Espais Conflictius i Delictius de la Ciutat de Lleida ... - Recercat

Universitat de Lleida
Treball fi de Grau
Geografia i Ordenació del Territori. Promoció 2011.
Espais Conflictius i
Delictius de la Ciutat de
Lleida. Anàlisi i
Propostes de Millora.
Arnau Gené Solsona
Dirigit per: Pedro Fraile
RESUM:
En aquest treball, podem consultar un estat de la qüestió que repassa quines han estat les
corrents epistemològiques que han influenciat la forma de pensar, analitzar i prevenir el
conflicte i el delicte des de l’òptica espacial. A més a més, també podem veure un treball
empíric basat en estadístiques de denúncies policials a la ciutat de Lleida i en els resultats
obtinguts a partir de l’enquesta de victimització realitzada al municipi. Aquestes dades, ens
han servit per trobar un punt de la ciutat on s’hi concentra un tipus de delicte que segueix una
lògica locacional estructural i un emplaçament on s’hi dóna una elevada percepció
d’inseguretat per arribar a plantejar-nos un canvi en aquell espai que ens ajudi a reduir
aquests índexs.
Paraules Clau: Conflicte, Delicte, Percepció d’inseguretat, Geoprevenció.
0

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Índex:
1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................... 2
2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ .......................................................................................................................... 4
2.1. ESTADÍSTICA DELINQÜENCIAL: ELS ORÍGENS. .............................................................................................. 4
2.2. ECOLOGIA ESPACIAL DE L’ESCOLA DE CHICAGO ........................................................................................... 6
2.3. APORTACIONS DEL MÓN ANGLOSAXÓ .................................................................................................... 11
2.4. LES APORTACIONS DE L’ÀMBIT FRANCÈS.................................................................................................. 17
2.8. UNA VISIÓ MÉS PROPERA: ELS ESTUDIS DE LA DELINQÜÈNCIA A LA CIUTAT DE LLEIDA ......................................... 21
3.- METODOLOGIA I FONTS .................................................................................................................... 23
3.1. FONTS ............................................................................................................................................ 23
3.2. ESTRUCTURA DEL TREBALL ................................................................................................................... 26
4. LOCALITZACIÓ, ANÀLISIS I PROPOSTES DE MILLORA URBANA D’ESPAIS DELICTIUS I CONFLICTIUS DE
LA CIUTAT DE LLEIDA. ............................................................................................................................ 29
4.1. ENQUESTA DE VICTIMITZACIÓ. ANÀLISIS GENERAL. ................................................................................... 30
4.2. ELS ESPAIS CONFLICTIUS DE LA CIUTAT DE LLEIDA ...................................................................................... 47
4.3. ESPAIS QUE CONCENTREN MÉS DELICTES A LA CIUTAT DE LLEIDA ................................................................... 70
5. CONCLUSIONS .................................................................................................................................... 82
6. VALORACIÓ PERSONAL ...................................................................................................................... 83
6. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................... 85
ANNEXES: ................................................................................................................................................. 1
1

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
1. Introducció
En aquest treball, volem parlar sobre com, utilitzant les tècniques de la geoprevenció i el
micro-urbanisme, podem arribar a reduir la sensació d’inseguretat i els actes delictiu en un
determinat lloc de la ciutat de Lleida.
La motivació inicial per desenvolupar un treball d’aquesta temàtica, va començar a prendre
forma a l’estiu de l’any 2008, un curs desprès d’haver entrat a la Universitat, quan vaig rebre
una trucada del doctor Quim Bonastra, que m’oferia la possibilitat de poder-los ajudar depurant
unes bases de dades que contenien informació sobre el nombre i localització dels delictes
comesos a la ciutat de Lleida, durant els anys 2005, 2006 i 2007, per acabar elaborant una
cartografia d’aquests fets.
Aquesta col·laboració, es va anar allargant en el temps fins que a tercer, gràcies a
l’assignatura de Geografia Humana (impartida pel doctor Pedro Fraile) totes aquelles dades,
mapes i pàgines web que havia consultat, depurat i classificat durant aquell temps van
començar a agafar forma i despertar-me un major interès.
L’espai, juga un paper fonamental en el control social, la percepció de seguretat d’un lloc
determinat i que alguns delictes s’hi puguin perpetrar d’una manera més o menys còmoda.
Aquestes qüestions, les tractarem més endavant però era interessant de citar-ho en aquests
moments ja que és, a grans trets, la idea principal del que se’ns va transmetre a les classes de
Geografia Humana i a la màxima que m’aferro per desenvolupar el treball que presentaré a
continuació.
Si partim d’aquest principi, la pregunta que hi va associada és relativament lògica. Si les
característiques d’un espai són determinants per la percepció de seguretat d’aquell lloc o per la
perpetració de certs actes delictius o vandàlics, com modificant aquella zona podem aconseguir
fer-la un espai amb una percepció de seguretat més positiva? Es poden rebaixar els índex de
delicte amb aquestes modificacions urbanes?
L’objectiu final d’aquest treball és donar resposta a aquestes dues preguntes d’una manera
pràctica. És a dir, localitzant un espai delictiu i un espai conflictiu de la ciutat de Lleida i
mitjançant modificacions urbanístiques d’aquelles àrees intentar-ne canviar la percepció de
seguretat.
No parlarem doncs d’urbanisme d’una ciutat (cap on creix, com creix, normatives dels edificis,
característiques de la trama urbana, tipus d’edificacions…) sinó de micro-urbanisme. Aquest,
tracta de plantejar petites intervencions a mode de cirurgia de la ciutat que sorgeixen des de la
col·laboració de la ciutadania que utilitza aquell espai a diari. És a dir, petites modificacions de
l’espai urbà que ajuden en fer-lo més útil pel ciutadà.
2

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Com arribar a aquest objectiu, degut a la seva complexitat, s’explica en un punt posterior de
l’estructura del treball on abordarem la metodologia seguida a l’hora de plantejar la part
empírica de la investigació.
Així doncs, el document està estructurat amb tres grans blocs. En el primer, es presenta i
s’explica allò que s’ha escrit sobre la temàtica de la geografia de la delinqüència així com
també altres conceptes i teories que ens ajudin a construir un marc teòric per la segona part del
treball, on plantejarem una metodologia a seguir la qual ens guiarà, al tercer bloc, per arribar a
delimitar dos espais de la ciutat sobre els quals poder intervenir morfològicament per intentar-
los millorar des de l’aspecte de la prevenció del delicte i reduir-ne la sensació de inseguretat
que generen.
Creiem convenient, ja que tota l’estona parlarem entorn al conflicte i el delicte, que s’ha de
diferenciar entre aquests dos conceptes ja que molta gent els confon i no són el mateix. Parlem
de delicte quan es tracta d’una acció prohibida per la llei, segons l'ordenament jurídic de cada
estat, sota l'amenaça d'una pena. En canvi, el conflicte és una Situació donada per una
discordança entre les tendències o els interessos d'algú i les imposicions externes però no té
perquè constituir un delicte 1 .
El perquè de dur a terme un treball d’aquestes característiques i no només un estat de la
qüestió, com se’ns demanava inicialment, rau a que creiem que desprès de quatre anys de
carrera universitària creiem que no és adequat, com a futurs investigadors socials, que se’ns
exigeixi únicament veure allò que altres autors han escrit sobre la matèria que volem
desenvolupar sense que hi hagi una iniciació a la investigació que ens plantegi els problemes
que aquesta comporta; des d’on aconseguir les fonts necessàries fins a com processar-les per
obtenir uns bons resultats i sobretot, com exposar-les per fer-les llegibles a aquells que
consultaran la nostra feina i no són dins nostre per saber que volem dir amb aquella frase.
Amb això, no volem pas dir que no sigui important saber quin ha estat el debat científic sobre
el que nosaltres ens plantegem ja que és indispensable nodrir-se d’altres coneixements per tal
d’adquirir idees que serveixin per fer més fort el nostre argument, saber quines han estat les
metodologies utilitzades al llarg del temps, les línies epistemològiques, les tècniques
d’anàlisis… per tal de no arribar a plantejaments fal·laços o formulats anteriorment.
És per aquest motiu que, a més a més de desenvolupar un exhaustiu estat de la qüestió, en
aquest treball volem fer una petita investigació que, de ben segur, podria omplir uns quants
volums en pròximes experiències.
1 Font: GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA (2010): Gran Diccionari de la Llengua Catalana.
Barcelona, SAU.
3

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
2. Estat de la qüestió
En un treball que aborda la temàtica del delicte i el conflicte en relació a l’espai, pensem que
en primer lloc s’ha de veure allò que, diferents autors, han escrit sobre aquesta temàtica al llarg
del temps.
En aquest punt presentarem els principals autors, classificats per escoles de pensament, que
parlen del delinqüència i la violència des d’un punt de vista territorial. Oscar Newman, és
considerat el promotor de la prevenció del delicte mitjançant la modificació de l’espai urbà
(Defensible Space: Crime Prevention Trought Enviromental Design, 1972) utilitzant els principis
plantejats per Jane Jacobs, però la investigació de la delinqüència mitjançant el component
territorial, comença a França a finals del segle XIX a mans d’André Michel Guerry al llibre
Statistique Comaprée de l’État de l’instuction et du nombre des crims publicat a l’any 1832.
El que pretenem és realitzar un resum de les diferents posicions epistemològiques que s’han
donat al llarg de la història de l’estudi del delicte i del conflicte sense voler-nos identificar en cap
d’elles.
Per tal d’assolir aquest objectiu, començarem parlant de l’escola cartogràfica de criminologia
francesa i farem un repàs a tots els estudis i autors que han tractat la temàtica del delicte i el
conflicte des d’un punt de vista territorial fins als nostres dies. Després, a nivell més concret,
parlarem de la ciutat de Lleida on abordarem els estudis que s’han fet a la ciutat. Donant per
acabat el que anomenem “estat de la qüestió” passarem a la part empírica del treball.
Amb tot això, confiem explicar un recull de teories i corrents de pensament prou concís que
ens permeti conèixer què s’ha escrit i reflexionat sobre el delicte (des del punt de vista de la
geografia i de la sociologia) i com a partir d’aquesta mirada ha sorgit el que s’anomena
geoprevenció.
Tal i com s’ha esmentat anteriorment, els precursors del tractament de la delinqüència des
d’un punt de vista territorial, van ser l’Escola Cartogràfica de Criminologia (França i Gran
Bretanya) i l’Escola Ecològica de Chicago (Estats Units).
2.1. Estadística delinqüencial: els orígens.
A principis del segle XIX, va sorgir una febre per l’estadística ja que es va veure que era molt
útil per descriure una societat. D’aquesta manera, es van començar a recopilar diferents dades
de caire social en estadístiques per després poder-les analitzar. Els estudiosos de l’estadística
pensaven que aquells resultats eren la realitat social d’aquell territori i prenien decisions
basant-se en aquelles xifres per intentar construir una societat millor. A mode d’exemple,
podem veure autors com Chadwick, Villermé o Figuerola.
La delinqüència, com a acte social que és, també va quedar reflectida en aquestes
recopilacions i és gràcies a aquest fet que començaren a sorgir els primers indicis del
tractament estadístic dels delictes.
4

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Aquesta forma de processar i estudiar les dades, va néixer a França i ràpidament es va
estendre per tota Europa, sent els investigadors del Regne Unit els qui agafaren el relleu als
francesos. Vegem doncs, aquestes dues escoles:
2.1.1. Escola Cartogràfica de Criminologia
L’any 1825, a França, s’estableix el primer sistema estadístic judicial. Aquesta base de dades
dels delictes comesos a tot el país va fer possible, que a mitjans del segle XIX, les ciències
socials tinguessin matèria base per poder començar a estudiar la delinqüència. Els autors que
es van dedicar a l’estudi d’aquest fenomen se’ls engloba dins l’Escola Cartogràfica de
Criminologia.
Un dels objectius de l’Escola era establir com la delinqüència variava en el temps i l’espai.
Buscaven relacions entre els índex de delictes i els indicadors socials que s’utilitzaven a
l’època. Una de les majors obsessions de l’Escola Cartogràfica de Criminologia era donar a
conèixer les grans diferències que hi havia entre el món rural i urbà. La delinqüència es
considerava un fenomen de transcendència urbana.
Els dos autor capdavanters de l’Escola Cartogràfica de Criminologia a França van ser Adolphe
Quelet i Andrè-Michel Guerry.
Quelet, va ser el primer a utilitzar l’estadística com a instrument per mesurar els fenòmens
socials. Pel que fa als actes delictius, posa en relació el delicte amb els fenòmens socials en un
llibre titulat Recherches sur le penchant au crime aux differents ages (1831).
Continuant amb la línia oberta per Quelet, Andrè-Michel Guerry, va ser el pioner de la
representació cartogràfica del delicte en un estudi anomenat Essay sur la statistique moral de
la France avec cartes publicat a França el 1833 on correlacionava la variable delinqüència amb
altres components socio-biològics. Utilitza els informes anuals sobre el delinqüència elaborats a
França amb la intenció de fer un anàlisis de la delinqüència en dos nivells: considerant la
variable espacial amb l’objectiu d’elaborar un anàlisis regional dels índexs d’inseguretat a
França per posar de manifest les diferències regionals existents i, per altra, incloent la variable
temps com a factor explicatiu.
L’aspecte més destacable de la seva obra és la cartografia temàtica que va realitzar, resultant
ser pionera en aquest camp de la investigació.
5

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Cartografia de França elaborada per Guerry. Mapes corresponents a: Crimes Contre les Personnes, Crimes Contre les
Propiétés i Instruction (Essai sur la statistique morale de la France, 1833)
L’Escola Cartogràfica de Criminologia, va tenir una influència directa en altres territoris
d’Europa i el món. Un dels primers llocs en rebre la seva influència va ser el Regne Unit.
2.1.2. Primera Escola Ecològica
Poc desprès que a França nasqués la metodologia d’analitzar el delicte mitjançant cartografia,
al Regne Unit apareix també aquesta forma de tractament de dades. Més endavant, aquesta
escola cartogràfica de criminologia anglesa, passarà a denominar-se “Primera Escola
Ecològica” d’on podem destacar autors com: Joseph Fletxer, Henry Maythew i Charles Booth.
Fletxer, amb l’estudi Moral Statistics of England and Wales (1849) va conduir la seva
investigació cap a un anàlisis estadístic en una escala de comtats. Introdueix per primer cop la
variable edat per estudiar la distribució dels delinqüents i com a segona novetat concedeix
importància a la “oportunitat” que s’ofereix per delinquir, és a dir, les facilitats per poder
perpetrar un robatori o qualsevol altre fet que es trobi fora de la llei.
Maythew, publicà un recull d’articles apareguts entre 1849 i 1850, en un llibre anomenat
London Labour and the London Poor on descriu els estils de vida de les persones que es
trobaven pels carrers de la Metròpoli anglesa: venedors ambulants, artesans, treballadors,
prostitutes, etc. Va combinar un elevat nombre d’estadístiques en una relació de casos
específics d’estudi proporcionant així una panoràmica visió dels trets i aparences quotidianes
com la forma de vestir, el llenguatge i altres aspectes que definien a milers d’homes, dones i
nens que treballaven al carrer i que no vivien sota un sostre de forma permanent.
En aquesta línia, el seu treball mostra les variacions espacials de la delinqüència a nivell urbà.
Per primer cop, utilitza la densitat de delictes per nombre d’habitants, arribant a considerar fins
a catorze variables diferents per relacionar les associacions entre delinqüència i altres trets
sociodemogràfics.
Entre els anys 1881 i 1887, Charles Booth, publicà Cabour and life of the people of London on
explica les condicions de vida urbana dels grups socials més desafavorits. Juntament amb
aquesta obra, Booth hi va incloure una sèrie de mapes que completaven d’una forma il·lustrada
les riques descripcions dels espais més propicis per cometre delictes.
2.2. Ecologia espacial de l’Escola de Chicago
Fins als anys 70 del segle XX, les investigacions sobre ciutats realitzades pels geògrafs
pretenien explicar la morfologia urbana i la seva evolució històrica mentre que la ecologia
humana s’encarregava dels estudis sobre distribució espacial dels fenòmens socials.
És en aquest moment que la geografia humana, després d’uns inicis on la sociologia i la
geografia es van disputar la temàtica de la delinqüència, començà a desenvolupar aquests
estudis tot i que no és fins a la dècada dels anys 70 que despunta de forma més clara.
6

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Els principals autors de l’ecologia humana de Chicago, van intentar comprendre el Chicago de
principis del segle XX fent servir la teoria ecològica i els mètodes d’estudi social.
El medi físic de la ciutat, va ser estudiat mitjançant mapes de distribució de diferents
fenòmens, observant i estudiant els grups de població particulars (bandes, rodamóns…).
Aquest treball no va ser descriptiu, sinó que va estar influenciat per consideracions teòriques. 2
Roderick D. Mc. Kenzie, va definir la ecologia humana com aquella ciència que estudia les
relacions espacials i temporals dels éssers humans afectats per forces selectives, distributives i
acomodatives. Aquestes forces irracionals i impersonals dominen la necessitat humana de
supervivència, tal i com passa al món vegetal i animal. Com els éssers humans estan sotmesos
a altres exigències, Park identifica dos nivells de l’activitat humana: el biòtic (comunitat) i el
cultural (societat).
Park, relaciona la mutació de l’organització social de la ciutat moderna en el desenvolupament
de la tecnologia i els mitjans de transport associats de forma indissoluble a la urbanització.
Aquest autor, també ens explica que el distanciament de la ciutadania d’aquelles institucions
tradicionals (església, escola i família) que afavorien el vincle de l’individu en un cert espai, va
provocar un augment de la desorganització social, de la confusió i del delicte a la ciutat.
S’alteren les condicions preexistents que garanteixen certs tipus de control social. Durkheim,
que no forma part de l’escola de Chicago, ho anomena anomia 3 .
En termes generals, els estudis realitzats per l’Escola Ecològica de Chicago es caracteritzen
pel plantejament de models espacials en general, i dins d’aquests, alguns aplicats a la
delinqüència.
Els ideòlegs principals d’aquesta escola, segons la bibliografia consultada 4 , són Robert Ezra
Park, Louis Wirth, Clifford R. Show i Henry D Mc.Kay, Bernard Lander, Clifford F. Schmid i
Oscar Newman.
Per Robert Ezra Park, la ciutat ho integra tot, des de l’espai fins als fenòmens culturals i com a
tal, també es contenidora de conflictes. Per ell, aquests neixen en una societat de la
competència i es reabsorbeixen per la organització i el control social. Aquest plantejament, el
desenvolupa el 1921 en un capítol dels seus primers articles anomenat Les relacions
secundàries i el capital humà on planteja les bases per poder parlar de la delinqüència des d’un
punt de vista espacial.
2 CAPEL ,H; URTEAGA, J.L.: Las nuevas geografías.
3 Anomia: És un concepte que apareix a l’obra de Durkheim. Anomia significa un estat social
que desemboca en la falta de control a diferents parts de l’ordre social, insuficientment
coordinat. La confusió, l’aïllament i la falta de sentit de la vida individual prové de crisis tals com
les contradiccions de les forces econòmiques, el canvi polític o les divisions ideològiques. La
anomia és una propietat de la societat que es manifesta amb comportaments individuals com el
crim, la violència o el suïcidi. (Hernando, 1999, pp.: 117)
4 HERNANDO SANZ, F.J.: Espacio y delincuencia.
7

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Critica la idea que els immigrants que arribaven a les grans ciutats eren els responsables de
l’increment de la criminalitat i demostra com els nouvinguts van mantenir, en un primer moment,
la seva organització social en zones aïllades de la ciutat i com, amb el temps, el contacte
d’aquest grup d’immigrants amb la societat urbana va permetre trencar aquests conjunts
culturals de forma que van saltar pels aires els sistemes de control espontani i han de ser
reemplaçats per lleis positives poc eficaces. L’Estat va tenir que intervenir per tal d’imposar
controls als dominis anteriorment deixats a la llibertat de les persones en resposta a les noves
necessitats del medi urbà i posades en evidència per les noves problemàtiques i contradiccions
que afloren al teixit social.
Louis Wirth, és un dels principals autors de l’Escola de Chicago ja que va ser ell qui sintetitzà
les tesis de l’Escola Ecològica de Chicago. Va definir algunes de les principals patologies
socials més característiques de les ciutats. Per aquest sociòleg, una ciutat és: “Un assentament
suficientment gran, dens i permanent, replet d’individus socialment heterogenis”. (Louis Wirth,
1938).
Per Wirth, l’increment de població d’un nucli per sobre d’un nivell determinat, genera
importants segregacions segons la ètnia i rivalitat i provoca un augment de les relacions
impersonals i un escàs sentit de participació a la societat. Tot això, porta a l’anomia i en una
gran part dels casos analitzats a conductes desviades 5 .
Defensa que existeixen moltes personalitats urbanes que corresponen a diverses formes de
veure el món. És per això que quan certs aspectes de la ciutat es desenvolupen de manera
imprevista, la nova forma urbana resultant pot problematitzar certes formes d’inseguretat.
Aquest fenomen depèn, en gran part, dels límits del control social i dels retards que es
produeixen entre els ajustos del cos social i de la consciència col·lectiva.
Clifford R. Shaw i Henry D. McKay, van plantejar per primer cop les hipòtesis espacials sobre
la distribució de la delinqüència en un àmbit urbà. Aquest estudi, es va publicar l’any 1942 i
analitzava la ciutat de Chicago. Els autors, consideren quatre conductes desviades:
delinqüència juvenil, delictes perpetrats per adults, reincidència en el delicte i la rateria 6 .
Els índexs registrats en cadascuna d’aquestes quatre categories d’actituds marginals, com ho
anomea l’autor, es posen en relació en l’àmbit urbà de Chicago i els autors observen com
afecten d’una manera molt més evident als grups de població localitzada en sectors centrals de
la ciutat. Aquests, a la vegada, disminueixen de forma progressiva a mesura que ens allunyem
del centre cap a sectors urbans més perifèrics.
L’ampli contrast observat entre els districtes centrals, caracteritzats per un excessiu
deteriorament ambiental acompanyat de pobresa i on els habitants són transeünts passatgers
amb un baix estàndard cultural i els suburbis familiars més estables i de millor qualitat
5 Són aquells comportaments que es troben fora de la legalitat.
6 Furt d’objectes de poc valor.
8

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
mediambiental l’explica mitjançant la teoria de la desorganització social 7 . En general, preconitza
l’existència d’importants relacions entre el medi social específic i la propensió a les conductes
delictives.
Shaw i McKay, van comprovar com la teoria de la desorganització social era perfectament
aplicable ja que es considera com l’element subjacent de tots i cadascun dels símptomes que
s’havien detectat amb l’anàlisi ecològic de les variables 8 .
Bernard Lander, és un dels altres autors destacables dins l’Escola Ecològica. Ell va aplicar les
tècniques de correlació i regressió al seu estudi de Baltimore (1954) per tal d’analitzar les
relacions existents entre els índexs de delinqüència a nivell urbà i un grup de variables que fan
al·lusió als caràcters socials de la població. Aquestes variables eren: grau d’educació, nivell
d’instrucció, nivell de renda, densitats de població, percentatge d’habitants no blancs,
habitatges en mal estat o ruïnosos, nombre de persones no nascudes a Baltimore i propietat de
l’habitatge on es viu. La conclusió a la que arriba és que el concepte d’anomia té validesa per
explicar la incidència de la delinqüència a Baltimore.
Hernando 9 apunta que si Shaw i McKay no havien creat una metodologia solida a l’estudiar
Chicago, Lander assenta les bases analítiques per tal de desenvolupar posteriors estudis sobre
la delinqüència. També anota que la metodologia emprada va ser objecte de crítica i va generar
amplis debats.
Clifford F. Schmid, és l’autor d’una de les aproximacions a la geografia del delicte més
interessants plantejada per l’Escola Ecològica de Chicago. Clifford, utilitza estadístiques que
fan referència a delictes i delinqüents amb la intenció de definir àrees del delicte i delinqüència i
per això les variables més significatives són els “residence data” i els “ocurrence data”: domicili
dels delinqüents i els llocs on s’han comés actes delictius, respectivament.
Utilitza les xifres de delictes denunciats a la policia i el nombre de detencions efectuades.
Schmid, defineix els elements del delicte a Seattle i les tres dimensions que apareixen com
més significatius i importants són:
a) Baixa cohesió social i baix estatus familiar.
b) Baixa cohesió social i baix índex ocupacional.
c) Baix estatus familiar i econòmic.
L’autor, ratifica les conclusions a les que havien arribat Shaw i MacKay al seu model centre –
perifèria de la ciutat i com a novetats podem destacar la rigurositat de l’estudi de Schmid així
com la utilització de sofisticats mètodes d’anàlisi estadístic.
7 Teoria de la desorganització social: Aquesta teoria ens diu que amb un baix estatus
econòmic, la heterogeneïtat ètnica, la mobilitat residencial i la desorganització familiar porta a la
comunitat a una desorganització social que contribueix a incrementar el delicte i els índex de
delinqüència. (Robert J. Sampson & W. Byron Groves (1989), pp: 774 – 802).
8 Aquestes variables són: habitatges amb mal estat, pobresa, població estrangera i mobilitat.
9 HERNANDO, F.: Espacio y delincuencia.
9

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
D’altra banda, Oscar Newman, reprèn algunes teories de Jane Jacobs sobre la importància
del control social informal en la prevenció del delicte. Newman assenyala que el control
informal depèn, en gran mesura, de la permanència de la gent als llocs a vigilar. La
diversificació dels usos del sòl dóna lloc a una major activitat al carrer i s’estimula la creació de
controls informals, propiciant a la vegada majors possibilitats de vigilància per part dels
mateixos agents que desenvolupen les activitats.
Per entendre com la vigilància (la possibilitat d’observar per part dels residents) pot frenar el
delicte, s’ha d’assenyalar que el delinqüent és molt selectiu a la seva acció. Escull la víctima, la
possible quantitat de benefici i la possibilitat que resulti un èxit. Si hi ha més vies per poder
escapar d’un lloc, després d’haver perpetrat el delicte, és més fàcil eludir a una intervenció
contra el delinqüent.
Newman, fortament criticat per diferents autors que argumenten que els seus plantejaments
comporten segregació i exclusió, és el creador del concepte “espai defensable” que posa en
relació la delinqüència amb el disseny urbà.
El seu llibre Defensible Space: Crime Prevention Trought Enviromental Design és el llegat
culminant que s’ha batejat com a “neo-chicagos”. Segons Newman, l’espai defensable és “un
model per ambients residencials que inhibeix el crim, creant l’expressió física d’un teixit social
que es defensa a sí mateix” (Oscar Newman, 1973).
Aquesta idea indica que certs elements físics al voltant de les àrees públiques poden
proporcionar un sentiment de territorialitat i de comunitat per part dels residents que els portaria
a una progressiva responsabilització cap a la ocupació i la defensa del seu hàbitat.
A mode d’exemple, podem veure com els veïns d’una àrea fan seu un espai urbà en un cas
pròxim: els Blocs Ramiro Ledesma de Lleida. La transformació dels horts urbans existents
entre els blocs d’aquesta promoció sindical, construïda durant els anys 50, en una zona de jardí
gestionat per l’Ajuntament va provocar que els veïns es despreocupessin d’aquell espai que
abans en tenien cura i deixessin de fer vida al carrer ja que abans cultivaven les verdures i els
rosers que hi tenien plantats.
Newman, assenyala que hi ha quatre maneres de dissenyar les àrees públiques per
aconseguir aquesta finalitat:
1) Subdividir les àrees públiques en zones més petites perquè els residents adoptin
actituds de pertinença sobre aquells nous espais.
2) Posar finestres als edificis per la vigilància d’aquestes àrees.
3) Ubicar unitats residencials junt a les activitats públiques que no siguin font d’amenaça,
tipus petits parcs o camps de jocs per a nens.
4) Construir àrees públiques, de forma que donin la impressió als seus residents que
estan en contínua observació i actuen com a cohesió social.
10

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Segons Newman, el disseny urbà pot facilitar el delicte de dues formes: permetent una fàcil
accessibilitat dels forasters i limitant les oportunitats que els residents tenen per observar les
àrees públiques adjacents a les cases.
Des del seu punt de vista, l’oportunitat d’observar es relaciona molt directament amb la
grandària de l’àrea essent fonamental que l’activitat humana sigui defensable fàcilment tant
pels veïns com per la policia. A més a més, també s’ha de considerar el nombre de cops que
els residents poden observar durant el desenvolupament del dia, quelcom que es facilita amb
finestres, miradors, balcons…
Per Newman, la prevenció del delicte es concreta en diversos elements del disseny urbà;
d’aquesta manera, la definició territorial de l’espai és capaç de reflectir les àrees d’influència
dels seus habitants. Els mecanismes de disseny reforcen als habitants amb la seva capacitat
per assumir actituds prerrogatives territorials.
Hernando, en el seu llibre, ens diu que a falta de comprovacions a gran escala, la utilitat del
concepte “espai defensable” no pot posar-se en dubte com una arma senzilla i eficaç contra la
lluita de la delinqüència. També és obvi que sols amb el disseny urbà no es posarà fi a la
delinqüència i han d’intervenir més actors.
Un cop vistes les aportacions de l’Escola de Chicago i les diferents formes com s’han
plantejat les actuacions per controlar el delicte i el conflicte, ara obrim un capítol on
explicarem les contribucions de la resta del mon anglosaxó dins la geografia del delicte.
2.3. Aportacions del món Anglosaxó
En un principi, els geògrafs de l’escola anglesa, es van plantejar les mateixes hipòtesis que
els ecòlegs urbans de Chicago però com veurem a continuació les tesis a les que van arribar
son diferents.
No podem començar a escriure de les principals teories a les que van arribar aquests autors
sense abans parlar de Phillip D. Phillp, que en el seu llibre A Prologue to the geography of
crime (1972), pretén alertar als geògrafs interessats per l’estudi del delicte, de l’abundant
bibliografia existent en els altres camps de les ciències socials, especialment la sociologia i la
criminologia, perquè les tinguin en compte a l’hora de desenvolupar els estudis pertinents en
aquesta matèria. Realitza un estat de la qüestió en profunditat del món de la criminologia dins
les ciències socials. Per Phillip, gran part d’aquesta bibliografia és geogràfica (en continguts i
orientació) i les seves aportacions teòriques tenen grans implicacions pels geògrafs.
Ja entrant en matèria, dir que la major part dels treballs sobre el delicte i la delinqüència
plantejats pel món anglosaxó, tenen un clar vincle amb l’escola de Chicago.
Dins de la bibliografia anglesa, podem distingir tres grans corrents de pensament. La primera
d’aquestes, vindria presentada pel pensament liberal. Com a resposta a les seves propostes, la
11

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
geografia radical va plantejar les seves idees i per acabar veurem com els liberals van reformar
la seva forma d’estudiar la delinqüència amb el que en podem dir el període reformista liberal.
2.3.1. Plantejaments liberals
Els plantejaments liberals dins el món anglosaxó, van ser adoptats per una gran quantitat
d’autors que presenten diferents formes d’estudiar el fenomen de la delinqüència. Podem
diferenciar fins a quatre temes clau per estudiar el delicte des d’un punt de vista de l’espai: llocs
on resideixen els delinqüents, espais on es produeixen els delictes, les àrees problemàtiques i
les oportunitats de delinquir.
En el primer dels quatre temes clau, l’objecte d’estudi són els llocs de residència dels
delinqüents i un dels principals autors que va treballar aquesta temàtica fou David Herbert. Va
elaborar una cartografia amb les residències dels delinqüents que li va permetre posar en dubte
el model espacial de distribució de la delinqüència proposat per l’escola de Chicago. Diem que
sols el posa en dubte (i no el desmenteix) perquè en algunes ciutats estudiades per Herbert es
compleix el seu model però en algunes altres es reafirma el model plantejat per Chicago 10 .
Herbert, no es quedà sols amb l’estudi dels llocs de residència dels delinqüents. Va obrir una
altra porta a l’estudi de la delinqüència analitzant els llocs on es produeixen els delictes.
L’objectiu final d’aquest tipus de treball és el de poder proposar polítiques i estratègies
preventives que permetin vigilar els interessos particulars dels residents en els llocs on es
detectin certs índexs de delicte.
Per tal de poder arribar a desenvolupar aquestes tasques de prevenció, en un primer moment
s’han de localitzar i classificar aquells espais urbans on es donen els actes delictius (Herbert
els anomena medis urbans vulnerables) per poder determinar quins són els factors (físics o
socials) que faciliten que aquell espai sigui vulnerable.
Herbert per localitzar aquestes àrees utilitza el tractament de les estadístiques oficials i amb
això determina fins a tres escales d’estudi diferents: regional, urbana i el que anomena
individual.
La regional, és la que contempla un territori més gran i avarca des de districtes policials fins a
Estats. L’objectiu és veure quins són els tipus de delictes que es donen a diferents àrees.
Recorda al plantejament de Guerry on realitza la cartografia dels delictes succeïts a França
l’any 1833.
La segona escala, plantejada per realitzar un anàlisis urbà de la delinqüència, ha estat la més
utilitzada pels geògrafs i, igual que l’anterior, l’objectiu és veure a quins llocs de la ciutat es
donen els diferents tipus de delictes per poder extreure els factors que produeixen que hi hagi
aquesta concentració.
10 Model centre – perifèria en la localització dels delictes.
12

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Finalment, l’escala individual, consisteix en observar i analitzar quins són els bens personals
(objectes de valor que els assaltants tenen com a objectiu), com cometre frau, quines són les
persones ideals per poder cometre un delicte de sang, agressió sexual...
Aquesta forma d’anàlisis, tal i com ja hem explicat, consisteix en representar gràficament els
delictes que es produeixen en un determinat espai i ens porta a poder establir àrees
problemàtiques. Aquestes zones s’han definit com aquelles àrees on hi ha una concentració
d’un tipus de delicte determinat.
Els plantejaments liberals encara proposen un últim objecte d’estudi; aquest tracta d’estudiar
les oportunitats de delinquir. Autors com Davidson o Newman, pensen que aquestes
oportunitats estan facilitades per l’espai i identifiquen aquelles zones que són propenses a que
s’hi puguin produir actes delictius gràcies al seu disseny urbà o arquitectònic. El ser un lloc on
hi puguin haver més vies d’escapament, racons per poder-se amagar i sorprendre a la víctima,
una concentració d’usos del sòl que provoca que la gent no vigili (pensem per exemple en
grans espais comercials a l’estil de l’Eix Comercial de la ciutat de Lleida) i fa que aquell espai
proporcioni unes majors oportunitats de delinquir, ja que presenta més facilitats perquè s’hi
pugui perpetrar un delicte, que un altre que no compleixi amb aquestes característiques.
Altres autors com Bratingham i Bratingham apunten que no sols és l’espai com a tal el qui
proporciona una oportunitat de delinquir sinó que també hi influeix el coneixement que aquella
persona té sobre el lloc en el qual vol cometre els furts, robatoris, agressions, estafes…
Ja per concloure aquest punt, recordar que les aportacions més destacades dels pensaments
liberals a la geografia de la delinqüència foren: la utilització massiva de l’estadística i la
classificació temàtica que hem comentat en els paràgrafs anteriors.
Ara, podrem veure com aquesta manera d’abordar els estudis espacials de la delinqüència
van estar fortament criticats per la geografia radical i van proposar formes d’abordar el
problema de la delinqüència.
2.3.2. La Geografia Radical
No podem començar a parlar dels plantejaments que la geografia radical va presentar per
poder estudiar la delinqüència, sense abans saber quines són les grans línies de pensament
d’aquesta gran corrent dins la geografia i quins eren els seus grans trets diferenciadors.
La geografia radical, posa en dubte els models teòrics abstractes plantejats pels que
anomenen quantitativistes. Ens diuen que els que seguien una corrent quantitativa, partien de
la idea de que l’home està sotmès a una espècie de racionalitat econòmica.
Els geògrafs radicals, mantenen la tesis que junt amb les raons econòmiques s’han d’incloure
altres motius personals, de valoracions subjectives que influeixen a les decisions econòmiques
i el comportament social i espacial. Pretenen un canvi que faci arribar la geografia al fons del
problema.
13

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Es defineixen com una geografia d’esquerres i tracten nous problemes com la pobresa, la
injustícia, la fam, la malaltia, la contaminació, la marginació social… destaquen els aspectes
més humans com poden ser els valors, els objectius i els propòsits de les accions dels mortals i
es rebutja la possibilitat de transferir teories o conceptes de les ciències naturals per estudiar la
realitat social. L’èmfasi es trasllada dels punts de vista quantitatius i analítics als qualitatius i
globalitzadors; de l’explicació a la comprensió; de l’objectivitat a la investigació participant; de la
racionalitat a l’acceptació de la intuïció com facultat vàlida al procés de coneixement. 11
Cal recordar que des d’un principi, l’anàlisi espacial de la delinqüència ha tingut una forta base
sustentada per dades empíriques i els mètodes estadístics.
Per als geògrafs radicals, les aproximacions espacials realitzades des de postures
quantitatives tendeixen a treure a la llum troballes poc concloents i a vegades qüestionables.
La orientació radical, en gran part influenciada pel marxisme, entén que la llei defensa els
interessos de la elit i assenyala que aquesta es basa en el poder coercitiu, el contrari d’una
expressió dels desitjos populars.
Amb la orientació radical, es produirà un important canvi metodològic ja que aquests entenen
l’estadística com quelcom que obvia els problemes reals dels que anomena “desviats”. Entre
altres mètodes, a partir d’ara s’utilitzaran etnografies, els estudis detallats i la convivència en el
món dels desviats per descriure la seva organització i funcionament.
“Pels geògrafs radicals, les estadístiques no són neutrals ni objectives, no reflecteixen els
actes comesos, sinó la reacció de la que són objecte”. (Peet, 1975).
Aquests neguen que les estadístiques siguin un instrument objectiu apte per conèixer la
realitat del delicte i dels delinqüents. Els estudis de la delinqüència de coll blanc mostren que el
delicte no és exclusiu de les classes socials dèbils sinó que és present a totes les esferes
socials. Les estadístiques oficials són, a l’igual que el delicte, una construcció social ja que no
reflecteixen l’índex real de delictes sinó la diferent reacció, percepció selectiva, dels agents de
control social que actuen guiats per estereotips, o interessos de classe, difosos
fonamentalment pels mitjans de comunicació social, de qui són els criminals.
Segons ells, el factor que explica la presència de les classes socials més dèbils a les
estadístiques no és perquè cometin més delictes que les altres classes sinó que tenen una
major vulnerabilitat a la detenció per part dels cossos de policia.
Als treballs espacials de la delinqüència van començar a aparèixer els estudis d’auto-denúncia
i els estudis de victimització que s’aproximaven una mica més a la realitat reflectint d’una forma
més precisa l’índex quantitatiu de delictes comesos en un espai concret.
11 CAPEL ,H; URTEAGA, J.L.: Las nuevas geografías.
14

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Aquests tipus de treballs també es van posar en dubte per la crítica radical ja que infravaloren
les autèntiques dimensions del delicte. La crítica radical entén que els estudis d’auto-inculpació
acostumen a reflectir diferències de gènere i les enquestes de victimització difícilment recullen
el fet d’haver estat víctima d’un delicte de coll blanc o, per exemple, mals tractes ja que per
admetre que s’ha estat víctima primer s’ha de saber que se n’ha estat.
En alguna ocasió els geògrafs radicals han arribat a donar un pas més i qüestionen l’ús que
s’havia de fer de les estadístiques. Per alguns, aquestes són totalment fictícies i han de ser
ignorades. Altres no les invaliden i entenen que allò important és estudiar els processos pels
quals determinats fets passen a formar part de les definicions presents a les estadístiques, els
processos pels quals es converteixen en dades suposadament objectives.
Des de posicions més combatives, s’ha arribat a proposar que haurien de ser utilitzades per
realitzar la crítica al funcionament selectiu del sistema penal i desmitificar la pretensió
d’aplicació igualitària de la llei. S’ha arribat a proposar recórrer a les estadístiques per mostrar
que la realitat del delicte està socialment estructurada. Es busca una crítica directa al sistema
social.
Alguns geògrafs radicals entenen la delinqüència com un procés no lineal en el qual el
subjecte realitza incursions, es troba amb imprevistos, calcula riscs… En aquest procés
influeixen múltiples factors entre els quals no s’exclou la posició a l’estructura social o
conceptes com el rol social i l’estatus.
Després de la dura crítica que la geografia radical va fer dels plantejaments de la geografia
liberal, aquests últims van respondre aplicant algunes reformes al seu mètode d’estudi tal i com
podem veure a continuació.
2.3.3. Resposta liberal reformista
Tot i els retrets de la geografia radical cap als treballs neopositivistes, molts geògrafs van
mantenir les seves línies d’investigació i a mitjans dels any 70, sols hi van incloure alguns
mètodes específics de la psicologia ambiental o la criminologia. Alguns casos més
representatius són el de Keith Harries i Daniel Georges-Abeyie o altres molts dels que
destaquen David Smith i David Herbert que van fer un pas endavant introduint noves
temàtiques que inicialment es van suggerir des de les instàncies de la geografia radical.
Alguns geògrafs liberals, han considerat els indicadors socials, i dins d’aquests la
delinqüència, com una part significativa d’un sistema genèric de mesura social. D’aquesta
manera, podem veure com l’Anuari Demogràfic de les Nacions Unides registra com a variable
de qualitat de vida el nombre d’homicidis que es produeixen a cada país per cada cent mil
habitants. L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) també incorpora la variable de la
delinqüència.
15

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Dins la geografia, aquest moviment fou assumit per alguns professionals i van desenvolupar el
que s’anomena la geografia del benestar; des de la perspectiva d’aquesta branca de la
geografia humana, els treballs sobre el delicte i la delinqüència es consideren com una
patologia territorial.
Un dels autors principals d’aquesta tendència és David Smith que tracta la temàtica dins la
seva obra Geografia Humana (1980) on ens explica que el model de distribució de la
delinqüència resultarà més o menys vàlid depenent dels tipus de delictes considerats: contra la
propietat, infraccions contra les persones, delictes de coll blanc, els delictes corporatius…
També ens aporta que s’han de fer distincions depenent de cada tipus de delicte. És a dir, a
cada delicte depenent de la seva gravetat se li ha de donar un valor més o menys elevat. No es
pot valorar igual una violació que un homicidi, un furt o un robatori.
Un altre dels blocs temàtics dels quals s’ocupa la geografia liberal reformista és el treball
específic de la policia. Són els primers que comencen a plantejar-se el paper que desenvolupa
la policia com agent de control social.
2.3.4. Els anys finals del Segle XX
Des de principis de la dècada dels vuitanta, els científics socials en general van iniciar una
mostra d’ interès per les víctimes de la delinqüència; es comença a considerar com a font per
les investigacions el que expliquen aquells que han estat robats, agredits… Des d’aleshores el
fenomen delinqüencial començà a tractar-se com un producte social, que ha de ser estudiat
com a tal, en totes les seves fases i aspectes.
Les investigacions espacials, comencen a contrastar les dades i els resultats obtinguts a partir
de diverses fonts i la víctima passarà a ser objecte d’anàlisis i investigació i font d’informació.
Com fer-ho? Mitjançant les enquestes de victimització. Aquestes consisteixen a demanar a una
mostra representativa informació sobre si han estat víctimes d’algun delicte durant un període
de temps determinat. La validesa dels resultats en aquest procés de recollida d’informació es
troba influenciat pel record de la víctima, a la qual s’entrevista mitjançant un qüestionari
estructurat.
L’enquesta social cobreix un important buit i resulta ser una tècnica adequada, no sols per
quantificar la criminalitat real, sinó també per analitzar espacial, social i estructuralment la
pròpia acció criminal. Serveix per:
a) Treure a la llum una part de la xifra negra del delicte. Concretament aquella que tot i
saber que s’ha estat víctima d’un delicte no s’ha denunciat a les autoritats però si la
pots reconèixer a una enquesta.
b) Conèixer les particularitats que rodegen el delicte en relació a les víctimes.
c) Profunditzar els trets distributius del delicte.
16

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Mitjançant aquest tipus de treballs podem arribar a conèixer amb certa facilitat les
característiques sociodemogràfiques de les víctimes dels delictes, així com també la gravetat i
la quantitat de danys ocasionats per determinats actes delictius: danys personals, materials,
psicològics…
S’ha de recordar, que tot i que és un bon mètode per fer un retrat de la situació, no és un
mètode infal·lible; està subjecte a errors i presenta deficiències importants ja que es basa amb
el record de la gent per extreure la informació, s’ha de saber que s’ha estat víctima d’un delicte
per poder-ho explicar (molta gent sofreix moving o bullying i no ho sap) i està orientada a un
tipus determinat de delictes.
A més amés dels canvis metodològics introduïts a l’estudi de la distribució espacial de la
delinqüència que s’han explicat fins aquí, durant el segle XX no podem obviar que hi van haver
les corrents marxistes que també influenciaren a la geografia de la delinqüència. Argumenten
que la delinqüència és producte del sistema capitalista. Es basen en la lluita de classes i el
sistema de propietat privada i dels factors de producció com a creadors de desigualtats socials
que acaben provocant conductes violentes.
Últimament, amb la terciarització del món i els fluxos d’informació instantanis a nivell mundial,
cada cop més el delicte i la delinqüència són activitats que manifesten importants processos de
globalització. En un context d’economia global, la delinqüència ha servit per agreujar les
diferències entre els territoris. El delicte organitzat, ha introduït importants processos de
segregació espacial mitjançant la creació de màfies, el tràfic de drogues, d’armes, de material
radioactiu, contraban d’immigrants, prostitució, òrgans humans… (FRAILE, P.: Delito, represión
y percepción de Seguridad: la intervención territorial y el conflicto. pp.: 7-10).
Tal i com hem pogut veure fins aquí, les contribucions que el món anglosaxó ha fet a aquesta
branca de la geografia han estat molt importants i abasten la major part de les corrents del
pensament espacial sobre la delinqüència.
L’àmbit francès també va aportar el seu granet de sorra a aquesta temàtica, encara que de
forma molt succinta ja que la major part de la seva teoria no estava desenvolupada de forma
profunda com sí ho estava l’anglosaxona i formava part de capítols de llibres o bé petits articles
publicats a les diferents revistes científiques de l’època.
2.4. Les aportacions de l’àmbit francès
Vidal de la Blache, perfila l’objecte d’estudi de la geografia social francesa durant el període
d’entreguerres mentre que Etienne Juillard, és considerat l’iniciador de la geografia social
francesa; la seva tesis, defensava que la regió era el marc on es donen la major part de les
activitats de la població però no és fins als anys 70 que Antoine S. Bailly proposa que la
geografia urbana té que dedicar-se a analitzar els processos a nivell d’individu i de grup. Dins
d’aquests processos, considera que hi té cabuda el tema de la conflictivitat social.
17

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
El desenvolupament, dins la geografia humana, d’una geografia social ha permès a un
nombre reduït de geògrafs francesos abordar l’anàlisi espacial dels fenòmens de marginalitat i
de les seves traduccions socials.
Les principals línies d’investigació dins l’àmbit del delicte com un objecte d’estudi des d’una
perspectiva espacial d’escala francesa, són cinc i a diferència del món anglosaxó aquests no
són treballs profunds, sinó que responen a un tractament ocasional de marcat caràcter
conjuntural i els podem classificar com:
a) Treballs que analitzen la distribució espacial de la delinqüència des d’un punt de vista
històric.
b) Treballs d’avaluació de models i mètodes quantitatius.
c) Anàlisis de la criminalitat i la delinqüència realitzats des de diferents escales espacials.
d) Geografia de la delinqüència com la geografia del risc social.
Claude Chaline (1994) La Ville et ses dangers analitza l’impacte de la delinqüència a
les societats urbanes, concedint especial rellevància a les formes de prevenció de la
inseguretat ciutadana i de la delinqüència, a partir de la planificació i el disseny
d’estratègies de prevenció.
e) La geografia de la delinqüència com un aspecte constitutiu de la geografia del
benestar.
Arribats en aquest punt, i a mode de conclusió, realitzem una recopilació (Taules 1 – 4) tot
allò plantejat anteriorment: les principals escoles d’investigació, els autors capdavanters i de
forma breu allò que han aportat a l’estudi de la geografia de la delinqüència.
Taula 1: Estadística Delinqüencial
Escola Cartogràfica de Criminologia
Adolphe Quelet Utilitza per primer cop l’estadística per mesurar fenòmens
socials. Posa en relació el delicte amb els fenòmens socials.
Andrè-Michel Guerry Pioner en la representació cartogràfica de la delinqüència.
Primera Escola Ecològica
Joseph Fletxer Anàlisis estadístic per comptats. Introdueix per primer cop la
variable edat per estudiar la distribució dels delinqüents i
concedeix, per primer cop, la importància a la oportunitat de
delinquir.
Henry Maythew Escriu sobre els estils de vida de les persones i combina les
estadístiques proporcionant una amplia visió de la societat
londinenca del carrer. El seu treball mostra les variacions
espacials de la delinqüència i per primer cop utilitza la densitat
de delictes per nombre d’habitants considerant fins a catorze
variables per extrapolar les associacions entre delinqüència i
altres caràcters sociodemogràfics.
Charles Booth Detalla les condicions de vida de la massa social pobra. Inclou
una cartografia amb els espais més propicis per cometre
delictes.
18

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Taula 2: Ecologia Espacial de l’Escola de Chicago
Roderick D. McKenzie Defineix la ecologia humana com un estudi de les relacions
espacials i temporals dels éssers humans en relació que
aquests es trobin afectats per les forces selectives, distributives i
acomodatives de l’entorn.
Robert Ezra Park Per aquest autor la ciutat ho integra tot. Des de l’espai fins als
fenòmens culturals. Diu que els conflictes naixen en una societat
de la competència i es reabsorbeixen per la organització i el
control social. Critica la idea que els immigrants eren els
responsables de l’increment de criminalitat.
Louis Wirth Sintetitzà les tesis de l’Escola de Chicago i va definir algunes de
les patologies socials més característiques de les ciutats.
Defineix la ciutat com un assentament suficient gran, dens i
permanent, replet d’individus socialment heterogenis.
Clifford R. Shaw i Henry
D. McKay
Planteja per primer cop les hipòtesis espacials sobre la
distribució de la delinqüència en un àmbit urbà i concretament a
la ciutat de Chicago. Consideren quatre conductes desviades:
delinqüència juvenil, delictes perpetrats per adults, residència
amb els delictes i la rateria. Arriben a la conclusió que les
actituds “desviades” afecten més als grups de població
localitzats als sector centrals que als perifèrics. Estableixen una
relació centre-perifèria de la ciutat en relació als índexs de
criminalitat.
Bernard Lander Aplica tècniques de correlació i regressió al seu estudi de
Baltimore per analitzar les relacions existents entre els índexs de
delinqüència a nivell urbà i un grup de variables que fan al·lusió
als caràcters socials de la població. Arriba a la conclusió que el
concepte d’anomia té validesa per explicar la incidència de la
delinqüència a Baltimore.
Cifford F. Schmid Utilitza estadístiques que fan referència a delictes i delinqüents
amb la intenció de definir àrees de delicte i delinqüència. Les
variables més significatives són els domicilis dels delinqüents i
els llocs on s’han comés actes delictius. Ratifica les conclusions
que havien arribat Shaw i McKay en el seu model centreperifèria.
Oscar Newman Assenyala que el control informal depèn en gran mesura de la
permanència de la gent als llocs a vigilar. És el creador del
concepte “espai defensable” que posa en relació la investigació
del delicte i el disseny urbà. Assenyala quatre formes de
dissenyar les àrees públiques per aconseguir la finalitat de la
reducció del delicte; la prevenció del delicte es concreta en
diversos elements del disseny urbà.
19

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Taula 3: Aportacions del món Anglosaxó
Plantejaments Liberals
Phillip D. Phillip Pretén alertar als geògrafs interessats per l’estudi de la
delinqüència de l’abundant bibliografia existent en altres camps
de les ciències socials. Per ell, aquesta bibliografia és geogràfica
en continguts i orientació i les seves aportacions teòriques tenen
grans implicacions pels geògrafs.
Bratingham i Bratingham Pensen que a la delinqüència hi ha quatre dimensions clarament
diferenciades. Diuen que cadascuna d’aquestes pot estudiar-se
per separat però per comprendre el fenomen delictiu s’han
d’integrar. Afirma que la geografia, s’encarrega de l’estudi de
l’espai mentre que les altres branques de les ciències socials es
reparteixen els altres tres camps d’estudi.
Observen un pronunciat efecte de la disminució de la distància
quan la majoria dels delictes han estat comesos prop del lloc de
residència dels infractors. Aquest fet és produït no només pel
cost del viatge per delinquir sinó també pel coneixement
espacial.
David Herbert Afirma que els estudis dels contextos mediambientals on
s’origina un comportament criminal o delictiu és summament
important. Els anàlisis els realitza a partir dels domicilis dels
inculpats i extreu el que n’anomena àrea de la delinqüència. Va
elaborar una cartografia de distribució dels delinqüents. La
finalitat era establir polítiques i estratègies preventives de la
delinqüència que vigilin els interessos particulars dels residents
en aquests medis vulnerables.
Pyle Fa un anàlisis cartogràfic que l’utilitza per recolzar les variacions
regionals i interurbanes dels índexs de delinqüència. Va
identificar els models d’associació entre delicte i altres variables
mediambientals. Demostra com es mouen els lladres segons les
rendes dels diferents tipus d’espais urbans.
Baldwin i Bottoms Desenvolupen les pautes i escenaris per on es mouen els
delinqüents. Critiquen la forta dependència de la sociologia
urbana.
Davidson Demostra que l’espai és un agent de gran importància i
influència i no un contenidor passiu de les accions humanes pel
que fa a les oportunitats de delinquir.
Coleman Estudia les relacions entre la forma del teixit urbà i el malestar
social.
Allat Conclou el seu treballa afirmant que les mesures de seguretat i
el disseny arquitectònic podrien reduir els robatoris i el
vandalisme a les àrees urbanes amenaçades però serien inútils
per suprimir les condicions criminològiques que predisposen a la
gent a anar contra la llei.
Geografia Radical
La geografia radical, entén la llei com una defensora dels interessos de la elit.
Produirà un canvi metodològic ja que aquests entenen l’estadística com quelcom que obvia els
problemes reals dels que anomena “desviats”. Entre altres mètodes, a partir d’ara s’utilitzaran
etnografies, els estudis detallats i la convivència amb el món dels desviats per descriure la
seva organització i funcionament.
Neguen que les estadístiques siguin un instrument objectiu apte per conèixer la realitat del
delicte i dels delinqüents. Ja que no conté certs delictes com els de coll blanc, la xifra negra
20

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
del delicte o aquells delictes que no han estat fruit de la repressió policial com a causa d’un
judici de valor dels agents del control social.
Geografia Liberal Reformista
David Smith Diu que el model de distribució de la delinqüència resultarà més
o menys vàlid depenent dels tipus de delictes considerats com a
tals. Concedeix a cada variable delictiva, un pes específic. Ens
diu que l’assignació espacial dels recursos afecta de forma
notable el resultat redistributiu de la delinqüència a la xarxa
urbana.
Van incloure alguns mètodes específics de la psicologia ambiental o la criminologia a les
seves investigacions.
Es plantegen el paper que desenvolupa la policia com agent de control social.
Els anys finals del Segle XX
Marxisme Afirmen que la delinqüència és producte del sistema capitalista.
Es basen en la lluita de classes i el sistema de propietat privada
com un dels factors de creació de desigualtats socials que
acaben provocant conductes violentes.
Globalització del delicte Amb la terciarització del món i els fluxos constants d’informació
gràcies a les TIC, han fet que el delicte i la delinqüència
esdevinguin activitats que manifesten importants processos de
globalització.
Es denota un interès cap a les víctimes de la delinqüència.
Les investigacions espacials, comencen a contrarestar les dades i els resultats obtinguts a
partir de diverses fonts i la víctima passa a ser objecte d’anàlisis i d’investigació.
L’enquesta social resulta ser la tècnica idònia per analitzar espacial, social i estructuralment la
delinqüència.
Sorgeixen les enquestes de victimització.
Taula 4: Les Aportacions de l’àmbit Francès
Vidal de la Blache S’oposa al mètode científic del positivisme. Buscava analitzar
directament els vincles del gènere humà amb l’entorn mitjançat
estudis d’àrees regionals i documents sobre tots els espais.
Etienne Juillard Defensa que la regió és el marc on s’efectua la major part de les
activitats de la població i també el delicte i la delinqüència.
Antoine S. Bailly Proposa que la geografia urbana té que dedicar-se a analitzar
els processos a nivell individual. En aquests, també hi té cabuda
el tema de la conflictivitat social.
2.8. Una visió més propera: Els estudis de la delinqüència a la ciutat de
Lleida
Deixant de banda les grans corrents epistemològiques del pensament social envers el delicte,
la delinqüència i el conflicte i acostant-nos més a l’escala que tractarem a la segona part del
treball, parlarem dels estudis realitzats sobre la distribució espacial dels delictes i la sensació
d’inseguretat prop de casa nostra; concretament, a la ciutat de Lleida.
21

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
L’enfoc principal de les investigacions, gira a l’entorn de la localització del delicte i el conflicte
a la ciutat i buscar una relació amb la trama urbana de Lleida. A més, també estudien quins són
els efectes de la pressió policial en un dels hotspots detectats per veure l’evolució locacional
del delicte dins el municipi.
En els seus estudis, també tracten la temàtica de la sensació d’inseguretat i el conflicte, del
qual també se n’elabora una minuciosa cartografia que permet la comparació entre aquests dos
ítems i la delinqüència detectada per l’activitat policial 12 que trobem a la ciutat.
En les publicacions Seguridad, temores y paisaje urbano (2010) i Delicte, conflicte i sensació
de seguretat a Lleida (2009) així com en els nombrosos articles escrits per aquest grup
d’investigació, s’arriba a la principal conclusió que existeixen dos tipus d’actes delictius amb un
marcat caràcter territorial que es poden classificar segons si segueixen una lògica locacional
estructural o conjuntural:
a) Lògica locacional estructural: Són aquells tipus de delictes que presenten un patró
estructural. Significa que es produeixen en llocs que, per la seva estructura urbanística,
per les seves funcions urbanes majoritàries o pels seus condicionaments
socioeconòmics, afavoreixen, d’alguna manera, la perpetració de determinades
contravencions.
Dins d’aquest camp, podem assignar-hi els furts i els robatoris amb violència o
intimidació.
b) Lògica locacional conjuntural: Són uns altres tipus de delictes que a causa de les seves
característiques acostumen a perpetrar-se en uns determinats llocs de la ciutat de
manera que, quan s’intensifica la vigilància o la policia hi actua, els delinqüents
busquen un lloc alternatiu.
En aquest grup, podem encabir actes com els robatoris a l’interior de vehicles i delictes
contra la salut pública.
Per tant, el patró distintiu entre una i altra classificació, gira entorn a les característiques
urbanes de l’espai on es cometen aquests fets delictius. Mentre que en el primer grup, la la
morfologia urbana és rellevant, en la segona no ho és tant.
Per il·lustrar-ho en un exemple, un delicte de caire estructural (furts o robatoris amb violència i
intimidació) es dóna, a la ciutat de Lleida, a l’Eix Comercial. Perquè allí i no en un altre punt?
S’explica per l’afluència de gent a fer compres de roba, electrodomèstics i altres bens, fet que
aprofiten els lladres per actuar quan les víctimes estan despistades mirant els aparadors o
provant-se el nou disseny de primavera-estiu. Si no hi haguessin en aquell espai les botigues,
no tindria sentit que els delinqüents actuessin en aquella àrea ja que no hi hauria els seus
12 Les xifres de delicte, s’han obtingut a partir de les estadístiques del cos de Mossos
d’Esquadra. Aquestes dades, no són mai la quantitat real de delictes que hi ha hagut a la ciutat
ja que no contenen el que s’anomena xifra negra del delicte, és a dir, delictes perpetrats però
no comptabilitzats ja que no han estat denunciats per les persones que l’han sofert entre altres
raons.
22

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
“clients potencials”. La trama urbana, també hi té a dir en quant als robatoris amb violència ja
que gràcies a l’estructura morfològica del casc antic de Lleida, el lladre pot trobar una ràpida i
fàcil escapatòria cap als carrers transversals i laterals a l’eix principal evitant ser enxampat i/o
identificat. El carrer proporciona una elevada oportunitat a delinquir tal i com ens apuntava
Joseph Fletxer.
D’altra banda, els actes de caire conjuntural, no necessiten d’una concentració d’usos com
l’anteriorment il·lustrada ni una xarxa urbana determinada per poder fugir i no ser identificats
sinó que la seva localització passa per les facilitats que tenen per actuar. Un pàrquing gran i
amb una llum escassa, pot facilitar que hi hagin robatoris als vehicles (pàrquing de l’antic
Gurugú) però quan es realitza una vigilància més exhaustiva d’aquell lloc, els lladres canvien el
seu lloc d’actuació a un altre punt de la ciutat que tingui les mateixa característiques que
l’anterior: una concentració de vehicles per poder ser robats i poca vigilància d’aquella zona.
3.- Metodologia i fonts
Com ja s’ha apuntat anteriorment, la quarta part del treball consisteix en escollir i fer propostes
per modificar urbanísticament dos espais de la ciutat de Lleida per intentar, amb aquests
canvis, disminuir els índexs de delinqüència i la percepció d’inseguretat dels habitants de la
ciutat. Per tal de construir aquestes propostes d’intervenció utilitzarem un raonament lògic que
tingui en compte l’espai en qüestió, els habitants de la zona i tots aquells ciutadans que el fan
servir a diari però que no hi resideixen. A més a més, ens recolzarem en intervencions que
s’han desenvolupat en altres ciutats i les adaptarem als nostres casos. Escoltarem les opinions
dels veïns i comerciants per tal que ens expliquin de forma més clara els problemes d’aquella
àrea.
Descriure com fer-ho és l’objectiu d’aquest apartat i per aconseguir-ho, en un primer terme,
parlarem de les fonts disponibles i després abordarem com s’estructurarà el treball per tal
d’aconseguir els objectius que perseguim.
3.1. Fonts
Com en tot treball acadèmic, una part important de les dades utilitzades per desenvolupar un
escrit d’aquestes característiques és la bibliografia consultada però en aquest també s’han
utilitzat altres fonts que són d’elaboració pròpia.
Aprofitant que des de la Universitat de Lleida, i concretament des del Departament de
Geografia i Sociologia s’està desenvolupant la investigació Delito, conflicto, seguridad y paisaje
urbano en ciudades intermedias de Cataluña: los casos de Gerona, Tarragona y Lleida.
(CSO2008 – 02746GEOG), ens hem pogut nodrir de les mateixes fonts; aquestes, són
bàsicament tres: dades policials, enquestes de victimització i entrevistes a les associacions de
veïns i comerciants de Lleida.
23

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
3.1.1. Dades Policials
Gràcies a la gestió del grup de recerca, el cos dels Mossos d’Esquadra (Policia autonòmica de
Catalunya) ens ha facilitat una base de dades on hi figuren les denúncies que s’han efectuat a
les ciutats de Lleida, Girona i Tarragona els anys 2008, 2009 i 2010. Pel nostre estudi,
utilitzarem sols les que corresponen a l’any 2010 per la ciutat de Lleida.
El perquè s’utilitzen les dades dels mossos i no una combinació amb les de la guàrdia urbana
de la ciutat, rau en que molts delictes detectats per la Urbana, passen a mans dels Mossos,
quedant registrats a les dues bases de dades. D’aquesta manera, al considerar sols la dels
Mossos d’Esquadra, evitem que hi hagi una duplicació de casos que ens podria induir a l’error.
La base de dades que se’ns facilita, té tres ítems principals. El primer és el tipus de delicte;
s’hi distingeixen fins a tretze tipus de delictes: Lesions, contra la llibertat, contra la llibertat
sexual, contra la inviolabilitat del domicili, contra les relacions familiars, contra la salut pública,
estrebades, furts, robatoris amb força, robatoris amb força a l’interior de vehicles, robatoris amb
violència o intimidació sense estrebades i robatori i furts d’ús de vehicle. El segon seria la
localització del fet i el tercer vindria a ser la temporalitat: la data i hora en que s’ha produït el
succés.
Més endavant, explicarem com han estat tractades les bases de dades i la forma d’analitzar-
les per tal d’obtenir els resultats desitjats.
3.1.2. Enquestes de victimització
L’enquesta de victimització ha estat realitzada pel Departament de Geografia i Sociologia de
la Universitat de Lleida i ens aporta informació sobre la quantitat de delictes que hi ha hagut a
la ciutat de Lleida i els quins són els llocs que la població percep com a insegurs i perquè.
Com ja s’ha explicat anteriorment, l’enquesta ens serveix per obtenir una informació
addicional que no reflecteixen les dades oficials com poden ser els delictes comesos però no
denunciats. A més a més, en el qüestionari, s’incorporaven preguntes sobre la opinió de
seguretat que tenen els habitants de Lleida sobre la seva ciutat per poder treure una radiografia
de la percepció d’inseguretat dels lleidatans.
Per tal de d’estructurar l’enquesta, s’ha utilitzat el model ICVS on s’han realitzat petites
modificacions amb l’objectiu de detectar, com ja s’ha apuntat, la percepció de seguretat de la
població. L’enquesta resultant consta d’una sèrie de preguntes tancades on es demana a
l’enquestat si, durant l’any 2010, ha estat víctima d’algun delicte i les característiques que havia
tingut el fet. A més a més, també se li preguntava sobre la seva percepció de seguretat. 13
13 A l’Annex 1 del treball, podem consultar el primer bloc de l’enquesta on es preguntava a
l’entrevistat per la percepció de seguretat a la ciutat de Lleida i si havia estat objecte d’algun fet
delictiu. En la segona part de l’enquesta, que no s’inclou a l’annex, es profunditzava en l’acte
del delicte per extreure informació sobre el lloc i la forma en que aquest havia succeït.
24

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
S’ha establert una mostra de fins a 2.500 enquestes en un univers de 137.738 habitants que
tenia la ciutat de Lleida l’any 2010 14 la qual cosa ens dóna un índex d’error del ±1’58% 15 . Per tal
de complir amb el protocol d’enquestes de victimització, les enquestes han estat realitzades
telefònicament per un equip de quinze noies amb horari intensiu de 18:00 a 21:00 de dilluns a
divendres i esporàdicament algun dissabte al matí per poder localitzar la gent que no
contestaven al telèfon durant la resta de la setmana. El motiu principal de la distinció sexista de
les persones que realitzen les enquestes, ve marcada per aquest protocol; la raó és perquè la
majoria d’agressions les produeixen els homes i al sentir una veu femenina al telèfon, els
enquestats responen molt millor les preguntes del test. La mostra final, s’ha obtingut a partir
d’una selecció aleatòria dels contactes de la guia de telèfons fixes de la ciutat.
Els delictes considerats a l’enquesta són: Robatori del vehicle, Intent de robatori del vehicle,
Robatori d’objectes de l’interior del vehicle, Robatori d’accessoris del vehicle, Destrossa
d’objectes o d’accessoris del vehicle, Robatori al domicili, Intent de robatori al domicili,
Destrosses al domicili, Atracament al comerç o empresa, Intent d’atracament al comerç o
empresa, Robatori al comerç o empresa, Intent de robatori al comerç o empresa, Destrossa al
comerç, empresa o als productes, Atracament, Intent d’atracament, Estrebada o “tirón”, Intent
d’estrebada o “tirón”, Robatori de bossa o cartera, Intent de robatori de bossa o cartera,
Robatori del telèfon mòbil, Intent de robatori del telèfon mòbil, Agressió física, Intent d’agressió
física i Amenaces, coaccions o intimidacions. Si al respondre l’enquesta aquella persona havia
estat víctima d’algun d’aquests fets se li preguntava per la localització d’on havia estat víctima i
en alguns casos com era aquell espai.
Pel que fa a la percepció de seguretat se li preguntava a l’entrevistat sobre quin era aquell
espai de la ciutat i també del seu barri on aquella persona es sentia més o menys insegura.
També s’aprofita per treure informació de com aquell individu percep aquella zona demanant-li
informació per saber si aquell lloc està il·luminat o no, és obert o tancat, quin mobiliari urbà hi
trobem… D’aquests indrets, també se n’elaborarà una cartografia per determinar si hi ha una
concentració en l’imaginari col·lectiu dels llocs conflictius o insegurs que és la que utilitzarem
en el treball per detectar els llocs a intervenir.
S’ha de recordar, que una zona considerada com a conflictiva, no té perquè albergar una
quantitat notable de delictes. Com veurem més endavant, en la part d’anàlisis dels resultats
obtinguts mitjançant les diverses fonts, no sempre aquelles àrees on hi ha una concentració de
delictes és una de les zones considerades conflictives de la ciutat i viceversa. A mode
d’exemple, el Carrer Major i en concordança tot l’eix comercial, és considerat, en horari diürn,
una zona segura però les dades de furts i robatoris amb violència ens assenyalen que és en
aquesta franja on hi ha el major nombre de sostraccions de bens personals.
14 Font: Padró Municipal d’Habitants. Xifres Oficials. Lleida (Servidor: IDESCAT)
15 LUQUE, E. (2011): Encuesta de Seguridad Pública y de Victimización de Lleida, Girona y
Tarragona. Edición 2011.
25

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
3.1.3. Entrevistes en profunditat
Les entrevistes de profunditat han estat conduïdes per dos persones formades per a tal
finalitat que mitjançant un guió semi-estructurat 16 de preguntes obertes. Les persones
entrevistades, són els presidents de les diferents associacions de veïns, comerciants i altres
associacions com AMPES, col·lectius d’immigrants, joves... de la ciutat de Lleida sobre quins
són, des del seu punt de vista i dels seus associats, els conflictes a les diferents zones de la
ciutat. Les preguntes realitzades ens serveixen per saber quins són aquells espais conflictius
del barri en el que viuen o treballen i com actuarien ells per tal de reduir aquesta percepció.
Les opinions recollides ens seran de gran utilitat per proposar les modificacions de l’espai ja
que d’aquesta manera tindrem en compte l’opinió d’aquells que l’habiten i l’utilitzen durant els
365 dies de l’any fent que, com deia Newman, sentin com seu aquell espai.
3.2. Estructura del treball
Com ja s’ha explicat, l’objectiu final del treball és detectar quins han estat, durant l’any 2010,
alguns punts de la ciutat de Lleida on s’hi han concentrat un major índex de delictes de caire
estructural 17 i un emplaçament on hi hagi sensació d’inseguretat. Un cop tinguem delimitats
aquests espais, proposarem reformes urbanístiques i socials, per modificar o influir en aquell
lloc per fer-lo més confortable pels seus habitants i usuaris.
Per tal d’arribar a identificar aquestes zones, s’utilitzaran les fonts que s’han descrit en el punt
anterior. Concretament, farem servir les dades policials per localitzar aquell espai on hi hagi
una concentració de delictes estructurals i les enquestes de victimització per arribar a trobar el
lloc on la gent de la ciutat es sent més insegura. Les entrevistes, ens serviran per afinar en la
proposta de la intervenció.
La primera feina a fer és depurar la base de dades facilitada pels Mossos d’Esquadra. Per fer-
ho, en primer lloc s’han col·locat els codis corresponents de cadascun dels carrers de Lleida
per tal de poder cartografiar els punts 18 . Un cop fet, s’han destriat aquelles direccions que en un
primer moment no es poden mapificar directament ja que són cruïlles de carrers o
emplaçaments concrets com bars, botigues, superfícies comercials o llocs d’oci i s’han buscat,
mitjançant el plànol de la Paeria, les direccions dels establiments o, en el cas de les cruïlles, el
carrer i número del policia més proper a la intersecció 19 .
Una vegada feta tota la purga de dades, obtenim un total de 6.403 intervencions però pel camí
n’hem perdut moltes degut als problemes que presentava la base original. El motiu principal
16 Podem consultar-lo a l’annex 2 del treball.
17 Tenen relació directa amb el disseny urbà i els usos del sòl d’aquella àrea.
18 Pas indispensable si volem realitzar cartografia mitjançant un SIG. Aquest número de
referència de cada carrer de la ciutat, l’utilitza el programa per enllaçar les dades que conté
aquella fulla d’excel amb la base cartogràfica que li entres el programa i d’aquesta manera
poder representar aquelles dades numèriques.
19 Per fer aquesta tasca, s’ha utilitzat el mapa interactiu de la página web de la Paeria.
Disponible a internet: http://cartolleida.paeria.es/cartolleida/
26

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
d’aquest error el podem atribuir a que era impossible de cartografiar la informació facilitada ja
que, com podem veure a la Taula 5, el carrer on es va cometre el delicte era desconegut,
faltava el número de policia, la via de comunicació es troba fora de la ciutat o el local citat ha
desaparegut i se’ns ha fet impossible de localitzar.
També s’ha de dir, que algunes d’aquelles les localitzacions que a la base de dades original
apareixien amb el nom del carrer però sense número de via, s’han pogut cartografiar gràcies a
que els delictes succeïts en carrers de menys de 50 números (relativament curts en metres) i
que no figura a la base l’adreça complerta, s’han emplaçat a la porta nº 2 ja que d’aquesta
manera ens assegurem que un carrer que només tingui una porta, queda representat
correctament.
Tot seguit, en el quadre resum que presentem a continuació, podem veure la quantitat de
dades de que disposàvem inicialment amb els errors que comprenia i com, amb les
modificacions esmentades anteriorment s’ha anat disminuint aquest error.
Taula 5: Resum Depuració Base de Dades Mossos d’Esquadra.
Base de Dades Original: 7.168 delictes registrats l’any 2010
Errors Base Dades
Nombre Total Delictes Percentatge sobre el total
Carrers Desconeguts 154 2’14%
Cruïlles o llocs concrets 918 12’80%
Via fora de nucli 166 2’31%
Falta número policia 842 11’74%
Total errors 2.080 29’01%
Base Dades després de ser processada
Errors no esmenats 765 10’67%
Total registres base final 6.403 delictes registrats l’any 2010.
* Molts d’aquests errors, coincidien en la mateixa entrada a la base de dades amb la qual cosa
trobem que un carrer desconegut, pot alhora tenir o no entrat un número de policia. Per no
confondre’ns ni complicar la taula s’ha optat per posar cadascun dels errors per separat.
Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel cos de Mossos d’Esquadra.
Un cop purgada la base de dades, veure Gràfic 1, per l’any 2010 a la ciutat de Lleida tenim un
total de 6.403 intervencions de les quals 301 han estat Lesions, 200 contra la Llibertat, 33
contra la llibertat sexual, 11 contra la inviolabilitat del domicili, 52 contra les relacions familiars,
109 delictes contra la salut pública, 108 delictes contra l’ordre públic, 81 estrebades, 2.465
furts, 618 robatoris amb força, 1.944 robatoris amb força a l’interior del vehicle, 326 robatoris
amb força o intimidació i 155 robatoris d’us de fruit del vehicle.
Podem veure que un 38’5% de les denúncies que han registrat els Mossos d’Esquadra són
per furts. Com aquests tenen, segons la bibliografia consultada, un clar caràcter estructural, els
furts seran el delicte que estudiarem a la següent part del treball.
27

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Un cop feta la feina de tractament de les dades dels Mossos d’Esquadra, s’ha d’abordar com
processem la informació que ens proporciona les enquestes de victimització perquè sigui útil
als nostres objectius.
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
Gràfic 1: Nombre de denúncies i
intervencions policials Lleida 2010
Elaboració pròpia a partir dels resultats de la Base de Dades dels Mossos d’Esquadra
Per tal que el material recollit pel grup d’enquestadores pugui ser tractat quantitativament,
necessitarem passar per un procés de buidatge des del paper, on elles realitzaven l’enquesta,
cap a un suport digital que ens permeti un millor, ràpid i fiable tractament. Aquest objectiu, s’ha
aconseguit gràcies a un equip de cinc persones que, un cop feta l’enquesta, entrava les dades
a una fulla de càlcul (Microsoft Excel 2003) corregint els possibles errors de localització 20 ,
defectes o incongruències entre les respostes.
Finalitzada aquesta tasca, obtenim una base de dades que s’ha de treballar per tal d’extreure
quins són els llocs percebuts com més insegurs de la ciutat. Per fer-ho, s’ha aïllat aquella
columna que contenia la informació de les preguntes PS7 i PS8 on es qüestionava per quin era
el barri més perillós de la ciutat i dins d’aquest barri quin lloc concret considerava més perillós i
20 Quan es buidava una enquesta al suport informàtic, molts cops al lloc d’on aquella persona
es sentia insegura o havia estat víctima d’algun atracament era imprecís. Per exemple se’ns
donava la informació com: La plaça que van arreglar davant d’Hisenda fent referència a la
Plaça Cervantes o bé la passarel·la de davant del Zara fent referència a la Passarel·la Liceu
Escolar.
28

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
la pregunta OEP9 on als residents d’un barri concret, se’ls qüestionava sobre quin espai del
seu barri consideraven més insegur 21 .
La informació obtinguda a partir d’aquest buidatge, ens servirà per localitzar quin indret és
considerat pels habitants de la ciutat de Lleida com el més insegur de la ciutat.
Trobats els dos punts de la ciutat de Lleida on s’hi dona un major índex de furts i el lloc més
insegur pels seus ciutadans, es realitzarà una descripció precisa d’aquells espais que ens
permetrà veure quins poden ser els elements estructurals, si n’hi ha, que ajuden a que hi hagi
aquella concentració de furts o la sensació d’espai insegur.
Creiem convenient de fer un incís en aquest punt per intentar clarificar que no té res a veure el
punt que els ciutadans consideren com insegur amb el de major concentració de delictes ja
que, com veurem més endavant, aquest no coincideix.
La ciutadania, considera que un lloc és segur o insegur independentment del nombre de
delictes que allí s’hi perpetrin sinó per la gent que hi resideix, per com és l’espai, els seus
usuaris i moltes altres raons que convindria investigar.
Realitzades les tasques de localització i el treball de camp corresponent, pensarem quines
mesures podem aplicar a aquell espai per fer-lo, tal i com hem dit, un lloc més confortable pels
ciutadans. Per tal de dur a terme aquesta tasca, utilitzarem idees proposades des de la
bibliografia existent que ens parla sobre micro-urbanisme, experiències en aquest camp que
s’han dut a terme en altres ciutats (adaptant-les a Lleida), opinions dels veïns de la zona i els
comerciants (recollides en les entrevistes amb profunditat a les associacions) i raonaments
lògics als que puguem arribar a l’observar in situ aquell espai.
Acabarem el treball, redactant un apartat de conclusions on explicarem quines han estat les
nostres sensacions a l’hora de desenvolupar un estudi d’aquestes característiques i amb què
ens quedem un cop finalitzat el Treball de Final de Grau.
4. Localització, anàlisis i propostes de millora urbana d’espais
delictius i conflictius de la ciutat de Lleida.
Tal i com venim dient en els punts anteriors, el treball de fi de grau que presentem, no només
tracta el tema del conflicte relacionat amb l’urbanisme des d’una vessant teòrica sinó que volem
anar més enllà i realitzar una petita investigació que ens porti a poder canviar un espai de la
ciutat per contribuir a millorar la qualitat de vida dels lleidatans.
En aquests moments de crisis, la temàtica de la delinqüència i la percepció d’inseguretat està
en boca de tothom. Només cal endollar una estona el televisor o repassar la premsa escrita i
veure com les notícies sobre actes delictius afloren amb facilitat.
21 Veure qüestions a l’enquesta recollida a l’annex.
29

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Partits polítics, ciutadania i tertulians dels mitjans de comunicació debaten, parlen i s’omplen
la boca de bones maneres de lluitar contra la inseguretat però generalment, el debat no arriba a
l’arrel del problema i posen l’èmfasi a la immigració i a la falta de vigilància policial de certs
espais com a motiu principal de la inseguretat que hi ha; però realment aquest és l’únic motiu?
S’acabaran amb els furts a la ciutat de Barcelona si incrementem la vigilància al metro o
simplement es desplaçaran cap a aquells llocs que no estan vigilats? S’eradicarà la corrupció
política o el tràfic d’influències si augmentem els controls de la hisenda pública?
La societat actual, i només cal repassar els resultats de les passades eleccions municipals,
està construint un discurs entorn al delicte que pot conduir cap a la segregació i l’exclusió de
certes persones degut al seu origen simplement pel fet que hi hagi un mal tractament de la
informació que reben els ciutadans i que alhora és tant sensible ja que afecta, no tant sols la
seva pròpia integritat física i dels seus bens sinó també la dels seus familiars més propers.
És per això que abans de començar a parlar sobre el delicte i el conflicte volem deixar ben clar
que Lleida no és ni molt menys una ciutat insegura on no es pugui sortir al carrer per la por a
ser assaltat en qualsevol xamfrà, però si que és veritat que hi ha certs espais de la ciutat on s’hi
donen unes concentracions de delictes. El perquè s’hi donen, què podem fer per reduir-les i
prevenir els efectes que pot tenir és el que tractarem tot seguit en aquest treball.
Però realment a la població li causa més impacte l’índex d’atracaments a una zona o la
sensació de que pot ser atracat? Què fa que la gent eviti passar per una determinat carrer o
plaça, la sensació d’inseguretat o la inseguretat real que allí hi ha? Es corresponen aquestes
dues variables? A que es deu aquesta percepció? Podem canviar aquesta realitat?
Totes aquestes qüestions, són les que abordarem a continuació per, com anem anunciant al
llarg d’aquestes trenta pàgines, trobar els dos punts on hi hagi una concentració real de delictes
i per altra banda, una sensació d’inseguretat generalitzada per acabar plantejant propostes
d’intervenció, i per tant de millora, d’aquests emplaçaments.
4.1. Enquesta de victimització. Anàlisis General.
Arribats en aquest punt, veurem quins han estat durant l’any 2010 els espais on, segons els
lleidatans, hi ha una major sensació d’inseguretat.
Tal i com es va assenyalar a la metodologia del treball, per arribar a localitzar quins són
aquests punts de la ciutat de Lleida, s’han utilitzat les enquestes de victimització i les
entrevistes en profunditat a les associacions de diversa índole realitzades entre els mesos de
febrer i juliol de 2010.
Processada tota la informació, obtindrem una llista de quins són els llocs que la gent
enquestada cita com a més conflictius. És d’aquesta relació d’on obtindrem l’emplaçament final
que contrastarem amb les entrevistes amb profunditat a les associacions que es localitzen a
30

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
una distància raonable d’aquell lloc per veure si es correspon l’opinió dels ciutadans de la ciutat
amb la que tenen els veïns, joves i comerciants.
Abans de posar-nos en matèria, volem fer una apunt respecte a la fiabilitat de l’enquesta
telefònica. Ara per ara, és una de les moltes eines amb les que podem treballar però s’ha de
reconèixer que té limitacions. La més clara, és que al fer els qüestionaris per telèfon, redueixes
l’univers a la gent que té telèfon fixe a casa seva i per tant obvies molts col·lectius desafavorits
que no disposen de línia per motius econòmics i de necessitat.
Fet aquest aclariment, i per contextualitzar millor aquesta última enquesta de victimització,
voldríem parlar de l’estudi anterior que es va realitzar a la ciutat de Lleida i presentar els
resultats als que es van arribar.
L’enquesta de victimització realitzada pel Departament de Geografia i Sociologia de la
Universitat de Lleida, data de l’any 2007 i es va crear a partir de l’Enquesta de Seguretat
Pública de Catalunya a fi i efecte de poder establir comparacions entre altres territoris i perquè
aquesta enquesta dedica un important apartat a la percepció de seguretat.
Per realitzar-la, es va utilitzar una mostra elaborada partir d’una selecció aleatòria de les llars
a través de la guia telefònica. En el moment de dur a terme el qüestionari, i ja amb la persona
al telèfon, es féu una selecció a l’atzar mitjançant un quadre de tria, del membre d’aquell
habitatge que finalment era seleccionat per fer-li l’enquesta. En total, es respongueren 2.500
enquestes i les característiques de la mostra final obtinguda són:

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Pel que fa al lloc de naixement, gairebé 3 de cada 4 enquestats han nascut a
Catalunya (74’3%), el 22’5% a la resta del territori espanyol i el 3’1%, a l’estranger.
Quant al nivell d’estudis, prevalen aquells que han arribat a l’educació primària
(23’3%) i el batxillerat elemental (22’2%).
Pel que fa a la situació professional, el 54’4% és actiu, el 27’3% són jubilats i el
6’1% es defineix com a estudiant.
Dels que treballem, només el 18’3% ho fa per compte propi. D’aquests, un 50%
és autònom i l’altra meitat són empresaris. D’aquells que treballen per compte
d’altri, la meitat són treballadors qualificats; el 12%, treballadors no qualificats; el
19%, venedors o oficinistes i el 18% tècnics o directrius.
Pel que fa als ingressos familiars mensuals, les freqüències es distribueixen de la
següent manera:
Taula 7: Ingressos familiars mensuals dels enquestats
Ingressos Familiars Mensuals Freqüència Percentatge
Més de 2.400 € 645 26’3
De 1.800 a 2.400 € 387 15’8
De 1.200 a 1.800€ 369 15’0
De 600 a 1.200€ 377 15’4
Menys de 600€ 150 6’1
No Ho Sap 524 21’4
FRAILE, P; BONASTRA, Q; RODRÍGUEZ, G; ARELLA, A; LUQUE, E. (2009): Delicte, conflicte i sensació de seguretat a Lleida
Pel que fa a la ideologia, en una escala que va del 0 (aquells que se situen en
l’extrema esquerra) al 10 (els que es consideren d’extrema dreta), la puntuació
mitjana és de 4’46.>> 22
Si bé el tractat de les dades de l’enquesta que es fa en el llibre Delicte, conflicte i sensació de
seguretat a Lleida, no profunditza en quins són aquells espais percebuts com a conflictius per
la ciutadania, que és el que més ens interessa en aquest apartat del nostre treball, sí que se’n
poden extreure quins són els barris més i menys segurs segons els enquestats i diverses
valoracions sobre els problemes de la ciutat. D’aquesta manera, obtenim que:

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Quant a l’evolució del nivell de seguretat al barri, la gran majoria dels enquestats
considera que s’ha mantingut i es mantindrà igual.
Tot i això, la percepció pel que fa al municipi és més pessimista. La prevalença
d’aquells que creuen que l’evolució ha empitjorat i d’aquells que pensen que
empitjorarà en el pròxim any és més àmplia quan es tracta del municipi que quan
es tracta del barri.
L’opinió sobre quin barri és el més segur és molt heterogènia. Tot i això, es pot
concloure que els barris que es perceben com a més segurs són Pardinyes, Camp
d’Esports, Cappont, Balàfia, Ciutat Jardí i Universitat.
Així doncs, sembla que sí que hi ha consens pel que fa al barri més insegur.
Aquests barris són el Centre Històric i la Mariola.
Taula 8: Percepció sobre quins barris són més insegurs
Barri més insegur (I) Barri més insegur (II)
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Centre històric 1.118 45’1 365 14’4
Rambla Ferran-Estació 78 3’1 118 4’8
Universitat 17 0’7 39 1’6
Príncep de Viana-Clot 15 0’6 23 0’9
Institut-Templers 1 0’0 8 0’3
Xalets-Humbert Torres 6 0’2 1 0’0
Camp d’Esports 1 0’0 5 0’2
Joc de la Bola 6 0’2 5 0’2
Mariola 761 30’7 427 17’2
Balàfia 14 0’6 32 1’3
Secà Sant Pere 35 1’4 64 2’6
Pardinyes 21 0’8 41 1’7
Cappont 23 0’9 37 1’5
Bordeta 16 0’6 31 1’3
Magraners 59 2’4 170 6’9
Ciutat-Jardí 3 0’1 5 0’2
Llívia 2 0’1
NS/NC 307 12’4 1.112 44’9
Total 2.481 100’0 2.476 100’0
FRAILE, P; BONASTRA, Q; RODRÍGUEZ, G; ARELLA, A; LUQUE, E. (2009): Delicte, conflicte i sensació de seguretat a Lleida

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
lloc segur com un lloc ben il·luminat (81’9%), apropiadament moblat (88%), amb el
mobiliari cuidat i en bon estat (85’3%), net (85’5%), sense vigilància (70’6%), molt
transitat durant el dia (92’8%) i poc transitat durant la nit (63%), obert i amb molta
visibilitat (93’6%). També informa que es tracta d’un espai que no ha estat reformat
des de fa temps (71’9%) i on no hi han arribat nous usuaris (88’1%).
Paral·lelament, hi ha un 18’1% d’enquestats que opina que sí que hi ha un espai
públic on se sent especialment insegur, valorat amb un nivell de seguretat de 3’51
i amb una mitjana de freqüència de pas de 5’56. És un espai de pas (61’5%) i es
defineix com a poc o mal il·luminat (62%), amb un mobiliari apropiat (50’9%), però
destrossat (44’7%, encara que el percentatge de persones que opina que el
mobiliari està en bon estat és del 44’5%), molt brut (55’5%), sense vigilància
(89’3%), molt transitat durant el dia (81’6%) i poc transitat durant la nit (71’4%),
amb molta visibilitat (50’6%, encara que el 47’2% indica que es tracta d’un lloc
amb racons i poca visibilitat), que és insegur pel tipus de gent que hi va (64,5%),
que no és un lloc que ha estat reformat recentment (81’1%) i on tampoc han arribat
nous usuaris últimament.>> 23
La idea principal que es desprèn d’aquest buidatge de la base de dades és que la població de
Lleida valora la seguretat de la ciutat, en general, amb un aprovat just, però quan més
s’acosten al lloc on resideixen, la puntuació de seguretat augmenta considerablement arribant a
gairebé un notable. Aquest fet, el podem explicar pel fet que la gent té por a allò que desconeix
i per tant sempre valora millor, en temes de seguretat, aquells espais que siguin més coneguts
per nosaltres i per tant més propers al nostre lloc de residència.
Com l’objectiu del treball és localitzar quins són els espais de la ciutat que es consideren
insegurs, aquesta enquesta de victimització ens va dir que l’any 2007 el barri percebut com a
més insegur de la ciutat era el Centre històric seguit de la Mariola amb un 45 i un 30% de les
respostes en primera opció respectivament a molta distància del tercer barri que acumula un
3% dels vots.
Però perquè es senten insegurs els ciutadans en aquests espais? La resposta ens la dona la
mateixa enquesta. Quan el text parla dels espais que es senten insegurs els ciutadans, podem
veure que aquells llocs que creen un rebuig (hi ha una freqüència de pas de 5’5 sobre 10 sent
un indret del mateix barri on viuen i per tant tenen pròxim) compleixen amb unes
característiques similars estigui al barri que estigui: no ha estat reformat recentment, el mobiliari
urbà està mal conservat, el tipus de gent que s’hi congrega genera desconfiança, és un lloc de
pas i està brut; Finalment trobem una diferència notable de l’afluència de gent en aquell lloc
entre la nit i el dia sent molt transitat durant les hores diürnes i gairebé gens a les nocturnes.
23 (FRAILE, P; BONASTRA, Q; RODRÍGUEZ, G; ARELLA, A; LUQUE, E. (2009): Delicte,
conflicte i sensació de seguretat a Lleida.)
34

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Vistos els resultats de l’estudi, els investigadors van decidir que aquest havia de tenir
continuïtat al llarg del temps per acabar de comprovar les seves principals hipòtesis (delictes
estructurals i conjunturals) i és per això que, a dia d’avui, disposem d’una nova enquesta de
victimització de la ciutat de Lleida.
En aquesta ocasió, per elaborar l’enquesta, han estat objecte d’estudi les persones residents
a la ciutat de Lleida de 16 o més anys.
Per obtenir la mostra, com en l’enquesta anterior, s’ha utilitzat el que anomenem mostreig
aleatori sistemàtic escollint, en un primer moment els domicilis i ja en un segon terme la
persona entrevistada d’aquella unitat familiar o membres de l’habitatge.
La selecció de les llars, s’ha realitzat aleatòriament a partir de la guia telefònica de l’any 2011,
eliminant aquelles entrades que corresponen a empreses, negocis, comerços o oficines.
Per tal de preparar el terreny, s’envià a tots els domicilis una carta advertint que havien estat
seleccionats per realitzar-los una enquesta telefònica i la finalitat del projecte. Aquestes cartes,
a vegades resultaren ser poc efectives ja que moltes d’elles eren retornades per Correus i molts
enquestats responien a l’enquesta sense haver-la rebut. Tenien l’objectiu de facilitar la feina de
les enquestadores degut al caire personal d’algunes de les preguntes plantejades pel
qüestionari.
La segona selecció es realitzà al mateix moment de fer l’enquesta mitjançant una primera
bateria de preguntes sobre els residents i edat que habiten aquell domicili. Si la persona
escollida en aquell moment no era a casa, es preguntava quin moment se la podia trobar per
tornar a trucar més endavant quan li anés bé de respondre.
Si per motius d’horaris era impossible contactar amb aquella persona o bé desestimava de fer
l’enquesta, es tornava a començar tot el procés partint de zero escollint un nou habitatge.
D’aquesta manera, es realitzen un total de 2.502 enquestes a la ciutat de Lleida. Si
comptabilitzem el nombre d’habitants de la ciutat de Lleida l’any 2010, obtenim una població de
113.993 individus amb la qual cosa l’error teòric de la mostra és de ±1’58 per a dades globals
amb un interval de confiança del 95’5% 24 .
Un cop fetes les enquestes, veiem que les característiques generals de la mostra ens donen
que hem obtingut un rang d’edats que oscil·la entre els 16 i 96 anys amb una mitja d’edat
situada als 52’18 anys; la desviació típica és de 17’64.
A la taula 9, podem observar la distribució d’enquestes per cadascun dels barris de la ciutat:
24 LUQUE, E. (2011): Encuesta de Seguridad Pública y de Victimización de Lleida, Girona y
Tarragona. Edición 2011.
35

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Taula 9: Freqüència d’entrevistes per barri de residència.
Barri de l’entrevistat Percentatge Barri de l’entrevistat Percentatge
Centre històric 5’19 Pardinyes 10’83
Rambla Ferran-Estació 3’08 Cappont 10’35
Universitat 9’19 Bordeta 7’59
Príncep de Viana-Clot 8’39 Magraners 0’88
Institut-Templers 5’11 Polígon – Vilanoveta 0’04
Xalets-Humbert Torres 4’16 Butsènit 0’16
Camp d’Esports 6’23 Ciutat-Jardí 2’04
Joc de la Bola 2’88 Basses Alpicat 0’08
Mariola 7’19 Llívia 0’28
Balàfia 9’59 NS-NC 4’55
Secà Sant Pere 2’20 Total 100’0
Elaboració pròpia a partir dels resultats obtinguts a l’enquesta de victimització.
En quant al sexe, un 34% de la mostra són homes mentre que les dones, amb un total de
1.613 enquestes han contestat el 65% dels qüestionaris. Aquesta desigualtat, s’explica
bàsicament per l’horari en el que es realitzen les trucades (de dilluns a divendres i de 18:00 a
21:00). En aquesta franja horària, és difícil trobar el marit o els homes que resideixen a aquella
llar ja que o bé per motius laborals o d’oci, no són a casa. Davant la impossibilitat de parlar amb
ells després de tres o quatre trucades realitzades en diferents dies, s’escull un altre domicili per
fer l’enquesta minvant d’aquesta manera la presència masculina del mostreig.
Pel que fa a l’origen de les persones enquestades, un 75’7% son nascudes a Catalunya; un
21’6% a territori espanyol i un 2’7% a l’estranger.
Veiem que la població enquestada, analitzant el nivell d’estudis de la mostra, ha rebut una
formació acadèmica que podem considerar bona o molt bona ja que un 22’1% dels enquestats
té títol universitari, un 17% ha acabat el Batxillerat o un Cicle Formatiu de Grau Superior i un
21% disposa de la ESO o un Cicle Formatiu de Grau Mitjà. S’ha d’esmentar que un 23% dels
enquestats sols té la educació primària i un 6’1% menys de 5 anys d’escolarització però
aquests últims, responen majoritàriament a les franges d’edat superiors als 40 anys.
La situació professional dels lleidatans, ens diu que un 47’4% dels enquestats està en Actiu
Ocupat. D’aquests, un 84% treballa per compte d’altre, sent la gran majoria treballadors
qualificats o tècnics o directrius (78%), cosa que ens quadra amb el nivell d’estudis de la
població enquestada. La resta, el 16%, treballa per compte propi, sent un 60% autònoms o
empresaris amb menys de 5 treballadors.
Tot i que el mètode de l’enquesta per analitzar la situació d’atur no és el més efectiu, veiem
que a la ciutat de Lleida la taxa d’atur és d’un 6’5%, cosa que coincideix amb el que ens
36

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
mostren altres enquestes com la EPA 25 que ens reflexa que a la província de Lleida hi ha una
taxa d’aturats del 12’77%, la segona més baixa de l’Estat per sobre de Lugo i per sota de
Navarra amb un 11’26 i un 12’85% respectivament.
Pel que fa a la resta de població, un 31% dels enquestats són jubilats o pensionistes, un 7’4%
declaren ser estudiants i un 7% es dediquen a les tasques de la llar.
Els ingressos familiars mensuals, ens denoten una economia general de classe mitja. Un
20’7% de les famílies afirma obtenir uns ingressos de més de 2.400€, la qual cosa permet
classificar-los de classe mitja – alta. El que podem considerar la classe mitja, amb uns
ingressos d’entre 1.800 i 2.400€, respon al 11’9% dels enquestats mentre que la mitja baixa,
amb uns ingressos que oscil·len entre 1.200 i 1.800€ mensuals se que serien un 11’4%.
Aquells que classificaríem com a classe treballadora, és a dir que ingressen de 600 a 1.200€,
vindrien a representar un 12% de la mostra i els sectors menys afavorits, els que cobren menys
de 600€, vindrien a ser un 5’7%. La resta, un 37’9%, prefereix no contestar la pregunta o diuen
que no ho saben.
Deixant de banda les característiques més demogràfiques de la mostra i ja entrant més a la
temàtica de la percepció de seguretat a la ciutat de Lleida, podem observar que els lleidatans
consideren el municipi com a segur amb una puntuació de 5’91 amb una escala on 0 és la
puntuació mínima i 10 la màxima. Disminuint l’escala d’observació, ens trobem amb que la
seguretat que respiren al barri on resideixen augmenta fins al 6’38 i quan són preguntats pel
seu carrer la qualifiquen amb un 6’52 sobre 10.
La por a allò que desconeixem, o no controlem, ens fa que disminueixi progressivament la
nostra percepció de seguretat i queda demostrat pel fet que quan ens allunyem d’allò quotidià,
augmenta la nostra percepció d’inseguretat.
Quan se’ls qüestiona sobre la evolució de la seguretat al barri durant l’any 2010, un 57’9%
dels enquestats diu que segueix igual a una distància raonable dels que afirmen que ha
empitjorat (24’5%) i en front al 12’9% que opinen que ha millorat.
Si augmentem el punt de vista i fem la mateixa pregunta en relació a la ciutat de Lleida, ens
trobem amb que la majoria penen que segueix igual amb un 40’2% de les respostes però
segueix de molt a prop i amb un 35’5% els que pensen que ha empitjorat. Els que creuen que
ha millorat, perden un punt respecte a la pregunta del barri però es mantenen entorn del 13%
(12’6%).
Si deixem volar la imaginació i preguntem sobre com pensen que evolucionarà durant el
proper any la seguretat al barri que resideixen, un 36’1% de la població pensa que seguirà
25 Instituto Nacional de Estadística: Encuesta de Población Activa (EPA) Segundo Trimestre de
2011. Resultados por Comunidades Autónomas y Provincias.
37

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
igual, seguit encara de forma més propera pels que pensen que empitjorarà amb un 31’4% de
les respostes. Continuen en l’entorn del 13% aquells que pensen que millorarà.
Realitzant la mateixa pregunta però a nivell municipal, el pessimisme s’apodera de la situació i
un 36% de la població pensa que durant el 2012 les coses aniran a pitjor en termes de
seguretat, fent disminuir els que pensen que seguirà igual que passen a la segona posició amb
un 17’5%. Continuen amb un 13’8% el reducte optimista que pensen que millorarà.
Un altre tipus d’anàlisi que podem fer amb els resultats de l’enquesta és la valoració que fan
els ciutadans sobre la seguretat als diferents barris. Com podem veure al mapa 1, el barri que
es considera més segur de la ciutat es Ciutat Jardí, seguit per Pardinyes i Cappont. D’altra
banda, els barris percebuts com a més insegurs són el Centre Històric en primer lloc, seguit per
la Mariola i en tercera posició trobem els Magraners.
Per elaborar aquesta cartografia, s’han tingut en compte les respostes que classificaven aquell
barri com insegur i també les que el consideraven com segur. Per elaborar-lo, s’ha restat del
nombre de cops que es citava com a insegur les vegades que el classificaven com a segur.
D’aquesta manera, els barris que apareixen en xifres positives són aquells que es perceben
com a menys segurs i els negatius son els més ben valorats.
38

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Tractant les dades, ens hem adonat que per la població és més fàcil localitzar o assenyalar on
hi ha la inseguretat que la seguretat, és a dir, apuntar allò que ens fa més por és més fàcil que
anomenar allò que no ens en produeix.
Però quin és el motiu, o millor dit, quins són els elements que ens donen seguretat o
inseguretat? La resposta la podem intentar obtenir en els propers punts de l’enquesta on es
pregunta sobre l’espai públic i seguretat i concretament si hi ha, a la ciutat, algun lloc on aquella
persona se senti segura o insegura i quines característiques té aquell indret en cas que
respongui afirmativament.
Abans però, veurem que segons els habitants de Lleida, el principal problema de la ciutat avui
en dia és la crisi econòmica amb una puntuació de 8’57 en una escala del 0 al 10 seguida per
l’incivisme amb un 7’23 i la immigració amb un 7’13. La inseguretat apareix en quart lloc amb
un 6’20 i finalment trobem l’habitatge amb una puntuació de 6’58.
Ja centrant-nos en els espais segurs i insegurs, podem afirmar que un 16% dels lleidatans
afirmen sentir-se especialment segurs en un lloc determinat.
Aquest indret, reuneix unes determinades condicions i majoritàriament el cataloguen con un
lloc de pas o per estar-hi fent alguna activitat de lleure com passejar. Hi estimen una freqüència
de pas de 8’31 sobre 10.
Les característiques físiques d’aquest emplaçament, són clares ja que quan els enquestats
són preguntats coincideixen amb un 88’1% que té molta llum (està ben il·luminat); el 86’3% té
mobiliari i és apropiat; el 86’5% afirma que està en bones condicions; un 84’9% diuen que
l’espai està net i de dia és transitat i hi ha molta gent, en canvi de nit baixa l’afluència o és
gairebé nul·la la presència de gent; és un espai obert i amb molta visibilitat on no hi ha càmeres
de seguretat o no saben si n’hi ha i la vigilància és adequada o directament no n’hi ha.
Es valora aquell lloc com a segur amb una puntuació de 7’75 sobre 10.
D’altra banda, trobem els espais insegurs de la ciutat on un total de 491 persones declaren
sentir-se especialment insegures quan passen per aquests llocs, cosa que representa un
19’8% dels habitants de Lleida.
Aquests, afirmen que es tracta d’un lloc de pas (60’8%) i un lloc per estar-s’hi, passejar o fer
activitats de lleure amb un 35’2%. A diferència de l’anterior, la freqüència de pas és de 5’81
sobre 10, és a dir, s’hi evita de passar.
Igual que en el cas anterior, s’ha fet valorar als enquestats quines són les condicions físiques
que reuneix aquell espai i la majoria d’ells opina que es tracta d’un lloc fosc, per tant, mal
il·luminat, té el mobiliari urbà adequat i està ben cuidat en un 48% de les respostes enfront un
37% que diu que no ho està i consideren amb un 49’4% que és un lloc brut.
39

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Coincideixen amb “l’espai segur” en afirmar que no hi ha vigilància, que de dia és molt més
transitat que de nit i que no hi ha càmeres de vigilància o en desconeixen la seva existència i al
contrari, consideren que l’espai té poca visibilitat i proliferen els racons.
En definitiva, donen una nota de 3’75 sobre 10 a aquell indret on se senten insegurs.
Si fem la comparació entre les dades obtingudes sobre l’espai percebut com segur i insegur,
Taula 10, podem veure que les diferències en la valoració són notables amb la qual cosa
pensem que el “com és l’espai” és l’element determinant perquè la percepció sigui positiva o
negativa.
Taula 10: Valoració personal de la ciutadania dels espais percebuts com segurs i insegurs
Espais Segurs Espais Insegurs
Nombre Percentatge Nombre Percentatge
respostes
respostes
Un espai per anar d'un lloc a un altre 128 3,67 301 6,86
Un lloc per estar-se, passejar o fer activitat de lleure 244 7,00 174 3,96
Freqüència de pas 8'31 sobre 10 5'81 sobre 10
És fosc 39 1,12 274 6,24
Té molta llum 340 9,75 188 4,28
Té el mobiliari apropiat 333 9,55 261 5,95
El mobiliari no és apropiat 41 1,18 170 3,87
El mobiliari urbà està cuidat, en bon estat 334 9,58 239 5,44
Està destrossat 41 1,18 185 4,21
Espai o el lloc està net 326 9,35 217 4,94
Hi ha molta brutícia 46 1,32 244 5,56
Està ben vigilat 143 4,10 53 1,21
No hi ha vigilància 194 5,57 383 8,72
De dia, és molt transitat, hi ha molta gent 363 10,41 395 9,00
De dia, no hi passa ningú, és molt poc transitat 14 0,40 89 2,03
De nit, és molt transitat, hi ha molta gent 103 2,95 81 1,85
De nit, no hi passa ningú, és molt poc transitat 188 5,39 328 7,47
És un espai obert amb molta visibilitat 341 9,78 211 4,81
És un espai amb molts racons, amb poca visibilitat 35 1,00 265 6,04
Hi ha càmeres de videovigilància 59 1,69 21 0,48
No hi ha càmeres de videovigilància 174 4,99 311 7,08
Valoració seguretat 7'75 sobre 10 3'75 sobre 10
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011)
La següent pregunta de l’enquesta, ens aporta una mica de llum a la reflexió ja que es
qüestiona sobre el perquè creuen que aquell espai és insegur deixant tres possibles respostes:
per com és l’espai, elegida en un 20’7% dels casos; per la gent que hi va, en un 59’6% de les
ocasions i ambdues en un 19’7%.
40

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
És a dir, que aquells que generen desconfiança són més els usuaris de l’espai que no la
forma que aquest lloc adopta encara que pot proporcionar una major o menor sensació
d’inseguretat independentment de qui l’ocupa si és un lloc obert o tancat…
Vistos els resultats obtinguts a partir de l’enquesta de victimització de la ciutat de Lleida, el
que ens tocaria plantejar-nos, per continuar amb el desenvolupament del treball, és determinar
quin és el punt percebut com més insegur o conflictiu de la ciutat de Lleida però abans d’això,
m’agradaria obrir un punt on fer possible la comparació de les dades obtingudes en l’enquesta
del 2011 amb la realitzada al 2007 per veure com ha evolucionat la percepció dels ciutadans
durant aquests quatre anys. D’aquesta manera, podem veure si les dades obtingudes ara i
abans coincideixen amb les valoracions que es realitzen a les enquestes.
Pel clarificar l’exposició, s’han construït unes taules per tal de facilitar la lectura de les dades i
així poder comentar el què, per nosaltres, és més significatiu.
Igual que en el relat dels resultats obtinguts en les dues enquestes realitzades fins al moment,
començarem analitzant de les característiques de la mostra per passar després a plantejar-nos
la situació que realment ens interessa: quins han estat els canvis en la percepció de seguretat
dels lleidatans.
En les graelles que proposem a continuació podem observar les diferències entre ambdues
enquestes:
Com podem veure a la taula 11, l’Univers de referència entre ambdós enquestes no ha variat i
continuen sent els residents a la ciutat de Lleida de 16 anys o més. El que sí varia és la
població de la ciutat. Veiem que l’any 2009 26 , respecte al 2007, la població de 16 o més anys
ha disminuït en gairebé 15.000 habitants. Tot i mantenir la mateixa mostra, entorn a les 2.500
enquestes l’error no varia ja que quan l'univers poblacional és superior a 100.000 persones i la
mostra és de 2.500, amb un nivell de confiança del 95%, el marge d'error és del ± 2. Així, una
població de 100.000 i una altra de 20.000.000 són igualment considerades com a poblacions
infinites, i l'error és el mateix si la mostra és de 2.500 i el nivell de confiança és del 95%.
Taula 11: Fitxa tècnica enquestes victimització
2007 2011
Àmbit territorial Ciutat de Lleida Ciutat de Lleida
Àmbit temàtic Persones de 16 anys o més Persones de 16 anys o més
Àmbit temporal Any 2007 Any 2010
Univers de referència 127.314 (www.idescat.cat) 113.993 (www.idescat.cat)
Grandària de la mostra 2.504 enquestats 2.502 enquestats
Error mostral ± 1'58 per a dades globals ± 1'58 per a dades globals
Mostreig Selecció aleatòria bietàpica Selecció aleatòria bietàpica
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
26 S’agafen les dades del 2009 perquè encara no estaven publicades les dades de població de
l’any 2010 al començar l’estudi.
41

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Pel que fa al nombre d’enquestes realitzats als barris de la ciutat (Taula 12), no només hi ha
un canvi en l’ordre d’on s’han realitzat més enquestes sinó que apareix, en les quatre primeres
posicions, el barri de Cappont en contrapartida de Balàfia. El perquè a aquest succés el podem
buscar al nou creixement que, malgrat la cisis, està experimentant el barri de Cappont cosa que
no li passa a Balàfia, que va expandir-se fins la seva màxima extensió durant els anys de
bonança econòmica. Com és lògic, veiem més representació d’aquells barris de la ciutat que
tenen més població amb la qual cosa direm que ambdós enquestes representen bé la població
de la ciutat tot i tenir l’impediment que només han estat objecte de la mostra aquells domicilis
que tenen línia de telèfon fixe.
Taula 12: Freqüència enquestes per barris de residència
2007 2011
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Centre Històric 93 3,7 130 5,2
Rambla Ferran - Estació 86 3,4 77 3,1
Universitat 270 10,8 230 9,2
Príncep de Viana - Clot 250 10,0 210 8,4
Institut - Templers 172 6,9 128 5,1
Xalets - Humbert Torres 72 2,9 104 4,2
Camp d'Esports 135 5,4 156 6,2
Joc de la Bola 89 3,6 72 2,9
Mariola 167 6,7 180 7,2
Balàfia 254 10,1 240 9,6
Secà de Sant Pere 64 2,6 55 2,2
Pardinyes 255 10,2 271 10,8
Cappont 229 9,1 259 10,3
Bordeta 203 8,1 190 7,6
Magraners 31 1,2 22 0,9
Polígon - Vilanoveta 0 0,0 1 0,0
Butsènit 5 0,2 4 0,2
Ciutat Jardí 48 1,9 51 2,0
Basses d'Alpicat 3 0,1 2 0,1
Llívia 3 0,1 7 0,3
Raïmat - Sucs 0 0,0 0 0,0
NS.NC 75 3,0 114 4,6
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
En quant a les característiques de la població, Taules 13 - 16, sols és destacable que la mitja
d’edat de la mostra ha augmentat en dos anys i que s’ha duplicat la xifra d’aturats passant d’un
3 a un 6’5% cosa que repercuteix al nivell d’ingressos dels lleidatans fent-los disminuir, en
42

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
cadascuna de les franges salarials establertes. S’ha de tenir en compte que molta gent declina
contestar la pregunta ja que “en temps de crisi mai se sap” 27 .
Taula 13: Edat de les persones enquestades
2007 2011
Mínima 16 16
Màxima 97 96
Mitja 50,23 52,18
Desviació típica 17,5 17,64
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
Taula 14: Nivell d'estudis dels enquestats
2007 2011
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Menys de 5 anys d'escolarització 174 7,0 150 6,1
Educació primària 579 23,3 570 23,3
ESO, Batxillerat elemental i FP Grau mitjà 552 22,2 514 21,0
Batxillerat Superior o LOGSE i FP Grau Superior 418 16,8 424 17,3
Estudis Universitaris de primer cicle 350 14,1 383 15,6
Estudis Universitaris de segon cicle 395 15,9 403 16,5
Altres 19 0,8 5 0,2
Total 2487 100,0 2449 100,0
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
Taula 15: Situació professional enquestats
2007 2011
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Estudiant 152 6,1 182 7,4
Tasques de la llar 209 8,4 163 6,7
Jubilat o pensionista 680 27,3 757 30,9
Actiu a la recerca de la primera feina 2 0,1 3 0,1
Actiu ocupat 1359 54,6 1159 47,4
Actiu en atur 74 3,0 158 6,5
Atres 11 0,4 18 0,7
NS-NC 2 0,1 7 0,3
Total 2489 100,0 2447 100,0
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
27 Resposta literal de moltes de les persones enquestades per donada al moment de no voler
contestar alguna pregunta de caire personal.
43

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Taula 16: Ingressos familiars mensuals dels enquestats
2007 2011
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Més de 2.400€ 645 26,3 510 20,7
De 1.800 a 2.400€ 387 15,8 293 11,9
De 1.200 a 1.800€ 369 15,0 281 11,4
De 600 a 1.200€ 377 15,4 303 12,3
Menys de 600 € 150 6,1 140 5,7
No ho sap 524 21,4 931 37,9
Total 2452 100,0 2458 100,0
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
Amb la comparació de les dades de les Taules 17 - 20, podem veure com ha variat la
percepció de la seguretat dels ciutadans. Observem com la percepció de la seguretat, tant al
barri com al municipi, no canvia i segueix igual o ha empitjorat. Són pocs els que opinen que
aquesta percepció ha millorat. Tot i ser una minoria, encara són menys que l’any 2007 passant
del 14 al 12% si fem referència al barri i del 16 al 12% si és la ciutat.
Podem dir que els lleidatans perceben avui en dia una ciutat més insegura que la que veien
l’any 2007, fruit de la crisis i el bombardeig per part dels mitjans que vivim en una societat
perillosa.
El pessimisme, també s’apodera de la situació i s’assenyala que la seguretat empitjorarà a la
ciutat i al barri, fent disminuir notablement la resta de respostes.
Taula 17: Percepció de l'evolució de la seguretat al barri
2007 2011
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Ha millorat 370 14,8 323 12,9
Continua igual 1560 62,3 1448 57,9
Ha empitjorat 538 21,5 613 24,5
NS-NC 36 1,4 117 4,7
Total 2504 100,0 2501 100,0
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
Taula 18: Evolució de la percepció de la seguretat al barri en el proper any
2007 2011
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Millorarà 498 19,9 342 13,7
Seguirà igual 1033 41,3 909 36,3
Empitjorarà 630 25,2 786 31,4
NS-NC 341 13,6 464 18,6
Total 2502 100,0 2501 100,0
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
44

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Taula 19: Evolució seguretat del municipi
2007 2011
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Ha millorat 414 16,5 314 12,6
Continua igual 1126 45,0 1005 40,2
Ha empitjorat 828 33,1 887 35,5
NS-NC 134 5,4 295 11,8
Total 2502 100,0 2501 100,0
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
Taula 20: Evolució de la seguretat en el municipi en el proper any
2007 2011
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Millorarà 516 20,6 344 13,8
Seguirà igual 817 32,6 689 27,5
Empitjorarà 776 31,0 903 36,1
NS-NC 393 15,7 565 22,6
Total 2502 100,0 2501 100,0
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
Fixant-nos en quins barris eren considerats com a més segurs, Taula 21, l’any 2007 va
contestar aquesta pregunta un 60% de la població mentre que ara, només l’ha contestat un
40%. A l’igual que fa quatre anys, Pardinyes continua sent el barri més segur de la ciutat
segons els lleidatans.
A la segona i tercera posició, hi ha variacions i passem de trobar el Camp d’Esports a
Cappont que al 2007 estava en tercer lloc, cedint la seva posició a Ciutat Jardí que entra al
podi dels barris més segurs de la ciutat.
Si observem els barris percebuts com a més insegurs, Taula 22, també veiem que hi ha un
descens en el nombre de respostes però no és tant acusada com el cas anterior. Analitzant les
xifres, veiem que a les dues primeres posicions de la classificació, la cosa no varia i continua,
al 2011, encapçalada pel Centre Històric i la Mariola, suposem que degut bàsicament a la
població que viu en aquelles zones, que és percebuda com a perillosa. L’estat de conservació
de moltes propietat immobiliàries, també ajuda a aquesta percepció.
Pel que fa al tercer lloc, ens trobem que els Magraners ocupa ara la plaça que al 2007 tenia el
barri Rambla Ferran – Estació. Aquest canvi, creiem que s’explica per dos motius. El primer és
la distància física a la que es situen els Magraners de la resta de la ciutat cosa que fan que la
gent no ho conegui perquè segurament molts habitants de la Lleida consolidada no hi ha estat
mai i es crea una mala fama envers la població que hi resideix. El segon motiu, podria passar
pel rentat d’imatge que s’ha desenvolupat a la plaça Ramon Berenguer IV i tot el recinte de
l’estació (que ha sofert una profunda transformació arran de l’arribada de l’AVE), el Carrer del
45

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Nord i la Plaça Noguerola (recentment peatonalitzada) i la construcció del nou pont de Príncep
de Viana i la passarel·la dels Camps Elisis, força utilitzada ja que comunica el recinte firal on hi
ha un gran aparcament gratuït amb la Rambla Ferran, on podem trobar una concentració
d’oficines i seus bancàries, gestories, bufets d’advocats, notaris… provocant que molta gent
creui el barri de costat a costat i vegi la realitat fent-los denotar que no és una zona tant
perillosa com podien pensar que era al no haver-hi estat mai. Una reforma i millora d’un espai
urbà repercuteix en una millor percepció d’aquell lloc.
Taula 21: Barri més segur de Lleida
2007 2011
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Centre Històric 100 4,6 41 1,6
Rambla Ferran - Estació 12 0,6 18 0,7
Universitat 109 5,1 85 3,4
Príncep de Viana - Clot 57 2,6 23 0,9
Institut - Templers 44 2,0 24 1,0
Xalets - Humbert Torres 40 1,9 74 3,0
Camp d'Esports 132 6,1 89 3,6
Joc de la Bola 37 1,7 23 0,9
Mariola 28 1,3 25 1,0
Balàfia 124 5,8 63 2,5
Secà de Sant Pere 18 0,8 8 0,3
Pardinyes 188 8,7 117 4,7
Cappont 130 6,0 109 4,4
Bordeta 101 4,7 47 1,9
Magraners 19 0,9 12 0,5
Polígon - Vilanoveta 0,0 0,0
Butsènit 1 0,0 1 0,0
Ciutat Jardí 116 5,4 106 4,2
Basses d'Alpicat 6 0,3 1 0,0
Llívia 1 0,0 1 0,0
Raïmat - Sucs 1 0,0 0,0
NS.NC 888 41,3 1630 65,3
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
Taula 22: Barri més insegur de Lleida
2007 2011
Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge
Centre Històric 1118 45,1 963 38,5
Rambla Ferran - Estació 78 3,1 42 1,7
Universitat 17 0,7 11 0,4
Príncep de Viana - Clot 15 0,6 14 0,6
Institut - Templers 1 0,0 1 0,0
Xalets - Humbert Torres 6 0,2 4 0,2
Camp d'Esports 1 0,0 2 0,1
46

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Joc de la Bola 6 0,2 2 0,1
Mariola 761 30,7 603 24,1
Balàfia 14 0,6 10 0,4
Secà de Sant Pere 35 1,4 19 0,8
Pardinyes 21 0,8 22 0,9
Cappont 23 0,9 18 0,7
Bordeta 16 0,6 15 0,6
Magraners 59 2,4 82 3,3
Polígon - Vilanoveta 0 0,0 0 0,0
Butsènit 0 0,0 0 0,0
Ciutat Jardí 3 0,1 0 0,0
Basses d'Alpicat 0 0,0 0 0,0
Llívia 0 0,0 1 0,0
Raïmat - Sucs 0 0,0 0 0,0
NS.NC 307 12,4 691 27,6
Elaboració pròpia a partir de LUQUE, E. (2011) i FRAILE, P. (2009)
Fins aquí, hem pogut observar a la ciutat de Lleida, quins són aquells barris que a la gent els
hi crea una sensació de seguretat o inseguretat en la seva totalitat, però molts cops consideres
un barri com a perillós per què en aquest s’hi troba un element o indret que et causa por però
no tota la resta del territori que compren.
És per això que per arribar a comprendre allò que a la població els hi genera desconfiança,
s’ha d’arribar al fons de la qüestió, i en el cas que ens ocupa, s’han d’identificar aquells llocs
que creen inseguretat a la població per analitzar-los i si és convenient proposar modificar-los
per garantir una millor convivència entre els veïns i usuaris.
4.2. Els espais conflictius de la ciutat de Lleida
Per arribar, en el cas de Lleida, a identificar quins són aquests llocs, ens hem basat en les
dades obtingudes a partir de l’enquesta de victimització realitzada a la ciutat i de la qual ja se
n’ha parlat abastament durant el desenvolupament d’aquest treball.
En aquesta ocasió, s’han utilitzat les dades extretes a partir del buidatge de les preguntes
OEP9 i OEP10 28 on es pregunta sobre si en el barri que resideix aquella persona, hi ha algun
espai en el que es senti especialment insegur i quin és aquell lloc.
Es podrien preguntar com és que s’han elegit aquestes dues preguntes per identificar aquests
emplaçaments i no les qüestions PS7 i PS8 29 on es pregunta sobre quin és el barri més perillós
de la ciutat i dins d’aquest barri, quin lloc concret. La resposta és relativament senzilla.
Bàsicament, s’han escollit aquestes dues i no les altres preguntes per dues raons:
28 Veure annex.
29 Veure annex.
47

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
La primera és que molta gent de la ciutat sap identificar aquell barri que els hi dóna
inseguretat sense haver estat mai allí, igual que a nosaltres ens pot donar desconfiança o por
l’assentament de xaboles del Vacie o les Faveles sense haver estat mai a Sevilla o a Rio de
Janeiro i guiar-nos del que diu la gent o les informacions que ens han proporcionat els mitjans
de comunicació. Aleshores, quan preguntes per un lloc concret d’aquell barri, molta gent no et
contesta la pregunta o diuen que tot el barri en general és insegur ja que desconeixen l’indret.
El segon motiu, i al nostre parer el més important, és que aquells ciutadans que viuen al barri
on es localitza l’indret insegur, tenen una coneixença d’aquell emplaçament ja que, sino
l’utilitzen a diari, és possible que hi passin algun cop a la setmana si mirem la freqüència de
pas que tenen els enquestats en aquell lloc (5’81 sobre 10).
Com podem observar al mapa 2, els veïns de la ciutat de Lleida, ens han assenyalat fins a
142 indrets que consideren insegurs. Aquests, van des de places, parcs o equipaments,
cartografiades amb un punt ja que es tracta d’un lloc ben delimitat i trams de carrer,
senyalitzats amb una línia.
Un cop dibuixats, utilitzant un Sistema d’Informació Geogràfica, la seqüència dels llocs
insegurs, li relacionarem la base de dades, anteriorment depurada i preparada perquè pugui
ser llegida per aquest software, que conté el nombre de cops que aquell lloc ha estat repetit a
les preguntes de l’enquesta.
El resultat obtingut, el podem veure al mapa 3, on observem que destaquen cinc llocs per
sobre de la resta.
Aquests, corresponen a la Plaça de la Constitució, anomenada 27 cops; el Parc de la Mitjana,
citat 20 vegades; la Plaça Pau Casals, 20; el carrer Alfred Perenya, 18 i 17 els Blocs Joan
Carles.
D’aquest cinc indrets, l’escollit finalment és la Plaça Pau Casals. Aquest és l’emplaçament que
estudiarem en aquest treball per tal, com venim anunciant al llarg d’aquestes pàgines, acabar
presentant una proposta d’intervenció (si veiem que és convenient) pensant amb l’entorn i
utilitzant la col·laboració dels veïns i comerciants de la zona.
L’elecció, té una raó de ser i compleix amb uns certs criteris: en primer lloc, i el determinant
bàsic, ha estat que l’emplaçament elegit fos un dels més nombrats a les respostes de
l’enquesta, cosa que la Plaça Pau Casals compleix amb escreix ja que és el segon indret més
anomenat per darrera del Clot de les Granotes.
El Clot, no ha estat escollit per analitzar-lo ja que és una plaça que ha estat reformada
recentment. Els canvis que s’hi han produït, encara no han estat assimilats pels habitants del
barri Príncep de Viana – Clot, tal i com ens reconeixia el mateix president de l’associació de
veïns del barri durant l’entrevista mantinguda per obtenir informació sobre aquell lloc.
48

A més a més, la majoria de les enquestes, ens relaten que no és un problema de la forma de
l’espai sinó que el que la població considera com a perillosa és la gent que hi va, els quals
defineixen com a bandes organitzades de població sud-americana.
El Parc de la Mitjana, és un espai natural que s’ha creat a partir de la resclosa construïda
sobre el llit del Segre per tal d’alimentar el Canal de Seròs que és utilitzat per conduir aigua fins
a l’embassament d’Utxesa d’es d’on parteix la canonada forçada que proporciona la potència
suficient per produir energia elèctrica a la central hidroelèctrica de Seròs.
Com la majoria de cues d’embassament del nostre territori, aquesta zona humida creada a
partir de l’acció de l’home, es troba protegida per qüestions mediambientals. Pensar que al
Parc s’hi pot plantejar de proposar una intervenció paisatgística consistent amb la tala d’arbres
per esponjar el bosc de ribera o instal·lar enllumenat per, a la nit, fer que siguin visibles els
senders, comporta un impacte ambiental que no estem disposats a assumir en boca de millorar
la seguretat en aquell emplaçament.
Així doncs, una vegada hem explicat els motius perquè finalment elegim la Plaça Pau Casals
en detriment de les dues localitzacions que, juntament amb l’escollida, formen el que podríem
anomenar la tríada dels emplaçaments més insegurs de la ciutat de Lleida.
Però que és el que fa que aquesta plaça sigui considerada com un lloc insegur? La seva
localització dins la ciutat? La forma de l’espai? La gent que hi transita o l’utilitza? Els usos que
té la mateixa plaça o els seus voltants? Tot seguit, en el punt que obrirem a continuació,
realitzarem un estudi en profunditat d’aquesta ubicació per tal de intentar treure’n unes raons
fonamentades.
4.1.1. La Plaça Pau Casals. Anàlisis en profunditat.
Situada al vell mig de la ciutat de Lleida (veure mapa 4), i a l’extrem nord del barri Universitat,
trobem la Plaça Pau Casals. Com a punt central de la ciutat, és un lloc molt transitat ja que és a
mig camí entre la Rambla Aragó i la Plaça Ricardo Vinyes, on s’hi reuneix una gran oferta d’oci
tant diürn com nocturn.
A més a més, els serveis que es concentren als voltants de la plaça fan que hi hagi un flux
constant de gent per aquella zona ja que, davant per davant a l’altre costat de l’Avinguda
Balmes, hi ha el Centre d’Atenció Primària de l’Eixample i l’Agència Tributària. A més, també
podem trobar múltiples serveis com cafeteries, gimnasos…
Per tal de veure si les inquietuds dels lleidatans respecte aquest espai eren infundades o no,
ens hem desplaçat fins al lloc i hem realitzat un treball de camp que consisteix en observar el
que passa a la plaça en diferents franges horàries (mati, tarda i vespre-nit) i el que s’ha pogut
veure és que hi ha molta gent transitant per la plaça, ja que es troba entre dos llocs de la ciutat
molt concorreguts però poca gent s’atura a gaudir de les zones d’ombra o deixar a la canalla
que juguin amb els parcs infantils. És bàsicament una zona de pas.
51

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
El fet que el ciutadà no s’aturi a aquesta plaça, creiem que es deu a la seva disposició
urbanística. Per tal de fer-nos una idea de com és la plaça enjardinada, durant una de les
estones de treball d’observació asseguts en un dels bancs de la plaça, el qual es troba
localitzat d’esquenes al carrer Torres de Sanui i de cara a Vallcalent i ens proporciona una visió
global del recinte, hem elaborat una detallada descripció de l’espai.
La Plaça Pau Casals, tal i com podem veure al plànol 1, té una superfície de 2.583 m 2
disposats amb una forma de trapezi de quatre costats, assimilable a un quadrat. En el seu
perímetre, trobem uns murs que la tanquen per tres dels costats mentre que al quart hi ha la
façana d’un bloc d’edificis amb un local comercial en lloguer. La resta de murs es composen
d’una paret d’uns aproximadament dos metres d’alçada on, a la part central, i a mode de
finestres, hi ha un reixat de ferro pintat de color verd fosc. Els murs són d’obra i d’una tonalitat
blanquinosa; força desmillorats físicament i molt bruts. Aquest tancament, s’obra als quatre
extrems de la plaça per tal de facilitar l’accés al seu interior.
L’interior del jardí és ombrívol i fresc (ens trobem a la ciutat de Lleida un solejat nou d’agost a
les quatre de la tarda) gràcies al gran nombre d’arbres que hi ha plantats; en podem comptar
fins a quaranta d’entre els quals destaquen dos grans exemplars de xop blanc. La resta, són en
gran majoria moreres, encara que trobem palmeres, acàcies i arbres de Judea.
Si parlem de l’estructura urbanística de la plaça, podem distingir fins a tres zones que es
diferencien de forma molt clara.
52

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
En primer lloc, i ocupant la part central del parc, podem veure una zona quadrangular de terra
sorrenc amb una font d’aigua potable com a element central. Al seu voltant, s’hi despleguen
fins a un conjunt de tres jocs infantils que consten bàsicament de tobogans i gronxadors de
fusta pintada. També veiem fins a vuit bancs que disposats al llarg del perímetre de la plaça
estan orientats amb els seients mirant cap a les instal·lacions d’oci familiar. Al llarg d’aquesta
zona terrosa, hi ha col·locades vàries papereres.
A un dels costats de la plaça, i davant del local comercial en lloguer, hi ha una zona de pas
que comunica dos de les quatre entrades al llarg d’una de les quatre bandes del parc. Aquest
camí, està format per quatre grans escales, que adopten un símil amb les terrasses utilitzades
per cultivar oliveres als indrets on hi ha un relleu acusat, on recentment s’hi ha instal·lat unes
rampes de formigó per fer el pas accessible a les persones amb mobilitat reduïda. Aquests
però no podran accedir a la part central ja que per aquesta banda de la plaça queda a un nivell
inferior al llarg de tot el costat i no s’hi pot baixar a causa de l’escaló constant que va de punta
a punta.
Just a l’altre costat del parc, trobem una altra zona de pas que, igual que l’anterior creua la
plaça de Nord a Sud. Està enrajolada amb un paviment vermell amb dibuixos rectangulars i
uneix les altres dues zones d’accés. Aquest pas, es troba alineat amb les voreres de l’Avinguda
Balmes però no ocupa la mateixa amplada ja que per l’altre costat del mur que tanca el recinte
hi ha una zona d’aparcament de vehicles.
Situats altre cop a l’interior de la plaça, ens trobem amb una vorera d’uns quatre metres
d’ample al llarg de la qual hi ha disposats set bancs de tal forma que la gent asseguda a una
banda, té a l’esquena un mur i els de l’altre costat la zona sorrenca. Al seu davant, tant els uns
com els altres veuen la zona pels vianants, tot donant-se la cada entre ells. En un dels costats,
hi ha una estàtua de Pau Casals que toca el violoncel que, sobre un pedestal, presideix el parc
que porta el seu nom.
A l’igual que a l’oposada, en aquesta banda veiem l’únic sistema d’enllumenat de la plaça.
Consisteix en un perfil elevat mitjançant unes columnes que projecta la llum cap a terra. A la
banda inferior del mur, i darrera dels bancs, també observem unes reixes de metall galvanitzat
que contenen els focus de llum que la projecten endavant. Els bancs els hi fan ombra i aquesta
no arriba al passadís que comunica les entrades de la plaça.
Per accedir a la zona de sorra, s’han de baixar fins a tres escales al llarg de tota la banda
excepte a un extrem en el qual trobem una rampa per poder-hi arribar en cas de no poder
baixar graons. La rampa, està amagada per un dels extrems del mur que fa una raconada molt
acusada. Aquesta està molt bruta i fa una forta olor a orina.
A l’extrem Nord de la plaça, unint aquestes dues voreres, trobem una mena de mirador que,
elevat un metre des del pati d’arena dóna una perspectiva global de tot el parc i és d’es d’on
estem redactant aquesta descripció. Aquesta balconada, està equipada amb una barana de
53

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
seguretat per evitar caigudes i com tota l’obra està emmarcada per una estructura de formigó
en molt mal estat de conservació. Sobre aquesta mena d’escenari, hi ha dos bancs que miren
cap a la plaça darrera dels quals hi ha un dels murs que tanca el recinte. A la part frontal, hi ha
dos respiradors d’una estació elèctrica subterrània. Està equipada amb una paperera per
dipositar residus urbans. Per accedir a aquest altell, trobem unes escales a la banda esquerra,
mirant cap a la sorra i a ma dreta, trobem una entrada a peu pla.
Tota la plaça en el seu conjunt, fa un lleuger pendent de nord a sud.
Pel que fa als usuaris de la plaça, hi ha gent de totes les edats. Sols arribar, al costat del banc
que estem seguts per fer l’observació, hi ha una parella d’edat avançada que, per la conversa
que mantenen, estan descansant després d’haver fet un bon dinar en algun dels restaurants de
la zona. Uns metres més enllà, hi ha un grup de quitxalla d’uns tretze anys, que juguen entre
ells als típics jocs de mans i s’enfilen als jocs infantils.
Vista General Plaça Pau Casals des de l’Avinguda Balmes.
54

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Vista d’un dels murs de la Plaça amb unes de les obertures reixades. A la dreta, C/ Torres de Sanui.
Vista de la Plaça Pau Casals amb el Carrer Torres de Sanui al front.
55

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Vista interior de la Plaça Pau Casals. A la dreta, vorera alineada amb Balmes.
Vista interior de la Plaça Pau Casals. A l’esquerra, la balconada amb la zona de sorra i el parc infantil a la dreta.
56

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Vista interior de la Plaça Pau Casals amb la font central a l’esquerra.
Vista interior de la Plaça Pau Casals. Local Comercial i la vorera que uneix la Plaça de Sud a Nord.
57

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Vista d’un dels murs de la Plaça. A l’esquerra, Carrer Vallcalent. A la dreta, vorera de Balmes.
Raconada a l’interior de la Plaça Pau Casals. Vista des de l’altre costat de mur de la fotografia anterior.
58

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Fanals de la Plaça.
Vorera principal de la Plaça Pau Casals. Al fons, la nova alineació de l’Avinguda Balmes.
59

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Vista de la balconada de la Plaça amb el local comercial al fons.
Vista de la vorera oposada a Balmes amb els esglaons i el local en lloguer a la dreta de la imatge
60

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Vorera Principal dels jardins a la nit. A l’esquerra, zona aparcaments.
Balconada de la plaça a la nit.
61

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Raconada Plaça Pau Casals a la nit.
Interior de la Plaça amb els fanals sense funcionar.
62

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
63

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Un gran nombre de gent transita pels dos costats dels jardins; els ciutadans els utilitzen com a
lloc de pas sense fer ús de la zona central. La majoria de la gent que hi transita, ho fa en un
90% per la vorera que s’alinea amb l’Avinguda Balmes.
Quan la parella que descansava abandona el banc, no triga massa en ser ocupat un altre cop
per un grup de gent d’entre 40 i 50 anys que dinen de pic-nic.
Pel que fa a la neteja de la plaça, durant l’hora i mitja que hem estat allí per redactar aquestes
pàgines, ha passat un empleat de l’empresa municipal de neteja (ILNET) per escombrar la
brutícia però l’estat amb que ha quedat la plaça després de la seva estada, d’encara no cinc
minuts, és el mateix que hi havia abans que vingués.
En quant a seguretat, en aquesta estona, ha passat una parella de la guàrdia urbana
motoritzada preguntant a un dels usuaris de la plaça si un carret de compra que hi havia allí era
seu. Al respondre afirmativament, han continuat patrullant.
Abandonant una observació neutral de la plaça i deixant-nos endur per les nostres
sensacions, podem dir que ens trobem davant d’un jardí que podent ser un espai preciós ja que
els arbres són grans, hi ha gran quantitat d’ombra, els jocs infantils permeten l’esplai de la
quitxalla... a hores d’ara està mig abandonat per part dels lleidatans i com a conseqüència
d’això aquest espai no és usat a la seva màxima potència. Pensem que aquesta plaça, per la
seva ubicació, podria donar un servei que ara és impossible que assoleixi i per això
proposarem unes reformes que, amb pocs diners, podrien tornar a la plaça una esplendor que
de ben segur tenia quan la van construir.
La sensació de deixadesa en la que es troba immersa la plaça, passa per molts punts, tal i
com s’ha pogut observar a les fotografies.
En primer lloc, la brutícia. Com es tracta d’una plaça semi-tancada i amb molts racons
(propiciats per la forma dels murs) la gent ho utilitza per fer les seves necessitats o les dels
animals domèstics i no recullen els excrements. Tot i que hi ha papereres, repartides al llarg de
tot el parc, com la seva disposició no és òptima no s’utilitzen ja per llençar el paper de l’entrepà
tens que aixecar-te del banc i dipositar-lo a la paperera que es troba a uns metres de distància,
la brossa es diposita molts cops al terra. Si això ho combinem amb la ineficiència contrastada
dels serveis municipals de neteja, convertim el jardí en un lloc no massa apropiat per anar a
gaudir de la zona ombrívola i veure jugar als nens al parc.
En segon lloc, podem destacar la deixadesa de l’estructura construïda. La major part dels
murs, estan mal pintats; la capa de color, degut a la humitat i les inclemències
meteorològiques, ha saltat i ha deixat diverses clapes on es veu el formigó, creant una
sensació d’abandó d’aquell espai. A més d’això, algunes peces de ferro que componen els
fanals i les reixes d’il·luminació dels murs estan rovellades amb la qual cosa aquesta sensació
de deixadesa augmenta a cadascun dels elements en els que ens fixem. Cartells, que del
64

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
temps que fa que són allí cauen pel seu propi pes, graffitis… També podem observar com les
juntes de les rajoles estan negres degut a l’acumulació de pols, aigua i brutícia. A més d’això,
les jardineres on creixen els arbres, formades per una sèrie de blocs de pedra, tenen les lloses
desencaixades, podent provocar algun accident.
Una vegada realitzat el treball de camp, podem afirmar que el que converteix la plaça Pau
Casals en un lloc percebut com insegur pels habitants del Barri Universitat, és més la forma de
l’espai i no la gent que l’utilitza ja que, com podem veure a la descripció, els usuaris no creen
cap sensació d’inseguretat aparent.
Així doncs, pensem que canviant la forma i distribució dels objectes de la plaça, aconseguirem
que els veïns i usuaris del parc es sentin més segurs i que, finalment, la plaça Pau Casals sigui
un lloc de la ciutat on no hi hagi prejudicis per fer-hi activitats relacionades amb el lleure.
Abans de començar a escriure algunes propostes de millora d’aquest espai urbà, voldríem
clarificar que no només es tracta d’emprendre reformes o mesures estructurals sinó que també
seran necessàries altres actuacions de caire social. Aquestes, servirien per donar a conèixer a
la ciutadania aquest nou espai per tal que no es vegi com un lloc insegur i que s’acostin a
gaudir del nou parc.
A més a més, ens reafirmem a la nostra tesis de que canviant una forma urbana aquest indret
millora exponencialment prenent com exemple una altra plaça de la ciutat de Lleida, a
escassos metres de la que ens ocupa actualment. La plaça Cervantes, on s’hi aixecava un
monòlit construït pel règim franquista, estava considerada pels lleidatans com un indret que era
perillós. L’espai en qüestió era ple de raconades, amb molta brutícia acumulada i tancat, cosa
que ens recorda molt als Jardins Pau Casals. Actualment, i després de l’enderroc del
monument, s’ha construït una plaça plana, sense barreres arquitectòniques que dona una visió
global de l’espai. Els usuaris, continuen sent els mateixos que hi havia fa uns anys però la
percepció de seguretat que tenen els lleidatans respecte a la plaça ha canviat i la gent ja no
canvia de vorera quan ha de passar per aquella zona.
4.1.2. Propostes de reforma dels Jardins de Pau Casals
Tal i com s’ha anat dient en el punt anterior, un dels principals desavantatges que té aquesta
plaça és que és un lloc semi-tancat a causa d’una façana d’un bloc d’edificis i uns murs que la
voregen. A més a més, la comunicació per l’interior del recinte és incomoda degut als diferents
nivells que presenten les estructures anteriorment descrites.
És per això que pensem que el nou disseny hauria de contemplar el ser una plaça totalment
oberta i sense desnivells acusats si bé serà impossible fer-la sense pendent per la morfologia
del terreny, evitarem que s’hi construeixin elements arquitectònics que puguin dificultar el pas
de la gent com podrien ser escales, tanques o murs.
65

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Amb aquesta idea, volem trencar amb el passat però sense destruir del tot el que ara hi ha. És
per això que proposem conservar tot l’arbrat en la mateixa posició que es troba i mantenir els
parcs infantils encara que en tinguem que canviar la seva localització per fer-los més amens al
nou jardí.
Excepte de les palmeres que hi ha plantades a un dels laterals de la plaça, la resta dels
arbres del jardí són molt representatius de l’indret en el qual vivim.
Lleida, és un ciutat que gràcies a les aigües del Segre ha pogut gaudir del bosc de ribera. No
s’ha d’oblidar que uns quilòmetres més enllà del curs del riu, si no fos per les obres
d’hidrologia, ens trobaríem amb un paisatge potencial on dominaria la vegetació de secà i seria
difícil que creixessin certes espècies arbrades que tenen un consum d’aigua que no s’escau al
nostre territori. Amb unes precipitacions anuals d’uns 300 mm, el Segrià no és un desert perquè
d’aigua n’hi ha, però quan parlem de la pluja és tant o més important veure la manera com plou
que veure la quantitat que plou. Amb això volem dir que la pluja està molt mal repartida al llarg
de l’any i trobem èpoques humides (tardor – hivern) i d’altra banda tenim que a la primavera i
l’estiu hi ha un estres hídric considerable.
Perquè fem aquest incís? La nostra idea, és que a partir de la vegetació que ara hi ha a la
plaça, que concorda amb la vegetació de les terres de Ponent, si la combinem amb nous
elements, podem construir un parc que representi de forma molt clara el paisatge de l’horta de
Lleida.
La primera actuació que proposem, és enderrocar els murs de la plaça així com l’altell que
trobem a la part nord i les dues voreres que comuniquen les entrades de la plaça. D’aquesta
manera, obtenim una zona lliure de barreres arquitectòniques on podem col·locar els parcs
infantils i tots els elements indispensables per poder assaborir de forma satisfactòria aquest
nou emplaçament.
Pel que fa als aparcaments que hi ha a darrera d’un dels actuals murs de la plaça, un cop
haguem alineat el nou espai a la vorera del carrer Balmes, des d’aquí proposem que es
conservin i fins i tot s’ampliï el nombre de places posant la disposició dels vehicles en bateria.
El principal motiu d’aquesta proposta és que per la centralitat que ocupa la plaça Pau Casals a
l’estructura de Lleida, fa que al seu voltant s’hi desenvolupin nombroses activitats comercials i
de serveis que fan necessaris aquests aparcaments. Molta de la gent que va en busca dels
serveis que aquí es poden obtenir són de fora de la ciutat, amb la qual cosa s’han de desplaçar
fins aquí amb vehicle propi que, mentre són a fer la gestió (com per exemple a l’Agència
Tributària) tenen la necessitat d’aparcar en algun lloc. A més a més, el CAP de l’Eixample que
es situa davant per davant de la plaça, també necessita places de pàrquing per poder deixar el
cotxe mentre es visiten.
66

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
D’aquesta manera, ja tenim dos nous elements que farien canviar totalment l’estructura de la
plaça actual. En primer lloc, la supressió de l’arquitectura actual i seguidament, la nova
alineació a Balmes i l’augment dels aparcaments.
Pel que fa a l’interior de la plaça pròpiament dit, com ja s’ha anunciat, els arbres continuaran
al lloc que es troben actualment amb la qual cosa continuarem tenint una plaça amb una gran
quantitat d’ombra, cosa que s’agraeix, ja que a la ciutat de Lleida en èpoques d’estiu es pot
arribar fàcilment als 35ºC.
Pel que fa als jocs infantils que ara hi ha, també els mantindrem però canviant la ubicació
d’alguns dels elements per allunyar-los del trànsit rodat. Amb els actuals murs, els diferents
conjunts queden tots lluny de la calçada però al suprimir les parets, creiem convenient
desplaçar alguns d’aquests gronxadors per tal de millorar la seguretat dels usuaris.
La superfície de la plaça, actualment composada per una capa sorrenca i rajola vermella,
també la sotmetrem a un canvi. Si be mantindrem la sorra, ja que és un element del paisatge
de Lleida, en alguns llocs també proposem que entri la gespa i, en les zones que no siguin de
pas preferent, totxana triturada molt fina de tal forma que no sigui un perill pels vianants i no
puguin ser utilitzats, els fragments, per cometre actes vandàlics com trencar vidres o batalles a
cops de pedra entre diferents usuaris. D’aquesta manera, al sòl dels jardins, trobem els tres
elements bàsics de l’horta. La gespa, que representa l’aigua i la vida que ens arriba a través del
riu Segre i els canals construïts per l’home, la sorra com a element distintiu dels diferents
secans que hi ha als voltants de la ciutat i finalment l’argila, que recorda que aquest ha estat el
material primordial emprat en la construcció de la ciutat des de temps immemorables.
També s’ha de considerar que al llarg de tot el local comercial en lloguer que ocupa tota una
de les bandes de la plaça, i preveient que s’hi pugui instal·lar un negoci relacionat amb la
restauració, s’hi ha de contemplar un terra de rajola o empedrat pensat per poder, a l’estiu,
instal·lar una terrassa que donaria un dinamisme a la zona i un constant flux de persones que
ens ajudarien a donar a conèixer l’emplaçament.
Els bancs, estarien disposats de tal forma que des d’allí es poguessin veure les zones de jocs
per poder establir una vigilància natural i d’aquesta manera oferir la possibilitat de controlar en
tot moment els infants i que ells puguin veure que els estàs observant. Aquesta disposició, ens
permetrà també tenir controlades les nostres pertinences. Ens explicarem; si asseguts en un
dels bancs de la plaça, som capaços de controlar l’activitat dels usuaris dels jocs infantils i a la
vegada, podem veure la resta de gent que hi ha seguda als bancs, ens proporciona una
seguretat ja que gràcies a això si algun dels usuaris està patint un furt, un altre ciutadà que es
trobi gaudint de la instal·lació el pot alertar per tal d’evitar la sostracció. A més a més, si el terra
que els rodeja és d’un material que quan algú el trepitja fa soroll, com podria ser per exemple la
totxana triturada, augmentem el nivell d’aquesta vigilància subtil ja que ens n’adonem quan
s’acosta algú encara que no el puguem veure directament.
67

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Al llarg de tota la plaça, hi haurà papereres per tal de que els usuaris llencin allí els residus. La
col·locació d’aquests elements, estarà pensada amb la idea de que es converteixin en quelcom
útil i per tant les instal·larem als costats dels bancs i al costat de la vorera principal que serà la
que es troba alineada amb l’Avinguda Balmes i és on continuarà passant la majoria de la gent.
La il·luminació, és també es tindrà que cuidar especialment ja que en una plaça on abunden
els arbres a la nit serà molt fosca. S’haurà de buscar algun tipus de fanal, que proporcioni la
llum adequada per fer que els jardins siguin totalment útils sense que hi hagi la llum del Sol.
Una proposta que presentem des d’aquí és utilitzar aquells fanals on la bombeta va instal·lada
dins d’un pilar d’acer d’un metre d’alçada i que projecta la llum als 360º gràcies a l’obertura
superior. D’aquesta manera, poden estar distribuïts per tot el parc i brindar una quantitat de
llum subtil però efectiva.
A l’extrem sud-est de l’actual plaça, i actuant com a giravolta per facilitar el canvi de sentit dels
vehicles, trobem la Creu de Terme. Davant la dificultat de poder-la moure en un altre indret,
s’ha decidit d’integrar-la dins la nova vorera ja que compleix perfectament l’alineació del Carrer
Balmes. Aquest fet, suposarà suprimir el canvi de sentit que ara hi ha habilitat en aquell punt
amb la qual cosa els vehicles que vulguin fer aquesta maniobra, tindran que canviar el seu
recorregut i endinsar-se al carrer Torres de Sanui, baixar per Puis XII fins a trobar el Carrer
Ramon i Cajal i encarar la Rambla d’Aragó per arribar, per l’altre costat de la circulació, a la
plaça Pau Casals; amb aquesta nova ruta, incrementem el temps del recorregut en cinc minuts.
Realitzant aquestes reformes de caire estructural, tal i com podem veure al plànol 2, hem
remodelat els Jardins de Pau Casals convertint-los en un espai verd, obert i respectuós amb
l’entorn de la ciutat. A més a més, amb la proposta i incentivació de l’obertura d’un negoci de
restauració als baixos de l’edifici annex a la plaça, facilitem que aquest espai tingui un
dinamisme i un flux de persones que abans no tenia i que de retruc provoquen que aquell espai
deixi de ser considerat com conflictiu ja que l’hem obert a la ciutadania.
Però, tal i com ja s’ha dit en un principi, aquestes mesures urbanístiques no són la panacea a
tots els mals. Si no garantim que en aquest indret hi hagi una neteja constant i efectiva, i que
els veïns de la zona es facin seva la plaça i l’utilitzin a diari, en poc temps tornarà a l’estat
actual però amb un escenari diferent, provocant que tot això proposat serveixi de ben poc.
Aquí, és on entren en joc el que serien les mesures socials; aquestes van orientades a que els
ciutadans coneguin aquest nou indret. Per fer-ho, s’han d’organitzar al nou recinte activitats
multitudinàries i d’aquesta manera garantir una afluència de gent de tota la ciutat que coneixerà
el nou espai. Alguns d’aquests actes podrien ser concerts a la fresca, mercats, cinema a l’aire
lliure, l’inici de la Rua de Carnestoltes, el discurs dels Reis Macs d’Orient, diferents activitats
promogudes des de l’associació de veïns com sopars, lectures de poesia… que no només
proporcionen que la gent conegui aquell indret sinó que també ajuden a crear una vida de barri
més forta que tard o d’hora repercutirà a la millora de la convivència.
68

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
69

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Amb aquesta sèrie de mesures, el que volem aconseguir és canviar l’aspecte visual de la
plaça per fer-la més amena a la població i que sigui un espai més útil del que ho és avui en dia.
No pretenem, amb aquestes actuacions, fer com en altres zones o ciutats que per provocar
que certs col·lectius no s’asseguessin a algun emplaçament a fer tertúlia s’han suprimit els
bancs que hi havia o se n’han instal·lat uns que, pel seu disseny, són incòmodes i no permeten
estar-se llargues estones assegut amb la qual cosa acabes marxant. El que nosaltres volem, és
tot el contrari: Pretenem provocar una afluència de gent a uns jardins que ara per ara estan
oblidats.
Possiblement, aquesta revitalització portarà algun problema de convivència per sorolls o algun
veí que no estarà content ja que pensarà que altres usuaris venen a gaudir d’unes
instal·lacions que pot arribar a sentir com a seves, i per tant les protegeix i les cuida, però
també creiem que els beneficis que s’obtindran seran majors que aquestes possibles molèsties
que, en cas de donar-se, ja estudiaríem com fer-les-hi front.
En definitiva, utilitzant algunes tècniques de geoprevenció com per exemple obrir espais,
eliminar racons o bé millorar la visibilitat de tot un recinte perquè des de qualsevol lloc es pugui
saber en tot moment que passa al teu voltant, igual que en el panòptic de Bentham però sense
utilitzar les mesures inhumanes d’humiliació i extenuació de l’individu engarjolat que ell
proposa, millorar la percepció de seguretat dels usuaris de la Plaça Pau Casals.
4.3. Espais que concentren més delictes a la ciutat de Lleida
Com s’ha explicat al llarg d’aquestes pàgines, un dels dos objectius finals del treball és
localitzar un dels punts de la ciutat de Lleida on s’hi registrin el major nombre de delictes de
caràcter locacional estructural. Un cop trobat l’emplaçament, s’ha de realitzar un anàlisis per
veure quins son els elements urbans o funcionals que ajuden per tal que s’hi puguin cometre
aquests delictes. Un cop detectats, proposarem una reordenació de l’espai, en cas que sigui
necessari, per intentar reduir aquests delictes.
La infracció que tractarem és el Furt 30 i per localitzar els llocs on s’han donat les sostraccions
emprem la base de dades dels Mossos d’Esquadra.
Un cop realitzat el tractament de la base de dades, tal i com s’indica a la metodologia del
treball, hem utilitzat un Sistema d’Informació Geogràfica (ArcMap 9.3) per tal de cartografiar els
furts que han estat denunciats a la ciutat de Lleida l’any 2010.
Com podem veure al mapa 5, els furts s’escampen per tota la ciutat però hi ha certs punts que
destaquen per sobre els altres ja sigui per la quantitat en un mateix lloc o bé per l’aglomeració
de petits punts.
30 Veure pàgina 27.
70

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
El motiu d’aquestes aglomeracions de petits punts, ve donat a que al mapa s’hi registren tots
els furts denunciats a ciutat de Lleida que tenen una localització exacta; com a la base de
dades tenim el carrer i el número de porta on va passar el succés, la cartografia és molt fidel a
la realitat i per això surten tants punts un al costat de l’altre. Depenent de l’exactitud del
denunciant a l’hora de donar les dades a la policia, és possible que dos o més d’aquests punts
que estan junts facin referència al mateix lloc però que en comptes de registrar-se ambdós al
portal 31, un d’ells es va inscriure al 33 formant dos punts en comptes d’un de sol de diferent
grandària. Amb això volem dir que és tant o més important l’acumulació de punts petits en un
espai concret que un gran focus de furts.
D’aquesta manera, a la ciutat de Lleida, veiem que destaquen vuit indrets on hi ha una
concentració elevada de furts. Aquests, assenyalats al mapa 5 amb les sigles A – F,
corresponen a:
Emplaçaments on hi ha una concentració elevada de furts:
A Eix Comercial E Centre Comercial Carrefour
B Aparcament Barris Nord F Carrer Riu Essera
C Hospital Universitari Arnau de Vilanova G Plaça Ricardo Vinyes i voltants
D Camp d’Esports H Estació RENFE.
Si comparem les dades obtingudes l’any 2010 amb les dels estudis anteriors que fan
referència als anys 2005, 2006 i 2007 (mapes 6, 7 i 8) veiem que els hotspots detectats en
aquella investigació, concorden amb els actuals.
És gràcies a aquesta comparativa temporal de l’evolució espacial del furt a la ciutat, que els
investigadors van poder afirmar que estem davant d’un delicte en el qual l’espai més les
funcions urbanes, juguen un paper determinant perquè aquest es pugui desenvolupar de forma
més còmoda en uns llocs que no pas en uns altres. D’aquí les aglomeracions que es mantenen
al llarg del temps encara que hi hagi petites variacions quantitatives.
S’arriba a la conclusió que en espais on hi ha una concentració comercial concreta o bé uns
equipaments que provoquen que la gent estigui més pendent d’altres factors que no pas de les
seves pertinences, hi ha un augment dels furts ja que els lladres poden actuar amb més
tranquil·litat.
Podem exemplificar-ho de diverses formes. En el primer cas, ens trobem amb un recinte
concret, com l’estació de trens o d’autobusos, on s’hi desenvolupa una activitat que garanteix
una continua afluència de persones que estan més pendents dels horaris, la bitlleteria o
l’andana que no vigilar els objectes personals que tenen uns metres més enllà quan han anat a
consultar la pantalla o comprar el bitllet. Aquet moment de descuit, és el que aprofiten els
lladres per sostreure el bé. (Mapa 5, lletra H).
71

Mapa 6: Denúncies per furts a Lleida. Any 2005.
FRAILE, P; BONASTRA, Q; RODRÍGUEZ, G; ARELLA, A. (2010)
73

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Mapa 7: Denúncies per furts a Lleida. Any 2006.
FRAILE, P; BONASTRA, Q; RODRÍGUEZ, G; ARELLA, A. (2010)
74

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Mapa 8: Denúncies per furts a Lleida. Any 2007.
FRAILE, P; BONASTRA, Q; RODRÍGUEZ, G; ARELLA, A. (2010)
75

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
El mateix exemple podem fer servir en un centre comercial on deixes el moneder al carro de
la compra mentre vas a buscar una llauna de tomata amb conserva o dius a la quitxalla que
deixin a l’estanteria el paquet de caramels que han agafat sense permís, instant que baixes la
guàrdia sobre la teva bossa i és aprofitat per poder ser robada. (Mapa 5, lletra E).
L’Eix Comercial, seguiria la mateixa lògica, a l’igual que les zones on s’hi fan els mercats
setmanals com són els pàrquings del Camp d’Esports i del pavelló Barris Nord, on s’instal·len
els paradistes els dijous i dissabtes, respectivament. (Mapa 5, lletres A, B i D).
En el cas de l’Hospital, no és el descuit el que busquen els lladres sinó la confusió i l’estrès
que provoca tenir algú ingressat i que fa que els carteristes pugin desenvolupar-se ja que no
prestes atenció a la bossa de mà sinó a aquella persona que està ingressada. Aquest
emplaçament, també els hi garanteix un flux constant de gent. (Mapa 5, lletra C).
Finalment, trobem una tercera àrea on hi ha una concentració d’oci. Allí els delinqüents
s’aprofiten de la falta d’atenció de la gent per actuar. Aquesta, bé proporcionada per l’ambient
distés i l’aglomeració que es crea mentre fas una copa, instant que s’utilitza per sostreure’t el
que els hi interessa. En aquestes zones, com s’ha pogut comprovar, la majoria dels furts són
jaquetes o bosses, robades per obtenir aparells tecnològics com mòbils o càmeres
fotogràfiques, més que els diners en efectiu. (Mapa 5, lletra G).
Vistos els diferents casos i que la lògica locacional estructural del furt s’explica per una
concentració d’usos del sòl determinada en un espai concret, què podem fer per intentar reduir
aquests índexs?
Una de les coses que veiem de forma clara a l’observar els mapes és que la trama urbana de
la ciutat, per ella mateixa, no és un factor decisiu perquè allí s’hi concentrin els furts, ja que en
els hotspots detectats, la malla de la ciutat no segueix cap patró i és variable d’un lloc a un
altre; carrers estrets a l’Eix Comercial, grans recintes tancats amb el Carrefour, l’Estació del
ferrocarril o l’Hospital, zones d’oci nocturn i diürn amb carrers amples i grans places (Ricardo
Vinyes)…
Així doncs, ens trobem davant d’un tipus de delicte que no s’identifica amb una determinada
estructura de la ciutat sinó en una distribució dels usos del sòl que proporcionen els dos
elements fonamentals per poder perpetrar el furt: molta gent i la distracció d’aquesta en
diferents activitats que els fan descuidar els objectes personals.
Feta aquesta reflexió, no trobem cap mesura urbanística que ens permeti disminuir aquests
actes a nivell de tota la ciutat ja que davant de la gran varietat de tipologia urbana on es
localitzen és impossible proposar reformes que afectin per igual la Plaça Ricardo Vinyes i l’Eix
Comercial ja que morfològicament no tenen cap punt de comparació. S’han de tractar per
separat en cada cas.
76

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Per tal de poder trobar algun element urbà que faciliti el furt, a més de l’esmentada
concentració d’usos, tenim que apropar-nos a un espai concret per tal de poder-lo analitzar a
fons i veure si hi ha algun element que facilita aquest tipus d’acte delictiu.
S’ha de dir, que sí que existeixen mesures, de tipus social, que podríem aplicar a tots els
espais, però no són pròpiament urbanístiques. Aquestes, per posar uns exemples, passarien
per realitzar una major pressió policial a la zona on hi hagi una major concentració de furts, ja
que és impossible estar en tots els llocs alhora, de tal forma que amb presència de policia de
proximitat, s’ eviti el pillatge. Una altra pràctica, seria fer reiterats avisos a la població perquè
tinguin les pertinences vigilades igual que es fa en un aeroport o al Metro de Barcelona.
La contrapartida d’això és que amb la presència de policia no aconsegueixes acabar amb el
furt sinó que el que fas és desplaçar-lo en una altra zona de la ciutat que reuneixi unes
característiques similars i que no estigui vigilat. D’altra banda, amb els avisos constants a la
població, aconseguiràs que aquell lloc que no es considera com conflictiu o perillós, la gent li
acabi agafant por i deixi d’anar-hi.
Per localitzar quin és aquell espai concret de la ciutat que volem estudiar, utilitzarem els
resultats obtinguts dels furts denunciats durant l’any 2010. Com ja s’ha vist anteriorment, a la
ciutat hi ha vuit llocs on hi ha una major concentració de furts, però quin d’aquests escollir per
veure de forma més concreta que hi succeeix?
Si féssim l’elecció pel nombre d’actes que es donen en una de les àrees, la decisió és fàcil de
prendre ja que l’Eix Comercial és el surt més mal parat d’aquesta cartografia, però davant la
complexitat que ell mateix té, morfològicament parlant, se’ns fa impossible d’analitzar-lo com
una sola unitat. El mateix succeeix amb la zona de Ricardo Vinyes i als voltants del Carrer Riu
Essera.
Davant la necessitat d’actuar en un dels focus més grans de delicte, finalment s’ha decidit
actuar sobre l’Eix Comercial però com ja s’ha dit no és factible de poder plantejar un anàlisis i
reforma de tota l’àrea. És per això que de dins de la zona afectada pel furt, escollim el lloc on
n’hi ha una major concentració per poder-lo analitzar i plantejar les reformes corresponents.
Per arribar a localitzar aquest emplaçament, es seguirà la mateixa metodologia que s’ha
seguit per arribar a delimitar la zona d’actuació. Mitjançant una ampliació del mapa 5, podem
arribar a identificar sense problemes els llocs concrets de l’Eix on es donen els furts. Com
podem observar al mapa 9, existeixen quatre punts dins on hi ha una elevada concentració del
furt. Aquests emplaçaments, corroboren la teoria que els furts es concentren en aquells llocs on
hi ha una gran afluència de gent i que estan descuidats fent altres activitats i deixen de banda
els seus objectes personals.
Com arribem a aquesta conclusió? Analitzant el que hi ha en aquests quatre focus. De Nord a
Sud, el primer lloc on hi ha un nombre significatiu de furts és a l’inici de la Plaça Sant Joan
77

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
(Punt A); allí hi trobem una zona on hi ha una gran afluència de gent ja que hi ha dos botigues
de roba prêt-à-porter molt concorregudes per les noies lleidatanes: L’Sfera i el Bershka. Uns
metres més avall, i seguint el Carrer Major, ens trobem amb el Punt B, on també trobem una
altra botiga de roba adreçada a les noies adolescents anomenada Pimkie i també hi ha una
petita plaça on els compradors poden gaudir d’un descans mentre agafen força per continuar
gastant. El tercer focus (Punt C), coincideix amb un tram de carrer on hi ha un gran nombre de
petits establiments però molt concorreguts per la societat lleidatana, dedicats bàsicament a la
venda de roba i calçat encara que també podem trobar òptiques, farmàcies, botigues
d’electrònica… i finalment, el Punt D, on hi ha una major concentració de furts és a
l’encreuament del Carrer Cavallers amb el Carrer Major on s’hi localitzen els locals més
importants de tot l’Eix Comercial: El Zara i el Mango. A més a més, al final del Carrer Cavallers,
hi ha una de les passarel·les que creuen el riu Segre amb la qual cosa aquest xamfrà
coincideix amb el lloc on hi ha més afluència de gent.
Així doncs, ens trobem amb una zona dedicada exclusivament al sector terciari i on els majors
índexs de furts es donen davant de les botigues que es dediquen a la venta de roba i dirigida
als adolescents, cosa que ens confirma la teoria de la concentració d’usos i el descuit ja que
són els joves en aquesta edat els que no presten tanta atenció als bens personals i per tant el
públic més vulnerable al furt.
Vistos aquests quatre indrets, tots ells compleixen amb les mateixes característiques: són un
lloc de pas, on hi ha botigues, una afluència molt gran de gent, trams de carrers on hi ha
carrerons perpendiculars que en cas de detecció del furt permeten una fugida fàcil… però de
tots ells, n’hi ha un que és especial. L’encreuament del Carrer Major amb el Carrer Cavallers.
Ens fixem més en aquest indret que no en els altres per la raó que és un lloc on hi ha una
afluència de gent molt més elevada que a la resta dels enclavaments detectats. La raó, resideix
en l’explicació que la part baixa del carrer Cavallers, s’utilitza com a accés a l’Eix Comercial ja
que comunica directament l’Avinguda Blondel, l’Avinguda de Madrid i la passarel·la Liceu
Escolar que uneix el Barri de Cappont amb el Centre Històric. A més a més, en aquest punt hi
ha els tres pàrquings subterranis que donen cobertura a l’Eix. El pàrquing sota la Plaça Blas
Infante (comunicada amb l’eix a través de la passarel·la) i l’aparcament subterrani de Blondel.
Això proporciona que un gran nombre de gent accedeixi per aquest punt a la zona de botigues
i a més a més, s’accentua per la presència de les franquícies: Zara, Mango, Women’secret,
Multi òptiques Lux i Massimo Dutti que proporciona un gran nombre de clients per mirar els
aparadors o accedir a realitzar les compres.
78

Encreuament del Carrer Cavallers, al front, amb el Carrer Major ,talla de dreta a esquerra. El noi de la samarreta roja i
la noia de blau, estan al centre de la intersecció.
Vista de la cruïlla des del Carrer Major. La parella de la noia de blau i el noi de roig, continuen al centre de
l’encreuament.
80

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
Tal i com podem apreciar a les fotografies, es tracta d’un encreuament simple, on no hi ha
elements de mobiliari urbà enmig de la via i on gairebé sempre hi ha un cotxe patrulla, encara
que pocs cops hi ha agents visibles. Així doncs, les característiques d’aquest espai no ens
donen cap pista del perquè hi ha allí aquella concentració de furts i l’explicació passa altre cop
per la concentració d’usos que fa que proporcioni unes facilitats que no es troben en un altre
lloc perquè allí s’hi perpetrin més furts que en qualsevol altra zona urbana de l’Eix Comercial.
Per intentar resoldre aquesta situació, podem plantejar la diversificació d’usos del sòl però
aquesta proposta és utòpica ja que aquest enclavament ha estat molt concorregut
comercialment parlant des d’època medieval, quan ja era un punt d’accés a les Muralles que
tancaven la ciutat.
Davant la dificultat d’emprendre reformes urbanes per dificultar el furt, el que podem proposar
són accions socials que compleixin amb el mateix objectiu. Aquestes, passarien per avisar a la
població i fer canviar els hàbits de la gent amb simples fets com guardar els diners i el moneder
o cartera a l’interior de les botigues en comptes de fer-ho al carrer, així evites que els
carteristes vegin on te la guardes; portar la bossa en un lloc visible i tancar les cremalleres per
dificultar l’accés a l’interior; vigilar la compra que acabes de fer perquè no te la robin… Accions
molt lògiques però que la gent no fa, com s’ha pogut copsar in situ i que afavoreixen que els
delinqüents puguin cometre el furt amb més facilitats.
Aquestes accions de conscienciació, també es podrien ajudar amb la presència de policies de
paisà que actuessin com a clients de les botigues i que, a propòsit provoquessin de ser robats
per identificar als tallabosses i d’aquesta manera, poder fer detencions preventives els dies de
màxima afluència de compradors a l’Eix com poden ser els dies de Rebaixes o durant la
Campanya de Nadal.
La contrapartida d’aquestes actuacions, és que no aconseguiran eradicar el furt a la ciutat de
Lleida, sinó que simplement el que faran és desplaçar aquesta activitat o bé fer que es
converteixi en una altra com podria ser el robatori a l’interior de vehicles. D’es d’aquí, creiem
que el més convenient seria analitzar el perquè hi ha furt i començar a lluitar contra el delicte
per la base i no només actuant a la punta de l’iceberg que és el fet del robatori. Si no ataquem
el problema des de la base, no solucionarem mai l’assumpte. El problema, és a l’origen. Perquè
la gent es dedica al furt? Que podem fer com a societat per evitar que hi hagi aquesta gent que
es dediqui a robar per viure?
Aquestes són les preguntes mare que de ben segur molta gent voldria arribar a contestar ja
que seria la forma de minimitzar aquesta pràctica.
81

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
5. Conclusions
Tal i com hem pogut veure al llarg d’aquestes pàgines, la temàtica del delicte i el conflicte no
s’ha tractat sempre de la mateixa forma.
En l’estat de la qüestió, s’ha pogut copsar com cada moviment epistemològic influenciava de
forma molt clara a les posicions que els autors, posicionats dins de cadascun d’aquestes
corrents, tenien sobre com s’havia de tractar el conflicte i el delicte i quina era la causa que
l’originava.
Hem pogut veure els principis de la cartografia social, de la qual el delicte en formava part, i
com s’ha arribat fins als nostres dies on autors comencen a plantejar de “lluitar” contra
aquestes conductes utilitzant la forma de l’espai.
Tota aquesta evolució, ens ha portat a realitzar una petita investigació a la ciutat de Lleida en
la qual s’ha detectat un indret percebut com conflictiu i un altre que acumulava un nombre
ressaltant de denúncies per furt i plantejar-nos si l’espai era el desencadenant d’aquests dos
problemes.
En el primer cas, a la Plaça Pau Casals, és obvi que la forma urbana és la màxima exponent
de que aquell indret sigui considerat pels ciutadans com un dels llocs més conflictius de la
ciutat.
Aquesta claredat, no es trasllada tant directament al segon punt de la ciutat, on els furts es
donen a plena llum de dia, amb un trànsit continu de gent, amb una bona il·luminació i amb una
percepció gairebé nul·la d’inseguretat a l’encreuament del C/Cavallers amb el C/Major.
Finalment, hem vist que els furts es donen allí, no tant per la forma de l’espai sinó pels usos
que aquest té. Davant d’això, hem desistit de realitzar alguna reforma urbana que ho pugui
dificultar, ja que no tindria sentit de ser i no quallaria a l’imaginari de la societat lleidatana.
És per això, que les solucions als dos problemes identificats, són tant diferents les unes de les
altres. Si en un primer moment, defensem un canvi radical de la Plaça perquè aquesta deixes
de percebre’s com un lloc perillós, en el segon deixem de banda les reformes morfològiques
per centrar-nos més en el que podem anomenar reformes de caire social.
En definitiva, i com a idea final, no es pot dictar una sentència comuna per tots els problemes.
S’han d’analitzar cadascun dels llocs de forma individual per trobar una solució, molts cops
única i concreta, per cada espai ja que cada lloc és diferent i té les seves característiques.
82

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
6. Valoració personal
Arribats en aquest punt, i per concloure el Treball de Fi de Grau, toca fer una valoració final
de tot plegat.
En quant al Treball de Fi de Grau, com ja n’he parlat anteriorment, penso que ha de servir a
l’alumne per desenvolupar el seu primer treball d’investigació i no tant sols per elaborar un estat
de la qüestió.
Partint des d’aquest principi, crec que s’ha aconseguit l’objectiu que ens vam marcar en un
primer moment.
Tal i com s’ha pogut veure al llarg d’aquestes pàgines, hem arribat a construir un treball on hi
ha dos punts ben diferents. Per una banda, un exhaustiu estat de la qüestió on repassem com
s’ha estudiat el conflicte, el delicte i els inicis de la geoprevenció, que és el que se’ns
demanava des de la Facultat de Lletres, però com creiem firmament que un projecte final ha de
ser una iniciació al món científic, s’ha afegit un segon bloc on plantegem una petita investigació
que ens porta a unes conclusions que tenen una utilitat directa a la societat ja que podem
pensar concebre l’espai de tal forma que no proporcioni, per ell mateix, una sensació
d’inseguretat a la població que l’ha d’utilitzar.
Segurament que podent arribar a ser molt millor, he de dir que estic content de la feina feta i a
més crec, sincerament, que és una tasca que ha de continuar en els futurs plans d’estudi ja que
és una font per aprendre sobre aquell tema que, dins la Geografia, t’apassiona.
Ara bé, com tot en aquesta vida, sempre hi ha un però. No ha estat tot flors i violes. A l’igual
que saber veure el costat positiu de realitzar un treball d’aquestes característiques, no podia
acabar la opinió sobre la feina sense anomenar allò que crec que és millorable. Com ja he dit,
animo a que les futures promocions de geògrafs de la UdL, realitzin una tasca similar perquè et
nodreix com a professional i com a persona, acumulant una gran quantitat de coneixements i
experiències, però d’es d’aquí també m’agradaria criticar la forma com ha estat plantejada la
realització del TFG.
Sense ànims d’ofendre a ningú, i convençut que la meva feina és molt millorable, crec que és
molt complicat realitzar un bon treball si l’has de desenvolupar mentre assisteixes a classes, fas
treballs per les altres assignatures, estudies pels exàmens finals o tens sortides per veure
territori. Com no parlo de suprimir aquestes activitats, que es proposen des de les diferents
assignatures o des del Departament de Geografia, i a vegades encara són poques les sortides
de camp que es realitzen, penso que s’hauria de buscar un sistema que fes compatible el
redactar el treball sense que coincidís amb els horaris lectius ja sigui aplaçant, com és el cas, la
data d’entrega o bé iniciant el treball durant el tercer curs per d’aquesta manera tenir un
període de vacances estiuenques per poder-lo desenvolupar i tenir tot el curs acadèmic, on
tens un contacte directe amb els professors, per perfilar-lo i donar-li els últims retocs, cosa que
és complicat de dur a terme durant l’agost del mateix curs que entregues el Treball.
83

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
D’altra banda, pel que fa a la vida a la Universitat, crec que ha estat una experiència que mai
a la vida tornaré a repetir o almenys a gaudir de la forma que ho he fet aquests quatre anys.
Arribar per primer cop a la Facultat de Lletres, és quelcom que mai hagués pensat uns cursos
abans del 2007, quan vaig començar Geografia a la UdL.
Tot i l’entusiasme inicial, el camí per arribar fins aquí no ha estat pas senzill. Els primers
exàmens, els treballs que ara revises i penses “ Com he pogut escriure jo això? Si fos el
professor em suspendria!!”, aquelles assignatures complicades, aquelles altres que ens
matriculem tots per tal de fer poca feina i obtenir els crèdits… tants i tants moments viscuts al
llarg d’aquests quatre anys que s’estan acabant a mesura que arribem al final d’aquesta frase.
84

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
6. Bibliografia
BENTHAM, J. (1985): El Panòptic. Clàssics del Pensament Modern. Barcelona, Edicions 62.
BONASTRA, Q.: ¿Calles peligrosas? Morfologías del delito. Scripta Nova. Revista Electrónica
de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2008,
vol. XII, núm. 270 (13). [ISSN: 1138-9788]
BOOTH, A (1981, febrer).: El ambiente construido, disuasivo del delito: Un replanteamiento del
. Criminology, vol: 18, nº: 4, pp: 557-570.
BYRNE, J. (2007): Crime prevention through Enviroment Design. Guidelines for Queensland.
Part A: Essential Features of safer places. Queensland Government.
CAPEL ,H; URTEAGA, J.L. (1982): Las nuevas geografías. Temas Clave. Barcelona, Salvat
Editores.
FRAILE, P. (2003): La organización del espacio y el control de los individuos a: Sistema Penal
y Problemas Sociales. a BERGALLI, ROBERTO (2003): Sistema penal y problemes socialies.
València, Tirant lo Blanch. pp.: 167 – 207.
FRAILE, P. (2007): La percepción de seguridad: entre el delito, el conflicto y la organización
del espacio. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona:
Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2007, vol. XI, núm. 245 (62).
http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-24562.htm> [ISSN: 1138-9788].
FRAILE, P. (2011): Delito, represión y percepción de seguridad: la intervención territorial y el
conflicto. Instituto Internacional de Sociología Jurídica de Oñati, Vol.: 1, No: 2.
FRAILE, P.; BONASTRA, Q.: Espacio, delincuencia y seguridad: Hacia el diseño de un modelo
de análisis territorial. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles. En prensa.
FRAILE, P; BONASTRA, Q; RODRÍGUEZ, G; ARELLA, A. (2010): Seguridad, temores y
paisaje urbano. La estrella polar. Barcelona, Edicions del Sebal.
FRAILE, P; BONASTRA, Q; RODRÍGUEZ, G; ARELLA, A; LUQUE, E. (2009): Delicte, conflicte
i sensació de seguretat a Lleida. Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida.
GUERRY, A.M. (1833): Essai sur la statistique morale de la France. Paris: Crochard
HERNANDO SANZ, F.J. (1999): Espacio y delincuencia. Madrid, Consejo Económico y Social,
Comunidad de Madrid.
HERNANDO SANZ, F.J.: Diferentes tipos de espacios delictivos en el municipio de Madrid.
Real Sociedad Geografica. Madrid, Boletin de la RSG, nº: 137-138, 2001-2002, pp: 203-216.
HERNANDO SANZ, Felipe. La seguridad en las ciudades: el nuevo enfoque de la
geoprevención. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales.
Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2008, vol. XII, núm. 270 (14).
[ISSN: 1138-9788].
85

Arnau Gené Solsona Universitat de Lleida Promoció 2011
KAWACHI, I.; KENNEDY, B.P.; WILKINSON, R.G. (1999): Crime: Social disorganization and
relative deprivation. Social Science & Medicine nº: 48, pp: 719-731.
LUQUE, E. (2011): Encuesta de Seguridat Pública y de Victimación de Lleida, Girona i
Tarragona. Edición 2011. Informe previ del resultat de l’enquesta a la ciutat de Lleida.
NEWMAN, O. (1996): Creating Defensible Space. Washington D.C.: U.S. Department of
Housing and Urban Development. Office of Policy Development and Research.
NEWMAN, OSCAR (1971): Defensible Space: People and design in the violent city. London:
Architectural Press.
RAU, M.: Recomendaciones para nuevos desarrollos urbanos seguros. Incorporación del
CPTED en nuevos desarrollos urbanos. Madrid: Ciudades, urbanismo y seguridad.
Observatorio de la Seguridad. Ayuntamiento de Madrid Area de Gobierno de Seguridad y
Servicios a La Comunidad. Coordinación General de Seguridad.
ROBERT J. SAMPSON; W. BYRON GROVES (1989, Gener): Community Structure and
Crime: Testing Social-Disorganization Theory. American Journal of Sociology, Vol: 94, No: 4,
pp: 774-802.
Robert J. Sampson; W. Byron Groves: Community Structure and Crime: Testing Social-
Disorganization Theory. American Journal of Sociology, Vol. 94, No. 4 (Jan., 1989), pp. 774-
802.
STEPHENS, R.: Espacio Urbano, delito y prevención. Madrid: Ciudades, urbanismo y
seguridad. Observatorio de la Seguridad. Ayuntamiento de Madrid Area de Gobierno de
Seguridad y Servicios a La Comunidad. Coordinación General de Seguridad.
86

Annex 1
1

3
S3 Em pot dir l’edat i el sexe de totes les persones que viuen en aquesta llar, DE MÉS GRAN A MÉS
JOVE?
PERSONA EDAT SEXE
A. ___________________________________________________________
B. ___________________________________________________________
C. ___________________________________________________________
D. ___________________________________________________________
E. ___________________________________________________________
F. ___________________________________________________________
G. ___________________________________________________________
H. ___________________________________________________________
I. ___________________________________________________________
J. ___________________________________________________________
Persones de 16 anys o més que conviuen en el
domicili
Xifra final del número d’identificació d’enquesta
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2
3 1 2 3 1 2 3 1 2 3 1
4 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3
5 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3
6 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1
7 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4
8 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6
9 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7
10 o més 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7
S4 Persona seleccionada: ....................................................................
Sexe persona seleccionada ............................................................
Edat persona seleccionada.............................................................
Podria parlar amb [PERSONA SELECCIONADA]?
[SI NO ÉS POSSIBLE EN AQUEST MOMENT] En quin moment podria trobar-la?
Anoteu dia i hora:

4
“VICTIMITZACIÓ”
RECORD ESPONTANI
E1 Recorda si l’any passat (2010) va ser víctima d’algun delicte (robatori, atracament, agressió, …)?
SI........... 1
NO......... 2 (PASSEU A V1)
E2 Quin? (OPCIONS EN FORMA D’ARBRE) (RESPOSTA ESPONTÀNIA)
a) VEHICLE
1. Robatori del vehicle
2. Intent de robatori del vehicle
3. Robatori d’objectes de l’interior del vehicle
4. Robatori d’accessoris del vehicle
5. Destrossa d’objectes o d’accessoris del vehicle
b) DOMICILI
6. Robatori al domicili
7. Intent de robatori al domicili
8. Destrosses al domicili
d) COMERÇOS, BOTIGUES, NEGOCIS
9. Atracament al comerç o empresa
10. Intent d’atracament al comerç o empresa
11. Robatori al comerç o empresa
12. Intent de robatori al comerç o empresa
13. Destrossa al comerç, empresa o als productes
f) SEGURETAT PERSONAL
14. Atracament
15. Intent d’atracament
16. Estrebada o “tirón”
17. Intent d’estrebada o “tirón”
18. Robatori de bossa o cartera
19. Intent de robatori de bossa o cartera
20. Robatori del telèfon mòbil
21. Intent de robatori del telèfon mòbil
22. Agressió física
23. Intent d’agressió física
24. Amenaces, coaccions o intimidacions
g) ALTRES
25. ALTRES (ESPECIFIQUEU ________________________)

7
ROIV7 [SI ROIV5 ≠ LLEIDA], A quina part del municipi va passar? (LLEGIU)
Al centre .............................................................. 1
A la resta del casc urbà ....................................... 2
A la perifèria o als afores del municipi ................ 3
En una urbanització ............................................. 4
NS/NC ................................................................. 9
ROIV8 [SI ROIV5 = CATALUNYA] On va passar? (LLEGIU)
En un pàrquing .................................................... 1
Al carrer ............................................................... 2
En un descampat ................................................ 3
En un altre lloc (ESPECIFIQUEU: ___________) 4
NS/NC ................................................................. 9
ROIV9 En quant valora econòmicament el que li van robar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
ROIV10 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
ROIV11 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99
ROIV12 Ha recuperat el que li van robar?
SI ............... 1
NO ............. 2

9
RAV7 [SI RAV5 ≠ LLEIDA], A quina part del municipi va passar? (LLEGIU)
Al centre .............................................................. 1
A la resta del casc urbà ....................................... 2
A la perifèria o als afores del municipi ................ 3
En una urbanització ............................................. 4
NS/NC ................................................................. 9
RAV8 [SI RAV5 = CATALUNYA] On va passar? (LLEGIU)
En un pàrquing .................................................... 1
Al carrer ............................................................... 2
En un descampat ................................................ 3
En un altre lloc (ESPECIFIQUEU: ___________) 4
NS/NC ................................................................. 9
RAV9 En quant valora econòmicament el que li van robar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
RAV10 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
RAV11 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99
RAV12 Ha recuperat el que li van robar?
SI ............... 1
NO ............. 2

11
RV7 [SI RV5 ≠ LLEIDA], A quina part del municipi va passar? (LLEGIU)
Al centre .............................................................. 1
A la resta del casc urbà ....................................... 2
A la perifèria o als afores del municipi ................ 3
En una urbanització ............................................. 4
NS/NC ................................................................. 9
RV8 [SI RV5 = CATALUNYA] On va passar? (LLEGIU)
En un pàrquing .................................................... 1
Al carrer ............................................................... 2
En un descampat ................................................ 3
En un altre lloc (ESPECIFIQUEU: ___________) 4
NS/NC ................................................................. 9
RV9 En quant valora econòmicament el que li van robar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
RV10 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
RV11 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99
RV12 Ha recuperat el que li van robar?
SI ............... 1
NO ............. 2

13
IRV7 [SI IRV5 ≠ LLEIDA], A quina part del municipi va passar? (LLEGIU)
Al centre .............................................................. 1
A la resta del casc urbà ....................................... 2
A la perifèria o als afores del municipi ................ 3
En una urbanització ............................................. 4
NS/NC ................................................................. 9
IRV8 [SI IRV5 = CATALUNYA] On va passar? (LLEGIU)
En un pàrquing .................................................... 1
Al carrer ............................................................... 2
En un descampat ................................................ 3
En un altre lloc (ESPECIFIQUEU: ___________) 4
NS/NC ................................................................. 9
IRV9 En quant valora econòmicament el que li van destrossar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
IRV10 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
IRV11 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99

15
DV7 [SI DV5 ≠ LLEIDA], A quina part del municipi va passar? (LLEGIU)
Al centre .............................................................. 1
A la resta del casc urbà ....................................... 2
A la perifèria o als afores del municipi ................ 3
En una urbanització ............................................. 4
NS/NC ................................................................. 9
DV8 [SI DV5 = CATALUNYA] On va passar? (LLEGIU)
En un pàrquing .................................................... 1
Al carrer ............................................................... 2
En un descampat ................................................ 3
En un altre lloc (ESPECIFIQUEU: ___________) 4
NS/NC ................................................................. 9
DV9 En quant valora econòmicament el que li van destrossar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
DV10 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
DV11 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99

17
“DOMICILI 1 – RH”
ROBATORI AL DOMICILI
Fins a tres fets (omplir un document per cadascun dels fets més importants, per ordre
d’importància)
Omplir per l’enquestadora:
1r fet més important 1
2n fet més important 2
3r fet més important 3
Ara parlarem del / dels robatori al domicili que li ha / han passat durant l’any 2010. (SI HI HA MÉS D’1,
PREGUNTAR PRIMER PEL MÉS IMPORTANT)
RH2 Quan li va passar ho va considerar un fet delictiu?
SI .............. 1
NO ............ 2
RH3 En quin mes de l’any va passar?
__ __ Altres codis: NS/NC = 99
(SI CODI 99=NS/NC) Podria especificar quina època de l’any era o alguna data assenyalada
propera al moment en el que va passar el fet?
...........................................................
RH4 En quant valora econòmicament el que li van robar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
RH5 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
RH6 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99
RH7 Ha recuperat el que li van robar?
SI ............... 1
NO ............. 2

18
“DOMICILI 2 – IRH”
INTENT DE ROBATORI AL DOMICILI
Fins a tres fets (omplir un document per cadascun dels fets més importants, per ordre
d’importància)
Omplir per l’enquestadora:
1r fet més important 1
2n fet més important 2
3r fet més important 3
Ara parlarem del / dels intent robatori al domicili que li ha / han passat durant l’any 2010. (SI HI HA
MÉS D’1, PREGUNTAR PRIMER PEL MÉS IMPORTANT)
IRH2 Quan li va passar ho va considerar un fet delictiu?
SI .............. 1
NO ............ 2
IRH3 En quin mes de l’any va passar?
__ __ Altres codis: NS/NC = 99
(SI CODI 99=NS/NC) Podria especificar quina època de l’any era o alguna data assenyalada
propera al moment en el que va passar el fet?
...........................................................
IRH4 En quant valora econòmicament el que li van destrossar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
IRH5 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
IRH6 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99

19
“DOMICILI 3 – DH”
DESTROSSES AL DOMICILI
Fins a tres fets (omplir un document per cadascun dels fets més importants, per ordre
d’importància)
Omplir per l’enquestadora:
1r fet més important 1
2n fet més important 2
3r fet més important 3
Ara parlarem de les destrosses al domicili que li ha / han passat durant l’any 2010. (SI HI HA MÉS D’1,
PREGUNTAR PRIMER PEL MÉS IMPORTANT)
DH2 Quan li va passar ho va considerar un fet delictiu?
SI .............. 1
NO ............ 2
DH3 En quin mes de l’any va passar?
__ __ Altres codis: NS/NC = 99
(SI CODI 99=NS/NC) Podria especificar quina època de l’any era o alguna data assenyalada
propera al moment en el que va passar el fet?
...........................................................
DH4 En quant valora econòmicament el que li van destrossar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
DH5 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
DH6 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99

21
”BOTIGA 1 - AN”
ATRACAMENT A L’ESTABLIMENT
Fins a tres fets (omplir un document per cadascun dels fets més importants, per ordre
d’importància)
Omplir per l’enquestadora:
1r fet més important 1
2n fet més important 2
3r fet més important 3
Ara parlarem del/dels atracament a l’establiment que li ha / han passat l’any passat (2010) (SI HI HA
MÉS D’1, PREGUNTAR PRIMER PEL MÉS IMPORTANT)
AN2 A quin dels seus establiments o negocis s’està referint?
Botiga .................................................... 1
Altres negocis (taller, empresa, etc) ..... 2
AN3 Quan li va passar ho va considerar un fet delictiu?
SI ............... 1
NO ............. 2
AN4 En quin mes de l'any va passar?
__ __ Altres codis: NS/NC = 99
(SI CODI 99=NS/NC) Podria especificar quina època de l'any era o alguna data assenyalada
propera al moment en el que va passar el fet? ...........................................................
AN5 En quant valora econòmicament el que li van robar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
AN6 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
AN7 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99
AN8 Ha recuperat el que li van robar?
SI ............... 1
NO ............. 2

22
”BOTIGA 2 -IAN”
INTENT D’ATRACAMENT A L’ESTABLIMENT
Fins a tres fets (omplir un document per cadascun dels fets més importants, per ordre
d’importància)
Omplir per l’enquestadora:
1r fet més important 1
2n fet més important 2
3r fet més important 3
Ara parlarem del/dels intent d’atracament a l’establiment que li ha / han passat l’any passat (2010) (SI
HI HA MÉS D’1, PREGUNTAR PRIMER PEL MÉS IMPORTANT)
IAN2 A quin dels seus establiments o negocis s’està referint?
Botiga .................................................... 1
Altres negocis (taller, empresa, etc) ..... 2
IAN3 Quan li va passar ho va considerar un fet delictiu?
SI ............... 1
NO ............. 2
IAN4 En quin mes de l'any va passar?
__ __ Altres codis: NS/NC = 99
(SI CODI 99=NS/NC) Podria especificar quina època de l'any era o alguna data assenyalada
propera al moment en el que va passar el fet? ...........................................................
IAN5 En quant valora econòmicament el que li van destrossar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
IAN6 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
IAN7 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99

23
”BOTIGA 3 - RN”
ROBATORI A L’ESTABLIMENT
Fins a tres fets (omplir un document per cadascun dels fets més importants, per ordre
d’importància)
Omplir per l’enquestadora:
1r fet més important 1
2n fet més important 2
3r fet més important 3
Ara parlarem del/dels robatori a l’establiment que li ha / han passat l’any passat (2010) (SI HI HA MÉS
D’1, PREGUNTAR PRIMER PEL MÉS IMPORTANT)
RN2 A quin dels seus establiments o negocis s’està referint?
Botiga .................................................... 1
Altres negocis (taller, empresa, etc) ..... 2
RN3 Quan li va passar ho va considerar un fet delictiu?
SI ............... 1
NO ............. 2
RN4 En quin mes de l'any va passar?
__ __ Altres codis: NS/NC = 99
(SI CODI 99=NS/NC) Podria especificar quina època de l'any era o alguna data assenyalada
propera al moment en el que va passar el fet? ...........................................................
RN5 En quant valora econòmicament el que li van robar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
RN6 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
RN7 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99
RN8 Ha recuperat el que li van robar?
SI ............... 1
NO ............. 2

24
”BOTIGA 4 - IRN”
INTENT DE ROBATORI A L’ESTABLIMENT
Fins a tres fets (omplir un document per cadascun dels fets més importants, per ordre
d’importància)
Omplir per l’enquestadora:
1r fet més important 1
2n fet més important 2
3r fet més important 3
Ara parlarem del/dels intent de robatori a l’establiment que li ha / han passat l’any passat (2010) (SI HI
HA MÉS D’1, PREGUNTAR PRIMER PEL MÉS IMPORTANT)
IRN2 A quin dels seus establiments o negocis s’està referint?
Botiga .................................................... 1
Altres negocis (taller, empresa, etc) ..... 2
IRN3 Quan li va passar ho va considerar un fet delictiu?
SI ............... 1
NO ............. 2
IRN4 En quin mes de l'any va passar?
__ __ Altres codis: NS/NC = 99
(SI CODI 99=NS/NC) Podria especificar quina època de l'any era o alguna data assenyalada
propera al moment en el que va passar el fet? ...........................................................
IRN5 En quant valora econòmicament el que li van destrossar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
IRN6 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
IRN7 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99

25
”BOTIGA 5 - DN”
DESTROSSES A L’ESTABLIMENT O ALS PRODUCTES
Fins a tres fets (omplir un document per cadascun dels fets més importants, per ordre
d’importància)
Omplir per l’enquestadora:
1r fet més important 1
2n fet més important 2
3r fet més important 3
Ara parlarem de les destrosses a l’establiment o als productes que li ha / han passat l’any passat
(2010) (SI HI HA MÉS D’1, PREGUNTAR PRIMER PEL MÉS IMPORTANT)
DN2 A quin dels seus establiments o negocis s’està referint?
Botiga .................................................... 1
Altres negocis (taller, empresa, etc) ..... 2
DN3 Quan li va passar ho va considerar un fet delictiu?
SI ............... 1
NO ............. 2
DN4 En quin mes de l'any va passar?
__ __ Altres codis: NS/NC = 99
(SI CODI 99=NS/NC) Podria especificar quina època de l'any era o alguna data assenyalada
propera al moment en el que va passar el fet? ...........................................................
DN5 En quant valora econòmicament el que li van destrossar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
DN6 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
DN7 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99

43
IRTP8 [SI IRTP5 = CATALUNYA] Com era el lloc on va passar? (RESPOSTA ESPONTÀNIA)
Un carrer transitat ................................1
Un carrer amb poca gent ....................2
Una plaça.............................................3
Un parc públic o un descampat ...........4
Un centre comercial o un espai lúdic ..5
Una estació, una parada, un aeroport .6
IRTP9 En quant valora econòmicament el que li van destrossar?
_ _ _ . _ _ _ euros
_ _ _ . _ _ _ . _ _ _ pessetes
NS/NC = 99
Dins del metro, el tren, l'autobús ......... 7
A casa seva ........................................ 8
A casa d'una altra persona .................. 9
En un altre lloc (ESPECIFIQUEU:
________________________) .......... 10
NS/NC ................................................. 99
IRTP10 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
IRTP11 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99
IRTP13 [SI IRTP5 = CATALUNYA] Va poder veure els delinqüents / els lladres?
SI ............... 1
NO ............. 2 (FI D’AQUEST DOCUMENT)
IRTP14 [SI IRTP13 = SI], Quantes persones eren?
__ __ NS/NC = 99
IRTP15 [SI IRTP13 = SI], Entre els delinqüents hi havia … ?
SÍ NO NS/NC
A-Nens o adolescents 1 2 [9]
B-Joves 1 2 [9] (IMPEDIR A i B i C = 0)
C-Adults 1 2 [9]
IRTP16 [SI IRTP13 = SI], Entre els delinqüents hi havia … ?
SÍ NO NS/NC
A-Noies o dones 1 2 [9]
B-Nois o homes 1 2 [9] (IMPEDIR A i B= 0)
IRTP18 [SI IRTP13 = SI], Tenien alguna característica especial? Alguna cosa que a vostè li cridés
l’atenció?
SI .............. 1 Quina? ____________________________________
NO ............ 2
NS/NC ....... 9

45
AFP7 [SI AFP5 ≠ LLEIDA]A quina part del municipi va passar? (LLEGIU)
Al centre ................................................................ 1
A la resta del casc urbà.......................................... 2
A la perifèria o als afores del municipi .................. 3
En una urbanització............................................... 4
NS/NC ................................................................... 9
AFP8 [SI AFP5 = CATALUNYA] Com era el lloc on va passar? (RESPOSTA ESPONTÀNIA)
Un carrer transitat ................................1
Un carrer amb poca gent ....................2
Una plaça.............................................3
Un parc públic o un descampat ...........4
Un centre comercial o un espai lúdic ..5
Una estació, una parada, un aeroport .6
Dins del metro, el tren, l'autobús ......... 7
A casa seva ........................................ 8
A casa d'una altra persona .................. 9
En un altre lloc (ESPECIFIQUEU:
________________________) .......... 10
NS/NC ................................................. 99
AFP10 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) les molèsties que li va ocasionar aquest fet.
__ __ NS/NC = 99
AFP11 Valori de 0 (gens) a 10 (moltíssim) com li va afectar psicològicament el fet.
__ __ NS/NC = 99
AFP13 [SI AFP5 = CATALUNYA] Va poder veure els agressors?
SI ............... 1
NO ............. 2 (FI D’AQUEST DOCUMENT)
AFP14 [SI AFP13 = SI], Quantes persones eren?
__ __ NS/NC = 99
AFP15 [SI AFP13 = SI], Entre els agressors hi havia … ?
SÍ NO NS/NC
A-Nens o adolescents 1 2 [9]
B-Joves 1 2 [9] (IMPEDIR A i B i C = 0)
C-Adults 1 2 [9]
AFP16 [SI AFP13 = SI], Entre els agressors hi havia … ?
SÍ NO NS/NC
A-Noies o dones 1 2 [9]
B-Nois o homes 1 2 [9] (IMPEDIR A i B= 0)
AFP17 [SI AFP13 = SI], Portaven algun tipus d’arma?
SI ....................... 1
NO ..................... 2
NS/NC ................ 9
AFP18 [SI AFP13 = SI], Tenien alguna característica especial? Alguna cosa que a vostè li cridés
l’atenció?
SI ....................... 1 Quina? ____________________________________
NO ..................... 2
NS/NC ................ 9
AFP19 [SI AFP13 = SI] Coneixia vostè els agressors?
Sí, però poc ........ 1
Sí, bastant........... 2
No ...................... 3
NS/NC ................ 9

50
”PERCEPCIÓ DE LA SEGURETAT”
PS1 També voldríem parlar de les seves opinions en relació a la seguretat. Valori en una escala de 0
(mínim) a 10 (màxim) el nivell de seguretat que hi ha...
A- Al seu barri .................................. __ __ NS/NC = 99
B- Al seu municipi ............................ __ __ NS/NC = 99
C- Al seu carrer ................................ __ __ NS/NC = 99
PS2 Quina és la seva opinió sobre l'evolució de la seguretat al seu barri en l'últim any (2010)?
Ha millorat ....................................... 1
Segueix igual ................................... 2
Ha empitjorat .................................. 3
[NO LLEGIU] NS/NC ....................... 9
PS3 I com creu que evolucionarà la seguretat al seu barri en el proper any? (LLEGIU)
Millorarà ........................................... 1
Seguirà igual ................................... 2
Empitjorarà ...................................... 3
[NO LLEGIU] NS/NC ....................... 9
PS4 Quina és la seva opinió sobre l'evolució de la seguretat al seu municipi en l'últim any (2010)?
(LLEGIU)
Ha millorat ....................................... 1
Segueix igual ................................... 2
Ha empitjorat .................................. 3
[NO LLEGIU] NS/NC ....................... 9
PS5 I com creu que evolucionarà la seguretat al seu municipi en el proper any? (LLEGIU)
Millorarà ........................................... 1
Seguirà igual ................................... 2
Empitjorarà ...................................... 3
[NO LLEGIU] NS/NC ....................... 9
PS6 En la seva opinió quin és el barri més segur de la seva ciutat?
Centre històric .................................. 1
Rambla de Ferran-Estació ............... 2
Universitat ........................................ 3
Príncep de Viana-Clot ...................... 4
Instituts-Templers ............................ 5
Xalets-Humbert Torres .................... 6
Camp d’Esports ............................... 7
Joc de la Bola .................................. 8
Mariola ............................................. 9
Balàfia .............................................. 10
Secà de Sant Pere ........................... 11
Pardinyes ......................................... 12
Cappont ............................................ 13
Bordeta ............................................. 14
Magraners ........................................ 15
Polígon-Vilanoveta ........................... 16
Butsènit ............................................ 17
Ciutat Jardí ....................................... 18
Basses d’Alpicat ............................... 19
Llívia ................................................. 20
Raïmat-Sucs ..................................... 21
NS/NC ............................................. 99
I dins d’aquest barri, quin és el lloc més segur?
lloc: ........................................................................................................ NS/NC = 99

51
PS7 En la seva opinió quin és el barri més perillós de la seva ciutat?
Centre històric .................................. 1
Rambla de Ferran-Estació ............... 2
Universitat ........................................ 3
Príncep de Viana-Clot ...................... 4
Instituts-Templers ............................ 5
Xalets-Humbert Torres .................... 6
Camp d’Esports ............................... 7
Joc de la Bola .................................. 8
Mariola ............................................. 9
Balàfia .............................................. 10
Secà de Sant Pere ........................... 11
Pardinyes ......................................... 12
Cappont ............................................ 13
Bordeta ............................................. 14
Magraners ........................................ 15
Polígon-Vilanoveta ........................... 16
Butsènit ............................................ 17
Ciutat Jardí ....................................... 18
Basses d’Alpicat ............................... 19
Llívia ................................................. 20
Raïmat-Sucs ..................................... 21
NS/NC ............................................. 99
I dins d’aquest barri, quin és el lloc més insegur?
lloc: ........................................................................................................ NS/NC = 99
PS8 I quin seria el següent barri més perillós de la seva ciutat?
Centre històric .................................. 1
Pardinyes ......................................... 12
Rambla de Ferran-Estació ............... 2
Cappont ............................................ 13
Universitat ........................................ 3
Bordeta ............................................. 14
Príncep de Viana-Clot ...................... 4
Magraners ........................................ 15
Instituts-Templers ............................ 5
Polígon-Vilanoveta ........................... 16
Xalets-Humbert Torres .................... 6
Butsènit ............................................ 17
Camp d’Esports ............................... 7
Ciutat Jardí ....................................... 18
Joc de la Bola .................................. 8
Basses d’Alpicat ............................... 19
Mariola ............................................. 9
Llívia ................................................. 20
Balàfia .............................................. 10
Raïmat-Sucs ..................................... 21
Secà de Sant Pere ........................... 11
NS/NC ............................................. 99
I dins d’aquest barri, quin és el lloc més insegur?
lloc: ........................................................................................................ NS/NC = 99

52
”POLICIA I SEGURETAT”
OSP1 També voldríem que ens digués quins són els problemes principals que té avui la seva ciutat
(màxim tres respostes).
A. ________________________________________________
B. ________________________________________________
C. ________________________________________________
OSP2 Pot valorar les qüestions següents en l’escala de 0 (no és un problema a la seva ciutat) a 10 (és un
dels problemes principals de la seva ciutat)
A. La immigració ..................................................... __ __ NS/NC = 99
B. L’habitatge ........................................................... __ __ NS/NC = 99
C. La inseguretat ciutadana .................................... __ __ NS/NC = 99
D. L’incivisme, el gamberrisme ............................... __ __ NS/NC = 99
E. Crisi econòmica ................................................. __ __ NS/NC = 99
OSP3 Com ha evolucionat el civisme al lloc on vostè viu en l'últim any (2010)?
Ha millorat ....................................... 1
Segueix igual ................................... 2
Ha empitjorat .................................. 3
[NO LLEGIU] NS/NC ....................... 9
OSP4 Les càmeres de videovigilància instal·lades per la policia, l'ajuntament o altres poders públics en
un espai públic...
Em fan sentir espiat ........................ 1
Em fan sentir mes segur ................ 2
Em fan sentir mes insegur .............. 3
[NO LLEGIU] NS/NC ...................... 9
OSP5 Les càmeres de videovigilància instal·lades per una particular (comerciant, veí, etc.) en un espai
privat...
Em fan sentir espiat ........................ 1
Em fan sentir mes segur ................ 2
Em fan sentir mes insegur .............. 3
[NO LLEGIU] NS/NC ...................... 9

53
”ESPAI PÚBLIC I SEGURETAT”
OEP1 Hi ha algun espai (lloc públic) del seu barri en el que vostè se sent especialment segur?
SI .............................. 1
NO ............................ 2 (PASSEU A OEP9)
OEP2 Podria dir-nos quin és aquest lloc públic del seu barri on se sent més segur?
(ANOTEU EL NOM EXACTE. INTENTAR OBTENIR LA MÀXIMA PRECISIÓ POSSIBLE,
CARRER, PLAÇA, PARC, ETC.)
..............................................................................................................
OEP3 Aquest espai és ... (LLEGIU)? (RESPOSTA SIMPLE)
Un espai de pas per anar d’un lloc a altre (una via de comunicació) ............... 1
Un lloc per estar-se, passejar o fer alguna activitat de lleure ........................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ........................................................................................ 9
OEP4 Valori, en una escala de 0 (gens) a 10 (molt), la freqüència amb que sol anar o passar per aquest
espai.
__ __ NS/NC = 99
OEP5 Com és aquest lloc? (PREGUNTAR PER CADA GRUP DE CONCEPTES. UNA RESPOSTA EN
CADA GRUP)
A. És fosc (està mal il•luminat) ........................................ 1
Té molta llum (està ben il•luminat) .............................. 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
B. Té el mobiliari apropiat ................................................ 1
El mobiliari no és apropiat ........................................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
C. El mobiliari urbà (bancs, fanals, papereres...) està cuidat, en bon estat ........... 1
Està destrossat/vandalitzat ............................................................................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ........................................................................................ 9
D. L'espai o el lloc està net .............................................. 1
Hi ha molta brutícia ...................................................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
E. Està ben vigilat ............................................................ 1
No hi ha vigilància ....................................................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
F. De dia, és molt transitat, hi ha molta gent ................... 1
De dia, no hi passa ningú, és molt poc transitat .......... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
G. De nit, és molt transitat, hi ha molta gent .................... 1
De nit, no hi passa ningú, és molt poc transitat ........... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
H. És un espai obert amb molta visibilitat ........................ 1
És un espai amb molts racons, amb poca visibilitat .... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
I. Hi ha càmeres de videovigilància ................................ 1
No hi ha càmeres de videovigilància ........................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9

54
OEP6 En aquest espai, què sol fer? (RESPOSTA ESPONTÀNIA)
.....................................................................................................................
.....................................................................................................................
OEP7 Últimament s’ha produït algun canvi que ha millorat la seguretat d’aquest espai? Concretament
alguna remodelació de l’espai o l’arribada de nous usuaris?
Remodelació de l'espai:
SI ............... 1 Quina remodelació?: ...............................................................................................
NO ............. 2
NS/NC ....... 9
Nous usuaris:
SI ............... 1 Quins?: ...............................................................................................
NO ............. 2
NS/NC ....... 9
OEP8 En resum, com valoraria la seguretat que hi ha en aquest espai de 0 (cap) a 10 (molta)?
__ __ NS/NC = 99
OEP9 Hi ha algun espai (lloc públic) del seu barri en el que vostè se sent especialment insegur?
SI ............... 1
NO ............. 2 (PASSEU “DADES PERSONALS”)
OEP10 Podria dir-nos quin és aquest lloc públic del seu barri on se sent més insegur?
(ANOTEU EL NOM EXACTE. INTENTAR OBTENIR LA MÀXIMA PRECISIÓ POSSIBLE (CARRER,
PLAÇA, PARC, ETC.)
..............................................................................................................
OEP11 Aquest espai és ... (LLEGIU)?
Un espai de pas per anar d’un lloc a altre (una via de comunicació) ..................... 1
Un lloc per estar-se, passejar o fer alguna activitat de lleure ................................. 2
[NO LLEGIU] NS/NC .............................................................................................. 9
OEP12 Valori, en una escala de 0 (gens) a 10 (molt), la freqüència amb que sol anar o passar per aquest
espai.
__ __ NS/NC = 99
OEP13 Com és aquest lloc? (PREGUNTAR PER CADA GRUP DE CONCEPTES. UNA RESPOSTA EN
CADA GRUP)
A. És fosc (està mal il•luminat) ........................................ 1
Té molta llum (està ben il•luminat) .............................. 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
B. Té el mobiliari apropiat ................................................ 1
El mobiliari no és apropiat ........................................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
C. El mobiliari urbà (bancs, fanals, papereres...) està cuidat, en bon estat ........... 1
Està destrossat/vandalitzat ............................................................................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ........................................................................................ 9
D. L'espai o el lloc està net .............................................. 1
Hi ha molta brutícia ...................................................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
E. Està ben vigilat ............................................................ 1
No hi ha vigilància ....................................................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9

55
F. De dia, és molt transitat, hi ha molta gent ................... 1
De dia, no hi passa ningú, és molt poc transitat .......... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
G. De nit, és molt transitat, hi ha molta gent .................... 1
De nit, no hi passa ningú, és molt poc transitat ........... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
H. És un espai obert amb molta visibilitat ........................ 1
És un espai amb molts racons, amb poca visibilitat .... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
I. Hi ha càmeres de videovigilància ................................ 1
No hi ha càmeres de videovigilància ........................... 2
[NO LLEGIU] NS/NC ................................................... 9
OEP14 Perquè considera que aquest espai és insegur?
Per com és l’espai .............................................................. 1
Per la gent que hi va ........................................................... 2
[NO LLEGIU] PER LES DUES COSES .............................. 3
OEP15 SI CODIS 2,3 EN OEP14 Qui son aquests altres usuaris que li generen desconfiança?
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
OEP16 Últimament s’ha produït algun canvi que ha millorat la seguretat d’aquest espai? Concretament
alguna remodelació de l’espai o l’arribada de nous usuaris?
Remodelació de l'espai:
SI ............... 1 Quina remodelació?: ...............................................................................................
NO ............. 2
NS/NC ....... 9
Nous usuaris:
SI ............... 1 Quins?: ...............................................................................................
NO ............. 2
NS/NC ....... 9
OEP17 En resum, com valoraria la seguretat que hi ha en aquest espai de 0 (cap) a 10 (molta)?
__ __ NS/NC = 99

56
D1 Quin any va néixer vostè?
19 __ __
”DADES PERSONALS”
D2 Em pot dir si vostè va nèixer
A Catalunya ............................ 1
A la resta d'Espanya ............... 2
A l'estranger ........................... 3 A quin pais?: .............................................................................
D3 Des que viu a Lleida, quants cops ha canviat de barri? __ __
D4 Quant temps fa que viu en el seu barri actual? __ __
D5 Em pot dir el seu nivell d'estudis (ASSENYALAR NOMÉS ELS ESTUDIS ACABATS EN EL
MOMENT DE L’ENTREVISTA) (LLEGIU)
Menys de 5 anys d’escolarització (i sense estudis) .......................................................................... 1
Educació primària ............................................................................................................................. 2
ESO, Batxillerat elemental i FP grau mitjà ........................................................................................ 3
Batxillerat superior o LOGSE (BUP, COU) i FP grau superior ......................................................... 4
Estudis universitaris de primer cicle (diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic, etc.) ................... 5
Estudis universitaris de segon cicle (llicenciat, enginyer superior, arquitecte superior, etc.) ............ 6
Altres (ESPECIFIQUEU) .................................................................................................................. 7
D6 Quina és la seva situació professional? (LLEGIU)
Estudiant ...................................................... 1
Tasques de la llar ........................................ 2
Jubilat o pensionista ..................................... 3
Actiu a la recerca de la primera feina .......... 4
Actiu ocupat .................................................. 5
Actiu en atur ................................................. 6
Altres (ESPECIFIQUEU) .............................. 7
[NO LLEGIU] NS/NC .................................... 9
D7 SI ACTIU: CODIS 5,6 EN D4 Vostè treballa per ... (LLEGIU)
Compte propi ................................................ 1
Compte d'altres ............................................ 2
D8 [SI PER COMPTE PROPI] Si treballa per compte propi, és o era ... (LLEGIU)
Empresari amb més de 5 treballadors .......... 1
Empresari amb 5 o menys treballadors ........ 2
Autònom (treballa sol) .................................. 3
[NO LLEGIU] NS/NC .................................... 9
D9 [SI PER COMPTE D'ALTRES] Si treballa per compte d'altres, és o era ... (LLEGIU)
Tècnic, directiu ............................................. 1
Venedor, oficinista ........................................ 2
Treballador qualificat ................................... 3
Treballador no qualificat .............................. 4
[NO LLEGIU] NS/NC .................................... 9
D10 Aproximadament, quins són els ingressos familiars nets que entren cada mes a casa seva?
(LLEGIU)
Més de 2.400 € (Més de 400.000 ptes) ................................. 1
De 1.800 a 2.400 € (De 300.000 a 400.000 ptes) .................. 2
De 1.200 a 1.800 € (De 200.000 a 300.000 ptes) .................. 3
De 600 a 1.200 € (De 100.000 a 200.000 ptes) ..................... 4
Menys 600 € (Menys de 100.000 ptes) .................................. 5
[NO LLEGIU] NO HO SAP .................................................... 9

57
D15 Si li demanem per la seva ideologia, on es situaria vostè en una escala de 0 (extrema esquerra) a 10
(extrema dreta)?
__ __ NS/NC = 99
1. (A CUMPLIMENTAR PER L'ENTREVISTADOR / A) L'entrevista s'ha realitzat en:
català......................................1
castellà ...................................2
Comiat: "Moltes gràcies per la seva col·laboració, en nom de la Universitat de Lleida"
”FORA D’ENTREVISTA”

Annex 2

Espai i conflicte: La sensació de inseguretat a ciutats intermèdies de Catalunya
Fitxa de recollida de dades d’entrevistes generals
1. Identificació
1.1 Associació / entitat:
1.2 Antiguitat (marqui amb X) 5 o menys anys 10 o menys anys 20 o menys anys mes de
20 anys
1.3 Adreça de l’entitat
Carrer: Número: Pis: Porta:
Barri: C.P:
1.4 Objecte de l’entitat (marc amb X)
Defensa drets Promoció del sector Representació interessos
Espai de trobada Altres .......................................................................
1.5 Persona jurídica si / no
1.6 Càrrec de la persona entrevistada: ...........................................................................
2. Dades persona entrevistada
2.1 Nom 2.2 Edat 2.3 Nacionalitat
2.4 Sexe 2.5 Professió 2.6 Fills 2.7 Nets
2.8 Viu sol / parella / família / altres ......................................................................................
2.9 Des de que viu a Lleida, quantes vegades ha canviat de barri?
2.9.1. Quant temps fa que viu al seu barri actual?
2.10 Lloc anterior on vivia Barri ........................ Ciutat ..................... País ................
3. Situació enquesta
2.11 Treball/activitats regulars mateix/altre barri On? ...................forma desplaçament ...............
3.1 Dia Hora trobada : finalització : Situació climàtica:
3.2.Lloc Seu entitat: si / no On?
3.3 Condicions local (lluminositat, superfície, comoditat, soroll, interrupcions, etc.)
............................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................
3.3 Estat d’ànim entrevistador .........................................................................................................
3.4 Estat d’ànim entrevistat (percepció entrevistador) .....................................................................
3.5 Llengua que es parla .....................................................

Espai i conflicte: La sensació de inseguretat a ciutats intermèdies de Catalunya
Fitxa de recollida de dades d’entrevistes generals
4. Episodis de conflicte novembre 2009/ actualitat
Elements guia (no estructurada focalitzada)
4.1 Conflicte amb algú/ns
Quants conflictes aquest estiu? (si son més d’un, demanar al entrevistat que trií els dos mes importants;
privilegiar els que son experiència pròpia)
Experiència pròpia? Experiència aliena?
Qui (detalls de les parts; nom, edat, sexe, etc; si son grups, com els anomena)
On (lloc precís: carrer, cantonada, plaça, etc)
Quan (si es continuat, començament i final)
Com va succeir (història del conflicte, i descripció del darrer episodi o de l’episodi mes
significatiu)
Com va acabar
Intervenció externa? (policia, altres grups, gent del carrer)
Futur del conflicte (com pensa que aquest conflicte acabarà)
Sentiments i sensacions (abans i després del conflicte)
(idem per al segon conflicte)
5. DELICTES
5.1 Delicte sofert
Quants delictes aquest estiu? (si son més d’un, demanar al entrevistat que trií els dos mes importants)
Experiència pròpia? Experiència aliena?
Qui (detalls de l’autor) i de la víctima
On (lloc precís)
Quan
Com va succeir
Com va acabar
Intervenció externa? (policia, altres grups, gent del carrer)
Sentiments i sensacions (abans i després)

Espai i conflicte: La sensació de inseguretat a ciutats intermèdies de Catalunya
Fitxa de recollida de dades d’entrevistes generals
5.2 Acusat per delictes
Quantes vegades aquest estiu? (si son més d’un, demanar al entrevistat que trií els dos mes importants)
Experiència pròpia? Experiència aliena?
Qui (detalls de l’autor) i de la víctima
On (lloc precís)
Quan
Com va succeir
Com va acabar
Intervenció externa? (policia, altres grups, gent del carrer)
Sentiments i sensacions (abans i després)
6. PERCEPCIÓ DE LA SEGURETAT i dels canvis a l’espai
CARRER
6.1 En el darrers 2 anys, ha millorat o ha empitjorat el carrer on és la
entitat?
6.2 En quin sentit?
6.3 Quins canvis hi hagut al carrer en els últims 2 anys?
Equipament públic, espais públics, esponjament, habitatge social, pressió constructiva,
mobiliari urbà, vídeo càmeres, presencia policial, tipologia locals comercials, etc.
6.4 Hi ha alguna relació entre aquest canvis i la seguretat d’aquest carrer?
6.5 Quines actuacions faria vostè, per millorar la sensació de seguretat en
aquells espais públics desmillorats? Quins són aquests espais?
BARRI
6.5 En el darrers 2 anys, ha millorat o ha empitjorat el barri on és la
entitat?
6.6 En quin sentit?
6.7 Quins canvis hi hagut al barri en els últims 2 anys?
Equipament públic, espais públics, esponjament, habitatge social, pressió constructiva,
mobiliari urbà, vídeo càmeres, presencia policial, tipologia locals comercials, etc.

Espai i conflicte: La sensació de inseguretat a ciutats intermèdies de Catalunya
Fitxa de recollida de dades d’entrevistes generals
6.8 Hi ha alguna relació entre aquest canvis i la seguretat d’aquest barri?
CIUTAT
6.9 En el darrers 2 anys, ha millorat o ha empitjorat la ciutat?
6.10 En quin sentit?
6.11 Quins canvis hi hagut en la ciutat en els últims 2 anys?
Equipament públic, espais públics, esponjament, habitatge social, pressió constructiva,
mobiliari urbà, vídeo càmeres, presencia policial, tipologia locals comercials, etc.
6.12 Hi ha alguna relació entre aquest canvis i la seguretat
d’aquesta ciutat?
7. EL FUTUR DE L’ENTITAT
7.1 La seva entitat ¿esta en una bona etapa? ¿per que? ¿quins projectes
tenen per els propers dos anys?
7.2 Com es la relació entre el barri i la seva entitat?
8. RELACIÓ AMB LES AUTORITATS
8.1 Des de que vostè esta a la entitat, com diria que es la relació amb les
autoritats municipals?
8.2 Li han demanat l’opinió de l’entitat sobre els conflictes del barri o de la
ciutat?
Si, formalment Si, informalment No, però cal que ho facin No, però no cal

Espai i conflicte: La sensació de inseguretat a ciutats intermèdies de Catalunya
Fitxa de recollida de dades d’entrevistes generals
8.3 ¿Quines 5 qüestions assenyalaria a les autoritats com a importants
per a gestionar els problemes de seguretat a la ciutat?
8.4 A vegades, algunes persones pensen que una solució podria ser
instal·lar càmeres de videovigilància. Alguns ajuntaments, comerciants i
comunitats de veïns les utilitzen actualment. En la seva opinió, ¿son
efectives y en què mida, per a reduir el número de delictes i o per fer mes
segur un lloc?
Deixar que s’expliqui i desprès fer explícita la pregunta segons el quadre (lectura horitzontal);
no llegir la darrera resposta (no sabe/no contesta).
Càmeres
públiques (de
la policia o de
l’ajuntament)
Càmeres
privades
(comunitats
de veïns)
Càmeres
privades
(comerços)
Molt efectives Efectives Poc efectives Res efectives No sabe / No
Agrair al entrevistat i dir-li que li farem una devolució en tres mesos (precisar data).
está seguro