Espècies invasores

regio7.cat

Espècies invasores

DISSABTE, 27 D’AGOST DEL 2011

Revista

Entrevista

Salvador Manera: «Es pensen

que el peix neix al súper» 7

Salut

Usos i abusos de la

medicació 9

REVISTA ÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGIÓ7

DIRECTOR: MARC MARCÈ I CASAPONSA.

Viatges

Haarlem. L’aire pròsper

del XVII 11

EMPRESA EDITORA: EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

Fauna

El tritó de muntanya 12

De fora vingueren...

JORDI COMELLAS


2

REVISTAINVASIONS BIOLÒGIQUES

Tot i que al llarg de la història de la humanitat el transvasament

voluntari o no d’espècies vegetals i animals d’un lloc a un altre ha

estat constant, la situació geogràfica del nostre país, la gran varietat

de cultius i la globalització dels mercats l’han convertit en un territori

d’alt risc d’introducció de noves espècies que, quan aconsegueixen

adaptar-se, es converteixen en autèntiques plagues i constitueixen

un perill per a les espècies autòctones i, de vegades, un problema

econòmic. Text i fotos: Jordi Comellas

Noves

espècies:

NOUS

PROBLEMES

PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT


Les invasions biològiques estan considerades

una important pèrdua de la biodiversitat en el

món, només precedida per la destrucció dels hàbitats

i la fragmentació del territori. La manera més

efectiva de controlar les espècies invasores és, lògicament,

prevenint la seva arribada perquè, un

cop es detecta una nova espècie, si es fa a temps,

es pot evitar la seva propagació, però si aquesta ja

s’ha adaptat i s’ha propagat, la seva eradicació

acostuma a ser molt costosa, extremadament

complicada i, de vegades, fins i tot impossible

E

l primer inventari que s'ha fet a

escala europea sobre espècies

invasores, a través d'un equip

internacional en el qual ha

col·laborat el CSIC (Consejo Superior de

Investigaciones Cientícas) ha detectat

que al continent europeu hi ha unes 11.000

espècies invasores, entre plantes i animals,

de les quals més del 10 % es consideren nocives

per als ecosistemes on habiten i per

a l'economia de les zones on es troben, ja

que algunes arriben a convertir-se en plagues.

Prop de 1.400 d'aquestes espècies són

presents a la península Ibèrica i més de 900

les podem trobar a Catalunya. D'aquestes

900, 24 corresponen a diferents tipus d'algues,

657 són plantes, 34 peixos, 3 ambis,

6 rèptils, 154 aus i 9 mamífers. A part, quedarien

els insectes.

No totes les espècies exòtiques animals,

que són de les que tractarem, que podem

veure, però, són considerades espècies invasores.

A grans trets, està establert que una

espècie és autòctona quan es reprodueix,

hiverna o està de pas en un territori concret,

tot i que moltes d'aquestes espècies potser

que hagin estat introduïdes fa molt temps.

Una espècie és exòtica, o al·lòctona, quan

es troba fora de la seva àrea de distribució

natural, i és qualicada d’invasora quan

aquesta espècie nova amenaça la diversitat

biològica de l'indret on s'ha establert i

causa greus danys a l'economia i a la salut

del lloc, ja sigui perquè és una amenaça per

a la diversitat biològica autòctona, ja sigui

pel comportament invasor o pel risc de contaminació

genètica. S'exclou d'aquesta

classicació aquelles invasions biològiques

que tenen lloc de forma natural sense

la intervenció humana d'espècies que

amplien els seus territoris de manera natural,

moltes vegades provocat pel canvi climàtic.

A grans trets, si una espècie

al·lòctona és capaç de formar

poblacions estables

es considera que s'ha

naturalitzat. Si s'expandeixràpidament

es considera

que és

una espècieinvasora

i,

DISSABTE, 27 D’AGOST DEL 2011 | Regió7

quan causa importants danys ambientals

i econòmics, es converteix en una plaga.

El culpable de la majoria de les introduccions

exòtiques i de les espècies invasores,

bé de manera intencionada, bé de

manera accidental o de manera indirecta,

és l'home.

Les espècies invasores arriben a modi-

car negativament els ecosistemes on s’estableixen

perquè formen part d'un altre ecosistema

o bé perquè la població d'una determinada

espècie augmenta descomunalment

–de vegades a causa de la manca

de depredadors–, de manera que malmet

les poblacions de la resta d'éssers vius que

integren el mateix ecosistema.

L'impacte que provoquen les espècies invasores

sobre les espècies autòctones és la

segona causa de pèrdua de la biodiversitat

d'arreu del món, només darrere de la destrucció

dels seus hàbitats.

Tot el problema comença amb l'arribada,

accidental o intencionada, d'una espècie

nova, gairebé sempre lligada a l'acció humana.

Amb el temps, algunes d'aquestes espècies

no s’adapten i desapareixen, però

n'hi ha que troben les condicions idònies

per establir-se i adaptar-se, perquè no tenen

depredadors, perquè ocupen un hàbitat

que no han de compartir amb ningú, o perquè

són espècies més agressives que les autòctones

i les acaben desplaçant del seu propi

hàbitat.

La majoria de les espècies exòtiques, sobretot

les invasores, posen en perill les

autòctones perquè suposen una competència

directa pels recursos del territori, sobretot

per l'aliment, però també pels espais

que utilitzen com a refugi i pels llocs on

acostumen a nidicar, i les que són més resistents,

més agressives o tenen més capacitat

de reproducció acaben ocupant el territori

i desplaçant les més febles, en aquest

cas les autòctones, com el cas del visó

americà, els crancs americans i les tortugues

de Florida. Algunes també poden transmetre

malalties contra les quals les espècies

autòctones no tenen defenses, com els

crancs americans, i d'altres comporten

grans pèrdues econòmiques sobre la pesca

i l'agricultura, com el musclo zebrat, el

cargol poma acanalat o alguns dels peixos

que poblen els nostres rius. N'hi ha que poden

ser extremadament molestes per als humans,

com el cas del mosquit tigre, que està

guanyant terreny a casa nostra.

Que una espècie nova s'adapti a un

indret concret depèn del nínxol

ecològic que trobi, de la manca

de depredadors, de la

competència, dels

r e c u r s o s


Regió7 | DISSABTE, 27 D’AGOST DEL 2011

per sobreviure i de les condicions ambientals

adequades o no a la seva reproducció.

En tot cas, aquesta adaptació, si es

produeix, sempre anirà en contra de l'espècie

autòctona corresponent, que acabarà

desplaçant-se o en el pitjor dels casos desapareixent.

Per regla general, aquestes

condicions acostumen a trobar-les a prop

dels ambients humanitzats on saben gestionar

els seus recursos per sobreviure.

Un cop han trobat el seu espai i s'han

adaptat al nou ambient ecològic, el desplaçament

i la desaparició gradual de l'espècie

autòctona equivalent només és qüestió

de temps.

La majoria de les espècies invasores

han estat introduïdes de manera accidental

o voluntària per l'home. Però aquest no

és un fenomen nou, ja que des de la més remota

història de la humanitat el transvasament,

voluntari o no, d'espècies animals

i de plantes ha estat constant.

De les que ens afecten en l’actualitat, algunes

ho han estat amb nalitats comercials,

com ara les diferents espècies de

tortugues americanes, que un cop creixen

més del compte o es mostren agressives són

abandonades pels seus propietaris a qualsevol

indret amb aigua, pensant que estan

fent un bé a l'animal, ns al punt que ben

pocs ambients aquàtics se salven de la

seva presència. O, el cargol poma acanalat,

un altre espècie ornamental que causa

grans estralls al delta de l'Ebre perquè arruïna

les collites d'arròs. D'altres han estat

introduïdes per l'alliberament voluntari, o

no, d'exemplars en captivitat. És el cas del

visó americà, que s'explota en granges per

aprotar-ne la pell i que ha aconseguit

desplaçar pràcticament tota la població de

visó autòcton. Seria també el cas del coipú,

del qual a Catalunya ja es coneix alguna població

i ns i tot se n'han detectat exemplars

a la riera Gavarresa. També hi ha espècies

que han estat introduïdes amb criteris

ecològics inadequats per repoblar llocs

on havia desaparegut l'espècie autòctona,

com een l cas del cranc americà o el cranc

senyal, que entre l'un i l'altre han fet desaparèixer

una bona part de les poblacions

de cranc autòcton. D'altres s'han anat implantant

al territori a partir d'exemplars alliberats

pels seus propietaris, com les diferents

espècies de cotorres, i d'altres espècies

d'ocells exòtics que, de moment, no representen

cap perill, com els bec de corall

senegalès, i d'altres han arribat aquí a través

de diferents mitjans de transport com

el mosquit tigre i el musclo zebrat. En el cas

dels peixos, és sorprenent la quantitat d'espècies

que d'entrada ens semblarien autòctones

i que, en realitat, s'han introduït a

les nostres aigües amb nalitats esportives

i que moltes vegades s'han expandit en detriment

de les autòctones. El cas més cridaner

és el del el silur, però també els de la

carpa, la perca americana, el luci, la truita

arc iris, el gobi, el peix gat, el peix vermell,

el peix sol i la gambúsia, introduït s per eliminar

els mosquits de les zones humides.

DES DEL CONTINENT AMERICÀ


El coipú, un gran rosegador procedent d’Amèrica

del Sud, que és utilitzat en pelleteria, ja ha

constituït poblacions estables a Catalunya i se

n’ha vist algun pel Bages. Pel que fa al peix sol,

procedent d’Amèrica del Nord, s’ha establert plenament

als nostres rius, on s’ha convertit en un

perill per a moltes espècies autòctones

A part dels aspectes negatius, com pot ser

l'eliminació o el desplaçament d'una espècie

autòctona, en algun cas hi ha qui hi

troba la part positiva, com en el cas del cranc

roig americà, que, com que ha desplaçat o

eliminat denitivament l'autòcton, ha entrat

a formar part de la dieta alimentària de

moltes de les nostres aus i també d'algun

mamífer com el visó americà, un altre invasor,

o de l'autòcton en els pocs indrets on

encara en queden.

Aquesta situació ha generat l'elaboració

de directives i programes per part de les diferents

administracions, tant a escala comunitària

com catalana, encaminats a aturar

aquestes poblacions, sobretot les de les

espècies nocives, i els seus diferents mitjans

de transport o d'introducció al medi ambient.

Des de l’any 1979 és prohibit vendre

tortugues de Florida, com el cargol poma

acanalat, i en molts indrets tot sovint es fan

campanyes per retirar de l'aigua tots els exemplars

que poden. El musclo zebrat, el

mosquit tigre, el cargol poma acanalat i l’es-

iberpisos.es i ibercoches.es

són els nous portals de classificats a Internet

que Regió7 posa al teu abast

Necessites vendre casa teva? Estàs buscant un vehicle d’ocasió?

iberpisos.es

Iberpisos.es t’ofereix una àmplia oferta d’anunis per comprar,

vendre o llogar pisos, xalets, locals comercials, etc. Pots publicar

els teus anuncis a través d’Internet, incloent-hi fotografies,

vídeos i geolocalització. Conté, a més, una sèrie de serveis que

t’ajudaran a assolir els teus objectius amb més facilitat: alertes,

control de qualitat, serveis “premium”

ibercoches.es

Regió7 posa a la teva disposició els portals de classificats

més eficients del mercat, amb l’oferta més completa de tot l’estat. Amb ibercoches.es pots trobar de manera ràpida i senzilla el

vehicle que necessites. Si estàs interessat a vendre el teu cotxe,

Per a més informació: departament de publicitat de

Regió7 93 877 22 33

INVASIONS BIOLÒGIQUESREVISTA

carabat morrut són objecte de contínues

campanyes per eradicar les seves poblacions.

L'any 2008 la Generalitat va autoritzar

la caça selectiva de la cotorra argentina

i el visó americà; i, en teoria, els silurs i

altres espècies de peixos, un cop pescats, no

s'han de tornar a llençar a l'aigua.

ibercoches.es és el millor aparador per a la venda

3


4

REVISTAINVASIONS BIOLÒGIQUES

FORASTERS PRESENTS A

LA CATALUNYA CENTRAL

A les comarques de la Catalunya central podem veure sense gaires problemes uns quantes espècies

invasores presents a Catalunya. A la majoria de rius, rieres i pantans, a part de totes les espècies de peixos

esmentades (carpa, perca, luci, truita arc iris, gambúsia, peix gat, peix sol i silur) hi podem trobar diferents

espècies de tortugues americanes, el cranc roig americà, el cranc senyal i el visó americà. El mosquit

tigre també va guanyant terreny als nostres pobles, on molts veïns han hagut d’anar a urgències a

causa de les seves picades, i la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer també són habituals ja enmolts

indrets, sobretot, la primera de les dues espècies.

COTORRETA DE PIT GRIS

(Myiopsitta monachus)

Originari: d’Amèrica del Sud

Problemàtica: en alguns indrets, com al Baix

Llobregat, s’han convertit en autèntiques

plagues per als pagesos

Com s'introdueix: per l’alliberament

d’exemplars comprats com a animal de companyia

També coneguda com a cotorra argentina, va

aparèixer a Catalunya a mitjan anys 70 i s’ha

sabut adaptar molt bé al nostre clima i s’ha

reproduït amb èxit en llibertat, de manera que

hom calcula que cada nou any se’n duplica la

població

CRANC SENYAL

(Pacifastacus leniusculus)

Originari: d’Amèrica del Nord

Problemàtica: desplaça el cranc de riu

autòcton i el parasita, sobretot en indrets

on ja s’hi han desplaçat a causa del cranc

roig americà. També devora les nàiades

Com s'introdueix: introduccions en

indrets on ha desaparegut el cranc de riu i

translocacions per particulars o societats

de pesca

Es va introduir a la península Ibèrica l’any

1974 per ser criat en captivitat per a la seva

comercialització. A Navarra va ser la pròpia

administració la que va repoblar els rius d’on

ja havia desaparegut l’autòcton. Suporta

temperatures més fredes que el roig

americà i per tant, arriba a indrets més

elevats i més freds, on s’havien refugiat les

poques colònies de cranc autòcton que

queden, que havien estat foragitades pel

cran roig americà

COTORRA DE KRAMER

(Psittacula krameri)

Originari: Àfrica subsahariana i Àsia


Problemàtica: s’alimenta de llavors,

fruites, tubercles i herbes. A la llarga, pot ser

un problema per als pagesos com ho està

sent la cotorreta de pit gris o argentina,

sobretot, al Baix Llobregat

Com s'introdueix: per l’alliberament

d’exemplars comprats com a animals de

companyia

També coneguda com a cotorra de collar, es

va començar a detectar la seva presència a

Catalunya cap a l’any 1970, sobretot en zones

costaneres. La seva clara adaptació va anar

seguida d’un fase d’expansió que l’ha fet

estendre per algunes comarques de l’interior,

tot i que encara no ha agafat la mateixa

proporció que la cotorreta de pit gris. De

moment, però, sembla que no compateix amb

cap altra espècie.

DISSABTE, 27 D’AGOST DEL 2011| Regió7


Regió7 | DISSABTE, 27 D’AGOST DEL 2011

CRANC ROIG AMERICÀ

(Procambarus clarkii)

Originari: nord-oest de Mèxic i centre i

sud dels EUA

Problemàtica: desplaça el cranc de riu

autòcton i li transmet un paràsit que li resulta

mortal

Com s'introdueix: es va introduir en

alguns indrets per substituir el cranc autòcton

desaparegut

S’ha introduït a tot el mon per al consum

humà. A la península Ibèrica se’n van començar

a construir granges a final de la dècada dels

50. El podem trobar en pràcticament tots els

ambients aquàtics, en alguns dels quals hi

causa estralls, com al delta de l’Ebre, on l’any

1991 la Generalitat va declarar la seva

presència com una plaga per als arrossars.

VISÓ AMERICÀ

(Neovison vison)

Originari: Amèrica del Nord

Problemàtica: competeix i desplaça el visó autòcton

Com s'introdueix: exemplars escapats

voluntàriament o involuntàriament de granges

pelleteres.

Se’n van començar a veure exemplars a partir dels

anys cinquanta. Ara s’ha estès per una bona part dels

ambients aquàtics de Catalunya, És una mica més gros

que l’europeu, es reprodueix de manera més ràpida i

també és més voraç

TORTUGA DE FLORIDA

(Trachemys scripta elegans)

Originària: del sud-est dels EUA i del nord-oest

de Mèxic

Problemàtica: competeix amb les tortugues

autòctones

Com s'introdueix: per l’alliberament d’exemplars

comprats com a animals de companyia, quan no

estava prohibida la seva venda.

Es va començar a comercialitzar el 1983 i l’any

anterior a la prohibició d’importar-ne als països de la

UE (1997) se’n van vendre 900.000 exemplars. És

una amenaça per a les espècies autòctones, ja que es

fa més grossa, té més descendents, arriba més aviat a

la maduresa sexual i té una dieta més variada.

SILUR

(Silurus glanis)

Originari: de la Polinèsia

Problemàtica: és un gran depredador

que menja tot tipus de peixos

Com s'introdueix: amb finalitats

esportives

L’any 1974 es va introduir al pantà de

Riba-roja i s’ha estès per l’Ebre, el Segre, el

Llobregat i se n’han trobat exemplars al

parc de l’Agulla de Manresa i al llac de

Graugés. La seva gran voracitat la descriu

un proverbi de Bohèmia que diu «un peix

sempre és una presa d’un altre peix però el

silur se’ls menja tots». Pot arribar a fer fins

a 2 metres de llargada i pesar un centenar

de quilos

INVASIONS BIOLÒGIQUESREVISTA

ALTRES ESPÈCIES INVASORES A CATALUNYA

ARXIU

CARGOL POMA

(Pomacea canaliculata)

Problemàtica: destrueix les collites d'arròs del delta de l'Ebre

Originari: Amèrica del Sud

Com s'introdueix: fins fa uns anys es venia com a espècie

ornamental, generalment per netejar les peixeres. Se suposa que

l’origen són exemplars alliberats o que han fugit

L'any 2009 es va detectar al delta de l'Ebre, on s'ha convertit en un

autèntic problema per als arrossars de la zona, ja que es menja les parts

tendres de l’arròs i on, malgrat les campanyes que s'hi estan duent a

terme, l'administració catalana no sap com eradicar-lo. La seva expansió

és molt rapida perquè la femella pot pondre fins a 800 ous en cada

posta. Està considerat per la FAO com la plaga més dolenta de l’arròs

arreu del món

GENCAT

COIPÚ

(Myocastor vison)

Problemàtica: ocasiona importants danys a la vegetació de ribera, i

redueix la superfície que utilitzen els ocells aquàtics per nidificar

Originari: Amèrica del Sud

Com s'introdueix: escapament d'indústries pelleteres o

alliberaments voluntaris

És un rosegador vegetarià semiaquàtic, semblant a una rata de grans

dimensions. Es va introduir a Europa a principi dels segle XX per a la

indústria pelletera. Ha constituït poblacions estables al País Basc i a

Navarra. A Catalunya n'hi ha a la Val d'Aran, al Montseny i al riu Tordera; i

se n'ha vist algun exemplar a l'Albera i també se n'han citat a la riera

Gavarresa, al Bages. A Manresa, fa una trentena d'anys se'n va trobar un

exemplar mort

ARXIU

MUSCLO ZEBRAT

(Dreissena polymorpha)

Originari: mar Negra i Càspia

Problemàtica: crea greus problemes en els sistemes de refrigeració

de les centrals nuclears i elèctriques i també desplaça els bivalves

autòctons

Com s'introdueix: utilitza els canals marítims com a via de

dispersió, enganxat als vaixells

L'any 2001 es va detectar la seva presència al riu Ebre, des de Xerta

fins a l'embassament de Riba-roja. Té una gran velocitat d’expansió, de

manera que en pocs anys ha ocupat tot Europa, el Regne Unit, Canadà i

els EUA, ja que en cada posta pot pondre fins a 40.000 ous, el que

provoca que en un any un cargol pugui arribar a tenir fins a un milió de

descendents.

ESCARABAT MORRUT

(Rhynchophorus ferrugineus)

Problemàtica: mata les palmeres ornamentals

Originari: de la Polinèsia

Com s'introdueix: les larves viatgen en les palmeres que

s'importen

Es va detectar per primera vegada a Catalunya, l'any 2005, en alguns

pobles del Baix Penedès on s’havien plantat palmeres, ja que es tracta

d’una plaga de les palmeres del coco que afecta la part interior de les

plantes i els exemplars adults surten a colonitzar noves palmeres.

Ràpidament s'ha estès per moltes poblacions costaneres, sobretot del

Maresme, on fins l'any passat havia provocat la mort de 3.000 palmeres.

Actualment es troba en tretze comarques del litoral i prelitoral català i ja

ha arribat al Vallès

MOSQUIT TIGRE

(Aedes albopictus)

Problemàtica: la seva picada és molt virulenta

Originari: sud-est asiàtic

Com s'introdueix: es creu que va viatjar en l'aigua que hi havia en

uns pneumàtics que es transportaven en camions des d'Itàlia

En pocs anys s'ha estès per tots els continents. L'agost del 2004 es

va començar a detectar a Sant Cugat del Vallès. Des d’aleshores s'ha

estès a molts indrets de Catalunya i també ha arribat a la Catalunya

central. Les larves es desenvolupen en l'aigua continguda en petits

recipients, com ara els plats de sota de les torretes de les plantes, a

l'interior o a l'exterior de les cases. Té uns enemics naturals que són les

libèl·lules, les larves de les quals se’n mengen les larves i les adultes

cacen els mosquits al vol

5

ACN

JORDI COMELLAS

More magazines by this user
Similar magazines