Les transformacions socioeconòmiques al primer terç del segle XX

blocs.xtec.cat

Les transformacions socioeconòmiques al primer terç del segle XX

Les transformacions

socioeconòmiques al primer terç del

segle XX


Canvis

Substitució d’Anglaterra en l’hegemonia

econòmica del món (EUA)

+

Segona Revolució Industrial: electricitat, petroli i

la producció en cadena.

Espanya: tendència al creixement econòmic:


Evolució demogràfica

Mortalitat Natalitat

Davallada:

- Millora alimentària

- Millora infraestructures

- Disminució malalties

infeccioses

- Disminució mortalitat

infantil

Augment de l’esperança de

vida: 34----------50 anys

CATALUNYA

Descens paulatí:

- Nivells alts d’urbanització i

racionalització en planificació

familiar.

Augment de població: 1’2----2,8 milions

Causes:

disminució mortalitat + disminució natalitat + onada migratòria


Moviments migratoris

1900-1931, Migracions interiors

A: Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla

Des de: Múrcia, Andalusia, Castella, Aragó i

Extremadura.

Migració a ultramar

Causes:

- Economia creixia menys que la població.

- Millora de la navegació.

Destinació: Amèrica llatina


Urbanització

Grans ciutats:

Madrid, Barcelona, Barakaldo, Sestao, Mieres, Sama

de Langreo, Badalona, Sabadell, Terrassa.

BARCELONA

Transformació urbana:

- Decret d’Agregació 1897.

- Via Laietana, 1907.

- Xarxa metro i tramvia.

- Ampliació port i aeroport.

- Remodelació Montjuic.


BARCELONA


Tramvia de

Sants, 1920

Línies transport

Barcelona, 1929


CRISI AGRÀRIA

Crisi cerealística + crisi viticultora

Agricultura extensiva d’EAU i

d’Argentina permet baixar els

preus.

Competència:

Castella i Andalusia

Baixa preus + baixa beneficis

+ baixa salaris

= agitacions pageses

Fil·loxera

1910 arriba a Espanya

Solució: cep americà

Problemàtica: conflicte entre

rabassaires i els propietaris.

Crisi agrària es supera gràcies a:

Barreres aranzelàries i creixement de la producció


Superació crisi agrària

- Intensificació conreus

- Introducció nous conreus

Dualitat:

- Castella i Andalusia: producció cereals: menys

dinàmic.

- Mediterrani: vinya, olivera, cítrics, fruiters,

hortalisses: més dinàmic (exportació)

(ramaderia: carn i llet)


Problemes al camp

Situació de desigualtat en l’estructura de la

propietat de la terra.

- LATIFUNDI: Extremadura i

Andalusia/condicions de subsistència =

conflictivitat social.

- MINIFUNDI: Galícia/garantia de subsistència =

emigració.

= endarreriment del camp espanyol.....


Polítiques per modernitzar el camp

espanyol

• Regadiu: 1902, Pla d’Obres Públiques.

• Confederacions hidrogràfiques: Dictadura de

Primo de Rivera + Pla d’Obres Hidràuliques de

la Segona República, 1933.

• Pagesos sense terra, 1907: colons/ 1917:

repartiment terres entre pagesos.


INDÚSTRIA

Noves fonts d’energia:

Electricitat Petroli

1880-1914

Enllumenat públic + transport

urbà

1914-1930

Ús industrial

Comunicacions

Telègraf: 1860

Telèfon: 1920

Ràdio: 1920

Mecànica de motors:

automòbil


Indústries

Siderúrgia 1902, Altos Hornos de Vizcaya

Elèctrica Grup Barcelona Traction “la canadenca”

Catalana de gas i electricitat, 1911

Metal·lúrgia Automòbil: hispanosuiza, 1904

Electrodomèstics: Campsa, 1927

Construcció Ciment: Asland, 1928 (ciment portland)


Indústria catalana

Tèxtil Indústries bàsiques Indústria lleugera

Es mantenen però

redueixen la

producció

Augmenten la

producció

Mineria, energia,

química, ciment,

siderúrgia.

Es consoliden les indústries a causa de:

- Mesures proteccionistes

- Augment de la renda

- Demanda creixent noves infraestructures

- Inversió estrangera

Destinació de la producció:

- Augment demanda a Espanya.

- Matèries primeres arribades a Catalunya.

- Localització industrial a Barcelona i àrea metropolitana.

Augmenten la

producció

Confecció, cuir,

calçat, paper, arts

gràfiques.


Zones industrials

Catalunya Tèxtil, automòbil, construcció

País Basc Indústria siderúrgia

Madrid Indústria siderúrgia, automòbil, construcció

Galícia Indústria conservera

Cornisa Cantàbrica Indústria siderúrgia

València Indústria del moble i la joguina

Alacant Indústria del moble i la joguina


Comunicacions

Mitjans de transport + sistema de

comunicacions = augment creixement industrial

Millora camins i carreteres

Electrificació ferrocarrils

Construcció noves xarxes

Creació transports urbans: tramvia i metro

Telefonia

Radiodifusió


Intervencionisme de l’Estat

Restricció de la competència

entre empreses

Les empreses estableixen:

acords per fixar preus i quotes

pel mercat

Preus de venda més elevats =

restricció de la demanda

Intervenció de l’Estat a

l’economia

Ajudes fiscals

Proteccionisme

1891: aranzel duaner

1906/1922: aranzel

proteccionista pel carbó

Afectació negativa sobre l’economia: poc competitiva i indústria poc productiva

Afectació positiva sobre l’economia: foment indústria nacional i articulació del mercat interior.


Conseqüències econòmiques i

socials dels grans fets del segle

XX


Desastre del 98

• Fi Imperi Espanyol

• Pèrdua mercats colonials

• Devaluació de la pesseta

• conseqüències negatives sobre les

exportacions:

– Tèxtil català

– Farines castellanes

– Petita maquinària

– Encariments béns importats


• Disminueix la inflació.

Inici segle XX

• Disminueix el deute públic.

• Repatriació capitals.

• Es creen bancs i empreses.

• Renovació estructura productiva.

• Estimula el creixement de la producció industrial.

• Acceleració del canvi energètic.


I Guerra Mundial

Expansió econòmica:

- Subministradora dels productes industrials i agraris:

augment de la demanda exterior:

- Siderúrgia basca

- Mineria asturiana

- Indústria tèxtil

- Metal·lúrgia catalana

PERÒ

Augment demanda = augment preus = inflació

= vagues i reivindicacions obreres

1920-23: CRISI: el mercat interior no substitueix les exportacions i

augmenta la desocupació .


Crac de la Borsa de Nova York, 1929

• Poca incidència a Espanya a causa de la

– Depreciació de la pesseta

– Proteccionisme aranzelari

• Afectació al comerç exterior: producció

agrícola i mineral.


Canvis socials

Modernització moderada a causa de la forta

presència del món rural.

PROPIETAT AGRÀRIA

Propietaris Vella oligarquia + burgesia agrària

Regions agrícoles Andalusia,

Extremadura

Castella

Aragó

Catalunya

País Valencià

Grans extensions de

terra. Viu a la ciutat i

només cobra les

rendes.

Propietats petites i

mitjanes


PAGESIA

Segons la relació amb les terres que treballen Propietaris

Regions

Arrendataris

Jornalers

Galícia Subarrendaments de les propietats Minifundis

Extremadura i Andalusia Jornalers Latifundis

Catalunya Propietaris mitjans i petits

Contractes d’arrendament

Cooperatives agràries

Petites i mitjanes

parcel·les


Societat urbana

Apareix la societat de masses:

Estratificació social + segregació per barris

Classe alta Classe mitjana Classe obrera

Burgesia industrial

Burgesia financera

s’integren i

fusionen amb

l’oligarquia de sang

Funcionaris

Obrers de coll blanc

Professions liberals

Grup heterogeni

molt fragmentat.

Grans diferències

segons la regió.

Obrers industrials

Condicions de vida

complexes.

Crisi econòmica +

augment de preus

+ atur = augment

de conflictivitat

social.


Nous valors socials

Noves formes de sociabilitat

Extensió de la cultura

Causes Conseqüències

Nous transports - Desenvolupament de l’hàbit de la lectura.

Nous mitjans de comunicació de masses

Qualificació educativa

-

-

-

Edicions de llibres.

Edicions de col·lecció de novel·les.

Premsa de masses.

- Oci i associacionisme : casinos, cercles,

- ateneus. / centres excursionistes,

esports:

- Hípica, tennis, caça, nàutica

- Natació, boxa, ciclisme

- futbol

More magazines by this user
Similar magazines