carrer - Favb

La Veu del
Publicació bimestral Obradors, 6-B baixos • 08002 Barcelona N- 54 novembre-desembre 1998

CARTES
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA
Badal, Brasil i Bordeta
93 422 80 30
Baix Guinardó
93 436 81 80
Barceloneta
93 221 72 44
Baró de Viver
93 311 41 93
Barri del Call
93 317 29 65
Bon Pastor
93 346 46 18
Camp d'en Grassot
93 458 48 53
Camp Nou
93 339 91 23
Can Baró
93 285 12 96
Can Caralleu
93 280 07 24
Can Clos
93 332 02 44
Can Ensenya
93 359 06 80
Canyelles
93 427 66 11
Carmel
93 357 57 48
Casc Antic
93 319 75 65
Cases E. Aunós
93 223 23 94
Cera
93 241 05 92
Els f Fí^n
de distribució
fl^ CARRER
Ciutat Meridiana
93 276 30 94
Clot-Camp de l'Arpa
93 232 46 10
Clota
93 357 72 59
Coll-Vallcarca
93 210 16 88
Congrés
93 340 70 12
Coor. Casc Antic
93 310 53 33
Diagonal Mar
93 307 91 20
Dreta Eixample
93 231 58 35
Esquerra Eixample
93 453 28 79
Estrelles Altes
93 431 31 29
Font Castellana
93 219 96 13
Font d'en Fargues
93 420 40 66
Font Guatlla-Magò/ia
93 424 85 06
Font del Mont
93 406 90 49
Fort Pienc
93 231 11 46
Galvany
93 209 65 74
Gòtic
93 315 18 20
Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3
Informació Cultural. Rambles, 118
La Rosa de Foc. Rec, 69
CC.OO. Via Laietana, 16
El Cafeti. Hospital, 99
El Glaciar. Plaça Reial
Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260
Forn de pa Aubet. Sicilià, 205
Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275
Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281
Confeccions El Rellotge
Autoservei Navarro. Av Mistral, 6
Celler de l'Estevet.
Gelateria-Pastisseria Bonastre
Centre Social de Sants. Olzinelles, 30
Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10
CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116
CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397
CC La Bàscula. Foc, 128
C. S. Personals Corts. Masferrer, 33
CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13
Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9
Quiosc. Plaça de Sarrià
Llibreria La Kljitra ios "abuütts"'
en e! fecíb dei agua bauó aj··er
su rèctírci on b mtïviJi?íioóii de
manifeímntcit Y aj-cr fucron
35,OOÍ). seriïn ia t}iianiía Urba-
Qíi. loü

Lit Veu del
novembre-desembre de 1998 CARRER CRÒNICA
SALVADOR CLARÓS
L'Associació de Veïns del
Poblenou, juntament amb la de
Diagonal Mar, el Parc i la Favb
ha presentat al·legacions en forma
de suggeriments i alternatives
als criteris generals presentats
per Urbanisme, després de
mantenir algunes reunions tant
amb els tècnics municipals responsables
del Pla com amb els
veïns.
• Criteris Generals
Els criteris d'intervenció proposats
fan referència a les dues
grans bosses de sòl industrial
amb qualificació 22a, situades
a dreta i esquerra del nucli tradicional
o nucli històric de
Poblenou: per un costat, la peça
existent entre Vila Olímpica i
l'eix Rambla-Marià Aguiló i per
l'altre, el triangle que queda
entre la Diagonal, la Gran Via i
la Rambla Prim.
L'activitat industrial és la principal
que es desenvolupa en
aquestes dues peces, encara
que existeixen petits nuclis d'habitatge
dispersos per entremig:
al llarg de la Diagonal, al voltant
de Pere IV i al front més intensiu
de Gran Via. L'habitatge que
existeix en l'actualitat esquitxant
les dues zones de qualificació
Industrial 22a és anterior al PGM
de 1976 i està doncs en una
situació legal precària.
Els Criteris i Objectius que es
proposen per a la modificació del
PGM en les dues zones industrials,
que en el seu conjunt sumen
aproximadament unes 170 hectàrees
(110 illes de la trama Cerdà)
tenen com a primer objectiu
"la integració de les diferents zones
del barri per tal de millorar la
continuïtat entre les parts i obtenir
una millor cohesió a nivell espacial
i social".
Encara que Poblenou és avui
encara un barri on es concentra
una important activitat productiva
i econòmica, hi trobem també un
estancament de les activitats industrials
que ha provocat la proliferació
de solars abandonats,
l'ocupació d'espais lliures per bars
musicals, discoteques i lofts. El
lenou defensa el sòl industrial
El passat 30 de setembre va finalitzar el termini d'exposició pública
dels Criteris, Objectius i Solucions Generals de Planejament per a la
Renovació del Sòl Industrial del Poblenou. El document sotmès a
exposició pública, elaborat per l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament
de Barcelona, proposa la modificació del Pla General Metropolità pel
que fa referència al sector industrial, ara qualificat com a 22a, per
permetre l'ús residencial.
criteri doncs seria "impulsar un
procés progressiu d'implantació
en el sector d'activitats industrials
més modernes, que permetés
la renovació del teixit industrial
actual i induís un procés de millora".
Altres criteris que conté el document
fan referència a la construcció
d'habitatge nou assequible,
a la preservació del patrimoni
arquitectònic, a l'edificabilitat similar
a l'actual de l'Eixample, a
reserves d'un 30% del sector
transformat per a equipaments, i
a la creació de nous eixos
vertebradors de l'estructura urbana
entorn del quals concentrar
habitatge i equipaments per a dotar
de més protagonisme altres
zones del barri.
* Les al.legacions
Les Associacions de veïns afectades,
juntament amb la Favb han
presentat de forma conjunta un
document d'al.legacions posicionant-se
davant d'una intervenció
urbanística de tanta envergadura,
la més important de Barcelona
i de gran trascendència pel que fa
al futur de Poblenou.
El planejament que fa Urbanisme
sobre l'àrea de sòl industrial
de Poblenou no mostra idees clares
ni concretes al no definir-se
sobre quina part seguirà sent industrial
i quina es requalificarà,
alimentant d'aquesta manera
l'afany especulatiu de promotors
privats i petits propietaris que ja
en els darrers anys ha fet disparar
el preu del sòl a la zona.
En opinió de les entitats veïnals
cal mantenir la qualificació
industrial 22a en tota la seva
extensió, redefinint-la com activitat
econòmica productiva no
contaminant i excloent expressament
la implantació de bars
musicals i discoteques. Al conjunt
de Poblenou ja s'ha
requalificat una part molt important
de sòl a Vila Olímpica, Front
Marítim i Diagonal Mar. El sòl
industrial encara restant ha de
servir per atraure una nova activitat
econòmica compatible
amb l'entorn residencial del barri
perquè Barcelona no ha de perdre
completament la indústria.
Per això cal promoure serveis i
infrastructures que constitueixin
elements estructuradors
d'atracció de noves empreses.
No obstant, cal requalificar per
a habitatge el sòl ja ocupat actualment
per pisos, per tal de consolidar-ne
l'ús, més una petita
part, mai superior al 10% del sòl
restant, sempre que sigui amb la
finalitat de donar continuïtat i acabar
d'ordenar l'espai residencial.
La totalitat de l'habitatge de
nova construcció haurà de ser
assequible: promoció pública,
preu taxat, règim de lloguer.
Un altre criteri irrenunciable pel
sector veïnal és la introducció de
criteris de sostenibilitat en tota
l'àrea subjecte a transformació,
en matèria de peatonalitzacló i
vialitat, previsió d'energies alternatives
a les cases i locals industrials
i recollida selectiva de residus,
neta i respectuosa amb el
medi ambient.
Finalment, també es reivindica
que en el conjunt de l'operació
urbanística es prioritzin els interessos
de la població ja existent a
la zona, preservant l'estructura,
la identitat i el teixit social del barri
del Poblenou. El Pla ha d'incloure
un estudi acurat dels espais verds
i equipament necessaris per cobrir
les actuals mancances del
barri, i també dels transports públics.
L'eix vertebrador a potenciar
hauria de ser el carrer Pere IV ja
que ho ha estat tradicionalment i
amb una vocació clarament comercial.
Salvador Clarós és membre de
l'Associació de Veïns de Poblenou
La indefinició endarrereix el transport públic
REDACCIÓ
La foto que il·lustra aquestes línies
expressa, un cop més, l'aspiració
d'un barri, en aquest cas Bon Pastor,
a disposar d'un transport de
qualitat. L'arribada del metro als
barris de la Zona Franca, el Carmel
i Horta i als de la zona nord de Nou
Barris es troba en una situació poc
definida i d'incertesa general.
L'Autoritat Única del Transport
ha filtrat a la premsa un llistat de
possibles actuacions per al període
que va del 2001 al 2010. Les
prioritats haurien d'haver-se concretat
a la reunió que l'Autoritat
Única va celebrar el 16 de novembre
passat. Tanmateix, es va limi­
tar a nomenar el seu nou director
general, Francesc Ventura. Quant
a l'aprovació del Pla de Prioritats,
va quedar sobre la taula amb l'excusa
que estem entrant en època
d'eleccions. Una bona excusa per
donar llargues.
Els barris continuen esperant que
es concretin aquelles promeses que
tot un president de la Generalitat els
va fer a les darreres eleccions municipals.
L'Autoritat Única del Transport
ha d'aprovar d'una vegada les
prioritats pel període del 2001 al
2010. Ha de tenir en compte les
velles reivindicacions i els compromisos
electorals, en comptes d'anar
tant de pressa en comprometre's a
la puja de l'any vinent. Perquè darrerament,
l'augment sobre els bitlles
d'ús més corrent està molt per sobre
de l'IPC (previst en un 1,8%). LaT-1
pujarà un 2,59% i la T-50/30 un
5,51 %. A més, es posarà a la venda
una nova tarja, la T-10x2 -que permetrà
transbordar de metro a bus en
75 minuts-, per 1.300 pessetes (130
ptes. per viatge). Amb un estalvi de
28 ptes, està molt lluny de la reivindicació
d'anar de casa a la feina pel
preu d'un bitllet senzill.
El transport públic va enrere, per
endarreriments excessius i per augments
desmesurats. El cotxe anirà
endavant mentre la política segueixi
sent la mateixa.
Cadena hiL .^na pel metro al Bon Pastor
PAU VINYES

CRÒNICA
La veu afi
CARRER
"Ciutat i Fàbrica", un projecte per
defensar el patrimoni industrial
MARTÍ CHECA ARTASU
Barcelona ha estat des d'inicis
del segle XVIII, una ciutat industrial.
De fet, la ciutat va esdevenir
el centre d'una de les primeres
regions de la Mediterrània en industrialitzar-se
i al llarg d'aquests
dos segles el seu pes industrial
ha estat comparable al d'altres
regions europees com el País
Basc o el Piemont. Encara avui
dia, malgrat la creixent terciarització,
continua sent aquest centre
estratègic. Igualment, la indijstria
ha acompanyat el creixement
urbà contemporani de la ciutat,
ocupant espais i passant a
formar part del paisatge d'aquesta,
des que a partir de 1730 les
primeres fàbriques d'indianes
s'instai.len al barri de Sant Pere,
al del Portal Nou i en menor mesura
al llavors despoblat Raval
fins a la crisi de 1973 quan es
consolida la fugida de les indiistries
fora de la ciutat cap altres
zones de l'àrea metropolitana.
En el número anterior, en aquesta
mateixa publicació, Nico
Calavita.professord'urbanísticade
Sant Diego State University, escrivia:
"La protección del pasado
urbano arquitectónico y de la rica
historia de Barcelona no se acaba
con la Edad Media o el Modernismo.
En Barcelona hay otro patrimonio
histórico-cultural importantísimo
que recibe poca atención: las
industrias que crearen la riqueza,
la cultura, y la poli'tica de Barcelona
y Cataluria hace unos 100 atïos."
Irònicament, malgrat el considerable
desenvolupament industrial
de la ciutat i la petjada que
aquest ha deixat a la ciutat, declaracions
com les del professor
Calavita són malauradament realitats
contrastades i més si hom ha
de considerar el patrimoni industrial
com un element cultural intrínsec
de Barcelona.
De fet, dues característiques fan
que el patrimoni industrial sigui
considerat com un element cultural
intrínsec de Barcelona. La primera,
la seva relació directa amb els
diferents corrents arquitectòniques
que s'han succeït pel nostre panorama
cultural i la segona, les enor-
Torre de les aigües i gasòmetre de la Catalana de Gas
mes possibilitats de reutilització i
reconversió de la pròpia arquitectura
fabril.
La primera característica fa possible
que troben dispersos per la
geografia de la ciutat, exemples
que van des de les més tradicionals
tipologies quant a la construc-
Les llargues i
constants
reivindicacions
veïnals han
permès conservar
una riquesa molt
important
ció d'edificis industrials com són la
fàbrica de pisos, el Vapor Vell de
Sants és un exemple magnífic, les
estructures auxiliars de la indústria
com les torres d'aigües, passant
pel modernisme, art que forma part
XAVIER BASIANA S JAUME ORPINELL
Nou Ivanow, antiga fàbrica de pintures, avui espai cultural
de l'evolució industrial del país, amb
diversos exemples, alguns d'una
enorme bellesa, i signats per reconeguts
professionals del seu temps
com la fàbrica Casarramona de
Puig i Cadafalch, la Central de
Vilanova de Falqués, l'editorial
t\/iontaner i Simón de Domènech i
Montaner i la Torre d'aigües de la
Catalana de gas de Domènech i
Estapà fins arribar a exemples de
l'arquitectura del moviment modern
com la Myrurgia de Puig Gairalt,
l'editorial Gustavo Gili, de Bassó i
Gili i el complex de la SEAT de
Echaide i Ortiz o els Laboratoris
Grífols de Ponsetti.
La segona característica permet
no només aprofitar les possibilitats
de l'edifici industrial com són:
flexibilitat espacial, previsió anticipada
de les accions, bon control
visual, possibilitat de qualsevol
modernització tècnica, resituació
de nous elements i la circulació
diàfana sinó posar tot això en relació
amb les necessitats de la ciutadania.
I són aquestes les que a
través de les diverses, llargues i
constants reivindicacions veïnals
portades a terme en els darrers
trenta anys han permès, primer la
salvaguarda d'un ric patrimoni i
després, el donar-li un ús que respon
a unes noves necessitats com
són l'oci, la cultura, la formació o
l'habitatge. Barcelona té un ampli
ventall d'exemples, la Farinera del
Clot ara centre cultural, part de
Can Farrero a la Zona Franca ara
Centre Cívic, el Vapor vell de Sants
ara una biblioteca i una escola. Ca
l'Aranyó, futur museu de la moto,
l'Algodonera Canals ara habitatges,
diverses antigues Industries
al Poblenou, ara tallers d'artistes,
arquitectes, dissenyadors com el
Palo Alto o l'antiga fàbrica de pintures
Ivanow ara estudi de l'arquitecte
Xavier Basiana i centre cultural
XAVIER BASIANA & JAUME ORPINELL
polivalent al barri de la Sagrera.
• Un projecte pel patrimoni
Partint de la concepció del patrimoni
cultural com un recurs útil per
a la majoria de ciutadans i amb
capacitat d'inducció d'una sèrie de
beneficis socials i econòmics en
La missió
principal del
projecte és donar
a conèixer el
patrimoni
industrial present
a la ciutat
altres sectors com el turisme i el
lleure i amb la idea que una ciutat
com Barcelona, reuneix una diversitat
de possibilitats temàtiques pel
que fa aquest patrimoni.
Iniciava al seu desenvolupament,
l'octubre de 1997 el projecte
cultural: Ciutat i Fàbrica. Un recorregut
pel patrimoni industrial de
Barcelona.
Aquesta iniciativa sorgida de l'interès
intel·lectual d'un col·lectiu
humà que, bé per raons professionals,
bé per raons d'investigació,
treballa amb el patrimoni industrial.
Aquest col·lectiu està format per
arquitectes, aparelladors i enginyers
implicats en projectes on hi
és present la rehabilitació d'un edifici
amb passat industrial i per geògrafs,
arqueòlegs i historiadors que
han treballat i treballen aspectes
relacionats amb el món industrial.
La missió principal del projecte
és donar a conèixer el patrimoni
industrial present a la ciutat de
Barcelona. Un coneixement i una
valoració que passen per activar la
novembre-desembre de 1998
sensibilitat de l'habitant de la ciutat
i del visitant de la mateixa. Així, el
projecte té com a objectiu principal
mostrar el valor afegit d'aquest
patrimoni com un dels components
de la identitat i de la història de la
ciutat emmarcada plenament dins
d'una societat industrialitzada.
Per aconseguir aquest objectiu
es va dissenyar un desenvolupament
en diverses fases:
Una primera fase materialitzada
per una exposició itinerant marcada
per la força del suport foto
amb una clara economia de textos
i una formalització senzilla motivada
per la mobilitat que l'exposició
ha de tenir ja que ha de servir per
mostrar la riquesa del patrimoni
industrial de la ciutat.
En fases posteriors s'ha pensat
en el desenvolupament d'un catàleg
relacionat amb els continguts
de l'exposició i en el disseny d'itineraris
culturals, tallers pedagògics,
i d'altres activitats com cicles
de conferències, realització d'un
audiovisual o la creació d'una pàgina
WEB.
L'exposició s'inaugurarà el 10
de desembre de 1998 a la sala
d'exposicions del Col·legi oficial
d'arquitectes de Catalunya aprofitant
la celebració del XXiè curset
sobre la intervenció en el patrimoni
arquitectònic que organitza aquest
col·legi professional i que enguany
tractarà sobre la temàtica del patrimoni
industrial.
En aquest espai, l'exposició es
mantindrà fins a principis de gener
de 1999 per posteriorment, iniciar
un recorregut itinerant que finalitzarà
el 2001 i que l'ha de dur per
diversos espais expositius de la
ciutat i de Catalunya.
Altrament, el projecte ha trobat
el suport econòmic i logístic del
Col·legi Oficial d'Arquitectes de
Catalunya, del Col·legi Oficial
d'Aparelladors i Arquitectes tècnics
de Barcelona, de l'Associació i
Col·legi d'Enginyers Industrials de
Catalunya, dels Vicerectorats de
recerca i el d'activitats culturals de
la Universitat de Barcelona, del
departament de didàctica de les
ciències socials d'aquesta mateixa
universitat, de l'Institut Català de
tecnologia, de Nau Ivanow-Espai
cultural, del Goethe Institut, del
Museu de la Ciència i de la Tècnica
de Catalunya i d'aquesta associació,
vinculada al projecte des del
primer moment. Igualment, el projecte
ha trobat la col·laboració de
diverses entitats com la Societat
Catalana d'Arqueologia, SOS Monuments,
la Societat catalana d'història
de la ciència i la tècnica, el
Centre internacional d'estudis del
patrimoni construït (CIEPAC), l'Escola
tècnica superior d'enginyers
industrials de Barcelona, el Museu
d'Història de la Ciutat, l'Agrupació
d'arquitectes per a la defensa i la
intervenció en el patrimoni arquitectònic
(AADIPA), el Centre d'Estudis
Ignasi Iglesias i l'Arxiu històric
del Poblenou.
Martí Checa Artasu és arquitecte

La Veu del
novembre-desembre de 1998 CARRER CRÒNICA
Lloguers a preus joves al cinturó
CARME S. PALMA
A finals del mes de desembre,
441 joves sabran definitivament
que han estat els afortunats amb
un pis de lloguer en un dels sis
edificis, encara en construcció,
que formen part de la campanya
del Patronat de l'Habitatge per
promoure lloguers accessibles als
joves. En aquesta data es farà el
sorteig a portes obertes entre les
2.635 sol·licituds admeses (més
de vuit persones amb mobilitat
reduïda). Els pisos s'adjudicaran
a continuació, citant als afavorits
perquè triïn sobre plànol, en funció
de l'ordre establert en el sorteig
i les preferències de promoció
manifestada pels mateixos
sol·licitants. Segons els càlculs
del Patronat, el gener de 1999 es
podrien començar a lliurar les primeres
claus de la promoció que
està més avançada, la del carrer
Tiana, a Sant Andreu. Ei mes de
maig, amb tota seguretat, tots els
pisos estaran ja en mans dels
seus llogaters.
Els sis blocs d'habitatges
s'han construït en els terrenys
que van quedar lliures després
de les expropiacions fetes per
l'Ajuntament per al traçat i posterior
construcció de la Ronda
de Dalt, en el tram entre l'Hospital
Militar i el Nus de la Trinitat,
concretament, en els districtes
de Sant Andreu, Horta-
Guinardó i Gràcia. Són pisos de
2 i 3 dormitoris, que tenen una
superfície útil entre 50 i 70 metres
quadrats i, en la majoria
dels casos, inclouen en el preu
del lloguer una plaça d'aparcament.
Els principals atractius
destacats pels promotors de la
iniciativa són els preus (entre
24.000 i 41.000 pessetes mensuals,
en funció del número
d'habitacions i la ubicació), la
incorporació de criteris
bioclimàtics i mediambientals en
el seu disseny i l'accessibilitat
per a persones amb mobilitat
reduïda.
El perfil mitjà dels inscrits per
Només 441 joves dels 2.643 que aniran a sorteig seran els afortunats que
aconseguiran un dels pisos de lloguer dins de la campanya de promoció
d'habitatge de lloguer per a joves impulsada pel grup d'Iniciativa-Els Verds,
des del Patronat Municipal de l'Habitatge. L'operació "Vores del Cinturó", on
estan situats aquests pisos, ha començat ja el compte enrere.
• Recreació virtual dels habitatges del carrer Gomis
Una ciutat que envelleix
• L'evident tendència a l'envelliment de Barcelona provocada, d'una banda, per l'augment dels grups de més
edat i, de l'altra, per la marxa dels joves fora de la ciutat en el moment d'independitzar-se, ha estat un dels
motius que ha impulsat la campanya d'habitatges de lloguer per a joves del Patronat de l'Habitatge. En
l'actualitat, les condicions per accedir a l'habitatge són millors en el mercat immobiliari de les àrees properes
a Barcelona, amb una mitjana de preus inferior al 40% respecte d'aquesta. Per grups d'edat, els que més
emigren de Barcelona son els que van dels 20 als 40 anys, però especialment els de la franja dels 25 als 34
anys. Cal destacar també el fet que els joves es troben amb veritables dificultats per integrar-se dins del mercat
de treball i que són els que més pateixen la precarietat laboral. Segons les dades de l'enquesta de
Pressupostos Familiars vigents, els joves formen una bona part del 65% de la població de la província de
Barcelona que disposa d'ingressos per sota de les 3,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional. Aquest fet,
afegit a l'actual reestructuració del món del treball, on la mobilitat laboral implica molt sovint la mobilitat
residencial, apunta al lloguer com la solució més adient, segons el Patronat. Un dels requisits que es demanava
a tots els que van fer les sol·licituds -a banda de tenir menys de 31 anys i residir o treballar de forma habitual
al municipi de Barcelona- era tenir uns ingressos màxims de 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, que
els ingressos familiars provinguin fonamentalment del treball i que el pagament del lloguer anual més les
despeses comunitàries, no superin el 30% dels ingressos anuals ponderats. Tenint en compte com està la
situació laboral esmentada, tampoc sembla gaire fàcil complir amb els requisits.
35 Hores: treballar menys per viure millor
DAMIÀ OLIVERES
El govern de l'Estat i el de la Generalitat, així
com la patronal repeteixen fins a la sacietat
que les coses van bé perquè així ho indiquen
les grans xifres de l'economia en cicle d'expansió.
Però ni el creixement econòmic ni
els retalls en els números oficials de l'atur, ni
el control de la inflació poden fer-nos oblidar
les dures realitats que afecten milions de
treballadors i ciutadans del nostre país i a
centenars de milers a la nostra comarca.
* Algunes dades
Les xifres de l'Enquesta de Població Activa
(EPA) segueixen indicant que els percentatges
de persones a l'atur ronden el doble de
la mitjana europea. A Barcelona gairebé un
terç de les famílies subsisteix sense que
ningú treballi, segons dades de l'Ajuntament.
Així mateix, més de la meitat de les
persones aturades no reben cap prestació
per desocupació, i la precarietat laboral afecta
una de cada tres persones que tenen feina.
Les empreses de treball temporal (ETT)
segueixen estenent les seves activitats -a
les comarques de Barcelona han assolit ja el
22% del total de la contractació-, amb la
legislació més permissiva d'Europa. La ridícula
durada i les condicions de la majoria
dels contractes que s'hi fan i els baixos
salaris són innegables senyals d'identitat
d'aquestes oficines privades de contractació
que estan substituint, a marxes forçades,
el que hauria de ser un servei d'ocupació
únic, públic, gratuït i eficaç.
I encara, segons dades de Càritas més del
20% de la població de l'estat (8.500.000 de
persones) es troba al llindar de la pobresa, i ha
de viure amb menys de 44.000 pessetes al
mes. D'aquestes, 1.750.000 es troben en una
situació de pobresa severa, ja que tan sols
disposen d'entre 13.000 i 22.000 pessetes
mensuals. A l'àmbit de Barcelona i la seva
àrea, el nombre de persones pobres supera
les 600.000. Cal dir, també, que l'exclusió
social avança cada vegada més vers nous
col·lectius com els joves, fins a tal punt que 4
milions de pobres del nostre país tenen menys
de 25 anys. A més, l'última reforma fiscal
impulsada pel govem del PP amb el suport de
CiU, significa, purament, afavorir les rendes
més altes.
Davant totes aquestes realitats calen
mesures profundes i urgents per crear ocupació
estable que contribueixi a redistribuir
de manera més justa la riquesa que avui
està tan mal repartida. Les noves tecnologies
hauran de repercutir en millorar la qualitat
de vida de tota la població i no només en
acumular beneficis empresarials que no
generen llocs de treball.
* Propostes per avançar
La reducció de jornada és una vella reivindicació
que avui té més vigor que mai. Per molt que
el govern i la patronal es facin els sords davant
d'aquesta necessitat, no hi ha dubte que al
final s'acabarà imposant si els sindicats i les
forces progressistes continuen lluitpnt.
La jornada de 35 hores significa ueballar
accedirals pisos en promoció respon,
segons el Patronat, al de
joves solters de més de 25 anys
que volen viure sols o en parella.
La majoria dels interessats viuen
sobretot a Horta-Guinardó, Sant
Andreu, Gràcia i Nou Barris, amb
els pares, i si fins ara han seguit
amb ells és perquè no han tingut
parella estable o per manca d'estabilitat
laboral.
* Habitatges sostenibles
Una de les principals novetats
dels pisos de les Vores del Cinturó,
i en la qual el Patronat ha
incidit especialment a l'hora de
realitzar la campanya de promoció,
ha estat la sostenibilitat
dels edificis. S'ha tingut en
compte l'estalvi d'energia, la
racionalització de l'arquitectura
i l'orientació de l'edifici. El tractament
de les façanes s'ha fet
amb maons de tipustermoargila,
que protegeix i alhora possibilita
l'estalvi energètic de l'interior,
s'han incorporat contenidors
integrats en l'edifici i s'ha previst
espai a les cuines per a la
recollida selectiva d'escombraries.
Les pintures utilitzades tant
a l'interior com a l'exterior són
ecològiques i s'estan utilitzant
materials reciclables i reciclats
per a la seva construcció. El
preescalfament de la calefacció
i l'aigua calenta sanitària, es
farà amb captadors solars, hi
haurà sanitaris de baix consum
d'aigua (capacitat i descàrrega),
recollida d'aigües pluvials per a
rec, ascensors de baix consum,
etc, etc.
Davant l'èxit d'aquesta primera
convocatòria, les associacions
veïnals i la Favb incideixen en la
necessitat que es continuïn oferint
iniciatives que facilitin als joves
l'accés a la vivenda. L'Ajuntament
i el patronat, de la seva
banda, s'han compromès a fomentar
l'obtenció de sòl per tal de
potenciar aquests tipus de promoció
d'habitatge.
menys perquè tothom pugui treballar i viure millor.
Però fa falta un marc legal que faciliti l'aplicació
general d'aquesta mesura, per conveni i sense
reducció salarial, eliminant les hores extraordinàries
o, si és imprescindible, canviant-les pertemps
de descans.
Al mateix temps, cal universalitzar la cot>ertura
de la prestació per desocupació, limitar les
prerrogatives de les ETT, assimilant-les a les
condicions latxjrals i salarials de la resta de
treballadors de tal manera que en bona part
s'elimini el frau en la contractació, es redueixi la
precarietat i s'augmentin les prestacions socials.
Damià Oliveras és de CCOO Barcelonès.

CRÒNICA
ANDRÉS NAYA
Sarajevo és una ciutat que s'està
recuperant de cinc anys de setge.
Tots els seus parcs ara són cementiris.
250.000 veïns i veïnes
han mort. Quatre mil nens i nenes
han quedat orfes i el jovent ha
perdut cinc anys quan més els necessitava.
Ningú es mor de gana
actualment, però deu mil habitants
són pobres de solemnitat i la Creu
Roja reparteix, diàriament, 2.200
menjars. El 80% està a l'atur i la
majoria menja carn només un cop
per setmana.
Passejo per una ciutat envoltada
de belles muntanyes. En tots els
seus racons la destrucció s'hi fa
present. El primer consell que rep
el visitant és que trepitgi tan sols el
ciment perquè el perill de les mines
anti-persona continua. Van destruir
els edificis culturals i religiosos i la
indústria ha desaparegut totalment.
El 60% dels habitatges va quedar
arrasat, barris sencers es van convertir
en runes.
Després de la guerra, van ser
nombrosos els compromisos internacionals
per ala seva reconstrucció,
però molts encara estan
pendents, com la biblioteca -un
compromís assumit per Àustria-.
De tota manera, es pot constatar
que la ciutat es va reconstruint,
de mica en mica. Un exemple el
tenim en el barri de Mojmilo: nou
blocs rehabilitats per l'Ajuntament
de Barcelona amb les aportacions
de la nostra ciutat, fons europeus
i del govern de K/ladrid. Només
hi queda un bloc per rehabilitar.
En un barri en el qual abans
de la guerra hi vivien 4.000 persones,
després del setge n'hi van
quedar 2.500 i avui hi viuen 3.200
veïnes i veïns. Algunes persones
refugiades han tornat. Tanmateix,
encara no s'ha fet realitat el retorn
del gruix de les 200.000 que
van haver de fugir. Als refugiats
no se'ls fa una bona rebuda, les
seves cases estan ocupades o en
ruïnes. A Sarajevo no hi ha llibertat
de moviments, els desplaçats
segueixen fora de les seves residències
habituals, els partits no
estan d'acord amb el retorn. Gràcies
a l'exèrcit estranger es conté
l'odi existent. Sarajevo va ser la
primera línia de foc, es va lluitar
en els seus carrers i veïns i amics
de tota la vida es van enfrontar a
mort. Rara és la família que no
tingui algun membre assassinat.
Per a infants i joves va ser una
experiència duríssima.
Visitar Sarajevo l'any en el qual
se celebra el 50è Aniversari de la
Declaració Universal és l'evidència
que els Drets Humans són
importants per a aquells que depenen
d'algú altre. La ciutat no es
comparteix. Les diferències ni es
gaudeixen ni es toleren. Les fronteres
ètniques separen el seu territori
i són pocs els que gosen
creuar-les. A Sarajevo el primer
dret humà és poder gaudir dels
drets humans, contràriament, els
criminals de guerra estan en llibertat
i tenen impunitat.
* Associar-se a Sarajevo
A la ciutat de Sarajevo hi ha nou
ajuntaments. S'apropen a la po-
, ;> ,\ .'.?; " - • '
1,1* * CM Mfl
CARRER
Un viatge a Sarajevo
i^svv, -••
Tots els parcs de la ciutat ara s'han convertit en cementiris
blació a través dels secretaris Territorials,
petites oficines amb dos
funcionaris situades a cada barriada.
Vaig visitar l'Ajuntament de
Novi Grad, que té 130.000 habitants
i 26 secretaris territorials. El
paper d'aquestes oficines és, en
certa manera, similar al de les
associacions de veïns: recollir els
problemes i les queixes per feries
arribar a l'autoritat municipal.
Així doncs, no hi ha cap tipus
d'associació relacionada directament
amb el territori on es viu, a
més, avui dia la població està
abocada a subsistir i a recuperar
el temps perdut, a poder treballar
i estudiar. No hi ha temps per
associar-se.
* La fundació del general
Sarajevo va tenir com a cap de la
defensa del setge serbi el general
Jovan Diujak. El van jubilar anticipadament
just després de la guerra,
precisament per ser serbi. Avui
és un heroi per a tota la població.
Ho vaig poder comprovar passejant
amb ell pels carrers del barri
turc.
Diujak treballa en una fundació
que té com a lema "el futur de
Bòsnia és l'educació". Una fundació
que s'ocupa de la mainada.
Durant la guerra van desaparèixer
16.000 nens i nenes. Milers
van perdre el pare o la mare, o a
tots dos. Tot i aquesta realitat
només hi ha cinc albergs oficials.
Els orfes de la guerra viuen amb
el veïnat o amb familiars. "En
aquests moments de reconstrucció
material i de transició política
la quitxalla no interessa ningú",
explica el general. La fundació es
dedica a donar ajudes materials,
300 0 400 marcs alemanys, o roba
o beques per a estudiar (enguany
150). Per Nadal trenta mil nenes i
nens de la guerra rebran un regal,
la solidaritat buscarà per a ells
una mica de felicitat.
La fundació té 630 associats i
.'«
intenta implicar-los en els seus
treballs, tot i que els temps no són
massa favorables. Cada associat
paga una quota anual de 30 marcs
alemanys -no arriba a tres mil
pessetes- i anualment celebren
una assemblea general per discutir
les línies d'actuació.
* Discapacitació
Em va cridar l'atenció que als carrers
hi hagués pintada una ratlla
groga contínua que, en arribar a
una cruïlla, es convertia en una
cadira de rodes. Era fruit de la
pressió de l'associació Zivot i de
Dalje. Els vaig preguntar el per
què d'aquesta línia, ja que encara
hi continua havent barreres arquitectòniques.
La seva resposta
va ser que és cert, però que "la
línia groga deixa en evidència
l'existència del problema". Continuen
plantejant-se la supressió
de les barreres sobretot en els
centres escolars i els serveis. Les
ANDRÉS NAYA
seves campanyes són a base
d'uns cartells molt bonics i imaginatius,
i compten amb el recolzament
d'altres col·lectius, com ara
artistes de belles arts i de música.
Tenen voluntariat pertanyent a 30
col·lectius que els ajuden a enganxar
la propaganda i a organitzar
festivals per recollir fons.
Unes deu persones formen el
Secretariat. A les reunions decideixen
quines campanyes i quins
tallers es faran. Els seus destinataris
són els milers de
discapacitats i les autoritats que
tenen competències per millorar
la situació. La impressió és que
tenen un tarannà reivindicatiu que
no té altres associacions. Els
discapacitats a Sarajevo són, segons
aquesta associació, 4.500, i
d'aquests, una cinquena part són
nens i nenes. En terra de fanatismes
pratriòtics han gosat utilitzar
la bandera oficial de Bòsnia
substituint les estrelles per cadires
de rodes.
* Eis ciubs juvenils
El meu viatge va coincidir amb el
d'una trentena de col·lectius juvenils.
El Consell de la Joventut
volia que reflexionessin sobre el
terreny al voltant del treball que
cal realitzar entre els i les joves
partint de les activitats que s'estan
duent a terme en una desena
de clubs juvenils i que conformen
la xarxa Nestor Vise. Els clubs
estan a Sarajevo, Mostar, Gorn
Vakkuf i a d'altres ciutats. La xarxa
té com a seu l'Ambaixada Local
de Barcelona i compta amb el
suport d'entitats de la nostra ciutat,
EUA i Alemanya.
Vaig poder visitar-ne algun.
Tots estan situats a tocar de les
fronteres ètniques, a cases
semidestruïdes, amb pocs mitjans
-alguns de reciclats- i porten a
terme, dins de les seves possibilitats,
activitats per a la població
infantil i juvenil sense tenir en
novembre-desembre de 1998
compte el lloc de procedència,
l'ètnia ni la religió (Cursos d'anglès,
fotografia, teatre, fer petits
tallers d'artesania, etc). I fer tot
això amb altres persones per tal
de reforçar els vincles d'amistat.
L'objectiu fonamental és que gaudeixin
de les diferències i que la
convivència posi fi a l'odi.
Vaig poder comprovar que la
feina a fer és molt dura, molt difícil,
en un taller de dones, en el
qual participaven les joves de
Barcelona. Unes van ballar unes
sevillanes, i les altres, acompanyades
d'un acordió, van voler
oferir una dansa tradicional, però
l'acordionista es va negar a tocar
perquè la dansa era sèrbia.
Com diu Raimon en una de les
seves cançons, a Sarajevo es pot
comprovar que "hi ha molta ràbia
continguda". Tanmateix, considero
molt positiu la tasca d'aquests
centres, tot i que és difícil veure a
curt termini resultats, però és positiu
que el Districte XI segueixi
recolzant aquestes iniciatives. A
Sarajevo el futur està en el jovent,
d'ells i de ningú més dependrà
que no hi hagi més enfrontaments
fraternals.
Una guerra tan cruel es paga
molt cara. Cal reconstruir una
ciutat, cal humanitzar sentiments.
La reconciliació és difícil,
però necessària. Els veïns i
veïnes d'aquesta bonica ciutat
han patit i pateixen molt. A la
meva memòria queda una senzilla
escena: un diumenge al
matí, en un parc a la vora del
riu. Un nen es divertia pujat en
un trenet. A 100 metres, la imatge
era diferenta. Un altre nen,
de vuit o nou anys, consolava la
seva mare d'un plor amargant.
Aquest infant no estava per a
jocs, tenia massa feina en suplir
la figura de l'adult company de
la dona-mare que tenia al seu
costat. Dues cares d'una mateixa
realitat.
Associar-se a Sarajevo segueix
sent un contrasentit. Necessiten
el nostre recolzament,
la nostra solidaritat, encara que
el telenotícies no l'esmentin i no
puguem seguir veient aquelles
escenes sagnants del setge i de
la guerra sense treva.
n^nkf^
^Si
M^^^M^^I
12^4 5 6 789'^ 11 12 13 14 15 16 '•'
)8 19 20 21 22 23 -''25 26 27 28 29 30'^
Comprant aquest calendari
estàs ajudant els nens que han
perdut els pares durant la guerra
de Bòsnia. Els tindrem a la Favb
al preu solidari de 1.000 pts.

novembre-desembre de 1998 CARRER ENTREVISTA
Luis Fernàndez Zaurín
periodista i poeta
"A la ^generaeió més
preparada de la historia'
ens han pres elpèV^
u(s Fernàndez Zai n'n ha publicat E^'
"Y tú, de qué trabajas" (DVD
ediciones), un llibre de reportatges
que retraten l'univers de treball
de l'anomenada "generació
més preparada de la història",
qualificatiu repetit "de manera incessant
per personalitats públiques
de diversa condició". Entre
les característiques més destacades
del món laboral d'aquesta
generació, Zaurín destaca la
precarietat, els baixos sous, la
manca de perspectives i unes
condicions de treball que en molts
casos l'apropen a l'explotació.
— Perquè publiques els
reportatges en llibre i no a un
diari, com semblaria més lògic?
ÍH Perquè aquests temes no interessen
als grans mitjans.
— Els teus reportatges son
impecables des del punt de
vista de l'ètica periodística:
rigorosos, expositius, sense
opinió ni valoració per part teva.
•• Jo crec que el periodista ha de
tenir aquesta postura. El periodista
ha de ser més humil. Ha de
preguntar i fugir del protagonisme.
Ha d'exposar els fets, en
aquest meu cas la situació laboral
de deu professions d'ara. I fugir
del maniqueisme i del pamfletarisme.
Fer el contrari seria insultar
la intel.ligència del lector i
la professió periodística.
Els grans diaris
són un còctel en el
qual cada vegada
hi té menys
protagonisme el
periodisme
— Ets tant perfecte que, potser
per ser-ho, no trobes feina de
periodista.
•• Treballo a l'administració pública
al matí i faig de periodista
-on i com puc- a les tardes.
— Què n'opines del periodisme
que es fa als grans mitjans?
^ Els grans diaris són un còctel en
el qual cada vegada hi té menys
protagonisme el periodisme. La
informació està tutelada per molts
interessos polítics, econòmics o socials,
que fan del periodisme un
Una entrevista d'Eugeni ÍVIadueno
L'autor amb la seva obra
equilibri immobilista. És clar que
hi ha periodistes que fan de vespes,
i de franctiradors, però només serveixen
per justificar la resta.
— Ignacio Ramonet diu que el
periodisme ha mort a mans de
la comunicació i els gabinets de
relacions públiques.
^ Potser s'està morint el periodisme
que es fa als grans mitjans,
però no el Periodisme amb majúscules.
Aquest periodisme fuig
d'aquests suports i en busca uns
altres.
— Per què vas triar aquets deu
reportatges sobre professions
tan pròpies d'aquest temps com
repartidor de pizzes, model,
periodista o missatger?
^ Perquè són les professions i la
realitat de la qual generacionalment
jo formo part. Conèixer
ens torna sensibles, i si els lectors
del meu llibre descobreixen com
viu un pizzero, un professor d'institut
itinerant, una model o un
missatger, si s'apropa a la realitat
d'aquests nois, es tornarà sensible
vers ells. És això el que jo
pretenc, que el lector senti això.
— El reportatge que titules
"Líderes sin audiència" podria
ser autobiogràfic.
JOSEP MASIP
^ Ho és. Jo formo part d'aquest
contingent de periodistes que
surten ben preparats de la universitat,
que tenen una ètica i
un gran concepte de la seva professió,
que fan mesos de pràctiques
gratuïtes a les redaccions,
que intenten col·laborar a revistes
i diaris, que fan tot i més per
sentir-se acollits, que íntimament
creuen que tenen qualitats
i que finalment, abatuts i
frustrats, es plantegen enviarho
tot a la merda.
— Tenir qualitats no és
suficient?
•• A les redaccions, la qualitat
no importa. A mi no m'ha servit
de res haver guanyat alguns
premis literaris ni tenir una
mica de talent -suposant que el
tingui-. A més, els que som de la
perifèria urbana, com jo, que visc
a l'Hospitalet, ho tenim encara
pitjor. El treball periodístic consisteix
en anar omplint i
produint materials obvis que
sovint els lectors no "llegeixen",
sinó que només s'els "miren", i
per fer això no es necessita gaire
talent. Tot plegat és una estafa.
A la meva generació, "la més
preparada de la història", ens
han pres el pèl. Ens vau dir;
"estudia, prepara't, estudia, pre-
Luis Fernàndez Zaurín
va néixer a Barcelona
el 1964, encara que
sempre ha viscut a
l'Hospitalet, on
treballa. És llicenciat
en Ciències de la
Informació per la
Universitat Autònoma
de Barcelona. Com a
periodista col·labora en
premsa cultural a "El
País" i a d'altres
publicacions, com les
revistes "El ciervo" i
"Ajoblanco".
Recentment ha
publicat "Y tú de qué
trabajas" (DVD
ediciones), una
col·lecció de deu
reportatges que ell
defineix com a
periodisme divulgatiu.
Com a poeta publica
versos de forma
habitual en revistes
especialitzades com
"Túria", "Reloj de
Arena", etc. Ha guanyat
diversos premis
literaris, entre ells el
"Enrique Ferran" de la
revista "El Ciervo" i el
Gerardo Diego. També
ha estat fmalista del
premi Adonàis en dues
ocasions.
para't..." i ara, de què ens serveix?
— Ser de l'Hospitalet és un
handicap?
iH És clar. Ser de la perifèria
implica moltes coses, no només
que vius al final de les línies de
metro. Suposa que els teus pares
són immigrants, i que t'han
pagat els estudis i fins i tot una
carrera, però ja no han arribat a
enviar-te a Estats Units a fer un
"estage" o un "master" a la
Colúmbia University. Passa
igual amb la resta de protagonistes
del meu llibre: tots són o
viuen a la perifèria -urbana o
social- de Barcelona; en aquests
indrets que el Centre -urbà i
social- desconeix i ignora. A qui
interessa que a un pizzero li facin
30 punts a una ferida que
s'ha fet perquè els obliguen a
entregar les pizzes calentes? El
problema de fons és que el Centre
pensa que cadascú està allà
on es mereix, i que si són
pizzeros, és perquè no arriben a
més. La qual cosa és mentida,
com ja he dit dels periodistes.
— Quin reportatge dels 10 del
llibre creus que sorprendrà més
el lector?
•i El dels professors itinerants
d'institut. Són gent que no estan
mal pagats, sinó abandonats de
la mà de Deu. La seva situació
explica com és aquest final de
segle, del trasvàs de valors.
Abans, un educador, un mestre,
era un tipus ben valorat i molt
respectat. Ara els professors i
mestres no són ningú. Fins al
punt que els pares es creuen
abans el què els diu el fill que la
paraula del mestre! No m'estra-
El periodisme
consisteix en anar
omplint i produint
materials obvis que
sovint els lectors no
"llegeixen"
nya que els agafin depressions,
ansietats i altres malalties
psicosomàtiques. Els mestres
estan sols, abandonats, i a sobre
els exigim que siguin responsables
de l'educació dels nens.
— A mi em va impressionar el
de les joves models.
^ El preu del "glamour". Hi ha
moltes noies que comencen a
anar a càstings, a buscar-se un
camí com a models, una professió
amb molt d'estrés, molta
competitivitat i molts perills propers,
com ara caure en l'anorèxia
o a les mans dels promotors,
que sovint les fan passar pel llit
abans de donar-les una feina.
— El teu llibre em recorda el
primer que va escriure
Francisco Candel, fa ja molts
anys, es deia "Hay una juventud
que aguarda". Potser té a veure
amb els moviments pendulars i
cíclics que fan els moviments
socials.
^ A Candel li vaig demanar que
en fes el pròleg del meu llibre.
— Veus?

l.a Veu deí
PUBUCITAT CARRER novembre-desembre de 1998
A Barcelona, el verd i la neteja van junts
D'aquí a juny, plantarem
més de 7.000 arbres nous
Aquesta tardor s'ha posat en marxa un pla d'enjardinament que
millorarà la qualitat de vida de tots els barris de la ciutat.
Amb la plantació de 7.000 arbres nous. Amb la creació de 16 noves
àrees verdes. I la introducció d'espècies poc freqíjents, per fomentar
la biodiversitat. Perquè tenir una ciutat més verda és, també,
tenir una ciutat més neta. Gràcies a tots per fer-ho possible.
El paper i el cartró de
50 contenidors equival a la
fusta de 90 arbres adults
Gràcies a la col·laboració de tots els ciutadans i ciutadanes, a
Barcelona, només en un any, s'han reciclat 10.000 tones de
paper i cartró. Reciclant paper i cartró estalviem energia i
matèries primeres i treballem per fer una ciutat més verda.
Ajuntament de Barcelona

La Veu del
novembre-desembre de 1998 CARRER OPINIÓ
Josep Lluís Rueda Les associacions de veïns, 30 anys després
luest any celebrem els trenta
anys de les primeres associacions de veïns.
Aquell 68 va significar moltes més coses
que les manifestacions d'estudiants a París:
s'inicià la història del moviment veïnal
a Espanya -local, federal i confederal-.
Moviment crític de reivindicació del barri,
per la defensa del protagonisme dels ciutadans
en les institucions públiques i socials
del seu entorn urbanístic, sanitari, social.
El barri reinventa o reinterpreta la
ciutat.
Encara es pot pensar i il.lusionar-se
avui, trenta anys després, per la idea de
substituir el model polític actual jerarquitzat
i aïllat de la gestió i de la presa de
decisions per un altre on les persones,per
mitjà de les associacions dels ciutadans i
ciutadanes, discuteixin al voltant d'una
taula i cerquin les solucions als seus problemes
de forma pròxima i equitativa per
crear alternatives i projectes realitzables.
"Si ets pobre no tens cap possibilitat d'accedir
als recursos que ofereix una ciutat"
segons diu Leonard Duhl, urbanista i fundador
de les ciutats saludables als EUA, al
congrés mundial de la salut i medi ambient,
celebrat a Madrid els primers dies de
juliol. I afegeix: "Si donem una ullada a les
nostres ciutats i mirem con es gestionen,
veurem la poca o gens participació ciutadana
en la presa de decisions relacionades
amb els sectors del transport, la circulació,
l'habitatge, la salut... cal dissenyar ciutats
habitables i preguntar a les persones
com hauria de ser el barri per a la seva
comunitat..." {El País, entrevista publicada
el 14 de setembre de 1998).
La memòria col·lectiva ha ensenyat una
certa inquietant tendència dòcil a convertir-se
en la gairebé mera versió dels poderosos.
Els manuals de la història oficial
Marc Andreu
Periodista
lingú li ha d'estranyar que els
barcelonins clamem contra la impunitat
de Pinochet. Perquè la nostra és una
ciutat rebel i d'esperit llibertari que en
moments històrics crítics ha sigut motor
de revolucions i de moviments socials
transformadors. I perquè, en èpoques de
consciències més narcotitzades, mai ha
deixat de tenir un subconscient despert i
a punt per denunciar qualsevol injustícia.
Sense estridències, sense grans moviments
de masses, però amb convicció i
perseverància, els barcelonins hem baixat
per la Rambla denunciant la impunitat
dels assassins d'Ignacio EUacuría a
El Salvador. Ens hem concentrat davant
del govern militar per cridar contra la
impunitat d'uns militars que empresonen
insubmissos. Ens hem assegut a la
plaça de Sant Jaume per denunciar la
impunitat dels criminals de Bòsnia i la
passivitat de les nostres autoritats. Hem
fet minuts de silenci per demostrar que,
al golf Pèrsic, la impunitat de les croades
aliades és tan irracional com la de les
guerres santes integristes. Ens hem pres
un tè sota una haima per brindar contra
la impunitat d'un estat, el marroquí, que
dels països donen molt sovint aquesta lectura.
La història està escrita pels poderosos.
El passat oficial sembla la narració del
més fort. Possiblement, una de les característiques
dels sistemes democràtics és que
pugui existir una altra història diferent i
donar cabuda a la presència de les veus
populars amb altres versions dels fets històrics:
una visió de l'ahir generacional, la
creació d'una consciència històrica més
plural i participativa d'acord amb la realitat.
Els trenta anys de les associacions de
veïns permet fer una lectura de la història
diferent per la presència i participació dels
ciutadans defensant l'espai reivindicatiu
dels barris i confeccionant un ideari polític
del moviment veïnal. Com una referència
a uns fets significatius, cal recordar la
lluita popular contra la pujada del preu
dels tramvies a Barcelona, la protesta pels
fums d'Erandio, les reivindicacions per eliminar
les barraques i obtenir un urbanisme
digne a Vallecas, Orcasitas,
Carabanchel, Somorrostro... calia
reinterpretar les ciutats amb criteris democràtics
i progressistes, cercar el sentit
participatiu i responsable -el poder mai
regala res a canvi de res- de les persones
en els barris i invitar a desenvolupar la
voluntat de fer dels ciutadans uns instruments
vius de la gestió comunitària i tot
això es va poder aconseguir gràcies a aquelles
jornades, trobades i assemblees interminables
per consensuar un compromís de
les administracions, mancades dels mínims
de cultura democràtica.
Un dels criteris que van tenir importància
durant aquells anys va ser la participació
i intervenció actives dels ciutadans en
els consells de govern. Avui, alguns comentaristes,
veuen una certa indiferència
o crisi en la participació ciutadana en les
institucions de la ciutat o poble. Cal formular
la pregunta i cercar les respostes. Perquè
la joventut no s'incorpora al moviment
veïnal? Caldria estudiar la mitja d'edat i
temps que porten els responsables de les
associacions de veïns en la seva associació
i si el caràcter reivindicatiu inicial no és un
missatge prou clar, entenedor i encoratjador
per a la joventut, i clar, acceptar la
nova forma de veure i entendre la societat
després del debat intergeneracional.
Assoí-iacitmisme
Cal preguntar-se perquè les persones no
sentim la necessitat d'agrupar-nos, participar
en les molt diverses associacions.
Alguns senyals d'identitat del sentit comunitari,
encara que sembli trivial o venial
com trobar-se a la plaça del barri o del
poble amb altres persones per parlar dels
temes que ens pertanyen, no ofereixin
atractiu suficient.
Voldria enumerar ara les funcions principals
del moviment associatiu per tal de
tenir un punt de referència comú:
a) Recolzar els valors progressistes de
la societat actual.
b) Fomentar la participació i solidaritat
ciutadanes perquè encara que tots els ciutadans
som iguals davant la llei, no tots
són beneficiaris de la ciutadania.
c) Denunciar i reivindicar tot allò que
afecti les persones, al barri i a la ciutat.
d) Arribar a acords amb les institucions
públiques i agents socials dins un context
cultural del pacte i del diàleg.
e) Lluitar contra tota mena de racisme
i desenvolupar la nova llei perquè les persones
vingudes de fora participin en el dret
al vot, si més no, de l'alcalde de la ciutat o
poble on viuen.
Contra totes les impunitats
tfA/« TOUOO Cn€€tS QUé JOZ-
finem
nega l'autodeterminació a tot un poble,
el saharaui... I, quan ha calgut, també
hem sortit massivament al carrer per
denunciar la impunitat del terrorisme.
Les impunitats, però, es denuncien
millor en la intimitat de K -eflexió
í) Potenciar la solidaritat a nivell local,
nacional i europeu com un valor de cooperació
amb les persones del barri o barris de
la pròpia ciutat o ciutats d'altres països.
g) Col·laborar en iniciatives per a la
consolidació d'una ciutat sostenible i saludable,
fomentant el desenvolupament integral
de l'estat del benestar, el medi ambient,
l'accés a l'habitatge donant prioritat
a l'espai públic enfront del privat per evitar
l'especulació del sòl.
h) Fer front al tema intergeneracional
en el sí de les associacions, joves i grans i
fomentar, en tant sigui possible, la creació
de vocalies de jubilats i pensionistes en les
associacions per la defensa dels drets adquirits
en el transcurs de la vida laboral i
la millora de la qualitat de vida de tots els
ciutadans.
Després de 30 anys de la nostra molt
important història, voldria córrer el risc de
fer la descripció del document d'identitat
del ciutadà que participa en el moviment
veïnal: demòcrata, reivindicatiu, lliure,
solidari, crític, participatiu, feminista, no
consumista, antiracista, respectuós amb
la terra i universal, capaç de crear el pacte
vinculant amb les institucions i fer el seu
seguiment per tal de confeccionar, dissenyar
i participar en la gestió ciutadana.
Com a resultat d'una actitud col·lectiva
més participativa, hauríem de preguntar i
interrogar als infants, joves, adults i grans
com volen que sigui el seu i el nostre barri.
Aquest mètode pot produir sorpreses i crear,
a la vegada, noves línies de recerca i
actualització comunitària.
Josep Lluís Rueda és de la Coordinadora
Nacional de Jubilats i Pensionistes de
les Associacions de Veïns i vocal de la
Junta de la Favb.
col·lectiva, aquella que apel·la a la memòria
històrica i que defuig de les
irracionalitats, dels oblits i dels oportunismes
del món mediàtic. En el cas de Pinochet,
és més autèntic el sentiment que els
barcelonins, de bracet amb els xilens, hem
expressat a les concentracions simbòliques
o en la conversa casolana que no pas el
clam mediàtic que sortia dels informatius
i de les tertúlies radiofòniques. El primer,
el nostre sentiment, roman sempre, perquè
el van engendrar Allende i Neruda i
s'ha mantingut viu des de 1973. El segon,
el clam mediàtic, s'apaga quan la notícia
estricta deixa de tenir interès. D'exemples,
malauradament, no ens en falten:
pels grans mitjans de comunicació, a
l'Àfrica només hi ha fam un parell de cops
a l'any i a Centreamèrica, els huracans,
igual que vénen, se'n van.
Contra aquesta impunitat, la de l'oblit,
també hem de lluitar. Per això no ens hem
de sentir acomplexats si ens diuen que,
jutjant a Pinochet, el nostre subconscient
el que fa és jutjar a Franco. Ja ho hem dit
al principi: sort en tenim, del subconscient,
quan ens hem deixat narcotitzar la
consciència.

EL CUARTO FOSC
J o M CK; r u
i.a veu utrt
CARRER
m )
Agents secrets
Un d'ells pertanyia a la Policia Nacional, l'antiga social. L'altra agent era dels Mossos
d'Esquadra. No portaven uniforme, però els van descobrir en un ple del Consell de la
Joventut, que celebrava una sessió plenària per debatre ei moviment okupa a Barcelona.
Espiaven i els van descobrir. En un moment van passar d'agents secrets a agents
públics. El representant de l'Assemblea d'okupes de Barcelona, en reconèixer-los, els
va saludar amablement, ja que solen coincidir en manifestacions i desallotjaments
violents. Des de la mesa, el representant de la Favb els va instar a no perdre el temps
i a prendre nota del següent missatge per als seus responsables: "dieu-los que els
informes que freqüentment filtren a la premsa sobre el moviment okupa fan pena. Brillen
per la manca d'objectivitat. Són l'expressió d'una feina poc professional. Inventen dades
i veuen fantasmes." L'acte no era públic, era una sessió de treball del Consell de la
Joventut que impulsa l'Ajuntament de Barcelona, i els po//s van actuar amb clandestinitat
i traïduria. Els responsables del Consell de la Joventut es van solidaritzar amb la nostra
protesta i van manifestar el compromís d'elevar-la a les autoritats competents. Nosaltres
tanquem als agents secrets al Cuarto fosc fins el dia de Reis, no tenim cor d'impedir-los
poder espiar a Ses Majestats d'Orient.
Cap de publicacions de l'Ajuntament
Vuitanta delegats de les associacions de veïns de
tot l'Estat ens van visitar. Alguns d'ells, en estar
allotjats en un hotel proper a l'Ajuntament, es van
personar al seu servei d'Informació i van demanar
plànols de la ciutat. Se'ls van donar, però al mòdic
preu de de vint durets (quasi un euro). Els companys
i companyes ens van fer un i mil comentaris
referits als catalans i \'amor per la pela.
La majoria havien participat en moltes concentracions
d'altres ciutats de l'Estat, i a cap se'ls havia
cobrat mai per la informació. Gràcies als responsables
del punt d'informació de l'Ajuntament a la plaça
de Sant Jaume, la nostra fama augmenta i s'estén
per tota la pell de brau.
\yÉf Escola Professiona
VS^ de la Dona
t^Sii Diputació de Barcelona
DECORACIÓ DEL PAPER PER A LES GUARDES
Dates: del 18 de gener al 1 de març
Horari: dilluns de 16 a 19h.
INTRODUCIÓ A LA FOTOGRAFIA
Dates: del 18 de gener al 21 de juny
Horari: dilluns de 18 a 20 h.
TÈCNIQUES DE PINTURA SOBRE ROBA
Dates: del 18 de gener al 28 d'abril
Horari: dilluns i dimecres de 11 a 13 h.
MITOLOGIA GRECOLLATINA SIMBOLOGIA
1 ICONOGRAFIA RELIGIOSA
Dates : del 20 de gener al 9 de juny
Horari: Dimecres de 9 a 11 h.
AIXOVAR DE NADÓ
Dates: del 21 de gener al 11 de maig
Horari: dimarts i dijous de 11 a 13 h.
1
ca^o 2o
FLORS ARTIFICIALS SENSE EINES
Dates: del 21 de gener al 25 de març
Horari: dijous de 18 a 20 h.
EL MON DE LA VINYA 1 DEL VI
Dates: de l'I al 22 de febrer
Horari: dilluns de 18 a 20 h.
TÈCNIQUES DE LA LLENCERIA
A MAQUINA 1
Dates: del 2 de febrer al 20 de maig
Horari: dimarts i dijous de 9 a 11h.
APLICACIONS D'ESMALTS 1 PEDRES
Dates:dei 4 de febrer al 15 d'abril
Horari: dijous de 11 a 14 h.
LES ARTS PLÀSTIQUES 1 LA MÚSICA
Dates: del 9 de febrer al 25 de maig
Horari: dimarts de 11 a 12,30 h.
.Hii. 9etASi
Carme
Sanmiguel
La Favb, Amics de la Bici,
l'Assiciació en Defensa del Transport
Públic, Barcelona Camina, l'Associació
per la Prevenció d'Accidents
de trànsit i la Unió de Comissions
Obreres del Barcelonès vam
enviar una carta Carme Sanmiguel,
presidenta del Pacte per a la Mobi-
novembre-desembre de 1998
cUc^c^c^nP I nuoA^PtKo fi
•mi cuiff)t>o, m- ,
I M. ouf no timj
Pacte es discutís la celebració d'un
dia sense cotxes a Barcelona. La
presidenta no va informar al ple i les entitats vam haver de recordar-li la petició. La seva
resposta va ser: "He demanat informació a la ministra francesa, però crec que Barcelona
no pot limatar-se a copiar, que ha de fer alguna cosa original". Davant la insistència de
les entitats, la presidència va accedir a debatir el tema al plenari de desembre (25 de
desembre, fum, fum, fum!). En els últims dies, fins i tot el president de la Generalitat s'ha
mostrat partidari d'aquestes jornades pel contingut pedagògic que tenen. Esperem que
l'Ajuntament de Barcelona recolzi, en breu i sense reserves que juntament amb altres
ciutats catalanes, aquests dies sense cotxes. Tanquem Carme Sanmiguel a un pàrquing
unicipal durant quinze minuts, envoltada de cotxes perquè pensem que amb això n'hi
haurà prou per dissipar els dubtes.
Les primàries
SEMINARIS 1999
Hi ha molta gent que pensa que l'efecte Borrell,
o l'efecte de les primàries socialistes, és
només això, un efecte. És a dir, una operació
d'imatge completament buida de contingut. A
Barcelona, però, els socialistes han sabut
donar un toc molt in a la imatge de les seves
primàries. Només dos exemples. El
precandidat alternatiu a Joan Clos, Raimon
Martínez Fraile, no és va arribar a presentar
perquè no va aconseguir suficients suports.
Sembla estrany, perquè Fraile és un dels
capitans socialistes, i la federació del PSC de
Barcelona una de les que més tropa té enrolada
en aquest bàndol partidari. Però és clar,
poques firmes de descamisats podia aconseguir
Martínez Fraile si la seva precampanya de
primàries la feia exercint de president de TurismedeBarcelonaipresentantalayefdePedralbes,
a primers d'octubre, la luxosa guia de Barcelona
que només es pot trobar als hotels de cinc
estrelles. El segon exponent de la imatge més in
és el mateix alcalde Clos, que després de vèncer
en unes primàries on l'únic candidat era ell va
anar a celebrar-ho a una discoteca del Port
>JllllliJLWl·^mH.-jCl.*l»L»lllllL»|ty/5t»Hn»imBSl·^L*J*l·l»l·Si
el local escollit, el Luna Mora, no complia la
normativa municipal i que per això havia rebut
una ordre de precinte del districte? Quan els
assessors d'imatge fallen, els veïns els posem al
cuarto fosc juntament amb els seus caps. Aquí
tindran temps de pensar un lifting per a una
imatge sovint massa primària.
CUINA MEDITERRÀNEA NORD AFRICANA
Dates: del 15 de febrer al 22 de març
Horari: dilluns de11,30 a 14 h.
PROCÉS DE LA CONFECCIÓ D'UN VESTIT
D'ALTA COSTURA AMB GLASSETA
Dates: del 22 de febrer al 16 de juny
Horari: dilluns i dimecres de 9 a 11h.
TEIXITS DE FANTASIA 1 CREACIÓ D'UN MODEL
Dates: del 2 de març al 17 de juny
Horari: dimarts i dijous de 9 a 11 h.
ICONOGRAFIA CRISTIANA
Dates: del 3 de març al 16 de juny
Horari: dimecres de 11 a 13h.
PATRONATGE INFANTIL
Dates: del 3 de març al 30 d'abril
Horari: dimc i divendres de 12 a 14 h.
^
Joan Fuster
Hem rebut un Email
d'uns veïns
de la plaça Daniel
Raventós -si no
estem mal informats
el tal Daniel
Raventós era el iSJK
pare de l'actual WM
president del Par- JÉl
lament-, on ens IH
diuen que en " ^
aquest petit espai, en la confluència
amb el carrer Argenteria, s'han arrencat
un llarg banc públic de marbre de
cinc metres d'eslora i un arbret de la
família de les alzines sureres. La petita
plaça és de les demoninades dures
i aquests elements suavitzaven el
seu entorn.
Els veïns sospiten que l'Ajuntament
ha actuat així per dedicar més espai
públic a les terrasses dels nombrosos
restaurants i bars que hi ha.
Hem visitat la plaça Daniel
ventós i no quedava ni un banc,
l'alzina no era enlloc. Els veïns i veïnes
qulifiquen l'actuació de manera
indignant i ens demanen que tanquem
a Joan Fuster al Cuarto fosc.
Així ho fem, fins que es torni a
col·locar el banc al seu lloc i si és
possible més arbres.
Plaça Pere Coromines, s/n (entrada per
Nou de la Rambla-Av. Drassanes)
Tels. 93 443 15 13-93 443 13 11
Fax. 93 443 14 12
TÈCNICA DE LA PORCELLANA FREDA
Dates: del 15 de març al 18 de maig
Horari: Dli. de 16 a19h.-dimc. de 18 a 20h.
TÈCNIQUES DE LLENCERIA A MÀQUINA II
Dates: del 6 d'abril al 20 de maig
Horari: dimt. i dijous de 9 a 11 h.
LA VIRTUALITZACIO DE LART
Dates: del 7 d'abril al 31 de maig
Horari: dill. i dimc. de 18 a 20 h.
MANERES D'ACABAR ELS
TREBALLS DE FUSTA
Dates: del 8 d'abril al 10 de juny
Horari: dijous de 18 a 21 h.
TITELLES 1 MARIONETES
Dates: del 5 de maig al 23 de juny
Horari: dimc.de 10 a 13h. dij. de 11 a 14h.
Per més informació sobre els continguts dels cursos, truqueu al telèfon 93.443.15.13 de 9 a 13 i de 16 a 20 h.

novembre-desembre de 1998
Hay dos Federicos: el de li» v^xuau
el de la leyenda, Y los dos son uno
solo. Hay tres Federicos: el de la
poesia, el de la vida y el de la
muerte. Y los tres son un solo ser.
Hay cien Federicos y cantan todos
ellos. Hay Federicos para todo el
II
i.€i reu €4trt
CARRER DOSSIER
Un poeta a Barcelona
mundo. La poesia, su vida y su
muerte se han repart'
tierra. Su canto y su ^«^^^^^ ^^
multiplican en cada ser humano. Su
breve vida crece y crece. Su corazón
destrozado estaba repleto de
semillas: no sabran los aue lo
DOSSIER
Lorca y el Ateneo Enciclopédico
©
arcía Lorca en sus estancias en
Barcelona polarizaba una nutrida
tertúlia de intelectuales
y artistas que lo seguían a todas partes,
con sede en el camerino de Margarita Xirgu
o, en las terrazas de los cèlebres cafès de la
plaza Catalunya o de las Rambles. La
popularidad de Lorca era inmensa. El poeta
se prodigaba en todos los ambientes,
però sentia particular predilección por los
ateneos obreros. Fue en esos centros donde
convergieron durante mucho tiempo las
actividades culturales y artísticas de la
clase obrera. Los había en cada barriada y
disponían de biblioteca, grupos musicales
y teatrales. Estàs companías de aficionades
estaban reunidas, a su vez, en la Federación
de Teatro Amateur de Catalunya, en la
cual llegaron a militar mas de cien
companías. En primavera y verano, las
secciones musicales, de danza y teatro,
unidas en la Associació Obrera de Concerts
que presidia Pau Casals, con una
orquesta sinfónica compuesta por
trabajadores y el Orfeó Català, organizaban
festivales al aire libre. Uno de los ateneos
mas importantes de Barcelona, en 1935,
era el Ateneo Enciclopédico Popular, Lorca
lo conocía bien, pues Margarita Xirgu era
la presidenta honoraria. La "universidad
popular" donde la actriz, obrera de la aguja
en su ninez y adolescència, se había formado
artísticamente. El domingo 6 de octubre de
1935, el dramaturgo y la actriz decidieron
ofrecer un homenaje, al cumplirse el primer
aniversario de la Revolución de Asturias. El
Ateneo Enciclopédico Popular en
colaboración con los demàs de la ciudad,
organizaron im recital gratuito. La afluència
fue masiva, hasta el punto que los promotores
se vieron obligados a instalar altavoces
en la calle para que el publico que no pudo
entrar pudiera seguir el recital. En la sala la
expectación era extraordinària. Lorca,
sentado ante el micrófono de Radio Barcelona,
inicio el acto:
"Seiioras y seftores: yo nunca he leído
mis versos delante de tantos espectadores,
no porque no sea capaz, puesto que lo voy
a hacer ahora, sinó porque es indudable
que la poesia requiere cuatro paredes blancas,
unos pocos amigos ligados por una
armonía de amistad y un dulce silencio
donde gima o cante la voz del poeta.
"Mi amor a los demàs, mi profundo
carino y compenetración con el pueblo.
Antonina Rodrigo
como me ha llevado a escribir teatro para
llegar a todos y confundirme con todos, me
trae esta tibia maftana a Barcelona a leer
ante gran publico lo que yo considero màs
entraüable de mi persona...".
Con estàs palabras el poeta creo el clima
"intimo y claro" que anhelaba para su
poesia. Así lo entendió el publico, a tenor
de sus clamorosas ovaciones y emocionados
silenciós, con que siguió el recital. Para
Lorca seria el acto mas hermoso de su vida.
La prensa se hizo eco del recital, però la
mejor crònica la escribió Lorca, en una
carta a su família:
"Ayer di una lectura de versos para
todos los ateneos obreros de Cataluna y se
celebro en el Teatro Barcelona. Había un
publico inmenso que llenaba el teatro y
luego toda la Rambla de Catalufia estaba
llena de un publico que oía por altavoces,
pues el acto se radio. Fue una cosa emocionante
el recogimiento de los obreros; el
entusiasmo, la buena fe y el carino enorme
que demostraron. Fue una cosa tan verdadera
este contacto mío con el pueblo autentico
que me emocioné hasta el punto que
me costo mucho trabajo empezar a hablar,
pues tenia un nudo en la garganta. Con
una intuición magnífica subrayaron los
poemas, però cuando leí el "Romance de la
Guardia Civil" se puso de pie todo el teatro
gritando "jViva el poeta del pueblo!". Después
tuve que resistir màs de una hora y
media un desfile de gentes dàndome la
mano!; viejas obreras, mecànicos, nifios,
estudiantes, menestrales. Es el acto màs
hermoso que yo he tenido en mi vida.
"Estoy contento y quisiera que vosotros
hubierais visto aquello.
"Manana doy una lectura comentada
del Romancero, en la Universidad, organizada
por los estudiantes. Ya no queda ni
una invitación. El separatismo de Cataluna
es un mito, y una demostración de que
son auténticos espafioles son estàs pruebas
grandes de espanolismo que me dan,
ya que yo soy tan representativo de Espafia".
"Claro es que las derechas tomaran todas
estàs cosas para seguir en su campaiia
contra mi y contra Margarita, però no
importa. Es casi conveniente que lo hagan,
y que sepan de una vez los campos que
pisamos. Desde luego, hoy en Espaíia no se
puede ser neutral".
A Margarita Xirgu y a García Lorca,
asesinaron que lo estaban
sembrando, que echaría raíces,
que seguiria cantando y
floreciendo en todas partes y en
todos los idiomas, cada vez mas
sonoro, <
Pablo Neruda
ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR
CENTENARI DE FEDERICO GARCÍA LORCA
ÜIKMISllíiM
màs unidos que
nunca dentro y fuera
del teatro, les
quedaba vivir otro
"baiio" de multitudes.
El 12 de diciembre
de 1935,
presentaron en el
teatro Principal de
las Ramblas, el que
iba a ser el ultimo
estreno de Lorca, en
wiàa: Dona Rosita la
soltera o el lenguaje
de las flores. Lorca
declararia al diario
"La Humanitat";
"Este es el drama
profundo de la solterona
andaluza y
espaiiola en general.
Espaíia es el
país de las solteronas
decentes, de
las mujeres puras,
sacrificadas por el
ambiente social que
las rodea".
El poeta no solo
se interesó por la mujer como potencia
dramàtica, sinó como ser oprimido, marginado
por la Sociedad, Lorca denunciaba la
discriminación de las leyes a que estaba
sometida, como se interesaba también por
los otros marginados de la historia; los
gitanos y los negros.
En Barcelona vive inmerso en el fervor
popular. La gran fuerza explosiva de su
voz lírica y dramàtica ha sellado simpatías
y admiraciones. Cuando Luis Góngora le
pregunta para el vespertino "La Noche" si
està contento del publico barcelonès, le
contesta ràpido: "contento es poco: quisiera
estrenar aquí todo lo que haga para el
teatro". Y para confirmar sus palabras,
escribe en una cuartilla, que el periódico
reproduce con su personal caligrafía: "Desde
el aiio 1927, en que la gran Margarita
Xirgu estreno mi Mariana Pineda, hasta
1935, en que la misma actriz ha dado a
conocer Dona Rosita la soltera o el lenguaje
de las flores, el publico de Barcelona ha
dado con su atención y su afecto un aliento
definitivo a mi labor de poeta dramàtico".
Y es que Xirgu fue la piedra angular del
teatro lorquiano. La actriz intu( ''a, pasio-
PROGRAMA D'ACTES
Dimecres 20 de majglAlrtoilina Rodrigo: García Lúrca y el Ateneo Enciclopédico Popu/aríacoinoanyada per la raosoda
Petra Jiménez i oer ia guitarrista Pilaf Ordónez oel grup de teatre lAUTA)
Dijous 28 de maig: Jesús García: De Fuente Vaqueros a Fuente Grande
Dijous 4 de juny: GuiNeni Pòarro: La poesia sexual en Garcia Lorca
Dissabte 13 de juny: Cloenda dels actes del Centenari • Grup poèth: «León FeHiw: Recital de poemes d^arcia Lorca
Uoc: Espai Obert: Blasco de Garay, 2 4 {rTielro Poble Sec Paral leO Horari: Tots els actes es faran a les 19'30 h.
ONOMATOPEYA
nal, de grandes recursos creadores, cultivados
en la cantera de los Ateneos Obreros.
Xirgu dio aliento a esa coral de mujeres
marginadas por la opresión generada por las
estructuras sociales y formas de vida
anquilosadas, que Lorca denuncio repetidamente.
En diciembre de 1935 se clausura el circulo
lorquiano de actividades y encuentros en
Catalimya y comenzaba a cerrarse su testament©
vital. Su ultimo acto multitudinario
fue el 22 de diciembre, Lorca y Xirgu, con la
colaboración de Josep Maria de Sagarra, le
dedicaron un homenaje a las floristas de las
Rambles:".. .y yo soy quien tiene el honor de
dedicar la fiesta a estàs mujeres de risa
franca y manos mojadas donde tiembla de
cuando en cuando el diminuto rubí causado
por la espina".
Meses màs tarde, Federico García Lorca
era asesinado en Viznar (Granada), en agosto
de 1936, entre otras cosas, por haber
estado al lado ".. .de los que no tienen nada y
hasta la posibilidad de la nada se les niega",
los que le nombraron poeía del pueblo.
Antonina Rodrigo és escriptora.

12 DOSSIER CARRER novembre-desembre de 1998
Barcelona^ el i
®
any 1998 s'ha celebrat el centenari
del naixement de Federico
García Lorca. Per commemorar
aquest fet s'han realitzat diversos actes
culturals a tota Espanya. La nostra ciutat
també es va afegir a aquest homenatge
amb diferents esdeveniments entre els que
destaca el programa L'Aventura de llegir.
Els organitzadors d'aquesta activitat van
ser el Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona (CCCB) i L'Institut de Cultura
de Barcelona. Aquestes entitats van
proposar durant els mesos d'octubre i novembre,
un recorregut pels escenaris de la
Barcelona que va conèixer Federico García
Lorca.
Lorca i Catalunya van tenir una relació
més estreta del que molta gent pot arribar
a imaginar. Però aquest lligam s'estreny
molt més al voltant de Barcelona, ciutat
que va marcar la seva vida. El poeta granadí
va venir per primer cop a Catalunya la
Setmana Santa de 1925 convidat per la
família de Salvador Dalí a la seva casa de
Figueres. Dalí i Lorca s'havien conegut
l'any 1919 a la Residència de Estudiantes
de Madrid on es va forjar una amistat que
duraria fins la mort del poeta. La família
Dalí va quedar entusiasmada pels versos
d'un jove Lorca encara desconegut. Anna
Maria Dalí, germana del pintor va ser
testimoni d'aquest recital privat i va expressar
la seva admiració així: "Quan
Federico va acabar
tots estàvem commoguts
, el meu pare
cridava exaltat dient
que era el més
gran poeta del segle.
Jo tenia els ulls
plens de llàgrimes i
el Salvador ens mirava
curiós i enorgullit
com dient:
"Eh! Què us pensàveu?",
i al mateix
temps complagut
per la nostra reacció
mirava també a
Lorca, qui no es cansava
de repetir com
n'estava d'agraït pel
nostre entusiasme."
Aquestes paraules
de la germana de
Dalí serien com un
presagi de l'èxit que
assoliria el poeta els
anys següents.
A {'
t'-?
Aprofitant l'estada de Lorca a
Catalunya, Dalí va aconseguir que fes un
recital a l'Ateneu Barcelonès gràcies als
seus contactes amb r escriptor Josep Maria
de Sagarra. L'Ateneu era el centre cultm^al
i d'esbarjo de la burgesia barcelonina, on
es feien tertúlies entre els intel·lectuals de
// X
SEMPRE TENS EL BUS A DUES PASSES DE CASA
ÏS'^
/ )
'Vr
j * " * '
l'època. En aquest
m£irc, Lorca va fer
el seu primer recital
públic del fíomancero
Gitano davant
de sis espectadors.
En contrast
amb aquest primer
contacte amb els
intel·lectuals barcelonins,
el 1935 un
gran públic va acollir
el poeta granadí
a la sala d'actes de
l'Ateneu durant el
recital del Divan del
Tamarit.
Lorca va conèixer
a fons les revistes
d'avantguarda de
l'època com L'Amic
de les Ai'ts on escrivia
Sebastià Gasch,
un dels seus grans
!£2:.
amics catalans.
Aquesta revista de profundes arrels nacionalistes
i escrita exclusivament en català,
només va trencar la seva unitat lingüística
amb la participació del poeta granadí.
LArnic de les Arts serà el referent que
Lorca prendrà al fundar El Gallo, revista
d'avantguarda de Granada.
El 24 de juny de 1927 Lorca estrena a un
ASCAT
Laura Aparicio, Av^
dels santuaris del teatre català, el Teatre
Goya, la seva obraMariorta Piraecía. Aquesta
obra va ser el primer èxit de García
Lorca com a dramaturg i el primer contacte
que té el públic barceloní amb el poeta.
Després del fracàs d'aquesta obra a Madrid,
Lorca tenia certa por de la reacció del
públic català. A més, es va afegir el problema
del rebuig de les companyies teatrals
per representar la seva obra. La dificultat
era que ningú no volia significar-se políticament
fent una obra on la protagonista
era una heroïna del republicanisme, tenint
en compte que es trobaven en plena
dictadura de Primo de Rivera. L'actriu
catalana Margarida Xirgu va ser l'única
que es va arriscar a representar el paper
protagonista de Mariana Pineda. Per fer
l'escenografia de Mariana Pineda Lorca
va tenir l'ajuda de Salvador Dalí, que no
havia estat mai a Andalusia i va haver de
recrear aquest ambient granadí a base,
sobretot, de les indicacions del mateix
Lorca.
El romanç de Mariana Pineda va ser
molt popular en aquella època. A Lorca li
va fer molta gràcia com els nens barcelonins
cantaven amb un accent català molt marcat
una obra tan andalusa. Això indica la
paradoxa de fins a quin punt l'obra de
Geircia Lorca, que representava l'Andalusia
més profunda, triomfa lluny de les fronteres
de la pròpia Andalusia. Va ser primer
Grup Assegurador CAIXA CATALUNYA
Eíxample:
OFITEC'2000 Oficina Tècnica 2000, S.L.
Rambla de Catalunya, 44, 1 r 2a
08007 Barcelona
Tel. 93 488 31 13 fax 93 488 31 87
JOSEP MAFtIA GRACIA LLAMAZARES
Enric Granados, 21, pral. 5a
08036 Barcelona
Tel. 93 453 16 66 fax 93 453 93 85
Sant Antoni:
GISBERT I RAIUIONEDA, S.L.
Comte de Borrell, 96 4rt 3a
08015 Barcelona
Tel, 93 454 92 00 fax 93 454 92 09
IWANUEL MULA DE AGUIAR
Gran Via Corts Catalanes, 514 6è 3a
08015 Barcelona
Tel. 93 454 83 83 fax 93 454 83 83
Les Corts:
ASSEGURANCES VICTUM, S.L
Can Bruixa, 20-22
08028 Barcelona
Tel. 93 490 59 21 fax 93 490 99 56
Sant Gervasl:
JORGE PAMIAS QUIJANO
Balmes,446 6è la.
08022 Barcelona
Tel. 93 418 95 95 fax 93 418 95 95
RUBÉN MESTRE ANDRÉS
Guillem Teli, 19 baixos
08006 Barcelona
Tel. 93 218 26 22 fax 93 301 16 16
Gràcia:
BOSCH OFICINA TÈCNICA
D'ASSEGURANCES, S.L.
Torrent de les Flors, 40 B
08024 Barcelona
Tel. 93 213 77 88 fax 93 284 88 99
FISAN, S.C.C.L.
PiiMargall, 86-88 entí. 2a.
08025 Barcelona
Tel. 93 284 29 96 fax 93 284 29 96
Vilapiscina Turó de la Peíra:
ENCARNACION LANNES
AGENCIA DE SEG., S.L.
La Jota, 148 bajos
08016 Barcelona
Tel. 93 352 22 58 fax 93 352 36 51
Sagrera:
JERONIMO ORTEGA LOPERA
Felip II, 167 tenda
08027 Barcelona
Tel. i fax 93 408 06 39
Poblenou-Vila Olímpica:
POBLENOU VILA OLÍIMPICA S.L
Llull, 82, local 2 - 08005 Barcelona
Tel. 93 485 04 41 fax 93 485 03 44
La Verneda:
ESTHER HORTET MUNOZ
Cantàbria, 70, entresol
08020 Barcelona
Tel. 93 305 08 55 fax 93 305 08 55

novembre-desembre de 1998
atre de Lorca
La Veu del
CARRER DOSSIER IS
:olomé i Sara Casas
a Barcelona i després a Buenos Aires on
Lorca va tenir els seus grans èxits, és a dir,
en dues ciutats que en principi són tan
llunyanes a aquesta sensibilitat andalusa.
A més, aquests triomfs van venir de la mà
de Margarida Xirgu, una actriu de Molins
de Rei, que serà l'essència de la "jondura"
de l'Andalusia més negra i més tràgica.
A partir de l'estrena de Mariana Pineda,
Xirgu seria l'actriu fetitx de l'obra
lorquiana, no només durant la vida del
poeta sinó també després de la seva mort,
ja que farà de l'obra de Lorca un autèntic
apostolat. La companyia de Xirgu estrenarà
La casa de Bernarda Alba a Buenos
Aires el 1943 mantenint viva la flama de
Lorca a l'exili de l'actriu durant la Guerra
Civil espanyola. El fet que l'actriu catalana
continués representant l'obra de Lorca
va contribuir a que el poeta adquirís aquesta
dimensió internacional ben aviat.
El poeta més popular
Federico García Lorca va tenir molta relació
amb l'Ateneu Enciclopèdic Popular de
Barcelona. Aquesta entitat era un centre
de l'obrer, sobretot destinat a la seva edfabetització
i a la formació de la seva consciència,
des de la doctrina i ideologies sindicals.
Margarida Xirgu estava estretament
lligada a l'Ateneu, fet que va propiciar que
Lorca també tingués molta relació amb els
obrers de Barcelona. El poeta granadí tenia
una vocació popular, però no populista
ja que ell pretenia pujar el nivell cultural
del públic, a través de les explicacions dels
seus poemes. Tot i això, Lorca també es
trobava molt a gust en els ambients més
burgesos i selectes
de Barcelona, tant
és així que Poeta en
Nueva York va ser
llegit davant de la
burgesia catalana
del moment. També
va actuar al selecte
Casal del Metge fent
una conferènciaconcert
anomenada
De noviembre a
noviembre como
canta una ciudad.
Un dels moments
més emotius
a la vida de García
Lorca es va produir
amb el parlament
que el poeta va fer
al Teatre Barcelona
el sis d'octubre
de 1935. Aquest
acte va ser organit­
Teatro Barce
W
Margarita X
zat pels ateneus obrers de Barcelona i
pretenia recaptar fons pels miners asturians
fortament reprimits l'any anterior.
Lorca ja era un poeta molt popular en
aquells moments, no només entre els
lectors de poesia, sinó també entre els
obrers, que van omplir el Teatre
Barcelona i la Rambla de Catalunya, ja
que s'havien instal·lat altaveus al carrer
perquè Ràdio Barcelona emetia l'acte. El
públic va rebre amb una fervent ovació al
poeta granadí i a Margarida Xirgu, que
anava vestida amb els colors de la bandera
republicana. Lorca va trigar més d'una
Artesania y música de
los pueblos indígenas
C/ Baixada Ujbreteria, 9
Tel.-Fax:932683473
08002 Barcelona
í
s
01 Boqueria, 21
Te!.-Fax:93 3Cll9734
08002 Barcelona
Articles per a festes
Màgia tots els dijous,
de 6 a 8 de la tarda,
per Faust Màgic
cl Rauric, 6 (barri Gòtic)
T. 93 317 71 38
Pàrking gratuït
NO T'HI CONFORMIS
TRUCA'NS
EL TELÈFON DELS VEÏNS
93 412 55 44
ESTRENA
•1 Mfriai dl4 17 d* Sapll·inbra 193S, • Ut
YFPM
1 b Ix fy\
García Lor
lona
i rgu
diai y cuarts
A
c a
S

DOSSIER
(ve de la pàgina anterior)
El poeta va tancar el Teatre
Principal el diumenge 22 de
desembre del 1935 i va fer una
representació d'aquesta obra
exclusivament per les floristes.
A més, Lorca va fer un parlament
en homenatge a les floristes
de les Rambles, un dels
textos més emotius que s'han
escrit sobre aquest carrer de
Barcelona:
"Senoras y senores, esta
noche mi hija mas pequena y
mas querida, Rosita la soltera,
la senora Rosita, dona Rosita,
sobre el màrmol y entre
cipreses dona Rosa, ha querido
trabajar para las simpàticas
floristas de la Rambla y soy yo
quien tiene el honor de dedicar
la fiesta a estàs mujeres de
risa franca y manos mojadas,
donde tiembla de cuando en
cuando el diminuto rubí
causado por la espina [...]
Como una balanza la Rambla
tiene su fiel y su equilibrio
en el mercado de las flores,
donde la ciudad acude para
cantar bautizos y bodas sobre
ramos frescos de esperanza [...]
Nadie que visite Barcelona
puede olvidar esta calle que
las flores convierten en
insospechable invernadero [...]
Toda la esencia de la gran
Barcelona, la perenne, la
insubornable, la grande, està
en esta calle [...]
Amigas floristas, con el
carino que os saludo bajo los
àrboles com transeunte
desconocido, os saludo esta
noche aquí como poeta, y os
ofrezco con franco ademàn
andaluz esta rosa de pena y
palabras que es la granadina
DonaRosita la soltera. Salud."
LAPUBLIOTAT
1. «wi»» *^t^J^ Witatms M (Mil ÉJUi
Yerma
©
erma es un caràcter que se va
desarrollando en el transcurso
de los seis cuadros de que consta
la obra. Tal como conviene a una tragèdia, he
introducido en Yerma unos coros que
comentan los hechos, o el tema de la tragèdia,
que es el mismo constantemente. Fíjese que
digo "tema". Repito que Yerma no tiene argumento
alguno. En muchos momentos, al
publico le parecerà que lo hay, però se trata
de un pequefto engaíio... iAh! Los actores no
hablan con naturalidad. Nada de
naturalidad. Alguien quizà lo censurarà... Si
se produjera la censvu-a, conste que yo soy el
responsable, el único responsable.
4-
Entrevista de Joan Tomàs publicada a
"La Publicitat" el 17 de setembre de 1935.
M^U rtru 4*tr§
CARRER novembre-desembre de 1998
Barcelona és una altra cosa
©
mb els actes que s'han fet a la ciutat
amb motiu del centenari del naixement
de Federico García Lorca,
s'ha pogut descobrir que el poeta no només
va tenir una relació professional amb
Barcelona, sinó que també va gaudir plenament
de la vida de la ciutat, tant de dia com
de nit.
Durant la dècada dels anys 20, els cafès
eren molt freqüentats pels homes de negocis,
però també es reunien en aquests locals
els intel·lectuals de l'època. Lorca també
era un client habitual d'aquests establiments,
sobretot del Cafè de la Rambla i de la
Malson Doré.
Gràcies al costum de Lorca d'escriure
missatges als seus amics en el paper timbrat
dels cafès i dels hotels es fa molt fàcil
datar les passes de Lorca per la ciutat. A
més, era allà on el poeta va concedir més
entrevistes a la premsa de Barcelona, sobretot
a la Maison Doré.
Lorca també acostumava a anar als restaurants
que estaven concentrats a la Plaça
Reial i al carrer Escudellers, freqüentats
per "toreros" i gent del flamenc. Un dels
restaurants més visitats pel poeta granadí
era el Glacier, que va canviar el seu nom pel
de Glaciar després de la guerra civil.
Lorca va ser un gran aficionat de la nit
barcelonina. De la mà de Josep Maria de
Sagarra i de Sebastià Gasch, que coneixien
molt bé els locals de la ciutat, va gaudir de
llocs com l'American Soda, que intentaven
imitar la modernitat americana servint els
primers còctels de Barcelona.
Des de començament d'aquest segle ja
abundaven a Barcelona els "tablaos" i els
locals flamencs, concentrats sobretot al
barri Chino. En aquest barri el poeta
®
n auto de Calderón de la Barca,
representado en el paraninfo de
la universidad; y se trata, por
anadidura de vmo de los actos sacramentales
mas si:^estivos: La vida es sueno. Me apresuro
a soUcitar una invitación, y cuando atravieso
los altos corredores, adomados con tapices y
reposteros muy apropiados, he aquí que me
cruzo nada menos que con uno de los directores
de La Faràndula, el poeta García Lorca.
^Qué? ^Un poeta andaluz vestido con el
"mono" de los proletarios? Por algo dice la
Constitución que somos una Repúbhca de
trabajadores. Aquí hay un poeta que quiere
obedecer los preceptos de la Constitución.
Parece un mecànico, un chofer, un obrero de
taller, con su traje azul oscuro de tela
ordinària al que solo le falta el agregado de
un martillo asomando por la faltriquera. El
cantor de los gitanos patéticos se nos ha
transformado en un maqvdnista o cosa así.
Parece usted un maquinista
Pues no soy, por el momento, mas que im
director de escena.
Un enamorado de La Barraca. {Bonito
nombre! íLa Barraca!...
Sí, un nombre lindo. Una cosa que se
monta y se desmonta, que rueda y marcha
por los caminos del mundo... [...]
^Y cómo se las arreglan ustedes para
los efectos de la jerarquia?
iAh, muy bien! Aquí no hay ni primeras ni
segundas figuras; no se admiten los divos.
Laura Aparicio, Anna Bartolomé i Sara Casas
també va freqüentar els espectacles de circ,
molt estesos en aquella època. Sebastià
Gasch va introduir a Lorca en aquests espais,
on l'ambient flamenc era tan familiar
pel poeta i alhora sorprenent per trobar-se
en una ciutat tan llunyana del seu lloc
d'origen. El poeta granadí acostumava a
anar sobretot al Villa Rosa, avui dia una
discoteca de música techno, i a El Cangrejo,
que continua gairebé igual que als anys 20,
tot i que ha escurçat el seu nom que originalment
era El Cangrejo Flamenco. Aquest
local va ser fundat el 1913 per un andalús
El carro de la faràndula
Formamos una espècie de falansterio en que
todos somos iguales y cada cual arrima el
hombro según sus aptitudes. Si uno hace de
protagonista, otro se encarga de distribuir
los bastidores, otro se convierte en un
organizador de los efectos lunünosos, y el
que parece que no sirve para nada està, sin
anomenat "El Cangrejero", i d'aquí ve el seu
nom.
El flamenc no només va ser un espectacle
adreçat a l'ambient marginal del Chino,
sinó que també va cridar l'atenció de
l'avantguarda barcelonina més distingida
d'aquell moment. Lorca es va sentir
molt atret per aquest "andalusisme català",
segons el poeta expressat d'una manera
més sentida i profunda que a Granada,
on els gitanos ja estaven acostumats a
fer espectacles per a turistes.
D'aquesta forma, la ciutat va embruixar
al poeta i va ser testimoni de la seva
fulgurant carrera artística. Lorca va deixar
palesa la seva admiració per la capital
catalana en aquestes línies adreçades al
seu amic Fernàndez Almagro: "[...] jAy,
Barcelona, Barcelona, Barcelona!
Barcelona es otra cosa ^verdad? Allí està
el Mediterràneo, el espíritu, la aventura,
el alto sueno de amor perfecto. Hay
palmeras, gente de todos los paises,
anuncios comerciales sorprendentes, torres
góticas y un rico pleamar urbano hecho
por las màquinas. Qué a gusto me
encuentro allí, con aquel aire y con aquella
pasión. No me extrana que se acuerden
de mi, porque yo hice muy buenas migas
con todos ellos y mi poesia fue acogida en
Barcelona como realmente no merece. [...]"
En aquesta carta Lorca també fa referència
a la sort que havia tingut al conèixer
a Margarida Xirgu a Barcelona. La
seva amistat va durar fins el 1936 quan es
van veure per últim cop. Malgrat la insistència
de l'actriu perquè Lorca marxés de
gira amb ella a Mèxic, el poeta va decidir
tornar a Granada on va ser assassinat
aquell mateix agost.
embargo haciendo a maravilla el oficio de
conductor de camiones. Una democràtica y
cordial camaradería nos gobiema y alienta a
todos. Y así vamos, carretera adelante... [...]
Tenia razón García Lorca. Los actores
trabaj an con una propiedad insuperable,
con una vocación i un talento que
hacen del auto sacramental una cosa
positivamente magnífica. Y solamente
con la vocación, la cultura y el talento
de esos estudiantes puede intentarse
luia obra tan difícil de recitar, de tan
largas tiradas de versos conceptuosos y
armada toda ella con person^ges que
representan los elementos, las virtudes
y las fuerzas teologales. Y lo cierto es
que logran interesar al espectador actual
y mantenerlo atento y gustoso
durante toda la obra. Para los públicos
puramente rurales, eligen obras de
menos complicación. El entremès de
CervantesLa ^uartia cuidatlosa parece
que les a proporcionado éxitos
repetidos. A pesar del lenguaje
anacrónico y de lo extrailo de los tipos
y asuntos, la gente sigue con gran
curiosidad el desenvolvimiento de esa
vida de ficción que conserva, a pesar de
los siglos, el aroma profundo de la raza
y la huella eterna del genio.
Entrevista de J. M. Salaverría, publicada
a "La Vanguardia" l'I de desembre de 1932.

novembre-desembre de 1998
Joan Manuel Serrat
Cantautor i poeta
i.a vtfu «fi
CARRER
"fí/ ha trossos dels
meus records a tots els
racons de Barcelona"
ni trobem en ÍMÍ\ eapai no massa còmode
per fer una entrevista, envoltats
de caixes d'instruments, llum negra i
bambalines, però ben mirat, és el millor
lloc per trobar l'artista en el seu ambient.
Estem a peu dret, recolzats en una
d'aquestescaixesmetàl.liques, davant
per davant un de l'altra, i observo la
seva cara, que ja comença a tenir la
marca del temps. Ensopego amb la
serenor dels seus ulls, m'arrossega i
m'aculi fent-me sentir com a casa, així
que aprofito l'ocasió, ens ha donat cinc
minuts! El concert comença al cap de
mitja hora i encara s'ha de canviar. No
ho he dit, som al teatre Josep M. de
Sagarra,aSanta Coloma deGramanet.
El públic comença a ocupar les seves
localitats i jo tinc segrestat el personatge
principal, Joan Manuel Serrat:
— Tens l'oportunitat de viatjar molt.
Des d'aquesta situació de privilegi,
com veu la ciutat de Barcelona el
"noi del Poble Sec"?
^ Amb molta estimació. Barcelona
per a mi és el meu decorat natural. És
el decorat natural de la meva vida, i
a tots els racons de Barcelona hi ha
trossos dels meus records, i per tant
la veig com el que és, com a cosa
meva. Crec que és una ciutat que
darreramenthapogutobrir-sealmar,
i aquesta és l'assignatura pendent
que tenia. Crec que va tenir la gran
oportunitat de la seva història amb el
Pla Cerdà, però que malauradament,
els interessos econòmics el van deixar
convertit en una retícula per als
cotxes, en lloc de ser aquelles
mansanes tan esplèndides on el seu
interior era el lloc de vida del barri.
— Greus que els municipis de l'Àrea
Metropolitana acabaran absorbits
per Barcelona com ho van ser en el
seu moment Gràcia, Sant Andreu o
Sants?
^ No ho sé, però en aquests moments
sembla que hi hagi la tendència
contrària. Hi ha una certa
tendència a esmicolar. Penso que
mantenir la personalitat dels petits
municipis té els seus avantatges.
El que sí crec és que tot el que
és l'Àrea Metropolitana, la Gran
Barcelona, sí que hauria de tenir
un funcionament molt plantejat en
conjimt, la política mvmicipal s'hauria
de plantejar entre tots, amb
una visió global i comuna.
— Si mai t'arrilDes a jubilar,
abandonaràs la ciutat i aniràs a viure
a la muntanya, a Camprodon?
^ Jo ja he passat la meva època de
Uargues temporades a la muntanya.
Una entrevista de Marta Pluja
Imatge del recital a Santa Coloma
Però jo sóc im urbanita total, que
necessita la muntanya i necessita el
mar, però sóc un home de ciutat.
— Si tomessis a néixer, on ho
voldries fer?
•i És molt important on neixes, a
quina casa, en quin barri, a quin
carrer i amb quins véins. M'agradaria
tomar a néixer a la mateixa casa
que vaig néixer. Tot el que em pugui
passar en aquesta vida està relacionat
amb la casa on em van parir.
— Quan estàs fora, de viatge, què
f evoca el Mediterrani?
^ El Mediterrani no m'evoca res.
Quan estic fora l'enyoro molt.
— Als barcelonins, però també als
catalans en conjunt, se'ns acusa de
mirar-nos massa el melic. Creus que
és veritat?
•i L'home es caracteritza per posar
la seva intel·ligència al servei d'ell
mateix i no de la societat, per tant, té
una certa tendència a mirar-se el
melic i això és un fet que és més
accentuat quan pretén comparar-se
a altres tipus de col·lectivitats que im
pugui pensar que no estan al seu
niveU. Els catalans no en són una
excepció.
— Parlem una mica de política. A les
teves cançons sempre hi ha lletres
amb un contingut polític Implícit i nnolt
DANI CODINA
reivindicatiu. El fet de militar i de ser
cantant obliga a fer pedagogia, o és
una opció personal?
tm És vma opció personal, igual de
personal que és la meva militància.
Jo tinc una militància i xm compromís
que no està absolutament Uigada
a cap partit ni a cap institució...
— Sí, però sempre se f ha relacionat
amb el Partit Socialista...
•• Perquè els meus pensaments han
coincidit. Ho has dit perfectament,
"se m'ha relacionat", però no sóc un
militant. DificUment podria ser militant
de cap partit, des de la meva
capacitat de ser disciplinat...
— Bé, en tot cas, jo amb militant
volia dir des del punt de vista
ideològic, no de tenir cap camet...
^ Però com que parlant no es veuen
les cometes...
— I ja que parlem de política no puc
deixar de preguntar-te pel tema
Pinochet. Et sembla que Garzón
se'n sortirà?
^ Em fa ima certa prevenció parlarne
per a vm mitjà imprès, perquè això
sortirà quan segurament hauran
passat moltes coses. L'actitud del
Tribunal Suprem anglès va ser per a
mi sorprenent, com ho ha estat l'actitud
de l'Audiència Nacional espanyola.
Veurem ara què passa. Una
cosa sí que s'està demostrant: quan
Joan Manuel Serrat
és cantautor i poeta,
però per damunt de
tot és un mite vivent
del nostre segle.
Extranyament, la
seva vida pública no
ha aconseguit
aniquilar la seva
calidesa humana i la
seva profunda
sensibilitat. Protegeix
gelosament la seva
l'exhibicionisme, i en
canvi, a les seves
cançons és capaç de
desvetllar tot el seu
món interior amb una
gran ironia.
Té al seu haver
gairebé 300 cançons,
en les quals explica la
nostra època. Ara es
troba en plena gira de
presentació del seu
últim treball,
"Sombras de la
China", per l'Estat i
per Amèrica Llatina,
un disc amb el qual
intenta posar al
descobert les ombres
que ens envolten,
aquelles que
inílueixen en la
ENTREVISTA
la justícia no és ràpida acostuma a
disfressar-se d'una altra cosa que no
és justícia.
— Tu també has participat en
l'homenatge a Lorca que la teva
amiga Ana Belen li ha fet amb els
seus dos discos "Lorquiana" que ja
va presentar al Palau de la Música.
N'estem fent un abús d'homenatjar
Lorca o és just reivindicar-lo?
^ Crec que el que sí que està passat
és una cosa que a m'ha deixat molt
intranquil. Com es pot plantejar un
homenatge a Lorca desUigat de la
seva vida, de la seva passió i de la
seva mort. Penso que s'està fent un
flac favor a la veritat, a la història i a
la justícia oblidant que va ser assassinat
jjels escamots feixistes i p)er la
seva condició d'homosexual, fonamentalment,
i per tant, per enfrontar-se
als poders fàctics i caciquils de
Granada i a la Guàrdia Civil. Jo crec
que la veritat mai fa mal, ni als uUs ni
a l'ànima ni enlloc, la veritat serveix
per clarificar les coses i detxar-les al
seu Uoc. El que està passant ara a
Xüe és un producte de la mentida, de
no haver fet dissabte i d'haver guardat
la merda sota la catifa.
— Precisament els sectors propinochetistes
critiquen el fet que sigui
des de l'Estat Espanyol que es
vulgui fer neteja, tenint en compte la
història que portem al darrere...
•• El procediment del jutge Garzón
està basat en la desaparició de 99
ciutadans espanyols, no està relacionat
amb el cop d'estat, ni amb l'assassinat
del president constitucional, ni
amb el primer procés de genocidi.
Que la justícia espanyola es preocupi
dels seus ciutadans fora del seu país
em sembla que no és altra cosa que
una obligació. A vegades es planteja
la no intromissió perquè no és un
problema nostre. Com que no és un
problema nostre si hi ha ciutadans
espanyols que pateixen això? És un
problema de tots plegats.
— Creus que el fet que l'Audiència
Nacional hagi donat carta blanca al
jutge Garzón per demanar
l'extradició de Pinochet crea un
precedent prou sòlid com perquè
altres dictadors es comencin a
preocupar?
•i Recordem que, històricament, els
dictadors un cop jubilats i un cop
expulsats dels països que han
expol.liat i explotat, han pogut viiire
tranquü.lament a Preinça, a ItàUa, a
Espanya o a Anglaterra, amb tota
comoditat.
— Consideres les teves lletres
poesia? Què és més important per a
tu, la lletra o la música?
•i Jo crec que im text s'aguanta per
la poesia que té i que dins d'una cançó
és molt important. Per a mi ima
cançó és el 100% text i el 100% música.
I jo escric el que vuU escriure i no
ho aconsegueixo per una inspiració
de l'esperit sant que ve de tant en
tant a fer-me una visita, ni per les
muses. Sinó treballant i tractant
d'ajuntar les paraules perquè coincideixin
amb el que tinc al cerveU i a les
vísceres.
— Has pensat alguna vegada a
plantar-ho tot perquè ja no
aguantaves, perquè necessitaves
canviar de vida?
^ No... He pensat moltes vegades
en baixar-me del tren i en organitzar
la meva vida d'una altra manera.
Però em dura 15 minuts... no passo
del quart d'hora.

La Veu del
ALTRES ASSOCIACIONS CARRER
novembre-desembre de 1998
f^titl^Comitè Català de Solidaritat
^"^amb Colòmbia 3t Recalcats
REDACCIÓ
Aquests dies s'està celebrant el
Cinquantè Aniversari de la Declaració
Universal dels Drets Humans.
Cap estat vol aparèixer denunciat
per no respectar-los i, per tant,
molts fan tripijocs per no aparèixer
fitxats com a no complidors de les
seves recomanacions en matèria
de drets humans. Aquest és el cas
de Colòmbia.
Colòmbia és un dels països més
violents del món amb una mitja de
78 assassinats per cada 100.000
habitants. En els darrers deu anys
ON ANAR
NOM: Comitè de Solidaritat amb
Colòmbia
ADREÇA: Selva de Mar. 215. 6a planta
08020 Barcelona
Apartat de Correus 930
08080 Barcelona
TEL-FAX: 93.265.68,37
E-MAIL: etiuguet@pie.xtec es
s'han assassinat, per raons polítiques,
25.000 persones, entre les
quals hi havia 1.500 dirigents de la
Central Unitària de Trabajadores
(CUT), 2.500 de la Unión Patriòtica,
agrupació política de l'esquerra legal,
milers de camperols I d'indígenes,
habitants de barris marginals,
estudiants, defensors dels drets
humans, arribant a la pràctica destrucció
del teixit social popular.
Per a la comunitat internacional,
Colòmbia és un estat amb una
democràcia institucionalitzada des
de fa anys. Amb una Constitució
aprovada el1991, de les més progressistes
del món.
Colòmbia és un país amb molta
riquesa natural (petroli, or, pedres
precioses, cafè,...), zones selvàtiques
humides amb una gran riquesa
de biodiversitat, etc.
Colòmbia és un país amb grans
diferències socials i en el qual organitzar-se
per tal de defensar les
reivindicacions com a ciutadà d'un
barri, com a camperol, com a sindicalista,
com a indígena... fa anys
que costa vides. Aquests assassinats
els fan els paramilitars en total
connivència amb les forces armades
de l'estat.
En aquest any de commemoració
dels Drets Humans, d'eleccions
democràtiques amb canvi de
partit inclòs, de converses amb les
guerrilles, les amenaces i els assassinats
de dirigents populars, de
defensors dels drets humans, les
massacres de la pagesia, de la
població civil encara continuen.
Podem citar massacres com les de
Mapiripan, Bolívar, Liborina,
Barranca Bermeja i San Carlos.
Assassinats com els de Jesús
Maria Valle era l'advocat que va
denunciar públicament la relació
de l'exèrcit i dels paramilitars en
les massacres de camperols i líders
populars i com el d'Eduardo
Humana que era l'advocat defensor
dels sindicalistes de l'USO empresonats
ja fa més d'un any. I
també el més recent, Jorge Ortega,
vice-president de la CUT -que agrupa
la majoria de sindicats colombians-,
a la porta de casa seva durant
els dies de celebració, amb
gran èxit de convocatòria, d'una
vaga general de funcionaris.
El Comitè Català de Solidaritat
amb Colòmbia es va constituir el
1991. El formen persones que, des
del camp de la solidaritat, conexien
la complexitat i la duresa de la
realitat colombiana en uns anys en
els quals, en general, allò que sortia
majoritàriament a la premsa
sobre aquest país era el tema de la
"coca" i el narcotràfic, i les
massacres i assassinats es justificaven
en el marc d'aquesta realitat.
L'objectiu del Comitè, des dels
seus inicis, han estat la conscienciació
sobre la violació continuada
dels drets humans a Colòmbia, i
per això manté un contacte constant
amb les ONG's d'allà que treballen
en aquest camp. Sempre
que demanen suport i denúncies
par la vida I la HlbaiW aínçllcal a Caíàmbia
Gran Via: els barris avancen
CHELO LOSADA
El cobriment de la Gran Via ja sembla
més a prop. El passat 17 de
novembre el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat, Pere Macies, es va comprometre
a fer un avantprojecte per
a la cobertura de la Gran Via abans
de l'estiu de 1999. Els veïns del
districte de Sant Martí han aconseguit
la promesa d'una de les administracions,
però "no per això deixarem
de lluitar", va declarar Manuel
Martínez, portaveu de la Plataforma
Cívica pel Cobriment de la Gran Via.
"S'ha de tenir en compte" continua
Martínez, "que un compromís no significa
res si finalment no es porta a
terme". Les reivindicacions veïnals
van començar abans de l'estiu. Després
del parèntesi estival, van emprendre
la seva campanya d'una
manera més contundent. A l'inici de
les mobilitzacions es va crear la
Plataforma Cívica pel Cobriment de
la Gran Via, formada per les associacions
de veïns de La Palmera, Gran
Via-Perú-Espronceda, Paraguay-
Perú, La Pau i Sant Martí de Provençals.
Recentment s'ha afegit la Favb
i estan estudiant la seva adhesió les
associacions de veïns de Poblenou
i El Clot.
La Plataforma vol que les obres
es comencin després de l'estiu del
1999. El recorregut a cobrir és d'uns
dos quilòmetres i mig i la intenció de
la Plataforma és que es vagin cobrint
uns quants metres cada any, aproximadament
uns 600 metres. Si es
comencessin les obres a la tardor
del 1999 el cobriment podria ser un
fet abans del 2004, any en el qual
Barcelona serà centre d'atenció mundial
per la celebració del Fòrum de
les Cultures. Els components de la
Plataforma són conscients què s'ha
d'aprofitaraquesta ocasió, juntament
amb les pròximes eleccions a la Generalitat,
per pressionar a les diferents
administracions i aconseguir
de totes elles un compromís en ferm
de que es portarà a temne el cobriment
de la Gran Via abans del 2004.
Si això no s'aconsegueix ara, probablement
la Gran Via es cobreixi, però
potser d'aquí a molts anys.
Quant al finançament de les obres,
s'ha pensat en un finançament en
quatre parts: l'Ajuntament de Barcelona,
la Generalitat de Catalunya,
l'Estat Espanyol i la Unió Europea.
El passat 25 d'octubre, la Plataforma
va portar a terme una assemblea
informativa on hi havia els representants
polítics de tots els partits.
Tots ells coincidien en la necessitat
de cobrir laGran Via per convertir-la
en un important eix de connexió
entre barris, però deixaven pendent
qui s'hauria de fer càrrec de l'avantprojecte
per cobrir aquesta important
artèria de la ciutat.
S'està portant a terme una reco­

novembre-desembre de 1998 CARRER REPORTATGE
Un reportage de
Marta Pardell i Jaime J. Rubio
lA%\
La Guàrdia Urbana pot sancionar els vianants
que creuin el carrer amb el semàfor en vermell o
per llocs no senyalitzats amb una multa de 5.000
pessetes. Una mesura que fa anys que s'aplica.
La Guàrdia Urbana multa els vianants
I 20 d'octubre unatífena de vinti-cinc
anys va creuar indegudament
el carrer Pelai. Un motorista
de 26 anys, no va poder
frenar a temps i la va atropellar.
Ella va acabar a l'hospital en
estat greu i ell va perdre la vida.
A més, fins el maig, cinc peatons
van morir per creuar el carrer
amb el semàfor en vermell o
sense respectar el pas de vianants.
Per evitar aquest tipus d'accidents
la Guàrdia Urbana va
posar en marxa l'abril passat
una campanya preventiva en la
qual s'anunciava que s'enduririen
les mesures contra els vianants
que creuessin en vermell
o per fora del pas peatonal.
Durant els deu dies de la campanya
es va multar amb 5.000
pessetes a 106 vianants i es va
advertir a més de 4.000. Només
es multava als qui no feien cas
de les advertències de l'agent o
insistien en l'actitud de creuar
indegudament el carrer. Tant els
ciutadans com molts articulistes
de diferents mitjans de comunicació
van protestar per
aquestes sancions.
• Una mesura antiga
De tota manera, el que és cert
és que malgrat que s'ha endurit
l'actitud de la Guàrdia Urbana,
la possibilitat de denunciar als
vianants no és nova. De fet, el
1997 es va multar a 60 transeünts
i ja a la Segona República
el regidor Vachier va publicar
una reglamentació que ordenava
la circulació dels vehicles i
dels vianants. El regidor estava
preocupat per l'actuació dels
vianants perquè Barcelona era
encara una ciutat amb pocs cotxes.
Aquest reglament, per
exemple, especificava com havia
de circular una persona carregada
de paquets. Havia de
fer-ho per la dreta i anant amb
compte amb els portals. L'orde-
La majoria de multes són per a vianants que creuen en vermell
• Ens multen pel nostre bé. Segueixen agafant
el rave per les fulles. El vianant està en inferioritat
de condicions a la nostra ciutat: la velocitat
dels cotxes supera els 50 km. per hora que marca
la normativa -aquests límits de velocitat no els
respecten ni els vehicles oficials-, el cotxe privat
ocupa desproporcionadament més espai del que
li correspon, els semàfors prioritzen els vehicles
sobre el pacient vianant, l'Ajuntament manté una
nança actual, de 1991, no és
més que una actualització del
reglament de Vachier, malgrat
que no és tan àmplia.
La Regidoria de Via Pública
de l'Ajuntament de Barcelona
manifesta amb orgull que aquesta
ordenança s'està copiant a
d'altres ciutats, com ara Madrid.
Allò fàcil és multar
JOSEP MASIP
política timidíssima en la implantació d'eixos
peatonals i en restringir l'ús abusiu de l'automóbil.
A més, es resisteix a celebrar una diada
sense cotxes. Podríem continuar.
Plantegeu-vos a fons les causes del problema
i no us acontenteu amb multar un centenar de
ciutadans que van a peu.
A. Naya
La legislació municipal de la
capital espanyola no és tan extensa
com la de la nostra. Els
madrilenys, per tant, no han de
pagar 5.000 pessetes per no
respectar un pas de vianants.
• Una decisió polèmica
Això no vol dir que aquesta me­
El teu serirei d'activitat física a:
AIGUAJOC Centre de Fitness C/ Comte Borrell,21-33
Complex Esportiu Mpal. Can Cuyàs C/ Rasos de Peguera, s/n 276 01 02
Parc Esportiu MpaL Can Dragó C/Rosselló i Porcel, 7-11 276 04 80
Poliesportiu Mpal. Frontó Colom C/ La Rambla,18 302 32 95
Poliesportiu Mpal. d Perill C/ Perill, 16-22 459 44 30
sura sigui encertada. Gom explica
l'advocat Josep Molina:
"Multar no és el mitjà més idoni
per tal de fomentar una actitud
cívica de respecte davant la
normativa. Qualsevol reacció de
l'administració cara a la
penalització no és adequada en
aquest sentit". Tot i això, la
Guàrdia Urbana assegura que
els accidents disminueixen quan
es posen en marxa campanyes
de prevenció. La campanya duta
a terme entre el 20 i el 30 d'abril
d'enguany pretenia sensibilitzar
l'opinió pública, entre d'altres
problemes, del creixent nombre
d'accidents causats per imprudències
dels vianants. La Guàrdia
Urbana també ha volgut deixar
ben clar que la campanya
no es va fer en cap cas en contra
dels transeünts sinó per evitar
accidents.
De tota manera i segons l'advocat
Molina, "s'haurien de fomentar
les tasques d'educació
pertal d'aconseguir respecte per
la normativa viària i evitar accidents,
més que no pas multar".
En aquest sentit, a Via Pública
recorden que la multa no és l'única
manera de protegir els vianants
i que la Guàrdia Urbana
no és un cos repressiu. Des
d'aquesta regidoria es recorden,
per exemple, les campanyes de
prevenció que es fan a les escoles.
Tot i que no vam preguntar
res al respecte. Via Pública vol
deixar ben clar que no hi ha
hagut cap indicació a la Guàrdia
Urbana des de l'alcaldia per
tal de multar els transeünts.
L'Ajuntament, això sí, aclareix
que els vianants que cometin
alguna infracció podran ser sancionats
perquè així ho recull l'ordenança.
Es més, qualsevol
punt de la mateixa és susceptible
de denúncia.
Aquest ordenament es renovarà
d'aquí a poc. S'espera que
per l'any que ve apareixi una
nova normativa que recollirà
aspectes no contemplats per
l'anterior com el trànsit de monopatins.
Això sí, tot sembla indicar que
creuar en vermell o per un tram
inadequat seguirà costant 5.000
pessetes.

La Veu del
REPORTATGE CARRER novembre-desembre de 1998
Un reportatge de
Marta Pluja
La idea de fer un Pla Comunitari neix de l'AV per
la necessitat de regenerar íntegrament un barri
desestructurat. Ara, tots els sectors implicats en
fan una valoració positiva.
El camí de la regeneració de la Trinitat
amxm JM!(|tiil90Í^fliques que separen
les tres classes d'habitatges
que hi conviuen, baix nivell cultural,
despoblament del sector jove i
conseqüent envelliment de la població,
alt índex d'atur i, per tant,
població amb pocs recursos econòmics,
són alguns trets destacats
de l'estat en què es trobava fa dos
anys el barri de Trinitat Nova i que
gràcies a l'actuació comunitària
impulsada per l'AV. ha començat a
fer un gir positiu al cent per cent.
La idea de fer un Pla Comunitari
de Trinitat Nova sorgeix de l'AV.
l'any 1996 per fer front al repte que
suposa regenerar íntegrament un
barri que per les característiques
de la seva construcció i de la gent
que el pobla estava desestructurat.
El primer pas va consistir en
contactar amb amics, coneguts,
veïns i professionals que poguessin
donar una empenta a la iniciativa.
Així, el procés va començar
amb una primera diagnosi elaborada,
amb recursos propis de l'associació,
per Marco Marchioni ("Reflexiones
y propuestas para un programa
de desarrollo social y
comunitario en Trinitat Nova"),
àmpliament difosa i discutida, tant
amb les administracions -Ajuntament
i Generalitat- com amb els
veïns. Després de tenir aquest suport
de base real, l'any 97 ja va ser
un any de treball sobre el territori,
amb la gent i amb tècnics i professionals
dels serveis, gràcies al finançament
institucional.
L'estratègia
perquè el Pla
funcioni es basa
en la participació,
la relació amb les
administracions i
no duplicitar
serveis ni
estructures
La logística del Pla se centra en
tres àrees concretes: una de dinamització
associativa i cultural, una
d'urbanisme i habitatge i una tercera
d'econòmica. El treball en
aquests àmbits d'actuació persegueix,
d'una banda frenar la tendència
aparentment irreversible
cap a la conversió del barri en una
mena de gueto assistencial o de
DANI CODINA
• El mercat ambulant segueix essent el motor dinamitzador de l'economia del barri
residència assistida, introduir elements
de renovació i enfortiment
dels processos socials,
organitzatius i participatius de la
població i de l'altra per introduir
elements progressius de millora en
una triple direcció: la qualitat de
vida, l'estructura productiva i comercial
i, finalment, les relacions
del barri i dels seus habitants amb
l'entorn social i urbà al qual pertanyen.
Segons Oscar Rebollo, un dels
tècnics del Pla vinculat a l'AV., "l'estratègia
perquè el Pla funcioni es
basa en tres punt fonamentals: la
participació, la relació amb les administracions
i no duplicitar serveis
ni estructures". Però també hi ha
una quarta premissa que és tant o
més important, el coneixement i
l'acceptació externa d'aquesta actuació
comunitària, i en aquest sentit
anaven dirigides les Jornades
que es van celebrar el desembre
de l'any passat amb un gran èxit de
participació.
En aquests tres primers anys
(1996-1999) d'aplicació del Pla s'ha
creat una estructura operativa que
Un barri malalt de naixement
faciliti l'actuació. D'una banda hi ha
un Consell Assessor, format per
gent del barri, de l'associació i del
districte que és l'encarregat de
definir les línies d'abast i de mantenir
les relacions institucionals, l'assessor
extern que dinamitza una
comissió tècnica i de l'altra un equip
comunitari format per dues persones
que fan d'enllanç i una tercera
(educadora) que treballa sobre el
terreny.
Actualment, el Pla Comunitari
es troba a la meitat de la primera
fase d'aplicació i la tasca s'ha cen-
• Trinitat Nova és un polígon d'habitatges socials creat, als anys 50, pel Patronat Municipal de l'Habitatge
(428), la Obra Sindical del Hogar (1.154) i el Instituto Nacional de la Vivienda (1.159), -té molt poques
edificacions de caràcter privat, la majoria de descendents dels primers habitants de començament de segle,
sobretot són cases senzilles de planta baixa i un pis- a l'entrada nord de Barcelona i a la falda de Collserola
desforestada per sembrar vinyes i fer canalitzacions i dipòsits d'aigua, on només hi havia algunes cases
escampades, torres elèctriques i vies de tren.
Aquest barri es va construir tal com es feien en aquell moment els barris per a obrers, sense cap mena de
planificació urbanística, sense urbanització del terreny (carrers, places, reserves de sòl,...), sense serveis ni
connexió amb d'altres barris o amb el conjunt de la ciutat i, molt especialment, amb habitatges de molt mala
qualitat. Les edificacions públiques tenen uns trets comuns: poca superfície, baixa qualitat dels materials,
acabats dolents,... I per si això fos poc, aquest dèficit qualitatiu s'ha vist incrementat darrerement per
patologies estructurals: aluminosi i carbonatosi, principalment, que necessiten una intervenció immediata de
remodelació i reparació.
Tot i que es va construir pràcticament d'una sola tongada, hi ha nuclis perfectament diferenciats, sobretot
per la construcció a diferents cotes, amb barreres internes que dificulten la comunicació pròpia d'un conjunt
(el propi parc fa de mur entre el mercat i les cases del Patronat). A més, cal afegir-hi el fet que la gestió d'una
part d'aquests edificis va a càrrec de la Generalitat, mitjançant l'empresa pública Adigsa i de l'altra se'n fa càrrec
de l'Ajuntament, amb la descoordinació que això suposa.
trat fonamentalment en l'àrea cultural
i d'associacionisme. Atanasi
Céspedes i Loii Castillejas, les dues
persones que treballen d'enllaç
entre les tres parts implicades en el
projecte, coincideixen en afirmar
que "el principal problema que existia
era el d'intercomunicació. Els
diferents sectors no tenien relació
entre ells, tot funcionava per separat
i amb poca gent. El repte que
ens plantejàvem era aconseguir el
treball conjunt, primer, i facilitar el
traspàs d'informació, després, per
tal que hi hagués més varietat en
l'oferta i que s'augmentés la participació.
L'èxit va quedar demostrat
en l'organització de la Festa Major,
on tothom va participar en totes les
activitats que cada entitat havia
preparat: AMPAS, esplai, associacions
esportives, grups de dones,
associacions juvenils,...".
Uobjectiu és
perseguir una
unitat com a
barri, per salvar
les barreres
d'espai i arribar a
la rehabilitació
immediata de tots
els edificis
En aquests moments ja s'ha
començat a treballar en temes d'urbanisme.
Uobjectiu és perseguir
una unitat com a barri, intentant
salvar les barreres que suposa la
seva distribució en l'espai i arribar
a la rehabilitació immediata de tots
aquells edificis que pateixen alguna
patologia greu (aluminosi i
carbonatosi, principalment).
Per últim, també s'ha iniciat la
definició de les línies generals del
treball en l'àrea econòmica: detectar
buits, potenciació del mercat,
vetllar pel mercadillo setmanal i
fomentar el cooperativisme, fonamentalment.
L'entusiasme que demostren
tant. Oscar Rebollo, per la banda
tècnica, Atanasi Céspedes i
LoIi Castillejas per la banda del
treball quotidià com el recolzament
dels veïns, fan pensar que
la valoració resultant dels tres
primers anys d'aplicació del Pla
serà prou positiva com per donar-hi
continuïtat.

novembre-desembre de 1998
La Veu del
CARRER
Barcelona i els moviments socials urbans
ANNA ALABART
Tinc a les mans el llibre, recent editat, de Miquel
Domingo i Maria Rosa Bonet. Porta el títol de
Barcelona i els moviments socials urbans. M'evoca el
record d'aquells articles de la revista Cau, que tot
donant notícia del creixement de Barcelona i dels
seus barris, posaven en lletra impresa els anhels dels
barcelonins per aconseguir una ciutat sense
marginacions ni desequilibris i es feien testimonis de
les dificultats que això implicava:
"La congestión y los dèficits colectivos a los que ha
llegado Barcelona y su comarca no tienen
comparación con ninguna otra ciudad del Estado
Espaiiol y mucho menos con Europa. La situación en
que se encuentran las clases populares es de
"reconquista" palmó a palmó, del suelo urbano
privatizado por la especulación para convertirlo en
suelo publico..."
El llibre apareix com una continuïtat d'aquella
història que, sota el títol general de El fet urbà a
Barcelona explicava els avatars de la ciutat fins el
1971. Què ha passat al llarg dels 25 anys que han
seguit a la publicació? Han aconseguit els veïns
"reconquerir" l'espai? Ho han fet en la forma, el
temps i les condicions amb les que s'ho van proposar?
Són les preguntes a les quals intenta -i aconsegueixdonar
resposta el llibre sobre Barcelona i els
moviments socials urbans.
A partir d'un treball de camp, realment lloable,
s'han anat recollint totes les reivindicacions fetes pel
moviment associatiu veïnal en matèria urbanística,
fins el 1988. S'han classificat per tipus (urbanisme,
planificació, habitatge, defensa del patrimoni,
seguretat viària, producció de l'espai públic i serveis
públics), i se n'ha fet el seguiment per oferir
informació del grau de consecució de cada una.
Aquest inventari exhaustiu ha permès compondre
dues llistes (transcrites com a annexos en el llibre,
juntament amb el llistat cronològic dels fets més
importants esdevinguts a Barcelona durant el període
estudiat): en el primer apareixen les reivindicacions
per ordre cronològic i es dóna informació de l'AV. que
va endagar cada reivindicació concreta i del què es va
aconseguir des de l'any 1987 al 1993. En el segon
Uistat apareixen l'any d'inici i l'any en el qual
s'aconsegueix cada una de les reivindicacions, a més,
en el darrer capítol del llibre es fa un balanç de les
Associacionisme veïnal
REDACCIÓ
Us presentem, en el marc del trentè
aniversari del moviment veïnal, dos llibres
commemoratius. El primer,
"Associacionisme veïnal a Badalona" de
Josep Baeza, l'ha editat la federació
d'aquesta ciutat en col·laboració amb
l'Ajímtament. Consta de tres parts: la
primera està dedicada a la història de la
ciutat; la segona tracta el moviment veïnal
en el seu conjunt i la tercera, consisteix en
im espai en què cada associació de veïns
expHca, ni que sigui per sobre, d'on ve, què
ha fet i què farà en el futur.
L'obra està pensada per divulgar, de
forma esquemàtica, quines han estat les
diferents etapas per les quals ha passat la
ciutat fins a convertir-se en el que és ara.
Pel que fa al moviment veïnal, fa un
reivindicacions catalogades segons els tipus (de les
550 anotades, 252 es refereixen a la producció d'espai
públic), que inclou la comparació entre allò demanat i
allò aconseguit. L'aportació representa un material
de primer ordre per a qui vulgui conèixer la qüestió.
L'estudi acurat d'algunes reivindicacions, objecte
del capítol 5, és igualment notable. Seleccionant una
sèrie de casos, que els autors han considerat
paradigmàtics, han entrat en l'explicació d'actuacions
urbanístiques concretes, tot analitzant-ne la situació
de partida, el procés, les construccions i els resultats.
Correspon proporcionalment a la part més important
del llibre, i ofereix no pocs elements d'interès.
Fins aquí els mèrits. Però, al nostre entendre
també hi ha demèrits i sobre ells volem, igualment,
donar notícia. Per començar el títol: en realitat la
publicació no versa sobre els moviments urbans de
Barcelona, sinó que, com s'exposa en l'apartat sobre
l'abast de l'estudi, "la investigació s'orienta a esbrinar
fins on les reivindicacions dels MSU van contribuir a
estructurar els barris, a fer ciutat". Més encara, en el
mateix apartat, una mica més avall acaba de perfilar
l'objecte de treball "s'han recollit únicament les
reivindicacions de caire urbanístic prescindint de les
que fan referència a aspectes assistencials, educatius,
etc". Res a dir-hi pel que fa a la delimitació del tema.
Però el llibre hauria de portar un altre títol que es
reflectís millor el contingut.
La segona crítica que és possible fer-li -tot i que
aquí hi entren criteris d'opinió- és la que es reflecteix
al contingut de la primera part (capítols 2 al 4) on
tracta la idea de ciutat dels MSU, la construcció
urbana de Barcelona i l'aparició i evolució dels MSU.
Aquí penso que el llibre rellisca. Per posar solament
un exemple: el moviment associatiu barceloní apareix
"descafeïnat". D'una banda, en emfatitzar els
aspectes reivindicatius, ofereix una idea poc exacta
del veritable sentit del moviment: la participació
directa dels veïns, l'extensió i enfortiment de la
consciència de ciutadania. D'altra banda, la principal
caracteística diferenciadora del moviment barceloní
(en relació a d'altres moviments veïnals), que és
l'haver nascut coordinat -primer a partir de les
coordinadores de les associacions de barri, després a
través de la Coordinadora de Sant Antoni i finalment
amb la Favb-, no hi queda reflectida. Apartir d'aquí,
se suposa, erròniament, que, sobretot al principi, el
repàs des dels seus orígens, passant per
l'expansió, marcada per la gestació de la
federació, la crisi i el posterior
reUançament i la revisió de la situació
actual associació per associació.
L'altre Uibre que celebra els 30 anys de
l'associacionisme veïnal ens arriba de
Madrid: "Treinta y tantos. La lucha del
movimiento vecinal en Madrid, desde sus
comienzos hasta hoy". Consta de trenta
capítols -un per any-, en els quals s'hi fa
un recorregut històric pel moviment veïnal
de la capital de l'Estat. Hi ha reflectides
totes les Uuites, començant pel pas de la
dictadura a la democràcia i passant per
altres Uuites més banls, però no menys
importants com el transport, el medi
ambient, l'educació o la sanitat, i per tots
els temes que han fet que la ciutadania de
Madrid passés de "la repressió a la festa".
Sostenibilitat
REDACCIÓ
"Eines per a una gestió municipal
cap a la sostenibilitat. La pràctica
diària de l'Agenda 21 Local", editada
per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap
a la Sostenibilitat en col·laboració
amb l'Àrea de Medi Ambient de la
Diputació de Barcelona, fa una
anàlisi del què significa la
sostenibilitat, amb alguns elements
de reflexió sobre els recursos
ecològics i la ciutat com a ecosistema,
a més d'explicar abastament el
procés que va de l'Agenda 21 a la
Declaració de Manresa.
La part més important -i també la
més extensa- del llibre dóna un
seguit de recomanacions per tal
d'aplicar els criteris de sostenibilitat
a la gestió municipal. També fa
referència a com establir aquests
criteris i com elaborar la pròpia
Agenda 21 i dóna orientacions per
protegir la biodiversitat, per adoptar
mesures correctores dels diversos
tipus de contaminació, de com
planificar l'urbanisme i l'economia
cap a la sostenibilitat o de com
fomentar la participació i crear
campanyes de sensibilització.
Juntament amb aquest llibre
(Manuals, núm. 8), la Diputació
també ha editat un manual que sota
el títol Disseny d'elements de
moderació de la circulació. Aportació
a una mobilitat sostenible, dirigit per
Vicenç Sureda, amb la col.l' boració
LUBKES
BARCELONA
I ELS MOVIMENTS
SOCIALS URBANS
MIQUELDOMINGOICLOTA
MARIAROSABONETICASAS
Pròleg de Pasqual Maragall
FundacióJaumeBoflII
moviment no tenia cap model global de ciutat.
L'afirmació és com a mínim imprecisa. És cert que el
model model es va anar elaborant al llarg dels
primers anys, però d'això no se'n pot derivar que "es
parteix d'una idea totalment fraccionaria, com una
juxtaposició de barri rere barri", i menys quan això es
temporalitza al final de l'apartat dedicat a l'etapa
Massó. En arribar al 1974, quan es va aprovar
inicialment el Pla Comarcal de Barcelona, els veïns
tenien ben clara la Barcelona que volien i no
solament en matèria urbanística sinó també en
qüestions tals com l'ensenyament, la sanitat o el
transport. La deliberació i el debat han caracteritzat
la història d'un moviment que no ha quedat, en cap
moment, tancat dins del les associacions.
Em per a m |e^ nmioril cap 1 ii Mt!»g|Slif
•mt
d'Olé Thorson i Pau Noy, vol reunir
en un sol volum els conceptes, la
metodologia i les mesures que cal
prendre per avançar cap a unes
ciutats més sostenibles.
Aquest volum va destinat als
ajuntaments, perquè puguin crear
zones per a vianants, itineraris per a
bicicletes, zones de prioritat
invertida i plans de moderació del
trànsit.
Tot i que el treball està pensalt
pels governs municipals, també té
interès pels col·lectius que treballen
temes mediambientals i de
sostenibilitat.
Cap d'aquestes dues obres es ven.

PUBUCITAT CARRER novembre-desembre de 1998
OFilSTALEFilA - GARPIMTERJA DE ALUfyJINIO Y PVO
IS
DiVISIONES DE ALUMINIO
REJAS DE SEGURIDAD
PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO
10 % de descuenios en cualquier instalación de atuminio, mamparas de bano. rejas de seguridad. cortinas plegables
Hnos. JURADO ^íí·^^K*· ;·.
Cl. Enric Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16
Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26
Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 93 359 99 56 - 93 359 90 00
r~\
V
yW\
Ij^
^ r
CASA
BEETHOVEN
RAMBLA DE SANT JOSEP, 97
08002 BARCELONA
TEL. i FAX (93) 301 48 26
htlp://www.casabeethoven.com-actiu.es
ludwingvb@com-actiu.es
FESTES INFANTILS
Súper pallassos musicals
ll.lusionistes, animadors, putxinel·lis
Karaoke • so - fum - escuma..
i tot tipus d'espectacles
A casa vostra, o al club, urbanització,
col·legi, parvulari, associació de veïns, etc
CRUÏLLA d'espectacles
BUSTAMANTE
Consell de Cent, 448, entl. 3a
08013 BARCELONA
w 93 246 12 88 - Fax: 93 231 48 03
J2^^ (oaJa/ia
1824-1999
175 aniversari
Ventalls - Mantellines
Mitges - Guants i
Merceria
Boqueria, 26 - 08002 Barcelona
Tel. 317.18.40-Metro üceo
OBRADOR '-.'^í·Y ARTESANO
LA MANUAL
ALPARGATERA
Avinyó, 7
(cantonada carrer Fernando)
Telefono 93 301 01 72
BARCELONA
RUJOLS JOIERIA RELLOTGERIA
DISSENYS I REPARACIONS
SOM JOIERS D'OFICI DES DE 1909
HOSPITAL, 29
TEL. 93 318 22 84
08001 BARCELONA
RESIDÈNCIA CLARA
EN BARCELONA (HORTA) LO QUE
VD. BUSCA PARA SUS MAYORES:
CASATORRE NUEVA
24 plazas en 16 habitaciones y 9 banos, todas con
ventana exterior, Luz, sot, terrazas, ascensor,
cocina pròpia, medico y otros servicios, Trato
esmerado y familiar con personal cualificado
Véala: le gustarà. Santa Otilia, 13-15
T. 93 420 95 62
Pregunte por la Sra. CLARA
SACS I^AlFDÍBBímF
LA MODA EN BOSSES
DE VESTIR, VIATGE
I MARROQUINERIA
EN PELL
Cucurulla, 9 (fínal Av. Portal de l'Àngel)
Tel. 93 302 43 29 - Fax 93 412 57 43
08002 Barcelona
ï- • m -C^^s^ .'Çicwrt
» Vf T'r.
A\.l,. Mci
Des d'un botó fins un canó!!
OBERT DE SOL A SOL
ELS DILLUNS, DIMECRES.
DIVENDRES I DISSABTES
UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!
ASSOCIACIÓ DE VENEDORS
Mercat Municipal
Fira de Bellcaire
APARCAMENT GRATUÏT
AL MATEIX EDIFICI
Fundada ei 1823
Carrer del Vidre, 1
(entre c. Ferran i pi. Reial)
Tlf. 93 318 05 12 - 08002 Barcelona
giLAfií^lÀ
^4 TíOC^^
Casa fundada l'any 1912
TORRONS ARTESANS
FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA
OBERT TOT L'ANY
ORXATES, GELATS
GRANITZATS, SUÏSSOS
ENTREPANS, GOFRES...
Rambla Poble Nou, 44-46
Tel. 93 309 18 72 - Barcelona
rp
• ^
IjTi'^
Ii
ML ^ _ it^
jmL^STOL^-
Ja som al nou centre!
T'hi esperem!
Acte de lliurament del
XVIII Premi Rosa Sensat
de Pedagogia 1998
18 de desembre de 1998,
a les 19 hores
Sala d'actes. Centre per
a la Renovació Pedagògica
i Cultural Rosa Sensat
Av. de les Drassanes, 3
08001 Barcelona
£itú.inpatía San ^oié
FUNDADA EN 1919
Boters, 7-9 - Telefono 93 317 56 85
08002 BARCELONA
FORN DE PA D'AVINYO
PA I BOLLERIA ARTESA
ESPECIALITAT COQUES
ESCUDELLERS, 59
TeL 93 301 57 43
REPARTIMENT DIARI
A RESTAURANTS I
COL·LECTIUS
PASTISSERIA GRANJA
AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè)
Tel. 93 302 24 41
Activitats de
Tardor i Hivern
• Cursos • Conferències
• Debats • Sortides pedagògiques...
• Cursos de FORCEM
Fer de mestre/a avui!
Programa de preparació
per a les proves d'accés
al Cos de Mestres d'Ensenyaments
Primaris i Secundaris
R (2)\ Associació
-—- de Mestres
S E N Rosa Sensat
S A T
Av. de les Drassanes, 3
08001 Barcelona
Tel.: 934 817 373
Fax: 933 017 550
E-mail: rsensat@pangea.org
http://www.pangea.org/rsensat
"^RAPICLAU
Reparaclón de Calzado
Duplicado de Llaves
Placas de Matrícula, Coche y Motos
Afilamos Tijeras y Cuchillos
C/. Boada, 7-13-Tel. 359 8104
C/. Dr. Trueta, 236 • Tel. 22113 80
LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.
SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de
MOBLES I TRASTOS VELLS:
Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On
tal vegada trobi els més inesperats.
OFERTES PERMANENTS:
Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix
al públic a preus veritablement satisfactoris.
ANUNCIAT A La Veu del CARRER!
93 412 76 00

novembre-desembre de 1998 CARRER VEÏNS 21
La gestió municipal fa perillar el verd públic
La plantilla de Parcs i Jardins s'ha reduït en 200 persones des de l'any 1992
,BARCELONA
FVlVINA DE ODON
Les reivindicacions i les lluites veïnals,
ecologistes i d'altres moviments ciutadans,
i l'execució de determinades
actuacions urbanístiques al voltant de
la Barcelona olímpica han generat un
patrimoni de 1.040 hectàrees de zona
verda equivalent (1997), i un increment
de 57 hectàrees per any, al qual
s'hi ha de sumar l'augment que s'ha
produït en serveis de vigilància i d'equipaments
(jocs infantils, mobiliari urbà,
pipicans, etc).
Ara bé, tot i aquest increment en
positiu del verd urbà, continua essent
insuficient i altament deficitari a molts
barris i districtes de la ciutat. Això contrasta
amb una política municipal de
destrucció de llocs de feina i de retallada
de recursos per a què el seu manteniment
sigui l'adequat.
Des de l'any 1992, els pressupostos
destinats per l'Ajuntament a l'ampliació,
la conservació i la restauració de
les zones verdes i dels serveis han
anat disminuint o s'han congelat, arrossegant
una constant degradació.
La plantilla de personal ha disminuït
en més de 200 persones des del 92,
generant un dèficit de personal de més
de 300 (actualment corresponen 0,46
persones per hectàrea, quan la ratio
europea se situa en i ,5). Aquesta insuficiència
de personal s'intenta pal·liar
amb una continuada realització d'hores
extraordinàries i sol·licitant personal
subvencionat per l'INEM (contrac-
tacions en precari), i amb la incorporació
d'objectors.
Però paradoxalment, nomésel 52%
del personal forma part de les brigades
de jardineria o d'altres oficis, la resta -
un percentatgedesproporcionat-aper-
• La reducció de plantilla y la paulatina disminució de mà
d'obra directa ha repercutit de forma decisiva en el deteriorament
de les zones verdes de la ciutat. Aquí fem un repàs
de la situació de la jardineria urbana districte a districte.
Ciutat Vella:
És un districte que per les seves característiques
urbanístiques i d'extensió té molt pocs espais verds.
L'exemple més emblemàtic el trobem en el Parc de la
Ciutadella, un jardí històric que ha perdut paulatinament
la qualitat jardinera que caracteritzava el seu projecte
original, arribant a la mediocritat -i fregant el caos- d'un
racó tan significatiu com la Plaça d'Armes.
Eixampla:
Aquest és el districte que té més concurrència ciutadana,
ja que compta amb molts centres comercials, passejos
i carrers emblemàtics.
S'hi ha substituït la flor per arbustos que no s'adapten
al medi o, senzillament, s'ha canviat jardineria per pavimentació.
Sants-Montjuïc:
És el més extens en zones verdes de la ciutat. La
muntanya de Montjuïc recull, en el seu si, diferents racons
que en condicions normals serien un orgull per a la ciutat.
L'ordenació projectada per Forestier amb motiu de
l'Exposició Internacional del 1929 corre perill, la infrastructura
(escales, bancs, papereres,...) està del tot abandonada,
la jardineria campa a l'ample, sense que ningú es
preocupi de mantenir un cert criteri estètic.
Parcs monogràfics com el de Costa i Llobera, catalogat
en el seu moment com un dels més importants d'Europa
en contingut de cactacis s'ha degradat fins arribar a un
estat preocupant.
El Mossèn Cinto, rei de plantes bulboses i risomàtiques
(tulipans, narcisos, etc.) només recorda el seu esplendor
en alguna fotografia històrica.
Les Corts:
Cal fer esment de l'única rosaleda que té la ciutat de
El Laberint d'Horta s'ha restaurat recentment amb fons europeus
sonal directiu i de comandament.
Tot això porta implícits un seguit de
problemes com ara mantenir les places
i els passeigs nets i amb l'adequat
reciclatge de la brossa i els excrements
dels animals; no tenir els arbres en
El verd urbà, districte a districte
Els arbres creixen massa per manca d'atenció
Barcelona -de la rosaleda d'Amargós, millor no parlarne-,
ens referim a la de Cervantes.
Lamentablement les varietats de rosers s'han anat
extingint perquè no es fan servir els substractes adequats
i no es reposen les baixes.
Sarrià-Sant Gervasi:
Districte d'extensa i variada qualitat de jardineria.
Jardins de relativa nova implantació, tot i que n'hi ha
condicions (podats, ben regats i sense
malalties); deixar desaparèixer les varietats
botàniques per manca de conservació
0 fer caure en l'oblit els parcs
i jardins històrics, igual com el mobiliari
urtDà, incloent-hi els jocs infantils; no
utilitzar les aigües freàtiques o de la
pluja per al rec, però no arreglar les
avaries del sistema existent; abandonar
la producció de vivers propis i, per
tant, haver de comprar a preu de mercat
i un llarg etc. de qüestions que fan
plantejar un canvi de gestió urgent en
el govem municipal.
Aquesta situació insostenible ha
portat al Comitè d'Empresa de Parcs i
Jardins a elaborar un manifest reivindicatiu
basat en els següents punts:
D'una tanda, la zona verda urtDana
ha de continuar creixent fins arribar,
almenys, fins als 10 metres quadrats
per persona que estableix de mínim
l'Organització Mundial de la Salut (actualmentn'hi
ha6) i recuperar els parcs
i jardins de caràcter històric i artístic
inclosos en el catàleg de patrimoni de
la ciutat i recuperar, també, la varietat
botànica de la ciutat. Però a més, es
demana el reconeixement del dret de
les associacions veïnals a formar part
del Consell d'Administració de l'Institut
Municipal de Parcs i Jardins, abandonar
qualsevol intenció de privatització
de la gestió del verd i la contractació de
180 places fixes, a més d'incrementar
les partides pressupostàries dedicades
a aquest Institut.
És clar que hi ha actuacions puntuals
a tots els districtes, -normalment
en situacions d'urgència-, però desgraciadament,
són pegats i en cap cas
subsanen les deficiències de manteniment
de la ciutat, segons afirma el
Comitè d'Empresa, i de forma implacable
s'està acabant amb la qualitat de
la jardineria barcelonina.
d'històrics, com el Turó Parc, que no s'escapen del
desvirtuament dels seus projectes inicials.
Gràcia:
El Parc Güell, la Creueta del Coll, etc. són parcs amb
un percentatge elevat de zones forestals, que serien
ideals per posar en pràctica, en tota la seva extensió, el
concepte de jardineria sostenible.
Horta-Guinardó:
L'exponent clar de la nostra preocupació es troba al
Parc de la Vall d'Hebron, exemple de la nova jardineria
que va caracteritzar la Barcelona del 92, diuen que el
volen reformar, llàstima que hagin esperat 6 anys i l'arribada
d'unes eleccions. Per si fos poc, si volem gaudir del
Parc del Laberint, recentment restaurat gràcies a fons de
la Unió Europea, hem de pagar.
Nou Barris:
Qualsevol habitant del districte coneix la degradació de
Torre Baró, Vallbona, Ciutat Meridiana,... Tots tenim
present la protesta que es va portar a terme al parc del
Turó de la Peira i que va acabar amb represàlies per als
treballadors que van recolzar les associacions.
Sant Andreu:
A ningú se li escapa la poca atenció que se li dóna a la
jardineria de barri (Habitatges del Congrés, Malats, Fraga,...),
sembla que totes les atencions se les hagin d'endur
el Parc de la Pegaso i el de la Trinitat, que encara
ofereixen una imatge relativament decent.
Sant IMartí:
Aquest districte és el que ha crescut més quant a zones
verdes, a causa de les noves infrastructures construïdes per
als Jocs Olímpics. La degradació, des de llavors, ha estat
constant. Cal un esment obligat de la zona que va des del
carrer Prim fins a Sant Adrià (Sud-Oest del Besòs), desgraciadament
aquesta zona és l'exemple més clar de
deixadesa i degradació: bancs trencats, papereres arrancad'·'5,
parterres arrasats,... durant mesos i mesos, sense
actüracions que evitin aquest panorama.

VEÏNS
BARRI GÒTIC
Sorolls al carrer
Els veïns del Gòtic denuncien el
greu deteriorament de la vida
quotidiana al barri, que esdevé
moltes vegades insuportable per
als habitants d'aquesta zona de la
ciutat, donat l'incompliment
sistemàtic de les ordenances
municipals en matèria de sorolls, i
per la desídia, deixadesa i
indiferència per part de
l'Ajuntament a l'hora de fer-les
complir. Els veïns demanen la
inspecció rigorosa, sistemàtica i
periòdica de tots els locals. Que en
les activitats lúdiques hi hagi una
limitació obligada i controlada
d'horaris i decibels. Mentre
s'espera una resposta, les
pancartes continuaran penjades a
la plaça Reial.
ZONA FRANCA
Un perill fora
Es desmantellen els dipòsits de
Repsol, les tres immenses esferes
que pesen de 500 a 600 tones i fan
24 metres de diàmetre. Les
associacions de veïns de
l'Hospitalet i les de la Zona Franca
exigien el desmantellament, des de
l'estiu del 1996, quan es van
incendiar uns dipòsits de butà molt
propers a aquests barris.
Nou BARRIS
Manca d'Informació
El districte tutelat per Daniel Cando
ha pactat el Pla de Mobilitat sense
informar a la Coordinadora
d'Associacions de Veïns. Carme
Sanmiguel, regidora de la Via
Pública, en el Ple del Pacte de
Mobilitat va informar que les
ampliacions o modificacions de les
línies d'autobusos ja s'havien
negociat a tots els districtes amb la
participació dels veïns. A Nou Barris
no ha estat així, ho va poder
comprovar el regidor en funcions,
Albert Batlle, en una reunió en la
qual va destacar el silenci del gerent.
Va quedar a l'aire una altra reunió.
La Vett íiei
CARRER
novembre-desembre de 1998
Nou Barris, amb els drogoadictes
Debat entre entitats i administracions per abordar millor el problema
, NOU BARRIS
F JORDI VILA
La Comissió Global de Drogues a Nou
Barris va encarregar, ia primavera
d'aquest any, a un equip d'educadors
i treballadors socials, l'elaboració d'un
estudi de prospecció sobre les necessitats
dels consumidors/es d'heroïna
perviaendovenosaaNou Barris. L'objectiu
pretenia fer un diagnòstic de
l'actual situació dels toxicòmans al districte
i veure noves solucions al problema.
L'estudi ha comptat amb la realització
d'unes 80 entrevistes a usuaris
de drogues, professionals sanitaris i
líders comunitaris. Tot i que els resultats
no poden considerar-se de rigor
científic, apunten possibles línies de
treball per a què les entitats de Nou
Barris i els tècnics municipals hi reflexionin.
El que sí està clar, de moment, és
que les entitats i les persones del districte
vuitè es creuen ei trinomi prevenció,
tractament i reinserció. Molts veïns
de Nou Barris militen dintre d'una estratègia
de normalització de les persones,
independentment de si pateixen
addicció o no.
* Consum i tractament
Entre les principals conclusions de
la prospecció sobre drogues a Nou
Barris destaca la que afirma la necessitat
de tenir en compte la creació
d'un nou centre d'acollida per
als toxicòmans. L'informe també
ha detectat un canvi en l'hàbit de
consum, en el tipus de drogues i
d'usuaris. Si abans la droga reina
era l'heroïna i els toxicòmans tenien
generalment poca formació, ara
els nous usuaris consumeixen drogues
de disseny en dosis elevades
els caps de setmana i tenen un alt
nivell de formació. Finalment l'estudi
prospectiu alerta sobre la de-
AV\OR^ A Ub MMf>,Ç> ...ÍAÍRIX LO
QüE. Tt Di&O . - ANO 6E TE. OCüRRíX
D^RTE UN KICKCA. CON
LÍ^CUÜTK OEOTRO.'
Qa& TM COMO E6-
T^ E-t Pwrio....
^^V QÜE lA>Rti.R
PORLiNOvNOME
5&^Ç)TOL·iL•^."'
La informació directa arma de prevenció
pendència que l'alcohol cada genera
cop més entre els joves de
Nou Barris.
Maria RosaPadillahaviaestatmembre
de la comissió de drogues de Nou
Barris. Aquesta treballadora social ha
estat un dels membres que ha elaborat
aquesta prospecció de drogues.
"Penso que en aquest districte seria
viable un nou equipament dirigit a toxicòmans
que han tocat fons. Seria un
centre similar al SAPS (Servei d'Atenció
i Prevenció Sòcio-Sanitària) de Ciutat
Vella on els drogoaddictes poden
rentar-se la robai sopar". Actualment el
SAPS de l'antic Hospital de Pere
Camps és l'únic de Barcelona. A diferència
del CAS està especialitzat en
les emergències socials amb toxicòmans,
de deu de la nit a cinc de la
matinada. Aquest SAPS no fa tractament,
però sí que compta amb un
programa de reducció de riscos i un
altre d'atenció a persones en situació
de marginació. No obstant el mateix
tarannà comunitari de Nou Barris podria
facilitar, segons Padilla, el fet que
aquest nou servei fos absorvit dins la
dinàmica d'algun equipament ja existent
al barri per tal de facilitar molt més
la seva normalització. "Més que un
ARXIU
SAPS hauria de ser un servei d'acollida
als drogoaddictes que oferís altres
serveis a qualsevol persona de Nou
Barris usuària o no de drogues" afirma
la treballadora social.
• Nous Toxicòmans
"Barrio" treu a la llum la veritat sobre la "Espana va bien"
L'estudi de prospecció sobre les necessitats
dels consumidors d'heroïna
per via endovenosa de Nou Barris ha
reafirmat la necessitat patent, manifesta
i detectada per l'Ajuntament que el
CAS del districte s'ha d'ampliar amb
urgència. Segons la directora d'aquest
centre, Núria Magrí, Nou Barris juntament
amb Sants Montjuïc i Ciutat Vella
té un dels índex de mortalitat a causa
del consum de drogues per via endovenosa
més alts de Barcelona, un
1,5%. L'Ajuntament de Barcelona estima
en 1.450 els individus que encara
es destrossen les venes al districte
vuitè. De fet, com apunta Magrí "la
majoria són d'edats avançades, sobre
els 27 i 28 anys". Són els vestigis del
boom de les drogues dels vuitanta. Ara
però, el relleu l'han pres aquells nous
joves que s'han iniciat al consum intensiu
de caps de setmana a base de
droga sintètica i alcohol.
"Es pot veure, però no tocar" posa el cartell del film imprescindible del madrileny Fernando León
,BARCELONA
f ROSA MARÍA PALÈNCIA
Per les amples vies ràpides urbanes
que comuniquen els centres de poder
a les grans ciutats espanyoles
de la "Espatïa va bien", els executius
ben vestits, aferrats al mòbil, oprimeixen
l'accelerador dels seus cotxes
luxosos. Circulen per les vies de
la modernitat i el progrés a través de
carrers-autopistes que trossegen
barris que no existeixen, barris poblats
de gent tan estranya que no
només no té accés a l'american
express, al mòbil, al BMW o a la línia
directa amb la borsa, sinó que, per
no tenir, no tenen ni dret al metre
quadrat de platja estiuenca dels espanyolets
mitjans. Són els fantasmes
de. la postmodernitat. Hi són,
però no compten. Són fantasmes
com els del metro de lagran pel·lícula
"Barrio" del madrileny Fernando León
de Aranoa.
"Barrio" no és només una de les
millors peces de la cinematografia
espanyola contemporània,
sinó que, per damunt
de tot, és una obra
honesta. Pels ulls d'en Rai,
en Javi i en Manu, tres adolescents
d'un barri perifèric
de qualsevol gran ciutat de
la "Espana va bien", l'espectador
viu sense escarafalls,
sense cap mena de excessos,
l'horitzó sense esperança
dels que al soterrani
de l'Europa del segle XXI
conviuen amb els seus
satèl·lits, programes espacials
i autopistes intel·ligents.
Els protagonistesde "Barrio"
no tenen més que la seva
incondicional amistat, teixida
amb el seu compartit astorament
davant d'un món
que no entenen.
Com molt bé recorda el director
Fernando León, Rai, Javi i Manu
representen els destinataris del cartell
"es pot veure, però no tocar" del
gran magatzem de mercaderies en
que s'ha convertit la societat urbana
contemporània. Qui no té amb que
tocar (comprar), no existeix. Rai, Javi
i Manu intenten sobreviure a un món
que no entenen i si no ho
entenen és perquè, senzillament,
manca de lògica.
Per això el Manu és
capaç de repartir pizzes a
peu i en Rai, que mai ha
vist el mar, guanya una
moto d'aigua que roman
aparcada al seu portal, a
molts quilòmetres de distància
de la platja. Per això
subverteixen el "no tocar"
per regalar-se a ells mateixos,
no un disc, un pantalon
o una "birra", sinó un
trofeu!! símbol per
excel.lència del triomfador,
o una mulata de cartrópedra,
símbol d'una sexualitat
d'aparador que intueixen
sense comprendre.
A la pel·lícula no passa
res extraordinari, només la vida...
que no és poc. La vida de tres adolescents
que, com la de milers de
l'Espanya real, se'ls escorre de les
mans. Com els cotxes de l'autopista
Abans de la finalització de l'estudi
sobre les necessitats dels toxicòmans
a Nou Barris les comissions de drogues
del districte ja van plantejar a
l'Ajuntament la possibilitat d'estudiar a
fons la instal·lació d'un centre amb
característiques similars al SAPS de
Pere Camps. Ja aleshores l'administració
municipal era conscient de les
complicadíssimes connotacions socials
que un nou servei com aquest pot
comportar al barri. Per això el director
del Pla Municipal d'Acció sobre
Drogodependències, Francesc
Torralba, opina que també s'han de
conèixer molt bé les limitacions de la
mateixa comunitat. Per a Torralba un
dels objectius en el tema de les drogues
passa per aconseguir que els
toxicòmans canviïn la via endovenosa
per la nasal i evitar, així, el risc de
contagi de la sida.
Ara els resultats d'aquest nou informe
reactivaran de nou el debat i el
diàleg entre les entitats de Nou Barris
i l'Ajuntament que aproximaran posicions
per trobar la millor solució a una
realitat esbossada per aquest estudi.
Mentrestant com afirmaladirectora del
CAS del districte, Núria Magrí "s'ha de
sortir al carrer, pariar amb la gent i
començar a desmitificar les imatges
estereotipades que hi ha entorn de les
drogues". El tu a tuóe veí a toxicòman.
Aquesta és la tècnica que el Pla Municipal
d'Acció sobre
Drogodependències de Barcelona està
treballant per tota la ciutat per tallar de
soca-rel el problema de la
drogoaddicció. És la que podem anomenar
metodologia de Nou Barris basada
en la intervenció comunitària en
col·laboració directa amb l'administració.
És clar que si pariem amb molts
dels agents socials de base, com en
Caries Cartx)nell, ens diran que ja n'hi
ha prou de dobles morals i que volen
que es legalitzin d'una vegada les drogues·
sota el pont on passen les inacabables
hores de l'estiu elegint el cob(e
que serà seu... a la seva fantasia i
només mentre dura el joc.
Rai, Manu i Javi viuen a un barri
on, com diu Fernando León, "voler
no és poder", per això, continua León,
la seva lluita "no és heroica, més
aviat desganada". Rai, Manu i Javi,
fa molt que deixaren de somniar que
plovia diners i que de les aixetes
sortiria coca-cola. Per això no sorprèn
que el germà de'n Rai, l'únic
que ha aconseguit escapar del barri,
el triomfador possible, sigui guàrdia
de seguretat que, amb una "pipa" a
la mà, protegeix amb la seva vida el
que pertany als amos de sempre.
Quan escric aquesta crònica, els
diaris diuen que més de 400.000
espectadors ja han anat a veure
"Barrio". Cal que molts més aneu a
veure-la, per a què els fantasmes
surtin del soterrani, per no oblidar
que hi són, malgrat se'ls amargui el
dolç als que de veritat s'han cregut
allò de "Espafia va bien".

novembre-desembre de 1998
Cosme Saló Ibars
President de l'AV Esquerra de
l'Eixample
"Les
administracions
han oblidat el
nostre barri"
EL COR ROBAT
CATHERINA AZON
Té 62 anys. Va arribar d'Alpicat (Lleida) quan en tenia un. La seva
primera casa va ser ai barri de Sant Antoni. Sempre ha viscut a
l'Eixample. És el president de l'AV. de l'Esquerra de l'Eixample des
de fa dos anys.
— L'Eixample?
— Més que un barri. Són 750 hectàrees i cinc barris: Dreta de
l'Eixample, Esquerra de l'Eixample, Fort Pienc, Sagrada Família
i Sant Antoni. L'Esquerra de l'Eixample és el que té més
població, supera els cent mil habitants.
— Cinc barris coordinats?
— No, només ens reunim puntualment, quan tenim problemes.
És una assignatura pendent.
— Una reivindicació important?
— Ens hem negat a l'especulació en el solar de "Les Germanetes".
— Per què?
— La majoria de l'espai es correspon a donacions i s'ha d'aconseguir
que s'obri un equipament per a la Gent Gran, perquè el
nostre barri envelleix a marxes forçades. Aquest solar ara és
propietat de l'empresa municipal Pro-Eixample i del Clínic.
Estem esperant notícies.
— Últimament, l'entorn del Clínic ha estat notícia...
Sí, els diaris se n'han fet ressò. La contaminació acústica és
enorme i s'ha de disminuir l'impacte que té sobre els veïns.
L'Ajuntament i les empreses s'han reunit per assolir un acord.
— Quan passes per davant de Can Serra, què sents?
— Les AV. vam rebutjar la proposta i... vam perdre.
— Cobi s'escriu amb b alta o baixa?
— Amb b baixa fa referència al Col·lectiu de Veins Irritats que durant
algun temps hi va haver al nostre barri. No els mancaven raons.
— A què et refereixes?
— Les administracions han oblidat el nostre barri. La compra de
"Les Germanetes" és l'única cosa important que ens ha passat,
però ja veurem com acaba.
— I La Model?
— La superpoblació que hi ha i els altaveus que s'hi van col·locar
suposen un impacte negatiu per al barri. Però sigui quin sigui el
futur, no permetrem que es construeixin pisos en una zona
qualificada per a equipaments.
— Les relacions amb l'Ajuntament...?
— Han millorat una mica amb l'actual regidora Joana Ortega,
però en els Plens del Districte només se'ns dóna la paraula a
precs i preguntes. Amb el Districte es perd molt de temps i al
damunt, aquest any ens vol descomptar de la subvenció la
"botifarrada" que a la Festa Major va fer per a mil persones el
conegut "Papitu".
— L'economia va malament?
— Només una dada, paguem 240.000 ptes. mensuals de lloguer
pel nostre local...
— Alguna cosa que vulguis afegir...
— Estem molt contents amb el projecte "Intercanvis de feines i
serveis". 200 voluntaris i voluntàries hi col·laboren. A l'any són
moltes hores que es dediquen a practicar la solidaritat.
Í.Í4 veu Mf*
CARRER
FAVB
Unes Jornades diferents!
Representants de més de 40 ciutats parlen de Participació Ciutadana
.BARCELONA
FJOAN B. ISART
Per la celebració del 30è. Aniversari de
les primeres associacions de veïns -ha
estat motiu i objecte de molts actes
durant l'any 1998 a diverses ciutats de
tot l'Estat -, la Favb es plantejava què
fer perquè tingués interès i relleu per la
ciutadania i sobretot pels veïns i veïnes
dels barris.
Cal dir que no era una acció fàcil
entusiasmar la nostra gent, ja que amb
bona lògica, hi havia molts temes per
tractar I molt temps i esforços per dedicar-hi,
i per tant, les jornades no eren
un tema senzill d'emprendre.
Tot i així, el Consell Confederal del
nostre moviment a nivell d'Estat va
proposaralafederacióde Barcelona la
celebració d'unes jornades sobre participació
ciutadana, en base al fet que
!a nostra ciutat va ser la primera en fer
l'esbon-any per a una normativa de
participació de la ciutadania en l'àrea
social.
Ja teníem el tema, i de seguida hi
vam posar data: 13,14 i 15 de novembre.
Però feia falta alguna cosa més
perquè això tingués interès i un cert
impacte i, juntament amb els companys
de la Confavc, vam pensar en
ajuntar-hi algunes coses més. D'aquí
va sorgir el projecte de presentar el
Centre d'Estudis i Recursos (una eina
molt valuosa per poder arxivar
informàticament tota la documentació
de les AV i, al mateix temps, un servei
per buscar recursos formatius per a la
nostra gent), amb seu a la Confavc,
acompanyant la presentació amb una
exposició de documents representatius
de la tasca realitzada en aquests
30 anys i acabar aquestes amb un
sopar d'Aniversari.
Aquest programa, al que cal afegir
dues visites guiades per la ciutat dedicada
especialment als amics que ens
acompanyaven de fora de Catalunya,
vista la participació i l'opinió de molts
dels assistents, en conjunt van ser
unes jornades interessants que van
comptar amb el suport de diferentes
personalitats de l'àmbit polític i ciutadà:
Joan Raventós, president del Parlament,
va assistir a l'acte inaugural del
Centre d'Estudis i Recursos; Joan Clos
va ser a l'acte d"inauguració de les
jornades de Participació, acompanyat
de la regidora de Benestar Social,
EulàliaVintró, ideí regidor de Participació
Ciutadana, Pere Alcober. Per la
Confederació estatal, hi havia el president
Fernando Martos, i al sopar vam
comptar amb la presència del conseller
de Benestar Social, Antoni Comas
i de diferents representants dels grups
polítics municipals.
Tot i que la celebració d'aquests
trenta anys tenien un marcat caràcter
lúdic, les jornades havien de ser un
fòrum de discussió i de treball sobre
diversos temes emmarcats per la participació,
però des de diferents òptiques:
Plans de Desenvolupament
Comunitari, Nuclis d'Intervenció i Participació,
Web per a la democràcia i
Ciutats sostenibles. Totes aquestes
meses de treball les van moderar professionals
de cada sector i dirigents
veïnals implicats en cada tema.
El colofó d'aquesta festa de participació
va ser, evidentment, el multitudinari
sopar, al qual van assistir trescentes
persones de més de 40 ciutats
de tot l'Estat, provinents fonamentalment
del món veïnal, però també del
sindicalisme, la política i de l'àmbit
institucional.
Si cal fer una valoració d'aquestes
Jornades de Participació, diré que
marqueh l'inici d'una nova etapa, completament
revifada, en el món veïnal.
treinta aniversano
ASOCIACIONESDEVECINOS

M
"C/ha lorquiana al cent
per cent amb marca
de la casa^^
quina manera imposa el
marc dei Jr'alau de la Música en l'ambient
d'un concert. En altres condidons, el públic
assistent a un concert d'Ana Belen aniria de
progre (encara que reciclat), en canvi, en els
recitals que va oferir dins de la prc^ramació
del XXX Festival de Jazz de Barcelona
portava marca de la casa. Hi havia pells,
vestits llai^, corbates de seda, vestits de
marca i, fins i tot, alguna ploma...
Els músics van sortir a l'escenari amb
puntualitat europea i seguidament Ana
Belen aparegué com una nimfa, vestida de
seda en blaus... Sembla que el pas del temps
no l'afecti igual que a la resta de mortals, no
només manté un cos estilitzat i àgil com luia
joveneta, sinó que amb cada nou treball
demostra més mestria professional. La seva
veu té cada vegada més registres i s'hi
adapta amb tota la naturalitat del món.
L'espectacle té dues parts molt marcades
(que es corresponen amb els dos discos que
presenta iorguiana): la primera són
cinquanta minuts d'experiment jazzístic
Sal i pebre L'acudit
La ràdio
Una altra vegada pendents del transistor. Les notícies no
podien ser millors: Pinochet perd la impunitat. Aquell que va
globalitzar el crim i la tortura serà jutjat, si el govern anglès
no ho impedeix. Sabrà què són els interrogatoris. Aquest cop
sense totures, però haurà de respondre. I els dictadors es
neguen a donar explicacions.
Acostumats a perdre, érem escèptics; i aquest cop, un 25 de
novembre, la ràdio va informar puntualment. Diuen que va
plorar al rebre la notícia. Molts homes i dones van plorar
pensant en les víctimes del terrorisme d'estat que va
practicar Pinochet.
Lliçó històrica pels joves que no van conèixer el cop d'estat
i les seves conseqüències. La ràdio ens va donar una
d'aquelles notícies que aporten esperança als humans.
Zeta
La Veu del
CARRER
QUI ÉS QUI
ANA BELEN
Cantant i actriu
MARTA PLUJA
Periodista
PACO NAVARRO
Foto muntatge
revisant les cançons populars que Lorca va
harmonitzar en companyia de "la
Argentinita". A la s^ona, una barreja de
ritmes llatins acompanyen una selecció de
gloses de Lorca. Artistes de la taUa de
Leonai-d Cnahen, Fito Pàez, Serrat, o el propi
Víctor Manuel, dirigits i arranjats per Michel
Camilo, han posat música i sentiment a
aquestes composicions.
Com diu Ana Belen, "quan Ganóa Lorca
va estar a Nova York devia visitar un club de
jazz i, seduït per la negror de la música, es
novembre-desembre de 1998
de\ia im^inar com sonarien les seves
cançons en aquella nova tessitura". I segur
que sliagués endut una gran alegria amb la
música que el Chano Domínguez Trío ha
composat per a l'ocasió: un so impecable, una
harmonia completament respectuosa i una
interpretació magistral.
Després d'aquesta primera part, un
descans, el just per canviar-se de roba i de
mxísics i perquè poguéssim ompür de fiím la
sala d'espera de platea. També el just per
poder observar amb més deteniment la
fauna de palau. No hi faltava ningú de l'elit
barcelonina. Això a platea, a dalt hi havia
més texans i més caçadores de pana... I
tindriaa alguna cosa a veure el preu de les
entrades?
La lorquiana Ana Belen tomà a l'escenari
obsequiant-nos amb el petit vals vienès de
Leonard Cohen. Lluïa un vestit de lycra
negra... Encara no s'havia vist bellugar
ningú a la butaca: ni un cop de cap, ni im cop
de peu.
Aquesta actualització de Lorca fa posar la
pell de gallina, pei-ò en un festival de jazz s'hi
ha ficat una mica amb calçador.. .Però la
selecció de poemes és exquisida, des de Son
de negros en Cuba, que Lorca feu en la se\'a
estada a l'illa caribenya, a l'epitafi del poeta
Mma ausente, passant per la Canción tanta
o Muerto de amor, tot fent un recon-egut per
la vida i la víscera del poeta de Gi-anada
Durant tot el concert, amb la seva
preciosa i veüutaíia, Ana Belen ens llegia
petits fragments de cartes i textos de Lorca i
algunes impressions que el poeta ha provocat
en personalitats com Alberti. Tal com pertoca
en un homenatge de primera.
Les agulles del rellotge no perdonen,
ídxí que de sobte s'acabà l'espectacle. I just
en aquest moipent el públic reaccionà: no
pot ser! Just ei> aqueU instant va perdre
l'encarcarament de Palau: començà a
aplaudir desesperadament -diurant deu
minuts- i aconseguí un bis, un de sol, però
que acompanyà picant de mans i, per fï,
seguint el ritme amb el cap i amb els peus,
oblidant les pells, la seda i les plomes.
Produint-se la màgica simbiosi... Massa
tard, la cantant i els músics abandonaren
l'escenari i no pogueren fer res més que
fregar-se els ulls per saber si era un somni
0 la realitat...
Alfons López