Descarregar versió PDF - Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

jarc.es

Descarregar versió PDF - Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

món rural

Revista Informativa

de JARC

Maig - Juny’ 12

Núm. 110

Preu: 6 euros

Comença una

nova campanya


El programa d’agricultura per a les

Terres de Lleida, amb

Pau Echauz

ArrelA

Escolta’ns cada

dissabte de 9.00 a 10.00

Repetició els diumenges a les 10.00

U-A-1 Ràdio al 104.5 FM

www.ua1.cat

Pels que som de Lleida

Descarrega’t també l’aplicació

d’U-A-1 FM al mòbil

o segueix-nos a:


En aquesta revista...

Revista Món Rural

President

Josep Ma. Jové i Aresté

Directora

Ma. Carme Rosell i Trullols

Edita: Món Rural SLU

D. Legal: B-21897-93

Consell de redacció:

Josep Ma. Jové, Isabel Vidal, Robert

Jaimejuan, Pere Rubirola, Francesc

Boronat, Josep Bombardó, Joan

Biosca, Carme Rosell


Amb el suport de:

Sumari

Editorial pàgina 04

Cal protegir la producció

Actualitat pàgines 05 a 08

Catalunya acorda un document únic per canviar la PAC

Hisenda retorna l’impost del gasoil usat en equips electrògens

Agricultura pàgines 09 a 17

Horta: La UE vol reformar els mecanismes de gestió de crisi

Fruita dolça: Previsions de collita per a la fruita d’ós

Fruita seca: Consum i collita record aquesta campanya

Olivera: El sector s’uneix per lluitar contra la crisi

A Fons pàgines 18 a 22

JARC viatja a la Champagne, per saber com s’organitzen

Ramaderia pàgines 23 a 27

Porcí: El Sipcap cada vegada més a prop de ser una realitat

Vaquí de llet: Els contractes homologats, per al 3 d’octubre

Vaqui de carn: Els imports dels ajuts ramaders

Oví: JARC defensa els ajuts acoblats per a l’oví-cabrum

Medi Natural pàgina 28

JARC denuncia els atacs provocats per la fauna salvatge

Racó Jurídic pàgina 30

Conveni del Camp: negociació

Activitats pàgines 32 a 35

Col·laboradors:

Josep Capdevila, Jordi Vidal, Pere

Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez,

Vicens Pascual, Jaume Salla, Albert

Aurín, Judit Casellas, Joel Esteban,

Àngela Pascual, Eduard Gallifa, Anna

Valls i Raquel Escuder.

Redacció i Publicitat:

Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida

Tel: 973 26 77 75

a/e: premsa@jarc.cat

Administració:

Ulldecona, 21-31 1er · 08038 Barcelona

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa

siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment

d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

món rural


Editorial

Cal protegir la producció

La crisi econòmica que en aquests moments plana

sobre la nostra societat ha col·locat en segon pla la

problemàtica que es viu des de fa molt temps, massa

temps en el món rural i en especial en l’activitat agrícola

i ramadera.

Lluny dels repunts puntuals en els preus que obtenim

per les nostres produccions, la batalla per disposar de

liquiditat per fer front al pagament de béns de consum

que necessitem per a l’activitat (fitosanitaris, adobs,

pinsos ...) s’ha intensificat i intensificat encara més amb

el tancament de l’aixeta que estan aplicant les entitats

bancàries. I com a colofó, per si fos poc, tenim la

retallada dels ajuts públics, l’amenaça d’una PAC que

ha oblidat per complet la ramaderia, el canvi en el

concepte de municipi rural, la disponibilitat de fons per

al Programa de Desenvolupament Rural Sostenible ....

I és que els preus que percebem pel nostre treball són

un dels principals esculls a què hem de fer front. No

podem permetre que agricultors i ramaders no puguin

cobrir els seus costos de producció i per això, creiem

indispensables Lleis com la de la Cadena Alimentària,

l’existència d’Interprofessionals que tinguin poder de

BARCELONA

C/Ulldecona, 21-31, 1º (Casa de l’Agricultura) 08038 Barcelona

Tel. 934 510 393 · Fax. 934 537 240 · info@jarc.cat

PENEDÈS

Centre Àgora. Pol. Ind. Domenys II, s/n · 08720 Vilafranca del Penedès

Tel. 938 174 123 · Fax. 938 905 214 · penedes@jarc.cat

OSONA

Rda. Francesc Camprodon, 2 2n. Edifici Seminari · 08500 Vic

Tel. i Fax. 938 892 413 · osona@jarc.cat

GIRONA

Ronda Ferran Puig, 18 2n · 17001 Girona

Tel. 972 208 881 · Fax. 972 209 101 · girona@jarc.cat

TARRAGONA

Alcalde Joan Bertran, 34-38 1er · 43202 Reus

Tel. 977 847 007 · Fax. 977 312 358 · tarragona@jarc.cat

CONCA DE BARBERÀ

De Daroca, 1 Despatx 4 · 43400 Montblanc

Tel. 638.123.273 · tarragona3@jarc.cat

BAIX EBRE

Plaça Alfons XII, nº7 3er D. Despatx 1 · 43500 Tortosa

Tel. 977 443 067 · baixebre@jarc.cat

món rural

Josep Ma. Jové, president de JARC

decisió i influència sobre el sector o que la PAC disposi

dels mecanismes de intervenció que permetin gestionar

les crisis àgil i correctament.

Precisament aquests darrers mesos, des de la sectorial

de la vinya de JARC hem organitzat un viatge a la

Champagne per tal de conèixer in situ com s’organitza

aquesta denominació d’origen que ha aconseguit ser

respectada internacionalment per veure si algun dels

mecanismes que han posat en marxa es poden traslladar

a casa nostra. És precisament la possibilitat d’actuar

econòmicament sobre el mercat el que la dota

de força i la fa respectada, però sens dubte també

el fet que es tracta d’una organització paritària en la

que tant els productors com els elaboradors tenen la

mateixa força i per tant un objectiu comú.

Des de JARC hem participat activament en la taula

que busca unificar els criteris per aconseguir una PAC

que realment respongui a les necessitats de la pagesia

catalana. I des de la nostra adhesió a COAG estem en

millor posicionament per a treballar en aquesta direcció

i defensar el sector amb la força i la contundència

que ens demaneu.

Les nostres oficines

SEGRIÀ-GARRIGUES

Passeig de Ronda, 3 entresòl dreta · 25002 Lleida

Tel. 973 278 080 · Fax. 973 275 358 · lleida@jarc.cat

PLA D’URGELL-URGELL

La Pau, 15 bis. Canton. Girona, local 2 · 25230 Mollerussa

Tel. 973 600 725 · plaurgell@jarc.cat

SEGARRA- SOLSONÈS-ANOIA

C/Xuriguera, 42 Ed. Centre Cívic · 08280 Calaf

Tel. 938 681 125 · calaf@jarc.cat

PALLARS/ALTA RIBAGORÇA

Av/ Espanya, 4 · 25620 Tremp

Tel i fax. 973 651 236 · pallars@jarc.cat

CERDANYA

C/ de l’Arbre, 2 · 25720 Bellver de Cerdanya

Tel. i Fax. 973 510 858 · cerdanya@jarc.cat

ALT URGELL

Centre Cívic El Paseig · 25700 la Seu d’Urgell

Tel. 973 510 858 · alturgell@jarc.cat

http://www. jarc.cat

info@jarc.cat


Actualitat

La resposta catalana a la PAC

Ara fa sis mesos es va

crear la Comissió de Seguiment

de la PAC per

consensuar el posicionament

català sobre el

futur d’aquesta política

europea en resposta al

Reglament de la PAC

que proposà la Comissió

Europea, i que a ulls de

JARC no té en consideració

les característiques

de la producció agrària

mediterrània i molt menys

encara la catalana.

Des de JARC hem participat

activament en el

procés de redacció. La

feina va culminar el 6 de

març amb la presentació

del document al Parlament

de Catalunya. Al

novembre de 2010 la Comissió

Europea ja va deixar

entreveure les grans línies

de la PAC 2014-2020,

i el 12 d’octubre de 2011,

va presentar en societat

el model de reglament.

El document conjunt,

és de mínims ja que no

compleix totes les expectatives

que JARC voldria.

Tot i així pensem que

recull i expressa la opinió

de Catalunya en els

diferents aspectes que

presenta el reglament

europeu. Repassem ara

els punts més rellevants,

el posicionament conjunt

i la proposta de JARC.

Ajuts directes

Catalunya es mostra a

favor de la regionalització

institucional que

eviti una tarifa plana.

L’opció s’ha de basar

en un estudi previ i en el

manteniment d’un sobre

regional que garanteixi

els actuals ajuts directes.

Des de JARC vol prioritzar

la regionalització per les

característiques agroeconòmiques.

Agricultor actiu

Catalunya creu que cal

un increment del percentatge

proposat per

la Comissió, ja que el 5%

és clarament insuficient

i es demana revisar a la

baixa el topall mínim de

5.000€ per a ser considerat

agricultor actiu, excloure

els sectors socials

que venen de l’agricultura

i que les empreses associades

o vinculades siguin

una empresa. JARC

vol eliminar l’exempció

dels 5.000€.

Pagament base

Catalunya proposa que

la tarifa plana no es pugui

aplicar en aquells Estats o

regions amb elevada diversificació

productiva.

La nova PAC és bàsicament

agrícola i no s’han

tingut en consideració els

sectors ramaderes que

fins al 2013 hauran rebut

ajuts. No s’ha donat

un tracte proporcional i

equitatiu a aquests sectors

i es proposa el seu

encaix a través dels ajuts

acoblats. JARC demana

el màxim de pressupost a

la capa acoblada.

Pagament verd

Catalunya el vol flexibilitzar

i ampliar les mesures

perquè no impliqui més

despeses que afectin a

la competitivitat de les

explotacions catalanes.

JARC creu que es dóna

massa importància a la

capa verda, i demanem

que no sigui una capa

restrictiva.

Ajuts acoblats

Catalunya ha de decidir

els ajuts acoblats, en

base al seu sobre nacional

i aposta per sol·licitar

l’increment del 10% del límit

màxim estatal d’ajuts

associats voluntaris.

Mesures de mercat

Cal activar l’exempció

del sector agrícola de la

normativa europea de

la competència. Per limitar

les vendes a preus

extremadament baixos i

els productes alimentaris

reclam, s’ha de regular a

nivell de la Unió Europea

la prohibició de la venda

a pèrdues, i incorporar

tant el preu de compra

del producte com els

costos fixos i variables de

la transformació i comercialització.

Concentració

La PAC ha d’afavorir la

concentració de l’oferta

des de la producció potenciant

a les organitzacions

de productors (OP) o

de cooperatives agràries

i implantar contractes entre

la producció i la transformació.

Caldria que els

ajuts associats s’encabissin

en la OCM única i no

en el desenvolupament

rural tal i com proposa la

CE, si hi ha pressupost suficient.

La PAC ha d’afavorir

l’existència d’interprofessionals

per organitzar

la cadena i actuar

en àmbits més enllà de la

promoció.

Reciprocitat

Cal exigir el principi de

reciprocitat a les importacions

de Tercers Països

per seguretat alimentaria

i intensificar les actuacions

d’inspecció.

Gestió de crisis

Cal mantenir els actuals

mecanismes d’intervenció

i gestió de mercats,

per evitar les pertorbacions

del mercat gestionar

l’oferta, perquè siguin

una xarxa de seguretat

pels agricultors contra

l’excessiva volatilitat dels

preus i garanteixi la Seguretat

Alimentària.

món rural


Actualitat

JARC us ajuda

a homologar els

remolcs antics

JARC ha iniciat al Bages

una campanya per a la

revisió i homologació de

fitxes tècniques de remolcs

antics. La situació

actual de remolcs vells

és complicada ja que

les ITV mòbils no deixaran

passar la revisió si les fitxes

tècniques no estan revisades

i certificades per

tècnics competents.

Els remolcs vells es van

vendre sense fitxa tècni-

La Direcció General de

Tributs del Ministeri d’Hisenda

ha acceptat la demanda

de JARC-COAG

de la devolució de l’Impost

Especial d’Hidrocarburs

(IEH) del gasoil agrícola

que es fa servir per a

accionar una bomba de

reg mitjançant un grup

electrogen. Fa uns mesos,

des de JARC-COAG

es va denunciar que Hisenda

estava reclamant

als productors que retornessin

els imports corresponents

a la devolució

d’aquest impost perquè

considerava cobrats indegudament.

Des de la Direcció Ge-

món rural

ca i davant de la necessitat

de tenir la documentació

tècnica per fer les

revisions, els documents

els van fer les càmeres

agràries manualment.

Actualment les ITV mòbils

diuen que aquestes fitxes

no són homologades i

per tant no deixen passar

les revisions. És per aquest

motiu que JARC ha encetat

una campanya

de pesatge, presa de

mesures dels remolcs i la

determinació de dades

tècniques. Aquestes da-

des serviran per passar la

ITV mòbil i per homologar

la fitxa definitivament.

Hisenda tornarà l’impost del gasoil a equips

electrògens que bombegen l’aigua del reg

neral de Tributs diu que

“l’extracció d’aigua i

la seva distribució a les

parcel·les es una tasca

necessària per a que la

terra i les plantes donin

fruits. Per això, els consums

realitzats directa o

indirectament de productes

energètics i electricitat

han de beneficiarse

d’aquesta devolució”.

En aquests moments des

de JARC-COAG estem

esperant que Hisenda es

posicioni respecte a la

utilització de grups electrògens

en determinades

activitats necessàries en

la producció animal, ja

que es considera que

també haurien de tenir

dret a la devolució

d’aquest impost.

L’import a recuperar es el

resultat d’aplicar el tipus

de 78,71 euros per cada

1.000 litres de carburant

que es faci servir al sector

agrari pel coeficient de

0,998. Per a tenir-hi dret,

els productors han de

demanar explícitament

aquesta devolució que

podeu tramitar des de les

nostres oficines.


Actualitat

La sinistralitat per accidents amb

maquinària agrícola creix un 20%

Entre l’u de gener i el 30

d’abril de 2012, s’han registrat

12 accidents amb

víctimes que impliquen

maquinària agrícola en

zones interurbanes. Segons

les dades facilitades

pel Servei Català del

Trànsit si bé en aquests

accidents no hi va haver

cap mort, el cert es que

es van comptabilitzar tres

ferits greus i 14 de lleus.

Aquestes dades suposen

un augment de la sinistralitat

del 20%, si bé les víctimes

mortals han baixat

ja que en els primers quatre

mesos del 2011 dues

persones van morir en

accidents en els quals hi

havia implicada maquinària

agrícola. Aleshores

es van registrar també 10

ferits lleus. Tot i la cruesa

de les dades, cal ser optimistes

ja que si les comparem

amb les que es

van registrar l’any 2000,

la sinistralitat ha caigut

en un 14,28%.

En les zones urbanes, les

víctimes per accidents

amb maquinària agrícola

s’han mantingut estables

i si les comparem amb les

de l’any 2000 estem parlant

d’una reducció de la

sinistralitat del 66,6%, si be

s’han incrementat les víctimes

mortals en aquest

tipus d’accidents.

En el còmput anual, les

dades del Servei Català

del Trànsit de l’any 2011

La majoria dels accidents tenen lloc en vies interurbanes

sumen 31 accidents amb

víctimes en els que hi havia

implicada maquinària

agrícola en zona interurbana

i 6 mes en zona

urbana. Tot plegat aboca

un total de 7 morts, 2

ferits greus i 38 de lleus.

Per demarcacions, Lleida

és la que comptabilitza

més accidents d’aquest

tipologia en els primers

quatre mesos del 2012,

un fet que se’ns dubte

està molt relacionat amb

la importància del sector

agrari a Ponent, i per

tant amb el nombre de

maquinària agrícola que

circula per les carreteres

lleidatanes.

En total es van comptabilitzar

cinc sinistres en zona

interurbana a les comarques

de Ponent, un increment

del 66,6% res-

pecte al 2000. Tarragona

i Barcelona han registrat

tres sinistres en zona interurbana

i a Girona només

n’hi ha hagut un. En zona

urbana els únics sinistres

registrats han tingut lloc a

Lleida i a Tarragona amb

un cadascuna de les demarcacions.

Per la tipologia de l’accident,

cal destacar que

la majoria de sinistres en

zona interurbana van ser

les envestides frontolaterals,

les sortides de via i

els encalços, mentre que

a la zona urbana destaquen

els atropellaments.

Des del 2000, els fregaments

o col·lisions laterals

han caigut de 11 a dues,

mentre els encalços ho

han fet de 28 a cinc i les

envestides de 15 a nou.

Hi ha un augment de les

sortides de via, de zero a

set, i de les caigudes de

via, de zero a dues.

ACCIDENTABILITAT AMB MAQUINÀRIA AGRÍCOLA A CATALUNYA

Zona Any Morts Greus Lleus

Interurbana

Urbana

2000 1 3 14

2011 2 0 10

2012 0 3 14

2000 0 1 5

2011 1 0 1

2012 1 1 0

Tota la informació del document fa referència a accidents

amb víctimes amb maquinària agrícola implicada registrats

a la via pública tant en zona interurbana com en zona

urbana, és a dir, fora de finques privades.

Zona Demarcació

Interurbana

Urbana

Gener-Abril

2000 2011 2012

Barcelona 3 0 3

Girona 6 1 1

Lleida 3 4 5

Tarragona 2 5 3

Barcelona 4 0 0

Girona 1 0 0

Lleida 0 1 1

Tarragona 1 0 1

món rural


Actualitat

COAG demana control i sancions

a la pràctica comercial abusiva

L’Executiva de COAG

va reclamar al Ministre

d’Agricultura celeritat a

l’hora de tramitar la futura

Llei de Millora de la

Cadena Agroalimentària

per acabar amb la indefensió

dels agricultors i ramaders

davant les pràctiques

comercials abusives

de les grans cadenes de

distribució.

La posició de domini dels

cinc grans grups, que

controlen prop del 70% de

la distribució d’aliments a

l’Estat espanyol, fa que

els diferencials entre el

que rep el productor i el

que paga el consumidor

es mantinguin de mitjana

per sobre del 500% .

Davant d’aquesta situació,

COAG va demanar

al ministre Cañete que la

món rural

nova Llei reforci la capacitat

de negociació dels

productors, avui la baula

més feble de la cadena.

En aquest sentit, es van

reclamar més competències

per a les organitzacions

interprofessionals

perquè puguin negociar

contractes de compra

venda, elaborar índexs

de tendència de costos

i preus i puguin gestionar

l’oferta.

Així mateix, es va exigir

la prohibició de les

pràctiques comercials

abusives, com la venda

a pèrdues, subhastes a

cegues, modificació unilateral

de contractes... A

més a més, i per garantir

el compliment efectiu de

la nova normativa, serà

imprescindible la creació

d’una òrgan de control

Jaume Benis responsable

del sector porcí a COAG

El responsable de la sectorial

el porcí de JARC,

Jaume Bernis, ha estat

escollit formalment com

a nou coordinador sectorial

del porcí de COAG

per als propers quatre

anys. Bernis ja va ser nomenat

fa uns mesos representant

nacional de

COAG al COPA-Cogeca

a Brussel·les, responsabilitat

que continuarà exercint.

Per la seva banda,

Enrique Acción de Huelva

assumeix el subsector del

porcí ibèric.

L’executiva de COAG es va reunir amb el Ministre d’Agricultura

independent i estatal

que controli, vigili i sancioni

les pràctiques comercials

abusives.

“No podem acceptar

simples codis de bones

pràctiques de caràcter

voluntari, ja que s’han

demostrat ineficaços davant

l’incompliment unilateral

de la gran distribució”,

va subratllar Miguel

Blanco, secretari general

de COAG.

En el marc de la reforma

de la PAC es va plantejar

la defensa de les mesures

de regulació i control

dels mercats, la preferència

comunitària i el manteniment

de les quotes

de producció en la llet i

la remolatxa i els drets de

plantació de la vinya.

David Borda encapçala

la fruita dolça de COAG

El responsable de la sectorial

de la fruita dolça de

JARC, David Borda, ha

estat escollit formalment

com a nou responsable

del sector de la fruita dolça

en el marc de la sectorial

del sector de fruites

i verdures de COAG per

als propers quatre anys.

Andrés Góngora, ha estat

reescollit coma responsable

de la sectorial, men-

tre Francisco Gil assumeix

la dels cítrics i Bernardo

Funes la fruita seca.


Es comenta la possible

incidència d’una fallada

en la collita d’algun dels

principals països exportadors

per causes climàtiques

o d’altre tipus, que

podrien generar una situació

similar a la que es va

viure Revista l’estiu Món del 2010, Ruralamb

tendència de preus a l’al-

President

ça. Cal afegir-hi també

Josep Ma. Jové i Aresté

l’incertesa del mercat de

la soja Directora tot i que s’espera

que Ma. els Carme preus Rosell es mantin- i Trullols

guin a nivells alts.

Edita: Món Rural SLU

D. Legal: B-21897-93

Robert Jaimejuan, responsable de Farratges de JARC

Consell de redacció:

Josep Ma. Jové, Isabel Vidal, Robert

Jaimejuan, Pere Rubirola, Francesc

Boronat, Josep Bombardó, Joan

Biosca, Carme Rosell


Amb el suport de:

Agricultura Sumari

La collita cerealista que s’atansa

Aquest mes de maig a les

reunions periòdiques que

tenim des de COAG amb

el Ministeri d’Agricultura,

ens varen presentar les

previsions de collita a nivell

mundial, europeu i de

l’estat espanyol. Com a

conclusions destaquen:

En l’àmbit mundial

Baixen les previsions de

collita de blat respecte

a la campanya anterior,

i hi ha un descens en els

estocs finals.

Augmenta la producció

de blat de moro i es

recuperen lleugerament

els estocs.

La producció d’ordi es

manté en índex similars a

la campanya passada.

En l’àmbit de la UE

S’ha sembrat un 1,5%

més de superfície de cereals

a tota la UE, però

s’espera un descens productiu

del 0,6%.

S’espera un repunt de

la producció de blat tou,

amb increment de rendiments

a França i Regne

Unit.

En l’ordi, baixen els rendiments

de bona part

dels països.

En el blat de moro també

s’espera una baixada

forta dels rendiments.

A l’Estat espanyol

Segons les dades del

Ministeri, s’estima una

reducció productiva del

30% de cereal d’hivern,

de 16,8 milions de tones

al 2011 a 11,7 milions de

tones al 2012.

Segons ACCOE (comercialitzadors),

la reducció

és d’un 22%, fins a 13 milions

de tones.

La reducció és crítica a

Andalusia i desfavorable

però no crítica a Castella-Lleó,

principal productora.

Hi ha bastant cereal als

ports i es comenta que

el cost del transport per

carretera de cereal comunitari

és de 24-30 €/tn.

Les novetats en la PAC

En 20 dies el Ministeri presenta la seva postura.

El Parlament no adoptarà cap posicionament, fins

que no es conegui la decisió financera.

El FEGA treballa en el model regional que reflecteixi

la realitat productiva espanyola.

S’ha proposat limitar la superfície amb dret d’ajut

a nivell estatal a 21 milions d’hectàrees (la superfície

potencial són 38 milions).

La Comissió només ha flexibilitzat la postura

respecte al “greening”. Col·laboradors:

Josep Capdevila, Jordi Vidal, Pere

El Parlament Europeu redacta un informe sobre

Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez,

l’OCM Única, en Vicens línia amb Pascual, la postura Jaume Salla, estatal, Albert que

vol reforçar les mesures Aurín, Judit de gestió Casellas, del Joel mercat. Esteban,

Àngela Pascual, Eduard Gallifa, Anna

Valls i Raquel Escuder.

Redacció i Publicitat:

Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida

Tel: 973 26 77 75

a/e: premsa@jarc.cat

Administració:

Ulldecona, 21-31 1er · 08038 Barcelona

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa

siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment

d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

món rural


Agricultura

Sumari

La UE vol reformar les mesures de

gestió de crisi i preus d’entrada

La Comissió Europea està

treballant en un reglament

de reforma de mesures

de gestió de crisis i

preus d’entrada de productes

hortofructícoles a

la UE. Amb aquest reglament

es pretenen millorar

els procediments de retirades

de fruites i verdures

ja que tots tenim molt

present la crisi de l’E.Coli

i la ineficient gestió europea

de retirada de producció

del mercat.

Des de la Comissió es vol

revisar el preu de retirada,

simplificar i aclarir les

condicions per la distribució

gratuïta de productes

com a mecanisme de

El sector hortícola ha

sidual a conseqüència Un dels productes des-

acabat la campanya de

Revista Món Rural

primavera, i ara comen-

de les nefastes darreres

campanyes, on el preu

tinats a l’exportació els

últims anys, l’escarola i la

ça President a trasplantar els pro-

pagat al productor Col·laboradors:

amb xicoira -que surten cap al

ductes Josep de Ma. la Jové campanya i Aresté

prou feines arriba a Josep cobrir Capdevila, mercat Jordi francès Vidal, i sobretot Pere

d’estiu. Com a resum podem

Directora

dir que les anteriors

Ma. Carme Rosell i Trullols

collites no han estat gaire

satisfactòries, Edita: Món Rural SLU ja que

les despeses del conreu. Lluis Pié, Laura es Solé, destinen Montse a Àlvarez, aliments

Vicens Pascual, Jaume Salla, Albert

La competència de pa- de quarta gama- han

Aurín, Judit Casellas, Joel Esteban,

tata d’altres regions Àngela tam- Pascual, acabat Eduard la Gallifa, campanya Anna de

poc ajuda a canviar Valls i la Raquel primavera Escuder. amb una va-

la de la tardor encara

situació.

loració positiva ja que el

D. Legal: B-21897-93


arrossegava la complica-

Redacció i Publicitat: clima ha acompanyat i

Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida

ció de vendes provoca- exterior fa pocs dies que Climatològicament par- no hi ha hagut problemes

Consell de redacció:

Amb el suport de:

Tel: 973 26 77 75

des per la crisi de l’E.Coli, estan trasplantats i tot lant, la campanya

Josep Ma. Jové, Isabel Vidal, Robert

a/e: d’es- premsa@jarc.cat significatius de fongs ni

mentre Jaimejuan, que Pere la d’hivern just comencen a florir els

Rubirola, Francesc

tiu ha començat amb de plagues. El conjunt de

força Boronat, dolenta Josep a causa Bombardó, la primers Joan poms. I el mateix pluges que esperem Administració: que la campanya es pot con-

climatologia.

Biosca, Carme Rosell passa amb els cogom- es correspongui amb Ulldecona, un 21-31 siderar 1er · 08038 de Barcelona normal; senbres

i carbassons.

bon arrelament del planse incidències notables.

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la ma-

Els tomàquets primerencs

ter i que no siguin el pre- La propera campanya

teixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

de ser efectuada les zones amb costeres l’autorització pro- dels seus titulars, El cultiu amb excepció de la prevista patata per la llei. és Dirigeixis cursor a Món de Rural problemes SLU o bé a CEDRO fito- si necessita d’exportació fotocopiar o escanjar d’escarola un fragment i

d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

ductores de verdura en cada vegada més re- sanitaris de coll i arrel. xicoira serà a la tardor.

10

món rural

gestió en moments de

crisi greu en els mercats

europeus.

JARC ja va denunciar al

Departament d’Agricultura

la manca d’informació

que tenen les oficines

comarcals, la desorganització

i la descoordinació

en el procés de declaració

de retirades així

com la metodologia que

s’empra per dur a terme

les retirades de producció.

JARC va reclamar mesures

factibles i útils que puguin

resoldre les mancances

actuals. Si des de les

administracions marquen

Josep Miquel Piñol, responsable de l’Horta de JARC

que els excedents de

producció s’han de gestionar

mitjançant Organitzacions

de Productors

(OP) quan el sector s’estructura

en cooperatives

(algunes de les quals no

són OP), alguna cosa no

s’està fent prou bé.

Les Organitzacions de

Productors són entitats

amb personalitat jurídica

pròpia constituïdes per

productors de fruites i/o

hortalisses per adaptar,

en comú, la producció i

la comercialització a les

exigències del mercat.

El sector hortícola inicia la campanya d’estiu

món rural 10


En l’àmbit europeu es

preveu un alça del 6% en

préssec, del 7% en nectarina

i una reducció del

-24% en pavies, si es pren

com a referència la mitja

de producció del 2006 a

2010. Pel que fa a la previsió

de producció del

2012, dir que són pràcticament

igual que l’any

passat en totes les zones

productores. Revista Món En Rural l’albercoc

s’augura una collita

President

casi un 69% superior a la

Josep Ma. Jové i Aresté

del 2011.

Directora

Finalment, Ma. Carme i pel Rosell que i Trullols fa a

la collita de cirera, enca-

Edita: Món Rural SLU

D. Legal: B-21897-93

David Borda, responsable de la Fruita Dolça de JARC

L’albercoc es dispara

a la previsió de collita

El 25 i 26 d’abril en el marc

d’Europêche es van donar

a conèixer les previsions

de collita de fruita

de pinyol per aquesta

campanya que tot just

encetem. D’acord amb

els dades elaborades

per la Confederació de

Cooperatives Agràries

es preveu una reducció

de collita en préssec,

pavia, nectarina i pruna,

així com un increment en

albercoc i en el Paraguai

en referència a les dades

de l’any anterior.

Consell de redacció:

Josep Ma. Jové, Isabel Vidal, Robert

Jaimejuan, Pere Rubirola, Francesc

Boronat, Josep Bombardó, Joan

Biosca, Carme Rosell

Previsió de collita de fruita d’ós a Catalunya

Producte 2011 2012* % 12/11 07/11 % 07/11


Amb el suport de:

Agricultura Sumari

Cinc milions

d’euros per a

la reconversió

de la fruita

A la darrera taula sectorial

de fruita dolça celebrada

al DAAM el 12

d’abril, es va informar

que el pressupost als ajuts

de PRV finalment seria de

cinc milions d’euros per

les arrancades del 2012

i 2013 i que les sol·licituds

presentades eren per

1.436 hectàrees per 52

plans col·lectius i per 85

plans individuals.

Amb aquest pressupost,

s’aprovaran 905 hectàrees

al 100% d’ajut, que corresponen

als sol·licitants

que van ser beneficiaris

d’ajut en PRV en les anteriors

convocatòries.

Préssec 129.531 125.100 -3,42 133.972 -6,62 Els sol·licitants de sego-

Paraguai 47.000 66.300 41,06 32.000 107,19 na prioritat, en plans

Pavia

Nectarina

Albercoc

45.300

175.899

3.866

38.000

182.860

4.000

-16,11

3,96

3,47

64.238

138.496

2.577

-40,85

32,03

55,21

col·lectius però nous beneficiaris,

que es corresponen

a 430 hectàrees

rebran el 12% de l’ajut

Pruna 5.367 5.400 0,61 6.168 -12,46 previst, mentre que no

Catalunya 406.963 421.660 3,61 377.452 11,71 n’hi ha cap de tercera

Espanya 1.415.563 1.415.150 -0,03

prioritat- Els peticionaris

de quarta prioritat, els

Dades en tones. Font: CCAE (*) previsió

Col·laboradors:

Josep Capdevila, que eren Jordi nous Vidal, sol·licitants Pere

ra que no es disposa de collita, i que en Lluis el cas Pié, Laura amb Solé, la qualificació Montse Àlvarez, d’ex-

dades d’àmbit estatal, concret de França Vicens la re- Pascual, plotació Jaume prioritària, Salla, Albert unes

si que podem dir que es

preveu una reducció de

ducció de cirera s’estima Aurín, Judit 80 Casellas, hectàrees, Joel Esteban, no seran

Àngela Pascual, Eduard Gallifa, Anna

en un 13% sobre 2011. beneficiaris de l’ajut.

Valls i Raquel Escuder.

Redacció i Publicitat:

Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida

Tel: 973 26 77 75

a/e: premsa@jarc.cat

Administració:

Ulldecona, 21-31 1er · 08038 Barcelona

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa

siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment

d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

món rural 11


Agricultura

JARC acusa a l’IVIA d’interferir

en la reestructuració citrícola

A finals de gener, JARC

va denunciar la situació

que vivia el sector citrícola

amb la previsió de

liquidacions molt per sota

del cost de producció, i

estimat a 10 cèntims/Kg

quant el cost de produir

supera els 20. Doncs bé,

finalitzada la campanya

pocs seran els citricultors

que arribin a percebre

aquest 10 cèntims d’euro

per quilo i molts que,

ni tan sols han pogut lliurar

el producte, que s’ha

quedat a l’arbre.

El sector ha tocat fons fins

l’extrem que importants

comercialitzadores de la

zona estan ja en concurs

de creditors. La situació

es de tal calatge que

només fortes mesures de

mercat, protegint la producció

espanyola de les

importacions, donaria

alè al sector.

Revista Món Rural

Sumari

President

Col·laboradors:

Josep Ma. Jové i Aresté

Josep Capdevila, Jordi Vidal, Pere

Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez,

Directora

La UE no permetrà tor-

Ma. Carme Rosell i Trullols

nar a assecar els camps

Ara la lluita per exterminar

aquesta espècie invaso-

Vicens Pascual, Jaume Salla, Albert

lar contra el presumpte

Aurín, Judit Casellas, Joel Esteban,

causant de la introduc- Àngela Pascual, Eduard Gallifa, Anna

d’arròs Edita: de Món l’hemidelta Rural SLU esra es farà amb diferents ció de la plaga al Valls Delta i Raquel Escuder.

querre per lluitar contra la tipus de trampes, amb de l’Ebre, l’empresa Pro-

D. Legal: B-21897-93


plaga del Cargol Poma. la crema de postes, la motora Bama, obrint-se

Redacció i Publicitat:

Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida

Si es fes per tercer any recollida manual del car- la causa pels perjudicis

Consell de redacció:

Amb el suport de:

Tel: 973 26 77 75

consecutiu, Josep Ma. Jové, els pagesos Isabel Vidal, Robert gol i posterior destrucció i que ha provocat i a/e: que premsa@jarc.cat

ja

deixarien Jaimejuan, de Pere percebre Rubirola, Francesc fins i tot amb l’ús d’aigua sumen més de tres milions

600.000€ Boronat, en Josep concepte Bombardó, salada, Joan o calç viva. d’euros.

Administració:

de Biosca, subvencions Carme agroam- Rosell

Ulldecona, 21-31 judicats 1er · 08038 amb Barcelona l’objectiu

bientals, tot i l’èxit que ha El Departament d’Agri- Els titulars d’arròs del Del- d’informar del dret a re-

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la ma-

suposat teixa siguin utilitzades aquesta per a mesura la realització de cultura resums de premsa. s’ha Qualsevol presentat forma de al reproducció, ta de distribució, l’Ebre comunicació estan rebent pública o transformació clamar d’aquesta pels danys obra només sofert, pot

en ser l’extermini efectuada amb l’autorització de la plaga dels seus titulars, jutjat amb núm. excepció 5 prevista de Tortosa per la llei. Dirigeixis una a Món comunicació Rural SLU o bé a CEDRO i ofe- si necessita com fotocopiar a possibles o escanjar un fragment perjudi-

d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

(el 90% dels exemplars). com acusació particuriment d’accions a per- cats en la causa penal.

12

món rural

Però des de l’administració

és fan oïdes sordes a

aquesta mesura. La reestructuració

varietal sembla

ser l’única via amb la

qual l’administració està

disposada a posar de la

seva part, una reestructuració

que no dóna els

resultats esperats, ni tan

sols s’ha arribat al 30% de

les hectàrees previstes a

reestructurar.

Per què? Molt senzill, no

hi ha varietats accessibles

al mercat que permetin

substituir la Clemènules,

per varietats

primerenques o tardades

que allarguin la campanya

citrícola i eliminin la

concentració estacional.

L’Institut Valencià

d’Investigacions Agràries

(IVIA) només permetrà

als agricultors valencians

tenir accés a aquestes

noves varietats.

Joan Biosca, responsable de Cítrics i Arròs de JARC

A JARC volem exigir a

l’administració catalana,

que intervingui en aquest

nou front obert entre comunitats,

que l’IVIA rep

tan recursos tècnics com

econòmics a càrrec del

pressupost del Estat, canalitzats

a través del INIA,

per ser el centre de referència

en la investigació

citrícola nacional. La

darrera taula sectorial va

demanar una reunió monogràfica

i urgent, per

debatre en profunditat i

buscar la millor solució.

El sector no pot continuar

en mans de grans cadenes

que aprofitant la crisi

decideixen fer l’agost especulant

amb l’alimentació.

No pot haver-hi lliure

comercialització entre la

UE i el Marroc, ensorrant

la producció de casa

nostra. A JARC ens veiem

obligats a cridar també a

la indignació per la mort

del sector citrícola.

La UE “atura” la lluita contra el Cargol Poma

món rural 12


Després del treball més

o menys pausat i tranquil

de la poda d’hivern, els

viticultors ens preparem

per la “cursa” de fons

que ens espera fins la verema.

És un treball intens

i pacient, en el qual cal

una bona dosi de passió

per no llençar la tovallola

davant de tan poc reconeixement

envers la nostra

feina.

Com a responsable sectorial

de la vinya i el vi de

JARC tinc la tasca de representar

l’organització a

la Taula Interprofessional

del Cava i del Vi Blanc,

una Taula que persegueix

l’objectiu d’acostar els

Isabel Vidal, sectorial de la Vinya i el Vi de JARC

On va el sector

vitivinícola?

viticultors i elaboradors a

consensuar (que no vol

dir pactar) un preu “sostenible”

del raïm.

Després de set anys de

funcionament de la Taula

Interprofessional, la

sensació és senzillament

d’impotència. La raó:

l’escassa mentalitat de

sector, de col·lectiu, i el

fet de no creure’ns que

la solució, o al menys el

principi de la solució està

en una part important a

les nostres mans, sobretot

a la d’ells.

A les mans de les empreses

vitivinícoles que s’escuden

en el mercat per

llançar-nos a una espiral

que es retroalimenta,

vendes per preu, i que a

més a més no té fi.

A la darrera reunió de

la Taula Interprofessional

del Cava i el vi Blanc,

JARC va demanar que hi

assistís el Director General

de l’INCAVI el senyor

Bort, amb l’objectiu d’in-

Agricultura Sumari

tentar impulsar un canvi,

que alhora en provoqui

un de més gran perquè

sinó ens haurem de conformar

a seguir com fins

ara, és a dir, que sigui la

conjuntura aliena la que

determini el nostre futur

enlloc de fer-ho nosaltres

mateixos com seria desitjable

en un sector madur

i cohesionat.

JARC vol suprimir la duplicitat de taxes de DO

JARC ha demanat una

ons. Alhora, si es dóna de

reunió amb el Director

Revista Món Rural

General de l’INCAVI per

baixa d’alguna DO s’han

d’esperar cinc campa-

buscar President una solució a la

Col·laboradors: nyes per a poder donar-

duplicitat Josep Ma. de Jové taxes i Aresté que

han de fer front els viticul-

Directora

tors per estar donats d’al-

Ma. Carme Rosell i Trullols

ta d’una Denominació

Josep Capdevila, se d’alta Jordi altra Vidal, vegada. Pere

Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez,

Vicens Pascual, Jaume Salla, Albert

Aurín, Judit

Aquest

Casellas,

és

Joel

un fet

Esteban,

que pro-

Àngela Pascual, voca Eduard força Gallifa, malestar Anna al

d’Origen. Edita: Món Rural SLU

Valls i Raquel sector Escuder. vitícola, que su-

A D. JARC Legal: entenem B-21897-93 que

s’han d’abonar unes ta-

Consell de redacció:

xes Josep per Ma. a qualificar Jové, Isabel la Vidal, Robert


Amb el suport de:

mat a la situació de crisis

Redacció i Publicitat:

que viu fa que des de

Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida

Tel: 973 26 77

JARC

75

es vulguin buscar

a/e: premsa@jarc.cat eines alternatives per tal

collita Jaimejuan, en una Pere DO, Rubirola, però Francesc

d’ajustar aquesta des-

el que Boronat, no pot Josep ser, és Bombardó, que no Joan tenen el poder de de-

això Biosca, vagi Carme en detriment Rosell cisió d’on inscriuran gran

qüència, a zones Administració:

de copesa al que sigui l’estricexistència

s’han Ulldecona, d’aca- 21-31 1er · 08038 Barcelona

tament necessari i solu-

del viticultor. Molts viti- part de les seves vinyes, i bar pagant dues taxes, a cionar aquesta situació

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la macultorsteixa

siguin desconeixen utilitzades per a la realització on de per resums tant de premsa. depenen Qualsevol de forma les de reproducció, la DO distribució, Penedès comunicació i a la pública DO o transformació discriminatòria d’aquesta obra que només avui pot

es ser destina efectuada amb la l’autorització majoria dels de seus titulars, decisions amb excepció i interessos prevista per la dels llei. Dirigeixis Cava, a Món per Rural SLU no o perdre bé a CEDRO cap si necessita pateixen fotocopiar o escanjar els nostres un fragment viti-

d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

la seva collita, i per tant elaboradors. I en conse- de les dues qualificacicultors. món rural 1


Agricultura

Ametlla: collita

i consum rècord

aquest 2012

Per la propera collita 2012,

la primera estimació de

collita feta Departament

d’Agricultura dels Estats

Units (USDA) aquest mes

de maig per a Califòrnia,

principal productor mundial,

és de 907.000 tones

de gra. La xifra representa

un 1,5 % menys que la

collita rècord de 2011. A

més a més, cal incidir que

es portaven dos anys seguits

superant les collites

rècords de la història.

Sumari

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa

siguin utilitzades Catalunya per a la realització de resums 3.693 de premsa. Qualsevol 4.955 forma de reproducció, 3.413 distribució, 3.071 comunicació 4.999 pública o transformació 4.023 d’aquesta 4.365obra només 4.421 pot

ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment

d’aquesta obra (www.conlicencia.com) Font: USDA per a o Califòrnia bé al 91 702 i Mesa 19 70 Nacional / 93 272 de 04 Frutos 47 secos per a Espanya i Catalunya. Dades en Tones gra. (*) Provisional (**) Estimació

1

món rural

secs, integrada per la

Confederació de Cooperatives,

AEOFRUSE,

COAG, Asaja, i UPA és

de 51.322 tones gra, xifra

que seria un 13 % superior

a la collita 2010 i un 27 %

superior a la mitjana de

les darrers cinc collites de

2007 a 2011. Estaríem davant

d’una bona collita a

l’Estat Espanyol.

Sisco Esquerda, responsable sector de la Fruita Seca de JARC

la taula adjunta, hem 7%, a Europa Occidental

de ser conscients de la un 6%, a l’Europa de l’Est

magnitud de les xifres en un 18%, a Àsia un 30% i a

un mercat global a nivell l’Orient Mitjà i Àfrica un

mundial com és l’ametlla.

La producció catala-

27%.

na representa un 0,5% de Espanya era el princi-

A Catalunya, la previ- la producció americana pal importador d’ametsió

de collita 2012 és de i un 10% de la produclla americana però el

4.421 tones de gra, que ció de l’Estat espanyol. I 2010/11 es va igualar a

Aquesta gran producció seria un 1,28 % més que la la producció espanyola, la Xina. I la campanya

es basa en un augment collita passada que s’ha segon productor mundi- 2011/12 la Xina és de

del rendiment de quilos confirmat en 4.365 tones al, és només un 5% de la llarg el gran importador

d’ametlla per hectàrea a gra. Aquesta estimació producció americana. d’ametlla del món.

Califòrnia els darrers anys. seria un 11% més alta que

Era d’esperar que des- els darrers cinc anys i un Les dades fins demos- Amb dades de l’Almond

prés de tres anys seguits 15% respecte la mitjana tren que a la campanya Board de Califòrnia a 30

millorant el rendiment, els dels darrers deu anys. 2011/12 hi havia un 17% d’abril la industria agroa-

arbrers havien de notar

més d’ametlla a vendre limentària espanyola ha-

el cansament o l’estrès. Per varietats la produc- que en la campanya anvia comprat 56.000 tones

La baixada Revista Món de rendiment Rural

serà molt curta, però la

climatologia President durant la

Josep Ma. Jové i Aresté

floració els hi estat molt

favorable. Directora

Ma. Carme Rosell i Trullols

A l’Estat espanyol l’estimació

Edita: Món de Rural collita SLU de

ció catalana es reparteix

en un 20% de collita Llargueta,

15% de collita de

Marcona i 65% correspon

a Comunes. A l’Estat espanyol

el repartiment de

collita és 16% Llargueta,

14,5% Marcona i 69,5%

terior. I fins ara les vendes d’ametlla americana, i

han augmentat de forma Xina 100.000. Aquest aug-

espectacular un 16%. Col·laboradors:

Pels ment del consum suposa

propers mesos als EUA

Josep

te-

Capdevila,

un increment

Jordi Vidal,

dels

Pere

preus

Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez,

nen un 11% més d’amet- en origen. Així, la cotit-

Vicens Pascual, Jaume Salla, Albert

lla venuda i no lliurada Aurín, Judit zació Casellas, mitjana Joel Esteban, a la Llotja

que la campanya Àngela ante- Pascual, de Reus Eduard de Gallifa, l’ametlla Anna corior.

El consum als Valls Estats i Raquel muna Escuder. s’ha situat el 20 de

la Taula Estatal de fruits

D. Legal: B-21897-93

Comuna.

Com es veu en Units s’ha incrementat un maig a 3,80 €/kg gra.

Redacció i Publicitat:

Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida

Consell de redacció:

Amb el suport de:

Tel: 973 26 77 75

Josep Ma. Jové, Isabel Vidal, Evolució Robert de la producció d’ametlla a Califòrnia, Espanya a/e: i Catalunya premsa@jarc.cat 2005-2012

Jaimejuan, Pere Rubirola, Francesc

Boronat, Josep

Zona

Bombardó,

2005

Joan

2006 2007 2008 2009 Administració: 2010 2011* 2012**

Biosca, Carme Califòrnia Rosell 415.044 508.032 630.504 739.368 639.576 Ulldecona, 743.904 21-31 1er · 08038 920.808 Barcelona 907.200

Espanya 43.171 54.465 34.128 30.670 53.593 37.821 45.259 51.322

món rural 1


Actualització dels preus

d’activació de l’emmagatzematge

Revista Món privat Rurald’oli

d’oliva ja que els preus

President

d’activació no s’han

Josep Ma. Jové i Aresté

canviat des de 1998. El

preu Directora del verge extra hauria

de Ma. ser Carme 2,54 Rosell €/kg enlloc i Trullols

dels 1,779 €/kg actuals.

Edita: Món Rural SLU

D. Legal: B-21897-93

Lluis Gaya, responsable sector de l’Oli de JARC

El sector olivarer suma

per sortir de la crisi

Els olivicultors estan passant

moments molt difícils.

El sector oleícola és

el sector amb menys rendiment

econòmic, ja que

acumula quatre anys de

preus per sota dels costos

de producció.

S’han fet moltes propostes

des del sector productor

català, estatal i europeu

i el posicionament és

força semblant. El 27 de

maig a Reus es va consensuar

un document per

la defensa dels interessos

dels olivicultors catalans

signat per JARC, la Federació

de Cooperatives

Agràries de Catalunya, la

Unió de Pagesos i Asaja.

Les propostes són molt

semblants al que defensa

JARC-COAG:

Consell de redacció:

Josep Ma. Jové, Isabel Vidal, Robert

Jaimejuan, Pere Rubirola, Francesc

Boronat, Josep Bombardó, Joan

Biosca, Carme Rosell

Introduir a la nova PAC

un mecanisme que permeti

retirar l’oli d’oliva de

baixa qualitat del mercat

i destinar-lo a altres usos.

Adequar la normativa

de la cadena agroalimentària,

per evitar

pràctiques abusives com

la venda a pèrdues, la

posició dominant o la utilització

com a reclam.

Prohibir de venda de

les barreges d’oli d’oliva

amb altres olis vegetals a

la Unió Europea.

Demanar l’exclusivitat

de la denominació “oli”

per l’oli d’oliva. El de

motor és lubricant i el de

gira-sol és grassa.


Amb el suport de:

Agricultura Sumari

JARC exigeix

reduir a l’11%

el rendiment

de l’olivera

Garantir la qualitat dels

JARC-COAG ha demanat

al Ministeri d’Agricultura,

que redueixi “per

sempre” els rendiments

nets que s’apliquen al

conreu de l’olivera, un

sector que va quedar

fora de la modificació

del 28 de gener de 2010.

Des de JARC-COAG s’argumenta

aquesta mesura

pel fet que en les darreres

campanyes el preu

olis comercialitzats fent de l’oli ha estat sempre

complir estrictament la per sota dels costos de

normativa, impulsant la

investigació per detectar

producció.

pràctiques prohibides. D’acord amb les dades

d’Eurostat, l’oli d’oliva

Estudiar mesures de xoc ha estat el producte que

per donar liquiditat al més ha vist reduir el seu

sector.

preu del conjunt de sectors

de la UE l’any 2011 i

Modificar la normativa això fa que acumuli un

d’envasat, prohibint la descens del 52% des de

reutilització d’envasos en l’any 2002. Una situació

restauració i permetre a que es dóna perquè un

l’etiquetatge incorporar dels principals països pro-

els efectes saludables i ductors, Espanya, ha vist

nutricionals de l’oli. com queia la cotització

el darrer any. Per això

Col·laboradors:

Potenciar la promoció JARC-COAG considera

Josep Capdevila, Jordi Vidal, Pere

i el consum d’oli Lluis d’oliva Pié, Laura excessiu Solé, Montse que el Àlvarez, sector en-

verge extra a Catalunya Vicens Pascual, cara Jaume tingui Salla, un rendiment Albert

Aurín, Judit assignat Casellas, del Joel 0.32% Esteban, i de-

Millorar l’assegurança.

Àngela Pascual, mana Eduard que Gallifa, sigui l’11%. Anna

Valls i Raquel Escuder.

Redacció i Publicitat:

Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida

Tel: 973 26 77 75

a/e: premsa@jarc.cat

Administració:

Ulldecona, 21-31 1er · 08038 Barcelona

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa

siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot

ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment

d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

món rural 1


Agricultura Josep Bombardó, responsable Producció Ecològica de JARC

El 2014 una nova directiva

europea que establirà

el marc de l’actuació

comunitària per aconseguir

un ús sostenible

dels plaguicides. L’àmbit

d’aplicació de la directiva

són els plaguicides

considerats productes

fitosanitaris segons l’article

3, punt 10, lletra a)

del Reglament (CE) núm.

1107/2009.

1

món rural

Sumari

Deficiències legals als “altres”

mitjans de defensa fitosanitària

fortificants i poden desenvolupar

un grau de

tolerància a patògens

o mitigar els estralls que

poden causar; per tant

poden tenir una acció

indirecta contra els organismes

nocius.

Però mentre un fitosanitari

ha d’estar registrat

i autoritzat pel MARM, i

ha d’haver passat uns

que no pas en el ma- Les trampes, altres mit- controls toxicològics i

Els Estats Membres hauneig ja que la majoria de jans i dispositius per al ecotoxicologics, així com

ran de transcriure la nova productors ja apliquen control de plagues, uns anàlisis tant a camp

directiva als Plans d’Ac- aquesta màxima.

I productes no fitosa- com en laboratoris, soció

Nacional (PAN) i això

nitaris que afavoreixen bre la seva formulació i

comportarà canvis en el Però malgrat aquesta que els cultius desenvo- els efectes sobre el medi,

sistema com: la forma- major regulació sobre lupin vigor i resistències amb estudis de seguretat

ció, venta, informació i els fitosanitaris existeix un en front a patògens, o a i anàlisis, aquests altres

sensibilització de plagui- buit legal per tota una condicions ambientals mitjans de defensa fitosacides,

a noves exigències sèrie de substàncies que adverses.

nitària no.

en les revisions i controls estan fora de la definició

dels equips d’aplicació, de fitosanitaris com a tal. És en aquesta última de- Per aquests productes no

a noves pràctiques i usos, La llei 43/2002 de sanitat finició on incorrem en es requereix cap informa-

a nous indicadors, a pre- vegetal els defineix com una clara contradicció, ció sobre altres composentació

d’informes i a in- a mitjans biològics i altres ja que els productes que nents de la formulació, ni

tercanvi d’informació. mitjans de defensa fitosa- confereixen vigor o resis- les seves fitxes de segure-

Revista Món Rural nitària i estan regulats per tència front a patògens tat, cap anàlisi de com-

Els canvis afectaran al l’APA/147/2007.

es consideren productes posició, cap existència

registre President d’establiments i

fitosanitaris. Hem de Col·laboradors:

tenir de residus en els aliments

personal Josep Ma. que Jové comercia- i Aresté

litzen fitosanitaris, com-

Directora

portaran Ma. Carme novetats Rosell en i Trullols les

En aquest grup hi tenim:

Els organismes de control

biològic,

en compte que

Josep

alguns

Capdevila,

i la potencial

Jordi Vidal,

perillositat.

Pere

Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez,

d’aquests productes es- Ara no es fa cap con-

Vicens Pascual, Jaume Salla, Albert

tan considerats com Aurín, a Judit trol Casellas, per garantir Joel Esteban, que són

anotacions de fitosanita-

Àngela Pascual, segurs Eduard per Gallifa, la salut Anna de les

ris al Edita: llibre Món oficial Rural de SLU mo-

Valls i Raquel persones, Escuder. animals, medi

viments de plaguicides...

D. Legal: B-21897-93 Afectació

Drosophili Suzukii

ambient i cultius.

Redacció i Publicitat:

però els canvis més signi-

Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida

ficatius Consell fan de relació redacció: al ma- La possible afectació de la mosca Drosophili Suzu-

Amb el suport de:

Tel: 973 26 77 Des 75 de el sector agríconeig

Josep dels Ma. fitosanitaris. Jové, Isabel Els Vidal, Robert kii a fruits sans en el moment de la maduració a/e: i el premsa@jarc.cat la no s’entén que uns

plaguicides Jaimejuan, s’hauran Pere Rubirola, de Francesc fet que molts estiguin ara en producció fa que des productes que s’usen

justificar Boronat, i aplicar Josep segons Bombardó, Joan del Departament de Sanitat Vegetal es treballi Administració:

en en plantes destinades

Biosca, Carme Rosell

Ulldecona, 21-31 1er · 08038 Barcelona

el principi de la Gestió fitxes i recomanacions d’autoritzacions que poden al consum humà no dis-

Integral de Plagues (mè- ser d’interès. Els cultius afectats poden ser varis: ciposin de cap mena de

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la matodesteixa

siguin no utilitzades químics per a la i realització mini- de resums rera, de premsa. maduixa, Qualsevol figa, forma raïm, de reproducció, pruna, distribució, albercoc, comunicació poma, pública o transformació certificats d’aquesta de obra toxicologia,

només pot

ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment

mitzar d’aquesta riscos). obra (www.conlicencia.com) La novetat préssec, caqui i gerds.

o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

fitxa de seguretat, ni cap

rau més en la justificació

altre registre oficial.

món rural 1


Josep Bombardó, responsable Producció Ecològica de JARC

Pla de foment

a la producció

ecològica

El 26 de maig la taula sectorial

de l’agricultura i la

ramaderia ecològica va

debatre el nou programa

de foment que es vol

proposar per la producció

agroalimentària ecològica

2012-2014 amb

l’objectiu de treballar en

els diferent eixos del programa.

El DAAM proposa

com a principals eixos el

foment de les produccions,

de la comercialització

i del consum dels productes

ecològics.

En l’àmbit de la producció

es vol promoure el

desenvolupament de

productes agroalimentaris

ecològics diversificades,

sostenibles i respectuoses

amb el medi

ambient.

JARC va demanar que

cal garantir les ajudes al

foment de les produccions

ecològiques en el

marc del nou PDR i incentivar

que hi hagi zones

d’agricultura ecològica

a la zona del Segarra-

Garrigues.

El programa preveu potenciar

més els programes

de promoció de qualitat

dels aliments ecològics i

assessorament tècnic específic

de la producció

ecològica dins dels ADV.

A JARC creiem que es

clau que s’agiliti la comercialitzacióinternacional

dels productes ecològics

i que s’importin noves

tècniques mitjançant

cursos, documentació....

També cal incentivar el

comerç de proximitat. A

JARC pensem que una

de les eines per incentivar

la comercialització

ecològica és l’increment

de l’ajuda quan es comercialitzi

del producte

i mantenir l’actual retorn

de les taxes que es paga

al CCPAE ja que cal tenir

en compte que aquestes

s’han incrementat substanciosament

durant l’últim

any.

Pel que fa als ajuts del

PDR, el DAAM no ha

convocat els ajuts agroambientals

per aquesta

campanya i no serà fins

Agricultura Sumari

a l’aplicació del nou PDR

quan es tornaran a convocar

els ajuts agroambientals

i això inclou les

línies a l’agricultura i ramaderia

ecològica.

JARC entén que s’esta

acabant l’actual PDR i

que la disponibilitat pressupostària

és molt limitada

però creiem que s’ha

de tenir molt en compte

l’impacte sobre els joves

agricultors que comencen

l’activitat i que actualment

ja no poden ser

beneficiaris d’aquesta

ajuda a l’agricultura o ramaderia

ecològica.

Revista Món Rural

Alimentació no ecològica per la President

Col·laboradors: sequera

Josep Ma. Jové i Aresté

Josep Capdevila, Jordi Vidal, Pere

En el marc de la reunió

Directora

sectorial Ma. Carme d’agricultura

Rosell i Trullols

ecològica de COAG es

dels costos de producció

en aquest sector. El

percentatge de barreja

Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez,

de suprimir el CCPAE tant Alhora dir que COAG ha

Vicens Pascual, Jaume Salla, Albert

des del DAAM, com Aurín, des Judit designat Casellas, com Joel Esteban, a únic res-

del Parlament i amb Àngela el re- Pascual, ponsable Eduard de Gallifa, la sectorial Anna

va Edita: posar Món sobre Rural la SLUtaula

autoritzada a Andalusia colzament de molts Valls ope- i Raquel ecològica Escuder. a José Manuel

la problemàtica de la se- és del 50% fins al nombre, radors. La resta d’unions Benítez de la unió d’An-

D. Legal: B-21897-93

Redacció i Publicitat:

quera. En aquest sentit, però a Catalunya enca- van comentar que també dalusia i ara cada territori

Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida

tant Consell la Unió de de redacció: Andalusia ra no hi ha Amb cap el resposta suport de: viuen situacions Tel: similars 973 26 77 ha 75 de decidir el seu re-

com Josep JARC Ma. a Jové, Catalunya Isabel Vidal, Robert oficial al respecte.

perquè hi ha organismes a/e: premsa@jarc.cat presentant.

han Jaimejuan, demanat Pere que Rubirola, es pu- Francesc

privats de control mentre

gui Boronat, barrejar l’alimentació

Josep Bombardó, Des Joan de JARC es va posar

Biosca, Carme Rosell

convencional a la ecolò- a debat la problemàtica

d’altres són públics Administració:

i com També es va informar

Ulldecona, 21-31 1er · 08038 Barcelona

que els públics no tenen que en breu es farà una

gica en el bestiar per la dels organismes de certi- prou finançament han reunió amb el Subdirec-

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la ma-

manca teixa siguin de utilitzades pastures per a la realització i evi- de ficació resums de premsa. d’àmbit Qualsevol autonò- forma de reproducció, d’incrementar distribució, comunicació les taxes pública o transformació tor general d’aquesta del obra només Ministeri, pot

ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment

tar d’aquesta manera un mic, ja que en el darrer com ho ha fet el CCPAE, Clemente Mata per par-

d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

encariment desmesurat any hi ha hagut intents que és un 14% més car. lar de temes actuals.

món rural 1


A Fons

La sectorial de la vinya i el vi de JARC, visita la Champagne

El viatge va servir per conèixer com s’organitza aquesta zona vitícola i com treballa els seus vins espumosos

Champagne, com donar valor

a la feina del productor vitícola

A finals de març membres

de la sectorial de la Vinya

i el vi de JARC van visitar

la zona de la Champagne,

que destaca bàsicament

pel reconeixement

mundial al seu producte,

i la capacitat de valorar

tant la tasca dels viticultors

com la dels elaboradors

en el cicle productiu

del Champagne.

En aquest article, volem

transmetre breument les

particularitats de la zona;

comentat el sistema productiu

i l’organització interna

de la Denominació

1

món rural

d’Origen Controlada de

la Champagne (AOC)

que es fa mitjançant el

seu propi Comitè.

La producció

La zona de producció

de la Champagne està

delimitada per una Llei

de 1927 i abraça una

superfície de 34.000 hectàrees.

Situada a uns 150

quilòmetres de la capital

francesa de París, comprèn

319 crus (nom que

es dóna als municipis)

de cinc departaments

francesos: Marne (67%),

Aube (23%), Aisne (9%),

Haute-Marne i Seine-et-

Marne.

Les 34.000 hectàrees que

té es reparteixen en quatre

grans zones: Montagne

de Reims, Vallée de la

Marne, Côte de Blancs i

Côte des Bar.

La Champagne té unes

281.000 parcel·les amb

una superfície mitja de

1.200 m 2. La superfície

mitja de les explotacions

vitícoles de la Champagne

oscil·la al voltant de

les dues hectàrees.

Els tres elements més importants

del terroir de la

Champagne són: el clima,

el sòl i el subsòl, que

combinats doten aquesta

àrea d’unes característiques

úniques de les

quals 15.000 viticultors en

treuen el millor partit.

Les vinyes de la Champagne

estan plantades

entre 90 i 300 metres

d’alçada sobre el nivell

del mar. La majoria, són

vinyes orientades al sud,

sud-est i est, amb una

mitjana de pendent del

12%, encara que algunes


poden arribar quasi al

60%. Aquestes pendents

permeten una molt bona

insolació, alhora que les

vessants faciliten la sortida

de l’excés d’aigua.

La naturalesa de la zona

ha guiat la selecció dels

ceps que millor s’adapten

al terreny.

La Llei del 22 de juliol de

1927 determina els ceps

autoritzats, però actualment

predominen: Pinot

Noir, Meunier i Chardonnay.

Les varietats Arbanne,

Petit Meslier, Pinot

Blanc i Pinot Gris, també

estan autoritzades, encara

que representen

menys del 0,3% de la vinya

de la Champagne.

Des de la crisis de la filloxera

(entre finals del

segle XIX i principis del

XX), el peus dels ceps sorgeixen

de l’encreuament

entre ceps francesos i

americans. El peu 41B,

que s’adapta a totes les

Les varietats predominants a la Champagne

Pinot Noir : un 39% de la vinya

plantada. Ideal en terrenys

calcaris i frescos, és

la varietat predominant a

Montagne de Reims i Côte

des Bar. Els seus vins tenen

aromes de fruites vermelles i

una forta personalitat. Aporta

cos i força al cupatge.

La zona vitícola de la Champagne ocupa 34.000 hectàrees

situacions, continua sent

el més utilitzat a la Champagne

amb el 81% de les

superfícies plantades. El

peu SO4 s’utilitza per a

que s’adapti a sòls mitja-

Chardonnay: 28% de

les vinyes. És la varietat

preferida de Côte des

Blancs. Els seus vins tenen

aromes delicats, de notes

florals, cítrics i a vegades

minerals. D’evolució

lenta, és el cep ideal per

l’envelliment dels vins.

A Fons

nament calcaris i el peu

3309C és escollit per a

sòls poc calcaris.

Després de molts anys de

selecció, S’han validat

quasi 50 clons de les tres

varietats de la Champagne.

Prèviament, han

estat premultiplicats pel

Comitè Interprofessional

del vi de la Champagne

(CIVC), qui garanteix

també la distribució dels

empelts certificats.

El reglament estableix els

límits d’espai entre les fileres

a 1,50 metres com

a màxim i la distància

entre els ceps ha de ser

d’entre 0,90 i 1,50 metres,

essent el marc de plantació

inferior a 2,50 metres.

D’aquesta manera,

la densitat mitjana de la

plantació de 8.000 peus

per hectàrea. L’objectiu

d’establir aquestes distàncies

en les vinyes de

la Champagne és purament

qualitatiu.

Pinot Meunier: el 33% de

la vinya. Cep vigorós,

poc sensible a la gelada

(floreix tard). Vol els sòls

argilosos de Vallée de la

Marne. Els seus vins són

lleugers i afruitats, evolucionen

ràpidament i arrodoneixen

el cupatge.

món rural

1


A Fons

L’arrencada i la plantació

sempre s’acompanyen

d’una declaració.

Després d’un temps de

repòs i de preparació del

terreny, la plantació s’ha

d’efectuar abans de finals

de maig.

Una vegada hagin passat

dues campanyes des

de la plantació, els ceps

produiran raïm amb denominació

Champagne.

La poda

La poda és una operació

manual per la qual fa falta

haver rebut formació i

un diploma acreditatiu. A

la Champagne la poda

està regulada amb molta

precisió des de 1938.

Els sistemes de autoritzats

són:

La poda Chabilis:

poda llarga sobre braç

llarg.

La podo Cordó i Cordó

permanent: poda

curta sobre braç llarg i

únic.

20

món rural

La poda Guyot: poda

llarga sobre braç curt

que pot ser simple, doble

o asimètric.

La poda Vallée de

Marne: únicament per

la varietat meunier,

poda llarga sobre braç

curt.

La verema

Per tal de definir millor les

dates i condicions per a

iniciar la verema, està

operativa una xarxa de

seguiment de la maduració

del raïm des de l’any

1956.

Això permet que cada

campanya, el Comitè

Interprofessional de la

Champagne (CIVC) estableixi

la data d’inici de

la verema per cada municipi

vitícola i per cada

cep en relació al grau

de maduració. També

serveix per a determinar,

juntament amb l’Institut

National de l’Origine et

de la Qualité (INAO), la

La poda de la vinya està regulada des de l’any 1938

quantitat de raïm / hectàrea

(rendiment) que

s’inclourà a la denominació,

així com la quantitat

d’alcohol requerida.

Cal destacar, que la

Champagne utilitza un

sistema de reserva, gestionat

pel propi Comitè,

que permet, en anys

bons, reservar una part

de la recol·lecció per

poder-ne disposar més

endavant en cas de tenir

una verema deficitària o

de menys qualitat.

Per a veremar, no es permet

la recol·lecció mecànica

en cap cas, és a

dir, s’ha de fer tota manualment.

Quan la verema arriba

al celler, el raïm és pesa

i s’inscriu en un registre. El

premsat genera un carnet

o targeta per identificar

cada marc (càrrega

d’una premsa que representa

4.000 kg de raïm).

A partir d’un marc no està

permès extraure més de

Tipologies de poda que es permeten realitzar als viticultors que estan inscrits a la Denominació d’Origen Champagne


25,50 hectolitres de most.

El premsat es fracciona

separant els primers mostos

extrets, 20,50 hectolitres

que constitueixen

la cuvée. Els restants 5

hectolitres s’anomenen

taille.

La zona de la Champagne

es caracteritza per

utilitzar com a mètode

productiu la Producció

Integrada. El mateix CIVC

estableix les normes productives

i no requereixen

de l’administració per a

certificar-ho.

Fins i tot van més enllà i

redueixen en un 50% totes

les dosis dels tractaments

fitosanitaris.

Actualment es comencen

a trobar viticultors

que aposten per la viticultura

ecològica, tot i

que és complicat el seu

maneig a causa de les

condicions meteorològiques

a les que estan

sotmeses les vinyes de la

zona.

Tots els productors de

raïm de la Champagne

coneixen i disposen de la

Guia pràctica “Viticulture

Durable en Champag-

Viticultors i elaboradors són paritaris a la interprofessional

ne” usat com a manual

de bones practiques.

La Interprofessional

El Comitè Interprofessional

de la Champagne

agrupa els productors

(Vignerons) i les Maisons

de la Champagne, i la

seva activitat es basa

en treballar a favor de la

vinya i el vi, realitzant accions

econòmiques, tèc-

niques, mediambientals

i de protecció de la denominació

a tot el món.

La CIVC és una organització

interprofessional a

mig camí entre el sector

públic i privat, sense cap

subvenció externa del

govern francès.

La interprofessional de la

Champagne té l’ambició

de ser un instrument

de progrés econòmic, on

A Fons

es valora de la mateixa

manera al productor que

a l’elaborador.

Aquesta recerca de

l’equilibri implica un mínim

de disciplina comú,

i amb aquest objectiu és

necessària la participació

activa dels sindicats

més representatius que hi

ha a França.

L’organització de la CIVC

recau de manera paritària

als viticultors amb 6 representants,

i dels elaboradors

igualment amb 6

representants, dels quals

un d’ells és el presidents

dels viticultors, i un d’ells

els dels elaboradors.

Potser part de la clau de

l’èxit de la Champagne

és aquesta paritat ja que

alhora de repartir el pes

del sector, el fet que hi

hagi dos presidents farà

molt més difícil que la balança

és decanti sempre

cap la mateixa banda.

Estructura i funcionament del Comitè Interprofessional de la Champagne

Union des

Maisons de

Champagne

COMMISSAIRE DU GOVERNEMENT

COMMISSION PERMANENTE

Président des Vignerons

BUREAU EXECUTIF

Président des Négociants

6 Négociants 6 Vignerons

COMMISSIONS SPECIALISEES

Commission technique et environnement

Commission communication et appellation Champagne

Commission économie et marchés

Commission équipement du vignoble

Commission suivi aval de la qualité

GROUPES DE TRAVAIL

Groupe de travail accord interprofessionnel

Groupe de travail vignoble et récolte

Groupe de travail authentification et traçabilité

Services du Comité Interprofessionnel du vin de Champagne

Syndicat

Général des

Vignerons de la

Champagne

món rural

21


A Fons

La seva eficàcia es mesura

pels seus mitjans jurídics

i financers, la normativa

reguladora dóna

potestat al Comitè per

prendre decisions d’obligat

compliment per a

tots els implicats (extensió

de norma).

Part del pressupost que

manté la Interprofessional

s’obté de les quotes

dels integrants que es

calculen en base els quilograms

de raïm veremat

i de les ampolles venudes.

Cal assenyalar que una

part important del pressupost

es destina a vetllar

pel reconeixement mundial

del producte i per a

defensar la bona marca

del Champagne davant

qualsevol altre producte

que s’hi interposi.

Una altra part d’aquest

pressupost s’utilitza per a

investigar i experimentar

tot el que fa referència

a les millores productives

de la vinya i com aquestes

afecten al producte

final.

A casa nostra, la DO

Cava seria el símil més

22

món rural

directe i a la vegada el

més allunyat que coneixem

respecte a la Interprofessional

de la Champagne.

El Cava és un bon producte

ja que els viticultors

obtenen un raïm de

qualitat que permet tenir,

moltes vegades, un

resultat molt òptim. Com

és doncs, que detectem

tantes mancances... el

Champagne és reconegut

mundialment, és un

producte relacionat amb

el luxe, i així ho marca el

seu preu de venda.

Però hi ha caves que

econòmicament no es

diferencien massa d’alguns

xampanys francesos,

tot i que també es

pot constatar que hi ha

caves que rebenten el

preu de mercat. El que si

que es diferència i molt

és el preu percebut pel

viticultor. Els viticultors

de la Champagne poden

arribar a cobrar el

seu raïm entre 5,60 i 6,00

€/kg, quasi més 5,50 €/kg

de diferència amb els viticultors

catalans.

El preu percebut pels

viticultors francesos els

Vinya d’abans de la fil·loxera al celler Bollinger a Ay

Finca experimental de vinya a la Champagne

Visita al celler Bollinger al municipi d’Ay

hi permet cobrir àmpliament

les despeses del

maneig de la vinya, que

es quantifiquen aproximadament

en 3,00 €/ha,

fet que no passa a casa

nostra, on actualment

el viticultor amb el preu

percebut no cobreix, la

majoria de vegades, les

depeses dels tractaments

fitosanitaris, de podar, esporgar,

veremar...

Cal reflexionar i fer entendre

a qui té la clau

del sector vitivinícola a

Catalunya, que per tal

que la cadena funcioni

des de l’inici fins al final

s’han de veure recompensats

tots i cada uns

dels esglaons que hi tre-

ballen cada dia. Només

d’aquesta manera trobarem

un gran producte al

mercat, tant per les seves

qualitats organolèptiques

com perquè dóna nom a

tot un sector.


Jaume Bernis, sectorial del Porcí de JARC

El SIPCAP cada vegada és

Ramaderia

més a prop de ser una realitat

Com bé recordareu el 15

de juliol es va publicar el

Reial Decret 1028/2011

per el que s’estableixen

disposicions d’aplicació

relatives a la classificació

de canals de porcí

(SIPCAP), i aviat farà ben

bé un any que és d’obligatori

compliment a tot

l’Estat Espanyol.

Crec que no cal buscar

motius per dir que és

necessari implantar una

classificació objectiva i

mecànica de les canals

porcines. Des de JARC

hem insistit en que el retard

en l’aplicació de la

Classificació perjudica,

i molt, la competitivitat i

evolució del sector porcí,

així com també la professionalitat

del ramader.

En aquest article, el que

vull és donar a conèixer

quin és l’estat de desenvolupament

dels Sistema

de Classificació a casa

nostra. Ara que sembla

que el tenim a tocar cal

donar l’impuls necessari

perquè sigui una realitat.

El 4 d’octubre, la Comissió

Gestora del SIPCAP, del

qual JARC n’és part representant,

vam acordar

la creació d’un Grup de

Treball Tècnic que s’encarregaria

del disseny i la

implantació de la base

de dades del SIPCAP.

Aquest grup està format

per un representant dels

productors, un de les in-

dústries càrnies, dues representants

de l’IRTA, dos

representants del DAAM i

un representant de la Direcció

General d’Agricultura

i Ramaderia.

Actualment, el Grup de

Treball Tècnic està valorant

quins són els models

d’aplicació del Sistema

de Classificació que més

s’ajusten a les característiques

productives de

Catalunya, i a les reunions

que s’han tingut

s’ha valorat la possibilitat

d’implementar models

com el de Bretanya, Dinamarca,

el del Quebec

i l’Alemany.

De les reunions d’aquest

grup de treball han resultat

també els següents

acords:

Visita a determinats

escorxadors per tal de

fer un estudi previ dels

requeriments informàtics

de la base de dades.

La organització d’una

jornada tècnica en el

marc de la fira BTA a

Barcelona perquè ponents

especialistes i coneixedors

dels models

d’implantació i gestió de

les dades de classificació

pesatge i marcatge de

les canals porcines, puguin

explicar el seu model.

El DAAM assegura que

tenen un Pla de controls

de classificació de canals

porcines implantat

des de l’any 2009 i que

enguany s’ha potenciat

amb l’ampliació del cos

d’inspectors i la formació

d’aquests i que assoleixen

la freqüència de controls

que obliga la normativa

vigent, que a Catalunya

és de quasi 170 controls

anuals.

Així doncs, i veient els

fets desencadenats en

aquesta matèria durant

els últims quatre mesos,

crec que ens trobem a

les portes de que el Sistema

de Classificació i Pesatge

de Canals Porcines

sigui de total aplicació a

Catalunya complint així

un dels propòsits sectorials

més històric. Per tant,

el que ara cal és seguir

sent constants fent que

el SIPCAP sigui finalment

possible a casa nostra.

món rural

2


Ramaderia

Els contractes homologats han

d’estar signats el 3 d’octubre

El 30 de març es va publicar

al Diari Oficial de la

UE el Reglament 261/2012

sobre les relacions contractuals

al sector lleter

(conegut com a Paquet

Llet). Tot seguit intentem

resumir-vos els aspectes

principals i alhora informar-vos

de les reunions

que hem mantingut amb

el Ministeri d’Agricultura.

Contracte Homologat

Obligatorietat: Tot lliurament

de llet crua entre

ramader i transformador

fet en territori espanyol

haurà d’estar regulat per

un contracte escrit entre

les parts i tot lliurament

de llet crua en un mateix

territori haurà d’estar

subjecte a les mateixes

condicions, és a dir, la llet

crua d’altres països que

vingui a Espanya també

estarà supeditada al

contracte. La resta de

la cadena -a partir de la

transformació- no està

subjecta al contracte.

Entrada en vigor: si res

canvia serà el 3 d’octubre.

Malgrat tot, es debat

si seria més pràctic retardar-ho

fins a principis de

2013, per donar una millor

cobertura al vincle entre

contracte i percepció

dels ajuts directes (article

68) en el mateix període

de temps.

Durada mínima: Un any.

En cas que al ramader li

2

món rural

interessi un període inferior

ho podrà negociar lliurement.

Aquesta possibilitat

de reducció només es

permet si és voluntat del

ramader.

Elements del contracte:

S’hi haurà de reflectir

el preu, el volum de llet

lliurada, el calendari de

lliuraments, la durada (indefinida

o definida), els

terminis i els modes de

pagament, els sistemes

de recollida/lliurament i

les regles aplicables en

els casos de força major.

Organitzacions de

productors (OP)

Objectiu: A part de la

comercialització conjunta

de les produccions

dels seus associats, hauran

de complir algun de

Roser Serret, sectorial del Vaquí de Llet de JARC

les següents aspectes:

Ajustar la producció a la

demanada, optimitzar

els costos de producció,

fer assessorament o activitats

de preservació del

medi.

Volum mínim: Si es vol

crear una OP, el volum

mínim de llet que aquesta

haurà de disposar és

de 200.000 tones. Aquest

volum es calcularà segons

els lliuraments de llet

crua dels membres de la

OP els 12 mesos anteriors

a la sol·licitud de reconeixement

de la OP.

Període mínim d’adhesió:

Qui sigui soci d’una

OP ho ha de ser per mínim

tres anys. Qualsevol

baixa s’haurà de comunicar

amb màxim sis mesos

d’antelació.

Exclusivitat: Una explotació

només podrà pertànyer

a una OP.

Àmbit de Negociació:

Una OP podrà negociar

conjuntament els termes

del contracte (preu, durada...)

ja sigui per a una

part o per a tota la seva

producció (podrà negociar

diferents preus per a

diferents parts de la seva

producció global).

Casuístiques específiques

de les Cooperatives:

És possible que a un

ramader soci d’una Cooperativa

no li calgui tenir

un contracte individual

entre ell i la Cooperativa

(segons indiquin els estatuts

de l’entitat). Dos socis

d’una mateixa Cooperativa

poden pertànyer a

dos OP’s diferents si no

s’incompleix el requisit estatutari

de lliurament de

la llet a la Cooperativa, o

que la mateixa entitat els

ho autoritzi per escrit.

L’aplicació d’aquesta

normativa suposa canvis

molt profunds al sector,

i es preveuen molts

dubtes i interrogants en

el moment de posar-lo

en pràctica. El Ministeri

d’Agricultura elabora

una guia per resoldre

aquests dubtes. Des de

la sectorial de la llet de

JARC us informarem puntualment

de tot allò que

faci referència a aquesta

nova normativa.


Els imports dels ajuts

ramaders del 2011

La prima de qualitat

de vaquí de carn per

la campanya 2011 serà

de 11,366 euros/animal,

com a resultat de repartir

els set milions d’euros entre

els 615.860 caps amb

dret a aquest ajut.

El pagament addicional

a les vaques alletants

serà de 32,377 euros per

vaca, de forma que els

primers 40 caps rebran

els 32,38 euros, del 41 al

70 rebran 21,59 euros i

del 71 al 100 rebran 10,79

euros.

Per la campanya 2011, ni

la prima per vaca alletant

ni la prima complementaria

es veuran afectades

per coeficients reductors

al no haver-se superat els

màxims pressupostaris. La

prima per vaca alletant

es va pagar el 20 d’abril

JARC ha estat treballant

amb altres organitzacions

i operadors del sector

per obrir nous mercats

a l’exportació de bestiar

vaquí a Líbia des del port

de Tarragona perquè és

molt interessant per als

ramaders catalans.

Ho és perquè el mercat

nacional demana vedells

de 420 quilos o més

mentre que el libi en té

prou amb bestiar de 200

Joan Carles Massot, sectorial del Vaquí de Carn de JARC

per un import de 186 euros

per vaca amb dret.

De la prima pel sacrifici

de bovins del 2011 els imports

unitaris són de 46,50

euros bovins fins a 8 mesos

i de 26,40 euros bovins

a partir de 8 mesos. Els

coeficients correctors pel

2011 seran de 0,47446811

i de 0,90799788, per tant,

els imports seran de 22,06

euros per bovins fins a 8

mesos i de 23,97 euros

per bovins a partir de 8

mesos. El 20 d’abril es va

fer efectiva una bestreta

del 60% amb els coeficients

correctors aplicats.

A aquests imports cal

aplicar la reducció general

s per modulació

(0% per imports inferiors a

5.000€, 9% entre 5.000 € i

300.000€ i 13% pels superiors

a 300.000€) i un 1,75%

provisional addicional en

concepte de sobrepassament

del límit pressupostari

de la modulació.

Líbia alleuja el mercat nacional

a 300 quilos i aquesta diferència

és molt important

ja que en les darreres

etapes de creixement

la conversió empitjorà i

amb els preus dels pinsos

elevats redueix el cost. I

també perquè allibera el

mercat nacional i evita

un excés d’oferta.

L’altra objectiu era iniciar

exportacions de vedells

en viu des del port de

Tarragona, enlloc de Car-

tagena ja que el transport

en camió des de les

explotacions al port de

Tarragona, pot suposar

un estalvi de 30.000 euros

per vaixell pel que fa al

transport terrestre.

Desprès de diferents traves

burocràtiques, es va

aconseguir el passat 25

de maig poder fer la primera

exportació de vaquí

de carn des del port

de Tarragona.

Ramaderia

Competència

sanciona

Fecic i Anafric

per la taxa

sanitària

La Comissió de la Competència

va incoar un

expedient sancionador

per suposades pràctiques

restrictives de la competència

a la Fecic i Anafric

el 3 maig passat.

El 10 de setembre de

2010, JARC i altres organitzacions

agràries del

sector, varen presentar

davant de l’Autoritat Catalana

de la Competència

una denuncia contra

la Fecic i Anafric. El motiu

era que havien recomanat

als escorxadors i sales

de desfer que continuessin

repercutint la taxa sanitària

als productors de

carn, encara que aquesta

taxa havia estat anullada

per la Generalitat.

Aquesta és una taxa que

s’aplica a les activitats

de control i inspecció

sanitària en escorxadors,

sales d’especejament i

establiments de transformació

de la caça i altres

establiments alimentaris

subjectes a control oficial.

món rural

2


Ramaderia

Un nou codi per

a adaptar-nos

al Benestar

animal en conill

El MARM finança un estudi

que serveixi de guia

per assolir els objectius

del benestar animal. Intercun

fa la proposta i es

recolza en tres pilars:

El benestar animal (encara

sense legislació específica),

Les característiques biològiques

dels conills,

I les característiques i

peculiaritats del sector.

Us detallem els aspectes

més importants :

Allotjament i control

ambiental

Es detallen les temperatures

òptimes i les crítiques,

en graus centígrads (ºC),

de les diferents categories;

el percentatge

d’humitat òptima i les

concentracions recomanables

de diòxid de carboni,

d’amoníac, i d’altres

partícules nocives;

s’explica la ventilació

preferentment forçada,

la refrigeració evaporativa;

cal habilitar una zona

de quarantena; disposar

de contenidors estancs

per animals morts i tenir

un pla de biosseguretat.

Equipament de les explotacions

Tots els animals han de

poder estar tombats a la

2

món rural

vegada i donar-se la volta.

Les superfícies mínimes

recomanades per conilla

amb ventrada: 4.400 cm²

(incloent l’àrea ocupada

pel niu), per conills de 5 a

10 setmanes de 625 cm²

per conill, per conilles de

reposició de 1.500 cm²,

i en reproductores de

3.500 cm².

Les mides recomanades

per gàbia: la longitud,

l’amplada i altura mínimes

respectivament per

conilla amb ventrada fins

a cinc setmanes, de 75,

38 i 45 cm². Per conills de

5 a 10 setmanes de 75,

38 i 35 cm². Per conilles

de reposició de 37.5, 38

i 40 cm² i per reproductores

de 65, 38 i 45 cm².

La densitat a la gàbia no

ha de ser superior a 40

kg/m².

És recomanable una

densitat de 16-18 llodrigons/m²

de fins a 2 kg al

final de l’engreix. Els animals

deslletats s’allotjaran

en grups d’un mínim

de 4 i un màxim 9. I per

femelles de reposició podria

fer-se en parelles.

Les mides recomanades

per nius amb un pes inferior

a 5,5 kg és de 800

Antoni Caulas, sectorial del Conill de JARC

cm², amb superfície mínima

d’accés de 230

cm², longitud mínima del

costat més curt 36 cm, i

altura mínima de 24 cm.

La part més baixa del niu

serà de mínim 15 cm per

sota la horitzontal de la

gàbia.

Característiques de les

gàbies

Les de malla metàl·lica

d’un pis o tipus califòrnia

són les més usades. El diàmetre

de la reixeta ha de

ser d’un mínim de 2.032

mm i òptim 2.64 mm i el

dibuix pot ser quadrat,

per adults (19 x 19 mm)

i per llodrigons (13 x 13

mm). Si s’opta per reixeta

rectangular, ha de ser de

75 x 12,5 mm. Cal equipar

amb reposapeus les

gàbies de reproductores

i reposició, amb una longitud

mínima de 40 cm i

una amplada de 25 cm.

El material més adequat

pel niu és de plàstic rígid,

amb fons perforat que

permeti el drenatge i la

distància del sòl a la gàbia

per a dejeccions serà

de mínim 50 cm. El femer

s’ubicarà lluny de les

naus i amb accés exterior

al tancat perimetral.

Alimentació

Es recomana alimentació

ad libitum, amb possibles

restriccions per femelles

i llodrigons després del

deslletament. Cal guardar

una mostra de cada

lot tres mesos i fer anàlisis

d’aigua cada sis mesos.

Sanitat

Establir un programa sanitari.

Sacrifici o eutanàsia.

Només es pot fer cas de

malalties o ferides incurables

o que suposin un

risc per la salut humana o

animal, i l’ha de fer preferentment

un veterinari.

Autocontrol

Mantenir un registre de

totes les actuacions i activitats

realitzades a la

granja.

JARC va participar en la

redacció d’una Guia a

Catalunya a través del

DAAM el 2010 (GPCH).


Josep Juscafressa, sectorial de l’Oví de JARC

Ramaderia

JARC defensa els ajuts acoblats

per a l’oví-cabrum fins el 2013

Com bé sabreu, actualment

el sector de l’oví

i cabrum disposa de la

possibilitat de beneficiar-se

de dos línies d’ajuts

principals: el Pagament

Únic i els Ajuts Directes a

la producció (coneguts

també com els ajuts de

“l’article 68, i que en concret

són l’ajut específic a

la producció de qualitat

d’oví i cabrum i l’ajut específic

a la producció de

carn d’oví i cabrum).

Doncs bé, com a conseqüència

d’uns compromisos

adquirits a nivell ministerial

l’any 2009 en el

marc de la conferència

sectorial de Burgos, per al

2013 caldrà aplicar una

retallada en els imports

globals del voltant de 5

milions d’euros.

A l’abril des del MARM

s’ha presentat una proposta

de Reial Decret

en la que s’articulava

aquesta reducció pressupostària,

en base a la

qual el principal sector

més perjudicat era el de

l’oví i cabrum: se’ns apli-

cava el 50% de la reducció

pressupostària que

cal aplicar quan només

disposem del 35% del

pressupost global dels

ajuts.

Aquesta circumstància,

clarament perjudicial

per a un sector com el

nostre, va ser denunciada

des de JARC, i de

manera conjunta amb

el DAAM, davant del Ministeri

d’Agricultura, i per

ara sembla ser que hi

ha el compromís de revisar

aquest sistema de

repercutir les reduccions

pressupostàries. De ben

segur que de cara a la

campanya 2013 disposarem

d’un pressupost menor

respecte el del 2012,

però insistirem perquè la

reducció no resulti més

perjudicial per al sector

del que seria acceptable.

Per altra banda, i dins el

marc de la darrera taula

sectorial celebrada el

12 d’abril, des del DAAM

se’ns va informar que estan

treballant en la elaboració

d’un Pla d’Actuació

Estratègic per al

sector de l’Oví i Cabrum.

A l’espera de poder disposar

dels primers es-

borranys que s’estan redactant,

a data d’avui

us podem avançar que

aquest pla contindrà els

següents punts: Antecedents,

Perspectives de

futur, Mercat, Races Autòctones

i Conclusions.

Des de JARC vam insistir

molt en que es comenci a

treballar directament en

el tercer punt (Mercat),

ja que resulta la principal

peça sobre la qual es pot

mirar d’estructurar al sector.

Amb aquest posicionament

volem evitar que

aquest Pla acabi sent un

anàlisi tècnic molt precís

del passat del sector

però sense unes mesures

concretes que proposin

accions clau per al futur

del sector.

A dia d’avui necessitem

recuperar i alhora consolidar

el mercat interior, i

intentar obrir alternatives

via mercats d’exportació.

A mesura que es vagi

avançant en la redacció

i posterior execució

d’aquest pla us en mantindrem

informats.

món rural

2


Medi Natural i Aigua

JARC-COAG ha presentat

al Ministeri d’Agricultura,

i a la Unió Europea

un informe elaborat en

col·laboració amb l’organització

SEO-Birdlife

en el qual es demostren

els negatius efectes per

a les ocells necròfags i

per a les explotacions

ramaderes de la normativa

comunitària de 2002

sobre gestió de subproductes

animals al camp.

Amb aquesta iniciativa,

JARC-COAG ha iniciat

una campanya perquè

Brussel·les modifiqui la

legislació vigent i facilitin

l’abandonament de

caps de bestiar al camp

en menjadors i femers.

Arran de la crisi de l’EEB,

la UE va modificar la

normativa i va prohibir

l’abandonament d’animals

morts al camp i els

femers, eliminant de cop

l’aliment essencial de les

espècies necròfagues.

Aquesta normativa va

exigir als ramaders de

la UE canviar la forma

de procedir quan algun

cap de bestiar moria. Fins

aquest moment, quan un

animal que no era destinat

a consum humà moria,

o bé era abandonat

al camp o bé era traslladat

a un lloc habilitat

especialment per a això,

el que tradicionalment

es coneix com femer.

Aquestes restes d’animals

morts (carronya), especi-

2

món rural

alment cabres i bestiar

oví són la base essencial

de l’alimentació de les

espècies necròfagues,

que consumeixen pràcticament

el 100% del bestiar

no destinat a consum

humà.

Voltors i altres ocells carronyaires

s’encarregaven

d’eliminar els cadàvers

de la muntanya i evitaven

la propagació d’epidèmies

i altres malalties.

A més, evitaven el costós

trasllat per als ramaders

fins abocadors o incineradores.

“Amb la modificació

de la normativa, la

UE ha convertit els nostres

millors aliats en els nostres

més salvatges enemics.

Aquesta és la conseqüència

d’intentar modificar

en els despatxos

les lleis de la naturalesa “,

ha apuntat Xavier Cullerés,

responsable de Medi

Natural de JARC-COAG,

que ha afegit, “centenars

Xavier Cullerés, sectorial de Medi Naturall de JARC

JARC denuncia els atacs de la

fauna salvatge sobre el bestiar

Foto: V. Vilà

Els voltors s’acumulen en llocs de la plana on no n’hi havia mai

de voltors carronyaires es

posen ara en els teulades

de les explotacions

ramaderes, entren en els

tancats i paridores i acaben

amb la vida dels més

febles. Han modificat el

seu comportament. Busquen

el menjar que la UE

els va arrabassar”.

La nova situació suposa

un greu problema tant

per a la conservació de

les poblacions d’espècies

necròfagues, que

actualment no troben

prou aliment per subsistir

en haver desaparegut la

seva principal font d’aliment,

com per als ramaders,

que des de 2002

paguen el trasllat dels

animals morts i suporten

les pèrdues pels atacs al

bestiar viu.

A més a més, la problemàtica

sigui aguditza encara

més en països com

Espanya i Portugal, on hi

ha més del 50% de la població

total d’aus necròfagues

d’Europa.

Davant els primers efectes,

la UE va aprovar un

seguit de decisions que

van intentar fer compatible

la gestió ramadera

amb la conservació dels

ocells necròfags. Però

això, com demostra l’informe

elaborat per SEO

BirdLife en col·laboració

amb JARC-COAG, no és

suficient ja que les mesures

proposades tampoc

sufraguen les necessitats

de les poblacions de necròfagues

a la península

Ibèrica. La disminució

de la productivitat en

aquests últims anys, l’augment

d’exemplars que

han ingressat en centres

de recuperació de fauna

amb símptomes de desnutrició

i els canvis en el

comportament dels voltors

són alguns dels efectes

que estan demostrant

les conseqüències

d’aquesta legislació.

A més, cal tenir en compte

que l’EEB per les quals

es va generar tota aquesta

normativa estan deixant

d’aparèixer gradualment

en el bestiar. Des

de JARC-COAG es considera

adequat un canvi

en la gestió dels subproductes

animals, amb una

nova normativa que possibiliti

l’abandonament

del bestiar mort en llocs

apropiats.


Noves calderes

de llenya:

tradició o futur?

És comú pensar que la

tradició és la memòria

de la societat, allò que

era quotidià però que

ja no és usual veure. En

aquests termes podríem

parlar dels pubillatges,

els castellers, els artesans

que ho fan a l’estil

tradicional, etc. Accions

que, temps enrere, eren

comuns i que ara és més

fàcil trobar-les en festes

i diades que en el dia a

dia.

En aquests paràmetres

s’hi pot encabir l’ús de

llenya per a la llar. Tots tenim

present els temps en

que posar els troncs a la

caldera que dies abans

s’havien recollit al bosc,

el soroll de la destral repicant

per a tallar-los a

una mida més adequada.

Fins i tot, algú recordarà

les feines per a encendre,

netejar o posar a

punt la caldera o estufa

per a que continués fent

la seva funció tal i com

tocava.

Per a molts això forma

part de la tradició. Amb

l’arribada d’altres combustibles,

aquestes màquines

és van arraconar

i van deixar pas a altres

més còmodes però més

cares.

La tecnologia, conscient

en la missió de fer-nos

cada dia la vida una

mica més fàcil, no es resigna

a arraconar la llenya

com a combustible,

no té intenció de que

sigui una tradició que

vegi la llum en les fires

d’artesans. Darrerament,

aquells racons s’han netejat

de pols i en moltes

llars, amb l’aparició

d’aquella caldera, s’ha

optat per el retorn a les

tradicions. Per desgràcia,

el temps no perdona i

moltes de les màquines

ja no són més que fàbriques

de fum i cendres.

Ara és presenten en societat

un nou tipus de calderes

de llenya, com les

tradicionals, però amb

elements tècnics que

permeten parlar de màquines

del present, o fins

i tot del futur. Paraules

com caldera de gasificació,

control de combustió,

flama invertida

són la carta de presentació

de màquines que

consu-meixen quatre vegades

menys llenya que

les antigues, amb rendiments

molt més elevats

que moltes de les calderes

que podem trobar a

qualsevol casa, que és

netegen soles i que fins

i tot, encara que sembli

un desig més que una

realitat, que s’encenen

soles i és controlen per

tal de poder conservar

aquella llenya el major

temps possible, sempre

amb la premissa de ser

el més eficients possible,

Energies Alternatives

sense privar de la comoditat

que tots volem a la

nostra llar.

Calderes que garanteixen

més d’un 92% de

rendiment, capaces de

controlar tots els paràmetres

relatius a la calefacció

i a l’aigua calenta

de casa, que ens avisaran

de quan s’han de

carregar i que prendran

la decisió de quan s’han

d’encendre, sense que

nosaltres haguem de fer

res més.

En definitiva, màquines

amb l’ànima de fa cent

anys i la tecnologia pròpia

del nostre temps que

ens permetran poder

veure més sovint allò que

s’ha fet tota la vida. Utilitzar

l’energia de la natura.

món rural 2


Racó Jurídic

JARC vol congelar els salaris

del conveni del camp 2012

JARC ha demanat la

congelació dels sous dels

treballadors emparats pel

Conveni Agropecuari de

Catalunya per al 2012 a

causa de la crisi de preus

que viu la pagesia catalana

i que fa anys que

recauen sobre les esquenes

de la producció.

JARC ha mostrat la seva

rotunda disconformitat

amb la proposta de les

organitzacions sindicals

CCOO i UGT que han

plantejat un increment

de l’IPC+0.5%, és a dir un

alça del 2,9% en els sous

dels treballadors agraris.

Des de JARC s’ha argumentat

en el marc de la

taula de negociació del

conveni que enguany els

productors ja han d’absorbir

l’increment de les

quotes a la Seguretat Social

que implica el canvi

de règim d’afiliació al que

se’ls ha abocat, i alhora,

s’ha fet especial èmfasi

en que mentre els costos

de producció (adobs,

carburant, llum, aplicació

de noves normatives) i els

laborals (salaris, assegurances

socials...) pugen

cada dia que passa, el

preu dels aliments pateix

contínuament pressions a

la baixa que els ofeguen

cada dia més i aboquen

a moltes explotacions al

tancament. Si a això hi

sumem l’increment de les

quotes de la Seguretat

0

món rural

Social (aprox. entre un 2%

i un 3,5%, segons els sous

base) a la proposta dels

sindicats obrers, el resultant

seria un augment salarial

que rondaria el 5%,

totalment inasumible pel

sector agrari català ara

per ara.

A estat aquesta situació

i el fet que moltes explotacions

tindran dificultats

per a fer front als paga-

ments de la mà d’obra

que necessiten durant les

campanyes de recollida

de la fruita, la verema

o l’oliva entre d’altres,

la que ha dut a JARC a

demanar la congelació

dels sous que es paguen

als treballadors.

JARC té com a objectiu

defensar els interessos

dels pagesos i ramaders

catalans que en aquests

moments suporten una

gran pressió acusada per

la manca de liquiditat de

les explotacions i per això

no dubtarà en portar

aquest conflicte laboral

on calgui i fins a les últimes

conseqüències si les

organitzacions sindicals

CCOO i UGT no s’avenen

a negociar una postura

més coherent amb la

realitat del sector i de

l’economia catalana.

Autoritzacions per als rumanesos

Els ciutadans romanesos necessitaran

novament d’una autorització de treball

a Espanya per poder realitzar una

activitat laboral per compte d’altri,

entre el 22 de juliol de 2011 i fins al 31

de desembre de 2012, moment en el

qual s’avaluarà de nou el mercat de

treball i es decidirà si continua o no el

període transitori.

Els que el 22 de juliol de 2011 es trobaven

d’alta a la Seguretat Social o

inscrits al Servei d’Ocupació, no necessiten

autorització per a treballar.

En canvi, la resta hauran de sol·licitar

una autorització de residència i treball

per a poder exercir activitats per

compte aliè.

Des de JARC recordem que aquestes

autoritzacions tenen una durada limitada

i un cop caducades s’han de

tornar a sol·licitar alhora de tornar a

treballar.


JARC demana

“adaptar” les

assegurances

Els mesos de març, abril

i maig s’han fet diferents

jornades per tal de millorar

les diferents línies d’assegurança

actuals dels

cultius de la vinya, olivera,

cereals i fruiters. Com

a organització agrària,

JARC hi ha participat i

ara us volem fer un resum

de les novetats i aportacions

que hi hem fet:

Olivera:

És una assegurança amb

una important implantació

a Catalunya, principalment

a Lleida per

l’elevada sensació de

risc per gelada en la fusta

que es té a la zona del

Segrià i les Garrigues. Totes

les reivindicacions de

JARC i de les organitzacions

agràries van encaminades

a millorar aquesta

cobertura. A JARC creiem

que s’ha de reduir en

primer lloc la taxa que es

paga per aquest risc ja

que es tracta d’un sinistre

molt poc habitual tot

i ser molt important quan

es produeix. També es

demana que es revisin

les franquícies aplicades

a l’hora de calcular les

compensacions ja que

creiem que si es dóna el

cas no donarà cobertura

al dany causat.

Es reclama una major flexibilitat

en les revisions de

rendiments, sobretot en

noves plantacions que

estan en un increment

continu de producció i

que no queda reflectit

en la pòlissa. Així l’actualització

de la base de

dades que es fa cada

tres campanyes s’hauria

de fer en un període de

temps més curt.

Vinya:

La campanya passada

JARC ja va recomanar als

nostres socis l’assegurança

d’explotació ja que

ofereix unes cobertures

molt més amplies del que

es contractava habitualment

en l’assegurança

combinada.

Hem de millorar aquesta

modalitat on s’inclou

la cobertura de sequera

que queda fixada per

uns rendiments que per

la falta de dades, en la

majoria dels casos queden

per sota de la producció

esperada en les

vinyes. Com en l’olivera

es demana més facilitat

per poder revisar aquests

rendiments i que l’actualització

de la base de

dades sigui anual o cada

dos anys.

Fruiters:

L’assegurança de la fruita

té una contractació

molt elevada que creiem

positiva per a la viabilitat

del sector però les crisis

de preus dels últims anys i

l’encariment de l’assegurança

fan preveure que

una part important dels

agricultors decideixin no

contractar-la i assumir el

risc. Si això passa, moltes

explotacions podrien ha-

Assegurances

ver de deixar l’activitat si

hi ha un sinistre i no s’ha

contractat la pòlissa.

Amb la situació actual es

preveu que les subvencions

a les assegurances

es puguin retallar encara

més i els agricultors haurem

d’assumir una despesa

encara més asfixiant.

Per això a JARC, demanem

un esforç i que es

revisi al màxim les taxes

aplicades sobretot en la

gelada. Creiem que és

massa elevada per la sinistralitat

que es produeix

i que la prova està que fa

ja uns 20 anys que no es

hi ha una gelada forta.

A JARC pensem que cal

assegurar les explotacions,

tot i la situació de crisi

que en molts casos porta

a voler reduir els costos

de producció però les

assegurances són una

garantia a la viabilitat de

les explotacions.

món rural 1


Formació

JARC facilita eines formatives

per al sector agrícola i ramader

JARC està treballant intensament

per a formar el

sector en aquelles qüestions

que més incideixen

en la seva activitat diària.

Per això darrerament

s’han impulsat cursos de

Desinfecció, Desratització

i Desinsectació a

Alcarràs i a Reus.

Es tracta d’un curs de 25

hores que permet realitzar

els diferents tractaments

que cal fer en una

granja sense necessitat

de contractar un servei

extern i que està tenint

una molt bona acollida a

tots els municipis on s’ha

organitzat fins ara.

Alhora, a les comarques

de Tarragona s’ha fet

també un curs de gestió

de la vinya, que va tenir

lloc a Valls i en el marc

del qual es van explicar

els conceptes bàsics a

tenir en compte per a la

rendibilitat de l’explotació.

Alhora, es va posar a

disposició dels assistents

el programa informàtic

que JARC ha creat amb

el suport de l’Administra-

2

món rural

Cursde gestió d’una explotació vitícola que es va fer a Valls

Curs de manipulador de productes fitosanitaris a Lleida

Membres del curs de DDD a Alcarràs

ció per tal de poder gestionar

de manera senzilla

els ingressos i despeses de

l’explotació. En el marc

del curs es va explicar

com funciona el programa

que està basat en les

dades recollides per a la

realització del llibre de la

vinya que JARC va editar

l’any passat. El programa

està a disposició dels socis

de manera gratuïta a

les nostres oficines.

D’altra banda, a la

Fatarella es va fer un curs

de fertirrigació en olivera

que completa al altres

cursos de reg que s’han

anat realitzant a la comarca

de la Terra Alta,

i en els propers mesos

estan previstos diferents

cursos d’aplicador de

productes fitosanitaris a

Tarragona, alhora que

se n’han fet ja d’aquesta

modalitat a Lleida.

Els que esteu interessats

en aquests cursos o en

algun altre, podeu adreçar-vos

a les nostres oficines

i us informarem del

calendari de realització.

JARC et forma

Consulta l’oferta

de cursos a les

nostres oficines


Activitats

JARC analitza el futur del boví de

carn a la Jornada de la Vedella

Prop d’un centenar de

ramaders del sector vaquí

de carn de Girona

van acudir a la Jornada

de la Vedella que JARC-

COAG celebra des de fa

dotze anys. En aquesta

ocasió el tema que era

sobre la taula va ser el

futur del sector, ja que la

proposta de reforma de

la PAC que hi ha sobre

la taula “deixa de banda”

el sectors ramaders.

Des de JARC-COAG es

treballa intensament per

reconduir la situació en

les negociacions que es

mantindran enguany tant

amb els representants

del Parlament Europeu

com amb la Comissió per

tal que la reforma que en

surti doni resposta a les

necessitats del sector.

En el marc de la Jornada

es va donar a conèixer

que a data d’avui aproximadament

un 20% de

la producció de vaquí

de carn de Girona es

comercialitza als mercats

d’exportació, especialment

a Líbia, Marroc

o Iran. Aquesta ha estat

una de les dades que

forma part de l’anàlisi

que va fer Asoprovac

sobre els nous mercats

emergents interessats en

la compra de la nostra

carn. Precisament una

de les darreres gestions

de la sectorial del vaquí

de carn de JARC ha estat

la de facilitar que els

enviaments de carn de

vedella al mercat libi des

del Port de Tarragona.

S’ha aconseguit que ara

es pugui exportar des

de Tarragona, mentre

l’entitat portuària fa les

adaptacions necessàries

per a obtenir els permisos

definitius. L’enviament de

carn al mercat libi és molt

important per al sector

perquè son consumidors

d’animals més petits i alhora

permeten alliberar

la pressió al mercat interior

en un moment en el

que el consum ha baixat

lleugerament a causa de

la crisi.

Un altre dels temes que

hi ha sobre la taula del

sector és la crisi de preus

permanent que es viu i

que impedeix a moltes

explotacions poder fer les

inversions necessàries per

tirar endavant o disposar

de la liquiditat per fer

front als pagaments ordinaris.

Des de JARC ja fa

temps que es treballa per

veure quines son les alter-

Un centenar de ramaders van prendre part a la Jornada a Girona

natives a la fèrria postura

que es manté des de la

Comissió de Defensa de

la Competència que impedeix

als productors establir

un preu mínim que

els garanteixi que cobriran

els costos de producció.

El repte es tenir

força per negociar davant

els seus clients tenint

en compte que parlem

d’un producte moridor i

que per tant condiciona

a qui ven més que a qui

compra.

Com a novetat s’ha pre-

sentat en aquesta jornada

el nou sistema de

gestió ramadera via telemàtica

que ha impulsat

el DAAM i que evitarà

desplaçaments als productors

amb el consegüent

estalvi de temps i

per tant impulsant l’eficiència

en les tramitacions

que ara s’havien de fer a

les oficines comarcals.

La jornada de la vedella

va néixer de l’interès de

JARC de mantenir al sector

informat i potenciar el

consum de vedella.

A la taula rodona es van posar en relleu els temes que més preocupen al sector en aquests moments

món rural


Activitats

JARC explica les modalitats de la

contractació al camp a Font-rubí

El primer cap de setmana

de maig, se celebra a

Font-rubí la fira multisectorial

que aglutina a representats

dels principals

sectors econòmics de la

zona: vins, caves, gastronomia,

servis, artesania,

maquinària agrícola i fitosanitaris

entre altres.

JARC no va voler faltar

a la cita i va habilitar un

estand per tal de poder

atendre els socis i simpatitzants

i donar-los a

conèixer les darreres novetats

sectorials i copsar

de primera mà quines

són les inquietuds que tenen

en aquests moments

tan crítics i marcats per

la manca de liquiditat

de moltes explotacions a

causa del tancament del

crèdit per part de les entitats

bancàries. La finalitat

món rural

no és altra que poder-los

defensar davant de les

administracions tal i com

el sector es mereix.

Alhora el diumenge al

matí, JARC va organitzar

una jornada tècnica informativa

de les novetats

en el règim de la Seguretat

Social -integració

de diferents règims- i va

posar sobre la taula les

modalitats de contractació

que hi ha per a mà

d’obra temporal o fixa a

les explotacions agrícoles

i ramaderes de la zona.

Aquesta jornada, s’emmarca

en el Pla Anual

de Transferència Tecnològica

de la Generalitat

(DAAM) i computa com

a hores de formació per

a aquells professionals

adscrits al CGE.

Turisme rural, estratègia

per a diversificar les rendes

El 23 de maig, el Santuari de Pinós va acollir una jornada

tècnica organitzada conjuntament per JARC

i l’Associació l’Arada que tenia com a objectiu posar

en valor un dels motors del desenvolupament

rural: la diversificació de les rendes a les explotacions

agràries mitjançant estratègies d’agroturisme.

Tot i això, la jornada pretenia presentar estratègies

colaboratives en el turisme rural que estan basades

en l’intercanvi d’experiències entre diferents

agents que permeten incrementar la demanda i

alhora col·locar productes innovadors a l’abast de

la societat que els reclama.

Així doncs, a banda de la xerrada sobre les possi-

JARC va habilitar un estand per informar els socis i simpatitzants

la jornada tècnica va ser ben acollida pel sector de la comarca

La jornada es va fer al Santuari de Pinós Foto: l’Arada

bilitats que obre el turisme rural, es va parlar també

de la promoció de productes i marques turístiques a

les àrees rurals i les possibilitats que aquestes obren

al sector.


Intensa agenda de reunions per

a resoldre problemes del sector

El passat abril el president

de JARC a Tarragona,

Francesc Boronat, acompanyat

pel responsable

del sector vaquí de carn

de JARC, Joan Carles

Massot es van reunir amb

els Delegat Territorial del

Govern de la Generalitat

de Tarragona, Joaquim

Nin, per tractar la problemàtica

del sector ramader

que no podia exportar

bestiar viu a Líbia des

del Port de Tarragona.

Després d’intenses negociacions,

des de la Direcció

General de Sanitat

de la Producció Agrària

del DAAM, i des del Ministeri

d’Agricultura es

va autoritzar finalment

aquesta mesura amb caràcter

temporal mentre

es realitzen les actuacions

que han de permetre

que sigui definitiva i que,

indubtablement, beneficiarà

a l’economia del

sector.

D’altra banda, al maig,

el president de JARC a

Tarragona i el representant

de JARC les Terres

de l’Ebre es van reunir

amb el president del Patronat

de Turisme de la

Diputació de Tarragona,

Albert Batet, per debatre

la possibilitat d’endegar

noves iniciatives que permetin

millorar la situació

del sector agroturístic en

aquetes comarques, ja

que des de JARC es considera

que és un comple-

JARC es va reunir amb el subdelegat del Govern, Jordi Sierra

Reunió amb el Cos de Mossos d’Esquadra a l’Alt Camp pels robatoris

Reunió mantinguda per resoldre les exportacions des de Tarragona

ment molt important per

a les rendes procedents

de l’agricultura i la ramaderia.

També ha estat durant el

mes de maig, que els responsables

de JARC a l’Alt

Camp, Francesc Boronat

Activitats

i Enric Ferré es van reunir

amb el Cos dels Mossos

d’Esquadra per establir

estratègies per millorar

la seguretat al camp.

La problemàtica recau

en que el control en el

camp és dificultós ja que

el Cos policial disposa de

pocs recursos humans en

aquetes comarques i les

incidències i els robatoris

que hi tenen lloc moltes

vegades ni tan sols es denuncien.

JARC ha realitzat xerrades

en vàries comarques

i municipis per informar

als pagesos i a la gent

del món rural quines son

les possibles precaucions

que poden tenir per

evitar robatoris i furts, a

la vegada de quin és el

procediment de denúncia.

Finalment, JARC es va reunir

el 25 de maig amb el

Subdelegat de Govern a

Tarragona Jordi Sierra Viu,

per parlar sobre les actuacions

que Seprona està

fent al camp sol·licitant

els carnets de manipuladors

de productes fitosanitaris.

Els controls es fan

tant a camp com a establiments

és per a complir

la normativa vigent sobre

plaguicides i principalment

han denunciat

empreses comercialitzadores.

JARC va demanar

que els controls siguin de

caire informatiu i no sancionador.

món rural

More magazines by this user
Similar magazines