ALCOHOL i SALUT - Hospital Vall d'Hebron

ALCOHOL i SALUT
1. Introducció
Introducci
2. Magnitud del consum
3. Danys atribuibles: mortalitat i morbiditat
4. Mesures preventives
• De població poblaci
• En individus d’alt d alt risc
Dr. Josep Vaqué Vaqu
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Hebron. Facultat de Medicina. Medicina.
UAB
31 oct.2012

1. Consum d’alcohol: d alcohol: importància import ncia per
a la Salut Pública P blica
• És una droga legal i popular, de gran consum
• Té consequències molt més variades que l’ús del tabac; afecta:
la salut, el treball, el trànsit, les relacions socials i familiars
• Notable indulgència de la població vers el seu consum
• Els principals danys deriven de les persones que en fan un
consum mitjà i no pas dels bevedors en excés
• És acceptable sanitàriament un ús moderat?
• És un problema de Salut Pública ja que produeix una elevada
morbiditat i mortalitat (5,5%-6,6% de les morts/any a Catalunya;
7,5% de la càrrega de malaltia a Europa), te grans repercusions
socials, i comporta uns elevats costos (2-5% del PIB). Ocasiona
2,5 milions de morts/any a tot el món.

Consum d’alcohol dels adults en litres per any
Unió Europea

L’actual problema a Europa
• A Finlàndia la taxa anual de mort per cirrosi és ara sis
vegades la de 1960; en 30 anys s’ha duplicat en els homes i
quintuplicat en les dones. Les taxes de consum són les
mitjanes d’Europa
• En els paísos del Sud d’Europa (Fança, Portugal, Espanya,
Itàlia), tradicionals grans consumidors d’alcohol, les taxes de
mort per cirrosi han disminuit, també ho han fet en el Centre
d’Europa (Austria i Alemania), en canvi han pujat a Gran
Bretanya, Finlàndia i Dinamarca
• El paísos nòrdics tenen grans queixes sobre la lliure
circulació de productes d’alcohol establerta dins la UE
• Els paísos de Centre-est i est d’Europa tenen les taxes més
elevades de mortalitat per cirrosi: Croàcia, Eslovaquia,
Estonia, Txèquia, Bulgària, Lituania i Letònia

L’actual problema a Finlàndia

i les seves conseqüències
Fotografies de George Steinmetz
Munich, Alemania
La festa de la cervesa

El problema del “binge drinkig” als EEUU
• Binge drinking, EEUU: EEUU:
Es defineix com el consum de 4 o més m s
begudes alcohòliques en una o més m s ocasiones en les dones, i
de 5 o més m s begudes en una o més m s ocasions en els homes.
• Es responsable de més m s de la meitat de les 79.000 morts/any
produides pel consum d’alcohol d alcohol als EEUU.
• Més s de la meitat de l’alcohol l alcohol consumit pels adults als EEUU ho
és s per aquesta forma.
• Traducció: Traducci : “Beure Beure sense parar, fins la inconsciència
inconsci ncia”, , “Botell Botellón”.
CDC. MMWR Suppl 60; 2011. Binge Drinking - United States, 2009

Consum global d’alcohol i patró de consum (1)
Hi ha 2 aspectes epidemiològics destacats:
1. El nivell mitjà de consum d’alcohol d’un país. Un
increment en la xifra mitjana de consum produeix
un augment directe dels efectes nocius sobre la
salut de la població
Aquest increment no produirà cap benefici net en
termes de mortalitat cardiovascular
2. El patró general de consum de la població. Juga
un paper molt important en la definició de la magnitud
dels efectes adversos i danys produits per un
increment en el consum d’alcohol

Consum global d’alcohol i patró de consum (2)
• Patrons de consum: a) del Sud d’Europa (beure petites
quantitats de vi a intervals regulars durant el dia); b) del Nord
d’Europa (grans quantitats en el cap de setmana)
• Uns patrons de consum molt perillosos són: beure fins la
intoxicació, i beure amb intensitat durant la diversió
• Darrerament a Europa s’observa un fenomen
d’homogeneïtzació o convergència dels patrons de
consum, amb indubtables repercusions sociosanitàries. A
Catalunya aquesta homogeneïtzació comporta:
a) la progressiva incorporació de la dona al consum de
begudes alcohòliques,
b) una tendència a concentrar els consums en els temps
dedicats a l’oci,
c) un augment del consum de la cervesa en detriment del vi

Contingut d’alcohol de les begudes
Beguda Graduació Volum Alcohol pur
Cervesa i
Sidra
Vi i
Cava
Aperitius i
Vermuts
Licors i afruitats
Conyac i
Whisky
5º
12º
17º
23º
38º
170 ml
333 ml
100 ml
70 ml
45 ml
45 ml
70 ml
6,8 g
13,2 g
9,6 g
9,52
8,28 g
13,6 g
21,2 g
Càlcul grams alcohol pur
ml x (%) x 0,8 = 6,8
170 x 0,05 x 0,8 = 6,8
100 x 0,12 x 0,8 = 9,6
45 x 0,38 x 0,8 = 13,6
Xifra estàndard d’una beguda alcohòlica: 100 ml ⇒ 9,6 g = 1 UBE
(unitat de beguda estàndard)

Conceptes
epidemiològics i
de salut pública
Conceptes
clínics
Conceptes generals
1. Consum general d’alcohol: Mitjana de
consum per càpita en una població
2. Consum de risc: Consum de més de 280 g
d’alcohol setmanals en el cas dels homes (40
g dia x 7 dies) i més de 168 g en el cas de les
dones (24 g x 7)
3. Abús d’alcohol: Quan existeixen problemes
laborals, socials o familiars deguts a l’alcohol
4. Alcoholisme: Quan hi ha dependència de
l’alcohol
Homes: 40 g dia x 7 dies = 280 g setmana (28 UBE/setm.)
Dones: 24 g dia x 7 dies = 168 g setmana (17 UBE/setm.)
!!

Segons
el
consum
per dia
Segons
el
consum
setmanal
Categories de consumidors
Categoria de
bevedor
Lleuger
Moderat
Important
Excessiu
Consum de
risc
Homes
g/dia
màxim: 24
25-60
>60-80
>80 g dia
>280 g
setmana
(40 g x 7 dies)
28 UBE set.
(4 dia)
Dones
g/dia
màxim: 16
17-50
>50-70
>70 g dia
>168 g
setmana
(24 g x 7 d.)
17 UBE set.
(2,4 dia)
Xifres
recomanades.
Begudes dia:
24/9,6=2,5 b d
16/9,6=1,7 b d
80/9,6=8,6 b d
70/9,6=7,3 b d
Xifra estàndard d’una beguda alcohòlica: 100 ml ⇒ 9,6 g = 1 UBE (unitat de beguda estàndard)

Concepte: Abús d’alcohol
Es un patró de consum que s’acompanya d’una o més de les següents
situacions en un periode de 12 mesos:
• No complir amb les responsabilitats del treball, escola o
família
• Beure alcohol durant activitats que són físicament
perilloses com operar màquines o conduir automòbils
• Tenir problemes freqüents, com fer mal físic a alguna
persona o ser detingut per conduir sota els efectes de
l’alcohol
• Continuar bevent malgrat tenir problemes en les
relacions amb altres persones, causats o empitjorats pels
efectes de l’alcohol
Es diferència de l’Alcoholisme en que no inclou la necessitat
compulsiva de beure, la pèrdua de control o la dependència física.
També, és menys probable que inclogui símptomes de tolerància

Concepte: Alcoholisme
També anomenat “Síndrome de dependència de l’alcohol"
es caracteritza per:
1. Desig irrefrenable de beure: Gran necessitat o desig
compulsiu de beure (“craving”)
2. Pèrdua de control: Incapacitat de deixar de beure una
vegada s’ha començat
3. Dependència física: Apareix la síndrome d’abstinència
si es deixa de beure
4. Tolerància: Necessitat de beure cada vegada més
quantitat per a conseguir el mateix efecte

Factors que determinen el consum
Són múltiples:
Genètics
Religiosos
Culturals
Tipus de personalitat
Edat
Sexe
Ocupació
Entorn social: classe social
Lloc de residència
Actituds i creences en relació al producte

Factors genètics en la predisposició
al consum d’alcohol
Clara tendència a l’agregació familiar (més de 100 estudis). És
probable l’existència de gens que predisposen a l’alcoholisme:
• Els familiars de primer grau d’alcohòlics en relació a no
alcohòlics tenen en un RR = 3-5 d’esdevenir alcohòlics
• Estudis en bessons: concordànça 60%
en monozigots
• Els fills d’alcohòlics adoptats per pares no alcohòlics tenen
un RR = 4
2 subtipus principals de bevedors de risc (Jorde, 2002):
• Tipus I: inici tardà (>25 anys), tant en homes com en dones;
bevedors solitaris; pot ser tractat i evoluciona bé; escassa
agregació familiar; heretabilitat: 0,21
• Tipus II: inici abans de 25 anys, més en l’home, individus
extravertits; difícil de tractar amb eficàcia; forta agregació
familiar; heretabilitat: 0,88

Pobresa i risc de
dependència de
l’alcohol, nicotina
i drogues
Gran Bretanya, 1993
Richard Wilkinson, Michael Marmot, eds.
Social determinants of health: the solid
facts. 2ª edició. WHO 2003
A GB l’alcohol es
correlaciona poc amb la
pobresa, en canvi el
tabac i les drogues molt
Risc de dependència. Zona més rica = 1
Escala de menys a més pobresa

Corbes de consum d’alcohol en poblacions
% de
bevedors
50
40
30
20
10
7,5 litres/persona/any (20,5 g/dia o 2,1 begudes vi/dia)
Mitjana a Espanya (1996): 9,6 litres/p/a (26,3 g/d o 2,4 b/d)
Litres d’alcohol
absolut / any
17,5 litres p/a (48 g/d o 5 begudes vi/dia)
30 litres persona/any (82 g/d o 8,5 b/d)
Elevat risc per a la salut
15 30 50 100 200
50 litres/any: 137 g/d o 14,2 begudes/dia
100 litres/any: 274 g/d o 28,5 begudes/dia

Conducció de vehicles: taxa màxima permesa
d’alcohol en l’aire espirat i en la sang
General
Novell
Efectes de
l’alcohol en
la conducció
CONDUCTOR
Professional
TAXA EN L’AIRE
0,25 mg/l
0,15 mg/l
0,15 mg/l
TAXA EN LA SANG
0,5 g/l
0,3 g/l
0,3 g/l
• Disminueixen els reflexos
• Sensació d’excitació i sobrevaloració de les pròpies capacitats
• Augmenta el temps necessari per reaccionar davant un perill inesperat.
Disminueix la capacitat per calcular distàncies i velocitats
• Disminueix l’agudesa visual i augmenta la sensibilitat a l’enlluernament
• Es perd l’autocontrol: l’individu es torna agressiu i irritable
• Els moviments es tornen inadequats: es fan frenades, zigazagues i cops de
volant
• Falla la memòria i la capacitat d’orientació
• Produeix somnolència
• Disminueix l’agudesa auditiva

2. Magnitud del consum: dades
epidemiològiques
Consum
• Mitjana del consum total per càpita
• Prevalença de consum
• Prevalença de consum de risc
• Canvis en les referències

Els 3 cinturons del consum d’alcohol a Europa: vi, cervesa i vodka
Wikipedia CC

7,7
7,8
8,0
8,0
***
Itàlia
20
7,7
7,1
6,9
6,8
**
Letònia
19
8,1
7,9
8,1
7,9
***
Regne Unit
18
8,2
8,1
8,2
8,1
***
Holanda
17
8,2
8,2
9,1
9,1
**
Bèlgica
16
8,2
8,0
8,3
8,3
**
Eslovàquia
15
8,6
7,9
7,3
7,3
*
Rússia
14
8,9
8,6
8,8
8,7
*
Grècia
13
9,2
9,2
9,2
9,3
***
Suissa
12
9,3
9,3
9,5
9,7
**
Austria
11
9,5
9,5
9,9
10,0
***
Dinamarca
10
9,7
10,2
10,1
10,3
**
Hungria
9
9,9
10,1
10,2
9,3
**
Espanya
8
10,3
10,5
9,8
9,6
*
Rumania
7
10,5
10,5
10,5
10,3
**
Txèquia
6
10,6
10,6
10,8
10,6
***
Alemania
5
10,7
10,8
10,9
11,2
**
França
4
11,0
11,3
11,3
11,6
**
Portugal
3
11,6
11,0
10,5
9,9
***
Irlanda
2
12,2
13,3
11,4
11,6
**
Luxemburg
1
1999
1998
1997
1996
Fiabilitat de
les dades
Pais
Rang
Paísos de major consum d’alcohol per capita. Litres d’alcohol pur. 1996-1999
Font:
Alcoweb

Litres
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Consum d’alcohol per capita segons tipus
de begudes. Espanya, 1980-1998
64,7
53,4
Cervesa
66,4
35,6
3,2 Destilats 2,5
1980 1983 1986 1989 1992 1995 1998
Vi
Font: World Drink Trends

Canvis en el percentage de preferències d’algunes begudes
Europa, 1988–1998
País Destilats Cervesa Vi
Bélgica –27,6 –174 +7,7
Bulgaria –14,3 –50,7 –5,1
Txèquia –51,8 +22,8 +30,0
França –2,8 –1,5 –21,8
Alemania –5,2 –10,9 –11,9
Irlanda +5,8 +37,3 +245
Itàlia –50 +14,9 –18,3
Polònia –26,0 +33,1 –23,3
Portugal –3,0 +21,6 –1,4
Rumania +140,0 –31,3 –10,0
Rússia +233,0 +31,3 –6,2
Espanya –10,7 –3,3 –12,3
Suissa –26,6 –13,1 –13,4
Regne Unit –27,0 –12,6 +26,7
Font: World Drink Trends

16
14
12
10
8
6
4
2
0
Tendència en el consum d’alcohol pur
(litres/persona/any)
1970 1975 1980 1985 1990 1996
Espanya = 9,6 litres/persona/any
Unió Europea
Espanya
OMS

Consum total d’Alcohol. Europa, 2000
Litres (equivalent
d’alcohol pur) per
persona i any
Atlas of health
in Europe
WHO, 2003

Consum d’Alcohol a Europa, 2000
Litres (equivalent d’alcohol pur) per persona i any
14
4,2
13,3
9,6
Atlas of health
in Europe
WHO, 2003
7,9
10,8
4,2
10,4
12,6
7,9
5,4
6,6
15,9
8,1
3,1
8,1
1,1
Litres (equivalent
d’alcohol pur) per
persona i any

Consum d’Alcohol al món, mitjana dels anys 2003-2005.
Litres (equivalent d’alcohol pur) per persona i any
Moldavia 18,1 litres/any i Chequia 16,2
Mitjana mondial: 6,1 litres/any. Defuncions any: 2,5 milions
WHO, 2010

Prevalença del consum a Catalunya (1)
1. Consum habitual. El 61,1% de la població d’entre 15 i 64 anys
refereix haver consumit begudes alcohòliques en el curs dels
darrers 30 dies (70,4% els homes i 51,8% les dones)
2. Prevalença de consum de risc. Segons l’ESCA-2006, el 4,7%
de la població de 15 anys i més presenta un consum de risc de
begudes alcohòliques. Aquesta prevalença és més elevada entre
els homes (7,6%) que entre les dones (1,8%), és a dir,
consumeixen més de 280 g d’alcohol setmanals en el cas dels
homes i més de 168 g en el cas de les dones. Tant en homes
com en dones, la freqüència més elevada de consum de risc
d’alcohol s’observa en els grups d’edat més joves
Font: Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010

Catalunya, 2006: Població de 15 anys i més segons
consum de risc d’alcohol, per grup d’edat i sexe
Grup d’edat (anys)
Font: ESCA, Enquesta de Salut de Catalunya, 2006

Prevalença del consum a Catalunya (2)
3. Prevalença de consum de risc. Les dades sobre consum de risc
d’alcohol de l’Encuesta Domiciliaria sobre Alcohol y Drogas en
España 2005-2006, senyalen que a Catalunya la proporció de
població bevedora de risc d’alcohol en el període 1999-2005 ha
passat del 6,4% (8,7% en homes i 4,0% en dones) al 8,5%
(10,3% en homes i 6,7% en dones).
4. En la població de 15 a 29 anys, el percentatge ha passat del
7,5% (9,0% en homes i 5,8% en dones) al 12,6% (12,9% en
homes i 13,3% en dones) en el mateix període.
Font: Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010

Prevalença del consum a Espanya
Encuesta Nacional de Salud, 1987 i 1997
Ambdós Total
16-24
25-44
45-64
≥65
Homes Total
16-24
25-44
45-64
≥65
Dones Total
16-24
25-44
45-64
≥65
1987
69,3%
80,3
78,3
63,2
44,5
81,8%
86,9
87,3
80,1
61,8
57,6%
73,6
69,2
48,2
31,4
1997
62,5%
67,8
72,9
60,1
40,4
77,4%
75,7
86,1
76,1
61,3
47,4%
58,4
58,4
44,0
24,8
Consum habitual
d’alguna
quantitat
d’alcohol (%)

Prevalença de consum excessiu a Espanya
Encuesta Nacional de Salud, 1987 i 1997
Ambdós Total
16-24
25-44
45-64
≥65
Homes Total
16-24
25-44
45-64
≥65
Dones Total
16-24
25-44
45-64
≥65
1987
3,9%
3,5
4,8
4,2
1,5
7,4%
5,9
8,9
8,
3,1
0,6%
1,1
0,7
0,3
0,3
1997
2,5%
1,0
3,3
3,4
1,2
4,7%
1,9
5,9
6,3
2,5
0,3%
0,0
0,4
0,4
0,2
Consum
excessiu:
l’individu declara
beure més de
100 ml d’alcohol
absolut al dia (%)

INFORME SOBRE DESARROLLO AUTONÓMICO, COMPETITIVIDAD Y COHESIÓN SOCIAL EN EL SISTEMA
SANITARIO. Consejo Económico y Social. 20 Octubre 2010.

3. Danys atribuibles:
morbilitat i mortalitat
Efectes i costos
• Llista d’efectes perniciosos
• Mortalitat atribuible
• Morbiditat atribuible
• Protecció coronària?
• Factor de risc
• Accidentabilitat
• Costos deguts a l’alcohol

Puntuació total del dany
Ordenació del dany causat per les drogues. Lancet, 2010
Dany als propis usuaris de la droga
Dany als altres!!
Dany als usuaris (PA=46)
Dany als altres (PA=54)
ALCOHOL (puntuació de 72):
25 als propis usuaris
47 als altres
Drogues ordenades segons la ponderació del dany causat als propis usuaris o a altres persones. La xifra de cada columna
senyala el pes acumulatiu del dany (0–100) (és acumulatiu en el sentit de que comprén la suma dels danys, segons els criteris
normalitzats, causats als usuaris, 46, i als altres, 54). PA=Pes acumulatiu. GHB=γ hydroxybutyric acid. LSD=lysergic acid diethylamide.
www.thelancet.com. Published online November 1, 2010 DOI:10.1016/S0140-6736(10)61462-6.

Murray C, Lopez A. The global burden of disease. 1995
.

Mortalitat i morbiditat pel consum d’alcohol
Dades de l’OMS, 2002 (1)
1. A nivell mundial l’alcohol causa el 3,2% de les morts (1,8
milions) i el 4% dels AVAD (58,3 milions) perduts
2. La proporció és més gran en els homes (5,6% de les
morts, 6,5% dels AVAD perduts) que en les dones (0,6% i
1,3%, respectivament)
3. Dins les Regions de l’OMS, la proporció de la càrrega de
morbiditat atribuïble a l’alcohol és superior en les
Amèriques i Europa, on oscil·la entre el 8% i el 18% de la
càrrega total en el homes, i entre el 2% i el 4% en les
dones (AVAD: any de vida perdut ajustat en
funció de la discapacitat; un AVAD equival
a la pèrdua d’un any amb salut)
INFORME SOBRE LA SALUD EN EL MUNDO, 2002. Reducir los riesgos y promover una vida sana. OMS, 2002

Mortalitat i morbiditat pel consum d’alcohol
Dades de l’OMS, 2002 (2)
4. S’estima que l’alcohol causa a nivell mundial
aproximadament un 20-30% dels següents problemes:
càncer de esòfag, càncer de fetge, cirrosi hepàtica,
homicidis, epilepsia i accidents de tràfic
5. En la població masculina, el 50%-75% dels casos
d’ofegament, càncer de esòfag, epilepsia, traumatismes no
intencionals, homicidis, colisions d’automòbils i cirrosi
hepàtica s’atribueixen a l’alcohol
INFORME SOBRE LA SALUD EN EL MUNDO, 2002. Reducir los riesgos y promover una vida sana. OMS, 2002

Mortalitat atribuïble a l’alcohol, Catalunya
1. La mortalitat atribuïble a l’alcohol és difícil de quantificar
per la manca de consens en les fraccions atribuïbles en
determinades malalties
2. A Catalunya s’atribuïren directa o indirectament al
consum d’alcohol el 5,5% dels morts del període 1988-
1997 (tabac: 14-15%)
3. Altres estudis atribueixen fins un 6,6% de la mortalitat
anual
4. L’alcohol és l’únic factor responsable de la mortalitat per
alguns tipus de malalties, mentre que en altres trastorns la
fracció atribuïble a l’alcohol pot oscil·lar notablement

Malalties totalment atribuibles a l’alcohol:
fracció atribuible del 100%
Psicosi alcohòlica Cirrosi alcohòlica
Síndrome de dependència Dany hepàtic alcohòlic no especificat
Abús d’alcohol Efecte tòxic de l’alcohol
Cardiomiopatia alcohòlica Intoxicació alcohòlica aguda
Gastritis alcohòlica Polineuropatia alcohòlica
Fetge gras (parcialment) Dany fetal per alcohol
Hepatitis alcohòlica aguda Síndrome alcohòlica-fetal
Font: Pla de Salut de Catalunya, 2001-2005

Taxes per 100.000
35
30
25
20
15
10
5
Evolució de la mortalitat per Cirrosi i altres
hepatopaties cròniques. 1970-1997
1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000
França
Itàlia
Portugal
Espanya
EUROPA

Taxes de mortalitat específiques per edat de Cirrosi
hepàtica. EEUU, 1970-1997
45-54
25-34
55-64
75-84
65-74
85+
Grup d’edat
35-44

Morbiditat atribuible a l’alcohol en diverses malalties (%)
Malalties digestives %
Cirrosi i altres hepatopaties 70-74
Pancreatitis aguda 42-47
Pancreatitis crònica
Neoplàsies malignes
60-72
Llavi, boca i faringe 50
Laringe 50
Esòfag 80
Estòmac 20
Fetge i vies biliars
Malalties infeccioses
29
Tuberculosi 25
Pneumònies, grip
Malalties cardiovasculars
5
Hipertensió arterial 11
Accidents vasculars cerebrals
Altres
7
Demència 11
Epilèpsia i convulsions 30-41
Accidents de trànsit i traumatismes 40
Cremats 25

Relació Relaci entre consum d’alcohol d alcohol i ictus isquèmic isqu mic
OR Ln
7,4
4,5
2,7
1,6
1,0
0,6
0,4
2,0
1,5
1,0
0,5
0,0
-0,5 0,5
-1,0 1,0
0 1 2 3 4 5 6 7
Begudes per dia
Corba en J de l’alcohol i
certes malalties
Grup de comparació: comparaci : no bevedors en el darrer any. Anàlisi An lisi equiparada per edat, sexe i raça/ ra a/ètnia, tnia, i ajustada per
hipertensió, hipertensi , diabetes mellitus, malaltia cardiaca, tabaquisme actual i educaci educació.
. Linies verticals de l’OR: l OR: interval
de confiança confian a del 95%.
Sacco RL et al. The protective effect of moderate alcohol consumption consumption
on ischemic stroke. JAMA 1999;281: 53-60 53 60

Tipus d’alcohol consumit i mortalitat per totes les
causes, malaltia coronària i càncer
RR de mort
M Gronbaek et al. Annals of Internal Medicine 2000 133: 411-419
Alcohol total Consum
de Cervesa
Consum de
Licors
Begudes per
setmana
Begudes per
setmana
Consum de Vi
Begudes per
setmana
Begudes per
setmana

Alcohol i protecció coronària (1)
1. La major part dels efectes protectors s’aconsegueixen
amb el consum de poc alcohol o tan poc com una
beguda cada 2 dies
2. Els efectes protectors només són importants per a homes
de més de 45 anys i dones post-menopàusiques
3. Es desconeix fins a quin punt els efectes de l’alcohol es
mesclen amb altres conductes protectores que potser el
podrien substituir
4. Els estudis epidemiològics s’ha fet de poblacions de tipus
poc variat. L’alcohol no pot tenir efectes protectors en
cultures amb baixa mortalitat per malaltia cardiaca, p.e. en
els paísos en desenvolupament

Alcohol i protecció coronària (2)
5. A nivell poblacional els efectes de l’augment del consum de
begudes alcohóliques sobre les malalties cardiaques, són
ben diferents dels que indiquen els estudis fets a nivell
individual. Així, en la Unió Soviètica durant les campanyes
anti-alcoholiques dels anys 80 va baixar la mortalitat per
malalties cardiaques, després en els 90 quan ja no es feren
campanyes i va tornar a augmentar el consum d’alcohol,
l’esmentada mortalitat cardiaca va pujar de forma notable.
Possibles
efectes
beneficiosos
del consum
d’alcohol
• Aparell cardiovascular: Augment del colesterol HDL,
antiagregant plaquetari, disminueix el fibrinògen sèric
• Aparell digestiu: Efecte bactericida; produeix excitació
gàstrica i intestinal
• Efecte antioxidant general: és antipromotor pel contingut
de resveratrol del vi i most?

Alcohol i accidentabilitat
1. L’alcohol està implicat directament en els accidents de
trànsit (40%), i se li atribueix també el 33% dels
accidents laborals
2. Els estudis realitzats recentment a Espanya sobre
accidentalitat viària situen en un 32,6% dels
conductors morts per accident una alcoholèmia
superior a 0,5 g/l
Font: Pla de Salut de Catalunya, 2001-2005

Cap i
cara
Efectes del consum
prenatal d’alcohol:
SAF i formes menors
• Cap petit
• Cara aplanada
• Apertures oculars petites
• Pavellons auriculars poc
desenvolupats
• Pont nasal baix
• Nas petit, curt
• Llavi superior molt prim
• Solc nasolabial llis
• Mentó petit i apuntat
La mare: “En aquell desembre em bevia una
botella de vodka cada dia. Realment
desconeixia que estava embarassada de dos
mesos. Quan ho vaig saber vaig deixar-ho de
cop, però el dany ja estava fet”.
George Steinmetz. National Geographic. Vol. 181, nº 2, Feb 1992
http://www.faslink.org/National%20Geographic%20-%20Article%20on%20Fetal%20Alcohol.htm

Altres danys derivats del consum d’alcohol
• Desnutrició, afectació de l’estat general i de la capacitat
de resposta immunitària
• Problemes socials i laborals
• Incrementa el risc de violència familiar
• Els infants de les families amb problemes d’alcohol
pateixen un nivell bastant alt de descura i manca
d’atenció i seguretat. Aquests nens tenen amb
freqüència dificultats per concentrar-se a l’escola.
Moltes vegades estan sotmesos a violència i abús
psicològic
• Afavoreix altres addiccions

Atenció per Drogodependències
• L’alcohol és la substància que motiva més
inicis de tractament en la Xarxa d’Atenció a
les Drogodependències de Catalunya (XAD),
amb el 42% de tots els inicis registrats durant
l’any 2001
• Un total de 5.189 persones varen iniciar
tractament per alcoholisme a la XAD l’any
2001, amb un clar predomini del gènere
masculí (80%)
Font: Pla de Salut de Catalunya, 2001-2005

Costos de l’Alcoholisme a Espanya, 1998
Conceptes
Directes
Visites ambulatòries
Centres especials
Ingressos hospitalaris
Urgències hospitalàries
Accidents laborals
Pèrdues materials
Recursos adicionals
Subvencions, ajuts
Indirectes
Absentisme laboral
Reducció de l’eficiència
Total
Cost total (milions €)
1.373
208
108
581
63
122
10
294
4
2.460
729
1.731
3.833
Catalunya: 570 milions d’Euros
%
35,8
5,4
2,8
14,7
1,6
3,2
0,3
7,7
0,1
64,2
19,0
45,2
100,0
Font: Portella et al,1998

4. Mesures preventives
Cal aplicar mesures dos tipus d’estratègies
preventives:
a) Mesures de tipus poblacional, encaminades
a la disminució general dels consums per
càpita, i
b) Mesures més específiques (d’alt risc),
dirigides a intervenir en individus de risc

Intervencions per reduir la mitjana de
consum d’alcohol en la població
Mitjana de
consum
d’alcohol
Consum baix 9,6 lpa Consum de risc
Estratègia preventiva:
Reducció
Risc
d’Alcoholisme
• Desplaçament de tota la població a un nivell de consum més baix
• Desplaçament dels individus de risc elevat fora de la zona de perill

Prevenció poblacional (1)
Mesures de protecció de la salut
Limitar l’accessibilitat econòmica a l’alcohol
- Control de preus de totes les begudes
- Control diferencial, segons el tipus de beguda
Limitar l’accesibilitat física
- Limitació d’horaris de venda
- Nombre, tipus i situació dels punts de venda
Limitar l’accesibilitat legal
- Limitacions segons edat: 18 anys a Espanya
- Altres: reconeixement dels alcohòlics com a malalts
Limitacions en la conducció de vehicles
- Control sistemàtic d’alcoholèmies

L’augment de preu de l’alcohol és més efectiu que
els programes de prevenció
Wagenaar A. American Journal of Public Health AJPH, 2009
Si augmentés el doble la mitjana de les taxes dels estats de
EEEU sobre l’alcohol, en resultaria:
• Una reducció del 35% de les morts associades a
l’alcohol,
• Una reducció del 11% de les morts per accidents
d’automòbil,
• Una reducció del 6% de les malalties de transmissió
sexual,
• Una reducció del 2% en la violència,
• I una reducció del 1,4% en el crim.
La reducció del suicidi va ser la única associació no
significativa.

Prevenció poblacional (2)
Mesures de promoció de la salut
Programes generals d’educació sanitària
- Educació sanitària a l’escola
- Informació general a la població
Programes de prevenció dirigits a:
- Adolescents
- Col·lectius socials de risc
- Embarassades
Promoure de formes menys perilloses de beure
Control de la publicitat i marqueting

Relació entre la gravetat dels problemes (individuals)
de l’alcohol i el tipus d’intervenció necessària
Cap
Lleu
Moderada
Important
Problemes
Prevenció primària
Intervenció breu
Gravetat
Seriosa
Tractament especialitzat
Intervenció

Prevenció en individus de risc (1)
En el marc de l’Atenció Primària (AP)
Desenvolupament de:
a) La detecció de l’abús d’alcohol. Ús d’instruments de
cribratge estandarditzat del consum excessiu,
b) Les tècniques d’intervenció breu (TIB), que han demostrat
ésser efectives per assolir una disminució o moderació en el
consum d’alcohol en els bevedors de risc però sense criteris
de dependència
A Catalunya es disposa d’una TIB, el programa «Beveu menys»,
que en aquest moment s’està difonent a tots els professionals
de l’AP
Inclou: 1) Exploració del consum; 2) Altres exploracions: test
Cage, biomarcadors; 3) Diagnòstic; 4) Consell breu per a
reduir el consum; 5) Seguiment del consum alcohòlic

Preguntas 3,6,9,12: dos o más respuestas afirmativas en estas preguntas
indican posible dependencia del alcohol (criterio de dependencia)
El questionari CAGE
es considera una
tècnica validada de
cribratge. Un estudi
va determinar que 2 o
més respostes
afirmatives tenen una
sensibilitat del 93% i
una especificitat del
76% per a la
identificació de
bevedors amb
problemes (Bernadt
MW. Lancet 1982)
1Cuestionario CAGE. Mayfield D, 1974. Versión española: Rodriguez Martos A, Navarro R, Vecino C,
Pérez R, 1986. Adptación “camuflada” de 12 items: Delgado MT, Córdoba R, Altisent R, 1988.

Prevenció en col·lectius de risc (2)
Implicació del professionals de l’Atenció Primària
(AP)
És efectiu implicar els professionals de l’AP en la
prevenció dels problemes d’alcohol i també que les
intervencions específiques i intensives funcionen millor
Cal incidir en la millora de les actituds respecte al
consum d’alcohol dels mateixos professionals de l’AP

Pacients alcohòlics
Programes terapèutics orientats cap a l’abstinència
per als pacients dependents de l’alcohol (criteris de
dependència)
La cessació del consum en pacients diagnosticats
d’alcoholisme, contribueix a la millora de la qualitat de
vida d’aquests respecte a aquells que continuen bevent
Un estudi longitudinal de 850 pacients diagnosticats de
dependència a l’alcohol i tractats, ha posat de manifest
que:
- més de un 43% es manté en remissió completa als 10 anys,
- un 8% ha reincidit en un consum moderat,
- un 31% continua bevent excessivament,
- un 18% ha mort

Moltes gràcies gr cies per la
vostra atenció
atenci