actes de l’Abadia es
realitzà un Festival protagonitzat
per les corals “L’Harmonia” i “L’Encís” que van oferir
un concert, diversos membres del Casal d’Avis recitaren
poesies, el Gimnàs Nova Forma va oferir un espectacle
de balls típics de diverses regions del món i l’Estudi de
Ball Modern i Esportiu d’Eva Saavedra va oferir un variat
espectacle de danses.
Al Casal d’Avis hi va haver una guardiola per recollir
diners per la Marató.

24
Fira de Santa Caterina 2006
Inauguració de la Fira i entrega de premis pel dibuix
de Fira de Santa Caterina 2006
Concert pel jovent, amb l’actuació entre altres del
grup local, Furgoneta Verda
Imatge del guanyador de la tercera edició del concurs
de menjar olives, Gillem Fucho
Xerrada a la Cooperativa del camp a càrrec de Laura
Rosell, tècnica de Coop. d’Ulldemolins
Primera edició dels Tres tombs a la Fira, on hi varen
participar diversos carruatges i genets
Un moment de la fira, on es pot veure la gran afluència
de gent que va rebre aquest certamen

Imatge d’una de les parades locals, la de l’Ajuntament
d’Arbeca, on s’oferia publicitat del poble, entre altres
Mostra del planter de les oliveres arbequines a la fira,
a càrrec de l’empresa local Vivers Simó
L’emblemàtica fira de Santa Caterina es va consolidant
edició rere edició com la fira de l’Oliva Arbequina, així ho
demostren els diversos concursos relacionats amb l’oliva
i les jornades tècniques realitzades a la Cooperativa. Entre
els concursos destaca com a veterà el concurs de menjar
olives, que un cop més despertà la curiositat de vilatans
i visitants. El guanyador d’aquesta tercera edició va ser
l’arbequí Guillem Fucho, que s’emportà el primer premi
gentilesa de Zafiro Tours, al menjar-se en tres minuts un
total de 112 grams d’olives arbequines. Tot i la importància
que va prenent el tema de l’oliva s’ha de tenir en compte
que la Fira de Santa Caterina encara es sustenta sobre els
pilars del gran mercat de Fira, que vol recordar el que es
celebrava fa més de 500 anys a la Vila, on tots els pobles
veïns venien a proveir al nostre municipi. Com a novetat
per l’edició del 2006 cal destacar la gran acollida que
van tenir els tres tombs, que d’alguna manera van també
contribuir a retornar els animals a la Fira, doncs també
eren un dels pilars bàsics com a eina de treball.
Els dies 24-25 i 26 de novembre hi van haver diversos
actes culturals i festius que varen completar la Fira, que va
25
Fira de Santa Caterina 2006
L’Associació de dones l’Olivera Arbequina, també va
montar el seu estand a la Fira
La Cooperativa també va sortir a la Fira, obtenint un
gran èxit en la venda d’oli d’oliva arbequina
L’Associació Amics dels Vilars, també va aprofiar la
Fira per publicitar-se i donar a conèixer el jaciment
ser inaugurada pel President del Consell Comarcal de les
Garrigues, el Senyor Juli Muro.
A nivell local cal destacar l’actuació musica de la
Furgoneta Verda i de la Rock & Llamp, que van deleitar a
tots els assistents.

26
Festes de Nadal 2006
La màgia dels Reis Mags,
als carrers d’Arbeca
Un any més, sense faltar al seu compromís de repartir
regals i il·lusions, ses magestats els Reis Mags d’Orient,
van visitar la vila d’Arbeca amb les seves majestuoses
carrosses carregades de regals per tots els nens del
poble. La comitiva anava acompanyada del grup de
grallers locals, La Revolta d’Arbeca, els quals els varen
acompanyar fins a la Casa de la Vila, on després de
descansar una mica varen fer el seu discurs dirigint-se a
tots els nens. També l’alcaldessa, Ramona Barrufet, va fer
la seva aportació parlamentària i després de saludar a ses
magestats i a tots els arbequins i arbequines des del balcó,
com ja és habitual en aquest dia.

Els nens i nenes d’Arbeca varen donar la benvinguda
al Patge Reial de SSMM els Reis Mags d’Orient, Alí
Patxà, que va arribar a la sala de Jocs el dia 30 de
desembre a les 6:30 hores de la tarda. Els nens l’hi
varen fer entrega de les seves cartes
Imatge d’una de les interpretacions del tradicional
concert de Reis a càrrec de la coral Encís d’Arbeca. De
la mateixa manera, es va fer el concert a càrrec de la
coral Harmonia, com ja és tradició en aquestes festes.
Els actes van tenir lloc a la Sala de l’Abadia
Nova edició de l’esplai
Per tercer any consecutiu va cel.lebrar-se durant els dies
28 i 29 de desembre del 2005 i 2, 3 i 4 de gener del 2007
l’Esplai de Nadal. L’esmentat va tenir lloc als baixos
de l’Edifici Nou de les Escoles excepte el darrer dia que
es realitzà a l’antiga Sala de Jocs del Centre Recreatiu
Municipal. Durant els dies que va realitzar-se als baixos
de l’Edifici Nou, tots els nens i nenes participants van
27
Festes de Nadal 2006
Imatge d’uns nenes fent cagar el Tió, el qual va cagar
una bosseta de xuxeries a tots els nens i nenes que
varen voler cantar-li la cançó i varen picar amb el pal,
després de fer entrega de les cartes al Patge Reial, Alí
Patxà
Els nens i nenes de l’Escola Bressol Sant Jaume, també
varen fer la seva celebració del Reis Mags d’Orient,
els quals arribaren a la Sala Màrius Torres el dia 4 de
gener a les 17:30. Tots els nens varen rebre un regal de
Ses Majestats, un conte
poder gaudir de jocs, realització de manualitats, dansa,
contacontes, etc, als espais que han estat habilitades a
tal efecte. El darrer dia va tenir lloc una actuació infantil
a càrrec del grup Els Sapastres i tots els nens van ésser
obsequiats amb un berenar consistent en melindros
i xocolata desfeta. L’Esplai va ser organitzat per la
Regidoria d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat i el grup
La Petjada del Secà. A la finalització de l’Esplai tots els
nens i nenes participants van rebre un diploma acreditatiu
del mateix.

Una passejada per la Fortalesa
Totes les persones que vulguin
conèixer la Fortalesa dels Vilars
disposen d’un material excel.lent per
a preparar la visita i poden adquirirlo
a l’Ajuntament. Us recomano
especialment la guia i el DVD. Ara,
però, aprofitant la invitació de La
Borrassa, vull acompanyar-vos en una
passejada per la fortificació, explicarvos
algunes de les moltes coses que,
després de més de vint anys de treballs,
sabem dels seus antics habitants, cridar
la vostra atenció sobre alguns dels
elements més significatius i, per què
no, plantejar-vos alguns dels misteris
que encara són per desvetllar. Estic
segur que amb aquestes planes a les
vostres mans podreu fer un viatge
meravellós a través del temps. Només
us demano un punt de complicitat:
deixeu-vos portar per la imaginació,
mireu de traduir en imatges mentals les meves descripcions
i les restes arqueològiques, interaccioneu amb elles, feu
preguntes i trobareu respostes. Les pedres no són mudes i
és sorprenent quant poden arribar a dir-nos.
Acompanyeu-me... La pista asfaltada i el caminet ens
han deixat a la part sud de la fortalesa. Ens aturarem
un moment i després continuarem a la nostra esquerra
donant-li la volta en el sentit de les agulles del rellotge.
1.- Tell
Un gran testimoni orientat nord-sud és la única resta de
dels Vilars
Text: Emili Junyent
Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL
29
l’antic tossalet artificial sorgit a la plana a conseqüència
dels successius enfonsaments de les cases i de la posterior
construcció sobre els enderrocs. La fortalesa va ser
fundada pels volts del 750 a.C. i abandonada entre el
350 i el 325 a.C. Les fases Vilars 0 i I, segles VIII, VII i
bona part del VI, corresponen a la primera edat del ferro
preibèrica; Vilars II, finals del segle VI i primera mitat del
V, correspon al període ibèric antic; i Vilars III i IV, finals
del segle V i segle IV, a la plena època ibèrica.
Durant quatre segles la fortalesa s’anà transformant i
reconstruint sobre si mateixa en actuar la muralla com una
mena de gegantí contenidor. Un cop abandonada, la runa
acumulada es convertí en el que l’arqueologia coneix com
un tell. Els treballs agrícoles anivellaren el terreny i el tell
va resistir fins els anys 60, quan la gran maquinària el va
arrassar, i ens deixà únicament el testimoni conservat entre
dos propietats. Les fases Vilars III i Vilars IV només es
conserven en el testimoni.
2.- Fossat
Ens trobem en l’espai ocupat pel fossat. El panorama
canviarà radicalment amb l’excavació i el buidament del
fossat, però ara ens trobem just al damunt. En realitat,
hem de parlar de dos fossats diferents. El més antic tenia
l’escarpa interna de terra i el perfil atalussat. 200 anys més
tard el fossat s’havia colgat de terra i, coincidint amb altres
reformes a la fortificació, es va construir un nou fossat de
13 metres d’ample i 4 de fondària; l’escarpa interna va ser

30
substiuïda per un potent mur, més cenyit a la muralla i que
retallava l’antic talús.
3.- Camp frisó
A peu de muralla i sobre el pendent del talús es situen les
pedres dretes, clavades al terra per dificultar els moviments
dels atacants. Aquest sistema de defensa es coneix com a
camp frisó o “chevaux-de-frise”; és únic a Catalunya i la
vall de l’Ebre i el més antic conegut a Europa.
4.- Muralla torrejada
Els fossats i la barrera de pedres clavades són les defenses
avançades davant de la muralla. Aquesta tenia inicialment
11 torres i 2 bastions; durant l’ibèric antic, per fortificar
la nova porta situada al nord, es construiren una torre i un
bastió més. La muralla, aixecada amb pedra i tovots de
fang assecats al sol, en alguns punts assoleix un gruix de
6 metres.
5.- Porta Oest i claveguera
La primera fortalesa disposa de dues portes aliniades Est-
Oest. Aquesta està protegida per una torre massissa situada
a la dreta i un petit bastió a l’esquerra. Com les altres, és
molt estreta per facilitar la seva defensa. Fixeu-vos en
la claveguera que portava l’aigua del carrer principal al
fossat. Va ser la porta utilitzada mentres es construia la
fortificació i va estar oberta només durant la fase Vilars 0.
Ara entrarem a l’interior per una obertura artificial
provisional.
6.- Espai central i bassa
L’interior està presidit per la bassa, situada al bellmig de
l’espai central. Disposa d’un baixador per assolir més
còmodament la cota de l’aigua. Va ser construïda -molt
probablement en lloc d’una de més antiga- durant Vilars
III, la qual cosa vol dir que funcionava a una cota més alta
i que és més moderna que les cases que l’envolten.
7.- Urbanisme: cases, espais productius i carrers
Les cases es recolzen a la muralla i obren les seves portes
al carrer. Al llarg del temps, les cases canvien de forma i
dimensions i les façanes i el carrer es desplacen d’acord
amb les necessitats, encara que mantenint la disposició
general i l’estructura allargassada. Una anella d’espais
destinats a activitats productives i d’emmagatzament
encercla l’àmbit central i la bassa. Tres carrers enllacen
el principal o de circumvalació amb les portes i, al
menys dos, aquest amb l’espai central. Els encreuaments
serveixen per a definir petites plaçoletes on es situen forns
d’ús col.lectiu.
8.- Recinte cultual
En el seu estat actual, abans de restaurar-lo, el recinte no

és fàcil d’entendre doncs, s’observen murs pertanyents a
les diferents èpoques. Es tracta d’un edifici rectangular
amb tres àmbits diferenciats. Primer un vestíbul amb un
petit espai tancat a la dreta, possiblement destinat a la
llenya i ocasionalment a guardar l’animal que s’hagués
de sacrificar; a continuació una avantsala i al fons la
gran sala presidida per una llar en forma de pell de brau
estirada o de llingot xipriota, forma sempre associada al
poder, l’aristocràcia i funcions culturals. El foc ritual que
cremava sense parar ha quedat testimoniat en el sutge que
cobria les parets i el terra de l’estança. Una capelleta, un
petit altar, un betil i un vas ceràmic clavat al paviment amb
una cadeneta de bronze al seu interior són altres elements
de les activitats cultuals.
9.- Porta Nord
Durant Vilars I la fortalesa havia tingut un únic accés obert
a l’Est i, ja iniciats els temps ibèrics, es va construir la que
seria la porta principal, aquesta vegada orientada al nord.
Es practicà una obertura a la muralla al costat d’una gran
torre a la qual s’afegí un bastió i es construí una torre nova
–l’única torre buida- per flanquejar el llarg i estret passadís
d’accés. En relació amb la porta i el pas del fossat es va
reforçar espectacularment el seu parament intern.
10.- Porta Est i espai extramurs
La fortalesa antiga va tenir un dels elements més
31
emblemàtics en la torre-porta orientada al sol naixent. Un
estret passadís enllossat travessava la torre massissa; la
porta estava situada al final i es conserven dues pollegueres
que van ser utilitzades successivament.
La muralla i la torre-porta retrocedeixen en relació a l’oval
de la fortificació que disegueix el fossat. El resultat és
un ampli espai situat extramurs però que gaudeix de la
protecció del fossat. Resta per excavar i la seva funció
és una incògnita. Pensem que podria servir per tancar el
bestiar, concretament el bé més preuat: els cavalls.
La visita ha acabat, hem après coses però tenim, de
ben segur, més preguntes que abans. Entre elles, potser
aquestes que intentaré respondre com a conclusió final.
Per què es va construir la fortalesa?
Per a ser la residència d’un cabdill i dominar el territori. Es
volia impressionar i per això les defenses van més enllà de
les necessitats estrictament militars.
Quina era la riquesa i la raó del poder d’aquella gent?
Eren pagesos i ramaders, unes dues-centes persones que
vivien del camp, però també de l’explotació d’altres
comunitats escampades per la rodalia. La fortalesa
era inexpugnable i tindrien armament i capacitat per
organitzar, quan calgués, una petita tropa. Coneixien el
ferro i criaven cavalls. Aquest fet il.lustra i explica el seu
poder. El cavall és un símbol de prestigi en les societats
antigues i els habitants dels Vilars practicaven rituals per
afavorir la fecunditat de les eugues enterrant els fetus sota
de les cases.
Per què allà?
Perquè l’envolten les millors terres i tenien a prop l’aigua
del fondo de l’Aixaragall. També perquè volien construir
una fortificació insòlita a la plana, sense les limitacions
topogràfiques de l’emplaçament tradicional al damunt
d’un turó.
Per què s’abandonà?
No ho sabem segur... Si podem dir que no va ser atacada
i destruïda; simplement s’abandonà. Amb el pas dels
segles, la situació política havia canviat molt; el poble
ilerget controlava de forma més centralitzada el territori i
a la vella fortalesa li havia passat l’hora. La societat tribal
donava pas a la societat estatal arcaica: Iltirta.
On era el cementiri?
No ho sabem... Amb seguretat, a prop, possiblement en els
terrenys graverossos. Potser ha estat destruït pels cultius,
potser ens espera colgat sota terra. Sota del paviment de
les cases, sovint apareixen enterrades criatures mortes poc
abans o després de nèixer, potser de mort natural, potser no
volgudes. Com no eren éssers socialment reconeguts, els
nadons no participaven del ritual funerari de les persones
adultes.

32
La grafologia, una altra manera de
Aquest número, la Borrassa viatja fins a Barcelona
per entrevistar a una arbequina amb una professió
força original, o si més no, desconeguda per molts,
la grafologia. La Montse Perelló i Giné, de cal Milio,
té 30 anys i treballa des de fa quasi tres anys com
A la imatge, la Montse al seu despatx
conèixer les persones
Què és la grafologia?
La Grafologia és la tècnica que mitjançant l’escriptura
estudia el conscient i l’inconscient de les persones. Quan
el cervell dóna una ordre a la mà, aquesta s’impregna de
la personalitat de l’individu i projecta en un paper tot allò
que un és.
Quins estudis has realitzat (o realitzes) per ser
grafòloga?
Fins fa poc la grafologia només es podia cursar en centres
privats, aquest ha estat el meu cas. He estudiat durant 6
anys la tècnica de la grafologia en un centre a Barcelona
i a l’Associació Grafopsicològica de Madrid, un curs de
Patologies mentals.
Com vas introduir-te en el món de la interpretació de
Text: Antonieta Safont
a grafòloga, la seva actual professió. Llicenciada
en marketing, empresarials i relacions públiques,
també troba temps per practicar algunes de les seves
afeccions predilectes, la lectura, el submarinisme i
muntar a cavall.
la lletra?
Va ser per casualitat. Al 1.999 vaig veure a un diari que
es realitzava un curs de grafologia. M’hi vaig apuntar
com a hobby, però amb els mesos i anys observava que la
tècnica m’agradava tant que vaig deixar la meva professió
de Comunicació per dedicar-m’hi exclusivament, fins al
punt de posar una empresa a Barcelona, especialitzada en
formació de grafologia, selecció i grafoterapia.
La tècnica de la grafologia és molt complicada, per
començar a entendre-la fan falta almenys 2 o 3 anys
d’estudi i després molta pràctica. I per dedicar-t’hi fan
falta molts anys. És una responsabilitat molt gran, no es
pot ser frívol.
Qui et va despertar l’interès per la grafologia?
Sobretot la meva primera professora. Ella em va despertar
totes les il·lusions justes, per dedicar-me a aquesta
professió. Després he anat tenint diversos professors,
dels quals m’agradaria destacar a Juan Allende, que és el
President de l’Associació de Madrid. Ell m’ha ensenyat
a relacionar l’ésser humà i el seu comportament amb el
Perquè de les accions. Fa un any, també em va marcar
molt un altre professor, el gran mestre de la grafoterapia,
Juaquín de las Heras, amb qui vaig compartir els seus
coneixements durant uns mesos, ja que per desgràcia es va
morir l’estiu passat.
Quan i què et va fer decidir que la grafologia, seria la
teva nova professió?
Després de 3 anys estudiant la grafologia, vaig començar a
aplicar-la a l’empresa on treballava, alternant amb el perfil
de Directora de Comunicació i de RR.HH. (Recursos
Humans). Poc a poc, vaig començar a fer seleccions a
l’empresa i anava veient que aquesta feina m’agradava
més que la que estava realitzant. M’omplia més saber de
les persones el perquè els hi passava alguna cosa, entendre
moltes carències i sobretot el perquè d’aquestes. Poc a poc,
anava veient que aquesta professió m’apassionava, fins al

punt de fer-la la meva professió.
Quant temps fa que et dediques a aquesta professió?
Cap al 2002 vaig començar poc a poc, però no és fins al
2004 que deixo definitivament l’antiga feina i em poso al
2005 pel meu compte. Ara fa quasi 3 anys que em dedico
exclusivament al món de la grafologia. Tinc una empresa a
Barcelona, que es diu Signes Grafo.
Per a què s’utilitza la grafologia?
Existeixen moltes vessants en aquest món. Potser el més
destacat és tota la selecció de personal o de Recursos
Humans. La grafologia es fa servir per seleccionar el
candidat òptim que una empresa necessita. A partir de
l’escriptura manual del candidat, s’analitzen les seves
actituds i aptituds. Per selecció, la grafologia és una
tècnica ràpida, amb un cost econòmic per l’empresari baix
i molt eficaç.
Una altra vessant és la de formació, tant a empreses, a la
universitat, a particulars, etc.
La grafologia també s’empra per a l’autoconeixement. Per
saber com realment és un o per saber com és l’altre. Per
entendre que li passa a l’infant, a l’adolescent, assessorarlos
pels estudis futurs, conèixer la compatibilitat de
caràcters entre persones, etc.
Una altra aplicació és la Grafoteràpia. És una tècnica
novedosa i altament potent. S’empra com a teràpia,
mitjançant la pressa de consciència del grafisme, es
pot canviar el caràcter. Si la lletra expressa com és una
persona, canviant-la de forma terapèutica es pot canvia
l’actitud de l’individu.
Qui requereix els serveis professionals d’una
grafòloga?
Normalment són empreses i particulars. L’empresari
sobretot la fa servir per seleccionar candidats. Quan veieu
al diari que busquen un perfil i hi posen "enviar carta
manuscrita", implica que darrera existeix un grafòleg que
estudiarà la lletra del candidat.
Després hi ha la persona particular que es vol conèixer
millor i es fa un estudi grafològic per saber de manera
objectiva com és. També totes aquelles persones que volen
canviar algun defecte i recorren a la grafoterapia com a
teràpia.
I per últim, la gent que es vol formar o per hobby o per
feina i aprendre la tècnica a través de cursos.
Quina informació pots extreure d’una lletra o
signatura?
Quan volem saber com és una persona amb tota la puresa,
es fa escriure un text entre 10 i 15 línies i la firma. Amb tot
això la informació és quasi total. Entendrem el conscient i
l’inconscient d’aquesta persona. El text ens mostrarà com
es comporta en la seva vida quotidiana, veurem tota la
capacitat intel·lectual, l’emocional i l’accional. Després
amb la firma observarem l’objectiu de vida que té aquella
persona i el seu "jo" íntim, i amb la rúbrica totes les
seves pors i màscares. Estudiat tot això, mirarem si hi ha
coherència amb la lletra i la firma.
33
La tècnica és molt potent, fins al punt d’arribar a saber
aspectes d’algú que ni ell mateix coneixia o intuïa
(l’inconscient).
Un cop fet l’estudi sobre la lletra d’una persona, què
pots fer o aconsellar?
Amb la grafologia es diagnostica. Se li diu a la persona
com és realment, sense justificacions ni subjeccions.
Arribat aquest punt, que ja és molt, la persona, si té ganes
de millorar, pot cercar mil teràpies que ofereix la vida. Una
d’aquestes és també la grafoteràpia.
Ens pots dir alguns trets característics sobre la
grafologia, perquè nosaltres puguem interpretar
alguna cosa sobre la nostra lletra o signatura?
Uf!! I tant! Moltes us en podria dir!
Quan vegeu un text i una firma us heu de fixar amb moltes
coses. L’ordre de la lletra que ens dirà l’ordre mental de la
persona, la velocitat de la lletra ( dinamisme mental), la
inclinació de les lletres ( sociabilitat), la direcció de la línia
base ( la constància), la pressió ( l’energia), etc.
Després cada lletra reflexa i simbolitza una característica
( la "a" la sociabilitat, la "o" com estem per dins, la "d" la
capacitat intel·lectual, la "g" el comportament sexual, la
"m" la responsabilitat, la "t" la força de voluntat, etc.)
I després la firma. El nostre nom significa la nostra
intimitat, la nostra infància, el primer cognom la influència
de la nostra figura paterna i com ens comportem a nivell
professional, i el segon cognom la influència de la nostra
figura materna.
Després hem de mirar si ens tatxem ( no ens agradem),
si ens embrionem ( timidesa), si posem un punt final,
cometes, etc.
Tens alguna curiositat sobre alguna vivència o sobre la
professió en general?
Per mi quasi cada dia estic vivint vivències que em
colpeixen fort. Tractar amb l’ésser humà és preciós, és
enriquidor, em fa créixer. Cada persona és un món i
porta dins seu mil vivències, tan maques o tan dures,
que estudiar la lletra de cada un m’ensenya moltes coses.
Primer a no jutjar, segon a entendre a la persona, i tercer a
escollir millor.
Estic contenta d’haver elegit aquesta professió, em posa
en contacte amb l’essència més íntima de cada persona i
a més, em dóna la satisfacció de poder col·laborar amb el
seu creixement personal.
Estar enamorada de la teva professió és un regal fascinant.
Us animo a tots a entrar dins d’aquest fascinant món.
Logotip de l’empresa dedicada a la grafologia

34
Marilyn Monroe
Sorprèn l’angulositat de la signatura de l’actriu. A nivell públic ens podria semblar una dona
tendra i molt donada a la sociabilitat, però l’angle a la seva firma ens diu que era una persona
tensa, rígida i amb una gran ambició per les coses materials. Fixeu-vos en els angles de la part
baixa de la firma!
Firmava amb tamany gran, denotant que estava molt pendent d’agradar o no, als altres.
Necessitava contínuament el reconeixement públic. Era una dona ambiciosa i lluitadora, però
amb un ser interior tens i amarg.
Albert Einstein
A part de ser un geni a nivell científic, la firma denota una persona amb una alta qualitat
humana . És una firma evolucionada. És senzilla, petita i molt personal, denotant senzillesa i
humilitat. La seva inclinació a la dreta el fa ser espontani i amb ganes d’estar i compartir amb
els altres. Destaca d’Einstein una intel·ligència clara, on la forma no li preocupa i li dóna una
importància gran al contingut i a la sobrietat. Com a bon investigador té els punts de les “i”
adelantats.
Adolf Hitler
A la firma d’Adolf Hitler s’observa la primera “a” totalment oberta, denotant facilitat de paraula
i si a això s’hi uneix el guió baix de la “f” (tendència a la teatralitat) ens dóna com a resultat, el
demagog que era.
La pressió de la firma és molt forta, indici del gran cabdal energètic que posseïa. També ens
informa que era una persona autoritària i exigent. Si observeu la firma veureu com és
descendent, la línia base cau, indicant un estat anímic depressiu.
Consulta la teva web
www.arbeca.org

La Banda, una entitat musical perduda
Eren els anys 1957 o 1958, quan dos mestres d’escola, el
Sr. Manolo Brunet i el Sr. Josep Ximenos, van promoure
la creació d’una banda de tambors i trompetes a la Vila
d’Arbeca.
Ambdós professors, vinculats amb els Fronts de Juventut,
i aprofitant que molts dels joves de la vila, després del seu
pas pel servei militar obligatori, en aquell temps, tenien
coneixements per tocar la trompeta o bé el tambor, van
decidir iniciar una banda, la qual amenitzaria moltes de
les festes del poble.
En Brunet i en Ximenos van anar a buscar dos entesos en
la matèria, en Josep Ma Dalmau Tassies de cal Mà i en
Jaume Sans Cornet, de cal Cornet. En Josep Ma tocava en
un grup de música, i ell seria l’encarregat d’ensenyar als
joves l’art de la trompeta, i en Jaume seria l’encarregat de
la part de la percussió, els tambors.
Tal com recorda en Jaume, la banda, una entitat sense ànim
de lucre, va sortir al carrer a tocar amb una “camisa blanca
i pantalons de casa”. Tot i que posteriorment, en Brunet i
en Ximenos varen aconseguir alguns uniformes de Fronts
de Juventut al igual que varen aportar al grup un parell de
trompetes curtes, dues de llargues i algun tambó.
La Banda va ser una entitat que va perdurar alguns anys,
tot i que en cap moment no es recorda haver escrit algun
paper que els acredités com a entitat. Està clar que hi
havia un director i un encarregat de recaptar el poc que
cobraven, però en cap moment es varen redactar uns
estatuts o alguna cosa similar.
Els diners que anaven recaptant, servien posteriorment per
la compra o renovació de material al igual que també van
servir per canviar-se l’uniforme. Si amb el pas del temps
resultava que el fons de la banda era generós i tenien les
necessitats de material cobertes, feien alguna sortida per
tots els membres de la banda. Algunes de les sortides que
es varen efectuar, tal com ens diu en Jaume, varen ser a
Barcelona, a Montserrat, a Mallorca i l’última a Eivissa.
Aquesta era la compensació econòmica que rebien els
Text: Berta Esqué
35
membres de la banda, podríem dir que cobraven en
espècies, ja que se’ls
pagava el transport i
l’estada del fons de
l’entitat.
Bàsicament, la banda
sortia al carrer per
amenitzar processons,
festes majors i cavalcades
de reis, posteriorment
també anaven a tocar a
cases dels nens i nenes
que feien la Primera
Comunió. Era una entitat
que sortia a totes les festes
i festetes! Al inicis recorda que eren moltes les sortides
que feien bàsicament al poble, ja que en aquell temps era
habitual sortir en processor molt sovint. L’Ajuntament, per
la seva part, compensava aquesta activitat amb una quota
anual al fons de la Banda, el qual els comprometia a sortir
sempre que es cregués oportú.
La Banda no només tocava en àmbit local, sinó que també
sortia a altres poblacions del contorn i a ciutats com per

36
exemple Reus o Tarragona.
La publicitat per tal que els ajuntaments els contractessin
es feia a través de cartes als mateixos ajuntaments o inclús
recorden haver anat amb moto a algunes poblacions veines
a repartir uns fulletons que a l’inici havia confeccionat el
Sr. Brunet.
En Jaume recorda que una vegada els varen demanar
d’anar a tocar fora d’Espanya, però per la condició dels
components de la banda, és a dir, alguns estaven realitzant
el servei militar i no podien sortir d’Espanya, no varen
poder acceptar l’oferta.
La banda tenia un gran repertori, tot basat amb marxes
militars però arranjades per en Josep Ma, així doncs
podríem dir que les peces de la Banda d’Arbeca eren
úniques.
Als inicis de la Banda, quan calia fer un desplaçament
per anar a tocar als pobles veïns el mitjà de transport
habitual era el cotxe de línia, encara que de vegades ho
feien amb un camionet d’un recader de la vila, el qual els
hi acondicionava a la caixa de darrera uns banquets per tal
de poder seure tots els membres i carregar tot el material.
Més tard, al disposar de vehicles propis, l’utilitzaren per
fer algunes sortides.
Tot i ser una entitat sense ànim de lucre, la constància en
assajar les seves peces era molt gran, ja que als inicis, la
banda assajava cada dia! Bé això, tal com ens explica en
Jaume, cal entendre-ho d’una altra manera, es tractava
d’un grup de jovent del poble que realment i sota el pretext
d’assajar, es reunia diàriament. Reconeix que no totes les
hores que passaven reunits eren realment per assajar, ja
que més aviat era una trobada d’amics!
En els últims temps, la banda d’Arbeca, per tal de fer
més atractives les seves sortides, s’ajuntava amb unes
majorets, amb les que varen sortir més vegades va ser
amb les d’Ivars d’Urgell, al igual que va incorporar un nou
fitxatge per portar el banderí, un noi jovenet que obria pas
a la banda.
Per la Banda hi va passar
molta gent, i gairebé sempre
que feien les sortides eren
22 persones a tocar. La
veritat és que tampoc no
podien ser més perquè no
tenien més instruments!
La banda, al igual que altres
entitats va veure la seva fi
quan va faltar jovent per
formar-ne part, i quan els
joves que hi tocaven anaren
al jornal, ja que si calia
fer alguna sortida en dies
laborals ja no era tan fàcil
fer la convocatòria, doncs
primer era la feina que la
devoció.

LA MEMÒRIA DE LES PERSONES GRANS
Sóc una persona gran i noto que, a vegades, em falta
la memòria, per exemple quan va començar a fer calor
buscava unes camises de dormir que tinc, molt fresquetes,
i no les trobava enlloc, és a dir, enlloc que poguessin estar
segons els meus costums i per tant vaig encomanar que
me’n compressin de noves, quan de sobte, em van sortir
d’un lloc que recordava haver-les-hi posat.
Aquest fet em feu venir a la memòria un cas que va passar
fa uns quants anys.
A Belianes hi havia un senyor, d’uns 70 anys, que cada
dimecres anava al mercat de Mollerussa, amb el seu
cotxe una mica vell, i sempre tenia el costum de deixar-lo
aparcat al mateix lloc. Un dia al arribar al lloc on sempre
aparcava el va trobar ocupat i no va tenir cap més remei
que aparcar-lo en un altre carrer.
Quan va tornar de mercat i va anar a buscar el cotxe per
LLIBERTAT !
Quan va néixer la meva germana petita, el pare (que era
d’idees anarquistes) no la va voler batejar i li volia posar
de nom Flor (feia poc que un amic seu del partit havia
posat Floreal a un fill seu). Però jo vaig insistir molt perquè
li posés Llibertat i em va fer cas. Jo tenia llavors 8 anys
però aquesta paraula ja em ballava per cap i continua fentho.
Mai he comprès prou bé que entenem la gent per llibertat
fins que vaig llegir “La por a la llibertat” de Eric From,
llavors vaig copsar una mica el sentit d’aquesta paraula. La
llibertat vol dir responsabilitat, per això fa tanta por i per
això proliferen les sectes, partits, associacions, etc.
La llibertat individual pesa molt i per això la gent crea
Textos: Teresa Bellmunt
37
marxar cap a casa va anar al lloc on sempre l’aparcava i
no el va trobar i es va pensar que li havien robat. Se’n va
anar cap a la policia a denunciar el robatori, els va donar
les característiques del vehicle, la matrícula i els agents li
varen dir que no es preocupés que li trobarien el cotxe.
El senyor cada setmana anava al mercat amb algun veí de
Belianes que el vulgues prendre i cada dimecres anava a la
policia a preguntar si en sabien res del seu cotxe.
Així van passar tres mesos, fins que un dia un veí del seu
poble va passar pel carrer on estava estacionat el cotxe i el
va reconèixer. Quan va arribar a Belianes va anar a trobar
a l’amo del cotxe i li va dir on l’havia vist i varen anar a
buscar-lo i fins llavors no li va venir a la memòria que allí
li havia deixat ell.
Explico aquest cas perquè us fieu de la memòria de la gent
gran! Ah! I de la eficàcia de la policia!
partits, religions i margingales per defugir-la.
Jo crec que la llibertat és el do més preuat que ens ha donat
Deu i que només podem assolir-la en la autoestima i la
rectitud de consciència, estimant-nos i estimant la gent i
per això pateixo quan veig els joves d’avui, que són rebels
a l’autoritat amorosa dels pares i a la saviesa dels mestres i
en canvi es llancen a les presons tenebroses de les drogues
o a les sectes militaristes nazis. Gràcies a Deu, també hi
ha joves que valen, només cal veure el voluntariat, com es
preocupen per la gent gran i els minusvàlids i segurament
hi ha més de bo que de dolent en aquest món.
Tots els diumenges a les 11:00, a les 12:00 i a les 13:00 h. sortides des de l’Ajuntament.
Durant tot l’any, tots els empadronats a Arbeca, podran fer la visita de forma gratuïta.

38
Tercera jornada: “Arbeca,
una vila medieval”
La Segona Jornada d’Història d’Arbeca celebrada durant
la tardor de 2005 tenia com a objectiu reconstruir l’Edat
Mitjana a la nostra vila. Són mil anys d’història! Un
període molt llarg per a ser abordat en una sola sessió,
però així es féu.
A l’hora de plasmar aquesta segona jornada a la Borrassa
vam decidir dividir-la en tres parts: una primera fou
“Aproximació al context medieval arbequí”, publicada al
número 9 de la revista; una segona part que és “Arbeca,
una vila medieval” i una tercera que serà “El castell
d’Arbeca i els seus senyorius” que es publicarà al proper
número.
És cap a l’any 1080 quan Ramon Berenguer II incorpora
Arbeca al domini cristià. Fins aleshores havíem estat sota
potestat musulmana, concretament de la taifa de Siurana.
La reconquesta d’Arbeca és fruit d’una pària (una mena de
tribut) que va pagar la taifa musulmana al comte cristià.
És en aquest moment quan s’inicien els senyorius a la
nostra vila i quan Arbeca i el seu castell emprenen el
seu camí vers la màxima esplendor de l’Edat Mitjana. El
poble experimentarà un fort creixement demogràfic (la
vila, a la baixa Edat Mitjana, es posarà per sobre del mig
miler d’habitants) i es clourà amb una muralla que no serà
enderrocada fins al segle XVIII (per tal de que la vila es
pugui expandir).
Endinsem-nos ara a l’Arbeca medieval a partir d’un breu
anàlisi dels principals elements que estructuraven la vila:
l’església, els carrers i places, els portals d’entrada, els
habitatges, el castell...
La vila medieval d’Arbeca era molt més que el castell
que la coronava. Un exemple n’és l’antiga Església de
Santa Llúcia. Era un temple medieval que ocupava una
petita part de l’església actual. Estava orientada cap a
l’est i situada entre el que avui és l’altar del Sagrat Cor,
l’altar Major i l’altar de la Puríssima. L’actual altar del
Roser era la placeta de l’Església. El seu campanar devia
ser grandiós; l’actual campanar de l’Església parroquial
de Sant Jaume és encara, el d’aquella església medieval.
Estudiosos locals creuen que el campanar de l’església
de Santa Llúcia era molt més gran que l’actual; mostra
d’això en són les precioses i enormes escales que hi pugen.
Aquests mateixos estudiosos afirmen que, a l’igual que el
castell, el campanar tampoc es devia salvar de l’espoli de
pedra, reduint-ne les seves dimensions inicials fins a les
que podem observar avui en dia.
Text: Sergi Pelegrí i Perera
La nau central de l’església actual era una casa particular,
segons algunes fonts “cal Palau”. A banda i banda
d’aquesta casa hi havia dues placetes, una era la del
“Cànem” i l’altra, per diversos estudiosos, titllada com la
de “cal Pifarré”.
Amb la desaparició de l’església medieval, les dues places
quedaren unides en una de sola.
L’Església parroquial de Sant Jaume estava integrada dins
el conjunt del castell-palau, concretament a la vora de
l’habitació del senyor. Es diu que el senyor podia seguir
les cerimònies religioses des de la seva cambra mitjançant
una gran finestra reixada. La parròquia d’Arbeca, a
l’època baix medieval, era molt important degut a la
possessió de parròquies sufragànies com la de les Borgetes
de Salena. Castellots “part Comtal” (que pertanyia a la
Baronia d’Arbeca) compartia església amb Castellots
“part Reial” (que pertanyia a la demarcació de Borges).
El temple estava situat al mig de la partició del poble i els
habitants de la “part Reial” tenien preeminència davant
els seus convilatans de la “part Comtal”. Un exemple n’és
que sempre entraven a l’església els primers. Es sap que
aquesta parròquia no era sufragània de la d’Arbeca.
Referim-nos ara a les places i carrers medievals: l’Arbeca
medieval s’estructurava mitjançant uns eixos vertebradors
que posaven un mínim d’ordre al seu urbanisme. Aquests
eixos eren la Plaça Major (la que menys ha canviat amb
Vista de l’actual campanar de l’església

el pas del temps; és on es desenvolupava la major part
de la vida social de la vila i on abans d’entrar al segle
XV s’hi establirà el Comú o Universitat, és a dir, una
mena d’ajuntament format per prohoms del municipi
que representaran la vila davant els senyors), la Plaça
Estat actual del carrer Sant Jaume, que uneix la plaça
Major amb la plaça de l’Església
del Mercat (a l’època baix medieval no s’hi feia mercat
però era un focus de vida social), la Plaça de l’Església
(antigament dividida en dues placetes) i els actuals carrers
Sant Jaume (un dels carrers més importants de la vila on
hi vivien personatges importants o prohoms d’aquesta
època), Onze de Setembre, Major, Sant Joan, Vidal i
Barraquer i Abadia.
Un element comú a molts dels carrers i places que acabem
de citar eren els porxos; l’Arbeca medieval era una vila
porxada. Alguns d’aquests porxos han arribat fins als
nostres dies i altres, han estat enderrocats o ocultats degut
a l’aprofitament que se n’ha fet per engrandir les cases. Des
de la Plaça Major fins a l’actual Plaça de l’Església totes
les cases, a un costat i altre, estaven suportades per arcs de
pedra; la “Plaça del Cànem” estava envoltada per porxos
als quatre costats i tenia dos portals, un que comunicava al
Carrer Sant Jaume i un altre amb el carreró que porta fins
a l’abadia; el Carrer Abadia, Onze de Setembre i Major
també eren carrers emporxats.
Altres carrers que s’han de destacar són el de Sant
Fèlix (on s’hi conserven uns meravellosos porxos que
pertanyien a l’antiga placeta “del Cànem”), el carrer que
comunicava l’actual Plaça del Mercat amb l’antiga Plaça
de Santa Llúcia (era important perquè era un accés des
39
de la vila fins a l’entrada al recinte castral i perquè és per
on suposadament baixaven els senyors a l’església del
poble) i la placeta contigua a la “del Cànem” (poc se’n
sap perquè no consta en cap document i els seus vestigis
resten soterrats sota les cases que s’hi construïren; segons
Ciurana Sans, aquesta plaça tenia un caràcter privat i hi
vivien famílies importants com els “Pifarré”).
Els portals d’entrada a la vila emmurallada estaven situats
al final dels eixos vertebradors de la teranyina urbanística
que donava forma a la nostra vila. El més important era
el situat al Carrer Sant Joan; algunes fonts afirmen que en
aquest portal s’hi engabiava el cap d’aquelles persones
que probablement no s’havien portat prou bé. El segon
portal d’entrada estava situat a la part més baixa del Carrer
Major. El tercer portal estava ubicat al fons del Carrer
Onze de Setembre; per aquesta porta s’hi entrà molta de
la pedra necessària per a la construcció del castell-palau
i dels habitatges. La pedra s’extreia de l’actual Plaça del
Toll. En quart i últim lloc, el portal oest de la vila era el que
es trobava a la zona de l’actual Carrer Vidal i Barraquer.
Si tracem una línia partint de les muralles que cloïen el
recinte castral, passant per cada un dels portals, obtindrem
el recorregut de les muralles que tancaven el nostre poble.
Els carrers que partien dels portals d’entrada junt amb
la Plaça Major definien l’organització anatòmica de la
vila. A partir d’aquests eixos principals s’entrecreuaven
nombrosos carrerets estrets i foscos.
Parlem ara dels habitatges i de la població posterior a la
reconquesta, fins al segle XV. Els fogatges indiquen que
a partir de la reconquesta, la població d’Arbeca comença
a créixer molt. Es passa de 68 focs l’any 1359 a 153 focs
l’any 1515 (si volem saber de quantes persones estem
parlant hem de multiplicar el nombre de focs de la vila
per 3’5, que és la mitjana del nombre de persones que
corresponien a cada foc en aquesta època; per tant, estem
parlant d’aproximadament 238 persones l’any 1359 i
de 536 veïns l’any 1515). La muralla de la vila aviat
esdevingué un impediment pel creixement de la població.
La grandària dels habitatges depenia de l’estatus social i
econòmic de les famílies. Les cases dels pagesos tan sols
feien de tres a quatre metres d’amplada i com a molt tenien
dos pisos, acostumaven a ser fosques i situades als carrers
més estrets del poble; les cases de les famílies benestants
estaven situades als carrers amples o a les places, eren
grans, amb obertures que deixaven penetrar la llum del
sol, amb porxos, arcs i fins i tot, columnes.
Hauríem de retrocedir en el temps per indagar sobre els
orígens del castell d’Arbeca. Nosaltres però, ens centrarem
breument en el castell-palau que el senyoriu dels Cardona
va establir a la part més alta de la nostra vila a partir de
1388. Es tractava d’una construcció gran i majestuosa,
formada per una robusta muralla que cloïa el recinte
castral (és a dir, tancava el palau i les seves muralles,
els calabossos, les cavallerisses, el pati de tornejos, les
estances dels servents, el cos de guàrdia, etc.). Els merlets

40
que coronaven aquesta muralla tenien forma de bust
humà, tota una peculiaritat que podia tenir connotacions
bàsicament defensives.
La muralla que tancava el castell-palau (ja no ens referim
a la muralla que cloïa el recinte castral sinó a la més
interior del conjunt, que protegia el palau) tenia quatre
torres de planta circular, disposades a cada un dels vèrtex
que formava la seva planta quadrangular. Aquestes torres
circulars eren la que encara guarda els seus vestigis sota
terra, prop de la cuina de l’escola (torre de les Armes); la
torre del Porgador; situada al nord i molt ben conservada,
(durant algun període de pau, residència del cuiner del
castell); la torre dels Vents, de la qual encara se’n conserva
la base i la torre de les Dames, que segons algunes fonts
podria ser la més antiga (d’època musulmana) i massissa
en el seu interior. Les tres primeres torres a les que hem fet
referència albergaven bombarderes per tal de defensar el
castell-palau en cas que fos atacat.
Però la torre més colossal era la que coneixem com torre
mestra o de l’homenatge: estava situada al mig del recinte
castral i era tot un símbol de poder i autoritat per part dels
senyors vers els vilatans. Era una gegantina construcció
de planta quadrangular de la que no en queda vestigis
visibles.
Podríem perllongar les explicacions sobre el castell
d’Arbeca durant pàgines i pàgines, analitzant cada un dels
espais que el constituïen, ja siguin les muralles, el portal
dels tres reis, el portal d’entrada al recinte castral des de
fora vila, el pont llevadís i el fossat, l’accés al recinte
castral des de l’interior de la vila, el cos de guàrdia, les
365 finestres i llurs reixes daurades, la visita del rei Felip
II l’any 1503, el molí de vent, etc.
(De nou, us vull comunicar que si voleu saber molt més
sobre els Cardona i el seu castell-palau teniu l’opció de
pujar cada diumenge a les 11.00h., 12.00h. o 13.00h davant
de l’Ajuntament, on hi trobareu un guia que us relatarà part
de la seva història amb el testimoniatge dels vestigis que
en resten. De tota manera, si no podeu assistir a aquestes
visites, al proper número de la Borrassa reconstruirem la
història del castell d’Arbeca, des dels seus inicis fins a
la seva destrucció. També farem referència als diferents
Imatge de la Torre del Porgador
senyorius que han passat per la nostra vila).
Sortim als extramurs d’Arbeca per tal de conèixer els
seus dominis, el seu terme. Una qüestió importantíssima
per a la subsistència del poble era l’abastiment d’aigua.
Al “fondo” de la part de solana d’Arbeca hi havia un petit
torrent. A més a més, constituïa una zona de cabalosos
pous dels que hom extreia aigua. Destaquem el pou
principal de la vila, l’aigua del qual servia per a rentar la
roba i abeurar els animals (no es feia servir per al consum
humà perquè se l’associava amb el contagi d’una malaltia,
la “mala gota”, que podia esdevenir epidèmica) i el pou de
la Ferrada, l’aigua del qual tampoc s’utilitzava per a ús de
boca, pertanyia al municipi i al segle XV va passar a mans
privades.
Ja tens el joc
de La Fortalesa
d’Arbeca?
Vols conèixer els
Vilars jugant?

Les basses que hi havia a l’extraradi de les muralles també
constituïen una garantia per l’abastiment d’aigua per als
vilatans. La bassa Bovera recollia l’aigua de pluja que
s’escorria pel coster del portal de Sant Joan, oferint una
aigua tèrbola que s’utilitzava per a regar i abeurar els
animals.
La bassa Bona, situada al marge esquerre de l’actual
carretera de Belianes, estava molt ben arranjada: disposava
d’unes escales de pedra per a accedir a la cota de l’aigua.
Recollia l’aigua de pluja de part de la zona del Pla de
Rufians i de la Coma-roca. En un document del 15 d’agost
de 1400 es parla de la bona qualitat de l’aigua per al
consum humà i de la prohibició de pas per als ramats. Tal
com recull “Arbeca, història i record”, durant la primera
meitat de segle XVI hi hagué uns anys d’escassetat d’aigua
i s’intentà preservar aquest bé de tot allò que el pogués
malmetre, prenent mesures com mantenir nets i erms
els vessants de la bassa o multar a aquell qui hi abeurés
animals amb 5 sous (2 sous més si es tractava de porcs). El
5 de juny de 1568, els senyors de la vila ordenaren que qui
prengués aigua de la bassa per regar o abeurar animals, o
qui la malmetés, hauria de pagar una multa de 10 sous i a
més a més, seria denunciat als jurats.
En últim lloc, la bassa de la Teuleria recollia l’aigua
procedent del vessant sud de la vila. Estava situada al
marge esquerre baixant per la “costa del pou”. La seva
aigua servia per abeurar animals i amassar l’argila per fer
ceràmica.
A més a més de pous i basses, els vilatans s’abastien
d’aigua mitjançant fonts com la de La Juliana o la de
L’Esparreguera.
L’agricultura i la ramaderia eren el principal motor d’una
economia de subsistència. La terra estava repartida en
parts desiguals entre els vilatans. Lògicament, els més rics
tenien més terres. Sabem de l’existència de grans masos,
els propietaris dels quals eren grans terratinents que tenien
un gran nombre de jornalers. Els senyors de la vila també
tenien molta terra i molts treballadors a la seva disposició.
El pots aconseguir
per tant sols
6 euros a
les botigues
associades al
BEC
41
D’altra banda, hi havia una munió de petits propietaris que
tenien en possessió terrenys menuts, que conformaven una
excessiva parcel·lació de la terra (avui en dia encara es pot
apreciar en algunes zones del terme). L’any 1553 consta
haver-hi 130 propietaris de terres a Arbeca.
Així doncs, el terme esdevenia la base econòmica del poble
on agricultors, ramaders i en menor mesura, picapedrers,
convivien harmoniosament configurant un paisatge de
conreus, pastures, i pedreres.
Algunes fonts afirmen que el segle XV el terme de la
vila d’Arbeca tenia 3.078 jornals i 5 porques (el terme
de les Borgetes de Salena ja estava integrat a Arbeca
però el de Castellots no ho va estar fins al segle XVII).
Un 26% d’aquests jornals estaven dedicats al sembrat.
Es tractava dels llocs més frescals i humits del terme.
S’hi conreava blat (per elaborar farina i pa), ordi (en
menys quantitat), cànem (per a la fabricació de cordes,
espardenyes i teixits rústics) i lli (en poca quantitat). Un
6’5% dels jornals del terme estaven dedicats a la vinya,
bàsicament per l’obtenció de vi. Un 7% de les terres del
terme corresponien a explotacions d’oliveres i ametllers
(al segle XVIII el cultiu de l’oliver augmentarà moltíssim).
Un 60’5% del terme corresponia a garrigues i pastures.
Les pastures acostumaven a ser terra de sembradura que
per algun motiu, com per exemple un sistema de rotació
biennal, s’havia quedat erm i on els propietaris deixaven
entrar els ramats. La garriga corresponia a les zones
més àrides que els pagesos descartaven per al conreu.
Es tractava de zones que propiciaven una gran diversitat
faunística per a la caça.
Al proper número de la Borrassa finalitzarem la síntesi
del que va ser la segona sessió de les Jornades d’Història
d’Arbeca corresponents a l’Edat Mitjana. Ho farem a
partir del castell i de qui l’habità durant segles, indagant
sobre els seus possibles orígens, analitzant detalls i
anècdotes, seguint-lo durant la seva progressiva i agònica
desaparició...

42
Consells davant un refredat comú i la grip
La grip és una infecció vírica de les vies respiratòries molt contagiosa. La malaltia de la grip es caracteritza per tenir un
començament brusc, amb febre alta, dolor muscular, tos seca, mal de cap i de coll, sensació d’enfredoriment, malestar
general i cruiximent. A més pot provocar diarrees, nàusees i vòmits.
La gravetat de la grip varia cada temporada i també és diferent en cada persona. Les persones que presenten altres
malalties i les d’edat avançada són les que poden tenir més complicacions.
Alguns consells que poden ajudar a millorar la grip i els refredats són:
· Rentar-se sovint les mans.
· Fer servir mocadors d’un sol ús per mocar-se i cobrir-se la boca al tossir o
esternudar. Llençar els mocadors en una bossa i lligar-la.
· Ventilar bé l’habitació.
· Fer repòs. Descansar i tenir cura de la salut. Beure aigua, sucs, brous o infusions.
· No hi ha cap medicament que curi la grip ni el refredat, però n’hi ha alguns,
com ara el paracetamol, que ajuden a millorar el mal de cap, la febre i les altres
molèsties.
· Els antibiòtics no curen ni el refredat ni la grip.
· No fumeu. Pot ser un bon moment per deixar definitivament el tabac.
· Estovar les mucositats amb dutxes d’aigua calenta. Posar-se sovint sèrum
fisiològic o aigua amb sal al nas.
Text: Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca
· Evitar tossir i escurar-se el coll, ja que s’irrita més la gola. Per a la irritació de la
gola van bé els caramels sense sucre.
· No deixar cap tractament habitual encara que es pateixi un refredat o la grip.
· Consulteu amb el vostre centre de salut si no milloreu a partir del 4t-5è dia o
teniu ofec. També, si sou una persona gran o amb una malaltia crònica.
Recordeu que la utilització racional dels serveis d’urgències evitarà que es col·lapsin i
permetrà que s’atenguin adequadament els casos greus.
Cal recordar que la grip, generalment durant l’hivern coincidint amb els mesos de fred,
es passa una vegada, en canvi de refredats comuns s’en poden passar molts.
La forma més freqüent de prevenció de la grip és la vacunació, que està indicada a les
persones majors de 60 anys i a totes aquelles persones que pateixen patologies cròniques
tals com MPOC, diabetis i immunodeprimits.
Aprofitem l’avinentesa per presentar a la nova doctora,
la Sra. Carme Florensa Piró, la qual ocuparà el lloc de la
doctora Aurora Palos.

L’amor a través de tres pel·lícules
de François Truffaut
François Truffaut (1932-1984) és un dels directors més
representatius i influents del cinema europeu. Va començar
a dirigir als anys 50 i no va parar fins pràcticament la seva
mort, a causa d’un tumor cerebral als 52 anys. El seu
cinema va ser sempre un reflex de la seva actitud vital:
emprenedor, apassionat, indagador, inquiet i sobretot
molt humà (entenent per humà el fet que se centra en les
relacions i sentiments humans).
L’amor i les relacions sentimentals han estat un dels seus
temes més recurrents i importants. La filmografia de
Truffaut és força extensa, així que ens centrarem en la
visió de l’amor en tres de les seves pel·lícules: Jules i Jim,
L’últim metro i La dona del costat.
Jules i Jim (Jules et Jim, 1961) és una pel·lícula que
gira entorn d’un triangle amorós format per dos amics
inseparables, l’austríac Jules (Oskar Werner), el francès
Jim (Henri Serre) i Catherine (Jeanne Moreau), de la qual
els dos estan enamorats. La pel·lícula comença amb la
poderosa veu en off del mateix Truffaut, que actua com a
narrador. Jules i Jim no seria el mateix sense aquesta veu
tan rítmica, àgil i entusiasta que presenta els personatges i
acompanya l’espectador a través del desenvolupament de
l’acció.
Els tres protagonistes formen un triangle amorós tan atípic
com versemblant i això és el que fa gran aquesta pel·lícula,
ja que una situació que al “món real” veuríem absurda i
incomprensible esdevé natural i autèntica al món que recrea
Truffaut a Jules i Jim. Es tracta d’una pel·lícula d’amor en
les seves dues vessants més importants: el de parella i el
d’amistat. L’amor se’ns presenta en totes les direccions:
de Jules a Jim i Catherine; de Catherine a Jules i Jim; i
Text: Esmeralda Fusté
43
de Jim a Jules i Catherine. Perquè, en efecte, el triangle
amorós no és violent, sinó pacífic i assumit amb naturalitat
pels personatges. La pel·lícula té una arrancada optimista
que posa èmfasi en l’explosió vital dels protagonistes,
impulsada per la seva curiositat, tant emocional com
intel·lectual. Al principi seguim els seus passos en el
descobriment de l’amor i l’amistat amb l’entusiasme
que ens encomana l’energia dels protagonistes. Després,
com en la vida, comencen a arribar els problemes, la
inestabilitat i els desenganys. La pel·lícula agafa un aire
més trist cap a la meitat del metratge, però poques vegades
la tristesa ha estat tan plàcida i poètica com a Jules i Jim.
Jeanne Moreau està fantàstica en el seu paper de
Catherine. Té una presència i una personalitat úniques
en un dels papers més bells de la història del cinema.
Ella aconsegueix dotar Catherine de l’alegria, tristesa,
insatisfacció i inestabilitat emocional que caracteritzen el
personatge i que fan que sigui tan difícil entendre’l.
L ’ ú l t i m
metro (Le
dernier métro,
1980). Durant
l ’ o c u p a c i ó
alemanya de
la Segona
Guerra Mundial
a França, un
director de teatre
jueu, Lucas
Steiner (Heinz
Bennent), es
veu obligat
a amagar-se
per temor a la
persecució nazi.
Tothom creu que
ha fugit, però en
realitat s’amaga al davall d’on tenen lloc els assajos. La
seva dona Marion (Catherine Deneuve) l’informa de com
va tot i li porta provisions. Ell controla els assajos des del
seu amagatall i dóna les indicacions i canvis pertinents a
la seva dona, que és actriu de la companyia. Un bon dia
arriba un actor nou, Bernard Granger (Gerard Depardieu),
que acaba enamorant-se de Marion. Marion es veu dividida

44
entre l’amor que sent pel seu marit i per Bernard. L’amor al
seu marit és un amor acceptat, consolidat pels anys d’unió
i d’experiències en comú. L’amor a Bernard, en canvi, li és
difícil d’assimilar perquè trenca els seus esquemes i la seva
estabilitat sentimental, de manera que la seva actitud cap a
ell és freda, esquiva i fins i tot irritable i agressiva. Bernard
també sent al principi una barreja de respecte i antipatia
cap a Marion, cosa que fa que flirtegi amb gairebé totes les
dones de la companyia menys amb ella.
L’últim metro és una pel·lícula optimista i vital que retrata
el món del teatre i la manera de viure i d’entendre la vida
d’aquells que en formen part. El plànol final, entremaliat i
alegre, és una picada d’ullet al públic: els tres protagonistes
saluden el públic després de la funció. Marion és al mig del
seu marit i de Bernard i els agafa als dos amorosament de
la mà. Reminiscències de Jules i Jim? Segurament. Els
dos homes tenen plena consciència d’allò que Marion
sent per cadascun d’ells i per l’altre. A més els dos senten
una admiració i simpatia recíproca. Això és l’amor per
Truffaut: un sentiment pur, acceptat amb naturalitat a pesar
del sofriment que pot comportar i allunyat de prejudicis
morals i de convencionalismes socials.
Cadascuna d’aquestes tres pel·lícules té una heroïna
diferent, amb un caràcter propi. Marion és freda, estable
i amb un bon domini sobre ella mateixa. A pesar de la
seva aparença glacial (podia ser algú més que Catherine
Deneuve?), té una gran capacitat per estimar i protegir
amb una tendresa tan encoberta com entregada.
La dona del costat (La femme d’à côté, 1981) és una
història d’allò que s’anomena “amor fou” (amor boig).
Bernard (Gerard Depardieu) i Mathilde (Fanny Ardant)
coincideixen com a veïns després d’uns quants anys
d’haver deixat la seva relació sentimental. Els dos estan
casats i aparentment han refet la seva vida, però el fet de
retrobar-se fa que es torni a encendre la flama entre els
dos i que iniciïn una relació clandestina com a amants. La
seva relació agafa un caire fatalista i turmentat que fa que
la situació arribi a ser pràcticament insostenible. De fet,
per les converses dels amants sabem que la seva relació
anterior es va trencar a causa de la dificultat que suposava
aguantar l’intens fatalisme que els envoltava. La història
de Mathilde i Bernard
s’articula en torn
al clàssic “ni amb
tu ni sense tu”, ja
que pateixen tant si
estan junts com si
estan separats. És
impressionant veure
com es busquen enmig
de la nit sense tenir en
compte els perills i amb
la certesa que l’altre ja
espera impacient.
Mathilde és la més
dèbil de les heroïnes
que aquí ens ocupen:
emmalalteix d’amor i té crisis que l’obliguen a estar
hospitalitzada. És una noia que no pot controlar els seus
sentiments i desitjos, cosa que la fa infeliç i desgraciada.
La història, com és d’esperar, acaba amb una tragèdia
provocada directament per ella i indirectament per Bernard.
La capritxosa Catherine de Jules i Jim també provoca
una espècie de tragèdia, però oscil·la entre la vitalitat
i la insatisfacció. A més és més forta i manipuladora,
mentre que Mathilde és una víctima del propi caràcter i
de les circumstàncies. Si Jules i Jim i L’últim metro són,
en el seu conjunt, vitals i positives; La dona del costat
és una pel·lícula tràgica que condueix a poc a poc però
irremissiblement a l’aniquilació dels amants.
Les tres pel·lícules constitueixen expressions de l’amor
com a sentiment complex i mai homogeni. D’aquí que hi
hagi tres històries que presentin matisos i tons diferents i
tres dones que inspirin l’amor i el visquin també de manera
diferent. Es tracta de tres realitzacions concretes d’un
sentiment abstracte, antic i universal.
La Borrassa fa 3 anys!
Gràcies per fer-la possible!

La pluviometria d’Arbeca des de
l’any 1969
Des de finals del 1968, que la família Pau Pernau recull les
dades de la pluviometria de la població d’Arbeca, gràcies a
un pluviòmetre que els va subministrar i els manté l’actual
Institut Nacional de Meteorologia.
Qui va iniciar aquesta tasca va ser Josep Pau i Pernau, però
a causa del treball, va passar el relleu al seu pare, Antoni
Pau i Sans.
Cada dia l’Antoni té el compromís de comprovar l’estat
de les precipitacions entre altres coses, com la direcció del
vent en els dies de pluja, la boira, etc. i apunta tota aquesta
informació en un quadern, que posteriorment passarà en
un informe i ho enviarà mensualment a l’Institut Nacional
de Meteorologia a Madrid.
Cal reconèixer, més que la dificultat en la tasca, la
constància que mereix aquest fet, la constància contínua
durant més de 37 anys, tasca que fa que des de l’Institut
Nacional de Meteorologia es pugui donar informació de
la pluviometria a les nostres terres, a l’igual que de ben
segur, hi ha altres persones repartides per tota la geografia
Dades recollides i cedides per: Antoni Pau i Sans i Marta Ballesté i Pau
Text: Berta Esqué
45
espanyola que realitzen la mateixa tasca. La Marta Ballesté
és qui, mitjançant l’ordinador, ha traduït les xifres que
anava anotant l’Antoni en unes gràfiques, cosa que permet
tenir la informació més visual.
L’Antoni, a més a més de passar les dades a l’Institut
Nacional de Meteorologia, a partir d’ara també ens passarà
la informació a La Borrassa, per tal que tots els arbequins
i arbequines puguin observar amb certa perspectiva i amb
un gran historial la pluviometria a la població d’Arbeca,
i a partir d’aquí treure les seves pròpies conclusions o
simplement observar les dades i les gràfiques resultants
d’aquesta informació, ja que considerem que serà una
informació interessant i curiosa pels nostres lectors.
Un pluviòmetre és un aparell
utilitzat per mesurar la quantitat
d’aigua de les precipitacions
caigudes en un indret en un
període de temps determinat.
Utilitza com a unitat de mesura
el mil·límetre (mm), on un
mil·límetre equival a un litre per
metre quadrat.
Mostra del primer informe mensual realitzat per
l’observador Josep Pau i Pernau, on estan anotades
les pluges del mes de Novembre del 1968 amb el
pluviòmetre número 1416 situat a Arbeca, província
de Lleida, a una altitut de 2 metres. S’anoten les
precipitacions en mm, i si han estat al matí, tarda o
nit. Cal fer una suma parcial de les pluges cada 10
dies i una suma total mensual, a l’igual que cal fer un
resum dels dies que ha caigut més de certes quantitats
indicades a la taula. També veiem que s’anota el total
de dies de pluja, de boira i de gebre. Tenin l’opció
d’anotar quants dies hi ha hagut neu, tormenta,
pedra, rosada o neu que ha cobert el terra, indicant en
quin moment del dia s’han observat. A més a més, cal
anotar quin dia ha plogut més i la quantitat. Per altra
banda es té en compte quin ha sigut el vent dominant
en els dies de pluja, a l’igual que els dies de més pluja,
i també s’anota diàriament, els dies que ha plogut cap
on bufava concretament

46
Imatge de l’informe del desembre de 2006, on s’observa
que el format no ha canviat en més de 35 anys
L’Institut Nacional de Meteorologia és una
entitat que depèn del Ministeri de Medi
Ambient del Govern espanyol, i que entre
altres funcions proporciona informació
de la meteorologia. En la seva pàgina
web, hi trobem molta informació, ja sigui
subminstrada per observadors o bé extreta
d’aparells com poden ser els radars o altres
medis dels que disposa, entre altres, hi ha
informació de meteorologia i del clima.
Per més informació www.inm.es
Vista de la portada del primer quadern de pluges
amb la informació bàsica del pluviometre, la ubicació
i les dades de qui és el responsable de prendre nota i
omplir el que demana l’informe segons unes normes
establertes pel Servei de Meteorologia Nacional
Vista de la contraportada del primer quadern de
pluges, on s’indiquen les instruccions que cal seguir
per tal d’omplir correctament el quadern i que la
informació que es facilita al Servei de Meteorologia
sigui del tot fiable

47
Pluviometria anual d'Arbeca
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
550
600
650
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
l/m 2

48
l/m 2
l/m2
60,0
50,0
40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
70
60
50
40
30
20
10
Mitja mensual de la pluviometria
gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre
Comparativa entre la mitja mensual (desde l'any 1969 al 2006) i l'any 2006
Any Serie1 2006 Serie2
Mitja mensual
0
gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre
Curiositats:
A l’octubre de 1994, van caure 180 litres per metre quadat a la població d’Arbeca. Ha estat el mes més plujós des
del 1969 al 2006.
El juliol acostuma a ser el mes que menys pluja cau, i el més plujós acostuma a ser el mes de maig, tal com molt
bé diu la dita “Al maig cada dia un raig”.

OSSOBUCCO AMB POMES DE LES
GARRIGUES
Ingredients per a quatre persones:
4 Talls d’Ossobucco (250-300gr)
1 Ceba gran
2 Tomàquets
5 Dents d’all
1 Taronja mitjana
1 Fulla de llorer
2 Pastanagues mitjanes
Oli de les Garrigues
sal,pebre negre, farina
1 Copa de vi blanc semi sec
1 copa de conyac
2 pomes grans
1 litre de brou de carn
Elaboració:
S’agafa l’ossobucco, es salpebra, s’enfarina i s’espolsa l’excés de farina. A continuació el fregim fins que ens quedi
una mica enrossit, el retirem de la paella i el reservem en una cassola.
Amb l’oli restant de la paella, hi fregirem una mica de ceba, els alls (sencers), la taronja, el llorer i la pastanaga. Un
cop això estigui enrossit hi afegirem el tomàquet a trossos, deixant-ho sofregir una estona. Seguidament hi tirarem
el conyac i el vi i ho deixarem uns minuts abans d’afegir el brou. Quan això faci uns minuts que estigui bullint, ho
ajuntarem amb la carn i deixarem que bulli a poc a poc durant una hora i mitja o dues hores aproximadament.
Un cop la carn està cuita, la traurem de la salsa amb molta cura per tal que no es trenqui i la posarem a la safata que
utilitzarem per servir a taula.
A continuació s’agafa la salsa restant i es passa pel colador xinès; li fem arrencar el bull i la rectificarem de sal. Una
vegada acabada s’estendrà damunt la carn.
El punt de decoració ens el donaran les pomes, que un cop pelades i tallades en forma de dents d’all, les fregirem fins
que quedin enrossades, les estendrem damunt un drap o un paper secant perquè en xucli tot l’oli, llavors es poden
col.locar juntament amb la carn de forma original, per tal que el plat ens quedi ben acabat.
D’aquesta manera el plat està llest per servir-se a taula.
Pau Pané i Sans
49

50
LES 7 DIFERÈNCIES
Busca les 7 diferències entre aquestes dues imatges d’una actuació per la Marató de TV3
Fets per Sans i Esqué
Telèfons d’interès
Ajuntament d’Arbeca 973 160 008
Consultori mèdic 973 160 375
Farmàcia d’Arbeca 973 160 419
Cooperativa d’Arbeca 973 160 000
Biblioteca d’Arbeca 973 160 008
Escola Bressol 973 160 008
Col·legi públic Albirka 973 160 067
Casal d’Avis 973 160 008
Parròquia 973 160 034
CAP Borges Blanques 973 142 033
Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000
Atenció Ciutadana 012
Emergències 112
Bombers 085
Mossos 088
Policia Nacional 091
Informació Telefònica 11888
RENFE 902 240 202
Solucions número anterior de La Borrassa

Col·labora: