t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol IV
ventajas, ya que cuando termina la
duración el contrato pide, nos piden
cantidades que oscilan entre
setenta mil y cien mil pesetas a fondo
perdido, o en todo caso el pago
de una mayor cantidad mensual,
condiciones que solemos aceptar
ya que de no ser así nos quedamos
con un coche y un taxímetro viejos,
que pagamos de 80 a 180 mil
pesetas, y si lo vendemos en el
mercado de ocasión nos pueden
pagar de 10 a 15 mil pesetas.
Por todas estas obligaciones, más
la de mantener a nuestras familias,
nos vemos obligados a hacer
jornadas por encima de las catorce
horas diarias.
(...)
Nos hemos dirigido ya al Excmo
Sr. Alcalde de Barcelona, sin
obtener respuesta, lo que quiere
decir que nosotros taxistas de
profesión y con muchos años de
experiencia, -habiendo entrado en
sorteos anteriores, sin haber sido
agraciados, ni ser propietarios de
licencia alguna, y por el único deli-
62
no dormís a casa perquè vindrien a per mi. I així era. Anaven i es
trobaven amb la meva dona que els hi explicava que jo estava de
viatge.
Van intentar fer-se amb la cooperativa a unes eleccions.
I les vam perdre. Van ser les eleccions del 23 d’octubre del 75.
Però ja es començava a veure que ens tenien por. El més important
va ser que ens vam presentar en una candidatura tota aquella
gent que ja havíem aconseguit la llicència però que volíem continuar
lluitant per aquells qui no la tenien.
Tot i que d’alguna manera deixa d’encapçalar la lluita, no és
així?
No ha d’interpretar-se com que els vam deixar a un costat. Gràcies
a la llei dels cinc anys, un grup d’arrendataris vam passar a ser
titulars de llicències, però quedaven 150 que no encara no la tenien.
Així que vam optar per recolzar-los i donar-los el major suport
possible però sempre des d’una distància. Llavors ja teníem els
locals del sindicat al carrer Francisco Aranda. Uns locals que vam
aconseguir pagar gràcies a la loteria de Nadal d’aquell any. Ens
va tocar un duro per pesseta i entre la venda i el que la gent no va
venir a cobrar, vam liquidar el crèdit.
Durant anys va ser propietari d’un bar que va esdevenir el
punt de trobada dels taxistes de Barcelona. Què hi feien al
local?