t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol III
agitador polític i asseguraven que
el Partit Comunista em pagava
30.000 pessetes mensuals per fer
aquesta tasca d’agitació política”,
explica Miguel Tomás.
De Saragossa van posar rumb a
Barcelona, on l’assemblea va celebrar-se
a l’antic cinema Princesa.
La següent ciutat en el recorregut
va ser València, on van
produir-se incidents que no s’esperaven.
L’assemblea de València va ser
convocada pel Sindicato vertical.
Miguel Tomás relata els fets: “A
nosaltres ens van col·locar a la
primera filera, però no ens van
deixar parlar perquè anàvem de
convidats. Ens van insultar i ens
van faltar el respecte, van desmerèixer
la tasca que estàvem
fent, i no vam tenir dret a rèplica.
Realment va ser un dia molt
negre. Els únics que van poder
parlar van ser dos companys taxistes
d’allà. Aquella assemblea
va ser una mostra clara del fei-
52
tat sindical i començàvem a formar aquesta organització a nivell
estatal. Però havíem de guardar encara les aparences.
Davant de qui?
De les forces de seguretat del règim. El nom de coordinadora,
alhora, buscava ser el més abstracte possible. Què coordina? Ens
estem coordinant. Era un nom que s’ajustava a la realitat i que
evitava qualsevol mena de malentès, perquè dins del nostre sector
hi havia molt falangista, policia local o nacional, guàrdia civil... No
volíem despertar sospites i tampoc volíem dir-nos sindicat, encara
pesava massa el nom del Sindicato vertical.
Quan vau adoptar el nom?
A aquella primera reunió de Barcelona. Una coordinadora, coordina.
Què coordinàvem? Les eleccions. Coordinàvem la creació
d’un grup que pogués presentar candidatura a les eleccions del
Sindicato vertical. Coordinàvem les reunions, els missatges... Ens
presentaríem com a grup unitari, un nom que no fos gaire sospitós
de tendències progressistes.
Malgrat el nom no pogués aixecar sospites, anaven sempre
amb les precaucions necessàries.
Minimitzàvem riscos. Les primeres reunions se celebraven dins de
taxis. Després a locals o a cases, en petits grups. Si arribava algun
familiar, tallàvem la reunió i parlàvem de futbol o de toros. Més