t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Recommendations

Info

sortir escollit com a representant sindical. Els resultats finals van ser: Sugrañes ............. 1.415 Tormo ..................... 571 Bernabeu ................ 510 Barriendos .............. 355 Les eleccions van tenir un escàs percentatge de votants, d’un 30 per cent. Van transcórrer amb gairebé total normalitat, a excepció d’un incident protagonitzat pels antics arrendataris que ja havien aconseguit la llicència. El president de la mesa electoral no els volia deixar votar per ser antics arrendataris i no acabar de tenir “els papers en regla”. Finalment, el president de la mesa va trobar la solució: podrien votar sempre i quan els quatre candidats signessin un document conforme es comprometien a no impugnar el resultat. Sugrañes i Barriendos el van firmar. Bernabeu també ho va fer mentre deia que “el document no tindria cap sentit perquè Tormo es negarà a signar-lo”. Així va ser. Introducció “L’STAC és l’únic sindicat que pertany de debò als taxistes” Tomás Marín és un dels membres històrics de l’STAC, que va estar implicat en el moviment progressista des dels seus inicis. On trobem la llavor de l’STAC? En gran part, al PSUC. A la dècada dels 60 hi havia associacions a Collblanc, Sants, La Bordeta, Poble Nou, Nou Barris... Un col·lectiu de taxistes vam decidir que dins del propi partit del PSUC podíem crear un grup específic. I així va ser com d’alguna manera vam començar a reunir-nos la gent del sector a Les Corts, on érem gairebé 70 persones. El cert és que llavors vestia molt tenir un carnet del PSUC. Hi havia fins i tot guàrdies urbans, gent que treballava a la RENFE i altres que van demanar una excedència a les seves feines, es van posar a fer de taxistes gràcies a la seva militància al PSUC. Molts d’aquests, un cop van aconseguir la llicència, van desaparèixer. No hi havien entrat per ideologia. Ens trobàvem davant d’un veritable problema, gent que accedia a la llicència sent d’altres sectors, quan com- 81
Capítol V Els antics arrendataris el van increpar i deien si ara volia que no el votessin, després de tota la propaganda electoral que havien rebut signada amb el segell oficial del president del Sindicat Provincial de Transports. Tormo va reunirse amb els seus assessors de relacions públiques. Minuts més tard, signava el document. Dins de l’Agrupació Sindical, Carlos Brillas és escollit vocal provincial i més endavant president. Els taxistes partidaris de Barriendos consideren que tant Brillas com la resta dels membres de la junta han estat escollits sense seguir cap mena de criteris democràtics. Fan arribar un escrit en què qüestionen un per un el fet que determinades persones figurin com a membres de la junta. 2. Les assemblees de la Cooperativa La Cooperativa Industrial del Taxi celebrava assemblees de mane- 82 panys de professió no la podien aconseguir. Neix la idea de crear el sindicat. Comencen les reunions. Si no recordo malament, la primera es va celebrar a l’església de La Bordeta. Em sembla que es diu església de Sant Medir. Allà vam acordar formar una junta. La següent trobada va tenir lloc a l’església de Sants, on estava la cotxera dels tramvies. Va ser en aquesta reunió on va sortir el nom de l’STAC. Molts dels qui allà ens trobàvem érem autònoms, no pertanyíem a flotes. S’apuntaven idees de noms com Sindicat del Taxi Industrial i altres noms. Vaig expressar la meva opinió; vaig dir: “Mireu, jo crec que sent propietari com sóc, autònom, simplement tinc una llicència, no em puc considerar industrial perquè a allò màxim que puc aspirar és a tenir un dependent i crear una indústria amb dos treballadors. Per això no crec que puguem parlar d’industrials. Un bon nom seria Sindicat de Treballadors Autònoms del Taxi de Catalunya”. I així va quedar. Sí. A l’església de Sants vam decidir el nom del nostre sindicat. El primer local que vam tenir es trobava al carrer Francisco Aranda, era un espai molt petit. En aquella primera època vaig ser membre de la junta de l’STAC, però no vaig voler tenir un càrrec. Feia el treball com sentia que havia de fer-lo, avantposant l’honradesa. Vam tenir l’oportunitat d’entrar en la cooperativa.
Page 3 and 4:
Redacció: Meritxell Díaz Maquetac
Page 6:
Presentació
Page 9 and 10:
festa setmanals, trencar el corpora
Page 12:
Nota de l’autora La història del
Page 15 and 16:
Capítol I 14
Page 17 and 18:
Capítol I 16 notable ja que es va
Page 19 and 20:
Capítol I 18 ribada de la Repúbli
Page 21 and 22:
Capítol I Melilla. El 18 de juliol
Page 24 and 25:
Antecedents Antecedents del sector
Page 26 and 27:
1. La postguerra L’1 d’abril de
Page 28 and 29:
Bartomeu Serra recorda que en el pe
Page 30 and 31:
10 cavalls, del qual hi havia escas
Page 32 and 33: eunien en grups de cinc per tal que
Page 34 and 35: itual derecha o izquierda. I pobre
Page 36 and 37: cooperativa i tots els taxistes de
Page 38 and 39: ma, fins i tot es podria dir que se
Page 40 and 41: El gran esdeveniment religiós va p
Page 42: va ser aprovat l’any 1965. El doc
Page 45 and 46: Capítol III 44
Page 47 and 48: Capítol III En aquella època els
Page 49 and 50: Capítol III En aquestes reunions e
Page 51 and 52: Capítol III excautius, i conductor
Page 53 and 54: Capítol III agitador polític i as
Page 55 and 56: (*)La matança d’Atocha va ser un
Page 57 and 58: Capítol IV 56
Page 59 and 60: Capítol IV 25 anys com a taxistes
Page 61 and 62: Capítol IV Marcelino Barriendos va
Page 63 and 64: Capítol IV ventajas, ya que cuando
Page 65 and 66: Capítol IV hi estaven d’acord am
Page 67 and 68: Capítol IV que se han comentado, t
Page 69 and 70: Capítol IV bans, bombers... person
Page 71 and 72: Capítol IV Finalment, el mateix an
Page 73 and 74: Capítol IV “l’administració e
Page 75 and 76: Capítol IV multes dels taxistes i
Page 78 and 79: La legalització del Sindicat de Tr
Page 80 and 81: 1. Les eleccions del 1975 L’any 1
Page 84 and 85: a regular. La tensió i la crispaci
Page 86 and 87: competición, como se diría en té
Page 88 and 89: Navarro dimitís el juliol del 76 i
Page 90 and 91: locals de la Cooperativa i allà va
Page 92 and 93: politana i no es faria distinció d
Page 94 and 95: sector i això ens podia ser molt
Page 96 and 97: de deutes va fer que l’Estat inte
Page 98 and 99: La primera acció pública de l’S
Page 100 and 101: 1. La vaga del 78 L’any del refer
Page 102 and 103: problema era que hi havia una etern
Page 104 and 105: color polític. Volíem ser un sind
Page 106 and 107: el director general del ministeri d
Page 108 and 109: La vaga dels hidrocarburs
Page 110 and 111: 1. El preu dels carburants L’any
Page 112 and 113: xar. En aquest punt de Madrid el mo
Page 114 and 115: “Cada assemblea que se celebrava
Page 116 and 117: partir d’aquell moment la vaga qu
Page 118 and 119: gar, vam reclamar per via judicial
Page 120 and 121: Introducció Tres visions de la vag
Page 122 and 123: ser molt positiu: es van apujar les
Page 124 and 125: gués reconegut. El dia de l’ente
Page 126 and 127: pels quals s’havia convocat la va
Page 128 and 129: l’altre portava una cadira, el mo
Page 130 and 131: Introducció Tres visions de la vag
Page 132 and 133:
Capdevila, director general de l’
Page 134 and 135:
Van estar presents a molts episodis
Page 136 and 137:
La nit del cop d’Estat
Page 138 and 139:
1. El context L’any 1981 els memb
Page 140 and 141:
No seria fins a l’una de la matin
Page 142 and 143:
Annexes
Page 144 and 145:
El naixement de la Confederació Eu
Page 146 and 147:
L’amortització de les llicèncie
Page 148 and 149:
El taxi del segle XXI 1. Mirant enr
Page 150 and 151:
noves tecnologies en el sector, la
Page 152 and 153:
all continua i s’estan posant sob
Page 154 and 155:
Introducció “En aquest país no
Page 156 and 157:
Introducció Les tarifes han estat
Page 158:
Bibliografia - MESTRE, J. Història
Page 162:
9 788493 534219
show all

t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?