t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

sortir escollit com a representant
sindical. Els resultats finals van ser:
Sugrañes ............. 1.415
Tormo ..................... 571
Bernabeu ................ 510
Barriendos .............. 355
Les eleccions van tenir un escàs
percentatge de votants, d’un 30
per cent. Van transcórrer amb
gairebé total normalitat, a excepció
d’un incident protagonitzat pels
antics arrendataris que ja havien
aconseguit la llicència. El president
de la mesa electoral no els volia
deixar votar per ser antics arrendataris
i no acabar de tenir “els
papers en regla”. Finalment, el
president de la mesa va trobar la
solució: podrien votar sempre i
quan els quatre candidats signessin
un document conforme es comprometien
a no impugnar el resultat.
Sugrañes i Barriendos el van
firmar. Bernabeu també ho va fer
mentre deia que “el document no
tindria cap sentit perquè Tormo es
negarà a signar-lo”. Així va ser.
Introducció
“L’STAC és l’únic sindicat
que pertany de debò
als taxistes”
Tomás Marín és un dels membres
històrics de l’STAC, que
va estar implicat en el moviment
progressista des dels
seus inicis.
On trobem la llavor de
l’STAC?
En gran part, al PSUC. A la dècada
dels 60 hi havia associacions
a Collblanc, Sants, La Bordeta,
Poble Nou, Nou Barris... Un col·lectiu de taxistes vam decidir
que dins del propi partit del PSUC podíem crear un grup específic.
I així va ser com d’alguna manera vam començar a reunir-nos la
gent del sector a Les Corts, on érem gairebé 70 persones. El cert
és que llavors vestia molt tenir un carnet del PSUC. Hi havia fins i
tot guàrdies urbans, gent que treballava a la RENFE i altres que
van demanar una excedència a les seves feines, es van posar a fer
de taxistes gràcies a la seva militància al PSUC. Molts d’aquests,
un cop van aconseguir la llicència, van desaparèixer. No hi havien
entrat per ideologia. Ens trobàvem davant d’un veritable problema,
gent que accedia a la llicència sent d’altres sectors, quan com-
81