Ausiàs March (Gandia, 1397- València, 1459) - materdeivalencia
Ausiàs March (Gandia, 1397- València, 1459) - materdeivalencia
Ausiàs March (Gandia, 1397- València, 1459) - materdeivalencia
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Ausiàs</strong> <strong>March</strong>
ESQUEMA<br />
• Biografia<br />
• Introducció<br />
• La filosofia de l’amor: definició, origen,<br />
conseqüències.<br />
• Lluita entre cos i ànima: amor honest vs.<br />
amor deshonest.<br />
• L’ego: el poeta és el millor amador i el màxim<br />
patidor.<br />
• El paper de l’amada en els poemes.<br />
• La mort com a solució als patiments causats<br />
per l’amor.
BIOGRAFIA<br />
• Naix a <strong>Gandia</strong>, <strong>1397</strong> o 1400.<br />
• Fill de Pere <strong>March</strong> i Elionor Ripoll.<br />
• Nebot de Jaume <strong>March</strong>.<br />
• Família al servei del Duc de <strong>Gandia</strong>.<br />
• Cavaller , 1415.<br />
• Expedicions a Sardenya (1419) i Tunis (1424).<br />
• Falconer major del rei (1425-1428).<br />
• Senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa.<br />
• Isabel Martorell (1437-1438).<br />
• Joana Escorna (1443-1454).<br />
• 5 fills il·legítims.<br />
• 1450 <strong>València</strong>, carrer Cabillers.<br />
• Mor a <strong>València</strong>, <strong>1459</strong>
INTRODUCCIÓ: importància<br />
• Primer que abandona l'estil trobadoresc.<br />
“Lleixant a part l’estil dels trobadors<br />
Qui, per escalf, traspassen veritat,<br />
E sostraent mon voler afectat<br />
Perquè no em torb, diré el que trob en vós”<br />
(XXIII, 1-4)<br />
• Domini de la llengua.<br />
• Influència en els poetes del Segle d'Or castellà: Juan<br />
Boscán, Garcilaso de la Vega, Fernando de Herrera,<br />
Hurtado de Mendoza, i en poetes d’altres literatures<br />
(John Donne i els “Metaphysical poets”).<br />
• Segle XV: més d’una dotzena de manuscrits.
INTRODUCCIÓ: edicions<br />
• Segle XVI: primeres edicions de la seua obra<br />
▫ <strong>València</strong> (1539, a càrrec de Baltasar de Romaní).<br />
▫ Barcelona (1543, 1545 i 1560 propiciades per l’Almirall de<br />
Nàpols).<br />
▫ primera edició en castellà amb traducció de Jorge de<br />
Montemayor (1560)<br />
• Segle XVII: Vicent Mariner edita una traducció al llatí.<br />
▫ Narcís de Arano Oñate en prepara una altra en valencià.<br />
• Segle XVIII: Lluís Galiana fa una altra edició.<br />
• Segle XIX: renaix l’interès per <strong>March</strong> durant la<br />
Renaixença.<br />
• Segle XX: 1934, Enric Navarro i Borràs publica la<br />
primera edició completa des de 1539<br />
▫ traduït a l’anglès, l’italià, el francés, el castellà, l’alemany, el<br />
llatí, el rus, el txec, el neerlandés, l’italià, l’hongarès i<br />
l’esperanto.
INTRODUCCIÓ: classificació<br />
• 128 poemes. Més de 10.000 versos.<br />
• Manca de referències personals (poemes 55, 84,<br />
112, 122).<br />
• Amadeu Pagès explica que hi ha tres tipus de<br />
poemes:<br />
a) al.lusions a la durada de l'amor i a les seues<br />
aventures, tan exactes que han de coincidir amb<br />
fets de la realitat.<br />
b) versos, estrofes o poemes sencers que remeten a<br />
esdeveniments històrics de fàcil datació.<br />
c) queixes i planys del poeta sobre la seua pròpia<br />
vellesa, que es repeteixen en diversos cants,<br />
gairebé consecutius.
INTRODUCCIÓ: punts bàsics<br />
• <strong>Ausiàs</strong> <strong>March</strong> se'ns presenta com un amador<br />
excepcionalment savi.<br />
• Teoria de l'amor dirigida als que volen aprendre<br />
a amar com cal.<br />
• Amor tràgic, en el qual hi ha un alt grau de dolor<br />
i exasperació sense precedents.<br />
• <strong>Ausiàs</strong> aspirava a l'amor espiritual, però queia<br />
en les temptacions de la carn. La col.lisió entre<br />
cos i ànima li provoca un dolor monstruós.
LA FILOSOFIA DE L’AMOR: DEFINICIÓ,<br />
ORIGEN, CONSEQÜÈNCIES<br />
• Tres tipus de fletxes de diferent qualitat:<br />
▫ or, plata i plom.<br />
“Los colps d’Amor són per tres calitats,<br />
E veure’s pot en les fleixes que fir,<br />
Per què els ferits són forçats de sentir<br />
Dolor del colp segons seran plagats.<br />
D’or e de plom aquestes fleixes són,<br />
E d’un metall que s’anomena argent.<br />
Cascú d’aquests dóna son sentiment<br />
Segons que d’ells diferença ha en lo món”<br />
(LXXIX, 9-16)
LA FILOSOFIA DE L’AMOR: DEFINICIÓ,<br />
ORIGEN, CONSEQÜÈNCIES.<br />
• Cadascuna de les fletxes provoca un tipus d’amor:<br />
“Tres amors són per on amadors amen:<br />
L’u és honest, e l’altre delitable;<br />
Del terç me call, que és lo profit amable<br />
Per què els amats llurs amants no reamen”<br />
(LXXXVII, 5-8)
LA FILOSOFIA DE L’AMOR: DEFINICIÓ,<br />
ORIGEN, CONSEQÜÈNCIES.<br />
• Les millors ferides són produïdes per les fletxes<br />
d’or, però només queda la que ha rebut <strong>March</strong>.<br />
“En aquell temps que primer d’aquest fon,<br />
Les fleixes d’or Amor totes llançà<br />
E, desmembrat, una se n’aturà<br />
Amb què em ferí, de què viure abandon.”<br />
(LXXIX, 17-20)
LA FILOSOFIA DE L’AMOR: DEFINICIÓ,<br />
ORIGEN, CONSEQÜÈNCIES.<br />
• Ell està en possessió dels grans secrets de l'Amor<br />
i pot donar consells.<br />
“Fantasiant, Amor a mi descobre<br />
Los grans secrets que als pus subtils amaga,<br />
E mon jorn clar als hòmens és nit fosca<br />
E visc de ço que persones no tasten”<br />
(XVIII, 1-4)
LA FILOSOFIA DE L’AMOR: DEFINICIÓ,<br />
ORIGEN, CONSEQÜÈNCIES.<br />
• <strong>Ausiàs</strong> <strong>March</strong> és l'última oportunitat de l'Amor: si<br />
<strong>Ausiàs</strong> fracassa, fracassa l'Amor.<br />
“E, si em cové mon darrer jorn finir,<br />
Seran donats térmens a ben amar”<br />
(XIII, 31-32)<br />
• Abans tothom amava com ell; en la seua època tots<br />
han oblidat el millor amor.
LLUITA ENTRE COS I ÀNIMA:<br />
AMOR HONEST VS. AMOR DESHONEST.<br />
• Filosofia del platonisme: el cos és la presó de<br />
l'ànima.<br />
“Car és lo cos de l’esperit lo carçre<br />
E tant com viu amb ell és en tenebres,”<br />
(XVIII, 33-35)
LLUITA ENTRE COS I ÀNIMA:<br />
AMOR HONEST VS. AMOR DESHONEST.<br />
• Amor honest:<br />
“Per nostres senys amor d’arma comença,<br />
Mas vol, per si, virtuts e saviesa.<br />
Aquesta amor per sol entendre és presa,<br />
Amant lo bé del qual ha coneixença,<br />
E és feta gran segons les parts s’acorden,<br />
Multiplicant los béns d’on ella es forma.<br />
Del bé honest aquesta amor pren forma,<br />
E los volers que en surten no discorden.<br />
Lo qui ateny, en ser content s’acosta.<br />
Por no acull, ne esperança, de costa.”<br />
(LXXXVII, 141-150)
LLUITA ENTRE COS I ÀNIMA:<br />
AMOR HONEST VS. AMOR DESHONEST.<br />
• Amor carnal<br />
“Aquella amor on Venus ha sa regna<br />
A nostres cos ensems amb l’arma guarda.<br />
A molts plaers e dolors no és tarda,<br />
E en cor honest moltes vegades regna.<br />
Torba lo seny, subtilitats enfosca,<br />
E sa dolor, dorment hom, ella vetla;<br />
Solaços vol, e prestament la cel·la.<br />
Qui n’és plagat, la raó té molt fosca,<br />
Per què no pot honesta amor percebre:<br />
De ardiment, no pot sentir la llebre!”<br />
(LXXXVII, 161-170)
LLUITA ENTRE COS I ÀNIMA:<br />
AMOR HONEST VS. AMOR DESHONEST.<br />
• Cantor de l'amor pur, de l'amor espiritual,<br />
desapassionat.<br />
“Tant com lo cos sa passió gran lleixa,<br />
De l’espirit és la presó pus ampla<br />
E ses virtuts e potences eixampla,<br />
Sí que no veu tras paret, mas per reixa.”<br />
(LXXXVII, 195-198)
LLUITA ENTRE COS I ÀNIMA:<br />
AMOR HONEST VS. AMOR DESHONEST.<br />
• El poeta només s’interessa per l’interior de la<br />
dama:<br />
“D’ella no pens braços, peus, mans ne gorja,<br />
Car tot semblant altre semblant presenta.”<br />
(LXXXVII, 233-234)
Lluita entre cos i ànima:<br />
amor honest vs. amor deshonest.<br />
• L’amor honest provoca la unió espiritual dels<br />
amants.<br />
“Lo pensament dels amadors cogita<br />
Sí que un cos fa dels dos qui molt s’amen;<br />
Los espirits dins en aquells se clamen<br />
Com u en lo cos de l’altre no habita”<br />
(LXVII, 17-20)
Lluita entre cos i ànima:<br />
amor honest vs. amor deshonest.<br />
• La força de l’amor honest és tan gran que provoca<br />
un amor místic, un allunyament de l’ànima<br />
respecte del cos.<br />
“Tant en Amor l’esperit meu contempla<br />
Que par del tot fora del cos s’aparte,<br />
Car mos desigs no són trobats en home<br />
Sinó en tal que la carn punt no el torbe.”<br />
(XVIII, 5-8)
Lluita entre cos i ànima:<br />
amor honest vs. amor deshonest.<br />
• Arriba a comparar-se amb els Sants:<br />
“Sí com sant Pau Déu li sostragué l’arma<br />
Del cos perquè ves divinals misteris,<br />
Car és lo cos de l’esperit lo carçre<br />
E tant com viu amb ell és en tenebres,<br />
Així Amor l’esperit meu arrapa<br />
E no hi acull la maculada pensa,<br />
E per ço sent lo delit qui no es cansa,<br />
Sí que ma carn la vera amor no em torba.”<br />
(XVIII, 33-40)
Lluita entre cos i ànima:<br />
amor honest vs. amor deshonest.<br />
• L’amor honest no té fi; el carnal s’acaba amb l’acte<br />
sexual.<br />
“Oh bona amor, a qui mort no triümfa,<br />
Segons lo Dant història reconta;<br />
E negun seny presumir no s’ocupe<br />
Contra tu fort victòria consegre;<br />
E cossos dos amb una arma governes<br />
Per la virtut que d’amistat s’engendra!<br />
Cell qui de tu lo terme pensa atènyer<br />
No sap de tu: d’ignorança és deixeble.”<br />
(XLV, 89-96)
Lluita entre cos i ànima:<br />
amor honest vs. amor deshonest.<br />
“mas los delits que l’arma sola tasta<br />
Són duradors, car jamés la fastigen.<br />
E sí com l’hom que la mort lo encorre,<br />
L’arma d’ell viu, que és d’infinit eixida.”<br />
(LXXXVII, 303-305)
Lluita entre cos i ànima:<br />
amor honest vs. amor deshonest.<br />
• L’amor honest és també un lloc de descans i recuperació<br />
corporal.<br />
“Quan el meu cos amor lo desempara<br />
Perquè el poder d’aquell ve a son terme,<br />
En pura amor l’esperit meu conferme<br />
E en aquell punt resta ma raó clara.<br />
Tan gran delit sent en aquella hora,<br />
Que los delits del cos en fastig tornen;<br />
E, quan del cos forces a mi retornen,<br />
En lo començ lo meu espirit plora,<br />
E, si del tot mon cos en força torna,<br />
En son delit mon esperit sojorna.”<br />
(LXXXVII, 211-220)
Lluita entre cos i ànima:<br />
amor honest vs. amor deshonest.<br />
• Reconeixement dels dos tipus d’amor<br />
“Però en mi, trobant lloc, tots caigueren,<br />
Mogut cascú per la seua semblança;<br />
Dos colps sentí, donà’ls cascú sa llança;<br />
Actes cascú dins en mi cometeren:<br />
U donà llum per si, l’altre tenebra,<br />
E, tots justats, salut, delit e febra.”<br />
(LXXXVII, 185-190)
EL PAPER DE L’AMADA EN ELS POEMES.<br />
• La dona és la gran absent de la poesia de <strong>March</strong>.<br />
• L'amor a què es refereix el poeta és el poeta<br />
mateix o Déu.<br />
• Déu = ideal del seu amor.<br />
• <strong>March</strong> es dirigeix a Déu al Cant Espiritual en 2ª<br />
persona, i a l'amada en 3ª.<br />
• Major proximitat del poeta amb el seu amor<br />
ideal que no pas amb el terrenal.
El paper de l’amada en els poemes.<br />
• La dama no pot acomplir tots els requisits demanats<br />
pel poeta.<br />
“Mon esperit contemplant se contenta<br />
E dintre si una persona forja.<br />
D’ella no pens braços, peus, mans ne gorja,<br />
Car tot semblant altre semblant presenta.<br />
Solament vull d’ella tan clara pensa<br />
Que res en mi no·l fos estreta,<br />
Lo contrafer prengués en gran ofensa,<br />
De son voler volgués ésser zelosa<br />
E que per mi vers mort fos animosa.”<br />
(LXXXVII, 231-240)
El paper de l’amada en els poemes.<br />
• La dama, de vegades, serà elevada a categoria de<br />
santa:<br />
“Llir entre cards, lo meu poder no fa<br />
Tant que pogués fer corona invisible:<br />
Meriu-la vós, car la qui és visible<br />
No es deu posar lla on miracle està.”<br />
(XXIII, 40-44)
El paper de l’amada en els poemes.<br />
• Però normalment, <strong>Ausiàs</strong> la criticarà:<br />
“Vos, qui bastant sou per un món regir,<br />
Porà’s bé fer que ameu l’home pec?<br />
Per acte lleig sentiment haureu cec?<br />
No haveu pus excusa en lo meu dir!<br />
Mon creure ferm no pot bé soferir<br />
Un cas tan fort, e per moltes raons.<br />
Mas també sé que la carn ha esperons<br />
E no us veig fre bastant a retenir;<br />
E, d’altra part, amor, per sa furor,<br />
Secretament, sens compte lo cos lliga<br />
En actes tals quals honestat castiga.<br />
E pot-se fer ameu de tal amor?”<br />
(XLVII, 13-24)
El paper de l’amada en els poemes.<br />
• I acabarà maldient totes les dones:<br />
“Oh foll Amor, malament se arrisca<br />
Qui per virtuts vol amar nulla dona;<br />
Sa calitat i el lloc la fan ser bona,<br />
Car, en raó, qual serà la que hi visca?”<br />
(LXXVI, 41-44)
El paper de l’amada en els poemes.<br />
“Irat me trob vers femení llinatge;<br />
Los fins amants no han en ell estatge:<br />
Sembren los bons, cullen los mals, e molen.<br />
Savis són cells qui les festes no colen<br />
D’aquella amor qui en les dones cau.<br />
Amb deslleals sovent elles han pau,<br />
Lleixant aquells qui per ben amar moren.”<br />
(LI, 30-36)
L’ego: el poeta és el millor amador i el<br />
màxim patidor<br />
• Reincideix tossudament que ell és aquell qui sap<br />
amar.<br />
“Jo son aquell pus extrem amador<br />
Aprés d’aquell a qui Déu vida tol”<br />
(XLVI, 41-42)
L’ego: el poeta és el millor amador i el<br />
màxim patidor.<br />
• <strong>Ausiàs</strong> <strong>March</strong> vol que el lector crega la literalitat de la<br />
seua confessió.<br />
“Bé em meravell com és tan ergullosa<br />
La voluntat de cascun amador!<br />
No demanant a mi qui és Amor,<br />
En mi sabran sa força poderosa;<br />
Tots, maldient, sagramentejaran<br />
Que mai Amor los tendrà en son poder,<br />
E, si els recont l’acolorat plaer,<br />
Lo temps perdut sospirant maldiran.” (XI, 25-32)
L’ego: el poeta és el millor amador i el<br />
màxim patidor.<br />
• Si ell mor, l’Amor desapareix<br />
“Aprés ma mort, d’amar perdau poder<br />
E sia tost en ira convertit”<br />
(XLVI, 33-34)<br />
“E, si em cové mon darrer jorn finir,<br />
Seran donats térmens a ben amar.”<br />
(XIII, 31-32)<br />
“Jo defallint, Amor farà eclipsi”<br />
(LXXXVII, 330)
L’ego: el poeta és el millor amador i el<br />
màxim patidor.<br />
• L’Amor només li comunica a ell els secrets:<br />
“Llir entre cards, lo meu voler se tempra<br />
En ço que null amador sap lo tempre,<br />
Ço fau Amor, a qui plau que jo senta<br />
Sos grans tresors: sols a mi els manifesta.”<br />
(XVIII, 57-60)
L’ego: el poeta és el millor amador i el<br />
màxim patidor.<br />
• Com que els altres no l’entenen, va sol pel món:<br />
“Jo son aquell que en temps de tempesta,<br />
Quan les més gents festegen prop los focs<br />
E pusc haver amb ells los propis jocs,<br />
Vaig sobre neu, descalç, amb nua testa,<br />
Servint senyor qui jamés fou vassall<br />
Ne’l vénc esment de fer mai homenatge,<br />
E en tot lleig fet hagué lo cor salvatge;<br />
Solament diu que bon guardó no em fall.”<br />
(LXVIII, 9-16)
La mort com a solució als patiments<br />
causats per l’amor.<br />
• La mort de la dama el proveïa d'una excusa per a<br />
il.lusionar-se en la calma gloriosa de l'amor pur<br />
“Així la Mort mon voler gros termena:<br />
Aquell fermat en la part contrassemble<br />
D’aquella que la Mort al món l’ha tolta,<br />
L’honest voler en mi roman sens mescla”<br />
(XCIV, 29-32)
La mort com a solució als patiments<br />
causats per l’amor.<br />
• Però el poeta comença a torturar-se tot pensant en el destí de<br />
l'amada.<br />
“Null hom conec, o dona, mon semblant,<br />
Que, dolorit per amor, faça a plànyer:<br />
Jo són aquell de qui es deu hom complànyer,<br />
Car, de mon cor, la sang se’n va llunyant;<br />
Per gran tristor que li és acostada,<br />
Seca’s tot jorn l’humit qui em sosté vida,<br />
E la tristor contra mi és ardida,<br />
E, en mon socors, mà no s’hi troba armada.<br />
Llir entre cards, l’hora sent acostada<br />
Que civilment és ma vida finida:<br />
Puixs que del tot ma esperança és fugida,<br />
Ma arma roman en aquest món damnada”<br />
(XI, 33-44)
La mort com a solució als patiments<br />
causats per l’amor.<br />
• I s’acusa d’estimar poc a la dama:<br />
“Tan poc no am que ma cara no mull<br />
D’aigua de plor; sa vida i mort pensant:<br />
En tristor visc de sa vida membrant,<br />
E de sa mort aitant com puc me dull.<br />
No bast en més, en mi no puc fer pus<br />
Sinó obeir lo que ma dolor vol;<br />
Ans perdre vull la raó, si la’m tol.<br />
Mas, puixs no muir, de poca amor m’acús.”<br />
(XCCVI, 49-56)
La mort com a solució als patiments<br />
causats per l’amor.<br />
• A pesar del que hem dit abans, <strong>March</strong> té por de<br />
la mort, perquè la Mort pot véncer l’Amor.<br />
“Jo tem la mort per no ser-vos absent,<br />
Perquè amor per morts és anul·lats;<br />
Mas jo no creu que mon voler sobrats<br />
Pusca ésser per tal departiment.”<br />
(XLVI, 25-28)
La mort com a solució als patiments<br />
causats per l’amor.<br />
• Si ell mor, pot ser pitjor, ja que la dama<br />
l’oblidarà:<br />
“Jo só gelós de vostres escàs voler,<br />
Que, jo morint, no meta mi en oblit;<br />
Sols est pensar me tol del món delit,<br />
Car, nós vivint, no creu se pusca fer.<br />
(XLVI, 33-40)
CICLES: Plena de seny<br />
• 19 poemes de joventut.<br />
• l'amada és anomenada "aimia".<br />
• to decebut perquè hi ha una relació entre<br />
el passat i el present.<br />
• versos decasíl.labs, amb rimes fàcils i que<br />
alternen les masculines i les femenines.<br />
• cobles creucreuades capcaudades.<br />
• poemes formats per cins cobles i una<br />
tornada.<br />
• abundants comparacions.
CICLES: Oh, folla amor!<br />
• 10 poemes d'amor pecaminós.<br />
• decasíl.labs clàssics.<br />
• cobles creuades i capcaudades.<br />
• dues excepcions:<br />
▫ cant 43, compost per cobles creu-creuades<br />
singulars (cada cobla és individual en la rima<br />
respecte a la resta; no hi ha capcaudament)<br />
▫ cant 98, escrit en estramps.<br />
• estreta unitat temàtica.<br />
• l’amor s’hi espiritualitza bastant.<br />
• refús de l’amor sensual.
CICLES: Llir entre cards<br />
• 35 cants integrats per decasíl.labs clàssics<br />
• octaves creuades capcaudades.<br />
• Teresa Bou és l'amada.<br />
• Característiques:<br />
▫ amor com a trànsit: “amada entenent”<br />
▫ amor correspost del present, enfront de la frustració<br />
del cicle anterior<br />
▫ vinculació d’amor amb fortuna<br />
▫ mutisme que causa la timidesa i la vergonya<br />
▫ divinització de la dama<br />
▫ vergonya d’amors passats<br />
▫ vacil·lació entre desigs honests i deshonests<br />
▫ tema de la mort, molt més present i obsessiu que en el<br />
cicle anterior
CICLES:<br />
• Amor, amor<br />
▫ 12 poemes amb versos decasíl.labs consonants.<br />
▫ estrofes de 8 versos i una tornada de 4<br />
▫ estrofes de 10 i tornada de 2.<br />
▫ la rima és masculina i femenina<br />
▫ lèxic complex.<br />
• Mon darrer bé<br />
▫ 2 poemes de vellesa.
ALTRES POEMES<br />
• Cants morals: plasmació poètica de la ciència<br />
escolàstica del seu temps.<br />
• Cants de mort: patetisme exagerat degut a la mort de<br />
l'amada.<br />
• Cant espiritual: poema 105. Confessió a Déu, torbada<br />
i confiada, feta en to de pregària de caràcter suplicant<br />
i emocionat.<br />
• Poemes de circumstàncies: pocs poemes on es narren<br />
fets històrics o contemporanis del poeta: dos dedicats<br />
a Alfons el Magnànim (30 i 72), un dedicat a la mort<br />
d’un bufó (107), i demandes a Joan Moreno (124) i<br />
Tecla Borja (125). Finalment, el “maldit” (42).
ESTIL<br />
• Influència dels trobadors i dels poetes italians.<br />
• Profunditat dels seus pensaments, rotunditat i<br />
bellesa de l’expressió, valor filosòfic i la seua<br />
personalitat turmentada i contradictòria.<br />
• Octava de versos decasíl.labs amb cesura, i rimes<br />
creu-creuades capcaudades (abbacddc cddceffe),<br />
però també trobem rimes cadenoencadenades<br />
(ababcdcd) i cadenocreuades (ebabcddc).<br />
• Excepcions: poema 127, que és un “lai”, i el 128<br />
(format amb noves rimades).
ESTIL<br />
• No sempre escriu versos bensonants pel que fa al<br />
ritme, i no construeix gairebé mai rimes<br />
perfectament consonants i simètriques.<br />
• Poesia rica en conceptes<br />
• Ús abundant d'antítesis.<br />
• Llargues comparacions basades en sensacions<br />
dolentes que ratllen el patetisme.<br />
• <strong>Ausiàs</strong> sempre està pitjor que tots els altres, per<br />
malament que estiguen aquells.
ESTIL<br />
• Tendència a evitar l’ús de gran part de les<br />
metàfores més preferides per la tradició<br />
trobadoresca<br />
• Poques vegades cau en la repetició.<br />
• Alguns exemples importants de metàfores<br />
emprades per <strong>March</strong> funcionen com a símbols:<br />
▫ 1) la imatge nàutica: la nau en un mar perillós en<br />
busca d’un port segur<br />
▫ 2) el poeta com a malalt.<br />
• Interrogacions i d'imprecacions que donen<br />
sinceritat i dramatisme al poema.<br />
• Hipèrbatons, les el.lipsis i els mots sobreentesos.
CONCLUSIONS<br />
• Egocentrisme<br />
• Dolor<br />
• Falsedat de les dones<br />
• Amor pur<br />
• Mort com a solució